id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_1_331027 | El Jovent de l'Esquerra Independentista de Manresa (JEI) ha realitzat aquesta setmana un seguit d'accions contra diversos bancs de la ciutat enmarcades dins la campanya "el capitalisme no funciona, el jovent diem prou!" que el col·lectiu ha començat recentment.El JEI ha realitzat durant els últims dies accions de protesta contra els bancs de la ciutat, fent manifest a través de pancartes quins han estat els beneficis que els bancs han obtingut durant l'últim any, uns beneficis que creiem que són una mostra viva de la injustícia a que cada dia ens sotmet el sistema capitalista. Mentrestant ells es lucren any rere any amb milers de milions d'euros de beneficis, els i les treballadores catalanes es veuen sotmeses a un atur elevadíssim, a la pèrdua de drets socials de forma constant, a la temporalitat... Tot això, no ho oblidem, ha estat gràcies a que els governs estatals s'han dedicat a donar ajudes als bancs perquè no perdessin els seus alts beneficis, en comptes d'invertir en mesures que salvessin a la classe treballadora del pou on està submergida. més informació i fotos a: www.jeimanresa.cat
molt bé manresans i manresanes!
Les parides políticament correctes sobren
no són parides... però bé, si creus que posar-ho amb el dos sexes és parides políticament correctes, no estic d'acord amb tu... apa! | 0.878179 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_93669 | Segurament ja t’has adonat d’una cosa inqüestionable, i és que la tecnologia ha transformat la manera en què les persones ens relacionem, tal és així que hi ha estudis que revelen que el 60% del temps que passem en el món digital, l’invertim utilitzant aplicacions. Existeixen “apps” per a tots els gustos i sectors, i en aquest cas, les relacionades amb la salut i el benestar, en els darrers anys el seu ús, s’ha disparat. A causa la demanda inclús la majoria de dispositius mòbils ja fa temps que incorporen la seva pròpia aplicació de salut, salut a cop de clic.
Per què s’han fet tan populars les apps?
Cada dia ens preocupa més el nostre benestar, i és tal la relació que té la tecnologia amb la salut que inclús la OMS (Organització Mundial de la Salut) li ha atorgat un nom “mHealth” o salut mòbil i es defineix com l’ús de mòbils i tecnologies inhalàmbriques per potenciar l’assoliment dels objectius de salut. Amb les aplicacions genuïnes i més bàsiques dels primers dispositius conviuen d’altres més innovadores i sofisticades, algunes destinades al benestar que fan la funció de prevenció, ja que fomenten la incorporació de conductes saludables a la nostra rutina, aquest tipus de tecnologia es designa com a tecnologia positiva.
I la raó del perquè s’han fet imprescindibles per nosaltres? Doncs a grans trets es podria dir que la seva popularitat ha anat en augment perquè ens faciliten el nostre dia a dia, posen “solució” a aspectes quotidians i cobreixen necessitats d’una manera pràctica, ràpida i senzilla.
Des del punt de vista sanitari, encara que hi ha inconvenients relacionats amb la privacitat, fiabilitat, falta de regulació i la bretxa digital, entre altres… també hi ha avantatges interesants perquè l’ús d’aquestes apps de salut per part de l’usuari o pacient pot afavoreixen la implicació del mateix en la gestió de la seva salut i millora en l’adherència al tractament, per exemple en el control d’una malaltia o bé del procés de canvis d’hàbits amb l’assoliment progressiu dels objectius marcats.
Tipus d’aplicacions i com ens poden ajudar?
Existeixen aplicacions per a tot, per comunicar-nos, per comprar, per fer muntatges de fotografies i vídeos, per gestionar els estalvis, per buscar parella inclús per buscar feina. Però les que realment són d’interès si volem tenir un estil de vida saludable són les que estan més relacionades amb el monitoratge de la salut. Existeixen dos tipus d’apps de salut, les que van destinades als professionals sanitaris on el seu objectiu és millorar i facilitar l’atenció al pacient i suposen el 30% de les aplicacions de salut i les que estan destinades als usuaris, les quals representen el 70% d’aquestes apps de salut. Els usuaris solen recorre a elles per consultar els resultats de les seves proves mèdiques, demanar visita al metge o inclús per gestionar les receptes mèdiques però més enllà d’això hi ha apps per:
MILLORAR LA CONDICIÓ FÍSICA: Són les relacionades amb l’activitat, sortir a caminar, fer rutes o comptar els passos com si d’un podòmetre es tractés o bé per fer activitats més fluides com el ioga, estiraments o dansa. Actualment, la majoria de centres esportiu sobretot els gimnasos que formen part d’una cadena o franquícia ja tenen també la seva pròpia app, amb els horaris i rutines individuals dins del perfil de l’usuari que permeten mantenir-se actiu tant si pots anar al gimnàs com si entrenes des de casa gràcies a les classes gravades o fetes en directe. Les apps que t’aconsello descarregar: Sweat by kindara, Adidas run by runtastic, Podometro, Wikilog, Xuan Lan Yoga.
MILLORAR L’ALIMENTACIÓ I LA GESTIÓ DE LA COMPRA: Són les relacionades amb el que posem al cistell de la compra i el que mengem inclús el com ho cuinem. Lluny del recompte de calories i el “control de pes” que ens allunya de la salut, les apps d’aquesta temàtica van un pas més enllà i és que n’hi ha que escanejant el codi de barres t’ajuden a saber si el producte que vols comprar és més o menys saludable inclús n’hi ha que seleccionant els aliments que tens en aquell moment a la nevera et generen una recepta per evitar així el malbaratament alimentari. Val a dir que ara qualsevol supermercat disposa de la seva pròpia aplicació, amb la que pots fer la compra sense passar per l’establiment. Les apps que t’aconsello descarregar: Ekilu, Nooddle, Fitia, Plant Jammer, Yuka.
MILLORAR EL DESCANS: Són les relacionades amb el descans nocturn, còmput d’hores de son, inclús n’hi ha que ajuden a gestionar i controlar la respiració així com a fer alguna pràctica de relaxació o meditació per connectar amb nosaltres i estar més presents. Les apps que t’aconsello descarregar: Calm, Sleepzy, Sleep cycle, Petit BamBou, Headspace (meditación y sueño), Pura Mente.
MILLORAR ALTRES ASPECTES DE SALUT: Són les relacionades amb el control de paràmetres específics com la glucosa en el cas dels diabètics, els valors de la tensió arterial, el registre de la menstruació i dels signes que es van desencadenant al llarg del cicle. També s’hi a d’específiques per situacions concretes de la vida com la progressió de l’embaràs trimestre a trimestre, inclús la gestió de la lactància, la interacció dels aliments i medicaments inclús, les relacionades amb l’agilitat mental. Les apps que t’aconsello descarregar: Clue, Clover periodo, Baby center, Lactapp, Elactancia, Vademecum, Diabetis a la carta, DiabetoLog, Ritmo Cardiaco, Presión Arterial-SmartBP, Brain Test.
Es pot dir que les aplicacions de salut són tendència, així doncs val la pena aprofitar aquest recurs alguns gratuïts i d’altres de pagament per utilitzar-lo com a complement de les pautes del teu especialista de salut amb l’objectiu de millorar el teu estil de vida o per començar un canvi d’hàbits, ja que posen al nostre abast nombrosos avantatges i possibilitats.
? Promoció amb el suport del fons europeu agrícola de desenvolupament rural i la Generalitat de Catalunya @gencat @comisioneuropea @europeancommission | 1 | perfect | {"ca": 0.9138222372423116, "en": 0.0194322406218317, "es": 0.06657654613044947, "fr": 0.00016897600540723216} | |
macocu_ca_20230731_1_217552 | ASPRONIS s’ocupa dels infants amb discapacitat del casal d’estiu i d’hores d’atenció domiciliària L’Ajuntament de Malgrat de Mar ha renovat recentment... | 0.716864 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_514427 | Chulilla, municipi d'interior de la Comunitat Valenciana, pertany a la comarca de la Muntanya. Situat en la conca mitjana del riu Túria i a 322 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Ja en la població podem recórrer els seus angostos i empinats carrers que es conserven perfectament i són d'estil medieval. La seua bellesa paisatgística i les seues aigües termals el fan cada dia més atractiu al turisme, encara que actualment la principal activitat econòmica continua sent l'agricultura.
Municipi situat a 59 quilómetres de València. Per la CV-35 (València-Ademuz) i per la CV-395 (Requena-Segorbe). Es pot accedir al municipi per mitjà d'autobús. | 0.753619 | curate | {"ca": 1.0} | https://comunitatvalenciana.com/va/valencia/chulilla |
mc4_ca_20230418_1_631455 | Tallers Manyach - Arquitectura Catalana .Cat
C. Riera de Sant Miquel, 39
Jujol aborda el cobriment d’una gran nau amb procediments propis de l’arquitectura moderna, però sense la base de l’anàlisi i el càlcul, de manera que acaba resolent l’estabilitat de l’estructura per mitjans empírics i intuïtius. L’edifici és format per una retícula de pilars extraordinàriament esvelts, sobre els quals es recolzen unes jàsseres de gelosia perpendiculars al carrer. Aquestes jàsseres es desdoblen en dos nivells per recollir unes voltes atirantades, disposades en dents de serra, formades per tres gruixos de rajola. La primera volta que es va col·locar, un cop retirada la cintra, es va desplomar, la qual cosa portà Jujol a incrementar la corba de la volta i reforçar el sistema de tirants. Per tal de garantir l’estabilitat global de l’obra, Jujol opta per emprar uns importants pinacles de maó clarament visibles a la coberta. D’aquesta manera, l’estructura tolera l’esveltesa dels pilars i l’escàs marge de seguretat en els fonaments. | 0.800965 | curate | {"en": 0.043010752688172046, "ca": 0.956989247311828} | https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/tallers-manyach |
crawling-populars_ca_20200525_19_33631 | L'origen de la Biblioteca es remunta a la donació, el 1785, dels llibres de l'insigne valencià Francesc Pérez Baier. Es va inaugurar el 1788, sent rector Vicent Blasco.
Seguint aquest generós exemple, altres catedràtics van oferir les seues biblioteques per engrossir la naixent "llibreria" universitària. Lamentablement, durant la Invasió Napoleònica una bomba va caure sobre l'edifici de la Universitat i va provocar un incendi, a conseqüència del qual es va perdre la major part d'aquest fons fundacional.
Aquesta catàstrofe va servir d'estímul a rectors, catedràtics i patricis valencians, que van refer la Biblioteca, llegant-hi les seues col·leccions particulars. Entre ells, Vicent Blasco, Domènec Mascarós (primer bibliotecari de la institució), Salvador Perellós i Onofre Soler. La Universitat, per la seua banda, va portar a terme una política de compra que va servir per engrossir el seu ja nodrit fons. Va obrir de nou les portes el 1837 amb aquest fons, més les obres procedents de les biblioteques dels convents suprimits per la desamortització de Mendizábal.
Per aquest concepte hi van ingressar els llibres que havien pertangut als convents dels Carmelites Descalços, els Franciscans, els Agustins (d'Alcoi, Xàtiva i València), els Trinitaris Descalços, els Dominics, l’Orde de Montesa, etc. ; el fons més important i valuós, però, va ser el procedent del monestir de Sant Miquel dels Reis, amb el llegat de Ferran d'Aragó, duc de Calàbria.
Posteriorment, hi van arribar altres donacions importants, com la del catedràtic i bibliotecari de l'Estudi General Marià Liñán que, a la seua mort, va donar la seua biblioteca i monetari, com també Francesc Xavier Borrull. El 1843, hi llegà les seues obres Giner de Perellós, marquès de Dosaigües. El llegat de Vicent Hernández Máñez, bibliotecari de la Universitat, va ser un dels donatius que més exemplars rars i únics va aportar a la Biblioteca Universitària. El 1867 hi van entrar els llegats de Vicent Dauder i Vicent Alfonso i, en anys posteriors, el de Francesc Carbonell, el del rector Joan del Castillo i Carroz, el del paborde Francesc Estruch, el de Vicent Salas Quiroga, etc.
Un altre fons important és el de la biblioteca d'obres dramàtiques de Josep Maria Moles, composta per uns 1204 volums, que va ser lliurada juntament amb el seu catàleg i el seu mobiliari pels marmessors testamentaris a l'Ajuntament de València i que aquest donà a la Universitat.
Pel seu caràcter de Biblioteca Provincial, hi van entrar fons, a la fi del s. XIX, procedents del Ministeri de Foment, així com obres de la biblioteca del duc d'Osuna.
El 1901, hi va ingressar l'últim donatiu important, el llegat de Lluís Gonzaga Gascó Albert; la temàtica de la seua biblioteca reflecteix la seua condició de matemàtic i escriptor.
La Biblioteca Universitària va ser, durant la Guerra Civil i després, dipositària dels llibres requisats a particulars i institucions, que constitueixen un fons de gran utilitat per a l'estudi de l'història social i les arts gràfiques d'aquesta època. És digna d'esment la col·lecció de cartells de la Guerra Civil espanyola.
Altres fons donats durant el s. XX, són els de Josep Sanchis Sivera i Francesc Alcayde.
A hores d’ara, la Biblioteca manté una política d'adquisicions d'obres antigues impreses a València i d'autors valencians, i també d’engrossir la seua important col·lecció de referència.
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies | 0.861204 | curate | {"ca": 1.0} | : /uvweb/servei-biblioteques-documentacio/ca/biblioteca-historica/col-leccio/fons-1285888214976.html |
mc4_ca_20230418_17_188994 | Diuen, no poques vegades, que la realitat supera a la ficció. Malauradament en certes vessants sol ser molt cert
Eduard Calabria 03-10-2018 17:53 Lectures 655
El reino, és una d´aquelles pel-lícules que alguns consideraran oportunistes, que res innova o descobreix i al marge de ser veritat, no es pot negar però, que té desgraciada realitat i actualitat.
Més potser encara, quan aquesta bona cinta dirigida per Rodrigo Sorogoyen, és avui més notícia a dos d'octubre de 2018, si la relacionem amb la detenció aquest matí del President de la Diputació de Lleida per presumpte corrupció.
La corrupció de El reino, no està focalitzada en cap partit ni situació concreta, entre d´altres coses per no ser partidista ni estar exposat a querelles, en un país on tothom té molt drets i més aviat sembla que poques obligacions. És únicament, el reflex d'un cas d'apropiació de subvencions que van a butxaques de polítics, que vénen de llarg a la trama i embolica que fa fort, que fan el seu agost particular i és donen la gran vida, tirant de diners, de targetes, i amb totes les comoditats i vicis inimaginables amb els diners de tots.
Antonio de la Torre, possiblement si més no en la meva opinió, el millor actor, al costat de Tosar i algun més, de l'actual cinema espanyol, és que qui porta el pes cabdal al film, del polític corrupte, un personatge que d'ençà que s'inicia el metratge adrenalític amb música sorollosa i inquietat i poques pauses,és dels que ens cauen malament, d'aquells que estarem satisfets quan el detinguin, i és que com tot a la vida, hi ha coses que ens senten millor i altres s'ens ennueguen.
Al costat de ell, i amb aquest xiringuito d'aprofitats malparits que desfilen per aquest exercici cinematogràfic, i hi ha un niu, un entramat de corrupció sovint malgrat tot mal trenada, de personatges de mig pel, en alguns casos de quasi analfabets, però que estan instal·lats en el món omnipresent de la política, en la vessant més podria, i que viuen com rates de la mateixa, cometen un delicte rere un altre, sense escrupols, fins que la impunitat es trenca, el que no resulta tampoc fàcil.
El problema més greu de Manuel, el personatge al film que interpreta de De la Torre, succeïx quan l´intenten encolomar el mort perquè pagui els pecats del partit en solitari i els mengi el "marrón" tot solet, però ell, que era un futur candidat a la presidència de l'Autonomia (no és cita òbviament quina, no sigui es molesti Casado, Rivera o caigui algú més encara de CDC) es nega en rodó, i diu que o pringa tothom o "tira de la manta" que serà el que acabi passant.
Bona pel·lícula de principi a fi, entreté i està magníficament interpretada no ja sols per De la Torre, sinó per Josep Maria Pou, Ana Wagener, Nacho Fresneda i un llarg etc.
No espereu malgrat tot, trobar-vos un film estil americà de dissecció concreta i aprofundida de fets, del fenomen de la corrupció i sí una exposició del tarannà del polític espanyol corrupte, la seva idiosincràsia i la resta de personatges que l´envolten que solen ser bolets putrefactes. En aquest sentit i com no podia ser d´altra manera, l´exposició és molt espanyola.
Hi trobareu guardies civils, la llibreta d'un altre Bàrcenes, i una desfilada de granujas de medio pelo com diaria Woody Allen, a quin mès lladre i patètic.
En els darrers minuts observem un canvi radical, un gir copernicà en el desenvolupament de la trama, i el que era un film trepidant, neguitós, anguniós sobre polítics perseguits, s'acaba convertint en un thriller per terres andorranes i frontereres, res a envejar a les bones pel·lis americanes del gènere, i a on un s'anadona, que quan fas nosa a un col·lectiu, entenguis partit polític, perquè pots fer molt mal, no és estrany puguis caure per un balcó, per un barranc, patir un infart, quedar rígid sobre un llit, o potser tu mateix et suïcides d'un tret amb una pistola, o una escopeta. No és més que allò, de què quan tens diners, t'has de treure els suposats amics del damunt, i quan no en tens i ets molest, la gent no et vol ni saludar com es reflecteix a El reino.
I per si tot això no fos encara suficient, el quinze minuts finals són impagables, quan en un cara a cara televisiu la gran Ana Pastor de La Sexta, aquí Bárbara Lennie, manté un tour de force espatarrant amb De la Torre, on es demostra com a la vida mateixa, que cadascú va a salvar-se el cul, i que al poder, el dels mitjans de comunicació, tampoc els interessa destapar segons quines coses, no sigui cas que es coneguin altres corrupcions, s'acabin els seus privilegis i el sistema faci fallida.
El reino segur serà una de les pel·lícules que optaran als Goya 18, i De la Torre un dels noms a tenir de nou en compte. Rodrigo Sorogoyen que ja la va brodar amb Que Dios nos perdone, torna a ser un dels directors joves (37 anys) més capdavanters i progressius del cinema espanyol.
La pel·lícula que va participar al Festival de Sant Sebastian, sense obtenir cap guardó, mereix sense cap mena de dubtes, una bona ullada, s'ho val. Potser però i és tan sols la meva opinió, Sorogoyen es mou molt millor en el terreny de thriller que en altres camps, i malgrat que la part aquesta la darrera del film funciona molt bé, l'assemblatge entre la cinta de denúncia, que és la gran part del metratge i la part final, no té la coherència que seria precisa, no perquè grinyoli el resultat conjunt que és bo, sinó perquè penso és un pas abrupte entre cossos diferenciats, que no acaben de trenar-se amb l´harmonia que seria necessària.
Però no ho dubteu ni un moment, amb Festa del Cinema o no, és absolutament recomanable. | 0.874269 | curate | {"ca": 0.9918831168831169, "en": 0.008116883116883116} | https://www.eixdiari.cat/opinio/doc/79428/com-la-vida-mateixa.html |
oscar-2301_ca_20230418_7_236163 | Federació Catalana d'Halterofília: El Campionat de Catalunya Masculí per Clubs a Zona UFECTV de la cadena Sport3 | 0.624805 | curate | {"ca": 1.0} | https://federaciocatalanahalterofilia.blogspot.com/2016/11/el-campionat-de-catalunya-masculi-per.html |
mc4_ca_20230418_14_649606 | 21 de març. Dia Mundial de la Poesia - Biblioteca Virtual
La poesía es una manifestación de la diversidad en el diálogo, de la libre circulación de las ideas por medio de la palabra, de la creatividad y de la innovación. La poesía contribuye a la diversidad creativa al cuestionar de manera siempre renovada la forma en que usamos las palabras y nuestros modos de percibir e interpretar la realidad.
Aquestes paraules, amb les que Nacions Unides defineixen la poesia, tenen el seu paral·lelisme en les que Gianni Rodari, autor a qui dediquem l’especial efemèride d’enguany, va escriure a la introducció del seu llibre Gramàtica de la Fantasia.
A qui té fe en la creativitat infantil; a qui sap del valor alliberador de la paraula.“Tots els usos de la paraula per a tothom” em sembla una bona divisa, d’un to democràtic bonic. No pas perquè tots siguin artistes, sinó perquè ningú no sigui esclau.
El joc amb les paraules i les imatges és la base de les tècniques que Gianni Rodari ens ha regalat en les seves obres, que, a més de delitar-nos, ens ensenyen com fomentar la creativitat dels infants. D’entre elles, el binomi fantàstic, amb la que ens mostra com amb únicament dues paraules els petits es poden engrescar a crear una història, ja sigui en prosa o en vers.
Veiem l’empremta d’en Rodari en l’obra de molts escriptors. En Jordi Folck, que ens ha escrit la breu nota bibliogràfica que servirà de presentació i de reconeixement al nostre autor a l’especial, és un dels seus més fervents admiradors. També a ell li debem l'entusiasta participació dels narradors que han posat la veu a les 40 narracions que us anirem presentant dia a dia. Elisenda Roca, David Anguera, Anna Manso, Joan Antoni Martín Piñol, Laia Aguilar, Marisol Casas i el mateix Folck ens faran riure amb algunes de les històries de Rodari recollides a Contes per Telèfon (Editorial Joventut), Contes llargs com un somriure (La Galera) i Tirallongues del Cel i la Terra (Estrella Polar).
Avui, per celebrar el Dia Mundial de la Poesia, us convidem a divertir-vos amb aquests 6 tirallongues. Un petit tast del que podrem gaudir a partir de la pròxima setmana.
Tirallongues del cel i la terra. Triomf del zero. David Anguera
Triomf del zero, del llibre de Gianni Rodari Tirallongues del cel i la terra, de l'editorial Estrella Polar. Narració de David Anguera per a la celebració del Centenari del naixement de Gianni Rodari.
Tirallongues del cel i la terra. Drama d'una coma. David Anguera
Drama d'una coma, del llibre de Gianni Rodari Tirallongues del cel i la terra, de l'editorial Estrella Polar. Narració de Jordi Folck per a la celebració del Centenari del naixement de Gianni Rodari.
Tirallongues del cel i la terra. La família Punt i Coma. Elisenda Roca
La família punt i coma, del llibre de Gianni Rodari Tirallongues del cel i la terra, de l'editorial Estrella Polar. Narració d'Elisenda Roca per a la celebració del Centenari del naixement de Gianni Rodari.
Tirallongues del cel i la terra. El puntet de foc. Jordi Folck
El puntet de foc, del llibre de Gianni Rodari Tirallongues del cel i la terra, de l'editorial Estrella Polar. Narració d'Elisenda Roca per a la celebració del Centenari del naixement de Gianni Rodari.
Tirallongues del cel i la terra. El gran dictador. Jordi Folck
El gran dictador, del llibre de Gianni Rodari Tirallongues del cel i la terra, de l'editorial Estrella Polar. Narració de Jordi Folck per a la celebració del Centenari del naixement de Gianni Rodari.
Tirallongues del cel i la terra. Teledrama. Jordi Folck
Teledrama, del llibre de Gianni Rodari Tirallongues del cel i la terra, de l'editorial Estrella Polar. Narració de Jordi Folck per a la celebració del Centenari del naixement de Gianni Rodari.
Quina paraula més elegant
(Estrella Polar a Tirallongues de Cel i Terra)
20/03/2020 21:03 h. | 0.593919 | curate | {"ca": 0.8557002391708743, "es": 0.11134732925857029, "fr": 0.011958543715120914, "pt": 0.018336433696518734, "it": 0.0026574541589157587} | https://bibliotecavirtual.diba.cat/noticies/-/contingut/337957/dia-mundial-de-la-poesia |
mc4_ca_20230418_4_480651 | Agustí Colomines i Companys - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Agustí Colomines)
Agustí Colomines i Companys (Barcelona, 11 de desembre de 1957) és un historiador català, fill del metge i polític i poeta Joan Colomines i Puig i de Margarida Companys i Parellada (1917-1972). És professor titular d'història contemporània a la Universitat de Barcelona. El 2 de febrer de 2016 va ser nomenat director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya per la consellera de Governació Meritxell Borràs. [1] El 20 d'abril de 2018 va ser destituït pel govern espanyol en aplicació de l'article 155. [2]
11 desembre 1957 (62 anys)
Secretari general Moviment 1 d'Octubre
Director Escola d'Administració Pública de Catalunya
2 febrer 2016 – 20 abril 2018 (aplicació de l'article 155 a Catalunya)
Historiador i professor d'universitat
Acció per la República (2019–)
Crida Nacional per la República (2018–)
Moviment 1 d'Octubre (2018–)
26 gener 2020 Manifest en suport al Molt Honorable President Quim Torra i a les institucions de Catalunya
Especialista en història del nacionalisme i en historiografia. De jove va militar a la Bandera Roja[3] i a la Joventut Comunista de Catalunya del Partit Socialista Unificat de Catalunya. [4][5] El 1979 va participar en la fundació de Nacionalistes d'Esquerra i durant la primera legislatura del Parlament de Catalunya va ser secretari parlamentari de Josep Benet.
Ha estat professor visitant a la University of East Anglia (Regne Unit, 1996), a la Boston University (2015) i a la University of Stanford (2018 i 2019), a més de fer estades de recerca en altres universitats nord-americanes i europees. És membre de l'International Advisory Council de l'Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN), vinculada a la London School of Economics i a la University of Edinburg. Pertany al consell assessor internacional de la revista Nations and Nationalism. [6][7] Deixeble de l'historiador Josep Termes i Ardèvol, per bé que també ha treballat amb la sociòloga i professora Liah Greenfeld, Colomines ha desenvolupat la perspectiva historiogràfica de Termes sobre les arrels populars de catalanisme. Seguint la cronologia establerta per Antoni Rovira i Virgili al seu Resum d'història del catalanisme, llibre publicat el 1936,Termes i Colomines van escriure algunes obres conjuntament per fer palès el seu punt de vista sobre la importància de les classes populars en la configuració del moviment catalanista, que va ser anterior al gir catalanesc que van fer les classes dominants del país a principis del segle XX. [8]
Des del mes de gener del 2004 fins al novembre del 2007 va ser director d'Unescocat - Centre UNESCO de Catalunya,[9] i des del 6 de setembre de 2004 fins al setembre del 2008 fou també el president de l'Institut Linguapax. [10] Des del 28 d'octubre de 2008 fins al Juliol del 2011 va dirigir l'Àrea d'Estudis Nacionals i Identitaris, adscrita a l'IIP de la Universitat Oberta de Catalunya i el curs 2010-2011 va ser director dels Estudis d'Arts i Humanitats de la mateixa UOC. [11]
Des del desembre del 2007 fins a l'1 d'abril de 2013 fou director de la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem), vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya, des de la qual va pilotar el projecte anomenat Casa Gran del Catalanisme proposat per Artur Mas en la conferència del 20 de novembre del 2007. [12] El final d'aquesta etapa va estar precedida de la publicació d'un editorial al web de la fundació en la qual es criticava el paper d'ERC en el pacte de govern amb CiU per «no estar a l'altura de les circumstàncies i actuar amb un partidisme excessiu», tot i que Colomines va assegurar que Artur Mas sabia la seva decisió des de molt abans. [13][14][cal citació]
Retornà a la vida acadèmica per dirigir la Càtedra Josep Termes d'Història, Identitats i Humanitats Digitals a la Universitat de Barcelona. [15][16][17] És l'investigador principal del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC),[18] que és un grup de recerca emergent reconegut per la Generalitat de Catalunya. Així mateix, els cursos 2011-12 i 2012-13 va impartir classes a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i en els inicis com a investigador va pertànyer al Centre d'Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República de la UB. Des del novembre de 2013 és secretari de l'EuroMed Permanent University Forum (EPUF), una xarxa de 100 universitats i centres de recerca de l'àrea euromediterrània presidida pel rector de la Universitat de Barcelona.
L'octubre del 2014 va crear, juntament amb Lluís Juste de Nin, Ferran Mascarell, Mònica Sabata, Neus Aranda, Stefano Maria Cingolani, Ricard Domingo, Ada Ferrer-i-Carbonell, Jordi López Camps, Lourdes Mateu i Jordi Sellas, la plataforma Volem. Sobiranistes d'Esquerres. [19][20]
El 2 febrer de 2016 fou nomenat director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya. [21] Dirigeix la revista digital European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service. [22] El govern espanyol va destituir-lo el 20 d'abril de 2018 servint-se de l'article 155 amb el qual també van ser destituïts els consellers i consellers del Govern de la Generalitat i va desposar el president Carles Puigdemont. [23]
Va ser un dels impulsors de la proposta de constituir una candidatura unitària independentista per a les eleccions del 21 de desembre de 2017. Un cop refusada la proposta per ERC, va ajudar el president Carles Puigdemont a elaborar les llistes electorals de Junts per Catalunya. [24] Contra tot pronòstic, Junts per Catalunya va obtenir 34 diputats, per davant d'ERC (32) i la CUP (4), el 21-D i va ajudar a mantenir la majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya.
El 22 de maig del 2018 va registrar el partit Moviment 1 d’Octubre davant el Ministeri d’Interior espanyol amb l'objectiu de traslladar la unitat independentista del carrer a les institucions i al Parlament. [25] Va ser un dels ideòlegs darrere el projecte de la Crida Nacional per la República. [26] El 2 de març de 2019 va ser elegit secretari general de Junts per la República, partit polític creat per independents de Junts per Catalunya que el novembre de 2019 es va transformar en Acció per la República. [27][28]
Ha publicat els llibres:[29]
Catarroja 1936-1939: insurgent i administrada (1987)
El catalanisme i l'Estat. La lluita parlamentària per l'autonomia, 1898-1917 (1993)
Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme (1992, amb J. Termes)
Les raons del passat. Tendències historiogràfiques actuals (1998, amb V. S. Olmos)
La resposta catalana a la crisi i la pèrdua de Cuba (1998)
Testimoni públic (2001)
Patriotes i resistents. Història del primer catalanisme (2003, amb J.Termes)
Manual de sensacions (2004)
Pensar la contemporaneïtat: divuit entrevistes sobre la història (2005, amb V. S. Olmos)
Pàtria i Progrés. La Mancomunitat de Catalunya 1914-1924 (2014, amb Aurora Madaula)
Josep Termes. Catalanisme, obrerisme, civisme (2014, amb Teresa Abelló)
"Liah Greenfeld. Una vida disidente", introducció, escrita amb Aurora Madaula, del llibre de Liah Greenfeld Pensar con libertad. La humanidad y la nación en todos sus estados (2016).
Poemes de la néta del General (1993)
De formes i llegendes o la desproporció dels somnis (1997)
La ira dels dies (2000).
Escriu un article quinzenal al diari El Punt Avui i un altre de setmanal al diari digital El Nacional. També escrivia setmanalment a EconomiaDigital, fins que a finals d'agost del 2017 els editors van decidir prescindir de la seva col·laboració. [30] Recull els seus articles i pensaments al blog El passat que no passa. [31] És col·laborador en diverses televisions i ràdios. Coedita la revista Afers. Fulls de Recerca i Pensament a través de l'Editorial Afers, de la qual és copropietari amb Vicent S. Olmos. El gener del 2015 va crear, conjuntament amb Aurora Madaula, A&A Traficants d'Idees, una empresa de gestió cultural. [32] Ha estat membre del consell directiu d'Angle Editorial. Té un blog personal: El passat que no passa.
↑ Aguilera, Gemma «Agustí Colomines dirigirà la formació dels funcionaris de la República». Món Diari, 02-02-2016.
↑ «BOE, 23 d'abril de 2018» (en espanyol). [Consulta: 27 abril 2018].
↑ Álvaro i Vidal, Francesc-Marc «Confessions d'un ex-bandera Roja». Domingo, 12-11-2005, p. 6-7 [Consulta: 14 febrer 2013].
↑ «Temps d'interseccions: La Joventut Comunista de Catalunya (1970-1980) - Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia» (en català). Fundació Ferrer i Guàrdia.
↑ Colomines, Agustí. «El pes de la culpa» (en català). [Consulta: 7 desembre 2017].
↑ «Nations and Nationalism - Editorial Board - Wiley Online Library» (en anglès). Nations and Nationalism. DOI: 10.1111/(issn)1469-8129/homepage/editorialboard.html.
↑ «ASEN's International Advisory Council».
↑ Izquierdo, Santiago. «Fonaments socials i culturals del primer catalanisme» (en català). Caràcters, 2003. [Consulta: 7 desembre 2017].
↑ «El pedagog Miquel Àngel Essomba, nou director d'Unescocat». aldia.cat, 18-02-2008. [Consulta: 16 abril 2015].
↑ «Agustí Colomines, nou president de l'Institut Linguapax». 324.cat, 22-03-2013. [Consulta: 23 març 2013].
↑ «Agustí Colomines». El singular digital, 09-05-2011. [Consulta: 9 maig 2011].
↑ Mas i Gavarró, Artur. «El catalanisme, energia i esperança per a un país millor». CiU. [Consulta: 30 desembre 2015].
↑ Bou, Lluís «Agustí Colomines: "Tanco una etapa a la CatDem, m'allunyo de l'aspecte partidista"». El Món, 21-03-2013 [Consulta: 30 desembre 2015].
↑ agusticolomines. «La CatDem i jo, la veritat», 01-09-2015. [Consulta: 19 desembre 2019].
↑ «Agustí Colomines abandona la direcció de la fundació CatDem». Vilaweb, 22-03-2013. [Consulta: 23 març 2013].
↑ «Dimiteix el director de la fundació de CDC». El Punt Avui, 22-03-2013, p.6. B20.249-1976 [Consulta: Març 2013].
↑ «A reveure. Comiat d'Agustí Colomines». Fundació CatDem. [Consulta: 30 desembre 2015].
↑ «Nacionalitats». [Consulta: 26 novembre 2014].
↑ «Nesix la plataforma Volem». ACN, 24-10-2014. [Consulta: 26 novembre 2014].
↑ «VolemCatalunya.cat». [Consulta: 26 novembre 2014].
↑ Generalitat de Catalunya «Decret de nomenament». DOGC, 02-02-2016.
↑ «European Public Mosaic (EPuM). Open Journal on Public Service» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2017].
↑ «Millo justifica el cessament de Colomines per “situar-se al marge de la llei”». [Consulta: 27 abril 2018].
↑ «Los hombres de Puigdemont trazan la estrategia legitimista» (en castellà). Crónica Global, 31-01-2018. [Consulta: 1r desembre 2018].
↑ «Què és i què defensa el Moviment 1 d’Octubre?» (en català). VilaWeb. [Consulta: 11 juny 2018].
↑ Esculies, Joan «Opinió | La Crida Nacional, el ‘melting pot’ independentista» (en català). El País, 21-07-2018.
↑ «Acció per la República inicia su proceso fundacional» (en castellà), 29-11-2019. [Consulta: 19 desembre 2019].
↑ «JxRep sólo avalaría una confluencia con PDeCAT si es como la de JxCat el 21D». [Consulta: 2 març 2019].
↑ «Agustí Colomines i Companys». AELC. [Consulta: 15 desembre 2013].
↑ «'Economia Digital' prescindeix dels seus dos únics columnistes indepes». [Consulta: 5 setembre 2017].
↑ «EL PASSAT QUE NO PASSA» (en català). [Consulta: 25 novembre 2017].
↑ «Información de A&a-traficants D'idees Sl. | Guía Empresas». [Consulta: 5 setembre 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agustí_Colomines_i_Companys&oldid=23970990»
Darrera modificació: 4 jul 2020 a les 16:38
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 4 jul 2020 a les 16:38. | 0.68016 | curate | {"ca": 0.8781994704324801, "mk": 0.000264783759929391, "en": 0.04068843777581642, "uu": 0.001323918799646955, "sr": 0.000353045013239188, "es": 0.031067961165048542, "fr": 0.003618711385701677, "pt": 0.008914386584289497, "sv": 0.010679611650485437, "ru": 0.009532215357458075, "eu": 0.000353045013239188, "it": 0.012797881729920565, "nl": 0.001500441306266549, "de": 0.000706090026478376} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Agust%C3%AD_Colomines |
mc4_ca_20230418_2_332011 | Arxius de scrabble catalunya - Scrabble Escolar
scrabble catalunya
9 de maig de 2019 per Scrabble Escolar
Després de setmanes de preparació, tallers i cursos en els centres educatius que han participat aquesta temporada, amb més de 33200 alumnes i de les finals prèvies d’aquesta categoria, 120 participants representaran a les seves escoles i ciutats. Ens complau convidar-vos a participar a la Gran Final de 1r i 2n de Secundària del X … Llegiu mésGRAN FINAL, 1r-2n d’ESO Altafulla (Tarragona) X Campionat de Scrabble Escolar dels Països Catalans 2019
Categories Finals Etiquetes Campionat Escolar, Gran Final de Scrabble, scrabble catalunya, Scrabble Escolar, scrabble espanya, scrabble europa Deixa un comentari | 0.664576 | curate | {"ca": 0.747887323943662, "en": 0.02535211267605634, "pt": 0.2267605633802817} | http://scrabbleescolar.cat/tag/scrabble-catalunya/ |
macocu_ca_20230731_1_112057 | Poste amb punta tractat i pelat Ø 12/14cm
PAP1214250
Poste amb punta tractat classe4 pelat Ø12/14x250cm
11,71 € | 0 | curate | {"ca": 0.8425925925925926, "en": 0.09259259259259259, "fr": 0.06481481481481481} | |
naciodigital_ca_20220331_0_377153 | Cal recordar que des de fa ja unes quantes edicions, les parades que participen en el Mercat de les Oportunitats mostren una unificació respecte a l’etiquetatge dels productes, així com el lliurament de bosses de color groc amb el logotip d’aquest esdeveniment comercial amb l’objectiu de dotar-lo de personalitat pròpia.
A més, i com ja es ve fent en les darreres edicions, l'organització del mercat instal·larà atraccions per als més petits, els quals també podran participar en diversos tallers i jocs.
L'organització d'aquest esdeveniment comercial preveu que en cas de pluja, aquest mercat es pugui celebrar als porxos del carrer Major. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/6048/torna-mercat-oportunitats-seu-urgell |
crawling-populars_ca_20200525_42_82531 | Va ser un èxit mundial que va portar la cantant gal·lesa Duffy a vendre nou milions de còpies del seu primer disc, Rockferry, i li va fer guanyar un premi Grammy. Dos anys després, Duffy va publicar un segon disc que va passar desapercebut i, de sobte, aquesta prometedora cantant va desaparèixer de l’esfera pública. Durant deu anys no n’hem sabut res més, fins que aquest dimarts, a través del seu perfil d’Instagram, ha explicat els motius que la van apartar de la música.
Duffy, que ara té 35 anys, explica que la van segrestar i la van violar. La cantant admet que li ha estat molt difícil explicar per primera vegada els motius pels quals es va apartar de la música, però que ara s’ha vist amb la força suficient per contestar a tots aquells que es preguntaven què havia sigut d’ella: que va ser víctima d’una violació, que un desconegut la van drogar i la van retenir durant diversos dies.
You can only imagine the amount of times I thought about writing this. The way I would write it, how I would feel thereafter. Well, not entirely sure why now is the right time, and what it is that feels exciting and liberating for me to talk. I cannot explain it. Many of you wonder what happened to me, where did I disappear to and why. A journalist contacted me, he found a way to reach me and I told him everything this past summer. He was kind and it felt so amazing to finally speak. The truth is, and please trust me I am ok and safe now, I was raped and drugged and held captive over some days. Of course I survived. The recovery took time. There’s no light way to say it. But I can tell you in the last decade, the thousands and thousands of days I committed to wanting to feel the sunshine in my heart again, the sun does now shine. You wonder why I did not choose to use my voice to express my pain? I did not want to show the world the sadness in my eyes. I asked myself, how can I sing from the heart if it is broken? And slowly it unbroke. In the following weeks I will be posting a spoken interview. If you have any questions I would like to answer them, in the spoken interview, if I can. I have a sacred love and sincere appreciation for your kindness over the years. You have been friends. I want to thank you for that x Duffy Please respect this is a gentle move for me to make, for myself, and I do not want any intrusion to my family. Please support me to make this a positive experience.
A post shared by @ duffy on Feb 25, 2020 at 10:12am PST
La recuperació ha trigat el seu temps, diu, i no volia que la gent veiés la seva tristesa. Ara, arran de la conversa amb un periodista l’estiu passat, Duffy assegura que finalment ha trobat la manera de comunicar-ho. Duffy acaba reclamant als seguidors que l’ajudin a fer d’aquest moment una experiència positiva i avança que en les properes setmanes apareixerà una entrevista en què parlarà de tot.
Notícia
26 Febrer 2020
Arran de les recomanacions de les autoritats de quedar-se a casa per contenir el nou coronavirus, ha sortit “Yo me quedo en casa festival“. View...
Ja és oficial: segons l’OMS, el coronavirus ja és una pandèmia i afecta tothom per igual. D’altra banda, ja sabem quines són les recomanacions de...
Arran de les recomanacions de les autoritats de quedar-se a casa per contenir el nou coronavirus, ha sortit “Yo me quedo en casa festival“. View...
Ja és oficial: segons l’OMS, el coronavirus ja és una pandèmia i afecta tothom per igual. D’altra banda, ja sabem quines són les recomanacions de...
Billie Eilish, s’ha convertit en una de les artistes més importants a tot el món, això fa que molta gent opini d’ella, tant positivament com...
RAC105 | 0.514076 | curate | {"ca": 0.5625871201561193, "en": 0.42988569835517143, "pt": 0.0019514914970727628, "uk": 0.0039029829941455256, "zh": 0.0016727069974909396} | : /noticia/duffy-reapareix-explica-per-que-es-va-allunyar-de-la-musica |
cawac_ca_20200528_7_35322 | BENEDICCIÓ DE TERMES Dissabte 25 de maig de 2013 13.00 h Celebració de la paraula 13.45 h Benedicció de termes Coca i vi per a tothom! La Patrona de la Vall d'Àssua us espera! Organitza: Associació de Veïns i Veïnes de Bernui Fotografia de la Mare de Déu per cortesia de Miguel-Ángel Ramon Maramon | 0.72669 | curate | {"ca": 1.0} | http://sort.cat/tag/bernui/ |
cawac_ca_20200528_7_41864 | Els Patges Reials recullen les cartes dels nens i nenes de Riudellots (2013/01/07)
Els Patges Reials han recollit les cartes dels nens i nenes de Riudellots de la Selva aquest dijous 3 de gener. La recollida de cartes, que s’ha fet a la sala polivalent de l’Ajuntament, ha comptat amb més d’una cinquantena d’infants.
Els nens i nenes que tenien feta la seva carta l’han pogut entregar als Patges Reials. L’alcaldessa de Riudellots, Montserrat Roura, els ha donat la benvinguda a la població. | 0.73828 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.riudellots.cat/portada_noticia_detall.asp?id_new=592 |
cawac_ca_20200528_10_22941 | Preguntes més freqüents (PMF)
Informació sobre legislació i drets lingüístics
Si voleu informació sobre la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística o consultar un recull de normativa legal en diversos àmbits sobre la llengua a Catalunya, us recomanem que visiteu l'enllaç: | 0.699594 | curate | {"ca": 1.0} | http://cpnl.cat/faqs/19/informacio-sobre-legislacio-i-drets-linguistics |
macocu_ca_20230731_9_446924 | Esdeveniment: 'Termini de preinscripció per al curs 2018-2019 per a Educació Infantil, Primària i ESO'
Els terminis de presentació de sol·licituds previstos per al segon cicle d'educació infantil (3-6 anys), primària i secundària obligatòria s'obren el dia 13 fins el dia 24 d'abril. Al nostre web poden trobar tota la informació que necessiten conèixer per fer la sol·licitud de la plaça escolar al nostre centre. | 0.751928 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_497459 | Quadre mèdic
Quadre mèdic
Interès Mutu/Vida de Parella/Fills/Amb quants anys es porten els infants al dentista?
Per Revista Interès Mutu - 04/01/22
Fa pocs anys hauríem respost «quan han acabat la dentició de llet», però més cap aquí s’ha arribat a la conclusió que val més quan tenen vora un any.
Les dents de llet, en general, ja han sortit totes quan l’infant té cap a 30 o 36 mesos. Aleshores el nen amb dentició normal té aquestes peces dentals:
Vuit incisives (dents), quatre a la mandíbula superior i quatre a la inferior
Quatre canines (ullals), dues a cada mandíbula
Vuit molars (queixals), dos a cada mandíbula
En total són vint dents.
Amb tres anys, pot ser que l’infant hagi rebut algun cop o hagi tingut traumatismes que podrien haver afectat alguna dent. I, probablement, també té alguna dent corcada. Si tractem aquestes dents i queixals ràpidament potser ens estalviarem problemes en el futur, a banda que previndrem qualsevol malformació. Per això cal avançar la visita al dentista.
Per què és important una dentició harmònica
És cabdal que les dents tinguin una forma normal i estiguin ben col·locades, no únicament per raons estètiques. El maxil·lar superior ha d’encaixar perfectament amb l’inferior, sense que les dents s’amunteguin, de manera que les del queix superior tinguin un contacte adequat amb les del queix inferior, i no hi pot haver cap espai buit entre totes dues parts: això s’anomena una mossegada correcta o, en termes mèdics, una oclusió correcta.
L’oclusió defectuosa pot tenir com a conseqüència la càries i els problemes gingivals, és a dir, de les genives, a part que en alguns casos comporta trastorns de l’articulació de la mandíbula, i és possible que tant les barres i els músculs que intervenen en la masticació arribin a fer mal quan masteguem. Per això és important aplicar l’ortodòncia dental.
Uns quants consells sobre la dentició dels fills
Raspallada de dents: com més aviat comença a raspallar-se-les millor. Hi pot ajudar si ho planteges com un joc i li dones un cop de mà fins que sigui capaç de raspallar-se-les tot sol (cap als sis anys si fa no fa). Cal fer servir un raspall d’una mida apropiada.
Pasta de dents: també hi ajuda que la pasta de dents tingui bon gust. Els dentífrics infantils han d’incloure fluor, amb efecte protector contra les càries.
Pel cap baix s’han de raspallar les dents un parell de cops al dia: al matí, després d’esmorzar, i a la nit, abans d’anar a dormir. De manera ideal, també després de cada àpat.
Molt important: els dolços
A hores d’ara tothom sap que l’excés de sucre és perjudicial per a l’organisme, però també fa mal a les dents. Alimenten els bacteris que produeixen les càries dentals. En aquest sentit, una allau de llaminadures, normalment carregades de sucre, és nefasta.
Ara bé, no únicament les llaminadures són perjudicials, sinó que hi ha molts altres aliments que contenen glucosa, sacarosa, fructosa, maltosa i altres derivats, com ara els sucs industrials i les begudes amb gas.
No s’ha d’eliminar el sucre de la dieta, però sí que cal limitar-ne el consum. Tot seguit te n’expliquem algunes estratègies:
Així que comencin a prendre aliments sòlids, acostuma’ls a tota mena de gustos, i no tan sols al sucre.
Limita el consum de sucs industrials: un bric de 200 ml conté tot el sucre que necessita una criatura al dia.
Recompensa’ls amb alguna cosa que no siguin llaminadures o dolços: contes, joguines, llapis de colors. | 0.803827 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_11_406284 | la cançó del divendres (CdD): Nashville Parent (Lambchop)
Aquesta nit actuaran a la sala Apolo, de BCN, els LAMBCHOP, que estan fent gira per Europa per presentar el seu últim disc, Mr. M (2012), un dels sobrenoms del seu amic i col·lega, el cantautor Vic Chesnutt, que es va suïcidar fa un parell d'anys, als 45, aclaparat pels deutes de la despesa mèdica per les seqüeles d'un greu accident de trànsit que l'havia deixat paraplègic als 18 anys.
L'àlbum està rebent molt bona crítica i sembla a l'alçada d'altres grans discos seus com el segon, How I Quit Smoking (1996) o el cinquè dels deu publicats, Nixon (2000), que els van convertir en un dels grups més interessants de la dècada dels 90.
Es tracta d'una banda de Nashville (Tennessee, USA), liderada indiscutiblement pel cantant i compositor Kurt Wagner, que s'acompanya d'un nombre variable de músics en cada gravació, arribant en ocasions fins a tretze membres que toquen una àmplia gama d'instruments com guitarres, banjo, flauta, violins, viola, violoncel, farsina o clarinet, amb els que descriuen un paisatge sonor sobri però elegant i emocionalment demolidor, uns altres que posen la pell de gallina, vaja.
Classificats habitualment dintre del country alternatiu, practiquen un estil molt eclèctic, amb influències del folk, el post-rock, la música lounge i, per sobre de tot, el soul, amb moments que en recorden a Marvin Gaye, Curtis Mayfield i, fins i tot, a Otis Redding, amb un "falsete" en alguns temes que contrasta amb la habitualment greu i rotunda veu del líder.
Malgrat la delicadesa dels arranjaments de cordes i vents, la seva música no sona recarregada, tot sembla estar al seu lloc en aquest poti-poti d'estils, amb el country tradicional de Nashville en un extrem i l’indie-rock a l'altre, el que, en algun moment, els apropa, potser més conceptualment que musicalment a Wilco o The Jayhawks, però amb el soul com a influència principal.
De Nixon, el seu disc més lloat, que tracta sobre el tristament famós president del cas Watergate, m'agrada especialment la CdD d'avui. Desprès d'escoltar-la algú dubta de que el country també pot ser cool?
- LAMBCHOP. Nashville Parent. Nixon (2000).
La cançó del divendres (CdD) 30 de març de 2012 a les 7:39
Comunico als seguidors del blog que el proper divendres no es publicarà la CdD.
I Want To Live (Aphrodite's Child)
The Law Have Changed (The New Pornographers) | 0.889649 | curate | {"ca": 0.9498736310025274, "ja": 0.004633529907329402, "en": 0.040016849199663015, "es": 0.005475989890480202} | http://lacancodeldivendres.blogspot.com/2012/03/nashville-parent-lambchop.html |
macocu_ca_20230731_8_398657 | Geogràfics: * Visuals: persona (retrat de persona) Cronològics: * Paraules relacionades: Lloret i Orriols, Antoni \ físic \ CERN \ atòmic | 0.620405 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_12_616996 | Contínuament estem ampliant les funcionalitats de la gestió de campionats per facilitar-ne la seva gestió i la informació amb els inscrits. Els punts millorats són: * Gestió de les reserves: Tenim la possibilitat de que a l’hora de la inscripció el jugador pugui...
Estàs pensant en construir una pista de pàdel? Aquí trobarás les facilitats i comoditats per a la construcció de pistes de pàdel. T’oferirem assessorament, t’informarem de les diferents possibiliats, buscarem la...
Ja estem a l’estiu, època associada al descans i vacances. Aprofites el temps lliure per seguir practicant el teu esport preferit o prefereixes descansar i gaudir de la família? Et presentem una sèrie de raons pels quals no deixar de practicar pàdel. Si no...
Actualitat World Pàdel Tour
El passat 9 de Juliol vam tenir l’oportunitat de gaudir a Mijas-Costa del Sol la Final del World Padel Tour 2017 al Club Cerrado Del Águila. El resultat de la mateixa va ser el següent: Categoria Masculina: Categoria Femenina: En el rànquing d’inscrits en... | 0.76916 | curate | {"ca": 0.9921259842519685, "it": 0.007874015748031496} | http://blog.reservaplay.cat/ca/ |
oscar-2301_ca_20230418_5_3982 | Per a una correcta visualització el navegador ha de suportar i tenir habilitat javascript. L'aplicació proporciona mètodes alternatius no script a totes les accions amb scripting.
Introdueixi els criteris de recerca desitjats en el següent formulari.
dades de la licitació
Organisme - Cercar
Id Organisme
Expedient
Objecte
Modalidade Concessió d'obres Concessió de serveis 91 92 93 94 95 96 97 98 99 89 Obres Subministres Serveis Contracte Administratiu Especial Altres Contracte privat Patrimonial Concessió de serveis Concessió de serveis públics
Procediment XNL Basat en Acord marc o Sistema Dinà mic Registre de Licitadors Obert Restringit Contracte Menor Negociat amb Publicitat Diàleg Competitiu Licitació amb Negociació Negociat sense Publicitat Obert Simplificat Negociat sense Publicitat TRLCSP Concurs de Projectes Associació per a la Innovació Altres
Forma d'adjudicació No Aplicable Concurs Negociat Pluralitat de Criteris Subhasta Únic Criteri Preu
Import des de
Importe fins
Fi licitació des de (dd/mm/aaaa)
Fi licitació fins a (dd/mm/aaaa)
Sistema de contractació Establiment de l'acord marc Contracte basat en un acord marc Establiment del sistema dinàmic d'adquisició Contracte basat en un sistema dinàmic d'adquisició | 0.766008 | curate | {"ca": 0.9795081967213115, "fr": 0.020491803278688523} | https://seucontractacio.bsmsa.cat/licitacion/busquedaAvanzConc.do;jsessionid=JOTMDzkPmNisdezx4jgloThgQlxElMb0-1rEw-fk |
macocu_ca_20230731_1_40316 | Missatge del propietari
És una Casa de pagès rehabilitada utilitzant materials nobles d’abans i barrejant-los amb elements actuals. Es troba en un entorn de muntanya. La casa ofereix a l’hoste totes les comoditats en una atmosfera acollidora. Permet gaudir de totes les possibilitats que ofereix l’entorn, donar tranquils passejos entre boscos i camps, i diferents excursions per visitar les meravelles de la natura. | 0.709597 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_292194 | Calafell "A" - F.E. Atlètic V. "A"
En vistes de com li anat la pretemporada al Infantil A teníem molts dubtes del rendiment que podrien oferir avui el nois. Primers minuts de tanteig però ja amb algun susto a les dues porteries , partit mes controlat al centre del camp pel Calafell però que amb solidesa defensiva els vilafranquins contrarrestaven aquest domini que es desfeia a l’hora d’acabar els atacs que en mes o menys !apurus” eren neutralitzats per la defensa de la fundació.
En varies ocasions els nois del Cristian van sortir al contraatac arribant a acabar les jugades que van ser ben resoltes pel porter del Calafell amb aturades de mèrit. Fins al minut 30” que amb una contra el Cubi fa una bona passada a l’Oriol Muñoz que remata la pilota dins de la red fent el 0-1 Per els Vilafranquins. Alegria que va durar un minut, que es el que van trigar els del baix Penedès per fer l’empat, Jugada de “barullu” dins l’àrea visitant, no es treu la pilota amb contundència i desprès de diverses rematades puja l’1-1 al marcador.
Tot seguit arribarem al descans i en la reanudació els de Calafell van dominar una altra vegada el joc al centre del camp però,com a la primera part, els de l’atlètic van exhibir una intensitat que feia dies que esperàvem, els atacs dels de Calafell no eren massa efectius i no trobaven porta, en canvi les contres vilafranquines, que van ser poques, van necessitar de grans aturades del porter local per que no pugessin al marcador.
Al final del partit molts corners a favor dels locals però amb poc perill tot i que generaven molta por de que no entres qualsevol rematada a la nostre porteria. Sense gairebé temps per mes van tenir una falta a pocs metres del area local. La falta es va executar bastant be però amb no massa força i un altra vegada el porter local va fer una bona aturada.
Resumint podríem haver guanyat també podríem haver perdut ens enduem un punt que molta falta farà aquesta temporada. Dissabte proper a les 10,30 hores al municipal vilafranquí rebrem la visita del Cambrils esperem que la sort estigui de la nostre part. | 0.863922 | curate | {"en": 0.009196515004840271, "ca": 0.925459825750242, "es": 0.06534365924491771} | https://www.fundacioatleticvilafranca.cat/blog/infantil/13-cronica-infantil-a/913-comencar-puntuant-no-esta-malament |
macocu_ca_20230731_1_194705 | Dimecres passat, 16 de març, va tenir lloc l’última sessió del cicle de converses SOCIETAT PANTALLA, comissariat i moderat per Manel González-Piñero. L’objectiu del cicle ha estat obrir un espai de reflexió sobre quin ús han de tenir les pantalles en les nostres vides i quin poder tenen. Observar l’auditori ple les tres sessions ens va evidenciar l’interès que existeix per conèixer més i millor allò que no observem en la nostra interacció amb les pantalles però que determina les nostres decisions, el nostre comportament i la construcció futura de la nostra societat.
Els nous divulgadors arriben a públics molt especialitzats, però alhora es treballa a gran velocitat i a vegades no es contrasten o s’investiguen prou les fonts d’informació, perquè arribar el primer esdevé el més important. Els algorismes de les plataformes premien les notícies impactants, i el model de finançament es basa en els clics. Però és aquest el tipus d’informació que demana la societat?
Com a moderador, en Manel González, proposava una sèrie de temes i de qüestions com: Què és comunicar? Qui comunica? El comunicador és lliure o la plataforma dirigeix d’alguna forma el discurs? Com es genera la confiança? Quina nova societat d’informació estem creant? Els nous divulgadors, informar o predicar?
La Xantal Llavina, iniciava recalcant que l’audiència i la publicitat s’han segmentat molt amb la irrupció d’internet, disparant el consum de contingut en plataformes com Youtube, Netflix, Instagram... La la capacitat de conèixer a la audiència que tenen aquestes plataformes tecnològiques és vital per a aquesta segmentació en nínxols. Tenim una audiència molt compartimentada on les persones majors consumeixen TV i ràdio i els joves consumeixen contingut a les xarxes socials.
En Roc Massaguer destacava tres punts, l’autenticitat del contingut (pots identificar-te amb el comunicador), la complicitat i la transgressió (el poder explicar les coses sense els filtres de la televisió). En Roc afegia que tots tenim un dispositiu a través del qual veiem el món i això ens condiciona, perquè aquests dispositius no són neutres. No sols volem opinar sinó que volem ser el nostre propi mitjà de comunicació.
La Gemma Galdón ens explicava com la societat es va creure en el seu moment que la digitalització anava a democratitzar la informació i com el resultat ha estat, entre altres, tenir un contingut polaritzat, ja que genera més “engagement”. Afegia que les plataformes es regeixen amb un algorisme canviant, que deixa desprotegit al treballador de la plataforma, al creador de contingut. Igualment la Gemma va destacar els dos tipus d’addicions que es generen respecte als canals clàssics de TV o les xarxes socials, en el primer cas (TV) l’addicció ve per dedicar-li molt temps i en el cas de les xarxes socials la addicció radica en el fet que el sentiment de validació de la persona provingui d’aquest mitjà de comunicació.
La Nuria Oliver, ens reafirmava que vivim en una societat pantalla, en la qual hi ha pràcticament el doble de dispositius mòbils que humans. Fem un ús intensiu de les pantalles, amb tot el positiu que això porta, com la telemedicina, la inclusió financera etc. Però també porta amb si un costat fosc, unes implicacions directes a nivell individual i col·lectiu. Som d’alguna manera manipulats a partir de l’algorisme i això comporta impactes físics, emocionals... La Nuria afegia que el potencial per a ajudar és enorme, amb la programació persuasiva (esport, medicació etc.) però que cal treballar-ho bé, matisant els algorismes i navegant amb cura. Concloïa ressaltant que se’ns diu que estem davant un determinisme tecnològic inevitable, però que no és així i que com a societat hem de decidir com usarem la tecnologia.
La Esther Paniagua començava recordant-nos l’addicció generalitzada que existeix a internet i com el nostre cervell segueix biaixos cognitius i aquesta combinació és emprada per a manipular a la població. En aquest sentit les plataformes tecnològiques per a la comunicació, tenen un impacte positiu relatiu a que permeten a tothom expressar-te i un negatiu i és que, en premiar el contingut viral independentment de la veracitat, agreugen en una certa part el problema. Finalitzava dient que en el futur el més important no serà la innovació tecnològica sinó els valors i decisions morals que apliquem, ressaltant el paper que tenim, com a ciutadans de ple dret, de formar part en el desenvolupament d’aquestes tecnologies i en la seva governança.
La Karina Gibert, ressaltava la importància de comptar amb equips diversos en el disseny de la Intel·ligència Artificial i de la tecnologia, per a no propagar els biaixos personals. Indicava que el fet que hi hagi una diversitat matisa i suavitza aquests biaixos personals que podem tenir cadascun. La Karina comentava igualment que anem cap a una època de trànsit de dades, en la qual no sols es determina que coses t’agraden sinó si ets apte o no per a donar-te o no una hipoteca “data driven”. En aquest sentit afegia que els consumidors hem de decidir quins productes usar i com, sent la nostra responsabilitat triar i d’aquesta manera regir el destí de la tecnologia. | 0.868941 | curate | {"ca": 0.9921981665691437, "it": 0.0025355958650282815, "pt": 0.0052662375658279695} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_230190 | Mireu les diferències de participació entre els barris més unionistes (fregant baixades de 40 punts) i els més independentistes (baixades de menys de 25 punts), per no parlar que a la Catalunya rural han estat encara menors. No només no hem eixamplat sinó que hem retrocedit, si tenim en compte que a les properes eleccions tot això s'equilibrarà molt. No m'extranyaria que hi hagi independentistes que han votat PSC o Comuns (i que haguem perdut votants pel que fa al balanç de tranferència de vot) però que això hagi estat compensat per la major abstenció unionista.https://public.tableau.com/profile/resultats.electorals.de.terrassa#!/vizhome/EleccionsParlamentCatalunyaComparativa2021-2017/Barris
Les enquestes que van sortint periòdicament ens dónen una idea d'on som. Però això que importa ara? Que tenim un referèndum a tocar potser? Aquí hi havia unes eleccions i les hem guanyat; i això és com en l'esport: els resultats són el què compten, no si has fet més o menys bon partit.I ens mereixem una bona notícia com aquesta, coi.
No fotem, hi ha una important conjectura política que diu que el suport a la independència va augmentat gota a gota i que en un futur no del tot identificat l'ampliació de la base serà tal que l'Estat castellà ja no podrà oposar-se a un referèndum, aconseguint així la independència de forma fina i segura. I aquesta conjectura és la base racional d'una estratègia política. De no ser certa aquella, esdevindria aquesta un anar fent i criant pèl, una manera de tranquil·litzar la granota mentre s'arriba al punt d'ebullició.
Biel escrigué: No fotem, hi ha una important conjectura política que diu que el suport a la independència va augmentat gota a gota i que en un futur no del tot identificat l'ampliació de la base serà tal que l'Estat castellà ja no podrà oposar-se a un referèndum, aconseguint així la independència de forma fina i segura. I aquesta conjectura és la base racional d'una estratègia política. De no ser certa aquella, esdevindria aquesta un anar fent i criant pèl, una manera de tranquil·litzar la granota mentre s'arriba al punt d'ebullició.Les granotes donen per a molt joc | 0.773936 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_149979 | 2013-07660 Ajuntament de Cabra del Camp EDICTE DE L’ AJUNTAMENT DE CABRA DEL CAMP L’expedient de suplement de crèdit i crèdit extraordinari número 2013-01, finançat mitjançant el romanent de Tresoreria per a despeses generals del pressupost vigent de la corporació, s’ha publicat al BOP número 121, del dia 25 de maig de 2013, i no s’hi ha presentat cap reclamació ni cap suggeriment. L’expedient ha quedat definitivament aprovat en data 13 de juny de 2013 i es fan públics els capítols modificats. La quantitat definitiva dels capítols és la següent: Suplements de crèdit: DESPESES Inicial Modificacions Definitiu Capítol II 28.200,00 17.000,00 45.200,00 Capítol VI 12.000,00 8.500,00 20.500,00 Crèdits extraordinaris: DESPESES MODIFICACIONS DEFINITIU CAPÍTOL IV 500 500 CAPÍTOL VI 7.000,00 7.000,00 Total altes crèdits: 33.000,00 Finançament: Romanent líquid de Tresoreria no afectat i disponible: 33.000,00 Contra l’aprovació definitiva, les persones legitimades podran interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos des de l’endemà de la publicació d’aquest anunci. Cabra del Camp, 21 de juny de 2013. L’alcalde, Andreu Ferré Targa. ... Text complet disponible al PDF | 0.872093 | curate | {"ca": 0.9741784037558685, "es": 0.023474178403755867, "sh": 0.002347417840375587} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_791375 | Arran de la notícia sobre la incorporació de lletra a l'himne espanyol, les respostes en d'altres fils d'alguns usuaris m'han fet reflexionar: Catalunya té els Segadors, les Illes tenen la Balanguera i el País Valencià la Moixeranga... Però caldria un himne per al conjunt de la nostra nació? per al conjunt dels Països Catalans?
està clar que la muixeranga
La Muixeranga és la millor!! ! | 0.728558 | curate | {"ca": 0.9973958333333334, "fr": 0.0026041666666666665} | |
macocu_ca_20230731_4_471552 | JORDI MERCADÉ. LA PINTURA COM A HIPÒTESI D'EXISTÈNCIA
El Centre d'Art Sant Mònica manté una línia d'exposicions que té per objectiu presentar l'obra dels artistes de la segona avantguarda i el Museu de Valls s'ha esforçat en els darrers anys per donar a conèixer el treball dels creadors d'origen vallenc més destacats. En Jordi, nom artístic de Jordi Me...
Descripció
El Centre d'Art Sant Mònica manté una línia d'exposicions que té per objectiu presentar l'obra dels artistes de la segona avantguarda i el Museu de Valls s'ha esforçat en els darrers anys per donar a conèixer el treball dels creadors d'origen vallenc més destacats. En Jordi, nom artístic de Jordi Mercadé, conflueixen els interessos i aquesta coincidència ha fet possible elaborar l'exposició i el catàleg que ara us oferim, en els quals es fa una lectura de l'obra plàstica de Jordi amb la mostra d'una àmplia selcció de pintures, l'estudi crític i documental i la revisió històrica de la seva trajectòria. | 0.674085 | curate | {"es": 0.014418125643666324, "en": 0.03913491246138002, "ca": 0.9464469618949537} | |
mc4_ca_20230418_16_729217 | Oficontrol · BDP | Software per Comerç y Hostaleria
BDP net HOSTALERIA
Aquest programa de gestió i punt de venda tàctil desenvolupat per BDP per a Bars, Cafeteries i Restaurants, és un dels més potents que existeixen en aquests dies al mercat
BDP net Servei a domicili
Els negocis de restauració amb lliurament a domicili cada vegada són més nombrosos i habituals. BDP ha desenvolupat un programa de gestió tàctil, que a més de les opcions d'hostaleria compta amb altres pròpies de la gestió de servei a domicili
BDP Comerç
El programa de gestió tàctil en punt de venda desenvolupat per BDP ofereix una àmplia gamma d'opcions de molt fàcil maneig que permeten controlar de forma eficaç la venda dels productes
BDP Fleques i pastisseries
El negoci de les fleques i pastisseries tenen unes característiques pròpies que el diferencien d'altres tipus de negocis de venda al públic. Gràcies a BDP es pot controlar i ser eficaç en el treball
BDP Talla i color
BDP Moda és un programa tàctil de gestió i comerç, fàcil i eficaç, que permet controlar el negoci tenint en compte tots els seus aspectes més característics: des de la compra a proveïdors, les talles i els colors, fins a la venda final
BDP Discoteques
L'increment de locals d'oci, així com la complexitat de la gestió d'aquest tipus de negocis, requereixen cada vegada més de les eines adequades que permetin controlar els detalls de la seva gestió i agilitzar així el treball
El procés de configuració inicial de SIOGES / one, permet de manera molt senzilla, introduir en el programa tots els mestres necessaris per poder introduir tiquets de venda
SIOGES/Pro és una versió avançada de SIOGES/One amb funcionalitats extra
SIODROID és un conjunt d'aplicacions innovadores desenvolupades en Android, per a la gestió de punts de venda | 0.810099 | curate | {"ca": 0.9429055963821368, "en": 0.04296212549462974, "ro": 0.014132278123233465} | https://www.oficontrol.com/ca/comerc-i-hostaleria/software-tpv/ |
mc4_ca_20230418_0_268052 | Poboleda - TERRA CATALANA
Visita Poboleda
Catalunya // Priorat // Poboleda // Inici
Tel.. 977827097 | Fax. 977827036
Poboleda, municipi amb 13,76 km2 de superfície, on hi viuen 361 habitants anomenats poboledans . Consulta les dades generals, l'ajuntament, els hotels, les cases rurals, els càmpings, els restaurants, els resultats de les eleccions municipals 2015, les fotografies ...
Camping 2a. Categoria Poboleda
Adreça: Plaça de les Casetes, s/n
Casa de Poble Independent Can Borràs
Adreça: Major, 25
Adreça: Carretera. s/n
Adreça: C/ Raval, 16
IRPF base imposable del 2008: 13.292 € (13.550 €)
Treballadors aturats 2010: 20 (520)
Construcció: 4 Construcció: 20
Serveis: 22 Serveis: 16
7,33% 13,39%
13,87% 11,38%
89,53% 89,85% | 0.321819 | curate | {"pt": 0.1352112676056338, "ca": 0.6380281690140845, "en": 0.17746478873239438, "ru": 0.01267605633802817, "ko": 0.004225352112676056, "sv": 0.0323943661971831} | http://www.terracatalana.cat/poboleda/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_247804 | Claudia Pagès (Barcelona, 1990) treballa principalment amb text, publicant-lo a través de material imprès, instal·lacions, lectures sonores i performances, generant un llenguatge específic relacionat amb l'oralitat i el text parlat. Les performances de Claudia són recitals musicals en què els cossos naveguen a través de textos, poemes i cançons en un entorn contextualitzat. Durant els darrers anys, Pàges ha treballat rastrejant nous sistemes de distribució de mercaderies i les economies de la gentrificació. En els seus darrers treballs, Pàges s'ha enfocat als sistemes d'enviament i la seva connexió amb el llenguatge jurisdiccional, ambdós operant en un gerundi violent i constant. Pagès ha fet i participat en readings, performances i exposicions al MACBA, Barcelona (2021), Kunstverein Braunschweig, (2021), La Casa Encendida, Madrid (2021, 2016), HAU2 & CreamCake, Berlín (2019), Sharjah Art Found Sharjah UAE (2018), entre d'altres. Ha publicat amb Onomatopee (2020) i està preparant un nou llibre amb Wendy's Subway (2022).
Projectes
ARENAS / Claudia Pagès
Claudia Pagès
Durante el último año he desarrollado teóricamente lo que he llamado Violencia del Gerundio. A partir de ese tiempo verbal, he localizado formas de violencia del Estado y la administración, que... | 0.731785 | curate | {"ca": 0.8190401258851299, "es": 0.17073170731707318, "fr": 0.010228166797797011} | https://lapoderosa.es/en/node/415 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_51054 | Valia la pena anar a Madrid a fer el Troll, a bloquejar la política Espanyola i a arribar a molts catalans que només segueixen la política Espanyola i a presentar en societat a independentistes "diferents" dels de tota la vida, fet vital per guanyar.https://www.youtube.com/watch?v=8SMcu01agf8
Fot pena.Parla exageradament lent, és massa pedant i no diu res de nou sinó que sembla que va repetint sempre el mateix discurs. Té un nivell molt més baix que la majoria de portaveus. Continuo pensant que va ser un molt mal fitxatge per Esquerra i dubto que electoralment pugui portar cap mena de benefici.El discurs d'en Tardà va ser molt molt millor. Si segurament necessitaria algú que el substitueixi o complementi perquè ja porta anys al Congrés, però en Rufian no és l'indicat.
Exageres. Que no t'agradi el seu estil no vol dir que sigui un mal fitxatge d'ERC. A mi em sembla més interessant que l'estil robotitzat de Francesc Homs per exemple. | 0.803525 | curate | {"ca": 0.990405117270789, "fr": 0.009594882729211088} | |
macocu_ca_20230731_6_174577 | Segell automàtic allargat gran
Segell de goma per a 6 línies de text
56,40€
En aquest segell pots col·locar encapçalaments de grans dimensions, juntament amb dades bàsiques de l’empresa o fins i tot un paràgraf sencer. Pots combinar imatges i text d’una forma espaiada, ajudant a crear sensacions d’amplitud. Per personalitzar el gravat pots escollir entre les dues opcions que et proposem a sota. Comença ara, t’ho posem molt fàcil. Mida dels segell: 25 x 82 mm.
Segell automàtic allargat gran
El segell automàtic allargat gran correspon al model 45 de la gama Printer Line Estàndard de Colop. Tots ells incorporen nombroses innovacions patentades i un grapat de detalls tècnics que et facilitaran un marcatge fàcil i precís.
Si t’interessa una altra mesura de segell allargat pots anar a segells de goma allargats.
Recomanacions de disseny | 0.669208 | curate | {"ca": 0.9927623642943305, "en": 0.007237635705669481} | |
cawac_ca_20200528_3_116691 | Dades de contacte
/UNZIP Dispositiu de Suport i Mediació de les Arts visuals al Prat -
dimarts 14.01.2014
NOTÍCIES
29/10/2012
Resultat de la convocatòria d'arts visuals del Prat
La Convocatòria d'Arts Visuals del Prat /UNZIP 2013 ha rebut la participació de 31 propostes expositives, de les quals se n'han seleccionat 6, i de 30 projectes de producció, dels quals el jurat n'ha seleccionat 2.
El veredicte ha estat decidit per un jurat format per Jorge Luis Marzo, comissari i crític independent; Alexandra Laudo, comissària independent; Rafael Milán, cap de Cultura i Joventut de l'Ajuntament del Prat; Cristina Castells, tècnica de Cultura, responsable del programa d’Arts Visuals del Prat; i Lluc Mayol, coordinador d'/UNZIP i membre de l’Associació d’Amics de l’Art del Prat.
Els projectes seleccionats formaran part de la programació d'exposicions de la Sala d'Art Josep Bages de 2013.
Ús de galetes Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització. | 0.780909 | curate | {"ca": 0.9750223015165032, "de": 0.016057091882247992, "it": 0.008920606601248885} | http://www.unzip.elprat.cat/rss_detall/_H4QS29qxa73iC08S7D4Zt49S-nG6QoOIu9mNsGzWSZfnBrhqAkr1TD1oT8BTFOtnTvCYkkriCLBc-V-aDVIxBObhB7OnIs6Z |
mc4_ca_20230418_4_569260 | Aquest famós actor d'Élite té una cosa molt important a dir-te sobre el ciberbullying | Adolescents.cat
Aquest famós actor d'Élite té una cosa molt important a dir-te sobre el ciberbullying
per Redacció , 5 de febrer de 2019 a les 12:22 |
Entre els estudiants espanyols de 12 a 16 anys, el 6,9% considera haver patit ciberassetjament en els dos últims mesos i el 3,3% reconeix haver participat com a ciberassetjador. A més, almenys un de cada cinc infants i una de cada set nenes està implicat en episodis de ciberbullying. Traduint aquestes dades a una classe qualsevol, és possible dir que almenys 2 persones a cada classe s'han vist envoltades en situacions de ciberbullying, i això destrossa la vida de molts infants i adolescents.
Al Dia Internacional de la Internet Segura, UNICEF llança la campanya #2entuclase. Amb aquesta campanya, vol promoure entre els joves un canvi d'actitud i aturar l'assetjament i la violència a les escoles, particularment cap als infants dels col·lectius més vulnerables.
La campanya està protagonitzada per l'actor Miguel Bernadeau, conegut pel seu paper a Élite, que llança un poderós missatge que mai hauríem d'oblidar:"Podem acabar amb l'assetjament a les xarxes. Podem aturar els insults. Podem respectar. No callis, no siguis còmplice. Tu pots aturar-ho".
— UNICEF ComitéEspañol (@unicef_es) 5 de febrer de 2019
L'assetjament sexual a internet
L'assetjament sexual a internet afecta en una proporció més gran a les nenes. Segons l'informe d'UNICEF Los niños y las niñas de la brecha digital en España el 42,6% de les nenes afirmava haver sigut víctima d'algun tipus de violència o assetjament sexual online, davant d'un 35,9% dels nens.
Els més vulnerables i atacats són els formen part de col·lectius tradicionalment víctimes com els de la comunitat gitana, la infància migrada, els infants amb discapacitat o l'alumnat LGTBI.
El ciberassetjament pot causar un dany profund. Un insult o vexació pot arribar a moltes persones en molt poc temps. Igualment, és molt complex esborrar la petjada que deixa tant a l'entorn digital com a la vida de qui ho rep. La intimidació i el ciberbullying s'alimenten mútuament i formen una escala continua de comportament nociu. Les víctimes del ciberassetjament tenen més possibilitats de consumir alcohol i drogues i de faltar a classe que altres estudiants. També presenten una propensió més gran a treure males notes i patir de baixa autoestima i problemes de salut. Aturem-lo!
BULLYING, assetjament, ciberbulying
PER LA ANONIMA ACTUACIO
Per qqk el 7 de febrer de 2019 a les 18:45
no ets presidenta perq no vols xd
Per qqk el 7 de febrer de 2019 a les 18:38
aquest tioo💖
Per anonimeeee el 5 de febrer de 2019 a les 23:22
ja he vist el video que miguel bernadeu l'ha penjat al seu insta🤤🤤💖cada cop em flipa mes ekk
AYAYAYAY🤩
Per Anònim el 5 de febrer de 2019 a les 19:11
Hem puc cassar amb aquest home ja? de veritat, mes homes com aquest JA😍
Per Anònima el 5 de febrer de 2019 a les 21:37
Es una simple actuació per la qual li estan pagant ves a saber quina mortarada de diners per ser una persona famosa i d'influencia. A la realitat pot ser que sigui un autèntic capullo. No et deixis enganyar pels ulls, només veus el que aquest tipus de gent vol que vegis. No estic dient que sigui una mala persona, de fet no el conec de res i seria hipòcrita de part meva, amb el comentari que estic escrivint, que ho digués, però adolescents, hem d'entendre que ens manipulen amb aquest tipus de coses. Diu que has de ser tu mateix, i no seguir un exemple estipolat, però a la realitat, qui ho està dient es una persona famosa, amb influència sobretot amb les/els adolescents, que justament les noies consideren "molt guapo", "atractiu", (cal dir que no pas per a mi, però que hi farem). I això és el que influència a la resta de nois, en si ets alt, els ulls d'un color especial (que no sigui marró), en el color de cabells, el cos atlètic, la marca de la teva roba, les bambes que portis, el tipus de pentinat...És el que està de moda, perquè aquella persona ho porta, de manera que ja vols imitar, t'hi vols assemblar perquè aquest noi ho diu i té influéncia amb la resta de persones. El mateix passaria si fos el cas contrari, si ho digués una noia famosa que pels nois fos molt atractiva, amb un bon cul, uns bons pits, mes o menys alta, amb les cames llargues i primes, una cintura estreta, amb la panxa plana, els cabells llargs, llisos, un somriure bonic, els llavis mossuts, uns ulls grans i bonics, sense cap marca a la pell, que porti roba de marca, que es maquilli bé (rimmel, linia d'aigua dels ulls...), etc.,doncs passaria exactament el mateix, les noies i els nois, com és influent aniriem dient: "Has vist que ha dit aquest/a?" O "Has vist el video que ha fet tal persona per "x" motiu?" "És que quanta raó, em vull casar amb ell/a, a més mira que és guapo/a, tu li has vist la cara? És que mira quins ullassos. Aiii! Es que me lo/la comía entero, te lo digo enserio" I així seguim, d'aquesta manera li donem més importància a qui ho diu, que el missatge que intenta transmetre. Finalment, dir que estic totalment d'acord amb el que diu al video, però crec que hauria de sortir gent més "comuna", que tingui una vida "normal" sense ser actor (famós/a), o influent, genèricament i sigui l'àmbit en el que sigui, perquè d'aquesta manera ja no tindriem els ulls (i repeteixo): en QUI està dient el missatge, sino en el QUÈ diu el missatge. Ho sento pel text, però necessitava dir-ho.
Per Anònim el 5 de febrer de 2019 a les 17:39
És ven bé que la gent només fa cas a les persona famosa, la societat està tan malament que sort en tenim dels famosos que aprofiten el seu paper inportant perquè la gent escolti i entenguin que el ciberbullyng no és cap broma.
Per Anònim el 5 de febrer de 2019 a les 18:04
Tot i que pensa que gran part de la població no s'informa de les coses que moltes vegades s haurien de considerar importants. Els famosos tenen molta influència i a vegades és la manera de fer arribar info a la gent | 0.824153 | curate | {"ca": 0.9539186007399932, "pt": 0.005213588967373024, "es": 0.021022536158762192, "fr": 0.005213588967373024, "en": 0.005886310124453414, "id": 0.0015136226034308778, "it": 0.007231752438614195} | https://adolescents.naciodigital.cat/noticia/40549/aquest/fam/actor/lite/cosa/molt/important/dir-te/sobre/ciberbullying |
mc4_ca_20230418_12_523783 | EL CASTELLÀ, LA LLENGUA DEL COSTAT. GOMÀ RIBAS, ENRIC. 9788498094626 Librería Viridiana
catalanoparlant no sàpiga castellà. Hem oblidat que el castellà era “la llengua del costat”. De fet, de
amb “la llengua del costat”? | 0 | curate | {"es": 0.3130841121495327, "en": 0.08411214953271028, "ca": 0.602803738317757} | https://www.libreriaviridiana.com/libro/el-castella-la-llengua-del-costat_34980 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_180181 | Lliga BBVA. Jornada 38 Màlaga - Llevant1-0R. Madrid - Espanyol3-1Barcelona - At.Madrid1-1València - Celta2-1R Societat - Vila-real1-2Almeria - Athletic0-0Osasuna - Betis2-1Rayo - Getafe1-2Valladolid - Granada0-1Sevilla - Elx3-1 PuntsPJPGPEPPFC1At.Madrid9038286477262Barcelona87382765100333R. Madrid87382765104384Athletic70382010866395Sevilla63381891169526Vila-real59381781360447R Societat593816111162558València493813101551539Celta493814717495410Llevant4838121214354311Màlaga453812917394612Rayo433813421468013Getafe423811918355414Espanyol423811918415115Granada413812521325616Elx403891316305017Almeria403811720437118Osasuna393810919326219Valladolid363871516386020Betis253867253678 ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Hola gent!!! Com ja vaig fer l'any passat, obro aquest fil per fer el seguiment de la propera temporada a la primera divisió de futbol estatal... Aniré actualitzant resultats i classificacions al final de cada jornada. Aquest també pot ser el fil perquè els usuaris aficionats d'altres equips que no siguin Barça o Espanyol(amb fils propis) hi puguin dir la seua i penjar les noticies i/o partits dels seus equips corresponents... Jo personalment aqui aniré penjant noticies i resultats de la Reial Societat... A mida que s'apropi la primera jornada ja aniré posant dates i horaris dels partits i tv... Apa, aqui queda això de moment...!! !
El Celta goleja a Balaídos un Betis que continua en caiguda lliure (4-2)25/01/2014 - 10.02h. El Celta ha remuntat un marcador en contra a la primera part. (Foto: EFE) El Betis continua en caiguda lliure i ni el tercer nou entrenador, en la seva estrena, ha pogut fer res per evitar-ho. Els andalusos, a Balaídos, tot i avançar-se al marcador, no han pogut frenar un Celta que, amb un doblet d'Orellana i a través de Charles i Nolito, ha passat per sobre del conjunt verd-i-blanc (4-2).Al minut 16, quan ja havia anat avisant el conjunt bètic, Juanfran ha donat una assistència a Rubén Castro, que ha fet entrar la pilota dins la porteria gallega. La rèplica del Celta ha arribat cinc minuts després. Centrada de Rafinha que Fabián Orellana no ha desaprofitat per aconseguir l'empat amb una rematada de cap. Vuit minuts més tard, el Celta ha remuntat gràcies al "pichichi" de l'equip. Charles ha rematat de cap una centrada per la banda d'Hugo Mallo. Amb el marcador a favor, l'equip de Luis Enrique ha agafat les regnes del partit i Orellana, un altre cop, ha ampliat l'avantatge. Charles, tot i que ha pogut rematar directe a porteria, ha cedit la pilota a Fabián Orellana perquè anotés el tercer amb el qual s'ha anat al descans.El Betis ha sortit a la segona part sense Paulao, que, tot i lesionar-se a la primera part, havia aguantat fins al descans. Els andalusos no han tingut frescor de cares a porteria i, en canvi, el Celta ha aconseguit el quart al minut 72. Nolito ha aprofitat una segona jugada per enganxar un xut al fons de la porteria verd-i-blanca. Sis minuts més tard, el Betis ha reaccionat i Rubén Castro, des del terra, ho ha aprofitat per escurçar distàncies i marcar el segon. Cédrick, en temps afegit, ha estat expulsat amb vermella directa per una entrada a Rafinha. El Betis continua cuer de la Lliga, amb 11 punts en 21 jornades. | 0.722341 | curate | {"ca": 0.7932296431838975, "ru": 0.1598048185422385, "fr": 0.0003049710277523635, "es": 0.04666056724611162} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_320046 | L’autoengany no serveix davant d’una crisi global de proporcions devastadores per a tot el planeta. L’autoengany s’alinia amb els interessos econòmics de les elits del poder, que s’avantposen a [...]
Read More
Amagar el cap sota l’ala. A xarxaebre.net 12/6/2022
12/06/2022
Dins el programa "Amagar el cap sota l'ala", parlem sobre canvi climàtic i sobre el documental 50ºC amb J.Vicent Pruñonosa Reverter i Ferran Puig Vilar a XarxaEbre el 12/6/2022
Read More
IV: Com la invasió d’Ucraïna posa en evidència la fragilitat alimentaria del planeta. A Catalunya Plural 20/4/2022
20/04/2022
El canvi climàtic soscava (ja ho està fent) la sobirania alimentària. I la guerra accentua aquests riscos. Els cereals procedents d’Ucraïna són essencials per a la subsistència de molts països [...]
Read More
III: L’energia, clau per mitigar o accelerar la crisi climàtica. A Catalunya Plural 8/4/2022
08/04/2022
El tercer capítol de la sèrie Una guerra per la vida aprofundeix el paper decisiu de l’energia. Totes les fonts d’energia i les de minerals estan assolint els límits i les alternatives no són [...]
Read More
II: La natura és la nostra salvació, però només si la preservem. A Catalunya Plural 30/3/2022
30/03/2022
Mantenir la salut del planeta és essencial per a la salut humana. Però estem a un mínim de 10 anys i a un màxim de 25, d’un punt de no retorn global irreversible. En aquest capítol expliquem per [...]
Read More
I: Emergència climàtica: una guerra contra la vida. A Catalunya Plural 28/3/2022
28/03/2022
Totes i tots tenim consciència, més o menys intensa, que estem en guerra a Ucraïna. Però ens preguntem, en tenim també que estem en guerra amb la natura, amb la biosfera, amb la vida? Iniciem una [...]
Read More
Entrevista a Catalunya Plural 17/3/2022:“Si no resolem el canvi climàtic, entrem al compte enrere de la nostra pròpia existència”
17/03/2022
El documental dirigit pel periodista Pep Cabayol mostra que l’escalfament global no és a la cantonada, sinó que ja és aquí, en forma de calor, d’inundacions, de pandèmies, de gana, de refugiats [...]
Read More
Com fer la (molt urgent) ‘transició energètica’, amb Neus Casajuana (REVO) #AvuiSortimRàdio4 4/11/2021
04/11/2021
Conversem amb Neus Casajuana presidenta de 'Revo, Prosperitat Sostenible', a l'espai d'Emergència Climàtica del programa Avui sortim, a Ràdio 4, preguntant-se com fer la (molt urgent) transició [...]
Read More
Claus per entendre la crisi energètica, amb Daniel Gómez Cañete (AEREN) #AvuiSortimRàdio4 3/11/2021
03/11/2021
Daniel Gómez Cañete, president de l'Associació per a l'Estudi dels Recursos Energètics (AEREN), explica a l'espai d'Emergència Climàtica que coordino al programa Avui sortim, a Ràdio 4, el [...]
Read More
1 2 3 4 5 6 7 8 9 ...
page 1 of 15
Últimes publicacions
V: El gran risc de negar o manipular l’evidència. A Catalunya Plural 3/8/2022
03/08/2022
Amagar el cap sota l’ala. A xarxaebre.net 12/6/2022
12/06/2022
Mapa web
Inici
Sobre mi
Bloc
Documentals
Ràdio
Contacta
Legal
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0)
Ens veiem a
Arquitectura informacio i disseny web: Fontanera Digital
Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies | 0.581652 | curate | {"ca": 0.8960262922019719, "en": 0.05527337914550343, "pt": 0.01075590080669256, "es": 0.015835076187630713, "fr": 0.00717060053779504, "it": 0.002987750224081267, "eb": 0.008664475649835674, "no": 0.0032865252464893933} | https://josepcabayol.cat/tag/canvi-climatic/ |
mc4_ca_20230418_5_318058 | Modulació en banda lateral vestigial - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Modulació en banda lateral vestigial
Diagrama del senyal de televisió amb una banda lateral completa i l'altra atenuada (vestigial).
La modulació de banda lateral vestigial, en anglès vestigial Side Band (VSB) , és una modulació lineal que consisteix a filtrar parcialment una de les dues bandes laterals resultants d'una modulació en doble banda lateral o d'una modulació AM. [1]
Aquesta modulació s'utilitza en la transmissió de la component de luminància en els sistemes PAL, SECAM i NTSC de televisió analògica. La banda lateral que és parcialment filtrada constitueix un vestigi de la banda lateral original i porta habitualment del 5% al 10% de la potència total transmesa, millorant la relació senyal a soroll en les baixes freqüències del senyal modulador.
Les principals avantatges d'aquest sistema són:
Ocupa menys amplada de banda que la modulació en AM de Doble Banda Lateral DSB-LC
Pot ser demodulada utilitzant demoduladors síncrons d'AM
No requereix filtres tan abruptes (filtres més realitzables en la realitat) com la modulació en Banda lateral única.
↑ M. Faundez "Sistemas de comunicaciones". Ed. Marcombo 2001. ISBN 84 267 1304 1
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Modulació en banda lateral vestigial
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Modulació_en_banda_lateral_vestigial&oldid=22514508»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 27 des 2019 a les 10:51. | 0.750439 | curate | {"ca": 0.8733153638814016, "uu": 0.0020215633423180594, "es": 0.03032345013477089, "en": 0.009433962264150943, "de": 0.012129380053908356, "sv": 0.07277628032345014} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Modulaci%C3%B3_en_banda_lateral_vestigial |
crawling-populars_ca_20200525_49_206910 | Codi fotografia: 92173 Voleu aquesta fotografia?
Aconsegueix una còpia digital d'aquesta fotografia en alta resolució (sense marca d'aigua) per 4 € (IVA inclòs)
Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins. | 0.651182 | curate | {"it": 0.1643835616438356, "ca": 0.8356164383561644} | : /serveis/fotografies/galeria/55/92173/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_209548 | L’Esperit del Nadal és un capgròs que s’incorporà l’any 2012 a l’imaginari festiu de la ciutat de Barcelona. Només apareixerà durant les festes de Nadal. El cap i la seva dansa són les seves dues principals singularitats.
Duu un barret que es pot treure i posar. És calb; sobre la seva calba hi ha un petit pessebre, el qual es renovarà cada any. L’Esperit del Nadal només es treu el barret quan acaba la dansa i inaugura un pessebre (aleshores s’il·lumina el pessebre que duu al cap). Aquest nou personatge també porta el “bastó de Nadal” de la ciutat de Barcelona, que té els quatre colors que representen les quatre estacions de l’any i li és entregat per la màxima autoritat representant de la Ciutat.
L’Esperit del Nadal va acompanyat del SEGUICI DEL NADAL, format per un grup de músics d’ instruments tradicionals catalans que interpreten peces nadalenques. A més, de l’acompanyen dotze dansaires d’esbarts barcelonins, que a més duen un barret amb complements característics de cadascun dels dotze mesos de l’any. Cada personatge porta un color característic de cada estació de l’any a la qual pertany.
L’Esperit del Nadal va ser una iniciativa de l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella, que s’ha materialitzat a partir d’un projecte realitzat per l’actual president, l’ Abel Plana, amb el suport d’altres membres de l’entitat.
El constructor ha estat en Jordi Grau, el vestuari ha estat dissenyat per Montse Ginesta i els modistes han estat Manuel Peña i Patra Ariño i va tenir el suport incondicional de l’ajuntament de Barcelona – Departament de Festes i Tradicions de l’ Institut de Cultura de Barcelona i de La Casa dels Entremesos.
Va ser presentat als barcelonins el 30 de novembre de 2012, va aparèixer d’entre el fum i la llum màgica que vestia l’interior del Palau de la Virreina. A fora l’esperava el Seu seguici acompanyat del grup de música “Metralla”, per primera vegada va fer la dansa composada per la Monserrat Garrich i l’Anna Bigas, amb la participació de l’Esbart Català de Dansaires.
Se li va fer entrega del Bastó del Nadal de la Ciutat de Barcelona i just desprès marxà en cercavila pels carrers cèntrics de la ciutat comtal, on va dansar i descobrir el pessebre de la Coordinadora de Geganters de Barcelona, el pessebre de la Pl.de St.Jaume, i va finalitzar amb el “pessebre popular de La Casa dels Entremesos”. Allà des del balcó principal de l’edifici va fer el pregó del Nadal i va encendre la il·luminació de Nadal de la casa de la festa per excel·lència de Barcelona.
Participa, entre altres actes de Nadal a Barcelona, al sorteig dels patges reials de la cavalcada de Reis de Barcelona, i com no, s’acomiada de tots els barcelonins i barcelonines el dia 5 de gener a la Cavalcada de Reis de Barcelona.
El podrem tornar a veure al finals de novembre, quan Barcelona torni a envoltar-se de l’esperit màgic del Nadal…
L’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella de Barcelona (abans Amics del Pessebre de Santa Maria del Mar) som una entitat jove en tots els sentits, volem mirar més enllà del nostre món tan estimat com és el del pessebrisme, i volem lluitar com els més antics perquè la nostra cultura no es mori. Veure més
@Twitter
Tweets by PessebresCVella
@ Instagram
Instagram did not return a 200.
Llei de transparència
Protecció de Dades i Galetes
Avís Legal
© Copyright 2016 Pessebristes de Ciutat Vella. All rights reserved.
Powered by
Ús de cookies
Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de galetes, cliqueu l'enllaç per a més informació. | 0.836056 | curate | {"ca": 0.9557083906464925, "en": 0.02888583218707015, "es": 0.002751031636863824, "fr": 0.01265474552957359} | http://pessebristesciutatvella.cat/la-nostra-entitat/esperit-del-nadal/ |
macocu_ca_20230731_9_516113 | Llei Sheppard-Towner de 1921
Llei de protecció de maternitat i infància Sheppard-Towner - 42 Estat. 224 (1921)
La factura Shepard-Towner va ser la primera llei federal que va proporcionar finançament significatiu per ajudar les persones que ho necessitaven.
Es va denominar informalment la Llei de maternitat.
El propòsit de la Llei Sheppard-Towner de 1921 era "reduir la mortalitat materna i infantil". La legislació va ser recolzada per progressistes, reformadors socials i feministes incloent Grace Abbott i Julia Lathrop. Va formar part d'un moviment més gran anomenat "maternitat científica": l'aplicació de principis científics i la cura dels infants i nens, i l'educació de mares, especialment aquells que eren pobres o menys educats.
En el moment de la introducció de la legislació, el part va continuar sent la segona causa de mort per a dones. Al voltant del 20% dels nens dels Estats Units van morir en el primer any i al voltant del 33% en els seus primers cinc anys. Els ingressos familiars van ser un factor important en aquestes taxes de mortalitat, i la Llei Sheppard-Towner va ser dissenyada per encoratjar els estats a desenvolupar programes per atendre les dones a nivells de baixos ingressos.
La Llei Sheppard-Towner va proporcionar fons federals coincidents per a programes com:
clíniques de salut per a dones i nens, contractant metges i infermeres per educar i cuidar dones embarassades i mares i els seus fills
visitant a infermeres per educar i cuidar embarassades i noves mares
entrenament de la partera
distribució d'informació nutricional i d'higiene
Suport i oposició
Julia Lathrop. De l'Oficina dels Nens dels EUA va redactar el llenguatge de l'acte, i Jeannette Rankin la va introduir al Congrés el 1919.
Rankin ja no estava al Congrés quan la Llei Sheppard-Towner va aprovar el 1921. Dos projectes de llei similars del Senat van ser introduïts per Morris Sheppard i Horace Mann Towner. El president Warren G. Harding va recolzar la Llei Sheppard-Towner, igual que molts en el moviment progressiu.
El projecte de llei va passar per primera vegada al Senat, després va aprovar la Cambra el 19 de novembre de 1921, per un vot de 279 a 39.
Es va convertir en llei després de la signatura del president Harding.
Rankin va assistir al debat de la Cambra sobre el projecte de llei, observant des de la galeria. L'única dona al Congrés de l'època, la representant d'Oklahoma, Alice Mary Robertson, es va oposar al projecte de llei.
Grups com l'Associació Mèdica Americana (AMA) i la seva Secció de Pediatria van anomenar el programa "socialista" i es van oposar al seu pas i es van oposar al seu finançament en anys posteriors. Els crítics també es van oposar a la llei basada en els drets dels estats i l'autonomia de la comunitat, i com una violació de la privadesa de la relació entre pares i fills.
No només els reformadors polítics, principalment dones i metges homes aliats, han de lluitar pel pas del projecte de llei a nivell federal, sinó que també han de lluitar als estats per passar els fons coincidents.
Desafiament
La llei de Sheppard-Towner va ser desafiada sense èxit a la Cort Suprema de Frothingham V. Mellon i Massachusetts V. Mellon (1923), el Tribunal Suprem va acomiadar per unanimitat els casos, perquè cap estat no va haver d'acceptar els fons coincidents i no es va poder demostrar cap tipus de lesió. .
Final de la Llei Sheppard-Towner
El 1929, el clima polític havia canviat prou que el finançament de la Llei Sheppard-Towner es va acabar, amb pressió dels grups d'oposició, incloent-hi l'AMA probablement el motiu principal de la liquidació.
La Secció Pediàtrica de l'Associació Mèdica Americana va recolzar la renovació de la llei Sheppard-Towner en 1929, mentre que la Cambra de Delegats d'AMA va superar el seu suport per oposar-se al projecte de llei. Això va conduir a l'abandonament de la AMA de molts pediatres, majoritàriament masculins, i la formació de l'Acadèmia Americana de Pediatria.
Importància de la Llei Sheppard-Towner
La Llei Sheppard-Towner va ser important en la història legal nord-americana perquè va ser el primer programa social de finançament federal i perquè el repte de la Cort Suprema va fracassar.
La Llei Sheppard-Towner és important en la història de les dones perquè va abordar directament les necessitats de dones i nens a nivell federal.
També és important per al paper de les dones activistes, entre elles Jeannette Rankin, Julia Lathrop i Grace Abbott, que ho consideraven part de l'agenda de drets de les dones més enllà de guanyar el vot per a dones.
La Lliga de dones votants i la Federació General de Clubs de Dones van treballar per al seu pas. Mostra una de les maneres en què el moviment dels drets de les dones continuava treballant després que el dret de sufragi es guanyés el 1920.
La importància de la Llei Sheppard-Towner en la història de la salut pública i progressiva demostra que l'educació i l'atenció preventiva a través de les agències locals i estatals podrien tenir un efecte significatiu en les taxes de mortalitat materna i infantil. | 0.803827 | curate | {"fr": 0.01219268438936638, "ca": 0.975814511293224, "pt": 0.001998800719568259, "es": 0.004997001798920648, "en": 0.0027983210073955628, "it": 0.002198680791525085} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_126660 | VALLSINFO: La Colla Vella aixeca pilars a les presons madrilenyes en mostra de suport als presos polítics | Ràdio Ciutat de Valls
VALLSINFO
PROGRAMA
CRÒNIQUES
ENTITATS I COL·LABORADORS
EL PLE
APP
Cercar
Diumenge, desembre 5, 2021
Ràdio Ciutat de Valls
VALLSINFO
PROGRAMA
CRÒNIQUES
ENTITATS I COL·LABORADORS
EL PLE
APP
Home VALLSINFO VALLSINFO: La Colla Vella aixeca pilars a les presons madrilenyes en mostra...
VALLSINFO
VALLSINFO: La Colla Vella aixeca pilars a les presons madrilenyes en mostra de suport als presos polítics
Per
Roger Massoni
-
18 de juny de 2018
Compartir
Facebook
Twitter
tweet
Una setantena de castellers i castelleres de la Colla Vella dels Xiquets de Valls han sortit aquest dissabte 16 de juny per participar en un acte de suport als presos polítics. Durant l’expedició, impulsada per l’entitat, s’ha alçat un pilar de reconeixement davant de cadascuna de les presons madrilenyes on encara romanen tancats dirigents polítics i associatius catalans.
Un dels objectius de la Colla era fer coincidir aquest esdeveniment amb el 16 de juny, la data en què feia 8 mesos que els presidents d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, van entrar a presó. Després de la ruta per cadascun dels centres penitenciaris, també s’ha dedicat un pilar als polítics catalans exiliats a Alemanya, Bèlgica i Suïssa. Lurdes Quintero, vicepresidenta de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, valorava així la necessitat de seguir donant suport als presos polítics.
La iniciativa s’organitza arràn de les paraules que el casteller de la Colla Vella, César Torrijos, va adreçar als consellers que estaven al balcó de l’Ajuntament de Valls, Jordi Turull i Carles Mundó, durant la diada de Santa Úrsula de l’any passat. En descarregar el pilar, Torrijos va assenyalar-los amb el dit, i al crit de “No afluixeu!”, va protagonitzar una imatge que ha esdevingut icònica en el món casteller.
A més dels pilars esmentats, s’ha fet un gest de solidaritat amb els joves d’Altsasu que romanen empresonats a Soto del Real, dia en què també se celebra una manifestació massiva a Iruña en contra de la sentència.
__________________________________
Tot preparat pel tret de sortida dels Jocs Mediterranis 2018
Compte enrere per l’inici de Tarragona 2018 i posada a punt de les diferents instal·lacions dels 16 municipis seu d’aquesta competició esportiva. A la inauguració de la piscina olímpica de l’Anella Mediterrània, d’ahir dissabte, cal sumar-hi que ja estan a punt el Pavelló Joana Ballart de Valls, on es faran les proves de tennis taula, o el Pavelló de Constantí on es farà l’halterofília.
A la capital de l’Alt Camp s’han remodelat dels sistemes de seguretat i contra incendis del pavelló, s’ha renovat els tancaments i s’ha adequat una sala interior per als esportistes. Valls també cedeix les instal·lacions esportives del Vilar i la pista d’atletisme del Fornàs per facilitar serveis complementaris de vestidors i escalfament pels esportistes que disputaran les competicions de tennis taula.
En el cas de Constantí, la reforma del pavelló municipal ha comportat l’ampliació dels vestidors, la millora de la ventilació de la pista, el condicionament de la coberta, la climatització de les sales, la instal·lació de plaques solars per escalfar l’aigua, una nova zona d’aigües i nous seients a les graderies. Tot plegat per acollir les proves de l’aixecament de pes, d’aquí a poc més de 5 dies.
Durant aquest cap de setmana, s’han fet les respectives visites a les obres per comprovar l’acabament dels treballs. La reforma d’aquests dos pavellons ha estat possible gràcies a les aportacions econòmiques de la Diputació de Tarragona, també realitzades en la resta de municipis de la demarcació tarragonina que són subseus dels Jocs Mediterranis.
http://valls.radiociutat.com/wp-content/uploads/2018/06/18180618_Vallsinfo.mp3
Podcast: Play in new window | Download
Comparteix això:
Twitter
Facebook
Like this:
Like Loading...
Compartir
Facebook
Twitter
tweet
Article anteriorLa Colla Vella es solidaritza amb els presos polítics aixecant pilars a les presons de Madrid
Següent article ESPECIAL: Homenatge a Peret
Roger Massoni
Articles destacatsMés de l'autor
CRÒNIQUES
Valls reprèn els tradicionals Tres Tombs entrenant dos carruatges
VALLSINFO
Apareix la màgia nadalenca un any més de la Fàbrica de les Il·lusions
CRÒNIQUES
Francesc Moix, nou president de l’Associació d’Empresaris del Polígon
Contacte:
Carretera del Pla, 37
43800 Valls, Tarragona
[email protected]
Descarrega't l'APP:
Redacció:
[email protected]
© Ràdio Ciutat de Valls
%d bloggers like this:
'); var formated_str = arr_splits[i].replace(/\surl\(\'(? !data\:)/gi, function regex_function(str) { return ' url(\'' + dir_path + '/' + str.replace(/url\(\'/gi, '').replace(/^\s+|\s+$/gm,''); }); splited_css += ""; } var td_theme_css = jQuery('link#td-theme-css'); if (td_theme_css.length) { td_theme_css.after(splited_css); } } }); } })(); | 0.579692 | curate | {"ca": 0.8231669747381393, "en": 0.153008831382214, "fr": 0.0073937153419593345, "es": 0.006777572396796057, "it": 0.0020538098172109263, "pt": 0.0036968576709796672, "nl": 0.0020538098172109263, "ro": 0.0018484288354898336} | https://valls.radiociutat.com/2018/06/18/vallsinfo-la-colla-vella-aixeca-pilars-a-les-presons-madrilenyes-en-mostra-de-suport-als-presos-politics/ |
mc4_ca_20230418_2_557119 | La venda del Valencia CF: un atre gran frau contra els interessos valencians
Tema: La venda del Valencia CF: un atre gran frau contra els interessos valencians
09/05/2014, 15:26 #1
M'ha extranyat que fins ara ningú haja dit res sobre el tema (per lo manco que yo haja llegit en este foro. Si no es aixina, rectifique). Pero lo cert es que el actual "procés" de venda del Valencia CF, está convertintse en un eixemple més del poc respete que mos tenen, en este cas desde Madrit, als valencians.
Y ho comente independentment dels sentiments que la gent d'este foro tinga cap a un o atre equip que represente al la Comunitat Valenciana (antic reine de Valencia), es dir, Valencia CF Villa Real CF, LLevant UD, Elig (Elche), etc...(parle a soles dels que están en primera, també hi han molts atres clubs histórics, com el Hercules, el Castelló, etc...)
Si hi ha algú que puga aportar informació per a donar a conéixer la situació d'esta pantomima de procés de venda a aquells que no siguen coneixedors del tema, ho agraïría.
De forma hiperresumida, lo que yo puc dir es que, Bankia vol vendre el club a una empresa americana, Cerverus, en la que está conchavá per a fer negoci en el Valencia. Es dir, no posar un duro d'inversió, no posar dinés per a fichar juagadors y quedarse en el patrimoni del Valencia CF, que es molt apetitós.
Mentres tant hi han atres ofertes, multimillonaries, que sí, també voldrán fer negoci y traure benefici, pero per lo manco es comprometen a crear un proyecte deportiu potent y , per descontat no pretenen quedarse en el patrimoni del Valencia, perque els amos d'eixes propostes de compra tenen tants dinés, que en el fondo lo del club de futbol es un caprig (bo, podríem dir-ho aixina).
Com els de Bankia no s'esperaven que ixqueren tants interessats en comprar al Valencia, ara començen a llevarse la careta y a demostrar la catadura moral que té tota esta gentola: desde el principi l'operació la teníen feta, pero al sorgir figures com la de Amadeo Salvo, que en principi anava a ser un ninot de falla, y la de Aurelio Martinez, entre atres, y al apareixer inversors tant potents, s'han vist obligats a manipular el procés de venda desde ben pronte, posponent els determinis de presentació dels sobres de les propostes, canviant la proposta de Cerverus en mitat del procés , etc...Y ara en el soport de la Generalitat Valenciana, que es veu que está clavá en el negoci (Bankia=PP)
Açí alguns enllaços:
Curva Nord convoca una manifestación contra Bankia y la Generalitat
L'opinió de Vicente Bau: La opinión de Vicente Bau: 'Si gana Cerberus me hago del Levante UD'
Bankia y el Consell enfrentados con Valencia CF y Fundación VCF por la venta del VCF
Ya ho he dit, açó es a banda dels sentiments futbolístics. El Valencia CF es un gran patrinoni dels valencians, una bona manera de representarmos fora, y ara volen fer negoci en ell, com sempre fan en tot el patrimoni valenciá.
Perdoneu per la pobre crónica que he intentat fer sobre l'asunt, y també si no es adequat el fil açí, pero pense que sí es d'interés per a tots els valencians. | 0.846301 | curate | {"ca": 0.858688524590164, "en": 0.006557377049180328, "es": 0.13475409836065574} | http://www.valenciafreedom.com/foro/34-actualidad/30495-la-venda-del-valencia-cf-un-atre-gran-frau-contra-els-interessos-valencians.html |
oscar-2301_ca_20230418_5_251743 | Propostes realitzades per la ciutadania en el marc dels pressuposts participatius de 2021 i que han sortit de les votacions.
Dels 22 projectes finalistes d'entre els més de 60 presentats, se n'executaran 5 a Algaida, 3 a Pina i 4 a Randa. | 0.716864 | curate | {"ca": 1.0} | https://ajalgaida.net/ca/pressuposts-participatius |
mc4_ca_20230418_9_597064 | Hem agafat unes quantes cadires de rodes i amb les voluntàries de MIFAS i acompanyants s'ha fet un tomb pel polígon de Riudellots de la Selva. Gairebé cap d'ells havia agafat mai una cadira de rodes i per tant era una experiència esportiva i nova fer aquest tipus d'exercici. Els ha agradat, s'ho han passat bé. L'Heras els ha fet jugar un partit de bàsquet que també ha estat tota una novetat. En el grup hi havia francesos, un holandès, una alemanya, una austríaca i una sueca. L'Emi que és portuguesa -i també és voluntària de MIFAS- estava fora de viatge. La resta, gent de casa.
Dèiem de fer una volta per la ciutat de Girona la propera setmana. La idea consisteix en que la gent també s'adoni que circular amb cadira ha de ser un gest que formi part del nostre paisatge. Així hem quedat.
discapacitat esports geografia girona
Etiquetes de comentaris: discapacitat esports geografia girona | 0.77178 | curate | {"ca": 0.9739524348810872, "es": 0.026047565118912794} | https://www.quimbonaventura.com/2009/08/un-tomb-diferent.html |
cawac_ca_20200528_2_44580 | Disponibles els nous Documents Bàsics de Seguretat en cas d'Incendis
Ja estan a la vostra disposició els nous Documents Bàsics de Seguretat en cas d'Incendis / DB-SI i Seguretat d'Utilització i Accessibilitat / DB-SUA , amb els comentaris del Ministerio de Fomento actualitzats a desembre de 2012. | 0.735575 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.enginyersbcn.cat/colegi/noticies/1295/disponibles-els-nous-documents-basics-de-seguretat-en-cas-dincendis |
oscar-2301_ca_20230418_3_324889 | Aquest curs els nens i nenes de l’escola hem fet el VI recapte d’aliments i hem pogut recollit 264 kg d’aliments (pasta, arròs i oli d’oliva o gira-sol).
Us volem donar les gràcies a tots per la vostra col·laboració.
Navegació per l'entrada
← Notícia anterior En Gabriel Castro, 1r premi en el Torneig Escolar d’Escacs 2017 Notícia següent → Dia mundial del refugiat | 0.73304 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.taber.cat/noticies/hem-recollit-240-kg-daliments |
racoforumsanon_ca_20220809_3_232999 | efe Barcelona. -- El directiu encarregat de la seguretat del FC Barcelona, Alejandro Echevarría, no presentarà la dimissió, com així l'hi exigia l'exdirectiu Luis de Val, que documentalment va demostrar presumptament que pertanyia a la Fundación Francisco Franco, i finalment ha viatjat a Grècia per estar amb l'equip, ha informat a Efe una font del club català. A més, la ferma posició d'Echevarría de mantenir-se en la directiva, a pesar de la pressió que ha exercit part de l'entorn del club, anirà acompanyada d'un suport unànime per part de la directiva del club, que té previst manifestar-se públicament en els pròxims dies a favor del seu company de junta. Suport Aquest posicionament es coneixerà aviat. La directiva del Barcelona estudiarà si el suport el porta a terme en un acte similar a l'escenificat en el seu dia pels quatre vicepresidents, que van emplaçar en públic Sandro Rosell perquè no demorés més el conflicte amb la resta de companys. També hi ha la possibilitat que la situació la tracti directament el president, Joan Laporta, per intentar tancar aquesta crisi que s'ha instal·lat en la institució des de fa una setmana. No obstant, aquesta decisió d'Echevarría és diametralment oposada a la idea que sostenia el directiu divendres, quan va entregar a Laporta la seva dimissió, que s'havia de donar a conèixer després del partit contra el Deportivo, segons ha sabut Efe de fonts del club. Echevarría va mostrar el seu profund disgust pel que entenia que era una "persecució", i va assegurar que no tenia intenció de seguir ni un minut més al Barça, fins al punt que, com així ha conegut Efe de fonts pròximes a Laporta, el directiu, que també és cunyat del president, hauria sospesat la idea d'abandonar la ciutat. En la reconducció de la idea de dimitir hi ha tingut molt a veure la posició de Laporta, persona determinant perquè Echevarría entrés en la directiva; l'actitud d'alguns dels membres de la junta, que li han donat el seu suport incondicional i, especialment, el vestidor barcelonista, on Echevarría ha trobat molt suport. Consolidació de la directiva El president del Barcelona ha jugat la carta de consolidació de la seva junta, després de veure com dimitien cinc directius a l'estiu, però sobretot ha prevalgut la tasca que està desenvolupant Echevarría al club. Segons ha pogut saber Efe de fonts pròximes al president barcelonista, Laporta ha fet l'impossible per retenir Echevarría, també perquè aquest és un dels membres de la junta en qui més confia i perquè es tracta del màxim responsable de seguretat del club. Laporta considera que Echevarría ha aconseguit neutralitzar la dinàmica violenta que havien instal·lat alguns dels membres del grup radical Boixos Nois al Camp Nou i que va esquitxar, fins i tot, el mateix president, que va rebre amenaces de mort i va eludir un conat d'agressió.
L'amic Jan, acaba de signar la seva sentència electoral. Si en Rosell vol, pot guanyar les eleccions de carrer.
sisi! i crec q d ben lluny eh? ? | 0.878241 | curate | {"es": 0.0047169811320754715, "ca": 0.9932614555256065, "it": 0.0016846361185983828, "fr": 0.00033692722371967657} | |
mc4_ca_20230418_15_149422 | Topografia de les Fires | A contracorrent
Un pensament sobre “Topografia de les Fires”
Maria el 2 Setembre 2017 a les 15:24 va dir:
Jo si vaig anar una vegada al museu amb l’escola i sempre he pensat en poder-,hi tornar | 0.634043 | curate | {"ca": 0.7962962962962963, "es": 0.2037037037037037} | https://carlesquerol.wordpress.com/2017/08/28/topografia-de-les-fires/ |
mc4_ca_20230418_10_185673 | Dies de fúria. Dies de glòria! : Cròniques d'un Robinson a Barcelona: d'un crio de la Ciutat Satèl·lit a un adult del Poblenou
Publicat per Dies de fúria a 10/12/2016
Carme R. Roquet-Jalmar ha dit...
Brutal! Absolutament d'acord en tot. Ànims, companys! Entre tots aconseguirem fer fora aquesta colla de somnia-truites pagats pel establishment espanyol per entabanar les mases empobrides i aturar l'independentisme.
JORDI LLEYDA III ha dit...
Frances, moltes gràcies . Realment es això que expliques: la FrauColau ens fa tornar a finals dels 60 i a la dècada del 70, d'oposicio frontal al regim municipal maoista colauita. I es fonamental oposar-s'hi democràticament amb informacio ampla, transparència de les seves mentides i clarificar la responsabilitat politica i personal en la desfeta i el canvi enrera, despòtic, cruel , bàrbar i propi d'ineptes que està duent a terme, amb 11 regidors ..i el suport maligne d'altres grups. Per Barcelona, per la nostra ciutat, per nosaltres els veïns............i per a impedir també els seus plans d'espanyolitzar i idiotitzar encara mes el que es diu l'esquerra d'aquest pais, Endevant, Francesc, i gràcies. | 0.749993 | curate | {"es": 0.012313104661389622, "ca": 0.9058927000879508, "fr": 0.052770448548812667, "de": 0.006156552330694811, "ia": 0.022867194371152155} | http://diesdefuria.blogspot.com/2016/10/croniques-dun-robinson-barcelona-dun.html |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_187199 | Icònic&co som creatius. Som del Camp de Tarragona. I ens encanta Instagram. T'imagines de què anem parlar en aquest post?
Hem elaborat un TOP de perfils d'Instagram creatius del Camp de Tarragona. Els perfils són molt diferents entre ells, però tots tenen un perquè. Com ja sabràs Instagram és una xarxa social 100% visual, que es pot utilitzar com a projecte personal o professional. A la província de Tarragona hi ha galeries que realment enamoren. Totes elles amb les seves particularitats. Sincerament, ens ha estat molt difícil escollir. Per això hem creat diferents categories.
Estàs impacient per veure si ets a la llista? Si t'hi trobes deixa un comentari! I sinó també i digues que et sembla.
top negoci local
Al Camp hi ha molts negocis amb perfils excel·lents, així que ens ha estat molt difícil triar-ne només un. Però el nostre premi és per a La Creme de la Creme de Reus pel seu tacte a l'hora de fer les fotografies. La seva sensibilitat no és d'estranyar, tenint en compte que és un comerç que ven cosmètica natural. Un Instagram molt cuidat, amb cert aire minimalista i en tonalitats molt blanques. La Creme de la Creme és un gran exemple de com un perfil de venda de productes pot ser tot un èxit.
top humor
Ens vam quedar bocabadats fa un temps en descobrir-lo. Desborda creativitat i enginy per la pantalla del mòbil. Albert.86 crea obres d'art amb legos i dibuixos, i com a resultat tenim imatges molt divertides que expliquen històrietes. L' Instagram de l' Albert és la combinació perfecta de creativitat i humor. Un 10.
top fotografia
The Fantasy Studios és un estudi de fotografia de Tarragona amb una enorme sensibilitat, molt possiblement perquè saben trobar l'equilibri entre la psiclogia i la fotografia. Gaudeix d'una mirada penetrant que sap despertar en les persones quelcom semblant a la màgia. Fotografies plenes d'emoció i fantasia. Una galeria digna de dedicar-hi temps per gaudir-la.
top art
Poligon, és una associació cultural amb seu a Tarragona que treballa amb l'art urbà i contemporani i utilitza la idea com a base per a l'experimentació . La seva galeria està plena d'expressions artístiques en l'àmbit urbà. Tant de bo veiéssim més obres d'art a les ciutats gràcies a iniciatives com Poligon Cultural.
top mirada especial/minimalisme
Jordi Breso té una mirada molt especial representada en les seves fotografies: el minimalisme. Grans taques de color amb petits protagonistes, composicions geomètriques i colors en armonia. El seu compte es un gran exemple de que amb poc es pot explicar molt.
top marca
Freshly Cosmetics, una marca de cosmètica natural creada a Reus , s'emporta la palma al millor Instagram de marca del Camp de Tarragona, i podríem dir que, en la nostra humil opinió, estaria en el TOP de tot el país. Fotografies pròpies amb fotografies fetes pels seus seguidors, dels seus productes, estil de vida saludable, receptes, consells i sobretot fet d'una manera molt natural i ple de colors. El seu estil i personalitat és exemple d'èxit, perquè connecta directament la marca amb els usuaris. Felicitats a l'equip de Freshly! Ah per cert, nosaltres tenim la sort de viure la marca des d'una miqueta més endins, Si! dissenyem tots els seus productes
top espais/paisatges/aventurers
Com no havia d'aparèixer livetgn en aquesta llista? Crec que sobren les paraules per explicar el seu perfil però intentaré fer l'esforç de definir-lo: Escenaris naturals plens de vida. El David retrata paisatges de tots els colors i formes, però pràcticament sempre hi ha com a mínim, una persona aportant-li caràcter a la fotogafía. Si voleu viatjar sense moure-us la visita és obligada.
top perfil personal
Ja fa uns anys que vaig descobrir el compte de la Rosa de Reus, una galeria molt slow en color blanc. La Rosa Urgellès cuida cada detall sense perdre frescor i utilitza colors neutres on predomina el color blau en petites dosis.
top CULTURA
El Camp és un territori ple de d'història i cultura. Així com ho és Catalunya. I el perfil de l' ingocat aconsegueix transmetre a través de les seves instantànies les sensacions i els moments d'estar observant paisatges, entorns, esdeveniments i fets puntuals del nostre territori tal com si hi fossis. Un espectre fotogràfic brillant tan en el tractament de la imatge com en la temàtica d'aquestes. Tenir més de 33.000 seguidors no és casualitat.
top estatal
Moderna de pueblo és la reina de l'humor i la il·lustració. El seu compte té centenars de milers de seguidors repartits per gran part del món, però l'autora de les vinyetes còmiques és de Reus, la capital del Baix Camp, com nosaltres (picada d'ullet picada d'ullet). Si ets jove i vols passar una bona estona, la seva galeria d' Instagram és la teva millor aliada.
top estudi
Sí, perquè t'he d'enganyar: ja que hem elaborat aquesta llista, que menys que incloure'ns-hi, no creus? El nostre Instagram té molt poc temps de vida, però intentem que transmeti la nostra personalitat. Ens havíem adonat que fins ara, totes les agències de comunicació tenien un llenguatge molt corporatiu i clàssic, tan estètic com semàntic. Nosaltres hem decidit posar-li cara dura, ser directes i preocupar-nos per explicar com som i com ens agrada fer les coses. I el resultat és aquest.
Acabat aquest TOP et pregunto: hi ha algun perfil d' Instagram que t'encanti i vulguis compartir amb nosaltres? Ajuda'ns a fer fluir la creativitat i cita tots aquells que segueixes dia a dia i no pots deixar de mirar. Fins a la propera! | 1 | perfect | {"ca": 0.9739970282317979, "pt": 0.004457652303120356, "es": 0.010401188707280832, "en": 0.0029717682020802376, "fr": 0.001114413075780089, "pl": 0.0016716196136701336, "it": 0.005386329866270431} | |
mc4_ca_20230418_9_789659 | SDP proposa una pensió solidària i la millora dels accessos del Pas de la Casa - El Periòdic d'Andorra
SDP proposa una pensió solidària i la millora dels accessos del Pas de la Casa
La formació vol facilitar l’apropament a l’Administració
El candidat d’SDP per Ordino, Felip Gallardo, visitant ahir el Centre d’Alt Rendiment. | Emilio Prena
Els candidats de les respectives llistes territorials segueixen fent campanya per les diverses parròquies on presenten candidatures presentant les mesures que composen el seu programa als diferents sectors de la societat. Una pensió solidària equivalent, com a mínim, al salari base i la millora dels accessos al país pel poble fronterer del Pas de la Casa són dues de les opcions presentades per la candidata d’SDP per Encamp durant la jornada d’ahir.
Per la seva banda, després de recordar que els joves poden estar segurs que des d’SDP vetllaran per un sistema de beques més just i de fer-los saber que volen que participin del Govern i potenciar l’emprenedoria, Alba Álvarez, qui encapçala la llista d’Escaldes-Engordany, va assegurar que la formació des la qual postula a un lloc al Consell vol «facilitar que el Govern s’apropi a la gent amb majors dificultats», com són els joves i els padrins, per tal d’«escoltar les seves preocupacions de cara al futur» i així estudiar les possibles solucions als seus problemes.
Els candidat ordinenc, Felip Gallardo, va assegurar que té com a prioritat finalitzar el Centre d’Alt Rendiment de la parròquia i potenciar-lo perquè s’erigeixi com un altre atractiu turístic.
centre dalt rendiment | 0.866754 | curate | {"ca": 0.9777070063694268, "en": 0.022292993630573247} | https://www.elperiodic.ad/noticia/42463/sdp-proposa-una-pensio-solidaria-i-la-millora-dels-accessos-del-pas-de-la-casa |
racoforumsanon_ca_20220809_1_9335 | Perquè sí. Perquè és necessari. Per què n'estem FARTS i FARTES d'aguantar.Es que algú encara no s'ha trobat en la situació (normalment en un transport públic) d'estar còmodament gaudint d'un viatge i que arribin els notes de torn i posin la música del seu mòbil a tot volum? Segurament més d'un i més d'una hem odiat que els nous mòbils portin incorporar aquests mega altaveus, i és que la nova tecnologia en males mans pot arribar a causar una desgràcia, i aquí, ha succeït. I sembla que ja no hi ha marxa enrera, cada cop s'ha escampat més i més, fins arribar a ser una cosa normal i corrent, sense pensar en que aquesta "música" pugui molestar als altres.No és ni bo ni sa generalitzar, però en aquest cas si que podem parlar de perfils concrets.- Els nengs i nenges del barri, apart de què és poden reconèixer fàcilment per la seva indumentària, sempre porten al mòbil el putrum putrum de Pont Aeri i aquestes coses que fan venir mal de cap a qualsevol persona que estigui al costat. - Les Yennis i les Debores, és a dir, les lolailes del barri. Aquestes no tenen cap problema en posar la música fins i tot anant soles, a ella la música lis agrada, doncs si als altres no els hi agrada que és fotin. Si van amb manada, ja pot ser la hòstia, totes fent palmes i deixant-se escoltar per tot el vagó o autobús. - Sud-americans i imitadors catalans o espanyols de estètica sud-americana. Aquests són l'espècie més molesta, doncs són els més concorreguts. Encara no hi hagut un viatge que no hagi d'escoltar la reina de la festa per aquesta gent: EL REGGAETON! Reggaeton al bus, reggaeton al metro, reggaeton al tren. I que no és confongui això amb un tret racista, simplement és un fet.La qüestió és... QUÈ HEM DE FER? JA N'HI HA PROU DE TENIR PACIÈNCIA! Proposo que en aquest fil expliqueu anècdotes, si heu fet alguna cosa contra aquesta gent, o idees per dir borderies o coses així.
t'has deixat els moros
Jo mai els he vist amb música seua, però sí a xiques marroquines que imiten a les espanyoles... | 0.868318 | curate | {"ca": 0.954225352112676, "fr": 0.028169014084507043, "es": 0.017605633802816902} | |
mc4_ca_20230418_14_65744 | Minicuna Micuna Ovalada Natural/Blanc Sorra
> Mobiliari>Bressols>Moisès ovalat
Minicuna Micuna Ovalada feta amb fusta de faig.
Aquesta confeccionada en teixit exterior transpirable, 100% polièster i teixit interior percal, 100% cotó. | 0.432929 | curate | {"en": 0.18695652173913044, "fr": 0.14782608695652175, "ca": 0.6652173913043479} | https://shop.parentalis.com/ca/bressols/2937-moises-natural-blanc-sorra |
macocu_ca_20230731_0_549888 | "La Barcelona que va trair Cerdà: com la realitat devora un monstre i en apareix un altre" a càrrec d'Enric Calpena, Periodista i Historiador de la URL
dimecres, 3 de maig de 2023
@ 13/09: Sessió de presentació del Postgrau en #Economia_Circular ♻️ "Com transformar residus en recursos". En aques... https://t.co/c1YNHYzgzh 23 hores 3 minuts ago | 0.66677 | curate | {"ca": 0.8333333333333334, "es": 0.16666666666666666} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_401455 | ATENCIÓ: La 1a força francesa al Parlament Europeu vota en defensa de la immunitat de Puigdemont https://t.co/1ff2F97tZK— Informació Catalana Valentina) March 8, 2021Resultats de les eleccions europees a França: Reagrupament Nacional (Le Pen) 22En Marxa (Macron) 21 Els Verds 12Republicans 8 Altres 11— Informació Catalana Valentina) March 8, 2021 Info Equinox : Le Rassemblement National de Marine Le Pen vote contre la levée de l’immunité parlementaire de Carles Puigdemont (source Groupe RN)— Equinox Barcelone Valentina) March 8, 2021
Endavant amb la unió conservadora dels nacionalistes de totes les nacions d'Europa
Els francesos són ocupants, trollaco. | 0.868667 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_66353 | Les cinc raons per les quals la Sagrada Família és una visita ineludible
16 juny 2020
Els motius per visitar la Basílica i conèixer tots els detalls de la seva construcció, així com l’evolució de les obres, ja en la recta final, poden ser tan variats com les persones que volen conèixer-la. Això no obstant, hi ha raons comunes que s’han mantingut invariables al llarg del temps i que són les que han fet d’aquest temple una visita ineludible. Aprofitant que, després del tancament obligat per la pandèmia de la COVID-19, la Sagrada Família torna a obrir les portes al públic (tot i que amb restriccions per motius de seguretat), repassem els cinc motius principals que fan de la Basílica una parada obligatòria.
És una icona de l’arquitectura. La Sagrada Família és la mostra d’arquitectura més contundent a l’hora de representar un temps molt concret i convuls: el canvi del segle XIX al XX, quan, de sobte, tot es va transformar en el món occidental i a Barcelona. Va ser llavors quan van sobrevenir la industrialització i els invents moderns, i quan va néixer la classe obrera i van aparèixer els conflictes, la qual cosa va comportar transformacions socials. En aquest context, Gaudí crea una expressiva arquitectura que és fruit d’aquells moments i que es projecta decididament cap al futur. Neix en el modernisme, però va molt més enllà d’aquest moviment i de les qüestions formals o ornamentals vinculades a aquest. Per això, el reconeixement d’aquesta icona, tímid al principi, va anar creixent a partir de la dècada dels cinquanta del segle passat, i es va estendre per tot el món fins a consolidar-se com un model exemplar de l’arquitectura en majúscules, de com les diferents branques tècniques, artístiques i de càlcul que la formen es posen al servei de l’ús i el propòsit de l’edifici, que en aquest cas és la difusió del missatge cristià.
És l’únic gran Temple al món que encara està en construcció. El temps de construcció de les catedrals sempre ha acostumat a ser llarg, en alguns casos, realment molt llarg: la catedral de Colònia (Alemanya) va tardar 632 anys a estar acabada; la catedral de Milà, 577 anys, i l’abadia de Westminster, a Londres, es va construir en 500 anys justos. Hi ha altres edificis no religiosos que també han tardat molt a estar construïts, com ara l’Alhambra de Granada, que es calcula que es va aixecar en 600 anys, o el monument megalític de Stonehenge (Anglaterra), que es creu que podria haver tardat 1.600 anys. En qualsevol cas, el temps de les catedrals es va iniciar el segle XII i, com una mena de febre constructora, va ser el motor que va fer créixer les ciutats medievals durant uns tres segles. El fenomen, però, es va prolongar en el temps, i moltes altres ciutats es van anar afegint més tard a aquesta onada. Es van succeir els estils, des del romànic al neogòtic, i podríem dir que, a tot estirar, el temps de les catedrals va arribar fins al segle XIX, tot i l’existència d’algun cas aïllat de ciutat que no va concloure la seva seu fins al segle XX, com Barcelona. És per això que la Sagrada Família, iniciada a finals del segle XIX, és a dir, cap al final d’aquesta etapa, i continuada durant tot el segle XX és, sens dubte, un cas excepcional. Cada catedral té la seva història i els seus motius per allargar les obres, generalment la manca de fons o de donatius, però en el cas del nostre temple podem dir que, encara que sigui a diferents ritmes, les obres sempre han tingut continuïtat. Només van ser aturades en el període 1936-1939, és a dir, durant la Guerra Civil Espanyola, i ara també, per segona vegada en més d’un segle, a causa de la pandèmia de la COVID-19.
És l’obra magna d’un geni. Tot i que quan Gaudí va morir tot el poble va sortir al carrer a donar-li el darrer adeu, en aquell moment la seva obra tenia poc reconeixement des del punt de vista de l’art i l’arquitectura. Han hagut de passar anys per tal que rebés el tracte que realment es mereixia. La seva obra s’ha declarat íntegrament Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: el llistat va començar el 1994, i el 2005 s’hi van incloure la façana del Naixement i la cripta de la Sagrada Família. I és que Gaudí havia integrat en aquesta obra totes les arts que formen part de l’arquitectura, des de la mecànica estructural fins al més petit detall, sigui funcional o simbòlic. A més, la Sagrada Família, en ser l’obra que va ocupar més temps al seu autor, pràcticament la totalitat de la seva vida professional com a arquitecte, aglutina moltes de les genialitats que Gaudí ja havia anat descobrint en altres projectes.
És una obra en la qual es combina a la perfecció la tradició amb la innovació. Aquesta dualitat és així des dels temps de Gaudí i és la que explica, per exemple, que les torres centrals del temple, tot un repte constructiu, puguin estar finalitzades en menys de cinc anys de treball, però que la pedra que s’utilitza per fer-les tingui el toc artesanal i centenari dels picapedrers. El vessant tecnològic de la Sagrada Família inclou la utilització d’elements com ara l’acer dúplex, un acer inoxidable que té més resistència mecànica o a la corrosió, o tècniques com la del tall mecànic de la pedra, però va més enllà de l’obra i inclou també la seguretat i la gestió simultània de l’obra i el turisme. Tot això conviu, al mateix temps, amb un treball d’artesans difícil de veure enlloc més que aquí. En alguns casos, de fet, són els darrers artesans que queden de tècniques que esperem que tinguin continuïtat en finalitzar les obres: des de l’esmentat treball artesanal de donar textura la pedra o el trencadís de colors, fins al treball amb la forja al foc viu, passant pels vitralls emplomats a l’estil de les catedrals gòtiques.
Un espai interior ple d’espiritualitat. Fins a l’any 2010, la Sagrada Família atreia els visitants per les seves façanes exuberants. L’arquitectura feta escultura parlava als observadors i de boca en boca passava el missatge que era feta de pedres vives plenes de contingut. Però el 2010 es va celebrar la cerimònia de dedicació del temple com a Basílica i, des d’aquell moment, el temple va obrir el seu interior als feligresos, als pelegrins i als visitants, que es troben amb un espai del qual pocs surten sense quedar trasbalsats. El bosc de columnes de troncs i branques inclinades que sostenen unes voltes foradades per deixar passar la llum com ho fa el fullam dels arbres d’un bosc, la seva gran alçària, les seves proporcions, i el magnífic joc variant de llums que proporcionen els vitralls de colors, defineixen quelcom més que una construcció única: defineixen un espai ple d’espiritualitat que realment corprèn i captiva qualsevol visitant.
Comentaris | 0.868136 | curate | {"ca": 0.9984896541307959, "es": 0.0015103458692040477} | |
mc4_ca_20230418_1_240017 | XPLAI | Fundació Ciutat de Viladecans
Principis del Projecte Xarxa Pública Local d’Accés a Internet.
Els principis que inspiren la XARXA XPLAI són
Universalització : Donar accés a tot els ciutadans que ho desitgin afavorint l’igualtat d’oportunitats
Participació: Des del projecte s’impulsa i s’afavoreix la participació del teixit associatiu i del conjunt de la col·lectivitat.
Transversalitat: Les accions que s’executen dintre del projecte tenen multitud d’objectius i promouen multitud de competències ja siguin socials, personals, lingüístiques, tècnològiques, etc.
Inclusió social: Evitar la fractura digital com a mètode per aconseguir una cohesió social en la nostra comunitat local.
Els objectius venen determinats pels reptes que assumim
Desenvolupar les habilitats i capacitats ocupacionals a través de l'accés a les noves tecnologies i de processos de formació i reciclatge, facilitant la convergència entre la demanda del mercat laboral i l'oferta de formació.
Impulsar l'acció coordinada entre el món associatiu i el voluntariat, entitats gestores sense ànim de lucre i l'acció institucional per tal de sumar esforços de forma territorialitzada.
Dinamitzar, en barris o territoris on s'apliqui, les diferents associacions del barri perquè accedeixin a la societat de la informació.
Promoure les xarxes existents afavorint la cohesió social.
Facilitar l’acostament a les TIC dels més desfavorits
Línia de formació: Aquesta línia, és transversal a les altres dues, dotant-les de suport i consistència. Desenvolupa cursos monogràfics adequats a la realitat i a la demanda de les persones i de la ciutadania.
Línia d'inserció social i laboral: Posa a l'abast de la població un conjunt de recursos i d'informació útils per a la inserció al món laboral.
Línia d'ús comunitari: És la línia més característica del projecte, , ofereix accés i suport per a tothom, persones individuals, entitats, grups i col·lectius.
CENTRES DE LA XARXA PÚBLICA LOCAL D'ACCÉS A INTERNET:
C/ Sant Ramon, nº 2
Tel. 93 659 14 56
[email protected]
Ateneu Popular Can Batllori
C/ Ernest Lluch, nº 12
Tel. 93 637 61 68
[email protected]
Av. Josep Tarradellas, nº 16
Tel. 93 637 40 90
[email protected]
Casal del Barri de Montserratina
Pl. Constitució, nº 4
Tel. 93 647 03 62
[email protected]
Casal del Barri de Sales
C/ Rafael Casanova, nº 50
Tel. 93 637 94 04
[email protected]
Centre Cívic d'Alba-Rosa
C/ Tulipa, nº 3
Tel. 93 637 53 90
[email protected]
Centre Municipal Edelia Hernández
C/ Santiago Rusinyol, nº 2
Tel. 93 658 64 51
Web XPLAI | 0.585273 | curate | {"ca": 0.7656804733727811, "es": 0.09822485207100591, "en": 0.03471400394477318, "fr": 0.014201183431952662, "gl": 0.030374753451676527, "de": 0.028402366863905324, "eu": 0.0126232741617357, "ar": 0.001183431952662722, "ru": 0.011045364891518738, "ja": 0.0035502958579881655} | http://www.fundacioviladecans.cat/ca/portfolio/xplai |
racoforumsanon_ca_20220809_2_353970 | Repetidament apareixen fils o missatges al xat fent referència a les accions econòmiques que els independentistes catalans podrien emprendre per tal de reforçar els productes i les empreses pròpies, disminuir la dependència de les multinacionals estatals, normalitzar la presència del català en el món del consum, reforçar l'economia de l'interior del país front a les zones costaneres on es concentra actualment... Ja veieu que tot en positiu i sense cap delicte d'odi contra l'Espanya fraterna .Aquesta, que s'ha dit podria ser una línia important de resistència, no sembla tanmateix haver estat analitzada sistemàticament des d'un punt de vista econòmic, és a dir: QUINA TIPOLOGIA d'accions es podria emprendre, QUIN seria l'impacte en funció del nombre de gent que s'hi adherís, i no tan sols per a les empreses sinó també per a l'economia catalana i per a l'estat Espanyol, EN QUÈ seria més rendible invertir les nostres accions? HI HA PRECEDENTS d'accions de nacionalisme econòmic d'aquesta mena i què varen fer amb quin resultat?De tot això trobo a faltar un (o diversos) estudis seriosos que permetin decidir almenys si realment és una eina de lluita vàlida, o si ens estem fent palles mentals i només servirà per deixar anar l'enrabiada. Perquè si és el primer, això s'ha de començar a emprendre seriosament, no es pot deixar simplement a la voluntat o a la convicció personal de cadascú, sinó que cal socialitzar-ho, cal assambleitzar-ho, cal organitzar-se per posar-ho en el mapa mental del comú de la gent i véncer la seva inèrcia i la seva comoditat, que fan el seu terrible i conservador paper encara que en principi hi estiguin ben disposats. Potser la propera Diada, enlloc de colorits brindis al sol d'una democràcia que ara ja hem après no existeix per al poble català, es pot montar una mena de fira on aconseguir 100.000 baixes d'algun dels molts ex?monopolis franquistes.
la caixa i el sabadell no estan pagant cara la seva traïció
I si noten alguna cosa no ho diran. De tota manera estem parlant de negocis amb molt volum i ni tan sols s'ha fet una veritable campanya. Hem de ser conscients que hi ha molt bona predisposició, però canviar de banc fot molta mandra i més quan les alternatives proposades no ofereixen ni de lluny les mateixes facilitats. Cal treballar-hi i no esperar miracles a mesos vista.
El tema son les alternatives en efecte. Però quan més gent és canvii millor serà la alternativa. De fet, per mi el benefici principal del canvi és precissament aquest, bastir una alternativa competitiva. Si arriben a ser-ho, podrien assumir les necessitats de tothom en cas que la resta d'empreses no reconegui el que els hi demana el poble mitjan¢ant el parlament. En cas que això no passi mai, doncs hi haurà més empreses competitives.Amb els bancs també hi ha molta gent segrestada amb productes vinculats a d'altres (normalment a hipoteques). | 0.906798 | curate | {"ca": 0.9863731656184487, "fr": 0.013626834381551363} | |
macocu_ca_20230731_6_298923 | Project
L'activitat bàsica és la de assitir a classe per adquirir els coneixements d'aquest tema i tenir una visió global del curs. L'estudiant podrà consultar llibres especialitzats en el cas que vulgui aprofondir en algun aspecte determinat. Objectives: 3 7 9 Contents:
L'estudiant assistirà a les classes teòriques i dedicarà temps a estudiar la teoria sobre anàlisis lèxic i realitzar exercicis proposats pel professor. Una part dels coneixements adquirits hauran de ser aplicats al projecte de l'assignatura. Objectives: 2 Contents:
Theory test
L'alumne assistirà a classe per adquirir els coneixements teòrics. Addicionalement haurà de consolidar aquests conceptes amb el seu estudi personal i amb la resolució dels problemes proposats a classe. Una part dels coneixements adquirits seran utilitzats en el projecte. Objectives: 3 Contents:
L'alumne haurà de construir l'analitzador semàntic i intèrpret del llenguatge utilitzant les eines del curs durant les classes de laboratori i les hores de treball personal. Finalment haurà de construir uns jocs de prova i una documentació a nivell d'usuari per tal que el projecte pugui ser avaluat. Objectives: 9 10 Contents:
Teaching methodology
Evaluation methodology | 0.749387 | curate | {"en": 0.13238967527060783, "ca": 0.8676103247293921} | |
mc4_ca_20230418_17_512330 | Quan marxaran aquests? | Familiaritats Diverses
Quan marxaran aquests? >
Una gran família amb moltes maletes. Una família normal es converteix en una família recomposta. Els fills canvien de casa sovint, de la del pare a la de la mare, i volta. Però un dia, quan els nens van a visitar al seu pare, no poden creure-ho: ja no viu sol! Està amb una princesa i els seus fills.
Com abordar els diferents reptes que han d'afrontar les famílies reconstituïdes? Com explicar els canvis en aquestes a les nenes i nens? Com treballar les emocions vinculades a aquests canvis?
A través d'aquest conte es visibilitza el moment de la construcció de la nova família per una de les parts. És un bon material per treballar les emocions, les pors, per explicar els canvis que implicarà i per discutir com s'afrontarà conjuntament. | 0.678943 | curate | {"ca": 0.9987515605493134, "fr": 0.0012484394506866417} | http://familiaritatsdiverses.com/recursos/llibres/diversitat-familiar/quan-marxaran-aquests |
macocu_ca_20230731_6_330848 | Sciència.cat DB
Alegre, Francesc (1450/1455 – 1504/1511). Requesta d'amor recitant una altercació entre la Voluntat i la Raó | 0.385586 | curate | {"ca": 0.6639344262295082, "en": 0.3360655737704918} | |
mc4_ca_20230418_13_102340 | 1. Saltejeu a una olla la ceba tallada a daus, amb un rajolí d'oli i una pisca de sal.
2. Quan hagi agafat color, al cap de 10 minuts aproximadament, afegiu el nap, la carbassa i les xirivies tallades a dauets. Deixeu coure tot el conjunt 5 minuts i, seguidament hi afegiu el gingebre talladet ben finet, la pasta de curri (vigileu que és picant) i el caldo.
Publicado por Roser Font en lunes, enero 30, 2017 8 comentarios:
Publicado por Roser Font en lunes, enero 16, 2017 7 comentarios:
Publicado por Roser Font en martes, enero 03, 2017 3 comentarios: | 0.54331 | curate | {"cs": 0.007312614259597806, "ca": 0.6398537477148081, "es": 0.35283363802559414} | http://trifasicdebaileys.blogspot.com/2017/ |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_221618 | El consell regulador de la DO Terra Alta, ha renovat un any més el seu compromís amb l'Associació Catalana de Sommeliers.
Inici | Notícies | El consell regulador de la DO Terra Alta, ha renovat un any més el seu compromís amb l'Associació Catalana de Sommeliers.
0000
27 de febrer de 2023
Benvolguts socis i sòcies,
Ens satisfà informar-vos que el consell regulador de la D.O. Terra Alta, ha renovat un any més el seu compromís amb l'Associació Catalana de Sommeliers.
Moltes gràcies a totes les institucions, empreses i organismes que, any rere any, ens doneu suport!! !
Des de l'ACS volem continuar treballant en la línia de les actuacions que potencien la comunicació i la relació amb els agents socials i econòmics que recolzin la sommelieria catalana. | 1 | perfect | {"ca": 0.9129852744310576, "de": 0.00535475234270415, "es": 0.08032128514056223, "fr": 0.0013386880856760374} | |
macocu_ca_20230731_0_263237 | La UE Mataró - Femení Maresme és el nou campió de Catalunya infantil després de superar en la final de diumenge l’Almeda (51-70) en un partit jugat a la pista de les mataronines, el pavelló Josep Mora. En el partit pel tercer lloc l’Snatt’s Sant Adrià va superar el Barça CBS (43-54). Els tres primers classificats jugaran el campionat d’Espanya de la categoria a Marín del 12 al 18 de juny. El campionat es va jugar en el format de final a vuit amb la participació també del Tarragona, el CN Sabadell, el Cerdanyola i el GEiEG Unigiroona. L’últim títol de la UE Mataró datava de la temporada 2011/12. | 0.797767 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_267861 | [Carezza en W - L'avaria - Capítol 1 - Fragment 4]
La nova urbanització de Mare Park s'havia projectat damunt la majoria d'hectàrees del vell barri de cases barates de Botigues de Mar. El projecte de llençament va captar de seguida l'interès dels nous estadants --gairebé tots pertanyents al que aleshores es coneixia com a gent de professions liberals. ¿I ell que era autònom no tenia també una prufazió alliberal d'aquelles?, pensava sovint Potamó.
Aquella matinada, les aigües de la platja de la urbanització Mare Park només estaven envaïdes per un parell de vaixells de càrrega que no devien tenir el permís d'entrada al moll. Hi havia també un creuer de luxe de Cap d'Any ancorat al port esportiu, orfe de iots. Per l'època. I pel recent crack econòmic que Potamó no havia acabat d'entendre en què consistia. L'únic que sabia és que havia deixat alguns dels socis del port esportiu amb l'aigua al coll i sense el salvavides a punt.
Potamó va veure com les ones s'arrossegaven mandroses, sense escuma, fins a la regenerada platja de Mare Park. Va detectar un parell de patrulles de la policia local allà baix, prop del pont, però no va endevinar cap moviment especial que indiqués que s'hi havia de fer un rescat.
La platja era al final d'una zona enjardinada, conreada sobre el substrat ferruginós de les antigues fàbriques del barri. Els tècnics de jardineria municipal l'havien revestida amb plantes, arbres i arbustos autòctons --això és el que deia almenys un cartell que, cada dos per tres, Potamó veia que estava pintat de grafits: "Flora autòctona: romaní, margalló, desmais, farigoles, arboços, boixos, curatalls i pebrers"--. Segons l'explicació que Potamó donava a qui no coneixia el parc, hi havia també: llums de paraigua inútils quan plovia, jardineres de pedra picada escantellades, baranes de palet acabades perillosament en punxa, papereres d'enreixat tombades com cistelles de bàsquet, i bancs de fusta tropical impregnada amb resistent resina que la salinitat de mar ja havia malmès en quatre dies.
Al bo de l'hivern, la platja de Mare Park d'aquella urbs de tres milions i mig d'habitants semblava un desert, solcat només per estols de gavines cada vegada més grasses i cada vegada més afamades, com si el crack hagués disminuït també les seves provisions.
"¿I on rehòstia s'amagaven aquells tres milions i mig de pollosos podrits provocadors d'avaries domèstiques amb necessitat d'un servei d'urgència? ", va pensar Potamó, aquella matinada.
I com si les forces de l'univers li responguessin, alguns finestrals de les cambres de la torre del WH, el Washingtònia Hotel --el més alt de tota la conurbació de la costa del sud, 5 estrelles, 44 plantes, 455 habitacions de luxe, vistes a mar i muntanya, preus de risc-- començaven a obrir els llums.
Potamó va pensar en l'avaria del TPE, el Transport Pneumàtic d'Escombraries, que li havia trepitjat el primer dia de mil.lenni. No tenia el gust de conèixer personalment els arquitectes de l'edifici, però més d'una vegada havia desitjat que un dia es punxessin amb el compàs i se'ls inflés el dit de dibuixar edificis d'alt estànding per totes les vegades que les seves espifiades l'havien tret a deshora del llit. | 0.897808 | curate | {"ca": 1.0} | http://andreusotorra.com/carezza/cap1/online04.1.html |
mc4_ca_20230418_6_560723 | Studio 1 Decembrie Alba Iulia Romania - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Cetate, Alba Iulia, Romania - Veure al mapa
Més informació sobre Studio 1 Decembrie
Al visitar Alba Iulia, vosté es sentirà com a casa a Studio 1 Decembrie, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Studio 1 Decembrie ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen ascensor.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, llits extrallargs (> 2 metres), aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, TV satèl•lit/cable, nevera per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Studio 1 Decembrie no troba competidors en cap categoria. | 0.782122 | curate | {"ca": 0.9612612612612612, "ro": 0.03873873873873874} | https://www.agoda.com/ca-es/studio-1-decembrie/hotel/alba-iulia-ro.html |
mc4_ca_20230418_13_518375 | Part I : introducció i contextualització
CLAUS INTERPRETATIVES DE LA FICCIÓ DE LA VIUDA EN EL TIRANT LO BLANC
I. INTRODUCCIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ
1. L’argument de la ficció de la Viuda
El capítol 283 del Tirant lo Blanc és l’epicentre de la història, el punt d’inflexió de la novel·la, perquè la trajectòria de l’heroi s’hi veu trasbalsada, sotmesa a una “adversa fortuna” que el permet ser enganyat pel malèvol personatge de la Viuda Reposada (Martorell 2000: c. 283, p. 805). Aquest engany, tot i realment dur-se a terme al llarg d’aquest capítol de l’extensa novel·la, es comença a perpetrar poc abans i no es resol definitivament fins força després. A partir de la conversa que l’heroi i la malvada inicien al capítol 282, hom pot considerar que l’engany comença i la ficció s’encarrila cap un tràgic final previsible, sempre comptant que “les coses per mi (Viuda) principiades” (c. 283, p. 806) haguessin tingut èxit. D’altra banda, no és fins al capítol 296 que Tirant descobreix les intencions i les argúcies de la Viuda, quan jura “que si en aquell cas pogués eixir en terra, que en presència de l’Emperador la faria cremar, o amb les sues pròpies mans faria d’ella lo que havia fet del negre” (c. 296, p. 836). Al llarg d’aquests tretze capítols i trenta-quatre pàgines de la novel·la ‑una mínima part si es té en compte el global de l’obra‑ succeeix la més interessant trama sentimental de tota la trajectòria del cavaller Tirant, una crisi que l’afectarà fins al punt d’anul·lar-lo com a figura bèl·lica i reduir-lo al concepte de ‘malalt d’amor’ tan propi al segle XV. Durant una seqüència de la crisi en què Tirant queda enfonsat, el seu gran amic Hipòlit el veu tan agreujat que arriba a afirmar entre lamentacions que “si aquest cavaller mor, tota la cavalleria del món serà morta” (c. 291, p. 823): aquesta és la importància del personatge per a la cavalleria, segons el seu creador, i aquest és el punt d’especial intriga que li sap donar a la novel·la. El cavaller Tirant, tot i això, es recupera en conèixer la veritat dels foscos assumptes que envolten la Viuda i l’irracional amor que sent per ell.
El capítol 282, intitulat ‘Com Plaerdemavida envestí a Tirant de raons’, finalitza amb una declaració d’amor creuada entre Carmesina i Tirant: mentre el cavaller agraeix a la princesa les seves atencions, aquesta li assegura que “les portes del tresor són obertes per a tu e tancades per a tot altre” (c. 282, p. 802), un irònic precedent pels fets que s’esdevindran en breu. En aquest punt és on arriba la Viuda Reposada, que està apassionadament enamorada de l’heroi i no vol consentir que la jove Carmesina el posseeixi com a definitiu marit; la Viuda ja havia intentat distanciar la parella amb enganys, fent creure a la princesa que el cavaller tan sols volia les riqueses de l’Imperi Grec i, al seu torn, enginyant tota una funció teatral per fer passar la jove Carmesina per l’amant de Lauseta, el negre hortolà encarregat de tenir cura dels jardins de palau, i així desenamorar el cavaller davant de tan escandalosa infidelitat. En retirar-se Tirant cap a la seva cambra, després d’acomiadar-se de la princesa, va trobar la Viuda “al cap de l’escala (...) amb la femenil malícia (...) ab cara molt afable e ab gest graciós perquè el pogués enamorar” (c. 282, p. 802), que el va retenir per a exposar-li la seva admiració i per a proposar-li una temptadora oferta tan desitjada com antiga, i tan antiga com la pròpia humanitat: conèixer el futur. Tirant es troba en una situació molt propícia, ja que pateix d’amor profundament des de que va conèixer la princesa, i decideix trobar-se amb la Viuda a les dues de la matinada i en un lloc secret, segurament per conèixer la prosperitat de la seva relació amb la princesa però sense ni tan sols sospitar les autèntiques intencions de la Viuda, que Martorell anomena “crim que jamés tal no fon pensat” (c. 283, p. 803).
El capítol 283, intitulat ‘Ficció que féu la reprovada Viuda a Tirant’, ja ens especifica que l’indret secret on la Viuda tenia previst dur a terme els seus plans era “a les espatles de l’hort una casa ja concertada d’una dona molt anciana, e féu-la molt bé emparamentar ab un llit que hi féu posar segons a Tirant se pertanyia” (c. 282, p. 802). A partir d’aquest punt, en què es concreten els paràmetres de l’escena i es coneixen a la perfecció els personatges (tan sols Lauseta resta per presentar), Martorell ens narra l’engany que la Viuda realitza a Tirant: com el tanca a la casa de la vella i com enginya una tècnica òptica per tal de poder veure el jardí a través d’una finestra massa alta, cosa que aconsegueix mitjançant dos miralls: “l’u posà alt en la finestra, l’altre posà baix en dret de Tirant i en dret de l’altre, e tot ço que es mostrava en lo de dalt, tot resplandia en lo de baix, puix l’una lluna de l’espill estava en dret de l’altra” (c. 283, p. 803). El següent pas que féu la Viuda va ser convèncer amb més enganys la princesa Carmesina per tal que davallés al jardí, just sobre el punt que la malèvola Viuda havia disposat que es reflectís als miralls; la comèdia que ideà es basava en un joc de contingut altament eròtic entre Carmesina i Plaerdemavida, que aniria disfressada de l’hortolà negre anomenat Lauseta. L’objectiu de la Viuda era fer creure a Tirant que Carmesina havia estat posseïda per l’hortolà, un desengany amorós que posaria l’heroi a l’abast del seu desenfrenat amor: per una banda, la princesa s’havia negat reiteradament a consumar l’amor amb Tirant; per l’altra, el qui posseïa Carmesina era ni més ni menys que un infidel de nul·la consideració social a l’època. L’heroi, efectivament des de la cambra preparada per la reprovada Viuda, va aconseguir veure-ho tot a través dels miralls: el joc, l’acostament entre els fals negre i la seva estimada i, finalment, com ambdós es tancaven en la caseta del negre a soles. “¡Oh adversa fortuna! ¿En què t’he jo ofesa, que en les batalles me fas ésser victoriós e triümfant, e en amar só lo més malfadat home que jamés naixqués?”, exclama l’heroi sentimentalment ferit de mort (c. 283, p. 805).
Al capítol 291, intitulat ‘Lamentació que fa Tirant’, el cavaller entra en una greu crisi que l’acostarà per primera vegada a la mort, davant de la presència de tota la cort de grega. Amb un crucifix entre les mans, Tirant inicia l’anunciada lamentació encomanant-se a Déu com si realment estigués a les portes de la mort: “com faràs l’última sentència, fes, Senyor, que jo sia u dels elets benaventurats, e no dels maldits!” (c. 291, p. 820). La comparació que Martorell estableix en aquest punt, mitjançant paraules del personatge, entre Tirant i Jesús és ben significativa, un símbol inequívoc que l’obra de l’escriptor valencià té, entre d’altres o complementària a d’altres, una finalitat religiosa i de propagació del catolicisme: aquest fet també es demostrarà més endavant, quan Tirant no tan sols venç sinó que també converteix molts infidels al nord de l’Àfrica. Martorell també ens explica que l’Emperador, el Cardenal i la resta dels assistents a l’escena “oïen dir a Tirant, tenint-lo en openió de bon crestià” (c. 291, p. 821). Tot seguint amb la pauta de l’actitud d’un moribund, el cavaller procedeix a acomiadar-se de tots els qui han estat al seu costat, com és el cas de la família imperial grega, les dames de la cort i el seu bon company Hipòlit, per a qui demana a l’Emperador, de la mateixa manera que per a la resta de col·laboradors en les batalles contra els moros infidels, que “en vostra custòdia e protecció los vullau tenir” (c. 291, p. 822). Les darreres voluntats de Tirant són l’embalsamament i la repatriació del seu cos a Bretanya, la col·locació dels vestits de guerra sobre l’altar major de l’església on ha d’ésser enterrat, l’impediment als seus pares de veure el cos sense vida de Tirant i, el més important, la inscripció en la tomba que incideix en la finalitat religiosa de la novel·la i que ha de dir “Causa odiosa per què morí Tirant lo Blanc” (c. 291, p. 824). Aquest epígraf cal que vagi acompanyat d’il·lustracions de caps de moros negres com el de Lauseta, que segons el cavaller és la causa de la seva mort.
La malaltia de Tirant continua responent al model propi del segle XV, profundament misogin, en què l’enamorat patia fins a tal punt que podia morir d’amor; en aquest sentit, és interessant contrastar la filosofia de Martorell i de la seva època amb la del poeta llatí Ovidi, que en el seu llibre Arte de amar afirma el següent: “el héroe de Tirinto era dominado por su amante. No creo que te debas quejar sufrir lo mismo que él sufrió” (Ovidi 1989: 31). L’obra d’Ovidi pren la forma d’una epístola als romans, a qui es dirigeix per educar en temes amorosos dient que “si alguno de vosotros ignora el arte de amar, que lea mis versos, que se instruya en ellos, y que ame” (Ovidi 1989: 3); el poder que Carmesina exerceix sobre Tirant, i que l’anul·la pel que fa a les obligacions marcials, és tan criticat en Martorell i el seu Tirant lo Blanc com admirat en la societat llatina clàssica.
Tot i els improductius intents dels metges de palau, quan semblava que la mort de Tirant era més propera i irremeiable, va arribar “una vella juïa a la fama del seu mal” (c. 292, p. 825) que aportarà la solució per revitalitzar el jove heroi i així permetre la salvació de l’imperi, que cada vegada era més perillosament assetjat pels infidels turcs. Aquesta és l’autèntica finalitat de la vella, demostrable en el moment que anuncia que ha viatjat fins a palau per curar el cavaller Tirant “havent compassió de vostra altesa (l’Emperador) que en los darrers dies benaventurats no hajau ésser desposseït de la vostra imperial senyoria” (ídem). El remei que la vella aconsella a l’Emperador consisteix a fer entrar molts cavallers a la cambra de Tirant fent anar les armes i lluitant, a conseqüència del qual el jove moribund es despertarà i preguntarà què és el que succeeix; la resposta de l’Emperador haurà de ser que els turcs ja han arribat a les portes de la ciutat, motiu pel qual Tirant s’alçarà i oblidarà les cabòries que el mantenen en un llit. Efectivament, “Tirant demanà la sua roba, e féu-se, ab moltes tovalloles, lligar la cama, e armà’s lo mills que pogué e pujà a cavall” (c. 292, p. 826).
Cal destacar la frase que Martorell posa als llavis de Tirant en el moment que veu com, per deslliurar-lo del mal que tan profundament l’oprimia, la vella havia enginyat aquell engany: “Lloat sia lo poder de Déu, que dona m’ha lliberat de mort, puix dona m’havia mort” (ídem). Amb aquesta sentència, la teoria de la misogínia en el Tirant lo Blanc es veu parcialment suavitzada, rebaixada perquè el cavaller comprova com totes les dones no són fruit de mals i malalties. L’aparició miraculosa de la vella curativa, que sense cap mena de medicina li ha retornat les forces, demostra una vegada més com n’és d’important per a Martorell el paper bèl·lic dels cavallers, que han d’ésser capaços de recuperar-se de qualsevol mena de decaiguda moral provocada per l’amor, que han de superar qualsevol desavantatge sempre que puguin realitzar un acte de caritat en favor de la religió i en la lluita contra els infidels: en aquest cas, la salvació de l’Imperi Grec acaba sent més important que el desengany provocat per Carmesina o, si més no, per l’engany que a posteriori provoca el desengany a càrrec de la Viuda (la Princesa encara no entén per quina raó Tirant la rebutja i evita qualsevol relació amb ella).
El cavaller, un cop guarit, decideix emprendre la marxa per mar cap a les posicions turques i demana al senyor d’Agramunt i a Hipòlit, els seus més estrets col·laboradors, “que deu galeres que hi havia que les fessen armar e posar en orde de les coses necessàries”, i a més “ordenà que tota la sua gent anassen per terra fins al castell de Malveí, i ell iria per mar, que allí es trobarien” (c. 292, p. 828). Mentrestant, l’espera a la posada on Tirant solia hostatjar-se fins que la relació amb la Princesa fou més estreta comporta més complicacions, més embolics relacionats amb Carmesina: primer, l’ambaixada de Plaerdemavida i de la donzella de Montblanc, que portaven noves de la seva senyora; després, la visita de l’Emperador de Grècia, que a causa de les súpliques de la filla també va anar a veure a Tirant. En ambdós casos, la resposta del patge que vigilava la cambra del cavaller va ser que “com tants dies ha que el seu esperit no ha reposat, ara està en consolació gran per recobrar lo que aquests dies ha fallit” (c. 292, p. 829); les excuses, en efecte, es van repetir per ordre del propi Tirant, que rebutjava veure qualsevol membre de la cort que li pogués recordar l’afer entre Carmesina i el negre Lauseta als jardins de palau.
El capítol 293, intitulat ‘Com Tirant tramès a l’Emperador lo senyor d’Agramunt per notificar-li la sua partida’, ja narra els preparatius que els homes de Tirant realitzen per salpar d’immediat. La Princesa, en veure que el cavaller finalment marxava sense acomiadar-se, va suplicar al seu pare que anés a veure’l perquè ella volia també parlar-hi. El resultat va ser que, “per causa d’un negre núvol qui ab grans trons e llamps venia acompanyat” (c.293, p. 831), a les dones no se’ls va permetre accedir a la galera de Tirant mitjançant una barca i Carmesina va quedar novament corpresa per no haver vist el seu estimat heroi. Tot i això, Plaerdemavida actua com a intermediària entre els amants i puja a la galera en companyia d’Hipòlit amb la missió de conèixer el per què de l’actitud de Tirant.
El següent capítol, el 294, correspon a totes les raons exposades per la dama de companyia de la Princesa, d’entre les quals cal destacar les qüestions que rep Tirant: “¡Oh molt cruel cavaller, entre molts nobles valerós! ¿Qui ha regirats així los teus pensaments? ¿On són ara los precs los quals moltes vegades a mi, per restauració de la vida vostra, planyent e sospirant oferíeu, que la vostra vida e mort estava en les mies mans? ¿On són ara los piadosos ulls ab los quals tota volta mostraven ésser vists amb llàgremes? ¿On és l’amor que envers mi mostràveu passant delitoses paraules, e los greus treballs e congoixes que jo he presos per meus propis, en delit e servei de vostra mercè? ¡Partir-se de tan virtuosa senyora, la més alta en dignitats e virtuts que en tot lo món sia, sens dir-li adéu-siau!” (c. 294, p. 832). La resposta de Tirant ocupa un nou capítol, el 295, i sobretot es basa en l’explicació que el cavaller ofereix a Plaerdemavida sobre els fets que va albirar al jardí, en què la donzella també participà sense conèixer allò que desencadenarien; el cavaller ho explica de la següent forma: “Primerament viu un deshonest besar, lo qual los meus ulls e sentiments ofené, e majorment aprés entrant en una cambra, ab gest e paraules d’infinida amor abraçats, mostraven haver aconseguit tot aquell plaer e delit que entre enamorats s’acostuma” (c. 295, p. 833). La ‘Rèplica que fa Plaerdemavida a Tirant’, alhora el títol del capítol 296, aclareix els fets explicant que tot allò interpretat erròniament per Tirant: “és estada cosa que s’és fet per joc e burles, per dar consolació e alegria a la senyora Princesa. La Viuda Reposada hagué dels entramesos de la festa de Corpus Crist, e jo em vestí en forma del nostre hortolà” (c. 296, p. 835). Tirant evidentment no creu allò que Plaerdemavida li conta i envia el jove Hipòlit a la cambra de la donzella, on ella assegura que encara hi ha els vestits que va usar per a l’engany de la Viuda; quan Hipòlit torna, fa arribar els vestits lligats a una corda i li és impossible pujar a la galera, així com Plaerdemavida s’hi queda, ja que la mar va tornar-se excessivament brava.
En aquest moment, Plaerdemavida actua més que mai com a pol oposat a la Viuda, una autèntica ‘Celestina’ que aconsegueix adreçar el major malentès de la novel·la, que ha estat a punt de separar definitivament els amants i de fer perdre a Tirant la salut que tan necessària li era per lluitar: la fita aconseguida és, doncs, positiva per partida doble.
D’aquesta manera, Tirant acaba adonant-se del greu error de judici comès i demana disculpes a Plaerdemavida, alhora que retorna al seu estat afectiu habitual vers la Princesa. La novel·la continua i l’acció més immediata és el naufragi que la galera del capità dels grecs pateix, i que el duu a les costes africanes; les repercussions de l’engany de la Viuda i el sentit d’aquesta estructuració interna, però, arriben en aquest punt a la seva fi.
2. La Viuda Reposada: bases del personatge
El personatge de la Viuda Reposada és un dels més elaborats del Tirant lo Blanc. Arrossega una tradició literària vasta i prolífica, dignament continuada pel valencià Joanot Martorell i brillantment plasmada en la novel·la. Martí de Riquer l’anomena “intrigant dida de la Princesa” (Riquer 1992: 232), i molts altres epítets ha rebut específicament en relació als fets del capítol 283. Es pot ben dir que la ficció que Martorell va canalitzar mitjançant aquest esforçat personatge, l’engany als amants, l’ha caracteritzat i li ha proporcionat el punt d’interès necessari per a passar a la història de les lletres catalanes com a personatge emblemàtic. Des de la seva psicologia i fins a la seva finalitat en la novel·la, passant per la recreació literària que l’autor en va fer, han estat punts d’estudi exclusius de molts crítics i historiadors de la literatura. El propi Martí de Riquer afirmava que l’epítet de ‘reposada’ assignat a la Viuda no s’adequa a les característiques del personatge, ja que el repòs a què fa referència ben lluny queda d’allò palpable al llibre, de la personalitat caricaturitzada per Martorell; en aquest sentit, Riquer reconeix que la novel·la és plena de “segones i terceres intencions” (ídem) i atribueix aquest important detall a una polarització del caràcter del personatge.
Lluny d’ésser una vídua reposada, com la ideologia medieval estipulava, la incansable i cruel perseguidora de Tirant esdevé el contrari d’allò estereotipat i, tot i ser un terme inexistent a l’època, políticament incorrecta. En la societat del segle XV, a la qual pertanyia Martorell, també podria ser que es conegués amb el qualificatiu de ‘reposada’ aquella vídua de dubtós comportament i que “donava de què parlar” (Riquer 1992: 235) a parents, veïns i coneguts.
En el cas concret de la Viuda Reposada del Tirant lo Blanc, els estudiosos de la literatura han coincidit en gran mesura a justificar l’acció de l’engany per l’apassionat amor que sent envers Tirant, l’heroi que manté una relació sentimental amb la jove princesa de l’Imperi Grec. El cas és que Martorell ens comunica que la Viuda Reposada se sent atreta per l’heroi ja des del capítol 161, quan llegim “e la Viuda Reposada estava molt inflamada en l’amor de Tirant” (c. 161, p. 547), arran d’una audiència concedida per l’Emperador al Duc de Pera, durant la qual posà al corrent la cort sencera sobre les gestes i la valentia del cavaller. A partir d’aquí, la rivalitat entre Carmesina i la Viuda va en augment per part d’aquesta, ja que la princesa en cap moment és conscient de l’antipatia que comença a despertar en la seva dida; és en el capítol 264, però, quan la Viuda inicia la sèrie d’enganys que desembocaran en la ficció del capítol 283. En aquesta ocasió, Martorell ens diu que “l’extrema passió que la Viuda Reposada portava ab si fins en aquella hora no s’era manifestada” (c. 264, p. 769) i, posteriorment, la infame Viuda demana permís a Carmesina per parlar amb Tirant, “que volia molt parlar ab mi per molt útil e profit meu” (ídem). Aquesta és certament la primera acció que realitza la Viuda en desfavor de la relació entre l’heroi i la princesa, un gest que donarà lloc a tota una intriga novel·lesca contrària a aquella que desenvolupa el personatge de Celestina en la Tragicomedia de Calisto y Melibea, de Fernando de Rojas. En aquest cas concret, la Viuda Reposada no tan sols enganya a Carmesina, sinó que fa creure a Tirant que és ella la qui concerta la cita (per tal que s’apressi més a acudir-hi); un cop arriba el cavaller i troba la Viuda on creia que havia de trobar la princesa, una falta falsament atribuïda a l’Emperadriu, la Viuda inicia una conversa amb ell que es pot considerar el començament d’una artificial i forçada relació que cap fruit donarà, tot i els esforços i trampes duts a terme per la banda femenina: l’element misogin hi és present en tot moment, però tan sols en el cas de la Viuda (a partir de la ficció, la misogínia atacarà la Princesa en lloc de la Viuda perquè Tirant interpola la culpa d’aquesta en aquella).
Vicent Martines afirma que “ella (la Viuda) estima sense mesura Tirant i no pot avenir-se quan Tirant no li correspon gens i comprova que està enamorat de la joveneta Carmesina” (1995: 98). En veritat, allò que realment empeny la Viuda a trencar la relació entre els joves enamorats no és res més que l’amor, un principi gens reprovable si no fos pels perversos mecanismes que empra per tal d’aconseguir la finalitat premeditada.
D’altra banda, aquest esforçat personatge creat per Joanot Martorell no ha despertat en tots els crítics la mateixa tolerància i comprensió. Ben al contrari del que s’ha vist fins ara, la Viuda Reposada també ha estat considerat un dels personatges més vils i cruels de la literatura tardomedieval, la digna successora de la tradició misògina més mordaç.
Josep Romeu diu, per exemple, que el seu amor vers Tirant és “senil, absorbent i calculador, expressant-se primer en un discurs ambigu però d’intenció malèvola” (1994: 173); en aquesta expressió –i ja hi notem un punt de culpabilitat no tan esmorteïda com en la cita de Martines‑ es plasma el límit a on pot arribar un amor desesperat i fins perillós per a un cavaller que, com Tirant, no correspon als desitjos de la Viuda. Aquesta, doncs, seria per a Romeu i Figueras una persona de mentalitat diabòlicament possessiva, d’arriscades accions i d’espantosos resultats que tan sols cerquen el propi benefici i el perjudici aliè.
Per a Xavier Renedo, no tan sols la Viuda és un personatge poc corrent en l’aspecte més purament sexual de la psicologia, sinó que Estefania, Plaerdemavida i la pròpia Emperadriu també juguen un paper altament eròtic i sensual en l’obra. El cas de la Viuda, però, és el més inquietant a causa dels fets que ocorren al capítol 283 del Tirant lo Blanc. Renedo afirma que, pel que fa als quatre personatges femenins ja anomenats, “predomina la qualitat luxuriosa, la quals cosa els inclina cap a la pràctica de l’amor ‘viciosa’ o libidinosa” (1989: 22); la relació entre Tirant i Carmesina, especialment per voluntat d’ella, és més idealitzada i virtuosa: aquí rau la dicotomia entre les dues conductes sexuals tractades al Tirant lo Blanc.
Per entendre el personatge de la Viuda Reposada cal també conèixer quin paper jugava el referent real més proper a la societat contemporània de l’autor, és a dir, com veia el creador la seva creació per tal de plasmar-la en el text. D’aquesta manera, i analitzant també les possibles influències no necessàriament coetànies, comprendrem de la millor forma possible la intencionalitat de l’escriptor en perfilar la malvada i reprovada, entre molts altres qualificatius sempre negatius, Viuda del Tirant lo Blanc.
Si bé ja s’ha fet una breu caracterització del personatge en si, ara serà necessari comparar-lo amb d’altres models, similars o radicalment oposats, com és el cas de l’obra de Francesc Eiximenis o de Jaume Roig, amb sengles llibres d’evident misogínia i intitulats Llibre de les dones.
a) Francesc Eiximenis, Lo llibre de les dones
El gironí Francesc Eiximenis, com ja s’ha dit, va redactar Lo llibre de les dones l’any 1396, tretze anys abans de morir a la ciutat de Perpinyà. Aquesta obra, la més coneguda seva, a més de Lo Crestià i el Llibre dels àngels, obre dues vies lectura possibles: per una banda, un regiment de vida ideal per a les diverses condicions possibles de la dona (infanta, donzella, casada, vídua, religiosa) i, per l’altra, una mena de catecisme especialment destinat al públic femení. Els capítols entre el 95 i el 100, estableixen les bases morals pròpies i necessàries de les vídues del segle XV.
En el capítol 95, el primer del grup, Eiximenis remet a sant Jeroni per considerar la vídua un element molt honorable de la societat, visió que contrasta clarament amb el personatge del Tirant lo Blanc. El motiu que mou Eiximenis a realitzar aquesta afirmació és que la vídua, en l’estat que es troba, en lloc de servir a un marit pot dedicar-se plenament al servei a Déu. A més, com que ja ha passat innumerables i innombrables misèries servint a un home “per bo que l’haja ahut” (Eiximenis 1981: 145), sembla que en principi no n’hauria de tornar a desitjar altri. La viduïtat és qualificada segons Eiximenis de “sant estament”, beneït per Déu sempre en el cas de “qui no és falsament ne fenta viuda” (ídem), com ben bé podria ser la Viuda Reposada de Martorell. Eiximenis estableix models de vídues a seguir, per tal que les receptores del llibre prenguin exemple, com és el cas de Judith i Anna Prophetissa; les referències bíbliques a les vídues amb la mateixa finalitat són freqüents, i ho fa citant l’Èxode, XXII i l’Ecclesiastici, XXV. Una altra lloança a tenir en compte és que a les vídues “els és promès guardó doble sobre aquells qui són posats en estament de matrimoni” (1981: 146), i en aquest sentit sobreposa la viduïtat al matrimoni, alhora que la virginitat a la viduïtat.
Els fruits i béns que les vídues tenen en contraure aquest estament són “lo descàrrech mundanal” (1981: 145) que li suposa el fet de deixar de servir a un marit, per la raó ja abans argumentada; una “special benedicció de nostre senyor Déu que Déus dóna a aquell qui aquest sant estament observa”; un tracte preferent ja que “nostre senyor les ou en lurs affanys, e les pren en sa guàrdia”; a més que Déu sempre procura “fer-los ajuda en lurs necessitats”; i, per últim, “en Paradís lus és promès guardó doble sobre aquells que són posats en estament de matrimoni” (1981: 146).
El capítol 96 del llibre fa referències a sant Agustí i ve a dir que la vídua gaudeix de gran llibertat i que “aconseguex a ffer ço que li plau de ssi matex, e majorment si·s vol tot donar a Déu”. El text del capítol, però, també presenta al·lusions a sant Pau, que ratifica aquesta concepció de l’estament de viduïtat. Una altra font d’informació d’Eiximenis, ja observada en l’anterior capítol, és sant Jeroni, a través de qui afirma que “aquest (el servei a Déu) és bastant a fer-li amar viduytat”, o sia, que la vídua tan sols pel fet de servir a Déu ja ha d’estar orgullosa de ser-ne i fins alegrar-se del fet d’haver perdut el marit, sempre i quan conservi un castedat que “que no pot haver preu” (1981: 147); aquesta darrera cita va ser extreta de l’Ecclesiastici, XXV, però dins de Judich, XV hi ha una faula que mostra com és millor, si s’és vídua i es vol conservar la castedat, que aquesta sigui jove: la narració conta la història d’Anna Profetissa, de qui es diu que encara va viure setanta-tres anys després de la mort del seu marit i que sempre es conservà casta.
Segons Eiximenis, la viduïtat té molts punts positius com ara que “la persona viuda aconseguex a ffer ço que li plau de ssi matex, e majorment si·s vol tot donar a Déu”; també s’ha de tenir en compte que “desliurar la un de l’altre, veges com és gran gràcia a cascú” (1981: 146), una opinió força admissible si es té en compte que el matrimoni per a Eiximenis era un càstig, un martiri insofrible; l’autor també alerta que “si·y ha madastra, veuràs bregues entre ells e los infants del marit”, una possibilitat a tenir en compte en un segon matrimoni; també per a aquest cas serveix la reflexió que diu que “si lo marit era millor, veus aquí tots jorns sospirs (...) si pigor, veus tot jorns pahor que aquest no muyra així com lo primer” (ídem); “no pot haver preu la ànima d’aquell qui té castedat vidual per amor a Déu” (1981: 147) i, per últim, cal saber que “dona viuda casta gran glòria és de tot son linyatge, majorment que sia complidament profembra e que sia jove”, una idea ja exposada amb anterioritat i que aquí es reafirma.
El següent capítol de l’obra, el número 97, tracta de la vida religiosa que ha de portar la vídua, en el cas que vulgui ésser respectable i respectada pel conjunt de la societat. En primer lloc, Eiximenis afirma que la “bona viuda deu ésser primerament devota e entesa en molta oració” (ídem), i per a incidir-hi pren suport en la paraula dels ja habituals sant Jeroni i sant Agustí, a més de Crisòstom. La dona vídua ha de demostrar el seu culte i la devoció confessant-se sovint, però l’actitud no és suficient per mostrar-se pulcra davant dels ulls de la societat, ja que també haurà d’anar “grosserament vestida, car lavors ensenya que l’ornament que·s feya cany era maridada, solament lo feya per lo marit e no per vanitat mundanal” (1981: 148); la vestimenta més adient per a una vídua senzilla i devota serà la de color negre i, a més, haurà de prescindir de qualsevol tipus de maquillatge i de cura de bellesa, com és el cas de la depilació. Aquest model de vídua, que no cerca marit a jutjar per l’aspecte que presenta, és el més perfecte sobretot si és jove, ja que la castedat durant la joventut és encara més soferta i apreciada.
La vessant contrària a aquesta modèlica dona vídua, la coqueta i luxuriosa, era molt mal vista en la puritana societat del segle XV; d’allò que avui anomenaríem “vídues alegres”, en l’època i segons ens reprodueix Eiximenis es deia que “en lurs cases no ss’i fa may fahena o pocha, mas del lit a la taula, e de la taula a la finestra a burlar ab tothom” (ídem); la vídua que no es mostrava entregada plenament al servei a Déu, doncs, tan sols ocupava el temps en tafaneries ociosament dutes a terme en el temps no dedicat a les necessitats més primàries i baixes, el menjar i el dormir.
Les vídues, segons Eiximenis ens conta al capítol 98 de Lo llibre de les dones, han de fer penitència i dejuni, “que viuda que viu en delits morta és, ço és que en mal estament viu” (1981: 149). Sant Jeroni afegeix a aquesta idea de sant Pau una apreciació més fatalista, especialment quan diu que els delits “fan la persona disoluta e la fan follegar, repennar a rebel·lar e fer moltes dolenties per les quals la persona ve a mala fi sovín”.
En aquest punt, Eiximenis marca unes pautes bàsiques que fan de la vídua un personatge respectable i venerat, sempre i quan es compleixin els següents requisits: haver tingut un sol marit, haver pujat els fills dignament, haver fet moltes almoines, haver estat una persona hospitalària amb els pobres i els peregrins, no ser ociosa (tal i com es criticava en l’anterior capítol), no tenir mala fama, fer força penitència i resar.
El darrer dels capítols de Lo llibre de les dones dedicat a la viduïtat, el número 100, recopila el pensaments d’il·lustres personatges de gran importància per a Eiximenis, ja que en ells basa la filosofia de la seva magna obra i sobre ells reposa gran part del pensament occidental actual. A continuació es detallaran els personatges, les obres d’on Eiximenis va extreure les idees per a la redacció d’aquesta part del llibre i, per últim, una breu cita que exemplifica la particular idea de la figura de la vídua i de l’estament de la viduïtat.
Sant Agustí, epístola LXXXV: “Estament vidual és fort alt e a Déu plaent” (Eiximenis 1981: 150).
Valerius Maximus, llibre IV, capítol III: “Anthònia, qui con fos bella e riqua e nobla e jove, per sola amor de castedat volch servar éntegra e vera viduïtat” (1981: 150).
Sant Pau, Prima Corintiorum, VIII: “Yo conseyll a les maridades e viudes que s’estiguen en l’estament en què Déus les ha apellades” (1981: 151).
Sant Ambròs, Exameron, homilia IV: “Dóna eximpli natural a les viudes de la tortra qui, aprés que ha perduda sa companyia, no·n pren altra en senyal de éntegra amor a aquell” (1981: 152).
Carnocensis, Sermone de nupcijs: “N’hi ha que si lo marit cert temps no torna, que·s fan viudes de present, per què·n puxen pendre altre” (1981: 152).
Sant Agustí, De vida crestiana: “Tres espècies hi ha de viudes. La primera és d’aquelles qui sol servir a Déu entenen, e aquestes són celestials. La segona, qui entenen a nodrir sons infants pobills e sa casa a mantenir, per trebaylls e ab affanys, e aquestes caen e·s leven sovín. La terça, qui entenen en delits e en solaços, e aquestes reserva Déu a la mort eternal” (1981: 153).
b) Boccaccio, Corbaccio
Si marxem de la literatura del país i recorrem Europa, les lletres italianes són un referent excepcional a l’hora de catalogar el model de vídua que imperava al segle XV. Si bé la visió d’Eiximenis entorn del tema és força plàcida, tot i que estricta i inquisidora, Boccaccio té un punt de vista força distant pel que fa a les vídues en la societat.
Sembla que el títol de l’obra, Corbaccio, al·ludeix almenys en part a la figura de la vídua vestida de negre, de rigorós dol. Aquest personatge rep una connotació molt més sinistra que en les versions consultades fins ara, ja que l’autor de l’obra el compara amb un corb, que de la mateixa manera que l’amor “eat corpses, pecking first the eyes and then the brain” (‘menja cossos, picant primer els ulls i després el cervell’; Levarie-Smarr 1986: 154). La visió del corb en comparació amb la vídua no afavoreix massa aquest estament, perquè si bé podria semblar que la similitud és merament òptica en primera instància, la intencionalitat de Boccaccio és evident en atribuir unes accions tan cruels a l’animal que simbolitza la persona. La vídua, en aquest cas, és un depredador que enreda els homes per la necessitat de marit que té, després d’haver perdut el seu; Eiximenis tractava molt bé les vídues, sempre i quan complissin amb les seves obligacions de cristianes devotes, però Boccaccio directament carrega contra elles sense donar cap oportunitat. La vídua, plasmada en el corb, es contraposa a totes hores amb la Mare de Déu, comparada amb un cigne; la primera és el pecat, mentre que la segona és l’única dona que se salva d’entre totes aquelles que habiten el món. Aquest és un dels detalls que diferencia el sentit del Corbaccio del de l’Amorosa Visione, l’anterior obra de l’autor, ja que és força més terrenal i ressentit.
II. FICCIÓ QUE FÉU LA REPROVADA VIUDA A TIRANT
1. El jardí i la tradició de l’amor cortès
En la tradició cortès, el jardí és un espai exterior amè, de mides reduïdes i unitàries, un locus amoenus fet encara més plàcid per la mà de l’home i el conseqüent augment de la seva delectació sensorial. El jardí era un escenari predilecte per a situar-hi l’amor cortès, una relació sentimental purificada i mostrada com a virtut de l’home vers la seva naturalesa; el jardí també és l’escenari d’idíl·liques escenes romàntiques medievals, polides de qualsevol mena de luxúria o de conducta aliena a la moral imperant a l’època. L’exercici de construir un jardí respon, alhora, al desig de protecció i de civilització de la societat alta; aquest Edèn terrenal i accessible, aquest paradís sorgit de les mans de l’home per a ell mateix, és un motiu simbòlic i transcendent de gran rellevància en la literatura de temàtica amorosa.
En el cas del Tirant lo Blanc, però, el jardí de la cort imperial grega es converteix en un indret que, si bé es presenta igualment bell i plàcid, s’embruta amb la jugada que la Viuda realitza al capítol 283 de la novel·la: la part estrictament pròpia de la ficció. Cal remarcar el fet que Martorell anomena en tot moment ‘hort’ el concepte que aquí apareix com a ‘jardí’, de la mateixa manera que el negre Lauseta és anomenat ‘hortolà’ en lloc de ‘jardiner’; en aquest cas, el jardí del palau de Constantinoble està proveït, pel que es descriu a la novel·la, d’una “séquia d’aigua” i d’abundant vegetació que li proporciona una agradable “verdor” (c. 283, p. 804): tot i els actes que s’hi cometen, no deixa de ser un locus amoenus.
El jardí, en la tradició cortès, era un espai per a la cura dels mals d’amor, un espai de reflexió on abocar la malenconia de l’amant vers l’estimat o l’estimada. En el Tirant lo Blanc, concretament en el capítol 269, també se’ns presenta d’aquesta manera mitjançant la princesa Carmesina i la crisi personal que li suposa el seu amor cap a Tirant, i viceversa; doncs en aquest capítol, Martorell ens ensenya una Carmesina “mostrant grandíssima congoixa, passejant sola per l’hort” (p. 780), una escena reveladora d’aquesta tradició i de la continuïtat que Martorell tria.
2. El negre Lauseta: qüestions d’origen i onomàstiques
La inserció del personatge conegut com a Lauseta, un moro negre que té cura dels jardins de palau, ha estat una de les novetats assenyalades i analitzades pels estudiosos del Tirant lo Blanc. El negre Lauseta apareix per primera vegada en la novel·la quan la Viuda comença a maquinar la ficció del capítol 283, en presència d’un pintor que ha de confeccionar una màscara que s’hi assembli per a que la malvada dida pugui fer passar Plaerdemavida per ell. L’objectiu de la Viuda és demostrar a Tirant que la princesa manté relacions amb el negre, un dels servents de l’Emperador de menys reputació no només pel fet de ser negre, sinó també perquè era un infidel aliè a la religió oficial de l’imperi i, en conseqüència, del món civilitzat vigent en la mentalitat de la cort. En aquell moment, la Viuda ens descriu indirectament a Lauseta: “ab pèls en la cara, uns blancs e altres negres” (c. 269, p. 780). En cap lloc més de la novel·la es parlarà extensament de l’hortolà; sembla que tot i la importància que té dins de la ficció, en l’argument del Tirant lo Blanc és un personatge parcialment oblidat per l’autor que li ha concedit aquest mateix paper crucial.
La ficció de la Viuda, doncs, es pot dir que té l’inici en el capítol 269, quan comença a plantejar a Tirant la possibilitat de la relació entre el moro i la princesa, alhora que encomana la disfressa de negre al pintor; tot i això, un altre aspecte especialment curiós sosté aquesta idea. Mentre la princesa passeja pels jardins de palau, en presència de Tirant i de l’Emperador, Lauseta es troba “adobant un taronger, per ço com ell tenia càrrec d’adobar l’hort” i enceta una conversa amb Carmesina (p. 781); el cavaller Tirant, que recentment havia parlat amb la Viuda sobre el tema de la infidelitat de la seva estimada, observa l’escena i pensa: “Oh, d’aquesta mala dona reprovada Viuda! ¡Encara farà, ab sos falsos ginys, fer-me creure lo que m’ha dit ésser ver!”. Tirant es refereix, evidentment, a la ficció que la Viuda realitzarà catorze capítols més endavant i que ell no pot conèixer, tot i que sembla intuir en aquest punt del llibre. Martorell crea una situació propícia per a la consecució de la ficció, un joc de casualitats ben trobat que li obrirà el camí de l’engany.
Aquesta situació, a mesura que la història anirà avançant, conduirà a la ja anomenada ficció i a la posterior mort de Lauseta a mans de Tirant, en el capítol 286, per venjar-se del que creu que realment és un acte d’infidelitat imperdonable.
Josep Pujol (1995) observa que el negre Lauseta pot ésser fruit d’una mala interpretació, segurament per desconeixement de causa, de Martorell en relació al nom del seu negre hortolà. Pujol posa en relació aquest personatge del Tirant lo blanc amb l’Alauzeta d’una razo del trobador Bernat de Ventadorn, Can vei la lauzeta mover. Aquesta història amorosa explica com Bernat s’enamora de la duquessa de Normandia, una senyora que manté relacions amb un altre cavaller; el trobador observa en una ocasió, d’amagat i amb l’ajuda d’una donzella de la dama, com Alauzeta rep el cavaller a la seva cambra. La similitud entre aquesta història i la ficció de la Viuda és força elevada, tot i que l’equívoc de Martorell rau en el fet que Bernat de Ventadorn anomenava Alauzeta a la dama, no al cavaller amb qui cometia l’acte d’adulteri.
Una de les possibilitats del perquè del nom de Lauseta és el fet que, en àrab, aquest terme significa ‘negre’; que Lauseta fos negre i el seu nom ho remarqués no és una casualitat, ja que només podia existir un factor encara més negatiu que la infidelitat de Carmesina, i és que aquesta fos consumada amb un negre infidel i servent del seu propi pare. En paraules de Pujol, aquest fet és un dels punts més importants i imprescindibles en la “ ‘campanya’ de desprestigi de l’honestedat de Carmesina” que duu a terme la Viuda per apoderar-se de Tirant (1995: 229).
D’altra banda, i en relació al punt anterior, si el nom de Lauseta podia ésser una referència a la tradició literària trobadoresca (concretament a una razo de Bernat de Ventadorn, com s’ha dit més amunt), la correspondència entre un nom i l’altre no s’ajusta ben bé a la realitat, ja que en Ventadorn correspon a la dama, que és la duquessa de Normandia, i en Martorell pertany al negre que estableix relacions amb la dama, que és Carmesina. Pujol explica aquesta interpolació especulant si “Martorell coneixia només d’oïdes la història i va confondre els noms” (1995: 230).
3. Els elements de teatralització
Sense cap mena de dubte, un dels aspectes més interessants de la ficció de la Viuda Reposada en el Tirant lo Blanc és l’ampli ventall de recursos que Martorell hi va abocar i que, en conseqüència, va servir a d’altres autors per confeccionar ficcions pròpies prenent com a base la del valencià, alhora que aquest mostra clares influències pel que fa als entremesos de Corpus Christi.
La teatralització de la ficció té diversos punts clau a analitzar, com ara el paper que hi desenvolupen els personatges o els referents que van influir en l’autor. Primerament, cal tenir en compte a quin gènere pertany la breu escenificació de la infidelitat de Carmesina, el que Sant Tomàs d’Aquino anomenava ludus turpis et inhonestus (teatre obscè) i que Martorell va transformar en un ludus humane consolacionis (teatre eutrapèulic) i en un ludus gaudi spiritualis (teatre litúrgic), segons a quin personatge volgués la Viuda enganyar per que participés en la seva farsa. Entès això, és necessari veure la realització de la farsa i els recursos destinats, com el joc de miralls que remet a l’obra de Joan Roís de Corella i al mite de Narcís, extret del poeta llatí Ovidi.
La teatralitat en la ficció, si remetem als referents en què es basà Martorell, inclou aspectes evidents dels entremesos representats durant les festes de Corpus Christi (aquest és l’argument que la Viuda usa per aconseguir les disfresses necessàries). Segons Francesc Massip, l’engany dut a terme per la Viuda al capítol 283 “ens sembla una farsa o mascarada que devia figurar en el nodrit repertori còmic valencià d’aquella època” (1993: 157); Martorell, doncs, va reflectir la tradició dramàtica valenciana en la seva novel·la basant-se en el teatre litúrgic de l’època.
Però aquest fragment del Tirant lo Blanc, aquest capítol concret i d’un inqüestionable interès literari, va fer arrels també entre els autors posteriors a Joanot Martorell. Algunes de les imitacions de la farsa de la Viuda, més coneguda com a ficció, van ser la d’Ariosto a Orlando furioso (cant V), la de Mateo Bandello a les Novelle (número XII), la de William Shakespeare a Much ado about nothing i, per últim, la d’Edmund Spencer a Faerie Queene.
a) Triple divisió del joc teatral
En primer lloc, cal tenir molt present l’aportació de Xavier Renedo entorn del joc teatral existent al capítol 283 del Tirant lo Blanc, ja que dóna una visió força interessant de la intencionalitat de Martorell a l’hora d’establir els paràmetres de la ficció ideada per la Viuda. Renedo es planteja el fet que Martorell va posicionar la teatralitat al nivell que tots els participants exigien, o podien exigir, per tal de participar-hi i convertir-la en un èxit.
A mode de contextualització històrica es pot dir que l’escolàstica, filosofia imperant entre els eclesiàstics de l’Edat Mitjana, donava més importància al teatre del que hom pot imaginar, i la ficció de la Viuda n’és una bona mostra. Sant Tomàs, màxim representant de l’escolàstica, defensava un teatre racional i honest, equilibrat i sense caure en l’extremisme, allò que segons l’Ètica d’Aristòtil s’anomenava eutrapèlia: “facultat de divertir-se i de divertir el proïsme honestament i ordenadament” (1993: 209). El teatre, doncs, venia a ser una diversió encarada a la relaxació de l’esperit, que estava exhaust després d’un treball intel·lectual intens.
Renedo ens mostra també l’opinió del propi Sant Tomàs i del dominicà Robert Holcot sobre la mesura de l’eutrapèlia, aquest model teatral profà tan apreciat per una Església obcecada a promocionar el teatre litúrgic. Segons Holcot, l’excés jocós no contribueix al repòs de l’esperit, sinó que el cansa encara més i no és necessari per a l’entreteniment de la persona; aquests excessos són anomenats bomolochia en contraposició a l’eutrapèlia. Sant Tomàs, per la seva banda, creia que la manca de jocositat també calia evitar-la perquè no permetia que la virtuosa distracció de l’eutrapèlia fos possible; tot i això, el vici per defecte es considerava infinitament menys greu que per excés. L’eutrapèlia requeria aquestes condicions, doncs, per ser un espectacle saludable fins al punt d’ésser recomanat mèdicament amb la finalitat de guarir malalts també aliens als esforços de la ment.
Holcot, en el comentari bíblic al Llibre de la Saviesa, i Sant Tomàs d’Aquino van establir una classificació moral a partir d’aquests paràmetres identificadors del teatre medieval, dividint-lo en tres àmbits ben diferenciats:
Els ludus turpis et inhonestus, que engloba tots aquells espectacles obscens i d’accions immorals, cosa que el convertia en censurable i censurat, prohibit pels practicants catòlics. Concretament, aquests eren espectacles d’excessos “lligats a la visió pagana de la vida” i totalment contraris a allò admissible per l’escolàstica (Renedo 1993: 210).
Els ludus humane consolacionis, dels quals el nom ja ho diu quasi tot, que eren espectacles de caràcter racional i honest, l’eutrapèlia tan aclamada per Sant Tomàs. Aquests espectacles profans no només són permesos, sinó que també els recomanaven els metges perquè donaven repòs, relaxaven i tonificaven el cos i l’esperit; els excessos intel·lectuals i les emocions de l’anima, com ja s’ha dit, podien provocar malalties com la malenconia fàcilment combatibles amb la eutrapèlia. D’entre els espectacles eutrapèulics, cal destacar els joglars, els bufons, els prestidigitadors i els histrions.
Els ludus est gaudi spiritualis, espectacles devots i religiosos, lícits doncs perquè servien per augmentar la fe dels creients o incitar els que no n’eren a convertir-s’hi. Especialment, d’entre els espectacles d’aquest àmbit cal destacar les representacions litúrgiques que es duien a terme durant les festes de Corpus Christi.
En la ficció teatral de la Viuda Reposada, tenint en compte aquesta classificació dels espectacles teatrals i tal i com afirma Renedo, “apareixen, en un joc brillantíssim de perspectives, tots tres tipus alhora”. Per una banda, la Viuda Reposada idea en un principi un ludus turpis et inhonestus amb components eròtics importants i evidents; d’altra banda, la resta de personatges que intervenen en la dramatització no interpreten l’espectacle de la mateixa manera.
Per començar, cal tenir present que la Viuda Reposada és la creadora del joc dramàtic i, per tant, el seu punt de vista hauria de ser el més fiable, ja que porta implícita la intencionalitat de l’autor a l’hora de mostrar l’escena al lector. La Viuda, doncs, és qui maquina aquest ludus turpis et inhonestus, i aquesta versió és la més important pel que fa a la interpretació del capítol 283 de la novel·la: un joc libidinós molt reprovable als ulls de tota persona de bona consideració moral. Renedo explica que “segons sant Isidor en el món pagà el teatre també era anomenat prostibulum, ja que, un cop acabats els jocs teatrals, les prostitutes exercien les seves activitats allí mateix” (Renedo 1993: 212). Tirant observa l’escena des de l’interior d’una “casa ja concertada d’una dona molt anciana” (Martorell 1990: c. 283, p. 803), una casa de cites, en similitud al ‘jo’ de la Tragèdia de Caldesa, de Roís de Corella.
L’indecent joc, però, difícilment hagués estat interpretat per la resta de personatges que hi intervenen, si no fos que la Viuda els enganyés novament amb alguna pensada malèvola. D’aquesta manera, la princesa Carmesina creu que està realitzant un acte de salut, perquè no és bo dormir tant després d’una nit de vetlla, recomanat pels metges de palau (tradició mèdica galènica); Plaerdemavida, igualment, pensa que la comèdia que li proposa la Viuda realment és per entretenir la princesa i evitar que s’adormi altra vegada; Tirant accepta veure l’escena creient que, així com se li havia promès, la Viuda li revelaria el futur; el pintor que confecciona la màscara de negre, d’altra banda, ho fa amb el benentès que servirà pels entremesos de les festes de Corpus Christi; i, finalment, el negre Lauseta és lluny de palau enviat per la pròpia Viuda i ni tan sols sap res de la ficció. Renedo afirma que “aquests elements [els enganys] serveixen únicament com a esquer per fer participar en la farsa persones que, si n’haguessin conegut el veritable contingut, no hi haurien volgut intervenir” (1993: 212).
Així doncs, es pot demostrar que la farsa organitzada per la Viuda conté elements dels tres àmbits morals amb què Holcot, en el comentari bíblic al Llibre de la Saviesa, i Sant Tomàs d’Aquino van classificar el teatre medieval basant-se en el criteri escolàstic. Pel que fa al ludus gaudi spiritualis, el teatre litúrgic, hi ha una clara referència al Corpus Christi en el moment que la Viuda justifica la possessió d’una màscara de negre, encarregada a un pintor sota el mateix pretext: “com som prop de la festa del Corpus Christi, e volria fer aquell entramès, ab guants en les mans per ço que tot mostràs ésser negre” (c. 269, p. 780).
El cas de la princesa Carmesina, d’altra banda, respon clarament a la tradició del ludus humane consolacionis, ja que l’excusa que empra la malvada Viuda per fer-la entrar a la ficció és la salut, els problemes que li pot provocar una becaina excessivament extensa després d’una nit de vetlla (durant la festa organitzada en homenatge a Tirant). Les paraules concretes de la Viuda són les següents: “Llevau, senyora, que lo senyor Emperador vos tramet a dir per mi com per manament dels metges vos lleveu e no durmau tant, car lo molt vetlar que haveu fet en la nit passada, venint ara lo molt dormir després dinar, i en temps de calor, engendren-se moltes malalties qui darien dan en la vostra delicada persona” (c. 269, p. 780).
Si posem en relació la classificació moral dels espectacles teatrals i la farsa de la Viuda, tot extraient els elements d’aquesta que es corresponen a les característiques establertes per Holcot i Sant Tomàs, el quadre resultant serà aproximadament el següent:
Ludus turpis et inhonestus, o teatre obscè: correspondria al joc de seducció que s’estableix entre Carmesina i el fals Lauseta, que és Plaerdemavida disfressada. Cal recordar que el món pagà, d’on prové aquest àmbit moral, anomenava prostibulum al teatre per motius evidents i ja raonats; en aquest sentit, no només Tirant observa l’escena des d’una autèntica casa de cites, sinó que Carmesina i el fals Lauseta es tanquen en una altra caseta del jardí, que dins del context podria funcionar com a improvisada casa de cites.
Ludus humane consolacionis, o teatre eutrapèulic: correspondria a l’engany que la Viuda fa a Carmesina, argumentant la raó mèdica per tal que la princesa davallés al jardí i participés en la ficció. Renedo assegura que el consell de la Viuda, que prohibia a la princesa dormir excessivament sota una calorosa temperatura, està fonamentat en les teories d’Arnau de Vilanova i de Bartolomeo de Montagnana.
Ludus gaudi spiritualis, o teatre litúrgic: correspondria a l’engany que la Viuda fa al pintor que ha de crear la màscara de negre, alhora que a Carmesina i a Plaerdemavida (que s’haguessin negat a participar en el joc, si s’haguessin adonat que no era lícit). L’excusa és la dels entremesos devots de les festes de Corpus Christi, vàlida per ambdues parts.
b) Motius teatrals
La ficció de la Viuda, per tal d’ésser un joc d’enganys que li permetin assolir el seu objectiu, el desengany de Tirant respecte a l’actitud de Carmesina, exigeix una preparació acurada que de ben segur la malèvola ment de la senil dona va idear a consciència. A banda d’enviar l’hortolà ben lluny de l’escenari de la ficció, evidentment per evitar que Tirant el vegi i s’adoni que no és amb ell que Carmesina realitza els libidinosos jocs, la Viuda procura lligar tots els caps i proveir Plaerdemavida d’una disfressa digna i que faciliti la confusió ocular del cavaller. La disfressa, acompanyada d’una màscara especialment confeccionada per a l’ocasió, són motius prou interessants en el conjunt del capítol de la ficció, ja que el relacionen amb tota una tradició teatral coneguda i arrelada en la València medieval: les festes del Corpus Christi.
Però abans d’entrar en els detalls relatius al capítol 283 i a la relació entre les disfresses com a motiu d’engany i les festes del Corpus Christi, caldria fer una breu referència als vestits que Martorell empra en el Tirant lo Blanc per abillar els personatges. Martí de Riquer fa referència a aquest tema en Tirant lo Blanch, novela de historia y de ficción, on descriu i explica quines són les peces que apareixen en l’obra i per a quina finalitat s’usaven. D’aquesta manera, tenim la següent relació de vestits propis de l’època i que apareixen en la novel·la:
1. Peces pròpies de la caça:
Gipó: peça interior que es posava sobre la camisa i quedava oculta, tot i que de vegades se solien mostrar les mànigues.
Gesaran: defensa militar davantera formada per plaques metàl·liques foradades als extrems per tal que quedessin unides amb anelles de ferro.
Jaquet i jornea: peces exteriors que es confeccionaven amb teles riques i s’adornaven amb brodats i pedreria.
Bonet: espècie de barret adornat amb un fermall.
2. Peces pròpies d’actes cerimoniosos:
Manto: peça de roba exterior que en cobreix d’altres d’interiors.
Calces: actualment podria correspondre a les mitges femenines, tot i que al segle XV pertanyien al gènere masculí i indicaven l’alta classe social del propietari; també es podien lligar a la cintura.
3. Peces pròpies de la vida quotidiana:
Gonella: peça interior que es duia a sobre de la camisa i que, en la intimitat, no solia dur res més a sota per motius de comoditat; era una peça llarga i, per evitar que es gastés de la part baixa pel contacte amb el terra, podia dur una cortapisa, o protecció.
Roba: peça exterior que cobria la resta de peces.
Tavardeta: espècie de jaqueta fina, feta segurament amb tela.
Camisa: primera peça interior, la que es duia a sobre de la pell i podia portar una gonella a sobre, al seu torn.
La vestimenta que Martorell ens descriu pel que fa a Tirant i a la princesa és en tot moment molt rica, molt adornada amb joies i pedres precioses, impròpia de segons quina situació. D’altra banda, l’autor del Tirant lo Blanc també sap jugar amb l’erotisme i la sensualitat que poden produir les peces de roba, especialment les de Carmesina; un bon exemple d’això és el moment que Tirant coneix Carmesina, quan Martorell ens descriu una jove princesa amb el vestit descordat i ensenyant el tòrax al cavaller (en alguna altra ocasió, també se’ns diu que la jove no duu drap de pits). Però Martorell també en fa un ús còmic, segons en quina ocasió, com per exemple quan la princesa s’està banyant i de sobte apareix la Viuda Reposada amb unes calces vermelles, una imatge tan sorprenent que Tirant va creure que veia un dimoni.
En el cas concret de la vestimenta de Tirant, Martorell ens la descriu en dues ocasions: quan desembarca a Rodes i quan arriba a Constantinoble. Quan Tirant arriba a la costa de l’Imperi Grec a socórrer l’Emperador, que es troba en greus dificultats, es diu que el cavaller porta “un gesaran de malla e les mànegues de franja d’or, e sobre lo gesaran una jornea feta a la francesa, ab espasa cenyida, e al cap portava un bonet de grana ab un gros fermall guarnit de moltes perles e pedres fines de gran estima” (c. 116, p. 370). Aquest és l’estil més comú de Tirant, on destaca especialment l’elegància.
Pel que fa a la disfressa de negre que Plaerdemavida usa al capítol 283, ja s’ha dit que aquest és un tret característic de les festes de Corpus Christi tradicionals a la València del segle XV. Martorell hi recorre per implicar en la luxuriosa ficció a personatges que de cap manera haguessin col·laborat, com és el cas de la pròpia Plaerdemavida o de la princesa Carmesina; Martorell també usa l’excusa dels entremesos litúrgics per aconseguir la disfressa de negre que li fa possible la realització de la farsa, que hagués estat impossible sense aquest requisit bàsic.
En el moment que la Viuda encomana la màscara al pintor, en el capítol 269, l’autor ens deixa entreveure aquesta continuïtat de la tradició i els seus coneixements envers ella. La Viuda diu textualment: “per ço com som prop de la festa del Corpus Christi, e volria fer aquell entramès” (c. 269, p. 780); en el moment que la Viuda diu ‘aquell entremès’ en lloc de dir ‘un entremès’, el fragment de la novel·la ens dóna a conèixer que la farsa entre un negre i una donzella ja és popular (els lectors valencians del segle XV la devien conèixer bé). Pujol, en aquest sentit, també relaciona el capítol de la ficció de la Viuda amb diverses novelles de Masuccio Salernitano, “que posen en joc dones i amants negres, en un cas, com al Tirant, ‘falsificat’ ” (1995: 229).
c) El joc de miralls
La teoria literària analitza els recursos utilitzats pels autors de forma minuciosa i globalitzadora, com és el cas d’Umberto Eco i la seva extensa bibliografia entorn de la lectura i la teoria literària aplicada. Eco va escriure un estudi a mitjans dels anys 80 del segle XX anomenat Dels miralls, un complet tractat erudit que analitza la presència d’aquests objectes en la literatura, com és el cas del capítol 283 del Tirant lo Blanc, quan la Viuda enginya un joc de miralls per mostrar a Tirant allò que ella anomena ‘realitat’ o ‘demostració’.
Els miralls serveixen efectivament per mostrar la realitat, tot i que de vegades enganyen el qui hi espia algú; en el cas que l’espiat conegui l’acció de l’espia, “fins i tot, mitjançant el llenguatge verbal, jo puc fer una vertadera afirmació a fi de donar a entendre al meu interlocutor una altra cosa (sobre les meves idees, els meus sentiments o altres coses) que no correspon a la realitat” (Eco 1987: 39). Aquest cas que Eco exemplifica en la seva obra és, com ja intuïa en el capítol 269, el que li va passar a Tirant: la Viuda, amb l’ajuda de la disfressa de negre, va mostrar a Tirant una realitat adulterada que no corresponia a l’escena que realment s’estava desenvolupant al jardí de palau. El paper de la Viuda en la farsa, una actuació doble en un doble escenari (el jardí i, virtualment, la caseta on s’amagava Tirant), també mostra com es pot enganyar a altri amb l’ajuda d’un procediment d’espionatge a través de miralls: “la Viuda girava la cara envers Tirant e torcia’s les mans, escupia en terra, mostrant tenir gran fastig e dolor del que la Princesa feia” (c. 283, p. 804).
“L’ús dels miralls com a canals pot permetre la posada en escena, l’enquadrament i el muntatge dels enquadraments, recursos semiòsics tots ells, que donaran u rendiment més gran quan tractin imatges no especulars”, afirma Eco (1987: 41), que considera possible el fet que l’espia universalitzi la impressió que li arriba a través del joc de miralls (que en principi ell coneix), enganyant-se d’aquesta manera i prenent aquell referent virtual com a veritat absoluta. En el cas que l’espectador o espia sigui conscient del joc de miralls al qual assisteix, “pot gaudir estèticament de la manipulació del canal o canals” (1987: 43); això ocorre quan Tirant, en no agradar-li aquella ‘realitat’ que està observant a través dels miralls, intenta prescindir-ne i albirar l’escena directament, pujant a la finestra a través de la qual el joc especular actua: “e trencà los espills mirant dins si havia alguna cosa maliciosa que fos feta per art de nigromancia, e no trobà res del que pensava. E volgué pujar alt en la finestra per veure si veuria més e a quina fi vendrien aquells afers, e veent que no tenia escala, car ja la Viuda tement-se’n les havia apartades, Tirant, no tenint altre remei, pres lo banc davant lo llit e dreçà’l en alt, e pres una corda que tallà de la cortina, e passà-la per la biga, e ell pujà alt, e véu com lo negre hortolà se’n portava per la mà a la Princesa en una cambra que dins l’hort havia, a on tenia la sua artelleria per a conrear l’hort e per a son dormir” (c. 283, p. 804).
Aquest joc de miralls usat hàbilment per Martorell en el seu Tirant lo Blanc, al llarg de la història literària, també ha estat anomenat Theatrum catoptricum, Theatron polydicticum, Theatrum Protei, Speculum heteroticticum, Multividium, Speculum multiplex i Tabula scalata, entre d’altres noms.
d) El mite de Narcís
Aquest joc de miralls, a més, respon a una clara reminiscència vers el popular mite de Narcís, un dels relats inclosos a les Metamorfosis d’Ovidi, el darrer dels grans poetes de l’edat augusta. L’obra, formada per quinze llibres, recull els antics mites grecollatins des de la formació del món i fins a la figura de Juli Cèsar. Aquesta ha estat considerada la millor aportació de l’autor a la literatura llatina i universal, ja que tanca una vasta riquesa de formes i les històries estan expressades exquisidament; els relats, molt diversos però vertebrats mitjançant un eix comú, tenen com a protagonistes déus i herois que pateixen transformacions i situacions de tot tipus.
Per tal de connectar les Metamorfosis amb el Tirant lo Blanc, que tenen un indiscutible punt en comú, cal recórrer al llibre tercer, on es narra la vida i el miracle del semidéu Narcís.
Ovidi ens conta com va néixer Narcís arran de la relació entre una nimfa, Liriope, i un riu, el Cephisos: quan la nimfa es va acostar al riu, aquest la va empresonar a les aigües i la va violar. El resultat d’aquesta fugaç però apassionada relació, tal i com s’ha dit, va ser l’arribada al món d’un ésser d’incomparable bellesa, Narcís.
Liriope, quam quondam flumine curuo
inplicuit clausaeque suis Cephisos in uudis
uim tulit. Enixa est utero pulcherrima pleno
infantem nymphe, iam tunc qui posset amari,
Narcissumque uocat; (...)
(Ovidi 1982: 101-106)
El destí de Narcís, la longevitat de la seva vida, però, anava directament relacionada des de bon principi al propi coneixement, especialment de la seva radiant imatge externa. Aquesta va ser la premonició que un “fatídic” personatge, un visionari extret de la mitologia més fantàstica, li va predir poc després de néixer.
(...) de quo consultus, an esset
tempora maturae uisurus longa senectae,
fatidicus uates ‘si se non nouerit’ inquit.
La imatge de Narcís, vertaderament, era molt atractiva per a tothom i molts dels joves personatges del seu entorn el desitjaven; tot i això, ningú va arribar mai a establir-hi cap mena de contacte, molt menys pel que fa a l’aspecte físic i carnal d’una relació de parella.
multi illum iuuenes, multae cupiere puellae;
nulli illum iuuenes, nullae tetigere puellae.
Una nimfa anomenada Eco va enamorar-se de la suprema bellesa de Narcís i, sense que ell se n’adonés, el seguia arreu on anava amagant-se entre la vegetació. Ovidi ens explica que Eco era la nimfa de la veu, a qui la deessa Satúrnia va castigar per haver-la enganyat en diverses ocasions; si bé Eco existia per usar el do de la parla sense interrupció, després de la penyora se li va restringir la meravellosa facultat que posseïa.
quoque magis sequitur, fiamma propiore calescit.
Limitada la seva facultat de parlar per la restricció de Satúrnia, que només li permetia repetir els darrers mots que sentia, no podia dirigir-se a Narcís. En una ocasió, però, després d’una casual circumstància en què Narcís descobreix la presència d’Eco, decideixen trobar-se i establir un contacte (el primer, en el cas del semidéu); el resultat de la cita és l’inesperat rebuig de la nimfa per part del bell Narcís.
Ille fugit fugiensque manus conplexibus aufert;
‘ante’ ait ‘emoriar, quam sit tibi copia nosti!’
De la mateixa manera que la ressentida Eco, tots aquells que desitjaven a Narcís i veien les nul·les possibilitats de satisfer aquesta voluntat van pronosticar-li que, així com ell havia fet, mai hauria d’aconseguir l’objecte dels seus desitjos més profunds. Aquesta “maledicció”, si s’observa amb cura, es comprova que va lligada a la premonició del visionari: el coneixement de la pròpia bellesa ha de ser la perdició de Narcís.
‘sic amet ipse licet, sic non potiatur amato!’
dixerat (...)
El drama de Narcís comença quan vagant arriba a un locus amoenus (una font enmig d’un cercle de gespa neta i pura, tot verge i intacte), on decideix aturar-se a reposar la fatiga de la caminada; en acostar-se a la font a beure aigua, en similitud a allò que li va passar a la seva mare, la plàcida aigua reflexa la seva imatge i Narcís es queda encisat, astorat, immòbil davant d’aquella figura tan bella que té al davant. Narcís se sent atret de seguida pel reflex de l’aigua i creu que, en lloc d’una simple imatge irreal, és un cos material que pot aconseguir: aquest és l’engany que durà el semidéu a la perdició, tal i com van pronosticar-li des del naixement.
contigerat aliudue pecus, quem nulla uolucris
Itic puer et studio uenandi lassus et aestu
dumque sitim sedare cupit, sitis altera creuit,
dumque bibit, uisae conreptus imagine formae
spem sine corpore amat, corpus putat esse, quod unda est.
et dignus Baccho, dignos et Apolline crines
impubesque genas et eburnea colla decusque
oris et in niueo mixtum candore ruborem
L’atracció de Narcís vers aquella imatge acaba convertint-se en amor, una relació que no sap que serà impossible perquè no es tracta de res més que ell mateix reflectit a l’aigua. Tot i els intents per establir un contacte físic amb el que ell creu que és una altra persona, tot és inútil.
dumque petit, petitur pariterque accendit et ardet.
Narcís insisteix a agafar la imatge de l’aigua en va i pateix l’amor que desitjaria establir, però que mai arribarà de la mateixa manera que totes les relacions que anteriorment havia rebutjat.
Inrita fullaci quotiens dedit oscula fonti!
in mediis quotiens uisum captantia collum
Quod petis, est nusquam; quod amas, auertere perdes!
Ista repercussae quam cernis, imaginis umbra est.
El patiment de l’amant no correspost augmenta a mesura que fracassa en els seus intents d’agafar la imatge, que se li presenta impossible de prendre sense que ho pugui entendre.
‘etquis, io siluae, crudelis’ inquit ‘amauit?’
Et places et uideo, sed, quod uideoque placetque,
non tamet inuenio: tantus tenet error amantem!
Finalment, Narcís descobreix la realitat i lamenta el fet de no poder dur mai a terme el festeig d’amor que tant desitjaria: el desengany ha succeït a l’engany i, finalment, la premonició i la maledicció s’han fet efectives i condicionaran la resta de l’existència del bell Narcís (a més del seu paper en el mitologia grecollatina).
Iste ego sum! Sensi; nec me mea fallit imago:
uror amore mei, flammas moueoque feroque!
Quid faciam? Roger, anne rogem? Quid einde rogabo?
Segons el relat d’Ovidi, aquesta és la història de Narcís i el conflicte que va patir arran de la pròpia descoberta. Si aquest fragment de la literatura clàssica el posem en relació al Tirant lo Blanc, necessàriament centrant-nos en el capítol 283, notem un notable paral·lelisme amb la ficció que duu a terme la Viuda Reposada per aconseguir l’amor del cavaller protagonista.
El cas de Narcís ens mostra la problemàtica d’un personatge que no sabia estimar i que, en descobrir la bellesa pròpia, va caure en l’error de desitjar-se a ell mateix. Narcís mai podrà arribar a materialitzar el seu amor, ja que l’objecte de desig tan sols és una imatge, un reflex sobre les aigües plàcides d’una font; Jacqueline Fabre-Serris creu que la versió ovidiana del mite mostra indirectament “que la situation amoureuse où Narcisse s’abîme est porteuse de mort, sauf si elle est saissie, par le langage, au travers d’une fiction qui en est la mise en scène” (1995: 189). El mite de Narcís, segons el punt de vista psicoanalític, és l’evocació simbòlica de la mare com a ens pur i virginal, ja que el nadó tan sols la coneix a ella i res sap de les relacions amb el pare; Narcís es mira en l’aigua i confon el seu cos amb la figura materna, no el distingeix, i així inicia la relació amb ell mateix amb la mare com a referent. Fabre-Serris explica que, quan el personatge definitivament descobreix que és d’ell mateix de qui està enamorat, “le jeune homme est condamné, puisquel’objet de son désir n’est pas extérieur à lui-même et ne peut donc être ce partenaire qu’exige l’acomplissement de l’amour” (1995: 187).
El capítol 283 de la novel·la de Martorell ens mostra una Viuda Reposada que, de la mateixa manera que el Narcís ovidià, tan sols pot pretendre aconseguir l’amor de Tirant mitjançant una posada en escena teatral. Una altra idea per relacionar ambdós textos és que la Viuda intenta trencar la relació que mantenen Tirant i Carmesina, que recentment s’han casat en secret, amb aquesta mateixa ficció dramàtica, ja que ha intentat la via de l’engany dialèctic i no ha funcionat: intentava fer creure a la princesa que Tirant tan sols volia la riquesa de l’imperi, però no ho va aconseguir.
4. Tres nivells de ficció
La participació dels personatges en aquest capítol, si ens aturem a observar el nivell de coneixement de causa que tenen de la farsa, pot dividir-se en tres nivells de ficció, una divisió jeràrquica que respon a aquesta participació i al paper que hi desenvolupen. Pot distingir-se entre els partícips directes, els partícips indirectes, els espectadors directes, els espectadors indirectes i els receptors, per aquest ordre descendent pel que fa a la importància del nivell de ficció.
El primer nivell de ficció és aquell que engloba la Viuda Reposada i els espectadors indirectes, que són els lectors de la novel·la. La Viuda controla tot el procés de la farsa, des de la preparació i fins a la realització, en coneix tots els detalls i hi desenvolupa un paper actiu en ambdós escenaris d’acció: el jardí i la casa de l’alcavota on s’amaga Tirant. Els lectors de la novel·la, d’altra banda, són espectadors indirectes perquè no són presents físicament en l’escena, però coneixen també amb tots els detalls la maquinació i la posada en escena de la farsa, en són conscients.
El segon nivell de ficció és aquell que compta amb els partícips directes (Carmesina, Plaerdemavida i el pintor) i els espectadors directes (Tirant). Els partícips directes són enganyats per la Viuda i no coneixen la finalitat de la seva participació en l’escena, segons els arguments que ja s’han explicat amb anterioritat; Carmesina i Plaerdemavida participen activament en la farsa, mentre que el pintor tan sols en procura el material (té un grau de participació lleugerament inferior). Per la seva banda, Tirant és un espectador directe perquè es troba de cos present en l’escena (en un segon escenari, que és la caseta) i mostra un cas paradoxal: si bé en un principi intueix les intencions de la Viuda (capítol 269), si bé coneix l’existència d’un joc de miralls que contenen la possibilitat de distorsionar la realitat, finalment cau en el parany i creu allò que la Viuda vol.
El tercer i darrer nivell de ficció és aquell que engloba els partícips indirectes de la farsa i els receptors, els qui en rebran les conseqüències a banda dels membres dels altres dos nivells de ficció. El partícip indirecte és el propi Lauseta, el fals protagonista de la infidelitat de la princesa Carmesina, que en el moment de la posada en escena no es troba present a palau i, en conseqüència, ni coneix les intencions de la Viuda ni sap que la farsa protagonitzada per ell es dugui a terme; Lauseta és inconscient i tan sols rep les conseqüències negatives de l’acció quan Tirant el mata per venjança. Per últim, els receptors de la farsa organitzada per la Viuda són, a més de tots els ja anomenats, la resta de personatges que actuen en aquesta part de la novel·la, són personatges inconscients però receptors; a mode d’exemple, cal tenir en compte que tota la cort grega pateix la malaltia que Tirant desenvolupa després del desengany, ja que els turcs són cada vegada més a prop d’aconseguir una gran victòria i l’únic possible salvador es troba incapacitat.
5. Paral·lelismes amb la Tragèdia de Caldesa
El valencià Joan Roís de Corella va escriure cap al 1458 la coneguda Tragèdia de Caldesa, un dels tres llibres que formen el “cicle de Caldesa” dins de la producció poètica de l’autor; les altres dues obres, basant-nos en la classificació feta per Romeu i Figueras, són A Caldesa i Debat ab Caldesa (possiblement també en formava part Desengany). La història de la Tragèdia de Caldesa se centra en el desengany d’un amant, presentat en primera persona, que veu d’amagat com la seva estimada regenta una casa de cites; segons Romeu i Figueras, aquest argument prové d’una experiència personal, mentre que Lola Badia creu que tot el contingut de la narració és totalment fictici.
La Tragèdia de Caldesa comença amb una lamentació del narrador, en primera persona, sobre un dolor que creu que no tindrà fi, un “crim de tan sobreabundant lletgea” (Roís de Corella 1981: 25). La història que s’hi narra té lloc a València en temps del rei Joan, de ben segur Joan II, i conta com “una ínclita donzella, en belea sens par” enamorà el narrador i el correspongué; s’explica com ambdós amants s’estimaven, però “perquè de mi sols no fos ver paraís en aquest món haver atès” un dia ella tancà l’enamorat en una cambra. El pretext era rebre una visita de compromís i poder estar amb el narrador la resta del dia, tot i que va passar tanta estona que va caure la nit. Desesperat i tancat dins de la cambra, l’hipotètic Roís de Corella va espiar per una petita finestra que hi havia a la cambra, veient un home que esperava a la porta de la casa de Caldesa. En sentir un petó, el narrador sospita i descobreix que, en realitat, Caldesa posseeix una casa de cites. El desengany va ser tan colpidor que Roís de Corella, en teoria l’amant traït, va decidir escriure-ho en forma de narració.
Albert Hauf, que titula “Tirant lo Blanc: algunes qüestions que planteja la connexió corelliana” la seva aportació al tema, posa en boca de Coromines el dubte sobre qui va ser el qui va plagiar: Martorell o Roís de Corella? “Adduint en primer lloc una dificultat cronològica, que tanmateix no considerava cap obstacle insuperable”, Coromines dubtava si Martorell havia pres com a model Roís de Corella o si bé havia succeït a l’inrevés: “és molt més fàcil que Corella imités una obra impresa deu anys abans de la seva mort, que no Martorell una obreta que restà inèdita” (Hauf 1993: 73).
L’única solució al respecte d’aquesta qüestió és si fou Galba el qui plagià a Roís de Corella, ja que tenim constància que l’editor va retocar parts del Tirant lo Blanc i fins és molt possible que el conclogués després de la mort de Joanot Martorell. En aquest cas, la connexió corelliana al Tirant lo Blanc es veu més probable i implica un nou autor fins ara obviat; en aquest cas és Riquer qui insisteix en la via Corella – Martorell que no pas en la inversa, ja que “en aquests textos hi ha conceptes perfectament lògics en boca d’Ero (personatge de La història de Lèander i Hero) i absurds en la de Carmesina”.
Alguns dels més importants estudiosos arriben a la conclusió que el tema de la infidelitat amb una persona d’escassa consideració social, que traduït al segle XV resulta ser un infidel, prové d’un origen comú i conegut: l’Arbor vitae crucifixae de l’italià Ubertino de Casale. El precedent a les dues obres valencianes explica la història d’un home que, en cercar l’esposa més bella del món, es qüestiona si seria possible que aquesta algun dia estimés una altra persona, i posa l’exemple d’un “nigerrimum ethiopem” (de la mateixa manera que en el Tirant lo Blanc). Per a Romeu i Figueras, “el tema central és el comportament pervers – aquí fictíciament – d’una dona d’alta posició social, o d’alta consideració, que es lliura a un ésser detestable i inferior en tots sentits” (1994: 174).
Aquest precedent, doncs, es veu en la Tragèdia de Caldesa, especialment pel que fa al rerafons de desconfiança per part de l’amant masculí; en el cas del Tirant lo Blanc, però, la infidelitat s’arriba a consumar a la ficció, mentre que en la Tragèdia de Caldesa es consuma en la realitat però amb un personatge ben diferent a l’original. Estem davant d’una escala de fidelitat respecte al model literari original, el d’Ubertino de Casale:
L’Arbor vitae crucifixae, el model original a copiar, té com a protagonista un home ric que tem la infidelitat de l’enamorada amb un ésser menyspreable, un etíop negre.
La Tragèdia de Caldesa, la primera còpia, continua tenint com a protagonista un home (no precisa la posició social) que tem la infidelitat de l’enamorada; en aquesta versió, però, l’ésser menyspreable no és un moro negre i la infidelitat s’arriba a consumar.
El Tirant lo Blanc, que agafa impressions d’ambdues obres, presenta el mateix home ric com a protagonista i el temor a la infidelitat de l’enamorada; en aquesta novel·la sí que la persona amb qui es comet la infidelitat és un moro negre, com en la història de Casale, i a més aquesta infidelitat s’arriba a consumar, com en la de Roís de Corella (tot i que aquí succeeixi a la ficció, el protagonista no ho sap fins més endavant).
Carles Garriga també es planteja el tema de la connexió corelliana en l’obra de Martorell, tot i que des d’una perspectiva força més àmplia. Garriga afirma que “el plagi de la Tragèdia de Caldesa comença a la pàgina 775 (cap. 268) i acaba a la pàgina 857 (cap. 305). Enmig, el capítol on la Tragèdia és més plagiada és el 295, en la pàgina 833”; d’aquesta manera, la connexió entre Corella i Martorell no es limitaria a la ficció de la reprovada Viuda. Seguint l’argument de Garriga, que posa en qüestió el fet que el capítol 283 del Tirant lo Blanc sigui tan igual a la Tragèdia de Caldesa, “el capítol on és narrada la ficció de la viuda (el 283) no en conté cap de plagi, sinó només una atmosfera semblant derivada de la situació comparable que hi és explicada” (1991: 18). En efecte, segons Garriga, la presència de Roís de Corella en el Tirant lo Blanc comença molt abans de la ficció de la Viuda Reposada (concretament, quan es comença a planejar) i acaba força després del capítol 283 (quan el cavaller Tirant i els homes que anaven a combatre els turcs ja han arribat al nord d’Àfrica després del naufragi).
III. ENGANY, DESENGANY I RETORN A LA REALITAT
Tal com s’afirmava anteriorment, el capítol 283 és el punt àlgid de la novel·la, i ja s’ha demostrat que aquesta consideració rau en el fet que Tirant decau, defalleix fins al punt d’emmalaltir greument d’amor i, gràcies a la crida de les armes i de la religió, retorna al seu deure de servidor de Déu com a enemic dels infidels al catolicisme. La causa de la decaiguda, però, cal concretar-la ara i atribuir-la a un desengany amorós semblant a aquell que també podem llegir en Boccaccio.
L’humanista italià ens presentarà evidents similituds amb el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, especialment en la diagnosi del protagonista d’una de les seves obres, exposat a un greu patiment: el mal d’amor tan propi dels segles XIV i XV. Aquest estat sentimental, criticat en la novel·la de Martorell a causa de la negativa influència que exerceix sobre el cavaller Tirant, és un tret comú de la misogínia de l’època que alhora ja s’ha vist present en Lo llibre de les dones del gironí Francesc Eiximenis, i en L’espill del valencià Jaume Roig. Arran d’aquest desengany amorós, com és comú, sorgeix el conflicte.
El cas de Boccaccio ens duu a una de les seves obres cabdals, a banda del Decameró, que és el Corbaccio. Aquesta obra va ser escrita quan encara revisava la darrera creació, l’Amorosa visione, on l’autor narrava un somni en què es veia a ell mateix perdut, sol i desorientat en un jardí de l’amor que cada vegada es convertia més en un infern, fosc i inhòspit. En el Corbaccio, l’amant també s’adorm i entra en un somni, tot i que disposat a resoldre el conflicte que li suposa l’amor vers una dona que li ha pres la llibertat i li ha esmorteït la força, la raó; aquesta enamorada s’anomena Fiammetta i esdevé un dels referents més semblants a Carmesina (a banda de la Caldesa de Joan Roís de Corella). Una altra similitud és el tòpic de la crida a la Fortuna com a reguladora de la sort i la dissort, un recurs emprat per ambdós protagonistes en el moment de depressió moral; Tirant exclama, en haver observat la indigna situació fictícia entre Lauseta i Carmesina: “¡Oh, Fortuna, enemiga de tots aquells qui rectament en lo món viure desigen! ¿Per què has permès que los meus desaventurats ulls hagen pogut veure cosa que tots los vivents no han vist, ni porien pensar que un tal cas fos possible qui fer-se pogués, si doncs a la femenil condició no li és res impossible que de mal sia?” (c. 283, p. 805). Pel que fa al tòpic de la Fortuna, Ovidi també hi al·ludeix al primer llibre de l’Arte de amar, on escriu “Fortuna iubet audaces” (1989: 17-18); en aquest punt és on el poeta aconsella als lectors que es troben en estat d’enamorament que siguin valents i que, per sobre de tot, persegueixin allò que desitgen sense contemplacions de cap tipus ni prejudicis (un consell que Tirant no segueix ben bé al peu de la lletra quan es troba enmig del conflicte de l’engany).
El Corbaccio és una obra d’evident misogínia, en què Boccaccio culpa i ataca les dones pel que fa al seu malestar i les condemna sense pietat; l’excepció d’aquest judici, com és lògic en la mentalitat de l’època, és la salvació de la Mare de Déu i la consideració que és l’única dona del món que proporciona amor i pietat a tothom sense distinció. Segons Janet Levarie Smarr, “the exaltation of any other woman is simply misplaced, a mistake” (1986: 152), aquesta és la dura sentència de l’italià vers el gènere femení. El cas, però, és que de la mateixa manera que Tirant sembla que va patir un terrible desengany amorós que el conduí a una situació fictícia límit.
Després de l’engany a què el cavaller Tirant és sotmès al capítol de la ficció de la reprovada Viuda, un engany que li provocarà un terrible desengany amorós comparable a aquell que Boccaccio experimentà i plasmà en el seu Corbaccio, la crisi del personatge s’agreujarà cada vegada més fins a límits extrems: la previsible mort que es narra al llarg del capítol 291 (i que no s’acompleix). El procés que s’hi veu és un engany que produeix un desengany i, posteriorment, el retorn a la realitat quan Plaerdemavida li demostra la falsedat de la farsa.
Si bé el cavaller Tirant és enganyat per la Viuda Reposada sense saber-ho, en el capítol 283, els seus sentiments vers la princesa Carmesina es veuen trasbalsats totalment: passa del més profund dels amors al més iracund dels odis. Tirant titlla Carmesina de traïdora, d’haver-lo enganyat amb el més ínfim dels personatges que pot acollir el palau imperial; totes les il·lusions de Tirant es veuen de sobte esvaïdes, cosa que li produeix la més greu crisi viscuda al llarg de tota la novel·la. No és fins a l’embarcament, quan Tirant decideix marxar a combatre els turcs, que Plaerdemavida el retorna a la realitat i li demostra la falsedat del que creu que és la més greu traïció mai produïda. Tot i això, què succeeix en els capítols que conformen aquest procés?
a) L’engany o trencament del joc amorós
El significat més lògic de la ficció de la Viuda, dins del conjunt de la novel·la, és el trencament que provoca pel que fa al joc amorós que Tirant i Carmesina portaven vivint des de l’arribada del cavaller a Constantinoble, en el capítol 117. Com ja s’ha dit en alguna altra ocasió, des del moment en què Tirant coneix la jove i bella princesa de l’Imperi Grec deixa d’ésser el més valerós dels cavallers del món; la seva vàlua com a guerrer, que ha conduït el seu nom arreu dels territoris cristians d’Europa, queda esmorteïda i reduïda al no-res. Tirant deixa de ser un cavaller-guerrer per convertir-se en un cavaller-amant, motiu pel qual la novel·la també deixa de ser un tractat bèl·lic i en pro de la religió per convertir-se en una novel·la amorosa i cortesana.
L’engany de la Viuda, la popular ficció, podria tenir en aquest sentit dues lectures ben diferents i amb conseqüències també força distanciades. En primer lloc, podríem parlar d’una lectura interna, una interpretació que involucri solament els personatges concrets durant l’espai temporal en què es tanca la ficció; d’altra banda, la segona lectura seria externa a aquests personatges i a aquest temps precís i concret, comprenent tot el conjunt de la novel·la i el significat global. La lectura interna de la ficció de la Viuda ens pot conduir a moltes vies interpretatives, llargament exposades pels estudiosos, però sempre sense sortir del que és la ficció en si, els capítols concrets i el sentit prefixat dels capítols tancats. La lectura externa, però, ens obre una via molt interessant i que implica el conjunt global de l’obra de Martorell.
Segons aquest punt de vista, la ficció de la Viuda contribuiria a la recuperació del Tirant valerós i servidor de la religió catòlica, tal i com Martorell el dibuixava des del començament de l’obra. El cavaller comença les seves aventures a Anglaterra, on demostra ser el millor dels guerrers amb què s’enfronta: alguns d’ells, reis i ducs. Al cap i a la fi, el que Martorell ens està presentant és el millor cavaller del món, el més fort i el més valent, el millor estrateg, el millor al camp de batalla i en la lluita personal, etc. L’evolució d’aquest personatge és del tot positiva, ja que la seva fama i el seu talent augmenten sense dilació durant la seva estada a Sicília i a Rodes; un bon exemple d’aquest creixent honor és que l’Emperador de l’Imperi Grec, en veure’s assetjat pels turcs, sol·licita l’ajuda de Tirant i el nomena d’entrada Capità General del seu exèrcit.
A partir de l’arribada a Grècia, quan coneix la princesa Carmesina, la balança de Tirant cada vegada es decanta més cap a l’amor que cap a la guerra, fins al punt de posar excuses per no haver d’anar a lluitar contra els turcs i poder-se quedar al costat de la seva estimada. Aquest fet es pot interpretar clarament com una crítica als cavallers del segle XV, el segle de Martorell, que per sobre de la defensa del catolicisme perseguien la fama i la vida còmoda: Tirant també s’acomoda i deixa de complir amb el seu deure coma a cavaller (a més, nomenat pel rei d’Anglaterra).
Així doncs, la ficció de la Viuda seria un pas endavant positiu dins del conjunt de l’obra, que pretén exaltar la figura del cavaller compromès del segle XII enfront del cavaller acomodat del segle XV. La diferència entre l’un i l’altre la podem veure ben clara en l’actitud de Tirant fins al capítol 117 i, després, des d’aquest i fins al 292 (quan és curat per una vella jueva).
b) El desengany o lamentació a un pas de la mort
La decepció que Tirant s’enduu respecte a l’actitud de Carmesina és certament colpidora, ja que sumeix el personatge en un profund abisme de lamentacions i dolor sense precedents. Tirant torna a prendre mal a la cama que ja s’havia trencat, i que era el motiu que li impedia la marxa cap al camp de combat; alhora, la desesperació que sent en veure’s enganyat l’enfonsa en un estat d’inactivitat extrem, encara molt més acusat que el que vivia d’ençà que va arribar a Grècia.
L’actitud passiva del cavaller es veu encara més acusada en el moment que coneix la presumpta traïció de la seva estimada Carmesina, que li ha pres tot l’honor en enganyar-lo amb un moro negre, el personatge més miserable de tot el palau imperial. Tirant no només lamenta la infidelitat de la princesa, sinó que alhora no pot oblidar amb qui ha estat feta la infidelitat i, com a bon cavaller del segle XV en què s’havia convertit, els perjudicis morals i honorífics que li comportarien quan la cort de palau ho sabés. La desesperació de Tirant és una suma de tots aquests punts de vista propis, subjectius, ja que en realitat res no ha passat: fet que coneixerà més endavant.
L’estat anímic de Tirant va en perjudici i comença a acomiadar-se de tots els coneguts, alhora que comença a planejar el seu funeral i tot allò referent a la seva mort. Martorell ens il·lustra aquí una escena semblant a la de la mort del príncep de Grècia, que va ocórrer poc abans de l’arribada de Tirant i va ser el motiu de la seva crida; Tirant agonitza envoltat de tota la cort i de pràcticament tots els amics i coneguts, tret dels qui són empresonats pels turcs, mostrant el nivell d’integració que ha aconseguit en el si de l’Imperi Grec.
c) El retorn a la realitat
Podem considerar que Tirant inicia el seu retorn a la realitat quan la vella jueva munta una segona ficció, alternativa a la de la Viuda, per reanimar el cavaller i incitar-lo a tornar a la lluita; la vella insta el poble de Constantinoble a simular un atac insospitat dels turcs, una batalla perduda sense la necessària ajuda del Capità General, que ha d’alçar-se del seu llit de mort i batallar novament.
D’aquesta manera, la vella aconsegueix el seu objectiu i Tirant oblida completament els afers amorosos amb Carmesina per tornar a prendre consciència del seu deure com a guerrer i salvador de la religió de Crist. En alçar-se del llit, Tirant torna a ser el mateix cavaller del principi de la novel·la, torna a tenir l’empenta del Tirant que triomfava a Anglaterra, torna a tenir-ne el valor i la il·lusió, la gosadia, la valentia, etc. Martorell, doncs, ens mostra aquí com el cavaller no solament retorna a la realitat quotidiana de guerrer i màxim representant de la croada contra els turcs, sinó que també torna a ser un cavaller propi del segle XII (els més admirats per Martorell).
Amb aquest retorn a la lluita per part d’un Tirant que durant quasi la meitat de l’obra ha estat un enamorat incapaç de lluitar en un camp de batalla, l’obra de Joanot Martorell tanca un cicle vital i que carrega d’una indiscutible importància el sentit de la novel·la. Aquest cicle, que comença amb la ficció de la Viuda i acaba amb la ficció de la vella jueva, és la perdició i la posterior regeneració d’un cavaller cristià compromès amb el seu Déu i la seva religió: l’engany i el desengany, i el retorn a la realitat que salvarà l’honor de cavalleria.
ALONSO, Dámaso, Obras completas, Madrid, Gredos, 1985, vol. VIII, pp. 499-536.
BADIA, Lola, “ “En les baixes antenes de vulgar poesia”: Corella, els mites i l’amor”, dins De Bernat Metge a Joan Roís de Corella, Barcelona, Quaderns Crema, 1988, pp. 145-180.
BADIA, Lola, “Ficció autobiogràfica i experiència lírica a la Tragèdia de Caldesa de Joan Roís de Corella”, dins Tradició i modernitat als segles XIV i XV, València/ Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993, pp. 73-91.
ECO, Umberto, Dels miralls, Barcelona, Destino, 1987, pp. 38-44.
EIXIMENIS, Francesc, Lo llibre de les dones, Barcelona, Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona / Curial, 1981, vol. I, pp. 144-153.
FABRE-SERRIS, Jacqueline, Mythe et poésie dans les “Méthamorphoses” d’Ovide, Lille, Klincksieck, 1995, pp. 182-189.
GARRIGA, Carles, “Caldesa i Carmesina: Roís de Corella plagiat en el Tirant lo Blanc”, dins Miscel·lània Jordi Carbonell 2. Estudis de llengua i literatura catalanes, 13, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991, pp. 17-27.
GRILLI, Giuseppe, “Tirant lo Blanc e la teatralità”, dins Actes del simposi Tirant lo Blanc, Barcelona, Quaderns Crema, 1993, pp. 361-377.
HAUF, Albert, “Tirant lo Blanc: algunes qüestions que planteja la connexió corelliana”, dins Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Alacant / Elx, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Universitat d’Alacant / Universitat de València / Universitat Jaume I, vol. II, 1993, pp. 69-116.
LEVARIE SMARR, Janet, Boccaccio and Fiammetta. The narrator as lover, Chicago Chicago, University of Illinois Press, 1986, pp. 149–164.
MARTORELL, Joanot, Tirant lo Blanc, Barcelona, Ariel, 2000.
MARTINES, Vicent, Els cavallers literaris. Assaig sobre la literatura cavalleresca catalana medieval, Madrid, Universidad Nacional de Educación a Distancia, 1995.
MASSIP, Francesc, “El món de l’espectacle en Tirant lo Blanc (Primera aproximació)”, dins Formes teatrals de la tradició medieval. Actes del VII Col·loqui de la Société Internationale pour l’étude du thêatre medieval (Girona, juliol del 1992), Barcelona, Institut del Teatre, 1993, pp. 161-167.
MIRALLES, Carles, “ ‘... Mas no les obres’. Remarques sobre la narració i la concepció de l’amor en el Tirant lo Blanc”, dins Miscel·lània Aramon i Serra, 2, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980, pp. 395-413.
OVIDI, Arte de amar y las metamorfosis, Barcelona, Iberia, 1989, pp. 3-67.
OVIDI, Metamorfosis, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1982, vol. I, pp. 101-106.
PUJOL, Josep, “Jo viu lo ray ab lo nobla Leuseta”, A sol post. Estudis de llengua i literatura, 3, 1995, pp. 225-231.
RENEDO i PUIG, Xavier, “De libidinosa amor los afectes”, L’Avenç, 123, 1989, pp. 18-23.
RENEDO i PUIG, Xavier, “Turpia feminarum incessa lascivarum (El joc teatral en el capítol 283 del Tirant lo Blanc)”, dins Formes teatrals de la tradició medieval. Actes del VII Col·loqui de la Société Internationale pour l’étude du thêatre medieval (Girona, juliol del 1992), Barcelona, Institut del Teatre, 1993, pp. 209-214.
RICO, Francisco, “Caldesa, Carmesina y otras perversas”, dins Primera cuarentena y tratado general de literatura, Barcelona, El Festín de Esopo, 1982, pp. 91-93.
RIQUER, Martí de, Tirant lo Blanch, novela de historia y de ficción, Barcelona, Sirmio, 1992, pp. 232-237.
ROIG, Jaume, Espill o Llibre de les dones, Barcelona, Edicions 62 (M.O.L.C., 3), 1978.
ROÍS de CORELLA, Joan, Tragèdia de Caldesa i altres proses, Barcelona, Edicions 62 (M.O.L.C., 50), 1981, pp. 25-29.
ROMEU i FIGUERAS, Josep, Lectura de textos medievals i renaixentistes, València / Barcelona, Biblioteca Sanchis-Guarner / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994, pp. 163-174.
TURRÓ, Jaume, “Sobre el Curial, Virgili i Petrarca”, dins Miscel·lània Joan Fuster, 3, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991, pp. 149-168. | 0.862991 | curate | {"ca": 0.9555253488520272, "cs": 0.00038230359152985154, "en": 0.005108000764607183, "es": 0.011681498630078797, "pt": 0.0024106365354798973, "de": 0.0002973472378565512, "la": 0.00793279952424442, "fr": 0.011851411337425398, "fi": 0.00010619544209162543, "it": 0.003504449589023639, "tr": 0.0004991185778306395, "ht": 0.00013805407471911306, "sv": 0.00016991270734660068, "da": 8.495635367330034e-05, "uk": 0.00013805407471911306, "eo": 8.495635367330034e-05, "pl": 8.495635367330034e-05} | http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.7/Article.Aguilar.Viuda.htm |
wikipedia_ca_20230401_0_640368 | Venus d'Hiroshima
Venus d'Hiroshima és una pintura sobre tela feta per Armand Cardona Torrandell el 1962 i que està exposada a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, des de l'octubre de 2011, cedides en dipòsit per la família a la ciutat de Vilanova i la Geltrú.
Descripció.
Sobre un fons blau de textura vaporosa destaca una figura platejada en el centre del quadre. És una obra de contrastos tant a nivell de textures com de contingut. El títol convida a l'espectador a la reflexió a través d'un joc de contraris: “Venus”, com a símbol de l'amor, la vida i la bellesa i “Hiroshima” que des de 1945 s'havia convertit en símbol de mort, dolor i destrucció. Tot i ser una obra lligada encara a l'informalisme, per temàtica entronca ja amb la pintura més compromesa i crítica que caracteritza bona part de les creacions de l'Armand Cardona. El pintor imagina espais abstractes per transmetre estats emocionals: la fascinació paorosa per l'inconegut, l'energia brutal d'una exposició atòmica, "la pululante vida de la infinitamente pequeño."
L'obra té un sentit intencionadament social i crític. | 1 | perfect | {"fr": 0.01565377532228361, "ca": 0.8996316758747698, "es": 0.0847145488029466} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=640369 |
mc4_ca_20230418_1_447373 | Juny | 2018 | 96milmotsmés
RT @bibliotecadenia: 📅 DIJOUS, 13 DE FEBRER ⏰ A LES 20 H Presentació del llibre a la #BibliotecaDénia. 📗 "Tot és una llarga nit" de Jo… 4 days ago
RT @placadelllibre: ⚡️Acte d’inauguració de la quarta Plaça del Llibre d’Alacant⚡️ 📍 14 de febrer, 20h 📍Plaça del Port 📌#PlaçaLlibre20 http… 4 days ago
Avui, a @libreriaLaRossa 19 h "Esther es va trobar davant d’un fet decisiu. Un càncer se li va presentar en la vida… twitter.com/i/web/status/1… 1 week ago | 0.772025 | curate | {"ca": 1.0} | https://96milmotsmes.wordpress.com/2018/06/ |
oscar-2201_ca_20230904_2_139028 | Rècord d’Espanya a la XII Edició del Campionat de Catalunya d’Atletisme-Open Prevent, competició inclusiva
Les pistes d’atletisme de les Pistes d'Atletisme de Can Llobet, a Barberà del Vallès, acullen l’edició d’enguany del Campionat de Catalunya d’Atletisme – Open Prevent
David Fernández, atleta asturià del Club Tineo Liberty, estableix un nou rècord d’Espanya en la prova de llançament de pes, categoria F57, amb una marca de 10.25
David Fernández, atleta asturià del Club Tineo Liberty, estableix un nou rècord d’Espanya
Més de 130 atletes han participat aquest dissabte, 16 d'Abril, a les Pistes d'atletisme Can Llobet, en aquest esdeveniment plenament inclusiu d’atletisme, organitzat per la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals (FECPC) i la Fundación Prevent, que també comptava amb la participació en l’organització de la Federació Catalana d’Esports per a cecs i deficients visuals i la Federació Catalana d’Esports per a persones amb discapacitat física. L’esdeveniment va ser possible gràcies al suport de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, la Unió Atlètica Barberà, la Secretaria General de l’Esport i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, entre altres empreses i entitats.
Es tracta d’una prova oberta a la participació d’esportistes d’altres federacions, com de la Federació Catalana d’Atletisme. Enguany, més del cinquanta per cent dels participants han estat atletes sense discapacitat, fet que caracteritza aquesta cita anual, com una de les més inclusives del calendari català.
Tots els participants van competir amb l’objectiu de millorar les seves marques en cadascuna de les proves del calendari. N’és un exemple l’atleta asturià, David Fernández, del Club Tineo, que ha batut el rècord d'Espanya en la prova de llançament de pes, categoria F57, amb una marca de 10.25. Durant la competició també hem pogut comptar amb la presència d'en Xavi Porras, atleta reconegut internacionalment que ja compta amb la mínima B d'accés als Jocs Paralímpics de Rio 2016 i que buscava en aquesta competició poder millorar la seva marca, i poder celebrar una marca A de classificació paralímpica. També ha competit Ivan Hompanera, reconegut migfondista internacional que va realitzar una marca de 5'06”78 en el 1500mll. L’atleta, en esport femení, Mari Carmen Paredes, fondista amb una magnífica trajectòria, ha participat a la prova de 1.500mll amb una marca de 5'34"01.
Durant la competició també es va aprofitar per celebrar les proves d’atletisme de promoció amb la participació de nens i nenes i joves de les diferents federacions. Un total de trenta-dos atletes d’aquesta categoria van realitzar les proves de 80mll, 600mll i llançament de pilota. Destacar l'esforç de tots els joves i la millora d'algunes marques.
En les cerimònies de lliurament de medalles van poder comptar amb la presència de l'alcaldessa de Barberà del Vallès, Silvia Fuster, en Santi Siquier, Representant territorial a Barcelona de la SGE; Francisco Blanco, Regidor d'Esports i Carmina Pérez, Tinenta d'Alcalde; així com, Carles Muñoz, President de la FECPC; Jose Miquel Martínez, Vocal de la FCEC; Josep Giménez, President FCEDF; Carlos Pérez, Patrono de la Fundación Prevent.
Participació de 19 entitats atlètiques
Del total de dinou clubs inscrits, tretze han estat entitats de la FC d’Atletisme que alhora, en el algun cas, també pertanyen a les federacions d’esport adaptat, fet que demostra el caràcter inclusiu de la competició. CA VIC – CANB – UA BARBERÀ – VIARÓ – CA GAVÀ – CD SANT JUST – CE ESBONAT – CED OLIMP – CLUB TINEO – CRE ONCE BCN – FCECS DT – GEIEG – INTEC-ZOITI HUESCA – ISS HOSPITALET- CA MARTORELL – AA PRATENC – UE SANTS – AVINENT CA MANRESA – AA CATALUNYA.
Inclusió i esport, un format que funciona
Des de ja fa uns anys l’objectiu de les federacions organitzadores i la Fundación Prevent ha estat aconseguir crear espais que fomentin la inclusió social a través de l’esport. Enguany, podem dir que aquesta idea està consolidada amb l’organització d’aquest esdeveniment. D’un total de 132 atletes inscrits, 57 han estat esportistes amb discapacitat i 75 sense discapacitat. Aquesta dada ens permet confirmar que un marc inclusiu permet l’organització d’un esdeveniment que a més de comptar amb el caràcter competitiu que l’identifica; també, conté una gran dosi necessària de valors socials que ens ajuden a generar una societat més propera a la normalització. Durant tota la competició l’esport va deixar de tenir adjectius per compartir experiència amb atletes de màxim nivell. Tots i totes amb un mateix objectiu: millorar les seves marques i practicar esport. Simplement, una gran matinal d’atletisme. | 0.86099 | curate | {"ca": 0.9471403812824957, "en": 0.05285961871750433} | https://fundacionprevent.com/spa/pages/area/deporte-adaptado/campeonato-de-atletismo-premio-prevent/campeonato-prevent-2016 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_122282 | Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.
Fites:
9.1. Desenvolupar infraestructures fiables, sostenibles, resilients i de qualitat, incloent infraestructures regionals i transfrontereres, per tal de donar suport al desenvolupament econòmic i al benestar humà, amb especial atenció a l'accés assequible i equitatiu per a totes les persones.
9.4. Per al 2030, modernitzar les infraestructures i reconvertir les indústries perquè siguin sostenibles, usant els recursos amb més eficàcia i promovent l'adopció de tecnologies i de processos industrials nets i racionals ambientalment, i aconseguint que tots els països adoptin mesures d'acord amb les seves capacitats respectives.
Reptes:
Dissenyar unes infraestructures urbanes que facilitin el canvi modal i reduir el transport privat.
Desenvolupar les infraestructures necessàries que permetin la transició energètica cap a fonts d’energia renovables.
Incorporar criteris de resiliència al canvi climàtic, de flexibilitat per adaptar-se als canvis tecnològics i socials i de vertebració del territori. | 1 | perfect | {"ca": 0.992818671454219, "eb": 0.003590664272890485, "cs": 0.003590664272890485} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_708484 | Vos ho pose en normalitzat perquè no tingueu cap entrebanc en entendre-ho perquè en la meua llengua (Valencià) veig que hi ha dificultats. L'EXPANSIÓ DE LA LLENGUA VALENCIANA A CATALUNYA.Este estiu, en una tòrrida vesprada en la Universitat de Barcelona, vaig comprovar com era d'interessant el manuscrit Ms. 1010. Acabat cap a 1637, amb cal·ligrafia semblant a batallons d'inquietes formigues, tractava sobre la "llengua catalana materna". Ara, ja en el Regne, he consultat els comentaris sobre el citat manuscrit en la "Història de la Lìteratura Catalana", de D. Martí de Riquer, i quelcom no conforme; l'única cita referent a nosaltres és per a recordar que en els anys del manuscrit estudiaven en Lleida més de "300 valencians que parlaven i entenien, com és lògic, el català" (HLC, V, p. 430). Per descomptat que entenien el català i el llatí, però parlaven català o valencià?El Ms. 1010 confirma que les llengües habituals en Lleida van ser el català, el llatí (cercle universitari) i el valencià; conclusió que no sorprendria si la "immersió" no censurara originals. La Universitat de Lleida va ser autoritzada en 1300 per Jaume II en un lloc fora de perill d'atacs costaners i de la perillosa frontera castellana, encara que allunyat de València, Saragossa i Barcelona. EI monarca nascut a València va concedir a Lleida el monopoli dels estudis universitaris de tots els seus estats; fet que explica la nodrida presència de valencians en la diminuta ciutat. La tradició va persistir inclús en el XVII, quan l'Estudi General de València superava Lleida en prestigi i alumnat.La Universitat reconeixia als valencians múltiples immunitats i per privilegi d'AIfonso III (any 1428), triaven el rector independentment d'aragonesos i catalans. Lleida vivia de la seua Universitat i, necessàriament un col·lectiu que oscil·lava de 300 a 800 valencians sobre una població que, per exemple en 1708 no superava els 3.000 habitants, va haver d'influir lingüísticament al llarg dels segles, des de 1300 fins a 1705. EI espavilat gironí Onofre Pou es va adonar del negoci que suposaria un diccionari en les tres llengües habituals i, després d'estudiar a València, va editar en 1575 un vocabulari valencià-català-llatí. Convertit en bestseller, va servir de text en la universitat catalana fins al segle XVIII, segons reconeix la pròpia Enciclopèdia Catalana.Precisament els que discutixen en el Ms. 1010 sobre les llengües maternes són dos ilerdenses il·lustres: el canonge Alexandro Ros i el catedràtic Diego Cisteller. EI primer advertix que si els sermons només s'impartixen en català no agradarà als estrangers, inclús als valencians. I afig que "en el Regne de València els més són bilingües, sense que es facen destorb en la pronunciació les dos llengües valenciana i castellana" (Ms. 1010). A estes consideracions (censurades per Riquer, clar), s'oposa Cisteller, que convivia amb valencians en Lleida i disposava del Tesaurus de Pou per a aclarir dubtes en els tres idiomes. En ell, per exemple, s'aclarien inclús nimietats com que el llatí pastanaca o el català pastanaga equival-la'n al valencià safanoria (f. 31 v). La copiosa informació sobre lèxic i ortografia de l'idioma valencià (carchofa, pidets, picher, chic, eixida, otonyo, charrador, etc.) explicaria l'èxit del trilingüe vocabulari en les universitats comtals.El constant trasbals valencià per la ruta de Lleida s'efectuava lentament, amb freqüents descansos i pernoctacions en les mateixes i poc poblades aldees des del medieval any 1300. Estudiants i familiars, cultes i acomodats en relació als pobletans, eren model a imitar pel seu refinament i idioma. No és il·lògic, perquè, que la falca lingüística valenciana amenaçara extinder-se des de Lleida cap a la part oriental de Catalunya, fet denunciat en 1628 pel català Andreu Bosch ("Titols d'Honor', Perpinya, 1628). La valencianització en la ruta valenciana arrivà a un punt en què els predicadors regnícoles usaven el valencià en els seus sermons, no el català. EI doctor Cisteller, des de Lleida, testificava que "els pares Lorenzo Sant Joan, i Blanch (...) i altres apostòlics barons de la Companyia de Jesús són valencians, i prediquen en valencià en CataIunya" (Ms.1010).Qui açò diu, recordem-ho, era catedràtic de la Universitat de Lleida, i ho afirma en el seu "Memorial en defensa de la llengua catalana" (Ms. 1010) dirigit a la Generalitat de Catalunya en 1636. Amb ell contestava al també ilerdense Alexandro Ros, que opinava: "És força estiguen retirats a Catalunya els seus predicadors, perquè vaig trencardos (sic) en la llengua catalana, no han d'anar si foren assenyats a València, on falta en l'estil o vici en la pronunciació ofén granment". En un altre paràgraf del Memorial dirigit a la Generalitat, el lletrat Cisteller deixa clara que l'idioma dels valencians era independent de qualsevol altre peninsular al recordar que les lleis de Castella "estan en castellà; a València, en valencià; i a Catalunya, en català". Açò també ho censuren, científicament, els immersors.És lògic que, després de graduar-se en Lleida, els universitaris que tornaven a Mallorca i Catalunya enyoraren la clàssica llengua dels valencians; d'ací que els catalans Pere Posa i Pere Bru publicaren a Barcelona en 1481 la "Història d'Alexandre" "en la present llengua valencìana". O que a Gregori Genovart, canonge de Mallorca, agraïra l'edició del Blanquerna, "traduït, corregit i estampat en llengua valenciana"; traduccìó efectuada dels manuscrits provençals de Llull pel català Bonlabi en 1521.La franja d'influència idiomàtica valenciana va ser un turment per a Catalunya fins a 1862, quan l'astut Milá i Fontanals va inventar això del dialecte català occidental. Hui, atrapada en el tarquim immersor, la novella Universitat d'Elx ja edita fullets en pur català. Fi. Osties, em teniu que donar les gracies per fer-vos llegir algo que no siga de la secta, oi? Ara els comentaris des de la mentalitat de la secta-web seran estos o molt pareguts.1r. El manuscrit és fals, i ho han falsificat els feixistes Elisenda s per a ocultar la realitat al món.2ón. El que va escriure el manuscrit cap al 1637, era un feixista Elisenda , espanyolista i ull, lo mes fotut és que era franquista i del PP.3r. Estos Elisenda s són incults i rucs. Nosaltres que estem en l'ESO i mirem si hi han banderetes estelades en el FIFA de la Play si que sabem coses, almenys això és el que diuen els meus professors admiradors d'ERC. jsdjs Ara els comentaris des de la mentalitat de la secta-web seran estos o molt pareguts.1a El manuscrit és fals, i ho han falsificat els feixistes Elisenda s per a ocultar la realitat al món.2on El que va escriure el manuscrit cap al 1637, era un feixista Elisenda , espanyolista i ull, lo mes fotut és que era franquista i del PP.3r Estos Elisenda s són incults i rucs. Nosaltres que estem en l'ESO i mirem si hi han banderetes estelades en el FIFA de la Play si que sabem coses, almenys això és el que diuen els meus professors admiradors d'ERC.
Ui! No cal anar tan lluny, home!! Però si encara segueix passat el mateix fenomen...!! Si ha sortit fins i tot als diaris!! Crec que tenia alguna cosa a veure amb la Constitució Europea... | 0.859421 | curate | {"ca": 0.9941077441077442, "es": 0.00042087542087542086, "nl": 0.005471380471380472} | |
mc4_ca_20230418_4_168715 | El curt 'Adalamadrina', seleccionat al Festival de Sundance
Adalamadrina, el curtmetratge de final de grau dirigit per Carlota Oms ha sigut seleccionat a la secció Internacional de curtmetratges del Festival de Sundance.
És la tercera ocasió en què un curtmetratge de l’ESCAC és seleccionat al prestigiós Festival de Sundance, després de La ruta natural d’Àlex Pastor el 2006 i Mi amigo Invisible de Pablo Larcuen el 2010.
Ada és una youtuber de 24 anys obsessionada amb Diego, el seu monitor de gimnàs. I encara que a internet s’autoproclama com una erudita i consellera de l’amor, mai s’ha atrevit a parlar amb ell. Tot canviarà quan decideix que Diego ha de llepar-li el pit i per què no, de passada, desvirgar-la. | 0.801341 | curate | {"ca": 1.0} | https://escac.com/ca/actualitat/el-corto-adalamadrina-seleccionado-en-el-festival-de-sundance/ |
mc4_ca_20230418_17_666236 | vehicles >> punts de recàrrega >> FGC Volpalleres té un PRU (Punt d'Recarrega Util!)
http://www.atmos.cat/voltforum/YaBB.pl?num=1295972953
missatge començat per patrick a 25.01.2011 a les 16:29:13
títol: FGC Volpalleres té un PRU (Punt d'Recarrega Util!)
escrit per patrick a 25.01.2011 a les 16:29:13
títol: Re: FGC Volpalleres té un PRU (Punt d'Recarrega Util!)
escrit per Roger Layola a 25.01.2011 a les 23:56:59 | 0.557487 | curate | {"ca": 0.8704156479217604, "ru": 0.1295843520782396} | http://www.atmos.cat/voltforum/YaBB.pl?action=print;num=1295972953 |
wikipedia_ca_20230401_0_581778 | Nòrdic groenlandès
El nòrdic groenlandès és un dialecte que va pertànyer a la branca nòrdica de les llengües germàniques, era parlat als assentaments vikings a Groenlàndia fins a la seva desaparició a la fi del segle XV. El llenguatge està testificat en 80 deixants rúnics, moltes d'elles són difícils de datar i és possible que no tots fossin escrits per gent nascuda a Groenlàndia.
És difícil identificar, específicament, a causa del limitat material referit a textos sobre pedres rúniques. No obstant això, hi ha inscripcions mostrant l'ús de "t", històricament "la runa þ", en paraules com "torir" en lloc de "Þorir" i "tana" en lloc de "Þana". Aquesta innovació lingüística és paral·lela al nòrdic occidental en el període Medieval tardà. D'altra banda, el groenlandès sembla haver retingut algunes característiques que ja havien canviat en altres llengües escandinaves que són "hl" i "hr" en iniciar una paraula, conservats de la mateixa manera a l'islandès, i la vocal llarga "œ" que es va fusionar amb "æ".
Es creu que el groenlandès va tenir contacte amb el kalaallisut, l'idioma dels inuit que van donar com a resultat el compartir paraules. En particular la paraula "Kalaaleq" (antigament "Karaaleq"), que significa "groenlandès", derivada de "skræling", el terme nòrdic donat als nadius del nord d'Amèrica; se suggereix que la paraula "kona", que significa "dona", és d'origen nòrdic.
L'evidència disponible sobre el desús del dialecte no és l'extinció de la llengua, sinó la desaparició dels colons.
Una característica principal del nòrdic groenlandès és que era molt conservador. Les formes més antigues de parla, procedents d'Islàndia i Noruega, es mantenien intactes. D'acord amb aquest conservadorisme, els groenlandesos també mantenien les característiques rúnicas més antigues, la majoria d'elles havien quedat fora d'ús en altres països. No obstant això, van crear nous dissenys per a les runes ð-, b-, p- i r.
Text d'exemple.
La runa Kingittorsuaq data del 1300 D.C, descoberta prop d'Upernavik, al nord dels assentaments; presumptament tallada per exploradors nòrdics.
El patronímic "Tortarson" (nòrdic antic: "Þórðarson") mostra el canvi de "þ" a "t" mentre que en la paraula "hloþu" (islandès antic: "hlóðu", noruec antic: "lóðu") demostra la retenció de "hl" en iniciar una palabra. | 1 | perfect | {"fr": 0.014404190309908338, "ca": 0.9855958096900916} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=581779 |
macocu_ca_20230731_8_78779 | Los Combañeros hacen grandes compañeros para los niños mientras están en el baño. El ritual diario se hace más divertido y menos estresante ...
Els Amics de Bany fan grans amics pels nens mentre es banyen. El ritual diari es fa més divertit i menys estressant quan els nens poden juga...
Aquestes caixes multifuncionals ajuden a ensenyar al nen en edat preescolar diferents temes amb què ja est familiaritzat a través de la seva...
El nostre llibre de Contes Clssics ve amb una escena pop-up dins del llibre de cartró, per la qual cosa fins i tot els més petits poden torn... | 0.671162 | curate | {"es": 0.24912280701754386, "ca": 0.7508771929824561} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_185949 | Acció 17 Maig: Dia Internacional contra l'Homofòbia | Maulets el jovent independentista revolucionari
Jump to Navigation
català
castellano
français
english
italiano
occitan
asturianu
aragonés
esperanto
Inici ›
Acció 17 Maig: Dia Internacional contra l'Homofòbia
Comarques
Diades
Capçalera
Data:
18/05/2011
Comarca:
l'Horta
Ahir, dia 17 de maig, Dia Mundial contra la LGTBIfòbia, l'Assemblea de Maulets de l'Horta, realitzàrem una acció a la plaça de la Mare de Déu de València per mostrar el nostre rebuig cap a les agressions homòfobes que es succeeixen dia a dia arreu del món.
L’acció va consistir en fer un collage de retalls de premsa al terra de la plaça on es podien llegir diferents noticies d’agressions homòfobes i al centre de les noticies amb un rètol ben gran preguntàvem “creus encara que no existeix l’homofòbia?!”. Per cadascuna d'elles vam encendre un ciri de color simbolitzant així que, per cada agressió que rebem, l’únic que aconseguiran és encendre més la flama de la lluita LGTBI.
L'acció ha anat acompanyada d'una pancarta i s'han repartit pamflets informatius a totes les persones que passaven per la plaça.
Main menu
Portada
Qui som?
Declaració de principis
Assemblees
Enllaços
Notícies
Documents
En Marxa!
Maulets.tv
Contacte
Calendari
«
Agost
»
Dl
Dm
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
Seu Nacional: C/Amàlia, 16 baixos. 08302 Mataró (el Maresme) Telèfon: 937 572 531 Correu-e: [email protected] | 0 | curate | {"ca": 0.7995750708215298, "en": 0.059490084985835696, "it": 0.024787535410764873, "fr": 0.03824362606232295, "an": 0.0056657223796034, "eo": 0.006373937677053824, "sv": 0.013456090651558074, "es": 0.013456090651558074, "oc": 0.0056657223796034, "nl": 0.009915014164305949, "pt": 0.009206798866855524, "km": 0.00141643059490085, "sk": 0.00141643059490085, "de": 0.0084985835694051, "ja": 0.00141643059490085, "no": 0.00141643059490085} | https://maulets.org/node/267 |
oscar-2301_ca_20230418_0_227929 | L'oferta de Kronan Kayak Ibiza van més enllà d'una simple sortida amb caiac, pàdel surf o subwing. És una completa experiència per gaudir de l'illa d'una manera conscient i divertida en caiacs i pàdels únics a Eivissa
Kronan Caiac Eivissa començar com l'aventura particular de Esteve. La seva passió pel mar i l'illa l'han portat a convertir-se en un autèntic coneixedor d'ella i de les seves virtuts, cosa que comparteix en cadascuna de les seves sortides.
Els seus excursions amb caiac i pàdel surf, o “experiències” com li agrada anomenar-les, van més enllà d'una simple ruta. En elles aprendràs valors mediambientals, coneixeràs interessants dades sobre Eivissa i compartiràs una estona d'allò més divertit amb tot tipus de gent.
Un dels principals objectius d'Esteban és cuidar els seus clients. És per això pel que s'ha fet amb caiacs especials. Su comoditat és inqüestionable, ho notaràs tant a l'seure com a l'navegar. Estan equipats amb seients encoixinats, alguns porten nevera, bosses estanques, ulleres i aletes per fer immersió lleugera ... Així que els provis, no et servirà altre caiac!
A banda de caiacs i taules de pàdel surf, també podràs descobrir un dels gadgets aquàtics del moment: el Subwing. Sortiràs a navegar amb llanxa i un monitor t'explicarà el seu maneig. Amb aquest modern aparell podràs “volar sota el mar”. Gaudiràs de l'esnorquel a tota velocitat i nedaràs tan ràpid com un dofí. Deixar anar adrenalina mentre visites coves, galeries o fins i tot vaixells enfonsats, segons la localització que escullis.
L'espontaneïtat és un altre dels aspectes més destacables en Kronan Caiac Eivissa. L'estat de la mar dicta les rutes que ofereix, ja que per Esteban el tema de la seguretat és primordial. Per això el logotip del negoci és una brúixola víking. Segons la seva història, aquell que la port serà guiat entre tempestes i arribarà a terra sa i estalvi.
Algunes de les sortides més boniques que podràs reservar són les de l' illot de Tagomago, és Vedrà o la costa oest de l'illa. No falten tampoc les rutes nocturnes o les que es duen a terme durant la màgica posta de sol. A més, completen aquesta bonica experiència amb banys sonors, aromàtics, servei de càtering ...
T'agradaria visitar un lloc concret? Fer una excursió de menor intensitat? Vols organitzar un pla sol amb els teus amics? No dubtis a comentar-ho. Esteve és obert a qualsevol proposta. Així mateix, també podràs llogar els seus caiacs o pàdels per fer les teves pròpies rutes. Te'ls porten i recullen on et sigui més còmode.
Pots reservar la teva experiència a través de les xarxes socials de Kronan Caiac Eivissa, la seva web o enviant un WhatsApp a l'+34 674. compta amb descomptes per a residents i adapta els seus preus a les circumstàncies de cada persona. A més de la seva solidaritat, un altre punt que el distingeix de la resta és que treballa durant tot l'any.
Si vols gaudir d'un pla diferent, ideat per i per a tots, que et faci descobrir Eivissa i els seus encants des d'un punt de vista original i 100% divertit, posa't en contacte amb Kronan Caiac Eivissa i organitza la teva ruta ideal.
L'oferta de Kronan Kayak Ibiza van més enllà d'una simple sortida amb caiac, pàdel surf o subwing. És una completa experiència per gaudir de l'illa d'una manera conscient i divertida en caiacs i pàdels únics a Eivissa
Com arribar
DIRECCIÓ
Can Cabrit s / n. 07814, Santa Gertrudis, Santa Eulària, Eivissa
HORARIS
OBERT TOT L'ANY
estiu:
Sota cita prèvia
hivern:
Sota cita prèvia
XARXES SOCIALS
Facebook
Instagram
Pots sol·licitar informació per email directament a aquest negoci, ells es posaran en contacte amb tu per mail o telèfon.
Nom
Correu electrònic
Telèfon
Missatge
Privacitat
He llegit i accepto la política de privacitat.
enviar
Pots sol·licitar informació o una reserva per email directament a l'restaurant, ells confirmaran amb tu per email o telèfon
Nom
Correu electrònic
Telèfon
Missatge
seleccionar data
Seleccionar hora
Nombre de persones
Privacitat
He llegit i accepto la política de privacitat.
enviar
Click per ampliar
Avís Legal
Política de Privacitat
Política de Cookies
Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per al seu correcte funcionament i per a fins analítics i per mostrar-te publicitat relacionada amb les seves preferències en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. A l'fer clic al botó D'acord, accepta l'ús d'aquestes tecnologies i el processament de les dades per a aquests propòsits. Veure Política de galetes | 0.661093 | curate | {"ca": 0.9453390791562712, "pt": 0.014969380811975505, "en": 0.012020866409616693, "es": 0.010886822408709458, "ms": 0.007257881605806305, "ds": 0.0015876616012701294, "fr": 0.0013608528010886822, "it": 0.006577455205261964} | https://ca.welcometoibiza.com/guia-Eivissa/entreteniment/Kronan-caiac-Eivissa/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_448519 | abstracció acte Animals animat armes avió bicicletes celebritats cinema ciutat coses D'alta tecnologia Els estats d'ànim embarcacions espai esport Estil fantasia Flors Jocs macro menjar minimalisme Música Naturalesa nenes paisatges però rendering situacions textures vacances | 0.728325 | curate | {"ca": 1.0} | https://gallery.world/ca |
oscar-2301_ca_20230418_8_189105 | Al nostre centre trobaràs un equip d'entrenadors personals a la teva disposició, amb la fi d'ajudar-te a l'assoliment dels teus objectius personals.
Els usuaris de Nova Icària podràn gaudir de la millor metodologia professional d'entreteniment personal.
Servei d'entrenament personal
A Nova Icària, trobaràs el servei d'entrenament personal impartit per tècnics titulats i perfectament qualificats per a donar el millor servei i a un dels millors preus de Barcelona. Podràs adquirir sessions d'evaluació per a contrastar l'evolució de les teves capacitats físiques, sessions estàndards d'entrenament per a aprendre, millorar i avançar amb els teus objectius respecte a la condició física o sessions combinades amb el dietista.
També pots gaudir de sessions amb nous aparells i tecnologies com TRX, KettleVells, o PowePlate. Ser entrenat amb diversos sistemes com els pilates, l'entrenament funcional, etc.
MÉS INFO
Activitats relacionades
Subscriu-te a la nostra newsletter
Subscriu-te a la nostra newsletter i entera't de l'actualitat a Nova Icària!
Acepto recibir comunicaciones comerciales vía email
Leave this field empty if you're human:
Descarrega't l'APP
Descarrega't gratis l'APP de Nova Icària!
Crea el teu perfil, registra els teus moves,
estableix reptes i comparteix els teus
assoliments.
DESCARGAR APP
Contacta amb nosaltres
---Més infoReservaAltres
Accepto rebre comunicacions comercials
He llegit i accepto la política de privacitat
Please leave this field empty.
Datos de mapas
Datos de mapas ©2018 Google, Inst. Geogr. Nacional, Institut Cartografic de Catalunya
Datos de mapasDatos de mapas ©2018 Google, Inst. Geogr. Nacional, Institut Cartografic de Catalunya
Datos de mapas ©2018 Google, Inst. Geogr. Nacional, Institut Cartografic de Catalunya
Términos de uso
Informar de un error de Maps
Mapa
Mapa
Satélite
Relieve
Etiquetas
Club
GYM 2.0
Activitats
Serveis
Instal·lacions
Club Business
Notícies
Contacta
Treballa amb nosaltres
Nova Icària © 2017. Tots els drets reservats
Av. Icària, 167 - Tel. 93.221.25.80 - 08005 Barcelona
Política de privacitat
Política de cookies
Avís legal
Utilitzem cookies al nostre lloc web per a brindar-li l'experiència més rellevant recordant les seves preferències i visites repetides. Al fer clic a "Acceptar", accepta l'ús de TOTES les cookies.
Configuració de CookiesACCEPTAR COOKIES
Privacy & Cookies Policy
Close
Descripció general de la privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre habilitat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No necessàries
No necessàries
Les cookies que poden no ser particularment necessàries perquè el lloc web funcioni i s'utilitzen específicament per recopilar dades personals de l'usuari a través d'anàlisi, anuncis i altres continguts integrats s'anomenen galetes no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l'usuari abans d'executar aquestes cookies al seu lloc web. | 0.610809 | curate | {"ca": 0.8577716643741403, "en": 0.04456671251719395, "it": 0.009353507565337002, "es": 0.06987620357634113, "fr": 0.0049518569463548835, "de": 0.0049518569463548835, "pt": 0.006327372764786795, "eb": 0.002200825309491059} | https://www.novaicaria.com/ca/serveis/entrenador-personal/ |
macocu_ca_20230731_9_305458 | Chorus (Segona part del Díptico del desierto)
Gaston Core
Compartir
Aquesta peça ens convida, a través de la dansa, a fer un viatge entre el que és mitològic i el que és social, entre el que és fantàstic i l'actualitat, entre l'estètica clàssica i el moviment contemporani.
Chorus s'inspira en la tragèdia Les suplicants d'Èsquil, en la qual un grup de dones fuig de la seva terra a la recerca de la llibertat, enfrontant-se com a col·lectiu a un altre grup humà que haurà de decidir sobre la seva sort. A través de la desconstrucció de la dansa kathak, la peça recupera un tret arcaic de la tragèdia: el cor com a protagonista. Un viatge entre el que és mitològic i el que és social, entre el que és fantàstic i l'actualitat, entre l'estètica clàssica i el moviment contemporani.
Gaston Core és director escènic, dramaturg, gestor cultural, ballarí i actor, i ha estat el director de la Sala Hiroshima des del 2015. En aquesta peça inicia una col·laboració especial amb la companyia de dansa Shre-yashee Nag Company i Nupura Danse Center, amb l'objectiu d'indagar en l'essència expressiva de la dansa kathak.
El dissabte 19 de març, després de la presentació de The Very Last Northern White Rhino a l'Auditori de Sant Ildefons, s'organitzarà una trobada amb els dos intèrprets del projecte Díptico del desierto, Shreyashee Nag i Oulouy. | 0.81742 | curate | {"es": 0.0338855421686747, "en": 0.008283132530120483, "pt": 0.00677710843373494, "ca": 0.9510542168674698} | |
mc4_ca_20230418_0_596774 | ID no. of MS BITECA manid 1877
Collection: Call number esp. 10 | Antic Anc. fonds 69177
Title of volume VALERE | MAXIM ( al teixell)
Copied Catalunya (principat) (Avril et alia): 1451 - 1500 (Avril et alia)
Leaf Analysis ff. : 178 (= III + 1-172 + 1 + II) (guardes contemporànies a la relligadura, el f. que segueix al text està numerat 173 per error, car correspon a les guardes posteriors)
Collation [1]12 [2]-[10]16; reclams horitzontals al marge inferior interior del verso
44 línies (f. 3)
Size pàgina 394 × 275 mm (f. 3)
caixa 260 × 184 mm
columna 260 × 77.30.76 mm
Hand gòtica rodona de molt bona execució amb una lleugera influència de la bastarda
Watermark carro de dues rodes amb els radis en forma d'aspa (al cos del volum,) (semblant a Briquet 3542, Genova: 1414, var. Perpinyà: 1398)
Pictorial elements grans caplletres afiligranades i bipartides en començar un títol nou; rúbriques en vermell; resta de caplletres en vermell i blau amb decoració afiligranada també alternant en vermell i lila (en falten algunes); calderons alternant en vermell i blau; inicial del llibre i número del títol en vermell a la part superior de cada pàgina en vermell (manquen alguns); el nom de “Valeri” en vermell al text; majúscules safranades; les primeres paraules dels capítols en gòtica de forma de mida més gran
State caixa a punta seca als folis de pergamí, punta de plom als de paper, sense línies de guia, amb la primera línia de justificació escrita i sense perforacions visibles
Condition en bon estat, el marge del f. 82 està trencat però a penes si manquen algunes lletres de la primera línia de la primera columna. Manquen els folis 2-3 i 5 de la primera part del primer quadern i el f. 5 de la segona part, car aquest plec era format per 8 bifolis com tots els altres del volum. Incomplet al final. Foliació moderna a ploma, habitual als mss. de la BNF
Binding en pell vermella amb les armes de Colbert en daurats al plans, llom amb sis nervis amb el monograma “BC” en daurat sota una corona; talls jaspiats en vermell
Previous owners (oldest first) Marie de Duyng (Floruit 1510? - 1550?) (nom escrit amb lletra del s. XVI al peu del primer foli)
Paris: Bibliothèque Colbertine 516 1732
References (most recent first) Tractat a: Benavent (2007), Biblioteca dispersa. Manuscrits i incunables valencians dels segles XIV al XVII 87-9
Facsímil: Microfilm del ms. esp. 10 de la BNP. Valeri Màxim en català (2002)
Tractat a: Bohigas et al. (1985), Sobre manuscrits i biblioteques 148
Catalogat a: Avril et al. (1982), Manuscrits enluminés de la Péninsule Ibérique 171 , n. 225
Tractat a: Màxim et al. (1914), Llibre anomenat Valeri Màximo dels dits y fets memorables. Traducció catalana del XIVen segle per Frare Antoni Canals ara per primera volta estampada segons el còdex del Consell de Cent barceloní 1:xxxi-xxxii , n. Mss. H
Catalogat a: Morel-Fatio (1892), Catalogue des manuscrits espagnols et des manuscrits portugais [de la Bibliothèque Nationale] 41-42 , n. 126
Tractat a: Quétif et al. (1719-21), Scriptores ordinis praedicatorum recensiti notisque historicis et criticis illustrati… 1:707
Note anotacions i gloses marginals per la mà del copista, en lletra de mòdul menor; algunes mans assenyalen passatges de text. Al f. 1, amb lletra del s. XVII? s'informa sobre la traducció: “Valere Maxime traduit en langue catalane par Ant Canals de l'ordre des Fréres prescheurs”
Specific witness ID no. 1 BITECA cnum 1427
Location in volume ff. 1ra-172vb
Incipits & explicits in MS dedic. : [ 1ra] A11l molt reuerent pare en christ e senyor meu molt alt lo senyor en Jacme per la proujdencia diujnal dela Sancta esglesia Romana Cardenal Bisbe de Sabina e admjnistrador del Bisbat de Valencia frare Anthonj canals del orde dels frares predicadors … [ 1vb] … Conserue lo sobiran altisme vostra gran altea en continua sanitat per lonch temps prosperant Amen
rubr. : Prohemj de valerj maximo
pream. : P4er socorrer e aiudar al treball dels homens ab gran aujditat encerquants … los fets dits e istories antigues e nouelles dela Ciutat Romana
rubr. : Inuocacio de valerj […]
text: [ 2ra] […] e feu pugar les vergens ab les reliquies e joyes que portauen e menals sus al Castell de Ceres … [ 172vb] … e be sostengue penes dela mort del fill / e dela destrucio jnjga [sic] del ben publich / la qual cosa gosa atemptar / car fon speceiat en lo camp dit pisteno. Capitulum .xjm.
Note entre els ff. 1-2 manquen fulls amb la Invocació de Valeri i I.1.1 a I.1.11 (part); entre 2-3 manquen I.2.1 a I.2.8 i entre 8-9 manca des del final de I.4.4 fins al començament de I.5.1; el text s'interromp després de IX.1.10 | 0.699955 | curate | {"en": 0.0840669014084507, "fr": 0.10211267605633803, "ca": 0.7477992957746479, "es": 0.02266725352112676, "pt": 0.003961267605633803, "oc": 0.005501760563380282, "sr": 0.005721830985915493, "la": 0.02266725352112676, "hr": 0.0022007042253521128, "pl": 0.0033010563380281685} | https://pb.lib.berkeley.edu/xtf/servlet/org.cdlib.xtf.dynaXML.DynaXML?source=/BITECA/Display/1877BITECA.MsEd.xml&style=MsEd.xsl&gobk=http%3A%2F%2Fpb.lib.berkeley.edu%2Fxtf%2Fservlet%2Forg.cdlib.xtf.crossQuery.CrossQuery%3Frmode%3Dphilobiteca%26everyone%3D%26city%3DToledo%26library%3D%26shelfmark%3D%26subject%3D%26text-join%3Don%26browseout%3Dlibrary%26sort%3Dcity |
racoforumsanon_ca_20220809_1_379014 | No entenc res. Però no havien decidit que s'ho quedaria Madriz? (Font: Ara.cat) Catalunya vol tenir Las Vegas d'Europa, a la portada de l'ARAUn projecte que vol construir un complex de joc i que invertiria 18.800 milions d'euros a Catalunya, ocupa la portada de l'ARA d'aquest dissabteARA Barcelona | Actualitzada el 05/11/2011 00:16El projecte per construir un gran complex de joc a Catalunya, que preveu la inversió de 18.800 milions d'euros i la creació de 276.000 llocs de treball ocupa la portada de l'ARA d'aquest dissabte. El diari destaca que Catalunya es disputa amb Madrid ser la ciutat escollida per situar-hi el complex. A més, l'enquesta del CIS que atorga una victòria aclaparadora del PP a Espanya també es destaca a la portada. "Rajoy arrasa a Espanya i atrapa CiU a Catalunya", és el titular del diari. Catalunya es disputa amb Madrid el complex de Las Vegas a EuropaEl magnat Sheldon Adelson preveu invertir-hi fins a 18.800 milions i crear 276.000 llocs de treball| Actualitzada el 05/11/2011 00:13Las Vegas STEVE MARCUS / REUTERSMentre l'economia catalana bat rècords en negatiu (ja s'ha arribat als 615.558 aturats) la inversió privada més important de la història podria arribar de la mà d'un magnat del joc, Sheldon Adelson, que fins ara té negocis a Nevada, Macau i Singapur.Fonts del govern han confirmat que "s'està negociant" la ubicació d'un macrorecinte del joc, que preveu una inversió global de 15.000 a 18.800 euros fins al 2022 i la creació de 276.000 llocs de treball l'any 2025. Catalunya, però competeix amb la Comunitat de Madrid, que també opta a acollir el projecte. La decisió s'hauria de conèixer aviat.Podeu llegir la informació completa a l'ARA Premium.
Entre la costa brava i això.. El turisme a Catalunya cada cop seria de més mala qualitat
Costa Brava? . Però si es precisament a La Costa Brava on queden el reductes de turisme de platja de qualitat. xD
Esta parlant de Lloret, Platja d'Aro i companyia....
Plaja d'Aro? Si hi ha tot el "pijam" de Girona!
I una de púrria que no de la acabes....
No ser pas per quines zones de Platja d'Aro et passejes...
per ser exactes, hi ha zones per les que no passejo...
Doncs passeja't per l'avinguda S'Agaró-Avinguda Sant Feliu Guíxols-C253. Bàsicament el que fem tots els gironins. | 0.826998 | curate | {"es": 0.02358700489541611, "ca": 0.9385847797062751, "pt": 0.0053404539385847796, "fr": 0.0262572318647085, "sv": 0.0008900756564307966, "it": 0.0053404539385847796} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_357253 | Avui en dia, amb la integració de la societat de la informació i el món real, formant un tot indisoluble anomenat societat xarxa, les empreses tenen dues opcions:
1- Construir una comunitat compromesa amb la marca (volem fans, no només clients), per assegurar la consecució dels seus objectius a mitjà termini.
2- Mantenir una estratègia 1.0 (unidireccional), ignorant als seus clients i els estalvis i beneficis d'una estratègia online optimitzada i organitzada.
“Creiem que hi ha una gran separació entre la vida real i la nostra vida a internet, però internet és per tot arreu”
http://www.324.cat/noticia/2427913/ciencia/Michael-Carroll-Amb-cada-I-agree-estem-signant-un-contracte
Cal entendre que l’escenari ha canviat. Abans els clients només sabien de l’empresa el que aquesta volia que es sabés.
Avui els clients s’organitzen i comparteixen opinions. Si ho fan fora de la nostra xarxa ignorem quina és la imatge que tenen de nosaltres. Cap empresa es pot permetre el luxe de no saber què es diu d’ella.
Cal que les converses es generin dins de la nostra xarxa per a poder-hi influir.
“El model de negoci de la Web 1.0 es limitava a un espai de publicació de continguts corporatius i de serveis sense participació oberta ni gratuïtat”
(Cobo, C.; Pardo, H. p. 28 (2007) Planeta web 2.0. Inteligencia colectiva o medios fast food. Barcelona/Mexico DF: Grup de Recerca d’Interaccions Digitals, Universitat de Vic).
La Web 2.0 és diferent, les noves tecnologies són facilitadores de la comunicació. A diferència de la Web 1.0, que és estàtica i egoista, la Web 2.0 és dinàmica i altruista. Hi ha un desig d’aportar coneixements i d’obtenir el reconeixement dels altres. Els usuaris es converteixen en “prosumidors”, és a dir: creadors de continguts. Els agrada ser-ho, i ja no volen tornar a ser consumidors passius. I les empreses que cometin l’error de tractar-los com a tals no tenen futur. Ja no hi ha volta enrere.
Les xarxes socials són un canal bidireccional, de manera que la interacció amb el públic objectiu és necessària i molt positiva de cara a l'empresa, creant fidelització si el flux de comunicació és constant. Oblidem-nos d’accions puntuals, això només funcionava als temps de la web 1.0.
divendres, 18 de juliol de 2014
Autor Benjamí Vilar
0 Comments
Tag : community manager , comunitat en xarxa , estratègia , internet , Prosumidors , Societat xarxa , Web 2.0
NEXT PREV HOME
Qui sóc
Sóc expert en sistemes TIC i Community manager.
Apassionat de la muntanya, BTT, esquí, patins i pare de dues nenes precioses. Aquest és el meu darrer bloc, per a parlar de principalment de tecnologia i mitjans socials.
+info / Currículum
Etiquetes
agenda del públic (1) agenda dels mitjans (1) agenda política (1) Autocomunicació de massa (1) blogger (1) CLV (1) community manager (4) Comunicació sintètica (1) comunitat d'usuaris (1) comunitat en xarxa (2) concentració de la propietat (1) coneixement (1) conversió en clients (1) Currículum (1) customer lifetime value (1) data mining (1) data warwhouse (1) diversificació (1) economies de sinergia (1) enrique dans (1) Escletxa digital (3) Espai de fluxes (1) estratègia (2) fans (1) Feina (1) fidelització (1) Gustavo Cardoso (1) internet (1) Linkedin (1) Manuel Castells (2) Marca personal (1) mediàtic (1) mitjans socials (2) nadiu digital (1) nous mitjans (1) Prosumidors (3) ratio de conversió (1) Recursos humans (1) ROI (1) segmentació (1) seguidors (1) SEO (1) societat de la informació (1) Societat informacional (1) Societat xarxa (3) Treball (1) usuaris (1) viralitzar (1) Virtualitat real (1) Web 2.0 (4) Xarxa (1) xarxes de mitjans (1) Xarxes socials (4)
El meu altre bloc
http://pa-i-ciencia.blogspot.com.es/
Popular Post
Autocomunicació de massa i Web 2.0
En la nostra societat informacional la Web 2.0 ha esdevingut un element vertebrador de tota l'activitat, i una revolució en l'...
Societat xarxa i virtualitat real
La societat xarxa és global (Castells, M. 2009 p. 30) com ho són les xarxes de comunicació que processen els coneixements i les ide...
Implementar una comunitat en xarxa
Avui en dia, amb la integració de la societat de la informació i el món real, formant un tot indisoluble anomenat societat xarxa , les emp... | 1 | perfect | {"ca": 0.9081730769230769, "en": 0.053125, "es": 0.023076923076923078, "it": 0.006009615384615385, "pt": 0.009615384615384616} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_531433 | Candidatura per sorpresaSolidaritat presentarà finalment llista a BergaDesprés d'haver anunciat la setmana passada que no presentaria candidatura a Berga, Solidaritat Catalana per la Independència (SI) concorrerà finalment a les urnes. Com en el cas de Barcelona, la llista l'encapçalarà un membre de Catalunya Acció, Salvador Molins, conseller d'aquest partit i adherit a SI. La decepció que va suposar per als simpatitzants de Berga l'anunci que SI tirava la tovallola ha provocat que aquests darrers dies s'hagin intensificat les reunions de l'executiva per confeccionar una candidatura. El nou cap de llista assegura que han decidit endegar llista per "fer entrar la independència als municipis" encara que al consistori de la capital del Berguedà ja hi ha representants de la CUP i ERC. Les dificultats de la nova formació independentista per fer llistes en aquesta i d'altres comarques centrals és notòria. Prova d'això és que al Berguedà, on s'havia anunciat que hi hauria diferents llistes, només a Fígols se n'ha pogut concretar una. http://www.naciodigital.cat/noticia/24358/candidatura/sorpresa ------------------------------------------------------------------------- Au va home, això que esteu fent als altres independentistes no té nom, i us ho diu un tio com jo que no estic ficat a cap partit. Que us petin, tant de bo no us voti ningú i us baixin els fums d'una puta vegada. Sort que SI es va crear per sumar i unificar el vot independentista. Quins collons que arribeu a tenir.
A veure, aquí només parlen quatre recentits que ara estan a i un grapat de gent que es mou pel que diuen els companys de partit. Potser que ens mirem les dades de les ultimes eleccions (2007) municipals En blanc 384 vots, 5.35%Nuls 83 vots, 1,16% Convergència i Unió2.40233,84 7PSC-Progrés Municipal1.99928,16 6Candidatura d'Unitat Popular93813,21 2Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal5537,79 1Partit Popular3565,02 1ICV-EUiA-Entesa pel Progrés Municipal2743,86 0Partit Republicà Català1922,70 0 Doncs no se vosaltres, però jo veig que si treuen els vots del PRC, esgarrapen algun vot dels blancs i algun més d'ERC poden deixar al PP fora de l'ajuntament. Tot depèn de la gent que posin a la llista
Els vots del PRC se'ls pot endur PxC, ja que es presenta la mateixa cap de llista. SI suposo que rascarà algun vot de la CUP i alguns d'ERC. La CUP suposo que pot rascar d'ERC, PSOE (molta gent va votar-lo pel candidat, com ara la meva mare, que d'espanyola no en té ni un pèl), d'ICV i dels nous votants, com per exemple jo. Pel que fa al PP crec que pot entrar. Si bé el seu electorat, igual que el del PSOE va envellint, pot captar la part més espanyolista del PSOE que pensa en clau estatal, i el seu electoral es mantindrà fidel. Ara bé, si PxC aconsegueix captar part del votant del PxC, podria ser que es quedés a fora...
Gerard escrigué: Els vots del PRC se'ls pot endur PxC, ja que es presenta la mateixa cap de llista. Capelletes... | 0.806466 | curate | {"ca": 0.9522184300341296, "es": 0.04334470989761092, "pt": 0.004436860068259386} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_198921 | MADRID, 9 ago. (EDIZIONES/Portaltic) -
Un grup d'investigadors de la Universitat Pública d'Iowa, als Estats Units, han desenvolupat una bateria capaç d'autodestruir-se quan entra en contacte amb l'aigua. Aquesta nova eina s'engloba dins d'un grup de dispositius que podrien fer diferents funcions, fins que un agent extern, com líquids o el sol, en provoqui la destrucció.
La bateria està composta per vuit capes que inclou ànode, un càtode i el separador d'electròlit, embolicat a la vegada en dues capes de polímer a base d'alcohol de polivinil. El dispositiu té una mida reduïda, prop d'1 mm de gruix, 5 mm de llarg i 6 mm d'ample.
Aquesta eina serà capaç d'alimentar una calculadora d'escriptori durant quinze minuts, per exemple, gràcies als 2,5 volts. El fet més destacat és que els components que constitueixen la bateria es desfan després de 30 minuts quan entren en contacte amb el líquid. Quan es mulla, el revestiment de polímer s'infla i es trenca, i els elèctrodes es dissolen.
"Suposa una gran diferència respecte a l'electrònica convencional, que està dissenyada per durar llargs períodes de temps", afirma Montazami. "Aquestes bateries podrien desenvolupar un paper important per ajudar a reduir la brossa a causa de les deixalles que es produeixen de l'electrònica", conclou.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.6453 | curate | {"en": 0.022603599832565928, "it": 0.009627459187944746, "ca": 0.7597321054834659, "es": 0.20803683549602345} | : /espanya/noticia-desenvolupen-bateria-sautodestrueix-30-minuts-quan-entra-contacte-amb-aigua-20160809170718.html |
oscar-2301_ca_20230418_8_189490 | Hui tenim a la cuina de Morera una doble sorpresa. Cuinem una olleta de blat picat i ho completem amb unes postres de nom suggeridor: el superxocolate. | 0.477902 | curate | {"es": 0.3333333333333333, "ca": 0.6666666666666666} | https://www.apuntmedia.es/programes/la-cuina-de-morera/complets/24-10-2022-cuina-morera_134_1555691.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_184806 | Primera posició per l'atleta Maria Taggi a la prova dels 1.000 metres llisos del Control Juliol 2 - Revista Cambrils
RevistaCambrils.cat
menúSearch
Informació general
Societat
Cultura
Esports
Vandellòs i Hospitalet de l'Infant
Infocomercial
Eleccions Municipals 26M
Reportatges
Història
Fet social
Esdeveniments tràgics
Patrimoni
Reportatges per passar el confinament
Remenant calaixos
territori
Reus
Hemeroteca
Opinió
Reportatges
Agenda
menú stickySearch
Inici
Notícies
Esports
Esports
Atletisme
Primera posició per l'atleta Maria Taggi a la prova dels 1.000 metres llisos del Control Juliol 2
Per Pere Ferrando
Publicat el Divendres, 24 de juliol de 2020 11:21h
Maria Taggi a la prova dels 1.000 metres llisos | Cedida
Dimarts passat es va disputar el Control Juliol 2, d'atletisme en pista, a la pista municipal d'atletisme d'Amposta. Es tractava de la segona part dels controls de marques de la represa de l'activitat atlètica 2020.
Representant al Club Atletisme Cambrils de nou hi va participar la Maria Taggi. Després de la gran actuació de la setmana passada als 600 m llisos S-16, ara es posava a la línia de sortida dels 1.000 m llisos S-16. En aquesta prova, abans de la pandèmia, la Maria havia aconseguit la marca mínima per a participar en els Campionats de Catalunya i Espanya amb un registre de 3'06''05. Però donades les circumstàncies en què ens trobem, i en ordre d'efectuar restriccions en el nombre de participants, la Federació Espanyola ha enfortit les marques mínimes de participació, demanant 3'04''00. Per aquest motiu, la Maria havia perdut la possibilitat de disputar els estatals.
Demostrant el seu gran estat de forma va guanyar la prova amb una marca personal de 3'04''85, que suposava ser un nou rècord de Cambrils de la categoria, millorant en més d'un segon la seva marca personal. Tot i això, 85 centèsimes la van apartar, de moment, de la mínima estatal. El vent en contra a la recta va ser el principal impediment. Caldrà esperar als controls de setembre per tornar-ho a provar.
Imprimir
Envia a un amic
PDF
Etiquetes
atletisme
esports
Comenta aquest article
Salut Pública
Campanya Vacunació Grip i 4a dosis de la Covid19. A partir del 3 d'octubre: persones majors de 80 anys. A partir del 10 d'octubre; persones de 60 - 79 anys, de risc i col·lectius especials. Punt de vacunació: 4a planta Casal de la Gent Gran, Pg. La Salle, els dilluns-dimecres-divendres de 9 a 13 h i de 15 a 19 h. Per reservar hora: truqueu al 977 363074 o al taulell de l'Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat
Gestió Tributària
Bonficació IBI famílies nombroses 2023. Fins al 31 de gener de 2013, presentació de sol·licituds. Podeu demanar-ho telemàticament o de forma presencial amb cita prèvia a l'OAC: citaprevia.gestorn.com/cambrils o al tel. 977 794579
Recursos Humans
Processos de selecció. Fins el 7 de desembre, presentació de sol·licituds de 6 places d'agent de la Policia Local, funcionari de carrera, grup C, subgrup C2, a cobrir pel sistema d'oposició lliure i Borsa de treball d'Auxiliar de Museu, assimilada al grup C, subgrup C2, pel sistema de concurs-oposició. Podeu consultar les bases d'ambdues convocatòries a seu.cambrils.cat/ (Demanda d'ocupació: Oferta pública d'ocupació)
Agenda
5 Desembre
18.00 h / Festa Major de la Immaculada
Mercat de Nadal a la Vila
Plaça de la Vila, carrer de Gimbernat i d'Immolats del Setge
6 Desembre
09.00 h / Futbol
Torneig de futbol 7 Vila de Cambrils
Camps de futbol
7 Desembre
20.00 h / Teatre
Escena Cambrils: Cabaret "Guillermotta"
Cripta de l'Ermita
8 Desembre
11.30 h / Festa Major de la Immaculada
Diada de Festa Major de la Immaculada
Missa a l'església de Santa Maria i professó pels carrers del Barri Antic
8 Desembre
18.00 h / Festa Major de la Immaculada
Concert i ball de Festa Major amb l'Orquestra Nova Blanes
Palau Municipal d'Esports
Afegeix nou acteVeure tots els actes
Cartellera
Cinema Rambla de l'Art
Consulta la cartellera
En paper
Subscripció Hemeroteca
×
Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació | 0.665174 | curate | {"ca": 0.8451424397370343, "es": 0.06428049671292914, "en": 0.014609203798392988, "fr": 0.03287070854638422, "it": 0.012904796688580472, "pt": 0.016800584368151936, "sk": 0.0041392744095446795, "nl": 0.004382761139517896, "ja": 0.0007304601899196494, "sv": 0.0038957876795714633, "de": 0.00024348672997321646} | https://www.revistacambrils.cat/noticia/30155/primera-posicio-per-latleta-maria-taggi-a-la-prova-dels-1.000-metres-llisos-del-control-ju |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_3708 | Les mobilitzacions convocades aquest cap de setmana a Palma, una per part de la PAH, d’abast estatal, en reivindicació d’una Llei d’habitatge que posi fre a l’especulació amb aquest dret fonamental, i l’altra per les entitats que conformen l’Aliança per l’emergència climàtica, ens recorden que tot i la importància de la situació sanitària, l’emergència social i l’emergència ecològica persisteixen.
I és que si la situació tant a nivell de desigualtats socials -amb les dificultats d’accés a l’habitatge com a factor d’exclusió) com ecològica ja era preocupant, ara aquests fenomens que requereixen de l’actuació prioritària per part dels poders públics, s’agreugen, i no sembla que allò que des dels governs i els agents econòmics s’entén per “reactivació” inclogui una perspectiva que permeti revisar les causes d’aquestes emergències.
En el cas de l’habitatge, la PAH ha reclamat davant la seu de Bankia (abans Sa Nostra) a les Avingudes que davant els titubejos del PSOE, que només beneficien els fons voltor baix el disurs que l’habitatge és un dret però també és un bé de mercat, cal que es garanteixi el dret a l’accés a un habitatge digne, assequible i adient per a milers de famílies que només en el cas de les Illes Balears tenen seriosos problemes, i especialment ara amb la pandèmia, per poder mantenir el seu habitatge, sigui perquè paguen una hipoteca o un lloguer a preus habitualment més que abusius.
Pel que fa a l’Aliança pel Clima, els joves de Fridays for Future han tornat a ser protagonistes d’una protesta a la qual també han al·ludit a les dificultats per accedir a un habitatge: “Fa massa temps que prometen el dret a un futur digne, a un habitatge, una feina, …i ja no us creiem”, han afirmat en al·lusió als polítics, amb una acció acompanyada pel hastag #NoMesPromesesBuides #NoMoreEmptyPromises, interpel·lant directament els governants perquè passsin a l’acció.
I és que com varen recordar també des de la Plataforma per la Democràcia el passat divendres en la presentació del seu darrer manifest, cal que els sectors progressistes recuperin els carrers perquè la justícia social no quedi paralitzada en nom de l’emergència sanitària. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_16_377432 | Església VELLA de Sant Martí de Joval – Clariana de Cardener / Solsonès | Catalunya Medieval
Església VELLA de Sant Martí de Joval
L’itinerari per accedir a aquesta església és exactament el mateix que el que mena a l’Església NOVA de Sant Martí de Joval, situada molt a prop.
Situació: En terrenys de Sant Just i Joval, una de les quatre entitats de població disseminada del municipi de Clariana de Cardener, a la comarca del Solsonès – (Lleida).
Molt a la vora hi ha l’ Església NOVA de Sant Martí de Joval.
Altres noms: Antiga església de Sant Martí de Joval - (Patrimoni.Gencat).
El punt d’inici de la descoberta d'avui ha estat el següent: Circulant per la carretera C-55 (Cardona / Solsona) i en aquest sentit, en un punt (0) – (41 58 58.2 01 33 13.4) situat entre els PK 77 / 78 d’aquesta carretera, hem pres una sortida a la dreta. Hi ha un indicador: Camí de Puigsec.
(1) – A 41 59 20 01 33 48 trobem una desviació: Continuem per la dreta. Indicat, entre altres, Joval.
(2) – A 41 59 21 01 34 16 trobem una desviació: Continuem per l'esquerra. Indicat: Sant Martí de Toval.
(3) – A 41 59 12.7 01 34 45.9 trobem una desviació: Indicat. Seguim per la dreta.
(4) - Localització: N 41 58 44.3 E 01 35 14.4 – Altitud estimada: 642 m.
Altres: No ha estat gens senzilla la localització d’aquesta edificació, situada dalt d’una petita alçada, força inaccessible per quasi tots els costats i amagada entre l'arbreda.
No hi ha cap camí concret per arribar-hi, llevat d’unes petites sendes que han deixat anteriors visitants.
Tampoc ajuda la situació de la icona corresponent en el mapa de Google, doncs la posició no és exacta i per altra banda, i degut també a la vegetació, no són visibles en el mapa aquestes restes.
O sigui que cal investigar dins de la possible zona de situació. Facilitem tot seguit un planell simplificat d’aquesta zona.
Una altra possible forma de pujar-hi, és situar-se en un racó de la carretera que trobarem una mica abans d’arribar a l’església NOVA. No hi ha cap indicació. Hi ha espai per aparcar.
Cal enfilar-se pel voral de la carretera i caminar en paral·lel, en sentit ascendent.
Antiga església d'una nau de la qual només en resta l'absis. La coberta de la part conservada és a dues vessants i la planta és lleugerament trapezoïdal. Hi ha dues obertures d'una sola esqueixada.
L'absis es tancat per un mur i una porta d'arc de mig punt adovellada, a l'indret n hi havia l'arc triomfal. De la resta de l'edifici només queden uns petits rastres.
Aquesta església era situada dins l'antic terme del castell de Joval.
El terme de Joval s'esmenta en un document de l'any 977, però no es menciona cap església.
A finals del segle X, o principis del XI, aquesta església es menciona com a depenent de l'església de Solsona però la separació amb aquesta es produí aviat perquè l'any 1071 Arnau Mir de Tost, al seu testament, reconeix que tenia la parròquia de Joval pel seu comte Ermengol d'Urgell.
Les funcions parroquials les ha mantingut fins a l'actualitat però en un edifici més nou.”
Església NOVA de Sant Martí de Joval
Publicat el 10 juny 2017 per Ricard dins de Solsonès amb l`etiqueta Catalunya, Edificació segle X, Esglésies, Lleida, Romànic . | 0.817291 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-vella-de-sant-marti-de-joval-clariana-de-cardener-solsones/ |
mc4_ca_20230418_8_288349 | A.G. | 15 desembre 2018
José Ramón Bauzá passarà uns dies a Berlín amb totes les despeses pagades pels contribuents. «Aquest dissabte seré a Berlín» ha anunciat el senador i expresident del Govern, José Ramón Bauzá, a través del seu perfil de Twitter, per participar a l'Annual Conference on Cultural Diplomacy, on farà una xerrada titulada 'Ten lies of the catalan independence movement' (deu mentides del moviment independentista català).
Segons explica Bauzá, a la trobada hi seran la consellera de Presidència del Govern de la Generalitat de Catalunya, Elsa Artadi, que segons el farmacèutic-senador és «vicepresidenta del govern de la Generalitat». Bauzá també cita com a assistesnt el conseller a l'exili Toni Comín i el que ell anomena «Arthur» Mas.
L'expresident del Govern explica que serà «l'únic constitucionalista» que assistirà a la trobada.
Per Això a alla on va, no és legal, fa 3 mesos
Té previst anar a contar la Història de Mallorca falsificada pels gonelles i també, a presentar l'idioma de les Balears postís.
I no pot anar a pitjor lloc per fer aquesta animalada, perque a Alemanya falsificar la Història esta penat amb presó.
Per Eh?, fa 3 mesos
Parla angles, el que li passa es que parli el que parli, diu poc.
Per Modest, fa 3 mesos
Sap xerrar anglès, francès o alemany?
Li donaré temes que poden interessar-li:
l'"Andalusia subvencionada" per Catalunya, València i Mallorca, https://www.larepublica.cat/un-articulista-de-la-vanguardia-li-marca-un-gol-a-marius-carol/
Per cert, una periodista espanyola va preguntar a Puigdemont què li semblava que hi hagués families dividides i que no celebreran el Nadal junts, i ell va respondre: Es refereix a la familia real?
Per t, fa 3 mesos
constitucionalistes?? ?l,han de defensar els qui de cap manera l,acceptaven,ni llavors,ni encara ara,QUINS...¡¡¡
Mol bé "Llarena Solitario" Gari Cooper, hahahaaaaaaaa.
Aquest homonet un dia se va prende un farmac que no conexía i li va quedar es cap trebucat,hahahaaaaa, ses orellas li començaren a fer suc, i en saber que li pasava se daren conte que se li havía fos el cervell. hihihiiiii
No vos enfadeu amb ell, que té un "pobuema" serio.
Per Miquela, fa 3 mesos
Farà el mateix ridícul que ja va fer a Balears, on els seus el varen haver de llevar d'enmig per evitar que el PP acabàs totalment enfonsat. Quan acabi de cobrar de senador no electe pel PP li faltaran cames per anar VOX, qüestió de temps.
Per Enrollau-vos, fa 3 mesos
Regocijaos, estimats teutons!. I si vos agrada la conferencia de l'insigne constitucionalista -el seu partit va votar que no a la Constitucio- el vos podeu quedar i teniu les birres pagades al ballerman.
I a tot això ho pagam noltros. | 0.797783 | curate | {"ca": 0.898753305629014, "it": 0.007177937287495277, "es": 0.032489610880241784, "sv": 0.00831129580657348, "eb": 0.006422364941443143, "en": 0.02040045334340763, "fr": 0.0037778617302606727, "sr": 0.011333585190782017, "eu": 0.011333585190782017} | https://www.dbalears.cat/politica/2018/12/15/322395/video-bauza-berlin-explicar-les-mentides-independentisme-catala.html |
macocu_ca_20230731_4_587468 | Poble Espanyol + Telefèric del Port: Entrada Online
Telefèric de Barcelona: Entrada cronometrada des de la platja de la Barceloneta | 0.617034 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_481988 | "La cultura és el poc que ens queda per mantenir-nos dignes en una societat cada cop més individualitzada"
La cultura és un motor que proveeix dignitat, afavoreix la igualtat social i funciona com a engranatge de les societats en què vivim. Però, com sempre, segueix sent la primera damnificada en l’aprovació de pressupostos per la seva suposada manca de productivitat vers les arques públiques. Ara bé, com l’educació i la sanitat, el seu èxit no es pot mesurar en funció de quant factura, sinó segons el retorn que genera en el teixit social que l’envolta.
Em cansa i em desanima que una ciutat com Mataró no sigui capaç de traçar una línia d’actuació de llarga durada en polítiques culturals. L’ambició és tan poca i les excuses tan sapastres que ni t'asseuries a la taula per rebatre els arguments. Encara recordo el trauma de la fugida del Festival Cruïlla a Barcelona i, des de llavors, hem anat veient com lustre rere lustre l’aposta per un calendari cultural més enllà de la nostra festa major, 'Les Santes', s’anava reduint fins a quedar emmarcat només en els festius calendaritzats, com ara el Carnestoltes. L’últim exemple és la cancel·lació del Festival d’Orgue Jaume Isern. Sent sincer, he de dir que no hi he anat mai, però reunia uns 1000 assistents de mitjana per concert i era un referent arreu. Reducció de la despesa, en diuen.
El que em fa més por és la dependència absoluta que aquest desert genera envers Les Santes, que evidentment han de ser el punt central cultural de l’any mataroní, la seva culminació, però en cap cas el seu inici i final. Arribarà un dia que la festa major no ho salvarà tot, que el seu oasi d’activitat frenètica no serà suficient per tapar les vergonyes d’agost a juny. I aquest dia està més a prop que lluny, ja que el programa de Les Santes ja fa uns anys que s’organitza basant-se en infraestructures i monetarització. Però d’això ja en parlarem un altre dia.
La cultura és el poc que ens queda per mantenir-nos dignes en una societat cada cop més individualitzada. És generadora de xarxes participatives i, a la vegada, de diversió, però ja se sap que això no es pot calcular com a guanys econòmics en l’Excel de final d’any. Jo, mentrestant, gaudiré de la cultura del rei Carnestoltes i un any més sortiré a la festa del "tot s’hi val", no sigui que l’any vinent ens tallin l’aigua dient que això de passar-s’ho bé no genera riquesa. | 0.874603 | curate | {"ca": 1.0} | http://web.totmataro.cat/opinio/davant-de-tot/item/47047-la-cultura-dels-diners |
cawac_ca_20200528_10_113070 | L’exposició «El món agrari a les terres de parla catalana» forma part del projecte que, amb el mateix nom, ha dut a terme una recerca fotogràfica en el territori amb l’objectiu de facilitar a la societat un coneixement històric del sector agrari des de finals del segle XIX per a poder comprendre la realitat actual i entendre les polítiques agràries que en el marc europeu cal adoptar per a fer possible la continuïtat del sector, amb la seguretat i la dignitat que es mereixen les persones que en formen part.El resultat són 4.000 instantànies procedents de 150 fons documentals – algunes de les quals es poden veure en l’exposició- que s’han recollit en un banc d’imatges consultable al repositori públic Memòria Digital de Catalunya . | 0.808027 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.ripoll2013.cat/visita-guiada-a-lexposicio-del-museu-etnografic-el-mon-agrari-a-les-terres-de-parla-catalana/ |
mc4_ca_20230418_11_324266 | dijous, 13 de març de 2014 09:25
La Policia Municipal renova la flota de vehicles amb el primer cotxe híbrid
L’adquisició del vehicle s’emmarca en la voluntat de l’Ajuntament de millorar l’eficiència energètica i lluitar contra el canvi climàtic
La Policia Municipal de Gavà ha presentat avui el primer cotxe patrulla híbrid. Aquesta adquisició té un doble objectiu: d’una banda reduir de l’impacte ambiental de la flota de vehicles policials i la conseqüent millora de l’eficiència energètica de la mateixa, i, per l’altra, la promoció i difusió entre la ciutadania d’aquest tipus de vehicles com una alternativa efectiva als vehicles de combustió.
L’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, ha conegut de primera mà les característiques del nou cotxe. Segons Sánchez, “en el marc del programa de renovació de la flota apostem per l’adquisició de vehicles més sostenibles i més econòmics, com és el cas d’aquest cotxe híbrid. Un vehicle que hem adquirit a través d’un leasing i que ofereix totes les prestacions d’un cotxe policial tradicional però rebaixa considerablement el consum”.
El cotxe híbrid, que s’afegeix a les motocicletes elèctriques que la Policia Municipal va adquirir a partir de l’any 2011, és un Toyota Prius Eco Berlina de 136 CV, automàtic i amb un motor 1.800cc. Funciona amb electricitat, amb que assoleix una velocitat màxima de 50 km/h, i amb benzina, amb velocitat màxima de 180 km/h.
Quant a consums, aquests són de 3,9 l cada 100km en via urbana, 3,7 litres per 100km en via interurbana, i 3,9l/100 km en conducció mixta. En mode elèctric té una autonomia de i 1.154 km.
Darrera actualització de dijous, 13 de març de 2014 09:57 | 0.809194 | curate | {"ca": 0.8868374032162001, "es": 0.11316259678379988} | http://elbruguers.cat/index.php/societat/3879-seguretat-ciutadana.html |
mc4_ca_20230418_16_445252 | Avís legal | Treballar a l'hivern 2016
Tweets por el @bcn_joventut.
Ajuntament de BarcelonaTreball de temporada Avís legal Accessibilitat | 0.524522 | curate | {"ca": 0.7925925925925926, "es": 0.2074074074074074} | http://joves.bcn.cat/treballdetemporada/?page_id=779 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.