id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2201_ca_20230904_2_60613 | Sense paraules : sis tallers de lectura d'àlbums sense mots per a totes les edats | Biblioteca Carles Morató
Jump to navigation
Biblioteca Carles Morató
La biblioteca del Solsonès
Biblioteca
Qui som?
L'equip
Edifici i distribució
Horari
Història
Notícies
Serveis
Activitats
Agenda
Clubs de Lectura
Explica'm un conte
Presentacions de llibres
Visites guiades
Exposicions
Xerrades i conferències
Col·lecció
Novetats
Col·lecció Local
Col·leccions especials
Revistes
Articles de viatge
Guies temàtiques
Recomanacions
Donacions
Recursos
Participa
Pregunta a la biblioteca
Suggeriments
Jo recomano
Inscripció d'activitats
Butlletins
Contacte
Esteu aquí
Inici »
Col·lecció
Sense paraules : sis tallers de lectura d'àlbums sense mots per a totes les edats
Emma Bosch
Sense paraules és una guia pràctica que ajuda a trencar el mite que les narracions gràfiques sense paraules són només per a prelectors. Aquests tallers –que podreu replicar fàcilment perquè estan descrits amb molt de detall– us descobriran la gran varietat d’àlbums sense paraules existents i podreu constatar que les imatges parlen. Coneixereu llibres d’imatges que ens ajuden a recordar el conte de la Caputxeta Vermella (versions), i d’altres que ens expliquen històries que no tenen ni principi ni final (narracions circulars). Gaudireu d’imatges que narren viatges que van cap endavant i cap enrere (zooms) i d’altres que ens mostren com les formes es transformen (metamorfosi); imatges atapeïdes de personatges que ens presenten moltes històries alhora (àlbums corals) i d’altres que ens fan adonar de com neixen les ciutats (el pas del temps). Gràcies a la lectura detinguda, la relectura, la lectura compartida i la creació d’imatges podrem entendre i estimar les narratives gràfiques sense paraules. | 0.645307 | curate | {"ca": 0.8739105171411969, "en": 0.031958163858221963, "es": 0.03834979662986636, "oc": 0.004648460197559558, "it": 0.017431725740848343, "pt": 0.024985473561882625, "fr": 0.008715862870424172} | http://bibliotecasolsona.cat/node/3561 |
wikipedia_ca_20230401_0_807 | Guitarra
La guitarra o guiterra (en mallorquí, menorquí i alguerès) és un instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el nombre vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o . El primer instrument que asseguren que va donar origen a la guitarra va ser el llaüt àrab. És possible que la unió de la cítara i el llaüt afavorissin el posterior desenvolupament de l'instrument.
A mitjans del segle XIV apareix esmentada a la cort del príncep Joan (nascut el 1350). Als segles XV i XVI la guitarra fou molt difosa a l'àmbit català, bé que a la fi fou substituïda per la viola de mà i restà limitada al repertori popular. El primer tractat de guitarra aparegué el 1586 i fou obra del català Joan Carles Amat. El segle XVII fou un període de decadència, i no és fins ben entrat el segle XVIII que Miguel Garcia (conegut com el Pare Basili) la introduí en els ambients aristocràtics. Entre els seus deixebles es destaquen Ferran Sor i Dionisio Aguado; a Itàlia fou cultivada per Mauro Giuliani (1781-1828) i a Madrid, per Boccherini. El fundador de l'escola moderna fou Francesc Tàrrega. Altres virtuosos catalans del segle XX són Miquel Llobet, Daniel Forteza, Emili Pujol, Alfred Romea i Gracià Tarragó.
Parts de la guitarra.
La guitarra ha sofert variacions en la seva forma al llarg dels segles. A més del nombre de cordes, les variacions de l'instrument han sorgit per adaptar-lo a les necessitats de l'intèrpret fins a adoptar la forma actual. Aquest instrument està fabricat amb fusta pràcticament tot, i els tipus utilitzats principalment en la seva fabricació són les de caquier de l'Índia o del Brasil ("Bulnesia sarmientoi"), avet, cedre del Canadà, pi, xiprer i banús, en funció del tipus de guitarra (clàssica o flamenca). Bàsicament, la guitarra està composta per la caixa de ressonància, el pal, el pont, el diapasó, els trasts, les cordes i el claviller. Algunes guitarres posseeixen més d'un diapasó (fins a un màxim conegut de 6 mànecs) o sobrepassen les 7 cordes.
Després de ser encolats tots els elements que formen la caixa de ressonància, s'uneix amb el mànec i s'inclouen reforços en el contorn de les dues tapes, al centre del fons i en les unions inferiors i superiors de les anelles. Posteriorment s'adhereix al diapasó. Entre el mànec i el claviller es col·loca una celleta que serveix per donar suport i separar les cordes. Les celletes habitualment són d'ivori, os, plàstic o fins i tot metàl·liques, en funció de la qualitat de l'instrument.
Un cop tots els elements que formen la guitarra han estat units, es procedeix al seu envernissat. Hi ha dues maneres de dur a terme aquest procés, una més costosa i treballosa que consisteix a envernissar l'instrument a mà amb goma laca; i l'altra que és envernissar amb una pistola a base de poliuretà que s'asseca ràpidament. L'inconvenient d'aquest últim mètode és que el vernís forma una placa sobre la caixa de ressonància que li resta so a l'instrument.
Posteriorment es realitza l'aplanament del diapasó i la col·locació dels trasts, els quals solen ser d'alpaca o llautó. És summament important que el trast sigui perfecte, ja que d'ell depèn l'afinació de la guitarra. Tot seguit, a la part inferior de la tapa harmònica es col·loca el pont, que sol ser de caquier i és on van subjectes les cordes en aquest extrem de l'instrument. Finalment, es col·loquen les clavilles, generalment amb un forat acústic al centre de la tapa i sis cordes. Sobre el diapasó van incrustats els trasts, que permeten els diferents tons.
És l'instrument més utilitzat en gèneres com blues, rock i flamenc, i bastant freqüent en cantautors. També és utilitzada en gèneres com per exemple ranxeres i grupero, a més del folklore de diversos països. Quan l'instrument és més petit que una guitarra s'anomena requint i quan és més gran guitarró. Aquest últim és d'ús freqüent pels mariachis.
Caixa de ressonància.
La caixa de ressonància la conformen el fons, la tapa harmònica i els cèrcols laterals. Els dos primers són plans. El fons està construït en fusta de palosanto mentre que la tapa pot ser de pi, avet, cedre o, a vegades, de xiprer. La tapa harmònica té una perforació a la part intermèdia, anomenada "boca", i està reforçada per set barres fines de fusta que reben el nom de "varetes". Aquestes varetes estan disposades a la part interior i tenen forma de ventall. El nombre de varetes dins d'una guitarra depèn del fabricant. Els cèrcols són dues peces llargues i estretes fabricades amb caquier, corbades a foc i unides en els extrems superior i inferior de la caixa. La seva unió s'assegura a l'interior amb dos tacs de fusta col·locats un a la base del mànec i un altre a la part contrària. Els cèrcols estan reforçats al llarg de la seva part interna amb dues tires de fusta que reben el nom de "tapajunts".
Mànec.
El mànec està construït amb fusta de caqui o cedre i està format pel claviller, el mànec i la quilla. A les guitarres modernes les clavilles estan incloses dins els clavillers metàl·lics, a diferència del mètode emprat guitarres anteriors que consistia a inserir directament les clavilles a la fusta del claviller. El claviller està situat a l'extrem del diapasó. Els clavillers moderns tenen dos talls verticals i estan preparats per rebre els ossos, que són les petites peces en les cordes van enrotllades. Les clavilles metàl·liques queden a la part exterior del claviller i s'empren per afinar l'instrument mitjançant la tensió que exerceixen sobre les cordes. La seva tensió pot modificar-se per l'afinació mitjançant un sistema de cargols sense fi impulsats per les clavilles, que impliquen petits corrons sobre els quals s'emboliquen les cordes. Aquestes passen a continuació pel pont inicial, en el qual es caven petits solcs que guien cada corda cap al diapasó fins a arribar al claviller. El claviller pot anomenar també pala o maquinària; d'aquest mecanisme depèn l'afinació de les cordes de la guitarra.
La part més llarga del mànec rep el nom de mànec i està cobert amb el diapasó, que és un tros de fusta, habitualment de palosanto o banús, sobre el que pressionen els dits les cordes de la guitarra. La quilla és la base del mànec que es fixa a la caixa de ressonància.
Tipus de guitarres.
Les guitarres del Renaixement i Barroc són ancestres de les guitarres clàssiques. Són més delicades i produeixen un so més feble. Són més fàcils de distingir d'altres guitarres, ja que el seu cos és més prim i pla. A partir d'aquí existeixen diversos tipus bàsics de guitarra.
El model de referència és el de la guitarra clàssica, que pot ser d'estudi o de concert, segons petites variacions en les seves dimensions, fustes i qualitat de construcció, que donen més sonoritat i qualitat a la de concert. També la guitarra flamenca, de mida lleugerament menor que la clàssica, presenta distintes fustes i altres variacions que la fan menys ressonant però amb més possibilitats de percussió.
Hi ha altres tipus d'instruments íntimament emparentats amb la guitarra clàssica, ja que s'afinen igual i es basen en els mateixos conceptes fonamentals, si bé cada model té un repertori específic o preferent, en l'execució s'usen tècniques a vegades exclusives:
- Hi ha la guitarra acústica, es podria dir que és la versió nord-americana de la guitarra clàssica, ja que en el seu disseny original no es van emprar les innovacions d'Antonio Torres Jurado, sinó les de C.F. Martin. La diferència fonamental és que porta cordes de metall en lloc de cordes de budell o niló. Sol ser més gran i el seu disseny és molt més variat que el de la guitarra clàssica.
- També cal considerar la guitarra elèctrica, inventada als Estats Units, de cos sòlid, semi o de caixa de fusta, caoba, auró, freixe, etc. i el so es produeix a causa de la ressonància del cos que s'amplifica a través d'un sistema alimentat per energia elèctrica (pastilles elèctriques).
D'altra banda, hi ha una gran diversitat de guitarres segons entorns culturals tradicionals:
- Les guitarres russes, que contenen set cordes en comptes de sis. L'afinació d'aquesta guitarra és completament diferent a la clàssica, ja que no és simplement una guitarra acústica amb una corda afegida. Tradicionalment, s'utilitza una afinació oberta en sol major. També existeix la balalaica.
- L'ukelele.
- El charango.
Guitarra flamenca.
A Espanya hi ha una variant molt estesa, similar a la guitarra clàssica, de la qual és difícil distingir a simple vista, coneguda com a guitarra de flamenc o guitarra flamenca. Varia el seu so per una construcció lleugerament diferent i l'ús de diferents tipus de fustes. La guitarra flamenca té un so més percussiu, la seva caixa és una mica més estreta, i generalment les cordes són més a prop del diapasó.
La guitarra flamenca té menys sonoritat i ofereix menys volum que una guitarra clàssica de concert, però el seu so és més brillant, i la seva execució és més fàcil i ràpida, a causa de la menor alçada de les cordes, el que permet que es pugui fer menys pressió amb els dits de la mà esquerra sobre el diapasó. Tradicionalment les clavilles d'afinació eren completament de pal i s'introduïa a la pala de la guitarra de forma perpendicular a ella. Sol portar sota de la boca o forat, un lloc per guardar les pues, el colpejador o protector (a vegades també un superior), per evitar que els "rasgueos" (en català, els "batuts") i cops que es donen a la tapa harmònica, tan típics en el flamenc, afectin la fusta.
Guitarra acústica.
La guitarra acústica és un tipus de guitarra amb cordes de metall, el so es genera mitjançant la vibració de les cordes que es amplifiquen en una caixa acústica de fusta o algun acrílic. L'adjectiu "acústica" és pres directament de l'anglès "acoustic guitar" per l'ús que d'aquest adjectiu que fan els anglòfons, per diferenciar la guitarra de caixa respecte a la guitarra elèctrica. És clarament redundant, ja que la guitarra, per definició, és un instrument acústic. La guitarra acústica deriva dels dissenys de C. F. Martin i Orville Gibson, principalment, guitarrers nord-americans que van desenvolupar la seva activitat vers la fi del segle XIX. També són conegudes com a "western guitars" (guitarres de l'oest), el que s'acosta més a la seva naturalesa i a la classe de música que les va fer populars. Com en el cas de la guitarra clàssica, aquestes guitarres es diuen així per emetre el seu so sense cap mena d'amplificació elèctrica, només per transducció de la força mecànica.
Guitarra elèctrica.
Una guitarra elèctrica és una guitarra amb un o més transductors electromagnètics anomenats pastilles que converteixen les vibracions de les cordes en senyals elèctrics capaços de ser amplificades i processades. Hi ha tres tipus fonamentals de guitarres elèctriques: les de cos sòlid, les de cos semisòlid i les de cos buit. Històricament les primeres a inventar-van ser les de cos buit, al derivar de guitarres de caixa a les quals s'incorporava un micròfon per poder escoltar en les bandes de jazz.
Les guitarres de cos sòlid manquen de caixa de ressonància, de manera que el cos és un tros de fusta en el qual van embotits els micròfons o pastilles. Les guitarres elèctriques de cos semi-es caracteritzen per tenir, a vegades, forats a l'exterior amb formes en "f" similars als de les caixes de ressonància dels violins i altres instruments acústics. Les guitarres semisòlida, tenen un bloc central per evitar els acoblaments. Algunes guitarres elèctriques també compten amb un sistema en el pont que genera un efecte de vibrato anomenat palanca o Tremolo. La guitarra elèctrica necessita sempre ser connectada a un amplificador o un sistema d'amplificació, mitjançant un cable. Entre els fabricants reconeguts d'aquest tipus de guitarres es troben marques com Gibson, Fender, Epiphone, Ibanez, PRS, Jackson, Parker, Cort, Yamaha, entre d'altres.
Guitarra electroacústica i MIDI.
Una guitarra electroacústica és una guitarra clàssica a la qual se li han afegit pastilles, micròfons o transductors per amplificar el seu so. També són anomenades guitarres electrificades, terme que hem de reputarà sinònim, i que ressalta el fet que el sistema de previ pot haver instal·lat en origen o pel mateix usuari.
L'electrificació d'una guitarra de caixa és l'ús del micròfon, ja que es connecta com una guitarra elèctrica a un amplificador extern. Això evita en gran manera els acoblaments i facilita la tasca de l'enginyer de so en les gravacions. Tanmateix, el so no és exactament el mateix, ja que el micròfon que recull el so es troba dins de la caixa i no fora, que és on s'escolta el so real de la guitarra.
La diferència amb una guitarra elèctrica de caixa (que són les que s'utilitzen habitualment en el jazz) és sobretot el tipus de transductor, car mentre aquestes guitarres usen un transductor piezoelèctric donant un so més cristal·lí, agut i natural, la guitarra elèctrica fa servir transductors electromagnètics que donen un so diferent, més carregat de freqüències mitjanes.
Les guitarres MIDI són especials o són adaptadors de guitarres convencionals, que permeten controlar un sintetitzador via MIDI, el protocol de transmissió de dades que permet enviar informació musical entre diferents dispositius connectats per mitjà de cables. D'aquesta manera, un guitarrista que no té habilitat per executar un teclat o un òrgan electrònic ho pot fer des d'una guitarra MIDI.
Una tècnica bàsica és la d'utilitzar un convertidor monofònic de freqüència d'àudio a MIDI prenent el senyal d'àudio de la guitarra per mitjà de col·locar un micròfon a la boca de la mateixa o per mitjà de la seva sortida d'àudio. També es comercialitzen ponts més sofisticats que poden detectar la vibració de cada corda per separat de tal manera de poder executar acords, és a dir, que posseeixen polifonia de 6 veus o simultaneïtat de xut de notes.
Altres variacions.
Des dels seus inicis la guitarra va ser objecte d'experimentacions molt nombroses, i només una part d'aquests instruments són encara utilitzats avui, fins i tot de manera marginal. Les primeres guitarres tenien quatre cordes com els instruments dels que procedia, després es va afegir una cinquena i posteriorment una sisena (el bordó), que acabà sent el model estàndard de sis cordes.
Una de les variacions més freqüents ha estat el d'augmentar el nombre de cordes. Per exemple doblant el seu nombre, de 6 a 12; les sis acostumades, acoblades individualment a la seva vuitena respectiva (excepte les dues més agudes, que queden duplicades a l'uníson). A més de la guitarra de 12 cordes, té relativa importància la guitarra tenor, de 4 (utilitzada entre d'altres pel guitarrista de jazz Tiny Grimes). Certs músics clàssics com Narciso Yepes toquen una guitarra de deu cordes, independents o duplicades.
Alguns intèrprets ajusten el seu instrument a la seva manera de tocar, com els membres del grup de rock Presidents of the United States of America, que utilitzen una guitarra entre les quals tres de sis cordes han estat retirades, i un baix de dues cordes. De la mateixa manera, Keith Richards (guitarrista dels Rolling Stones), sovint retira la corda mi greu de les seves guitarres.
D'altres variacions a destacar són:
- La guitarra "fretless" (sense trasts), el pal és completament llis, sense trasts, amb la qual cosa les notes s'obtenen a manera d'un violoncel l'afinació no ve donada pel trast, sinó que cal buscar-la. Són més comuns els baixos "fretless".
- La guitarra baríton, que té 6 cordes però un tir més llarg.
- Els models per aprenentatge, de dimensions reduïdes (talla 1, 2 o 3, i 4), per facilitar la seva execució per nens
- Guitarra amb doble diapasó. Permet tocar amb dues diferents afinacions (de manera alternativa o fins i tot simultània) durant la mateixa obra, sense haver de canviar de guitarra. La majoria de les guitarres dobles tenen una guitarra amb dotze cordes i l'altra amb sis cordes. Existeixen altres versions com l'instrument de Mike Rutherford, baixista de Genesis, que és una guitarra de dotze enganxat a un baix.
- Guitarra elèctrica sense claviller, construïda a mitjans dels anys vuitanta per l'empresa Steinberger. El claviller es troba en el pont de la guitarra, en lloc d'estar al cap.
- Guitarra slide o guitarra horitzontal. S'usa gairebé sempre amb l'slide o tub de metall o vidre que cobreix tot el dit. Molt utilitzada per David Gilmour, guitarrista de Pink Floyd.
- Guitarra de 7 cordes. A més de les 6 cordes de la guitarra, se li incorpora una setena corda, més greu. La nota de la setena corda és un Si. Existeixen també guitarres de 8 cordes amb la mateixa idea. Fins i tot existeixen guitarres amb altres instruments incorporats en el cos de la guitarra com la guitarra de Pat Metheny, la "pikasso guitar", que té 42 cordes.
- Roger Field va patentar una famosa guitarra plegable (Foldaxe) perquè Chet Atkins pogués viatjar més còmodament.
Història.
Orígens.
Els orígens i evolució de la guitarra no són gaire clars, ja que nombrosos instruments similars eren utilitzats en l'Antiguitat, per la qual cosa és usual seguir la trajectòria d'aquest instrument a través de les representacions pictòriques i esculturals trobades al llarg de la història. Hi ha evidències arqueològiques a baixos trobats en Alaça Hüyük (nord de l'actual Turquia) que al voltant de l'any 1000 aC els hitites i assiris van crear instruments de corda semblants a la lira -l'instrument de diverses cordes més senzill i antic del món- però amb l'afegit d'una caixa de ressonància, per la qual cosa serien antecessors de la guitarra. També s'han trobat representacions en dibuixos de l'antic Egipte que s'assemblen a un instrument similar a la guitarra.
Hi ha dues hipòtesis sobre els seus orígens. Una, li dona un origen grecoromà i la fa descendent de la fidícula, l'altra considera que la guitarra és un instrument introduït pels àrabs durant la invasió musulmana de la península Ibèrica. Segons la primera hipòtesi, aquests instruments van ser assimilats pels grecs, que deformaren lleugerament el seu nom, "kizára" o "kettarah", que en català es va acabar anomenant cítara. Aquest fet ha donat lloc a suposar que la guitarra deriva de la cítara grega i romana, a la qual se li hauria afegit un mànec al començament de la nostra era. Molts estudiosos i musicòlegs atribueixen l'arribada de la guitarra a Hispània per mitjà de l'imperi Romà l'any 400. L'altra hipòtesi sosté que el primer instrument amb pal va ser la ud àrab, el nom dels espanyols van acabar fonent erròniament amb el seu article: "la ud" femenina es va convertir en el masculí "llaüt". Van ser precisament els àrabs qui van introduir l'instrument a la península Ibèrica, on va evolucionar d'acord amb els gustos musicals de la plebs sota dominació musulmana.
A l'Índia aquests instruments eren coneguts en idioma sànscrit com sitar (instrument descendent de la vina), paraula que prové de dues paraules indoeuropees que donarien origen a la paraula catalana "guitarra": l'arrel "guita", que va produir les paraules en sànscrit guita (cançó) o sangīt (música), i l'arrel "tar", que significa corda o d'acord.
Edat mitjana.
En els segles XI i xii poden distingir-se dos tipus de "guitarres" o "guiternes". Per un costat la morisca o mandora, amb forma ovalada de mitja pera i que s'assembla al llaüt àrab i la mandolina. D'altra banda la guitarra llatina, una evolució de les antigues cedres o cítares, de fons pla, unida per cèrcols amb mànec llarg i el claviller semblant al del violí. La primera concorda amb la hipòtesi de l'origen oriental de la guitarra, una espècie de llaüt assiri que s'hauria estès per Pèrsia i Aràbia, fins a arribar a Espanya durant l'estada àrab a la península Ibèrica. La segona, reforçaria la hipòtesi de l'origen greco-llatí de l'instrument. Ambdós tipus estan representats en les miniatures de les "Cantigas de Santa María" d'Alfons el Savi, el 1270, encara que una de les representacions més antigues que es conserven és a Europa Occidental en una "pasionaria" de l'abadia de Zwiefalten de l'any 1180.
Al segle XIII es va bifurcar l'evolució en dues varietats de guitarra. La guitarra moresca, més comunament anomenada mandola, més arrodonida i amb mànec ample i la guitarra llatina, amb una sola boca i de mànec estret. Va coexistir amb la viola de mà, instrument musical amb dobles cordes pinçades i de major grandària. Al segle XVI, ambdós cordòfons van tenir una especial rellevància a la Corona d'Aragó, Castella i Portugal, fins a l'auge dels instruments de teclat.
Al segle XIV, els poetes medievals francesos Guillaume de Machaut i Eustache Deschamps, a les seves obres, mencionen la "guiterna" sense precisar-ne el tipus. La guitarra llatina va evolucionar fins a donar lloc a dos instruments diferents: la viola de mà o "vihuela", que estava dotada de sis ordres (cordes dobles) i que va tenir una àmplia difusió entre l'aristocràcia i els trobadors i músics professionals; i la guitarra, de quatre ordres i d'ús més popular.
Segles xvi i xvii.
Al segle XVI comencen a aparèixer nombroses composicions per a guitarra. Aquesta gran producció té com a centre a Espanya. La primera obra per a guitarra de quatre ordres apareix en l'obra Tres llibres de música en xifra per vihuela publicada el 1546 per Alonso Mudarra a Sevilla. En aquella època era habitual confondre els noms d'aquests instruments i va ser a la fi del segle quan van començar a diferenciar. La guitarra va ser utilitzada principalment com a instrument d'acompanyament i principalment amb la tècnica del rascat. El tractat més antic sobre la guitarra clàssica va ser publicat a Barcelona el 1596 per Joan Carles Amat.
El 1606, Girolamo Montesardo publicar a Bolonya la primera gran obra per a guitarra titulada "Nuova inventione d'involatura per sonar Il balleti sopra la chitarra espagnuola". També, el 1620, G.A. Colonna escriu "Intavolatura di chitarra alla Spagnuolo".
Habitualment s'atribueix la inclusió de la cinquena corda al músic i poeta andalús Vicente Espinel. L'atribució d'aquesta invenció la va realitzar Lope de Vega, però va ser refutat per Nicolao Doici de Velasco (1640) i per Gaspar Sanz (1684) en els seus tractats sobre la guitarra clàssica. Sustenten les seves afirmacions en el fet que onze anys abans del naixement de Espinel, Bermudo va esmentar una guitarra de cinc ordres. No obstant això, encara que Espinel no fos l'inventor de la guitarra clàssica de cinc ordres, probablement va ser qui més va fer en la seva difusió popular a totes les classes socials d'Espanya. El "Nuevo método por cifra para tañer guitarra de cinco cuerdas" (Nou mètode per xifrat per tañer la guitarra de cinc cordes), publicat el 1630 per Doici de Velasco, és el més antic conegut i en ell afirma: "A França, Itàlia i altres països, a la guitarra se l'anomena espanyola des que Espinel va posar la cinquena corda, quedant tan perfecta com el llaüt, l'arpa, la tiorba i el clavicordi i encara més abundant que aquests ".
Altres autors van contribuir de forma destacada a la literatura sobre la guitarra, com Luis de Briceño en 1626, Lucas Ruiz de Ribayaz i Francisco Guerau, entre d'altres. A la península Ibèrica la guitarra era ja molt utilitzada a la fi del segle XVII, quan Gaspar Sanz va compondre la seva Instrucció de música sobre la guitarra espanyola i mètode dels seus primers rudiments, fins tañerla amb destresa. Anteriorment hi havia guitarres de nou cordes: una corda simple i quatre "ordres".
En tot cas, sembla clar que va ser a Espanya on va prendre certa de naturalesa, ja que a diferència de les guitarres construïdes en altres països i llocs d'Europa, on es fabricaven guitarres sobrecarregats d'incrustacions i adorns que la feien gairebé impossible de tocar, la guitarra espanyola es feia per ser tocada i va ser tan popular que fins i tot Sebastián de Covarrubias, capellà de Felip II i lexicògraf espanyol, va arribar a dir: "La guitarra no val més que un llum, és tan fàcil de tocar que no existeix un pagès que no sigui un guitarrista ".
Encara que tots els països reivindiquen la seva intervenció en la invenció de la guitarra (amb especial esment de França) aspectes com la forma, l'estructura i l'afinació, deriven directament de la guitarra tal com els luthieres ibèrics la projecta, sense oblidar-nos dels europeus com Johan Stauffer, de qui deriven els dissenys del seu deixeble C.F. Martin.
Del segle XVIII fins a l'actualitat.
La guitarra no va aconseguir arribar a desenvolupar tot el potencial fins a la fi del segle XVIII, quan algunes guitarres van començar a fer-se amb sis cordes simples: abans tenien una corda simple i quatre ordres (parells de cordes). Per donar major consistència a la guitarra, s'hi van afegir unes barres sota la tapa harmònica. Això va permetre que la tapa fos més fina, amb la qual cosa es va obtenir major ressonància i una millor distribució del so.
Posteriors reformes, com l'ús d'un mànec reforçat i elevat, així com de clavilles metàl·liques en lloc de les de fusta i la fabricació amb materials que afavoreixen la bona acústica, donen origen al que avui coneixem com guitarra clàssica.
Iniciat el segle XVIII Jacob Otto afegeix la sisena corda a la guitarra i s'estandarditza l'afinació moderna, el canvi més significatiu sofert per aquest instrument. A mitjans de segle, la història de la guitarra moderna assoleix un gran apogeu amb el valencià Francisco Tàrrega, creador de l'escola moderna i autor del canvi en l'ús del posicionament de les mans i la manera de polsar les cordes.
A la fi del segle XVIII i principis del XIX, algunes guitarres usaven sis cordes simples i van emprar unes barres de reforç sota de la tapa harmònica. Aquestes barres van ser afegides per reforçar l'estructura i permetre aprimar la tapa per obtenir una major ressonància i una millor distribució del so al llarg de la tapa harmònica. Altres desenvolupaments contemporanis inclouen l'ús d'un mànec reforçat i elevat usant fusta de banús o palisandro, i l'aparició d'un mecanisme de cargol metàl·lic en lloc de les clavilles de fusta per afinar. És important destacar que el traster elevat ha tingut un gran impacte en la tècnica de l'instrument perquè les cordes estaven massa lluny de la tapa harmònica de manera que calia donar suport a un dels dits de la mà dreta perquè servís de suport als altres. Aquestes guitarres serien reconegudes inconfusiblement com les primeres guitarres clàssiques.
En el segle XIX la guitarra va arribar al millor so, bellesa en el timbre i projecció sonora amb les set vares esteses sota la tapa harmònica, l'augment de la caixa de ressonància, així com amb l'eixamplament del mànec. Al començament del segle, trobem les característiques dels precursors més directes de la guitarra clàssica moderna en els treballs dels espanyols Agustín Caro, Manuel González, Antonio de Pamplona, Manuel Gutiérrez i altres constructors europeus incloent René Lacote i al vienès Johann Stauffer. Johann Stauffer té una reputació llegendària. En la seva botiga va aprendre a construir guitarres C. F. Martin, que després es va traslladar als Estats Units i la signatura segueix construint guitarres avui en dia. També va desenvolupar el traster elevat, a petició de Luigi Legnani, el guitarrista i primer intèrpret dels concerts del violinista genovès Niccolò Paganini. Les seves altres avenços en la construcció de la guitarra inclouen un mànec ajustable i reforçat amb acer i les clavilles de cargol sense fi que encara es fan servir a les guitarres modernes.
Cap a 1850 va començar el treball d'Antonio de Torres Jurado. Amb el suport de Julián Arcas, ambdós d'Almeria, i les seves pròpies i brillants intuïcions, Antonio Torres Jurado va refinar els suports estructurals de la guitarra incloent set vares esteses sota la tapa harmònica. Augmentà també la grandària de la caixa de ressonància i l'ample del pal. Aquestes innovacions van influir en la millora del volum del so i la resposta als baixos així com el descobriment d'una tècnica per a la mà esquerra per a l'enriquiment del repertori. Ara la guitarra ja estava preparada tant per a les demandes del solista com per a les del conjunt instrumental. La tradició constructiva a Almeria s'ha mantingut fins als nostres dies amb constructors com Gerundino Fernández García.
Ja al segle XX, el lutier espanyol José Ramírez III al costat del guitarrista Narciso Yepes li afegiren quatre cordes més en les greus, sobre un ampli mànec els múltiples trasts permeten ampliar notablement la gamma de sons de la mà esquerra. Narciso Yepes va tocar per primera vegada aquesta guitarra de deu cordes a Berlín el 1964 i, a partir d'aquell any, va ser el seu instrument habitual en els concerts, especialitzant-se en peces renaixentistes i barroques.
Compositors.
Entre els compositors de música per a guitarra cal destacar Carlo Michele Alessio Sola (1786-1857), Ferran Sor (1778-1839) i Francesc Tàrrega (1852-1909). Com a intèrprets han excel·lit Gracià Tarragó, Miquel Llobet, Narciso Yepes, Andrés Segovia i, més recentment, Manuel Barrueco i David Russell.
També com a compositor i intèrpret, però, sobretot, per la seva importantíssima obra pedagògica "La Escuela Razonada de la guitarra", destaca el mestre Emili Pujol (La Granadella 1886-1980). Des de l'any 1972 fins que el mestre no pogué continuar la tasca pedagògica Emili Pujol va impartir classes de guitarra clàssica a la ciutat de Cervera. Cada estiu se celebra el curs internacional de música Emili Pujol en memòria del mestre. | 1 | perfect | {"es": 0.008221712171559727, "ca": 0.9822548045630503, "fr": 0.00047959987667431744, "it": 0.00835874070775239, "en": 0.0006851426809633106} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=808 |
mc4_ca_20230418_9_52331 | MOTOR: Agramunt acollirà una prova del Campionat d’Espanya de Surpermotard 2013
Està previst que el cap de setmana del 2 de juny, el polígon industrial d'Agramunt es converteixi en un circuit de motos, encara que des de l'organització s'està valorant un possible canvi de dates.
A més del Nacional, està previst que durant la mateixa jornada es disputi la primera prova del Campionat Provincial de Lleida, una competició que va comptar amb un gran nombre de participants de molt nivell a la capital del Segrià.
Dintre dels pilots que participaran a la cursa destaca el veterà campió de Catalunya Joan Serra, que correrà en la seva localitat natal davant de tots els seus veïns i seguidors.
El Circuit d’Alcarràs també segueix al calendari 2013 de la Federació. Malgrat ser un dels circuits escollits, encara no s’ha confirmat la data en la que se celebrarà el Campionat d'Espanya ni el Provincial de l'especialitat.
Publicat per Lleida Sports Web a 18:03 | 0.827156 | curate | {"ca": 1.0} | http://lleidasportsmotor.blogspot.com/2012/12/agramunt-acollira-una-prova-del.html |
racoforumsanon_ca_20220809_4_53332 | Discussió en antena entre Joaquim Nadal i Manel FuentesEl líder del PSC al Parlament i el periodista de Catalunya Ràdio han mantingut una conversa pujada de to sobre el vot negatiu dels socialistes catalans en la votació d'aquesta tarda al Congrés perquè Catalunya rebi el fons de competitivitat REDACCIÓ Barcelona | Actualitzada el 10/05/2011 10:36 L'entrevista que aquest matí han mantingut a Catalunya Ràdio el periodista Manel Fuentes i el cap del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, amb els 1.450 milions del fons de competitivitat que el govern espanyol deu a Catalunya i el vot negatiu dels diputats del PSC al Congrés com a teló de fons, ha deixat diversos moments de tensió dialèctica, un episodi que s'està convertint en un clàssic ja en les converses entre els dos personatges. La tensió no h impedit, però, que tots dos es mantinguessin correctes en les formes i fins i tot s'han acomiadat cordialment. Fuentes li ha agraït a Nadal la presència en l'antena del programa i el polític li ha dit, amb no poca ironia: “Aquí em té a la seva disposició, encara que sigui per rebre algun clatellot”. Fuentes ha recuperat per a la conversa d'aquest matí talls de veu de l'entrevista que el mes passat va fer a Nadal, en què el líder dels socialistes avançava que portaria fins a les “últimes conseqüències” les discrepàncies amb el govern espanyol sobre el fons de competitivitat. El periodista s'ha mostrat molt directe i inquisitiu des de bon principi i després de sentir el tall li ha preguntat a Nadal si “confirma o es desdiu” d'aquelles declaracions. Nadal, correcte en les formes però evidentment molest en el fons, ha acusat Fuentes de fer una “prèdica matinal” amb el seu editorial de primera hora, en què també carregava tintes contra els socialistes catalans. “Discrepo de vosté”, li ha contestat Nadal, que se n'ha sortit com ha pogut, de les pressions dialèctiques a què l'ha sotmès Fuentes. audio:http://www.ara.cat/comunicacio/Entrevista-Fuentes-Joaquim-Catalunya-Radio_ARAFIL20110510_0001.mp3
pobrissons, fins i tot el fuentes se'ls posa en contra.....
al xat hi ha molt de prejudici amb el Fuentes, acusant-lo sistemàticament de sociata: jo vaig canviar de RAC1 a Catalunya Ràdio pels matins mesos abans de les eleccions al Parlament i el Fuentes mai no s'ha tallat un pèl de fotre canya als sociates i a qui sigui quan ha calgut
el fuentes, ideologies polítiques a banda, no és sant de la meva devoció.
jo pensava igual; només tenia de referència seva els programes d'humor que havia fet, als quals jo mai els hi vaig trobar puta gràcia però comentant amb algú que ja estava fart del divisme i les sobrades del Basté, que ja començava a assemblar-se al Cuní en certes coses, em van recomanar que provés amb el Fuentes, i tot i que molt reticent, vaig provar.... i em va convèncer, va ser tota una sorpresa per a mi que al final m'agradés el seu programa
A mi el Basdté també em fot molta ràbia a vegades, però el programa en general, sobretot moltes de les seccions m'agraden més que no pas el de Cat Radio, i el segueixo escoltant,a tot i que a vegades l'haig de treure, segons de què parlen, | 0.856815 | curate | {"ca": 0.9668703763267932, "es": 0.03312962367320682} | |
mc4_ca_20230418_1_354442 | Aigua estancada | Radio Valencia | Actualidad | Cadena SER
Últimas noticias Hemeroteca 26 de marzo de 2019 Actualizado a las 07:53 CET
El president dels regants de la Comunitat, que acaba mandat al maig, repassa la legislatura i el seu mandat
Escucha La llavor (09/03/2019) en Play SER
09/03/2019 - 08:25 h. CET
José Antonio Andújar fa un paral·lelisme entre la crisi citrícola i la situació hídrica en la Comunitat Valenciana i a Espanya. Els citricultors no s'uneixen i ho estan pagant. La falta d'unió resta força i presència. Com en els cítrics, eixa desunió es paga quedant fora de les agendes.
I cita Benaixeve i embassaments de Castelló fets des de fa 20 anys i que es poden utilitzar. I això malgrat els seus desvetlaments. Andújar conclou mandat al maig, el segon i últim ja, i quan tira la vista arrere lamenta que eixe tipus de coses queden per fer quan ell, precisament, si pot presumir d'alguna cosa és d'haver aconseguit, mitjançant la unió dels regants, posar l'aigua en l'agenda política valenciana i en l'agenda política espanyola. Ara li toca al següent seguir per eixa senda per a aconseguir tot el que faltava..
La legislatura ha acabat sense el promés "Pacte de l'Aigua" que Andújar insisteix que no només és possible sinó que sols té un camí: els transvasaments entre conques. I entre tots eixos transvasaments el més anhelat seria el de l'Ebre al qual, assegura Andújar, obri la porta ja fins a la Fundació Nova Cultura de l'Aigua.
A més, en La Llavor, parlem d'apicultura. Cuinarem en El Rebost i provarem un bon vi pensant en com afecta al camp valencià l'avançament electoral. | 0.795679 | curate | {"es": 0.11034047919293821, "ca": 0.8738965952080706, "it": 0.015762925598991173} | https://cadenaser.com/emisora/2019/03/07/radio_valencia/1551947565_506549.html |
mc4_ca_20230418_10_761639 | La lectora corrent: "Va a trabajar tu madre..."
He llegit en un diari de distribució gratuïta que a Facebook s'ha creat un grup que es diu "Va a trabajar tu madre... hasta los 67". És una protesta a la proposta del Govern central de retardar dos anys l'edat de jubilació.
No debatré si la proposta em sembla encertada o no, perquè crec que això depèn de cada persona (jo tinc edat d'estar jubilada, però mentre pugui, no penso deixar de treballar). Tanmateix, crec que el nom del grup de FaceBook no és gaire encertat. Coneixeu alguna dona de més de 67 anys que no treballi? La majoria de les que jo conec treballa fins a la mort. I sense cobrar ni cinc.
Com sempre la llei és una cosa i la realitat una altra, les empreses no volen persones d'edats "elevades", seleccionen personal de 40 anys cap avall i de vegades de 30 cap avall. Per molt que allarguin l'edat de treball, si les empreses no contracten, que serà d'aquestes persones?
2 de febrer de 2010 a les 9:21
La cuestion es que la final quien pague los platos rotos sea al trabajador..
3 de febrer de 2010 a les 2:01
Em sona que, en català, per reflectir que algú, per la raó que sigui, es nega a fer una feina s'utilitzen les expressions “que treballi ta tia” o bé “que treballi Rita”... Curiosament, també, les dones com a protagonistes, oi?
Et vull informar que a Badalona, durant tot el mes de febrer i amb motiu del 10è Festival de Màgia dedicat a la memòria del mag badaloní Li-Chang, hi haurà durant tot aquest mes de febrer, al “Refugi” (just davant de l'Ajuntament), l'exposició “Els impossibles de la ciència” que, segons he llegit, “mostra el punt de trobada entre la ciència i la màgia com a fil conductor per poder conèixer els principis de la física i la química que sostenen alguns dels trucs de màgia més coneguts”. Penso que, en el cas que no la coneguessis, et podria resultar interessant. Si volguessis més informació, amb molt de gust miraria de poder donar-te-la.
3 de febrer de 2010 a les 2:32
És cert que les empreses moltes vegades fan una selecció que és inversament proporcional a l'edat. I en molts casos s'equivoquen. A més, de vegades volen gent jove, però amb experiència. El pas del temps i l'experiència poden millorar molt una persona. Però també poden aguditzar els possibles defectes.
De tota manera, crec que l'edat de jubilació hauria de poder dependre de les dues parts, l'empresa i el treballador o treballadora. Hi ha qui sospira per jubilar-se molts anys abans que li arribi l'edat i qui no ho voldria fer mai.
Però jo no entrava debatre la proposta del Govern --que crec que ja ja ha estat retirada--, sinó això de "va trabajar tu madre". Com diu l'Assur, moltes vegades també es fa referència a "ta tia" o a Rita (no era "Rita la cantaora"?)
3 de febrer de 2010 a les 22:09 | 0.805308 | curate | {"es": 0.07205240174672489, "ca": 0.9279475982532751} | https://lectoracorrent.blogspot.com/2010/02/va-trabajar-tu-madre.html |
macocu_ca_20230731_8_78809 | David Bote, al centre, i agents de la Policia Local, durant una Junta Local de Seguretat
Més agents per a la Policia Local, vigilants privats i càmeres de seguretat per a Mataró
L’Ajuntament incorporarà una dotzena de policies i reorganitzarà el cos per augmentar la pressió policial i combatre els problemes de delinqüència
Més policia per intentar frenar els problemes de delinqüència que pateix la ciutat. Aquesta és la recepta de l’Ajuntament de Mataró davant l’onada d’inseguretat dels darrers mesos, que es concretarà en la incorporació de dotze nous agents, la contractació de vigilants privats per alliberar policies de tasques no vinculades directament a la seguretat ciutadana, i la instal·lació de càmeres de seguretat a “punts calents” del municipi.
L'alcalde assegura que cal “augmentar la pressió policial” per fer front a l’onada de robatoris amb força i violència
L’alcalde, David Bote, ha detallat aquest dilluns dia 6 en una trobada amb periodistes que cal “augmentar la pressió policial” per fer front a l’onada de robatoris amb força i violència que està experimentant la ciutat, i al fenomen de les ocupacions il·legals i conflictives d’habitatges i locals. Bote ha destacat que en les darreres setmanes “s’ha revertit la tendència” i estan descendint els fets il·lícits a la ciutat. Tot i no donar xifres, ha assenyalat que la situació “no té res a veure” amb la que es vivia fa un mes, quan amb el desconfinament es va produir un esclat de la delinqüència a la ciutat. Tot i així, els problemes segueixen sent evidents al municipi en aquest sentit, com demostra el fet que gairebé cada dia hi ha notícies de robatoris a vianants o establiments.
El proper mes d’agost s’incorporaran dotze nous policies locals, quelcom que ja estava previst en els pressupostos municipals d’enguany i que servirà per omplir totes les vacants que el cos porta arrossegant des de fa dècades. La Policia Local també incorporarà dos nous comandaments (hi ha obertes convocatòries per a intendent i per a inspector) que han d’impulsar un canvi de model policial. La reorganització del cos també passa per dedicar tots els agents possibles a tasques directament vinculades a la seguretat i la convivència, per això es contractaran vigilants privats, com ja s’havia anunciat, per a tasques com la vigilància de l’edifici de l’Ajuntament. Això ha de permetre alliberar sis agents d’aquesta tasca.
Càmeres de seguretat
Una altra de les mesures que fa temps que s’anuncien i que es volen implementar finalment aquest 2020 és la instal·lació de càmeres de seguretat, de cara a reforçar la vigilància en punts conflictius de la ciutat. Està previst que es comenci pel polígon del Pla d’en Boet, on es concentra l’oferta de l’oci nocturn.
Por si no han caído también hay 2 guardias que cobran un pastizal en horas, la seguridad del Alcalde se instauro en épocas ya lejanas y con peligros ya caducos. La seguridad privada es muchísimo mas barata sin ninguna duda. Cuando se instauro ese dispositivo se vendio por unas cuestiones concretas que ya no existen , a lo mejor ya es hora de cambiar ese dispositivo que cuesta la friolera de 6/7000 al mes o mas .
Imposible que los de extrema derecha lo hagan mejor. Porque además inventan historias y mienten mucho. La delincuencia está en todas partes y se está luchando contra ella. No se puede hacer de un día para otro. Recordad q vox era el PP pero más radical y han gobernado muchos años en el país.
Pues ya era hora. Espero que esto cambie. Por que no he vivido nada así en 71 años que tengo. Tengo miedo de salir a la calle. Mi barrio se ha vuelto muy inseguro, cuando cirera siempre había sido muy tranquilo. Robos en coches. Comercios, drogas una pena...
Como Bote no se ponga las pilas y ponga presión policial detrás de cada delincuente y solucione el problema de inseguridad q generan las OKUPACIONES estará poniendo la alcaldía en manos de VOX. Bote ponte a trabajar!!!!!!! y proporciona seguridad a aquellos q pagamos impuestos religiosamente!!!! !
Si les lleis no canvien (Jutges i Ocupacions), per molta policia que es posin de poca cosa servirà si els polítics de Madrid que sembla no estan per la labor, si no ja haurien aprovat la llei anti ocupació i l'expulsió dels estrangers delinqüents que son la majoria com està regulat per la llei | 0.660043 | curate | {"ca": 0.706766917293233, "es": 0.2929981203007519, "fr": 0.00023496240601503758} | |
cawac_ca_20200528_12_126739 | Us presento al príncep Moc. Al príncep Moc li agrada menjar-se els calçotets, fer l’amor amb el nas tapat i collir espàrrecs quan n’és temporada. Al príncep Moc no li agrada ni el soroll de fer punta als llapis, ni … Continua llegint →
Botifoll, el rei que va aixafar un poll Fa molt, molt poc temps, a la bonica població de Sant Gregori, coneguda per la seva piscina, per les seves cavalcades de reis amb tractors i per ser el poble on va … Continua llegint →
Avui, a dos carrers perpendiculars al meu, es feia una trobada de pobres. No ho sabia, perquè aquestes coses no les anuncien a l’agenda cultural, però m’ha fet molta il·lusió trobar-me-la. [@more@] Hi havia pobres de tots els racons de … Continua llegint →
Josefina, la nena que va matar una nina Fa molt, molt poc temps, a la bonica població de Colomers, coneguda pel seu bar i pel record de la presència, durant uns mesos, d’un hàmster rebel, hi vivia una nena petita, … Continua llegint →
Martinet, el nen que pixava 100 litres d’un sol tret Fa molt, molt poc temps, a la bonica població de Riudellots de la Selva, coneguda per la indústria porcina i per l’equip femení de futbol sala, hi vivia un noiet, … Continua llegint → | 0.861843 | curate | {"ca": 1.0} | http://leanan.blog.cat/author/leanan/page/23/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_11258 | obro aquest fil perquè la resta del racó està monopolitzat... què puc dir, a mi que no m'agrada dir ni merdós ni putu ni sociata (si és que no ho és) a ningú...? Sí!!! !
suposo que ser la única a favor d'en puigcercós al racó té aquestes coses. ja m'heu invaït el fil, què hi farem... (vosaltres teniu molts fils per desfogar-vos, no és just). i per a qui ho preguntava, jo sempre havia estat votant d'ERC però va ser al sentir el discurs d'en puigcercós -l'any 2003- que vaig decidir entrar a militar pq crec que és qui pot conduir bé ERC. si m'equivoco i la pífia, d'aquí 4 anys ja votaré a algú altre... (i sí, també és guapo, algun problema?? )
No ets la única. Hem guanyat! però més important encara, ha guanyat tot el partit. Un 72% de participació és un exemple de democràcia interna q ja voldrien molts. Felicitats doncs, a tothom! Sobretot als que no han fet de l'insult i la demagogia el pa de cada dia i han sabut debatre amb arguments. La setmana q vé toca construir un consens ampli entre les 4 candidatures i fer de la diversitat i pluralitat una fortalesa de cara a fer una Esquerra més gran.
I una altra cosa més: si avui trobo que és un mal dia és perquè, a l'espera del que passi al Congrés, la cosa quedarà exactament igual que estava: els crítics fora de l'executiva, i els de l'executiva seran de dos bàndols en tensió els dels Julio amb els del Carod. L'única diferència amb la situació anterior és que ara sí que sabem amb exactitud amb quin suport compta cadascú. En definitiva, em preocupa que després d'un procés com aquest tot es quedi exactament igual que abans. I en la meva opinió, el que ja teniem no funciona. | 0.839268 | curate | {"ca": 0.979064039408867, "cs": 0.003078817733990148, "fr": 0.0006157635467980296, "es": 0.009852216748768473, "id": 0.007389162561576354} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_16214 | Eines Mostra pàginaRevisions anteriorsQuè hi enllaça Canvis recentsMànager MultimèdiaMapa del lloc Entra
>
Canvis recents
Mànager Multimèdia
Mapa del lloc
Sou aquí: start » ca » tcqi » tcqi_modulos » tcqi_edc » definicion » preguntas
ca:tcqi:tcqi_modulos:tcqi_edc:definicion:preguntas
Aquesta pàgina és només de lectura. Podeu veure'n el codi font, però no podeu canviar-la. Consulteu el vostre administrador si penseu que això és degut a algun error.
===== Preguntes ===== ---- Definim com preguntes aquells conceptes genèrics de l'obra o més concrets relacionats amb les característiques de l'obra. Alguns exemples de preguntes són: el Pressupost d'Execució Material (PEM), la Superfície Construïda (Sp), el nombre d'edificis, el nombre de plantes, ... Per a la creació de preguntes és important ubicar-se al nivell al qual ha estat inicialment vinculada. Sempre serà possible editar i esborrar la pregunta des del nivell en que ha estat creada i vinculada, utilitzant les icones per aquestes funcionalitats. D'aquesta manera, poden haver preguntes genèriques del nivell tipologia (com per exemple, per tipologia Edificació, la superfície construïda) i altres preguntes més concretes i específiques corresponents a la subtipologia (com per exemple, per a la subtipologia Edificació-Educació-CEIP, el nombre d'alumnes) Per **crear una nova pregunta**, ens situem en la tipologia desitjada (es marcarà en blau el nivell en el qual estem de l'arbre de tipologies d'obra) i fem clic la icona ** + ** situat al costat de Preguntes. {{:preguntes:creacio_pregunta.png?nolink|}} A la vista de creació de nova pregunta haurem d'introduir els següents 3 camps obligatoris: Nom (Descripció del concepte o pregunta), Codi (indicarem l'acrònim amb el qual designarem la pregunta) i UA (Unitat d'Amidament del concepte de la pregunta). {{:preguntes:nova_pregunta.png?nolink|}} Amb la icona {{:tcqi:gestion-usuarios-permisos:tcqi-icono-lapiz.png?nolink|}} podem **modificar / editar una pregunta** que hagi estat creada en una tipologia / subtipologia d'obra. Amb la icona {{:tcqi:gestion-usuarios-permisos:tcqi-icono-papelera.png?nolink|}} pots **suprimir una pregunta** que hagi estat creada en una tipologia / subtipologia d'obra.
ca/tcqi/tcqi_modulos/tcqi_edc/definicion/preguntas.txt · Darrera modificació: 2017/11/21 11:26 per srebollo | 0.745013 | curate | {"ca": 0.9380952380952381, "fr": 0.04025974025974026, "es": 0.021645021645021644} | https://wiki.itec.cat/doku.php?id=ca:tcqi:tcqi_modulos:tcqi_edc:definicion:preguntas&do=edit |
mc4_ca_20230418_15_277925 | Apartment Santa Cruz Mijas Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Santa Cruz, 25, La Sierrezuela, Mijas, Espanya, 29651 - Veure al mapa
Més informació sobre Apartment Santa Cruz
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Fuengirola, no busqui més enllà de Apartment Santa Cruz. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Apartment Santa Cruz és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos habitació familiar.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. L'hotel ofereix una excelent varietat d'instal.lacions d'oci, incloent piscina exterior. Apartment Santa Cruz és un lloc ideal d'estada pels viatgers que busquin encant, comfort i facilitat a Fuengirola. | 0.762874 | curate | {"ca": 0.9345351043643264, "es": 0.06546489563567362} | https://www.agoda.com/ca-es/apartment-santa-cruz/hotel/mijas-es.html |
mc4_ca_20230418_14_278057 | Les biblioteques de l'Alt Penedès i Garraf
Les biblioteques municipals de l'Alt Penedès i el Garraf, posen al vostre abast una guia de recursos elaborada conjuntament amb l'objectiu d'apropar-vos aspectes comuns de les nostres comarques i alhora facilitar-vos els recursos documentals que trobareu a les biblioteques del vostre entorn.
En aquesta primera edició dediquem la guia de recursos a les festes populars. Ordenada per població, primer es descriu una festa de cada localitat i tot seguit, la biblioteca que ha elaborat la informació.
Al final hi trobareu un recull bibliogràfic sobre l es festes populars de cada municipi i també de les dues comarques en general. És un recul l on hi consten, a més de llibres, audiovisuals i dossiers de premsa molt útils per sa ber-ne més sobre les nostres festivitats i el nostre folklore. Tots els llibres i documents es poden consultar a la biblioteca i si estan en un altre centre es poden d emanar a través del servei de préstec interbibliotecari.
Així doncs us convidem a gaudir i viure a fons les festes majors, aplecs, fires i celebracions que, durant tot l'any, s'organitzen a les terres de l'Alt Penedès i el Garraf.
Data de creació: 14/10/2013
Data d'actualització: 11/05/2017 | 0.810778 | curate | {"fr": 0.0343980343980344, "ca": 0.9656019656019657} | https://genius.diba.cat/detall-de-guia/-/detall/J3Fw/GUIA_LECTURA/10934/16308330 |
macocu_ca_20230731_9_571953 | ‘Repensar’, per Manel Masià
'Em centraré en la part econòmica de la cosa i sobretot en aquells que per les seves circumstàncies estan sols. Són els autònoms. Col·lectiu al qual vaig pertànyer durant 16 anys i sempre em vaig sentir desemparat. Llegeixo esgarrifat que ara als Bancs d’Aliments hi ha un nou col·lectiu i són precisament aquests'
El títol de l’article parla clarament de la intenció del mateix. Re (prefix que entra en la formació de paraules i que significa ‘duplicació’, ‘repetició’ o ‘intensificació’) Pensar (acció de fer servir, una persona, la intel·ligència per inventar una idea útil o un bon mètode o sistema per fer una cosa). La pandèmia del COVID posa en escac mat tot allò que pensàvem en termes econòmics, socials, culturals, esportius, educatius... Tot salta pels aires el dia que es decreta l’Estat d’Alarma pel Govern de Madrid el 14 de març amb el decret 463/2020.
Em centraré en la part econòmica de la cosa i sobretot en aquells que per les seves circumstàncies estan sols. Són els autònoms. Col·lectiu al qual vaig pertànyer durant 16 anys i sempre em vaig sentir desemparat. Llegeixo esgarrifat que ara als Bancs d’Aliments hi ha un nou col·lectiu i són precisament aquests. Ara representen el 20% dels atesos en aquests centres de beneficència. L’economia està tocant fons si aquells qui generen economia sense xarxa de protecció han d’anar a beneficència.
Anunci
M’imagino la impotència d’aquells qui sempre han anat al dia en el pagament de lloguers, hipoteques, crèdits... que ara han de demanar ajudes a l’Estat, governs autonòmics o ajuntaments. I veuen que ens molts casos les ajudes no arriben, per falta de termini, per falta de papers, de burocràcia,... o que quan arriben són tant minses que no val la pena l’esforç d’allò que dèiem “fer papers” o arriben tard. Ara els autònoms són els meus herois.
Ara han d’afrontar un problema addicional. Recordem que el passat mes d’abril molts autònoms amb necessitats financeres o de refinançament van sol·licitar préstecs ICO en el primer paquet de crèdits. El valor d’aquests ajuts va ser de 20.000 milions d’euros, dels quals la meitat, com a mínim, anaven destinats a autònoms i pimes. Aquesta primera línia d’ajuts garantia fins el 80% dels préstecs que els autònoms i pimes sol·licitessin als bancs per a fer front als pagaments derivats dels seus negocis durant l’estat d’alarma.
Bé, el venciment del primer pagament de molts d’aquests crèdits als autònoms arribarà aquest mes, atès que tenien una carència de sis mesos. Amb aquesta situació, milers d’autònoms que encara no han pogut facturar res o molt poc, bé per impediment legal bé per una activitat econòmica molt baixa durant els mesos d’estiu, hauran de fer front al pagament d’aquest primer retorn. Com ho faran?
Ahir ens vam despertar en la notícia del tancament de bars i restaurants i restriccions a tot el comerç durant 15 dies. Crec necessari repensar les ajudes que puguin arribar a més gent i en més quantitat. Però també cal repensar com allargar carències d’aquests crèdits tal i com s’ha fet amb els ERTES. Llegeixo declaracions de Sandra Zapatero, presidenta de la CTAC- Autònoms: ‘O es repensen les carències i els imposts o tindrem un merder considerable damunt la taula, perquè molts autònoms no tenen diners per a pagar.’ Si l’autònom cau, cau l’economia en bloc. I és que això afecta a tothom, del més gran al més petit. Les acadèmies no reglades, com les de ball, idiomes, pintura... Moltes, per problemes d’espai, que no els permeten de seguir les normes de seguretat, la qual cosa els rebaixa els ingressos –quan poden obrir– a la meitat o menys. Els paradistes ambulants de productes no “necessaris”, que es troben amb la prohibició de vendre en molts municipis. Parlaria també dels serveis personals, com les perruqueries, fisioterapeutes, dels taxistes, dels fotògrafs, dels professionals que hi ha al voltant del muntatge d’esdeveniments i fires... Tot els sectors tenen autònoms. Repensem-ho tot! !
La conclusió a la que arribo és que cal reformular, reinterpretar, en definitiva repensar totes les ajudes des de les estatals a les municipals, en quantitat, burocràcia i agilitat, repensar les carències de la col·laboració publico-privada, i repensar amb una rebaixa o anul·lació de taxes i impostos totes les càrregues fiscals de tots els col·lectius. Només així ens en sortirem. | 0.780784 | curate | {"ca": 0.981952799629801, "it": 0.0013882461823229986, "es": 0.00971772327626099, "pt": 0.0030078667283664966, "de": 0.0037019898195279964, "fr": 0.00023137436372049977} | |
macocu_ca_20230731_3_298591 | Cròniques cap de setamana 30-31 MAR.2019
Cap des setmana on es fa una menció especial per l'equip de capacitats que va disputar dos partits.
BENCRIDADA SÈNIOR FEMENÍ
Sant Adrà 57 – 43 CBBanyoles
Partit molt igualat fins l'últim quart, la defensa del rival ha sigut dura i ens ha costat treure bons atacs. L'actitud ha estat en tot moment positiva, continuarem treballant.
SOTS25 FEMENÍ
VICTÒRIA
CBBanyoles 61 – 56 CE Palamós
Molt bon primer quart on hem tingut avantatges clars i només ho han igualat amb el gran encert des de la línia de tres punts, a la segona part ens ha passat factura l'aposta per un canvi defensiu que possiblement no l'havíem practicat prou. Seguirem treballant per corregir detalls i millorar.
SÈNIOR MASCULÍ
DERROTA
CB SALT 75 – 64 CBBanyoles
Un partit que van dominar els locals de principi a fi, sense cap proposta de bon joc per part nostra, segons el seu encert ens allunyàvem o ens apropàvem en el marcador.
JÚNIOR MASCULÍ
DERROTA
CBBanyoles 47 – 60 Farners
Fins a la mitja part hem estat per davant del marcador. A partir d’aquí la seva zona i el poc encert ens ha frustrat i ha fet que tampoc seguíssim agressius i constants en defensa, s'ha de millorar.
DESCANS
JÚNIOR FEMENÍ BLANC
VICTÒRIA
Partit on les noies han jugat a estones, sobretot en defensa. Quan ens hem activat en aquest aspecte, hem tret avantatges robant pilotes i fent cistelles fàcils.
Victòria important! A seguir treballant!
Ceset 65 – 50 CBBanyoles
No vam saber parar les jugadores interiors que tenien i això ens va perjudicar. Vam sortir poc agressives en defensa i amb l’atac desordenat, però a mesura que passava el partit vam saber trobar el nostre joc tot i no ser suficient. A seguir treballant per millorar!
CBBanyoles 42 – 72 Palamós
Molt mal partit per part de les noies. Han entrat a pista sense actitud. No defensaven agressives i això s'ha notat al marcador. Els atacs han estat precipitats i sense pensar.
Seguirem treballant per aconseguir l'actitud necessària per la defensa!
CADET MASCULÍ
VICTÒRIA
CBBanyoles 65 – 55 CEJ Celrà
Una victòria que no reflexa totalment el partit.
L’equip ha tingut moments molt bons on s’ha pogut veure el joc que volem que ens identifiqui però en molts moments ens ha faltat constància i més agressivitat defensiva per tal de dominar per complet el partit.
Felicitar els nois per la seva bona actitud i el treball que estan demostrant dia rere dia als entrenaments.
INFANTIL FEMENÍ
VICTÒRIA
Unió Girona 54 – 55 CBBanyoles
Partit molt disputat, on els dos equips jugàvem un bàsquet semblant en atac. Hem començat millor el partit, amb una defensa molt activa que ens ha permès córrer el contraatac. A partir d’aquí intercanvi de cops, a estones millor elles, a estones nosaltres. No ens hem rendit mai, i un triple a falta de 30 segons ha decantat el partit cap al nostre costat.
PREINFANTIL FEMENÍ
DERROTA
BC Fontajau 39 – 22 CBBanyoles
Partit amb un desencert brutal, en entrades, tir, (2/31 en tirs lliures),...però un joc i una defensa que considero més que correctes, a seguir treballant finalitzacions i la confiança!
PREINFANTIL MASCULÍ
VICTÒRIA
CBBanyoles 60 – 10 CE Joventut Celrà
Partit plàcid pels nanos que quasi des de l'inici vam tenir sota control.
En algun moment vam abaixar el ritme però en general hi va haver una actitud correcte.
MINI MASCULÍ
VICTÒRIA
Bisbal Bàsquet 60 – 67 CBBanyoles
Bon partit en línies generals. Agressius en defensa i amb bastant d’encert. Ens hem tornat a trobar un rival superior físicament, fet que s’ha notat en el rebot. També hem patit molt en el balanç defensiu, però quan ho hem corregit em desenvolupat el nostre joc.
Molt content per l’actitud de tots i també perquè molts jugadors comencen a perdre la por.
Seguirem treballant
MENCIÓ ESPECIAL PER L’EQUIP DE CAPACITATS:
El passat cap de setmana l’equip de capacitats del CBBanyoles va disputar dos partits.
En el primer van jugar contra Ramon Noguera, un equip amb molt nivell on hi juga l’Anna, medalla de plata als Special Olympics World Games celebrats a Abu Dhabi el passat Març de 2019. En el primer quart quedem 6-5 i aconseguim guanyar el segon període per un 10-16. Finalment perdem els dos quarts restants per 10-4. Tot i així els nois i noies juguen molt bé, amb bones defenses i seguint el seu jugador/a.
El segon partit és molt competit, juguem contra ADEPAF Figueres, on no es decideix fins els últims instants de partit. Períodes: 12-7/2-4/4-2/4-10. Final 22-23 victòria. | 0.66702 | curate | {"ca": 0.9094659637863856, "es": 0.02544121017648407, "fr": 0.002979601191840477, "pt": 0.011001604400641761, "id": 0.005959202383680954, "de": 0.0032088012835205133, "en": 0.025212010084804035, "hu": 0.0055008022003208805, "fi": 0.0068760027504011, "sv": 0.004354801741920697} | |
mc4_ca_20230418_11_235956 | Lluç amb salsa verda| Danone.es | Danone ツ
Vàlida del 02-05-2019 12:47:46 i limitada a 3000 cupons, veure + info
Promoció vàlida del 02-05-2019 12:47:46 i limitada a 3000 cupons per a usuaris registrats a Danone.es, majors de 18 anys i residents al territori espanyol. Bescanvi del cupó fins el 30-06-2019 00:00:00. Limitat a 2 bescanvis per usuari i domicili. | 0.66415 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.danone.es/ca/receptes/dinars/llu-amb-salsa-verda.html |
crawling-populars_ca_20200525_49_32837 | Política
Entrevista al diputat del PSC per Tarragona
Els comptes de l'entitat ultraespanyolista, al descobert
Per Moisés Pérez
ERPV demana la retirada del nom de Joan Carles I dels espais públics
Per Violeta Tena
Quitxalla en temps de coronavirus
Per Marta Roqueta
Les propostes per fer front a la crisi derivada de la irrupció de la COVID-19
Per Xavier Puig i Sedano
Entrevista a l'economista i pensador Gustau Muñoz
Per Xavier Aliaga | 0.577764 | curate | {"ca": 0.8679245283018868, "en": 0.03773584905660377, "it": 0.03773584905660377, "sv": 0.05660377358490566} | : /etiqueta/carles+castillo |
mc4_ca_20230418_9_539957 | ELS COL•LECTIUS DE DEFENSA DEL PENEDÈS ALERTEN DELS PERILLS DELS NOUS PLANS TERRITORIALS
La recent aprovació del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (PTPCP) i, des de ja fa un temps, del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (PDTAP), signifiquen un avenç per a la planificació d’un territori fins ara desatès i amb una ordenació caòtica. Aquests plans, però, tot i diagnosticar els problemes existents i definir les regles del joc pels futurs desenvolupaments urbans, es mantenen impermeables a transcendentals demandes realitzades per la societat civil i diverses administracions locals.
La confirmació del CIM (Logis Penedès) i la imposició d’una nova autovia (A-7) converteixen les nostres comarques en un simple taulell per carreteres, AVEs, camions, naus logístiques i contaminació, sense cap respecte per la seva economia, la seva agricultura, el seu paisatge i la seva gent.
La logística i les infraestructures viàries, una agressió al Penedès
El desdoblament de la N-340 (A7), que enllaça a l’Alt Penedès amb el quart cinturó, malmet les terres agrícoles, destrueix el paisatge, talla la continuïtat biològica del territori, altera el drenatge pluvial natural i fragmenta encara més la societat penedesenca. A més d’aquests greus impactes, de les diverses alternatives estudiades, el traçat escollit pel Ministerio de Fomento és l’opció econòmicament i ambiental més costosa i no aporta cap avantatge de mobilitat respecte les altres. Qualsevol inversió pública s’hauria de regir pel principi de l’eficiència econòmica, especialment en temps de llarga i profunda crisi. Aquesta, manifestament, no ho fa i descarta l’opció que l’estudi d’impacte ambiental recomana, l’ampliació de carrils a l’AP-7, amb una simple frase: el risc de col•lapse a llarg termini.
Aquestes infraestructures són l’exemplificació d’un model econòmic obsolet, aliè a la difícil situació econòmica, energètica i ecològica. Un context en què el transport global i local de mercaderies està en recessió, els preus dels combustibles fòssils ascendeixen imparablement i les penalitzacions per emissions de CO2 ja fa anys que llasten la nostra economia.
Mentre Europa fa anys que s’ha adonat que l’acumulació d’infraestructures viàries lluny d’afavorir les economies locals o nacionals, les perjudiquen, a casa nostra les administracions públiques segueixen obstinades en sortir de la crisi amb la mateixa recepta que ens hi ha abocat: més ciment, més llocs de treball de baixa qualificació, i visca les autopistes!, facin falta o no en una de les regions europees amb una densitat d’infraestructures viàries més alta.
És pertinent, doncs, preguntar-se: per què la Generalitat i Fomento ignoren alternatives econòmicament més eficients i més integradores, menystenen el diàleg i es neguen a desenvolupar una planificació territorial digna pel Penedès? Per què s’imposen infraestructures en contra de les recomanacions del Ministerio de Medioambiente, el Departament de Medi Ambient o l’opinió dels Consells Comarcals i els ajuntaments afectats?
Davant d’aquesta situació, sorprèn que la majoria de les administracions locals que defensen la Vegueria Penedès restin impassibles davant la materialització de la seva desaparició. Voler Vegueria és apostar per una economia pròpia, diversificada i sostenible, per un model que respongui a les especificitats del nostre territori i paisatge, i és estar en contra d’una cultura imposada i d’un model metropolità degradat que ens aboca a la superpoblació i a la substitució de l’agricultura per una economia de capsa buida.
Volem evitar, doncs, que el Penedès es col•lapsi de zones logístiques i autopistes, i apostem per una economia amb perspectives de futur, per un model en què els espais agrícoles i forestals mantinguin una presència significativa.
Per això fem una crida a la societat civil i a les administracions locals i comarcals penedesenques per:
Defensar un model econòmic i territorial contraposat a l’ocupació logística desbocada i les seves conseqüències viàries (A-7 i 4t cinturó), que definitivament converteixen el Penedès en el corredor i el gran contenidor de les dues extremitats metropolitanes.
Exigir una planificació d’infraestructures racional i coherent amb l’actual situació econòmica, energètica i climàtica.
Mobilitzar-se i expressar públicament el rebuig a la destrucció del Penedès imposada per les administracions. En aquest sentit, els ajuntaments afectats per la traça de l’A-7 i el Consell Comarcal del Baix Penedès ja han denunciat, davant dels tribunals, les injustícies imposades per les administracions superiors. Cal recolzar aquestes mesures i les administracions que les portin a terme.
Penedès, març de 2010.
Col•lectius de defensa del Penedès:
Plataforma No Fem el CIM (www.nofemelcim.org)
Col•lectiu Bosc Verd - Ecologistes de Catalunya (www.boscverd.org)
GEL (Grup Ecologista de Llorenç del Penedès) (ecologistesllorencencs.blogspot.com)
El Marge (La Bisbal del Penedès)
GEVEN (Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès) - Ecologistes de Catalunya (www.pangea.org/aeec)
Unió de 60 Plataformes, xarxa social de defensa mediambiental (www.uniodeplataformes.org)
Подобно многим писателям, она восхищалась, как же это здорово написано, когда вошли Энн и мистер Трампер без пиджака.
Чиун явно желал продолжить разговор.
Так вот, я долго думала, и вдруг меня осенило.
Нить была вырвана у него из рук с "скачать война и мир 2007" такой силой, что ему пришлось схватиться за край "Скачать бесплатно морхухн карт" каменного стола, чтобы не упасть.
У тебя всегда отличный материал.
Думаю, некоторые иностранные государства охотно выложили бы побольше сотни тысяч только за то, чтобы выяснить чем вы там занимаетесь в одиночестве в своей огромной конторе.
Но на "скачать на сенсорный телефон телефон самсунг" этот раз зов был сильным и настойчивым.
после я проверил насчет твоей геохимии и морской биологии.
Проктор вам "трон наследия игра скачать" помогать не станет, но я попытаюсь а вы страшно тяжелый, даже несмотря на истощение.
Вокруг поднимался зловонный пар.
Произошел энергетический выброс большой мощности, и наиболее вероятная причина взрыв пары пятен.
Попросту говоря, мне хотелось снова увидеть, как над парком взмоют воздушные змеи и небо оживет.
Понимаю, кивнул Хеллман, ведя его по широкому коридору.
Ты же знаешь, когда дело касалось вечной борьбы двух ваших систем, он вел себя, словно одержимый.
Чтобы отвлечься от мрачных воспоминаний, Рисса подошла к окну и принялась считать остальных участников свадебной церемонии.
Это три разных вопроса, прервала она, и начало четвертого.
В этот вечер он сидел перед камином в большом помещении, чувствуя, как тепло "Инженерная и компьютерная графика" пропитывает его усталые мышцы. | 0.762941 | curate | {"en": 0.013201320132013201, "ca": 0.746924692469247, "es": 0.0067506750675067504, "ru": 0.23312331233123312} | https://boscverd.org/bv/index.php/utilitats-mainmenu-32/noticies-del-penedes/242-els-collectius-de-defensa-del-penedes-alerten-dels-perills-dels-nous-plans-territorials |
mc4_ca_20230418_17_413460 | Ciutadans lamenta l'atac de pintades a la seva seu a Lleida i condemna qualsevol tipus de violència i coacció - 7accents
Lleida 12.06.2017 18.00 h
La seu de Ciutadans a Lleida, atacada de nou. (Foto: Ciutadans)
La portaveu del grup municipal de Ciutadans (C's) Lleida, Ángeles Ribes, ha lamentat "l'atac a la seu del partit al municipi" i ha condemnat "les amenaces, les coaccions i la violència en totes les seves formes i totes aquelles accions que van en contra de la llibertat d'expressió, opinió i participació en una societat democràtica". Ribes ho ha dit després de presentar una denúncia davant dels Mossos d'Esquadra.
Ángeles Ribes ha explicat que “aquest és el segon atac que rep Ciutadans en menys de tres mesos” i “el vuitè en els deu anys que la formació té seu a Lleida”. “El veritable compromís amb la democràcia ha de demostrar-se amb la condemna d’aquests atacs que senyalen els representants polítics que han estat elegits en unes eleccions i que representen una majoria de catalans”, ha declarat Ribes. I ha manifestat que "des de Ciutadans, com a demòcrates, sempre estarem del costat dels que defensen la pluralitat, el respecte als que pensen diferent i la llibertat d'expressió per a totes les opinions".
Davant dels mitjans de comunicació, Ribes ha lamentat que “es comenci a veure com una normalitat que la seu de Ciutadans sigui atacada”. La portaveu de C's Lleida ha assegurat que "ni les amenaces ni els atacs continuats no faran que deixem de defensar els valors democràtics" i que a "C's seguirem defensant les nostres idees amb més coratge, més força i més entusiasme". | 0.870629 | curate | {"ca": 0.9735849056603774, "sv": 0.015723270440251572, "es": 0.010691823899371069} | https://www.7accents.cat/noticia/10496/ciutadans-lamenta-latac-de-pintades-a-la-seva-seu-a-lleida-i-condemna-qualsevol-tipus-de-v |
macocu_ca_20230731_1_316948 | El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha assegurat que el projecte per ampliar l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (HVCT) no s’atura i que la comissió tècnica està treballant per “salvar esculls” i fer-lo possible, sobretot pel que fa al trasllat del principal dipòsit d’aigua de Tortosa i la conservació de l’entorn patrimonial protegit. “Seguim actuant, no aturem res, però no ens tanquem a res”, ha dit. En canvi, no ha concretat si això significa que el Departament de Salut tingui sobre la taula la possibilitat de projectar, a més llarg termini, un nou hospital de referència per a les Terres de l’Ebre. El conseller ha assegurat que el cost de l’ampliació de l’HVCT encara no s’ha quantificat. | 0.803426 | curate | {"ca": 0.9052333804809052, "it": 0.09476661951909476} | |
mc4_ca_20230418_11_258389 | Ets aquí: Inici / COCCIGODÍNIA O DOLOR D’ORIGEN SACROCOCCIGI I COCCIGI
La coccigodínia, freqüentment anomenada dolor de l’os sacre o del còccix, és una afecció bastant rara i poc coneguda que causa dolor en la part més baixa de la columna vertebral i el còccix..
El dolor sol empitjorar en estar assegut, en aixecar-se, en augmentar la pressió a la zona i amb el restrenyiment. Generalment la causen traumatismes majors o desapercebuts, o després del part; rarament, per infeccions o tumors que causen irritació, luxació o inflamació de l’articulació entre el sacre i el còccix o entre les quatre vertebres coccígees.
El tractament conservador de la coccigodínia consisteix a prendre antiinflamatoris, mesures d’higiene postural per evitar pressió a la zona (fer servir un coixí a mida, evitar el restrenyiment amb dieta rica en fibra i aigua), i manipulacions vertebrals.
Si el tractament conservador fracassa, al Barcelona Spine Institute recorrem al bloqueig ecoguiat de l’articulació sacrococcígea i del gangli imparell (un grup de cèl·lules nervioses responsables de la sensibilitat de la zona que es localitza davant de la mateixa articulació), a la qual s’hi arriba travessant-la amb l’agulla. Es fa servir una combinació d’anestèsics i corticoides, i s’aconsegueix un efecte analgèsic que pot durar de mesos a anys.
TRACTAMENT ECOGUIAT DE COCCIGODÍNIA O DOLOR D’ORIGEN SACROCOCCIGI I COCCIGI?
En la Unitat de Columna del Dr. Pellisé “Barcelona Spine Institute”, tant el pacient com la seva família es beneficien de l’experiència d’un sòlid equip d’especialistes | 0.856161 | curate | {"ca": 0.9513132607303011, "ja": 0.04868673926969891} | https://www.barcelonaspineinstitute.com/ca/coxigodinia-o-dolor-de-origen-sacro-coccigeo-y-coccigeo/ |
macocu_ca_20230731_3_459762 | Daha fazla
Villa Crimson
Carrer Godarrona 8, Sant Antoni de Portmany, İspanya | 0 | curate | {"tr": 0.13333333333333333, "en": 0.17333333333333334, "ca": 0.6933333333333334} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_110723 | Portada del Pessebre 2022. Sant Andreu de Pedrinyà | Properes activitats - Club Excursionista Sant Julià de Ramis
Club Excursionista Sant Julià de Ramis
Inici
Properes activitats
Històric
Qui som
Fes-te soci
Contacte
< Properes activitats
Portada del Pessebre 2022. Sant Andreu de Pedrinyà
DIA: diumenge 18 de desembre de 2022.
SORTIDA: 9:30 h. del matí, des de la plaça de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis, en cotxes particulars, i anirem fins al poble de Púbol, lloc d’inici de la caminada.
CAL DUR: Calçat per caminar i alegria.
DISTÀNCIA: 8,5 Km. DURADA: 3 hores
DIFICULTAT: circular, sense cap complicació.
DINAR: Tothom que vulgui podrà quedar-se a dinar al Restaurant Can Bosch de Púbol.
El termini per apuntar-se és fins al dia 14 de desembre. El preu del dinar és de 30 €.
El menú inclou:
Pica-pica: Amanida de tonyina, musclos a la vinagreta, patés, croquetes, calamars a la romana, pernil i torrades.
Segon a triar:
Vedella amb bolets.
Xai a la brasa.
Galtes de porc rostides.
Entrecot de 300 gr.
Bacallà fregit o amb samfaina.
Dorada a la planxa.
Postres a triar al restaurant: crema catalana, pastís de formatge, pasta de full amb nata o cabell d’àngel, pinya natural, crocanti, sorbet o flam d’ou.
Pa, vi, aigua i cafè.
Menú infantil (fins a 12 anys): Macarrons, croquetes, pollastre arrebossat, patates i postres. Preu: 15 €.
A fi de facilitar la feina al restaurant caldrà que trieu els segons seguint l'enllaç següent: TRIA DINAR NADAL CESJR 2022
Com cada any no hi faltarà la cantada de nadales.
Les persones que vulguin venir només al dinar hauran de ser al restaurant a les 14:00 h.
DESCRIPCIÓ DE L'ETAPA:
Ruta circular pel Baix Empordà que ens permet descobrir l’encant dels pobles de la Pera, Púbol i els veïnats de Riuràs i Pedrinyà amb l’ermita de Sant Andreu.
Començarem l’excursió al poble de Púbol que compta amb un dels museus més visitats de Catalunya: el Castell Gala Dalí. Continuarem cap al poble de la Pera, a on hi trobarem l’església en honor a Sant Isidor d’estil gòtic tardà amb elements renaixentistes. Un cop deixem el nucli urbà ens endinsem per camins secundaris i corriols fins arribar a l’ermita de Pedrinyà, a on deixarem el pessebre.
Desprès de recitar el poema i cantar alguna cançó continuarem fins al restaurant Can Bosch de Púbol a on ens esperarà un bon dinar. | 0.748142 | curate | {"es": 0.11052399823866138, "ca": 0.8674592690444738, "no": 0.0030823425803610744, "en": 0.0048436811977102595, "fr": 0.014090708938793483} | https://www.cesjr.com/portada-del-pessebre-2022-sant-andreu-de-pedrinya |
racoforumsanon_ca_20220809_0_709851 | Algú podria dirme alguna web on pugui trobar estadístiques sobre l' us del valencià, preferiblement x comarques o províncies
I sabeu on hi podria trobar un mapa del País Valencià on hi surtin els dialectes i la zona no-valencianoparlant
Veges este mapa... http://www.geocities.com/soho/cafe/9308/alvdia.jpg | 0.600185 | curate | {"ca": 0.7730263157894737, "es": 0.22697368421052633} | |
cawac_ca_20200528_9_43809 | Carmelitas
Carmelites és un projecte de creació tipogràfica sorgit de la voluntat d’unir el passat amb el present. Es tracta d’una tipografia de pal sec amb influències de la cal·ligrafia que respira un aire que s’alimenta del lettering i de la itàlica. És un plantejament old style adequat per a l’espai amb què interactuarà. L’amplada de la tipografia tendeix a ser condensada, ja que la informació de la senyalització ocupa un espai reduït entre tot el que l’envolta. Per emfatitzar-ne la personalitat s’han creat tot un seguit de caràcters Alternate com a punt distintiu i identificatiu del projecte. La seva funció serà bàsicament la de tipografia de display, per a senyalització o cartells amb cossos grans.
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers, amb finalitats tècniques, analítiques i de publicitat, per oferir-te una millor experiència i servei. Si hi segueixes navegant, estaràs acceptant l’ús que fem de les cookies. Pots canviar-ne la configuració en qualsevol moment. Més informació . | 0.776016 | curate | {"id": 0.01001001001001001, "ca": 0.98998998998999} | http://eina.cat/ca/projectes/tfg/2009/carmelitas/50ffaa3fa9f7c7ba10000009 |
macocu_ca_20230731_8_470814 | 23/10/2007 Autor/a de l'aportació: Lourdes Pagès Aquesta recepta ha rebut 95752 visites imprimir recepta | 0.634043 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_283659 | Luis Planas, nou ministre d'Agricultura - Diari Jornada
Luis Planas, nou Ministre d'Agricultura. Foto EFE.
Ja ha ocupat diversos càrrecs al Parlament Europeu i Andalús, a més de ser contrincant de Susana Díaz a la Junta
Luis Planas, nou ministre d'Agricultura
| 06 de juny, 2018 - 18:24
Luis Planas serà el nou ministre d'Agricultura en el Govern de Pedro Sánchez, han confirmat a Efe fonts properes al cap de l'Executiu.
Planas, nascut a València en 1952, és secretari general del Comité Econòmic i Social Europeu i, entre d'altres càrrecs, va ser ambaixador d'Espanya al Marroc i en la UE, així com conseller d'Agricultura en la Junta d'Andalusia en dues ocasions.
L'any 2013, Planas, que era conseller d'Agricultura en el Govern de José Antonio Griñán, va intentar competir amb la seua companya de gabinet Susana Díaz, consellera de Presidència, per la candidatura socialista a la Presidència de la Junta andalusa.
Díaz va obtenir més de 22.000 avals i es va convertir en l'única candidata, mentre que Planas no va arribar a reunir els 6.860 suports de militants necessaris per a això.
Va ser eurodiputat durant diversos anys i fins i tot va arribar a ser vicepresident del grup socialista del Parlament Europeu, fins que l'any 1993 el llavors president andalús, Manuel Chaves, el va designar conseller d'Agricultura i, més tard, conseller de Presidència.
Dos anys després, va ser nomenat director del gabinet del Vicepresident de la Comissió Europea; entre 2004 i 2010 va exercir d'ambaixador d'Espanya al Marroc i de 2010 a 2011, d'ambaixador d'Espanya davant la Unió Europea.
El 2012, Griñán el va reclamar de nou per a la Junta d'Andalusia, novament a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi ambient.
Llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques per la Universitat de València, és militant del PSOE des de 1982. Va ser diputat per Còrdova en el Congrés entre 1982 i 1987.
És membre fundador del Transatlantic Policy Network, una entitat dedicada a impulsar la cooperació entre la Unió Europea i Estats Units. | 0.825893 | curate | {"ca": 0.9760598503740648, "es": 0.004488778054862843, "fr": 0.01945137157107232} | https://www.diarijornada.coop/actualitat/20180606/luis-planas-nou-ministre-dagricultura |
oscar-2301_ca_20230418_2_167733 | Gestió de Serveis Sanitaris amb l’objectiu de reconèixer i premiar les propostes i la tasca que els nostres professionals realitzen per innovar i millorar la qualitat dels nostres serveis, amplia l’abast dels seus Premis Anuals.
Es lliuraran :
Premis de Recerca
Premis als millors treballs
Els premis abastaran diferents àmbits de l’empresa:
Atenció Salut Mental
Atenció Especialitzada
Atenció Primària
Atenció Sociosanitària
Atenció Social
Recerca
Qualitat millora i innovació
Atenció al client i comunicació
Els premis GSS volen oferir reconeixement a les iniciatives, avenços i propostes de millora presentats pel seu personal. Aconseguir la millora de l’atenció al client, el rigor científic, la recerca i l’aplicació de mètodes de treball efectius i innovadors, esforços que tots ells es traduiran en qualitat assistencial.
X PREMI D'INVESTIGACIÓ SANITÀRIA DE GSS
Emmarcat en la Jornada de Recerca, el dia 16 de maig de 2014 es van atorgar els X Premis d'investigació Sanitària de GSS.
El premi del Grup I va ser per la Dra. Irene Forcada, amb la comunicació, La persistència del dèficit cognitiu i el seu impacte negatiu sobre la funcionalitat psicosocial en pacients bipolars eutímics, tractats amb liti: un estudi longitudinal a 6 anys. I la Sra. Puy Rubio, premi del Grup II amb la comunicació, Avaluació antropomètrica del personal de l ‘Hospital Santa Maria versus usuaris i acompanyants.
PREMI TOP 20
L’Hospìtal Comarcal del Pallars ha obtingut en l'edició 2013 el guardó TOP 20, en la categoria de Gestió Hospitalària Global, entre una participació de 162 hospitals (127 del Sistema Nacional de Salut i 35 privats ).
Bronze a l'Hospital de Santa Maria de Lleida
La Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum certifica com a Bronze a l'Hospital de Santa Maria. Per haver aconseguir aquest nivell d'acord amb els criteris de qualitat de la ENSH-Global Network for Tobacco Free Health Care Services.
<< Torna
© 2022 Hospital Universitari de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44 · Tel. 973 72 72 22 · Fax 973 72 72 23 · 25198 LLEIDA Avís Legal · Contacte · Mapa Web | 0.778481 | curate | {"ca": 0.8852941176470588, "es": 0.052941176470588235, "nl": 0.013235294117647059, "fr": 0.0446078431372549, "th": 0.00392156862745098} | https://gss.cat/ca/organitzacio/reconeixements |
mc4_ca_20230418_2_183139 | Arxius de Pautes a seguir - CLIENTESSEN
[email protected]
HOLA! SÓC LA CRISTINA
Com fer brillar un equip d’Atenció al Client? 6 consells realistes.
by Cristina José i Lorente | Atenció al Client, Pautes a seguir
Recomanacions i idees que ens ajudaran a optimitzar un equip d’Atenció al Client. No importa la mida de l’equip ni el sector empresarial del negoci. Només cal voler posar al client com a prioritat i enlairar-se! Aquest article està inspirat en una...
Què és un DAFO i com usar-lo per a millorar l’Atenció al Client.
by Cristina José i Lorente | Atenció al Client, Pautes a seguir, Recursos i Inspiració
L’anàlisi DAFO es va començar a usar als anys 60 als EUA com a eina d’anàlisi per tal d’avaluar l’estratègia de les empreses i facilitar la presa de decisions. També ho veureu escrit com a FODA, DOFA i SWOT en anglès. Què vol dir la...
Les queixes dels clients: com gestionar-les amb èxit.
Solem tenir la percepció que les queixes dels clients són un problema o una amenaça pel nostre negoci. En canvi, cal veure-ho com una oportunitat per millorar, conèixer més al client i fidelitzar-lo amb una bona gestió. En la majoria de negocis, siguin...
Com reactivar als clients inactius: requisits previs i 5 passos
Una forma simple de reactivar el nostre negoci i incrementar les vendes, és reactivar als clients inactius. Recordo que quan estudiava, una de les primeres frases de marketing que em van ensenyar i vaig memoritzar va ser aquesta: Costa entre 5 i 7 vegades més...
Quan el client et diu adéu, saps gestionar-ho? Infografia amb 5 consells!
En aquest nou article, t’he preparat una infografia per gestionar les baixes dels clients amb més recursos emocionals i tècnics. Espero que et sigui molt útil! 🙂 Si necessites ajuda per polir o definir el procediment de baixes del teu...
Atenció telefònica: una potent eina de fidelització de clients.
Recordo haver compartit oficina amb algunes persones que creien que quan el telèfon sonava, un monstre molt pelut i molt gegant de color blau, els mossegaria la mà si el tocaven! I mentrestant, el telèfon anava sonant. I el client, esperant i...
CLIENTESSEN
Professional de l’Atenció al Client i “Customer Experience Management”.
Formació de clients, gestió de projectes i fidelització.
Des de Girona a tot arreu!
© Cristina José Lorente, 2017. Creat per: Mix Gràfic
Aquest web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una bona experiència d'usuari. En cas de seguir navegant, es considerarà que n'acceptes l’ús. Accepto Llegeix més | 0.777884 | curate | {"ca": 0.9220516962843296, "es": 0.04240710823909531, "en": 0.02059773828756058, "fr": 0.0044426494345718905, "eu": 0.01050080775444265} | http://clientessen.com/category/pautes-a-seguir/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_45822 | Barcelona a primera hora, quan el passeig Marítim s'ha omplert de gent fent esport en solitari. David Ramos / Getty
Si feu exercici amb certa regularitat és probable que sigueu més creatius que si no en feu. És la conclusió a la qual ha arribat un estudi de la Universitat de Graz publicat en la prestigiosa revista Scientific Reports i que tenia com a objectiu demostrar els vincles entre activitat física i imaginació. Un cop acabada la investigació, les resolucions són clares: les persones que fan activitat presenten més i millors idees que no pas les sedentàries.
No és el primer estudi que demostra que fer esport influeix en la nostra manera de pensar. Diverses investigacions anteriors fetes amb persones i animals havien ensenyat que la resposta del cervell canvia quan fem exercici físic, perquè durant l'activitat el mantenim amb un extra de sang, oxigen i nutrients. A més, l'activitat aguditza les habilitats per raonar i recordar, a més de mantenir més estable el nostre estat d'ànim. En el cas dels animals, els que fan exercici regularment produeixen més cèl·lules cerebrals i tenen millors resultats en proves de pensament que les sedentàries, encara que siguin d'una edat avançada.
|
Tornar a tenir 25 anys? Com l’exercici combat l’envelliment
La creativitat no és una qualitat fàcil de quantificar, d'aquí que per arribar a obtenir resultats els investigadors que han treballat aquest camp al llarg dels anys han hagut de trobar exercicis d'estudi força sorprenents. El 2012 es va fer un dels primers experiments en aquest sentit i els científics van dividir els voluntaris en dos grups: uns quants voluntaris movien els braços en forma de corba de manera fluida a través de l'espai, com si ballessin, mentre que els altres feien un moviment angular i estàtic. A l'acabar l'estudi, els investigadors van veure que els primers tenien idees més originals que els dels moviments rígids, rectes i formals. En un altre estudi, aquest més convencional, fet el 2014, els voluntaris s'asseien en un despatx provant d'imaginar noves maneres d'utilitzar un simple botó. Tot seguit, van fer una prova similar, però mentre caminaven sobre una cinta de córrer. Gairebé tots els participants van tenir més idees i més enginyoses mentre caminaven que asseguts.
Fer més exercici és un dels propòsits recurrents de l'any nou. Getty
Moviment i felicitat
Fins ara els estudis que relacionen moviment i creativitat havien aconseguit comprovar els efectes que té, a curt termini, l'activitat física i la imaginació en condicions controlades: encara no s'havien demostrat possibles vincles entre activitats quotidianes, com anar a passejar, amb el rendiment del nostre cervell. Aquesta és una de les grans novetats d'aquest nou estudi dirigit per investigadors austríacs. Els científics van decidir fer un seguiment de les activitats normals i mesurar la creativitat d'un grup d'adults per veure si hi havia relació. També van aprofitar l'estudi per preguntar sobre la felicitat: en algunes investigacions anteriors s'havia especulat que el bon estat d'ànim podria ser l'intermediari entre activitat i creativitat. Segons aquest corrent, el fet de moure's fa que la gent sigui més feliç, estigui de més bon humor i estimuli la seva imaginació.
|
No hi ha excusa: a casa també es pot fer (molt) exercici
Els investigadors van reunir 79 adults i els van fer el seguiment d'activitats durant cinc dies alhora que desenvolupaven diversos exercicis per deixar volar la seva imaginació: havien de trobar nous usos per als neumàtics i els eixugaparabrises dels cotxes, i dibuixar i completar qüestionaris estàndards sobre el seu estat d'ànim. Els científics es preguntaven si el fet de ser feliç es relacionava directament amb la gent que es movia i era més creativa. L'estudi ha conclòs amb una resposta negativa: les correlacions entre activitat, creativitat i estats d'ànim eren escasses. La gent podia caminar sovint i ser força creatius, però això no els feia especialment feliços.
El que sí que queda clar és que el més actiu dels voluntaris va demostrar ser també el més creatiu, sobretot si caminava sovint o feia activitat física d'una manera moderada. Les troballes apunten a "una associació entre creativitat i activitat física a la vida quotidiana", diu Christian Rominger, professor de psicologia a la Universitat de Graz i autor principal de l'estudi.
L'estudi s'ha fet en un espai massa curt de temps per treure conclusions definitives sobre si fer més exercici està directament relacionat amb ser més creatius, però sí que es pot afirmar sens dubte que l'activitat i la creativitat estan vinculades. | 1 | perfect | {"ca": 0.98665791776028, "en": 0.005249343832020997, "eb": 0.0004374453193350831, "fr": 0.007655293088363955} | |
cawac_ca_20200528_12_9652 | Serveis
* Inscripcions per als diversos sagraments i activitats pastorals. * Informació general sobre les diverses accions de la parròquia. * Consultes diverses o confessions. * Tramitacions de partides de baptisme… * Intencions de misses. * … altres, estem al teu servei.
Estan al servei de les comunitats parroquials agrupades en aquesta web:
Economia parroquial
La Comissió d’Economia i Obres és un equip de persones que té cura de l’economia de la parròquia: realització de balanços i pressupostos, vetllar per la bona gestió dels recursos econòmics de la parròquia… Igualment vetlla per la realització d’obres, així com llur seguiment i de la promoció de campanyes econòmiques per tal de sufragar-les.
D’on provenen els recursos econòmics de la parròquia?
* Col.lectes ordinàries i extraordinàries que es realitzen en les misses. Llevat d’aquelles que es realitzen amb altres fins determinats (Mans Unides, Seminari, Germanor, Missions, Caritas…) * Els donatius en funció d’almoines o adreçats a despeses concretes, o directament per obres quan són necessaris. * La venda de llantions a l’església i capella del Sant Crist. * Els donatius en funció de celebracions especials o sagraments (NOTA IMPORTANT: Cal fer notar que tots els sagraments que s’administren en la parròquia són gratuïts; sols es demana una aportació totalment voluntària apel.lant a la responsabilitat de cadascú i al seu sentit de pertinença). * Campanyes extraordinàries (en funció d’obres o despeses especials): subscripcions, loteria, tòmboles…
Podem desgravar d’Hisenda?
Igual com tots els donatius oferts a entitats sense ànim de lucre, els donatius en l’Església poden desgravar fins a un 25% en la declaració de la renda, i un 35%, cas de ser empresa o associació (disposar d’un CIF). L’únic requisit és que s’haurà de comunicar la voluntat de desgravar al moment de fer el donatiu i donar les dades de: nom, cognoms, NIF i adreça, per tal que la parròquia pugui notificar-ho a Hisenda.
I una subscripció?
En el nostre temps la major part de la gestió econòmica personal i institucional es realitza a través de les entitats financeres, de manera que la major part dels diners es mouen per transferència. Un bon nombre d’entitats i institucions han traduït això en les SUSCRIPCIONS, reduint cada cop més l’aportació o el cobrament en metàl.lic. Pel que fa a l’Església, aquesta també pot ser una via seriosa, i alhora responsable, de col.laborar al seu sosteniment: fer una subscripció periòdica.
La subscripció aporta diversos beneficis: d’una banda la persona que aporta no ha d’estar pendent del que aporta en cada moment i, solament cal que revisi periòdicament el que creu que vol donar; realitzant-se a través de l’entitat financera, de forma automàtica percebrà la documentació necessària per tal de poder-la adjuntar a la seva declaració de la renda i recuperar un 25% del que hagi aportat; pel que fa a la parròquia permet funcionar amb una certa previsió pel que fa a disponibilitat econòmica.
* 13’00: Església de Sant Sebastià d’El Bedorc (litúrgia de la paraula, amb distribució de l’Eucaristia. Eucaristia un cop al mes i en solemnitats). * 17’00: Capella de la Residència de Sant Bonifaci.
Dies feiners
De dilluns a dissabte: 7’45, a la Capella de la residència de Sant Bonifaci. De dilluns a divendres: 20’00, a la Capella de la residència de Sant Bonifaci. Dijous: 19’00, Sant Pere dels Hostalets de Pierola.
Dimarts: 19’00 a Sant Bartomeu de Vallbona d’Anoia.
Mitjans de comunicació
El Full Parroquial
És la publicació setmanal que es distribueix juntament amb el Full Dominical de tota la diòcesi els diumenges a les eucaristies. En el Full s’hi inclou una reflexió setmanal així com les informacions puntuals referents a reunions, trobades, celebracions i actes especials, formació… També es publiques en el Full les intencions de misses sol.licitades per cada setmana.
Des de fa ja molts anys hi ha una presència habitual de la parròquia de Santa Maria a la graella de programació de Ràdio Piera, al 91.3 FM. Te cura d’aquestes emissions l’equip “De Bat a Bat”, que pren el nom del programa parroquial que porta més temps d’emissió. Actualment l’equip ofereix dos programes: * “DE BAT A BAT” (Dimarts de 21’00 a 21’30): En el programa hi ha espais de reflexió, música i l’informatiu de la vida i activitats de la parròquia. * “FLOOPS” (Dimarts de 20’00 a 21’00): Amb una voluntat més lúdica, el programa recull amb clau humorística el santoral i efemèrides de la setmana, contes, anecdotaris i una secció de cuina catalana, i està obert a la participació en directe per part dels oients telefonant al 93.776.04.01.
Presència en altres mitjans
En moments puntuals o en grans celebracions la parròquia es fa present en als altres mitjans de comunicació. Es present sovint a través de Piera TV, de l’informatiu municipal, o altres mitjans d’abast comarcal.
Consell pastoral parroquial
El Consell Pastoral Parroquial és l’òrgan que anima i orienta el conjunt de la vida pastoral i organitzativa de tota la parròquia.
El Consell és format per representants de les diverses accions o grups d’accions pastorals de la parròquia i es convoca de forma ordinària un cop al mes, i de forma extraordinària sempre que les circumstàncies ho requereixin. La tasca del Consell queda recollida i arxivada en un llibre d’actes de les reunions i les seves aportacions es comuniquen a través dels grups representats segons els àmbits tractats.
El Consell Pastoral Parroquial és responsable de: * Assessorar i aconsellar sobre les decisions pròpies del rector. * Aportar i acollir les propostes de tota la comunitat parroquial. * Preparar determinades accions de tota la comunitat i que no pertanyen a un grup determinat. * Promoure iniciatives de cara a la millora i actualització de l’acció pastoral. * Representar la parròquia en els òrgans supraparroquials com per exemple el Consell Pastoral Arxiprestal. | 0.823918 | curate | {"pt": 0.0056506849315068495, "ca": 0.9571917808219178, "en": 0.0059931506849315065, "es": 0.02910958904109589, "de": 0.002054794520547945} | http://parroquia.cat/rectoria |
racoforumsanon_ca_20220809_2_270492 | La vaga convocada pels sindicats ha començat aquest vespre i durarà fins les vuit del matí de divendresGran mobilització social a França contra les reformes del president Emmanuel Macron. Trens, avions, metros, diferents serveis públics es veuen afectats per una vaga del sector públic que els sindicats han convocat entre les set d'aquest vespre i les vuit del matí de divendres. Es preveu que hi hagi unes 140 manifestacions a tot el país contra la política d'austeritat de Macron.Les connexions aèries i ferroviàries quedaran alterades. De moment s'han anul·lat els AVE que connecten Barcelona amb Marsella i Lió, que comencen i acaben a Figueres. I no es garanteix que els trens arribin a La Tor de Querol ni a Cervera de la Marenda. Qui hagi d'agafar un avió cap a França o que hagi de passar per l'espai aeri francès, hauria de consultar a l'aerolínia si no s'ha cancel·lat el vol. Les aerolínies tenen previst suspendre un 30% d'operacions als aeroports de París.Les escoles i els hospitals funcionaran amb serveis mínims. Aquesta mobilització arriba després que milers de jubilats hagin protestat al carrer per la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions.font 3/24Bé, el que calia esperar: Sindicats contra les reformes del banquer, Melenchon donant suport a la vaga, extremistes progres amb les seues filies i fòbies intentant boicotejar la presència de Florian Philippot (Els Patriotes) a la manifestació, adolescents i col·lectius que només es representen a ells mateixos fent el paper amb les seues pintes de black block i repetint els clitxés de l'esquerra radical, no siga cosa que a les pròpeis eleccions no tornem a veure un Marine vs Macron, etc etc
Que sí, però tot i així no s'hi estan de lliris.A tall d'anècdota, ahir mateix em vaig assabentar que a França ja està prohibit trucar/enviar whatsapps-SMS d'empreses als seus empleats fora d'horari de feina per pressionar-los. Mentrestant, aquí titllant de populisme a qualsevol qui es mogui de l'"afoto", així anem, tets...
Aquesta llei ja porta almenys 1 any en vigor(crec) | 0.921322 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_861800 | ).- El president veneçolà, Hugo Chávez, va anunciar que ha convidat al líder sudanés, Omar al Bachir, a visitar Veneçuela per a demostrar-li el seu suport enfront de la decisió del Tribunal Penal Internacional (TPI) d'emetre una ordre de detenció contra ell. EFE sense comentaris
Ja va fer el mateix l'any 2001 amb el Vladimiro Montesinos, l'home fort de la dictadura fujimorista, a qui va donar refugi quan al Perú n0'havien decretat l'ordre de captura per violacions flagrants dels drets humans. Fins aquell moment tenia certes simpaties per el Chavez, però com que visc al Perú i sé que el Montesinos és un torturador, assassí i tot el que tu vulguis, el Chavez em va caure als peus en aquell moment. Crec que el que pretenia el veneçolà era que el Montesinos li dissenyés l'estratègia per a perpetuar-se al poder. En Vladi n'era un especialista, ja li va fer a Fujimori gràcies a eleccions fraudulentes i a passar-se la constitució pel forro dels collons. O sigui que no em sorprèn en absolut això del Bachir... ...i per cert, el govern espanyol no ha tingut mai cap problema en vendre armes a Sudan i als països més sanguinaris de l'Àfrica, fins i tot ha estat amonestat pel Consell d'Europa per aquest fet. Què és pitjor, donar assil al Bachir o vendre-li armament?
hmmm no sembla que digui el mateix aquesta notícia: http://www.eldia.es/2001-06-26/venezuela/venezuela0.htm
Perdona que no tradueixi (de la Wiki en apañol): Estadía en Venezuela [editar] Artículo principal: Caso Vladimiro Montesinos En junio del 2001, es encontrado en Venezuela y deportado al Perú para enfrentar juicios por narcotráfico, enriquecimiento ilícito, asesinatos y lavado de dinero. Su estadía en Venezuela fue tema de política interna. Desde meses antes que fuera capturado, la prensa venezolana publicaba periódicamente indicios de la presencia de Montesinos y los políticos de oposición acusaban al gobierno de protegerlo, hechos que el gobierno negaba y algunas veces ridiculizaba. Por su investigación sobre la presencia de Montesinos en Venezuela la periodista Patricia Poleo recibió el Premio de Periodismo Rey de España en 2001. [1] Durante ese período, representantes del gobierno peruano visitaron a Venezuela en varias ocasiones y la agencia oficial de prensa de Perú informó que en una de esas visitas el Ministro del Interior de ese país había entregado pruebas de la presencia de Montesinos en Venezuela al gobierno venezolano. [2] Esa información no fue confirmada oficialmente por ninguno de los dos gobiernos, pero a los pocos días el gobierno venezolano capturó a Montesinos y lo entregó al Perú. Juicio y prisión [editar]
per això ho dic, que em sorprèn això que has dit, tenint en compte que l'esquerra ha fet campanya contra montesinos i fujimori
Igual que "l'esquerra" espanyola, el PSOE, ha fet sempre campanya contra el PP, i mira ara al País Basc... | 0.650444 | curate | {"ca": 0.5640394088669951, "es": 0.43596059113300495} | |
mc4_ca_20230418_11_389869 | Pagar a Alaska i no quedar aruïnat - Alaska
Posted at 13:36h in General by Francesc Nolla
Alaska és car, d’això no en té cap dubte ningú. Com qualsevol país del nord, molts dels seus productes són importats, i tenen un preu. El clima també ajuda a que la temporada turística tendeixi a ser breu. I tot plegat fa que costi uns bons diners visitar Alaska o el Yukon. Així que qualsevol sistema per estalviar-se alguns calerons, sempre ve bé.
Quan em demanen si és millor pagar en efectiu o bé amb targeta de crèdit, des de fa una mica més d’un any, la meva resposta és targeta de crèdit. A part de ser més pràctica que dur molt d’efectiu a sobre, ara n’han sortit unes que et permeten estalviar-te la major part de la comissió de canvi (entre un 2 i un 3% que s’endú Visa o Mastercard). En altres paraules, si gasteu mil euros, us n’estalvieu 20. Ja podeu anar fent números.
La targeta que millor m’ha funcionat és la de Transferwise. Es fa anar amb el mòbil o l’ordinador, faig les transferències d’euros a dòlars (americans o canadencs, puc tenir dos balanços diferents en un sol compte) al preu de mercat, i la comissió em ve detallada i és molt baixa. Un cop tinc els diners (segons el sistema de transferència, pot arribar a ser instantani), ja puc pagar amb la targeta, que funciona amb dòlars americans o canadencs, segons li ho indiqui.
No cal dir que també serveix per pagar en altres monedes, si aneu a altres països. Però és que aquí parlem d’Alaska i el Yukon…. En tot cas, si us interessa estalviar en els vostres viatges, us la recomano. Si pitgeu en aquest enllaç, sapigueu que entreu al web de Transferwise de ma part (enllaç afiliat).
+ Info: transferwise.com
Alaska, Enllaços | 0.808354 | curate | {"ca": 0.8983253588516746, "en": 0.04126794258373206, "pt": 0.04425837320574163, "es": 0.016148325358851676} | http://alaska.cat/pagar-a-alaska-i-no-quedar-aruinat/ |
crawling-populars_ca_20200525_21_368182 | Recorda'm
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
El característic bar restaurant Can Lloret, situat a la plaça Independència de Girona, es va jubilar ahir. De fet, i per ser precisos, els que es van jubilar van ser els seus responsables, la Pilar Vila i en Joan Lloret, fill del fundador. Tot plegat són 55 anys al servei del públic; de fet, Can Lloret, per a aquells que no han deixat d'anar-hi o per a la resta de clients, ha estat un espai on el temps semblava que s'havia aturat el 1975: les mateixes cadires i taules, les estovalles de roba, els tradicionals entremesos i amanides d'entrada. I això per no parlar del característic arròs dels dijous. Unes parets, les d'aquest establiment administrat en règim de lloguer, que han vist de tot, i que si parlessin podrien descobrir tota una història desconeguda de Girona. En Joan Lloret, un treballador bregat darrere els fogons, amb l'ajut de dos cuiners, és un home afable, però de poques paraules. Diu que no recorda anècdotes, tret que l'establiment era l'espai preferit pels toreros que venien a Girona. De tota manera, i sense anar gaire lluny, fins al dia del seu tancament per jubilació, ha estat un dels locals preferits del Bisbat per als seus conclaus gastronòmics o, fins i tot, per a aquells dinars amb la premsa, que ja fa anys que no es fan.
Ahir va ser una bogeria. Es van servir uns 250 coberts. “Una bestiesa de feina!”, explicava en Joan Lloret, tot atabalat mentre acabava de portar personalment a una taula de la terrassa la que segurament seria la seva última paella. I sempre al seu costat, la Pilar Vila, una dona trempada, treballadora, que sembla que tingui més de dues mans per donar sortida a la feina. La majoria de clients d'ahir, alguns dels quals feia temps que no hi anaven, més els parroquians habituals i alguns olotins de conversa intel·ligent i i agradable, habituals dels dijous, no van dubtar a ser presents al darrer dinar. Tots volien acomiadar-se escollint entre els entremesos o amanida, arròs o canalons i carn o peix. Dimecres, un dia abans del tancament, l'exalcalde de Girona Joaquim Nadal tampoc no es va poder estar d'acomiadar-se d'un establiment que, quan era la màxima autoritat al poble, va freqüentar amb assiduïtat.
Al llarg de tot el migdia d'ahir tot eren plats amunt i avall, paelles que volaven de la cuina pels tres menjadors o sortien corrents aferrades a la mà d'un dels tres cambrers cap a la terrassa. També feia goig veure el Joan i la Pilar, com si fossin estrelles, fotografiant-se amb els clients, els quals volien un record del darrer dinar o del darrer arròs. Un client va cridar: “Pels temps gloriosos que hem viscut al llarg dels anys setanta i vuitanta. Visca Can Lloret!”
Aquest establiment el van obrir el 1959 en Fèlix i la Maria, que eren de Sant Martí de Llémena. El matrimoni va venir a Girona amb la família –els seus fills, en Joan, la Carme i la Montse; la tieta Roser, i un amic de la família, en Josep Ramió– per obrir una fonda. El lloc: la plaça Independència, de la qual ja no es van moure. La fonda va funcionar fins que el 1974, i com explica Joan Lloret, es va tancar per aprofitar els espais de les habitacions per fer els dos menjadors que hi ha a la primera planta. Can Lloret ja ha tancat; adéu a un espai aturat en el temps i adéu a la cuina tradicional. Ara començaran les obres del que ha de ser un modern frankfurt.
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui | 0.805721 | curate | {"ca": 0.9925033467202142, "en": 0.004819277108433735, "it": 0.002677376171352075} | : /societat/article/5-societat/851931-can-lloret-es-jubila.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_671060 | Se'ls rifen!! 5 a 1 al Mandril!!! I ara ja poden riure la puta brunete mediàtica! !
Demà truco a TVE, Antonia 3 i Telahinco i al As(no) i al Marca i demano el vídeo. Amb dos collons.
Antonia 3 | 0.519023 | curate | {"pt": 0.06989247311827956, "it": 0.10215053763440861, "ca": 0.7741935483870968, "fr": 0.005376344086021506, "en": 0.04838709677419355} | |
mc4_ca_20230418_14_362557 | 3.500 persones es manifesten per la gossa morta per un guàrdia urbà a Barcelona
Redacció 22/12/2018 - 20.33 Actualitzat 23/12/2018 - 08.09
Manifestació per la gossa "Sota"
Unes 3.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, han protestat aquesta tarda a Barcelona per la mort a trets d'una gossa a mans d'un agent de la policia local barcelonina.
Convocats pel partit animalista PACMA, els manifestants s'han concentrat aquest dissabte davant l'ajuntament de Barcelona per exigir al consistori que "determini responsabilitats" dins de la Guàrdia Urbana després de la mort de la gossa aquest dimarts a causa del tret d'un agent.
️ La Plaça de Sant Jaume plena reclamant #JusticiaParaSota. No permetrem que les explicacions confuses i corporatives de la @barcelona_GUB i @bcn_ajuntament tapin l'escàndol que s'ha comès. Cal que es depurin responsabilitats JA! pic.twitter.com/g99T0ItEJh
— PACMA Catalunya (@pacmacatalunya) 22 de desembre de 2018
En l'acte s'han criticat les "explicacions corporatives i confuses" que han donat fins ara l'Ajuntament i la Guàrdia Urbana, i s'ha reclamat la destitució del cap de la policia de Barcelona, Evelio Vázquez, així com l'aplicació de protocols específics d'actuació amb animals.
L'agent va matar el gos d'un indigent
Un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona va matar un gos el dia 18 a la Gran Via al costat de la plaça d'Espanya. Segons un comunicat del cos, l'agent va ser atacat per l'animal i va actuar en defensa pròpia.
Els fets van passar quan una patrulla de la Guàrdia Urbana va voler identificar una persona sense llar després de cridar-li l'atenció per portar la gossa sense lligar.
La Guàrdia Urbana va assegurar que la gossa, de nom Sota, havia atacat l'urbà i l'havia ferit en un braç, i l'agent, que va témer per la seva vida, va disparar a l'animal.
El PACMA ja va convocar una concentració de protesta dimecres passat a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Segons aquesta formació, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, "ha convertit la ciutat en un infern per als animals".
L'Ajuntament barceloní va anunciar que revisarà els protocols d'intervenció de la Guàrdia Urbana en cas d'atacs de gossos. | 0.834065 | curate | {"ca": 0.9878048780487805, "ja": 0.012195121951219513} | https://www.ccma.cat/324/3-500-persones-es-manifesten-per-la-gossa-morta-per-un-guardia-urba-a-barcelona/noticia/2894603/?fbclid=IwAR0X88QuzBSTjhlonceUN_VS2-uLSmbi6YjT_Ud-pF_li6sA2eZLS1yy9rw |
mc4_ca_20230418_17_792472 | L'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI) classifica les diferents facetes de la propietat intel·lectual en dues branques principals: d'una banda, els drets vinculats a la propietat industrial (patents, marques, disseny industrial i denominacions d'origen), i de l'altra, els drets d'autor i els drets connexos.
En la legislació espanyola només es considera propietat intel•lectual aquest segon vessant. | 0.823184 | curate | {"ca": 1.0} | http://crai.ub.edu/pmf-generals/drets-autor |
macocu_ca_20230731_0_80710 | La guerra des de la pantalla
L’empatia digital -aquella que es genera a partir d’imatges i que no s’acompanya d’altres llaços més sòlids i reals- té totes les característiques virtuals: fulgurant i ràpid, però efímer i inconsistent
Share
/ iStock
Una de les novetats d’aquesta guerra és que està retransmesa amb molt de detall i en temps real. Cada dia escoltem testimonis i veiem imatges en directe de persones que pateixen els atacs, mostren la por i la pena, i ploren o imploren ajuda, des d’avis fins a nadons i embarassades. És un impacte de la imatge molt directe, sense gaires explicacions del context d’aquestes vides -que no coneixem- i això ens empeny a respondre amb tota mena d’iniciatives solidàries per, de passada, calmar l’angoixa. Que es tracti d’europeus -amb què el reconeixement és més fàcil- facilita aquestes reaccions impulsives i immediates d’ajuda, de vegades molt individualistes.
advertisement
L’empatia digital -aquella que es genera a partir d’imatges i que no s’acompanya d’altres llaços més sòlids i reals- té totes les característiques virtuals: fulgurant i ràpid, però efímer i inconsistent. D’altra banda, aquesta multiplicació i repetició de les mateixes imatges produeix, sens dubte, una saturació i una indiferència que acaba banalitzant allò que es retransmet. Ucraïna focalitza ara moltes pors perquè també es cristal·litzen altres problemes relatius a les nostres vides futures: atur, seguretat, economia, canvi climàtic. La pantalla projecta i vetlla, alhora, un malestar ampli que sorgeix sempre després que la crisi sanitària (pandèmia) s’alleugereixi i arriba la recessió econòmica, fenomen recurrent en totes les grans epidèmies.
Pels més joves, les pantalles són la finestra oberta on capten la vida. Una mare demana al seu fill de 6 anys que tingui cura de la seva germana de 3 en una festa d’aniversari perquè no pateixi danys. El nen, amb cara preocupada, li pregunta “mama, anem a Ucraïna?”. Aquest petit exemple ens dóna la pista de com un assumpte omnipresent als mitjans, i que posa en joc la mort i la destrucció, mai no passa desapercebut per a ells.
advertisement
Als adolescents els afecta especialment a partir de les comunitats virtuals (Tik Tok, Instagram) a què pertanyen i on aquests assumptes també apareixen. Ells i elles -ucraïnesos i espanyols- usen les xarxes socials per parlar de la guerra i combatre així les seves pors i temors. Sabent això, la Casa Blanca va reunir 30 estrelles de TikTok per donar-los claus sobre el que està passant a Ucraïna per frenar la propaganda del Kremlin i aconsellar els joves sobre un bon consum de la informació. Es confirma així que les RRSS ja són una arma bèl·lica més, la prolongació de la guerra per mitjans virtuals. | 0.793313 | curate | {"es": 0.010358860525342212, "ca": 0.975212726600074, "en": 0.014428412874583796} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_148965 | La meva reflexió:Sempre he vist una defecte en la teoria anarquista, segons la mateixa les assamblees confederades supliran l'estat. I llavors no seran les assamblees una forma d'estat? No acabaran manant els qui sapiguen guanyar-se el públic a l'assamblea? No serà una nova forma d'opressió a través del carisma?
Clar, clar, perquè tota forma de poder i decisió és un estat eh, una tribu perduda de l'amazones en certa estructura és un estat, fins i tot un formiguer és un estat.
Jo crec que sí.Jo defineixo estat com organització social. Per això mai he entès que els anarquistes parlin d'abolir una cosa que passa naturalment pel fet de que som animals socials.
Això que dius no te cap sentit. Anarquia no vol dir sense organització, vol dir sense lider.I un "estat" tampoc és el que tu dius.
Sempre hi ha qui vol manar i qui se les empesca per fer que els altres el segueixin.
Sempre hi ha qui és creu que pot determinar la naturalesa humana.
una quants centenars de milers d'anys d' Homo sapiens i el conjunt de comportaments exhibits per aquest més l'historia,l' arqueologia,... ja s'han encarregat de evidenciar la naturalesa humana
En el sentit de que som éssers socials sí. En el sentit sobre com es comporta l'ésser humà dintre d'aquesta societat, no.
no que va, només fa quatre dies que l'home viu en societat i ho ha fet en plena harmonia,tolerància i pau.
Precisament lo convulsa que ha estat la història demostra que no hi ha una naturalesa humana demostrable en quant al comportament social. De fet és mes be cultural.
Els centenars de milers d'anys que tenim de mostra en quant a comportament social de l'home potser no demostren la seva naturalesa humana però si acostarà bastant.
Doncs aquest comportament social era molt diferent per exemple a les tribus precolombines, hi va a passar a ser semblant al nostre a partir de una invasió i diverses guerres.
a si clar, l'Amèrica precolombina era molt diferent, no hi havia jerarquies socials, regnes,imperis,competència els uns contra els altres per obtenir poder i prestigi,...
Que hi haguessin jerarquies no treu que el comportament social fos molt diferent. Però vaja he llegit per exemple sobre societats celtes assambleàries. Molt mes semblant al model anarquista que a cap altre.De totes formes em sembla molt ridicul com a argument això de la historia. Recorda una mica al clàssic argument fatxa sobre Catalunya. Quan 1 ningú sap que va passar realment fa tant i 2 El que hagi passat fa secles no determina el que ara es pot o no fer. | 0.811388 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_424720 | Del Señor: «El govern municipal impedeix l’accés a la ciutadania a la conferència de l’agermanament amb Ube» – Castelló en Moviment
Del Señor: «El govern municipal impedeix l’accés a la ciutadania a la conferència de l’agermanament amb Ube»
Denúncia que s’ha impedit la participació ciutadana a la conferència impartida en el Grau dins els actes d’agermanament amb Ube.
L’acte es va realitzar a porta tancada i sols es podria assistir amb invitació.
La formació assembleària considera que la xerrada a porta tancada realitzada per l’alcaldessa de Castelló amb els representants d’UBE el passat dimecres 4 de juny demostra que «aquest agermanament s’ha fet d’esquena a la ciutadania, evitant la participació de la gent, i ben lluny de les recomanacions de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i el Consell dels Municipis i Regions d’Europa sobre tot procés d’agermanament entre ciutats».
El portaveu de Castelló en Moviment, Xavi del Señor, es refereix a la conferència que l’alcaldessa d’Ube va realitzar en l’edifici Morú del Grau junt amb l’alcaldessa, Amparo Marco, la vicealcaldessa, Ali Brancal, i el regidor d’Agermanaments, Enric Porcar. El regidor Del Señor ha detallat que «a aquesta xerrada s’impedia el pas de les persones que van intentar assistir-hi i sols es podia assistir amb invitació». A continuació, Del Señor es pregunta «si un agermanament ha de ser ben visible perquè tothom se senta involucrat, per què han impedit la participació de la ciutadania que es va apropar a escoltar aquesta conferència?».
Des de l’agrupació electoral especulen si es deu a la pressió ciutadana contra la contaminació, la qual ha crescut a causa dels últims episodis d’olors de gas provinents del polígon del Serrallo. «La ciutadania, especialment del Grau, s’ha organitzat per fer front a aquests episodis. Hi ha una preocupació social creixent» ha relatat el regidor.
Des de Castelló en Moviment pensen que «cal agermanar-se amb la ciutadania que reclama un aire net, que vetla pel benestar del seu poble. Què no comptem amb nosaltres per blanquejar la contaminació, per acontentar a una de les principals multinacionals del Serrallo. A sobre amb conferències a porta tancada impedint la participació de la ciutadania» ha finalitzat el portaveu de Castelló en Moviment.
Un debat sobre el nou Pla General de Castelló aborda el futur del patrimoni històric i ambiental de la ciutat | 0.885748 | curate | {"ca": 1.0} | https://castelloenmoviment.org/del-senor-el-govern-municipal-impedeix-lacces-a-la-ciutadania-a-la-conferencia-de-lagermanament-amb-ube/ |
mc4_ca_20230418_13_154503 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Bestiari festiu » Sant Antoni » Article de revista o part component d'una publicació periòdica » Elaboració del paper » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A468&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A480&f%5B5%5D=field_tipologia_rec_doc%3A14&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1856 |
mc4_ca_20230418_17_725418 | Blog | nau escola | Escola d'aprenentatge actiu i creatiu
Posted on Novembre 16, 2016 by nau
Si ets mestre en actiu indica el teu centre
Posted in FORMACIÓ / Deixa un comentari
NAU. Formació per a l’Educació Activa i Creativa
Posted on gener 27, 2016 by nau
Nau és un projecte que neix de la convicció de les persones que en formam part de que una altra educació és no sols possible sino necessària. És per això que treballam en construir un espai d’aprenentatge per a infants, pares i educadors.
Així el setembre del curs 2013-14 va iniciar el seu camí Nau Escola, un centre d’educació infantil i primària que treballa seguint una pedagogia activa i que contempla l’infant com a principal protagonista de la seva educació.
Paral·lelament organitzam accions formatives destinades principalment al col·lectiu educatiu i a les famílies que formen part d’aquest projecte però també a totes aquelles persones interessades en aquest tipus d’educació i que desitgin apropar-s’hi o aprofundir-hi.
Posted in General / Tagged Formació 2014 / Deixa un comentari
Posted in FORMACIÓ / Tagged educació alternativa, educacio activa, Formació 2016, montessori / Deixa un comentari
Posted on Novembre 16, 2015 by nau
D’una teoria s’espera que sigui coherent, consistent, comprensible, transmitible i pràctica. Però a més cal una altra cosa per considerar-la una bona teoria: que faci pensar, i per això cal que sigui una mica provocadora, una mica transgressora del sentit comú, una mica sorprenent, d’aquí el títol que dóna nom a aquestes xerrades.
Amb aquestes xerrades psicoanalítiques es pretén tot això, exposant alguns conceptes fonamentals per, a partir d’ells, poder reflexionar i debatre conjuntament per comprendre un poc més i millor als nostres infants i a nosaltres mateixos.
Hi ha diversos punts de coincidència entre l’Educació Activa i la psicoanàlisi, per exemple: la importància de la presència i la paraula i la importància del vincle afectiu en tot el procés d’aprenentatge. D’això i de moltes altres coses ens agradaria debatre per poder pensar conjuntament.
Carlos Farrés Snelders (Barcelona, 1956) és llicenciat en Psicologia per la Universitat Central de Barcelona (1981), especialista en psicologia clínica i psicoanalista format a Madrid (1984-1992) i París (1994-2002). Membre fundador de diverses associacions psicoanalítiques com ara Estructura (Saragossa) Associació d’Estudis Psicoanalítics de Palma de Mallorca, Fundació Europea per a la Psicoanàlisi (París) i Praxis: Escola de Psicoanàlisi (Madrid). Ha estat co-director de la col·lecció de llibres Divan el Terrible de Biblioteca Nueva (Madrid) i des de 2002 és professor col·laborador dels cursos de postgrau de Recursos Humans de l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE) de Barcelona. Des de 1992 imparteix regularment seminaris de Teoria Psicoanalítica a Palma i Maó i des de fa trenta anys es dedica a la pràctica clínica privada en la seva consulta de psicoanàlisi.
Dissabte 13 de febrer. La importància del joc.
D’11 a 12.30 h.
Preu per sessió: 10 € (famílies Nau 50% descompte)
Les inscripcions es poden formalitzar en el següent formulari:
Posted in FORMACIÓ / Tagged Cursos, Formació 2014 / Deixa un comentari
Posted on Octubre 22, 2015 by nau
Espai Famílies, és un espai de formació i reflexió organitzat per NAU Escola per tractar aquells temes relacionats amb l’educació i l’acompanyament dels nostres infants.
En aquest espai abordam temàtiques que ressonen amb totes aquelles situacions amb què ens anem trobant els adults que compartim vida amb petits, ja siguem pares, acompanyants, educadors, avis…
Els infants, en el seu propi camí i interpretació del món, es qüestionen tot allò que es van trobant per tal d’anar construint la seva pròpia imatge. Pensam que el constant qüestionament de l’infant és a la vegada una oportunitat per al nostre re-qüestionament, ja que ens obre la porta a una nova mirada cap a tot un seguit d’assumptes, que de no ser així potser mai no ens plantejaríem.
L’Espai famílies es proposa com a espai de trobada per a compartir aquesta mirada. Una mirada cap a la infància que s’enriqueix i s’encadena gràcies a les aportacions del grup de treball.
El guia d’aquest espai família serà en Javi Cervera, fundador de l’espai d’educació respectuosa S’Aigua i acompanyant de NAU Escola des dels seus inicis. Format en música i configuració sistèmica familiar, actualment amplia la seva formació en pedagogia sistèmica amb en Carles Parellada a l’Institut Gestalt.
Les sessions combinaran una part teòrica i també es portaran a terme dinàmiques que permetin contrastar amb l’experiència tot allò que a la ment no passa de ser un tip d’idees que sovint costa comprendre.
Per tal d’aprofundir en tots aquells aspectes que es tractaran a les sessions, es facilitaran diferents materials.
Us proposem a continuació el programa des d’on intentarem donar cabuda a aquells temes que solen centrar les nostres converses, inquietuds i neguits.
Sessió 1 – 30 d’octubre
Acompanyament i presència. Que es presència?
Sessió 2 – 20 de Novembre
Sessió 3 – 11 de Desembre
Rols que adoptem els adults. Que passa què sempre acabo fent igual? (1)
Sessió 4 – 22 de Gener
Rols que adoptem els adults. Que passa què sempre acabo fent igual? (2)
Sessió 5 – 12 de Febrer. (Data modificada)
Ús de la paraula. Quantes vegades dic NO?
Sessió 6 – 11 de Març
Les pors que ens sorgeixen
Sessió 7 – 22 d’Abril.
Si estan tot el dia jugant, aprenen o no aprenen? Què és qualitat educativa?
Sessió 8 – 27 de Maig
Sessió 9 – 10 de Juny.
Els avis. Conflictes de mirada
Tots aquests temes estan profundament interrelacionats, de manera que aquesta proposta és només un punt d’inici, un mapa de part del territori pel qual anirem circulant, sempre seguint la continuïtat del grup i el sentit de les nostres converses, les diferents inquietuds que apareguin en aquest camí.
Un divendres al mes de 17 a 19 h.
Preu reduït per trimestre: 40 € (famílies NAU 30€)
Preu per sessions soltes: 15 € (famílies NAU 12€)
Servei d’acompanyament per a infants: 5 € per infant (mínim 4 infants)
* Per iniciar l’Espai Famílies és necessari un mínim de 10 persones inscrites.
* Inscripcions per sessions soltes s’han de confirmar el dilluns abans de la data de la sessió.
Posted in FORMACIÓ / Tagged Cursos, Formacio 2015 / Deixa un comentari
Viatge al centre de la matemàtiques.
Posted on Setembre 28, 2015 by nau
No podem enseñar allò que no coneixem
En aquest curs us proposam viatjar a les entranyes de les matemàtiques, despullar-nos de les nostres pors; aventurar-nos, equivocar-nos, descobrir.…
Des de la consciència de posseir un cervell humà intel·ligent capaç de comprendre qualsevol cosa que ens expliquin en un idioma que comprenguem, d’acord als nostres coneixements. Crearem un espai allunyat d’expectatives, judicis i avaluacions i comprovarem que en aquestes condicions la nostra capacitat d’aprendre és infinita.
És una veritable gosadia pretendre ensenyar alguna cosa que no es coneix. Conèixer alguna cosa no és aplicar un mètode que et porti a un resultat. En aquest curs adquirirem un coneixement profund de les principals qüestions matemàtiques que es treballen en educació infantil i primària. Això ens permetrà transmetre als nostres infants aquests coneixements quan hi hagi interès o necessitat, sense perdre de vista que les matemàtiques són una representació de la realitat.
Em dic Isabel Docavo, sóc Enginyer Industrial. Mentre estudiava vaig treballar amb moltíssims infants que vivien molt angoixats amb les matemàtiques i les signatures de ciències, no només ells; seus pares també estaven molt preocupats. Vaig descobrir que quan relacionava els temes que havien d’aprendre amb aspectes quotidians de la seva vida els resultava molt més senzill i agradable comprendre certes coses. Em vaig adonar que només podia fer aquesta relació quan jo dominava el tema que estàvem treballant. També vaig començar a qüestionar la utilitat dels deures interminables en què els fan repetir mil vegades un mètode sense necessitat de pensar res.
El temps va passar, ara sóc mare de dues nenes i he reprès l’interès i la preocupació d’aquella època.
Em resulta senzill transmetre les coses que conec bé i penso que la meva aportació pot proporcionar eines a pares i mestres a l’hora d’afrontar aquesta fascinant etapa d’aprenentatge dels nostres infants.
– ¿Cueces o enriqueces? Aprenentatge vs ensinistrament. Coneixements vs mètodes
– El nostre propi aprenentatge. El terror a les matemàtiques
– Un recorregut pel currículum d’infantil, primària i secundària
– Què representen?
– El ball dels nombres: sumes, restes, divisions, potències i fraccions.
– La realitat i els Models Matemàtics
– Buscant la clau
– Funcions, i això què és?
– Maleïdes equacions
– El misteri de les formes
– Descobrint els espais
– Omplint buits: àrees i volums
– Elemental estimat Watson: observar, relacionar, buscar estratègies i deduir.
– Lògicament… jugant!
– La bola de cristall. Intentant predir el futur
– Aquests gràfics impossibles
Un total de 12 sessions de 4 hores cadescuna distribuides mensualment en 6 caps de setmana. (Divendres de 16 a 20 h i dissabtes de 10 a 14 h )
– 27-28 novembre
– 22-23 gener
– 19-20 febrer
– 11-12 març
– 15-16 abril
– 13-14 maig
Josep Antoni de Cabanyes 8 (Pol. Can Valero)
www.nauescola.com – 971 253 983
[email protected]
Places limitades – 12 persones per grup
Posted in FORMACIÓ / Tagged Cursos / Deixa un comentari
Posted in FORMACIÓ / Tagged Cursos, Formació 2014
Posted in FORMACIÓ / Tagged Històric d'activitats / Deixa un comentari
Educar des del respecte. En Jordi Mateu torna a Nau Escola.
Posted on Octubre 13, 2015 by nau
El passat mes de setembre vàrem tenir de nou el gran privilegi de tenir entre nosaltres a un gran formador i millor persona per parlar i reflexionar sobre l’educació respectuosa. En Jordi Mateu tornava a ser a Nau Escola!
En Jordi Mateu és mestre, psicomotricista i graduat en psicolingüística amb una àmplia experiència com a docent i moltes hores de formació, reflexió i investigació que li permeten apropar i compartir la seva mirada envers l’educació amb projectes com ara el nostre. Estam molt satisfets amb les seves visites i sempre ens quedam amb ganes de més!
En concret, aquest segon mòdul es centrà en com impartir i treballar els continguts propis del currículum, sobretot aquells que ens seran profitosos per la nostra vida, i la importància de l’aprenentatge autònom i vivencial a partir de l’experiència amb materials concrets i de com acompanyar tots aquests processos.
No resulta tan senzill com sembla. I es que els mestres sovint pensam que tenim totes les eines necessàries perquè els infants aprenguin i entenguin allò que els volem transmetre. Però realment existeixen infinitat de recursos, estratègies i materials que encara desconeixem degut a la falta d’informació que ens arriba, a la poca experimentació que nosaltres mateixos hem viscut envers uns materials que faciliten els processos de comprensió i interiorització de molts continguts i, per desgràcia, sovint per una acomodació i acceptació a uns models que es duen fent servir molts d’anys i que resulten ineficaços i moltes vegades poc adients per acompanyar els infants en aquest treball d’aprenentatge que fan de manera constant.
L’escola no és, o no hauria de ser sols, llibres de text, pissarres i guixos, programacions tancades i rígides, correccions en bolígraf vermell, qualificacions numèriques… Hi ha molt més que aportar! Un gran ventall de recursos i materials que en Jordi, en aquell cap de setmana tan profitós, ens va apropar i ens va deixar manipular.
No és tasca d’un dia, ni de mesos, ni d’anys… es tracta de ser conscient d’aquest punt i de treballar i formar-nos per fer possible un canvi que és evident que es necessari.
Reflexionem, estem oberts a crítiques constructives, a aprendre coses noves i sobretot a tornar a la nostra infància i posar-nos a jugar ambtota mena de materials…
Si els infants aprenen a través del joc, perquè no podem provar-ho els adults? | 0.779203 | curate | {"ca": 0.9388683058268777, "en": 0.019366790165038734, "ja": 0.0003368137420006736, "de": 0.001263051532502526, "it": 0.001852475581003705, "es": 0.016672280229033345, "pt": 0.00690468171101381, "fr": 0.011199056921522399, "id": 0.001684068710003368, "sv": 0.001852475581003705} | https://nauescola.wordpress.com/blog/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_274092 | El dissabte 27 de febrer de 2021 es va celebrar la Primera Edició de l’Ecola d’Hivern del Territori al Centre de Cultura i Natura de la Vall d’en Bas (La Garrotxa). Aquesta primera edició es va dedicar a la ramaderia de muntanya i la conservació de la gran fauna. L’acte es va celebrar gràcies al suport de la Diputació de Girona i la col.laboració de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas i de Can Trona.
Després de la benvinguda per part de l’Alexandre Casademunt, president del CST, i d’en Lluís Amat, alcalde de la Vall d’en Bas, es va fer un passi dels fragments rellevants del documental “El NO a l’ós. Crònica d’un conflicte.” Un documental que vol reflectir la postura dels diferents actors implicats en aquest conflicte de les dues vessants del Pirineu, donant veu a testimonis de pastors i pastores, ramaders i ramaderes, tècnics, experts/es i polític@s, i que intenta buscar i mostrar les arrels d’aquest conflicte i abordar possibles solucions.
El documental va servir com a punt de partida per a entrar en el posterior debat. Iniacialment, es va fer una Taula Rodona en la que hi van participar:
-Vanesa Freixa
Llicenciada en Belles Arts. Va estar 8 anys impulsant i dirigint l’escola de Pastors (i Pastores) de Catalunya, així com d’altres projectes de dinamització local, com ara “Xisqueta”, que treballa la dinamització del pastoralisme a través de la llana i l’artesania. El seu focus de treball sempre ha estat aprofitar els recursos del territori amb l’objectiu d’empoderar les poblacions locals. Actualment es dedica a la creació i també a la generació de pensament crític al voltant de la ruralitat. Té un petit ramat de 10 ovelles.
–Miquel Casas
Geòleg i pastor. En la vessant de geòleg treballa en l’estudi i conservació del Patrimoni Geològic. Com a pastor i pagès, procura produir aliments de forma responsable i amb admiració per les pràctiques, la vida i el bestiar de pagès tradicionals.
-Anna Planella
Biòloga. Des de fa uns anys treballa amb temes relacionats amb el conflicte existent entre humans i grans carnívors. Recentment ha començat el seu doctorat, amb el que vol avaluar les actituds cap a aquestes espècies i, més en concret, l’eficàcia del sistema de compensació de danys.
–Miquel Macias
Naturalista i geògraf, ha estat sempre vinculat a la natura i a la vida pagesa. Compromès amb la difusió d’una mirada d’afecte i respecte al medi i a la vida que ens envolta, ha militat en diferents organitzacions socials i polítiques. Així mateix, treballa en el camp de l’educació ambiental i la preservació de la fauna i de la flora. Ha publicat diversos llibres i articles sobre fauna i ecologia. Els seus darrers treballs són l’exposició i el llibre: Llop Art. L’Art dona la benvinguda al llop.
Amb la Taula Rodona va quedar palesa ja la complexitat inherent en tot conflicte i la importància i necessitat de fer-ne una bona gestió, que doni veu i escolti a totes les persones implicades.
La gran participació per part del públic va fer palesa l’actualitat, vigència i rellevància d’aquest conflicte socioambiental. Un espai de debat enriquidor, on es van exposar molts punts de vista i necessitats i a on es van obrir reflexions que anaven més enllà del propi conflicte. | 1 | perfect | {"ca": 0.9845474613686535, "pt": 0.004099653106275623, "en": 0.004415011037527594, "sk": 0.002522863450015768, "es": 0.004415011037527594} | |
macocu_ca_20230731_2_214167 | Els lladres del temps són distractors que ens aparten l’atenció de les tasques que realitzem i ens fa ser menys eficaces en el nostre treball. Sovint, aquestes interrupcions que ens van restant minuts cada dia, són inapreciables i altres vegades en canvi són més evidents. Siguin com siguin, convé identificar-les per a poder millorar la nostra productivitat i la nostra satisfacció personal.
L’hem pogut veure recentment participant al programa de TV3 El Llop, però tot i faltar-li uns mesos per complir els 40 anys té ja una llarga trajectòria teatral, amb els grups Nus Escènic, L’Enramada o Treateràpia. Joan Maria Vidal és actor, director i també dramaturg. Ara afronta un nou repte: representar un monòleg que ell ha escrit. Hem parlat amb ell damunt de l’escenari del Teatre auditori del Catllar, una petita joia del Baix Gaià com ell mateix defineix.
Aquest dijous, 21 d’abril, a les set de la tarda, el projecte de l’artista torrenc Jordi Roig Morera ‘Trenkadis’ arriba al Vendrell amb la seva inauguració. La Biblioteca Terra Baixa i Portal del Pardo acollirà aquesta exposició, que es podrà veure fins el 15 de maig. A més, incorpora noves obres, collages partint del reciclatge de paper. | 0.827142 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_12_102231 | Cercador
Les propietats de les herbes remeieres centra la xerrada Interessant x Hostalric
Les propietats de les herbes remeieres centra la xerrada Interessant x Hostalric
El diplomat en herboristeria Albert Ciurana ha explicat diverses curiositats a l’entorn de les herbes i com les poden aplicar per poder fer remeis casolans o ratafia
Des de fa segles, les herbes es van començar a utilitzar com a remeis en temes de salut. N’hi havia un gran coneixement i es feien servir per combatre refredats, mals d'estomac, mal de cap, dolors musculars o estats d'ànim. Albert Ciurana explicarà en la xerrada d’aquest dijous com s’han de recol·lectar les herbes i quines preparacions es poden fer a partir de les seves propietats. Ciurana també dedicarà una part de la xerrada a l’elaboració de la ratafia, un licor que té la peculiaritat que no només el podem beure sinó que també en podem fer una elaboració casolana. El talleret d’herbes remeieres d’aquest dijous, començarà a les 19:00 hores, a la sala Praetorium del Centre Cultural Serafí Pitarra d’Hostalric. El cicle de xerrades “Interessant x Hostalric” està organitzat per la Regidoria de Cultura amb l’objectiu de crear un espai des del qual es puguin aportar i discutir idees de tot tipus. Aquest fòrum es vertebra al voltant d’unes conferències públiques i gratuïtes a les quals hi pot accedir tota la | 0.696384 | curate | {"es": 0.005947955390334572, "fr": 0.11895910780669144, "ca": 0.875092936802974} | http://www.hostalric.cat/ca/index/noticia/224 |
mc4_ca_20230418_6_387287 | Equip d'atenció serveis infantil, juvenil i persones adultes
La Fundació compta amb un equip de professionals especialitzats dins l'àmbit de la psicologia i la logopèdia, per l'atenció i el tractament individual i grupal a infants, joves i adults.
L'Equip de teràpies psicocorporals són professionals amb gran experiència en les diverses disciplines de l'àrea i col·laboren amb la Fundació. | 0.744774 | curate | {"ca": 1.0} | http://fundaciohospital.org/index.php/la-fundacio/equip/526-equip |
mc4_ca_20230418_13_86669 | Riberaonline Ribera d'Ebre: Acords de la sessió plenària de l’Ajuntament de Móra d’Ebre del dia 18 de desembre de 2019 | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | http://riberaonline3.blogspot.com/2019/12/acords-de-la-sessio-plenaria-de.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_664946 | Bones, Em podeu recomenar algun programa per punxar senzill de fer anar i gratuït? No cal cap gran virgueria, simplement un reproductor on pugui intercalar cançons o com a mínim "suavitzar" els canvis entre cançons i fer llistes. PD. No tinc programari lliure. I no pretenc obrir-ne cap debat en aquest fil.
No m'agrada com saludes | 0.695863 | curate | {"ca": 0.99079754601227, "en": 0.009202453987730062} | |
mc4_ca_20230418_8_18074 | Inici | AgrupacioPatrocinios
Agrupació amb l’esport local
Passió per les persones que fan esport
Arriba l’estiu. Vacances, terrasses, festes amb els amics, barbacoes i un llarg etcètera va a ocupar les nostres agendes aquests propers 2 mesos. Però no hem d’oblidar-nos que, malgrat tots els plans i activitats que anem a fer aquest estiu, cal fer exercici. És el......
La NBA pot ser que sigui el campionat esportiu on resulta més factible que una franquícia, que un any ocupa una posició baixa en la taula, a l’any següent pugui competir al més alt nivell contra els “super equips”. Al llarg del 2018 i després de......
Club Deportivo La Presentación Málaga | 0.722892 | curate | {"ca": 0.9198767334360555, "ru": 0.023112480739599383, "es": 0.05701078582434515} | https://agrupaciopatrocinios.com/ca/ |
macocu_ca_20230731_9_499781 | Estrenem pàgina web!
Visiteu el nou web fent un clic damunt de la imatge.
Quant a rvidal | 0.502779 | curate | {"ca": 0.8372093023255814, "pt": 0.16279069767441862} | |
mc4_ca_20230418_3_500587 | L’Ajuntament de Granollers suspèn el mercat del dijous i la Festa de l’Esport com a mesura preventiva davant l’amenaça del coronavirus | Ajuntament de Granollers
Inici » L’Ajuntament de Granollers suspèn el mercat del dijous i la Festa de l’Esport com a mesura preventiva davant l’amenaça del coronavirus
L’Ajuntament de Granollers suspèn el mercat del dijous i la Festa de l’Esport com a mesura preventiva davant l’amenaça del coronavirus
Seguiu tota l’actualitat a www.granollers.cat
La Generalitat de Catalunya ha anunciat que a partir de dijous 12 de març i durant quinze dies es suspenen o ajornen totes les activitats que impliquin una concentració superior a 1.000 persones. Per aquest motiu, el comitè d’emergència de l’Ajuntament de Granollers ha decidit, com a mesura de prevenció, suspendre el mercat del dijous 12 i 19 de març al ser una activitat que congrega milers de persones de diferents municipis. Aquesta mesura excepcional es durà a terme mentre duri la fase d’alerta per la propagació del coronavirus.
Aquestes mesures responen a la voluntat de contenir la propagació del virus tal com demana l’autoritat sanitària. L’Ajuntament de Granollers també ha anul·lat la celebració de la Festa de l’Esport, prevista per aquest dijous 12 de març, perquè és una activitat que comporta una assistència menor als mil assistents però que es desenvolupa en un espai tancat que ocupa més d’un terç de l’aforament autoritzat.
Us recomanem que seguiu la web municipal www.granollers.cat i les xarxes socials per actualitzar la informació i la suspensió o ajornament de les activitats programades.
Seguint les recomenacions de contenció que demana el Govern de la Generalitat l’Ajuntament de Granollers ha activat el Document Únic De Protecció Civil Municipal (DUPROCIM) en fase d’alerta per les mesures preventives que està prenent. A Granollers hi ha un cas detectat de coronavirus d’una persona de la ciutat.
L’Ajuntament de Granollers vol transmetre un missatge de tranquil·litat a la ciutadania i continuarà actualitzant la informació. Totes les mesures que s’estan portant a terme es fan d’acord als criteris establerts per les autoritats sanitàries. | 0.870536 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.granollers.cat/noticies/ajuntament/l%E2%80%99ajuntament-de-granollers-susp%C3%A8n-el-mercat-del-dijous-i-la-festa-de-l%E2%80%99esport |
mc4_ca_20230418_12_415095 | dijous 9 de desembre de 2010 | Manuel
Entrevista a Esther Vivas, cabeza de lista de la candidatura de “Des de baix”, sobre las elecciones catalanas del 28-N
Salvador López Arnal, Rebelión 9/12/2010
Unes 150 persones participen a l’assemblea de balanç i perspectives de Des de Baix. Revolta Global, 14 de desembre de 2010 | 0.494499 | curate | {"ca": 0.5, "es": 0.5} | http://anticapitalistes.net/spip.php?article2260 |
macocu_ca_20230731_2_105320 | Voltor comú.
Image Details
Capturada el 05-09-15, a Gramuntill, La Pobla de Segur, Lleida. Reflex digital , òptica EF 100-400 f/4.5-5.6l. Focus, manual i a pols. Retallada amb Adobe Photoshop, CC. | 0.381754 | curate | {"es": 0.06282722513089005, "en": 0.18848167539267016, "ca": 0.7486910994764397} | |
macocu_ca_20230731_7_514306 | MENÚ
Jaume Mercadé, a la recerca d'un art total
0Pintura, Escultura
L’exposició
Jaume Mercadé i Queralt (Valls 1889 – Barcelona 1967) va ser orfebre i pintor. Fou un home viatjat, testimoni de les mutacions que experimentà l’art del seu temps, sense conformismes, que indagà, experimentà, va fer seus els nous postulats creatius europeus del moment.
De la seva obra pictòrica, un dels valors més remarcables és la capacitat que va tenir per traslladar a les seves teles l’essència del paisatge dels pobles i de l’entorn del Camp de Tarragona, des dels seus camps de conreu fins a les seves platges, i molt especialment del Bosc de Valls, lloc de trobada i de recolliment, un dels temes recurrents al llarg de la seva trajectòria. També va conrear amb gran mestratge el retrat i la natura morta.
La seva obra anirà evolucionant al llarg dels anys, i va incorporar totes aquelles aportacions que la pintura va fer en la primera meitat del segle XX.
Cal no oblidar l’important treball desenvolupat en el camp de la joieria, amb uns treballs inicials d’esperit noucentista, i evolucionarà en la recerca d’un llenguatge avantguardista que li atorgà un ampli reconeixement.
Mercadé viu i treballa per a un art que engloba el conjunt d’elements de la vida personal i col·lectiva, que abasta des del penjoll o el braçalet femení fins a l’orfebreria domèstica –cafeteres, coberteries, canelobres. Aquesta voluntat i trajectòria en la recerca d’un art total és el que li dona especial valor en el món present.
Visita virtual | 0.828031 | curate | {"ar": 0.002663115845539281, "ca": 0.9753661784287616, "es": 0.021970705725699067} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_475126 | A Grècia ha esclatat una revolta, en ple segle XXI. I és fruit de la pressió econòmica, i de les polítiques restrictives de la UE, FMI i d'altres organismes internacionals, que volen fer pagar els excessos de les elits neoliberals a un tot un país. I la revolta ha estat protagontizada per la unió de múltiples forces populars: comunistes, ecologistes, socialdemòcrates radicals, algún anarco, patriotes...aquest és el camí, menys purisme ultraesquerranista i més acció política i combativa, tant a les institucions, com al carrer, com al lloc de treball ( forces sindicals).Endavant amb la revolta popular a Grècia, que arribi als Països Catalans, quan abans millor!
Putos grecs. Que pensen aquests fills de puta? Que en matant la gent guanyaren més simpatia? Aquests "anarquistes" haurien de ser eliminats i disposats. Tancar tres persones dins d'un banc i cremar l'edifici, cremant les tres persones. I perquè estem ajudant Grècia? Ha demostrat només que quan tenen que afrontar els seus problemes prefereixen violència a treball.
Lluc escrigué: Putos grecs. Que pensen aquests fills de puta? Que en matant la gent guanyaren més simpatia? Aquests "anarquistes" haurien de ser eliminats i disposats. Tancar tres persones dins d'un banc i cremar l'edifici, cremant les tres persones. I perquè estem ajudant Grècia? Ha demostrat només que quan tenen que afrontar els seus problemes prefereixen violència a treball. És que ningú està ajudant a Grècia, i menys vosaltres els nord-americans. Bàsicament s'està putejant a grècia i als grecs, per tal de defencar el sistema financer mundial. I tenen tota la raó de queixar-se.
I tant que estem ajudant a Grècia, concretament els hi estem regalant diners.
Regalant diners als especuladors, bàsicament. A més a més, no és un regal. La gràcia de la Unió Europea era aquesta, no? L'economia de l'Estat Espanyol ha rebut moltes ajudes de la Unió Europea i, ara, li toca a aquest també correspondre. El que passa és que els diners no se'ls enduran els grecs sinó els taurons financers, amb la connivència de la UE.
Als especuladors no, als bancs alemanys i francesos. Una nova mostra de la capacitat de robatori per part dels governs. Sí, sí que és un regal. És un regal perquè d'això no en treurem res. Sí, l'Estat espanyol també ha rebut moltes ajudes de la UE. També eren un regal que els contribuents d'aquells països havien d'haver rebutjat, si no ho van fer. | 0.669553 | curate | {"ca": 0.9949409780775716, "es": 0.00505902192242833} | |
crawling-populars_ca_20200525_40_1484 | Quan el President Puigdemont va citar Nâzim Hikmet Ran en el seu discurs de presa de possessió el nom del poeta va quedar dispers sota la força del poema: “El més bonic de la mar és allò que no hem navegat”. Però qui va ser Nâzim Hikmet? El revolucionari romàntic o comunista romàntic com va ser anomenat Nâzim va néixer a Tessalònica el 15 de gener de 1905 i va morir exiliat a Moscou el 3 de juny de 1963 al cap de 61 anys amb nacionalitat polonesa, ja que la seva nacionalitat turca se li havia retirat i no li va ser retornada fins 46 anys després de la seva mort.
Políticament es va comprometre en la guerra d’independència turca exercint de mestre. Després (1921) va viatjar a l’URSS on va estudiar economia i sociologia i va entrar a militar al Partit Comunista Turc (TKP). Va tornar diverses vegades a Turquia on va ser perseguit contínuament, va ser jutjat en rebel·lia i condemnat per la seva ideologia. Entrant i sortint del seu país va ser detingut i va passar dotze anys a la presó on es va convertir en una causa cèlebre entre els intel·lectuals de tot el món. Un comitè que va incloure a 1949 Pablo Picasso, Paul Robeson, i Jean Paul Sartre va fer campanya per aconseguir el seu alliberament. Va fer diverses vagues de fam. La vaga de fam de Hikmet va crear una gran reacció al país. Les campanyes de la firma per a la llei d’amnistia es van posar en marxa. La seva mare, Celile, va començar vaga de fam, seguida pels famosos poetes turcs Orhan Veli, Melih Cevdet i Oktay Rifat. Finalment va ser alliberat gràcies a una important campanya internacional per demanar el seu alliberament, fou amnistiat el 1951. Aquell mateix any abandonà Turquia per sempre. Desposseït de la seva nacionalitat turca, va acabar la seva vida a l’exili amb ciutadania de Polònia. Va morir d’un atac de cor a Moscou.
Literàriament és poeta, novel·lista, assagista i dramaturg i les seves obres han estat traduïdes a més de 50 idiomes. Poèticament va trencar les formes mètriques tradicionals de la poesia turca, va introduir el vers lliure que considerava més harmònica amb la seva llengua i va esdevenir un líder determinant de l’avantguarda cultural del seu país. Ha estat comparat per literats turcs i no turcs amb figures literàries tal com Lorca o Neruda i els seus poemes musicats dins i fora de Turquia, entre altres pel cantautor nord-americà Pete Seeger. “El més bonic de la mar és allò que no hem navegat” ens va deixar entre les parets del Palau de la Generalitat el President Puigdemont buscant una cita marinera i de ben segur que citant un poema d’amor va transmetre tota una lluita i una nova manera de fer que va signada per un poeta compromès amb el seu poble. Tanco aquest escrit amb un poema de Nâzim Hikmet, traduït per Eduard J. Verger, on dóna la paraula a un infant de set anys mort a Hiroshima, un dels més durs al·legats contra la guerra mai escrits.
LA XIQUETA MORTA
Sóc jo qui truca a la teua porta, A totes les portes, a totes les portes Però vosaltres no em podeu veure Un xiquet mort no es veu
Ja fa més de deu anys Vaig morir a Hirosima Però continue tenint set anys Els xiquets morts no creixen
Se’m van cremar de primer els cabells Després les mans i els ulls Em vaig tornar un grapat de cendra Que el vent va dispersar
Per a mi no demane res Volent i tot, no em podeu amanyagar Una xiqueta que ha cremat com un paper No menja caramels
Jo truque i truque a cada porta: Signeu-me aquí, signeu Perquè els xiquets no siguen assassinats i que mengen caramels.
– Nâzim Hikmet – | 0.861885 | curate | {"ca": 0.9824207492795389, "it": 0.00835734870317003, "es": 0.004610951008645533, "en": 0.004610951008645533} | : /2016/01/nazim-hikmet-el-poeta-citat-per-puigdemont/ |
mc4_ca_20230418_5_559622 | Joanot Colom: Vivir, guia para una jubilación activa
El passat dimecres 14 d'octubre, a la llibreria Embat, tingué lloc la conversa amb Ramón Bayés sobre el seu llibre Vivir, guía para una jubilación activa, na Isabel Vizcaíno presenta a l'il·lustre convidat i un bon seguit de contertulis gaudiren de valent de l'esdeveniment, una acurada presentació del llibre a càrrec del seu autor, el qual nodrí als assistents dels trets essencials per a savorejar la vida.
En el vídeo trobareu un resum de la fita, la qual a mi personalment en resultà summament satisfactòria per a evidenciar com la maduresa a la vida ens pot ensenyar a acceptar les excel·lències del que succeeix en cada moment. M'hagués agradat posar-li un fons musical he preferit lincar el trailer de "La vida es bella" així com l'enllaç al film de Frank Capra "Que bello es vivir", referenciat per Ramón Bayés en el transcurs de la seva maravellossa intervenció.
Interactua 09 | 0.837519 | curate | {"es": 0.06951871657754011, "ca": 0.93048128342246} | http://joanotcolom.blogspot.com/2009/10/vivir-guia-para-una-jubilacion-activa.html |
mc4_ca_20230418_0_788528 | Muzaffarnagar - Uniopèdia, el mapa conceptual
Muzaffarnagar (hindi मुज़फ़्फ़रनगर urdú مُظفٌر نگر) és una ciutat i municipi de l'Índia, a l'estat d'Uttar Pradesh, capital del districte de Muzaffarnagar i del tahsil de Muzaffarnagar.
20 les relacions: Índia, Districte de Muzaffarnagar, Districte de Saharanpur, Durga, Ganeixa, Hanuman, Hastinapur, Mahabharata, Meerut, Oxford, The Imperial Gazetteer of India, Uttar Pradesh, Xiva (hinduisme), 1633, 1824, 1872, 1881, 1891, 1901, 2001.
Nou!! : Muzaffarnagar і Índia · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і Districte de Muzaffarnagar · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і Districte de Saharanpur · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і Durga · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і Ganeixa · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і Hanuman · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і Hastinapur · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і Mahabharata · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і Meerut · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і Oxford · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і The Imperial Gazetteer of India · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і Uttar Pradesh · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і Xiva (hinduisme) · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і 1633 · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і 1824 · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і 1872 · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і 1881 · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і 1891 · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і 1901 · Veure més »
Nou!! : Muzaffarnagar і 2001 · Veure més » | 0 | curate | {"ca": 0.7519434628975264, "en": 0.1773851590106007, "uk": 0.0706713780918728} | https://ca.unionpedia.org/Muzaffarnagar |
mc4_ca_20230418_8_658224 | Crònica de l’últim viatge | Paraula 303
Crònica de l’últim viatge
Posted on 06/01/2017 by Paraula 303 Deixa un comentari
Feia pocs dies que Tarragona havia caigut i les tropes feixistes amenaçaven d’entrar a Barcelona en qualsevol moment. El govern de la República s’havia proposat salvar els representants dels principals moviments culturals espanyols i Antonio Machado era un dels escollits. El poeta havia acompanyat les autoritats republicanes en cada un dels seus trasllats durant el transcurs de la guerra, conscient que amb cada viatge que feien, s’acostava més a l’exili. De Madrid a València i de València a Barcelona. Machado confessaria en una ocasió: “Tengo la certeza que el extranjero significaría para mí la muerte”.
23 de gener de 1939. Ja és matinada quan un vehicle oficial del govern republicà s’atura davant la Torre Castañer, un palauet a la falda del Tibidabo on fa mesos que Machado hi viu amb la seva família. Avui, però, la deixaran enrere per sempre. Juntament amb altres intel·lectuals, el poeta posa rumb cap a la frontera francesa. Només queden tres dies perquè caigui Barcelona.
El trajecte es fa difícil de tanta gent que fuig cap al nord. La comitiva decideix entrar a França per Portbou, però s’atura a pocs quilòmetres de la frontera i els ocupants han de seguir a peu. El mal temps i el fred dificulten cada pas. Machado, la seva mare Ana, el seu germà José i la dona d’aquest, Matea, travessen la frontera durant els últims dies de gener, enmig d’un caos de persones sense documentació que, com el poeta, fugen de les bombes i de les tropes franquistes que ja són a Girona.
La família arriba a Cervera i des d’allà són traslladats amb tren fins al petit poble costaner de Cotlliure. Per aleshores el poeta ja està molt dèbil i la seva mare fa dies que delira. “¿Llegamos pronto a Sevilla?”, pregunta constantment.
Els pocs dies que s’estan a Cotlliure els passen a la pensió Quintana. Si bé al principi, el poeta passeja pel poble i va a veure el mar, en poc temps la seva salut empitjora i entra en coma. Mor el 22 de febrer. La seva mare ho fa tres dies més tard. En un primer moment, Ana rep sepultura en un racó del cementiri destinat als pobres, lluny del seu fill.
Les restes de la mare i el poeta reposen avui juntes. Diverses ofrenes decoren la tomba. Al capdamunt de la llosa, uns versos: “Y cuando llegue el día del último viaje, y esté al partir la nave que nunca ha de tornar, me encontraréis a bordo, ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar”. Machado, però, no va fer aquest viatge sol.
Tomba d’Antonio Machado i de la seva mare Ana
Pensió Quintana
Entre finals de gener i principis de febrer de 1939 prop de mig milió de persones van travessar la frontera cap a França, un viatge que en molts casos va esdevenir una odissea. Una frase de El Rei Lear es repeteix al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera: “La llibertat viu lluny d’aquí, i això és l’exili”. Alguns van fer d’aquest malson una nova vida. D’altres van decidir tornar a casa anys més tard. La resta es va perdre pel camí.
La rebuda hostil del govern francès marcaria per sempre la vida de moltes persones. Un dels episodis més foscos d’aquell èxode han estat els camps de concentració que es van crear per recloure-hi els refugiats republicans. Més d’una desena de presons de caràcter permanent, la majoria a l’aire lliure, on van anar a parar milers d’espanyols tan bon punt van trepitjar terra francesa. Els més concorreguts foren una sèrie de camps improvisats en diverses platges del Departament dels Pirineus Orientals. Es tractava de grans zones acordonades amb filferros, que durant els primers mesos van romandre sense instal·lacions, sense aigua potable o lavabos. Sant Cebrià, el Bacarès o Argeles, només aquest últim va arribar a acollir 100.000 persones.
La propaganda pro franquista de les autoritats franceses i les condicions infrahumanes dels camps de concentració van propiciar que a finals del 1939 dos terços dels refugiats haguessin tornat a Espanya. Es calcula que d’aquella onada migratòria van romandre a l’exili 182.000 refugiats. Uns quants milers van aconseguir fugir a Llatinoamèrica i a l’URSS, però la majoria van ser internats en camps francesos i alemanys o reclutats per lluitar a la Segona Guerra Mundial. Fugien d’una guerra per entrar-ne en una altra.
Pocs dies després del funeral de Machado, el seu germà José troba un paper amb diferents versos a la butxaca de l’abric del poeta. Un d’aquests diu: “Estos días azules y este Sol de la infancia”. Antonio Machado mor evocant el seu passat, recordant la vida deixada a Espanya que resumeix la primera estrofa de Retrato: “Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla, y un huerto claro donde madura el limonero; mi juventud, veinte años en tierra de Castilla; mi historia, algunos casos que recordar no quiero”.
Setanta-vuit anys després de la seva mort se segueix recordant cada detall de la història del poeta que encara avui és a l’exili. I amb la seva, la d’un poble que, durant l’hivern de 1939, es va veure forçat a embarcar-se en un viatge sense garanties d’èxit. Un trist viatge cap a la llibertat.
Tags: 1939, exili, franquisme, Guerra Civil Espanyola, Machado, República. Bookmark the permalink.
Previous post ← El tren
Next post Les TIC i la reducció de les desigualtats → | 0.768939 | curate | {"ca": 0.8152732812797563, "en": 0.019043991620643685, "es": 0.14949533422205294, "it": 0.007998476480670348, "fr": 0.008188916396876786} | https://paraula303.cat/2017/01/06/cronica-de-lultim-viatge/ |
cawac_ca_20200528_11_93411 | cada dia més a prop de la independència
Archive for juliol, 2007
http://in.directe.cat No sembla que sigui una bona manera de guanyar-se el favor de les bases d’ERC criticant amb acidesa allò que les bases van recolzar per àmplia majoria. Les declaracions del Vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira, afirmant que demanar el “no” al referèndum de l’Estatut fou un error i confessant que ell apostava pel “sí” provoquen […] | 0.7176 | curate | {"ca": 1.0} | http://josep-perera-papiol.blog.cat/?m=200707&paged=9 |
cawac_ca_20200528_9_159924 | arquebisbe
Me n’alegro molt de les declaracions fetes per l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol als matins de TV3. Sí, de debò, tanta claredat en les seves declaracions facilita a la gent veure el que l’Església promou: fidelitat, amor i perdó. O era homofòbia, masclisme i sexisme? Sobre els gais, aquesta institució de Tarragona comenta: “el comportament no [...]
[ 26 gener 2012; 0:01 to 23:59. ] Davant les declaracions homòfobes de l'arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol a Televisió de Catalunya en què considerava que 'hi ha comportaments (referint-se a gais i lesbianes) que no són adequats ni per a la persona ni per a la societat', des de l'assemblea antipatriarcal Brot Bord fan una crida a expressar rebuig a aquest nou [...]
Opinió
La independència no es demana, es pren. Però no, no es tracta de la proclama “xirinaquera” fins ara compartida tothora, sinó com bé es diu, es tracta de l’estratègia, concretament de la què diu que cal anar cremant etapes i sumant greuges, però que té una agenda dilatòria dictada per la tercera via. La CUP ha [...] | 0.782646 | curate | {"ca": 0.9542857142857143, "en": 0.03142857142857143, "ro": 0.014285714285714287} | http://pobleviu.cat/tag/arquebisbe/ |
tdx_ca_20220518_1_976 | memòria es presenta com a compendi d'articles publicats i presentats a la Comissió de Doctorat de la UAB el mes de Juny del 2005. Així mateix, amb l'interès de presentar una memòria el més completa possible, s'han inclòs en forma d'annex els treballs realitzats en el marc d'aquesta Tesi Doctoral que han estat enviats posteriorment i d'altres que estan en procés d'elaboració. Els treballs inclosos a la memòria són: 1. Functional Differentiation in the Mammalian Metallothionein Gene Family.
Metal binding features of mouse MT4 and comparison with its paralog MT1
INTRODUCCIÓ
Què són les metal•lotioneïnes?
L'any 1957, Margoshes i Vallee descobreixen i caracteritzen una proteïna associada a zinc i cadmi a partir de còrtex de ronyó de cavall, que van anomenar metal•lotioneïna degut al seu elevat contingut en sofre i ions metàl•lics. 1 Des d'aquest descobriment, el nombre de treballs dedicats a aquestes proteïnes ha crescut exponencialment, de tal manera que avui en dia es poden trobar en la literatura prop de 17.000 articles científics que cobreixen els resultats obtinguts tant pel que fa referència als seus aspectes químics, biològics i bioquímics com a d'altres de caire mediambiental, toxicològic, patològic o nutricional. 2 Les metal•lotioneïnes (MTs) són unes proteïnes molt particulars, no només per la seva ubiqüitat (presents en la majoria d'organismes vius, apartat 1.5), sinó perquè, a més a més, es caracteritzen per tenir un baix pes molecular (3-10 kD) i un elevat nombre de cisteïnes (30% dels seus aminoàcids). Aquest alt contingut en Cys els confereix una elevada capacitat per enllaçar ions metàl•lics així com una considerable reactivitat. Cal destacar també el baix nombre de residus hidrofòbics (0-3%), histidina i arginina i l'absència, en la majoria de MTs, de residus aromàtics, la qual cosa facilita el seu estudi per tècniques espectroscòpiques. Les MTs natives enllacen metalls essencials, bàsicament Zn(II) i/o Cu(I), però també poden coordinar metalls tòxics, com Cd(II), Hg(II), Ag(I) o Pb(II). A més, amb independència de la seva composició metàl•lica inicial, les MTs poden enllaçar-se in vitro a una gran varietat d'ions metàl•lics, com Ag(I), Au(I), Bi(III), Cd(II), Co(II), Cu(I), Fe(II), Hg(II), Ni(II), Pb(II), Pt(II), Tc(IV) i Zn(II). 3
Mètodes d'obtenció
El procediment tradicional d'obtenció de MTs, i fins fa uns anys el més emprat, es basa en la inducció de la seva síntesi en éssers vius i el seu posterior aïllament i purificació a partir dels òrgans on més es sintetitza la proteïna. La producció de MTs pot ser induïda per un gran nombre de factors, com per exemple la presència de metalls, agents radicals oxidants, exposició a radiació UV, determinades hormones, etc. Aquest mètode, però, presenta diversos inconvenients ja que comporta un procediment de purificació llarg i difícil que sovint dóna lloc a proteïnes de baixa concentració i puresa limitada. 4 Addicionalment, no és aplicable a tots els organismes i la composició metàl•lica de les proteïnes que se'n recuperen és funció del mètode d'inducció emprat.
Una possibilitat emprada per tal de pal•liar els inconvenients de la metodologia anterior, però menys utilitzada que la primera, és la síntesi química de les cadenes peptídiques sobre suport sòlid. Si bé aquesta metodologia ha permès caracteritzar MTs de fongs 5 i els dominis per separat d'algunes MTs de crustaci 6 i de mamífer 7,8 també presenta les seves limitacions, com és la longitud de la cadena peptídica o el fet que s'obté la proteïna desmetal•lada i, per tant, té el requeriment d'haver de protegir els residus cisteínics per evitar la seva oxidació.
Una altra alternativa, molt més actual i àmpliament utilitzada avui en dia, consisteix en la biosíntesi de MTs mitjançant la tècnica de l'ADN recombinant. Aquesta es basa en la utilització de cèl•lules bacterianes o de llevat per sintetitzar productes heteròlegs, és a dir, propis d'una altra espècie. Així, l'aprofitament dels mecanismes cel•lulars de síntesi de proteïnes en bacteri o llevat permet obtenir quantitats elevades d'un producte que normalment no es sintetitza en aquestes cèl•lules. D'aquesta manera es poden obtenir MTs d'una gran puresa en elevades concentracions i en forma metal•lada, evitant així els inconvenients dels mètodes anteriors. 2 Entre d'altres, el grup de recerca de la Universitat de Barcelona actualment dirigit per la Dra. Sílvia Atrian va posar a punt, cap a l'inici de la dècada dels 90, un mètode d'expressió de metal•lotioneïnes en E.coli. Des de llavors, s'han obtingut MTs d'una àmplia varietat d'organismes i fins i tot s'han pogut sintetitzar per separat els dominis constituents d'algunes MTs que s'estructuren en més d'un domini. 9,10 Així mateix, i en funció del metall amb què s'enriqueix el medi de cultiu, s'han obtingut MTs enllaçades a diferents ions metàl•lics, tot cercant aquells agregats metall-MT de rellevància fisiològica.
Característiques estructurals
La majoria de MTs presenten un baix grau d'estructura secundària i manca d'estructura terciària, 11 de manera que en absència de metall (forma apo) les MTs presenten una estructura desordenada (random coil). 12 Així, actualment és ben conegut que l'estructura tridimensional de les MTs ve determinada pel nombre i naturalesa dels ions metàl•lics coordinats, els quals donen lloc a complexos metall-tiolat polinuclears. Per tant, són les Cys de la cadena polipeptídica de les MTs les que coordinen els ions metàl•lics i és aquesta coordinació la que determina el replegament de la proteïna. No obstant això, la formació de complexos metall-MT estables només pot ser aconseguida si la cadena polipeptídica es plega de manera que els àtoms de S Cys quedin disposats en una situació espacial acceptable per a satisfer les geometries de coordinació específiques dels ions metàl•lics enllaçats i sense produir tensions excessives en la conformació de la proteïna. 3 Afortunadament, la gran plasticitat de l'estructura primària d'aquestes proteïnes els confereix la sorprenent propietat d'adaptar-se a metalls que difereixen força en el seu radi atòmic i preferències coordinatives sense provocar distorsions importants en la geometria de coordinació d'aquests ni en la conformació global de la proteïna.
Aquesta mateixa flexibilitat de la cadena polipeptídica, juntament amb la fluctuació dinàmica dels ions metàl•lics entre els dominis de les MTs, ha dificultat durant molt de temps l'estudi de l'estructura d'aquestes proteïnes mitjançant les tècniques convencionals. No obstant això, les tècniques de RMN de 111 Cd, 113 Cd i/o 1 H i de difracció de raigs X han permès disposar d'informació precisa sobre l'estructura tridimensional d'algunes MTs. Així, per RMN s'ha pogut resoldre l'estructura d'algunes MTs de mamífer, 13,14,15,16,17 i d'altres organismes com peixos, 18 crustacis, 19,20 equinoderms 21 o cianobacteris 22 enllaçades a metalls divalents (Zn i/o Cd). Amb aquests estudis s'ha pogut determinar que en les MTs de mamífer la cadena polipeptídica es replega donant lloc a dos dominis globulars d'aproximadament la mateixa mida, amb quiralitat oposada, i essencialment no interactius i en els que els residus hidrofílics estan orientats cap a l'exterior de la molècula (Figura 1.1). El Les dificultats en l'obtenció de mostres cristalitzades, juntament amb la inexistència d'isòtops de Cu actius en RMN, 23 han fet que l'estructura de les MTs que contenen Cu sigui força menys coneguda. Tot i així, s'han determinat les estructures Figura 1.1.-Estructura de la Cd 5 Zn 2 -MT2 de fetge de rata i dels seus fragments α i β.
domini α domini β tridimensionals de certes Cu-MTs, com la de Cup1 de Saccharomyces cerevisiae 24,25 (Figura 1.2.A) o la de NcMT de Neurospora crassa 11 (Figura 1.2.B). Encara que la primera conté 12 Cys, 10 de les quals enllacen entre 7 i 8 Cu(I), i NcMT conté 7 Cys enllaçades a 6 Cu(I), 26 ambdues s'estructuren en un únic domini (Figura 1.2).
Classificació de les metal•lotioneïnes
Normalment les proteïnes es classifiquen segons la seva funcionalitat (proteases, oxigenases, reductases, etc). Aquest no és el cas de les MTs, la funció o funcions fisiològiques de les quals avui en dia encara no estan totalment definides (apartat 1.6). Per aquest motiu s'han fet diverses propostes de classificació en funció de les homologies de seqüència i característiques estructurals de les MTs conegudes.
La primera classificació, proposada l'any 1985, comporta tres grans grups de MTs en funció de les característiques de la seva estructura primària. 27 • Classe I, MTs d'entre 59 i 63 aminoàcids, dels quals uns 20 són Cys. Aquest tipus de MTs es troba en la majoria de vertebrats i en alguns invertebrats.
Són homòlogues a MT1 de ronyó de cavall i s'estructuren en dos dominis.
• Classe II, MTs que tot i conservar els residus de Cys, presenten una gran heterogeneïtat de seqüències, totes no alineables amb MT1 de cavall.
Aquestes MTs es troben en plantes, fongs, invertebrats i alguns bacteris. La majoria es constitueixen en un únic domini.
• Classe III, cadistines, fitoquelatines i altres polipèptids de fórmula general (γ-Glu-Cys) n Gly, de síntesi enzimàtica, que es troben principalment en vegetals i organismes unicel•lulars.
Posteriorment es va proposar una altra classificació que considera similituds de seqüència globals a més a més de la de les cisteïnes. Aquesta classificació, molt més detallada, divideix les MTs en famílies, subfamílies, subgrups, isoformes i subisoformes. • Zn-tioneïnes: MTs que en medis enriquits en Cu s'expressen com a espècies heterometàl•liques Zn,Cu-MT i que, per tant, requereixen Zn(II) per estructurar-se. Així, MT1 de ratolí 30 i MTH de llamàntol 10 són Zn-tioneïnes.
• Cu-tioneïnes: MTs que en medis rics en Cu s'expressen com a espècies homometàl•liques Cu-MT i que, per tant, no requereixen Zn(II) per replegarse. Totes les MTs de Drosophila melanogaster 31,32,33 i el fragment β de MT1 30 són Cu-tioneïnes.
L'interès a continuar validant la nostra proposta de classificació i a esbrinar les relacions entre Zn-i Cu-MTs i la funcionalitat fisiològica d'aquestes són alguns dels motius que han propiciat aquesta tesi.
Les metal•lotioneïnes en els organismes vius
Les MTs es troben presents en la totalitat dels organismes del regne animal i també en vegetals i procariotes. 34 *** per motius d'extensió, les dades de mamífer no s'inclouen en la taula però es comenten en el text.
MTs de mamífer
Les MTs de mamífer han estat llargament estudiades, de manera que avui en en el sistema nerviós central, 39 la informació de la qual es disposa actualment sobre la isoforma MT4 és molt reduïda. 35,36 De totes les MTs de mamífer, MT4 és la que presenta diferències aminoacídiques més importants (dels seus 62 aa, entre 24 i 27 difereixen de la resta d'isoformes, mentre que per a MT3 només hi ha 15 diferències) però alhora és la més conservada entre espècies diferents. Això fa que en els arbres filogenètics construïts a partir de seqüències codificants d'ADN, MT4 aparegui en una posició separada de la resta de MTs de mamífer i més propera a les MTs d'aus (Figura 1.4), cosa que suggereix que MT4 podria ser la MT primitiva de mamífer. Curiosament, han estat aquestes MTs de mosca les primeres per a les quals s'ha proposat la presència de lligands addicionals no proteics en els seus complexos metàl•lics. Així, per MtnB s'ha descrit la participació de lligands clorur en les espècies Zn-i Cd-MtnB, 32 i per MtnA s'ha suggerit la presència de lligands sulfur (S 2-) en els complexos Cd-MtnA. 31 Aquesta darrera assignació es va fer en base a unes absorcions de DC que apareixien al voltant de 280 nm en afegir ions Cd(II) a l'espècie Zn-MtnA. Absorcions anàlogues a aquestes havien estat descrites prèviament 62,63,64 per als complexos de Cd dels polipèptids (γ-Glu-Cys) n Gly de síntesi enzimàtica anomenats fitoquelatines i cadistines (apartat 1.4). Aquests polipèptids, en presència de Cd(II), generen oligòmers amb un número variable d'unitats (γ-Glu-Cys) n Gly que incorporen sulfur inorgànic (S 2-) com a lligands addicionals donant lloc a partícules anomenades crystallites, 65 mitjançant un procés de biomineralització (Figura 1.6).
Aquests crystallites generen absorcions entre 270 i 320 nm, tot depenent de la mida de la partícula, de tal manera que com més gran és la relació S Aquest fet va portar a proposar la participació dels anions clorur com a lligands en els complexos Zn-i Cd-MtnB. 32 En la literatura es troben altres treballs que també postulen la participació dels lligands clorur en l'estructura i estabilitat del agregats metall-MT. 67
Reactivitat i funció fisiològica
La diversitat de metalls que poden coordinar les MTs, la ubiqüitat d'aquestes proteïnes i l'elevat grau de conservació que presenten les seves seqüències aminoacídiques, especialment els residus de Cys, en organismes diferents del mateix ordre fa creure que les MTs són proteïnes d'una gran importància biològica.
Tanmateix, gairebé 50 anys després del seu descobriment, la funció o funcions fisiològiques de les MTs resten encara per determinar, de manera que bona part dels treballs actuals apunten cap a l'estudi d'aquets darrer aspecte.
Una de les característiques més rellevants de les MTs, que estableix una clara diferenciació amb la resta de proteïnes, és la seva capacitat per a formar complexos metàl•lics d'elevada nuclearitat. Aquests presenten una gran estabilitat termodinàmica, però l'elevada plasticitat i flexibilitat de l'estructura proteica provoca que presentin alhora una elevada labilitat cinètica, fet que facilita, tant in vivo com in vitro, el bescanvi relativament ràpid dels ions metàl•lics que contenen quan les condicions del medi ho forcen. Així mateix, el fet que la síntesi de moltes MTs es vegi induïda per metalls suggereix que aquestes proteïnes tenen un paper important en la regulació i destoxificació de metalls en els éssers vius. 68 Així, se'ls han atribuït diverses funcions estretament relacionades les unes amb les altres com a conseqüència de les característiques fisicoquímiques dels seus agregats metàl•lics.
Objectius
Aquesta Tesi Doctoral té com a objectiu principal l'aprofundiment en la relació estructura/funció de les metal•lotioneïnes. Per a poder assolir aquesta fita s'han plantejat tres objectius més concrets, que es descriuen a continuació:
1. Ampliar els coneixements sobre el comportament coordinant de les MTs de mamífer mitjançant l'estudi d'una nova isoforma, MT4. Amb aquesta finalitat, s'ha realitzat un estudi de la capacitat enllaçant de MT4 i dels seus dominis per separat en presència de metalls divalents (Zn i Cd) i monovalents (Cu), i els resultats s'han comparat amb els obtinguts, per aquest mateix grup de recerca, amb MT1 de mamífer.
Determinar la participació de lligands no proteics en els agregats M-MT i precisar com afecten en l'estructura d'aquests complexos. En la literatura
es poden trobar treballs on es descriu la participació de certs lligands no-proteics en la coordinació metàl•lica de les MTs. Aquesta participació no només pot afectar l'estructura del complex M-MT sinó que pot determinar funcions específiques per a aquestes proteïnes. Així, s'ha plantejat estudiar la possible implicació dels lligands clorur (Cl -) i sulfur (S 2-) en els complexos metall-MT formats quan la proteïna enllaça Zn(II), Cd(II) i/o Cu(I).
Estudiar les MTs de diferents organismes amb la intenció de validar la
proposta de classificació presentada per aquest grup de recerca i, a més, aprofundir en els diferents patrons de diferenciació i especialització de les MTs. Així, s'ha analitzat el comportament coordinant de les MTs de dos organismes diferents. Per una banda s'ha caracteritzat una MT d'ocell, més concretament de pollastre, organisme evolutivament molt proper als mamífers i que també es troba dins del grup dels vertebrats. D'altra banda, s'ha estudiat la MT d'un organisme menys evolucionat com és el llevat, fong unicel•lular.
RESULTATS I DISCUSSIÓ
En aquest capítol es dóna una visió global del treball exposant de manera resumida els resultats obtinguts i fent-ne una discussió general.
Cal destacar que la recent demostració d'aquest grup de recerca (article 3) de la presència d'un tercer component fins ara desconegut, els lligands sulfur (S 2-), en les espècies metall-MT obtingudes mitjançant enginyeria genètica té implicacions importants en l'anàlisi de les habilitats coordinants de totes les MTs conegudes fins ara. Degut a aquest descobriment i amb l'ànim de facilitar l'exposició i discussió dels resultats d'aquest treball, aquest capítol s'inicia amb l'estudi de les característiques coordinants de la isoforma MT4 de mamífer (apartat 2.1; article 1). Quan es van publicar els resultats de MT4 el grup desconeixia encara la presència d'aquest tercer component en els agregats metall-MT4, per la qual cosa no se'n fa cap esment en l'article 1. Posteriorment, l'elucidació de les implicacions de la presència de lligands sulfur i/o clorur en aquests agregats (apartat 2.2; articles 2 i 3) ha permès fer una nova interpretació d'alguna de les dades de l'article 1 i altres articles anteriors d'aquest grup de recerca, que no es troben publicades i que es recullen en l'apartat 2.2.3. Finalment, els estudis de les habilitats coordinants de ckMT1 (apartat 2.3; article 4) i Crs5 (apartat 2.4; article 5) ja tenen en compte la presència d'aquests lligands addicionals i, com a conseqüència, la seva publicació s'ha vist retardada en espera de la publicació de l'article 3.
En tots els casos les proteïnes recombinants estudiades han estat sintetitzades pel grup de recerca dirigit per la Dra. Sílvia Atrian, Catedràtica del Departament de Genètica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
-Resultats i Discussió--20 -
Capacitat coordinant de la isoforma MT4 de mamífer
El coneixement detallat del comportament de MT1 enfront de metalls divalents i monovalents, 9,30,40,41,69,70,71 juntament amb la manca absoluta de dades sobre la capacitat coordinant de MT4, per a la qual s'ha postulat una funció diferent a la de les altres MTs de mamífer (vegi's apartat 1. A continuació es donen i comenten els resultats obtinguts.
Propietats coordinants de MT4 envers Zn(II)
La capacitat coordinant de MT4 envers Zn s'apropa bastant a la descrita per a MT1 ja que totes dues proteïnes generen espècies úniques en solució d'estequiometria idèntica, Zn 7 -MT, Zn 4 -αMT i Zn 3 -βMT (Taula 2.1), que presenten espectres de DC propers (Figura 2.1), si bé en el cas de MT4 els tres pèptids estudiats mostren en solució una menor quiralitat que els de MT1. Així doncs, es proposa que la coordinació del Zn confereix un menor grau de replegament a MT4 que a MT1.
Zn
Zn-MT4 Zn-αMT4 Zn-βMT4
[proteïna] (M) 0.63x10 -4 2.70x10 -4 2.10x10 Les diferències detectades en els comportaments in vitro de Zn 7 -MT4 i Zn 7 -MT1 en ser valorades amb Cu(I) radiquen per una part en els diferents espectres de DC de partida, però també en les petites contribucions vora 350(+) nm, característiques del domini βMT4, i en l'absència de processos cooperatius. Tal i com passava per a αMT4, les diferències més importants en les evolucions de les valoracions amb Cu(I)
2.2
Influència dels lligands no proteics en l'estructura de les espècies metall-MT.
Habitualment, i tret de casos especials com el de SmtA de cianobacteri, on els nitrògens histidínics participen en la coordinació metàl•lica, 22 l'habilitat coordinant de les MTs envers els ions metàl•lics ha estat exclusivament atribuïda als residus de Cys.
Tot i així, aquest mateix grup de recerca va postular fa uns anys 31 l'existència de lligands sulfur (S 2-) en els complexos Cd-MtnA de Drosophila melanogaster i ha descrit recentment 32 Totes aquestes observacions suggerien la presència de lligands no proteics addicionals en aquests complexos metall-MT i la informació de que disposàvem (apartat 2.2.1) indicava que aquest cop no es tractava de lligands clorur. Per altra part, les dades espectroscòpiques suggerien que podia tractar-se de lligands sulfur (S 2-) ja que és conegut que els anions sulfur presents en les Cd-fitoquelatines donen lloc a absorcions entre 260 i 300 nm. 62,65 Aquesta suposició era en certa manera atractiva ja que la possible presència de lligands sulfur en els complexos Zn-i Cd-MT donava explicació a tots els resultats anòmals obtinguts amb anterioritat: la desviació de les relacions metall:MT, els graus d'oxidació negatius, 63 i fins i tot la massa de les espècies desconegudes que incloïen múltiples de la massa atòmica del sofre.
Mitjançant una anàlisi qualitativa de presència de sulfurs làbils en medi àcid (Figura 2.2) es va determinar la seva presència en la majoria de les mostres Zn-i Cd-MT estudiades, però en canvi no en les Cu-MT corresponents.
Figura 2.2.-Anàlisi qualitativa de presència de ions S 2làbils en les mostres metall-MT per precipitació de sulfur de plata.
La determinació qualitativa de la presència d'anions sulfur va portar a la modificació del mètode d'ICP-AES convencional emprat, 73 ja que amb ions sulfur presents ja no es podia continuar considerant que el contingut en sofre de la mostra era exclusivament degut als residus de Cys i Met de les MTs. Així, a partir d'aquell moment per a la quantificació de la concentració de proteïna es va utilitzar l'anàlisi d'aminoàcids i el valor obtingut es va corroborar amb un ICP-AES àcid que, a més a més, proporcionava relacions metall:MT molt més acurades (Taula 1, article 3).
Per a la determinació quantitativa de la presència d'anions sulfur, Figura 2.3, s'ha utilitzat el mètode del Blau de Metilè, 74 tal i com està descrit en la bibliografia per a les Cd-fitoquelatines. 62 Aquest mètode presenta, però, dos inconvenients: a) interferències per cadmi, 75 i b) la insolubilitat del sulfur de coure el fa inadequat per a mesurar sulfur en mostres que contenen aquest metall. Per aquesta rao, també es va adaptar un altre mètode ja descrit en la bibliografia (GC-FPD) 76 a les característiques de les nostres mostres. Ambdós mètodes han donat resultats coincidents i han permès mesurar el contingut de S 2de totes les MTs considerades (Taula 1, article 3). El conjunt de resultats obtinguts en aquesta part del treball no sols ha demostrat la presència de lligands sulfur en la gran majoria de mostres de MTs recombinants que contenen Zn i/o Cd (cap de les Cu-MT considerades ha donat evidències de presència de sulfur en els seus complexos), sinó que també ha posat de manifest que en una mateixa mostra hi ha un equilibri entre espècies de la mateixa estequiometria metall:MT que contenen sulfur i que no en contenen (Figura 2, article 3). Resta ara continuar treballant en aquesta línia per tal de demostrar si les mostres metall:MT natives també contenen lligands sulfur i si és així esbrinar quines implicacions té aquest descobriment en l'estructura i funció d'aquestes particulars metal•loproteïnes.
Revisió dels resultats publicats sobre MT4 i MT1
En l'apartat 2.1 d'aquesta memòria s'han descrit els resultats publicats respecte la capacitat coordinant de MT4 de mamífer i la seva comparació amb els resultats obtinguts prèviament per a MT1. No obstant això, el recent descobriment descrit en l'apartat anterior sobre la presència d'ions sulfur (S 2-) en la majoria de les espècies recombinants Zn-i Cd-MT analitzades exigeix la reconsideració de les dades de MT1 i MT4 publicades amb anterioritat. Així, en aquest apartat, es reconsideren aquestes dades tenint en compte la possible participació dels lligands sulfur en la coordinació metàl•lica de les MTs.
Malauradament, la síntesi i caracterització dels complexos recombinants
Zn-MT1, Zn-αMT1 i Zn-βMT1 es va dur a terme en el si d'aquest grup de recerca fa ja uns 10 anys. Des de llavors, tant les tècniques com la metodologia emprada pel grup han anat millorant i ara és difícil accedir i tornar a analitzar els resultats obtinguts en aquells moments. Per això, ha estat necessari tornar a sintetitzar i caracteritzar alguns d'aquests complexos. En tots els casos s'ha determinat la presència d'ions sulfur com a lligands dels agregats de Zn (Taula 1, article 3), però el contingut mitjà de S 2-/MT és en tots els casos relativament baix (al voltant de 1 S 2-/MT), de manera que els seus espectres de DC no reflecteixen aquesta contribució.
Aquest no és el cas, però, de les expressions d'aquestes mateixes proteïnes en medis rics en Cd(II) per a obtenir les corresponents espècies Cd-MT1, Cd-αMT1 i Cd-βMT1. En primer lloc cal esmentar que únicament la síntesi de Cd-βMT1 correspon a un treball previ d'aquest grup. 40 En aquest treball es va observar clarament que la síntesi a petita escala (0.5 litres) donava lloc a espècies Cd-MT de naturalesa diferent de les que s'obtenien en síntesis a gran escala (30 litres) en base als espectres de DC d'ambdós tipus de produccions (Figura 2.5), les quals en ambdós casos donaven relacions Cd/MT de 1.4. Cd-βMT4 també explica el seu espectre de DC "atípic" que presenta una gaussiana a 250(-) nm (Taula 2.2) i que de fet no correspon a cap dels espectres de DC proposats en l'article 3 d'aquesta memòria.
Capacitat coordinant de la MT de pollastre, ckMT1
Una part del treball que aquí es presenta s'ha dedicat a l'estudi de ckMT1, l'única MT coneguda de pollastre, que és l'organisme model en el grup de les aus. Tal com s'ha comentat en la introducció (apartat 1.5.2), la proximitat evolutiva de les MTs d'aus i mamífers fan suposar que ambdues provenen d'un ancestre comú. Tenint en compte el coneixement que actualment té el nostre grup de recerca sobre les propietats coordinants de les isoformes MT1 i MT4 de mamífer, serà de gran interès estudiar el comportament coordinant de ckMT1 i comparar-lo amb el de les primeres.
D'aquesta manera es pretenen determinar les similituds i diferències de coordinació metàl•lica entre aquestes proteïnes. Això ha de contribuir a ampliar el coneixement de les característiques funcionals que aparentment van determinar els diferents camins evolutius seguits per les MTs d'aus i mamífers en la branca superior de l'evolució dels vertebrats. Per tal de fer possible la comparació entre ckMT1, MT1 i MT4, l'anàlisi del comportament de ckMT1 enfront de Zn(II), Cd(II) i Cu(I) s'ha dut a terme mitjançant metodologies anàlogues a les descrites per a MT4 (apartat 2.1) però incorporant les tècniques necessàries per tal d'estudiar la presència de lligands sulfur en els seus agregats.
Si bé l'anàlisi del genoma de pollastre no ha estat objecte d'aquest treball, cal destacar que membres d'aquest grup de recerca han identificat un segon gen en pollastre que codifica per MT, ckMT2, trencant així un dels principis bàsics acceptats fins al moment que establia que en pollastre només existia una única MT (apartat 1.5.2).
Propietats coordinants de ckMT1 envers Zn(II) i Cd(II)
Les espècies majoritàries obtingudes en la biosíntesi de la proteïna sencera, ckMT1, i dels seus fragments, αckMT1 i βckMT1, en medis rics en Zn(II) o Cd(II) presenten l'estequiometria dels agregats canònics esperats, i.e. M 7 -ckMT1, M 4 -αckMT1 i M 3 -βckMT1 (M = Zn o Cd) (Taules 2.5 i 2.6), evidenciant un comportament de ckMT1 més proper al de MT1 Tot i els particulars espectres de DC de les espècies M-βckMT1 (M= Zn o Cd), l'anàlisi comparativa dels resultats obtinguts en la caracterització espectroscòpica de les espècies M 4 -αckMT1, M-βckMT1 i M-ckMT1 biosintetitzades permet deduir que en medis rics en Zn(II) i Cd(II) els fragments de ckMT1 aïllats s'estructuren de manera anàloga a com ho fan quan formen part de la MT sencera. Per tant, es proposa que ambdós dominis es comporten de manera independent ja que la suma dels seus espectres de DC pràcticament reprodueix el de la proteïna sencera en presència de metalls divalents (Figura 3.A i 3.B, article 4).
Els experiments realitzats in vitro han permès reproduir l'espectre de DC de la mostra Cd-βckMT1 obtinguda in vivo. Així, els resultats obtinguts en afegir 3 equivalents de Cd(II) a una solució de Zn 3 -βckMT1 a pH 7 evidencien, tant per ESI-MS com per DC, que la mostra així aconseguida presenta unes característiques molt properes a les de la Cd-βckMT1 biosintetitzada. Tot i així, no és fins a 7 eq de Cd(II) afegits que s'obté l'espectre representatiu de l'espècie Cd 3 -βckMT1 (amb una petita En els espectres de DC, s'ha observat juntament amb l'aparició de l'absorció vora 250 nm, una baixada gradual en la intensitat de totes les bandes, més evident en el cas d'αckMT1. En la bibliografia aquesta variació en els espectres de DC s'ha relacionat amb processos de dimerització. 78 Així mateix, un estudi exhaustiu dels resultats d'ESI-MS mostra la presència del dímer Cd 8 -2αckMT1 el qual es detecta des de pràcticament els primers punts de la valoració de Zn 4 -αckMT1 i l'abundància del qual augmenta amb el nombre d'equivalents de Cd(II) afegits. Tot i que en la valoració de ckMT1 l'evolució espectroscòpica (DC i UV-Vis) és comparable a la de αckMT1, la tècnica d'ESI-MS no ha permès proposar la formació de dímers en el cas de la proteïna sencera. En la bibliografia es descriuen dos tipus de dímers en MT, els que es formen per oxidació dels grups -SH, generant així ponts disulfur entre dos monòmers, 79 i els que es formen via metall. 80 Amb les condicions de treball aquí utilitzades (baixes concentracions de proteïna i atmosfera d'argó) no sembla probable la formació d'un dímer per oxidació. D'altra banda, el fet que els espectres de diferència d'UV-Vis d'ambdues valoracions no mostrin la formació de nous cromòfors a partir de 4 i de 7 eq de Cd(II) respectivament afegits a Zn 4 -αckMT1 i Zn 7 -ckMT1 i que per ESI-MS es detecti la coexistència de Cd 4 -i Cd 8 -2αckMT1, porta a suposar que la formació de dímers tampoc no té lloc via la interacció de dos monòmers que s'enllacen mitjançant un metall que fa de pont. En conseqüència, es proposa un tercer procés de dimerització en MTs en què intervindrien els dos nitrògens dels residus d'His (article 4).
El conjunt de resultats recollits i discutits en aquest apartat han permès concloure que ckMT1 presenta un comportament coordinant enfront dels metalls divalents més proper al de MT1 que al de MT4, i que probablement l'afinitat d'aquesta proteïna per aquests ions metàl•lics es troba entremig de la de MT1 i MT4.
Propietats coordinants de ckMT1 envers Cu(I)
En medis rics en Cu el fragment βckMT1 s'expressa com a barreja d'espècies homometàl•liques Cu-βckMT1 amb una composició similar però diferent abundància a les presentades per βMT1 i βMT4. Així, es detecta Cu 6 -βckMT1 com a espècie majoritària enfront de Cu 7 -βMT1 i Cu 7 -βMT4 (Taula 2. Pel que fa al fragment αckMT1, la reacció de substitució Zn/Cu en Zn 4 -αckMT1 és més similar a la de Zn 4 -αMT1 que no pas a la de Zn 4 -αMT4, tot i que les tres valoracions presenten evolucions molt paral•leles fins 5 eq de Cu(I) afegits. L'addició del 6è equivalent de Cu(I) a Zn 4 -αMT4 provoca un canvi en la quiralitat de la proteïna el qual s'observa també en els casos de αckMT1 i αMT1 però després de l'addició de 7 i 8 eq de Cu(I), respectivament. Aquests resultats permeten proposar que la capacitat coordinant de αckMT1 envers el Cu(I) es troba entre les de αMT1 i αMT4.
Les tres proteïnes senceres, Zn-ckMT1, Zn-MT1 i Zn-MT4, evolucionen de manera similar fins a 7 eq de Cu(I) afegits, punt on es detecta la formació d'espècies anàlogues d'estequiometria Zn 3 Cu 7 -MT, equivalents a les obtingudes en la síntesi recombinant de les tres proteïnes en medis rics en Cu. Les diferències observades en aquest primer estadi de les valoracions s'han d'atribuir a les diferències en els espectres de DC de partida i en el cas de MT4 a una contribució en la zona de 350 nm relacionada amb la coordinació de Cu(I) per part del domini βMT4 (article 1 i apartat 2.1.3). Aquesta absorció present en MT4, que s'intensifica amb la formació de Cu 10 -MT4, no apareix mai en el cas de la valoració de MT1, mentre que en el cas Zn-ckMT1 es detecta en afegir 12 eq de Cu(I), la qual cosa denota que aquesta última proteïna presenta la capacitat, tal i com ho feia MT4 (article 1 i apartat 2.1.3), d'enllaçar Cu(I) mitjançant un entorn de coordinació especial quan s'han afegit quantitats importants de Cu(I).
Contràriament a la independència de comportament de αckMT1 i βckMT1 envers Zn(II) i Cd(II), els dos dominis de ckMT1 interaccionen in vivo amb Cu(I) de manera diferent quan es troben lliures o quan formen part de la proteïna sencera, és a dir, mostren un comportament dependent. Aquest fet s'evidencia clarament per les estequiometries de les espècies biosintetitzades en medis rics en Cu. Així, per a la proteïna sencera s'obté com a complex majoritari M 10 -ckMT1, en contraposició a l'espècie M 6 ,Cu 6 -ckMT1 que caldria esperar tenint en compte les estequiometries dels agregats majoritaris obtinguts en les biosíntesis dels fragments, M 6 -αckMT1 i Cu 6 -βckMT1. Aquests resultats denoten, tal i com es va observar en el cas de MT1 i de MT4, una major capacitat coordinant in vivo envers Cu(I) dels fragments per separat que de la proteïna sencera. L'elevat nombre d'espècies que coexisteixen en les diferents etapes de les valoracions in vitro dificulta la determinació del comportament dependent/independent dels dominis de ckMT1 in vitro.
El conjunt de resultats recollits en aquest apartat porta a concloure que, anàlogament a com s'ha proposat en el cas dels metalls divalents, les habilitats coordinants dels pèptids de ckMT1 enfront del Cu(I) es situarien entre les de MT1 i les de MT4, de manera que l'esquema d'afinitat d'aquestes proteïnes envers el Cu(I) seria:
MT4 > ckMT1 > MT1.
Capacitat coordinant d'una MT de llevat, Crs5
Tal i com s'ha comentat en l'apartat 1.5. Cal destacar que, a diferència del cas descrit per a ckMT1 (apartat 2.3.1), en Crs5 (que conté 2 residus d'His) no s'ha observat cap evidència de la participació dels residus d'His en la coordinació a Zn(II) o a Cd(II).
Propietats coordinants de Crs5 envers Cu(I)
Tal com és habitual, Crs5 s'ha expressat múltiples vegades en medis rics en Cu i s'han fet cultius tant a petita com a gran escala. Així, en les produccions a petita escala s'utilitzen erlenmeyers de 2 litres amb 1.5 litres de cultiu que s'agiten a 250 rpm, mentre que els cultius a gran escala es fan en fermentadors de 10 litres amb agitació important i oxigenació constant (més d'un 70-80% de saturació). A diferència del que s'havia observat fins ara, la caracterització de les preparacions fetes a petita i a gran escala ha revelat que la naturalesa dels complexos Cu-Crs5 depèn de com s'ha dut a terme la seva biosíntesi. Així mateix, i a diferència de quan la proteïna es produïa en presència de Cd(II), en aquest cas els pics de MT separats per FPLC mostren composicions anàlogues, de manera que s'han caracteritzat conjuntament.
Els resultats obtinguts en les diferents produccions de Cu-Crs5 (Taula 2.10) mostren que en les de petita escala s'obtenen espècies homometàl•liques de Cu, mentre que les de gran escala donen lloc a espècies heterometàl•liques Zn,Cu-Crs5.
Cu Cu-Crs5
(oxigenació important al llarg de tota la producció)
Cu-Crs5
(oxigenació important abans de la inducció)
CONCLUSIONS
El treball realitzat en el marc d'aquesta tesi doctoral ha permès arribar a un conjunt de conclusions que s'exposen a continuació agrupades d'acord amb els diferents objectius proposats.
3.1
Comportament coordinant d'una nova isoforma de MT de mamífer, MT4
• MT4 és la primera Cu-tioneïna descrita en organismes superiors (MT1 havia estat prèviament classificada com una Zn-tioneïna). Aquest fet, i donada la conservació dels residus de cisteïna d'ambdues proteïnes, demostra la influència dels residus no cisteínics en la preferència metàl•lica.
• Les diferències entre MT1 i MT4 en la coordinació a Cd(II) han d'atribuir-se als respectius fragments β (βMT1 i βMT4), mentre que les seves diferències a l'enllaçar Cu(I) es deuen als seus fragments α (αMT1 i αMT4)
• MT4 és capaç de formar agregats homometàl•lics de Cu(I) estables en medis fisiològics en els quals la proteïna proporciona un entorn de coordinació "particular" per al Cu(I). Cap d'aquestes dues característiques es troba en la isoforma MT1.
• Les característiques de MT4 suggereixen una possible funció biològica per aquesta MT diferent a la/les de MT1.
Estudi de la participació de lligands no proteics en els complexos M-MT
• Els ions clorur tenen una petita participació en l'estabilització de l'estructura dels complexos Cd-MT1 però no en la dels complexos Cd-MT4.
• Totes les espècies recombinants Zn-i Cd-MT estudiades, pertanyents a una àmplia varietat d'organismes, contenen lligands sulfur (S 2-). Això obre noves perspectives, tant estructurals com funcionals, en el camp de les MTs.
3.3
Capacitat coordinant de la MT de pollastre, ckMT1
• CkMT1 es classifica com una Zn-tioneïna, si bé sembla que pot haver-hi una gradació entre el caràcter de Zn-o Cu-tioneïna de les MTs.
• CkMT1 presenta una capacitat coordinant envers Zn(II), Cd(II) i Cu(I) intermèdia entre les descrites per a MT1 i MT4, amb un comportament envers metalls divalents més proper al de MT1, però més similar al de MT4 quan enllaça Cu(I).
• La presència d'una His en l'extrem C-terminal del fragment αckMT1 confereix a la proteïna certes capacitats coordinants especials enfront de Cd(II) que la diferencien de MT1 i MT4. Aquesta His no només coordina Cd(II) sinó que és la responsable de la formació de dímers mitjançant un procés, fins ara no descrit, de dimerització de MTs. • Crs5 presenta un comportament intermedi entre una Zn-tioneïna i una Cu-tioneïna, de manera que podria comportar-se com una Zn-tioneïna en situacions de baixa concentració de Cu intracel•lular, mentre que actuaria com una Cu-tioneïna en presència de concentracions de Cu significatives.
Articles publicats
Figura 1. 4 .-
Figura 1. 6 .-
Zn 4
Figura 2. 3 .-
Figura 2. 5 .-
Figura 2. 6 .-
Figura 2. 7 .
**
Cd 7 -
*
3 . 4
MTII de C.glabrata, regulades transcripcionalment pel Cu i que no presenten homologia de seqüència, donen lloc, respectivament, a agregats Cu 11-12 -MTI i Cu 10 -MTII. 51 Si bé ambdues isoformes s'han relacionat amb la destoxificació enfront del
52 Taula 1.2.-Característiques
Article 1 Functional Differentiation in the Mammalian Metallothionein Gene Family
differentiation in warm-blooded Vertebrates. : Comparative Genomics and metal-binding analysis of chicken MT vs. mammalian forms.
07/2005 Article 5 Yeast Crs5: a putative ancestor in the Zn-thionein lineage | 1 | perfect | {"ca": 0.978305812158166, "en": 0.013032214167953315, "fr": 0.000235521942794337, "es": 0.005338497370004972, "cs": 0.0006280585141182321, "ar": 5.233820950985267e-05, "el": 0.000549551199853453, "eu": 7.850731426477901e-05, "zh": 0.00018318373328448433, "is": 0.001413131656766022, "it": 0.00015701462852955801, "de": 2.6169104754926335e-05} | |
mc4_ca_20230418_6_570661 | El Consell projecta noves rutes directes d’autobús entre l’aeroport, l’AVE i la Universitat d’Alacant amb la Marina Alta « Infobenissa
Autobús a l’aeroport d’Alacant
La Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori ha aprovat el nou projecte de servei públic de transport de viatgers Les Marines-Alacant després del procés d’informació pública on han presentat propostes ajuntaments, entitats i empreses, segons publica el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). Aquest contracte optimitza l’actual oferta i atendrà a una població de prop de 652.000 habitants, pel que comptarà amb un mínim de 13 autobusos i realitzarà prop de 2.071.000 quilòmetres anuals. La concessió està caducada des de 2013 i la intenció del Consell és adjudicar el nou contracte per deu anys en el que queda de 2019.
La nova ordenació de les línies millora de manera important l’oferta de servei actual. Així, per exemple, s’afavoreixen els desplaçaments en rutes ràpides cap a l’aeroport i a nuclis turístics, es garanteixen les connexions amb l’estació Adif (AVE) i la Universitat, es millora el servei entre la capital i les poblacions intermèdies i s’incorporen noves rutes directes de connexió amb l’aeroport com Altea, l’Alfàs del Pi, Pedreguer, Gata de Gorgos, Dénia, Teulada, Benissa i Xàbia que fins hui mancaven d’aquests serveis.
L’ordenació del servei forma part de la reordenació completa en tota la Comunitat Valenciana que ha realitzat la Generalitat per a garantir el transport públic en el 100% dels municipis. Com a resultat de l’acceptació d’al·legacions presentades, cal destacar que s’ha inclòs la sol·licitud de l’Ajuntament de Xàbia d’augmentar el nivell de servei de la connexió amb Alacant i l’aeroport fins a 4 trajectes diaris per sentit, que resulta assimilable a l’oferta actual en dia laborable.
En relació amb l’al·legació presentada per l’ajuntament de Dénia, la Conselleria ha estimat corregir la parada de l’estació d’autobusos de Dénia de la ruta 6. Respecte a l’al·legació presentada per l’ajuntament de la Nucia s’ha estimat disposar d’una parada més en la L5 en el terme de La Nucia. En concret, en la CV-70, PK 46.30, rotonda 5, Zona Urbana Sud, tant d’anada com de tornada.
El nou contracte aposta per la racionalitat i l’adequació de l’oferta de servei a les necessitats de demanda mitjançant la configuració de serveis altament competitius, en aquest sentit, els ingressos per recaptació tarifària permetran cobrir la totalitat del cost de prestació, assegurant uns nivells de rendibilitat en el temps que permetran licitar el servei a risc i perill del concessionari, sense cost per a l’Administració.
L’aeroport d’Alacant-Elx és un dels pols de referència del transport, i com a tal ha de disposar d’una oferta de servei que permeta la seua connexió directa i ràpida tant amb Benidorm com amb altres nuclis referents de l’eix de la concessió.
En aquest sentit, el nou projecte afavoreix la competitivitat dels desplaçaments amb autobús mitjançant l’articulació de rutes ràpides cap als pols de centralitat d’Alacant i l’aeroport. Cal destacar les línies 4, 6 i 7, que proporcionen serveis troncals per via ràpida a nuclis de gran rellevància turística com Calp, Altea, Dénia, Xàbia, Teulada.
D’igual manera, garanteix connexions funcionals amb nodes de transport i centres atractors de referència, com l’estació ferroviària d’AVE, aeroport i la Universitat d’Alacant, així com l’articulació de noves rutes directes de connexió amb l’aeroport com Altea, l’Alfàs del Pi, Pedreguer, Gata de Gorgos, Dénia, Teulada, Benissa i Xàbia que fins avui mancaven d’aquests serveis. A més, es millora el nivell de servei en les relacions entre la capital i poblacions intermèdies com la Vila Joiosa, Callosa, Alfàs del Pi i la Nucia.
Una vegada aprovat definitivament el projecte, se sotmetrà a licitació per a atorgar el servei a l’empresa que presente la millor oferta. El termini del contracte serà de 10 anys.
Alumnes de la Universitat de Costa Rica coneixen la Marina Alta en un intercanvi cultural (10/5/2017) | 0.885295 | curate | {"ca": 0.9700049578582053, "ru": 0.0074367873078829945, "es": 0.02255825483391175} | http://www.infobenissa.cat/noticies/general/el-consell-projecta-noves-rutes-directes-dautobus-entre-laeroport-lave-i-la-universitat-dalacant-amb-la-marina-alta/ |
cawac_ca_20200528_9_103387 | Canals:
Ingredients
gambes
tomàquet
pebrots picants
ceba
alls
bitxo
llorer
galanga
salsa de peix
sucre
Elaboració
La quantitat de tots els ingredients dependrà de quanta gent n'hagi de menjar. Tritureu un parell de tomàquets madurs i els pebrots picants (que podeu substituir per pebrots vermells si no voleu que el plat resulti tan picant). Aboqueu-ho a una paella, on hi fareu un sofregit amb la ceba trinxada, un parell de fulles de llorer, alls i bitxos (depenent de la picantor que hi vulgueu donar) i 3 o 4 talls de galanga. Condimenteu el sofregit amb un parell de cullerades de salsa de peix i una de sucre. Afegiu les gambes a la paella i, un cop cuites, ja les podeu servir. Aquest és un plat que sol envoltar el nasi tumpeng (el con d'arròs típic de les celebracions) | 0.684967 | curate | {"en": 0.05789473684210526, "fr": 0.10394736842105264, "ca": 0.8328947368421052, "uk": 0.005263157894736842} | http://www.tv3.cat/cuines/recepta/gambes-fregides/1037 |
oscar-2301_ca_20230418_5_56590 | Avui sortim a estirar una mica les cames amb en Gordillo. Tenim la idea de treure el cap per Subiranes i si estem de sort demanar la clau per veure la cova de Bora Fosca. Quan arribem a la casa però, ja se'ns han avançat. Així que sortim caminant per veure si trobem els que la tenen. Quan arribem a l'entrada ells ja surten. I amb una aire força desagraït, ens diuen "ai quin greu, haureu de venir un altre dia". No ens han deixat ni treure el nas. Nosaltres poc que ens hem empipat, aneu a pendre aire...ens arribem doncs fins a la baum dels teixidors, una altra cavitat que hi ha just al vessant oposat.
Aquesta és més aviat una cova de "derrumbe", de les que no m'agraden en especial. Entrem però, trobem alguns ratpanats i passem un bon matí!! !
Gordillo i Samuel
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
"...en aquest blog hi trobareu una mica de tot i no gaire de res. Molta lletra i poca dada, les condicions de la muntanya són sempre canviants i el que avui és fàcil demà pot ser impossible..." | 0.77491 | curate | {"ca": 0.9436345966958212, "oc": 0.038872691933916424, "fr": 0.0009718172983479105, "en": 0.01652089407191448} | https://relatsdemuntanya.blogspot.com/2003/04/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_103369 | Aquesta setmana començarem amb el lliurament de loteria de Nadal, cada família es podrà portar els talonaris que vulguin que seran de 20 paperetes, després ja posarem dies per recollir els diners i les paperetes que no s'hagin pogut vendre, hem de tenir en compte que s'haurien de retornar el menor número possible. La família que ja sàpiga que ho vendrà tot, pot donar ja els diners íntegre que seran 100 €, a l'hora de portar-se el talonari.
Els dies de lliurament de talonaris seran:
Dimarts 26: 8: 40h a 9: 15h
Divendres 29: 8: 40h a 9: 15h i de 16: 15h a 16:45h
Les taules estaran al pati.
Mansió Encantada Institut Escola Virolet
Enllaç video 1
Enllaç video 2
Us esperem divendres 29 a la mansió encantada.
Ja queda menys per divendres…estas interessat en l’adquisició de l’esgarrifossa Mansió encantada?seràs capaç d’acabar la visita?T’esperem divendres 29,recorda, els + petits podran veure la Mansió amb les llums enceses de 18 a 18:30,a partit d’aquesta hora es farà la foscor… | 0.765846 | curate | {"ca": 0.9193054136874361, "en": 0.027579162410623085, "pt": 0.05209397344228805, "km": 0.0010214504596527069} | https://ampa.escolavirolet.com/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_250273 | Share on Facebook Follow on Facebook Add to Google+ Connect on Linked in Subscribe by Email Print This Post
Segons Informa El Punt Avui En relació amb les reiterades declaracions efectuades pel senyor Xavier Sala (cap de llista d’ERC a Santa Cristina d’Aro), que indicava que per poder estudiar un possible pacte amb la llista de CiU hi ha una línia vermella que és que el nostre cap de llista, Josep Llensa, hauria de renunciar al seu càrrec electe, la nostra candidatura veu escaient manifestar que no ens sembla pertinent poder arribar a cap pacte amb ERC, quan qui encapçala la llista va formar part, en el seu moment, d’un equip de govern contra el qual, en determinades actuacions (sòls industrials), se segueixen unes actuacions judicials arran de les quals ja hi ha hagut diverses persones imputades.
Per aquest motiu, el pacte només seria possible si les actuacions judicials que hi ha obertes es donessin per finalitzades, bé sigui per la renúncia del denunciant a mantenir el litigi, o bé per la declaració judicial que consideri que ja no hi ha d’haver cap més persona imputada.
Òbviament, això facilitaria un pacte en el marc de la transparència que ha de presidir, avui més que mai, un pacte d’estabilitat per a un nou govern municipal a Santa Cristina.
Sense voler entrar a emetre judicis de valor sobre tots aquells fets, ja que això correspon que es faci en l’àmbit judicial, quan hi ha actuacions iniciades per l’administració de justícia, i sense que pertoqui determinar presumptes responsabilitats en aquelles actuacions, es pot determinar pel coneixement que hom té d’aquells fets, que les persones que formaven part del govern municipal en aquell moment, dins del marc polític aleshores vigent, no són vistes ara mateix per nosaltres com a persones idònies per arribar a cap acord ni pacte polític, llevat, això sí, que quedessin al marge de la presidència del nou ajuntament.
El grup de CiU a Santa Cristina no veu pertinent un pacte amb ERC added by Redacció on 09/06/2015
View all posts by Redacció →
Leave a Reply
Your email address will not be published.
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA. 3 × nou =
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris. | 1 | perfect | {"en": 0.08074011774600505, "ca": 0.9188393608074011, "ru": 0.00042052144659377626} | |
mc4_ca_20230418_10_627767 | Revisió del 23:11, 14 juny 2011
308 octets eliminats , fa 8 anys
Revisió del 22:41, 19 maig 2011 (modifica)
Revisió del 23:11, 14 juny 2011 (modifica) (desfés)
m (referència duplicada)
{{cite book |first=Stanley |last=Sandler |year=2002 |title=Ground warfare: An International Encyclopedia|volume=1 |series=International warfare encyclopedias from ABC-CLIO |edition=illustrated |publisher=ABC-CLIO |isbn=576073440|pages=[http://books.google.com/books?id=L_xxOM85bD8C&lpg=PP1&pg=PA506#v=onepage&q&f=false 506,507]}}</ref> al final de la [[Batalla de Little Big Horn]], essent un cas excepcional el de la [[Batalla de Rorke's Drift]].
La darrera defensa s'ha usat habitualment com a [[tàctica militar|tàctica]] d'últim recurs quan una unitat militar es troba en una situació desesperada i es designa un petit cos per a cobrir la retirada de la resta de les tropes. Altres vegades sorgeix com a part d'una [[estratègia]] quan els defensors consideren que el seu sacrifici és essencial per a que la resta de l'exèrcit assoleixi la victòria final en una batalla o en campanya militar, com en el cas de la darrera defensa a la [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|Batalla de les Termòpiles]]<ref name="rollin">{{cite book |first=Charles |last=Rollin |year=1804 |title=The ancient history of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians, Babylonians, Medes and Persians, Macedonians, and Grecians |volume=3 |edition=10 |publisher=Printed for W. J. & J. Richardson |page=[http://books.google.com/books?id=on8TAAAAYAAJ&pg=PA34#v=onepage&q&f=false 34]}}</ref> durant la [[Guerres Mèdiques|Segona Guerra Mèdica]]. Finalment també pot donar-se una darrera defensa per consideracions morals, quan els combatents arriben a la conclusió que continuar defensant-se desesperadament és millor opció que no pas entregar-se o rendir-se per raons morals com en el cas del [[setge d'El Álamo]] o la [[batalla de Berlín]], que acabaren amb la subsegüent i inevitable derrota militar per l'aclaparadora inferioritat numèrica.
La darrera defensa també es pot plantejar en termes estratègics quan els defensors consideren que el seu sacrifici és essencial per a que la resta de l'exèrcit assoleixi la victòria final en una batalla o en campanya militar, com en el cas de la darrera defensa a la [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|Batalla de les Termòpiles]]<ref>{{cite book |firstname=Charles |last=Rollin |year=1804 |title=The ancient history of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians, Babylonians, Medes and Persians, Macedonians, and Grecians |volume=3 |edition=10 |publisher=Printed for W. J. & J. Richardson |page=[http://books.google.com/books?id=on8TAAAAYAAJ&pg=PA34#v=onepage&q&f=false 34]}}<"rollin"/ref> durant la [[Guerres Mèdiques|Segona Guerra Mèdica]].
Una situació de [[setge]] també pot desembocar en una darrera defensa si les tropes assetjades rebutgen rendir-se malgrat no tenir cap possibilitat d'evitar la derrota tal com succeí al [[setge de Xàtiva (1707)]] o a al [[setge d'El Álamo]].<ref>{{cite book |last=Gunderson |first=Cory Gideon |year=2004 |title=The battle of the Alamo |publisher=ABDO |isbn=1591972787 |page=[http://books.google.com/books?id=Vjd_PGZGPHYC&lpg=PP1&pg=PA20#v=onepage&q&f=false 15]}}</ref> Les darreres defenses al final d'un [[setge]] esdevingueren menys freqüent després de l'entrada en vigor dels [[convenis de l'la Haia]]; abans del [[segle XX]] si una guarnició assetjada es negava a acceptar els termes de capitulació que li oferia la força enemiga, forçant-la així a llançar un assalt final, aleshores enmig de l'assalt final els assaltants tant sols oferien quarter -perdó de la vida- segons la seva discreció, matant als defensors encara que aquests estiguessin desarmats, doncs amb la obstinació per mantenir una defensa inútil, en termes militars, havien provocat la mort innecessària de gran quantitat de tropes assaltants. En el marc del [[dret de la guerra]] actual, fruit dels convenis de La Haia «... és especialment prohibit - ... matar o ferir a un enemic que hagi deposat les armes, o no tenint mitjans per a defensar-se, s'hagi rendit a discreció»; així mateix està prohibit a les tropes assetjadores «declarar que no es donarà quarter...»,<ref>[[Convenció de la Haia (1907)|IV Convenció de La Haia]] ''The Laws and Customs of War on Land'' October 18, 1907. [http://avalon.law.yale.edu/20th_century/hague04.asp#art23 Article 23]</ref> de manera que ja no és legal matar una guarnició si es rendeix, encara que amb anterioritat hagués refusat rendir-se provocant que hagués de llançar-se un assalt final.
[[Fitxer:Camerone 2006.jpg|thumb|250px|La [[Legió estangeraestrangera francesa]] commemora cada any al seu quarter general d'[[Aubagne]] la derrota patida a la [[Batalla de Camarón]] ([[Mèxic]], [[1863]])]]
Tot i que les probabilitats de sobreviure són ínfimes, l'heroi i els seus seguidors lluiten noblement fins al final i es continuen sacrificant en la defensa fins que ja no resten homes dempeus hàbils per a prosseguir la lluita. Malgrat que els herois són derrotats al batalla final, la seva derrota és el major dels triomfs i serà recordada per tots els temps. Aquestes derrotes èpiques són commemorades anualment a fi de recordar els morts haguts en la batalla, tal i com per exemple fa la [[Legió estangeraestrangera francesa]] amb la derrota patida a la [[Batalla de Camarón]] ([[Mèxic]], [[1863]]) en la qual 62 legionaris francesos s'enfrontaren a 2.000 mexicans, resultant-ne 43 morts i 19 acabaren rendint-se, dels quals 17 estaven ferits. Així mateix és habitual la construcció de [[memorial de guerra|memorials de guerra]] per a commemorar els morts en una darrera defensa, i així per exemple el [[1892]] govern francès sol·licità al govern mexicà permís per a erigir un monument commemoratiu al camp de batalla de Camarón amb un placa que recorda a aquells legionaris francesos que hi foren èpicament derrotats.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/7726931» | 0.763385 | curate | {"ca": 0.9125443187573865, "en": 0.07546851257808543, "es": 0.01198716866452811} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/7726931 |
mc4_ca_20230418_10_316015 | Fotografia: La plaça dels Bous, un dels espais que es reurbanitzarà. / La Selva Comunica
Canvis de circulació a Hostalric per la reurbanització de la plaça dels Bous i l'aparcament de Can Llensa
Les obres de la plaça dels Bous es van aprovar al Ple del passat 17 de maig, i les durà a terme l’empresa Excavacions, Transports i Obra Pública Tarrés, S.L. , pel preu de 205.221 €, IVA inclòs.
Fotografia: La casa on hi ha el pati és la del centre, amb una torre de la muralla. / La Selva Comunica
L’Ajuntament d’Hostalric expropiarà un pati de la plaça dels Bous
Actualment aquest és un espai d’ús privat, que està qualificat al POUM com a sistema d’espais lliures “places i jardins urbans” d'aquesta plaça cèntrica de la població.
Fotografia: Els carrers del nucli d´Hostalric, plens de gom a gom, el passat diumenge. / Xavier Roca-TS
Hostalric torna a l’edat mitjana i reviu la capitalitat del Vescomtat de Cabrera
La 21a Fira Medieval d'Hostalric va acollir milers de visitants, els quals van poder gaudir d’un variat nombre d’activitats, així com descobrir el potent patrimoni d’aquesta població selvatana. | 0.699669 | curate | {"ca": 0.9507299270072993, "it": 0.03467153284671533, "es": 0.014598540145985401} | http://tribunaselvatana.cat/CAC/0-17/12/-.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_244913 | a elpais.es podeu veure municipi a municipi, a vilafranca el 2% dels vots, per tant suposo que una majoria de gent que vota CUP, no ha seguit a IL IL ha quedat just per sobre de la rosa diez
Doncs jo crec que II no ha fet uns mals resultats als Països Catalans (tampoc bons, però dintre una certa normalitat, superant la barrera dels 20.000). Ha tret 21.727 vots, triplicant els 6.985 que va treure la CUP a les eleccions europees anteriors (ja sé que la CUP no demanava el vot, però l'espai sociològic que s'ha mogut per la candidatura i el que l'ha votada és si fa no fa el mateix). Parlar dels resultats d'HB al 87 és treure les coses totalment fora de context. Perquè? d'entrada perquè al 87 cap força "majoritària" es declarava independentista (ERC ho va fer poc després), i aquest espai polític estava menys deslegitimat (l'aplicació d'una estratègia de "socialitzar el patiment" i de colpejar a espais polítics fora de les FSE té el seu desgast, especialment fora del País Basc).
Jo no sé si és un mal o un bon resultat, però sí que sé que no ho pots comparar amb els votants de la CUP a les anteriors eleccions, quan: a) ERC estava en l'auge més absolut (any 2004, just després dels seus 8 diputats a Madrid i 650.000 vots) i b) la CUP no va sortir a la premsa ni de casualitat (res comparat amb II). D'altra banda, és obvi que una bona part de l'EI NO s'ha mobilitzat públicament en favor d'II, (per les raons que tots sabem) i que això ha tingut conseqüències. Només cal mirar els resultats del 2004 a llocs molt mobilitzats com Berga o Cardedeu i els resultats d'ara. I això tenint en compte que la conjuntura actual és força més favorable i que el 2004 la CUP no tenia cap regidor, (encara faltaven 3 anys) com sí que tenen ara.
Aviam, a les anteriors, una persona en un dels actes de la CUP (diria que era Xavi Oca) on jo vaig estar (malgrat que per molt poc encara no podia votar) es va atrevir a posar xifres: Més de 50.000 vots, èxit total, 20.000 resultats esperables als Països Catalans, de 10 a 20.000 no massa bons resultats i per sota dels 10.000 mals resultats. I no es va arribar als 7000. Per tant aquests van ser objectivament uns mal resultats. Treure prop de 22.000 vots, en canvi, sense el suport explícit ide les orgs. de l'EI (per tant) sense la maquinària al 100% del conjunt de l'EI (malgrat la participació massiva de molta militància a nivell individual) és un resultat mitjanament bo. Hem de tenir en compte que: 1) En aquestes eleccions (a diferència de les europees del 2005), hi havia candidatures que ben be poden fregar (per la banda social o la nacional) el nostre espai (polític si bé no el representen, si que comparteixen parcialment disucrs): estic parlant de IA, que ha tret uns 7000 vots als Països Catalans pel que fa a candidatura d'esquerres o anticapitalista (on diversa gent que altres cops a donat suport a la CUP, com Pep Riera o altres, recolzaven i fins i tot anaven a llistes), o PRC (per la banda nacional), que també ha tret una mica menys de 7000 vots. Sense aquestes, el vot es podria haver elevat als 27- 28.000 vots tranquilament. 2) II va sortir a la premsa quan la il·legalització, però un cop admesa, tothom va decidir callar sabent el perill que representava (i la gent oblida ràpid). En tots aquests dies de campanya només han existit els partits oficials pels mitjans de masses- corretjes de transmissió de la "realitat" a la societat-. Ni tan sols a l'Avui o el Punt parlaven per exemple de l'acte final d'II, que va aplegar diversos centenars de persones. 3) ERC estava en auge, però diria que llavors la CUP buscava un altre espai electoral diferent al d'ERC (de independentistes i d'esquerres fora d'ERC) , i a les europees és molt agoserat parlar de "vot últil", no? vaja, si es va posar més o menys unes xifres determinades, suposo que ja era contant que ni es sortiria als mitjans ni ERC perdira suport de la nit al dia, no? PS: I clar que a les europees (i m'atreviria a dir que a eleccions supramunicipals) es baixa amunicipis. La prova la pdoem trobar també a Vilafranca (molt més mobilitzada per II ue els municipis que esmentes): mira les municipals de 2003 i 2007 i les europees de la CUP i d'II. Potser això també ens dóna pistes per altres eleccions supramunicipals, en que és equivocar-se molt pensar que tot el suport municipal es pot traduir en altres àmbits...
Bon anàlisi | 0.898126 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_13_435990 | NOTÍCIES - Síndrome de Leigth - Martina
ELS NOSTRES PROJECTES PASSATS I PRESENTS AL VOLTANT DE LA MARTINA
Aquí hi trobareu totes aquelles notícies en forma de carta, articles de diaris, articles de revistes,... que tinguin relació amb el tema de les diferents capacitats i de la minusvalidesa.
Molt interessant per a tots aquells que us agradi la neu i la muntanya tant a l´estiu com a l´hivern
( Revista DESCOBRIR CATALUNYA )
L´estació d´esquí de La Molina ha creat un departament específic que atén a les necessitats de les persones amb alguna diferent capacitat.
Disposen de remuntadors adaptats i de material d´última generació com les cadires amb esquís i de personal format específicament per atendre als clients amb necessitats concretes.
La temporada 2007-2008 s´hi van acollir 2153 visitants.
No només funciona a nivell particular, també en poden gaudir els grups escolars que fan sortides a la neu.
Per altra banda, a l´estiu disposen d´itineraris per la natura damunt de tricicles adaptats.
Quan ho hàgim experimentat, us ho explicarem.
CAMPIONS EN LA VIDA I EN L´ESPORT
Del 12 al 15 de gener del 2009, s´ha celebrat a La Molina quatre proves de la Copa del Món d´Esquí Alpí per a discapacitats.
Ha estat el primer cop que s´ha celebrat aquí i té prestigi internacional.
Han participat els 106 millors corredors del món representant a 17 països en tres categories:
Diferent capacitat física que els permet esquiar a peu, d´altres que competeixen asseguts en cadires mono-esquí degut a paràlisis o bé dobles amputacions.
AVENTURERS DE L´ESTAT ESPANYOL AMB DIRERENTS CAPACITATS ARRIBEN AL POL SUD AMB ÈXIT
Aquests mes de Gener, els mitjans de comunicació, es feien ressò de l´expedició formada per un grup de persones amb diferents capacitats que van assolir el pol sud amb èxit. Entre altres coses, van haver de suportar temperatures de 31 graus sota zero.
Una prova més, que em fa pensar si és o no correcte que aquest col.lectiu se´ls denomini de forma mal anomenada al meu entendre " discapacitat ". Quants de nosaltres estem capacitats per fer una cosa així?
L´expedició la formaven :
-Eric Villalón, amb només un 5% de visió.
-Xavier Valbuena, que va perdre una cama en un accident.
-Jesús Noriega, que va néixer només amb una mà.
Tots ells, anaven amb dos guies: Ramón Larramendi i Ignacio Oficialdegui.
REVISTA DE COMISSIONS OBRERES DE CATALUNYA, NÚMERO 300. FEBRER DEL 2009
(Número dedicat al dia 8 de Març, el dia de la dona treballadora)
Aquí em va sorprendre ,gràtament, un article de la Montserrat Benet titulat :
Cooperació entre els centres educatius
Explica l´experiència del projecte de cooperació entre l´escola d´Educació Especial l´Escorça i l´IES Bisbe Berenguer de l´Hospitalet ( Institut d´Educació Secundària). Un projecte d´escola inclusiva entre l´alumnat d´ambdós centres amb l´objectiu de treballar la diferència com a valor positiu i complementari entre persones i facilitar l´intercanvi de valors entre entitats i individus,per tal de reconèixer que es necessiten els uns als altres per poder desenvolupar-se com a persones íntegres.
Tal i com diu l´autora: "La diferència la pot marcar qualsevol accent de la persona, des del gènere, la raça, la cultura o la capacitat física o psíquica. La diferència entesa entesa com una riquesa és una oportunitat de creixement en tots els sentits i per a tothom".
L´experiència, va ser mereixedora del Segon premi del concurs nacional de bones pràctiques de Convivència per a l´any 2008
L´intercanvi , va ser no només entre els alumnes, també, entre els diferents professionals dels dos centres. Els alumnes de l´IES, si escollien l´assignatura optativa centrada en la diferent capacitat física o psíquica i l´esport, havien de desenvolupar i elaborar estratègies per establir canals de comunicació amb alumnes pluridiascapacitats de l´escola d´educació especial.
Tant de bo, aquestes iniciatives es portessin a terme més sovint, ja que l´escola té un paper fonamental per la descoberta d´aquest món i no es quedi només com una experiència única i extraordinària. Que es faci públic i sigui, com diu l´autora, un exemple del que ja hauria de ser habitual.
AVUIDIA, 28 DE FEBRER, ÉS EL DIA DEDICAT A LES MALALTIES RARES
Segons les notícies de TV3 del migdia, cada final de mes de febrer serà el dia dedicat a les malalties rares.
No m´ha agradat mai "l´etiqueta" de malalties rares. Ja que moltes ho són,però el fet d´ anomenar-les així només respon a unes dades, a uns números.Es consideren malalties rares totes aquelles que es donen en un tant per cent a una mena de vàrem estipulat; és el mateix que dir en un % minoritari.
El pitjor de tot és que això vol dir que ningú lluita realment per aquestes malalties, cosa que vol dir que en lloc de malalties rares, malauradament, caldria anomenar-les malalties poc o gens investigades.
Segons han reconegut a les noticies de TV3 d´avui, es reconeix que pel fet de ser minoritàries no s´investiguen. És a dir, que com que costen d´investigar i no donen prou benefici, simplement se´n passa totalment. I què podem fer nosaltres, com a pares ? Sentir, entre moltes coses, molta impotència i escriure-ho aquí per que se sàpiga.
Algunes vegades, he fet la següent reflexió: estaria bé que la marató estigués dedicada a les malalties rares o poc investigades
CONCERT A L´AUDITORI DE BARCELONA. Sala Pau Casals
El dia diumenge 14 de Juny del 2009, està planificat un concert a BCN per dues fundacions. Una d´elles, és la fundació Nexe . En LLullu, el fill d´en Màrius Serra, ha estat alumne de Nexe i aquest concert va per tots els infants discapacitats d´aquestes dues escoles.
S´ha creat un blog on hi trobareu tota la informació: artistes coneguts que hi participen, hora i lloc, el preu de l´entrada, comentaris, etc...
http://moutepelsquiets.blogspot.com
El darrer llibre d´en Màrius Serra, també és inclòs en aquesta web dins l´apartat de llibres interessants.
Aneu fent consultes periòdiques a aquest bolc, per estar al corrent de les activitats que organitzen.
REVISTA PRONTO Nº 1933/ 23 de Maig del 2009
A la pàgina 94 hi ha un ampli article de tres pàgines i ple de fotografies sobre la única llar d´infants que hi ha a Catalunya per a infants pluridiscapacitats; el centre Nexe de Barcelona.
D´aquest centre ja n´hem parlat en un dels apartats d´aquesta web titulada; Informació molt útil i dades d´interès.
PUNT DIARI ( Dilluns, 11 de Maig del 2009)
"LA FACULTAT D´EDUCACIÓ IMPULSA UNA WEB SOBRE AUTISME PER A PARES I MESTRES
www.udg.edu. Abans no s´acabi el curs s´hi podrà trobar un espai dedicat a l´autisme.
Es vol donar la màxima informació i recursos a pares i mestres.
Paco Jiménez i Mario Montero, són les dues ànimes d´aquest projecte que vol arribar a les famílies i als educadors de nens i nenes autistes catalans....
Al llarg d´aquestes pàgines i dins l´apartat de lectures i pel.lícules interessants, comento un llibre molt interessant i entretingut dedicat al món de l´autisme: El curios incident del gos a mitjanit.
Si teniu previst viatjar per Europa, existeix la possibilitat de fer-vos la Targeta Sanitària Europea.
La poseu obtenir en els centres d´Atenció de la Seguretat Social i té una validesa d´un any.
En cas de necessitar assistència mèdica, l´haureu de pagar, però cal demanar factura al metje per tal de poder tramitar la devolució d´una part de l´import ,quan torneu, a la oficina de la Seguretat Social.
CREEN CÈL.LULES EMBRIONÀRIES SENSE UNA MALALTIA GENÈTICA INICIAL (Punt Diari - Juny 2009)
Científics espanyol, han aconseguit reprogramar cèl.lules de la pell de persones amb una anèmia molt greu perquè es comportin com a embrionàries, capaces de convertir-se en qualsevol teixit. En el procés s´elimina la malaltia genètica inicial.
Està publicat en el darrer número de la revista NATURE. Dirigit per Juan Carlos Izpisua-Belmonte, de l´Institut Salh (EUA) i director del centre d´investigació de Medicina Regenerativa de Barcelona, juntament amb amb el director del programa De Teràpia Genètica de Cèl.lules Hematopoètiques del Ciemat, a Madrid, Juan Bueren; Àngel Ratlla, responsable del centre d´investigació del CRMB,i Jordi Surallés, catedràtic de genètica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L´estudi, encara està en fase preclínica, ha demostrat que en relació amb una malaltia genètica com l´anèmia de Falconi, es possible corregir amb l´estudi genètic de cèl.lules semblants a les embrionàries , que posteriorment, s´han pogut diferenciar en cèl.lules sanguínies.
AEPMI organitza una trobada de família a Madrid el divendres i dissabte 29 i 30 d´Octubre del 2010, on hi haurà conferència de diferents ponents especialistes en malalties mitocondrials. Un dels ponents és e Dr. Julio Montoya de Saragossa ( metge i investigador en temes mitocondrials).
NOVA CLÍNICA DENTAL A GIRONA : Especialistes amb persones amb diferents capacitats.
ROURE I BRAU ODONTOLOGIA
C/ Montilivi, nº 5 - GIRONA
ECOMperladiscapacitat.htm
Merce Fages,
21 d’oct. 2011, 12:43 | 0.790021 | curate | {"es": 0.037099875579685554, "en": 0.05259586019681031, "ca": 0.8976360140255627, "fr": 0.008596312634317385, "hu": 0.0013573125212080082, "eu": 0.0027146250424160165} | https://sites.google.com/site/sindromedeleigthmartina/Noticies |
oscar-2301_ca_20230418_0_2592 | Reverbera en el seu record, aquella tarda d’agost, en què caminaven per terres asturianes i es perdien en els boscos tot buscant fonts en el camí cap al cim. Desfeien els passos després d’aconseguir el primer objectiu i tot abandonant el segon a causa de l’abundant grisor, matisada de negre, que planava sobre aquell paratge, fins llavors idíl·lic com els pintats per Monet, en què començaven a córrer les invisibles “Xanas”, enganyades per la foscor. Es sentien tristos en no haver pogut coronar el punt més alt d’aquell muntanya, però no els atreia la idea que la tempesta els trobés entre la boira famolenca que els engolia en el seu retorn; a més, havien capturat la llum de la font de pedra, que decoraria els seus records més endavant.
Caminaven en silenci, atents al bram del cel malferit pels raigs que el travessaven sense pietat. La situació no els era grata; molt menys per a la dona, que va ser objecte de les burles d’ell, més serè, més disposat a buscar qualsevol lloc on aixoplugar-se si no arribaven al lloc on havien aparcat el cotxe, abans que la foscor ho envaís tot. Transcorreguda una hora i mitja de descens, el camí s’eixamplava i el pendent era menor, però augmentava el serpenteig i multiplicava els revolts d’invisibilitat, a causa dels enormes matolls que marcaven una estranya simetria en el paisatge. En un d’ells, la dona veié una ombra que creuava i es quedà paralitzada. Li arribà al cap el record del dia anterior en què descobriren que, a més del bestiar oví i boví que caminava per les muntanyes, hi havia un altre menys domèstic i més salvatge que havies d’evitar, segons els vilatans. Perduda en el bucle dels records, percebé de nou la figura enorme, negra, coronada amb mitges llunes blanques, que va creuar de nou a pocs metres d’ells. Aquesta vegada no s’acontentà amb aturar-s’hi, com si estigués en presència de Medusa, sinó que s’abraçà molt fort a la seva parella, necessitada d’empara, tot notant que l’home havia perdut una mica el seu componiment encara que tractés de dissimular-ho.
El so de múltiples batalls i una veu femenina els tragué de la seva tremolor. “Es que” tengu “que pegar-te” – repetia incansablement-, “no em fas” casu “i no hi arribarem mai”. Els nervis s’afluixaren en la parella, convertits en curiositat i sorpresa. Darrere d’ells aparegué una muller seguida per un munt de vaques que semblava molt enfadada amb l’ombra que els espantà. Aquesta, molt més voluminosa que les seves companyes i amb les banyes més grans i afilades, s’aturà a pasturar tranquil·lament en sentir a la vaquera, que aprofità la trobada amb els turistes per entaular conversa; cosa difícil per a ella que només comptava amb la companyia dels animals que cuidava. Durant la mitja hora de camí restant els explicà que estava sola, que no volí casar-se amb un nuvi que tingué, que el seu pare li havia “enseñau” un ofici que ja no volia fer ningú, que ella no podia transmetre a uns fills inexistents i que era una llàstima que es perdés … En arribar al cotxe, s’adonaren que estaven xops per la pluja i morts de fred a causa de la baixada de temperatures que es produïa a boca de nit. Oferiren a la vaquerissa la possibilitat de baixar-la fins al poble, que es trobava a uns cinc quilòmetres, però aquesta rebutjà la proposta perquè encara li quedava una hora per arribar al seu destí, a la muntanya del davant, on hi havia el cobert per a tancar el bestiar, que havia venut a un ramader, que passaria de bon matí a recollir-lo. “Hauré de caminar per la carretera a les fosques, però ja estic acostumada”, va ser l’últim que els digué.
El trajecte fins al seu allotjament ho van fer sota l’influx d’aquella senyora tan especial, que pressentien era una “Xana”, la dama de la font destinada a protegir-los i guiar-los enmig de la tempesta.
Share this:
Twitter
Facebook
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Publicat el 20 Octubre 2012 Publicat a Relats
Navegació d'entrades
Res
Vent
15 respostes a “Pastoral”
Macondo ha dit:
20 Octubre 2012 a les 1:48 pm
Sempre m’ha meravellat la fortalesa de les dones de la muntanya. Tenen un no sé què especial, que les fa lliures i independents. Potser la seva visió ingènua de la realitat s’ha perdut, i no ens n’adonem que també és necessària.
Respon
Pilar ha dit:
20 Octubre 2012 a les 6:35 pm
Les dones de la muntanya, són màgiques. A banda de la fortalesa, apareixen en el lloc i el moment adequat. Pel que fa a la ingenuïtat que esmentes, crec que arrela en una saviesa ancestral que no necessita de màscares ni maquillatge. Ningú no la pot combatre, encara que pensem el contrari; t’atrapa i fa que oblidis tot el que hi ha al voltant, amb la qual cosa perds la capacitat de racionalitzar i et deixes dur.
Respon
Mari-Pi-R ha dit:
20 Octubre 2012 a les 6:35 pm
Tu relato me ata de imaginación y veo a la campesina pasearse por aquellos montes de tanto laberinto y misterio.
Un abrazo
Respon
Pilar ha dit:
20 Octubre 2012 a les 6:36 pm
¡Como te gustaría fotografiar ese misterio, MariPi!
Respon
m. roser ha dit:
20 Octubre 2012 a les 7:44 pm
No m’havia adonat que hi havia dos posts amb el mateix dibuix i després de llegir-los…
Que ben explicada la màgia dels boscos asturians…El bosc espès, la boira, la foscor, tot plegat una imatge plena de màgia que fa pensar que en qualsevol moment poden aparèixer tots i cadascun dels personatges de llegenda que s’ubiquen en aquests paratges. Els més coneguts, els Trasgus, petits follets molt trapelles que poden ocasionar grans trastorns o les Xanes o dones d’aigua, molt guapes elles… I a més en plena tempesta, m’imagino la basarda que devien sentir aquells muntanyencs de diumenge, mig perduts per aquelles boscúries…La vaca devia riure per sota el morru!!! La vaquera potser sí que era una Xana disfressada de velleta.
Uns “domingueros”, van arribar a un petit poblet perdut enmig de la muntanya i es van topar amb una velleta i molt de ciutat ells, si van apropar:
-Deu ser molt gran vostè, quants anys té?
La velleta se’ls mira i contesta una mica múrria:
-Tots, els tinc tots…
Les dones de muntanya que semblen ingènues, però son un pou de saviesa i et veuen a venir d’un tros lluny…
Petonets de dissabte al vespre.
Respon
esborrall ha dit:
20 Octubre 2012 a les 11:21 pm
Potser tens raó, que en tenir el mateix dibuix un relat s’amaga dins de l’altre…Però si tu ho has vist, vol dir que no s’amaga del tot.
Hi ha coses que només poden explicar-se mitjançant els somnis o els contes, que al cap i a la fi, són una manera de somiar.
Hi ha un detal que m’atrau l’atenció del teu comentari: Veus la vaquera com una dona vella. És curiós. Tal vegada sigui perquè inconscientmet relacionem la saviesa amb l’edat. Cosa curiosa, també.
Gràcies per l’anècdota que ens regales i que, particularment, em dibuixa un somriure.
Una abraçada. M. Roser!
Respon
Elfreelang ha dit:
21 Octubre 2012 a les 11:19 am
Bravo! quin gran relat Pilar! si anterior ja era bo aquest, el trobo magnific! podria ben bé pertànyer a la literatura popular i asturiana! ben trobat i molt ben escrit!
Respon
Pilar ha dit:
21 Octubre 2012 a les 3:27 pm
Gràcies, Elfreelang! M’alegra que hagis gaudit de la lectura.
Respon
ANNA TOMÀS MAYOLAS (@NITAMIU) ha dit:
21 Octubre 2012 a les 1:09 pm
D’entrada m’ha espantat i tot, ja veia algun home llop corrent saltant-los-hi a sobre, després la màgia de la Xana m’ha deixat més tranquil.la! M’ha agradat molt aquesta deriva asturiana i vespral del quadre!
Respon
Pilar ha dit:
21 Octubre 2012 a les 3:30 pm
L’home llop, amagat entre les ombres, s’esperava pacientment que la tempesta amainés i que la lluna traspuntés enmig de les mil estrelles que il·luminen la nit asturiana … Em pregunto què se n’haurà fet la vaquera.
Gràcies per tornar-hi!
Respon
Sícoris ha dit:
21 Octubre 2012 a les 3:55 pm
M’ha agradat molt. Trobo que has sabut transportar el lector als paisatges muntanyencs d’Asúries i a l’onirisme màgic de les “xanas”.
Respon
Pilar ha dit:
21 Octubre 2012 a les 4:08 pm
Les muntanyes, els boscos, els pobles i les ciutats d’Astúries, són una font d’inspiració que brolla constantment. Gràcies per tornar-hi, Sícoris.
Respon
montse ha dit:
21 Octubre 2012 a les 4:17 pm
Aquest relat fa despertar les bruixes.
Respon
Pilar ha dit:
21 Octubre 2012 a les 4:29 pm
Això vol dir, que aviat podrem encendre el foc i reunir-nos en rotllana a l’entrada de fosca, molt més d’hora que abans.
Respon
m. roser ha dit:
21 Octubre 2012 a les 7:49 pm
Els dos relats es diferencien molt bé , Pilar…Cadascun té la seva pròpia identitat.
Si vaig relacionar la vaquera amb una velleta, es perquè penso que avui dia, ja no deuen quedar gaires dones joves que facin aquesta feina…
Petonets.
Respon
Respon a Pilar Cancel·la la resposta
Escriu aquí el comentari...
Fill in your details below or click an icon to log in:
Correu electrònic (necessari) (Address never made public)
Nom (necessari)
Lloc web
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )
Cancel·la
S'està connectant a %s
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
Δ
Categories
Categories Selecciona la categoria Anna Tomàs Benvinguda Biblioteca Ramon Berenguer IV Calidoscopi Cartes a Abedabun Cornelia Abril De teulades en amunt Eco entrevista Finestra oberta al vol dels ocells Haikús He d’anar-me’n Helena Bonals Llibres amics Mirada Poemes Relats Ressenyes Teatre Tessel·les Tradicions Uncategorized
Arxius
Arxius Selecciona el mes Octubre 2021 febrer 2020 gener 2020 Juliol 2019 Mai 2019 Abril 2019 Març 2019 febrer 2019 gener 2019 Novembre 2018 Octubre 2017 Abril 2017 Març 2017 gener 2017 Desembre 2016 Novembre 2016 Setembre 2016 Juliol 2016 Abril 2016 Març 2016 febrer 2016 gener 2016 Novembre 2015 Juliol 2015 Juny 2015 Mai 2015 Abril 2015 Març 2015 febrer 2015 gener 2015 Desembre 2014 Setembre 2014 Agost 2014 Mai 2014 Abril 2014 Març 2014 febrer 2014 gener 2014 Desembre 2013 Novembre 2013 Octubre 2013 Setembre 2013 Agost 2013 Juliol 2013 Juny 2013 Mai 2013 Abril 2013 Març 2013 febrer 2013 gener 2013 Desembre 2012 Novembre 2012 Octubre 2012 Setembre 2012 Agost 2012 Juliol 2012 Juny 2012
Categories
Categories Selecciona la categoria Anna Tomàs Benvinguda Biblioteca Ramon Berenguer IV Calidoscopi Cartes a Abedabun Cornelia Abril De teulades en amunt Eco entrevista Finestra oberta al vol dels ocells Haikús He d’anar-me’n Helena Bonals Llibres amics Mirada Poemes Relats Ressenyes Teatre Tessel·les Tradicions Uncategorized | 0.643911 | curate | {"ca": 0.8617582206883329, "pt": 0.012558719202377529, "en": 0.016585178793979485, "oc": 0.0008628127696289905, "it": 0.014092608570606844, "es": 0.07161345987920621, "co": 0.01054548940657655, "sq": 0.003067778736458633, "fr": 0.0029719106509443005, "br": 0.0005752085130859936, "ja": 0.003547119164030294, "hu": 0.001725625539257981, "ru": 9.586808551433228e-05} | https://visaguide.org/2012/10/20/pastoral/?replytocom=272 |
cawac_ca_20200528_2_75948 | Moments….quan manquen les ganes….
Avui no va de política, ni de cultura, ni de societat, no…avui va de MOMENTS, totes i tots hem tingut un d'aquells moments en els quals no tens ganes de res, ni de llevar-te pel matí, d'anar a comprar al supermercat, de treballar, de complir amb les obligacions (autoimposades per un/a mateix/a, això si!) amb les entitats a les quals un en forma part….
Hi ha moments els quals no es té ganes de res, i no és dolent tenir-ne d'aquests moments, ja que també ens ajuden a fugir dels mal de caps del dia a dia, ens permeten desconnectar i tornar als altres moments amb més força i ganes……el problema apareix quan aquests moments són molt seguits, fins i tot diàriament, llavors costa més tornar a tenir ganes de fer les coses habituals…
Em penso que ara estic en un d'aquests grans moments, gran no perquè un se n'alegri sinó perque és llarg….
És, en aquests moments, quan les coses del dia a dia es fan difícils de fer, quan només es tenen ganes de determinades coses i, ara per ara només me'n motiven tres: l'Eli (la meva parella), l'aventura de cercar pis per Vic per viure-hi amb l'Eli i la meva nova feina a la Secretaria de Joventut…i, certament, la que em motiva més, per raons òbvies, és l'Eli…
Tenint en compte que estic en un d'aquests MOMENTS em penso que hauré de ser un xic "egoista" i dedicar-me a les tres coses que ara per ara em motiven….la resta, poc a poc i bona lletra…
I de fet qui llegeixi això (algú ho fa?) pensarà, I A MI QUÈ LES PARANOIES DEL TIO AQUEST?, cert, no us interessen gaire, però és una manera de justificar que en els die (o setmanes) que vindran aquest bloc potser està encara més inactiu que de costum….que voleu? no en tinca ganes….
3 comentaris a l'entrada: Moments….quan manquen les ganes….
A vegades, quan no tinc ganes de fer res, miro de trobar un moment per mi sol, recordar on estic, amb qui, qui hi ha al meu costat, al meu darrera i al meu davant. Quins projectes tinc engegats i quins estan per engegar. Però llegint aquest post, no crec que no tinguis ganes de fer res, sinó de fer grans coses. Salut.
això ens passa una mica a tots… sempre hi ha bons motius per tirar endavant, només cal mirar al teu voltant… i pel què es veu, tu en tens i de ben bons… hores d’ara segurament ja ho veuràs tot d’un altre color, oi? un petonàs enorme! (a veure quan ens veiem!) | 0.871439 | curate | {"fr": 0.01675977653631285, "ca": 0.9750752041254834, "es": 0.008165019338203695} | http://jesuspalomar.blog.cat/2007/03/19/momentsquan-manquen-les-ganes/ |
mc4_ca_20230418_10_258455 | Benicarló treu la licitació del Jardí del Mucbe i de l’adequació del camí de la Fossa del Pastor | Canal56 Notícies
Inicio Benicarló Benicarló treu la licitació del Jardí del Mucbe i de l’adequació del camí de la Fossa del Pastor
Benicarló treu la licitació del Jardí del Mucbe i de l’adequació del camí de la Fossa del Pastor
on: 13/02/2019 En: Benicarló
L’Ajuntament de Benicarló ha tret a licitació les obres del Jardí del Mucbe i l’adequació de la tercera fase del camí de la Fossa del Pastor. Pel que fa al primer projecte suposarà finalitzar la rehabilitació de l’antic Convent de Sant Francesc amb l’objectiu de recuperar l’esperit de l’hort dels franciscans, quan els monjos habitaven el convent i es dedicaven al cultiu de les plantes. A més també suposarà crear una zona enjardinada i una àgora per a la celebració d’activitats culturals, com petits concerts o presentacions. L’alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, ha explicat que el procés de licitació ja s’ha obert i per tant les obres estan més a prop de ser una realitat. En aquest sentit, assenyalava que suposarà guanyar un nou espai cultural per al municipi.
Recordem que les obres del Jardí del Mucbe compten amb una pressupost de 163.391€ inclosos dintre del Pla 135 de la Diputació de Castelló i les ofertes es podran presentar fins al 28 de febrer. Pel que fa a la segona licitació que ha engegat l’Ajuntament de Benicarló és per a l’adequació del camí de la Fossa del Pastor. En aquest cas, l’alcaldessa Miralles explicava que les obres suposaran la finalització de l’asfaltat de tot el vial amb una inversió total de 500.000€ al llarg de tota la legislatura.
Les ofertes per a l’adequació del tram final del camí de la Fossa del Pastor es podran presentar fins al 25 de febrer. En definitiva dues licitacions que ha posat en marxa l’Ajuntament de Benicarló, la primera per a la creació del Jardí del Mucbe i la segona per a la finalització de les obres d’adequació de la Fossa del Pastor.
Vinaròs, el portaveu d’Acord Ciutadà, Lluís Batalla, anuncia que no es presentarà a les poperes eleccions
Vinaròs, comencen les obres d’urbanització dels carrers Gall i Pagell
Abr19 10:30
Vel. Viento: 10.09 | 0.813371 | curate | {"ca": 0.9740018570102136, "es": 0.012999071494893221, "en": 0.006963788300835654, "it": 0.0060352831940575676} | https://canal56.com/2019/02/benicarlo-treu-la-licitacio-del-jardi-del-mucbe-i-de-ladequacio-del-cami-de-la-fossa-del-pastor/ |
mc4_ca_20230418_2_335330 | Universitaris Notícies Nous materials
Inserció Professional 49 Institucions públiques 4 Projectes 4 Entorn laboral 2 Gestió i transferència de projectes 7 Convocatòries 6 Càtedra Iberostar 3 Psicologia educativa 1 Aigua 1 Aigua 2 Càtedra Banca March 1 Big Data 1 Campusesport 4 Càtedra ICAPE 4 Càtedra La Caixa 1 Càtedra Melià 2 Càtedra Santander 4 Càtedres 6 Centres educatius 2 Congressos i Jornades 24 Contractació 1 Conveni 2 Curs 15 Protecció de dades 1 Esport 2 DOIP 44 Educació 2 EEN 3 Eivissa 8 Emprenedoria 34 Empresa 42 Energies renovables 4 Medi ambient 2 Impacte ambiental 2 Esdeveniments 4 Estudi propi 38 Finançament 4 Formentera 2 Fundraising 5 R+D+I 23 Join the X 13 Mallorca 7 Medi marí 1 Márqueting 1 Menorca 10 Noves tecnologies 6 OTRI i Projectes 40 Red Eléctrica de España 2 Residència UIB 6 UIBTalent 43 | 0.593269 | curate | {"ca": 1.0} | http://fueib.org/noticias/universitaris/etiqueta/19/nous-materials |
oscar-2201_ca_20230904_3_117329 | Un pot de fum negre a la façana de la Prefectura de Via Laietana durant la manifestació de la Diada/Quico Sallés
Un pot de fum negre a la façana de la Prefectura de Via Laietana durant la manifestació de la Diada/Quico Sallés
6′
Política
La Moncloa culpa els Mossos dels atacs a la comissaria de Via Laietana
El ministeri també descarta per "escrit" el trasllat de la comissaria
Quico Sallés
08/11/2021 21:27
El ministeri de l’Interior declina qualsevol responsabilitat en la protecció de la seu de la Prefectura del Cos Nacional de Policia a Catalunya, a la Via Laietana de Barcelona. De fet, traspassa aquesta responsabilitat als Mossos d’Esquadra sobre les protestes que van portar a terme els participants en la manifestació de la Diada d’enguany que van llençar objectes, tanques i pots de fum a la façana de la polèmica comissaria del cos espanyol. Així ho posa negre sobre blanc el mateix govern de Pedro Sánchez, en una resposta parlamentària dirigida al grup parlamentari de Ciutadans del Congrés de Diputats. Una pregunta que també comparteix el PP que, a més, reclama esbrinar qui va donar l’ordre de “no respondre” als “atacs” a la seu policial durant l’11-S.
El diputat de Ciutadans Miguel Ángel Gutiérrez Díaz va registrar una llarga pregunta parlamentària el passat 13 de setembre, en què afirmava que la policia espanyola havia estat “víctima de l’assetjament separatista a Catalunya” durant la Diada. Així mateix, afegia que “grups de radicals separatistes van protagonitzar greus incidents davant de la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana”. Fins i tot preguntava que, “davant la gravetat dels incidents finalment produïts”, si es “van cursar des del Ministeri de l’Interior ordres adequades per respondre a la gravetat dels aldarulls”. En el mateix paquet, demanava si s’havien pres “les mesures preventives adequades davant dels previsibles aldarulls” i retreu el “silenci del ministeri respecte els insults contra els membres de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat”.
La resposta parlamentària sobre la protecció de la Prefectura de Via Laietana és responsabilitat dels Mossos/Quico Sallés
En la mateixa pregunta, demanava al govern espanyol una “valoració” del “clima d’assetjament social i institucional a Catalunya cap a les forces i els cossos de seguretat de l’Estat que venen denunciant les organitzacions policials”. En aquesta línia, aprofitava per reclamar a Fernando Grande-Marlaska que “reverteixi aquesta situació d’assetjament” i plantegi la possibilitat de declarar Catalunya com a “territori d’especial singularitat”. De fet, una demanda compartida pels sindicats policials com Jupol, Jucil o l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil.
La resposta de la Moncloa és curta i al peu, i apunta cap als Mossos d’Esquadra. Així, en un document del 19 d’octubre, respon recordant de qui és la responsabilitat de la tranquil·litat als carrers de Catalunya. “En relació amb la pregunta formulada, s’informa que les competències de seguretat ciutadana i ordre públic a la Comunitat Autònoma de Catalunya són titularitat de la Generalitat de Catalunya, i l’exerceix el cos dels Mossos d’Esquadra, d’acord amb allò establert al seu Estatut d’Autonomia i a l’ordenament constitucional”, afirma el ministeri de l’Interior. És a dir, que traspassa la culpa als Mossos i a les seves unitats d’ordre públic, que van desplegar els seus operatius de la Brigada Mòbil i de l’Àrea Regional de Recursos Operatius per establir el cordó de seguretat.
L’executiu de Pedro Sánchez, però, només ha respost a Ciutadans i, de moment, no ha contestat al PP, que presentava una pregunta en els mateixos termes. De fet, utilitzava un comunicat de la Unió Federal de la Policia, –un potent sindical del CNP que ha obligat a retirar les darreres condecoracions pensionades als comissaris–, on titllava de “covard” el govern i el ministeri en no “haver rebut ordres d’actuar”. Una queixa formal que recorda el famós “que nos dejen actuar” dels cossos i forces de Seguretat de l’Estat enviats a Catalunya durant el referèndum del Primer d’Octubre.
En la pregunta dels quatre diputats populars, es demana quina “justificació tècnica” tenia no donar l’ordre de respondre als atacs, “per què no es va donar l’ordre” de repel·lir els atacs i “quines accions permet el govern als cossos policials per tal de defensar-se si es donen aquest tipus d’atac”. De fet, els diputats del PP qualifiquen els protagonistes de l’atac d'”extremistes violents”. De moment, el gabinet del ministeri no ha contestat als populars en aquesta qüestió.
Ara bé, el ministeri sí que ha respost per escrit a Vox sobre les especulacions del trasllat de la Prefectura. En una resposta datada el passat 25 d’octubre la Moncloa avisa que “la titularitat del ple domini de l’edifici de la Prefectura Superior de Catalunya correspon a l’Administració General de l’Estat i no existeix cap tipus d’acord per al traspàs de la titularitat”.
La resposta sobre la negativa a traslladar la Prefectura de Via Laietana/Quico Sallés
AUGC ciutadans CNP Fernando Grande Marlaska Guàrdia Civil Interior Jupol Ministeri de l'Interior Mossos PP Prefectura Via Laietana
Comentaris
Bonjan Novembre 08, 2021 | 21:54
Que la tanquin i s'ha acabat el problema Que quedi com a museu del cau de miseria humana que va ser i del dolor que va causar
Respon
Rufian puta españa Novembre 08, 2021 | 22:05
Erc puta españa
Respon
Lerele Novembre 08, 2021 | 22:34
El titular d'aquest pseudo-article és una vergonya. La competència en seguretat ciutadana i ordre públic a Catalunya és dels mossos, no hi ha res més a dir.
Respon
Gonzalo Novembre 08, 2021 | 23:00
La culpa no fue de los Mossos. Fue de los violentos. De los laZisnaZis.
Respon
La culpa es de la gunçala! Novembre 09, 2021 | 09:49
Per parir-te!
Respon
Gonzalo Novembre 09, 2021 | 12:40
Que original eres, laZinaZi asqueroso de mierda. Sigue vomitando bilis.
Respon
Gonzalo Novembre 09, 2021 | 12:40
Kina uprezio, eh?
Respon
Hiperventilat Novembre 08, 2021 | 23:17
Les tortures i violacions eren totes vostres, a la merda tots
Respon
Pau Novembre 09, 2021 | 11:38
A la mierda, tú
Respon
Tano Novembre 09, 2021 | 07:15
España no tiene remedio. Es un país tercermundista total.
Respon
Gonzalo Novembre 09, 2021 | 09:07
Habló el indigente mental.
Respon
gunçal Novembre 09, 2021 | 09:51
Encara no has après una altra paraula? Mira la Wikipedia, inútil espanyol!
Respon
( · ) Novembre 09, 2021 | 11:18
Després del ridícul informe policial que va redactar, ara el xovinista espanyol Gonzalete ja torna a redactar "comentaris". Ha ! ha !, ha ! Bon vent !
Respon
Gonzalo Novembre 09, 2021 | 12:41
Y habla de ridículo alguien que se puso un huevo frito de papel encima de la cabeza mientras berreaba andapandanchia.
Respon
gunçal l’original! Novembre 09, 2021 | 14:35
Tu si que et curres els missatges! Ecspanyordo! Màquina! Monstruo! Però de lleig que ets! Hahahaha hahahaha i hahahaha Fracassat!
JordiP Novembre 09, 2021 | 11:43
Y su eco. I el seu eco. Bilingüe perquè ho entenguis.
Respon
Pepitogrillo Novembre 09, 2021 | 18:19
Vete a tomar pol saco indecente y maleducado.
Respon
Ricard Novembre 09, 2021 | 08:40
Pobres castellanistes, es dediquen a agredir catalans sense fre i va i els tiren 4 ampolles. És incomprensible oi? I gravíssim oi? El problema és que la gravetat jo la veig en l'agressió premeditada d'ells, i no en la lògica indignació ciutadana consegüent. Per cert, la comissaria ja és un símbol compartit del franquisme filonazi amb el règim del 78. Felicitats "democràcia". Gracies als castellanistes la constitució del 78 ja és paper mullat.
Respon
Veritat sempre Novembre 09, 2021 | 09:48
Castanya és una fàbrica de crear Notícies enganyoses per poder tapar tota la merda de gestió, corrupció i totes les males decisions diàries. No és un estat, és un circ de merda, tot i que no fa res de gràcia, més aviat, fa fàstic.
Respon
Filonazis Novembre 09, 2021 | 10:05
Que es lo que mas os gusta? Aparte de hacer el imbècil?
Respon
Filadora Novembre 09, 2021 | 13:22
Sí, tens raó, els espanyols sou una mica rarets en qüestió de gustos i altres coses, sens cap mena de dubte. Per exemple intentar mantenir a tota costa un edifici que solament esmentar-lo, el pensament ens du a tota mena d'atrocitats i tortures i directament a la trista foscor franquista. De fet sou els espanyols els que haurien d'estar més interessats en canviar de domicili policial a Barcelona. Sí sou ben rars els espanyols. Què es el que més els hi agrada als espanyols ? Això ho han de respondre ells.
Respon
Gonzalo Novembre 09, 2021 | 14:11
La comisaría de los Mossos de les corts lleva el mismo camino. Derrumbadla ya! Por esa misma regla de tres, deberíamos de destruir el palacio de la generalidad, ya que era allí donde el asesino Luis companys firmaba las sentencias de muerte.
Respon
Gonzalo Novembre 09, 2021 | 16:39
Lo dicho. Transformaremos Madrid en un blindo y reluciente vergel, Bilbao en una gran fábrica y vuestra Barcelona en un inmenso solar.
Respon
Gibraltar Novembre 09, 2021 | 16:49
Aquest xovinista espanyol ja està intentant escampar les seves misèries sobre els que no son espanyols. No té remei aquest gunçal paraespanyol de pa sucat amb oli. Com més merda escriu, més ridícul i més empetiteix el seu pobre bagatge intel·lectual. Ahir ell i els seus col·legues estaven massa atrafegats amb l'afer d'una traducció d'un llibre del rus. Ha, ha, ha.
Respon
Un observador astorat Novembre 09, 2021 | 10:16
Fora les forces d'ocupació : Sense anar gaire temps enrere, el darrers anys, a aquesta gent, els han dit "a por ellos" i s'ho han cregut; Tacito mentre ha escrit, i escriu informes prospectius i inventats, ha insultat des dels seus comptes de "xarxes socials"; se'ns han pixat literalment des de balcons d'hotel-casernes; ens han pegat; ens han trepitjat; ens han ferit; ens han intentat humiliar per reunir-nos de forma pacífica i per votar; han mentit descaradament, com a testimonis, en judicis espanyols farsa; segueixen redactant i filtrant infectes atestats i informes prospectius sobre connacionals nostres; intenten mantenir a qualsevol preu una part de les forces d'ocupació en una seu "emblemàtica" policial macabra i humiliant a Barcelona; a Madrid els han premiat amb medalles, primes, fons reservats espanyols i encara els han ascendits.. que ens han de fer més per a enviar-los a pastar fang ? Els catalans actuals som massa mesells ? Sempre hem estat així ? Per dignitat humana, ens cal la independència, encara no en sou conscients ?
Respon
Gonzalo Novembre 09, 2021 | 14:12
Y pese a todo eso que dices que sucedió, ni un solo país os ha dado apoyo. Que raro, no? Ni un solo país!
Respon
Delfí Artós Novembre 09, 2021 | 10:42
En qualsevol estat democràtic, dels que no hi han d'afegir justificacions, cada vegada que diuen o escriuen el mot Democràcia, "madura", "plena", "homologable", "consolidada"... els policies ocupants espanyols que "redacten" infames informes contra catalans, els fiscals que afinen cobrint-se el nas aquests "informes", els jutges mantenen mesos i anys greus acusacions sense proves contra militants polítics, activistes polítics, gent corrent... que son fum, que fan judicis farsa lawfare i tots els que hi col·laboren, estarien investigats per prevaricació, falses acusacions, mala, praxi, espionatge il·legal, mal ús de fons reservats espanyols, ús de programes i sistemes d'espionatge prohibits... A Espanya aquest "herois" espanyols de fireta, els premien, els hi pengen medalles, els protegeixen, els hi paguen més, els ascendeixen en la cúpula judicial espanyola... Què hi tenen a dir els catalans botiflers o renegats i que sempre aplaudeixen la repressió, el mal ús de la policia i de la justícia espanyoles per anar contra l'oposició independentista catalana ? Aquest connacionals nostres renegats fins quan podran intentar guaitar cap un altre costat, dissimular i "justificar" amb collonades el capteniment espanyol ?
Respon
Gonzalo Novembre 09, 2021 | 14:15
Aquest connacionals nostres renegats ....con esas lindezas, a poca gente que piense diferente a ti vas a convencer. No dais para más los laZisnaZis. Os creéis el ombligo del mundo, y no sois más que unas molestas almorranas.
Respon
Gavanenc Novembre 09, 2021 | 17:05
Ha !, ha ! Avui al xovinista gonçalette li hem trepitjat l'ull de poll. S'ha acabat de retratar tot sol, per si algun despistat encara en dubtava del seu enteniment pueril i malaltís. És l'essència del d'on no n'hi ha no en raja.
Respon
Gonzalo Novembre 10, 2021 | 09:04
La historia que emocionó a Steven Spielberg
Respon
@ Gonzalo Novembre 09, 2021 | 17:29
Saps llegir i interpretar i processar allò que llegeixes o únicament saps escopir bilis ? La ira t'encega.
Respon
Pol Novembre 09, 2021 | 10:58
Al catalans ens agrada recrear-nos, dir-ne cadascú la seva, fer brometa... mentrestant els espanyols intenten sempre i aconsegueixen fotre'ns, no solament amb els pressupostos espanyols anuals que no es compleixen mai, amb l'abandó dels trens de rodalia, amb la negació a connectar Barcelona, València amb ferrocarrils de gran velocitat i de mercaderies amb amplada de via europea... també amb la gran enganyifa i fal·làcia de la unitat d'Espanya i l'ús del lawfare. Els catalans en comptes de riure les gràcies de cada collonada espanyola, hauríem de reaccionar i fer-nos valer. Un regne que des de l'any 1587 ha perdut, se li ha separat, se li han dividit, ha perdut amb tota mena de sistemes pacífics, violents, tractats, convenis... el territori que tenia, és una aixecada de camisa com una casa, pretendre dir-ne "unidad". Els catalans també hem de dir prou a la repressió i a les collonades dels aparells de l'estat espanyol, incloses les forces d'ocupació tacito, "ocupades" en redactar informes prospectius de merda, la fiscalia espanyola afinant-los i els jutges hereues directes del T.O.P. escenificant judicis farsa. Diguem-los prou i fem efectiva la independència.
Respon
Gonzalo Novembre 09, 2021 | 14:18
Venga, "rambito", di basta e intenta hacer efectiva la andapandanchia. Hazlo. Que nos vamos a reír. Hazlo, por favor. Mañana no, hoy.
Respon
RAMON A Novembre 09, 2021 | 11:13
Son tan poca cosa que encara no comprenen perque no els estimem
Respon
Cal dir-ho, cal denunciar-ho Novembre 09, 2021 | 11:15
Quina barra dir-ne "assetjament separatista" al fet democràtic i necessari de demanar la desaparició de la comissaria espanyola de policia situada a la Via Laietana de Barcelona. Un edifici funest, macabre, infecte, tètric, depriment, lúgubre ... que l'ocupant espanyol vol mantenir a tota costa com a símbol d'escarni, de la supremacia i de ocupació espanyola. No son capaços ni de fer aquest gest, digueu-ne simbòlic de fer net, punt i apart i abandonar aquest maleït edifici fastigós i sinistre i instal·lar-se, com a mínim fins que se'n vagin per sempre, en un altre indret i edifici modern i funcional, que no recordi el passat repressiu. Això és un clar exemple de la transició espanyola de la dictadura a la democràcia, no canviar res, en tot cas han procedit a canviar allò mínim, per a no canviar res. Un edifici on la policia espanyola des de l'any 1939 es va emmirallar en la Gestapo del III Reich, i fins i tot grups d'agents espanyols van rebre la supervisió de Himmler, els quals van ésser operatius fins els anys 80 del segle passat... i encara ara hi ha cínics xovinistes espanyols que intenten titllar i insultar de "nazis" els que no pensen com ells....
Respon
X2 Novembre 09, 2021 | 11:39
Es una vergonya per tots nosaltres que a 40 anys de la mort del criminal ,persistexi aquest temple de torturadors i mala gent feixista al centre de Barcelona ocupat per els franquistes de sempre
Respon
Tela Novembre 09, 2021 | 11:53
És el que passa quan obeeixes lleis injustes de la Fiscafina, després et matxaca per tou. El mateix que li passa al Govern de Vichy.
Respon
Jeroni Munyós Novembre 09, 2021 | 12:11
Es evident que si l'estat espanyol fos democràtic, honest, avançat, responsable, diligent, amb cara i ulls, tingués sentit cívic i respecte als seus ciutadans i sobretot a les víctimes que van patir tortura, repressió i humiliació in situ, faria temps -des del 1978 han tingut 43 anys- que haurien desmuntat la seu de la Prefectura Superior de Policia Nacional espanyola del número 43 de la Via Laietana de Barcelona. Per respecte, per dignitat, per fer net, per posar-a l'alçada de les necessitats i del temps, per operativitat, per a oferir un millor "servei", per comoditat, per sentit comú... el cos de les forces d'ocupació haurien d'haver traslladat les "oficines" a un lloc més funcional, modern, pràctic, operatiu, útil, eficaç, positiu a un altre edifici de la ciutat de Barcelona, si més no fins que se'n vagin definitivament del nostre país, la qual cosa hagués contribuït, sens cap mena de dubte, a netejar i dignificar el fosc, dissortat i lamentable passat. Si l'estat espanyol no ha estat -no és- capaç de fer aquest gest durant els 43 anys que porten de transició, penseu en altres temes més complicats i delicats pendents encara a hores d'ara en plena i llarga "transició" del 1978. Reflexionem-hi.
Respon
Gonzalo Novembre 09, 2021 | 14:20
Y entre reflexión y reflexión, poneos otro huevo frito de papel encima de la cabeza. Estabais graciosos.
Respon
Ciscar Novembre 09, 2021 | 13:27
No hi doneu més voltes i de dediqueu-vos a coses més útils i plaents. En condicions normals i democràtiques, els espanyols serien els primers interessats en canviar aquesta macabra seu policial de Barcelona. No hi ha res fer amb l'adn espanyol. Una volta més ja us n'adoneu del panorama, oi ?. Per una altra banda adonem-nos que és una evidència que la independència d’un poble no és mai una concessió generosa d’altri, sinó una victòria abnegada pròpia. Ànims !
Respon
Gonzalo Novembre 09, 2021 | 14:23
Ciscar, el hombre del ADN 100% catalán. El de los 256 apellidos catalanes. El ser de luz que guía a los charnegos entre las tinieblas. Hágase la luz, dijo el señor, y de esa luz apareció Ciscar.
Respon
CNP Novembre 09, 2021 | 16:34
Com us piqueu quan se us acaben les collonades i ja no sabeu que escriure. Com et cou, tacito fastigós. Tu el que has de fer es treure't de la teva testa el barret cornut de la GC i posar-te al teu cap un barret de torero per a intentar protegir-te la teva maltractada neurona.
Respon
Gonzalo Novembre 09, 2021 | 19:06
Habló el de la barretina enroscada.
Respon
Gonzalo Novembre 09, 2021 | 15:06
Ondia...que bueno...me llama fracasado....y me llama así uno que se puso un huevo frito de papel encima de la cabeza mientras berreaba andapandanchia. Nivelazo separrata.
Respon
Gonzalo Novembre 09, 2021 | 16:35
Tocayo, KiÑa uprezio, eh?
Respon
Dan_Andreuenc Novembre 09, 2021 | 15:45
El suport d' ERC als presupostos dona els seus fruits...
Respon
Josep Novembre 09, 2021 | 18:17
tant de bo algún dia imploti i nomès hi quedi pols.
Respon
Manel Novembre 09, 2021 | 21:26
Defensar aquest edifici és com defensatr el llit d'un violador
Respon
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.623506 | curate | {"ca": 0.7969328397673189, "hy": 0.00010576414595452142, "fr": 0.06409307244843998, "en": 0.0024854574299312533, "es": 0.09069275515600211, "pt": 0.00967741935483871, "hr": 0.000898995240613432, "it": 0.02749867794817557, "ia": 0.0019566367001586462, "ru": 0.0009518773135906928, "uz": 0.0006345848757271285, "eo": 0.0009518773135906928, "de": 0.002168164992067689, "gl": 0.0006874669487043892, "cs": 0.00026441036488630354} | https://elmon.cat/politica/mossos-esquadra-moncloa-atacs-comissaria-via-laietana-326907/ |
mc4_ca_20230418_13_307329 | Informació: Discussió (0) Estadístiques d'ús Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/61292
"Carta de S. M. por la qual se manda a las justícias de los pueblos del Obispado de Segovia que cuiden de los niños expósitos" --Catàleg manual de la Biblioteca Econòmica Carandell. Resum:
Carta de S. M. per la qual s'ordena a les justícies dels pobles del Bisbat de Segovia que cuidin dels nens expòsits. . Nota:
Signatura autògrafa de" Pedro ercolano de Arrieta" | 0.506401 | curate | {"ca": 0.5822510822510822, "es": 0.4025974025974026, "en": 0.01298701298701299, "fr": 0.0021645021645021645} | http://ddd.uab.cat/record/61292 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_501540 | Eps, gent! He pensat que pot estar ve que cadascú vagi posant els Casals del seu poble, per si algun dia anem de visita a pobles del nostre país poder anar als casals i bars del rotllo. Podeu posar fotos (qui en sàpiga), la pàgina web, actes que feu, etc. apa, a veure quans casals tenim. Salut! * per cert, hi ha algú que sigui del Casal Boira Baixa?
Al meu poble no saben ni què és això | 0.711597 | curate | {"en": 0.02617801047120419, "ca": 0.9581151832460733, "ro": 0.015706806282722512} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_178733 | Al regne unit hi ha la UKIP, i a Alemanya des de fa poc tenen l'UfD. Quins partits hi ha a Catalunya que tinguin per objectiu el desmantellament d'aquest experiment fracassat que és l'euro?
Abans de desmantellar l' Euro cal desmantellar Espanya.Les eleccions europees serien una oportunitat d' or per fer una candidatura unitaria catalana : amb CiU, ERC,ICV, CUP, i sector sobiranista del PSC.Segurament rebriem molt vot anti-sistema procedent d' Espanya o de la resta dels PPCC .I aquesta veu unitaria a Europa seria un suport valuós per la nostra causa.Lamentablement els partits catalans no tenen aquesta visió, i preferiran tenir 1 o 0 diputats abans que materialitzar una idea com aquesta. De pena.
els partits catalans, tot i les seves martingales, tenen els peus més posats al terra que certs usuaris i no necessiten fer-se palles mentals per interpretar la realitat.
Els partits catalans porten 35 anys donant pals de cec de tant posats a terra que tenen els peus.http://www.naciodigital.cat/noticia/56901/requejo/independencia/falta/coratge/unitat/estrategia
hem de recordar el gran cataclisme que vau predir que s'esdevindria per l'independentisme si ERC, SI, Rcat i CUP no feien coalició? no sé perquè insistiu en el partit únic quan queda demostrat que el ventall és la millor opció, i la més sincera, per recollir vots del màxim d'espectre possible.
Aqui ningú parla de partit unic sino de presentar una candidatura unitaria a Europa. Per cert, jo mai he parlat de cataclisme. La meva unitat de mesura per les decisions incorrectes és la pérdua de temps.O sigui si d' aqui uns anyets encara estem iguals us la recordaré. si encara correu per aqui.
I si hem avançat acceptaràs que el teu realisme lacònic era inútil?
Avancem per dues raons:1) cojuntura econòmica-política, crisi, PP, etc2) Perquè la gent se n' ha afartat i està empenyent Creure's que estem avançant gràcies als "partits catalans" és d' una ignoràcia suprema. En tot cas els partits tracten de pujar a l' onada per no ser escombrats
Està de moda, així que t'ho diré: home de palla.
Et refereixes a la falacia de l' home de palla o simplement és un insult gratuït?
Gos de palla és un insult. Home de palla és la fal·làcia. | 0.849263 | curate | {"ca": 0.965627864344638, "eu": 0.0036663611365719525, "fr": 0.018790100824931256, "pt": 0.011915673693858845} | |
mc4_ca_20230418_3_734293 | El cas ‘Gürtel’ esquitxa la família Aznar | Roig i Negre
El cas ‘Gürtel’ esquitxa la família Aznar
L’empresari Alejandro Agag, gendre José María Aznar, apareix a les anotacions comptables de la ‘caixa B’ de les empreses de Francisco Correa, cervell de la trama ‘Gürtel’, al costat d’altres persones. Així es desprèn d’un informe elaborat per la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia.
06.10.2009 – 14:10 – Països Catalans
El nom de l’exassessor d’Aznar apareix a les anotacions que va fer José Luis Izquierdo López, empleat de confiança de Correa i de Pablo Crespo, número dos de la trama, per controlar els diners existents a la ‘caixa B’ de les empreses.
Així es desprèn d’un informe elaborat per la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional sobre la participació de càrrecs públics a les activitats de Francisco Correa, que forma part del sumari del ‘cas Gürtel’ que es tramita al Tribunal Superior de Justícia de Madrid.
La llista amb les persones físiques i empreses relacionades amb la Caixa B va sortir a la llum després de la detenció d’Izquierdo López, qui en les seves declaracions a la policia va confirmar que el sistema d’arxiu dels apunts comptables el va fer ell mateix per portar un control dels mateixos i poder donar compte a Pablo Crespo de la situació. El treballador de Correa va explicar que, per a aquest control, havia obert un compte per cada persona física, jurídica o esdeveniment dels quals hagués de fer alguna anotació comptable.
Alejandro Agag apareix en aquesta llista al costat d’Álvaro Pérez, Antaine Sánchez, Alberto López Viejo (ALV), Arturo González Panero, Gerardo Galeote, L.B., Ricardo Galeote, Benjamín Martín, Ginés López, F.Torres, Jacobo Gordon, Luis López Salvador, Milagros Zapatero, Pablo Crespo, Pau Collado, Araceli, Rosada i Savi Martine.
També estan recollides les persones jurídiques Inversiones Kantamani, Rustfield, Windrate, Begar, Orange Market, Caroki, Easy Concept, De Miguel Abogados, Montalbo, Osiris, TCM i Teconsa. També apareixen comptes individualitzats de diferents esdeveniments, com actes de noves generacions, diverses campanyes electorals, congressos i convencions.
A la seva declaració a la policia, Izquierdo López va manifestar que aquest sistema d’anotació de notes corresponia a pagaments realitzats amb els diners de la ‘caixa B’ existent a les oficines del carrer Serrano de Madrid, on es trobava el centre de decisió del conglomerat empresarial creat per Correa.
Segons va explicar, les dades dels apunts les facilitava directament Pablo Crespo. La caixa, va indicar, es nodria de diners entregats per Crespo, Javier Nombela (d’Easy Concept Comunicación) i Álvaro Perez (d’Orange Market), o d’efectiu recollit de caixes de seguretat a les quals tenia accés.
Les claus del Cas ‘Gürtel’
« El Financial Times: ‘La independència de Catalunya és una possibilitat real’ El PP espanyol pressiona Camps perquè resolgui la crisi sobre el suposat finançament irregular del PP valencià » | 0.854258 | curate | {"ca": 0.8817240227196792, "es": 0.1095890410958904, "de": 0.008686936184430337} | https://satorrajaume.wordpress.com/2009/10/08/el-cas-gurtel-esquitxa-la-familia-aznar/ |
mc4_ca_20230418_9_742736 | directe ! a La República. N. 4056. Dimecres, 20 de juny de 2018 01:44 h
[Vídeo] Quins són els primers plans de Torra si ocupa la presidència de la Generalitat?
Redacció| La “creació d’un comissionat que investigui i expliqui què ha passat a la Generalitat mentre ha estat sota el 155”. Aquesta serà la primera mesura de Quim Torra si, després de ser anunciada ahir la seva candidatura, és...
Quim Torra es confirma com a nou candidat a presidir la Generalitat
M.B| Quim Torra és el nou candidat a la presidència de la Generalitat. Ho ha anunciat aquest vespre el president a l'exili, Carles Puigdemont, en un missatge institucional després de comunicar-li al president del Parlament, Roger Torrent,... | 0.725741 | curate | {"fr": 0.01300578034682081, "es": 0.02167630057803468, "ru": 0.011560693641618497, "ca": 0.953757225433526} | http://www.directe.cat/etiqueta/president+de+la+Generalitat |
racoforumsanon_ca_20220809_0_919533 | Doncs això que aprofitant el debat per al nou nou estatut vull saber quines llengües creieu que haurein de ser considerades oficials a TOT el territori. Tingueu en compte que no podem reclamar una cosa als espanyols i després negar-li als Aranesos.
Català i aranès....only....Castellà, EnglisH?perque? | 0.660656 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_11_111871 | A la mateixa època que vam saber que a l’ajuntament de Sabadell hi havia uns quants presumptes, sortia també el rànking de transparència dels ajuntaments: resulta que el de Sabadell era el segon de Catalunya i dels primers d’Espanya. El que ens hem de preguntar és quina mena de transparència volem i per a què. Si hi hagués confiança en les institucions polítiques i els donéssim credibilitat, no reclamaríem tant la transparència perquè la consideraríem inclosa en les anteriors. I és que només amb transparència no hi haurà més transparència.
No cal dir que la informació associada a l’activitat de les institucions públiques ha d’estar disponible i ser de fàcil accés: això avui és possible i, llevat de raons de seguretat i privacitat, és inexcusable. Però també crec que una manera d’augmentar l’opacitat i la confusió és inundar de dades a la gent. Hi ha una mena de populisme de la transparència que dóna per suposat que eliminar barreres i fer les parets de vidre és donar-li al poble el que demana. Sovinteja un discurs sobre la transparència presoner d’una concepció ingènua de la veritat. Una legítima i justificada indignació ha desembocat en el "no ens representen, no ens diuen la veritat", i això no hi ha transparència que ho arregli, perquè el problema és la confiança i la credibilitat.
El problema no és la veritat. El problema és qui construeix una interpretació o explicació raonable i raonada en base a informació rellevant. S’ha dit que tot text fora de context esdevé un pretext. Podem substituir "text" per informació o dades. Per això, a falta de credibilitat i confiança en les institucions públiques, hi ha qui atorga més presumpció de veritat al seu timeline, o al seu mur de facebook, o a qualsevol persona que tingui discurs... sempre que no tingui la responsabilitat de prendre cap decisió sobre els temes dels quals parla. Perquè sovint no volem saber més, sinó confirmar les nostres opinions i els nostres prejudicis: hi ha qui, quan parla de transparència, confon el que vol saber amb el que vol sentir.
Altrament dit: hem de saber que no ho podem saber tot. "Ho podem" en el sentit, alhora, d’"haver de" i de ser-ne capaços. Per això a mi em sembla molt bé que hi hagi reunions discretes entre polítics. Ho trobo una condició indispensable per a que facin bé la seva feina. Més aviat trobo que sobra soroll, fins al punt que potser afavoriria la transparència un acord de que almenys un dia a la setmana no hi hagués cap declaració política. Cosa que no nega que és exigible que les decisions s’expliquin de manera raonable, comprensible i amb un horitzó que els doni sentit. El que s’oposa a la mala política no és la no-política ni l’anti-política, sinó la bona política. I la bona política sempre és la construcció d’un perquè i un per a què que tinguin sentit, i no un aplec de quès.
És clar que la transparència és un valor a defensar! Però no en abstracte. És el resultat d’una deliberació sobre la responsabilitat: qui és responsable de què davant qui i per què. I aquest debat no es pot reduir a les institucions polítiques, sinó a tots els actors que actuen en l’espai públic: empreses, partits, sindicats, ong, mitjans de comunicació...
No necessitem una societat més transparent sinó una societat més responsable, perquè la transparència no és un absolut sinó una funció de la responsabilitat. I la responsabilitat afecta tothom: qui dona informació, qui la demana i l’ús que se’n fa. No sempre qui demana més transparència és més transparent. I hi ha coses que no es poden saber precisament per responsabilitat de qui les sap.
La major transparència en les institucions polítiques, per tant, és indissociable de reformes substancials en les administracions públiques; de millores en el funcionament de les institucions de control; de més claredat no tan sols en les dades, sinó en els processos i els procediments.
Això requereix voluntat i compromís. Però avui hi ha un problema que no ajuda a resoldre els problemes, i que queda reflectit en un hashtag: #tenimpressa. | 0.829533 | curate | {"ca": 0.9646173149309912, "pt": 0.013550815558343789, "es": 0.01656210790464241, "it": 0.005269761606022585} | http://www.josepmlozano.cat/Bloc0/PersonaEmpresaiSocietat/tabid/217/EntryId/1384/Transparencia-o-responsabilitat.aspx |
mc4_ca_20230418_5_350116 | Sense Recursos: 1714, Victus
Per fer aquest viatge en el temps, les dos novel·les ens proposen de seguir un protagonista sense ganes de ser-ho. En el cas de "1714", un estrany anglès que es veu immers en el conflicte sense voler-ho. A "Victus" és un català que torna a la península després d'haver-se format com a enginyer militar a França. És a través de la seues mirades i les seues vivències que viurem la guerra de Successió, el setge de Barcelona i el fatal desenllaç. És curiosa la coincidència en la tria de dos personatges aliens al moment que viu Catalunya i que hi arriben com a estrangers i acaben involucrats fins a les darreres conseqüències. Potser un alter ego dels mateixos novel·listes, que volen submergir-se a la història i, alhora, mantenir una distància que els permeti ponderar els fets. Perquè tinc la sensació que en molts moments això és el que pretenen els autors, poder donar una visió heterogènia de la història, amb tots els matisos que calgui. Inevitable, d'altra banda, per no caure en el panfletarisme patrioter. Els dolens són els dolents i els bons són els bons, però també hi ha bons dolents i dolents no tan dolents. És en aquest sentit que les dos novel·les ens permetran visitar els bàndols enfrontats, borbònics i carlistes, i tenir una bona perspectiva de la majoria de personatges històrics involucrats.
No és l'únic esforç encomiable. No deixar-se arrabassar per l'èpica és un altre dels elements que les dos obres tenen en comú. I cal tenir en compte que la història té, en el fons, una èpica ineludible: una ciutat que s'entesta a resistir en defensa dels seus drets i privilegis, malgrat que el rei que vol servir els ha abandonat i es veuen abocats a una derrota aplastant.
L'altra coincidència és deixar galdós Rafael Casanova. Creieu-me que no mirareu igual l'ofrena floral que cada Diada li fan partits polítics i institucions i potser començareu a entendre l'homenatge que es fa al Fossar de les Moreres.
Però no vull donar la sensació que són dos novel·les iguals. El llenguatge, sobretot el registre, entre una i altra són molt diferents. L'estructura també. L'obra de Bosch és, de fet, una trilogia i la de Sànchez-Piñol d'una sola peça. A Bosch l'interessa la diplomàcia, a Sànchez-Piñol, l'art i males arts de la guerra, sobretot les tècniques de setge. Bosch destaca el paper de la burgesia, Sànchez-Piñol el dels miquelets. Són iguals i diferents en la mesura que parteixen dels mateixos fets i escenaris i en fan la pròpia lectura.
I totes dues novel·les reïxen de la derrota que poden ser elles mateixes. Qui vol llegir una història de la qual ja coneix el final?
A banda de les lliçons d'història d'un episodi més commemorat que conegut, n'he tret una certa dosi d'autocompassió i una mostra més que cal conèixer el passat per entendre el present. Però no estic tan segur que serveixi per no repetir els mateixos errors en el futur.
En 300 anys no hem sabut fer-nos entendre pels veïns. De fet, no hem sabut fer que entenguin que ens hem d'entendre. I tampoc ja no veig que tinguem l'obligació de fer un esforç que, al cap i a la fi, encara ha semblat pretensiós. Qui ens hem cregut que som?
Han passat 300 anys i l'escenari ja no és el mateix. Però fot tant que les raons encara ho siguin... | 0.826671 | curate | {"es": 0.008695652173913044, "ca": 0.991304347826087} | http://enricpinyol.blogspot.com/2013/04/1714-victus.html |
mc4_ca_20230418_16_42343 | Bones Minyones: Anna Bové Serra. - Colla Castellera Minyons de Terrassa
Colla Castellera Minyons de Terrassa > Social > Bones Minyones: Anna Bové Serra.
Actuacions: La nova Atenes (Terrassa, Parc de Sant Jordi, 11/10/15).
Posted by Minyons de Terrassa on 12/10/2015 in Social
L’Anna Bové té 15 anys i des que va néixer que està a la colla. Amb poc més de tres anyets ja assajava, i amb quatre ja havia fet algun pilaret. I és que l’Anna porta els castells a la sang des del naixement. No podia ser menys amb uns pares castellers…
Gairebé tota la meva família era castellera, i va ser gràcies a ella. Que som una colla amb la nostra manera de fer castells, som molt diferents a totes les altres colles del nostre nivell.
Quinta a castells de 8 i sisena o setena als de 9 i de 10.
Què destacaries del fet d’haver format part de l’equip de canalla de la colla? Explica’ns algun moment bo i algun no tant bo que recordis…
Quan formes part de la canalla creixes com a persona, fas amistats que possiblement et duraran molts anys i et sents com en una petita família. Un moment bo sempre es aquell moment abans de fer un gran castell, en el que mires als que pujaran amb tu al pom de dalt i, si ets la més gran, els hi dones confiança ja que tu també confies en ells, els hi dius alguna cosa que saps que els ajudarà i sempre hi ha el moment de donar-se una abraçada o un petó.
Algun moment dolent que recordo és després de caure, plorar de ràbia perquè penses que podies haver donat més de tu, ho podries haver fet millor i creus que podries haver aguantat molt més.
El meu castell preferit és el pilar de 8. Aquest any m’agradaria fer algun castell amb el pilar ja que és de les poques estructures de gamma extra que encara no hem pogut descarregar.
Una de les anècdotes que sempre recordo és un Sant Narcís a Girona. Després de descarregar els tres castells que vam portar a plaça recordo que algú de la tècnica va proposar de fer el pilar de 8, em sembla que l’havíem assajat poc i molt poca gent el veia, fins i tot recordo que va haver gent de la tècnica que van discutir-se per si el portàvem o no. Llavors va venir el cap de colla a parlar amb mi i amb la meva germana petita ( que érem les que havíem de pujar d’aixecadora i d’enxaneta) i ens va preguntar si volíem fer el pilar de 8. No ens ho vam pensar ni un moment i vam dir que si de seguida, ja que en teniem moltes ganes. Finalment, després d’insistir-hi molt vam aconseguir que la tècnica el decidís fer i tot i lluitar-lo moltíssim el vam aconseguir descarregar. Aquell va ser un dels millors dies de la meva vida com a minyona.
La meva actuació preferida és Sant Narcís a Girona, per tots els bons records que em porta.
Els meus objectius són seguir descarregant castells de gamma extra amb els Minyons i poder arribar algun dia a fer el 4 de 9 sense folre.
Estic en contra d’ anar al Concurs perquè és una actuació on l’unic objectiu és treure més punts que la colla del costat, quan realment als castells el més important és assolir els teus límits i superar-los. A més, odio l’ambient que s’hi respira i no em puc imaginar un Concurs amb els Minyons, ja que un tret característic de la meva colla és aquesta manera pròpia de pensar i el fet de tenir les idees clares amb el que volem com a colla castellera.
Jugo a futbol i m’ agrada fer esport.
Per a tu què és més dur, no pujar a un castell o no ser titular en un partit de futbol?
És molt diferent, però no pujar a un castell no vol dir que no puguis ajudar i participar a plaça, ja que sempre formaràs part de la colla i la podràs recolzar. En canvi no sortir de titular a un partit fa que no puguis fer res per ajudar al teu equip i no puguis tirar-lo endavant, per tant, és pitjor no ser titular a un partit.
Estic molt orgullosa de formar part del món casteller i dels Minyons de Terrassa ja que és una de les millors activitats on pots sentir-te estimat per molta gent i poder arribar a sentir tot tipus d’emocions. | 0.833846 | curate | {"ca": 0.9528929851510497, "en": 0.023297491039426525, "es": 0.023809523809523808} | https://www.minyons.cat/bones-minyones-anna-bove-serra/ |
mc4_ca_20230418_4_522967 | Instal·lació, 10 x 15 cm
Fotografia cromogènica, fotografia a les sals de plata i projecció de diapositives | 0.596119 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.macba.cat/ca/art-artistes/artistes/agustin-parejo-school/arapahoe |
cawac_ca_20200528_0_137122 | Buscar
Traductor
Qui sóc
Faig de consultora per a institucions en l’anàlisi, la planificació i la dinamització de polítiques públiques i processos de participació social. També sóc docent de l’assignatura de Sociologia a la Universitat Oberta de Catalunya.
Enllaços
Les identitats a la Catalunya contemporània
Publicat per editorial Galerada, el llibre Les identitats a la Catalunya contemporània , coordinat per Jordi Casassas (UB) inclou un article de Marta Rovira i Martínez: “La institucionalització de la identitat: el cas català i els seus reptes”.
Catalunya és un cas particular d’una ‘pàtria sense estat’ enmig de l’occident europeu, i en una posició geopolítica compromesa entre dos estats grans, forts i estables com són França i Espanya. Però al mateix temps es tracta d’un cas singular i representatiu perquè maté viva la consciència particular des del mateix origen de l’estructuració de l’Estat modern, al segle XVII, i l’ha mantinguda fins als nostres dies acompanyant totes les etapes de la transformació de l’Estat, de la conquesta liberal de tots els espais públics i de la construcció dels discursos nacionalistes amb vocació explícita nacionalitzadora de les masses.
Les identitats a la Catalunya contemporània intenta analitzar des de diverses perspectives, per quina raó és tan intens el debat identitari nacionalista a Catalunya. L’objectiu és entendre les intensitats, els ritmes o els camps en què s’ha produït en la Catalunya contemporània la fixació d’uns trets identitaris col·lectius que han acabat contribuint a la fixació del que podríem denominar la moderna identitat nacional catalana. | 0.84821 | curate | {"en": 0.00373366521468575, "es": 0.005600497822028625, "ca": 0.9906658369632856} | http://www.martarovira.cat/2009/12/15/les-identitats-a-la-catalunya-contemporania/ |
mc4_ca_20230418_0_132405 | En guàrdia! La primera guerra carlina - Didactalia: material educativo
En guàrdia! La primera guerra carlina
Aquest capítol tracta de la primera guerra carlina, un cruel guerra civil causada per la discussió de la successió del tron dEspanya. Entre 1833 i 1840 més de mil morts foren el resultat de les disputes entre els partidaris de Carles, conservadors, i els partidaris dIsabel, liberals. Les comarques de linterior de Catalunya eren més properes a les idees carlines, mentre que les ciutats principals eren liberals. Programa que repassa els fets de la història de Catalunya més lligats a laventura i lacció. Vía: XTEC-Merlí.
Mapa Conceptual sobre En guàrdia! La primera guerra carlina
primera guerra carlina,
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=25815 | 0.5759 | curate | {"ca": 0.8032128514056225, "es": 0.19678714859437751} | https://didactalia.net/comunidad/materialeducativo/recurso/en-guardia-la-primera-guerra-carlina/710d5020-2d12-42f4-9ac4-89887caeaddf |
oscar-2301_ca_20230418_2_286324 | Segueix-nos Subscriu-te al butlletí Facebook Twitter Instagram YouTube WhatsApp WhatsApp Telegram TikTok
Temàtics Viaempresa Catalunya M'agrada Pares i Nens
Edicions Sant Cugat Cerdanyola Rubí Totmedia El grup Publicitat Contacte Condicions Política de privacitat Política de cookies
cerca
contingut promocionat
Jardiland Sant Cugat t'ajuda en la decoració nadalenca. FOTO: Cedida
Comerç
La màgia de Nadal arriba a casa teva amb la decoració nadalenca de Jardiland Sant Cugat
El centre de jardineria de la ciutat ho té tot a punt perquè puguis preparar casa teva per festes
Jardiland Sant Cugat t'ajuda en la decoració nadalenca. FOTO: Cedida
per Departament de continguts 19 de novembre de 2021
A Jardiland Sant Cugat ja els ha envaït Nadal. Vine i descobreix la nova col·lecció 2021. Des de l'entorn més natural fins al més tradicional. Boles, garlandes, figures, calendaris, coixins, moltes llums perquè l'interior i l'exterior de casa teva brillin com mai abans. Tria la decoració nadalenca que encaixi amb el teu estil i gaudeix decorant cada racó de la teva preciosa casa, balcó, jardí i terrassa.
La millor decoració nadalenca a Jardiland Sant Cugat. FOTO: Cedida
Tria el teu avet de Nadal
A més, ja han arribat els avets de Nadal, ben frescos i naturals, tallats, repicats i arrelats. És el moment de divertir-se guarnint el teu avet compartint moments inoblidables amb la família i els amics i des de ja, per la compra d'un avet natural, et regalen un val de compra de 10 €.
L'avet de Nadal és un clàssic de la decoració nadalenca. FOTO: Cedida
Solidaritza't amb El Cau Amic a Jardiland Sant Cugat
I recorda, aquest diumenge 21 de novembre gaudeix d’un dia festiu i solidari a Jardiland Sant Cugat.
Hi comptaran amb la Protectora El Cau Amic, que t’acompanyarà i t’ajudarà en els teus desitjos d’augmentar la família.
També podràs col·laborar en el Box solidari i moltes sorpreses més.
I si en vols saber més sobre com preparar-se per l’arribada del nou membre de la família, et conviden a la xerrada que tindran en directe a les 11h, a l'Instagram, impartit per l’Ana Rodríguez de Bicos de Can.
Recorda, aquest 21 de novembre tens una cita a Jardiland. T’hi esperen!
INTERIORISME I DECORACIÓ
JARDILAND Sant Cugat - El garden de la teva ciutat
Jardins Jardiner Decoració Mobiliari jardí
T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí i rebràs més informació al teu correu electrònic
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Segueix-nos a les xarxes
Comentaris
Resposta a l'usuari X
Destaquem
Tot Sant Cugat Qui som Contacte Publicitat Subscriu-te al butlletí Envia'ns informació Segueix-nos Accessibilitat
Segueix-nos Subscriu-te al butlletí Facebook Twitter Instagram YouTube WhatsApp WhatsApp Telegram TikTok | 0.666121 | curate | {"ca": 0.9640607632456465, "pt": 0.005187106335679882, "es": 0.021489440533530937, "nl": 0.004816598740274175, "oc": 0.00444609114486847} | https://www.totsantcugat.cat/actualitat/comerc/magia-nadal-casa-decoracio-nadalenca-jardiland-sant-cugat_2159953102.html |
mc4_ca_20230418_16_723533 | Anna Tobias | The way you look tonight | Pàgina 2
Arxiu d'etiquetes: Anna Tobias
Ángela Furquet, “De sol a son”
Posted on 24 febrer 2014 by danialvarezfotos
Assaig a Tiana de “De sol a son”, el projecte d’Ángela Furquet basat en cants de treball tradicionals, en format trio. Ángela Furquet: veu i percussió / Judit Neddermann: segones veus, guitarra i percussió / Anna Tobias: percussió i baix … Continua llegint →
Publicat dins de Arrel | Etiquetat com a Anna Tobias, Ángela Furquet, cants de treball, De sol a son, folk, Judit Neddermann, música tradicional | Deixa un comentari | 0.73148 | curate | {"ca": 0.9478260869565217, "es": 0.05217391304347826} | https://wayoulooktonight.com/tag/anna-tobias/page/2/ |
crawling-populars_ca_20200525_41_286463 | Menú
MÀLAGA, 16 maig (EUROPA PRESS) -
L'actor Antonio Banderas ha informat a través d'una carta que ha decidit abandonar el seu projecte previst per als antics cinemes Astoria y Victoria, després de guanyar el concurs d'idees juntament amb l'arquitecte José Seguí, a causa "dels insults, les desqualificacions, i el tracte humiliant" rebut.
En una carta, avançada en diari 'Sur', l'actor ha assegurat que "no resulta fàcil" escriure-la, afegint que ha reflexionat sobre el que en ella exposa. "He tractat de prendre una decisió conseqüent i seriosa", ha dit.
En aquest sentit, ha recordat que fa força temps li rondava la idea de llançar-se a un projecte cultural a Màlaga. "Crec que que és una idea no freturosa de lògica, doncs aquesta és la ciutat que em va veure néixer, en ella vaig desenvolupar els meus estudis d'Art Dramàtic i aquí va ser on vaig començar la meva activitat teatral fa aproximadament 40 anys", assenyala.
L'actor ha assegurat que després de "considerar i estudiar" diverses vies per desenvolupar un projecte, que inicialment estava destinat a l'activitat teatral, va arribar fins a ell, a través de José Seguí, la informació que l'Ajuntament anava a plantejar un concurs d'idees tractant de trobar una solució definitiva a l'edifici dels quals van anar els cinemes Astoria y Victoria, recordant, a més, que ja va haver-hi un primer "intent frustrat" en el qual tots dos estaven "embolicats i que una sèrie de circumstàncies, que no vénen al cas, em van fer abandonar".
Així, ha incidit que després de prendre la decisió de presentar-se, es van adonar que "li faltava una pota", apostant per "un tercer soci que fos capaç de garantir una gestió i una organització modèlica" i que "tingués el coratge, la capacitat i els mitjans per portar a bon port aquesta iniciativa", en referència a Starlite amb Sandra García Sanjuán i Ignacio Marluquer.
Per a Banderas, "la il·lusió era tan forta que superava amb molt les dificultats, els esforços i els dessabors propis d'embarcar-se en un projecte d'aquestes característiques". A més, ha assegurat que per tractar-se de Màlaga es va plantejar des del principi "no escatimar" i apostar fort per convertir la idea en una cosa gran que comencés satisfent els seus paisans per més tard aconseguir traspassar les fronteres de la seva ciutat i projectar-se a nivell nacional i internacional.
En aquest sentit, ha afirmat que "calia posar tota la carn en l'asador". Així mateix, l'actor malagueny ha assenyalat que "mai" va passar pel seu cap la idea que aquest projecte fos rendible per a ell, afegint que "la idea era més aviat la contrària".
Ha recordat que després d'haver guanyat el concurs d'idees, no vinculant, al que es van presentar 72 participants, i haver obtingut un segon lloc en la votació popular que es va dur a terme a través de les xarxes socials, es van adonar gairebé immediatament que "no existia l'ambient adequat per seguir competint per la concessió".
"Volíem competir i guanyar perquè vam creure tenir el millor projecte per a la ciutat. Mai vam perdre el respecte als nostres 'rivals'. Ens sotmetríem esportivament a la decisió final a la qual s'arribés per part d'els qui haguessin de prendre-la", ha assegurat.
Però, tal com ha continuat, "els cors de veus que van començar a alçar-se" contra el seu projecte, dins i fora dels ambients polítics locals, que a més "no es detenien en la crítica al mateix, sinó que s'estenien a la sorna, la conya i per què no dir-ho, la mala llet", li van fer començar a reflexionar sobre si realment valia la pena "arriscar tant, enfangar-se tant, i exposar-se tant".
Per això, ha relatat que va parlar amb els seus companys i "no entenien el que estava passant, no entenien els insults, les desqualificacions, el tracte humiliant". "També ells van reflexionar i tots junts arribem de forma clara a la mateixa conclusió: Calia sortir d'aquí, calia sortir i cercar un millor lloc (...) per a aquest desafiament, un millor lloc en el qual suar per oferir les nostres idees a Màlaga, un racó en el qual no faci olor de clos i puguem construir alguna cosa interessant", assegura.
Finalment, Banderas espera que aquesta decisió netegi el concurs de "la intoxicació" en la qual "sembla ser" s'ha convertit, assegurat que seguira cercat la possibilitat d'integrar-se en el moviment cultural "tan esperançador" que està tenint lloc a la seva benvolguda ciutat", però recalca que ho farà des de l'àmbit "absolutament privat". "Després del que ha passat haig de reconèixer que el tema públic fa por", adverteix.
"Aquí es barregen uns interessos que no afavoreixen ni la gestió, ni l'administració, ni la creació en llibertat, i un vol això, crear, treballar i arriscar de gom a gom si se sent mínimament recolzat, si això no és així es fa molt complicat, molt difícil. No vull convertir-me en un nou Moneo a la meva pròpia casa", ha afirmat.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.815182 | curate | {"es": 0.07235494880546076, "ca": 0.9126279863481229, "de": 0.008191126279863481, "en": 0.006825938566552901} | : /gent/noticia-antonio-banderas-abandona-projecte-cultural-malaga-despres-dinsults-desqualificacions-tracte-humiliant-20170516113543.html |
crawling-populars_ca_20200525_16_3628 | El canvi de sentit ha de contribuïr a millorar la fluïdesa del trànsit tant a la cruïlla del carrer del General Moragues amb els carrers de Sant Joaquim i de Robert d’aguiló, com a la rotonda del carrer de general Moragues amb l’avinguda de l’Onze de setembre
D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades seran incorporades a un fitxer informatitzat per al seu tractament i per facilitar la comunicació i/o per a la gestió específica de la seva sol·licitud. El responsable del fitxer és l'Ajuntament de Reus, qui garanteix la confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal que es recullen, així com la implementació de les mesures d'ordre tècnic i organitzatiu que garanteixin la seguretat d'aquestes. A més l'Ajuntament es compromet a no cedir-les a tercers sense consentiment explícit de l'usuari excepte quan sigui necessari per a dur a terme la gestió que se sol·liciti o quan la llei així ho obligui. Podeu dirigir-vos a l'Oficina d'Atenció Ciutadana per exercir els vostres drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les vostres dades personals.
© Ajuntament de Reus
Plaça del Mercadal · 43201 REUS | 0.878069 | curate | {"ca": 1.0} | : /noticia/canvi-del-sentit-de-circulacio-del-carrer-de-sant-joaquim |
mc4_ca_20230418_15_470268 | Actes homenatge Gustau Muñoz en el 30è aniversari del seu assassinat - Indymedia Barcelona
Actes homenatge Gustau Muñoz en el 30è aniversari del seu assassinat
per Comissió organitzadora homenatge 30è aniversari assassinat Gustau Muñoz
Correu-e: [email protected] (no verificat!) 05 set 2008
Aquest any es compleixen 30 anys de l'assassinat del Gustau Muñoz per part de la policia al carrer Avinyó de Barcelona quan només tenia 16 anys. Els fets van tenir lloc durant un atac de la policia contra la manifestació que el Partit Comunista (internacionalista) havia convocat aquell 11 de setembre de 1978. Per recordar al Gustau Muñoz, membre de la Unió de Joventuts Marxistes-Leninistes(UJML), s’han organitzat dos actes, un l’11 de setembre i l’altre el diumenge dia 13.
·DIJOUS, 11 DE SETEMBRE DE 2008: Tindrà lloc al carrer Ferran núm.34, a les 11 hores del matí. En aquest acte intervindran un militant del PC(i), un militant de la CAJEI i un familiar del Gustau Muñoz.
·DIUMENGE, 13 DE SETEMBRE DE 2008: L’acte és a les 18 hores de la tarda al Pati Llimona de Barcelona (C/ Regomir núm.3 de Barcelona (al costat de la Pça St. Jaume)).
En l’acte hi intervindran com a ponents:
Josep Maria Loperena (advocat que farà un recull jurídico-polític de la transició), un militant del PC(i), el germà del Gustau Muñoz, un militant de la CAJEI i també es llegirà una carta d’una exmilitant del PC(i).
CONVOCA: antics militants del PC (i), CAJEI i diversos col·lectius i organitzacions de l’Esquerra Independentista.
homenatge30anys ARROBA gmail.com | 0.803967 | curate | {"ca": 0.9928338762214983, "en": 0.0071661237785016286} | http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/350492/index.php |
oscar-2301_ca_20230418_1_105210 | L’Associació de Lingüística Computacional (Association for Computational Linguistics: ACL), fundada el 1962, agrupa investigadors i altres especialistes en lingüística computacional d’arreu del món i és l’entitat organitzadora del principal fòrum internacional sobre lingüística computacional i processament de llenguatge natural. Les ponències d’aquest congrés anual, així com els articles i altres documents de recerca generats en activitats afiliades a l’ACL, s’incorporen a la base de dades ACL Anthology, que actualment compta amb 34.082 documents en text complet i accés gratuït.
Recentment ACL Anthology ha renovat la seva interfície de consulta, on es poden fer cerques per autor (exemple: Marta Recasens), per esdeveniment (exemple: ACL) o per paraula clau (exemple: speech databases) entre d’altres possibilitats de cerca.
Comparteix-ho
Twitter
Facebook
Pinterest
WhatsApp
LinkedIn
Correu electrònic
Més
Imprimeix
Reddit
Tumblr
Pocket
Telegram
Skype
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Quant a blocdelletres
CRAI Biblioteca de Lletres - Universitat de Barcelona
Mostra totes les entrades de blocdelletres →
Aquesta entrada s'ha publicat en El Recurs de la setmana, Lingüística i llengües, Recursos web i etiquetada amb bibliografia, congressos, lingüística computacional. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
← La col·lecció de manuscrits àrabs del CRAI Biblioteca de Reserva
Revistes modernistes i d’avantguarda en format digital →
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Escriu aquí el comentari...
Fill in your details below or click an icon to log in:
Correu electrònic (Address never made public)
Nom
Lloc web
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )
Cancel·la
S'està connectant a %s
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
Δ
Translate
Cerca al blog
Cerca:
Twitter
Facebook
Instagram
Pinterest
YouTube
Flickr
Subscripció per correu-e
Adreça electrònica:
Subscriu-me!
Follow Bloc de Lletres on WordPress.com
Els meus tuits
Fotos a Flickr
More Photos
Mai 2015
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30 31
« abr. juny »
RSS - Entrades
RSS - Comentaris
NetworkedBlogs
Blog:
Bloc de Lletres
Topics:
Libraries, Literature, Language
Follow my blog
Arxius
Arxius Selecciona el mes Desembre 2022 Novembre 2022 Octubre 2022 Setembre 2022 Juliol 2022 Juny 2022 Mai 2022 Abril 2022 Març 2022 febrer 2022 gener 2022 Desembre 2021 Novembre 2021 Octubre 2021 Setembre 2021 Juliol 2021 Juny 2021 Mai 2021 Abril 2021 Març 2021 febrer 2021 gener 2021 Desembre 2020 Novembre 2020 Octubre 2020 Setembre 2020 Agost 2020 Juliol 2020 Juny 2020 Mai 2020 Abril 2020 Març 2020 febrer 2020 gener 2020 Desembre 2019 Novembre 2019 Octubre 2019 Setembre 2019 Juliol 2019 Juny 2019 Mai 2019 Abril 2019 Març 2019 febrer 2019 gener 2019 Desembre 2018 Novembre 2018 Octubre 2018 Setembre 2018 Agost 2018 Juliol 2018 Juny 2018 Mai 2018 Abril 2018 Març 2018 febrer 2018 gener 2018 Desembre 2017 Novembre 2017 Octubre 2017 Setembre 2017 Agost 2017 Juliol 2017 Juny 2017 Mai 2017 Abril 2017 Març 2017 febrer 2017 gener 2017 Desembre 2016 Novembre 2016 Octubre 2016 Setembre 2016 Agost 2016 Juliol 2016 Juny 2016 Mai 2016 Abril 2016 Març 2016 febrer 2016 gener 2016 Desembre 2015 Novembre 2015 Octubre 2015 Setembre 2015 Agost 2015 Juliol 2015 Juny 2015 Mai 2015 Abril 2015 Març 2015 febrer 2015 gener 2015 Desembre 2014 Novembre 2014 Octubre 2014 Setembre 2014 Agost 2014 Juliol 2014 Juny 2014 Mai 2014 Abril 2014 Març 2014 febrer 2014 gener 2014 Desembre 2013 Novembre 2013 Octubre 2013 Setembre 2013 Juliol 2013 Juny 2013 Mai 2013 Abril 2013 Març 2013 febrer 2013 gener 2013 Desembre 2012 Novembre 2012 Octubre 2012 Setembre 2012 Juliol 2012 Juny 2012 Mai 2012 Abril 2012 Març 2012 febrer 2012 gener 2012 Desembre 2011 Novembre 2011 Octubre 2011 Setembre 2011 Agost 2011 Juliol 2011 Juny 2011 Mai 2011 Abril 2011 Març 2011 febrer 2011 gener 2011 Desembre 2010 Novembre 2010 Octubre 2010 Setembre 2010 Juliol 2010 Juny 2010 Mai 2010 Abril 2010 Març 2010 febrer 2010 gener 2010 Desembre 2009 Novembre 2009 Octubre 2009 Setembre 2009 Agost 2009 Juliol 2009 Juny 2009 Mai 2009 Abril 2009 Març 2009 febrer 2009 gener 2009 Desembre 2008 Novembre 2008 Octubre 2008 Setembre 2008 Agost 2008 Juliol 2008 Juny 2008 Mai 2008 Abril 2008 Març 2008 febrer 2008 gener 2008 Desembre 2007 Novembre 2007 Octubre 2007 Setembre 2007 Agost 2007 Juliol 2007 Juny 2007 Mai 2007 Abril 2007 Març 2007 febrer 2007 gener 2007
accés obert
alemany
anglès
Antoni Vilanova
art
autoaprenentatge
Barcelona poesia
Basc
bases de dades
beques
bibliografia
biblioteca digital
biblioteques digitals
blogs
castellà
català
catàlegs
cercadors
cinema
concurs
conferències
congressos
CRAI
CRAI Lletres
Cursos
diccionaris
diccionaris i enciclopèdies
donacions
Dones
Día das letras galegas
ebooks
eines web
Exposicions
filologia
fons antic
formació
francès
gallec
grec
guies temàtiques
hebreu
homenatge
homenatges
horaris
horaris especials
italià
Joan Solà
jornades
JSTOR
lectura
llatí
llibres
llibres electrònics
manuscrits
Mendeley
Miguel de Cervantes
novetats
poesia
portuguès
premis
préstec
RACO
recerca
recercador
Revistes
Salvador Espriu
teatre
TFG
traducció
twitter
UB
Universitat de Barcelona
vídeos
web social
àrab
Llicència
Els continguts del Bloc de Lletres estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons, llevat que s'hi indiqui el contrari. | 0.584266 | curate | {"ca": 0.8174024078803357, "en": 0.06603429405326523, "pt": 0.02553812477198103, "oc": 0.003283473184968989, "es": 0.0311929952572054, "fr": 0.01805910251732944, "it": 0.016417365924844947, "ru": 0.00018241517694272163, "sv": 0.0047427946005107625, "zh": 0.002006566946369938, "de": 0.0072966070777088655, "pl": 0.0005472455308281649, "wa": 0.0005472455308281649, "cs": 0.0005472455308281649, "hi": 0.0005472455308281649, "gl": 0.004013133892739876, "la": 0.0012769062385990515, "id": 0.00036483035388544326} | https://blocdelletres.ub.edu/2015/05/20/acl-anthology-una-base-de-dades-de-linguistica-computacional/ |
mc4_ca_20230418_10_516766 | http://www.kocaeli.bel.tr ...
Bàrbara de Nicomèdia (màrtir), segurament va viure durant el segle III a Nicomèdia, igual que la santa Juliana de Nicomèdia. El 1075, Sulayman I ibn Kutalmish, fill de Kutalmiş, va conquerir Nicomèdia. Va pertànyer així breument a l'imperi dels seljúcides fins que va retornar altre cop, el 1085, a mans de l'Imperi Romà d'Orient. [1] El 1338, Nicomèdia va ser presa pels otomans.
Av Köskü: un edifici de dues plantes, edificat en estil barroc que servia al sultà Abdülâziz com a pavelló de caça. Es troba directament al costat de la torre del rellotge d'Izmit. El 1967 es va transformar en museu. S'hi exposen làpides de l'època hel·lenística, romanes i romanes d'Orient, vestuari, estàtues, busts, escriptures i objectes personals d'Abdülaziz.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=İzmit&oldid=22478280»
Darrera modificació: 17 des 2019 a les 10:30 | 0.692977 | curate | {"tr": 0.03265765765765766, "ca": 0.8806306306306306, "de": 0.08671171171171171} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Izmit |
mc4_ca_20230418_16_356814 | Serveis per a Esdeveniments en Barcelona en Serveis - Anuncis Gratis - Pàgina 6
A tan sol 20 minutos barcelona! autèntica masia del segle xvi. veuen a gaudir aquesta nit tan especial el nostre restaurant. menu especial de revetlla. podràs sopar en les nostres carpes del jardí a l'aire lliure i després, gaudir de música tota la nit. places limitades!!!! sol acceptem reserves anticipades abans del 23 juny. crida per informar-te del menu i preus o envianos un . Entrades toros jose tomas barcelona - En Barcelona
Dues entrades d'andanada 2 17 juny jose tomas 75 euros cadascuna manar missatge aantes de 13 de juny. Dj para noces - En Barcelona, Mataró
Dj amb anys d'experencia s'ofereix per punxar en noces o treballar amb alguna agència que realize aquests esdeveniments
Corbera d´ebre paraiso rural - En Barcelona
Ca trill restaurant situat a corbera d´ebre el portal de la terra alta, on podran degustar els millors plats de cuina tradicional de la terra alta, i gaudint d'una vistes úniques de la didier de cavalls. i per acabar podran donar-vos un va passejar pel poble vell de corbera d´ebre visita guiada pel ?poble vell? de corbera d?ebre, antic poble de corbera d?ebre, bombardejat i destruït per l'aviació feixi...
Sistemes de megafonia,àudio - En Barcelona
Professional royda àudio aconseguirà una solució de megafonia eficaç que satisfarà les seves necessitats d'àudio amb equips d'alta fiabilitat i durabilitat. li oferim la millor qualitat de so en el seu recinte amb una solució feta a mesura perquè entenem que cada necessitat és diferent i cada sistema ha de dissenyar-se de manera individual. solucions completes que es basen en un sistema provat i pl...
Organització de festes infantils - En Barcelona
Som experts en l'organització de festes infantils. tenim més de 3 anys d'experiència i de l'ordre d'1.000 festes infantils organitzades. podem oferir: pallassos, mags, animadors infantils i lloguer d'inflables.totes les nostres festes inclouen: pastís de chuches, discoteca, karaoke, figures amb globus i ball amb disfresses. visita:
Sales a barcelona per a festes privades - En Barcelona
Disposem de restaurants, discobares, hotels i discoteques. servei de catering, dj´s i bandes de músics. estudiem el teu cas i t'oferim pressupost el més d'acord a les teves preferències. festes d'aniversaris, el sopar i festa amb els teus amics el dia de les teves noces, festes de empresa......
Restaurant/discoteca - En Barcelona, Terrassa
Braseria "casa teva" i discoteca bluff. (mateix local) , c/. prat de la riba, 24, 08222 terrassa. mail: menjars i sopars d'empresa, aniversaris, comiats de solter-a i tot tipus de celebracions.... consultar menús per a grups....
Obsequios per a esdeveniments (raspalls de dents personalitzades) - En Barcelona
Venda de mini raspalls de dents amb tub de pasta dentrífica incorporat (kit dental) a particulars, petites, mitjanes, grans empreses, etc... per obsequiar als seus convidats, huespedes, clients i/o treballadors, ideals per a promocions comercials, campanyes de publicitat, noces o banquets, regals d'empresa, esdeveniments varis, etc? els raspalls estan disponibles en 10 colors diferents i poden anar personali...
Trio musical escala romantica i safir i or v.i.p. - En Barcelona, Sant Llorenç d'Hortons
Trio musical expansible a quintet d'excel·lent qualitat ampli repertori sense problema de dezplasamiento excel·lents referències de servei genero romantico a versatil elements actius del s.o.t.m. sindicat unico de treballadors de la musica amb seu en la cd. de mèxic d.f. actualment intervenint a diversos programes de t.v. per a majors informis favor de contactar als tels:59381522 cel.0445540794699 i 044554...
Lloguer de mini busos a barcelona de 15 a 25 places - En Barcelona
Per a-noces-acomiadades-sortides-excuesiones-visites-turisticas- transfer-i.t.c. preus i servei excel·lents tlf-655 53 55 54
Serrat sabina esgotades 4 octubre - En Barcelona
Embeno 2 entrades a preu de cost per a concert de jeanine i serrat el dia 4 octubre per no poder assistir les entrades són assegudes i prop de l'escenari posar-se en contacte urgent amb: Discoteca movil i serveis per a esdeveniments - En Barcelona
discoteca i sonorizaciones para tot tipus d'esdeveniments. presentacions, noces, festes familiars, actes polítics, celebracions de tota índole. treballem en tota eapaña. el nostre material i equip humà, ens permet dur a terme tant petits muntatges com a esdeveniments de gran magnitud. disposem de karaoke, pantalles gegantes, camaras tv i tot tipus de complements. també disposem d'una àmplia gamm...
Serveis audiovisuals per al teu esdeveniment - En Barcelona
films up productios és una productora cinematogràfica i de publicitat de barcelona. som un equip jove i dinàmic,amb moltes i molt bones idees. treballem pensant en el client. així que si la teva empresa necessita qualsevol tipus de servei audiovisual: cobrir un esdeveniment , postproducció, espot,
S'ofereix tot tipus de serveis professionals de video i fotografia - En Barcelona
s'ofereix tot tipus de serveis professionals de video i fotografia. enregistrament i edició de videos publicitaris, industrials, institucionals...etc fotografia publicitària, books personalitzats, muntatges fotograficos... àmplia experiéncia en el sector audiovisual. per a més informació enviar mail a:
*pallassos*animadors infantils*maquillatge*jocs*disfressis - En Barcelona
pallassos, mags, animacions infantils.. tot tipus d'esdeveniments..bcn i alrrededores! q fem?? com ens divertim?? *jocs * cançons * malabares * maquillatge * disfressis * teatre interactiu... i ademas... * màgia * globoflexia * zancos * explica-contes.. llamanos i et comptem amb detall.. preus accessibles.. treballem a barcelona i alrrededores... servei especial de cangur per a festes...
Detectius privadoscriminalistas forenses - En Barcelona
detectius downer. lic.1231. detectius i criminalistes forenses. agència especialitzada en la investigació penal. falses denúncies, informes mal elaborats, pistes o declaracions dubtoses. recerca i obtenció de proves. desapareguts de forma estranya. revisió , estudi i investigació de casos tancats. laboratori propi de lofoscopia, dactiloscópia (petjades). equips propi de desplaçament per a la rec...
S'ofereix cambrer esdeveniments temps parcial substitucions i extres - En Barcelona
cambrer per a esdeveniments - temps parcial - substitucions i extres m'ofereixo com a cambrer i/o ajudant per a bars - restaurants i/o esdeveniments nacionals i internacionals. - noces - batejos i aniversaris - jóven amb bona presencia - formació professional i personal - experiència en el sector i en nivells alts d'hostaleria i protocol. parlo diversos idiomes. simpatia i cuidada atenció al públic...
Classes particulars balli noces - En Barcelona
classes particulars balli noces byjazz realitza una coreografia personalitzada per al ball dels nuvis amb la música que ells triïn i els ensenya a ballar-la. ideal per als nuvis que vulguin fer unes noces originals i diferent. aquest servei sol aquesta disponible per barcelona i els seus voltants. <<<12345678910>>> | 0.754442 | curate | {"ca": 0.8561428571428571, "es": 0.07857142857142857, "en": 0.03042857142857143, "pt": 0.011428571428571429, "ms": 0.005142857142857143, "fr": 0.015857142857142858, "ru": 0.0024285714285714284} | https://anunciscatalunya.cat/anuncios/serveis-per-a-esdeveniments-en-barcelona_m_8_101/f |
mc4_ca_20230418_5_440090 | Petit ensurt al Vendrell en disparar-se la pirotècnia del campanar
Dues persones han estat ateses a la plaça Vella sense majors conseqüències
26/07/2018 13:00 | Actualitzat a 26/07/2018 14:12
Un instant de la ballada en honor a Santa Anna. | BP Diari
Petit ensurt el que hi ha hagut aquest matí de Santa Anna a la plaça Vella del Vendrell, quan s'ha encès part de la pirotècnia que hi havia al campanar sense estar previst, en un moment en què la cercavila de cultura popular ja havia començat, però la majoria de grups encara es trobaven a la plaça després de fer la ballada en honor de Santa Anna. Diversos coets s'han disparat i diverses restes han caigut a la plaça, algunes d'elles, amb foc.
Això ha provocat que hi hagués una gran dispersió de la gent, entre ells els portants de Santa Anna, que es trobaven just a sota. Dues persones han estat ateses a la mateixa plaça perquè els ha tocat alguna de les restes que han caigut, tot i que no han tingut ferides d'importància. La pirotècnia es pot haver encès perquè durant la ballada en honor a Santa Anna s'han llençat diversos trons. Per sort, tot ha quedat en un ensurt que no ha anat a més.
El Correfoc, aquest vespre
El foc serà protagonista a la Festa Major de Santa Anna aquest dijous a la tarda, amb el Correfoc que començarà a les 21.15 hores. En ell hi prendran part el Ball de Diables i de Diablons del Vendrell, els Diablons de Reus, la Víbria del Vendrell, la Vibrieta de Tarragona, el Bou de Foc del Vendrell, la Cabra de Reus, el Drac de Llorenç, el Cabrot del Vendrell, la Mulassa Feixuga del Vendrell, el Drac de Banyeres, el Borinot de Foc del Vendrell, el Pollo del Prat, el Tallot del Vendrell, el Rubricatus de Sant Boi, les Puces del Caramot, el Drac Baluk Astharot i el Caramot del Vendrell.
Després de la cercavila, els grups faran un ball i una encesa a la plaça Vella, que donarà pas a la carretillada dels Diables del Vendrell. L'encesa del campanar, un dels actes més icònics de la Festa Major vendrellenca, tancarà el tram més incendiari de la festa, ja passats dos quarts d'una de la nit.
#Festa Major de Santa Anna del Vendrell #El Vendrell | 0.840933 | curate | {"ca": 0.9729857819905213, "es": 0.02227488151658768, "en": 0.004739336492890996} | https://tarragonadigital.com/baix-penedes/ensurt-vendrell-pirotecnia-campanar |
mc4_ca_20230418_18_116067 | La llei del tabac ajuda a millorar la salut | La llei del tabac ajuda a millorar la salut – El bloc de prevenció
29/12/2011 by Oncolliga
El Comité Nacional per a la Prevenció del tabaquisme (CNPT) informa que des del gener del 2011 han deixat de fumar 600.000 espanyols, això ha suposat
Un 10% menys d’ingressos hospitalaris per infart.
Un 15 % menys d’ingressos hospitalaris per asma infantil.
La indústria tabacalera ha ingressat menys diners, però la població ha guanyat salut. En el 2011 a la província de Girona es van vendre 22.921.006 paquets de tabac menys respecte el 2010, en total es van fumar 124.104.949 paquets.
Tot i així, el CNPT senyala que a Espanya cal continuar afegint noves mesures per reduir el consum de tabac i millorar la salut pública:
Igualar les condicions fiscals del tabac de “liar” amb les dels cigarrets.
Seguir les directrius de la Unió Europea sobre l’etiquetatge de les capses de tabac.
La Unió Europea segueix lluitant per millorar la qualitat de vida dels ciutadans posant fre a l’ambició que suscita el negoci lucratiu del tabac en detriment de la salut dels addictes consumidors i dels fumadors passius. Aquesta vegada estudia
La possibilitat de prohibir les màquines expenedores;
Restringir alguns ingredients que afegeixen els fabricants al tabac (com podria ser el mentol); i
Ampliar les mides de les fotografies impactants en les capses de tabac, afegir més advertències sanitàries i amagar la marca comercial (seguint l’experiència pionera d’Austràlia, que des del novembre del 2011 ho ha posat en pràctica).
Fonts: lasdrogas.info; La voz de Asturias
M.C. (2011) La venda de cigarretes cau un 16% a la demarcació “El Punt Avui”, 29 de desembre del 2011, pàg, 33. | 0.810251 | curate | {"ca": 0.9597633136094674, "en": 0.013609467455621301, "es": 0.0242603550295858, "it": 0.002366863905325444} | http://blocs.xarxanet.org/prevencioncolligagirona/la-llei-del-tabac-ajuda-a-millorar-la-salut/ |
oscar-2301_ca_20230418_1_97102 | DINAR DE NADAL RESTAURANT DE L’HOTEL VOLGA, cr. Jovara 350 (cantonada Costa i Fornaguera) Preu del dinar : 25€ : bufet lliure de primers i segons plats inclòs show cooking de gambes i entrecots, i espectacular bufet de postres. (cafè … Continua llegint →
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari
Conferència inaugural 2022/23
Publicat el 29/09/2022 per aulacalella
El 28 de setembre de 2022 hem inaugurat el nou curs acompanyats de més de 350 amics i amigues de l’Aula. La primera conferència, “Els tresors de la llengua”, ha estat impartida per l’escriptor Màrius Serra i hem comptat amb … Continua llegint →
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari
Conferència inaugural 2021/22
Publicat el 16/09/2022 per aulacalella
13 d’octubre de 2021 “One Health” (Una sola salut)A càrrec del Dr. Francesc PetersCap del Departament de Biologia Marina i Oceanografia.Institut de Ciències del Mar (CSIC) Va fer la inauguració institucional el Sr. Ramon Llamazares, regidor de Política Social de … Continua llegint →
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari
Conferència inaugural 2019/20
Publicat el 16/09/2022 per aulacalella
2 d’octubre de 2019 Armes que enriqueixen a pocs i que maten a moltsA càrrec del Dr. Arcadi OliveresDoctor en Ciències Econòmiques, professor del Dept. d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona Va inaugurar el curs l’alcaldessa de Calella, … Continua llegint →
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari
Conferència inaugural 2018/19
Publicat el 06/11/2017 per aulacalella
Dimecres 3 d’octubre de 2018 Ciència i optimisme Josep M. Mainat Productor televisiu, cantant, humorista Va inaugurar el curs l’alcaldessa de Calella, Sra. Montserrat Candini, i la xerrada va ser oberta a tothom. Gràcies a totes les més de 200 … Continua llegint →
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari
Conferència inaugural 2017/18
Publicat el 08/12/2016 per aulacalella
El dimecres 4 d’octubre de 2017, l’Aula va oferir la conferència inaugural ” La gestió de la por i la seva utilització pels terroristes i per l’estat”, a càrrec del Dr. Josep Maria Perveval, professor de la Facultat de Periodisme de la … Continua llegint →
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari
Conferència inaugural 2016/17
Publicat el 15/03/2016 per aulacalella
El dimecres 5 d’octubre de 2016, l’Aula va oferir la conferència inaugural amb el títol “Societats extractives i benestar sostenible”, a càrrec de Montserrat Tura, metgessa, exalcaldessa i exconsellera. La conferència va ser oberta a tothom. L’acte va comptar amb la presència del Sr. Josep … Continua llegint →
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari
Conferència inaugural 2015/16
Publicat el 13/11/2014 per aulacalella
El dimecres 7 d’octubre de 2015, l’Aula va oferir la conferència inaugural amb el títol “La família catalana a la societat actual”, a càrrec de Magda Oranich, advocada i periodista. La conferència va ser oberta a tothom. L’acte va comptar amb la … Continua llegint →
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari
Conferència inaugural 2014/15
Publicat el 12/03/2014 per aulacalella
El dimecres 1 d’octubre de 2014, l’Aula va oferir la conferència inaugural amb el títol “La projecció exterior de la cultura catalana”, a càrrec de Vicenç Villatoro, periodista i escriptor. La conferència va ser oberta a tothom. L’acte va comptar amb la … Continua llegint →
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari
Conferència inaugural 2013/14
Publicat el 03/10/2013 per aulacalella
El dimecres 2 d’octubre de 2013 l’Aula va oferir la conferència inaugural amb el títol “Posa la cuina i l’alimentació a la llista de les coses interessants de la vida”, a càrrec de Carme Ruscalleda, xef del Restaurant Sant Pau de Sant … Continua llegint →
Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari
← Entrades més antigues
Curs d’octubre a juny
Els dimecres a les 18.30 h
A la Sala Mozart
c/ Església, 91, CALELLA
Socis patrocinadors
Aparthotel Miami Park
ATC
Carme Guri | disseny gràfic
Casal l'Amistat
Inlingua
Publintur
Vectis
Socis protectors
AMICS DEL MUSEU
ASSESSORIA JOAN ESTANY
CÀMPING EL FAR
CELLER AZOR
EDU COPISTERIA
FARMÀCIA NOÈ
FRANKFURT LA RIERA
PARKINSOL SA
SILENCE SPA CREU GROGA
TARINAS GRUP
Cerca:
Aula d'Extensió Universitària de Calella
Crea un lloc web gratuït o un blog a WordPress.com.
Aula d'Extensió Universitària de Calella
Bloc a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.597007 | curate | {"ca": 0.827027027027027, "oc": 0.11486486486486487, "es": 0.013513513513513514, "en": 0.026576576576576576, "pl": 0.0006756756756756757, "it": 0.005855855855855856, "de": 0.002027027027027027, "nl": 0.0013513513513513514, "pt": 0.003153153153153153, "zh": 0.004954954954954955} | https://aulacalella.wordpress.com/author/aulacalella/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_644294 | Excel·lentíssim, boníssim i bravíssim reportatge el que hem vist aquesta nit a 30 minuts de TV3. El reportatge titulat "El preu de ser els primers" i com no, produït per France2, repassa els per quès de la superioritat acadèmica de Corea del Sud i d'altres països de l'orient llunyà, com Japó, Hong Kong o Singapore. He sentit enveja del sistema educatiu escolar de Corea del Sud, un sistema d'elit on els alumnes es deleixen per estudiar i triomfar. Quina diferència amb el sistema espanyol... Només de veure les maneres, la competitivitat, les ganes de ser el millor, la disciplina... Se'm queia la baba! Això sí que és educació! Tots els alumnes uniformats, amb corbata els nens i amb falda i vestit les nenes.Tots els alumnes estudiant fins a altes hores de la matinada i deixant-se de punyetes: un únic objectiu, estudiar i ser el millor. Per això corea del Sud és el que és. La vida és altament competitiva, la cometència és ferotge i terrible i només els millors i els més forts sobreviuen. El sacrifici i el patiment són el pa de cada dia en el món (a excepció dels qui viuen en una bombolla). M'ha sorprès molt les tècniques que feien servir els coreans per fer perdre la por i donar coratge als seus alumnes: una espècie d'entrenament militar. I és que les coses són com són per un motiu. Compareu el sistema escolar espanyol (i de retruc català) on a alguns mestres se'ls insulta, calumnia i se'ls hi perd el respecte totalment i el sistema coreà on el mestre és Déu i l'alumne es deleix per ser el millor i aprendre. Compareu el sistema escolar espanyol on l'alumne estudiós és mal vist, és marginat és el marginat i lo guai és ser un passota, ser rebel i crear merder a la classe, aner mal vestit i donar la nota i el sistema educatiu coreà on fer això anterior és una desgràcia i una humiliació i una cosa que et pot marcar de per vida. Les coses no són casuals i en tenim molt a aprendre de Corea (del sud) Adolescents coreanes disciplinades anant cap a l'escola amb uniforme Imatge del sistema educatiu espanyol on ser "estudiós" és de "pringao" i és mal vist
202 suïcidis d'alumnes de primària l'any. No és aquest el model educatiu que vull per al meu país. Crec que el nostre model social i educatiu ha de ser Finlàndia.
LOL, quina manera més absurda de morir. Estudiant. | 0.845763 | curate | {"ca": 0.9872246696035242, "id": 0.008370044052863436, "es": 0.004405286343612335} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.