label
stringclasses
67 values
text
stringlengths
16
23k
Enginyeria
Un mandrí és un tipus especial de premsa usada per a subjectar un objecte, usualment un objecte amb simetria radial, especialment un objecte cilíndric. És més comunament usat per a mantenir fixada una eina rotativa (com les broques en un trepant) o en una peça de treball en rotació (com la barra en eix del capçal fix d'un torn). Alguns mandrins també poden subjectar objectes de forma irregular (aquells que manquen de simetria radial). En algunes aplicacions, l'eina o la peça de treball subjectada pel mandrí roman estacionària mentre que una altra eina o peça de treball gira (per exemple, una broca en l'eix del contrapunt d'un torn, o una peça circular essent tallada per una fresadora).Molts mandrins tenen mandíbules, que són perns que van disposats en un patró radial simètric (com els punts d'un estel) per a subjectar l'eina o la peça de treball. Sovint les mandíbules seran estretes o afluixades amb l'ajuda d'una clau de mandrí, la qual és una eina similar a una clau feta amb aquest propòsit. No obstant això, molts mandrins aperrados són de la varietat sense clau, i la seva estrenyi o afluixament és sol amb la força de la mà. Els dissenys sense claus ofereixen la conveniència d'un premsatge o despremsatge més ràpid i fàcil a costa d'una major força d'agafada per a subjectar l'eina o la peça de treball. Mandrins de tipus collaret o collet, en lloc de tenir mandíbules, tenen collarets, que són unes mànegues o colls flexibles que s'encaixen estretament al voltant de l'eina o peça de treball i la fa quan és rebregada.
Nàutica
La Kaiserliche und Königliche Kriegsmarine (en alemany «Marina de guerra imperial i reial») fou la marina de guerra de l'imperi austrohongarès. Fou creada amb la formació de la monarquia dual austrohongaresa el 1867 i es dissolgué al final de la I Guerra Mundial, el 1918. Abans de 1867 les forces navals estaven integrades a la flota de l'imperi austríac. La marina austrohongaresa va combatre molt poc durant la Primera Guerra Mundial, passant la major part del seu temps a la seva base de Pola (actualment Pula, a Croàcia); no obstant això, la seva presència va obligar a la marina italiana i a la marina francesa a quedar-se al Mediterrani durant la guerra. La inactivitat de la marina austrohongaresa fou causada, en part, per la manca de carbó i en part a causa de les mines situades a l'Adriàtic, que també manteniren la marina italiana als seus ports durant una gran part del conflicte. El 1918, per evitar haver de cedir la seva marina als vencedors de la I Guerra Mundial, l'emperador austrohongarès va donar la integritat de la seva flota militar i mercant, amb tots els ports, arsenals i fortificacions costaneres al Consell del Poble del nou Estat dels Eslovens, Croats i Serbis (futur Regne dels Serbis, Croats i Eslovens o Iugoslàvia). Van enviar notes diplomàtiques als governs francesos, britànic, italià, americà i rus per a indicar que l'Estat dels Eslovens, Croats i Serbis no estava en guerra amb cap d'ells i que el Consell havia pres el control de la flota austrohongarresa. Malgrat tot, la Regia Marina italiana ignorà la neutralitat del nou estat i atacà bona part de la flota, enfonsant, entre altres, el seu vaixell insígnia, el cuirassat SMS Viribus Unitis.
Ecologia
El gran intercanvi americà fou un important esdeveniment paleozoogeogràfic en què animals terrestres i d'aigua dolça migraren d'Amèrica del Nord a Amèrica del Sud via Mesoamèrica, i a l'inrevés, quan la formació volcànica de l'istme de Panamà uní ambdós continents. La migració arribà al seu zenit fa uns tres milions d'anys (al Plasencià, la primera meitat del Pliocè superior). Tingué com a resultat la unió del Neotròpic (aproximadament Amèrica del Sud) i el Neàrtic (aproximadament Amèrica del Nord) per formar Amèrica. L'intercanvi es veu en l'observació tant de l'estratigrafia com de la natura (neontologia). El seu efecte més dramàtic fou en la zoogeografia dels mamífers, però també oferí l'oportunitat de migrar a aus no voladores, artròpodes, rèptils, amfibis i fins i tot peixos d'aigua dolça.
Telecomunicacions
El reconeixement intel·ligent de caràcters (en anglès, Intelligent character recognition, ICR) és un sistema avançat del reconeixement òptic de caràcters per a «legir» texts escrits a mà.Un programari ICR és «intel·ligent» en el sentit que té la capacitat d'aprendre les lletres de l'estil personal d'escriptura a mà durant el procés i així pot millorar la qualitat del reconeixement. Té dues aplicacions principals: la transliteració fora de línia a partir d'un escaneig de documents manuscrits o mecanografiats en paper o un altre suport, i l'aplicació en línia. Aquesta darrere es fa servir per introduir notes amb una tauleta tàctil en text de maquinari com a alternativa del teclat. Una aplicació particular és la transliteració de manuscrits antics, o a més de l'estil gràfic particular hi ha el problema de la llengua i ortografia antigues, que el fan més difícil interpretar ambiguïtats. Ja des de la fi dels anys vuitanta del segle xx, una de les primers aplicacions industrials va ser la lectura automàtica d'adreces de les sobrecartes als centres de triatge de correus. El reconeixement intel·ligent encara no obté la mateixa precisió que OCR, així i tot pot atènyer una precisió del 97% o superior. S'utilitza per transliterar text escrit a mà, text mecanografiat i fonts poc habituals.
Psicologia
S'anomena enfangament, a un comportament mitjançant el qual determinats animals busquen determinades substàncies humides com ara material vegetal en descomposició, fang i carronya i beuen el fluid d'ells. És molt característic de les papallones, tot i que també es manifesta en altres animals principalment insectes. Quan les condicions són favorables les papallones i altres insectes formen grups sobre el sòl humit, fems o carronya.1 Dels fluids extreuen nutrients com ara sals i aminoàcids que tenen diversos rols en la fisiologia, etologia i ecologia d'aquests insectes. S'ha observat aquest comportament també en alguns altres insectes, especialment els cicadèl·lids, per exemple, Empoasca fabae.Els lepidòpters (papallones i arnes) tenen diverses estratègies per incorporar nutrients líquids. Generalment l'enfangament es realitza sobre sòl humit. Però fins la suor a la pell de les persones pot resultar atractiva a papallones com les de les espècies de Halpe. Altres fonts de nutrients comuns són sang i llàgrimes. Cal destacar que aquest comportament no es limita als lepidòpters i, per exemple, diverses espècies d'abelles anomenades "abelles de la suor" són atretes per diversos tipus de suors i llàgrimes, inclosos les dels humans i un comportament similar ha estat observat en algunes altres espècies d'abelles.En moltes espècies el comportament d'enfangament el realitzen només els mascles, i la presència d'un grup de papallones a terra és un estímul per unir-se al grup, com s'observa en per exemple, en l'espècie Battus philenor.
Dret
La llei seca o Prohibition fa referència a una llei que prohibeix la fabricació, venda i distribució de begudes alcohòliques, aigua o fins i tot de la pluja en un determinat estat. Al llarg de la història existeixen diversos estats que han promulgat una Llei seca en diverses ocasions de forma total o parcial. Durant la primera meitat del segle xx els Estats Units d'Amèrica, Canadà, Rússia, Islàndia, Noruega, Hongria o Finlàndia van posar lleis que restringien el consum de begudes alcohòliques per part dels seus ciutadans.
Metodologia
Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.Una hipòtesi de treball és una proposició que es pot verificar o negar científicament mitjançant un experiment o observació. Una proposició que ha estat comprovada és un teorema. Un conjunt de teoremes forma una teoria. Així doncs, la hipòtesi és un dels passos del mètode científic desenvolupat durant el segle xx. Una hipòtesi pot usar-se com una proposta provisional que es pretén demostrar estrictament, o pot ser una predicció que ha de ser verificada pel mètode científic. En el primer cas, el nivell de veracitat que s'atorga a una hipòtesi dependrà de la mesura en què les dades empíriques donen suport a l'afirmat en la hipòtesi. Això és el que es coneix com a contrastació empírica de la hipòtesi o bé procés de validació de la hipòtesi. Aquest procés es pot dur a terme mitjançant confirmació (per a les hipòtesis universals) o mitjançant verificació (per a les hipòtesis existencials).
Geografia
Marghita (pronunciació en romanès: [marˈɡita]; en hongarès: Margitta [ˈMɒrɡittɒ]; ídix: מארגארעטין Margaretin) és una ciutat del comtat de Bihor (Romania). Administra dos pobles, Cheț (Magyarkéc) i Ghenetea (Genyéte), i té 56 km al nord-est d'Oradea.
Teologia
Tzadikim, (en hebreu: צדיקים), és una paraula provinent de les paraules Tzedek, que significa justícia, i Tzedakà, que vol dir caritat. Una traducció aproximada al català d'aquest terme seria: «Just en plenitud», sent un homòleg del terme occidental sant. El terme àrab saddiq posseeix una fonètica i etimologia similars, tots dos associats a una figura semblant en l'islam.
Nàutica
La cofa és una mena d'empostissat o altiplà que està formada per peces de fusta dalt dels pals majors de les embarcacions sobre els baus i creus ad-hoc per aquesta finalitat.
Agricultura
Puccinia sessilis és un fong fitopatogen del tipus rovell. Infecta comunament l'àrum maculat i l'Allium ursinum causant taques circulars taronges a les fulles. Al revers de la fulla presenta aecis. És comú a Euràsia a la primavera. Altres espècies afectades per aquest fong inclouen Convallaria majalis, Dactylorhiza fuchsii, Dactylorhiza incarnata, Dactylorhiza majalis, Gymnadenia conopsea, Neottia ovata, Paris quadrifolia i Phalaris arundinacea
Ràdio
Les ones de ràdio son un tipus de radiació electromagnètica amb longituds d'ona en l'espectre electromagnètic més llarg que la llum infraroja. Les ones de ràdio es propaguen des de freqüències de 10 THz fins a 10 kHz, de les quals les longituds d'ona són des dels 100 micrometres (0.0039 pulgades) fins a els 100 kilòmetres. Com totes les ones electromagnètiques si viatges pel buit o per l'aire, les ones de ràdio viatges a la velocitat de la llum (300.000 km/s). Les ones de ràdio poden ser creades de manera natural per fenòmens naturals com els llamps, o per objectes astronòmics. També poden ser generades de manera artificial i són utilitzades per comunicacions de ràdio fixa i móvil, radiofusió, radar i altres sistemes de navegació, satèl·lits de comunicacions, reds telemàtiques i moltes altres aplicacions. Les ones de ràdio están generades per transmisores ràdio i són rebudes per receptors ràdio. Per una altra banda, tenen característiques de propagació diferents en funció de la freqüència. Això vol dir que poden difractar-se al voltant d'obstacles com muntanyes i seguir el contorn de la terra (ones de superfície), les ones més curtes poden refrectar-se a la ionosfera i arribar a punts més enllà de l'horitzó (ones ionosfèriques), mentre que les longituds d'ona molt més curtes es difracten molt poc i viatgen en línia recta. Això es coneix com a propagació en línia de vista, així que les seves distàncies de propagació están limitades a l'horitzó visual. Les ones de ràdio es propaguen des de freqüències de 10 THz fins a 10 kHz, les corresponents longituds dels quals d'ona són des dels 100 micròmetres (0.0039 polzades) fins als 100 quilòmetres (62 milles). Com totes les ones electromagnètiques si viatgen pel buit o per l'aire, les ones de ràdio viatgen a la velocitat de la llum. Les ones de ràdio poden estar creades de manera natural per fenòmens naturals tals com llamps, o per objectes astronòmics. També poden ser generades de manera artificial i són utilitzades per comunicacions de ràdio fixa i móvil, radiofusió, radar i altres sistemes de navegació, satèl·lits de comunicacions, reds telemàtiques i altres moltes aplicacions. Les ones de ràdio estan generades per transmissors ràdio i són rebudes per receptors ràdio. D'altra banda, tenen característiques de propagació diferents en funció de la freqüència. Això significa que poden difractar-se al voltant d'obstacles com a muntanyes i seguir el contorn de la terra (ones de superfície), les ones més curtes poden refractar-se en la ionosfera i aconseguir punts més enllà de l'horitzó (ones ionosféricas), mentre que longituds d'ona molt més curtes es difracten molt poc i viatgen en línia recta. Això es coneix com a propagació en línia de vista, així que les seves distàncies de propagació estan limitades a l'horitzó visual.
Història
La Casa de Lusignan fou una família senyorial originada a la senyoria homònima del Regne de França, localitzada al Poitou, que també governaren als comtats de la Marca i Angulema, i foren reis de Jerusalem, Xipre i el Regne Armeni de Cilícia. Es creu que els senyors de Lusignan tenien origen al Llemosí; estan documentats al segle x. La llegenda els fa descendir de la fada Melusina i el seu marit Ramonet. A part de la branca de Xipre, l'acció del comte Alfons de Poitiers va provocar al segle xiii l'esclat dels dominis de Lusignan en diverses branques: Lusignan-Lezay Lusignan-Vouvant Lusignan-Cognac Lusignan-Jarnac (comtes d'Eu) La branca principal que va conservar Lusignan i el comtat de la Marca.
Química
Compostos de valència mixta són aquells compostos (típicament orgànics) que presenten radicals lliures, és a dir, electrons desaparellats, que poden deslocalitzar entre dues posicions, i aquells compostos (típicament inorgànics) que tenen dos metall és en diferent estat d'oxidació, i en què és possible la transferència electrònica d'un a un altre. En els compostos de valència mixta no és adequat assignar estats d'oxidació sencers a cada àtom.
Història
La Dinastia Iturbide o Casa de Iturbide és l'antiga dinastia imperial de Mèxic. Després de la independència de Mèxic pel pla d'Iguala per Agustin de Iturbide que establia una monarquia constitucional, anomenada Imperi Mexicà i s'oferia la corona de Mèxic a algun monarca europeu, Agustin de Iturbide va quedar com el president de la regència mexicana, però el tron seguia buit, i el Pla d'Iguala estipulava un govern de monarquia moderada per un congrés. La nit del 18 de maig de 1822 l'aclamació popular desitjosa que Iturbide fos emperador va arribar fins a les portes de la casa d'Iturbide, avui coneguda com a Palacio d'Iturbide a la ciutat de Mèxic. El 19 de maig es va reunir el congrés, Iturbide va manifestar que se subjectaria al que decidissin els diputats, representants del poble, mentrestant la gent aclamava. El congrés no podia contenir a la multitud exaltada, i es van donar dues alternatives: consultar a les províncies o proclamar-lo immediatament. Iturbide va insistir en la primera opció. Els diputats del congrés van votar en secret, el resultat va ser de seixanta-set vots a favor de fer-ho immediatament contra quinze per consultar a les províncies. Per desig popular i per decisió legítima del congrés, el 1822 el recent congrés va confirmar el seu títol com a Agustí I de Mèxic, l'emperador constitucional de Mèxic.Descendència de l'Emperador Agustin de Iturbide amb Ana María Huarte. Agustín Jerónimo de Iturbide y Huarte (1807 - 1864) Sabina de Iturbide y Huarte (1809 - 1871) Juana María de Iturbide y Huarte (1811 - 1828) Josefa de Iturbide y Huarte (1814 - 1891) Ángel de Iturbide y Huarte (1816 - 1872)Agustín de Iturbide y GreenMaría Isis de Iturbide y Huarte (1818 - 1849) María de los Dolores de Iturbide y Huarte (1819 - 1820) Salvador de Iturbide y Huarte (1820 - 1856)Salvador de Iturbide y de MarzánFelipe Andrés María Guadalupe de Iturbide y Huarte (1822 - 1853) Agustín Cosme de Iturbide y Huarte (1824 - 1873) Jesus de Iturbide y Huarte (1817 - 1841)
Arquitectura
L'arquitectura de l'antic Egipte es caracteritza pels seus monuments de pedra, en grans blocs, amb sòlides columnes. S'aconsegueix gràcies als coneixements matemàtics i geomètrics, l'existència d'artistes i artesans molt experimentats, organitzats i l'abundància de pedra fàcilment tallable. Treballaven pedres calcàries i granítiques, que transformaven en blocs regulars i de superfície llisa (carreus). Les construccions més originals d'aquesta arquitectura són les piràmides, els temples i les tombes. Aquestes obres, colossals i monumentals, pretenien durar eternament i manifestar al llarg del temps el poder del faraó i dels sacerdots.
Agricultura
Un pal o bastó excavador és una de les eines, que l'home va utilitzar, per l'afluixament del sòl, excavació. Es fabricava de pedra o fusta, i tenia la punta punxeguda.Està present en exposicions dels museus arqueològics, així com descrita en els llibres i llibres de text. S'ha conservat en algunes tribus que viuen al cinturó equatorial o tropical.
Telecomunicacions
Un retroreflector és un element o superfície que reflecteix la llum de tornada cap a la font, sense importar l'angle d'incidència. En altres paraules, reflecteix un front d'ona en la mateixa direcció que la d'incidència, però en sentit oposat. Aquest comportament no equival al d'un mirall, ja que només reflecteix els raigs de llum en la direcció d'incidència quan aquesta és normal a la superfície (l'angle d'incidència és 0).
Astronàutica
Un Graphite-Epoxy Motor (GEM, "motor de grafit-epoxi") és un motor de coet de combustible sòlid d'alt rendiment utilitzat per proporcionar impuls addicional a diversos vehicles de llançament, incloent-hi els coets Delta II i Delta IV de Boeing. Els GEM estan dissenyats per permetre que els vehicles de llançament posin càrregues útils més pesants en òrbita. El nom Graphite-Epoxy Motor es refereix específicament a motors de combustible sòlid fabricats per Alliant Techsystems, però altres vehicles de llançament fan servir acceleradors de construcció similar.
Història
Jules Michelet (21 d'agost de 1798 - 9 de febrer de 1874) va ser un historiador francès d'orientació republicana i lliure pensadora. Michelet va néixer a París, dins una família Hugonot. Les seves primeres obres van ser textos escolars. El 1831 va publicar Introduction à l'histoire universelle on va mostrar els seus dots literaris alhora que es va mostrar (segons l'onzena edició de l'Enciclopèdia Britànica) uns punts de vista peculiars que no feien molt fiables les seves conclusions malgrat que no falsejava intencionadament els fets. A partir de 1830 va obtenir un lloc de treball a l'oficina del registre i va ser professor a la facultat de literatura on també exercia la docència l'historiador Guizot. A partir d'aleshores començà els seus treballs principals com la monumental Histoire de France que va tardar 30 anys a completar i altres obres d'erudició com Œuvres choisies de Vico, les Mémoires de Luther écrits par lui-même, els Origines du droit français, i després le Procès des Templiers. A partir de 1838 va ser escollit membre del Collège de France i va iniciar, mostrant una aversió contra els principis de l'autoritat i el clericalisme, una campanya contra els jesuïtes que tornaven a l'activitat a França. Escriví una entusiasta Histoire de la revolution française on fidel al seu estil considera la Revolució Francesa com una nova religió essent el credo la Declaració dels drets de l'Home i els profetes Rousseau i Voltaire. Considera que l'heroi de la Revolució va ser "El Poble" i el Terror exercit pels individus de la classe mitjana. també va escriure Les Femmes de la revolution (1854). Una de les seves obres més populars foren L'Insecte i L'Amour (1859) que són en part pamflets i en part tractats morals.
Ciència militar
Les denominacions OTAN són criptònims per a equipament militar del bloc de l'Est (la Unió Soviètica així com els països del Pacte de Varsòvia i la Xina). La seva funció és proporcionar denominacions clares i fàcilment compreses en anglès i per tots els aliats de l'OTAN. Això es feu necessari perquè els noms originals podien ser desconeguts a occident o en forma de codis complexos difícils de memoritzar o interpretar.
Biotecnologia
Un anticòs monoclonal (en anglès monoclonal antibody, abreviat mAB) és un anticòs homogeni produït per una cèl·lula híbrida producte de la fusió d'un clon de limfòcits B descendent d'una sola i única cèl·lula mare i una cèl·lula plasmàtica tumoral. Els anticossos monoclonals són anticossos idèntics perquè són produïts per un sol tipus de cèl·lula del sistema immunitari, és a dir, tots els clons procedeixen d'una sola cèl·lula mare. És possible produir anticossos monoclonals que s'uneixin específicament amb qualsevol molècula amb caràcter antigènic. Aquest fenomen és de gran utilitat en bioquímica, biologia molecular i medicina.
Objectes astronòmics
Abell 1689 és un cúmul de galàxies situat en direcció a la constel·lació de la Verge. És un dels cúmuls majors i més massius coneguts, i actua com una lent gravitacional, distorsionant les imatges de galàxies que s'hi troben darrere d'ell. S'hi troba a 2.200 milions d'anys llum (670 megaparsecs) de distància de la Terra. Al febrer de 2008, es va anunciar que una de les galàxies amplificades, A1689-zD1, era la més llunyana trobada fins al moment. Nota sobre la imatge a la dreta: Les galàxies que apareixen en groc en aquesta imatge pertanyen al cúmul en si mateix, no obstant això, les ratlles distorsionades vermelles i blaves són galàxies del fons augmentades gravitacionalment pel cúmul. Algunes de les galàxies augmentades s'hi troben a 13.000 milions d'anys llum (4.000 megaparsecs) de distància. La pròpia zona d'augment té un ample de 2 milions d'anys llum (0,60 megaparsecs).
Astronomia
El detector de neutrins IceCube és un telescopi de neutrins actualment encara en construcció, situat a l'estació del pol sud Amundsen-Scott. Igual que el seu predecessor, AMANDA, IceCube està construint-se al fons del gel de l'Antàrtida, desplegant milers de fotomultiplicadors entre 1.450 i 2.450 m de profunditat. Aquests sensors òptics són distribuïts en cordes, cadascuna de les quals consta de 60 mòduls, i que són introduïdes al gel realitzant perforacions amb un taladre d'aigua calenta.
Periodisme
La Ràdio Nacional de la República Àrab Sahrauí Democràtica (en àrab: الاذاعة الوطنية للجمهورية العربية الصحراوية الديمقراطية) és l'emissora de ràdio estatal de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). El seu eslògan és Al-Idhaat al-Wataniyah li-Jumhuriyah al-Arabiyah al-Sahrawiyah al-Dimokratiyah («Aquesta és la Ràdio Nacional de la República Àrab Sahrauí Democràtica»).
Ètica
El Premi de l'Estat per a l'emancipació gai - Premi Jos Brink (en neerlandès Staatsprijs voor homo-emancipatie Jos Brink-prijs) és un premi creat el 2008 pel Ministeri d'Ensenyament, Cultura i Ciència del govern dels Països Baixos atorgat a persones o organitzacions que han ben merescut per a l'acceptació i l'emancipació de la comunitat LGBT. S'atorga cada dos anys a l'entorn del 17 de maig, el Dia Internacional contra l'homofòbia i la transfòbia. Porta el nom de l'actor, escriptor i cabaretista Jos Brink (1942-2007). El premiat rep una obra d'art i 10.000 euros. Al costat del premi principal s'atorga també un premi d'encoratjament a una iniciativa innovadora recent que mereix un reconeixement i un suport oficial.
Ciència militar
Els terme d'armes convencionals es refereixen en general a les armes que tenen un ús relativament ampli i que no són armes de destrucció massiva (com les armes nuclears, biològiques i químiques). Les armes convencionals inclouen les armes petites i lleugeres, les mines terrestres i del mar, així com les següents que no siguin portadores d'armes de destrucció massiva: obusos, bombes (incloses les de dispersió), coets i míssils. Aquestes armes utilitzen explosius basats en energia química, en oposició a l'energia nuclear de les armes nuclears. L'ús acceptable de tots els tipus d'armes convencionals en temps de guerra es regeix per les Convencions de Ginebra. Certs tipus d'armes convencionals també estan regulades o prohibides pel Conveni sobre Certes Armes Convencionals de les Nacions Unides. Altres estan prohibides en virtut de la Convenció sobre Bombes de Dispersió i la Convenció d'Ottawa (també conegut com el Tractat de Prohibició de Mines).
Història
El Noba o Nobodai o Nobadae foren un grup ètnic que va arribar a Núbia vers el 200 o 250 i van originar la cultura de Ballana i més tard el regne de Nobàdia o Nobàtia. El seu grup ha estat classificat com grup X de Núbia.
Astronàutica
STS-61-M fou una missió proposada pel programa del transbordador espacial, planejada pel juliol del 1986 però cancel·lada després de l'accident del transbordador espacial Challenger (STS-51-L).La càrrega útil havia de ser un dels satèl·lits TDRS. La tripulació hauria estat: Loren Shriver Bryan O'Connor Mark C. Lee Sally Ride William Fisher Robert WoodEl transbordador espacial de la missió hauria estat el mateix Challenger, si no hagués estat destruït.
Telecomunicacions
En telecomunicacions, un transponedor és un dispositiu que, en rebre un senyal, emet un senyal diferent en resposta. Prové del terme anglès, transponder que és una combinació de transmitter i response.En navegació aèria o identificació per radiofreqüència, un transponedor de vol és un transceptor automatitzat en una aeronau que emet un senyal d'identificació codificat en resposta a un senyal rebut d'interrogació. En un satèl·lit de comunicacions, un transponedor de satèl·lit rep senyals sobre un rang de freqüències d'enllaç ascendent, generalment des d'una estació terrestre de satèl·lit; el transponedor els amplifica i els torna a transmetre en un conjunt diferent de freqüències d'enllaç descendent als receptors de la Terra, sovint sense canviar el contingut del senyal o senyals rebuts.Els canals d'un satèl·lit de comunicacions s'anomenen transponders perquè cadascun és un transceptor o repetidor separat. Amb la compressió i la multiplexació de dades de vídeo digital, diversos canals de vídeo i àudio poden viatjar a través d'un sol transponedor en un sol portador de banda ampla. El vídeo analògic original només té un canal per transponedor, amb subportadores per a l'àudio i el servei d'identificació de transmissió automàtica (ATIS). Les estacions de ràdio no multiplexades també poden viatjar en mode únic canal per portadora (SCPC), amb múltiples portadores (analògics o digitals) per transponedor. Això permet que cada estació transmeti directament al satèl·lit, en lloc de pagar per un transponedor sencer, o utilitzar línies fixes per enviar-la a una estació terrestre per a la multiplexació amb altres estacions.
Pedagogia
La pedagogia sistèmica neix amb una vocació innovadora que implica canvis profunds en la nostra forma de pensar sobre l'educació i en les nostres actituds envers aquells que intervenen en aquest acte: famílies, alumes, docents, etc. Aquesta visió pedagògica es basa en l'organització, visualització i comprensió d'un tot; és a dir, família, costums, valors, escola i comunitat, per tal de crear unes condicions idònies i que l'escola esdevingui un espai orientat cap a l'aprenentatge de la vida i perquè les noves generacions facin ús del què els hi ha transmès els seus progenitors. Aquest tipus de pedagogia va ser estudiada i impulsada per Bert Hellinger. Nascut el 1925, va estudiar filosofia, teologia i pedagogia. Durant 16 anys va treballar com a membre d'una ordre missionera catòlica amb els Zulu a Sud-àfrica. Més tard es va fer psicoanalista i a través de la Dinàmica de Grups, la Teràpia Primal, l'Anàlisi Transaccional i diversos mètodes de Hipnoterápia va arribar a desenvolupar la seva pròpia forma de realitzar les Constel·lacions Familiars. Aquest mètode és avui dia respectat i reconegut a tot el món i és aplicat en diferents camps.
Cultura popular
El lloc comú o truisme és un mot, frase o idea considerada com un vici del llenguatge perquè és massa sabut o pel seu ús excessiu o gastat. Presenta una o diverses de les següents característiques: Demostra poca imaginació de qui l'expressa. Substitueix la cerca d'idees originals o creatives per unes altres de ja gastades. Palesa ser una còpia d'una idea d'altri. Freqüentment usat en el discurs polític com a eina de la demagògia per a enganyar o maquillar la veritat. Simplifica una idea o concepte que potser mereixeria de ser matisat.En retòrica es tracta del principi general que hom empra per a l'argumentació en un discurs.
Informàtica
En informàtica, multitasca és un mètode on múltiples tasques (també conegudes com a processos) s'executen durant el mateix període -s'executen concurrentment (en períodes solapats, amb tasques començant abans que altres acabin - en comptes de seqüencialment (una tasca acaba abans que comenci la següent). Les tasques comparteixen recursos de computació comuns, com processadors (CPUs) i memòria principal. La multitasca no necessàriament significa que múltiples tasques s'estan executant exactament al mateix instant. En altres paraules, la multitasca no implica execució paral·lela, però significa que més d'una tasca pot estar a mitja execució, i que més d'una tasca està avançant en un període donat. En el cas d'un ordinador amb només una CPU, només una tasca s'està executant un instant de temps, és a dir, la CPU només està executant instruccions per a aquesta tasca. La multitasca soluciona aquest problema planejant (en anglès scheduling) quina tasca s'ha d'estar executant en cada moment, i quan una tasca en espera rep el seu torn. El fet de reassignar la CPU d'una tasca a una altra s'anomena canvi de context. La il·lusió de paral·lelisme s'aconsegueix amb canvis de context molt freqüents. Fins i tot en sistemes multiprocessador o multicore, que tenen múltiples CPUs/nuclis de manera que es pot executar més d'una tasca a la vegada (físicament, una per CPU o per nucli), la multitasca permet que s'estiguin executant moltes més tasques que processadors hi ha. Els sistemes operatius poden adoptar una de diverses estratègies de planificació, que generalment entren en alguna de les següents categories: En sistemes multiprogramats, la tasca en execució continua executant-se fins que realitza alguna operació que requereixi esperar un esdeveniment extern (per exemple llegir del disc) o fins que el planificador de l'ordinador força el canvi de context. Els sistemes multiprogramats estan dissenyats per a maximitzar la utilització de la CPU. En sistemes de temps compartit, s'espera que la tasca renunciï a la CPU, sigui voluntàriament o a través d'un esdeveniment extern com una interrupció hardware. Els sistemes de temps compartit estan dissenyats per permetre diversos programes d'executar-se de forma aparentment simultània. En sistemes de temps real, es garanteix que algunes tasques rebran la CPU quan es produeix un esdeveniment extern. Els sistemes en temps real estan dissenyats per controlar dispositius mecànics que requereixin fer coses en un moment concret.
Agricultura
La fanga és una eina agrícola que es fa servir per cavar o remoure la terra. Pot tenir formes molt variades, des de la que s'assembla a una forca fins a la que té forma de pala, però en tots dos casos es tracta d'una eina recta, per incidir directament en la terra.Per fangar cal dividir prèviament la superfície amb marques i cordills, i anar passant la terra extreta d'una banda a l'altra. La feina que es fa amb la fanga s'anomena «fangar», i, com que és molt feixuga i actualment es considera d'una utilitat dubtosa, només es fa en petites superfícies, com horts. També es coneix com a palafanga o palot (terme usat en algunes comarques).
Filosofia
Maurice Nédoncelle (Roubaix, Flandes, 1905 — Estrasburg, 1976) va ser un filòsof francès. Va ser professor a Lilla (1943) i a Estrasburg (1945). Era pròxim al personalisme i inicialment va estar vinculat a la revista “Esprit”. Va concentrar-se en l'estudi de la filosofia de la religió anglesa del segle xix, particularment del cardenal Newman.
Art
El Dia Mundial de l'Art és una celebració commemorada cada 15 d'abril internacional de les arts, la qual va ser declarada per l'Associació Internacional de l'Art (IAA, per les seves sigles en anglès) amb la finalitat de promoure consciència de l'activitat creativa a tot el món.
Ciències polítiques
La International Authority Database (IAD) és una base de dades que mesura el grau d'autoritat de les organitzacions internacionals sobre els estats a partir de com aquestes exerceixen set funcions polítiques: l'establiment d'agenda, l'elaboració de normes, la seva interpretació, seguiment, aplicació i avaluació, així com la generació de coneixement. La base de dades compta amb una mostra de trenta-quatre organitzacions internacionals i més de dues-centes institucions analitzades durant el període de 1920–2013.La IAD mostra com les organitzacions internacionals han anat augmentant el seu poder polític al llarg del temps. Destaquen dos períodes de fort augment, al final de la Segona Guerra Mundial i al final de la Guerra Freda. En el primer període, el creixement va ser impulsat per la fundació de noves organitzacions, com les Nacions Unides, les institucions de Bretton Woods o les Comunitates Europees, mentre que en el segon període, el creixement es va caracteritzar per un aprofundiment de les autoritats existents.
Art
Dèng Shírú (en Wade-Giles: Teng Shih-ju, en xinès tradicional: 鄧石如, en xinès simplificat: 邓石如); ca. 1739/1743-1805 va ser un cal·lígraf xinès que va viure durant la dinastia Qing (1644–1912). Deng va nàixer a Huaining en la província d'Anhui. El seu nom estilitzat va ser 'Wanbo' i els seus sobrenoms van ser 'Wanbai shanren, Wan bai, Guhuan, Gu wanzi, Youji daoren, Fenshui yuzhang, i Longshan qiaozhang'. Deng estudià a l'Acadèmia Shen Chun. Ell més tard va aprendre l'art de tallar el lacrat.
Dansa
West Side Story (títol original en anglès: West Side Story) és una pel·lícula musical de Jerome Robbins i Robert Wise, estrenada el 1961. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.El musical va ser innovador: pels balls, que formen part de l'acció dramàtica; per la música molt variada de Leonard Bernstein (ritmes llatins, jazz, cançons d'amor de gran bellesa melòdica...) i per la temàtica. Una de les cançons més famoses d'aquesta obra és Amèrica, on es contraposen les dues visions dels emigrants en arribar als Estats Units: la il·lusió per la llibertat, la modernitat i el consumisme, i d'altra banda el desengany davant de la marginació racial i la pobresa. La posada en escena de la cançó Amèrica se situa en un terrat on els sharks xerren sobre la seva vida als Estats Units.
Informàtica
ARM Cortex-A és un grup de processadors del tipus RISC de 32 i 64 bits llicenciats per l'empresa ARM Holdings. Cortex-A estan optimitzats per a executar aplicacions (-A) d'usuari. Els nuclis poden ser de 32 o 64 bits.
Informàtica
El terme k-mer fa referència a totes les subcadenes possibles de longitud k contingudes en una cadena. En genòmica computacional, els k-mers són les subsequències possibles (de longitud k) d'una lectura obtinguda a patir d'un procés de seqüenciació de l'ADN. La quantitat de k-mers possibles donada una cadena de longitud L és L − k + 1 {\displaystyle L-k+1} , mentre que el nombre de possibles k-mers donades n possibilitats (4 en el cas d'ADN, p. ex. ACTG) és n k {\displaystyle n^{k}} . Els k-mers s'utilitzen normalment en l'assemblatge de seqüències, però també en l'alineament de seqüències. En el context del genoma humà, k-mers de diverses longituds s'han utilitzat per explicar la variabilitat dels índexs de mutació.
Química
A continuació es mostra llista de la pressió de vapor dels elements químics.
Circ
Jordi Aspa i Tricas (La Garriga, Vallès Oriental 1964 ) és l'actual director artístic del Festival de Circ Trapezi, juntament amb Bet Miralta. Va néixer el 1964 a la població de la Garriga, situada a la comarca del Vallès Oriental. Després d'estudiar expressió corporal a Granollers i Barcelona va iniciar-se amb les tècniques circenses a París sota la direcció d'Anne Fratellini. L'any 1987 fundà amb Bet Miralta la companyia Escarlata Circus, amb la qual van assumir la direcció artística del Festival de Circ Trapezi, festival de circ organitzat a Reus i Vilanova i la Geltrú. L'any 2007 ha estat guardonat, juntament amb Bet Miralta, amb el Premi Nacional de Circ, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la seva aportació a la dignificació i el desenvolupament del circ a Catalunya, tant en el vessat artístic com per la incidència en el públic.
Agricultura
L'escopelisme és l'acció que consisteix a col·locar grans pedres grosses als camps cultivables com a senyal d'amenaça per a impedir-ne el conreu". És una tradició àrab. La tradició de l'escopelisme prové de la creença en la màgia perquè era considerada un encanteri. És considerat un delicte, que al Código de Jurisprudência natural do género humano (1772-1777) és considerat un delicte extraordinari emmarcat dins del dret natural.La tradició ha consistit en col·locar pedres d'una determinada manera i pronunciar un encanteri. El sòl, per efecte de l'encanteri, hauria de quedar paralitzat fent-lo estèril i si algú tractara de desfer l'encanteri seria sotmès a una mort violenta i ràpida. Els agricultors trobaren un bloqueig de l'encanteri, anomenat la "femta del sacerdot".
Periodisme
La carta al director és un subgènere periodístic en què els lectors d'un diari parlen de fets d'actualitat, situacions personals o informacions publicades que han suscitat el seu interès. Poden expressar opinió, comentari, denúncia, agraïment, etc.
Televisió
Gure kasa (en llengua basca, Pel nostre compte) és una emissió de televisió en basc de ETB1, dirigida especialment als joves. Els presentadors són els germans Julen Telleria i Antton Telleria (que van presentar al costat d'Ainhoa Etxebarria durant els primers 3 mesos del programa). L'actriu i còmica Aitziber Garmendia dona el toc d'humor com a tercera presentadora. Aitziber interpreta diversos personatges i va canviant: va començar amb Zuriñe, però també Gorane, La Jaio o Virginia.
Periodisme
El periodisme és l'activitat de compilar i publicar informació relativa a l'actualitat, especialment fets notables. Com que els fets simultanis són infinits, el periodista està obligat a triar-ne només alguns, sempre amb la intenció de tendir a l'objectivitat. Hi ha un codi deontològic que s'hauria de complir: contrastar les informacions en fonts fiables, donar veu a les parts però no pas donar parer en les informacions. El periodisme pot adquirir diferents formes i transmetre la informació per via de diferents mitjans: així, existeix el periodisme gràfic (premsa escrita), però també oral (ràdio), visual (televisió) o multimèdia (internet). André Gide resumeix bé aquesta activitat i negoci: J'appelle journalisme ce qui sera moins intéressant demain qu'aujourd'hui ('Jo dic periodisme al que serà menys interessant demà que avui').
Art
El solàrium, o centre de bronzejat, és un establiment format per un equip tècnic, cabines o llits solars, per al bronzejat del cos mitjançant l'exposició d'aquest a raigs UVA (95%) i raigs UVC (aprox. 5%). L'ús d'aquestes instal·lacions respon a factors estètics més que terapèutics, tot i que hi ha indicis que el tractament podria influir positivament en relació amb trastorns de l'estat anímic, com el trastorn afectiu estacional. A més, un altre benefici del bronzejat artificial és la producció de vitamina D. Encara que anar al solàrium no sigui una pràctica assentada en els països mediterranis a causa de la suficient quantitat de llum solar, s'està estenent cada vegada més el seu ús, i també l'adquisició de sistemes domèstics de bronzejat. No obstant això, convé dir que l'OMS adverteix dels perills per a la pell que pot ocasionar la radiació artificial de raigs UVA.
Jocs
El Game feel (en català "sensació de joc") és la sensació intangible que experimenta el jugador quan interacciona amb un videojoc. El terme el va popularitzar el llibre Game Feel: A Game Designer's Guide to Virtual Sensation escrit per Steve Swink. El terme no té una definició formal, però es coneixen moltes maneres de millorar la sensació de joc. Les diferents àrees d'un joc que poden ser manipulades per millorar el game feel són: com el jugador controla o es comunica amb el videojugego (input), com el videojoc respon a l'input (response), el context on succeeix la comunicació jugador-videojoc, l'estètica del videojoc, les metàfores que el joc pot utilitzar, i les regles del mateix joc. La sensació de joc s'atribueix normalment a jocs els quals la seva mecànica implica controlar el moviment d'objectes o personatges. Els estudis que tracten sobre el game feel el relacionen principalment amb el moviment i les interaccions físiques entre objectes dins del joc. L'objectiu d'una bona sensació de joc és aconseguir una experiència més immersiva per al jugador. Una manera de provar si existeix un bon game feel és comprovar si interactuant de la manera més bàsica amb les mecàniques del joc, el jugador té una sensació agradable. Si existeix una bona sensació de joc, el videojoc hauria de seguir sent estimulant per al jugador al moment de jugar, fins i tot sense estímuls externs com el disseny de nivells, el repte, els gràfics, la música... De no ser així, el joc sofriria d'una sensació de joc pobre.
Jocs
Burning Rival és un videojoc arcade de lluita publicat el 1993. Va ser desenvolupat per Sega AM2 i publicat per Sega. Fou llançat al mercat únicament al Japó el juliol de 1993. Va ser el primer videojoc de lluita desenvolupat pel departament Sega AM2. El creador de Virtua Fighter i Shenmue, Yu Suzuki, en va ser el productor. Es caracteritza per uns gràfics 2D i unes animacions força diferents de les de l'època, desenvolupades per Zero-One. Va ser resultat de la febre dels videojocs de lluita dels noranta, popularitzada pel joc Street Fighter II de Capcom.
Estris
El cremador Bunsen o bec de Bunsen és un instrument utilitzat en laboratoris científics per a escalfar o esterilitzar mostres o reactius químics. D'allí parteix un tub vertical pel qual el gas flueix travessant un petit forat en el fons de tub. Algunes perforacions en els laterals del tub permeten l'entrada d'aire en el flux de gas proporcionant una barreja inflamable a la sortida dels gasos en la part superior del tub on es produïa la combustió.
Geografia
Vega-Valdavia és una comarca o subcomarca de Páramos-valles situada al nord-oest de la província de Palència, el municipi més important és Saldaña.
Enginyeria
El nitrat d'amoni és un compost químic inorgànic, una sal constituïda per cations amoni NH 4 + {\displaystyle {\ce {NH4+}}} i anions nitrat NO 3 − {\displaystyle {\ce {NO3-}}} , la qual fórmula és NH 4 NO 3 {\displaystyle {\ce {NH4NO3}}} . Es tracta d'un compost sòlid, blanc i cristal·lí. És altament soluble en aigua i higroscòpic en el seu estat sòlid, però no forma hidrats. La seva aplicació principal és en l'agricultura, com a fertilitzant ric en nitrogen, i com explosiu d'aplicacions civils.
Pedagogia
L'enseignement musical de la technique du piano (en català: "L'ensenyament musical de la tècnica del piano") és un mètode pedagògic sobre la tècnica pianística escrit per la pianista, compositora i pedagoga francocatalana Blanca Selva i Henry entre els anys 1915 i 1925, i fou publicat en 7 volums.
Física
Un cervell de Boltzmann és una entitat hipotètica conscient de si mateixa, creada per fluctuacions aleatòries en un estat de caos. El nom d'aquest concepte és en honor del físic estadístic Ludwig Boltzmann que va proposar que l'univers s'observa en un estat de no equilibri, a priori altament improbable, perquè és una condició necessària per l'existència de cervells conscients que l'observin. Andreas Albrecht i Lorenzo Sorbo n'encunyaren el nom el 2004.El cervell de Boltzmann sovint s'enuncia com a paradoxa física. La paradoxa consisteix en el fet que si es compara la probabilitat de la nostra situació actual com a entitats conscients que formen part d'un entorn organitzat amb la de l'existència d'entitats conscients en una «sopa» termodinàmica sense anomalies, això segon hauria de ser vastament més probable.
Física
La deformació és el canvi en la mida o forma d'un cos a causa d'esforços interns produïts per una o més forces aplicades sobre el mateix o l'ocurrència de dilatació tèrmica.
Dret
La cautela sociniana o cautela de Socini és una disposició testamentària per mitjà de la qual la persona testadora grava una atribució en concepte de llegítima que té un valor superior al que correspon a la persona legitimària, de tal manera que aquesta ha d'optar entre acceptar-la així o reclamar només la llegítima estricta.
Física
En les ciències atmosfèriques (meteorologia, climatologia i altres camps relacionats), el gradient tèrmic (habitualment de l'atmosfera terrestre, més en general de qualsevol fluid) és una quantitat física que descriu en quina direcció i a quin ritme canvia més ràpidament la temperatura als voltants d'un punt determinat. El gradient tèrmic és una quantitat dimensional que s'expressa en unitats de graus (en una escala de temperatura) per unitat de distància. La unitat del SI és el kelvin per metre (K/m).
Mitologia
La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al segle vii i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del segle xvi. Va ser popularitzat per escriptors i cronistes des de Fredegari fins a Ronsard. Va evolucionar gradualment i va incorporar la llegenda de l'origen troià dels gals. Com a part de l'estudi del mite dels orígens troians dels pobles europeus, historiadors com Colette Beaune o Jacques Poucet han citat i analitzat aquesta llegenda des d’una perspectiva comparada.
Astronomia
Una galàxia peculiar és una galàxia amb una forma, mida o composició inusual que no es pot classificar com a galàxia espiral, elíptica o irregular en funció de la seva morfologia òptica. Sorgeixen com a resultat d'interaccions entre galàxies, i poden contenir quantitats atípiques de pols o gas, poden tenir una brillantor superficial major o menor que les típiques galàxies, o poden tenir característiques com jets nuclears. Poden tenir una forma altament irregular degut a les immenses forces gravitacionals que actuen durant els encontres amb altres galàxies. Les galàxies peculiars s'anomenen amb p o pec en catàlegs com l'Atles de galàxies peculiars d'Halton Arp. Constitueixen entre el 5% i el 10% de la població de galàxies coneguda.
Arquitectura
Un ventilador és una màquina per a agitar o moure aire o gas. Bàsicament crea un corrent d'aire movent unes paletes o àleps. Fou inventat en 1882 pel nord-americà Schuyler S. Wheeler. S'utilitza per a desplaçar aire o gas d'un lloc a un altre, dintre o entre espais, per a motius industrials o ús residencial, per a ventilació o per a augmentar la circulació d'aire en un espai habitat, bàsicament per a refrescar.
Ciència militar
L'Arxiu Jano o també anomenat Control Integral Central (CIC), és un suposat compendi de fitxes on figurarien tot de noms de persones influents de la política, justícia, diplomàcia, empresariat i altres sectors de l'Estat espanyol, amb una anàlisi minuciós de les seves dades personals, localitzacions i vulnerabilitats elaborat pels serveis d'intel·ligència espanyols, tal com afirmà l'excomissari José Manuel Villarejo en una carta oberta al president Pedro Sánchez. El mateix excomissari Villarejo afirmà tenir-lo en el seu poder, però oficialment no s'ha reconegut la seva existència i tan sols es parla d'una llista de personalitats rellevants localitzables en cas de crisi o catàstrofe, però en cap cas s'inclouen "draps bruts".Manuel Villarejo en una carta pública parlà d'"un milió de fitxes individuals amb dades personals i privades de vicis i virtuts de les personalitats més importants". I d'acord amb ell el Servei Central de Documentació (SECED), creat en el Franquisme el 1972, inicià una tasca de recopilació de dades d'autoritats, amb els noms, càrrecs, direccions, taques en la seva trajectòria professional o personal, amb el qual es podria "tòrcer les seves voluntats". En un principi la tasca era d'individus concrets, però acabà sent una feina massificada amb milions de fitxes. Aquestes fitxes són sotmeses a actualització permanent i servirien per a diversos usos, des d’acumular línies d'investigacions en marxa que puguin afectar interessos estatals fins a detallar els "vicis" de la judicatura.El nom de "Jano" per aquest arxiu, es deuria al mes en què s'incorporaren aquestes fitxes que fou el mes de gener, i, per tant, el mes de Jano. Una altra versió sosté que "Jano" s'hauria agafat pel déu de la mitologia grega, el qual és el guardià de les portes i representa sempre un ésser bifront amb una cara davant i l'altra darrere per poder veure en totes direccions i no perdre cap detall de què el rodeja. L'estructura de l'arxiu conté també subarxius amb noms concrets com "control de Togues" aquest referit a les fitxes dirigides al món judicial."Control de Togues" no es referiria només a un subarxiu i existiria un departament sencer al CNI dedicat a controlar jutges i fiscals.El 1977 amb la caiguda del Franquisme, es renoven les estructures estatals, i el Servei Central de Documentació deixa de mantenir-se amb la creació del Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID), heretant aquests els arxius i mantenint-los ocults, mentre seguiren ampliant les fitxes. I seguiria amb el pas del CESID al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).Se sospita que Joan Carles I entregà una còpia de l'"arxiu Jano" a l'empresària d'origen danès Corinna zu Sayn-Wittgenstein, per tal que aquesta el pogués utilitzar en cas de veure perillar la seva vida.
Astronomia
El catàleg Shapley-Ames (Shapley-Ames Catalog of Bright Galaxies) és un catàleg astronòmic de galàxies, publicat per primera vegada el 1932 i que reuneix 1.249 objectes d'una magnitud aparent superior a 13,2. Va ser creat per Harlow Shapley i Adelaide Ames. Van identificar 1.189 objectes basats en el Nou Catàleg General (New General Catalogue) i 48 objectes bastas en el Catàleg Índex (Index Catalogue).El catàleg conté la posició, la brillantor, la mida i la Seqüència de Hubble de les galàxies entrades. S'utilitza com una referència pels astrònoms per determinar el desplaçament cap al vermell i el tipus d'algunes galàxies. Aquesta obra és considerada una obra emblemàtica de la carrera de Shapley.
Física
Toshihide Maskawa o Masukawa (japonès: 益川 敏英, Masukawa Toshihide) (Nagoya, 7 de febrer de 1940 – Kyoto, 23 de juliol de 2021) fou un físic i professor universitari japonès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2008.
Ciències de la salut
La Fundació Americana per la investigació sobre la SIDA (en anglès: The Foundation for AIDS Research o amfAR) és una organització no lucrativa nord-americana, fundada l'any 1985, dedicada a l'ajuda de la investigació de la sida, la prevenció del VIH, l'educació sobre el tractament, i la defensa de la malaltia i la seva difusió als mitjans de comunicació. Amb la seva llibertat i flexibilitat de respondre ràpidament a les oportunitats que emergeixen i a la seva determinació d'invertir en la investigació, l'amfAR ocupa un paper únic, catalític en l'acceleració del pas de la investigació del VIH i la realització de bretxes veritables. Finançat per contribucions voluntàries d'individus, fundacions i corporacions, l'amfAR ha invertit gairebé 250 milions de dòlars en suport de la seva missió des de 1985 i de concessions finançades a més de 2.000 equips d'investigació per tot el món. El 1992 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia.
Enginyeria
Una emulsió fotogràfica és una fina capa sensible a la llum sobre un suport com vidre, cel·lulosa o polièster. L'emulsió fotogràfica és la base d'una pel·lícula o placa fotogràfica. Estrictament parlant no es tracta d'una emulsió sinó més aviat una suspensió, un rebliment de fins cristalls sensibles a la llum repartits en una gelatina, per tant un gel. No obstant això el terme emulsió, encara que erroni, va quedar generalitzat. Aquests cristalls sensibles a la llum són coneguts com a sals o halurs de plata. Després de l'exposició a la llum els vidres prou il·luminats es transformen en plata metàl·lica, i els altres encara en forma de sals seran rentats (eliminats) durant el procés de fixació quedant així l'emulsió estabilitzada. Aquest és el principi del negatiu. Tot i que els cristalls de plata són sensibles a la llum, no ho són a tota la gamma cromàtica sinó només a la d'ona més curta, és a dir als tons blaus. Per fer una emulsió sensible a tot l'espectre electromagnètic visible, es recobreixen les partícules amb uns tints moleculars que capten fotons i els envien als vidres. A pel·lícula de color i diapositiva es fa servir un procés més complex de diferents capes d'emulsions sensibles a diferents longituds d'ona separades per filtres de colors. De manera que la primera capa rep la llum blava, sota es troba un filtre groc que permet el pas de les altres longituds d'ones i la següent emulsió que en no ser sensible al vermell només recollirà els tons verds, després un altre filtre vermell per a la tercera emulsió que és sensible a aquest color.
Dret
Un capitular (en llatí: capitularium) era un precepte legislatiu o administratiu establert pels sobirans merovingis, i després pels sobirans carolingis, i llurs assemblees legislatives que tenien vigor en tot l'Imperi Carolingi. Reberen aquest nom perquè estaven dividits en seccions anomenades capitula (capítols). Alguns capitulars tenien un caràcter addicional als dels codis legals vigents a les terres conquerides, com són per exemple els capitulars establerts per l'emperador Carlemany a la Marca Hispànica en favor dels visigots hispànics.
Agricultura
El corc de les flors de la perera (Anthonomus pyri) és una espècie de coleòpter polífag de la família dels curculiònids. El corc destrueix els capolls de flors o de fulles de la perera. També se l'ha senyalat en pomeres i albercoquers. Una infecció menor pot ser positiva, ja que evita que hi hagi massa fruites petites. En cas d'infecció massiva pot reduir-se considerablement la collita.
Mitologia
Nuredduna (1947) és una òpera en llengua catalana, amb música d'Antoni Massana i Bertran i llibret de Miquel Forteza i Pinya, adaptació del poema narratiu La deixa del geni grec (1900) de Miquel Costa i Llobera.
Heràldica
L'ermini és un folre emprat per l'heràldica que consisteix en un camper d'argent sembrat d'un nombre indeterminat de cues d'ermini de sable.El contraermini és el folre oposat (de sable sembrat de cues d'ermini d'argent). Per la seva banda, la cua d'ermini és un moble heràldic en forma de taca negra que imita la cua d'un ermini, a manera de floc de tres o cinc blens, units a la part de dalt per tres punts.
Telecomunicacions
Un videomosaic (del francès «mosaïque vidéo» o «vidéomosaïque» i comunament anomenat «videowall» de l'anglès, literalment «mur de vídeo»), és una multi-pantalla de vídeo que es compon de diversos pantalles, projectors de vídeo, aparells de televisió o de panells de leds junts, per formar una única gran pantalla. Aquestes pantalles estan penjades en parets en general, o suportades per estructures dissenyades per aquest fi, repartint la imatge en parts proporcionals als monitors que les componen, tenen bisells estrets per tal de minimitzar els muntants - la bretxa entre les zones de visualització activa - i es construeixen amb capacitat de servei a llarg termini. Aquestes pantalles contenen sovint el necessari per apilar més pantalles, juntament amb connexions per poder enviar el senyal de vídeo, i els senyals de control entre pantalles. Un senyal de control pot, per exemple, activar totes les pantalles del mur de vídeo o desactivar-les, també es pot calibrar la brillantor d'una sola pantalla després de seleccionar-la prèviament.
Filosofia
Un epifenomen (del grec ἐπί 'sobre' i Φαινόμενoν 'fenomen') en filosofia és un fenomen secundari que acompanya o segueix un fenomen primari sense constituir part essencial d'aquest i sense que aparentment tingui influència. El concepte d'epifenomen és seguit especialment pel materialisme psicofísic i els psicòlegs que sostenen l'origen somàtic de l'emoció per als qui la sensació de plaer o de dolor d'una emoció és l'efecte d'un canvi fisiològic que ho mostra. També consideren l'ànima, pensament o ment com un epifenomen de l'activitat cerebral.
Història
Sir Raymond Albert Maillard Carr FBA FRSL FRHistS, més conegut com a Raymond Carr, (Bath, 11 d'abril de 1919 - 19 d'abril de 2015) fou un hispanista i historiador anglès.
Objectes astronòmics
HD 213240 és una estrella groga de la seqüència principal situada a aproximadament 133 anys llum (41 parsecs) en la constel·lació de la Grua. Les seves magnituds són m=6,80 i M=3,75. És una estrella de metal·licitat elevada i més evolucionada que el Sol. El 2005 s'hi va detectar una nana vermella amb una separació projectada de 3898 ua.
Nàutica
La batalla d'Ischia fou un combat naval entre l'estol de Ferran I de Nàpols, comandat per Galceran de Requesens i Joan de Soler, i l'estol de Carles de Torrelles, partidari de Renat d'Anjou. Ambdós almiralls, probablement, eren catalans de Barcelona.
Història
Aquesta llista de celtes històrics de l'edat antiga inclou els principals personatges històrics celtes que varen ser recollits als textos clàssics pels autors grecs i llatins de l'edat antiga. La llista, no exhaustiva, inclou el nom, sovint llatinitzat, amb què el personatge va passar a la història, així com la seva versió catalana en cas d'haver-se'n trobat alguna de documentada (per exemple, Indutiomarus apareix amb el nom d'Induciòmar als textos catalans). S'indica també el grup ètnic del personatge i la principal font o context històric en què apareix esmentat.
Arquitectura
El Grup Memphis va ser un moviment d'arquitectura i disseny industrial molt influent dels anys 1980, fundat per l'arquitecte i dissenyador Ettore Sottsass l'11 de desembre de 1980. El grup va fer una aproximació al disseny innovadora i creativa, amb peces brillants, acolorides i impactants, dotades de sentit de l'humor, que es contraposaven als dissenys foscos, polits i minimalistes de l'època post-Bauhaus dels anys 1970 que imperava a Europa. Sottsass va organitzar una reunió amb alguns dissenyadors famosos per a formar un grup de disseny col·laboratiu. Es va anomenar Memphis després que la cançó de Bob Dylan, "Stuck Inside of Mobile with the Memphis Blues Again" sonés repetidament durant aquella tarda. Es va acordar que els integrants es reunirien de nou amb els seus dissenys el febrer de 1981. El resultat va ser un debut molt aclamat al Saló del Moble de Milà, la fira de mobiliari més prestigiosa del món. El grup, que va comptar eventualment amb Michele de Lucchi, Matteo Thun, Xavier Mariscal, Marco Zanini, Aldo Cibic, Andrea Branzi, Barbara Radice, Martine Bedin, George J. Sowden i Nathalie du Pasquier, es va dissoldre el 1988.
Física
El temps mètric és la mesura de l'interval de temps utilitzant el sistema mètric decimal, que defineix el segon com la unitat bàsica de temps, i diverses unitats múltiples i submúltiples formats amb prefixos mètrics, com quilosegons i mil·lisegons. No defineix l'hora del dia, ja que és definida per diverses escales de temps, que poden basar-se en la definició del segon mètric. Altres unitats de temps, el minut, hora i dia, s'accepten per al seu ús amb el sistema mètric modern, però no en formen part.
Ciència-ficció
La ciència-ficció dura és un subgènere dins de la literatura de ciència-ficció que es caracteritza pel realisme i l'alt nivell de detall en els aparells i invents tecnològics, les teories científiques i les possibilitats de l'acció. Malgrat tractar esdeveniments impossibles o encara no factibles, la versemblança és un factor fonamental del gènere. El terme prové del crític Peter Schuyler Miller, qui el 1957 va referir-se a aquesta modalitat en oposició a la ciència-ficció especulativa o "soft", que no té tant rigor científic.Tots dos conceptes actuen com a extrems d'un continu, la Ciència-ficció, però usualment és l'etiqueta de "hard" la que es realça mentre que es deixa sense adjectivar qualsevol altre subgènere.
Ràdio
Don't Stop Now – It's Fundation és un programa de ràdio de la BBC Radio 4 protagonitzat per Gareth Hale, Norman Pace, Terry Morrison, Joe Griffiths i Victy Silva, amb Maryanne Morgan substituint Silva en la tercera temporada. Es concebia com a cabaret de comèdia sense parar i comprenia una barreja d'esquetxos i cançons humorístiques escrites pel repartiment juntament amb Charlie Adams i Geoffrey Atkinson. El repartiment portava mostrant el seu material regularment durant anys a The Tramshed a Woolwich, al Sud-Est de Londres com a Fundation quan el productor de ràdio Alan Nixon el va veure al Festival d'Edimburg.Alguns dels esquetxos més habituals són Thirty Second Theatre, Our Fascinating Universe with Rabid Attenborough, Bargain Basement, Falsies: Forged Diaries of the Famous (que va generar un llibre del mateix nom escrit per Hale, Pace i Adams), The Secret Diary of Alien Mole (Aged 13 Million and ¾ Light Years), The Two Rons i Billy and Johnny. Els dos últims aparellats esdevindrien personatges habituals de la sèrie de televisió Hale and Pace. Joe Griffiths va proporcionar acompanyament al piano per als números musicals, com Do You Want Kebab?, Go Reliant Robin, i Do It Yourself. El xou era prou popular entre els oients perquè se n'encarreguessin tres temporades, però això no va agradar necessàriament als crítics.
Objectes astronòmics
Un glòbul gasós en evaporació (en anglès: Evaporating gaseous globule) és una regió de gas d'hidrogen a l'espai exterior d'unes 100 unitats astronòmiques de grandària, de tal manera que l'ombra dels gasos estan protegits pels rajos UV ionitzants. Denses àrees de gas protegides per aquests glòbuls poden propiciar el naixement d'estrelles. Van ser identificats per primera vegada i de manera concloent a través de fotografies preses pel telescopi Espacial Hubble el 1995.Són els probables precursors de noves protoestrelles. D'aquí a un glòbul gasós en evaporació el gas i la pols són més densos que en el núvol de pols que l'envolta. La gravetat tira del núvol encara més estretament juntament amb el glòbul gasós en evaporació que segueix atraient material del seu entorn. A mesura que la densitat dels núvols s'acumula el glòbul es torna més calenta sota el pes de les capes exteriors, es forma una protoestrella l'interior del glòbul gasós en evaporació. Una protoestrella pot tenir molt poca massa per esdevenir una estrella. Si el té, es converteix en una nana marró. Si la protoestrella té suficient massa, la densitat arriba a un nivell crític, on la temperatura supera els 10 milions de kèlvins en el seu centre. En aquest punt, una reacció nuclear comença la conversió d'hidrogen en heli i alliberant grans quantitats d'energia. La protoestrella es converteix en una estrella i s'uneix a la seqüència principal en el Diagrama de Hertzsprung-Russell.
Arquitectura
L'estil moldau és un estil arquitectònic que es va desenvolupar al Principat de Moldàvia entre els segles XIV i XIX. Es va utilitzar principalment per la construcció de les esglésies. El seu període de màxima esplendor va ser durant el regnat d'Esteve III de Moldàvia (1457-1504). Els monestirs moldaus que pertanyen al patrimoni de la Humanitat són d'aquest estil.
Periodisme
L'European Journalism Center (EJC) és una entitat professional independent d'abast continental, sense ànim de lucre, amb seu a Maastricht, fundada en 1992, que treballa per la promoció del periodisme de qualitat a Europa i per assimilar els grans canvis tecnològics i culturals que acompanyen la digitalització dels mitjans.
Informàtica
En Infografia, les metaballs són isosuperfícies, d'aspecte orgànic. Es caracteritzen per la capacitat de barrejar-se quan estan molt a prop. El comportament de les metaballs s'assembla a la mitosi on els cromosomes generen còpies idèntiques de si mateixos a través de la divisió cel·lular. La seva elasticitat les converteix en ideals per a representar una àmplia gamma d'objectes no rígids, que van des de cossos tous a aigua i fenòmens gasosos. L'algorisme per definir i renderitzar el comportament de les metaballs va ser desenvolupat per Jim Blinn el 1982 per a modelar interaccions atòmiques per a la sèrie de televisió Cosmos de Carl Sagan. Jim Blinn les va anomenar blobby models. El concepte de metaballs està estretament relacionat amb el concepte smoothed particle hydrodynamics (SPH).
Telecomunicacions
MPEG-2 Program Stream (PS o MPEG-PS) és un format contenidor per multiplexació orientat a paquets d'un o diversos fluxos de PES (Packetized Elementary Stream) creats a partir d'un o diversos ES (Elementary Stream) que comparteixen i van ser codificats pel mateix rellotge de referència, STC (System Time Clock). Pot albergar fluxos de vídeo, àudio i dades auxiliars, a més integra informació de rellotge per a la correcta descodificació i sincronització de la resta de fluxos, això assegura una presentació simultània. Habitualment, agrupa un flux de vídeo i diversos d'àudio i dades. La seva taxa de bits pot ser fixa o variable. En cada cas, els ES que ho constitueixen també poden ser de taxa fixa o variable. La taxa de bits d'un PS principalment ve definida pels valors i localització del SCR (System Clock Reference). Els paquets d'un PS poden ser de longitud variable i són relativament grans (2048 bytes/paquet PS). Aquest format contenidor de fluxos de bits dissenyat per MPEG està definit formalment en MPEG-2/System i estandarditzat per ISO/IEC 13818-1 i ITU-T Rec. H.222.0. El seu disseny està orientat cap a l'emmagatzematge d'un únic programa codificat (servei audiovisual) o altres dades com per a la comunicació sobre un canal de dades en entorns gairebé lliures d'errors (QEF: Quasi-Error Free) en els quals la taxa de BER és menor a 10 − 10 {\displaystyle 10^{-10}} , majors taxes provoquen defectes notoris. Principalment és aquesta la diferència amb el format MPEG-2 Transport Stream, dissenyat per a canals en els quals una major taxa d'error és probable. El format PS també és adequat per a aplicacions que puguin implicar processament per programari com a aplicacions interactives multimèdia. A més s'utilitza en els estàndards de Televisió digital de DVB.
Jocs
Anita Sarkeesian (Ontàrio, 1983) és una comunicadora, crítica cultural, feminista i bloguera canadenca. Va estudiar ciències de la comunicació a la Universitat Estatal de Califòrnia i va realitzar el seu màster en pensament social i polític a la Universitat de York. Va crear el projecte Feminist Frequency («Freqüència Feminista»), el qual amb donatius manté lliures de publicitat els vídeos que realitza. El 2012 va iniciar una campanya per realitzar els seus documentals que consistia a recaptar sis mil dòlars; va aconseguir sobrepassar la seva meta i va acabar recaptant un total de 158.922 $ en donacions.Van ser sabotejades les seves missatgeries instantànies.També s'ha presentat com a conferenciant.
Periodisme
Les anomenades gigantografies són pòsters o cartells impresos en gran format, bàsicament són grans peces impreses en materials diferents. Generalment més grans que l'estàndard en format pòster de 100x70m. Durant els anys 50 i 60 va estar molt de moda empaperar una paret amb una foto gegant (d'un bosc, ciutat, platja, etc). Aquestes fotografies, però, no eren de molt bona qualitat, perquè la tecnologia no permetia l'alta definició que avui dia es pot obtenir.Les gigantografies es poden fer en impressió per injecció de tinta, làser o en revelat químic, sent aquest últim el mètode que brinda el resultat amb millor qualitat, resolució i definició, pesi a la limitació de grandària. Actualment, la tecnologia per injecció de tinta és la més popular.
Jocs
La Lliga de Videojocs Professional, coneguda com a LVP, és la competició líder en esports electrònics (eSports) a Espanya. La LVP va néixer l'any 2011 i actualment retransmeten League of Legends, Call of Duty, Counter Strike: Global Offensive, Clash Royale i FIFA. La LVP es defineix a si mateixa com una empresa que reconeix les competicions de videojocs com una activitat amb profunds valors esportius, i que advoca per la seva promoció com a espectacle.
Informàtica
Factor de forma d'ordinador (computer form factor o CFF en anglès) són uns estàndards que defineixen algunes característiques físiques de les plaques base per a ordinador personal.
Ciència militar
Bellifortis ("Fort en la guerra", "Fortificacions de guerra") és el primer tractat de tecnologia militar totalment il·lustrat, que data de principis del segle xv. resumeix diferent material d'escriptors clàssics sobre tecnologia militar, com ara Vegetius (De Re Militari ) i Frontinus (Strategemata anecdotica), ampliant-los amb gran quantitat de dibuixos, fent èmfasi en la poliorcètica o en l'art de la guerra de setge, però tractant la màgia com a complement de les arts militars; "Està saturat d'astrologia," va remarcar Lynn White, Jr. en una revisió de la primera edició en facsímil.
Ràdio
TGW és una estació de ràdio del Govern de Guatemala que transmet en la freqüència 107.3 FM.
Ciències de la salut
Cribratge o destriament és la recerca entre els individus d'una població estadística (per exemple, persones) dels individus amb les característiques desitjades. Es diferencia del mostreig perquè el cribratge pretén analitzar tots els individus d'una població mentre que el mostreig selecciona aleatòriament un nombre limitat d'individus. El cribratge en medicina és una estratègia utilitzada en una població per detectar una malaltia en els individus sense signes o símptomes d'aquesta malaltia. A diferència de la majoria de la medicina, en el cribratge, es duen a terme assaigs en els que no presenten signes o símptomes de la malaltia. La intenció d'aquesta intervenció és identificar la malaltia en la comunitat al principi d'aquesta, el que permet la intervenció i la gestió amb l'esperança de reduir la mortalitat i la morbiditat. Encara que el cribratge pot donar lloc a un diagnòstic precoç, no totes les proves de cribratge s'ha demostrat beneficioses per a la persona que està sent examinada; el sobrediagnòstic, el diagnòstic equivocat i crear una falsa sensació de seguretat són alguns possibles efectes adversos del cribratge. Per aquestes raons, una prova utilitzada en un programa de cribratge, especialment per una malaltia de baixa incidència, han de tenir una bona especificitat a banda d'una acceptable sensibilitat. Existeixen diversos tipus de cribratge: el cribratge universal implica de tots els individus d'una determinada categoria (per exemple, tots els nens d'una certa edat). La troballa de casos (case finding) implica el cribratge d'un grup més petit de les persones sobre la base de la presència de factors de risc (per exemple, perquè un membre de la família ha estat diagnosticat amb una malaltia hereditària).
Informàtica
Un Personal Package Archive (PPA) és un contenidor de programari especial on poder pujar paquets de programari per a ser construïts i publicats com a APT repository per Launchpad o plataformes similars. Un ús molt comú que se li dona als PPA és mantenir versions noves d'aplicacions que no estan suportades especialment a distribucions de GNU/Linux antigues. Mentre el terme sols s'utilitza dintre de la comunitat Ubuntu, Canonical confia que siga utilitzat més enllà.
Aeronàutica
El Beechcraft 60 Duke és un avió d'ala fixa amb bimotor nord-americana fabricat per Beechcraft. L'avió té tren d'aterratge retràctil i cabina pressuritzada. Els dos motors de pistó estan sobrealimentats, i els sobrealimentadors també pressuritzen la cabina amb l'aire sagnat.
Informàtica
Canva és un programari i lloc web d'eines de disseny gràfic simplificat, fundat en 2012. Utilitza un format d'arrossegar i deixar anar i proporciona accés a més de 60 milions de fotografies i 5 milions de vectors, gràfics i fonts. És utilitzat de la mateixa manera per 'amateurs', com per professionals del sector. Les seves eines es poden utilitzar tant per al disseny web com per als mitjans d'impressió i gràfics.La companyia fou fundada l'1 de gener de 2012 a Sydney, Austràlia per Melanie Perkins. Qui anteriorment va fundar Fusion Books, l'editorial més gran d'Austràlia. Canva es llança al costat de la companyia, brindant eines simplificades per elaborar anuncis, dissenys i cartells amb vectors. Inicialment estava disponible només en la versió web, sent un any després, llançada per Android. El 2015, es va llançar Canva for Work, que brinda a les empreses una eina per crear materials de màrqueting.Canva funciona a base de vectors, imatges i text. Els projectes realitzats es poden guardar per continuar editant-se contínuament sense perdre moviments. El lloc web ofereix un catàleg de més de 15 milions de plantilles personalizables per editar i crear projectes propis. Les plantilles compten amb imatges, estils i disseny de text propi, i la grandària correspon a la plataforma social i l'ús (bàners, posts, històries, web). Aquestes es poden utilitzar modificant els elements preestablerts per poder dissenyar una imatge.
Art
En pintura la textura és una agregació de formes o colors que es perceben com a variacions o irregularitats en una superfície contínua. La textura de la pintura és la que dona forma i volum a diferents tipus de creacions artístiques, i pot ser visual, quan les diferències de textura només poden ser captades per l'ull i no pel tacte, o tàctil, quan a més de la vista respon al tacte.
Festivals
En la cultura de l'antiga Grècia, el terme paideia (en grec παιδεία) es referia a la formació i l'educació del membre ideal de la polis. Incorporava matèries tant teòriques com pràctiques i estava enfocada cap a la socialització dels individus dins de l'ordre aristocràtic de la polis. Els aspectes pràctics d'aquest tipus d'educació incloïen matèries actualment denominades com a arts liberals (per exemple retòrica, gramàtica i filosofia), així com disciplines científiques com l'aritmètica i la medicina. Un membre ideal i reeixit de la polis havia de posseir un refinament intel·lectual, moral i físic, per la qual cosa es valoraven els exercicis gimnàstics i pugilístics per l'efecte que feien sobre el cos, mentre que l'educació moral en què creien els grecs s'obtenia mitjançant l'estudi de la música, la poesia i la filosofia. Aquesta idea sobre la formació del mascle grec «com cal» era comú a tot el món de parla grega, exceptuant-ne Esparta, on es practicava una forma rígida i militarista de l'educació coneguda com l'agogé.
Telecomunicacions
La reixa supressora és un element d'un tub de buit. La reixeta supressora és la tercera reixa en un tub de reixetes múltiples, i està situada entre el càtode i l'ànode. S'utilitza en els tubs d'electrons per tal de limitar l'emissió secundària de l'ànode.Se sol fer simplement de filferro de forma helicoidal, per acomplir la finalitat de "supressora" de l'emissió secundària, està interposada entre la reixa pantalla i l'ànode i transforma un tètrode en pèntode. Si en lloc de filferro enrotllat s'utilitzen plaques, el tètrode es converteix en un tètrode de feix dirigit. La reixeta supressora sol estar connectada al càtode del tub (per exemple en el 6L6). Atès que la reixeta supressora té càrrega negativa respecte a l'ànode i la reixeta de pantalla, torna els electrons emesos per l'ànode (emissió secundària) a la segona, impedint el seu retorn a la reixeta de pantalla, evitant així qualsevol efecteresistència negativa.
Sociologia
Manual per al meu fill (en llatí Liber Manualis) és un llibre escrit per Duoda, una escriptora del segle ix. L'autora idea i elabora una obra de gran importància, en forma de manual de consells religiosos-morals i pràctics per al seu fill de setze anys, Guillem. Aquesta obra pertany als anomenats espills de prínceps, però en aquest cas el mirall reflecteix la mateixa autora, perquè li pugui servir al seu fill, per mirar-se i trobar la seva mare.Actualment hi ha una de les tres còpies conservades, la més completa, a la Biblioteca de Catalunya.
Telecomunicacions
Dins les xarxes informàtiques HTTP 451 No disponible per raons legals és un codi d'estat del protocol HTTP que indica que l'usuari demana accedir a un recurs que no pot ser servit per raons legals, com una pàgina web censurada per un govern. El número 451 és una referència a la novel·la distòpica de Ray Bradbury Fahrenheit 451 (1953), en la qual els llibres són il·legals. HTTP 451 podria ser descrit com una variant més explicativa de 403 Restringit. Aquest codi d'estat és estandarditzat al RFC 7725.Alguns exemples de situacions on el codi HTTP 451 podria ser retornat inclou pàgines web considerades un perill per la seguretat nacional, o pàgines web que infringeixen lleis de copyright, intimitat, blasfèmia, o qualsevol altra llei o ordre d'un tribunal. El RFC especifica que una resposta 451 no indica si el recurs existeix però el seu accés ha estat blocat, si el recurs ha estat eliminat per raons legals i ja no existeix, o fins i tot si el recurs mai ha existit, però qualsevol discussió sobre el tema ha estat legalment prohibit (veure mesures cautelars). Alguns llocs web retornàven anteriorment HTTP 404 (No Trobat) o similar si no tenien permés revelar que el recurs ha estat eliminat. Aquesta tàctica és utilitzada en el Regne Unit per alguns proveïdors d'Internet utilitzant la Internet Watch Foundation blacklist, retornant un error 404 o un altre missatge d'error en comptes d'indicar que el lloc és blocat.Aquest codi d'estat va ser proposat al 2013 per Tim Bray, després d'anteriors propostes informals per Chris Applegate al 2008 i Terence Eden al 2012. Va ser aprovat pel IESG el 18 de desembre de 2015, i va ser publicat com RFC 7725 a febrer de 2016.Després de la entrada en vigor del GDPR a l'Espai Econòmic Europeu (EEE) moltes pàgines web localitzades fora de l'EEE van començar a fer servir HTTP 451 en comptes de ajustar-se a la nova llei de privacitat.