label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Història
|
La Societat Catalana d'Egiptologia (SCE) és una entitat fundada el 1988 amb l'objectiu de promoure els estudis i la divulgació de l'egiptologia i l'antic Egipte. La SCE té la seu a la Universitat de Barcelona, amb la qual existeix un conveni de cooperació per a les excavacions a Egipte i el manteniment de la biblioteca amb més de 6.000 volums sobre egiptologia. Edita el butlletí Nilus i col·labora en la publicació de treballs sobre egiptologia. A més, organitza diverses activitats, com ara cursos d'extensió universitària, conferències, seminaris i cursets a càrrec de professors universitaris o personalitats relacionades amb l'egiptologia, i també exposicions. També realitza activitats relacionades amb les excavacions en Oxirrinc.
|
Circ
|
Hunter Doherty Adams (Washington DC, 28 de maig de 1945), conegut popularment com Patch Adams, és un metge, activista social i escriptor estatunidenc. Va fundar el Gesundheit! Institute el 1971. Cada any organitza voluntaris de tot el món per viatjar a diversos països on es vesteixen de pallassos per aportar humor a orfes, pacients i altres persones. Actualment, Adams té la seva seu a Urbana (Illinois). En col·laboració amb l’institut, promou un model d’atenció mèdica alternatiu no finançat per les pòlisses d’assegurança.Adams va escriure el llibre Gesundheit!: Bringing Good Health to You, the Medical System, and Society through Physician Service, Complementary Therapies, Humor, and Joy. Basada en el llibre i en la vida del propi autor, es va realitzar la pel·lícula Patch Adams, protagonitzada per Robin Williams, Monica Potter i Philip Seymour Hoffman, sota la direcció de Tom Shadyac.
|
Matemàtiques
|
En geometria, una configuració de vèrtex és una notació abreujada per representar la figura de vèrtex d'un polítop o tessel·lació com la seqüència de cares al voltant d'un vèrtex. Per a políedres uniformes només hi ha un tipus de vèrtex i, per tant, la configuració de vèrtex defineix completament el políedre (els políedres quirals existeixen per parelles amb reflexió de mirall amb la mateixa configuració de vèrtex). La configuració de vèrtex es dona com una seqüència de nombres que representen el nombre de costats de les cares que es troben al voltant del vèrtex. La notació «a.b.c» descriu un vèrtex que té 3 cares al seu voltant, cares amb a, b i c costats. Per exemple, «3.5.3.5» indica un vèrtex que pertany a 4 cares, alternant triangles i pentàgons. Aquesta configuració de vèrtex defineix l'icosidodecàedre vèrtex-transitiu. La notació és cíclica i, per tant, és equivalent independentment del punt d'inici; ergo, 3.5.3.5 és el mateix que 5.3.5.3. L'ordre és important: 3.3.5.5 és diferent de 3.5.3.5 (el primer té dos triangles seguits de dos pentàgons). Els elements repetits els poden agrupar amb exponents: l'exemple anterior també es pot representar com a (3.5)². La configuració de vèrtex també s'ha anomenat descripció de vèrtex, tipus de vèrtex, símbol de vèrtex, arranjament de vèrtex, patró de vèrtex i vector-cara. També s'anomena símbol de Cundy i Rollett pel seu ús pels sòlids arquimedians en el seu llibre de 1952 Mathematical Models.
|
Matemàtiques
|
En matemàtiques, una transformació ortogonal és una transformació lineal T : V → V {\displaystyle T:V\rightarrow V} (on V {\displaystyle V} és un espai prehilbertià) tal que conserva el producte escalar d'aquest espai. És a dir, que per tot parell d'elements u , v ∈ V {\displaystyle u,v\in V} es compleix ⟨ u , v ⟩ = ⟨ T u , T v ⟩ {\displaystyle \langle u,v\rangle =\langle Tu,Tv\rangle } . En particular, com que els mòduls dels vectors i l'angle entre aquests en un espai prehilbertià es defineixen a partir del producte escalar, les transformacions ortogonals preserven els mòduls i els angles i, per tant, envien les bases ortonormals a bases ortonormals.
|
Filosofia
|
L'ateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats. En un sentit més estricte, és específicament la posició segons la qual no hi ha deïtats. També és vist simplement com a l'absència de la creença en l'existència de deïtats. L'ateisme és l'oposició del teisme, que en termes generals és la creença de l'existència d'una o diverses deïtats.El terme ateisme prové del grec ἄθεος (atheos), significa 'sense déu(s)' i es feia servir com un terme pejoratiu aplicat als que rebutjaven els déus adorats per la societat en general. Amb la difusió del lliure pensament, la investigació escèptica i el posterior augment de la crítica de la religió, es va limitar l'abast d'aplicació del terme. Els primers individus que s'autoidentificaren com a "ateus" van ser del segle xvii.Els arguments de l'ateisme van des de plantejaments filosòfics fins a socials i històrics. Les justificacions per no creure en cap deïtat sobrenatural inclouen la falta de proves empíriques, el problema del mal, l'argument de revelacions inconsistents, el rebuig dels conceptes que no poden ser falsats i l'argument de la no-creença. Tot i que alguns ateus han adoptat filosofies seculars, no hi ha una ideologia que els englobi a tots. Molts ateus sostenen que l'ateisme és una visió del món més parsimoniosa que la del teisme, i per tant, la càrrega de la prova no recau en l'ateu per refutar l'existència de déu, sinó en el teista per proporcionar una justificació per al teisme.L'ateisme s'accepta dins d'algunes religions i creences espirituals, com per exemple l'hinduisme, el jainisme, el budisme, el moviment raelià, moviments neopagans com la wicca i les religions no teistes. El jainisme, així com algunes branques del budisme, no propugnen la creença en déus, mentre que també l'hinduisme considera vàlid l'ateisme, tot i que algunes de les seves escoles veuen difícil el camí d'un ateu pel que fa a l'espiritualitat.Donada la variabilitat de les concepcions d'ateisme, és difícil determinar quants ateus hi ha al món. Segons una estimació feta el 2007, al voltant del 2,3% de la població és atea, mentre que un 11,9% addicional es considera no religiosa. D'acord amb una enquesta mundial realitzada per WIN/GIA el 2012, el 13% dels enquestats van dir que eren ateus. Segons un altre estudi, els percentatges més elevats es troben als països occidentals; alguns exemples en són: els Estats Units (4%), Itàlia (7%), Espanya (11%), Gran Bretanya (17%), Alemanya (20%), i França (32%). Actualment, un 22,5% dels ciutadans de Catalunya manifesten ser ateus. Aquestes dades provenen de l'estudi d'opinió de 2005 de l'Institut d'Estadística de Catalunya, en què un 22,5% es van declarar com a no creients (ateus), un 16,5% com a agnòstics i un 59% com a creients en alguna religió.
|
Antropologia
|
Un ritu de pas és un ritu que marca el pas o transició entre dos estats de l'individu a la societat, especialment els del cicle vital: naixement, transició a l'adultesa, aparellament, mort. És un concepte etnològic introduït el 1909 per l'antropòleg francès Arnold van Gennep. Van Gennep assenyala que en el seu desenvolupament social un individu ha de dur a terme nombroses transicions-entre la joventut i l'edat adulta, entre la solteria i el matrimoni, entre no pertànyer i pertànyer a un grup, entre viatjar i retornar. En moltes societats, aquestes transicions són un constituent essencial de la vida social i per tant no es porten a terme de forma individual, sinó que se celebren de forma ritual i comunitària. Un dels ritus de pas més característics és el de la iniciació. Un ritu d'iniciació és molt important perquè és una acceptació al seu poble o grup. En altres societats els ritus de pas pressents han adoptat els noms de "festes" o "cerimònies". Per exemple per celebrar el pas a l'edat adulta, hi ha la festa del bar mitsvà entre els jueus als tretze anys, i la quinceañera o la posada de llarg als divuit anys d'alguns països americans.
|
Aeronàutica
|
El Pratt & Whitney PW6000 és un motor de reacció turboventilador d'alt índex de derivació desenvolupat per a l'Airbus A318, amb un empenyiment nominal de 80–107 kN. Pratt & Whitney dissenyà un motor el menys complex possible per reduir-ne significativament els costos de manteniment i oferir un estalvi de pes i en el consum de combustible. El PW6000 volà per primera vegada el 21 d'agost del 2000 en un avió de prova que sortí de l'Aeroport Internacional de Plattsburgh (Estats Units) i posà a prova els motors sense problemes durant 1 hora i 20 minuts. La cadena de muntatge final es troba a les instal·lacions d'MTU Aero Engines a Hannover (Alemanya).
|
Informàtica
|
Dubsmash és una aplicació creada per Jonas Drüppel, Roland Grenke i Daniel Taschi, comercialitzada de manera oficial el 19 de novembre de 2014. En menys de tres mesos va obtenir més de 10 milions de descàrregues. Es tracta d'una aplicació gratuïta disponible per Apple i Android que permet crear playbacks través de la càmera del mòbil de cançons o frases famoses d'estrelles de cinema, personatges televisius i fins i tot, polítics d'arreu del món. El seu ús és molt senzill: Els àudios estan dividits en diferents categories, i un cop s'escull una, se selecciona l'àudio desitjat i s'encén la càmera automàticament. Quan es comença a gravar, l'àudio escollit comença a sonar i l'usuari realitza el playback. La duració dels «vídeo-selfies» ve determinada per la duració de l'àudio. Un cop finalitzat el playback, l'aplicació dona l'opció de compartir el vídeo a través de diverses xarxes socials (Whatsapp o Facebook Messenger) o guardar-lo a la galeria.Dubsmash dona l'opció de què els usuaris puguin afegir àudios propis a l'aplicació a través de l'ordinador a través de la pàgina oficial de Dubsmash, tot i que és necessari estar registrat com a usuari. Un cop pujat l'arxiu, es poden afegir alguns tags per identificar el fitxer a través del seu contingut, categoria o llenguatge.Tot i l'èxit obtingut en tan poc temps, el fet d'utilitzar frases, cançons i altres materials per doblar els vídeos, s'ha obert el debat de si l'aplicació respecta els drets d'autor dels àudios disponibles per realitzar els playbacks, el que ha provocat que la companyia rebi diversos reclams.
|
Química
|
En química, la catàlisi homogènia és aquella reacció catalítica en la qual els reactius i el catalitzador es troben en la mateixa fase, generalment en dissolució. Les catàlisis homogènies també es poden donar en fase gasosa i, fins i tot, en sòlids. El terme s'utilitza gairebé exclusivament per descriure dissolucions i sovint implica la catàlisi per compostos organometèl"lics. Les reaccions enzimàtiques són un altre exemple de catàlisi homogènia. Normalment, en la catàlisi homogènia no es pot separar el catalitzador del medi de reacció de forma senzilla.
|
Física
|
En estadística, la distribució de Maxwell-Boltzmann és una particular distribució de probabilitat, que rep el nom de James Clerk Maxwell i Ludwig Boltzmann. Es defineix i s'utilitza en física (en particular en la mecànica estadística) per a la descripció de les velocitats de les partícules en els gasos ideals, on les partícules es mouen lliurement dins d'un contenidor estacionari sense interactuar entre si, llevat de molt breus col·lisions en què l'intercanvi d'energia i el momentum entre elles o amb el seu entorn tèrmic. Les partícules en aquest context es refereixen a partícules gasoses (àtoms o molècules), i se suposa que el sistema de partícules han assolit l'equilibri termodinàmic.Mentre que la distribució es va obtenir per primera vegada per Maxwell en 1860 per raons heurístiques, Boltzmann, més tard, va portar a terme importants investigacions sobre els orígens físics d'aquesta distribució.
|
Cronometria
|
Valjoux (per Vallée de Joux o "Vall de Joux") és un fabricant suís de rellotges mecànics conegut principalment pel cronògraf de moviment Ebauche que s'utilitza en un diversos rellotges mecànics de gamma mitjà i alta. La companyia ha estat part d'ETA SA Manufacture Horlogère Suisse i, actualment, també és membre del Grup Swatch.
|
Sociologia
|
Yehouda Shenhav (Yehouda Shahrabani, hebreu: יהודה שנהב: יהודה שנהב, nascut 26 febrer 1952) és un sociòleg israelià i teòric crític. És conegut per les seves contribucions en els camps de la burocràcia, administració i capitalisme, així com per la seva recerca sobre l'etnicitat en societat israeliana i la seva relació amb el conflicte entre Israel i Palestina. Investigador i director d'Estudis Avançats del Vanleer Jerusalem Institute, també és editor de les revistes Theory and Criticism i Organization Studies. Ha estat professor visitant a diferents universitats americanes, entre elles les de Princeton (2003) i Stanford (1994-1995). Entre les seves nombroses publicacions destaca The Arab Jew: A Postcolonial Reading of nationalism, Religion and Ethnicity (Stanford University Press, 2006).
|
Epidèmies
|
El còlera va arribar a Europa el 1817 pel moviment de les tropes angleses colonials de la Índia a altres països del sud i est asiàtic. Abans, els grans estralls epidèmics havien estat la pesta, la febre groga, i la verola, front a la que ja es disposava de vacuna.
|
Ciències de la salut
|
És la branca de la geografia que s'encarrega de l'estudi dels condicionants ambientals que influeixen en l'aparició i difusió de les malalties, així com dels factors socials que condicionen l'accessibilitat de la població als serveis de salut.
|
Cultura popular
|
El txikiteo, és la tradició de beure txikitos o gotets o copes de vi, anant de bar en bar, i això en una zona limitada, en grups d'amics. Ultra el consum de vins, generalment acompanyats de pintxos o tapes, el txikiteo dona l'ocasió de sortir de la rutina diària i mantenir relacions socials. Aquesta activitat lúdica ha tingut una gran implantació al País basc, a la Navarra, a la Rioja, i més recentment a la Cantàbria, i al nord de la província de Burgos, i altres regions espanyoles.
|
Telecomunicacions
|
El mòdem nul és un mètode de comunicació per connectar directament dos equips terminals de dades (DTE, de l'anglès data terminal equipment) com ara ordinador, terminal o impressora, mitjançant un cable sèrie RS-232 . El nom prové de l'ús històric dels cables RS-232 per connectar dos dispositius teleimpressors o dos mòdems per comunicar-se entre ells; La comunicació de «mòdem nul» fa referència a l'ús d'un cable RS-232 creuat per connectar les teleimpressores directament entre si sense els mòdems. També s'utilitza per connectar en sèrie un ordinador a una impressora, ja que tots dos són DTE i es coneix com a «cable d'impressora» . L'estàndard RS-232 és asimètric pel que fa a les definicions dels dos extrems de l'enllaç de comunicacions, assumint que un extrem és un DTE i l'altre és un equip terminal del circuit de dades (ETCD), conegut també com equip de comunicació de dades (ECD), per exemple, un mòdem. Amb una connexió de mòdem nul, les línies de transmissió i recepció estan entrecreuades. Depenent del propòsit, de vegades també s'entrecreuen una o més línies d' encaixada . S'utilitzen diversos dissenys de cablejat perquè la connexió del mòdem nul no està dins l'estàndard RS-232.
|
Cultura popular
|
Wat o Wot (amhàric: ወጥ, pronunciat [wətʼ]) o tsebhi (tigrinya: ጸብሒ, pronunciat [sʼɐbħi]) és un guisat de carn i verdures, o només verdures, pres durant el dejuni dels cristians etíops. Es caracteritza, a més de pels diversos condiments que calen, per com es comença rostint les cebes sense fins que no tenen gens de greix i estiguin quasi seques; llavors s'hi afegeix el greix, que farà tornar la ceba una pasta. Per als plats de carn, tradicionalment cal posar mantega (o llet) bullida a foc lent durant unes quantes hores amb diverses espècies (l'equivalent del ghee indi, o manteiga-da-terra, però amb un sabor especial), mentre que per al wot vegetarià s'utilitza l'oli vegetal. S'hi poden incorporar altres condiments, com ara el berber, una barreja de pebrot, xile i safrà indi per a una salsa menys picant, o sense cap condiment ("atkilt wot"). A continuació, cal afegir-hi la carn (pollastre, cabra o xai) o el peix i les verdures com pèsols, llenties, patates, pastanagues i fulles de remolatxa daurada; en el cas del wot vegetarià, només es couen verdures al wot.
|
Sociologia
|
El calciner o calcinaire era un menestral que tenia l'ofici de fabricar i de vendre calç, a base de calcinar la pedra calcària en un forn o en una olla de calç.
|
Catàstrofes
|
L'accident petroquímic de la Canonja de 2020 va tenir lloc el 14 de gener d'aquest any a les 18.41 hores. L'explosió es va originar en un reactor de l'empresa IQOXE d'aquest municipi que després s'estengué a una cisterna d'òxid d'etilè. L'accident va causar tres morts.
|
Protestes
|
Els dies 5 i 6 de gener de 2021, partidaris radicalitzats del president dels Estats Units, Donald Trump, es van traslladar a Washington DC per protestar pels resultats de les eleccions presidencials del 2020 i donar suport a la demanda de Trump perquè el vicepresident Mike Pence i el Congrés rebutgessin el president electe Joe Biden. Inicialment els manifestants es van concentrar sota el lema «Save America», un esdeveniment previst a The Ellipse, parc situat al davant de la Casa Blanca, on els assistents van escoltar els discursos de Trump i Rudy Giuliani. Abans que acabessin els discursos, una multitud de manifestants van marxar cap al Congrés i van assaltar l'edifici. En aquell moment, el Congrés estava en sessió realitzant el recompte de vots del Col·legi Electoral i debatent el que el senador Ted Cruz (Texas) i el diputat Paul Gosar (Arizona) s'oposessin al recompte dels vots del Col·legi Electoral. Diversos edificis del complex del Capitoli dels Estats Units van ser evacuats i els manifestants van trencar els cordons policials per entrar als edificis, inclosa la National Statuary Hall. Tots els edificis del complex del Capitoli van ser bloquejats posteriorment. Segons els informes, es va produir un enfrontament armat a les portes de les cambres, i es va informar que una persona va rebre una ferida de bala a l'interior de l'edifici del Capitoli.
|
Televisió
|
Télévision Algérienne (التلفزيون الجزائري) o La televisió algeriana, és el primer canal públic generalista algerià del grup EPTV, juntament amb Canal Algérie, Algérie 3 i Coran TV 5. La TF1 va començar les emissions de la televisió argelina el 24 de desembre de 1956 en els departaments francesos d'Argèlia inaugurant el seu primer transmissor de televisió de norma VHF de 819 línies instal·lades Matifou, al davant d'Argel, a quinze quilòmetres de distància.
|
Ètica
|
Óscar Horta Álvarez (Vigo, 7 de maig de 1974) és un filòsof, activista antiespecista que destaca en el camp de l'ètica animal. Membre fundador de la Fundació Ètica Animal, és professor del Departament de Filosofia i Antropologia de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Es va llicenciar en filosofia el 1999 a la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i es va doctorar en la mateixa especialitat per la USC el 2007 amb una tesi titulada Un desafío para la bioética: la cuestión del especismo, la primera tesi sobre ètica animal en espanyol. És autor de diversos llibres en l'àmbit de la filosofia moral i, en particular, de l'ètica animal. Horta és un dels cofundadors de la Fundació Ètica Animal, amb seu internacional a Oakland (Estats Units d'Amèrica). Anteriorment era portaveu d'altres organitzacions, com ALA-Alternativa para la Liberación Animal i la Fundación Equanimal. És membre assessor del Sentience Institute, de l'UPF-Centre for Animal Ethics i de la Organization for the Prevention of Intense Suffering.Horta argumenta que, en contra de la visió "idíl·lica" que es té de la natura, els animals sofreixen de forma significativa per diverses causes, entre les quals malalties, depredació, fam i altres perills. Defensa que existeixen raons per protegir els animals d'aquest sofriment. Jeff McMahan afirma que el seu interès pel camp del sofriment dels animals salvatges és degut al treball d'Horta.
|
Nàutica
|
El Karşıyaka Spor Kulübü o KSK (Kaf sin kaf) és un club esportiu turc de la ciutat d'Esmirna, al districte del mateix nom (Karşıyaka). Té diverses seccions, on destaquen la de futbol, basquetbol, voleibol, handbol, tennis, natació, vela (dos cops campió del món sots 21), billar, bitlles, i motociclisme.
|
Ètica
|
Llibertat d'informació es refereix a la protecció al dret de lliure expressió en el que concerneix a la Internet i a la tecnologia de la informació. L'expressió també pot referir-se a la censura en el context de la tecnologia de la informació, o sigui, la capacitat d'accedir contingut de la web sense censura o restriccions. La llibertat d'informació és una extensió de la llibertat d'expressió, un dret humà fonamental reconegut en el dret internacional, i que avui és generalment compresa com a llibertat d'expressió en qualsevol mitjà, sigui oral, escrit, imprès, a través de la Internet o de formes d'art. Això significa que la protecció a la llibertat d'expressió com un dret inclou no solament el contingut, però també els mitjans d'expressió. Llibertat d'informació també pot referir-se al dret a la privadesa en el context de la Internet i de la tecnologia de la informació. De la mateixa forma que el dret a la llibertat d'expressió, el dret a la privadesa és un dret humà reconegut i la llibertat d'informació actua com una extensió d'aquest dret.
|
Astronomia
|
L'Observatori Radcliffe va ser el observatori astronòmic de la Universitat d'Oxford des de 1773 fins a 1934, quan l'Administració Radcliffe el va vendre i va construir un nou observatori a Pretòria, Sud-àfrica. Aquest últim apareix a la pàgina del Minor Planet Center, com «Radcliffe Observatory, Pretòria» amb referència 079. És un dels edificis d'especial interès arquitectònic a Gran Bretanya.
|
Enginyeria
|
El esferòmetre és un instrument de mesura que està compost per un trípode, en el centre del qual hi ha una rosca sobre la qual s'hi ha adossat un cargol micromètric. Un dels laterals de l'instrument disposa d'una escala numerada que permet mesurar la variació del cargol central pel que fa al plànol format pels tres braços del trípode. Sobre aquest cargol central, hi ha a més a més una corona a la que se li han fet una sèrie de divisions, el nombre de les quals pot variar entre diferents esferòmetres i dependrà, generalment, de la seva grandària. Gràcies a aquestes dues escales graduades és possible realitzar un mesurament precís de l'altura recorreguda pel cargol central.
|
Aeronàutica
|
Air Astana és una aerolínia amb base a Astanà, Kazakhstan. És l'aerolínia nacional del Kazakhstan, i opera vols nacionals i internacionals. Els seus principals centres operatius són l'Aeroport d'Astanà i l'Aeroport d'Almati. És una inversió conjunta del Govern del Kazakhstan (51%) i BAE Systems (49%).
|
Història
|
Els Pallavicino foren una antiga família italiana que s'esmenta des del segle X i que va conservar la independència del seu marquesat fins a començaments del segle xvii. Vegeu Marquesat de PallavicinoEl marquesat fou donat llavors (1615) a la família Adorno representada per Girolamo Adorno de Pallavicino amb consideració de comtes del Sacre imperi. Després de tres marquesos es va extingir i l'hereva Maddalena Adorno Pallavicino el va aportar a la casa de comtes de Calcababbio.
|
Física
|
Victor Franz Hess (Deutschfeistritz (Estíria), Imperi austrohongarès, 1883 – Mount Vernon, EUA, 1964) fou un físic i professor universitari austríac, nacionalitzat estatunidenc, que investigà problemes relacionats amb la desintegració radioactiva, i fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1936.
|
Filosofia
|
Louis-Claude de Saint-Martin «el filòsof desconegut» (18 de gener del 1743 - 13 d'octubre del 1803) fou un filòsof. Va estudiar dret i va formar part del regiment de Foix. Allà va conèixer a Martinez de Pasqually, teòleg i teòsof que va fundar l'any 1754, l'ordre dels elus cohen de l'Univers on la qual oferien ensenyaments místics judio-catòlics. L'any 1765, Saint-Martin va ingressar a l'ordre què li va aportar molts coneixements a nivell teòric per les seves obres següents. Entre els anys 1773 i 1774, va quedar-se a Lyon en casa de Jean-Baptiste Willermoz. És en aquest habitatge on Louis Claude va començar a escriure el llibre Dels errors i la veritat (1775). Després de la seva mort l'any 1803, van aparèixer nous estudiants de les seves peces filosòfiques-esotèriques i es va fundar el martinisme de la mà de Gérard Encausse Papus i Augustin Chaboseau a partir de les obres del filòsof desconegut i de Martinez de Pasqually.
|
Cultura popular
|
Tonadilla (pot traduir-se com Tonada) és una cançó tradicional espanyola que naix dels romanços del Segle d'or espanyol. Els romanços eren cançons d'origen àrab, que s'acompanyaven amb instruments i s'interpretaven als entreactes d'una funció de teatre, alternades amb números de ball. La lletra dels romanços solia ser sobre temes de pícaros i les seues aventures i el llenguatge emprat era vulgar.
|
Telecomunicacions
|
SinDominio és una comunitat de persones i organitzacions que va néixer per a donar suport tecnològic i visibilitzar a la xarxa col·lectius socials i centres socials okupats, així com iniciatives a favor de l'autonomia social a internet, del coneixement compartit i del programari lliure. SinDominio és un dels primers proveïdors d'accés a Internet alternatius sorgit a Espanya, a finals de la dècada de l'any 1990, a partir d'una escissió de Nodo50.
|
Matemàtiques
|
Una superfície cònica és una superfície il·limitada formada per la unió de les rectes que passen per un punt fix, anomenat vèrtex, i per cada un dels punts d'una corba fixa, anomenada directriu, que no conté el vèrtex. Cada una d'aquestes línies rectes s'anomena generatriu de la superfície. En general, una superfície cònica consisteix en dues meitats il·limitades idèntiques i simètriques unides pel vèrtex. Una superfície cilíndrica es pot imaginar com un cas particular de superfície cònica amb el vèrtex a l'infinit, és a dir, amb les generatrius paral·leles. El cos sòlid anomenat con es forma quan una superfície cònica que tingui una circumferència per directriu es talla amb un pla que talla totes les generatrius. S'anomena base del con la figura plana que delimita l'extrem del con, i eix del con a la recta que uneix el vèrtex amb el centre de la base. La base serà un cercle o una el·lipse segons si el pla secant era perpendicular o oblic respecte l'eix del con. Quan l'eix és perpendicular a la base, i per tant la base és un cercle, la figura s'anomena con recte, i es pot imaginar com el cos format per la revolució d'un triangle rectangle sobre un dels seus catets com a eix de revolució.
|
Arqueologia
|
Kofun (古墳, del lèxic xino-japonès que significa "tomba antiga") són tombes megalítiques o túmuls al Japó, construïts entre el principi del segle iii i el principi del segle VII. Donen nom al període Kofun (del segle iii al segle VI). Molts d'aquests kofun tenen monticles distintius amb la forma de forat de pany (zenpo-koenfun (前方後円墳, zenpo-koenfun?)), que són únics a l'antic Japó. Els Mozu-Furuichi kofungun o grups de túmuls han estat proposat per a figurar com Patrimoni de la Humanitat.Els Kofun vam des de diversos metres de llargada a uns 400 metres de llarg. El més gran, atribuït a l'Emperador Nintoku, és el Daisen kofun de Sakai. La acambra funerària està disposada a la part rodona i consta d'un grup de megàlits.Un taüt de pedra es posava a la cambra funerària i diversos accessoris com espases i miralls de bronze es disposaven fora i dins del taüt. Les parets estaven pintades i es consideren oficialment tresors nacionals del Japó, mentre que els túmuls es consideren llocs de bellesa especial del Japó.
|
Indumentària
|
Un porta-vestits és un recipient o contenidor d'un material flexible, utilitzat generalment per portar amb comoditat vestits, americanes, o també per protegir-los de la pols en tenir-los penjats en l'armari. Un porta-vestits es pot utilitzar com a maleta principal. Els porta-vestits són adequats per als vestits, jaquetes, vestits de nit, vestits d'etiqueta, i fins i tot s'hi poden penjar camises de vestir per evitar que s'arruguin. Un model senzill pot servir per protegir l'esmòquing o un vestit formal suficient per a un viatge d'una nit.
|
Arqueologia
|
Vella Sarai, inicialment només Sarai o "Sarai Batu", "Sarai Berke" o "Sarai al-Makrus" és una ciutat, el nom de la qual vol dir "palau" en persa. Fou establerta pel governant mongol Batu Khan a la meitat del 1240, al lloc de Saqsin (Saksin), que havia estat construïda al lloc de la capital dels khàzars, Itil, que esmenta el geògraf àrab Abu Hamid al-Gharnati i el persa Abu-Yahya al-Qazwiní i alguns altres; el frare Benedykt Polak l'esmenta com a Terra dels saksins en el viatge de 1246 de Giovanni da Pian del Carpine al campament de Batu Khan. S.A. Pletneva situa Saksin entre les modernes Volgograd i Akhtubinsk. Saksin podria derivar de la versió àrab del turc Sarighsin (Ciutat Groga). És possible que els habitants fossin cumans i estava propera a les ruïnes d'Atil, la vella capital dels khàzars. El 2003 Dmitry Vasilyev de la Universitat de l'Estat d'Àstrakan va fer una sèrie d'excavacions al lloc de Samosdelskoye del poble de Samosdelka (Самосделка) al delta del Volga i va trobar diversos objectes khàzars, oghuz i búlgars suposant que el lloc podria ser Saksin, però no hi ha cap prova segura. Atil estaria sota Saksin i Sarai a la rodalia.Sarai és un nom persa que vol dir "palau". Aquest lloc estava situat probablement a la riba del riu Akhtuba, un canal del Volga inferior, prop del poble modern de Selitrennoye (Selitrennoi Gorodk), on hi ha unes salines, al districte de Kharabalinsky, oblast d'Àstrakhan, Rússia, a uns 120 km al nord d'Àstrakhan. Sarai era la seu de Batu Khan i ho fou també del seu successor Berke Khan. Sota ambdós Sarai fou la capital d'un gran imperi. Els diversos prínceps russos anaven a Sarai per prometre fidelitat al kan i rebre la seva patent d'autoritat (yarligh o yarlik).Posteriorment la capital es va traslladar a un nou emplaçament, 180 km al nord-oest, i va passar a ser coneguda com a Nova Sarai.
|
Matemàtiques
|
El teorema de Desargues per feixos de còniques, o teorema d'involució de Girard Desargues, és un resultat de la geometria projectiva.
|
Física
|
L′assentament és el procés pel qual les partícules s'estableixen a la part inferior d'un líquid i formen un sediment. Les partícules que experimenten una força, ja sigui a causa de la gravetat o a causa de la moció centrífuga tendeixen a moure's de manera uniforme en la direcció exercida per aquesta força. Per establir la gravetat, això significa que les partícules tendeixen a caure a la part inferior del recipient, formant un llaquim a la base del vas. L'assentament és una operació important en moltes aplicacions, com ara la mineria, el tractament d'aigües residuals, la ciència biològica i la reencesa de propel·lent espacial, i el buidatge.
|
Dansa
|
Inés Boza (Pamplona, 1962) és una autora i directora de teatre, cofundadora de la companyia de dansa-teatre Senza Tempo, amb Carles Mallol, que actualment dirigeix en solitari. També és cofundadora i resident de La Caldera de Barcelona. Està llicenciada en dret. En 1991, Inés Boza i Carles Mallol van presentar per primera vegada a Barcelona una peça seva en solitari, Senza Tempo, espectacle que va donar nom a la companyia. De la seva obra destaquen la Trilogia de l'aigua, composta per Capritx (1994), amb la qual TV3 va realitzar una videodansa a Barcelona titulat Capritx als terrats, Viatge a través de l'aigua (1998) i Zahories (2000); Peixos a les butxaques (2002); i El jardí inexistent (2004), presentat al Teatre Nacional de Catalunya.
|
Arquitectura
|
La seguretat i salut (també coneguda com a e-health) a les Smart Cities, són dos conceptes que van associats, ja que una millor salut s'aconsegueix afegint seguretat a la vida diària de les persones. Últimament estan havent-hi moltes millores en les vides de les persones gràcies al ràpid avanç de la tecnologia d'aquestes últimes dècades, és a dir, l'objectiu principal seria afegir tecnologia en la salut i seguretat, per tal d'obtenir una millora en l'estil de vida de les persones.
|
Art
|
Les arts dinàmiques o del temps són les arts que no es plasmen en objectes físics estàtics i permanents o, encara que es puguin plasmar (com el cas de d'una partitura de música o una coreografia en dansa), no adquireixen el seu estat d'art fins que no s'interpreten. Les arts escèniques en general són arts dinàmiques.
|
Psicologia
|
La trajectòria de vida és el recorregut, l'experiència i la construcció personal que cada subjecte fa de la seva vida a partir dels processos de desenvolupament, els esdeveniments, previsibles o atzarosos viscuts, i el context històric i sociocultural en el qual ha viscut fins al moment actual.Des la perspectiva del model d'Atenció centrada en la persona, conèixer els trets significatius d'aquest recorregut facilita un abordatge més comprensiu de la seva experiència vital tal com la percep, significa i atribueix sentit la persona singular, d'acord amb la seva singularitat construïda al llarg de la vida i trencant amb una imatge segmentada i homogeneïtzadora associada a un criteri exclusivament d'edat. La perspectiva del curs de la vida considera que la vida de les persones estan conformades i entrellaçades per diferents dimensions de caràcter interdependent a través de les quals es desenvolupen les vides humanes: familiar, educativa, ocupacional, afectiva, professional, relacional, de mobilitat geogràfica o de salut, entre altres. L'anàlisi del curs de la vida amb una finalitat de comprensibilitat requereix dues perspectives que interaccionen entre elles: a) la perspectiva social relacionada amb la cultura i les institucions socials que organitzen la vida humana i condicionen les seves oportunitats i accions; i b) la perspectiva individual que té en compte els esdeveniments, previsibles o atzarosos que han travessat la seva vida i que han deixat petjada en el seu desenvolupament individual, les seves eleccions, renúncies, decisions, representacions i significats. Els esdeveniments marquen períodes transicionals en el marc de la temporalitat i historicitat de la vida humana (per exemple, la pubertat, la menopausa, la irrupció d'una malaltia...). Determinats esdeveniments marquen punts d'inflexió o viratges que modifiquen notablement la trajectòria de vida, configurant un abans i un després. Són moments de canvi especialment significatius i rellevants que condueixen a fer modificacions significatives per reorganitzar la pròpia vida, la visió del món o d'un mateix. Es produeixen a partir d'esdeveniments o transicions que obliguen a un replantejament del projecte vital o la reorientació del futur (per exemple, la jubilació, l'ingrés en una residència, la necessitat d'ajuda o de suports externs, la discapacitat…). El coneixement i l'anàlisi de les trajectòries de vida en el model ACP facilita una mirada més comprensiva copsant la globalitat de la seva història fins al moment present.
|
Ràdio
|
Edwin Howard Armstrong (Nova York, 18 de desembre de 1890 - Nova York, 31 de gener de 1954), enginyer elèctric i inventor nord-americà. Graduat el 1913 en enginyeria elèctrica a la Universitat de Colúmbia. Edwin Armstrong va ser un dels inventors més prolífics de l'era de la ràdio, amb una visió que es va anticipar al seu temps. Armstrong va inventar la ràdio en Freqüència modulada (FM). També va inventar el circuit regeneratiu, patentat el 1914 mentre era un jove estudiant a la Universitat de Colúmbia, el circuit Super-regeneratiu (patentat el 1922), i el receptor superheterodí (patentat el 1918). Moltes de les invencions d'Armstrong van ser reclamades per altres en última instància en plets de patent. La vida d'Armstrong és tant una història sobre els grans invents que ell va fer com una tragèdia sobre els drets reclamats per altres sobre aquests mateixos invents. En particular, el circuit regeneratiu, que Armstrong va patentar a 1914 va ser posteriorment patentat per Lee De Forest el 1916. De Forest va vendre llavors els drets de la seva patent a AT & T. Entre 1922 i 1934, Armstrong es va trobar embolicat en una guerra per les patents, entre ell, RCA, i Westinghouse d'una banda, i De Forest i AT & T de l'altre. Aquest plet de patents va ser el litigi més llarg conegut d'aquella època, 12 anys. Armstrong va guanyar el primer "round" del plet, va perdre el segon, i va quedar "en taules" en un tercer. Finalment el Tribunal Suprem dels Estats Units, va concedir a De Forest l'autoria de la patent del circuit regeneratiu.Fins i tot mentre que el plet del circuit de regeneració continuava, Armstrong va crear una altra invenció significativa: la modulació de la freqüència (FM), que va ser patentada el 1933. En comptes de variar l'amplitud d'una ona de ràdio per poder transmetre un so, el mètode d'Armstrong variava la freqüència de l'ona portadora. Els receptors de ràdio de FM van demostrar poder rebre un so molt més clar i lliure de paràsits atmosfèrics que els d'amplitud modulada (AM), dominant en la ràdio en aquell moment. (els paràsits modulen l'ona en amplitud). Per provar la utilitat de la tecnologia de FM, Armstrong va moure influències amb èxit davant la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) per crear una banda de ràdio en FM, entre 42 i 49 MHz. A principis de la dècada de 1940, poc abans del començament de la Segona Guerra Mundial, Armstrong va ajudar llavors a posar en marxa una petita xarxa de potents estacions de ràdio de FM en els estats de Nova Anglaterra, coneguda com la xarxa Yankee. Armstrong havia començat un camí per convèncer a Amèrica que la ràdio en FM era superior a la d'AM i esperava poder percebre els drets de patent per cada ràdio amb tecnologia FM venuda. La prolioferació d'emissores arreu del món aviat exhaurí les ones disponibles en la banda de AM i després de la Segona Guerra Mundial hagueren de ser posades en servei emissores en FM, segons el sistema formulat per Armstrong el 1936.Al voltant de juny de 1945, la Corporació de Ràdio d'Amèrica, (RCA) havia pressionat fort a la FCC sobre l'assignació de les freqüències per a la nova indústria de la televisió. Encara que ells van negar males arts, David Sarnoff i RCA van maniobrar per aconseguir que la FCC mogués l'espectre de ràdio FM des de la banda de 42-49 MHz, a la de 88-108 MHz, mentre que aconseguien que els nous canals de televisió fossin assignats en el rang dels 40 MHz Conseqüentment, això va deixar a tots els sistemes FM de l'era d'Armstrong fora d'ús, mentre que protegia l'ampli mercat de ràdio d'AM de la RCA. La xarxa de ràdio d'Armstrong no va sobreviure al canvi de freqüència a la banda de les altes freqüències, la majoria dels experts creuen que la tecnologia de FM va ser retardada dècades per aquesta decisió de la FCC. A més, RCA va reclamar i aconseguir la seva pròpia patent en tecnologia FM, i va guanyar, en última instància, el plet per la patent que subsistia entre ells i Edwin Armstrong, deixant Armstrong sense capacitat per demandar drets per les ràdios d'FM venudes als Estats Units. El constant debilitament de la Yankee Network (Xarxa Yankee) i la lluita per les patents que el van deixar sense un cèntim, van destruir Armstrong emocionalment. En aquest estat, Armstrong es va suïcidar el 31 de juny de 1954 saltant per la finestra del seu apartament, situat a un 13è pis, deprimit pel fracàs en poder gestionar la seva invenció de la ràdio en FM. En la seva nota de suïcidi deia a la seva dona: "Que Déu t'ajudi i tingui pietat de la meva ànima". La seva segona esposa i vídua Marion va continuar la lluita per la patent contra RCA, i finalment la va guanyar el 1967. Després de la mort d'Armstrong van haver de transcórrer dècades perquè la ràdio de FM igualés i sobrepassés la saturació de la d'AM, i encara li falta per fer-se prou econòmica per als seus radiodifusors. Edwin Armstrong va ser reconegut definitivament com el creador de la tecnologia de FM i com a tal no ha de ser mai oblidat. Per això va ser pòstumament escollit per figurar a la llista dels "grans" de l'electricitat al costat de figures com ara Alexander Graham Bell, Nikola Tesla, Marconi i Michael Pupin, per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) a Ginebra.
|
Objectes astronòmics
|
Mireille 594 és un asteroide del cinturó d'asteroides de diàmetre mitjà del voltant de 9,23 quilòmetres. Descobert en 1906 per Max Wolf, té una òrbita que es caracteritza per un semieix major igual a 2,6306323 UA i d'una excentricitat de 0.3508518, inclinada 32.57739 ° respecte a l'eclíptica.El nom és un homenatge a Mireia, l'obra de l'escriptor provençal Frederic Mistral.
|
Enginyeria
|
La programació no lineal consisteix a optimitzar una funció objectiu sotmesa a unes restriccions. A diferència de la programació lineal estàndard, la funció objectiu i les restriccions poden ser funcions no lineals.
|
Telecomunicacions
|
El contingut descarregable o DLC (en anglès Downloadable content) és una forma de mitjans digitals distribuïts a través d'Internet. El terme s'utilitza per referir-se específicament al contingut addicional creat pels desenvolupadors per als videojocs i que es publica per separat, és a dir, després del llançament d'aquest. El terme, però, també s'ha utilitzat per referir-se a qualsevol tipus de mitjans d'entreteniment digital distribuït en línia.
|
Informàtica
|
En enginyeria de sistemes, sistemes de informació i enginyeria de programari, el cicle de vida al desenvolupament de sistemes (CVDS), també anomenat com cicle de vida del desenvolupament d'aplicacions, és el procés per planificar, crear, provar e implantar un sistema d'informació. El concepte de cicle de vida al desenvolupament de sistemes aplica a un ventall de configuracions de maquinari i programari donat que un sistema pot estar compost només per maquinari, només per programari o bé per una combinació d'ambdós. Habitualment hi ha sis etapes en aquest cicle: requeriments, anàlisi, disseny, desenvolupament i proves, implantació, documentació i avaluació. The entire software development cycle involves the use of one development methodology that decides end to end process of the software development. Process, such as structuring, planning, controlling, timelines, cumulative cost etc.
|
Ciències polítiques
|
Pol Morillas i Bassedas (1982) és un professor i politòleg, director del Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB) des del setembre de 2018.Doctor en Ciència Política, Polítiques Públiques i Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Màster en Relacions Internacionals per la London School of Economics. Exerceix com a professor associat a la UAB, responsabilitzant-se de la docència en Política Exterior Europea i Teoria de les Relacions Internacionals. És també membre de l'Observatori de Política Exterior Europea. Anteriorment, havia ocupat els càrrecs de cap de l'Àrea de Polítiques Euro-Mediterrànies a l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), coordinador del Comitè Polític i de Seguretat del Consell de la Unió Europea i assessor en Acció Exterior al Parlament Europeu.Com a expert en política europea i política exterior, ha publicat nombrosos articles d'investigació en revistes acadèmiques i ha participat en think tanks. També ha publicat articles d'opinió sobre les dinàmiques d'integració europea, l'evolució institucional de l'acció exterior de la UE, la Política Exterior i de Seguretat Comuna, les estratègies de seguretat de la UE i les relacions euromediterrànies. Entre d'altres, cal destacar Strategy-Making in the EU. From Foreign and Security Policy to External Action publicat per l'editorial Palgrave Macmillan.El 14 de setembre del 2018 el patronat del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) va nomenar a Pol Morillas com a nou director de l'entitat en substitució de Jordi Bacaria i Colom. Morillas, que va ser escollir mitjançant un concurs internacional, era investigador sènior per a Europa i subdirector de recerca de l'entitat.
|
Sociologia
|
Reclam LGBT o esquer queer (en anglès queerbaiting) és la pràctica de suggerir, pero de després no representar, una relació romàntica homosexual entre personatges de ficció, principalment al cine o a la televisió. El romanç en potència pot ser ignorat, rebutjat explícitament o objecte de burla. El terme despectiu "queerbaiting" pretén constatar que això està fet amb l'objectiu d'atreure (de l'anglès, baiting = pescar) a una audiència queer i aprofitar-se de la falsa suggestió de relacions amoroses que els atreuen o amb les quals se senten identificats. El concepte va aparèixer i ha estat popularitzat mitjançant discussions en línia de fandoms de pel·lícules i sèries populars.
|
Arquitectura
|
Favela és el nom donat al Brasil als assentaments precaris o informals que creixen al voltant o dins mateix de les ciutats grans del país. Aquest terme portuguès és molt usat al Brasil, amb el significat de barri de barraques, mentre que a la resta del món s'empra per referir-se específicament a aquests assentaments al Brasil.Des dels moviments socials brasilers, sovint s'ha considerat que la permanència d'aquests assentaments de barraques és causada per la desatenció de l'administració a l'hora d'implementar-hi equipaments i serveis bàsics per a la població resident, sumada a la creixent militarització basada en la «guerra contra les drogues».
|
Ciències de la salut
|
La seguretat alimentària (en anglès food security) segons la definició de 2006 de l'organisme de les Nacions Unides per l'alimentació (FAO), existeix quan totes les persones tenen en tot moment accés físic, social i econòmic als aliments suficients, innocus i nutritius que satisfacin les seves necessitats energètiques diàries i les preferències alimentàries per a portar una vida sana i activa. Aquest concepte va aparèixer a la dècada de 1970 i ha anat evolucionant. La seguretat alimentària depassa la noció d'autosuficiència alimentària i cal distingir-la del concepte de seguretat sanitària dels aliments, que forma part de la higiene i la innocuïtat dels aliments com també del manteniment de la seva salubritat.
|
Teologia
|
L'apologia cristiana és l'àrea de la teologia que s'especialitza a fer servir arguments racionals per defensar i difondre el cristianisme. Els apologistes cristians defensen el seu punt de vista mitjançant evidència històrica, arguments filosòfics, evidència científica, raonament lògic, entre d'altres. Tot i que alguns creacionistes són considerats apologistes, generalment són una minoria en aquesta àrea de la teologia. L'apologia cristiana ha evolucionat durant diversos segles. Es remunta a l'apòstol Pau, i inclou cèlebres filòsofs medievals com Agustí d'Hipona. Alguns apologistes moderns van ser C.S. Lewis i G. K. Chesterton. En el present, alguns apologistes destacats són el filòsof i teòleg William Lane Craig i el cèlebre biòleg genetista Francis Collins, exdirector del Projecte Genoma Humà.
|
Geologia
|
L'estibiconita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del llatí stibium (antimoni) i del grec konis (cendra). Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estibiconita pertany a "04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres" juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, stibiomicrolita, strontiopiroclor, stannomicrolita, stibiobetafita, uranpiroclor, yttrobetafita, yttropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreita, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeita, stetefeldtita, rosiaita, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.
|
Filosofia
|
Ksenija Atanasijević (Belgrad, Regne de Sèrbia, 5 de febrer de 1894 - Belgrad, República Federal Socialista de Iugoslàvia, 28 de setembre de 1981) va ser la primera dona filòsofa sèrbia important reconeguda, i una de les primeres dones professores de la Universitat de Belgrad, on es va graduar. Va escriure sobre Giordano Bruno, l'antiga filosofia grega i la història de la filosofia de Sèrbia, i va traduir algunes de les obres filosòfiques més importants a la llengua sèrbia, incloses les obres d'Aristòtil i Plató. També va ser una escriptora feminista primerenca sèrbia.
|
Arqueologia
|
La tafonomia és l'estudi científic dels organismes morts a través del temps i com queden finalment fossilitzats (si és que ho fan). El terme tafonomia (del grec taphos - τάφος significa enterrament, i nomos - νόμος significa llei), va ser introduït per a la paleontologia el 1940 pel científic rus, Ivan Efremov, per descriure l'estudi de la transició de les restes, parts o productes dels organismes de la biosfera a la litosfera, és a dir la creació d'un fòssil.Els tafonomistes estudien els fenòmens de l'estratificació dels éssers vius, la descomposició, la diagènesi i la incrustació bioerosió per esclerobionts. (Els eclerobionts són organismes que habiten en substrats durs) Gràcies a la taxonomia es pot entendre millor com n'està d'esbiaixat el registre fòssil. Els fòssils estan per tot arreu en les roques sedimentàries, però els paleontòlegs no poden donar conclusions acurades sobre la vida i ecologia dels organismes fossilitzats sense saber els processos involucrats en la seva fossilització. Per exemple, si en un lloc amb fòssils hi predominen els d'una mena, pot inferir que n'hi havia molts d'aquesta mena o que aquestes restes eren més resistents a la descomposició. Durant el final del segle xx, les dades tafonòmiques van començar a ser aplicades a altres subcamps paleontològics com la paleobiologia, paleooceanografia, icnologia (l'estudi de les petjades fòssils) i la bioestratigrafia. Amb això s'aclareix el significat dels fòssils que es troben Els arqueòlegs estudien els processos tafonòmics per tal de determinar com les restes de les plantes, dels animals (i dels humans) s'acumulen i es preserven de manera diferenciada en els jaciments arqueològics. Això és crític per a determinar com aquestes restes estan associades a l'activitat humana. A més a més, els processos tafonòmics poden alterar les restes biològiques després que estiguin dipositades en els jaciments. Algunes restes sobreviuen millor que les altres a través del temps i per tant poden esbiaixar una col·lecció excavada. L'examen de la tafonomia experimental normalment consisteix a exposar les restes d'organismes a diversos processos d'alteració i aleshores examinar els efectes de l'exposició.
|
Gestió
|
El benchmark és un índex de referència que serveix per mesurar el rendiment d'un sistema, una organització o component d'aquest, per comparar-lo amb altres sistemes o organitzacions que tenen el mateix objectiu. La paraula benchmark és un anglicisme que es pot traduir com a «índex de referència». L'operació de comparar mitjançant tal índex es diu benchmarking. En informàtica es pot entendre que un benchmark és el resultat de l'execució d'un programa informàtic o un conjunt de programes en una màquina, amb l'objectiu d'estimar el rendiment d'un element concret, i poder comparar els resultats amb màquines similars. En termes d'ordinadors, una indexació de referència podria ser realitzada en qualsevol dels components, ja sigui CPU, RAM, targeta gràfica, etc. També pot ser dirigit específicament a una funció dins d'un component, per exemple, la unitat de coma flotant de la CPU, o fins i tot a altres programes. La tasca d'executar un benchmark originalment es reduïa a estimar el temps de procés que porta l'execució d'un programa (mesura en general en milers o milions d'operacions per segon). Amb el transcurs del temps, la millora en els compiladors i la gran varietat d'arquitectures i situacions existents van convertir a aquesta tècnica en tota una especialitat. L'elecció de les condicions sota la qual dos sistemes diferents poden comparar entre si és especialment àrdua, i la publicació dels resultats sol ser objecte de candents debats quan aquests s'obren a la comunitat. Es converteix en una poderosa arma competitiva, mal realitzat pot fer perdre molts diners. Actualment es disposa de molts documents sobre com realitzar eficaçment estudis benchmarking. Si al llarg de l'estudi de benchmarking també pot realitzar-se un "benchmark de programari", és a dir comparar el rendiment d'un programari contra un altre o de part d'aquest, per exemple, comparar diferents consultes a una base de dades per saber quina és la més ràpida o directament parts de codi.
|
Psicologia
|
Una zona erotògena és una part del cos humà que té una alta sensibilitat i que a través de l'estimulació sol provocar una resposta sexual. Depenent de la persona, pot incloure diverses àrees del cos (fins i tot tot el cos sencer), però la majoria d'homes i dones tenen unes mateixes zones erotògenes. Malgrat que les àrees de la pell són les més comunes, la pròstata en els homes i el clítoris en les dones ho són, per exemple. Les zones erotògenes tenen molta importància als jocs, o carícies, previs a l'orgasme pròpiament dit. Un dels primers autors que estudiaren les zones erògenes d'una forma científica va ser Sigmund Freud. Aquest autor inclou tot allò que té relació amb el sexe dins el que anomena libido, una força de la psicologia profunda que està en relació amb tot allò que produeix plaer. El 1905 Freud, al seu llibre Tres assaigs per a una teoria sexual, defineix les zones erotògenes com aquella part de l'epidermis o de les mucoses en les quals certs estímuls fan sorgir una sensació de plaer d'una determinada qualitat. Considera que els estímuls productors de plaer estan lligats a condicions especials que no coneixem, però el caràcter rítmic deu jugar-hi un important paper.
|
Matemàtiques
|
Un nombre parell és un nombre enter múltiple de 2, és a dir, un nombre enter, m, és nombre parell si i només si existeix un altre nombre enter, n, tal que: m = 2 ∗ n {\displaystyle m=2*n} A la pràctica això vol dir que és parell tot nombre enter que acabi en els nombres 2, 4, 6, 8 i 0 (en base 10).
|
Ecologia
|
Naturalització en biologia, és qualsevol procés pel qual un organisme no natiu s'estén en la vida silvestre i passa a considerar-se naturalitzat. Es diu que una població ja està naturalitzada si la seva reproducció és suficient per a mantenir-se. Un exemple, entre molts, de planta naturalitzada als Països Catalans i la resta d'Europa, és la brassicàcia d'ús ornamental Lunaria annua. Algunes poblacions no se sostenen elles mateixes mitjançant la reproducció, però gràcies a un flux continu des d'un altre lloc continuen existint. En aquest cas s'anomenen poblacions adventives. El cultiu de plantes (agricultura i jardineria) és la principal font d'aquestes poblacions adventives. Les plantes naturalitzades poden passar a ser espècies invasores si són prou abundants i tenir un efecte advers sobre animals i plantes natives.
|
Arquitectura
|
Una església tipus sala o planta de saló, (en alemany hallenkirche) és un tipus de construcció arquitectònica d'esglésies, que es caracteritza pel fet que la seva planta és rectangular i totes les naus que componen l'edificació tenen la mateixa alçària. Va ser desenvolupada durant el gòtic europeu, sobretot a Alemanya. Aquest tipus d'església tenia una llarga història en aquest país, com la catedral de Paderbon o l'església de Santa Maria de Greifswald a Santa Isabel de Marbourg, però va ser en els segles xiii i xiv quan es va fer més habitual. A Espanya s'hi va introduir a partir del segle xiv, i tingué la seva màxima difusió a les zones mediterrànies del País Valencià, Catalunya i Balears. L'esquema bàsic de les esglésies de planta de saló es caracteritza per tenir tres o cinc naus amb voltes de creueria, de similar alçària en totes les naus, en què la il·luminació es realitza a través de les naus laterals. Els espais interiors són amplis i diàfans, el que li atorga l'aspecte d'un gran saló, que permetia albergar gran quantitat de persones. La planta és de forma rectangular, en què el transsepte no és més ample que el conjunt de les naus. En moltes ocasions, aquestes naus laterals són una mica més baixes que la central, sense que s'arribin a obrir-se obertures d'il·luminació directa a la nau central. Els exteriors solen ser desornamentats, amb tendència cap a l'horitzontalitat i predomini del massís sobre l'obertura, en què el seu sistema constructiu no necessita arcbotants. L'església saló no s'ha de confondre amb les anomenades esglésies de calaix, que són temples d'una única nau sense creuer (arquitectura).
|
Ciència militar
|
Una avançada militar és un destacament de tropes distribuïdes a una certa distància de la força o la formació principal, en general a una distància més gran d'un suposat objectiu o en un lloc allunyat o escassament poblat, postat per a fer guàrdia enfront d'intrusions no autoritzades i atacs per sorpresa. És, en general, una base militar petita o l'assentament en una frontera, límit d'un altre país o regió. Les avançades solen tenir forma de fortificacions, fàcils de desmantellar. En algunes ocasions, si tenen un objectiu de contenció o albirament, sobretot, marítim, una avançada pot ser formada en forma de búnquer.
|
Sociologia
|
El model dialògic de resolució de conflictes es fonamenta en el diàleg com a eina que permet superar les desigualtats. En el tractament del conflicte, pren protagonisme el consens entre totes les parts implicades, especialment l'alumnat sobre les formes de convivència, generant un diàleg compartit per tota la comunitat en tot el procés normatiu. Aquest model involucra a tota la comunitat mitjançant el diàleg que permet descobrir les causes i els orígens dels conflictes per solucionar-los des de la mateixa comunitat molt abans que apareguin. Per tant, aquest abordatge, es concentra en la prevenció dels conflictes mitjançant la creació d'un clima de col·laboració, en el qual les persones participen tant en la creació de les normes de funcionament de l'escola com de la forma per resoldre els conflictes. Creant així un major enteniment i sentit per a totes les persones involucrades. Aquest model ofereix espai i condicions per garantir que tots i totes tinguin les mateixes oportunitats per expressar-se i trobar solucions de manera conjunta. Per fer possible aquest diàleg, és necessari considerar que totes les persones, independentment de la seva cultura, nivell acadèmic, etc, tinguin la capacitat d'intervenir i opinar en la cerca d'una solució consensuada que ajudi a la prevenció i resolució de conflictes.
|
Informàtica
|
En el context de l'evolució, una seqüència conservada és aquella seqüència homòloga d’àcids nucleics (ADN i ARN) o de proteïna idèntica o semblant entre espècies (ortòloga), entre el mateix genoma (paràloga) o generada per transferència horitzontal de gens entre diferents espècies que comparteixen un ancestre comú (xenòloga). Una seqüència altament conservada és aquella que es manté sense canvis en l’arbre filogenètic i durant les diferents etapes geològiques. Que una seqüència estigui conservada al llarg de l'evolució indica que és valuosa i per això la selecció natural l’ha mantingut. Alguns exemples de seqüències altament conservades són els components ARN dels ribosomes que es troben en tots els superregnes de la vida, la caixa homeòtica en eucariotes, i l’ARN mitocondrial en bacteris. L'estudi de la conservació de les seqüències inclou múltiples àrees d’investigació com ara la genòmica, la proteòmica, la biologia evolutiva, la filogenètica, la bioinformàtica i les matemàtiques
|
Televisió
|
Eve Arden (Mill Valley, Califòrnia, 30 d'abril de 1908 - Los Angeles, 12 de novembre de 1990) fou una actriu nord-americana nominada a l'Oscar per la pel·lícula Mildred Pierce, i que tingué una llarga carrera com a actriu secundària amb caràcter. El seu nom real era Eunice Quedens. Hi ha moltes versions sobre d'on va prendre el seu nom artístic, la més acceptada assenyala que va triar Arden, per la marca de perfums i Eve, com a abreviatura del títol d'un del film "Evening in Paris". Eve Arden va desenvolupar una llarga carrera, tant al cinema com a la televisió i la ràdio, obtenint grans èxits. Al cinema, va interpretar papers "secundaris", fent de l'amiga fidel de la protagonista, de dona independent, sarcàstica, etc., el perfecte contrapunt crític a l'acció. Ja en un dels seus primers papers per al cinema, va donar la imatge que després perfeccionaria: el personatge d'Eve, de Dames de teatre, sempre crític amb el seu gat, que al final li donarà una sorpresa. El 1939, va treballar amb Groucho Marx en At the Circus, on ambdós estan hilarants en una escena cap avall, adherits al sostre. El 1945, amb Joan Crawford va protagonitzar Mildred Pierce, paper pel qual fou nominada a l'Oscar, però que no va obtenir. Un dels seus papers més importants, en una pel·lícula poc coneguda, però a reivindicar, va ser a Goodbye, My Fancy el 1951, de nou amb Joan Crawford, amb un clar missatge contra de la "Cacera de Bruixes" de McCarthy, que es desenvolupava en aquells moments. El 1956, va dur a la pantalla, el seu personatge de la ràdio, Miss Brooks, en la pel·lícula Our Miss Brooks que després, també faria a la televisió. El 1959, amb James Stewart i un altre gran actor, Arthur O'Connell, va protagonitzar la famosa pel·lícula d'Otto Preminger, Anatomia d'un assassinat. Per a les joves generacions, tanmateix, és més recordada com la directora de l'institut de Grease (1978), que més tard repetiria a Grease II (1982). Va morir a Los Angeles, el 12 de novembre de 1990.
|
Metodologia
|
El protocol d'investigació científica d'un estudi és el document que descriu de forma sistemàtica què s'investigarà, per què i com. Per tant, presenta la qüestió a la qual es vol contestar, perquè és important respondre-hi, i alhora com s'hi respondrà (inclou el quan i a on). Un protocol pot arribar a tenir desenes de pàgines. Tanmateix, la informació fonamental se sol poder resumir en unes poques pàgines. El protocol és l'instrument bàsic per abordar la planificació i la realització d'una investigació. Cal distingir tres conceptes molt relacionats i que solen ser consecutius en el temps: la proposta de recerca, el protocol i el manual d'operacions. La proposta de recerca és el document que es presenta als organismes que financen la recerca on l'investigador manifesta la recerca que vol realitzar. Descriu les idees fonamentals del projecte i els mètodes que l'investigador utilitzarà per realitzar-lo. El protocol d'investigació científica és una extensió de la proposta on es desenvolupen amb més profunditat les activitats necessàries per portar a terme la proposta. L'elaboració del protocol facilita la planificació i l'organització de la investigació d'una forma lògica i eficient. És el document que se sol presentar als comitès ètics d'investigació clínica per l'aprovació del treball. A més a més, un cop finalitzat, serveix com a embrió per a la confecció del "manual d'operacions". El manual d'operacions és l'eina de referència per a tot l'equip investigador i que inclou les etapes i la cronologia de la investigació, així com la metodologia a seguir en cadascuna d'elles. Tot això facilita als investigadors la comunicació dintre de l'equip, l'organització de les diferents etapes, l'estandardització en les formes de fer, en definitiva, res tan obvi com realitzar l'estudi tal com va ser dissenyat.
|
Agricultura
|
Les dones en l'agricultura de l'Afganistan representen aproximadament la mitat de la mà d'obra, sent la seua situació fortament determinades per factors culturals.
|
Biotecnologia
|
El bioterrorisme és aquell terrorisme que vol treure profit de l'efecte de l'alliberament o disseminació intencional de virus, bacteris o toxines, ja siguin naturals o prèviament modificats per l'ésser humà, amb el propòsit de generar malaltia, mortalitat, pànic i terror. L'objectiu no ha de ser únicament l'espècie humana si no que també la diana pot estar en espècies animals o vegetals. En condicions “ideals” l'agent ha estat modificat per la mà humana incrementant la capacitat de generar malaltia, o la seva resistència a factors ambientals o a medicines, o millorant la seva capacitat de disseminació. “Idealment” també, interessen agents que tinguin una certa latència, que generin el seu efecte passats alguns dies per dificultar o impossibilitar la recerca epidemiològica posterior. Aquests llargs períodes d'incubació, a més, permetent una més gran penetració de la infecció a la població abans que sigui possible cap diagnòstic. Així, un únic disseminador (bioterrorista) podria assolir diversos objectius (alliberar l'agent biològic) en diferents llocs abans que l'atac no fos ni tan sols sospitat pel sistemes de vigilància. Encara que un nombre important de persones comencessin a manifestar símptomes no específics pocs dies després de l'atac, a la comunitat mèdica li costaria un cert temps (dies o setmanes) en unir les peces del trencaclosques i provar l'origen bioterrorista de l'epidèmia. Les vies de disseminació són totes les possibles; aire, aigua o menjar. L'atractiu dels agents biològics ve de que són relativament fàcils i barats d'obtenir, es poden disseminar amb certa facilitat, i generen una disrupció, un pànic, una histèria, un caos en la població que pot ultrapassar llargament l'efecte real del brot o de la malaltia. Tanmateix l'ús convencional al camp de batalla clàssic té importants limitacions; els patògens no distingeixen banderes i no destrien entre les forces enemigues i les pròpies; ni tampoc entre la població pròpia i l'aliena. El bioterrorisme no necessàriament cerca causar un nombre gran de morts immediates per fer efectiu; de fet, la majoria del agents biològics estan etiquetats com a “agents incapacitants”, que no produeixen malalties letals. Són més “efectius” si incapaciten i posen en tensió els sistemes de salut a l'inundar-los de centenars o milers de malalts infectats, ultrapassant les reserves de medicaments o altres mesures terapèutiques i les instal·lacions d'aïllament o contenció. El focus d'atenció no ha de ser necessàriament l'ésser humà. El focus pot estar en els animals o les plantes, ja que a un estat, a una població, se la pot fer rendir també per fam. Recordem, sense que sigui una conseqüència d'un fet bioterrorista, l'epidèmia del virus de la febre aftosa (foot-and-mounth disease virus) a Gran Bretanya el 2001, i una posterior el 2007, i el trasbals econòmic que suposa per un país desenvolupat que no tenia de fer front a una segona crisi simultània, com seria una guerra. Als Estats Units, els agents biològics que tenen potencial per suposar una amenaça greu per la salut i la seguretat pública són etiquetats com a “agents seleccionats” (Select Agents).
|
Mitologia
|
El Negre vell o Negres vells són un tipus d'esperits de la religió umbanda. Són esperits que es presenten sota l'arquetip de vells africans que van viure en les senzala, majoritàriament com a esclaus que van morir en la tortura del cep o de vellesa, i que conten històries del temps de captivitat. Són considerats deïtats purificades: savis, tendres i pacients, donen amor, fe i esperança als "seus fills". El Negre vell, en la religió umbanda, s'associa als ancestres africans, així com el caboclo està associat als indígenes i el <i>baiano</i> als emigrants del nord-est.Els Negres vells són les entitats més conegudes nacionalment, fins i tot pels laics que sols han escoltat parlar d'aquestes religions afrobrasileres. El Negre vell es recorda també per l'instrument que normalment empra, la pipa.
|
Geografia
|
Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Abi-Yaqub ibn Jàfar ibn Wahb ibn Wàdih al-Yaqubí (mort després del 905), conegut simplement com a Àhmad al-Yaqubí o al-Yaqubí, fou un geògraf i historiador musulmà del segle ix. Va néixer a Bagdad en data desconeguda. Era rebesnet de Wàdih, llibert del califa al-Mansur. Fins al 873 va viure a Armènia i al Khorasan on va entrar al servei dels tahírides del Khorasan. Va viatjar a l'Índia i al Magreb i va arribar després a Egipte, on va morir no abans del 905 (si bé algunes fonts se situa la mort el 897). Es creu que tenia certes simpaties pel xiïsme, segons es detecta a les seves obres. Les seves obres principals són: Tarikh ibn Wadih (Crònica d'Ibn Wàdih) i Kitab al-Buldan (Llibre dels Països), de geografia i que inclou descripcions del Magreb amb molta informació d'aquesta terra.
|
Astronàutica
|
El control d'orientació (o bé, d'actitud) és l'exercici d'accions per controlar l'orientació d'un objecte pel que fa a un sistema de referència inercial o una altra entitat (l'esfera celeste, certs camps, objectes a la rodalia, etc.). El terme és especialment utilitzat per referir-se als controls que s'exerceixen per controlar l'orientació de les naus espacials (tripulades o no com és el cas dels satèl·lits artificials). Per controlar l'actitud d'un vehicle o objecte cal disposar de: sensors per mesurar l'actitud del vehicle o objecte, actuadors per aplicar els moviments requerits per a reorientar al vehicle o objecte de forma que adopti l'actitud requerida, i algorismes per comandar els actuadors basant-se en els mesuraments d'actitud actuals dels sensors i les especificacions de l'actitud requerida. El camp integral que estudia les combinacions de sensors, actuadors i algorismes es denomina "Guia, Navegació i Control" (GNC).
|
Seguretat laboral
|
El casc de bomber és el casc que duen els bombers per a la protecció del cap enfront dels riscos propis del seu treball. Forma part de l'equip de protecció individual del bomber. Està format per la carcassa, la guarnició i les galteres, i pot tenir pantalla facial (transparent o daurada), faldó cobre-clatell, acoblament per a la màscara de l'equip de respiració autònom, acoblament per a llanterna. La forma, el material i el color de la carcassa varien en funció de cada cos de bombers i de l'època. A la part frontal hi acostumen a dur l'escut o identificació del cos de bombers.
|
Filosofia
|
El pensament obert és un corrent de pensament que advoca a l'adopció de models oberts tant en el disseny, producció, edició, distribució, com a la pràctica de qualsevol procés creatiu. El pensament obert estimula la creativitat i identifica estratègies per ampliar l'enfocament davant la resolució de problemes, emprant l'anàlisi crítica i tenint en compte diferents punts de vista. Es tracta d'una disciplina sempre hipotètica, provisional, millorable, corregible, o canviable. El sentit obert del mètode, genera sempre solucions distribuïdes. La seva antítesi és el pensament únic, que obeeix a un model tancat, centralitzat, unidireccional, no participatiu, on la solució parteix d'un únic punt de vista o el pensament tancat, només accessible als qui paguen.El concepte és una emanació de les teories sobre una societat oberta d'Henri Bergson (1859-1941) quan va desenvolupar el tema de la moral oberta i la moral tancada en la seva obra Les Deux Sources de la morale et de la religion (Les dues fonts de la moral i de la religió) i Karl Popper en la seva obra La societat oberta i els seus enemics del 1947. Van fomentar models epistemològics i econòmics que comprometin la llibertat d'ús, compartició, col·laboració, la inclusió. Es distingeix igualment del pensament dual al qual la resposta ha de ser sí o no, en excloure a priori la possibilitat de qualsevol alternativa per descobrir. En la seva epistemologia el pensament obert aplica el principi que tota ciència és provisional, sotmesa al resultat de recerques i descobertes noves, i així diferent de sistemes tancats o dogmàtics que aspiren a formular respostes definitives. Unes generacions més tard, aquestes idees van continuar amb l'adveniment de les noves tecnologies, els successors de Bergson i Popper van afegir obres, eines, tecnologies i formats per models de codi obert, amb l'argument que així beneficien a tothom i que contribueixen a la creació i manteniment de la societat del coneixement. «Reconeixem plenament que les tecnologies culturals disten molt de ser neutrals i que són el resultat de processos socials i relacions de poder. Com totes les tecnologies, es desenvolupen en última instància, en interès dels beneficis industrials i corporatius, i rares vegades en el nom de la major participació de la comunitat de l'autonomia creativa.» El pensament obert comença a identificar-se a partir de diferents moviments com el programari lliure de codi obert, el moviment de la cultura lliure. L'èxit del programari lliure, així com l'accés obert han permès que es comenci a aplicar a altres activitats i disciplines com la cultura lliure, educació 2.0, la política (democràcia participativa) o l'economia (economia oberta). En l'àmbit català, es van organitzar des del 1990 a la comarca d'Osona l'anual «Fòrum de Debat» i el 2004 «I Jornades de pensament obert i cultura de la pau».
|
Humor
|
Francisco Javier Fuentes (Guateque; 2 de juliol de 1963-Bucaramanga; 24 de gener de 2016), conegut com a Pacho sin fortuna, va ser un humorista colombià. És conegut en la seva trajectòria de comediant per interpretar el personatge de Pacho sin fortuna al programa de Sábados felices del Canal Caracol per la televisió colombiana.
|
Periodisme
|
Elizabeth Hawley (Chicago, Illinois, 9 de novembre de 1923 - Katmandú, 26 de gener de 2018) fou una periodista i cronista d'expedicions a l'Himàlaia. El setembre de 1960 va viatjar al Nepal i s'hi va quedar a viure. Va començar treballant per l'agència de notícies Reuters cobrint les notícies d'alpinisme, entre elles l'expedició americana de 1963, que va ser la primera dels Estats Units a travessar l'Everest.Tot i que mai va escalar cap cim, va ser la cronista més coneguda de les expedicions a l'Himàlaia durant més de quatre dècades. Fou respectada per la comunitat alpinista a nivell internacional pels seus registres complets i precisos, tot i no formar part de cap organisme oficial. Els seus registres es resumeixen en la base de dades The Himalayan database, que analitza diverses dades, com les fites aconseguides pels escaladors a l'Himàlaia o els que hi perden la vida.El francès François Damilano, escalador en gel, va batejar amb el seu nom un pic del Nepal. Damilano, el 9 de maig de 2008, va fer una primera ascensió en solitari al pic Hawley (6.182 msnm), del Dhaulagiri Himal, després de pujar el Putha Hiunchuli (7.242 msnm).
|
Astronomia
|
Els tolins (de l'antic grec θολός (tolós), que significa color sèpia) és un heteropolímer de molècules format per la radiació ultraviolada solar sobre compostos orgànics simples, com ara metà o età. Els tolins no es formen de manera natural a la Terra sinó que es troben en gran abundància en la superfície de cossos gelats del sistema solar exterior. En general tenen una aparença de color sèpia. El terme «tolins» va ser encunyat per l'astrònom Carl Sagan i el seu col·lega Bishun Khare per descriure les substàncies difícils de caracteritzar que van obtenir en els seus experiments de Miller i Urey amb les barreges de gasos que es troben en l'atmosfera de Tità.
|
Mitologia
|
Anatis fou una deïtat asiàtica el nom de la qual apareix sota diverses variacions (Anaea, Aneitis, Tanais, Nanaea i altres). Era adorada a Armènia, Capadòcia, Assíria i Persis, entre altres llocs.
|
Ciència militar
|
La Légion de Panetier va ser un dels batallons de tropes reialistes creats pel comte de Panetier. La unitat va comptar amb uns 400 homes, amb el reforç de 94 homes escapats del Setge de Toló, que van lluitar al costat de les tropes espanyoles del general Antonio Ricardos en la Guerra Gran entre el Regne d'Espanya i la França Revolucionària, en la que van defensar Portvendres el maig de 1794, sent evacuats per mar per evitar la seva captura i guillotinament, i a Zamora el 5 de gener de 1796. Foren comandats pel comte de Panetier, i a la seva mort en gener de 1794 pel general Santa-Clara.
|
Informàtica
|
L'arquitectura en pissarra és un model arquitectònic de programari habitualment utilitzat en sistemes experts, sistemes multiagent i, en general, sistemes basats en el coneixement.
|
Geologia
|
La lluïssor o llustre és la mesura de la intensitat de reflexió de la llum incident sobre la superfície d'un mineral o metall. El tipus i la intensitat de la lluïssor varia d'acord amb la naturalesa de la superfície del mineral i la quantitat de llum absorbida. La lluïssor dels minerals pot ésser: Lluïssor grassa: com si estigués cobert amb una prima capa d'oli. És com a resultat d'una superfície microscòpicament rugosa. Lluïssor adamantina: aquest mineral té un reflex fort i brillant com el del diamant. A causa d'un índex de refracció alt. Lluïssor metàl·lica: aspecte brillant que presenten els minerals i que recorda a un metall. Aquests minerals solen ser completament opacs i donen ratlla de color molt fosca (o negra). Lluïssor nacrada: té la lluïssor irisada de la perla. S'observa en general a les superfícies dels minerals paral·leles als plànols d'exfoliació. Lluïssor resinosa: que té la lluïssor de la resina. Lluïssor sedosa: que té la lluïssor de la seda. Resultat de la reflexió de la llum sobre un agregat paral·lel de fibres fines. Lluïssor vítria: que té la lluïssor del vidre. Un objecte també pot ser mat, sense lluïssor.
|
Matemàtiques
|
"La desraonada eficàcia de la matemàtica en les ciències naturals" (títol original: "The Unreasonable Effectiveness of Mathematics in the Natural Sciences") és el títol d'un article publicat en 1960 pel físic Eugene Wigner. En el mateix, Wigner va observar que l'estructura matemàtica d'una teoria física sovint assenyala el camí per a futurs avanços en aquella teoria o fins i tot en prediccions empíriques.
|
Agricultura
|
El corc de les glans o diabló de les castanyes (Curculio elephas) és una espècie de coleòpter polífag de la família dels curculiònids que viu principalment a Europa meridional. Les larves viuen dins dels fruits dels arbres del gènere Quercus (alzina, roure, carrasca, etc.) i dels castanyers.
|
Estris
|
Un sublimador és un aparell de laboratori emprar per a efectuar sublimacions. El sublimador més simple consisteix en un tub tancat per un extrem, amb una tubuladura lateral situada a la part superior i a través de la qual hom pot practicar el buit; al fons del tub hom situa la mostra a sublimar i al seu interior hom acobla un altre tub, per l'interior del qual circula un fluid refrigerant i en la seva superfície es produeix la condensació del sublimat.
|
Astronomia
|
El Trans-atlantic Exoplanet Survey o TrES, utilitza tres telescopis de 4 polzades (10 cm) situats a l'Observatori Lowell, l'Observatori Palomar, i les Illes Canàries per localitzar exoplanetes. Es va fer utilitzant la xarxa de telescopis petits i relativament econòmics dissenyats per cercar específicament els planetes que orbitaven estrelles brillants utilitzant el mètode de trànsit. La matriu utilitza telescopis de Schmidt de 4 polzades amb càmeres CCD i rutines de cerca automatitzades. La inspecció va ser creada per David Charbonneau del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics, Timothy Brown del National Center for Atmospheric Research, i Edward Dunham de l'Observatori Lowell. La inspecció de TrES ja no operativa.
|
Història
|
Els Pio di Savoia (originalment Pio) són una família feudal que tenia la Signoria de Quarantola a la zona de Mòdena des del segle xi. Van tenir sobirania sobre la ciutat de Carpi i alguns territoris veïns entre els segles XIV i XVI, fins que la ciutat va ser annexada als territoris de la família Este l'any 1530. Van tenir el privilegi del duc Lluís I de Savoia, amb les cartes patents del 27 de gener de 1450, per afegir el nom dels Savoia al seu cognom, com a recompensa pels serveis militars d'Alberto I el Vell.La família està registrada a la Llista Oficial Noble italiana amb els títols de Príncep (mpr) i Conte (m), Don i Donna, Nobile di Carpi (m), Patrizio di Ferrara (m). La primera figura recordada de la família és un Manfredo (? -1096 ca.), el fill del qual Bernardo va ser pare del Pio Podestà de Mòdena entre 1177 i 1178 que va donar el cognom als seus descendents. Després van seguir el fill Lanfranco (1205-1252) i el fill d'aquests Federico (1230-1267). Manfredo I (1269-1348), fill de Federico i Agnese da Gorzano, fou vicari imperial de Mòdena entre 1329 i 1336 juntament amb el seu cosí Guido Pio, obtenint així el feu de Carpi de la família Este.
|
Ecologia
|
Una torbera alta o torbera ombrogènica és un tipus de torbera a la qual l'aportació d'aigua depèn exclusivament de les precipitacions, per això és una zona humida àcida i pobre en minerals, un biòtop on la flora i la fauna s'ha d'adaptar a aquestes condicions extremes. Les torberes altes es troben principalment en zones amb clima fred i humit com la taigà. Com que l'aigua de pluja conté molt poca quantitat de minerals, la vegetació predominant d'una torbera alta són les molses del gènere Sphagnum (esfagne). És l'estadi final de l'evolució d'una torbera.
|
Sociologia
|
L'hegemonia lingüística és el domini d'un idioma per sobre dels altres en un mateix territori. Segons el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, hegemonia és la "supremacia que un estat exerceix sobre d'altres, que un poble exerceix sobre els seus veïns o confederats". També defineix el mot com "preeminència comercial, artística o intel·lectual d'un poble, d'una ciutat o d'una institució damunt d'altres". I precisament en el camp cultural pot parlar-se de l'aspecte cultural d'aquest domini. Aquest fenomen acostuma a passar dintre d'un estat en el qual hi ha multilingüisme en què es conviu amb una llengua amb més capacitat d'imposar-se. Es relaciona aquesta idea amb l'imperialisme lingüístic, que és la transferència d'una llengua dita "dominant" a un poble, que en té una altra de no "dominant", i també una hegemonia lingüística freqüentment resolta en aquesta transferència per diverses raons.
|
Informàtica
|
El microcomptador de programa és un registre que permet realitzar el sentenciant dins del microcodi. Conté la posició de la següent microoperació a executar en el microcodi. Podríem dir que el microPC, dins de la U.C. és al microprograma format per microinstruccions com el registre PC, dins de la UP és el programa d'usuari format per instruccions màquina.
|
Mitologia
|
Aengus o Angus és un déu de l'amor de la mitologia irlandesa. Se'l representa com un jove angèlic, en una iconografia influïda per l'Eros grec. El seu naixement està lligat al sol; el seu pare Dagda va mantenir relacions amb Boann, qui estava casada i per amagar l'embaràs al seu marit va fer que el sol brillés ininterrompudament durant nou mesos, que van semblar un sol dia als habitants de la Terra i així Angus va poder ser infantat en secret. Angus és el senyor de Brú na Bóinne.
|
Telecomunicacions
|
La telegrafia (del grec tele, "lluny", i graphein, "escriure") és la transmissió a llarga distància de missatges escrits, sense el transport físic de les lletres que componen el missatge. Els primers sistemes telegràfics eren els òptics, mitjançant senyals a distància, com els senyals de fum o els sistemes més sofisticats de semàfors de Chappe. Al segle xix apareix el telègraf elèctric, en què la transmissió es realitza mitjançant impulsos elèctrics a través d'un cable i, posteriorment, la "telegrafia sense fil", que utilitza la ràdio. En sentit general, també s'inclouen dins el terme "telegrafia" les formes més modernes de transmissió d'informació, com el fax, el correu electrònic i les xarxes d'ordinadors en general.
|
Arquitectura
|
L'arc cec és un arc aplicat sobre un mur amb finalitats ornamentalsÉs un element arquitectònic molt usat en l'arquitectura romànica, tants als murs laterals com als absis i absidioles que rematen les naus. De vegades s'acompanyen de faixes llombardes. Exemples de l'arc cec es poden trobar a l'església de Santa Maria de Cóll. Després de l'arc cec va aparéixer l'absis, un reforç del mur de poc gruix.
|
Química
|
Una coordenada de reacció en química, és un paràmetre que representa el progrés d'una reacció química. És habitualment una magnitud geomètrica que canvia al llarg de la conversió d'un o més reactius en un producte o productes. Aquesta coordenada de reacció pot ser una longitud d'enllaç, un angle d'enllaç o una combinació d'aquests. També pot ser una magnitud no geomètrica com per exemple l'ordre d'un enllaç. Per exemple en la dissociació homolítica de la molècula d'hidrogen una coordenada de reacció adequada seria la distància interatòmica. La coordenada de reacció es representa enfront de l'energia potencial per a mostrar de forma esquemàtica el perfil d'energia associat a la reacció. Aquella segueix la trajectòria de mínima energia que connecta els reactius amb els productes en una representació de la superfície d'energia potencial de la reacció.
|
Astronàutica
|
En mecànica celeste, les funcions d'Stumpff, desenvolupades per Karl Stumpff, són utilitzades en la determinació d'òrbites fent ús de la formulació de variable universal.La seva definició és: c k ( x ) = 1 k ! − x ( k + 2 ) ! + x 2 ( k + 4 ) ! − ⋯ = ∑ i = 0 ∞ ( − 1 ) i x i ( k + 2 i ) ! {\displaystyle c_{k}(x)={\frac {1}{k!}}-{\frac {x}{(k+2)!}}+{\frac {x^{2}}{(k+4)!}}-\cdots =\sum _{i=0}^{\infty }{\frac {(-1)^{i}x^{i}}{(k+2i)!}}} per k = 0 , 1 , 2 , 3 , … {\displaystyle k=0,1,2,3,\ldots } La sèrie resultant convergeix absolutament per tots els nombres reals x {\displaystyle x} . x {\displaystyle x} és adimensional i està relacionada amb la variable universal χ {\displaystyle \chi } , també anomanada anomalia universal, de la següent manera: x = χ 2 / a {\displaystyle x=\chi ^{2}/a} on a {\displaystyle a} és el semieix major de l'òrbita del problema.
|
Matemàtiques
|
En matemàtiques, el terme llevat de indica que l'objecte gramatical és una classe d'equivalència, que hom ha de considerar com una entitat simple. Si aquest objecte és una classe de transformacions (com per exemple "isomorfisme" o "permutació"), això implica l'equivalència d'objectes, un dels quals és la imatge de l'altre per aquesta transformació.Si X és una propietat o un procés, el terme "llevat de X" vol dir "descartant una possible diferència en X". Per exemple, podem tenir l'afirmació "la factorització en nombres primers d'un enter és única llevat d'ordenacions", la qual cosa vol dir que la factorització en nombres primers és única si no tenim en compte l'ordre dels factors; o també podem dir que "la solució a una integral indefinida és f(x), llevat de sumar una constant", la qual cosa vol dir que la constant sumada no és l'objecte d'estudi, sinó la solució f(x), i que l'addició de la constant és un objectiu secundari d'estudi. En tenim altres exemples a les expressions llevat d'isomorfisme, llevat de permutacions o llevat de rotacions, que veurem més endavant. En contextos informals, els matemàtics acostumen a emprar el terme mòdul (o simplement "mod") per propòsits similars, com per exemple "mòdul un isomorfisme".
|
Geografia
|
Una república federal, és un estat que és una federació i alhora una república. Una "república" és un estat on tots els governants i funcionaris públics han estat elegits democràticament i no pas per herència o designació d'un home. En aquest sentit, les monarquies constitucionals o parlamentàries no són repúbliques per se, ja que el cap d'estat rep aquesta distinció de manera hereditària, encara que el cap de govern sigui elegit democràticament. Les repúbliques poden organitzar-se políticament com a repúbliques parlamentàries o repúbliques presidencialistes. Una federació és un estat compost per un nombre de regions autònomes (usualment anomenades "estats"), unides per un govern central federal. En una federació l'autogovern de les regions autònomes (electe democràticament pels ciutadans de la dita regió) està afirmat per una constitució pròpia i no pot ser revocat per una decisió unilateral del govern central. Tres estats es descriuen a si mateixos explícitament com a repúbliques federals: la República Federal d'Alemanya, la República Federal de Nigèria i la República Federal Democràtica d'Etiòpia. Una variant d'aquest nom és "república federativa", que apareix al nom oficial del Brasil. Finalment, Mèxic i la Unió Americana es defineixen com a "estats units". No totes les federacions són repúbliques; per exemple Canadà i Austràlia tenen una monarquia constitucional federal, dividida en regions autònomes.
|
Administració
|
El tresor públic és un departament de l'administració pública d'un estat (sovint amb categoria de ministeri) que el representa en les seves relacions financeres amb els ciutadans, amb el banc central i amb altres països; també fa funcions de control i d'administració amb relació a la caixa de l'estat, el deute públic i altres aspectes de les finances públiques.El tresor públic intervé en la recaptació d'imposts, la distribució de la despesa pública, la política d'endeutament de l'estat (via l'emissió i reemborsament del deute públic, crèdit del banc central), els moviments de les reserves de caixa de l'estat, etc. En diversos diversos països, —com l'Estat espanyol o els EUA, el tresor públic pot emetre moneda metàl·lica dins el límits que assenyalen les respectives legislacions.
|
Jocs
|
Una joguina, joguet, o jugueta és un objecte destinat a jugar-hi i entretindre-s'hi. Associats al temps de lleure i la infantesa generalment també poden ser presents en diferents moments de la vida quotidiana de manera individual o en grup. N'hi ha per a xiquetes i xiquets, adults en general i fins i tot per a animals com el gat o el gos. Els joguets ens parlen de l'època històrica en què nasqueren i de la societat que les va fer servir. Per extensió de la seua forma d'ús, o siga posseir un objecte i fer-lo servir segons les intencions pròpies, s'ha estés a altres llenguatges quan algú o alguna cosa resta sota el domini de la voluntat d'altri. A tot arreu, la joguina ha experimentat una evolució a conseqüència de les noves tecnologies i necessitats que han anant sorgint. D'esta manera hui en dia podem trobar importants museus que ens recorden el camí fet com el Museu de Joguets i Autòmats, el Museu Valencià del Joguet d'Ibi, o el Museu del joguet de Catalunya a Figueres.
|
Periodisme
|
El nou periodisme (en anglès New Journalism) és un estil de periodisme dels anys 1960 i 1970 que feia servir certes tècniques literàries no habituals en aquella època. El terme va ser usat per primera vegada amb aquest significat per l'escriptor Tom Wolfe en una col·lecció d'articles periodístics publicats l'any 1973 sota el nom de El Nou Periodisme, que incloïa articles del mateix Wolfe, Truman Capote, Hunter S. Thompson, Norman Mailer, Joan Didion, Robert Christgau i d'altres. Els articles del Nou Periodisme no es publicaven als diaris, sinó a revistes com The New Yorker, New York Magazine, The Atlantic Monthly, Rolling Stone, Esquire Magazine, CoEvolution Quarterly, i també a Scanlan's Monthly tot i que per un breu període.
|
Dret
|
Les Filles d'Assata (en anglès: Assata's Daughters) és una organització de noies, i dones negres de Chicago, Estats Units, que protesten contra la violència policial. Les Filles d'Assata, són part d'un grup d'organitzacions juvenils d'activistes negres de Chicago, que van sorgir com a part del moviment Black Lives Matter (en català: les vides dels negres importen), i que segueixen el lema de Malcolm X: "Per qualsevol mitjà necessari". Les filles d'Assata, són considerades com un grup més radical que les altres organitzacions existents del moviment pels drets civils dels ciutadans afroamericans.L'organització es diu així en honor de la exmilitant del Partit Pantera Negra, la fugitiva de la justícia dels EUA, Assata Shakur.Les Filles d'Assata, van ajudar a organitzar la protesta contra Donald Trump a Chicago, Ilinois, el 2016, i després van protestar per la detenció de quatre participants en la manifestació. El grup ha treballat en estreta col·laboració amb el col·lectiu Black Lives Matter a Chicago, per derrotar a la candidatura de reelecció de la Fiscal de l'Estat en el Comtat de Cook, Anita Alvarez, ja que a aquest grup no li agradava l'actuació de la fiscal, després de l'homicidi del ciutadà negre Laquan McDonald.
|
Objectes astronòmics
|
Un supercúmul estel·lar (abreujat SSC, de l'anglès super star cluster) és una regió de formació estel·lar de gran grandària, que hom pensa que és el precursor d'un cúmul globular. Habitualment conté un gran nombre d'estels joves massius que ionitzen la regió H II que l'envolta, similar a les anomenades "Regions ultradenses d'H II (UDHIIs)" de la Via Làctia. La regió H II al voltant del supercúmul estel·lar s'hi troba embolcallada de pols. En molts casos tant els estels com les regions H II són òpticament invisibles a causa dels alts nivells d'extinció. Per tant, els supercúmuls estel·lars més joves són observats millor en radiofreqüències i infrarojos.Són característiques úniques dels supercúmuls estel·lars la seva gran densitat d'electrons n e = 10 3 {\displaystyle n_{e}=10^{3}} – 10 6 {\displaystyle 10^{6}} cm − 3 {\displaystyle ^{-3}} així com la seva pressió P / {\displaystyle P/} k b {\displaystyle k_{b}} . = 10 7 {\displaystyle =10^{7}} – 10 10 {\displaystyle 10^{10}} K cm − 3 {\displaystyle ^{-3}} Encara que existeixen molts exemples de supercúmuls estel·lars en altres galàxies, Westerlund 1 sembla l'únic cúmul d'aquest tipus en la nostra galàxia.Hom creu que aquests objectes, assumint que tinguen suficients estels de baixa massa i/o que no siguen destruïts per interaccions gravitatòries, acabaran per convertir-se en cúmuls globulars dins d'alguns milers de milions d'anys.
|
Arqueologia
|
El Centre d'Arqueologia Subaquàtica de la Comunitat Valenciana és un organisme especialitzat que pertany al Servei de Patrimoni Arqueològic, Etnològic i Històric de la Direcció General de Cultura i Patrimoni, creat en 1996. Té la seua seu al Port de Borriana a l'antiga casa de l'enginyer del Port. Els objectius del centre són la investigació, coneixement, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic subaquàtic del País Valencià.Segons el Decret 73/2016, de 10 de juny, del Consell de la Generalitat Valenciana en el que s'aprova el Reglament orgànic i funcional de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de la Comunitat Valenciana està adscrit funcionalment a la Direcció General de Cultura i Patrimoni, i orgànicament a la direcció territorial corresponent d'Educació, Investigació, Cultura i Esport. El Servei de Patrimoni Cultural té assignades les funcions de coordinar, donar recolzament i supervisar funcionalment les mesures i actuacions d'estudi, avaluació, foment, investigació i protecció.A les costes valencianes, cada any es tramiten entre 20 i 30 actuacions sobre patrimoni arqueològic subaquàtic. Fins a l'any 2016 el Centre d'Arqueologia Subaquàtica havia registrat un centenar de restes arqueològiques, que han passat a la consideració de patrimoni cultural després d'estar anys cobertes per l'aigua almenys 100 anys. Les troballes arqueològiques són des de des restes romanes fins a submarins de la I Guerra Mundial. Alguns dels treballs d'investigació s'han portat a terme a les costes de Dénia, on en des de la dècada de 1985 s'ha evidenciat el registre arqueològic més nombrós del País Valencià per la seua història i per ser refugi de grans naus. Una d'estes naus fou el derelicte romà Bou Ferrer que reposa enfront de les platges de la Vila Joiosa amb un carregament format per 2.500 àmfores Dressel 7-11 que es destinaven al transport de salses de peix. Hi ha altres jaciments subaquàtics visitables al Portixol de Xàbia, la Illeta del Banyets de El Campello. L'inventari arqueològic subaquàtic de la I Guerra Mundial se centra al voltant de l'illa de Tabarca i en Canet d'en Berenguer.L'arqueòloga submarina Asunción Fernández Izquierdo, n'és la directora des de la seua creació al febrer de 1997.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.