label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Agricultura
|
El Dust Bowl (conca de pols), o els Dirty Thirties (els bruts anys trenta), va ser un període de greus tempestes de pols que van causar grans danys en l'ecologia i l'agricultura a les praderies dels Estats Units i el Canadà a la dècada de 1930, particularment els anys 1934 i 1936. Aquest fenomen va ser causat per una sequera greu junt amb dècades en què s'havia practicat l'agricultura de manera extensiva sense rotació de conreus, guarets, conreu de cobertora o altres tècniques per evitar els processos d'erosió eòlica. La llaurada profunda de les terres verges de les Grans Planes havia desplaçat les herbes naturals que arrelaven profundament i que normalment mantenien el sòl en el seu lloc i atrapaven humitat fins i tot en períodes de secada o de vents forts.Durant la secada de la dècada del 1930, sense tenir ja l'ancoratge natural de les herbes que mantenien el sòl immòbil, si aquest sòl s'assecava es tornava pols, i es desplaçava de l'est cap al sud en grans núvols de pols. De vegades aquests núvols enfosquien el cel i arribaven fins a la costa est, a ciutats com Nova York i Washington DC. Gran part del sòl fèrtil acabava dipositat a l'oceà Atlàntic, portat allà pels vents dominants. Aquests immensos núvols de pols van rebre el nom de black blizzards (tempestes sobtades negres) i black rollers (corrons negres) i sovint reduïen la visibilitat a un metre o menys. El Dust Bowl afectà 400.000 km², centrat en els panhandles de Texas i Oklahoma, i les parts adjacents de Nou Mèxic, Colorado i Kansas.Moltes persones, centenars de milers, es van veure forçades a abandonar les seves cases; moltes d'aquestes famílies (sovint coneguts com a "Okies", ja que molts provenien d'Oklahoma) migraren a Califòrnia i altres estats, on van trobar millors condicions de vida durant la Gran Depressió. L'escriptor John Steinbeck va reflectir aquesta situació a El raïm de la ira, amb el qual guanyà el Premi Pulitzer, i a Homes i ratolins.Posteriorment, el 2014, la pel·lícula Interstellar (dir. Christopher Nolan) recupera un Dust Bowl futurista com a signe de l'extenuació d'una Terra ja gairebé inhabitable.
|
Informàtica
|
La primera generació de computadores abasta des de l'any 1940 fins a l'any 1952, encara que realment aquestes dates són per les màquines comercials, ja que el Zuse Z1 de 1938 és considerat com el primer ordinador mecànic. També hi ha antecedents amb base mecànica ja des del segle xix. (Charles Babbage i Ada Lovelace, Màquina Analítica ). Inclou les primeres màquines electromecàniques el component principal de les quals era el relé i la cinta perforada, que van ser reemplaçades ràpidament pels vàlvules de buit i posteriorment per transistors. Estaven construïdes amb relés o electrònica distreta cablejada manualment i es programaven en llenguatge màquina.Un programa és un conjunt d'instruccions perquè la màquina efectuï alguna tasca, i el llenguatge més simple en el qual pot especificar-se un programa es diu llenguatge màquina (perquè el programa ha d'escriure's mitjançant algun conjunt de codis binaris). Sinopsi de la primera generació de computadores i els seus antecessors: 1938 el Z1 primera màquina totalment electromecànica, els components mecànics donaven bastants problemes. Les Z van ser fabricades per l'alemany Konrad Zuse, el treball del qual va ser menyspreat per haver-se produït a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. 1939 el Z2, per millorar va usar per primera vegada relés, va ser una màquina intermèdia entre la Z1 i la Z3. 1941 el Z3, primera màquina completament operativa usant relés. 1944 ENIAC. Considerada fins fa uns anys com la primera computadora digital electrònica en la història. No va ser un model de producció, sinó una màquina experimental. Tampoc era programable en el sentit actual. Es tractava d'un enorme aparell que ocupava tot un soterrani a la universitat (167 m2). Construïda amb 18.000 tubs de buit i 5 milions de punts de soldadura fets a ma, consumia 150 kW de potència elèctrica i pesava 27 tones. Era capaç d'efectuar cinc mil sumes per segon. Va ser feta per un equip d'enginyers i científics encapçalats pels doctors John Mauchly i J. Presper Eckert i un bon equip de programadores de la universitat de Pennsilvània, als Estats Units. 1945 el Z4 va ser completat i redissenyat completament després de perdre's els plànols i peces de les anteriors Z durant els bombardejos aliats de Berlín. Va ser la primera màquina a ser venuda comercialment el 1950. 1949 EDVAC. Segona computadora programable. També va ser un prototip de laboratori, però ja incloïa en el seu disseny les idees centrals que conformen les computadores actuals. 1951 UNIVAC I. Considerada la primera computadora comercial a ser venuda, encara que se li va avançar la britànica Feranti Mark I per uns mesos, i mai es va tenir en compte la Z4 que es va avançar gairebé un any. Els doctors Mauchly i Eckert van fundar la companyia Universal Computer (Univac), i el seu primer producte va ser aquesta màquina. El primer client va ser l'Oficina del Cens dels Estats Units. 1953 Brainiac/Geniac (Brain Imitating Computer / Genius Almost-Automatic computer, Desenvolupat conjuntament per Edmund C. Berkeley i Oliver Gardfield, encara que els treballs van continuar en dos projectes separats i amb disputes per les patents). Van començar amb la Intel·ligència Artificial i el concepte ordinador personal. Aconseguint una màquina que jugava a les Dames (1958). Per introduir les dades, aquests equips usaven targetes perforades, que havien estat inventades en els anys de la revolució industrial (darreria del segle xviii) pel francès Joseph Marie Jacquard i perfeccionades pel nord-americà Herman Hollerith en 1890. 1954 - IBM 701 va ser la primera d'una llarga sèrie de computadores d'aquesta companyia, que després es convertiria en la número u, pel seu volum de vendes. IBM va continuar amb altres models, que incorporaven un mecanisme d'emmagatzematge massiu anomenat tambor magnètic, que amb els anys evolucionaria i es convertiria en el disc magnètic. 1955 - Zuse Z22. La primera computadora de Konrad Zuse aprofitant les vàlvules de buit.
|
Jaciments paleontològics
|
La Formació de Kaili és una formació estratigràfica que es va dipositar durant el Cambrià Inferior i Mitjà ( fa ~ 513-506.000.000 d'anys). La formació és d'aproximadament 200 metres de gruix i porta el nom de la ciutat de Kaili a la província de Guizhou, al sud-oest de la Xina. L'ambient de dipòsit de la formació Kaili no es coneix del tot, i hi ha dues hipòtesis per a la seva formació. Pot haver estat un ambient marí costaner amb nivells "normals" d'oxigenació; o pot haver estat un entorn d'aigües profundes més lluny de la riba, a la plataforma continental oberta; en aquesta configuració l'oxigen no estaria disponible per sota de les capes de la superfície del sediment dipositat. Les associacions fòssils traça en la formació suggereixen que estava per sota de la base d'ona i era raonablement ben oxigenada.La Formació de Kaili es subdivideix en tres zones de trilobits: Zona de Bathynotus holopygous–Ovatoryctocara granulata Zona d'Oryctocephalus indicus Zona d'Olenoides jialaoensis
|
Pedagogia
|
El Seminari de Pedagogia del Col·legi de Llicenciats de València fou un moviment de professionals de l'ensenyament (a pesar que en ell hi havia professionals d'altres sectors com la medicina per exemple), que, preocupats per la situació educativa que s'havia creat durant els anys de repressió franquista, va intentar albirar una via alternativa més democràtica a l'educació. Aquesta labor es realitzava de manera altruista i desinteressadament, i amb això pretenien introduir a Espanya la pedagogia moderna.Aquest Seminari de pedagogia tractava d'aconseguir una participació activa dels alumnes, es fomentava la llibertat d'expressió i la gestió democràtica a l'aula, es valorava el treball realitzat per l'alumne enfront de la capacitat innata, d'aquesta manera l'alumnat va passar a ser considerat com un ésser en desenvolupament la qual cosa suposava que no podia ni devia jutjar-se de forma taxativa i definitiva.
|
Ecologia
|
L' efecte matern es dona quan el fenotip d'un organisme és determinat no només per l'entorn i genotip propis, sinó també per l'entorn i genotip de la mare. En genètica, observem efectes materns quan un organisme mostra el fenotip que correspon al genotip de la mare, independentment del genotip propi, sovint a causa de ARN missatger o proteïnes que la mare ha subministrat a l'ou. L'efecte matern també pot venir donat per l'entorn maternal – independentment del genotip –, i pot influenciar la mida, el sexe o el comportament de la descendència. Els efectes materns poden conduir a fenotips que augmenten el fitness de la progènie, i en conseqüència ser adaptatius. A més, resulten una forma de plasticitat fenotípica, un concepte evolutiu rellevant. S'ha proposat que els efectes materns són importants per l'evolució de respostes adaptatives a la heterogeneicitat de l'entorn.
|
Dret
|
La doctrina dels actes propis, que en llatí és coneguda com a "venire contra factum propium non valet", proclama el principi general del dret que manté la inadmissibilitat d'actuar contra els propis actes. Constituïx un límit de l'exercici d'un dret subjectiu, d'una facultat o d'una potestat a conseqüència del principi de bona fe i particularment, de l'exigència d'observar, dintre del tràfic jurídic, un comportament conseqüent. L'antecedent de més antiguitat és una responsa d'Ulpià. En aquesta s'impedeix a un pare al·legar la nul·litat del testament de la seva filla morta en fundar la seva pretensió en la ineficàcia de l'emancipació quan, prèviament, ell mateix havia emancipat a la seva filla i li havia donat plena capacitat. A l'edat mitjana, Acursio i Bàrtolo de Sassoferrato van desenvolupar la teoria en el Corpus Iuris Civilis fonamentant la falta de legitimació activa del pare. La conseqüència bàsica és processal. Esdevé en la prohibició de poder al·legar judicialment el canvi de conducta.
|
Mitologia
|
La Teogonia (del grec Θεογονία: Theogonía, literalment «origen dels déus») és una obra poètica escrita per Hesíode, que és com un Gènesi de la mitologia grega. És discutit si ha de ser datada en el segle VII aC o en el segle VIII aC. L'obra narra l'origen del Cosmos i el llinatge dels déus de la mitologia grega, fins llavors propagada per mitjans orals. Escrita en primera persona, reflecteix l'afany d'Hesíode per «pensar» en el món segons categories essencials. És una de les obres clau de l'èpica grecollatina. La Teogonia va servir per a fonamentar el treball posterior d'Hesíode, més moralista i pensat com una guia practica per la vida diària, on explica la justificació divina del treball, dins un àmbit conceptual, on el diví és entès com el fonament de la realitat, però sols en la mesura que la seva presència i realitat es verifiquen cada dia en l'avenir del món. A diferència dels textos homèrics, la Teogonia és escrita per a ser llegida com una revelació feta a l'autor per les Muses del Mont Helicó, història que forma la primera part del text. Els relats de la Teogonia apareixen escrits en resposta a l'excessiva humanització dels déus de la tradició homèrica.
|
Ciència militar
|
La Unitat dels Fusellers de la Sitx (en ucraïnès: Січові Стрільці, Sitxovi Striltsi) fou una unitat regular de l'exèrcit de la República Popular d'Ucraïna que funcionà sota diverses formes organitzatives del 1917 al 1919.
|
Astronàutica
|
L'òrbita de Rosetta és un tipus d'òrbita complexa. Teòricament, un objecte que s'apropa a un forat negre amb una velocitat intermèdia (no prou lenta com per caure en espiral cap al forat i no prou ràpida com per escapar-hi) introduirà un patró d'òrbita complexa, limitada per una distància propera i llunyana al forat i traçant un patró oscil·lant. conegut com a hipotrocoide. En la mecànica quàntica, l'òrbita de Rosetta és una solució per a potencials esfèrics simètrics (excepte 1 / r).
|
Ciència militar
|
L'Art de la guerra o Els tretze capítols (Xinès tradicional: 孫子兵法, Xinès simplificat: 孙子兵法, pinyin: Sūnzi bīngfǎ, literalment: "Estratègia militar del Mestre Sun") és un llibre xinès clàssic que tracta sobre tàctiques i estratègies militars. És l'obra del pensador Sunzi (544 aC - 496 aC). Se suposa que va ser escrit i compilat cap a l'any 500 abans de la nostra era, a finals del Període de Primavera i Tardor o a principis del Període dels Regnes Combatents. És el tractat militar més antic que es coneix.El llibre és dividit en 13 capítols, cada un dels quals està dedicat a un aspecte de la guerra. Es coneix comunament com l'obra definitiva sobre estratègia militar i tàctica del seu temps. Ha estat el més famós i influent dels Set Clàssics Militars de la Xina. "Durant els últims dos mil anys segueix sent el tractat militar més important a Àsia, on fins i tot la gent del poble el coneixia pel seu nom." Va ser i segueix sent estudiat per tots aquells estrategs militars que han dirigit exèrcits i encara és sovint utilitzat avui dia perquè els seus ensenyaments poden ser aplicats en altres àrees més enllà dels conflictes armats. Existeixen diverses traduccions modernes de L’Art de la Guerra, les més recents de les quals són les publicades per Edicions de l’Abadia de Montserrat (2019, traducció del xinès al català per Seán Golden i Marisa Presas) i per José J. de Olañeta (2019, traducció de la versió francesa del s.XVIII al català per Esteve Serra).
|
Ciències polítiques
|
Llista d'especialitats del camp 59 (Ciències polítiques) de la Nomenclatura de la UNESCO:
|
Història
|
La dinastia justiniana és una poderosa família que va governar l'Imperi Romà d'Orient des de l'any 518 fins al 602. Va començar amb la pujada al tron de Justí I i acabà amb Maurici. En aquest període l'Imperi va arribar a assolir la seva màxima expansió durant els anys de govern de Justinià I.
|
Geologia
|
Una concreció és una acumulació seguida d'enduriment de substàncies transportades en dissolució per l'aigua i després abandonades en el si d'una roca. Les concrecions calcàries sobretot estan constituïdes per la calcita o l'aragonita, que són les dues formes cristal·lines que pot adoptar el carbonat de calci. Els seus exemples més comuns són les estalactites i estalagmites de les cavitats càrstiques. L'aigua saturada de calci que brolla de les fonts petrificants forma una capa calcària en la superfície dels objectes que mulla durant un temps prou prolongat. Els nuclis de sílex que es formen en el si de la creta no són sinó concrecions de sílice. També hi ha grànuls i nòduls de distints compostos de ferro, fòsfor, etc. En certes parts el fons dels oceans es troba esguitat de nòduls polimetàl·lics, particularment rics en manganès
|
Ciència-ficció
|
Els Premis Ictineu son premis literaris instaurats l'any 2009 per les Tertúlies Catalanes de Ciència-Ficció, Fantasia i Terror (Ter-Cat). Des de l'any 2012 es troben sota l'auspici de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia (SCCFF). Es concedeixen anualment a obres publicades l'any anterior, ja es tracti d'originals en català o de traduccions al català (inèdites).Els premis es decideixen en dues fases. En la primera, partint de la llista de totes les publicacions aparegudes l'any anterior, i per votació popular oberta als membres de la SCCFF, es decideix una llista de finalistes de cadascuna de les categories. En la segona fase, la votació es duu a terme de manera paral·lela entre un grup de jurat i una votació popular, essent escollit el guanyador per la suma de totes dues valoracions. El lliurament dels premis es fa a la tardor, dins del marc de la CatCon. Actualment hi ha sis categories: millor novel·la en català, millor novel·la traduïda al català, millor conte en català, millor conte traduït al català, millor il·lustració i millor antologia.
|
Objectes astronòmics
|
La radiació de Hawking és la radiació alliberada pels forats negres degut als efectes de la mecànica quàntica a la regió del seu horitzó d'esdeveniments. Rep el nom del físic Stephen Hawking, qui va plantejar la seva existència l'any 1974. També es coneix com a evaporació de forats negres perquè comporta la reducció de la massa i energia d'un forat negre en rotació. Així doncs, un forat negre que no acumuli matèria anirà perdent tota la seva massa i energia amb el pas del temps fins, finalment, dissipar-se. Hawking va predir que un forat negre de massa M emet radiació electromagnètica com un si fos un cos negre a temperatura: T = ℏ c 3 8 π k G M , {\displaystyle T={\frac {\hbar \,c^{3}}{8\pi k\,GM}},} on ℏ {\displaystyle \hbar } és la constant de Dirac, G és la constant de la gravitació, k és la constant de Stefan-Boltzmann, i c és la velocitat de la llum. És a dir, un forat negre emet a una temperatura inversament proporcional a la seva massa. La radiació de Hawking encara no ha estat mai observada experimentalment. Si mai es descobreix, serà la primera prova experimental d'un efecte que combini la gravetat i la mecànica quàntica. D'un forat negre res no en pot escapar, ni tan sols la llum. Tanmateix, els efectes quàntics permeten que un forat negre perdi energia (i, per tant massa, d'acord amb la relació E = mc²) lentament. El càlcul de Hawking es basa en l'aplicació de l'anomenada teoria quàntica de camps en espais corbats i permet de tenir una visió aproximada del fenomen basant-se en arguments qualitatius. Segons la mecànica quàntica l'espai buit no és realment buit, sinó que contínuament s'hi creen parelles d'electró-positró o de fotó-fotó, l'un amb càrrega positiva i l'altre amb negativa. Es diu que són parelles de partícules virtuals: en condicions normals, la partícula de càrrega negativa no es pot propagar i s'aniquila gairebé instantàniament amb la companya de càrrega positiva (el temps que triguen a aniquilar-se es dedueix del principi d'incertesa de Heisenberg). Ara bé, si aquest mateix procés s'esdevé a prop de l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre (però fora del forat negre), pot ser que la partícula de càrrega negativa caigui a l'interior del forat negre. L'espaitemps a l'interior del forat negre permet la propagació de la partícula de càrrega negativa i, per tant, la parella virtual esdevé real i el seu company de càrrega positiva pot anar-se'n cap a l'exterior del forat negre. El conjunt de partícules reals creades mitjançant aquest mecanisme esdevé la radiació de Hawking emesa. En principi, tots els forats negres emeten radiació. Ara bé, per a un forat negre d'una massa solar la temperatura d'emissió serà extraordinàriament petita, de l'ordre d'uns 60 nK (nanokelvins) (i per tant molt inferior a la temperatura del fons de radiació de microones, que és d'uns 3K). Per tant, la radiació emesa pels forats negres d'origen estel·lar esdevé del tot inobservable. En canvi, un forat negre primitiu, molt més petit, emetrà a una temperatura molt més elevada, que pot arribar a ser d'uns 1012 K; el límit estaria en un forat negre d'una massa equivalent a la de Mercuri, el qual radiaria a la mateixa temperatura que el fons de radiació de microones. Com ja s'ha esmentat, l'emissió de radiació per part d'un forat negre comporta la pèrdua d'energia i, per tant de massa d'aquest forat negre, d'acord amb la famosa relació d'Einstein E = mc². Per tant, els forats negres s'evaporen amb el temps. Per a un forat negre estel·lar aquest efecte és totalment ridícul i negligible. En canvi, els forats negres primitius s'evaporen molt més ràpidament, i, de fet, el seu temps d'evaporació total podria ser de l'ordre de l'edat de l'univers. Com que la temperatura de la radiació de Hawking és inversament proporcional a la massa del forat negre, els darrers estadis de l'evaporació d'un forat negre seran especialment intensos, emetent partícules de gran energia. La radiació de Hawking dona un sentit totalment físic a la termodinàmica de forats negres.
|
Sociologia
|
La rutinització és, en sociologia, un procés a través del qual els individus interioritzen determinats comportaments o conductes que esdevenen una pauta normativitzada. Aquest procés permet simplificar la complexitat de l'entorn, així com economitzar els esforços en accions quotidianes per tal d'utilitzar-los en situacions noves i problemàtiques. Des d'un vessant antropològic, la rutinització és un recurs adaptatiu que permet minimitzar la complexitat de l'entorn en donar una sensació d'ordre i simplificar-ne la comprensió dels fets i la presa de decisions. La rutina es genera quan es transformen interpretacions i conductes freqüents en hàbits quotidians, sobretot si són satisfactòries i eficaces per al conjunt de la societat. En interioritzar mentalment tot allò que li és quotidià o familiar, l'individu regula el seu comportament d'acord amb les seves pròpies experiències. En aquest sentit, en el decurs de la seva vida, l'individu fa un procés de rutinització en integrar noves experiències en accions quotidianes. Tanmateix, aquestes accions quotidianes obeeixen a unes normes i regles col·lectives, reconegudes i acceptades per la societat. Tot aquest procés, doncs, és el que dona significació a l'homogeneïtat de les conductes i dels comportaments socials. Ser 'rutinari' és un tret del sentit comú i forma part de la majoria de les conductes quotidianes, unes conductes que Max Weber considera com accions tradicionals de comportament governades per una "racionalitat satisfaent”. És per aquesta raó que diferents enfocaments sociològics com l'interaccionisme simbòlic, la sociologia fenomenològica, l'etnometodologia o les teories de l'estructuració situen la rutinització com un dels fonaments de la vida social. Des del moment en què la vida col·lectiva es constitueix bàsicament d'experiències rutinàries, aquestes passen a ser regulades en concordança amb les normes i valors culturals en les quals es desenvolupen. Quan aquestes experiències esdevenen quotidianes, són percebudes com a 'inqüestionables'. Segons Anthony Giddens la rutinització dona seguretat psicològica i permet el funcionament de l'individu en l'entorn social. En aquest sentit, es tendeix a pensar que la societat es comportarà amb els individus de la mateixa manera que els individus es comporten vers ella. En conseqüència, la rutinització de l'experiència suposa la creació d'unes pautes de comportament i, alhora, l'aparició d'unes expectatives sobre el comportament dels altres. En definitiva, tot aquest seguit de circumstàncies que converteixen la rutinització en el que és, facilita la previsió de les accions alienes i l'adequació de les expectatives de cada individu, propiciant la institucionalització, la normativització i la ritualització dels comportaments de conducta, i dels rols en general, representant un dels principals suports de l'ordre social.
|
Cultura popular
|
Cadborosaurus willsi, conegut familiarment com a "Caddy", és el nom donat a un serpent marí que suposadament viu a la costa del Pacífic de Nord-amèrica. El seu nom ve de Cadboro Bay a Victoria (Colúmbia Britànica), i del mot grec sauros, que vol dir sargantana o rèptil. S'assembla en aspecte i comportament a diversos monstres aquàtics com l'Ogopogo o el monstre del llac Ness.
|
Informàtica
|
Wintel és un terme col·loquial que fa referència als PC basats en el sistema operatiu Windows de Microsoft i en algun microprocessador de la marca Intel, principalment els models amb arquitectura x86 a partir dels quals, Intel ha creat un estàndard en el desenvolupament dels PC.
|
Jocs
|
Hanafuda (花札) ("joc de les flors") és un tradicional joc de taula de cartes japonès de fer parelles, que va ser inventat a mitjans del segle xvi. Té 48 cartes que s'agrupen en dotze sèries de quatre cartes; cada sèrie es distingeix per la representació d'una espècie de flor diferent. Al Japó, les dues baralles populars són: el hanafuda i l'utagaruta ("el joc dels cent poetes").
|
Geografia
|
El Puig de la Cometa, o de la Cometa d'Espanya és una muntanya de 2.763 m d'altitud situada al Massís del Carlit, concretament al límit entre l'Alta Cerdanya, i el Sabartès, al País de Foix, del Llenguadoc (Occitània) al nord, concretament entre els termes comunals d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, i Orlun. Està situat a l'extrem nord del terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes i al sud-oest del d'Orlun. És a prop al sud-oest del Puig de la Portella Gran Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC
|
Dret
|
Ledat núbil és l'edat mínima en què es permet a una persona contraure matrimoni, ja sigui per dret propi o amb subjecció a les formes parentals o d'altres tipus de consentiment. L'edat i altres requisits varien segons els països, però en general s'ha fixat en 18 anys, encara que la majoria de les jurisdiccions permeten el matrimoni a edats lleugerament més joves amb l'aprovació parental o judicial o en cas d'embaràs. L'edat per a contreure matrimoni no s'ha de confondre amb la majoria d'edat o l'edat de consentiment sexual, o l'edat del primer matrimoni real en una societat en particular. 55 països són parts en la Convenció sobre el consentiment per al matrimoni, l'edat mínima per contraure matrimoni i registre dels matrimonis, que requereix a aquests països fixar una edat mínima per contraure matrimoni en la legislació, reemplaçant així les lleis consuetudinàries, religioses i tribals. Quan l'edat mínima per contraure matrimoni d'una llei d'una comunitat religiosa és inferior a la llei de l'estat, la llei estatal preval. No obstant això, algunes comunitats religioses no accepten la supremacia de la llei de l'estat en aquest sentit.
|
Robòtica
|
Un vehicle aeri no tripulat (per les seves sigles VANT o, en angès UAV) o dron, és un tipus d'aeronau, reutilitzable i sense persones a bord, dissenyat per a complir tasques de caràcter civil o militar controlat per un humà a distància o amb un cert grau d'autonomia. N'hi ha molts tipus, formes i tenen un gran ventall d'aplicacions, però tradicionalment s'han usat en tasques repetitives, de transport o de treball en entorns bruts o perillosos on els humans no podrien fer la feina amb seguretat.Els UAV són la versió aèria dels vehicles terrestres no tripulats o UGV's, (unmanned ground vehicle), i dels vehicles marins o submarins no tripulats, USV's (unmanned surface vehicle) i UUV's (unmanned underwater vehicle), respectivament. L'any 2011 les despeses globals en UAV's eren de 5.900 M$ l'any, xifra que creix a bon ritme. Segons l'estudi de l'empresa consultora Teal Group s'espera que aquesta xifra es dobli durant aquesta dècada.
|
Dret
|
El referèndum d'independència es va dur a terme a Bougainville entre el 23 de novembre i 7 de desembre de 2019, i els resultats s'anunciaran al voltant del 20 desembre. La votació és el resultat d'un acord entre el govern de Papua Nova Guinea i el govern autonòmic de Bougainville . La votació no és vinculant i el Govern de Papua Nova Guinea té l'última opinió sobre què passa de Bougainville en cas que els electors optin per la independència.
|
Estris
|
Les caixes de cartró són caixes prefabricades industrialment, que s'utilitzen principalment per a l'envasat de béns i materials i també es poden reciclar. Els especialistes en la indústria poques vegades utilitzen el terme cartró perquè no denota un material específic. El terme cartró pot referir-se a una gran varietat de materials tipus paper gruixut, incloent-hi l'estoc de targetes, el cartró corrugat, o el cartró. El significat del terme pot dependre de la configuració local, els continguts, la construcció i l'elecció personal.
|
Ràdio
|
Ama Rosa va ser un serial radiofònic transmès diàriament a les cinc de la tarda per la Cadena SER i estrenat el 1959, amb guions de Guillermo Sautier Casaseca.
|
Ciències polítiques
|
Nazanin Armanian (en persa: نازنین ارمنیان) (Xiraz, 21 de gener de 1961) és una escriptora i politòloga iraniana, exiliada a Espanya des de l'any 1983.Es va llicenciar en Ciències polítiques per la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), on del 2009 al 2013 va ser professora de Ciències Polítiques. Del 2007 al 2012 va ser també professora de qüestions islàmiques de cursos complementaris de la Universitat de Barcelona. El 2015 imparteix l'assignatura de Relacions Internacionals a la UNED. També és traductora jurada de persa al castellà. La seva àrea de recerca és el món islàmic, l'islam polític, la geopolítica d'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica i els drets de les dones. En els seus articles, llibres i conferències desmitifica la situació de les dones al món àrab-musulmà i denuncia l'augment del fonamentalisme en totes les religions. Per exemple, recalca que el 1964, Iran, al costat de França, eren els dos únics països del món que comptaven amb una dona ministra. Fins a 1978 les dones de l'Iran tenien més drets que les espanyoles, però des de la revolució islàmica els seus drets han anat retallant-se, recorda Armanian, especialment crítica amb la involució de l'Iran, país del qual es va exiliar tot just amb 20 anys, quan el país va caure en mans dels aiatol·làs que van reemplaçar el govern del xa. Va començar a escriure als 27 anys i va publicar el seu primer llibre als 32. Col·labora en diversos mitjans de comunicació espanyols amb anàlisis polítiques. Manté una columna setmanal en el seu blog Punto y Seguido al diari Público.
|
Estris
|
Un estri o utensili és un objecte, típicament d'ús manual, habitual a casa o a la feina, que fa servei per a les necessitats o activitats de les persones. Els estris destinats a manufacturar coses també reben el nom d'eina, aïna o ferramenta i atifell. Alguns animals utilitzen estris dins les seves tasques alimentàries habituals.
|
Robòtica
|
Transformers: The Last Knight és una pel·lícula estatunidenca de ciència-ficció i acció de 2017 de la franquícia Transformers. És la cinquena pel·lícula en la saga de pel·lícules en imatge real dels Transformers i una seqüela d'Age of Extinction (2014). Com les seues predecessores, la pel·lícula està dirigida per Michael Bay i en aquesta ocasió compta amb Mark Wahlberg reprenent el seu paper d'Age of Extinction, mentre que Josh Duhamel, John Turturro, i Glenn Morshower reprenen els seus papers dels primers tres films. Laura Haddock, Isabela Moner, Jerrod Carmichael, Santiago Cabrera, i Anthony Hopkins s'uneixen al repartiment en aquesta entrega. Els Transformers que tornen a aparéixer en la pel·lícula són Optimus Prime, Bumblebee, Hound, Drift, Crosshairs, Wheelie, Megatron (abandonant la seua identitat Galvatron d'Age of Extinction), i Barricade. Es va preestrenar a l'Odeon Leicester Square de Londres el 18 de juny de 2017, i es va estrenar als cinemes dels Estats Units el 21 de juny de 2017, gràcies a Paramount Pictures.
|
Agricultura
|
L'arna dors de diamant o tinya de la col (Plutella xylostella) és una espècie de lepidòpter de la família Plutellidae veritablement cosmopolita i és l'única de tot l'ordre Lepidoptera amb una distribució contínua i global. S'ha convertit en l'insecte plaga més destructiu de collites de plantes alimentàries de la família de les brassicàcies, com ara la colza (Brassica napus) i diferents varietats de cols (Brassica oleracea), com les cols de cabdell (B. oleracea var. capitata) i floricol (B. oleracea var. botrytis). A més és molt difícil de controlar a causa que ha desenvolupat resistència a nombrosos insecticides. De fet és la primera espècie en desenvolupar resistència al diclorodifeniltricloroetano (DDT), durant la dècada de 1950, i enfront de les toxines de Bacillus thuringiensis (toxines Bt), durant la dècada dels 90.
|
Geografia
|
El Záruby és una muntanya de 768 metres, la més alta de la serralada de Petits Carpats, prop de la ciutat de Smolenice, a Eslovàquia.
|
Antropologia
|
Primer contacte és un terme usat per referir-se a la primera trobada entre dues cultures que desconeixen la seva existència mútua. L'exemple més conegut és la trobada entre els espanyols i els arawaks, que bé pot expandir-se cap al primer contacte entre Europa en general i l'Amèrica precolombina en general. Aquest tipus de contacte és descrit sovint per un o dos grups com "descobriment", sobretot per la societat més desenvolupada tecnològicament. A més, és la societat tecnològicament més complexa la que és capaç de viatjar a una nova regió geogràfica per descobrir i fer contacte amb la societat més aïllada i menys desenvolupada tecnològicament, el que porta a aquest marc de referència. No obstant això, alguns s'oposen a l'aplicació d'aquesta paraula als éssers humans, pel que en general es prefereix "primer contacte". L'ús del terme "descobriment" tendeix a ocórrer més en referència a geografia de les cultures; per a un exemple d'un debat descobriment comú, vegeu Descobriment d'Amèrica. El registre històric indica que quan una cultura és molt més avançada tecnològicament que l'altre, aquest costat es veurà afavorit per la naturalesa disruptiva de conflictes, sovint amb conseqüències nefastes per a l'altra societat. La introducció de malalties també pot tenir un paper, i ha treballat en benefici d'ambdues societats, la més avançada tecnològicament i la que menys; per exemple, de manera negativa per a les civilitzacions indígenes americanes i de forma positiva per als africans i altres.El resultat posterior a un primer contacte pot ser la pau o la guerra, depenent entre altres coses del context intern de cada participant en el seu moment i del seu desenvolupament tecnològic comparat. El contacte amb una cultura desconeguda exerceix un alt impacte en les cultures involucrades, per la producció cultural de l'altra cultura, generalment diferent, i també per la necessitat d'incorporar-ne tot el coneixement relatiu dins de la cultura pròpia. La ficció referida al tema és un lloc comú de la ciència-ficció i la fantasia. La ciència-ficció sol abordar el tema des de la perspectiva d'un hipotètic primer contacte entre la humanitat i alguna espècie extraterrestre.
|
Art
|
documenta 1 és la primera de les exposicions documenta que tenen lloc a Kassel, Alemanya. La primera documenta va ser organitzada pel pintor i educador Arnold Bode i va durar del 16 de juliol fins al 18 de setembre de 1955. Amb 130.000 visitants, va ser la primera gran exposició d'art modern que va tenir lloc després de la Segona Guerra Mundial.
|
Periodisme
|
El periodisme ciutadà o periodisme de carrer és el procés de recerca, elaboració d'informes, anàlisi i difusió de notícies i informació de manera activa i essencial per part de la ciutadania, com a forma alternativa i activista de recollir notícies i informes fora de les grans institucions del periodisme professional, pagat pels (i sotmès als) grans poders econòmics i polítics. És a dir, l'ús de les eines de la premsa per a que la ciutadania s'informi mútuamentL'objectiu és que la ciutadania pugui estar informada sobre la realitat que l'envolta sense necessitat de recórrer als mitjans de comunicació tradicionals amb biaix informatiu mercantilista. No es tracta tant de substituir el periodisme tradicional sino de complementar-lo, i especialment evitar que els medis mercantilistes controlin la informació en exclusivitat.El periodisme ciutadà no s'ha de confondre amb el periodisme cívic, que es realitza únicament per periodistes professionals, ni amb el periodisme col·laboratiu, que implica el treball conjunt de periodistes professionals i no professionals.
|
Telecomunicacions
|
Domoticz és una plataforma o entorn de programari lliure i de codi obert amb l'objectiu d'implementar un sistema de control domèstic d'internet de les coses. Domoticz es pot emprar en sistemes Raspberry Pi, Windows, Linux, Mac OS X i sistemes encrustats (embedded).
|
Ecologia
|
bou dels Heck Un tàxon reconstruït o recreat és una forma de selecció artificial per la cria selectiva deliberada d'animals domèstics, en un intent d'aconseguir una raça animal amb un fenotip que s'assembli a un avantpassat de tipus salvatge, generalment extingit. No s'ha de confondre la cria amb la desdomesticació. Cal tenir en compte que una raça reproductora pot ser molt similar al tipus salvatge extingit en fenotips, nínxols ecològics i, fins a cert punt, en genètica, però el patrimoni gènic d'aquest tipus salvatge era diferent abans de la seva extinció. Fins i tot l'autenticitat superficial d'un animal de cria depèn del cep en particular utilitzat per criar el nou llinatge. Com a resultat d'això, algunes races, com el bou dels Heck, són, en el millor dels casos, un aspecte imprecís dels extingits urs de tipus salvatge, segons la literatura.
|
Administració
|
El bisbat de Huehuetenango (castellà: Diócesis de Huehuetenango; llatí: Dioecesis Gerontopolitana) és una seu de l'Església catòlica a Guatemala, sufragània de l'arquebisbat de Los Altos Quetzaltenango-Totonicapán. Al 2016 tenia 922.900 batejats d'un total de 1.265.000 habitants. Actualment està regida pel bisbe cardenal Álvaro Leonel Ramazzini Imeri.
|
Psicologia
|
El concepte de la postpublicitat neix amb la necessitat de conceptualitzar un procés de canvi en el món de la publicitat. La postpublicitat no és la degeneració d'un terme com la publicitat si no una etapa evolutiva d'aquest. El terme publicitat combrega amb moltes idees encara vigents, de fet la idiosincràsia de l'activitat publicitaria és la persuasió del consumidor amb l'ajuda dels mitjans de comunicació, per tant l'essència i la raó de ser segueix existint.La publicitat evoluciona paral·lelament als mitjans i a la societat, però la comunicació ha canviat i és un fet remarcable, ja que feia molt de temps que no ho feia, ens remontariem a la impremta de Johannes Gutenberg a mitjans del segle xv, que significà el poder de difusió de la informació en una escala abans inconcebible. Així doncs, la publicitat s'enfrontarà a un repte que abans mai s'havia trobat i per tal de fer front a aquest canvi haurà de lluitar amb si mateixa, per tal de trencar tòpics y barreres que hi estan associats. Un dels més clars exemples són les xarxes socials, la gent es comunica globalment a través de les webs 2.0 i Internet és un sortidor gratuït d'informació. Per tant, el sistema està canviant, les normes no són les mateixes i la comunicació sembla estar girant 360°, la publicitat tal com ha sigut entesa fins ara ha quedat enrere, ara apareix la postpublicitat, un terreny insegur, però ple de possibilitats i oportunitats de superació.
|
Aeronàutica
|
Una bomba antipista és un sistema d'atac a terra que inclou bombes o minibombes dissenyades per inutilitzar la superfície de les pistes d'un aeroport o aeròdrom amb intenció que no puguin ser utilitzades per a operacions de vol. Un dels primers sistemes antipista va ser la bomba penetradora francesa Matra Durandal, de 450 lb amb impulsor coet i capçal explosiu de 330 lb. Un altre, ja retirat de servei, fou el JP233, un sistema de llançament de submunicions amb el que l'avió podia realitzar una passada sobre la pista objectiu i alliberar una barreja de submuncions penetradores i antipersonal per destruir la pista i a més impedir els treballs de reparació.
|
Agricultura
|
La Fàbrica Trepat és una fàbrica de maquinària agrícola amb seu a Tàrrega (Urgell) que tingué el seu moment d'esplendor des del primer terç del segle XX fins a mitjans de la dècada del 1960. Fou un dels protagonistes de la mecanització de les feines del camp a Catalunya i Espanya durant part del segle xx, convertí Tàrrega en un pol d'atracció de treballadors. La conservació fins a l'actualitat de l'antiga maquinària, les naus i la documentació, la converteixen en un cas d'estudi singular, motiu pel qual tot el complex s'ha convertit actualment en un museu de la mecanització agrària. L'edifici és una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
|
Estris
|
Els clemàstecs (clemascles, clemasques, clemalles, clemalls, clemastres, calamàstecs, calamastres, cremallers o cremalls, entre d'altres) són cadenes que es pengen a la llar de foc per suspendre olles o calderes damunt de les brases. Abans de la creació de la cuina de fogó, eren molt emprades per cuinar a les terres fredes i de muntanya.Els clemàstecs eren fets de ferro forjat, amb baules amples i un sistema de ganxos que permetia de pujar o baixar les olles i així regular-ne la proximitat al foc. Es penjaven d'una estaca de ferro dins de la xemeneia al moment de construir la casa i es fixaven amb un rebló. Es consideraven com una part essencial de la llar i era molt mal vist despenjar-los. A més a més de coure el menjar de les persones, servien per a fer calderades de menjar per al bestiar i per escalfar aigua per a altres usos.La mida dels clemàstecs també indicava la importància de la casa: si només s'hi podia penjar una olla, significava que la casa era pobra i hi havia poc per coure, i en aquest cas parlem de "cremalla"; si se'n podien penjar dos o tres, representava que la casa gaudia de més abundància. A més a més, a algunes cases importants els clemàstecs eren ornamentats amb treballs de forja que servien per distingir-los encara més. Un dels cremalls més importants que es coneixen tenen 5 ganxos, en una estructura quadrada, amb un en cada extrem, i un altre al mig. Pertanyien a casa Montardit de Peramea (Pallars Sobirà), i els seus propietaris se'ls van vendre per les dificultats econòmiques de la postguerra. Segons sembla, l'estructura aguantava recta sense desnivellar-se pel pes, tot i tenir penjada una olla en un extrem. Estaven ricament treballats en forja i eren un element imprescindible en una gran i ampla xemeneia d'una casa molt puixant.
|
Telecomunicacions
|
NTSC (National Television System Committee) és el primer sistema de transmissió del senyal de televisió desenvolupat als Estats Units als anys 1940, i implantat el 1953, i que s'empra actualment a gran part d'Amèrica i el Japó. Un derivat del NTSC és el sistema PAL que es fa servir a Europa i a alguns països d'Amèrica del Sud, com són l'Argentina, l'Uruguai i el Brasil. Tots els països que usen NTSC es troben, actualment, en procés de conversió o ja s'han convertit a l'estàndard ATSC, o a DVB, ISDB o DTMB.
|
Matemàtiques
|
La corba mongeta és una corba algebraica plana del gènere zero. Té una singularitat a l'origen, un punt triple ordinari. La corba mongeta és una corba plana quàrtica definida per l'equació: x 4 + x 2 y 2 + y 4 = x ( x 2 + y 2 ) {\displaystyle x^{4}+x^{2}y^{2}+y^{4}=x(x^{2}+y^{2})\,}
|
Ecologia
|
El tecnocentrisme és un terme que denota un sistema de valors que se centra en la tecnologia i la seva capacitat de controlar i protegir el medi ambient. Els tecnocèntrics tenen una fe absoluta en la tecnologia i la indústria i creuen fermament que els éssers humans tenen el control sobre la natura. Tot i que els tecnocèntrics poden acceptar que hi ha problemes ambientals, que no els veuen com a problemes de ser resolts per una reducció en la indústria. Més aviat, els problemes ambientals són vistos com a problemes que cal resoldre mitjançant la ciència i la tecnologia. També creuen en la investigació científica. De fet, els tecnocèntrics veuren el camí que cal seguir els països desenvolupats i els països en desenvolupament, i les solucions als problemes ambientals, com a la mentida en el progrés científic i tecnològic (de vegades referides com a sostenibilitat emprenedora).El tecnocentrisme sovint contrasta amb l'ecocentrisme. Els ecocèntrics, inclosos els ecologistes profunds, veuen a si mateixos com a subjectes a la natura, en lloc del control d'aquesta. Els falta la fe en la tecnologia moderna i la burocràcia se li atribueix. Els ecocèntrics argumentaran que el món natural ha de ser respectat pels seus processos i productes, i que la tecnologia de baix impacte i l'autosuficiència és més desitjable que el control tecnològic de la natura.El tecnocentrisme també es pot referir a una visió del món que gira al voltant de la tecnologia. Molts nens d'avui podrien ser considerats com a tecnocèntrics, ja que aquesta és la forma en què moltes vegades aprenen informació nova i interaccionar amb el món.
|
Pseudociència
|
La memòria de l'aigua és la suposada capacitat de l'aigua de retenir una «memòria» de les substàncies que prèviament s'hi han dissolt. La memòria de l'aigua és un dels fonaments de l'homeopatia, però no hi ha evidència científica que doni suport a l'existència d'aquesta propietat de l'aigua. El sacsejament de l'aigua a cada estadi de la sèrie de dilucions es diu que és necessari perquè aquest efecte ocorri. El concepte de memòria de l'aigua va ser proposat per Jacques Benveniste (1935-2004) per tal d'explicar els poders terapèutics dels remeis de l'homeopatia, que es preparen amb solucions tan diluïdes que fins i tot ni una molècula de la substància original roman en la majoria de les preparacions. Benveniste va publicar, l'any 1988, uns experiments sobre la memòria de l'aigua en la revista científica Nature però precedit per una editorial de la revista demanant precaució sobre aquest tema. La mateixa revista Nature en el número següent publicà un altre article sobre les altes dilucions i la impossibilitat de l'existència de la memòria de l'aigua.Mentre que alguns estudis, incloent-hi el de Benveniste, han informat d'aquest efecte, les repeticions amb el sistema de doble cec han fallat en reproduir aquest resultat i per tant la memòria de l'aigua és un concepte actualment no acceptat per la comunitat científica, i per tant la memòria de l'aigua es considera com pseudociència. L'aigua líquida no manté xarxes ordenades de molècules més enllà d'una petita fracció de nanosegons. El debat científic continuà en números posteriors de la revista Nature. El premi Nobel de Medicina Brian Josephson, que d'altra banda estava obert a donar crèdit a certes propostes paranormals, donà suport a les teories de Benveniste. Benviste va arribar a publicar l'any 1997 un estudi en el qual va assegurar que els efectes de la memòria de l'aigua es podien transmetre mitjançant les línies telefòniques (fins i tot les transatlàntiques). Aquest experiment va ser repetit per les forces armades dels Estats Units però sense resultat positiu. L'any 2005 es van publicar recerques sobre la dinàmica de la xarxa de l'enllaç d'hidrogen de l'aigua que mostraven que «l'aigua líquida essencialment perd la memòria de correlacions persistents en la seva estructura» dins de 50 milionèsimes de nanosegon. El problema queda manifest quan es veu que hi ha savis que s'allunyen del mètode científic per poder seguir millor les seves creences.
|
Informàtica
|
Foreshadow és el nom d'un problema de seguretat causat pel maquinari d'alguns sistemes informàtics descobert a principis de 2018 i fet públic l'agost del mateix any.
|
Humor
|
Sin noticias de Gurb és una novel·la de l'escriptor català Eduardo Mendoza l'any 1991. La novel·la ha estat traduïda a l'anglès, francès, alemany, italià, danès, polonès, gallec, romanès, búlgar i esperanto. Segons la nota de l'autor que precedeix la reedició de la novel·la el 1999, "Sin noticias de Gurb es quizás el libro mío que más se ha vendido". Va ser publicada per entregues en el diari El País.En aquest llibre es relata la recerca d'un extraterrestre, anomenat Gurb, el qual ha desaparegut misteriosament després d'adoptar l'aparença de Marta Sánchez, a la ciutat de Barcelona, poc abans de les Olimpíades. El narrador no és en Gurb, sinó un altre extraterrestre que surt a trobar-lo convertit en el comte-duc d'Olivares. Així i tot, la seva aparença va canviant mentre dura la trama, i el seu diari constitueix la guia de la narració. El protagonista comença la història amb unes idees i objectius que van canviant a la vegada que ell canvia per adaptar-se a la forma de vida del planeta Terra. El relat es basa en la sàtira i la paradoxa. L'autor converteix la ciutat absurda i quotidiana en l'escenari d'una carnavalada que mostra una caricatura de l'ésser humà urbà i consumista actual i revela l'acerada consciència artística de l'escriptor.
|
Enginyeria
|
La romana (el lat. [Statera] romana) és un instrument de mesura que serveix per a pesar, compost d'una palanca de braços molt desiguals, amb la llengüeta sobre el punt de suport. El cos que s'ha de pesar es col·loca en l'extrem del braç menor, i s'equilibra amb un piló, pesal o pes constant que es fa córrer sobre el braç major, on hi ha traçada l'escala dels pesos. Les romanes s'usen de temps molt llunyans, encara que el seu nom suggereix que la seva forma definitiva, així com la seva utilització, correspon als temps de la Roma Antiga. De llavors ençà s'ha seguit utilitzant en la seva forma més simple i arcaica així com en altres formes més elaborades. L'aparició de la balança i la bàscula mecàniques i, posteriorment, electròniques, han arraconat l'ús de la romana a ambients rurals poc desenvolupats.
|
Geografia
|
Băicoi (pronunciació en romanès: [bəjˈkoj]) és una ciutat del comtat de Prahova, Romania, a prop del 45è paral·lel. La ciutat administra cinc localitats: Dâmbu, Liliești, Schela, Tufeni i Țintea. Amb el pas del temps, aquests s’han convertit en barris de la ciutat. Bӑicoi es troba a la regió històrica de Muntènia. Es troba al centre del comtat i té una extensió de 17 km en la seva amplitud. La ciutat és travessada pel seu costat sud-oest per la carretera nacional DN1, que la connecta amb la seu del comtat, Ploiești, 18,7 km al sud-est i Brașov, 95,3 km cap al nord. Bӑicoi es troba a prop de Florești, una parada de tren entre Ploiești i Câmpina. Segons el cens del 2011, la població de Băicoi és de 17.981 habitants, per sota del cens anterior del 2002, quan es van registrar 20.020 habitants. La majoria dels habitants són romanesos (95,48%). Per al 4,15% de la població, no es coneix l’ètnia. Des del punt de vista confessional, la majoria dels habitants són ortodoxos (93,37%). Per al 4,34% de la població, no se'n coneix l'afiliació confessional.
|
Arqueologia
|
L'anomenat Tresor de Torredonjimeno es va trobar l'any 1926, fortuïtament, a la finca Majanos de Marañón de Torredonjimeno, a la província de Jaén. Una part del tresor actualment es conserva a la seu Barcelonina del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
|
Sociologia
|
El Pla Andinia és una teoria conspirativa sobre un possible pla sionista, que fou divulgada en l'any 1971 pel professor d'economia de la Universitat de Buenos Aires, Walter Beveraggi Allende, en aquesta teoria s'actualitzen i es recuperen les acusacions antisemites dels protocols dels savis de Sió. Quatre anys més tard de la publicació del Pla Andinia, va tenir lloc el cop d'estat de la junta militar dirigida pel general argentí Jorge Rafael Videla.
|
Esoterisme
|
Els carbonaris foren els membres d'una societat secreta italiana fundada a Nàpols durant els primers anys del segle xix sobre valors patriòtics i liberals.
|
Geografia
|
Topoloveni (pronunciació en romanès: [topoloˈvenʲ]) és una ciutat del comtat d'Argeș, Romania, a tocar del riu Cârcinov. La ciutat administra quatre pobles: Boțârcani, Crintești, Gorănești i Țigănești. Es troba a la regió històrica de Muntènia. El document més antic en què s'esmenta Topoloveni data del 19 de juny de 1421, durant el govern de Radu II Chelul. El seu nom deriva d'una paraula eslava, topol, que significa "àlber".Segons el cens del 2011, el 96,66% de la població es declarava romanesa, el 2,9% no declarava la seva ètnia i el 0,43% es declarava d’un altre grup ètnic.Entre els fills il·lustres de la ciutat hi ha: Dan Ghica-Radu Ion Mihalache
|
Informàtica
|
Un sistema operatiu de xarxa, també anomenat NOS (de l'anglès, Network Operating System), és un programari que permet la interconnexió d'ordinadors per poder accedir als serveis i recursos, programari i maquinari, creant xarxes de computadores. Igual que un equip no pot treballar sense un sistema operatiu, una xarxa d'equips no pot funcionar sense un sistema operatiu de xarxa. Consisteix en un programari que possibilita la comunicació d'un sistema informàtic amb altres equips en l'àmbit d'una xarxa.
|
Art
|
Santes mestresses de casa, espècie en extinció, o també Santes mestresses de casa, és una obra escultòrica serial de l'artista multidisciplinar Karol Bergeret.L'obra es configura sobre una sèrie d'escultures il·luminades, confeccionades a partir de velles fustes de planxar trobades al carrer, reciclades i folrades amb teixits antics, cortines, folre de matalàs o altres materials recollits a les escombraries. Les peces de l'obra integren collages d'objectes domèstics com ara: minipimers, plomalls, escumadores, cintes de costura, bastidors de brodar, puntetes o, fins i tot, neveres. Cada una de les escultures està presidida per la fotografia d'una dona en forma d'emprenta de planxa i cada una d'elles mostra una al·legoria o oració que l'artista col·loca en un cartell a manera de declaració d'intencions.El 7 de març de 2008, i fins al 15 de març del mateix any, l'obra es va mostrar per primer cop. Diverses peces es van instal·lar a diferents llocs del barri del Raval de Barcelona, proposant un recorregut singular a través de múltiples espais: des d'una perruqueria fins a una botiga de joies de ganxet. Les peces exposades van ser La limpiadora, La electrodoméstica, La lavandera, La camarera, La costurera, La nodriza i La proveedora entre altres. Mitjançant "Santes mestresses de casa, espècie en extinció" Bergeret perseguia homenatjar les mestresses de casa. L'artista assegurà que el seu era «un homenatge a les dones a les quals els va tocar viure una època en què el seu valor en la societat estava basat en exercir aquesta professió (la de mestresses de casa) sense cobrar i sense tenir vacances». Amb tot, Bergeret puntualitza que la figura femenina de la mestressa de casa, va ser tan important en el passat, com obsoleta avui en dia.
|
Cultura popular
|
La ciberocupació en ciberseguretat és la pràctica abusiva consistent a registrar o fer servir un domini amb l'objectiu d'obtenir-ne un profit material o moral en revendre'l a una empresa o a una persona interessada, o bé, en utilitzar un nom un xic diferent per desviar el trànsit web a un web de la competència o de qualsevol altra índole.És un neologisme fet per analogia amb l'ocupa (popularment okupa), «persona que ocupa il·legalment un habitatge o un local buit». S'hi va afegir el prefix «ciber-», abreujat de cibernètica que indica s'ocupa un espai virtual a les xarxes informàtiques.Es va abusar de l'acusació de ciberocupació, per suprimir noms de domini crítics o satírics respecte de corporacions o entitats governamentals, o per apropiar-se'n benefici de corporacions poderoses noms de domini legítimament obtinguts pels titulars. La ciberocupació per error tipogràfic (en anglès typosquatting) és un cas particular. S'hi aprofita un error humà en escriure un domini per a dirigir l'usuari a un web fraudulent. La web fraudulent pot ser una pàgina amb anuncis, un producte concurent, cotingut il·legal, pesca, contingut il·legal. Un exemple seria ca.wikpedia.org o wikpedia.org. Per impedir la ciberocupació per error tipogràfic, les entitats solen registrar juntament amb el domini propi, les variacions amb errors tipogràfiques del nom.Els ciberocupes solen redirigir el trànsit dels seus dominis a pàgines de pàrquing de dominis: pàgines amb enllaços patrocinats que els generen ingressos per publicitat.
|
Robòtica
|
Robots és una pel·lícula d'animació estatunidenca de Chris Wedge i Carlos Saldanha estrenada l'any 2005. És dedicada a David Boyd Brown. Ha estat doblada al català.
|
Cultura popular
|
Un simurgh o simorg és un monstre de la mitologia persa que barreja el cos d'un paó, d'un lleó i d'un griu. Té una mida enorme, capaç de portar volant animals poderosos com l'elefant i s'associa a la bondat i la feminitat, ja que purifica les aigües i les terres on es posa al llarg de la seva extensa vida. La criatura va passar al folklore caucàsic, on es va accentuar el seu rol d'unió entre el cel i la terra i va adquirir trets propis del fènix.
|
Agricultura
|
El colgat, capficat o murgó és una tècnica de multiplicació vegetativa de les plantes que es fa servir com a alternativa als esqueixos i consisteix a fer arrelar una branca que encara està unida a la planta mare (rizogènesi).
|
Astronomia
|
Publications of the Astronomical Society of Japan (abreujada com Publ. Astron. Soc. Jpn. o PASJ, «Publicacions de la Societat Astronòmica del Japó» en català), és una revista científica avaluada per experts especialitzada en astronomia i astrofísica, creada en 1949 per la Societat Astronòmica del Japó. Des de la seva creació fins a 1985, la seva periodicitat va ser trimestral, però va passar a ser bimestral a partir de 1986. Des de la seva creació, s'ha editat un número per any en quatre i posteriorment en sis volums. La revista està referenciada per la base de dades bibliomètrica Astrophysics Data System (ADS). Segons Journal Citation Reports, el factor d'impacte d'aquesta revista va ser de 5,022 en 2009. En l'actualitat, la direcció de publicació està a càrrec de T. Shigeyama.
|
Química
|
Les regles de Fajans són un conjunt de regles emprades per a predir la intensitat del caràcter covalent dels composts iònics. Són degudes al químic polonès Kasimir Fajans que les desenvolupà entre 1923 i 1925.Quan interaccionen electroestàticament un catió amb un anió es produeix una força d'atracció entre ambdós, però, també el catió deforma el nigul electrònic de l'anió, que té inicialment simetria esfèrica, atreguen-lo cap a ell. Si l'anió es deforma molt, és a dir, és molt polaritzable, el núvol electrònic seu pot arribar a superposar-se amb el nigul electrònic del catió, produint un enllaç covalent. Fajans establí unes regles per a predir quan es produiria un major caràcter covalent en els composts iònics. Segons Fajans l'augment del caràcter covalent augmenta amb: L'augment de la càrrega del catió. Els cations amb càrrega elevada, com ara el Al3+ o el Sn4+, tenen densitat de càrrega alta, per la qual cosa tendeixen a distorsionar, o polaritzar, el nigul electrònic de l'anió amb intensitat. Degut a això el triclorur d'alumini, AlCl₃ i el tetraclorur d'estany, SnCl₄, tenen enllaços iònics amb un elevat caràcter covalent. La disminució del radi del catió. Per a una mateixa càrrega del catió com menor sigui el seu volum, per tant el seu radi, major serà la seva densitat electrònica. Per això aquests cations podran polaritzar fàcilment els niguls electrònics dels anions i donar enllaços iònics amb major caràcter covalent. Com a exemples el catió Mg2+ pot polaritzar més als anions que el Ca2+ perquè aquell és més petit. Així el clorur de magnesi, MgCl₂ té enllaços iònics amb més caràcter covalent que el clorur de calci, CaCl₂. L'augment del radi de l'anió i de la seva càrrega. Com major sigui l'anió, o major sigui la seva càrrega, més polaritzable serà perquè els electrons són menys retinguts pel nucli. Els cations amb configuracions ns² np⁶ nd¹⁰ en la seva darrera capa. Els cations amb 8 electrons produeixen menys distorsió, i a la vegada en sofreixen menys, que la dels cations amb capes de 18 electrons. Comparant cations de radis semblants, per exemple, Na+ i Cu+, resulta que els electrons d, presents només en el Cu+ apantallen menys la càrrega nuclear. Un anió en les proximitats d'un Cu+ és més distorsionat que en les proximitats d'un Na+ perquè aquell presenta una càrrega nuclear efectiva major.
|
Geografia
|
El Veľký Rozsutec és una muntanya de 1.609 metres situada a la serralada de Malá Fatra a la regió de Žilina, Eslovàquia. El cim es troba a la part nord de Malá Fatra, anomenada Krivánska Malá Fatra i forma part del Parc Nacional de Malá Fatra així com de la Reserva Natural Nacional de Rozsutec des de 1967. Al Veľký Rozsutec i l'àrea circumdant i proliferen diferents espècies de plantes i animals, algunes d'elles endèmiques, i conté un rar terreny càrstic.
|
Física
|
En electroquímica i en botànica de les plantes vasculars, l'electroosmosi és un fenomen consistent en el pas de líquid polaritzat a través d'una membrana o qualsevol altra estructura porosa sota la influència d'un camp elèctric. L'electroosmosi va ser descrita per primer cop el 1809 per Ferdinand Friedrich Reuß i ha tingut una aplicació creixent en el camp dels microfuids.
|
Història
|
Ferran Archilés i Cardona (Castelló de la Plana, 1971) és un historiador valencià, professor del departament d'Història Contemporània de la Universitat de València. És autor d'un dels estudis més minuciosos sobre l'obra de Joan Fuster, el llibre Una singularitat amarga, publicat el 2012. L'obra realitza un estudi cronològic i detallat de l'obra i discurs de Joan Fuster, que té com a tesi que el disseny i anàlisi de la nacionalitat valenciana realitzat pel suecà va ser equivocat, ja que el concepte de nació política és un concepte modern i l'únic discurs identitari que entre els valencians s'ha reproduït és el d'Espanya, fet que situaria la naixença del discurs del regionalisme valencià (i del nacionalisme) en un espai de temps posterior.Els treballs d'Archilés, així com el d'altres historiadors com Rafael Roca, Martí Martínez o Josep Andrés Pérez, formen part d'un moment historiogràfic concret, el de principis del segle xxi, en què el valencianisme polític va desenvolupant una línia transversal, i per tant, s'obre a noves cultures polítiques amb què anteriorment havia marcat distàncies. Així doncs, en els seus treballs es fa una lectura de la Renaixença valenciana i de figures com Teodor Llorente o Blasco Ibáñez més positiva pel que fa a la seua contribució al valencianisme que no les que tradicionalment han fet autors com Joan Fuster o Alfons Cucó. El 2010 va guanyar el premi Manel Garcia Grau amb el poemari Mala memòria.El 2018 guanya el Premi d'assaig en valencià Josep Vicent Marqués, dins els Premis literaris Ciutat de València amb Dues o tres pintes més tard. Notes disperses (2012-2014), (Edicions del Bullent, 2019).
|
Telecomunicacions
|
Beme és una aplicació de vídeo missatgeria creada per Casey Neistat i Mat Hackett. La primera versió de Beme va ser publicada el 17 de juliol de 2015 per a iOS. El 29 de juliol de 2015, poc després del seu alliberament, Casey Neistat va anunciar que una versió per a Android estava en desenvolupament. Dissenyat com una alternativa al contingut altament editat trobat en mitjans de comunicació socials, l'aplicació habilita als usuaris la possibilitat de produir vídeos inèdits de 4 segons, els quals són immediatament pujats i compartits amb els amics de l'usuari, sense la possibilitat de vore el vídeo abans de pujar-lo. Els usuaris responen al contingut compartit enviant "reaccions", fotografies d'ells, enrere al vídeo pujat.El 28 de juliol de 2015, Neistat va confirmar una donació de 2.6m$ per Lightspeed Socis d'Aventura i Vayner/RSE.Poc després del llançament, BuzzFeed va descriure Beme com una applicació amb un disseny minimalista, molt senzill i decididament estranya. The New York Times va explicar que l'experiència d'usuari en Beme és "com si el telèfon esdivingués una posició dins del nostre cos, i la càmera enregistra el que l'usuari experimenta." Després de vuit dies de la publicació de l'app Beme, els usuaris havien compartit 1,1 milions de vídeos i gravat uns 2,4 milions de reaccions.
|
Protestes
|
La manifestació dels agricultors indis 2020-2021 va ser una protesta contra les tres actes agrícoles aprovades pel Parlament de l'Índia el setembre de 2020. A data de 21 de març del 2021 la policia de Haryana contava al voltant de 40.000 manifestants assentats a Singhu i Tikri, tot i que els protestants afirmaven que el nombre és major. Al novembre de 2021 es calculava que el nombre d'agricultors morts durant les protestes ascendia a 750. Aquest mateix més van aconseguir que el govern accedira a derogar les lleis, però les protestes van continuar fins desembre.Els sindicats d'agricultors i els seus representants vaan exigir la derogació de les lleis i van afirmar que no n'acceptarien cap altra alternativa. Els líders agrícoles vaan rebutjar una ordre de paralització del Tribunal Suprem de l'Índia sobre les lleis agràries, així com la participació d'un comitè designat pel Tribunal Suprem. Entre el 14 d'octubre de 2020 i el 22 de gener de 2021 es van produir onze rondes de converses entre el govern central i els agricultors representats pels sindicats agrícoles: totes van resultar poc concloents.Les actes han estat descrites com a «lleis antiagricultors» per molts sindicats d'agricultors, els polítics de l'oposició també van afirmar que deixaria els agricultors a «mercè de les empreses». El govern, però, sosté que permetrien que els agricultors pogueren vendre els seus productes directament a grans compradors i va afirmar que les protestes es basen en la desinformació. Altres motius de protesta inclouen els suïcidis dels agricultors i els baixos ingressos dels agricultors. Tot i que l'Índia és en gran mesura autosuficient en la producció de cereals alimentaris i té plans de benestar, la fam i la nutrició segueixen sent problemes greus, amb l'Índia classificada com un dels pitjors països del món en paràmetres de seguretat alimentària. Poc després d'introduir-se les actes, els sindicats van començar a celebrar protestes locals, principalment a Panjab. Després de dos mesos de protestes, els sindicats d'agricultors, en particular del Panjab i l'Haryana, van iniciar un moviment anomenat Dilhi Chalo (Marxa a Delhi), en què desenes de milers de membres de sindicats agrícoles van marxar cap a la capital de la nació. El Govern indi va ordenar a la policia i les forces de l'ordre de diversos estats que atacaren els sindicats d'agricultors mitjançant canons d'aigua, porres i gas lacrimogen per evitar que els sindicats d'agricultors entraren primer a Haryana i després a Delhi. El 26 de novembre va tenir lloc una vaga general a escala nacional que va comptar amb aproximadament 250 milions de persones en suport dels sindicats. El 30 de novembre, es calculava que entre 200.000 i 300.000 agricultors estaven convergint en diversos punts fronterers de camí a Delhi.Una secció dels sindicats d'agricultors ha protestat, mentre que el govern indi afirma que alguns han donat suport a les lleis agrícoles. Els sindicats de transports que representen més de 14 milions de conductors de camioners van sortir a favor dels sindicats d'agricultors, amenaçant de detenir el moviment de subministraments en determinats estats. Després que el govern no va acceptar les demandes dels sindicats d'agricultors durant les converses del 4 de desembre, els sindicats van planejar escalar l'acció a una altra vaga de tota l'Índia el 8 de desembre de 2020. El govern va oferir algunes esmenes a les lleis, però els sindicats demanaven la seua derogació. A partir del 12 de desembre, els sindicats d'agricultors es van fer càrrec de les places de peatge de l'autopista a Haryana i van permetre la lliure circulació de vehicles.A mitjan desembre, el Tribunal Suprem de l'Índia va rebre una sèrie de peticions relacionades amb l'eliminació de bloqueigs creats pels manifestants a la frontera de l'estat de Delhi. El tribunal també va demanar al govern que posara en suspens les lleis, cosa que va rebutjar. El 4 de gener de 2021, el tribunal va registrar la primera petició presentada a favor dels agricultors que protestaven. Els agricultors han dit que no escoltaran els tribunals si se'ls demana que es retiren. Els líders agrícoles també han dit que mantenir les lleis agrícoles no és una solució.El 30 de desembre, el govern indi va acceptar dues de les demandes dels agricultors; excloure els agricultors de les noves lleis sobre contaminació i eliminar les esmenes a la nova Ordenança elèctrica. S'havia observat un estancament en les negociacions entre el govern central i els agricultors fins al novembre de 2021, quan el govern indi finalment va accedir a derogar les lleis. Després de l'anunci de la derogació de les lleis agrícoles, els sindicats d'agricultors van continuar amb la demanda de garantia dels preus mínims de suport (PMS), recordant tant als governs estatals com als sindicats la objectiu de duplicar els ingressos dels agricultors l'any 2022; i seguir les recomanacions de la Comissió Nacional d'Agricultors de l'any 2004 de MS Swaminathan. Finalment l'11 de desembre es van donar per finalitzades les protestes.
|
Jocs
|
Twister va ser inventat el 1966, és un joc de societat per a nens i adults, pretén fer riure, ja que consisteix a recargolar-se uns entre els altres. Poden jugar-hi fins a 6 persones. Es juga emprant una catifa on hi ha dibuixats cercles de diferents colors i una ruleta. La ruleta està dividida en quatre parts, que corresponen; al peu dreta, a l'esquerra, a la mà dreta i a l'esquerra. Cada part té tots els colors que es troben en la catifa. El primer jugador ha de fer girar la ruleta, aquesta indica on ha de posar les extremitats. Per exemple peu dret sobre el color blau. El següent jugador ha de fer girar la ruleta, observar què ha tocat i col·locar-se sobre els llocs indicats, fent que pugui entortolligar-se amb l'altre jugador. Així successivament, quan tots els jugador estiguin ja sobre la catifa, es repetirà l'operació. Fent que el primer jugador torni a girar la ruleta però no podrà moure's del punt on es trobava. Tot això s'ha d'aconseguir sense caure sinó el jugador quedarà eliminat.
|
Nàutica
|
El kapudan paixà (turc otomà: کاپیتان پاشا, کاپیتان پاشا Kaptan Paşa o کاپیتان دریا, Kaptan-ı Derya, ‘capità de la mar’) era el comandant en cap de la flota otomana. El nom deriva de l'italià capitano. El primer a dur aquest nom fou Müezzinzade Ali Paşa, beglerbeg d'Alger el 1569, i els anteriors almiralls en cap no tenien aquest títol (eren coneguts com a derya-begi) encara que si les mateixes o similars funcions. El seu predecessor Pialí Baixà va adquirir el rang de visir i dugué el títol de kapudan beg. Inicialment el comandant de la flota tenia el títol de derya begi (‘beg de la mar’) i era al mateix temps sandjakbegi de Gal·lípoli (Gelibolu); el 1518 s'esmenta com a rais kapudan (‘capità en cap’); a partir del 1534 quan fou nomenar Khair ed-Din Barba-rossa la seu dels kapudan paixàs fou Alger i es va crear l'eyalat d'Alger i Bahr-i Safid amb els sanjaqs de Kodja-Ili, Sugha, Bigha (del beglerbegi d'Anadolu), Eghriboz, Aynabakhti, Karli-Ili, Mizistre i Midilli (del beglerbegi de Rumèlia) mentre que el de Gelilbolu va restar en mans del paixà; més tard s'hi van afegir dos sanjaqs de Xipre i sota Güzeldje Ali Paixà (vers 1617-1618) els de Sakiz, Nakhsha i Mehdiye; en la primera meitat del segle xvii l'eyalat del kapudan paixà estava format per 12 sanjaqs; el kapudan paixà tenia residència al Diwankhane de l'arsenal d'Istanbul; les seves tasques eren: Controlar l'arsenal i l'administració de la flota. Fer una inspecció anual per cadascun dels sanjaqs. Administrar el seu eyalat. Protegir les naus comercials contra els pirates (a la Mediterrània i la mar Negra). Cooperar quan fos necessari amb les forces de terra.Encara que inicialment el càrrec anava vinculat a la capacitat finalment va esdevenir de nomenament aleatori algunes vegades. El 1604 el jardiner en cap de palau Derwix Paixà fou nomenat kapudan paixà; el 1770 el càrrec fou per un oficial dels geníssers mentre hi havia un almirall experimentat (Hasan Kapudan). El càrrec de cap de l'arsenal fou suprimit el 1804 i substituït pel de directors dels afers navals (umur-i bahriyye nezareti) i el 1863 fou abolit el títol de kapudan paixà i substituït pel d'umur-i bahriyye naziri i el 1867 el gran almirall va esdevenir comandant en cap de la marina otomana amb els afers navals traspassats al ministre de la marina.
|
Matemàtiques
|
Daniel Gozalbo Bellés (Costur, 24 de maig de 1948) és un polític socialista valencià, alcalde de Castelló de la Plana i diputat a les Corts Valencianes en la V Legislatura. Catedràtic de matemàtiques de batxillerat i militant del PSPV-PSOE, fou director provincial del Ministeri d'Educació a Castelló de la Plana el 1982-1986 i director general d'ensenyament mitjà a la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana el 1986-1987. Substituí Antonio Tirado en l'alcaldia de Castelló de la Plana de 1987 a 1991. Posteriorment fou escollit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, on ha estat secretari de la Comissió Permanent no legislativa d'Afers Europeus. Des de 2004 és vocal del Consell Social de la Universitat Jaume I, de la que n'ha estat un dels impulsors.
|
Dret
|
Una decisió és una norma jurídica del dret comunitari europeu que suposa un acte que correspon exactament a la situació existent en els ordenaments jurídics estatals, en els quals les administracions estatals estableixen en un acte administratiu vinculant per a la ciutadania les condicions d'aplicació d'una llei. Les decisions suposen l'acte atípic pel qual les institucions comunitàries regulen amb caràcter obligatori els casos particulars, de manera que poden exigir a un estat o a la ciutadania que dugui a terme o s'abstingui de fer una acció concreta, o bé atorgar-li drets o imposar-li deures. Té validesa individual i obligatòria. Per les seves característiques i funcions s'equiparen als actes administratius del dret intern. En funció del que diu el Tractat de Lisboa (2007) en el seu article 249.4, la decisió serà obligatòria en tots els seus elements. Quan designi destinataris, només serà obligatòria per a aquest.
|
Arquitectura
|
El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional. La diferència amb el mig relleu i l'alt relleu és el percentatge de la figura que sobresurt del seu suport: en el baix relleu, la figura sobresurt aproximadament una vuitena part del volum que tindria si es tractés d'una escultura; en el mig relleu, sobresurt entre una quarta part i la meitat, i en l'alt relleu acostuma a rondar les tres quartes parts. (Vegeu: Relleu.) Aquesta tècnica va ser concebuda i profusament utilitzada amb mestratge en l'antic Egipte, en què, una vegada erigits els murs i pilons dels temples, un expert artista, bon coneixedor del cànon de perfil i de les proporcions sagrades, procedia a dibuixar el perímetre de les figures i els trets principals, fins i tot els jeroglífics que descrivien l'escena; una vegada rebaixat el contorn i tallat l'interior de les figures, es pintava tot el conjunt en colors vius.
|
Cultura popular
|
Un trol (en anglès, troll, inspirat dels nans malignes de la mitologia nòrdica), en l'argot d'internet, és algú que intenta provocar els altres des de l'anonimitat, en fer missatges que intenten excitar emocions en una comunitat en línia. Això ho acostuma a fer per a aconseguir una reacció per part dels altres usuaris o bé per a causar problemes, o, d'una altra manera, alterar la conversa normal en un tema de discussió, aconseguint que els mateixos usuaris s'enfadin i s'enfrontin entre si. Segons la Universitat d'Indiana el 2010 eren una comunitat en augment.És contrari a les bones maneres a la xarxa. El trol pot crear missatges amb diferent tipus de contingut com grolleries, ofenses, mentides difícils de detectar, amb la intenció de confondre i ocasionar sentiments en els altres. Tot i que originalment el terme només es referia a la pràctica en si i no a la persona, un desplaçament metonímic posterior ha fet que també s'apliqui a les persones que incorren en aquest tipus de pràctiques. El seu origen etimològic més probable evoca la idea de «mossegar l'ham» o «mossegar l'ham molt més» (trol és un tipus de pesca en anglès). Mentre la paraula trol i el seu verb associat trolejar estan vinculats amb una discussió a Internet, els mitjans de comunicació en els anys recents l'han tractada com un adjectiu, i la fan servir per a etiquetar accions intencionalment provocatives i assetjaments fora d'un context en línia. Per exemple, els mitjans de comunicació han fet servir trol per a descriure a «una persona que danya els llocs d'elogi a Internet amb l'ànim de causar dolor a les famílies».La repressió dels trols quan són força nocius és possible dins del marc legal existent, però la comunitat d'internet i juristes s'hi oposen en témer que pugui anar en contra de la llibertat d'expressió. L'usuari que pateix provocacions trolaires ja pot actuar. El primer principi és no alimentar el trol amb reaccions als seus missatges. A més, segons el programari es pot bloquejar, denunciar al proveïdor del servei o també a un cos policial a qui s'ha de reenviar el missatge amb un comentari.Se l'ha de distingir de les respostes irades en un diàleg a Internet.
|
Història
|
Els harpàgides foren una dinastia reial de Lídia que suposadament descendia del general mede Hàrpag, membre de la casa reial mede. Heròdot en podria haver obtingut informació sobre la història de l'Imperi Mede i la subjugació de l'Àsia Menor pels perses.
|
Informàtica
|
El Premi Turing és considerat per molts com el Premi Nobel de la Informàtica. És atorgat anualment per l'Associació per a la Maquinària Computacional (ACM) a qui hagi contribuït de manera transcendental al camp de les ciències computacionals. El guardó rendeix tribut a Alan Mathison Turing. Després de 40 anys d'existència, el 2006 es va atorgar el guardó a la primera dona, Frances Allen. Entre 2007 i 2013, el guanyador era recompensat amb 250.000 dòlars, co-patrocinat per Intel i Google. A partir de 2014, amb el patrocini de Google, el premi ha arribat al milió de dòlars.
|
Pedagogia
|
Kenji Miyazawa (宮沢 賢治, , Miyazawa Kenji?, 27 d'agost de 1896 - 21 de setembre de 1933) va ser un poeta i autor de literatura infantil japonès als inicis del període Shōwa del Japó. També va ser conegut com a devot budista, vegetarià, esperantista i activista social.
|
Història
|
Els macropogons (Macropogones, Μακροπώγωνες), que vol dir 'barbes llargues', fou en l'època clàssica un dels pobles del sud-oest del Caucas, no gaire lluny de la regió de Trebisonda. El seu nom grec probablement era un exònim i diferent del nom que es donaven a si mateixos.
|
Geologia
|
La regressió marina és un procés geològic que passa quan àrees del llit marí que es van submergir estan exposats per sobre del nivell de mar. L'esdeveniment oposat, transgressió marina, es produeix quan les inundacions del mar cobreixen la terra exposada anteriorment.L'evidència de transgressions i regressions marines es produeix en tot el registre fòssil, i aquestes fluctuacions es creu que han causat o contribuït a diverses extincions massives, entre ells l'Extinció del Permià-Triàsic (fa 250 milions d'anys) i l'Extinció del Cretaci-Paleogen (fa 66 milions d'anys). En el moment de l'extinció del Permià-Triàsic, l'extinció més gran de la història de la Terra, el nivell del mar mundial va caure a 250 metresUna regressió important podria causar, en si mateixa, l'extinció d'organismes marins en els mars poc profunds; però, les extincions massives tendeixen a implicar tant a les espècies terrestres i aquàtiques, i és més difícil de veure com una regressió marina podria causar extincions massives d'animals terrestres. La regressió del Permià podria haver estat relacionat amb la formació de Pangea: l'acumulació de totes les principals masses de terra en un cos podria haver facilitat una regressió, proporcionant "una lleugera ampliació de les conques oceàniques quan els grans continents es van unir. No obstant això, aquesta causa no podria haver aplicat en absolut, o fins i tot molts altres casos. Durant les glaciacions del Plistocè, existia una clara correlació entre les regressions marines i episodis de glaciació; mentre que els canvis d'equilibri entre la criosfera i la hidrosfera global, la major part de l'aigua del planeta en les capes de gel significa menys en els oceans. En l'apogeu de l'última edat de gel, a uns 18.000 anys abans del present, el nivell global del mar va ser de 120 a 130 metres. Més baix que el d'avui. Un període de fred, fa uns 6 milions d'anys, va estar vinculat a un avenç en la glaciació, una regressió marina, i l'inici de la crisi de salinitat del Messinià a la conca mediterrània. Alguns dels principals retrocessos del passat, tanmateix, semblen aliens a episodis de glaciació — la regressió que va acompanyar l'extinció massiva al final del Cretaci és un bon exemple. Una comprensió clara i segura de les principals regressions marines encara no s'ha aconseguit; d'acord amb una hipòtesi, les regressions poden estar vinculades a una "desacceleració de l'expansió del fons marí, el que porta a una caiguda generalitzada en el nivell del mar (com les dorsals oceàniques que ocupen menys espai) ...." En aquest punt de vista, les principals regressions marines són un aspecte d'una variació normal de les taxes d'activitat tectònica de plaques, que condueixen als principals episodis de vulcanisme global com els trapps de Sibèria i els trapps del Dècan, que al seu torn causen extincions massives.
|
Geografia
|
El riu Chelif (àrab: وادي الشلف, wādī ax-Xlif; en català Xelif), a vegades esmentat com Chleff, Chlef, Cheleff, és el principal riu d'Algèria, situat al nord-oest del país. Dona nom a la regió situada a les seves ribes. Té una llargada de 725 km. Neix a l'Atles del Tell i desaigua a la mar Mediterrània.
|
Seguretat laboral
|
La protecció col·lectiva és la tècnica que protegeix més d'una persona davant de riscos que no s'han pogut evitar o reduir al màxim, com per exemple, una bastida, una barana o una xarxa (per la protecció contra les caigudes a diferent nivell) o la insonorització del motor d'una màquina (per la protecció contra el soroll). El terme protecció col·lectiva s'oposa al de protecció individual, que protegeix a un sol treballador, i es consideren preferibles les proteccions col·lectives a les individuals, perquè són més fàcils de controlar, ja que el seu ús no depèn tant de la voluntat o els descuits de cada treballador.
|
Enginyeria
|
Un termos, en anglès:vacuum flask, Dewar flask, Dewar bottle o Thermos, és un recipient d'emmagatzematge aïllat tèrmicament que va ser inventar per Sir James Dewar l'any 1892, el flascó de buit consta de dos flascons ficats un dins de l'altre i unit pel seu coll. L'espai entre els dos flascons presenta un buit parcial el qual crea gairebé el buit que evita la transferència de la calor per conducció o per convenció. Els termos es fan servir de manera domèstica per a mantenir begudes calentes o fredes durant cert temps o bé de forma industrial.
|
Història
|
Muzaffar Husayn fou un sultà timúrida d'Herat que va governar de 1506 al 1507. Era el fill de Hussayn Bayqara i germà de Abu l-Ala Faridun ibn Hussayn Bayqara. Badi al-Zaman, el seu germà gran, s'havia revoltat almenys dues vegades contra el pare, però quan aquest va morir es va proclamar successor; Muzaffar Husayn tenia alguns suports entre la noblesa i els emirs i no el va reconèixer i es va proclamar sultà. L'amenaça dels uzbeks era imminent i Baber de Kabul va arribar a Herat per ajudar, però els dos germans no van aturar la lluita i Baber es va retirar. Poc mesos després els uzbeks dirigits per Muhàmmad Xaibani es van apoderar d'Herat; els dos germans van fugir i Muzaffar va morir poc després (vers 1508).
|
Art
|
Manuel Cabré i Alsina (Barcelona, 25 de gener de 1890 — Caracas, 26 de febrer de 1984) va ser un pintor català, resident a Veneçuela durant gran part de la seva vida.
|
Astronomia
|
En l'astronomia, una configuració coorbital és una configuració de dos o més objectes astronòmics (com asteroides, llunes, o planetes) orbitant a aquest, o molt similar, la distància de la seva primària, és a dir, que estan en un 1:1 de la ressonància mitjana de moviment (o 1: -1 si orbita en direccions oposades) Hi ha diverses classes d'objectes coorbitals, que depenen del seu punt de libració. La classe més comuna i més coneguda és el troià, el qual allibera al voltant d'un dels dos punts de Lagrange estables (punts troians), L4 i L5, 60° al capdavant i darrere del cos més gran respectivament. Una altra classe és l'òrbita de ferradura, en el qual els objectes alliberen al voltant de 180° del cos més gran. Els objectes alliberadors al voltant 0° és són anomenats quasi-satèl·lits.Una òrbita de canvi es produeix quan dos objectes coorbitals són de masses similars i per tant exerceixen una influència no menyspreable sobre l'altra. Els objectes poden intercanviar semieixos majors o excentricitats quan s'acosten entre si.
|
Ecologia
|
Mesòfil és l'organisme viu o la comunitat d'organismes que viuen òptimament en ambients amb valors mitjans d'un determinat factor ecològic, especialment la humitat i la temperatura, típicament entre els 20 i 45 °C., i que es desenvolupa malament en condicions extremes. Per tant s'oposa a conceptes com termòfil, criòfil, psicròfil o extremòfil. No s'ha de confondre amb el mesofil·le que és la part del mig d'una fulla. Aquest terme s'aplica principalment a microorganismes. Els hàbitats d'aquests microorganismes inclouen especialment el formatge, iogurt, i els microorganismes mesòfils sovint s'inclouen en els processos per fer la cervesa i el vi.
|
Ecologia
|
En ecologia una relació interespecífica és la interacció biològica que té lloc en una comunitat entre individus d'espècies diferents, dins d'un ecosistema. Les relacions interespecífiques són relacions ambientals que s'estableixen entre els organismes de la biocenosi, acadèmicament se sol oposar a la relació intraespecífica, que s'estableix entre els individus d'una mateixa població. També es pot dividir en harmòniques i desharmòniques. Les principals relacions interespecífiques són les següents (entre parèntesis s'indica amb un signe "+" si una espècie surt beneficiada de la relació, amb un signe "-" si surt perjudicada i amb un "0" si la relació li és indiferent) Depredació (+/-) Parasitisme (+/-) Tanatocresi (+/0) Explotació (+/-) Comensalisme (+/0) Inquilinisme (+/0) Simbiosi (+/+) Mutualisme (+/+) Exclusió mútua (+/-) o (-/+) Amensalisme (-/0) Forèsia (+/0) Competència (-/-)
|
Nàutica
|
El Royal Yacht Squadron ( RYS , en català Reial Esquadró de Iots), és un club privat amb el domicili social situat al castell de Cowes, a l'Illa de Wight, Anglaterra. És el club nàutic de més prestigi del Regne Unit.
|
Humor
|
Khasha Zwan (Kandahar, segle XX - Kandahar, 23 de juliol de 2021) (també anomenat Fazal Mohammad o Nazar Mohammad) fou un conegut còmic i policia afganès, que saltà a la fama pels vídeos i espectacles públics on es burlava del Règim dels talibans i que penjava a la plataforma TikTok. No era una personalitat televisiva, però publicava rutinàriament a TikTok, i això l'havia fet conegut per fer bromes directes, i cançons divertides, en les que també es burlava de si mateix, o feia humor amb els temes que li proposaven els seus fans.Khasha treballà un temps per la Policia Nacional afganesa, el que el convertí en un objectiu a abatre pels talibans. El 22 de juliol de 2021 durant la festa d'Aid el Adha, la gran festa musulmana del sacrifici, fou detingut per un grup d'homes a l'Afganistan. En un primer vídeo publicat a Internet, aparegué Khasha Zwan amb les mans lligades i assegut al seient de darrere d'un cotxe mentre era colpejat per dos suposats talibans, i el conduïen cap a un indret desconegut. A les imatges del cotxe es podia veure a Khasha fent bromes encara, mentre els seus segrestadors s'indignaven donant-li cops diverses vegades i bufetades a la cara, i finalment decidint matar-lo mentre mostren un fusell AK-47 i una metralladora de gran calibre.En un vídeo posterior aparegut, es mostrà el seu cadàver sent vexat per un insurgent que s'hi diverteix mentre un altre home s'ho mirava. A Khasha l'havien arrossegat per a ser executat en un piló d'afusellament mentre aquest continuà sense aturar la burla contra els talibans, que l'executaren disparant-li diversos trets i degollant-lo. El cos de Khasha Zwan seria trobat penjat d'un arbre a la mateixa zona de Kandahar.El règim talibà negà ser el responsable de la mort, però poc després acabà admetent la seva responsabilitat en l'execució, i que els homes que l'havien arrestat serien jutjats, però al·legant que el còmic, era membre de la policia nacional afganesa i havia estat implicat en la tortura i l'assassinat de talibans. El portaveu talibà Qari Yousef, digué que el còmic va ser assassinat a causa del seu treball a la policia local. Mentre que un altre portaveu Zabiullah Mujahid, va emetre un comunicat afirmant que Khasha havia intentat fugir, cosa que va provocar que els homes armats el matessin. Mujahid descartà la condició de còmic com a causant de l'execució, i insistí que fou perquè havia sigut agent de policia i responsable de moltes morts. Mujahid declarà que Zwan hauria d'haver estat detingut i portat davant d'un tribunal talibà, en lloc d'executar-lo directament. Diverses personalitats polítiques i socials de l'Afganistan condemnaren l'assassinat de Khasha Zwan. Entre les quals Hamid Karzai, president de l'Afganistan del 2004 fins a l'any 2014, que descrigué l'assassinat de Khasha com un acte contra els valors humans i els principis islàmics. Zabihullah Farhang, cap de la comissió de mitjans d'Afghan Independent Human Rights Commission (AIHRC), declarà que "l'assassinat de Khasha és un crim contra la humanitat i una violació de la dignitat humana". Ziaulhaq Amarkhil, assessor sènior de l'exiliat president afganès Ashraf Ghani i governador de la província de Nangarhar, va publicar a Facebook que "la bufetada a la cara de Khasha és una bufetada a la gent afganesa". Patricia Gossman, directora associada de Human Rights Watch a l'Àsia, declarà que "les forces talibanes executaren a Khasha Zwan per les seves bromes sobre els líders talibans" i que "el seu crim i d'altres recents abusos demostren la voluntat dels comandants talibans d'esclafar violentament fins i tot les més íntimes crítiques o objeccions al règim. Ziauddin Yousafzai, la filla del qual Malala Yousafzai va sobreviure després de ser disparada al cap per militants talibans al Pakistan el 2012, va retre-li homenatge a les xarxes socials.Khasha Zwan deixaria una dona i diverses filles.
|
Conflictes
|
El Kulturkampf, mot que, literalment significa «combat o lluita per la cultura», és un conflicte que va oposar el Canceller imperial Otto von Bismarck a l'Església catòlica romana i al Zentrum, el partit dels catòlics alemanys, entre 1871 i 1880.
|
Telecomunicacions
|
Expedia.com és una agència de viatges en línia i un metacercador propietat d'Expedia Group, una companyia estatunidenca de compres de viatges en línia amb seu a Seattle. El lloc web i aplicació mòbil es poden utilitzar per reservar els bitllets d'aerolínies, hotels, lloguer de cotxes, creuers i paquets de vacances. És propietat i està gestionat per Expedia Group, classificat en el primer lloc de la llista de companyies de viatges amb més guanys. Expedia.com es va llançar el 22 d'octubre de 1996 com a divisió de Microsoft. El 1999, Microsoft va separar l'empresa per llançar-la a borsa. Rich Barton es va convertir en conseller delegat d' Expedia. El juliol de 2001, USA Networks, Inc. va comprar Expedia a Microsoft. Al desembre de 2010, es va suprimir l'accés als vols de AMR Corporation, l'empresa matriu d'American Airlines i American Eagle Airlines, del lloc d'Expedia. La decisió va ser el resultat d'una disputa sobre el grau d'accés als clients del lloc web. AMR va revertir la seva decisió a l'abril de 2011, cosa que va permetre tornar a vendre els bitllets a través del lloc agregat.El juny de 2014, Expedia va començar a acceptar bitcoins. El setembre de 2014, Expedia Inc. es va associar amb Citigroup i va crear la targeta Expedia+, els membres de la qual poden obtenir punts de bonificació i obtenir avantatges i atenció al client prioritària a través del lloc web. El 2015, la companyia va anunciar que traslladaria la seva seu a Seattle. Actualment, el trasllat a Seattle està previst per al 2019.
|
Ciències ambientals
|
L'educació ambiental és l'educació orientada a ensenyar com els ambients naturals funcionen i en particular com els éssers humans poden gestionar els ecosistemes per a viure de manera sostenible, minimitzant la degradació, la contaminació de l'aire, aigua o sòl, i les amenaces a la supervivència d'altres espècies de plantes i animals. La paraula "educació ambiental" va ser usada per primera vegada pel dr. William Stapp de la Universitat de Michigan en 1969. A més de conscienciar a la població a través de l'educació, molts governs busquen solució a l'agressió ambiental amb les energies alternatives, les quals aprofiten els factors ambientals i no creen alteracions de mitjà. Nicholas Smith-Sebasto establix que l'educació ambiental es compon de cinc elements constituents: fonaments ecològics, conscienciació conceptual, investigació, avaluació de problemes i capacitat d'acció.En el Congrés Internacional d'Educació i Formació sobre Medi Ambient que va tenir lloc a Moscou el 1987 es va definir l'educació ambiental com "un procés permanent en el qual els individus i les comunitats prenen consciència del seu medi i aprenen els coneixements, els valors, les destreses, l'experiència i, també, la determinació que els capaciten per actuar, individualment i col·lectivament, en la resolució dels problemes ambientals presents i futurs".Més que un contingut pedagògic, és un procés formatiu global, que s'inscriu en una perspectiva de canvi, individual i col·lectiu que comporta un augment del grau de coneixement i de sensibilitat de la societat envers el medi ambient. L'educació ambiental s'adreça, per tant, a totes les persones, de tot el món i al llarg de tota la vida, en l'àmbit de l'educació formal, no formal i informal.
|
Festivals
|
El Festival Delfínia (en grec antic δελφίνια) era una festa que se celebrava a diverses ciutats de Grècia en honor de l'Apol·lo Delfini. Se celebrava al començament del mes de Munychion (abril), sobretot a les costes de Jònia, on Apol·lo era considerat el seu θεὸς πατρῷος ("Zeós patrós", déu patern). En aquesta època començava de nou la navegació després de les tempestes d'hivern. El nom de la festa derivava de la creença que a començaments del mes de Munychion, Apol·lo va arribar des del Parnàs a Delfos i va començar una batalla amb Delfínia, assumint així el paper d'un déu iracund. Es va creure que era necessari calmar-lo i es va establir aquesta festa a Atenes i a altres llocs on tenia culte. La cerimònia s'iniciava a Atenes quan set nens i set nenes sortien en professó portant branques suplicatòries guarnides amb llana blanca, anomenades ἱκετηρία ("iketería", súplica) fins al seu temple anomenat Delfinion. Se sap que també se celebraven concursos. A Egina segons Píndar, també se celebrava una Delfínia de característiques similars. Es desconeixen quines celebracions i quin contingut tenien les festes de la Delfínia a altres ciutats.Segons Plutarc, Teseu, abans d'anar a Creta a matar el Minotaure, va parar al temple de Delfinion i va dipositar, en el seu nom i el dels seus companys, una ofrena a Apol·lo, que consistia en una branca d'oliver sagrat, lligada amb llana blanca. Després va resar al déu i va salpar. La professó de les de donzelles per propiciar el déu durant la Delfínia commemoraria aquest episodi de la vida de Teseu.
|
Ciències polítiques
|
El Fur d'Avilés és l'estatut de dret municipal medieval de la ciutat d'Avilés escrit en asturlleonès, amb fortes intromissions occitanes, l'any 1155. Des del punt de vista lingüístic es tracta del primer document complex conegut escrit en asturià i durant molt de temps fou considerat el primer d'aquestes característiques escrit en romanç de la península Ibèrica, si bé al segle XIX fou considerat una falsificació de finals del segle XIII i per això va perdre interès des del punt de vista de la història de la llengua. Però en l'actualitat noves investigacions han permès reconsiderar la qüestió i a partir de la identificació de l'escrivà del document, Suarius, que apareix signant altres registres de mitjan segle xii amb la mateixa lletra. Es creu que el fur copia literalment una versió original dels furs d'Oviedo de 1145, actualment perduda.
|
Història
|
Almudena Blasco Vallés (Madrid, 1975) és una historiadora, medievalista, professora universitària, crítica d'art i comissària d'exposicions espanyola.Exerceix de professora a l'Escola Politècnica de París, i també és professora d'Història Medieval al Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'edat mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va dirigir durant anys la revista Medievalia. Doctora en Història Medieval, realitzà la tesi sobre Gastó IV de Bearn (1090-1131), vescomte de Bearn, analitzant el personatge i la seva dona, Talesa d'Aragó, així com les circumstàncies sociopolítiques i culturals del moment. Ha fet estudis sobre la dinastia Biarn i la seva relació amb els reis d'Aragó, amb un especial interès sobre les transferències ideològiques i tècniques en la conquesta de la vall de l'Ebre durant els primers decennis del segle xii. Els seus estudis estan vinculats amb l'evolució de les famílies nobles a Occitània durant els segles xiii i xiv, amb especial atenció en la seva implicació en el conflicte càtar. Part dels seus estudis d'Antropologia i Història han tingut lloc com a és investigadora associada a l'EHESS de París, on treballa en la recerca de la figura de Pèire de Marca, i a l'Institut d'Història del Centre de Ciències Humanes i Socials del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). La seva recerca se centra també en la història cultural i l'estudi de la significació de la cultura material, la cultura visual i la seva representació social en el vessant de l'antropologia històrica. Paral·lelament a la seva activitat científica, destaca també la seva activitat com a comissària d'exposicions i assessora del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i en altres museus internacionals i fundacions que compagina amb la seva tasca de crítica d'art al suplement Cultural de La Vanguardia.
|
Geografia
|
Itapúa és el VII departament de Paraguai, també conegut com "El graner del país". La seua capital és la ciutat d'Encarnación.
|
Dret
|
Un crèdit en dret i economia és generalment un recurs per l'empresa o els particulars. El sentit etimològic de crèdit és el participi passat del llatí credere, creure, per significar la confiança que s'acorda amb un altre.
|
Periodisme
|
Una plaquette és una publicació de petit format que s'utilitza habitualment per difondre obres literàries de curta extensió com són poemes o contes. Aquesta paraula és un gal·licisme que prové de la paraula utilitzada per poetes francesos del segle xix que donaven a conèixer els seus nous treballs a través d'aquests petits fullets (una de les definicions de plaquette en llengua francesa). El seu ús és molt habitual a Llatinoamèrica, Espanya i Catalunya on s'utilitza com un mitjà de difusió entre escriptors i poetes novells, o bé per proporcionar avançaments de textos literaris que, posteriorment, s'incorporaran en obres més àmplies. Generalment una plaquette no supera les trenta pàgines impreses en paper i es distingeix del fanzine per tenir un contingut estrictament literari. Vegeu també: Fanzine
|
Estris
|
El pedal d'home mort és un sistema de seguretat que s'instal·la en locomotores o camions de grans dimensions, com a mitjà per a assegurar que el conductor està en condicions de conduir el vehicle mentre aquest es troba en marxa.Consisteix en un pedal situat sota el pupitre de conducció, que s'acciona mitjançant el peu. Segons el model de vehicle, també hi pot haver un parell de botons a banda i banda de la cabina, que es poden accionar amb la mà i que funcionen de la mateixa manera. El sistema s'activa en el moment en què se selecciona la direcció de la marxa amb l'inversor (cap endavant o enrere), i s'ha alliberat el fre. A partir d'aquest moment, s'ha de començar a trepitjar el pedal cada cert temps, a intervals regulars o irregulars. L'avís d'un senyal acústic indicarà al maquinista que no n'està complint els cicles, i el maquinista haurà d'aixecar el peu. En el moment que el sistema detecta que s'ha deixat d'accionar el pedal o que l'acció sobre el pedal és contínua, s'encén un indicador lluminós al seu panell i seguidament sona un xiulet força desagradable. Si no es prem o es deixa de prémer el pedal en aquest moment, al cap de cinc segons actua el fre d'emergència. Una vegada que el fre d'emergència s'ha accionat, no es pot tornar a engegar el tren, fins que no s'aturi completament i es posi l'inversor a la posició 0 (rearmat). La frenada d'emergència és la frenada més potent de què disposa el tren. Com el seu nom indica, només s'utilitza per a urgències i provoca l'aturada del tren. Els temps màxims per als cicles de trepitjar el pedal, mantenir-lo trepitjat, deixar de trepitjar-lo i mantenir-lo sense trepitjar, depenen de la sèrie de locomotora o del tipus del vehicle. Normalment, a un vehicle o locomotora amb major velocitat, se li redueixen els temps. Es podria dir que, si no s'està prement el pedal, al cap de cinc segons comença a sonar el xiulet; i si es manté premut sense deixar-lo anar, al cap de trenta segons sona el xiulet. Alguns trens de metro tenen aquest sistema de seguretat per a evitar una urgència i protegir els sistemes motrius, i pot ser en un gallet sota la palanca d'acceleració o en un botó independent que dona temps al conductor per a engegar-lo. Newman, Andy «Train Stopper Safely by 'Dead-Man Feature'». The New York Times, 28-04-2010.
|
Filosofia
|
Cogito, ergo sum ('penso, per tant soc', originàriament "je pense, donc je suis") és una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement. La formulació apareix en francès, per primer cop en el Discurs del mètode (1637), al primer paràgraf de la quarta part del llibre i, posteriorment, en llatí en les Meditacions metafísiques i s'inscriu en una llarga tradició de pensadors, des de Plató a Agustí d'Hipona, que van provar de fonamentar la realitat i l'autenticitat de la percepció humana. El sentit del "donc" en la frase no és causal, sinó simultani. Es tracta de mostrar l'absoluta impossibilitat de pensar sense existir i, per tant, que el pensament i l'existència són idees innates, evidents per si mateixes. Descartes no vol acceptar com a veritable res que no estigui absolutament comprovat (dubte metòdic), per fugir de possibles fonts d'error que s'acumulin en la construcció del saber. Per això, comença a qüestionar tot el que l'envolta. Comença pels sentits, que sovint proporcionen dades poc fiables (miratges, il·lusions...) i continua amb la raó: ha d'admetre la possibilitat racional que tot allò que pensa sigui mentida. Llavors, s'adona que tot i que dubti de tot, inclòs d'ell mateix, del seu raonament o del propi dubte, hi ha quelcom que roman: el subjecte que dubta. Sense pensar no existeixo i viceversa. Si dubta, hi ha algú o alguna cosa que està dubtant (després ho identificarà amb el jo). D'això no pot dubtar, encara que sembli una paradoxa (és indubtable que algú està dubtant). Aquest algú que dubta, que pensa, existeix, aleshores formula el seu famós aforisme: "penso, per tant existeixo", pel qual demostra la realitat del subjecte com a primera veritat inqüestionable.
|
Jocs
|
Euro Milions és una loteria jugada en alguns estats europeus. Fou llançada un dissabte, dia 7 de febrer de 2004. El primer sorteig va tenir lloc a París, el dia 13 de febrer de 2004. Inicialment, els estats que integraven aquesta loteria eren la Gran Bretanya, l'Estat espanyol i França, però el 8 d'octubre de 2004 el grup es va ampliar, amb la inclusió d'Àustria, Bèlgica, Irlanda, Luxemburg, Portugal i Suïssa. Els sortejos tenen lloc cada divendres a París. Cada columna de la butlleta de joc costa 2 € a la majoria dels països on es ven. Els premis, excepte el Jackpot, prenen valor d'acord amb la quantitat de participants que cada país ha tingut.El 6 d'octubre de 2017, es va guanyar l'històric pot de 190 milions d'euros a Las Palmas a Gran Canària. El 7 de juliol de 2020, es va guanyar el segon major premi que deixa l'Euromillones a Espanya en la quantitat de 145 milions d'euros a Mayorga.
|
Mitologia
|
Floovant és una cançó de gesta francesa, composta a mitjan segle xii. S'allarga uns 2.500 versos. Es conserva en un únic manuscrit, conservat a Montpeller, i també n'hi ha un altre fragment de 192 versos.
|
Ciència militar
|
Un guantellet, mandret o manyopla és una varietat de guant que s'ha fet per protegir la mà, usualment construït de ferro o cuir. El guantellet és la peça d'armadura que protegeix la mà i el canell d'un combatent a Europa entre el segle catorzè i l'Edat Moderna. La manyopla o manopla també es pot referir a un guant de cuir sense dits, emprat per sabaters per resguardar-se la mà i per carreters i mariners per defensar-se del fred.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.