source
stringclasses 4
values | story
stringlengths 268
10.6k
| questions
listlengths 0
23
| answers
dict |
|---|---|---|---|
mitologia
|
Macànides (en llatí Machanidas, en grec antic Μαχανίδας) fou tirà d'Esparta al segle III aC.
Era probablement el cap d'una banda de mercenaris tarentins a sou del govern d'Esparta. La manera en què Macànides va obtenir la tirania és desconegut però probablement va estar associat a Pèlops, fill i successor de Licurg d'Esparta al doble tron del país. Segurament Pèlops era un rei decoratiu, i el poder el va exercir Macànides, que pels seus crims i el terror que va inspirar se l'anomenava "el tirà".
Igual que Licurg, no tenia dret a la corona, però a diferència d'ell no va respectar ni als èfors ni a les lleis i va governar amb el poder de les armes dels seus mercenaris. La Lliga Aquea i Argos no li podien fer front sense ajut, i van haver de recórrer a l'auxili del regne de Macedònia. Roma,en aquella crisi, i a l'onzè any de la Segona Guerra Púnica i volent aturar l'avenç de Filip IV de Macedònia, el va utilitzar com un aliat actiu i capaç. Macànides va actuar sense respectar ni els drets polítics ni religiosos de ningú.
El 307 aC mentre els estats grecs negociaven la treva olímpica i Elis feia els preparatius dels immediats Jocs Olímpics, Macànides va preparar una expedició al territori sagrat d'Èlide, però el projecte es va frustrar per l'arribada oportuna del rei de Macedònia al Peloponès i Macànides es va retirar ràpidament cap a Esparta. El mateix 307 aC Filopemen, general de la Lliga Aquea, després de temps de preparatius, el va atacar. Els dos exèrcits van xocar a un lloc entre Mantinea i Tegea i els mercenaris tarentins van ser derrotats. Macànides va morir a mans del mateix Filopemen. Per celebrar l'èxit del seu cap, els membres de la Lliga Aquea van dedicar una estàtua a Filopemen a la ciutat de Delfos.
|
[
"Qui era Macànides?",
"A quina època va pertànyer?",
"I què encapçalava?",
"És una suposició?",
"Qui era Pèlops?",
"Era Macànides successor al tron?",
"Com el va aconseguir?",
"Quins bàndols no van poder-lo vèncer?",
"A qui van demanar un cop de mà?",
"De quina manera va procedir Macànides?",
"Quan van estar fent tractes, els governs de Grècia?",
"Què volien assolir?",
"I què feia Macànides mentrestant?",
"Durant el mateix any, qui es va enfrontar a aquest?",
"El va assassinar?"
] |
{
"answer_end": [
75,
91,
179,
109,
349,
544,
674,
721,
791,
1032,
1078,
1096,
1218,
1462,
1616
],
"answer_start": [
0,
76,
93,
97,
282,
519,
616,
676,
736,
952,
1034,
1068,
1155,
1362,
1570
],
"input_text": [
"Un tirà d'Esparta.",
"Al segle III aC.",
"Una banda de mercenaris tarentins a sou del govern d'Esparta.",
"Sí.",
"El fill i successor de Licurg d'Esparta al doble tron del país.",
"No.",
"Amb el poder de les armes dels seus mercenaris.",
"La Lliga Aquea i Argos.",
"Al regne de Macedònia.",
"Sense respectar ni els drets polítics ni religiosos de ningú.",
"El 307 aC.",
"La treva olímpica.",
"Preparava una expedició al territori sagrat d'Èlide.",
"Filopemen.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Félag (nòrdic antic n. 'companyia, associació') era una empresa o companyonia conjunta entre membres de la societat de l'era vikinga.
La paraula félag es construeix mitjançant la paraula fé ('bestiar, riquesa') i una base verbal que denota 'posar', i el seu significat es 'posar junts propietats'.
L'antiga paraula nòrdica félagi, 'company, camarada', que significa originàriament 'un que ha fet félag amb un altre', s'ha traduït en la paraula anglesa moderna com company (fellow) de l'anglès antic feolaga, fælle, del danès antic felge i el noruec felle.
La paraula de l'anglès modern companyia (fellowship) deriva de l'arrel de l'antic nòrdic félag, afegint el sufix -vaixell com un 'estat de ser', cognat amb l'islandès félagskap. La paraula també es dona en altres idiomes: el noruec fellesskap i el danès fællesskab.
El terme félag és mencionat en un ampli nombre d'inscripcions rúniques, amb la forma més utilitzada félagi (vegeu la secció d'etimologia), i en aquest context significa 'camarada, germà d'armes o company'. Les pedres rúniques que han utilitzat el terme félag inclouen Sö 292 a Bröta, Vg 112 a Ås, Vg 122 a Abrahamstorp, l'ara perdut Vg 146 a Slöta, Vg 182 a Skattegården, U 391 a vila Karlsro, l'ara perdut U 954 a Söderby, DR 1 a Haddeby, DR 66 i DR 68 a Århus, DR 125 a Dalbyover, DR 127 a Hobro, DR 262 a Fosie, DR 270 a Skivarp, DR 279 a Sjörup, DR 316 a Norra Nöbbelöv, DR 318 a Håstad, DR 321 a Västra Karaby, DR 329 i DR 330 a Gårdstånga, DR 339 a Stora Köpinge, i X UaFv1914;47 a Berezanj, Ucraïna.
Félag és mencionat en N 648, un runekjevle (peça en forma de cilindre de fusta amb una banda llisa per a inscriure les runes) excavat a Bergen. La inscripció es remunta a principis del segle xiv. La inscripció parla de Þórir la Bella, que saluda el seu félagi Hafgrímr, i demana a la seva parella que l'ajudi en el seu temps de necessitat.
|
[
"De quin idioma provenia la paraula Félag?",
"Què era?",
"Quines partícules componien el mot?",
"I quin és el seu significat?",
"En quina paraula anglosaxona moderna ha derivat el mot félagi?",
"De quin mot noruec prové?",
"Què significa el ship de fellowship?",
"On apareix el terme félag?",
"I què vol dir en aquest cas?",
"Quins exemples de roques gravades posa el text?",
"On es va trobar el DR 330?",
"Com defineix un runekjevle?",
"D’on és el N 648?",
"A quina època pertany el seu gravat?",
"Quin tema tracta?"
] |
{
"answer_end": [
47,
132,
247,
296,
480,
554,
677,
892,
1026,
1527,
1466,
1654,
1671,
1723,
1867
],
"answer_start": [
0,
0,
134,
251,
298,
464,
556,
822,
963,
1028,
1447,
1558,
1529,
1673,
1725
],
"input_text": [
"Del nòrdic antic.",
"Una empresa o companyonia conjunta entre membres de la societat de l'era vikinga.",
"La paraula fé i una base verbal que denota posar.",
"Posar junts propietats.",
"En fellow.",
"De felle.",
"Vaixell.",
"En un ampli nombre d'inscripcions rúniques.",
"Camarada, germà d'armes o company.",
"Sö 292 a Bröta, Vg 112 a Ås, Vg 122 a Abrahamstorp, l'ara perdut Vg 146 a Slöta, Vg 182 a Skattegården, U 391 a vila Karlsro, l'ara perdut U 954 a Söderby, DR 1 a Haddeby, DR 66 i DR 68 a Århus, DR 125 a Dalbyover, DR 127 a Hobro, DR 262 a Fosie, DR 270 a Skivarp, DR 279 a Sjörup, DR 316 a Norra Nöbbelöv, DR 318 a Håstad, DR 321 a Västra Karaby, DR 329 i DR 330 a Gårdstånga, DR 339 a Stora Köpinge, i X UaFv1914;47 a Berezanj, Ucraïna.",
"A Gårdstånga.",
"Una peça en forma de cilindre de fusta amb una banda llisa per a inscriure les runes.",
"De Bergen.",
"A principis del segle xiv.",
"El de Þórir la Bella, que saluda el seu félagi Hafgrímr, i demana a la seva parella que l'ajudi en el seu temps de necessitat."
]
}
|
books
|
Avui sí que a casa del senyor Vintró no hi ha quinto. Aquella tertulieta de cada vespre, que dóna tant de gust, està ocupada o, més ben dit, embargada per un altre objecte més important.
¡Nada menos que és el Sant de l'amo i del noi gran de la casa! De dies hi ha hagut la gran visita, s'han rebut targetes de coneguts peresosos, s'ha fet un bon dinar… Però al vespre és l'hora ja senyalada per celebrar la diada. Tots els que han anat de dies a donar-los bons al senyor Vintró i al seu noi, han rebut la mateixa invitació.
-Vinguin al vespre, que els farem dejunar amb una mica de xacolata.
-Ca! gràcies!…
-Com, gràcies? Miri's que l'esperem… -Porti els nens…
I ve'ls aquí que els uns hi han anat i els altres han deixat d'anar-hi. Els de la reunió del quinto hi són tots, no n'hi falta ni un: ¡fins hi ha hagut sorpreses! Home! La senyora Mariagna, la veïna de l'entresol, ha arribat tan satisfeta, sense somiar que hi hagués festa aquella vetlla.
|
[
"Què és el quinto?",
"Ha estat substituït?",
"Per què?",
"Què ha precedit la festa?",
"Aquesta, es farà de dia?",
"Quan, doncs?",
"Qui ha estat convidat?",
"A què?",
"Les persones s’han mostrat agraïdes?",
"Hi poden haver infants a la celebració?",
"Hi ha assistit tothom?",
"Quin col·lectiu sí que s’hi ha presentat?",
"Qui és la Mariagna?",
"S'esperava aquella festa?"
] |
{
"answer_end": [
185,
185,
249,
351,
412,
412,
522,
590,
605,
659,
731,
772,
873,
948
],
"answer_start": [
37,
54,
155,
250,
353,
353,
414,
525,
593,
645,
661,
733,
830,
830
],
"input_text": [
"Aquella tertulieta de cada vespre.",
"Sí.",
"El Sant de l'amo i del noi gran de la casa.",
"La gran visita, la recepció de targetes de coneguts peresosos i un bon dinar.",
"No.",
"Al vespre.",
"Tots els que han anat de dies a donar-los bons al senyor Vintró i al seu noi.",
"A dejunar amb una mica de xacolata.",
"Sí.",
"Sí.",
"No.",
"Els de la reunió del quinto.",
"La veïna de l'entresol.",
"No."
]
}
|
books
|
Amb la torbació no m'havia recordat de fer-te saber a on anava, i torno a obrir la carta per a dir-t'ho. Afigura't com dec tenir el cap. Me diuen que és poble sa i me n'hi vaig. Dirigeix-m'hi les cartes des de demà mateix; i mana a ton amic. -F.
X. (Robert Robert)
El fred dorm, el sol fa ganyotes, el còlera sembla un esquirol, enjogassat, que puja, baixa, va i ve i mai està quiet: amb una cama ací i una a Madrid, aixarrancament indecorós i propi sols de semblant personatge, ens té com la criada de Santa Anna.
De veres estem frescos.
Els dos teatres pricipals de Barcelona són tancats i barrats; els casinos i ateneos, deserts.
La gran munió d'estudiants que altres anys freqüentaven les aules i els billars, l'havem perduda de vista.
A la Universitat, les rates en les classes de medicina fan ballades i corredisses, celebrant amb escarni la impotència de l'art de curar; en les classes de dret, proclamen desvergonyidament el principi del sulf geberment, i en la d'economia política dinen i sopen sens recordar-se mai d'alabar a Déu que les ha eximides de pagar drets de consums.
Les botigues que havien tancat en lo fort de la passa, no s'han tornat a obrir encara, tothom està fins a la punta dels cabells, de cafè, Plaça Real i Riera d'en Malla.
Ja torna gent que havia anat a fora; mes no per això torna Barcelona a les seves habituals costums; abans al contrari, es pot dir que les ha perdudes totes.
Octubre és mes de caça; però ¿qui és el maco que s'arrisca a pendre una soleiada que l'estabelli o a caregar-se d'una mullena mortífera en aquestes presents circumstàncies?
És temps de tenques, llussos i llagostes; però com qui més qui menos tots portem el corcó de si això et pot fer mal, de si allò és indigest, cada dia el mustafà fa llançar peixos que es podreixen en públiques exposicions, mirats de reüll amb dalit, sí; mes també amb desconfiança pels gastrònoms més afamats. Els únics que en compren són els que no tenen diners, i els que no tenen diners són quasi bé tots els barcelonins menos dotze o tretze.
|
[
"De què s’havia oblidat el personatge?",
"Com s’està comunicant?",
"Vol que li enviï la correspondència a una nova direcció?",
"Hi ha baixes temperatures?",
"Què compara amb un animal, el narrador?",
"Per què?",
"Què és clos a la capital catalana?",
"Quins altres negocis estan buits?",
"Qui està fent una festa?",
"Els alumnes d'economia política beneeixen la taula?",
"Qui està retornant?",
"La ciutat s’està recuperant, per tant?",
"En quin mes s’escriu el text?",
"De què és època?",
"Qui és pobre?"
] |
{
"answer_end": [
62,
103,
221,
277,
327,
382,
599,
631,
821,
1039,
1291,
1354,
1435,
1626,
2029
],
"answer_start": [
0,
64,
178,
265,
299,
309,
539,
601,
740,
964,
1256,
1293,
1413,
1413,
1951
],
"input_text": [
"De fer-lo saber a on anava.",
"Amb una carta.",
"Sí.",
"No.",
"El còlera.",
"Perquè està enjogassat, que puja, baixa, va i ve i mai està quiet.",
"Els dos teatres pricipals.",
"Els casinos i ateneos.",
"Les rates en les classes de medicina.",
"No.",
"La gent que havia anat a fora.",
"No.",
"En octubre.",
"De caça i de tenques, llussos i llangostes.",
"Quasi bé tots els barcelonins menos dotze o tretze."
]
}
|
bios
|
Eva Valiño (Barcelona, 29 de juliol de 1969) és una sonidista i cineasta espanyola, que en 2004 va guanyar el Premio Goya al millor so per la pel·lícula Te doy mis ojos, de la directora de cinema espanyola, Icíar Bollaín, i que és considerada com una de les primeres dones tècniques de so d'Espanya.
Valiño es va graduar de Llicenciada en Ciències de la Informació i d'Arts Escèniques a l'Institut Superior d'Arts Escèniques i Aplicades de Barcelona (ISAEA), i durant quatre anys es va exercir com creativa publicitària en Costa Rica. Va cursar estudis musicals en Nova Orleans, al costat del professor Thomas Montgomery. Després, va estudiar a l'Escola Internacional de Cinema i Televisió de San Antonio de los Baños, a Cuba, on es va especialitzar en So. Finalment, va iniciar la seva marxa al cinema, fent treballs de so directe.
Valiño ha treballat amb directors de cinema espanyols, com: Jaime Rosales, Manuel Martín Cuenca, Icíar Bollaín, Pere Vilà, José María de Orbe, Mariano Barroso, Roger Gual, russos, com Viktor Kossakovski, argentins, com Julio D. Wallovits; entre altres.
També es dedica a la recerca i a la docència en la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universidad Ramón Llull (Blanquerna) o la Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, on imparteix càtedra sobre expressió sonora i anàlisi de bandes sonores al cinema. A més, participa com a ponent en esdeveniments relacionats amb el so cinematogràfic.
Va crear El bosque acústico, un projecte format per un conjunt d'enregistraments en directe realitzades en espais públics abandonats.
La trajectòria professional de Valiño ha estat reconeguda amb diferents premis de la indústria del cinema, i és considerada com una de les primeres dones sonidistas d'Espanya.
En el 2003, va rebre el Premi al millor so, del 11è Certamen Nacional de Curtmetratges del Festival de Cinema de Medina del Campo (Medina Film Festival), pel curt En camas separadas, del director espanyol, Javier Rebollo; que constava d'un trofeu i 200 euros. Aquest festival que forma part de les activitats de la Setmana de Cinema de Medina del Campo, se celebra en Valladolid des de 1988 i consta d'un certamen nacional i internacional de curtmetratges i un altre dedicat a videoclips.
El 2004 va guanyar el Goya al millor so, per la pel·lícula Te doy mis ojos, de la directora espanyola Icíar Bollaín, que atorga la Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya, des de l'any 1987 a les millors produccions cinematogràfiques estrenades l'any anterior. Aquest mateix any, també va ser guardonada amb el Premi de l'Escola Superior d'Imatge i So (CES) al millor so, pel curtmetratge de ficció Adiós, del director Ignacio Gutiérrez Solana, que s'atorga al Festival de Cinema d'Alcalá de Henares (ALCINE).
També va ser nominada a la categoria millor so dels Premis Goya, per les pel·lícules: Caníbal, de Manuel Martín Cuenca el 2014, i Yuli, d'Icíar Bollaín el 2019; i als Premis Gaudí de 2018, per la pel·lícula Estiu 1993, de la directora Carla Simón, que s'atorga a les millors produccions cinematogràfiques catalanes de l'any, per la Acadèmia del Cinema Català.
|
[
"D’on és l’Eva Valiño?",
"Quan va néixer?",
"A què es dedica?",
"Quin reconeixement va rebre el 2004?",
"Què va estudiar?",
"I més endavant, als Estats Units?",
"On va estudiar, d'Amèrica Llatina?",
"Amb quins autors cinematogràfics ha col·laborat?",
"Des d'on condueix les seves investigacions?",
"Allà també exerceix de mestra?",
"Quina iniciativa va tenir?",
"Quina rellevància té dins del seu sector?",
"Quan li van atorgar una distinció al Medina Film Festival?",
"Què va obtenir el 2004?",
"A quins premis va optar entre 2014 i 2019?"
] |
{
"answer_end": [
44,
44,
82,
168,
449,
577,
725,
1084,
1270,
0,
1572,
1748,
1902,
2278,
2960
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
88,
300,
535,
622,
853,
1086,
0,
1440,
1683,
1750,
2239,
2773
],
"input_text": [
"De Barcelona.",
"El 29 de juliol de 1969.",
"És una sonidista i cineasta espanyola.",
"El Premio Goya al millor so per la pel·lícula Te doy mis ojos.",
"Ciències de la Informació i d'Arts Escèniques a l'Institut Superior d'Arts Escèniques i Aplicades de Barcelona.",
"Estudis musicals.",
"A l'Escola Internacional de Cinema i Televisió de San Antonio de los Baños, a Cuba.",
"Amb espanyols, com: Jaime Rosales, Manuel Martín Cuenca, Icíar Bollaín, Pere Vilà, José María de Orbe, Mariano Barroso, Roger Gual, russos, com Viktor Kossakovski, argentins, com Julio D. Wallovits; entre altres.",
"Des de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universidad Ramón Llull i la Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya.",
"",
"El bosque acústico, un projecte format per un conjunt d'enregistraments en directe realitzades en espais públics abandonats.",
"És considerada com una de les primeres dones sonidistas d'Espanya.",
"El 2003.",
"El Goya al millor so.",
"Als Premis Goya i als Premis Gaudí."
]
}
|
books
|
Poc a poc s'hi varen fer a veure'l aquell home a mitja carretera. Després varen saber que era un criat gabaig que cada tarda baixava a Vilavella a buscar cartes i diaris que hi arribaven al tren de quarts de cinc, passava per les tendes esmerçant moneda que era un bé de Déu, i xano, xano se'n tornava a câl Boscàs.
Era l'únic que en sabien dels forasters. Sols de tant en tant els arribaven veus esmortuïdes de que si el malalt anava per bé, de que si aquella gent era una gent estranya, amb un urc que ni el Rei els era bon mosso… Mes els vailets no en feien ja cabal, i de Torre-guillera a Vilavella i amunt altra vegada, anaven seguint la seva vida llisa, un dia darrera l'altre i tots iguals.
Devia fer una mesada que havien arribat els forasters, quan una tarda, a l'entrar als Boscassos, en Pere va dir a l'Antonet:
-Goita'ls, el malalt i la senyora!
L'Antonet guaità endavant, decantant-se una mica sobre l'euga, i, en efecte, al cap-de-vall de l'ombrívol ull que feien els arbres, abraçant-se per sobre el camí, s'hi veien plenes de sol dugues figures petites retallades sobre el fondo blau. El jove, el malalt, seia a la punta de Penya-blanca; la senyora, sa mare, s'estava dreta al seu costat, recolçada en una sombrilla… la mica de vent que passava li movia dolçament les faldilles. Tots dos miraven cap al lluny del pla.
Al passar, els vailets els hi varen donar les bones tardes! tots rojos de sofocats; ells els hi varen contestar amb paraules que no entengueren, acompanyades d'un somrís mig burleta, mig carinyós, que els hi féu pensar en l'alenada d'aquell món enguantat que reia dintre els cotxes al passar el tren.
I els vailets de Torre-guillera anaven després conversant:
-Oi, que fa la cara molt afable?…
-Bastu a dir-te que no sembla pas el mateix!…
|
[
"A què es van acostumar?",
"Qui era la persona que trobaven sovint?",
"I què feia?",
"Quan arribava el ferrocarril?",
"Què més feia l’home?",
"Quin era el seu destí?",
"Quins rumors rebien en Pere i l'Antonet?",
"Qui va apropar-se als Boscassos?",
"A qui van veure?",
"Amb quin animal s’hi havien desplaçat, allà?",
"La persona indisposada era vella?",
"Era un home?",
"Quina relació tenia amb la dona que l’acompanyava?",
"En Pere i l’Antonet els van saludar?",
"Amb quina actitud els van respondre?",
"En Pere i l'Antonet van interpretar el seu comportament de la mateixa manera?"
] |
{
"answer_end": [
64,
110,
196,
215,
256,
318,
536,
826,
861,
924,
1124,
1124,
1178,
1397,
1534,
1777
],
"answer_start": [
0,
67,
95,
189,
217,
280,
362,
703,
800,
863,
1106,
1106,
1159,
1339,
1423,
1640
],
"input_text": [
"A veure'l aquell home a mitja carretera.",
"Un criat gabaig.",
"Cada tarda baixava a Vilavella a buscar cartes i diaris que hi arribaven al tren.",
"A quarts de cinc.",
"Passava per les tendes esmerçant moneda.",
"Câl Boscàs.",
"Que si el malalt anava per bé i que si aquella gent era una gent estranya, amb un urc que ni el Rei els era bon mosso.",
"En Pere i l'Antonet.",
"Al malalt i la senyora.",
"Amb una euga.",
"No.",
"Sí.",
"Era sa mare.",
"Sí.",
"Amb un somrís mig burleta, mig carinyós.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
Els sectors crítics amb la direcció del PDECat s'han citat divendres a Ullastrell per a encarar el congrés del partit de final de mes. Les ponències ideològiques i organitzativa proposades per la direcció no convencen els crítics, que pretenen compartir impressions i encarrilar possibles esmenes conjuntes, segons diverses fonts consultades per VilaWeb. Com fer efectiva la República, el manteniment de la referència a la via unilateral, la relació i la convergència amb JxCat i els canvis en el funcionament organitzatiu són els àmbits en què han començat a treballar per a les esmenes a les ponències. I això, quan tot just ha començat el debat al territori i a les sectorials. A més, el sector que encapçala el batlle de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, prepara un equip per si, arribat el moment, decideix de presentar una candidatura alternativa a la direcció actual, tal com va avançar ell mateix en aquesta entrevista a VilaWeb. La cúpula de Marta Pascal afronta el congrés amb la voluntat de pactar, i ningú no descarta que finalment hi hagi un acord, però ara per ara totes les opcions són obertes. Es preveu que a la reunió d'Ullastrell hi assisteixin, entre més, integrants de corrents com ara Moment Zero, Generació Llibertat i Llibergència. Puigdemont, la via unilateral i JxCat La negativa de Carles Puigdemont a presidir el partit fa que el sector que encapçala Casals, i que compta amb el suport de dirigents pròxims a Jordi Turull i Josep Rull, insisteixi en la necessitat d'alinear el partit amb el 130è president de la Generalitat. Per això situa la prioritat a aconseguir que la ponència ideològica vagi més enllà en l'opció independentista que no la ponència actual. Consideren que ha de quedar clar que l'objectiu del PDECat és treballar ‘per fer efectiva la República' i que no s'ha de descartar la via unilateral per a arribar-hi. Per evitar problemes amb el registre de partits, els redactors de la ponència organitzativa van proposar de llevar dels estatuts la referència a aquesta via que, d'ençà del congrés fundacional, figura en el preàmbul. Els crítics sostenen, però, que l'esment de la via unilateral s'hauria de traslladar a la ponència ideològica en comptes de desaparèixer. I que la direcció que surti de l'assemblea hauria d'estar absolutament arrenglerada amb l'ideari independentista si els associats el ratifiquen en l'assemblea. Una altra qüestió que, d'entrada, preocupa diversos integrants d'aquests sectors és l'articulació del PDECat i JxCat. La ponència ideològica actual advoca per ‘sumar' el partit ‘amb tot el que suposa JxCat', però no concreta com s'hauria d'acomplir la confluència amb el moviment polític ampli que Puigdemont ha defensat. Unes altres fonts dels sectors renovadors consideren, a més, que la reforma dels estatuts proposada per la direcció acosta el model organitzatiu a la vella Convergència, més jeràrquic i sense la nítida separació dels càrrecs de partit i institucionals que es va aprovar en el congrés fundacional. Fonts de tots els sectors coincideixen, tanmateix, que el règim d'incompatibilitats actual hauria de simplificar-se.
|
[
"Qui es reunirà divendres?",
"On?",
"Amb quin objectiu?",
"Qui havia exposat les seves iniciatives?",
"Què volen fer les veus divergents?",
"A quin mitjà de comunicació pertany aquesta notícia?",
"Quines temàtiques s’han abordat a les conferències?",
"Per què està creant una agrupació, Joan Ramon Casals?",
"Qui es creu que es presentarà a la trobada d’Ullastrell?",
"Qui no ha volgut liderar la formació política?",
"Què ha provocat això?",
"Quin és el propòsit de PDECat?",
"La unió entre PDECat i JxCat intranquil·litza algú?",
"Què critiquen els membres més innovadors?",
"En què estan d’acord els uns i els altres?"
] |
{
"answer_end": [
68,
81,
133,
204,
306,
353,
603,
873,
1254,
1347,
1551,
1793,
2488,
2989,
3106
],
"answer_start": [
0,
47,
82,
135,
218,
308,
355,
740,
1110,
1294,
1294,
1727,
2372,
2694,
2991
],
"input_text": [
"Els sectors crítics amb la direcció del PDECat.",
"A Ullastrell.",
"El d'encarar el congrés del partit de final de mes.",
"La direcció.",
"Compartir impressions i encarrilar possibles esmenes conjuntes.",
"A Vilaweb.",
"Com fer efectiva la República, el manteniment de la referència a la via unilateral, la relació i la convergència amb JxCat i els canvis en el funcionament organitzatiu.",
"Per si, arribat el moment, decideix de presentar una candidatura alternativa a la direcció actual.",
"Integrants de corrents com ara Moment Zero, Generació Llibertat i Llibergència.",
"Carles Puigdemont.",
"Fa que el sector que encapçala Casals, i que compta amb el suport de dirigents pròxims a Jordi Turull i Josep Rull, insisteixi en la necessitat d'alinear el partit amb el 130è president de la Generalitat.",
"Treballar per fer efectiva la República.",
"Sí.",
"Que la reforma dels estatuts proposada per la direcció acosta el model organitzatiu a la vella Convergència, més jeràrquic i sense la nítida separació dels càrrecs de partit i institucionals que es va aprovar en el congrés fundacional.",
"Que el règim d'incompatibilitats actual hauria de simplificar-se."
]
}
|
bios
|
Eva Belmonte (Elx, 1982) és una periodista valenciana especialitzada en l'anàlisi i tractament d'informació pública, és co-directora de la Fundación Ciudadana Civio conjuntament amb l'activista David Cabo. El 2016, va rebre el Premi Gabriel García Márquez a la innovació periodística i el Data Journalism Award a la millor investigació de l'any per "Medicamentalia" sobre la bretxa global en l'accés a la salut. Al 2019, va aconseguir el prestigiós Data Journalism Award al Millor Portafoli Individual de l'any.
Belmonte es va llicenciar en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al 2004 va començar a treballar en la redacció del diari El Mundo a Barcelona. Va romandre en el diari fins que el 2012 va ser acomiadada juntament amb altres 140 periodistes degut a un expedient de regulació d'ocupació. Estant a l'atur, Belmonte va posar en marxa el bloc "El BOE nuestro de cada día" a l'octubre de 2012, en el qual explicava i posava en context les decisions més rellevants que el govern espanyol publica en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
Després de la bona acollida d'aquesta publicació digital, es va integrar en l'equip de la Fundación Ciudadana Civio per desenvolupar i supervisar les investigacions promogudes per la fundació, el principal objectiu és la vigilància dels poders públics per aconseguir més transparència de les institucions. A Civio ha dirigit diferents treballs periodístics d'investigacions com per exemple "El Indultómetro" (relacionat amb els indults concedits a Espanya des del 1996) o "¿Quién manda?" (mapa del poder públic-privat a Espanya i els seus vincles), entre d'altres. El gener de 2019, Belmonte va ser nomenada co-directora de Civio conjuntament amb David Cabo.
El 2015, va publicar el seu primer llibre "Españopoly" en què explica el funcionament de les estructures de poder a Espanya i com les lleis s'adapten a les necessitats de la minoria que té el poder.
|
[
"D’on és l’Eva Belmonte?",
"Quan va néixer?",
"Qui és?",
"Amb qui treballa a la Fundación Ciudadana Civio?",
"Quins reconeixements li van ser atorgats el 2016?",
"I el 2019?",
"Què li va passar el 2012?",
"El mateix any va iniciar un projecte personal?",
"Com s’anomenava?",
"Va agradar?",
"Qui la va contractar llavors?",
"Va conduir alguna recerca, allà?",
"Quina?",
"És autora d'algun llibre?",
"Com va anomenar la seva obra?"
] |
{
"answer_end": [
24,
24,
115,
204,
310,
510,
817,
899,
899,
1119,
1178,
1436,
1626,
1776,
1776
],
"answer_start": [
0,
0,
25,
117,
206,
412,
606,
819,
819,
1063,
1121,
1369,
1377,
1722,
1743
],
"input_text": [
"D'Elx.",
"El 1982.",
"Una periodista valenciana especialitzada en l'anàlisi i tractament d'informació pública.",
"Amb l'activista David Cabo.",
"El Premi Gabriel García Márquez a la innovació periodística i el Data Journalism Award.",
"El prestigiós Data Journalism Award al Millor Portafoli Individual de l'any.",
"Que va ser acomiadada de la redacció del diari El Mundo degut a un expedient de regulació d'ocupació.",
"Sí.",
"El BOE nuestro de cada día.",
"Sí.",
"La Fundación Ciudadana Civio.",
"Sí.",
"El Indultómetro o ¿Quién manda?, entre d'altres.",
"Sí.",
"Españopoly."
]
}
|
books
|
Plovisquejava: un airet gebrat duia el tremolor fins al moll dels ossos; el cel, rúfol, com ple de cendra, donava tristor, avorriment… La llarga carretera, deserta i estesa, semblava una madeixa de cànem mullat… Dos aucellets, piulant i volant desmaiadament, creuaven l'espai, cercant tal volta el niu llunyer…
Sonà el ganinc gananc d'una campaneta…Al capdavall de la carretera s'hi pintà com una mena de signe cabalístic, les dues ratlles negres d'una creu: sota la creu, que s'anava enlairant, dos caparrons, i seguidament dos bécs retallats d'un bonet de capellà.
Les notes d'una cantòria funerària, mastegades barroerament, se bressaven en l'aire, estenent-se i difuminant-se vers l'horitzó… Fosqueja. Un pilot de gent negra avença apressadament: és un enterro. Al davant, dos escolanets amb espardenyes esfilagarsades i gorra vella, porten la creu; darrera d'ells els capellans, amb cara de pomes agres, arregussen les capes deslluïdes i caminen a grans gambades, ensenyant les botines de gomes fluixes i els pantalons doblegats; a quatre passes, el bagul, forrat de merino bord, amb una creu blanca en el capçal, és dut, trontollant, per sis dones endolades, amb caputxa de color de mantega rància i un ciriot apagat a la mà; al costat, l'enterrador, amb la tauleta sota el braç; tot darrera, els dols, llençant ais i sanglots; i finalment el seguici, dos o tres homes i mitja dotzena de dones: ells amb el mocador blanc estès sobre el bolet antic, els pantalons a la bolera i les sabates enfangades; elles amb les faldilles aixecades fins més amunt de clavilles. Tres paraigües de família, vermells i blaus…
Tothom caminava a qui podia més. Al callar els capellans, la comitiva seguia silenciosa: no s'oïa més que els gemecs ofegats dels parents i el xip-xap dels peus en la terra ensopada.
Rera les tanques baixes del cementiri brandaven lentament els xiprers obscurs; en el sòl encatifat d'herba, algunes creus de fusta podrida semblaven fer tentines; al peu d'un desmai, desquena a la renglera de nínxols humils, un vellet caragolava un cigarrot, guaitant tranquilament un llarg sot obert de tot just. La pluja omplia de clotets, com un pa de bresca, el munt de terra remoguda.
-Gracies a Déu!- grunyí el vellet amb mal humor, al veure entrar l'enterro. L'enterrador deixa la tauleta, hi posen al damunt la modesta caixa, botzinen una altra absolta els capellans, i, encara amb la darrera paraula a la boca, giren la cara i filen diligents cap a la porta. El seguici els escarneix… Resten sols amb el mort l'enterrador i el vell del cigarrot…
|
[
"Queia un plugim?",
"Feia fred?",
"Quin entorn es descriu?",
"Com era?",
"Amb què la compara?",
"Quins animals hi havia?",
"Què buscaven?",
"Quina figura es va dibuixar a la carretera?",
"Per què hi havia una desfilada?",
"Qui la precedia?",
"I qui carregava el taüt?",
"Quantes persones tancaven la comitiva?",
"Com anaven vestits?",
"Quins arbres hi havia a la necròpoli?",
"Qui es va quedar amb el difunt, un cop va haver marxat tothom?"
] |
{
"answer_end": [
13,
71,
172,
172,
210,
275,
309,
421,
764,
791,
1163,
1399,
1568,
1875,
2551
],
"answer_start": [
0,
15,
135,
135,
174,
212,
277,
349,
706,
766,
1052,
1336,
1401,
1798,
2492
],
"input_text": [
"Sí.",
"Sí.",
"La llarga carretera.",
"Deserta i estesa.",
"Amb una madeixa de cànem mullat.",
"Dos aucellets.",
"El niu llunyer.",
"Una mena de signe cabalístic.",
"Perquè era un enterro.",
"Dos escolanets.",
"Sis dones endolades.",
"Dos o tres homes i mitja dotzena de dones.",
"Ells amb el mocador blanc estès sobre el bolet antic, els pantalons a la bolera i les sabates enfangades; elles amb les faldilles aixecades fins més amunt de clavilles.",
"Xiprers.",
"L'enterrador i el vell del cigarrot."
]
}
|
mitologia
|
Un kaiju (en japonès 怪獣 kaijū, "monstre", provinent de la unió dels caràcters que signifiquen "misteriós" i "bèstia") és com popularment es coneixen les criatures estranyes, especialment monstres gegants, que apareixen en sèries de televisió i pel·lícules japoneses, tant de tokusatsu com d'anime. Aquests monstres també són coneguts amb el terme daikaiju (大怪獣 daikaijū "monstre gegant"). Al Japó, les "pel·lícules de kaiju" són tot un gènere, amb referents com Godzilla, Gamera, King Ghidorah o Gyaos.
Els models típics de kaiju i kaijin són animals convencionals, insectes o criatures mitològiques, a més d'exemples més exòtics: les característiques dels monstres de Choujin Sentai Jetman estan basades en semàfors, les aixetes i els tomàquets; Kamen Rider Super-1 inclou un exèrcit de monstres basats en objectes domèstics, com ombrel·les i escales de mà.
Si bé el terme kaiju es fa servir a occident per a descriure els monstres de tokusatsu i del folklore japonès, monstres com vampirs, homes llop, de Frankenstein, mòmies, zombis i moltes altres entitats de la mitologia occidental es troben en aquesta categoria des de la perspectiva japonesa.
Els kaiju solen ser representats estant al servei d'un mal major. Alguns kaiju són guerrers d'elit que serveixen com la mà dreta d'un dolent més important i que en última instància són destruïts per les forces heroiques. Dit açò, durant les primeres èpoques de tokusatsu, els monstres "heroics" es van observar en les pel·lícules Daikaiju Eiga, i no fou fins a més tard, quan la televisió tokusatsu va començar a utilitzar herois. Aquests kaiju van adoptar molts trets de monstres clàssics, com la "criatura incompresa".
|
[
"Què significa kaiju?",
"Què és?",
"En quin tipus d’obres surten?",
"Quin altre nom reben els kaiju?",
"Com es pot traduir aquest mot?",
"Quins films entren dins de la categoria de pel·lícules de kaiju?",
"Quines figures solen prendre els kaiju?",
"Com són les bèsties de Choujun Sentai Jetman?",
"I de Kamen Rider Super-1?",
"Els homes llop són kaiju?",
"Per qui solen treballar els kaiju?",
"Qui els sol eliminar?",
"Qui va substituir els monstres heroics?",
"Quin arquetip dels monstres clàssics van heretar?"
] |
{
"answer_end": [
117,
265,
296,
355,
387,
501,
599,
745,
857,
1149,
1305,
1370,
1580,
1670
],
"answer_start": [
0,
118,
209,
298,
347,
389,
503,
631,
747,
970,
1217,
1312,
1423,
1582
],
"input_text": [
"Monstre.",
"És com popularment es coneixen les criatures estranyes, especialment monstres gegants, que apareixen en sèries de televisió i pel·lícules japoneses.",
"En sèries de televisió i pel·lícules, tant de tokusatsu com d'anime.",
"Daikaiju.",
"Com a monstre gegant.",
"Godzilla, Gamera, King Ghidorah i Gyaos.",
"Animals convencionals, insectes o criatures mitològiques.",
"Les seves característiques estan basades en semàfors, les aixetes i els tomàquets.",
"Estan basats en objectes domèstics, com ombrel·les i escales de mà.",
"Sí.",
"Per un dolent més important.",
"Forces heroiques.",
"Els herois.",
"El de criatura incompresa."
]
}
|
bios
|
Maria Mut Mandilego (Palma, s.XIX-1947) fou una pedagoga mallorquina.
Estudià a la Institució Lliure d'Ensenyança de Madrid on fou alumna de Guillem Cifre de Colonya (fundador de la Institució Lliure d'Ensenyament de Pollença). Després de tornar a Palma fou mestra parvulista a l'Escola Mercantil, centre laic, liberal i progressista que considerava que dones i homes tenen els mateixos drets en relació a l'accés a l'ensenyament superior i que es fundà a Palma el 1880.
El 1910, Manuel Salas i Sureda, company de Maria Mut quan aquesta estudiava a Madrid, fou un dels fundadors de l'Escola Catòlica Alemanya, un col·legi mixt que tingué, fins al 1914, una part del professorat alemany. Maria arribà a ser directora i més tard propietària d'aquesta escola.
El 1926 li fou concedida la Medalla del Treball, en reconeixement a cinquanta anys de dedicació a l'ensenyament. Deu anys després del reconeixement, el 1936, l'Escola Catòlica Alemanya tancà les seves portes i Maria Mut abandonà definitivament la docència. Onze anys després de deixar la tasca docent, el 1947, morí a Palma.
Les seves teories pedagògiques foren molt innovadores en la Mallorca de l'època, fet que, actualment, encara siguin vigents les mostres de reconeixement a la seva tasca. N'és un exemple l'escoleta pública d'educació infantil de Palma que duu el nom de la pedagoga (EEI Maria Mut i Mandilego).
|
[
"A quin segle va néixer la Maria Mut Mandilego?",
"A què es va dedicar?",
"On es va formar?",
"Quina feina va obtenir a Palma?",
"Quina tendència ideològica tenia l’Escola Mercantil?",
"Qui era el Manuel Salas i Sureda?",
"Quin any va crear una escola, ell?",
"Tot sol?",
"Com la van anomenar?",
"Hi assistien nens i nenes?",
"Quina particularitat tenia el centre?",
"La Maria el va encapçalar?",
"Per què se li va oferir una distinció el 1926?",
"Quan va perdre la vida?",
"Quina rellevància va tenir la Maria en el seu sector professional?"
] |
{
"answer_end": [
39,
56,
123,
296,
333,
555,
608,
608,
608,
626,
685,
715,
868,
1080,
1161
],
"answer_start": [
0,
40,
70,
228,
278,
480,
471,
561,
582,
610,
631,
687,
757,
1059,
1082
],
"input_text": [
"Al s.XIX.",
"Fou pedagoga.",
"A la Institució Lliure d'Ensenyança de Madrid.",
"La de mestra parvulista a l'Escola Mercantil.",
"Era laica, liberal i progressista.",
"El company de Maria Mut quan aquesta estudiava a Madrid.",
"El 1910.",
"No.",
"Escola Catòlica Alemanya.",
"Sí.",
"Que tingué, fins al 1914, una part del professorat alemany.",
"Sí.",
"En reconeixement a cinquanta anys de dedicació a l'ensenyament.",
"El 1947.",
"Les seves teories pedagògiques foren molt innovadores en la Mallorca de l'època."
]
}
|
bios
|
Carme Conesa Hernández (Barcelona, 15 de setembre de 1960) és una actriu catalana.
El seu interès per la interpretació desperta quan, sent estudiant de Belles arts a la Universitat de Barcelona, assisteix a un càsting per a la representació de l'obra Historia de un caballo, protagonitzada per José María Rodero. A partir d'aquest moment, desplega la seva activitat en el teatre català fins a debutar en la gran pantalla de la mà de José María González Sinde amb A la pálida luz de la luna (1985). En els anys següents roda, entre altres pel·lícules, El caballero del dragón (1985), de Fernando Colomo, La noche más larga (1991), de José Luis García Sánchez, Cómo ser mujer y no morir en el intento (1991), d'Ana Belén, o Makinavaja, el último choriso (1992), de Carlos Suárez.
La major popularitat entre el públic li arriba, no obstant això, a través de la televisió (mitjà en el qual havia debutat el 1988 al costat del grup La Trinca en l'espai Tariro, Tariro), quan és seleccionada per a protagonitzar al costat de Diana Peñalver, Las chicas de hoy en día (1991-1992), sèrie rodada per a TVE en format cinema i que va suposar la primera experiència de Colomo en aquest mitjà. La seva bona relació amb La Trinca i la seva productora Gestmusic la va portar a presentar el programa còmic setmanal Betes i Films a TV3 en la temporada 1991-1992. Amb posterioritat ha centrat la seva labor en el teatre, si bé amb incursions tant en cinema (El cianuro... ¿solo o con leche?, Y decirte alguna estupidez, por ejemplo, te quiero...) o a televisió (Inocente, inocente, ¡Ay, Señor, Señor!...). Més recentment ha participat en sèries de televisió com La Señora o Amar es para siempre.
Fotogramas de Plata
Unión de Actores
|
[
"Quan va néixer la Carme?",
"Qui és?",
"Quan va introduir-se en el món de l’actuació?",
"Va actuar en obres dramàtiques?",
"I en pel·lícules per al cinema?",
"Quines va fer el 1985?",
"I el 1991?",
"Com va fer-se famosa?",
"Quan hi havia començat a actuar?",
"Qui la va acompanyar en aquesta aparició?",
"Amb qui tenia afinitat la Carme?",
"Quina implicació va tenir, això?",
"Quan va conduir aquests programes?",
"Després va deixar el món de la televisió?",
"Ha intervingut a La Señora?"
] |
{
"answer_end": [
58,
81,
273,
385,
458,
581,
705,
867,
963,
963,
1245,
1317,
1343,
1541,
1675
],
"answer_start": [
0,
59,
83,
313,
386,
393,
603,
778,
858,
858,
1180,
1180,
1318,
1345,
1587
],
"input_text": [
"El 15 de setembre de 1960.",
"Una actriu catalana.",
"Quan, sent estudiant de Belles arts a la Universitat de Barcelona, va assistir a un càsting per a la representació de l'obra Historia de un caballo.",
"Sí.",
"Sí.",
"A la pálida luz de la luna i El caballero del dragón.",
"La noche más larga de José Luis García Sánchez i Cómo ser mujer y no morir en el intento.",
"A través de la televisió.",
"El 1988.",
"El grup La Trinca.",
"Amb La Trinca i la seva productora Gestmusic.",
"Que presentés el programa còmic setmanal Betes i Films a TV3.",
"En la temporada 1991-1992.",
"No.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Es s'astúcia -va respondre, ensalivant de satisfacció. -Ja us ho deia jo que s'astúcia i sa prudència eren armes molt fines. Ara n'heu tocades ses proves.
-Sí que són armes fines -vaig contestar,- però no tothom té l'enginy, que és menester per a esmolar-les i bé servir-se'n. T'has cobert de glòria, Xaneta i mira… no vull que això es perdi. Demà ho contaré als nois d'estudi i tot Blanes n'anirà ple. Veuràs quina garola armarem a la salut d'en Llambregues! I tots els nois et voldran ésser amics.
Ell m'escoltava, rient entre carn i pell i brandant el cap en senyal d'aprovació, però de sobre se li trasmudà la cara i, amb un aire greu i preocupat, exclamà: -Alerta amb ses criaturades, noi de sucre! Valdrà més que no xerrem.
-Què? Una facècia tan divertida ¿no ens hem de donar el gust de contar-la?
-Ets gustos costen cars -reparà ell. -Es clar que un hom s'agradaria de xerrar-ho i de veure com sa gent s'hi engresca i us en fa ses seves enhorabones. Però… alerta… mentres nosaltres ens estufaríem sota ets untets de ses paraules falagueres, en Llambregues bufaria de ràbia com si li gratèssin s'esquena amb una estora; i, recelem-nos, quan ens pogués arreplegar pes seu compte, a sa pell ens escriuria sa solfa de sa seua quimera, i… qui sap? … potsefer que algú de nosaltres cantaria es gori-gori final. És un bèstia bruta en Llambregues. Ens convé callar. Tan poc que costa de callar! -Esclafí un llarg sospir i afegí: -I tant que un hom glateix per xerrar!
|
[
"De quines virtuts parlen, els personatges?",
"Amb què les comparen?",
"Quina altra virtut és necessària?",
"Per a què?",
"A qui li vol explicar el que ha passat, el protagonista?",
"A quin municipi es troba, aquest espai?",
"A qui més esmenten?",
"Què causaria, que s'expliqués la gesta d’en Xaneta?",
"S’ha afligit de cop, ell?",
"De què titlla la possibilitat de contar-ho?",
"Com creu que reaccionaria en Llambregues si s'assabentés que ho han contat?",
"I com es venjaria?",
"Seria possible que algú perdés la vida?",
"Per què?",
"És millor que romanguin en silenci, per tant?"
] |
{
"answer_end": [
124,
124,
259,
276,
377,
402,
459,
499,
651,
703,
1126,
1238,
1312,
1347,
1365
],
"answer_start": [
57,
78,
198,
216,
344,
349,
404,
463,
588,
663,
973,
1144,
1254,
1314,
1349
],
"input_text": [
"De s'astúcia i sa prudència.",
"Amb armes molt fines.",
"L'enginy.",
"Per a esmolar-les i bé servir-se'n.",
"Als nois d'estudi.",
"A Blanes.",
"A en Llambregues.",
"Que tots els nois el voldrien ésser amics.",
"Sí.",
"De criaturada.",
"Bufaria de ràbia com si li gratèssin s'esquena amb una estora.",
"A sa pell els escriuria sa solfa de sa seua quimera.",
"Sí.",
"Perquè és un bèstia bruta en Llambregues.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Minakxi (IAST mīnākṣi, Meenakshi en anglès, tamil: மீனாட்சி) és la dea principal de Madurai i divinitat central del temple de Minakxi Amman, al cor d'aquesta ciutat de Tamil Nadu.
És la dea tutelar de Madurai, on se celebra cada any la cerimònia del casament de Minakxi i on es coneix també com a Minakxi Amman ('Mare Minakxi') o Minakxi Devi ('Dea Minakxi').
Segons la llegenda, Minakxi fou una princesa que va néixer amb unes marques singulars després que el seu pare, que no tenia descendència, pregués per un fill. Cal esmentar els "ulls en forma de peix", allargats i molt bonics, marca d'una gran bellesa, d'ací el seu nom, així com tres mamelles. Els oracles digueren que aquest darrer portent desapareixeria el dia que la dona es trobés amb el seu futur marit.
El seu pare, el rei, va educar la jove en les arts militars fins que Minakxi es va tornar una ferotge guerrera. Després de la mort del seu pare, Minakxi, com a reina, va augmentar el seu regne amb una batalla rere l'altra, conquerint terres arreu del subcontinent fins que va arribar a l'Himàlaia. Damunt de les muntanyes nevades, es trobà amb Xiva i, de cop, va perdre el seu esperit de guerrera implacable i valenta. Minakxi es va tornar tímida i el seu tercer pit va desaparèixer. Posteriorment, Minakxi torna amb Xiva a Madurai, on se'n va celebrar el casament amb molta pompa i esplendor.
Aquest mite s'interpreta sovint com la sanscritizació d'una dea local d'origen dràvida i la seva incorporació a l'hinduisme. El casament representa la identificació d'una divinitat local independent amb la figura de Parvati, la xacti de Xiva. També simbolitza alhora el pas d'una societat i visió del cosmos matriarcal, a una nova forma patriarcal d'interpretar la religió.
|
[
"Què és Minakxi?",
"On es troba l’església?",
"Quina festivitat es fa a Madurai?",
"Què significa Minakxi Amman?",
"I Minakxi Devi?",
"Segons el relat, qui era Minakxi?",
"Per què tenia taques?",
"Quines característiques físiques tenia, a més a més?",
"Quina predicció li van fer a la Minakxi?",
"En què la va formar el seu progenitor?",
"Va ser la successora del tron?",
"Què va fer, com a monarca?",
"A qui va conèixer?",
"Quina conseqüència va tenir, això?",
"Quines dues teories hi ha al voltant d’aquesta història?"
] |
{
"answer_end": [
139,
178,
269,
327,
358,
445,
517,
652,
767,
828,
934,
990,
1117,
1251,
1735
],
"answer_start": [
0,
61,
201,
297,
330,
360,
446,
519,
654,
769,
881,
914,
1100,
1129,
1363
],
"input_text": [
"És la dea principal de Madurai i divinitat central del temple de Minakxi Amman.",
"A Madurai, al cor d'aquesta ciutat de Tamil Nadu.",
"La cerimònia del casament de Minakxi.",
"Mare Minakxi.",
"Dea Minakxi.",
"Una princesa que va néixer amb unes marques singulars.",
"Perquè el seu pare, que no tenia descendència, va pregar per un fill.",
"Els ulls en forma de peix, allargats i molt bonics, així com tres mamelles.",
"Que aquest darrer portent desapareixeria el dia que la dona es trobés amb el seu futur marit.",
"En les arts militars.",
"Sí.",
"Va augmentar el seu regne amb una batalla rere l'altra.",
"A Xiva.",
"Que va perdre el seu esperit de guerrera implacable i valenta, es va tornar tímida i el seu tercer pit va desaparèixer.",
"Que és la sanscritizació d'una dea local d'origen dràvida i la seva incorporació a l'hinduisme i que simbolitza alhora el pas d'una societat i visió del cosmos matriarcal, a una nova forma patriarcal d'interpretar la religió."
]
}
|
books
|
Per més que jo vivia en un món força apartat d'aquelles qüestions, no havia deixat d'heure'n esment i em causaven certa pena. El meu cor no podia pendre partit decididament a favor del tren de foc, ni dels carros. Per què no havien de coexistir? El tren de foc era tan meravellós! corria tant! Però els carros eren tan familiars, tan poètics! Venien a passar frec a frec del meu balcó, me proporcionaven cada vespre un espectacle interessant; i constituïen una mena de nota èpica que sonava tan bé dins la nostra ciutat severa i majestuosa! Qui no els hauria trobats d'enyor? Jo els esperava amb veritable desig. -No en vindrà cap avui? -me deia. - Hauré d'anar a fer la vetlla abans que n'hagi passat cap?
De vegades, si l'hora era quieta, els sentia ja de lluny, de cap al fons del carrer de la Cort Reial. «Ara en ve un -pensava ;-a veure si serà gaire gros.» Els coneixia tan bé les traces, que no solia pas enganyar-me; i això que, a tanta distància, només se els podia judicar per un soroll confós de sotracs pausats i per uns cruiximents gairebé imperceptibles. Però aquella fressa augmentava de moment en moment. I després s'anava distingint el pas de la rècula com un martelleig rítmic, i es percebien les empassegades que en rompien el compas, i tal volta l'escarritx de les ungles ferrades relliscant sobre l'empedrat estrident. I sonava espetec de xurriaques, i, retrunyint cases amunt, s'alçava fins al cel la veu poderosa del carreter, una veu en la qual semblava rebrollar el crit salvatge de l'antic domador de bèsties. «Olla ooh! Arri!» I el ronc intermitent, que llançava la ciutat reganyosa, anava creixent, creixent, atansant-se… Era que ja el carro entrava dins el sonorós carrer de Ciutadans. I aleshores dava bo d'obrir els ulls per veure com aquell carrer en ombra llampegava, igual que un cel de tempesta, amb el foguejar de ses pedres batudes per la rècula pesant, i com la gran baluerna del carro avançava lentament, fantàsticament, entremig d'aquell centelleig, que li donava agalivances de cosa de l'altre món. Jo romania tot encantat i pensava: «Mà noi, i que n'és de bonic això!»
|
[
"Què li causava llàstima al narrador?",
"Es podia decidir?",
"Entre quines dues opcions?",
"Què li semblava el tren de foc?",
"I els carros?",
"Des d’on els contemplava?",
"Quan?",
"Com va descriure la metròpoli on vivia?",
"Li generaven expectativa, els carros?",
"Com se sentien, de lluny?",
"Quins sons es podien reconèixer, més endavant?",
"Com parlava el carreter?",
"A què recordava?",
"A quina via accedia, el vehicle?",
"Considerava que aquella escena era bella?"
] |
{
"answer_end": [
124,
212,
212,
280,
342,
385,
416,
540,
612,
1070,
1341,
1451,
1537,
1716,
2113
],
"answer_start": [
0,
126,
137,
247,
295,
344,
387,
504,
577,
940,
1126,
1402,
1453,
1653,
2043
],
"input_text": [
"Aquelles qüestions.",
"No.",
"Entre el tren de foc i els carros.",
"Que era meravellós.",
"Que eren familiars i poètics.",
"Des del balcó.",
"Cada vespre.",
"Com a severa i majestuosa.",
"Sí.",
"Com un soroll confós de sotracs pausats i per uns cruiximents gairebé imperceptibles.",
"El pas de la rècula com un martelleig rítmic, i les empassegades que en rompien el compas, i tal volta l'escarritx de les ungles ferrades relliscant sobre l'empedrat estrident.",
"Amb una veu poderosa.",
"Un antic domador de bèsties.",
"Al carrer de Ciutadans.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Timica d'Esparta (en grec antic Τιμύχα Λακεδαιμονία, Timýcha Lakedaimonía) (Esparta, principis del segle IV aC - ?) va ser una filòsofa espartana de l'escola pitagòrica. Estava casada amb el també filòsof pitagòric Milias de Crotona. La seva activitat es va desenvolupar durant el segle IV aC a la Itàlia del Sud. Jàmblic diu que les més il·lustres dones pitagòriques van ser Timica, casada amb Milias de Crotona i Filis, filla de Teòfride de Crotona i germana de Bídac. Timica també és citada per Climent d'Alexandria en el seu Stromata.
Durant una de les campanyes fetes per Dionís, tirà de Siracusa, a Calàbria, va ordenar als seus soldats que ataquessin els seguidors de l'escola de Pitàgoras. Els pitagòrics van fugir, però es van aturar prop d'un camp de faves, ja que travessar-lo hauria estat tabú. Van decidir lluitar i van ser morts per l'exèrcit de Dionís. Timica i el seu marit, però, no havien estat capaços de mantenir el pas de l'altra gent, ja que ella es trobava en el sisè mes d'embaràs i caminaven a poc a poc. Els soldats els van fer presoners i els van portar davant de Dionís. Aquest els va preguntar pels misteris i secrets de la secta, i quina raó hi havia perquè els pitagòrics preferissin morir abans de passar per un camp de faves, però es van negar a respondre. El tirà va fer marxar Milias, amb l'esperança que Timica, sola i espantada, li diria tot el que sabia. Però Timica es va mantenir en silenci. Dionís, exasperat, va ordenar que la torturessin perquè parlés, i ella, pensant que sota tortura podria cedir i parlar, va preferir tallar-se la llengua d'una mossegada i escopir-la a la cara del tirà.
|
[
"Quan va viure la Timica d’Esparta?",
"Qui era?",
"Amb qui es va unir en matrimoni?",
"On va viure?",
"Com la va catalogar Jàmblic?",
"Amb quina altra pensadora la compara?",
"Qui més va parlar sobre ella?",
"A quina obra?",
"Què els va passar a Siracusa als pitagòrics com Timica?",
"Quin impediment van tenir durant la seva fugida?",
"Es van enfrontar als perseguidors?",
"Timica i el seu home van ser arrestats?",
"Per què els van interrogar?",
"Timica va confessar?",
"Què va acabar fent?"
] |
{
"answer_end": [
115,
168,
232,
312,
382,
420,
518,
537,
696,
805,
826,
1063,
1257,
1430,
1632
],
"answer_start": [
0,
116,
170,
234,
314,
314,
471,
519,
539,
698,
807,
868,
1099,
1398,
1498
],
"input_text": [
"A principis del segle IV aC.",
"Una filòsofa espartana de l'escola pitagòrica.",
"Amb el també filòsof pitagòric Milias de Crotona.",
"A la Itàlia del Sud.",
"Com una de les més il·lustres dones pitagòriques.",
"Amb Filis.",
"Climent d'Alexandria.",
"En el seu Stromata.",
"Que Dionís va ordenar als seus soldats que els ataquessin.",
"Que es van aturar prop d'un camp de faves, ja que travessar-lo hauria estat tabú.",
"Sí.",
"Sí.",
"Pels misteris i secrets de la secta, i quina raó hi havia perquè els pitagòrics preferissin morir abans de passar per un camp de faves.",
"No.",
"Tallant-se la llengua d'una mossegada i escopir-la a la cara del tirà."
]
}
|
mitologia
|
Joaldun és un personatge tradicional de la cultura basca originari dels pobles navarresos de Ituren i Zubieta que anuncia l'arribada del Carnestoltes agitant els seus esquellots (joaleak) en l'última setmana de gener. Primer els d'Ituren realitzen la dansa al barri de Latsaga, en Zubieta i després a l'inrevés. En l'actualitat existeixen comparses a tot Hegoalde.
Es desconeix l'origen d'aquesta tradició rural, encara que pot constatar-se gran similitud, tant en indumentària com en el sentit de la dansa i la funció dels esquellots, el sentit dels quals és forçar el "despertar" de la naturalesa i l'expulsió dels mals esperits després de l'hivern fent soroll, amb els zarramacos de la Vijanera de Silió (Cantàbria), els zamarrones de Zamora, els zarramaches d'Àvila, els mamuthones, de Sardenya, els kurenti en l'est d'Eslovènia, els kukeri, búlgars, i similars tradicions amb personatges grotescs antropomòrfics relacionats amb el ritu de Dionís, molt estesos per l'Europa meridional.
Els membres de la comparsa de Zanpantzar, denominats Joaldunak o Ioaldunak, vesteixen enagos de randa, avarques, armilles d'ovella als muscles i a la cintura, mocadors de colors (generalment de quadres blaus) al coll, capells cònics amb cintes, hisops de cua de cavall i una multitud d'esquellots de grans dimensions subjectes als ronyons. Aquests esquellots han de sonar a l'uníson en caminar acompassats tots els integrants del grup.
La diferència entre els Joaldunak d'un i un altre poble és que la indumentària dels Joaldunak d'Ituren no inclou la pell amb els dos esquellots petits sobre la camisa, que és blanca, i que el mocador del coll és més petit i de quadres blaus.
Disfressa de Joalduna infantil exposada en una ikastola de Pamplona al 2008.
Barrets dels Joaldunak.
Sobre aquest tema cal dir que la denominació Zanpantzar no té cap arrelament als propis pobles de Ituren i Zubieta, denominant-se generalment als portadors dels esquellots com Joaldunak.
De fet, els significats de la denominació Zanpantzar (en el passat zanpantzart, sanpantzar o japantzar) són unes altres:
Avui dia l'actuació de Joaldunak (plural) s'ha estès a altres celebracions del folklore tradicional basc i d'aquesta manera podem veure comparses de Zanpantzar acompanyant la cavalcada del Olentzero en ple Nadal en diferents pobles del Sud d'Euskal Herria.
Als carnestoltes d'Ituren i Zubieta, els Joaldunak juguen un paper important. De fet, el dilluns i dimarts de l'última setmana de gener, fan els tres quilòmetres que separen els dos pobles cap als volts de migdia.
El dilluns és el torn dels de Zubieta. Els del barri d'Aurtitz els donen la benvinguda i junts es dirigeixen a Latsagara, passant pel pont de Zubizburu per a finalment reunir-se amb els Joaldunak d'Ituren. Tots junts travessen el poble d'Ituren i acaben a la plaça del poble. El dimarts es fa a l'inrevés i els Joaldunak d'Ituren fan el camí invers fins a Zubieta de la mateixa forma.
|
[
"Qui és Joaldun?",
"De quins municipis prové?",
"Quina és la seva funció?",
"Quan?",
"Què són els joaleak?",
"On es fan desfilades, avui dia?",
"A quines cerimònies s’assimila?",
"Qui són els Joaldunak?",
"Quin altre nom poden rebre?",
"Com és la seva indumentària?",
"Quina particularitat té la d’Ituren?",
"La festivitat s’ha expandit?",
"On tenen una gran rellevància aquests tipus de personatges?",
"On van els Joaldunak de Zubieta, el dilluns?",
"I què passa el dimarts?"
] |
{
"answer_end": [
56,
109,
149,
216,
187,
363,
988,
1052,
1064,
1328,
1666,
2181,
2410,
2752,
2931
],
"answer_start": [
0,
57,
114,
188,
167,
312,
424,
990,
1043,
1066,
1426,
2077,
2334,
2548,
2824
],
"input_text": [
"Un personatge tradicional de la cultura basca.",
"De Ituren i Zubieta.",
"Anuncia l'arribada del Carnestoltes.",
"En l'última setmana de gener.",
"Esquellots.",
"A tot Hegoalde.",
"Amb els zarramacos de la Vijanera de Silió (Cantàbria), els zamarrones de Zamora, els zarramaches d'Àvila, els mamuthones, de Sardenya, els kurenti en l'est d'Eslovènia, els kukeri, búlgars, i similars tradicions amb personatges grotescs antropomòrfics relacionats amb el ritu de Dionís, molt estesos per l'Europa meridional.",
"Els membres de la comparsa de Zanpantzar.",
"El de Ioaldunak.",
"Vesteixen enagos de randa, avarques, armilles d'ovella als muscles i a la cintura, mocadors de colors (generalment de quadres blaus) al coll, capells cònics amb cintes, hisops de cua de cavall i una multitud d'esquellots de grans dimensions subjectes als ronyons.",
"Que vesteixen enagos de randa, avarques, armilles d'ovella als muscles i a la cintura, mocadors de colors (generalment de quadres blaus) al coll, capells cònics amb cintes, hisops de cua de cavall i una multitud d'esquellots de grans dimensions subjectes als ronyons.",
"Sí.",
"Als carnestoltes d'Ituren i Zubieta.",
"A Latsagara, passant pel pont de Zubizburu per a finalment reunir-se amb els Joaldunak d'Ituren.",
"Que es fa a l'inrevés i els Joaldunak d'Ituren fan el camí invers fins a Zubieta de la mateixa forma."
]
}
|
vilaweb
|
L'anunci que WhatsApp començarà a compartir amb Facebook, de la qual és propietat, els números de telèfon dels seus usuaris i els continguts dels seus missatges, ha desencadenat una onada d'indignació que pot acabar per causar importants problemes a la més important xarxa social del món. Molts usuaris han reaccionat negant-se a acceptar la cessió de dades, actuació que de moment és possible si es segueixen aquestes instruccions. També les crítiques a les xarxes socials i la premsa han estat molt grans. Diversos analistes han apuntat la possibilitat que la indignació creada pel sobtat canvi de model pugui acabar per fer mal a Facebook però sobretot a WhatsApp, una xarxa social que té alternatives clares, com Telegram, que li disputen el mercat. Però la reacció més important, i potencialment perillosa per a Facebook, ha arribat del govern dels Estats Units. La Federal Trade Comission, el regulador més important del país sobre les activitats comercials, ha anunciat que obrirà una investigació per saber si Facebook ha violat les condicions que se li van imposar quan va comprar WhatsApp. Quan Facebook va comprar WhatsApp la FTC va fer pública aquesta carta en la qual avisava Facebook de que no podria canviar les condicions d'ús de WhatsApp, cosa que clarament acaba de fer. Facebook ja ha estat investigada en diferents ocasions per la seva pràctica de vendre informació que els usuaris pensaven que era privada i ha estat advertida per la FTC al respecte. En la seva defensa Facebook argumenta ara que els usuaris han d'aprovar la cessió de dades acceptant les noves regulacions legals. La polèmica decisió de cedir les dades de WhastApp té un transfons econòmic clar. WhatsApp va ser comprat per Facebook a un preu de vint i dos mil milions de dòlars però ni crea cap classe de benefici. No té publicitat i el preu simbòlic d'un euro a l'any per fer-lo servir ja no s'aplica. La manera de rendabilitzar-lo és venent a les empreses les dades dels usuaris per a que les facin servir com a Big Data per millorar la seva publicitat i les seves vendes.
|
[
"Quina informació li donarà a WhatsApp, Facebook?",
"Quina relació té Facebook amb WhatsApp?",
"Què ha provocat aquesta notícia?",
"Quina ha estat la reacció dels qui usaven WhatsApp i Facebook?",
"On hi ha hagut retrets?",
"Qui podria sortir perjudicat, d’això?",
"Quin agent farà recerca sobre aquest fet?",
"Què estudiarà?",
"Ha desfet una promesa, Facebook?",
"Com es defensa?",
"Quin sentit té, la determinació de concedir la informació personal dels usuaris?",
"Per quants diners es va aconseguir WhatsApp?",
"Genera ingressos?",
"Per què s’havia de pagar anualment, abans?",
"I ara, quina és la manera d’extreure beneficis de WhatsApp?"
] |
{
"answer_end": [
160,
81,
200,
357,
506,
666,
1004,
1098,
1287,
1601,
1683,
1803,
1803,
1891,
2063
],
"answer_start": [
0,
22,
162,
289,
433,
508,
868,
981,
1100,
1472,
1603,
1685,
1773,
1824,
1893
],
"input_text": [
"Els números de telèfon dels seus usuaris i els continguts dels seus missatges.",
"N'és propietari.",
"Una onada d'indignació.",
"S'han negat a la cessió de dades.",
"A les xarxes socials i a la premsa.",
"WhatsApp.",
"La Federal Trade Comission.",
"Si Facebook ha violat les condicions que se li van imposar quan va comprar WhatsApp.",
"Sí.",
"Argumentant que els usuaris han d'aprovar la cessió de dades acceptant les noves regulacions legals.",
"Té un transfons econòmic clar.",
"Per vint i dos mil milions de dòlars.",
"No.",
"Per fer-lo servir.",
"Venent a les empreses les dades dels usuaris per a que les facin servir com a Big Data per millorar la seva publicitat i les seves vendes."
]
}
|
bios
|
Lluïsa Altisent i Ceardi (Barcelona, cap a 1895 – cap a 1926) va ser una pintora catalana.
Filla d'Antoni Altisent Feliu (1867 -1930) i d'Assumpció Ceardi i Vidal (1872 -1957), Lluïsa Altisent va néixer a finals del segle xix, cap a 1895. Va estudiar l'Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona el curs 1913-1914, on va obtenir la medalla de plata en la disciplina de dibuix artístic, junt amb Ernest Euguice Malaret, Filomena Valls Torruella, Lluís Muntané Muns, Carles Llobet Raurich i Josep Musté Prim. Les medalles es van lliurar en un acte públic el juny de 1916.
La primera informació sobre la seva trajectòria artística que es coneix és la seva participació l'any 1916 en dues exposicions col·lectives al Saló de la Casa Reig de Barcelona. La primavera de 1917 va exposar junt amb la seva cunyada, la pintora Carme Balmas, a les Galeries Laietanes de Barcelona. El diari La Veu de Catalunya les descrivia com dues artistes novelles ben dotades però encara amb molt recorregut per fer. També se'n feren ressò les revistes La Il·lustració Catalana i Feminal.
El seu germà Joan Altisent (1891-1971) va ser un destacat compositor i la seva filla, i neboda de Lluïsa Altisent, Aurora Altisent i Balmas (Barcelona, 1928) és una reconeguda pintora i escultora.
Lluïsa Altisent va estar casada amb el seu cosí, el farmacèutic Ramón Altisent i Bosch, que va morir a Santa Coloma de Queralt el 1928 (era fill del farmacèutic Francesc de Paula Altisent i Feliu i de Dolors Julia Bosch i Llanses). El seu fill, Agustí Lluis Altisent i Altisent, va ser monjo de Poblet, historiador i escriptor. Segons les fonts, va morir prematurament cap a l'any 1926.
|
[
"D’on era la Lluïsa Altisent i Ceardi?",
"Quan va néixer?",
"I morir?",
"Qui va ser?",
"Qui eren els seus pares?",
"On es va formar?",
"Quin reconeixement va rebre allà?",
"Qui més va ser enllardonat?",
"Quan es va atorgar el premi?",
"De què va prendre Lluïsa part el 1916?",
"Qui era Carme Balmas?",
"Què va dir sobre ambdues artistes La Veu de Catalunya?",
"Amb qui es va unir en matrimoni la Lluïsa?",
"Com van dir al seu fill?",
"A què es va dedicar, aquest?"
] |
{
"answer_end": [
61,
61,
61,
89,
162,
300,
389,
510,
573,
751,
834,
996,
1353,
1544,
1593
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
62,
91,
239,
320,
391,
512,
650,
794,
875,
1267,
1499,
1499
],
"input_text": [
"De Barcelona.",
"Cap a 1895.",
"Cap a 1926.",
"Una pintora catalana.",
"Antoni Altisent Feliu i Assumpció Ceardi i Vidal.",
"A l'Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona.",
"La medalla de plata en la disciplina de dibuix artístic.",
"Ernest Euguice Malaret, Filomena Valls Torruella, Lluís Muntané Muns, Carles Llobet Raurich i Josep Musté Prim.",
"El juny de 1916.",
"De dues exposicions col·lectives al Saló de la Casa Reig de Barcelona.",
"La seva cunyada.",
"Que eren dues artistes novelles ben dotades però encara amb molt recorregut per fer.",
"Amb el seu cosí, el farmacèutic Ramón Altisent i Bosch.",
"Agustí Lluis.",
"Va ser monjo de Poblet, historiador i escriptor."
]
}
|
mitologia
|
Èrix (en grec antic Έρυξ) és un heroi grec que va donar nom a la muntanya siciliana d'Erix, famosa pel santuari d'Afrodita que hi havia al seu cim. Era rei dels Elimis, a Sicília.
És el fill de Butes l'argonauta, que va ser raptat per la deessa quan estava a punt de sucumbir al cant de les sirenes, en un moment en què aquestes volien interceptar el viatge dels argonautes. Alguns autors diuen que Èrix és fill d'Afrodita i Posidó. De vegades, el seu pare Butes no és considerat un argonauta, sinó un rei indígena de Sicília.
Se li atribueix la construcció del temple d'Afrodita al cim d'Erix. Era molt fort i expert en pugilat. Quan Hèracles tornava de robar els ramats de Gerió i passà per Sicília, Èrix el va desafiar a un combat, ja que volia prendre-li el bestiar. Hèracles acceptà el combat i el va matar. Però Hèracles no es quedà amb el regne, sinó que el donà als habitants del país, tot dient que un dels seus descendents tornaria per reclamar-lo. Això va passar quan el lacedemoni Dorieu va arribar a aquest lloc a fundar-hi una colònia.
|
[
"Qui era Èrix?",
"Què es va nomenar en honor seu?",
"Per què era popular, aquesta?",
"Quin càrrec va tenir Èrix?",
"Qui era el seu progenitor?",
"Qui l’havia rescatat, a Butes?",
"En quin context?",
"Quin altre personatge podria ser el seu progenitor?",
"Quina altra identitat se li atribueix a Butes?",
"A qui li va erigir un lloc de culte?",
"On?",
"Es va encarar amb Hèracles?",
"El va vèncer?",
"Va apoderar-se del tron, llavors, Hèracles?",
"De què va advertir?"
] |
{
"answer_end": [
42,
90,
146,
178,
211,
298,
373,
431,
525,
593,
593,
797,
811,
851,
957
],
"answer_start": [
0,
47,
92,
148,
180,
194,
245,
375,
433,
527,
527,
630,
771,
818,
862
],
"input_text": [
"Un heroi grec.",
"La muntanya siciliana d'Erix.",
"Pel santuari d'Afrodita que hi havia al seu cim.",
"El de rei dels Elimis, a Sicília.",
"Butes l'argonauta.",
"La deesa.",
"Quan estava a punt de sucumbir al cant de les sirenes, en un moment en què aquestes volien interceptar el viatge dels argonautes.",
"Posidó.",
"La de rei indígena de Sicília.",
"A Afrodita.",
"Al cim d'Erix.",
"Sí.",
"No.",
"No.",
"Que un dels seus descendents tornaria a reclamar-lo."
]
}
|
books
|
La primavera arribava, i en Biel, des de la torre del Barbut, la veia esclatar en la verdor dels camps, en la blancor dels ametllers florits i en la rojor dels brots novençans amb què s'engalanaven els arbres de tota la comarca. I, tot veient-la, sentia més aviat tristor que joia. En escampar la vista per l'estesa de conreus que davallaven esglaonats fins a la plana des del peu mateix del cingle, en contemplar el bé de Déu de viandes que cobria els horts de darrera les cases del poble, i en adonar-se que ja les vinyes de tots aquells voltants començaven a verolar, el corprenia una mena d'enyorament del qual ni ell sabia explicar-se la raó. Era enyorament desconegut fins aleshores, una recança que l'entristia; però no amb aquella tristor que atueix i lleva l'habilior de moure's, sinó amb una tristor frisosa que li pessigollava arreu tot el cos i l'atiava a bellugar-se d'ací d'allà com si cerqués quelcom que no trobava.
I això era la veritat: cercava quelcom per a esmerçar les forces que dormien dintre seu i que, revifades per l'onada tebiona de la primavera, li encenien la sang, encomanant-li fam de moviment i de brega. Per això, en veure els pagesos com s'escarrassaven per les treballades, els tenia enveja i s'apoderava d'ell un gran desig de demanar-los per amor de Déu un magall o una aixada, amb el fi de satisfer la seva necessitat de foragitar dels seus dintres l'escreix de vida que els hi xarbotava. I per això també, creient en va tot el que intentès per demanar feina, passava el dia adalerat, corrent d'una banda a l'altra per l'espessor dels boscos, anant a furgar els conills en llurs caus, sense altra dèria que la de fer-ne aixecar algun per córrer-li al darrera i encalçar-lo fins a sentir-se aclaparat pel lassament i cobert de suor.
A vegades l'agafava tan fort el desig d'apaivagar el seu desatent, que arribava a fer-se obirar pel bander, amb l'únic fi de fer-lo bogejar i obligar-lo que el perseguís.
I el bander, que ho coneixia no esperava més que la bona ocasió d'aixarpar-lo en alguna malifeta i engegar-lo a l'altre món d'una escopetada.
Més d'un cop va anar-se'n ben bé d'un jaç de grill com no el malmet per tota la vida: sobretot una tarda que va trobar-lo furgant els amagatalls dels conills als pedrers del comte, que es veien blanquejar sota el cingle de Mal-vent, prop de l'angle que formaven, en unir-se, el riu i el córrec.
Aqueferat en la tasca, no va adonar-se, en Biel, del bander fins que va tenir-lo a mig tret de fona. El seu primer intent va ser de fugir, però al mateix instant va adonar-se que els viaranys de sortida eren molt escassos. Al darrera hi tenia el riu, a la dreta el cingle, a l'esquerra el córrec, i al davant un home disposat a fer-li un mal joc. I, si era impossible encinglar-se, era exposat travessar el riu, per mor de la tossa que pararia en trobar-se, a l'altra vora, a camp descobert, sense una bardissa on pogués amagar-se. L'únic camí que podia salvar-lo era el de saltar en quatre bots al córrec i empendre la cursa avall fins a trobar un redós segur.
|
[
"Quina època de l’any era?",
"Qui és el protagonista del text?",
"Quina de les coses que contemplava era de color vermell?",
"Estava content?",
"Quin sentiment l’amarava?",
"Era nou per a ell?",
"I estava inquiet?",
"A qui observava feinejar, el Biel?",
"Què volia que li donessin?",
"Amb quin objectiu?",
"Amb què s'ocupava el dia?",
"Volia cridar l’atenció del bander?",
"Què li volia fer, aquest, per la seva banda?",
"On buscava els conills, en Biel, un dia que el bander el va enxampar?",
"Com va actuar en Biel quan es va assabentar que tenia el bander a prop?",
"Quina era l'única escapatòria?"
] |
{
"answer_end": [
21,
32,
227,
280,
605,
688,
930,
1207,
1313,
1425,
1621,
1939,
2081,
2314,
2515,
3038
],
"answer_start": [
0,
0,
62,
232,
571,
648,
798,
1147,
1228,
1315,
1498,
1770,
1941,
2169,
2378,
2910
],
"input_text": [
"La primavera.",
"En Biel.",
"Els brots novençans amb què s'engalanaven els arbres de tota la comarca.",
"No.",
"L'enyorament.",
"Sí.",
"Sí.",
"Als pagesos.",
"Un magall o una aixada.",
"El de satisfer la seva necessitat de foragitar dels seus dintres l'escreix de vida que els hi xarbotava.",
"Amb córrer d'una banda a l'altra per l'espessor dels boscos, anant a furgar els conills en llurs caus.",
"Sí.",
"Aixarpar-lo en alguna malifeta i engegar-lo a l'altre món d'una escopetada.",
"Als pedrers del comte, que es veien blanquejar sota el cingle de Mal-vent.",
"El seu primer intent va ser de fugir.",
"Saltar en quatre bots al córrec i empendre la cursa avall fins a trobar un redós segur."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia grega, els sàtirs (en grec antic Σάτυροι) eren divinitats dels boscos i de les muntanyes. Encarnaven la força vital de la natura. Els noms dels sàtirs més coneguts són Silè, Maró, Leneu, Astreu i Màrsias.
Solien acompanyar el déu Dionís, les nimfes orèades i les mènades o nàiades, i participaven en totes les seves festes ballant, fent música i bevent. Les nimfes i sàtirs encarnaven la força de la naturalesa, la fertilitat i el creixement dels dons de Ceres i Dionís.
Normalment, són imaginats com homes amb potes de cabra, orelles punxegudes, banyes i una llarga cua.
A la cultura europea i occidental, alguns orígens de les arts escèniques són els diferents rituals socials que s'han anat fent, com els passos d'etapes de vida (naixements, pas a l'adolescència, casament, funeral, etc.) religiosos i pagans, celebracions de les collites, solsticis, etc. A l'antiga Grècia una de les festes més populars era la celebració de la verema, que incloïa una rua d'homes joves cantants i ballarins que portaven les millors vinyes en ofrena al déu Dionís. Aquests joves interpretaven sàtirs i eren nomenats així. Amb el temps, van esdevenir el cor del teatre grec, i el que més hi destacava va ser el corifeu o director del cor.
També se'ls coneix amb el nom de silens (encara que aquests eren només una classe de sàtirs, els sàtirs majors; per contra dels sàtirs menors o simplement sàtirs). Els romans els van identificar amb els faunes. També estan relacionats amb Pan.
|
[
"A quina tradició cultural pertanyen els sàtirs?",
"Què eren?",
"Què personificaven?",
"Quins d’aquests personatges són els més populars?",
"Amb qui estaven vinculats?",
"Com prenien part de les celebracions?",
"Com eren físicament?",
"Per quins moments es feien celebracions, a la Grècia clàssica?",
"Hi havia alguna festivitat que fos especialment rellevant?",
"Quina?",
"En què consistia?",
"Els nois actuaven com a sàtirs?",
"Quina evolució va tenir això?",
"Amb quin nom s'identificava a qui es dedicaven a això?",
"Els romans tenien algun ésser mitològic d’aquestes característiques?"
] |
{
"answer_end": [
33,
104,
144,
219,
296,
368,
586,
873,
954,
954,
1066,
1123,
1175,
1280,
1450
],
"answer_start": [
0,
58,
106,
146,
221,
300,
487,
679,
875,
875,
960,
1068,
1125,
1068,
1405
],
"input_text": [
"A la mitologia grega.",
"Divinitats dels boscos i de les muntanyes.",
"La força vital de la natura.",
"Silè, Maró, Leneu, Astreu i Màrsias.",
"Amb el déu Dionís, les nimfes orèades i les mènades o nàiades.",
"Ballant, fent música i bevent.",
"Eren imaginats com homes amb potes de cabra, orelles punxegudes, banyes i una llarga cua.",
"Pels naixements, el pas a l'adolescència, el casament, el funeral, les collites, els solsticis, etc.",
"Sí.",
"La verema.",
"En rua d'homes joves cantants i ballarins que portaven les millors vinyes en ofrena al déu Dionís.",
"Sí.",
"Van esdevenir el cor del teatre grec.",
"Amb el de sàtirs o silens.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Els doris (en grec antic Δωριείς) van ser, segons la mitologia grega, els homes d'aquest grup humà que van acompanyar Diomedes, quan aquest va arribar a Itàlia.
Diomedes, després de la guerra de Troia va retornar a Argos ciutat de la que era rei, i va recriminar a la seva esposa Egialea la seva infidelitat amb Cometes. Va marxar a Calidó, a Etòlia, on va matar Àgrios i els seus fills i retornà el tron al seu avi Eneu. Va embarcar cap a Argos però una tempesta l'arrossegà a la costa itàlica, a la regió de la Pulla. Daune, els rei dels dauns, va saber que Diomedes havia arribat a la costa, i coneixent les seves aventures, li va demanar que l'ajudés en la guerra contra els messapis, a canvi d'una part del territori conquerit i de la mà de la seva filla. Diomedes va acceptar i va lluitar contra els messapis. Després de la victòria va rebre el territori que va repartir entre els doris que l'acompanyaven. Va tenir dos fills amb la filla de Daune, Amfíon i Diomedes. Va morir molt vell entre els dauns, i els doris li van donar honors fúnebres. Els doris cultivaven la terra que s'havien repartit en lots i tenien magnífics ramats. Però quan va morir Daune, els bàrbars i els il·liris van fer una aliança contra els doris per arrabassar-los-hi les terres. Quan els doris estaven oferint un sacrifici, els il·liris van fer una incursió i els van matar a tots. Zeus va voler que els cossos dels grecs desapareguessin i les seves ànimes es van transformar en ocells. Encara avui, si una nau grega arriba a la costa, els ocells l'acompanyen. Però si és il·líria, s'amaguen i desapareixen tots de l'illa.
|
[
"A quina tradició cultural pertanyien els doris?",
"Què eren?",
"A qui van fer costat?",
"Quan?",
"De quina metròpolis era monarca, Diomedes?",
"Qui l’havia traït?",
"On va anar, llavors, Diòmedes?",
"Per què?",
"Quin entrebanc va tenir de tornada?",
"Qui li va sol·licitar un cop de mà, un cop allà?",
"En què?",
"Van vèncer?",
"Quan va perdre la vida?",
"Qui va atacar els doris?",
"Com?"
] |
{
"answer_end": [
68,
79,
126,
159,
245,
319,
339,
386,
494,
593,
687,
838,
1008,
1261,
1364
],
"answer_start": [
0,
0,
103,
128,
161,
249,
321,
321,
422,
520,
642,
761,
975,
1139,
1263
],
"input_text": [
"A la mitologia grega.",
"Homes.",
"A Diomedes.",
"Quan aquest va arribar a Itàlia.",
"D'Argos.",
"La seva esposa Egialea.",
"A Calidó.",
"Per matar Àgrios i els seus fills.",
"Que una tempesta l'arrossegà a la costa itàlica.",
"Daune, els rei dels dauns.",
"En la guerra contra els messapis.",
"Sí.",
"Quan era molt vell.",
"Els bàrbars i els il·liris.",
"Quan els doris estaven oferint un sacrifici, van fer una incursió i els van matar a tots."
]
}
|
mitologia
|
Moș Gerilă és el nom d'un personatge folklòric romanès utilitzat per la propaganda comunista.
La paraula romanesa moș fa referència a una persona gran masculina. El terme ger significa «gebre». Al final, Moș Gerilă seria la traducció del rus Ded Moroz i va ser adoptat pels comunistes romanesos, sota influència del model soviètic, com a nova denominació de Moș Crăciun (Santa Claus).
El 1947 el diari Națiunea va publicar una il·lustració de Moș Gerilă representat com un jove proletari atlètic.
Durant el període del 1944 al 1948, els diaris del Partit Comunista Romanès van provar de denigrar la imatge del Nadal, emfasitzant, per exemple, els orígens rurals de moltes colinde (nadales).
Finalment el 1948, després que els comunistes prengueren el poder a Romania, la celebració de Nadal va ser declarada il·legal. A partir de llavors, la paraula Crăciun (Nadal) va deixar d'aparèixer a qualsevol article del diari oficial Scînteia.
La paraula Crăciun va ser considerada massa religiosa, i per això en comptes de Moș Crăciun, (el nom Romanès per a Santa Claus), va introduir-se un nou personatge durant la dècada del 1950: Mos Gerilă, que portava els regals cada 30 de desembre.
Tres anys després de l'arribada dels comunistes al poder, les celebracions de Nadal van ser transferides prop del Cap d'Any, el 30 de desembre, quan Miquel de Romania va abdicar el 1947, i que va ser rebatejat el Dia de la República. El desembre 25 i 26 van ser dies feiners a partir de llavors.
Després de la revolució Romanesa de 1989, Moș Gerilă va perdre tota influència i es va tornar a imposar l'anterior Moș Crăciun.
|
[
"Qui és Moș Gerilă?",
"Què significa el seu nom?",
"D'on prové?",
"Quan va sortir a la premsa aquest personatge?",
"I com?",
"Què es va intentar, des del moviment comunista al país?",
"Es va prohibir aquesta festivitat?",
"Què era originàriament el Moș Crăciun?",
"Què el va substituir?",
"Quan va renunciar al seu poder, el rei del país?",
"Com es va denominar aquella jornada, a partir de llavors?",
"Quins dies van deixar de ser festius?",
"Encara és un personatge rellevant el Moș Gerilă?",
"Es va arribar a recuperar el Santa Claus romanès?"
] |
{
"answer_end": [
92,
192,
251,
453,
495,
615,
816,
1063,
1136,
1367,
1414,
1476,
1556,
1604
],
"answer_start": [
0,
94,
194,
385,
385,
533,
691,
1016,
1002,
1307,
1375,
1416,
1478,
1559
],
"input_text": [
"Un personatge folklòric romanès utilitzat per la propaganda comunista.",
"La paraula romanesa moș fa referència a una persona gran masculina i el terme ger significa gebre.",
"Del rus Ded Moroz.",
"El 1947.",
"Com un jove proletari atlètic.",
"Denigrar la imatge del Nadal.",
"Sí.",
"El nom Romanès per a Santa Claus.",
"El Mos Gerilă.",
"El 30 de desembre de 1947.",
"Com el Dia de la República.",
"El desembre 25 i 26.",
"No.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
Nova picabaralla entre els socis del Botànic per la llengua. El requisit lingüístic ha tornat a causar desavinences entre el PSPV i Compromís i bloca la futura llei de la funció pública. Era previst que el ple del Consell aprovés avui l'avantprojecte de llei per a començar a tramitar la norma que va començar a gestar-se el 2016. La nova llei que es redacta exigeix de certificar el coneixement del català, però de manera proporcional al lloc que ocupi cada funcionari nou que accedeixi a l'administració de la Generalitat. L'objectiu és garantir l'atenció en català a la persona que ho demani. En principi, hi havia un acord sobre la taula entre les conselleries d'Educació i Justícia però, finalment, ha saltat per l'aire i això ha obligat a ajornar l'aprovació del projecte. Compromís s'ha desmarcat del text proposat perquè creu que no assegura l'aplicació del requisit lingüístic a tots els llocs de feina. Per la seva banda, el PSPV diu que no acceptarà posicions ‘totalitàries' i es remet al pacte existent. Amb tot, la vice-presidenta, Mónica Oltra, ha negat discrepàncies entre els socis de govern sobre aquesta qüestió. Per la seva banda, Acció Cultural ha emès un comunicat en què considera urgent i necessària la inclusió de la competència lingüística com a condició per a l'accés a la funció pública valenciana, i que la nova llei consideri un termini no ajornable i concret per a l'aprovació del reglament que la reguli. Sense el reglament, ha advertit l'entitat, la llei naixerà coixa i serà una ‘greu decepció'.
|
[
"Qui ha discutit?",
"A causa de quin tema?",
"Quins dos partits han xocat?",
"Què s’ha aturat?",
"Quan s’havia de confirmar la proposta provisional?",
"Per què?",
"Quin requisit estableix la nova llei?",
"De la mateixa manera per a tothom?",
"Llavors com?",
"Quin és el propòsit de la llei?",
"Per quina raó Compromís no ha acceptat el redactat?",
"Què afirma PSPV, d’altra banda?",
"Qui és Mònica Oltra?",
"Com ha catalogat Acció Cultural l’addició de la capacitació lingüística com a requisit per a esdevenir funcionari?",
"Quan s’hauria d’acceptar la normativa que reguli aquesta llei, segons Acció Cultural?",
"Què passaria si no hi hagués normativa?"
] |
{
"answer_end": [
59,
141,
141,
185,
258,
329,
406,
523,
523,
594,
911,
1014,
1057,
1313,
1434,
1527
],
"answer_start": [
0,
61,
61,
144,
187,
259,
331,
413,
408,
525,
779,
913,
1025,
1131,
1328,
1436
],
"input_text": [
"Els socis del Botànic per la llengua.",
"Del requisit lingüístic.",
"El PSPV i Compromís.",
"La futura llei de la funció pública.",
"Avui.",
"Per a començar a tramitar la norma que va començar a gestar-se el 2016.",
"El de certificar el coneixement del català.",
"No.",
"De manera proporcional al lloc que ocupi cada funcionari nou que accedeixi a l'administració de la Generalitat.",
"Garantir l'atenció en català a la persona que ho demani.",
"Perquè creu que no assegura l'aplicació del requisit lingüístic a tots els llocs de feina.",
"Que no acceptarà posicions totalitàries i es remet al pacte existent.",
"La vice-presidenta.",
"Com a urgent i necessària.",
"En un termini no ajornable i concret.",
"Que la llei naixeria coixa i seria una greu decepció."
]
}
|
mitologia
|
Santo en el tesoro de Drácula (o El vampiro y el sexo en la seva versió sense censura) és una pel·lícula mexicana de 1968 protagonitzada per El Santo i dirigida per René Cardona. El vampiro y el sexo va ser rodada com la versió per adults de Santo en el tesoro de Drácula. Mentre que la versió familiar (censurada) va ser distribuïda en 1968 la versió sense censura no va ser mostrada al públic sinó fins a l'any 2011 després d'haver estat descoberta.
En totes dues versions El Santo i Luisa (Noelia Noel) s'enfronten a un vampir (Aldo Monti) i el seu seguici de vampiresses.
En l'època en què es va produir la pel·lícula era comuna rodar una versió familiar (en aquest cas Santo en el tesoro de Drácula) i una versió per a adults que era distribuïda principalment en Europa (El vampiro y el sexo). De fet, és possible que existeixin unes sis pel·lícules d'aquest tipus protagonitzades per El Santo.
A pesar que en aquella època fos considerada una pel·lícula per a adults, actualment El vampiro y el sexo està lluny de ser una pel·lícula pornogràfica perquè només inclou algunes escenes amb nus integrals, parcials i transparències de les vampiresses i de Luisa.
En aquestes escenes les actrius nues no apareixen prop del Santo, i l'únic comportament «sexual» és una escena eròtica en la qual el vampir frega la seva mà i el seu rostre contra els pits de la dona que pretén sigui la seva vampiressa. Malgrat això, es creu que El Santo va fer un pacte amb el director René Cardona perquè aquesta obra no sortís a la llum, i només fos distribuïda Santo en el tesoro de Drácula.
Dècades després del seu rodatge, tres còpies originals de El vampiro y el sexo van ser trobades en una volta de Cinematogràfica Calderón, la casa productora. A partir d'aquestes es va restaurar l'obra acolorint els quadres, que havien pres una tonalitat magenta.
Aquest procés va ser finançat pel Festival Internacional de Cinema de Guadalajara, que planejava mostrar la pel·lícula al públic per primera vegada en la seva edició 26, al març de 2011, dins de la mostra de cinema de vampirs seleccionada per Guillermo del Toro. No obstant això, l'estrena va ser cancel·lada per conflictes de drets d'autor entre la família del productor i El Hijo del Santo, qui a més volia evitar que la pel·lícula danyés la imatge de el seu pare.
Finalment, Cinematogràfica Calderón va resoldre que no hi havia raons per a témer una demanda en contra seva, i l'obra va ser estrenada el 15 de juliol de 2011 al Teatro Diana de Guadalajara, i projectada novament al següent mes al Festival Internacional de Cinema d'Horror de la Ciutat de Mèxic.
|
[
"Quin altre nom rep Santo en el tesoro de Drácula?",
"Què és?",
"Quan va ser feta?",
"Qui la va crear?",
"El film consta de dues variants?",
"Quines?",
"Qui són els protagonistes de la història?",
"Amb qui es confronten?",
"Quants films d’aquesta mena es creu que hi poden haver?",
"La versió per adults conté escenes de sexe explícites?",
"A quin acord van arribar El Santo i René Cardona?",
"Quan es va trobar la versió per a adults?",
"On?",
"Qui no va voler que sortís a la llum?",
"Finalment van ensenyar-la?"
] |
{
"answer_end": [
86,
113,
121,
177,
314,
314,
491,
574,
869,
1282,
1575,
1672,
1733,
2305,
2442
],
"answer_start": [
0,
87,
114,
152,
179,
177,
452,
506,
807,
1164,
1401,
1577,
1656,
2214,
2307
],
"input_text": [
"El vampiro y el sexo.",
"Una pel·lícula mexicana.",
"El 1968.",
"René Cardona.",
"Sí.",
"La versió per adults i la versió familiar.",
"El Santo i Luisa.",
"Amb un vampir i el seu seguici de vampiresses.",
"Sis.",
"No.",
"Que l'obra no sortiria a la llum i només seria distribuïda Santo en el tesoro de Drácula.",
"Dècades després del seu rodatge.",
"A Cinematogràfica Calderón, la casa productora.",
"El Hijo del Santo.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Aina Tur Seguí (Menorca, 1976) és una directora, dramaturga i gestora cultural balear. Ha desenvolupat la seva carrera professional fonamentalment a Barcelona, encara que també ha estat present a l'escena de les Illes Balears, Madrid, França i Alemanya. Actualment és la responsable de Programació a la Sala Beckett i membre del Consejo Asesor del Centro Dramático Nacional.
És autora de diversos textos teatrals: Addiccions, Evolució/ Evolución publicat a la Col·lecció Teatro de Papel (Primer Acto), Dimecres publicat a la Col·lecció Paraula de Dramaturg (Govern Balear), Es lloga habitació, Fotofòbia i Una galaxia de luciérnagas. Els seus textos s'han programat a La Cuarta Paret, la Sala Beckett, al Palau de la Música, al Teatre Principal de Maó, entre d'altres. S'estrena al món de l'assaig amb La glosa menorquina (anàlisi contemporània del glosat i els glosadors) editat a la col·lecció Quaderns de Folklore. Ha col·laborat amb el suplement Culturalia escrivint relats breus sobre temes d'actualitat i amb dBalears escrivint ressenyes literàries. Ha traduït Un tramvia anomenat desig de Tennessee Williams i ha escrit guions per a BH audiovisual. També ha publicat el relat El héroe de la bicicleta a la col·lecció El Puro Cuento (Editorial Praxis, Mèxic) i Explorem Menorca! amb l'editorial Mediterrània, traduït al castellà i l'anglès.
En la vessant de direcció teatral ha fet d'ajudant de direcció Nola Rae, Josep Maria Miró, Ester Nadal, Juan Carlos Martel i Toni Casares treballant al teatre Tantaranta, la Sala Muntaner, la Sala Beckett, el Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya. Ha dirigit Nus de Joan Casas i Fly me to the moon, entre d'altres. Com a pedagoga ha estat professora de Xamfrà, assessora pedagògica de Trivium. I també professora de teatre i d'escriptura creativa al Cercle Artístic de Ciutadella.
Va estudiar Farmàcia a la Universitat de Barcelona, Enginyeria Agrònoma a la Universitat Politècnica de Catalunya, interpretació al Col·legi de Teatre de Barcelona, dramatúrgia a l'Obrador de la Sala Beckett i el Curs Superior en Gestió de Projectes a la Universitat de Deusto. Actualment estudia el grau en Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Oberta de Catalunya.
|
[
"On va néixer l’Aina?",
"Quan?",
"A què es dedica?",
"On ha treballat?",
"Quin càrrec té avui dia?",
"Què ha escrit?",
"Com es diuen els seus llibres?",
"I de quins altres gèneres literaris ha fet publicacions?",
"A qui ha donat un cop de mà en l’àmbit de la direcció teatral?",
"A quines sales han presentat?",
"Quines obres ha conduït l’Aina?",
"On ha exercit com a mestra?",
"En què es va formar?",
"I avui dia?",
"On?"
] |
{
"answer_end": [
30,
30,
85,
158,
373,
412,
632,
1054,
1484,
1603,
1670,
1716,
2114,
2176,
2213
],
"answer_start": [
0,
0,
31,
87,
254,
375,
397,
769,
1347,
1485,
1605,
1672,
1838,
2116,
2177
],
"input_text": [
"A Menorca.",
"El 1976.",
"És directora, dramaturga i gestora cultural balear.",
"A Barcelona.",
"És la responsable de Programació a la Sala Beckett i membre del Consejo Asesor del Centro Dramático Nacional.",
"Diversos textos teatrals.",
"Addiccions, Evolució/ Evolución, Dimecres, Es lloga habitació, Fotofòbia i Una galaxia de luciérnagas.",
"D'assaig, de relat breu i de ressenyes literàries.",
"A Nola Rae, Josep Maria Miró, Ester Nadal, Juan Carlos Martel i Toni Casares.",
"Al teatre Tantaranta, a la Sala Muntaner, a la Sala Beckett, al Teatre Lliure i al Teatre Nacional de Catalunya.",
"Nus de Joan Casas i Fly me to the moon, entre d'altres.",
"A Xamfrà.",
"Farmàcia, Enginyeria Agrònoma, interpretació, dramatúrgia i un Curs Superior en Gestió de Projectes.",
"Un grau en Llengua i Literatura Catalanes.",
"A la Universitat Oberta de Catalunya."
]
}
|
vilaweb
|
La periodista Gemma Nierga i el comunicador Ramon Gener seran els presentadors de La Marató de TV3 d'enguany, que es farà el 16 de desembre. El programa, que arriba a la XXVII edició, estarà dedicat al càncer. L'esdeveniment ja s'ha convertit en un espai de referència que combina la divulgació científica, amb les entrevistes, reportatges i connexions arreu del territori durant més de quinze hores de televisió en directe. El càncer representa la primera causa de mort entre els homes i la segona entre les dones i la seva incidència continua sent molt alta: es calcula que, al llarg de la seva vida, en tindran un de cada dos homes i una de cada tres dones. Malgrat això, el 60% dels tumors no es poden prevenir. Per això és important diagnosticar-los més precoçment, tractar-los millor i aconseguir més percentatge de curació i de cronificació. Des de 1992, La Marató ha recaptat més de 172 milions d'euros i ha finançat 793 projectes de recerca gràcies a la solidaritat de la societat. Nierga va participar en una de les seves primeres edicions de La Marató, al 1993, i com una de les conductores de ‘Tres senyores i un senyor'. ‘Per mi és un orgull que TV3 em permeti de participar en un projecte col·lectiu tan emocionant', ha dit. Per a Gener, serà la primera vegada que presentarà un programa en directe i en un plató: ‘Estic content i feliç de poder participar i ser part d'un trosset d'història de La Marató, el programa més important de la cadena. El fet que et proposin presentar-lo no només és un motiu d'alegria gran, sinó tot un honor'.
|
[
"A què es dedica la Gemma Nierga?",
"I Ramon Gener?",
"Què faran aquest any a TV3?",
"Quan se celebrarà?",
"En quina malaltia se centrarà aquesta vegada?",
"En què consisteix el programa?",
"Quant dura?",
"Quantes persones es creu que patiran de càncer?",
"Què és menester?",
"Quan hi havia participat, prèviament, la Gemma Nierga?",
"Està contenta de prendre part del programa un any més?",
"En Ramon ja hi havia participat?",
"S’alegra de fer-ho ara?",
"I què més sent?"
] |
{
"answer_end": [
26,
55,
108,
139,
208,
372,
423,
659,
847,
1071,
1228,
1326,
1418,
1550
],
"answer_start": [
0,
29,
56,
82,
141,
210,
373,
517,
725,
991,
1135,
1239,
1329,
1483
],
"input_text": [
"És periodista.",
"És comunicador.",
"Seran els presentadors de La Marató.",
"El 16 de desembre.",
"Al càncer.",
"És un espai de referència que combina la divulgació científica, amb les entrevistes, reportatges i connexions arreu del territori.",
"Més de quinze hores de televisió en directe.",
"Un de cada dos homes i una de cada tres dones.",
"Diagnosticar-los més precoçment, tractar-los millor i aconseguir més percentatge de curació i de cronificació.",
"En una de les seves primeres edicions de La Marató, al 1993.",
"Sí.",
"No.",
"Sí.",
"Honor."
]
}
|
books
|
-Jo… tant com espantada… però…
-Però què?
-No estic pas ben tranquila. ¿Sabeu lo que penso? Que això pot anar molt llarg: tant, que no sé com s'acabarà. Perquè… veureu… nosaltres caminem amb el vent; i, com que el vent porta el temporal l'anirem seguint, seguint…
-Ui, ui, pubilla! quins comptes treus! A sa teua manera, fins a sa fi des món no acabaríem sa mala andança. No tingus por, careta: es vent corre trenta vegades més de pressa que nosatros i no pot trigar a deixar-nos endarrera. Ell calmarà, pubilla; ell calmarà.
-¿Vos hi heu trobat altres vegades amb un temps així?
-Unes contes… Això no ès res. Sa barca ès forta, i, mentres que no topu en sec, ella reeixirà de tot, per sots i tosses que hi hajun en es nostre camí. I, mira, potser demà ja tindrem es temps canviat: no thi encaparrus. Sa turbonada ve des golf de Lió i agafa un rem. Tal volta part d'allà de Barcelona s'afrau sigu més serena.
|
[
"La pubilla està inquieta?",
"Opina que l’assumpte pot durar molt?",
"I què desconeix?",
"Quin és el problema?",
"L’interlocutor la consola?",
"Què li diu?",
"La ventada amainarà, segons ell?",
"Què li pregunta a continuació la pubilla?",
"Ell respon afirmativament?",
"Com és l’embarcació, segons ell?",
"Suportarà el trajecte?",
"Quan és possible que canviï el temps?",
"D’on prové el fenomen meteorològic?",
"Quin paratge creu que podria estar més tranquil?"
] |
{
"answer_end": [
69,
120,
151,
253,
393,
489,
524,
579,
608,
627,
680,
780,
832,
908
],
"answer_start": [
43,
92,
132,
153,
372,
372,
491,
527,
581,
610,
632,
741,
801,
874
],
"input_text": [
"Sí.",
"Sí.",
"Com acabarà.",
"Que ells caminen amb el vent; i, com que el vent porta el temporal l'aniran seguint.",
"Sí.",
"Que es vent corre trenta vegades més de pressa que ells i no pot trigar a deixar-los endarrera.",
"Sí.",
"Si s'havia trobat altres vegades amb un temps així.",
"Sí.",
"Forta.",
"Sí.",
"Demà.",
"Des golf de Lió.",
"Barcelona."
]
}
|
vilaweb
|
Elsa Artadi i Laura Borràs seran rellevades dilluns de les conselleries de Presidència i de Cultura, respectivament, amb l'acte de presa de possessió. Borràs ha de ser cessada, com a màxim, diumenge, i l'endemà es farà el traspàs dels departaments. La d'aquest matí ha estat l'última reunió del consell executiu actual, amb Artadi i Borràs, que sortiran plegades del govern. La nova consellera de la Presidència serà l'actual alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, pròxima a l'ex-conseller Jordi Turull, i mantindrà les funcions de portaveu. No ha transcendit encara el nom que substituirà Borràs a Cultura, tot i que es busca un perfil de continuïtat i serà una dona. Així ho ha garantit Artadi en la roda de premsa posterior a la reunió del govern. Torra pretén que es mantingui l'actual proporció de gènere al consell executiu. Borràs, que és la número dos de JxCat per Barcelona en les eleccions del 28-A, haurà de deixar també l'escó al parlament. El següent nom de la llista de JxCat, que entraria com a diputat, és Miquel Buch, conseller d'Interior. En canvi, Artadi sí que conservarà l'escó, perquè no és incompatible amb la seva candidatura com a número dos de JxCat a l'ajuntament de Barcelona.
|
[
"Què els passarà a Elsa Artadi i Laura Borràs?",
"Quan?",
"On treballava Artadi?",
"I Laura Borràs?",
"Qui s’ha trobat amb elles al matí?",
"Qui és Meritxell Budó?",
"Amb qui té afinitat?",
"Què conservarà?",
"Qui reemplaçarà a Borràs?",
"Els candidats a aquesta posició seran homes?",
"Què seran?",
"Per quina raó?",
"Què més haurà d’abandonar Borràs?",
"Qui la reemplaçarà en aquest espai?",
"Artadi també abandonarà l’escó?"
] |
{
"answer_end": [
43,
51,
115,
99,
339,
466,
505,
543,
609,
670,
670,
832,
954,
1058,
1101
],
"answer_start": [
0,
27,
0,
0,
249,
417,
452,
509,
545,
657,
657,
754,
834,
956,
1070
],
"input_text": [
"Que seran rellevades.",
"Dilluns.",
"A la conselleria de Presidència.",
"A la conselleria de Cultura.",
"El consell executiu actual.",
"L'actual alcaldessa de la Garriga.",
"Amb l'ex-conseller Jordi Turull.",
"Les funcions de portaveu.",
"No ha transcendit encara el seu nom.",
"No.",
"Dones.",
"Perquè Torra pretén que es mantingui l'actual proporció de gènere al consell executiu.",
"L'escó al parlament.",
"Miquel Buch.",
"No."
]
}
|
mitologia
|
El hòbbit és una trilogia cinematogràfica d'aventures dirigida Peter Jackson i basada en el llibre homònim de J.R.R. Tolkien. Les tres entregues es titulen: Un viatge inesperat, La desolació de Smaug i La batalla dels Cinc Exèrcits. La primera es va estrenar el 14 de desembre de 2012, la següent el 13 de desembre de 2013 i l'última està prevista pel 17 de desembre de 2014.
La sèrie és la preqüela de la trilogia d'El Senyor dels Anells, dirigida també per Peter Jackson. Els actors principals són Ian McKellen, que continua amb el paper de Gàndalf, Martin Freeman com a Bilbo Saquet, Richard Armitage com a Thorin i Benedict Cumberbatch com a Smaug. Molts altres actors tornen a interpretar els seus personatges del Senyor dels Anells, com ara Andy Serkis (Gòl·lum), Cate Blanchett (Galadriel), Christopher Lee (Sàruman), Elijah Wood (Frodo), Ian Holm (Bilbo vell) o Orlando Bloom (Légolas). Una gran part dels productors també repeteixen, com les guionistes Fran Walsh i Philippa Boyens i els il·lustradors John Howe i Alan Lee, a més del compositor Howard Shore, que ja va compondre la banda sonora original de la primera trilogia. Igualment, els decorats i efectes especials són fets de nou per Weta Workshop i els efectes visuals per Weta Digital. Guillermo del Toro també ha participat com a coautor, ja que durant dos anys va treballar-hi com a director abans de retirar-se a causa del retard pres en la producció.
A nivell tècnic, es tracta de les primeres pel·lícules filmades en HFR 3D (és a dir en 48 fotogrames per segon en lloc dels 24 habituals) amb una càmera RED Epic d'una definició de 5K, el que permet augmentar la fluïdesa visual en les escenes de moviment i projectar les obres tant en format estàndard (2D) com en 3D i en IMAX 3D.
La història es desenvolupa en el món fictici de la Terra Mitjana seixanta anys abans dels esdeveniments del Senyor dels Anells i narra les peripècies del hòbbit Bilbo Saquet (Martin Freeman), convençut pel mag Gandalf el Gris (Ian McKellen) d'acompanyar tretze nans liderats per Thorin Escut-de-Roure (Richard Armitage) en una recerca per recuperar la Muntanya solitària ocupada pel drac Smaug (Benedict Cumberbatch). Les pel·lícules també inclouen elements dels apèndix d'El retorn del rei i altre material d'origen, com la investigació de Gàndalf a Dol Guldur i la recerca dels orcs Azog i Bolg, que volen venjar-se de Thorin i els seus avantpassats.
|
[
"Què és el hòbbit?",
"Qui la va fer?",
"En què està inspirada?",
"Com s’anomenen les obres que s’engloben dins del hòbbit?",
"Quan es va projectar la primera pel·lícula?",
"I la segona?",
"I la tercera?",
"Amb quina altra obra cinematogràfica està vinculada?",
"Quins intèrprets apareixen a la pel·lícula?",
"Qui fa de Gòl·lum?",
"I de Légolas?",
"Qui va fer la música dels films?",
"Quin paper hi va tenir Guillermo del Toro?",
"Quina particularitat tenen els films en l’àmbit tècnic?",
"On transcorre la història?",
"Quins detalls d’El retorn del rei i d’altres fonts contenen, els films?"
] |
{
"answer_end": [
53,
76,
124,
231,
284,
322,
374,
438,
651,
768,
893,
1135,
1307,
1607,
1819,
2406
],
"answer_start": [
0,
54,
79,
126,
233,
286,
325,
376,
474,
747,
870,
1033,
1255,
1424,
1755,
2173
],
"input_text": [
"Una trilogia cinematogràfica d'aventures.",
"Peter Jackson.",
"En el llibre homònim de J.R.R. Tolkien.",
"Un viatge inesperat, La desolació de Smaug i La batalla dels Cinc Exèrcits.",
"El 14 de desembre de 2012.",
"El 13 de desembre de 2013.",
"El 17 de desembre de 2014.",
"Amb El Senyor dels Anells.",
"Ian McKellen, Martin Freeman, Richard Armitage i Benedict Cumberbatch.",
"Andy Serkis.",
"Orlando Bloom.",
"Howard Shore.",
"Va participar com a coautor.",
"Que es tracta de les primeres pel·lícules filmades en HFR 3D amb una càmera RED Epic d'una definició de 5K.",
"En el món fictici de la Terra Mitjana.",
"La investigació de Gàndalf a Dol Guldur i la recerca dels orcs Azog i Bolg, que volen venjar-se de Thorin i els seus avantpassats."
]
}
|
bios
|
Gemma Rovira Ortega (Barcelona, 1964) és una traductora literària. Entre les seves traduccions al castellà, es troben els tres últims llibres de la saga de Harry Potter de J.K. Rowling, El noi del pijama de ratlles de John Boyne i la saga Crònica de l'Assassí de Reis de Patrick Rothfuss.
Va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat Central de Barcelona quan encara no existien les facultats de traducció, tot i que llavors no sabia a què volia dedicar-se. Alhora, va estudiar anglès en l'Institut Britànic de Barcelona, on va obtenir el Certificate of Proficiency in English de la Universitat de Cambridge (1987).
Des de 1988 es dedica exclusivament a la traducció literària de l'anglès al castellà. Ha col·laborat amb les editorials Salamandra, Anagrama, Minotauro, Random House Mondadori, Ediciones B, Edhasa, Maeva, Seix Barral, Círculo de Lectores i Alfaguara.[cal citació] Entre més d'un centenar d'obres traduïdes, que inclouen alguns assajos així com diversos subgèneres de novel·la, destaquen títols d'autors com Daniel Mason (L'afinador de pianos), Lisa See (Snow Flower, El pavelló de les peònies, Les noies de Xangai), Margaret Atwood (The Penelopiad), Karen Armstrong (A Short History of Myth), Andrew Miller (Ingenious Pain, Oxygen, Casanova), Anne Tyler (Digging to America, Noah's Compass, The Amateur Marriage), Kurt Vonnegut (Bluebeard), Donna Tartt (The Secret History, The Little Friend), Tom Sharpe (Els Grope, L'herència de Wilt, Wilt s'ha perdut) i Paul Theroux (Kowloon Tong).
En 2004, després de vint anys en l'ofici de traductora literària, va obtenir l'encàrrec més significatiu de la seva carrera, Harry Potter i l'orde del Fènix de J.K. Rowling, al que seguirien els dos últims títols d'aquesta saga: Harry Potter i el misteri del Príncep, el 2007, i Harry Potter i les relíquies de la Mort el 2008. A més d'aquestes obres, Gemma Rovira va traduir el llibre més venut a Espanya durant els anys 2007 i 2008, l'obra de John Boyne El noi del pijama de ratlles. També ha sigut traductora de Patrick Rothfuss, autor de Crònica de l'Assassí de Reis, i l'última seqüela d'Harry Potter, El llegat maleït.
També és membre de l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya i d'ACE Traductors, de la que va formar part de la junta entre 2006 i 2010.[cal citació]
|
[
"D’on és la Gemma Rovira?",
"A què es dedica?",
"Amb quines obres ha treballat?",
"En què es va formar?",
"Quin nivell d’anglès va assolir?",
"Quan?",
"Amb quins idiomes treballa en la seva tasca de traducció?",
"Amb quines editorials ha treballat?",
"De quins gèneres eren els obres que adaptava al castellà?",
"I a quins autors pertanyien?",
"Què li va passar el 2004?",
"Quina particularitat té El noi del pijama de ratlles?",
"Quina és la darrera obra de Harry Potter que ha adaptat al castellà?",
"De quines agrupacions forma part?",
"Quin càrrec hi va tenir, en la darrera?"
] |
{
"answer_end": [
37,
65,
287,
320,
569,
618,
704,
869,
995,
1504,
1629,
1990,
2129,
2234,
2290
],
"answer_start": [
0,
38,
67,
289,
470,
540,
620,
706,
884,
997,
1506,
1882,
2080,
2131,
2220
],
"input_text": [
"De Barcelona.",
"És una traductora literària.",
"Amb els tres últims llibres de la saga de Harry Potter de J.K. Rowling, El noi del pijama de ratlles de John Boyne i la saga Crònica de l'Assassí de Reis de Patrick Rothfuss.",
"En Filologia Hispànica.",
"El Certificate of Proficiency.",
"El 1987.",
"Amb l'anglès i el castellà.",
"Amb Salamandra, Anagrama, Minotauro, Random House Mondadori, Ediciones B, Edhasa, Maeva, Seix Barral, Círculo de Lectores i Alfaguara.",
"Alguns assajos així com diversos subgèneres de novel·la.",
"A Daniel Mason, a Lisa See, a Margaret Atwood, a Karen Armstrong, a Andrew Miller, a Anne Tyler, a Kurt Vonnegut, a Donna Tartt, a Tom Sharpe i a Paul Theroux.",
"Que va obtenir l'encàrrec més significatiu de la seva carrera.",
"Que va ser el llibre més venut a Espanya durant els anys 2007 i 2008.",
"El llegat maleït.",
"De l'Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya i d'ACE Traductors.",
"En va formar part de la junta entre 2006 i 2010."
]
}
|
bios
|
Anna Teixidor i Colomer (Figueres, 15 de juliol de 1978) és una periodista, historiadora, autora de diverses publicacions i documentals catalana.
Nascuda a Figueres l'any 1978, és llicenciada en Humanitats (2000) i Periodisme (2002) per la Universitat Pompeu Fabra i doctora en Comunicació Social (2004-2006), també per la UPF. Va començar la seva carrera professional fent periodisme local a TV Figueres, on s'encarregava de la presentació i redacció de notícies a l'informatiu (2001). Més tard, col·labora amb diversos mitjans informatius (Antena 3, Cadena Ser i Televisió de Catalunya) i publicacions (El Triangle, Revista de Girona, Diari de Girona, Hora Nova i el Setmanari de l'Alt Empordà).
Quan estudiava a la universitat vaig fer una assignatura de la història del periodisme català amb en Jaume Guillamet, de la qual vàrem haver de fer un treball de final de curs. Va ser llavors quan vaig fer una monografia de Sol Ixent, de Cadaqués. I em vaig adonar que m'havia agradat molt poder llegir i mirar una publicació antiga.
Ha publicat diversos articles als Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Ha rebut el premi Joan Givanell i Mas de comunicació social per la seva tesi doctoral sobre la biografia del polític i escriptor Josep Puig Pujades. Ha guanyat la Beca Ciutat de Figueres (2004) juntament amb Jaume Guillamet, Manuel Moreno i Albert Testart i Guri, per Història de la premsa a Figueres: 1809-1980.
Guanyà el Premi Carles Rahola al millor treball informatiu en televisió per Ivie Okundaye, una dona de carretera (2012), juntament amb Marc Faro. El juny de 2015, juntament amb Marc Faro i Lluís Montserrat, obtingué el IV Premi Josep Maria Planes al periodisme d'investigació, atorgat per la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes i la Fundació Independència i Progrés, pel documental A la recerca del paradís.
És funcionària docent de geografia i història del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, des de l'any 2007, en excedència per dedicar-se al periodisme d'investigació. Actualment combina la seva tasca d'investigació i el seu treball als Serveis Informatius de Televisió de Catalunya. És autora de diversos llibres de temàtica històrica i s'ha especialitzat en temes com ara la immigració, els refugiats o el terrorisme islamista.
|
[
"A quin municipi va néixer l’Anna Teixidor i Colomer?",
"Qui és?",
"Què va estudiar?",
"On?",
"A quina disciplina pertanyia la seva tesi doctoral?",
"Quan la va fer?",
"On va començar a treballar?",
"Què hi feia, allà?",
"Ha treballat pel Diari de Girona?",
"A qui va tenir com a professor?",
"Què va descobrir durant una lliçó seva?",
"Quin reconeixement va rebre el 2015?",
"Per quina de les seves obres?",
"Quina matèria imparteix, l'Anna?",
"Quines temàtiques ha tractat l’Anna Teixidor?"
] |
{
"answer_end": [
56,
144,
232,
264,
296,
308,
404,
478,
696,
814,
1030,
1700,
1852,
1957,
2297
],
"answer_start": [
0,
57,
180,
233,
267,
267,
328,
406,
497,
730,
948,
1571,
1702,
1854,
2153
],
"input_text": [
"A Figueres.",
"Una periodista, historiadora, autora de diverses publicacions i documentals catalana.",
"Humanitats i Periodisme.",
"A la Universitat Pompeu Fabra.",
"A la Comunicació Social.",
"Entre el 2004 i el 2006.",
"A TV Figueres.",
"S'encarregava de la presentació i redacció de notícies a l'informatiu.",
"Sí.",
"A en Jaume Guillamet.",
"Que li havia agradat molt poder llegir i mirar una publicació antiga.",
"El IV Premi Josep Maria Planes al periodisme d'investigació.",
"Pel documental A la recerca del paradís.",
"Geografia i història.",
"La immigració, els refugiats o el terrorisme islamista."
]
}
|
mitologia
|
Pàusies (en llatí Pausias, en grec antic Παυσίας) fou un dels més destacats pintors grecs de la millor escola i del millor període de l'art grec.
Va ser contemporani d'Aristides de Tebes, Melant i Apel·les de Colofó a la meitat del segle iv aC, cap als anys 360-330 aC, i deixeble de Pàmfil. Abans havia rebut instrucció del seu propi pare Brietes de Sició. Va viure a la ciutat de Sició i va seguir l'escola de pintura que Pàmfil havia fundat, de la que Plini el Vell diu que va ser la pàtria de la pintura. Va tenir per deixebles Aristolau, que era fill seu, i Nicofanes.
Va ser el primer en utilitzar l'encàustica per tractar la fusteria interior i la decoració de sostres i parets de les cases i n'era considerat un mestre. En canvi, va ser cridat per restaurar les pintures de Polignot als murs del temple de Tèspies on es va mostrar molt inferior a l'original. Llavors es va especialitzar en petites pintures, principalment de nois. Com que se li va retreure que pintava les figures petites perquè era molt lent per pintar-les grans, llavors va pintar en un sol dia una figura d'un noi que es va fer famosa sota el nom d'hemeresios (dia de treball). El seu domini de l'encàustica el va portar a inventar caixes de pintura compartimentades per cada color, una tècnica que van seguir els seus deixebles.
Una altra pintura famosa va ser un retrat de Glicera, una florista de la que havia estat enamorat a la seva joventut. La combinació del seu amor per la pintura i per Glicera el va portar a pintar també flors, tema en el que es va especialitzar. I així va pintar una imatge de Glicera amb una garlanda de flors que Plini el Vell anomena Stephaneplocos (teixidora de garlandes) o Stephanepolis (venedora de garlandes). Plini parla d'una altra pintura de Pàusies col·locada al pòrtic de Pompeu a Roma, una de les seves imatges més grans, que representava un sacrifici, on va aportar un nou estil de jugar amb les llums i les ombres que molts van voler imitar i ningú més va saber igualar.
Pausanias parla de dues pintures de Pàusies que adornaven el bosc sagrat a Epidaure en un temple anomenat Tolus. L'una representava l'amor, Eros, que havia llençat les seves fletxes i tocava una lira, i l'altra la borratxera (Μέθη), representada per una dona que bevia d'una copa de vidre, i la cara de la dona es veia perfectament, per la transparència de la copa. Ateneu de Naucratis el situa entre els pintors "pornogràfics", cosa que fa pensar que devia fer algunes pintures eròtiques.
Moltes de les seves pintures van ser portades a Roma amb diversos tresors de l'art de l'escola de Sició, quan la ciutat va haver de vendre totes les seves propietats públiques per pagar els deutes.
|
[
"Qui va ser Pàusies?",
"Quins altres artistes eren vius en la seva època?",
"Qui va ser el seu mestre?",
"On va habitar?",
"Què va afirmar Plini el Vell sobre l’espai en què va formar-se Pàusies?",
"Va tenir descendència, Pàusies?",
"Com va anomenar al seu fill?",
"Quines tècniques va fer servir Pàusies per primer cop?",
"Què li van criticar, una vegada?",
"Com va respondre?",
"Quin ofici tenia la noia a qui va pintar?",
"Com va batejar aquesta pintura?",
"De quines obres de Pàusies va parlar Pausanias?",
"Com va titllar a Pàusies, Ateneu de Naucratis?",
"A quina ciutat es van traslladar les seves obres?"
] |
{
"answer_end": [
89,
215,
290,
387,
507,
559,
559,
697,
996,
1137,
1374,
1658,
2105,
2421,
2681
],
"answer_start": [
0,
146,
272,
358,
400,
532,
532,
574,
947,
1048,
1308,
1553,
1994,
2360,
2484
],
"input_text": [
"Un dels més destacats pintors grecs.",
"Aristides de Tebes, Melant i Apel·les de Colofó.",
"Pàmfil.",
"A la ciutat de Sició.",
"Que va ser la pàtria de la pintura.",
"Sí.",
"Aristolau.",
"L'encàustica per tractar la fusteria interior i la decoració de sostres i parets de les cases.",
"Que pintava les figures petites.",
"Va pintar en un sol dia una figura d'un noi que es va fer famosa sota el nom d'hemeresios.",
"Era florista.",
"Stephaneplocos.",
"De les dues pintures de Pàusies que adornaven el bosc sagrat a Epidaure en un temple anomenat Tolus.",
"Com un pintor pornogràfic.",
"A Roma."
]
}
|
mitologia
|
En la mitologia grega, Momo o Momos (en grec Μωμος Mômos, «burla», «culpa»; en llatí Momus) era la personificació del sarcasme, les burles i l'agudesa irònica. Era el déu dels escriptors i poetes, un esperit d'inculpació i crítica.
Hesíode explicava que Momo era un fill (o una filla) de Nyx, la nit i germà o germana de les Hespèrides. Una vegada, Gea, la Terra, fatigada pel pes dels homes que es multiplicaven massa ràpidament, va demanar a Zeus que en disminuís el nombre. El déu va enviar als homes la Guerra de Tebes. Però el remei era insuficient i va pensar a exterminar el gènere humà amb els seus llamps o enviant un diluvi. Però Momos li va aconsellar un sistema més segur: que Tetis es casés amb un mortal i que engendrés una filla, Helena, que provocaria la discòrdia entre Àsia i Europa. (Teogonia, 214). Així s'explica de vegades l'origen de la guerra de Troia.
Llucià de Samòsata recordava (en el diàleg ampliat Hermotimus, 20) que es va burlar d'Hefest per haver fabricat els humans sense portes al pit a través de les quals poder veure'n els pensaments. Fins i tot es va burlar d'Afrodita. A causa de les seves constants crítiques, va ser exiliat del mont de l'Olimp.
Se'l representava amb una màscara que aixecava perquè se li veiés la cara, i amb un titella a la mà, símbol de la bogeria.
A les festes de Carnaval de diverses ciutats del món, es ret homenatge al déu Momo amb diversos actes. A Cadis, la crema d'un ninot representant el déu Momo clausura les festes de Carnaval cada any.
Momo també és el títol d'una novel·la de l'escriptor alemany Michael Ende, més conegut per La història interminable.
|
[
"A quina tradició cultural pertanyia Momo?",
"Quin altre nom rebia?",
"Què encarnava?",
"Era una deïtat?",
"Qui es creia que era la seva mare?",
"Qui era Gea?",
"Per què estava cansada?",
"Què va fer per a solucionar-ho?",
"Com va dur a terme la seva petició, Zeus?",
"Va quedar Gea satisfeta?",
"Què va proposar Momos?",
"De qui es va riure Momos?",
"D’on se’l va desterrar?",
"Durant quina festivitat se’l representa?",
"Qui va fer una obra literària que portava aquest nom?"
] |
{
"answer_end": [
35,
35,
158,
195,
291,
362,
429,
475,
522,
553,
800,
1106,
1184,
1410,
1581
],
"answer_start": [
0,
23,
92,
160,
232,
349,
364,
431,
477,
524,
640,
877,
1150,
1309,
1508
],
"input_text": [
"A la mitologia grega.",
"El de Momos.",
"El sarcasme, les burles i l'agudesa irònica.",
"Sí.",
"Nyx.",
"La Terra.",
"Pel pes dels homes que es multiplicaven massa ràpidament.",
"Va demanar a Zeus que en disminuís el nombre.",
"Enviant als homes la Guerra de Tebes.",
"No.",
"Que Tetis es casés amb un mortal i que engendrés una filla, Helena, que provocaria la discòrdia entre Àsia i Europa.",
"D'Hefest i d'Afrodita.",
"De l'Olimp.",
"Durant el Carnaval.",
"Michael Ende."
]
}
|
mitologia
|
Les bacants (en grec antic: Βάκχαι; en llatí: Bacchæ) és una tragèdia àtica de l'escriptor grec Eurípides, escrita l'any 406 aC.
Era la darrera obra d'una trilogia: Ifigènia a Aulis n'és la primera i l'obra desapareguda Alcmeó a Corint n'era la segona part. Va estrenar-se en els dionísia de la Macedònia històrica, en els quals va obtenir el primer premi.
Un estranger desconegut, que de fet és el déu Dionís (fill de Zeus i Sèmele) disfressat, arriba a la ciutat de Tebes, acompanyat per les seves seguidores, les bacants, representades pel cor, després d'un viatge per Àsia. Penteu, el rei de Tebes, s'oposa vivament al nou culte de Dionís, al que no reconeix com a déu i li recrimina el seu caràcter immoral. L'endeví i conseller del rei, Tirèsies, adverteix Penteu dels poders de l'estranger Dionís, i li explica que és descendent de Zeus i inventor del vi; però Penteu es nega a escoltar-lo i pretén reprimir violentament les dones de Tebes que s'han posat a seguir el culte i els rituals de Dionís. Llavors, tota una sèrie d'esdeveniments miraculosos comencen a tenir lloc a Tebes. L'estranger Dionís aconsella Penteu assistir discretament a les orgies, els rituals en honor de Dionís. L'enganya i el guia cap al lloc on es troben les bacants vestit de dona. Agave, mare de Penteu, participa en els rituals orgiàstics i, extasiada, al·lucina, creu que Penteu és una bèstia salvatge, i crida les altres bacants per esquarterar-lo. Quan més tard torna en si, s'adona de la seva equivocació gràcies al seu pare Cadme, qui li revela que Penteu és, en realitat, el seu fill, i se n'adona, així, del tràgic desenllaç. Aleshores, l'estranger Dionís apareix, mostra la seva identitat divina i castiga tota la família.
|
[
"Què és Les bacants?",
"Quan es va publicar?",
"Pertanyia a un conjunt d’obres?",
"De quants llibres?",
"Com comença Les bacants?",
"Qui era Penteu?",
"A què es va negar?",
"De què el va avisar un endevinador?",
"A qui volia oprimir Penteu?",
"Quines celebracions es feien per a lloar Dionís?",
"Penteu va assistir a una?",
"I qui més?",
"Què li va fer a Penteu, aquesta?",
"Va descobrir qui era Penteu, en realitat?",
"Dionís va punir a Agave?"
] |
{
"answer_end": [
105,
128,
163,
163,
576,
601,
642,
803,
1004,
1159,
1264,
1324,
1435,
1575,
1715
],
"answer_start": [
0,
107,
129,
155,
357,
578,
578,
713,
899,
1089,
1089,
1266,
1266,
1437,
1619
],
"input_text": [
"Una tragèdia àtica de l'escriptor grec Eurípides.",
"L'any 406 aC.",
"Sí.",
"Tres.",
"Quan un estranger desconegut, que de fet és el déu Dionís disfressat, arriba a la ciutat de Tebes, acompanyat per les seves seguidores, les bacants, representades pel cor, després d'un viatge per Àsia.",
"El rei de Tebes.",
"Al nou culte de Dionís.",
"Dels poders de l'estranger Dionís.",
"A les dones de Tebes que s'havien posat a seguir el culte i els rituals de Dionís.",
"Orgies.",
"Sí.",
"Agave.",
"El va esquarterar.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
La cançó de gesta és un gènere molt important en la literatura francesa medieval. Donem aquí una llista de cançons de gesta, agrupades, com s'acostuma a fer, per cicles segons una tradició que es remunta al pròleg del Girart de Vienne, de Bertrand de Bar, tradició que ha estat acceptada per la crítica moderna.
Així doncs, agrupem les cançons començant pel cicle de Carlemany, on el tema són les gestes de Carlemany i els seus pars; seguint amb el cicle de Guillem, on el protagonista principal és Guillem de Tolosa i els del seu llinatge; i finalment el cicle dels vassalls rebels, que agrupa una sèrie de cançons de gesta a l'entorn dels conflictes feudals dels vassalls contra els seus senyors. En darrer lloc, agrupem cançons que, contràriament a les esmentades, tracten de fets contemporanis a la seva redacció (les esmentades anteriorment se situen en personatges i fets de l'època carolíngia, s. VIII-IX). I un darrer apartat d'altres cançons que no s'engloben en cap d'aquestes categories.
S'hi pot afegir, per la temàtica, la cançó de gesta en occità Girard de Rosselhon (darrer terç del segle XII)
Els fets de la primera croada donen lloc a un veritable cicle de cançons de gesta: el cicle de la croada. Els estudiosos el divideixen en dos parts:
Primer cicle de la croada (cançons del segle XII-XIII)
A aquest nucli del cicle encara s'hi van afegir altres cançons al voltant de la figura de Godofreu de Bouillon.
Segon cicle de la croada (cançons del segle XIV)
[cal no confondre la Chanson d'Antioche, amb la Cansó d'Antioca, de Gregori Bechada, escrita en occità, vers 1130-1142 i de la qual es conserva només un fragment de set-cents versos]
[cal esmentar, a més, la Cansó de la crozada, sobre la croada contra els albigesos; en occità]
|
[
"Què és la cançó de gesta?",
"Com se solen aplegar aquests textos?",
"Quin és el primer d'aquests que s’esmenta?",
"Quina és la seva temàtica principal?",
"Quin és el següent que s’esmenta?",
"Qui n’era l'heroi?",
"Quin és el darrer text mencionat?",
"Quin tema tracta aquest?",
"Hi havia obres que relataven el que estava passant en la mateixa època que es publicaven?",
"Les obres inspirades en fets passats, en quins segles se centraven?",
"Hi ha obres que no es poden classificar?",
"Sobre quin esdeveniment es van redactar força obres?",
"De quin personatge històric van parlar?",
"Quines dues obres poden ser difícils de diferenciar?",
"Quin text va tractar la persecució dels càtars?"
] |
{
"answer_end": [
80,
168,
376,
432,
465,
516,
582,
697,
816,
911,
997,
1190,
1423,
1557,
1739
],
"answer_start": [
0,
107,
344,
354,
434,
446,
543,
553,
699,
818,
914,
1109,
1313,
1475,
1658
],
"input_text": [
"Un gènere molt important en la literatura francesa medieval.",
"Per cicles.",
"El cicle de Carlemany.",
"Les gestes de Carlemany i els seus pars.",
"El cicle de Guillem.",
"Guillem de Tolosa.",
"El dels vassalls rebels.",
"Els conflictes feudals dels vassalls contra els seus senyors.",
"Sí.",
"En els s. VIII-IX.",
"Sí.",
"Sobre la primera croada.",
"De Godofreu de Bouillon.",
"La Chanson d'Antioche i la Cansó d'Antioca.",
"La Cansó de la crozada."
]
}
|
vilaweb
|
Un nou pic de la marea alta avui a la Llacuna de Venècia ha portat a les autoritats a decretar el tancament de certes zones i a prohibir la navegació d'alguns mitjans de transport de la ciutat. La marea alta ha arribat avui al nivell de 154 centímetres, tornant a deixar submergides diverses parts de la ciutat italiana. Aquesta pujada del nivell de l'aigua ha portat a les autoritats a prohibir la navegació dels vaixells de passatge tipus ‘Vaporetto' a l'espera de la baixada de la marea. A més, s'ha decretat el tancament temporal de la plaça de Sant Marc per als ciutadans i els turistes, després que comencessin a sonar les primeres sirenes d'alerta de la pujada de la marea a les 6.39 d'avui. La previsió ha anat empitjorant d'ençà del dijous, quan el pronòstic assenyalava que la ‘acqua alta' se situaria en els 145 centímetres, tot i que les autoritats ja havien decidit tancar per avui les escoles i col·legis. El ministre de Relacions amb el Parlament, Federico D'Inca, ha informat a Twitter que el batlle de Venècia ha estat nomenat comissari per a l'emergència en aquesta ciutat italiana i ha subratllat el suport de l'executiu. ‘La situació és complexa però l'estat, és a dir el govern, està preparat per a fer tot el que sigui necessari per a protegir aquesta preciosa i fràgil ciutat', ha dit el ministre. El govern que encapçala el primer ministre, Guiseppe Conte, ha aprovat la declaració de l'estat d'emergència a Venècia, amb una aportació de vint milions d'euros en fons per ajudar els damnificats per les inundacions derivades de les marees altes d'aquesta setmana. Després d'aprovar la mesura al Consell de Ministres, Conte ha confiat en el fet que els fons destinats a Venècia serveixi per adoptar mesures immediatament per donar suport a la ciutat i tots els seus habitants en un moment tan complicat. La marea alta registrada a la nit de dimarts ha estat la segona més elevada de la història de Venècia, amb 187 centímetres, i ha provocat importants inundacions a la ciutat tot i l'existència del macroprojecte de barrera protectora MOSE, dissenyat precisament per evitar inundacions.
|
[
"Què ha passat a Venècia?",
"Quina conseqüència ha tingut?",
"Quina alçada ha assolit, la marea?",
"La ciutat ha quedat sota l’aigua?",
"Qui és Federico D’Inca?",
"I Giuseppe Conte?",
"Quants diners s’han destinat a compensar els danys?",
"Per a què han d’utilitzar-se, d’acord amb Conte?",
"Quan es va detectar la segona marea més alta mai enregistrada?",
"De quina alçada era?",
"Què ha causat?",
"Com es diu l'obstacle que hauria d’haver impedit això?"
] |
{
"answer_end": [
56,
192,
252,
319,
978,
1379,
1537,
1824,
1948,
1948,
1998,
2108
],
"answer_start": [
0,
57,
194,
254,
920,
1345,
1441,
1671,
1826,
1880,
1952,
1999
],
"input_text": [
"Hi ha hagut un nou pic de la marea alta.",
"Que ha portat les autoritats decretessin el tancament de certes zones i prohibissin la navegació d'alguns mitjans de transport de la ciutat.",
"154 centímetres.",
"Diverses parts, sí.",
"El ministre de Relacions amb el Parlament.",
"El primer ministre.",
"Vint milions d'euros.",
"Per adoptar mesures immediatament per donar suport a la ciutat i tots els seus habitants en un moment tan complicat.",
"La nit de dimarts.",
"De 187 centímetres.",
"Importants inundacions a la ciutat.",
"El macroprojecte de barrera protectora MOSE."
]
}
|
mitologia
|
Falces (en grec antic Φάλκης) va ser, segons la mitologia grega, un fill de Temen, i per tant, un heràclida. Va ser rei de Sició, ciutat de la que es va apoderar en una incursió nocturna. Al rei anterior, Lacèstades, Falces el va fer corregent, ja que també era un descendent d'Hèracles. Va aixecar un temple a Hera, perquè deia que la deessa l'havia guiat en la conquesta de la ciutat.
Falces i els seus germans, Cerines i Agreu, van anar a la ciutat d'Epidaure amb la intenció de separar a la seva germana Hirneto del seu marit Deifontes. Deifontes havia estat nomenat per Temen corregent de l'Argòlida. Però els nois temien per la seva herència i van matar el seu pare mentre es banyava al riu. Deifontes i Hirneto van marxar a Epidaure. Els fills de Temen van anar a Epidaure i van parlar amb la seva germana Hirneto, per convèncer-la que els entregués el seu marit. Van aturar el carro on viatjaven al peu de la muralla i van dir que volien parlar amb Hirneto. Van llançar falses acusacions contra Deifontes, li van prometre que si tornava a Argos la casarien amb un home més poderós. Ella va dir que Deifontes era un bon marit, i un gendre exemplar de Temen, i que a ells els haurien de dir assassins de Temen, més que fills seus. Falces i Cerines la van agafar, la van pujar al carro i van fugir. Un noi va córrer a avisar Deifontes. Quan aquest els va trobar, va disparar a Cerines i el va matar. Como que Falces tenia agafada a Hirneto, va tenir por de ferir-la a ella i el va provar d'agafar amb les mans. Falces va resistir-se i agafant fort a Hirneto la va matar, perquè estava embarassada. Falces va tenir un fill, Règnidas.
Viccionari
|
[
"A quina tradició cultural pertanyia Falces?",
"Qui era?",
"De quina metròpoli era monarca?",
"Qui l’havia precedit en el tron?",
"A qui va dedicar un edifici Falces?",
"Per què?",
"On van desplaçar-se Falces i dos familiars seus?",
"Amb quin propòsit?",
"Com es van acostar a la germana?",
"Hirneto estava a gust amb Deifontes?",
"De què va titllar als germans?",
"Què van fer llavors ells?",
"Qui va assassinar a un dels germans?",
"A quin?",
"Hirneto també va morir?"
] |
{
"answer_end": [
63,
81,
128,
215,
315,
385,
462,
539,
964,
1163,
1235,
1302,
1403,
1389,
1574
],
"answer_start": [
0,
30,
109,
188,
288,
317,
387,
463,
871,
1090,
1171,
1237,
1304,
1368,
1516
],
"input_text": [
"A la mitologia grega.",
"Un fill de Temen.",
"De Sició.",
"Lacèstades.",
"A Hera.",
"Perquè deia que la deessa l'havia guiat en la conquesta de la ciutat.",
"A la ciutat d'Epidaure.",
"El de separar a la seva germana Hirneto del seu marit Deifontes.",
"Aturant el carro on viatjaven al peu de la muralla i dient que volien parlar amb Hirneto.",
"Sí.",
"D'assassins.",
"La van agafar, la van pujar al carro i van fugir.",
"Deifontes.",
"A Cerines.",
"Sí."
]
}
|
books
|
Ave Cesar - cridava mossèn Joan des del cap de l'escala, obrint els braços com un San Crist, dins dels quals se tirà en Montbrió, no amb aquell enjogassament d'altres dies, sinó amb certa gravetat o, millor dit, esllanguiment, que no impedí pas que son oncle l'estrenyés ben fort.
-Valga'm Déu, i lo que et feies gruar! Ens havies ben avorrit.
-Què m'he fet gruar?- féu el jove, corresponent amb cert descuit a les carícies del vell capellà.
-Figuri's que vaig rebre el propi ahir a set hores del vespre, i… ja em té aquí. Què vol més?
-Un propi ahir? -respongué el Rector amb alguna estranyesa. -Ah! ja ho entenc- afegí amb un lleuger deix de dolça amargura. -El colós d'or amb peus de fang s'ha adonat, per fi, de què era ben caigut, i, esvaït com fum son orgull, demana quart i ajuda al despreciat d'ahir, qui… es deixa convèncer. I jo, que m'escarrassava inútilment cridant-lo per mon compte…
-No hi toca pas sinó a mitges, perquè sols a mitges sap del vent i del torrent- digué en Montbrió, animant-se una mica. -El cert és que vostè no em donava gran cuidado, perquè sé que no li volen pas mal. En quant al colós d'or, que li diu vostè, ¡que en fa de temps que el fang se li n'és pujat al cap! Ni esma té ja per a cridar a ningú. Encara que no sé què puc adobar-hi en el plet que aquí es debat, mentiria si digués que he pujat per ell.
En això entraven a l'estudi, i el jove, trencant de conversa, preguntà:
|
[
"Què exclamava algú?",
"Qui?",
"On era?",
"Quina postura tenia?",
"Qui el va abraçar?",
"Amb quina actitud?",
"Què era, per ell, mossèn Joan?",
"Mossèn Joan el va correspondre?",
"Montbrió era una persona d’avançada edat?",
"Què va fer ahir, Montbrió?",
"Això va sorprendre el mossèn?",
"Qui va perdre l’arrogància, segons aquest?",
"Què assevera Montbrió sobre el gegant de què parla el rector?",
"De què no té forces, aquest?",
"Mentre parlen el mossèn i Montbrió, a quina sala estan accedint?"
] |
{
"answer_end": [
31,
31,
55,
91,
128,
225,
279,
279,
440,
480,
594,
764,
1199,
1234,
1369
],
"answer_start": [
0,
0,
32,
57,
64,
178,
231,
245,
366,
443,
536,
661,
1101,
1200,
1342
],
"input_text": [
"Ave Cesar.",
"Mossèn Joan.",
"Al cap de l'escala.",
"Obria els braços com un San Crist.",
"En Montbrió.",
"Amb certa gravetat o, millor dit, esllanguiment.",
"Era son oncle.",
"Sí.",
"No.",
"Rebre el propi.",
"Sí.",
"El colós d'or amb peus de fang.",
"Que fa temps que el fang se li n'és pujat al cap.",
"De cridar ningú.",
"A l'estudi."
]
}
|
mitologia
|
A la mitologia nòrdica, Borr, Burr, Bor o Bur (que en noruec antic significaria "fill" o "el nascut") fou el fill del déu Buri., el marit de la deessa Bestla i el pare dels deus Odin, Vili i Vé. Bor és esmentat en un poema de l'Edda poètica, compilada al segle XIII a partir de material tradicional més primerenc, i a l'Edda prosaica, compilada al segle XIII pel cronista islandès Snorri Sturluson. Els experts han proposat una varietat de teories sobre aquesta figura divinal.
Borr és esmentat en el quart vers del Völuspá, un poema contingut a l'Edda poètica, i en el sisè capítol del Gylfaginning, a la segona secció de l'Edda prosaica.
Borr no és testimoniat cap altra vegada a l'Edda prosaica. En skald i a l'Edda poètica, el déu Odin és ocasionalment referit com el fill de Bor.
El paper de Bor a la mitologia nòrdica és encara poc conegut. El folklorista i mitòleg alemany Jacob Grimm, va proposar, al segle XIX, equiparar el déu Bor amb el déu Mannus, tal com aquest darrer és testimoniat a la Germània de Tàcit, arran de les analogies que Grimm va trobar entre les dues divinitats en aquesta narració.
Al segle XIX, l'arqueòleg i expert islandès Finnur Magnússon, per la seva banda, va teoritzar la hipòtesi que Borr relacionava amb "la principal muntanya o amb la cadena muntanyosa, que era considerada sagrada pels avantpassats de la nostra raça, que havia emergit de les aigües a la mateixa regió on la primera terra feu la seva aparició. Aquesta serralada és probablement el Gran Caucas, anomenat pels perses amb el nom de Borz (genitiu de Borr en antic noruec). La muller de Bor, la deessa Belsta o Bestla, fou una filla del gegant Bölthorn (spina calamitosa) que, possiblement, és una representació de la massa del gel formada als cims alpins."
Al seu Lèxic Mythologicum, publicat quatre anys més tard, el mateix autor va modificar la seva teoria per passar a argumentar que Bor simbolitzava la terra i Bestla l'oceà que va donar naixement a Odin, com a "esperit del món" o "gran ànima de la terra" (spiritus mundi nostri; terrae magna anima, aëris et aurae numen), a Vili o Hoenir, com a "llum celestial" (lux, imprimis coelestis), i a Vé o Lódur, com a "foc" (ignis, vel elementalis vel proprie sic dictus).
Cal destacar que els estudiosos no han trobat cap font que proporcioni informació sobre la mare del déu Bor. De Buri, el pare de Bor, se sap que va néixer del gel llepat per la deessa vaca primordial anomenada Auðumbla). Tanmateix, l'estudiós Rudolf Simek, observa que "no ens queda clar com Bur va néixer".
|
[
"A quina tradició cultural pertany en Borr?",
"Quins altres noms pot rebre?",
"Què volen dir?",
"A qui s’atribueix la seva paternitat?",
"Qui era la seva muller?",
"Quants fills van tenir?",
"Qui eren, aquests?",
"On és mencionat, Borr?",
"Hi ha consens sobre aquest ésser mitològic?",
"Amb qui el va associar un dels germans Grimm?",
"A quin relat apareixien paral·lelismes entre ambdós déus?",
"I amb quina formació natural el va vincular Finnur Magnússon?",
"Com l’havien batejat els perses?",
"Magnússon va mantenir la seva tesi fins al final?",
"Se sap qui va engendrar Borr?"
] |
{
"answer_end": [
28,
45,
101,
126,
157,
193,
193,
333,
476,
958,
1109,
1499,
1540,
1861,
2332
],
"answer_start": [
0,
24,
24,
102,
129,
160,
163,
195,
399,
847,
920,
1155,
1485,
1760,
2225
],
"input_text": [
"A la mitologia nòrdica.",
"Burr, Bor o Bur.",
"Fill o el nascut.",
"Al déu Buri.",
"La deessa Bestla.",
"Tres.",
"Odin, Vili i Vé.",
"En un poema de l'Edda poètica i a l'Edda prosaica.",
"No.",
"Amb el déu Mannus.",
"A la Germània de Tàcit.",
"Probablement amb el Gran Caucas.",
"Com a Borz.",
"No.",
"No."
]
}
|
vilaweb
|
L'escriptora i periodista Empar Moliner va cremar ahir davant de les càmeres un exemplar de la constitució espanyola. Ho va fer durant la intervenció en la seva secció del programa ‘Els matins' de TV3 mentre explicava la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que anul·la el decret de pobresa energètica del govern català, que obligava les elèctriques a garantir el subministrament a les famílies que no el podien pagar. Moliner va anar arrencant fulls de l'exemplar i els va llançar dins un cubell metàl·lic. ‘Per tant, s'hauran d'escalfar de qualsevol manera, amb qualsevol llibre que tinguin a la mà. I fer-se una mena d'estufa', deia. I hi va calar foc. Moliner va acabar dient: ‘El silenci també és còmplice. Si ets polític –Inés Arrimadas, Lluís Rabell, Xavier Garcia-Albiol…– permets que aquestes 859 famílies no tinguin llum ni calefacció. I has de pensar què és més important per a tu. Els que no dieu res heu de pensar què és més important per a vosaltres.
|
[
"Qui és Empar Moliner?",
"Per què és notícia?",
"On?",
"Quin tema s'estava comentant, mentre ho feia?",
"A què forçava a les elèctriques, la normativa cancel·lada?",
"Com va actuar Moliner?",
"Quin objecte va suggerir com a font de calor?",
"A continuació va cremar la constitució?",
"Quin missatge va llançar?",
"A quins agents polítics va esmentar?",
"Què els va acusar de consentir?",
"Va convidar a alguna reflexió?"
] |
{
"answer_end": [
39,
116,
200,
329,
427,
516,
638,
664,
720,
790,
854,
901
],
"answer_start": [
0,
40,
118,
201,
280,
429,
529,
647,
692,
722,
722,
856
],
"input_text": [
"Una escriptora i periodista.",
"Perquè va cremar ahir davant de les càmeres un exemplar de la constitució espanyola.",
"En la seva secció del programa Els matins de TV3.",
"La sentència del Tribunal Constitucional espanyol que anul·la el decret de pobresa energètica del govern català.",
"A garantir el subministrament a les famílies que no el podien pagar.",
"Va anar arrencant fulls de l'exemplar i els va llançar dins un cubell metàl·lic.",
"Qualsevol llibre que tinguessin a la mà.",
"Sí.",
"Que el silenci també és còmplice.",
"A Inés Arrimadas, Lluís Rabell, Xavier Garcia-Albiol...",
"Que aquelles 859 famílies no tinguin llum ni calefacció.",
"Pensar què és més important per a ells."
]
}
|
vilaweb
|
Ja s'ha acabat la reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el vice-president, Pere Aragonès, per a parlar del pacte d'ERC amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez. Segons fonts de presidència, Torra li ha demanat explicacions pel pacte i ha avisat que qualsevol acord amb el govern d'Espanya ha de ser gestionat i validat per la presidència. ‘No es pot negociar res amb el govern espanyol al marge dels acords de govern', diuen. A més, segons les mateixes fonts, a la reunió s'ha deixat clar ‘que l'acord ERC-PSOE no té el vist-i-plau del govern ni l'assumeix com a tal', sinó que és ‘un acord entre partits'. La posició acordada entre els socis del govern –afegeixen– és l'exercici del dret d'autodeterminació, la fi de la repressió i l'amnistia; a més, recorden que l'objectiu de les negociacions ha de ser una votació clara sobre la independència. ‘No hi ha hagut cap manifestació multitudinària per un nou estatut ni cap millora d'autogovern que no sigui la independència', diuen. Sánchez, pendent de la decisió d'ERC i de la reunió entre Torra i Aragonès Segons fonts de vice-presidència, Aragonès ha proposat a Torra que ‘defensin junts l'autodeterminació en la mesa de negociació amb l'estat' que apareix al pacte entre ERC i el PSOE, i que serviria per a mirar de desencallar el conflicte amb Catalunya. Aragonès també ha dit al president que aquesta defensa de l'autodeterminació davant l'estat espanyol ‘era prevista en l'acord de govern aprovat el 22 d'octubre'. Pel que fa a les crítiques rebudes de JxCat per haver-los deixat de banda sense tenir en compte Torra, fonts de vice-presidència insisteixen que el departament i ERC ‘sempre han estat lleials', que van ser els primers a demanar a Sánchez que truqués al president de la Generalitat en les seves converses amb el PSOE, i que sempre han parlat d'una taula entre governs a les negociacions. La reunió, al Palau de la Generalitat, ha començat a les nou del matí i ha durat uns tres quarts. Tots dos van acordar de veure's després de saber-se que –tot i mancar la ratificació del consell nacional d'ERC– el PSOE i ERC havien tancat un acord que implicava una taula de negociació entre els governs català i espanyol i una consulta per a saber què opinen els catalans dels acords que es prenguin en aquesta taula.
|
[
"Què ha finalitzat?",
"Quin assumpte estaven debatent?",
"Què ha sol·licitat Torra?",
"Qui hauria d’aprovar qualsevol tracte amb el govern espanyol?",
"Amb quines paraules s’ha transmès aquesta idea?",
"Quina filiació no ha estat aprovada?",
"Qui està atent a la trobada entre Torra i Aragonès?",
"En quin context vol Aragonès que ell i Torra lluitin per l'inclusió del dret a l’autogovern?",
"Per què funcionaria, això?",
"De quin pacte li ha parlat Aragonès a Torra?",
"Quina formació política ha jutjat la formació d’Aragonès?",
"Per quina raó?",
"ERC ho ha negat, això?",
"On s'ha fet la trobada?",
"Quan?",
"Quant ha durat?"
] |
{
"answer_end": [
109,
189,
262,
367,
454,
572,
1086,
1226,
1337,
1499,
1544,
1602,
1693,
1925,
1957,
1984
],
"answer_start": [
0,
111,
220,
279,
279,
524,
1012,
1121,
1275,
1339,
1501,
1545,
1604,
1888,
1927,
1960
],
"input_text": [
"La reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el vice-president, Pere Aragonès.",
"El pacte d'ERC amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez.",
"Explicacions pel pacte.",
"La presidència.",
"No es pot negociar res amb el govern espanyol al marge dels acords de govern.",
"La d'ERC i PSOE.",
"Sánchez.",
"En la mesa de negociació amb l'estat.",
"Per a mirar de desencallar el conflicte amb Catalunya.",
"Del que es va fer el 22 d'octubre.",
"JxCat.",
"Per haver-los deixat de banda sense tenir en compte Torra.",
"Sí.",
"Al Palau de la Generalitat.",
"A les nou del matí.",
"Uns tres quarts."
]
}
|
mitologia
|
Polide o també Poliïd (en llatí Polyidus, en grec antic Πολύειδος, Πολύϊδος, Πολυί̈δας, Πολυείδης, encara que la forma més habitual és Πολύϊδος) fou un poeta ditiràmbic grec del període on el ditirambe era més freqüent a Atenes, on va néixer.
També era hàbil com a pintor, i va ser contemporani de Filoxè de Citera, Timoteu i Telestes, a l'entorn de l'any 400 aC. De la seva vida gairebé no es coneix res, però un dels seus alumnes Pilotes, va vèncer en un concurs a Timoteu, cosa de la que Polide se'n vanagloriava. Ateneu de Nàucratis diu que a aquest poeta se li recriminava que havia conquerit els llorers més per decisió del poble que per la qualitat de les seves obres. Segons Plutarc, Polide va superar a Timoteu en algunes variacions musicals complexes que es van introduir a les obres teatrals en aquella època, molt sovint atacades pels seus contemporanis.
Una de les seves obres, titulada ́Ατλας, (Atlas), convertia a l'heroi en un pastor libi a qui Perseu transformava en pedra mostrant-li el cap de la Medusa, un exemple de la manca d'idealització de l'art i de la concepció poètica de la mitologia pròpia dels poetes ditiràmbics.
A la Poètica d'Aristòtil i ha una referència a un "Polide sofista" (Πολυείδου τοῦ σοφιστοῦ) i diu que posava l'acció de forma molt viva per a l'espectador. Sembla doncs que Polide era un sofista que a la vegada era poeta ditiràmbic, escriptor de tragèdies i pintor.
]
|
[
"Com pot ser anomenada Polide, com a forma alternativa?",
"Qui era?",
"D’on era?",
"En quin altre àmbit artístic era bo?",
"Quins altres artistes eren vius a la seva època?",
"Se'n conserva una extensa biografia?",
"A qui va fer de mestre?",
"I a qui va derrotar una vegada, Pilotes?",
"Per què se’l criticava, a Pilotes?",
"Quin nom va rebre un dels seus llibres?",
"Quins personatges hi apareixien?",
"Què mostra aquesta obra?",
"Qui va escriure sobre Polide?",
"Què va afirmar sobre ell?",
"Com podem descriure Polide, llavors?"
] |
{
"answer_end": [
21,
173,
241,
271,
334,
404,
439,
474,
674,
915,
1021,
1142,
1210,
1298,
1408
],
"answer_start": [
0,
145,
219,
243,
282,
364,
411,
441,
517,
867,
867,
1023,
1144,
1238,
1300
],
"input_text": [
"Poliïd.",
"Un poeta ditiràmbic grec.",
"D'Atenes.",
"En la pintura.",
"Filoxè de Citera, Timoteu i Telestes.",
"No.",
"A Pilotes.",
"A Timoteu.",
"Per haver conquerit els llorers més per decisió del poble que per la qualitat de les seves obres.",
"Atlas.",
"Un pastor libi, Perseu i Medusa.",
"La manca d'idealització de l'art i de la concepció poètica de la mitologia pròpia dels poetes ditiràmbics.",
"Aristòtil.",
"Que posava l'acció de forma molt viva per a l'espectador.",
"Com a un sofista que a la vegada era poeta ditiràmbic, escriptor de tragèdies i pintor."
]
}
|
books
|
-No, es cos no, filla: un bocí de cama… res: Ja ho saps, tu. Vaja, no siguis des morro fort: deixa'm posar es cap a sa teua falda.
-Mireu quin peletrís, aquest homo! ¡Cada dia sa mateixa dèria!
-Oidà! pot èsser que sí, que et penses que de dia en dia se m'enforteixen ets ossos! Ells no se'm corquessin més, mala negada! Cada dia més vei, noa. No hi puc adobar res, jo.
-I què hi hai d'adobar, jo? Aneu a can Pep de ses barques, que us posi una quilla nova i unes costelles ben revingudes.
-Però, dona, si sa meva carcassa ja està ensorrada i no li manca més que un puntalet a sa roda de proa. ¡Vaja, no sigus esquerpa, pitera, salada!… un pamet de falda!
-Mireu, avi- saltava, tal volta, una de les Xanguetes: -no basquegeu tant, per coixí. Aquí, as vostro costat, hi ha en Retort, que és homo de paciéncia i us deixarà aprofitar de ses seves molses.
|
[
"Quina petició li fa a la noia?",
"Ella es queixa?",
"Com es justifica l’home?",
"Afirma que no hi pot fer més?",
"I què li qüestiona, ella?",
"A on l’envia, ella?",
"Per què?",
"Què li contesta el vell?",
"Com la descriu?",
"I li continua demanant el mateix?",
"Qui intervé llavors?",
"Què li demana?",
"A on dirigeixen el vell, ara?",
"Com és, en Retort?",
"Què li permetrà fer a l’avi?"
] |
{
"answer_end": [
129,
193,
342,
368,
397,
427,
488,
592,
634,
654,
709,
740,
850,
807,
850
],
"answer_start": [
93,
132,
321,
344,
371,
398,
429,
491,
595,
637,
656,
712,
742,
772,
810
],
"input_text": [
"Que li deixi posar es cap a sa seua falda.",
"Sí.",
"Dient que cada dia està més vei.",
"Sí.",
"Què hi ha d'adobar ella.",
"A can Pep de ses barques.",
"Perquè li posi una quilla nova i unes costelles ben revingudes.",
"Que sa seva carcassa ja està ensorrada i no li manca més que un puntalet a sa roda de proa.",
"Com esquerpa, pitera, salada.",
"Sí.",
"Una de les Xanguetes.",
"Que no basquegi tant, per coixí.",
"A en Retort.",
"És homo de paciéncia.",
"Aprofitar de ses seves molses."
]
}
|
bios
|
Tònia Passola i Vidal (Barcelona, 6 de maig de 1952) és una poeta catalana. Llicenciada en història de l'art i catedràtica de llengua i literatura catalanes de secundària.
Els seus primers poemes apareixen a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta a diferents publicacions col·lectives i a revistes com Reduccions. Ha estat guardonada amb el Premi Rosa Leveroni i amb el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia.
La seva poesia s'inspira en la memòria de la seva terra així com de les altres veus i llocs del món que ha conegut. Ha estat inclosa en diferents en antologies. Els seus poemes s'han traduït al francès, italià, neerlandès, anglès, albanès, i castellà, entre d'altres llengües. Ha rebut diversos premis internacionals com per exemple l'any 2014 el premi “Nënë Terese” a Gjakovë, el 2017 en el XXI festival “Ditët e Naimit” de Tetovo,. Els seus poemes també s'han vist premiats en una publicació xinesa del 2018.
Viatgera apassionada, descobrir nous paisatges i barrejar-se amb la diversitat de cultures és el que la fa sentir més viva. Els seus poemaris formen una mena de dietari personal on memòria i imaginació, realitat i somni la diuen i ella, malgrat les limitacions del dir, les diu.
|
[
"D’on és la Tònia?",
"Quan va néixer?",
"Qui és?",
"En què es va formar?",
"Com es guanya la vida?",
"Quan va començar a publicar?",
"Quins reconeixements va rebre?",
"Què l’anima a escriure?",
"A quins idiomes han estat adaptades, les seves obres?",
"Ha rebut distincions arreu del món?",
"On?",
"Quan va ser reconeguda a la Xina?",
"Com és descrita?",
"Què li agrada fer?",
"Les seves obres recullen les seves experiències personals?"
] |
{
"answer_end": [
52,
52,
74,
108,
170,
258,
420,
536,
697,
854,
932,
932,
954,
1056,
1111
],
"answer_start": [
0,
0,
53,
76,
111,
172,
326,
422,
583,
699,
699,
857,
934,
956,
1058
],
"input_text": [
"De Barcelona.",
"El 6 de maig de 1952.",
"Una poeta catalana.",
"En història de l'art.",
"És catedràtica de llengua i literatura catalanes de secundària.",
"A finals dels anys setanta i principis dels vuitanta.",
"El Premi Rosa Leveroni i amb el Premi Vicent Andrés Estellés de poesia.",
"La memòria de la seva terra així com de les altres veus i llocs del món que ha conegut.",
"Al francès, italià, neerlandès, anglès, albanès, i castellà, entre d'altres llengües.",
"Sí.",
"A Gjakovë, a Tetovo i a Xina.",
"El 2018.",
"Com una viatgera apassionada.",
"Descobrir nous paisatges i barrejar-se amb la diversitat.",
"Sí."
]
}
|
books
|
La rebotiga és esquifida, i, del poc espai que té, encara en prenen un bon tros quatre armaris reconers pintats de vermell.
Al mig hi ha una taula de noguera tapada amb una baieta verda, ribetejada de groc.
Sobre la taula una gran llumenera de quatre brocs, amb pàmpol verd, sa campaneta i ses moquetes.
En una repisa hi ha un caputxí de cartró que es posa i treu la caputxa, segons si el temps és sec o humit, i en els quatre panys de paret altres tants quadros de caoba i claus romans, en sos ànguls; quadros que representen el siti de Girona, l'entrada dels francesos a Tarragona, la batalla del Bruch i la tornada a Espanya de Fernando VII.
Sota la taula hi ha un braser amb sa pala. Tots els objectes de metall brillen com si fossin nous, i en sos bisells i recons encara s'hi coneix la polsina de guix parrell o de banya de ciervo amb que diàriament se freguen.
Prop del braser hi ha cinc cadires de braços amb assientos i respatller de cuiro, subjectats amb grossos claus de llautó, que al mateix temps constitueixen son adorno.
L'amo de la casa és el senyor Eufrasi, dic, el doctor en farmàcia D.Eufrasi, home expatriota, realista, casat, de xeixanta dos anys, que té la barba molt forta i que s'afaita cada dia per decoro de la facultat.
Són tres quarts de vuit, i la rebotiga, com si tingués fisonomia humana, sembla que esperi a algú.
En una safata negra hi ha sobre la taula mitja dotzena de gots, i en el braser una cafetera amb aigua.
Don Eufrasi treu el rellotge de plata, mira l'hora, obre la vidriera que dóna a la botiga, i, tot passant el braç per l'obertura diu al seu practicant:
-Lagenam syrupi citrei ad usum domesticum conditam.
El practicant s'aixeca amb viva sol·licitud, i d'un armariet baix que està darrera el taulell, ne treu una ampolla i la dóna al doctor, que la hi pren, i torna a la vidriera.
|
[
"De quin lloc parla el text?",
"Com la descriu?",
"Quin mobiliari d’emmagatzematge hi ha?",
"Què hi ha al centre de la sala?",
"Quins objectes descansen sobre l’escriptori?",
"I quin objecte l’indica de l’estat meteorològic?",
"Hi ha obres pictòriques, a l’habitació?",
"Quines imatges evoquen?",
"És una estança neta?",
"Hi ha seients?",
"Com són?",
"Qui és el propietari del local?",
"Quina edat té?",
"Quines paraules recita l’home?",
"Qui més hi ha a la sala?"
] |
{
"answer_end": [
24,
24,
103,
185,
302,
409,
643,
643,
866,
902,
988,
1073,
1167,
1651,
1696
],
"answer_start": [
0,
0,
51,
124,
207,
304,
413,
503,
688,
868,
890,
1036,
1147,
1449,
1653
],
"input_text": [
"De la rebotiga.",
"Com a esquifida.",
"Quatre armaris reconers.",
"Una taula de noguera tapada amb una baieta verda,",
"Una gran llumenera de quatre brocs, amb pàmpol verd, sa campaneta i ses moquetes.",
"Un caputxí de cartró.",
"Sí.",
"El siti de Girona, l'entrada dels francesos a Tarragona, la batalla del Bruch i la tornada a Espanya de Fernando VII.",
"Sí.",
"Sí.",
"De braços, amb assientos i respatller de cuiro, subjectats amb grossos claus de llautó.",
"El senyor Eufrasi.",
"Xeixanta dos anys.",
"Lagenam syrupi citrei ad usum domesticum conditam.",
"El practicant."
]
}
|
mitologia
|
Sucellos, llatinitzat en Sucellus, és una divinitat de la mitologia celta, dels pobles gals.
El nom del déu significa «bon batedor» o «bon copejador». El teònim està compost pel prefixe gal «su-» que significa bon i de «cellos» que significa martell o copejador.
En gal, «-cellos» s'interpreta com el batedor i prové del protoindoeuropeu «-kel-do-s» d'on passa al llatí com cellere (batedor, copejador), al grec klao (trencar) i al lituà kalti (martellejar, per forjar). El prefix «su-» es tradueix com a bé o bon, i es troba en molts antropònims gals.
Aquest déu només és conegut a la Gàl·lia i tots els elements relacionats amb ell (representació sobre una moneda de la tribu dels Unel·les, algunes inscripcions, estàtues de pedra i estatuetes de bronze) són de l'època galo-romana.
Apareix com un home de mitjana edat, barbut, vestit com els gals (amb una túnica i una capa per sobre de la seva espatlla) i de vegades amb botes. Sol portar un martell (que a vegades es substitueix per una falç) i estris de menjar (una olla, un barril o una àmfora de vi). A vegades va acompanyat per un gos.
Sucellos va ser honrat pels fusters, els cervesers, els boters, els transportistes i els constructors de basses. També es considera com el déu de la cervesa.
La seva paredra és Nantosuelta, que és una representació de la fertilitat. Sucellos i Nantosuelta apareixen en un altar que es va descobrir a Sarrebourg i que es pot llegir la següent inscripció:
Sucellos és un déu gal. De fet, sembla haver estat particularment venerat a Renània i en la part oriental de la Gàl·lia, a Narbona, durant l'època galo-romana.
|
[
"De quina altra manera ens podem referir a Sucellos?",
"Què és?",
"Què vol dir el seu nom?",
"On era popular aquesta divinitat?",
"Quins objectes amb referències a aquest déu s’han trobat?",
"De quan són?",
"Com se’l representava?",
"Quina roba portava?",
"I quins objectes?",
"Anava sempre sol?",
"Qui anava amb ell, alguns cops?",
"A quins gremis representava?",
"Què encarnava Nantosuelta?",
"On es van trobar representats junts Sucellos i Nantosuelta?",
"Què hi deia en el gravat que contenia?"
] |
{
"answer_end": [
33,
73,
149,
593,
756,
783,
930,
907,
1057,
1093,
1093,
1206,
1326,
1405,
1607
],
"answer_start": [
0,
35,
93,
553,
596,
757,
785,
830,
932,
1059,
1059,
1095,
1253,
1328,
1412
],
"input_text": [
"Com a Sucellus.",
"Una divinidad de mitologia celta.",
"Bon batedor o bon copejador.",
"A la Gàl·lia.",
"Una moneda de la tribu dels Unel·les, algunes inscripcions, estàtues de pedra i estatuetes de bronze.",
"De l'època galo-romana.",
"Com un home de mitjana edat, barbut, vestit com els gals i de vegades amb botes.",
"Una túnica i una capa per sobre de la seva espatlla.",
"Un martell (que a vegades es substitueix per una falç) i estris de menjar (una olla, un barril o una àmfora de vi).",
"No.",
"Un gos.",
"Als fusters, els cervesers, els boters, els transportistes i els constructors de basses.",
"La fertilitat.",
"En un altar que es va descobrir a Sarrebourg.",
"Sucellos és un déu gal. De fet, sembla haver estat particularment venerat a Renània i en la part oriental de la Gàl·lia, a Narbona, durant l'època galo-romana."
]
}
|
books
|
En això un gos roig lladra desaforadament al cim d'un penyal, i les gavines que peonaven per la platja aixequen llur vol alarmades. Els ecos contesten als lladrucs. L'Home del bosc, que havia començat a caminar amb sa càrrega, s'atura… escolta… No hi ha ningú- mormola. I, animat d'una feresa bestial, estreny en sos braços sa presa, que es vincla i revincla, cada vegada més desmaiadament; i s'encamina, amb aigua al genoll, cap a les cavernes de la costa. Els peus li llisquen en els líquens del roquetam i no pot anar de pressa. Quan ha donat unes quantes passes, un llampec rossenc s'estén per l'aigua xarolada i en ombra. És el besllum d'una vela que acaba de sortir d'un freu i, ruixada de sol, s'esmuny ràpidament per dins de l'ensenada. Els tripulants han llambregat l'espantosa escena. Muts d'indignació, estan abocats a l'orla, brandant a tall d'armes llurs rems llargs i feixucs.
El primer impuls del raptor és fugir amb sa presa. Després muda d'intent. Deixa la nina, esllanguida i sense sentits, estenallada en una roca, i, arruixat, embriac d'ira, s'encara amb la barca, que l'aborda com una gran au batalladora. Ha desclavat del sòl marí una feixuga pedra, i, armat amb ella, es prepara per a la lluita. Mes son coratge mimva a manera que el llagut s'atansa i sembla créixer i es sent el soroll de l'aigua, que es rulla roncant davant de la proa, i l'escalf del sol que vessa l'ampla vela, que tapa quasi tot el cel. Aleshores s'espanta, i, groc, esborneiat, llença la pedra que enarborava, i fuig botant d'una penya a l'altra, seguit del seu gos.
|
[
"Quin animal feia soroll?",
"On era?",
"Quins altres animals van reaccionar?",
"Com?",
"Hi havia algun ésser humà, a l’escena?",
"Què va fer?",
"Què cenyia entre els seus braços?",
"L’havia estat observant algú?",
"Qui?",
"Què és el primer que se li va acudir de fer, a l'Home del bosc?",
"Què va fer, finalment?",
"Quin objecte va agafar?",
"Per què el volia utilitzar?",
"L’embarcació se li anava apropant, mentrestant?",
"Ell es va atemorir?"
] |
{
"answer_end": [
26,
60,
130,
130,
225,
243,
332,
793,
793,
940,
1083,
1170,
1217,
1272,
1451
],
"answer_start": [
0,
20,
64,
64,
165,
165,
302,
745,
745,
891,
965,
1127,
1175,
1219,
1432
],
"input_text": [
"Un gos roig.",
"Al cim d'un penyal.",
"Les gavines.",
"Van aixecar llur vol alarmades.",
"Sí.",
"Es va aturar i va escoltar.",
"Sa presa.",
"Sí.",
"Els tripulants.",
"Fugir amb sa presa.",
"Va deixar la nina esllanguida i sense sentits, estenallada en una roca, i, arruixat, embriac d'ira, s'encarà amb la barca.",
"Una feixuga pedra.",
"Per lluitar.",
"Sí.",
"Sí."
]
}
|
books
|
El dia en què En Guim va trencar-se la cama tot saltant amb la pica per aquelles muntanyes feréstegues passant contraban, va rebre una sotregada atuïdora. -Me fai vell!… me fai vell!…- va exclamar afligit en veure's allunyat d'aquella vida plena d'asprors i ventures que tant li plaïa; d'aquelles caminades per viaranys on no passa una ànima, saltant roques i amagant-se sota les boixeres amb el paquet a l'esquena; d'aquelles caceres d'óssos on amb la mirada d'ocell, les oïdes de cabirol i les cames sempre lleugeres, portava un bon guany a casa seva i un bon plaer a la seva ànima assedegada de sentir impressions intenses.
Ara, en sa casa fosca de fora i de dins, damunt aquell llit dur, En Guim gemegava. La seva dona plorosa de sentir-lo, preparava un boci de tarna de llana i escalfava la pega i el llard de porc mascle que el pastor ben segur que demanaria per a fer-li la cura com va fer amb la pota del xai.
Entretant el seu fill Joanín, esglaiat de veure la sangorrera que feia la cama del seu pare, anava corrents cercant adalerat el Sant, el pastor que guaria totes les cames trencades de la rodalia, tant dels homes com dels animals.
Ben tost se sentia a baix una veu dolça. Després una remor de fusta trepitjada. Més tard la veu s'aclaria i el trap-trap d'un cos pesat que puja l'escala s'anà fent proper, i a la fi el Sant va omplir tot el marc de la porta. Tots feren un sospir.
-Ja és aquí!
-I dôs, Guim, ¿que vos haveu venut l'enteniment? L'ossamenta no s'ha de trencar mai! És una terrissa que s'ha de gordar sempre sencera!
-Ai, Sant! Ja ho veieu! Avui tot justament me só entrepossat. Tenia les cames virtigues; agafo la pica per fer un salt, rellisco damunt d'una congesta i rodolant… rodolant caic en una bassa. Mireu, encar vaig brut de tarquí! ¡Tot justament avui!
|
[
"Què li va passar al Guim?",
"Com?",
"On era?",
"I què hi feia?",
"S’estava fent gran?",
"Quin tipus de vida li agradava portar?",
"Gaudia dels camins solitaris?",
"Què hi feia?",
"Era caçador?",
"Qui era amb ell a la seva llar?",
"Havien tingut descendència la seva muller i ell?",
"Com es deia el fill?",
"A qui buscava?",
"El Sant va arribar, finalment?",
"Com va narrar la seva caiguda, el Guim?"
] |
{
"answer_end": [
43,
67,
102,
120,
204,
284,
341,
414,
442,
743,
946,
946,
1050,
1372,
1734
],
"answer_start": [
0,
44,
44,
103,
155,
208,
286,
343,
416,
627,
918,
918,
1011,
1323,
1569
],
"input_text": [
"Que va trencar-se la cama.",
"Tot saltant amb la pica.",
"Per aquelles muntanyes feréstegues.",
"Passava contraban.",
"Sí.",
"Una plena d'asprors i ventures.",
"Sí.",
"Saltava roques i s'amagava sota les boixeres amb el paquet a l'esquena.",
"Sí.",
"La seva dona.",
"Sí.",
"Joanín.",
"Al Sant.",
"Sí.",
"Tenia les cames virtigues; agafo la pica per fer un salt, rellisco damunt d'una congesta i rodolant… rodolant caic en una bassa."
]
}
|
mitologia
|
El "Pearl Poet" o "Gawain Poet" (Poeta del Pearl o Poeta del Galvany) és el nom donat a un autor en anglès mitjà del segle XIV a qui s'atribueix l'autoria del poema al·literatiu Pearl, així com de Sir Galvany i el Cavaller verd, Patience i Cleanness. Alguns estudiosos suggereixen que també podria haver compost Sant Erkenwald. Excepte pel que fa a aquest darrer (que es troba en el manuscrit BL-Harley 2250), totes aquestes obres es coneixen per un únic manuscrit conservat, el Cotton Nero A.x. de la Biblioteca Britànica. Aquest corpus literari inclou alguns dels poemes més famosos escrits en anglès mitjà.
Si bé algun estudiós ha relacionat la identitat d'aquest autor amb un tal John Massey, membre de la Landed gentry de Cheshire, aquesta atribució dels poemes del Cotton Nero A.x no li és pas àmpliament acceptada, cosa que ha conduït a l'ús actual de les denominacions "Pearl Poet" o "Gawain Poet."
La llengua dels poemes mostra que el poeta era un contemporani de Geoffrey Chaucer, John Gower i William Langland, els quals a vegades (seguint el suggeriment de l'acadèmic John Burrow) són anomenats col·lectivament els Poetes Ricardians, fent referència al regnat de Ricard II d'Anglaterra. Tots quatre poemes del manuscrit Cotton Nero A.x estan escrits en el mateix dialecte de l'anglès mitjà, localitzat a l'àrea nord-occidental de Staffordshire i a l'àrea sud-oriental Cheshire, a les Midlands angleses. Això simplement podria indicar el dialecte del copista responsable de copiar els poemes, però hi ha prou evidència que el dialecte del poeta i el del copista eren molt similars. Es considera, per tant, com el més probable que el poeta fos nadiu de l'est de Cheshire o de l'oest de Staffordshire i que escrivís a finals del segle xiv, i evidències internes indiquen que totes quatre obres foren probablement escrites pel mateix autor. Tanmateix, no hi ha acord unànime ni tan sols en el sexe de l'autor, amb característiques en el llenguatge i el to que suggereixen un possible escriptor femení per al Pearl, però que estan absents al Sir Galvany i el Cavaller verd, que es considera majoritàriament l'obra d'una figura masculina.
Qualsevol altra informació ha de ser deduïda dels temes dels poemes, ja que no hi ha una definitiva atribució d'autoria d'aquests ni cap "tradició" relativa a la identitat de l'autor (com en el cas de Langland i el Piers Plowman). El poeta semblaria ser un conversador instruït, que mostra un coneixement profund de vocabulari tècnic sobre l'art de la cacera i la cort, que descriu de forma vivaç el paisatge de la regió, i té un interès en la pobresa com a virtut cristiana. Tanmateix, l'escriptor dels poemes de Cotton Nero A.x mai fa referència a coneixements acadèmics contemporanis com fa Chaucer, per exemple; els poemes mostren una tendència a referir-se més a materials del passat (les llegendes artúriques, històries de la Bíblia) que a qualsevol aprenentatge nou, el que fa menys plausible associar el poeta amb les universitats, monestirs, o amb la cort a Londres. Malgrat això, el Poeta del Pearl ha d'haver rebut formació i tenir un cert estatus social, potser el de membre d'una família de la Landed gentry.
|
[
"Quin altre nom rep el Pearl Poet?",
"Com es pot traduir Pearl Poet?",
"I Gawain Poet?",
"Què és?",
"Quina obra es creu que va escriure?",
"Quines altres obres se li atribueixen?",
"On s’han preservat, aquestes composicions?",
"Qui es creu que podria haver estat l'escriptor de les composicions, en realitat?",
"A quina generació d'artistes es creu que pertanyia?",
"Per què s’anomenava així, l’agrupació?",
"A quins entorns geogràfics s’associen les obres?",
"Què s’ha deduït del procés de transcripció?",
"Existeix consens sobre la identitat de l’escriptor?",
"Com se l’ha descrit a partir de les deduccions fetes?",
"Es creu que va ser una persona d’una classe social acomodada?"
] |
{
"answer_end": [
31,
69,
69,
126,
183,
249,
522,
695,
1144,
1197,
1413,
1591,
1916,
2619,
3110
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
70,
127,
185,
410,
610,
907,
1127,
1199,
1509,
1849,
2376,
3035
],
"input_text": [
"Gawain Poet.",
"Poeta del Pearl.",
"Poeta del Galvany.",
"Un autor en anglès mitjà del segle XIV.",
"El poema al·literatiu Pearl.",
"Sir Galvany i el Cavaller verd, Patience i Cleanness.",
"Al Cotton Nero A.x. de la Biblioteca Britànica.",
"Un tal John Massey.",
"Als Poetes Ricardians.",
"Pel regnat de Ricard II d'Anglaterra.",
"A l'àrea nord-occidental de Staffordshire i a l'àrea sud-oriental Cheshire, a les Midlands angleses.",
"Que el dialecte del poeta i el del copista eren molt similars.",
"No.",
"Com un conversador instruït, que mostra un coneixement profund de vocabulari tècnic sobre l'art de la cacera i la cort, que descriu de forma vivaç el paisatge de la regió, i té un interès en la pobresa com a virtut cristiana.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Maria Teresa Batlle i Fabregat (?, 1926 - Barcelona, 23 de setembre de 2011) fou una soprano lírica dramàtica catalana, pertanyent a l'elenc del Gran Teatre del Liceu de Barcelona entre els anys 1953 i 1970.
Va estudiar cant amb Jaume Francisco Puig, que fou professor també dels tenors barcelonins Jaume Aragall i Josep Carreras, i el baríton barceloní Vicenç Sardinero. També va estudiar amb la mezzosoprano barcelonina Dolors Frau. Va guanyar al Conservatori del Liceu un primer premi amb medalla de plata l'any 1953. Més tard va marxar a Itàlia a completar els seus estudis.
Les primeres actuacions en públic de Teresa Batlle daten de 1950, cantant com alumne amb l'Orquestra de Cambra del Conservatori del Liceu sota la direcció de Gabriel Rodó. Aquestes actuacions amb l'Orquestra del Liceu, fora dels escenaris d'òpera, es van produir al llarg dels anys 1950 a 1954.
Va treballar al Liceu al llarg de diverses temporades, en les següents òperes:
A més de les actuacions al Liceu, va mantenir també una carrera de concertista. El maig de 1960 va estrenar al Palau de la Música Catalana l'obra Poema de la Resurrecció, de Joan Altisent, amb lletra de Miquel Melendres. Del mateix autor, el novembre de 1964 va participar en l'estrena del ballet Gaviotas, acompanyant l'Orquestra del Liceu dirigida pel mestre Eugeni M. Marco.
|
[
"Se sap on va néixer la Maria Teresa Batlle?",
"I morir?",
"On?",
"Qui va ser?",
"Qui va ser el seu mestre?",
"I els seus companys de formació?",
"Quin reconeixement va rebre?",
"Quan?",
"A quin país estranger va traslladar-se?",
"Quan va començar a cantar davant d’un públic?",
"A quina formació estava adherida?",
"Qui la conduïa?",
"Fins quan va actuar al Liceu, la Maria?",
"Què va fer el 1960?",
"I el 1964?"
] |
{
"answer_end": [
76,
76,
76,
118,
249,
370,
519,
519,
548,
643,
716,
749,
872,
1141,
1259
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
77,
208,
208,
435,
509,
521,
579,
645,
717,
751,
1033,
1193
],
"input_text": [
"No.",
"Sí.",
"A Barcelona.",
"Una soprano lírica dramàtica catalana.",
"Jaume Francisco Puig.",
"Els tenors barcelonins Jaume Aragall i Josep Carreras, i el baríton barceloní Vicenç Sardinero.",
"Va guanyar al Conservatori del Liceu un primer premi amb medalla de plata.",
"L'any 1953.",
"A Itàlia.",
"El 1950.",
"A l'Orquestra de Cambra del Conservatori del Liceu.",
"Gabriel Rodó.",
"Fins a 1954.",
"Va estrenar al Palau de la Música Catalana l'obra Poema de la Resurrecció, de Joan Altisent.",
"Va participar en l'estrena del ballet Gaviotas."
]
}
|
mitologia
|
Suzaku és la paraula japonesa que es fa servir per designar un dels quatre monstres divins de la mitologia japonesa, representats als quatre punts cardinals. Suzaku representa el sud i la seva aparença és la d'un Fénix Vermelló, que a la vegada representa l'element del foc. Suzaku/Zhuque forma part d'un dels quatre símbols de les constel·lacions xineses.
És un dels Guardians del cel de les constel·lacions xineses. Segons Wu Xing, el sistema dels cinc elements taoístes, representa l'element de foc, la direcció sud, i la temporada d'estiu corresponent. Per tant, a vegades es diu 南方朱雀 ocell vermell del Sud (Xinès: Es descriu com un ocell vermell que s'assembla a un faisà amb un plomatge de cinc colors i està permanentment cobert de flames. Es coneix com a Suzaku en japonès, Jujak en coreà i Chu T en vietnamita.
Els xinesos l'anomenaven ocell vermelló. Les constel·lacions xineses eren usades pels cartògrafs xinesos, coreans i japonesos.
Sovint es confon amb el Fenghuang a causa de les similituds en l'aparença, però les dues són criatures diferents. El Fenghuang és un llegendari governant d'ocells que està associat amb l'Emperadriu xinesa de la mateixa manera que el drac està associat amb l'Emperador, mentre que l'Ocell Vermell és una criatura espiritual mitològica de les constel·lacions xineses.
Com amb els altres tres Símbols, hi ha set "Mansions" astrològiques (posicions de la Lluna) dins de l'Ocell Vermell. Els noms i les estrelles determinants són:
L'ocell Vermell és elegant i noble en aparença i comportament, amb plomes en molts tons diferents de Vermell. És molt selectiu amb el que menja i en el que penjador.
(en anglès)
Els tres altres animals que representen els altres tres elements, estacions de l'any i punts cardinals restants, cadascun d'un color característic, són:
|
[
"Què és Suzaku?",
"Com s'il·lustra?",
"Quin rol té segons la cosmovisió xinesa?",
"Què va afirmar Wu Xing?",
"Com es pot arribar a denominar el Suzaku?",
"Com se suposa que és físicament?",
"Quin nom rep en coreà?",
"I en vietnamita?",
"Amb qui té certes semblances, el Suzaku?",
"I aquest qui és?",
"Quin caràcter té el Suzaku?",
"S’alimenta amb qualsevol cosa?"
] |
{
"answer_end": [
115,
227,
416,
555,
610,
745,
796,
818,
980,
1109,
1534,
1616
],
"answer_start": [
0,
158,
357,
418,
557,
619,
782,
799,
947,
1061,
1473,
1583
],
"input_text": [
"La paraula japonesa que es fa servir per designar un dels quatre monstres divins de la mitologia japonesa.",
"Com un Fénix Vermelló.",
"És un dels Guardians del cel de les constel·lacions xineses.",
"Que el sistema dels cinc elements taoístes, representa l'element de foc, la direcció sud, i la temporada d'estiu corresponent.",
"Ocell vermell del Sud.",
"Com un ocell vermell que s'assembla a un faisà amb un plomatge de cinc colors i està permanentment cobert de flames.",
"Jujak.",
"Chu T.",
"Amb el Fenghuang.",
"Un llegendari governant d'ocells.",
"És elegant i noble.",
"No."
]
}
|
bios
|
Mercè Curull Martínez (Barcelona, 1953 - Barcelona, 2019) va ser una advocada que fou directora general de l'Esport a Catalunya entre el 1998 i el 2000.
Llicenciada en Dret per la UB, diplomada en comunitats Europees pel Patronat Català Pro Europa i magister en Dret de Catalunya per la UAB, durant 18 anys va ser responsable dels serveis jurídics de la presidència de la Generalitat de Catalunya. Va ser cap del Servei Jurídic Central del departament de la Presidència, cap del Servei Central d'Assessoria del Gabinet Jurídic Central i subdirectora general de Serveis Generals i Coordinació Jurídica del mateix gabinet.
Va ser nomenada Directora General de l'Esport des del 10 de març del 1998 fins al 2000. Va ser la primera dona que va ostentar un càrrec màxim a Catalunya en l'àmbit esportiu oficial. Anys després explicaria que es va trobar "sola i anormal, arraconada pels homes". L'exatleta Glòria Pallé i Torres la va substituir en el càrrec en el marc dels pactes postelectorals entre CDC i UDC.
En ser destituïda per raons polítiques va tornar al cos d'advocats de la Generalitat assumint la direcció de l'assesoria jurídica del departament d'agricultura durant tres anys. El 2004 Rafel Niubò li va oferir incorporar-se al seu equip, va tornar a la Secretaria General. El març del 2006 fou nomenada directora del Consell Català de l'Esport. Durant aquesta etapa va donar un impuls a l'esport femení a través de programes pels clubs que incorporessin dones a l'equip directiu i fomentant les beques per les esportistes.
El 2006 va explicar en una entrevista que prescindia de cotxe oficial, es desplaçava en transport públic i practicava el golf.
|
[
"D’on era la Mercè Curull?",
"Quina era la seva professió?",
"I què va encapçalar?",
"Què va estudiar?",
"Quant de temps va treballar per a l’àrea de justícia del govern català?",
"Què va encapçalar en aquest àmbit?",
"I quan va fer un salt al sector de l’esport?",
"Quin mèrit va tenir?",
"Com es va sentir, durant aquesta experiència laboral?",
"Qui la va succeir en aquesta posició?",
"La Mercè va marxar per decisió pròpia?",
"Per què, llavors?",
"Quan va tornar a apropar-se a aquest sector?",
"Va estimular alguna cosa des de la seva nova posició?",
"A quin benefici obtingut per la feina va renunciar, la Mercè?"
] |
{
"answer_end": [
57,
77,
127,
182,
396,
534,
694,
803,
885,
949,
1043,
1043,
1349,
1527,
1598
],
"answer_start": [
0,
58,
82,
153,
292,
398,
621,
709,
805,
887,
1005,
1005,
1279,
1351,
1529
],
"input_text": [
"De Barcelona.",
"Era advocada.",
"L'Esport a Catalunya.",
"Dret per la UB.",
"Durant 18 anys.",
"El Servei Jurídic Central del departament de la Presidència i el Servei Central d'Assessoria del Gabinet Jurídic Central.",
"El 10 de març del 1998.",
"Que va ser la primera dona que va ostentar un càrrec màxim a Catalunya en l'àmbit esportiu oficial.",
"Sola i anormal, arraconada pels homes.",
"L'exatleta Glòria Pallé i Torres.",
"No.",
"Per raons polítiques.",
"El 2006.",
"L'esport femení.",
"Al cotxe oficial."
]
}
|
books
|
An ell deixeu-lo estar tranquil. En sa vida ha tingut opinions ni tampoc s'hi mata per entendre els que les tenen. No entén borrall de política, ni busca notícies. Si algun dia agafa un diari tot comprant xacolata o sucre roig, el veureu tot admirat de no trobar en les Reials Ordres el nom del ministre que fa tretze mesos que va caure. Ell potser és l'únic que surt tranquil de casa i es passeja satisfet el dia que corre la nova d'haver-se de dar el cop, perquè no ha parlat amb ningú que l'hi pogués dir.
Si voleu veure'l content i a ses glòries, busqueu-lo a casa seva. Quina vida! No està gras en demasia, però cria panxeta; no és jove, però tampoc és vell; un home comú d'aquells que a cada cantonada se'n troben deu. No té fills. No en té, no… i tant de bé li ha fet Déu. No puc dir-los els sustos que ha tingut i les angúnies que ha passat, fins que s'ha vist la senyora ja a certa edat.
La senyora… la mateixa estampa d'ell. Deixeu-me-la estar a casa, fent mitja o apedaçant llençols. Ni broda ni sap fer flors, ni en sa vida ha fet res bonic. Es coneix que la guardaven per casar-la amb el senyor Rafel.
|
[
"El text parla d’una persona crítica?",
"Què no comprèn?",
"Què el sorprendria, d’un periòdic?",
"Se sent calmat generalment?",
"On està més còmode?",
"Té sobrepès?",
"Com és físicament?",
"Pertany a la tercera edat?",
"En quina etapa de la vida està?",
"Ha tingut descendència?",
"Té parella?",
"Com és ella?",
"On li agrada ser, a ella?",
"És creativa?",
"Amb qui s’havia d’unir en matrimoni?"
] |
{
"answer_end": [
62,
143,
336,
384,
573,
610,
629,
662,
662,
736,
895,
933,
960,
1052,
1113
],
"answer_start": [
33,
115,
164,
338,
509,
587,
617,
631,
631,
725,
780,
897,
935,
995,
1054
],
"input_text": [
"No.",
"La política.",
"No trobar en les Reials Ordres el nom del ministre que fa tretze mesos que va caure.",
"Sí.",
"A casa seva.",
"No.",
"Cria panxeta.",
"No.",
"No és jove, però tampoc és vell.",
"No.",
"Sí.",
"La mateixa estampa d'ell.",
"A casa.",
"No.",
"Amb el senyor Rafel."
]
}
|
books
|
En Carxofa punyia els rems i es disposava a remar, mentre deia, amb escruixidora convicció:
-Sota d'aquest n'hi trobaria set sostres més.
-Set sostres!
-Set sostres, i després més gorga.
-Més gorga!
-Més gorga, i encara més sostres.
I la meva imaginació assolia el centre del món, aplombant-se i davallant hores i hores, dies i dies, en aquella immensitat d'aigua sòpita, i llots deliqüescents i vegetacions putrefactes.
* * *
Un caluix revingut, tallat a flor d'aigua, servia d'estaca a en Carxofa, per a amarrar el seu bertrol. Era en un reconet de la malesa, i un hom no concebia pas una cosa més introbable en tota la capa de la terra. Començà a estirar el cap que subjectava l'estre. La cordilla s'enroscava als peus del brau Carxofa, i lliscava entre els seus dits tiranta i regalimant. N'hi havia algunes canes, quan, en la superfície del gorg, s'inicià una mena de rebull expressiu. Així que aparegué el fleixe de l'ormeig, les glopades d'aigua es feren més tumultuoses. Sorgí un tros de xarxa, i, per fi, tota la bossa del bertrol. Era, en les mans del pescador i abrillantada per la llum solar, com un disforme moneder d'argent on les monedes, animades d'una màgica flexibilitat, armessin un batibull de salts i giragonses inversemblants. I tot guspirejava, i tot eren irisacions enlluernadores, xarbots i gotellades.
|
[
"Què feia en Carxofa?",
"Com parlava?",
"Què afirmava?",
"Es parla de la capacitat de fabulació del protagonista?",
"Qui estava lligant un estri de pesca?",
"On passava, això?",
"Era un espai accessible?",
"Com era en Carxofa?",
"Què va passar a la bassa?",
"I què es va fer present?",
"Què va emergir?",
"Quina aparença tenia?",
"Alguna cosa espurnejava?"
] |
{
"answer_end": [
49,
90,
136,
332,
528,
560,
638,
738,
889,
930,
1001,
1137,
1304
],
"answer_start": [
0,
58,
58,
233,
470,
530,
564,
713,
825,
900,
979,
1041,
1251
],
"input_text": [
"Punyia els rems i es disposava a remar.",
"Amb escruixidora convicció.",
"Que sota d'aquell n'hi trobaria set sostres més.",
"Sí.",
"En Carxofa.",
"En un reconet de la malesa.",
"No.",
"Brau.",
"Que s'inicià una mena de rebull expressiu.",
"El fleixe de l'ormeig.",
"Un tros de xarxa.",
"Era, en les mans del pescador i abrillantada per la llum solar, com un disforme moneder d'argent.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-Si és servit, una culleradeta, si us plau, missenyor. -
No solament era polida la Quitèria amb el senyor Ginjoan. N'era amb el rector, que la feia objecte de bromes gruixudes i benignes. N'era amb les veïnes més humils. N'era amb els captaires: amb els que passen en parelles, amb categoria de coneguts i de parroquians, i amb els escadussers que fan pudor de vi i parlen llenguatges estranys. N'era amb les coses: tenia una manera d'espolsar una cadira i de fregar els llautons, que semblava demanar perdó de la gosadia. N'era fins i tot amb la llum del dia quan obria les finestres, i amb l'ombra de la nit quan les tancava, sempre llisquívola i amb la testa decantada.
Una vegada el senyor Ginjoan va voler comprar una gran hisenda, que un hereu jugador es veia obligat a malvendre. Va fer-se venir qui sap els diners d'un Banc de Barcelona, i la Quitèria veié com s'enduia el plec de bitllets a l'alcova. Era una nit de tardor una mica freda: el dia era ja ben curt, i el senyor Ginjoan, que sopava d'hora, a les nou ja era a la seva cambra, on es tancà. Al cap de dues hores, demanà, sentint-se un poc marejat, una tassa d'aigua de majoles. La Quitèria la hi portà. Un veí pogué veure com la Quitèria travessava el menjador, enduent-se'n la tassa, de la qual el senyor Ginjoan havia begut. Després, en el pis de dalt, veié la flameta del llum d'oli de la Quitèria, i després tot es va fer fosc.
|
[
"La Quitèria tractava el senyor Ginjoan amb finor?",
"Només a ell?",
"A qui més?",
"Per a què l’utilitzava, ell?",
"I a qui més tractava així, ella?",
"Quins tipus de sense-sostre s’esmenten al text?",
"També era delicada amb els objectes, la Quitèria?",
"Com els netejava?",
"De quina manera deixava passar la llum o la privava al final del dia?",
"Què va voler adquirir, el senyor Ginjoan?",
"De qui era aquesta propietat?",
"On es va endur els diners, el senyor Ginjoan?",
"Quina època de l’any era?",
"Qui observava la Quitèria i el senyor?",
"Què va passar abans que l’estança s’obscurís?"
] |
{
"answer_end": [
113,
219,
134,
186,
219,
393,
414,
521,
671,
735,
785,
908,
946,
1294,
1399
],
"answer_start": [
57,
57,
115,
115,
188,
231,
395,
416,
523,
673,
719,
849,
910,
1172,
1324
],
"input_text": [
"Sí.",
"No.",
"Amb el rector.",
"Per a bromes gruixudes i benignes.",
"Amb les veïnes més humils.",
"Els que passen en parelles, amb categoria de coneguts i de parroquians, i els escadussers que fan pudor de vi i parlen llenguatges estranys.",
"Sí.",
"D'una manera que semblava demanar perdó de la gosadia.",
"Llisquívola i amb la testa decantada.",
"Una gran hisenda.",
"D'un hereu jugador.",
"A l'alcova.",
"La tardor.",
"Un veí.",
"Que es va veure la flameta del llum d'oli de la Quitèria."
]
}
|
bios
|
Natàlia Garriga i Ibáñez (Barcelona, 11 de maig 1969) és una política catalana, consellera de Cultura del Govern de la Generalitat de Catalunya des del 26 de maig de 2021. Milita a Esquerra Republicana des de 2001.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, va completar els estudis amb un postgrau de comptabilitat per a advocats a la Universitat de Barcelona i amb un mestratge en funció directiva a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.
El 1989 es va incorporar a la Generalitat de Catalunya, treballant a l'Institut Català del Crèdit Agrari, depenent del Departament d'Economia. També ha exercit diversos càrrecs al Departament de Presidència i al de Cultura. Entre 2007 i 2016 fou gerent de l'Institut Català d'Empreses Culturals. Ha col·laborat com a professora de la UOC, entre 1998 i 2014.
El 19 de gener de 2016 es va incorporar com a directora de Serveis del Departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda, depenent de Josep Maria Jové. El mateix dia Pere Aragonès seria nomenat secretari d'economia.
Des d'allà va gestionar els recursos humans del departament. També era la responsable de la gestió pressupostària, la comptabilitat, la gestió patrimonial i la contractació administrativa del departament, a més de ser la responsable dels sistemes d'informació i tecnologia en col·laboració amb el CTTI.
Fou una de les detingudes el 20 de setembre de 2017 en el marc de l'Operació Anubis, quan treballava com a directora de serveis de la Secretaria General de Vicepresidència. Seria posada en llibertat amb càrrecs al dia següent. La investigació de la Guàrdia Civil va denunciar que guardava a casa seva un document de 4 folis amb les instruccions de com havia d'actuar en cas que hi hagués un registre judicial. El cas forma part de la investigació duta a terme pel jutjat número 13 de Barcelona.
El 26 de maig de 2021 va ser nomenada consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
És sòcia d'Òmnium Cultural i de Juristes per la llengua. Al seu partit, ha format part de l'Executiva de la Sectorial de Justícia i ha sigut membre de la Sectorial d'Administracions Públiques.
|
[
"Qui és la Natàlia Garriga?",
"Quin càrrec té?",
"Des de quan?",
"A quin partit està afiliada?",
"En què es va formar?",
"On?",
"On va obtenir una feina el 1989?",
"Quin càrrec va ocupar a partir de 2007?",
"I què va encapçalar a partir de 2016?",
"Què va passar durant la mateixa jornada?",
"Quina va ser la tasca de la Natàlia a aquella secció del govern?",
"Quan va ser arrestada?",
"Des d'on s'està conduint una recerca sobre el seu cas?",
"Quin càrrec li van atorgar el 2021?",
"Quin paper ha tingut dins de la seva formació política?"
] |
{
"answer_end": [
78,
143,
170,
201,
266,
266,
563,
753,
939,
1033,
1094,
1421,
1831,
1923,
2054
],
"answer_start": [
0,
80,
144,
172,
215,
215,
459,
683,
817,
971,
1035,
1338,
1748,
1833,
1982
],
"input_text": [
"Una política catalana.",
"És consellera de Cultura del Govern de la Generalitat de Catalunya.",
"Des del 26 de maig de 2021.",
"A Esquerra Republicana.",
"En dret.",
"A la Universitat de Barcelona.",
"A l'Institut Català del Crèdit Agrari.",
"El de gerent de l'Institut Català d'Empreses Culturals.",
"Serveis del Departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda.",
"Que Pere Aragonès va ser nomenat secretari d'economia.",
"Gestionar els recursos humans del departament.",
"El 20 de setembre de 2017.",
"Des del jutjat número 13 de Barcelona.",
"El de consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.",
"Ha format part de l'Executiva de la Sectorial de Justícia."
]
}
|
bios
|
Rosa Hernáez i Esquirol (Barcelona, 6 de juny de 1887 – Barcelona, 17 de desembre de 1964) coneguda popularment com a "Rosita", va ser una ballarina clàssica, cantant de sarsuela i actriu.
Va formar part del cos de ball de Pauleta Pàmies després d'haver estat florista de la Rambla. Va conèixer Josep Santpere i Pei interpretant La Santa Espina, d'Àngel Guimerà, al Teatre Principal. Junts van representar moltes sarsueles, operetes i vodevils. Es van casar i van ser pares de cinc fillsː Pepita, Ramon, Maria (Mary Santpere), Gabriel i Teresa. Van formar una parella artística molt popular al primer terç del segle xx. Va estrenar i popularitzar el famós cuplet «Remena, nena» en una obra del mestre Torrents, músic nascut a Begues que va col·laborar molt estretament amb la Compania de Josep Santpere. L'obra La reina ha relliscat va gaudir d'un gran èxit. Van fer junts, anys després, una versió còmica i musical del «Tenorio» i van girar per tot Catalunya. Després de la Guerra Civil i de la mort del seu marit el mateix any en què va acabar la guerra (1939), va viure retirada del món del espectacle fins que va morir a Barcelona el 17 de desembre de 1964.
|
[
"La Rosa va néixer i morir al mateix municipi?",
"Quan va néixer?",
"I morir?",
"Quin sobrenom utilitzava?",
"Per què era coneguda?",
"A quin conjunt pertanyia?",
"A què s'havia dedicat prèviament?",
"Qui va ser la seva parella artística?",
"Es van unir el matrimoni?",
"Quanta descendència van tenir?",
"Com els van anomenar?",
"Quina cançó van donar a conèixer?",
"Quina de les seves interpretacions va tenir una bona rebuda?",
"Quan va perdre la vida, en Josep Santpere?",
"Va abandonar l'escena artística, la Rosa, llavors?"
] |
{
"answer_end": [
92,
92,
92,
128,
189,
239,
283,
445,
459,
490,
545,
679,
859,
1064,
1106
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
93,
130,
191,
240,
285,
447,
447,
447,
622,
806,
963,
1066
],
"input_text": [
"Sí.",
"El 6 de juny de 1887.",
"El 17 de desembre de 1964.",
"El de Rosita.",
"Per ser una ballarina clàssica, cantant de sarsuela i actriu.",
"Al cos de ball de Pauleta Pàmies.",
"Havia estat florista de la Rambla.",
"Josep Santpere i Pei.",
"Sí.",
"Cinc fills.",
"Pepita, Ramon, Maria, Gabriel i Teresa.",
"El famós cuplet Remena, nena.",
"La reina ha relliscat.",
"El mateix any en què va acabar la guerra, el 1939.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Núria Cadenes i Alabèrnia, originalment Núria Cadenas i Alabèrnia (Barcelona, 18 de febrer de 1970), és una periodista, escriptora i activista independentista catalana.
Nascuda el 18 de febrer de 1970 al Turó de la Peira (Barcelona). És filla de Teresa Alabèrnia i Domènech i de Josep Maria Cadenes. La família materna és oriünda de Meranges i Ger (Cerdanya) i de Palamós (Empordà).
Durant la seua joventut estudià a l'Escola Heura, de caràcter laic i catalanista. Posteriorment participà en el moviment estudiantil català de finals dels 1980 i va ser fundadora de l'organització juvenil independentista Maulets.
El matí del 9 de setembre de 1988, quan tenia 18 anys, fou detinguda a Barcelona als voltants d'una residència d'oficials de l'Exèrcit en companyia de tres persones més per la seua presumpta participació en un atemptat frustrat de Terra Lliure.
L'octubre de 1990 fou jutjada per l'Audiència Nacional, juntament amb Jordi Petit i Ferrer, Jaume Palou i Guijarro i Guillem Godó i Blasco, per la seua suposada participació en l'intent d'atemptat de Terra Lliure contra la residència d'oficials de l'Exèrcit a Barcelona el 9 de setembre de 1988 que va ser frustrat per la policia. Tots negaren davant el tribunal pertànyer a l'organització armada i haver participat en la citada acció. Se l'acusà de pertinença a banda armada, en concret de formar part de l'organització armada catalana d'ideologia independentista Terra Lliure i d'un delicte d'estralls en grau de temptativa agreujat per relació amb banda armada, així com de tinença il·lícita d'armes amb l'agreujant d'haver-ne esborrat el número de sèrie.
Després de la seua apel·lació, el Tribunal Suprem (Sala Penal), en la seua sentència de 30 de gener de 1992, decidí absoldre-la de l'acusació de pertinença a banda armada per falta de proves, però mantingué la resta d'acusacions. Malgrat que fou detinguda sense que portara armes o explosius, el tribunal considerà concloents les declaracions de la resta de processats, en presència d'advocat, que la vinculaven amb la participació en l'intent de col·locació d'artefacte explosiu, amb tinença il·lícita d'armes, a la residència d'oficials de Barcelona el 9 de setembre. Fou condemnada a sis anys de presó major i dos de presó menor.
El 2006, Palou i Godó van exculpar Cadenes d'haver participat en l'atemptat al·legant que no pertanyia a Terra Lliure i que mai no havia participat en cap de les seues accions.
L'octubre del 1992 fou deixada en llibertat després d'haver complert quatre anys de reclusió en diverses presons espanyoles. Després de ser deixada en llibertat tornà a Barcelona, on estudià Història a la Universitat de Barcelona i treballà com a traductora. Posteriorment es traslladà a València, on va treballar a la revista El Temps i a Acció Cultural del País Valencià.
Va ser membre fundadora de l'organització juvenil Maulets i militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN). En les eleccions al Parlament de Catalunya del març del 1992 es presentà segona a la llista de Barcelona per Catalunya Lliure, que no obtingué representació. En les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre de 2010 va tancar la candidatura per Girona de la coalició electoral Solidaritat Catalana per la Independència en representació del PSAN. D'altra banda, en el primer Congrés Nacional de SI, celebrat el 23 de febrer de 2011 a Manresa, fou elegida secretària nacional de Formació i Atenció als Adherits de la formació independentista, i en el segon, celebrat a Vic el 26 de gener de 2013, en va ser elegida presidenta.
|
[
"Quin dels seus cognoms va modificar la Núria?",
"Per quin altre el va substituir?",
"Qui és ella?",
"D'on és?",
"Qui són els seus pares?",
"On es va formar?",
"Quina tendència ideològica tenia el centre?",
"Què va crear, la Núria?",
"Quina edat tenia quan la van arrestar?",
"Per quin motiu ho van fer?",
"Quan es va celebrar el judici?",
"Quins càrrecs li van atribuir?",
"Amb quant de temps d'estar engarjolada la van punir?",
"Què va passar l'octubre de 1992?",
"Quina feina va tenir a València?",
"Què va encapçalar a partir del 2013?"
] |
{
"answer_end": [
65,
65,
167,
232,
298,
431,
463,
611,
681,
856,
912,
1615,
2248,
2550,
2799,
3559
],
"answer_start": [
0,
0,
101,
169,
234,
383,
417,
545,
613,
782,
858,
1294,
2187,
2427,
2686,
3378
],
"input_text": [
"Cadenas.",
"Per Cadenes.",
"Una periodista, escriptora i activista independentista catalana.",
"Del Turó de la Peira, a Barcelona.",
"Teresa Alabèrnia i Domènech i Josep Maria Cadenes.",
"A l'Escola Heura.",
"Laica i catalanista.",
"L'organització juvenil independentista Maulets.",
"18 anys.",
"Per la seua presumpta participació en un atemptat frustrat de Terra Lliure.",
"L'octubre de 1990.",
"La pertinença a banda armada, el delicte d'estralls en grau de temptativa agreujat per relació amb banda armada, així com de tinença il·lícita d'armes amb l'agreujant d'haver-ne esborrat el número de sèrie.",
"Amb sis anys de presó major i dos de presó menor.",
"Que fou deixada en llibertat després d'haver complert quatre anys de reclusió en diverses presons espanyoles.",
"Va treballar a la revista El Temps i a Acció Cultural del País Valencià.",
"De Formació i Atenció als Adherits de la formació independentista."
]
}
|
mitologia
|
Ilíone (en grec antic Ἰλιόνη), va ser, segons la mitologia grega, la filla gran de Príam i d'Hècuba, i estava casada amb Polimèstor, rei del Quersonès, a Tràcia.
Va tenir cura del seu germà Polidor, quan aquest va ser enviat a la cort del seu marit per Príam, per allunyar-lo de la guerra de Troia. Ilíone havia tingut amb el seu marit un fill, Deípil, però l'havia intercanviat amb el seu germà, fent passar Polidor per fill seu. També es va assegurar, en el cas que se'n morís un, que els drets del tron passessin a l'altre. Després de la caiguda de Troia, Agamèmnon, volent aniquilar l'estirp de Príam, va prometre a Polimèstor que li donaria en matrimoni la seva filla Electra si li lliurava Polidor. Aquell va acceptar el tracte, i va matar el seu propi fill, Deípil, creient que matava Polidor. Més endavant, Polidor va anar a consultar l'oracle de Delfos i rebé una resposta que el desconcertà. En efecte, l'oracle li va dir que el seu pare i la seva mare eren morts, i que la seva pàtria només eren cendres. Sorprès, ja que no veia res de semblant al seu entorn, va consultar amb Ilíone, que va revelar-li la veritat. Per consell de Polidor, Ilíone va cegar i va matar Polimèstor.
|
[
"Ilíone és un personatge històric?",
"Qui se suposa que va ser?",
"Amb qui s’havia unit en matrimoni?",
"Quin càrrec tenia, aquest?",
"A qui va cuidar Ilíone?",
"En quin context?",
"Quina excusa va utilitzar tal de fer-ho?",
"Què volia fer Agamèmnon un cop acabat el conflicte bèl·lic amb Troia?",
"Amb qui va fer un tracte?",
"En què consistia?",
"Va deslliurar-se del veritable Polidor?",
"A qui va assassinar, sense saber-ho?",
"Per què es va sobtar Polidor?",
"Què li va assegurar l’oracle?",
"Ilíone li va confessar la veritat?",
"De qui es van desfer, després, aquests dos?"
] |
{
"answer_end": [
64,
99,
131,
150,
197,
258,
429,
604,
703,
703,
799,
799,
900,
1014,
1124,
1187
],
"answer_start": [
0,
66,
103,
121,
162,
199,
299,
527,
606,
606,
737,
705,
815,
913,
1088,
1126
],
"input_text": [
"No.",
"La filla gran de Príam i d'Hècuba.",
"Amb Polimèstor.",
"Era rei del Quersonès.",
"Al seu germà Polidor.",
"Quan aquest va ser enviat a la cort del seu marit per Príam.",
"Fent-lo passar per fill seu.",
"Aniquilar l'estirp de Príam.",
"Amb Polimèstor.",
"En què li donaria en matrimoni la seva filla Electra si li lliurava Polidor.",
"No.",
"Al seu propi fill, Deípil.",
"Per la resposta de l'oracle de Delfos.",
"Que el seu pare i la seva mare eren morts, i que la seva pàtria només eren cendres.",
"Sí.",
"A Polimèstor."
]
}
|
books
|
La jove mare, com esperitada va apretar el seu fill contra son pit febrós li munyí llet en la boca oberta, i en la cara de l'infant se barrejà la sang de sos brassos espinats i la llet de son pit, ella vessava la vida de ses venes, vessava la vida del seu sí, damunt aquell infantó dels ulls de cel, mort entre espines!
-Jaumet, és mort!
El gollut allargava el dit i li tocava el nasset rient i deia:
-Do-ma-la, que és meua. Au! que és meua!
-Qui l'ha dut aquí?…- feu la Roser amb els ulls encesos i sense llàgrimes.
-La maru!
La pobre Roser va passar-se les mans pels ulls, desesperada, i amb el fill fret en sos braços, va posar-se a córrer entre les roques que sortien en mig de l'herba curta, com a ossos de cadàvers mig enterrats.
Arribà a l'abisme, davant de la vall inundada de claror i placidesa, i presa d'un ram de bogeria, va exclamar, mirant la seva mare que es veia petita a l'era, cercant-la neguitosa:
-Mala truja!… mal llamp vos mati! m'heu mort la meva filla!… ara us mataré la vostra!- i es llençà a l'abisme.
I el gollut va dir-se: -Quin salt!- i va allunyar-se ranquejant i fent el ploricó.
-Jo vull les peres!… m'ha enganyat!… jo vull les peres!… jo vull les peres!…
(Andorra)
|
[
"La progenitora era vella?",
"Com actuava?",
"Contra quina part del seu cos va cenyir el nadó?",
"Quins fluids van tacar el rostre de la criatura?",
"Què rajava d’ella?",
"El nadó era viu?",
"Qui més hi havia, allà?",
"Què feia?",
"Què va preguntar la progenitora?",
"Com es deia ella?",
"Per on va fugir?",
"Qui va insultar?",
"Per què?",
"Com va dir que es venjaria?",
"Es va suïcidar?"
] |
{
"answer_end": [
12,
51,
73,
195,
258,
318,
364,
386,
515,
476,
695,
948,
975,
1001,
1026
],
"answer_start": [
0,
14,
29,
109,
197,
260,
338,
338,
442,
464,
527,
834,
951,
978,
1006
],
"input_text": [
"No.",
"Com esperitada.",
"Contra son pit febrós.",
"La sang de sos brassos espinats i la llet de son pit.",
"La vida.",
"No.",
"El gollut.",
"Allargava el dit i tocava el nasset de la criatura.",
"Que qui l'havia dut allà.",
"Roser.",
"Per entre les roques que sortien en mig de l'herba curta.",
"La seva mare.",
"Per haver mort la seva filla.",
"Matant-li la seva.",
"Sí."
]
}
|
vilaweb
|
El conseller Lluís Puig compareix avui davant la justícia belga, que continua estudiant l'euroordre enviada pel jutge Pablo Llarena perquè sigui extradit a Espanya. El jutge belga va decidir de continuar el procediment el 2 de gener després d'haver suspès les compareixences del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín, atès que tenen immunitat com a eurodiputats. El 16 de desembre Puig, Puigdemont i Comín ja van comparèixer a Brussel·les, però la vista es va ajornar tot esperant saber quina era la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre el fet de si gaudien d'immunitat com a eurodiputats o no. El Tribunal Suprem espanyol reclama l'extradició de Puig per malversació. La defensa, tanmateix, ha acumulat material a partir del 2017 per demostrar que no hi ha proves que destinés diners del Departament de Cultura a l'organització de l'1-O, i per fer veure a la justícia belga que a l'estat espanyol no tindria un judici just i que es vulneren drets fonamentals com ara la presumpció d'innocència. La justícia belga ha d'analitzar si el delicte de malversació del codi penal espanyol encaixa amb el de corrupció del codi penal belga. Tanmateix, hi ha una diferència que també pot ser determinant. A Bèlgica, aquest delicte implica un lucre personal –que Puig no ha tingut–, mentre que a Espanya no. A més, si fos jutjat al Suprem per malversació, podria ser l'únic membre del govern condemnat per aquest delicte. El motiu és que els presos polítics els van declarar culpables per malversació en concurs medial, és a dir, amb el propòsit específic de cometre un delicte de sedició. Per acabar-ho d'adobar, la sentència del Suprem del 14 d'octubre amb prou feines esmenta el Departament de Cultura en la malversació relacionada amb l'1-O. Fos quina fos la resolució del tribunal de Brussel·les, hi hauria una primera opció de recurs a un tribunal d'apel·lació format per tres jutges. Hi podria recórrer o bé la fiscalia, que representa la justícia espanyola en aquest procediment, o bé la defensa, segons la decisió. I una vegada resolt, encara hi hauria l'opció d'un recurs de cassació, també a Bèlgica, davant un tribunal format per cinc magistrats. Aquesta tercera euroordre contra els exiliats és l'única que ara per ara es pot continuar tramitant. La justícia escocesa va fixar el judici sobre la consellera Clara Ponsatí per a l'11 de maig, però la proclamació com a eurodiputada pot implicar que també se'n suspengui l'euroordre, com la de Puigdemont i Comín. Per la seva banda, la consellera Meritxell Serret, la secretària general d'ERC; Marta Rovira; i l'ex-diputada de la CUP Anna Gabriel no s'enfronten per ara a cap procés d'extradició a Espanya. En conseqüència, el cas de Puig seria el primer en què l'euroordre arribaria fins al final, a Bèlgica. Llarena va retirar la primera el desembre del 2017 la primera, emesa per la magistrada Carmen Lamela, i l'abril del 2018 la justícia belga va refusar de tramitar la segona per un error de forma.
|
[
"A qui s’ha dirigit Lluís Puig?",
"Quina qüestió està analitzant aquesta institució?",
"Quin fet va ocórrer va passar el segon dia de gener?",
"En quin context?",
"Qui va parlar el dia 16 de desembre?",
"On?",
"Què es va posposar?",
"Quines qüestions volen evidenciar, els advocats dels acusats?",
"I què li volen mostrar a l’òrgan de justícia de Bèlgica?",
"Quines infraccions s’han de comparar, des d’aquesta institució?",
"Qui és Clara Ponsatí?",
"Quan se l’havia de jutjar?",
"En quina situació es troben Serret, Rovira i l’Anna Gabriel?",
"Quina excepcionalitat presenta la situació de Puig?",
"Quin càrrec té Lamela?"
] |
{
"answer_end": [
63,
163,
232,
332,
454,
454,
483,
876,
1033,
1169,
2361,
2380,
2693,
2796,
2898
],
"answer_start": [
0,
46,
165,
233,
379,
425,
461,
708,
880,
1035,
2334,
2309,
2502,
2712,
2871
],
"input_text": [
"A la justícia belga.",
"L'euroordre enviada pel jutge Pablo Llarena perquè sigui extradit a Espanya.",
"Que el jutge belga va decidir de continuar el procediment.",
"Després d'haver suspès les compareixences del president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín.",
"Puig, Puigdemont i Comín.",
"A Brusel·les.",
"La vista.",
"Que no hi ha proves que destinés diners del Departament de Cultura a l'organització de l'1-O.",
"Que a l'estat espanyol no tindria un judici just i que es vulneren drets fonamentals com ara la presumpció d'innocència.",
"El delicte de malversació del codi penal espanyol i el de corrupció del codi penal belga.",
"Una consellera.",
"L'11 de maig.",
"No s'enfronten per ara a cap procés d'extradició a Espanya.",
"Que el seu cas seria el primer en què l'euroordre arribaria fins al final, a Bèlgica.",
"És magistrada."
]
}
|
vilaweb
|
El número cinc de la candidatura d'ERC, Carles Mundó, ha demanat en un acte de campanya a Blanes que l'independentisme faci un ‘vot útil' a Esquerra Republicana. Mundó ha demanat ‘realisme' i ha dit que la possibilitat que Carles Puigdemont torni de Brussel·les per exercir el càrrec ‘és poc més que un desig'. L'ordre de detenció espanyola que pesa sobre Puigdemont impedeix que pugui trepitjar el territori de l'estat sense ser detingut. Mundó creu que la situació d'exili és inevitable per a molts anys perquè les defenses ‘no seran capaces de convèncer el jutge que no hi ha risc de fuga'. ‘No podem mirar cap a un altre costat quan la realitat se'ns presenta de manera tan clara. Hem de jugar les cartes que tenim a la mà per fer un govern fort que combati el 155', ha afegit. Segons Mundó, qui té la màxima legitimitat per a presidir aquest ‘govern fort' a Catalunya és Oriol Junqueras. Per la seva banda, la número dos de la candidatura, Marta Rovira, ha denunciat que els partits constitucionalistes volen aprofitar l'empresonament d'Oriol Junqueras per evitar una ‘victòria clara' dels republicans. ‘Intenten que ERC no guanyi i quedi per sobre de Ciutadans. I per això no tenim Oriol Junqueras aquí. Ells volen fer possible que no guanyem les eleccions. Nosaltres farem possible que un candidat a la presó guanyi les eleccions a Catalunya, amb la força de la gent', ha dit. Rovira ha afegit: ‘Pretenen que visquem en la involució permanent i sistemàtica en la que viu l'Estat espanyol. I nosaltres no volem perdre drets, que les empreses perdin oportunitats, en un país que tot ho vol uniformar i tancar; nosaltres volem un país obert i divers.'
|
[
"Qui és Carles Mundó?",
"Què ha sol·licitat?",
"On?",
"Què és poc probable?",
"Per quina raó?",
"Durant quant de temps serà així?",
"Què podrà plantar cara al 155?",
"Qui hauria de dirigir el govern, segons Mundó?",
"Qui més ha parlat sobre Junqueras?",
"Junqueras està arrestat?",
"Quin partit rivalitza amb la formació política de Junqueras?",
"Els d’ERC els volen vèncer a les urnes?",
"Què ha afirmat Rovira sobre les intencions dels altres?",
"Què refusen ells, en canvi?",
"Quin tipus de nació desitgen?"
] |
{
"answer_end": [
52,
160,
96,
309,
438,
505,
768,
891,
1106,
1057,
1166,
1348,
1494,
1567,
1653
],
"answer_start": [
0,
54,
65,
192,
311,
440,
735,
782,
945,
1024,
1109,
1264,
1403,
1498,
1615
],
"input_text": [
"El número cinc de la candidatura d'ERC.",
"Que l'independentisme faci un vot útil a Esquerra Republicana.",
"A Blanes.",
"Que Carles Puigdemont torni de Brussel·les per exercir el càrrec.",
"Perquè l'ordre de detenció espanyola que pesa sobre ell impedeix que pugui trepitjar el territori de l'estat sense ser detingut.",
"Molts anys.",
"Un govern fort.",
"Oriol Junqueras.",
"Marta Rovira.",
"Sí.",
"Ciutadans.",
"Sí.",
"Que pretenen que visquem en la involució permanent i sistemàtica en la que viu l'Estat espanyol.",
"Perdre drets, que les empreses perdin oportunitats.",
"Una d'oberta i diversa."
]
}
|
vilaweb
|
La diputada d'ERC Rut Ribas ha estat elegida secretària quarta de la mesa del parlament en substitució d'Adriana Delgado gràcies als vots d'ERC i JxCat. La CUP s'havia ofert a entrar a la mesa per a corresponsabilitzar-se dels riscs per les advertències del Tribunal Constitucional i ha votat la seva candidata, Maria Sirvent. Hi ha hagut 62 vots en blanc i tres nuls. ERC no trobava sentit polític a l'entrada dels anticapitalistes a la mesa si no hi havia un acord de governabilitat que impliqués que la CUP donés alhora suport a l'executiu, per exemple, amb el pressupost. Els anticapitalistes, tanmateix, no volien vincular-ho. JxCat ha donat suport a Ribas perquè formava part de l'acord previ de repartiment de llocs de la mesa i, per tant, si ERC hagués cedit el seu lloc a la CUP, no s'hi hagués oposat, segons fonts del grup. JxCat i ERC tenen dos llocs a la mesa cadascun i n'ostenten la majoria. L'oferiment de la CUP arribava en un moment en què els partits independentistes han d'entomar el vet del Tribunal Constitucional al dret a l'autodeterminació, la reprovació de la monarquia i la reivindicació de la sobirania del poble català. D'entrada, han optat per evitar una desobediència oberta al TC en l'aprovació de la resolució de resposta a la sentència contra el procés. El moviment dels anticapitalistes també s'ha produït en un context en què els tres partits mantenen converses per a intentar mantenir la unitat de vot al congrés espanyol en la votació d'investidura de Pedro Sánchez.
|
[
"Qui és Rut Ribas?",
"Quin càrrec se li ha atorgat?",
"Qui la va precedir en el mateix?",
"A què s’havia prestat la CUP?",
"A qui ha escollit?",
"Què no entenia l’ERC?",
"Com ha actuat JxCat?",
"Per quin motiu?",
"Tenen una posició hegemònica, JxCat i ERC?",
"En quin context va fer la proposta, la CUP?",
"Què han defugit, les formacions independentistes?",
"De quantes formacions parla el text?",
"Per què debaten entre elles?"
] |
{
"answer_end": [
27,
87,
120,
192,
325,
542,
661,
810,
905,
1147,
1286,
1378,
1503
],
"answer_start": [
0,
28,
88,
153,
284,
369,
632,
662,
835,
907,
1149,
1362,
1379
],
"input_text": [
"La diputada d'ERC.",
"El de secretària quarta de la mesa del parlament.",
"Adriana Delgado.",
"A entrar a la mesa.",
"A la seva candidata, Maria Sirvent.",
"L'entrada dels anticapitalistes a la mesa si no hi havia un acord de governabilitat que impliqués que la CUP donés alhora suport a l'executiu.",
"Ha donat suport a Ribas.",
"Perquè formava part de l'acord previ de repartiment de llocs de la mesa i, per tant, si ERC hagués cedit el seu lloc a la CUP, no s'hi hagués oposat.",
"Sí.",
"En un moment en què els partits independentistes han d'entomar el vet del Tribunal Constitucional al dret a l'autodeterminació, la reprovació de la monarquia i la reivindicació de la sobirania del poble català.",
"D'una desobediència oberta al TC en l'aprovació de la resolució de resposta a la sentència contra el procés.",
"De tres.",
"Per a intentar mantenir la unitat de vot al congrés espanyol en la votació d'investidura de Pedro Sánchez."
]
}
|
vilaweb
|
El president de la república italiana, Sergio Mattarella, ha proposat avui que l'ex-alt càrrec de l'FMI Carlo Cottarelli formi un govern provisional que condueixi Itàlia cap a unes noves eleccions a principis del 2019. Cottarelli ha promès un govern neutral i s'ha compromès a què ni ell ni cap dels ministres que nomeni siguin candidats. A més, ha argumentat que es presentarà al parlament amb un programa que inclogui el pressupost. Amb aquest moviment, Mattarella intenta apaivagar la crisi constitucional sense precedents que va obrir-se ahir quan va vetar el candidat a ministre d'Economia proposat pel nou govern, perquè el considera massa contrari a l'euro. La decisió ha fet que Giuseppe Conte, l'independent proposat pel Moviment 5 Estels i per la Lliga Nord, renunciés a formar el govern que li havia estat encarregat. La reacció dels dos partits que havien pactat per fer govern no s'ha fet esperar. El líder del Moviment 5 Estels, Luigi Di Maio, ha demanat al parlament que destitueixi Mattarella i el cap de la Lliga Nord, Matteo Salvini, ja ha advertit de protestes massives si no es convoquen unes eleccions anticipades, que sens dubte esdevindran un autèntic –i molt perillós– referèndum sobre Europa i l'euro. El president de la república ha vetat la proposta de nomenar ministre d'Economia Paolo Savona, que havia estat ministre d'Indústria i sempre ha considerat que l'entrada d'Itàlia a l'euro havia estat un error. La decisió de Mattarella deixa en un lloc incòmode la presidència de la república, que en teoria hauria de ser neutral. La reacció dels partits que volien formar govern ha estat d'acusar el president de posar-se a les ordres de Brussel·les i impedir així que s'apliqui el vot dels italians en les darreres eleccions. El nou govern havia anunciat un seguit de mesures que trencaven les normes de la Unió Europea, entre les quals la negativa a pagar el deute i la voluntat de posar fi a les sancions contra Rússia.
|
[
"Qui dirigeix Itàlia?",
"Quina possibilitat ha exposat avui?",
"I què ha ofert Cottarelli?",
"On es presentarà?",
"Què pretén, Maratella?",
"Quan es va generar un moment crític?",
"Per quina raó ho va fer?",
"Qui és Giuseppe Conte?",
"De què s’ha fet enrere?",
"Qui ha sol·licitat la marxa de Matarella i Salvini?",
"Què ha reclamat, a més a més?",
"Qui no podrà liderar el departament d’Economia?",
"Quin altre departament va encapçalar en un altre moment?",
"Com hauria d’haver actuat la presidència?",
"Què havia comunicat el nou òrgan de govern?"
] |
{
"answer_end": [
56,
217,
257,
390,
546,
618,
663,
767,
827,
1050,
1225,
1320,
1358,
1554,
1846
],
"answer_start": [
0,
58,
219,
364,
456,
530,
620,
687,
769,
943,
1052,
1227,
1314,
1487,
1753
],
"input_text": [
"Sergio Mattarella.",
"Que l'ex-alt càrrec de l'FMI Carlo Cottarelli formi un govern provisional que condueixi Itàlia cap a unes noves eleccions a principis del 2019.",
"Un govern neutral.",
"Al parlament.",
"Apaivagar la crisi constitucional sense precedents que va obrir-se ahir.",
"Ahir, quan va vetar el candidat a ministre d'Economia proposat pel nou govern.",
"Perquè el considerava massa contrari a l'euro.",
"L'independent proposat pel Moviment 5 Estels i per la Lliga Nord.",
"De formar el govern que li havia estat encarregat.",
"Luigi Di Maio.",
"La convocatòria d'unes eleccions anticipades.",
"Paolo Savona.",
"El d'Indústria.",
"Amb neutralitat.",
"Un seguit de mesures que trencaven les normes de la Unió Europea."
]
}
|
mitologia
|
Faetusa (en grec antic Φαέθουσα "radiant") va ser, segons la mitologia grega, una de les helíades, una filla d'Hèlios, el Sol, i de la nimfa Neera.
Segons explica l'Odissea, Odisseu va arribar a l'illa de Trinàcia (identificada amb Sicília), on ella i la seva germana Lampècia guardaven els ramats consagrats al seu pare, el Sol. Els homes d'Odisseu, contravenint les seves ordres, va matar algunes de les vaques del ramat i se les van menjar. Lampècia va anar a avisar el seu pare, que va demanar a Zeus que castigués els imprudents que havien mort el seu ramat. Zeus va enviar un llamp juntament amb trons, i una tempesta que va fer naufragar la nau amb la que marxaven de l'illa. Només se salvà Odisseu agafat al pal major flotant damunt del mar.
Per altra banda, Ovidi, a Les metamorfosis, explica que Faetusa era la germana més gran de Faetont. Quan aquest va morir, ella i les seves germanes, les helíades, van plorar el mort. De les seves llàgrimes en va néixer l'ambre, i elles van ser convertides en salzes.
|
[
"Qui era Faetusa?",
"Què vol dir helíade?",
"A quina obra literària se’n parla, d’ella?",
"Qui n’és el protagonista?",
"On eren Faetusa i la seva germana?",
"A quin espai geogràfic real correspon Trinàcia?",
"Què hi feien, allà?",
"Qui va assassinar els animals?",
"Zeus va intervenir, llavors?",
"Què va fer?",
"Qui va sobreviure?",
"Com?",
"A quina altra obra se’n parla, de Faetusa?",
"Qui la va escriure?",
"Què va emergir del plor de Faetusa i les seves germanes, segons Les metamorfosis?"
] |
{
"answer_end": [
97,
117,
249,
181,
267,
240,
320,
422,
607,
681,
705,
748,
813,
792,
976
],
"answer_start": [
0,
78,
148,
148,
193,
205,
242,
330,
564,
564,
683,
689,
750,
767,
872
],
"input_text": [
"Una de les helíades.",
"Filla d'Hèlios.",
"A l'Odissea.",
"Odisseu.",
"A l'illa de Trinàcia.",
"A Sicília.",
"Guardaven els ramats consagrats al seu pare.",
"Els homes d'Odisseu.",
"Sí.",
"Va enviar un llamp juntament amb trons, i una tempesta que va fer naufragar la nau amb què Odisseu i els seus homes marxaven de l'illa.",
"Odisseu.",
"Agafant-se al pal major flotant damunt del mar.",
"A Les metamorfosis.",
"Ovidi.",
"L'ambre."
]
}
|
books
|
Mai més no he cregut en fesomies.
L'avi Guixer era un jai baldat de les cames, un antic pescador, cantaire, malparlat a voltes per deix de l'ofici, devot a estones, bon home sempre i candorós com una criatura. Anava més polit que un lliri de platja, i donava goig de veure'l, a l'estiu, en el pati de sa casa sota l'emparrat, amb sos cabells blancs com una bromera de sabó, sa carassa fresca i vermellosa, sa camisa de fil groller, resplendent de netedat i flairosa de la bugada, els braços arregussats i les mans llestes, entreteixint joncs o conjuminant cordes. No n'hi havia un altre de més entès en ormeigs de pescar. Feia nanses, garbitanes, palangres, cels… I ell amb aquestes arts, i la seva dona, xacutant en el coixí tot el dia de sol a sol, sense destorbar-se més que lo precís per a enllestir les altres feines de la casa, es campaven la vida sobradament.
Jo, que era aficionat a la pesca, amb excuses de fer-me arreglar un volantí o adobar la faç d'una nansa, visitava sovint el bon home, i vaig acabar per ser-hi amic de debò.
Lo que és a l'estiu no deixava cap dia d'anar a passar l'estona a casa seva. S'hi estava bé. M'asseia en el fresc pedrís del pati, a l'ombra dels pàmpols, i ja, fumant un cigarret, m'endormiscava amb les cançons del jai, ja parlava amb ell de les coses de la mar tot guaitant-me-la per la portalada, sempre oberta. La mar! Jo n'estava enamorat. Ell no; i amb tot i això se l'estimava com un marit se pot estimar una dona de males entranyes, que li ha ocasionat molts de disgustos, però que al cap i a la fi no deixa d'haver-se-li arrelat a l'ànima. No en deia mai bé. -Sa mar! Mal foc que l'assecu.! Ès maleïda, sa mar.- I li sobraven motius per a odiar-la, perquè li havia robat un fill, un fill únic, que a la flor de la seva jovenesa s'era negat amb sos companys de barcada. De vegades l'amenaçava amb el puny clos. Lladre!- li deia. Però, si no l'hagués poguda veure, l'hauria enyorada. No calia dubtar-ho, perquè, així que tenia lleure d'alçar el cap, ja estava menjant-se-la amb els ulls, i totes les seves distraccions consistien a resoldre de quina barca era una vela que tot just s'obirés, i a desxifrar en les lleus boirines els pronòstics dels canvis de temps.
|
[
"En què no confia, el protagonista?",
"A quin personatge presenta?",
"Quin ofici tenia, aquest senyor gran?",
"Quin costum n’havia tret?",
"Era un home de bona fe?",
"Era descuidat?",
"On se’l podia trobar a l’estiu?",
"Com tenia la cabellera?",
"Era pàl·lid?",
"En quina matèria era expert?",
"Estava casat?",
"El protagonista era proper a aquest senyor?",
"Anava a veure’l cada dia?",
"Què admirava al protagonista?",
"A qui havia perdut a alta mar, en Guixer?",
"Això no obstant, li agradava contemplar el mar?"
] |
{
"answer_end": [
31,
50,
96,
146,
208,
248,
324,
348,
404,
620,
703,
1038,
1115,
1383,
1741,
2033
],
"answer_start": [
0,
34,
34,
108,
165,
210,
252,
330,
374,
564,
691,
867,
1040,
1355,
1705,
1959
],
"input_text": [
"En fesomies.",
"A l'avi Guixer.",
"Era un antic pescador.",
"El de ser malparlat.",
"Sí.",
"No.",
"En el pati de sa casa sota l'emparrat.",
"Blanca.",
"No.",
"En ormeigs de pescar.",
"Sí.",
"Sí.",
"Sí.",
"La mar.",
"A un fill.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Núria Viñas Panadès (?, – Barcelona, 10 d'abril de 1998) fou una pilot d'automobilisme catalana. Formà part de l'Escuderia Barcelona al volant d'un Fiat Abarth i debutà en competició al ral·li Fémina el 1962, cursa que guanyà diverses vegades. Destacà en pujades de muntanya, guanyant entre d'altres les del Montseny, Puig Major, Montserrat, Rabassada, Sant Feliu de Codines, el Farell i Pont de Vilomara en la seva categoria. Guanyà també proves com ara la Volta al Vallès, la cursa del circuit del Llobregat, les 6 Hores de Barcelona i el Trofeu Saló de l'Automòbil.
Núria Viñas competí en nombroses curses com a única representant femenina, en alguna de les quals es proclamà campiona absoluta com en el cas del Trofeu de Montjuïc. Guanyà el Campionat de Catalunya femení de ral·lis (1969, 1971, 1973 i 1975) i fou campiona de Catalunya d'automobilisme femení en diverses ocasions. També guanyà el Campionat d'Espanya femení de ral·lis de 1972 i 1973 al volant d'un BMW 2002Ti, en què aconseguí la victòria en ral·lis com el de Madrid, Bilbao i Xerès. Durant la seva carrera tingué de copilots Immaculada Viñas, Maria Àngels Pujol i Anna Maria Garreta. A finals de la dècada de 1970 acabà la seva carrera pilotant un Ford Escort.
El seu germà, conegut com a Jordi "Chi" (ca.1938-2018), fou un conegut copilot de ral·lis que arribà a presidir la Federació Catalana d'Automobilisme.
|
[
"Se sap on va néixer la Núria Viñas?",
"I morir?",
"On?",
"Quan?",
"Qui va ser?",
"Què conduïa?",
"Quina carrera va guanyar més d’un cop?",
"En quin àmbit va sobresortir?",
"Algunes vegades era l'única dona que participava en les competicions?",
"Què va passar els anys 1972 i 1973?",
"Amb quin vehicle?",
"Quines professionals l’acompanyaven en les competicions?",
"Quan va conduir un Ford Escort?",
"Com es deia el seu germà?",
"De quina entitat en va estar al capdavant?"
] |
{
"answer_end": [
56,
56,
56,
56,
95,
159,
242,
274,
642,
953,
979,
1154,
1231,
1272,
1382
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
57,
97,
162,
244,
569,
885,
885,
1055,
1156,
1233,
1327
],
"input_text": [
"No.",
"Sí.",
"A Barcelona.",
"El 10 d'abril de 1998.",
"Una pilot d'automobilisme catalana.",
"Un Fiat Abarth.",
"El ral·li Fémina.",
"En pujades de muntanya.",
"Sí.",
"Que guanyà el Campionat d'Espanya femení de ral·lis.",
"Amb un BMW 2002Ti.",
"Immaculada Viñas, Maria Àngels Pujol i Anna Maria Garreta.",
"A finals de la dècada de 1970.",
"Jordi Chi.",
"De la Federació Catalana d'Automobilisme."
]
}
|
books
|
Estava tan aqueferat el frenètic domicel en fer obres d'altruisme, que ni d'una hora de bon lleure disposava per a arribar-se al verger de flors a on vivia l'adorada.
Tot el matí se li escorria ràpid com el pas d'un meteor, consagrat a la visita de malalts i presos, i a les tardes prou feines tenia en aconsolar als desamparats, en donar beure a qui patia de set, en donar vianda a qui es moria de fam. Més hores hagués tingudes el dia, més hores hagués comptades la nit, que ell no hauria pas donat l'abast per a remeiar tantes misèries. Així és que no tenia un moment seu, perquè tots eren dels altres.
I quan per rara casualitat passava, entre dos actes de misericòrdia, per davant del verger florit, el cor se n'hi anava com si es volgués envolar. Al veure per entre les reixes enramades els tous de flors del jardí o al sentir la gentil cantúria dels sortidors, un gran desig li venia de penetrar allí dins. Però… es mirava el rellotge de sol que hi havia dissenyat a la paret, i exclamava anguniós:
-No m'és possible! A tal hora haig d'ésser a tal punt, a amparar un orfe de pare i mare. Un dia de més vagar gaudiré aquesta delícia. I aleshores s'acontentava amb escriure a la bona amiga un parell de mots en un paper, que tirava pel reixat: Espera-m, com em tens promés. La Pietat encara m'encadena.
I la dama l'esperava, com n'hi havia fet jurament. Així ell podia amb seguretat allargar el sacrifici de la ventura pròpia. I refiat en la immutable constància de l'amiga, diferia l'instant preciós de visitar-la.
|
[
"Com ocupava el temps l’home?",
"No tenia temps lliure?",
"A quina tasca dedicava les primeres hores del dia?",
"I després del migdia, què feia?",
"Per tant, tenia temps per ell mateix?",
"Què li causava emoció?",
"Què anhelava quan el veia?",
"Quin objecte el feia canviar d’opinió?",
"Com se sentia llavors?",
"Tenia el dia planificat ja?",
"Quina bona acció li tocava?",
"Què es prometia a si mateix?",
"I què feia, a continuació?",
"Algú l’esperava a l’altra banda de la reixa?",
"Qui?"
] |
{
"answer_end": [
65,
108,
265,
402,
574,
751,
912,
1023,
1004,
1059,
1093,
1138,
1247,
1328,
1328
],
"answer_start": [
0,
71,
167,
269,
540,
606,
753,
914,
986,
1025,
1061,
1095,
1140,
1249,
1249
],
"input_text": [
"Amb obres d'altruisme.",
"No.",
"A la visita de malalts i presos.",
"Aconsolar als desamparats, donar beure a qui patia de set i donar vianda a qui es moria de fam.",
"No.",
"El verger florit.",
"Penetrar allí dins.",
"El rellotge de sol.",
"Anguniós.",
"Sí.",
"Amparar un orfe de pare i mare.",
"Que un dia de més vagar gaudiria aquella delícia.",
"Escrivia a la bona amiga un parell de mots en un paper, que tirava pel reixat.",
"Sí.",
"La dama."
]
}
|
mitologia
|
Nicea (en grec antic Νικαία, Nikaia), va ser, segons la mitologia grega, una nàiade filla del riu Sangari i de la deessa Cíbele.
Li agradava la caça i això no li deixava temps per l'amor, al que era rebel. Quan un pastor de Frígia, Himne, la va festejar, només va rebre menyspreu per part d'ella. Com que el pastor no es resignava, Nicea el va matar amb una fletxa. Eros, indignat com els altres déus per aquest acte de violència, va inspirar una intensa passió a Dionís cap a Nicea, a la que l'havia vist nua mentre es banyava. Nicea tampoc va cedir als requeriments del déu i el va amenaçar que patiria la mateixa sort que Himne. Dionís va transformar l'aigua de la font on ella bevia en vi, i la va emborratxar, i no li va costar gens posseir-la. D'aquesta unió en va néixer una filla, Tèlete. Nicea es va voler suïcidar, però va acabar reconciliant-se amb Dionís, amb qui va tenir més fills, entre els quals un noi anomenat Sàtir. En tornar de l'Índia, Dionís va fundar en honor seu la ciutat de Nicea.
|
[
"Qui era Nicea?",
"Amb què era feliç?",
"I què defugia?",
"Qui va flirtejar amb ella?",
"Va ser correspost?",
"Què va fer Nicea, en canvi?",
"Qui va censurar aquesta actuació?",
"Què va fer per castigar-la?",
"Quan l'havia observada Dionís?",
"Nicea va correspondre Dionís?",
"De què el va advertir?",
"La va forçar ell llavors?",
"Com?",
"Finalment van acabar tenint bona relació?",
"Què li va dedicar el déu?"
] |
{
"answer_end": [
127,
148,
204,
253,
295,
364,
429,
482,
527,
575,
630,
748,
748,
866,
1005
],
"answer_start": [
0,
129,
151,
206,
255,
297,
366,
431,
464,
529,
578,
696,
632,
830,
935
],
"input_text": [
"Segons la mitologia grega, una nàiade filla del riu Sangari i de la deessa Cíbele.",
"Amb la caça.",
"L'amor.",
"Un pastor de Frígia.",
"No.",
"El va matar amb una fletxa.",
"Eros.",
"Va inspirar una intensa passió a Dionís cap a Nicea.",
"Mentre es banyava.",
"No.",
"Que patiria la mateixa sort que Himne.",
"Sí.",
"Va transformar l'aigua de la font on ella bevia en vi, i la va emborratxar.",
"Sí.",
"La ciutat de Nicea."
]
}
|
mitologia
|
Eate és un personatge de la mitologia basca. Crea tempestes i desastres naturals.
A la zona de Goierri es creu que és la causa de tempestes, riuades i forts vents. Quan s'acosta una calamarsa o un terrible incendi, se sent la seva veu.
Altres noms: Egata (Zegama), Ereheta (Azpeitia), Erots (Arakil), Erreate.
Les barbes d'Ereeta (Ereetaren bizarrak) són les flames d'un bosc o casa incendiat.
Edelate o Edelas va ser un déu dels Pirineus de Comenge, a l'època romana. El seu nom apareix en algunes inscripcions, i pot tenir alguna cosa a veure amb Eate.
Es va trobar un altar amb una inscripció adreçada al déu Edelat de Luscan.
|
[
"A quina tradició cultural va pertànyer Eate?",
"Quin poder té?",
"A quina zona geogràfica és popular?",
"Quan es manifesta, l’Eate?",
"Quins altres noms rep?",
"Com es diu a Zegama?",
"I a Azpeitia?",
"I a Arakil?",
"Com es pot traduir al català Ereetaren bizarrak?",
"Què són?",
"Com es pot anomenar alternativament Edelate?",
"Qui era?",
"Està relacionat amb Eate?",
"On es va trobar una referència a Edelate?"
] |
{
"answer_end": [
43,
80,
162,
234,
308,
263,
283,
299,
350,
392,
449,
467,
553,
628
],
"answer_start": [
0,
45,
82,
164,
236,
249,
265,
285,
310,
310,
394,
394,
515,
555
],
"input_text": [
"A la mitologia basca.",
"Crea tempestes i desastres naturals.",
"A la zona de Goierri.",
"Quan s'acosta una calamarsa o un terrible incendi.",
"Egata, Ereheta, Erots i Erreate.",
"Egata.",
"Ereheta.",
"Erots.",
"Com a Les barbes d'Ereeta.",
"Les flames d'un bosc o casa incendiat.",
"Com a Edelas.",
"Un déu dels Pirineus de Comenge, a l'època romana.",
"Sí.",
"A un altar."
]
}
|
mitologia
|
Sacerdot (Sarlat la Caneda, Aquitània, ca. 670 - Llemotges, ca. 720), també anomenat Sacerdot de Calviac, Sardot o Sardou, fou un monjo, abat i després bisbe de Llemotges. És venerat com a sant per l'Església catòlica.
Havia nascut a Sarlat, fill de Sant Modà. Es feu monjo a l'Orde de Sant Benet i va fundar l'abadia de Calviac, on fou abat. Més tard fou elegit bisbe de Llemotges. Fou sebollit a la Catedral de Sarlat, que li va ésser dedicada.
Arran de l'existència de la relíquia d'un cap a la catedral de Sigüenza (Guadalajara), es va creure que corresponia a aquest sant, ja que una inscripció l'identificava com a Sanctus sacerdos Seguntinum (literalment "sant sacerdot de Sigüenza"). La inscripció només deia que el cap era d'un sacerdot de Sigüenza, considerat sant, però amb el temps es va interpretar com un nom propi i, prenent el nom del bisbe de Llemotges, se li donà el nom i el culte de Sant Sacerdot de Sigüenza. La festivitat litúrgica, significativament, es va marcar el dia 5 de maig, dia que el Martirologi romà destina al bisbe de Llemotges, confirmant el cas com una duplicació de personalitat hagiogràfica. Més tard es descobrí que el cap corresponia al sant Martí d'Hinojosa, cistercenc del segle xiii, sacerdot de la diòcesi. La confusió, sumada a les falsedats difoses pels falsos cronicons dels segles xvi i xvii, va fer que el culte a aquest suposat sant diferenciat es perllongués en la pietat popular, ja que el calendari oficial no l'acceptava.
Un nou error en la interpretació del topònim va fer que en alguns santorals i calendaris aparegués un nou "sant" inexistent: Sacerdot de Sagunt, pensant que Seguntium corresponia a Sagunt, antic Morvedre, ciutat que mai no va tenir bisbat.
|
[
"On va néixer Sacerdot?",
"Quan?",
"I on va morir?",
"Quan?",
"Quins altres noms va rebre?",
"A què es va dedicar?",
"Quina categoria se li ha atorgat?",
"Qui era el seu pare?",
"Quin edifici es va fer en honor seu?",
"Quin objecte es va relacionar amb ell?",
"Per quina raó?",
"Se li va dedicar un dia, a més a més?",
"Quin?",
"A posteriori es va desmentir que el cap fos seu?",
"Quin altre personatge va ser creat a partir d’una confusió?"
] |
{
"answer_end": [
68,
68,
68,
67,
121,
170,
217,
259,
445,
576,
648,
1003,
1003,
1199,
1620
],
"answer_start": [
0,
0,
0,
0,
70,
123,
172,
242,
383,
447,
534,
930,
930,
1131,
1477
],
"input_text": [
"A Sarlat la Caneda.",
"El 670.",
"A Llemotges.",
"El 720.",
"Sacerdot de Calviac, Sardot o Sardou.",
"Fou monjo, abat i després bisbe de Llemotges.",
"La de sant.",
"Sant Modà.",
"La Catedral de Sarlat.",
"La relíquia d'un cap de la catedral de Sigüenza.",
"Perquè una inscripció l'identificava com a Sanctus sacerdos Seguntinum.",
"Sí.",
"El 5 de maig.",
"Sí.",
"El Sacerdot de Sagunt."
]
}
|
mitologia
|
Teodor (en llatí Theodorus, en grec antic Θεόδωρος) era una família d'artistes originària de Samos. Els autors antics els hi atribueixen diverses invencions en arquitectura, escultura i obres en metall, però ningú no aclareix gaire els noms correctes, cosa que dona lloc a moltes dificultats d'interpretació.
Plini el Vell atribueix a Rec i a Teodor l'invent de modular l'argila. Heròdot diu que Teodor va fer el crater de plata que Cressos de Lídia va enviar a Delfos; aquest crater se sap que era a Delfos efectivament el 548 aC. També va fer un anell per Polícrates de Samos que va morir el 522 aC. La tradició diu que aquest Teodor era fill de Telecles. Pausanias diu que junt amb Rec i Fileu va inventar l'art de fondre el bronze i el coure per fer estàtues (διέχεαν δὲ χαλκὸν πρῶτοι καὶ ἀγάλματα ἐχωνεύσαντο). Heròdot atribueix el temple d'Hera a Samos a l'arquitecte Rec fill de Filees, i Vitrubi diu que Teodor era l'autor d'una obra al mateix temple el que fa suposar que el va continuar i que ambdós eren de la mateixa família. Plini diu que els arquitectes del Laberint de Lemnos van ser Esmilis, Rec i Teodor. També s'atribuí a Teodor la Scias a Esparta i va participar en l'erecció del temple d'Àrtemis a Efes i se l'anomena Teodor de Samos fill de Rec. Segons aquesta tradició Telecles era el seu germà i ambdós van viure a Egipte i van poder fer la meitat d'una estàtua cadascun i després fer-les coincidir exactament mercès a allò que havien après a Egipte.
Segons William Smith hi va haver dos personatges amb el nom de Teodor:
|
[
"Com es diu Teodor en llengua llatina?",
"Què era?",
"Què es creu que van fer?",
"Se sap com es deien els integrants de la família?",
"Quina conseqüència té aquesta manca de dades?",
"Què va vincular a Teodor, Plini?",
"I Heròdot?",
"Quan va ser a Delfos aquest objecte?",
"Qui era el pare de Teodor?",
"Quina destresa van descobrir Rec i Fileu amb Teodor?",
"Qui va crear el temple d’Hera?",
"On se situa?",
"Què més van idear Esmilis, Rec i Teodor, segons Plini?",
"A quina deessa se li va dedicar un espai de culte a Efes?",
"Quin vincle tenia Teodor amb Telecles segons una altra llegenda?"
] |
{
"answer_end": [
52,
99,
202,
308,
308,
379,
469,
532,
657,
763,
893,
859,
1121,
1223,
1317
],
"answer_start": [
0,
0,
101,
209,
253,
310,
381,
471,
603,
686,
817,
835,
1039,
1186,
1268
],
"input_text": [
"Theodorus.",
"Una família d'artistes originària de Samos.",
"Se'ls atribueixen diverses invencions en arquitectura, escultura i obres en metall.",
"No.",
"Moltes dificultats d'interpretació.",
"L'invent de modular l'argila.",
"El crater de plata que Cressos de Lídia va enviar a Delfos.",
"L'any 548 aC.",
"Telecles.",
"La de fondre el bronze i el coure per fer estàtues.",
"Rec.",
"A Samos.",
"El Laberint de Lemnos.",
"A Àrtemis.",
"Eren germans."
]
}
|
vilaweb
|
Aspencat, el grup musical de la Marina Alta, acompanyat de la banda de reggae Auxili, actuaran avui en el festival Concert de Vivers, a València. El regidor de Cultura de l'Ajuntament de València, Pere Fuset, està satisfet de portar músics valencians a la Gran Fira. Ho explica així: ‘No hi havia cap motiu per a vetar la música en valencià a la Fira. Afortunadament, el govern de la Nau ha trencat amb eixe menyspreu cap a la nostra cultura que el Partit Popular havia sistematitzat durant dècades a la nostra ciutat. La música en valencià forma part de la nostra cultura i de la nostra societat i així ho entén també la ciutadania, que ha respost amb molt d'interès a la programació diversa que hem dissenyat enguany.' Juntament amb Aspencat i Auxili, els Concerts de Vivers inclouen més actuacions, com ara les d'Òscar Briz, l'humorista Xavi Castillo i Senior i el Cor Brutal, que va actuar-hi el dissabte dia 9. Al concert d'avui, també hi actuarà el grup Green Valley. Segons les dades facilitades per l'ajuntament, per al concert d'avui s'han venut vora 3.000 entrades, que, juntament amb les del concert d'El Barrio, són les xifres més altes del Festival de Vivers. ‘Els nostres professionals de la música en valencià tenen molta qualitat i molt de públic. El que no tenien, fins ara, era igualtat d'oportunitats. Eixa època de foscor cultural ja s'ha acabat i ara toca gaudir amb la seua música, en la nostra llengua i a la nostra ciutat', ha dit Fuset. Així mateix, ha recordat que la Gran Fira de València ha passat dels dotze concerts de l'any passat als dinou enguany.
|
[
"Què és Aspencat?",
"On seran avui?",
"Tocaran sols?",
"Qui és Pere Fuset?",
"Està content per la presència d’Aspencat a l’esdeveniment?",
"Per què?",
"Com és que no se solien convidar artistes nacionals, segons Fuset?",
"La població del País Valencià com veu la música en la seva llengua?",
"Com ho sap en Fuset?",
"Quina altra banda actuarà al costat d’Aspencat?",
"I quines altres activitats hi ha programades?",
"Quan va ser-hi, al festival, el Cor Brutal?",
"Quants tiquets s’han venut?",
"Què els mancava als músics valencians?",
"Què ha remarcat Fuset per acabar?"
] |
{
"answer_end": [
43,
144,
84,
207,
265,
350,
517,
632,
718,
752,
878,
914,
1074,
1319,
1579
],
"answer_start": [
0,
86,
10,
146,
209,
285,
352,
519,
619,
721,
754,
865,
974,
1174,
1475
],
"input_text": [
"Un grup musical de la Marina Alta.",
"Al festival Concert de Vivers, a València.",
"No.",
"El regidor de Cultura de l'Ajuntament de València.",
"Sí.",
"Perquè no hi havia cap motiu per a vetar la música en valencià a la Fira.",
"Pel menyspreu cap a la seva cultura que el Partit Popular havia sistematitzat durant dècades a la seva ciutat.",
"Com una part de la seva cultura i de la seva societat.",
"Perquè la ciutadania ha respost amb molt d'interès a la programació diversa que han dissenyat enguany.",
"Auxili.",
"Més actuacions, com ara les d'Òscar Briz, l'humorista Xavi Castillo i Senior i el Cor Brutal.",
"El dissabte dia 9.",
"Vora 3.000.",
"Igualtat d'oportunitats.",
"Que la Gran Fira de València ha passat dels dotze concerts de l'any passat als dinou enguany."
]
}
|
bios
|
Antònia Bardolet i Boix (Vic, Osona, 11 de desembre de 1877 - Borredà, Berguedà, 17 de desembre de 1956) fou una escriptora i feminista catalana.
De formació autodidacta, va ser una gran defensora de la llengua esperanto. Motivada per una forta consciència social, va lluitar pels drets fonamentals de les dones i per la cultura del país, fet que la va portar a abanderar més d'una manifestació defensant una sèrie de principis patriòtics. La seva llar va ser durant anys punt de tertúlies i trobades intel·lectuals. Els seus primers escrits en vers aparegueren en publicacions periòdiques com Gaceta Montañes de Vic i a Feminal de Barcelona. Dedicà la major part de la seva obra a escriure en prosa. A la Biblioteca d'autors vigatans, hi publicà el recull de narracions sobre psicologia femenina –Siluetes femenines (1918)–, algunes de les quals aparegueren més tard a Lectura Popular. L'any 1918 publicà algunes traduccions de l'anglès en revistes, la més notòria de les quals és la novel·la de l'americana Margaret Ellen Henry Ruffin "El defensor del silenci", publicada a la Revista de Vich. Al llarg de la seva carrera literària, Bardolet obtingué alguns premis a diversos certàmens. La seva afició a l'astronomia la va portar a col·laborar en els estudis que l'il·lustre astrònom Josep Pratdesaba desenvolupava al seu observatori particular de Vic.
|
[
"Qui va ser Antònia Bardolet i Boix?",
"Quina és la seva data de defunció?",
"Per quin idioma advocava?",
"Què defensava?",
"Per tant, què va coordinar?",
"En què va esdevenir casa seva?",
"En quines publicacions es van exposar les seves primeres obres?",
"Però, com estava escrita gran part dels seus escrits?",
"De què es tracta Siluetes femenines?",
"Què va ocórrer en el 1918?",
"Quina va destacar?",
"Es va mostrar a Lectura Popular?",
"Va ser Antònia guardonada pel seu treball?",
"A més, quin era un dels seus passatemps?",
"Gràcies a això, amb qui va poder treballar?"
] |
{
"answer_end": [
144,
104,
220,
337,
438,
515,
641,
699,
824,
949,
1062,
1095,
1187,
1218,
1302
],
"answer_start": [
0,
0,
171,
265,
314,
440,
517,
643,
736,
736,
926,
1037,
1096,
1189,
1189
],
"input_text": [
"Una escriptora i feminista catalana.",
"El 17 de desembre de 1956.",
"Per l'esperanto.",
"Els drets fonamentals de les dones i la cultura del país.",
"Més d'una manifestació defensant una sèrie de principis patriòtics.",
"En punt de tertúlies i trobades intel·lectuals.",
"En Gaceta Montañes de Vic i a Feminal de Barcelona.",
"En prosa.",
"Del recull de narracions sobre psicologia femenina.",
"Publicà Siluetes femenines i algunes traduccions de l'anglès en revistes.",
"La novel·la de l'americana Margaret Ellen Henry Ruffin El defensor del silenci.",
"No.",
"Sí.",
"L'astronomia.",
"Amb l'il·lustre astrònom Josep Pratdesaba."
]
}
|
mitologia
|
Lircos (en grec antic Λύρκος), va ser, segons la mitologia grega, fill de Foroneu, rei d'Argos.
Amb altres joves, va ser enviat per Ínac a la recerca d'Io, quan la nimfa va ser raptada per Zeus. No la va trobar, i com que no gosava tornar a Argos, es va instal·lar a Caune, a la regió de Cària, on el rei Egíal li va donar la mà de la seva filla Hilèbia i una part del seu reialme. Hilèbia s'havia enamorat de Lircos així que el va veure, i va demanar al seu pare aquesta unió. Lircos es va estar molt de temps a Caune amb la seva esposa, però el matrimoni era estèril. Va anar a consultar l'oracle de Dodona i li va preguntar que havia de fer per tenir descendència. L'oracle li va dir que la primera dona amb la que s'unís li donaria un fill, i content, se'n va anar pensant que la predicció es referia a la seva dona. Durant el viatge va fer escala a Bibast, a la cort del rei Estàfil, fill de Dionís. En el banquet d'hospitalitat que li van oferir, Lircos s'emborratxà i a la nit, el rei li va posar al llit una de les seves filles, Hemítea, perquè sabia el que havia dit l'oracle i volia descendència masculina. Segons la tradició, Lircos era tan ben plantat que Reo i Hemítea, les dues filles del rei se n'havien enamorat només veure'l, i es van disputar qui passaria la nit amb ell. Va guanyar Hemítea. L'endemà, Lircos, en veure el que havia fet, va acusar Estàfil d'haver-lo enganyat amb la seva actuació, però va donar el seu cinturó a Hemítea en senyal de reconeixement, i se n'anà a Caune. Allà, el rei Egíal es va prendre molt malament l'aventura de Lircos, i el va exiliar. Això va provocar una guerra entre els partidaris de Lircos i els d'Egíal. Hilèbia va prendre partit pel seu marit contra el seu pare i va ajudar Lircos a obtenir la victòria. Més tard, el fill d'Hemítea i de Lircos, que es deia Bàsil, va trobar-se amb el seu pare i el va succeir com a rei.
|
[
"Qui va ser Lircos?",
"Què li va encarregar Ínac?",
"Què li havia passat a Io?",
"On es mudaria Lircos més tard?",
"Amb qui es va casar allà?",
"A Hilèbia li agradava el fill del rei d’Argos?",
"Per què va anar l’home a l’oracle de Dodona?",
"Quin va ser l’àugur?",
"On va fer nit el noi anant cap a Caune?",
"Per què el monarca de Bibast va posar a Hemítea al llit de Lircos?",
"Qui es va barallar per passar la nit amb ell?",
"Com va reaccionar Lircos l’endemà?",
"Quina va estar la resposta del seu sogre?",
"Quina va ser la conseqüència?",
"Com es va posicionar la dona del descendent de Foroneu?"
] |
{
"answer_end": [
94,
154,
193,
272,
353,
416,
666,
743,
860,
1115,
1288,
1480,
1586,
1660,
1761
],
"answer_start": [
0,
114,
137,
214,
265,
382,
539,
668,
821,
973,
1168,
1310,
1502,
1588,
1662
],
"input_text": [
"El fill de Foroneu, rei d'Argos.",
"Recercar a Io.",
"Va ser raptada per Zeus.",
"A Caune.",
"Amb la filla del rei Egíal, Hilèbia.",
"Sí.",
"Per preguntar-li que havia de fer per tenir descendència.",
"Que la primera dona amb la que s'unís li donaria un fill.",
"A Bibast.",
"Perquè sabia el que havia dit l'oracle i volia descendència masculina.",
"Reo i Hemítea, les dues filles del rei.",
"Va acusar Estàfil d'haver-lo enganyat amb la seva actuació, però va donar el seu cinturó a Hemítea en senyal de reconeixement.",
"Es va prendre molt malament l'aventura de Lircos, i el va exiliar.",
"Va provocar una guerra entre els partidaris de Lircos i els d'Egíal.",
"Va prendre partit pel seu marit contra el seu pare i va ajudar Lircos a obtenir la victòria."
]
}
|
books
|
-Quina alegria !
-Per què?
-Perquè no t'he fet el regal i volia dir-te què et fa falta.
-No res!
-Que ja haveu renyit? ¿Què tens, tan emmurriat?
-Creu-me que avui tot ho tiraria a rodar!
-Mira, si vols renyir m'ho dius i al cap de mitja hora de deixar la teva promesa jo li faré l'amor. Quina dona! Guapa, elegant, rica; ¿què més vols? ¡Demés els teus sogres aviat tindran l'amabilitat de morir-se i llavors, tira peixet! quina mina! No sé què més vols? ¡De massa et queixes! Ja ho saps, si la deixes m'hi declaro!
|
[
"Què exclama el primer personatge?",
"El segon narrador es pregunta pel motiu?",
"Com li respon el primer?",
"Què li diu l’altre al respecte?",
"Què li pregunta el seu amic?",
"Ha tingut el seu company un dia dolent?",
"Com l’amenaça el primer narrador?",
"Per què li agrada la promesa del seu col·lega?",
"A més, és possible que el futur marit rebi aviat una herència?",
"Per què?",
"El titlla de gemegós?",
"Què més li retreu?",
"Com actuaria ell si l’altre home deixés a la seva xicota?"
] |
{
"answer_end": [
16,
26,
86,
96,
144,
185,
285,
335,
432,
420,
475,
475,
513
],
"answer_start": [
1,
1,
18,
58,
98,
146,
188,
287,
336,
337,
434,
434,
476
],
"input_text": [
"Quina alegria.",
"Sí.",
"Perquè no t'he fet el regal i volia dir-te què et fa falta.",
"No res.",
"Que ja haveu renyit? ¿Què tens, tan emmurriat?",
"Sí.",
"Que si vol renyir que li digui i al cap de mitja hora de deixar la seva promesa ell li farà l'amor.",
"Perquè és guapa, elegant, rica.",
"Sí.",
"Perquè els seus sogres aviat tindran l'amabilitat de morir-se.",
"Sí.",
"Que no sap què més vol i que es queixa de massa.",
"Es declararia."
]
}
|
vilaweb
|
L'ex-president del Perú Alan García s'ha mort després que presumptament es disparés quan anava a ser detingut per la policia en la seva residència, en el marc de les investigacions per la presumpta trama de suborns de la constructora Odebrecht, segons fonts citades per l'emissora local RPP. Agents de la Divisió d'Investigació de Delictes d'Alta Complexitat van acudir avui a l'habitatge de l'ex-mandatari en Miraflores per a complir l'ordre d'arrest que pesava sobre ell. Les fonts citades per RPP han indicat que els agents el van trobar ja ferit. L'advocat Genaro Vélez ha confirmat al diari peruà ‘El Comercio' que l'ex-president ha sigut ingressat en l'hospital Casimiro Ulloa, encara que no ha donat més detalls sobre aquest tema. Segons la cadena América Televisión, està en estat crític i poques hores després s'ha mort. García estava sent investigat per presumptes suborns en la construcció d'un tren per a Lima, projecte en el qual estava involucrada la constructora brasilera Odebrecht. La Policia també ha detingut avui Luis Nava, ex-secretari general de Presidència, i Miguel Atala, exvicepresident. L'antic president sempre havia defensat la seva innocència tot i les sospites en contra seva i ahir va reiterar aquesta postura en un missatge publicat en Twitter: ‘Com en cap document se m'esmenta i cap indici ni evidència m'arriba només els queda l'ESPECULACIÓ o inventar intermediaris. Mai em vaig vendre i està provat'. García va governar el Perú en dos mandats – de 1985 a 1990 i de 2006 a 2011 – i en els últims anys ha fet front a les acusacions abocades contra ell per presumpta corrupció. Al novembre, va sol·licitar asil sense èxit a l'Uruguai després de refugiar-se en l'ambaixada uruguaiana a Lima. A més de García, la trama corrupta d'Odebrecht també ha esquitxat altres mandataris del Perú com Alejandro Tolero, Ollanta Humala i Pedro Pablo Kuzcynski, així com a la dirigent opositora Keiko Fujimori.
|
[
"Qui és Alan García?",
"Què li ha ocorregut?",
"Quan ho ha fet?",
"On estaria implicat?",
"Quina força va comparèixer?",
"En quin estat el van veure?",
"Què ha comentat Genaro Vélez sobre aquesta situació?",
"I América Televisión?",
"Per quin motiu estava sent el polític encercat?",
"Qui més hauria participat en aquest tripijoc?",
"Què comentava García sobre ell en aquest cas?",
"Quan va ser president del Perú?",
"Què va demanar al novembre?",
"A qui més ha afectat aquesta confabulació?",
"A l'oposició també?"
] |
{
"answer_end": [
35,
83,
124,
243,
369,
549,
682,
828,
921,
1112,
1172,
1515,
1667,
1878,
1927
],
"answer_start": [
0,
24,
72,
89,
292,
474,
551,
738,
830,
1002,
1114,
1438,
1612,
1725,
1778
],
"input_text": [
"L'ex-president del Perú.",
"S'ha mort després que presumptament es disparés.",
"Quan anava a ser detingut per la policia.",
"En la presumpta trama de suborns de la constructora Odebrecht.",
"Els Agents de la Divisió d'Investigació de Delictes d'Alta Complexitat.",
"Ja ferit.",
"Que l'ex-president ha sigut ingressat en l'hospital Casimiro Ulloa.",
"Que està en estat crític i poques hores després s'ha mort.",
"Per presumptes suborns en la construcció d'un tren per a Lima.",
"Luis Nava, ex-secretari general de Presidència, i Miguel Atala, exvicepresident.",
"Sempre havia defensat la seva innocència.",
"De 1985 a 1990 i de 2006 a 2011.",
"Asil sense èxit a l'Uruguai.",
"A altres mandataris del Perú com Alejandro Tolero, Ollanta Humala i Pedro Pablo Kuzcynski.",
"Sí."
]
}
|
mitologia
|
Godzilla contraataca (títol original en japonès: Gojira No Gyakushu) és una pel·lícula japonesa del director Motoyoshi Oda estrenada el 1955. Ha estat doblada al català.
Mentre sobrevolen els mars per localitzar bancs de peixos, els joves pilots Tsukioka i Kobayashi troben Godzilla i un altre monstre lliurant-se a una batalla feroç. Les dues criatures desapareixen a l'oceà, però surten aviat a la superfície a prop d'Osaka, que serà des de llavors el marc d'un combat a mort entre els dos monstres i els homes.
Contràriament a la pel·lícula original de 1954, els monstres no són filmats al ralentí per donar-los una certa importància. Se'n desprèn una mena de moviment accelerat molt inhabitual per a monstres d'aquesta envergadura.
En la versió americana, la Warner va reemplaçar la música de Masaru Sato pels temes de les pel·lícules Kronos (1957) i The Deerslayer (1957).
El monstre Anguirus farà diverses aparicions en altres pel·lícules de la saga: Kaijû sôshingeki (1968), Godzilla vs Gigan (1972), Godzilla contra Cibergodzilla (1974) i i més recentment Godzilla: Final Wars (2004). Apareix igualment a Godzilla's Revenge (1969), però no es tracta només d'imatges provenint de les pel·lícules precedents.
|
[
"Què és Godzilla contraataca?",
"Quan es va presentar?",
"Quin és el títol de la seva versió original?",
"Què estan fent els protagonistes quan albiren a Godzilla?",
"Com s’anomenen aquests protagonistes?",
"Amb qui està lluitant la bèstia?",
"A on es desplacen aquestes bèsties?",
"Per què les bèsties en aquest film no són gravades de forma alentida?",
"És normal veure que aquests animals gegants es moguin així de ràpid?",
"Què va passar en la versió dels EUA?",
"Com es diu l’altre animalot?",
"En quins llargmetratges el podem veure?",
"Quin film va debutar l’any 1968?",
"I el 1974?",
"Què passa amb Anguirus a Godzilla’s Revenge?"
] |
{
"answer_end": [
122,
140,
68,
282,
266,
327,
425,
636,
734,
869,
923,
1139,
981,
1045,
1214
],
"answer_start": [
0,
123,
0,
170,
229,
267,
335,
562,
638,
736,
879,
899,
899,
1009,
1114
],
"input_text": [
"Una pel·lícula japonesa del director Motoyoshi Oda.",
"El 1955.",
"Gojira No Gyakushu.",
"Sobrevolen els mars.",
"Tsukioka i Kobayashi.",
"Amb un altre monstre.",
"A prop d'Osaka.",
"Per donar-los una certa importància.",
"No.",
"La Warner va reemplaçar la música de Masaru Sato pels temes de les pel·lícules Kronos i The Deerslayer.",
"Anguirus.",
"En Kaijû sôshingeki, Godzilla vs Gigan, Godzilla contra Cibergodzilla, Godzilla: Final Wars i Godzilla's Revenge.",
"Kaijû sôshingeki.",
"Godzilla contra Cibergodzilla.",
"Que no es tracta només d'imatges provenint de les pel·lícules precedents."
]
}
|
mitologia
|
El tarentí (tarandíne en aquesta llengua) és una llengua parlada a la regió italiana de Pulla, Basilicata, part de Calàbria i en alguns pobles fronterers de Campània. La major part dels parlants viuen a la ciutat de Tàrent. També és parlada per alguns immigrants als Estats Units, especialment a Califòrnia. El tarentí està estretament relacionat amb l'italià i el sicilià. Aquest presenta les variants massafrès, crispianès, entre d'altres, a la zona nord de la província homònima.
Té la particularitat de ser un idioma comunal, o bé, la seva variant més genuïna es parla dins dels confins de la ciutat, principalment al centre històric. No obstant això, també aquí, amb les diverses diferenciacions comunicatives degudes als canvis generacionals. De fet, encara que Tàrent limita amb altres províncies de la Puglia, en la parla tarentina no es troben similituds amb el salentí o el dialecte barés ni en l'accent, ni en la pronunciació, ni en els articles.
Durant el període romà d'Orient i longobard, el tarentí va adquirir un caràcter molt original per a l'època: la o va passar a ue, la e a ie, i el vocabulari es va omplir de nous vocables.
Amb l'arribada dels normands en els anys 1071 i de la casa d'Anjou el 1400, la llengua va perdre bona part dels seus trets orientals i es va veure influenciada per elements francesos i gal·loitàlics, com la e muda final.
A l'edat mitjana, la ciutat va ser dominada pels sarraïns, amb la consegüent introducció de mots àrabs, mentre que pels volts de 1502 Tàrent cau sota el domini dels aragonesos; durant tres segles, l'espanyol va ser la llengua oficial de la ciutat, i per això van ser introduïts nous vocables al tarentí.
L'any 1801, la ciutat va estar sota el domini de les tropes franceses, que van deixar definitivament la influència lingüística provençal.
Tàrent ha estat durant molt temps lligada al Regne de Nàpols i comparteix alguns termes comuns amb el napolità. La influència àrab, unida amb la francesa i la llatina, ha donat lloc a una gran desonorització de les vocals, transformant en e semimudes que ha causat també un notable augment fonètic d'aquest so.
Actualment, el particular tancament vocàlic i l'allargament de les "vocals dures" han donat a la llengua tarentina una cadència que recorda un "dialecte àrab", encara que amb alguna referència als sons dòrics arcaics.
|
[
"Què és el tarentí?",
"On es troben la majoria dels que parlen aquesta llengua?",
"A quins idiomes s’assembla?",
"Per què destaca el tarentí?",
"També té relació amb el salentí o el barés?",
"Quins canvis va experimentar en l’imperi romà d'Orient?",
"Per quina causa té trets francesos?",
"Què va ajudar que la llengua adquirís nou vocabulari?",
"Quin fet va esdevenir en 1801?",
"I de quin idioma va rebre influència?",
"Amb qui ha estat molt unida la ciutat de Tàrent?",
"Per això, té paraules napolitanes?",
"Què ha causat la modificació de les seves vocals?",
"Per quina raó s’assembla a un dialecte àrab?",
"A què més recorda?"
] |
{
"answer_end": [
165,
222,
372,
528,
956,
1144,
1344,
1669,
1740,
1807,
1869,
1919,
2030,
2278,
2336
],
"answer_start": [
0,
167,
308,
483,
757,
958,
1146,
1385,
1671,
1707,
1809,
1843,
1921,
2132,
2280
],
"input_text": [
"Una llengua parlada a la regió italiana de Pulla, Basilicata, part de Calàbria i en alguns pobles fronterers de Campània.",
"A la ciutat de Tàrent.",
"A l'italià i al sicilià.",
"Per ser un idioma comunal.",
"No.",
"La o va passar a ue, la e a ie, i el vocabulari es va omplir de nous vocables.",
"Per l'arribada dels normands en els anys 1071 i de la casa d'Anjou el 1400.",
"Que la ciutat estés dominada pels sarraïns i que caigués sota el domini dels aragonesos.",
"La ciutat va estar sota el domini de les tropes franceses.",
"El provençal.",
"Amb el Regne de Nàpols.",
"Sí.",
"La influència àrab, unida amb la francesa i la llatina.",
"Pel particular tancament vocàlic i per l'allargament de les vocals dures.",
"Als sons dòrics arcaics."
]
}
|
vilaweb
|
Ingredients: 2 kg de mandarines 3 ous la pell d'una mandarina 2 iogurts grecs 6 fulles de gelatina 1 culleradeta de Maizena 200 g de sucre Elaboració: Posem amb aigua freda les fulles de gelatina i les deixem una estona en remull. Batem els rovells d'ou amb el sucre i hi afegim la Maizena, que haurem dissolt amb una mica de suc de mandarina. Fem un got gran de suc de mandarina. El posem al foc. Quan arrenca el bull, hi afegim les fulles de gelatina escorregudes. A continuació, hi posem els rovells d'ou amb el sucre i la Maizena. Tanquem el foc i hi afegim els iogurts. Ho remenem. Muntem les clares a punt de neu i les hi afegim, amb molt de compte, que no baixin amb la barreja. Agafem un motlle de silicona, l'untem amb una mica d'oli i mantega, perquè no s'enganxi, i hi posem la barreja de mandarina. Ho deixem reposar a la nevera dotze hores pel cap baix. A l'hora de servir, amb molt de compte, desemmotllem les postres i les decorem amb grills de mandarina o amb la fruita que es vulgui.
|
[
"Quantes mandarines es necessiten?",
"Què més s’utilitza d’aquesta fruita?",
"Quants làctics calen?",
"I quants grams de sucre?",
"Quin és el primer pas per realitzar la recepta?",
"Amb què mesclem els ous?",
"Abans d’afegir Maizena a la mescla, què haurem fet amb aquesta?",
"Què hem de fer amb el suc de mandarina?",
"Quin ingredient aboquem en el moment que l’olla bull?",
"Quin ingredient s’ha de posar quan estigui el foc apagat?",
"Per a què s’utilitzen les clares de l’ou?",
"Què hi refreguem per la safata?",
"Quant de temps ha d’estar la barreja a la nevera?",
"Com hem d’actuar per servir-ho?",
"Amb què l’adornem?"
] |
{
"answer_end": [
31,
61,
77,
138,
229,
266,
342,
396,
465,
573,
618,
752,
852,
931,
999
],
"answer_start": [
0,
13,
62,
124,
139,
231,
269,
344,
398,
535,
587,
686,
775,
867,
907
],
"input_text": [
"2 kg.",
"La pell.",
"2.",
"200.",
"Posar amb aigua freda les fulles de gelatina i deixar-les una estona en remull.",
"Amb el sucre.",
"L'haurem dissolt amb una mica de suc de mandarina.",
"Posar-lo al foc.",
"Les fulles de gelatina.",
"Els iogurts.",
"Per muntar-les a punt de neu.",
"Una mica d'oli i mantega.",
"Dotze hores.",
"Hem de desemmotllar les postres.",
"Amb grills de mandarina o amb la fruita que es vulgui."
]
}
|
bios
|
Enriqueta Compte y Riqué (Barcelona, Catalunya, 31 de desembre de 1866 – Montevideo, Uruguai, 18 d'octubre de 1949) va ser una mestra uruguaianocatalana, més coneguda per haver fundat el primer Jardí d'Infants de Sud-amèrica, el 1892, i per haver contribuït, de forma decisiva, a l'ensenyament preescolar a l'Uruguai i Llatinoamèrica.
Filla de pares catalans, Enriqueta Compte y Riqué va emigrar a l'Uruguai amb la seva família quan amb prou feines era una nena.
Malgrat la seva alta miopia, Compte va aconseguir superar el seu problema i va tornar a Europa per obtenir una especialització en educació preescolar. Així mateix, va ser una de les primeres docents a dedicar-se a l'ensenyament de nens petits.
El seu acompliment com a docent li va permetre publicar nombroses revistes i llibres que tractaven de temes relacionats als nens compresos entre els 3 i els 6 anys.
Amb mètodes psicològics i pedagògics, el seu treball es va inclinar a estudiar els joves, sempre respectant la seva individualitat i capacitat personal en el procés d'aprenentatge.
Un dels seus principis fonamentals, com així ho manifesta en un discurs públic, era:
També va formar part de diverses associacions que tenien com a objectiu la lluita contra la tuberculosi - per exemple, la Liga Uruguaya contra la Tuberculosis - i l'alcoholisme.
Va ser precursora, a més, d'un mecanisme d'ensenyament laic, basat en les igualtats socials i en la superació d'obstacles que, al seu criteri, eren perjudicials per a l'alumne però, sobretot, per al nen com un ésser humà que de nou s'endinsa a un món marcat per la disparitat de metes i possibilitats, més si es considera que en la seva època, els col·legis eren, en general, religiosos i rutinaris quant a mitjans disponibles per a l'aplicació i transmissió de coneixement.
Va morir el 18 d'octubre de 1949, a Montevideo, a l'edat de 82 anys.
Actualment, l'escola preescolar més antiga del continent sud-americà - el Jardín de Infantes Nº 260 -, fundada per ella el 1892, i ubicada en un carrer del barri de l'Aguada, a Montevideo, porta el seu nom.
També en aquest barri de la capital de l'Uruguai, hi ha un petit carrer que rep el seu nom en honor d'Enriqueta Compte y Riqué.
De la mateixa manera, Compte no solament va fer història en l'àmbit de l'educació uruguaiana - en fer ús del sistema de José Pedro Varela -, sinó que, a més, va servir d'exemple i inspiració a futurs mestres preescolars a molts països llatinoamericans, entre ells, l'Argentina.
|
[
"Qui va ser Enriqueta Compte y Riqué?",
"Per què és reconeguda?",
"La seva família era italiana?",
"Quan va marxar a l’Uruguai?",
"Per quin motiu regressaria a Europa?",
"En què va ser capdavantera?",
"En què es basaven els seus escrits?",
"Quina era la seva temàtica?",
"Contra què volia combatre?",
"Quin tipus de pedagogia defensava?",
"Quants anys tenia quan va morir?",
"On es troba l’escola preescolar que va fundar?",
"Hi ha també un carrer en homenatge a Enriqueta?",
"Per quin motiu va ser una persona rellevant a l’Uruguai?",
"On més va destacar?"
] |
{
"answer_end": [
152,
333,
358,
461,
612,
705,
870,
960,
1314,
1437,
1858,
2047,
2193,
2334,
2471
],
"answer_start": [
0,
154,
335,
360,
492,
627,
739,
910,
1144,
1316,
1791,
1931,
2067,
2217,
2353
],
"input_text": [
"Una mestra uruguaianocatalana.",
"Per haver fundat el primer Jardí d'Infants de Sud-amèrica i per haver contribuït a l'ensenyament preescolar a l'Uruguai i Llatinoamèrica.",
"No.",
"Quan era una nena.",
"Per obtenir una especialització en educació preescolar.",
"En dedicar-se a l'ensenyament de nens petits.",
"En temes relacionats als nens compresos entre els 3 i els 6 anys.",
"Estudiar els joves.",
"Contra la tuberculosi i l'alcoholisme.",
"Un mecanisme d'ensenyament laic, basat en les igualtats socials i en la superació d'obstacles.",
"82.",
"En un carrer del barri de l'Aguada, a Montevideo.",
"Sí.",
"Per fer ús del sistema de José Pedro Varela.",
"A molts països llatinoamericans, entre ells, l'Argentina."
]
}
|
vilaweb
|
La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha explicat que les inscripcions per a la Diada continuen creixent. Actualment són 75.000, 15.000 més que el dimarts. A més, ha dit que s'han venut 190.000 samarretes i s'han reservat 490 autocars. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Paluzie ha dit que la Diada d'enguany ha de servir perquè els partits prioritzin la independència i treballin ‘una estratègia unitària per aconseguir-la'. Guia Diada 2019: Tota la informació sobre la manifestació de l'Onze de Setembre La dirigent de l'ANC ha recordat que l'estat espanyol es va negar a negociar abans i després de l'1-O. Per això ha demanat als partits que siguin realistes i que cerquin ‘un equilibri entre la confrontació i la negociació'. De totes maneres, ha assegurat que renunciar a la unilateralitat vol dir renunciar a la independència. Segons Paluzie, la unilateralitat no és incompatible amb l'estratègia de fer créixer la base. Pel que fa a la resposta a la sentència, la dirigent de l'ANC ha dit que cal ‘tornar a posar la independència al centre' i que els independentistes es posin d'acord en determinats elements per aconseguir l'objectiu. ‘Tothom segueix sent retòricament independentista, però uns parlen que això només ho poden aconseguir de diàleg i d'altres de confrontació, sense concretar com', ha criticat.
|
[
"Qui és Elisenda Paluzie?",
"Què ha exposat?",
"Quantes n'hi ha ara?",
"Quantes camisetes s’han comprat?",
"Quin nombre d’autocars s’han emparaulat?",
"A quina emissora de ràdio ha estat Paluzie?",
"Segons ella, quin objectiu té la Diada d’aquest any?",
"De quin any es tracta aquesta Diada?",
"Què ha recalcat Paluzie sobre el govern d’Espanya?",
"Per aquest motiu, què ha exigit als partits polítics?",
"Quin significat té desistir de la unilateralitat?",
"Amb què no és viable?",
"Què és necessari per a Elisenda?",
"Quina mesura han de prendre els independentistes?",
"Quina postura els ha retret?"
] |
{
"answer_end": [
40,
108,
131,
208,
238,
291,
430,
447,
613,
734,
837,
931,
1053,
1147,
1322
],
"answer_start": [
0,
42,
110,
167,
211,
240,
285,
432,
512,
615,
754,
855,
974,
1056,
1150
],
"input_text": [
"La presidenta de l'ANC.",
"Que les inscripcions per a la Diada continuen creixent.",
"75.000.",
"190.000.",
"490.",
"A Catalunya Ràdio.",
"Que els partits prioritzin la independència i treballin una estratègia unitària per aconseguir-la.",
"Del 2019.",
"Que es va negar a negociar abans i després de l'1-O.",
"Que siguin realistes i que cerquin un equilibri entre la confrontació i la negociació.",
"Renunciar a la independència.",
"Amb l'estratègia de fer créixer la base.",
"Tornar a posar la independència al centre.",
"S'han de posar d'acord en determinats elements per aconseguir l'objectiu.",
"Que uns parlen que això només ho poden aconseguir de diàleg i d'altres de confrontació, sense concretar com."
]
}
|
bios
|
Rosa Balcells Font (Barcelona, 2 de febrer 1922 - 24 de setembre 2003), de nom artístic Rosita Segovia, va ser una ballarina catalana de dansa clàssica i dansa espanyola, coreògrafa i professora de dansa espanyola.
Va ballar amb el Ballet d'Alicia Alonso, va ser primera ballarina al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la temporada 1936-37 i durant gairebé vint anys la ballarina estrella de la companyia d'Antonio, el bailaor.
És considerada una de les figures catalanes més rellevants de la dansa espanyola. Nascuda al barri gòtic de Barcelona i casada quatre vegades, va obrir dues escoles amb el seu nom especialitzades en aquesta disciplina, una als Estats Units i una altra de molt coneguda a Barcelona, que han format nombrosos ballarins de renom. També va actuar a diverses pel·lícules de cinema.
Rosita Segovia va estudiar dansa clàssica amb Pauleta Pàmies i Joan Magrinyà, al Liceu de Barcelona, i es va formar en dansa espanyola amb El Cartagenero i el mestre Bautista. Pauleta Pàmies la va presentar com l'Ocellet.
Va esdevenir ballarina professional al Gran Teatre del Liceu de molt joveneta, als dotze anys, i ja als quinze n'era la primera ballarina, fent de parella artística de Joan Magrinyà. Més tard, encara als anys trenta, va viatjar a Cuba convidada per Pro-Arte Musical per a treballar amb els coreògrafs Fernando i Alberto Alonso a la companyia de dansa nacional del país, el prestigiós Ballet d'Alicia Alonso, amb el qual va ballar a Cuba, Mèxic i Estats Units.
L'any 1949 va tornar a Barcelona ballant amb Nina Verchinina i Olga Morosota. El 1950 va tornar a ser primera ballarina al Liceu. L'any 1953, Antonio Ruiz Soler, Antonio, va formar una companyia de dansa pròpia per a la qual va escollir Rosita Segovia com a ballarina estrella, amb qui va fer la volta al món diverses vegades. Un dels ballets més cèlebres que va protagonitzar va ser El sombrero de tres picos a la Scala de Milà, amb música de Manuel de Falla, coreografia de Léonide Massine i decorat pintat per Picasso. A l'Exposició Universal de Brussel·les de 1954 va ballar La vida breve, cantada per Victòria dels Àngels. També va destacar a El amor brujo, Puerta de Tierra, Pas a quatre (coreografiada per Antonio amb música de Sorozábal) i Fantasía galaica. En 1969, amb quaranta-set anys, es va retirar dels escenaris com a ballarina.
En 1970 va obrir la seva escola de dansa clàssica i espanyola a l'avinguda Josep Tarradellas de Barcelona, l'Estudi de Rosita Segovia, que continua en funcionament avui dia tot i que amb un altre nom: flamenkita. Tres anys més tard, en 1973, va obrir-ne una sucursal a Miami, amb els alumnes de la qual va formar després la companyia de dansa espanyola Ballet Español Rosita Segovia.
La seva mare era una artista de revista del Paral·lel i el seu pare era compositor. L'estil de Segovia era rigorós, ben presentat, disciplinat i amb una tècnica excel·lent; però ja des del seu naixement havia conegut que calia donar ànima i vida als espectacles. Les seves interpretacions van ser sempre molt expressives, sent molt important per a ella afegir una component de bona actriu quan ballava.
Era considerada una dona de gran bellesa, refinada i elegant. Com a artista, la seva paleta expressiva era molt rica, tant podia ser subtil i refinada a la dansa clàssica, o l'escola bolera, com interpretar el pal flamenc d'arrel més popular.
El 1950 guanyà el Premio de Coreografía de l'Havana.
|
[
"Qui va ser Rosita Segovia?",
"Quin és el seu veritable nom?",
"Quant de temps va ser la primera ballarina en Antonio, el bailaor?",
"En què és una persona destacada?",
"On va fundar les seves institucions de dansa?",
"Amb qui va estudiar al Liceu?",
"Per què va haver d’anar a Cuba?",
"Quan marxaria a Catalunya?",
"En quina obra va destacar?",
"I en quines més?",
"On es troba el seu estudi de dansa a Barcelona?",
"Amb qui va establir el de Miami?",
"Com és la forma de ballar de Rosita?",
"Com se la descriu?",
"Què va ocórrer l’any 1950?"
] |
{
"answer_end": [
213,
102,
426,
508,
708,
891,
1433,
1519,
1915,
2251,
2464,
2713,
2886,
3178,
3412
],
"answer_start": [
72,
0,
342,
428,
571,
805,
1220,
1487,
1814,
2115,
2339,
2573,
2799,
3118,
3361
],
"input_text": [
"Una ballarina catalana de dansa clàssica i dansa espanyola, coreògrafa i professora de dansa espanyola.",
"Rosa Balcells Font.",
"Durant gairebé vint anys.",
"En la dansa espanyola.",
"Una als Estats Units i una altra a Barcelona.",
"Amb Pauleta Pàmies i Joan Magrinyà.",
"Per a treballar amb els coreògrafs Fernando i Alberto Alonso a la companyia de dansa nacional del país, el prestigiós Ballet d'Alicia Alonso.",
"L'any 1949.",
"En El sombrero de tres picos a la Scala de Milà.",
"En El amor brujo, Puerta de Tierra, Pas a quatre i Fantasía galaica.",
"A l'avinguda Josep Tarradellas.",
"Amb els alumnes de la qual va formar després la companyia de dansa espanyola Ballet Español Rosita Segovia.",
"Rigorosa, ben presentada, disciplinada i amb una tècnica excel·lent.",
"Com una dona de gran bellesa, refinada i elegant.",
"Guanyà el Premio de Coreografía de l'Havana."
]
}
|
bios
|
Elvira Elias i Cornet (Barcelona, 15 de maig de 1917 - Arenys de Mar, 25 de desembre de 2016 ) va ser una il·lustradora i escriptora de llibres infantils i cançoners, filla de l'il·lustrador Feliu Elias i Bracons.
Elvira Elias és la tercera filla del matrimoni Elias i Cornet. Des de molt petita va rebre una educació rigorosa proveïda pel seu pare, que li va permetre desenvolupar les seves aptituds artístiques. Va estudiar a l'Escola de Bibliotecàries i a l'Escola de la Llotja, tot i que no va poder finalitzar cap de les dues carreres degut a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola.
El triomf franquista va menar l'autora i la seva família cap a l'exili francès, on va treballar fent il·lustracions científiques per a un cirurgià. La jove va decidir tornar a Barcelona l'any 1942 malgrat la repressió policial, on va començar a rebre encàrrecs creant i dissenyant cartells publicitàris per a botigues i marques de moda. La seva carrera com a il·lustradora reconeguda va començar l'any 1943 amb el llibre Mis canciones, de Palmira Jaquetti, una obra que li va confiar l'editora Conxita Zendrena, tot i que en aquell moment Elias no tenia encara cap obra notable que l'avalés dins el món de la il·lustració. L'any 1949 va contraure matrimoni amb l'advocat d'Arenys de Mar Fidel Córdoba, i es va traslladar a viure a la població marítima.
La delicadesa en el traç i la sensibilitat a l'hora d'il·lustrar personatges la van convertir en la dibuixant per excel·lència dels llibres per a infants de l'Editorial Ariel, on es va retrobar amb el seu amic Joan Sales quan aquest va retornar de l'exili mexicà. Les seves il·lustracions del primer volum de "Rondalles", Rondalles de Ramon Llull, Mistral i Verdaguer, així com una versió extraordinària de Tirant el blanc, adaptada als joves per Joan Sales, van tenir un èxit notable entre els lectors catalans. També fou una col·laboradora habitual de les obres de l'Editorial Juventud, entre les quals destaca especialment el llibre Casa de muñecas, prologat per Marià Manent, on l'autora va dissenyar un retallable que permetia construir una casa catalana. L'any 1948 va guanyar la Medalla de Bronze del Cercle de Belles Arts de Palma amb un dibuix que havia fet per a l'aparador de la botiga "El Dique Flotante".
La seva carrera com a il·lustradora es va veure frenada en caure malalt el seu marit, de qui va tenir cura fins que morí l'any 1971. Més endavant també es va fer responsable de la seva mare, viuda des de la mort de Feliu Elias l'agost de 1948. Aquests anys la van deixar fora del món editorial. L'autora, però, no va voler renunciar al seu ofici i va començar a experimentar amb la tècnica de la serigrafia, plasmant amb aquestes imatges poemes de grans autors com William Shakespeare, William Blake, Joan Maragall o Màrius Torres, entre altres. Tot i així, va seguir publicant il·lustracions de llibres de manera espontània fins a l'any 1988.
Residí a Arenys de Mar fins a morir-hi l'any 2016. La dibuixant hi feu una donació d'algunes de les seves serigrafies i dibuixos, custodiades en un fons especial al Museu d'Arenys de Mar. L'any 2007 l'ajuntament de la població li va organitzar un homenatge per celebrar els seus 90 anys.
La trajectòria estilística de la carrera d'Elvia Elias no és constant ni uniforme. L'autora es va veure fortament influïda durant els seus inicis per l'estil del seu pare. Més endavant va veure com els editors li demanaven formes més endolcides i properes a l'estil de Mercè Llimona, que tant agradaven al públic i al qual es va adaptar perfectament. Elias va rebre també una forta influència de clàssics com Rembrandt o Botticcelli, així com de l'estil noucentista i barroc, que es pot observar en les il·lustracions de Tirant el blanc. Durant els anys seixanta va ser capaç d'adaptar-se als nous corrents artístics, deixant de banda les perspectives picades i encarant els dibuixos de manera frontal.
|
[
"De qui es tracta Elvira Elias?",
"Per què se li va començar a donar bé l’art?",
"On va cursar els seus estudis?",
"Què va provocar el franquisme?",
"A què es va dedicar en tornar de França?",
"Com va debutar com a dibuixant?",
"Gràcies a quins fets va esdevenir il·lustradora per a contes infantils?",
"Quines obres van destacar pels seus dibuixos?",
"Per quina raó se li va concedir la Medalla de Bronze del Cercle de Belles Arts de Palma?",
"Per quin motiu va haver d’aturar la seva carrera laboral?",
"Amb quins escriptors va provar la serigrafia?",
"On va passar els seus últims dies?",
"A quina institució va donar el seu treball?",
"Com es pot definir la seva obra?",
"Qui la va influenciar?"
] |
{
"answer_end": [
165,
412,
480,
665,
922,
1042,
1493,
1851,
2256,
2342,
2788,
2951,
3088,
3271,
3664
],
"answer_start": [
0,
281,
414,
587,
743,
924,
1340,
1604,
2112,
2258,
2606,
2902,
2953,
3190,
3273
],
"input_text": [
"D'una il·lustradora i escriptora de llibres infantils i cançoners.",
"Perquè va rebre una educació rigorosa proveïda pel seu pare.",
"A l'Escola de Bibliotecàries i a l'Escola de la Llotja.",
"Que l'autora i la seva família marxés cap a l'exili francès.",
"A crear i dissenyar cartells publicitàris per a botigues i marques de moda.",
"Amb el llibre Mis canciones, de Palmira Jaquetti.",
"A la delicadesa en el traç i a la sensibilitat a l'hora d'il·lustrar personatges.",
"El primer volum de Rondalles, Rondalles de Ramon Llull, Mistral i Verdaguer, així com una versió extraordinària de Tirant el blanc, adaptada als joves.",
"Per un dibuix que havia fet per a l'aparador de la botiga El Dique Flotante.",
"Perquè va caure malalt el seu marit.",
"Amb William Shakespeare, William Blake, Joan Maragall o Màrius Torres.",
"A Arenys de Mar.",
"Al Museu d'Arenys de Mar.",
"Ni constant ni uniforme.",
"El seu pare, els editors i els clàssics com Rembrandt o Botticcelli, així com els de l'estil noucentista i barroc."
]
}
|
books
|
Resumint el resultat de la conversa, en Montbrió en deduí que en Llissàs no duia cap plan concret, ni es sentia amb prou forces per a fer resoltament cara al Cerdà. Sols, portat per l'instint de conservació i sublevat pels desmans que aquell cometia, havia procurat realçar l'esperit dels veïns de millor voluntat, per veure si li posaven un fre. En part ho havia lograt, però en trobava molts que no s'atrevien a declarar-se, per temor de quedar en pitjor situació si fracassaven.
Ara li tornava a preguntar:
-Vegi, doncs, què podem fer.
En Montbrió es mostrà poc explícit, potser perquè tampoc tenia un plan ben concret. No obstant, n'insinuà un.
-Jo- digué -me'n vaig a Serra-Bruna.
-Oidà! I que aviat ho ha dit!- interrompé en Llissàs. -No veu que no el deixaran passar? I com vol anar-hi?
-A les bones, si puc, i si no… com pugui; però jo abans d'una hora, si som viu, seré a Serra-Bruna- contestà impertorbable i sense afectació el jove. -Un cop dins, completaré el meu plan. Probablement convocaré a tothom i allavors és precís que vingueu tots, barrejats uns amb altres, amb posat de pau. Entretant, féu córrer aquesta veu i que ningú falti.
|
[
"A quina fi va arribar Montbrió de Llissàs?",
"A qui es volia enfrontar?",
"Com havia actuat només per enfrontar-lo?",
"Tot i això, per què hi havia gent que no ho va fer?",
"Quina qüestió li fa Llissàs?",
"Com va reaccionar aquest?",
"Per quina raó?",
"Al final, què va proposar?",
"Què li comenta el seu amic?",
"Quina objecció veu?",
"Com diu Montbrió que hi entrarà?",
"Quan diu que es dirigirà cap allà?",
"De quina manera ho comenta?",
"A qui cridarà perquè assisteixi?",
"Què li demana a Llissà?"
] |
{
"answer_end": [
97,
163,
345,
480,
537,
573,
621,
684,
738,
773,
834,
892,
942,
1013,
1130
],
"answer_start": [
0,
99,
251,
347,
482,
539,
551,
623,
687,
741,
775,
836,
841,
982,
1097
],
"input_text": [
"Que no duia cap plan concret.",
"Al Cerdà.",
"Havia procurat realçar l'esperit dels veïns de millor voluntat, per veure si li posaven un fre.",
"Per temor de quedar en pitjor situació si fracassaven.",
"Que què podem fer.",
"Es mostrà poc explícit.",
"Perquè tampoc tenia un plan ben concret.",
"Que se'n anava a Serra-Bruna.",
"Que que aviat ho ha dit.",
"Que no el deixaran passar.",
"A les bones, si pot, i si no... com pugui.",
"Abans d'una hora.",
"Impertorbable i sense afectació.",
"A tothom.",
"Que facin córrer aquesta veu."
]
}
|
books
|
Oh! ¡com s'enyora l'aigua en els paratges on tot és pedra fullada, roquissers abruptes i tarteres sense un bri d'herba, ni un respir de vida!… ¡Tota una muntanya gegantina de roca que puja pel blau, com si volgués ésser l'escala per a pujar al cel!… ¡Si allà es troba una congesta buida que regalima tímida entre la fresa del vent, i quin conhortament dóna a l'ànima l'aigua renouera!
L'aigua, amiga dels ulls, crea els reflexos frisosos d'elegàncies. Aigua blava, aigua verdosa, aigua dels davassalls d'or dels llacs enlairats i silenciosos. Aiguablanca de les escumes germanes de les congestes. Aigua que voles fugint de les cascades i fas amb gentilesa les coloraines fines de l'arc de Sant Martí. Ets l'eterna artista que cantes i pintes en tot el Pireneu.
Després que has besat gemada i has omplenat de vida i alegria tota la muntanya, esdevinguda riu, et frises en els gorgs i passes brunzint entre pedres rodones que semblen els cranis d'una nissaga de gegants perduda, i arribes a la plana i et tornes seriosa i calmosa com una dona entenimentada, i així, arribes a la mar i enamorada t'hi llances i mors en una eternal abraçada.
Ací, escoltant l'aigua, teniu En Joanín. Mireu com somia nit i dia. El seu pare li ha sembrat la pensa d'il·lusions i passa l'estiu esperant la tardor com el pobre jaio espera, tremolós de fred, la manyaga del sol primaveral. En Guim ja camina sense bastó. La cama encara li fa un xic de dolor que li minva amb aquella font que raja calenta entre les salenques, cerveres, ginebres i grèvols, on salta l'esquirol joliu i on creixen la molsa frescal, l'herba pigosa i les falgueres frondoses. En Guim, cada matí anava trico-trico cap a la font bullent d'aigua guaridora que feia vapors com si fos l'alè febrós de la muntanya i l'hivern fonia les geleres i nevades i alçava una nuvolada calenta en l'aire gebrat que la voltava. Allà, En Guim posava la cama amb tota la fervor que li donava aquella munió de gent guarida per tota la contrada, i a voltes, veia En Joanín guardant el ramat com cada any…
|
[
"Segons el personatge, en quin tipus de paisatges sent nostàlgia l’aigua?",
"Què sembla que vulgui fer el turó?",
"Què s’hi pot albirar?",
"De què és creadora l’aigua?",
"Quin tipus d’aigua hi ha?",
"Què forma l’aigua dels salts d’aigua?",
"Quin paper té?",
"Amb quina cosa compara les roques per on passa el riu?",
"On es torna calmat?",
"De quina manera desemboca al mar?",
"Qui és el protagonista?",
"Com l’ha influenciat el seu progenitor?",
"I què fa a l’estiu?",
"Quina fita ha aconseguit Guim?",
"L'aigua li calma el dolor de la cama?"
] |
{
"answer_end": [
118,
247,
330,
450,
595,
699,
759,
975,
1027,
1105,
1177,
1253,
1288,
1393,
1528
],
"answer_start": [
5,
144,
254,
385,
452,
597,
701,
858,
979,
1064,
1138,
1206,
1254,
1364,
1395
],
"input_text": [
"En el que tot és pedra fullada, roquissers abruptes i tarteres sense un bri d'herba.",
"Com si volgués ésser l'escala per a pujar al cel.",
"Una congesta buida que regalima tímida entre la fresa del vent.",
"Dels reflexos frisosos d'elegàncies.",
"La blava, la verdosa, la dels davassalls d'or dels llacs enlairats i silenciosos, i la blanca de les escumes germanes de les congestes.",
"Les coloraines fines de l'arc de Sant Martí.",
"És l'eterna artista que canta i pinta en tot el Pireneu.",
"Amb els cranis d'una nissaga de gegants perduda.",
"A la plana.",
"Enamorat.",
"En Joanín.",
"Li ha sembrat la pensa d'il·lusions.",
"Espera la tardor.",
"Caminar sense bastó.",
"Sí."
]
}
|
bios
|
Rosa Serra i Puigvert (Vic, 1944) és una escultora catalana.
Pertany a la generació que va imposar una ruptura en l'escultura olotina. El seu descobriment de la figura tridimensional la va conduir a apropar-se a les realitzacions de Lluís Curós, el seu primer mestre. Es va traslladar a Olot el 1952, on actualment treballa i resideix. El 1970 entrà a l'Acadèmia de Lluís Carbonell, on estudià dibuix i pintura, i dos anys després entrà a l'escola de Belles Arts d'Olot, on durant tres anys, estudià dibuix, ceràmica i gravat. La primera exposició individual la va fer a Barcelona l'any 1972, i des de 1973 es dedicà a l'escultura. El 1976 va rebre el premi Escultura la III Biennal de Bilbao. El 1985 el Comitè Olímpic Internacional li encarregà una sèrie d'escultures per als Jocs Olímpics d'estiu de 1988 a Seül. Ha fet altres escultures de temàtica esportiva per als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 i el 2000 l'empresa Nike li encarregà una estàtua de Tiger Woods a Oregon. També és autora de la Suite Olympique de la seu del COI a Lausana i de diverses peces d'aquesta temàtica situades a l'Olimpic Park de Seül i al Comitè Olímpic d'Àsia, a Kuwait. El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi. Segueix produint obres de tot tipus com la obra plougense que es pot veure al club de natació de Banyoles o les diverses estàtues que ha donat a l'Escola Volcà Bisaroques.
|
[
"Qui és Rosa Serra i Puigvert?",
"D’on és?",
"De què forma part?",
"Gràcies a quin fet es va aproximar a Lluís Curós?",
"On va anar a viure?",
"Què va fer a l’Acadèmia de Lluís Carbonell?",
"A quina institució es formaria a continuació?",
"Quan va fer la seva primera exhibició?",
"A quin tipus d’art es dedicaria a partir de 1973?",
"Quin guardó se li va atorgar l’any 1976?",
"Què va ocórrer en el 1985?",
"Serra també faria estàtues per als JJOO de Barcelona?",
"Quines altres obres va realitzar?",
"Quin premi va rebre en el 2008?",
"On es poden trobar obres seves?"
] |
{
"answer_end": [
59,
33,
133,
244,
291,
410,
525,
591,
630,
692,
814,
905,
1156,
1196,
1368
],
"answer_start": [
0,
0,
61,
135,
268,
344,
414,
527,
595,
632,
694,
816,
908,
1158,
1198
],
"input_text": [
"Una escultora catalana.",
"De Vic.",
"De la generació que va imposar una ruptura en l'escultura olotina.",
"Al seu descobriment de la figura tridimensional.",
"A Olot.",
"Estudià dibuix i pintura.",
"A l'escola de Belles Arts d'Olot.",
"L'any 1972.",
"A l'escultura.",
"El premi Escultura la III Biennal de Bilbao.",
"El Comitè Olímpic Internacional li encarregà una sèrie d'escultures per als Jocs Olímpics d'estiu de 1988 a Seül.",
"Sí.",
"Una estàtua de Tiger Woods, la Suite Olympique de la seu del COI a Lausana i diverses peces d'aquesta temàtica situades a l'Olimpic Park de Seül i al Comitè Olímpic d'Àsia, a Kuwait.",
"La Creu de Sant Jordi.",
"Al club de natació de Banyoles o a l'Escola Volcà Bisaroques."
]
}
|
bios
|
Concepció Mir i Curcó, més coneguda com a Conxita Mir Curcó (Torregrossa, 25 de juny de 1952), és una doctora en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, catedràtica d'Història Contemporània a la Universitat de Lleida i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona. Actualment és catedràtica d'història contemporània a la Universitat de Lleida, institució de la qual també fou vicerectora.
Bona part de la seva recerca s'ha centrat en l'estudi de les dinàmiques electorals en el període de la Restauració. Participà en l'obra col·lectiva Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923 (1982), i aprofundí aquesta temàtica amb Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral (1985). També edità Actituds polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració (1875-1923) (1989). Després obrí una línia de recerca sobre la repressió franquista al món rural català, fruit de la qual són les obres Repressió econòmica i franquisme. L'actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida (1997) i Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y marginación en la Cataluña rural de posguerra (2000). En els darrers anys ha continuat la seva recerca en l'anàlisi de la violència i la repressió durant l'època franquista col·laborant en l'organització de diversos seminaris i congressos. Ha coordinat el monogràfic La represión bajo el franquismo de la revista “Ayer” (2001),Violència i repressió a Catalunya durant el franquisme: balanç historiogràfic i perspectives (2001), i ha publicat, amb Julián Casanova com a coordinador, Morir, matar. Sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco l'any 2002(a la foto).
També ha escrit el llibre Diccionari biogràfic de les terres de Lleida (2010) juntament amb Antonieta Jarne, Joan Sagués i Enric Vicedo,el qual presenta més de 1500 semblances dels polítics, professionals liberals, creadors,emprenedors, empreses, institucions i col·lectius més significants de les Terres de Lleida del segle xx.
És membre de diferents associacions i del consell de redacció de diverses revistes entre les quals destaquen “Recerques” i “Plecs d'Història local de l'Avenç”.
Al desembre de 2009, la Generalitat li atorgà un dels guardons Narcís Monturiol, reconeixent la seua tasca docent i les seues investigacions centrades en la història política i social, en els àmbits de la sociologia electoral històrica, la violència repressiva i la memòria històrica.
|
[
"Qui és Concepció Mir i Curcó?",
"On va néixer?",
"On ha exercit de professora?",
"Quin alt càrrec va tenir a la UdL?",
"En què s’ha basat el seu treball?",
"Quina obra va fer l’any 1985?",
"I el 89?",
"De què tracten Repressió econòmica i franquisme i L'actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida?",
"Quins estudis ha fet sobre l’anàlisi de la violència i la repressió en el franquisme?",
"Què va publicar en el 2010?",
"Amb qui?",
"Què s’hi exposa?",
"En quines publicacions col·labora?",
"Quin fet va esdevenir a finals de 2009?",
"Per quin motiu?"
] |
{
"answer_end": [
278,
93,
433,
557,
673,
862,
964,
1195,
1801,
1891,
1949,
2141,
2301,
2382,
2486
],
"answer_start": [
0,
0,
334,
435,
559,
818,
864,
966,
1318,
1814,
1820,
1950,
2143,
2303,
2349
],
"input_text": [
"Una doctora en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, catedràtica d'Història Contemporània a la Universitat de Lleida i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans.",
"A Torregrossa.",
"A la Universitat de Barcelona i a l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona.",
"Fou vicerectora.",
"En l'estudi de les dinàmiques electorals en el període de la Restauració.",
"Caciquisme polític i lluita electoral.",
"Actituds polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració (1875-1923).",
"De la repressió franquista al món rural català.",
"La represión bajo el franquismo de la revista Ayer, Violència i repressió a Catalunya durant el franquisme: balanç historiogràfic i perspectives, i Morir, matar. Sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco.",
"El llibre Diccionari biogràfic de les terres de Lleida.",
"Amb Antonieta Jarne, Joan Sagués i Enric Vicedo.",
"Més de 1500 semblances dels polítics, professionals liberals, creadors,emprenedors, empreses, institucions i col·lectius més significants de les Terres de Lleida del segle xx.",
"En Recerques i Plecs d'Història local de l'Avenç.",
"La Generalitat li atorgà un dels guardons Narcís Monturiol.",
"Per la seua tasca docent i les seues investigacions centrades en la història política i social."
]
}
|
bios
|
Carme Bau i Bonaplata, coneguda també com a Carmelita (Barcelona, 2 de març de 1889 - Barcelona, 10 de gener de 1972), fou una soprano catalana.
Fou filla de la soprano Carme Bonaplata i del mestre de piano Llorenç Bau i Andreu. Va cursar els estudis a Barcelona i a Milà, ciutat en què debutà el 1910 a Mefistofele de Boito.
Va desenvolupar una important carrera en sarsueles i òperes espanyoles. Va debutar al Liceu el 29 de novembre de 1927 fent La Bohème, de Puccini, contractada pel teatre després d'un període d'inactivitat professional en el món de l'òpera. El 8 de febrer de 1928 va participar, fent el paper principal, en l'estrena de l'òpera La princesa Margarida, de Jaume Pahissa. La temporada 1931-1932 va actuar al Liceu en una sèrie d'obres molt considerable, interpretant en totes els papers protagonistes. La primera va ser l'òpera Tosca, de Puccini, el 6 de desembre de 1931; el dia 8 del mateix mes va fer La Bohème, del mateix compositor; el dia 26 l'òpera La Dolores, de Bretón; el 6 de gener de 1932 el Faust, de Gounod; el 23 de gener Lohengrin, de Wagner; l'1 de febrer La traviata, de Verdi.
Va desenvolupar una carrera internacional i va actuar en escenaris europeus com Lisboa, Roma, Palerm i Gènova o de l'Amèrica Llatina, com l'Havana i el Teatro Colón de Buenos Aires. Carme Bau tenia una veu potent i un registre molt ampli. Per això podia ficar-se en la pell de personatges molt diversos. Dins dels seu repertori es troben algunes de les òperes de compositors italians més destacades, com ara Madama Butterfly, La traviata, Otello, La bohème i Tosca, però també hi figuren obres de Wagner, com Die Walküre o Lohengrin i repertori francès, com per exemple Manon i Faust.
Quan el 1933 es va programar la reposició de l'òpera d'Enric Granados María del Carmen, ella va ser una de les cantants que hi va participar. Carme Bau va treballar sota la batuta de directors de la talla d'Arturo Toscanini i va compartir cartell amb algunes de les grans figures de l'òpera.
|
[
"Qui era Carme Bau i Bonaplata?",
"A què es dedicaven els seus pares?",
"On es va formar?",
"Quin estil de música cantava?",
"Amb quina obra va esdevenir famosa?",
"On va estrenar-se?",
"Quan va poder actuar com a protagonista en La princesa Margarida?",
"També ho seria en les peces que interpretaria del 1931 al 1932?",
"En quina data representaria La Dolores?",
"On va tenir l’oportunitat de treballar?",
"Per què es caracteritza el seu cant?",
"En quines òperes italianes ha col·laborat?",
"I en quines de Wagner?",
"També en duraria a terme de franceses?",
"Amb quin director va actuar?"
] |
{
"answer_end": [
143,
218,
271,
396,
458,
417,
673,
821,
987,
1297,
1354,
1581,
1649,
1700,
1925
],
"answer_start": [
0,
145,
229,
326,
398,
398,
565,
693,
868,
1161,
1299,
1445,
1583,
1583,
1854
],
"input_text": [
"Una soprano catalana.",
"La seva mare era soprano i el seu pare era mestre de piano.",
"A Barcelona i a Milà.",
"Sarsueles i òperes espanyoles.",
"Amb La Bohème.",
"Al Liceu.",
"El 8 de febrer de 1928.",
"Sí.",
"El 26 de desembre.",
"A Lisboa, Roma, Palerm i Gènova, l'Havana i Buenos Aires.",
"Per una veu potent i un registre molt ampli.",
"En Madama Butterfly, La traviata, Otello, La bohème i Tosca.",
"En Die Walküre o Lohengrin.",
"Sí.",
"Amb Arturo Toscanini."
]
}
|
bios
|
Arianna Savall i Figueras (Basilea, Suïssa, 1972) és una soprano, compositora i arpista catalana reconeguda internacionalment, filla del músic igualadí Jordi Savall i de la cantant Montserrat Figueras, i germana de Ferran Savall.
Va estudiar dos anys d'arqueologia i posteriorment va decidir bolcar-se completament al món de la música, seguint el camí dels seus pares. Començà l'estudi de l'arpa clàssica amb Magdalena Barrera i de cant amb Maria Dolors Aldea l'any 1991 al conservatori de Terrassa, on va rebre els seus diplomes d'arpa i cant.
L'any 1992 va començar a estudiar interpretació històrica amb Rolf Lislevand al conservatori de Tolosa de Llenguadoc, i seguí diversos cursos amb Andrew Lawrence-King, Hopkinson Smith i els seus pares. El 1996 tornà a Suïssa per seguir un seminari dirigit per Kurt Widmer a la Schola Cantorum Basiliensis. En paral·lel, s'especialitzà en arpes històriques amb Heidrun Rosenzweig. Debutà l'any 2000 com a cantant al Theater Basel amb "L'Opera Seria" de Florian Leopold Gassmann (1769) dirigida per Carlos Harmuch.
Va tocar durant 10 anys amb el grup dels seus pares, del qual es va separar l'any 2008 per crear el seu propi grup, Hirundo Maris, juntament amb el músic noruec Petter Udland Johansen, especialitzat en la música antiga i la creació pròpia de música mediterrània i nòrdica.
S'ha dedicat a la música clàssica i antiga, així com moderna, combinant instruments antics amb moderns incloent l'arpa barroca, celta i gòtica. Ha actuat per Europa, Escandinàvia, els Estats Units, Sud-amèrica, Austràlia, Japó, Nova Zelanda i Israel, i ha participat en nombroses gravacions com a cantant i arpista.
|
[
"De qui es tracta Arianna Savall?",
"Va néixer a Espanya?",
"Qui són els seus pares?",
"Quina carrera va començar?",
"Quan va decidir iniciar amb la música?",
"A quina institució?",
"On va cursar els seus estudis en el 1992?",
"Amb qui va fer diferents seminaris?",
"Per què aniria a Suïssa?",
"Amb què ho va compaginar?",
"Gràcies a quina obra es va estrenar al Theater Basel?",
"Amb qui va estar col·laborant durant una dècada?",
"Per quin motiu marxaria?",
"En què destacava el seu company de grup?",
"Quina és l’especialització de Savall?",
"On ha treballat?"
] |
{
"answer_end": [
96,
49,
200,
264,
470,
498,
661,
745,
849,
923,
1021,
1109,
1172,
1329,
1473,
1580
],
"answer_start": [
0,
0,
127,
230,
369,
369,
545,
665,
755,
851,
925,
1058,
1111,
1155,
1331,
1475
],
"input_text": [
"D'una soprano, compositora i arpista catalana.",
"No.",
"El músic igualadí Jordi Savall i la cantant Montserrat Figueras.",
"Arqueologia.",
"L'any 1991.",
"Al conservatori de Terrassa.",
"Al conservatori de Tolosa de Llenguadoc.",
"Amb Andrew Lawrence-King, Hopkinson Smith i els seus pares.",
"Per seguir un seminari dirigit per Kurt Widmer a la Schola Cantorum Basiliensis.",
"Amb la seva especialització en arpes històriques amb Heidrun Rosenzweig.",
"A L'Opera Seria de Florian Leopold Gassmann.",
"Amb els seus pares.",
"Per crear el seu propi grup.",
"En la música antiga i la creació pròpia de música mediterrània i nòrdica.",
"La música clàssica i antiga, així com moderna, combinant instruments antics amb moderns incloent l'arpa barroca, celta i gòtica.",
"A Europa, Escandinàvia, els Estats Units, Sud-amèrica, Austràlia, Japó, Nova Zelanda i Israel."
]
}
|
bios
|
Concepción Pérez Rivas (Borriana, Plana Baixa, 1921 - segle XX) fou una anarquista valenciana.
Concepción Pérez Rivas va ser afiliada a la Confederació Nacional del Treball (CNT), de la qual va arribar a ser secretària de la Secció Femenina. També va ser membre de la Federació Ibèrica de les Joventuts Llibertàries. Aquesta darrera agrupació era una organització juvenil anarquista que fou creada l'any 1932, durant la Segona República a Madrid.
Durant la Guerra Civil, va contraure una unió lliure amb Eliseo Remolar. Les unions lliures eren compromisos voluntaris entre persones adultes, basades en el respecte i l'amor entre dues persones lliures i al marge de les subscrites mitjançant l'autorització de l'estat o l'església. L'amor lliure s'emmarcava dins de les relacions afectives dels anarquistes i de la lluita per l'emancipació de les dones, que comportava una proposta de reforma sexual que girava al voltant d'aquest concepte d'amor lliure i del control de la natalitat. L'amor lliure no admetia la idea de possessió, sinó que concebia les relacions entre dones i homes des de la igualtat i la llibertat, com a éssers autònoms i independents, units únicament pel sentiment d'estima. Tal com es formaven, aquestes unions podien dissoldre's també lliurement, en extingir-se el sentiment de l'amor.
Concepción va ser acusada pels feixistes d'adhesió a la rebel·lió militar per ser militant anarquista, per haver participat activament en vagues abans del 16 de juliol de 1936, i per haver profanat sepultures en el cementiri de Borriana. També va ser acusada per haver contret matrimoni a l'ús llibertari amb el cap dels antifeixistes del seu poble. Per tot açò, va ser condemnada a una pena de vint anys de reclusió menor, mitjançant un consell de guerra una volta acabat el conflicte bèl·lic.
El seu nom va formar part doncs de la llarga llista de persones que van sofrir les represàlies, per haver-se posicionat a favor de la legalitat del govern republicà.
|
[
"De qui es tracta Concepción Pérez?",
"D’on era membre?",
"Què era la Federació Ibèrica de les Joventuts Llibertàries?",
"En quin moment es va fundar?",
"Com es defineixen les unions lliures?",
"I amb qui va tenir-ne Pérez una?",
"Quins valors es destacava en aquestes unions en les relacions dels anarquistes?",
"Què significava l’autonomia de les dones?",
"En què es caracteritzava l’amor lliure?",
"Com es figuraven als homes i a les dones?",
"I de quina manera es podien acabar aquestes relacions?",
"Per què Concecpción va ser incriminada?",
"També va ser imputada per la seva relació d’amor lliure?",
"Quina va ser la sentència?",
"Per quin motiu polític va ser castigada?"
] |
{
"answer_end": [
93,
315,
382,
436,
589,
518,
650,
982,
1194,
1154,
1268,
1545,
1657,
1731,
1968
],
"answer_start": [
0,
95,
268,
347,
520,
471,
539,
808,
984,
1049,
1217,
1309,
1547,
1672,
1815
],
"input_text": [
"D'una anarquista valenciana.",
"De la Confederació Nacional del Treball i de la Federació Ibèrica de les Joventuts Llibertàries.",
"Una organització juvenil anarquista.",
"L'any 1932, durant la Segona República.",
"Com compromisos voluntaris entre persones adultes.",
"Amb Eliseo Remolar.",
"El respecte i l'amor.",
"Una proposta de reforma sexual que girava al voltant d'aquest concepte d'amor lliure i del control de la natalitat.",
"No admetia la idea de possessió, sinó que concebia les relacions entre dones i homes des de la igualtat i la llibertat, units únicament pel sentiment d'estima.",
"Com a éssers autònoms i independents.",
"Lliurement.",
"Per ser militant anarquista, per haver participat activament en vagues abans del 16 de juliol de 1936, i per haver profanat sepultures en el cementiri de Borriana.",
"Sí.",
"Vint anys de reclusió menor.",
"Per haver-se posicionat a favor de la legalitat del govern republicà."
]
}
|
vilaweb
|
El president Quim Torra ha demanat començar un torn de paraula al ple d'aquesta tarda al Parlament per a expressar el seu rebuig a la decisió del president Roger Torrent de no acceptar el seu vot i per a demanar-li que ‘garanteixi' els seus drets. El president ha recordat que ‘no fa ni un mes de les dues resolucions' on, amb el suport de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, els comuns i la CUP, el ple va decidir per majoria absoluta blindar les condicions de diputat i president a Torra i desautoritzar, així, la resolució de la JEC. ‘Si permetem que un òrgan sense competències i polititzat' decideixi ‘a conveniència' i ‘amb una llei pensada per a terroristes' qui pot ésser diputat i qui no, ‘el president no pot fer altra cosa que defensar els seus drets i el seu honor'. Torra ha estat d'acord amb Sebrià que s'han d'acabar les accions simbòliques, però s'ha demanat: ‘Té cap valor el que votem? O el que acaba sent simbòlic són les votacions d'aquest Parlament? Acceptarem que un òrgan administratiu ens pugui impugnar les votacions?' Torra ha afegit que ‘ens trobem en aquesta situació per haver defensat l'alliberament i el retorn dels nostres companys, i per tant sóc aqui per defensar la llibertat d'expressió', i ha subratllat que aquesta és l'arrel del problema. També ha criticat que la JEC és ‘un òrgan administratiu' i que, si el Parlament permet que influeixi en el ple, ‘podrà destituir qualsevol que faci nosa.' El president ha acabat remarcant les tres premisses que ell considera imprescindibles per a aconseguir la independència. La primera, la força de la unitat. La segona, no permetre que la repressió ens paralitzi. La tercera, respectar plenament la voluntat popular', que ‘o la respectem o no la respectem.' I ha reblat: ‘És impossible aconseguir la independència si no ens posem la línia vermella del respecte a la voluntat popular.' En la línia del que han declarat el president del seu grup parlamentari, Albert Batet, i el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, Torra ha assegurat ‘allò que posa en risc el pressupost i la continuitat de les institucions és precisament la retirada de la meva condició de diputat. Avui s'obre la porta a desballestar les institucions.' El discurs del president ha culminat amb la imatge de la confrontació entre els dos partits de govern: els diputats de Junts per Catalunya s'han alçat per a aplaudir el president mentre els d'Esquerra Republicana han continuat asseguts i sense aplaudir-lo. Vegeu ací el discurs complet del president Torra:
|
[
"Què ha exigit Quim Torra?",
"Per quina raó?",
"Què ha assenyalat?",
"Quin era el resultat dels veredictes?",
"Qui hi estava a favor?",
"Com pot actuar el cap del Govern, davant d’aquesta politització?",
"Què opina com Sebrià?",
"Per què creu que estan en aquesta circumstància?",
"Com ho qualifica?",
"De quina manera pot afectar el Parlament a la Junta Electoral Central?",
"Segons ell, en quants fonaments es basa l’assoliment de la independència?",
"Quina és la número 1?",
"I la número 3?",
"Qui és Albert Batet?",
"Com ha acabat el pronunciament de Torra?"
] |
{
"answer_end": [
98,
246,
318,
542,
421,
783,
862,
1230,
1283,
1439,
1559,
1594,
1702,
1957,
2321
],
"answer_start": [
13,
86,
248,
404,
319,
673,
786,
1051,
1234,
1291,
1453,
1473,
1651,
1892,
2220
],
"input_text": [
"Començar un torn de paraula al ple d'aquesta tarda al Parlament.",
"Per a expressar el seu rebuig a la decisió del president Roger Torrent de no acceptar el seu vot i per a demanar-li que garanteixi els seus drets.",
"Que no fa ni un mes de les dues resolucions.",
"Blindar les condicions de diputat i president a Torra i desautoritzar, així, la resolució de la JEC.",
"Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, els comuns i la CUP.",
"Defensar els seus drets i el seu honor.",
"Que s'han d'acabar les accions simbòliques.",
"Per haver defensat l'alliberament i el retorn dels nostres companys, i per tant sóc aqui per defensar la llibertat d'expressió.",
"Com l'arrel del problema.",
"Podrà destituir qualsevol que faci nosa.",
"En tres.",
"La força de la unitat.",
"Respectar plenament la voluntat popular.",
"El president del seu grup parlamentari.",
"Amb la imatge de la confrontació entre els dos partits de govern."
]
}
|
vilaweb
|
El parlament finès ha constituït l'intergrup d'amistat amb Catalunya. El presideix Mikko Kärnä, del Partit del Centre, i l'integren cinc diputats més. Segons explica Kärnä en un comunicat, l'objectiu del grup és facilitar i actualitzar informació sobre la situació a Catalunya als membres del parlament de Finlàndia. També ‘defensar els valors fonamentals de la Unió Europea, com són la democràcia i els drets humans'. L'intergrup no adopta un posicionament oficial sobre si Catalunya ha de ser un estat independent. Tanmateix, els seus membres volen contribuir a trobar una solució pacífica a la crisi catalana, ‘basada en la democràcia, els drets humans i el dret a l'autodeterminació dels pobles, així com la defensa dels valors fonamentals de la UE i de les Nacions Unides. ‘Altres membres del parlament seran benvinguts a formar part de l'Intergrup. De ben segur que el grup tindrà més diputats un cop s'organitzi una visita d'alt nivell des de Catalunya a Finlàndia, i un cop l'activitat del grup s'iniciï', comenta Kärnä. A la primera reunió hi han assistit Janne Riitakorpi, director executiu de l'associació finesa d'amics de Catalunya, i Francesca Guardiola, delegada del govern català als països nòrdics. A banda de Kärnä, l'intergrup l'integren Mats Löfström, del partit popular suec de les Illes Aland, que n'és el vice-president; Heli Järvinen, dels Verds; Sanna Antikainen, del Partit dels Finesos; Mikko Savola, del Partit del Centre i Tom Packalén, del Partit dels Finesos.
|
[
"Què ha fet el govern de Finlàndia amb Catalunya?",
"Com s’anomena el dirigent?",
"De quin partit és?",
"Quina finalitat té aquesta agrupació?",
"Què volen salvaguardar?",
"Quins són?",
"Han pres alguna postura respecte a l’independentisme de Catalunya?",
"Però, a què estan dispostos?",
"Amb quins fonaments?",
"Quan creu Kärnä que hi formarà part altres polítics?",
"Qui ha aparegut en la primera quedada?",
"Quin càrrec té Janne Riitakorpi?",
"Quins altres polítics s’han vinculat?",
"D'on forma part Mats Löfström?",
"I Tom Packalén?"
] |
{
"answer_end": [
68,
94,
117,
315,
374,
416,
515,
611,
776,
1027,
1167,
1144,
1489,
1314,
1489
],
"answer_start": [
0,
70,
83,
189,
317,
333,
419,
528,
571,
855,
1029,
1065,
1216,
1257,
1452
],
"input_text": [
"Ha constituït l'intergrup d'amistat.",
"Mikko Kärnä.",
"Del Partit del Centre.",
"Facilitar i actualitzar informació sobre la situació a Catalunya als membres del parlament de Finlàndia.",
"Els valors fonamentals de la Unió Europea.",
"La democràcia i els drets humans.",
"No.",
"A contribuir a trobar una solució pacífica a la crisi catalana.",
"Amb la democràcia, els drets humans i el dret a l'autodeterminació dels pobles, així com la defensa dels valors fonamentals de la UE i de les Nacions Unides.",
"Un cop s'organitzi una visita d'alt nivell des de Catalunya a Finlàndia, i un cop l'activitat del grup s'iniciï.",
"Janne Riitakorpi i Francesca Guardiola.",
"És director executiu de l'associació finesa d'amics de Catalunya.",
"Mats Löfström, Heli Järvinen, Sanna Antikainen, Mikko Savola i Tom Packalén.",
"Del partit popular suec de les Illes Aland.",
"Del Partit dels Finesos."
]
}
|
mitologia
|
L'Assemblea d'homes lliures d'Esparta era el poder suprem de l'estat. Aquesta Assemblea equivalia a l'ekklesia establerta a Atenes.
La va establir Licurg, el mític legislador espartà, que va dictar les seves lleis en forma d'oracle. L'assemblea tenia el poder d'acceptar o rebutjar les lleis i decrets proposats primer pels reis i més tard pel consell de la Gerúsia. No tenia iniciativa legislativa i només podia aprovar el que es presentava, sense cap modificació, o rebutjar-ho totalment.
En formaven part tots els ciutadans espartans per damunt dels trenta anys. A l'assemblea només es podien dirigir els més alts magistrats, principalment els reis i els èfors, a no ser que algú hi fos cridat, segons Heròdot. Es feien assemblees ordinàries cada lluna plena, i extraordinàries quan calia per causes excepcionals. El sistema de vot era per aclamació. Les assemblees es feien en un lloc concret a l'oest de la ciutat. L'assemblea podia proclamar la guerra, fer la pau, i acordar armisticis i també els acords dels èfors i dels reis amb estats estrangers havien de ser ratificats per l'assemblea.
En temps més recents, probablement després del segle iii aC, va existir la petita assemblea, que es convocava quan l'afer a tractar era d'importància secundària i no calia convocar l'assemblea general. Aquesta assemblea menor la formaven alguns magistrats i ciutadans de classe superior, i cada vegada es va convocar més sovint arribant quasi a suplantar a la gran assemblea.
|
[
"Què era l'Assemblea d’homes lliures d’Esparta?",
"A quin poder s’assemblava d’Atenes?",
"Qui ho va fundar?",
"Quina autoritat tenia?",
"Era de poder legislatiu?",
"Qui eren els seus membres?",
"Qui ho administrava?",
"Quan es duien a terme?",
"Es feien també en casos especials?",
"Com es votava?",
"On es duien a terme les assemblees?",
"Què podien declarar?",
"Què va passar a partir del s. III aC?",
"Quan se citaven?",
"Va acabar sent més important que l’original?"
] |
{
"answer_end": [
68,
130,
182,
301,
398,
564,
663,
761,
815,
852,
918,
1033,
1189,
1298,
1472
],
"answer_start": [
0,
70,
132,
233,
367,
491,
568,
714,
763,
817,
854,
920,
1120,
1191,
1388
],
"input_text": [
"El poder suprem de l'estat.",
"A l'ekklesia.",
"Licurg, el mític legislador espartà.",
"La d'acceptar o rebutjar les lleis i decrets.",
"No.",
"Tots els ciutadans espartans per damunt dels trenta anys.",
"Els més alts magistrats, principalment els reis i els èfors.",
"Cada lluna plena.",
"Sí.",
"Per aclamació.",
"En un lloc concret a l'oest de la ciutat.",
"La guerra, la pau, armisticis i els acords dels èfors i dels reis.",
"Va existir la petita assemblea.",
"Quan l'afer a tractar era d'importància secundària i no calia convocar l'assemblea general.",
"Sí."
]
}
|
books
|
-No m'atracallus, manu -va respondre en Xaneta. -Si ella, sa vea, és a s'infern, ni jo ni ets Sants no la'n podem pas treure, i, si no hi és, me'n rento ses mans, que no me l'hai pas empatollada jo sa rondalla. Paraula ençà, paraula enllà, us l'hai referida tal com va contarme-la s'avi Jeremies d'Arraval, que es un homo de bé, que passa ets rosaris cada dia i mastega més parenostres que tu i tots ets teus parents.
Mentrestant la nuvolada s'era abatuda cap a l'horitzó de mar, i la lluna, vas de llum puríssim, resplendia en un cel immaculat. Tots ens abocàrem al marge per guaitar-la. Era una lluna de creixent, amb els cornals quasi en amunt, entre els quals la part ombrosa de l'astre, ben obiradora i d'un diàmetre més petit en apariència que el de la part clara, sortia a la manera d'una gla, que brolla del seu didalet blanc. En Lluís se la mirava embadalit i exclamà:
-Que bonica! És una veritable llanxeta de plata.
-Errada! -va saltar en Xaneta. -Mirate-la bé. És es bressol des bon Jesuset. Veuràs, repara es cèrcol de sa mosquitera. No repares sa mosquitera tirada, allò negrenc que tot just s'afigura? Ara s'Infant dorm i la Verge feineja per sa casa amplis me. Ets àngels amb candeles enceses vetllen un tros lluny des bressol; veus?
|
[
"Què li diu Xaneta?",
"Què no s’ha cregut?",
"I, per tant, com actuarà?",
"Qui li havia explicat aquest mite?",
"Es tracta d’un home religiós?",
"Cap a on es dirigien els núvols?",
"Què enlluernava el cel?",
"Per què van anar a la costa?",
"Com descriu el satèl·lit?",
"Què feia el Lluís?",
"Amb què el compara?",
"Hi està d’acord Xaneta?",
"Què diu ell que és?",
"Segons ell, què està fent el nen Jesús?",
"I la Verge?"
] |
{
"answer_end": [
46,
209,
197,
305,
392,
478,
544,
587,
769,
866,
926,
957,
1003,
1135,
1166
],
"answer_start": [
0,
163,
126,
240,
281,
418,
482,
546,
589,
835,
879,
892,
960,
1118,
1136
],
"input_text": [
"Que no l'atracallu.",
"Sa rondalla.",
"Se'n renta ses mans.",
"S'avi Jeremies d'Arraval.",
"Sí.",
"Cap a l'horitzó de mar.",
"La lluna.",
"Per guaitar-la.",
"Com una lluna de creixent, amb els cornals quasi en amunt, entre els quals la part ombrosa de l'astre, ben obiradora i d'un diàmetre més petit en apariència que el de la part clara.",
"Se la mirava embadalit.",
"Amb una veritable llanxeta de plata.",
"No.",
"Es bressol des bon Jesuset.",
"Dorm.",
"Feineja per sa casa."
]
}
|
bios
|
Gloria Picazo Calvo (Barcelona, 1950) és una crítica d'art espanyola i comissària independent d'exposicions d'art contemporani. Al llarg de la seva carrera s'ha centrar la promoció de l'art contemporani espanyol i els seus artistes.
Col·laboradora del Centre d'Arts Plàstiques Contemporànies de Bordeus, del Centre d'Art Contemporani Metrònom de Barcelona, del Museu d'Art Contemporani de Barcelona MACBA i exdirectora del Centre d'Art la Panera de Lleida.
Des de 2003 fins a 2015 ha estat la directora del Centre d'Art la Panera de Lleida, on s'han realitzat set edicions de la Biennal d'Art Leandre Cristofol i s'ha potenciat la col·lecció del centre, segons les seves paraules “No és una col·lecció d'artistes catalans, però sí ja pensada des d'una òptica catalana, la qual cosa és important perquè, al marge de la col·lecció del MACBA, amb un perfil internacional, no hi ha cap altra pública amb aquestes característiques a Catalunya”.
Les últimes exposicions en La Panera amb Gloria Picazo com a directora són "Vestir i desvestir cossos", "Situacions", "Seguir el fil" i "L'escriptori circular", el divers contingut de les exposicions mostra l'interès de Gloria Picazo d'incentivar i mostrar l'art i els projectes dels artistes espanyols o instal·lats a Espanya, fent veure la responsabilitat de totes les persones que formen part del món de l'art contemporani, destacant el paper de les galeries.“Tots tenim una gran responsabilitat amb l'art espanyol, no només els directors de museus o els comissaris, sinó tots els que treballem en el sector de l'art contemporani, incloses les galeries, el paper de les quals és importantíssim. Hauríem de rescatar el manifest en Defensa de l'Art Español, que van promoure l'any passat diverses associacions, per seguir treballant en aquesta línia”.
A la Universitat Menéndez Pelayo de Santander, amb l'Institut d'Art Contemporani, i l'Associació de Col·leccionistes d'Art Contemporani 9915, va dirigir la trobada “Col·leccionisme d'art contemporani i comisariado” al juliol de 2014, al costat de ponents com Simón Marxen Fiz, María del Corral, Benjamí Weil, Eva González Sancho, Juan Luis Moraza, Pilar Citoler, Nimfa Bisbe, Sergio Rubira i Roser Figueras.
Pertany al consell de redacció de diverses revistes com a L'avenç i Transversal. Picazo ha publicat, des de 2003, en nombroses revistes i periòdics com Exit Express, Editorial Gustavo Gili, Fundació March i El País.
Forma part de jurats d'art contemporani com la convocatòria d'Art Jove del Ministeri de Cultura, BCN Producció 16, Beca a la producció d'una obra audiovisual DKV-ÉS Baluard. A més és coordinadora en estudis sobre performance a el Centre Andalús d'Art Contemporani.
El Museu d'Història de la Ciutat de Girona conserva gravats dels anys 70 i el Museu d'Art de Sabadell exemplars de la revista Èczema, de la qual va ser col·laboradora als anys 80.
Ha estat comissària de diverses exposicions entre les quals destaquen:
|
[
"Qui és Gloria Picazo Calvo?",
"Quin és el seu any de naixement?",
"Amb quina associació treballa?",
"Quin càrrec ha exercit durant 12 anys al Centre d’Art la Panera de Lleida?",
"Per què destaca aquest centre?",
"Quines van ser les seves últimes exhibicions allà com a dirigent?",
"Quin objectiu tenien?",
"Qui creu Picazo que s’ha d’encarregar de les expressions artístiques espanyoles?",
"Què va esdevenir a mitjans del 2014?",
"Quines institucions hi van participar?",
"Qui hi va assistir?",
"De quines publicacions forma part Picazo com a consellera de redacció?",
"Però, on ha fet públics alguns dels seus escrits?",
"En quins concursos ha estat tribunal?",
"En quins museus va participar durant el 1980?"
] |
{
"answer_end": [
126,
37,
404,
539,
937,
1099,
1266,
1595,
2025,
2007,
2199,
2280,
2415,
2589,
2860
],
"answer_start": [
0,
0,
233,
457,
769,
940,
1101,
1402,
1935,
1793,
2008,
2201,
2282,
2417,
2682
],
"input_text": [
"Una crítica d'art espanyola i comissària independent d'exposicions d'art contemporani.",
"El 1950.",
"Amb el Centre d'Arts Plàstiques Contemporànies de Bordeus, el Centre d'Art Contemporani Metrònom de Barcelona, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona MACBA.",
"El de directora.",
"Perquè, al marge de la col·lecció del MACBA, amb un perfil internacional, no hi ha cap altra pública amb aquestes característiques a Catalunya.",
"Vestir i desvestir cossos, Situacions, Seguir el fil i L'escriptori circular.",
"Incentivar i mostrar l'art i els projectes dels artistes espanyols o instal·lats a Espanya.",
"Els directors de museus, els comissaris, tots els que treballen en el sectors de l'art contemporani i les galeries.",
"La trobada Col·leccionisme d'art contemporani i comisariado.",
"La Universitat Menéndez Pelayo de Santander, amb l'Institut d'Art Contemporani, i l'Associació de Col·leccionistes d'Art Contemporani 9915.",
"Simón Marxen Fiz, María del Corral, Benjamí Weil, Eva González Sancho, Juan Luis Moraza, Pilar Citoler, Nimfa Bisbe, Sergio Rubira i Roser Figueras.",
"De L'avenç i Transversal.",
"A Exit Express, Editorial Gustavo Gili, Fundació March i El País.",
"En la convocatòria d'Art Jove del Ministeri de Cultura, BCN Producció 16, Beca a la producció d'una obra audiovisual DKV-ÉS Baluard.",
"En el Museu d'Història de la Ciutat de Girona i el Museu d'Art de Sabadell."
]
}
|
bios
|
Maria Victòria Garcia i Gaitero (Burgos 1940) és una mestra d'escola catalana. Passà la infantesa a Tarragona i es va instal·lar a Barcelona el 1959. Començà treballant com a professora al col·legi Bellafila, al mateix temps que es comprometia en els moviments d'ajuda social al barri de Pequín de Sant Adrià de Besòs. El 1964 s'instal·là a les Corts.
Després d'un període apartada de l'ensenyament, exercí en diverses escoles de Barcelona fins a arribar al CEIP Seat, on ha treballat fins a la seva jubilació i on ha rebut diversos guardons per treballs i projectes educatius, entre ells el Leandre Colomer de la UAB per la Història de Catalunya adaptada als nens i el Projecte Educatiu per a Primària d'Aldees Infantils SOS, del Ministeri d'Educació i Ciència d'Espanya.
També ha intervingut activament en la vida social del barri de les Corts, on a finals de la dècada de 1980 va promoure l'Associació de Dones del Camp Nou —posteriorment Associació Elisenda de Montcada— i simultaniejà la seva presidència amb la de l'Associació Dona i Ciutat. És membre del Consell de Dones del Districte, representant de les Corts al Consell de Dones de la Ciutat i membre del Consell de Dones de Catalunya de l'Institut Català de la Dona; mercè a aquests càrrecs ha intervingut en trobades, congressos i jornades sobre temàtica femenina d'abast català, espanyol i internacional.
La seva activitat al districte ha estat canalitzada a través del Consell de la Gent Gran, del projecte Memòria Històrica, del Club de Lectura o del Banc Solidari. Ha compaginat la seva tasca social amb la poesia, vocació que l'ha dut també a organitzar recitals poètics i lectures dramatitzades per a grans i petits. El 2004 va obtenir el premi del jurat Maria Aurèlia Capmany pel projecte La placita: un ágora para las mujeres. El 2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.
|
[
"Qui és Maria Victòria Garcia?",
"Va néixer a Catalunya?",
"Quan es mudaria a Barcelona?",
"Amb què va compaginar el seu treball de docent?",
"En quina institució va treballar fins a la seva retirada?",
"Per què se la va obsequiar?",
"Com s’anomenen alguns d’aquests?",
"Com va ajudar socialment a les Corts?",
"D’on forma part?",
"Gràcies a això, on ha pogut participar?",
"Mitjançant quines associacions ha pogut dur a terme la seva tasca?",
"A què més s’ha dedicat?",
"Què ha planejat entorn d’això?",
"Què va passar l’any 2004?",
"I el 2007?"
] |
{
"answer_end": [
77,
45,
148,
317,
509,
576,
772,
1046,
1227,
1367,
1530,
1580,
1684,
1745,
1846
],
"answer_start": [
0,
0,
112,
150,
440,
510,
557,
779,
1048,
1229,
1369,
1532,
1567,
1686,
1798
],
"input_text": [
"Una mestra d'escola catalana.",
"No.",
"El 1959.",
"Amb els moviments d'ajuda social al barri de Pequín de Sant Adrià de Besòs.",
"Al CEIP Seat.",
"Per treballs i projectes educatius.",
"Leandre Colomer i el Projecte Educatiu per a Primària d'Aldees Infantils SOS.",
"Va promoure l'Associació de Dones del Camp Nou i simultaniejà la seva presidència amb la de l'Associació Dona i Ciutat.",
"Del Consell de Dones del Districte i del Consell de Dones de Catalunya de l'Institut Català de la Dona.",
"En trobades, congressos i jornades sobre temàtica femenina.",
"Mitjançant el Consell de la Gent Gran, el projecte Memòria Històrica, el Club de Lectura o el Banc Solidari.",
"A la poesia.",
"Recitals poètics i lectures dramatitzades per a grans i petits.",
"Va obtenir el premi del jurat Maria Aurèlia Capmany.",
"Va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona."
]
}
|
bios
|
Joaquima Casas Cuscoy (Girona, 31 de gener de 1931- El Caire, 24 de juliol de 2019) fou una pintora catalana que va desenvolupar bona part de la seva vida i obra a Egipte.
Va néixer a Girona el 31 de gener de 1931.
Era filla de Jaume Casas, fill de Girona i de Dolors Cuscoy, de Sant Esteve d'en Bas. Tenia dues germanes més petites: Teresa, que també pintava i havia estat alumna de Huedo, i Paquita. Durant la seva infantesa va patir una osteomielitis que la va fer romandre a casa durant llargues temporades, durant les quals es va despertar el seu interés per l'art.
Del 1948 al 1950 va iniciar la seva formació amb Joan Orihuel, com altres artistes gironines de la mateixa època: Emília Xargai i Montserrat Llonch.
A principis de 1950 va obtenir una beca de la Diputació de Girona que li va permetre continuar els seus estudis de pintura, dibuix i gravat a la "Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid". Cinc anys més tard va poder continuar la seva formació a la mateixa escola fins que el 1957 va guanyar una altra beca per anar a Egipte. Aquest viatge, però, va quedar frustrat per conflictes al Canal de Suez. Mentrestant va organitzar un curs de gravat a l'Escola de Belles Arts d'Olot on també va impartir classes i va exposar a la Sala Armengol.
Després d'una estada a París i a Dinamarca, entre els anys 1958 i 1959, l'any 1960 va obtenir el Premi Nacional Fi de Carrera al millor expedient de les Escoles de Belles Arts, i el Ministeri d'Assumptes Exteriors li concedeix una altra beca per anar a Egipte a realitzar estudis sobre art faraònic, que aquesta vegada sí que va poder aprofitar. Gràcies a una altra beca de l'Escola de Belles Arts de Damasc va tenir l'oportunitat de pintar i exposar a Síria.
A Egipte va conéixer a un professor de la Facultat de Belles Arts del Caire, Abbas Shohdy, de qui va ser alumna i amb qui es va casar el 1960. Va tenir un fill, Omar Abbas Chodhy Casas, que és arquitecte i viu a Egipte.
L'any 2001 va enviudar i es va tornar a instal·lar uns anys a Girona.
Va morir al Caire el 24 de juliol de 2019.
De formació acadèmica clàssica, el seu estil pulcre i organitzat va anar evolucionant cap a un llenguatge més lluminós i expressiu. De la seva obra destaquen retrats, paisatges i escenes de la vida quotidiana.
A Egipte es va integrar en el grup de pintors egipcis El Marsam amb qui va exposar a El Caire en diverses ocasions i també va participar en biennals internacionals a Alexandria, Damasc, Bagdad, al Marroc, a Madrid i a l'exposició d'Art Contemporani Egipci a Hong Kong.
L'any 1965 va exposar a Girona conjuntament amb el seu marit, Abbas Shohdy, a les Sales Municipals de la Rambla.
L'any 2003 fa una exposició retrospectiva a Les Bernardes de Salt
Hi ha obres seves al Museu de Calcografia Nacional de la Reial Acadèmia de San Fernando de Madrid, al Museu d'Art Contemporani del Caire, al de la Facultat de Belles Arts d'Alexandria i al Museu Nacional d'Art de Damasc. També té 32 obres al fons del Museu d'Art de Girona.
|
[
"A què es va dedicar Joaquima Casas Cuscoy?",
"Quina és la seva data de naixement?",
"Com s’anomenaven els seus pares?",
"Quina germana seva també es dedicava a la pintura?",
"Quan va començar a estudiar pintura?",
"Per què no va poder anar a Egipte l’any 1957?",
"Més tard, gràcies a qui va poder tenir l'oportunitat d’anar?",
"Coneixeria el seu marit allà?",
"On va perdre la vida?",
"Com va canviar el seu art?",
"Professionalment, d’on va formar part a Egipte?",
"On va assistir a congressos internacionals?",
"A quina ciutat va fer una exhibició en el 1965?",
"Quan va fer-ho a Salt?",
"A quins museus es poden trobar actualment alguns dels seus quadres?"
] |
{
"answer_end": [
99,
213,
274,
359,
616,
1127,
1612,
1861,
2035,
2191,
2334,
2484,
2570,
2718,
2991
],
"answer_start": [
0,
172,
215,
301,
572,
994,
1447,
1728,
2018,
2093,
2271,
2388,
2540,
2653,
2719
],
"input_text": [
"A la pintura.",
"El 31 de gener de 1931.",
"Jaume Casas i Dolors Cuscoy.",
"Teresa.",
"El 1948.",
"Per conflictes al Canal de Suez.",
"El Ministeri d'Assumptes Exteriors.",
"Sí.",
"Al Caire.",
"Va anar evolucionant cap a un llenguatge més lluminós i expressiu.",
"Del grup de pintors egipcis El Marsam.",
"A Alexandria, Damasc, Bagdad, al Marroc, a Madrid.",
"A Girona.",
"L'any 2003.",
"Al Museu de Calcografia Nacional de la Reial Acadèmia de San Fernando de Madrid, al Museu d'Art Contemporani del Caire, al de la Facultat de Belles Arts d'Alexandria, al Museu Nacional d'Art de Damasc i al fons del Museu d'Art de Girona."
]
}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.