id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_3_344040 | Mostrant 1 d'un total de 1 resultats per la comunitat: Universitat Autònoma de Barcelona. (1.382 segons) | 0.553933 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_7658 | Abre los ojos
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
Abre los ojos ("Obre els ulls") la segona pel·lícula del director Alejandro Amenábar, realitzada el 1997, i es tracta d'un drama psicològic amb forma de thriller. És una història d'amor i de bellesa barrejada amb grans traços de surrealisme d'estil dalinià. Després del seu èxit a Europa, Tom Cruise va comprar-ne els drets d'autor i es va fer la versió americana amb el títol "Vanilla Sky".
Argument.
Un noi ric i despreocupat comença a viure de sobte en una mena d'univers oníric després de patir un greu accident. A partir d'aquest moment, la seva vida es converteix en una mena d'infern, no sabent distingir la realitat dels somnis, i trobant-se caminant a les palpentes, creuant personatges deshumanitzats i experimentant situacions angoixoses, fins al punt que la distorsió d'allò que percep el porta a tornar-se pràcticament boig.
Repartiment.
- Eduardo Noriega: César
- Penélope Cruz: Sofía
- Chete Lera: Antonio
- Fele Martínez: Pelayo
- Najwa Nimri: Núria
- Gérard Barray: senyor de la televisió
Nominacions.
- 1999: Goya a la millor pel·lícula
- 1999: Goya al millor actor per Eduardo Noriega
- 1999: Goya al millor director per Alejandro Amenábar
- 1999: Goya al millor guió original per Alejandro Amenábar i Mateo Gil
- 1999: Goya al millor muntatge per María Elena Sáinz de Rozas
- 1999: Goya al millor maquillatge i perruqueria per Paca Almenara, Colin Arthur i Sylvie Imbert
- 1999: Goya a la millor direcció artística per Wolfgang Burmann
- 1999: Goya a la millor direcció de producció per Emiliano Otegui
- 1999: Goya al millor so per Daniel Goldstein, Ricardo Steinberg i Patrick Ghislain
- 1999: Goya als millors efectes especials per Reyes Abades, Alberto Esteban i Aurelio Sánchez | 1 | perfect | {"es": 0.046538024971623154, "ca": 0.9296254256526674, "fr": 0.00510783200908059, "en": 0.01872871736662883} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=7659 |
crawling-populars_ca_20200525_41_355813 | Menú
BARCELONA, 27 abr. (EUROPA PRESS) -
El col·lectiu Ecologistes en Acció ha alertat aquest divendres que la incineradora de residus domèstics de Sant Adrià de Besòs (Barcelona) va emetre dioxines per sobre del 100% del valor límit d'emissió en alguns moments de l'any 2017, ha dit aquest divendres en un comunicat.
Davant d'aquesta situació, l'AMB ha explicat que en l'actualitat els nivells d'emissió de la companyia que gestiona la incineradora, Tersa, estan per sota dels autoritzats, i les anàlisis preliminars no mostren evidències de possibles impactes sobre la salut.
Atesa l'"alerta ciutadana", l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) està treballant per analitzar aquesta situació, i el 31 de gener del 2018 va tenir lloc una reunió oberta amb tots els veïns i entitats interessades.
Quan el 2015 un estudi va advertir del risc per a la salut en l'àmbit de la planta, l'AMB va encarregar dos estudis que van demostrar que el compliment dels límits és legal.
El 31 de gener va tenir lloc una reunió oberta amb tots els veïns i entitats interessades, i s'hi van adquirir compromisos sobre l'àmbit de les olors.
L'ASPB s'ha encarregat de fer estudis per determinar amb exactitud la situació actual a nivell de contaminació de dioxines i possibles impactes sobre la salut.
Segons el programa de monitoratge d'emissions de dioxines, les emissions en diversos moments van superar el valor límit d'emissió establert en la normativa vigent i en alguna mesura va ser el doble del permès, han dit els ecologistes.
L'empresa va incinerar 368.791 tones de residus domèstics procedents majoritàriament de la fracció dels residus domèstics tractats en les plantes de tractament d'escombraries, ha afegit l'entitat.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.705407 | curate | {"es": 0.15429403202328967, "pt": 0.006550218340611353, "ca": 0.8245997088791849, "en": 0.01455604075691412} | : /gent/noticia-alerten-incineradora-residus-sant-adria-va-superar-els-limits-dioxines-2017-20180427130256.html |
mc4_ca_20230418_16_746576 | audioMEC XXXXXX-safero en Museu Etnològic Col·laboratiu en mp3(17/05 a las 13:06:11) 00:43 35974880 - iVoox
A continuación: audioMEC Izan Chiva Mateu -botija Cancelar 10
Descripción de audioMEC XXXXXX-safero
Entrevista sobre què era i com funcionava un "safero", amb anècdotes sobre el seu ús i les circumstàncies per les que ja són objectes en desús. Es tracta d'un alumne de 4rt cicle del CEIP Pintor Sorolla de les Alqueries, per al Museu Etnològic Col·laboratiu de lesalqueriespedia.com | 0.660334 | curate | {"ca": 0.7983539094650206, "es": 0.20164609053497942} | https://www.ivoox.com/audiomec-xxxxxx-safero-audios-mp3_rf_35974880_1.html |
mc4_ca_20230418_0_78567 | Els Peluixos. Toca I Escolta | Librería Online TROA. Comprar libro
ISBN: 978-84-16522-48-4
En aquest preciós llibre els nens coneixeran els peluixos, podran acariciar les seves suaus textures i divertir-se amb els sons. El seu primer llibre de sons i textures! | 0.468986 | curate | {"ca": 0.7098039215686275, "es": 0.2, "pt": 0.09019607843137255} | https://www.troa.es/libro/els-peluixos-toca-i-escolta_886220 |
oscar-2301_ca_20230418_4_253323 | El passat 25 d’agost va tenir lloc a Buenos Aires la Jornada Acadèmica, Lúdica i Cultural 2012, organitzada per l’Associació IPA Argentina. La trobada, dedicada a Les indentitats lúdiques de tots els temps i cultures, va reunir a participants de múltiples àrees: docents, agents comunitaris, professors universitaris, periodistes, pares, empresaris, estudiants i voluntaris. Com a presidenta d’IPA Espanya, i gràcies a la invitació d’IPA Argentiina, vaig tenir la sort de formar part del debat de manera virtual. Vull des d’aquí agrair la invitació, fou tot un plaer participar d’un debat tan interessant.
Davant la meva impossibilitat de poder ser present a Buenos Aires, vam decidir conjuntament amb IPA Argentina gravar en vídeo la meva ponència, per tal de reproduir-la durant la jornada. Fou així com vaig poder exposar les meves reflexiones de forma clara, i partcipar, posteriorment, en el debat i l’intercanvi de punts de vista mitjançant internet i les xarxes socials. Ara vull aprofitar aquest bloc per compartir el vídeo amb totes aquelles persones interessades en la temàtica que no van poder participar en la jornada, per seguir així debatint i aprenent els uns dels altres. Considerant la durada del védeo, he decidit dividir-lo en 10 parts, una per cada pregunta que jo mateixa plantejo i responc. Començo doncs amb la primera pregunta: perquè el joc és imprescindible per l’ésser humà?
És impossible parlar de l’ésser humà sense parlar de joc. Així ho defineix ja Huizinga en el seu llibre Homo Ludens (L’Home que juga), definint així la humanitat com la persona que juga, la persona oberta al misteri i a la bellesa. Sense cap mena de dubte, es tracta de quelcom molt més suggerent que no pas l’homo faber, l’home que fa, o l’homo sapiens, l’home que pensa. O aquella altra definició tan impressionant de F.V. Schiller: l’Home només és veritablement humà quan juga. Molts animals juguen durant la seva formació, però l’ésser humà juga durant tota la vida.
Jugar consisteix en fer alguna cosa pel plaer de fer-la, fer-ho lliurament i sense esperar res a canvi, més enllà que el propi plaer de jugar; fer-ho solament pel repte que suposa, per l’alegria que procura. Ho vaig llegir de Raimundo Dinello i no ho he oblidat mai: El joc, per la seva pròpia definició, no té cap altra finalitat que no sigui l’alegria i el propi plaer de jugar.
Des que naixem, som una font inesgotable d’activitat: mirar, tocar, manipular, tafanejar, experimentar, inventar, expressar, descobrir, comunicar, somniar, etc. En definitiva, jugar. El joc és l’activitat infantil principal. Jugar és una necessitat, un impuls vital, primari i gratuït, que ens impulsa des de la infància a explorar el món, a conèixer-lo i dominar-lo. En paraules de Martine Mauriras-Bousquet, pures ganes de viure!
Si els éssers humans mantenim l’activitat lúdica al llarg de tota la nostra vida és perquè el joc és molt més que “els jocs“. Hem de distingir entre EL JOC (en singular i majúscules), allò que els anglòfons anomenen PLAY, dels jocs (en plural i minúscula), els games. El primer fa referència a una actitud davant la vida. Tornant a Mauriras-Bousquet: Una actitud existencial, una manera particular d’abordar la vida que es pot aplicar a tot, sense que correspongui a res en particular. Una actitud lliure davant la vida, capaç de disfrutar-la, independentment de la realitat que ens ha tocat viure; una actitud agraïda, positiva, amb sentit de l’humor…
Sabem que jugar és una font inesgotable de plaer, alegria i satisfacció, que permet el creixement harmònic del cos, la intel·ligència, l’afectivitat i la sociabilitat. Ara i sempre, el joc ha estat i és un element fonamental en el desenvolupament de les persones. Imprescindible per al seu creixement i la seva salut física i mental. Sense cap mena de dubte, el joc és símptoma de salut. El nen que juga és un nen sa, i l’adult que juga també. Per això el joc és reconegut com un dret dels nens i les nenes, i una necessitat per als adults.
(Visited 539 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
Google+
Pinterest
LinkedIn
conferències joc
Article anterior
← Joc, Educació i Ludoteques: reflexions des de Colòmbia
Joc, Educació i Ludoteques: reflexions des de Colòmbia
Següent article
La porta petita, el nou bloc d’Imaginarium →
La porta petita, el nou bloc d’Imaginarium
Escrit per
Imma Marín
Soy mujer, madre de familia y emprendedora; especializada en educación y comunicación a través del juego // Sóc dona, mare de família i emprenedora; especialitzada en educació i comunicació a través del joc.
Potser també t'agradarà això
Cultura Reflexions
L’ànima del joc
Llegeix-lo
Reflexions
Competir des del naixement
Llegeix-lo
Reflexions
20 de novembre | Dia Internacional dels Drets dels Infants
Llegeix-lo
1 Comment
El Bagul dels Jocs 24 octubre, 2012 at 12:34
Gràcies Imma per regalar-nos aquest article i la reflexió sobre el joc! Ens ha agradat molt i ja estem esperant les següents parts!
Reply ↓
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Español
Català
¡Hola, soy Imma Marín! | Hola, soc Imma Marín!
Soy mujer, madre de familia y emprendedora; especializada en educación, comunicación a través del juego y la gamificación (también conocido por ludificación y gamification). He hecho de todo esto un compromiso personal y vital que me ha llevado a fundar la empresa MARINVA Juego y Educación, y a presidir la Asociación IPA en España. Me gusta leer, escuchar música, conocer gentes y lugares, curiosear y por supuesto ¡jugar! Me fascinan las peonzas y las colecciono. | Soc dona, mare de família i emprenedora; especialitzada en educació, comunicació a través del joc i la ludificació (també conegut per ludificació i gamificació). He fet de tot això un compromís personal i vital que m'ha portat a fundar l'empresa MARINVA Joc i Educació, i a presidir l'Associació IPA a Espanya. M'agrada llegir, escoltar música, conèixer gents i llocs, tafanejar i per descomptat jugar! Em fascinen les baldufes i les col·lecciono. | 0.709562 | curate | {"ca": 0.7917960451054094, "es": 0.1719235169145285, "fr": 0.012583755515607125, "en": 0.01323745710083347, "it": 0.0070272920411832, "de": 0.0032685079261317207, "ru": 0.00016342539630658605} | https://www.immamarin.com/ca/2012/10/perque-el-joc-es-imprescindible-per-lesser-huma/ |
macocu_ca_20230731_4_127222 | RIP TDT 3XL Català File Name : Arma fatal - Edward Wright - 2007 [RIP TDT 3XL Català per a rucatala.org & comparteix.cat] Per Teucre.avi Mida del fitxer: 992 Mb. [Pel·lícula] Vàlid: Sí [AVI] Duració: 01:50:54 Pel·lícula completa: Sí [Vídeo] Resolució: 656x272 Còdec: XviD MPEG-4 codec MPS : 25,00 BitRate: 1123 Kbps Factor de qualitat: 0,26 b/px [Àudio] Còdec: MPEG 1 or 2 Audio Layer 3 (MP3) Nombre de canals : 2 Velocitat de mostra: 48000 Hz BitRate: 127 Kbps ARMA FATAL (Hot fuzz) Idioma versió original: anglès Producció: Working Title Films i Big Talk Productions, 2007 (Gran Bretanya) Direcció: Edward Wright Durada: 116 minuts Guió: Edward Wright i Simon Pegg Fotografia: Jess Hall (color) Música: David Arnold Intèrprets: Simon Pegg, Nick Frost, Jim Broadbent, Paddy Considine, Timothy Dalton, Steve Coogan L'agent Nicholas Angel, un superpolicia de Londres, ha de canviar de destinació de servei ja que l'han enviat a la petita i avorrida ciutat de Sandorf, enmig del camp anglès. A més, el seu nou company, Danny, és un policia maldestre. Però a Sandford no tot és el que sembla. Més informació | 0.858597 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_710230 | Mirant el fòrum m'agradaria fer una reflexió, molts diuen que el nacionalisme espanyol es agressiu, violent, arà bé és veritat i teniu tota la raó com tot "bon" imperi ja sigui el espanyol, britànic, alemany, rus, americà o xinès. Ara bé, el nacionalisme català tb ho és, o dins de la predisposició a oblidar, tergiversar i manipular la història que tan bé fa el nacionalisme català (com la majoria) em pregunto jo com coi valència, les illes balears i tot aquell imperi català va ésser ? A si que els valencians, els balears i la resta de territoris colonitzats per els nobles, valents i pacifistes almogàvers van anar allà a veure si es volien fer de la colla de la botifarra i el pa amb tomàquet. Doncs no, el valent Jaime I el CONQUERIDOR va colonitzar les balears, valència i més territoris arreu de la mediterrània, dic jaime perque era aragonès que suposo que la majoria de gent d'aquest fòrum desconeix perque només s'informa de panflets. Doncs bé, van anar allà a tots els territoris esmentats, van conquerir, van assassinar i van imposar la seva cultura a la gent del territori, alguns territoris van recuperar o van assimilar altre cultura, valència i les balears van asimilar la cultura catalano-aragonesa. D'altra banda Castella feia el mateix i conqueria granada, murcia les dues extremadures i s'annexionava amb navarra peculiarment i que avui en dia Navarra continua sent un cas que deriva d'aquella data. l' Imperi catalano-aragonès i el castellà no tenien cap més sortida, no tenien més territori que el castellà per una banda i per l'altra el francès, França ja tenia prou amb la situació que patia al nord. Aquestes dues potències emergents va derivar inexorablement a la guerra peninsular que es va finalitzar amb un pacte de convivencia amb la unió dinàstica dels reis Ferran i Isabel, la federació d'estats, castella amb el descobriment d'Amèrica va esdevenir més forta que mai i va imposar la seva cultura pero també va defensar la Corona contra els francesos encara que es va perdre una part de la Catalunya Nord. I aquella época com els llibres de l'epoca afirmen es mesclava un doble sentiment Espanyol (no castellà) i català, el tamboliner del Bruc va ser el referent històric més famós. Castella va imposar la seva identitat a Espanya, i es va anar degradant en els segles XIX I XX amb continues disputes de poder. I la història es aixi, desgraciadament l'home i les seves ansies de poder i legitimar la seva força. Catalunya ha sigut una potència agressiva i conqueridora que va conquerir i que va ser conquerida per una potència més forta, com moltes vegades dic i explica això "algun dia et trobaràs amb un més xulo que tu". Quan parlo conquerida, parlo culturalment, la veritable Espanya, la federació d'Estats es legitima i per això hi ha molta gent, inclòs ERC amb la seva doble balança política sempre ha tingut una vocació federalista i republicana d'Espanya (ERC sembla que jugui a dues bandes realment, pero això es un altre debat), o arà ningú s'enrecorda d'els ministres d'Azaña d'on eren i de quin partit o el General Prim o el Coronel Francesc Macià. Conclusió, Catalunya o la Corona catalano-aragonesa va passar de ser repressora a reprimida, per tant tots els que doneu suport als Països Catalans, doneu suport al genocidi que van fer a aquella epoca a València i les Balears i més territoris ? si us plau m'agradia que em responguès algú, prou de dobles mesures perquè els nacionalismes son la mateixa merda que s'obliden de la realitat i mesuren dos realitats IGUALS. Potser es temps de fer autocritica tots i veure perque som el que som i la gent es el que es, no val deslegitimar l'altre i fer el mateix. Espanya no es la repressora i Catalunya la reprimida, hi ha hagut tants reprimits a Catalunya com a Madrid o a Andalusia com de repressors en aquests territoris. És molt facil deslegitimar al que no pensa com vosaltres, realment ho dificil és entendre el per què de la ideologia de l'altre i trobaràs la font i finalment seràs una persona més lliure personalment perquè tot i que tota persona té ideologia pot fer una abstracció i arribar a no dependre moralment d'una propagand nacionalisnta, soberanista, racista, religiosa etc. L'Estat sempre ha reconegut (Estat democràtic esclar) aquest realitat singular de Catalunya i el seu respecte per Catalunya, tant que parleu de LLeis repressores llegiu-vos la Constitució, el Codi Civil, la LLei orgànica del poder judicial etc ; puc estar d'acord que cal més pero no us val això, no feu massa demagogia contra un Estat democràtic que va a més per la pluralitat i la convivència de la multitut d'ideologies que és aquest Estat ? encara molt per fer pero el camí és més que esperançador. Es molt més fàcil separar que unir, fotre osties que acostar la mà, odiar que estimar, sincerament després dels episodis dels darrers anys un sector del jovent independentista no té ànima com no tenen ànima els veritables feixistes terme sobreusat en la meva opinó. És molt facil ser predicador de l'odi i el ressentiment quan molts dels nostres avantpassasts van sofrir,morir i van lluitar perque mai més tornés a passar. Realment tot això en aquest racó pot ser no rebut amb elogis pero jo intento i intentaré fer païs de la convivència. Les nacions es creen, no existeixen des de temps inmemorials, i evolucionen no son indisolubles en lo universal; jo crec en el concepte de nació republicana, grup de persones que es posen d'acord per viure en convivència sota unes mateixes lleis, res més. Concepte que per mi dona molt que pensar i que és el futur, molts dels independentistes sembla que visquin fa 2 segles. Des de la meva honesta opinió la reinvidicació cultural sempré serà una qüestio d'unitat a Catalunya però la reivindicació sobiranista és minoritaria ara i inexorablement va a menys contra més democracia perque Espanya té un sentit sòlid i històric dins de la plurinacionalitat, si tenim una mica de perspectiva històrica 6 anys de República més 30 anys de democràcia es un progrès que a CAP pais del món ha passat, és el problema d'ERC que pensa com jo en alguns sectors pero les bases juvenils son totalment diferents i poso un exemple la senyora Pilar Rahola que d'independentista socialista radical, que va posar en greu perill ERC on finalment es va es escindir al fugaç PI , a federalista confesa, quants de nosaltres ha tingut amics que d'independentistes antiespanyols han passat a celebrar els gols de la selecció espanyola i dins el seu catalanisme defensar la realitat d'Espanya. Molts em direu que ells no ens volen com son, mentida, jo tinc molts amics arreu d'Espanya i si , hi ha molt fascistoide que encara es pensa que aixo es una grande y libre Castilla pero encara hi ha més gent (molta més) que respecta Catalunya i els catalans i per ells una Espanya sense Catalunya no seria una Espanya i soc molt estimat i realment el nostre vincle d'unió és la capacitat de respectar-nos dins de la diferència que hi pot haver entre un andalús i un català, i això es motiu d'orgull. Dins de tot aixó m'agradia rebre les vostress opinions, no descalificacions i insults si us plau, vull fer un incís que jo sincerament no tracto de defensar "l'altre part" pq tb els d'una grande y libre Castilla tenen molta canya intelectual y moral per rebre però en aquest espai em fixo més en la part catalana i sincerament entre les JERC i les JONS, les JERC son un col.lectiu que tinc amics i que poden raonar en un debat la gran majoria, l'altre part , dins de la dificultat de ser una part centrada per mi es important la reflexió i l'autocritica i encara que no sigui sobiranista i tingui com tota persona ideologia em sento identificat en el procés de conciliació i pau, i realment els ultims episodis dels darrers 2 anys s'han d'aturar perquè retroalimenten als pols ideològics, el PP o els Ciudadanos por Cataluña se'ls guanya passant democràticament d'ells i així es guanya definitivament i per sempre una ideologia, combatint, agredint, insultant doneu raó i publicitat als sense raó i predicadors del enfrontament. Salutacions
Mira no parlaré ni de història ni de política, l'únic argument que te puc donar és el següent: Tots els meus amics són el que en diriem nacionalistes catalans, són gent amb fills, dones negocis, etc, gent força normal nascuts a una terra on no hi ha quasi castellanoparlants i que viuen a llocs diversos, dels paisos catalans, d'espanya i del món). I han après castellà, anglès, francès, txec i rus. Cap d'ells odia als espanyols com a nació. Cap d'ells pretén imposar una pàtria o nació a ningú. Cap d'ells jutga d'una manera ideològica i/o moral a un altra persona per la seva procedència, llengua, sexe, etc Cap d'ells (ni sel's hi passaria pel cap) envairia ni agrediria a cap territori, ni toleraria que altri ho fes. Cap d'ells creu que els catalans siguen millors o superiors a ningú Cap d'ells pensen que els catalans siguem una raça. Cap d'ells discrimina als castellanoparlants. Tenim quasi tots estudis superiors, alguns estan casats amb estrangeres, tenim amics de mil i una procedències (espanyols inclosos), amb qui sortim, fem festes i parlem de política sense barallar-nos. L'únic que volem és que el puto mon sigue divers, que no només es parlen les tres llengües colonials de tota la vida (Castellà, Anglès, Francès), que la nostra diminuta cultura sobrevisqui, que l'estat que se m'emporta els impostos em respectin com a ciutatà no castellà, que on jo visc pugui viure normalment en la llengua que sempre he parlat i viscut, amb la meva familia entorn i amistats. No ens importa la història de catalunya, ni d'Espanya ni del món, no és la nostra justificació, la nostra justificació es que sen's respecti els nostres drets com a ciutadans, i volem un tractament equànim amb la resta de ciutadans espanyols, econòmic i cultural. Si l'estat espanyol ens tracta com un bantustan, o com una reserva cultural de nadius, no volem participar-hi. Tampoc volem ésser representats per un estat que ens avergonyeix profundament, per les seves formes barroeres i autoritàries, per les seves idees ràncies d'unitat de la nació, per la seva falta de tacte i respecte a la seva pròpia diversitat cultural i política, per la seva falta de respecte a la voluntat de la gent, amparant-se amb una constitució esgrimida com la bíblia perque hi posa que l'única sobirania reconeguda és la de Espanya,( és com deia França a la guerra d'Algèria, que els algerians eren francesos i per tnat era impensable que tingueren cap tipus de sobirania independent de la resta de francesos). Podria estar-me hores teclejant les coses lamentables que qualsevol persona amb una mica de sentit comú i sensibilitat democràtica veu de l'estat espanyol. No havia vist mai a militars opinar sobre els destins polítics de la nació a cap estat democràtic.
estic d'acord amb moltes coses que dius, però exageres tb en moltes , el militar que es va pronunciar per què dius els militars en plural pq com bé saps es va cessar aquell xulo de platja i tb hi ha molts militars de caire democràtic a l'exercit i molts militars que es van posicionar a favor de la democràcia en el cop d'estat del tejero, no es qüestió d'Espanya o Catalunya, és una qüestió de persones, es imposible evitar persones indesitjatbles a qualsevol societat. Hi ha moltes coses per millorar com tot a la vida, però el progrès es inqüestionable i la llibertat que hi ha a l'Estat es alta, logicament qualsevol Estat es fa les seves lleis i la Constitució s'utilitza com la Biblia perque va ser aprovada per un 90% de ciutadans espanyols i les normes on hi ha drets i obligacions fonamentals que respecten la realitat que es mes normal que la que es vol intentar plasmar Una Constitució l'utilitza tots com autoreguladora dels estats ja que ben saps que el nazisme alemany va escampar-se perque no hi havia Constitució ni cap organ que atures aquella barbaritat ideologica que va guanyar democraticament, la voluntat de les persones desgraciadament es molt manipulable, no significa que no es pugui cambiar la constitucio pero ben saps que en una convivencia som tots i tots no es un 16%. L'estat espanyol deixa ser el que vulguis ser com la Generalitat tb, si acceptes el joc democratic hi ha un 84% que opina diferent a tu, exigeix que et respectin pero tb tolera i respecta els sentiments dels altres.
Dues coses. 1.- Felicitar a Ainhoa pel seu escrit. 2.- Recolzar el què t'han comentat sobre Jaume I, o Jacme si vols, (que va néixer a Montpeller i va passar els primers anys de la seva vida al castell de Montsó. I recordar-te que els almogàvers no van conquerir València ni Mallorca. 3.- Finalment cal dir que a dia d'avui hi ha moltíssima gent que no va votar aquesta constitució. I molts dels que la van votar ja no els serveix pq ja no hi són (i una cosa és parlar sobre el cens i l'altre sobre la participació). Vull dir que tampoc s'ha de sacralitzar sinó acabarem semblant una colla d'integristes sonats. Salut | 0.87168 | curate | {"ca": 0.9987546699875467, "fr": 0.0012453300124533001} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_819951 | Jo on tinc moltes ganes d'anar-hi és a aquesta última!
TOTES | 0.471835 | curate | {"ca": 0.9152542372881356, "es": 0.0847457627118644} | |
mc4_ca_20230418_1_418847 | 2015 maig | Micronela
Sanipack, notícia a Sanimarket.
Aquesta setmana passada la reconeguda revista Sanimarket, del grup Alimarket, va editar una notícia sobre el llançament de l'equip SANIPACK, fruit de la nostra col·laboració amb Aldingas. L'equip SANIPACK, és un equip autònom per a la producció de la calefacció i ACS, lliure de legionel·la en incorporar el sistema LEGIOPACK de MICRONELA. Deixem aquí l'enllaç a la
26 de maig de 2015 | PUBLICITAT Llegir més
Micronela, empresa de tractament i control de la legionel·la en ACS. PRODUCTE I SERVEIS.
D'acord amb la nostra experiència de més de 15 anys en el tractament de la legionel·la, resolent problemàtiques del dia a dia i que preocupen els nostres clients, amb un coneixement ampli de la normativa nacional i de les comunitats autónomes al respecte i estant sempre al dia, en assistir als diferents Congressos Nacionals on els experts comparteixen totes les novetats respecte a la legionel·la, MICRONELA té les capacitats de donar serveis i aportar solucions definitives
21 de maig de 2015 | General Llegir més
Notícia a l’Instal·lador Digital. Tractament de la legionel·la per els sectors hotelers, sanitaris i esportius. L’equip autònom, SANIPACK.
Com a part de la promoció que estem duent a terme per donar coneixement de l'equip autònom, SANIPACK, la setmana passada la revista "L'Instal·lador", revista tècnica del sector de les instal·lacions i que forma part del Grup Editorial L'Instal·lador, va publicar la notícia de la presentació al mercat de l'equip autònom per a la producció de calefacció i ACS lliure de legionel·la i que és fruit de la col·laboració entre les empreses Micronela i Aldingas.
12 de maig de 2015 | PUBLICITAT Llegir més
Assistim al I Congrés d’Instal·lacions Hidràuliques en l’Edificació. Barcelona, juny 2015.
MICRONELA, assistirà a l'I Congrés d'Instal·lacions Hidràuliques en l'Edificació organitzat pel Gremi d’Instal·ladors de Barcelona, la Associació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (AGIC), l'Associació Espanyola d'empreses de Tractament i Control d'Aigües (Aqua Espanya), i l'Editorial L'Instal·lador. Aquest congrés IHE, tindrà lloc a Barcelona els dies 17 i 18 de juny a l'Auditori de la Torre Agbar. Entre altres qüestions, es pretén establir un punt de trobada i de debat sobre tot el concernent
11 de maig de 2015 | ESDEVENIMENTS Llegir més
Nou equip, nova notícia. Sanipack, l’equip autònom per la producció de calefacció i ACS lliure de legionel·la.
Una revista per als professionals instal·ladors, enginyers i empreses de serveis energètics del sector de la climatització i l'eficiència energètica i un referent al mercat, Clima Eficiència ha publicat avui la notícia del nou equip autònom que en col·laboració amb Aldingas hem dissenyat, per a la producció de calefacció i ACS sense legionel·la. És important que les enginyeries coneguin aquesta solució per afrontar els nous projectes d'obra, amb solucions eficients energèticament parlant i innovadores
8 de maig de 2015 | PUBLICITAT Llegir més
La producció de calefacció i ACS lliure de legionel·la. L’equip autònom, Sanipack.
La revista digital del sector hospitalari i sociosanitari de gran tiratge i milers d'usuaris, Hospitecnia, ens publica avui la notícia concernent al llançament de l'equip autònom per a la producció de calefacció i ACS sense legionel·la, dissenyat en estreta col·laboració amb la companyia Aldingas. Es tracta d'un equip autònom, anomenat SANIPACK, que integra la generació de calor, el servei de calefacció i la producció d'ACS antilegionela mitjançant el sistema de pasteurització LEGIOPACK. Aquest
5 de maig de 2015 | PUBLICITAT Llegir més
La clínica San Miguel de Badajoz instal·la un equip Legiopack. | 0.79869 | curate | {"ca": 0.9798090040927694, "en": 0.013642564802182811, "pt": 0.006548431105047749} | http://www.micronela.com/ca/2015/05/ |
mc4_ca_20230418_6_640502 | reparador hidratant - GLOBElife ☎ - framesi Venda bàlsams - mascaretes pel cabell
reparador Hidratant - FRAMESI - Bàlsams - mascaretes pel cabell
Molt més que un condicionador, una crema hidratant que desembolica i suavitza el cabell a l'instant.
mètode d'ús: apliqui una petita quantitat de producte sobre el cabell humit, pentinar i l'assecat normal
. quadre : 150 ml Dispensador d'ampolla. | 0.69041 | curate | {"ca": 0.9974160206718347, "fr": 0.002583979328165375} | http://phonparrucchieri.it/beautybazar/ca/b%C3%A0lsams-mascaretes-pel-cabell-c-13/framesi-a-333/reparador-hidratant-p-3845.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_341451 | a la piscina espero seguir llençant-m'hi de cap! ------- l'abisme és el desconegut, que fa vertigen, que no pots evitar acostar-t'hi...
divendres, 16 de febrer de 2007
la tieta se'n va a madrid
ai uix, pretenia escriure el dilluns i no vaig poder. ni dimarts. dimecres va tocar fer una gimkana per liverpool de l'estil de les que he vingut fent els darrers temps a l'encara feina actual (matinar + aeroport + ruta en cotxe + fàbrica + màquines + traduir el més diplomàticament possible negociacions rocambolesques + retorn).
el que vaig veure de les rodalies de liverpool em va encantar. casetes de maó vermelles, portes multicolors, rodalies amb molt de verd i construccions baixes, botigues destartalades (precioses) i carreteres estretes amb aquells cotxes que sembla que se't vinguin al damunt. tot molt romàntic si no hi hagues anat per feina i amb una companyia no ideal per a un sant valentine's day (que plastes).
ahir dijous em va tocar fer de tot i més per al manteniment de la llar (rentadores supermercat encarregs farmacia i tal) i avui en tres horetes marxo als madrids: a veure la germana, a veure el rafa (veure foto) que està fet un madricatalà rosset gordi guapo i simpàtic (em deleixo perquè m'empastifi de papilles de verdures), bé, a veure la família i amb l'objectiu personal d'acompanyar el meu amor a la fira arco, gran curiositat i grans prejuicis d'imaginar masses d'snobs prepotents arreu i jo fent fotos de tot, si tinc el valor.
+
les classes semblen interessants però però però resulta que els professors de les assignatures dites sociologia contemporània i tècniques d'investigació social II es van passar ambdos les dues bones hores que duren les classes declamant sobre el sistema sanitari nord-americà i les seves indubtables i horribles deficiències, de les que no en tinc cap dubte, però de les que no hi ha menció alguna al programa de cap de les dues assignatures. el sistema sanitari nord-americà em surt ja per les orelles donat que resulta ser el discurs-denúncia preferit dels senyors professors de sociologia a la UB. els demano coordinació i un representant únic que difongui el tema per tal de no frustrar les ganes d'aprendre dels pobres alumnes que com jo, hem d'atravessar la ciutat amb mil-i-un incidents per acabar aterrant al discurs personal del profe que ha viscut a usa i ens explica les seves peripècies i ens deixa anar les seves subjectives crítiques que potser suscric o no però aquest no és el tema. els donaré uns dies d'adaptació que potser estan escalfant motors (és divendres = estic de bona fe).
*
per acabar amb l'addicció que segueixo patint de parlar de gasnatural, haig d'aclarir algun punt (es pot saltar aquest pàrraf sense cap problema). primer i perquè no sigui dit, diré que si tant els he criticat és perquè els pago un servei d'assegurances per la llar que inclou atenció i solució urgent d'incidències. i ara ells m'han de pagar la factura de fagor (excepte la peça) i resultarà que si compto el que pago i el que rebré, he sortit guanyant i ells perdent uns bons calers, cosa que no em satisfà sinó que m'horroritza pel que implica de terrible descontrol per part seva. ara ve la fase persecució per a cobrar, ben documentada per tota mena d'usuaris patidors dels serveis als nostrats informals paisos mediterranis.
^
ja som a mig febrer, ja venen els bunyols de quaresma, ja no és fosc a les sis sinó a les set, segueixo de finalista a les dues empreses i mentrestant segueixo buscant feina que qualsevol se'n refia.
# posted by Hanna B : 1:20 p. m.
Comments:
Saluda al Rafa de part meva i exiegix a ta germana la demostració que el Rafa ha escoltat les canónetes que havia d'escoltar. Bones fotos a Arco. I sort amb Gas Natural i amb la feina. Petó.
# posted by Albert : 16/2/07 11:53 p. m.
Una vegada tornant de Londres amb uns amics musicaleros vam perdre l'avió. Easyjet ens va oferir l'única possibilitat de volar el mateix dia des de Liverpool. Vam llogar entre els 12 que érem un minibús que ens va portar des de l'aeroport de Luton al de la ciutat dels Beatles. Aquest és el meu coneixement d'aquesta ciutat.
La setmana que ve passaré per Madrid, em fixaré en cada cotxet esperant que sigui el madricatalà nebot més guapo de la blogoesfera.
# posted by alatrencada : 18/2/07 4:01 a. m.
ei, yo la semana q viene me voy unos días a Madrid! ponle un gps a ese xiquet tan maco!!! val la pena donar-li un petó i sort amb la selecció final d'empresa ! ! !
# posted by Ahoi team : 19/2/07 11:13 p. m.
albert, el rafa no fa més que escoltar cançonetes catalanes i sembla que li fan molta gràcia :) gràcies per les sorts, espero tenir-ne almenys alguna...
alatrencada, l'aeroport de liverpool em va semblar molt petit i amb poca oferta, però sclar, venint de bcn on tenim un aeroport que sembla més aviat un centre comercial ja se sap... aviam si us trobeu en rafa i tu! !
lo mismo b-on, a ver si ves a mi sobrino y le das una sesión de besitos-metralleta de mi parte... gràcies! ! | 1 | perfect | {"ca": 0.9195683160252495, "en": 0.02748930971288943, "fr": 0.0010181225819588678, "el": 0.00020362451639177357, "uk": 0.00020362451639177357, "es": 0.04255752392588068, "lt": 0.008959478721238036} | |
mc4_ca_20230418_8_501981 | Barcelona reforça la seva lluita contra la pobresa energètica amb noves mesures per a l’aigua i la llum – Barcelona al Día
La primera de les mesures està previst debatre-la a la propera Comissió d’Economia i Hisenda i la seva eventual aprovació suposaria eximir les famílies amb més dificultats del pagament de la taxa de clavegueram inclosa en la factura de l’aigua. La segona està en vigor des d’aquesta setmana i vol garantir la seguretat de les instal•lacions elèctriques. Tot plegat respon a la voluntat de fer “un pas endavant en la defensa dels serveis bàsics”, ha assegurat en roda de premsa el regidor de Presidència i Energia de l’Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, que ha fet un repàs als mesos de feina previs a l’anunci de les dues mesures. La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha insistit en el compromís ferm del consistori en la matèria: “La pobresa energètica afecta tot l’any i necessitem que la garantia de subministrament estigui tot l’any”, ha assegurat.
La Model s’obre a la ciutat amb una exposició sobre la memòria del centre penitenciari | 0.857308 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.barcelonaaldia.com/2017/07/05/barcelona-reforca-la-seva-lluita-contra-la-pobresa-energetica-amb-noves-mesures-per-a-laigua-i-la-llum/ |
mc4_ca_20230418_17_171352 | Holiday home Mimosavej Ebeltoft Denm Ebeltoft Dinamarca - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Ebeltoft, Holiday home Mimosavej Ebeltoft Denm és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Holiday home Mimosavej Ebeltoft Denm també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Ebeltoft. L'hotel ofereix accés a una gran gama de serveis, inclosos Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes.
L'ambient de Holiday home Mimosavej Ebeltoft Denm es reflexa en cada habitació. calefacció, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable, reproductor de DVD/CD, nevera són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Ebeltoft, el Holiday home Mimosavej Ebeltoft Denm és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada. | 0.810534 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-mimosavej-ebeltoft-denm/hotel/ebeltoft-dk.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_838938 | Puig vol que els antiavalots no hagin d'anar identificatsEl conseller descarta cap acció policial fins que els nous alcaldes prenguin possessió l'11 de junyFelip Puig Foto: ACN El conseller d'Interior, Felip Puig, estudiarà un canvi en la normativa que obliga tots els agents dels Mossos d'Esquadra a anar visiblement identificats i fer una excepció amb els agents antidisturbis. "Hi estic pensant", ha concedit en una entrevista a la Cadena Ser. El conseller s'ha confessat "sorprès" davant les crítiques perquè els antiavalots amaguin la TIP rere l'armilla i ha recordat que les principals policies europees "tampoc identifiquen" els seus agents. "Mentre no vegi que la resta d'unitats d'Europa ho facin, tindré els meus dubtes", ha insistit. Puig també ha negat que aquest fet dificulti les reclamacions judicials que inicien les víctimes, "poden efectuar tots els tràmits". Els agents ARRO (Àrea Regional de Recursos Operatius) i els de la Brigada Mòbil portaven la seva Targeta d'Identificació Policial (TIP) amagada rere la seva armilla antibales. Un fet que va aixecar les protestes dels manifestants amb qui s'enfrontaven el passat divendres a la plaça de Catalunya. Puig, a més, ha alertat que rere aquesta petició podria amagar-se una voluntat de "posar en una situació de fragilitat" alguns agents ja que la identificació permetrà que s'"ataqui" de manera individual alguns policies. És un debat "que haurem de reprendre". Actualment preval la normativa de 2008, que insta tots els agents a portar en un lloc visible la seva identificació. Descarta una altra operació policial abans de l'11 de juny El conseller ha assegurat que "no entra en els plans del Departament d'Interior fer cap nova actuació" abans de l'11 de juny, dia on està previst que prenguin possessió del seu càrrec els nous alcaldes "amb els que podrem enraonar". Així ha descartat ordenar cap acció policial contra les acampades d'"indignats". Delinqüents habituals en arrest preventiu El conseller Puig també ha subratllat la seva intenció d'estudiar noves fórmules per evitar que cada triomf del F.C.Barcelona acabi en aldarulls a la font de Canaletes. En aquest sentit ha reiterat que estudia la possibilitat d'arrestar els aficionats violents habituals, que la policia catalana té identificats, i obligar-los a presentar-se a les comissaries abans, durant i després dels partits de risc de l'equip de la ciutat.
Crec que si que haurien d'anar identificats, com també amb càmeres per filmar que passa al seu entorn i en quines condicions han hagut de treballar. Quan hi hagi tot el reguitzell de denuncies ells també tindran proves per ensenyar i on es pot veure si era correcte o no la seva actuació.
Això de les càmares a priori sembla una bona opció, però em temo que si en Puig ho implantés seria únicament amb finalitat de putejar els manifestants. És a dir, les imatges serien gestionades pel mateix cos policial i la violència -majoritària- del bàndol repressor seria eliminada per deixar només les parts que inculpessin manifestants. Com passa ara amb les càmares que ja porten als cotxes antiavalots o en edificis adjacents.
Això es un altre tema, però a priori sembla que com més informació i més imatges es podrà veure clarament com opera cada policia per separat. Si els caps fossin professionals poden veure quin mosso aplica una violència desmesurada per sistema i quin no, a més de la qüestió legal o de control d'imatges pels medis de comunicació, hauria de ser un tema de millora interior i control. En principi cada gravació correspondrà a un policia, per lo tant si identifiques la filmació que ha comés un delicte també identifiques al mosso que portava la càmera, suposo que en cas de delicte un jutge podrà exigir veure totes les filmacions. Sense comptar amb el tema de tindre filmacions de tots els costats, com que avui hi ha un accés molt fàcil a gravacions i fotografies (via telefon mòbil) tindre imatges dels dos costats augmenta la transparència i dificulta als delinqüents (siguin mossos o civils normals).
Estàs assumint que la violència desproporcionada dels Mossos és quelcom residual que els seus caps i responsables polítics combaten sense acabar d'anorrear. I no és pas això, és tot el contrari. De debò creus que els caps no coneixen l'acció criminal que porten a terme? Creus que la farlopa la compren a la cantonada i se la foten d'amagat en un lavabo de la comissaria? Que no tenen ordres clares de ser cruels i sanguinaris? No fotem, tot plegat està orquestrat. | 0.858691 | curate | {"ca": 0.9728577837595335, "es": 0.027142216240466577} | |
macocu_ca_20230731_5_51788 | Fires i firaires. Fires de cultura popular Baroja i Benlliure, Víctor Edicions El Mèdol ANAR A FIRA ÉS ANAR DE FESTA, anar de festa es anar a fira. La fira forma part indisoluble de la societat. Alegria i transaccions comercials s'hi troben per uns dies. Aquest llibre recull aquelles fires que tenen un marcat caire popular, aquelles fires que per un o altre motiu són signiticatives pel seu poble o comarca. En la primera part, el llibre reflexiona sobre el significat de la fira amb components tradicionals a la societat moderna. En la segona s'exposen tot un seguit de fires, amb uns criteris que faciliten la seva recerca, i on breument s'esmenta què hi podem trobar a cadascuna. És un llibre que vol animar a la gent a anar a fira, a anar de festa.
Data de publicació: 2001 Lloc de publicació: Barcelona Col·lecció: Guies de cultura popular - 3 Preu: 5,11 € Altres: ISBN 84-89936-96-X · 93 pàgines · 12x18 cm | 0.737587 | curate | {"fr": 0.018763796909492272, "es": 0.1423841059602649, "ca": 0.8388520971302428} | |
macocu_ca_20230731_9_278315 | L’Associació de Germanor torna d’Amilly amb nous records i es prepara per fer d’amfitrió per la Festa Major |ÀUDIO|
Amilly, la població francesa agermanada amb Vilanova del Camí ha tornat a acollir una delegació encapçalada per l’Associació de Germanor vilanovina en el marc d’una nova Festa d’Europa. Ha estat novament una oportunitat per trobar-se amb els municipis agermanats i compartir aspectes culturals i socials. La tercera cita crucial de l’any serà a Vilanova del Camí, com municipi amfitrió, amb motiu de la Festa Major
Josep Minguet, un dels portaveus i responsables de l’Associació de Germanor ha fet un balanç positiu de la trobada i de l’experiència per a la delegació vilanovina. Eren setanta les persones que viatjaven des de la comarca, la meitat dels quals eren els membres dels Falcons de Piera que actuaven per petició d’Amilly a la seva festa. També estaven convidats a actuar des de l’Associació Ball Ainhoa i segons Minguet les demostracions d’uns i altres van ser molt reeixides.
Josep Minguet també ha destacat la interacció dels vilanovins acollits en famílies, un aspecte important de l’experiència per establir lligams personals i consolidar relacions, sobretot quan les persones viatgen per primera vegada als municipis agermanats.
La delegació vilanovina també va tenir un espai a la fira programada dins els actes de la Festa d’Europa, una plataforma publicitària pels municipis convidats que permet no només posar en el mapa els pobles agermanats, sinó també divulgar informació sobre aspectes econòmics, turístics, esportius, culturals... Els francesos van demanar a la delegació vilanovina aportar productes gastronòmics a la fira i van aconseguir portar representació de l’empresa d’ametlles Marmeles i de la cervesa artesana Espina de Ferro. Era sobretot una oportunitat per promocionar el municipi i la comarca, explica Minguet.
Tancada la segona visita als municipis agermanats de Calcinaia (Itàlia) i Amilly (França), l’Associació de Germanor ja es prepara per rebre les delegacions d’ambdós països per la Festa Major vilanovina, el primer cap de setmana de setembre. Encara no tenen llistes tancades, però compten poder fer-ho aviat i distribuir els visitants entre les famílies que estiguin interessades a acollir-los a casa.
Enguany es compleixen 26 anys de l’agermanament amb Calcinaia i gairebé 16 amb Amilly.
Aquests dies s’ha signat també el conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Vilanova del Camí i l’Associació de Germanor, tema que va ser també motiu de debat polític al ple vilanoví per la reducció econòmica de la quantitat municipal destinada a aquesta iniciativa. | 0.89818 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_49_20351 | Aquest dimarts, s'ha fet l'acte de signatura del contracte que regula la cessió en comodat que l’estudiós Enric Garcia-Pey i Pey ha fet a l’Ajuntament de Granollers. Es tracta, en bona part, de documentació d’onomàstica i toponímia del Vallès Oriental que, a partir d’ara, es custodia a l’Arxiu Municipal de Granollers, amb la denominació Fons Enric Garcia-Pey (EGP).
Inicialment, aquest nou fons de l’Arxiu és un conjunt documental d’uns 44 m lineals de documents vinculats a Granollers i a altres municipis de la comarca (plànols, cartells, documents electorals, revistes, una col·lecció de bosses de comerços de la ciutat dels anys 80 i reculls de premsa, entre d’altres, compilats entre els anys 1970 i 2018) i 900 imatges digitalitzades, bàsicament de Granollers, dels anys 60-80. Tot plegat, fruit de la dilatada trajectòria de Garcia-Pey, expert en toponímia i onomàstica, en la realització de treballs de recerca.
El Fons Enric Garcia-Pey (EGP) de l’Arxiu Municipal de Granollers és una cessió temporal en règim de comodat, per un període de 20 anys, renovable automàticament, en períodes de 5 anys.
Compromís, incentiu i reconeixement
Durant l'acte de signatura, la cap de l'Arxiu, Roser Rodríguez, ha destacat el valor d'aquesta aportació perquè conté "documentació provinent d'arxius particulars; fonts originals que permeten situar en el mapa la seva ubicació". A més, aquesta cessió esdevé un valuós "compromís perquè l'obra de Garcia-Pey sigui a l'Arxiu Municipal de Granollers", amb l'objectiu de "fer-la pública a l'Arxiu Digital i que sigui una documentació viva, per incorporar i esmenar més estudis", segons Rodríguez, directora del Servei del Projectes Estratègics de l'Ajuntament de Granollers.
Per la seva banda, Enric Garcia-Pey ha incidit en la voluntat que la seva aportació sigui "útil, sobretot, per incentivar-ne l'estudi a les escoles i, per continuar, ampliar i millorar" el seu treball. Un treball que l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ha agraït i reconegut públicament, durant l'acte. En aquest sentit, Mayoral ha explicat que la cessió de Garcia-Pey és producte de la dedicació "d'un col·leccionista metòdic i amb capacitat de treball", d'una feina que "ha marcat, en part, el nom dels nostres carrers, el nomenclàtor que té a veure amb la seva activitat de recerca, investigació i proposta per a la via pública de la ciutat".
Enllaços[1] http://granollers.cat/sites/default/files/noticia/2019/01/amgr_egp_0.jpg [2] http://granollers.cat/sites/default/files/noticia/2019/01/rimg0008.jpg [3] http://granollers.cat/sites/default/files/noticia/2019/01/rimg0010.jpg [4] http://granollers.cat/sites/default/files/noticia/2019/01/rimg0022.jpg [5] http://granollers.cat/sites/default/files/noticia/2019/01/amgr_egp_5.jpg [6] http://granollers.cat/sites/default/files/noticia/2019/01/rimg0035__0.jpg [7] http://granollers.cat/sites/default/files/noticia/2019/01/amgr_egp_4.jpg [8] http://granollers.cat/sites/default/files/noticia/2019/01/amgr_egp_7.jpg [9] http://www.granollers.cat/arxiu/recull-de-premsa-i-publicacions [10] http://www.granollers.cat/multimedia/arxiu/recull-de-premsa-gener-de-2019 [11] https://www.onomastica.cat/?s=Garcia%20Pey | 0.679722 | curate | {"ca": 0.7433712121212122, "es": 0.2566287878787879} | : /print/noticies/arxiu/onom%C3%A0stica-i-topon%C3%ADmia-del-vall%C3%A8s-oriental-l%E2%80%99arxiu-municipal-de-granollers-gr%C3%A0cies |
racoforumsanon_ca_20220809_1_354995 | http://somnoticia.cat/2010/03/14/freche-hauria-guanyat-la-primera-volta-de-les-regionals-al-llenguadoc-rossello/ Frêche hauria guanyat la primera volta de les regionals al Llenguadoc-Rosselló14/03/2010somnoticiaEditaDeixa un comentariVes als comentarisGeorges Frêche, que ha estat el president de la regió del Llenguadoc-Rosselló els darrers anys i que encapçala una llista socialista dissident, hauria guanyat la primera volta de les eleccions regionals al Llenguadoc-Rosselló amb el 35,5% dels vots, segons les primeres estimacions. En segon lloc hauria quedat la llista de Raymond Couderc, amb el 19% dels vots. Altres dues llistes passarien a la segona volta. El Front Nacional, amb el 13,5% dels vots i Europa Ecologia, amb el 10%. La llista oficial del Partit Socialista, encapçalada per l’alcaldessa de Montpeller, Hélène Mandroux, no hauria superat el llistó del 10% i amb un 7% dels vots hauria obtingut un fracàs rotund.
http://somnoticia.cat/2010/03/14/freche-hauria-guanyat-la-primera-volta-de-les-regionals-al-llenguadoc-rossello/ Frêche guanya la primera volta de les regionals al Llenguadoc-Rosselló14/03/2010somnoticiaEditaDeixa un comentariVes als comentarisGeorges Frêche, que ha estat el president de la regió del Llenguadoc-Rosselló els darrers anys i que encapçala una llista socialista dissident, ha guanyat la primera volta de les eleccions regionals al Llenguadoc-Rosselló amb el 33,5% dels vots. En segon lloc hauria quedat la llista de Raymond Couderc (UMP), amb el 20% dels vots. Aquestes dues llistes i la del Front Nacional, amb el 13,5% dels vots, es disputaran la victòria en la segona volta. Si el tercer lloc del FN ha estat una sorpresa, també ho ha estat que Europa Ecologia, amb el 9,3%, ha quedat fora de joc en no superar el llistó del 10%. La llista oficial del Partit Socialista, encapçalada per l’alcaldessa de Montpeller, Hélène Mandroux, també ha fracassat, i només ha obtingut un 7,4% dels sufragis.Frêche guanya per molt poc a PerpinyàGeorges Frêche ha guanyat per la mínima a la ciutat de Perpinyà, amb el 25,28% dels vots. Couderc ha obtingut el 24,30%. El FN ha obtingut el 16,10% dels vots, i Europa Ecologia, el 10,10%.Esquerra, CDC i ICV, fora. Unitat Catalana continuaNomés un partit catalanista ha aconseguit el pas a la segona volta. Es tracta d’Unitat Catalana, que dins de la llista d’UMP, com era previsible, ha superat la primera volta. Esquerra i ICV, en canvi, han quedat fora, ja que concorrien dins la llista d’Europa Ecologia, que ha quedat desbancada de la cursa electoral. CDC, que anava a la llista del PS també ha quedat fora.
ICV també es presenta? ?
recolzaven Pere Manzanares, independent catalanista d'Europe Ecologie
ok, així ja s'entén més. | 0.754722 | curate | {"ca": 0.9740163325909429, "fr": 0.025983667409057165} | |
mc4_ca_20230418_14_90959 | Adéu, 2014. Benvingut, any del canvi valencià! [Enric Morera] – Compromís Corts Valencianes
Adéu, 2014. Benvingut, any del canvi valencià! [Enric Morera]
Publicat el 25 Desembre 2014 en Blog
El Nadal ens convida a fer balanç. També a pensar el pròxim futur. I com si fórem les Sibil·les que entonen cants profètics i ancestrals, hem de mirar “qui n’ha fet servici”. Sens dubte, nosaltres estem contents i satisfets pel servei fet i, també, encoratjats al màxim pel que n’hem de fer a l’any que toca ja a la porta.
Ha estat un any dur i important per al nostre projecte. Partíem al principi del 2014 amb la incertesa de les eleccions Europees. Aconseguírem fer les primàries obertes a la ciutadania, configuràrem una potent coalició: Compromís-Primavera Europea, i situàrem, per primera vegada en la nostra història, un eurodiputat al Parlament Europeu que anava de cap de llista.
La seua presència internacionalitza i fa palès el País Valencià a Europa. Estem al Grup Aliança Lliure Europea-Verds, un grup clarament europeista que posa èmfasi en les polítiques públiques per superar la crisi, l’economia verda, la diversitat, la cultura…
Estem treballant bé, molt a gust amb els nostres socis. El balanç del 2014 és, per tant, positiu, molt positiu, i el 2015 ha de ser encara millor.
Ara mateix, Compromís està en ple procés de primàries, i ja sabeu què significa això: Triarem de forma democràtica i participativa els nostres candidats i candidates. Nosaltres donem la cara. No ens amaguem de res ni de ningú i per això anem amb un somriure amb el nostre projecte.
Tenim un projecte per a les persones que viuen i treballen al nostre País. Fem la política des de baix, cooperativament, però també pensem en un món global, amb els nostres valors i identitat. I ho fem en positiu, raonant i escoltant, buscant les microsolucions per a bastir una solució global que done esperança i oportunitats al nostre poble. Som d’ací i ciutadans del món.
El 2015 serà l’any del canvi. Un canvi valencià i positiu. Hem de tindre una cosa clara, però, no podem esperar que això ens ho solucionen des de fora, ha de nàixer de tots nosaltres. Treballarem, com sempre per fer un gran i fort Compromís amb valors, idees i clarament valencià. I per a eixe treball, comptem amb tots vosaltres.
Bon Nadal i Feliç any nou, l’any del canvi valencià!
[Article publicat originalment a La Veu del País Valencià]
Arxivat en: Blog morera
← De color carn [Mónica Oltra]
Oltra: “Comença el temps del diàleg i la decència” → | 0.733895 | curate | {"en": 0.044733631557543715, "ca": 0.9320862139080928, "pt": 0.013826758845058967, "id": 0.009353395689304595} | https://corts.compromis.net/blog/4136/adeu-2014-benvingut-any-del-canvi-valencia-enric-morera/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_207723 | Coses del Perú i d’aquí Coses del Perú i d’aquí Coses del Perú i d’aquí Coses del Perú i d’aquí + Coses del Perú i d’aquí E-mail
1
Opinió
10 gener 2018 2.00 h
LA GALERIA
Coses del Perú i d’aquí
Coses del Perú i d’aquí Coses del Perú i d’aquí Coses del Perú i d’aquí Coses del Perú i d’aquí Coses del Perú i d’aquí E-mail
A Catalunya, els nostres polítics empresonats o exiliats no han tingut la sort del dictador Fujimori
Joan Ventura
Em trobava al Perú el dia que el Congrés, dominat per l’oposició, votava la destitució del president Pedro Pablo Kuczynski. Gràcies a una maniobra de Kenji Fujimori, el fill petit del dictador, va salvar el càrrec, tot i que Keiko, la germana gran i líder dels actuals fujimoristes, promovia el relleu. Al cap de dos dies, Kuczynski amnistiava Fujimori la nit de Nadal, després de dotze anys a la presó, amb gran enrenou. A Catalunya, els nostres polítics empresonats o exiliats no han tingut la sort d’aquest dictador, que amb la seva mà dreta, Vladimiro Montesinos, va perpetrar autèntiques barbaritats. Avui, la classe política peruana, com la de molts països sud-americans, es veu afectada per l’escàndol de la constructora brasilera Odebrecht, una maquinària de corrupció sense precedents. Al Perú també tenen imputats o investigats els expresidents Alan García, Alejandro Toledo i Ollanta Humala, aquest darrer ja a la presó. Al carrer, la gent ben informada parla obertament que hi ha molta corrupció a la classe política i que cal fer foc nou. El país, amb grans atractius turístics, manté una moneda forta (l’euro es canviava a 3,80 sols) i una economia dinàmica, malgrat que als carrers hi ha mil i un autònoms venent les lilaines més inversemblants. Fa poc el company Manuel Cuyàs ja els va fer una aproximació molt encertada al país andí; per tant, només hi vull afegir que hi vam conèixer l’app Beat per cridar els taxis i que, almenys a Lima i Arequipa, funciona de meravella. Et localitza on ets i on vols anar i et marca el preu, el nom del conductor, el número de matrícula i una valoració dels usuaris. I sovint amb diferents vehicles a triar, que tarden com a molt cinc minuts a arribar. Si després l’itinerari s’allarga més del previst (el trànsit de Lima és horrorós), no hi ha cap increment. Coses de la vida, vaig perdre el mòbil al taxi dues vegades, una a cada ciutat, i a Lima me’l va tornar el mateix taxista al cap de cinc minuts i no va acceptar ni els deu sols que li donava, i a Arequipa me’l va portar a l’hotel i només va cobrar la carrera: 8 sols. Bé, per anar amb avió de Barcelona a Lima, vam haver de fer transbordament a Madrid, i a la mateixa terminal hi ha un metro que et trasllada de terminal en tres minuts. Al Prat, s’ha de fer amb el bus llançadora, i recorden els anys i panys que ha costat que hi arribés el metro des de la ciutat? Doncs si algú té dubtes de quina direcció hem de prendre, que en prengui nota.
Coses del Perú i d’aquí Coses del Perú i d’aquí Coses del Perú i d’aquí Coses del Perú i d’aquí Coses del Perú i d’aquí E-mail
Desar la notícia al meu compte
Veure el llistat de notícies del meu compte
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. | 0.748281 | curate | {"es": 0.12421430709368453, "en": 0.000299311583358276, "ca": 0.8680035917390003, "pt": 0.0074827895839568994} | http://admin.elpunt.cat/opinio/article/8-articles/1318151-coses-del-peru-i-d-aqui.html |
macocu_ca_20230731_6_80951 | L'ha identificat el fotoperiodista Jordi Borràs
Una imatge de la manifestació penjada per Jordi Borràs
Comparteix
A la manifestació s'han vist cares conegudes del PPC, com Andrea Levy i Alberto Fernández Díaz, i de Ciutadans. Segons la Guàrdia Urbana, hi han participat 12.000 persones i els crits més escoltats han estat "Puigdemont a presó", "Catalunya és Espanya" o "golpistes feixistes". El recorregut ha anat des de la plaça Urquinaona fins a la plaça de Sant Jaume, per Via Laietana, on hi ha hagut una parada per lloar la policia espanyola davant la seva comissaria.
Els de extrema dreta , diuen que "están muy orgullosos de sus valores". ¿ A que valores...? ¿ A la inquisición...?
Avui com que no han vingut d'es-patraña, nomes ni habia 12.000 celebrant la Ptostitucio. Dema a Brusel.les sera brutal, pero a es-patraña no ho veura ningu, els continuaran enganyant. | 0.728639 | curate | {"ca": 0.8700696055684455, "es": 0.12993039443155452} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_70312 | Recerca 2.0, xarxes socials per a investigadors, open science, dones i ciència, divulgació científica, innovació a l'Administració, Open Access, Open Data,
Vés al contingut
Pàgina d'inici
El blog
L’autor
Conferències – My lectures
Publicacions
El blog als mitjans
Einstein a BCN (1923)
Contacte
In other languages
← Blocs i divulgació de la ciència
Exporecerca Jove: el nostre planter recercaire →
Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!
Publicat el 24 Març 2012 per Xavier Lasauca i Cisa
La Secretaria d’Universitats i Recerca ha publicat recentment cinc nous contes de la Laura i en Joan (números 12 a 16) amb l’objectiu d’acostar el món de la recerca que s’està duent a terme a Catalunya als infants d’entre 6 i 10 anys, divulgar-ne la seva funció social i fomentar les vocacions científiques. En aquesta anotació repassarem la temàtica dels nous contes i explicarem el funcionament de la interessant guia interactiva de suport.
Portada del conte “La Laura i en Joan en una recerca accelerada”, on s’ho passen d’allò més bé en el sincrotró Alba
L’argument en tots els llibres de la col·lecció es basa en els superpoders de la Laura i en Joan, que permeten al personal investigador de diversos centres i grups de recerca universitaris de Catalunya solucionar enigmes i resoldre situacions complicades. Els contes, alhora que exposen recerques en diverses disciplines, també treballen de manera indirecta el respecte, la igualtat de gènere, la coeducació, la intergeneracionalitat, els hàbits alimentaris i l’ús de transports sostenibles.
Els cinc nous contes de la Laura i en Joan tracten les següents temàtiques:
1. La Laura i en Joan al servei d’una gran fita
Temàtica: immunologia del transplantament
Argument: L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) demana a la Laura i en Joan de participar en una recerca molt important: reduir el rebuig que generen els trasplantaments de ronyó mitjançant els mecanismes del propi cos.
2. La Laura i en Joan amb el gran conductor
Temàtica: Tecnologies de la producció
Argument: La Laura i en Joan s’uneixen al conjunt de grups de recerca de la Xarxa de Referència en Tècniques Avançades de la Producció (XaRTAP) per dissenyar un sistema que millori les condicions de feina dels treballadors d’una fàbrica de tractament de coure que es troba a les Masies de Voltregà.
3. La Laura i en Joan desemmascaren la bombolla
Temàtica: Macroeconomia
Argument: Una recerca en economia porta la Laura i en Joan fins a Brussel·les, on conjuntament amb el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI) investigaran les causes d’un tema de candent actualitat: la bombolla immobiliària.
4. La Laura i en Joan investiguen la guerra
Temàtica: Arqueologia de la guerra
Argument: La Laura i en Joan faran una recerca d’arqueologia sobre la guerra civil espanyola i aniran fins al camp d’aviació republicà dels Monjos, a l’Alt Penedès, on podran ajudar un grup de recerca de la Universitat de Barcelona.
5. La Laura i en Joan en una recerca accelerada
Temàtica: Física
Argument: La Laura i en Joan participen en una recerca a gairebé la velocitat de la llum: la llum del sincrotró ALBA, i veuran les fascinants aplicacions de l’accelerador de partícules ubicat a Cerdanyola del Vallès.
Novetat: la guia interactiva
Els onze primers números de la col·lecció anaven acompanyats de dues guies didàctiques en format PDF (tant els contes com les guies es poden descarregar des d’aquest enllaç) amb tot un seguit d’activitats complementàries, com ara trencaclosques, sopes de lletres, acolorir dibuixos…, que permetien reforçar els coneixements adquirits durant la lectura del conte.
Per a aquesta nova sèrie, però, s’ha implementat una guia interactiva que permet accedir a entre onze i quinze activitats en línia per cada conte. En primer lloc, us recomano que pareu atenció al tutorial que explica el funcionament de la guia:
Acte seguit, triem un conte i ja podem començar a jugar! Hi ha diversos tipus d’activitats: d’arrossegar, de relacionar, de completar, trencaclosques, encreuats… i les dues darreres activitats permeten avaluar el que els infants han après en aquest conte.
Per exemple, m’ha semblat interessant aquesta activitat del conte sobre immunologia dels transplantaments que demana que identifiquem els òrgans:
O aquesta altra del conte sobre el sincrotró Alba que demana relacionar els objectes amb el tipus de llum que emeten:
En fi, tot un seguit d’activitats per aprendre ciència mentre juguem a casa o a l’aula!
Altres recomanacions per fomentar vocacions científiques
Vull recomanar-vos un laboratori virtual, un premi i una exposició. Les dues primeres recomanacions estan destinades a alumnat dels dos últims cursos d’ESO i batxillerat.
El laboratori virtual de recerca biomèdica: aquesta iniciativa de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), el centre de recerca biomèdica vinculat a l’Hospital Clínic de Barcelona, mostra una unitat didàctica multimèdia que aporta coneixements bàsics sobre el càncer i permet a l’alume esdevenir investigador i descobrir el funcionament i el protocol d’un laboratori de recerca biomèdica.
La Llum a les Ones, concurs juvenil de poesia i ficció científica: Per participar en aquest original concurs, organitzat per l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), cada estudiant podrà presentar un poema o relat breu de ficció científica inspirat en la llum. Com a premi, cada relat servirà de base per a una cançó composta per un grup musical emergent, que serà presentada juntament amb els textos originals en un CD-llibre. Alerta! Si voleu participar-hi, la data límit de lliurament dels treballs és el proper 24 d’abril.
XIII Exporecerca Jove: MAGMA, l’Associació per Promoure la Recerca Jove organitza la XIII edició d’Exporecerca Jove, que enguany tindrà lloc els dies 29, 30 i 31 de març de 2012 al CosmoCaixa de Barcelona. L’Exporecerca és una fira de treballs de recerca d’alumnes des de primer cicle d’ESO fins a universitaris, oberta al públic, i on els participants presenten en estands les seves recerques, amb l’objectiu de fomentar l’intercanvi d’experiències, la convivència i el coneixement entre joves procedents d’arreu del món. Enguany he estat convidat novament a formar part del jurat avaluador, invitació que agraeixo perquè sempre és francament engrescador veure l’excel·lent nivell del nostre planter potencialment recercaire.
Anotacions relacionades
Acostem el món de l’alquímia als més menuts!
Fem ciència jugant… amb els contes de la Laura i en Joan!
Comparteix-ho:
Tweet
WhatsApp
Share on Tumblr
Telegram
Correu electrònic
Imprimeix
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Quant a Xavier Lasauca i Cisa
Recerca 2.0, Ciència 2.0, xarxes socials, dones i ciència, universitats, open access, open science, innovació a l'Administració, open data...
Mostra totes les entrades de Xavier Lasauca i Cisa →
Aquesta entrada s'ha publicat en Comunicació científica, Recerca i etiquetada amb ciencia, gencat, professorat, recerca, web. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
← Blocs i divulgació de la ciència
Exporecerca Jove: el nostre planter recercaire →
Una resposta a Nous contes de la Laura i en Joan: acostem la ciència als més petits!
Retroenllaç: TREBALLS DE RECERCA « LLuna de foc
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Escriu aquí el comentari...
Fill in your details below or click an icon to log in:
Correu electrònic (necessari) (Address never made public)
Nom (necessari)
Lloc web
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )
Cancel·la
S'està connectant a %s
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
Δ
MILLOR BLOG PERSONAL D’UNIVERSITATS, RECERCA I CIÈNCIA 2011
Autor
Xavier Lasauca i Cisa
Identitats digitals
Membre de la Xarxa d’Innovació Pública
Blog recomanat a “El món a RAC1”
Subscripció al blog
RSS - Entrades
RSS - Comentaris
Les novetats al teu correu!
Introdueix el teu correu electrònic per subscriure't al blog i rebre-hi notificació de nous posts
Adreça electrònica:
Subscripció
Uniu-vos a 114 seguidors
Cerca
Cerca:
Categories
Categories Selecciona la categoria Comunicació científica Dones i ciència Innovació a l’Administració Lectures Recerca Uncategorized Web 2.0 Xarxes socials
Arxiu
Arxiu Selecciona el mes Juliol 2022 Març 2022 febrer 2022 gener 2022 Novembre 2021 Juliol 2021 Juny 2021 Mai 2021 febrer 2021 gener 2021 Desembre 2020 Novembre 2020 Octubre 2020 Mai 2020 febrer 2020 gener 2020 Novembre 2019 Setembre 2019 Juliol 2019 Juny 2019 Abril 2019 Març 2019 febrer 2019 gener 2019 Novembre 2018 Octubre 2018 Juliol 2018 Juny 2018 Mai 2018 Abril 2018 Març 2018 febrer 2018 gener 2018 Març 2017 febrer 2017 Octubre 2016 Mai 2016 febrer 2016 gener 2016 Agost 2015 Juny 2015 Mai 2015 Abril 2015 Desembre 2014 Novembre 2014 Octubre 2014 Setembre 2014 Març 2014 gener 2014 Novembre 2013 Octubre 2013 Agost 2013 Juliol 2013 Juny 2013 Mai 2013 Abril 2013 Març 2013 febrer 2013 gener 2013 Desembre 2012 Novembre 2012 Setembre 2012 Juliol 2012 Juny 2012 Mai 2012 Abril 2012 Març 2012 febrer 2012 gener 2012 Novembre 2011 Octubre 2011 Setembre 2011 Agost 2011 Juliol 2011 Juny 2011 Mai 2011 Abril 2011 Març 2011 febrer 2011 Desembre 2010 Setembre 2010 Agost 2010 Juliol 2010 Juny 2010 Mai 2010 Abril 2010 Març 2010 gener 2010 Desembre 2009 Novembre 2009 Octubre 2009 Març 2009 Octubre 2007 Juliol 2007 Juny 2007
Entrades recents
Recensió del llibre “La Terra en perill. L’impacte d’asteroides i cometes”, de Josep M. Trigo
Jordi Sabater Pi (1922-2009), el pioner de la primatologia a Catalunya
Xarxes socials per al personal investigador
Twitter Updates
#DonesiCiència #MujeresyCiencia twitter.com/CMyC_CSIC/stat… 2 hours ago
RT @recercat: 🧬🌌 Presentació de l'#AnyJoanOró23 en commemoració del centenari del naixement del gran científic lleidatà, figura cabdal en l… 2 hours ago
#research #year2021 #stats 👇 twitter.com/EU_Eurostat/st… 8 hours ago
Etiquetes
11F
accés obert
ACUP
ALBA
blocs
blogging
blogs
breaking the glass ceiling
centres
CERCA
CERN
ciencia
ciencia20
ciència oberta
CSIC
datavisualization
Dia de les Dones i les Nenes en la ciència
divulgació
donesiciencia
Dones i ciència
Einstein
facebook
FCRI
Física
gencat
gestiodelconeixement
Govern
gènere
health20
Higgs
història de la ciència
Hospital Clínic
ICCUB
IDIBAPS
impacte
indicadors
infografia
infographics
innovacio
lectura
LHC
llibres
matemàtiques
Medicina Translacional
oGov
open access
OpenAccess
opendata
open science
OpenScience
Parlament
partícules
premis
professorat
recerca
recerca20
RECERCAT
relativitat
reputació digital
salut20
salutdigital
Sant Jordi
setmanaciència
social media
socialmedia
stats
TERMCAT
twitter
UB
universitats
Viquipèdia
web
web20
women in science
xarxes socials
Blogs amics
Andreu Villanueva
AV Sant Genís dels Agudells
Carles Folch
Cinta Bellmunt
Cristóbal Aguilera
Des de la Mediterrània
Esteve Fernández
Francesc Soler
Irene Lapuente
Jesús Purroy
Joaquim Elcacho
Jordi Graells
Laura Morrón
Life secrets
Lydia Gil
Mercè Piqueras
Miquel Duran
Núria Bosch
Núria Vives
Pep Anton Vieta
Física d'altes energies
Conexión causal
Cuentos Cuánticos
Jester
Luboš Motl
Matt Strassler
Matti Pitkanen
Peter Woit
Philip Gibbs
Sabine Hossenfelder
Simmetry breaking
The ATLAS experiment blog
Tommaso Dorigo
US LHC
ZapperZ
Creative commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons (BY)
L'ase quàntic
Bloc a WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús. | 0.719664 | curate | {"ca": 0.8467382761330888, "es": 0.053794428434197884, "de": 0.005589031525630949, "nl": 0.002095886822111606, "en": 0.05877215963671295, "fr": 0.0027945157628154744, "cs": 0.0008732861758798358, "pt": 0.010217448257794078, "oc": 0.0013099292638197536, "it": 0.008121561435682474, "ru": 8.732861758798358e-05, "tr": 0.0003493144703519343, "zh": 0.0006113003231158851, "la": 0.0006113003231158851, "an": 0.0006986289407038686, "eo": 0.001047943411055803, "id": 0.0013972578814077372, "ro": 0.0004366430879399179, "gl": 0.0013099292638197536, "pl": 0.0019212295869356388, "fi": 0.0012226006462317703} | https://lasequantic.wordpress.com/2012/03/24/nous-contes-de-la-laura-i-en-joan-acostem-la-ciencia-als-mes-petits/ |
macocu_ca_20230731_3_124313 | Les Corts es fan un embolic amb el Síndic de Comptes
La Comissió de Coordinació, Organització i Règim de les Institucions de la Generalitat tenia previst aprovar, aquest matí, la proposició de llei de la Sindicatura de Comptes, una reforma de la institució dedicada a revisar com es gasten els diners les institucions valencianes. La votació s'ha produït article per article, atés que no existia un acord global entre els partits per a tots els apartats de la norma, ni tan sols entre la majoria d'esquerres, mentre que d'altres gaudien de suport unànime o creuat entre formacions d'esquerra i de dreta.
La sorpresa ha arribat quan, després de fer la votació, el portaveu de Podem a la comissió, Antonio Montiel, ha advertit a la lletrada de les Corts de la possibilitat que algun dels articles requerira una majoria reforçada de tres cinquenes parts de la comissió i no de la majoria absoluta. Els articles en qüestió són els referits al nomenament del Síndic i dels seus adjunts, a més de la capacitat sancionadora, qüestions que atenyen al nucli estatutari de la norma.
Les tres cinquenes parts en una comissió s'assoleixen amb el vot favorable de 9 diputats, però, l'absència d'alguns parlamentaris ha fet que algun dels apartats, que s'hauria aprovat amb la majoria reforçada, haja quedat amb 8 vots i, per tant, estiga ara pendent de revisió. | 0.853086 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_49_118091 | DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Dissabte, 14 de març de 2020
Acte de constitució del “Ribes Motor Club”. Eix
El passat diumenge, 8 de març de 2020 a les 12:00h. a la Sala Josep Lluís Palacios de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, es va celebrar l’acte de constitució de l’entitat “RIBES MOTOR CLUB” . Van assistir unes 70 persones, convocades pels impulsors mitjançant el boca-orella i grups de WhatsApp.
Després d’una breu introducció, en la que es va fer una ressenya de la història del motor a la comarca i al municipi, es van explicar els passos a seguir per tal materialitzar la iniciativa, tant des d’un punt de vista legal com econòmic. També es van compartir idees per a l’organització de properes activitats.
En acabar, 48 persones van signar l’acta com a socis fundadors i es va designar la primera junta directiva que haurà de posar en marxa l’entitat i formalitzar-la davant la Generalitat de Catalunya.
Tot seguit es va oferir un vermut i una mostra d’alguns dels vehicles, motos i cotxes de totes les èpoques, que hi han guardats als garatges i magatzems del poble.
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
GARRAF NEWS MEDIA, S.L. [email protected] Tots els drets reservats. 2001-2020. | 0.794224 | curate | {"es": 0.022498060512024826, "ca": 0.951900698215671, "en": 0.017843289371605897, "fr": 0.007757951900698216} | : /esports/doc/87567/es-constitueix-el-ribes-motor-club.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_24068 | , Jakarta – En orinar, surt pus dels genitals? No t'espantis, és un símptoma de gonorrea o més conegut pel profan com gonorrea. La gonorrea és una malaltia de transmissió sexual causada per un bacteri anomenat Neisseria gonorrhoeae o gonococ . Aquesta malaltia pot passar a qualsevol, tant homes com dones. Aleshores, què passa si tens gonorrea? Les persones amb gonorrea es poden recuperar completament? Descobriu la resposta aquí.
Més informació sobre la gonorrea
Un dels bacteris que causa la gonorrea és gonococ més sovint es troba en el líquid del Sr P o Miss V d'una persona infectada. És per això que tenir relacions sexuals amb una persona amb ell, tant oral com anal, utilitzant joguines sexuals contaminades o no cobertes amb un preservatiu nou cada cop que l'utilitzes, i no tenir sexe amb un preservatiu, pot provocar gonorrea. .
Les dones embarassades que tenen gonorrea també tenen el potencial de transmetre la malaltia als seus nadons durant el procés de part. Els bacteris de la gonorrea poden infectar els ulls del nadó, de manera que el nadó corre el risc de ceguesa permanent. Mentre que en adults, els bacteris de la gonorrea poden atacar el recte, el coll de l'úter (coll de l'úter), la uretra (tracte urinari i espermàtic), els ulls i la gola.
No obstant això, els bacteris de la gonorrea no poden sobreviure fora del cos humà, per la qual cosa aquesta malaltia no es pot transmetre a través dels seients del vàter, compartir estris o tovalloles per menjar, besar-se o a les piscines.
Llegeix també: Aquí teniu 4 malalties que es poden transmetre a través de les relacions íntimes
Símptomes de la gonorrea
De vegades, la gonorrea no causa símptomes significatius, de manera que molts malalts transmeten la malaltia a les seves parelles sense saber-ho. Tanmateix, els símptomes de la gonorrea en els homes es reconeixen més fàcilment que en les dones. Això es deu al fet que en les primeres etapes, la gonorrea sol causar símptomes molt lleus en les dones, per la qual cosa sovint es considera només una infecció del tracte urinari o una infecció vaginal. Tanmateix, si no es tracta immediatament, aquesta infecció bacteriana s'estendrà als òrgans pèlvics femenins i provocarà sagnat a la vagina, dolor abdominal inferior, febre i dolor durant el coit.
Els símptomes de la gonorrea en homes i dones són més o menys els mateixos, és a dir, dolor o sensibilitat en orinar i un líquid espes, com el pus groc o verd dels genitals. És per això que aquesta malaltia també es coneix com a "gonorrea".
Llegeix també: Dolor en orinar, potser aquestes 4 coses en són la causa
Es pot curar completament la gonorrea?
La bona notícia és que la gonorrea es pot curar completament. Sempre que sigueu diligents a l'hora de tenir cura i prendre els medicaments segons el recomana el vostre metge. Per tractar la gonorrea, els metges solen donar al pacient una injecció d'antibiòtics i una pastilla d'antibiòtics. Aproximadament una o dues setmanes després d'aquest tractament inicial, el pacient haurà de tornar a visitar el metge de nou per a un nou examen i assegurar-se que el bacteri de la gonorrea ha desaparegut completament.
Els símptomes causats per aquesta malaltia solen millorar en pocs dies després d'un tractament efectiu. Tanmateix, per evitar la transmissió de la gonorrea a altres persones, s'aconsella als pacients que no mantinguin relacions sexuals durant un temps fins que s'acabi el tractament i un reexamen resulti negatiu.
Correu el risc de tornar a tenir gonorrea si no teniu relacions sanes i segures en el futur. La manera més eficaç de prevenir la gonorrea és no canviar de parella i utilitzar sempre un preservatiu quan tens relacions sexuals.
Llegeix també: No canviïs de parella, 5 raons per les quals calen relacions íntimes saludables
Per tant, si experimenteu símptomes de gonorrea, heu de visitar immediatament un metge per rebre tractament tan aviat com sigui possible. Com més aviat es tracti la gonorrea, major serà el potencial de curació de la gonorrea. També podeu fer preguntes sobre problemes de salut sexual amb el metge a l'aplicació . No cal avergonyir-se, podeu contactar amb el metge a través de Vídeo/trucada de veu i Xatejar en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Vinga, descarregar ara també a l'App Store i a Google Play. | 1 | perfect | {"ca": 0.9933977835416176, "es": 0.006366423013440227, "fr": 0.0002357934449422306} | |
oscar-2201_ca_20230904_11_34017 | (CR) L’endemà de la benedicció del nou abat de Montserrat, Manel Gasch, el portaveu de la comunitat monàstica, Bernat Juliol, ha participat al podcast de la Rebotiga de Catalunya Religió [2]. El pare Juliol és també des de dissabte el nou prior de Montserrat. Un càrrec de confiança, que fa funcions de gestió interna, però també d’assessor, com a primer conseller i mà dreta de l’abat.
“Sant Benet diu que l’abat ho ha de fer tot escoltant la comunitat”, ha subratllat Juliol en conversa amb la redacció. L’ha descrit com a “figura clau” i “pal de paller” de la comunitat i ha destacat la importància de practicar aquesta escolta: “La pròpia Regla de sant Benet, que té 1500 anys, ja preveu que abans de decidir una cosa important, ha de demanar consell a la comunitat”.
En aquesta tertúlia amb la redacció del portal, ha comentat el significat de la celebració solemne [3] que es va viure dimecres a la basílica. Però també com va ser el procés d’elecció abacial, què se n’espera de l’abat i quin paper ha de jugar Montserrat avui.
► Podeu recuperar la conversa aquí [2].
Sobre el ritual de benedicció s’ha parlat també de la figura del bisbe Manuel Nin, que és monjo de Montserrat i que viu a Atenes. Nin representa els catòlics de ritu bizantí. “La Santa Seu li va donar permís per celebrar la benedicció abacial amb ritus llatí, però amb la condició que els ornaments que portés no fossin els llatins sinó els seus propis com a bisbe”, ha explicat Juliol.
El prior ha descrit l’ambient de convivència i coneixença que viu la comunitat portes endins. I ha detallat com va funcionar l’elecció el dia 15 de setembre [4]. Ha reconegut que “l’elecció va ser fàcil, la comunitat ràpidament es va posar d’acord a triar l’abat Manel Gasch”. Juliol ho atribueix al fet que “la comunitat amb tota la tranquil·litat del món, sense estar afectada per pressions ni premsa ni res, vam votar la persona que crèiem més idònia”.
Sobre l’elecció abacial, i pensant en el moment de la benedicció, s’ha subratllat l’experiència de proximitat dels monjos que feliciten i acullen el nou abat. En concret, amb el gest de l’abraçada amb què un a un signifiquen aquesta estimació. “El monestir funciona perquè aquí hi ha l’Esperit Sant, va molt més enllà de la cinquantena d’homes que vivim aquí dalt”, ha apuntat sobre “aquest punt fort de vivència comunitària”.
Una comunitat de pregària
“Més enllà de les projeccions que es facin enfora, el nucli de Montserrat és que som una comunitat de pregària”, ha subratllat Juliol. S’ha referit al terme amb què l’exarca Manuel Nin es va referir al nou abat durant la benedicció, com a “màrtir”. “Un màrtir és un testimoni i com a comunitat de pregària volem ser testimonis de la vida evangèlica, de la joia de la vida en el Crist”. Una clau de coherència que reivindicava també el monjo Lluís Duch [5].
A la pregunta que li formulen de què faran pel Mil·lenari, Juliol diu que “és una oportunitat per rellançar allò que hem estat fent durant mil anys, projectem-ho amb un nou dinamisme”. Es refereix així a l’acollida [6], la proximitat amb la societat i a la capacitat que tenen de portar Déu a les cases. Ho ha plantejat no com una novetat, sinó com una ocasió de destacar-ne la seva essència.
El cant de l’escolania com a connexió espiritual
Sobre el sentit de l’acollida i l’oportunitat d’oferir-la a tothom, s’han esmentat el paper del turisme i les mesures que han adoptat en la reobertura després de la pandèmia, com la reserva prèvia per accedir a la basílica o al cambril de la Mare de Déu.
En aquest tema Juliol ha assenyalat un punt fort de Montserrat que ajuda als pelegrins més allunyats de l’Església. “Veig claríssim que el cant de l’escolania [7] és una porta d’evangelització enorme, per gent que potser només s’esperava venir a escoltar a cantar un cor de nens”, ha apuntat també el portaveu de Montserrat. Juliol diu que la gent els “deixa notes” que mostren com els “ha colpit el cant de l’escolania”.
A la reflexió ha afegit que “la fe no comença llegint un llibre d’espiritualitat; la fe comença quan Déu toca el cor de l’home i el cant de l’escolania pot ser aquesta escletxa”. L’ha descrit com “aquell instant en què Déu toca el cor de les persones i els diu ‘soc aquí i t’estimo’”. En aquest sentit ha dit que per apropar-se a la transcendència de Déu pot ajudar més la música i el cant de l’escolania que les prèdiques que fan els monjos. | 0.871915 | curate | {"ca": 0.991044776119403, "es": 0.008955223880597015} | https://www.catalunyareligio.cat/print/node/285476 |
mc4_ca_20230418_2_460302 | "Avui el carrer és nostre per jugar"; l'Enric Casassas celebra l'aniversari del Roger, el nen mort atropellat fa un any - Diari de Sabadell
"Avui el carrer és nostre per jugar"; l'Enric Casassas celebra l'aniversari del Roger, el nen mort atropellat fa un any
Durant la festa s'han pintat noves siluetes al carrer Llobet / LLUÍS FRANCO
Aquest 23 d'octubre el Roger Canudas faria 6 anys; però un accident de trànsit ara farà un any, el 3 de novembre passat, se'l va emportar. Per celebrar el seu aniversari i recordar el Roger, els seus pares i l'AMPA de l'escola Enic Casassas, on estudiava, han organitzat una festa al carrer de Llobet de 18h a 20h, amb diferents activitats per la canalla. Paral·lelament, els pares i mares de l'AMPA han aprofitat la trobada per reunir-se.
Davant la mort del Roger, a la cruïlla del carrer de la Concepció amb Indústria, atropellat per un vehicle quan creuava un pas de vianants, els seus pares no es van quedar de braços plegats. Jordi Canudas i Vanessa Torralba van posar en marxa la campanya Protegim-nos, reproduint una silueta dels dos fills de la parella en diferents encreuaments que consideren perillosos, per conscienciar a tothom de la vulnerabilitat dels vianants.
Un any després, Jordi Canudas assegura que han estat dies "durs", però sobretot, explica, es mouen pensant en els nens del col·legi, "en tots en general, però sobretot en els de la nostra escola que són els més propers que tenim i els nostres amics". És amb ells, amb els seus companys, els seus amics, amb qui "hem volgut celebrar un aniversari, el del Roger, com no podria ser d'altra manera, d'una manera festiva, amb el suport de l'AMPA", ha explicat Canudas.
Un any 'protegint-nos'
En les properes setmanes la campanya Protegim-nos farà un any. La mare del Roger, Vanessa Torralba, valora molt positivament el desenvolupament de la iniciativa perquè reben suport de "tot arreu", "tothom vol fer coses i té ganes de recuperar els carrers pels nens que, en definitiva, és el que hem perdut", explica. Aquest dilluns, almenys, han aconseguit l'objectiu: "amb la idea de celebrar un dia que va ser bonic, agafar-lo i fer que ho continuï sent, i avui agafem el carrer, avui serà nostre, per jugar".
La idea de Protegim-nos és "recuperar els carrers, que els nens hi puguin anar tranquils, segurs i tornar a jugar", defensa Torralba. Els promotors de la campanya volen "apel·lar" tota la ciutadania, des de conductors, vianants a polítics perquè cadascú faci els canvis que cregui oportuns per tal de millorar la seguretat en els carrers.
Temes:Enric Casassas, Jordi Canudas, protegim-nos, Vanessa Torralba | 0.851795 | curate | {"ca": 0.9657823913879278, "pt": 0.008458285274894272, "en": 0.02575932333717801} | https://www.diaridesabadell.com/2018/10/23/avui-el-carrer-es-nostre-per-a-jugar-lenric-casassas-celebra-laniversari-del-roger-el-nen-mort-atropellat-fa-un-any/ |
racoforumsanon_ca_20220809_0_869785 | Opineu.
certament som la nació que més banderes/símbols té
ostia quina sagnia d'usuaris en només 2 anys. Està ple de bandejats aquest fil! | 0.535587 | curate | {"pt": 0.05185185185185185, "ca": 0.9481481481481482} | |
macocu_ca_20230731_2_357558 | Els marges d'error dels radars a les carreteres catalanes
La velocitat a partir de la qual s'activen varia segons si són fixos o mòbils i també depenent de la velocitat màxima de la carretera
Redacció 27/06/2019 16:35h
Les sancions derivades pels radars de velocitat sempre són un tema polèmic entre els conductors. Majoritàriament, tothom sap que existeix un petit marge entre el límit marcat a una carretera i la velocitat real a la qual aquests es poden activar. El que és més desconegut és que aquest marge d'error varia segons el tipus de radar i el tipus de via per on circulem.
Tant la DGT com el Servei Català de Trànsit, apliquen un criteri conegut com la «norma de tolerància 7» o «norma del 7» pels radars mòbils. Si circulem en una carretera on la seva velocitat màxima és inferior a 100 km/h, el marge és de 7 km/h. És a dir en vies de 90, ens multaran a partir de 98. En aquelles on es pot conduir a velocitats superiors 100 km/h, s'aplica un percentatge d'un 7%. Així, en autovies i autopistes serem sancionats si circulem a més de 128,4 km/h.
El marge es redueix quan parlem de radars fixos. En el seu cas, només se'ns permet superar la velocitat màxima en 5 km/h en les carreteres convencionals i un 5% en aquelles on el límit és superior als 100 km/h. Seguint el mateix exemple, en una carretera amb una velocitat màxima de 90, ens multaran si circulem a 96, i en autopistes i autovies, a 126 km/h.
Existeix la polèmica per si els radars amb trípode s'han de considerar fixos | CatalunyaDiari.cat
El Suprem va equiparar els radars de trípode amb els de caixa
La problemàtica sorgeix en el fet de si certs radars, com els situats amb trípodes als marges de les carreteres, han de ser considerats fixos o mòbils. El Tribunal Suprem va establir l'any passat un criteri per solucionar aquesta qüestió, després d'un recurs d'un conductor, sancionat per un radar mòbil a 214 km/h.
A aquest se li va aplicar el marge d'error del 5%, sent multat amb 1.080 euros i amb una retirada de carnet d'un any. El sancionat reclamava l'aplicació de la «norma del 7», per evitar la prohibició de conduir, però l'Alt Tribunal va desestimar el recurs al·legant que el radar mòbil estava fix en el moment de la foto.
Organitzacions de conductors com Automobilistes Europeus Associats (AEA) fa anys que denuncien multes injustes perquè els «cinemòmetres no realitzen una mesura exacta de la velocitat del vehicle». Afirmen que molts conductors sancionats no circulen per sobre del límit legal, ja que la DGT no aplica els corresponents marges d'error a les mesures. | 0.824877 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_8_408411 | Vista parcial del port de Pollença de Mallorca amb les seves embarcacions. | 0.591017 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_613053 | Premis Sambori 2019: Quan la paraula esdevé art - Escola Valenciana
FOTO: PRATS i CAMPS. ([email protected])
Gràfica d’elaboració pròpia. Mostra les dades globals de participació del Premi Sambori al País Valencià, Catalunya i les Illes Balears.
GUARDONADES I GUADONATS EN ELS PREMIS SAMBORI 2019
PREMIS DEL XVIé CONCURS SAMBORI UNIVERSITARI
El primer premi ha sigut per a Antonio Sànchez Verdú, de la Universitat d’Alacant, per l’obra Arbeit macht frei. El segon premi se l’ha emportat Joaquim Cano Sais, de la Universitat d’Alacant, amb el treball Les mans fredes. Xavier Andrés Cortell, estudiant de la Universitat Jaume I de Castelló, s’ha fet amb el tercer premi pel conte Piscina municipal. En aquesta modalitat, el jurat ha cregut convenient atorgar dos accèssits: un per aMaria Ferragud Ferragud, estudianta de la Universitat Jaume I de Castelló, per l’obra El tren de les 18:44 i, l’altre, ha sigut per a Joan Pelegi i Torres, alumne també de la Universitat de València, gràcies a la narració Amagatall.
PREMIS DEL XXI CONCURS SAMBORI DE LITERATURA EN VALENCIÀ
L’obra La venjança de la Carrasca Gegant, de Vicente Pedroche Sánchez (CMFPA Rico Sapena de Castalla, l’Alcoià-Comtat), ha obtingut el primer premi. El segon, ha sigut per a Rubén Benavent Oltra (CPFPA Sant Carles d’Albaida, la Vall d’Albaida) per En Frederiquet, l’Espurna i el ximpanzé. El jurat del Premi Sambori ha considerat convenient atorgar a Ana Maria Torres Manresa (EOI Torrevella, el Baix Segura) i Joana Bonet i Espí (CFPA Beniassent de Cocentaina, l’Alcoià-Comtat) el tercer guardó ex aequo per les obres Un present molt especial i Setembre, respectivament.
GUARDONS EN LA CATEGORIA DE BATXILLERATS I CICLES FORMATIUS
Irene Badía Madrigal, de l’IES Sant Vicent Ferrer de València, ha sigut guardonada amb el primer premi pel treball L’artemi Caramany. El segon guardó se l’ha emportatSonia Buch Gorrea, de l’IES Camp de Túria de Llíria, per Típic dia de dones. Anna Huerta Brines, de l’IES Maria Enríquez de Gandia (la Safor-Valldigna), ha sigut reconeguda amb el tercer premi per l’obra Dies d’enyor.
GUARDONS EN LA CATEGORIA DE SEGON CICLE DE SECUNDÀRIA
El primer premi ha sigut per a Carles Gil Martínez, de IES Josep Segrelles d’Albaida (la Vall d’Albaida), amb l’obra que porta per títol El viatger. Teresa Vicente Sánchez, del Laude Newton College d’Elx (el Baix Vinalopó), s’ha fet amb el segon premi per la creació Aconseguint el cel. El tercer guardó ha sigut per a Marina Máñez de Paúl, estudianta en l’IES Clot del Moro de Sagunt (el Camp de Morvedre), amb l’obra Del revés.
GUARDONS EN LA CATEGORIA DE PRIMER CICLE DE SECUNDÀRIA
Hugo Jarrín Pérez, de l’IES García Berlanga de Sant Joan d’Alacant (l’Alacantí), ha obtingut el primer premi pel treball que porta per títol L’era caiguda. El segon premi ha sigut per aZelia Ávila Piera, estudianta de la Secció IES Fernando III de Jalance (la Canal de Navarrés), per l’obra L’art. Júlia Sancho Castelló, alumna de l’IES Porçons d’Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida), s’ha fet amb el tercer reconeixement gràcies al conte El diari de l’àvia.
GUARDONS EN LA CATEGORIA DE TERCER CICLE DE PRIMÀRIA
Pel que fa al tercer cicle de Primària, Nerea Garrido Horcajuelo, del CEIP Crist del Miracle de la Llosa de Ranes (la Costera), ha obtingut el primer premi per l’obra Una lliçó necessària. El segon guardó ha sigut per a Hèctor Gálvez Botella, alumne del CEIP Sanchis Guarner d’Elx (el Baix Vinalopó), gràcies al conte Com torne a la meua casa? Candela Clemente Terrer, del CEIP Cervantes de València ha sigut guardonada amb el tercer premi per l’obra Quan València dorm. En aquesta modalitat, els membres del jurat han atorgat una menció especial a l’obra Ella de l’autor Josep Reig Mahiques, que estudia al CEIP Carles Salvador de Barxeta (la Costera).
GUARDONS EN LA CATEGORIA DE SEGON CICLE DE PRIMÀRIA
El primer premi del segon cicle de Primària ha sigut per a Lluna Barcelona Mateu, estudianta del CEIP El Braçal d’Estivella (el Camp de Morvedre), pel treball que porta per títol S’escapen les notes. Luca Marín Martínez, alumne del CEIP Mediterrani del Port de Sagunt (el Camp de Morvedre) s’ha fet amb el segon guardó gràcies al conte De sabors diferents. Atesa la qualitat de les obres presentades, el jurat ha decidit atorgar dos tercers premis per igual a Álvaro Millán Esteban, alumne del CEIP Professor Ramiro Jover de València, per l’obra Raúl i el gatet miau, i a Martina Gallego Morales, alumna del CEIP Vicente Blasco Ibáñez de Montcada (Horta Nord), pel conte Cuidem el planeta.
GUARDONS EN LA CATEGORIA DE PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA
Quant al primer cicle de Primària, Martina Beneyto Parada del CEIP Alborxí d’Alzira (la Ribera) ha guanyat el primer guardó pel treball El misteriós cas dels calcetins desapareguts. Marina Garcia Palacios de La Nostra Escola Comarcal de Picassent (Horta Sud) ha obtingut el segon premi gràcies a l’obra Les sis amigues. Montserrat Merino Climent, estudianta al Col·legi El Planet d’Altea (la Marina Baixa), ha sigut reconeguda amb el tercer guardó pel treball Les ombres.
Quant al primer cicle de Primària de la modalitat d’aula, els xiquets i les xiquetes del CEIP Sant Rafael de la Nucia (la Marina Baixa), que fan classe amb la mestra Esther Soriano Sánchez, han guanyat el primer guardó pel treball Camperola, la formiga aventurera. L’alumnat de Pilar Sánchez Merino del CEIP CEIP Jaume I de Castelló (la Plana), han obtingut la menció especial gràcies a l’obra col·lectiva La història d’Elena. La història de totes.
El premi de la modalitat individual de Necessitats Educatives Especials ha sigut per a l’autor Vicent Alcaraz Soler del CEIP Verge del Remei de Castelló de Rugat (la Vall d’Albaida), pel treball Les aventures d’Hugo i Alba.
Quant a la modalitat col·lectiva, el premi ha recaigut en l’alumnat de les mestres Ana Torres Tomàs i Julia Mateo Almerich del CEIP Jaume I de Puçol (Horta Nord), per l’obra Els mons de PT i AL.
Les mestres Clara Añó García i Anna Artés Ferrer, del CEIP Sant Francesc de Borja de Llombai (la Ribera), han obtingut el Premi Empar Granell a la millor proposta pedagògica pel treball Inventem el nostre conte.
GUARDONS DEL XXI PREMI SAMBORI EN LA CATEGORIA D’INFANTIL EN LA MODALITAT D’AULA
L’alumnat d’Educació Infantil de 0 a 3 anys de l’escola EMI Pico-lorito de Barxeta (la Costera), que fa classe amb Bàrbara García Flores, ha guanyat el premi d’infantil en la modalitat d’aula pel treball Ballem amb l’art.
Pel que fa al premi d’Educació Infantil de 3 anys, també hi ha hagut dos guardons ex aequo: l’alumnat que fa classe amb les mestres Paqui Ferrer Ortolà, Menty Kàmara Bertomeu i Arantxa López Matoses, del CEIP Segària del Verger (la Marina Alta), ha obtingut aquest reconeixement gràcies al treball d’aula Les minimans. El jurat ha atorgat aquest mateix premi a l’alumnat de la mestra Laura Díaz Boluda del CEIP Rosa Serrano de Paiporta (Horta Sud), per l’obra Rac i l’hortet.
El premi en la modalitat d’Educació Infantil de 4 anys ha sigut per a la classe de la mestra M. Jesús Ibáñez Argente, del CEIP CEIP Severí Torres de Vilanova de Castelló (la Ribera), per l’obra Gràcies, amic dofí.
El treballLes aventures de Caputxeta, de l’alumnat que fa classe amb Ana Alcón Rubio i estudia al CEIP Gloria Fuertes de San Miguel de Salinas (Baix Segura), ha sigut guardonat en la modalitat d’Educació Infantil de 5 anys amb la mestra.
Publicat a Notícies, Premi Sambori | 0.814518 | curate | {"ca": 0.9264545948885263, "es": 0.04472539423599783, "fr": 0.0031266992930940726, "en": 0.02569331158238173} | https://escolavalenciana.org/2019/05/26/premis-sambori-2019-quan-la-paraula-esdeve-art/ |
naciodigital_ca_20220331_0_682141 | El darrer ple del mandat de Cardona, celebrat el passat dijous al vespre, va aprovar per unanimitat atorgar el títol de Fill Adoptiu a Jordi Savall Bernadet, atesa la seva molt meritòria trajectòria en l'àmbit musical, que ha contribuït a la projecció de Cardona a través de la seva música. Es tracta de la màxima distinció prevista en el Reglament d'Honors i Distincions de la Vila de Cardona i serà la segona personalitat que el rep, després del Dr. Valentí Fuster.
L'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, va definir Savall com a "referent de la música medieval, renaixentista i barroca al nostre país i al món" i va explicar la seva vinculació amb Cardona: "fa més de 30 anys que escull la canònica de Sant Vicenç del castell de Cardona per inspirar-se i gravar les seves composicions; li agraïm que hagi acceptat la distinció; és un ambaixador de Cardona i porta Cardona arreu del món". La distinció se li donarà el 16 de juny, dia en què Savall protagonitzarà a Cardona el concert central dels actes de celebració del Mil·lenari de la Fundació de la Col·legiata de Sant Vicenç.
La de Savall no va ser l'única distinció que va aprovar el ple. També per unanimitat, es va acordar atorgar el Saler d'Or de la Vila de Cardona a l'Associació Musicant, entitat que treballa des de fa 25 anys, de manera constant, fomentant l'educació musical. En aquest punt, l'alcalde va recordar l'entitat en els seus inicis, formada per un grup de mares que van saber donar l'impuls necessari a un projecte que avui compta al voltant de 250 alumnes.
Més ple
Durant la sessió també es van aprovar punts de caràcter més tècnic. Entre els més rellevants, una modificació del POUM en l'àmbit del Pla de Millora Urbana (PMU) del sector Folc-Madoz, que compta ja amb tots els informes favorables. L'alcalde Estruch va subratllar el fet que des de l'àmbit privat es proposin nous habitatges i nous comerços, que representaran també nous vials i nous accessos. També va detallar que la modificació adaptava el PMU "a les necessitats de Cardona" i va subratllar que, més enllà dels tràmits, "l'objectiu és que la zona s'acabi desenvolupant". Aquest punt es va aprovar per 10 vots a favor (ERC i PDeCAT) i una abstenció (PSC).
Sí que es va aprovar per unanimitat el conveni de col·laboració amb la comunitat de propietaris dels 100 Pisos que regula l'ús i el manteniment de l'espai comunitari, "un conveni important", va dir Estruch, que deixa per escrit els drets i deures de l'Ajuntament i de la comunitat de propietaris respecte dels dos carrers i de la plaça dels 100 Pisos, en aspectes com ara el manteniment, l'enllumenat o la jardineria. En aquest punt, l'alcalde va indicar que està previst un procés participatiu per decidir com ha de ser la millora de la plaça.
També es va acordar per unanimitat l'aprovació provisional del Pla Especial per ampliar la residència Sant Jaume. Es tracta d'un edifici protegit que no admet la seva ampliació en els exteriors, motiu pel qual es farà una ampliació dins el pati central. L'alcalde va indicar que és una opció que millora les condicions actuals de la residència, i que permetrà poder oferir més i millors serveis als avis a l'espera de poder projectar una nova residència que doni resposta a la demanda actual i futura de Cardona.
Per últim, les tarifes de l'escola municipal de música Musicant, que només contempla l'augment de l'1,8% de l'IPC.
Comiats emotius
A l'acabar el ple, hi va haver discursos emotius de comiat, dirigits als regidors que no continuaran en el proper mandat: Sergio Ballesterors, Maite Barrera, Josep Tristany i Aida Molner (ERC) i Montse Obradors i Rosa Ruiz (PDeCAT), que ja no aniran a les llistes dels seus respectius partits. També va fer una glossa de comiat Jordi Casas (PSC), que malgrat que es torna a presentar, ja no encapçalarà la llista socialista. En nom de l'Ajuntament, l'alcalde els va agrair els anys de dedicació a Cardona. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/83338/cardona-atorga-titol-fill-adoptiu-jordi-savall-vinculat-al-municipi-seva-musica |
oscar-2301_ca_20230418_2_27490 | and or not in Any field Title Archival history Scope and content Extent and medium Subject access points Name access points Place access points Genre access points Identifier Reference code Digital object text Finding aid text Creator Any field except finding aid text
Add new criteria
And
Or
Not
Limit results to:
Top-level description
Filter results by:
Level of description Collection File Fonds Item Part Secció Series Subfonds Subsecció Subseries
Digital object available Yes No
Finding aid Yes No Generated Uploaded
Top-level descriptions All descriptions
Filter by date range:
Start
End
Overlapping Exact
Use these options to specify how the date range returns results. "Exact" means that the start and end dates of descriptions returned must fall entirely within the date range entered. "Overlapping" means that any description whose start or end dates touch or overlap the target date range will be returned.
Print preview View:
Sort by:
Title
Date modified
Relevance
Identifier
Reference code
Start date
End date
Direction:
Ascending
Descending
Estudi històric documental de la finca núm. 1 del carrer d'Espalter de Barcelona
Add to clipboard
SABCD-Q100-Q104-Q155-* 2001L11003(f.2) * 050/02 (f.2)
File
2002
Part of Ajuntament de Barcelona. Servei d’Arqueologia
Finca que s'aixeca en uns terrenys que formaven part d'un antic hort; construïda el 1844. -- A l'expedient plànols i fotografia
Estudi històric documental de les finques núm. 82, 84 i 86 del carrer Nou de la Rambla de la ciutat de Barcelona : maig de 2002
Add to clipboard
SABCD-Q100-Q104-Q155-* 2204/2002 * 2002L00130(f.2) * 2002L00131(f.2) * 2002L00015(f.2)
File
2002
Part of Ajuntament de Barcelona. Servei d’Arqueologia
Aquests edificis pertanyen històricament a una mateixa parcel·la. El terreny formava part del conjunt de terres de la zona dels horts de Sant Pau. L'edifici es va construir a finals del segle XVIII.
Estudi històrico-arquitectònic i valoració patrimonial de les finques núm. 11-13 del carrer Nou de Sant Francesc de Barcelona
Add to clipboard
SABCD-Q100-Q104-Q155-2280/2006 (f.1)
Item
2006
Part of Ajuntament de Barcelona. Servei d’Arqueologia
L'edifici és una construcció de 1861, edificació enmarcada en els paràmetres de l'arquitectura barcelonina de mitjans del segle XIX, tant pel seu projecte com pels materials constructius emprats.
Estudi històric i arquitectònic de la finca núm. 142 del carrer de l'Hospital de Barcelona
Add to clipboard
SABCD-Q100-Q104-Q155-058/01 (f.1)
Item
2005
Part of Ajuntament de Barcelona. Servei d’Arqueologia
Estudi de la finca, edifici adossat a l'antiga capella de Sant Llatzer. La façana principal és força regular i respon a la tipologia constructiva de mitjans del segle XIX. L'edifici s'estructura en planta baixa i cinc pisos.
Estudi històric documental de la finca núm. 5 del carrer d'Espalter de Barcelona : març de 2002
Add to clipboard
SABCD-Q100-Q104-Q155-* 053/02 (f.2) * 2001L11004(f.2)
File
2002
Part of Ajuntament de Barcelona. Servei d’Arqueologia
L'edifici es troba edificat en una porció de terreny que formava part d'una de les cinc parcel·les en que estava segregat un hort tancat, aixecant-se l'edifici en el decurs de la primera meitat del segle XIX. La regularitat del terreny, quasi un rectangle, indica clarament la seva definició dins d'un procés d'urbanització planificat.-- A l'expedient documentació fotogràfica i planimètrica
Estudi història i arquitectònic del pati posterior cobert de la finca núm. 8 del carrer Rull de Barcelona : juliol de 2002
Add to clipboard
SABCD-Q100-Q104-Q155-2202/2002(f.1)
File
2002
Part of Ajuntament de Barcelona. Servei d’Arqueologia
El pati es configura mercès a dues naus transversals que es defineixen per l'existència d'una filera central de tres pilars metàl·lics en disposició arítmica. L'espai es configura en planta quadrangular amb els límits que determinen les mitgeres i la façana posterior de l'edifici. Va ser construït aproximadament entre els anys 1854 i 1860. -- Projecte d'enderroc a l'expedient
Estudi històric documental de la finca núm. 1 bis del carrer d'Espalter i núm. 11 del carrer de Sant Josep Oriol de Barcelona : març de 2002
Add to clipboard
SABCD-Q100-Q104-Q155-051/02(f.2)
File
2002
Part of Ajuntament de Barcelona. Servei d’Arqueologia
L'edifici es va aixecar en una parcel·la de terreny que era part d'un hort. Es va construir l'any 1826 . -- A l'expedient projecte d'enderroc
Estudi històric i arquitectònic de la finca núm. 65 del carrer d'Argenteria de Barcelona
Add to clipboard
SABCD-Q100-Q104-Q155-2343/2003 (f.1)
Item
2003
Part of Ajuntament de Barcelona. Servei d’Arqueologia
Recerca històrico-arquitectònica de la finca del carrer de Argenteria, 65. El treball ha consistit en l'anàlisi i descripció de l'edifici, el recull de documentació històrica sobre el mateix i les conclusions històrico-constructives.
Estudi històrico-documental de la finca núm. 9 del carrer d'Espalter de Barcelona
Add to clipboard
SABCD-Q100-Q104-Q155-047/2001 (f.2)
File
2002
Part of Ajuntament de Barcelona. Servei d’Arqueologia
L'edifici s'aixeca en uns terrenys que formaven part de la primera parcel·la de les cinc en què estava dividit un hort tancat. L'edifici, amb forma d'"L", es va acabar de construir l'any 1845. -- Sèrie Q153 Enderrocs
Estudi històric-arquitectònic de la finca núm. 25 del carrer Ripoll de Barcelona
Add to clipboard
SABCD-Q100-Q104-Q158-Q159-073/02 (f)
Item
2002
Part of Ajuntament de Barcelona. Servei d’Arqueologia
Es presenten les dades històriques recercades i els materials arquitectònics descoberts durant la intervenció. S'ha posat al descobert la secció completa d'un dels aqüeductes d'època romana que proveïa d'aigua la ciutat de Barcino. També s'ha recuperat una bona part de l'estructura medieval de la finca. | 0.419025 | curate | {"en": 0.1979740536698063, "ja": 0.0005331437711036076, "ca": 0.7021503465434512, "es": 0.059534387773236185, "de": 0.01368402345832593, "fr": 0.01563888395237249, "it": 0.004265150168828861, "pl": 0.006220010662875422} | https://arxiu.arqueologiabarcelona.bcn.cat/informationobject/browse?names=4850&sf_culture=en&showAdvanced=1&topLod=0&sort=alphabetic&sortDir=asc |
mc4_ca_20230418_17_320286 | Ester Perales Jiménez - Personal - Universitat de les Illes Balears
Seccions: Ester Perales Jiménez
personal.uib.cat/ester.perales
La professora Ester Perales Jiménez és llicenciada en Pedagogia per la Universitat de les Illes Balears. La seva docència està relacionada amb l'àmbit de la formació i ocupació, orientació, metodologia educativa i temps lliure, entre d'altres.
És professora associada al Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació, a la Facultat d'Educació de la UIB, essent professora als estudis de grau d'Educació Social de l'assignatura de Planificació de la Intervenció en els camps de l'Educació Social des del 2017.
Ha estat sòcia fundadora de l'empresa Atreyud, Serveis d'Intervenció Socioeducativa SL, en la qual dirigia l'àrea d'Educació i Formació fins al 2015. Durant més de 14 anys, ha participat en altres programes de l'empresa de l'àmbit de la dinamització i la intervenció socioeducativa, així com en projectes, estudis i investigacions que va realitzar l'empresa.
Ha dirigit diversos programes mixtes de formació en alternança amb l'ocupació i ha impartit docència en formació per a l'ocupació de diferents especialitats de la família professional de Serveis Socioculturals i a la Comunitat.
Presidenta d'una associació de lleure que treballa amb col·lectius d'infants i joves i les seves famílies, així com directora d'una escola de formació de lleure.
Actualment és Tècnica en un programa d'Itineraris Integrals d'Inserció de per a joves en l'Ajuntament de Calvià. També forma part com a experta a l'IQPIB a la comissió avaluadora de les competències professionals de Docència de la formació per a l'ocupació.
Grau d'Educació Social 2017-18, 2018-19 | 0.816341 | curate | {"ca": 0.9822380106571936, "es": 0.017761989342806393} | https://www.uib.cat/personal/ABjEwOTgzMQ/ |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_65347 | "Exvots" de Michael Kirkegaard, és una instal·lació que prové de la part més antiga del pensament humà. Ens introdueix a la caverna, enfrontant-nos a la nostra por al desconegut i a l'estupidesa d'oferir promeses a talles de fusta, amb aparents representacions de sants.
Al llibre VII de "La República", Plató descriu l'al·legoria de la caverna, on els presos que viuen al fons de la mateixa, consideren coses reals les ombres que provenen de l'exterior. Un pres és alliberat ensenyant-li el món intel·ligible, després se li encarrega que alliberi als altres presos. Plató diu que els seus companys es riurien d'ell, i fins serien capaços de matar-lo, ja que pensarien que l'alliberat s’inventava el que havia vist.
És curiós que, 2350 anys després de la mort de Plató, la caverna continua vigent. Les seves parets continuen sent la incultura, la desraó, la superstició, la por a l'estrany.
Les peces que conformen "Exvots" ens enfronten, d'aquesta manera, a nosaltres mateixos a través del món sensible de l'art, on cada cosa representada no és l'objecte representat.
Així, obrim per un minut l'interruptor que il·lumina la instal·lació, i pensem, mirant la peça de Michael Kirkegaard, que estem fets dels mateixos elements que una patata, per sort, els tubercles no fan ofrenes als seus sants del subsòl. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_0_13414 | Llibertat provisional per a l'acusat de deixar morir la seva dona malalta a Manresa
La jutgessa li imputa un delicte d'homicidi imprudent i ha demanat que s'estudiï si té trastorns mentals
ACN Manresa.-El Jutjat de Violència sobre la Dona de Manresa ha decretat aquest dimecres la llibertat provisional per a l'home detingut per haver deixat morir la seva dona malalta a la capital del Bages. La jutgessa li imputa un delicte d'homicidi imprudent. L'home, a qui se li ha retirat el passaport, té l'obligació de comparèixer cada dilluns davant del jutjat. A més, ha acordat que sigui visitat pel metge forense del jutjat aquest mateix dimecres per tal de valorar possibles trastorns mentals. La dona va ingressar a l'hospital en molt mal estat i va morir hores després. El seu cos estava ple de llagues i patia una depressió molt forta.
Segons recull la resolució de la magistrada, l'investigat hauria tingut la seva dona al llit, en una habitació sense llum artificial durant diverses setmanes o mesos, fins que divendres passat ell va telefonar al SEM en veure que havia empitjorat el seu estat.
Ell mateix ha declarat que li va veure la mirada apagada, un to de veu més baix i a més vomitava i li feia mal l'estómac. Fins divendres passat, afegeix l'escrit, no havia cridat a cap metge, ni a emergències, ni tampoc a serveis socials, ja que ella no volia.
Segons consta a l'acta d'aixecament de cadàver, practicat després que morís a l’Hospital de Sant Joan de Déu, la víctima es trobava en un estat lamentable de brutícia i deixadesa, amb cucs en parts putrefactes del seu cos, arribant fins i tot l'estat de putrefacció a deixar a la vista alguns ossos en determinades zones del cos. Presentava múltiples llagues a la part interna de les cames, la part posterior dels genolls, als engonals i al maluc esquerre. Diverses zones del seu cos presentaven un avançat estat de descomposició i gangrena.
Segons ha declarat l'investigat, ella no volia que ningú entrés a casa, ni metges, ni familiars, ni l'assistenta social que en una ocasió va voler entrar, concretament el passat estiu, però ella no la va deixar.
També ha explicat que ella no tenia ingressos i que ell té reconeguda una invalidesa permanent absoluta per la qual cobrava uns 700 euros mensuals, pagant uns 400 euros de lloguer. El matrimoni no disposava d'altres mitjans, ni tampoc tenia contacte amb familiars ni amics.
L'investigat no té antecedents penals. Per aquesta raó, afegeix la jutge, no ha decretat la presó provisional, que el Ministeri Fiscal tampoc ha sol·licitat. Li ha imposat l'obligació de comparèixer setmanalment als jutjats i la retirada del passaport. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/llibertat-provisional-per-a-l-acusat-de-deixar-morir-la-seva-dona-malalta-a-manresa |
mc4_ca_20230418_8_762377 | El rellotge ja marca les hores | Hora Nova
Inici El Tema El rellotge ja marca les hores
El rellotge ja marca les hores
Era una demanda figuerenca de feia temps, però un atzucac legal impedia que l’Ajuntament hi pogués intervenir. L’emblemàtic rellotge de la Rambla portava molt de temps aturat i, a banda de no fer el seu servei -és a dir, marcar l’hora-, evidenciava una desídia ciutadana, fos la culpa de qui fos.
La setmana passada, finalment, el rellotge va ser arranjat i ja va a l’hora. De moment, l’Ajuntament s’ha fet càrrec de la reparació a l’espera de signar un conveni de cessió amb els propietaris de l’edifici -que estan plenament disposats a donar-lo a la ciutat, sempre que en tingui cura-, però fins ara les dificultats burocràtiques impedien aquesta acceptació, ja que per a qualsevol manipulació de l’aparell calia entrar en una propietat privada.
El regidor de Serveis Urbans de l’Ajuntament de Figueres, Joaquim Felip, ha explicat que “és un rellotge que els ciutadans tenim present des de sempre i no podíem permetre que estés avariat. Hem fet una primera reparació i ara establirem un conveni amb una empresa especialitzada per fer-ne el manteniment. Sembla que, al final, s’ha trobat la fórmula jurídica que permetrà acceptar la recepció del rellotge i que no és altra que traslladar la maquinària de l’interior del pis i posar-la en un lloc d’accés públic”.
El triatló local, en auge | 0.858254 | curate | {"ca": 0.9821173104434907, "es": 0.0178826895565093} | http://www.horanova.cat/el-rellotge-ja-marca-les-hores/ |
macocu_ca_20230731_1_104630 | La concentració es feia en suport a la membre del CDR detinguda aquest dimarts.
Aquest dimarts una persona del CDR de Viladecans va ser detinguda per la guàrdia civil i traslladada a l’Audiència Nacional acusada de terrorisme i rebel·lió, i també una altra persona del CDR d’Esplugues té ordre de recerca i captura pels mateixos motius. Arreu del país es van convocar concentracions de rebuig i a Vilafranca a les vuit del vespre, tot i la pluja, centenars de persones hi van participar. Moltes amb cartells reclamant la llibertat pels presos polítics.
El CDR del Penedès va desplegar també dues pancartes. En una es podia llegir “Desobediència. Seguirem al carrer” i a l’altra “Fora la llei antiterrorista”. A la plaça de la vila hi havia una paradeta on es podien recollir donatius per la caixa de resistència. Diferents membres del CDR van llegir un manifest de rebuig a la criminalització que fa l’Estat “al dret a protestar, definint com a terroristes als activistes no violents”. En el manifest els CDR del Penedès es solidaritzaven amb les persones detingudes.
El manifest recordava que l’operació policial continua oberta, i que s’ha de ser conscient que també pot afectar a qualsevol, en una operació que pretén fer por. Davant d’això anuncien que continuaran treballant.
Desprès dels parlaments la plaça va cridar “ni un pas enrere”. Tot seguit van actuar els músics del Penedès, amb les tres peces ja habituals, començant amb el Cant dels ocells, continuant amb l’Estaca i per acabar es va cantar els Segadors, acompanyats d’un sac de gemecs. Just desprès de l’himne nacional de Catalunya també la plaça va cridar “fora, fora, fora, la bandera espanyola”. | 0.842385 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_59876 | La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, no veu amb bons ulls que unes eleccions plebiscitàries sobre la independència de Catalunya s'haguessin de fer el 2016, tal com ha dit avui el president de la Generalitat. Artur Mas vol fer la consulta acordada amb el govern espanyol el 2014, però si Rajoy ho impedeix preveu les plebiscitàries el 2016. 'Entenem que això no es pot dilatar tant, de cap manera', diu Forcadell en declaracions a VilaWeb. 'Nosaltres pensem que aquesta indefinició s'ha d'acabar i que això no es pot aguantar fins al 2016. ''Encara no ho hem analitzat com a Assemblea, però diem que s'ha de fer la consulta tan aviat com sigui possible, i si no es pot fer la consulta hi ha altres camins, sí, però que s'agafin també tan aviat com sigui possible. Però no es pot aguantar sense fer la consulta ni sense fer cap pas fins al 2016'.El calendari de Mas'Si el govern espanyol es nega en rodó a acceptar qualsevol via política i fa servir la legalitat com un fre, sempre tindrem un marc legal final, que seran unes eleccions', ha dit a Catalunya Ràdio. Unes eleccions que tindrien caràcter plebiscitari, en què els partits es posicionarien, junts o per separat, respecte del sí o del no a l'estat propi. I aquestes eleccions es farien el 2016, al final de la legislatura. 'Si no hi ha més remei, ho farem amb unes eleccions''En unes eleccions plebiscitàries que fossin la consulta, junts o separats, hi hauria uns partits del sí i uns partits del no', ha explicat Mas, que veu aquesta opció com 'l'últim recurs que tenim'. Avisa que 'significaria una confrontació total i oberta' i que 'ara el nostre capteniment és el diàleg, l'acord i el pacte perquè la consulta es faci d'acord amb les institucions estat i el 2014'.Les cinc vies possibles per a fer la consulta en el marc legal espanyol, tal com les enumera el Consell Assessor per a la Transició Nacional, són aquestes: Els referèndum regulats i convocats per l'estat, la delegació de transferència de competències per part de l'estat, els referèndums prevists en la llei catalana 4/2010, de consultes populars no referendàries, o fins i tot una reforma de la constitució espanyola.Si el govern de Rajoy impedeix totes aquestes vies —i Mas es dóna d'ací a final d'any per exhaurir el temps de negociació per a acordar la consulta—, el president de la Generalitat preveu unes eleccions plebiscitàries que es farien a final del mandat, el 2016, tot i que també ha dit que no descartava pas un avançament electoral. Però Mas ha insistit que voldria deixar un marge de temps perquè s'arribés en aquesta convocatòria electoral amb una situació econòmica diferent, millor que no l'actual.Al seu parer, és important que Catalunya arribi a aquesta cita electoral amb una economia diferent, havent donat la volta a la situació "dramàtica" actual i tornant a crear feina. Lligat amb això, ha apostat perquè s'arribi a aquest moment havent garantit també les polítiques de l'estat del benestar, és a dir, "sense més retallades". I finalment, havent pres una sèrie de decisions per acabar amb la desafecció de la ciutadania respecte a la política. "Aquestes tres coses són molt importants, tant com la consulta: donar la volta a l'economia, crear feina, garantir les polítiques del benestar i donar passos clars per reinstaurar la confiança", ha resumit.D'altra banda, Mas ha dit que Unió està compromesa amb CDC perquè es faci la consulta. I té clar que, un cop es convoqui, prendrà la posició que vulgui: 'Una altra cosa és que cada partit polític prengui una posició, que serà una posició històrica. Unió des del principi sempre ha defensat el dret d'autodeterminació. Una altra cosa és com es planteja un tema d'independència del país.' Font: www.vilaweb.cat
Mas no ha dit que el plebisciti en 2016 seria sobre la independencia.Segur que no, perque Mas no es independentista
En Mas ha confirmat avui mateix que el seu full de ruta, arribat a haver de fer unes plebicitàries el 2016 i amb resultat favorable al si anirà seguit d'una DUI Minut 26 a 28: http://www.catradio.cat/audio/752971/Artur-Mas-aposta-per-eleccions-plebiscitaries-si-Madrid-impedeix-la-consulta
-Primer, ho diu Terribas, no Mas. I a mes, Terribas no ho explica be, perque diu que si guanya el bloc de partits a favor del dret a decidir, aixo condueix a una DUI (lo qual es mentida, perque hi ha partits a favor del dret a decidir pero en contra de la independencia)I a continuacio Mas diu que vol explicar-ho en les seves paraules per a que s'entengui, i no diu res de la DUI.-Segon, en cap cas ha dit que CDC estaria al bloc del SI a la independencia. Si es com Terribas diu, CDC estaria al bloc del SI al dret a decidir Busca'm un exemple on Mas digui, en paraules seves, que convocara unes eleccions plebiscitaries amb un bloc de partits a favor de la independencia de Catalunya, i que CDC estara al bloc que vol una DUI (per a proclamar una Catalunya lliure, independent i solicitar tindre un representant a l'ONU), Quan ho trobis, em contestes
No manipulis. La Terribas resum el full de ruta, incloent la DUI, i en Mas diu (ell, no la Terribas) que efectivament és aquest. I el que remarca és que ell no te com a meta principal arribar al 2016 sinò poder acoseguir fer la consulta abans. I en altres moments ha dit també que arribat a les eleccions plebicitàries un cop fetes i sortit el si la cosa representarà un xoc total amb l'estat I la pregunta encara no es sap exactament però en Mas mateix va dir que ell la volia dient exactament: "Vostè desitja que Catalunya esdevingui un nou estat de la Unió Europea?" http://www.naciodigital.cat/noticia/47718/desitja/catalunya/esdevingui/nou/estat/unio/europea I dubtar que CiU estigués en aquest cas a favor del Si és absurd directament quan en Mas mateix va proposar aquesta pregunta
aquesta pregunta es ambigua, Baviera es un estat de la unio europea.Ja s'ha dit sovint, la pregunta ha de ser clara i inequivoca, del tipus "vol que catalunya sigui independent? "Segons tu, en quin moment Mas s'ha tornat independentista
Baviera no és un nou estat de la Unió Europea, Baviera és un estat de la República Federal d'Alemanya. L'estat a la UE és Alemanya, a l'UE com a estat membre no hi ha cap Baviera. En Mas ja va votar Si a les consultes (=a la independència) i ha dit molts cops que votaria que si. Si evita dir que ell vol un referendum d'independència és especialment perquè ell tracta de trobar una sortida per fer-lo amb el vistiplau de l'estat espanyol i el que defensa es que els ciutadans puguin decidir que volen, perquè plantejant-ho així, en neutre, es més fàcil que pugui ser acceptat per Espanya i fa més dificil que Espanya argumenti que ha dit que no perquè no pot permetre un referendum independentista plantejat ja d'entrada com a tal . La jugada es que Espanya acceptés la consulta per decidir el futur de Catalunya i després ja arribaria la pregunta. Evidentment Espanya no es tonta i no ho acceptarà perquè ja sap perfectament que és el que volem decidir però sempre podem demostrar davant del mon que Espanya es va negar a que els ciutadans de Catalunya, no només podessin decidir si volen la independència, sinò que no va acceptar ni tant sols que podessin decidir res, la qual cosa davant del mon encara és més impresentable i dificil de justificar i dona peu encara més a poder justificar el fer la nostra
el que ha de demanar es si vol que Catalunya esdevingui un nou estat independent, membre de l'ONU? Mas ha dit que es faria independentista el dia abans de la independencia, res mes. Contesta'm la pregunta; en quin moment Mas s'ha tornat independentista?
De la ONU no, de la UE, que en el fons és el mateix pel que fa a l'estat Ja t'ho he dit que va votar si a les consultes i mai s'en ha amagat
"se n'ha amagat" en francès ho fan distint: "s'en" (il s'en va) | 0.854028 | curate | {"ca": 0.9519143998968673, "es": 0.03828799793734691, "eo": 0.0016759056336212454, "fr": 0.008121696532164496} | |
cawac_ca_20200528_10_133184 | Areà Privada
Fins ara quan volíem veure animals anàvem al zoo i, els que s'ho poden permetre, anaven a l'Africa ... doncs no cal ni pujar a Barcelona ni anar tan lluny, només cal pujar a un llogaret de l'Anoia per trobar-ne.
El partit va deixar una mica que desitjar pel joc dels nens ja que va ser d'aquells dies que no estan per la feina, van com despistats i en veure que no els surten les coses comença la guerra individual de cada un per veure si sol.lucionen el tema, cosa que empitjora les coses perquè deixa de ser un esport d'equip per ser un "pasacalles"
Estem d'acord que no sempre seran flors i violes però veníem d'un diumenge de glòria i varem quedar una mica decebuts ... però no cal exagerar son nens de 9 anys i es tracta que aprenguin a jugar a futbol i ho estan fent de valent i, com en tot a la vida, hi han dies que estas pitjor i no surten les coses.
ha estat un quart on hem conduit massa la pilota i ells han vist que ens podien apretar bé ja que la pilota es movia molt lenta, resultat: joc molt poc fluid i vistos
3er quart: Adri + Carles + Bitxo + David + Pau E. + Roger + Isaac
1 a 1: pilota mal treta en defensa, el rebot els afavoreix i gol.
els nens han estat molt desencertats, anem amb la cama fluixeta a les lluites de pilota, l'esperem massa i estem com distrets
4at quart: Adri + Carles + Ferran + David +Pau C. + Pol + Samu
2 a 1: al minut sis que fan una sacada de falta des de l'esquerra i el seu jugador número 3 que la col.loca lluny de l'abast de l'Adri.
A partir D'aquí que hem intentat pujar les línies fent pujar sempre un dels defenses a l'atac, bé el Ferran bé el Carles però no hem aconseguit.
Ens ha acabat de descentrar l'actuació d'un energumen que s'ha dedicat a insultar als nens i fins i tot s'ha parat el partit pels plors d'en Ferran.
Lamentable que gent com aquesta tingui el carnet de persona i, per damunt de tot, demano des d'aquestes línies que la Federació prohibeixi l'entrada a qualsevol recinte esportiu a mandrils com aquests.
EL DIVAN DEL CAMPE: el Biel ha dormit fins les nou del mati ... alleluyah | 0.885789 | curate | {"ca": 0.9698002922552362, "en": 0.03019970774476376} | http://www.fundacioatleticvilafranca.cat/equips/benjami/44-cronica-benjami-a/132-la-mala-educacio |
mc4_ca_20230418_16_375875 | Publicat 8/2/2019 11:28:32 +01:00CET
El fins ara director general comercial de Tous, Carlos Soler-Duffo, ha estat nomenat nou conseller delegat de la companyia, en substitució de José María Folache, qui ha ocupat el crrec des del 2012 i deixa la companyia.
Com a part dels plans de successió establerts per l'organització, el seu nomenament significa un reconeixement del talent intern, segons ha informat l'empresa de joieria i complements aquest divendres en un comunicat.
La presidenta de Tous, Alba Tous, ha afirmat que amb aquest nomenament la companyia "demostra la seva forta aposta pel talent i la fora de l'equip", i ha agrat la contribució i el compromís de Folache.
Per la seva banda, Soler-Duffo ha explicat que treballar en la continutat i compliment del pla estratgic de negoci establert en la companyia "perqu Tous reforci el seu lideratge com a marca global de joieria i accessoris de luxe assequible".
Montero acusa el PP i Vox de "cridar a la insubordinació de l'Exèrcit" i de fomentar "la rebel·lió" | 0.830082 | curate | {"ru": 0.035538005923000986, "ca": 0.9644619940769991} | https://www.aldia.cat/espanya/noticia-carlos-soler-duffo-nou-conseller-delegat-tous-20190208112832.html |
oscar-2201_ca_20230904_4_30486 | S’ha presentat el documental 501, una crònica real i propera uns anys després de la deslocalització de l’empresa Lewis a Bonmati, la veu de les dones treballadores, ens mostra el que hi ha darrera dels grans titulars quan una multinacional decideix marxar de Catalunya.
Una crònica de la buidor d’una fàbrica, la buidor de l’atur, la buidor que cal superar per construir un nou camí,... veu a veu de les dones entrevistades durant mitja hora, palpes la realitat humana de l’atur i de com tornar a començar i les dificultats de trobar una feina, primer trobar-la i després que les condicions puguin ser iguals o millors que les de la teva darrera feina.
Com entres a formar part d’un col·lectiu que no vols anar-hi i segurament sempre havies pensat que a tu no et passaria mai, la crueltat i la soledat de l’atur, que poc costa entrar-hi i el que costa sortir-ne.
La desvergonya d’una societat que demana gent amb experiència laboral i gent formada, i a l’hora de la veritat, la seva hipocresia expulsa del mercat laboral amb la gent major de 45 anys i és llavors que apareix el fantasma de les cotitzacions per la jubilació, tothom ens havia explicat que els darrers anys de la vida laboral són els millors amb salaris més alts, tothom ens havia dit que treballar en una multinacional és feina per tota la vida, la realitat tossuda ens diu que i queda cop la realitat és més a l’inrevés.
501 és un bany d’aigua freda que a tothom ens pot passar, un exemple real de la lluita de les dones treballadora, una bona manera de commemorar el dia de la dona treballadora, i saber que després de l’aigua freda sempre, si es lluita, vindrà l’escalfor d’un nou treball.
escrit per Camil Ros
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes: sindicalisme
4 comentaris:
Anònim ha dit...
Moltes gràcies, Camil, per haver-nos acompanyat el dissabte i pel teu post. Esperem que el documental serveixi per generar molta reflexió!
9 de març de 2009, a les 11:48:00 CET
Anònim ha dit...
on podem aconseguir aquest documental ? ?? ?
12 de març de 2009, a les 14:20:00 CET
Camil Ros ha dit...
Jo el vaig veure al cinema albeniz de girona, i sinó seria qúestió de mirar de localitzar la directora o les guionistes. | 0.793 | curate | {"ca": 0.9668755595344674, "pt": 0.023276633840644583, "fr": 0.0013428827215756492, "co": 0.008504923903312443} | http://bloc.camilros.cat/2009/03/documental-501-cronica-de-la-dona.html?showComment=1236939960000 |
mc4_ca_20230418_0_549416 | Encara més banners - vinyeta.com
Encara més banners
per Júnior 15/09/2009 sobre Feinetes, Ràdio
Segueixo el cicle de repàs de banners, seguint el fil d’aquí. Ara toquen banners amb un estil més definit, entrant a la dinàmica del que va ser la temporada un cop superada la fase experimental dels banners anteriors (clica-hi sobre per veure-ho millor):
cartells, Ona fm
Més banners a Ona fm
Últims banners a Ona fm | 0.625213 | curate | {"ca": 0.7481481481481481, "pt": 0.16296296296296298, "en": 0.08888888888888889} | http://vinyeta.com/encara-mes-banners-a-ona-fm |
crawling-populars_ca_20200525_10_48303 | Universitat Autònoma de Barcelona > Estudiar > Màsters i Postgraus > Cursos d'especialització > Enginyeria i Tecnologia > Curs en Internet of Things (I oT) i Big Data a la Indústria 4.0: Generació de Valor a Partir de les Dades (Professorat)
Daniel Franco Puntes
Daniel Franco Puntes
Escola de Postgrau
Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat
Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya
Ministerio de Empleo i Seguridad Social
Rebràs còpia de la teva consulta per e-mail immediatament.
He llegit i accepto l'avís legal.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona | 0.603935 | curate | {"ca": 0.829225352112676, "it": 0.07042253521126761, "pt": 0.03169014084507042, "es": 0.06866197183098592} | : /web/postgrau/curs-en-internet-of-things-i-ot-i-big-data-a-la-industria-4-0-generacio-de-valor-a-partir-de-les-dades/professorat-1345468487871.html/param1-4272_ca/param2-2006/ |
mc4_ca_20230418_7_307519 | Wikiloc - ruta FONTALBA - PUIGMAL - NURIA - FONTALBA - Queralbs, Catalunya (España)- GPS track
FONTALBA - PUIGMAL - NURIA - FONTALBA
Ruta clàssica pel Pirineu gironí, on s'assoleix el seu pic més alt i mític: El Puigmal.
Sortida desde el Coll de Fontalba i comencem a pujar per un camí molt fressat que ens portarà al Puig de la Dou, on podrem gaudir d'unes magnífiques vistes, tot seguit seguirem pel mateix camí passant una zona una mica dreta, pero el premi serà que al arribar a dalt ja veurem la creu del cim del Puigmal.
Un cop assolit el cim, baixarem en direcció al Santuari de Núria, primer per una tartera i tot seguit al fons de la vall, que tot seguint el torrent, ens portarà fins el Santurari. La ruta no esta marcada, però arribarà un punt que apareixaràn marques blanques i vermelles (com un GR)
Un cop arribats a Nuria, anirem cap a la sortida del camí de Queralbs, seguirem el camí, fins arribar a un pal indicatiu que ens farà canviar la direcció per anar cap a Fontalba, agafarem aquest camí, molt planer, per arribar de nou al punt de sortida.
CIM_DE_LA_DOU
TORRENT_DE_LA_COMA_DE_L'EMBUT
DOU_DE_FONTALBA
Hola, ha trobat interessant aquesta ruta FONTALBA - PUIGMAL - NURIA - FONTALBA https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/fontalba-puigmal-nuria-fontalba-7581208 Salutacions, Wikiloc - Rutes del Món | 0.770531 | curate | {"es": 0.0717557251908397, "en": 0.04961832061068702, "ca": 0.8564885496183207, "de": 0.022137404580152672} | https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/fontalba-puigmal-nuria-fontalba-7581208 |
mc4_ca_20230418_7_74277 | Monapart Girona | Monapart
HomeMonapart Girona
15 abril 2019Espècies d'espais
Monapart Girona en la 9a edició del Shopp Out
28 abril 2017Esdeveniments
El Shopp Out, la iniciativa de shopping social més rellevant de l’Estat, s’instal·larà del 4 al 7 de maig per novena vegada al polígon Mas Xirgu de Girona, i enguany, Monapart Girona hi col·labora patrocinant la zona infantil.
La venda d'habitatges en exclusiva és una venda amb compromís
29 març 2017Universitat Monapart
La venda d'un habitatge en règim d'exclusiva és sovint percebuda amb recel per part dels clients potencials. Per què genera tant de rebuig? Per què els agents immobiliaris no sabem explicar que l'essència de l'exclusiva és el compromís? | 0.722714 | curate | {"en": 0.06437768240343347, "ca": 0.8984263233190272, "pt": 0.03719599427753934} | https://www.monapart.com/ca/taxonomy/term/429 |
mc4_ca_20230418_17_257936 | Home \ Notícies \ Programa Barcelona World Race: Esports de mar
Més en aquesta categoria: « Finalitza el Campionat de Catalunya Europa per equips La falta de vent marca el VIII Trofeu Comodor » | 0.66965 | curate | {"ca": 1.0} | http://vela.cat/noticies/item/2491-programa-barcelona-world-race-esports-de-mar |
mc4_ca_20230418_16_491306 | La cuina de la Rosa Monfort Andreu: Coliflor al forn
- 1 llauna de foie-gras
- 1 sobre de formatge ratllat
Bullim la coliflor amb aigua i sal a brots deixar-la al " dente ", la posem en una escorredora fins que no deixi aigua, la repartim en una safata de forn. A la paella fregim les botifarres sense la pell i xafades amb una forquilla, incorporem la ceba ratllada, quan sigui cuita podem posar-li el foie-gras i ja el podem repartir per sobre de la coliflor.És el moment de fer la beixamel no massa espessa, tirar-li per sobre i acabem amb el formatge ratllat
En posar-ho al forn ( aproximadament a la meitat ) tinc per costum amb aquest plat que tan sols es cogui per la part de sota i així la beixamel acaba de coure la coliflor i queda mes gustosa. El forn a 180º fins que quedi daurada.
Publicat per Rosa a 21:18 | 0.799947 | curate | {"ca": 0.9408866995073891, "fr": 0.02832512315270936, "it": 0.03078817733990148} | http://lacuinadelarosamonfortandreu.blogspot.com/2011/09/coliflor-al-forn.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_289613 | Bé, em sembla que ningú ha obert un fil semblant i com que no paro de rebre els correus no desitjats de candidatures de SCat, he decidit fer-ne un tema a veure si la gent pot parlar sobre les candidats menys coneguts. Barcelona (157 - 185%) - (47 dones - 55%)data tipus nom localitat---------------------------------------------------------------------------17/08/10 17:29 Individual Harold Graells Acosta Igualada18/08/10 17:04 Individual Jordi Cadierno i Damas Badia del Vallès18/08/10 20:35 Individual Carlos Roca Lluís Barcelona19/08/10 00:05 Individual Salvador Arderiu Sànchez Barcelona19/08/10 19:54 Individual Jordi Roure Poca Barcelona20/08/10 20:57 Individual Albert Blasco Peris Barcelona22/08/10 12:04 Individual Jordi Lores Teixidó Barcelona22/08/10 21:08 Individual Joan Parés Grahit Barcelona23/08/10 03:14 Equip Joan Laporta Barcelona Alfons Lopez Tena Uriel Bertran Isabel-Clara Simó Anna Arqué Emili Valdero23/08/10 10:10 Individual Esteve Llanes i Ramírez Parets del Vallés23/08/10 12:59 Individual Sergi Pérez "Pallarés" Barcelona23/08/10 14:34 Individual Francisco Villar Picó Premià de Mar23/08/10 17:06 Individual Ramon Canela Font Esplugues?23/08/10 17:41 Equip Carles Mark Serra Parés Barcelona Quico Ventalló Sabater Xavier Soler Travé Gemma Ferrer i Buil24/08/10 14:09 Individual Jordi Nadal Grau Barcelona24/08/10 14:17 Individual Alejandro Lienas Jalencas Barcelona24/08/10 21:36 Individual Roger Mallola i Castillo Barcelona-Eixample24/08/10 23:20 Individual Isidre Dot i Massó Vic25/08/10 00:22 Individual Rubén López Lorente Badalona25/08/10 12:42 Individual Joan Antoni Poca Sans Terrassa25/08/10 13:36 Equip Josep Maria Pol i Punsola Llinars del Vallès Gemma Giralt i Liesa Enric Molina Gayà Maria Teresa Font i Bruguera25/08/10 19:11 Individual Ramon Masip i Magriñà Parets del Vallès25/08/10 19:14 Individual Rafael Oliva Esteban Gualba25/08/10 15:31 Individual Enric Giner i Borrull Sant Llorenç d'Hortons25/08/10 21:40 Equip Dolors Villas i Miranda Granollers Aram Sabatés Bermúdez Joan Sala Vila Toni Navio i Bautista Sandra Marin Llorens David Sabatés Guardiola26/08/10 13:20 Equip Esteve Canet Barcelona Òscar Solans26/08/10 21:16 Individual Guillem Ortega Tous Cerdanyola del Vallès26/08/10 23:26 Individual Xavier Martínez Gil Barcelona27/08/10 02:25 Individual Albert Ribas Massana Barcelona27/08/10 15:22 Individual Francesc Xavier Calle Massisimo Barcelona27/08/10 23:39 Individual Llorenç Rubió Vives Barcelona28/08/10 02:38 Individual Pere Francesc Folch Martínez Barcelona29/08/10 00:12 Individual Antoni Solà Fisas Barcelona29/08/10 23:43 Individual Jordi Ballesta Cañellas ? ?? ?30/08/10 01:06 Individual Carles Cornadó Navarro ? ?? ?30/08/10 10:10 Individual Ignasi Sivillà Llobet ? ?? ?30/08/10 12:11 Equip Xavier Bastos Sant Andreu Eva Bonet David Fernàndez Marta Gauthier Josep Gres Marga Sellarès30/08/10 17:01 Individual Oriol Ortega i Pous Berga30/08/10 17:09 Equip Bruno Barcelona Robert Ara i Arqué Manresa Alexandre Figueres i Gàmez Alfons Civit i Martínez Laia Herrera i Guardiola Maria Dolors Puertas i Carbonell30/08/10 17:38 Individual Raül Valentín ? ?? ?30/08/10 17:55 Equip Ricard Mollà Bigues i Riells Lluís Planas Sant Feliu de Codines Núria Aloy Carme Tura30/08/10 18:39 Individual Àngel Páez López ? ?? ?30/08/10 18:49 Equip Bernat Requena Martínez ? ??? Antoni Feliu Castells Joaquim Batista Mohedano30/08/10 18:50 Individual Joan Ventura Palau-solità i Plegamans30/08/10 20:05 Equip Josep-Lluís Segrelles i López ? ??? Ester Raméntol i Penya Josep Maria Fontanals Navarro Núria Gilabert Alejandre Jordi Altimira Corominas la Roca del Vallès30/08/10 22:57 Individual Rosa Moner Tomàs ? ?? ?30/08/10 23:30 Individual Joaquim Espelt i Santandreu Vilada31/08/10 03:18 Individual Eduard Aguiar González ? ?? ?31/08/10 09:40 Equip David Costa Grañena Baix Llobregat Elisenda Laborda i Clopas Gemma Parramon i Soler Daniel Montoliu Almazan Herminio Gàmez Sànchez 31/08/10 12:40 Individual Miquel Àngel Sànchez Férriz ? ?? ?31/08/10 12:55 Equip Montse Assens i Borda ? ??? Eva Brunat i Parra Carme Ferré i Gordo Estefania Pérez i Batista Anna Pla i Embuena Griselda Vergés i Guiu 31/08/10 13:46 Equip Margarita Menargues Grau ? ??? Núria Vàzquez Forrellad Sant Quirze del Vallès Sònia Calvo Sanz Barcelona Josep Borrallo Aguilera Xavier Mondéjar i Pallardó Xavier Ruiz Muntasell Sant Celoni 31/08/10 17:54 Individual Josep M. Sirach i Pena ? ?? ?31/08/10 17:58 Individual Xavier Muñoz i Roch ? ?? ?31/08/10 18:03 Individual Albert Mosella i Trilla ? ?? ?31/08/10 18:06 Equip Antoni Pladevall Osona A Anna Casadevall Antoni Tremosa Núria Serrat Gabriel Valverde Concepció Baucells 31/08/10 18:06 Equip Cristina Herrera Guardiola Osona B Anna Sola Peipoch Laia Mansergas i Comella Ester Bausells Fuente 31/08/10 18:47 Individual Gerard Balagué ? ?? ?31/08/10 18:49 Individual Jordi Parramon i Serra ? ?? ?31/08/10 18:51 Equip Oriol Ges Royo Joves per la Independència Queralt Badia Moragas Arnau Padró Olivet 31/08/10 18:52 Equip Josep Puig i Boix Candidats pels Verds Pilar Sentís i Zuazola-Cigorraga 31/08/10 18:53 Individual Josep Martínez i Solsona ? ?? ?31/08/10 19:12 Equip Marta Garcia Baix Maresme - Badalona Josep Maria Viaplana Norbert Llaràs Carles Domènech Cosme Varela 31/08/10 19:17 Equip Fèlix Simon i Paraiso Del territori i pel territori Teresa Esteve i Portell Antoni Castells Sanabra Josep Arasa i Ferrer Jordi Arnal i Roura Sergi Marin i Sarabia 31/08/10 19:24 Equip Àlex Sànchez Nofre ? ??? Xavier Olivella Mata Jaume Gómez Bonamusa Pilar Peral Rodríguez Anna Solà Permanyer 31/08/10 19:27 Individual Sònia Urpí i Garcia ? ?? ?31/08/10 19:37 Equip Àlex Fenoll ? ??? Núria Castells Josep Bonet Xavier Fajarnés Carles Gispert Xavier González 31/08/10 19:40 Individual Bonaventura Tolosa i Dam ? ?? ?31/08/10 19:40 Equip Sandra Sant Cugat del Vallès Maria Rosa Comellas i Coll Sant Cugat del Vallès Agustí Guerrero i Calabuig Barcelona 31/08/10 19:59 Equip Carme Vilaró i Rovira ? ??? Mercè Feliu i Hurtado Lluís Torner i Pous 31/08/10 20:00 Equip Josep Boladeras i Font Candidats PRC Gerard Manel Khil i Colomer Ignasi Ferrer i Clot Iban Lapeira i Pratdesaba M. Carme Arnó i Gardeñas Girona (20 - 118%) - (5 dones - 29%)data tipus nom localitat---------------------------------------------------------------------------? ?/08/10 00:00 Individual Josep Llorenç ? ????? ?/08/10 00:00 Individual Josep M. Armengol Palafolls? ?/08/10 00:00 Individual Cristian Lopez Figueres? ?/08/10 00:00 Individual LLuís Mosella Lloret de Mar? ?/08/10 00:00 Equip Rubèn Novoa Girona Mercè Escarrà 25/08/10 01:41 Individual Albert Vilà i Vilar Caldes de Malavella25/08/10 09:37 Individual Neus Colomer Sanchez Palafrugell25/08/10 11:28 Individual Xavier López Cadena Riudellots de la Selva25/08/10 13:42 Individual Jordi Carnicé i Puig-Panadés Puigcerdà25/08/10 16:01 Individual Josep Llorenç Blat ? ?/08/10 00:00 Equip Toni Strubell Girona Santi Niell Teresa Massegosa ? ?/08/10 00:00 Individual Daniel Ramírez de Cartagena i Hereu Juià ? ?/08/10 00:00 Individual Meritxell Satorras i Català Banyoles ? ?/08/10 00:00 Equip Jaume Roldós i Caselles Sant Feliu de Guixols Lluís Jaile Benítez Girona? ?/08/10 00:00 Individual Susana Rodriguez Vida Roses ? ?/08/10 00:00 Individual Xavier Corbo i Penido Castell - Platja d'Aro Tarragona (13 - 76%) - (2 dones - 12%)data tipus nom localitat---------------------------------------------------------------------------19/08/10 13:34 Equip Héctor López Bofill Tarragona Albert Pereira Caritat Garcia Celma24/08/10 09:32 Individual Antoni Gomis Reus24/08/10 20:02 Individual Jordi Casadevall i Camps Tarragona24/08/10 22:21 Individual Lluís Català Roca Alcover26/08/10 19:05 Individual Joan Pla Sanz Ulldecona27/08/10 10:30 Equip Pere Olivé Almoster Lluís Gibert Reus Josep Maria Calaf El Vendrell28/08/10 18:32 Individual Núria Coral Esteban Calafell29/08/10 14:41 Individual Albert Curto Arayo Amposta29/08/10 18:38 Individual Eugeni Capella Roca CambrilsLleida (2 - 13%) - (0 dones - 0%)data tipus nom localitat---------------------------------------------------------------------------21/08/10 12:34 Individual Xavier Sans i Duch Arbeca22/08/10 23:51 Individual Pere-Miquel Parés i Casanova AnserallEls qui conegueu les candidatures de les altres demarcacions, aneu-les fincant. Si us plau.
No sé si ja hi són: Jordi Nadal GrauCandidatura individualPresentada el 24-8-2010, a les 14:[email protected](Vegeu adjunts. )Alejandro Lienas JalencasCandidatura individualPresentada el 24-8-2010, a les 14: pilar@ hotmail.comAlexandre Figueres i GàmezCandidatura individualPresentada el 24-8-2010, a les 19: pilar@ hotmail.com.Bloc: alexandrefigueres.blogspot.com(Vegeu adjunt. )Roger Mallola i CastilloCandidatura individualPresentada el 24-8-2010, a les 21:36Barcelona-EixampleTelèfons: 934358294 i pilar@ hotmail.comBlog: http://www.rogermallola.catIsidre Dot i MassóCandidatura individualPresentada el 24-8-2010, a les 23: pilar@ hotmail.com(Vegeu adjunt. )Rubén López LorenteCandidatura individualPresentada el 25-8-2010, a les 00: pilar@ hotmail.comBlog: http://rushusroom.blogspot.com/(Vegeu adjunt. )Joan Antoni Poca SansCandidatura individualPresentada el 25-8-2010, a les 12: pilar@ hotmail.com(Vegeu adjunt. )Josep Maria Pol i Punsola, Gemma Giralt i Liesa, Enric Molina Gayà i Maria Teresa Font i BrugueraCandidatura d’equipPresentada el 25-8-2010, a les 13:36Llinars del Vallè pilar@ hotmail.com(Vegeu adjunt. )Ramon Masip i MagriñàCandidatura individualPresentada el 25-8-2010, a les 19:11Parets del Vallè pilar@ hotmail.com(Vegeu adjunt. )Rafael Oliva EstebanCandidatura individualPresentada el 25-8-2010, a les 19: pilar@ hotmail.com(Vegeu adjunt.)
xamena, una mica d'ànsia, i fes-hi un cop d'ull. Només calia comprovar alguna data, i els haguessis trobat per ordre.
Ai, ho sento, fill, no havia pas llegit amb calma tota la llista de candidatures, he obert el correu i com tenia aquest fil obert doncs he decidit ajuntar les candidatures de l'últim correu que he rebut. | 0.566717 | curate | {"ca": 0.8904896232117671, "fr": 0.003223856538384042, "en": 0.06961515212573041, "es": 0.036671368124118475} | |
oscar-2201_ca_20230904_10_8065 | Penso que en un dia com avui és inevitable parlar dels valors de Nadal i de les tradicions més nostrades.
Cal tenir en compte que avui a la nit és quan, tradicionalment, la gent feia cagar el tió per venerar el solstici d’hivern i l’arbre que havia d’afruitar de nou quan vingués més bon temps, d’aquí que se li doni un cop de bastó, per ajudar-lo a aconseguir-ho, per ressuscitar la saba que ja no es produeix però que, malgrat tot, sí que pot produir calentor, per la qual cosa, tradicionalment al voltant de la llar del foc, se l’hi acabava tirant.
És inevitable que passi el temps i és inevitable que les típiques estampes nadalenques siguin cada vegada més difícils de trobar; i en això em refereixo a aquesta imatge que acabo de descriure, d’una família al voltant de la llar de foc. Però, malgrat tot, crec que és important conservar les festivitats pròpies en aquests dies, perquè són el que han de fer-nos-els sentir més nostres i ens han de fer sentir més a prop de la gent, sobretot de la nostra gent. Així que, a l’igual que durant la castanyada, no s’ha de recórrer al Halloween perquè ja tenim una festa nostrada, ara tampoc cal recórrer al Pare Noël que tant es veu pels carrers, sinó que cal apostar pel tió. És com en lingüística, una paraula estrangera no s’accepta quan ja n’hi ha una de pròpia que té aquell mateix significat, per això, han passat al castellà paraules catalanes com all-i-oli, per donar nom a una realitat que ells no tenien però que van apropiar-se, i recentment passen al català tantes paraules provinents de l’anglès, perquè l’anglès és la mare de les noves tecnologies i, per tant, és la mare de tot de noves creacions a les que cal donar nom... En canvi no s’han acceptat determinades paraules castellanes, que es consideren barbarismes, perquè ja n’hi ha una de pròpia per designar el mateix. Doncs bé, tornant al tema del tió i de les tradicions pròpies, cal tenir en compte que, a més, amb el tió, s’està ensenyant als nens a tenir cura del tió, perquè se l’ha d’alimentar i se l’ha de cuidar tan bé com es pugui per aconseguir que cagui força, ajudant-lo, això sí, d’un bon cop de bastó.
Per tant, cal que a Catalunya portem a casa el tió, de la mateixa manera que al País Basc cal que hi arribi l’Olentzero i a Galícia l’Apalpador. Figures, unes amb més anys de tradició que d’altres al darrere, però que, sigui com sigui, representen una cosa més pròpia, més nostrada i, si per Nadal, es tracta de tornar a casa, al redós de la família, i d’estar-hi ben lligats, que no quedin enrere les nostres tradicions, que són les que ens poden fer acabar de sentir al nostre lloc.
A part queda el caganer, que, aquest, fins ha aconseguit traspassar fronteres, tot i que de la mateixa manera que ho ha aconseguit el caganer, per atrevit, per cridar l’atenció, per poca-solta, també ho pot fer el tió. Mireu, si no, pel Youtube, hi ha algunes entrevistes o visions del tió fetes per estrangers que són tota una joia i que, precisament hi són, perquè, com el caganer, el tió també desperta molta admiració.
De bracet, doncs, del tió i del caganer, entrem en aquestes festes per fer-les més nostres i per, en tot cas, oferir la nostra cultura, ben escatològica i peculiar, al món.
En relació als valors, cal senzillament recordar que enmig del capitalisme i de l’hipocresia que envaeix aquestes festes, cal que tinguem en compte que cada dia és un gran dia i que no serem millors perquè regalem més, mengem més o perquè tractem millor o pitjor algú durant aquests dies, que cal ser constants en el nostre fet de ser humans i humanitaris; i no cal anar massa enllà, no estic demanant res de l’altre món, si el món d’avui dia ens engoleix i quasi ens priva de mirar per ningú més que per nosaltres mateixos, enmig d’aquesta situació, cal que sempre trobem temps per estar amb els qui més estimem i amb els qui més ens estimen, sinó res té sentit. Tan senzill com això, tan difícil com això.
Enmig d’aquest panorama sembla que els papers privats de catalans que contenia l’arxiu de Salamanca, com si ens els hagués fet arribat el tió, arriben; que la resta, ho acabin fent, també. | 0.859944 | curate | {"ca": 1.0} | http://agnestoda.blogspot.com/2009/03/nadal-24-12-08.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_42423 | L'exèrcit sirià dispara indiscriminadament contra civils desarmats a Damasc, segons activistes pro drets humansBlindats de les forces fidels a Bashar al-Assad ataquen la ciutat siriana de Deraa. Actualitzat a les 13:34 h 25/04/2011 Les forces fidels al president sirià, Bashar al-Assad, han irromput violentament al barri de Duma de Damasc i han començat a disparar indiscriminadament contra civils desarmats. Així ho han denunciat activistes pro drets humans a la capital siriana, on no hi ha mitjans estrangers per contrastar les informacions. Segons aquestes fonts, uns 3.000 agents de les forces sirianes amb el suport de blindats han disparat contra la població i han provocat un nombre indeterminat de morts i ferits i nombroses detencions. També haurien atacat la ciutat de Deraa, on han mort una vintena de persones. Per la seva banda, el govern de Síria ha tancat els dos passos fronterers amb Jordània..Continua la violenta repressió del govern contra les protestes que demanen la dimissió de Bashar al-Assad. Activistes pro drets humans a la capital siriana han denunciat que forces fidels al president han irromput violentament al barri de Duma de Damasc i han disparat indiscriminadament contra civils desarmats. Segons aquestes fonts, hi ha morts i ferits i nombroses detencions. Els testimonis xifren els agents del règim en uns 3.000, amb el suport de blindats. Paral·lelament, al sud del país, a Deraa, han mort una vintena de persones, segons militants d'organitzacions de drets humans. Les mateixes fonts asseguren que els cossos han quedat al carrer i no se'ls pot recuperar perquè hi ha franctiradors. La repressió violenta continua a altres ciutats del país, com Jableh, situada a la costa del Mediterrani, on en les últimes hores han mort 13 persones durant una batuda feta per les forces lleials al president Bashar al-Assad. També a Duma, als afores de Damasc, on s'han tallat les comunicacions.El govern tanca la frontera amb Jordània Coincidint amb el desplegament de l'exèrcit i de la policia a la ciutat de Deraa, el govern de Síria ha tancat els dos passos fronterers amb Jordània. Segons l'oposició siriana, almenys 120 persones han mort des de divendres al país àrab víctimes de la repressió de les forces de seguretat. Tot i així, milers de persones van sortir un dia més aquest diumenge al carrer per reclamar la caiguda del règim. L'organització Human Rights Watch reclama a l'ONU una reunió urgent del Consell de Seguretat per debatre la violència a Síria. També demana una investigació internacional sobre l'estratègia repressiva del president Bashar al-Assad. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- EDITO: Sigles en litigi a la guerra civil de Síria per comprendre els agents implicats. Cortesia de Foguera Catalana.
Segons Russia Today l'exercit sirià ha detingut 120 soldats francesos
Com pot ser que aquestes noticies surtin abans per un mitjà com RT(en teoria neutral) i no per l'agència oficial siriana?? ?
la premsa occidental no es fa ressò de la premsa siriana perquè si no els cau la propaganda que estan muntantNo obstant això RT és prou gran com per a que puguis accedir-hi des de casa per internet Fins al moment en què la UE veti el accés a webs russes, xineses, iranians, etc
Josefina escrigué: Fins al moment en què la UE veti el accés a webs russes, xineses, iranians, etcAçò no passarà...
Sheila escrigué: Fins al moment en què la UE veti el accés a webs russes, xineses, iranians, etcAçò no passarà...
Ens hi juguem alguna cosa??? interessa fer vore que hi ha dues versions l'oficial i l'alternativa. russes, xineses, iranians, o basques, no?? ?
fins que no interessi ... perquè creus que s'han aprovat tantes lleis sobre Internet aquests mesos?
Isabel escrigué: fins que no interessi ... perquè creus que s'han aprovat tantes lleis sobre Internet aquests mesos?No durarà tant com per açò. Ell ho solucionaria ràpid tot plegat, llàstima que li fan boicot.
escalfant motors per RonPaul2016 | 0.745949 | curate | {"ca": 0.9817408704352176, "es": 0.007253626813406703, "fr": 0.0005002501250625312, "en": 0.010505252626313157} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_64373 | Tot i que el partit va començar mitjanament bé pels d’Alberto Fernández amb dues ocasions clares de Peralta i de Mario. El partit va canviar quan al quart d’hora Pablo va fer el primer gol pels locals i, després de la mitja hora de joc, Kevin va fer el segon, un gol que va arruïnar les esperances de remuntada dels de la nostra ciutat.
A falta d’escassos segons pel final de la primera part, el rubinenc ex de l’Olímpic de Can Fatjó, Rui Gama va fer pujar el tercer al marcador.
Les consignes que Alberto Fernández va donar als seus homes van ser clares, evitar les expulsions pel següent encontre i que el resultat no fos escandalós.
Així va ser, i tret de l’expulsió de Cristian Faura per doble groga, els de Terrassa només van poder fer un gol més.
Resultat molt dolorós que fa que l’equip continuï amb 13 punts a la classificació i per salvar la categoria gairebé hauria de guanyar tots els partits que li resten.
La pròxima jornada serà d’aquí a dues setmanes, ja que hi ha descans per carnaval. El partit serà a Can Rosés davant del nou líder de la categoria el Santboià, que va avançar al Balaguer a la classificació perquè la Federació li va treure els tres punts davant de la Rapitenca per alineació indeguda.
Per aquest partit, Alberto Fernández tindrà una difícil elecció pels laterals, ja que el capità Kiki es va lesionar i s’haurà de veure l’abast de la lesió; Christian complirà cicle per cinc grogues, a més de la ja esmentada expulsió de Faura. Tot apunta a Sebas com lateral esquerre i reconvertir al central Pablo en lateral com en algunes ocasions ja s’ha provat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_293587 | http://mailtracking.tiching.com/activitats-finals-l-39-organitzacio-politica-de-les-societats/recurso-educativo/442299 | 0 | curate | {"ca": 1.0} | http://mailtracking.tiching.com/activitats-finals-l-39-organitzacio-politica-de-les-societats/recurso-educativo/442299 |
mc4_ca_20230418_17_32819 | Els reptes de l'atenció alimentària en els restaurants de Puerto Rico - Hemeroteca - Actualitat - Universitat de les Illes Balears
Seccions: Els reptes de l'atenció alimentària en els restaurants de Puerto Rico
Els reptes de l'atenció alimentària en els restaurants de Puerto Rico
La tesi doctoral de Felipe González González investiga el nivell de coneixement que té el sector de la restauració porto-riqueny sobre les condicions nutricionals i restriccions de salut de la seva clientela
Les condicions de salut estudiades en la tesi doctoral de Felipe González González, defensada a la Universitat de les Illes Balears, estan directament relacionades amb la nutrició, amb els propietaris o administradors, els treballadors de servei i de cuina, i els menús dels establiments d'aliments i de begudes participants a Puerto Rico.
Els comensals i hostes que tenen unes condicions cròniques de salut relacionades amb l'alimentació o amb restriccions alimentàries necessiten ser atesos d'una manera correcta. La informació nutricional i de salut que apareix a les cartes dels menús que s’ofereixen als comensals i hostes és important. Per això, l'estudi de Felipe González González investiga dotze condicions nutricionals i quatre restriccions alimentàries. Aquest estudi mesura i proporciona el nivell de coneixements que tenen els propietaris o l'Administració, els treballadors de servei o de cuina i els qui dissenyen els menús en relació amb aquestes condicions i restriccions dels comensals i hostes.
Centrat en el sistema immunològic, González estudia la intolerància a la lactosa, la celiaquia, les hipersensibilitats i les al·lèrgies alimentàries. Centrat en el sistema endocrí, també estudia la diabetis com a condició general. Respecte del sistema circulatori, analitza la hipertensió i el colesterol elevat o la hipercolesterolèmia. Focalitzat en el sistema gastrointestinal, estudia les malalties de Crohn, la colitis ulcerosa i la malaltia inflamatòria intestinal. De les restriccions alimentàries, inclou i estudia el vegetarianisme, les restriccions per raons de religió, obesitat i nutrició per a atletes.
Totes aquestes condicions estan directament relacionades, comparades i estudiades en cinc categories d'operacions d'aliments i beguda: en la primera, chinchorros, fondes, quioscos, furgonetes de menjar i cafeteries; en la segona, restaurants de menjar ràpid limitat; en la tercera, restaurants de servei complet; en la quarta, hotels i altres llocs comercials turístics (establiments d'aliments i begudes en un hotel, serveis a domicili o servei d'àpats, i el departament d’àpats); i, en la cinquena, establiments d'aliments i begudes especialitzats en menjar saludable i línies aèries.
Els resultats d'aquesta tesi doctoral han donat l’evidència empírica per concloure que les petites i grans empreses de servei d'aliments i de begudes participants a Puerto Rico encara necessiten oferir un servei més especialitzat i individualitzat als comensals i hostes que tenen unes condicions cròniques de salut relacionades amb l'alimentació i la nutrició. Les al·lèrgies alimentàries continuen sent una prioritat. Altres condicions que ha estudiat aquesta tesi són, en la gran majoria dels casos, desconegudes fins i tot per la població porto-riquenya, i, en general, no compleixen adequadament amb una atenció alimentària individualitzada, especialment envers els qui necessiten alimentar-se correctament i adequadament.
Títol: La atención alimenticia en los establecimientos restauradores de Puerto Rico
Autor: Felipe González González
Director: Josep Tur Marí
Data de l'esdeveniment: 31/01/2020 | 0.851187 | curate | {"ca": 0.9682274247491639, "es": 0.03177257525083612} | https://diari.uib.cat/arxiu/Els-reptes-de-latencio-alimentaria-en-els.cid613356 |
mc4_ca_20230418_0_784462 | Altea inicia els actes de l'Any Carmelina Sánchez-Cutillas - Informacion.es
Altea inicia els actes de l'Any Carmelina Sánchez-Cutillas
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua va designar la poetessa alteana com a "Escriptora de l'Any 2020", la segona dona homenatjada en la trajectòria del cicle que organitza la institució
diego coello 22.01.2020 | 18:36
L'escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas.
Aquest dijous 23 de gener s'iniciarà a la Casa de Cultura d'Altea l'Any Carmelina Sánchez-Cutillas, amb un espectacle on hi haurà música, imatges, textos, i una lectura dramatitzada en directe d'una selecció dels poemes de l'escriptora alteana Carmelina Sánchez-Cutillas. La poetessa va ser triada l'any passat "Escriptora de l'Any 2020" de la Comunitat Valenciana per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), sent la segona dona en la trajectòria d'aquest cicle d'homenatges que rendeix la institució.
Sánchez-Cutillas, neta de l'historiador i floclorista alteà Francesc Martínez i Martínez, va nàixer a Madrid l'1 de gener de 1927 i va morir a València el 22 de febrer de 2009 als 82 anys d'edat. La seua infància la va passar a Altea fins que es va traslladar a estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València, ciutat on va fixar la seua residència. En el terreny literari va destacar en la poesia, on se li enquadra en la generació del 50 al costat de Vicent Andrés Estellés i María Beneyto, però també va realitzar incursions en la novel·la, on va collir el seu principal èxit amb "Matèria de Bretanya", ambientada a Altea durant la infància de l'escriptora, i guanyadora del Premi Andròmina de narrativa en 1975.
Les activitats del "Any Carmelina Sánchez-Cutillas" tindran lloc principalment a Altea i a València, encara que també hi haurà unes altres que recorreran la Comunitat Valenciana. Recentment, la presidenta de la Comissió de l'Escriptora de l'Any de l'AVL, Maribel Guardiola, va assenyalar que els actes d'homenatge a la poetessa alteana "estan pensats amb la voluntat de divulgar entre el gran públic la magnitud i la dimensió, així com les diferents facetes, algunes poc conegudes, de Carmelina Sánchez-Cutillas, la gran escriptora, investigadora i intel·lectual valenciana del segle XX".
A Altea començarà l'any dedicat a l'autora de "Matèria de Bretanya" a les 19 hores d'aquest dijous 23 de gener amb les intervencions del president de l'AVL, Ramón Ferrer; l'alcalde d'Altea, Jaume Llinares; el fill de la poetessa, Luís del Romer; i Maribel Guardiola. Entre les més de vint propostes programades per a commemorar la vida i l'obra de Sánchez-Cutillas, destaquen dues exposicions: una de fixa en el Centre del Carme, a València, que es podrà visitar entre abril i maig; i una altra que, sota el títol "Des de les fronteres del silenci", corresponent amb un vers del poemari "Conjugació en primera persona", circularà en tot el territori valencià segons la demanda dels municipis.
Edició de tota l'obra poètica
L'any 2020 dedicat a Carmelina Sánchez-Cutillas servirà per a editar l'obra poètica, inclosa la inèdita, part de la narrativa i l'obra d'investigació de l'escriptora. Igualment, hi haurà un còmic elaborat per la dibuixant alcoiana Esperança Martínez, i una proposta didàctica dirigida a l'alumnat de Batxillerat. A més, hi haurà dues jornades acadèmiques. Una a la fi de maig a València, centrada en les figures femenines i el context en què va escriure Sánchez-Cutillas; i una altra dedicada a la figura i l'obra de Carmelina, que tindrà lloc a Altea al novembre per a tancar l'Any dedicat a ella.
D'igual manera, s'han previst actuacions en les xarxes socials amb tuits setmanals, i es crearà una APP amb una ruta literària per Altea que s'incorporarà a les rutes turístiques de l'Ajuntament alteà.
Centre d'Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas
D'altra banda, el palauet de Villa Gadea, situat en la partida de l'Olla d'Altea, serà seu del Centre d'Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas coincidint amb la declaració per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com a "Escriptora de l'Any" a la Comunitat Valenciana.
El Centre d'Interpretació servirà per a donar a conéixer al públic en general i a l'alumnat en particular la figura d'aquesta destacada autora valenciana. D'aquesta forma, l'escriptora serà la primera poeta valenciana dona amb un espai públic d'aquestes característiques, un lloc enfocat a la divulgació de la seua obra i a la difusió de materials pedagògics entorn d'una dona rebel, que va trencar molts motles.
El Centre d'Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas serà possible amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Altea, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Càtedra Enric Valor de la Universitat d'Alacant.
La Plaça del Llibre d'Alacant converteix el Port en una gran llibreria en valencià.
El Botànic avala en las Cortes con dudas al nuevo director de À Punt. | 0.877922 | curate | {"ca": 0.9791623254844759, "en": 0.006459679099812461, "es": 0.014377995415711607} | https://www.diarioinformacion.com/la-clau/2020/01/22/altea-inicia-els-actes-lany/2226728.html |
cawac_ca_20200528_2_127809 | Altres Acords de Govern
El Govern aprova la reestructuració del Departament de Justícia
El Consell Executiu ha aprovat avui el decret de reestructuració del Departament de Justícia que suposa l’eliminació d’un òrgan de l’estructura departamental, i que modifica l’estructura dels òrgans dels serveis centrals i en revisa les funcions. La nova disposició no modifica l’estructura bàsica del Departament, no afecta la qualitat dels serveis que presta, ni suposa l’eliminació de cap plaça de professional públic.
Concretament, se centralitzen les competències de gestió econòmica de tot el departament en la Subdirecció General de Gestió Econòmica, com a òrgan responsable de tota la contractació departamental i de gran part de la gestió pressupostària. També es concentren altres funcions de gestió de serveis comuns d’edificis en la Subdirecció General d’obres i Patrimoni.
En l’àmbit del la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, la Subdirecció General d’Entitats Jurídiques passa a denominar-se Subdirecció General d’Entitats Jurídiques i del Protectorat. Es reforça així la figura del Protectorat de Fundacions i es crea el Servei de Protectorat que unifica les funcions principals de control jurídic i econòmic de les fundacions.
Finalment, es redefineixen i reagrupen algunes funcions de la Secretaria de Relacions amb l’Administració de Justícia així com de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques per potenciar el nucli de l’actuació de cadascuna d’elles, d’acord amb els objectius de Govern.
Concessió definitiva de ràdio municipal a l'Ajuntament de Sallent
El Govern ha acordat atorgar a l'Ajuntament de Sallent la concessió definitiva per a la prestació del servei públic de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència.
L'Ajuntament de Sallent ja disposava des de 1994 de la concessió provisional d'una emissora de freqüència modulada de tipus municipal. Després de l'aprovació del projecte tècnic de l'emissora i de la inspecció tècnica de les instal·lacions, el Govern ha procedit a l'atorgament definitiu de la concessió a la ràdio municipal.
El govern tramita la venda i posterior arrendament dels dos últims immobles del lot adjudicat a AXA Real Estate
El Govern ha acordat avui tramitar la venda i posterior arrendament dels dos últims immobles que quedaven per formalitzar del lot de 13 edificis adjudicat a AXA Real Estate per 23.308.805 euros, 1.271.495 euros més respecte al preu inicial de sortida. Es tracta dels immobles situats al carrer Aragó 330-332 i a l’Avinguda Paral·lel 71-73, que no van poder entrar a la primera due dilligence .
La Generalitat va adjudicar el lot de 13 edificis a l’empresa AXA Real Estate per un import total de 172.000.000 euros, 9.382.600 euros més que el preu mínim fixat per l’Administració catalana. La Generalitat continuarà ocupant aquests espais en qualitat d’arrendatària, durant un màxim de vint anys, per una renda anual de 16,2 milions d’euros que, descomptant els 10,2 milions que deixarà de pagar en concepte de censos emfitèutics (8,6M), IBI (1M) i manteniment i assegurances (0,6M), es redueix a 6 milions d’euros anuals.
El passat mes de març, l’administració va agrupar en un sol lot els 13 edificis ocupats que tenia a la venda i en va millorar les condicions, per fer l’oferta més atractiva de cara als compradors, mentre que va reduir un 5% l’import que preveia destinar al lloguer. En xifres absolutes, la Generalitat pagarà 855.881 euros anuals menys que amb el preu anterior, la qual cosa representa un estalvi acumulat aproximat de 21,8 milions d’euros per a tot el període. L’operació s’emmarca dins el programa de privatitzacions que el Govern va dissenyar per aconseguir reduir dèficit públic i endeutament.
El Govern renova un acord amb la Regió Rhône-Alpes per promoure l’FP amb l’intercanvi d’experiències
El Govern ha aprovat avui renovar l’acord del Departament d'Ensenyament amb la Regió Rhône-Alpes (França) per promoure la formació professional amb l’intercanvi d’experiències entre ambdós territoris. Aquest acord té com a objectiu establir col·laboracions per innovar en l’àmbit de la formació professional mitjançant el desenvolupament d'activitats conjuntes d’aprenentatge i de mobilitat, adreçades tant a l’alumnat com als formadors, professors i centres de formació.
Els principals eixos que preveu l’acord són impulsar els intercanvis d'alumnes i aprenents entre els centres de formació d’ambdues regions i afavorir que l’alumnat participi en diferents activitats i projectes educatius. A banda, contempla la millora de l'aprenentatge de les llengües europees i la cooperació entre els centres de formació. L’acord de col·laboració amb la Regió Rhône-Alpes es va signar per primer cop a l’octubre del 2006 i es va repetir el febrer del 2009.
El Govern declara bé cultural d’interès nacional l’església de Sant Jaume de Montagut; el Pavelló dels Distingits de Reus; el teatre Fortuny “El círcol”; i la pintura ‘Plaza de Toros de Sevilla” de Marià Fortuny
El govern ha acordat avui declarar bé cultural d’interès nacional (BCIN) l’església de Sant Jaume de Montagut, a Querol (Alt Camp); el Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata, a Reus, en la categoria de monument històric; el Teatre Fortuny “El Círcol”, a Reus, en la categoria de monument històric; i la pintura Plaza de toros de Sevilla de Marià Fortuny en la categoria de bé singular.
Església de Sant Jaume de Montagut, a Querol
L’església de Sant Jaume de Montagut és un dels exemples singulars de l’arquitectura religiosa del gòtic català del segle XIV per la tipologia de la seva planta i solucions estructurals. Arquitectònicament és de planta rectangular, d'una sola nau de dos trams coberta de teula a dues vessants. Té set capelles que conformen un absis poligonal de set costats i coberta amb voltes de creueria. Les façanes tenen un predomini del ple sobre el buit, amb grans contraforts a la façana nord. A la façana sud hi ha dos campanars d’espadanya i la porta d'accés està formada per tres arcs de mig punt. La declaració de BCIN defineix un entorn de protecció de l’església de Sant Jaume de Montagut a Querol (Alt Camp) té com a finalitat garantir la visibilitat del monument i protegir el subsòl donada la possible existència de restes arqueològiques.
Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata a Reus
El pavelló dels Distingits, conegut també com a Pavelló número 6, forma part del projecte de Lluís Domènech i Montaner per a la construcció de l’Institut Psiquiàtric Pere Mata. El pavelló dels Distingits és l’edifici emblemàtic del complex l’obra arquitectònica de Domènech i Montaner no es limita als plànols generals de les edificacions, sinó que abasta la globalitat del projecte ja que va dissenyar tots els elements interiors i exteriors de l’edifici amb la col·laboració dels seus dibuixants Triadó i Bru. La construcció de l’edifici va marcar l’inici de l’etapa modernista a Reus. La declaració de BCIN inclou la delimitació de l’entorn i té com a finalitat garantir la conservació del monument i mantenir invariables els espais que l’envolten. S’hi han inclòs les finques que estan en contacte amb l’edifici, ja siguin adjacents, que donen al davant o bé que tenen una incidència en la perspectiva de conjunt més llunyana. El subsòl de l’entorn també s’ha protegit ja que des de la vessant arqueològica hi ha constància de l’existència d’un jaciment arqueològic del neolític.
Teatre Fortuny “El Círcol”, a Reus
El monument està integrat pel Teatre Fortuny i la seu de la Societat “El Círcol”, situat a la Plaça Prim núm. 4. El Teatre Fortuny i “El Círcol”, que comparteixen el mateix edifici, estan vinculats històricament i arquitectònicament. El Teatre, d’estil neoclàssic, va ser construït per l’arquitecte Francesc Blanch i Pons l’any 1882. La seva decoració va anar a càrrec de Josep Maria Puig. El Teatre Fortuny té influències del barroc. Des del punt de vista arquitectònic, cal destacar que el Teatre Fortuny segueix l'esquema del teatre convencional amb escenari a la italiana amb platea i tres pisos i espais de relació social com el vestíbul i l’escalinata imperial. Els espais que ocupa la societat “El Círcol” conserven la seva decoració modernista, dissenyada en bona part per l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner.
‘Plaza de toros de Sevilla’ de Marià Fortuny
El govern ha acordat avui declarar bé cultural d’interès nacional la pintura Plaza de toros de Sevilla de Marià Fortuny en la categoria de bé singular. La pintura, datada el 1868, és un oli sobre tela de 62 x 84,5 cm. L’obra constitueix un dels exemples més clars de l’aproximació del pintor català a la naixent escola impressionista francesa. Es tracta d’una obra excepcional que mereixeria figurar permanentment en algun museu nacional d’art català. La finalitat de la declaració de bé cultural d’interès nacional d’aquesta obra és establir els mecanismes per fer efectiva la seva protecció. | 0.853435 | curate | {"pt": 0.002599751328133831, "ca": 0.9933310726800045, "es": 0.003843110658980445, "cs": 0.00022606533288120268} | http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/govern/consell-executiu/acords-govern/notapremsa-208452.html?mode=static |
macocu_ca_20230731_7_69178 | VALLNORD
VALLNORD
LA COMBINACIÓ PERFECTA
L'esquí és molt més que un esport d'hivern a Andorra. Gaudir de les pistes ubicades entre les muntanyes del Pirineu supera les expectatives fins i tot dels esquiadors més experimentats, gràcies a un entorn natural incomparable. Així doncs, és un dels grans atractius que fan que, any rere any, milers de viatgers escullin el Principat d'Andorra com a destinació. Molts d'aquests visitants hi van amb motiu de viatges empresarials en què l'oci i l'esport tenen un gran protagonisme com a complement de congressos, conferències, fires o seminaris.
L'estació de Vallnord - Pal Arinsal destaca per un perfil suau, ideal per als qui fan els primers passos en el món de l'esquí. Ofereix els serveis d'una escola d'esquí i de surf de neu en la qual treballa un equip de monitors formats i amb experiència. Pel que fa a Arinsal, és l'estació preferida de molts esquiadors per la seva proximitat als hotels d'alta muntanya de la zona. En la majoria dels casos, es pot baixar esquiant o deixar el material al guardaesquís del domini i la zona de serveis de Comallemple, que es troba a 1.950 metres d'altura. Finalment, Vallnord - Ordino Arcalís va un pas més enllà i ofereix l'oportunitat d'esquiar per canals de pendent fort i desnivells increïbles. L'estació més alpina d'Andorra disposa, a més, de zones de freeride de fàcil accés.
Vallnord és sinònim de diversió, i no només per als amants de l'esquí, sinó també per a tots aquells que vulguin provar la zona de freestyle, fer surf de neu o passejos amb raquetes de neu, en els quals descobriran paisatges fascinants. Una de les activitats que més agraden són els passejos amb trineus tirats per gossos, així com els circuits amb moto de neu i l'esquí nocturn, que cada vegada té més adeptes. Per als qui prefereixen la tranquil·litat, no hi ha res millor que admirar la vista inoblidable que ofereix l'estació d'esquí.
Pel que fa a l'oferta gastronòmica, destaquen els restaurants Pla de la Cot Ski & Lounge i La Coma d'Arcalís, concebuts com a espais de descans en els quals es poden degustar productes de primera qualitat en elaboracions atractives. Són el lloc idoni per descansar i recuperar les forces en un ambient tranquil. | 0.786869 | curate | {"en": 0.007262823422605538, "ca": 0.9927371765773945} | |
mc4_ca_20230418_13_125078 | L’amor del públic per Cecilia Bartoli | Albert Vilardell
Albert Vilardell. Barcelona.
El passat 25 d’octubre, el cicle Palau 100 va viure una nit de gran èxit, exhaurides les localitats, amb l’audició en forma de concert, semi escenificada de La Cenerentola, de Rossini, on es va fer evident l’amor que el públic de Barcelona sent per Cecilia Bartoli, des de la seva entrada l’escenari, les seves intervencions i finalment l’esclat final.
Cecilia Bartoli i David Alegret a ‘La Cenerentola’ de Rossini al Palau
Hi ha gent que no recorda que la relació d’aquesta cantant italiana amb Barcelona va començar el març de 1991, quan encara no era coneguda, amb unes representacions de Il barbiere di Siviglia i allà vaig conèixer el seu tarannà comunicatiu per una entrevista amb ella per la revista amb la qual aleshores col·laborava. Des d’aquella visita, la seva carrera va anar creixent, impulsada per la seva discogràfica, però especialment per l’impacte de la seva tècnica, la facilitat per les agilitats i variacions, juntament amb una veu molt bella, treballant en teatres, com el de Zuric o com el propi Palau, més intimistes, que li van permetre desenvolupar les seves condicions vocals i treure tot el millor del seu art.
Gioacchino Rossini va crear La Cenerentola, la divuitena de les seves òperes, a petició de Pietro Cartoni, empresari del Teatro Valle de Roma. La partitura es fa palesa una evolució del llenguatge rossinià en el sentit que apropa els gèneres “buffo” i “seriós”, que aleshores havia alternat. En aquesta obra hi ha elements sentimentals, com són les àries d’Angelina i Ramiro, que preconitzen l’òpera romàntica, però també hi ha els fragments còmics on mantenen el sentit divertit, com són les intervencions de Don Magnifico i Dandini, o alguna altra escena de conjunt a un ritme trepidant.
La primera gran protagonista de la nit va ser Cecilia Bartoli, amb una veu de projecció cuidada, que li permet tenir un registre greu important i una gran facilitat per les agilitats. Després de tan llarga carrera la cantant administra les seves qualitats, que sobresurten en les àries i duos amb Ramiro, amb un fraseig espectacular, un treball escènic ple de detalls i una expressió que reflecteix en cada moment l’acció amb una gran subtilesa.
Abans de començar, la direcció artística va sortir a l’escenari, cosa sempre preocupa, ja que fa pensar amb malaltia d’algun cantant i així va ser, el tenor anunciat pel paper de Don Ramiro, Edgardo Rocha, s’havia posat malalt dos hores abans de la funció i seria substituït per David Alegret, tenor català, especialista en Rossini que s’havia incorporat moments abans de la funció. Alegret és un bon professional, amb un fraseig cuidat, molt musical i va superar les dificultats de l’obra. Es notava la seva tensió, sobretot en les escenes compartides, però la seva actuació va ser de qualitat.
L’altre gran triomfador de la nit va ser el baix-baríton aragonès Carlos Chausson que va fer un Don Magnifico espectacular, tant des de el punt de vista musical, on la veu sorgia amb densitat en tots els registres, l’expressió era d’una gran precisió, amb tots els detalls que marca el personatge i com actor era el vell rondinaire ple de situacions grotesques.
De la resta del repartiment Alessandro Corbelli va ser un Dandini amb bon fraseig, però amb alguna limitació als extrems de la tessitura, Rosa Bové i Martina Jankova van donar l’estil còmic, quasi ridícul, de les dos germanes i José Coca va fer un correcte Alidoro.
Les musiciens du Prince-Monaco és una orquestra amb instruments originals, aconseguint una versió molt cohesionada, i igualment el cor que va intervenir-hi. Van estar dirigits per Gianluca Capuano, en una interpretació molt cuidada, amb el so de l’època i amb contrastos, també va estar molt pendent dels cantants, malgrat els tenia a la seva esquena, especialment de David Alegret, que s’havia integrat en molt poc temps.
Cecilia Bartoli David Alegret Palau 100 Palau de la Música Catalana | 0.876187 | curate | {"ca": 0.9610816274955775, "en": 0.00429618397776093, "es": 0.034622188526661615} | https://www.nuvol.com/noticies/lamor-del-public-per-cecilia-bartoli/ |
macocu_ca_20230731_0_39949 | De 1 a 0 de 0 anuncis de arrenjaments Sant Pere Pescador
Anuncis arrenjaments Sant Pere Pescador
Classificats arrenjaments Sant Pere Pescador
Busca i troba arrenjaments Sant Pere Pescador
Gent interessada en arrenjaments Sant Pere Pescador
Busca, troba i contacta amb gent que ofereix: Anuncis classificats arrenjaments Sant Pere Pescador | 0.645174 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_10_752198 | Audiència+Nacional | NacióGirona
Actes de benvinguda a la presa Marina Bernadó a Barcelona, Girona i Terrassa
L'Audiència Nacional ha decretat llibertat provisional per a Bernadó, condemnada a tretze anys de presó per pertinença a ETA i que està a l'espera d'un nou judici
Carles Puigdemont: «El municipalisme independentista no recularà»
Unió de forces de CiU, ERC i CUP a Girona, després rebre la notificació de l'Audiència Nacional espanyola, que investiga diversos ajuntaments per haver aprovat mocions de suport a la declaració independentista | L'alcalde i president de l'AMI insta els consistoris a defensar la llibertat d'expressió
Celrà desobeirà l'Audiència Nacional
Els jutjats centrals d'instrucció 1 i 4 investiguen aquest ajuntament i també el de la Seu d'Urgell per haver donat suport a la declaració independentista | El fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, denuncia també els consistoris de Girona, Sant Cugat del Vallés i Igualada
L'Ajuntament de Celrà investigat per donar suport a la declaració de ruptura
Jutjats centrals d'instrucció de l'Audiència Nacional han obert diligències contra els consistoris de la Seu d'Urgell i Celrà, segons avança "El País" | 0.824724 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/girona/noticies/etiqueta/Audi%C3%A8ncia+Nacional |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_319855 | Home>Entrades>Activitats esplais>Actualitzem la Guia per a la preparació de campaments, colònies i rutes!
Actualitzem la Guia per a la preparació de campaments, colònies i rutes!
La Guia per a la preparació de campaments, colònies i rutes és una eina molt útil, sobretot ara que s’apropa l’estiu i toca anar tancant la preparació d’aquestes activitats! En aquesta hi podreu consultar consells per a la preparació, realització i avaluació dels vostres campaments, colònies i rutes, ja siguin a l’hivern, la primavera o a l’estiu. Està plena d’enllaços d’interès, aspectes sobre normatives i prevenció de riscos, consells i reflexions pedagògiques, posicionaments, bones pràctiques, eines i documents del Banc de Recursos.
En el pla de treball d’aquest curs ens vam proposar fer una revisió de la guia per ampliar-ne el contingut, ja que la considerem un document obert que hem d’anar fent créixer entre totes, perquè sigui útil i s’adapti al màxim a la realitat dels esplais. Així doncs, us presentem una versió més completa!
Hem actualitzat i ampliat alguns enllaços. Hem aprofundit més en el contingut en referència a temes de normatives, prevenció de riscos i sobre la gestió de les emergències. A més, hi hem afegit aspectes sobre els drets i oportunitats dels infants, adolescents i joves, ja que a l’esplai tenim la responsabilitat de defensar els drets dels infants i mirar pel seu interès i benestar. Cal que coneguem les formes de prevenció adequades i que, davant del dubte, actuem correctament.
La guia també inclou noves bones pràctiques, així com recursos concrets que hem editat; com el decàleg de participació infantil, una guia amb la documentació necessària per realitzar una activitat internacional, un recull de pistes per escollir el terreny d’acampada o per triar la casa de colònies i un manual amb indicacions per preparar una bona ruta.
Recordeu que al final de la guia hi trobareu una checklist de totes les tasques per poder repassar-les abans de marxar! Esperem que us faci un bon servei.
Dóna’ns la teva opinió!
A Esplais Catalans, creiem en la valoració com a eina que ens ajuda a millorar dia a dia; també ens ajuda a conèixer millor els nostres esplais i aquelles entitats que accedeixen als nostres recursos. És per això que ens interessa molt que pugueu valorar aquest i tots els altres recursos que feu servir per al vostre esplai.
Només cal que, quan obriu el resum de l’activitat o document de la biblioteca virtual, cliqueu a “valora el recurs”. S’obrirà un desplegable en el qual podreu puntuar-lo de l’1 al 4 i també deixar-hi la vostra opinió!
Comunicació Esplac2015-05-27T18:36:27+02:0027 de maig de 2015|Activitats esplais|
Comparteix a la xarxa
FacebookTwitterLinkedInWhatsAppEmail
Notícies relacionades
Com afecta el risc d’incendi a les activitats d’estiu de l’esplai?
Com afecta el risc d’incendi a les activitats d’estiu de l’esplai?
19 de juliol de 2022
Els esplais encaren les activitats d’estiu amb normalitat, recuperant dades similars a les d’abans de la pandèmia
Els esplais encaren les activitats d’estiu amb normalitat, recuperant dades similars a les d’abans de la pandèmia | 1 | perfect | {"ca": 0.9700096742986134, "ia": 0.010964205095130602, "es": 0.007416962270235408, "en": 0.011609158336020638} | |
crawling-populars_ca_20200525_52_66783 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
CASTRO FLORES, MARTI
NAVATA, C.F.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.1965742251223491, "ca": 0.6133768352365416, "en": 0.08809135399673736, "pl": 0.013050570962479609, "nl": 0.022838499184339316, "pt": 0.03833605220228385, "fr": 0.022838499184339316, "id": 0.004893964110929853} | : /jugador/1920/benjami-7-primera-divisio/benjami-7-primera-divisio/grup-24/36293458/36188479 |
grup-elmon_ca_20230726_0_228486 | Aquest diumenge, gairebé a les dues del migdia, els serveis d’emergència van rebre l’alerta d’un grup de senderistes que s’havien perdut al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt. El grup, nombrós i amb la presència de nens petits, s’havia desorientat quan estava a la zona del Canal del Bolet, al terme municipal de Matadepera. Per trobar-los es va activar els GRAE i un helicòpter. Els excursionistes, provinents de Rubí, Cerdanyola i Terrassa, es trobaven en una zona de difícil accés i escarpada. Bombers van rescatar-los de dos en dos fins a portar-los a l’aparcament de davant del CD Terrassa Hockey. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/successos/rescaten-helicopter-grup-senderistes-perduts-al-parc-sant-llorenc-57061/ |
cawac_ca_20200528_10_65286 | Fa quatre anys les acaballes de la legislatura municipal van coincidir amb la posada damunt la taula d’una proposta de POUM que va tenir més detractors que defensors. Amb el canvi de color a la Casa Gran els nous inquilins es van prendre la redacció d’un nou POUM com un bufar i fer ampolles.
I per donar-li a tot plegat un aire més “cool” i “enrotllat” van venir a dir que s’escoltarien totes les opinions. I ja sabem que passa en aquest país quan algú ens demana l’opinió: que no ens conformem en ser escoltats i donar-la de franc, sinó que com que tots som reis a casa nostra acabem creient que ho som també a tot arreu. I embolica que fa fort.
Tenim les eleccions a tocar, han passat quatre anys. I ara les preses són encara més preses. I el POUM, l’eina imprescindible per planificar que vol ser la nostra ciutat quan sigui gran, doncs, que no arriba. Ara sembla que en sabrem alguna cosa abans d’acabar aquest més. Tant de bo.
Pel que sigui, està clar que, aquí, no sabem fer POUMS o no ens surten quan toca. I això té un cost. Algú ens hauria d’explicar com s’ha invertit el temps pel que fa al “tema POUM” en aquests quatre anys. Que s’espavili qui s’hagi d’espavilar. No sigui que al maig hi hagi un nou relleu al govern municipal i es torni a posar el comptador a zero.
Últimes opinions
UFFFFFFFFFFFFFFFF!!!! com treballe aquest esclau que teni'm al Moute... deu nido el temps ... ara be per escriure el que escriu s'ha de tenir el cervell totalment buit i apreta tecles com podrie fer un mono o un robot, jua, jua. a treballar....que ens fa molta gracia!! 13/01/2014 jua, jua | 0.799856 | curate | {"ca": 0.9317166560306318, "es": 0.02169751116783663, "fr": 0.024250159540523293, "en": 0.022335673261008295} | http://www.moutepertarragona.cat/publicacio_detall.php?id=1928 |
macocu_ca_20230731_7_218807 | D'acord amb l'ús més habitual als mitjans de comunicació internacionals [consulta: maig 2021], optem per la forma russa, que transcrita en català és Roman Protassévitx.
No fem servir les formes Pratasevitch, Pratassevitch, Protasevich, Protasévitx, Protasiévitx, Protassiévitx. | 0.510458 | curate | {"ca": 0.6086956521739131, "fr": 0.391304347826087} | |
oscar-2201_ca_20230904_1_14299 | Matrícula: 6.000€, (beques disponibles, indica’ns si en necessites a l’apartat “Observacions”) si la inscripció es realitza durant el període prioritari. Inclou:
Matrícula i classes
Materials
Vols
Allotjament durant 7 nits en cada mòdul presencial (o les necessàries per ajustar-se al dia d’arribada o de sortida)
Àpats
Servei de restauració durant les sessions
Desplaçaments a Barcelona ciutat
No inclou les despeses i els tràmits de visat ni assegurança mèdica en qualsevol cas. Tots dos aniran a càrrec de l’alumnat inscrit. Si la inscripció es realitza fora de termini, el preu es podrà veure incrementat en relació als costos associats (vols, allotjament, …).
Aquest formulari suposa una primera pre-inscripció al programa formatiu internacional MAIA. Un cop rebudes totes les sol·licituds ens posarem en contacte amb tu per comunicar-te si has estat seleccionat/da. Per a qualsevol dubte o consulta, posa’t en contacte amb nosaltres: [email protected]. | 0.745094 | curate | {"ca": 0.9661375661375662, "es": 0.020105820105820106, "en": 0.013756613756613757} | https://sdg-maia.org/ca/inscripcions/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_108055 | Doncs bé, darrerament, i per combatre l'independentisme creixent, els espanyols empren com a tàctica la desautorització, la qualificació de que el nacionalisme català és una tragiversió de la història i que espanya és una nació que ve des dels inicis dels temps. Evidentment això no és correcte primer de tot perquè Espanya com existeix avui en dia és el resultat de la derrota de Catalunya i de l'antiga corona d'Aragó el 1707 i el 1714, però és que a més la paraula Espanya no pren significat d'estat fins aquella data. La paraula Espanya o Hispània té un significat religiós, "les espanyes" és un significat religiós que abarca tota la península ibèrica, i d'Espanyes n'hi ha diverses. Els lerrouxistes de Ciudadanos tenen els pebrots d'afirmar que Jaume I el conqueridor va fer servir la frase de que 'lluitava per espanya' o que Rafael Casanova o El General Villaroel lluitaven per 'Alliverar espanya' quan suposant que diguessin això, el que entenien per Espanya no era ni molt menys un estat centralista ni per suposat una nació, que és el que ens volen vendre els nacionalistes espanyols. Ells es referien a Espanya com a significat religiós. El problema és que el terme Espanya se'l han apropiat els castellans, convertint aquesta paraula en sinònim d'un estat, d'una nació castellana (espanyola) que s'extèn per tota la penínusla ibèrica (fins i tot Portugal, també formava part de les espanyes). Actualment Espanya es confón amb castella i només cal fixar-se amb la manera en que els castellans denominen el seu idioma "espanyol". Espanya tenia un significat religiós, però a partir del 1714, amb la victòria de Felipe V i la nostra desfeta, neix l'Espanya moderna i per tant Espanya es confón amb castella. Onésimo Redondo, fundador de la Falange, el 1934 ja ho deixava clar "Castilla siente de cerca el placer anticipado de su próxima revancha. Vemos en peligro cierto nuestro pueblo, nuestra alma, nuestro país. Ya es imposible prolongar el letargo. Castilla se levantará y con ella toda España; porque España quiere vivir sabrá demostrar en momentos definitivos que toda ella es Castellana". La tragiversió històrica de la que els nacionalistes espanyols acusen a catalunya és precisament tot el contrari. Ells afirmen que Espanya neix al temps dels Romans i dels Visigots, en l'anterior regne de Toledo, quan ni els romans ni els visigots tenien ni la idea d'Espanya. Encara fa més riure el seu argument quan afirmen que durant els temps de Jaume I, i del casal de BArcelona, i de la corona CatalanoAragonesa, l'objectiu final dels comptes de Barcelona era "completar la nación", és a dir, recuperar el regne Visigot amb Capital a Barcelona, Narbona i finalment Toledo que havia estat conquerit pels musulmans d'Al-Andalus, després de la caiguda del darrer rei vidigot (Roderic). En tot cas, la nació Catalana neix al segle IX, fundada pel Compte Guifré el Pelós, escindint-se de la dinastia dels Carolingis que regnava al regne dels Francs. Tot això no té res a veure amb el regne dels Visigots ni amb totes les històries que s'inventen els nacionalistes espanyols. Catalunya té 1100 anys d'Història i encara n'hi queden molts per endavant, mentre que Espanya, la idea de l'espanya actual que tenen els nacionalistes espanyols neix després de Felipe V, és a dir al segle XVIII. Com rebatríeu l'argument dels nacionalistes espanyols sobre el fet de que espanya és una "nación" que ja ve de l'època dels visigodos ? Vinga, a veure si ho deixem clar!
A mi m'ha costat una mica pero fa anys que he conseguit k el meu profe de socials no digui espanya quan no toca. | 0.850064 | curate | {"ca": 0.8827663761596851, "es": 0.1079561428169806, "pt": 0.009277481023334271} | |
oscar-2301_ca_20230418_2_218606 | Benvinguts a la web de l'Aellva. La nostra associació acull a la gran majoria dels escritors actius en llengua valenciana. Des d'esta web podràs saber més sobre els nostres escritors, conéixer les nostres activitats, consultar la nostra Biblioteca Valenciana Virtual, fer-nos costat associant-te a l'Aellva i resoldre els dubtes que pugues tindre sobre la llengua valenciana i la seua situació actual.
Notícies
Tertúlia-taller de prosa d'octubre
Publicat per rafa el Dum, 17/10/2010 - 09:06.
Hui dilluns dia 18, des de les 19:45 h, se realisarà la tertúlia-taller de prosa corresponent al més d’octubre; en esta ocasió, llegiran els seus treballs els companyons Josep Cubells i Aureli López. L’acte tindrà lloc com és costum en la sèu de l’Asociació (carrer de Dalt, 64 de Valéncia ciutat).
Hui, acte d'homenage a Xavier Casp
Publicat per rafa el Dime, 06/10/2010 - 19:32.
Hui, 7 d'octubre, des de les 18:00 h de la vesprada tindrà lloc l'anunciat acte d'homenage a Xavier Casp.
+info ací.
Represa de les Tertúlies-taller de prosa
Publicat per rafa el Dill, 06/09/2010 - 21:48.
Hui dilluns, dia 13 de setembre, reprendrem el nou curs en una nova tertúlia-taller de prosa. Com és costum cada més, correrà a càrrec de dos escritors; en esta ocasió seran els companyons Ricart Folgado i Francesc Blasco Úrios els qui nos llegiran els seus relats. L’acte tindrà lloc a l’hora habitual (19:45 h) en la sèu de la AELLVA del carrer de Dalt de la ciutat de Valéncia.
Pròxims actes de l'Aellva
Publicat per rafa el Dissab, 10/07/2010 - 08:37.
Volem recordar-vos els dos actes que tenim pròxims.
En primer lloc, demà dumenge celebrarem en el Chispa de la plaja de Canet d’En Berenguer el tradicional Dinar del Mig Any. Per a l’assistència, com ya s’anuncià, és menester haver-se inscrit prèviament.
Al sendemà, dilluns 12 de Juliol, tindrà lloc en l'Associació la Llectura Taller de Prosa que correspon i que este més estarà a càrrec de Antoni Atienza i Rafa Pastor. El primer, sobradament conegut i respectat en lo que val i el segon, nou membre de la Junta i la primera vegada que llig. Segur que en els dos tindrem un bon taller. | 0.796886 | curate | {"ca": 0.9346997140133461, "pt": 0.0038131553860819827, "it": 0.021448999046711152, "fr": 0.03527168732125834, "cs": 0.004766444232602479} | http://www.aellva.org/?page=39 |
macocu_ca_20230731_7_524105 | El Consell Comarcal de la Selva va participar a la trobada dels socis catalans del projecte COOP’ART, que es va fer el passat 14 de gener a l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm. Aquesta reunió dels socis catalans es fa fer com a acció prèvia al seminari transfronterer del projecte que tindrà lloc els dies 24 i 25 de gener a la Bisbal d'Empordà.
En el transcurs de la sessió de treball es van revisar les actuacions portades a terme durant l'any 2018 per part dels diferents agents de la banda sud dels Pirineus: l'Ajuntament i el Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal d'Empordà, l'Associació Obrador Xisqueta, l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal de la Selva i Activa Prospect SL.
Així mateix, es va fer un avanç de la programació d'activitats per al 2019, any en què hi ha previst un important nombre d'accions de formació i acompanyament al sector de l'artesania artística.
L'objectiu general del projecte COOP’ART és millorar el potencial artístic (cultural i identitari) i comercial del sector de l'artesanat artístic per desenvolupar el patrimoni cultural i l'atractiu turístic del territori del projecte. | 0.867948 | curate | {"ca": 1.0} | |
wikipedia_ca_20230401_0_312974 | Castillon-en-Auge
Castillon-en-Auge és un municipi francès situat al departament de Calvados i a la regió de Normandia. L'any 2007 tenia 141 habitants.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de Castillon-en-Auge era de 141 persones. Hi havia 56 famílies de les quals 16 eren unipersonals (4 homes vivint sols i 12 dones vivint soles), 16 parelles sense fills i 24 parelles amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 69 habitatges, 54 eren l'habitatge principal de la família, 14 eren segones residències i 1 estava desocupat. 65 eren cases i 4 eren apartaments. Dels 54 habitatges principals, 40 estaven ocupats pels seus propietaris, 13 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 1 estava cedit a títol gratuït; 1 tenia tres cambres, 19 en tenien quatre i 34 en tenien cinc o més. 43 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 23 habitatges hi havia un automòbil i a 27 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Castillon-en-Auge el 2009HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 87 persones, 60 eren actives i 27 eren inactives. De les 60 persones actives 57 estaven ocupades (36 homes i 21 dones) i 3 estaven aturades (1 home i 2 dones). De les 27 persones inactives 7 estaven jubilades, 11 estaven estudiant i 9 estaven classificades com a «altres inactius».
Ingressos.
El 2009 a Castillon-en-Auge hi havia 57 unitats fiscals que integraven 161,5 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 16.726 €.
Activitats econòmiques.
Dels 5 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa de fabricació d'altres productes industrials, 2 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils i 2 d'empreses de serveis.
L'any 2000 a Castillon-en-Auge hi havia 11 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 672 hectàrees.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes. | 1 | perfect | {"fr": 0.007884972170686457, "ca": 0.9693877551020408, "pt": 0.00974025974025974, "it": 0.012987012987012988} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=312975 |
macocu_ca_20230731_1_350747 | Dossier
Cultura lliure i oberta
Comú
Cultura
«Si hi he vist més lluny és perquè he pujat a espatlles de gegants.»
Cultura
Sònia Aran
Comú
Maria Farràs | 0 | curate | {"nl": 0.04929577464788732, "ca": 0.852112676056338, "es": 0.09859154929577464} | |
mc4_ca_20230418_1_213303 | Sandro Rosell: "Em presentaré a les eleccions" (Natàlia Arroyo)
Sandro Rosell: "Em presentaré a les eleccions"
L'actual president confirma la seva intenció de participar en les eleccions del 2016
5 min. Barcelona. 19/04/2013 00:00
260x366 UN MANDAT PLÀCID Sandro Rosell s'ha convertit en un dels presidents amb més títols i ha retallat el deute del club. La gestió de l'afer de la Grada Jove és la gran taca d'un mandat plàcid per la falta d'oposició. / PERE VIRGILI UN MANDAT PLÀCID Sandro Rosell s'ha convertit en un dels presidents amb més títols i ha retallat el deute del club. La gestió de l'afer de la Grada Jove és la gran taca d'un mandat plàcid per la falta d'oposició. / PERE VIRGILI
Ho havia avançat en alguna entrevista en les últimes setmanes i ahir ho va confirmar oficialment: Sandro Rosell es presentarà a la reelecció com a president del Barça el juny del 2016. Precisament en l'equador del seu actual mandat (va assumir el càrrec el juny del 2010), Rosell va anunciar que vol tornar a ser aspirant a presidir el Barça i va posar fi a algunes insinuacions que feien pensar que cediria la cadira a algun company de junta directiva: "La meva intenció és presentar-me a la reelecció i demanar al soci del Barça que em segueixi donant la seva confiança per acabar els reptes que hem encetat", va afirmar ahir el màxim mandatari durant un acte del senat del Barça en el recent estrenat Auditori 1899, la nova seu social de l'entitat.
"Entre tots hem de construir el futur que el Barça es mereix -va seguir insistint Rosell, que va estar acompanyat per la plana major de la seva junta directiva-. Volem continuar sent un club de referència pel seu joc, per la seva gestió, pels seus valors, perquè es preocupa pel seu país i perquè vol ajudar els nens i els joves". En les últimes eleccions, Rosell es va imposar amb molta comoditat i va acumular el 61% dels vots (35.021) per davant d'Agustí Benedito (8.044), Marc Ingla (7.014) i Jaume Ferrer (6.168). Benedito serà molt probablement el principal candidat que rivalitzarà amb Rosell el 2016, tot i que manté el silenci i no va voler fer declaracions. Al seu compte de Twitter, però, va deixar un missatge enigmàtic: "Velles sensacions... Estarem a punt. Visca el Barça de tots! ", va piular.
Davant uns 200 senadors del club blaugrana, que el van ovacionar en un moment del seu discurs, Rosell va explicar quins són els "reptes de futur" que il·lusionen la directiva per seguir dirigint el Barça sis anys més: "Seguir regant el jardí de la nostra Masia, seguir apostant per un model de joc que mantingui l'excel·lència esportiva, treballar per enfortir la nostra economia i oferir als nostres socis les millors propostes per tenir un estadi a l'altura del nostre equip".
Aquest últim punt, lligat a la situació econòmica del club, va ser un dels aspectes en què més va incidir Sandro Rosell, que va exhibir l'evolució econòmica dels últims anys per treure pit del procés de reducció del deute net de l'entitat barcelonista. Així, es van destacar els 29 milions d'euros de beneficis del pressupost de l'actual temporada, que ascendeix a 470 milions d'euros, lleugerament inferior al curs anterior, de 495. El període 2011-2012, a més, es va tancar amb uns ingressos de 49 milions d'euros.
Tot plegat, de fet, va ser clau per seguir "eixugant el deute acumulat" del Barça, que actualment torna a ser inferior a 300 milions d'euros (298), com no passava des de la temporada 2008-2009, quan el deute era de 288 milions d'euros.
L'objectiu del club, en paraules de Sandro Rosell, és seguir reduint el deute fins a un que sigui "relativament acceptable" i que es va situar en "una xifra sostenible" de 200 milions d'euros. L'acord amb Qatar Sports Investments ha sigut i és "decisiu en la millora de la situació econòmica" del Barça. "No volem dependre dels bancs i cal afrontar deures patrimonials en el futur, com el futur Camp Nou. Volem emprendre aquestes inversions sense posar en risc el nostre projecte esportiu", va assegurar el president, que va tornar a insistir en la necessitat de fer "sacrificis interns" i ser responsables en el dia a dia, i va posar d'exemple l'estalvi de color en les fotocòpies, que se segueixen fent en blanc i negre.
En aquest sentit, Rosell va ressaltar que "cada vegada més clubs es fixen" en un model blaugrana que té un ampli "reconeixement mundial". "Sabem la dificultat que és superar-se quan toques l'excel·lència, però, com el nostre equip, no et pots conformar. Volem seguir guanyant-ho tot, amb ordre institucional i econòmic", va dir per acabar el seu parlament.
"Els triomfs de la vida"
Més enllà de la parcel·la econòmica i institucional, Sandro Rosell va aturar-se especialment en la dimensió humana de l'any que està vivint el primer equip del Barça (amb les malalties i recuperacions de Tito Vilanova i Éric Abidal) i, també, la secció de bàsquet (amb el tromboembolisme pulmonar de Pete Mickeal). "Tenim la Lliga molt de cara i hem aconseguit entrar per sisena vegada consecutiva en unes semifinals de la Lliga de Campions. Passi el que passi al camp, ja hem guanyat. La recuperació del Tito i el retorn d'Abidal ens han provocat unes emocions tan intenses com qualsevol títol", va assenyalar Rosell. Per ell, "aquests són els triomfs de la vida", ja que l'equip "s'ha sobreposat als cops durs amb una gran unió al vestidor, un compromís espectacular i l'heroïcitat" dels tècnics Jordi Roura i Aureli Altimira.
És per això que Rosell creu que "si s'aconsegueix aquesta Lliga, serà una de les més especials de la història del club", perquè haurà estat una gesta "increïble" que "certificaria el cicle dominador del Barça en el futbol espanyol", amb quatre dels últims cinc títols a les vitrines.
Les lliçons de Budapest
El naixement de CiU a l'andorrana
Sherlock Holmes al judici de l’art de la Franja | 0.839217 | curate | {"ca": 0.9875216637781629, "eo": 0.0010398613518197574, "en": 0.0027729636048526864, "pt": 0.0024263431542461003, "eb": 0.0022530329289428075, "fr": 0.003986135181975737} | https://www.ara.ad/firmes/natalia_arroyo/Sandro-Rosell-Em-presentare-eleccions_0_904109649.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_114946 | El grup immobiliari Alting ha signat un acord de col·laboració amb la cadena hotelera Hotusa per la explotació de la finca situada en Passeig de Gràcia, 29-31 de Barcelona com a hotel de cinc estrelles.
Per a més informació, contactar amb [email protected]
25 Novembre 2004 |Edificis|Hotels
Articles relacionats
Avui als mitjans, Sonder obre un cinc estrelles al Passeig de Gràcia
Sonder nou inquilí hoteler al Passeig de Gràcia
MANGO s’instal·larà en un nou local de Passeig de Gràcia a Barcelona, propietat d’Alting
« Post anterior
Post siguiente »
Cercar
Search
Conecta amb nosaltres
PERFIL A LINKEDIN
SEGUEIX-NOS A INSTAGRAM
SEGUEIX-NOS A FACEBOOK
VÍDEOS A YOUTUBE
Posts recents
We are beginning the commercialization of our new development in the heart of Sant Gervasi-Galvany
29 Setembre 2022
Iniciem la comercialització de la nostra nova promoció al cor de Sant Gervasi-Galvany
29 Setembre 2022
Iniciamos la comercialización de nuestra nueva promoción en el corazón de Sant Gervasi-Galvany
29 Setembre 2022
Arxius
Arxius Select Month Setembre 2022 Juliol 2022 Juny 2022 Maig 2022 Abril 2022 Març 2022 Febrer 2022 Gener 2022 Desembre 2021 Novembre 2021 Octubre 2021 Setembre 2021 Juliol 2021 Juny 2021 Maig 2021 Abril 2021 Març 2021 Febrer 2021 Gener 2021 Desembre 2020 Novembre 2020 Octubre 2020 Setembre 2020 Juny 2020 Maig 2020 Abril 2020 Març 2020 Febrer 2020 Desembre 2019 Novembre 2019 Octubre 2019 Setembre 2019 Juliol 2019 Juny 2019 Maig 2019 Abril 2019 Març 2019 Febrer 2019 Gener 2019 Desembre 2018 Novembre 2018 Octubre 2018 Setembre 2018 Juliol 2018 Juny 2018 Maig 2018 Abril 2018 Març 2018 Febrer 2018 Gener 2018 Desembre 2017 Novembre 2017 Octubre 2017 Setembre 2017 Agost 2017 Juliol 2017 Juny 2017 Maig 2017 Abril 2017 Març 2017 Febrer 2017 Gener 2017 Desembre 2016 Novembre 2016 Octubre 2016 Setembre 2016 Juliol 2016 Maig 2016 Abril 2016 Març 2016 Febrer 2016 Gener 2016 Desembre 2015 Novembre 2015 Octubre 2015 Setembre 2015 Agost 2015 Juliol 2015 Juny 2015 Maig 2015 Abril 2015 Març 2015 Febrer 2015 Gener 2015 Novembre 2014 Octubre 2014 Setembre 2014 Juliol 2014 Maig 2014 Abril 2014 Març 2014 Febrer 2014 Setembre 2013 Juliol 2013 Juny 2013 Maig 2013 Abril 2013 Març 2013 Febrer 2013 Desembre 2012 Novembre 2012 Octubre 2012 Maig 2012 Març 2012 Gener 2012 Novembre 2011 Setembre 2011 Juliol 2011 Juny 2011 Abril 2011 Març 2011 Febrer 2011 Novembre 2010 Octubre 2010 Setembre 2010 Juliol 2010 Juny 2010 Març 2010 Gener 2010 Novembre 2009 Octubre 2009 Agost 2009 Juliol 2009 Març 2009 Gener 2009 Desembre 2008 Juny 2008 Maig 2008 Març 2008 Novembre 2007 Octubre 2007 Juliol 2007 Maig 2007 Març 2007 Febrer 2007 Desembre 2006 Juny 2006 Desembre 2005 Juliol 2005 Juny 2005 Desembre 2004 Novembre 2004 Juny 2004 Setembre 1998
Categories
Acció social Actualitat Alfons XII 10-12 Aragó 130 Aragó 271 Aragó 495 Aragó 562-566 Aribau 282-284 Balmes 433 Balmes 443 Calàbria 90 Diagonal 371 Diagonal 477 Fontcoberta 4 Fuencarral 6 Ganduxer 34-36 Mallorca 362 Notícies corporatives Passeig de Gràcia 29-31 Ruiz de Alarcón 5 Sostenibilitat
Tags
Arquitectura Covid-19 Decoració Economia Edificis Esdeveniments Espais coworking Habitatges Hotels Mitjans Oficines Retail Tecnología Tendències
DESCARGAR FICHA
Torre Barcelona
Av. Diagonal, 477, 14ª
08036 Barcelona
(+34) 93 505 40 40
[email protected]
Grup Alting
Sobre nosaltres
Història
Missió
Clients
Línies de negoci
Inversions
Consultoria
Promocions
Persones
Blog
CONTACTA AMB NOSALTRES
SUBSCRIU-TE A LA NEWSLETTER
He llegit i accepto el avís legal i política de privacitat
Accepto que Alting m'enviï informació sobre immobles que puguin ser del meu interès
Leave this field empty if you're human:
© Alting Grupo Inmobiliario. Tots els drets reservats 2020 | Avís legal | Política de privacitat | Política de cookies
Disseny web: Denkss
Privacy Preferences
When you visit our website, it may store information through your browser from specific services, usually in form of cookies. Here you can change your privacy preferences. Please note that blocking some types of cookies may impact your experience on our website and the services we offer. | 0.65893 | curate | {"ca": 0.7695909314933465, "it": 0.009610645638245442, "es": 0.04829965500246427, "ru": 0.0014785608674223755, "pt": 0.011089206505667817, "ja": 0.003942828979793002, "en": 0.15130606209955644, "de": 0.0046821094135041895} | https://www.alting.com/ca/alting-obrira-un-hotel-amb-hotusa-barcelona/ |
wikipedia_ca_20230401_0_503606 | App educativa
Una app és una aplicació informàtica dissenyada per ser utilitzada en dispositius mòbils (tauletes, telèfons intel·ligents, etc). Ens fan utilitzar moltes d'aquestes apps cada dia i és la raó per la qual s'han tornat eines molt poderoses a l'hora de desenvolupar qualsevol tipus d'activitats d'ensenyament o d'acció formativa, siguin aquestes de tipus formal o informal (treball, escola, universitat, oci, bricolatge, etc.). De fet, moltes d'aquestes son aplicacions educatives.
En el recorregut que el programari educatiu ha tingut des del seu origen fins al dia d'avui, la possibilitat d'utilitzar dispositius mòbils ofereix una gran oportunitat que no solament amplifica les possibilitats educatives dels programaris sinó que modifica, sota el lema "a qualsevol moment i a qualsevol lloc", l'aprenentatge i la ensenyança mateixa. No hi ha limitacions d'espai i temps, l'accés a la informació és "aquí i ara" de manera que l'aprenentatge es fa més personalitzat, compartit i contextual, reflectint les més recents teories de aprenentatge aplicades a l'educació en línia (aprenentatge virtual, connectat i mòbil).
Canvia el concepte d'aula i la mateixa relació entre estudiant i educador donant lloc als deu processos anomenats aprenentatge ubic ("U-learning"), referint-se a l'ubiqüitat com experiència d'adaptació i ductilitat en contextos diversos i en constant fluctuació, amb un matís més immersiu i envoltant que amb l'aprenentatge mòbil ("M-learning"), que es refereix a qualsevol acció educativa que es fa fent servir dispositius mòbils de forma flexible estan o no connectat en xarxes socials. Les apps s'han convertit en una de les més poderoses eines educatives, a causa de la difusió massiva entre persones de totes les edats i de cada país on els dispositius mòbils s'han instal·lat amb facilitat. A més, diversos factors com ara el cost assequible d'aquests i de les connexions a Internet han transformat aquestes senzilles aplicacions en possibles facilitadors d'accions educatives, permetent superar límits normalment subjacents a l'ús dels programaris educatius, que dificulten l'ús i el cost del programari: les apps, quan no són gratuïtes, tenen de totes maneres un preu ajustat. Això, juntament amb les característiques multi-medials i multi-tasques dels dispositius mòbils (càmera, gravadora d'àudio, ús de brúixoles, GPS, etc.) ofereix infinites possibilitats d'aplicacions i han fet sorgir pràctiques com la de BYOD ("porta el teu propi dispositiu") on cadascú pot assistir a la formació impartida amb els propis dispositius, reduint el cost dels cursos, sent molt utilitzat en l'àmbit corporatiu.Cal considerar que amb aquestes pràctiques molts dispositius estaran connectats en una xarxa connectada a la de l'empresa o centre formatiu i això podria constituir un perill en la seguretat, tant que s'ha fet necessària la creació de programaris i serveis pel control de les apps: l'administració d'aplicacions mòbils MAM, per a gestionar la seguretat de les empreses. Eines com aquestes seran indispensables en el futur de l'Internet de les coses on tots els dispositius i objectes seran connectats i gestionats a través de aplicacions.
Avantatges.
Els avantatges que poden trobar ara per ara en les aplicacions educatives són immenses perquè compta amb bones eines de support per a treballar de forma individual, per parelles o en grup de forma cooperativa. A més, ajuda als xiquest a aprendre de altres i amb altres, facilita l'aprenentatge fent, construint coses i resolent problemes i se'ls estimula per a adquirir els coneixements a través de la col·laboració, comunicació i interacció. No obstant això, ho enfocarem des de tres punt de vista: des de l'àmbit de l'aprenentatge, de l'alumnat i del professorat:
Des de la perspectiva de l'aprenentatge.
a) Interés y motivació
L'alumnat està motivat a utilitzar els recursos Tic i es uns dels motors d l'aprenentatge, ja que els incita a l'activitat i al pensament. Gràcies a esta disposició, els estudiants dediquen més temps a estudiar i per tant, aprenen més.
b) Interacció
Els estudiants estan permanentment predisposat a interactuar amb l'ordinador o tauletes, ja que és una eina innovadora a l'aula, amb la qual cosa manté un alt grau d'implicació en el treball i els permet la interactivitat de l'ordinador o tauletes, possibilitant el diàleg i el gran volum d'informació disponible a Internet, atreu a l'alumnat i manté la seva atenció.
c) Iniciativa
La constant participació per part de l'alumnat propicia el desenvolupament de la seva iniciativa i aprenen contínuament noves decisions davant les respostes de l'ordinador/tauletes a les seves accions. Així mateix, es promou el treball autònom, rigorós i metòdic.
d) Aprenentatge a partir d'errors
El feed-back immediat a les respostes i a les accions dels usuaris permet a l'alumnat a conèixer els seus errors just en el moment en què es produeixen i generalment els programes ofereixen l'oportunitat d'assajar noves respostes o formes d'actuar per superar-los.
e) Aprenentatge cooperatiu
El treball en grup estimula als seus components i fan que dialogen sobre la millor solució per al problema en qüestió. A més apareix més tard el cansament, i alguns alumnes raonen millor quan veuen resoldre un problema a un altre que quan ells tenen la responsabilitat directa.
f) Alt grau d'interdisciplinarietat
Les tasques educatives realitzades amb l'ordinador o tauleta permeten obtenir un alt grau d'interdisciplinarietat per la seua versatilitat i gran capacitat d'emmagatzematge que permet realitzar diversos tipus de tractament a una informació molt àmplia i variada.
Des de la perspectiva de l'alumnat.
Suposa la utilització i instruments o eines atractives i moltes vegades amb components lúdics. Gràcies a l'accés a múltiples recursos educatius i materials didàctics digitals enriqueixen els processos d'ensenyament-aprenentatge sense que siga el mestre la font principal de coneixements. A més l'existència de diversos materials didàctics i recursos educatius facilita la individualització de l'ensenyament i de l'aprenentatge de cada alumne i pot utilitzar els materials més acords amb el seu estil d'aprenentatge i les seves circumstàncies personals, de manera que també motiven el "aprenentatge autònom" i l'autoavaluació del seu coneixement o dels conceptes que estiguin aprenent.
Des de la perspectiva del professorat.
Les aplicacions educatives permeten la individualització de l'alumnat, ja que l'ordinador o tauleta pot adaptar-se als seus coneixements previs i al seu ritme de treball i a més, resulten molt útils per a realitzar activitats d'ampliació i reforç. També, la diversitat de recursos i amplitud d'informació a internet faciliten al professorat l'organització d'activitats grupals en les que l'alumnat ha d'interactuar amb aquests materials. Moltes són els advantatges, ja que alliberen al professorat de treballs repetitius, monòtons i rutinaris, de manera que es pot dedicar més a estimular el desenvolupament de les facultats cognitives superiors de l'alumnat. I finalment, constitueixen un bon mitjà d'investigació a l'aula pel fet d'arxivar les respostes dels alumnes quan interactuen amb determinats aplicacions,ja que permet fer un seguiment detallat dels errors comesos i del procés que han seguit fins a arribar a la resposta correcta.
Desavantatges.
Els desavantatges que poden veure a nivel educatiu és la quantitat d'informació continguda en les plataformas educatives. És incalculable, el temps que l'usuari requereix per navegar a la recerca d'informació pot ser extens, sobretot quan recentment no coneix amb profunditat la temàtica que cerca. Navegar a través d'aquesta gran quantitat d'informació pot arribar a nivells en què l'usuari perd l'orientació i en veure enfrontant davant de tanta informació diversa.
Per aprofitar la informació continguda en aquesta gran biblioteca virtual cal saber què buscar i com buscar. Per a això, és indispensable que els aprenents generen els seus propis mecanismes de recerca i sobretot posseeixen la claredat i orientació donada pel facilitador en funció dels conceptes claus a través dels quals encaminar la navegació.
Axí mateix està associat al problema del volum d'informació, ja que qualsevol persona pot allotjar la informació que desitgi. Això posa en primer pla el tema de la capacitat de l'usuari per diferenciar la informació rellevant i veraç de la que no ho és. Per utilitzar els recursos d'internet, s'ha de tenir com a objectiu rellevant fomentar en els aprenents una actitud crítica cap a la informació circulant. Com vam veure els avantatges des de tres perspectives, ara donarem pas a les desavantatges, des de tres aspects.
Des de la perspectiva de l'aprenentatge:
a)Distraccions
L'alumnat a vegades es dedica a jugar a joc que més els agrada, en lloc de treballar en continguts que reforcen els seves coneixements.
b) Dispersió
La navegació pels diversos i atractius espais d'internet, plens d'aspectes variats i interessants, inclina a l'alumnat a desviar-se dels objectius de la seva recerca.
c) Pèrdua de temps
Moltes vegades es perd molt de temps buscant la informació que es necessita: excés d'informació disponible, dispersió, manca de mètode de recerca, pèrdua en l'àmplia xarxa d'internet, etcètera. d) Informacions no fiables
A internet hi ha molta informació que no és fiable, que és relativament parcial, obsoleta o que no està contrastada. Per això cal ensenyar a l'alumnat les pàgines que són segures, en les que poden contrastar la informació, explicar-los què volen buscar en concret i erradicar l'ambigüitat de les informacions.
Des de la perspectiva de l'alumnat:
Les apliacions resulten motivadores, però un excés de motivació pot provocar addicció.Per tant, el professorat haurà d'estar atent davant d'alumnes que mostren un descontrol desmesurat davant les pantalles. Quant a les eines propostes, permeten a l'alumne aprendre sol però aquest treball pot comportar problemes de sociabilitat i de companyonia. Pel que fa, a un excés de temps treballant davant l'ordinador o males postures poden provocar diverses malalties. En definitiva, no sempre proporcionen una adequada orientació, profunditat dels continguts, bones interaccions, entre altres. Conseqüement, s'ha d'actualitzar i revisar abans d'estar a l'abast dels alumnes.
Des de la perspectiva del professorat:
De vegades el professorat no disposa dels coneixements adequats sobre els sistemes informàtics i sobre com aprofitar els recursos educatius disponibles amb els seus alumnes i sorgeixen problemes i augmenta el seu estrès. D'una banda, l'alumnat pot centrar-se en la tasca que li plantegen l'aplicació en un sentit massa estret i buscar estratègies per complir amb el mínim esforç, ignorant les possibilitats d'estudi que els ofereix el programa. Moltes vegades l'alumnat aconsegueix encerts partir de premisses inadequades, i a vegades fins poden resoldre el problemes que van més enllà de la seva comprensió utilitzant estratègies que no estan relacionades amb el problema però que serveixen per aconseguir el seu objectiu. D'altra banda, exigeixen una major dedicació per part del profesorat, sobretot en la utilització de les TIC, encara que pot millorar la docència, si es fan servir correctament. Tot i que, la informàtica està en contínua evolució, les aplicaciones milloren sense parar i això exigeix als docents una contínua i constant renovació, perquè no es queden obsolets davant les noves tecnologies i els seus propis alumnes els ensenyen a ells, perdent d'aquesta manera l'autoritat davant el seu propi alumnat.
Models pedagògics associats a les apps educatives.
Totes les APPs existents beuen d'un model/teoria pedagògic i apliquen diferents metodologies d'aprenentatge en funció del corrent/teoria al que s'adscriguin, de la disponibilitat tecnològica, del públic objectiu i dels objectius a assolir.
Ha de considerar-se que difícilment una app educativa seguirà estrictament un corrent o teoria pedagògica i farà servir una única metodologia. En la gran majoria d'apps trobarem una combinació d'enfocaments i de metodologies.
Els principals corrents que fonamenten l'aprenentatge en les diverses apps educatives són:
Corrent conductista (behaviorista).
"L'aprenentatge succeeix quan els alumnes reben el reforç apropiat a l'associació entre un estímul i la resposta correcta"
D'aquest corrent se'n deriven APPs que proporcionen informació i continguts. L'alumne aprèn mitjançant la pràctica amb aplicacions de text o audiovisuals que li permeten assolir i contrastar el seu nivell de coneixements sobre uns continguts determinats. L'App proporciona accés a continguts organitzats de menys a més complexitat, utilitza recursos com proves test, formularis, qüestionaris interactius, els quals reforcen les respostes correctes permetent l'avanç en el procés d'aprenentatge. La interactivitat es limita a la comunicació amb un tutor per a la resolució de dubtes; entre companys és inexistent. La gran majoria d'apps d'aprenentatge d'idiomes són un exponent clar d'aquest corrent. Altres exemples serien apps de formació en prevenció de riscos laborals, formació matemàtica... Acostumen a ser eines de reforç dins l'aula.
Corrent cognitivista.
"L'aprenentatge és l'adquisició o reorganització de les estructures cognitives mitjançant el processament i l'emmagaztematge de la informació"
D'aquest corrent se'n deriven apps que proporcionen informació i continguts en format multimèdia.
Teories dins el corrent cognitivista.
Teoria cognitiva de l'aprenentatge multimèdia.
"L'aprenentatge és un procés actiu de filtratge, selecció, organització i integració de la informació sobre el coneixement anterior. La gent aprèn més profundament amb paraules i imatges (principi multimèdia) que només amb paraules"
Teoria de la càrrega cognitiva.
"Tot aprenentatge mobilitza una quantitat determinada de carga cognitiva entesa com la quantitat d'esforç mental total que s'utilitza en la memòria a curt termini. El disseny instruccional ha de facilitar la reducció de la carga cognitiva en els estudiants"
Amb les apps desenvolupades sota aquestes teories els alumnes aprenen mitjançant la interacció amb aplicacions multimèdia mitjançant les quals es genera nou coneixement. La interactivitat es limita a la comunicació amb un tutor per a la resolució de dubtes; entre companys és inexistent. Entre les aplicacions trobem aprenentatge d'anatomia, geografia...
Corrent Constructivista.
"L'aprenentatge és un procés actiu en el qual els alumnes construeixen una nova idea o concepte sobre la base del seu coneixement, l'actual i el passat"
D'aquest corrent se'n deriven apps que proporcionen continguts dependents del context i sistemes de col·laboració i interacció. Teories que es desprenen del corrent constructivista:
Teoria sociocultural.
"L'aprenentatge té lloc primerament de manera interpersonal (interacció amb l'entorn social) i després de manera intrapersonal (internalització)"
Heutagogia.
"Fa referència a l'estudi de l'aprenentatge autodeterminat: és l'estudiant qui determina què i com tindrà lloc l'aprenentatge". Es pot considerar una evolució de l'andragogia
Sota aquestes teories es desenvolupen apps sobre la base de casos i exemples que s'orienten a la resolució de problemes i la pressa de decisions i en definitiva a la creació de nou coneixement. La interacció és molt alta amb el tutor i amb el companys i el treball col·laboratiu esdevé peça clau per a la construcció d'aprenentatge significatiu.
Metodologies docents.
Aprenentatge basat en la resolució de problemes.
"L'aprenentatge té per objectius desenvolupar competències de pensament crític mitjançant la presentació als alumnes de problemes complexes representatius d'aquells que es trobaran en la seva pràctica professional"
Aprenentatge contextualitzat.
"L'aprenentatge es produeix a partir de l'obtenció d'informació de l'entorn per tenir una visió d'allò que està succeint al voltant de l'usuari i el seu dispositiu mòbil"
Dins aquesta metodologia s'incorpora l'aprenentatge basat en la localització
Aprenentatge col·laboratiu.
L'aprenentatge es promogut, facilitat i reforçat mitjançant la interacció i la col·laboració entre els estudiants, "a més de treballar conjuntament, cal cooperar en la consecució d'una fita que no és possible assolir-la individualment"
Corrent connectivista.
"L'aprenentatge és un procés de connexió de nusos especialitzats o fonts d'informació"
D'aquest corrent se'n derivaran apps que faciliten l'accés a una gran diversitat de fonts i aplicacions afavoridores de la comunicació interpersonal i la creació de xarxes.
"""L'aprenentatge és un procés d'exploració, avaluació, manipulació, integració i navegació. L'aprenentatge amb èxit té lloc quan l'aprenent resol problemes contextualitzats de la vida real mitjançant la implicació activa en la resolució del problema, la comunicació extensiva i la col·laboració"
Models d'apps educatives.
Apps d'aprenentatge d'idiomes.
L'ensenyament d'idiomes és un dels àmbits que millor aprofita els avanços tecnològics perquè l'accés a la informació és barat i pràcticament il·limitat. A més, les aplicacions tan atractives i motivadores que hi ha en l'actualitat fan que l'alumne senta que està jugant i puga aprendre gaudint de l'activitat. No obstant això, es important remarcar que se centren bastant en l'aprenentatge únic de vocabulari mitjançant exercicis tancats i repetitius, a més que el sistema es prou rígid respecte al programa definit de cada idioma i tracta a l'alumne com a conjunt sense tenir en compte les seues necessitats personals. De la mateixa manera, l'aprenentatge es realitza sense cap context definit i la pràctica no es basa en la realitat ni en la interacció social. En resum, es requereix de molta autodisciplina per a arribar a tenir un nivell competent i capacitant de l'idioma que s'estudia, així com de la periodicitat i regularitat. És per totes aquestes raons que s'aconsella la combinació de les aplicacions mòbils descrites a continuació amb altres teories de l'aprenentatge d'idiomes, com puga ser la competència comunicativa, el constructivisme i el connectivisme.
- Babbel
- Duolingo és una plataforma (en versió web i aplicació mòbil) per a aprendre idiomes virtualment. S'ofereixen diversos idiomes, com el castellà, l'anglés, l'italià, el francés, l'alemany, el brasiler, l'holandés, etc. Utilitza alhora la gamificació, ja que motiva el seguiment de l'aprenentatge mitjançant premis i recompenses. És molt intuïtiva i la poden utilitzar els més menuts per la simplicitat que ofereix.
- Wordreference.com també és una plataforma en versió web i aplicació mòbil que ofereix traduccions a mode de diccionari en línia per a parells d'idiomes en ambdós sentits, és a dir, per exemple: espanyol anglés, anglés-espanyol, i conté idiomes com el greg, el coreà, l'àrab, el chec, etc. A més ofereix definicions, sinònims i antònims, idioma en context, entrades al diccionari Collins, conjugacions per a verbs, formes compostes, etc. També és destacable la possibilitat d'escoltar la pronunciació de la paraula i la transcripció fonètica, així com fer preguntes al fòrum de Wordreference.com que no estan detallades enlloc mitjançant un usuari enregistrat. Actualment hi formen part més de dos milions d'entrades variades de tot tipus (des de la més senzilla traducció fins a aspectes morfològics i sintàctics), 10 milions de missatges i 500.000 usuaris.
- Busuu és una plataforma concebuda com una comunitat online virtual en la qual es poden aprendre diferents idiomes gràcies a la interacció entre els usuaris. També està disponible en versió web i aplicació mòbil per a iPhone, iPad i Android i es pot utilitzar sense connexió a Internet a fi de poder aprendre a qualsevol lloc i moment. Ofereix cursos en 12 idiomes diferents i actualment hi ha connectats més de 80 milions d'usuaris. Presenta la versió gratuïta i també la possibilitat d'adquirir una subscripció Premium per a tenir accés a més funcionalitats. S'inclouen les quatre competències lingüístiques més importants: escoltar, parlar, llegir i escriure, des d'un nivell principiant fins al nivell intermedi, les quals es poden treballar directament amb parlants nadius, proporcionant un context real i efectiu. A més, Bussu permet enviar els exercicis escrits per a ser corregits i avaluats. L'origen de Bussu proveeix d'un idioma camerunés que actualment està en perill d'extinció.
- NoRedInk és una plataforma pareguda a Bussu de correcció d'exercicis que se centra especialment en oferir continguts relacionats amb els interessos dels alumnes, per exemple, de les celebritats i els programes de televisió preferits. Així, els exercicis i activitats que ofereix giren al voltant del context més pròxim dels usuaris. Aquesta aplicació va una miqueta més enllà del que proposa el conductisme d'oferir preguntes tancades i limitar les respostes, sinó que hi ha múltiples maneres correctes d'escriure una oració o un text, fet que atorga al web avaluacions personalitzades i efectives per a l'aprenent. Seguint aquesta idea, aquesta plataforma també s'adapta al ritme de l'alumne i és capaç de detectar els errors i encerts de l'usuari, redirigint-lo a reforçar els problemes sorgits i allò que no s'ha entés inicialment mitjançant tutorials i vídeos específics sobre l'aspecte lingüístic en concret.
- British Council APP. L'organisme britànic British Council compta amb una aplicació mòbil que ofereix diferents recursos i opcions per a aprendre anglés a qualsevol edat i àmbit d'aplicació, com ara el món dels negocis. En aquesta línia, l'aplicació proposa una secció per als més menuts, anomenada LearnEnglishKids, en la qual es troben més de 100 propostes de qualitat, com ara àudios, cançons i vídeos molt entretinguts, exercicis per a llegir, escriure i lletrejar, altres basats en vocabulari, gramàtica, contes i festes i tradicions populars, i jocs d'entreteniment i per a pintar. Tota aquesta oferta suggerida amb un personatge de còmic, en Timmy i el seus amics que fan la introducció a l'activitat de manera molt animada i motivada per als infants.
Apps de cultura general.
- GeoExpert HD Lite
Apps de creació de contes.
- CreApp Cuentos
Apps ciències.
Ací és on entren les aplicacions, que ens poden ajudar a poder simular i interactuar de forma molt propera certs elements de la natura que pot ser, no els tenim al nostre abast o és molt complex observar-los.
A continuació es presenten diferents aplicacions molt interessants per a aquesta àrea de coneixement:
- Star Walk: detecta les constel·lacions apuntant amb el mòbil al cel i ens permet explorar els diferents planetes. Molt interessant per reforçar les classes teòriques sobre els cossos celestes i poder veure una cosa que a simple vista ens és impossible.
- Essential Anatomy 3: aplicació d'anatomia completíssima que ens permet observar en 3D totes les parts del nostre cos: esquelet, músculs, teixits, venes, artèries, sistema nerviós, digestiu, urinari, ... cor i cervell.
- ArbolApp: ens permet buscar diferents tipus d'arbres i plantes, veure les seues característiques, així com en quina part d'Espanya les podem trobar. Perfecta per visualitzar plantes o arbres que no tenim a la nostra zona però que volem estudiar.
- Photomat: perquè ens ajuden a resoldre problemes matemàtics. Ens permet fer una foto a l'operació i ens explica pas a pas com resoldre-la. Molt útil per a treballar a casa exercicis dels qual no tenim la solució.
- GeoGebra Geometría: una aplicació molt potent, però que en aquest cas per a primària la utilitzaríem per observar els diferents cossos geomètrics (cercles, quadrats, esferes, piràmides, triangles, etc.) i les seues característiques.
El que s'aconsegueix mitjançant l'ús d'aquest tipus d'aplicacions és augmentar la estabilitat i la claredat dels conceptes i dels nous significats que els aprenents tenen en la seua estructura cognitiva actual. L'experimentació i l'observació directa juguen un paper fonamental per a la comprensió i l'assimilació.
Apps de programació.
La programació és una eina molt important per a treballar a l'aula en qualsevol de les etapes de l'educació, però el seu aprenentatge en les etapes d'infantil i primària és especialment important perquè fomenta que els xiquets comencen a pensar d'una manera raonada i lògica , que desenvolupen la seua creativitat, i que s'adonen que aconseguir un objectiu o resoldre un problema es pot fer de moltes maneres diferents.
Són molts els estudis que arriben a la conclusió que els xiquets que utilitzen els llenguatges de programació desenvolupen més la capacitat d'atenció i l'autonomia, i que els ajuda també a tindre millors resultats en el camp de les matemàtiques.
És fonamental planificar i trobar una metodologia que desperte l'interès dels xiquets, al temps que faça que estiguin contents i satisfets amb el treball realitzat. També se’ls ha de fer entendre que la programació els permet crear tot allò que vullguen d'una manera molt activa, que no es tracta de jugar simplement seguint unes instruccions prefixades, sinó que són ells els que poden decidir què ha de fer el programa en cada moment.
En l'actualitat, l'oferta de software educatiu és molt àmplia. Per a infantil, les eines més recomanades són:
- Bee-Bot : És molt útil per a xiquets de 3 a 7 anys perquè els ajuda a treballar la lateralitat, el raonament lògic i la percepció espacial. Es tracta d'un robot amb forma d'abella que es programa mitjançant uns botons que té a la carcassa (avant, arrere, girar a la dreta i girar a l'esquerra). Es mou dins d'un tauler format per quadrats de 15cm de costat. Els xiquets han de pensar quins moviments volen que faça l'abella, creen un circuit i després programen les instruccions perquè les execute.
- Daisy the Dinosaur: És una aplicació gratuïta per a iPad. Es tracta de seleccionar les instruccions que faran moure a Daisy (com per exemple: saltar, girar, créixer, encongir-se o moure’s) i arrossegar-les a la caixa d'instruccions de manera ordenada. També ofereix la possibilitat d'utilitzar bucles de repetició. És una aplicació molt senzilla d'utilitzar i que potencia la creativitat dels xiquets.
- Scratch JR: És una adaptació de l'Scratch per a l'aprenentatge de la programació en xiquets de 5 a 7 anys. Permet crear històries i jocs interactius mitjançant blocs, basats en icones sense text, que s'arrosseguen a la zona de codificació i van encaixant-se d'esquerra a dreta (de la mateixa manera que es formen les paraules). És molt útil per a comprendre i associar conceptes.
En primària, és molt recomanable la combinació Code.org i Scratch. Ambdós tenen, a banda de la secció per a l'alumne, una secció específica amb recursos i materials per als docents:
- Code.org: És una organització sense ànim de lucre que té l'objectiu de difondre la programació com a part de l'educació bàsica dels joves. És una plataforma creada específicament per aprendre a programar. Inclou tutorials, classificats per edats, que expliquen les nocions bàsiques de la programació.
- Scratch: És una plataforma més oberta i que li dona més llibertat a l'alumne a l'hora de crear el seu programa. Està dissenyat per a xiquets d'entre 8 i 12 anys. Es tracta d'arrossegar els blocs d'instruccions, classificats per colors, i encaixar-los en la zona d'execució. Permet crear programes senzills que després poden anar ampliant-se per crear altres programes més complexos.
Totes aquestes aplicacions ens permeten programar d'una forma molt bàsica jocs de temàtiques transversals (ciències naturals, ciències socials, matemàtiques, llengua, etc.) que poden ajudar a reforçar els continguts d'una forma més visual.
Futur.
En pocs anys el panorama de les ofertes d'apps s'ha ampliat tant que s'han fet necessàries unes guies per navegar en elles. De fet l'oferta és tan àmplia que persones de totes les edats les poden baixar i utilitzar de forma senzilla i molts d'aquests són menors d'edat, per tant han començat a sorgir necessitats de controls d'aquestes de manera que docents i pares han creat les seves pròpies eines d'ajuda i de control en comú: s'estan oferint certificats de qualitat i seguretat per part de diverses organitzacions, com la certificació EAS, la TWA, o Eduapp que fan una anàlisi de l'app d'acord amb uns paràmetres de qualitat de continguts, presentació i execució i experiències d'usuaris.
El futur de les apps està en el seu disseny pedagògic i de programari: s'estan publicant documents al voltant de com programar les apps en termes d'accessibilitat on s'estableixen els principis bàsics pel disseny i desenvolupament d'aquest tipus d'aplicacions informàtiques per a dispositius mòbils per totes les persones, tals com ara per a afavorir la portabilitat als formats dels dispositius mòbil dels programaris més utilitzats. La Portabilitat és l'objectiu i la tasca que estan duent a terme tots els proveïdors de programari. S'han creat estàndards, com per exemple el que va establir el consorci W3C (l'organisme que gestiona l'estructura del totes pàgines d'Internet) per la seva "construcció" i manteniment.
Cal considerar que les formes de (auto)distribució d'aquestes aplicacions són més que mai desenvolupades: segons una enquesta de e-marketer de fa un parell d'anys, ja hi ha més dispositius mòbils que persones i tot implica una zona de captació enorme. La pàgina d'estadístiques "Statista" presenta un informe del juny de l'any 2016 en el qual parla d'uns 6 milions d'apps entre les "botigues en línia" dels majors distribuïdors (Google Play, Apple App store, Window Store, etc. ).
Segons "Digitaltrend," lloc especialitzat en les tendències del mercat de les apps, unes de les més utilitzades són les aplicacions educatives Duolingo, Khan Academy, Coursera i edx. La primera es fa servir per aprendre idiomes i les últimes dues són la versió app d'Acadèmies de MOOCs, fenomen d'educació massiva en línia que ha tingut un èxit impressionant en els últims anys.
En el debat al voltant de la qüestió de si els mòbils i les xarxes socials són bones o dolentes no es pot negar que en alguns casos siguin útils i el repte de les Institucions i de tots els que treballen al voltant de l'educació i formació és afavorir que es faci bon ús d'aquest tipus de programaris que cadascú té o tindrà dins la seva pròpia butxaca. | 1 | perfect | {"en": 0.0027003600480064007, "ca": 0.97923056407521, "es": 0.006334177890385385, "pt": 0.005100680090678757, "it": 0.0022336311508201093, "ms": 0.0012334977997066276, "nl": 0.00026670222696359517, "fr": 0.0006334177890385384, "oc": 0.0020669422589678623, "la": 0.00020002667022269636} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=503607 |
mc4_ca_20230418_7_439303 | Premiats el febrer per la revista britànica New Musical Express per la seva "contribució excepcional al món de la música", Belle & Sebastian són el paradigma d'elegància i dolçor en el món del pop. Influïts per l'estètica de la nouvelle vague, van irrompre a finals dels noranta amb discos històrics com If you're feeling sinister (1996) i The boy with the arab strap (1998). I si aleshores es parlava d'ells com un preciosista grup de culte de Glasgow, poc menys d'una dècada després ja eren distingits per alguns mitjans com la millor banda escocesa de tots els temps. La mirada íntima, melancòlica i delicada del seu líder, Stuart Murdoch, ha marcat indubtablement el pop del nou mil·lenni i la lleialtat que els manifesten els seus seguidors és l'enveja de qualsevol grup. El seu pròxim disc, el primer que publicaran amb material nou de trinca des del 2010, està destinat a ser una de les grans notícies musicals del 2014.
Stuart Murdoch, veu, guitarres i teclats
Stevie Jackson, veu i guitarres
Chris Geddes, teclats
Richard Colburn, bateria
Sarah Martin, teclats, violí, flauta i veus
Mick Cooke, baix, trompeta
Bobby Kildea, guitarres, baix | 0.790688 | curate | {"ca": 0.9375549692172384, "sv": 0.018469656992084433, "pt": 0.04397537379067722} | https://2014.festivalportaferrada.cat/ca/e-11/BELLE--SEBASTIAN |
macocu_ca_20230731_7_303027 | Objecte
Bases reguladores
Les bases per les quals es regeix aquesta convocatòria són les con- tingudes en l’Ordre 2/2021, de 26 de maig, de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, per la qual s’estableixen les bases reguladores i el procediment de concessió de subvencions en matèria de cooperació internacional al desenvolupa- ment, d’ara en avant ordre de bases.
Finançament
Aquesta convocatòria de subvencions es finançarà amb càr- rec a l’aplicació pressupostària 22.03.01.134.10, línies de subvenció S8303000 i S5005000, del pressupost de la Generalitat Valenciana per a l’any 2022, per un import total de 7.000.000 euros, dels quals 6.000.000,00 euros estan destinats a finançar despeses corrents i 1.00.00 euros a despeses de capital. | 0.787618 | curate | {"ca": 0.9640564826700898, "es": 0.021822849807445442, "pt": 0.014120667522464698} | |
mc4_ca_20230418_5_329587 | Mitt Romney - @ingenia_pro
Discurs de la Setmana: concessió de Mitt Romney
On 10 novembre, 2012, in Blog, Discurs de la setmana, by Ingenia
Si el Romney que hem vist durant la campanya s’hagués semblat al Romney de la nit electoral, el resultat seria un altre: elegant, generós, atent. La manera d’encaixar públicament una derrota diu molt de la persona: | 0.685462 | curate | {"en": 0.07428571428571429, "ca": 0.9257142857142857} | http://ingenia-pro.com/ca/tag/mitt-romney/ |
mc4_ca_20230418_13_721627 | Dins el nostre projecte educatiu una part molt important és el treball matemàtic, considerant-lo en tota la seva globalitat. Creiem que no es tracta només de la mera instrucció de tècniques i procediments mecànics que s’han d’aplicar, tot reduint-lo a l’aprenentatge dels nombres i de les operacions; la matemàtica és molt més que això i cal considerar-la en la seva totalitat.
Una bona educació matemàtica contribuirà tant al desenvolupament personal com a la socialització del nostre alumnat, col·laborant en l’adquisició d’un conjunt de capacitats necessàries per a actuar com a ciutadans i ciutadanes competents, actius, implicats i crítics.
Amb aquesta voluntat es plantegen els “Espais matemàtics” a l’escola. Amb l’ajuda i l’assessorament de la Sra. Mª Antònia Pujol i la Sra. Núria Lorenzo (professores de la Universitat de Barcelona) es van definir els diferents aspectes que englobaven tota l’àrea matemàtica, així com els continguts propis de cadascun d’ells.
El tipus d’activitats parteix de la manipulació de materials diversos, l’experimentació, l’observació directa… per passar després a la concreció en paper quan es consideri necessari. Això demana una organització concreta: treballar amb grups més reduïts que el propi grup-classe, ocupar diferents espais físics de l’escola i comptar amb un major nombre d’adults per dur a terme les activitats. | 0.842142 | curate | {"ca": 1.0} | https://escolacanfabra.cat/que-fem/espais-matematics/ |
oscar-2201_ca_20230904_3_177393 | عربيবাংলাČeskýDanskDeutschΕλληνικάEnglishEspañolEestiفارسیSuomiFrançaisעבריתहिन्दीHrvatskiMagyarIndonesiaItaliano日本語한국어LietuviųLatviešuMelayuNederlandsPolskiPortuguêsRomânăSlovenskýSlovenščinaSvenskதமிழ்ไทยTürkViệtnam中文Српски
Inici
Tendències
Aptitud
Salut
Nutrició
David's Minecraft Eiland #8 - David als Jonge Gozer? !
Prohibit: 8 esports que es perdran als Jocs Olímpics
Desembre, 2021Tendències
Com a mínim tres anys abans de l'inici de cada olimpíada, se celebra una reunió del Comitè executiu del Comitè Olímpic Internacional (COI), durant el qual s'aprova el programa de jocs específics. Durant una sessió, el COI pot excloure qualsevol esport o afegir-ne un de nou. El requisit principal per a una federació internacional que governi un esport concret és el compliment de la Carta Olímpica i el Codi Mundial Antidopatge.
La Carta Olímpica implica que una federació internacional sigui reconeguda pel COI. I també que l'esport està estès a 75 països dels quatre continents entre homes i a 40 països dels tres continents, entre dones.
El programa per als propers Jocs Olímpics ja s'ha aprovat i se celebraran a Tòquio el 2020. curs. Incloïa cinc nous esports: beisbol / softbol (ambdues disciplines eren olímpiques fins al 2008), karate, surf, escalada i skate. Us explicarem quins tipus d’esports es poden incloure al programa de les properes Olimpíades.
Futbol platja i mini futbol
No hi ha tantes diferències entre aquestes versions respecte al futbol gran, principalment el fet que les competicions se celebren a la platja i el vestíbul, respectivament. Al mateix temps, molts assenyalen que el futbol platja, com el minifutbol, és més espectacular.
La FIFA fa molts anys que intenta incloure aquestes dues disciplines al programa dels Jocs Olímpics, semblava que abans dels jocs a Rio de Janeiro Janeiro, l’objectiu era a prop, però no funcionava. Fins ara, s’ha aconseguit la inclusió del mini-futbol al programa dels Jocs Olímpics de la Joventut, però això ja significa molt. El president de l'Associació de Futbol Sala de Rússia creu que es pot esperar la inclusió del futbol sala i del futbol platja a partir del 2024.
Floorball
Es creu que aquest esport es va originar a l'hoquei, però, de fet, només el fet que els jugadors tinguin clubs el que el relaciona amb l’hoquei. Els partits es fan a les sales d’un pis ferm i pla, no sobre el gel, només els porters necessiten equip de protecció i s’utilitza una pilota de plàstic per al joc. Cada equip té set atletes, inclòs un porter.
El Floorball fa més de deu anys que afirma estar inclòs al programa olímpic, però fins ara sense èxit, tot i el seu entreteniment i prevalença. El 2008, la federació va aconseguir la pertinença temporal al COI i, el 2011, de ple dret.
Squash
Aquest esport requereix raquetes, una pilota i quatre parets. Es fan torneigs individuals i dobles. La tasca dels jugadors durant el partit és colpejar la pilota per colpejar la pilota contra la paret, aquest era el principal problema de la competició d’esquaix: què haurien de mirar els espectadors si hi ha quatre parets al voltant del camp! Amb el pas del temps, la federació va trobar una solució: les parets van començar a ser transparents.
Les federacions d'esquaix ja existeixen a més de 150 països, la federació mundial va treballar per incloure l'esquaix al programa de jocs de Rio, però no va funcionar, també a Tòquio no es presentarà. Però atès que ja hi ha més de 50 milions de jugadors al món, tard o d’hora aquest esport aconseguirà el seu lloc al sol.
Orientació h4>
Els competidors d’aquest esport han de recórrer el recorregut donat el més ràpidament possible, mitjançant el mapa i la brúixola. Hi ha diversos tipus d’orientació: córrer i anar en bicicleta, també hi ha orientació hivernal amb esquís, així com orientació per a persones amb discapacitat. Si es desitja, aquest esport es pot incloure als Jocs Olímpics d'estiu, a l'hivern i fins i tot als Paralímpics.
La Federació Internacional d'Orientació fa més de quaranta anys que afirma estar inclosa al programa dels Jocs Olímpics. Tot el problema és que aquest esport és extremadament incòmode per a l’espectador: és molt difícil organitzar retransmissions de ple dret i no és convenient fer competicions d’aquest tipus a la ciutat, cosa que significa que un espectador potencial haurà d’anar al bosc. Però aquest any la federació va tenir la seva oportunitat: l’orientació d’esquí es va incloure al programa de la Universiada d’Hivern de Krasnoyarsk.
Speedskating
El patinatge de velocitat o el patinatge de velocitat en patins de rodes, com es pot suposar, la tasca principal d’un atleta és el més ràpid per superar la distància donada en patins. Aquest esport té molt en comú amb el patinatge de velocitat, però, a diferència del seu parent proper, no pot entrar al programa dels Jocs Olímpics.
La Federació Internacional ha intentat sense èxit molts anys convèncer el COI, però l'any passat en va guanyar un de petit, però una victòria important: el patinatge de velocitat es va presentar als Jocs Olímpics de la Joventut de 2018.
Billar i bitlles
Aquests esports són familiars per a tothom, sense excepció, fins i tot si algú no jugava ell mateix, probablement va veure com fan altres. Tots dos esports van afirmar haver estat inclosos en els Jocs Olímpics de Tòquio, però tots dos no van tenir èxit. La Federació Internacional de Bitlles ja va arribar als Jocs Olímpics una vegada, el 1988, a Seül, i la federació esportiva de billar encara no ha sabut què és.
Nerf War: 6 Million Subscribers
Publicació anterior Nike ha creat un uniforme per a l'equip femení. Per primera vegada es diferencien dels homes
Propera publicació 10 anys de negoci. Denis Bonus Leontiev: només el carrer pot ser millor que les muntanyes
Tendències
Desembre, 2021
Els estadis de tot el món s’han convertit en hospitals. Impressionants imatges
A causa del coronavirus, no hi ha prou places per als pacients als hospitals i aquest problema ha afectat tot el planeta. Una de les solucions va ...
Read More
Correr
Desembre, 2021
Córrer, igualtat, germanor: córrer clubs a Moscou que acullen els nouvinguts
És avorrit córrer sol? Aquest no és un motiu per ajornar l'entrenament. Especialment per a vosaltres, hem recopilat informació detallada sobre cin...
Read More
Tendències
Desembre, 2021
François Pienaar: l'atleta que va fer més segura Àfrica
Des del moment que els països africans van deixar de ser colònies, les guerres civils no s’han aturat aquí. La persona mitjana no té ni idea del q...
Read More
Tendències
Desembre, 2021
Quin tipus de Zhdun sou i per què arriba la primavera tan tard per culpa de vosaltres?
Preparar-nos per a la temporada d’estiu, la deficiència de vitamines de primavera i el clima entremaliat, tot això suposa un gran estrès per al no... | 0.663787 | curate | {"cs": 0.033647375504710635, "ca": 0.9334529684462389, "st": 0.0010468072379243307, "fr": 0.0008972633467922835, "nl": 0.007776282338866457, "sv": 0.004037685060565276, "en": 0.0136084940930163, "lb": 0.005533123971885748} | https://ca.monemonkey.com/1-banned-8-sports-that-will-be-missed-at-the-olympics |
oscar-2301_ca_20230418_8_77985 | ` ); } const movePreheaderData = () => { const isSticky = mainHeader.hasClass('is-sticky'); const myplayWrap = $('.myplay-wrap'); const mainHeaderMyplayWrap = mainHeader.find('.myplay-wrap'); if (isSticky && myplayWrap.length) { const newProgram = myplayWrap.find('.myplay').eq(0).find('.myplay-program-title').text(); const mainHeaderContent = mainHeader.find('.main-header-content'); if (mainHeaderMyplayWrap.length) { const oldProgram = mainHeaderMyplayWrap.find('.myplay-program-title').text() if (newProgram !== oldProgram) { mainHeaderMyplayWrap.remove(); changeProgram(mainHeaderContent, newProgram); } } else { changeProgram(mainHeaderContent, newProgram); } } if (!isSticky && mainHeaderMyplayWrap.length) { mainHeaderMyplayWrap.remove(); } }; if (mainHeader.length) { setTimeout(movePreheaderData, 1000); // first load setInterval(movePreheaderData, 1000); // see refreshLiveInfo $(document).on('scroll', movePreheaderData); } });
iniciar sessió
Cercar
Cerca avançada
Ara, de 16:45 a 19:15 h
França vs. Dinamarca
El Mundial es juga a RAC1
En Directe
I després, de 19:15 a 19:45 h
Superesports
amb Xavi Puig
Buscar
Àudio
Directe
A la carta
RAC+1 Podcast
Els Essencials
Programes
El món a RAC1
La competència
Vostè primer
RAC1 migdia
Versió RAC1
Islàndia
No ho sé
Tu diràs
La primera pedra
Via lliure
Viatja Bé
Seccions
Minut a minut
Opinió
Esports
Política
Societat
Internacional
Economia
Cultura
Mèdia
Viral
Tecnologia
Méteo
Gastronomia
Viatges
Univers RAC1
El RAC1manador
Serveis
Graella
RSS
Contacte
RAC1
Societat
minut a minut
a la carta
PODCAST rac+1
graella
els essencials
Nou capítol
'Estadella Mixelin'- Truita de patata, amb Suu i Rafuel
Així afecta el cervell de la canalla estar enganxats a la pantalla del mòbil
TECNOLOGIA
L’exposició a les pantalles redueix la capacitat dels menors per llegir les emocions humanes, clau per desenvolupar l’empatia
Així afecta el cervell de la canalla estar enganxats a la pantalla del mòbil. // CC0
La Vanguardia
30/05/2022 15:59
Donar als infants via lliure per utilitzar la tauleta pot ser un salvavides per a molts pares quan tenen una reunió virtual, han de fer el dinar o, simplement, necessiten un moment de calma. De vegades, aquesta solució ve carregada de culpa pels efectes adversos, com menys empatia i habilitats socials.
Però, i si aquest tipus de conseqüències negatives estiguessin més condicionades per l’edat, el temps d’ús i el tipus de contingut que pel dispositiu en si mateix? “Hi ha molta literatura científica a favor i en contra de les pantalles, però potser el problema el tenim, no al dispositiu, sinó a l’excés d’hores d’exposició”, comparteix la psicòloga educativa i autora, Silvia Álava Sordo.
Potser el problema el tenim, no al dispositiu, sinó a l'excés d'hores d'exposició”
Silvia Álava Sordopsicòloga educativa i autora
Passar massa temps davant una pantalla pot reduir l’empatia. // CC0
A la majoria de llars hi ha algun tipus de pantalles, de fet, aquest tipus de tecnologia està lligat irremeiablement a la realitat social. Segons un estudi fet per George i Odgers, la pregunta ja no és si la canalla utilitzarà tecnologia digital, sinó com, per què i amb quins efectes.
Com indica l’informe Com afecta el temps en què els nens utilitzen pantalles sobre el benestar, les relacions socials i l’activitat física?, realitzat per Unicef: “La tecnologia digital ofereix molts beneficis potencials per als infants, ja que els permet connectar-se amb els seus companys o accedir a recursos educatius o entreteniment. Alhora, hi ha preocupacions legítimes sobre amb qui interactua la canalla en línia, si pateixen assetjament cibernètic o accedeixen a contingut apropiat per a la seva edat, o si la comunicació basada en la pantalla pot posar en perill el seu desenvolupament social o benestar”.
La pregunta ja no és si la canalla utilitzarà tecnologia digital, sinó com, per què i amb quins efectes. // CC0
Infants amb menys intel·ligència emocional
Quan el temps de pantalla envaeix l’espai desitjable per gaudir de la vida analògica, certes habilitats s’esvaeixen, una d’elles és la intel·ligència emocional. “És la capacitat que tenim per percebre les emocions en nosaltres mateixos i en els altres, comprendre per què passen, fer servir la informació que ens dona l’emoció i regular-la. El que s’ha vist en estudis és que els adolescents que passen més temps amb pantalles perden la capacitat de percebre aquestes emocions perquè la interacció no és cara a cara i les emocions s’expressen, sobretot, així”, matisa Álava.
Però els greuges es poden accentuar en els menors d’edat, ja que es troben en ple procés d’aprenentatge emocional, que es fa a través de la imitació de les figures de referència. Certes investigacions han demostrat que el temps davant d’una pantalla inhibeix la capacitat dels nens petits per llegir cares i aprendre habilitats socials, dos factors clau per desenvolupar l’empatia i comprendre les emocions. A mesura que creixen, la interacció amb els seus iguals és un altre dels pilars fonamentals perquè integrin aquest coneixement.
El 43% dels infants es connecten a internet més de sis hores a la setmana. // CC0
“No podem dir que la pantalla sigui dolenta, però compte amb l’excés i la interferència en el desenvolupament d’un altre tipus de processos, perquè si dediques massa hores a les pantalles, no desenvolupes la resta”, continua l’especialista. Un excés que l’OMS estableix per a infants d’entre tres i quatre anys un màxim d’una hora.
L’Organització Mundial de la Salut és clara respecte al fet que fins als dos anys els nadons no s’han d’exposar a les pantalles. “Els nens han de mantenir un desenvolupament integral, a tots els nivells: cognitiu, motor, comunicatiu, social… Com més petit és el nen, més vulnerable és el cervell. Just durant aquests dos primers anys, cal estimular-los al món real, no a través d’una pantalla, perquè aquesta estimulació determinarà el tipus de connexions nervioses que es formaran”, explica Álava.
Els infants que abusen de les pantalles tenen menys intel·ligència emocional. // CC0
A l’article publicat per Unicef Els nadons necessiten humans, no pantalles, Patricia Kuhl, una de les científiques cerebrals de referència, incideix en aquest punt: “Hem descobert que els nadons, menors d’un any, no aprenen d’una màquina. Obtenen un aprenentatge enriquidor d’un ésser humà viu i cap d’una màquina”. Les interaccions cara a cara són l’única manera com els nens petits comprenen els senyals no verbals i adquireixen la capacitat d’interpretar-los.
Segons indica l’article d’Unicef: “L’exposició a les pantalles redueix la capacitat dels nadons per llegir les emocions humanes i controlar la frustració. També resta valor a les activitats que ajuden a augmentar la seva capacitat cerebral, com ara jugar i interactuar amb altres nens”.
L'exposició a les pantalles redueix la capacitat dels nadons per llegir les emocions humanes”
No només es tracta d’experimentar, també de processar tots aquests estímuls i per això els infants necessiten temps. “Llegir llibres de contes en veu alta dona als nens temps per processar paraules, imatges i veus, la constant absorció d’imatges i missatges en pantalla afecta la seva capacitat d’atenció i concentració”, indica Khul a l’article esmentat.
L’exposició a les pantalles redueix la capacitat dels nadons per llegir les emocions humanes. // CC0
Aprenentatge emocional a la taula
L’escena és la següent: pares asseguts a taula mentre els fills estan absorts davant la pantalla d’un dispositiu portàtil. Potser aquesta pràctica permet als pares respirar durant uns minuts, però també està interferint en els vincles d’aferrament amb els seus fills. Quan posem una pantalla, aquesta és la que exerceix el procés d’atenció sostinguda, perquè els estímuls canvien molt de pressa tant a nivell visual com auditiu. Això vol dir que aquest nen o nena, adolescent o adult, com que no ha de fer cap esforç, queda atrapat”, explica la psicòloga.
Aquesta atracció que senten els nens pel contingut digital, consumit per sobre de les recomanacions, pot actuar com a barrera en l’aprenentatge i en la formació d’enllaços saludables amb els pares, els germans o els que s’asseuen amb ells.
L’atracció de les pantalles crea una barrera en l’aprenentatge i en la formació d’enllaços saludables amb els pares. // CC0
“L’aferrament es construeix de forma proactiva, des dels pares cap als fills. A través de petites accions quotidianes del dia a dia, com despertar-se amb un petó o carícia, parlar durant els àpats, jugar plegats… Si aquest temps necessari per construir l’enllaç, està envaït pel dispositiu, es podria veure compromès”, continua Álava.
Que una família s’assegui a taula sense dispositius és una oportunitat per aprendre, per exemple, paciència mentre arriben els plats o esperar que tots acabin per aixecar-se. També educació i cortesia… “El temps de menjar és excel·lent per generar un clima de confiança, parlar de com ens sentim, si ho inundem amb dispositius electrònics perdem moltes oportunitats de temps de treballar altres coses”, adverteix la psicòloga infantil.
El temps de menjar és excel·lent per generar un clima de confiança, parlar de com ens sentim”
Silvia Álava Sordopsicòloga educativa i autora
Una altra de les capacitats que es poden veure compromeses en els menors quan utilitzen la pantalla en excés és la memòria. El seu desenvolupament està íntimament lligat al desenvolupament neurològic, a les connexions nervioses i sinàptiques que es fan al cervell.
“Els infants necessiten una estimulació perquè les experiències es vagin gravant a la seva memòria. Sobretot, quan són petits, necessiten que l’adult estigui al costat, que els hi expliqui. Generalment, mentre utilitzen la pantalla, ningú no els comenta res. Els nens tenen una capacitat d’observació impressionant, però no entenen tot allò que senten i veuen, necessiten que un adult els ajudi a processar-ho”. Per exemple, veure un gos, sentir com se li acosta, sentir-lo bordar… és una experiència molt més enriquidora que observar-lo en un vídeo.
Les pantalles poden ser un bon últim recurs. // CC0
Un ús responsable dels dispositius digitals es pot utilitzar en benefici de la curiositat innata dels nens. “Gràcies a les pantalles s’afavoreix l’aprenentatge perquè és possible aconseguir informació sobre qualsevol interès, fomentar la curiositat... però han d’estar intervingudes pels pares”, recomana Álava. Per la seva banda, l’informe d’Unicef conclou que: “El que és perjudicial per a un infant molt petit pot no tenir repercussions o, fins i tot, ser positiu per a un de més gran”.
Mantenir un equilibri adequat entre l’ús de pantalles (segons l’edat del menor) i les activitats socials, esportives i de lleure analògic és fonamental perquè desenvolupin satisfactòriament les capacitats cognitives, emocionals i el benestar general. | 0.696497 | curate | {"en": 0.09730538922155689, "ca": 0.8714446107784432, "it": 0.001590568862275449, "pt": 0.006455838323353293, "es": 0.012163173652694611, "id": 0.0010291916167664672, "fr": 0.002245508982035928, "de": 0.0008420658682634731, "fi": 0.0024326347305389222, "ja": 0.004491017964071856} | https://www.rac1.cat/societat/20220530/4112103971546/efecte-cervell-menors-pantalles-mobils-tecnologia-tablet-televisio-ordinador-canalla-infants-nens.html |
mc4_ca_20230418_12_35241 | Vegetalia | Llegums: Proteïna de Qualitat
22 set. Llegums: Proteïna de Qualitat
Publicat a les 17:42h en Alimentació 0 Comentaris
Tan si volem seguir una dieta vegetariana com si el nostre objectiu es reduir el consum de carn i peix; incrementar el consum de llegums a la nostra dieta pot ser molt bona idea ja que els llegums ens aporten fibra, minerals, hidrats de carboni d’absorció lenta i alhora són una bona manera d’obtenir proteïna vegetal de bona qualitat si en sabem fer les combinacions oportunes amb l’ajuda de cereals, llavors i fruits secs.
Tot i que trobem aliments vegetals que tenen un contingut proteic tan correcte com els d’origen animal, com ara el tempe, el tofu o la soja texturitzada o liquada, no es així amb tots els aliments vegetals rics en proteïna.
Les proteïnes estan formades per aminoàcids, que en són petites unitats estructurals. Per que el cos pugui crear les proteïnes que el nostre organisme necessita ha de rebre tota la diversitat d’aminoàcids essencials a través de l’alimentació durant el dia.
Per aconseguir-ho hem de tenir molt clares les parelles d’aliments que es complementen en aminoàcids i que juntes acaben creant proteïna d’alt valor biològic, equiparable a qualsevol tipus de carn o peix.
Llegums + Cereals: Les famoses llenties amb arròs, un hummus amb pa de blat, una amanida d’azukis amb blat de moro, un estofat de seitan amb cigrons… totes serien combinacions boníssimes i amb un contingut proteic excel·lent.
Llegums + Fruits secs: Una amanida de mongetes amb nous, fricando de seitan amb picada d’ametlles, paté de llenties amb avellanes…ideals per aconseguir proteïna complerta.
Llegums + Llavors: Les llavors són tan versàtils que les podem afegir a qualsevol plat, l’ideal és en forma de sèsam triturat (gomasio), lli, pipes de carbassa o pipes de gira-sol. Si les tenim a mà només haurem de pensar a afegir-ne un grapadet al nostre plat de llegums per tenir un àpat complert.
Cereals + Fruits secs: Tot i que aquesta combinació no conté llegums també ens forma proteïna de bona qualitat. Podríem fer barrets de cereals amb fruits secs, muesli de flocs de civada amb ametlles o uns bastonets de pa amb nous. | 0.863724 | curate | {"ca": 0.9967517401392111, "no": 0.0032482598607888632} | http://www.vegetalia.com/ca/legumbres-proteina-de-calidad/ |
macocu_ca_20230731_7_159889 | Actualitat Notícies
Clausura de les jornades presencials: Del Comerç tradicional al Comerç 2.0
La Regidora d’Economia, Empresa i Ocupació va clausurar aquest dimarts 24 d’abril les jornades presencials de formació professional de tecnologies de la informació i comunicació: “Del comerç tradicional al comerç 2.0”. Al mateix han acudit un total de 22 persones que ara inicien la part online del curs. Antonia Avargues ha manifestat la seua satisfacció per la realització d’aquests tipus de cursos.
Informació | 0.713309 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_298475 | Avui, 31 de març, se celebra el Dia Internacional de la Visibilitat Trans, una diada que pretén sensibilitzar contra la discriminació que pateixen les persones transgènere arreu del món i que, alhora ,vol ser un dia de celebració i visibilització per la seva comunitat.
Amb el terme transgènere ens referim a la persona que no s’identifica amb el gènere que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques, sigui perquè se sent del gènere contrari o bé perquè la seva identitat no s’ajusta a les categories de gènere tradicionalment establertes.
L’Ajuntament de Sant Boi se suma a aquesta commemoració reivindicant els drets i la igualtat de les persones trans i perseverant en la lluita contra tota mena de discriminació per identitat de gènere. Durant tota la jornada, la bandera del moviment trans romandrà desplegada al balcó de l’Ajuntament i al vwspre s’il·luminarà la façana amb els colors de l’arc de Sant Martí.
Origen de la commemoració
El Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere el va promoure l’any 2009 l’activista transgènere de Michigan Rachel Crandall, en resposta a la poca visibilització que es donava a les persones trans dins l’agenda LGBT. Rachel Crandall és una dona transgènere activista que ha lluitat durant anys pels drets de les persones trans.
Tot i l’existència del Dia Internacional de la Memòria Trans, el 20 de novembre, no es comptava amb cap dia dedicat a la visibilització d’aquestes persones ni a sensibilitzar la societat sobre la discriminació que han patit i que encara pateixen. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_15_120970 | Nombre de resultats 5 per a xavier puig
09/05/2020 - Vespres d’Arnadí & Cor de Cambra del Palau
El Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana juntament amb els Vespres d’Arnadí i dirigits per Xavier Puig, ens mostraran un repertori amb peces de Mozart, Terradellas, Julià, Duran, Martí i Soler. | 0.716743 | curate | {"ca": 1.0} | http://barcelonaclasica.info/events/tags/ca/xavier+puig |
macocu_ca_20230731_0_429331 | Pa d'espècies
2 comentaris:
Carol ha dit...
Hola Gemma! Em dic Carol i sóc de Cerdanyola. Fa temps que vaig trobar el teu blog i el vaig posar a "favoritos" de l'explorer a l'espera de tenir temps,perquè fins ara entre feina i estudis no he pogut començar a mirar-m'ho bé. A mi no m'agrada cuinar salat, però sí dolç, i el teu blog m'encanta! He començat amb aquest pa d'espècies que ara mateix està al forn i té molt bona pinta. Com que ningú ha posat cap comentari en aquesta recepta he volgut dir-te que l'estic provant, a veure què tal! !
Hola Carol, moltes gràcies per ser la primera en comentar aquest pa, je je je... Espero que t'hagi quedat bé, el recordo com un pa gustós i gens dolç, ideal per prendre untat amb melmelada per esmorzar. | 0.741659 | curate | {"ca": 0.9006802721088435, "pt": 0.06258503401360545, "co": 0.02040816326530612, "es": 0.014965986394557823, "fr": 0.0013605442176870747} | |
mc4_ca_20230418_0_487415 | 25 septiembre 2017 per Vicent
Categories: Concentracions, Espeleologia, General, Sortida Calendari
Data: del 1 al 5 de novembre. Lloc: Arredondo, Cantabria. Activitat: Travesses i/o avencs de nivell mig. Els interessats envieu un correu a [email protected]. Per poder demanar els permisos, la data límit per apuntar-se serà fins el 13 d’octubre. | 0.606169 | curate | {"es": 0.16326530612244897, "ca": 0.8367346938775511} | https://barrancs.uectortosa.cat/category/sortida-calendari |
macocu_ca_20230731_1_47354 | Tofu, tempeh, seitan i altres 'carns vegetals' amb nyama
Tofu, tempeh, seitan... Con la popularización del vegetarianismo son muchas las “carnes” vegetales que han ido apareciendo en nuestras tiendas.
Són moltes les persones que, per les raons que siguin (salut, amor als animals, ecologia...), desitgen reduir el seu consum de carn o substituir-la per alguna alternativa. Però fins i tot els vegetarians més convençuts solen trobar a faltar la textura resistent de la carn, que tan bé absorbeix sabors i aromes d'altres ingredients. Amb la popularització del vegetarianisme, i el seu germà major i més estricte, el veganisme, són moltes les “carns” vegetals que han anat apareixent en les nostres botigues. Algunes d'elles compten amb un llarg historial d'ús en gastronomies de tot el planeta, i unes altres són noves. Hem de tenir en compte que la ingesta generalitzada de carn és quelcom bastant recent en la història de la humanitat, ja que la ramaderia requereix de prats en els quals pastorar (o cultius que convertir en pinso), aigua, i altres recursos que són més aviat escassos. I la pesca presenta problemes propis, el més obvi dels quals és que requereix de la proximitat d'un riu o del mar. Però la necessitat de proteïnes de la humanitat s'ha hagut d'anar cobrint d'alguna manera, i aquí és on freqüentment han entrat en joc els llegums. Un pas més enllà en la seva utilització ha estat la seva transformació en productes que imiten la textura ferma dels músculs, o els sabors de la carn animal, accidentalment o no.
Tofu
El substitutiu de la carn més conegut –i molt possiblement, el més injuriat– és el tofu. Aquesta espècie de mató de llet de soia s'ha convertit sovint en l'objecte de bromes, perquè una de les seves característiques és, precisament el seu sabor molt poc pronunciat, gairebé insípid. Això, que habitualment en les cuines sol semblar-nos un defecte, és en realitat un avantatge, i és la característica que fa d'ell un ingredient molt benvolgut als països d'Orient. A més, això li atorga una gran versatilitat, ja que el tofu és un llenç en blanc totalment personalitzable. Però no tots els tofus neixen iguals, i és important distingir entre ells per treure'ls el màxim partit. El seu origen es troba a la Xina, encara que avui dia el tofu forma part de molts plats tradicionals de tota la regió. Existeixen diverses teories sobre el seu origen. Els tipus que trobem més freqüentment al nostre país –on el tofu ja ha sortit de les botigues de menjar “sa” i es troba fresc en les neveres dels supermercats– són, per ordre de fermesa, el suau (de vegades etiquetat com “sedós”), el tou i el ferm. El producte es pot trobar també pasteuritzat, i encara que es presenta en diverses textures, a la pràctica equival al suau del tipus fresc (vaja, que va bé com a base per a salses, puddings o quiche, però no per fregir). Una manera de donar-li una mica més de fermesa al tofu és congelar-ho, perquè en cristal·litzar-se l'aigua del seu interior, aquesta crea microcristalls que trenquen la fibra. És convenient, amb els tofus tous i ferms, premsar-los abans del seu ús, per tal que eliminin l'aigua sobrant i absorbeixin millor qualsevol marinada que els vulguem afegir. Aquest procediment és molt senzill, i simplement consisteix a posar-li un pes damunt, com una safata de forn sobre la qual col·locarem unes llaunes, i deixar que l'aigua del tofu s'escorri i xopi diverses capes de paper de cuina que posarem sota.
Tempeh
El tempeh procedeix d'Indonèsia, i si bé el tofu és gairebé insípid i sense textura, el tempeh és tot el contrari. Una amalgama de grans de soia fermentada i presentada en forma de barra, el tempeh és assertiu en sabor i textura, i no sempre és fàcil agafar-li el gust a la primera. Però a més de comptar amb unes propietats nutricionals bastant bones –té més proteïnes i és més digestiu que el tofu– és una base per crear textures molt similars a les de la carn. La clau? Coure-ho al vapor deu minuts abans de marinar-lo, perquè absorbeixi millor el sabor.
Seitan
Malgrat el seu nom, el seitan no és un invent diabòlic. Es tracta de la proteïna del blat, un cop separada dels midons d'aquest, que es pasta i es cou, i la seva textura queda similar a la d'una esponja, en el pitjor dels casos, o a la d'un bistec, quan està ben preparat. Com totes les carns vegetals, no conté colesterol, encara que per raons òbvies, el seu consum no està indicat per a celíacs. Tant el gluten de blat com el seitan ja preparat poden trobar-se a les botigues d'aliments macrobiòtics, i el producte final pot utilitzar-se com qualsevol altra carn: en filets, picat, a daus.
Proteïna vegetal de soia
Es tracta d'un producte derivat de la farina de soia en forma de petits grumolls, flocs, o, fins i tot làmines. Un cop rehidratat (generalment amb algun brou o un altre líquid que li proporcioni sabor) passa a convertir-se en un substitutiu bastant encertat de la carn picada, i pot utilitzar-se per a les mateixes preparacions. Aquestes no són les úniques “carns” vegetals. A les botigues poden trobar-se imitacions de diversos embotits, en la seva major part derivats de la soia, encara que també algun derivats de fongs, com el QuornTM (que, per cert, és vegetarià però no vegà, en contenir ou en la seva composició). I sempre queda l'opció de preparar-se una bona hamburguesa vegetal. Però l'idoni, en termes de sabor, és no pretendre imitar al de la carn, sinó utilitzar cadascuna d'aquestes proteïnes com el que són: un aliment sa, i deliciós per dret propi.
Receptes
CREMA DE TARONJA I XOCOLATA RÀPIDA Ingredients: - Un paquet de tofu suau (el del tetra brick) - Tres cullerades de cacau - Un cullerada de Curaçao o Cointreau - Sucre al gust Preparació: - Tritura aquí tots els ingredients, serveix-ho en copes, deixant-ho refredar abans a la nevera. El tofu suau és un perfecte comodí per a plats que habitualment portarien crema de llet o ous. TOFU Al FORN BÀSIC Aquesta recepta serveix pels tofus de tipus tou i dur, i permet infinites variacions. Els usos que poden donar-se-li abasten des de daus per a amanides fins a entrepans, woks, etc. T'oferim dues idees per marinar-lo, però el procediment és el mateix en tots dos casos: després de treure-li l'aigua, talla'l a daus o làmines, barreja'l amb la marinada i deixa'l macerar de mitja hora a tot un dia. Abans de posar-lo al forn (on el tindràs una mitja hora a 180 oC), asseca'l amb paper de cuina i espolvoreja'l amb farina de blat de moro. Les quantitats són per a dos paquets de tofu. Marinada oriental: - Una cullerada d'oli de sèsam - Tres alls picats - Un centímetre de gingebre picat - Un raig de salsa picant - Dues cullerades de soia - Tres cullerades d'aigua - Una cullerada de vinagre Marinada mediterrània: - Dues cullerades d'oli d'oliva - Una cullerada de vinagre - Un all picat - Una culleradeta d'orenga - Una culleradeta de farigola - Sal i pebre al gust MANDONGUILLES DE SEITAN Ingredients: - 150 grams de mongetes, cuites - 250 grams de gluten de blat - 100 grams de llevat de cervesa - 250 ml de brou - Tres dents d'all picats - Una cullerada de salsa de soia - Una cullerada d'oli d'oliva - Una *cucharadita d'herbes provençals Preparació: - Per començar, refreda el brou. Una vegada estigui fred, tritura les mongetes al costat del llevat de cervesa, la salsa de soia, els alls, les herbes i l'oli. - En un altre bol, barreja el llevat de cervesa, el gluten i el brou, i afegeix això a la primera mescla. - Pre escalfa el forn a 180 oC i greixa o posa un silpat en una safata de forn. - Forma mandonguilles (en surten unes 18) i posa-les a la safata. Ruixa-les amb una mica d'oli i deixa-les al forn al voltant d'una hora, girant-les a la meitat. - Si veus que estan prenent color massa de pressa, cobreix-les amb una capa de paper d'alumini durant la cocció. Text de Mar Calpena | 0.852326 | curate | {"ca": 0.9573973663826492, "es": 0.039504260263361735, "en": 0.0005163955589981926, "ur": 0.000774593338497289, "id": 0.0010327911179963851, "de": 0.000774593338497289} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_96339 | L’objectiu del curs és introduir-se al món de la cuina, poder preparar i gaudir de receptes de tots tipus.
El trimestre es dividirà en tres parts diferents per poder conèixer en més profunditat els tres tipus de productes, de plats o d’ingredients que es treballaran durant aquest període de temps.
Sempre buscant la vessant més creativa de la cuina, ja sigui en la manera de preparar com en la de presentar cada plat, però partint d’una base de cuina tradicional.
Les classes seran totalment interactives, tothom participarà en la realització i execució del plat. En la última classe del mes, cada alumne proposarà un dels plats ja treballats per poder fer una nova versió, més personal i més artística.
Volem gaudir de la cuina, aprenent i treballant conjuntament amb tot el grup, per així poder descobrir noves maneres d’interpretar la cuina. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_358126 | El TecnoCampus impulsa una xarxa amb universitats llatinoamericanes per col·laborar en l’àmbit de l’emprenedoria | Tecnocampus
Representants de quatre universitats d’Amèrica Llatina es reuneixen al TecnoCampus del 13 al 16 de novembre per assistir a la primera trobada de la Red de Universidades Emprendedoras, una iniciativa de diverses universitats per coordinar esforços i crear sinergies en els àmbits de l’emprenedoria i la innovació en la qual hi participa TecnoCampus.
La xarxa es constitueix inicialment amb vuit universitats d’Argentina, Xile, Perú i Colòmbia i en primera reunió hi participen la Universidad Nacional del Sur, d’Argentina; la ICESI, de Colòmbia; la Universidad Católica de Valparaíso, de Xile; i Universidad de Piura, de Perú.
La directora de Serveis i projectes universitaris del TecnoCampus, Montserrat Vilalta va ser l’encarregada de donar ahir la benvinguda als assistents en un discurs on va remarcar que la creació d’aquesta xarxa permetrà establir vincles institucionals, empresarials i acadèmics, però que els principals beneficiaris seran els estudiants. En aquest sentit, Vilalta va remarcar que un dels trets singulars del model emprenedor del TecnoCampus és que incorpora les competències emprenedores dins del currículum i no es contemplen només com a activitats extraacadèmiques.
L’objectiu d’aquesta primera trobada és compartir experiències i definir unes línies d’acció conjuntes al voltant de l’emprenedoria. El programa de la jornada inclou la participació a la conferència internacional d’emprenedoria Startup Grind Barcelona, una sessió d’innovació per conèixer les tendències d’universitats emprenedores de tot el món, i la visita dels edificis Pier 01 i MediaTic a Barcelona, dos espais de referència de l’ecosistema emprenedora català.
Un cubell (...) Anterior | 0.873007 | curate | {"ca": 0.9866888519134775, "fr": 0.013311148086522463} | https://www.tecnocampus.cat/ca/noticias-ca/tecnocampus-impulsa-xarxa-universitats-llatinoamericanes-collaborar-ambit-emprenedoria-3873-ca |
cawac_ca_20200528_8_77209 | Circ
Ja ha arribat el circ! Altra vegada s'acosta la Festa Major... i altra vegada em recordo impacient, desitjant que comenci l'espectacle, asseguda en una mena de tauló, balancejant les cames; els peus no em toquen a terra, i les sandàlies m'han quedat plenes de sorra; sento una barreja d'olors molt especial -l'olor de circ- que no es pot trobar enlloc més; la foscor que m'envolta fa més brillant el llum de la pista... i el cor em fa un salt quan les feres, les primeres d'actuar, passen per una mena de passadís de filferro fins arribar a la gàbia on les espera el valent domador. No sé quantes vegades em varen portar al circ, de petita. No sé si els meus records són del primer circ que vaig veure, fixats ja per sempre a la memòria amb l'ajuda del descobriment meravellat, o si els meus flaixos responen a diferents actuacions que em varen impressionar per un motiu o altre al llarg dels anys. Sigui com sigui, un dels números es destaca clarament de tota la resta: el d'un senyor que feia equilibris amb una taula i una pila de plats. La seva habilitat i el significat últim de les seva proesa m'han servit en moltes ocasions com a estímul o com a consol al llarg de la meva vida. M'explicaré. L'artista en qüestió treballava amb una taula molt llarga i una filera de plats que anava col·locant drets i feia rodar, per ordre, fins aconseguir que tots ballessin. Quan els d'un cap de la fila començaven a alentir el ritme i la caiguda era imminent, el senyor corria des de l'altra punta i amb un dit aconseguia refer-los. Els lluentons del seu vestit llampegaven una i altra vegada, amunt i avall. Hi havia moments que semblava impossible que arribés a temps, i els espectadors cridàvem, neguitosos, avisant del perill. Al final, quan donava el número per acabat, ell mateix aturava els plats o deixava que caiguessin, exhausts, sobre la taula. Ja havia demostrat de què era capaç. I a la propera funció, tornem-hi. Passada la infantesa, la primera ocasió en què vaig recordar la memorable actuació va ser quan me'n vaig anar a viure en un pis, ja sense la tutela directa de la família. De cop em vaig trobar en la necessitat, alhora, de tenir roba neta i planxada per poder sortir al carrer, la nevera mínimament proveïda amb els ingredients necessaris per fer algun menú sencer i un espai -reduït, això sí, però encara massa gran- on es complissin els requisits higiènics bàsics per no agafar cap malaltia tropical. No va ser gens fàcil, no... La imatge del senyor dels plats em va ajudar llavors a analitzar els meus problemes des d'una perspectiva correcta: a la cuina només queda el bol de la Mafalda net, ja és hora de rentar tot el que s'ha acumulat a la pica i redreçar la situació; tinc pasta per fer espaguetis però no tinc salsa de tomàquet, o bé tinc puré de patata però no tinc res de segon... aquest plat està a punt de caure, però falten deu minuts perquè tanqui la botiga de baix... encara el salvaré!... Tinc tota la roba interior bruta, el plat ha caigut del tot... posaré la rentadora mentre faig un xic d'endreça en banyador i a la tarda farem una nova funció... Sí, he de donar les gràcies a aquell artista per assenyalar-me un camí, per donar-me un exemple útil a l'hora d'enfrontar-me a la dura realitat de la vida en general i de fer la feina de casa en particular... Moltes gràcies!
Comentaris
Un relat... amb encant! El text va presentant records del passat i evocant sensacions de la infantessa, i més endavant a partir de l'anècdota, ironitza sobre una altra situació que em sembla força comú: la darrera part resulta realment humorística... i molt versemblant.
Bon joc de metàfores i comparacions, noia!
Molt satisfeta de la lectura, t'envio una abraçada forta, de les que s'aferren, Unaquimera
De vegades ens passa alguna cosa per davant o ens torna un record al cap que és la metafora perfecte,la imatge que ho sintetitza tot com bé expliques en el teu relat. Gràcies pel teu comentari, salut i endavant!
de records, d'haver anat al circ; de la meva petita infantesa només recordo la il·lusió que em feia el tren de la bruixa. El teu relat és àgil i la comparança entre la dèria de moltes dones de ser perfectes amb el perfeccionisme del malabarista del plats és immillorable. Però. no som al circ i no hem de demostrar a ningú que som els millors
He olorat de nou el circ, m'he sentit les sandàlies plenes de sorra i el cor m'ha bategat d'emoció en recordar l'amenaçadora presència de les feres a la pista. Gràcies per aquest retorn a la infantesa.
Recordo molt bé el número dels plats girant damunt una llarga taula i m'ha semblat brillant la seva utilització com imatge dels tràfecs de la vida. I seguint el fil de la teva reflexió, a la meva edat penso que tal vegada el gran error de tots plegats és posar massa plats damunt la taula.
La feina de casa és dura, molt dura i mai no està pagada, tot es fa per ser consumit al moment, i el circ m'agrada més, a mi també em sorprenia aquell home dels plats i els hi compare amb els meus plats a la cuina. Però el que més m'agradava del circ era els elefants i els lleons i com el domador entrava com nosaltres a la cuina, a dins de la gàvia per domar-los i donar-los fuetades, tot un record agradable.
Valoració mitja: 10
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
Biografia:
Nascuda l'any 1957 a Palafrugell, he llegit i escrit des de sempre, però els meus textos no van sortir de l'àmbit familiar fins el 2001, quan em vaig decidir a participar en un concurs de relats de TV3 per internet. Després de trobar el gust a tenir lectors més imparcials he continuat, i ara m'afageixo al que m'ha semblat un gran club de gent lectora i escriptora. Rellegeixo el que he escrit. Potser us preguntareu: i què li va passar a aquesta dona el 2001? Doncs veureu, treballo en un arxiu i aquest any varem canviar d'edifici, i alguna cosa havia de fer a les quatre de la matinada quan em despertava amb uns ulls com taronges pensant en la feina; alguna cosa sense fer fressa per no despertar a la família, és clar. I d'aquí va venir tot plegat... mcsauri.blogspot.com.es | 0.857999 | curate | {"fr": 0.0006571381632988336, "es": 0.009857072449482503, "ca": 0.9765073106620668, "pt": 0.011007064235255463, "it": 0.000821422704123542, "de": 0.0011499917857729588} | http://relatsencatala.cat/relat/circ/537318 |
mc4_ca_20230418_5_570515 | » La fletxa vigatana | EL9NOU.CAT
La fletxa vigatana
Esperança Ebubé, del Club Atlètic Vic, es proclama campiona de Catalunya sub-10
10/06/2018 | 9:01
La vigatana Esperança Ebubé, atleta del Club Atlètic Vic, va proclamar-se aquest dissabte campiona de Catalunya sub-10 en 60 metres llisos a Castellar del Vallès. En una prova molt competida, Ebubé va fer un temps de 9.16 i va quedar per davant de Jana Amat (Universitari) i Martina Peña (Barberà).
D’aquesta manera, Ebubé, que s’acaba d’estrenar com a atleta, assoleix un primer èxit important. Després d’haver participat en proves de control a Vic i als campionats d’Osona sub-10, que va guanyar amb facilitat, el mes passat va prendre part a les proves eliminatòries del campionat de Catalunya sub-10 i va assolir la classificació per prendre-hi part.
Aquest dissabte, a Castellar, es va alçar amb el títol.
Altres atletes del CA Vic també van prendre part al campionat de Catalunya. Els més destacats van ser Arnau Riera, 4t en llançament de pes; Fiona Cavilli, 5a en llargada i Núria Collell, 6a en 2.000 llisos. | 0.777649 | curate | {"ca": 0.9839319470699432, "en": 0.01606805293005671} | http://el9nou.cat/osona-ripolles/esports/la-fletxa-vigatana/ |
macocu_ca_20230731_1_137347 | Relacions entre l'amoníac sanguini i el funcionalisme hepàtic
Monguió Fonts, José. «Relacions entre l’amoníac sanguini i el funcionalisme hepàtic». Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 1934, p. 343-360, https://raco.pre.csuc.cat/index.php/TreballsSCBiologia/article/view/251341. | 0.377154 | curate | {"ca": 0.5105633802816901, "ru": 0.4894366197183099} | |
mc4_ca_20230418_2_746036 | El govern espanyol abarateix l'acomiadament - VilaWeb
Divendres 10.02.2012 14:44
El govern espanyol abarateix l'acomiadament
La indemnització passarà de 45 a 33 dies per any treballat · Aprova bonificacions per a les pimes i autònoms que contractin joves desocupats
El govern espanyol ha aprovat l'agressiva' reforma laboral, en paraules caçades ahir al ministre De Guindos. Es rebaixarà la indemnització de 45 dies per any treballat a 33, amb un màxim de 24 mensualitats. La indemnització procedent serà de 20 dies per any treballat i amb un màxim d'un any de salari. La ministra de Treball, Fátima Báñez, també ha anunciat que des de l'any que ve es prohibirà l'encadenament de contractes temporals més enllà dels dos anys.
A més, el govern espanyol introduirà un nou contracte indefinit per als emprenedors, amb una bonificació de 3.000 euros a les empreses de menys de 50 treballadors que contractin el primer treballador menor de 30 anys i desocupat. El treballador contractat podrà cobrar el 25% per la prestació per desocupació i l'empresari podrà deduir-ne en el termini d'un any el 50% del total que al treballador li quedi per percebre.
Dret a la formació dels treballadors
Una altra novetat de la reforma és la creació del dret a la formació dels treballadors, com ja va avançar dimarts la ministra en la seva compareixença al Congrés. "La formació professional ha de servir per aconseguir feina", ha sentenciat Báñez, que ha explicat que es crearà un compte de formació, com un compte de la Seguretat Social, que anirà vinculada a la vida laboral del treballador, que tindrà dret a 20 hores anuals de formació pagades per l'empresari. "La transparència, la lliure concurrència i l'avaluació de resultats" seran els principis per la nova formació professional i els centres que la imparteixin, ha indicat la ministra.
Moderació salarial i prioritat dels convenis d'empresa
Báñez ha explicat que la reforma laboral pretén "modernitzar els mecanismes de la negociació col·lectiva". Així, el govern espanyol portarà a la llei l'acord de moderació salarial i la prioritat del conveni d'empresa al sectorial, així com la suspensió dels acords en cas de crisi, tal com van pactar els agents socials en el 'Segon Acord per l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2012, 2013 i 2014'.
La reforma laboral es tramitarà com a llei per 'cercar el màxim consens', segons ha dit la portaveu del govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría. Un cop aprovat al consell de ministres, el text de la reforma serà enviat al congrés per la seva convalidació i, tot seguit, es votarà la seva tramitació com a projecte de llei. El govern espanyol reunirà dilluns la patronal i els sindicats per explicar-los la proposta. | 0.849704 | curate | {"ca": 0.9903201787043932, "fr": 0.00967982129560685} | https://www.vilaweb.cat/noticia/3982831/20120210/govern-espanyol-abarateix-lacomiadament.html |
mc4_ca_20230418_6_667401 | COMISSIÓ EUROPEA - Informe del Grup de l'Article 29 sobre Apps i Protecció de Dades - Advocat Internet, Advocat Mercantil, Advocat Civil - Font Advocats - Barcelona
COMISSIÓ EUROPEA - Informe del Grup de l'Article 29 sobre Apps i Protecció de Dades Març, 2013 - Informe complet del Grup de l'Article 29 sobre Apps i Protecció de dades, fet públic el 27 de febrer d'aquest any. Llegir l'article complet de "Opinion 02/2013 on apps on smart devices" (European Comission / EC.EUROPA.EU - 27/02/2013) | 0.731773 | curate | {"ca": 0.7591093117408907, "en": 0.2408906882591093} | http://www.fontadvocats.com/comissiO-europea-informe-del-grup-de-larticle-29-sobre-apps-i-proteccio-de-dades/detall-noticia.html?n=27 |
macocu_ca_20230731_2_342887 | 1a CURSA DELS NASSOS
1a CURSA DELS NASSOS
Es opcional participar disfressat o amb algun complement nadalenc.
Ajuntament
Municipi | 0 | curate | {"en": 0.3225806451612903, "ca": 0.6774193548387096} | |
cawac_ca_20200528_0_103363 | Montserrat Carulla, a Can Massallera
La gran actriu presenta un espectacle basat en els seus textos preferits de la literatura catalana i espanyola
03/20/2009
Montserrat Carulla presenta aquest diumenge, 22 de març, a Can Massallera, "Itinerari de paraules". L'espectacle és un recital on l'actriu representa textos basats en els seus contes i poemes preferits de les literatures catalana i espanyola. Una gran oportunitat per veure en directe una de les més grans intèrprets de l'escena catalana.
"Itinerari de paraules" forma part de la Temporada de Primavera de Sant Boi 2009. Montserrat Carulla (Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya 2008) presenta al públic un intens treball d'interiorització de textos, que pertanyen a autors i autores de la categoria de Mercè Rodoreda, Pío Baroja, Salvador Espriu, Joan Salvat-Papasseit, Quim Monzó o León Felipe. La seva magistral interpretació ens posa en contacte amb la naturalesa humana, les seves passions i les seves pors. | 0.730795 | curate | {"en": 0.047471620227038186, "ca": 0.868937048503612, "es": 0.08359133126934984} | http://santboi.cat/NPremsaW.nsf/ca-WebNPremsa-BASE/C12570A40043BB01C125757B003B9245?OpenDocument&Clau=tnoticies&Idioma=ca&Seu=N |
racoforumsanon_ca_20220809_2_288201 | Mentre les manifestacions del 2014 i del 2015 havien servit de pressió política als peus de dos plebiscits teòricament històrics, aquesta del 2016 ha deixat a tothom mig descol·locat. És hora de fer un reset, analitzar la situació fredament i avançar cap endavant amb fermesa.Tots aquí hi som pel mateix objectiu: la independència de Catalunya per mitjans democràtics. Així doncs, mirem de debatre el com i el quan de manera pacífica i adulta.Cal un altre plebiscit, sigui RUI o sigui plebiscitàries? Quines haurien de ser les condicions? Com podem aprofitar-nos del panorama polític espanyol actual? I del global? Quin ha de ser el timing? Quina via ens augura més reconeixement internacional? I quina ens dificulta més el camí en general? Què en podem aprendre dels processos d'independència semblants al nostre? Què podem fer el poble, en cas d'inacció dels polítics?
Ens preocupem massa de l'instrument i poc del fer nació. Estem en una guerra subterrània contra la castellanització del nostre pais. Ser un bon soldat en aquesta guerra hauria de ser l'obsessió de qualsevol independentista, i no parlar de DUIs RUIs i Turulls, a un nivell de cunyat.
A tot això... quants fills tens actualment? | 0.778734 | curate | {"ca": 0.9163144547759933, "pt": 0.05156382079459002, "it": 0.01098901098901099, "es": 0.021132713440405747} | |
mc4_ca_20230418_0_605769 | Arquimedes - SBM-XEIX
Les matemàtiques són la clau i la porta de la ciència (Roger Bacon)
(Siracusa, 287 aC? – Siracusa, 212 aC)
* La data exacta de naixement no es coneix. Només es posa a títol aproximat. La imatge correspon a un gravat de 1740 i en el seu turbant duu la inscripció en grec d’Arquimedes el geòmetra. (La fesomia és, evidentment, una invenció del dibuixant.)
Arquimedes és un dels pocs matemàtics de la Grècia Clàssica del qual tenim notícies directes de la seva vida, en part pels historiadors de les guerres púniques (en parlaren Polibi, Tit Livi, Plutarc i Ciceró entre d’altres). Sembla que era fill d’un astrònom i, potser, parent del Rei de Siracusa, Hieró. De jove, anà a estudiar a Alexandria, el centre del coneixement de l’antiguitat. Allà conegué Eratòstenes i estudià l’obra d’Euclides. Destacà en geometria i, sobre tot, en les aplicacions tècniques, cosa que el diferenciava de la majoria de savis de l’època. Es pot dir que fou el primer gran enginyer. Tot això li conferí gran fama i sembla que contribuí a la defensa de la ciutat dels atacs del General Romà Marcel durant tres anys. Finalment quan es produí la invasió, fou mort –segons la llegenda- per un soldat roma quan absort dibuixava figures geomètriques a l’arena.
Sobre l’esfera i el cilindre. En aquesta obra es descriu la famosa propietat de la raó de 2 a 3 entre l’esfera i el cilindre circumscrit, tant en superfície total com en volum. En aquesta obra també apareix per primera vegada un exponent fraccionari.
La mesura del cercle. En aquesta obra es calcula una molt bona aproximació del nombre π. També es treballa la quadratura del cercle (trobar amb regla i compàs un quadrat de la mateixa àrea que un cercle donat) i sembla que pren consciència de la seva impossibilitat.
Sobre les espirals. És considerada l’obra més important d’Arquimedes on hi trobam gran quantitat de demostracions i els tres problemes clàssic de la geometria grega amb regla i compàs (la quadratura del cercle, la trissecció d’un angle i la duplicació del cub). L’espiral Arquimediana és aquella en què la distància entre espires és constant.
Sobre l’equilibri dels plans. Es presenten els resultats sobre el centre de gravetat de figures poligonals i de l’equilibri de cossos geomètrics entre d’altres. Aquí formulà la famosa llei de l’equilibri de la palanca.
El mètode sobre els teoremes mecànics. És l’original més antic conservat en grec, que ha arribat als nostres dies gràcies a que fou utilitzat per uns monjos per escriure-hi a sobre salms i oracions (palimsest). És l’únic llibre que explica la via d’investigació de qüestions matemàtiques.
AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 3 (pàg. 166), 2a Edició, Barcelona, 1989.
Boyer, Carl B., Historia de la matemática, (pàg.165-187), Alianza Universidad Textos, Madrid, 1986.
González, P. M., Arquimedes, un savi entre la història i la llegenda, Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, Vol. 23, Núm. 1, 2008 (Pàg. 121-172).
http://ca.wikipedia.org/wiki/Palimpsest_d’Arquimedes
Article sobre l’apassionant història del descobriment del palimpsest d’Arquimedes.
El CP Establiments estrena plànols | 0.793766 | curate | {"ca": 0.9421647819063005, "es": 0.041033925686591276, "de": 0.01680129240710824} | http://www.xeix.org/Centre-Aprenentatge-Cientificomatematic/Oferta-electronica/Biografia-del-mes/Arquimedes |
macocu_ca_20230731_8_572394 | Assemblea Nacional Catalana
ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA
CONTACTE Josepa Ribera Baron Mail: [email protected]
L'Assemblea Nacional Catalana és una organització espanyola d'àmbit català que té per objectiu aconseguir la independència política de Catalunya.
Està presidida per Jordi Sánchez des de maig de 2015, rellevant a Carme Forcadell. Segons la pròpia associació, al gener de 2015 comptava amb més 80 000 socis, dels quals més de 40.000 eren socis de ple dret que pagaven quota, i altres prop de 40.000 col·laboradors i simpatitzants.
S'estructura en deu regions que tenen representació al secretariat nacional. | 0.691869 | curate | {"en": 0.04426229508196721, "pt": 0.04426229508196721, "fr": 0.08852459016393442, "ca": 0.8229508196721311} |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.