id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
crawling-populars_ca_20200525_25_153924 | Cerca avançada
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de directoris
Filtrar per tema Tots els temes Administració Pública Allotjament Animals i plantes Associacions Cementiris Centres d'Informació Companyies de serveis Cultura i lleure Educació Esports Medi ambient Mercats i centres comercials Mitjans de comunicació Religió Restaurants Sanitat Serveis Socials Transports
Per subtemes
Per titularitat Qualsevol Pública Privada Compartida
Per districte Tots els districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada d’activitats
Filtrar per tema Tots els temes de l’agenda Calendaris de dies festius i canvis d'horari Cinema i projeccions circuit no comercial Colònies i casals Congressos, conferències i col·loquis Esports Exposicions Festes populars i diades Fires, mostres i mercats ocasionals Jocs Literatura Moda i desfilades Música Nens i nenes: activitats Premis, concursos i gales Religiosos, actes Solidaritat i sensibilització Teatre, circ i dansa Visites, rutes i excursions
Per subtemes Selecciona el subtema
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Des del fins al
Des del fins al
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de cursos i tallers
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Filtrar per tema Tots els temes Arquitectura i urbanisme Ciències socials Costura i moda Cuina i gastronomia Cultura general Dibuix i pintura Disseny Economia, empresa i ocupació Escultura Esports i expressió corporal Estètica Fotografia i audiovisual Idiomes Informàtica, internet i noves tecnologies Jardineria Literatura Lleure Manualitats i artesania Medi ambient i ciències naturals Mobilitat i transports Música, dansa i teatre Necessitats educatives especials Restauració i decoració Salut i creixement personal Tecnologia
Per subtemes
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Made to:
Des del fins al
Des del fins al
AgendaCursos
Cursos i tallers
Agenda
Suspeses les funcions del 13 al 26 de març.
Agenda
Suspeses les funcions del 13 al 26 de març.
Agenda
Suspeses les visites a la Basílica a partir del 13 de març
Agenda
Suspeses les visites a la Basílica a partir del 13 de març
Agenda | 0 | curate | {"pt": 0.03307027433295753, "ca": 0.9252160841788801, "it": 0.02367531003382187, "sv": 0.009019165727170236, "en": 0.003006388575723412, "es": 0.006012777151446824} | : /llistat?pg=search&cerca=*:*&tr=618,619,620&sort=popularity,asc&p=de1a30&af=code_prop&districtstr=Eixample&c=00618*,00619*,00620*&nr=10&d=caps |
cawac_ca_20200528_5_127988 | Sí senyor, la Cinta ja ha après a anar sola en bicicleta. Ep, i sense rodetes. Vam estar força temps parlant sobre si ella ja estava preparada per aprendre'n o encara no. Després de donar-hi moltes voltes vam acabar tirant pel dret. Què caram, s'aprèn a anar en bicicleta anant el bicicleta!
El dia que vam treure les rodetes la Cinta va sentir pànic. Ella, com deu passar a tots els nens i nenes, es veia fotent-se una pinya i amb les dents trencades, talment com si s'hagués d'estimbar per un penya-segat.
Afortunadament, les úniques dents que li han caigut a la Cinta són les de llet que, com deu passar a tots els nens i nenes, ha canviat per les de debò.
Jo, per motius que no tenen a veure amb el ciclisme, ara tindré més temps per anar en bicicleta amb la Cinta. Ella sí que es mereix que li dediqui el meu temps.
Quan al llarg de l\'Assemblea Nacional de la CUP vaig sentir gent que es burlava de la teva filla i argumentava la necessitat de no anar a les eleccions autonòmiques vaig tenir la sensació que la qualitat humana d\'alguns militants deixava molt que desitjar.
Burlar-se de la teva filla ha estat l\'actitud més baixa que he vist mai en la militància de l\'EI, sincerament vaig sentir molta ràbia i tristesa a l\'hora, de veure que el moviment pel qual tant hem lluitat està ple de gent que no valora ni el companyerisme ni la camaraderia. | 0.81908 | curate | {"es": 0.07943578322197475, "en": 0.014847809948032665, "ca": 0.9057164068299925} | http://joan7.jubany.cat/index.php/bloc/general/483-la-cinta-ja-va-en-bicicleta |
racoforumsanon_ca_20220809_2_493881 | Supose que tots heu jugat alguna vegada al típic joc que algú diu "Jo mai mai he..." i els que ho han fet han de beure i els que no doncs no fan res Doncs això, propose portar el joc al xat. Les possibles respostes són les següents: Sí No, ni ho faria mai. No, però m'encantaria No (a seques) Ja podeu anar ficant frases tots, però no valen abusos, si en poseu de nous heu de respondre també als que ja estan ficats No és necessari que les preguntes siguen de sexe, però bé, tot el que ha jugat a este joc sap que tard o d'hora s'acaben desviant totes les preguntes...
jo mai mai ... he potat damunt algú després de liar-me amb ell jo mai mai ... he pagat una multa del tram per peresa a caminar dues aturades ( maria cristina - l'illa ) X2
... lamentable . .
Però què dius xDD
Hahaha, el pobre noi devia pensar: tant lleig sóc? XD
És que ha de ser... | 0.791615 | curate | {"ca": 0.9774346793349169, "pt": 0.019002375296912115, "fr": 0.0011876484560570072, "en": 0.0023752969121140144} | |
mc4_ca_20230418_4_621269 | 05 Introducció a la fraseologia. Aplicació al valencià col·loqui05 L'abella baralladisa
Títol: JOAQUIM MALDONADO ALMENAR
Joaquim Maldonado Almenar és un dels homes decissius de la història valenciana del segle xx. Lluitador incansable per la llibertat i la democràcia, sempre va tenir la preocupació de fer de les institucions valencianes elements dinamitzadors d’una societat solidària.
ISBN: 84-88578-64-4
04 Francesc Ferrer Pastor
00 Quadern de Pilota | 0.663882 | curate | {"ca": 0.912751677852349, "es": 0.042505592841163314, "en": 0.0447427293064877} | http://editorialdenes.com/index.php?page=shop.product_details&category_id=18&flypage=flypage.tpl&product_id=235&option=com_virtuemart&Itemid=1 |
mc4_ca_20230418_9_782108 | gremi - Tocar, mirar i olorar llibres: els llibrers apropen la lectura als més joves
Gremi de llibrers Notícies Tocar, mirar i olorar llibres: els llibrers apropen la lectura als més joves
Notícies Tocar, mirar i olorar llibres: els llibrers apropen la lectura als més joves | Imprimeix | Correu Tocar, mirar i olorar els llibres és una manera d'introduir als més joves en l'aventura de llegir i per a açò, el Gremi de Llibrers de València ha engegat una campanya de tallers que comencen en les aules dels col·legis i conclouen en les llibreries properes als centres escolars.
Més de 400 alumnes de col·legis de València, Paiporta, Xàtiva i Algemesí des de tercer de Primària i fins i tot primer de Secundària han participat ja en aquesta campanya, denominada "La botiga dels llibres", que es va iniciar el passat mes de desembre i espera arribar al miler de participants quan concloga amb el curs escolar.
El Gremi de Llibrers, que va nàixer fa 33 anys i agrupa a 64 llibreries de la Comunitat Valenciana, ha impulsat aquesta iniciativa, que s'ofereix de forma gratuïta als centres escolars i que, a més de contribuir a la difusió del llibre, busca promocionar el comerç especialitzat, de qualitat i de proximitat.
"L'objectiu és intentar canviar els índexs de lectura i cobrir un espai que hauria de desenvolupar l'Administració", explica a EFE el president del Gremi, David Cases, qui afig que la preocupació per vuit anys de crisis, en els quals han acumulat "un 40% de vendes en negatiu", ha portat als llibreters a cercar solucions.
Cases assenyala que els valencians són els segons per la cua que menys lligen a Espanya, i aquest país és al seu torn el segon d'Europa que menys llig, per la qual cosa "vist que les institucions no fan res per canviar-ho", han impulsat aquesta campanya "que és una manera d'educar als xiquets perquè estimen els llibres".
El president del Gremi de Llibrers assegura que aquesta iniciativa està agradant als mestres, als pares i sobretot als xiquets, que després del taller tornen a les llibreries.
El taller compta amb una primera part que es desenvolupa en les aules, on s'explica als alumnes la història del llibre, el procés de creació d'una obra des que l'autor té la idea fins que arriba a les prestatgeries de les biblioteques, amb totes les persones que intervenen, i se'ls introdueix en com triar un.
Els alumnes coneixen també l'ajuda que les noves tecnologies els poden oferir per a facilitar en la seua elecció, com els "booktrailers", vídeos curts d'un minut amb una breu presentació de llibres a semblança dels tráiler de les pel·lícules, o els "booktoubers", on aficionats a la lectura comparteixen els seus gustos.
"Es tracta de lligar noves les tecnologies i la lectura, que no estan renyits", explica a EFE Marian Val, de l'empresa encarregada de desenvolupar la campanya, Feets Gestió de Projectes, qui indica que als xiquets els crida l'atenció que internet o YouTube es puguen emprar també per a qüestions relacionades amb el món literari.
La segona part del taller implica la visita a una llibreria del barri, on els presenten als llibreters i s'insisteix en el seu paper de "consellers" a l'hora de triar un llibre, "ja que a part de Geronimo Stilton o el Diari de Greg, que tots coneixen, hi ha molts més que els poden agradar", assenyala Val.
També els expliquen com tractar els volums, a anar sense pressa i dedicar temps a la selecció, a "tocar, mirar i olorar els llibres" i a gaudir de les històries que es recomanen entre ells, els indiquen els professors o els aconsella el llibreter, perquè triar un llibre és tota una aventura.
Podeu llegir l'article original ací | 0.845861 | curate | {"ca": 0.9903368304803976, "oc": 0.00966316951960243} | http://gremidellibrers.com/index.php/noticies/320-tocar-mirar-i-olorar-llibres-els-llibrers-apropen-la-lectura-als-mes-joves |
mc4_ca_20230418_10_250290 | Sant Boi en Comú | Sant Boi en Comú present a la Diada de Sant Jordi
Sant Boi en Comú present a la Diada de Sant Jordi
La formació local de Catalunya en Comú ha compartit amb veïns i veïnes de la ciutat aquest aparador de llibres i roses.
El passat dimarts, 23 d’abril, els carrers de Sant Boi es van vestir amb llibres i roses per celebrar la Diada de Sant Jordi i Sant Boi en Comú va ser-hi present amb la seva carpa a la Rambla Rafael Casanova.
Els recents escollits candidats i candidates dels comuns de Sant Boi, van aprofitar aquell espai de relació per poder parlar amb veïns i veïnes de la ciutat. “Sortir al carrer i compartir espais informals de trobada sempre és un bon moment que ens permet escoltar i intercanviar opinions i propostes de millora per a la nostra ciutat”, comenta el candidat número 2, Daniel Martínez.
Al llarg de la tarda, un gran nombre de persones omplien la Rambla i la Plaça de l’Ajuntament per gaudir dels llibres i les roses, però també de les activitats culturals que van tenir lloc al llarg de tot el dia. La candidata a l’alcaldia, Alba Martínez, va remarcar la importància de la cultura com a motor per avançar com a ciutat, “Sant Boi és una ciutat viva, una ciutat on la cultura local té un pes fonamental i és en esdeveniments com aquests on es reivindica i visibilitza el talent i la cultura local”.
Malgrat l’inici plujós del dia, la jornada va finalitzar, un any més, amb molta participació, consolidant així una festa que és una tradició a Sant Boi. | 0.888826 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.santboiencomu.cat/2019/04/23/sant-boi-en-comu-present-a-la-diada-de-sant-jordi/ |
oscar-2201_ca_20230904_5_50255 | Dimensió social ()Inserció professional ()Participació () Acció tutorial i orientació universitària (0)Característiques demogràfiques i socioeconòmiques (0)Discapacitat i necessitats educatives especials (0) Dimensió Social (0)Empleabilitat i inserció professional (0)Finançament (0)Governança (0)Igualtat (0)Interculturalitat (0)Qualitat (0)Rendiment Acadèmic (0)Salut i hàbits saludables (0)Sostenibilitat i Medi Ambient (0)Voluntariat, solidaritat i cooperació (0) Internacional ()Europeu ()Estat espanyol ()Catalunya ()UB () Informe ()Article ()Treball acadèmic ()Congressos ()Llibre ()
. Estat espanyol, Article, Finançament, Dimensió Social, Igualtat
0
Aquesta base de dades està en fase de proves.
Desenvolupada per estudiants UB a través de la oficina del Gapei. Si teniu qualsevol dubte tècnic, suggeriment o proposta, escriviu-nos al correu [email protected] . | 0.674378 | curate | {"ca": 0.9976717112922002, "fr": 0.0011641443538998836, "en": 0.0011641443538998836} | http://alumnatub.gapei.ub.edu/DMBI/llista.html?lang=CAT%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BDdena=DMBI_4&ordena=DMBI_4&rstrcc=DMBI_11:3-9:DISO%7CFINAN%7CIGUAL-14:TPAR |
racoforumsanon_ca_20220809_3_350600 | Estic intentant fer una recopilació dels diferent escuts dels pobles de catalunya si algu en té algun que el posi per aqui ! ! !
Fraga | 0.485509 | curate | {"ca": 0.9465648854961832, "fr": 0.015267175572519083, "de": 0.03816793893129771} | |
macocu_ca_20230731_2_389306 | Dilluns, a la seua arribada, el vinarossenc Felipe Fonellosa va ajudar la tripulació a poder amarrar-lo, ja que van tindre una mica de dificultat a causa del vent, i va poder conversar breument amb part del personal, que li van explicar que estarien probablement una setmana a Vinaròs i que durant aquest temps renovarien part de la tripulació i ultimarien els preparatius per la seua pròxima missió humanitària.
Abans del seu desplegament com a vaixell de rescat, el Sea-Watch 4 era un vaixell d’investigació de nom “Poseidon” i pertanyia a l’estat de Schleswig-Holstein. Va ser operat pel Centre Geomar Helmholtz per a la Investigació Oceànica a Kiel. Sea-Watch i United4Rescue el van comprar en una subhasta al gener de 2020 i, gràcies a milers de donants, es va recaptar els diners necessaris en unes poques setmanes. El 20 de febrer de 2020, el vaixell va ser batejat amb el seu nou nom “Sea-Watch 4”, amb l’addició de “impulsat per United4Rescue”.
El Sea-Watch 4 navega baix bandera alemanya. Després d’un extens treball de conversió, és un dels vaixells de rescat més grans i millor equipats del Mediterrani. Entre altres coses, disposa d’una àrea segura especialment per a dones i infants i una infermeria. El Sea-Watch 4 pot acomodar a uns 300 refugiats a bord. En emergències agudes, no obstant això, pot albergar-ne molts més per un curt espai de temps. | 0.854733 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_10_383092 | AGENDA PRESIDENT. - ENTREVISTA EN DIRECTE
09/11/2015
Entrevista en directe a la Federació Catalana de Caça al programa El Trencadís de 8TV, sobre el tema de la triquinosi. | 0.466743 | curate | {"es": 0.10119047619047619, "en": 0.13690476190476192, "it": 0.05952380952380952, "ca": 0.7023809523809523} | |
mc4_ca_20230418_11_514321 | Carlos Zanón agafa el 'Taxi' a partir d'octubre L'illa dels llibres -
Inici Notícies Actualitat Carlos Zanón agafa el ‘Taxi’ a partir d’octubre
L’editorial Salamandra publica a l’octubre ‘Taxi’, la cinquena novel·la de l’autor de ‘Yo fui Johnny Thunders‘
Carlos Zanón ha anat consolidant una trajectòria com a escriptor sense fer gaire soroll. Novel·la a novel·la ha anat sumant més lectors i ha seduït a la crítica que ha captivat amb obres com ‘Tarde, mal y nunca’, ‘No llames a casa’, ‘Yo fui Johnny Thunders’ o ‘Marley estaba muerto’.
A partir d’octubre Carlos Zanón agafa el ‘Taxi’‘ (Salamandra) per endinsar-nos en la història del taxista Sandino per explorar novament la ciutat de Barcelona i oferir-nos una novel·la on les referències musicals formen part també del seu paisatge.
De la nova novel·la segons ha avançat l’editorial Salamandra està protagonitzada per Sandino, un taxista trist, malenconiós i faldiller que farà tot el que pugui per no tornar a casa després de la sospita que la seva dona el vol deixar, després que aquesta hagi deixat anar la frase de «Hem de parlar».
Durant la nit, Sandino es trobarà amb la seva amiga taxista Sofia que haurà de donar explicacions a la policia després de la mort d’un passatger al taxi i haver-hi deixat una bossa.
Sandino farà tot el possible, sense massa fortuna, per aclarir l’assumpte. Ahmed, Hope, Jesús, Héctor, Verónica, Nat… De barri en barri, i des de la seva talaia familiar de la Casa Usher, Sandino viurà la seva particular odissea, feta d’atzars i lleialtats, durant sis nits en un territori urbà poblat per passatgers de la més diversa condició. Les mil i una històries d’aquests, que es barregen amb records i fantasmes del seu passat i del seu present, teixeixen un tapís amarg de la seva vida. Sandino haurà de desembolicar-se d’ell, dels seus amors i de la seva ciutat per arribar potser a algun lloc en el qual mai ha estat.
Carlos Zanón ha estat nomenat nou comissari de la BCNegra, el festival de novel·la negra de la ciutat de Barcelona agafant el relleu a Paco Camarasa.
Dins del gènere negre, Zanón serà el responsable de continuar amb les històries del personatge de Pepe Carvalho de Manuel Vázquez Montalbán que podrien publicar-se l’any 2018, després d’un acord amb entre les agències literàries, Casanovas & Lynch, en representació de Zanón, i Balcells, per la part dels hereus.
Article anteriorJaume Cabré, Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre en Català
Carlos Zanón guanya el Premio Dashiell Hammett 2015
Un tastet de ‘Yo fui Johnny Thunders’ de Carlos Zanón
Carlos Zanón presenta a L’illa dels llibres la Barcelona de ‘No llames a casa’.
Carlos Zanón es consolida amb No llames a casa | 0.85649 | curate | {"ca": 0.9609463011641006, "es": 0.03905369883589936} | http://www.illadelsllibres.com/carlos-zanon-agafa-taxi-partir-doctubre/ |
oscar-2201_ca_20230904_2_97794 | La bicicleta és el sistema de transport ideal per a distàncies inferiors a 8 km. És un mitjà ràpid, accesible, flexible, sa i ecològic. En 10 minuts pots fer 3,2 km. No emet gasos contaminats ni fa soroll | 0.676468 | curate | {"ca": 1.0} | https://mediambient.vic.cat/medi-ambient/mobilitat-sostenible |
racoforumsanon_ca_20220809_0_90095 | Doncs això. Vull respostes ben argumentades, clar, no em deixaré convèncer pel típic "En Sandro és el pitjor que li pot passar al Barça fuaaa kumpain perque va en contra de Laporta i és un espanyolista". És a dir, Sandro ha fet una campanya, deixant clar que encara que no faci política per ell Catalunya serà un eix d'importància, etc., que deixarà fer Guardiola, etc. Al marge que ens pugui agradar o no Rossell (jo preferiria Laporta ad eternum ), crec que molta gent l'ataca perquè s'oposa en certa manera a Laporta, qui molta gent mitifica (i repeteixo, em considero Laportista). No seria normal donar-li una oportunitat, a ningú se li ha passat pel cap que Rossell és capaç de fer alguuuuna cosa bé, de prendre alguna decisió encertada? No, Rossell és el dimoni i digui el que digui, faci el que faci, és un espanyolista que enfonsarà el Barça. Doncs això, demostreu-me que m'equivoco en donar un vot de confiança a Rossell. PD: Espero que el fil no acabi enterrat en karma negatiu xDD
Tot l'establishment autonomista li dóna suport. El nuñisme, el Grupo Godó (LV, MD, RAC1, 8TV), els mitjans madridristes i espanyolistes, el vot del soci de les espanyes que ha vingut avui a BCN... Aquests suports fan reflexionar. I que un candidat titllat per alguns de catalanista, accepti, és molt trist. Ara vindrà algun usuari dient que el coneix, que sap que és catalanista i tal i qual, però això no m'ho crec. A Florentino Rosell li hem de donar els 100 dies de glòria, com a tots els nous Presidents, llavors ja podrem començar a valorar la seva gestió. Però les expetatives, són baixes... | 0.836756 | curate | {"ca": 0.9619289340101523, "es": 0.03807106598984772} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_54166 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
TURULL MARTINEZ, TEO
MIRASOL-BACO UNIÓN, C.F.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.19951534733441034, "ca": 0.6074313408723748, "en": 0.08723747980613894, "pl": 0.012924071082390954, "nl": 0.022617124394184167, "pt": 0.02665589660743134, "fr": 0.022617124394184167, "id": 0.004846526655896607, "gl": 0.01615508885298869} | : /jugador/1920/benjami-7-segona-divisio/benjami-7-segona-divisio/grup-13/35986807/25975375 |
oscar-2201_ca_20230904_11_105987 | Aquesta és una història negra, negríssima que ens obre les portes a una por ancestral, instintiva, pregona com pot ser la por a ser enterrat viu.
L' Èric pateix catalèpsia, un trastorn també conegut amb el sobrenom de mort aparent, però en comptes d'arrugar-se, deprimir-se i quedar-se tancat a casa... decideix de treure'n profit.
Ell i el seu amic Gerard viuen una vida al límit entre baralles, contacte amb les drogues, conflictes amb la família i els professors... Els seus amics de l'Institut no volen saber res, d'ells. Ara..., si us pensàveu que això era tot... la grossa de veritat es liarà quan els dos amics decideixin rebentar la festa de la nòvia de l'Alexis; el seu enemic a l'institut, i les coses no vagin de cap manera com s'esperaven. I és que jugar amb la vida i la mort no resulta gens recomanable. | 0.851773 | curate | {"ca": 1.0} | https://bibloca.blogspot.com/2014/09/ |
mc4_ca_20230418_6_353627 | Video Instan es reinventa | Opinió | EL PAÍS Catalunya
Video Instan es reinventa
Obrirà un local amb videoclub, cafeteria i una petita sala de cinema
Aurora Depares, propietària de Video Instan. massimiliano minocri
Barcelona 15 JUN 2018 - 19:30 CEST
Video Instan està de mudança. L’augment de lloguers els desallotja del carrer Enric Granados i se’n van a Viladomat, entre Provença i Rosselló, prop de l’Escola Industrial, del Clínic i de casa meva!!! Un local que serà cafeteria, videoclub i minicinema, on planegen programar una pel·lícula diària. Els dissabtes, cinema familiar, i els dijous, un film que hagin votat els clients. Ja han començat les obres. Obriran al juliol i la inauguració, amb tota la magnificència que calgui, serà al setembre. Per fer-hi front, Aurora Depares, l'actual propietària, va llançar una campanya de micromecenatge. Resultat, 638 aportacions que han deixat 40.112 euros. Però crida l’atenció que, amb la campanya tancada, molts amics van al videoclub amb el seu donatiu, encara que ja no hi hagi les simpàtiques recompenses que es donaven als primers. Un senyal de com de desitjat, i necessari, és.
Durant molt de temps, les treballadores de Video Instan –així, en femení, perquè sempre hi ha hagut dependentes– feien una revista, d'ús intern, amb les anècdotes de cada any. Un record que s’emportarà l'Aurora al nou local és el llibre Suma de la propiedad por apartamentos, un volum molt gruixut. El conserva perquè un client espavilat l'havia buidat per dins, com a les pel·lis d'espies, per amagar un vídeo i emportar-se’l sense pagar. El van pescar. Però la gran majoria de records són afectuosos, divertits. El que fa millor el client, continua l'Aurora, és dir malament el títol. Un que ha demostrat ser particularment difícil és Vicky Cristina Barcelona. Dir els tres noms i en aquest ordre sembla impossible. “Molts clients expliquen un tros de l'argument i cal endevinar-ne el títol”. “Dona'm alguna cosa... que vull plorar”, els va demanar una vegada una senyora. Ara hi ha menys clients, però més savis, més cinèfils. Excepcionalment han llogat films per enviar a Alemanya, França o... Pamplona, on hi havia un senyor que volia veure un títol antic perquè hi sortia ell. Curiós va ser el cas del director noruec Marius Holst, que va entrar per comprar la seva pròpia pel·lícula (L'illa dels oblidats). Hi estan acostumades. Més insòlit va ser trobar en un VHS retornat un missatge d'amor per a una d'elles.
La història ja és coneguda. Jenaro Depares i Aurora Martínez tenien una cadena de locals d'impressió ràpida, d'aquí el nom d’Instan. Quan el VHS va començar a ser popular van dedicar un racó del seu local principal al lloguer d'una desena de vídeos. Al cap de pocs mesos, pràcticament tot estava dedicat a les cintes. Van anar a veure com eren aquestes adrogueries del vídeo a París i Londres (a l'HMV d’Oxford Street, encara viva) i van importar el negoci. Van ser els primers d’Espanya. Van obrir al carrer Comerç l’any 1979. I al cap d’un any, es van traslladar a Enric Granados.
“Dona’m alguna cosa, que vull plorar”, els va demanar una vegada una senyora
La seva filla és qui porta ara el negoci i qui ha fet aquesta nova aposta. Continua obstinada a mantenir-lo perquè, entre altres coses, li agrada el cinema. Mira una pel·lícula cada dia, per això i perquè vol saber què ven o lloga. Són 45.000 títols, unes 80.000 còpies, ja que procura tenir-los tots duplicats. Les pel·lícules descatalogades, per exemple, no es venen, únicament es lloguen. I el que més dol, explica l'Aurora, és quan un penques no retorna una d'aquestes pel·lícules introbables.
L’any 2004, hi havia 7.000 establiments de lloguer de pel·lícules a Espanya. Ara en queden 450. I hi ha una relació fraternal entre elles, d'ajuda mútua. “Tenim un whatsapp i ens recomanem pel·lícules que funcionen, nous tipus d'ofertes, ens venem pel·lícules que a un li sobren i a un altre li falten…”. A Video Instan també tenen un servei, amb una empresa especialitzada, de conversió de formats (del super-8 o el VHS al DVD o al blu-ray per, un cas, poder seguir gaudint dels records audiovisuals de la família). L'Aurora està convençuda que el blu-ray pot ser l'últim format. “Els fabricants d'aparells lectors són els qui s'han d'inventar coses per fomentar l'ús de les seves eines. El problema del vídeo no és de la Warner, és d'ells”.
El lloguer físic de pel·lícules ha minvat. Les plataformes d’internet són un competidor gegantí. “Ja fa temps que vam veure que calia donar alguna cosa més al client. Vam començar amb les presentacions de pel·lícules i llibres sobre cinema. I hem tingut un gran suport dels professionals”. També van allargar el lloguer fins a un mes. “A diferència de les plataformes, aquí has d’anar a la botiga a retornar el vídeo, però tens un mes per fer-ho”. Amb tot això no n’hi havia prou. Així que, com ja s'ha dit, el nou local serà videoclub, cafeteria i hi haurà un cinema amb 32 butaques. Un cinema, diu l'Aurora, que ha de ser de tots, “per això no he volgut un inversor extern que portés la programació”. Aquesta combinació és innovadora. L'Aurora només té referències d'un local similar a Berlín. “Crec que serà molt bonic, si no ho pensés… no ho faria”. | 0.807959 | curate | {"es": 0.025476468300272267, "ca": 0.9574095682613769, "it": 0.0038895371450797353, "gl": 0.010501750291715286, "nl": 0.0027226760015558148} | https://cat.elpais.com/cat/2018/06/13/opinion/1528887233_894981.html |
mc4_ca_20230418_16_409449 | La mostra que porta per títol “Inefables” es podrà visitar fins el 9 de febrer al Claustre de la Biblioteca Central de Gandia. Des del 17 de gener i fins el 9 de febrer, la Biblioteca Central de Gandia acull una exposició de l’il·lustrador frances Strygyt. Nascut a Bordeus, en 1965, Christophe Joly “Stygryt”, viu a València […]
L’exposició es podrà visitar del 18 de gener al 23 de febrer, a la Sala Municipal d’Exposicions Coll Alas. La inauguració serà el divendres18 de gener, a les 20 h. El fotògraf Borja Abargues ens mostrarà un del seus últims projectes amb el títol de “SOMOS”. Ese tracta d’una reflexió sobre la vellesa i les […] | 0.770683 | curate | {"ca": 1.0} | https://diariogandia.com/category/exposiciones/ |
mc4_ca_20230418_14_157363 | Gimnàstica hipopressiva – aessg
GIMNÀSTICA ABDOMINAL HIPOPRESIVA És una gimnàstica que treballa la musculatura abdominal reforçant i augmentant el to del sòl pèlvic sense perjudicar-lo.
Per mitjà d’aquests exercicis aconseguim una “reprogramació” de la musculatura de la faixa abdominal i del sòl pelvià. En definitiva gran part dels beneficis que obtinguem, tant terapèutics com estètics, són derivats d’aquest augment del to muscular.
La flacciditat i la debilitat de la nostra faixa abdominal i de la musculatura del sòl pèlvic és una constant en la nostra societat, aquesta flacciditat és la que aquesta darrere de múltiples poblem relacionats amb el aparo genito-urinari de la dona (incontinència urinària, dolor a les relacions, prolapses) amb problemes d’esquena (lumbàlgies, rectificació lumbar) i altres problemes d’índole estètics (panxa inflada, flacciditat abdominal).
GIMNÀSTICA ABDOMINAL HIPOPRESIVA Millora l’aspecte estètic de l’abdomen, eliminant perímetre abdominal en un període de temps relativament curt, millora els problemes d’incontinència urinària, millora la salut de la nostra esquena.
FESTA ANUAL DE ACTIVA’T 2018 | 0.838343 | curate | {"it": 0.027312775330396475, "ca": 0.9480176211453745, "es": 0.024669603524229075} | https://www.aessg.cat/gimnastica-hipopressiva/ |
mc4_ca_20230418_16_613285 | BENVINGUTS A ARO.CAT - CRÒNIQUES SEGONA CATALANA
ARO, 1 - BESCANÓ, 5
2ª Catalana: ARO, 1 - BESCANÓ, 5
- van jugar: Guillem Costa, Alberto R., Sergio R., G.Muñoz, Torrent (m.66 Aguilar), Toni Rodríguez (m.64 Màrius Vergeli), Collell (m.64 Dídac), Badre, Marcel Pons (m.66 Marc Gómez), Guillem Bachs (m.78 J.Bonet) i Mamen.
- als minuts 11 i 13 ja es va avançar el Bescanó amb dos gols, i l'Aro va disposar d'un penal per retallar el marcador al minut 16, però Guillem Bachs no va estar encertat i el porter visitant el va aturar fàcilment. Al minut 38 Albert Tarrés, que ja havia marcat els dos primers gols, va fer el tercer i va deixar el partit sentenciat.
- a la segona part Roca va fer el quart pel seu equip (m.55), Marcel Pons el gol de l'Aro (m.64) i Molero el definitiu 1-5 ja en el darrer minut del partit.
- tot i que l'Aro va lluitar, el Bescanó va demostrar ser mereixedor del primer lloc que ocupa a la classificació i es va emportar els tres punts.
MARCA DE L'HAM, 0 - ARO, 3
2ª Catalana: MARCA DE L'HAM, 0 - ARO, 3
- Tot i les baixes i desplaçar-se amb només 14 jugadors, l'Aro va aconseguir una important victòria aquest cap de setmana en la seva visita al Marca de l'Ham.
Una primera part molt igualada amb gol de Mahamadou, i a la represa les ocasions es varen incrementar pels dos equips, però una bona actuació del porter de l'Aro i l'encert de Guillem Bachs i Jordi Bonet varen posar el 0-3 definitiu.
- Aro: Guillem Costa, Alberto R., Pradas (m.52 Toni Rodríguez), Sergio R., G.Muñoz, Torrent, S.Collell (m.56 Badre), Marcel Pons, Marc Gómez, Guillem Bachs (m.64 J.Bonet) i Mamen.
- gols: 0-1 Mamen (m.39), 0-2 G.Bachs (m.60), 0-3 J.Bonet (m.86).
ABADESSENC, 2 - ARO, 1
2ª Catalana = ABADESSENC, 2 - ARO, 1
- van jugar: Guillem Costa, Alberto R., Pradas, Sergio R., G.Muñoz (m.74 Mamen), Massana, Pau Sala, Marc Guinó (m.68 Aguilar), Badre (m.54 Ortigosa), Marcel Pons (m.54 Collell) i Marc Gómez (m.54 Torrent)
- tot i que l'Aro es va avançar en el minut 21 amb una perfecta rematada de cap de Pau Sala en la sacada d'un córner, va empatar uns minuts més tard (m.35) Rodríguez també amb un bon remat de cap, per anar al descans amb un just empat.
A la segona part varen ser els locals qui van disposar de més ocasions, fins que el mateix jugador va fer el segon gol en el minut 70. Als darrers minuts l'Aro es va llançar desesperadament a l'atac i hauria pogut empatar en el temps de descompte, però una excel·lent aturada del porter local ho va impedir.
ARO, 2 - BOSC DE TOSCA, 1
2ª Catalana = ARO, 2 – BOSC DE TOSCA, 1
- victòria davant d’un molt bon equip, recordem que la passada temporada el Bosc de Tosca va ser subcampió i va jugar la promoció d'ascens a primera catalana.
- a la primera part els visitants varen demostrar la seva qualitat fent un millor joc que l’Aro, cosa que va culminar amb el 0-1 ja passada la mitja hora de joc (m.32), però l’Aro va reaccionar perfectament i abans dels descans va capgirar el marcador amb una excel•lent rematada de Marc Gómez (m.39) i un bon remat de cap d’ Alex Torrent (m.44)
- al segon temps el joc de l’Aro va millorar, i es va veure un bon joc, amb els visitants en busca de l’empat i els locals sense renunciar al tercer gol. Però ni una cosa ni l'altre va arribar.
- van jugar: Guillem Costa, Alberto R, Pradas, Sergio R., Muñoz, Torrent (m.60 Marcel Pons), Massana (m.48 Badre), Pau Sala, Collell (m.76 Aguilar), Marc Guinó i Marc Gómez (m.81 Mamen).
ARO,1 - SANT JAUME DE LLIERCA, 0
2ª Catalana = ARO, 1 - SANT JAUME DE LLIERCA, 0
- Aro: Guillem, Alberto R., Sergio R., G.Muñoz, Dídac (m.80 Aguilar), Massana (m.62 Collell), Pau Sala (m.69 Mamen), Marc Guinó, Badre, Marc Gómez (m.62 Bonet) i O.Ramírez (m.49 Ortigosa).
- amb un solitari gol de Pau Sala en el minut 43, l'Aro va aconseguir la segona victòria de la temporada, que li permet sortir de la zona de descens, superant al mateix Sant Jaume i quatre equips més.
- proper desplaçament al camp de l'Abadessenc, equip empatat a punts amb l'Aro.
CAN GIBERT, 3 - ARO, 1
ARO, 2 - PALAFOLLS, 2
GIRONA B, 4 - ARO, 1
ARO, 1 - PALAFRUGELL, 0
Estàs aquí:SÈNIOR SEGONA CATALANA CRÒNIQUES SEGONA CATALANA | 0.573949 | curate | {"ca": 0.6455788959452858, "sv": 0.026380068392769906, "es": 0.25793844650708353, "pt": 0.055202735710796286, "it": 0.009526135808500244, "nl": 0.00537371763556424} | http://www.aro.cat/senior/segona-catalana/croniques-segona-catalana.html |
wikipedia_ca_20230401_0_208967 | Jean-François van der Motte
Jean-François van der Motte (Brussel·les, 8 de desembre de 1913 - Mont-de-l'Enclus, 8 d'octubre de 2007) va ser un ciclista belga que va córrer durant els anys 30 del segle XX. El 1936 va prendre part en els Jocs Olímpics de Berlín, en què guanyà una medalla de bronze en la prova de ruta per equips, junt a Armand Putzeys i Auguste Garrebeek.
En aquests mateixos Jocs va participar en la cursa individual, sense que se sàpiga quina fou la seva posició exacta.
Palmarès.
- 1935
- Campió de Bèlgica en ruta amateur
- 1936
- Medalla de bronze als Jocs Olímpics de Berlín en ruta per equips | 1 | perfect | {"de": 0.044481054365733116, "ca": 0.9357495881383855, "en": 0.009884678747940691, "nl": 0.009884678747940691} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=208968 |
crawling-populars_ca_20200525_52_112511 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
ESQUERDA ENRI, AARON
SANT QUIRZE VALLES, F.C.,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.17851373182552505, "ca": 0.6074313408723748, "en": 0.10823909531502424, "pl": 0.012924071082390954, "nl": 0.03877221324717286, "pt": 0.02665589660743134, "fr": 0.022617124394184167, "id": 0.004846526655896607} | : /jugador/1920/futbol-7/benjami-7-segona-divisio/grup-11/35985935/27846756 |
oscar-2201_ca_20230904_1_143847 | Portada L'escola - Presentació - Organigrama - Situació - Projecte Educatiu - Consell Escolar - Acords Consell Escolar - Transparència - Projecte Llingüístic - Projecte de convivència - Caràcter propi - NOFC - Carta de compromís Curs 2021-22 - Horaris - Reunions de famílies - Horaris entrevistes - Calendari - Horaris dels cursos Un cop de mà! Estem aprenent... - P3 - P4 - P5 - 1r - 2n - 3r - 4t - 5è - 6è Serveis - Menjador - SAM Informació - Notícies AFA Projectes Contacta'ns #ArtistaDla7mana - Metodologia - L'artista de la setmana Transformació Educativa #AudicioDla7mana - Metodologia - Audició de la setmana Vídeos La maleta d'artista REVISTA ESCOLAR DIGITAL
Racons de tardor
Amb el canvi d'estació també canvien els racons d'aprenentatge. Ara a P3 tenen propostes de tardor.
Cerca al web
Vídeo de l'escola
Clicant aquí podeu veure el funcionament de la nostra escola
Formem part de:
Cliqueu les imatges per saber-ne més
Lema
VISITES PER MESTRES I PROFESSIONALS DE L'EDUCACIÓ
DESACTIVAT TEMPORALMENT
La nostra visió de centre per la Transformació Educativa
Aquesta visió de la nostra escola ha estat elaborada escoltant i recollint les idees i opinions de tots els que formem part de la comunitat educativa de La Immaculada: nenes i nens, mares i pares i mestres.
La Immaculada: Aprenentatge Km 0
Pensant en quina escola pot ser la millor per al teu fill o la teva filla?
Clica per conèixer la nostra metodologia de treball
Iniciar sessió a ClickEdu
Som escola
Mengem fruita
Fundació Privada de l'Agrupació Escolar la Immaculada - C. Mare Àngela Perera, núm. 4 - Vilassar de Dalt - Tel. 937532958 - 618794160 - [email protected] | 0.791213 | curate | {"ca": 0.935881627620222, "es": 0.02651048088779285, "en": 0.031442663378545004, "pt": 0.006165228113440197} | https://lanovaimmaculada.cat/index.php/2013-08-14-10-09-59/p3/1764-racons-de-tardor-2 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_438457 | Algú ho sap? Van treure bons resultats i van estar a punt d'aconseguir un eurodiputat.
Doncs perquè ara la esquerra abertzale ja es pot presentar.
Tinc entès que Iniciativa Internacionalista era els trotskos (és a dir, una cosa semblant a "Podemos") més Bildu, oi? Crec recordar que a molts llocs no hi havia paperetes de vot i fins i tot que en destruiren vots. Hi hagué molta maror... però l'Estat, com era d'esperar, no en va aclarir res.
Els trotskos estan dividits. Alguns prefereixen la CUP, d'altres Podemos. En aquell cas vam anar tots amb II, fins i tot una escisió d'EUiA que s'anomena Corrent Roig (ara és un grupuscle separat d'IU). Sortur ja va amb EA, Aralar, EB... és a dir, Amaiur (=Bildu + Aralar, que foren els últims en afegir-se al bloc). Aquests pactaran amb qui creguin.
Diria que no, amb II va anr Red Roja no CR me sóna que ja havien trencat o que si no ho havien fet encara manava la nines no els troskos.
A Barcelona vaig veure pancartes signades com a "Corrent Roja" demanant el vot per Iniciativa Internacionalista. M'enrecordo que em va cridar l'atenció que algú d'EUiA es desmarqués de la linia oficial d'Izquierda Unida per demanar el vot per II. No és quelcom habitual. Red Roja no ho conec. No crec que tinguin implantació a Catalunya.
Red Roja són els que manaven abans a CR abans de que manessin els troskos. Record que en aquella campanya la cara visible era la Nines (RR) per tant si dius que en els cartells possava CR és que en aquell moment a CR encara manava la Nines i no els troskos i la escissió és posterior. | 0.816073 | curate | {"ca": 0.9863192182410423, "en": 0.013680781758957653} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_618216 | ... veus això: http://www.liveleak.com/view?i=721_1334265806 I pensar que són una potència econòmica
Per qui vagi a Japó, res de Banana Splitts... http://www.liveleak.com/view?i=8bb_1202919159 | 0.344471 | curate | {"ca": 0.5235602094240838, "es": 0.47643979057591623} | |
mc4_ca_20230418_14_574107 | Pautas de corrección de las PAU en Química - Facultad de Química - Universitat Rovira i Virgili
Portada > Alumnos > Pautas de corrección de las PAU
Pautas de corrección de las PAU
Estructura de l'exercici i criteris generals d'avaluació
PAU, Química
L’alumne ha de respondre CINC preguntes, de 2 punts cadascuna. Cada pregunta tindrà DUES subpreguntes d’1 punt cadascuna.
La prova tindrà una part comuna i una part optativa.
• La part comuna constarà de TRES preguntes que s’han de respondre de manera obligatòria (preguntes 1, 2 i 3).
• La part optativa constarà de DUES preguntes:
- L’alumne escollirà respondre la pregunta 4 o la pregunta 5.
- L’alumne escollirà respondre la pregunta 6 o la pregunta 7
Tipologia de les preguntes de la prova de Química de les PAU
Les preguntes de la prova poden tenir el següent format:
• Qüestions obertes de tipus conceptual
• Resolució de problemes numèrics
• Interpretació i anàlisi de taules, gràfics, diagrames i esquemes
• Descripció de procediments experimentals
• Interpretació i anàlisi de treballs experimentals
Tot i que en la prova de Química no es contemplen preguntes tipus test, el format de les preguntes garantirà l’aplicació de criteris objectius d’avaluació, prèviament establerts.
Els criteris generals d’avaluació queden recollits en els primers quatre apartats sobre criteris d’avaluació dels continguts de Química de segon de batxillerat del Decret 142/2008:
Analitzar i resoldre situacions-problema en què intervenen fenòmens químics, utilitzant els mètodes i les tècniques propis del treball científic.
Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per abordar la resolució de problemes.
Justificar els models químics a partir d’evidències experimentals, i aplicar-los per interpretar fenòmens químics en diferents contextos.
Analitzar la descripció d’una investigació experimental i del mètode emprat, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.
Com a criteris complementaris d’avaluació tenim:
• Les respostes s’han d’ajustar als enunciats de les preguntes i s’han de justificar de manera que el professor corrector pugui seguir el raonament que s’ha seguit.
• Es valorarà positivament la bona estructuració de les respostes a les preguntes i la presentació acurada dels exercicis. L’alumnat ha de mostrar una bona comprensió de les preguntes formulades i organitzar de manera lògica la seva resposta.
• Es consideraran font d'error: els errors de concepte, les respostes incoherents o que suposin un autèntic disbarat, la formulació incorrecta, la igualació incorrecta d'equacions químiques, els errors en els càlculs i en les unitats de les magnituds i constants, les faltes ortogràfiques en els termes científics o la il·legibilitat del text.
• Una fórmula química equivocada es penalitzarà amb 0.5 punts en la subpregunta en què figuri, és a dir, la meitat de la puntuació de la subpregunta. La formulació penalitzarà 1 punt, com a màxim, en tota la prova.
• Els errors en els càlculs es consideraran lleus, excepte en el cas que els resultats siguin il·lògics o absurds i l'alumnat no raoni explícitament els resultats, indicant-ne la seva falsedat.
• En relació a les unitats, les magnituds s’expressaran preferentment en el Sistema Internacional, per bé que s'acceptarà també l’expressió en altres sistemes. Això no obstant, quan es tracti de calcular el valor de Kp a partir de les pressions parcials dels gasos en l’equilibri, caldrà que l’alumne expressi les pressions parcials en bar (o en atm); es penalitzarà, en aquest càlcul, la utilització de la pressió parcial en pascals (Pa). Cal que les constants d’equilibri Kc i Kp s’expressin sense unitats; es penalitzarà si s’expressen amb unitats.
Més informació a: http://universitatsirecerca.gencat.cat/ca/03_ambits_dactuacio/acces_i_admissio_a_la_universitat/proves_dacces_a_la_universitat_pau/estructura_de_lexamen_i_informacio_de_les_materies/quimica/ | 0.792706 | curate | {"es": 0.07397328055418109, "ca": 0.91316180108857, "it": 0.012864918357248886} | http://www.fq.urv.cat/alumnes/es_pautes_paau.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_729585 | Apareixen cartells de l'organització d'extrema dreta feixista Democracia Nacional davant de la Universitat Jaume I en un dels panells informatius. Aquest matí han aparegut més de 15 cartells de mida aproximadament 1m x 0,5m, de color blau. La imatge és veritablement llastimosa de cara a tot l'estudiantat que passa pel costat de l'esmentat panell, que es troba just a l'entrada principal per on passa la gran majoria de gent. Proposem una reacció immediata de gent antifeixista de Castelló de qualsevol col·lectiu, ja que per la condició d'estudiant ens és díficil solucionar aquest problema i ,per tant, fem crida als col·lectius instal·lats a la ciutat de Castelló. Tanmateix, seria interessant fer arribar aquest problema al Rectorat de l'UJI, ja que també ens han arribat veus que gent d'España 2000 va estar fa un temps repartint follets dintre les instal·lacions universitàries. No podem permetre que els seguidors d'una ideologia feixista, xenòfoba i antidemocràtica que més víctimes ha causat en la història de la humanitat puga passejar-se amb total impunitat pels nostres carrers. D'una vegada per totes, alcem la veu i el puny contra aquesta gent. Extret de: http://laplana.indymedia.org/newswire/display/6053/index.php
ja fa mesos que en trec d'aquests de les parets...
Per quina zona n'hi ha?
els últims que vaig tapar eren de Democràcia Nacional a Salesians (Primat Reig), també hi ha a la gran Via just al costat de l'Estació del Nord a sobre del Túnel.
Jo encara no n'he vist cap a la UJI
Redéu, no són xicotets, no... Per cert... estudies a l'UJI? | 0.807412 | curate | {"ca": 0.9355670103092784, "en": 0.04574742268041237, "it": 0.018685567010309278} | |
macocu_ca_20230731_3_589131 | Luis Rubiales apareix al sumari de l''operació Oikos'
El sumari de l’operació Oikos –d’unes 1.000 pàgines–, el secret del qual va aixecar divendres el jutge Ángel de Pedro, esquitxa moltes personalitats relacionades amb el futbol espanyol. És més, una de les primeres mesures és haver obert peces separades, ja que les primeres conclusions no només afecten suposats implicats derivats dels presumptes tripijocs en l’Osca-Nàstic i el Valladolid-València. Segons va revelar ahir el diari Marca, el president de la RFEF Luis Rubiales, apareix en una de les peces separades però dins de l’operació Oikos. La peça del sumari comença amb “comunicació troballa casual”. La peça, segons apunta el rotatiu espanyol, explica | 0.766412 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_472501 | Un 4 de maig de 1979, ara fa quaranta anys, va tenir un lloc un fet excepcional en la política britànica i europea. Margaret Thatcher es convertia en la primera dona cap de govern. I un dels seus cavalls...
D’esquerra a dreta, ERC i PDeCAT
La victòria d’Esquerra Republicana (abans dita de Catalunya) en les quatre circumscripcions catalanes deixa ben clar que els estrategues de l’equip d’Oriol Junqueras tenen el pas ferm i saben on...
No estem tan malament!
En les eleccions generals de diumenge passat, a primer cop d’ull, ja es va veure que als partits de dretes i d’ultradreta els era impossible poder governar. A Catalunya, els vots de les forces independentistes...
Adrià Font i Alba Ortega
Des de l’inici del judici i fins avui, International Trial Watch s’ha consolidat com una plataforma independent –conformada per un conjunt d’entitats dedicades a la defensa dels drets i les llibertats–...
Faltaria a la veritat si escrivís que m’és igual qui guanyi aquestes eleccions. M’agradaria que fos l’independentisme. També mentiria si afirmés que m’és indiferent quin dels partits independentistes...
Reflexionin
Se suposa que aquest cap de setmana vostès i jo hem de reflexionar i votar. Se suposa també que no està permès que fem campanya per cap partit (sort per nosaltres, encara que la pau durarà poc, perquè...
Els darrers atemptats a l’illa de Sri Lanka han deixat l’esfereïdora xifra de gairebé 300 morts. Aquesta illa situada a l’oceà Índic té 21 milions d’habitants, el 10% dels quals són de religió...
Pàgina 35 de 87 | 0.808396 | curate | {"ca": 0.9927440633245382, "de": 0.007255936675461741} | https://www.lrp.cat/opinio.html?start=306 |
crawling-populars_ca_20200525_52_109590 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
AROZAMENA TIÓ, JORDI
SANT POL, AT.,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.18011409942950285, "ca": 0.6291768541157294, "en": 0.10024449877750612, "pl": 0.013039934800325998, "nl": 0.022819885900570498, "pt": 0.02689486552567237, "fr": 0.022819885900570498, "id": 0.004889975550122249} | : /jugador/1920/prebenjami-7/prebenjami-7/grup-29/36925444/36506224 |
macocu_ca_20230731_10_127671 | Other Clients who bought Camí de sirga , also bought:
El Cafè de la Granota, la segona col·lecció de contes de Jesús Moncada publicada per primera vegada el 1985, reuneix catorze relats ubicats en l"antiga vila de Mequinensa, l"univers propi d"aquest escriptor. Aquesta edici&oacut | 0.655992 | curate | {"en": 0.1872791519434629, "ca": 0.8127208480565371} | |
cawac_ca_20200528_4_197309 | Tornen 'A les tardes, juga al carrer!'
Durant el mes de juliol, els dimarts i els dijous a les tardes l’Agrupació Escolta Santa Maria de Queralt oferirà activitats d’animació per als més menuts.
De les 18.00 a les 20.00 h de la tarda al passeig de la Indústria es portaran a terme diferents activitats, les qual els dijous comptaran amb la col•laboració de diferents entitats de la ciutat com Els Xerics, l’Associació de Dansa Lliure, la Comunitat Islàmica de Berga i Anònim teatre. Totes les activitats són gratuïtes i no cal inscripció prèvia.
Amb aquest nou projecte, l’Ajuntament de Berga vol fomentar la cohesió social a través dels jocs i l’oci als espais públics habilitats, la participació del teixit associatiu i, al mateix temps, vol treballar a través del joc els drets humans a la ciutat. | 0.836647 | curate | {"ca": 1.0} | http://inclusio.bergueda.cat/noticies.php?pagina=9&id=142 |
cawac_ca_20200528_8_268846 | El cantant Lluís Llach lidera el manifest de suport a la Conferència Nacional per l’Estat Propi
Author: ValldignaDigital | Filed under: General
El músic retirat, Joel Joan i Àlex Casanovas han firmat avui un text que recull ja el suport de 27 personalitats del món de la cultura.
El músic ja retirat Lluís Llach s’ha tornat a mullar avui pel país, després de cantar per Acció Cultural del País Valencià durant la manifestació de la Diada del País Valencià del 16 d’abril, i ha inaugurat el procés derecollida de signatures d’un manifest d’artistes en suport a la Conferència Nacional per l’Estat Propi que tindrà lloc aquest dissabte a Barcelona. Juntament amb els actors Joel Joan i Àlex Casanovas, Llach ha firmat un text que subratlla que "només és possible racionalment d’escollir entre la independència o la desaparició com a nació" i que "l’estat propi és també el mitjà més clar per aconseguir uns nivells de benestar que estiguin en consonància amb l’esforç, el treball i el sacrifici esmerçats col·lectivament pel poble català". [@more@]
També donen suport al manifest altres artistes com Antoni Albà, Alfred Bosch, Jaume Cabré, Lluís Gavaldà, Julià de Jòdar, Quim Masferrer, Francesc Ribera Titot i Isabel-Clara Simó dins un llistat de fins a 27 personalitats. Dijous es firmarà un altre text on els protagonistes seran representants provinents del món polític. De tot l’aspectre sobiranista, segons avancen els organitzadors.
"Hem de fer un pensament sobre què som i on volem anar, ara que el mapa de carreteres amb Espanya s’ha aclarit" i "els partits estan molt despistats, per dir-ho finament", segons Llach, que ha subratllat la transversalitat que busca aquesta Conferència. Casanovas ha lamentat que "són ells [els espanyols] els que no volen que pertanyem al seu estat", mentre qe Joel Joan ha defensat que "toca arriscar i comprometre’s" i "plantar cara ara i no quan sigui tard".
hui a la CATOSFERA VALLDIGNA ♫ ♫ ♫ ♫
Comunicacio Ajuntament Tavernes de la Valldigna L’Ajuntament de Tavernes aprova per unanimitat una baixada d’impostos del 16% *La corporació municipal de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna va consensuar i aprovar per unanimitat una reducció de la taxa de gravamen que […]
Benvolgut/da, Ja pots consultar el butlletí de novetats del nostre Centre de Documentació i Recursos Pedagògics (CDRP) amb les darreres adquisicions de la biblioteca en aquesta adreça: http://www.sidastudi.org/ca/monograficos/boletin-totsida/monografico/140102-boletin-de-noved Recorda que
Comunicacio Ajuntament Tavernes de la Valldigna L'Ajuntament de Tavernes ha realitzat un informe d'impacte econòmic del Festivern 2013 *El Regidor de Foment Local i de Joventut analitza en un informe la massiva assistència de jóvens a la passada edició del Festivern 2013, l […]
Comunicacio Ajuntament Tavernes de la Valldigna L'Ajuntament de Tavernes ha realitzat un informe d'impacte econòmic del Festivern 2013 *El Regidor de Foment Local i de Joventut analitza en un informe la massiva assistència de jóvens a la passada edició del Festivern 2013, l […] | 0.800535 | curate | {"ca": 0.970134558582212, "en": 0.029865441417787988} | http://valldigna.blog.cat/archives/786686 |
macocu_ca_20230731_7_154995 | EDICIÓ DEMÉSENLLÀ #736 (Del 23 de juny al 3 de juliol de 2022) | 0.643277 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_2_67753 | El Departament de territori de la Generalitat, realitza taques d’adequació de la Mugueta, a Castelló d’Empúries, per portar aigua fins a la Reserva I, els Estanys. Estarem atents pels canvis que pot comportar en el control de mosquits.
1 feb. 2021
Picades de vespa germànica
Un nen de Castelló d'Empúries va ser atès al CAP per múltiples picades de vespa germànica. Per evitar riscos, quan trobeu un vesper aviseu el més aviat possible a l’ajuntament. #vespes #picades #prevenció
5 ago. 2020
Rinxoles
3 juliol 2020
Aquest any i degut a l’abundància de les pluges l’aparició de les rinxoles de les zones naturals s’està retardant, mentre que les originades en conreus de regadiu ja les tenim aquí. S’allargarà la temporada de molèsties?
Juny i juliol són els mesos en que aquestes molestos dípters fan acte de presència en les hores crepusculars. La irrupció en un elevat nombre i les seves mossegades poden irritar a qualsevol persona que estigui al camp fins al punt de fer-lo marxar.
La rinxola (Leptoconops irritans) també se la coneix com “arabí de la camarga”, nom inspirat en les invasions sarraïnes de l’edat mitjana i el lloc on més abunda, els sòls salats costaners (salicornars).
Molt comú a la Camarga, a l’Empordà on més afecta és als pobles costaners amb maresma.
https://en.wikipedia.org/wiki/Leptoconops
28 juliol 2020
Finalment, un mes més tard de l’habitual, s’ha produït l’eclosió i s’ha iniciat l’expansió de les rinxoles. La seva presència i les molèsties associades poden durar un parell de setmanes aproximadament.
30 jul. 2020
Any de vespa asiàtica
A diferència del passat 2019, aquest 2020 serà un any de #vespaasiàtica. Aquesta matinada s’han extret dos nius, a Begur i a Pals i ja en portem 7!
30 jul. 2020
Tercera aplicació als arrossars
22 juliol 2020. Arranquem amb la tercera i darrera aplicació per al control dels mosquits als arrossars.
30 jul. 2020
Entradas antiguas
Blog antic
https://serveicontrolmosquits.blogspot.com/
Mancomunitat Intermunicipal Voluntària del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter | 0.65534 | curate | {"ca": 0.9146942800788954, "de": 0.01725838264299803, "en": 0.04930966469428008, "ro": 0.010355029585798817, "es": 0.008382642998027613} | https://serveicontrolmosquits.org/blog |
macocu_ca_20230731_3_173163 | La llarga història del Bataclan
Oriol Rodríguez Barcelona. Diumenge, 6 de desembre de 2015. 21:10 Actualitzat: Dijous, 3 de març de 2016. 12:11 Temps de lectura: 2 minuts
Aquest matí el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, deixava una rosa a les portes del Bataclan, el local on el passat 13 de novembre van morir 89 persones en els atacs terroristes gihadistes a la capital francesa. Oberta el 1865, la Bataclan és una de les sales de concerts més històriques, punt d’aturada obligatori dels més importants noms del pop i del rock, de París.
De Napoleó III a Oasis
Situada al número 50 del Boulevard Voltaire, al cor de París, la Bataclan és una de les sales més emblemàtiques de la capital francesa. Caracteritzada per les seves formes arquitectòniques inspirades en les pagodes xineses (de fet, el seu nom deriva de “Ba-ta-clan”, una popular opereta de temàtica oriental de mitjans del segle XIX), va obrir les seves portes el 1865. Va ser una inauguració pomposa a la qual va assistir el bo i millor de la societat parisenca del moment, incloent-hi Napoleó III i l'emperadriu Eugènia.
Local nocturn de referència per a tot aquell que visités l’efervescent ciutat de la llum d’inicis del segle XX. Durant els seus primers anys la Bataclan va dedicar la seva programació al music-hall i als espectacles de varietats. Posteriorment, però, es reconvertiria en teatre, cinema, discoteca i, fins i tot, local per a mítings polítics o sala de banquets.
Va ser a partir de 1969 quan va començar a acollir concerts, destacant l’actuació que el 1972 va reunir a Lou Reed, John Cale i Nico, tres membres de la referencial Velvet Underground que no coincidien sobre un escenari des del 1967. Amb els anys, per la Bataclan passarien noms tan rellevants del pop i el rock com, entre molts altres, The Police, The Cure, Roxy Music, The Clash, The Ramones, Beck, Prince, Oasis, Jeff Buckley o Jane Birkin. Aquests dos últims, a més a més, inmortalitzarien els seus concerts a la sala parisenca amb sengles àlbums en directe.
T'estimo en totes les versions
Quan el passat divendres 13 de novembre un grup de terroristes gihadistes va irrompre en la sala Bataclan, sobre l’escenari es trobaven Eagles of Death Metal. Contràriament al que pot donar a entendre el seu nom, i al que van apuntar moltes cròniques durant aquella jornada, els nord-americans ni són un grup de death metal (subgènere extrem del heavy metal), ni les seves cançons amaguen versos satànics.
Formats el 1998, Eagles of Death Metal és el projecte paral·lel de Josh Homme (aquí bateria, però conegut per ser el cantant i guitarrista dels puntals del desert rock Queens of the Stone) acompanyat del cantant i guitarrista Jesse Hughes. Un grup llur personalitat sonora beu del hard rock clàssic, trobant les seves principals influències en icones com The Rolling Stones, Thin Lizzy, T. Rex, Kiss o Iggy Pop.
Actuació a Barcelona suspesa
El grup va debutar discogràficament el 2004 amb “Peace Love Death Metal” i ara es trobaven presentant a Europa el seu darrer elapé, “Zipper Down” (2015). Una gira que van cancel·lar arran dels atemptats i que aquest pròxim dimarts 8 de desembre hauria d’haver recalat a la sala Apolo de Barcelona.
Eagles of Death Metal, que han expressat el seu desig de ser els primers a actuar a la Bataclan quan la sala reobri les seves portes, han demanat a través d'un comunicat que músics de tots els estils i gèneres facin versions de la seva cançó “I Love You All the Time”. Tots els beneficis recollits per la iniciativa seran destinats a la Sweet Stuff Foundantion, organització encarregada de vetllar per la cura de les víctimes dels atemptats. "Els atacs violents i sense sentit del passat 13 de novembre ens han deixat inquiets i no donarem ni un segon del nostre preuat temps a aquells que han intentat robar les nostres llibertats i treure'ns la nostra energia”. Ja han respost a la crida i versionat el tema de Eagles of Death Metal grups com la banda de post-punk Savages i la formació de country alternatiu My Morning Jacket. | 0.853897 | curate | {"ca": 0.9860174781523097, "es": 0.006491885143570537, "fr": 0.00749063670411985} | |
cawac_ca_20200528_8_241472 | Procedència: ELISAVA Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona
Isabel és un objecte multifuncional que compleix la funció de motxilla, tenda de campanya i jaqueta, tot permetent a l’usuari cobrir les tres necessitats en un sol producte. Consta d’un teixit principal, Ecoalf, al qual durant el procés de fabricació se li adhereixen micro càpsules de PCM i nano partícules de diòxid de titani, per atribuir-li noves propietats. Principalment el projecte va adreçat a excursionistes, no obstant és vàlid per a qualsevol usuari que busqui un allotjament que li permeti desplaçar-se i emportar-se les seves pertinences d’una forma còmoda, lleugera i senzilla. Isabel permet generar un canvi de producte de manera ràpida i intuïtiva.
Problemàtica
Atès que l’usuari analitzat té la necessitat de transportar un elevat nombre d’objectes amb si mateix, des d’una tenda de campanya fins a la pròpia motxilla; és a través de la nova proposta que s’aconsegueix una reducció de volum deguda a la unió de productes a transportar.
Innovació
Isabel unifica tres productes diferents, i a la vegada bàsics per a l’excursionisme, aconseguint desmaterialitzar cada un d’ells i facilitar a l’usuari aquesta activitat. Gràcies a l’aplicació de nous recursos en el teixit base Ecoalf, es dota al producte de propietats inusuals respecte als seus referents (motxilla, jaqueta, tenda) com ara: regulador de temperatura degut a les micro càpsules de PCM, que aconsegueixen mantenir a l’usuari a una temperatura estable i confortable, i caràcter hidrofòbic, atès que amb l’aplicació de nano partícules de diòxid de titani s’aconsegueix un producte autonetejable. Com a conseqüència s’obté un producte mediambiental més eficient i sostenible. | 0.859323 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.bcd.cat/ca/mid.asp?method=detail&uid=3347 |
wikipedia_ca_20230401_0_115538 | Cynoglossus ogilbyi
Cynoglossus ogilbyi és un peix teleosti de la família dels cinoglòssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes del sud de Queensland fins a Papua Nova Guinea. | 1 | perfect | {"en": 0.09268292682926829, "ca": 0.9073170731707317} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=115539 |
mc4_ca_20230418_14_346423 | Ser o no ser... Una manzana | synusia
Filosofia per a infants, Llibres infantils i juvenils de no-ficció | 0.427362 | curate | {"es": 0.3592233009708738, "ca": 0.6407766990291263} | https://synusia.cc/ca/llibre/ser-no-ser-manzana |
naciodigital_ca_20220331_0_11503 | L'incendi que va provocar l'enèsim episodi de col·lapse a Rodalies el matí del passat 9 de febrer va ser la gota que va fer vessar un got ple de mala gestió i deixadesa. Des d'aquell dia, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha posat la directa per aconseguir el traspàs de competències de la infraestructura ferroviària que hauria de vertebrar Catalunya.
"L'objectiu del Govern no és donar les culpes a Madrid", va declarar aquell dia per també reclamar "totes les eines" per millorar el servei. Aquesta demanda va prendre cos en la primera compareixença del conseller davant la comissió parlamentària de Territori, on va desplegar l'estratègia per gestionar Rodalies, Regionals i AVE. "Volem ser culpables de les nostres decisions i no ostatges dels errors dels altres", va sentenciar.
Efectivament, el "pla Rull" té per objectiu posar en mans de la Generalitat la gestió íntegra de la xarxa ferroviària catalana en tres fases, la primera de les quals està dirigida a vuit corredors per on circulen sobretot serveis de Rodalies. Per aconseguir-ho, el primer que caldria és defensar l'exclusió de determinats corredors de la xarxa d'interès general, cosa que hauria de resoldre el consell de ministres de l'estat espanyol.
No sembla fàcil, però des de Territori i Sostenibilitat apunten que la legalitat vigent va a favor d'aquesta petició, especialment l'article 169 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que estableix: "Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura".
Adif, en el punt de mira
Entre l'octubre de 2013 i el setembre de 2015, el servei de Rodalies va registrar un total de 777 incidències que van provocar un total de 401.161 minuts de retard a 3.172.074 milions de viatgers. Les dades facilitades des d'Adif al departament de Territori i Sostenibilitat també indiquen que més de la meitat de les incidències van ser causades pel mal estat de la infraestructura ferroviària. Concretament, van ser 407 incidències provocades per elements de senyalització, electrificació, via i infraestructura, i telecomunicacions. Aquí també s'inclouen els robatoris de coure, que representen un 6% del total.
Xifres d'incidències a Rodalies
Create your own infographics
Territori responsabilitza directament al titular i administrador de la infraestructura, que no és altre que Adif. Així, fonts del departament posen "en dubte" les mesures de seguretat implantades per aquesta empresa pública de l'estat per evitar els robatoris. "Unes arquetes ben tancades i càmeres de seguretat ja tindrien un efecte de dissuasió", remarquen.
La desídia es magnifica en el cas de les limitacions temporals de velocitat. Es tracta de mesures de seguretat que obliguen als combois a circular més lents per determinats trams que requereixen millores o manteniment. Tanmateix, Adif ha arribat a mantenir aquestes limitacions per obres "que ja estan fetes", segons apunten des de Territori. Evidentment, aquest fet té una incidència directa en els retards i l'incompliment d'horaris. "Ens hem negat a canviar horaris perquè això seria rendir-se", asseguren des del departament.
Molts d'aquests problemes desapareixerien amb "petites" inversions i s'evitarien les diverses i variades incidències a la xarxa ferroviària. Amb això es va comprometre el Ministeri de Foment en el pla d'actuacions prioritàries 2014-2016 que amb un pressupost de 306 milions d'euros contemplava millores en la fiabilitat i la seguretat del servei, l'accessibilitat a estacions i la capacitat dels trens. Tanmateix, ja és 2016 i com informa el departament de Territori, dels projectes planejats, l'estat espanyol només n'ha acabat el 2%.
Estat de les inversions promeses per Foment a Rodalies
Create pie charts
Però el gran problema de fons és la manca d'un contracte-programa que permeti a la Generalitat exigir el compliment d'estàndards de qualitat. Segons asseguren des de Territori, l'Administració General de l'Estat no ha impulsat les gestions necessàries per a la formalització definitiva d'un contracte entre la Generalitat i Renfe-Operadora, la qual cosa "suposa una indefinició jurídica i manca de garanties de qualitat del servei".
En altres paraules, el govern català, titular del servei de Rodalies, no té cap instrument per sancionar Renfe, el seu operador. I el mateix passa amb Adif, ja que, tampoc s'ha signat un protocol addicional de compromisos de qualitat sobre la infraestructura. Així, si la Generalitat estableix uns objectius de puntualitat del 97% en Rodalies i 90 en serveis regionals, Renfe només arriba al 94% i al 58%, respectivament, sense que passi res.
Davant d'aquesta situació amb una caiguda de la demanda de més del 14% a Rodalies, Territori contraposa la fiabilitat del 99% de FGC. Per aquest motiu, el pla de la conselleria de Territori i Sostenibilitat passa per aconseguir que Ifercat, empresa dependent de la Generalitat, substitueixi Adif en la titularitat i administració de les vies.
Des de l'any 2010, el govern català té competències per establir horaris, tarifes i freqüències de pas. Aleshores es va transferir el "servei" de Rodalies. Però les facultats que aquest traspàs implicava han resultat insuficients per garantir un servei de trens òptim a Catalunya. O com va expressar el conseller Rull en seu parlamentària: "Som presoners del mal estat de la infraestructura". | 1 | perfect | {"ca": 0.9642466253192266, "es": 0.027544691718350965, "en": 0.008208682962422473} | https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/7257/generalitat-diu-prou-al-desgavell-rodalies |
mc4_ca_20230418_4_491214 | 🇪🇸🏓 BONS RESULTATS A GUADALAJARA – Club Tennis Taula Badalona
🇪🇸🏓 BONS RESULTATS A GUADALAJARA
10 de desembre de 2012 7 de novembre de 2018 admin 0 comentaris
TENNIS TAULA | TORNEIG CLASSIFICATORI ESTATAL, GUADALAJARA 2012
BOCANEGRA, SISÈ
El Club Tennis Taula Badalona es va desplaçar a Guadalajara aquest pont de desembre amb l’objectiu de classificar algun jugador per al Torneig Estatal. Aquesta era la darrera ocasió per aconseguir-ho després dels Tornejos Zonals, on dos jugadors badalonins van aconseguir la classificació directa.
El més petit de l’expedició, el benjamí Sergi Bocanegra, va ser l’únic que va aconseguir el bitllet directe per Valladolid. El jove palista del CTT Badalona va realitzar una molt bona fase de grups, acabant en segona posició per damunt de rivals teòricament superiors. Finalment va acabar 6è i s’emportava una de les 8 places en joc.
L’infantil Adrià Minca i el juvenil Carlos Sànchez van quedar a prop de l’objectiu. Concretament, Minca va quedar a un pas de la classificació, en un partit on no va poder aguantar la pressió. Sànchez, que arrossegava un virus intestinal, va començar fort, però mica en mica va anar perdent pistonada i va acabar cedint amb un rival inferior a 1/16 de final. El també juvenil Àlex Bocanegra va fer un bon paper en la seva primera sortida estatal, finalitzant quart de grup.
Els sèniors Albert Barrero i Marc Serra van tenir sort diversa. El primer no aconseguia superar la fase de grups, tot i vèncer al segon classificat del grup. Serra, per la seva banda, completava una gran actuació al grup acabant en primera posició i superant al finalment subcampió del torneig. L’endemà, queia a quarts de final amb el futur campió, el manxec Resuela.
El benjamí Sergi Bocanegra va aconseguir classificar-se per al Torneig Estatal de Valladolid.
← BONS RESULTATS DEL CTT BADALONA A L’OPEN INTERNACIONAL DE VIC
SOTSCAMPIONS D’HIVERN I PROU → | 0.77779 | curate | {"en": 0.14027630180658873, "ca": 0.8597236981934112} | http://cttbadalona.cat/bons-resultats-a-guadalajara/ |
mc4_ca_20230418_5_451323 | Conjuntivitis en niños pequeños | Optica2000 Blog
Conjuntivitis en nens petits
Consell de prevenció i higiene
El teu fill té els ulls irritats? És possible que tingui conjuntivitis, però no et preocupis perquè des d’OPTICA2000 t’expliquem què fer, en què consisteix, quins en són els símptomes i per què passa.
La conjuntivitis és una de les afeccions de l’ull més freqüents en nens i també en adults. Concretament, és una inflamació de la conjuntiva, és a dir, el teixit fi i transparent que cobreix l’interior de la parpella i la part blanca de l’ull. Com que es tracta d’una infecció, mentre l’organisme del teu fill està tractant de combatre-la, és possible que els ulls llagrimegin o es cobreixin de lleganyes. Però, vols saber quins són els símptomes més representatius d’una conjuntivitis en nens petits?
Envermelliment de la part blanca de l’ull o de l’interior de la parpella.
Secreció ocular que pot ser transparent o una mica grogosa.
Picor constant als ulls.
Sensació de tenir sorra als ulls.
Lleganyes a les parpelles o a les pestanyes.
I per què es produeix una conjuntivitis?
La conjuntivitis és una infecció que, en la majoria dels casos, s’associa als virus dels refredats.
També és cert que pot estar associada a un bacteri. Quan es produeix una secreció groga i més espessa, probablement la conjuntivitis es degui a algun bacteri com Estafilococos, Estreptococos o Haemophilus.
Una altra possibilitat és que sigui provocada per una reacció al·lèrgica. Llavors els nens mostraran els ulls inflats, plorosos, vermells. És probable que existeixi algun al·lergen que els provoqui aquesta conjuntivitis. Per això, és important acudir a una revisió oftalmològica perquè el metge especialista pugui indicar amb exactitud de què es tracta.
Recorda que aquest tipus d’infeccions han de tractar-se sota prescripció mèdica. Per tant, davant de qualsevol símptoma, has d’acudir a l’oftalmòleg perquè et diagnostiqui quin tipus de conjuntivitis és i quin és el tractament més adequat per combatre-la.
En qualsevol dels casos, la conjuntivitis en nens petits és una infecció bastant contagiosa, tant per si mateixos com per a la resta de companys d’escola, o fins i tot amb els germans. Per això, et recomanem que durant el temps que duri la infecció, principalment els primers dies, el menor no vagi a col·legi i que a casa es prenguin mesures d’higiene exhaustives, com per exemple:
Aplicar una higiene exhaustiva i específica als ulls.
Rentar-se molt les mans i fer servir una tovallola únicament pel nen. És molt important no compartir-la amb la resta de la família, ja que com bé us hem explicat aquesta infecció es pot contagiar.
Intentar que no es toquin molt els ulls i, si ho fan, rentar-los bé les mans.
Si necessites més informació sobre la conjuntivitis pregunta’ns o vista l’oftalmòleg per resoldre tots els dubtes. Estem a la teva disposició! | 0.796569 | curate | {"es": 0.03816254416961131, "ca": 0.953356890459364, "nl": 0.008480565371024734} | http://www.optica2000.com/blog/ca/2018/03/06/conjuntivitis-en-ninos-pequenos/ |
cawac_ca_20200528_9_157144 | ==Títol del projecte== Reduir la fractura digital i les residus electrònics a la Universidad Nacional de Ingeniería del Perú. == Sol·licitant == David Franquesa Griso == PDI que avala el seguiment del projecte== David López Álvarez ==País== [http://ca.wikipedia.org/wiki/Per%C3%BA]Peru ==Ubicació== * Lima, capital de Perú ==Contrapart== * Universidad Nacional de Ingeniería ==Dates Inici i Durada== Juliol de 2011 == Justificació d'activitat de cooperació per al desenvolupament == La reutilització sovint es confon amb la reducció que, juntament amb el reciclatge, configuren el que se sol anomenar les tres R. La reducció, la reutilització i el reciclatge, prioritzats en aquest ordre, poden contribuir a canviar la dinàmica actual i dirigir-nos cap a un món més sostenible ambientalment i amb menys desequilibris socials. Reutilitzar vol dir evitar el reciclatge tot el que es pugui trobant un nou destinatari. La revisió de l’equip, la renovació d’alguns dels seus components (disc dur, memòria,...) o la instal·lació d’un sistema operatiu més lleuger són aspectes que faciliten trobar nous destinataris a un equipament considerat obsolet pels propietaris anteriors. La promoció dels projectes i inicatives que reben l’equipament, l’adequat borrat de les dades i la recollida porta a porta són els principals aspectes que faciliten trobar donants d’equipament informàtic. Amb la reutilització el temps de vida d’un equip augmenta, això deriva en un ús més responsable i durador d’un material altament contaminant i d’ús intensiu de recursos en els processos de producció i reciclatge. A més, si la reutilizació es realitzada correctament permet reduir la fractura digital - identificant l’equipament apropiat a les necessitats funcionals de l’usuari i oferint-lo a persones i iniciatives que no en tenen accés. Dur a terme un programa de reutilització a una universitat és complexe, estem parlant de valoritzar un residu a la mateixa institució i això demana de la involucració de molts dels seus agents. La reutilització requereix suport a nivell logístic: espais i sistemes de sincronització entre la receptors i donants, suport tècnic: coneixement i eines informàtiques que en facilitin la revisió, actualització, borrat de dades i la instal·lació del sistema operatiu, suport econòmic: menor si es poden teixir aliances entre els agents participants de la reutilització, i per últim voluntariat ambiental i social: la problemàtica ambiental i social resultat de la fabricació i reciclatge de l’alta tecnologia ens queda amagada, no existeix la suficient consciència per fer-ne un consum i gestió més responsable. Per a fer emergir un programa de reutilització es precís identificar el col·lectiu que vulgui liderar una acció com aquesta, que tant poden ser estudiants, professors, personal d’administració i serveis o d’altres col·lectius vinculats a la universitat. La reutilització, duta a terme per una universitat té diversos efectes: permet reduir el volum de deixalles electròniques, els estudiants que realitzen les pràctiques de reutilització prenen consciència del volum de deixalles que es generen, del seu impacte i aprenen a reparar-les, millorant així el seu grau d’autonomia i control d’uns aparells que els acompanyaran al llarg de tota la seva professió i vida, i per últim, la universitat pot oferir aquest equipament a iniciatives i projectes que no hi tenen accés. Resumint, si una universitat pot dur a terme pràctiques de reutilització està millorant principalment tres aspectes: a) l’ambiental - s’allarga el temps de vida d’un material altament contaminant i es milloren els processos de recollida doncs aquest passa a tenir més valor, b) la fractura digital es redueix – el material s’ofereix a qui per motius econòmics no en té accés i c) es millora l’aprenentatge – els estudiants i voluntaris aprenen a reparar els equips. L’UPC, a partir del programa de Reutilització de material informàtic dóna equipament a projectes i iniciatives del internacionals. L’equipament donat pel Programa Reutilitza en els últims 8 anys (2003-2010) a projectes internacionals ha estat del 60%, el 50% del qual ha estat a l’America llatina en els països de Colòmbia, Cuba, Equador, Guatemala, Uruguai, Bolívia, Haití, Paraguai, Perú i Uruguai. Les donacions a l’Amèrica Llatina han estat uns 300 equips complerts destinats a iniciatives, en moltes de les quals se’ls ha ofert acompanyament, instal·lació en terreny i seguiment per a fer-ne un ús més efectiu. No és un volum considerablement elevat però de totes maneres el Programa Reutilitza té la responsabilitat de saber com en els països destí s’està tractant tot aquest material informàtic. El Programa Reutilitza, des de TxT té l’oportunitat de cooperar amb la universitat més prestigiosa a nivell d’enginyeria del Perú, això ens dotarà d’una visió més clara i ens permetrà respondre preguntes del tipus: quines deixalles poden ser reciclades al Perú? quin és l’impacte d’un equip de l’UPC al Perú? i quina formació en reutilització i reciclatge s’està oferint als seus enginyers? de segur que aprenem molt més del que esperem, a nivell reciclatge el cas de Perú no es tant distant del l’Espanyol, Perú al igual que Espanya no disposa de plantes de reciclatge dels components més contaminants d’un equip (targetes, plaques i bateries), i a nivell reutilització la industria del Perú està infinitament més desenvolupada que la Espanyola. ==Situació existent i problemàtica== Segons l'Institut per a la Promoció del Desenvolupament Sostenible (IPES), el mercat de dispositius electrònics al Perú va créixer més de 30 vegades entre 1997 i 2009. En els darrers catorze anys, 72.000 tones de deixalles electròniques s'han acumulat al país. Tenint en compte un període de set anys de vida útil, l'any 2015 el Perú s'hauran acumulat 208.000 tones de deixalles electròniques. L'autoritat duanera nacional SUNAD va informar que 22.000 tones d'ordinadors i components en IT van entrar al país el 2009. Les xifres de l'Institut Nacional d'Estadística i Informàtica (INEI) de l’any 2008, indiquen que 29,5% de les llars tenia accés a línies fixes telèfons, el 56,7% dels telèfons mòbils (almenys un per llar) i el 16,5% tenia almenys un equip informàtic. El Perú té una important indústria de muntatge i reparació d'equips que va representar més del 70% del total d'ordinadors venuts l’any 2008. Aquesta indústria, majoritàriament informal està orientada a la reparació d'equips i subministraments d'equips considerats obsolets. Com indiquen els investigadors de IPES, la reutilització informal ajuda a cobrir la demanda interna, encara que aquesta pràctica portada a terme en males condicions té un efecte advers sobre la salut i el medi ambient (es considera en aquest punt el reciclatge i no la reutilització ). Es constata la necessitat d’etablir en aquesta línia polítiques i estratègies per a la recollida i emmagatzemament dels residus tecnològics. A Lima, hi ha tres empreses formals que recullen escombraries electròniques: RIMPE, COIPSA i Sant Antonio. No obstant això, aquestes empreses representen el 3% de les 15 mil tones de telèfons mòbils i equips que arriben al final de la seva vida útil cada any a Perú. Algunes companyies han iniciat campanyes de recollida de residus com a part dels seus programes de responsabilitat social corporativa, entre ells els operadors de telefonia mòbil, com Movistar i Claro. La campanya recicla'm (Reciclar Me) posada en marxa el febrer de 2010 per Movistar i Nokia va enviar 28.000 dispositius - aproximadament sis tones de telèfons mòbils, accessoris i bateries - per a ser reciclades a Mèxic i els Estats Units. El mateix mes, Claro va anunciar un programa de reciclatge semblant amb el suport del Ministeri de Medi Ambient i la cooperació de COIPSA, una empresa privada. Aquest últim s'encarregarà de desmuntar mòbils i accessoris per tal d'identificar els materials que es poden reciclar en el Perú. Targetes, plaques i bateries seran exportats a refineries especialitzades que tracten aquest tipus de residus. Una recent iniciativa conjunta de IPES, el Ministeri de Medi Ambient i la Municipalitat de Santiago de Surco (Lima) se centra en el suport a les iniciatives de recollida de residus electrònics. El pilot va ser llançat el 3 de juny de 2010 i s'espera es repliqui a tot el país. En el seu últim Pla Nacional d'Acció Ambiental, el Ministeri de Medi Ambient descriu la seva estratègia de la següent manera: "Desenvolupar accions per al tractament i disposició final de residus electrònics, centrat en el desenvolupament d'iniciatives per gestionar les deixalles electròniques, incloses les parts de recanvi, bateries i altres components que contenen substàncies i elements perillosos. Les accions que es posaran en marxa seran per vigilar i supervisar als fabricants i importadors d'aquests dispositius i components per tal de fer-los responsables de la seva gestió i emmagatzemament final per tal de no posar en perill el medi ambient i la salut de la població”. La iniciativa de responsabilitzar als fabricants i importadors de la gestió i emmagatzemament de l’equipament informàtic pot suposar la prioritzzació del reciclatge vers la reutilització, el impacte que pot tenir per a la industria del Perú pot ser devastador, doncs el 70% de l’equipament informàtic prové de la mateixa. Pot succeïr el que ha passat a Espanya on els Sistemes Integrats de Gestió dels residus electrònics (SIG’s), agrupacions de fabricants i productors, són les entitats encarregades de gestionar els residus dels equips informàtics. En el informe del Global Information Society Watch 2010 "Spanish report: ICTs and Climate Change and Ewaste", realitzat per membres de l’associació de TxT i Pangea, es va constatar que aquests no tenen definits objectius de reutilització, només es limiten a recollir el material sigui reutilitzable o no. Als fabricants no els convé que la gent reutilitzi i les administracions no volen corre el risc de que plaques, bateries o targetes acabin mesclades amb les altres deixalles, o pitjor, contaminant grans extensions de terra i aigua. Per tal de que la industria de la reutilització del Perú no es vegi mermada per iniciatives macro que impulsin el reciclatge, el projecte hauria de detectar en quina mesura la innovació dels processos de reutilització poden garantitzar que la industria informal del Perú pot assegurar alts nivells de responsabilitat i eficiència. A nivel de l’UNI. El cost d’un equip informàtic que cobreixi les necessitats funcionals d’un estudiant d’enginyería varía entre els 250 i 350 dolars (segona mà). Els estudiants de la UNI que tenen portàtil son el 15% del total, els que tenen una computadora personal un 70% i els que no en tenen un 30%. Actualment existeix un sistema de gestió de residus informàtics a la UNI; els equips considerats obsolets es donen de baixa en un període entre els 5 i els 8 anys, després d’aquest període a solicitud de les “jefaturas” passen a un magatzem central de la UNI on es classifiquen per a la venta o per a la donació. En aquest últim cas s’envien a zones socialment vulnerables. == Descripció dels beneficiaris == ===Directes=== * Els receptors de l’equipament informàtic reutilitzat per la UNI – principalment estudiants que no en tenen accés per motius econòmics. * Els estudiants i professorat que realitzen les pràctiques de reutilització d’equipament informàtica a la UNI disposaran de millors eines i materials per al seu aprenentatge. * Els agents de la UNI que es responsabilitzen de la gestió dels residus informàtics disposaran de més facilitats per a reduir el volum a reciclar i controlar millor la gestió dels residus informàtics. * Els membres participants del projecte aprendran del programa actual de reutilització de la UNI, noves tècniques de reutilització de material, els impactes de l’equipament TIC de l’UPC donat al Perú i noves línies d’actuació fruït de la cooperació amb amb agents universitaris internacionals. ===Indirectes=== Empreses de reutilització i administració pública del Perú. * Millora del procediment de reutilització i recollida de material de reciclatge des de la formació als enginyers de la UNI al suport que la mateixa pot oferir a les empreses de reutilització. ==Objectius== Objectius generals: * Reduir la fractura digital i el volum de deixalles electròniques de la Universidad Nacional de Ingeniería del Perú. Objectius específics: * Dotar d’equipament informàtic als estudiants de la UNI que no en tenen accés per motius econòmics. * Reduir el volum de d’equips informàtics que anaven destinats al reciclatge pugen ésser reutilitzats. * Millorar l’aprenentatge i tècniques en reutilització dels estudiants de la UNI. * Fomentar el intercanvi de tècniques i eines de suport a la reutilització i definir línies de treball conjuntes entre els països donants i receptors d’equipament informàtic, almenys una d’elles enfocada a ser coneixedors de en quina mesura la innovació dels processos de reutilització poden garantitzar que la industria informal del Perú pugui assegurar alts nivells de responsabilitat i eficiència. ==Resultats== 1. Identificar els agents i persones que puguin oferir suport institucional a la iniciativa. 2. Identificar la transferència i adequació mútua de tecnològiques i metodologies entre el Programa reutilitza de la UPC i la UNI. 3. Realitzar accions de sensibilització i conscienciació en la problemàtica ambiental i social dels equips informàtics. 4. Identificar una línia de recerca en reutilització TIC entre l'associació TxT i la UNI. 5. Realitzar un esborrany de marc de col·laboració entre la UNI i l’associació TxT orientat a a transferència de coneixement i tecnologies en reutilització. 6. Valorar la viabilitat econòmica del projecte. 7. Establir un cronograma d'activitats a partir del juliol i el Març del 2012. 6. Identificar els processos de reciclatge d’alta tecnologia del Perú, nivell de consciència ambiental i impactes ambientals. ==Links== | 0.851449 | curate | {"ca": 0.9971869590305829, "no": 0.001154068090017311, "cs": 0.0008655510675129833, "da": 0.00014425851125216387, "en": 0.0006491633006347375} | http://txt.upc.cat/wiki/index.php?title=PERU_-_Reduir_la_fractura_digital_i_els_residus_electr%C3%B2nics_a_la_Universidad_Nacional_de_Ingenier%C3%ADa_de_Peru&action=edit&oldid=650 |
mc4_ca_20230418_16_315806 | inici · museu · lloguer d'espais ·
El museu compta amb diversos espais privilegiats per a la celebració dels vostres esdeveniments, per portar a terme jornades de treball o sessions de diferents formats, en un entorn únic i singular, que podeu complementar amb la realització de visites privades a les col·leccions.
L’auditori és un espai situat a la planta baixa hàbil per a tot tipus d’activitats de comunicació, presentacions, seminaris, jornades, congressos i rodes de premsa. Té una superfície de 112 m2 i una capacitat per a 99 persones assegudes. Està equipat amb projector, pantalla i megafonia, cabina d’interpretació simultània, rack de premsa, connexió a internet i Wifi. Accés habilitat per a persones amb mobilitat reduïda.
El vestíbul, situat a l’entrada al museu, té una superfície de 117m2 i és un espai ideal per a presentacions i recepcions acompanyades de còctels o vernissatges. Té il·luminació natural i una capacitat de 100 persones. L’espai està equipat amb connexió a internet i WIFI. Accés habilitat per a persones amb mobilitat reduïda.
Situada a la segona planta, és un espai exclusiu idoni per a còctels, recepcions, concerts i rodes de premsa amb magnífiques vistes al campanar romànic de la catedral i a la ciutat. Té una superfície de 166 m2, una capacitat de 100 persones, i està equipada amb connexió a internet i Wifi. Accés habilitat per a persones amb mobilitat reduïda.
Aula de didàctica
Espai situat a la planta baixa hàbil per a reunions d’empresa, sessions de treball, workshops i altres activitats de petit format. Té una superfície de 56 m2 i una capacitat per a 31 persones assegudes. Està equipada amb connexió a internet i Wifi. Accés habilitat per a persones amb mobilitat reduïda.
Disposem de serveis complementaris per donar suport als vostres esdeveniments:
– Visites guiades privades en diferents idiomes a les sales d’exposició permanent o temporals.
– Equipament tècnic de so
Disponibilitat i tarifes:
– Per consultar les condicions d’ús i tarifes descarregueu-vos el dossier de Lloguer d’espais.
–Disponibilitat al Tel (+34) 93 886 93 60 o [email protected] | 0.676227 | curate | {"ca": 0.9881065651760228, "it": 0.011893434823977164} | https://www.museuepiscopalvic.com/ca/pag/lloguer-despais |
macocu_ca_20230731_4_542891 | Serveis de l'allotjament
Aparcament
Aquest hotel està en Zona Centro. Aquest és un bon lloc en el qual allotjar-se, amb un total de 6 habitacions. Casona de Sant Domingo no admet mascotes.
Preguntes freqüents sobre Casona de Santo Domingo
On puc aparcar a Casona de Santo Domingo?
Si t'allotges a Casona de Santo Domingo tens aquestes possibilitats d'aparcament (sota disponibilitat):
A Casona de Santo Domingo s'admeten mascotes (prèvia petició i de pagament directe a l'hotel). Consulta les condicions.
Casona de Santo Domingo està adaptat per a persones amb mobilitat reduïda? | 0.671585 | curate | {"fr": 0.05975395430579965, "ca": 0.8260105448154658, "es": 0.11423550087873462} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_248580 | Hèctor Galizia "El client sap quan està pagant un sobrecost, comprarà una vegada però potser no tornarà"
Hèctor Galizia i Llobet ha estat guardonat amb el Premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador, en reconeixement a la seva feina i la consolidació del seu negoci, Neules.com. En aquesta entrevista ens explica la seva trajectòria professional com a autònom i artesà, que va començar l'any 2000 i reflexa la voluntat d'algú que s'obre pas al seu sector però amb un punt de vista personal i innovador, arriscant-se a emprendre una aventura en solitari.
Hèctor Galizia i Llobet va rebre el Premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador del 2010.
Com definiria neules.com? Quins productes fa?
Tot i que vam començar fent només neules, fa un parell d’anys que també fem bomboneria. Sempre hem buscat fer un producte creatiu, diferent, atractiu, sorprenent i que només es pugui trobar aquí. Es tracta d’una producció petita, totalment artesanal, feta al nostre obrador i sotmesa a la demanda; gairebé no fem estoc.
Cuidem molt el producte i el client. Sóc conscient que la diferència és la clau i no val repetir-se ni fer qualsevol cosa. Per exemple, vam començar a diversificar, afegint vainilla natural a la neula per crear un gust fresc, subtil i gens embafador, malgrat que el producte tingui una vida més curta i necessiti una rotació setmanal o gairebé diària. A bomboneria fem productes amb neula i sense. Pot semblar quelcom molt simple, una tonteria, però tenim una cirereta macerada en Cointreau banyada amb xocolata i una taronja coberta de xocolata que són molt apreciades. Treballem molt la qualitat i el detall; per exemple, no és el mateix que la taronja estigui massa seca, o al contrari i que faci bombolletes, que utilitzar-la al moment adequat perquè es puguin tastar realment tots els aromes amb intensitat.
A part d’això, tots els nostres productes són naturals, amb dues excepcions. A les mones de Pasqua si algú ens demana un detall que necessita colorant, el podem afegir (per exemple la serigrafia o les lletres metal•litzades són molt atractives), i després el client és qui decideix si es menja el detall o si només és per decorar. L’altre excepció és la brillantor de les dragees, que la fem amb una base neutra com tothom. La podríem fer natural però la manipulació és molt delicada i la relació qualitat-preu tindria un sobrecost elevat.
Quin és el seu producte estrella?
El producte estrella són els Irregulars, que van marcar un punt d’inflexió i canvi cap a la innovació. Els Irregulars són peces de galeta de neula, de forma indefinida, amb fruits secs i xocolata.
Quin tipus de client o consumidor té?
Hem treballat amb restaurants i empreses però la majoria de les nostres vendes són al detall. Les persones que passen per la botiga són molt diferents, és un públic heterogeni que vol quedar bé tant al Nadal com en altres diades, com la Castanyada, Pasqua, Sant Joan, aniversaris, etc. Els hi agrada la xocolata i les neules que fem, i a vegades se’n porten els nostres productes com a complement d'altres perquè a totes les colles hi ha algú a qui no li fan el pes els panellets o la coca, per exemple.
Com se li va ocórrer l’idea d’engegar aquest negoci? Es dedica plenament o el combina amb altres activitats professionals?
Quan vaig començar a treballar a pastisseria, feia la temporada d’estiu a La Bisbal de l’Empordà, a Can Sans, un dels pocs llocs on encara es fan ells mateixos les neules. Cal dir que les neules estan poc valorades, però per a mi són un producte tradicional entranyable, que fa evocar la rebosteria que comprava la iaia. M’hi vaig interessar i em vaig passar un hivern anant de Terrassa a La Bisbal per aprendre a fer crocantins, piràmides i neules. Al següent hivern, la persona que els feia les neules va agafar una baixa i em van cridar. Així vaig començar.
L’any 2000 em vaig instal·lar a Terrassa. Com era l’època de les “.com”, vaig batejar així el negoci, per destacar la modernitat i el relleu generacional en un producte tant tradicional. Durant un temps vaig continuar fent la temporada d’estiu a pastisseria, i a l’hivern em dedicava a les neules. Va ser al 2006 quan vaig decidir obrir la botiga i dedicar-me de ple.
Quan va començar, esperava assolir aquesta trajectòria? Com ha evolucionat el negoci?
La veritat és que no m’ho esperava. Tot plegat ha estat una aventura en la que he anat fent sobre la marxa, segon m'anaven les coses. No he fet mai plans anuals, ni tan sols pressupostaris. Segueixo funcionant com un autònom, tot i que ara m’ajuda la família i contracto a una persona durant les campanyes, sobretot per fer els paquets, lligar amb cordonets, etc. No ha estat fàcil però tampoc em puc queixar.
La neula encara es segueix considerant un producte estacional? Com afecta això al seu negoci?
Sí, encara es considera un producte estacional. Per exemple, la botiga està oberta tot l'any però molta gent veu el nom i pensa "ja vindré al Nadal". De fet, el Nadal és la nostra època més forta en vendes. Durant la Pasqua també hi ha un volum considerable, no és pot comparar però la feina és més creativa i es fa a gust.
“Crec que el disseny i la innovació són molt importants, però també has de vigilar per no incrementar els costos i, per tant, els preus.(..) Desprès, també s’ha de saber vendre molt bé”
En quina mesura, a Neules.com, es barregen la tradició, el disseny i els nous gustos dels consumidors?
Crec que el disseny i la innovació són molt importants, però també has de vigilar per no incrementar els costos i, per tant, els preus. El client sap perfectament quan està pagant un sobrecost i comprarà una vegada però potser no tornarà.
De tota manera, sempre busquem quelcom que cridi l’atenció del client. Per exemple, hem apostat per la cultura local i, juntament amb un historiador de Terrassa, Josep Puy, treballem elements arquitectònics de la ciutat amb xocolata. Hem fet dissenys inspirats en l’Any de Joan Amades, el costumari Català o el Teatre Principal, que aquest any celebra el centenari i ha passat a mans de l’Ajuntament. Però això també és així perquè em motiva, m’agrada a nivell personal i forma part del tarannà del meu projecte.
Desprès, també s’ha de saber vendre molt bé. A la botiga faig provar les novetats als clients perquè hi ha bona relació. Les seves opinions i idees sempre les tinc en consideració. Si hi ha alguna cosa que no agrada, miro de canviar-la. Aquesta mena de relació per mi és molt gratificant i crec que si tingués un altre canal de venda no la podria gaudir.
Com valora l’experiència de guanyar el Premi al Millor Jove Artesà Alimentari Innovador 2010?
Estic molt content. Amb els temps que corren, surten molts negocis. Neules.com funciona des de fa més de deu anys i un premi així reafirma la trajectòria i la feina feta, que no és pas producte d’una crisi com la que vivim ara. És una garantia front a altres productes de nova creació. Arran de la promoció que s’ha fet, m’han parat pel carrer per felicitar-me i això em fa sentir apreciat i em motiva a continuar fent les coses tan bé com pugui. També vull agrair al Gremi de Pastissers que promogués i donés suport a la meva candidatura, amb el Sr. Joan Turull al cap davant.
Quins són els seus objectius i projectes de futur?
Continuar treballant i consolidant el projecte. Potser ampliar els dissenys inspirats en temes històrics, per tal de no fer només de Terrassa sinó també de la comarca. Continuar fent coses atractives i de qualitat pels meus clients. | 0.811375 | curate | {"ca": 0.9940452023277846, "pt": 0.0033834077683042364, "en": 0.002571389903911219} | https://ruralcat.gencat.cat/noticia/-/journal_content/2002/20181/3561592/-el-client-sap-quan-esta-pagant-un-sobrecost-comprara-una-vegada-pero-potser-no-tornara- |
wikipedia_ca_20230401_0_407169 | Torneig d'escacs de Bled de 1931
El torneig d'escacs de Bled de 1931 fou un torneig d'escacs internacional que es va disputar en un balneari de la ciutat de Bled, a Eslovènia entre el 22 d'agost i el 29 de setembre.
La idea de muntar l'esdeveniment va partir de Milan Vidmar, i fou ben rebuda tant a la seva ciutat de naixement, Ljubljana, com a la ciutat balneari proper de Bled. Es va constituir un comitè organitzador, i a les darreries de juliol de 1931, a continuació de la IVa Olimpíada a Praga, el comitè va comissionar Hans Kmoch per dirigir les negociacions amb els participants. José Raul Capablanca no podia ser-hi convidat, per exigència d'Aleksandr Alekhin, i Max Euwe i Sultan Khan, tampoc no varen participar-hi perquè tenien d'altres compromisos.
El torneig es va disputar en format Round-robin, amb un control de temps de dues hores per 35 moviments, seguit de 15 en uma hora. Els jugadors s'allotjaven a l'Hotel Toplice, i fou allà on es disputaren totes les rondes llevat de la dinovena, que es jugà a Ljubljana.
El llavors campió del món Alekhin va proclamar-se vencedor amb cinc punts i mig d'avantatge sobre el segon, sense perdre ni una sola partida, i va rebre un premi de trenta mil dinars, alhora que mostrà signes evidents d'alcoholisme per primer cop en públic. El seu joc de gambit fou fins i tot humiliant per als altres jugadors. Bogoliúbov acabà en segon lloc, seguit de Nimzovitch. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=407170 |
oscar-2301_ca_20230418_7_223827 | Molt ràpid va el contador. Ja són 209.000 les entrades o visites al blog del "Cronista de Gata". Si dimecres que ve farà tres anys, es superaran les dues-centes deu mil. Gràcies a totes i tots per fer possible aquesta aventura, vosaltres/vostés i el que us escriu. Ara la meta són els tres anys i més entrades...Com sempre dic, endavant. | 0.685662 | curate | {"ca": 1.0} | http://cronistadegata.blogia.com/2013/040103-ja-supera-el-blog-les-209.000-visites.php |
oscar-2301_ca_20230418_6_240613 | Aquesta oferta és molt interessant a causa que es compon de tres habitatges independents, ideal com a inversió per a lloguer.
La casa principal es va construir en 2011 amb materials de qualitat, mobiliari molt elegant i està distribuïda de la manera següent:
En planta baixa tenim un saló molt lluminós, cuina totalment equipada, un despatx, un bany i també un traster.
En la planta trepitjo trobem 3 dormitoris grans (un d'ells tipus suite i un altre amb vestidor) amb magnífiques vistes, a més d'un altre bany. En la mateixa parcel·la hi ha una altra casa de planta baixa amb 1 apartament de dos dormitoris i un estudi.
Totes les finestres són de PVC amb doble cristall, equipada d'aire condicionat, calefacció central de gasoil en totes les habitacions, traster. Cada habitatge està modernament equipada. En el terreny es pot construir una piscina i es ven amb mobles.
M'interessa aquest immoble
Nom *
Cognoms *
Telèfon *
E-mail *
Assumpte *
Observacions
He llegit i accepto la política de privacitat
Característiques
Tipus:
Casa
Superfície:
240 m2
Habitacions:
6
Banys:
4
Lavabos:
1
Terreny:
500 m2
Operació:
Venda
Moblat:
Sí
Pàrquing:
Sí
Terrassa:
Sí
Jardí:
Sí
Calefacció:
Sí
Aire condicionat:
Sí
Sales:
2
Menjadors:
1
Habitació servei:
Sí
Estudi:
Sí
Eficiència energètica:
E - 255 kWh/m2, E - 47 kg CO2/m2
Preu: 485.000 €
Ref. 810
imprimir
Inici Immobles Serveis Notícies Contacte Localització
Avís legal
Belle Property
Avda Joan Carles I, 10 Local 2
17487 Empuriabrava
Girona, Espanya
TEL: +34 972 450 905 FAX: +34 972 450 966 [email protected]
Disseny web:
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació així com per a tasques d'anàlisi. En continuar navegant, entenem que accepta l' ús de cookies
Què són les cookies?
Una cookie és un petit arxiu que s'emmagatzema a l'ordinador de l'usuari i ens permet reconèixer-lo. El conjunt de cookies ens ajuda a millorar la qualitat del nostre web, permetent-nos controlar quines pàgines troben els nostres usuaris útils i quines no.
Les cookies són essencials per al funcionament d'Internet, aportant innumerables avantatges en la prestació de serveis interactius, facilitant-nos la navegació i usabilitat del nostre web. Tingueu en compte que les cookies no poden fer malbé el vostre equip i que, a canvi, si són activades ens ajuden a identificar i resoldre els errors.
Quin tipus de cookies utilitza aquesta web?
Cookies pròpies: són aquelles que s'envien a l'equip de l'usuari des d'un equip o domini gestionat per l'editor i des del que es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
Cookies de tercers: són aquelles que s'envien a l'equip de l'usuari des d'un equip o domini no gestionat per l'editor sinó per una altra entitat que analitza les dades obtingudes.
Cookies persistents: són un tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemades en el terminal i poden ser accedides i tractades pel responsable de la cookie.
Cookies d'analítica web: a través de l'analítica web s'obté informació relativa al nombre d'usuaris que accedeixen al web, el nombre de pàgines vistes, la freqüència i repetició de les visites, la seva durada, el navegador utilitzat, l'operador que presta el servei, l'idioma, el terminal que utilitza, o la ciutat a la qual està assignada la seva adreça IP. Informació que possibilita un millor i més apropiat servei per part d'aquesta web.
Acceptació de l'ús de cookies.
Assumim que vostè accepta l'ús de cookies. No obstant, vostè pot restringir, bloquejar o esborrar les cookies d'aquesta web o qualsevol altra pàgina a partir de la configuració del seu navegador. | 0.63674 | curate | {"ca": 0.905045351473923, "fr": 0.007086167800453515, "uk": 0.0022675736961451248, "pt": 0.008219954648526076, "de": 0.0036848072562358277, "es": 0.017857142857142856, "en": 0.041666666666666664, "pl": 0.0022675736961451248, "id": 0.001984126984126984, "it": 0.007653061224489796, "sv": 0.0002834467120181406, "eu": 0.001984126984126984} | https://www.belle-property.com/cat/p/inmo/property/immobles/casa-empuriabrava-venda-compra-producte-inversio-espana-mar-810.htm |
mc4_ca_20230418_17_198856 | Bloc Secundària - ESCOLA LA MASIA - fent escola, fent país
Home Bloc Blocs Secundària
Tota l'actualitat de secundària
Comunicaciolamasia 4 d'abril de 2019 Secundària
Com cada any l’escola La Masia participem a les trobades musicals de l’Horta Nord, acte emmarcat dintre de les activitats organitzades per Escola Valenciana amb motiu de les trobades en valencià. Enguany 1r d’ESO hem anat a Massamagrell a representar a la nostra escola amb la interpretació d’un parell de danses: la jota d’Alfarp i la jota de les Useres. …
“Escriure em fa poderosa”
Comunicaciolamasia 23 d'abril de 2018 Blocs, Secundària
El passat mes de març a la classe de 1rd’ESO vàrem gaudir i emocionar-nos amb l’escriptora de literatura juvenil i d’adults Gemma Pasqual i Escrivà. Durant més d’hora i mitja estiguérem compartint amb ella les nostres percepcions i els nostres dubtes sobre la literatura i el procés de creació literària. Amb ella vàrem connectar amb l’emoció de llegir i amb …
Comunicaciolamasia 12 de març de 2018 Blocs, Primària, Secundària
Quina reacció tens quan et trobes davant d’un mur? Com viuen les persones migrants i les refugiades els controls fronterers? El grup de 3r d’ESO, que ha treballat l’aparició dels estats i l’edat moderna, ha provat de respondre aquesta i altres incògnites amb un experiment sociològic amb els alumnes de 6è. Un dels productes finals del seu Projecte ha estat crear un mur, un …
Atletes, baixen de l’escenari
Comunicaciolamasia 1 de febrer de 2018 Blocs, Primària, Secundària
Aquest dilluns vam rebre a l’escola la visita dels atletes olímpics, Mercedes Peris (natació), Javier Garcia (esgrima) i del paralímpic Ricardo Ten (natació), dintre del programa organitzat pel Comité Olímpic i la Fundació Trinitat Alfonso. Els tres ens contaren a les classes de 5é, 6é i 1r d’ESO les seues experiències en la competició i els valors que l’esport és capaç …
Comunicaciolamasia 12 de desembre de 2017 Blocs, Secundària
“On vas? ; Què som?” El passat 5 de desembre, els alumnes de l’optativa de llatí de la classe de 4t d’ESO varem fer gaudir d’ “experiències romanes” a l’alumnat de secundària de l’escola La Masia amb una petita mostra d’allò que hem après i vivenciat durant el 1r trimestre. Vàrem oferir als nostres companys, converses llatines, proverbis i frases …
Comunicaciolamasia 17 de novembre de 2017 Blocs, Secundària
Els alumnes de tercer d’eso hem treballat un projecte que porta coma títol «Anem a un món de ciutats?»Hem reflexionat fonamentalment sobre com era la vida a l’Horta, als pobles i a la Ciutat abans i ara. Com eren les famílies, quina economia practicaven, com eren les relacions entre les persones i com són en l’actualitat.Per fer aquesta reflexió hem …
Comunicaciolamasia 8 de novembre de 2017 Blocs, Secundària
Comunicaciolamasia 31 d'octubre de 2017 Blocs, Secundària
La convivència és l’acció de conviure i el seu significat és viure plegats.Viure plegats, assumint cadascú des del rol que li pertoca, els drets i les obligacions que li són inherents i, que possibiliten la vida de les persones en col·laboració i felicitat. Doncs això hem fet. Sentir, reflexionar assembleàriament i vivenciar la convivència. Una experiència apassionant, educativa i …
Comunicaciolamasia 14 de setembre de 2017 Blocs, Secundària
Poden conviure la vida al camp i la vida a la ciutat? Desapareixerà tota la cultura lligada al món agrari? Desapareixeran els masos tan bonics que tenim a l’horta? Viure a la ciutat ens ha canviat la vida? És necessari que les ciutats generen tant de residu? Uf, quanta pregunta! Les haurem de resoldre amb el nostre projecte “Anem a …
Comunicaciolamasia 27 de juny de 2017 Activities, Secundària
La darrera setmana lectiva, els alumnes de 4t d’ESO han realitzat el viatge de fi de curs a la capital alemanya. En la nostra ruta, hem fet un repàs històric dels moments més significatius: des de l’Alemanya Imperial fins a l’època nazi… l’ascens de Hitler, la persecució dels jueus, la guerra mundial, l’ocupació soviètica, la guerra freda, el mur, i … | 0.817657 | curate | {"ca": 0.9864185110663984, "de": 0.00025150905432595576, "pt": 0.013329979879275655} | http://lamasia.coop/blocs/secundaria/ |
macocu_ca_20230731_1_207723 | Título:
Tractament de l’artritis reumatoide activa de moderada a greu quan la resposta als FAMM ha estat inadequada: informe d’avaluació de resultats 2020
L’artritis reumatoide (AR) és una malaltia crònica autoimmunitària greu invalidant de causa desconeguda, que consisteix en una inflamació destructiva de les articulacions, i que pot afectar també altres parts del cos. No hi ha tractaments curatius. L’objectiu terapèutic és aconseguir la remissió o un baix nivell d’activitat clínica, per reduir la inflamació, els símptomes i el dany articular. Per fer-ho,s’empren fàrmacs immunosupressors antireumàtics modificadors de la malaltia (FAMM).
Abstract:
La artritis reumatoide (AR) es una enfermedad crónica autoinmune grave invalidante de causa desconocida, que consiste en una inflamación destructiva de las articulaciones, y que puede afectar también otras partes del cuerpo. No hay tratamientos curativos. El objetivo terapéutico es conseguir la remisión o un bajo nivel de actividad clínica, para reducir la inflamación, los síntomas y el daño articular. Para ello, se emplean fármacos inmunosupresores antirreumáticos modificadores de la enfermedad (FAMM) | 0.577116 | curate | {"pt": 0.006065857885615251, "ca": 0.5493934142114385, "en": 0.00779896013864818, "es": 0.43674176776429807} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_112742 | Antibiòtic indicat per al tractament d'infeccions causades per soques bacterianes sensibles al marbofloxacino. * Veure fitxa tècnica | 0.596119 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.provetsa.com/ca/producto/forcyl-porci-250-ml-inj/2 |
mc4_ca_20230418_2_287941 | (G)astronomia | Bcn Last Call
Category Archives: (G)astronomia
“El Menjador de la Beckett es mereix un post”. Això és el que vaig pensar el dissabte passat quan m’hi vaig acabar passant gairebé tres hores. S’ho mereix com a … Continua llegint →
Juny 13, 2019 · Deixa un comentari
Li podrien haver posat Bistrot Cugat, Le Comptoir de l’Eixample i mil combinacions franco-catalanes més. Doncs no. Li han posat Cugat. L’acaben d’obrir i ja està al meu Top 10 … Continua llegint →
La “vuelta al cole” dels veïns d’Horta està sent més dolça de lo normal. Les culpables? Les noies de Galette Pastim. L’Alba i la Núria (Galette) i la Mercè (Pastim) … Continua llegint →
Octubre 5, 2016 · 6 comentaris
Apunts foodie-històrics: Can Culleretes (Gòtic)
Avui toca parlar de tota una institució gastronòmica i històrica a la ciutat de Barcelona: Can Culleretes o el que és el mateix el primer restaurant de Barcelona (i Catalunya) i el segon de … Continua llegint →
Setembre 18, 2016 · 3 comentaris
Arribo al post número 300 coincidint amb el darrer que publicaré abans de tancar la paradeta unes setmanes. Quan dic paradeta em refereixo al blog. Ja sabeu que quan escampo … Continua llegint →
Juliol 21, 2016 · 8 comentaris
Repetiré. Aquesta és la conclusió a la que vaig arribar dimarts passat després d’haver tastat les tapes i platets d’aquest restaurant jove (de cos i ànima) ubicat al barri de Gràcia. Abans … Continua llegint →
Juliol 5, 2016 · Deixa un comentari | 0.758666 | curate | {"en": 0.04259776536312849, "ca": 0.8603351955307262, "nn": 0.013268156424581005, "es": 0.037011173184357544, "ro": 0.019553072625698324, "pt": 0.02723463687150838} | https://bcnlastcall.com/category/gastronomia/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_25442 | Selecciona col·lecció...Memòria de la FRCCol·lecció MemòriaCol·lecció Informes Papers de la FundacióCol·lecció ReflexióRevista frcfrc LlibresEspai AlternativaFondation Ahmed Tlili Col·lecció FormacióEn construcciónVersió OriginalCol·lecció Debats
L'Opinió
Oriol Bartomeus
Legislatives a França 2012: la dreta es queda a casa
Un dels mites més extensos i més persistents del comportament electoral és el que defensa que l'abstenció sempre, indefectiblement, castiga l'esquerra, com si fos una maledicció. Segons aquesta idea de tant d'èxit, l'esquerra només pot guanyar quan es produeix una mobilització enorme, mentre que la baixa participació és senyal segur de triomf de la dreta.
La primera volta de les eleccions a l'Assemblea Nacional francesa torna a desmentir el mite (i en van unes quantes, tot i que se segueix defensant el contrari). L'abstenció ha batut un rècord, amb una abstenció inèdita a la cinquena república que frega el 43%, tres punts més que la convocatòria de fa cinc anys, que ja havia marcat un rècord, que havia suposat un increment de quatre punts sobre la convocatòria de 2002, que també havia estat històrica, que al seu torn havia suposat un increment de més de dos punts sobre l'abstenció registrada el 1997. En total, l'abstenció a la primera volta de les legislatives franceses no ha parat de créixer des de 1997, amb un increment acumulat de quasi dotze punts.
Descarregueu-vos el pdf fer llegir l'anàlisi sencera d'Oriol Bartomeus, analista polític i electoral. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_272129 | El comerç de Tarragona i la Fundació Estela s’uneixen per Nadal – FUNDACIÓ ESTELA
Els arbres fets pels usuaris del Taller Ocupacional guarneixen entrades i aparadors de les botigues de la VIA T i de les parades del Mercat Central | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.fundacioestela.cat/el-comerc-de-tarragona-i-la-fundacio-estela-suneixen-per-nadal/ |
oscar-2201_ca_20230904_12_69143 | Creperia Pecat de Gola és una empresa familiar que es dedica a l'elaboració i venda itinerant de creps dolces i salades.
La Creperia té una trajectòria de més de 20 anys; participant en esdeveniments com ara fires, concerts, mercats d'artesania, festivals de teatre o musicals, etc.
L'elaboració és artesanal amb productes de qualitat.
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Cercar en aquest blog
Página principal
Etiquetes
creperia Creps fires food trucks. Menjar ràpid nutella pancake pecat de gola Sagrada Familia take away | 0.680267 | curate | {"ca": 0.9058441558441559, "pt": 0.040584415584415584, "en": 0.05357142857142857} | https://creperiapecatdegola.blogspot.com/ |
mc4_ca_20230418_2_535715 | Fires i festes - Ajuntament de Cardedeu
Data i hora oficial 18.04.2019 | 20:41
A banda de la Festa Major, però, hi ha tot un ventall d'activitats i ofertes culturals, cíviques i participatives que, organitzades des de l'Ajuntament de Cardedeu i l'Institut Municipal de Cultura, directament per de les entitats i associacions del municipi o mitjançant dinàmiques de col•laboració entre aquests diferents agents, conformen la programació cultural a Cardedeu amb un ampli ventall d'ofertes, les més importants de les quals es detallen a continuació:
• Cavalcada de Reis, el dia 5 de gener
• Aplec de Sant Hilari, el segon cap de setmana de gener
• Els Tres Tombs, el cap de setmana pròxim a la festivitat de Sant Antoni Abat
• Tastautors - Cicle de música de petit format de l'Associació Cultura l'Esquellot, els dos darrers divendres de gener i el primer de febrer
• Febrer Musical - Audició i concert on es ret homenatge a noms il•lustres de la Sardana, de l'Agrupació Sardanista de Cardedeu
• Festival de Música de Cardedeu, de l'Agrupació Coral Cardedeuenca
• Diada de Sant Jordi, dies al voltant del 23 d'abril
• Fira de Sant Isidre, segon cap de setmana de maig
• Aplec de Sardanes, tercer cap de setmana de juny
• Fira de la Música de Cardedeu, d'ASMUCA, al juny o juliol
• Diada de Sant Joan, 24 de juny.
• Festa del Foc, de la Colla de Diables de Cardedeu, últim cap de setmana de juny
• Festa Major, cap de setmana pròxim al 15 d'agost.
• Aplec de Sant Corneli i Cebrià, primer cap de setmana de setembre.
• Escenes d'Estiueig, primer cap de setmana d'octubre.
• Cardoterror, festival de cinema fantàstic i de terror, entre octubre i novembre.
• PAM! - Poesia a Manta, mostra de poesia a Cardedeu, durant el novembre
• Aplec de Tardor - Audició matinal i concert de tarda i celebració de l'aniversari de l'Agrupació Sardanista de Cardedeu, al novembre.
• Fira de Nadal i del Torró Artesà, segona setmana de desembre.
Al Teatre - Cinema l'Esbarjo es desenvolupa l'oferta de cinema municipal, amb tres sessions setmanals, el dijous i divendres al vespre i el diumenge a la tarda. La programació de cinema municipal aposta per una oferta de cinema de qualitat, en versió original i amb la garantia del segell dels cinemes Verdi, amb qui l'Ajuntament de Cardedeu va signar un conveni per la projecció d'aquestes pel·lícules i l'ús de la marca Verdi. En el disseny de la programació de cinema a l'Esbarjo hi participen el Patronat Municipal de Cultura i els Cinemes Verdi. Podeu consultar la programació mensual a www.esbarjoverdi.cat o a l'agenda d'aquesta mateixa web.
Darrera actualització: 26.06.2017 | 18:01
Correfoc. Festa Major 2006 .
Web de Cultura de l'Ajuntament Web de l'Esbarjo Verdi | 0.816227 | curate | {"ca": 0.9733783277090363, "es": 0.014248218972628422, "en": 0.008998875140607425, "it": 0.003374578177727784} | http://www.cardedeu.cat/el-municipi/1833-turisme/fires-i-festes/ |
mc4_ca_20230418_6_251918 | El petit príncep en idiomes: Uccâ priinsâš (sami inari)
Uccâ priinsâš (sami inari)
Edició en sami inari
(núm 208)
Omâstum LÈON WERTH:in
Párnááh, adeliččijd-uv addâgâsân tom, ko mun lam omâstâm taam kirje vuorâsulmuid. Mutâ must kale lii jieččân suijâ toos:
Taat vuorâsolmooš lii lamaš munjin maailm pyeremus ustev ubâ eellimäigistân. Já toos lii nubbe suijâ meid: tot vurâsolmooš kalmoo já killáá neelgi kostnii Ranskaenâmist. Sun taarbâš hirmâdávt jeððiittâs. Já jis toh suujah iä ližžii tuárvi, te mun kale puávtám mielâstân omâstið taam kirje ton párnái, kote tuot vuorâsolmooš ohtii lii lámáš. Puoh vuotâsulmuuhhân ohtii láá lámáš párnááh, (mutâ häärvih sist tom mušteh). Ná mun tivostâm:
Cálám taam kirje LÉON WERTH:in,
talle jo sun lâi uccâkaandâš.
El sami inari és una llengua uraliana parlada per quasi 300 persones a la regió d'Inari, Finlàndia. Aquesta llengua actualment és oficial a la regió d'Inari però tot i així es troba en una situació de perill greu ja que la transmissió intergeneracional està trencant-se. Existeix l'associació Anarâškielâ Servi que té la finalitat de promoure l'ús i l'aprenentatge d'aquesta llengua.
Juntament amb el sami skolt (U'cc Prinsâš) i el sami del Nord (Bás prinssáš) aquesta edició de Le petit prince són les tres mostres de llengües sami que existeixen de les nou llengües sami que encara són vives a dia d'avui. Tot i així, algunes amb una salut molt qüestionable, com és el cas dels sami Ume i sami Pita que comptaven cadascun d'ells amb 20 parlants l'any 2000. O, el cas més greu de tots, el del sami Ter, amb només 2 parlants l'any 2010.
Número 7: sami Inari | 0.585631 | curate | {"ca": 0.5751099937146449, "af": 0.016341923318667503, "zh": 0.013199245757385292, "et": 0.17661847894406035, "fy": 0.023884349465744813, "fi": 0.0961659333752357, "tr": 0.05782526712759271, "pt": 0.02262727844123193, "fr": 0.018227529855436832} | https://collecciopetitsprinceps.blogspot.com/2017/10/ucca-priinsas-sami-inari.html |
mc4_ca_20230418_7_441253 | Sistema polític japonès | Blog d'Estudis de l'Àsia Oriental
Arxiu d'etiquetes: Sistema polític japonès | 0.571755 | curate | {"ca": 1.0} | http://asiaoriental.blogs.uoc.edu/tag/sistema-politic-japones/ |
crawling-populars_ca_20200525_12_485994 | Sessions informativesde formació permanent
Lliure accés als recursos digitals
Treballs fi de grau, projectes fi de màster i tesines dels estudiants UPC
La comunitat culturalde la UPC.
La biblioteca digitalde la UPC.
Galeria de fotos
Introduir a l’estudiant en diverses tècniques utilitzades al món de l’enginyeria mitjançant la construcció d’un cotxe.
© UPC Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech | 0.652488 | curate | {"ca": 0.8833746898263027, "es": 0.11662531017369727} | : /ca/agenda/esdeveniments/estiu/taller-construeix-un-cotxe-tvdirigit |
acn_ca_20201011_1_57140 | Puigdemont replica a l’oposició que cal tenir “la clau de l’esforç fiscal” per dedicar més recursos a polítiques socials
C’s, PSC i CSQP retreuen al president la manca d’inversió dels pressupostos en sanitat, educació i renda garantida de ciutadania
ACN Barcelona.-El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha replicat als partits de l’oposició que Catalunya ha de tenir la clau de l’esforç fiscal per poder destinar recursos a allò que tots els partits estan d’acord. “Ens ajudaran vostès?”, ha preguntat dirigint-se al president del PSC al Parlament, Miquel Iceta. En el marc de la sessió de control al president de la Generalitat, C’s, PSC i CSQP han lamentat la manca d’inversió dels pressupostos del 2017 en sanitat, educació i renda de garantida de ciutadania el dia després que els comptes hagin superat les esmenes a al totalitat. A preguntes de la CUP, Puigdemont ha defensat el model de concertació en l’obra pública i ha assenyalat que hi ha exemples de mala praxis. | 1 | perfect | {"ca": 0.9011213047910296, "pt": 0.09887869520897044} | https://www.acn.cat/text/item/puigdemont-replica-a-l-oposicio-que-cal-tenir-la-clau-de-l-esforc-fiscal-per-dedicar-mes-recursos-a-politiques-socials |
mc4_ca_20230418_16_148892 | Clubs de lectura: de febrer 2013
Aquest és l'espai dedicat als Clubs de Lectura de la Biblioteca.
LECTORS/ES RECOMANEN
LA HISTÒRIA DE LA MEVA CALBA (Miami)
En Marek és un estudiant tímid i solitari que s'evadeix de la seva vida quotidiana somiant en "l'amour fou" que pregonaven els surrealistes. Criat entre un pare tirànic, incapaç de demostrar afectre, i una mare sensual i sovint absent, en Marek passa les hores enrtre llibres, obsessionat per l'amor i amb el cap als núvols.
Però el dia que finalment li arriba aquest "amour fou", encarnat en una turista de Luxemburg, descobreix la cruel sorpresa que li ha reservat la seva naturalesa masculina, que no està a l'alçada de les seves fantasies. Així comença la tragicòmica història de la seva calba, que es complica encara més quan la mare apareix morta.
Publicat per BJM 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: Miami
SEDA (Mont-roig del Camp)
SEDA, d'Alessandro Baricco. No és un conte, ni tampoc una novel.la. Això és una història. Comença amb un home que travessa el món, i acaba amb un llac que s'està allí, un dia de vent. L'home es diu Hervé Joncour. El llac no se sap.
Es podria dir que és una història d'amor. Però si només fos això no hauria valgut la pena explicar-la. Al mig hi ha desigs, i dolors, que saps molt bé què són, però un nom autèntic, per dir-los, no el tens. I tanmateix no és amor.
Potser val la pena aclarir que es tracta d'una història del segle dinou: només perquè ningú no esperi avions, màquines de rentar ni psicoanalistes, No n'hi ha. Potser en un altra ocasió.
Podrem veure la versió cinematogràfica que va fer-se d'aquest llibre.
Publicat per BJM 4 comentaris:
Etiquetes de comentaris: Mont-roig
CLUB DE LECTURA DE MONT-ROIG DEL CAMP
CLUB DE LECTURA DE MIAMI
Parlem de La mort de Teresa
Ada Castells amb el llibre Pura Sang
Sílvia Soler amb L'estiu que comença.
Miami, primavera 2015
Margarida Aritzeta amb El pou dels maquis
Mont-roig, tardor 2014
Olga Xirinacs amb La peresa
Miami, tardor 2014
Luján Vives, psicòloga. Amb el llibre El curiós incident del gos a mitjanit
Xerrada sobre Autisme
Núria Esponellà amb Rere els Murs
Mont-roig, tardor 2012
Recital poètic de Nadal 2012 | 0.765891 | curate | {"ca": 0.8390588235294117, "ja": 0.009411764705882352, "pt": 0.016941176470588234, "it": 0.013647058823529411, "es": 0.04988235294117647, "fr": 0.038588235294117645, "en": 0.03247058823529412} | http://bibliotecajoanmiro2.blogspot.com/2013/02/ |
mc4_ca_20230418_9_109123 | Església de Sant Feliu de Vallcarca – Sant Llorenç Savall / Vallès Occidental | Catalunya Medieval
Església de Sant Feliu de Vallcarca
Església de Sant Feliu de Vallcarca – Sant Llorenç Savall / Vallès Occidental
Fotografies obtingudes sense trepitjar els terrenys de la masia.
Situació: En terrenys de Sant Llorenç Savall, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Vallès Occidental (Barcelona).
Estat: Exteriorment presenta un bon aspecte. No és accessible lliurament.
Altres noms: Sant Feliuet - (Patrimoni.Gencat).
Accés - Visitada el 28/02/2015:
Situada dins d'una propietat privada (Ca l’Armengol – Segle XIV). Durant el recorregut d'aproximació, pel camí, hi trobem fins a dos cartells prohibint la circulació amb vehicles a motor. Lògicament, caldria contactar amb els habitants del mas per acostar-se a l’església.
Hem iniciat el recorregut d'avui, a la zona nord-est de Sant Llorenç Savall. En un lloc situat a 41 41 08.9 02 03 27.1, al carrer Vapor, al final d'una zona industrial, on hi ha un pont, que tot seguit creuem.
Durant el proper recorregut cal seguir intuïtivament el camí principal, obviant algunes desviacions que marxen o se'ns incorporen.
Solament cal remarcar dos desviacions:
A 41 41 13.3 02 03 26.6, continuem per la dreta. Hi ha un cartell indicant entre altres destinacions una en concret: Armengol.
Una altra: a 41 41 37.5 02 03 46.2, on continuem per l'esquerra. Hi ha un indicador: Coll de Trens (? ).
Localització: N 41 42 07.7 E 02 03 33.2 – Altitud: 611 m.
Església romànica d'una nau amb dues capelles laterals afegides formant creuer.
La nau no conserva la coberta original, actualment té una volta de canó amb llunetes.
A la banda nord hi ha una habitació al costat de l'absis que és la sagristia. L'absis és semicircular i hi ha dues absidioles, una al mur sud, prop de l'absis, i l'altre al mur nord, al centre de la nau.
Al mur de ponent hi ha la façana original amb una porta tapiada i una finestra convertida en ull de bou; en aquesta façana, a la part superior, hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls.
La porta actual s'obre al mur sud. Els murs estan arrebossats però es pot veure que el parament és de fileres de pedres no gaire regulars i carreus als angles.
A la zona exterior de l'absis es conserven dues faixes llombardes sobre un sòcol, però les arcuacions superiors no s'han conservat degut a que es va sobrealçar la coberta.
Es tracta d’un edifici molt modificat en època moderna, si bé conserva alguns dels elements constructius del període romànic.
L'església de Sant Feliu de Vallcarca es troba documentada des del 1053. Ja en aquest document, i en altres posteriors, es mencionada com a parròquia però aquesta categoria la perd al segle XVI, quan esdevingué sufragània de la parròquia de Sant Llorenç Savall.
S'hi venera una imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda. Ara es oberta novament al culte, encara que només en algunes festes, i està a cura del propietari de la Masia Armengol.
Durant els anys 50 del segle XX es va fer una restauració amb l'objectiu de recuperar l'aspecte original de l'església.
Publicat el 12 març 2015 per Ricard dins de Vallès Occidental amb l`etiqueta Barcelona, Catalunya, Edificació segle XII, Esglésies, Romànic . | 0.800336 | curate | {"ca": 0.940566037735849, "es": 0.024213836477987423, "pt": 0.01509433962264151, "it": 0.02012578616352201} | https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-feliu-de-vallcarca-sant-llorenc-savall-valles-occidental/ |
cawac_ca_20200528_9_51373 | Archive for the ‘immersió’ Category
El grup municipal CiU-ViA presentarà a aprovació al Ple de desembre una moció en defensa del model d’escola catalana promoguda per l’Associació Catalana de Municipis. Amb aquesta moció vol reflectir la voluntat majoritària de la ciutadania del municipi de mantenir un model d’escola que, a més de garantir el ple coneixement del català i el castellà al final dels estudis, ha anat associada a la renovació pedagògica i a la millora de les condicions de vida dels ciutadans, sobretot dels infants, a partir de les escoles i el seu entorn d’influència.La moció demana al Govern que continuï fidel a l’actual Llei d’Educació de Catalunya.
Vegeu a continuació el text complet de la moció.
MOCIÓ EN DEFENSA DEL MODEL D’ESCOLA CATALANA
Atès que l’esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), elaborat pel Ministeri d’Educació i presentat el 4 de desembre als consellers autonòmics per part del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, atempta greument contra el model d’immersió lingüística a Catalunya.
Atès que, fins ara, la Llei Orgànica d’Educació (LOE) donava el mateix rang a l’assignatura de llengua i literatura castellanes i a les de les llengües cooficials, i que la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 declarava que ambdues llengües havien de ser objecte d’ensenyament, sent el català el centre de gravetat del sistema educatiu a Catalunya.
Atès que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), com a la legislació pròpia del País en matèria d’educació i àmpliament recolzada pel Parlament de Catalunya, garanteix un model educatiu que dóna bons resultats acadèmics, en assolir els alumnes els nivells adequats de coneixement d’ambdues llengües al finalitzar l’ensenyament obligatori, tal com acrediten els resultats de les proves d’avaluació efectuades.
Atès que durant més de 30 anys el model d’immersió lingüística ha contribuït de manera decisiva a millorar l’ús social de la llengua catalana, garantint i promovent la igualtat d’oportunitats en una societat cohesionada.
Pels motius exposats, l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes aprova la següent moció, adoptant els següents
ACORDS
Primer: manifestar el nostre rebuig rotund a l’esborrany de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) que vol aprovar el Ministeri d’Educació.
Segon: donar suport a la Generalitat de Catalunya i al Departament d’Ensenyament en la defensa de les competències educatives de Catalunya, i en totes aquelles actuacions que porti a terme per a defensar el català i el model lingüístic de la nostra escola.
Tercer: instar el Govern a continuar aplicant la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que està en plena consonància amb els principis educatius recollits a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i que és l’eina que garanteix que no se separen els infants per raó de llengua, assolint tots ells el perfecte coneixement del català i del castellà.
Quart: donar trasllat d’aquesta moció als grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, i a les entitats municipalistes. | 0.878869 | curate | {"ca": 0.9980366492146597, "ja": 0.001963350785340314} | http://via-santperederibes.cat/www/blog/category/immersio/ |
oscar-2201_ca_20230904_11_23460 | BarcelonaEl Liceo ha deixat clar des del primer minut que volia mantenir el liderat de l'Ok Lliga i ja al primer minut, Edu Lamas ha avançat al conjunt gallec en el partit que disputava contra el Noia, quart classificat. El Liceo ha acabat guanyant 4-2 els de Sant Sadurní, amb actuació destacada de David Torres, autor del segon i el quart gol d'un duel que obria la segona volta de la competició. Només tres minuts després del gol inicial de Lamas, Torres ha fet el segon per al líder, i Marc Coy ha sentenciat amb el 3 a 0 quan tot just s'havien jugat 10 minuts de joc. Martí Casas i Nil Roca han retallat distàncies al marcador al segon temps, una remuntada ja impossible per als catalans a la pista de Riazor.
El triomf dels gallecs els manté amb un punt d'avantatge sobre el Barça Lassa, que s'ha desfet sense cap tipus de problemes de l'últim classificat, l'Asturhockey, que només ha guanyat un partit en els primers setze partits de l'Ok Lliga. Els blaugranes han golejat 10 a 1 els asturians
El Citylift Girona ha guanyat 1 a 3 a Igualada; el Reus -tercer a la classificació- ha golejat 8 a 0 el Voltregà; mentre l'ICG Software Lleida ha perdut 6 a 3 a Alcoi. | 0.864442 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.ara.cat/esports/noia-pot-apartar-liceo-liderat_1_1250471.html |
mc4_ca_20230418_2_523777 | La generació del 1940 davant el TSJC – Bacallà a la llauna: atzars sobre Barcelona i el país
Bacallà a la llauna: atzars sobre Barcelona i el país
La generació del 1940 davant el TSJC
Van néixer l’any que van afusellar Lluís Companys, el 1940, un any després de la fi de la Guerra Civil. Són filles de la guerra i de la postguerra. 13 d’octubre, el primer dia de concentracions davant del TSJC on centenars de persones donen suport i escalf a la consellera Rigau. Tot i que és un matí gris de tardor a la ciutat de Barcelona al passeig Lluís Companys hi ha una barreja d’il·lusió i indignació. Són les nou del matí i la Sara i la Magda ja ocupen una de les primeres files a prop de les tanques. Elles com tota la gent que espera pacient, enraona, coreja de tant en tant “in-inde-independència”, “fora, fora, fora la justícia espanyola”, “no tenim por”. Estan més que convençudes que no hi ha marxa enrere. D’aquest moment que viu Catalunya se n’ha dit la revolució dels somriures, la revolució catalana, de la classe mitjana, la revolució pacífica i democràtica més gran d’Europa (fins i tot alguns han volgut pintar-la, sense encert de color groc), avui és la de la tercera edat. Quan es veu arribar la consellera Rigau acompanyada del govern la gent aplaudeix i la intensitat de les veus augmenta uns decibels. És com a la filla a qui han fet una trastada, i els pares reaccionen ofesos. Tots tenen una biografia amb moments que expliquen la història d’aquest país i sobretot et fan entendre el perquè hem arribat aquí.
La Magda, funcionària, té fresca la memòria de quan era petita. Va viure una infància castrada pel “habla cristiano” que li deien els professors. Van mantenir la identitat al menjador de casa, a la cuina, a l’habitació i quan no els veia ningú al pati de l’escola. Recorda que els pares parlaven de política, però defugien de fer-ho quan ella era al davant, ho xerrava tot i això els podia portar problemes a tots tres. La Magda sent orgull de la catalanitat, porta arracades amb l’estelada, l’estelada penjada al coll, i un color de cabell lilós. I se’n sent tant perquè ella mateixa diu que és una xarnega de pota negra, de mare originària de Burgos, amb qui va parlar sempre el castellà. No se li nota per enlloc aquest deix.
Ha estat començar amb aquesta imatge i n’han seguit un riu, és un plaer escoltar-les i veure com passen d’un tema a l’altre i com van teixint la memòria. El pare de la Sara, explica, tenia un colmado durant la guerra, i hi va caure bomba al davant que va fer malbé part del local. Es van veure obligats a marxar, i gràcies a la solidaritat entre els veïns van trobar un refugi a Horta. Van agafar el matalàs i van tornar a començar de bell nou. Sovint es diu que la generació de la guerra i la postguerra van ser gent valenta i que no es queixava mai. Davant les adversitats seguien endavant. I en van tenir moltes. Com quan els van requisar els estalvis fets durant els anys trenta, amb un document firmat on hi constava “el bando enemigo”, per si no n’hi havia hagut prou haver d’anar a l’Ebre, com va ser el cas del pare de la Sara. Quan ella va néixer els pares van tornar cap a la Sagrada Família i van tornar a obrir el local i el van refer. Les bombes no havien arribat a la part final del magatzem on hi havia ampolles de vi dolç que van servir per fer la primera caixa: venia xupitos de vi dolç que la gent bevia a glopades. Els anys quaranta i els cinquanta també van ser els anys del racionament i la por.
Aquest patiment en silenci també es manifesta al Passeig Lluís Companys. Avui és un dia intens: han vingut ara, tornaran a la tarda a fer suport a la exvicepresidenta Joana Ortega i aniran a la plaça Sant Jaume per reivindicar llibertat i democràcia. La Sara, que és una senyora de Barcelona esvelta, amb ulls blaus, rostre pàl-lid i una pell molt fina diu que no hi ha cap més alternativa, no ens han deixat un altre camí que la independència. Realment sembla de porcellana, la metàfora del president Mas ha trobat una nova encarnació i un nou sentit. Vides d’aspectes fràgils però robustes i fortes per dins. I com ella n’hi ha milers i milers. No era independentista i s’hi ha anat tornant amb els anys. Tant ella com la Magda ja no tenen por, l’han perduda i criden i segueixen els cants improvisats: “independència”, “posar les urnes no és delicte”, “fora, fora, la justícia espanyola”, “injustícia!” diu Sara. No es perden cap manifestació. Hi ha moltes dones a la concentració, gairebé totes superen la seixantena, i asseguren que les dones de la seva generació no són més conservadores, que són aquí per tants menyspreus i després de tant callar.
La Sara pensa que tot això va començar amb les apagades a Rodalies del 2007 (mentre a Madrid en un restaurant que ara té tres estrelles Michelin –DiverXO, la construcció del xef madrileny, Dabiz Muñoz, com l’estrella mediàtica i avantguarda de la cuina espanyola que necessitava la capital– el restaurant situat al barri obrer de Tetuán on els responsables polítics d’aleshores, del PSOE, feien mofa del que passava a Catalunya i ho justificaven per la classe política catalana mediocre. Era l’auge de Madrid com a megalòpolis amb Ruiz Gallardón i la reforma de l’M-30, les prohibicions del botellón i la visió de la immigració com a força econòmica per fer anar la bombolla constructora. L’època en què els socialistes s’agradaven tant que fins i tot es permetien la frivolitat d’explicar els viatges de la ministra Magdalena Álvarez pel món a la caça de bons cavalls i bolsos cars –eren les èpoques de “Vogue” i de l’Aliança de les Civilitzacions i l’adquisició d’una de les torres KIO –símbol emblemàtic de la modernitat de Madrid– per part de Caja Madrid, futura Bankia, el 2007). Aquell any es va fer la primera gran manifestació on va assistir la Sara, la primera gran indignació col·lectiva. Després va venir el 10J (2010), l’esclatant del 2012, la Via Catalana, la V, la Meridiana. Diu que té totes les manifestacions enregistrades amb el seu DVD, avui també ha posat el vídeo a enregistrar. Ho té tot arxivat i gravat.
Està molt pendent de l’actualitat, i té ganes de comentar els resultats de les eleccions. Pensa que no es pot dir que vam guanyar el referèndum i que políticament estàvem en un punt mort. Però està convençuda que si es fes, el guanyaríem, és més, cal que el fem. La Magda no hi està del tot d’acord, diu que ella el vol però per votar la constitució catalana. Dijous anirà a fer ofrena al president Companys. És membre de l’ANC Sagrada Família i va ser apoderada de Junts pel Sí a les eleccions del 27-S i explica que els interventors de C’s eren de Guadalajara i no sabien ni què representava el seu partit; els del PP eren d’Àvila però el que tenia més mala flor era el de Catalunya Sí Que Es Pot. D’eleccions a eleccions arribem al 9-N. Van emocionar-se molt i consideren que és el primer acte de rebel-lia, el que marca un abans i un després –com brillantment escriu en Vicent Partal és “l’escac a l’estat que se sent indefens”–.
Tot i els seus setanta-cinc anys de vida els agrada això de ser rebels i desobeir. La Sara mira al cel i diu “si el meu pare em veiés, jo que havia estat tan bona nena sempre”. La seva germana que viu a Noruega li té dit que vigili que algun dia potser rebrà, com que no es perd cap manifestació ja la deuen tenir fitxada. La Sara cada setmana li envia retalls de diari amb notícies sobre el procés, diu que s’hi està gastant un dineral però això ara no importa. També segueix al whatsapp els mems que es fan sobretot per part dels governants espanyols. Riem molt amb en Rajoy i les seves frases de Nobel “un vaso es un vaso, un plato es un plato” i el mem que li van passar. La Magda diu que li hauria fet un petó a en Rajoy, una monada. No ho sé com parlem de la ciutat i de la nova alcaldessa. No li tenen gaire simpatia, la Magda li diu pedorra i pensa que l’alcalde Trias és qui es va equivocar: no hauria d’haver dit que no governaria si no guanyava, ara amb en Bosch podrien anar fent però és una persona de paraula. Estimen la ciutat i no les tenen totes amb les últimes decisions del consistori. Diuen que s’ho està carregant tot i la Sara lamenta l’aturada de les gestions de l’hotel de cinc estrelles al capdamunt del Passeig de Gràcia. És aquest tipus de turisme el que necessita Barcelona.
Aturem la conversa perquè hi ha crits de “botifler, botifler”. Elles s’hi sumen quan passa per davant nostre. Poden entendre que a Espanya no es tingui el sentiment però gent d’aquí? Se n’alegren que Unió hagi perdut representació i els sap molt greu que el PSC s’hagi despenjat del procés i ICV –la Magda va escriure una carta dirigida a la Dolors Camats i a en Joan Herrera, molt maca, diu amb to sorneguer– i estan espantades per C’s. Per la Sara aquest partit és pitjor que Franco perquè els franquistes anaven de cara i aquests porten la careta però cada dia els en queda menys. Coincideixen que C’s està decidit a governar Espanya i estan convençudes que ho farà amb el PP. Ja ens pot sortir bé això que si no…, la Sara farà les maletes i marxarà a Noruega. No hi ha pla B. Això ha de sortir i com a mínim s’ha d’intentar fins al final.
Per la Sara el president Mas és qui s’ha jugat el prestigi i qui ha tirat endavant el procés. La Magda pensa que si no és ell hi haurà algú altre, no saben a Madrid que això és de la societat civil. Els polítics com el president Mas –que no eren independentistes– ara ho són i justament per això, diu la Sara, molta gent que no ho hauria pensat mai ara volen la independència. Potser caldria que a les taules de negociació entre Junts pel Sí i la CUP hi hagués gent de la tercera edat?
Tenen ganes de parlar de la joventut i el que ha suposat ser català en una societat tan reprimida i oprimida, “ara surt tot”. I en fan també una lectura com a dones, durant el franquisme no tenien llibertat d’acció. Havien de tenir el consentiment del marit per gairebé tot: per tenir un compte corrent, un passaport, fins i tot, per tenir una opinió. Amb els primers anys de democràcia hi va haver el primer esclat de llibertat i alliberació amb la llei del divorci. Es divorciava qui volia, puntualitza la Sara. I ara noten que viuen un altre esclat de llibertat amb aquest procés d’independència. Conscients que es pot perdre qualsevol votació, estan determinades a anar fins al final a intentar-ho. I com si Catalunya ja fos independent valoren el dia de la Hispanitat, de la raça, de la descoberta d’Amèrica, matisa la Magda però la Sara la corregeix i diu que la descoberta la va fer un norueg, que en aquell moment no era conscinent que havia arribat al nou món. I van al moll de l’os: Espanya no ha fet revolució industrial ni agrària i asseguren que els costarà molt, hauran de canviar com un mitjó quan Catalunya faci el seu camí. Setanta-cinc anys de vida, d’alegries, de pors, d’il·lusions i de somnis. Ara més que mai el veuen possible i que és a tocar. Persistiran fins al final.
P.D: A uns metres d’on som en Josep Rull i en Raül Romeva fan de mestres de cerimònia i atenen els mitjans. Han encapçalat la comitiva de la societat civil i al final quan la consellera Rigau ha sortit han aplaudit al públic des de l’altre cantó del carrer. Durant l’estona d’espera s’ha vist un Antonio Baños que feia riure els seus excompanys d’ofici, ara ja té un sou decent. Eduardo Reyes ha estat corejat quan ha sabut que calia tornar a entrar a escena, i ha passat pel tros tancat. S’hi ha trobat a faltar la Muriel Casals i després de l’acte, un retrobament, en Jaume Marfany, exvicepresident de l’ANC.
14 14UTC Octubre 14UTC 2015 by monstaber
[email protected] | 0.846508 | curate | {"ca": 0.985378590078329, "nl": 0.0019147084421235858, "no": 0.0030461270670147957, "fr": 0.004003481288076588, "es": 0.0034812880765883376, "en": 0.002175805047867711} | https://bacallaalallauna.wordpress.com/2015/10/14/la-generacio-del-1940-davant-el-tsjc/ |
oscar-2201_ca_20230904_9_152232 | Us volem informar que hem decidit ajornar la novena edició del nostre festival fins al febrer del 2022.
La data que tenim prevista és el cap de setmana del 26 al 27 de febrer de 2022, com sempre en el cinema KIMKINO.
Els horaris serien els mateixos i esperem que les pel·lícules també.
Ens sap greu no poder oferir-vos una edició Online com l’any passant. Ens falta el temps de preparació i ens sobren ganes de compartir amb vosaltres una edició presencial.
Esperem retrobar-nos en aquesta data per a gaudir del cinema junts i sobretot desitgem que estigueu bé de salut i d’ànims.
Moltes gràcies per el vostre suport!
Organització Kinokat / El Centre Català de Munic.
casal_munic 2021-11-23T13:15:47+02:00
Previous Post (p) Festival de Cinema en Català a Munic Kino-kat - 27 i 28 de novembre... SAVE THE DATE! | 0.747474 | curate | {"ca": 0.95375, "en": 0.04625} | https://casalmunic.de/ajornament-del-festival-de-cinema-kino-kat-2021/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_183791 | L’ús de certs estereotips va lligat inevitablement a certs productes audiovisuals com la publicitat o les telesèries de ficció, com una manera de simplificar els missatges per a l’emissor i el receptor. Però alhora que simplifiquen el missatge també simplifiquen la realitat que suposadament representen. I això pot degenerar en simplificacions discriminatòries, com és el cas dels estereotips sexistes.
DESENVOLUPAMENT
1. L’ús d’estereotips
Un element habitual en la publicitat és l’ús d’estereotips; de sexe, d’edat, de professió… Personatges com la “maruja” netejant, l’home conductor i pare de família, la rossa “florer”, l’executiu triomfador, l’àvia cuinera o l’adolescent “guay” i rebel… omplen els anuncis, reforçant un cop i un altre aquests models simplistes. Per què la publicitat està plena d’estereotips? Probablement, la resposta cal buscar-la sobretot en una qüestió pràctica: els anuncis només tenen uns quants segons per transmetre el missatge i, per tant, han de donar el màxim d’informació en el mínim temps possible i de la manera més simple possible perquè tothom la pugui entendre. Simplement mostrant la imatge d’una dona de mitjana edat amb roba poc “glamourosa” i amb un pot de detergent a prop, l’anunciant confia que l’espectador ja s’imaginarà tota la resta sobre aquesta dona: els seus interessos, el seu nivell cultural, la seva activitat diària, el seu lloc de residència, el tipus de programa que mira, la seva sexualitat, les seves possibles professions si en té… És molt més fàcil i ràpid això que no pas construir un personatge ric en matisos (un procés semblant es dóna en els personatges de moltes telesèries i pel·lícules: l’heroi que triomfa, la guapa que acabarà rendida a l’heroi, el dolent súper dolent…)
És una qüestió pràctica per a l’anunciant, però que sovint també retroalimenta el públic: històricament, per exemple, molts espectadors no es refiaven d’un detergent anunciat per un home. I és el peix que es mossega la cua: si els estereotips funcionen se segueixen utilitzant i si se segueixen utilitzant es reforcen més. És veritat que els estereotips també canvien i s’adapten lentament al seu temps i que actualment comença a ser possible un anunci de detergent amb protagonista masculí. Avui dia segueix sent molt difícil, per exemple, veure als anuncis comercials parelles homosexuals. El raonament que es dona per justificar això és que per a una part de la societat seria “molest” o “incòmode” i connotaria negativament aquell producte i per tant no el comprarien. L’objectiu de la publicitat és vendre el producte, així que qualsevol cosa que pugui fer disminuir ni que sigui una mica l’acceptació del producte s’elimina de l’anunci.
A) L’ús d’estereotips, tot i ser molt “pràctic”, té clarament un costat negatiu: els estereotips tendeixen a encasellar les persones i a reduir-les a patrons prefabricats i sovint nocius per a elles mateixes (especialment si no encaixen en cap d’aquests patrons). Se us acut algun cas en què heu vist aplicat un estereotip de forma injusta?
2. En blanc i negre…
En els anuncis antics sovint és més fàcil veure aquests estereotips perquè d’una banda la societat era diferent i de l’altra els anuncis eren molt menys subtils i elaborats que avui dia. En aquest cas són dels anys 60:
Avui dia potser semblen llunyans i exagerats. En tots dos queda molt clara quina és la funció de la dona a la societat: complement i servidora de l’home. En el primer, fins i tot, subtilment es justifiquen els maltractaments (fixeu-vos en el segon 0’31 del vídeo) perquè la dona no fa prou feliç l’home. En el segon, la dona passa l’examen diari de satisfer l’home a la taula.
B) Comenteu aquests dos anuncis. Algunes preguntes que us hi poden ajudar: quin model donen sobre què fa feliç una dona? Qui determina si té èxit o no (és a dir, si està fent bé o no la seva tasca)? Si l’home del primer anunci es posa agressiu, és culpa d’ell? Quina actitud tenen les dues dones davant el marit? I la mèdium? Si l’home arriba cansat de la feina és culpa de la dona? La dona ha treballat durant el dia?
3. Comparació de protagonistes
Un altre exemple molt il·lustratiu ens el proporcionen els dos anuncis següents. Anuncien el mateix producte, però en un cas l’anunci el protagonitza un home i en l’altre cas una dona. Com que l’estructura és la mateixa són ideals per a comparar:
C) Un cop vistos podem plantejar quatre preguntes clau com aquestes:
-Què perd l’home? Com ho havia obtingut?
-Què perd la dona? Com ho havia obtingut?
4. Comparació antics i moderns
Un cop ja hem identificat el sexisme més o menys exagerat en la publicitat d’altres èpoques, és el moment de preguntar-se pels anuncis més actuals.
D) Les preguntes són clares, però no senzilles: què ha canviat? què no ha canviat?
5. La publicitat és un reflex de la realitat?
E) Quan es planteja la qüestió del sexisme a gent del món de la publicitat, la resposta va en la línia que si hi ha masclisme als anuncis és perquè la societat és masclista, que aquests anuncis no són més que un reflex de la societat.
Aquest és el debat que volem proposar: el masclisme dels anuncis reflecteix la nostra societat? La realitat de les nostres llars segueix sent així?
ALGUNS COMENTARIS
(activitat C) Les respostes faran evident el contrast: allò important a la vida d’un home són els diners, el risc, els negocis… i ho obté en primera persona; mentre que allò important a la vida d’una dona són les joies, els vestits, etc., i ho obté gràcies a l’home (“a canvi de què?”, podríem preguntar). També podem aprofitar aquests anuncis per parlar del materialisme de fons a partir de preguntes com: És cert que tots necessitem algú en qui confiar? I aquest algú qui és per vosaltres? Si perdeu algú estimat, què us consolaria tenir al costat, un amic o un cotxe?
(activitat E) Aquest debat pot ser el punt de partida cap a un altre que giri entorn de si la publicitat hauria de tenir algun tipus de funció social o tenir algun control ètic. O també podem utilitzar aquests anuncis com a punt de partida cap a un debat general sobre el paper de la dona en la nostra societat i la igualtat de gènere.
MÉS MATERIAL
Alguns anuncis més que poden ser útils:
Trobareu més activitats sobre els dos anuncis anteriors del cotxe i sobre molts altres anuncis al volum sobre la publicitat del material Com veure la tv?, editat pel CAC.
Una entrevista a Joana Gallego sobre el gènere als mitjans: Joana Gallego: gènere i mitjans de comunicació
En aquesta pàgina hi trobareu un munt d’explicacions i activitats més sobre el sexisme als anuncis.
En aquesta pàgina hi trobareu el procediment per a denunciar un anunci sexista. És també una bona idea com a activitat a classe. | 1 | perfect | {"ca": 0.9739591218773657, "pt": 0.002271006813020439, "cs": 0.001514004542013626, "fr": 0.002725208175624527, "es": 0.017713853141559426, "en": 0.0018168054504163512} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_28574 | Els Jocs Esportius Escolars del Baix Llobregat comencen la nova temporada 2021-2022 aquest 16 d'octubre amb el Torneig d'obertura - Llobregat Digital
Llobregat Digital
menú
Dissabte, 27 de novembre de 2021
Categories
Cultura.
Economia.
Política.
Emprenedors.
Salut.
Societat.
ERC Baix Llobregat.
Inici
Actualitat
Societat.
Els Jocs Esportius Escolars del Baix Llobregat comencen la nova temporada 2021-2022 aquest 16 d'octubre amb el Torneig d'obertura
Societat.
Dijous, 14 d'octubre de 2021 - 13:00h
0
Amb partits de futbol sala, bàsquet, futbol 7 i voleibol arreu de la comarca.
Un total de 90 equips amb infants i joves que van des de la categoria prebenjamina fins a juvenil participaran en aquest torneig amb tres jornades de competició que es disputaran els dissabtes al matí dels dies 16, 23 i 30 d'octubre, i que un any més, incorpora el sistema de puntuació Juga Verd Play per fer pujar al marcador els valors positius de l'esport.
Les competicions escolars tindran inici amb les mateixes mesures d'higiene i seguretat que la fase de represa del curs passat, garantint així una competició segura i saludable.
El seguiment de les jornades, amb informació sobre el resultat de cada partit, la classificació de la lliga i els vots vinculats a l'actitud d'esportistes, tècnics i públic, es podrà fer a través de la pàgina de Calendari i classificacions, que serà actualitzada regularment per l'equip tècnic del CEBLLOB.
Tanmateix, tots els equips que vulguin participar a la primera fase de competició (jornades del 5 de novembre a l '11 de desembre) tenen el període del 6 al 18 d'octubre per inscriure's a través de Playoff.
El sistema de joc Juga Verd Play, original del Baix Llobregat, a través del qual els valors sumen al marcador, també es reactivarà amb la tornada dels Jocs Escolars.
Aquest sistema, lligat a la competició, permet a esportistes, tècnics/ques i públic, puntuar les actituds d'un i altre equip per tal que pugin al marcador.
Els Jocs Esportius Escolars de Catalunya (JEEC) és el programa de la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu principal impulsar la transmissió de valors socials i l'adquisició d'hàbits saludables, mitjançant un model de competició i activitat esportiva escolar educativa i participativa.
El CEBLLOB és el responsable de convocar, coordinar i executar totes les actuacions, en els àmbits local, comarcal i intercomarcal, adreçades als infants i joves a partir del cicle inicial de primària i fins a l'educació secundària postobligatòria.
Així mateix, és el responsable d'organitzar i executar actuacions supracomarcals per encàrrec del CCE i de la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC).
Imprimir
Envia a un amic
PDF
0
Comentaris
No hi ha cap comentari
El comentari s'ha enviat correctament
Comenta aquest article
Nom
Població
Adreça electrònica (No es visualitzarà. Ha de ser real per validar el comentari)
Missatge
He llegit i accepto la Política de Privacitat
×
Informa sobre aquest comentari
Nom
Adreça electrònica
Missatge
El temps
Baix Llobregat
Avui
5 ºC 11 ºC
Demà
4 ºC13 ºC
Informació de meteo.cat
×
Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació | 0.667413 | curate | {"ca": 0.9292467215614517, "fr": 0.032326928941750536, "pt": 0.005794449527294907, "es": 0.011283928026837451, "it": 0.007319304666056725, "la": 0.008234217749313814, "en": 0.0030497102775236353, "ja": 0.0009149130832570906, "de": 0.000609942055504727, "sv": 0.001219884111009454} | http://www.llobregatdigital.cat/noticia/49380/els-jocs-esportius-escolars-del-baix-llobregat-comencen-la-nova-temporada-2021-2022-aquest |
mc4_ca_20230418_15_238244 | El nombre de malalts ha crescut un 45% en menys d’un mes a la República Democràtica del Congo
5 min. Barcelona 13/12/2018 00:31
651x366 Un treballador de Metges Sense Fronteres es treu l’uniforme de protecció després d’haver desinfectat una clínica a la localitat congolesa de Beni, on el seu equip havia atès un malalt d’Ebola. / MÒNICA BERNABÉ Un treballador de Metges Sense Fronteres es treu l’uniforme de protecció després d’haver desinfectat una clínica a la localitat congolesa de Beni, on el seu equip havia atès un malalt d’Ebola. / MÒNICA BERNABÉ
A l’aeroport internacional de Goma, a l’est de la República Democràtica (RD) del Congo, on s’ha declarat el brot d’Ebola, els operaris prenen dues vegades la temperatura als passatgers abans de marxar del país. Una vegada a l’entrada de l’aeroport i una altra just abans d’embarcar a l’avió. Fan servir un termòmetre en forma de pistola amb el qual apunten el cap del viatger i que, a cap de pocs segons, emet una veu metàl·lica indicant la temperatura del cos. El modern aparell contrasta amb les instal·lacions precàries de l’aeroport: no hi ha escànner per inspeccionar l’equipatge de mà i una treballadora s’encarrega de revisar-lo manualment.
La primera manifestació de l’Ebola és tenir febre, i la malaltia no és contagiosa fins que no hi ha els primers símptomes. L’epidèmia es va declarar a l’est de la RD Congo l’1 d’agost passat i continua sense control. En menys d’un mes, entre el 14 de novembre i el 10 de desembre, els casos d’Ebola hi han augmentat un 45%. Ja hi ha 500 persones infectades i s’han registrat 289 morts, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
No hi ha vols directes entre Goma i Europa. Abans cal fer escala en algun altre país africà. A l’arribar a l’aeroport d’Addis Abeba, la capital d’Etiòpia, situada a més de 1.500 quilòmetres de distància de Goma, hi ha un taulell a l’accés de la terminal on diu “control Ebola” i un operari filma tots els passatgers que hi arriben amb una càmera tèrmica que, en teoria, detecta si la temperatura del cos del viatger és superior a la normal.
Des d’Addis Abeba, cada dia s’enlairen avions amb destinació a ciutats europees com ara Frankfurt. El trajecte dura més de set hores. En aquesta ciutat alemanya tres policies barren el pas als viatgers tan bon punt posen un peu a l’aeroport: amb rostre greu, revisen els passaports de cadascun dels passatgers i els visats dels no comunitaris. Però no pregunten si algú procedeix de la RD Congo, i encara menys hi ha cap control sobre l’Ebola.
L’encarregada de la salut del personal de Metges Sense Fronteres (MSF) a les zones afectades per l’epidèmia, Delphine Grolleron, explica per telèfon des de París que aquesta ONG manté un control ferri sobre tots els seus treballadors que han estat a la regió del brot. “S’han de prendre la temperatura dues vegades al dia, al matí i a la nit, per comprovar que no tenen febre durant els 21 dies posteriors a haver tornat de la zona de l’epidèmia”, explica l’experta. El virus pot trigar a activar-se fins a tres setmanes.
La representant de MSF també detalla que l’ONG n’informa les autoritats del país on el cooperant es trasllada, un cop deixa la RD Congo, perquè prenguin les mesures de precaució que considerin necessàries. “A Itàlia les autoritats sanitàries esperen el cooperant a la porta de l’avió per prendre-li la temperatura abans que baixi. I al Regne Unit el govern pot fins i tot prohibir al treballador humanitari tornar al país fins al cap de 21 dies”, exeplica, posant exemples. ¿I si la persona que viatja a Europa des de la zona de l’Ebola no és cap cooperant? L’experta es queda pensativa uns segons i finalment respon: “Se suposa que tots els estrangers que són a la regió infectada són treballadors humanitaris o d’un organisme internacional. I els congolesos difícilment poden viatjar. Necessiten un visat”.
El cert és que l’OMS no ha declarat de moment l’emergència internacional pel brot d’Ebola i, en conseqüència, la UE tampoc no ha pres cap mesura, més enllà de destinar ajuda d’emergència a la zona afectada. Ja hi ha invertit fins a 12,8 milions d’euros, segons informa Júlia Manresa des de Brussel·les. L’epidèmia, però, continua estenent-se com una taca d’oli a les províncies congoleses d’Ituri i Kivu del Nord, que ocupen una àrea que és com quatre vegades Catalunya.
En les tres últimes setmanes les morts pel brot s’han disparat un 43% i se n’han detectat 156 casos nous. Ara el nombre d’infectats ja arriba al mig miler. A aquesta xifra cal afegir-hi totes les persones que han tingut contacte amb algun pacient amb Ebola i a les quals cal fer un seguiment mèdic durant 21 dies per comprovar que no desenvolupen la malaltia. Actualment s’està fent aquest seguiment a 6.321 persones -treballadors del ministeri de Salut congolès les truquen cada dia per comprovar que no tenen febre-, mentre que s’ha perdut la pista de 546: també van tenir contacte amb un malalt, però no se sap on són.
Tots els països que fan frontera amb la RD Congo estan en alerta i s’estan preparant per a una possible expansió del brot. A la veïna Uganda ja s’han vacunat 1.162 metges i infermers com a mesura de prevenció. I el Sudan del Sud ha obert fins i tot un centre de tractament per atendre possibles pacients. Sobre el terreny, a l’est de la RD Congo, els cooperants es declaren desesperats. La població continua sense creure’s que l’Ebola existeix: pensen que és una invenció de les ONG o del govern. I el conflicte en aquesta regió -hi ha zones en mans dels rebels, fora del control de les autoritats- només complica encara més la situació. | 0.872282 | curate | {"ca": 0.9798270893371758, "eo": 0.001080691642651297, "pt": 0.004682997118155619, "ko": 0.002881844380403458, "es": 0.011527377521613832} | https://www.arabalears.cat/internacional/Ebola-podria-arribar-Europa_0_2142385813.html |
oscar-2201_ca_20230904_6_175835 | Del 13 d'octubre al 10 de desembre de 2020. Desglòs de les sessions a l'apartat d'observacions. - de 16 a 20 h. - CAATEEB | 0.60627 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.enginyersbcn.cat/serveis-colegiats/formacio/cursos-activitats/13-10-2020/cat/22/?IDCAT=25 |
macocu_ca_20230731_4_315205 | BIKILA
Seguix-los en:
Oberta des de maig de 2010 la botiga està situada en la Diagonal del Palau, 1. En el centre de la ciutat i enfront del Castell de Altamira. Som especialistes en RUNNING: Gran varietat de sabatilles d'entrenament i competició per a home i dona. Atenció personalitzada per Manolo que és corredor en actiu i un gran coneixedor dels detalls tècnics de les sabatilles de córrer. Gran secció especialitzada en *TRAIL 100%. Varietat de productes de nutrició i complements per a córrer.
Horari:
- Dissabtes de 10.00 a 14.00 | 0.696686 | curate | {"pl": 0.011363636363636364, "ca": 0.9223484848484849, "it": 0.013257575757575758, "de": 0.05303030303030303} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_285777 | L'estratègia del Grup de Recerca LOCALCOM per al període 2018 - 2021 està orientada a tres objectius principals:
Incrementar la investigació competitiva i la presència del Grup a escala nacional.
Internacionalitzar les diferents activitats dels membres del Grup.
Potenciar la transferència de coneixements de l'Observatori Iberoamericà de la Comunicació (OIC) a les xarxes de col·laboradors i als grups d'interès específics. | 0.708786 | curate | {"ca": 1.0} | https://centresderecerca.uab.cat/oic/ca/content/estrat%C3%A8gia-0 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_226471 | Argentona proposa també fer una consulta popular sobre la independència a CatalunyaACN // 04.09.2009 // 22.27 h Ref. 79162Argentona (ACN).- El Ple de l'Ajuntament d'Argentona (Maresme) ha aprovat aquest divendres al vespre una moció de l'Entesa per Argentona, amb dotze vots a favor, dos en contra i dues abstencions, per la qual es dóna suport a la consulta d'Arenys de Munt (Maresme) referent a la independència de Catalunya, així com proposa a la societat civil argentonina que endegui una consulta popular en el mateix sentit. La moció ha rebut el suport d'Esquerra, l'Entesa, CiU i Tots per Argentona; el vot en contra dels representants del PP i Agrupació Argentona, i les dues abstencions. Així segueix la iniciativa d'Arenys i se suma a Seròs (Segrià), que també pretén portar a terme una consulta ciutadana sobre la independència.Font: www.acn.cat
Endavant amb la consulta! | 0.88747 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_243851 | Segons dades de la VI Estudi Anual d’e-Commerce a Espanya publicat l’any 2019, un 71% dels internautes espanyols entre 16 i 65 anys han fet ús de l’e-Commerce, fet que suposa 20,3 milions d’espanyols i[…]
El comerç electrònic continua avançant a Espanya. Si es mesura a través de les persones que van comprar per internet en l’últim mes, el 2019 va aconseguir una cota de 33,2%, creixent pràcticament a una[…]
Hiperconnectats, autodidactes, familiars, amb patrons de consum diferents i un llenguatge propi. Així són els Centenial, els postmilenial, els nascuts entre 1995 i 2010. Una generació (Z) que ve trepitjant fort i que moltes marques[…]
El màrqueting d’influencers és ja una disciplina consolidada: no en va, la figura del prescriptor ha existit des de sempre, i antany la televisió la mostrava en els seus espais publicitaris: des del Constantino Romero[…]
Vanessa Martínez Castaño presenta en aquest article el seu Treball Final de Grau, guardonat amb el premi al millor TFG del curs 2018-19 del Grau en Màrqueting i Investigació de Mercats dels Estudis de Economia i Empresa[…] | 0.827125 | curate | {"ca": 1.0} | : /category/marqueting/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_390456 | Va, que pot ser entretingut. Us enllaço els principals diaris d'aquest país i dels països germans i m'ajudeu a trobar les innocentades. http://www.lavanguardia.es/http://www.elperiodico.com/es/http://www.elpunt.cat/http://www.ara.cat/http://www.regio7.cat/http://www.el9nou.cat/portada.phphttp://www.diaridegirona.cat/http://www.segre.com/http://www.diaridetarragona.com/http://www.diariodemallorca.es/http://www.lasprovincias.es/http://www.diarioalicante.eu/http://www.lindependant.com/ http://www.abc.es/http://www.elmundo.es/http://www.larazon.es/http://www.heraldo.es/http://www.laverdad.es/http://www.lacronicabadajoz.com/ http://www.elpunt.cat/esports/nacional.htmlhttp://www.elmundodeportivo.es/http://www.marca.com/http://www.as.com/
He trobat la innocentada de l'ABC: El mòbil abans que el sexeEl 5% dels usuaris prefereix renunciar a mantenir relacions abans de quedar-se sense el seu preuat *smartphoneÉs qüestió de prioritats. Després d'aquell estudi que sostenia que la privació d'internet genera més angoixa que la privació del sexe, una nova investigació assegura que el 5% dels usuaris de telefonia mòbil prescindiria abans de mantenir relacions que del seu benvolgut dispositiu. I ens referim al telèfon. Aquesta és una de les conclusions d'una enquesta realitzada per l'operadora de telefonia mòbil *MÁSmóvil, que ha preguntat per aquesta i altres qüestions una mica més serioses a més d'1.000 consumidors. El 61% dels enquestats opera actualment amb una companyia tradicional i un 37% amb una de baix cost. No obstant això, el 77% dels usuaris té entre els seus plans canviar d'operador amb la finalitat d'estalviar costos.Prop de la meitat dels entrevistats ha reduït en els últims sis mesos el seu consum de mòbil per la crisi. Sobretot, s'ha reduït el nombre de trucades nacionals i l'enviament de missatges de text. Així mateix, els enquestats asseguren haver canviat la seva modalitat de pagament per la millora de tarifa (36%) i el control de despeses (30%). Gairebé la meitat dels clients ha reduït el seu consum i un 22% estaria disposat a prescindir del seu mòbil per estalviar diners.
N'estàs segur? La gent està molt boja eh
No fotem.... | 0.542586 | curate | {"ca": 0.7134231305155597, "es": 0.28657686948444033} | |
mc4_ca_20230418_3_619635 | Ajuntament de Xàtiva - La llum de les Imatges
L'Excm. Ajuntament de Xàtiva, a través de la Regidoria de Turisme, els convida a adherir-se a
LUX MUNDI 2007
"LA LLUM DE LES IMATGES"
BASE 1a.- FINALITAT. Fomentar la compra en els comerços de Xàtiva, d'aquelles persones que visiten la ciutat amb motiu de l'Exposició de La Llum de les Imatges.
BASE 2a.- FUNCIONAMENT. Aquell comerç que decidisca adherir-se se li farà entrega d'un distintiu perquè el sitúe en un lloc visible, preferiblement l'aparador. Aquelles persones que facen una compra en l'establiment adherit i mostren l'entrada de l'Exposició, se'ls farà entrega d'un tiquet per a poder participar en el sorteig "Llum dels Imatges, Xàtiva 2007".
Estos tiquet, prèviament complimentat amb les dades personals del comprador, es depositarà en una urna destinada a este efecte.
Tant els tiquets com l'urna, serà proporcionada al comerç adherit per l'Ajuntament.
BASE 3a.- PREMIS. El premi del sorteig "Llum de les Imatges, Xàtiva 2007".
Serà de 3 viatges a Roma, tot inclòs en hotels de 4 estreles. Se sortejaran al llarg dels 9 mesos que dura l'exposició.
BASE 4a.- SORTEIG DE PREMIS. El sorteig dels viatges es realitzarà davant de notari cada 3 mesos. Açò és, als tres mesos de la inauguració de l'exposició de la Llum de les Imatges, es retiraran les urnes dels comerços adherits amb tots els tiquets i davant de notari, se seleccionarà 1 guanyador a qui li correspondrà el primer dels viatges. Es reposaran les urnes i als tres mesos següents es tornarà a repetir el sorteig de la mateixa manera i una vegada més al finalitzar l'exposició.
BASE 5a. - ACCEPTACIÓ BASES. L'adhesió a esta campanya suposa l'acceptació d'estes bases.
BASE 6a.- Les dades personals proporcionades a través dels tiquets de participació en el sorteig estaran subjectes a l'article 5 de la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, i per este motiu posem en el seu coneixement que l'Ajuntament de Xàtiva tractarà, per mitjà de fitxer informàtic, les dades facilitades per vosté, amb la finalitat de portar a terme les funcions que té encomanades per llei, i per a este acte en concret. En qualsevol moment vosté podrà exercitar el seu dret d'accés, rectificació i cancel·lació de les seues dades posant-se en contacte amb l'Ajuntament de Xàtiva, Secció de Modernització i Desenvolupament Local, Albereda Jaume I, 35. | 0.800302 | curate | {"ca": 0.9432203389830508, "en": 0.016101694915254237, "es": 0.02754237288135593, "pt": 0.009745762711864408, "it": 0.003389830508474576} | http://lallumdelesimatges.ayto-xativa.es/val/comercio_lux.html |
macocu_ca_20230731_8_325028 | Terrassa Ref: 91344 85 m2 1.587 €/m2 6 fotos Avisar-me si baixa
REF: 91344 CASA EN PLANTA 5 M FAÇANA PER REFORMAR. . CASA EN EXCLUSIVA DE COMPRARCASA STYLEHOUSE / CAN AURELL / CARRER BRETÓN / A UN PAS DE LA RAMBLA D_ÈGARA / ORIENTACIÓ OEST-EST / 5 M DE FAÇANA / 107 M DE SUPERFÍCIE / 85 M CONSTRUÏTS / 3 HABITACIONS / 1 SALÓ-MENJADOR / 1 ESPAI CUINA / 1 BANY / 1 SAFAREIG / 1 TRASTER / 1 ESPAI SOTACOBERTA / 1 PATI / 1 TERRASSETA. . . PER REFORMA INTEGRAL DE CASA EN PLANTA EXISTENT O PER CONSTRUIR 1 o 2 PLANTES. . Si tens ganes de tenir una caseta a CAN AURELL aquesta és la teva oportunitat. Un nou PROJECTE t_està esperant, amb una REFORMA INTEGRAL podràs deixar aquesta CASA EN PLANTA en perfecte estat per gaudir d_una zona ben comunicada, amb accès a escoles d_infantil, primària i secundària públiques i concertades, transport públic, parc de Sant Jordi i a un pas del centre.. . . 107 M DE SUPERFÍCIE / 85 M CONSTRUÏTS / 5 M DE FAÇANA / 20 M DE FONDÀRIA. . POUM i PAUM (PLA ORDENANÇA URBANÍSTICA MUNICIPAL). ALÇADA MÀXIMA EDIFICABLE:. BAIXOS + 2. FONDÀRIA EDIFICABLE:. 20,50M. . . DISTRIBUCIÓ ACTUAL DE LA VIVENDA:. . SALÓ-MENJADOR DE 26,88M. Amb sortida al PATI. . ESPAI CUINA DE 4,86M. . HABITACIÓ DOBLE DE 11,16M. Orientació OEST. . HABITACIÓ DOBLE DE 10,8M. Comunicada per finestreta. . HABITACIÓ DOBLE DE 7,92M. Amb traster de 1,56M. Amb acces a SOTACOBERTA. . SOTACOBERTA DE 28,32M. Orientació OEST. . BANY DE 3,24M. Orientació SUD. . SAFAREIG DE 4,86M. Amb sortida al PATI. . PATI DE 12,42M. Orientació EST. Amb pica. . Accès per escala. . TERRASSETA DE 7,74M i (12,48M). Orientació SUD. Ideal per estendre la roba. . * El preu no inclou impostos ni despeses de gestió. . . Sóc la Belén Romero, AGENT DE PROPIETARIS, faig realitat els teus PROJECTES.. Si necessites una Valoració de Mercat de la teva vivenda, sense cap compromís, posa_t en contacte amb mi al 638 84 33 52. | 0 | curate | {"pt": 0.048633879781420766, "en": 0.053005464480874315, "fr": 0.012021857923497269, "es": 0.3016393442622951, "ca": 0.5606557377049181, "it": 0.014207650273224045, "de": 0.009836065573770493} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_202665 | BARCELONA, 28 jul. (EUROPA PRESS) -
L'atur a Catalunya es va reduir en 56.400 persones en el segon trimestre del 2016, fet que suposa un 8,54% menys respecte al trimestre anterior i situa la taxa de desocupació en el 15,95% --respecte del 17,42% de fa tres mesos--, amb del 603.600 aturats.
Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) feta pública aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la desocupació a Catalunya es va reduir en un 16,87% respecte al segon trimestre de l'any passat, amb 122.500 aturats menys.
A tot Espanya, l'atur va baixar en 216.700 persones, fet que suposa un descens relatiu del 4,5%, una retallada inferior a les aconseguides en els segons trimestres del 2015 (-295.600 aturats) i el 2014 (-310.400), tot i que supera el de 2013, quan l'atur va baixar en 230.900 persones.
Catalunya va experimentar el descens més important de l'atur l'últim trimestre i també en comparació amb l'any passat, i va ser la segona comunitat amb un major increment del nombre d'ocupats en termes intertrimestrals, només al darrere de les Balears, mentre que lidera aquest rànquing si es compara amb el mateix trimestre del 2015.
El nombre d'ocupats es va incrementar en 53.700 persones en l'últim trimestre a Catalunya, un 1,72% més, fins a 3.181.300 persones, fet que situa la taxa d'ocupació al 62,16% --respecte del 62,26% de fa tres mesos--, i en relació amb el juny de l'any passat, hi ha 106.200 ocupats més, un augment del 3,46%.
Pel que fa al nombre d'actius, a Catalunya es van reduir en 2.600 persones en l'últim trimestre, fins a 3.784.900 persones (-0,07%), i en comparació amb el juny del 2015 hi ha 16.300 menys (-0,43%).
De les quatre províncies catalanes, Tarragona segueix sent la que registra una taxa d'atur més elevada, del 19,43% --respecte del 21,27% del primer trimestre--, amb 76.100 desocupats, seguida de Girona, amb 63.800 aturats i una taxa del 16,95% --17,,49% el trimestre anterior--.
A Barcelona, la taxa de desocupació se situa al 15,67% --17% en el primer trimestre-amb 439.400 aturats, i a Lleida la taxa baixa fins a l'11,44% --respecte del 15,18% de març-- amb 24.300 desocupats.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Google i YouTube connecten professors i estudiants durant la quarantena
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.687541 | curate | {"pt": 0.005577936163619461, "ca": 0.8280136349550666, "es": 0.1540130151843818, "en": 0.012395413696932134} | : /espanya/noticia-latur-catalunya-baixa-56400-persones-segon-trimestre-amb-taxa-1595-20160728100945.html |
mc4_ca_20230418_11_686951 | Amb 'P' de Pòrtula: RP - ESPAGUETIS AMB VERDURA
Ingredients: -Mig quilo de spaguettis-Xampinyons-Pebres vermells-Una ceba grossa-Carxofes-Pèsols-Pastenagó-Salsa de tomàtiga-Pebrebò-Herbes aromàtiques-Oli, sal. Preparació:Bulliu els spagettis amb sal i quan estiguin cuits colau-los. A part feis un sofregit amb oli, suc de tomàtiga, la ceba trossejada; millor si ja ho fregiu dins una greixonera. Anau agregant-hi els pebres vermells fets tiretes fines, les verdures talladetes, els xampinyons a bocins, els pèsols i, al final, les carxofes trossejades. Posau-hi la sal necessària, pebrebò i les herbes aromàtiques. Una vegada tot ben sofregit li afegiu els spagettis. Donau-hi unes remenades, cuidant que no s’aferrin. Es poden acompanyar de ravenets o d’olives pansides. (Receptes pròpies de Pòrtula - revista de Marratxí, núm 299, hivern 2007. RP-15)(c) Francisca Juaneda / Pòrtula(c) Amb ‘P’ de Pòrtula - Bojos per la Cuina... amb Paladar FeliçVegeu receptari d'altres plats de pastaVegeu receptari d'altres plats de verduraVegeu repertori d'altres plats agrupats segons ingredientsVegeu la resta de la col·lecció de receptes Publicat per | 0.767605 | curate | {"ca": 0.9558303886925795, "fr": 0.044169611307420496} | http://portula.blogspot.com/2009/07/rp-espaguetis-amb-verdura.html |
macocu_ca_20230731_3_360772 | [NOTÍCIA] Nintendo Switch continua imparable tot i que no compleix amb les expectatives
Nintendo ha compartit els seus resultats financers d’aquest últim quadrimestre, el qual es tancarà aquest març. Tota la informació va ser actualitzada per última vegada el 31 de desembre de 2018 i, per tant, molts números hauran pujat des d’aleshores. Des del seu llançament, farà ja uns dos anys, Nintendo Switch ha aconseguit arribar als 32,27 milions d’unitats venudes. Prèviament explicàvem que la Switch havia superat a la Wii U en vendes. Amb les noves dades, podem saber que la consola híbrida està gairebé a punt de superar les vendes totals de la Nintendo 64, la qual havia recaptat uns 32,93 milions d’unitats venudes durant tota la seva vida. També és cert que, donat que les dades són de fa un mes, segurament ja l’hagi superat. Durant l’últim quadrimestre, que aglutina les èpoques festives, la Nintendo Switch ha venut 9,4 milions d’unitats, el que es considera una de les etapes clau per a la companyia, recaptant més de la meitat de les vendes de tot l’any.
Pel que fa a videojocs i software en general, la Nintendo Switch compta amb 136.61 milions d’unitats venudes. Com és d’esperar, els jocs més venuts continuen sent first-parties de la propia Nintendo:
Cal destacar que Mario Kart 8 Deluxe ha recuperat la seva posició de joc de Nintendo Switch més venut, per sobre de Breath of the Wild, Splatoon 2 i Mario Odyssey. Tot sembla indicar, però, que Super Smash Bros. Ultimate el superarà en un tres i no res, ja que en poc més de tres setmanes ha aconseguit més de 12 milions de còpies venudes superant així jocs com Splatoon 2 i Breath of the Wild. Els nombres també indiquen que els propietaris d’una Switch acostumen a comprar principalment els jocs de la mateixa Nintendo, ja que les estadístiques mostren un nombre de attach–rate força considerable.
No és suficient
L’any fiscal tancarà el març vinent, i l’objectiu de Nintendo d’arribar a vendre 20 milions de Switch sembla molt complicat d’assolir. És per tal que Nintendo ha rebaixat les seves expectatives de 20 milions a una xifra que pot ser més considerable: 17 milions d’unitats. Tot i que les xifres han estat força positives i les vendes durant aquest últim quadrimestre han estat excepcionals, els problemes durant el principi de l’any passat van provocar un baix nombre de vendes, especialment donat per la falta de jocs first–party. Sembla ser, això sí, que Nintendo ha après de l’error i tractarà de tenir un any més equilibrat.
Pel que fa a la Nintendo 3DS, els números han baixat de manera considerada al Japó i a Europa. Amb una baixada d’un 65% de vendes tant de consoles com de software, sembla que la 3DS podria estar, ara sí, en les seves últimes. També s’ha de destacar que els ingressos que formulen els jocs per dispositius mòbils de Nintendo no no són els que la companyia desitjaria, tot i que la companyia seguirà intentant fer-se un joc en el mercat, amb propostes com Mario Kart Tour i Dr. Mario World. També s’especula amb l’anunciament d’una nova versió de la Switch mes petita i econòmica, com a successora de la 3DS. Altres rumors apunten que Nintendo podria oferir una versió superior del seu pla online per aquelles persones que vulguin gastar-se mes diners a canvi d’altres serveis. A dia d’avui, els fan encara esperen un Nintendo Direct per a conèixer els plans de la companyia per aquest 2019. | 0.851492 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_79709 | Orde de la conselleria de la Funció Pública i Interior mitjançant la qual es regulen les entitats col�laboradores en activitats classificades.
L'article 8 de la Llei 8/1995. de 30 de març, d'Atribució de Competencies als Consells Insulars en matèria d'Activitats Classificades i Pares Aquatics, reguladora del procediment i de les infraccions i sancions, estableix que la potestat reglamentària normativa sobre les competències atribuïdes als Consells Insulars aquesta Llei correspon al Govern de la Comunitat Autònoma.
El títol III tel Reglament d'activitats classificades, aprovat pel Decret 18/1996, de 8 de febrer fixa el procediment de les activitat temporals, i, entre d'altres estableix que per a la inscripció en al Registre Autonòmic d'Activitats temporals haurà d'adjuntar-s'hi un informe emes per una Entitat de col�laboració en matèria d'Activitats Classificades, en endavant ECAC.
El títol IV del reglament esmentat crea les ECAC i faculta la Consellera de Governació a establir els requisits per a la seva acreditació, on l'actualitat les competències en aquesta matèria han esta assumides per a Conselleria de Funció pública i Interior, en virtut de l'Ordre del President de la Comunitat Autònoma de Illes Balears, de 18 de juliol de 1996, por la qual s'estableix l'estructura orgànica de la Conselleria de Funció Publica i Interior.
L'article 78.4 faculta a la Conselleria competent per raó de matèria per �����ar altre funcions i competències en matèria d�inspecció, revisió de projectes tècnics i col�laboració en general, que puguin realitzar les ECAC en matèria d'activitats classificades, per això es regula la possibilitat de col�laboració de les esmentades entitats en àmbits més amplis que els específics de les activitats temporals.
D'acord amb tot això, i fent ús de la facultat que em confereix la disposició final primera del Decret 18/1996. de 8 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de les Activitats Classificades, en relació amb l'ordre del President de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de dia 18 de juny del 1996, mitjançant la qual s'estableix l'estructura orgànica de la Conselleria de la Funció Pública i Interior, una vegada atorgada la corresponent audiència a les entitats d'inspecció i control reglamentar autoritzades en aquesta comunitat autònoma, i de conformitat amb l'article 26.8 i 37.1 de la Llei 5/1984, de 24 d'octubre, de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i a proposta de la Direcció General d'Interior, dict la següent
ORDRE
Article 1r.
Es crea el Registre Autonòmic d'Entitats Col�laboradores en Activitats Classificades en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Article 2n.
Els requisits exigibles per a ser acreditada per la Conselleria de la Funció Pública i Interior com Entitat col�laboradora en Activitats Classificades són:
Ser una Entitat d'Inspecció i Control Reglamentari (ENICRE) en tots els reglaments o un Organisme de control, autoritzats per la conselleria d'Agricultura, Comerç i Indústria, i ECA en medi ambiento Verificador Mediambiental acreditat, d'acord amb el Reial Decret 2200/1995, de 28 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Infrastructura per a la Qualitat i la Seguretat Industrial.
Acreditar que es disposa d'un local per a ús com a oficina en el territori d'aquesta comunitat Autònoma dotat de telèfon, fax i sistema informàtic per a registre i control d'actuacions, així com del personal per a rebre les sol�licituds dins de l'horari laboral establert.
Acreditar que es disposa en aquesta Comunitat Autònoma d'un mínim de dos tècnics amb titulació acadèmica suficient i competència legal en els projectes que hagin de revisar i informar. La prestació de serveis dels tècnics de l'ECAC sera a plena dedicació i amb domicili permanent a les Illes Balears. No podran estar compromesos en cap activitat que pugui ser incompatible amb les funcions relacionades amb la revisió i informe de projectes d'activitats temporals.
Acreditar una pòlissa d'assegurances que cobreixi els riscs de responsabilitat civil derivada de les seves actuacions en matèria d'activitats classificades subjectes a la Llei 8/1995 i a la reglamentació que la desenvolupi. La cobertura de la pòlissa haurà de garantir un capital minim de dos-cents milions de pessetes, sense que això limiti la seva responsabilitat. L'esmentada quantia serà actualitzada anualment en funció de l'índex de Preus al Consum (IPC).
Acreditar que es disposa dels instruments necessaris per a la realització dels assatjos i medicions preceptius, degudament calibrats.
Donar cobertura, en tot l'àmbit geogràfic de les Illes Balears, al disposat al Reglament d'Activitats classificades i a la resta de reglaments, normes i disposicions que siguin d'aplicació.
Article 3r.
La manca de qualcun dels requisits exigits a l'article anterior, quan es produeixin desprès de l'acreditació inicial, suposarà l'anul�lació automàtica de l'autorització com ECAC.
Article 4t.
El termini per a resoldre sobre la inscripció en el registre serà de 15 dies a comptar des de la presentació en el registre general de la Conselleria de la Funció Pública i Interior de la documentació completa.
La manca de resolució expressa tendrà efectes estimatoris i serà d'aplicació el que disposen els articles 43 i 44 de la Llei 30/ 1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú respecte dels actes presumptes, amb independència de la responsabilitat de les autoritats i personal al servei de la Conselleria de la Funció Pública i Interior
Article 5è.
L'autorització es concedirà inicialment amb caràcter provisional per un termini d'un any de duració, que es comptarà a partir de la data de la signatura de la resolució d'autorització
A partir tel novè mes de l'autorització provisional i sempre amb dos mesos d'antelació, com a mínim, a la data d'expiració de l'autorització provisional. l'entitat autoritzada en sol�licitarà l'elevació a definitiva, hi especificarà els requisits què haguessin experimentat variació i hi acompanyarà una memòria explicativa de les activitats realitzades durant el període de vigència de autorització.
La Conselleria de I a Funció Pública i Interior podrà concedir l'autoritzaria definitiva, que fendrà un termini de duració de cinc anys.
Amb dos mesos d'antelació, rom a minim, a la data d'expiració de l'autoritzaria definitiva, l'entitat autoritzada sol�licitarà la seva renovaria, hi especificarà els requisits que haguessin experimentat variació i hi acompanyarà una memòria explicativa de les activitats realitzades durant el període de vigència de l'autoritzaria.
Article 6è.
Serà competència de les ECAC, una vegada degudament autoritzades en els termes de la present Ordre, l'emissió dels certificats acreditatius del correcte funcionament dels elements i de les instal�lacions de les activitats temporals, una vegada realitzades les proves i comprovacions en les fases de muntatge í desmuntatge.
Atenent el caràcter d'entitat de col�laboració en matèria d'activitats classificades que tenen les ECAC i amb la finalitat de facilitar les actuacions procedimentals de les administracions públiques (Ajuntaments, Consells Insulars i Conselleria de la Funció Pública i Interior), aquestes podran encarregar de les ECAC l'emissió dels corresponents informes o dictàmens que es considerin necessaris en matèria d'inspecció, revisió de projectes tècnics i col�laboraria tècnica en general.
Els esmentats informes o dictàmens tècnics serviran de base per a l'adopció de l'adequada resolució administrativa.
Article 7è.
El control de les actuacions de les ECAC correspondrà a la Conselleria de la Funció Pública i Interior del Govern balear.
Article 8è.
L'incompliment de les obligacions i prescripcions tècniques per pari de les ECAC suposarà les infraccions i sancions corresponents amb subjecció al disposat a la Llei 8/1995, de 30 de març, d'Atribució de Competències als Consells Insulars en matèria d'Activitats Classificades i Parcs Aquàtics, reguladora del procediment i de les infraccions i sancions, sense perjudici de l'exigència de la responsabilitat penal o civil.
Disposició Transitòria.
Durant el termini de tres mesos, a comptar des de la data de publicació de l'Ordre present, les Entitats d'Inspecció i Control Reglamentari (ENICRE) que es trobin degudament acreditades per la Conselleria d'Agricultura, Comerç i Indústria podran emetre els informes prevists a l'article 74.2.b) del Decret 18 1996, de 8 de febrer, mitjançant el qual s'aprova el Reglament d'activitats classificades, així rom els certificats, informes o dictàmens termes prevists a l'article 6è de l'Ordre present.
Disposició Final.
Aquesta Ordre entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. | 1 | perfect | {"ca": 0.9860068259385666, "fr": 0.0034129692832764505, "de": 0.0005688282138794084, "en": 0.010011376564277589} | |
naciodigital_ca_20220331_0_258450 | Santpedor ha aconseguit en només cinc mesos fer de la flor un dels elements de dinamització del Barri Antic del poble. I això s'ha traduït també aquesta tarda amb el reconeixement de la Confederació d'Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) i l'Agència Catalana de Turisme (ACT) que atorguen les distincions de Vila Florida. Un jurat especialitzat format per professionals dels sectors del viverisme, la jardineria, el paisatgisme, el mobiliari urbà i altres àmbits relacionats amb el programa és l'encarregat de certificar i renovar anualment aquests distintius. La Flor d'Honor –n'hi ha d'una a cinc– és allò que els certifica com a municipis florits. A Santpedor li han donat tres flors.
Els aspectes que es valoren de cada municipi són el patrimoni vegetal i paisatgístic i la singularitat dels espais. El jurat té en compte un tercer paquet d'elements relacionats amb l'ús social i les sinèrgies amb l'activitat turística, com ara el desenvolupament d'una estratègia de promoció vinculada als espais verds, la promoció del distintiu Vila Florida, l'organització d'esdeveniments relacionats amb els jardins i les plantes, programes d'educació ambiental, accions de participació ciutadana, etc.
A santpedor el reconeixement li arriba perquè després d'entrar a formar part al mes d'abril en la primera Vila Florida del Bages va empènyer diverses iniciatives per promoure l'ornamentació floral sobretot dels carrers i places del casc antic. Ho va fer de primera mà amb flors a les places, a edificis municipals i a parcs i jardins del poble. També ha fomentat la participació del veïns amb activitats participatives com va ser al mes de junt un concurs d'ornamentació de balcons.
El plat fort però va ser la celebració el passat mes de maig, coincidint amb la setmana de la flor a Santpedor que se celebra anualment de la Fira Santpedor en flor amb un mercat, activitats de lleure, artístiques i fins i tot un menú degustació floral. La primer fira va superar les expectatives, fins al punt que l'Ajuntament a través de l'àrea de promoció econòmica ja està ultimant els detalls per impulsar la Fira Santpedor en Flor de Nadal. L'alcalde Xavier Codina, en rebre les tres flors d'honor, ha manifestat la seva satisfacció pel reconeixement i assegura que és el resultat de la implicació de tothom en les iniciatives que s'han empès. A més ha convidat tothom a sumar-se a guarnir els balcons de casa seva i a participar en la fira d'hivern que se celebrarà el cap de setmana del 16 i 17 de desembre. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/70121/santpedor-aconsegueix-tres-flors-honor-vila-flora-bages |
mc4_ca_20230418_13_267200 | "La llei del mirall" de Yoshinori Noguichi | L'Escriba
L'escriba Literatura Crítiques “La llei del mirall” de Yoshinori Noguichi
“La llei del mirall” de Yoshinori Noguichi
Una pauta per conèixer-nos millor.
Per seguir amb el mateix estil de l’última publicació. Aquest mes us parlaré d’un altre llibre de la col·lecció que tracta sobre les emocions i de l’editorial Comanegra.
Aquesta vegada li toca al perdó. El tractem a través del conte La llei del mirall (2006) d’Yoshinori Noguchi (Hiroshima, 1963), un expert japonès en coaching i assessorament psicològic. El relat ens explica de la història de l’Eiko, una mare que veu com el seu fill Yuta pateix bullying a l’escola. Ella, desesperada per ajudar al seu fill, parla amb el seu amic Yaguchi, qui li ensenya la clau per enfrontar-se a ella mateixa, a les seves pors i al seu passat per trobar la pau interior. D’aquesta manera, l’Eiko troba la fórmula per donar suport al seu nen.
Potser és una obvietat que si ens mirem a través del mirall durant una estona sabrem qui som realment i la llum que veuen els altres en nosaltres, però sovint se’ns oblida. Aquest exercici aplicat per molts psicòlegs i professionals de la intel·ligència emocional és necessari fer-lo cada dia, perquè tots tenim dies o moments en què ens hem d’apujar l’autoestima. Per això, hauríem d’agafar la rutina d’observar-nos, obrir-nos a nosaltres mateixos i començar a respirar i a estimar-nos de nou. Perquè tal com diu el mateix autor, el que ens narra és: “Una llei que diu: ‘La realitat de la nostra vida és el mirall que reflecteix el nostre cor. És la llei del mirall’”. I de fet, veure’ns des d’aquest rectangle que mostra la nostra silueta és “Una regla màgica que resol qualsevol problema a la vida”. Una frase de Noguchi que s’hauria de convertir en un proverbi.
El llibre va ser publicat per l’editorial Comanegra l’any 2010 i el novembre del 2018 se’n va fer una nova edició especial revisada i ampliada per part de l’autor, gràcies a l’èxit que va tenir.
A les persones que cerquin l’autoconeixement i s’interessin per comprendre’s. És un conte, però si parem un moment i reflexionem és una situació habitual a les nostres vides.
A les persones que no els interessi saber qui són ni explorar la intel·ligència emocional. A aquelles que no es qüestionin les seves accions o que no estiguin disposades o preparades per explorar el seu interior. | 0.803368 | curate | {"es": 0.08040626322471435, "ca": 0.9195937367752857} | http://lescriba.cat/la-llei-del-mirall-de-yoshinori-nog-bullyinguichi/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_93595 | Naggura, una empresa catalana especialitzada en el disseny i la fabricació de llits terapèutics ens ha encarregat el redisseny de la seva marca amb l’objectiu d’actualitzar la identitat, el llenguatge gràfic i tots els diversos elements visuals per a la comunicació. A la vegada, es planteja un nou website amb un redisseny total de la seva experiència i usabilitat.
El projecte té per objectiu potenciar els valors de marca de Naggura i alhora ajudar a ordenar la seva arquitectura de marques tenint en compte que s’obren noves línies de producte a través de diverses col·leccions. En aquest sentit, des de Toormix hem coordinat tot l’equip creatiu per involucrar-lo en el desenvolupament dels diversos elements visuals necessaris: il·lustracions, renders, animacions, fotografies de producte i usuaris, etc.
Procés
A través de diversos tallers estratègics de marca s’han definit els nous valors, la seva missió i la pròpia visió de Naggura. Per al treball de la nova experiència digital s’han organitzat també diversos tallers amb l’objectiu de definir tant la usabilitat com l’experiència de cara a potenciar el discurs corporatiu i tota l’estratègia comercial de la companyia.
El logotip és una connexió amb el món oriental és evident en relació al treball terapèutic i alhora amb el mateix nom Naggura. La seva identitat vol reflectir aquesta idea i és per això que el seu símbol vol recollir l’herència formal i converteix al seu torn la forma d’unes mans i una llitera en un caràcter abstracte que s’inspira l’escriptura oriental. La part tipogràfica juga amb línies i talls que es relacionen amb la pròpia forma i els acabats dels productes en què es vol destacar la importància dels detalls i del disseny.
El llenguatge gràfic té en compte una arquitectura de marca que es declina segons cada família de producte i alhora ho diferencia a través dels colors. Les fotografies de producte potencien la funcionalitat de les lliteres i alhora s’il·lustra amb professionals i pacients fent-ne ús.
Per explicar les diverses característiques del producte s’han realitzat imatges virtuals de les lliteres i s’han creat animacions per explicar els diferents detalls, els mecanismes i els moviments ergonòmics de cadascuna d’elles. Com a campanya creativa s’han recreat uns paisatges artificials per traslladar els valors de la marca a uns escenaris abstractes on s’inclou el producte de manera orgànica i sorprenent.
El website
La nova experiència digital ha tingut en compte una navegació útil i separada per productes i targets on es potencien les diverses eines de contacte, petició de pressupostos i altres aspectes tècnics dirigits als diversos públics objectius. Es tracta d’un web dinàmic i amb molts recursos visuals que permeten entendre els productes de forma interactiva i que arriben fins al detall tècnic de cadascun d’ells.
Conclusió
Un projecte global de marca en el qual a través d’un potent redisseny d’identitat i un nou llenguatge gràfic s’hi han involucrat especialistes en fotografia tècnica, renders, animacions i recursos 3d per a la producció dels diferents elements que tindran la seva utilitat en elements comercials, de comunicació i digitals. Tot això ha de permetre a Naggura fer un pas endavant en la seva difusió com a marca de referència en el sector de les lliteres terapèutiques amb un gran pes en el seu disseny i que marca una direcció en la qual, ide forma gradual, s’hi vagin incorporant noves línies de producte seguint la nova direcció creativa de la marca.
Proyectos similares
Disseny de la marca, comunicació i web per l’empresa nàutica líder d’Eivissa
Ereso Náutica
Projecte de reposicionament i nova marca per una empresa especialitzada en productes de microfibra
Arpe Barcelona
Redisseny de la identitat corporativa per una empresa especialitzada en teràpies de salut a domicili
Esteve Teijin
Naming, identitat i disseny de producte per un obrador de xocolata d’economia social
Xócala
Contacta amb nosaltres
Per un projecte
Per treballar a Toormix
Per informació de premsa
Subscriu-te al newsletter i estigues al dia!
Accepto la política de privacitat
T. +34934869090
–
Ca l’Alegre de Dalt 55, Baixos C
08024 — Barcelona (Spain)
Com arribar-hi
Linkedin
Behance
Twitter
Instagram
Termes i Condicions d’ús
© TOORMIX 2022 - Tots els drets reservats
Utilitzem galetes pròpies i de tercers que ens ajuden a millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús» llegeix aquí la Política de galetes.
Ok
Política de cookies
Versió publicada a l’abril del 2022
1. Definició i funció de les galetes (cookies)
El lloc web https://www.toormix.com/ (el “Lloc Web”) utilitza galetes (d’ara en endavant “cookies”) i altres arxius de funcionalitat similar. Les cookies són petits fitxers que es descarreguen en aquells dispositius que s’utilitzen per accedir al lloc web. Els cookies permeten a la Companyia, entre d’altres, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació de l’Usuari i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el dispositiu per accedir al lloc web, es poden utilitzar per reconèixer al mateix.
2. Tipologia de Cookies i finalitats d’ús
Durant la navegació al lloc web, s’utilitzaran diferents tipologies de cookies, tant pròpies com de tercers; tals galetes poden classificar-se en les següents:
Cookies de Rendiment: Aquestes cookies s’utilitzen per millorar experiència de navegació de l’Usuari i optimitzar el funcionament del lloc web. Les presents galetes emmagatzemen configuracions dels Serveis perquè l’usuari no hagi de reconfigurar-cada vegada que visita el lloc web.
Cookies Analítiques: Aquestes cookies s’utilitzen per recopilar informació de l’experiència de navegació de l’Usuari en el Lloc Web.
Així mateix, com cookies utilitzades al lloc web poden distingir-se entre cookies pròpies i de tercers.
Les cookies pròpies són aquelles creades i/o gestionades pel responsable del lloc web. D’altra banda, les galetes de tercers són aquelles creades i/o gestionades per prestadors de serveis d’anàlisi, de xarxes socials, de personalització i de publicitat aliens a la Companyia.
Cookies utilitzades en aquest lloc web:
A continuació, es mostra una taula amb les galetes utilitzades en aquest lloc web, incorporant un criteri de nivell de intrusivitat recolzat en una escala de l’1 al 3, en la qual:
Nivell 1: es correspon amb galetes estrictament necessàries per a la prestació del mateix servei sol·licitat per l’usuari.
Nivell 2: es correspon amb galetes de rendiment (anònimes) necessàries per al manteniment de continguts i navegació, de les que només cal informar sobre la seva existència.
Nivell 3: es correspon amb Galetes gestionades per tercers que permeten el seguiment de l’usuari a través de webs de les que Toormix House, S.L. no és titular. Normalment es corresponen amb galetes de publicitat o d’analítiques on s’identifica l’usuari de manera única i evident.
Taula de cookies utilitzades:
3. Desactivació o eliminació de les cookies
Es permet bloquejar, cancel·lar o eliminar les cookies instal·lades en el dispositiu de l’Usuari mitjançant la configuració de les opcions del navegador instal·lat al dispositiu del mateix. Per al cas de dispositius mòbils, per saber com procedir en el navegador del seu telèfon mòbil, haurà de consultar el manual del seu terminal. A continuació, a tall d’exemple, us expliquem com desactivar o eliminar galetes en els principals navegadors:
Per desactivar o eliminar les galetes en els diferents navegadors:
Firefox / Chrome / Safari
Així mateix, l’Usuari ha de tenir en compte que algunes característiques del contingut del lloc web només estan disponible si es permet la instal·lació de cookies al seu navegador. Si decideix no acceptar o bloquejar determinades galetes (en funció de la seva finalitat), pot ser que això afecti, total o parcialment, al funcionament normal del lloc web o que impedeixi l’accés a la navegació de certs continguts.
4. Actualitzacions i canvis en la Política de Cookies
La Companyia pot modificar la present Política de Cookies en funció de canvis legislatius o reglamentaris, o amb la finalitat d’adaptar la present policia a instruccions o directrius dictades per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.
Quan es produeixin canvis significatius en aquesta Política de Cookies es comunicarà a l’Usuari bé mitjançant un avís informatiu en el Lloc Web o, si escau, bé a través de correu electrònic als Usuaris.
Si com a Usuari desitja més informació sobre quin ús fem de les cookies, pot enviar-nos un correu electrònic a [email protected]. | 0.792236 | curate | {"ca": 0.9733616218764733, "en": 0.011786892975011787, "es": 0.008958038661008957, "de": 0.0016501650165016502, "pt": 0.0015322960867515322, "fr": 0.0015322960867515322, "it": 0.00023573785950023574, "cs": 0.000942951438000943} | https://toormix.com/ca/projecte/naggura-weelco/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_250514 | al igual que en tenim un per a la llengua, i igualment el castellà té el castellà de valladolid com a standard... no seria necessari un standard oral per al català als mitjans comunicatius (tv, cinema, radio...)?? un standard amb un cert accent però que no caiga massa en les variants de cada país?? jo propose com a accent standard l' ebrenc. ni té molt de valencià, ni molt de català ni de balear, però és entenible per tots alhora. és millor, trobe jo, que l'accent massa valencià del canal blau, o que el barceloní de tv3 a nivell dels PPCC. Que en dieu? ?
començant a llegir pensava que volies imposar un estàndard barsaluní, però he vist que demanaves l'ebrenc.... m'he emocionat, però crec que cadascú parla com parla, i l'únic que s'ha d'evitar son els barbarismes. | 0.746567 | curate | {"ca": 0.9268929503916449, "en": 0.056135770234986955, "gl": 0.015665796344647518, "fr": 0.0013054830287206266} | |
mc4_ca_20230418_13_40309 | Instruccions afegir continguts Views : 8085
Com inserir vídeos en un article Views : 8017
Visites del contingut : 1082790 | 0.593604 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.creaif.org/creaif/index.php?option=com_content&view=article&id=510%3Acongres-catala-de-filosofia-crida-a-la-participacio&catid=116%3Ajornades-de-filosofia&limitstart=2 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_268574 | Soposo que tothom sap que els ''angelets'' de Elsa s´han fet amb el control de Gaza per la força de les armes assesinant sense escrupuls a tot el de Al Fatah que se´ls ha possat per davant , amb execucions al mig del carrer , tirant gent pels balcons i rematant ferits als hospitals. Naturlament tot en nom de la visio medieval i integrista del islam i sota el patronatge de la republica feudal i clerical del Iran PEro aixo no es el millor , ahir a Tv3 ''informaven '' sobre el tema i era delirant . Naturalment els israelians i els americans era el dolents ( qui si no ) i els de Al Fatah eran uns venuts a Occident , gent perversa , fins aqui cap novetat a Tv3 . PEro es que a mes presentaven una imatge delirant de Elsa com gent democrata que actuaven aixi pobrets perque els dolentissims israelians , americans i palestins no islamistes no els havien deixa´t cap opcio Vaig mirar altres canals ( gents sospitosos de simpatitzar amb els perfids americans i israelians ) com els de TVE o Cuatro i cap arrivaba als nivells de deliri de TV3 A TV3 tenim uns serveis informatius dels quals un sempre pensa que es dificil que empitjorin i un sempre s´equivoqua , son informatius que segur que si els entenguessin farien les delicies dels allatolas , de Castro de Chaves i de Mugabe
Els informatius de Tv3 en temes internacionals intenten explicar les coses, analitzar-les i això fà q no tothom comparteixi els anàlisis... ...però millor això que la resta que et fiquen unes imatges i et diuen "Guerra Civil en Gaza" i et quedes tant ample... o penses q els moros són una gent fraticida q es mata per diversió... a saber... això si, una notícia sobre una nova píldora per aprimar o un assassinat terrible a València, sempre València, i ja ni penses en res( a A3 o Telecinco sobretot)
LA funcio dels informatius tal com la mateixa paraula diu es informar , no pas adoctrinar ni fer analisis d´un subjectivisme delirant i radical Hi han altre mena de programes per fer '' analisis'' tipus 30 minuts o Agora Ara be si els ''analisis'' es donar una imatge angelical i de insobornable compromis democratic referida a Rebeca , mes val que ens emetin els informatius de la televisio iraniana subtitulats i ens estalviarem el cost de la TV3
Aquí és veu qui és el radical en aquest conflicte: són els palestins els radicals, no els israelians. Si es barallen entre ells, imagina't ! qu'els hi costa acceptar l'estat d'israel ! En PEPE Garriga, corresponsal que fa cròniques allà al P.Orient, és un sectari total. I l'Isabel Galí , aquella que hi havia abans a Israel on s'ha fotut?
No és per exculpar a ningú, però si durant 60 anys et tracten sota un règim d'apartheid, es a dir et tracten com a bèsties al final et converteixes en això, en bèsties... ... I això li passa a molts pobles, no sols els palestins sinò també als afganesos o els cambodjans per posar dos exemples. Els israelians no se si són radicals, el que si són és ocupants il·legals de molts territoris i ocupnats "de facto" de Gaza i Cisjordània.
''SI durant 60 anys et tracten sota un règim d'apartheid, és a dir et tracten com a bèsties'' ? ?? apartheid, quin ? A Israel l'àrab és llengua oficial també, a Israel hi han 1.000.000 de palestins immigrants que reben sanitat gratuïta i educació gratuïta, hi han 2 partits àrabs al parlament israelià, qui subministra gas, electricitat a Palestina ? Israel. Qui es beneficia de les autopistes israelianes ? Palestina, i dels ferocarrils hebreus, qui s'en beneficía ? Palestina. Les centrals nuclears israelianes donen energia a Palestina. D'apartheid, res de res
Au va tio, negar la realitat és un símptoma de paranoia. Si Espanya hagués fet amb Catalunya, lo que ha fet Israel amb Palestina, ara mateix potser tu també agafaries una arma. Imagina que els espanyols fiquessin un mur per separar el País Valencià del Principat, imagina que tots els impostos anessin a madrid i no tornessin ni un 10% , actualment els palestins no reben ni un duro dels seus impostos. Imaginat que quan et sentissin a parlar en català, et fiquessin un tanc davant de casa teva i si fossis militant d'un partit nacionalista veuries com aquest tanc destrossa la teva casa. Imagina que les ciutats on la gran majora de població fos catalana estigués tancada per checkpoints i imaginat que pel únic fet de ser català et pogués caurà una bomba sobre la casa o el cotxe. Res estaries a paradís!! ! | 0.866701 | curate | {"ca": 0.9371980676328503, "es": 0.016563146997929608, "oc": 0.00989187945709685, "fr": 0.015642972164711295, "en": 0.015412928456406717, "nl": 0.005291005291005291} | |
tdx_ca_20220518_0_5257 | Inici aproximat de les classes d'Història: 30 de gener de 2006. Primer test sobre conceptes estructurants:
Segon test sobre la Prehistòria: | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_133720 | Bé, com que fa unes hores he vist una enganxina de les CUP, he decidit, ara qe tornava un dvd de nit, recorrer uns quants carrers del meu barri (Guinardó, metro Alfons X) posant enganxines de la plataforma per la llengua (Parla'm en català, així n'aprenc, el català llengua d'acollida, aquesta empresa discrimina el català) enganxines de la Sergio (Dóna corda al català), i enganxines d'ERC (Els nostres impostos a Catalunya, nosaltres paguem, nosaltres decidim) Pel recorregut he vist que per molts llocs hi havien enganxines per l'estil. M'alegro de no ser l'únic. Jo tot just avui he decidit començar, i cada X temps tinc pensat anar fent una escombrada. Us animo a fer el mateix: quan hi hagin paradetes a les diades o festes catalanes, feu una bona provisió d'eganxines. Jo ja en tenia una muntanya enorme des de la festa d'Esquerra i n'he gastat forces avui (més de 60). Quin plaer. Ja he fet lameva bona obra del dia per la llengua
sense faltar a ningú però...calia aquest fil? Si obro un fil cada vegada que encartello, pinto o enganxo enganxines (obro un fil cada vegada que no arrenco una enganxina?) anem apanyats... aixxxxxxxx
Quanta raó tens company... | 0.778165 | curate | {"ca": 0.8597402597402597, "en": 0.032034632034632034, "es": 0.10822510822510822} | |
macocu_ca_20230731_2_364842 | Publicacions i vídeos > La cultura davant del nou segle
Recull les ponències, les comunicacions i els debats del Seminari que sobre el tema es va celebrar a Barcelona des del mes de març de 1989 al mes abril de 1990. Tant l'organització del Seminari com la publicació s'han fet conjuntament amb la Fundació Esico i la Fundació Serveis de Cultura Popular. El llibre és el resultat de la posada en comú de les reflexions que, sobre el tema, han fet durant anys els participants. | 0.770419 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_107227 | Belén Colmenero Rodríguez guanya el premi a la Millor Història de les Illes Balears en la 13a edició d'AMIC-Ficcions 2021 - Amic Illes Balears
Skip to content
30/11/2022
Amic Illes Balears
Associació de mitjans d'informació i comunicació de les illes Balears
Inici
AMIC
AMIC-Ficcions
Notícies
Serveis
Assegurança de Responsabilitat Civil Professional
Assessorament Jurídic
Banc d’imatges
Banc de Continguts
Butlletí Semanal
Carnet de premsa
Condicions favorables
Control de tirada i difusió
Control i certificació d’audiències
Cursos a mida
Edició de pàgines conjuntes
Intranet
Planificació publicitària
Promoció dels associats
Servei de notícies
Mitjans Associats
Àrea digital i paper
Mitjans digitals
Mitjans en paper
Àrea innovació
Aula d’Innovació i Creativitat
El Butlletí de l’AMIC
Jornades, trobades i congressos
Laboratori d’Innovació de l’AMIC
Premi de Recerca
Revista
Campanyes
Contacte
Amic Illes Balears
Associació de mitjans d'informació i comunicació de les illes Balears
Home
AMIC
Belén Colmenero Rodríguez guanya el premi a la Millor Història de les Illes Balears en la 13a edició d’AMIC-Ficcions 2021
AMIC
Belén Colmenero Rodríguez guanya el premi a la Millor Història de les Illes Balears en la 13a edició d’AMIC-Ficcions 2021
26 de maig de 2021
De AMIC
Dels 232 participants de les Illes Balears, la història de Belén Colmenero Rodríguez, de l’IES Joan Ramis i Ramis, de Maó, ha estat guardonada amb el Premi a la Millor Història de les Illes Balears
La tretzena edició del concurs literari AMIC-Ficcions ha anunciat ja els seus guanyadors de les Illes Balears. Els finalistes i professors han seguit l’acte de lliurament de premis de la 13a edició a través de la plataforma Zoom a causa de la situació excepcional per la crisi del coronavirus.
L’acte ha comptat amb la participació especial de Beatriu Defior, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, qui s’ha dirigit als participants per recordar que “la llengua serveix per a moltes coses, però una d’elles és per passar-ho bé i és el que vosaltres heu fet creant històries en aquest concurs literari”. Bel Busquets, vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera insular de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, s’ha adreçat als joves per destacar tot el que comporta l’escriptura “inspiració, esforç, constància, pràctica i progrés. Qualsevol escriptor ha tingut la seva primera oportunitat”.
També l’esdeveniment ha comptat amb les paraules de Miquel Àngel Maria Ballester, per part del Consell Insular de Menorca, i amb la Sra. Sara Ramón Carbonell, per part del Consell Insular d’Eivissa.
Belén Colmenero Rodríguez, de l’IES Joan Ramis i Ramis, ha rebut el premi a la Millor Història de les Illes Balears i Millor Història de Menorca, en la 13a edició del concurs AMIC-Ficcions amb la història presentada sota el pseudònim BelénCR. El jurat ha considerat que, el relat anomenat “Invencibles”, mereixia la primera posició de les Illes Balears d’entre els 232 participants “Pel bon control dels temps, per la capacitat de transportar-te en el context espaciotemporal del relat, per la seva forma de presentar els personatges a través de detalls i accions significatives i pel poder reivindicatiu de la història”.
El premi a la Millor Història de Mallorca ha estat per Juan Andrés Rodríguez Nicolau, sota el pseudònim joanet_33, del Centre CIDE de Palma. El seu relat “Un viatge sense final” ha estat qualificat pel jurat com un relat a destacar “per l’agilitat de la prosa, la seguretat de la veu narrativa, la naturalitat dels diàlegs i caracterització dels personatges, i per la capacitat inventiva, que construeix una interessant història encavalcada entre Corea del Nord i la mítica Atlàntida”.
El premi a la Millor Història d’Eivissa ha estat per Lucía Costa Azqueta, sota el pseudònim Vega8, del Col·legi Mestral d’Eivissa. El jurat ha considerat que el relat mereixia el guardó per la creativitat de l’autor a l’hora de vincular els crims creant una història ben perfilada que a més acompanya amb una fluïdesa narrativa que manté la intriga fins a arribar a un final colpidor”.
També s’ha fet entrega dels segons premis de cada illa. La Segona Millor Història de Menorca ha estat per Aina Riudavets Riera, del grup a_ficcions, del CC Sant Francesc D’Assís de Ferreries, “per una trama de misteri ben elaborada que juga amb diferents indicis que fan dubtar al lector, per acabar amb un final ben resolt”.
En la Segona Millor Història de Mallorca hi ha hagut un empat de dos grups. D’una banda, s’ha endut el guardó el grup Cafè de somnis, integrat per Candela Almonacid Laborda i Maria Wei Blanes Pérez de l’IES Joan Maria Thomàs de Palma, “per una excel·lent i molt bona història de misteri, la qual aconsegueix crear una atmosfera d’intriga fins a l’últim moment, combinada amb tocs d’humor durant tot el relat. Amb una magnífica construcció i evolució narrativa del personatge secundari”.
D’altra banda, també s’ha premiat al grup Masjorquera, integrat per Josep Mas Jorquera, de l’IES Porreres, “per un increïble relat d’intriga, combinant amb originalitat els nombres com a protagonistes del crim. La història aconsegueix deixar al lector cada capítol amb ganes de més”.
La Segona Millor Història d’Eivissa ha estat per Jorge Miguel Hernández Paratore, del grup Jorherpa, de l’IES Sant Agustí de Sant Agustí Des Vedrà. El jurat ha valorat que el seu relat mereixia el guardó per ”l’esplèndid redactat adequat al gènere, el qual uneix el “thriller” amb característiques de la cultura popular, literària i cinematogràfica, que lliguen perfectament amb la història principal. Acompanyat d’un final que no et deixa indiferent”.
Per últim, enguany s’ha ampliat el reconeixement al professorat per illes. El premi al Professor/a més motivador d’Eivissa ha estat per Sònia Alarcón de l’IES Sant Agustí de Sant Agustí Des Vedrà. La Professora més motivadora de Mallorca ha estat Immaculada Sureda Vidal de l’IES Son Cladera de Palma i el premi a la Professora més motivadora de Menorca ha estat per Assumpta Gorrias Pons de l’IES Maria Àngels Cardona de Ciutadella.
Josep Ritort, secretari general de l’AMIC i Immaculada Sureda Vidal, professora de l’IES Son Cladera de Palma
Finalment, hi ha hagut premi ex-aequo a la Professor/a més motivador de les Illes Balears. Les dues guanyadores han sigut: Immaculada Sureda Vidal de l’IES Son Cladera de Palma i Sònia Alarcón de l’IES Sant Agustí de Sant Agustí Des Vedrà.
Josep Ritort, secretari general de l’AMIC i Sònia Alarcón de l’IES Sant Agustí
Dades de participació de Ficcions 2020-2021
El concurs literari juvenil AMIC-Ficcions, l’aventura de crear històries, va tancar la tretzena edició el passat 29 de març amb una participació de 2.973 alumnes registrats de 223 centres educatius diferents. Aquests joves, d’entre 14 i 18 anys, provenen de Catalunya (2.134), País Valencià (527), les Illes Balears (232), Aragó (75), Andorra (3), i Catalunya Nord (2).
De les més de 1.270 històries publicades en la dotzena edició d’AMIC-Ficcions, el jurat, format per persones vinculades al món literari i de l’educació, va seleccionar 200 grups finalistes: 128 de Catalunya i Catalunya Nord (216 joves), 41 del País Valencià (57 nois i noies), 27 de les Illes Balears (35 alumnes), 4 grups d’Aragó (7 alumnes).
Organitza AMIC, compromís amb l’educació
L’AMIC, Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, representa a més de quatre-centes setanta publicacions en paper i digitals fortament arrelades arreu del territori, que conjuntament arriben a una tirada en premsa escrita en paper de més d’1.200.000 exemplars, mentre que en digital superen els 14.000.000 d’usuaris únics mensuals.
Show More
Anterior
35 alumnes de les Illes Balears arriben a ala final del concurs AMIC-Ficcions
Següent
dBalears bat el rècord de lectors pel 25è aniversari
Articles relacionats
Comença la col·laboració entre l’AMIC i l’Euroregió Pirineus Mediterrània
Presentació de l’AMIC a l’Àrea de Publicitat Institucional del Govern Central
40 assistents han participat al taller sobre Noves tendències de comunicació en format digital a Palma
L’AMIC ha assistit a la trobada professional: “Xarxa d’aliments de qualitat”, impulsada per l’Euroregió Pirineus Mediterrània a la fira Alimentària
L’AMIC celebra que s’ampliïn els ajuts directes a les activitats que havien quedat excloses
El manifest de l’AMIC sobre l’increment del preu del paper arriba a IB3
Anunci
Rànquing OJD Interactiva
Llistat mitjans impresos en català
El Butlletí de l’AMIC, premsa, comunicació, publicitat i màrqueting
Banc de continguts
Serveis Associat
ACN i Europa Press
Assegurança de RC Professional
Assessorament Jurídic
Banc d’imatges
Carnet de premsa
Control de tirada i difusió
Control i certificació d’audiències
Butlletí informatiu
Notice: JavaScript is required for this content.
L’AMIC Illes Balears és una associació innovadora que està al servei d’empreses de mitjans de comunicació de premsa gratuïta i de pagament, i dels mitjans digitals de les Illes Balears, que actua amb criteris de patronal.
SECCIONS
Inici
AMIC
AMIC-Ficcions
Notícies
Serveis
Mitjans Associats
Àrea innovació
Campanyes
Contacte
Notícies recents
40 assistents han participat al taller sobre Noves tendències de comunicació en format digital a Palma
17 d'octubre de 2022
Taller sobre Noves tendències de comunicació en format digital per a mitjans de proximitat el pròxim 17 d’octubre a Palma | 0.65325 | curate | {"ca": 0.9558886971527178, "en": 0.016609145815358068, "fr": 0.006255392579810181, "pt": 0.013697152717860225, "es": 0.005284728213977567, "nl": 0.0007549611734253667, "it": 0.0006471095772217428, "oc": 0.0008628127696289905} | https://amicib.media/2021/05/26/belen-colmenero-rodriguez-guanya-el-premi-a-la-millor-historia-de-les-illes-balears-en-la-13a-edicio-damic-ficcions-2021/ |
mc4_ca_20230418_7_561312 | Posposada la presentació del llibre – Vacarisses: un poble amb dues estacions de ferrocarril – L'Ateneu Terrassenc
Publicat el 05/02/2019 per Ateneu Terrassenc
Amb motiu de la vaga general convocada pel proper dia 21 de febrer, la presentació d’aquest llibre es posposa fins al proper 14 de març
Dijous 21 de febrer de 2019, a les 19:30h.,
‹ [02/02/2019] CineArt, 2001: Una odisea del espacio
[12/02/2019] Club de Lectura: Joc Brut, de Manuel de Pedrolo › | 0.630887 | curate | {"ca": 0.7466666666666667, "es": 0.25333333333333335} | http://ateneuterrassenc.terrassa.net/diba_agenda/21022019-vacarisses-un-poble-amb-dues-estacions-de-ferrocarril/ |
mc4_ca_20230418_1_794086 | El Vallès Occidental | MercatSetmanal.cat
Inici Mapa de Catalunya Comarques El Vallès Occidental
El Vallès Occidental és una comarca de Catalunya que limita amb el Bages (al nord), el Vallès Oriental (al nord i a l’est), el Baix Llobregat (a l’oest), el Barcelonès (al sud). Amb el Vallès Oriental forma la gran comarca natural del Vallès. Geogràficament, el Vallès i el Penedès formen la Fossa tectònica del Vallès-Penedès, dins de la Depressió Prelitoral Catalana.
Les capitals de la comarca són Sabadell i Terrassa.
Té una superfície de 583.17 km2.
El gentilici de la comarca és vallesà, vallesana.
ECO Market Punt a Montcada i Reixac
Aquest mercat es realitza el primer dissabte del mes. Alimentació ecològica. Salut i teràpies naturals. Higiene i cosmètica. Energies renovables. Casa sana. L'horari és de 10.00h – 14.00h. Per reservar una...
Encants d’Antiguitats a Sabadell
Aquest mercat es realitza els diumenges de cada setmana. El nombre de parades és d'unes 75. L'horari és de 9.30h – 14.30h. Lloc: a la Plaça del...
Encants de Torre-Romeu a Sabadell
Aquest mercat es realitza els dimecres de cada setmana. El nombre de parades és d'unes 10. L'horari és de 9.00h – 13.30h. Lloc: al Carrer de Sau. GESTIÓ Ajuntament...
Encants del Carrer de Costa i Deu a Sabadell
Encants del Mercat a Sabadell
Encants del Mercat Central a Sabadell
Encants del Mercat de la Creu Alta a Sabadell
Encants del Mercat dels Merinals a Sabadell
Mercat Ambulant a Santa Perpètua de Mogoda
Mercat Can Torras Can Llobet a Sant Quirze del Vallès
Mercat d’Artesans a Sant Cugat del Vallès
Mercat de 2a Mà a Sant Cugat del Vallès
Mercat de Brocanters a Sant Cugat del Vallès
Mercat de Can Sant Joan a Montcada i Reixac
Mercat de l’Artesania a Rubí
Mercat de les Fonts a Sant Quirze del Vallès
Mercat de les Puces a Terrassa
Mercat de Martí l’Humà a Terrassa
Mercat de Montcada Centre a Montcada i Reixac
Mercat de Pagès a Sant Cugat del Vallès
Mercat de Venda no Sedentària a Rubí
Mercat del Nucli Urbà a Sant Quirze del Vallès
Mercat Ecològic del Vallès a Cerdanyola del Vallès
Mercat Ecològic del Vallès a Sant Quirze del Vallès
Mercat Setmanal a Badia del Vallès
Mercat Setmanal a Barberà del Vallès
Mercat Setmanal a Castellar del Vallès
Mercat Setmanal a Castellbisbal
Mercat Setmanal a Cerdanyola del Vallès
Mercat Setmanal a Palau-solità i Plegamans
Mercat Setmanal a Ripollet
Mercat Setmanal a Sant Cugat del Vallès
Mercat Setmanal a Sant Llorenç Savall
Mercat Setmanal a Sentmenat
Mercat Setmanal de Comerciants Ambulants a Matadepera | 0.698602 | curate | {"ca": 0.9135551948051948, "en": 0.008116883116883116, "es": 0.004058441558441558, "it": 0.04991883116883117, "hu": 0.012175324675324676, "fr": 0.012175324675324676} | https://www.mercatsetmanal.cat/catalunya/comarques/el-valles-occidental/ |
macocu_ca_20230731_6_146368 | 2013-03057 Ajuntament de Tarragona Intervenció - IAE ANUNCI Exp. 2601-89552 De conformitat amb l’article 3 del Reial Decret 243-1995, de 17 de febrer, pel qual es dicten normes per a la gestió de l’impost sobre activitats econòmiques i es regula la delegació de competències en matèria de gestió censal, està des de l’1 fins al 15 d’abril d’enguany exposada al públic, a l’Ajuntament – Secció d’Exaccions sobre Activitats Econòmiques- la matrícula de l’impost sobre activitats econòmiques de l’any 2013, de tots els subjectes passius que exerceixin activitats econòmiques i que no estiguin exempts del tribut. Les quotes provincials dels contribuents que desenvolupen les activitats en aquesta província i les quotes nacionals dels contribuents que tenen el domicili fiscal en aquest municipi, també s’exposen al públic, en el mateix termini. La inclusió d’un subjecte passiu en aquesta matrícula, l’exclusió o l’alteració de qualsevol de les dades a les quals es refereix l’apartat 2 de l’article 2 del Reial Decret 243-1995, de 17 de febrer – en els casos de quota de classe municipal – constitueixen actes administratius contra els quals es podrà interposar, durant el termini d’un mes, a comptar des del dia següent a aquell en què acabi l’exposició pública de la matrícula, el recurs de reposició, previst a l’article 14.2 del Reial Decret Legislatiu 2-2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, davant l’alcalde i contra la resolució d’aquest, la reclamació econòmico-administrativa, davant el Tribunal Econòmico-Administratiu Regional, en el termini de quinze dies hàbils a comptar des del següent dia feiner al del rebut de la notificació de la resolució esmentada, segons disposa l’article 4 del Reial Decret 243-1995, abans indicat. La inclusió d’un subjecte passiu en aquesta matrícula, l’exclusió o l’alteració de qualsevol de les dades a les quals es refereix l’apartat 2 de l’article 2 del Reial Decret 243-1995, de 17 de febrer – en el cas de quota de classe provincial o nacional – constitueixen actes administratius contra els quals es podrà interposar, durant el termini d’un mes, a comptar des del dia següent a aquell en què acabi l’exposició pública de la matrícula, el recurs de reposició potestatiu, previst a l’article 213.1.b) de la Llei general tributària, davant l’Agència Estatal d’Administració Tributària o reclamació econòmico-administrativa davant el Tribunal corresponent, en el termini de quinze dies hàbils comptadors des del dia immediat següent a l’últim del període d’exposició pública de la matrícula, segons disposa l’article 15 del Reial Decret 243-1995, abans indicat. Tarragona, 11 de març de 2013. EL SOTS-SECRETARI GENERAL, Manuel Sanmartin Suñer. ... Text complet disponible al PDF | 0.838336 | curate | {"ca": 0.9808940158615718, "es": 0.01802451333813987, "sh": 0.0010814708002883922} | |
mc4_ca_20230418_10_698987 | Articket Barcelona | Visit Barcelona Tickets
Estalvia't més del 50% del preu normal de l'entrada
Descobriu l'obra dels genis de l'art del segle XX i feu un recorregut per mil anys de creativitat. Tot l'art de Barcelona al vostre abast, amb una sola entrada i aconseguint un gran estalvi en comparació al que us costarien totes les entrades dels museus per separat.
Pablo Picasso, Joan Miró, Antoni Tàpies, romànic, gòtic, renaixement, art modern i contemporani. Pintura, escultura, orfebreria, fotografia, dibuixos, gravats, cartells, numismàtica, exposicions i audiovisuals. Gaudiu de sis museus de Barcelona amb una sola entrada, l'Articket.
El Museu Picasso us ofereix exposicions permanents i temporals amb obres d'art de Pablo Picasso, fent èmfasi en els seus anys de formació i en la seva relació amb Barcelona. La Fundació Joan Miró acull la millor col·lecció de l'obra de Miró i inclou exposicions de pintura, escultura i l'obra gràfica completa. La Fundació Antoni Tàpies, ubicada en un edifici modernista, és un centre d'art que organitza tot tipus d'exposicions, conferències i actes culturals.
El Museu Nacional d'Art de Catalunya us permet viatjar per mil anys d'art català, des del s. XI fins al s. XX. I el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), dissenyat per Richard Meier, recull un conjunt significatiu de la creació artística dels últims cinquanta anys.
Esteu preparats per contagiar-vos de mil anys de creativitat?
Entrada vàlida per a visitar el Museu Picasso, la Fundació Joan Miró , el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el CCCB, la Fundació Antoni Tàpies i el MACBA .
COMPRAR Articket Barcelona
Adreces: Museu Picasso (carrer Montcada 15-23), Fundació Joan Miró (Parc de Montjuïc), Museu Nacional d'Art de Catalunya (Palau Nacional, Parc de Montjuïc), el CCCB (c/ Montalegre 5), Fundació Antoni Tàpies (c/ Aragó, 255) i el MACBA (plaça dels Àngels, 1).
La validesa de l'entrada és d'1 any a partir de la data de bescanvi del voucher.
Inclou la visita a totes les col·leccions permanents i exposicions temporals dels museus i centres d'art.
Gratuït fins els 16 anys.
Grups de més de 10 persones cal fer reserva prèvia a cada museu.
El dilluns és el dia de tancament dels museus a excepció del MACBA, que obre els dilluns i tanca els dimarts.
Proveïdor del servei: CCCB - CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BCN
PRODUCTES RELACIONATS AMB Articket Barcelona
des de 14,50 € | 0.794729 | curate | {"en": 0.047959612957509466, "ca": 0.9461506100126209, "fr": 0.005889777029869584} | http://bcnshop.barcelonaturisme.com/shopv3/ca/product/132/ |
wikipedia_ca_20230401_0_143880 | Orschwiller
Orschwiller (en alsacià "Orschwiller") és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament del Baix Rin. L'any 1999 tenia 535 habitants.
Forma part del cantó de Sélestat, del districte de Sélestat-Erstein i de la Comunitat de comunes de Sélestat.
Demografia.
Evolució demogràfica
196219681975198219901999
500513494605562535 | 1 | perfect | {"de": 0.03170028818443804, "ca": 0.8155619596541787, "pt": 0.03170028818443804, "ru": 0.12103746397694524} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=143881 |
cawac_ca_20200528_8_50543 | Amb el que sembla que ja fa molts dies que va passar però no en fa tants (l’anunci de l’aturada definitiva de l’activitat armada d’ETA), amb les tantes moltes lletres escrites i llegides, els reportatges de tot tipus realitzats, i sabent que n’hi ha de tots colors, que jo no en sóc pas expert ni coneixedor proper, però sí interessat i amb dret a dir-hi la meva. I, tot i que amb molts interrogants oberts per aquesta nova etapa, em centro en una paraula: el perdó .
Demanar perdó per mi té connotacions un pèl religioses (o del tot cristianes), però la paraula com a tal s’ha de fer servir en aquest cas. Potser podríem parlar de ” reparar el mal fet”, “ recuperar la memòria dels que van morir”, etc.
Joan Tardà ho va escriure al twitter . “Cal exigir a ETA demanar perdó víctimes, però també al Rei i a Fraga x assassinats i crims d’Estat. Tacats amb sang innocent, uns i altres”.
L’Estat Espanyol ha de demanar perdó pel franquisme i pels anys viscuts (a tot l’Estat. Pels assassinats, la repressió, la injustícia). Ja en la mal anomenada democràcia, i centrant-nos més a Euskal Herria, per la repressió als presos polítics de l’esquerra abertzale i pel dany causat per motius polítics (aquí cal afegir-hi l’Estat Francès).
Cal demanar perdó i dialogar. No pot ser que es visqui d’esquena a un conflicte polític que el que vol és arribar a portar la plena llibertat nacional d’un territori.
ETA ha fet molt de mal. La seva lluita armada no tenia sentit. L’Estat Espanyol, amb l’escusa de disposar del monopoli de la força , també.
I és que matar per a qualsevol motiu ideològic em repugna. És deplorable i no ha de tornar a passar. ETA ho ha deixat de fer fer. Els franquistes i Espanya, en teoria, també. Que els hereus encara vius (el Rei, Fraga…) i tant persistents responguin!
Encara no hi ha comentaris, si en vols afegir un utilitza el formulari. | 0.831583 | curate | {"ca": 0.9842133913990201, "es": 0.015786608600979857} | http://isaacperaire.cat/mon-estrany/eta-ha-de-demanar-perdo-l%e2%80%99estat-espanyol-tambe |
racoforumsanon_ca_20220809_0_741618 | seleccions catalanes ressaca de la votació de la firs a roma Interrogats a París # Connivència La delegada hondurenya denuncia haver estat sotmesa per espanyols a un interrogatori al control de passaports de l'aeroport # Incomunicats Tres delegats més, incomunicats dos dies a Roma Jordi Cortada La denúncia de dos federatius centreamericans va evidenciar ahir la implicació de França en el desplegament del govern espanyol per impedir de totes totes que la Federació Catalana de Patinatge fos reconeguda oficialment per la FIRS dijous a Roma. Diana Nolasco, presidenta de la Federació Hondurenya de Patinatge, va explicar que en l'enllaç aeri que va fer a París va ser interrogada per ciutadans espanyols, no identificats, amb la connivència de la policia duanera francesa, l'encarregada d'interceptar-la. Nolasco, que viatjava acompanyada per un delegat federatiu del Salvador, va relatar que en dirigir-se cap a l'enllaç a l'aeroport Charles de Gaulle va observar que en una cua de control de passaports el seu company tenia algun problema. En acostar-s'hi, els agents francesos es van endur el federatiu salvadorenc i poc després a ella mateixa la retiraven de la cua. "Llavors dos persones amb accent espanyol van començar a fer-me preguntes". De mica en mica les preguntes es van anar acostant al rovell de l'ou, fins que, sense que Nolasco hagués dit res de l'assemblea i havent parlat només del Mundial de patinatge artístic, els dos individus li van preguntar per "l'elecció". Delatats, van procedir a la segona part de la pressió. "Vostè no es pot ficar en el problema entre Madrid i Catalunya" o bé "en un país no hi pot haver dos comitès olímpics ni dues federacions". Una bona estona d'interrogatori, suficient perquè tant Nolasco com el seu company del Salvador perdessin l'enllaç i haguessin de canviar el bitllet, amb el recàrrec corresponent. La presidenta de la Federació Hondurenya va explicar aquests detalls juntament amb el president de la panamenya, Manuel Salazar, amb qui passa uns dies a Catalunya en el domicili d'un ciutadà colombià que viu aquí. No va ser l'única. Un altre delegat, que feia escala a Madrid, va ser introduït en una habitacioneta de "dos o tres metres quadrats" a Barajas, segons el relat de Nolasco i Salazar, i l'hi van deixar una bona estona, després d'haver-lo sotmès a un interrogatori similar al de París. Aquest delegat va demanar que no fos revelada la seva identitat, perquè havia rebut pressions a nivell familiar i amb amenaces de perdre la feina. No es descarta que altres delegats, pel mateix motiu, hagin callat directament. A una hora de Roma Encara hi ha més casos. Els representants de Costa Rica, Guatemala i Equador van ser retinguts i incomunicats durant els dos dies previs a la votació a l'hotel on havien estat allotjats, a una hora de Roma, complint un pla de viatge pagat per la Federació Espanyola. Tot i que companys seus de la Confederació Panamericana es van acostar a l'hotel per parlar-hi, mai van poder-ho fer, sobretot per la custòdia que exercia, segons van explicar a aquest diari Nolasco i Salazar, el secretari general de la FEP, José Luis Pérez. Tots dos federatius també van explicar el cas del delegat cubà, que no va arribar a poder sortir de l'illa després de reiterades i sospitoses negatives a concedir-li el visat. Una situació molt similar a la que van viure una xifra indeterminada de delegats de països africans, a qui les ambaixades italianes no van concedir visats perquè, al no haver estat convocats per la FIRS, no tenien justificant documental per accedir-hi.
Voleu dir que això pasaría a totes les federacions esportives. Us imagineu la FIFA deixant jugar a Catalunya?
No, no m'ho imagino... | 0.878319 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_51340 | Amb aquest disc homònim, les germanes Serrasolsas –Pau i Júlia– es llancen de ple a seguir les pistes que en l’anterior disc, 'Neix', denotaven que no es tractava d’un grup més fent voltes a la cançó d’autora
Xavier Puig xavierps7
PUBLICAT:
març 17, 2020
Una posada en escena vintage, a imatge de la chanson francesa, diuen, acompanya el salt cap a abraçar les sonoritats electròniques. Tensions en sentits oposats com les que descriu de base el projecte musical de Ginestà. La melancolia i la vida; el costumisme i la revolta. Amb aquest disc homònim (Kasba Músic, 2019) les germanes Serrasolsas –Pau i Júlia– es llancen de ple a seguir les pistes que en l’anterior disc, Neix (Kasba Músic, 2018), denotaven que no es tractava d’un grup més fent voltes a la cançó d’autora. Ja aleshores s’entreveien deixos del folk pop costumista i de la voluntat de transgredir, també, musicalment.
Alliberades de les cotilles que sovint marquen els canons de la música reivindicativa, de protesta, en aquesta ocasió s’atreveixen amb cançons tintades de sintetitzadors i patrons rítmics. Una aposta clara per la modernitat arrelada a les lluites quotidianes. La resta ja és conegut, la tendresa –marca de la casa de les de Sant Andreu de Palomar– esgrunada en deu cançons que comencen a dibuixar un imaginari propi. Que surten de casa, de la intimitat, per aterrar en l’actualitat, als carrers. “Se’ns han mort tots els lliris”, diuen a “Roig” en una referència que s’encarna de ple amb la situació actual del país. | 1 | perfect | {"ca": 0.959005376344086, "en": 0.006048387096774193, "es": 0.03494623655913978} | |
oscar-2201_ca_20230904_9_176968 | IB3 Notícies > esports > Rafel Nadal rebrà la Gran Creu de l’Orde del 2 de Maig de la Comunitat de Madrid
esports
Rafel Nadal rebrà la Gran Creu de l’Orde del 2 de Maig de la Comunitat de Madrid
La condecoració distingueix les personalitats que fomenten les conductes exemplars en benefici de la societat
comparteix
14/11/2020 17:23h
Redacció
@esportsib3
Rafel Nadal rebrà la Gran Creu de l’Orde del 2 de Maig de la Comunitat de Madrid. Ho ha anunciat la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso. Una condecoració amb la que la Comunitat distingueix a les personalitats que fomenten les conductes exemplars en benefici de la societat.
IB3 notícies
comparteix
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
*
*
Δ
Cercador |
darrers titulars
Educovid pateix endarreriments a l’hora de notificar casos positius d’infants
Armengol es fixa governar per tercera vegada les Balears en el XIV Congrés del PSIB
L’expansió de la variant òmicron arreu d’Europa posa en perill el turisme britànic
Apesteguia: on és el finançament i les competències que ens varen prometre?
Mor l’escriptora Almudena Grances a 61 anys
S’inaugura un tòtem al port de Barcelona per commemorar la “Gran Eixida” d’Alcover i Moll
Els transportistes balears planifiquen sumar-se a la vaga nacional prèvia a Nadal
Antònia Jover: “Reforçarem l’estructura als municipis”
més contingut relacionat
Folgueira apel·la a un canvi de mentalitat i actitud per capgirar la dinàmica de l’Avarca
L'equip de Ciutadella rep el Barça (dissabte, 19h), per mantenir opcions a la Copa; l'oposada gallega ha anotat 17 punts...
Jaume Cardona, un apassionat de l’atletisme
Un accident de cotxe el va deixar sense una cama, la qual cosa no ha estat impediment per a participar fins en 26 maratons
Kevin corona el Migjorn campió de Copa des dels onze metres
Cuco avança l'Alaior i Jona força la tanda de penals (1-1); el camp de Sant Bartomeu fou una gran festa...
L’Hestia Menorca, setena víctima del Benicarló de Xavi Hernández, líder imbatut de LEB Plata
El descomunal partit de Diego Alderete, amb 19 punts i 12 rebots, no basta per capgirar el marcador (76-66)
Cookies
“COOKIES: Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a configurar la web, així com per a analitzar l’activitat de la web i mesurar l’audiència amb la finalitat de millorar el seu contingut i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. Clica “Informació sobre cookies” per a saber més. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “ACCEPTAR COOKIES”. Per a configurar o rebutjar l’ús de cookies premi el botó “CONFIGURAR”.
Llistat de les cookies en funció de la finalitat
Cookies necessàries
Cookies de tercers [Google Anayltics] Análisi Google, Inc., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Pot obtenir més informació sobre el funcionament de de GOOGLE ANALYTICS i les cookies utilitzades per aquest servei als següents enllaços:https://support.google.com/analytics/answer/6004245; http://www.google.com/intl/es/policies/privacy/
Pot desactivar les cookies de GOOGLE ANALYTICS mitjançant la instal.lació en el seu navegador del complement d’inhabilitació creat per Google i disponible al següent enllaç: https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=es
Cookies publicitàries [DoubleClick] Publicitat GOOGLE, INC., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Més informació sobre aquestes cookies a: http://www.google.com/policies/technologies/ads/ y https://support.google.com/adsense/answer/2839090?hl=en.
Pot desactivar les cookies DoubleClick, visitant la pàgina d’inhabilitació de DoubleClick (en anglès:). | 0.700085 | curate | {"ca": 0.9151178918169209, "en": 0.020249653259361997, "pt": 0.010540915395284327, "fr": 0.005825242718446602, "el": 0.0005547850208044383, "ru": 0.00027739251040221914, "es": 0.047434119278779475} | https://ib3.org/rafel-nadal-rebra-la-gran-creu-de-lorde-del-2-de-maig-de-la-comunitat-de-madrid |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.