label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Estris
|
La cafetera és un estri de cuina usat per a preparar la infusió del cafè, a més de l'aparell de cuina que permet preparar el cafè com una beguda calenta. Els primers aparells apareixen a finals del segle xviii. Abans el cafè se servia directament amb aigua bullent. El 1806, Benjamin Thompson inventà un colador per reduir el pas dels residus, però no aconseguí eliminar-los. A principis del segle xx, una mestressa de casa de Dresden es dedicà a experimentar amb diferents materials, entre ells un paper assecant que utilitzava el seu fill a l'escola. El resultat fou perfecte. El complement de la cafetera és el molinet de cafè; amb el que es mol el gra a una mida concreta per a cada tipus de cafetera.
|
Història
|
Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 26 de juliol de 1943) és un historiador i polític català, fill del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal. Com parlamentari fou membre de la Comissió dels Vint que redactà l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
|
Informàtica
|
El cursor és un indicador visual de posició. En el camp de la informàtica, s'anomena així el punter del ratolí, que sovint pren la forma d'una petita fletxa, quan es treballa en entorns visuals, i que indica la posició relativa del ratolí dins el monitor. En entorns de text apareix en forma de barra vertical o horitzontal, o de bloc quadrat, sovint intermitent, que indica la posició que ocuparà el proper caràcter que s'escriurà.
|
Llengües
|
El Verlan (pronunciació francesa: [vɛʁlɑ̃] ) és un tipus d'argot de l'idioma francès (tot i que també s'ha copiat la tècnica en altres idiomes) amb inversió de síl·labes en una paraula, i és comú en l'argot i el llenguatge juvenil. Es basa en una llarga tradició francesa de transposar síl·labes de paraules individuals per crear paraules d'argot. La mateixa paraula verlan és un exemple de verlan (que la converteix en una paraula autològica ). Es deriva d’invertir els sons de les síl·labes a l'envers ([lɑ̃vɛʁ], "l'invers", s'utilitza freqüentment en el sentit de "endavant".
|
Arquitectura
|
El castell de Sagunt és una fortalesa situada dalt la muntanya que protegix la ciutat de Sagunt (Camp de Morvedre, País Valencià). La presència del castell és tan antiga com l'origen de la ciutat i ja els ibers van establir allí el seu primer assentament (Arse). Tradicionalment, es parla del castell romà, fent referència a la civilització que més ha marcat aquest monument. Tot i això, actualment, al castell queden poques restes d'origen romà i és un mosaic de cultures i civilitzacions (ibers, romans, gots, àrabs). En 1810, durant la guerra del Francès, per recomanació de l'oficial britànic Charles William Doyle, Joaquín Blake feu que els treballadors espanyols van restaurar les antigues muralles omplint els buits amb blocs de pedra de les antigues ruïnes. El teatre romà, relativament intacte fins a aquest moment, es va desmuntar per proporcionar materials de construcció. Tot i això, l'obra encara estava inacabada quan l'exèrcit de Suchet va avançar. El castell va estar utilitzat pels francesos en la Guerra de la Independència al llarg del segle xix. Està dividit en set places o recintes independents: la plaça d'Almenara, la plaça d'Armes, la plaça de la Conillera, la plaça de la Ciutadella, la plaça Dos de Maig, la plaça de Sant Ferran i Estudiants. En l'interior de les muralles del castell, que s'estenen uns mil metres al llarg de la muntanya, en el Antiquarium Epigràfic s'oferix la contemplació d'una selecció d'una de les col·leccions epigràfiques més importants de la península Ibèrica. Aquestes inscripcions aporten informació sobre els aspectes més significatius de la societat saguntina al llarg dels segles. Existixen multitud de galeries subterrànies que no són visitables de moment, però que demostren la grandesa d'aquest patrimoni. Cal incloure en el monument el teatre romà de Sagunt. El 1931 fou declarat Monument Nacional.
|
Antropologia
|
Swanscombe occipital 01.jpgL'humà de Swanscombe, homínid de Swanscombe o crani de Swanscombe (en anglés, Swanscombe skull) és el nom de tres fragments relacionats d'un crani fòssil del plistocè mitjà.
|
Ecologia
|
La paraula superorganisme s'utilitza en biologia i ecologia per resumir una forma de veure la naturalesa de la societat. És aplicada en himenòpters com les abelles, les formigues i tèrmits que són insectes eusocials (el grau màxim de socialitat). És un concepte sociobiològic que una organització social, com una comunitat, transcendeix els organismes biològics que la componen. Essencialment les societats d'insectes produeixen individus especialitzats en diverses tasques i treballen en comú. L'origen comú de tots aquests himenòpters (fills de la mateixa mare) tenen les següents característiques: L'existència d'un niu comú que dona protecció i permet l'aprovisionament. La longevitat de la mare i l'encavalcament de generacions de germanes. La distribució i repartiment de funcions del rusc, amb l'aparició de les castes. La comunicació entre tots els constituents del grup social.Aquesta vida social confereix als animals que la presenten determinats avantatges en l'aprofitament dels recursos que fa que aconsegueixin un major èxit evolutiu: Major nombre de descendents per cada mare. Mantenir una independència del medi extern, superant l'hivern. Major longevitat que la resta dels insectes.Una abella és un ens d'acció, però aquesta sí que viu d'acord amb certa divisió de treball, hi ha obreres, abellots i reines. Aquella organització social permet afirmar que els objectius de l'abella individual estan subordinats als del rusc. Si es mira el rusc com a part d'un sistema biològic més ample, es podrien assenyalar algunes relacions simbiòtiques o sinèrgiques que podrien resultar d'interès: les pluges fan possible el rierol. El rierol crea un bon ambient per l'arbre. L'arbre floreix. Les abelles liben aquestes flors, recol·lectant el nèctar amb el qual produeixen la mel i el pol·len d'on obtenen les proteïnes, oligoelements i vitamines. Alguns biòlegs descriuen com superorganisme als ens complexos que operen en una relació de cooperació mútua. Alguns fins i tot sostenen que tot el que es veu és un immens superorganisme, on fins i tot els virus tenen relació amb la vida de tot el conjunt, del qual forma part l'espècie humana. Aquesta teoria es denomina hipòtesi de Gaia. Es pot aplicar el concepte de superorganisme de manera laxa a qualsevol sistema d'informació que funcioni amb supòsits d'intel·ligència col·lectiva o distribuïda on diferents agents col·laboren per a un objectiu comú que defineix les accions dels individus.
|
Ciència militar
|
El comissari polític és un oficial destinat per un govern o per un partit revolucionari a controlar el manteniment de l'ortodòxia ideològica (i la fidelitat política) dels oficials i les tropes durant un conflicte militar, normalment d'arrel revolucionària. L'escala jeràrquica és diferent de la dels oficials que exerceixen el comandament de la unitat. Els seus orígens històrics cal buscar-los en la Revolució Francesa, si bé tingueren la major rellevància a l'Exèrcit Roig després de la Revolució d'octubre, a les unitats militars republicanes durant la Guerra Civil espanyola i a l'Exèrcit xinès. En rus el comissari polític s'anomena sovint amb l'acrònim politruk.
|
Informàtica
|
L'enverinament de la memòria cau DNS o contaminació de la memòria cau del DNS (DNS cache poisoning o DNS cache pollution en anglès) és una tècnica per enganyar els servidors de DNS, fent-los creure que estan rebent una sol·licitud vàlida quan en realitat és fraudulenta. Una vegada que s'ha enverinat el servidor DNS, la informació és a la memòria cau, fent així vulnerables tots els usuaris del servidor. Aquest tipus d'atac permet, per exemple, enviar un usuari a un web fals, el contingut del qual pot ser usat en phishing (en el cas del DNS, es denomina pharming) o com a vector de virus i d'altres aplicacions malicioses. Per accedir a Internet un ordinador sol utilitzar un servidor de DNS operat pel seu ISP. Aquest servidor DNS es limita principalment als usuaris de l'ISP i la seva memòria cau conté algunes de les informacions retornades anteriorment. Un atac d'enverinament en un únic servidor DNS de l'ISP pot afectar tots els seus usuaris, directament o indirecta, si els servidors esclaus s'ocupen de propagar la informació.
|
Indumentària
|
Loros (en grec antic λῶρος) era el nom d'una peça de vestir llarga, estreta i brodada que es portava embolicada al voltant del tors i queia sobre la mà esquerra. Era una de les peces de vestir més importants i distintives que marcava el cerimonial del vestit dels emperadors romans d'Orient. El loros només el portaven la família imperial i alguns dels més alts funcionaris de la cort. Va evolucionar a partir de la trabea triumphalis dels cònsols romans. Hi havia les versions masculina i femenina. Les fonts romanes d'Orient parlen de la «roba loros» ja que el loros condicionava la resta del vestit imperial. La roba imperial una mica menys formal i més secular, que també era la que normalment portaven els alts funcionaris en els actes oficials, era la clàmide. Sota el loros o la clàmide es portava la διβητήσιον ('dibestesion'), una túnica llarga de seda.
|
Telecomunicacions
|
A principis de la dècada de 2000 les millores en l'àmbit tecnològic (generalització dels suports digitals, passar de les cintes de banda magnètica a les targetes de memòria, etc) van impel·lir el sorgiment de la càmera fotogràfica DSLR (Digital Single-Lens Reflex camera) que podia gravar vídeo Full HD (també anomenada càmera HDSLR, High Definition Digital Single-Lens Reflex), la qual cosa va suposar una gran revolució tecnològica: tot i que no havia estat concebuda pel rodatge de pel·lícules, van obrir-se camí en aquest àmbit tant a nivell amateur com professional, i encara més, va suposar la "democratizació" del cinema, ja que va permetre que qualsevol ciutadà es pogués apropar a l'estètica pròpia d'una qualitat professional cinematogràfica a un preu assequible, abans mai somiat.
|
Teologia
|
La doctrina del naixement virginal és la doctrina cristiana que assegura Jesús de Natzaret va néixer d'una verge, Maria. També inclou l'enteniment que el seu espòs, Josep, no tenia relacions amb ella durant l'embaràs, segons l'Evangeli de Mateu 1:5. Això es diferencia de la doctrina de la Immaculada Concepció, que es refereix a la concepció de la mateixa Maria.
|
Indumentària
|
Un ullet és un foradet rodó, ordinàriament reforçat per una anelleta metàl·lica, que serveix per a passar-hi un cordó o una corretja en calçats com les sabates i les botes de cordons. El joc de cordó i ullets constitueix un dels sistemes de tancament usats en el marc de la indumentària També es coneix com a ullet la citada anelleta metàl·lica de reforç. Aquesta, a banda d'acompanyar l'ullet del calçat, s'aplica també a roba, lona, equips de càmping o de nàutica, etc.
|
Estris
|
Un forn de mufla és un forn utilitzat als laboratoris que té el seu interior un recobriment d'un material refractari que permet repartir la calor uniformement i assolir temperatures elevades, al voltant dels 1.100 °C. Als laboratoris s'empren per a dur a terme assaigs de fosa, tractaments tèrmics, processos d'incineració, dessecats de precipitats, calcinacions, etc.
|
Jocs
|
Daytona USA és un videojoc de curses desenvolupat per Sega AM2 i publicat per Sega, amb un llançament limitat el 1993, seguit d'un llançament complet el 1994. Va ser una de les màquines recreatives més famoses, Daytona USA va ser el primer títol de Sega a debutar amb la placa arcade Sega Model 2, i, en el moment de la seva publicació, es va considerar el videojoc de curses en 3D més detallat visualment. Comparat amb el predecessor amb gràfics de polígons d'ombra plana del Virtua Racing, el món en 3D del Daytona's va ser totalment recreat amb textures, donant-li un aspecte més realista. Daytona va ser un dels primers videojocs a funcionar amb polígons amb textures filtrades, proporcionant una qualitat gràfica detallada encara mai vista en un videojoc fins aleshores. En el mode d'un sol jugador, Daytona va mantenir una taxa de 60 fps consistents (frames per second), fins i tot amb múltiples oponents a la pantalla, superant la suavitat de moviment de l'únic altre joc de curses en el camp gràfic comparable, el Ridge Racer de Namco. Una versió lleugerament actualitzada de Daytona USA va ser reeditat en arcades el 2010 com a Sega Racing Classic. El 12 d'octubre de 2011 Sega va anunciar que el Daytona USA vindria a Xbox Live i PlayStation Network. Això també va marcar el retorn del nom original. El joc va sortir a la venda el 25 d'octubre a PlayStation Network, i el 26 d'octubre per a Xbox Live Arcade.
|
Ciències polítiques
|
Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) va ésser creat el 8 de novembre de 1988 per la Diputació de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona sota la forma jurídica de consorci. El seu objectiu és fomentar la recerca en ciència política i en les ciències socials a Catalunya, dedicant atenció especial a la formació de joves investigadors i a la promoció de les relacions entre els politòlegs catalans i els d'arreu del món, facilitant l'estada de professors i investigadors catalans en centres i universitats estrangers i la de docents i estudiosos a Catalunya.
|
Filosofia
|
L'ateisme feble (conegut també com a ateisme escèptic) és la forma més comuna de l'ateisme. L'ateisme fort és un terme general utilitzat per descriure als ateus que accepten la premissa "Déu no existeix" com a veritat. En canvi, l'ateisme feble no és una creença en la inexistència de Déu, sinó una descreença.A causa de la flexibilitat en el concepte de "déu", un ateu feble pot negar rotundament algunes representacions o creences divines, i en canvi només descreure en altres.
|
Ciències de la salut
|
L'angle de Cobb va ser originalment usat per mesurar la deformitat del pla frontal en les radiografies dels plans cranial i caudal en la classificació d'escoliosi. Posteriorment, ha estat adaptat per a classificar la deformitat del pla sagital, especialment en la fixació de traumàtiques fractures toracolumbars de columna. En el context de traumatismes de la columna i l'avaluació de la deformitat del pla sagital, l'angle de Cobb es defineix com l'angle format entre una línia dibuixada en paral·lel fins a la placa superior terminal d'una vèrtebra per sobre de la fractura i una línia paral·lela a la placa inferior d'una vèrtebra un nivell per sota la fractura. L'angle Cobb angle és el mètode preferit per mesurar cifosi posttraumàtica.
|
Química
|
Àcid hipofosforós (HPA), o àcid fosfínic, és un fòsfor oxiàcid i un potent agent reductor amb la fórmula molecular H₃PO2. És un compost incolor de baixa fusió, que és soluble en aigua, dioxà i alcohols. La fórmula d’aquest àcid s’escriu generalment H₃PO₂, però una presentació més descriptiva és HOP(O)H₂, que ressalta el seu caràcter monopròtic. Les sals derivades d’aquest àcid s’anomenen hipofosfits.
|
Geografia
|
Fierbinți-Târg és una ciutat del comtat de Ialomița, Muntènia (Romania). La ciutat administra tres pobles: Fierbinții de Jos, Fierbinții de Sus i Grecii de Jos. Segons el cens de 2011, té 4969 habitants, mentre que en el cens de 2002 tenia 5253 habitants.La comuna es troba a la part occidental del comtat, al límit amb el comtat d'Ilfov. Es troba a 27,6 km d'Urziceni i 448 km de Bucarest.Las Fierbinți, una de les sèries de televisió més conegudes de Romania, es filma a la ciutat.
|
Dansa
|
El jumpstyle és un estil de ball i gènere musical vinculats a la música electrònica i oriünds de l'Europa Occidental. Va néixer a principis dels noranta a Bèlgica com una variant més lenta del hardcore, després de la qual cosa va entrar als Països Baixos, on amb l'ajuda de Patrick Jumpen (productor nº1 de música Jump a 2006) es va afavorir la seva expansió per gran part d'Europa. El jumpstyle es caracteritza per un ritme ràpid i un joc de peus molt dinàmic i intens, compost per tota mena de girs, cops de peu i salts. Se li va atribuir el nom de jumpstyle a causa d'aquestes característiques i als forts baixos encarregats de marcar el ritme, encara que els termes jump (salt en català) i jumpen (unió del terme jump- (anglès) i el sufix -en (neerlandès)) també s'utilitzen indistintament.
|
Estris
|
Un purificador d'aire és un dispositiu que elimina contaminants de l'aire d'un espai per millorar la qualitat de l'aire interior. Els purificadors d'aire es venen com a dispositius beneficiosos per a persones amb al·lèrgies o asma, així com a útils per reduir o eliminar el fum de tabac aliè. Els purificadors d'aire també es fan servir en l'àmbit industrial per filtrar i eliminar residus tòxics, així com als hospitals i els avions per evitar la propagació de virus i bacteris.
|
Informàtica
|
En informàtica, un Analitzador sintàctic (Parsing en anglès) és un procés informàtic d'anàlisi d'una seqüència d'entrada (provinent d'un teclat o d'un arxiu, per exemple), per poder determinar-ne l'estructura gramatical i comparar-la amb una Gramàtica formal (estructura abstracta que descriu un Llenguatge formal amb precisió). L'analitzador transforma el text entrat en una estructura de dades, normalment en forma d'arbre, que reflecteix la jerarquia implícita en el text i permet un processament posterior d'aquest. Generalment, els analitzadors operen en dues fases, una primera d'identificació dels fragments rellevants del text entrat i una segona de creació d'un Arbre sintàctic d'aquest.
|
Humor
|
Spitting Image va ser un programa de televisió satíric realitzat a la Gran Bretanya i que estava protagonitzat per titelles. El programa es va emetre a la xarxa de televisió privada ITV entre 1984 i 1996. El programa el produïa Spitting Image Productions per a Central Independent Television, i va ser nominat a 10 Premis BAFTA, guanyant el de realització en 1989. El programa estava protagonitzat íntegrament per titelles, que caricaturitzaven a personatges famosos de les dècades dels anys 80 i 90. El programa realitzava majoritàriament sàtira política, sents els personatges de la primera ministra britànica Margaret Thatcher, el president nord-americà Ronald Reagan i la família reial britànica els protagonistes de gran part dels sketchos.
|
Aeronàutica
|
Una unitat de referència inercial de dades anemobaromètriques (ADIRU) és un component clau del sistema de referència inercial de dades anemobaromètriques (ADIRS), que proporciona dades d'aquest tipus (velocitat aerodinàmica, angle d'atac, altitud, posició i actitud) a les pantalles del sistema electrònic d'instruments de vol dels pilots, així com altres sistemes d'un avió, incloent-hi els motors, el pilot automàtic, el sistema de comandament de vol i els sistemes del tren d'aterratge. Un ADIRU és una font única i tolerància a fallades de dades de navegació per als pilots d'un avió.
|
Filosofia
|
Guy Debord (París, 28 de desembre de 1931 - Bellevue-la-Montagne, 30 de novembre de 1994) va ser un filòsof, escriptor i cineasta francès, membre de la Internacional Lletrista, del grup radical de postguerra Socialisme o barbàrie i fundador i principal teòric de la Internacional Situacionista.La seva obra principal és La societat de l'espectacle (1967).
|
Psicologia
|
El cadáver exquisito o Las crueles és una pel·lícula espanyola de cinema negre, cinema art i thriller psicològic del 1969 dirigida per Vicente Aranda, basada en la narració curta Bailando Para Parker escrita per Gonzalo Suárez. La trama segueix un pare de família i editor que comença a rebre per correu parts del cos tallades dos anys després que la seva amant se suïcidés. Junt amb una d'aquestes parts sagnants hi ha una carta de xantatge de l'antiga amant lesbiana de la dona morta que busca venjança.
|
Agricultura
|
Una barcella és una antiga mesura volumètrica de gra que equivalia aproximadament a la sisena part d'una quartera. A les Illes Balears i a Tortosa es dividia en sis almuds; però a la regió de València només es dividia en quatre almuds. La seva capacitat és d'11,76 litres.Es mesurava amb uns recipients en forma troncocònica, també anomenats barcella, que eren de fusta amb anells de ferro, una a la part superior i l'altra a l'inferior per subjectar la falda, formada per peces de fusta. A l'exterior de la barcella hi havia dues manetes, en posicions oposades, per agafar-la. A l'interior, a la part superior, hi travessava seguint el diàmetre una vareta de ferro, la busca, que en tenia una altra soldada al mig, de forma perpendicular, que arribava fins al fons de la barcella per suportar la base de fusta, i que també s'emprava per agafar la barcella.
|
Dansa
|
El son és un ball popular cubà d'origen rural, temps lent i compàs 2/4, proscrit, al començament, per immoral. Els seus orígens l'emparenten amb el punto guajiro, les velles guarachas, el changüí de Guantànamo i els trovadors de Santiago de Cuba. El nom sembla que prové de la paraula castellana son, portada a Amèrica (segle xvi) pels espanyols amb el significat de "cant ballable". Les primeres referències com a dansa cantada daten del segle xviii. Amb els anys, l'estil evoluciona i s'allunya d'altres tipus de son (com el son huasteco de Mèxic o el son chapín de Guatemala). Al final del segle xix és un ball definit, un ball cantat i tocat per petits grups de músics que flueix sobre un ritme d'instruments de punteig, de percussió i de fregat. Es diu que tres soldats foren els autors del primer concert de son a la capital (1909), i que Los Permanentes foren un dels primers grups que el van portar a escena. El 1910, José Urfé introdueix un motiu del son oriental en el danzón El bombín de Barreto. La formació musical del son acaba desplaçant la xaranga francesa, i a partir dels anys 20 del segle xx, el Sexteto Habanero, el Septeto Nacional i el Trío Matamoros contribueixen a fer-lo popular. Al començament dels 30, el son absorbeix la major part dels grups musicals del moment i produeix un bon nombre de variants (bolero-son, guaracha-son, guajira-son, etc.). A partir dels 40, s'imposen alguns dels grups musicals que deriven del septet (Conjunto Casino, Sonora Matancera, etc.), Arsenio Rodríguez comença a treballar amb noves sonoritats precursores del so salsa i Orestes López prepara el camí del mambo. A partir del triomf revolucionari apareixen nous grups (Los Van Van, Grupo de Experimentación Sonora del ICAIC, etc.), que parteixen de la cèl·lula original del son per enriquir-la amb noves sonoritats. L'estructura primitiva del son oriental serví de fonament a més d'una dotzena de variants, les més conegudes de les quals són: el son urbà, el pregón-son, la guajira-son, la criolla carabalí, la guaracha-son, el guaguancó-son, el afro-son i el bolero-son. Pels balladors, el son original és suau i cadenciós, i les combinacions més típiques són el pas bàsic, el balanceig, el pas lateral, l'obretanca, el pas entrecreuat, el gir, el pas girat, el setanta i el setanta complicat. Durant els anys seixanta sorgeix una nova forma de ballar són, el casino, que permet ballar en grup. El I Festival del Son Ignacio Piñeiro es va celebrar el 29 de maig del 1978.
|
Ràdio
|
Un oscil·lador LC està format per una bobina i un condensador en paral·lel. El seu funcionament es basa en l'emmagatzematge d'energia en forma de càrrega elèctrica al condensador i en forma de camp magnètic a la bobina.
|
Televisió
|
La llista de guardonats de la XLVI edició dels premis Antena de Oro 2018 va ser anunciada el 23 d'octubre de 2018. L'entrega es va realitzar al Gran Casino d'Aranjuez el 17 de novembre de 2018.
|
Ciència militar
|
El gorjal és la peça de l'armadura antiga que s'ajustava al coll i que servia per a la seva defensa. Aquesta peça de l'armadura de plata va substituir la gola de malla, que al final es feia ja de peces de ferro articulades i, per tant, no degué aparèixer fins a mitjans del segle xv. El gorjal era la primera peça que es vestia. A sobre hi anava la cuirassa i els guardabraços, que se li enllaçaven després mitjançant una sivella i una corretja. Consistia en un coll de ferro dividit en dues peces articulades per tal de poder-lo ajustar; portava una faldilla o avanç semicircular o poligonal que cobria la part superior del pit, i un altre que cobria les espatlles, unint-se ambdós sobre les espatlles. El gorjal es va utilitzar molt amb l'elmet perquè aquest casc, com la celada d'encaix, necessitava un coll que el detingués i subjectés per deixar lliure el moviment del cap dins del casc. L'ús del gorjal continuà durant tot el segle xvi. A finals del mateix s'empraven en Anglaterra uns gorjals als quals anaven units els guardabraços o muscleres que estaven compostos de làmines articulades. A Espanya es va usar molt el gorjal durant el segle xvi. Per la seva importància històrica s'ha de citar el gorjal de Felip II que es guardava a la Reial Armeria de Madrid, en què es podien apreciar diversos relleus de plata representant un exèrcit en el tràngol de prendre la plaça de Sant Quintí. També s'ha de citar un altre gorjal semblant, damasquinat i cisellat, que va pertànyer a l'armadura de Francesc I de França, obra del renaixement italià.
|
Psicologia
|
El trastorn dissociatiu de la identitat és la convivència de dues o més personalitats diferenciades en un subjecte, sense que puguin atribuir-se a una actuació conscient de rol o a la ingesta de drogues. Quan hom s'identifica amb una de les personalitats, oblida momentàniament l'existència de les altres. Per la dificultat de detectar fingiments, és un dels trastorns de més controvertit diagnòstic, però es calcula que afecta un 1% de la població (alguns estudis eleven la prevalència fins al 3%) en diversos graus d'afectació.
|
Història
|
La Casa Reial de Mallorca va sorgir el 1275 quan Jaume I d'Aragó va repartir els seus dominis entre els seus fills Pere el Gran i Jaume II de Mallorca. La Casa Reial de Mallorca la formen tots els descendents de la branca mallorquina del Casal d'Aragó, ja siguin reis, reines, infants o infantes. Es considerava als fills il·legitims com familia del rei i malgrat això se'ls coneixia pel cognom: de Mallorca, com a D. Pagà de Mallorca, germanastre natural del rei Jaume III. Jaume II de Mallorca i els seus descendents estaven obligats a jurar vassallatge i a retre homenatge al rei d'Aragó cada vegada que aquest així ho decidís. La branca mallorquina del Casal d'Aragó governà entre els segles xiii i el XIV. Aquests foren els seus reis i legítims hereus: Jaume I d'Aragó- Primer rei de Mallorca (1229-1275) Jaume II de Mallorca- Primer rei privatiu del regne de Mallorca (1275-1285 / 1298-1311) Sanç I de Mallorca (1311-1324) Regència de l'Infant D Felip de Mallorca i de Foix (1324-1328) Jaume III de Mallorca (1324-1349)Jaume III de Mallorca fou desposseït de les seves possessions per Pere el Cerimoniós, els seus descendents foren aspirants al tron: Jaume IV de Mallorca (1337-1375), rei nominl del regne de Mallorca. Elisabet de Mallorca (1338-v1404) reina nominal del regne de Mallorca.Els únics descendents directes que no varen poder regnar foren els de la reina Elisabet I de Mallorca, sobretot la descendència de la filla d'aquesta, Margalida de Montferrat, comtessa d'Urgell.
|
Arquitectura
|
L'eixample de poblacions a Espanya data de finals del segle xix, en plena Revolució industrial, quan el creixement demogràfic i les noves activitats industrials, que necessitaven gran quantitat de terreny, van obligar a l'actuació urbanitzadora sobre els terrenys rústics en els extramurs de la ciutat, atès que les antigues muralles que constrenyien les poblacions havien perdut la seva funció militar. Aquest creixement va permetre adaptar les ciutats als nous mitjans de transport com el ferrocarril a l'una que es tractava de solucionar els problemes de salubritat i higiene que presentaven moltes poblacions. Un eixample és un terreny urbà que, de forma planificada generalment, es dedica a noves edificacions als afores d'una ciutat. L'habitual és usar la quadrícula per confeccionar una pauta senzilla bidimensional. La percepció de la necessitat d'eixamplar les ciutats va induir als governs a legislar aquest aspecte. El primer intent va ser el Projecte de Llei General per a la Reforma, Sanejament, Eixample i altres Millores de les Poblacions, proposat pel Ministre de Governació José de Posada Herrera en 1861 i rebutjat pel Senat. Establia la cessió gratuïta de vials, règim de parcel·les mínimes indivisibles, generalització del règim de llicències, compensació de beneficis i càrregues de la urbanització, edificació forçosa de solars, regulació de llindars, projecte tècnic i econòmic previ a tota urbanització, etc. No va arribar a aprovar-se. La primera Llei d'Eixample data de 1864 (29 de juny) assenyala que els Ajuntaments poden urbanitzar els terrenys, expropiant el terreny per a vials i usos públics a la seva costa. Per rescabalar-los per aquestes responsabilitats l'Estat els cedeix la contribució territorial sobre la zona durant 25 anys. En 1867 es consagra la tècnica planificadora amb el Reglament de la citada Llei d'Eixample, en el qual especifica la tècnica per executar el Pla d'Eixample, que ha de tenir Memòria, Plànols i Pla Econòmic per a la seva viabilitat. En 1876 es promulga una nova Llei d'Eixample de Poblacions que retoca alguns aspectes no bàsics. En 1892 el sistema es fa definitiu amb una nova Llei que regula els eixamples de Madrid i Barcelona i faculta al Govern per estendre-la a altres poblacions. Per aprovar cadascun d'aquests Planes Generals era necessària una Llei Especial. Prenent com a referència aquestes lleis, el projecte de Bilbao i l'experiència pionera de l'Eixample de Barcelona dissenyat per Ildefons Cerdà, molts municipis van escometre eixamples: Madrid, València, Bilbao, Màlaga, Sant Sebastià, Lleó, Alcoi, Santander, Vitòria, Tarragona, Pamplona, Mataró, entre altres. Els eixamples es caracteritzen per seguir una quadrícula de carrers regular amb el que solen presentar una imatge característica peculiar, per la rectitud dels seus carrers i la seva homogeneïtat. El primer pas solia consistir a aconseguir l'autorització de l'exèrcit per derrocar les muralles. La seva construcció solia ser lenta i al llarg del procés la regularitat de l'edificació i algunes de les normes no es respectaven. Els destinataris d'aquests eixamples era generalment la burgesia de la ciutat, atreta per un entorn de més qualitat. Amb freqüència els eixamples es van convertir en zones d'especulació, ja que els propietaris dels terrenys van obtenir beneficis fiscals, i en funció dels seus interessos van poder mantenir solars sense construir mentre que en altres zones se superava amb escreix l'edificabilitat prevista.
|
Informàtica
|
Una base de dades paral·lela busca millorar l'acompliment a través de paral·lelització de diverses operacions, com ara la càrrega de dades, índexs de construcció i avaluació de consultes. Malgrat que les dades poden ser emmagatzemades en forma distribuïda, la distribució es regeix únicament per consideracions de rendiment. Les bases de dades paral·leles milloren el processament i la velocitat d'entrada/sortida mitjançant l'ús de múltiples CPU i discos en paral·lel. Els sistemes de base de dades centralitzada i sistemes de bases de dades client-servidor no són prou potent com per manejar aquest tipus d'aplicacions. En el processament en paral·lel, moltes de les operacions es realitzen simultàniament, a diferència del processament en sèrie, on els passos de càlcul es duen a terme de forma seqüencial. Les bases de dades paral·leles es poden dividir a grans trets en dos grups, el primer grup d'arquitectures són les arquitectures multiprocessador, les alternatives a les quals són el següent: Arquitectura de memòria compartida, on múltiples processadors comparteixen l'espai en la memòria principal . Arquitectura de disc compartit, on cada node té la seva pròpia memòria principal, però tots els nodes comparteixen emmagatzematge massiu, en general una xarxa d'àrea d'emmagatzematge. A la pràctica, cada node en general també té diversos processadors. Arquitectura no-compartides, on cada node té el seu propi emmagatzematge massiu, així com la memòria principal.L'altre grup d'arquitectura s'anomena arquitectura híbrida, que inclou : Arquitectura de memòria no uniforme (NUMA), que implica l'accés a memòria no uniforme. Cluster ( no-compartida + disc compartit: SAN/NAS ), que està format per un grup d'ordinadors connectats .
|
Estris
|
Una salsera és un recipient destinat a contenir i servir a taula salses.Acostuma a tenir una ansa a un costat i un bec a l'altre dissenyats de forma que es pugui servir la salsa sense necessitat de cullera. Si no hi ha ansa llavors se la presenta amb cullera normalment a joc amb el material i decoració de la salsera. Ocasionalment pot anar amb plat, també a joc, que en alguns casos forma una sola peça amb al recipient.
|
Art
|
Els protectors de mugrons són discs de plàstic lleugers i buits usats dins del sostenidor per ajudar a corregir els mugrons plans o invertits, ja sigui per preparar o després de la lactància. També es poden utilitzar per protegir els mugrons sensibles o recollir la llet quan el nadó no ha acabat l'alletament. Els protectors de mugrons funcionen aplicant una pressió suau però ferma a la regió que envolta el mugró per estirar les adherències subjacents i treure el mugró. Els protectors de mugrons es poden confondre amb les mugroneres, però les mugroneres estan destinades a l'ús durant la lactància materna, mentre que els protectors es fan servir per preparar o després de la lactància materna.
|
Arqueologia
|
La datació amb termoluminescència (TL) és un mètode de datació absoluta que a diferència de la datació basada en el carboni-14 permet datar ceràmiques, el material inorgànic més abundant en els jaciments arqueològics dels últims 10.000 anys; i permet datar materials inorgànics (com el sílex cremat) de fins a 50.000-80.000 anys d'antiguitat, el límit del radiocarboni. Però la TL és menys precisa que aquest en l'exactitud de les dates.
|
Ciència militar
|
La base aeronaval hispano-estatunidenca de Rota (Codi IATA: ROZ , OACI: LERT), també coneguda com a NAVSTA Rota, se situa en una gran àrea compresa en el terme municipal espanyol de Rota i una part menor compresa en el terme municipal del Puerto de Santa María on es troben les oficines centrals. És un port naval militar al nord de la badia de Cadis i un aeroport militar d'ús compartit. La base de Rota serveix com a lloc de pas per a avions de càrrega C-5 Galaxy, C-17 Globemaster III i vaixells de tota mena dels EUA i molts altres països pertanyents a l'OTAN, que l'empren per proveir-se de combustible. Els EUA no mantenen ni avions ni vaixells destinats de forma permanent a la base. Espanya disposa de nombrosos vaixells igual que helicòpters i avions tipus Harrier II i Cessna Citation amb seu en aquesta base.
|
Història
|
Aquesta és una Llista de diàspores. Cal afegir, però, que aquesta llista no és exhaustiva, i inclou grups que no han tingut una atenció històrica significativa. Si l'emigració d'alguns dels grups esmentats compleix les condicions requerides per ser considerat una diàspora pot ser matèria per al debat. El mapa de pobles del Món publicat per Eurominority.eu (la Unió Europea) inclou algunes diàspores i grups ètnics minoritaris o sense estat independent.
|
Objectes astronòmics
|
Èpsilon del Centaure (ε Centauri) és una estrella de magnitud aparent +2,29 situada a la constel·lació de Centaure. Té el nom, poc utilitzat, de Birdun, l'origen és àrab i significa "cavall de càrrega". Èpsilon del Centaure és una estrella blava calenta de tipus espectral B1 amb una temperatura superficial de 23.900 K. No hi ha unanimitat pel que fa a si és una estrella gegant, subgegant o de la seqüència principal. La seva lluminositat tenint en compte la radiació emesa ultraviolada és d'11.400 sols, sent el seu radi 6,25 vegades major que el del Sol. Mostra una alta velocitat de rotació de com a mínim 114 km / s, emprant menys de 2,7 dies a completar una volta. Té una massa 11 vegades major que la del Sol i la seva edat s'estima en menys de 10 milions d'anys.Èpsilon del Centaure és una variable Beta Cephei la lluentor a penes varia dues centèsimes de magnitud entre +2,29 i +2,31 en múltiples períodes de 0,170, 0,177, 0,210 i 0,191 dies. Un estel de magnitud 13 visualment a 39 segons d'arc pot ser una companya real per la seva brillantor seria una nana taronja de tipus K6 o simplement una estrella a la mateixa línia de visió. En el cas que hi hagi una relació física entre ambdues, la separació projectada, 4500 ua, implica un període orbital d'almenys 89.000 anys.
|
Objectes astronòmics
|
La trajectòria de Henyey és una trajectòria pràcticament horitzontal del diagrama de Hertzsprung-Russell en la que es troben estels de la pre-seqüència principal amb masses menors a 0.5 masses solars després d'abandonar la coneguda com trajectòria de Hayashi i abans d'entrar a la seqüència principal. L'astrònom Louis G. Henyey mostrà que els estels de la preseqüència principal podien romandre en equilibri radioactiu durant algun període de la seva fase de contracció que la portarà cap a la seqüència principal.La trajectòria de Henyey es caracteritza per una contracció lenta en un pràcticament equilibri hidrostàtid. S'aproximen a la seqüència principal quasi horitzontalment en el diagrama de Hertzsprung–Russell, és a dir, mantenint una lluminositat quasi constant.
|
Ètica
|
Un crim de guerra és una violació de les lleis i costums de la guerra. Són definits per acords internacionals i en particular per l'Estatut de Roma (els 59 apartats de l'article 8), regint les competències del Cort Penal Internacional (CPI), com violacions greus de la Convenció de Ginebra. Inclou els casos on una de les parts en conflicte emprèn voluntàriament objectius (tant humans com materials) no militars. Un objectiu no militar comprèn els civils, els presoners de guerra i els ferits. El 1945, el procés de Nuremberg, encarregat després de la Segona Guerra Mundial de jutjar els criminals i les organitzacions nazis, definia així el crim de guerra: Assassinat, mals tractaments o deportació per a treballs forçats, o per a tot altre objectiu, de les poblacions civils als territoris ocupats, assassinat o mals tractaments dels presoners de guerra, execució dels ostatges, pillatges de béns públics o privats, destrucció sense motiu de les ciutats i dels pobles, o devastacions no justificades per les exigències militars.Encara que aquesta definició no sigui ni la primera, ni la millor (és poc clara, a posteriori i ad hoc), té una importància considerable en la mesura que és l'última que han reconegut els Estats Units (que no reconeixen la Cort Penal Internacional). Inclou els crims de guerra establert violacions de la protecció de les lleis de la guerra, però també els fracassos que s'adhereixin a les normes de procediment i normes de la batalla, com atacar els que mostra una bandera blanca, o que utilitzen el mateix pavelló com un Ardid de guerra per muntar un atac. Atacar enemic mentre les tropes es despleguen per mitjà d'un paracaigudes no és un crim de guerra. Tanmateix, el Protocol I, article 42 dels Convenis de Ginebra prohibeix explícitament que els paracaigudistes atacant a expulsar dels avions danyats, i el lliurament de paracaigudistes, una vegada desembarcat. Els crims de guerra inclouen actes com ara el maltractament dels presoners de guerra o civils. Els crims de guerra són de vegades part dels casos d'assassinat en massa i genocidi, encara que aquests delictes són més àmpliament cobertes pel dret internacional humanitari es descriu com a crims de lesa humanitat. Els crims de guerra són importants en el dret internacional humanitari perquè és una zona en què els tribunals internacionals, com ara els judicis de Nuremberg i Tokio, els assaigs s'han convocat. Exemples recents són el Tribunal Penal Internacional per l'antiga Iugoslàvia i el Tribunal Penal Internacional per a Ruanda, que van ser establerts pel Consell de Seguretat de l'ONU que actuï de conformitat amb el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides. En virtut dels Principis de Nuremberg, els crims de guerra són diferents de crims contra la pau que és la planificació, preparar, iniciar, o fer la guerra d'agressió o una guerra a violació dels tractats internacionals, acords o garanties.
|
Història
|
Família Düben Andreas Düben (pare), (Lützen, Saxònia, 1558 - Leipzig, 1625. Andreas Düben (fill), (Wurzen o Leipzig, 1579 - Estocolm, 7 de juliol de 1662 Gustav Düben (Estocolm, (Suècia), 1624/26 - idem. 19 de desembre de 1690), era fill d'Andreas (fill). Gustav Düben (fill), (Estocolm, 9 de maig de 1659 - idem, 5 de desembre de 1726), era fill de Gustav Andreas Düben (III), (Estocolm, 28 d'agost de 1673 - idem. 23 d'agost e 1738), era fill de Gustav Düben
|
Enginyeria
|
SAE J2954 és un estàndard per a la transferència d'energia sense fil (WPT) per a vehicles elèctrics liderat per SAE International. Defineix tres classes de velocitat de càrrega, WPT 1, 2 i 3, amb un màxim de 3,7 kW, 7,7 kW i 11 kW, respectivament. Això fa que sigui comparable als estàndards de càrrega per cable de velocitat mitjana com el sistema comú SAE J1772. S'està definint un WPT9 molt més potent a J2954/2 per a 500 kW per a vehicles pesants que tenen l'espai necessari per a muntar la placa d'inducció més gran.El sistema funciona seguint principis similars a la càrrega inductiva, però utilitza el concepte d'acoblament inductiu ressonant amb una eficiència demostrada al voltant del 85%. Això fa que sigui semblant als carregadors per cable, on la major eficiència teòrica es compensa una mica pels sistemes d'aïllament necessaris que impedeixen la retroalimentació d'alt corrent, sistemes que el J2954 amb buit d'aire no requereix. Els millors carregadors de velocitat mitjana de la seva classe són al voltant del 94%.El desenvolupament del concepte de transferència de ressonància subjacent va ser desenvolupat per Marin Soljačić a l' Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i després es va escindir com a WiTricity el 2007. WiTricity ha liderat els esforços d'estandardització de SAE, que van començar el 2012 i s'han sotmès a dues reversions fins al 2019. L'estàndard final es va publicar el 2020. WiTricity prediu que els carregadors J2954 estaran disponibles com a una funcionalitat addicional a partir del 2022.
|
Informàtica
|
uBlock Origin (/ˈjuːblɒk/ "te-block") és una extensió de navegador de codi lliure, multiplataforma pel d'filtrat de contingut, incloent-hi bloqueig d'anuncis. L'extensió està disponible per a diversos navegadors: Chrome, Chromium, Edge, Firefox, Opera, Pale Moon, així com versions de Safari anteriors a la 13. uBlock Origin ha rebut elogis de llocs web de tecnologia i s'informa que té molt menys consum de memòria, a diferència d'altres extensions amb una funcionalitat similar. El propòsit declarat d'uBlock Origin és donar als usuaris els mitjans per fer complir les seves pròpies eleccions de filtratge de contingut.A 2021, uBlock Origin és encara desenvolupada de forma activa i mantinguda pel seu creador i desenvolupador Raymond Hill.
|
Ciències polítiques
|
Carlos Taibo Arias (Madrid, 12 de maig de 1956) és un escriptor, editor i exprofessor de Ciència Política a la Universitat Autònoma de Madrid. Carlos Taibo és un ferm partidari del moviment antiglobalització, del decreixement, de la democràcia directa i de l'anarquisme. És membre del consell editorial de Sin Permiso des de la seva fundació en 2006 i ha publicat articles a Público. És autor de més de trenta llibres en castellà i en gallec, en la seva majoria relatius a les transicions democràtiques a Europa central i oriental contemporània, així com sobre temes geopolítics d'interès general.
|
Biotecnologia
|
En biotecnologia es coneix per hibridoma a aquelles cèl·lules que han estat manipulades per tal de crear un híbrid que permeti la producció de proteïnes en grans quantitats, sovint anticossos. L'híbrid està format per material genètic d'una cèl·lula "immortal" (una cèl·lula cancerosa) i el material d'una altra cèl·lula, sovint d'origen no humà, que codifica la producció de la proteïna que es vol reproduir industrialment. Per tal de crear anticossos monoclonals que serveixin com a fàrmacs, s'extreuen limfòcits B de la melsa d'un animal (generalment un ratolí de laboratori) que ha estat sensibilitzat per a la creació d'un anticòs concret.Aquest material és fusionat amb cèl·lules tumorals de mieloma, que poden créixer indefinidament en un cultiu adient (un mieloma és un càncer dels linfòcits B). La fusió es realitza fent que les membranes de les cèl·lules siguin més permeables, amb polietilenglicol o en presència del virus Sendai. Les cèl·lules híbrides fusionades (hibridomes), essent cancerígenes, es multipliquen ràpida i indefinidament, produint grans quantitats de l'anticòs desitjat. Cal però que siguin seleccionades i posteriorment clonades per dil·lució, per tal d'afinar en l'obtenció d'aquell clon que produeix l'anticòs amb major afinitat pel lligand sobre el que es pretén actuar. Sovint un medi amb Interleucina-6, com el briclone, resulta essencial per a la realització amb èxit d'aquesta pas. En qualsevol cas la selecció es realitza en un medi selectiu a partir d'un hibridoma primari.
|
Estris
|
El quinetoscopi (del grec κίνητο: moviment i σκοπέω: observar) fou el precursor del projector de pel·lícules modern desenvolupat per William Kennedy Laurie Dickson, mentre treballava amb Thomas Edison.L'invent consistia en una caixa de fusta amb un orifici on hi havia una lent. A l'interior s'hi trobava una bombeta i el rotlle de la pel·lícula. La funció principal de l'aparell era reproduir imatges en moviment, les quals es visionaven a través d'una pantalla d'augment, prèviament dipositant una moneda i de forma individual. Per tant, va ser dissenyat per veure una pel·lícula individualment, és a dir que no era un projector de pel·lícules, però va servir per introduir l'estandard per a tota projecció cinematogràfica abans de l'arribada del vídeo. Finalment, fou patentat per Edison l'any 1891.
|
Ecologia
|
El totemisme és el conjunt de creences i manifestacions espirituals i socials vinculades a un tòtem.
|
Estris
|
Una estoreta fregapeus, estoreta eixugapeus, estoreta per als peus, un estorí, fregador o drap de fregar els peus és una estora feta originàriament de palla teixida, més recentment de teixit o materials plàstics o encara d'espart de fibra dura (o fibra de coco, més resistent i imputrescible). És generalment rectangular, de pèls durs, el més sovint col·locada davant de la porta d'entrada de les cases perquè les persones que hi entren puguin eixugar-se les soles de les sabates. Tradicionalment, les estoretes per als peus es fan amb telers de vellut. Ara es produeixen més i més sovint amb una nova tècnica, d'origen francès, patentada el 24 de marc de 1965 per l'empresa BTB, Benoît le Tapis Brosse, que consisteix en implantar directament la fibra que forma l'estoreta en una sola de plàstic PVC gelificada per calor (polimerització). Els rotlles de 2 m d'ample així produïts es poden tallar a qualsevol forma i mida. El terme fregapeus també pot designar el mosaic que marca l'entrada d'una botiga i que de vegades es troba a la voravia, l'entrada d'un palau antic, una mansió, un immoble o edifici.
|
Ecologia
|
Una plana de marea és un zona humida costanera de transició entre la terra ferma i el mar. Cal que el desnivell entre marea baixa i marea alta pot ateny com a mínim dos metres, i que la costa sigui molt plana, amb pendents entorn de l'un metre per mil, amb poca energia d'onatge. Això provoca un gran desenvolupament de la zona intermareal, cosa que afavoreix que les ones no trenquin sobre la plana de marea i siguin només els corrents de fluix i reflux mareal les que controlin la sedimentació en aquests mitjans sedimentaris. Són en zones arrecerades i protegides, com ara badies, bayous, llacunes i estuaris. geològicament són el resultat de la sedimentació de capes de fang amb partícules detrítiques, argiles, llims o sorres) aportats per la marees, i detrits d'animals marins. Es poden donar associades a altres mitjans sedimentaris litorals com ara llacunes, deltes i estuaris, amb freqüents aiguamolls i zones pantanoses, sediments de decantació, i abundant cobertera vegetal circumdant. És el cas d'algunes costes al mar del Nord, a Florida, a Terra del Foc i, fins a cert punt, de moltes de les maresmes de la península Ibèrica (com les del Guadalquivir o les de la badia de Santoña). El fons no és pla, però ondulat i creuat per priels, una mena de canals naturals. Les planes de marea formen un biòtop important, encara que la biodiversitat no hi sigui especialment elevada. Sovint, són de particular importància per a les aus migratòries. El manteniment de les planes de marea és important per prevenir l'erosió costanera. Tanmateix, moltes planes arreu al món són amenaçades per l'augment del nivell del mar, per pressions urbanístiques, pel dragatge a efectes de transport marítim o per la contaminació del sòl.
|
Aeronàutica
|
La protecció de l'entorn de vol és una extensió del sistema de comandament de vol que evita que el pilot dugui a terme maniobres que farien que l'aeronau ultrapassés els seus límits estructurals i aerodinàmics. Aquesta protecció és utilitzada de diferents maneres en tots els aparells comercials equipats amb control per senyals elèctrics. El seu avantatge és que limita els pilots en situacions d'emergència de manera que puguin reaccionar ràpidament sense posar en perill la seguretat del seu aparell.
|
Psicologia
|
Bibendum (Bib) és la mascota de l'empresa francesa de pneumàtics Michelin. Va fer la primera aparició publicitària l'any 1898. El seu disseny s'ha anat modernitzant i afinant al llarg dels anys, sense deixar mai de ser l'emblema de la companyia.
|
Antropologia
|
Un tabú (del tongalès tabu, ‘prohibit’) és una prohibició simbòlica establerta per unes convencions socials determinades. Aquest concepte va ser introduït a Europa el 1777 pel capità James Cook, que havia documentat la paraula a l'illa de Tonga. Tot i tractar-se inicialment d'un tecnicisme pertanyent a l'etnologia, actualment el terme ha passat a emprar-se tant en el llenguatge popular com en sociologia, psiquiatria o història de les religions.
|
Matemàtiques
|
En matemàtiques, un espai de Banach és un espai vectorial normat i complet. Pren el seu nom en el matemàtic Stefan Banach.
|
Geografia
|
Agnita (pronunciació en romanès: [aɡˈnita] (en alemany: Agnetheln; en hongarès: Szentágota; Dialecte saxó de Transsilvània: Ongenîtlen) és una ciutat del riu Hârtibaciu al comtat de Sibiu, Transsilvània, al centre de Romania. Es considera la localitat del centre del país. La ciutat administra dos pobles, Coveș (Käbisch; Ágotakövesd) i Ruja (Roseln; Rozsonda).
|
Arquitectura
|
Un medalló és un baix relleu de forma rodona o el·líptica, s'utilitza com a element decoratiu en arquitectura. Es poden utilitzar diversos materials, estuc, escaiola, combinats amb frescos, esculpit en la pedra, fusta en cadirats, retaules o orguess, o metall.
|
Geografia
|
Els comtats cerimonials d'Anglaterra (en anglès: cerimonial counties of England) són àrees d'aquest país constituent britànic per a les quals es designa un Lord Lieutenant. Sovint s'usen en un context geogràfic, ja que la seva mida i homogeneïtat és més adequada per a fer això que la dels comtats administratius, raó per la qual també són anomenats comtats geogràfics (en anglès: geographic counties).
|
Geografia
|
El riu Tuy és el principal riu de l'Estat de Miranda, a Veneçuela. Té una longitud total de 239 quilòmetres. Neix prop del Pic Codazzi a l'Estat d'Aragua i discorre en sentit nord-sud fins a la població de El Consejo. D'allà continua cap a l'est travessant tot l'estat de Miranda. Els seus principals afluents són: Riu Guaira, i el riu Caucagua, també anomenat riu Gran. Desemboca al Mar del Carib.
|
Jocs
|
La Loteria Nacional, amb una tradició centenària i un gran arrelament social, és un dels jocs d'atzar més populars a l'Estat espanyol. Es juga dijous i dissabte i és un dels que reparteix premis més importants. La Loteria Nacional es sorteja cada dijous i dissabte i hi ha diversos sortejos extraordinaris com el Sorteig Extraordinari de Nadal, el 22 de desembre i el de Reis, el 6 de gener.
|
Sociologia
|
Una secta és un subgrup d'un sistema de creences religioses, polítiques, o filosòfiques, habitualment procedent d'un grup més gran. El terme originalment s'usava per indicar que es tractaven de grups religiosos separats, però es pot referir a qualsevol organització que es desvinculi d’una altra més gran per seguir un conjunt de regles i principis diferents. En la tradició índia una secta es refereix a una tradició organitzada." Les sectes, en un sentit més sociològic, són generalment tradicionalistes i conservadores i intenten tornar la seva religió d'origen a la puresa religiosa. Es diferencien les sectes destructives de les sectes en general, sent les destructives aquelles en què el comportament que la gent externa al grup percep pot semblar alguna cosa que no és destructiu, de la mateixa manera que una família on ocorren abusos pot amagar aquesta realitat de cara l'exterior. La majoria de les sectes no són destructives. En la dècada de 1980 es va definir el concepte de nous moviments religiosos per diferenciar-los del concepte pejoratiu de les sectes, o per evitar la persecució de minories religioses.
|
Astronàutica
|
L'RL60 és un motor de coet desenvolupat per Pratt and Whitney. El disseny consisteix en un cicle d'expansió hidrogen líquid/oxigen líquid d'alta energia, capaç de múltiples ignicions a l'espai.
|
Cultura popular
|
Els kaoanis són petites emoticones que normalment reboten i que semblen surar. El país d'origen dels kaoanis és el Japó. El terme kaoani prové del japonès kao (顔, cara) i ani (アニ, animació).Els Kaoanis poden tenir forma d'animals, gelatines de colors, bombons vestits com d'animals, personatges de caricatures, etc. El format de l'arxiu sempre és GIF, ja que aquests formats accepten animacions. Normalment els kaoanis s'utilitzen als forums, pàgines web de MySpace, blogs o MSN Messenger per mostrar l'estat emocional de les persones.
|
Teologia
|
El judici d'Osiris, en la mitologia egípcia fou l'esdeveniment culminant i principal per tot bon creient egipci. És l'equivalent al judici final pels cristians.A la Duat, l'esperit del mort era guiat pel déu Anubis davant del tribunal d'Osiris. Anubis extreia màgicament l'Ib (el cor, que representa la consciència i moralitat) i el dipositava sobre un dels dos plats d'una balança. L'Ib era contrapesat amb la ploma de Maat (símbol de la Veritat i de la Justícia Universal), situada a l'altre plat. Mentrestant, un jurat compost per déus li formulava preguntes referents a la seva conducta passada, i depenent de les seves respostes el cor disminuïa o augmentava de pes. El déu Thoth, actuant com a escriba, anotava els resultats i els lliurava a Osiris.
|
Física
|
La regla de la mà esquerra és la que determina cap a on es mou un conductor o en quin sentit es genera la força dins d'ell. Va ser ideada pel seu ús en electromagnetisme pel físic britànic John Ambrose Fleming al segle xix.En un conductor que està dins d'un camp magnètic i pel qual es fa circular un corrent, es crea una força el sentit dependrà de com interaccionin ambdós vectors (corrent i camp). Per el palmell de la mà (esquerra) entra el camp magnètic que interacciona amb el conductor, pel dit polze es determina el sentit de la força i els altres tres dits ens indiquen en quin sentit gira el corrent dins el conductor. Si volem esbrinar el sentit de la força que un camp magnètic exerceix sobre un electró (càrrega elèctrica negativa) que circula pel si d'aquest camp magnètic, hem de prendre com a sentit de la força l'oposat al que indica el dit polze de la mà esquerra.
|
Física
|
Una magnitud escalar s'expressa per un sol nombre (una sola coordenada) invariable en qualsevol sistema de referència. Per exemple, la massa d'un cos és un escalar, ja que n'hi ha prou amb un nombre per representar-la (per exemple: 75 kg). Generalment també es poden representar amb una lletra o un símbol de valor absolut, com A o IAI.Per contra, una magnitud és vectorial o més generalment tensorial quan es necessita més que un nombre per representar-la completament. Per exemple, la velocitat del vent és una magnitud vectorial, ja que a més del seu mòdul (que es mesura com una magnitud escalar) cal indicar també la seva direcció (nord, sud...), la qual es defineix per un vector unitari. D'altra banda, la distribució de tensions internes d'un cos requereix especificar en cada punt una matriu anomenada tensor tensió i, per tant, l'estat de tensió d'un cos ve representat per una magnitud tensorial.
|
Dret
|
Una societat comanditària per accions és una empresa capitalista, és a dir, creada segons les circumstàncies personals dels socis, els quals uns responen il·limitadament amb tots els seus béns presents i futurs (els socis col·lectius) i els altres socis responen limitadament amb l'aportació que han fet a la societat (els socis comanditats). Per tant en tota relació jurídica interna necessiten l'acord de tots els socis. I pel que fa a l'externa, els creditors s'han de dirigir contra els socis col·lectius que són els que responen il·limitadament. Les aportacions poden ser béns, drets, treball o diners. En la liquidació persisteix la personalitat jurídica de la societat.
|
Agricultura
|
L'aixada o magall és una eina utilitzada en l'agricultura formada per una peça de ferro acerat, més o menys plana o corbada i de forma variable, amb un mànec de fusta de prop de 80 cm. S'empra per a trencar o cavar la terra i moure piles de sorra o ciment entre altres usos, com arrancar la brossa o el pedreny. També es coneix com a magalla, tot i que a la Cerdanya es distingia el magall de la magalla perquè aquesta no té escarpell. Altres noms són aixada escarpellera, fes (més estreta, que serveix per a cavar, amb punta o boca estreta per un cap i amb escarpell o tallant per l'altre), i al País Valencià llegó o lligó (enjondre designen una aixada petita).
|
Ràdio
|
Germán Pinelli (nascut Gregorio José Germán Piniella Vázquez de Mella, l'Havana, 15 de desembre de 1907 - 19 de novembre de 1996) va ser un actor i periodista cubà.
|
Dansa
|
El twist és un ball i cançó de ritme binari i temps ràpid emparentat musicalment amb el rock'n'roll. Els antecedents són en el rhythm'n'blues i el rock'n'roll, però també en el jitter-burg, el lindyhop (1953), l'itch (1954) i el bop (1957). Feia temps que els músics es retorcien sobre l'escenari i Hank Ballard s'inspirà en aquest moviment per compondre "The Twist" (1961), tema que Chubby Checker s'encarregà de popularitzar. L'èxit va ésser immediat, marcà el començament d'una nova forma d'entendre el ball i tingué molts imitadors, però cap no repetí el seu èxit. En el twist, els ballarins segueixen la música amb girs i desplaçaments individuals, amb les cames juntes i molt flexionades. El resultat és un balanceig rítmic i accentuat de cintura cap avall, que acompanya el moviment de rotació dels peus mentre el tronc sofreix una torsió i els braços segueixen el moviment dels malucs paral·lelament. Es balla sol o amb parella (sense agafar-se), amb els braços oberts, el tronc tirat lleugerament enrere i les cames separades(40-50 cm). Les rotacions de peus del pas bàsic es poden executar a la dreta o a l'esquerra i poden completar-se amb desplaçaments sobre una o dues cames. El moviment de balanceig es pot realitzar endavant, endarrere o en diagonal, i pot anar acompanyat de quicks, flexions i passos plié (baixades i pujades en 8 temps). En els desplaçaments laterals (amb peus paral·lels o oposats), els peus llisquen sobre el sòl després d'un cop de cintura, i el pes del cos es recolza sobre puntes i talons de forma alterna.
|
Història
|
La Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya va ser l'organisme de govern autònom que governà a Catalunya entre el 1808 i 1812 durant la Guerra del Francès. Els seus precedents són les juntes de corregiment que s'organitzaren per tal de combatre la invasió francesa. La primera a constituir-se fou la de Lleida, que convocà als representants de les altres per tal de formar una Junta Superior de Catalunya. Constituïda la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya, aquesta s'autodeclarà com a depositària de les facultats de l'audiència de Barcelona, així com del poder legislatiu. També nomenà com a nou capità general a Domingo Traggia, marquès d'El Palacio, en substitució d'Ezpeleta; imposà tributs per finançar la guerra i aixecà exèrcits per lluitar contra els francesos. El 1809 convocà un congrés a Manresa a fi de recaptar homes i recursos davant la caiguda imminent de Girona. Fou suprimida per ordre de les Corts de Cadis (1812), i en lloc seu fou creada una teòrica Diputació Provincial de Catalunya (1812-1814), mentre que en la pràcitca el territori de Catalunya ocupat per les tropes franceses fou annexionat al Primer Imperi Francès i organitzada en departaments francesos: Departament del Ter, Departament de Montserrat, Departament del Segre, Departament de les Boques de l'Ebre.
|
Agricultura
|
Un empeltador, o navalla d'empeltar és l'eina que es fa servir per a determinats tipus d'empelt. Per a la feina d'empeltar es fan servir diversos instruments segons quin sigui el tipus d'empelt i segons sigui l'espècie a empeltar herbàcia o llenyosa. L'empeltador d'arbres fruiters es compon de dues parts: la làmina tallant i l'espàtula. La part tallant ha d'estar molt ben esmolada, ja que les incisions que es facin en el tronc o les branques de l'arbre han de ser netes i de la fondària precisa. L'espàtula que pot ser d'os o de metall. Es fa servir per separar les dues parts que es formen quan s'ha fet el tall i poder ficar-hi en aquest espai el trosset d'empelt que té un sol borró. Un cop fet l'empelt s'acostuma a lligar amb ràfia o plàstic perquè l'empelt es fusioni amb el patró o portaempelt.
|
Arquitectura
|
Jean Nouvel (Fumèl, 12 d'agost de 1945) és un arquitecte i dissenyador francès.
|
Ciències de la salut
|
L'Organització Mundial de Sanitat Animal (sigles OIE) és una organització intergovernamental creada per un conveni internacional el 25 de gener de 1924 firmat per 28 països. El desembre de 2014, l'OIE comptava amb 180 països membres. La seva seu és a París, França. Coneguda originalment com a Oficina Internacional d'Epizoòties (OIE), des del 23 de maig de 2003 té la seva actual denominació però conservant las sigles originals. El principal objectiu de l'OIE és el control de les malalties epizoòtiques i per tant per evitar la seva propagació. L'OIE no depèn del sistema de l'ONU; la seva autonomia és alhora institucional i financera i les seves activitats es regeixen pels seus propis textos constitucionals. Des de la seva primera Sessió General, celebrada a París, l'OIE porta a terme la seva tasca sota l'autoritat d'un Comitè integrat pels delegats dels governs contractants.
|
Telecomunicacions
|
La telecomunicació és la transmissió de senyals a distància a través de qualsevol medi per tal d'aconseguir comunicar-nos. Des del segle xx aquest procés sol implicar l'enviament d'ones electromagnètiques a través d'un medi físic o radioelèctric fent ús de transmissors i receptors electrònics però antigament podia involucrar l'ús de senyals de fum, les emissions sonores o la telegrafia òptica. Avui en dia la telecomunicació té moltes aplicacions i els dispositius que ens ajuden a rebre aquests senyals, com la televisió, la ràdio i els telèfons, són comuns a gran part del món. Al llarg del temps per tal d'oferir nous serveis s'han creat xarxes d'aquests dispositius. Alguns exemples en són la xarxa telefònica, les d'ordinadors, les de telefonia mòbil o les de ràdio i televisió digital. Un clar exemple d'aquestes xarxes és Internet, un dels referents de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. En l'actualitat la fibra òptica ha millorat la capacitat per a les comunicacions intercontinentals facilitant les connexions a Internet d'alta velocitat i els serveis de televisió digital per cable. Econòmicament la indústria de les telecomunicacions és un factor important arribant gairebé el 3% del producte interior brut mundial. Els sistemes de telecomunicació solen ser dissenyats pels enginyers de telecomunicacions i alguns dels inventors en aquest camp al llarg de la història han estat Alexander Graham Bell, Elisha Gray, Nikola Tesla, Guglielmo Marconi i John Logie Baird. El Dia Mundial de les Telecomunicacions se celebra el 17 de maig.
|
Ecologia
|
L'halofília (del grec halos, 'sal' i filo, 'amant de', 'amant de la sal') és la tendència o necessitat d'alguns organismes de viure en ambients amb concentracions elevades de sals.
|
Sociologia
|
La societat del risc o societat de risc és una teoria sociològica que analitza els riscos que pren la societat industrial en un context de modernització. El terme fou creat pel sociòleg alemany Ulrich Beck i també anomena al seu llibre, La societat del risc: cap a una nova modernitat, que va escriure durant la dècada de 1980. La societat del risc es crea a partir d'una transformació estructural en la qual els conflictes socials ja no es relacionen amb la distribució de la riquesa, sinó amb la distribució dels riscos, confrontant la modernitat amb les mateixes accions. És la transformació de la societat industrial a la modernització, aclareix Ulrich Beck: en la continuïtat dels processos de modernització més tard o més prompte comencen a superposar-se les situacions i conflictes socials d'una societat "repartidora de riquesa" amb les d'una societat "repartidora de riscos". Per societat del risc s'entén una fase de desenvolupament de la societat moderna en la qual:"... els riscos socials, polítics, econòmics i individuals tendeixen cada vegada més a escapar a les institucions de control i protecció de la societat industrial".L'autor que es va encarregar de reformular aquesta teoria va ser Anthony Giddens, per tal que la població prengui consciència mediambiental. Segons el sociòleg britànic Anthony Giddens, una societat de risc és "una societat cada vegada més preocupada pel futur (i també per la seguretat), cosa que genera la noció de risc". Aquest enfocament de la societat del risc tracta principalment de la producció i transformació dels riscos i dels intents de la societat de transformar el futur, el que fa que aquest futur sigui més arriscat.
|
Ciència militar
|
El mot veterà (del llatí vetus, "vell") és un terme polisèmic: d'una banda, és una persona que té experiència en una àrea particular, i d'altra banda també és referit especialment a les persones retirades en les forces armades i molt especialment a persones que són soldats supervivents d'algun conflicte. A aquests últims se'ls denomina veterans de guerra. També de vegades es refereix al personal retirat del servei. No obstant això, qualsevol membre de les forces armades que ha estat en combat o ha servit per un llarg temps pot ser descrit com un veterà.
|
Història
|
Cesàrea fou l'esposa de Carudo, matrimoni de la fi del segle v i començaments del VI de qui se'n fa referència en una làpida sepulcral (avui desapareguda) trobada a Llafranc, al Baix Empordà.Cesàrea i Carudo donen nom a dos carrers que discorren paral·lels a Llafranc des del passeig de Cípsela. Aquesta ubicació no és triada a l'atzar; ja que es tracta d'un matrimoni que figura en la làpida sepulcral paleocristiana trobada a Llafranc a final del segle xix. Es tracta, doncs, dels noms de persona més antics del terme de Palafrugell. La làpida, de marbre blanc, era trencada en tres trossos i mancaven alguns fragments. La va adquirir Josep Pella i Forgas, qui la va donar a conèixer, tot i que avui es troba desapareguda. L'historiador Xavier Rocas Gutiérrez fa la traducció següent del text en llatí: L'estudi d'aquest text indica que, a la fi del segle V o a començament del VI, Carudo i Cesàrea viatjaven per mar (probablement des de França, desterrats per motius religiosos) quan Carudo va morir i el van enterrar a Llafranc, on la seva vídua li va voler deixar un últim i sentit missatge.
|
Dret
|
L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física. El mecanisme de transmissió de l'herència es regula de forma genèrica en molts codis civils com es realitza en absència d'un testament. En sentit planer són les possessions que passen de pares a fills, quan els primers moren. A Catalunya hi ha la tradició que el fill gran sigui l'hereu o pubilla i el segon el cabaler. Això vol dir que el gran es queda l'herència i el segon rep uns diners amb els quals pot fer el que vulgui, antigament aquest era el que marxava del mas mentre el gran era l'encarregat de mantenir la casa i les terres pel seu fill.
|
Llengües
|
El kol és una llengua parlada en la part oriental de l'illa de Nova Britània a Papua Nova Guinea, té uns 4000 parlants.El kol sembla una llengua aïllada sense parentius provats amb cap altra llengua, encara que podria estar remotament emparentat amb el poc testimoniat idioma sulka.
|
Enginyeria
|
Un anemòmetre és un aparell dissenyat per mesurar la velocitat del vent, és un dels aparells utilitzats en una estació meteorològica. Etimològicament deriva de la paraula grega anemos, que significa vent. La primera descripció d'un anemòmetre va ser feta per Leon Battista Alberti cap a 1450.Els anemòmetres es poden dividir en dues classes: Els que mesuren la velocitat del vent. Els que mesuren la pressió del vent. La capacitat atmosferica
|
Matemàtiques
|
El teorema de Ptolemeu estableix que, per qualsevol quadrilàter cíclic, la suma dels productes de les longituds de dos parells de costats oposats és igual al producte de les longituds de les dues diagonals. Aquest teorema rep el seu nom en honor de l'astrònom i matemàtic grec Claudi Ptolemeu i s'inscriu dins la geometria euclidiana. A la figura, el quadrilàter A B C D {\displaystyle ABCD} és cíclic i, aleshores, segons aquest teorema, A B ⋅ D C + A D ⋅ B C = A C ⋅ B D {\displaystyle AB\cdot DC+AD\cdot BC=AC\cdot BD} El teorema es pot generalitzar amb la desigualtat de Ptolemeu, que afirma que la part de l'esquerra de la igualtat anterior és sempre major o igual a la de la dreta. Els únics casos d'igualtat que admet són quan el quadrilàter és cíclic. Això també es pot interpretar a conseqüència de la fórmula de Bretschneider (vegeu Fórmula de Brahmagupta).
|
Arqueologia
|
Una estàtua-menhir és una estàtua esculpida dins un menhir, o més precisament, un monument megalític format per un sol bloc esculpit en bust rodó o en baix relleu i representant una figura humana. Aquestes figures es troben a Catalunya en cronologies del Neolític final (3500-2200 aC.) (Martínez 2009, Moya et al. 2010, Martínez et al. 2015, López et al. 2015), si bé a la resta d'Europa també hi han exemples durant el Calcolític, Edat de Bronze i Edat del Ferro.
|
Informàtica
|
En bioinformàtica, l'assemblatge de seqüències es refereix a alinear i fusionar fragments curts d'una seqüència d'ADN per tal de reconstruir la seqüència original més llarga. Aquest procés és necessari donat que la tecnologia actual de seqüenciació d'ADN no pot llegir genomes sencers, sinó que llegeix peces petites d'entre 20 i 30000 bases, depenent de la tecnologia. Típicament els fragments curts, anomenats lectures (de l'anglés "reads"), provenen d'un procés de seqüenciació massiva o de l'obtenció de fragments més curts mitjançant la tecnologia EST (de l'anglés Expressed Sequence Tags) El problema de l'assemblatge de seqüències pot ser comparat a agafar moltes còpies d'un llibre, passar cadascuna d'aquestes a través d'una trituradora i intentar reconstruir el llibre original a partir de les paraules resultants. A més de la dificultat òbvia d'aquesta tasca, hi ha alguns assumptes pràctics extres: l'original pot tenir molts paràgrafs repetits, i determinats fragments poden ser modificats durant el triturat i contenir, per tant, errors. A més, en el procés de triturat també poden afegir-se fragments d'un altre llibre donant lloc a un contingut completament irreconeixible.
|
Periodisme
|
Sembat el Conestable (en armeni: Սմբատ Սպարապետ, Սմբատ Գունդստաբլ, Smbat Sparapet, Smbat Gúndestabl) (1208–1276), també escrit Smpad o Smbat, fou un noble del Regne d'Armènia Menor, germà gran del rei Hethum I. Fou una persona important al seu país on actuà com a diplomàtic, jutge, militar amb el rang de conestable (en armeni Sparapet), equivalent a cap suprem de les forces armènies. També és conegut pels seus escrits d'història i per les traduccions de diversos codis legals.
|
Física
|
La teoria Ghirardi-Rimini-Weber o GRW, és una teoria del col·lapse a la mecànica quàntica. El col·lapse GRW es diferencia d'altres teories del col·lapse proposant que el col·lapse de la funció d'ona es produeix espontàniament. GRW és un intent d'evitar el problema de la mesura en la mecànica quàntica.
|
Geografia
|
Calzadilla de los Hermanillos és una vila lleonesa, pertanyent al municipi de El Burgo Ranero, en la província espanyola de Lleó i la comarca de Tierra de Campos, en la comunitat autònoma espanyola de Castella i Lleó. El terrenys de Calzadilla de los Hermanillos limiten amb els de Villamuñío i Castellanos al nord, Villamol a l'est, Calzada del Coto al sud-est, Bercianos del Real Camino al sud, Las Grañeras al sud-oest i El Burgo Ranero a l'oest.
|
Arquitectura
|
Glenn Murcutt (25 de juliol de 1936, Londres) és un arquitecte australià, nascut circumstancialment a Londres mentre els seus pares eren allí pels Jocs Olímpics d'Estiu de 1936. Actualment és el president fundador de l'Associació d'Arquitectura Australiana (Australian Architecture Association). Fou el guanyador de la Medalla Alvar Aalto el 1992, i del Premi Pritzker el 2002. Murcutt treballa sol, dissenyant projectes residencials i d'equipaments per tota Austràlia. Encara que no treballi fora d'Austràlia ni tingui un estudi molt gran, les seves obres i principis han tingut un ressò i influència internacional. Murcutt fou educat a l'Institut Manly Boys i estudià arquitectura a l'Escola Tècnica de Sydney del 1956 el 1961, on va esdevenir amic d'altres estudiants prominents, inclòs el director Jim Sharman, el director teatral Brian Thomson i el productor de cine Matt Carroll. Durant aquest període, va treballar amb diversos arquitectes. Després d'acabar la carrera, va viatjar durant 2 anys, per tornar a Austràlia el 1964 i treballar a l'oficina d'Ancher, Mortlock, Murray & Woolley. Allí estigué durant 5 anys abans d'establir-se pel seu compte a Sydney el 1970. Una de les premisses de Murcutt, 'tocar el terra suaument', el porta a dissenyar obres adaptades a les característiques del paisatge australià. Els seus edificis són econòmics i polivalents. Murcutt també posa molta atenció en les condicions del lloc on s'ubica l'edifici, com ara l'orientació, la llum, la direcció del vent i de la pluja, etc. per adaptar al màxim l'edifici a les condicions de l'entorn. En definitiva una arquitectura bioclimàtica, però sense deixar d'utilitzar materials com vidre, pedra, fusta… Com a prova de la seva influència, fou guardonat amb el Premi Pritzker. Les paraules de jurat van ser: "en uns temps obsessionats per la fama, el glamour dels 'arquitectes estrella', recolzats per grans oficines i copioses relacions públiques, dominen els titulars. Com a contrast total, Murcutt treballa tot sol en una oficina a l'altra punta del món... això no obstant, té una llista d'espera de clients, a cada un dels quals intenta donar el millor de si mateix. Ell és un tècnic innovador de l'arquitectura, que és capaç de convertir la seva sensibilitat cap a l'entorn i les característiques locals en directes, totalment honestes, humils obres d'art."
|
Química
|
En termodinàmica, la llei de Hess estableix que la variació de calor en una reacció és la mateixa independentment del nombre d'etapes. La llei de Hess s'utilitza per predir el canvi d'entalpia en una reacció ΔHr. El canvi d'entalpia d'una reacció química que transforma els reactius en productes és el mateix independentment de la ruta escollida per la reacció. Això s'anomena funció d'estat. És a dir, la variació d'entalpia que va des dels reactius als components intermedis A i després als productes és la mateixa que la variació quan es passa dels mateixos reactius als components intermedis B i posteriorment als mateixos productes. La suma d'equacions químiques pot portar a l'equació neta. Si l'energia s'inclou per cada equació i se suma, el resultat serà l'energia per a l'equació neta. En conclusió, la llei de Hess diu que les variacions d'entalpia són additives. ΔHneta = ΣΔHrSi l'equació química és inversa, el signe de ΔH també s'inverteix Si es multipliquen els coeficients, ΔH també quedarà multiplicada per aquest coeficient.La llei de Hess va ser proposada per Germain Henri Hess el 1840.
|
Fiscalitat
|
L'evasió fiscal, evasió tributària o evasió d'impostos (tax evasion en anglès) és un acte il·legal que consisteix a ocultar béns o ingressos amb la finalitat de pagar menys impostos, tanmateix, és una activitat il·lícita i que habitualment és considerada com a delicte (o com a infracció administrativa) en la majoria de països.El diner negre és tot aquell que ha evadit el pagament de gravàmens fiscals. Són guanys obtinguts en activitats il·legals o legals, però que s'evita declarar-les a Hisenda per tal d'evadir impostos. S'intenta mantenir-lo en efectiu, i no ingressar-lo en entitats financeres, per a evitar que figuri registrat en els moviments bancaris i així l'Estat no tingui coneixement de la seva existència.
|
Catàstrofes
|
La Gran fam neerlandesa de 1944, coneguda en idioma neerlandès com el Hongerwinter ("hivern de la fam") va ser un episodi d'escassedat d'aliments que va tenir lloc a la part ocupada pels alemanys dels Països Baixos (1939-1945) que va afectar sobretot les províncies occidentals densament poblades i a la riba dels grans rius, durant l'hivern de 1944 -1945, prop del final de la Segona Guerra Mundial. Un bloqueig alemany va interrompre el suministrament d'aliments i els combustibles des de les zones agrícoles. Uns 4,5 milions de persones es van veure afectades van sobreviure gràcies als menjadors populars. Unes 22.000 persones podrien haver mort a causa de la fam La fam es va veure alleujada a causa de l'alliberament de la zona pel aliats el maig de 1945. Anteriorment a això va arribar pa fet a Suècia i hi va haver un pont aeri amb aliments de la Royal Air Force, la Royal Canadian Air Force, i la U.S. Army Air Force – establert amb un acord amb els alemanys de no disparar sobre aquests enviaments d'aliments i que els aliats no bombardejarien les posicions alemanyes. Aquestes va ser les Operacions Manna i Chowhound.
|
Jocs
|
Tank és una màquina recreativa desenvolupada per Kee Games, una filial d'Atari, i llançat al novembre de 1974. Va ser l'únic títol original que no estava basat en una propietat Atari existent desenvolupada per Kee Games, que va ser fundada per vendre clons de jocs d'Atari als distribuïdors com a competidor fals abans de la fusió de les dues companyies. En el joc, dos jugadors condueixen tancs a través d'un laberint amb vista superior mentre intenten disparar-se entre si i evitar mines, representades per marques X, en un camp de mines central. Cada jugador controla el seu tanc amb un parell de palanques de control, en moure'ls cap endavant i cap enrere per conduir, invertir i dirigir, i en disparar projectils amb un botó per intentar destruir l'altre tanc. La destrucció d'un tanc amb una mina o projectil guanya un punt al jugador oposat, i els tancs tornen a aparèixer després d'haver estat destruïts. El guanyador és el jugador amb més punts quan s'esgota el temps, amb cada joc típicament un o dos minuts de durada. Tank va ser dissenyat per Steve Bristow, que anteriorment havia treballat amb els fundadors d'Atari a Computer Space, el primer videojoc d'arcade, i va ser desenvolupat per Lyle Rains. Va ser creat com a part de la visió de Bristow d'allunyar la companyia de només produir còpies dels jocs d'Atari a desenvolupar també títols originals. La màquina del joc va ser dissenyada per Peter Takaichi. Al setembre de 1974, Atari va anunciar una fusió amb Kee, que va entrar en vigor un mes després de l'alliberament del joc. El joc va tenir èxit comercial, se'n van vendre més de 10.000 unitats i va animar les futures finances d'Atari. Va conduir a una fabricació de cabina en taula del joc i quatre continuacions: Tank II (1974), Tank III (1975), Tank 8 (1976), i Ultra Tank (1978). Una versió com a consola dedicada de Tank II va ser anunciada el 1977 però es va cancel·lar més tard aquest mateix any; les palanques de control, però, es van convertir en els controladors estàndard per a l'Atari 2600 (1977). Les variacions del joc es van incloure en el joc d'Atari 2600 Combat, així com al títol Telstar Combat! pel Telstar de Coleco, ambdós de 1977.
|
Informàtica
|
Una taula de codis consisteix en una taula que defineix el conjunt de caràcters que s'està utilitzant. Cada conjunt de caràcters conté 256 entrades específiques d'un país o d'un idioma. Els caràcters es tradueixen a partir de la taula de les pàgines de codis i seran els quals utilitzin el teclat, la pantalla i la impressora. Un exemple d'això ho forma el conjunt de lletres, nombres i símbols (com els accents) que utilitzen els canadencs francòfons. Quan s'introdueix el conjunt de caràcters en una taula perquè ho utilitzi MS-DOS, es converteix en la pàgina de codis corresponent a la població francòfona del Canadà. Existeixen dos tipus de taules de codis: de maquinari i preparades. Una taula de codis de maquinari es construeix en un dispositiu. Per exemple, una impressora fabricada per al seu ús a Portugal conté una taula de codis de maquinari corresponent al portuguès. Molts dispositius únicament poden utilitzar les seves pròpies taules de codis de maquinari.Les taules de codis preparades es faciliten en arxius d'informació de taules de codis (.CPI) en el seu programari. El OpenDOS inclou les següents taules de codis preparades:437 - Taula de codis dels Estats Units. 850 - Taula de codis multilingüe, inclosos tots els caràcters de la majoria dels idiomes europeus, estatunidencs i sud-americans. 860 - Taula de codis del portuguès. 863 - Taula de codis del francès canadenc. 865 - Taula de codis d'idiomes nòrdics, inclosos tots els caràcters noruecs i danesos.
|
Biblioteconomia
|
Sota la denominació de Préstec Interbibliotecari Consorciat i d'Accés (PICA) s'agrupen un conjunt d'acords que permeten als usuaris de les biblioteques de les institucions membres i col·laboradores del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) accedir a documents que no es troben en les seves biblioteques.El PICA compren els següents acords: El préstec consorciat (PUC) El préstec interbibliotecari (PI) Acord de préstec in situ Arxivat 2016-08-11 a Wayback Machine. Acord d'accés a biblioteques Arxivat 2016-08-11 a Wayback Machine.
|
Informàtica
|
Intel Core i9 (Gulftown o Westmere-EP) és un processador de sis microprocessadors d'Intel, que fa servir l'arquitectura Westmere. Al contrari que el seu predecessor, l'Intel Core i7, està fabricat en 32 nm i és capaç d'executar fins a 12 fils en paral·lel.
|
Objectes astronòmics
|
HD 111232 és una estrella nana groga de la constel·lació de la Mosca. Té una magnitud aparent de 7,61 i se situa a la distància de 95 anys llum de la Terra. Té una massa del 78% la del Sol. El 2003, es va descobrir un planeta orbitant-hi.
|
Ciència-ficció
|
La influència del cinema dins de la realitat ha estat tan gran que, de fet, la realitat com la coneixem actualment molt probablement no hagués sigut la mateixa sense la creació del cinema. Al llarg de la història del cinema s'han creat un gran nombre de pel·lícules futuristes en les quals apareixia una tecnologia que únicament podia imaginar-se en la ficció, una tecnologia creada intentant imaginar un futur que encara quedava molt lluny. En conseqüència, apareix un dilema i aquest és el fet de preguntar-se com és possible que la tecnologia existent a la realitat actual tingui molts punts de contacte amb la tecnologia que en el seu moment es va imaginar i representar a la pantalla gran. Els guionistes, a través de les necessitats i la tecnologia existents ja en el moment, van poder imaginar quins serien els invents tecnològics que existirien en el futur, el fet que realment s'hagin creat representa, un cop més, la gran influència del cinema dins de la realitat.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.