label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Arqueologia
|
Un monticle de plataforma és qualsevol moviment de terres o monticle destinat a suportar una estructura o activitat.
|
Informàtica
|
BLEU (BiLingual Evaluation Understudy, en català «estudi d'avaluació bilingüe») és un mètode d'avaluació de traduccions automàtiques. Una traducció té una millor qualitat com més semblant és respecte d'una referència, que se suposa correcta. BLEU es pot calcular utilitzant més d'una traducció de referència. Això permet una millor robustesa en la mesura enfront d'altres traduccions lliures realitzades per humans. BLEU es calcula normalment a nivell de frases i troba la precisió en n-grames entre la traducció del sistema i la referència. Nogensmenys, s'utilitza una precisió modificada a fi de solucionar certes deficiències en la mesura.
|
Enginyeria
|
El lacre és una pasta de composició variable, tradicionalment fins al segle XX sovint es feia partir de colofònia, goma laca i trementina, a més de vermelló o un altre colorant mineral. Es fon fàcilment, ja que té una baixa temperatura de fusió i es fa servir en cartes, paquets i en la presa d'algunes mostres per garantir el seu tancament. Els lacres més moderns es fan amb polímers termoplàstics. Després de fondre's s'endureix ràpidament sobre el paper, els llaços, filferro o altres materials formant una unió que és difícil de separar sense fer un trencament evident. El lacre es fa servir per exemple, verificar que un document no ha estat obert, per mostrar la identitat del remitent (per exemple mitjançant un segell) i amb caràcter decoratiu. Al principi es va fer servir per tancar la mateixa carta i des del segle xvi per tancar els sobres. Abans de l'aparició del lacre els Romans utilitzaven betum amb la mateixa intenció El lacre es va fer servir per segellar cartes entre els segles xvi i xvii. També es va fer servir per aconseguir la impressió de segells sobre els documents importants, o per a crear un segell hermètic dels contenidors. Actualment es fa servir principalment amb finalitats decoratives.
|
Sociologia
|
L'amor romàntic és un dels models d'amor que, almenys segons que sembla, ha anat fonamentant moltes relacions de parella estables de les cultures modernes, principalment les occidentals. L'amor romàntic ha estat considerat com un sentiment diferent i superior a les pures necessitats fisiològiques, com el desig sexual o la luxúria, i generalment implica una barreja de desig emocional i sexual, atorgant-li, això sí, més èmfasi a les emocions que al plaer físic. Les característiques més assenyalades d'aquest tipus d'amor es confirmen i difonen a través de relats literaris, pel·lícules, cançons, dibuixos animats... Es tracta d'un tipus d'afecte que es presumeix que, d'entrada, ha de ser per a tota la vida (t'estimaré sempre), exclusiu (no podré estimar ningú més que tu), incondicional (t'estimo per sobre de tot) i implica un elevat grau de dependència afectiva (sense tu no podria viure). Pilar Sampedro caracteritza l'amor romàntic de la següent manera: Alguns elements són prototípics: inici sobtat (amor a primera vista), sacrifici per l'altre, proves d'amor, fusió amb l'altre, oblit de la pròpia vida, expectatives màgiques, com la de trobar un ésser absolutament complementari (la mitjana taronja), viure en una simbiosi que s'estableix quan els individus es comporten com si de debò tinguessin necessitat l'un de l'altre per respirar i moure's, formant així, entre ambdós, un tot indissoluble.[1] La cultura occidental ha emfatitzat històricament l'amor romàntic molt més que unes altres formes d'amor, en les quals fins ben entrat al segle XX els matrimonis "arreglats" o "de conveniència" en foren la regla. Tot i així, la globalització ha estès les idees occidentals sobre l'amor i el romanç.
|
Periodisme
|
"Santo subito" ("sant sobtat") és una expressió en italià, que va aparèixer per primera vegada el 2005, com a forma de demanar la ràpida canonització del papa Joan Pau II.
|
Informàtica
|
Bioconductor és un entorn de desenvolupament de programari lliure i de codi obert per a l'anàlisi i comprensió de dades genòmiques. Està disponible per als sistemes operatius Windows, Mac OS X i Linux. El projecte començà la tardor del 2001 i recol·lectà i integrà software per a l'anàlisi estadística de dades provinents de laboratoris humits dins de camp de la biologia molecular. Està basat en el llenguatge de programació estadística R. La seva principal aplicació és l'anàlisi de microchips d'un canal Affymetrix i de cDNA/Oligonucleotid de dos o més canals.
|
Antropologia
|
Els antics egipcis van elaborar un complex conjunt de pràctiques funeràries (o ritus funeraris) que ells creien que eren necessaris per a assegurar la seva immortalitat després de la mort. Entre aquesta rituals i protocols existia la momificació del cos, la invocació de conjurs màgics i enterraments amb béns funeraris que pensaven que necessitarien després de la mort.El procés d'un funeral a l'Antic Egipte va incloure al llarg del temps antigues costums que s'havien descartat i noves que s'havien adoptat, però els elements més importants del procés van persistir. Entre els elements que van perdurar en destaquen la preparació del cos, els rituals màgics i els béns funeraris que acompanyaven el cos del difunt. Els antics egipcis creien en diferents déus, cadascun dels quals els jutjaria de manera separada en el moment de la seva defunció abans d'entrar a la vida després de la mort.
|
Humor
|
El text Zalgo és un text digital que s'ha modificat amb combinació de caràcters i amb símbols Unicode que s'utilitzen per afegir diacrítics a sobre o a sota de les lletres, perquè sembli un text esgarrifós o amb glitchs. S'anomena així per una història de creepypasta d'Internet del 2004 que l'atribueix a la influència d'una antiga divinitat anomenada Zalgo el text de la qual s'ha convertit en un component important de molts mems d'Internet, especialment en la cultura del "meme surrealista". El format del text Zalgo també permet utilitzar-lo per aturar o perjudicar determinades funcions de l'ordinador, sigui intencionadament o no.
|
Llocs ficticis
|
Castroforte del Baralla és el nom d'una ciutat fictícia creada per Gonzalo Torrent Ballester on es desenvolupa la trama de la seva novel·la La saga/fuga de J.B., publicada el 1972, que aquest any va rebre el Premi de la Crítica i el Premi Ciutat de Barcelona. La seva característica més excel·lent i que la fa diferent a la resta de les ciutats de l'univers real, és que quan els seus habitants es veuen torbats per una emoció o preocupació general, la ciutat levita, s'enlaira i comença a elevar-se, «Una ciutat a cavall entre l'existència i el no-res».
|
Sociologia
|
Flor Braier Kantor va publicar Bambalinas (Editorial Vinciguerra, Buenos Aires, 2008) a partir del premi atorgat per la Asociación Argentina para la Poesía i Los nombres propios (Editorial Caleta Olivia, 2018). Amb el seu últim llibre, va participar com a autora convidada al Festival Barcelona Poesia. Alguns dels seus poemes formen part de l’antologia Poemas y relatos desde el Sur (Edicions Carena, Barcelona, 2001). És llicenciada en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i s’ha especialitzat en estudis de gènere. Ha exercit com a professora titular de les assignatures Panorama de la Literatura; Literatura Argentina i Llatinoamericana; i Història del cinema a la Escuela de Arte Multimedial Da Vinci de Buenos Aires durant més de deu anys. Egressada en Creació Literària del Máster de la Universitat Pompeu Fabra, aquest any coordina al Goethe Institut el Laboratori de creació poètica i sonora juntament amb l’escriptora Gabriela Bejerman. També imparteix “Melodías para armar un mundo”, el taller d’escriptura amb perspectiva de gènere des de les narratives i poètiques d’escriptores llatinoamericanes juntament amb Laura Sbdar. Ha coordinat tallers d’escriptura creativa al mòdul destinat a dones del Centre Penitenciari Can Brians. Ha participat en diferents performances y projectes multidisciplinaris. Com a realitzadora i performer va fer Disastro basada en La escritura del desastre de Blanchot i juntament amb Mireia Calafell, amb el suport d’ArtsMoved va realitzar el recital de poesia i audiovisuals De dos, en diversos centres d’art. També és actriu i música. Ha compost bandes sonores per a cinema, televisió i teatre. Com a solista, els seus discos són: Pony Feelings (2011), Río (2014), Nit (2017) y Duermen los animales (2019). Egressada del postgrau en Traducció Literària (UPF-BSM de Barcelona), actualment treballa com a traductora i editora d’una antologia de poesia feminista anglosaxona. També duu a terme formacions i taller al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison - La Bonne
|
Geologia
|
Un mar epicontinental és una massa d'aigua salada amb una gran extensió però poca profunditat que s'estén sobre part d'una plataforma continental. Els mars epicontinentals se solen associar amb les ingressions marines de principis del Cenozoic o altres eres. Poden ser càlids o freds; de fet, n'hi hagué uns quants a finals de l'últim període glacial, quan l'augment del nivell del mar superà la velocitat de l'ajustament postglacial en algunes zones. Exemples actuals de mars epicontinentals són el Golf Pèrsic, el mar del Nord, la Mar Argentina o la badia de Hudson.
|
Televisió
|
Versión española, únic programa de televisió que ha obtingut la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles arts, és un espai de TVE creat pel cineasta Santiago Tabernero el 20 d'octubre de 1998, és un programa de televisió espanyol emès per La 2 de Televisió Espanyola, i durant alguna temporada també es va provar d'emetre a La1 de TVE. És presentat, des del seu començament per Cayetana Guillén Cuervo.
|
Història
|
Els teracàtries (llatí: Teracatriae) foren una tribu germànica de Nòrica, a la riba del Danubi, probablement situada al sud dels Baemi, que són esmentats per Ptolemeu. Es desconeix d'on procedia aquest poble, juntament amb els racates, hom suposa que eren poblacions d'origen celta, potser supervivents de la destrucció dels volques tactòsages, que empesos pels quades i després exiliats pels marcomans, van acabar acantonats a la riba esquerra del Danubi.
|
Art
|
Minimalisme o art minimalista (originalment en anglès minimal art) és una tendència artística originada als Estats Units durant la dècada de 1960. El terme "minimalisme" ha evolucionat al llarg de l'últim mig segle i engloba un gran nombre de mitjans artístics. És la traducció de l'expressió anglesa Minimal art que va ser utilitzada per primera vegada el 1965 pel filòsof Richard Wollheim per referir-se a les obres d'art en què predominava la idea sobre la seva manufactura, les que estaven en la línia del readymade i de les obres de Marcel Duchamp o d'Ad Reinhard, que és considerat un pioner de l'art minimalista. En rigor l'art minimalista o minimalisme, designa un moviment artístic nascut a la costa est dels Estats Units d'Amèrica, i especialment a la ciutat de Nova York en els anys 1960. Les seves principals figures - Donald Judd, Frank Stella, Robert Morris i Carl Andre - creen objectes que sovint es mouen entre els límits de la pintura i l'escultura, "specific objects" com van ser anomenats per Donald Judd.Portant a l'extrem certs principis de la modernitat l'art minimalista vol donar als objectes artístics una absoluta autosuficiència, trencant amb tota idea de representació emfatitzant en l'anonimat de l'autor en la realització de l'obra que contrasta amb la forta expressivitat dels pintors de l'anterior generació de l'expressionisme abstracte, i intenten evitar associacions metafòriques, simbolismes i suggeriments espirituals transcendentals. Utilitza estructures i formes geomètriques elementals, sovint modulars i repetitives o elements lumínics com en el cas de Dan Flavin. L'èmfasi dels minimalistes a l'erradicació dels signes de l'autoria de l'obra va conduir, inevitablement, a la sensació que el significat de l'objecte no estava en ell mateix, sinó a la interacció de l'espectador amb l'objecte. Això va conduir a un renovat interés en l'espai físic que ocupava l'objecte com a part inseparable de l'obra d'art. L'obra minimalista arranca l'espectador d'un espai transcendental i el situa en l'aquí i ara de la percepció on l'apreciació dels objectes ve condicionada per les condicions ambientals. El minimalisme incorpora l'espai expositiu a la percepció de l'obra d'art, el que va esser vist pel crític Michael Fried com una teatralització de les pràctiques artístiques. La influència del minimalisme en el desenvolupament dels moviments artístics posteriors com l'art natura o l'art conceptual va ser determinant.
|
Matemàtiques
|
L'estadística no paramètrica és una branca de l'estadística que estudia les proves i models estadístics la distribució subjacent dels quals no s'ajusta als anomenats criteris paramètrics. Llur distribució no pot ser definida a priori, puix són les dades observades les qui la determinen. La utilització d'aquests mètodes es fa recomanable quan no es pot assumir que les dades s'ajustin a una distribució normal o quan el nivell de mesura emprat no sigui, com a mínim, d'interval. Les principals proves no paramètriques són les següents: Prova de khi quadrat Prova binomial Prova d'Anderson-Darling Prova de Cochran Prova de Cohen kappa Prova de Fisher Prova de Friedman Prova de Kendall Prova de Kolmogórov-Smirnov Prova de Kruskal-Wallis Prova de Kuiper Prova de Mann-Whitney o prueba de Wilcoxon Prova de McNemar Prova de la mediana Prova de Siegel-Tukey Coeficient de correlació de Spearman Taules de contingència Prova de Wald-Wolfowitz Prova dels signes de Wilcoxon
|
Estris
|
La pasta de dents, pasta dentifrícia, dentifrici o dentífric és un material d'higiene personal per a netejar les dents amb un raspall de dents. Es compon entre d'altres ingredients d'abrasius com ara diòxid de silici, glicerol, substàncies blanquejants, aromes, colorants, conservants, aigua, a més d'un producte cada vegada més controvertit pel seu impacte negatiu a la natura, les micropartícules de plàstic.La pasta moderna sol contenir fluor sota la forma de monofluorfosfat de sodi ( Na 2 PO 3 F {\displaystyle {\ce {Na2PO3F}}} ) i fluorur de sodi ( NaF {\displaystyle {\ce {NaF}}} ) com a substància de medicina preventiva contra la periodontitis i el càries. Una composició equilibrada és indispensable per a una bona higiene bucal. La majoria dels dentifricis moderns són bons. També s'ha de prendre en consideració la salut general i l'edat. Pastes amb zinc es desaconsellen per a criatures. Des de l'edat de quaranta anys i sobretot quant el periodonci comença deixant al descobert la part de la dent sense esmalt, s'han d'emprar dentifricis suaus, amb menys abrasius. No només els components, però també la manera de raspallar amb massa força poden danyar les dents i el periodonci. S'aconsella de consultar almenys una vegada l'any el dentista i més aviat quan es constata qualsevol problema.
|
Humor
|
Stan Laurel i Oliver Hardy, coneguts popularment com el prim i el gras, van formar la parella còmica més cèlebre del segle xx, un duo del cinema americà d'entreguerres basat sempre en problemes, embolics i destrosses, ritualitzats i polits, dels quals l'ingenu Stan surt sempre indemne, mentre l'Oliver és l'ase dels cops, situació que més endavant veurem repetida amb parelles com ara Mortadel·lo i Filemó. Van fer molts films muts i sonors.
|
Lingüística
|
Berlitz International, Inc. és una empresa de serveis lingüístics fundada per Maximilian Berlitz el 1878 a Providence (Estats Units). El seu net, Charles Berlitz, hi col·laborà escrivint diccionaris de butxaca i guies de conversa per a turistes, a més de promoure la difusió de cursos en suport magnètic. Actualment hi ha unes 550 escoles Berlitz, repartides per més de setanta països (amb dos centres a Barcelona i un a València, per exemple).
|
Història
|
Pargietes (llatí: pargyetae, grec pargyetai) fou un poble de les muntanyes Paropamisus (Hindu Kush), al sud-oest de Kabul, esmentat per Ptolemeu. El seu nom derivaria de la paraula sànscrita parvata que vol dir muntanya.
|
Astronomia
|
L'astronomia a l'antiga Grècia comprèn totes les descobertes i innovacions en astronomia fetes pel món hel·lènic. Estava considerada una branca de les matemàtiques i com a tal, subjecta a explicacions racionals. Els grecs van posar nom als cinc planetes del sistema solar més propers, de fet els noms actuals mantenen aquest origen, basat en la mitologia grega (que s'expandiria als nous descobriments). La mateixa paraula "planeta" prové del grec i significa errant, ja que la posició d'aquests astres no era fixa, sinó que semblava moure's pel firmament. Van descriure aquests moviment situant els planetes i les estrelles en unes esferes que giraven envoltant la Terra (Plató afirmava que en fregar-se entre elles produïen la música de les esferes, la més sublim). No va ser fins Aristarc de Samos que va sorgir un model heliocèntric. Claudi Ptolemeu assentà les bases del sistema cosmològic vigent durant segles, essent l'astrònom grec de més rellevància (malgrat la tornada a un sistema geocèntric). Aquestes bases van passar a l'astronomia de l'Índia i de Roma i des d'allà a Occident.
|
Filosofia
|
L'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia és una publicació de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. En un primer moment, només aparegué un volum de la publicació l'any 1923, amb treballs de Ramon Turró, Pere Coromines, Jaume Serra i Hunter, Georges Dwelshauvers, Bartomeu Xiberta i Roqueta, Tomàs Carreras i Artau, Adam Gottron i d'altres, a més d'una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i d'una bibliografia. Calgué esperar la recuperació de la Societat Catalana de Filosofia per tal que el 1988 se'n reprengués la publicació. Des d'aleshores s'ha publicat ininterrompudament. N'han estat directors en aquesta darrera etapa Jordi Sales i Coderch i Josep Montserrat i Torrents. L'Anuari està dividit en una part d'articles, una de notes, una de recensions i una de crònica.
|
Física
|
En òptica, l'equació de Cauchy, també anomenat model de Cauchy, és una descripció matemàtica de la dispersió de les ones electromagnètiques en els sòlids en un ampli interval espectral. Normalment s'utilitzen en el rang de la llum visible. La relació determinada empíricament va ser publicada en 1830 per Augustin Louis Cauchy.
|
Estris
|
Una escala de mà és un aparell portàtil que consisteix en dues peces paral·leles o lleugerament convergents (muntants) unides a intervals per travessers (escalons) i que serveix per pujar o baixar una persona d'un nivell a un altre.
|
Conflictes
|
També anomenada Complot de l'Harem o Conjura de l'Harem, la Conspiració de l'Harem és el nom amb què es coneix els fets i les conseqüències d'un intent de cop d'estat que va tenir lloc al final del regnat de Ramsès III, faraó de l'Imperi Nou (ara fa uns 3200 anys).
|
Filologia
|
La Bibliotheca Teubneriana, o les edicions Teubner de textos grecs i llatins, és la col·lecció moderna més minuciosa mai publicada de literatura grecoromana antiga (i de part de la medieval). La col·lecció, el nom complet de la qual és Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum Teubneriana, consisteix en edicions crítiques a càrrec de destacats acadèmics (actualment sempre amb un complet aparell crític en cada pàgina, tot i que durant el segle xix algunes editiones minores van ésser publicades ja fos sense aparells crítics, ja fos amb apèndixs textuals abreujats). Teubneriana és una abreviatura utilitzada per denotar principalment un volum sol de la col·lecció (de forma completa: editio Teubneriana), i rarament la col·lecció sencera. Avui, les úniques empreses editorials comparables, que faciliten edicions de referència d'autoritat acadèmica de nombrosos autors antics, són l'Oxford Classical Texts i la Col·lecció Budé (els volums de la qual també inclouen la traducció francesa en pàgines acarades, amb notes). (La Loeb Classical Library, amb traducció anglesa en pàgines acaradesa i notes, té com a objectiu una audiència més general.)
|
Ciències polítiques
|
Eduard Soler i Lecha (Barcelona, 20 de setembre de 1979) és un politòleg i professor universitari català, especialitzat en Relacions internacionals de la regió euromediterrània i els seus vincles de seguretat amb l'Orient Mitjà, especialment amb Turquia.Exerceix la seva docència com a professor associat a l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI) i a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. És investigador sènior del CIDOB i coordinador científic de MENARA, un projecte europeu sobre canvis geopolítics a Orient Mitjà i Àfrica del Nord. També és membre de l'Observatori de Política Exterior Europea, del Fòrum d'Investigadors del Món Àrab i Musulmà (FIMAM), d'EuroMeSCo i dels consells assessors de la revista Mediterranean Politics i de l'Anuari del Mediterrani de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).Es llicencià en Ciències polítiques i posteriorment es doctorà en Relacions internacionals, ambdós casos a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actuà de professor visitant a la Universitat de Bogaziçi, d'Istanbul, i al Centre for European Policy Studies (CEPS), de Brussel·les. Les seves aportacions s'han vist publicades en mitjans de premsa com El Periódico de Catalunya, l'Ara o El País. Parla quatre llengües: català, castellà, anglès i francès.
|
Química
|
Journal of Catalisys (abreviatura J. Catal.), és una important revista científica dedicada a la catàlisi, publicada des del 1962. El seu factor d'impacte és 6,921 el 2014. Ocupa la 10a posició de qualitat de revistes dedicades a la catàlisi en el rànquing SCImago, i la 7a en la categoria de química física i química teòrica.Journal of Catalysis publica contribucions originals, rigoroses i acadèmiques en els camps de la catàlisi heterogènia i catàlisi homogènia. Aquestes inclouen estudis que relacionen la funció catalítica per a processos químics fonamentals en les superfícies i en els complexos metàl·lics, nous conceptes de la química de la superfície, la funció de síntesi i catalítica dels sòlids inorgànics nous i complexos, mètodes espectroscòpics per a la caracterització estructural i mètodes teòrics d'interès i l'impacte directe en la ciència i les aplicacions de catalitzadors i processos catalítics. La revista compta també amb articles de científics de prestigi, comunicacions prioritàries, notes d'investigació i cartes als editors.
|
Telecomunicacions
|
International Telecommunication Union (ITU) o Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) és l'organisme especialitzat de les Nacions Unides encarregat de regular les telecomunicacions, a nivell internacional, entre les diferents Administracions i Empreses Operadores. Instituït l'any 1865 com la Unió Telegràfica Internacional. Amb els anys, aquesta organització ha evolucionat incorporant la vessant telefònica, més tard esdevenint una agència especialitzada de les Nacions Unides, fins a ser l'organització que ara coneixem. Està compost per tres sectors: UIT-T: Sector de Normalització de les Telecomunicacions (abans CCITT). UIT-R: Sector de Normalització de les Radiocomunicacions (abans CCIR). Reglament de Radiocomunicacions de la UIT UIT-D: Sector de Desenvolupament de les Telecomunicacions.La seu de la UIT es troba a Ginebra (Suïssa). Sector de la Normalització En general, la normativa generada per la UIT està continguda en un ample conjunt de documents anomenats Recomanacions, agrupats per Sèries. Cada sèrie està composta per les Recomanacions corresponents a un mateix tema, per exemple Tarifació, Manteniment, etc. Encara que en les Recomanacions mai s'"ordena", sinó que solament es "recomana", el seu contingut, a nivell de relacions internacionals, és considerat com a mandatori per a les Administracions i Empreses Operadores. Una de les recomanacions més conegudes del gran públic és la E.164 que estableix els codis telefònics de país (Espanya - 34, França - 33, etc.) i que són gestionats pel Sector de la Normalització de la UIT. Sector de les Radiocomunicacions Aquest sector s'ocupa de gestionar l'espectre de freqüències que serà després utilitzat pels satèl·lits. Sector del Desenvolupament Aquest sector proveeix ajuda tècnica als països considerats en desenvolupament en el camp de les telecomunicacions enviant experts al país o bé organitzant i a vegades finançant la formació d'experts del país en qüestió per permetre'ls de tornar després i utilitzar els coneixements adquirits en la millora de les infraestructures de telecomunicacions. La importància d'aquesta ajuda és manifesta sobretot en cas de guerres i desastres naturals.
|
Televisió
|
El sistema de matriu activa és una tecnologia per al control de píxels usada en certs tipus de pantalles. Aquesta tècnica s'associa principalment amb la tecnologia LCD (AMLCD) i OLED (AMOLED). Aquesta tècnica s'integra molt bé en els dos tipus de pantalles telèfons mòbils, pantalles planes d'ordinadors i televisors.
|
Arquitectura
|
Contingut energètic es refereix a la quantitat d'energia necessària per a la fabricació i subministrament d'un producte, material o servei des de l'extracció de la matèria primera fins a la seva deixalla o eliminació. El contingut d'energia també es denomina "energia virtual", "energia incrustada", "energia grisa" o "energia oculta". El concepte tradicional part de comptabilitzar tota l'energia utilitzada per produir un producte o servei. Aquesta sumatòria inclou l'extracció de les matèries primeres de l'ambient natural, el seu transport, fabricació, muntatge, instal·lació i finalment el seu desmuntatge o demolició. Hi ha diferents metodologies per realitzar aquesta comptabilitat energètica en funció de l'escala i abast d'aplicació del ben a produir. Alguns autors que recolzen els processos econòmics relacionen les seves metodologies amb el consum de petroli. Com a energia grisa o energia incorporada o energia captiva refereix a un concepte de comptabilitat ambiental més que de física. Fa referència a la quantitat d'energia consumida en el cicle de vida d'un producte, material o servei. la concepció i disseny d'un producte o servei l'extracció i transport de les matèries primeres la refinació i transformació de les matèries primeres i en la fabricació d'un producte o la preparació d'un servei la comercialització del producte o servei la utilització o l'aplicació del producte o la provisió del servei el desensamblaje, la deconstrucción, la descomposició i la disposició de residus i deixalles el salvament de components reutilitzables, l'adequació per a reutilització i el reciclatgeEl concepte és útil com un indicador d'eficiència ambiental quan es vol comparar alternatives dels materials, productes o serveis mateixos o dels processos en cadascun de les fases del cicle. Altres tipus de metodologies es refereixen a la quantitat d'energia incorporats en termes de suport al desenvolupament sostenible i la incorporació de les energies renovables en el procés productiu. I uns altres com els sistemes d'ecologia es refereixen al suport de l'ecologia i l'economia com un procés total. Aquest concepte usat en sistemes ecològics i cicle de vida dels materials busca mesurar el cost energètic "veritable" i s'ha ampliat per parlar de valor "veritable", sempre des d'un enfocament ecològic de l'economia. Metodologies com Emergy han tractat de vincular el contingut d'energia amb altres conceptes fonamentals, tals com la capacitancia. Per exemple, en la física, l'electrònica i les ciències químiques. El Codi d'edificació del Regne Unit per al desenvolupament sostenible d'edificis i habitatges incorpora aquest concepte. Als Estats Units la certificació LLEGIU -Lideratge en Energia i Disseny Ambiental- són normes de gran difusió a nivell mundial per a la construcció i certificació de "edificis verds" i busquen tendir cap a una arquitectura sustentable. En tots aquests casos es busca minimitzar l'impacte ambiental dels edificis. Contingut energètic és un concepte relativament nou en el qual els científics encara no han aconseguit un consens en valors universals per la gran quantitat de variables considerades en la comptabilitat, però la majoria dels productes en els quals hi ha acord es poden comparar uns amb uns altres per veure com té més o menys contingut energètic. Les unitats de mesura més utilitzades són MJ/kg (megajules d'energia necessària per fer un quilogram de producte), tCO2 (en tones de diòxid de carboni creades per l'energia necessària per fer un quilogram de producte). Convertir a MJ tCO2 no és senzill perquè els diferents tipus d'energia (petroli, energia eòlica, energia solar, energia nuclear, etc) emeten diferents quantitats de diòxid de carboni, per la qual cosa la quantitat real de diòxid de carboni emesos quan un producte es faci dependrà del tipus d'energia utilitzada en el procés de fabricació. No obstant això, el Govern d'Austràlia (vegeu el link que apareix a continuació CSIRO) dona una mitjana mundial de 0.098tCO2 = 1GJ. Això és el mateix que 1MJ = 0.098kgCO2 = 98gCO2 o 1kgCO2 = 10.204MJ.
|
Informàtica
|
Una trampa per a canaris és un mètode utilitzat per descobrir la font d'una fuga d'informació. Consisteix a subministrar diferents versions d'informació sensible a cadascun dels grups sospitosos de filtrar-la, tot observant quina d'elles és la revelada. Tot i que aquesta tècnica és molt antiga, el terme que la defineix fou inventat per Tom Clancy, en la seva novel·la Joc de Patriotes, on l'heroi, Jack Ryan, descriu la tècnica que va utilitzar per identificar l'origen de les fugues d'uns documents classificats: Cada resum d'un paràgraf té sis versions diferents, i la barreja dels mateixos és única per a cada còpia enumerada del document. Existeixen més de mil permutacions possibles, però només noranta-sis còpies del document. Els paràgrafs són tan cridaners per aconseguir que el periodista que filtri la informació els citi lletra per lletra en els mitjans públics. Només que digui alguna cosa de dos o tres paràgrafs diferents, es pot deduir quina de les còpies ha vist, i de la mateixa manera, qui li ha passat la informació.Si s'aconsegueix que cada còpia del document sigui lleugerament diferent de les altres, per exemple, utilitzant sinònims diferents a cada còpia, es pot determinar qui la filtra.La tècnica d'afegir informació significativa d'amagat en un mitjà s'ha utilitzat de moltes maneres, que es classifiquen segons els seus objectius: La marca d'aigua s'utilitza per mostrar si un determinat objecte és autèntic i no s'ha manipulat. L'esteganografia s'utilitza per amagar un missatge secret en un altre d'aparença innocent, de tal manera que compliqui la seva detecció. Una trampa per a canaris amaga informació en un document que queda identificat de forma única, de tal manera que, a partir d'una còpia completa o una part d'ell, es pot obtenir la font del missatge.Cap d'aquests mètodes és infalible perquè quantes més fonts diferents tenim per comparar, més senzill és identificar les marques especials. En les impressores làser en color s'utilitzen marques de punts de color groc pràcticament invisibles, que identifiquen la màquina, per tal d'ajudar a perseguir falsificacions. També es poden utilitzar marques d'aigua per identificar una font, introduint les dades del sol·licitant a dins de la imatge digital. Fins i tot a les pel·lícules resulta molt senzill que certs fotogrames incloguin marques identificatives, o que l'audio tingui informació codificada en el buit de l'espectre de la veu (al voltant dels 1300 Hz).
|
Filosofia
|
L'holisme és la concepció filosòfica que considera un determinat camp d'estudi o reflexió com un tot que supera la suma de les parts, seguint la definició d'Aristòtil, tot i que el terme va aparèixer per primer cop el 1926 en una obra del polític Jan Smuts. En determinats contextos, es parla de "pensament sistèmic" i en altres d'holisme metodològic". Se sol presentar com a oposat o bé al reduccionisme o bé a "l'individualisme metodològic".
|
Química
|
L'energia d'enllaç és el valor mitjà de les energies de dissociació de l'enllaç en fase gasosa (normalment a una temperatura de 298 K) per a tots els enllaços del mateix tipus dins de la mateixa espècie química. L'energia d'enllaç mitjana per al metà CH 4 {\displaystyle {\ce {CH4}}} , per exemple, és una quarta part de l'entalpia de reacció del procés: Les energies d'enllaç tabulades són generalment valors d'energies d'enllaç fetes una mitjana sobre una sèrie d'espècies químiques típiques seleccionades que contenen aquest tipus d'enllaç. Així, en el metà CH 4 {\displaystyle {\ce {CH4}}} existeixen quatre energies de dissociació dels enllaços C − H {\displaystyle {\ce {C-H}}} , corresponents a les quatre reaccions següents:L'energia d'enllaç en el metà és la mitjana d'aquests quatre valors:A la taula següent hi ha les energies d'enllaç dels enllaços més importants. Destaca la tendència a augmentar l'energia amb el nombre d'enllaços π. Així l'enllaç simple C − C {\displaystyle {\ce {C-C}}} té una energia de 348 kJ/mol, el doble, format per un enllaç σ i un π, C = C {\displaystyle {\ce {C=C}}} , té més energia, 612 kJ/mol i el triple C ≡ C {\displaystyle {\ce {C\equiv C}}} , amb un enllaç σ i dos π, és el que en té més, 837 kJ/mol. Una altra tendència s'observa en els enllaços entre el carboni i els halògens que disminueix l'energia d'enllaç en augmentar el nombre atòmic de l'halogen degut a l'increment de la grandària de l'àtom d'halogen que fa que els seus orbitals atòmics se superposin menys amb els orbitals atòmic del petit àtom de carboni.
|
Informàtica
|
Les proves d'usabilitat són una tècnica utilitzada en el disseny d'interaccions d'usuari per avaluar un producte a través de proves amb els mateixos usuaris. Això pot ser vist com una pràctica de insubstituïble, perquè aquestes proves donen informació directa sobre el que senten els usuaris al utilitzar el sistema. Això contrasta amb els mètodes heurístics d'inspecció d'usabilitat on els experts fan servir diferents mètodes per a avaluar un producte sense necessitat d'usuaris reals. Les proves d'usabilitat se centren en la mesura de la capacitat per fabricar un producte que compleixi amb el propòsit pel qual va ser dissenyat. Exemples de productes que normalment es beneficien d'aquestes proves: aliments, productes de consum, llocs web o aplicacions web, interfícies d'usuari, documents i mecanismes. Les proves d'usabilitat consisteixen en seleccionar un grup d'usuari i demanar que facin les tasques per a la qual ha estat dissenyat el producte mentre les parts interessades prenen nota de la interacció, especialment d'errors i dificultats amb les quals els usuaris es troben.
|
Estris
|
Una centrifugadora és una màquina que posa en rotació una mostra per separar per la força centrifugadora els seus components o fases (generalment una sòlida i una líquida), en funció de la seva densitat. Una aplicació típica consisteix a accelerar el procés de sedimentació, dividint el plasma i el sèrum en un procés d'anàlisi de laboratori. També s'utilitza per determinar el grup sanguini mitjançant una presa de mostra capil·lar. En aquest cas la màquina utilitzada es denomina microcentrífuga. A l'hora d'usar-la s'ha d'equilibrar, és a dir s'han de posar mostres de manera simètrica (i amb el mateix volum per aconseguir el mateix pes) en el cas que no es faci aquest procediment la centrifugadora tremola molt, fa molt soroll i pot comportar que s'espatlli l'aparell.
|
Arquitectura
|
El castell de Mons-lez-Liège és un castell a Bèlgica, situat a Mons-lez-Liège, un nucli de Flémalle. Des de l'edat mitjana, era l'edifici central de la senyoria epònima a una posició estratègica al cim d'un turó. Va ser el teatre de nombroses batalles als camps a l'entorn de Lieja durant les guerres de religió. Va cremar una primera vegada el 1318. Durant les hostilitats entre la Castella catòlica i les Províncies Unides protestants, a l'època de la Guerra de Successió Espanyola va ser malmès una segona vegada per les tropes de Guillem I d'Orange-Nassau el 1568. El tercer va derrocar-se el 1637 durant la Guerra dels Trenta Anys. El 1659 Guillaume de Joncxis va construir un castell nou amb masia castral. Vers 1790, els nous propietaris van dividir el castell en dues parts que van transformar en dues masies. Finalment, del que romania del castell abandonat el 1884, l'antiga ala noble va enfonsar-se el 1934. Avui, només una petita part del castell de 1659 encara aguanta dempeus. És una masia privada.
|
Astronàutica
|
Una tovera d'empenyiment augmentat (TAN, de l'anglès thrust augmented nozzle) és un tipus de tovera de coet, dissenyat per Aerojet, que augmenta l'empenyiment d'un motor de coet de combustible líquid al nivell del mar. Un problema habitual a l'hora de dissenyar motors de coet és que el canvi d'altitud i pressió durant l'ascens del coet té un impacte significatiu sobre el rendiment del motor. Normalment, cada tram d'un coet té motors dissenyats especialment per la part del vol en què funcionaran, però el seu rendiment decau quan se'ls utilitza fora del seu rang d'acció. Les toveres amb una ràtio d'àrea gran funcionen bé a la part alta de l'atmosfera, però no funcionen tan bé a la part baixa a causa dels efectes de separació de flux. Les toveres d'empenyiment augmentat mitiguen el problema injectant propel·lent i oxidant directament a una regió anul·lar de la secció de la tovera. Un avantatge addicional de les TAN és que es poden fer servir diversos propel·lents (com ara RP-1, augmentant encara més l'impuls).
|
Filologia
|
El Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) és un catàleg d'antigues inscripcions en llengua llatina. Serveix com a font d'estudi de la història de l'antiga Roma i per aclarir punts poc documentats de la seva cultura. El catàleg aplega tant inscripcions oficials fetes per organismes públics, com altres de caràcter privat. El Corpus no és un catàleg tancat, continuen sortint suplements i noves edicions actualitzant el seu contingut amb cada nova troballa. El CIL va ser fundat el 1853 pel catedràtic Theodor Mommsen, professor de la Universitat de Berlin, per això les sigles CIL també corresponen a la secció de l'Acadèmia de Ciències de Berlin-Brandenburg responsable de compilar dades sobre inscripcions en llatí.
|
Història
|
Els senyors Nguyen (vietnamita: Chúa Nguyễn; 1558 - 1777) van ser una sèrie de governants del Vietnam del Sud (avui en dia Vietnam Central i del Sud) (llavors anomenat Đàng Trong). Encara que afirmaven ser els seguidors lleials de la Dinastia Lê posterior, en realitat eren els governants de facto al sud del país. Els seus descendents més tard van governar el Vietnam sencer com la dinastia Nguyen i a títol pòstum van elevar els seus títols a emperadors.
|
Circ
|
Chocolat és una pel·lícula dramàtica francesa de 2016 dirigida per Roschdy Zem i protagonitzada per Omar Sy i James Thiérrée. EStrenada a l'estat espanyol: a Monsieur Chocolat
|
Aeronàutica
|
El McDonnell Douglas MD-11 és un avió comercial trimotor de fuselatge ample i de mitjà-llarg abast, amb dos motors muntats en suports situats a sota de les ales i el tercer a la base de l'estabilitzador vertical. Fou fabricat en un primer moment per McDonnell Douglas i, des de la fusió de les dues empreses, per Boeing.
|
Geografia
|
La riera de Vallfornès, sovint coneguda com a riera de Cànoves, és una riera que discorre pels termes municipals de Tagamanent, Cànoves i Samalús, Cardedeu i la Roca del Vallès, on desemboca al riu Mogent. A la part alta de Cànoves s'hi troba el pantà de Vallfornès. Rep el nom de la masia de Vallfornès, prop d'on se situa el naixement de la riera, al municipi de Tagamanent i dins el Parc Natural del Montseny.
|
Física
|
Un Mètode de separació és el camí que se segueix, manera ordenada de procedir, per a arribar a posar l'una en una part i l'altra en una altra (dues o més persones o coses que estan l'una al costat de l'altra, reunides, mesclades).
|
Astronomia
|
El consens científic actual és que no hi ha vida a Mercuri, el primer planeta del sistema solar. Els seus extrems de temperatura i la baixíssima densitat de la seva atmosfera fan que sigui extremament improbable que hi puguin sobreviure formes de vida. Tanmateix, s'hi han descobert molècules orgàniques que, a més, cobreixen dipòsits immensos d'aigua en estat sòlid (gel). Es creu que l'aigua podria existir en forma líquida a sota del gel. Si Mercuri albergués o hagués albergat vida, molt segurament es tractaria d'organismes extremòfils. En canvi, hi ha moltes obres de ficció que han presentat vida a Mercuri.
|
Psicologia
|
Vulvitis de la dida o disparèunia postpart és la disparèunia (dolor durant el coit) acompanyada de sequedat vaginal, específica que poden tenir les dones a l'època de lactància i que desapareix per si mateixa un cop finalitzat l'alletament. Durant el postpart i la lactància, també desapareix amb l'ús de cremes hormonals.
|
Filosofia
|
L'Aufklärung és un corrent de pensament que s'estén aproximadament des dels anys 1720-1730 als anys 1775-1785, durant els quals es desenvoluparà l'Sturm und Drang. Aquest corrent intel·lectual és identificat sovint amb la Il·lustració. El terme Aufklärung només s'utilitza a Alemanya a partir de 1770 i comprèn nocions difícils de definir.
|
Objectes astronòmics
|
Cha 110913-773444 (també Cha 110913) és un objecte astronòmic envoltat per un disc protoplanetari. No hi ha consens encara entre els científics sobre si classificar a aquest objecte com una nana marró (amb planetes) o un planeta extrasolar (amb llunes). És menor que OTS 44 que era la nana marró més petita fins al descobriment de Cha 110913-773444. Va ser descobert per Kevin Luhman i altres en la Universitat Estatal de Pennsilvània, utilitzant el Telescopi Espacial Spitzer i el Telescopi Espacial Hubble, així com dos telescopis a Xile.
|
Arquitectura
|
S'anomena intercolumni a l'espai que hi ha entre dues columnes. L'intercolumni es mesura d'eix a eix i varia segons cada ordre. Així: en l'ordre toscà, no té més que sis mòduls i vuit dècims de mòdul o part; en l'ordre dòric, set mòduls i vuit parts; en l'ordre jònic, onze mòduls i mig; en l'ordre corinti, varia entre sis, nou i fins a dotze mòduls segons que es tracte de pòrtics amb pedestals o sense. Es distingeixen els següents tipus d'intercolumnis: Es denomina intercolumni major el que hi ha en les columnates de columnes aparellades entre cada parell de dues columnes, una a la dreta i l'altra a l'esquerra.Es denomina intercolumni menor el que hi ha en les columnes aparellades entre les dues columnes que estan més immediates una a una altra.
|
Informàtica
|
La Unitat de control és l'encarregada d'activar o desactivar els diversos components del microprocessador en funció de la instrucció que el microprocessador està executant i en funció també de l'etapa de dita instrucció que s'està executant. La unitat de control (uc) és un dels tres blocs funcionals principals en els que es divideix una unitat central de procés (CPU). Els altres dos blocs són la Unitat de procés i el bus d'entrada sortida La unitat de control (UC)interpreta i executa les instruccions emmagatzemades en la memòria principal i genera els senyals de control necessaris per a executar-les. Existeixen dos tipus d'unitats de control, les cablejades, usades generalment en màquines senzilles, i les microprogramades, pròpies de màquines més complexes. En el primer cas, els components principals són el circuit de lògica seqüencial, el de control d'estat, el de lògica combinacional, i el d'emissió de reconeixement senyals de control. En el segon cas, la microprogramació se troba emmagatzemada en una micromemòria (s'accedeix a les mateixes de manera seqüencial (1, 2, ..., n), i posteriorment s'executa cada una d'elles).
|
Periodisme
|
Shargh (persa: شرق, lit. 'est') és un dels diaris reformistes més populars de l'Iran.
|
Sociologia
|
La Worldwide Independent Network/Gallup International Association (WIN/GIA) (de l'anglès Associació de Xarxes Internacional/Associació Gallup) és un consorci internacional d'empreses d'investigació de mercat i enquestes independents. El grup va ser creat el maig de 2010 quan l'Associació Internacional Gallup (GIA), creat el 1947, i de la Xarxa Mundial Independent dels estudis de mercat (WIN), creada abril de 2007, es van fusionar. WIN/GIA té la seu a Zuric, Suïssa, amb 72 membres en 70 països.
|
Art
|
L'arfé, art del cafè o pintura de cafè és la tècnica de pintura que utilitza el pigment del cafè com a mitjà per a crear l'obra. El terme és un neologisme creat per l'artista puertorriqueny Francisco Rivera Rosa que li serví per descriure les seves pintures fetes a partir del cafè. La paraula prové de la combinació de les paraules en castellà art i café. Altres artistes que pinten amb aquesta substància són Mira Chudasama, Amita Chudasama, Andrew Saur, Sarah Thomas i Angel Sarkela-Saur.
|
Jocs
|
Un passejador és una joguina amb rodes per a xiquets que serveix s'hi agafin o s'hi asseguin per a desplaçar-se amb seguretat.Els passejadors són cotxets, carros, bicis o motos sense pedals que es mouen propulsats pels peus del nen. Són apropiats per a l'etapa de desenvolupament que va des sis mesos fins als tres a quatre anys. Contribueixen a enfortir les cames i la zona lumbar, desenvolupar el sentit d'equilibri, millorar la coordinació psicomotriua i fomentar la motricitat fins que els petits arriben a caminar autònomament.Existeix gran nombre de models de passejadors que es poden resumir en dos tipus: els carros passejadors que el nen puja d'empeus i els models al qual el nen s'asseu amb quatre, tres o dues rodes: quatre rodes, sovint recordant o imitant les formes d'un cotxe real, sobre el qual s'asseu el nen. Disposen de volant per moure les rodes davanteres i tenen gran estabilitat. tres rodes. Adopten la forma d'un tricicle però sense pedals. dues rodes, en forma de bicicleta o moto. En aquests, el nen no té més suport a la seua estabilitat que els seus propis peus col·locats a banda i banda del vehicle.Els passejadors solen presentar-se en colors vius i, sovint, estan decorats amb adhesius de personatges infantils populars o de moda.
|
Física
|
Karl Manne Georg Siegbahn (Örebro, Suècia, 3 de desembre de 1886 - Estocolm, 26 de setembre de 1978) fou un físic suec guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1924 i curiosament el seu fill Kai Siegbahn també en fou guardonat l'any 1981. Nascut el 1886 a la ciutat sueca de Örebro. Aconseguí doctorar-se en física l'any 1911 a la Universitat de Lund mitjançant una tesi doctoral sobre les mesures del camp magnètic. Les seves investigacions científiques se centren en l'àmbit de l'espectroscòpia mitjançant l'ús dels raigs X, raó per la qual fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1924. En honor seu s'anomenà l'asteroide (10446) Siegbahn descobert el 16 d'octubre de 1977 per Cornelis Johannes van Houten, Ingrid van Houten-Groeneveld i Tom Gehrels.
|
Ciència militar
|
El comandament i control (en anglès Command and Control, sovint abreujat com C2, C&C i C²) és, en l'entorn militar, l'exercici de l'autoritat i la conducció i seguiment de les forces assignades a una missió, per part del comandament operatiu al càrrec.Segons una definició del 2015 dels científics militars Marius Vassiliou, David S. Alberts i Jonathan R. Agre, més general, i no limitada a entorns militars, és un «conjunt d'atributs i processos organitzatius i tècnics [que] empren recursos humans, físics i d'informació per resoldre problemes i realitzar missions».Aquest concepte també és d'ús comú dins de la indústria de la seguretat informàtica i en el context de la guerra informàtica. Aquí el terme fa referència a la influència que té un atacant sobre un sistema informàtic compromès que controla. Per exemple, un ús vàlid del terme és dir que els atacants utilitzen «infraestructura de comandament i control» per enviar «instruccions de comandament i control» a les seves víctimes. L'anàlisi avançada de les metodologies de comandament i control es pot utilitzar per identificar atacants, associar atacs i interrompre l'activitat maliciosa en curs.
|
Ràdio
|
Kaleidoscope era un programa sobre art de BBC Radio 4 que es va emetre durant 25 anys des de 1973. Va acabar amb els principals canvis d'horari a l'abril de 1998, quan va ser substituït per Front Row.
|
Telecomunicacions
|
Ekiga, anteriorment anomenat GnomeMeeting, és un programa lliure per a fer videoconferències i telefonia per IP per a GNOME. Utilitza el maquinari o programari compatible amb H.323 (com ara Microsoft Netmeeting) i està lliurat amb llicència GPL. A més està disponible per a sistemes Unix i Windows Permet totes les característiques modernes d'una videoconferència com el suport de proveïdor intel·ligent o trucades de telefonia des de l'ordinador a un telèfon. Per al seu correcte funcionament s'ha de tenir un compte SIP, que pot crear-se des del lloc ekiga.net. Per altra banda per a poder fer trucades a telèfons convencionals des del PC s'ha de disposar d'un compte amb algú servidor de telefonia per internet VoIP. El mateix programa recomana el proveïdor Diamondcard Worldwide Communication Service, encara que existeixen molt més com ara VoIPBuster. Este darrer servei no és gratuït sinó que s'ha de pagar al proveïdor en funció del lloc de destí i les tarifes del servidor.
|
Telecomunicacions
|
L'ús de les tic i de les pantalles pot derivar a contraprestacions si és fa malament, sobretot relacionades amb la salut, afectant en males posicions corporals o alteracions en el sistema nerviós. Els nens i nenes en són sensibles, així que les conseqüènices en ells poden ser més greus.
|
Informàtica
|
La sensibilitat a majúscules (sovint usat en anglès «case sensitivity» és una expressió usada en informàtica que s'aplica als texts en què té alguna rellevància escriure un caràcter en majúscules o minúscules (exemple: pH i PH).
|
Mitologia
|
Psique (en grec Ψυχή) és el nom de l'ànima. Segons la mitologia grega, en una tradició que ens ha arribat a través de Les metamorfosis d'Apuleu, era una princesa que per la seva bellesa extraordinària va provocar la gelosia d'Afrodita, i venia gent de tot arreu a admirar-la. Les seves dues germanes, també extraordinàriament belles, s'havien casat, però amb Psique no s'hi volia casar ningú, ja que la seva bellesa feia por als pretendents. La noia, l'havien comparada amb Afrodita, cosa que va provocar que la deessa, enutjada, encomanés al seu fill Eros que la fes enamorar de l'home més lleig i més vil. Però Eros, en veure-la, s'oblidà de l'encàrrec i concebé una passió irresistible per Psique. Per mitjà de l'oracle, Eros li va fer creure que, efectivament, havia de ser lliurada en matrimoni a una criatura monstruosa. La donzella, sempre seguint les indicacions de l'oracle, es presentà el dia convingut al cim d'un promontori, on el Zèfir la va raptar per transportar-la a un palau magnífic, tot d'or i de marbre, solitari i apartat de la resta del món. Va entrar a les estances i va sentir unes veus que li deien que eren esclaves al seu servei i li ensenyaren el palau i l'acolliren. Al vespre, va notar una presència al seu costat: era el marit de qui havia parlat l'oracle, que no es deixava veure, però no li va semblar gaire monstruós. El seu marit li va dir que si intentava saber qui era el perdria per sempre. Psique va estar-se així unes quantes setmanes: de dia les veus l'acompanyaven pel palau, i de nit rebia la visita del seu amant. Psique se sentia molt feliç, però enyorava la seva família i va plorar pel seu pare i la seva mare, que la devien creure morta. Va demanar permís al seu marit perquè la deixés tornar algun temps amb ells. Va haver de pregar molt i escoltar del seu marit els inconvenients i perills que representava aquella absència. Finalment se'n va sortir amb la seva. Zèfir la va transportar dalt del promontori d'on havia partit, i des d'allà tornà sense dificultat a casa seva. Li van fer una gran festa, i les seves germanes, que eren casades lluny de casa dels seus pares, van venir a visitar-la. En veure la seva germana tan feliç i que havia portat regals de gran qualitat de part del seu espòs, van engelosir i van començar a posar dubtes en la seva ànima i a la fi li van fer reconèixer que no havia vist mai el seu marit. Van convèncer-la que amagués una llàntia durant la nit i amb la llum, quan l'altre dormís, podria veure el seu aspecte. Psique preparà una llàntia per il·luminar l'estança, i un punyal per si el seu espòs resultava ser un monstre. Però, en fer-ho, no hi trobà cap monstre, sinó el més formós dels déus. Mentre la noia l'admirava, va tremolar d'emoció, i una gota d'oli calent de la llàntia va caure sobre el pit d'Eros, que es despertà i, adonant-se que el seu secret havia estat descobert, fugí corrents i no va tornar mai més, tal com l'hi havia promès. La noia, ja sense la protecció de l'Amor, va anar errant pel món, perseguida per la còlera d'Afrodita, encara indignada per la seva bellesa, i cap divinitat no la volia acollir. Finalment Afrodita la va fer presonera i la va tancar en el seu palau, on la va turmentar de mil maneres i li va imposar diverses obligacions, triar el gra, recollir llana de les cabres salvatges, i a l'últim baixar als Inferns. Allà havia de demanar a Persèfone un flascó amb l'aigua de la joventut. Afrodita li va prohibir obrir-lo, però Psique, durant la tornada de l'Hades, el va obrir, i va caure profundament adormida, i allà hauria quedat si Eros, que encara la desitjava, no l'hagués trobada. El déu la va despertar amb les seves sagetes i la va portar a l'Olimp, on va demanar a Zeus permís per casar-se amb ella. Zeus l'hi concedí, i a més, la immortalitat per poder-la tindre sempre amb ell com a muller. Finalment, Psique es reconcilià amb Afrodita. Les pintures de Pompeia presenten Psique com una joveneta alada, en forma de papallona, ja que en les creences populars, l'ànima era entesa com una papallona que s'escapava del cos en morir. Psique jugava amb els Amors, alats com ella.El mite de Psique, d'elaboració tardana i molt influït per les religions místiques, simbolitza la superació de les proves i els patiments de l'ànima humana per aconseguir la immortalitat.
|
Sociologia
|
La Responsabilitat Social Corporativa (RSC), també anomenada Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), és el compromís de l'organització envers les necessitats dels seus grups d'interès en els diferents àmbits (laboral, acció social, medi ambient, clientela i entitats proveïdores, i bon govern i transparència), per mitjà d'una implicació voluntària i solidària més enllà del que estableix la legislació vigent.
|
Astronomia
|
En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita. La Lluna es troba en rotació síncrona amb la Terra. De fet, molts dels satèl·lits naturals del sistema solar tenen rotació síncrona a causa de l'acoblament de marea.
|
Ciències de la salut
|
L'Índex de volum corporal (IVC) (en anglès, Body Volume Index, BVI) ha estat proposat com una alternativa a l'Índex de massa corporal (IMC), que s'utilitza com un indicador d'obesitat en les persones. Mentre que l'IMC es basa en la mesura de la massa total de l'individu, no tenint en compte la seva localització, el IVC contempla la relació entre la massa i la seva distribució volumètrica en el cos humà. Respecte d'això, alguns estudis recents emfatitzen les limitacions d'utilitzar l'IMC com a indicador del risc que corre la salut d'una persona.
|
Psicologia
|
La conducta disruptiva consisteix en un comportament desafiant envers una figura d'autoritat. En l'educació, això causa un trencament de l'harmonia a l'aula, malmetent el procés d'aprenentatge d'un o més alumnes. Quan es parla de l'harmonia a l'aula es fa referència al compliment de les normes de comportament, el respecte cap als companys i professorat i al compliment de les tasques encomanades. S'han considerat conductes disruptives tots aquells comportaments de caràcter antisocial, atès que trenquen amb les pautes conductuals socialment acceptades. Molts nens i nenes poden tenir aquest tipus de conducta durant la seva etapa escolar, causant reaccions negatives fins i tot per al mateix alumne. Tot i que es pot desenvolupar en qualsevol edat. Alguns exemples de conducta disruptiva són: Tenir un caràcter desafiant amb els mestres. Actuar de forma desordenada a l'aula. Arribar tard a classe. No dur el material corresponent. Començar baralles i malmetre entre els companys i professors.Aquest tipus de conductes s'acostumen a desenvolupar per una necessitat de protagonisme de l'infant o per la mancança d'afecte o normes.
|
Nàutica
|
El Yacht Club de França (Yacht Club de France) és el club nàutic oficial de França. Es va fundar l'any 1867 durant el Segon Imperi Francès. El darrer monarca de França, Napoleó III, va patronitzar aquest club de manera oficial al moment de la seva fundació. El seu primer president va ser l'almirall Rigault de Genouilly que era llavors Ministre de la Marina francesa.L'any 1891 es va formar a França un nou club nàutic, l'"Union des Yachts Français, Société d'Encouragement pour la Navigation de Plaisance". Aquest club es va fusionar amb el Yacht Club de França el 1907. Les banderes d'aquest club estan inspirades en la bandera de la República Francesa, car el Yacht Club de França ha establert com a tradició un fort lligam entre la Marina nacional i el Yacht Club mateix. El club ha comptat amb Jules Verne i Éric Tabarly entre els seus membres.
|
Circ
|
Un pallasso és un actor que es dedica a fer riure els altres mitjançant bromes i acudits. Podem distingir-ne diversos tipus segons el rol que incorporen: el clown (el cara blanca, o el llest). L'august (el pallús), el contraaugust, l'excèntric... És diferent del còmic humorista, que basa el riure en els jocs verbals, ja que el pallasso està associat a un aspecte extravagant, ple de colors i exageracions, i les seves actuacions inclouen gestos, interaccions amb el públic i referències al circ. El pallasso prototípic porta la cara plena de maquillatge de colors, destacant el blanc per fer visible les seves expressions de ben lluny estant, amb un gran nas vermell a joc amb els sabatots. De vegades duu perruca, un gran somriure dibuixat i la roba plena de pedaços i butxaques, d'on treu artefactes per divertir la gent, especialment els nens. Com a habilitats complementàries, sol saber tocar un instrument (com el saxòfon alt, majorment, amb un so peculiar molt allunyat del jazzístic), fer figures amb globus, fer equilibris i torsions... L'humor del pallasso és l'anomenat blanc, basat en caigudes, en acudits senzills i en el mim. El seu origen històric està en el clown o graciós del teatre i els bufons medievals. Com a especialitat, té els seus orígens en la comèdia de l'art; i les arrels, en les comèdies gregues.
|
Aeronàutica
|
Winged Victory (literalment, 'Victòria alada') és una novel·la escrita per l'as de l'aviació britànic Victor Maslin Yeates, considerada una de les novel·les més destacades sobre el conflicte bèl·lic a l'aire de la Primera Guerra Mundial i la futilitat de la guerra.
|
Telecomunicacions
|
S'anomena telefonista o operadora a la persona encarregada de gestionar les trucades telefòniques en una companyia o centre de treball i més concretament, fer funcionar una centraleta telefònica. Entre les seves tasques hi ha rebre les trucades entrants, tant de l'exterior com de l'interior, i donar pas al seu destinatari mitjançant la inserció de les clavilles o prement les tecles si es tracta de centraletes electròniques. La telefonista pot prendre, anotar i transmetre missatges, comunicar la disponibilitat o no de l'interlocutor i oferir una altra informació relacionada. El seu treball pot compaginar-se amb altres tasques de caràcter administratiu com arxivar documentació, enviar correu o passar informes a màquina.En els primers temps del telèfon, les comunicacions es feien mitjançant les centraletes manuals. Per tal de reduir l'ús de les línies, les centraletes gestionaven a un cert nombre d'abonats que compartien el cable telefònic. A cada centre hi treballaven una o diverses operadores que rebien les sol·licituds dels seus clients i feien les connexions adients. Quan un abonat volia fer una trucada, es dirigia a la seva operadora que es posava en contacte amb la telefonista de la centraleta del segon abonat per transmetre la trucada. Els primers telefonistes van ser nens que ja havien treballat en els serveis de telegrafia de la companyia d'Alexander Graham Bell. No obstant això, el 1878 la companyia de l'inventor del telèfon va decidir contractar la primera dona per fer aquesta feina. Finalment, gràcies a la seva contrastada dolçor van ser les dones les que van aconseguir conquerir totalment el lloc de treball. Les centraletes van arribar a l'estat espanyol a l'any 1881, i ben aviat van ser operades també per senyoretes que treballaven a la centraleta. Entre els trets que caracteritzaven a les telefonistes es trobava la seva diligència i rapidesa a l'hora de fer anar els cables, així com la seva discreció, ja que podien assabentar-se de tot el que es deia a les converses.Amb l'automatització de les centraletes, l'ofici de telefonista, tal com es coneixia anteriorment, ha desaparegut. Actualment ha deixat d'existir com una dedicació exclusiva, sent normal que l'activitat es compagini amb les tasques de recepcionista, administrativa, o secretària. No obstant això, també hi ha telefonistes la funció de les quals no és la de transmetre trucades de forma mecànica, sinó anotar sol·licituds i encàrrecs i direccionar les trucades segons el seu contingut. Són imprescindibles en alguns serveis com els d'atenció al consumidor, servei postvenda, atenció a la carretera, radiotaxi, lliuraments a domicili, etc.
|
Jaciments paleontològics
|
El Geoparc dels Dinosaures Țara Hațegului es va obrir establert el 2004–05 a la zona Hațeg. Aquesta àrea va constituir una gran illa alta mar del mar de Tetis que va existir durant el període del Cretaci final, probablement des del Cenomanià fins a l’època de Maastrichtià.El parc forma part de la Xarxa Europea de Geoparcs i té com a objectiu promoure els valors locals, garantir la restauració dels monuments, identificar i documentar les tradicions locals i educar i informar les comunitats locals sobre com preservar la identitat cultural local.
|
Informàtica
|
Un teclat MIDI és aquell aparell que té forma de teclat musical convencional però que a diferència d'aquest, el teclat MIDI no té sons propis, sinó que genera missatges MIDI. Per tant es pot fer fer que el teclat reprodueixi qualsevol so digitalitzat que se li indiqui. Té l'avantatge de poder-se connectar mitjançant un cable fins a l'ordinador i d'aquesta manera poder enregistrar tot allò que interpretem en el teclat. Encara que l'instrument MIDI més conegut és el teclat, també existeixen molts altres instruments musicals que es poden connectar a través d'una interfície MIDI.
|
Indumentària
|
Hanfu es refereix a la roba tradicional de la Xina.
|
Geologia
|
L'hàbit cristal·lí descriu l'aspecte macroscòpic que presenten els minerals. L'hàbit es troba condicionat per factors externs al mineral, com per exemple les condicions ambientals que hi havia mentre es va formar. L'estructura cristal·lina també influeix sobre l'hàbit, encara que moltes vegades l'aspecte d'un mineral pot despistar sobre la seva estructura cristal·lina. Minerals amb la mateixa estructura cristal·lina no tenen per què presentar el mateix hàbit, i fins i tot un mateix mineral pot aparèixer sota diverses formes diferents. Alguns hàbits d'un mineral són específics d'una localitat. En una primera classificació, l'aspecte dels minerals es pot dividir en cristalls aïllats, associacions o agregats de cristalls, i masses. Dins d'aquests grups, s'utilitzen diversos termes que descriuen la forma del mineral. Com els minerals poden prendre qualsevol forma gairebé imaginable, no existeixen llistes sistemàtiques ni definicions estrictes per als diferents hàbits. Aquí s'exposen els més habituals.
|
Filosofia
|
Filosofia pop (o pop'philosophie, segons l'ortografia original en francès) és un concepte encunyat pel filòsofs Gilles Deleuze durant la dècada del 1970, que va experimentar un interès renovat a principis del segle XXI en el panorama cultural parisenc. La seva única característica estable consisteix en l'afirmació d'una possible connexió entre la filosofia i la cultura pop, entesa aquesta com totes les produccions culturals de masses del món contemporani.
|
Sociologia
|
El sinocentrisme (en xinès:中国中心主义, Zhōngguó zhōngxīn zhǔyì) és una perspectiva nacionalista que veu a la Xina com el centre de la civilització i la considera superior a totes les altres nacions. Un concepte relacionat però diferent és el concepte de superioritat de l'ètnia han coneguda com el xovinisme han.
|
Circ
|
Richard Bell Guest (Londres, Regne Unit, 10 de gener de 1858 - New York, 12 de març de 1911) (conegut també com a Ricardo Bell) va ser un clown anglès, que va tenir èxit a Mèxic a finals del segle xix i principis del XX. Després de triomfar en el famós Circ Orrín i convertir-se en l'intèrpret més famós del seu gènere al país, va fundar el seu propi Gran Circ Ricardo Bell. El poeta Juan de Dios Peza va escriure en el diari de l'època El Monitor Republicano sobre Bell "és més popular que el pulque".
|
Antropologia
|
Els sambaquis (portugués brasiler) o concheiros (portugués europeu) són dipòsits de construcció humana, constituïts per matèria orgànica i calcària que, al llarg del temps, han sofert l'acció de la intempèrie. Acabaren patint una fossilització química, perquè la pluja deforma l'estructura dels mol·luscs i dels ossos enterrats, espaiant el calci per tota l'estructura i petrificant les restes i ossades existents. Alguns pobles autòctons els utilitzaven com a santuari, soterrant-hi els seus morts. Altres els triaven com a indrets especials per construir-hi les seues maloca. Els sambaquis són una important font d'estudi. Investigant-ne el contingut, es pot conéixer la vida dels primers poblats de l'actual territori brasiler, com la seua alimentació, els coneixements tècnics, la fauna i la flora de l'època, etc. Els excrements humans fossilitzats poden informar-nos, per exemple, de les malalties que aquells homes i dones tenien. Són comuns en tot el litoral de l'Atlàntic, i més rars al Pacífic, però se'n troben exemplars fins al nord d'Europa. El format en varia del cònic al semiesfèric; l'alçada pot ser de menys d'un metre i fins a 25 m; també es poden estendre en àmplies àrees.
|
Circ
|
El circ és una art escènica que produeix espectacles incloent acròbates, malabaristes, pallassos, mags i altres intèrprets d'alguna de les seves disciplines, que de vegades es barregen entre elles o amb altres arts escèniques, com la dansa contemporània, el teatre físic, l'òpera, etc. Com tots els espectacles, es desenvolupa de forma diferent depenent de a qui vagi dirigit. Pot anar dirigit a un públic infantil, adult o també pot usar-se de manera social, per exemple ajudant a pobles que s'estiguin recuperant de la tristesa i el xoc que els ha provocat una guerra recent. A Argentina es va donar una variant d'aquest gènere artístic, denominada "circ crioll" que va sorgir entre el 1840 i el 1866 als voltants de la ciutat de Buenos Aires, va difondre principalment el gènere "gauchesco"" a través de la dansa i de cançons.
|
Filosofia
|
La filosofia de l'educació és una disciplina relativament moderna (requereix aclariment) que estudia el fenomen educatiu i les teories sobre el mateix des d'una perspectiva racional, amb el desig d'oferir una explicació sobre l'educació humana. També, mostra una seqüència de reflexions o qüestionaments sobre l'educació des d'un punt de vista metafísic o d'alguna teoria del coneixement. Està enriquida per altres branques de la filosofia però alhora és necessari que tingui el seu propi valor autònom.La filosofia de l'educació que és considerada des de la seva procedència com el coneixement més general i profund sobre l'educació, té el seu origen remot en el món antic, sobretot en autors com Plató i Aristòtil, que van parlar contínuament de l'educació humana i de la manera ideal en la que hauria de ser format el nen/a per entrar a formar part de la vida social. Suposa la consagració del relativisme filosòfic en una ciència que freqüentment recull diverses pedagogies, ja que estudia el ser o la naturalesa de l'educació. A partir del Renaixement i en els inicis de l'Edat moderna es va produir un ampli desenvolupament de teories educatives. Lluís Vives, Erasme de Rotterdam, Comenius, Jean-Jacques Rousseau, John Locke, Immanuel Kant, Fröbel, i altres autors, van oferir diverses reflexions sobre l'educació de l'home i sobre el camí que el portaria al seu perfeccionament com a individu i com a membre de la societat.Segons Piaget el filòsof realitza una anàlisi de la totalitat de manera sistemàtica, en ser persones racionals considera que cada individu elabora una raó de ser de les coses i una justificació de les seves accions amb la qual no es pot evitar filosofar. Això, succeeix en activitats humanes per antonomàsia com és la de l'educació, ja que es forma un tipus de persona i una sèrie de valors per tant, educar, és posar en joc una determinada filosofia.El fi principal d'aquest concepte és la contemplació de l'autenticitat educativa i la millora d'aquesta. Hi ha educadors que menyspreen aquesta idea, ja que veuen l'educació només com un mètode pràctic i no troben que aquest saber els pugui orientar en la seva tasca educativa.
|
Televisió
|
DVB-RCS (Digital Video Broadcasting - Return Channel Satellite) és un estàndard obert de comunicacions interactives per satèl·lit, definit pel consorci DVB Project, i normalitzat el 1999 per l'Institut Europeu de Telecomunicacions sota la norma ETSI EN 301.790. Permet la comunicació bidireccional d'una estació VSAT (Very Small Aperture Terminal), de manera que l'usuari pot tenir accés a serveis bàsics i addicionals amb una alta disponibilitat, i de forma totalment autònoma.
|
Arquitectura
|
Un embornal és una obertura (forats o canals) a les parets laterals d'una estructura a l'aire lliure, per a evacuar l'aigua, o d'una nau per fer fora l'aigua de damunt la coberta. Per extensió, designa l'estructura d'evacuació de l'aigua d'un carrer o camí. En general, es col·loquen plans al nivell del sòl, i permeten que la pluja o líquids flueixin fora de l'estructura a l'aire lliure, de vegades es practiquen fent forats les parets. L'eixauc és el conducte obert per a eixaugar (escolar l'aigua d'un terreny).
|
Astronomia
|
En astronomia, un bòlid (del grec βολίς, míssil) és un meteor molt brillant que, en tenir una massa de més de 10 grams, causa un gran solc al penetrar en l'Atmosfera terrestre. La Unió Astronòmica Internacional no accepta el terme, que tanmateix és usat àmpliament. Un bòlid presenta l'aparença d'una esfera de foc, i no un aspecte puntual o estel·lar. El solc lluminós que deixa al seu pas per l'atmosfera persistix un temps superior a les desenes de segons i pot arribar a ser de diversos minuts i fins i tot de mitja hora. Arriba acompanyat de fenòmens acústics com una explosió i a vegades es poden trobar en el sòl alguns fragments del meteor que resistixen a la completa volatilització en el seu pas per l'atmosfera.
|
Psicologia
|
La fórmula "pensament únic" fou popularitzada en 1996 per la publicació del llibre El Pensament Únic escrit per Ignacio Ramonet conjuntament amb Fabio Giovannini i Giovanna Ricoveri, precedida per l'article editorial, La Pensée unique de Ramonet a Le Monde diplomatique. S'hi denuncia l'acceptació acrítica i cada vegada més majoritària de la doctrina que sosté la primacia de l'economia i la ideologia neoliberal sobre tota la resta de dominis socials. La idea de pensament únic també es desenvolupa el 2000 per la publicació del llibre Sapiens escrit per Josep Corbella juntament amb Eudald Carbonell, Salvador Moyà i Robert Sala. En un dels capítols parla d'una possible futura societat única. Eudald Carbonell explica que en un futur es pot arribar a un pensament únic perquè amb l'homogeneïtzació i el declivi de la diversitat tendim cap a un funcionament de la Terra com una xarxa neuronal. Els humans evolucionem cap a una intel·ligència mundial, cap a una consciència única, però crítica. Robert Sala diu que si tothom al món està interconnectat, s'eliminen les diferències culturals i de comportament entre les persones, de manera que es tendeix a l'homogeneïtzació, a la consciència única. Deixa d'haver-hi variabilitat cultural perquè s'eliminen les diferències entre societats. Serà un món on no hi haurà contraposició entre diferents maneres de veure les coses. No hi haurà ideologies diferents. Podrà haver-hi idees noves i la tècnica seguirà desenvolupant-se, però sempre en el marc d'aquest pensament únic.*
|
Ciència-ficció
|
V és una sèrie de televisió estatunidenca que es va emetre entre 1984 i 1985, escrita i dirigida per Kenneth Johnson. La sèrie, que en un començament comptava amb només cinc capítols, havia estat pensada en un començament com una història de poder i rivalitats situada a l'època actual, però com Johson no aconseguia vendre-la, se li va acudir traslladar la trama a un hipotètic futur pròxim, en el qual un bàndol estaria format per humans de la Terra i l'altre per uns éssers en principi de forma humanoide (més tard se sabrà que en realitat no són) procedents d'un altre planeta i que arriben, en les seves pròpies paraules "en to de pau". Va aconseguir així una sèrie de ciència-ficció però amb elements de trames amoroses i imatges de glamour típiques d'altres sèries de gran èxit com Dallas o Falcon Crest. L'enorme èxit de la sèrie i de les vendes de merchandising associat va fer que s'allargués la sèrie, que va durar dos anys emetent-se un capítol setmanal de seixanta minuts. Alguns dels protagonistes són Jane Badler (la malvada Diana), Marc Singer (Mike Donovan, el cap de la resistència humana), Faye Grant (Julie Parrish, la científica que ajuda Mike Donovan), June Chadwick (Lydia, la rival rossa de Diana, al seu mateix bàndol), Frank Ashmore (el visitant Martin i, després que aquest mor, el seu germà bessó Philip), Michael Ironside (Ham Tyler, líder de la branca més radical a la resistència humana), Michael Durrell (Robert Maxwell, antropòleg i pare de Robin), Jenny Sullivan (Kristine Walsh, periodista), Richard Herd (John, el comandant suprem dels visitants), Blair Tefkin (Robin Maxwell, amant de Willy i mare d'Elisabeth i d'un llangardaix amb llengua humana que mor el dia del part), Robert Englund (Willy, el visitant vegetarià) i Jennifer Cooke (Elizabeth, àlies "la nena de les estrelles", una humana amb llengua de rèptil i poders extraordinaris). El 2009 es va fer una altra sèrie basada en aquesta, que també es diu V.
|
Lingüística
|
En tipografia, l'altura de la x fa referència a l'altura de les lletres en minúscula (caixa baixa) sense tenir en compte ni els ascendents ni els descendents. Es mesura des de la línia de base fins al punt més alt de les lletres sense ascendents. També s'anomena ull mitjà o nucli del caràcter, denominació resultant d'anomenar la part central de l'ull del caràcter en sentit vertical. L'ull del caràcter és el conjunt d'elements tallats a la superfície del tipus i que formen el caràcter o lletra. Com que les lletres que presenten corbes o vèrtex en els traços superiors o inferiors han de dibuixar-se una mica per sobre i per sota de les línies que les emmarquen per semblar de la mateixa mida que les altres, se sol prendre la lletra x com a referència. L'altura de la x no s'ha de confondre amb el cos de la lletra que inclou la totalitat de les parts de la lletra. Tampoc s'ha de confondre amb l'altura del tipus que fa referència a la profunditat de la peça de fosa que conté la lletra. L'altura de la x és un tret característic del disseny d'una tipografia i influeix en la seva llegibilitat. En aquest exemple veiem dues tipografies del mateix cos, American Typewriter i Nicolas Cochin, amb una altura de la x força diferent.
|
Ciències de la salut
|
La cinesioteràpia o cinesiteràpia és una disciplina que s'engloba dins de la fisioteràpia i es defineix com l'art i la ciència de la prevenció i el tractament de lesions i malalties mitjançant el moviment. La kinesioteràpia és una prescripció mèdica i ha de ser realitzada exclusivament per un fisioterapeuta.
|
Física
|
El flux magnètic, representat per la lletra grega Φ (phi), és una mesura de la quantitat de magnetisme, tenint en consideració la força i l'extensió d'un camp magnètic. Al Sistema Internacional d'Unitats es mesura en weber (o de manera equivalent, en volt per segon) i la unitat de la densitat de flux magnètic és el weber per metre quadrat, anomenada tesla. El flux a través d'un element d'àrea perpendicular a la direcció del camp magnètic vindrà donat pel producte de la densitat del camp magnètic i l'element d'àrea. De manera més general, el flux magnètic es defineix pel producte escalar de la densitat del camp magnètic i el vector element d'àrea. La llei de Gauss del magnetisme, que és una de les quatre equacions de Maxwell, estableix que el flux magnètic total a través d'una superfície tancada és zero. aquesta llei és una conseqüència de l'observació empírica de què no existeixen els monopols magnètics o no són mesurables. El flux magnètic es defineix con la integral del camp magnètic sobre una àrea: Φ m = ∫ ∫ B ⋅ d S {\displaystyle \Phi _{m}=\int \!\!\!\int \mathbf {B} \cdot d\mathbf {S} \,} on Φ m {\displaystyle \Phi _{m}\ } és el flux magnètic B és la densitat del camp magnètic S és l'àreaA partir de la llei de Gauss del magnetisme es dedueix que ∇ ⋅ B = 0. {\displaystyle \nabla \cdot \mathbf {B} =0.\,} La integral de volum d'aquesta equació en combinació amb el teorema de la divergència dona el següent resultat: ∫ ∫ ∫ V ∇ ⋅ B d τ = ∮ ∮ ∂ V B ⋅ d S = 0. {\displaystyle \int \!\!\!\int \!\!\!\int _{V}\nabla \cdot \mathbf {B} \,d\tau =\oint \!\!\!\oint _{\partial V}\mathbf {B} \cdot d\mathbf {S} =0.} En altres paraules, el flux magnètic a través de qualsevol superfície tancada ha de ser zero; no hi ha "càrregues magnètiques" lliures. Per comparació, la llei de Gauss per al camp elèctric, una altra de les equacions de Maxwell, és: ∇ ⋅ E = ρ ϵ 0 , {\displaystyle \nabla \cdot \mathbf {E} ={\rho \over \epsilon _{0}},} on E és la intensitat del camp elèctric ρ {\displaystyle \rho } és la densitat de càrregues elèctriques lliures, (sense incloure càrregues dipolars lligades al material), ϵ 0 {\displaystyle \epsilon _{0}} és la permitivitat del buit.Això indica la presència de monopols elèctrics, és a dir, càrregues positives o negatives lliures. La direcció del vector densitat de flux magnètic B {\displaystyle \mathbf {B} } va per definició del pol sud al pol nord d'un imant (dintre de l'imant). Fora de l'imant, les línies de camp aniran del nord cap al sud. Un canvi del flux magnètic a través d'una espira de fil conductor produirà una força electromotriu, i, per tant, un corrent elèctric a l'espira. La relació vindrà donada per la llei de Faraday: E = ∮ E ⋅ d s = − d Φ m d t . {\displaystyle {\mathcal {E}}=\oint \mathbf {E} \cdot d\mathbf {s} =-{d\Phi _{m} \over dt}.} Aquest és el principi que hi ha darrere del funcionament dels alternadors, dinamos i transformadors.
|
Sociologia
|
Star system (expressió anglesa que es tradueix com "sistema d'estrella" o "sistema de les estrelles") era el sistema de contractació d'actors en exclusivitat i a llarg termini pels estudis de Hollywood en la denominada època daurada de Hollywood per assegurar-se de l'èxit de les seves pel·lícules.
|
Matemàtiques
|
La discalcúlia o dificultats en l'aprenentatge de les matemàtiques (DAM) és una dificultat d'aprenentatge específica de les matemàtiques que és l'equivalent a la dislèxia, amb la diferència que no concerneix les dificultats que pot tenir un nen a l'hora d'expressar-se amb el llenguatge, però concerneix a la dificultat d'aprendre i realitzar càlculs matemàtics. De fet, es considera una variació de la dislèxia. De forma general una persona amb discalcúlia té un coeficient intel·lectual normal o superior, però manifesta problemes amb les matemàtiques, senyals, direccions, etc., i, per tant, un baix rendiment escolar en continguts puntuals.Afecta un percentatge de la població infantil d'entre el 3% al 6%. És relativament poc coneguda i s'acostuma a diagnosticar molt tard, afectant el seu tractament adequat. Pot donar-se per culpa d'un dèficit de percepció visual o per problemes quant a l'orientació. El terme es refereix específicament a la incapacitat de realitzar operacions matemàtiques o aritmètiques.
|
Geografia
|
Aquesta és una llista dels comtats cerimonials d'Anglaterra ordenats en forma decreixent segons la superfície que ocupen.
|
Mitologia
|
La mitologia prussiana és el nom de les creences religioses dels antics pobles que habitaren la regió de Prússia. Aquests pobles, d'ètnia eslava, eren politeistes i els seus mites i llegendes tenen força lligams amb les dels altres pobles bàltics, com els lituans o la mitologia letona. Una croada encomanada a l'Orde Teutònic, aconseguí acabar amb aquestes creences. En les cròniques medievals apareixen breus referències als seus déus i rituals religiosos i també en alguns documents oficials.
|
Filologia
|
L'Academia Mayor de la Lengua Quechua (quítxua: Qheswa Simi Hamut'ana Kuraq Suntur [5V], Qhichwa Simi Hamut'ana Kuraq Suntur [3V]) és una corporació que depèn econòmicament del Ministeri de Cultura del Perú, dedicada a la recerca, foment, difusió i reivindicació del idioma quítxua, l'idioma andí més parlat. En la pràctica els seus treballs s'orienten en relació al qheswa o quítxua de Cusco. La seva seu principal es troba a la ciutat del Cusco (el Perú).
|
Ciències de la salut
|
Es denomina neuropatia diabètica a un conjunt de neuropaties que s'associen amb la diabetis mellitus. Les causes són multifactorials, i estan relacionades amb la hiperglucèmia i la deficiència d'insulina. El seu gènesi es relaciona amb complexes interaccions metabòliques, vasculars, neurotrófiques i autoinmunitaries que generen inflamació, mal funcionament i, finalment, mal permanent de les fibres nervioses perifèriques. La forma més comuna de neuropatia diabètica és la polineuropatia simètrica distal o neuropatia de fibres llargues.
|
Enginyeria
|
Friabilitat és la condició de ser friable. Descriu la tendència d'una substància sòlida a trencar-se a peces més petites sota pressió o contacte, especialment per fregament. El contrari de friable és indurat. Substàncies que són designades perilloses, com asbest o sílice cristal·lí, són sovint qualificades de friables si les partícules petites són fàcilment despreses i esdevenen suspeses en l'aire, i per això respirables (capaces d'entrar a pulmons humans), plantejant així un perill per la salut. Substàncies més dures, com formigó, també poden ser mecànicament dividides i reduïdes a fina pols mineral. Tanmateix, tals substàncies no són generalment considerades friables a causa del grau de dificultat que implica trencar els enllaços químics de la substància a través de mitjà mecànic. Algunes substàncies, com espumes de poliuretà, mostren un augment de llur friabilitat amb exposició a radiació ultraviolada, com la continguda en la llum solar. Friable és de vegades utilitzat metafòricament per descriure "personalitats trencadisses" que poden ser "fregades" per estímuls aparentment menors però que produeixen respostes emocionals extremes.
|
Telecomunicacions
|
Network Video Recorder (NVR), també conegut com a Time shifting sobre la Xarxa, és un sistema que permet l'enregistrament d'informació digital com ara pel·lícules o programes de televisió a un dispositiu que no es troba físicament a la xarxa.Es pot considerar com un PVR que en comptes d'estar a casa de l'usuari està a les dependències del proveïdor de continguts. Això permet una reducció de la complexitat dels terminals que són a casa dels usuaris finals. A més, és un servei molt útil quan la plataforma de l'usuari té poca capacitat de magatzematge. Igual que succeía amb el Time shifting aquest servei permet enregistrar i guardar informació per escoltar-la, llegir-la o visionar-la posteriorment quan desitgi l'usuari.
|
Astronomia
|
La distància de lluminositat DL es defineix en termes de la relació entre la magnitud absoluta M i la magnitud aparent m d'un objecte astronòmic. M = m − 5 ( log 10 D L − 1 ) {\displaystyle M=m-5(\log _{10}{D_{L}}-1)\!\,} la qual cosa dona: D L = 10 ( m − M ) 5 + 1 {\displaystyle D_{L}=10^{{\frac {(m-M)}{5}}+1}} on DL es mesura en parsecs. Per a objectes propers (com la Via Làctia) la distància de lluminositat dona una bona aproximació a la noció natural de distància en l'espai euclidià. La relació no és tan clara per a objectes distants com quàsars més enllà de la Via Làctia, ja que la magnitud aparent es veu afectada per la curvatura espaitemps, desplaçament cap al roig i la dilatació del temps. Calcular la relació entre la distància de lluminositat i, per exemple, la desplaçament cap al roig d'un objecte requereix tenir tots aquests factors en compte. Una altra manera d'expressar la distància de lluminositat és a través de la relació flux-lluminositat. F = L 4 π D L 2 {\displaystyle F={\frac {L}{4\pi D_{L}^{2}}}} on F és flux ( e r g {\displaystyle (erg} s e c − 1 c m − 2 ) {\displaystyle sec^{-1}cm^{-2})} , i L és lluminositat ( e r g {\displaystyle (erg} s e c − 1 ) {\displaystyle sec^{-1})} . I la distància de lluminositat es pot expressar com: D L = L 4 π F {\displaystyle D_{L}={\sqrt {\frac {L}{4\pi F}}}}
|
Física
|
La biofísica o física biològica és una branca de la biologia i de la física, una branca interdisciplinària, que estudia els fenòmens físics relacionats amb els sistemes biològics, entre molècules, a les cèl·lules, als organismes pluricel·lulars o dins d'un ecosistema.Actualment la recerca en biofísica tracta un ventall de problemes biològics que no comparteixen un factor identificador únic ni es poden aplegar sota una definició clara i concisa. Això és conseqüència de l'aparició relativament recent de la biofísica com a disciplina científica. Els problemes tractats van des de la comparació de seqüències o el plegament de proteïnes a les xarxes neuronals. En els darrers anys la biofísica també ha inclòs problemes de bioenginyeria i nanotecnologia, com el disseny i la connexió d'extremitats mecàniques i de nanomàquines per regular funcions biològiques.
|
Arqueologia
|
Un palstave o paalstab és un tipus de destral de bronze primitiu. Era comú en l'edat de bronze mitjà al nord, oest i sud-oest d'Europa. En termes tècnics, tot i que les definicions precises difereixen entre si, en general es considera que una destral és un palstave si és empunyada per mitjà d'un mànec de fusta en forma de forca, asseguradada amb brides i fixada a la part superior. La fulla de la destral és molt més gruixuda en el costat de tall, en lloc de al costat del mànec. Per això, la destral és molt similar, però diferent, de les primitives «destrals amb brides». Les palstaves es fabricaven ficant bronze fos en motlles bivalves fets d'argila o pedra. L'arqueòleg John Evans (1823-1909) va popularitzar el terme «palstave» a l'anglès després que els arqueòlegs danesos agafessin prestat el terme «paalstab» de l'islandès. Confusament, el paalstab no és una destral, sinó una eina d'excavació. No obstant això, el terme s'havia tornat tan comú entre els arqueòlegs alemanys i escandinaus que Evans va pensar que era millor seguir l'exemple.
|
Sociologia
|
El batifuller o batifullera, a vegades anomenat tirador d'or, és aquell ofici dedicat a picar un metall noble amb un martell fins a convertir-lo en fines làmines que s'utilitzaven per l'embelliment de les obres d'art. Aquestes s'anomenen pans d'or o d'argent, segons el material de què estiguessin fetes, i arribaven a tenir el gruix d'un full de paper o menys. També es podien fer d'altres metalls.
|
Geografia
|
Meden (grec antic: Μηδέν, Medèn) fou una ciutat de Numídia situada a la comarca de les muntanyes Papua. S'hi va retirar el rei vàndal Gelimer el 534, però es va haver de rendir a Pharas.
|
Pedagogia
|
Eugenia Sangil Sánchez (La Palma, 1968), més coneguda com a Uge Sangil, és una educadora social i activista LGBTI espanyola. Des de 2018 és la presidenta de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals. És educadora social i ha treballat en centres per a persones amb discapacitat física i psíquica. En l'activisme LGBTI ha participat en la fundació de l'associació LGTB Algaravia a Tenerife, organització que va arribar a presidir durant vuit anys.La seva participació en la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals va començar com a vocal d'Educació, sent responsable dels temes relacionats amb Educació i Laboral. En 2018 va ser triada presidenta de la FELGTB, substituint a Jesús Generelo.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.