label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Dret
|
L'ordenança local és una norma jurídica amb rang de reglament en l'ordenament jurídic espanyol actual. Emana dels ens locals.
|
Telecomunicacions
|
Wikinomics: How Mass Collaboration Changes Everything (literalment en català, Viquinòmiques: com la col·laboració en massa ho canvia tot) és un llibre de Don Tapscott i Anthony D. Williams sobre l'economia col·laborativa entre grups humans que fan servir les tecnologies de codi obert com els wikis. Tracta sobre un sistema econòmic basat en la col·laboració massiva paritària (treball col·laboratiu) i l'ús extensiu de les tecnologies de codi obert com els wiki —que permetin una fusió entre la producció i el consum—. És a dir, entén una nova forma de producció econòmica que utilitza el coneixement de les multituds intel·ligents, formades per individus connectats en xarxa, gràcies a les noves tecnologies de comunicació.
|
Agricultura
|
El Corn Belt (cinturó del blat de moro) és una regió de l'Oest Mitjà (Midwest) dels Estats Units, geogràficament composta de grans prades i on es produeix un percentatge substancial de la producció mundial de grans i cereals, particularment soja i blat de moro, que li dona el seu nom. Aquest conreu hi és el cultiu predominant des de la dècada de 1850, substituint les herbes altes natives de la praderia. Des del 1950, el 99% del blat de moro conreat és de varietats híbrides. La majoria del blat de moro conreat es destina a la ramaderia. En dècades recents el cultiu de la soia ha anat guanyant importància. Els Estats Units produeixen el 40% del blat de moro que es cull al món.Les definicions geogràfiques d'aquest cinturó varien. Típicament està definida per incloure Iowa, Illinois, Indiana, Michigan, i l'est de Nebraska, est de Kansas, sud de Minnesota i parts de Missouri. El Corn Belt també de vegades es defineix incloent part de Dakota del Sud, Dakota del Nord, Ohio, Wisconsin, Michigan, i Kentucky. Aquesta regió es caracteritza pel terreny de poca altitud i els sòls profunds i fèrtils, amb alt contingut en matèria orgànica.Més generalment el terme "Corn Belt" representa la regió agrícola de cultiu més intensiu del Midwest, amb la connotació d'un estil de vida basat en les granges familiars dirigides pels seus propietaris, amb petits pobles que els donen suport i poderoses organitzacions d'agricultors que fan lobbys per obtenir preus alts.De vegades es diferencia el cinturó del blat d'una àrea més extensa, denominada el graners dels Estats Units, on l'activitat agrícola ha donat peu a una potent indústria ramadera associada.
|
Astronomia
|
Licinia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 25.62 ° de latitud nord i 170.3 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 24.05 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 28 de febrer de 2012. i fa referència a Licínia, una verge vestal romana.
|
Nàutica
|
Sagetia (també escrit sagètia) és un nom d'embarcació que designa tres tipus diferents de bastiment o vaixell: En els inicis, aproximadament segles X-XII, una sagetia era una embarcació de rems relativament petita , que podia dur una vela auxiliar. Semblant a una faluga o barca de panescalm. En els segles XIV i XV es tractava d'una embarcació més gran amb dos pals i dues veles llatines, que es desplaçava a vela però que navegava a rem quan calia (amb un nombre considerable de remers, cadascun amb un rem). Les sagèties catalanes s'assemblaven molt a les caravel·les i sovint es confonien amb aqueixes. En els segles XVII i XVIII una sagètia comportava un vaixell bastant gran (d'unes 300 tones), amb tres pals i que només navegava a vela.En els tres casos hom associava el nom de sagetia amb velocitat. Les sageties armades s'usaven per a atacar altres embarcacions en la pràctica del cors i la pirateria. I també com a vaixells correu o per a fugir de l'enemic. Moltes de les sagèties més grans dels segles XVIII i XiX serviren com a vaixells de càrrega i transport.
|
Física
|
Les equacions d'Euler-Lagrange són les condicions sota les quals cert tipus de problema variacional arriba a un extrem. Apareixen sobretot en el context de la mecànica clàssica en relació amb el principi de mínima acció encara que també apareixen en teoria clàssica de camps (electromagnetisme, teoria general de la relativitat).
|
Jocs
|
El joc de l'amic invisible se celebra generalment quan s'acosta Nadal. En aquest joc un grup de persones es fan regals els uns als altres, amb les condicions següents: que cadascú faci i rebi només un regal, i mantenir l'anonimat de l'autor del regal. A més, es poden aplicar altres regles, com ara limitar el cost del regal (normalment de baixa quantia), fixar-ne la temàtica o impedir regals entre persones concretes (per exemple entre parelles). El sorteig previ per a determinar qui fa un regal a qui se sol celebrar mitjançant paperets, però les noves tecnologies permeten fer-ho per Internet.Una modalitat que darrerament està agafant força és l'anomenat Elefant Blanc (de l'anglès White Elephant), en què es regalen trastos o rampoines i que permet altres accions, com ara «robar» o intercanviar el regal que t'ha tocat per un que t'agradi més i que hagi estat regalat a una altra persona, etc.
|
Història
|
Llista de les eleccions legislatives d'Israel: Eleccions legislatives d'Israel de 1949 Eleccions legislatives d'Israel de 1951 Eleccions legislatives d'Israel de 1955 Eleccions legislatives d'Israel de 1959 Eleccions legislatives d'Israel de 1961 Eleccions legislatives d'Israel de 1965 Eleccions legislatives d'Israel de 1969 Eleccions legislatives d'Israel de 1973 Eleccions legislatives d'Israel de 1977 Eleccions legislatives d'Israel de 1981 Eleccions legislatives d'Israel de 1984 Eleccions legislatives d'Israel de 1988 Eleccions legislatives d'Israel de 1992 Eleccions legislatives d'Israel de 1996 Eleccions legislatives d'Israel de 1999 Eleccions legislatives d'Israel de 2003 Eleccions legislatives d'Israel de 2006 Eleccions legislatives d'Israel de 2009 Eleccions legislatives d'Israel de 2013 Eleccions legislatives d'Israel de 2015 Eleccions legislatives d'Israel d'abril de 2019 Eleccions legislatives d'Israel de setembre de 2019 Eleccions legislatives d'Israel de 2020 Eleccions legislatives d'Israel de 2021
|
Sociologia
|
Fractura social és un terme que es va utilitzar inicialment a França, i que generalment es refereix al fossar que separa un determinat grup de població socialment integrat, d'un altre grup compost pels exclosos. Més genèricament: Una situació a la que es pot arribar quan es generi aquest fossar de separació entre dos grups determinats d'una societat. El terme és de vegades erròniament atribuït a Emmanuel Todd per raó d'una nota de la Saint-Simon Foundation (novembre de 1994). La nota, titulada Orígens del francès acords polítics malestar amb l'oposició entre les classes d'elit globalista-ment i portat a un gueto. El terme és en realitat encunyada pel filòsof francès Marcel Gauchet, parlant a la lluita de classes " Es va convertir en parlar contra el pudor, però no menys important que reapareix on no s'espera que l'augment del combustible continua elecció d'extrema dreta (...) Un mur va ser erigit entre les elits i les poblacions, entre França oficial admet, que s'enorgulleix dels seus nobles sentiments, i un país dels marges, va tornar a la innoble, que es basa en la negació es va oposar a la seva dificultat alimentar la seva ressentiment. "
|
Aeronàutica
|
En aquest nom xinès, el cognom és Yang.Yang Liwei (xinès: 杨利伟) (Liaoning, Xina 21 de juny de 1965) és un militar i astronauta xinès. El 2003 va ser el primer home enviat a l'espai per l'agència espacial xinesa a bord de la missió Shenzhou.La missió llençada el 15 d'octubre de 2003 va aterrar en un punt de la Mongòlia Interior després d'haver completat 14 voltes a la Terra a 340 kilòmetres d'alçada. La Xina es convertiria així en el tercer país en enviar un home a l'espai pels seus propis mitjans. L'asteroide 21064 Yangliwei descobert el 1991 es va batejar en honor seu.
|
Física
|
En física, una superfície de Lambert o lambertiana és una superfície ideal que reflecteix l'energia incident des d'una direcció igual en totes direccions, per la qual cosa, en variar el punt de vista, la seva luminància no canvia. És per tant una superfície ideal de reflexió difusa. Ampliant una zona d'una superfície difusora lambertiana es nota que és aspra, és a dir que no té cap angle de reflexió ben definit. En són exemples la reflexió difusa produïda per la neu és el cas més típic de superfície lambertiana; o certs models mats de pantalla de cinema.
|
Nàutica
|
Un club nàutic és una associació esportiva dedicada a la pràctica i promoció de les activitats nàutiques. Els primers clubs nàutics es varen iniciar a la Gran Bretanya aproximadament en el segle XVIII, ans que és difícil fixar una data. Hom podria dir que el primer veritable club nàutic del món, el Royal Cork Yacht Club es va fundar l'any 1720. Tot i així aquest club va canviar de nom durant la seva trajectòria i també va passar per èpoques que varen veure la seva activitat interrompuda.
|
Història
|
Manuel Gómez-Moreno Martínez (Granada, 21 de febrer de 1870 - Madrid, 7 de juny de 1970) va ser un arqueòleg i historiador de l'art espanyol.
|
Telecomunicacions
|
Un amplificador òptic és un dispositiu en fibra òptica que amplifica un senyal òptic directament, sense la necessitat de convertir el senyal al domini elèctric, amplificar en elèctric i tornar a passar a òptic. Els amplificadors en fibra són amplificadors òptics que utilitzen fibra dopada, normalment amb terres rares. Aquests amplificadors necessiten un bombament extern amb un làser d'ona contínua a una freqüència òptica lleugerament superior a la que amplifiquen. Típicament, les longituds d'ona de bombament són 630 nm o 1480 nm i per obtenir els millors resultats quant a soroll, s'ha de realitzar en la mateixa direcció que el senyal.
|
Biblioteconomia
|
Un catàleg d'accés públic en línia sovint anomenat OPAC (acrònim anglès de Online Public Access Catalog), és una base de dades composta per registres bibliogràfics que descriuen els llibres i altres materials propietat d'una biblioteca o d'un sistema bibliotecari, i que són accessibles a través de terminals d'ús públic o estacions de treball en línia.Una de les principals funcionalitats i la raó de ser d'un catàleg d'accés públic en línia és la recuperació d'informació, per tal de donar resposta a la cerca d'informació d'un usuari, dins d'una col·lecció de documents, a partir, per exemple, d'una especificació de temes.
|
Telecomunicacions
|
Rwandatel era una companyia telefònica amb seu a Kigali, Ruanda.
|
Geografia
|
Kolimbari (grec Κολυμβάρι [kolim'bari], normalment transliterat kolymbari, però sovint transcrit d'altres maneres com kolympari o kolymvari) és una població al nord-oest de l'illa de Creta, a la província històrica de Kíssamos, a la prefectura de Khanià. Des del 2011 (reforma del pla Kalikratis) forma part del municipi de Plataniàs. La població és un centre local de comerç i de pesca. No té platges que interessin els turistes, que prefereixen les veïnes Maleme o Plataniàs. Hi desemboca el riu Spiliakos. Inclou la península de Rodopos, despoblada en la major part. El monestir de Moni Gonia és a prop. L'antic municipi també inclou els pobles de Rodopou, Afrata, Vasilopoulo, Spilia, Kares, Episkopi, Vouves, Glossa, Panethimos, Nochia, Deliana, Drakona, Ravdouchas, Kalidonia, i Kamissiana.
|
Pseudociència
|
Royal Raymond Rife (Nebraska, 16 de maig de 1888 – Califòrnia, 5 d'agost de 1971}}) va ser un inventor estatunidenc, actualment famós en els llocs web sobre conspiracions. Va afirmar haver trobat una cura per al càncer terminal, així com altres malalties, per mitjà d'un aparell que anomenaria «beam ray machine». Que segons les seves teories «treballava per mitjà d'una freqüència induïda, la qual vibrava a la ressonància del patogen en qüestió».La informació exacta per a la construcció dels seus instruments és insuficient, per la qual cosa els seus resultats mai s'han pogut reproduir.Després de la mort de Rife es van començar a comercialitzar diversos tipus d'aparells per internet afirmant usar els mateixos principis i guarir tot tipus de malalties, des de l'acne fins a la sida. La seva connexió amb els dispositius de Rife més que dubtosa.
|
Dansa
|
Arantza López Medina, (Barcelona,1975) és una dramaturga, creadora i ballarina. Com a creadora, ha signat peces com La dona del sac A Placer
|
Geografia
|
El Puiggrifó és una muntanya de 847 metres que es troba al municipi de Taradell, a la comarca d'Osona.
|
Periodisme
|
L'Associació de Periodistes Europeus (APE) és una associació privada professional independent i internacional d'àmbit europeu, que té la consideració d'organització no governamental per la UNESCO i el Consell d'Europa. Va ser fundada el 1961 per setanta periodistes per promoure l'enteniment i l'harmonia entre els països d'Europa i defensar la llibertat d'informació i de premsa. En total existeixen vint seccions independents als països membres del Consell d'Europa. S'estructura en dos nivells: l'assemblea general, integrada pels representants triats pels membres, i el comitè executiu del que formen part els secretaris generals de cadascuna de les seccions nacionals i un conjunt directiu triat per l'assemblea general que se celebra cada any. El 1989 va néixer l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya, que presideix Teresa Carreras.L'APE és membre del Moviment Europeu, està associada amb el Centre de Periodisme Europeu i treballa en relació amb el representant per a la llibertat de premsa de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa.
|
Enginyeria
|
Fundada el 2005, l'École des technologies numériques avancéesy, és una Grande école d'informàtica de França. Està situada a Ivry-sur-Seine. Els graus lliurats per la universitat són reconeguts per l'estat francès.El curs és un sistema educatiu dual de tres anys i inclou 200 hores de lliçons i 400 hores d'estudi de casos pràctics per any. Hi ha dues especialitzacions disponibles: desenvolupament de programari o xarxa informàtica i ordinadors. A partir de setembre de 2013, la universitat inicià un nou programa gratuït de 2 anys després del Baccalauréat per 250 estudiants. La novetat és que hi ha estudiants de postgrau que pagaran els estudiants en formació (250 euros al mes durant tres anys).
|
Informàtica
|
Les interfícies d'usuari són els medis els quals l'usuari utilitza per comunicar-se amb qualsevol classe de màquina, equip o ordinador i abraça tots els factors de contacte entre l'usuari i l'aparell. Pressuposadament, han de ser inutuïtives i dinàmiques per no presentar dificultats als que les fan servir i, així, proporcionar un servei el màxim d'eficient possible. El Smart Worker és el perfil de treballador de les fàbriques intel·ligents, aquestes són l'evolució del model clàssic industrial i busquen adaptar-se a les necessitats i els processos de producció optant per la màxima optimització dels recursos. Aquesta branca té el futur com a punt de mira i, seguint els punts esmentats, pretén realitzar una revolució industrial per establir-se com a Indústria 4.0. Les Interfícies d'usuari pel Smart Worker s'han d'adaptar al model de treball plantejat pel Smart Working el qual, té una sèrie de característiques innovadores pel que fa al món laboral; impulsa la configuració del treball en equip per tal d'assolir diferents projectes, la flexibilitat horària i la mobilitat, ja que busca trencar amb la cultura del presentisme que encara continua molt present en el món laboral actual. Pretén assumir tots aquests factors mitjançant les eines que brinda la tecnologia actual per tal d'obrir una nova visió al mercat marcada per una deslocalització del lloc de treball, ja que els entorns són independents, el fet a valorar són els resultats i la obtenció d'aquests seguint una mentalitat d'eficiència, treball col·lectiu i estalvi de costos. Per tant, les interfícies d'usuari pel Smart Worker són els mitjans a partir dels quals el treballador de la indústria 4.0 pot establir comunicació amb els dispositius electrònics de les Smart Factories.
|
Ètica
|
El valor intrínsec és un imperatiu ètic i filosòfic de propietat. És l'ètica o valor filosòfic que un objecte té "en si" o "pel seu propi bé", com una propietat intrínseca. Un objecte amb un valor intrínsec pot ser considerat com un fi o un fi en si mateix. Se posa en contrast amb valor instrumental (o valor extrínsec), valor del qual depèn de la quantitat que genera un valor intrínsec. Per un eudemonista, la felicitat té un valor intrínsec, mentre que una familia pot no tenir valor intrínsec, en canvi, sí un paper decisiu, ja que genera la felicitat. El valor intrínsec és un terme emprat en l'axiologia, l'estudi de la qualitat o valor.
|
Telecomunicacions
|
Schema.org és una iniciativa llançada el 2 de juny de 2011 per Bing, Google i Yahoo! (aleshores els operadors dels motors de cerca més grans del món) per "crear i donar suport a un conjunt comú d'esquemes per a dades estructurades de marcatge a les pàgines web". El novembre de 2011 Yandex (que tenia el cercador més gran de Rússia) es va unir a la iniciativa.Proposen utilitzar el vocabulari schema.org juntament amb els formats Microdata, RDFa o JSON-LD per marcar el contingut de llocs web amb metadades sobre aquest contingut. Aquest marcat pot ser reconegut per les aranyes del motor de cerca i altres analitzadors, obtenint així accés al significat dels llocs (vegeu Web Semàntic). La iniciativa també descriu un mecanisme d'extensió per afegir propietats addicionals. La discussió pública sobre la iniciativa es desenvolupa sobretot a la llista pública de correu sobre vocabularis del W3C.El 2012, Schema.org va integrar l'ontologia GoodRelations.Gran part del vocabulari de schema.org es va inspirar en formats anteriors, com ara els microformats, FOAF, i OpenCyc. Microformats, amb hCard com el seu representant més extès, continuava (el 2015) abastament present al web, on el desplegament de schema.org s'incrementà amb força entre 2012 i 2014. El 2015, Google va començar a suportar el format JSON-LD, i el setembre de 2017 recomanava utilitzarJSON-LD per a dades estructurades sempre que sigui possible.Per a comprovar la conformitat de les dades marcades amb els schemas i les Micro data es poden utilitzar validadors com el Google Structured Data Testing Tool, el validador de microformats de Yandex i el validador de marcat de Bing.S'utilitzen marcats de Schema com ara Organització i Persona per a influir sobre els resultats del gràfic de coneixement (en anglès used Knowledge Graph) de Google.
|
Humor
|
La comèdia grega (grec:κωμῳδία) és un gènere literari (pel que fa al text escrit) i teatral de l'antiga Grècia, més recent que la tragèdia. El seu origen és desconegut. Aristòtil (Poètica, 1449b) les connecta amb les cançons que acompanyen les processons fàl·liques Dionisíaques, però el canvi a la comèdia clàssica que va seguir continua sent objecte de debat.
|
Psicologia
|
El model dels cinc factors alternatius de la personalitat, també anomenat model dels "cinc alternatius", es basa en la idea que l'estructura dels trets de la personalitat humana s'explica millor per cinc factors amplis anomenats cerca impulsiva de la sensació (ImpSS), neuroticisme-ansietat (N-Anx), agressió-hostilitat (Agg-Host), sociabilitat (Sy) i activitat (Act). El model, l'elaborà Marvin Zuckerman i els seus col·legues com a alternativa al famós model dels cinc factors (també anomenat "model dels cinc grans") i es basa en la suposició que els trets "bàsics" de la personalitat tenen una forta base biologicoevolutiva. Una de les diferències entre aquests dos models és que el dels "cinc alternatius" manca d'equivalent a la dimensió anomenada "obertura a l'experiència" del model dels cinc factors.
|
Seguretat laboral
|
Les ulleres de soldar proporcionen un cert nivell de protecció ocular mentre s'estan fent algunes formes de soldadura o tall. Estan destinades a protegir els ulls no només de la calor i la radiació òptica produïda per la soldadura, amb la intensa llum ultraviolada produïda per un arc elèctric, sinó també per les espurnes o esquerdills. Tanmateix, per a la soldadura per arc, pot ser necessària una màscara completa, que dona més protecció.
|
Història
|
Els Conradians foren una dinastia de comtes i de ducs francs del segle viii al XI. El nom d'aquesta dinastia ve de Conrad l'Ancià, duc de Turíngia i del seu fill Conrad I, duc de Francònia i emperador. La família és esmentada per primera vegada el 832, amb el comte Gebhard del Lahngau. Els seus fills són esmentats el 861 en tant que propinqui d'Adalard el Senescal, que havia servit sota els ordres de Lluís I el Pietós. Però la pujada de la nissaga cap a la supremacia va començar amb Oda, dona de l'emperador Arnulf de Caríntia que era membre de la família. En vista de la seva relació familiar amb Oda, Conrad l'Ancià fou citat sovint com a avi de l'emperador. Ell i els seus germans eren aparentment molt propers a Arnulf i estaven fortament lligats pel suport que aportaven en les baralles amb els comtes de Babenberg. Arnulf els va recompensar ajudant-los a obtenir territoris més enllà de les fronteres del regne, a Hesse, Turíngia i les regions franques al llarg del riu Main. Després de la mort d'Arnulf, els conradians eren l'única relació de sang amb el nou rei, Lluís IV l'Infant i per tant foren la família predominant al si del regne. El germà de Conrad, Gebhard, va ser nomenat duc de Lorena el 903. El 906, Conrad l'Ancià i el seu fill Conrad el Jove van derrotar decisivament als seus rivals els comtes de Babenberg a la batalla de Fritzlar i van atènyer així la supremacia a la Francònia. Conrad l'Ancià va morir en una batalla, però el seu fill va ser duc de Francònia al seu lloc. Cinc anys més tard (911), després la mort de l'últim carolingi que va portar la corona de França oriental, Conrad fou escollit rei (Conrad I) al lloc del rei de França occidental, Carles III de França el Simple, posant així punt final al regnat dels carolingis a l'anomenada França oriental.
|
Sociologia
|
El luddisme fou una forma de protesta apareguda a Gran Bretanya a partir de 1811 i que s'allargà durant els primers decennis del segle xix, fins al 1830. El luddisme pren el nom de Ned Ludd, un pseudònim emprat repetidament pels qui destruïen les màquines i les instal·lacions obreres. Tradicionalment, s'ha considerat el luddisme com la primera forma de lluita obrera contra el capitalisme que, de retruc, s'oposa a la industrialització. Aquesta fou la visió que donaren Sidney Webb i Beatrice Webb a la seva obra sobre el sindicalisme britànic. Més endavant, Eric Hobsbawm presentà una nova visió sobre el luddisme que George Rudé, Edward Palmer Thompson i John Rule han desenvolupat amb més precisió. Així, doncs, actualment se sap que les destruccions luddites anaren a càrrec d'artesans que veien perillar la seva existència davant la ràpida introducció de mà d'obra que no havia de seguir l'aprenentatge de 7 anys que la llei marcà fins al 1814 i que no requerien ni preparació, ni qualificació, atès que empraven la nova maquinària tèxtil que es desenvolupava. Des dels sindicats d'origen gremial, els artesans actuaren contra la maquinària i contra aquests primers obrers, majoritàriament dones i nens amb salaris molt baixos. La destrucció de les màquines modernes no fou una reacció contra el progrés, ni tampoc contra la industrialització, sinó actes de resistència respecte a la nova dictadura econòmica dels propietaris industrials. No va ser la tecnologia, sinó l'ús de la producció i les mesures antiregulatòries, amb la destrucció dels gremis i la democràcia associativa, la que va motivar molts artesans enviats a la intempèrie del mercat a practicar la destrucció de les màquines. No va ser el progrés el que incomodava els luddites, sinó la subversió dels antics equilibris laborals i l'empobriment sobtat que patien les víctimes dels canvis. La violència contra les màquines havia de servir per establir negociacions sobre com es repartien els guanys que comportaven els nous sistemes industrials i una tecnologia que feia acumular la producció en poques mans. En certa manera, la destrucció de les màquines esdevenia una veritable lluita de classes, tenint en compte que s'atacava una propietat privada i es discutia sobre el repartiment de la riquesa i la regulació de la producció. A la llarga, davant la inevitable industrialització i proletarització del sector tèxtil, els artesans anaren abandonant les accions violentes i obriren els seus sindicats als obrers, això és, les dones i els pocs homes que aleshores formaven part del primigeni proletariat industrial britànic. A final del segle xx, en plena revolució digital, va sorgir un moviment conegut com a neoluddisme, que s'oposa a la intel·ligència artificial i tot avanç científic que es basi en la informàtica. Reconeix que no solament els empresaris són els explotadors sinó que és la forma com funciona la tecnologia que aliena tant l'explotador com l'explotat i que els converteix, segons el seu criteri, en parts funcionals de la maquinària tecnològica.
|
Ciència militar
|
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. Posar setge implica el bloqueig militar prolongat d'una fortalesa, que sol anar acompanyat de l'assalt d'aquesta, amb l'objectiu de la seva conquesta mitjançant la força o el desgast. Té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja rendir-se i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. Normalment comporta la marrada de l'objectiu i el bloqueig de les línies d'abastament, si cal, ajudats amb maquinària de setge, bombardeig d'artilleria i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. El terme prové del llatí sĕdĭcum, «seient», derivat de sĕdēre, «seure».En la història, els setges probablement sorgeixen paral·lelament al desenvolupament de les ciutats. Les ciutats antigues d'Orient Mitjà, per exemple, ja mostren restes arqueològiques de muralles fortificades. Durant el període dels Regnes Combatents a la Xina, hi ha proves tant textuals com arqueològiques de setges prolongats i de l'ús de màquines de setge contra els defensors de la ciutat. Durant el Renaixement i a l'edat moderna, els setges van dominar la forma de guerra a Europa fins al punt que Leonardo da Vinci, per exemple, va guanyar gran part del seu renom amb el disseny de fortificacions en el seu estudi. Les campanyes medievals generalment es dissenyaven mitjançant una successió de setges. Tanmateix, a l'era napoleònica, l'ús cada vegada major de canons molt poderosos va reduir el valor de les fortificacions, de manera que ja en els temps moderns, les trinxeres van substituir les muralles, i els búnquers van substituir els castells. Ja al segle xx la importància del setge clàssic va declinar a causa de l'arribada de la guerra mòbil. Una fortificació concreta va deixar de ser tan decisiva com ho era abans i, per això, tot i que encara es produeixen setges concrets, ja no són tan importants ni tan comuns com ho van ser abans, donats els canvis en els mitjans de guerra, i sobretot per la facilitat amb què avui en dia es poden dirigir grans volums de poder destructiu contra un sol objectiu estàtic. Si fracassa l'acció militar directa, els setges sovint poden ser decidits per la manca d'aigua o queviures, o per l'aparició de malalties epidèmiques, que poden afligir tant l'atacant com el defensor.
|
Jocs
|
Els jocs de daus són jocs d'atzar en els quals s'utilitzen un o més daus. Deriven dels jocs d'ossets com que antigament solien ser fets d'os.Els nombres que apareixen amb els daus no són pas d'una aleatorietat perfecta per lleugeres imperfeccions de construcció i la influència del nombre de punts a cada cara. Els dels casinos serien en principi els que més s'hi atansen. Entre els múltiples sistemes de joc amb daus destaquen els dels jocs de taula com per exemple el parxís i els que es juguen a través d'apostes de diners habituals en casinos com el Craps, també anomenat Seven eleven, amb dos daus que han d'entrar dins d'un límits marcats de la taula. Al Backgammon també formen part del joc.
|
Química
|
El Centre d'Investigació i Desenvolupament (CID) és un centre de recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) fundat en 1967 al barri de Pedralbes de Barcelona. El CID ha constituït el referent de la Química del CSIC a Catalunya i de la Investigació en Química Orgànica, Bioorgànica i mediambiental.
|
Heràldica
|
Armand de Fluvià i Escorsa (Barcelona, 17 d'octubre de 1931), que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català. És especialista en genealogies catalanes i en les dinasties dels comtes dels Països Catalans. També ha estat un pioner del moviment d'emancipació gai des de la darrera etapa de la dictadura franquista i fundador de Nacionalistes d'Esquerra.
|
Periodisme
|
Les cinc W (també conegudes com a les cinc W i una H o com les sis W) és un concepte vinculat a la redacció i presentació de notícies periodístiques, així com a la investigació científica, i a la recerca detectivesca i policíaca, que es considera essencial en la reunió i presentació d'informació. És una fórmula de l'escola de periodisme estatunidenca per obtenir una història «completa». Segons el principi de les cinc W, una informació és considerada completa si respon a les següents preguntes, cadascuna de les quals comprèn una paraula interrogativa en anglès: Who? (Qui?) What? (Què?) Where? (On?) When? (Quan?) Why? (Per què?)Alguns autors també afegeixen a la llista una sisena pregunta, How? (Com?), tot i que la seva resposta ja podria haver ser coberta en el What?, Where? o When?.
|
Informàtica
|
En programació informàtica, construir un objecte es dut a terme per una funció especialitzada anomenada Constructor que s'encarrega d'omplir típicament a l'inici de l'execució tots els camps necessaris perquè l'objecte sigui funcional. Si, per exemple, un objecte del nostre codi representés un ésser humà: al principi s'ompliria el nom amb un string buit, l'edat amb un zero i la nacionalitat amb qualsevol país vàlid agafat d'una variable de tipus enumeració o amb un string buit. Depenent del criteri del programador i dels requeriments del projecte es poden crear constructors mes o menys restrictius.
|
Festivals
|
El 50è Festival Internacional de Cinema de Berlín va tenir lloc entre el 9 i el 20 de febrer de 2000. El festival va obrir amb The Million Dollar Hotel de Wim Wenders. Bossa Nova de Bruno Barreto, va clausurar el festival. L'Os d'Or fou atorgat a la pel·lícula estatunidenca Magnolia dirigida per Paul Thomas Anderson.Es va mostrar al festival la retrospectiva titulada Artificial People dedicada a éssers i màquines artificials a les pel·lícules es va presentar al festival, projectant pel·lícules com Der Golem i Terminator. En el seu 50 aniversari les estrenes de les pel·lícules en competició al festival es van traslladar del Zoo Palast al Theater am Potsdamer Platz situat a Potsdamer Platz.
|
Administració
|
El Bisbat de Roermond és actualment un bisbat catòlic dels Països Baixos. La diòcesi fou creada una primera vegada el 1559 per la reforma administrativa de Felip II de Castella. Felip volia acabar amb el problema del príncep-bisbe de l'estat de Lieja que tenia jurisdicció eclesiàstica a grans parts dels Països Baixos espanyols. El territori del principat de Lieja, del qual el bisbe era el sobirà i el del bisbe de Lieja no coincidien. Amb la reforma, s'eliminava el risc de trobar-se amb un sobirà d'un estat veí que feia part del Sacre Imperi Romanogermànic, no sempre amic de Castella, que tenia autoritat espiritual fora de les seves fronteres polítiques. El bisbat depenia de l'arquebisbe de Mechelen. El bisbat va ser suprimit durant la revolució francesa. Després del concordat del 1801 la majoria del territori tornà al bisbat de Lieja. Després de la revolució belga del 1830 i l'escissió definitiva de la província de Limburg pel Tractat de Londres (1839) l'església catòlica va adaptar-se a les noves fronteres i recreà el bisbat de Roermond el 1853. Depèn del nou arquebisbat d'Utrecht i el territori correspon a la província neerlandesa de Limburg. La seu episcopal és la Catedral de Sant Cristòfol, situada a la vila de Roermond.
|
Robòtica
|
PAL Robotics és una empresa barcelonina especialitzada en robòtica humanoide que va ser creada l'any 2004 per un grup d'enginyers catalans i italians.L'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, IRI, un centre creat per la Universitat Politècnica de Catalunya, UPC, i el CSIC, participa en la formació del seu personal i alguns dels seus projectes. És considerada una de les empreses de robòtica humanoide més avançades d'Europa. Ha creat els robots REEM-A (2005), REEM-B (2008), REEM-H1 (2010), REEM (2012), REEM-C (2013), TIAGo i StockBot (2015) i TALOS (2017).
|
Geografia
|
L'Institut Geogràfic Nacional d'Espanya és una entitat pública, depenent del Ministeri de Foment d'Espanya, adscrit a la Secretaria General de Relacions Institucionals i Coordinació i a càrrec d'un Director General que és alhora President del Centre Nacional d'Informació Geogràfica.
|
Objectes astronòmics
|
NGC 4874 és una galàxia el·líptica cD gegant situada a la constel·lació de la Cabellera de Berenice visible amb telescopis d'afeccionat. És el segon membre més brillant del Cúmul de Coma després de NGC 4889, i com ella més gran i brillant que M49 i M87 -les dues galàxies més brillants del Cúmul de la Verge-. Igual que NGC 4889, NGC 4874 és una galàxia de tipus cD, amb un centre brillant i un vast embolcall difús al seu al voltant que aconsegueix unes dimensions d'al voltant de 250.000 anys llum (una mica més petita que NGC 4889); no obstant això, és molt més rica en cúmuls globulars que la seva veïna, amb una població estimada d'ells de més de 30.000, la qual cosa la converteix en la galàxia amb més cúmuls globulars coneguda, superant per molt a M87.
|
Periodisme
|
Philip Bennett (San Francisco) és un periodista estatunidenc i professor de periodisme i política pública a la Universitat Duke. Estudiant de la Universitat Harvard, Bennett va començar la seva carrera al diari peruà Lima Times abans d'unir-se a l'equip de The Boston Globe (1984-1997) i The Washington Post (1997-2009). Va ser cap de redacció del Post de 2004 a 2008, un període durant el qual el diari va guanyar deu premis Pulitzer. Anteriorment va ser al mateix mitjà editor nacional adjunt de seguretat nacional, defensa i política exterior i cap de redacció adjunt d'informació internacional. En el Boston Globe, va ser corresponsal a l'estranger, reporter metropolità, editor adjunt de notícies de la secció "Metro" i, finalment, editor internacional del diari. També és professor, amb l'honor de James B. Duke, i director del Centre DeWitt Wallace per als mitjans i la democràcia de la Universitat Duke.
|
Objectes astronòmics
|
Un fusor és un terme proposat per Gibor Basri, professor Universitat de Califòrnia, Berkeley, per ajudar a aclarir la nomenclatura dels cossos celestes. Segons la seva definició un fusor és un objecte que aconsegueix la fusió del seu nucli durant la seva vida. Aquesta definició inclou tota forma de fusió nuclear per tant la massa possible més baixa d'un fusor estaria al voltant de 13 vegades la de júpiter, quan es fa possible la fusió del deuteri. Aquesta és significativament més petita que el punt al que es produeix la fusió de l'hidrogen, al voltant de 60 vegades la massa de Júpiter. Els cossos no es consideren estel·lars fins al voltant de 75 vegades la massa de Júpiter, quan la contracció gravitatòria s'atura per la calor generada per la reaccions nuclears internes.
|
Lingüística
|
La signatura o firma és el nom i cognom, o títol, que una persona escriu de la seva pròpia mà. La seva finalitat és identificar i assegurar o autentificar la identitat d'un autor o remitent, o com una prova del consentiment i/o de verificació de la integritat i aprovació de la informació continguda en un document o similar. Els traços o dibuixos que solen acompanyar la signatura no són una signatura en si, sinó un component opcional que no es poden utilitzar de manera independent a aquesta. Generalment, només és vàlida la signatura en la qual és clarament llegible el nom i cognom, o títol, de la persona que signa.
|
Sociologia
|
La cultura de la immediatesa és un terme utilitzat sovint per designar un dels aspectes culturals dins del marc de la modernitat tardana. Aquesta cultura de la immediatesa s'ha anat formant a partir de la revolució digital, promoguda per les noves tecnologies de la informació i comunicació, d'entre altres factors. Com a conseqüència, s'han derivat diverses conductes socials com la hiperconnectivitat tecnològica i el desig constant de gratificació instantània.
|
Química
|
Propel·lent, o propulsant, és qualsevol gas, líquid o sòlid l'expansió del qual es pot utilitzar per impartir moviment a una altra substància o objecte.
|
Història
|
República Soviètica Hongaresa fou el nom amb què es conegué Hongria mentre va ser governada per la unió del Partit Socialdemòcrata i el Partit Comunista, entre el 21 de març i el 4 d'agost de 1919. Aquest estat no va ser reconegut ni per França, ni pel Regne Unit, ni pels Estats Units. Fou el primer govern comunista format a Europa després que la Revolució d'Octubre russa atorgués el poder als bolxevics.
|
Filosofia
|
Sir Alfred Jules Ayer (Londres, Regne Unit, 29 d'octubre de 1910 - 27 de juny de 1989) fou un filòsof i professor britànic, pare del positivisme lògic. Divulgador al Regne Unit de l'obra i de la filosofia del Cercle de Viena. La seva obra principal va ser “Llenguatge, Veritat i Lògica” editada el 1936. Com a profossor universitari va treballar a la University College de Londres i a la Universitat d'Oxford.
|
Astronomia
|
Es denomina General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes (abreujat GCTP) a un Catàleg d'estels que recull totes les paral·laxis estel·lars que han estat mesurades. A diferència del Catàleg Gliese, no el restringeix una determinada distància del Sol. Publicat per primera vegada el 1952, la seva quarta i darera edició data de 1995. Conté 15.994 paral·laxis per 8.112 estels, incloent 1.722 nous estels -que suposen el 27% del total- afegits respecte a l'edició anterior. L'exactitud en les paral·laxis dels estels afegits fa poc (0.004" s.e.) és considerablement millor que la d'edicions anteriors (aproximadament 0.016"). Existeixen aproximadament 2.300 estels que no apareixen recollits al Catàleg Hipparcos. El catàleg conté coordenades equatorials en el sistema FK4 per 1900, moviment propi total i angle de posició, paral·laxi absoluta mitjana ponderada i la seva error estàndard, nombre d'observacions de paral·laxi, qualitat de "concordança" entre valors diferents, magnitud visual, així com diverses identificacions encreuades amb altres catàlegs. Així mateix, inclou informació auxiliar de fotometria UBV, tipus espectrals MK i dades de variabilitat i duplicitat.
|
Química
|
Un model de barres i boles (en anglès:ball-and-stick model) en química és un model molecular d'una substància química el qual mostra tant la posició en tres dimensions dels àtoms com els enllaços químics entre ells. Els àtoms típicament estan representats per esferes i els enllaços per barres corbades. En un bon model els angles entre les barres haurien de ser els mateixos que els angles entre els enllaços, i les distàncies entre els centres de les esferes haurien de ser proporcionals a les distàncies entre els corresponents nuclis dels àtoms. El color de l'esfera sovint indica l'element químic de cada àtom. En un model de barres i boles, el radi de les esferes normalment és molt més petit que la llargada de la barra, per tal de proporcionar una visió més clara dels àtoms i els enllaços en el model. Com a conseqüència, el model no dona una clara visió sobre l'espai ocupat pel model. En aquest aspecte aquest model es diferencia dels models que omplen l'espai (Model Calotte), on els radis de les esferes són proporcionals als radis atòmics (radi de Van der Waals) i per tant mostren l'espai ocupat però no els enllaços. Els models de barres i boles poden ser artefactes físics o models d'ordinador virtuals.
|
Gestió
|
El valor substancial d'una empresa és el valor de reposició actualitzat de tots els béns de l'empresa, descomptant-ne els deutes amb terceres persones. Per a calcular el valor substancial brut s'agafa la totalitat de l'actiu net, mentre que per a calcular el valor substancial net s'agafen els fons propis (capital social i reserves). Es tracta d'un concepte econòmic fonamental per a calcular el fons de comerç. Valor substancial = Actiu - Recursos aliens
|
Arquitectura
|
La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs. Cada dovella desvia la força de la càrrega cap als costats, transferint-la de peça en peça fins a les peces verticals del pilar que sustenta l'arc. Les dovelles dels arcs distribueixen el pes eficaçment i treuen el màxim partit de la resistència a la pressió de la pedra, com en el cas dels arcs d'un pont. La cara exterior d'una dovella s'anomena extradós i la interior, intradós. Encara que cada unitat en un arc, o volta, es coneix amb aquest nom, hi ha dos components de dovella específics d'un arc: la clau i el salmer. La clau és la pedra central que hi ha a l'àpex d'un arc. Sovint decorada, embellida o de mida més gran. El joc de forces de tot l'arc, no funciona fins que no està col·locada aquesta peça. El salmer, coixí, o dovella d'arrencada, és la dovella inferior, situat just al final del pilar i que inicia la corba de l'arc.En l'àmbit de l'aeronàutica, hom anomena extradós a la part superior de l'ala d'un avió.
|
Història
|
Els Giginta foren una família d'origen rossellonès que donà un gran nombre de figures il·lustres. La bibliografia (la Gran Enciclopèdia Catalana i el Dictionnaire... de Jean Capeille fonamentalment, per bé que hi ha referències puntuals en altres obres) coincideix en els mèrits dels biografiats, però no es posa enterament d'acord en les diverses línies genealògiques. L'ancestre més vell documentat és Ponç Giginta (o Jaguinta), del lloc de Turà (a l'actual comuna francesa de Ribesaltes, en conserva el topònim l'església de Sant Martí de Turà), que es casà amb Arnalda Miafre entre l'any 1365 i el 1368. Els Giginta constituïren una rica família de ramaders ovins que s'expandí més enllà del terme inicial: Joan Giginta era posseïdor d'agrers i censals a Paretstortes pel voltant del 1400. Es ressenya que el 1452 Berenguer Giginta, de Ribesaltes, pledejà amb els cònsols de Prats de Molló per drets de pas de bestiar que li havien cobrat en excés.Francesc Giginta ("l'Antic" com se l'anomenaria en el futur per diferenciar-los dels seus homònims) va ser un burgès i mercader de Ribesaltes que s'establí a Perpinyà al segle xiv i que esdevingué ciutadà honorat de la capital del Rosselló. Francesc Giginta (mort el 1453, "lo pus Vell", possiblement fill del Francesc "l'Antic"), de Ribesaltes, va ser una figura distingida. Doctor en ambdós drets, burgès honorat de Perpinyà, va ser conseller reial i síndic per Perpinyà en representació del Braç reial a les Corts de Montblanc (1414), en què es coronà Alfons V. La reina Maria (Maria de Castella, en funcions de virreina per absència del seu marit Alfons) el nomenà jutge del domini reial -les comarques nord-catalanes- el 1432; sembla que va ser suspès del càrrec el 1436 acusat d'assassinat encara que hauria sigut reintegrat en el càrrec poc després, com consta en una ordenança relativa a les Taules Reyals (els mercats) de Perpinyà del 1439. Tingué dos fills, Francesc i Bernat (que moriria el 1506 sense descendència).El seu fill gran, Francesc Giginta (mort el 1522, "el Vell"), fou doctor en ambdós drets (era titulat el 1452 i exercia d'advocat), burgès honorat de Perpinyà, Conseller reial, Jutge reial del comtat del Rosselló, i diputat del General en representació del Braç reial. També va ser canceller de la Universitat de Perpinyà (1488) i professor de dret de la institució el 1491. Es casà en primeres noces amb Elionor Taqui; en enviudar, s'uní amb una dama de nom Elisabet, amb qui tingué tres infants: en Francesc, la Rafaela (que esposaria Pere de Darnius), i l'Elisabet, que es maridaria amb Joan d'Oms. Francesc Giginta ("el Jove") es doctorà en ambdós drets a la universitat de Perpinyà, i el 1522 succeí el pare com a canceller de la institució educativa. Va ser diputat del General en representació del Braç reial, síndic de Corts per Perpinyà a les Corts de Barcelona (1503) i habilitat pel Braç militar a les Corts de Barcelona (1528). El 19 de juliol del 1528, i juntament amb el seu germà Gerald, va ser ennoblit per Carles V, per bé que posteriorment renuncià al títol perquè preferia la condició de ciutadà noble de Perpinyà. Es casà amb Isabel Mestre.El seu germà, Gerald Giginta, va ser burgès honrat de Perpinyà. Fou síndic a les Corts de Barcelona (1528) i de Montsó (1533); el 1528, juntament amb el seu germà Francesc, havia sigut fet cavaller per Carles V. El fill d'aquest, Francesc Giginta, va ser president de la Generalitat entre 1566 i 1569, abat de Santa Maria d'Amer (1536-1579) i havia sigut diputat de la Generalitat de Catalunya pel Braç eclesiàstic el 1566. Francesc Giginta i Mestre, àlies Francesc Mestre, era donzell i assolí la protecció reial. Es doctorà en ambdós drets per la universitat de Perpinyà, fou degà de la facultat de dret (a partir del 1523) i canceller de la universitat. Es distingí prenent les armes i esmerçant part de la fortuna personal durant el setge que el delfí Enric de França feu de Perpinyà el 1542. En agraïment, Carles V el nomenà doctor del Consell Reial el 1546, i regent de la cancelleria reial del Consell d'Aragó l'1 de juliol del 1549 i, posteriorment, Felip II l'ennoblí, el 7 de gener del 1560. Tingué un benefici eclesiàstic sobre la parròquia de Sant Miquel de Ciutat, a Mallorca, que després percebria també el seu fill Antoni. Morí el 1569, havent tingut per fills l'esmentat Antoni, Onofre i Miquel de Giginta i Oms (que assoliria anomenada com a reformador social).La línia dels senyors de Vespella fou fundada per Bernat Giginta, senyor de Vespella, germà del Francesc Giginta ("lo pus Vell") mort el 1453. Tingué tres fills: Joan, Francesc i Berenguer. Joan i Francesc Giginta foren, a la fi del s. XV, armadors de la gran galera "Santa Maria, Sant Joan i Santa Francesca", amb la qual comerciaren de Portvendres fins a Llevant Mediterrani i Egipte. En Joan tenia el 1447 una participació en la nau argentera de Jacques Cœur retinguda al port de Cotlliure per Carles d'Oms, governador dels comtats de la Cerdanya i del Rosselló i, a l'any següent i mentre eren a Nàpols, ell i la galiassa perpinyanenca van ser acusats de contraban d'armes en favor dels musulmans. En Joan i en Francesc moriren sense fills. Llur germà Berenguer es casà amb Caterina Mascarós, d'Illa, amb qui tingué un fill, Jofre, senyor de Vespella i propietari del mas homònim a Salses el 1488. Atès que aquest darrer no deixà descendència masculina, per testament del 1524 llegà els seus béns a les seves filles Caterina, Àngela i Miqueleta; aquesta darrera esdevingué l'hereua universal del patrimoni. El senyoriu passà a una altra branca de la família: un Francesc Giginta s'havia casat amb Coloma Seguer, amb qui havia tingut tres fills: Guerau (mort el 1506), Joan Francesc (que es casà amb Elisabet Fresch el 1499) i Miquel, senyor de Vespella. Aquest darrer fou pare de Guerau, Miquel (futur canonge d'Elna i burgès honorat de Perpinyà, veguer de Girona el 1522), Pere i Basilisa. En Guerau heretà la senyoria, i a més va ser cònsol en cap -alcalde- de Perpinyà el 1538, i encara cònsol -regidor- el 1548 abans de morir l'any 1554. Un Francesc Giginta va ser rector de la universitat de Perpinyà el 1522, però sense més indicacions que la relació de noms del Llibre dels quatre claus es fa difícil dir si es tracta del Francesc dit "el Jove" o de Francesc Giginta i Mestre. Una problemàtica similar es dona en el cas del Francesc Giginta que el 1532 era assessor de la seca de Perpinyà. Un Guerau Giginta, cavaller, va ser veguer de la Cerdanya del 1554 al 1557; podria haver estat un dels cinc fills de Joan Francesc Giginta. El 1578, Guerau Giginta, donzell i rector de Sant Esteve de Prullans i la seva germana Marianna (casada amb el senyor de Prullans, Miquel Catllar) vengueren una casa a Perpinyà que havien heretat del pare d'ambdós, Guerau Giginta, cavaller de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa (resident a Perpinyà el 1557 i mort a la mateixa ciutat el 1577).
|
Jocs
|
Els impostos sobre el bingo de les Comunitats Autònomes són una classe d'impostos que graven els moviments pecunaris relatius al bingo, de manera complementària a la Taxa Fiscal sobre els jocs de sort, envit i atzar, tribut cedit per l'Estat a les comunitats autònomes. La majoria d'aquests impostos són un tipus complementari al tipus de gravamen fixat en la tal Taxa Fiscal. Els impostos sobre el bingo afecten a la compra de cartrons per a jugar i/o a l'obtenció del premi.Les comunitats autonòmiques pioneres foren Catalunya, Múrcia i el País Valencià. Més endavant, altres comunitats autònomes crearen aquesta mena d'impostos.
|
Química
|
El Congrés de Karlsruhe és una reunió internacional de químics que tingué lloc a la ciutat de Karlsruhe, Alemanya, del dia 3 al dia 5 de setembre de 1860. És el primer congrés científic internacional de la història.
|
Conflictes
|
La Primera Guerra Gòtica (250-251) fou un conflicte armat entre l'Imperi Romà i una confederació de tribus escites que travessaren el Danubi i envaïren les províncies romanes de Dàcia i Mèsia, entre el 250 i el 251. Tot i que la frontera amb les tribus germàniques havia estat sempre conflictiva i inestable, es considera que aquest fou el primer cop que els bàrbars atacaren territori romà amb unes forces i una coordinació mai vistes abans.
|
Enginyeria
|
Fundada en 1933, l’École de l'Air, també anomenada EA, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Selon, França : Base aérienne 701. És una acadèmia militar. S'entrena en les ocupacions pilot de combat, enginyer i tècnic. L’École de l'Air és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer de École de l'Air (Màster EA) ; el diploma Mastère spécialisé (en associació amb lÉcole nationale de l'aviation civile i lInstitut Supérieur de l'Aéronautique et de l'Espace); Un MOOC en defensa aèria.
|
Matemàtiques
|
Divina proportione (terme italià del segle xv per Divina proporció ), més tard també anomenat De divina proportione (convertint el títol italià en llatí) és un llibre sobre matemàtiques escrit per Luca Pacioli i il·lustrat per Leonardo da Vinci, compost cap al 1498 a Milà i primer imprès el 1509. El seu tema eren les proporcions matemàtiques (el títol fa referència a la proporció àuria ) i les seves aplicacions a la geometria, a l'art visual a través de la perspectiva i a l'arquitectura. La claredat del material escrit i els excel·lents diagrames de Leonardo van ajudar el llibre a aconseguir un impacte més enllà dels cercles matemàtics, popularitzant conceptes i imatges geomètriques contemporànies.
|
Jocs
|
Els jocs i l'aprenentatge és un camp d'investigació educativa que estudia el que s'aprèn en jugar amb videojocs, i com els principis de disseny, les dades i les comunitats de videojocs poden desenvolupar entorns d'aprenentatge nous. Els videojocs creen nous mons socials i culturals –mons que ajuden a les persones a aprendre integrant el pensament, la interacció social, i la tecnologia, tot al servei de fer les coses que li preocupen. Els ordinadors i altres tecnologies han canviat la manera d'aprendre de l'alumnat. La integració dels jocs a l'educació té el potencial de crear maneres noves i més potents per aprendre en escoles, comunitats i llocs de treball. Els investigadors del joc estudien com els aspectes socials i col·laboratius del videojoc poden crear nous tipus de comunitats d'aprenentatge. Els investigadors també estudien com les dades generades pel joc es poden utilitzar per dissenyar la propera generació d'avaluacions d'aprenentatge. Les característiques del joc són: maneig de llenguatge, desenvolupament d'habilitats cognitives, rols, maneig d'emocions, creativitat i resolució de problemes. Segons Weinstein i Mayer, les estratègies d'aprenentatge poden ser definides com a conductes i pensament que un aprenent utilitza durant l'aprenentatge amb la intenció d'influir en el seu procés de codificació. Dansereau i Nisbet les defineixen com a seqüències integrades de procediments o activitats que es trien amb el propòsit de facilitar l'adquisició, emmagatzematge i/o utilització de la informació. Les estratègies d'aprenentatge són processos de presa de decisions (conscients i intencionals) en els quals l'alumne tria i recupera, de manera coordinada, els coneixements que necessita per complementar una demanda o objectiu, depenent de les característiques de la situació en què es produeix l'acció. Altres autors la defineixen com a activitats o operacions mentals empleades per facilitar l'adquisició del coneixement.
|
Ecologia
|
Green Anarchy, en català Anarquia Verda, és una revista publicada tres vegades a l'any des d'Eugene, Oregon, Estats Units, per un grup ecologista del mateix nom. La revista s'enfoca en els temes ecològics i en l'anarquisme principalment, en particular l'anarcoprimitivisme, l'anarquia postesquerra, les diverses tendències dintre de l'ecologisme radical, la resistència anarquista, la resistència dels pobles indígenes, l'alliberament de la terra i l'alliberament animal, l'anticapitalisme i el suport a presoners polítics. El subtítol de la revista és La Premsa Anti-Civilització de Teoria i Acció". John Zerzan és un dels editors. D'acord amb la seva pàgina d'internet, Green Anarchy va ser establerta en l'estiu de 2000 per un dels fundadors de Green Anarchist "una publicació similar, encara més rudimentària del Regne Unit" i "va començar com una introducció bàsica l'ecoanarquisme i a les idees ambientalistes radicals, però després d'any d'èxit limitat, els membres del grup actual van prendre el projecte amb una trajectòria entusiasta". És una revista relativament coneguda als Estats Units, sobretot entre els ecologistes i anarquistes.
|
Geografia
|
L'espai geogràfic és un concepte utilitzat per la ciència geogràfica per definir l'espai organitzat per la societat. Per a la seva explicació, interpretació i generalització es requereix una visió interdisciplinària. És l'espai en el qual es desenvolupen els grups humans en la seva interrelació amb el medi ambient, per tant és una construcció social, que s'estudia com a concepte geogràfic de paisatge en les seves diferents manifestacions. També s'empra el terme territori. L'espai geogràfic té dues dimensions fonamentals, la locacional i l'ecològica. D'allà es defineixen dos grans sistemes que interaccionen entre si i que conformen l'espai geogràfic. Es tracta del sistema espacial d'una banda i del sistema ecològic-ambiental per l'altre. Des d'un punt de vista històric, l'espai geogràfic és acumulatiu, en tant que posseeix les empremtes de les diferents societats que l'han organitzat en el procés històric. A moltes regions i en antigues ciutats se superposen els espais organitzats per les societats que es van succeir en els successius períodes històrics. L'espai geogràfic requereix diferents escales per a la seva anàlisi, des del global, el sistema món, fins al local, l'espai de les identitats. Tres visions de l'espai geogràfic són necessàries per interpretar-ho: la biòtica, l'abiòtica i l'antròpica. La història ha produït les seves formes d'organització, és a dir la seva pròpia "lògica espacial", racional per a cada època. Aquelles porcions de l'espai geogràfic que es troben sota un ordre administratiu porten el nom de territori, conformat per municipis, estats, províncies i nacions. L'anàlisi de l'espai geogràfic pot desenvolupar-se des de diferents perspectives; des de la teoria de la localització; des de la temporal (geografia històrica); des de les tecnologies; des dels conjunts espacials; des de la configuració de les xarxes i els moviments, o a partir de la dualitat entre espais urbans i espais rurals.
|
Televisió
|
Oft passiert es unverhofft – Einfälle und Reinfälle (en alemany: Sovint passa de manera inesperada: idees i caigudes) és un espectacle d'esquetxos de 37 minuts d'Otto Schenk del 1986. És la contrapartida austríaca de la sèrie d'esbossos de l'humorista alemany Loriot. Otto Schenk en els papers principals representa de manera humorística els imprevistos i contratemps, Schenk també apareix davant del teló de fons com a anunciant d'un cafè entre esquetx i esquetx. Va rebre la Rose d'Argent al festival de la televisió de Montreux (Suïssa) de 1986.
|
Filosofia
|
El Perspectivisme és una posició filosòfica presentada per Ortega y Gasset, segons la qual, en el terreny del coneixement, cada subjecte coneix la realitat des del seu punt de vista o perspectiva particular, i, per tant, la visió que cada subjecte posseeix d'aquesta realitat és una visió autèntica, però parcial. Ortega y Gasset pretén, amb aquesta postura superar la polèmica entre el dogmatisme i l'escepticisme. A diferència del relativisme, el perspectivisme no nega l'existència d'una veritat absoluta, ja que aquesta seria la unió de totes les perspectives possibles.
|
Arquitectura
|
Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental. Consisteix en una superfície plana elevada de la superfície de la paret principal, tractada habitualment com una columna, amb un capitell a la part superior, sòcol (base) a la part inferior i els altres elements. A diferència d'una pilastra, una columna o uns contraforts poden suportar l'estructura d'una paret i el sostre a sobre. La pilastra (paraula derivada de pilar) està composta dels mateixos elements constructius que les columnes o pilars, com són base, fust i capitell, segons els diferents ordres arquitectònics.
|
Indumentària
|
Es diu cucurulla, cuculla o un cucurull d'una lligadura de forma cònica que s'utilitza amb diversos propòsits. El nom és feminització de cucurull. També rep els noms de caperutxa, caperulla, i els penitents a la processó del divendres sant que en duen són els caperutxes/caperutxos, encapullats, encaputxats, encogullats, cuculles, caperonats/capironats, capirotes. Antigament, la cucurulla era un cucurull de cartró cobert de llenç blanc que duien els deixuplinants de la Quaresma. També es diu així del que va cobert amb tela i és part de l'uniforme d'algunes confraries de Setmana Santa. En aquest cas, la tela exterior baixa fins a les espatlles cobrint la cara i el coll del natzarè i deixant tan sols un parell d'orificis per als ulls. Per a l'aplicació de la pena capital a Espanya, a partir de l'edat mitjana, és vestia l'ajusticiat amb un mantó de color groga i amb una cucurulla, així abillat es conduïa al cadafal a cavall. Amb un significat semblant, els condemnats per delictes religiosos per part de la Inquisició s'havien de vestir tocats amb una cucurulla per a sotmetre's a l'escarni públic. Els primers casquets militars, apareguts al segle xvii, eren poc més que una cucurulla de roba d'extrem flàccid i ornada de borla.
|
Matemàtiques
|
Aryeh Dvoretzky (hebreu: אריה דבורצקי) (Khorol, 3 de maig de 1916 - Jerusalem, 8 de maig de 2008) va ser un matemàtic israelià d'origen rus.
|
Matemàtiques
|
La Federació Espanyola de Societats de Professors de Matemàtiques és una federació espanyola que reuneix totes les societats autonòmiques i provincials de professors de matemàtiques. La FESPM es va constituir a Sevilla l'any 1988. Inicialment estava formada per 4 societats, conegudes ara en conjunt com SAEM THALES. La FESPM col·labora amb ESTALMAT a l'organització de les Olimpíades Matemàtiques Nacionals.En el pla internacional la FESPM forma part de la FEAPM (Federació Europea d'Associacions de Professors de Matemàtiques) i de la FISEM (Federació Iberoamericana d'Educació Matemàtica).
|
Filosofia
|
John Dewey (Burlington, 20 d'octubre de 1859 - Nova York, 1 de juny de 1952) va ésser un filòsof, pedagog i psicòleg estatunidenc. En la línia pragmàtica de William James i el seu mètode, la filosofia de Dewey és una aplicació del mètode científic a la filosofia. La base de la seva pedagogia és l'educació per l'acció. Les seves concepcions sobre socialització i educació social han exercit una gran influència en la pedagogia contemporània, especialment entre els educadors adscrits al moviment de l'escola nova.
|
Enginyeria
|
El Pykrete és un material compost d'un 14% de serradures o una altra polpa de fusta i 86% de gel, aproximadament. El seu ús va ser proposat durant la Segona Guerra Mundial per Geoffrey Pyke a la Reial Marina Britànica per realitzar un portaavions d'enormes proporcions i impossible d'enfonsar. És una mica més difícil de tractar que el formigó, ja que s'expandeix durant el procés de congelació. No obstant això, poden ser reparats i mantinguts amb aigua de mar. La barreja pot ser modelada en la forma i congelats, i serà molt dura i la congelació duradora, sempre que es mantingui en o per sota de l'aigua. Algunes de les propietats que té aquest compost són: Baix índex de fusió. Duresa propera al formigó. Resistència a grans tensions gràcies a la seva composició fibrosa.
|
Enginyeria
|
Una cel·la d'enclusa de diamant és un dispositiu utilitzat en experiments científics que permet comprimir una petita peça (de grandària submil·limètrica) de material a pressions extremes, que poden excedir els 300 gigapascals (3.000.000 d'atmosferes).El dispositiu s'ha usat per a recrear la pressió existent a l'interior dels planetes, creant materials i fases no observades en condicions normals: alguns exemples notables inclouen el gel X no molecular, el nitrogen polimèric i el xenó metàl·lic (un gas inert a baixa pressió).Una cel·la d'enclusa de diamant consisteix en dos diamants oposats amb una mostra comprimida entre els extrems. La pressió es pot controlar emprant-hi un material de referència el comportament del qual sota pressió és conegut. Els estàndards de pressió comuns inclouen la fluorescència del robí, i alguns metalls estructuralment simples, com el coure o el platí. La pressió uniaxial creada per la cel·la d'enclusa de diamant es pot transformar en pressió hidroestàtica uniforme usant un mitjà transmissor de pressió, com l'argó, xenó, hidrogen, heli, oli de parafina o una barreja de metanol i etanol. El mitjà transmissor de pressió està confinat per una junta i les dues encluses de diamant. La mostra pot ser vista a través els diamants i il·luminada per raigs X i llum visible. Així, la difracció i fluorescència de raigs X, l'absorció òptica i fotoluminiscència, la dispersió Mössbauer, Raman i Brillouin; l'anihilació de positrons i altres senyals es poden mesurar amb materials sota alta pressió. Es pot aplicar un camp magnètic i microones de manera exterior a la cel·la, permetent la ressonància magnètica nuclear, la ressonància paramagnètica electrònica i altres mesures magnètiques. Adjuntar elèctrodes a la mostra permet mesures elèctriques i magnetoelèctriques, així com escalfar la mostra a milers de graus. Es pot arribar a temperatures molt altes (superiors a 7.000 K) amb escalfament induït per làser, i el refredament fins a mil·likelvins s'hi ha demostrat.
|
Astronomia
|
Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).
|
Ecologia
|
L'extinció de la humanitat és la possibilitat que l'espècie humana desaparegui. S'han formulat hipòtesis sobre com podria passar aquest esdeveniment. La majoria de visions són catastrofistes, en contrast amb els que creuen que els humans desapareixeran perquè es crearà una nova raça híbrida amb tecnologia, una variant de l'evolució natural, o amb els que pensen que aquesta extinció és desitjable, com els membres del Moviment per l'Extinció Humana Voluntària. Per últim hi ha qui pensa que l'extinció es deurà a la simple selecció natural quan surtin altres animals més aptes, com ha passat amb altres homínids. Stephen Hawking afirmà el 2017 que si els humans no abandonen el planeta Terra en menys de 100 anys (l'any 2117 aproximadament) s'extingiran.
|
Sociologia
|
Els maviha són un grup ètnic que viu a la frontera entre Tanzània i Moçambic. Els maviha parlen el makonde, llengua que pertany al grup de llengües nigerocongoleses. A Tanzània molts parlen l'anglès o el suahili com a segona llengua.
|
Biotecnologia
|
El ribosome profiling o Ribo-seq (en català, empremta ribosomal) és una tècnica derivada del RNA-seq descrita per primer cop l'any 2009 per Nicholas Ignolia. Aquesta tècnica permet estudiar el traductoma a una precisió de fins als nucleòtids, sent fins al moment una de les tècniques més potents per estudiar el procés de traducció.El ribosoma és un complex multiproteic encarregat de sintetitzar proteïnes en totes les cèl·lules vives de tots els organismes. Aquesta maquinària utilitza l'ARN missatger com a guia per a sintetitzar proteïnes; durant el procés el ribosoma es mou al llarg de tot l'ARN missatger ocupant prop de 28 nucleòtids. Així doncs, aquesta tècnica es basa en la seqüenciació d'aquests 28 nucleòtids "entreteixits" pel ribosoma. A fi d'obtenir aquesta empremta ribosomal, es requereix una digestió enzimatica (sovint a través de la RNAseA o la nucleasa micrococal) controlada capaç de degradar l'ARN missatger existent entre dos ribosomes i deixant únicament sense degradar l'ARN que hi ha dins del ribosoma. Després d'aquesta digestió, es realitza una selecció de mida en un gel de poliacrilamida en què es talla el gel al voltant de 28 nucleòtids i es purifica la banda d'interès. Finalment, es duu a terme una preparació de la mostra per a sequenciar i es realitza l'anàlisi de dades per a extreure la informació biològica del procés de traducció.
|
Ecologia
|
La lleteresa de séquia o lletrera de séquia (Euphorbia esula) és una espècie de planta de la família euphorbiaceae.
|
Art
|
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se, de camps com la música, la fotografia, la literatura, la dansa el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers éssers humans l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa; aquesta funció, però, va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental.Tradicionalment, el concepte d'art va ser utilitzat per referir-se a qualsevol habilitat o mestratge. Aquesta concepció va canviar durant el període romàntic, quan l'art va arribar a ser vist com "una facultat especial de la ment humana per ser classificat al costat de la religió i la ciència".L'art s'estudia des de diverses disciplines. L'art, entès com a manifestació de l'activitat humana, és susceptible de ser estudiat i analitzat, entre d'altres, des de la perspectiva filosòfica –per exemple, com el raonament de l'ésser humà interpreta els estímuls sensorials que rep–, psicològica –els diversos processos mentals i culturals que es troben en la seva gènesi–, o sociològica –l'art com a producte de la societat humana i analitzant els diversos components socials. La més difosa, però, és la perspectiva històrica que s'estudia des de la història de l'art. La naturalesa de l'art ha estat descrita per Richard Wollheim com «un dels més difícils dels problemes tradicionals de la cultura humana»". S'ha definit com un vehicle per a l'expressió o la comunicació d'emocions i idees, un mitjà per explorar elements formals i com a mimesi o representació. Lleó Tolstoi identificava l'art com un ús de mitjans indirectes perquè una persona es comuniqués amb una altra. Benedetto Croce i Robin George Collingwood defensen la visió idealista que l'art expressa emocions i que l'obra d'art, essencialment, existeix en la ment del creador. La teoria de l'art com a forma té les seves arrels en la filosofia d'Immanuel Kant i va ser desenvolupada durant el segle xx per Roger Eliot Fry i Clive Bell. L'art com a mimesi o representació té profundes arrels en la filosofia d'Aristòtil. Més recentment, els pensadors influïts per Martin Heidegger han interpretat l'art com el mitjà pel qual una comunitat desenvolupa per si mateixa un mitjà per a l'expressió i la interpretació.
|
Sociologia
|
Una entrompada, botellada, ampollot o poalada és una reunió d'amics que es troben per socialitzar mentre consumeixen begudes alcohòliques, encara que algun se n'abstingui. El fenomen va aparèixer a Espanya a finals del segle xx amb el nom de “botellón” i va ser descrit pels sociòlegs com: Tot i això, la pràctica es va estendre arreu del món. A casa nostra, les reunions no acostumen a ser massives, més aviat es convoquen colles reduïdes d'amics, tant a la via pública com en habitatges particulars.
|
Física
|
El nombre d'ona és una magnitud de freqüència que indica el nombre de vegades que vibra una ona en una unitat de distància. En la literatura científica se sol representar amb la lletra grega nu amb virgulilla: ν ~ {\displaystyle {\tilde {\nu }}} . Les seves unitats en el Sistema Internacional són els cicles per metre (o metres recíprocs, m-1). No obstant això, en camps com l'espectroscòpia d'infrarojos, resulta més útil emprar els cicles per centímetre (cm-1), una unitat que el sistema CGS també denomina Kayser (K). El nombre d'ona es defineix com la inversa de la longitud d'ona: ν ~ = 1 λ {\displaystyle {\tilde {\nu }}={\frac {1}{\lambda }}} on λ és la longitud de l'ona en el medi. El vector d'ona és el vector que apunta en la direcció de propagació de l'ona en qüestió i la magnitud del qual és el nombre d'ona.
|
Art
|
El decorador és l'encarregat de l'interiorisme d'un habitatge o local, dissenyant l'espai per tal que compleixi les seves funcions de la manera més eficient i que alhora presenti un aspecte agradable, amb una estètica definida a gust del client però tenint en compte la moda.L'elecció del decorador afecta la distribució dels mobles, la tria de tapisseria i il·luminació, la cura dels acabats i revestiments i l'encàrrec de rètols si s'escau. Cobra pel disseny del projecte, la direcció d'obra i sovint comissions per col·laborar amb determinades línies o empreses.
|
Periodisme
|
Un article d'opinió és un gènere periodístic argumental d'una certa extensió i importància en el qual s'expressen idees, opinions i judicis sobre temes d'actualitat o d'interès humà.
|
Art
|
El frottage (del francès "frotter", que significa fregar) és una tècnica artística que utilitza una superfície amb certa rugositat per a reproduir el relleu amb un paper a sobre. Fou inventada per l'artista surrealista Max Ernst i representà la descoberta de la sensació tàctil visual. Aquesta tècnica permet de descobrir característiques de l'objecte. Sembla a la tècnica oriental del fregament, que deixa la marca d'un objecte sobre un paper quan hom el deixa damunt.En la il·lustració científica s'utilitza per a dibuixar fulles. I en l'arqueologia s'utilitza per a documentar petròglifs.El 2016 Sihun Kim i Jae-Chol Moon crearen una animació de dibuixos fets mitjançant aquesta tècnica.
|
Festivals
|
Fira dels eginetes (en grec antic Αἰγινητῶν ἑορτή) era un festival en honor de Posidó que durava setze dies i en el qual les famílies que ho celebraven prenien els seus àpats absolutament soles, sense poder admetre cap esclau ni convidar ningú. Com que les famílies es mantenien confinades, als que seguien aquesta cerimònia se'ls anomenava μονοφάγοι ("monophagoi", que mengen sols). Plutarc diu que l'origen d'aquesta festa va ser la guerra de Troia quan molts eginetes havien perdut la vida, tant davant de les muralles de la ciutat com en el viatge de tornada. Però d'altres van tornar, i van ser rebuts amb gran alegria pels seus familiars. Per no ferir els sentiments de les famílies que havien de lamentar la pèrdua d'algun ser estimat, van creure que el millor era no mostrar l'alegria en públic ni oferir sacrificis, i les famílies celebraven en privat la tornada dels que ho van fer.
|
Jocs
|
Antarctic Adventure, conegut en el Japó com Kekkyoku Nankyoku Daibōken (けっきょく南極大冒険), és un videojoc arcade publicat per l'empresa Konami en 1985. Tant la versió de màquina recreativa com les versions per a la MSX i la NES només van ser llançades en el Japó, però els estatunidencs van tenir la possibilitat de jugar el joc gràcies a una versió per a la Colecovision.
|
Història
|
El llinatge dels Alagó prengué el cognom de la senyoria d'Alagón i fou dels principals del Regne d'Aragó, donant donà lloc als comtes de Sástago, una de les vuit grans cases del Regne d'Aragó anomenades a les Corts de Montsó i considerada la segona en ordre jeràrquic. Els Alagón també s'emparentaren amb els Híjar, els marquesos d'Aguilar, els comtes d'Agosta, Aranda, Fuenclara, Gociano, Malta, Montesanto, Nobaria, Policeto i Villasur, els vescomtes de Biota i de Rueda, etc. També tingueren branques al Regne de València, al Regne de Sicília i al Regne de Sardenya. Un dels noms habituals del lliantge fou el d'Artal, traducció a l'aragonès d'Artau, heretat del comte de Pallars Sobirà Artau III de Pallars Sobirà. El seu net, Artal II d'Alagón, es casà amb Toda Romeo, que aportà la tradició del nom Blasco propi del seu llinatge. A partir d'aleshores els noms Artal i Blasco seran els propis del lliantge Alagón, que s'aniran alternant en els hereus; a més, també anomenaven Artal o Blasco al segon fill en funció de què a l'hereu li pertoqués el nom de Blasco o Artal.Les seves armes heràldiques són en camp de plata sis rodelles de sable situades en dos pals de tres o quatre cadascun.
|
Objectes astronòmics
|
El Grup M101 és un grup de galàxies localitzat a la constel·lació de l'Ossa Major. Aquest grup està anomenat amb el nom del membre més lluent del grup, la Galáxia del Molinet (M101), on molts dels membres del grup són companys seus. El grup és un dels molts localitzats en el Supercúmul de Verge (Supercúmul local).
|
Informàtica
|
La gestió de configuració de programari o Software Configuration Management (SCM) en l'enginyeria de programari, és la tasca de seguiment i control de canvis en el programari, que forma part del camp interdisciplinari més ampli de gestió de la configuració. Les pràctiques de SCM inclouen control de revisió i l'establiment de línies de base. Si alguna cosa va malament, SCM pot determinar què s'ha canviat i qui el va canviar. Si una configuració està funcionant bé, SCM pot determinar com replicar que a través de molts hosts. Les sigles "SCM", també s'expandeix com la gestió de configuració de la font i el programari de gestió de canvis i configuració. No obstant això, la "configuració" s'entén generalment per cobrir els canvis normalment realitzades per un administrador de sistemes, gestió de codi font de sotmetre a desenvolupament de programari es considera per separat (vegeu control de revisió).
|
Filosofia
|
L'eternalisme és la concepció filosòfica que argumenta que s'han de tractar igual el present, el passat i el futur, ja que totes les divisions dels temps són arbitràries. S'oposa al presentisme, que considera que només es pot verificar l'existència del present, i es relaciona amb el concepte de l'espaitemps. Quan hom es refereix a cert esdeveniment com a futur, sempre és respecte a un punt de vista, ja que el mateix esdeveniment serà passat o anterior a un altre si es canvia el punt de referència i per tant les nocions tradicionals són poc fiables, ja que no defineixen moments sinó solament perspectives, depenen de l'observador i no de la realitat exterior del temps. Per tant es poden usar aquests conceptes, però acceptant que són subjectius i que no tenen realitat ontològica. Les implicacions ètiques de l'eternalisme es relacionen amb el determinisme, si no es pot modificar el futur perquè aquest no és un estat real, sinó solament quelcom que ja ha passat per a un altre observador o punt de referència, el lliure albir és impossible, una simple il·lusió subjectiva com el pas del temps. En aquest sentit, hi ha una forta connexió amb dilema del canvi dels presocràtics, ja que els eternalistes recullen la idea de Parmènides d'Elea que tot canvi de l'ésser és pura aparença. Una altra influència és la teoria de la relativitat, que introdueix el concepte de punt de referència com a clau per a explicar els fenòmens físics. Seguint aquesta concepció, el viatge en el temps implica únicament modificar aquest punt de referència. Altres influències es poden rastrejar en les religions orientals que neguen la fletxa del temps. Alguns corrents de la teologia contemporània han recollit les tesis eternalistes, afegint les concepcions físiques a la noció d'eternitat associada a Déu des de l'edat mitjana. Per a ells, la percepció del temps eternalista, amb tots els estats simultanis, és la visió que té la divinitat, que per definició està fora de l'espaitemps i per tant pot observar-lo com si totes les seves divisions transcorreguessin alhora, és a dir, prescindint del punt de referència que té l'ésser humà en tant que criatura sotmesa al temps. La literatura ha utilitzat aquesta noció en les seves obres, fent aparèixer criatures que tenien aquesta visió divina del temps, on present, passat i futur es fonien en un mateix instant. Alguns exemples destacats serien Escorxador Cinc, de Kurt Vonnegut o el còmic Watchmen, d'Alan Moore. No s'ha de confondre aquesta visió amb la possibilitat d'avançar-se al futur (profecia) o de poder estar en diversos punts de l'espai en un mateix present (ubiqüitat), ambdós temes a bastament tractats també a la ficció.
|
Estris
|
Un comal (del nàhuatl comalli) s'utilitza al Mèxic i a l'Amèrica Central, per a referir-se a un utensili de cuina tradicional usat com a planxa per a coure els aliments. El comal tradicional dels pobles aborigens del Mèxic i d'Amèrica Central és una peça de terrissa en forma de plat pla elaborat de fang cuita, que es col·loca sobre tres o quatre pedres (dites tenamaxtles), que serveixen per a prestar-li suport i per a poder encendre foc i brases sota. Tradicionalment s'utilitza per a preparar diversos tipus de platillos (escaldums, ço és plat d’aviram o carn tallada menuda i algun acompanyament), en particular, truites de blat de moro, tlayudas i totopos, entre altres. Els comals de ceràmica nous solen rebre un tractament superficial anomenat "curado" o "curación" (enduriment o assecament) que consisteix a fregar el comal encara sense usar amb una mescla d'aigua i calç, per després deixar-ho assecar; tractament que el torna antiadherent. Amb la introducció de sistemes de manufactura i producció els comals també es fabriquen amb làmina metàl·lica i solen ser més grans que els de ceràmica. Algun tenen una depressió circular en la part central, que serveix per a contenir oli o llard líquids, utilitzats quan s'efectua la fregida de diversos productes alimentaris. Refranys mexicans amb la paraula comal: Como pepitas en comal (com llavors en comal). Es diu així dels qui es reuneixen per a xafardejar o criticar acrement els absents. El comal le dijo a la olla: ¡Mira que tiznada estás! (el comal va dir a l'olla: Mira que ensutjada ets!). Es refereix a qui critica sense prendre en compte els seus propis defectes, equival a la paràbola de qui veu la palla en l'ull aliè però no la biga al seu. El político es como la tortilla en el comal: se voltea por los dos lados (el polític és com la truita en el comal: es gira pels dos costats. Es refereix al fet que els polítics canvien de camp segons els convingui sense tenir conviccions ni valors. El que nace tepalcate, ni a comal tiznado llega (qui neix tepalcate, ni a comal ensutjat arriba). Es refereix al fet que per a una persona nascuda en condicions de pobresa, li és molt difícil de millorar la seva condició social, o a la persona que essent molt mediocre, difícilment progressarà. El tepalcate és un tros d'un giny de fang de factura molt rústica. No le saquen del comal hasta que se haga totopo (no el traieu del comal fins que es faci totopo). Dir a una persona tots els seus defectes i veritats essent-li incòmode sentir-los però essent necessari dir-los-hi tots perquè es corregeixi i no acabar fins a haver dit tot. El totopo és una espècie de truita feta amb pasta de blat de moro que es deixa en la intensa calor del comal fins que és ben torrada, ben deshidratada, ben rígida, sense arribar a cremar-se. Tener comal y metate (tenir comal i metate). Tenir benestar perquè es té allò necessari per a viure o almenys tenir el necessari per a elaborar aliments i gaudir-ne.
|
Telecomunicacions
|
En telecomunicacions, l'òptica per l'espai lliure (FSO, sigles en anglès de free-space optical), és una tecnologia de comunicació òptica que utilitza la propagació de la llum (visible o infraroja) a l'atmosfera terrestre per transmetre informació entre dos punts. Igual que les xarxes de fibra òptica, aquesta tecnologia utilitza un díode emissor de llum o un làser com a font de transmissió, encara que no necessita que el feix de llum sigui guiat a través de cables òptics. Per a la seva recepció, aquests feixos de llum operen a la part de terahertz de l'espectre. Per rebre el senyal, els feixos de llum se centren en una lent de recepció connectada a un receptor d'alta sensibilitat a través d'un cable de fibra òptica.
|
Telecomunicacions
|
Eight-to-Fourteen Modulation (EFM) és un sistema de codificació de canal És utilitzada en DVD, CD i Minidisc.
|
Filologia
|
La qüestió homèrica és el debat en Filologia clàssica sobre la identitat del poeta Homer. Tot i ser un tema ja tractat pels comentaristes d'Alexandria, és a partir de la publicació dels Prolegomena ad Homerum (1795) de Friedrich August Wolf que va esdevenir un debat central per a la filologia.La qüestió homèrica comprèn essencialment les següents preguntes: Va ser Homer un poeta individual o el seu nom és un terme equívoc per a designar una llarga tradició poètica de caràcter anònim? En el segon cas, amb quina fidelitat es va transmetre aquesta tradició, i quan es va fixar definitivament? La Ilíada i l’Odissea són obres del mateix autor?Aquestes preguntes, amb les seves variants i interrogants relacionats, han anat rebent diferents respostes i teories al llarg dels anys per part dels estudiosos. Per bé que inicialment se n’ocupaven els hel·lenistes, a partir de les investigacions de Milman Parry a principis de segle xx va passar a ser també objecte d’estudi pels especialistes en cultures orals. No hi ha encara un consens unànime sobre com resoldre la qüestió.
|
Ciències de la salut
|
La fisioteràpia del sòl pelvià és una àrea especialitzada dins de la fisioteràpia centrada en la rehabilitació dels músculs del sòl pelvià després de lesions o disfuncions. Es pot utilitzar per abordar problemes com debilitat muscular o tensió després del part, disparèunia, vaginisme, vulvodínia, restrenyiment, incontinència fecal o urinària, prolapse d'òrgans pelvians i disfunció sexual. Els fisioterapeutes autoritzats amb entrenament especialitzat en fisioteràpia del sòl pelvià aborden la disfunció en individus de tots els espectres de gènere i sexe, tot i que sovint s'associa amb la salut de les dones pel seu gran enfocament a resoldre problemes de traumatisme pelvià després del part.
|
Ètica
|
La gravitas (com la dignitat i la serietat exempta de tota frivolitat), era una de les antigues virtuts romanes que la societat més apreciava, juntament amb el deure, la pietas, la dignitas i la virtus.El terme gravitas no deu confondre's amb "gravetat" entesa com a importància, encara que els dos termes tenen una etimologia comuna: tots dos deriven, de fet, de la paraula llatina que indica pes, pesadesa. Adquireix el significat d'un sentit ètic, de serietat, severitat i dignitat i connota una certa substància o profunditat de personalitat. En l'antiga Grècia, el terme areté podria tenir una accepció semblant.
|
Psicologia
|
El trastorn explosiu intermitent (TEI) és un trastorn de conducta caracteritzat per esclats d'ira i/o violència explosius, desproporcionats amb la situació. L'agressió impulsiva no és premeditada, i es defineix per una reacció desproporcionada a qualsevol provocació, real o percebuda. De vegades s'observen canvis afectius abans d'un esclat, com ara tensió o canvis d'humor.Actualment, el trastorn està categoritzat al Manual de diagnòstic i estadística de trastorns mentals (DSM-5) a la categoria de "trastorns disruptius, del control dels impulsos i de la conducta". El trastorn en si mateix no es delimita fàcilment i sovint presenta comorbiditat amb altres trastorns de l'estat d'ànim, particularment els trastorns bipolars. Les persones diagnosticades de TEI afirmen que els seus brots són breus (duren menys d'una hora), amb alguns símptomes físics (sudoració, tartamudesa, opressió toràcica, palpitacions), manifestats per un terç del total. Els actes agressius freqüentment van acompanyats d'una sensació d'alleujament i en alguns casos de plaer, però sovint seguits de remordiments posteriors.
|
Geologia
|
Un tsunami (津波 en japonès ona de port, kunrei-shiki: tunami), és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar. En el cas més freqüent, els moviments tectònics, els tsunamis són importants a partir de terratrèmols de magnitud de més de 6,4 en l'escala de Richter i són molt devastadors a partir de la magnitud 7 en l'escala de Richter. Els megatsunamis són els tsunamis més potents i devastadors. El Japó, per la seva ubicació geogràfica, és el país més colpejat pels tsunamis.
|
Jocs
|
Una fórmula eliminatòria, de tirar a sorts o de rifar, és una cançó infantil que permet de designar una persona, per tal que faci un cert paper (com per exemple parar), amb un semblant d'atzar, en un grup generalment constituït de joves nens. Aquesta mena de fórmula funciona amb rimes, poemes o cançonetes. Algunes fórmules són jocs en si, com : Pedra, paper, tisores Fet i amagarAltres fórmules : Moneda enlaire Fer-se o jugar a palletes (quelcom)
|
Informàtica
|
En informàtica, capçalera (header en anglès) es refereix a la informació suplementària situada al principi d'un bloc d'informació que serà emmagatzemada o transmesa i que conté informació necessària per al correcte tractament del bloc d'informació. En transmissió d'informació, les dades que segueixen a la capçalera s'acostumen a anomenar cos o payload. És de vital importància que l'estructura de la capçalera respongui a una especificació o format clar i inequívoc per permetre'n el tractament.
|
Ètica
|
La sintència és la capacitat de tenir sentiments, experimentar sofriment i plaer en un sentit àmpli, o en altres paraules, viure estats afectius positius i negatius. Els sentiments requereixen de processos cognitius i un cert nivell de consciència, per la qual cosa la sintència en un animal depèn en gran mesura de les seves habilitats cognitives. S'han trobat evidències de sintència en una gran varietat d'animals, amb mides i estructures cerebrals molt diverses, incloent els peixos i altres vertebrats, així com alguns moluscs i decàpodes. Les habilitats necessàries per a la sintència apareixen en un cert episodi del desenvolupament de l'animal i poden perdre's a causa de danys cerebrals. Així doncs, no tots els humans són éssers sintients.
|
Pedagogia
|
Un repositori és un sistema que proporciona accés a col·leccions d'objectes d'aprenentatge. A diferència d'una biblioteca, on només es poden agafar en préstec els recursos, els usuaris d'un repositori poden aportar a la col·lecció els seus propis objectes d'aprenentatge o d'altres que considerin rellevants. Els repositoris d'objectes d'aprenentatge són llocs per a distribuir i intercanviar continguts, i així les comunitats d'usuaris que s'agrupen entorn de cadascun d'aquests repositoris s'enriqueixen a si mateixes gràcies a les contribucions dels seus membres. Els membres d'un repositori, alhora, troben en el repositori materials que els poden ser útils, aporten valoracions sobre recursos d'altres membres i estableixen relacions socials o professionals entre ells.
|
Art
|
Paul Gustave Fischer (Copenhaguen, 22 de juliol de 1860 - Gentofte, 1 de maig de 1934) va ser un pintor danès. Va pertànyer a una família jueva que quatre generacions enrere havia emigrat de Polònia. El seu pare, un comerciant que havia estat pintor, va intervindre a la seva formació artística. La seva educació formal a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Dinamarca a Copenhaguen va durar amb prou feines dos anys. Les seves primeres obres mostren escenes urbanes de diferents ciutats. Després de viure a París entre 1891 i 1895 la seva paleta es va enriquir i aclarir. Els seus paisatges d'Escandinàvia, Itàlia i Alemanya es van desenvolupar entre el 1890 i 1910. Va comptar amb el suport de companys a Noruega i Suècia, en particular de Carl Larsson. La seva obra també es caracteritzà per assolellades escenes de bany, amb algunes dones nues, i pel seu treball amb afiches, inspirat en les obres de Théophile Steinlen i Henri de Toulouse-Lautrec.Durant el seu període productiu, l'art danès estava dominat per Laurits Tuxen. Malgrat el seu poc èxit amb la crítica, la seva obra es va vendre bé. Un assumpte en el que el va superar va ser durant la transmissió de poder de Dinamarca a Noruega, quan va ser seleccionat per pintar l'esdeveniment.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.