label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Objectes astronòmics
|
El Linx–Ossa Major és un filament de galàxia. Està connectat a i separat del supercúmul Linx–Ossa Major.
|
Matemàtiques
|
Els reglets numèrics (també coneguts com a reglets de Cuisenaire) són un joc versàtil de manipulació matemàtica utilitzat a l'escola, així com en altres nivells d'aprenentatge (com en idiomes). Es poden començar a usar amb xiquets des dels 3 anys, principalment per a evitar que se'ls duguen a la boca, i fins i tot amb adults, ja que permet que es comprenguen millor els números i faciliten la transició cap al càlcul mental. S'utilitzen per a ensenyar una àmplia varietat de temes matemàtics, com ara les quatre operacions bàsiques, fraccions, àrea, volum, arrels quadrades, resolució d'equacions simples, els sistemes d'equacions, i fins i tot equacions quadràtiques. Els pedagogs Maria Montessori i Friedrich Froebel van usar reglets per a representar números, mentres que el belga Georges Cuisenaire, en va introduir l'ús per a professors arreu del món a partir de 1945. Cuisenaire va ser un professor d'escola primària de Bèlgica, que va publicar un llibre sobre l'ús dels reglets en 1952, titulat Els números en colors. L'ús dels reglets tant per a l'ensenyament de les matemàtiques com per als idiomes va ser desenvolupat i popularitzat per Caleb Gattegno, en molts països d'arreu del món.A Catalunya s'han popularitzat gràcies a la tasca de la mestra Maria Antònia Canals, que va introduir-les junt amb més material pensat per facilitar l'aprenentatge de les matemàtiques a l'escola. Tot i que s'utilitzen principalment per a les matemàtiques, també han esdevingut populars a l'aula d'ensenyament d'idiomes, en particular, The Silent Way. Poden ser usats per a ensenyar temes com ara les preposicions de lloc, les frases i la pronunciació.
|
Aeronàutica
|
El nombre de Mach, o simplement Mach, és el quocient entre la velocitat d'un objecte en un medi determinat i la velocitat del so en aquell mateix medi. Rep aquest nom en honor del físic i filòsof austríac Ernst Mach. S'acostuma a representar per M. Així, per a obtenir el nombre de Mach, només cal aplicar la fórmula: M = V V s {\displaystyle M={\frac {V}{V_{s}}}} o, cosa que és el mateix, nombre de Mach = velocitat de l'objecte / velocitat del so. El nombre resultant és adimensional, i tant pot expressar la velocitat del fluid com la velocitat d'un cos relativa al fluid.
|
Estris
|
Una ratera és un tipus especialitzat de parany dissenyada principalment per a la captura de ratolins, però també es pot usar per atrapar altres animals petits. Les rateres són generalment posades a l'interior, en llocs on hi ha una sospita d'infestació de rosegadors. Hi ha diversos tipus de trampes per a ratolins, cadascun amb els seus propis avantatges i desavantatges. Algunes rateres estan dissenyades per a la captura de diverses espècies d'animals, com rates, esquirols, i altres petits rosegadors.
|
Objectes astronòmics
|
Westerlund 1 (conegut també com a Wd1 o Cúmul de l'Altar) és el supercúmul estel·lar compacte més massiu del Grup Local. Està situat a uns 5 kiloparsecs (16 300 anys llum) de la Terra en direcció a la constel·lació austral de l'Altar. La seva edat s'estima entre 3,5 i 5 milions d'anys. Descobert el 1961 per Bengt Westerlund, la veritable naturalesa de Westerlund 1 no va poder ser desvetllada fins a 2001 en estar amagat darrere d'un gran núvol de gas i pols. Els únics estels identificats dins d'ell són els més brillants, incloent 6 hipergigants grocs, 3 supergegants vermells, 13 o més estels de Wolf-Rayet, variables lluminoses blaves i 25 o més supergegants OB. Alguns d'aquests joves estels tenen una massa entorn de 40 masses solars i una lluminositat un milió de vegades major que la lluminositat solar. S'estima que la massa de Westerlund 1 és d'almenys 100 000 masses solars, estant tots els seus estels localitzats en una regió de menys de 6 anys llum de diàmetre. Si el Sol estiguera situat al centre d'aquest cúmul, el nostre cel nocturn estaria esquitxat de centenars d'estels tan brillants com la lluna plena. A més d'albergar alguns dels estels més massius i menys compreses de la Via Làctia, Westerlund 1 és un anàleg als supercúmuls estel·lars (SSC) extragaláctics. El seu estudi pot ajudar els astrònoms a determinar el que ocorre en aquestes grans regions de formació estel·lar, ja que està unes mil vegades més a prop que qualsevol altre supercúmul estel·lar conegut.
|
Astronomia
|
L'astronomia visible és l'àrea de l'astronomia que utilitza llum per estudiar l'univers en una petita regió de l'espectre electromagnètic, coincident en gran part amb la qual l'ull humà pot detectar. És la part més antiga de l'astronomia, ja que recentment al segle xx van començar a ser usades en la investigació astronòmica regions de l'espectre electromagnètic diferents a la visible. Abasta una àmplia varietat d'observació a través de telescopis que són sensibles al rang de llum visible (telescopi òptic). Inclou la formació d'imatges, on es fa una imatge d'algun tipus de l'objecte; fotometria, on es mesura la quantitat de llum procedent d'un objecte, espectroscòpia, on es mesura la distribució de la llum que fa la seva longitud d'ona, i polarimetria, on es mesura l'estat de polarització de la llum. Un exemple d'espectroscòpia és l'estudi de les línies espectrals per a comprendre quin tipus de matèria lluminosa està travessant. L'astronomia visible també inclou mirar al cel durant la nit (astronomia amateur). l'astronomia de llum visible és part de l'astronomia òptica, i es diferencia de astronomies basades en tipus de llum invisibles a l'espectre de radiació electromagnètica, com ones de ràdio, ones infraroges, ones ultraviolades, ones de raigs X i onades de raigs gamma. Fins a finals del segle xix, l'únic detector utilitzat era l'ull. L'eina principal que utilitza és el telescopi.humà, però l'adveniment de la imatge va canviar això, permetent un augment enorme de la sensibilitat de les observacions. En comptes de la fracció de segon en què l'ull rep fotons abans d'enviar el senyal al cervell, es podia exposar una placa fotogràfica durant hores. La placa fotogràfica es va emprar tant per detectar imatges com espectres. En el segon cas, un espectrògraf separa la llum que arriba al focus del telescopi per longitud d'ona, i el resultat queda registrat a la placa fotogràfica. En les últimes dècades del segle xx, la placa fotogràfica es va anar reemplaçant gradualment per detectors electrònics, el més útil i àmpliament usat d'ells sent el CCD. Tot i l'obertura de noves regions de l'espectre a la investigació astronòmica, l'astronomia òptica segueix sent una àrea immensament activa.
|
Arquitectura
|
La col·legiata de Sant Barthélemy (Sant Bartomeu) a Lieja, a Bèlgica, és una església en estil romànic carolingi, construïda de finals del segle xi als últims anys del segle xii. Es caracteritza per les típiques torres a ponent, del romànic del Rin. Va ser restaurada una primera vegada l'any 1876, i una segona vegada entre 1999 i 2006 quan va recuperar els seus colors de pintura a la calç d'origen.L'interior en barroc francès, resultat d'una modernització que data del segle xviii. Durant l'ocupació francesa i l'abolició del capítol el 1797, va ser transformada en magatzem. El 1803 va ser transformada en església parroquial després del concordat entre l'Església i Napoleó. Durant la primera meitat del segle xix va recuperar moltes obres d'art d'altres esglésies abolides o enderrocades, del qual el més famós és la pica baptismal de bronze, considerada com una de les obres majors de Lieja. És una de les set col·legiates de la ciutat de Lieja: Sant Pere, Santa Creu, Sant Pau, Sant-Joan, Sant Dionís, Sant Martí. Va conèixer, com la majoria dels edificis religiosos, moltes modificacions en el transcurs dels segles. Tot i això l'estructura romànica es va conservar. Al segle xviii s'hi van afegir dues naus laterals i es va construir el portal neoclàssic segons els planols de Jacques-Barthélemy Renoz.
|
Ciències polítiques
|
Un lobby o grup de pressió és un col·lectiu més o menys organitzat que, amb estratègies diverses, intenta influir en administracions públiques, governs i parlamentaris per tal que, quan prenen decisions, ho facin afavorint els seus propis interessos o els d'aquells que representen. Els lobbies no solen participar directament en política (i per això no solen formar el seu propi partit polític), però sí que procuren guanyar-se la complicitat d'algun grup polític que pugui acabar acceptant o defensant els objectius del grup de pressió. L'acció es denomina «fer lobby» o, de manera més abstracta, «lobbisme» o «lobisme».Avui dia es parla cada vegada més del poder en certs grups d'influència en el govern. Fins i tot s'utilitza el terme «lobbycràcia» per a referir-se a l'extensa influència que exerceixen els conglomerats i grups d'interès en els centres de decisió, com a Washington o a Brussel·les. Els Estats Units és, potser, on aquest fenomen ha cridat més l'atenció, particularment arran de l'escàndol de corrupció política relacionat amb les activitats del lobbista Jack Abramoff en el Congrés nord-americà. Abramoff va ser condemnat a presó per haver participat en el suborn de diversos legisladors. Un altre dels escàndols més famosos va ser el de Randy Cunningham, més conegut com a "The Duke", congressista que va rebre forts suborns per part de contractistes militars. La paraula prové del mot anglès lobby que significa sala d'espera o entrada, aplicat a hotels i llocs semblants. Va agafar el seu significat actual pel fet que particulars i empreses solien estar-se per les entrades dels hotels de Washington on s'allotjaven els parlamentaris nord-americans, per tal de fer-los arribar les seves demandes o idees.
|
Informàtica
|
La gamma de superordinadors mainframe CDC Cyber (excepte els miniordinadors Cyber 18 i Cyber 1000) eren els productes inicials que l'empresa Control Data Corporation (CDC) va desenvolupar durant les dècades 1970 i 1980. En aquelles dates, els Cyber tenien l'arquitectura d'ordinador usada en el sector de la informàtica científica i càlculs matemàtics intensius. Van ser utilitzats pel modelat amb fluxos fluids, anàlisi d'estrès en estudis de materials, anàlisi de mecanització electroquímica, anàlisi probabilista, energia i informàtica acadèmica, modelat d'apantallament de radiació, i altres aplicacions.
|
Física
|
La física de més enllà del model estàndard es refereix als desenvolupaments teòrics necessaris per explicar les deficiències del model estàndard, com són l'origen de la massa, el problema CP fort, la oscil·lació de neutrins, la asimetria matèria-antimatèria i la naturalesa de la matèria fosca i l'energia fosca. L'altre problema recau en el marc matemàtic del propi model, ja que el model estàndard és inconsistent amb la relativitat general fins al punt que una de les dues no té sentit sota certes condicions (per exemple, les singularitats de l'espaitemps com el Big Bang o l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre). Les teories que van més enllà del model estàndard inclouen diverses extensions del model estàndard a través de la supersimetria, el model estàndard minimament supersimètric (MSSM), o explicacions totalment noves, com la teoria de cordes, la teoria M i les dimensions extra. Com que totes aquestes noves teories poden explicar els fenòmens actuals, cal esbrinar quina d'elles és la correcta o quina és la millor opció per arribar a la teoria del tot a través d'experiments i és una de les àrees d'investigació més actives tant en la part teòrica com en l'experimental.
|
Ciència militar
|
En la majoria dels països les forces especials o cossos d'elit és un terme genèric per equips militars altament capacitats i unitats especialitzades que porten a terme operacions com ara el reconeixement, la guerra no convencional, i la lluita contra el terrorisme. Als Estats Units, el terme Forces d'Operacions Especials (SOF, Special Operations Forces) s'utilitza en lloc de forces especials per referir-se a les esmentades unitats de Forces Especials, perquè es refereix a una unitat específica, les Forces Especials de l'Exèrcit dels Estats Units, coneguts com a "boines verds". Algunes operacions de forces especials, com la lluita contra el terrorisme, poden ser portades a terme a nivell nacional sota certes circumstàncies. Unitats de forces especials normalment estan compostes per grups relativament xicotets de personal molt capacitat amb un equip d'especialistes i armament, que opera sota els principis d'autosuficiència, sigil, rapidesa, treball en equip i estreta, sovint transportades per helicòpter, menuts vaixells o submarins, paracaigudes des de les aeronaus, o la infiltració sigil per la terra. Les forces especials són a vegades considerats un multiplicador de força, com quan tren indígenes forces per lluitar contra la guerra de guerrilles.
|
Indumentària
|
El barret frigi és una lligadura consistent en una espècie de caputxa de forma gairebé cònica, però amb la punta corbada, confeccionada habitualment amb llana o feltre. Aquesta peça ha tingut una estranya història. Suposadament, el seu origen es troba a la regió de Frígia, Àsia Menor, en l'actual Turquia. En l'art grec del període hel·lenístic apareix com a abillament característic dels orientals. És un dels atributs del déu Mitra, o Mitras, en el culte de possible origen iranià conegut com a mitraisme. En època romana, la gorra frígia (anomenada pileus) era el distintiu dels lliberts. Va ser utilitzat també simbòlicament pels assassins de Juli Cèsar. Tal vegada per aquesta raó, durant la guerra de la Independència dels Estats Units i la Revolució Francesa va ser adoptat com a símbol de la llibertat. En un mosaic romà d'Orient de la Basílica de Sant Apol·linar el Nou (segle vi), a Ravenna, els mags d'Orient que van a adorar a Jesús duen sengles barrets frigis. Al segle xix, el barret frigi es consagra definitivament com símbol internacional de la llibertat i el republicanisme. En duu l'al·legoria de la Llibertat que apareix guiant al poble en el conegut quadre d'Eugène Delacroix, de 1830. Marianne, personificació de la República Francesa, duu com a lligadura un barret frigi. Durant els segles XIX i XX ha estat utilitzat com a símbol en diverses repúbliques. En l'actualitat figura, com a símbol de la llibertat, en l'escut de diverses nacions llatinoamericanes, com a l'Argentina, Bolívia, Colòmbia, Cuba, Haití, Nicaragua, El Salvador i Paraguai, així com escuts de províncies argentines actuals. La lligadura que duen Santa Claus o el Pare Noel (figures basada en Sant Nicolau de Bari, bisbe de Mira, a Lícia, Àsia Menor, que va morir cap a l'any 350) podria ser també una derivació del barret frigi (segons altres autors, la lligadura de Santa Claus procedeix de la mitra dels bisbes).
|
Conflictes
|
El conflicte del sud de Tailàndia és un conflicte separatista que té lloc a Pattani, al sud de Tailàndia, compost per tres províncies. La violència s'ha estès a altres províncies. El contenciós data del 1948, però la violència ha escalat i esclatat finalment el 2004. La zona que demana la secessió és majoritàriament musulmana i té una situació de guerrilla des del 2004. El territori està habitat per unes 2,3 milions de persones i d'entre els guerrillers n'hi ha que se'n prenen actualment a budistes tailandesos. S'estima que al mes de juliol del 2010 el nombre de morts ascendeix a 4.100. D'acord amb allò comunicat pel Comandament d'Operacions Militars de la zona, hi ha hagut 320 atemptats a quatre províncies frontereres entre el mes de gener i de desembre del 2013.
|
Psicologia
|
Le Boucher és una pel·lícula francoitaliana dirigida per Claude Chabrol i estrenada el 1970.
|
Sociologia
|
La misàndria és una tendència ideològica o psicològica relacionada amb l'odi, aversió o antipatia als homes o persones de sexe masculí. El mot català ve del grec, i està format amb el prefix miso- (← μισο-) "odi" -que al seu torn està relacionat amb el verb miseĩn (← μισεῖν, "odiar")-, l'arrel andr- (← ὁ ἀνήρ ἀνδρός, "home (baró)" i el sufix -ia (← -ία). La misàndria fa dels homes l'origen de tots els mals de la humanitat mentre que les dones són les víctimes d'aquests mals i les responsables de tot allò bo. Cal no confondre-la amb l'androfòbia. La misàndria no és cap trastorn psíquic, com seria el cas de l'androfòbia, sinó una ideologia apresa a la societat o la cultura tal com ho pot ser la misogínia. Homòlogament seria l'equivalent a la misogínia envers les dones. La misantropia és l'aversió als éssers humans, tant homes com dones. L'any 1920, Sigmund Freud, en estudiar un cas concret d'homosexualitat (lesbianisme) va observar un moviment oposat a la misogínia, o una aplicació d'aquesta vers els homes en comptes de vers les dones, però encara no existia cap nom per a definir-lo. Alguns autors de finals del segle XX i del segle XXI han anat més enllà, considerant la misàndria no com un fenomen psicològic individual sinó cultural.
|
Estris
|
La Pera de succió és un aparell que s'utilitza en laboratoris amb la finalitat de succionar un líquid. Se sol utilitzar en les pipetes i en els comptagotes. Existeixen dos tipus de peres: les antigues, que són de goma tova en tota la seva composició, i les modernes, que són de plàstic i estan constituïdes per una roda, amb la qual se succiona el líquid, i una palanca amb la qual es vessa el líquid.
|
Art
|
La pintura de cos, o (bodypainting, en anglès), és una forma d'art de cos. La pintura s'aplica directament sobre la pell i generalment dura diverses hores (no com en el cas dels tatuatges o com a màxim en el cas de mehndi o tatuatge de henna, que pot durar aproximadament dues setmanes), per això se'l considera art efímer. La pintura específica per a la cara es coneix també com a pintura facial. La pintura de cos també es refereix a una forma de tatuatge provisional.
|
Agricultura
|
La rotació triennal era un sistema de cultiu propi de l'Europa Atlàntica durant l'edat mitjana. Es basava en la següent successió: en el camp de cultiu d'un cereal d'hivern el primer any, s'hi conreava un cereal de primavera el segon any i el tercer any era de guaret. Es va donar a l'Edat Mitjana, ja que l'agricultura estava molt poc avançada pel que fa a la tecnologia, i aquesta tècnica era l'única manera que els pagesos poguessin garantir el pagament d'impostos als nobles i que les famílies poguessin sobreviure a les èpoques de fam.
|
Ciències polítiques
|
Erich Hermann Wilhelm Vögelin, més conegut com a Eric Voegelin, (Colònia, 3 de gener de 1901 - Palo Alto, 19 de gener de 1985) va ser un filòsof polític estatunidenc d'origen alemany. Estudià Ciències Polítiques a la Universitat de Viena, on va ser professor associat de Ciències Polítiques a la Facultat de Dret. El 1938, ell i la seva dona van fugir de les forces nazis que havien entrat a Alemanya, i van emigrar als Estats Units. Van esdevenir ciutadans americans el 1944. Va passar la major part de la seva carrera acadèmica a la Universitat de Notre Dame, la Universitat Estatal de Louisiana, la Universitat de Munic i l'Institut Hoover de la Universitat de Stanford.
|
Història
|
Símon Vassílovitx Petliura (ucraïnès: Си́мон Васи́льович Петлю́ра, AFI /ˈsɪmon pɛt'ljurɐ/ transliterat Symon Vasyl'ovyč Petljura, romanitzat Símon Vassílovitx Petliura, tot i que també es pot trobar com a Simon Petlura, Symon Petlura, Symon Petlyura, o Symon Petljura; Poltava, 10 de maig [C.J. 22 de maig] de 1879 - París, 25 de maig de 1926) fou un polític i periodista ucraïnès. Va ser un dels personatges més importants del moviment nacional, comandant suprem de l'Exèrcit i el tercer President de la República Popular d'Ucraïna. Home de lletres, va ser una de les figures clau del moviment socialista ucraïnès al començament del segle xx. Autonomista, i després independentista, Símon Petliura va participar en la formació d'un exèrcit ucraïnès i va lluitar contra el bolxevisme durant la Revolució Russa. Vençut, va marxar a l'estranger i va dirigir el govern ucraïnès a exili. Els pogroms que es van desenvolupar sobre el territori ucraïnès en aquesta època i el motiu del seu assassinat són a l'origen d'una viva controvèrsia sobre la seva persona. Per això, Símon Petliura ocupa un lloc particular en la història de les relacions ucraïnesojueves.
|
Art
|
Marie Egner (25 d'agost de 1850 - 31 de març de 1940, Viena) va ser una pintora austríaca.Començà a estudiar a Graz amb Hermann von Königsbrunn, i posteriorment va estudiar a Düsseldorf entre 1872 i 1875 amb Carl Jungheim (1830-1886). El 1882 es va mudar a Viena, on va viure amb la seva mare, però passava els estius al castell de Plankenberg, proper a Neulengbach, on va estudiar amb Emil Jakob Schindler fins a 1887. Posteriorment va fer un viatge d'estudis a Anglaterra entre 1887 i 1889. Poc després, va tenir lloc la seva primera exposició a Viena. Després, també va exhibir les seves obres a Alemanya i Anglaterra. Va obrir una escola d'art per a dones, però el 1910 va decidir tancar-la per qüestions de salut. Al final de la Primera Guerra Mundial es va fer membre de l'Associació Austríaca de Dones Artistes. El 1926 el grup va afavorir una exhibició retrospectiva del seu treball. El 1930 va començar a perdre la vista i a desaparèixer de l'esfera pública.
|
Ètica
|
La Casa contra la guerra de Sieverhausen, fundada el 1978 i situada a Sievershausen (Alemanya), va ser creada amb l'objectiu d'estudiar i treballar per la pau. Nascuda sota l'impuls de Klaus Rauterberg, la casa ha esdevingut un centre dinàmic amb una programació diversa al voltant de la pau des d'una perspectiva política, històrica i cultural. Acull exposicions temporals i dins la seva programació s'inclouen presentacions de llibres, congressos, conferències, concerts, teatre, etc. El centre ofereix tota una sèrie de serveis pedagògics adreçats a les escoles, visites guiades, biblioteca i arxiu, on es poden trobar diverses publicacions de centres per la pau alemanys i internacionals.La Casa Contra la Guerra va ser construïda en un espai de memòria. El centre va ser aixecat allà on tingué lloc la batalla de Sievershausen, el 9 de juliol de 1553, durant les guerres de religió del segle xvi. La casa es va construir el 1978 sota l'impuls de diverses activitats que, des de la dècada dels seixanta, el pastor Klaus Rauterberg organitzava, especialment per oposar-se a la guerra del Vietnam i enaltir els valors de la pau.
|
Indumentària
|
La fíbula amaziga —en amazic tiseghnest o tazerzit, segons la regió— és una joia d'argent, símbol femení i, en la seva forma triangular, de la identitat amaziga. Cada peça presenta gravats, filigranes i d'altres motius acuradament elaborats, i constitueix alhora una manifestació geomètrica gairebé perfecta.
|
Geologia
|
La cadena Walvis és una dorsal oceànica situada al sud de l'oceà Atlàntic, amb una extensió de milers de quilòmetres costa enllà del sud-oest d'Àfrica. Tant aquesta com la cadena Rio Grande s'originaren arran de fenòmens volcànics. Es creu que la secció est de la cadena fou creada en el Cretaci Mitjà, entre 120 a 80 milions d'anys enrere. El mont marí Ewing és part d'aquesta cadena.
|
Aeronàutica
|
L'enlairament és la fase inicial i essencial d'un vol, que s'aconsegueix després de realitzar la carrera d'enlairament sobre una pista d'enlairament i aterratge d'un aeroport o en una superfície extensa d'aigua, amb la qual s'aconsegueix l'efecte aerodinàmic de la sustentació, que és provocat pel flux a una determinada velocitat de l'aire sobre les ales. Per aconseguir un enlairament, es consideren tres factors: el del costat terra, el del costat aparell i el del costat aire. El primer, el factor terra, es basa en el fet que es requereix carretejar o rodar cap a la pista fent servir les vies de rodatge amb l'autorització i guia de l'ATC, comptar amb una superfície apta per enlairar-se, demanar al MTC el permís d'enlairament i iniciar amb el factor aparell, en el qual influeixen totes les parts de l'avió, s'alliberen els frens, es manté l'avió centrat a la pista, i s'accelera, finalment, a màxima potència la planta motriu de l'aeronau per assolir durant la carrera d'enlairament la velocitat requerida per obtenir sustentació. Llavors comença el factor aire: a través d'efectes aerodinàmics sobre l'ala, el fuselatge i la resta de les parts i de les superfícies de control de l'avió, s'arriba a la sustentació suficient per aixecar l'aeronau del sòl, per a això es requereix que les condicions atmosfèriques prèvies siguin convenients per aconseguir un enlairament segur. Finalment, es manté la potència màxima en els motors de l'aparell, es mouen els elevadors o timons de profunditat i part dels flaps i es provoca que s'aixequi el morro i, després de la separació de les rodes dels trens d'aterratge del sòl, l'avió iniciï el vol. L'enlairament es considerarà finalitzat una vegada que els trens d'aterratge hagin quedat guardats. L'enlairament es regeix per la llei física de Daniel Bernoulli, continguda en l'equació: L = ( 1 2 ρ ) C L S V 2 {\displaystyle L=\left({\frac {1}{2}}\rho \right)C_{L}SV^{2}} on la força d'aixecament (L) és igual al producte d'un mitjà de la densitat de l'aire (1/2 ρ) multiplicat pel coeficient de sustentació de l'ala (CL) multiplicat per la superfície alar (S) i pel quadrat de la velocitat d'enlairament (V²).
|
Astronomia
|
El 2006, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) definí «planeta» com un cos en òrbita al voltant del Sol que és prou gran per assolir l'equilibri hidroestàtic i haver aclarit d'altres cossos la seva òrbita. Un objecte en equilibri hidroestàtic és aquell que és prou gran perquè la seva gravetat hagi superat la seva rigidesa interna, i per tant, s'hagi relaxat fins a aconseguir una forma arrodonida el·lipsoïdal. El sentit d'haver aclarit d'altres cossos la seva òrbita vol dir que té prou massa perquè la seva gravitació controli les òrbites de tots els objectes propers. Segons la definició de UAI, hi ha vuit planetes en el sistema solar. Aquests objectes en òrbita al voltant del Sol que han aconseguit l'equilibri hidroestàtic però que no han netejat la seva òrbita d'altres cossos s'anomenen planetes nans i la resta s'anomenen cossos menors del sistema solar. A més, el Sol mateix i una dotzena de satèl·lits naturals són prou massius per haver adquirit l'equilibri hidroestàtic. A part del Sol, aquests objectes s'inclouen en el terme objectes de massa planetària o planemo. Tots els objectes de massa planetària coneguts al Sistema Solar, així com el Sol, es troben en la següent llista, amb una mostra dels objectes més grans la forma dels quals encara no s'ha determinat acuradament. Les característiques orbitals del Sol estan en relació al centre galàctic. Els altres objectes es troben en ordre de distància respecte del Sol.
|
Astronàutica
|
Una òrbita polar (OP o PO, de l'anglès Polar Orbit) és una òrbita terrestre baixa amb una inclinació de prop de 90°. El principal interès d'aquestes òrbites és que l'efecte combinat del moviment del satèl·lit amb la rotació de la Terra fa que sobrevolin la totalitat de la seva superfície. És per això que són les òrbites de preferència dels satèl·lits d'observació i cartogràfics, que així poden obtenir dades d'abast mundial. Aquesta cobertura global s'aconsegueix gràcies al fet que l'òrbita resta fixa en un pla de l'espai, mentre que la Terra es mou a sota. El moviment del satèl·lit proporciona l'escombrat nord-sud, mentre que la rotació terrestre facilita l'escombrat est-oest. L'animació següent mostra el mecanisme: El temps que un satèl·lit triga a sobrevolar tota la Terra depèn de l'amplada del seu camp de visió i del nombre de revolucions del satèl·lit per dia. Per a molts satèl·lits es troba al voltant de dues setmanes.
|
Agricultura
|
El pou de Zamzam —en àrab بئر زمزم, biʾr Zamzam— és un pou considerat sagrat pels musulmans, situat dins del recinte de la Gran Mesquita de la Meca, a uns 20 m a l'est de la Kaba.El nom prové de l'arrel àrab geminada <z-m-z-m> que significa «beure a glopets». Té uns 30 metres de fondària i un diàmetre d'uns 2 metres; en l'actualitat l'aigua es bomba cap a la part oriental de la mesquita, on s'han instal·lat nombrosos brolladors. Segons la tradició islàmica, aquest pou va aparèixer de manera miraculosa per salvar Agar i el seu fill Ismael de morir de set al desert, per això també se l'anomena pou d'Ismael. Tots els musulmans que fan la peregrinació a la Meca beuen la seva aigua, considerada medicinal; la recullen en un recipient per portar-la als seus llocs d'origen i miren de submergir-hi l'ihram que vesteixen per després utilitzar-lo com a sudari amb què ser amortallats quan morin.
|
Telecomunicacions
|
Platoniq és una plataforma de selecció i producció de projectes que uneixen les noves tecnologies i la cultura. El seu treball es materialitza en diverses àrees: l'organització d'esdeveniments relacionats amb els àmbits culturals i tecnològics, la creació de documentals per a la televisió i la ràdio a Internet i el desenvolupament d'eines tecnològiques (bases de dades i programari). Les seves investigacions se centren en els possibles usos socials de la tecnologia i el treball en xarxa, tot intentant desenvolupar estratègies que generin noves formes de comunicació, formació i organització entre els ciutadans.
|
Informàtica
|
Un conjunt d'instruccions o repertori d'instruccions, joc d'instruccions o ISA (de l'anglès Instruction Set Architecture, «Arquitectura del Conjunt d'Instruccions») és una especificació que detalla les instruccions que una CPU d'un ordinador pot entendre i executar, o el conjunt de tots els comandos implementats per un disseny particular d'una CPU. El terme descriu els aspectes del processador generalment visibles a un programador, incloent els tipus de dades natives, les instruccions, els registres, l'arquitectura de memòria i les interrupcions, entre altres aspectes.Existeixen tres tipus principals: CISC (Complex Instruction Set Computer), RISC (Reduced Instruction Set Computer) i SISC (Simple Instruction Set Computing).L'arquitectura del conjunt d'instruccions (ISA) s'empra de vegades per distingir aquest conjunt de característiques de la microarquitectura, que són els elements i tècniques que s'empren per implementar el conjunt d'instruccions. Entre aquests elements es troben les microinstruccions i els sistemes de cache. Processadors amb diferents dissenys interns poden compartir un conjunt d'instruccions; per exemple l'Intel Pentium i l'AMD Athlon implementen versions gairebé idèntiques del conjunt d'instruccions x86, encara que tenen dissenys interns completament oposats.
|
Administració
|
El terme industrialització per substitució d'importacions reconegut per les seves sigles, ISI, o també com a Model ISI, fa referència a una estratègia o model econòmic adoptat al territori llatinoamericà i en altres països en desenvolupament posteriorment a la Segona Guerra Mundial.
|
Física
|
En mecànica clàssica, les lleis del moviment d'Euler són equacions de moviment que estenen les lleis del moviment de Newton per una partícula puntual al moviment d'un sòlid rígid. Leonhard Euler les va formular uns 50 anys després que Isaac Newton formulés les seves lleis.
|
Indumentària
|
El manípul és un ornament en forma de mocador o estola petita, que s'utilitzava a les cerimònies religioses. Es col·loca subjecte a l'avantbraç esquerre sobre la màniga de l'alba. En principi, el manípul va servir com mocador de mà i de cerimònia, però des del segle IX va passar a ser un pur ornament dels ministres consagrats, que es porta pendent del braç esquerre. El seu origen sembla trobar-se als mocadors d'etiqueta que ostentaven els romans a la mappa o mocador de cerimònia que portaven els cònsols en presidir els jocs públics per llançar-lo enmig com a senyal del seu començament. La seva adopció a la litúrgia es remunta probablement al segle IV i hi ha referències certes que figurava des del segle VI a les mans dels diaques i des del XV a les dels sacerdots i sotsdiaques. De tenir forma de mocador més o menys quadrat com era al començament, va passar definitivament a la de cinta o tira amb apèndixs en els seus extrems des del segle xi. Originalment es realitzaven amb el mateix material que les estoles i les casulles i també s'havien confeccionat antigament amb tela de lli i llana, pel que també s'anomenava pannum linóstinum. A l'edat mitjana es va adornar amb brodats i serrells acabant a vegades amb campanetes igual com l'estola. Amb les reformes litúrgiques impulsades pel Concili Vaticà II, l'ús de manípul va quedar exclòs de la litúrgia del ritu llatí ordinari. Tanmateix, en virtut del Motu Proprio Summorum Pontificum, del papa Benet XVI, que regula la litúrgia de ritu llatí extraordinària, nomenada popularment com "Missa Tridentina", el Manípul ha tornat a ser un objecte litúrgic en ús.
|
Televisió
|
Michael J. Frayn (nascut el 8 de setembre de 1933) és un dramaturg, traductor i novel·lista anglès. És especialment conegut per la farsa Noises Off i les seves obres de teatre Copenhaguen i Democràcia. Les seves novel·les, com Towards the End of the Morning, Headlong i Spies, han estat èxits tant de crítica com de públic, convertint-lo en un dels pocs escriptors actuals en llengua anglesa amb una carrera comercial en teatre i ficció en prosa. La seva obra sovint tracta temes filosòfics i ètics amb un rerefons còmic. La seva dona és Claire Tomalin, biògrafa i periodista literària.
|
Matemàtiques
|
Lorenzo Alcaraz Segura (mort a Mèxic l'any 1973) va ser un matemàtic i professor espanyol. Es va exiliar a Mèxic després de la Guerra Civil espanyola, i allí va ser cofundador, secretari, administrador, director (1957-1973) i professor de l'Academia Hispano-Mexicana, centre laic i coeducatiu fundat el 1940 i on s'impartien classes de secundària i preparatòria, enginyeria en les seues diverses rames i arquitectura.
|
Estris
|
Un moneder, portamoneda o portamonedes és un accessori dissenyat especialment per a dur monedes. És utilitzat principalment per les dones i se sol portar dins de la bossa de mà. A diferència de les carteres, que a més de portar bitllets estan dotades d'un espai amb tancament de cremallera destinat a guardar diners en menuts, els moneders no solen estar preparats per portarbitllets. N'hi havia de plata i nàcar.
|
Ecologia
|
La biocenosi, també coneguda com a comunitat biòtica o comunitat ecològica, és una comunitat d'organismes mútuament condicionats que ocupen un territori (el biòtop) que proveeix les condicions ambientals per a la seva supervivència. La biocenosi es divideix en la fitocenosi (els vegetals), la zoocenosi (els animals) i la microbiocenosi (els microorganismes). En la biocenosi, generalment, no interfereixen organismes vivents exteriors, però, en canvi, hi són determinants l'ambient fisicoquímic exterior i les seves modificacions (llum, temperatura, humitat o règim de vents, per exemple).No hi ha biocenosis permanents. Algunes en pateixen canvis bruscos, mentre que d'altres es poden mantenir igual durant centenars d'anys. Sempre s'hi dona una successió de comunitats, començant per la fase exploradora (inici de poblament), fase de maduració, i teòrica i finalment la fase permanent, coneguda com a clímax. Les successions són el resultat de canvis en factors abiòtics com la humitat, la temperatura, formació de muntanyes, desglaç, o bé són causades per l'arribada d'organismes d'origen forà que entren en competència amb els organismes locals i s'hi imposen els més ben adaptats. L'exemple més típic de biocenosi, l'ofereixen els llacs, que constitueixen un sistema força tancat que rep aportacions pràcticament limitades a les radiacions solars. També en són exemples les torberes, els esculls coral·lins, les illes, les coves i, fins i tot, les àrees continentals o oceàniques de condicions ambientals relativament homogènies i de poblament d'organismes més o menys estable.
|
Informàtica
|
En ciències de la computació i matemàtiques, la cerca binària, també coneguda com a cerca d'interval mitjà o cerca logarítmica, és un algorisme de cerca que troba la posició d'un valor en un array ordenat. Compara el valor amb l'element en el mitjà del array, si no són iguals, la meitat en la qual el valor no pot estar és eliminada i la cerca continua en la meitat restant fins que el valor es trobi.La cerca binària és computada en el pitjor dels casos en un temps logarítmic, realitzant O ( log n ) {\displaystyle O{\bigl (}\log n{\bigr )}} comparacions, on n és el nombre d'elements de l'arranjament i log és el logaritme. La cerca binària requereix solament O(1) en espai, és a dir, que l'espai requerit per l'algorisme és el mateix per a qualsevol quantitat d'elements en el array. Encara que estructures de dades especialitzades en la cerca ràpides com les taules hash poden ser més eficients, la cerca binària s'aplica a un ampli rang de problemes de cerca.Encara que la idea és simple, implementar la cerca binària correctament requereix atenció a alguns detalls com la seva condició de parada i el càlcul del punt mitjà d'un interval. Existeixen nombroses variacions de la cerca binària. Una variació particular (cascada fraccional) accelera la cerca binària per a un mateix valor en múltiples arranjaments.
|
Jocs
|
Steam és una plataforma de videojocs desenvolupada per Valve Corporation mitjançant la qual la companyia posa a la disposició dels usuaris serveis tals com compres digitals, actualitzacions instantànies, llistat de servidors disponibles, assoliments, servei de missatgeria instantània entre jugadors, ofertes exclusives, informació d'última hora, etc. Per a poder gaudir de tots aquests serveis, és necessari estar registrat en el servei mitjançant la creació d'un compte gratuït, a la qual es vinculen els videojocs comprats pel jugador. Aquests jocs poden ser tant els jocs que s'ofereixen per a la compra en el mateix programa, com jocs comprats en tendes físiques La compra en línia es realitza directament des del client Steam. Els requisits són una targeta de crèdit, un compte de PayPal o Webmoney, una targeta prepagament PaysafeCard (adquirible en qualsevol Epay, Correus, Cabines de Telefónica, Telecor, *Opencor, Caixa Galícia, Cajamar, Disa i Canal Recarregues de Telefónica.) i una connexió a Internet. El producte adquirit s'afegeix automàticament a la llista de jocs i comença la seua descàrrega. Steam es reserva el dret a variar el preu en funció del país on es trobe el client. Per exemple, Call of Duty 4: Modern Warfare costava 49,95 dòlars als Estats Units i 88,5 a Austràlia. Steam també té la capacitat de restringir la disponibilitat dels jocs depenent de la regió i ubicació. El primer videojoc eròtic en ser publicat sense censura fou Okujō no Yurirei-san prop del 2015.
|
Física
|
El nombre de graus de llibertat en un sistema físic es refereix al nombre mínim de variables que cal especificar per determinar completament l'estat físic. El concepte apareix en mecànica clàssica i en termodinàmica.
|
Festivals
|
El Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants (FMJE) és un esdeveniment internacional organitzat en forma conjunta per la Federació Mundial de la Joventut Democràtica (FMJD) i la Unió Internacional d'Estudiants des de 1947. Orientat al debat polític i de marcada tendència esquerrana, bona part de la seva assistència ha estat tradicionalment conformada per militants d'organitzacions juvenils de partits comunistes i grups relacionats. Els successius festivals s'han declarat antiimperialistes i a favor de la pau. La majoria de les edicions del FMJE durant la Guerra Freda es van dur a terme en estats socialistes, a excepció de les realitzades a Àustria el 1959 i Finlàndia el 1962 —tots dos neutrals—. L'edició més concorreguda, Moscou 1957, va reunir més de 34.000 persones de 131 països. Amb la desintegració del Bloc de l'Est la FMJD va sofrir un dur revés que va portar a un lapse de 8 anys durant el qual no es va realitzar cap festival. El 1997 el XIV Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants va marcar un punt d'inflexió a partir del qual van tornar a celebrar-se edicions a lapses regulars. El darrer Festival es va celebrar a la ciutat russa de Sotxi el 2017 i va tenir més de 25.000 participants d'un total de 185 països.
|
Filosofia
|
Enrahonar. Quaderns de Filosofia és una revista acadèmica editada pel Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
|
Telecomunicacions
|
El soroll de granalla o soroll de Poisson (en anglès shot noise) és un tipus de soroll que es dona en dispositius electrònics i òptics degut a la natura discreta dels electrons i fotons. En electrònica el soroll de granalla és conseqüència de la natura discreta de la càrrega elèctrica. En dispositius òptics, en canvi, s'associa a les característiques de partícula de la llum. Aquest soroll és fàcilment observable quan el nombre d'electrons o fotons emesos és baix. Llavors es conclou que les fluctuacions segueixen una funció aleatòria.
|
Sociologia
|
No és natural és un llibre escrit pel sociòleg valencià Josep Vicent Marquès en 1980. En ell, es reflexiona sobre com allò natural va desapareixent de la societat, i com cada individu realitza les necessitats biològiques segons les seues pròpies formes. La societat, doncs, seria el resultat de la interacció dels humans amb el medi i amb el fet social, que és el que adquirim pel simple fet de viure en societat.Al llibre s'utilitza un personatge fictici, Josep Timoneda i Martínez, per a il·lustrar diferents accions quotidianes que servirien com a exemples de diferents fets socials.
|
Filosofia
|
Tractat teològic i polític (títol original Tractatus Theologico-Politicus) és la segona i última obra publicada en vida per Baruch Spinoza.
|
Estris
|
Una Joia òptica Stanhope o simplement Visor Stanhope és un dispositiu òptic que permet la visualització d'una microfotografia sense utilitzar un microscopi. Des de començament del segle xx, a Montserrat, i altres llocs d'interés turístic, s'hi venien records (souvenirs) que portaven un Visor Stanhope incorporat, en el que s'hi podia veure un paisatge (p.e. de Montserrat, Luján, etc). Va ser inventat per René Dagron el 1857.Dagron va passar per alt la necessitat d'un microscopi de preu elevat per poder visionar les microfotografies, al enganxar-les a l'extrem d'una versió modificada de la lent Stanhope. Va anomenar els dispositius bijoux foto-microscopiques (joies foto-microscòpiques).Dagron va mostrar els dispositius a l'Exposició de Londres de 1862, on va obtenir una "Menció d'honor" i les va presentar a la Reina Victoria.L'any 1864 Dagron es va fer famós quan va construir un "visor Stanhope" (i la càmera "ad hoc") que va permetre la visualització d'una microfotografia d'un mil·límetre quadrat (0,0016 polzades quadrades), equivalent en grandària al cap d'una agulla, [5] que contenia els retrats de 450 persones.
|
Astronomia
|
L'Observatori Unió (en anglès: Union Observatory) és un antic observatori astronòmic situat a Johannesburg, Sud-àfrica, que va mantenir la seva activitat des de la seva fundació en 1903 fins a 1971. Figura a la Llista de Codis d'Observatoris del Minor Planet Center amb el codi 078.
|
Ecologia
|
La interacció biològica és la que es dona entre un organisme i els altres organismes del seu ecosistema. En un ecosistema no hi ha organismes que visquin totalment aïllats del seu entorn. Formen part del medi ambient, ric en elements no vivents (matèria inorgànica) i en altres organismes de la mateixa o d'altres espècies, amb les quals es forma una interacció. Les relacions entre espècies poden ser molt diverses, i van des d'una espècie que s'alimenta d'una altra (depredació) fins a la convivència d'ambdues espècies en un benefici mutu (simbiosi).Les interaccions biològiques es classifiquen en: Neutralisme: quan dues espècies interaccionen però una no afecta l'altra. Mutualisme: la relació entre dues espècies que es beneficien mútuament o bé no és obligatòria o bé és temporal. Simbiosi: la relació entre les dues espècies és obligatòria i beneficia les dues. Protocooperació: Interacció en la qual dos organismes o poblacions es beneficien mútuament. La relació no és essencial per la vida d'ambdós, car poden viure de manera separada. Pot donar-se fins i tot entre organismes de regnes diferents. Amensalisme: Associació que perjudica una de les espècies i és neutra per l'altra. Comensalisme: Associació en què una espècie és beneficiada i l'altra no és beneficiada ni perjudicada. Inquilinisme: Associació similar al comensalisme en què una espècie es beneficia en ser albergada per una altra mentre que aquesta última no és ni beneficiada ni perjudicada. Facilitació: Associació en què com a mínim una de les espècies es beneficia. Competència: Associació entre dues espècies en què ambdues comparteixen algun factor del medi ambient que en limita el creixement. Depredació: Interacció en què una espècie captura i s'alimenta d'una altra. El predador sol ser més gran que la presa. Parasitisme: Interacció en la qual una espècie es beneficia i l'altra és perjudicada. El paràsit sol ser més petit que l'hoste. Al·lelopatia: Interacció química entre dos organismes de la mateixa espècie o d'espècies diferents en què un organisme elimina l'altre mitjançant l'expulsió de substàncies químiques. Exclusió mútua: Interacció en què una espècie exclou l'altra del mateix hàbitat, i viceversa. En general, l'exclusió es realitza per alteració de l'hàbitat comú.
|
Informàtica
|
En informàtica, el terme unitat de disc es refereix a aquell dispositiu o aparell que realitza les operacions de lectura i/o escriptura dels mitjans o suports d'emmagatzemament amb forma de disc, referint-se a les unitats de disc dur, unitats de discs flexibles (disquets: 5¼", 3½"), unitats de discs òptics (CD, DVD, HD DVD o Blu-ray) o unitats de discs magnetoòptics (discs Zip, discs Jaz, SuperDisk).Els equips que reprodueixen (llegeixen) o enregistren (escriuen) discs òptics són coneguts com a lectores o gravadores (enregistradores), respectivament.
|
Dansa
|
El ritme de l'èxit (títol original: Center stage) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Nicholas Hytner, estrenada el 2000. Ha estat doblada al català.
|
Periodisme
|
Sahara Press Service (SPS) és una agència de premsa multilingüe que pertany al govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD). L'agència informa principalment sobre notícies relacionades amb el govern i l'actualitat sahrauí, tant dels territoris alliberats, com dels territoris ocupats pel Marroc i dels camps de refugiats sahrauís a Tindouf, Algèria.
|
Història
|
Els ordovics (llatí Ordovices) foren un poble celta de la costa occidental de Britània, enfront de l'illa Mona, al nord-oest del modern Gal·les. Foren l'última tribu gal·lesa que se sotmeté als romans. El nom del període Ordovicià fou escollit perquè les roques utilitzades per descriure'l es troben a l'antic territori dels ordovics al nord de Gal·les.
|
Antropologia
|
La persuasió és la influència social de creences, actituds, intencions, motivacions i comportaments d'una persona o grup per mitjà de les paraules, enfront de la coacció (dominació, violència). Per a Aristòtil, "la retòrica és l'art de descobrir, a cada cas particular, els medis adients per a la persuasió".
|
Jocs
|
El Cruis'n USA és un videojoc de curses per a màquines recreatives creat el 1994 per Midway Games. El Cruis'n estava ideat com un dels joc de llançament de la Nintendo 64, si bé finalment la versió per a consola va ser llançada després que la mateixa màquina. El joc tracta de realitzar una sèrie de curses per travessar els EUA amb qualsevol dels quatre cotxes disponibles (hi ha 3 més per desbloquejar), contra nou contrincants.
|
Art
|
documenta (amb una d minúscula) és un dels certàmens d'art contemporani més important del món que se celebra cada 4 anys a la ciutat de Kassel.Des de 1955 té lloc a Kassel, Alemanya, cada cinc anys (al principi era cada quatre anys) i dura 100 dies. Per la seva durada també s'anomena el museu dels 100 dies. La documenta 13 va obrir les portes el 6 de juny i es clausurarà el 16 de setembre de 2012. En aquesta edició la seu de Kassel és compartida amb Kabul (del 20 de juny al 19 de juliol), Alexandria (de l'1 al 8 de juliol) i Banf (del 2 al 15 d'agost).
|
Telecomunicacions
|
La càmera aèria 4Sky suspended camera ha estat un dels últims avenços tecnològics de la lliga Santander per oferir als espectadors de futbol, una experiència més realista i immersiva. La instal·lació permet el lliure moviment en espais exterior i interiors, en vertical i horitzontal, per estadis, circuits, arenes o escenaris de concerts - per copsar els moments des de pràcticament qualsevol punt o angle. La càmera té la possibilitat d'arribar a grans alçades, oferint perspectives que no estan a l'abast de les càmeres més convencionals. El proveïdor d'aquest sistema de vídeo és Omnicam4Sky.
|
Enginyeria
|
La Federació Internacional d'Automatització (en anglès: International Federation of Automatic Control, IFAC) és una organització paraigua sense ànim de lucre de caràcter professional, creada el 1957, que engloba a 49 federacions i organitzacions nacionals en el camp de l'automatització.L'objectiu de la IFAC és fomentar la ciència i la tecnologia darrere de l'automatització en tots els seus aspectes, incloent els tècnics (enginyeria), físics, econòmic-socials i biològics. La IFAC també tracta de l'impacte de l'automatització industrial en la societat. La seu principal de la federació es troba a Àustria.
|
Matemàtiques
|
Pere Vives i Clavé (Barcelona, 24 de febrer de 1910 - Mauthausen, 30 d'octubre de 1941) era un professor de matemàtiques i d'idiomes. Era fill de Pere Vives i Arquer (1881-1933), funcionari de la Mancomunitat que va ser secretari personal del Baró de Viver Darius Rumeu i Freixa quan va ser alcalde de Barcelona l'any 1924, i de Concepció Clavé i Torres (1882-1954). Pere Vives ingressà a l'Escola de Guerra, el 1936, i esdevingué tinent d'artilleria. El 1939 emprengué l'exili creuant la frontera francesa. De primer, conegué les penalitats dels camps de concentració francesos d'Argelers, Agde i Sant Cebrià de Rosselló. Fou al camp d'Agde on conegué Agustí Bartra, amb qui inicià una forta amistat: "tres mesos d'una amistat única i fervorosa, de tracte continu i intens, de coincidències de sensibilitat, i visió dels homes i de la història, i de ferides profundes, i de somnis de futur".| El 1939 fou mobilitzat per l'exèrcit francès, amb la 109e Compagnie de Travailleurs Espagnols. El 1940 se'l localitza a les fortificacions de Lorena i Belfort, des d'on intentà passar a Suïssa, però fracassà. Fou retornat a França i fou així com caigué presoner a mans dels alemanys. Morí al camp d'extermini de Mauthausen, el 30 d'octubre de 1941, per efecte d'una injecció de benzina al cor. Des de l'exili francès i fins al camp d'extermini on trobà la mort, fou company de Joaquim Amat-Piniella, el qual li dedicarà, anys més tard, la seva novel·la K.L. Reich. A més de la dedicatòria que encapçala la novel·la, el personatge principal, en Francesc, també és un clar tribut a l'amic i company de periple, Pere Vives. L'edició pòstuma de Cartes des dels camps de concentració és un recull de 42 escrits que Pere Vives adreçà a l'amic Bartra i a la seva mare i germanes. En destaquen tant l'interès documental que aporten com la prosa amb què foren escrites.
|
Geografia
|
S'anomena zona climàtica o zona geoastronòmica a cadascuna de les zones o faixes geogràfiques en què els paral·lels notables o principals divideixen a la superfície terrestre.
|
Conflictes
|
El moviment República de Baixa Califòrnia és un moviment separatista que propugna la independència de la Baixa Califòrnia, formada pels estats de Baixa Califòrnia i Baixa Califòrnia Sud. És el primer moviment secessionista que passa a Mèxic després d'un segle que no hi havia moviments d'aquesta índole. Ha cobrat força el moviment en mesura que els dies passen.
|
Sociologia
|
Les lluites socials o protestes obreres són manifestacions de la població en nom d'un objectiu de benestar gremial o multitudinari. També poden no tenir un objectiu definit i ser una mostra de rebot sense determinació objectiva, conducta guiada pel malestar social. Les lluites socials són part mateixa de la història de l'ésser humà, però des de les revolucions burgeses estan constantment emparentades amb la lluita de classes. En aquest sentit, un abans i un després el marca la teoria de Marx, en la qual el proletariat assoleix la seva definició com a subjecte històric. La introducció al Manifest comunista de Karl Marx i Friedrich Engels pot prendre's com la pedra fundacional d'aquest canvi històric en la consciència de l'ésser humà: "La història de l'ésser humà és la història de la lluita de classes." Les lluites socials de cada temps informen de les transformacions socials del període de manera fidel. Per això mateix, la història oficial tendeix a obviar molts d'aquests processos, quedant aquests en el que Walter Benjamin anomenava "les ruïnes de la història". En el període actual, antropòlegs, sociòlegs i filòsofs entre altres han categoritzat l'agrupació dels moviments crítics al neoliberalisme com a "lluites socials contra la globalització" o "lluites socials contra el neoliberalisme". Per a sociòlegs lligats a la teoria de la societat del risc, les actuals lluites socials s'emmarquen en processos que van més enllà de la lluita contra el capital o la lluita de classes. Tindria a veure amb una manifestació encara immadura de canvi social en el qual les bases mateixes de la modernitat estarien a punt de ser superades en el futur proper. Aquestes "revolucions" potencials, que fins i tot podrien desarmar l'actual enfocament liberal de mercat, són les següents: Revolució microelectrónica: juntament amb la desindustrialització, aquesta transformació planteja una nova forma filosòfica d'entendre el treball, relacions socials, estrat socioeconòmic i formes de producció. És la superació definitiva de la industrialització clàssica. Revolució femenina: és la transformació de la socialització del sexe (sexualitat) i la idea tradicional de família. La dona, en tant, progressivament va guanyant espais que antany eren exclusivament masculins, amb tot l'impacte social que aquest canvi suggereix. Revolució ecològica: des de la dècada dels 70, l'ecologisme ha anat avançant en les diferents capes de la societat sota una premissa fonamental: "el creixement té un límit". La necessitat de prendre certs punts mínims de la teoria ecològica per salvaguardar l'ecosistema, significaria necessàriament desmuntar el projecte capitalista. Revolució sociopolítica: és també la fi del paradigma filosòfic modern i apareixeria a conseqüència de la progressiva expansió de l'obertura del polític als ciutadans (o en alguns casos, l'acció ciutadana per omissió del polític), cosa que va fent desaparèixer les diferències clàssiques entre capitalistes i rojos. No és la fi del polític; és el renaixement del polític per a una nova era.Les lluites socials, llavors, no tenen una inscripció determinada. Són les formes amb què un grup social reacciona enfront d'un estímul determinat (dictadura, mercat, explotació) i no, com alguns exposen a manera d'agitació i propaganda, el "camí cap al comunisme". No obstant això, darrere d'aquests moviments sempre hi ha racionalitat; per tant, cada esclat popular és responsabilitat del seu propi corpus social, elit, institucions socials, ordre social, ideologia i no una irresponsabilitat o irracionalitat col·lectiva.
|
Objectes astronòmics
|
Un romanent de nova és fet del material qualsevol va deixar darrere per l'explosió gegantina d'un protagonitzar un nova, o de les bombolles de gas van atacar fora en un recurrent Un romanent de nova consisteix en el material que es deixa enrere per l'explosió gegantina d'una estrella a una nova, o per les bombolles del gas arrencat en una nova recurrent. Té una velocitat d'expansió de l'entorn de 1000 km/s, i té una vida útil d'uns pocs segles. Tenint en compte el seu temps de vida tan curt, en general, els romanents de nova no hi són en el moment en què la seva llum ens arriba. Els romanents de nova són molt menys massius que els romanents de supernova o les nebuloses planetàries.
|
Dret
|
La pena és el mitjà amb el que compta l'estat per a reaccionar enfront del delicte, expressant-se com la «restricció de drets del responsable». Per això, el Dret que regula els delictes es denomina habitualment Dret penal, en lloc d'altres denominacions com Dret criminal o Dret delictual. La pena també es defineix com una sanció que produeix la pèrdua o restricció de drets personals, regulada en la llei i imposada per l'òrgan jurisdiccional, mitjançant un procés, a l'individu responsable de la comissió d'un delicte. El terme pena (dolor) deriva del terme en llatí poena i posseeix una connotació de dolor causat per un càstig. El Dret Penal modern advoca per la proporcionalitat entre el delicte i la pena. En molts països es busca també que la pena serveixi per a la rehabilitació del criminal, la qual cosa exclou l'aplicació de penes com la pena de mort o la cadena perpètua.
|
Estris
|
Un retolador o marcador és un instrument d'escriptura, semblant al bolígraf, que conté la seva pròpia tinta i l'ús principal és escriure en superfície diferent del paper.El retolador va ser creat en el 1962 pel japonès Yukio Horie. En els anys 80 es van introduir els primers retoladors de seguretat, amb una tinta invisible però fluorescent. Amb aquesta tinta es pot marcar objectes de valor, i en cas de robatori, descobrir aquests senyals amb una llum ultravioleta. La punta del retolador sol estar feta d'un material porós, com el feltre. És possible, encara que rar, que tingui una punta de material no porós. L'empresa Pilot va crear en el 2005 un bolígraf amb tinta permanent anomenada permaball.
|
Filosofia
|
Gayatri Chakravorty Spivak (Calcuta, Índia, 24 de febrer de 1942) és una crítica literària i teòrica de la literatura, actualment professora a la Universitat de Colúmbia. La seva aportació més reconeguda és el monogràfic Can the Subaltern Speak? ('Poden parlar els subalterns?'), considerat una obra essencial dels estudis postcolonials, així com la seva traducció de Sobre la gramatologia de Jacques Derrida a la llengua anglesa. Spivak es descriu a si mateixa com "marxista-feminista-desconstructivista pràctica". També és professora visitant al Centre for Studies in Social Sciences de Calcuta. La teoria cultural i crítica de Spivak critica allò que anomena el "llegat del colonialisme" i els condicionants i elements que estructuren la lectura literària i l'aproximació a la cultura. Sovint treballa en textos culturals marginats o deixats de banda per la cultura occidental hegemònica: la nova immigració, la classe obrera, les dones i altres "subjectes postcolonials".
|
Física
|
Es parla d'equilibri termodinàmic en termodinàmica quan un cos es troba en equilibri tèrmic, mecànic i químic i que aquests paràmetres tenen el mateix valor en tots els punts del sistema. L'estat local d'un sistema en equilibri termodinàmic és determinat pels valors dels seus paràmetres intensius, com ara la pressió o la temperatura.Més específicament, l'equilibri termodinàmic és caracteritzat pel mínim d'un potencial termodinàmic, com: l'energia lliure de Helmholtz (A) pels sistemes de temperatura i volum constants: A = U − T S {\displaystyle A=U-TS} l'energia lliure de Gibbs (G) pels sistemes de temperatura i pressió constants: G = H − T S {\displaystyle G=H-TS}
|
Mitologia
|
Els nans són una raça fantàstica. Són éssers de semblants característiques als humans, però de menor alçada per extensió, es va batejar com a nans els afectats de nanisme. Els nans mitològics provenen de les llegendes germàniques, on apareixen sovint en coves i muntanyes, amb oficis com els de ferrer o miner. Per això se'ls associa a or de tresors amagats o joies i se'ls presenta com a dotats de gran força física. Són un personatge habitual dels llibres i jocs de fantasia d'ambientació inspirada en l'època medieval, com ara els khazad del món de Tolkien o contes populars com La Blancaneu i els set nans.
|
Sociologia
|
L'ONCE (Organització Nacional de Cecs Espanyols, Organización Nacional de Ciegos Españoles) és una institució sense ànim de lucre que té com a propòsit millorar la qualitat de vida de la gent cega a Espanya, tot i que ha acabat ampliant la seva tasca cap a altres col·lectius amb discapacitats. Per tant, organitza l'anomenat Cupó de l'ONCE, un sorteig que, a més de donar premis a la combinació sortejada, proporciona una gran part dels fons de l'organització. Uns altres ingressos venen del patrocini d'equips esportius, de donacions de particulars i aportacions estatals. El setembre de 2013 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia.
|
Biblioteconomia
|
Un sistema de biblioteques o sistema bibliotecari és una organització central creada per a gestionar i coordinar les distintes operacions realitzades a les biblioteques. Els llocs (biblioteques físiques) mitjançant les quals els usuaris utilitzen els serveis oferits pel sistema bibliotecari s'anomenen punts de servei. Suposa una modalitat de la cooperació bibliotecària i és l'oposat a una biblioteca unitària.Es poden utilitzar dos termes diferents anomenats "xarxa de biblioteques" o "xarxa bibliotecària", terme que té un altre significat: "activitats cooperatives en qué intervenen diferents biblioteques i que se sustenten en algun tipus de connexió a través de la xarxa informática [sic]".
|
Telecomunicacions
|
Un vídeo sexual de celebritats és normalment un enregistrament en vídeo de pornografia amateur en què hi participen una o més persones famoses que, intencionadament o no, s'ha fet disponible públicament. Aquests vídeos sovint s'han publicat sense el consentiment dels seus participants i han danyat la carrera de celebritats. L'any 1988, per exemple, una cinta sexual va causar danys importants a la carrera de Rob Lowe. L'aparició de vídeos sexuals s'ha tornat tan habitual que alguns s'han "filtrat" com a eina de màrqueting per avançar o establir una carrera mediàtica. Una celebritat pot lluitar contra el seu llançament als tribunals per mantenir la negació mentre encara gaudeix els beneficis de la carrera. Alternativament, una celebritat pot prendre el camí de llançar obertament la cinta i beneficiar-se directament dels drets d'autor, així com indirectament de la publicitat. Joe Levy, editor executiu de Rolling Stone, especula que l'acceptació pública actual de les celebritats amb vídeos sexuals es deu a la fàcil disponibilitat de pornografia, així com a les parelles que fan més habitualment les seves pròpies gravacions a la prevalença de les càmeres de vídeo.
|
Jocs
|
Double Dragon és un beat 'em up de 1987 creat per a màquines recreatives però que es va adaptar a diverses consoles pel seu èxit. Dos germans bessons experts en arts marcials s'han de fer camí en un escenari urbà on membres de bandes rivals volen deixar-los fora de combat. El joc va suposar una gran novetat per la importància de col·laborar entre els dos jugadors implicats (cadascun controlant un dels personatges) per anar passant pantalles. L'ajuda era doble: no solament els dos jugadors lluitaven al mateix temps contra un grup d'enemics sinó que un personatge podia agafar l'altre i llançar-lo contra els adversaris en un moviment poderós. Aquesta modalitat de joc cooperatiu en els videojocs de lluita, on hi ha moviments que solament poden dur-se a terme en parella, va ser posteriorment utilitzada per nombrosos títols. A partir de la bona acollida en vendes del joc en les diferents plataformes es van crear fins a vuit títols més de la saga al llarg dels anys i els personatges principals (tant els germans com alguns secundaris i enemics) han aparegut en altres jocs. Ha estat catalogat com un dels millors jocs en la seva categoria per diverses publicacions especialitzadesEl joc transcorre per quatre escenaris diferents: els carrers de la ciutat, una fàbrica, un bosc ple de coves i la base dels Black Warriors, la banda líder de la zona que té segrestada Marian, la noia a qui tots dos germans estimen. Cada escenari té un líder final que cal guanyar per passar de ronda. Un cop arribats on està la Marian, els protagonistes abandonen el joc cooperatiu i s'enfronten entre ells en una darrera batalla per la noia, un final sorprenent. A partir de combinacions de tecles es pot atacar fent cops de puny, de peu i de colze o usar les armes que han deixat caure els enemics després de perdre part de la seva vida.
|
Enginyeria
|
El control de velocitat (o cruise control en anglès i tempomat en alemany) és un sistema que controla de forma automàtica el factor de moviment d'un vehicle de motor. El conductor configura la velocitat i el sistema controla la vàlvula d'acceleració o papallona del vehicle per mantenir la velocitat de forma contínua.
|
Pseudociència
|
El fenomen de veu electrònica o psicofonia consisteix en sons que queden enregistrats en gravadores d'àudio i que sovint són interpretats com a veus dels morts.
|
Matemàtiques
|
Clavis Mathematicae (la clau per a la matemàtica) que és el nom abreujat d'Arithmeticae en numeris et Speciebus institut ... quasi clavis mathematicae est, conegut comunament com a Clavis mathematicae, és un llibre de matemàtica publicat l'any 1631 per William Oughtred. Es tracta d'un manual de menys de 100 pàgines que l'autor havia utilitzat per l'ensenyament per a un dels seus alumnes (Lord William Howard, fill del comte d'Arundel). No és un text fàcil d'entendre i comprèn gran part del coneixement sobre aritmètica i àlgebra del seu temps. Malgrat la seva format condensada, el llibre ràpidament va atreure l'interès dels col·legues matemàtics de Oughtred. En el moment en la segona edició de l'obra,1658,la reputació del seu autor s'havia fonamentat dins la comunitat dels científics europeus. En el seu Clavis mathematicae, Oughtred descriu el sistema hindú-àrab de notació matemàtica, exposa la teoria de les fraccions decimals, i inclou una discussió detallada d'àlgebra. Al llarg de l'obra, que incorpora una sèrie d'anotacions taquigràfiques matemàtiques que havia concebut com una forma de denotar potències, relacions, proporcions, i similars. Si bé gran part de taquigrafia matemàtica de Oughtred va ser rebutjada pels lectors per ser massa complicada, dos dels seus símbols- "X" per a la multiplicació i "::" per la proporció, han passat a convertir-se en part de la taquigrafia matemàtica universal juntament amb els de matemàtic contemporani i científic Thomas Harriot (1530-1621). Encara que Oughtred utilitza la notació π com un dels seus símbols, el seu ús només significava el perímetre d'un cercle, no la relació entre el perímetre i el diàmetre.
|
Estris
|
L'steadicam és el nom comercial del primer sistema d'estabilització per càmeres de cinema i televisió permetent la presa de vistes al vol, en tràvelings versàtils, gràcies a un enginyós sistema d'arnès i d'un braç articulat. Consisteix en un sistema de suspensió i braç recte amb un suport per la càmera i un sistema de contrapesos. Aquest també es pot complementar amb un braç isoelàstic adosat a una armilla o un body que serveix per a augmentar el temps d'utilització per a preses llargues, ja que el pes es trasllada dels braços de l'operador als seus malucs.[1] Els sistema permet portar la càmera lligada al cos de l'operador de càmera mitjançant l'arnés. Compensa els moviments de l'operador i d'aquesta manera l'operador pot caminar o córrer tot guardant una imatge estable i realitzar tràvelings lliurement així com panoràmiques, sense tocar el sòl (rails, carretó...). Permet entre d'altres: llargs seguiments, pujades d'escala, passeigs en terreny accidentat, etc. A més a més, permet el rodatge d'imatges similars al punt de vista subjectiu del personatge. Steadicam és una marca registrada que pertany actualment a The Tiffen Company. Hi ha altres fabricants que comercialitzen estabilizadors basats en el mateix funcionament. El mot 'steadicam' s'utilitza informalment per designar el sistema d'estabilització en genèric, independentment del seu fabricant.
|
Agricultura
|
El cacau (Theobroma cacao del grec Theobroma, aliment dels déus, i cacau del Nàhuatl o asteca, cacahuatl, llavor d'origen diví) és un arbre de la família de les esterculiàcies propi de l'Amèrica tropical i actualment molt cultivat al tròpic. També s'anomena cacau a les llavors grasses seques i parcialment fermentades de l'arbre del cacau o cacauer utilitzat per a fer-ne la xocolata. El cacau també es fa servir per denominar el cacau en pols, la pols seca que s'obté molent els grans i extraient-ne la mantega de cacau.
|
Cronometria
|
John Harrison (Foulby, 24 de març de 1693 (Julià) - Londres, 24 de març de 1776) fou un rellotger anglès, famós per haver dissenyat i posat en funcionament el primer cronòmetre marí d'alta precisió, amb el qual feu possible determinar la longitud amb exactitud, després d'haver recorregut llargues distàncies. Resumint, el seu mèrit inicial fou haver resolt el problema de la longitud mitjançant l'ús de cronòmetres construïts per ell mateix.
|
Telecomunicacions
|
Digitale Gesellschaft és una associació alemanya fundada el 2010, compromesa amb els drets civils i la protecció dels consumidors en termes de política d'Internet. Els membres fundadors de l'associació són Markus Beckedahl, Andreas Gebhard, Falk Steiner, Matthias Mehldau, Andre Meister, Markus Reuter, Benjamin von der Ahe, Rüdiger Weis i John Weitzmann. Benjamin Bergemann és el seu portaveu. El maig de 2012 l'associació tenia una trentena membres. Segons Beckedahl, el petit nombre de membres és una estratègia organitzativa, que pot ser replicable a altres organitzacions similars.L'objectiu del grup segons les seves pròpies paraules, és la creació d'una infraestructura de campanya per arribar també a les persones que pateixen l'esquerda digital. D'altra banda, Beckedahl va parlar en una entrevista "d'una defensa més eficaç enfront de la política i l'economia" com una altra part dels objectius de l'associació.L'associació és molt crítica amb ACTA, el sistema de lobbys, Open government, dades obertes, privacitat de la informació, la retenció de dades de telecomunicacions, el copyright i la neutralitat de la xarxa. El 2013 van organitzar una manifestació al Checkpoint Charlie, durant la visita de Barack Obama, en contra del programa Prism de la NSA estatunidenca.
|
Indumentària
|
Kelme és una marca valenciana de roba i equipaments esportius amb seu central a Elx (Baix Vinalopó). Va néixer el 1977 de la mà dels germans Diego Quiles i José Quiles. El seu logotip està representat per una grapa. Des de l'any 2002, quan la Generalitat Valenciana governada pel Partit Popular li va lliurar un crèdit de nou milions d'euros per evitar la seva fallida, Kelme està vinculada a aquesta institució. Té una forta projecció internacional, comptant amb oficines i magatzems a Europa (Alemanya, Benelux, Itàlia, Xipre i Espanya); a Amèrica (Estats Units d'Amèrica, Panamà, Xile, Argentina i Brasil), i en altres estats com la República de Moldàvia, el Japó, Rússia i Bielorússia.
|
Arqueologia
|
Els geoglifs són figures construïdes als vessants de les muntanyes o als altiplans, utilitzant la tècnica d'addició de pedres amb tonalitats fosques d'origen volcànic en forma de mosaic per contrastar sobre una fons més clar característic dels deserts o retirant la capa superficial de terreny, generalment més fosca per culpa de l'oxidació, per deixar visible el fons més clar. Aquest tipus de representacions es troben principalment a 6 països del món: Estats Units, Austràlia, Anglaterra, Perú, Xile i Brasil, entre altres llocs com Bolívia, Xina, Islàndia, Israel, Sri Lanka o Argentina. A l'Amèrica del Sud destaquen el geoglifs de Nazca (Perú), els geoglifs amazònics a Acre, Rondònia (Brasil) i els geoglifs de Chug-Chug al desert d'Atacama (Xile), zona que conté una de les majors concentracions de geoglifs del món i alguns dels més antics.
|
Ciències de la salut
|
Un antídot és una substància amb la qual es pot contrarestar l'efecte d'un verí. El terme deriva del grec αντιδιδοναι antididonai, "donat en contra". Els antídots per a determinades toxines es manufacturen tot injectant la toxina dins un animal en petites dosis i extraient-ne els anticossos que es formen de la sang de l'animal hoste. Així en resulta un antiverí que pot ser usat per contrarestar el verí produït per determinades espècies de serps, aranyes, i altres verins animals. Una part dels verins no tenen un antiverí viable i la mossegada o picada d'un d'aquests animals pot ser mortal. Alguns verins animals, particularment els produïts per artròpodes només són potencialment letals en cas de produir-se reaccions al·lèrgiques i indueixen a un xoc anafilàctic; en aquests casos no hi pot haver un "antídot" per aquests verins que causen al·lèrgia sinó que es fan tractaments amb epinefrina), per exemple. Hi ha toxines sense antídot conegut com per exemple contra la ricina. Els verins ingerits sovint es tracten amb l'administració oral de carbó activat, el qual absorbeix el verí i el treu del tracte digestiu.
|
Història
|
La tercera fitna (en àrab الفتنة الثاﻟﺜـة, al-fitna aṯ-ṯāliṯa) fou una sèrie de guerres civils i alçaments contra el califat omeia que començà amb el derrocament del califa al-Walid II el 744 i s'acabà amb la victòria de Marwan II sobre diversos rebels i rivals pel califat el 747. Tanmateix, Marwan II no aconseguí restaurar completament l'autoritat omeia i la guerra civil enllaçà amb la revolució abbàssida (746–750), que desembocà en la caiguda dels omeies i el sorgiment del Califat Abbàssida el 749/750. Per aquest motiu, és impossible fer una delimitació cronològica exacta d'aquest conflicte.
|
Informàtica
|
Una imatge digital, també anomenat gràfic digital, és una representació bidimensional d'una imatge utilitzant bits (uns i zeros). Depenent de si la resolució de la imatge és estàtica o dinàmica, pot tractar-se d'un gràfic rasteritzat o d'un gràfic vectorial. Llevat que s'indiqui el contrari en general per imatge digital s'entén gràfic rasteritzat.
|
Informàtica
|
En informàtica, un array associatiu o hash (a 2009 no existeix un terme normalitzat en català) és un tipus d'estructura de dades que conté elements indexats amb valors únics (no poden existir dos elements amb la mateixa clau índex dins del mateix array associatiu). Les claus índex poden ser claus literals o strings. No existeix un ordre a priori dels elements dins de l'array. Es pot accedir a cada element a partir de la seva clau index única. Un array associatiu és una generalització del concepte d'array basat només en nombres enters com a claus d'índex, que ja proporcionaven els primers llenguatges de programació. En programació, els arrays associatius es fan servir per al mapeig d'un conjunt de valors en uns altres valors corresponents.
|
Heràldica
|
A l'heràldica eclesiàstica, els escuts d'armes papals (els de cadascun dels Papes) i als de la Santa Seu i l'Estat de la Ciutat del Vaticà apareix la imatge d'unes creus creuades que representen les claus metafòriques de l'ofici de Sant Pere, les claus del Cel o del Regne dels Cels que, d'acord amb les creences cristianes, Jesús donà a Simó Pere, donant-li el poder per tancar accions. A l'Evangeli de Mateu (Mt 16:19), Jesús digué a Pere: «Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.»
|
Ecologia
|
La rata, rata comuna, rata de claveguera, rata albellonera al País Valencià o rata traginera a les Balears (Rattus norvegicus) és una de les espècies de rata més conegudes i esteses. Malgrat ser originària de la Xina, s'ha estès per la pràctica totalitat del món gràcies a la seva resistència i capacitat de reproducció. La rata negra és més gràcil, té la cua més llarga que el cos i el cap junts i les orelles doblegades endavant arriben a l'ull o el sobrepassen. Les dues espècies poden instal·lar-se en un mateix edifici. En aquest cas, la rata comuna sol ocupar els cellers i els soterranis, mentre que la negra prefereix les golfes i altres parts altes. La seva varietat albina s'empra com a organisme model en l'experimentació als laboratoris.
|
Història
|
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república. El regne va ser el primer estat a incloure tota la península Itàlica des de la caiguda de l'Imperi Romà. Durant l'època del règim del Partit Nacional Feixista, sota el dictador italià Benito Mussolini, entre 1922 i la seva destitució el 1943, sovint el regne va ser anomenat pels nacionalistes i pels feixistes l'Imperi Italià (italià: Impero Italiano), o el Nou Imperi Romà (italià: Nuovo Impero Romano, llatí: Novum Imperium Romanum), però aquests noms no s'empraren mai oficialment. El nom atorgat de manera més usual pels historiadors al Regne d'Itàlia durant el mandat de Mussolini i els feixistes és Itàlia feixista. Sota el feixisme, el regne s'alià amb l'Alemanya nazi en la Segona Guerra mundial fins al 1943. Durant els dos darrers anys del conflicte, el Regne d'Itàlia passa a formar part dels aliats, després de la destitució de Mussolini com a primer ministre i la prohibició del Partit Feixista. Al nord, es formà un estat que continuà lluitant contra els aliats com un estat titella dels alemanys, la República Social Italiana, encapçalada encara per Mussolini i per feixistes fanàtics. Poc després de la guerra, el descontentament popular portà a la realització d'un referèndum el 1946 per a decidir si Itàlia continuava sent una monarquia o esdevenia una república. Els italians decidiren abandonar la monarquia i fundar la República d'Itàlia, que es manté en l'actualitat.
|
Ciència militar
|
Strategic Forecasting Inc., més coneguda per l'acrònim StratFor, en català Predicció Estratègica, és una empresa privada nord-americana especialitzada en serveis d'intel·ligència i espionatge.
|
Ciències de la salut
|
La curació o el curat és una tècnica de conservació de carn o de peix que s'asseca després un adobatge amb salmorra, al qual es poden afegir altres condiments, seguit per una perióde d'assecatge o de maduració. Sobretot en regions més humides, s'hi afegeix el fumatge.Des de l’antiguitat, s’han cercat maneres de guardar aliments de temporada per poder-los consumir durant tot l'any i poder alimentar-se en temps d'escassetat. Abans de l'invent de les tècniques de refrigeració la curació era una de les principals maneres per conservar aliments. Avui serveix més aviat per desenvolupar el gust. A mès de les tècniques artesanes ancestrals que demanen molt de temps, es va industrialitzar el procediment per accelerar la maduració i reduir la pèrdua d'aigua, i de pes. Se l'ha de diferenciar de la marinada, una tècnica culinària en la qual es deixa reposar la vianda en un líquid aromàtic unes hores per fer la més sabrosa o entendrir-la o de l'escabetx que es fa servir per assaonar i conservar viandes en un líquid.
|
Biotecnologia
|
La toxina botulínica també nomenada "botulina", és una neurotoxina elaborada pel bacteri Clostridium botulinum. És agent d'intoxicació o enverinament (botulisme) que pot ser mortal, essent el verí més potent que es coneix (0,12 μg són mortals per a l'home). També és usada com a medicament, com cosmètic i arma biològica. La ingestió d'aliments contaminats per la toxina botulínica preformada produeix botulisme, una malaltia que es caracteritza pel desenvolupament d'alteracions vegetatives (sequedat de boca, nàusees i vòmits) i paràlisi muscular progressiva. Es tracta d'una de les metzines més poderoses que existeixen i, a vegades, la ingestió de mínimes quantitats de toxina pot ser fatal i provocar la mort del pacient per paràlisi del múscul respiratori. Com a arma química o biològica és considerada extremadament perillosa i arma de destrucció massiva, prohibida per les Convenció de Ginebra i la Convenció sobre armes químiques. La capacitat que té la toxina botulínica per produir paràlisi muscular per denervació química s'aprofita per usar-la com a medicament en el tractament de certes malalties neurològiques i com a producte cosmètic per a tractament estètic de les arrugues facials.
|
Geografia
|
Pătârlagele (també escrit Pătîrlagele; pronunciat [pətɨrˈlad͡ʒele]) és una ciutat del comtat de Buzău, Muntènia (Romania). El 2011 tenia una població de 7.304 habitants.
|
Estris
|
La motxilla (castellanisme) o sarrona és un recipient en forma de sac o de bossa, generalment de tela, que hom porta a l'esquena, penjat per mitjà de dos tirants que passen per damunt les espatlles, i que serveix per a transportar aliments i estris necessaris; s'utilitza en la vida civil, en l'excursionisme, la caça, etc., i en la vida militar com a part integrant de l'equipament individual de campanya. La utilitat de la motxilla ve del fet que l'esquena es prefereix a la mà per a transportar objectes pesants durant molt de temps; aquest sistema, endemés, deixa les mans lliures. Les motxilles de tipus clàssic (motxilla alpina), de definició muntanyenca i alhora militar, es caracteritzen pel fet que la boca es tapa amb una gran solapa frontal que tanca amb corretja i sivella; poden dur grans butxaques frontals o laterals o totes dues coses alhora. Aquestes característiques clàssiques també són comunes en força models actuals. Dos exemples de motxilla clàssica, de tipus militaro-muntanyenc (motxilla alpina)
|
Enginyeria
|
En enginyeria civil s'anomena desmunt (o també terrabuit, en oposició a terraplè) a l'excavació de terra que es realitza en un determinat entorn per tal de rebaixar la rasant del terreny, reduint així la seva línia de cota i aconseguint formar un pla de suport adequat per a executar una obra.
|
Ràdio
|
Antena monopol és un tipus de ràdio antena que consisteix en un cable conductor muntat més o menys perpendicular sobre una superfície conductora anomenada pla de massa que és sovint el terra (vegeu Fig.1). El senyal a enviar des del transmisor, o el senyal rebut cap al receptor, està entre el pls de massa i el punt més proper del cable (vegeu Fig.2) A diferència de l'antena dipol, que esà formada per 2 cables conductors idèntics.
|
Arqueologia
|
El Museu de Nova Zelanda Te Papa Tongarewa, més conegut com a Te Papa, és un museu nacional de Nova Zelanda situat a la ciutat de Wellington. Es tracta d'un museu que manté una proposta d'integració i treball multidisciplinari.
|
Ciències polítiques
|
Jean-Pierre Filiu (París, 1961) és un professor universitari francès, historiador i arabista, especialista en l'Islam contemporani. Professor de la universitat Sciences Po Paris, exerceix a l'École des affaires internationales, després d'haver estat professor, als Estats Units, a la Universitat de Colúmbia i la Universitat de Georgetown. Diplomat el 1981 per l'Institut d'études politiques de Paris, el 1985 va presentar la seva tesi doctoral sota el títol Mai 68 à l'ORTF: une radio-télévision en résistance, publicada posteriorment amb el suport de l'Institut national de l'audiovisuel de França. Diplomat també per l'Institut national des langues et civilisations orientales, va ser delegat de la Federació Internacional de Drets Humans al Líban en plena guerra civil. Va redactar, el 1984, el primer informe sobre la tragèdia dels civils «desapareguts» en el conflicte libanès i va testificar sobre aquest tema davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. Posteriorment va ser el responsable, el 1986, d'un projecte humanitari en una zona de l'Afganistan ocupada pels resistents antisoviètics. Conseller d'Afers exteriors de França, ha exercit a Jordània, a la República Àrab Siriana i a Tunísia, així com als Estats Units. Ha estat també membre de les conselleries del ministre d'Interior de França Pierre Joxe (1990-91), del mateix ministre en el Ministeri de Defensa (1991-93) i del Primer ministre Lionel Jospin (2000-2002). Des del 2006 és professor a Sciences Po Paris, on imparteix classes en francès, en anglès, en castellà i en àrab. És també investigador associat al Centre d'études et de recherches internationales (CERI). Ha publicat tant a França com a altres països nombrosos articles sobre el Món islàmic i els seus llibres i les seves anàlisis han estat traduïts a una dotzena de llengües. Els seus treballs sobre Al-Qaida o el mil·lenarisme incideixen sobre la ruptura entre aquest extremisme contemporani i la tradició islàmica; analitza la «Revolució àrab» donada des d'hivern 2010-2011 on constata el començament d'una onada històrica de llarga durada, un «segon renaixement àrab» que s'inscriu com a prolongació de la Nahda del segle xix.Ha publicat, d'altra banda, dos assajos bibliogràfics sobre músics contemporanis, un sobre Jimi Hendrix, Le Gaucher magnifique, i l'altre sobre Camarón de la Isla, La Révolution du flamenco. Ha participat en el guió d'una novel·la gràfica, dibuixada per David B., que tracta sobre les relacions dels Estats Units amb Orient Mitjà i també ha escrit el text d'una cançó protesta de Zebda sobre la franja de Gaza, als qui va conèixer el 1998 a Síria sota el règim de Hafez al-Àssad quan el grup de música va oferir una sèrie de concerts a Damasc i Alep, on era diplomàtic a l'època.
|
Informàtica
|
En criptografia, MD5 (acrònim de Message-Digest Algorithm 5, Algorisme de Resum de Missatge 5) és un algorisme criptogràfic de reducció de 128 bits que permet l'obtenció d'una petita "signatura" o resum característic per a cada bloc de dades original que el representa. Un resum o hash de MD5 s'expressa habitualment com una seqüència de 32 dígits hexadecimals, que no permet reconstruir les dades originals, però permet saber si les dades originals han estat modificades. Com a part de l'estàndard establert per la RFC 1321 ha estat àmpliament utilitzat a una gran varietat d'aplicacions de seguretat i com a sistema de verificació de la integritat dels arxius.
|
Mitologia
|
L'oracle de Mart era un oracle del deu Mart que existia a Tiora Matiena (ara Santa Anatòlia, al municipi de Borgorose, província de Rimini). Els oracles els donaven els picots, ocells sagrats de Mart segons la manera en què es posaven o picaven a una columna de fusta.
|
Jocs
|
Puzzle Bobble 2 és un videojoc en el qual és la continuació del videojoc "Puzzle Bobble", conegut com a Bust-A-Move 2 a Europa i als EUA (després al mercat, la versió recreativa es va anomenar "Bust-A-Move Again). El videojoc es va llançar com a màquina recreativa l'any 1995, les versions de Sony PlayStation, Sega Saturn, Nintendo 64 i ordinador van ser després.
|
Periodisme
|
El Premi Marcelo Jelen (en espanyol: Premio Marcelo Jelen o Premio Nacional de Prensa Escrita Marcelo Jelen) un reconeixement al periodisme uruguaià. L'inici està organitzada per Qotidiana Dona, Unesco, ONU Dones i la Associació de la Premsa Uruguaiana (APU). Aquesta Proposta busca premiar les produccions periodístiques que "aporten a desarticular el pensament únic, promoguin la diversitat i la no discriminació".El 2020, les guardonades fuerón Nausicaa Palomeque i Matilde Campodónico.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.