label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Mitologia
|
El déu (o deessa) de la mort és una divinitat que personifica la mort a diverses cultures. Sovint forma parella amb una divinitat major, creadora del món.
|
Telecomunicacions
|
Sony HDVS és una gamma d'equipament de vídeo d'alta definició desenvolupada en el 1980 per donar suport un primerenc sistema analògic d'alta definiciópensat per ser els sistemes de televisió d'emissió que serien en ús avui en dia. La línia va incloure càmeres de vídeo professional, monitors de vídeo i sistemes lineals d'edició de vídeo.
|
Arquitectura
|
El certificat d'eficiència energètica és un tràmit administratiu per certificar energèticament els edificis existents o part d'ells, per exemple, un habitatge d'un edifici entre mitgeres, un local comercial, etc. Mitjançant la certificació energètica és possible saber el comportament energètic d'un habitatge i com millorar-lo per tal de disminuir els costos del consum d'energia, o sigui, reduir l'import de les factures dels subministraments de llum, aigua i gas.
|
Història
|
La casa o dinastia de Vasa va ser la dinastia regnant a Suècia entre el 1523 i el 1654 i a Polònia entre el 1587 i el 1668.
|
Agricultura
|
Una dalladora antiga era una dalladora d'ús agrícola que servia per a la collita (curta i recull) de cultius quan estan madurs. S'emprava com una talladora de pastura o dacsa. Acabada de tallar la dacsa es posava per tal de permetre el pas següent de la màquina. Aquesta dalladora va ser descartada per la inclusió de les dalladores mecàniques, les quals desenvoluparen un mecanisme per a l'enlairament del material tallat, en les versions posteriors es va estendre la sortida en forma de zbierek llest per executar politges.
|
Informàtica
|
La Integració Contínua o Continuous Integration (CI) és una pràctica de desenvolupament de programari on els membres d'un equip integren sovint el seu treball (per exemple, diàriament), donant lloc a múltiples integracions. La integració consisteix en la compilació i execució de les proves de tot el projecte. A cada integració es verifica per generació automatitzada (incloent proves) per detectar errors d'integració al més ràpidament possible. En l'enginyeria de programari, integració contínua significa l'aplicació contínua dels processos de control de qualitat, en les petites unitats d'esforç, aplicades sovint. El model d'integració contínua va ser proposat per Martin Fowler l'any 2000.
|
Geologia
|
Cova de Scărișoara (en romanès: Peștera Scărișoara, en hongarès: Aranyosfői-jégbarlang), és una de les coves de gel més grans de les muntanyes Apuseni de Romania, en una part de la cadena dels Carpats. Es considera una cova d'espectacles i una de les meravelles naturals de Romania. També s'ha descrit com una cova glacera.
|
Jocs
|
Pac-Man és un videojoc recreatiu creat pel dissenyador de videojocs Toru Iwatani de l'empresa Namco, i distribuït per Midway Games al mercat americà a principis dels anys 1980. Quan Pac-Man es va llançar el 22 de maig de 1980, va ser tot un èxit que es va convertir en un fenomen mundial a la indústria dels videojocs, i és considerat un clàssic de la indústria i una icona dels anys 80, esdevenint un fenomen social que va portar a la creació de molt de marxandatge derivat. El joc també va acabar amb les convencions populars als videojocs arran de l'Space Invaders. Va acabar amb l'"acció shoot-em-up (disparar a tots)" per a reemplaçar-la per un format únic, humorístic i poc violent que va agradar a les noies a més dels nois. El nom del joc prové de l'onomatopeia japonesa paku (パク), que és el so que es produeix en obrir i tancar la boca. El nom es va romanitzar com Puck-Man al Japó (en anglès puck es pronunciaria semblant a pac), però Midway ho va modificar a Pac-Man per al mercat nord-americà (i posteriorment altres mercats occidentals), ja que Puck se sembla massa a fuck, una obscenitat en anglès (De fet existeix una varietat de jocs "porno" derivats de "pacman", sent un dels més originals el "fuckman" un joc de plataforma 2D on un havia de prendre estimulants per a poder mantenir relacions amb els fantasmes).
|
Història
|
Aliates I (grec antic: Ἀλυάττης) fou rei de Lídia aproximadament entre el 618 aC i el 561 aC. Fou succeït pel seu fill, Cresos, després d'un regnat de 57 anys.
|
Antropologia
|
Llista amb les Exposicions del Museu Valencià d'Etnologia de caràcter temporal.
|
Sociologia
|
El passing racial es produeix quan una persona classificada com a membre d'un grup racial és acceptada o percebuda ("passa") com a membre d'un altre. Històricament, el terme s'ha utilitzat principalment als Estats Units per descriure una persona de color o d'ascendència multiracial que es va assimilar a la majoria blanca per escapar de les convencions legals i socials de la segregació i la discriminació racials.
|
Telecomunicacions
|
Transformada discreta, processament de senyal, són transformacions matemètiques de senyals en el domini discret tals com domini temporal discret i domini freqüencial discret. Moltes transformacions matemètiques contínues també tenen la seva versió discreta com per exemple la transformada de Fourier té la versió en transformada discreta de Fourier.Aplicacions : Anàlisi espectral (domini freqüencial). Compressió de dades : consisteix en el procés de codificació de dades utilitzant el mínim nombre possible de bits, o unitats d'informació. Això es pot aconseguir gràcies a la utilització d'esquemes de codificat o còdecs. Filtratge digital : es realitza un processament matemàtic sobre el senyal, generalment mitjançant l'ús de la Transformada ràpida de Fourier; obtenint-se a la sortida el resultat del processament matemàtic.Transformades discretes més conegudes: Transformada discreta de Fourier Transformada ràpida de Fourier Transformada cosinus discreta Transformada z
|
Mitologia
|
Els feacis foren un poble mític de l'illa d'Esqueria (Σχερίη or Σχερία en grec, probablement l'actual Corfú). Eren una estirp de mariners que descendien d'un epònim, Fèax, que els va conduir al país d'Hiperea on vivien abans i d'on van ser expulsats pels ciclops. Es dedicaven a la navegació i al comerç. Aquest poble és part essencial de l'Odissea d'Homer, ja que és el poble que acull l'Odisseu poc abans del seu retorn a Ítaca. Després de partir en una embarcació des de l'illa de Calipso, Odisseu naufraga en una nova illa i és trobat per Nausica, qui el porta davant del seu pare, el rei Alcínous. Aquest l'acull i escolta la seva història, i després ordena ajudar a retornar Odisseu a la seva pàtria posant a la seva disposició un vaixell amb tota la seva tripulació. El destí fatal d'aquest poble s'entén quan Posidó, molest per l'ajuda prestada a Odisseu, demana càstig a Zeus. Aquest, al seu retorn, converteix la nau dels feacis en una immensa roca enfront del port. El poble dels feacis també havia acollit als argonautes, i Jàson i Medea es van casar en aquesta terra.
|
Dansa
|
Gertrud Bodenwieser (Viena, 3 de febrer de 1890 - Sydney (Austràlia), 10 de novembre de 1959), va ser una ballarina, coreògrafa, professora de ball i pionera de la dansa moderna . La filla de Theodor i Maria Bondi, una rica parella jueva, es va dedicar al ball i va triar el nom artístic Gertrud Bodenwieser, sota el qual va celebrar a Viena un èxit sensacional com a ballarína. Bodenwieser va tenir per a professor de dansa de 1905 a 1910 a Carl Godlewski en el ballet clàssic. Basant-se en això, va desenvolupar a partir de 1910 un nou estil de ball. Es va inspirar en les obres d'Isadora Duncan i Ruth Saint Denis. El 1917 va adoptar el cognom Bodenwieser i va tenir el 5 de maig de 1919 a la Konzerthaus de Viena la seva primera aparició. El seu estil de ball es va reunir amb audiència, crítiques i joves estudiants amb entusiasme. Un dels seus majors assoliments es va convertir en "Demon Machine", un espectacle de dansa en el qual un grup de ballarins es van convertir en màquines.A Viena, va ensenyar de 1920 a 1928 per contracte i de 1928 a 1938 com a professor de dansa a l' Acadèmia de Música i Arts Escèniques. Al soterrani de la sala de concerts dirigit el seu propi estudi de ball. Els seus alumnes la van enviar com a "grup de dansa Bodenwieser" en rutes per Europa. La seva dansa "Les màscares de Llucifer" mostra intrigues, terror i odi com a personificacions del totalitarisme polític i es va fer famosa com l'encarnació de l'ominous joitgeist. Al maig de 1938, Gertrud Bodenwieser va fugir d'Àustria i es va unir a un grapat d'estudiants femenines a Colòmbia, on van actuar com a part del 400 aniversari de Bogotà. L'emigració va portar a Gertrud Bodenwieser a Austràlia. A Sydney, finalment va ensenyar a ballar. Les seves lliçons van produir alguns coreògrafs i ballarins més importants d'Austràlia, incloent Eileen Kramer, Anita Ardell, Keith Bain i Margaret Chapple. Bodenwieser es va casar el 1920 amb el director i dramaturg vienès Friedrich Rosenthal, assassinat al camp de concentració d'Auschwitz el 1942 pel règim nazi.
|
Lingüística
|
El resum és l'escrit que sintetitza les idees principals d'un text en un nou redactat. L'extensió del resum pot variar, però no sol superar el 25% de l'extensió de l'original. En el resum s'han d'evidenciar els lligams lògics de les idees explicades al text de partida, encara que això suposi canviar l'ordre en què apareixen, i la redacció ha d'adoptar un to objectiu, independentment del punt de vista de l'autor del text base.. Els resums tenen diferents objectius: presentar una obra literària (en tal cas es resumeix la seva trama) a la contraportada o articles publicitaris als mitjans de comunicació introduir al lector en un article científic (en aquest cas s'anomena abstract), detallant els objectius de la recerca i el problema que s'aborda demostrar un grau suficient de comprensió lectora a l'escola sintetitzar la informació per a l'estudi o consulta posteriorEl resum documental o abstract, requereix una metodologia i es tracta segons diversos paradigmes i models.AENOR, a través de les seves normes, fa recomanacions de com preparar resums seguint uns estàndards de qualitat.Amb la tecnologia en recuperació d'informació s'han creat sistemes de resum automàtic de documents que requereixen un tractament de la informació digital en el processament del llenguatge natural.
|
Heràldica
|
Aquest article fa referència al títol; per les migracions dels gots, veure visigots, ostrogots.El títol de rei dels Gots (Götes konung en suec, Gothernes konge / De Gothers Konge en danès, gothorum rex en llatí) fou utilitzats durant segles pels reis de Suècia i pels reis de Dinamarca, per denotar la sobirania o la reclamació de sobirania sobre l'antic poble dels gots. Pels reis de Dinamarca, el títol feia referència al seu govern sobre l'illa de Gotland, i pels reis de Suècia, feia referència a l'illa i als gots d'Escandinàvia, poble que conformava la nació sueca.
|
Ràdio
|
Radio Studio 54 Network és una cadena de ràdio privada italiana amb seu a Calàbria. Les emissions de Studio 54 Network assoleixen en freqüència modulada deu províncies (Messina, Catània, Reggio Calàbria, Cosenza, Vibo Valentia, Catanzaro, Crotona, Lecce, Potenza, Salern) pertanyents a cinc regions del Sud d'Itàlia. El seu lema és la frase de Bob Marley il bello della musica è che quando ti colpisce non senti dolore ("el més bonic de la música és que quan et colpeja no sents dolor").
|
Informàtica
|
SAMPA és un alfabet fonètic llegible per ordinador, que es va desenvolupar per al projecte ESPRIT de les Comunitats Europees als anys 1980. Està basat en l'alfabet fonètic internacional (IPA), però només fa servir caràcters ASCII de 7 bits. Si és possible, aprofita els mateixos caràcters que l'IPA, i si no, fa servir altres dels caràcters disponibles en el repertori ASCII 33-126. Els sons del català representats en SAMPA:
|
Història
|
Carme Batlle i Gallart (Barcelona, 1931) va ser professora d'Història medieval de la Universitat de Barcelona, es va formar a l'escola de Jaume Vicens Vives. Ha desenvolupat la seva activitat, sempre dedicada a l'edat mitjana, primer als museus d'art de l'Ajuntament de Barcelona i després al Departament d'Història medieval de la Universitat de Barcelona. Especialitzada en l'estudi dels nuclis urbans, en els temes de municipi i societat, ha estudiat sobretot Barcelona i la Seu d'Urgell. Presentà la tesi doctoral l'any 1970 amb el títol La crisis social y económica de Barcelona a mediados del siglo XV. Com a membre de la Commission Internationale pour l'Histoire des Villes, en representació dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó, ha difós la història d'aquests territoris per mitjà de diversos reculls de bibliografia i de síntesi. Altres línies de recerca han estat l'estudi de la pobresa (1987) i les famílies de mercaders barcelonins: els Banyeres, Destorrents, Durfort, Gualbes, Granollacs, Torró, Grony, Llobera, etc. Va redactar el volum tercer de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, amb el títol L'expansió Baixmedieval, segles xiii-XV (1988). Ha col·laborat en els volums segon i tercer de la Història de Barcelona, dirigida per Jaume Sobrequés (1992), i al volum de l'Alt Urgell de la Catalunya Romànica (1992).
|
Matemàtiques
|
Proofs from THE BOOK (en català: Demostracions del LLIBRE) és un llibre de demostracions matemàtiques escrit per Martin Aigner i Günter M. Ziegler. El llibre està dedicat al seu mestre, el matemàtic Paul Erdős, que sovint mencionava aquest llibre com "el Llibre en què Déu anota les demostracions més elegants de cada teorema matemàtic". En una classe magistral que va fer l'any 1985, Erdős va dir "No cal que creguis en Déu, però has de creure en el Llibre".
|
Ètica
|
El dret de petició és el dret a presentar una queixa, o buscar l'ajuda d'un govern, sense por a càstigs o represàlies. L'article 44 de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea garanteix el dret de petició davant el Parlament Europeu. El dret es remunta a la Llei fonamental per a la República Federal d'Alemanya (art. 17), la Bill of Rights de 1689, la Petició de Drets (1628) i la Carta Magna (1215). És un dret fonamental reconegut per la Constitució Espanyola de 1978 (art. 29) i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (art. 29.5è) i és regulat per la Llei Orgànica 4/2001. D'acord amb el Reglament del Parlament de Catalunya es pot exercir aquest dret davant el Parlament (art. 60). Als Estats Units, el dret de petició està garantit per la Primera Esmena de la Constitució, que prohibeix específicament al Congrés coartar «el dret del poble... de demanar al govern la reparació de greuges».
|
Conflictes
|
La disputa territorial de l'arxipèlag de Txagos és el litigi que la República de Maurici i el Regne Unit sostenen per la sobirania de l'arxipèlag de Txagos, el qual es troba a l'oceà Índic, a 500 km al sud de les Maldives. L'arxipèlag es troba des de 1965 sota control del Regne Unit, que l'administra com a part del Territori Britànic de l'Oceà Índic.
|
Dansa
|
La dansa postmoderna és de manera àmplia la dansa que va sorgir a partir dels anys seixanta del segle XX qüestionant-se el significat de la dansa, com a reacció front a la dansa moderna i que ha estat progressivament substituïda per la dansa contemporània. Es pot considerar la primera etapa de la dansa contemporània. És un terme polèmic i complex de definir, ja que tampoc hi ha consens sobre la modernitat de l'anomenada dansa moderna, i més globalment, tenint en compte que algunes definicions i descripcions s'han fet molt centrades en el context estatunidenc, ignorant o menyspreant la realitat europea i encara més la dels altres continents.La primera persona que va parlar de dansa postmoderna va ser probablement Yvonne Rainer i el llibre Terpsícore en sabates d'esport: la dansa postmoderna (1980), de Sally Banes, el que va posar el terme en major circulació. Va sorgir sobretot com a resposta al concepte modern de "dansa pura", a la cerca de l'abstracció, que existia sobretot als Estats Units, estèticament autònoma, front a la importància major a l'emocionalitat i l'expressivitat, de vegades representativa i teatralitzada, a Europa. Banes considera que la dansa postmoderna és la dansa radical i innovadora que es va començar a fer a partir dels anys seixanta mentre que d'altres autors l'associen a la teoria i cultura del postmodernisme i l'apliquen a la dansa dels anys vuitanta i principis dels noranta. Avui ja no s'utilitza per a la dansa que es fa en aquest moment.És dansa postmoderna típicament la dansa contact o contact improvisació, per exemple. Alguns dels principals precursors i creadors de la dansa postmoderna són Merce Cunningham, Pina Bausch, la companyia Judson Dance Theater, Judith Dunn, Lucinda Childs, Twyla Tharp, Meredith Monk, Steve Paxton, Simone Forti, Anna Halprin i Trisha Brown.
|
Mitologia
|
Un ràkxasa és, en el marc de l'hinduisme i el budisme, un ésser demoníac. A l'epopeia del Ramayana (segle III aC) apareixen com els enemics de l'heroi Rama i els seus companys. Aquests lluiten en l'epopeia contra els rakshasa i el seu líder Ravana, que hi apareix com a rei de Sri Lanka. El Ramayana els descriu com a éssers creats dels peus del déu Brahma. No obstant això són indistintament coneguts com a descendents de Pulastia, de Khasa, o de la deessa Níriti i Nirita. Els rakshasa són coneguts per pertorbar els sacrificis, profanar tombes, fustigar sacerdots, per possessió humana, i actes similars. Les seves ungles són verinoses i s'alimenten de carn humana i menjar podrit. Canvien de forma i realitzen encanteris, i sovint apareixen en forma d'humans i grans ocells.
|
Arqueologia
|
El Museu d'Antiguitats Nacionals (francès: musée des antiquités nationales), creat al 1867 i convertit en Museu d'Arqueologia Nacional de Saint-Germain-en-Laye al 2009, és un museu dedicat a l'arqueologia de França. Presenta una rica col·lecció d'arqueologia comparada dels cinc continents. Es troba al castell de Saint-Germain-en-Laye (Yvelines), restaurat per Eugène Millett, un alumne d'Eugène Viollet-li-Duc.
|
Estris
|
Un estovador un estri de cuina emprat per estovar la carn. L'estri també s'anomena mall de carn i s'empra per estovar trossos de carn abans de cuinar-los. Generalment sembla és un martell fet de metall o fusta, amb un mànec curt i un gran cap, de vegades buit, normalment quadrat. Té files de petits pics o puntes en els extrems. En colpejar la carn amb el mall, s'estoven les fibres, fent que la carn sigui més fàcil de mastegar i digerir. És útil quan es cuinen talls particularment durs de carn, i resulta adequat quan aquests es fan a la graella o fregits. També s'empra en plats com el schnitzel o el chicken fried steak per fer que la carn sigui més ampla i fina.
|
Sociologia
|
Un boter era un menestral que tenia l'ofici de fer bótes, tines, tonells, etc., destinats a contenir líquids, especialment vi, o pesca salada. Al segle xiii ja hi havia un gremi de boters a Barcelona i a mitjan segle xv, n'hi havia vint-i-un. Hi havia boters a totes les ciutats i viles, com ara a Girona, Lleida i Puigcerdà. És un dels oficis exposats al Museu del Traginer d'Igualada.
|
Agricultura
|
En agricultura i jardineria un escocell és el clot practicat al peu d'un arbre o arbust per tal de recollir l'aigua de pluja o facilitar les regades. També permet afegir adob evitant la seva dispersió. En ambients rurals i terrenys anivellats la forma més típica adopta la forma d'un sot circular que envolta la soca de l'arbre a un nivell més baix que el de l'entorn. També pot consistir en un monticle de terra, més alt que el voltant, amb un clot en el seu interior. Una tercera forma incorpora elements i materials auxiliars (pedres grosses, lloses, totxos, fustes o similars) per a formar una mena de caixa que envolta la soca.
|
Informàtica
|
La computació distribuïda és un nou model informàtic que permet fer grans càlculs utilitzant milers d'ordinadors de voluntaris i així estalviant els costos d'un superordinador. Aquest sistema es basa a repartir la informació a través d'Internet mitjançant un programari, prèviament descarregat per l'usuari, a diferents ordinadors, que van resolent els càlculs i un cop en tenen el resultat l'envien al servidor. Aquests projectes, quasi sempre solidaris, reparteixen la informació a processar entre els milers d'ordinadors voluntaris per poder assolir quotes de processament a vegades més gran que les de superordinadors.
|
Telecomunicacions
|
Hispasat és una empresa, creada el 1989, que opera una sèrie de satèl·lits de comunicacions espanyols del mateix nom. Van ser planificats per l'Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial i l'Agència Espacial Europea. Pertanyen a Eutelsat (27,69%) i inversionistes privats d'Espanya. La flota de satèl·lits d'HISPASAT permet distribuir més de mil canals de televisió i ràdio a més de trenta milions de llars, així com serveis de banda ampla en entorns fixos i mòbils.El primer satèl·lit posat en òrbita va ser l'Hispasat 1A al setembre de 1992 a bord d'un vehicle llançador Ariane 4, des del Centre Espacial de Kourou (Guayana francesa) i es va situar en òrbita geoestacionària en la posició 30º Oest a 36 000 km d'altura, on es posicionen des de llavors tots els seus satèl·lits de la sèrie Hispasat (1A, 1B, 1C, 1D, 1I i els futurs AG1 i 1F), centrats principalment al mercat espanyol i europeu. La sèrie dels satèl·lits Amazonas (61º Oest) inaugurada en el 2004 amb el llançament del primer Amazonas, se centra al mercat americà (principalment llatinoamericà). L'Amazonas 2, el satèl·lit de comunicacions de major potència amb cobertura panamericana, es va llançar l'1 d'octubre de 2009 i va permetre a HISPASAT duplicar la seva capacitat en el continent, tornant a ampliar amb l'Amazonas 3 (2013), 4A (2014) i 4B (2015).
|
Biblioteconomia
|
La revista Biblioteconomía, amb el nom complet contenint el subtítol, Biblioteconomía: boletín de la Escuela de Bibliotecarias de Barcelona va ser una publicació periòdica relacionada amb el món de la biblioteconomia que es va publicar entre els anys 1944 i 1976.La revista Biblioteconomía, que va tenir una tirada de vuitanta números mentre estigué vigent entre 1944 i 1976, amb una periodicitat irregular, va ser creada i dirigida durant la major part de la seva història, concretament, entre 1944 i 1972, pel bibliotecari i historiador valencià Felip Mateu i Llopis. La publicació, editada per l'Escola de Bibliotecàries, es converteix en el mitjà d'expressió del món bibliotecari català i alhora, també, en un punt d'informació de l'actualitat de biblioteques estrangeres, gràcies a alguns dels articles que s'hi publiquen. Aquesta publicació periòdica, ja desapareguda, ha estat considerada com una de les revistes científiques en l'àrea de la biblioteconomia i la documentació.
|
Telecomunicacions
|
Una antena de ressonador dielèctric (amb acrònim anglès DRA) és una antena de ràdio utilitzada principalment a freqüències de microones i superiors, que consisteix en un bloc de material ceràmic de diverses formes, el ressonador dielèctric, muntat sobre una superfície metàl·lica, un pla de terra. Les ones de ràdio s'introdueixen a l'interior del material del ressonador des del circuit transmissor i reboten d'anada i tornada entre les parets del ressonador, formant ones estacionàries. Les parets del ressonador són parcialment transparents a les ones de ràdio, la qual cosa permet que la potència de la ràdio irradii a l'espai. Un avantatge de les antenes de ressonador dielèctric és que no tenen peces metàl·liques, que es tornen amb pèrdues a altes freqüències, dissipant energia. Així, aquestes antenes poden tenir pèrdues més baixes i ser més eficients que les antenes metàl·liques a freqüències elevades de microones i ones mil·límetres. Les antenes de guia d'ones dielèctrics s'utilitzen en alguns dispositius sense fil portàtils compactes i equips de radar d'ones mil·límetres militars. L'antena va ser proposada per primera vegada per Robert Richtmyer el 1939. El 1982, Long et al. va fer el primer disseny i prova d'antenes de ressonadors dielèctrics considerant un model de guia d'ones amb fuites assumint un model de conductor magnètic de la superfície dielèctrica. En aquesta primera investigació, Long et al. va explorar el mode HEM11d en un bloc de ceràmica de forma cilíndrica per irradiar la cara ampla. Després de tres dècades, l'any 2012 Guha va introduir un altre mode (HEM12d) amb el mateix patró de cara ampla. Un efecte semblant a l'antena s'aconsegueix mitjançant un oscil·lació periòdica dels electrons del seu element capacitiu al pla de terra que es comporta com un inductor. Els autors van argumentar a més que el funcionament d'una antena dielèctrica s'assembla a l'antena concebuda per Marconi, l'única diferència és que l'element inductiu és substituït pel material dielèctric.Les antenes de ressonador dielèctric ofereixen les següents característiques atractives: la longitud d'ona de l'espai lliure i ε r {\displaystyle \varepsilon _{r}} és la constant dielèctrica del material ressonador. Així, escollint un valor elevat de ε r {\displaystyle \varepsilon _{r}} ( ε r ≈ 10 − 100 {\displaystyle \varepsilon _{r}\approx 10-100} ), la mida del DRA es pot reduir significativament. No hi ha pèrdua de conductor inherent als ressonadors dielèctrics. Això condueix a una alta eficiència de radiació de l'antena. Aquesta característica és especialment atractiva per a les antenes d'ones mil·límetres (mm), on la pèrdua en antenes fabricades amb metall pot ser elevada. Els DRA ofereixen esquemes d'acoblament senzills a gairebé totes les línies de transmissió utilitzades a freqüències de microones i ones mm. Això els fa adequats per a la integració en diferents tecnologies planars. L'acoblament entre un DRA i la línia de transmissió plana es pot controlar fàcilment variant la posició del DRA respecte a la línia. Per tant, el rendiment de DRA es pot optimitzar fàcilment experimentalment.
|
Festivals
|
Làfria (en grec antic Λάφρια) era un festival anual que se celebrava a Patres a Acaia en honor d'Àrtemis Làfria. El culte a aquesta deïtat es va introduir a Patres en temps d'August. Pausànies descriu la manera de com se celebrava el festival. Quan s'acostava la data de la festa, es col·locaven en cercle a l'entorn de l'altar de la deïtat, trossos grans de fusta verda d'uns setze metres de longitud formant una barrera, i llenya seca a l'altar, i construïen una mena d'esgraons que conduïen a l'altar recoberts amb una capa lleugera de terra. Al primer dia del festival una processó anava al temple d'Àrtemis i al final de tot entrava una jove que feia de sacerdotessa per l'ocasió, pujada en un carruatge que estiraven cérvols. Al segon dia es feien nombrosos sacrificis oferts per l'estat i pels particulars. Les víctimes eren ocells, senglars, cérvols i de vegades llops i ossos i també els animals domèstics vells. Totes les víctimes eren llençades a l'altar vives, i llavors s'encenien les fustes o llenya seca. Els animals fugien embogits i encesos miraven de fugir, però eren aturats per la fusta verda col·locada a l'entorn que no prenia i no els deixava passar. Tornaven a agafar als animals i els llençaven altre cop a les flames. Els habitants de Patres no recordaven que en cap ocasió alguna persona hagués resultat ferida.
|
Arquitectura
|
L'arquitectura postmoderna és una tendència o moviment arquitectònic que va sorgir a la dècada de 1960 com una reacció contra l'austeritat, la formalitat i la falta de varietat de l'arquitectura moderna, particularment a l'estil internacional defensat per Le Corbusier i Ludwig Mies van der Rohe. El moviment va rebre una doctrina de l'arquitecte i teòric Robert Venturi en el seu llibre de 1966 Complexity and Contradiction in Architecture. L'estil va florir des de la dècada de 1980 fins a la dècada de 1990, particularment en el treball de Venturi, Philip Johnson, Charles Moore i Michael Graves. A la fi de la dècada de 1990 es va dividir en una multitud de noves tendències, inclosa d'alta tecnologia, el neoclassicisme i el deconstructivisme.
|
Enginyeria
|
El tortó és el residu de vegetals després d'haver-ne extret l'oli. Com a romanent format per substàncies retingudes en un filtre, el tortó creix durant el curs de la filtració, és a dir, es va fent més «gruixut» amb el temps perquè la matèria es va acumulant. En conseqüència, quan el gruix d'aquesta capa augmenta, la resistència al flux del tortó també augmenta. Després d'un cert període el tortó s'ha de treure del filtre. Aquest residu pot ser una font de proteïnes important, que serveix de pinso i amb un tractament adequat podria contribuir a l'alimentació humana. També pot utilitzar-se com a base d'un biocombustible.
|
Objectes astronòmics
|
Zeta del Reticle (ζ Reticuli) és una estrella binària en la constel·lació de Reticulum, situada a 39,5 anys llum de la Terra. Visualment, la separació entre les dues components és de 310 segons d'arc, per la qual cosa poden ser resoltes a ull nu.Les dues components del sistema tenen una brillantor similar —magnituds +5,54 i +5,24— i, de fet, són estrelles molt semblants. Ambdues anàlegs solars, Zeta² Reticuli (HD 20807 / HR 1010), la més semblant al Sol, té tipus espectral G0V i una temperatura superficial de 5795 K. Brilla amb una lluminositat pràcticament idèntica a la lluminositat solar. Zeta Reticuli (HD 20766 / HR 1006) té tipo G2V i 5675 K de temperatura, essent llur lluminositat un 90% de la del Sol. Atesa la separació angular entre ambdues estrelles i llur distància respecte al Sistema Solar, la separació real entre elles és 3750 UA. El període orbital del sistema és de més de 170.000 anys, per la qual cosa no és estrany que no s'hi hagi observat cap moviment orbital. No obstant això, llur moviment comú a través de l'espai confirma que formen un vertader sistema binari. Gliese 118 és l'estrella més propera al sistema estel·lar Zeta Reticuli, del qual dista 2,8 anys llum.
|
Ciències de la salut
|
Un estudi de cohorts prospectiu o estudi prospectiu de cohorts és un estudi de cohorts longitudinal en que se segueix al llarg del temps un grup d'individus similars (cohorts) que difereixen respecte a determinats factors estudiats, per determinar com afecten aquests factors en les taxes d'un determinat resultat. Per exemple, es podria seguir una cohort de conductors de camions de mitja edat que varien en termes d'hàbits de fumar, per provar la hipòtesi que la taxa d'incidència als 20 anys del càncer de pulmó serà més alta entre els fumadors forts, seguits pels fumadors moderats, i finalment pels no fumadors. L'estudi prospectiu és important per a la investigació sobre l'etiologia de les malalties i trastorns. La característica distintiva d'un estudi de cohort prospectiu és que, en el moment en què els investigadors comencen a reclutar individus i recopilar informació d'exposició de referència, cap dels subjectes ha desenvolupat cap dels resultats d'interès. Després de recollir informació bàsica, els subjectes en un estudi de cohorts prospectiu se segueixen "longitudinalment", és a dir, durant un període, generalment durant anys, per determinar si i quan els individus emmalalteixen i si hi ha canvis en el seu estat d'exposició. D'aquesta manera, els investigadors eventualment poden utilitzar les dades per respondre a moltes preguntes sobre les associacions entre "factors de risc" i els resultats de malalties. Per exemple, es podria identificar fumadors i no fumadors a la línia de base i comparar la seva incidència posterior de desenvolupar malalties del cor. Alternativament, es podrien agrupar individus basats en el seu índex de massa corporal (IMC) i comparar el seu risc de desenvolupar malalties del cor o càncer. Els estudis prospectius de cohorts solen ser més importants en la jerarquia de proves que els estudis de cohorts retrospectius i poden ser més cars que un estudi de casos i controls.Un dels avantatges dels estudis prospectius de cohorts és que poden ajudar a determinar els factors de risc per contraure una nova malaltia perquè són una observació longitudinal al llarg del temps i la recopilació de resultats es realitza a intervals de temps regulars, de manera que es minimitza l'error de recuperació de dades.
|
Humor
|
Arthur Bartels, també Barthels (Vilnius, 13 d'octubre de 1818 - Cracòvia, 23 de desembre de 1885) fou un músic, cantant, i humorista polonès. A partir de 1875 s'establí a Cracòvia. Se li deuen innumerables poesies humorístiques a les que hi posava música i, a voltes, il·lustrava amb dibuixos que es van fer molt populars en aquella època arreu de Polònia,, i s'estengueren per Europa mercès al picaresc enginy que rebel·laven.
|
Arquitectura
|
El neorenaixement és és un estil artístic del segle xix inspirat en l'art del renaixement, que al seu torn era un retorn a les formes clàssiques de l'època grecoromàna i desenvolupat durant el segle xiv al xvii, com a reacció contre l'art gòtic. S'inscriu al moviment general de l'historicisme: neogòtic, neobarroc, neoclassicisme.Com el neoclassicisme s'inspira de formes de l'antiguitat clàssica i de vegades la frontera entre ambdós estils és fluïda. En una època inclina a l'eclecticisme també s'hi poden incorporen elements gòtics o d'altres estils. Menys monumental que el neoclassicisme, era l'estil preferit per a l'arquitectura domèstica, com s'hi podia integrar més fàcilment noves technologies i materials, i fer habitatges més confortables. Segons Peter Collins: «quantitavament el neorenaixement fou l'historicisme més important del segle xix». A Espanya, en l'arquitectura dels primers anys de postguerra a mitjan segle xx va conèixer un rebrot. En una reacció contra el funcionalisme exagerat, des dels anys 1970 l'arquitectura postmoderna altra vegada es va inspirar en vocabulari arquitectònic clàssic i «neo-neorenaixentista». El retorn a elements estilístics renaixentistes també es va manifestar en el mobiliari, la pintura i la poesia. Pujada per la demanda, la Casa Busquets de Barcelona per exemple va realitzar molts menjadors en estil historicista. L'elegància sòbria del renaixement convenia a l'esperit del temps d'una burgesia que volia un estètica sense l'exuberància del barroc o dels estils reials francesos. Els valors (neo)renaixentistes d'ordre, mesura, harmonia, interès per les coses senzilles, quotidianes i l'ironia van continuar en el noucentisme. Un exemple literari formen els sonets d'Alfons Maseras i Galtés amb un to medievalitzant i neorenaixentista. Les pintures murals de l'interior de la catedral de Vic, encarregades l'any 1907 a Josep Maria Sert i Badia representaven passatges bíblics amb una clara inspiració neorenaixentista, així com l'interior del Gran Teatre del Liceu. En la música es pot citar El Retablo de Maese Pedro o el Concert per clavecí de Manuel de Falla o les tres suites d'Àries i Danses Antigues d'Ottorino Respighi. Exemples A Catalunya
|
Geologia
|
L'escorça oceànica és la part de l'escorça terrestre que forma els oceans. Correspon al 0,099% de la massa de la Terra; en una profunditat de 0-10 km. L'escorça oceànica conté el 0,147% de la massa conjunta del mantell i l'escorça. La major part de l'escorça terrestre es produí a partir de l'activitat volcànica. El sistema de dorsals oceàniques, una xarxa de volcans de 40.000 km de longitud, genera nova escorça oceànica a raó de 17 km³ per any, cobrint el fons de l'oceà amb basalt. Hawaii i Islàndia són dos exemples de l'acumulació de piles de basalt.
|
Telecomunicacions
|
VSAT són les sigles de Terminal de Molt Petita Obertura (de l'anglès, Very Small Aperture Terminal). Designa un tipus d'antena per a comunicació de dades via satèl·lit i per extensió a les xarxes que se serveixen d'elles, normalment per a intercanvi d'informació punt a punt, punt a multipunt (broadcasting) o interactiva.
|
Psicologia
|
El narcisisme és l'amor excessiu cap a un mateix, que fa que l'orgull cegui la valoració real i menyspreï els altres. Ha estat catalogat com una malaltia mental, tot i que en poca proporció és un tret de la personalitat de tots els individus. Forma part de l'anomenada tríada fosca. La paraula prové del personatge mitològic de Narcís, un jove bellíssim insensible a l'amor de les dones que va morir en ofegar-se, admirant el seu propi reflex en una font. Es va metamorfosar en la flor del mateix nom.
|
Ciències ambientals
|
Les externalitats són en la teoria econòmica els efectes negatius o positius de la producció o del consum d'un bé que tenen una incidència sobre el seu entorn, sense que l'empresa productora en porti tot el cost ni el repercuteixi en els preus de mercat.Externalitats afecten tots indiferentment, també els actors econòmics (persones o empreses) que no són implicats en el contracte de compravenda, que va causar els efectes. Aquest és el cas d'emissions de gasos tòxics a l'atmosfera, que perjudiquen tota la humanitat però per les quals el productor no paga res. Pel costat dels beneficis es podria trobar el renaixement urbanístic d'un barri arruïnat, després de l'arribada d'una empresa que col·loca moltes persones o després de la construcció d'una infraestructura de transport. Sobretot les externalitats negatives són subjecte de crítica. Així es va dir que l'electricitat nuclear només és a bon preu, perquè un part major dels costs (tractament de residus, protecció d'instal·lacions obsoletes...) són assumits per la col·lectivitat i les generacions futures. A poc a poc, es tendeix a internalitzar les externalitats negatives. Si abans tothom (l'estat, el contribuent) pagava pel tractament dels residus d'embalatge, avui en molts països s'inclou una petita aportació al preu final pel reciclatge i el tractament, segons el principi que el preu de venda ha de ser un «preu veritat» que fa compte del «cost veritat» d'un producte.
|
Astronomia
|
(2045) Peking és un asteroide del cinturó principal descobert el 8 d'octubre de 1964 a l'Observatori de la Muntanya Porpra a Nanquín, la Xina. Va ser batejat així en referència a Pequín, capital de la República popular de la Xina.
|
Biblioteconomia
|
El silenci documental fa referència a la manca de resultats. Es pot donar el cas que en realitzar una cerca documental no es troben resultats o no es troben documents pertinents, sent conscients que n'hi ha. L'estratègia de cerca pot no ser l'adequada o les fonts consultades poden no ser les correctes.Per exemple, el document "Els sacerdots a Barcelona durant el segle XIX" arriba a un sistema documental. El document s'indexa automàticament, extraient les paraules del títol i del resum. Si un usuari vol fer una consulta per a trobar informació sobre els clergues durant la Guerra del Francès i formula la consulta emprant el terme clergues no recuperarà aquest document, que és totalment pertinent. S'haurà produït una manca d'informació, un silenci documental. A fi d'evitar-ho, ha de preveure i indicar tots els possibles sinònims de la paraula clergues en la seva estratègia de cerca. També desconeix si el terme estarà en singular o plural i, per tant, cal que faci un truncament.L'estratègia que es pot dur a terme per minimitzar el silenci documental serà utilitzar termes més genèrics o canviar la cerca, fent una reflexió sobre els millors termes, a ser possible unívocs, les seves possibles variacions o sinònims i utilitzar operadors booleans.La primera justificació de l'existència dels llenguatges documentals artificials o controlats és la necessitat d'univocitat (un únic terme, un únic concepte): com més propers siguin al llenguatge natural, més grans seran els riscos de trobar silenci i soroll documentals en la recuperació de la informació. Els llenguatges lliures tenen uns costos molt baixos, però presenten més problemes en la recuperació (soroll i silenci documental).
|
Història
|
Època estadística és un concepte utilitzat per la demografia i per altres ciències socials que al·ludeix, segons els territoris, al període inaugurat pel primer cens de població modern. Suècia pot ser considerat Estat pioner en la recopilació de dades estrictament demogràfiques, ja que des del 1750 enregistra els naixements i les defuncions. Els EUA van fer el primer cens de població l'any 1790. I ja durant el segle xix, diversos països europeus establiren censos de població.
|
Arqueologia
|
L'Arqueoparasitologia és una branca de l'arqueologia dedicada a la identificació de les restes de paràsits i la reconstitució de les interaccions entre aquests i els humans que parasitaren. És l'estudi de paràsits en contexts arqueològics. Inclou estudis del protozous i paràsits de metazous d'humans en el passat, així com paràsits que poden haver afectat societats humanes passades, com aquells que infesten animals domesticats. El primer informe d'Arqueoparasitologia descrivia ous calcificats de Bilharzia haematobia (ara Schistosoma haematobium) trobats en els ronyons d'una mòmia egípcia antiga. Des de llavors, s'ha contestat a moltes preguntes arqueològiques fonamentals integrant els coneixements sobre els amfitrions, cicles vitals i biologia bàsica de paràsits, amb els contexts arqueològics, antropològics i històrics en els quals es troben.
|
Ciència militar
|
La història militar és una disciplina de les humanitats, enfocada al registre dels conflictes armats de la història de la humanitat i en el seu impacte en les societats, en les seves cultures, en l'economia si es produeixen canvis en les relacions internacionals. No es limita a l'estudi de batalles i guerres, sinó que s'interessa també per l'evolució dels materials, de l'armament, la tàctica i l'estratègia. Es compon de tots aquells esdeveniments de la història humana que poden ser considerats com a pertanyents a la categoria de conflictes socials generalitzats. Això pot anar des de les baralles entre dues tribus, fins a guerres entre dues forces armades organitzades, incloent, en la seva màxima escala, les guerres mundials que afecten la majoria de la població humana. Els historiadors s'encarreguen de narrar aquests esdeveniments, mitjançant escrits o d'altres formes. L'activitat militar ha estat un procés constant durant milers d'anys, i les tàctiques, estratègies i metes de les operacions militars s'han mantingut immutables al llarg dels mil·lennis. Per exemple, una notable maniobra militar, encara estudiada avui dia, és la doble pinça envoltant, usada per Aníbal Barca a la Batalla de Cannes l'any 216 aC (fa per tant uns 2.200 anys). Aquesta mateixa maniobra ja va ser descrita pel teòric militar xinès Sun Tzu, que la va escriure aproximadament al mateix temps que la fundació de Roma, aproximadament fa 2.750 anys, i 500 anys abans de la batalla de Cannas. Mitjançant l'estudi de la història relacionada amb la seva professió, els militars pretenen no repetir els mateixos errors del passat, i així millorar la seva actuació en insuflar en els seus comandants la capacitat de percebre paral·lelismes històrics durant una batalla, per poder maximitzar les lliçons apreses d'aquesta. Les principals àrees de la història militar inclouen la història de les guerres, batalles i combats, la història de l'art militar i la història de cada servei militar específic. Hi ha diverses formes de categoritzar la guerra. Una d'elles és la distinció entre guerra convencional i no convencional: la convencional crea forces armades ben identificades lluitant entre si de manera relativament oberta i directa, sense armes de destrucció massiva; la guerra no convencional fa altres tipus de guerra, que inclouen les incursions, la guerra de guerrilles, la insurgència i el terrorisme. Alternativament pot incloure la guerra nuclear, la guerra química o la guerra biològica. Totes aquestes categories usualment s'integren dins de dues de major ordre: guerra d'alta o baixa intensitat. Es diu guerra d'alta intensitat a aquella entre dues superpotències o grans nacions lluitant per interessos polítics i/o econòmics. La guerra de baixa intensitat fa a la insurgència respecte a un exèrcit dominant, la guerra de guerrilles, i tipus especials de tropes que lluiten contra una revolució.
|
Sociologia
|
El Sucursalisme és el nom que es dona a la pràctica política pròpia de les seccions provincials o regionals dels partits polítics espanyols centralitzats. Aquesta forma d'actuació està caracteritzada per la dependència cap a les directrius emanades del centre polític i per la subordinació a aquest primer criteri de la defensa dels interessos del país o del territori.
|
Aeronàutica
|
En aviació, l'àrea de control terminal (terminal control area en anglès, sovint abreviat com TCA als Estats Units i al Canadà o TMA de terminal manoeuvring area a Europa) és un terme que descriu una àrea designada de l'espai aeri controlat que envolta un aeroport on el volum de tràfic és alt. Està destinat a protegir els vols en les maniobres d'aproximació o d'enlairement d'un o més aeroports. L'espai aeri TMA es defineix com una configuració circular centrada en les coordenades geogràfiques de l'aeroport i és diferent de les àrees de control, ja que inclou diferents nivells d'àrees cada vegada més grans, creant la forma d'un «pastís de noces del revés». Aquest espai aeri és, normalment, controlat, és a dir, pot ser de classe A, B, C, D o E. Al Canadà, el TMA normalment es designa amb les classes B, C i D; als Estats Units, amb la classe B. Al Regne Unit sol ser designada amb les classes A, D i E i a França amb la D i la E, excepte en les zones amb alt tràfic aeri, on es troben les classes C i A.
|
Física
|
En física, el nivell macroscòpic és el nivell de descripció en què la posició o estat físic concret de les partícules que integren un cos pot ser resumit en una equació d'estat que només inclou magnituds extensives (volum, longitud, massa) i magnituds intensives mitjana (pressió, temperatura). Normalment degut a la gran mida de l'esmentat sistema poden menysprear els efectes quàntics i poden usar la mecànica estadística clàssica i les lleis de Newton com a bona aproximació. Igualment l'energia total del sistema es pot considerar com una magnitud contínua en lloc de com una magnitud quantitzada. Estenent la definició es parla d'objecte o fenomen macroscòpic quan les dimensions geomètriques o la magnitud física sobrepassen d'una certa mida. Normalment tots els objectes visibles a simple vista són a tots els efectes macroscòpics, en oposició als objectes microscòpics i els fenòmens microscòpics, no visibles a simple vista i on la mecànica quàntica pot tenir un paper important, en la seva descripció.
|
Humor
|
L'humor negre és un estil de fer humor, sàtira o comèdia, en què els temes o objectes de la paròdia són els relacionats amb la mort, desgràcies, malaltia, lletgesa, suïcidi, etc. Són temes políticament incorrectes, tabú, delicats, o desagradables, que l'humor transgredeix i capgira, per desvetllar la consciència vers aquests fets. L'humor negre es pot practicar de manera intel·ligent i de manera grollera. Quan l'humor negre es practica de manera grollera, l'element humorístic, el produeix un element desagradable que s'utilitza com a revulsiu, i produeix l'efecte còmic, o grotesc. Si es practica de manera intel·ligent, la ironia prové de la contraposició entre la realitat i les paradoxes i hipocresies de la societat. Les interconnexions entre els temes són més subtils, i l'efecte còmic o satíric, menys aparatós, però més intens.
|
Informàtica
|
L'empremta digital és una eina per tal de defensar els drets d'autor i combatre la pirateria.
|
Televisió
|
Audrey Hepburn (Brussel·les, Bèlgica, 4 de maig del 1929 - Tolochenaz, Suïssa, 20 de gener del 1993) fou una actriu belga-britànica que realitzà la major part de la seva carrera artística als Estats Units. La seva fràgil bellesa i elegància característiques n'han fet una de les icones del cinema occidental. Va ser igualment molt activa com a ambaixadora de l'UNICEF.
|
Cultura popular
|
Somerondón és una associació universitària de folklore aragonès vinculada a la Universitat de Saragossa.Les seues jornades biennals sobre cultura popular van estar dedicades l'any 2006 al folklore valencià, amb la participació de Vicent Torrent, Tres Fan Ball i el grup Sagueta Nova de Biar.
|
Ciències de la salut
|
El dejuni és l'abstenció voluntària de prendre aliments ja sigui per raons mèdiques, d'higiene personal, espirituals o polítiques (en aquest darrer cas es parla de vaga de fam). Des del punt de vista mèdic es considera que el dejuni comença 16 hores després del darrer àpat. Cal destacar-ne el caràcter voluntari i per això s'exclouen de la noció de dejuni els casos contraris a la pròpia voluntat o la subalimentació, ja sigui per motius polítics, militars o socioeconòmics. A la natura, els animals malalts ferits redueixen de manera instintiva els seus aports en nutrició. Les morses fan dejuni en el període de reproducció. Els pingüins mascles fan dejuni mentre coven l'ou entre les seves potes. Els animals que practiquen la hibernació dejunen de facto durant aquest període de feble activitat.
|
Ciències de la salut
|
El mot fisioteràpia prové de la unió de les veus gregues: φύση, que significa Naturalesa i θεραπεία, que ve del verb "στη θεραπεία" i vol dir guarir. Per tant, des d'un punt de vista etimològic, fisioteràpia o physis-therapeia significa «tractament per la naturalesa», o també «tractament mitjançant agents físics». L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix en 1958 la fisioteràpia com: «L'art i la ciència del tractament per mitjà de l'exercici terapèutic, calor, fred, llum, aigua, massatge i electricitat. A més, la fisioteràpia inclou l'execució de proves elèctriques i manuals per a determinar el valor de l'afectació i força muscular, proves per a determinar les capacitats funcionals, l'amplitud del moviment articular i mesures de la capacitat vital, així com ajudes diagnòstiques per al control de l'evolució».
|
Ràdio
|
Raúl Matas Esteban (Lanco, 13 d'agost de 1921-Santiago, 31 de desembre de 2004), sobrenomenat «El Maestro», va ser un periodista, conductor, presentador i locutor xilè de ràdio i televisió. La seva carrera de 64 anys es va desenvolupar en Xile, Estats Units, Espanya i l'Argentina. Va ser un dels principals personatges en la història de les comunicacions a Xile.
|
Humor
|
Emilio José Martí Gómez (La Llosa de Ranes, 12 de Març de 1991 - Carcaixent, 20 d'octubre de 2019) va ser un futbolista amateur valencià, conegut viralment com a Emilio José després d'una entrevista a la televisió de Canals. El vídeo es va difondre el febrer de 2007, quan tenia 16 anys i va esdevindre un fenomen viral a l'internet valencià. Jugava de davanter o extrem esquerre al CD Llosa.Juntament amb Panxo de Zoo i Paco Cabanes, El Genovés, va protagonitzar el vídeo de la desena edició del Festivern, i va ser l'encarregat de les campanades d'aquella edició de 2015. Va morir el 20 d'octubre de 2019 en un accident de circulació a la CV-41.
|
Ciència militar
|
En ciència militar, la multiplicació de la força o un multiplicador de força es refereix a un factor o una combinació de factors que dona al personal o a les armes (o a qualsevol altra maquinària) la capacitat de realitzar gestes més grans que sense ella. El factor de multiplicació és l'augment de mida esperat necessari per tenir la mateixa efectivitat sense aquest avantatge. Per exemple, si una tecnologia determinada com el GPS permet que una força aconsegueixi els mateixos resultats d'una força cinc vegades més gran però sense GPS, el multiplicador és de cinc. Aquestes estimacions s'utilitzen per justificar un cost d'inversió per als multiplicadors de força. Abans de l'era de les comunicacions electròniques modernes, els mongols feien servir tàctiques d'eixam coordinades per comunicacions militars eficaços mitjançant banderes, banyes i missatgers. A l'edat mitjana, les estaques dels arquers van ser introduïdes a terra per protegir-se dels guerrers muntats. Aquest és un exemple de "braços combinats", un altre mètode antic de multiplicar de força.
|
Cultura popular
|
El fes-ho tu mateix o fes-t'ho tu mateix (en anglès do it yourself, sovint abreujat com a DIY) és un moviment ètic i polític i d'acció pràctica i artística que promou el concepció, fabricació, adaptació, millora, reparació, reutilització i reciclatge fet a casa, amb recursos a l'abast i per mitjà de la cooperació, col·laboració i autoaprenentatge. S'oposa a la producció industrial massiva i aprecia la personalització i la unicitat per sobre de cànons estètics establerts i de perfecció. Inclou tota mena de creacions tècniques, tecnològiques i artístiques de la vida quotidiana, i desenvolupa formes d'organització no jerarquitzades.
|
Festivals
|
El primer Festival de Wartburg (alemany: Wartburgfest), celebrat el 18 d'octubre de 1817, va ser un important esdeveniment en la història alemanya que va tenir lloc al castell de Wartburg, prop d'Eisenach, i que fou clau en el desenvolupament de la lluita per l'Estat unitari alemany.
|
Ciència-ficció
|
El ciberpunk (una combinació de cibernètica i punk) és un subgènere de ciència-ficció i ficció distòpica, que se centra en la tecnologia avançada com els ordinadors o la tecnologia de la informació, associada amb algun grau de desordre social. La trama de la literatura ciberpunk sovint gira entorn del conflicte entre furoners, intel·ligència artificial i mega corporacions, que tendeix a estar situat en una Terra del futur pròxim, més que a l'espai exterior predominant en la ciència-ficció en el moment del naixement del ciberpunk. Les ciutats d'aquest futur tenen característiques distòpiques, però també són marcades per una energia i una diversitat extraordinàries. Molta de l'atmosfera del gènere es fa eco del cinema negre, i les obres escrites en el gènere sovint utilitzen tècniques de les novel·les de detectius. Mentre aquest estil atrevit i colpidor s'anomenava revolucionari durant els seus primers dies, alguns observadors posteriors concloïen que en termes de literatura, la majoria de les tècniques narratives de ciberpunk eren menys innovadores que les de l'Ona Nova, vint anys abans. Els principals exponents del ciberpunk inclouen a William Gibson, Rudy Rucker, John Shirley i Bruce Sterling. El terme es va estendre durant els anys 80 i encara s'utilitza. A principis i mitjans dels 80, el ciberpunk es convertia en un tema de moda en cercles acadèmics, on començava a ser tema d'investigació postmodernista. Durant el mateix període, el gènere s'introduïa a Hollywood i es convertia en un dels principals estils de ciència-ficció del cinema. Moltes pel·lícules populars, com Blade Runner (adaptació de la novela Els androides somien amb xais elèctrics? de Philip K. Dick) i la trilogia Matrix es poden veure com desenvolupaments prominents dels estils visuals i temes del gènere. Els videojocs, els jocs de taula i els jocs de rol sovint presenten trames fortament influïdes pels escrits i les pel·lícules ciberpunk. A principis dels anys 90, hi hagué algunes tendències de moda i música que s'etiquetaren com ciberpunk. A mesura que més escriptors començaven a treballar amb conceptes ciberpunk, emergiren nous subgèneres, cadascun dels quals se centra en la tecnologia i els seus efectes socials d'una manera diferent. Els exemples inclouen el steampunk, iniciat per Tim Powers, K. W. Jeter i James Blaylock, i el biopunk, on destaca Paul Di Filippo. A més a més, hi ha gent que pensa que els obres com Snow Crash de Neal Stephenson defineixen una categoria de postciberpunk, encara que la diferència d'aquesta categoria potser és només una qüestió de definició.
|
Informàtica
|
Anna Tramontano (Nàpols, 14 de juliol de 1957 – Roma, 10 de març de 2017) va ser una biòloga computacional italiana.
|
Geografia
|
Les 28 províncies de Bulgària estan dividides en 265 municipis (община, obshtina). Els municipis típicament comprenen múltiples ciutats, pobles i viles i és governat per un alcalde que és elegit per vot de majoria popular per a quatre anys, i un consell municipal que és elegit utilitzant representació proporcional també per a quatre anys. La creació de municipis nous requereix que han de ser creats en un territori amb una població de com a mínim 6.000 habitants i creat al voltant d'una ubicació designada. També han de ser anomenats després de la ciutat que serveix com a centre administratiu del territori , entre altres criteris.L'ajuntament d'un municipi també té permís per crear subdivisions administratives: ajuntaments (kmetstvo), entitats de població (naseleno myasto), i districtes electorals o districtes (rayon). Els Ajuntaments són liderats per alcaldes elegits i comprenen típicament una o més viles o pobles; han de contenir una població d'almenys 250 persones. Les entitats de població són regides per un director fixat per l'alcalde d'un municipi i així té menys responsabilitats i menys poder que un alcalde; han de tenir una població de menys que 150. Els districtes electorals són regits per alcaldes elegits i ha d'incloure una població de com a mínim 25.000; la seva creació és requerida dins dels tres municipis més poblats de Bulgària.
|
Història
|
Aquesta pàgina mostra els segles.
|
Ciències de la salut
|
El concepte d'Una sola salut o One Health va ser introduït a principis de la dècada dels 2000 i fa referència al fet que la salut humana, la sanitat animal i els ecosistemes en els quals coexisteixen són interdependents.El seu objectiu és el disseny i implementació de programes, polítiques, legislació i recerca en l'àmbit de la salut pública de forma multisectorial i transdisciplinària, treballant a nivell local, regional, nacional i global. Veterinaris, metges, epidemiòlegs, biòlegs, sanitaris, ecòlegs, sociòlegs, juristes, filòsofs, animalistes, immunòlegs, ambientalistes, polítics, juntament amb persones d'altres disciplines, tenen un paper important per assolir aquest objectiu comú.A banda de les malalties infeccioses emergents, el concepte Una Sola Salut inclou la salut ambiental i dels ecosistemes, les malalties no infeccioses i cròniques, l’ús del sòl, la resistència als antimicrobians i la biodiversitat. El món està progressivament més interconnectat i es generen interaccions entre els tres dominis (humans, animals i medi ambient), pel que les accions en qualsevol d’ells té un impacte en els altres dos. Degut al creixement de les poblacions de persones i animals, les interfases home-animal s’estan accelerant i expandint, resultant en una amenaça per la salut dels tres dominis. El creixent moviment de persones arreu del món i els moviments associats d’animals, aliments i vectors també acceleren les interaccions, envaeixen nous territoris i canvien els seus hàbitats, alterant així el medi ambient. Per tant, és necessari considerar un enfocament col·laboratiu, integrat i multidisciplinari com Una Sola Salut per millorar la salut dels tres dominis.
|
Dret
|
La Formació Bàsica en Seguretat és un curs que pretén garantir que la gent de mar sigui conscient dels perills de treballar en un vaixell i pugui respondre adequadament en cas d'emergència. Aquest curs està regulat pel conveni internacional sobre normes d’entrenament, certificació i vigilància per a la gent de mar (STCW) i exigeix que la gent de mar tingui una “formació de familiarització” que inclou la lluita contra incendis bàsica, els primers auxilis elementals, les tècniques de supervivència personal i la seguretat personal i responsabilitat social. Segons STCW, el codi STCW 95 requereix que seguiu aquest curs d'instrucció d'un mínim de 5 dies. Aquest curs s’ha de renovar cada 5 anys o, en determinades condicions, haureu de demostrar que teniu almenys 1 any de servei a bord de vaixells de 200 grt o més durant els darrers 5 anys. Els mòduls del curs inclouen generalment un curs de prevenció i extinció d'incendis (lluita contra incendis bàsic) de 2 dies, un curs de tècniques de supervivència personal (PST) d'1,5 dies, un curs de seguretat personal i responsabilitat social (PSSR) de mig dia i, primers auxilis / RCP (Basic First Aid) d’un sol dia.La formació bàsica en seguretat és el punt de partida per a les persones que busquen feina a la indústria marítima. La formació bàsica d’inducció i emergència en seguretat offshore o BOSIET està dissenyada per al personal marítim que tingui intenció de treballar en una instal·lació offshore al sector marítim del Regne Unit i forma part d’un procés d’inducció de seguretat offshore comú.
|
Física
|
En matemàtiques l'equació de Poisson és una equació diferencial en derivades parcials que s'utilitza a bastament en electroestàtica, enginyeria mecànica i física teòrica. Rep el seu nom en honor del matemàtic, geòmetra i físic francès Siméon Denis Poisson. L'equació de Poisson és: Δ φ = f {\displaystyle \Delta \varphi =f} on Δ {\displaystyle \Delta } és l'operador laplacià, i f i φ són funcions amb valors reals o complexos sobre una varietat. Quan la varietat és un espai euclidià, l'operador laplacià s'acostuma a escriure com ∇ 2 {\displaystyle {\nabla }^{2}} i l'equació de Poisson s'escriu com ∇ 2 φ = f {\displaystyle {\nabla }^{2}\varphi =f} En un sistema de coordenades cartesianes tridimensional pren la forma ( ∂ 2 ∂ x 2 + ∂ 2 ∂ y 2 + ∂ 2 ∂ z 2 ) φ ( x , y , z ) = f ( x , y , z ) . {\displaystyle \left({\frac {\partial ^{2}}{\partial x^{2}}}+{\frac {\partial ^{2}}{\partial y^{2}}}+{\frac {\partial ^{2}}{\partial z^{2}}}\right)\varphi (x,y,z)=f(x,y,z).} Per la desaparició de f, aquesta l'equació esdevé l'equació de Laplace Δ φ = 0. {\displaystyle \Delta \varphi =0.\!} L'equació de Poisson pot ser resolta utilitzant diferents mètodes com ara la funció de Green o mètodes numèrics com el mètode de les diferències finites o el mètode dels elements finits. D'altra banda en gravitació relativista s'utilitzen mètodes de resolució basats en la transformada de Fourier.
|
Enginyeria
|
En les operacions de mesurar la massa d'un determinat producte amb una balança, un pes de pesar o pes de balança (antigament pesal) és una peça de massa coneguda i marcada de forma clara. Un pes de balança ha de tenir la mateixa massa que la massa-patró corresponent (en un rang de precisió adequat). L'operació de pesar en una balança consisteix en posar el producte de massa desconeguda en un plat de la balança i anar posant pesos en l'altre plat fins que la llengüeta o agulla indicadora quedi centrada. La suma de les masses dels pesos és igual que la massa del producte pesat.
|
Telecomunicacions
|
La modulació per desplaçament de fase o PSK (de l'anglès Phase Shift Keying) és una forma de modulació angular que consisteix a fer variar la fase del senyal portador entre un nombre de valors discrets. La diferència amb la modulació de fase convencional (PM) és que mentre en aquesta, la variació de fase és contínua en funció del senyal modulador, en la PSK el senyal modulador és un senyal digital i, per tant, amb un nombre d'estats limitats.
|
Antropologia
|
Tabun C1, o Tabūn C1, és el nom de catàleg d'un esquelet fòssil, també conegut com a Tabun 1, d'un Homo neanderthalensis de datació controvertida, que va ser trobat per Yusra, una dona local membre de l'equip de l'arqueòloga britànica Dorothy Garrod, a la cova que dona nom a la peça, la cova Tabun, una de les quatre que formen el Jaciment paleontològic de les coves de Nahal Me'arot, en el vessant occidental del Mont Carmel, a Israel.Les restes del Tabun C1, es conserven al Museu d'Història Natural, a Londres, on es van traslladar després de la campanya d'excavacions entre 1929-1934, organisme pel qual treballava Dorothy Garrot.
|
Periodisme
|
Cristina Tárrega (València, 1968) és una periodista valenciana. Va estudiar periodisme i va començar a treballar a la ràdio. Està casada amb el futbolista Mami Quevedo i tenen un fill.
|
Física
|
L'equació d'estat d'Anton-Schmidt és una equació d’estat empírica per a sòlids cristal·lins (per exemple, per a metalls purs o compostos intermetàl·lics. Les investigacions mecàniques quàntiques de compostos intermetàl·lics mostren que la dependència de la pressió sota deformació isotròpica es pot descriure empíricament per p ( V ) = − β ( V V 0 ) n ln ( V V 0 ) {\displaystyle p(V)=-\beta \left({\frac {V}{V_{0}}}\right)^{n}\ln \left({\frac {V}{V_{0}}}\right)} .La integració de p ( V ) {\displaystyle p(V)} condueix a l'equació d'estat per a l'energia total. L'energia E {\displaystyle E} necessària per comprimir un sòlid al volum V {\displaystyle V} és E ( V ) = − ∫ V ∞ p ( V ′ ) d V ′ {\displaystyle E(V)=-\int _{V}^{\infty }p(V^{\prime })dV^{\prime }} que dóna E ( V ) = β V 0 n + 1 ( V V 0 ) n + 1 [ ln ( V V 0 ) − 1 n + 1 ] − E ∞ {\displaystyle E(V)={\frac {\beta V_{0}}{n+1}}\left({\frac {V}{V_{0}}}\right)^{n+1}\left[\ln \left({\frac {V}{V_{0}}}\right)-{\frac {1}{n+1}}\right]-E_{\infty }} .Els paràmetres d’ajust β , n {\displaystyle \beta ,n} i V 0 {\displaystyle V_{0}} estan relacionats amb les propietats del material, on β {\displaystyle \beta } és el mòdul de compressibilitat K 0 {\displaystyle K_{0}} al volum d’equilibri V 0 {\displaystyle V_{0}} . n {\displaystyle n} es correlaciona amb el paràmetre de Grüneisen n = − 1 6 − γ G {\displaystyle n=-{\frac {1}{6}}-\gamma _{G}} .Tanmateix, el paràmetre d'ajust E ∞ {\displaystyle E_{\infty }} no reprodueix l'energia total dels àtoms lliures.L'equació d'energia total s'utilitza per determinar les constants de materials elàstics i tèrmics en paquets de simulació de química quàntica.
|
Aeronàutica
|
La palanca de control lateral és una configuració de coberta de vol en la qual la columna de control, o palanca de control, està ubicada a un costat del pilot, normalment a la dreta (o als costats exteriors en una cabina de dos pilots). Es fa servir habitualment en avions amb control per senyals elèctrics.Els comandaments de gas normalment estan ubicats al costat esquerre del pilot (o la zona central, en una cabina de dos pilots). La palanca de control lateral és utilitzada en molts avions militars de reacció moderns, com ara l'F-16 Fighting Falcon, l'F-35 Lightning II, l'F-22 Raptor i el Su-37 Flanker-F, i també en avions civils com els models A320 i posteriors d'Airbus, incloent-hi l'avió de passatgers més gran en servei, l'Airbus A380. Aquesta configuració contrasta amb el disseny més convencional, que té un volant de control situat al centre de la cabina, entre les cames del pilot.
|
Geologia
|
Una excursió geomagnètica, com una inversió geomagnètica, és un canvi significatiu en el camp magnètic terrestre. A diferència de les inversions, una excursió no canvia l'orientació general del camp magnètic, sinó que representa una reducció dramàtica i de poca durada en la intensitat del camp. Aquests esdeveniments, que solen durar entre uns milers i unes desenes de milers d'anys, comporten sovint una reducció en la intensitat magnètica fins a un nivell d'entre 0-20% del normal. Les excursions geomagnètiques són episodis de curta durada quan el camp magnètic terrestre es desvia cap a un estat de polaritat intermedi. Comprendre l'origen, la freqüència, l'amplitud, la durada i el comportament del camp associat a les excursions, és una àrea d'investigació capdavantera dins de la geofísica de la terra sòlida.Dos estudis recents del camp geomagnètic (1998), han comptabilitzat 14 excursions, grans canvis de direcció que duren entre 5.000 i 10.000, sis dels quals s'estableixen com a fenòmens globals per correlació entre diferents llocs. Per tant, la imatge antiga del camp geomagnètic que gaudeix de llargs períodes de polaritat estable pot no ser correcta. En canvi, sembla que el camp pateix molts canvis dramàtics de direcció i una reducció concomitant d'intensitat durant un 10-20 per cent del temps. Durant les excursions, el camp pot invertir-se al nucli exterior líquid, que té escales de temps de 500 anys o menys, però no al nucli intern sòlid, on el camp ha de canviar per difusió amb una escala de temps de 3.000 anys. Aquesta escala de temps és coherent amb la durada notablement uniforme de les excursions que han estat ben datades.En les excursions geomagnètiquest, la direcció i la intensitat del camp magnètic terrestre es desvia respecte de la que s'observa normalment durant la variació secular. S'han produït aproximadament 7 excursions del camp magnètic terrestre des de l'última inversió geomagnètica completa fa 780.000 anys, encara que la cronologia absoluta de les excursions és incerta. Les excursions solen anar acompanyades d'una disminució de la intensitat del camp, i aquestes fluctuacions també es reflecteixen en els registres globals de les taxes de producció de radionúclids cosmogènics a partir de sediments marins. Recentment s'ha demostrat que la caiguda d'intensitat del camp terrestre és essencialment sincrònica amb l'augment de la taxa de producció de beril·li-10, i això suggereix que pot ser possible correlacionar els registres climàtics dels nuclis marins amb els dels registres terrestres, com ara nuclis de gel.
|
Indumentària
|
La Indumentària de les classes benestants a la França del segle xviii va tenir una evolució molt marcada pels esdeveniments històrics determinants de l'estil Rococó i de l'estil Neoclàssic. A partir de 1715 sorgeix un estil refinat que es coneix amb el nom de Rococó, caracteritzat per una estètica artificial que a vegades arribava a l'excés i a la frivolitat. La cort francesa marcava la moda i les tendències, fins i tot nombrosos pintors van captar aquest tipus d'indumentària, com per exemple Antoine Watteau o Maurice Quentin de la Tour. En l'última dècada del segle, les tendències van canviar a conseqüència del triomf de la revolució, de manera que van adoptar una nova estètica com a símbol dels nous valors polítics i socials.
|
Matemàtiques
|
La veritat oculta (títol original: Proof) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Madden, estrenada el 2005. El guió ha estat escrit per Rebecca Miller basant-se en la peça de teatre Proof de David Auburn. Ha estat doblada al català.
|
Ciència militar
|
El 6888è Batalló del Directori Postal Central, també anomenat "Six Triple Eight", fou un batalló totalment compost per membres negres del Cos de l'Exèrcit de Dones de l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica (Women's Army Corps o WAC). El batalló tenia 855 dones negres, tant allistades com oficials, i estava dirigit per la major Charity Adams. Va ser l'únic batalló totalment negre i femení enviat a l'estranger durant la Segona Guerra Mundial. El lema del grup era «Sense correu, la moral baixa».El batalló estava organitzat en cinc companyies: Quarter General, Companyia A, Companyia B, Companyia C i Companyia D. La major part de les integrants del cos treballaven d'empleades de correus, però altres eren cuineres, mecàniques i ocupaven altres càrrecs de suport, de manera que era una unitat autosuficient.
|
Objectes astronòmics
|
HD 12661 b és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella HD 12661, a la constel·lació d'Àries. Aquest gegant gasós té una massa equivalent a 2,5 masses jovianes. Té una òrbita excèntrica dins de la zona d'habitabilitat de l'estel, cosa que significa que si qualsevol dels seus satèl·lits posseeix atmosfera, podria albergar vida.
|
Antropologia
|
El tabú dels noms és un costum xinès segons el qual està prohibit dir o escriure determinats noms, que comprenen: l'emperador i avantpassats l'estat d'on provenia l'emperador o els seus avantpassats durant el seu regnat el nom del clan al qual hom pertany els personatges il·lustres, com Confuci, als quals la gent s'ha de referir amb paràfrasisTrencar aquest tabú podia portar fins i tot a l'execució, com li va passar a Wang Xihou, que va escriure directament el nom de l'emperador al seu llibre. Per evitar el tabú es pot: Substituir un caràcter per un altre de pronunciació similar Deixar un espai en blanc Ometre un tret del caràcterAvui dia aquests tabús no se segueixen de manera escrupulosa, si bé els pares acostumen a evitar posar als seus fills els mateixos noms que els seus ascendents (a la inversa de com passa a molts pobles occidentals, on les nissagues comparteixen el mateix nom de pila).
|
Objectes astronòmics
|
El cinturó d'Orió és una part de la constel·lació d'Orió format per un asterisme de tres estrelles brillants alineades. A l'esquema es poden veure al centre de la imatge les estrelles ζ, ε i δ formant aquesta alineació. Zeta Orionis abreujat ζ Ori (Alnitak) Èpsilon Orionis abreujat ε Ori (Alnilam) Delta Orionis abreujat δ Ori (Mintaka)
|
Telecomunicacions
|
El telecomandament o telecontrol consisteix en l'enviament d'indicacions a distància mitjançant un enllaç de transmissió (per exemple, a través de cables, ràdio, adreça IP…), emprant ordres enviades per controlar un sistema o sistemes remots que no estan directament connectats al lloc des d'on s'envia el telecomandament. La paraula ve de dues arrels tele = distància (grec), i commandament = encomanar/comandar (llatí). Els sistemes que necessiten mesurament remot i report d'informació d'interès per al dissenyador del sistema o l'operador han d'emprar la contrapartida del telecomandament, la telemesura. El telecomandament es pot fer en temps real o no depenent de les circumstàncies, com era el cas del Marsokhod.
|
Geografia
|
Långban és una localitat minera que es troba al districte de Bergslagen, a Värmland, una província de Suècia. Pertany al municipi de Filipstad, sent Filipstad la ciutat més propera, uns 21 km al sud. És el lloc de naixement de l'inventor suec-americà John Ericsson i el seu germà Nils Ericson. Va ser explotada sistemàticament en el període comprés entre els anys 1911-72, però es té constància de la seva explotació ja al segle xv. La majoria de la mineria realitzada es va dur a terme per extreure minerals de ferro i minerals de manganès. A partir de l'any 1950, es va extreure només dolomita.La zona minera de Långban és un dipòsit metamorfosejat de manganès i ferro, amb skarns extremadament complexos i pegmatites. Ha estat descrit com un dels jaciments més rics en minerals al món. S'han identificat a la zona més de 300 minerals diferents, i 75 d'aquests tenen Långban com a localitat tipus.
|
Història
|
Apilum fou un regne de l'alta Mesopotàmia existent vers 1765 aC. El seu rei va visitar a Zimri-Lim de Mari, del que era aliat o vassall, vers el 1765 aC. La visita fou probablement al mateix temps que la de Kabiya, rei de Kahat.
|
Telecomunicacions
|
En el camp de les telecomunicacions, en un sentit ampli, una central telefònica és el lloc (pot ser un edifici, un local, una caseta o un contenidor) utilitzat per una empresa operadora de telefonia on s'alberga el equip de commutació i els altres equips necessaris per a l'operació de les trucades telefòniques. És a dir, és el lloc on s'estableixen connexions entre els llaços (bucles) dels abonats, bé directament o bé mitjançant retransmissions entre centrals del senyal de veu. Les centrals es connecten entre si mitjançant enllaços de comunicacions entre centrals o enllaços intercentrals. A la central telefònica acaben les línies d'abonat i s'originen els enllaços de comunicacions amb altres centrals telefòniques d'igual o diferent jerarquia o, si s'escau, parteixen els enllaços o circuits interurbans necessaris per a la connexió amb centrals d'altres poblacions.Les centrals telefòniques se situen en edificis destinats a albergar els equips de transmissió i de commutació que fan possible la comunicació entre els diferents abonats. Allà també es localitzen els equips de força d'energia i el repartidor general o MDF (Main distribution frame).El terme central telefònica s'utilitza en moltes ocasions com a sinònim d'equip de commutació més que com un edifici o una ubicació. El terme s'empra sovint per a denominar el lloc, l'equipament i material contingut (Planta interna). Les centrals telefòniques privades a diferència de les centrals telefòniques públiques, només s'intercomuniquen extensions o annexos dins d'una empresa, organització, negoci i en algunes llars, aquestes extensions o annexos mitjançant d'aquesta central comparteixen les línies o troncals subministrades per la central telefònica pública i són utilitzades per comunicar-se am la xarxa exterior.La primera central telefònica va ser inventada el 1877 per l'hongarès Tivadar Puskás, que treballava amb Thomas Alva Edison qui va patentar el telèfon (WTF?), Invent d'Antonio Santi Giuseppe Meucci
|
Ciències de la salut
|
La genisteïna, (en anglès genistein) és una de les isoflavones que es coneixen. Isoflavones, com la genisteïna i la daidzeïna, es troben en moltes plantes incloent el llobí, fava, soia, kudzu, i psoralea les quals en són la font principal, també es troba en la planta medicinal, Flemingia vestita i el cafè A més de la seva funció antioxidant i anthelmíntica, moltes isoflavones dins del cos animal i humà tenen efectes estrogènics. Les isoflavones també produeixen efectes no hormonals. La genisteïna va ser aïllada el 1899 de la planta Genista tinctoria; d'on deriva el nom. El seu nucli compost va ser sintetitzat el 1928.
|
Astronomia
|
Cel profund és un terme astronòmic utilitzat per referir-se als objectes astronòmics més feblement visibles a grans distàncies de la Terra com cúmuls estel·lars, nebuloses i galàxies. En general els objectes de l'espai profund apareixen registrats en diferents catàlegs astronòmics com el catàleg Messier o el New General Catalogue (NGC). El telescopi que ha realitzat observacions d'objectes a major distància de la Terra és el Telescopi espacial Hubble i una de les seves imatges més famoses és coneguda com a camp Profund del Hubble. Per distingir els objectes de cel profund, s'estableixen categories pel que fa al tipus d'objecte, la seva brillantor i la seva grandària. De la mateixa manera, es distingeixen les magnituds relatives (les observades a visualment) de les absolutes (les que s'obtenen d'un càlcul de les anteriors en funció de la distància de l'objecte). En els catàlegs més comuns s'estableixen números d'objecte en funció de l'ordre en què han estat descoberts. Hi ha una quantitat immensa d'objectes de cel profund, podríem dir que més de mil milions. Per descomptat, tot depèn del que considerem un objecte de cel profund: una galàxia, un cúmul estel·lar, o un núvol de pols galàctica, un forat negre distant ... Habitualment, es consideren objectes de cel profund aquells que són visualment distingibles de la resta en una fotografia, encara que cal puntualitzar que mitjançant una anàlisi del desplaçament al vermell de l'espectre de l'objecte (Efecte Doppler-Fizeau), es podrien diferenciar dos objectes aparentment units. En dir "mida", cal distingir si ens referim a la mida real de l'objecte, habitualment mesurat en anys llum, o grandària relativa de l'objecte, mesurat en unitats d'arc, o segons d'arc. Un objecte típic de cel profund visible a ull nu, posem per exemple la Galàxia d'Andròmeda o M31, té una magnitud relativa (o aparent) de 3,4, i una mida relativa de 3x1 º aproximadament. Tenint en compte que la Lluna té una mida relativa d'aproximadament mig grau, podríem pensar que la Galàxia d'Andròmeda es veurà més gran a simple vista, però això no és així, perquè pel seu baix lluentor superficial i el fet que empal·lideix en acostar-se a les vores, amb instruments normals només podem veure el seu nucli, d'una mida molt menor de mig grau, fins al punt que és gairebé inapreciable, tret que la nit sigui molt clara.
|
Arquitectura
|
Una picaria, piqueria o picador és un indret destinat a picar, exercitar o ensinistrar cavalls. Algunes picaries són adequades per a fer competicions o exhibicions. Altres piqueries es destinen a escoles d’equitació. L'element fonamental d’una picaria és l’anomenada pista: una superfície plana de dimensions prou grans per a permetre l'evolució de diversos cavalls, amb genet o sense. A més del significat d’indret físic, la paraula “picaria” (en portuguès i català) designa l’art d’amansir i ensinistrar cavalls.
|
Dret
|
El deute perpetu és una forma de crèdit que es va utilitzar principalment com un instrument de deute públic a l'edat mitjana tardana.
|
Ciència militar
|
El sistema de llançament vertical, o VLS per les seves sigles (en anglès: Vertical Launching System), és un tipus modern de llançament de míssils usat en submarins i en vaixells de guerra. Derivat dels sistemes de llançament desenvolupats per als míssils balístics a bord de submarins estratègics (els SLBM), un VLS es concep com un sistema equivalent a escala reduïda per al llançament de míssils de creuer com el BGM-109 Tomahawk i míssils superfície-aire (SAM) com els Standard.
|
Geografia
|
La llista de castells de Lituània és una llista no exhaustiva d'aquesta mena de construccions. La majoria dels primers castells de Lituània eren fets de fusta i no han sobreviscut fins a l'actualitat. Tots els castells que queden són datats a partir del segle xiii i han estat construïts amb pedra i totxo.
|
Química
|
La talosa és un monosacàrid de sis carbonis amb un grup aldehid per tant és una aldosa i una aldohexosa. És un monosacàrid artificial, soluble en aigua i lleugerament soluble en metanol. Sembla que el seu nom prové del nom d'un autòmat de la mitologia grega anomenat Talos. La talosa és un epímer en el carboni 2 de la galactosa.
|
Ciència militar
|
Usualment, un consell de guerra és un procediment judicial militar de caràcter sumari o sumaríssim en el qual es dilucida de forma ràpida la comissió d'un delicte tipificat en el Codi de justícia militar que, per la situació de guerra o una altra d'anàloga (estat d'excepció, estat de setge o estat d'alarma), no permet esperar a la justícia militar ordinària. Està presidit per un general i el formen en total tres o cinc militars d'alta graduació, amb l'assistència ocasional d'un jurista. En situacions de guerra es constaten els fets dels quals s'acusa, es permet una defensa succinta de l'acusat i la pena s'imposa i s'executa de manera immediata amb manca, generalment, de les garanties constitucionals pròpies d'un estat democràtic. De vegades s'utilitza el terme consell de guerra, en la ciència militar, per descriure una reunió celebrada per decidir sobre el curs d'una acció, generalment enmig d'una batalla.En circumstàncies normals, les decisions són preses per un oficial al comandament, opcionalment comunicat i coordinat per oficials d'Estat Major, i després són executades per oficials subordinats. Els consells de guerra es duen a terme en general quan s'ha de decidir sobre assumptes de major importància en els quals s'ha d'assolir un consens amb els subordinats, o quan el comandant no està segur de la seva posició. El consell de guerra clàssic inclou una discussió i després una votació, sovint realitzada sense que l'alt comandant sigui present perquè no influenciï o intimidi els subordinats. La tradició en aquest tipus de reunions és que els oficials votin en ordre invers de la seva antiguitat, i que els oficials subalterns votin primer. Una variació en el tradicional consell de guerra és aquell en què els subordinats voten, però els resultats es consideren, merament, consells per al comandant general, el qual, posteriorment, pren una decisió final. Aquesta reunió va tenir lloc el 2 de juliol de 1863, durant la Batalla de Gettysburg, en el qual General Major George G. Meade, que comandava l'unionista Exèrcit del Potomac, va convocar el seu cos, comandants i oficials per discutir si havien de retirar-se del camp de batalla o, altrament, si havien d'atacar l'exèrcit confederat de Robert Lee o esperar el seu atac. L'evidència històrica indica que Meade ja havia decidit quedar-se i esperar l'atac de Lee, que es va produir el 3 de juliol, el desastrós atac conegut com la càrrega de Pickett. Però Meade va formar un consens entre els seus oficials i va millorar la seva confiança mitjançant el foment d'un debat i la votació de dues hores, que afortunadament va donar com a resultat la decisió que estava buscant.
|
Televisió
|
Amazon Prime Video és un servei de vídeos (pel·lícules i sèries) disponible per a les persones membres d'Amazon Prime. Creat i gestionat per Amazon.com, la plataforma de Prime Video ofereix milers de títols sense cost addicional a l'afiliació mensual o anual a Amazon Prime.
|
Ecologia
|
La nyàmera (nyama), pataca (de pala, de canya o petorrera), patatxo, patata de canya o batata de la Noguera, topinàmbur o heliant (Helianthus tuberosus) és una planta conreada pel seu tubercle que pertany al mateix gènere que el gira-sol (Helianthus), també dit patofes al nord de la Segarra. A Catalunya està classificada com a espècie invasora.
|
Ciències de la salut
|
La tecnologia alimentària és la part de la indústria encarregada de l'elaboració, transformació, preparació, conservació i envasament dels aliments de consum humà i animal. Les matèries primeres d'aquesta indústria se centra en els productes d'origen vegetal (agricultura), animal (ramaderia) i fúngic, principalment. El progrés d'aquesta indústria ens ha afectat en l'actualitat d'alimentació quotidiana, augmentant el nombre de possibles aliments disponibles en la dieta. L'augment de producció ha anat unit amb un esforç progressiu en la vigilància de la higiene i de les lleis alimentàries dels països intentant regular i unificar els processos i els productes.
|
Pseudociència
|
La llei de Finagle dels negatius dinàmics més coneguda al Regne Unit com a llei de Sod (Sod's Law), se sol enunciar així: El terme llei de Finagle va ser utilitzat per primera vegada per John W. Campbell Jr., l'influent editor de Astounding Science Fiction. L'utilitzava amb freqüència als seus editorials a les dècades de 1940 a 1960, però mai va arribar a ser tan popular com la llei de Murphy. Va popularitzar-se en les novel·les de Larry Niven als quals un grups de minaires en un cinturó d'asteroides utilitzen l'expressió com una broma recurrent durant la veneració del deus mort Finagle. Va ser criticada com epistemològicament enganyosa, com que, contràriament a les veritables lleis científics, no permet qualsevol predicció, i només pot aplicar-se a posteriori. Tot i la versió atenuada «Una cosa que pugui sortir malament, probablement ho farà.» en accentuar la probabilitat en lloc de la certitud, queda controversa, com que amplia la percepció del risc i inhibeix la gent a perseguir els seus objectius.És considerada com també el corol·lari de Finagle de la llei de Murphy, tot i que les lleis de Sod o de Finagle molt probablement són anteriors a la de Murphy, que finalment diu la mateixa cosa però que va, per l'atzar de la història, guanyar més popularitat que els seus antecedents.Un concepte relacionat, el «factor de Finagle», és un terme empíric multiplicatiu o additiu que apareix en una equació i que només es pot justificar pel fet que dona resultats més correctes. Hi ha una variant, coneguda com a «corol·lari d'O'Toole de la llei de Finagle», amb predicament entre els furoners, que parafraseja la segona llei de la termodinàmica (també coneguda com a llei de l'entropia): «La perversitat de l'univers tendeix cap a un màxim.»
|
Festivals
|
Cabíria (en grec antic καβείρια "Kabeíria") era un festival, que se celebrava a les ciutats on eren adorades les deïtats dels cabirs, unes divinitats dels pelasgs, especialment a Samotràcia, on hi tenien el temple més important, i també a Imbros, Lemnos, Tebes, Antedon, Pèrgam i Beirut. Segons Estrabó també se celebrava en una illa propera a Britània. Se sap que els pelasgs dedicaven una dècima part de les seves collites als cabirs. Els seus ritus són desconeguts, ja que no es podien revelar, però se sap que causaven indignació als atenencs probablement per les seves celebracions orgiàstiques. Les festes se celebraven en qualsevol moment entre maig i setembre, però hi havia una gran celebració especial el mes d'agost. La principal celebració es feia a Samotràcia cada any i durava nou dies i els que hi participaven eren purificats dels seus crims anteriors per uns hierofantes o sacerdots especials, i hi ha testimonis de que es feia una mena de confessió pública. Sembla que les dones i els nens també participaven en les cerimònies. Els sacerdots dansaven, i eren anomenats pels romans salii. Els iniciats, segons Apol·loni Rodi, portaven una cinta porpra (ταινία) a l'entorn de la cintura i un amulet que els preservava dels perills de les tempestes a la mar. A Lemnos la festa es feia de nit i durava també 9 dies en els quals tots els focs de l'illa eren apagats i s'oferien sacrificis als morts; el foc s'encenia quan retornava el vaixell que havia portat ofrenes a Delos, i se celebraven banquets. Aquesta festa va entrar en decadència i va desaparèixer molt aviat.
|
Geografia
|
Nehoiu (pronunciat en romanès: [neˈhoju]) és una ciutat del comtat de Buzău, Muntènia, Romania, amb una població de 11.631 habitants. La transformació de la fusta és la principal activitat econòmica local. La ciutat té un molí forestal des de principis del segle XX. Es va convertir oficialment en una ciutat el 1989, com a resultat del programa de sistematització rural romanès. La ciutat administra nou pobles: Bâsca Rozilei, Chirlești, Curmătura, Lunca Priporului, Mlăjet, Nehoiașu, Păltineni, Stănila i Vinețișu. Segons el cens del 2011, el 96,31% de la població es declarava romanesa (el 0,12% declarava una altra ètnia i el 3,55% no declarava una ètnia).
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.