label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Arquitectura
|
Els compressors centrífugs, també anomenats compressors radials, són un tipus especial de turbo-màquines que inclou bombes, ventiladors, o compressors.Els models més primitius d'aquest tipus de màquina eren bombes i ventiladors. El que diferencia a aquests dels compressors és que el fluid de treball pot ser considerat incompressible, permetent així una anàlisi precisa a través de l'equació de Bernouilli. En canvi, qualsevol compressor modern es mou a altes velocitats pel que la seva anàlisi ha d'assumir-se per fluids compressibles. Si se li vol donar una definició, es pot considerar que els compressors centrífugs produeixen un increment de densitat major que un 5 per cent. A part d'això, la velocitat relativa del fluid pot aconseguir un nombre de Mach 0.3 si el fluid de treball és aire o nitrogen. D'altra banda, els ventiladors incrementen molt menys la densitat i operen a un nombre Mach molt més baix. De forma ideal, un compressor dinàmic augmenta la pressió del fluid a força de comunicar-li energia cinètica-energia/velocitat amb el rotor. Aquesta energia cinètica es transforma en un increment de pressió estàtica quan el fluid passa per un difusor.
|
Conflictes
|
El conflicte georgiano-osseta fa referència al conflicte armat ètnic i polític a Ossètia del Sud, situada a Geòrgia i que es va anar incubant fins al 1989 i després es va desenvolupar durant la Guerra a Ossètia del Sud (1991-1992). Malgrat de l'alto al foc declarat i els múltiples esforços de pau, el conflicte continuar sense solució, i petits incidents armats persistisquen. Al mes d'agost del 2008, les tensions diplomàtiques i el conflicte entre Geòrgia i Ossètia del Sud van entrar en erupció amb la Guerra a Ossètia del Sud (2008).
|
Sociologia
|
Aaron Antonovsky (Brooklyn, 19 de desembre de 1923 - Beerxeba, 7 de juliol de 1994) va ser un sociòleg americà israelià i acadèmic que va treballar la relació entre estrès, salut i benestar (salutogenesis). És considerat el pare fundador de la salutogènesi.Després de completar el seu doctorat a la Universitat Yale va emigrar a Israel el 1960 on va treballar a l'Institut israelià de Jerusalem per a la Recerca Social Aplicada i en el Departament de Sociologia Mèdica a la Universitat hebrea de Jerusalem. Durant aquest període els seus primers treballs es van centrar en estudiar les diferències de classe social en morbiditat i mortalitat.
|
Arquitectura
|
Arquitectura medieval és una expressió historiogràfica que engloba la producció arquitectònica de l'art medieval. En l'arquitectura de l'edat mitjana es desenvolupen principalment tres estils: el romana d'Orient (al fet que influeix durant tot el període), el romànic (entre els segles xi i xii), i l'estil gòtic (entre el segle xii i el segle xv). Els principals fets que van influir sobre la producció arquitectònica medieval van ser l'enrariment de la vida a les ciutats (amb la conseqüent ruralització i feudalització d'Europa) i l'hegemonia en tots els ordres de l'Església catòlica. A mesura que el poder secular se sotmetia a poder papal, passava a ser l'Església la que aportava el capital necessari per al desenvolupament de les grans obres arquitectòniques. La tecnologia del període es va desenvolupar principalment en la construcció de les catedrals, estant el coneixement arquitectònic sota el control dels gremis. Durant pràcticament tot el període medieval, la figura de l'arquitecte (com a creador solitari de l'espai arquitectònic i de la construcció) no existeix. La construcció de les catedrals, principal esforç constructiu de l'època, és acompanyada per tota la població i s'insereix en la vida de la comunitat al seu voltant. El coneixement constructiu és guardat pels gremis, que reunien desenes de mestres i obrers (els arquitectes de fet) que conduïen l'execució de les obres però també les elaboraven. És l'origen de les associacions que acabaran coneixent-se com francmaçoneria (del francès maçon = paleta). La Cristiandat va definir una nova visió de món, que no només sotmetia els desitjos humans als designis divins, sinó que esperava que l'individu busqués el diví. En un primer moment, i a causa de les limitacions tècniques, la concepció de l'espai arquitectònic dels temples es torna cap a dins, segons un eix que incita al recolliment. Més tard, amb el desenvolupament de l'arquitectura gòtica, es busca aconseguir els cels a través de la inducció de la perspectiva cap a l'alt.
|
Informàtica
|
La Cadena de responsabilitat (Chain of Responsibility) és un patró de comportament dintre dels patrons de disseny en enginyeria de programari. La seva principal finalitat és evitar una relació directa preestablerta entre un emissor d'una petició i el seu receptor final. D'aquesta manera es proporciona a més d'un objecte la possibilitat de tractar una petició. Consta d'una estructura en cadena, on existeix un objecte (client) que genera una petició i els objectes receptors (Manipuladors) encadenats es passen la petició fins que és processada per algun d'aquests.
|
Arqueologia
|
La cultura Krotov es una cultura indígena del mil·lenni II ae de l'edat del bronze dels criadors d'animals a la zona estepària i de la zona muntanyenca de Sibèria Occidental, del massís de l'Altai de Rússia, a la conca superior de l'Irtix. La cultura Krotov es un període anomenat així en un cercle de cultures que inclou la cultura Elunin, la cultura Krotov, la cultura Loginov i altres cultures semblants amb trets propers. La gent de la cultura Krotov es dedicava a criar ramat, a la caça i la pesca. En el territori d'aquesta cultura aparegueren eines de pedra i bronze.Aquesta cultura abasta el període entre el final del tercer i segon mil·lenni ae i els segles XIII i XII ae. És un primer període (precultura d'Andrónovo) de bronze que es dona en la Sibèria Occidental.Alguns científics atribueixen els materials de la cultura Tashkov a la gent de la cultura Krotov (Kovalev, Chairkina, 1991), amb l'afegit que la gent de la cultura Tashkov també tenia una economia ramadera amb pasturatge de poca distància. La cultura Tashkov estava en contacte regular amb la població dels Urals del sud, i també coneixia la metal·lúrgia.
|
Ciències de la salut
|
El Dia internacional de la infermeria és una jornada commemorativa de les contribucions dels professionals d'infermeria a la societat, promoguda pel Consell Internacional de la infermeria, celebrat el 12 de maig recordant així el naixement de Florence Nightingale considerada la "mare de la infermeria moderna". Aquesta va crear el primer model conceptual i va demostrar la rellevància de les cures infermeres.
|
Llocs ficticis
|
El riu Buenaventura, també conegut com el riu fantasma, va ser un riu fictici que es va localitzar originalment a l'actual territori dels Estats Units d'Amèrica, però mai va existir. Una confusió va contribuir al desenvolupament de l'error: l'expedició de dos pares franciscans espanyols, Francisco Antanasio Domínguez i Silvestre Vélez de Escalante, havia intentat trobar el 1776 una via entre Santa Fe (Nou Mèxic) llavors territori espanyol fins a Monterey, Califòrnia, igualment espanyol. Avançaven com els primers blancs pel nord-oest de Nou Mèxic i van descobrir el riu Green, al que ells van denominar com rio San Buenaventura. Més lluny, a l'oest, van trobar el riu Silver, que el van prendre el mateix riu i van concloure que prenia una direcció cap al sud-oest i s'encaminava cap a l'oceà Pacífic. No van arribar més lluny a l'oest, sense poder complir el seu propòsit.
|
Humor
|
Ecce Homo (llatí per a aquest és l'home o heus aquí l'home) és un fresc del pintor espanyol Elías García Martínez al Santuari de la Misericòrdia de Borja, Saragossa. Segons la premsa, la pintura és de modest valor artístic ("valor escàs" / "poca importància artística"), i va adquirir fama a tot el món a causa d'un intent de "restauració" per part de Cecília Giménez, una octogenària del poble (segons les autoritats locals) sense cap mena de formació ni coneixements especialitzats. En la imatge que encapçala aquest article s'hi veu l'original d'Elías García Martínez. Aquesta obra l'artista la va oferir al poble on solia passar les seves vacances, amb una menció de l'autor que "aquest és el resultat de dues hores de devoció a la Verge de la Misericòrdia".Martínez, l'artista original, va ser professor a l'Escola d'Art de Saragossa. Els seus descendents encara resideixen a Saragossa, i van proposar fer una donació per al manteniment de la pintura abans de descobrir l'intent de Giménez per a restaurar-la.
|
Matemàtiques
|
En teoria dels nombres, la constant de Niven, que rep el nom del matemàtic nord-americà Ivan Niven, és la mitjana del valor del màxim exponent en la factorització dels enters de tot nombre natural n. Més precisament, si definim H(1)=1 i H(n)= el màxim exponent de l'única factorització en nombres primers de cada nombre natural n>1, llavors la constant de Niven ve donada per l'expressió: lim n → ∞ 1 n ∑ j = 1 n H ( j ) = 1 + ∑ k = 2 ∞ ( 1 − 1 ζ ( k ) ) = 1.705211 … {\displaystyle \lim _{n\to \infty }{\frac {1}{n}}\sum _{j=1}^{n}H(j)=1+\sum _{k=2}^{\infty }\left(1-{\frac {1}{\zeta (k)}}\right)=1.705211\dots \,} on ζ(k) és el valor de la funció zeta de Riemann en el punt k, (Niven, 1969). En el mateix document, Niven també va demostrar que: ∑ j = 1 n h ( j ) = n + c n + o ( n ) {\displaystyle \sum _{j=1}^{n}h(j)=n+c{\sqrt {n}}+o({\sqrt {n}})\,} on h(1)=1 i h(n)= el mínim exponent de l'única factorització en primers de cada nombre natural n>1, o és la cota superior asimptòtica i c és una constant donada per: c = ζ ( 3 2 ) ζ ( 3 ) , {\displaystyle c={\frac {\zeta ({\frac {3}{2}})}{\zeta (3)}},\,} i, en conseqüència: lim n → ∞ 1 n ∑ j = 1 n h ( j ) = 1. {\displaystyle \lim _{n\to \infty }{\frac {1}{n}}\sum _{j=1}^{n}h(j)=1.}
|
Seguretat laboral
|
L'accessibilitat és el grau en el qual les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seves capacitats tècniques, psíquiques o físiques.Per tal d'augmentar la integració de persones i reduir l'exclusió social es poden prendre mesures per augmentar l'accessibilitat. Segons la discapacitat aquestes mesures poden ser arquitectòniques (suprimir llindars per a facilitar el passeig amb cadira de rodes, posar paviment amb relleu especial per guiar persones cegues, posar a disposició la informació simultàniament en més d'un canal (visual, auditiu, tàctil…), adaptar el lloc de treball, fins i tot utilitzar un llenguatge senzill, comprensible per un màxim de persones. En general, les mesures s'afanyen per augmentar l'autonomia de cadascú de manera de poder viure lliure, quan més possible accedir als llocs, la informació i serveis sense ajuda de tercers. Aquestes normes i mesures han de contribuir a augmentar l'autoestima i la qualitat de vida. En lloc d'aïllar com ho va ser el cas al segle passat, per exemple, un jove cec en una escola de cecs, es tendeix a adaptar l'escola pública, de forma que tal persona hi pugui estudiar integrada amb tota normalitat. Aquesta filosofia té l'avantatge que tothom aprèn conviure amb gent amb tota mena de capacitats i discapacitats diferents. Les primeres iniciatives, des de la fi del segle xx van ser la supressió de barreres arquitectòniques, com ho va ser un dels primers decrets de la jove Generalitat de Catalunya el 1984.A poc a poc, el concepte d'accessibilitat va evolucionar per tal d'incloure no només les persones caminant amb cadires de rodes a «persones amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o mental, gent gran o persones amb altres tipus de diversitat funcional que viuen situacions de desigualtat d'oportunitats, de discriminació i de dificultats per a la participació social i per a l'exercici de llurs drets, a causa de l'existència de barreres físiques, en la comunicació o d'actitud que els ho impedeixen», com s'explica al preàmbul de la nova llei del 2014 de la Generalitat de Catalunya. És una de les àrees més important per aconseguir l'efectivitat de la política d'integració de les persones amb discapacitats.
|
Matemàtiques
|
En un espai topològic X, la clausura o adherència d'un subconjunt E és el conjunt: E ¯ = { x ∈ X | ∀ N ( x ) : N ( x ) ∩ E ≠ ∅ } {\displaystyle {\bar {E}}=\{x\in X|\forall N(x):N(x)\cap E\neq \emptyset \}} on N ( x ) {\displaystyle N(x)} és el símbol d'un veïnat de x.
|
Agricultura
|
El xancre del castanyer és una malaltia fúngica causada per l'ascomicet Cryphonectria parasitica. Afecta principalment les espècies de castanyer (Castanea dentata, Castanea crenata i Castanea sativa), i en menor mesura espècies del gènere Quercus, Acer, Rhus i Chrysolepis. La malaltia és endèmica de l'Àsia oriental, però el segle xx va arribar a Amèrica (1904) i Europa (1938). Només als Apalatxes, van morir milers de milions de castanyers (Castanea dentata). El progrés de la malaltia a Europa ha sigut menys acusat a causa de la major resistència del castanyer europeu respecte el patogen.
|
Protestes
|
La manifestació «Prou! Recuperem el seny», va ser una manifestació convocada el 8 d'octubre de 2017, a les 12 del migdia, a la plaça d'Urquinaona de Barcelona. El lema de la manifestació va ser «Prou! Recuperem el seny». La manifestació va acollir 350.000 persones segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, i 950.000 segons les entitats convocants. Alguns mitjans rebaixaren la xifra a 170.000 manifestats emprant els mètodes i densitats per a calcular manifestants durant l'11 de setembre i el 3 d'octubre.
|
Mitologia
|
La Llegenda dels capítols matrimonials és una llegenda sobre els Capítols matrimonials de Barbastre (1137) i l'ús de la Senyera Reial del Casal d'Aragó que apareix per primera vegada el 1438.
|
Sociologia
|
La síndrome d'Estocolm és un estat psicològic en què la víctima d'un segrest o la persona retinguda contra la seva pròpia voluntat, desenvolupa una relació de complicitat amb el seu segrestador. A vegades, els ostatges poden acabar ajudant els captors a aconseguir els seus fins o bé a evadir la policia. De vegades també s'aplica en alguns casos de violència domèstica o d'assetjament de menors on l'agressor exerceix un domini absolut sobre la víctima, qui acaba presentant una marcada submissió, dependència i aparent lleialtat cap a l'agressor.
|
Telecomunicacions
|
El Wideband Global SATCOM (WGS) és un sistema de comunicacions per satèl·lit de gran capacitat previst per al seu ús conjunt entre el Departament de Defensa dels Estats Units (DoD) i el Departament de Defensa d'Austràlia. El sistema es compon dels satèl·lits del segment espacial, els usuaris del segment de terminal i els operadors del segment de control.Els serveis de comunicació de banda ampla per satèl·lit del Departament de Defensa actualment es realitzen mitjançant una combinació dels satèl·lits existents Defense Satellite Communications System (DSCS) i Global Broadcast Service (GBS). D'acord amb United Launch Alliance, citat en Spaceflight Now, "Un sol satèl·lit WGS té tant amplada de banda com tota la constel·lació DSCS actual".
|
Química
|
El dicroisme circular (en anglès: circular dichroism, CD) és el fenomen físic d'absorció diferent per part d'una substància quiral dels dos components, dreta i esquerra, de la llum polaritzada circularment. Amb el terme dicroisme circular també s'indica l'espectroscòpia basada en aquest principi. Aquest fenomen el va descobrir Aimé Cotton l'any 1896. En aquest fenomen, es basa l'espectroscòpia del dicroisme circular que es fa servir molt per estudiar l'esteroisomeria de les substàncies i en la determinació de l'estructura secundària de les proteïnes. La llum polaritzada es pot descriure en termes de dos components polaritzats circularment: la llum circularment polaritzada dreta (LCPD) i la llum circularment polaritzada esquerra (LCPE). El vector camp elèctric associat a aquests dos tipus de llum polaritzada descriu en els dos casos una hèlix que, en el cas d'LCPD, serà una hèlix dextrogira (girarà cap a la dreta) i en el cas d'LCPE serà levògira (girarà cap a l'esquerra) Aquests dos components de la llum polaritzada corren a una velocitat diferent en el medi quiral i d'això se'n deriva l'activitat òptica de les substàncies quirals. L'instrument que es fa servir per a mesurar-ho és el dicrògraf: està compost de la font, que ha de ser particularment potent perquè ha de ser ΔIabsorbida soroll; el monocromador; el modulador de freqüència, que fa passar primer llum polaritzada circularment dreta i després la llum polaritzada circularment esquerra (o viceversa); el compartiment de la mostra i el detector.
|
Agricultura
|
La cianamida (en anglès:Cyanamide) és un compost orgànic amb la fórmula CN₂H₂. És un sòlid blanc que es fa servir molt en agricultura i en la producció de productes farmacèutics i d'altres compostos orgànic. Al Canadà, Europa i el Japó també es fa servir per dissuadir, tenir repulsió, a l'alcohol (contra l'alcoholisme). La molècula de la cianamida té un grup nitril unit a un grup amino. Malgrat tenir una estructura similar a la de l'àcid cianhídric, no és tòxica. Els seus derivats es coneixen com a cianamides, la més comuna és la cianamida de calci (CaCN₂). La cianamida existeix en dues formes de tautòmers, un amb la connectivitat NCNH₂ i l'altre amb la fórmula HNCNH ("tautòmer diimida"). La forma NCNH₂ domina.
|
Psicologia
|
El Trastorn de dèficit de natura és la idea que la creixent separació entre les persones i la natura contribueix en una gran varietat de problemes físics i mentals. Aquest concepte va ser plantejat per Richard Louv en el llibre Last Child in the Woods (Algonquin Books, 2005) i actualment no està reconegut en els manuals de trastorns mentals, com el CIM-10 o el DSM-5.
|
Ràdio
|
Jos Brink va ser un actor, escriptor, presentador, cabareter i ministre protestant neerlandès i un activista LGBT. Va néixer el 19 de juny de 1946 a Heiloo i va morir el 17 d'agost de 2007 a Amsterdam. Va néixer en una família de cinc fills, d'obediència remonstrant, un ram liberal del protestantisme, al qual Brink va adherir tota la seva vida. Per la seva feina, el pare sovint va haver de canviar de casa: Rotterdam, Zuidoostbeemster, Heerlen i Tilburg. De jove, els seus pares van conduir-lo sovint al teatre a Amsterdam. Ja el 1959, quan encara era a l'institut, va començar una formació de radioteatre i participà en uns audiodrames. Tenia el propòsit d'esdevenir pintor, però son pare el va desconsellar i Brink va decidir de seguir una formació d'actor. A l'inici dels anys 1960 va començar com a presentador de ràdio a la cadena NCRV. El 1964 presentava un concert dels The Rolling Stones a Scheveningen, que va fer història com que va ser anul·lat després de quinze minuts per causa d'aldarulls. Va començar a participar en molts musicals i xous, junts amb el seu futur espòs Frank Sanders i inspirat per l'obra del cabaretista Wim Sonneveld. El seu primer gran èxit va ser el xou televisiu Jos Brink Show (1970) i el musical Maskerade (1979). Va fer-se famós per al timbre de la seva veu i la seva dicció clara. El seu moment de glòria mundial va ser quan el 1979 durant un programa a l'ocasió del 70è aniversari de la reina Juliana li va donar un petó afectuós, el que anava completament contra les regles del protocol. Mentrestant molts altres programes, i especialment el xou Wedden dat… (Apostem que…) del 1992 van fer-lo famós, també a Flandes. Brink parlava obertament sobre la seva homosexualitat i sempre va actuar per a la comunitat LGTB i per l'acceptació social d'aquest mode de viure. Durant anys va actuar com voluntari per a sostenir pacients de la sida a la comunitat ecumènica De Duif d'Amsterdam. Escrivia regularment columnes per al períodic De Gay Krant, va escriure una peça de teatre sobre la sida Een nieuwe dood (Una nova mort), i presidia com a ministre cerimònies religioses remonstrants. Tenia una capacitat de canviar ràpidament del món brillant de l'espectacle cap a la situació íntima de la conversa de sosteniment amb un moribund. Entre els seus múltiples escrits més lleugers, també va escriure llibres d'ajuda per a persones confrontades amb la mort imminent o el dol al seu entorn.. Va morir el 17 d'agost de 2007 a Amsterdam. Després d'una vetlla oberta al públic al Teatre Reial Carré i una cerimònia al centre ecumènic De Duif va ser sebollit al Cementiri Nieuwe Oosterbegraafplaats.
|
Periodisme
|
L'Agència Veneçolana de Notícies (AVN), fins al juny de 2010 anomenada Agència Bolivariana de Notícies (ABN), és el servei d'informació oficial del govern de Veneçuela, amb cobertura regional i nacional, així com amb informació internacional sobre Amèrica Llatina i la resta del món. Disposa de serveis de multimèdia i galeria d'imatges. L'Agència Bolivariana de Notícies neix l'abril de 2005 per iniciativa del Ministeri del Poder Popular per a la Comunicació i la Informació, com agència informativa de la Revolució Bolivariana i en substitució de l'agència estatal Venpres. El 21 de juny de 2010, l'agència va ser rebatejada com Agència Veneçolana de Notícies, ja que el nom anterior és preservat per a una futura agència de notícies internacional. El format de la pàgina web de AVN es troba en castellà i anglès.
|
Agricultura
|
Excavar és el procés pel qual es remou material d'una superfície sòlida, generalment sòl o sorra de la superfície de la terra, mitjançant les urpes mans o ferramentes. Molts animals excaven, tant per a fer-se caus com per a buscar aigua o aliment al subsòl. El verb excavar no té el mateix significat que cavar
|
Objectes astronòmics
|
El Superbuit Local Meridional és una regió d'espai extremadament gran i gairebé buida. S'hi troba al costat del supercúmul local, que conté la nostra galàxia, la Via Làctia. El seu centre s'hi troba a 96 megaparsecs i el buit de té 112 megaparsecs de diàmetre per la seva part més estreta. El seu volum és aproximadament 600 mil milions de vegades superior al de la Via Làctia.
|
Multimèdia
|
DVDFab és un aplicació informàtica de Microsoft Windows que permet desencriptar i copiar video i so de discos DVDs, Blu-ray i alguns HD DVD. Es distribueix des de a Pequín, la capital de la Xina.
|
Astronomia
|
Gabrielle Renaudot Flammarion ( 31 de maig de 1877 - 31 d'octubre de 1962) va ser una astrònoma francesa i esposa del destacat company de professió Camille Flammarion. Va treballar a l'Observatori de Juvisy-sud-Orge i fou secretària general de la Société Astronomique de France. Va publicar diversos treballs sobre l'evolució de les característiques de la superfície del planeta Mart, sobre la Gran Taca Vermella de Júpiter i també sobre observacions que va realitzar a altres planetes, planetes menors i estrelles variables.Després de la seva mort, l'any 1973 la Unió Astronòmica Internacional va aprovar posar el seu cognom a un cràter del planeta Mart, conegut com a Renaudot.
|
Matemàtiques
|
El mètode de descens infinit és un argument matemàtic relacionat amb la demostració per inducció, i també amb la reducció a l'absurd. Utilitza el fet que una successió de nombres naturals estrictament decreixent és necessàriament finita. Aquest mètode descansa sobre un dels axiomes dels nombres naturals : tot conjunt no buit de nombres naturals té un element que és el més petit de tots. Per tant, per demostrar que els enters naturals no posseeixen una propietat n'hi ha prou en demostrar que si existís algun enter natural que la tingués llavors se'n podria trobar un altre estrictament més petit que també la tindria.
|
Arqueologia
|
Conímbriga és un dels majors poblats romans de què hi ha vestigis a Portugal. És Monument Nacional i l'estació arqueològica romana més ben estudiada en el país. Conímbriga va ser, en l'època de la invasió romana de la península Ibèrica, la principal ciutat del Conventus Scallabitanus, província romana de la Lusitània. Es localitza a 16 km de Coïmbra, i a 2 km de Condeixa-a-Nova. L'estació inclou el Museu Monográfico de Conímbriga, on estan exposats molts dels artefactes trobats en les excavacions arqueològiques, incloent-hi monedes i instruments mèdics.
|
Dret
|
Un decret (del llatí decretum, «decisió») és un tipus d'acte administratiu emanat habitualment pel poder executiu i que, generalment, posseïx un contingut reglamentari, per la qual cosa el seu rang és jeràrquicament inferior al de les lleis. Aquesta regla general té excepcions en quasi totes les legislacions, normalment per a situacions d'urgència i altres específicament regulades. Viccionari
|
Psicologia
|
Complex d'Electra és el terme proposat per Jung a principis del segle xx per a designar la contrapartida femenina del complex d'Èdip. Consisteix en una fixació afectiva de la nena en la figura del pare. El complex d'Electra és un concepte psiquiàtric ambigu que procura explicar la maduració de la femella humana. El Complex d'Electra és alguna cosa molt comuna entre la majoria de les nenes en algun moment de la infància encara que, en algunes ocasions, va més enllà. Aquesta fixació afectiva o enamorament cap al pare pot generar una situació de rivalitat amb la mare. Se suposa que és una dinàmica normal en el desenvolupament de les petites, que pot observar-se a partir dels 3 anys, però que en un termini de dos anys se sol resoldre de manera natural. Al contrari que en els nens, aquesta circumstància és menys clara i passa més desapercebuda, ja que les nenes tenen un vincle molt estret amb les mares, el que els dificulta mantenir la competitivitat amb aquesta. En les manifestacions millor resoltes es produïx una predilecció de la nena cap al seu progenitor.
|
Biotecnologia
|
Les armes biològiques es poden utilitzar en diverses maneres per obtenir un avantatge estratègic o tàctic sobre l'adversari. Aquests agents poden ser o no letals i el seu objectiu pot ser només un individu o un grup de persones o fins i tot total una població. Poden ser desenvolupades, adquirides, emmagatzemades o desplegades per un país o per grups no nacionals en aquest segon cas o si un estat les fa servir clandestinament es considera que és una acció de bioterrorisme.Hi ha una superposició entre guerra biològica i guerra química. Una arma biològica és un organisme o toxina que poden matar o incapacitar a la gent, el bestiar i les collites. Els tres grups bàsics d'agents biològics que amb major probabilitat s'utilitzin com armes són bacteris, virus i toxines. Bacteris. Els bacteris són organismes petits que viuen lliurement i que es reproduïxen per divisió simple i són fàcils de conrear. Les malalties que produïxen sovint responen al tractament amb antibiòtics. Virus. Els virus són organismes que requereixen cèl·lules vives per a reproduir-se i depenen íntimament del cos que infecten. Toxines. Les toxines són substàncies verinoses que es troben i s'extreuen de plantes, animals o microorganismes vius; algunes toxines poden produir-se o alterar-se per mitjans químics. Algunes toxines poden tractar-se amb antitoxines específiques i drogues selectes.Els humans han estat la font d'infeccions de verola, pesta bubònica i els virus Lassa. La guerra biològica ofensiva, incloent la seva producció en massa, emmagatzemar-ne reserves i l'ús d'armes biològiques es va posar fora de la llei per la Convenció sobre Armes Biològiques (Biological Weapons Convention, BWC) de l'any 1972. Aquest tractat ha estat ratificat per 163 països. Molts països signataris o no tenen programes per fer recerca científica per a protegir-se contra la guerra biològica, la qual cosa no està pas prohibida per aquesta Convenció.
|
Història
|
Bahra fou una antiga tribu àrab del grup dels kudaa, que van emigrar cap a la zona de l'Eufrates i finalment a la plana de Homs on al segle vi van esdevenir cristians com els taghlib i els tanukh que eren els seus veïns. El 630 una part de la tribu va enviar una delegació a Medina, on van reconèixer a Mahoma i es van fer musulmans però la resta de la tribu (majoria) va restar cristiana i fidel a l'Imperi Romà d'Orient. Van lluitar al costat dels romans d'Orient fins al 634. Després van esdevenir musulmans.
|
Informàtica
|
El General Feature Format, abreviat GFF, format de característiques generals en anglès, és un format de fitxer utilitzat per a descriure gens (p. ex., llur ubicació en els cromosomes) i altres característiques de l'ADN, l'ARN o les seqüències de proteïnes. L'extensió de fitxer que s'utilitza habitualment és .gff.
|
Ecologia
|
L'estepa pòntica és una ecoregió de l'ecozona paleàrtica, definida per WWF, que s'estén per Europa oriental, des del nord del mar Negre (Ucraïna) i del Caucas fins a la frontera entre Rússia i el Kazakhstan, al sud dels Urals. És una ecoregió de praderia que ocupa 994.000 quilòmetres quadrats a l'extrem nord-est de Bulgària, el sud-est de Romania, l'est de Moldàvia, al sud d'Ucraïna, al sud de la Rússia europea i nord-oest del Kazakhstan. El seu estat de conservació està en perill crític.
|
Informàtica
|
VESA (Video Electronics Standards Association o Associació d'estàndards d'electrònica de vídeo) és una organització internacional de normalització per a gràfics d'ordinador, fundada el 1989 per NEC Home Electronics i vuit altres fabricants d'adaptadors de pantalla de vídeo.L'objectiu inicial de VESA era produir un estàndard per a pantalles de vídeo SVGA amb resolució 800×600. Des de llavors VESA ha publicat una sèrie de normes, sobretot en relació amb la funció de perifèrics de vídeo en ordinadors personals.
|
Física
|
El quantity calculus (o càlcul de magnituds) és el mètode formal per descriure les relacions matemàtiques entre magnituds físiques abstractes. (Aquí el terme càlcul ha de ser entès en un sentit ampli, com un "sistema de còmput", més que en el sentit de càlcul diferencial o càlcul integral). Les seves arrels es remunten al concepte d'anàlisi dimensional de Fourier (1822).L'axioma bàsic del quantity calculus és la descripció de Maxwell d'una magnitud física, definint-la com el producte d'un "valor numèric" i una "magnitud de referència" (és a dir: una "unitat de magnitud" o una "unitat de mesura"). De Boer va resumir les regles de multiplicació, divisió, suma, associació i commutació del quantity calculus, afegint que calia dur a terme una axiomatització més completa.Les magnituds s'expressen com a productes d'un valor numèric amb un símbol d'una unitat, per exemple "12.7 m". A diferència del que passa en àlgebra, el símbol d'una unitat representa una magnitud mesurable (per exemple el metre), no una variable algebraica. Cal fer una acurada distinció entre les magnituds abstractes i les magnituds mesurables. Les regles de multiplicació i divisió del càlcul de magnituds s'apliquen a les unitats SI bàsiques (que són magnituds mesurables) per poder definir les unitats SI derivades, incloent les unitats derivades adimensionals, com el radiant (rad) i l'estereoradiant (sr), que són útils per a donar una major claredat quan s'utilitzen, encara que ambdues siguin algebraicament iguals a 1. Hi ha desacords però, sobre si és significatiu el fet de multiplicar o dividir unitats de magnitud. Emerson suggereix que si les unitats, d'una magnitud determinada, se simplifiquen algebraicament, llavors ja no són unitats d'aquesta magnitud. Johansson exposa que hi ha defectes lògics en l'aplicació del mètode quantity calculus, i que les anomenades magnituds adimensionales han de ser enteses com a "quantitats sense unitats".La forma d'utilitzar el mètode quantity calculus per a la conversió d'unitats, així com el seguiment de les unitats en les manipulacions algebraiques s'explica en el manual Quantities, Units and Symbols in Physical Chemistry.
|
Enginyeria
|
Un autobús elèctric és un autobús propulsat per electricitat. Hi ha dues categories principals d'ómnibus elèctric: El troleibús és un tipus d'òmnibus elèctric alimentat per dos cables elèctrics, rebent l'electricitat per un fil i retornant per l'altre cable, utilitzant dos pols de tròlei muntat al sostre. L'altra mena d'autobús amb electricitat l'emmagatzemada a bord en bateries.
|
Informàtica
|
Les dades sintètiques són dades que es generen artificialment i, per tant, no provenen d'esdeveniments del món real. Tenen l'objectiu d'assemblar-se a un conjunt de dades autèntiques, però tenen una naturalesa totalment falsa.Els conjunts de dades tenen una distribució i una configuració que defineix la seva aparença. Tenen, per exemple, forma de taula. Un conjunt de dades sintètiques tabulars reprodueix les interaccions entre les columnes, les correlacions i els patrons inherents, l'aspecte, la interacció i el comportament de les dades, entre altres paràmetres, del conjunt de dades real. Això és possible perquè el model ha après les propietats estadístiques del conjunt de dades autèntic i les ha utilitzat per crear un conjunt de dades diferents.Les dades sintètiques resolen el problema de l'escassetat de dades. Aquest és un dels grans problemes de la Intel·ligència Artificial, que necessita una gran quantitat de dades per entrenar algorismes i models, ja que sovint no hi ha dades reals suficients perquè els models dibuixin patrons, extreguin estadístiques, generin prediccions i formin models més intel·ligents.La principal aplicació de les dades sintètiques és la protecció de la privadesa de les dades. Les bases de dades personals d'empreses, governs i institucions contenen informació d'identificació personal o altres atributs sensibles com noms complets, números de compte bancaris i documents d'identitat. Però l'ús de dades sintètiques permet anonimitzar les dades autèntiques sense renunciar a una quantitat de dades suficient per a poder dur a terme una anàlisi, l'elaboració d'un model o la creació d'un programa de gestió de dades.
|
Telecomunicacions
|
La funció d'un inversor és canviar un voltatge d'entrada de corrent continu a un voltatge simètric de sortida de corrent altern, amb la magnitud i freqüència desitjada per l'usuari. Els inversors s'utilitzen en una gran varietat d'aplicacions, des de petites fonts d'alimentació per a ordinadors, fins a aplicacions industrials per controlar alta potència. Els inversors també s'utilitzen per convertir el corrent continu generat pels panells solars fotovoltaics, acumuladors o bateries, etc, en corrent altern i d'aquesta manera poder ser injectats a la xarxa elèctrica o usats en instal·lacions elèctriques aïllades. Un inversor simple consta d'un oscil·lador que controla a un transistor, el qual s'utilitza per interrompre el corrent entrant i generar una ona rectangular. Aquesta ona rectangular alimenta a un transformador que suavitza la seva forma, fent-la semblar una mica més una ona sinusoidal i produint el voltatge de sortida necessari. La forma d'ona de sortida del voltatge d'un inversor ideal hauria de ser sinusoidal. Una bona tècnica per aconseguir això és utilitzar la tècnica de PWM aconseguint que la component principal sinusoidal sigui molt més gran que les harmòniques superiors. Els inversors més moderns han començat a utilitzar formes més avançades de transistors o dispositius similars, com els tiristors, els triacs o els IGBT. Els inversors més eficients utilitzen diversos artificis electrònics per tractar d'arribar a una ona que simuli raonablement a una ona sinusoidal en l'entrada del transformador, en comptes de dependre'n per suavitzar l'ona. Es poden classificar en general en dos tipus: 1) inversors monofàsics i 2) inversors trifàsics. Es poden utilitzar condensadors i inductors per suavitzar el flux de corrent des de i cap al transformador. A més, és possible produir una anomenada "ona sinusoidal modificada", la qual es genera a partir de tres punts: un de positiu, un de negatiu i un de terra. Una circuit lògic s'encarrega d'activar els transistors de manera que s'alternin adequadament. Els inversors d'ona sinusoidal modificada poden causar que certes càrregues, com els motors, per exemple; operin de manera menys eficient. Els inversors més avançats utilitzen la modulació per ample de polsos amb una freqüència portadora molt més alta per aproximar-se més a l'ona sinusoidal o modulacions per vectors d'espai millorant la distorsió harmònica de sortida. També es pot predistorsionar l'ona per millorar el factor de potència (cos Φ). Els inversors d'alta potència, en lloc de transistors utilitzen un dispositiu de commutació anomenat IGBT (de l'anglès Insulated Gate Bipolar transistor o Transistor Bipolar de Porta Aïllada).
|
Periodisme
|
L'entrada (encapçalament) és una part introductòrica dins d'un text periodístic, com una notícia o un article. L'entrada en resumeix els temes més importants de l'article. És col·locada sota el titular (encapçalament) i sobre la continuació (el cos) de l'article, aquesta continuació elaborant els temes més en detall.
|
Objectes astronòmics
|
LHS 1140 (GJ 3053) és un estel nan vermell de tipus M situat a la constel·lació de la Balena. L'estel es troba a 39 anys llum de la Terra. Es calcula que té una edat de 5.000 milions d'anys. L'estel nan té una massa un 15% de la del Sol. El seu període de rotació és de 130 dies i no s'han observat resplendors. Al voltant de l'estel orbita el planeta, LHS 1140b. Un planeta tel·lúric situat a la zona d'habitabilitat. La massa d'LHS 1140b és 6.7 ± 1.8 vegades més gran que la de la Terra, per això també se’l pot classificar de superterra La seva òrbita és quasi circular amb un radi de 0,09 AU. LHS 1140b orbita I transita el seu estel cada 25 dies. El planeta fou descobert gràcies al projecte MEarth. Les velocitats radials es mesuraren amb el Cercador de Planetes per Velocitat Radial d'Alta Precisió.
|
Ecologia
|
Els organismes estenofàgs (del grec stenos, "estret" i phago, "menjar") són aquells que s'alimenten d'una minsa varietat d'aliments. En canvi, els eurifàgs (del grec eurys, "ample" i phago, "menjar") són aquells organismes que ingereixen aliments molt diversos.En general, els macròfags tenen tendència a ser estenòfags, és a dir, estan més especialitzats alimentàriament que els micròfags.
|
Fiscalitat
|
El dret d'emmagatzematge (en alemany i neerlandès stapelrecht, en llatí ius emporii) era un privilegi d'origen medieval atorgat a certes ciutats al Sacre Imperi Romanogermànic, que obligava als comerciants d'emmagatzemar les seves mercaderies durant uns quants dies i proposar-les a la venda, abans de poder continuar el camí. En certes condicions, era possible lliurar-se d'aquesta obligació en pagar un peatge, anomenat stapelgeld o taxa d'emmagatzematge. Aquest fre al lliure comerç va ser abolit el 1807.A ciutats situades a un lloc estratègic a una ruta comercial, i difícil de contornar, aquest dret va ser molt lucratiu. Per a productes frescs (llet, carn, peix…) aquest privilegi era problemàtic. També alentia el comerç a grans distàncies. Conrad d'Hochstaden, arquebisbe i elector de Colònia, atorgà el dret d'emmagatzematge a la seva ciutat el 7 de maig del 1259. Totes les mercaderies que passaven al Rin, des de sempre una artèria vital per al transport, havien de ser presentades a la venda durant tres dies, el que va ser un important font de riquesa per als negociants de Colònia. Al segle xiv, la ciutat hanseàtica d'Hamburg veia d'un mal ull que molts comerciants prenien el braç meridional de l'Elba per a escapar al dret d'emmagatzematge d'Hamburg. El 1375 van comprar unes parcel·les d'aiguamolls de poc valor als ducs de Braunschweig-Lüneburg al marge de l'Elba meridional, construir el castell Moorburg per a tancar manu militari l'escapatoria als comerciants.Entre les ciutats que tenien aquest dret hi ha Berlín, Magúncia, Frankfurt del Main, Leipzig (1479)Heilbronn, Neuss, Münden (1247), Minden (Rin del Nord-Westfàlia), Frankfurt (Oder), Görlitz (1339), Berlín, Magdeburg, Itzehoe (1260), Erfurt, Viena (1221) i les ciutats hanseàtiques de Lübeck, Hamburg, Stade (1259), Bremen i Zwolle (1438). El dret d'emmagatzematge va ser abolit el 1821 a la conca de l'Elba, el 1823 a la conca del Weser, el 1831 a la conca del Rin i finalment tot arreu per la Unió Duanera del Nord d'Alemanya el 1834.
|
Estris
|
El penja-robes o penjador és un estri en forma d'espatlles que ens facilita el penjar la roba, sobretot les camises, jaquetes, pantalons, bruses i vestits prevenint la formació d'arrugues i ordenar-la eficientment dins un armari rober. També s'anomena penja-robes als estris que permeten emmagatzemar o disposar ordenadament els penjadors, com per exemple la barra superior d'un armari rober. Ocasionalment porten pinces per penjar faldilles. Quan consisteixen en un suport amb forma de ganxo, també s'anomenen palometes.Hi ha tres tipus bàsics de penja-robes: metàl·lics, de fusta i de plàstic. Els metàl·lics o de filferro consisteixen en un simple llaç triangular cargolat pel vèrtex superior en forma de ganxo. En canvi, els de fusta tenen diferents formes i mides per ajustar-se al màxim al tipus de roba que pretenen donar servei. El penjadors de plàstic també s'ajusten a top tipus de roba i en ser menys cars poden cobrir més fàcilment totes les necessitats del sector tèxtil.
|
Enginyeria
|
El rotang (que deriva del malai rotan), canya massissa, jonc d'Índies, canya de Bengala o canya de l'Índia (Calamus rotang), és un grup d'unes 600 espècies de plantes de la família arecàcia (palmeres). Són natives de les regions tropicals d'Àfrica, Àsa i Australàsia.
|
Astronàutica
|
En astrodinàmica, una òrbita de Liapunov és una trajectòria plana i periòdica que un cos pot seguir al voltant d'un punt de Lagrange. L'òrbita de Liapunov està continguda en el pla orbital dels dos cossos. Aquest tipus d'òrbites formen part d'un conjunt més gran d'òrbites al voltant de punts de Lagrange entre les quals s'inclouen les òrbites d'halo i les òrbites de Lissajous. Les òrbites al voltant dels punts de Lagrange es representen generalment en un sistema sinòdic. En aquest sistema de coordenades les òrbites de Liapunov resulten de la interacció entre les forces gravitatòries dels dos cossos i les forces inercials centrífuga i de Coriolis.
|
Enginyeria
|
Una botella Niskin és un tipus de botella molt utilitzada per agafar mostres d'aigua, normalment per a estudis oceanogràfics. El disseny d'aquest tipus de botella és de Shale Niskin el març del 1966, i es una millora de les ampolles de Nansen. Les primeres botelles Niskin es van fer de metall, encara que el material més comú en l'actualitat és el PVC. Una botella Niskin està constituïda per un cilindre obert en els seus extrems, amb dues tapes articulades. Quan hom desitja usar-la, les tapes es mantenen obertes mitjançant una cordeta, subjectant una goma elàstica tensada que uneix els extrems més separats de les tapes. La corda està fixada amb un mecanisme que incorpora una molla elàstica o ressort. (El conjunt és semblant a un parany o trampa de caça o una ballesta parada. Un esforç molt petit controla una energia emmagatzemada relativament important). En el cas de l'ampolla Niskin, l'ordre que fa disparar el mecanisme (deixant anar la cordeta i fent que les tapes es tanquin) la proporciona un pes de plom o de tefló que va baixant pel cable que sustenta la botella. El pes disparador s'anomena tradicionalment “missatger”. Una variació moderna de l'ampolla de Niskin utilitza vàlvules accionades que es poden configurar prèviament a una profunditat específica detectada per un interruptor de pressió o controlades remotament per fer-ho mitjançant un senyal elèctric que es transmet des de la superfície. En moltes ocasions es fixa un termòmetre a un braç apartat del missatger, perquè no hi hagi perill que el trenqui en activar el tancament, per mesurar el gradient de temperatura del lloc de la mostra. Una altra manera d'utilitzar les botelles Niskin és a uns dispositius anomenats "rosetes" de manera que diverses botelles Niskin es disposen a una estructura circular (normalment metàl·lica). La roseta es deixa caure amb una grua al vaixell oceanogràfic i un sensor de pressió que té la mateixa roseta fa que es tanquin a diferents profunditats les botelles tenint així mostres a diferents profunditats. Les rosetes poden tindre fins a 36 botelles Niskin.
|
Cronometria
|
Cresques Abraham (Palma, 1325 - 1387) fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu. Era d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics. Protegit pels reis Pere III, Joan I i Martí I, deixà una nodrida sèrie de cartes geogràfiques fetes per ell, avui perdudes, bé que li'n són atribuïdes d'anònimes, alguna amb prou fonament com el notable Atles català del 1375, en la confecció del qual fou ajudat pel seu fill Jafudà Cresques.La seva vida és poc coneguda. És un dels caps de fila de l'escola mallorquina de cartografia, de la qual el moment àlgid se situa al segle xiv. Era mestre de les cartes del rei d'Aragó. El fet que sigui l'autor de l'Atles català, present a les col·leccions del rei de França Carles V el 1380, continua sent incert. Però ha satisfet als anys 1380 encàrrecs similars per als reis de França i d'Aragó. El seu fill Jafudà Cresques, anomenat Jaume Riba (Jacobus Ribes) després de la seva conversió al catolicisme el 1391 (durant la revolta mallorquina de 1391), va ser mestre de les cartes nàutiques de la corona d'Aragó. Al nord de l'illa de Mallorca, una muntanya submergida porta el nom de mont dels Cresques, en homenatge a ell i al seu fill.
|
Biblioteconomia
|
El Fons d'Història local de Catalunya és un catàleg bibliogràfic en línia, d'accés públic i gratuït sobre història local de Catalunya. El gener de 2019 contenia 167.690 referències.Fa part dels serveis científicotècnics de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser creat des de l'any 1987 sota la inspiració de Borja de Riquer i Permanyer dins del Servei de Documentació d'Història Local de Catalunya. Des de desembre de 2012 és administrat pel Servei d'informació bibliogràfica i de documentació d'història, llengua, literatura i art de Catalunya (Sibhil·la), que gestiona també la base de dades sobre llengua i literatura catalanes Traces.
|
Geologia
|
L'extrusió és una manera de formació de les roques volcàniques en la qual el magma calent de l'interior de la Terra flueix cap en fora (per extrusió) com a lava o explota violentament dins l'atmosfera terrestre per caure com roca piroclàstica o tova volcànica. Això s'oposa a la formació intrusiva de les roques, en la qual el magma no arriba a la superfície. El principal efecte de l'extrusió és que el magma pot refredar-se molt més de pressa ja sigui a l'aire lliure o sota l'aigua, i té poc temps per al creixement dels cristalls. Sovint una porció residual de la matriu no pot cristal·litzar, passant a ser vidre natural intersticial o obsidiana. Sí el magma conté components volàtils abundants que s'alliberen com gas lliure, aleshores pot refredar-se amb vesícules grans o petites, com en la pedra tosca, escòria o el basalt.
|
Ecologia
|
Un kīpuka és una àrea de terra envoltada per un, o més d'un, flux de lava. Un kīpuka es forma quan fluxos de lava rodegen, sense cobrir-ho, un turó, carena, o dom de lava més vella. Sent més vells i més erosionats que el seu entorn, els kīpukas sovint apareixen com a illes dins d'un mar de fluxos de lava. Són coberts de sòl i successions vegetals antigues que proporcionen un hàbitat per a animals en un entorn inhòspit. En paisatges volcànics, els kīpukas juguen una funció important com a reserva biològica i com a refugis per a plantes i animals, a partir dels quals les zones circumdants cobertes de lava nova poden ser recolonitzades.
|
Geografia
|
Es coneix com a anglofonia eixe territori on la llengua majoritària és l'anglés. Es calcula que podrien haver-hi uns dos mil milions de persones parlen anglés arreu del món, convertint-lo aixina en la llengua que té més parlants i en el tercer idioma per nombre de parlants nadius.El Regne Unit i els Estats Units, amb 67 milions i 330 milions de parlants respectivament, són els estats que tenen més parlants nadius d'anglés. A més, n'hi ha 29 milions en el Canadà, 25,7 milions en Austràlia, 5 milions a Nova Zelanda i 5 milions en Irlanda. Les estimacions que inclouen els que el parlen com a segona llengua varien molt: podrien ser des de 470 milions de persones fins a més de 2.000 milions. David Crystal calculà el 2003 que els parlants no nadius superaren en quantitat els parlants nadius en una proporció de tres parlants no-nadius per cada parlant nadiu. A data de 2012, l'Índia va afirmar tenir la segona població mundial de parla anglesa del món: l'estimació més fiable és del voltant del 10% de la seua població (125 milions de persones), un nombre que s'esperà que es puga arribar a multiplicar per quatre el 2022.Anglaterra, una part del Regne Unit, és el bressol de la llengua anglesa, i la forma moderna de la llengua s’ha estès arreu del món des del segle XVII per la influència mundial de l'Imperi Britànic i, més recentment, dels Estats Units. A través de tot tipus de mitjans impresos i electrònics d'estos països, l’anglés s’ha convertit en l’idioma líder del discurs internacional i la llengua franca en moltes regions i contextos professionals com ara la ciència, la navegació i el dret. El Regne Unit continua essent el país de parla anglesa més gran d'Europa.A més de les principals varietats d’anglés, com ara l’anglés americà, l’anglés britànic, l’anglés canadenc, l’anglés australià, l’anglés irlandés, l’anglés de Nova Zelanda i les seues subvarietats. D'altres països com Sud-àfrica, Índia, Nigèria, Filipines, Jamaica o Trinitat i Tobago també compten amb milions de parlants nadius de dialecte continu que van des de llengües criolles basades en anglés fins a anglés estàndard. Altres països, com Ghana i Uganda, també fan servir l’anglés com a llengües oficials principals.
|
Teologia
|
Teologia dialèctica és la designació autoimposta per un grup de teòlegs protestants europeus, principalment alemanys i suïssos, a un moviment teològic que sol funcionar com a sinònim de la fase primerenca de la teologia de Karl Barth, tal com va ser exposada en el seu famós comentari en l'Epístola als Romans (primera edició 1919; segona edició 1922).La teologia dialèctica s'aixeca contra el progressisme historicista i racionalista de la teologia liberal i afirma la impossibilitat d'una teologia humanista, cultural i acomodaticia als interessos coetanis. A partir de 1923, els punts de vista barthians van ser publicats pels principals propulsors de la nova direcció teològica —entre els quals caldria explicar, a part de Barth, a Emil Brunner, Rudolf Bultmann, Friedrich Gogarten, Eduard Thurneysen i Dietrich Bonhoeffer- en la revista Zwischen den Zeiten.Una teologia típica de l'ínterim del període entre les dues guerres més grans del segle xx, la teologia dialèctica (també anomenada 'teologia de la crisi', 'neo-ortodòxia' i, més barthianament, 'teologia de la paraula de Déu') segueix sent, amb tot, bastant influent i font d'inspiració en els desenvolupaments subsecuentes de la teologia protestant i també catòlica. Avui explica com una de les direccions teològiques més conspícues, i el seu influx es deixa sentir en diversos corrents teològics desenvolupades a Europa i Estats Units, punt com en la teologia de l'alliberament forjat a Amèrica Llatina.
|
Cronometria
|
L'escapament català és una variant entre els diversos tipus d'escapaments dels rellotges mecànics. La seva aparició data dels inicis del segle xviii i la denominació deriva de la distribució geogràfica del mecanisme, construït a Catalunya de forma exclusiva. L'escapament dels rellotges catalans te unes particulars característiques no trobades en cap altre lloc, per això se'l va batejar de manera específica amb el nom de "escapament català". Aquesta fita va succeir l'any 1958 a Pforzheim en plena efervescència del descobriment dels rellotges domèstics catalans, durant un congrés de la societat alemanya Freunde Alter Uhren.L'escapament català és molt simple i aprofita un percentatge menor de les forces mecàniques que distribueix que d'altres escapaments més perfeccionats; dintre del que cap, però, acompleix la seva funció amb prou garanties; la prova més clara en són els molts rellotges que segueixen funcionant després de dos segles amb el mateix mecanisme d'escapament. L'escapament català és un sistema de roda de dents triangulars simètriques.
|
Cultura popular
|
Regular Ordinary Swedish Meal Time (ROSMT) és un show de cuina sueca. Els seus vídeos són coneguts per cuinar plats tradicionals del país amb violència, enfocat des d'un punt de vista humorístic. Aquests vídeos estan inspirats en un altre show de cuina anomenat Epic Meal Time, que és produït a Canadà. El juny de 2016 van cumular 96,2 milions de visites, amb una mitjana diària de 14.500 visites.La sèrie es va començar a Umeå (Suècia) per Niclas Lundberg i Isaac Anklew. Van crear el primer èxit, Spaghetti Explosion que va motivar l'equip per crear un segon vídeo, Meatball Massacre, l'episodi més exitós el 2011 poc després de la seva publicació va tenir més de 3,6 milions de visites.
|
Estris
|
Arpillera o xarpellera (antigament també serpellera) és el nom amb què es coneix a la peça tèxtil gruixuda i aspra, amb lligat de plana i d'ordit molt clar, fabricada amb diversos tipus d'estopa (per exemple, de cànem o de jute), que sol utilitzar com a element cobertor, i en la fabricació de sacs i peces d'embalatge. Durant el procés de fabricació, se submergeix en querosè per a apartar-ne tota sort de bestioles com ara els cucs.
|
Telecomunicacions
|
Dolby Digital TrueHD (High Definition, o Alta Definició) és el nou format de codificació d'àudio HD sense pèrdues, utilitzat en els nous discs òptics HD-DVD i Blu-Ray, entre altres, que serveixen com a suport per a la comercialització i distribució de contingut audiovisual com el cinema, documentals, concerts, videojocs, etc. Ha sigut creat per la companyia Dolby Laboratories, i és una evolució d'anteriors formats de compressió d'àudio com el Dolby Digital.
|
Pedagogia
|
Francesc d'Assís Valls i Ronquillo (Olesa de Montserrat, 26 de febrer de 1835 - Barcelona, 1907) fou un pedagog català especialitzat en l'ensenyament audiofònic. Vocal de la Junta d'Instrucció Pública de la província de Barcelona i president de la Societat Barcelonesa d'Amics de la Instrucció.
|
Història
|
Karina Fulladosa-Leal és una investigadora social i activista de Sindillar/Sindihogar. És doctorada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en psicologia social amb la tesis: Mujeres en movimiento: ampliando los márgenes de participación social y política en la acción colectiva como trabajadoras del hogar y el cuidado (2017) La seva investigació se centra en un dels aspectes que emergeixen a partir del nou reordenament geopolític i que té a veure amb la divisió sexual, social i internacional dels treballs de reproducció. Això ha portat a la feminització de la migració i la inserció de les dones en múltiples circuits de cura, travessats per un context complex de discriminació caracteritzat per l'explotació, la pobresa, la desigualtat, els prejudicis i la informalitat. La seva principal aportació ha estat el concepte de “mimopolítica” que fa referència a un conjunt de pràctiques que tenen a veure amb la política de la cura en involucrar-se afectiva i políticament en processos de transformació social i reivindicació de condicions dignes de treball i vida. És autora de diversos articles: “Una aproximación a los procesos de subjetivación de las trabajadoras del hogar y el cuidado sindicalizadas” 2013. “Creando puentes entre la formación y la creatividad: Una experiencia de investigación activista feminista” 2014, “Sindicalismo: continuidad o ruptura. Reflexiones compartidas en torno a la acción colectiva con las trabajadoras del hogar y el cuidado” entre d'altres. És membre del grup Fractalidades en Investigaciones Críticas (FIC). Dins de les seves inquietuds tant socials com humanes es dedica a acompanyar processos vitals com a terapeuta bioenergètica coneixements que aplica a la seva quotidianitat. Actualment forma part de la junta del Centre de Dones Francesca Bonnemaison – La Bonne.
|
Geografia
|
La plana de Nullarbor és una part de l'àrea plana, gairebé sense arbres, àrida o semiàrida just al nord de la Gran Badia Australiana. El nom Nullarbor ve dels mots llatins nullus (cap) i arbor (arbre), i es pronuncia [ˈnʌləbɔr]. El nom aborigen de la zona és Oondiri, que significa "mancat d'aigua". És la peça de pedra calcària més gran del món, i ocupa una zona d'uns 200.000 km². Al punt més ample, s'estén uns 1.200 km d'est a oest entre Austràlia Meridional i Austràlia Occidental.
|
Humor
|
Els premis Ig Nobel són una paròdia dels premis Nobel que sol resoldre's en les mateixes dates que els premis originals, aproximadament en el mes d'octubre. Estan organitzats per la revista d'humor científica Annals of Improbable Research (AIR), i co-patrocinats per diverses societats que ostenten la paraula Harvard en la seva denominació, com The Harvard Computer Society o The Harvard-Radcliffe Society of Physics Students. La gal·la de lliurament es realitza en el Sanders Theatre, de la Universitat Harvard. La seva acceptació i popularitat des de la seva institució en 1991 és creixent amb el pas del temps. Aquests premis guardonen els assoliments d'investigacions que "primer poden provocar el riure, però després fan que les persones pensin". Els premis pretenen celebrar allò inusual, honrar la imaginació i estimular l'interès de tots per la ciència, la medicina, i la tecnologia. En anglès Ig Nobel es pronuncia igual que ignoble, que significa "innoble", d'aquí el nom.
|
Ciències de la salut
|
L'índex d'insulina és una mesura usada per quantificar la resposta típica a la insulina de diversos aliments. Es basa en els nivell d'insulina a la sang. S'adonaren que els resultats de glucosa i insulina de la majoria dels aliments estan altament correlacinats,. Van concloure que els índexs d'insulina podien ser útils per la gestió de la dieta i per evitar la diabetis mellitus no insulino-dependent i la hiperlipidèmia.
|
Història
|
La dinastia mitridàtica era una nissaga probablement d'origen aquemènida que va governar el Pont, primer una satrapia persa i després el Regne del Pont, des del començament del segle v aC fins al 47 aC. El seu membre més famós va ser Mitridates VI Eupator (Mitridates el Gran). La regió del Pont formava part originàriament de la satrapia persa de Capadòcia (Katpatuka, 'País dels Cavalls Bonics'). Els primers governants coneguts d'aquell territori, i membres de la dinastia, eren sàtrapes posats per l'Imperi Persa, però mantenien una certa autonomia. Els sàtrapes acostumaven a ser membres de la família reial, i per això se'ls suposa aquemènides. Fins a Mitridates II, el Pont no es va convertir en regne independent, quan Alexandre el Gran va destruir l'Imperi persa.La dinastia persa que havia de fundar aquest regne havia governat, durant el segle IV aC, la ciutat grega de Cios a Mísia. El seu primer governant conegut va ser Mitridates de Cios. El seu fill Ariobarzanes II del Pont era també sàtrapa de Frígia. Era un important aliat d'Atenes i es va revoltar contra Artaxerxes II de Pèrsia, però va ser traït pel seu fill Mitridates II de Cios.Mitridates II es va mantenir com a governant després de les conquestes d'Alexandre i va ser vassall d'Antígon I el borni, que va governar breument l'Àsia Menor després del Pacte de Triparadisos. Mitridates va morir assassinat per Antígon l'any 302 aC, perquè tenia la sospita que confabulava amb el seu enemic Cassandre. Antígon va planejar matar el fill de Mitridates, també anomenat Mitridates (més tard anomenat Ktistos, 'fundador'), però Demetri Poliorcetes el va avisar i Mitridates va poder escapar cap a l'est amb sis genets. Mitridates va anar primer a la ciutat de Cimiata a la Cimiatene, a Paflagònia i més tard a Amasya a Capadòcia. Va governar del 302 al 266 aC, va lluitar contra Seleuc I Nicàtor i, el 281 (o 280) aC, es va declarar rei (basileus) d'un estat situat al nord de Capadòcia i a l'est de Paflagònia. Va ampliar el seu regne fins al riu Sangrios a l'oest. El seu fill Ariobarzanes va capturar Amasra el 279, un port important de la mar Negra. Mitridates també es va aliar amb els gàlates que van arribar en aquella època, i va derrotar una força enviada contra ell per Ptolemeu I Sòter. Ptolemeu havia estat expandint el seu territori cap a l'Àsia Menor des del començament de la primera guerra síria contra Antíoc cap a l'any 270 aC i es va aliar amb la ciutat enemiga de Mitridates, Heraclea Pòntica.
|
Geografia
|
l'Àsia tropical és la regió de la Terra corresponent a l'Àsia que gaudeix de clima tropical. Aquesta regió inclouria àmplies regions entre la Xina i el subcontinent indi, passant per l'Àsia Sud-oriental. Degut tant añs recursos naturals com de biodiversitat, l'Àsia tropical és econòmicament i fisiogeogràficament rica. Hi ha 16 països a l'Àsia tropical variant de mida entre els 610 km² de Singapur als 3.000.000 km² de l'Índia La seva població és predominantment rural. No obstant això, el 1995, un cens va demostrar que una regió amb 6 de les 25 grans ciutats del món. La població és de 1.600 milions d'habitants, probablement per arribar a 2.400 milions en 2025. El clima a l'Àsia tropical és subjecte als patrons estacionals del temps amb dos monsons i la majoria de ciclons tropicals en tres nuclis principals de ciclogènesi (el Golf de Bengala, el nord de l'Oceà Pacífic i la Mar de la Xina Meridional). El clima varia al llarg de diversos factors ambientals, com ara: industrialització creixent urbanització de la terra, i el desenvolupament econòmic o la degradació de la terra el contrari, les qüestions ambientals i augment de la contaminació
|
Jocs
|
La baralla francesa és un conjunt de naips o cartes, format per 52 cartes repartides en quatre pals: cors, diamants, trèvols i piques .
|
Festivals
|
El 53è Festival Internacional de Cinema de Canes es va dur a terme del 14 al 25 de maig de 2000. El director i guionista francès Luc Besson fou el president del Jurat. La Palma d'Or fou atorgada a la pel·lícula danesa Dancer in the Dark de Lars von Trier.El festival va obrir amb Vatel, dirigida per Roland Joffé i va tancar amb Stardom, dirigida per Denys Arcand. Virginie Ledoyen va ser la mestressa de cerimònies.
|
Astronomia
|
La velocitat de recessió és la velocitat a la qual un objecte s'allunya, generalment des de la Terra.
|
Telecomunicacions
|
La commutació de circuits és una tècnica per permetre l'ús compartit de xarxes de telecomunicacions, millorant-ne així l'eficiència. Es basa en la idea de crear un enllaç fix entre l'emissor i el receptor a través dels diferents nodes de la xarxa. Aquest enllaç un cop establert es manté en ús exclusiu per la comunicació en servei, i els recursos (nodes de la xarxa) no són alliberats fins que la comunicació finalitza. Les comunicacions amb aquesta tècnica requereixen tres passos: Inici de connexió. En aquesta etapa s'estableix el canal que comunicarà l'emissor amb el receptor. Transmissió de la informació. Un cop creat el canal ja es pot transmetre la informació. Finalització de la connexió. Quan s'ha acabat la comunicació s'ha de desfer el canal creat per alliberar els recursos.Aquesta tècnica és la que s'utilitza en la telefonia fixa, per exemple, i és més eficient que la commutació de paquets quan s'ha de transmetre grans quantitats de dades durant períodes prolongats de temps.
|
Ètica
|
Els delictes contra l'ordenació del territori, tipificats per primera vegada en els articles 319 i 320 del Codi penal de 1995, són la vessant penal de la disciplina urbanística, i castiguen tant la comissió d'infraccions urbanístiques (art. 319) com la concessió irregular de llicències (art. 320).
|
Ecologia
|
Un disc Secchi o disc de Secchi és un instrument de mesura de la penetració lluminosa, i per tant de la terbolesa, en masses d'aigua com rius, llacs i mars. Les seves característiques són les següents: Mesura entre 30 i 300 centímetres de diàmetre. Par a millorar el contrast, està dividit en quatre quarts que es pinten en blanc i negre alternativament.La forma d'usar-lo és la següent: Les mesures es faran sempre des de la superfície de la massa d'aigua i mai des de ponts, preses, etc. A sotavent i al costat de l'ombra s'introdueix el disc de Secchi lligat a una corda graduada. S'anota la profunditat en què es troba el disc en el moment que es perd de vista. Els passos 2 i 3 se repeteixen almenys 3 vegades, i s'anoten els tres mesuraments, dels quals és possible obtenir una mitjana amb la que treballar en els posteriors anàlisis.Això proporciona una estimació de la penetració lluminosa a l'aigua. A partir d'aquesta variable es poden conèixer altres paràmetres, com la profunditat de compensació (aproximadament 2,5 vegades la profunditat de visió del disc de Secchi), la terbolesa de l'aigua, la zona fòtica o l'extinció lluminosa. El disc de Secchi s'usa conjuntament amb l'escala de Forel-Ule.
|
Química
|
L'ozonòlisi és la reacció de ruptura d'un alquè o alquí amb ozó per formar compostos orgànics on l'enllaç múltiple carboni-carboni ha estat substituït per un enllaç doble a l'oxigen. Els productes obtinguts varien segons la naturalesa de l'enllaç (doble o triple) i segons les condicions de reacció
|
Geografia
|
Bocșa (pronunciat en romanès: [ˈBokʃa]; en hongarès: Boksánbánya; en alemany: Deutsch-Bokschan, Neuwerk) és una ciutat del comtat de Caraș-Severin, a la regió del Banat de Romania, amb una població de 15.842 habitants el 2011.
|
Química
|
Un perfil d'energia o perfil de reacció és un gràfic esquemàtic de l'energia d'un sistema reactiu en funció de la coordenada de reacció. El terme "energia" es pot referir a l'entalpia, l'energia lliure o l'energia interna. Els perfils d'energia tenen com a objectiu il·lustrar les energies del reactiu, de l'intermedi, de la transició i del producte; són útils per mostrar els mecanismes de reacció.
|
Informàtica
|
Una Trobada LAN (en anglès, LAN party) és un esdeveniment que reuneix un grup de persones amb els seus ordinadors per jugar, compartir i intercanviar informació. El nom prové de la forma en què s'interconnecten els ordinadors: mitjançant una xarxa local, que permet intercanviar dades a altes velocitats. Tot i que hi ha diferents modalitats de xarxa, és a dir, hi ha xarxes sense fils i xarxes cablejades, en les LAN parties se solen utilitzar xarxes cablejades per evitar les interferències de les xarxes sense fils i per obtenir més velocitat i rendiment. A Xile, aquests events es coneixen com a "Tarreos" (aludint l'ordinador com el "tarro"). A Colòmbia simplement es coneixen com a LAN o "lanes". Normalment una LAN Party és una instància on un grup de gent conviu i es diverteix jugant a videojocs en xarxa entre ells, o intercanviant fitxers mitjançant la xarxa. En línies generals hi ha tres tipus de LAN parties: LAN parties amb ànim de lucre: Es refereixen a empreses o negocis que ofereixen LAN parties per un preu específic. Generalment muntar l'espai físic (l'espai on es reuneixen els participants), la connectivitat necessària (una infraestructura de xarxa ja muntada i permanent) i la infraestructura (cadires, taules, etc.). A aquest tipus de LAN parties hi assisteixen persones individuals, visitants casuals, asidus i ocasionalment Clans de jocs per jugar o practicar.LAN parties ocasionals de gran assistència: Són esdeveniments amb un gran nombre d'assistents els quals solen ser coneguts o són atrets per altres participants, però a causa del gran nombre d'assistents és impossible que tots es coneguin. Hi ha una organització, generalment formal, que s'encarrega del muntatge de l'esdeveniment llogant un lloc, la infraestructura de xarxa (concentradors i commutadors), fer compres d'alimentació bàsica (en alguns casos) i fer la convocatòria de participants. Aquests tipus de LAN parties massives es realitzen de forma ocasional depenent en alguns casos de dates específiques com dies de festa o dies històrics per l'organització.LAN parties casolanes: Tècnicament parlant va ser el primer tipus de LAN party que va existir. Els participants solen ser amics i es reuneixen amb certa regularitat en algun lloc que pot ser una casa, el garatge o el local d'un d'ells. Tot i que en alguns casos cobren, l'objecte d'aquest pagament és cobrir el cost de l'alt consum energètic. Normalment algun dels assistents aporta el concentrador o commutador usat per la connexió i tots han de portar el seu propi ordinador, sent aquest l'objecte de les reunions. Tot i que podrien reunir-se a un lloc especialitzat sense recórrer a l'inconvenient de portar l'ordinador, fer l'adeqüació del lloc i muntar la xarxa, l'objecte d'aquestes LAN parties és que l'ambient es converteix en privat, ja que tots els assistents són amics o coneguts, la qual cosa permet un ambient molt diferent al que pot oferir un negoci dedicat a això.L'objectiu d'assistir a les parties és connectar directament el teu ordinador al d'altres persones i aconseguir velocitats d'interconnexió molt altes. Gràcies a aquesta velocitat es pot jugar multijugador pràcticament en temps real, així com intercanviar fitxers molt ràpidament. Per aconseguir això, els equips s'interconnecten usant les seves targetes de xarxa per enllaçar-se a un concentrador o un commutador. Mitjançant aquests equips es gestionen les diverses connexions entre ordinadors i, en el cas d'haver-n'hi, amb Internet. Una LAN party, depenent dels assistents i dels organitzadors, pot durar des d'unes hores fins a diversos dies. Òbviament jugar no és l'únic que s'hi fa. També s'hi solen compartir coneixements entre els participants, trencant així la impersonalitat d'Internet, coneixent-se en persona.
|
Festivals
|
La tecnologia de l'antiga Grècia es va desenvolupar durant el segle vi aC, fins al període romà, i més enllà. Les invencions que s'acrediten als antics grecs inclouen l'engranatge, cargol, molins rotatoris, premsa d'eix, tècniques de foneria del bronze, rellotge d'aigua, orgue d'aigua, catapulta de torsió, l'ús de vapor per operar algunes màquines experimentals i joguines, i una taula per trobar nombres primers. Molts d'aquestes invencions es van produir a la fi de l'època grega, sovint inspirats en la necessitat de millorar les armes i tàctiques a la guerra. Tanmateix, els usos pacífics es mostren mitjançant el seu desenvolupament més d'hora amb el del molí d'aigua, un dispositiu que va aconseguir una més gran explotació a gran escala sota els romans. Van desenvolupar la topografia i la matemàtica a un estat avançat, i molts dels seus èxits tècnics van ser publicats pels filòsofs, com a Arquimedes i Heró d'Alexandria.
|
Art
|
El Mestre de Retascón és un artista anònim anomenat així a partir d'un retaule dedicat a la Mare de Déu fet per a l'església de Retascón (Saragossa). Dues taules d'aquest artista es conserven al MNAC, les quals han estat considerades com compartiments d'un antic retaule dedicat a la Mare de Déu, del qual es conserven altres fragments en col·leccions particulars.
|
Ràdio
|
El Grand Ole Opry és un programa de ràdio de música country. Es retransmet en directe cada setmana des d'un teatre a Opryland, a Nashville (Tennessee). És l'emissió de ràdio més antiga de la història dels Estats Units (des del 28 de novembre de 1925). Dedicat a honorar la música country i la seva història, l'Opry presenta una barreja de cantants famosos i músics contemporanis que interpreten música country, bluegrass, americana, folk i gospel, a més de representacions còmiques i comèdies. Atrau centenars de milers de visitants de tot el món i milions d’oients de ràdio i internet. Actualment és propietat d’Opry Entertainment (una divisió de Ryman Hospitality Properties, Inc.). Als anys 30, l'emissora WSM va convertir el programa en una tradició musical de dissabte a la nit en gairebé 30 estats. El 1939 va debutar a nivell nacional a NBC Radio. L'Opry es va traslladar a una seu permanent, el Ryman Auditorium, el 1943. A mesura que es va desenvolupar en importància, la ciutat de Nashville es va convertir en la "capital de la música country".La pertinença a l'Opry continua sent un dels èxits més destacats per a tots aquells que es dediquen a la música country. Des de 1974, l'espectacle s’ha emès des de la Grand Ole Opry House a l'est del centre de Nashville, amb una incursió anual d’hivern de tres mesos al Ryman des del 1999. A més dels programes de ràdio, els espectacles han estat televisats esporàdicament al llarg dels anys.
|
Ciència militar
|
Capitulació o rendició condicional és el pacte amb què una plaça assetjada o una força armada accepta rendir-se voluntàriament a una força enemiga en una batalla. Rep el nom de capitulació perquè el pacte de rendició queda escrit en capítols, raó per la qual també se l'anomena rendició condicional, doncs la força que es rendeix ho fa només si s'accepten una sèrie de condicions; altrament, si les condicions no fossin acceptades, no es produeix la rendició voluntària i la batalla continua.
|
Astronomia
|
La banda d'inestabilitat és una regió en diagonal en el diagrama HR que està ocupat per estrelles variables polsants (incloent variables RR Lyrae, variables Cepheides, variables W Virginis, variables ZZ Ceti, variables RV Tauri, variables Delta Scuti, variables SX Phoenicis i estrelles oscil·lants ràpides Ap).La banda d'inestabilitat fa contacte amb la seqüència principal a la regió de les estrelles A i F (1-2 masses solars i s'estén ca amunt gairebé verticalment (lleugerament inclinada a la dreta) fins a la zona de major lluminositat. La part inferior de la banda d'inestabilitat apareix com la Llacuna d'Hertzsprung sobre el diagrama de Hertzsprung-Russell.
|
Enginyeria
|
Audio Engineering Society (AES) és la major associació mundial d'enginyers de so. Fundada en 1948, organitza conferències internacionals, edita una revista científica (JAES, des de 1953, al principi amb 4 números, a partir del 1971 amb 10 números a l'any) i elabora normes i recomanacions per a l'àmbit de l'enginyeria d'àudio. La seu principal de l'associació es troba en Nova York, tenint seccions en 41 regions geogràfiques de la Terra. Estàndars més importants: AES3 (també conegut com a AES/EBU) per a la interconnexió d'àudio digital AES10 (també conegut com a MADI) per a la interconnexió d'àudio digital multicanal AES11 per a la sincronització d'àudio digital AES17 per a la mesura de paràmetres acústics en equipament Format d'intercanvi de fitxers AES31 AES42 per a micròfons amb interfície digital AES47, AES51 i AES53 per enviar dades d'àudio digital AES3 a través de xarxes de mode de transferència asíncrona AES48 sobre interconnexions; pràctiques de connexió a terra i CEM; i blindatges de connectors en equips d'àudio que contenen circuits actius AES64 per a enregistraments d'àudio mecànics de groove gruixut AES67 per a la interoperabilitat d'àudio sobre IP
|
Telecomunicacions
|
Localret és un consorci format per administracions locals de Catalunya per a fomentar i acompanyar el desenvolupament de xarxes i serveis de telecomunicacions i l'aplicació de les TIC per millorar l'acció dels governs locals en l'impuls de la societat de la informació. Va ser creada l'any 1997 amb el suport de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), en el moment de la seva creació estava integrat per 784 ajuntaments, agrupant el 99% de la població de Catalunya.Junt amb la Universitat Oberta de Catalunya i la Generalitat de Catalunya va fundar i formar part del patronat de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya. També, juntament amb la Generalitat, va formar part de la creació, el 2002, de l'Administració Oberta de Catalunya (AOC).
|
Geografia
|
Una megalòpoli és una àrea metropolitana molt extensa o una llarga cadena d'àrees metropolitanes gairebé contínues. Una megalòpoli també pot definir-se com la coalescència que resulta del creixement independent de diverses àrees metropolitanes. El terme va ser utilitzat per primera vegada als Estats Units per Jean Gottman el 1957, per referir-se al conjunt d'àrees metropolitanes de la costa est d'aquell país, que s'estén des de Boston, Massachusetts fins a la ciutat de Washington, D.C. i que inclou la ciutat de Nova York i Filadèlfia.En diverses publicacions s'han definit altres regions com a megalòpolis als Estats Units—com ara ChiPitts, la megalòpoli de Chicago a Pittsburgh; NorCal, la megalòpoli al voltant de San Francisco; i Southland, la megalòpoli al voltant de Los Angeles—, a altres regions de Nord-amèrica—com ara el corredor de la ciutat de Quebec a Windsor al Canadà o la megalòpoli del centre de Mèxic— i a altres continents, com el corredor de Tokaido.Sovint, hom fa ús d'altres terminologies per referir-se al mateix concepte fora dels Estats Units com ara corona regional de ciutats, i cinturó o corredor.
|
Informàtica
|
Foldit és un videojoc de trencaclosques en línia centrat en el plegament de proteïnes. Forma part d'un projecte d'investigació experimental i fou desenvolupat pel Center for Game Science de la Universitat de Washington en col·laboració amb el Departament de Bioquímica de la mateixa universitat. L'objectiu del joc és plegar l'estructura d'una sèrie de proteïnes de la millor manera possible, fent servir les eines que apareixen al joc. Les solucions que aconsegueixen més punts són analitzades pels investigadors, que determinen si existeix alguna configuració estructural nativa (o estat natiu) que es pugui aplicar a les proteïnes corresponents a la «vida real». Aleshores, els científics fan servir aquestes solucions per resoldre problemes a la «vida real», com ara lluitar contra malalties i erradicar-les o crear innovacions biològiques. Aquest joc és un dels exemples paradigmàtics de ludificació aplicada a l'àmbit de la recerca científica.
|
Telecomunicacions
|
En telecomunicacions, el terme accés múltiple té els significats següents: En xarxes d'ordinadors i en xarxes sense fils (com la telefonia mòbil) quan parlem del mètode d'accés múltiple estem parlant del mètode que estem fent servir per accedir al canal, és a dir d'un esquema que permet la connexió de diversos terminals a un mateix medi físic per tal de transmetre a la vegada informació a través d'aquest i compartir la seva capacitat. Alguns exemples de mètodes d'accés múltiple són TDMA, FDMA, CDMA, OFDMA i d'altres mètodes d'accés múltiple capaços de detectar col·lisions com CSMA/CD. La connexió d'un usuari a dos o més centres de commutació fent ús de línies d'accés diferent a través d'un missatge (indicador d'encaminament) o a través de l'ús d'un número de telèfon. En comunicacions per satèl·lit és la capacitat d'un dels satèl·lits per a funcionar com a part d'un enllaç de dades entre altres satèl·lits. En l'actualitat, en aquest àmbit s'usen comunament tres mètodes d'accés múltiple: CDMA, FDMA i TDMA.
|
Enginyeria
|
El distanciòmetre, també conegut com a mesurador làser, és un instrument de mesura amb raig làser que calcula la distància (el més senzill) des de l'aparell fins al punt opac a què apuntem amb el mateix. El distanciòmetre es va crear per facilitar les mesures on un flexòmetre no podia arribar. Si la distància era molt llarga i no hi havia suport, es doblava o no era prou llarg.
|
Ètica
|
La paraula responsabilitat prové del llatí responsum, que és una forma llatina del verb respondre. per això diem que responsabilitat és¨l'habilitat de respondre¨. Existeixen diversos significats de la paraula responsabilitat en català: Com la imputabilitat o possibilitat de ser considerat subjecte d'un deute o obligació al no ser ordenat i capaç de fer alguna cosa això s'ha de fer al contrari (exemple: "Els conductors de vehicles automotors són responsables pels danys causats per les seues màquines").Com càrrec, compromís o obligació (exemple: "La meua responsabilitat en la presidència serà dur al nostre país a la prosperitat").Com sinònim de causa (exemple, "una pedra va ser la responsable de fracturar-li el crani").Com la virtut de ser la causa dels propis actes, és a dir, de ser lliure (exemple: "No podem atribuir-li cap responsabilitat a la pedra que va matar el pobre home, doncs es tracta d'un objecte inert que va caure al sòl per atzar").Com deure assumir les conseqüències dels nostres actes.Responsable és aquell que conscientment és la causa directa o indirecta d'un fet i que, per tant, és imputable per les conseqüències d'aquell fet (és a dir, una acumulació de significats previs de responsabilitat), acaba per configurar-se un significat complex: el de responsabilitat com virtut per excel·lència dels éssers humans lliures. En la tradició kantiana, la responsabilitat és la virtut individual de concebre lliure i conscientment les màximes universalitzables de la nostra conducta. Per a Hans Jonas, en canvi, la responsabilitat és una virtut social que es configura sota la forma d'un imperatiu que, seguint formalment a l'imperatiu categòric kantià, ordena: “obra de tal manera que els efectes de la teua acció segueixen compatibles amb la permanència d'una vida humana autèntica en la Terra”. Dita imperativa es coneix com el "principi de responsabilitat".
|
Arquitectura
|
Durant el temps del Xarq al-Àndalus un real (de l'àrab riyad) era una espècie d'hort o jardí, amb alguna mena d'edificació com a residència d'esplai, que solien pertànyer als un membres de l'oligarquia urbana andalusina, situats al voltant de les ciutats o alqueries grans. En aquest sentit, també s'emprava en altres zones d'Al-Àndalus la paraula almúnia. Un exemple seria el Palau del Real de València, tot i que el terme Real continua dins el català com a arabisme, present en molts topònims com ara el Secar de la Real a Palma, el Real de Montroi i el Real de Gandia, o el mateix Pla del Real a València. És molt comú confondre la seua etimologia amb un derivat de "reial" o referent al rei, cosa que es fa més explícita en el cas del Palau del Real per ser aquest residència reial. Viccionari
|
Objectes astronòmics
|
Gamma de Brúixola és una estrella de magnitud 4a de la constel·lació de Brúixola. És classificada com una estrella gegant de composició semblant al Sol, i se situa a una distància estimada de 209 anys llum del sistema solar.
|
Arqueologia
|
El Museu Cívic Arqueològic de Bolonya, com el seu propi nom indica, alberga peces arqueològiques. Es troba al Palau Galvani, del quatre-cents, l'antic “Ospedale della Morte”, al costat de la Plaça Major de la ciutat. És un dels museus més antics de Bolonya, doncs s'obrí al 1881 en el mateix lloc on es troba actualment. El patrimoni arqueològic del museu abasta 200.000 peces: és el principal referent quant a nombre i qualitat de materials de la regió d'Emília-Romanya. No sols, però, conté peces autòctones, també en té d'altres que són referents mundials quant a arqueologia, com alguns fragments de la tomba d'Horemheb. Les principals col·leccions del museu són: Col·lecció prehistòrica Col·lecció grega Escultures grecoromanes Col·lecció etruscoitàlica Col·lecció romana Peces de Bolonya Sales egípcies (una col·lecció de les més importants d'Europa) Col·lecció numismàticaEl museu també realitza exposicions temporals. El 2006-2007, per exemple, albergà una mostra del pintor italià Annibale Carracci, o a finals del 2007 una altra sobre Giovanni Battista Belzoni i les seues troballes de l'antic Egipte.
|
Telecomunicacions
|
Movistar és un operador de telecomunicacions, pertanyent a la multinacional espanyola Telefónica. Movistar ofereix serveis de telefonia mòbil, telefonia fixa, Internet i televisió de pagament.
|
Ciències ambientals
|
El Cost social, en economia, representa tots els costs associats a una activitat econòmica. El cost social és la suma dels costos privats i de les externalitats.Per una banda, el cost de la producció d'un producte s'anomena cost privat o cost intern. Per altra banda, tots aquells costs o beneficis percebuts per la societat s'anomenen costs externs o, genèricament, externalitats. Així, el balanç d'aquestos dos costs pot tenir un impacte positiu o negatiu, segons les externalitats degudes al producte són percebudes com a benefici o perjudici. En resum, per tal de tenir en compte els efectes socials es tenen dos casos: El del cost de producció al qual es poden afegir costs extra, no compensats, que afecten a altres consumidors o productors. El del benefici del consum al qual es poden afegir beneficis extra, no taxats, que perceben altres consumidors o productors.
|
Arqueologia
|
La pedra Coffin (en anglès, Coffin Stone i traduït literalment en català, «pedra taüt»), també coneguda com a Coffin o Table Stone (literalment «pedra taula»), és una gran pedra sarsen al peu del pujol Blue Bell, prop de Aylesford, al comtat de Kent, en el sud-est d'Anglaterra. Ara jaient horitzontalment, la pedra probablement una vegada va estar dempeus. Diversos arqueòlegs han argumentat que la pedra era part d'un túmul allargat, ara destruït, construït al IV mil·lenni abans de Crist, durant el període neolític inicial de Gran Bretanya. Si en el lloc hagués existit un túmul allargat amb càmera, hauria estat construït per comunitats de pastors poc després de la introducció de l'agricultura a Gran Bretanya des de l'Europa continental. La construcció de túmuls allargats era una tradició arquitectònica generalitzada en tota l'Europa neolítica amb variants regionals localitzades; una d'elles està en el veïnatge del riu Medway, els exemplars dels anomenats megàlits de Medway. La pedra Coffin es troba en el costat est del riu, no lluny dels túmuls allargats Little Kit's Coty House, Kit's Coty House i el (ara destruït) megàlit de Smythe. Altres tres exemples propers són els túmuls allargats Coldrum, Addington i Chestnuts, situats en el costat occidental del riu. La pedra és una llosa paral·lelepipèdica que s'estén sobre una superfície plana que mesura 4,42 metres de llarg, 2,59 metres d'ample i, aproximadament, 0,61 metres de grossor. Dues pedres més petites es troben a prop i una altra llosa gran ara jeu damunt. En la dècada de 1830 es va informar que els agricultors locals van desenterrar ossos humans propers a la pedra. Una excavació arqueològica del lloc, dirigida per Paul Garwood, va tenir lloc entre 2008 i 2009 i va descobrir que el megàlit es va col·locar en la seva ubicació actual al segle xv o XVI. Els arqueòlegs no van trobar evidència d'un túmul allargat amb càmera en el lloc, i van suggerir que la pedra Coffin alguna vegada va poder haver-se alçat en les proximitats.
|
Filosofia
|
El criticisme és una posició filosòfica presentada per Immanuel Kant, amb l'objectiu d'eliminar la polèmica existent entre el dogmatisme i l'escepticisme sobre la capacitat humana d'arribar al coneixement ple de la realitat que ens envolta. Així, mentre que el dogmatisme afirma la plena capacitat humana d'arribar al coneixement de la realitat, l'escepticisme afirma la impossibilitat d'arribar-ne a un coneixement segur. El criticisme afirma que el coneixement és possible (contra l'escepticisme), però que aquest coneixement no és un coneixement definitiu (contra el dogmatisme), ja que el coneixement ha de ser considerat com a provisional. Ha de ser objecte de contínues crítiques i revisions, ja que sempre hem de deixar la porta oberta a la possibilitat que el que fins ara hem considerat com a cert, pugui ser fals. Aquesta postura ha estat defensada per altres autors, entre els quals podem destacar a Karl Popper.
|
Història
|
Torelli és el nom d'una família que va governar a Ferrara i després a Guastalla i Montechiarugolo, a Itàlia. L'ancestre de la família fou Ludolf de Saxònia anomenat el Brau. El seu besnet fou Enric l'alquimista, duc de Baviera, casat amb Hingilda Traversari, de la família de senyors de Ravenna, amb la que va tenir a Frederic il Taurello que tenia moltes possessions a Ferrara i va governar per designació de la comtessa Matilde de Toscana (1092), que es va casar amb Matilde di Ermengardi, de la família de Carlemany per la seva àvia Gaudalda. Va morir el 1117 deixant dos fills, Guiu I, podesta de Ferrara el 1118, anomenat Salinguerra, i Pere d'Ermengardi, ancestre dels Torelli de Bolonya. El seu fill Taurello I va governar a Ferrara i va morir el 1185 deixant un fill anomenat Salinguerra Torelli que del 1205 al 1230 va lluitar contra els Este per la possessió de Ferrara. El 1240 fou fet presoner i encarcerat fins a la seva mort el 1244. Dels seus fills, Pau, Bartomeu, Fraisinda i Jaume, el darrer va tenir un fill anomenat Salinguerra III tronc dels senyors de Guastalla. El seu descendent Guiu III, senyor de Guastalla des del 1406 i de Montechiarugolo des del 1407, el gran fou el primer comte de Guastalla el 1428.
|
Estris
|
Una llitera, baiard o civera és un aparell, armadura o utensili utilitzat per a transportar d'un lloc a un altre a un ferit o per atendre a un pacient malalt en una consulta mèdica. Sol ser un moble habitual en els centres de massatge i d'estètica, en centres mèdics i de recuperació i en ambulàncies i llocs de socors. Les més corrents són les lliteres plegables de fusta o d'alumini, però també hi ha: lliteres fixes de fusta o de metall, lliteres elèctriques, lliteres de rescat, lliteres d'ambulància, etc.
|
Indumentària
|
El cuir o cuiro és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte. També s'anomena cuir la pell sense adobar del bestiar gros. La capa més exterior de la pell de l'animal s'anomena pell-flor. La pell es talla en diverses làmines paral·leles a l'exterior i, amb les interiors, s'obté el que en diem pell girada o serratge.El cuir té propietats de resistència i flexibilitats adequades per a la seua manipulació i ús com a matèria primera. Les diverses substàncies químiques d'adob fa que les pells siguin dures, menys flexibles i sovint gruixudes i es fan servir en usos industrials de guanteria, confecció, pellisseria, i pells fines de sabateria o soles de sabata. L'ús del cuir data del període Naqada de l'antic Egipte al voltant del 4000 aC. Abans de la possibilitat de transportar carn congelada a grans distàncies el cuir de les vaques per exemple tenia més valor que la carn. La paraula cuir o cuiro ve del llatí cuirum (pell adobada d'animals).
|
Física
|
L'equació d'ona és una important equació diferencial parcial lineal de segon ordre que descriu la propagació d'una varietat d'ones, com ara les ones sonores, les ones de llum i les ones a l'aigua. És important en diversos camps com l'acústica, l'electromagnetisme i la dinàmica de fluids. Històricament, el problema d'una corda vibrant com les dels instruments musicals va ser estudiat per Jean le Rond d'Alembert, Leonhard Euler, Daniel Bernoulli i Joseph-Louis Lagrange.
|
Història
|
Llista d'especialitats del camp 55 (Història) de la Nomenclatura de la UNESCO:
|
Antropologia
|
Es coneix com a humans de sal un conjunt de sis cossos humans que es remunten a l'antiguitat tardana i que han estat conservats per momificació natural a la mina de sal de Chehrâbâd, situada a 1 km al sud del llogaret d'Hamzehlu, a l'oest de la ciutat de Zanjan, a la província de Zanjan (Iran). Són quatre homes adults, una dona i un adolescent. El primer dels cossos descoberts, al 1993, fou un dels quatre homes. Data de l'època de l'Imperi aquemènida (de l'any 300 ae, aproximadament, segons proves realitzades amb carboni 14) i el cap i peu esquerre estan conservats a Teheran, al Museu Nacional de l'Iran.
|
Història
|
Els tirotejos de Huế Phật Đản van causar la mort de nou civils budistes desarmats el 8 de maig de 1963 a la ciutat de Huế (Vietnam del Sud) a mans de l'exèrcit i les forces de seguretat del govern de Ngô Đình Diệm. L'exèrcit i la policia van disparar les seves armes i van llançar granades de mà contra una multitud de budistes que havien estat protestant contra la prohibició del govern d'hissar la bandera budista el dia de Phật Đản, que commemora el naixement de Siddharta Gautama. La negació de responsabilitat per part del govern de Diệm, qui va insistir a culpar el Viet Cong, va provocar un descontentament creixent entre la majoria budista del país. L'incident va originar un moviment de protesta per part dels budistes vietnamites contra la discriminació religiosa del règim de Diệm) d'orientació predominantment catòlica romana conegut com la «crisi budista», que va conduir a una desobediència civil generalitzada a gran escala entre els vietnamites del sud. L'1 de novembre de 1963, després de sis mesos de tensió i una oposició cada vegada major al règim, els generals de l'exèrcit de la República del Vietnam van dur a terme un cop d'estat que va resultar en l'enderrocament el règim i l'assassinat de Ngô Đình Diệm.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.