label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Ràdio
|
Una radiofòrmula és una emissora de ràdio que té un model de programació monotemàtic. No s'ha de confondre amb les ràdios especialitzades ni amb els programes temàtics que algunes emissores inclouen dins la seva graella de programació. Aquests últims ocupen solament una franja horària, mentre que en el cas de la radiofórmula la graella sencera es dedica a un únic tema.La programació d'una radiofòrmula manté una estructura formal repetitiva, sense divisió de programes, com si tota la programació correspongués a un programa únic. Dos clars exemples de radiofòrmula són les emissores Radio 5 de Ràdio Nacional d'Espanya i Cadena 100 del grup Ràdio Popular SA. La ràdio portuguesa Cidade FM en seria un altre exemple.Les radiofòrmules més habituals són les musicals , tant de música clàssica com moderna, i les informatives . Existeixen també altres models de radiofòrmula, com poden ser les dedicades a temes de salut o religiosos , encara que són menys freqüents. La televisió ha adoptat també aquest tipus de format monotemàtic amb cadenes que emeten informació les 24 hores (per exemple, CNN), esports (Teledeporte) o música (Telehit).
|
Estris
|
Un erlenmeyer, o matràs d'Erlenmeyer o flascó d'Erlenmeyer, és un recipient de vidre cònic amb un coll cilíndric i pla per la base que s'utilitza en els laboratoris. Gràcies a la seva forma és molt estable i facilita que hom en pugui rascar les parets per desenganxar-ne els precipitats. S'empra en les valoracions, per manipular líquids més aviat volàtils i en treballs generals de laboratori. Fou dissenyat pel químic alemany Richard August Carl Emil Erlenmeyer (1825–1909) el 1861, del qual prové el nom.
|
Pedagogia
|
L'École des parents, o École des Parents et des Educateurs és una associació creada a París l'any 1929 per Madame Vérine, pseudònim de Marguerite Lebrun (1883-1959), i posteriorment impulsada per André i Fernande lsambert.La seva creació s'inspirà en les investigacions de Maria Montessori, Célestin Freinet, Anna Freud, Mélanie Klein i Winnicott, i tenia per objectiu, des d'un punt de vista principalment catòlic, la formació i educació dels pares i mares, en tant que, al seu torn, educadors dels infants. Apareix en el context del notable desenvolupament, als anys vint del segle xx de les ciències socials i, en especial, de la psicologia i de la psicoanàlisi del nen, i de la idea que les actituds dels pares i els seus errors educatius són susceptibles de provocar problemes als infants, impedint-los el desenvolupament de la seva personalitat, el que es considera que comporta la necessitat d'una educació dels pares. L'associació continua activa en l'actualitat, sota el nom d'École des Parents et des Educateurs.A Catalunya, i en el context dels moviments catòlics progressistes sorgits de la JOC, apareix en els anys seixanta del segle xx un moviment denominat Escola Activa de Pares de Barcelona en el marc del qual s'emprenen iniciatives pioneres a l'època, d'impuls de la pedagogia activa i de l'escola nova, com la fundació de l'Escola Proa, al barri popular de La Bordeta de Barcelona, per part de l'Escola Activa de Pares Bordeta-Sant Medir.
|
Robòtica
|
Aliens és una pel·lícula estatunidenca de ciència-ficció de 1986 dirigida per James Cameron, i interpretada per Sigourney Weaver en el seu paper principal. Es tracta de la seqüela d’Alien (1979). Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.
|
Sociologia
|
Un corder de viola és un menestral que fabrica cordes amb budells d'animals, especialment de moltó (el mascle de l'ovella). Adquirien els budells en els escorxadors i els netejaven en tallers comuns, vora els recs, on hi havia els obradors. Els gremis de corders de viola o corders de corda de viola practicaven un monopoli absolut per tal de controlar l'abastament de primera matèria.
|
Biblioteconomia
|
L'ordre original és un concepte de la teoria arxivística segons el qual un grup de registres s'ha de mantenir en el mateix ordre en què van ser col·locats pel creador del registre. Juntament amb el principi de procedència, l'ordre original és un principi bàsic del concepte arxivístic de respecte pels fons. Un objectiu principal de mantenir els registres en el seu ordre original és preservar informació contextual addicional sobre el creador dels documents i l'entorn de la seva creació. L'ordre original també anima l'arxiver a mantenir-se neutral en lloc d'aplicar qualsevol interpretació als documents.
|
Ciències polítiques
|
Vicent Franch i Ferrer (Borriana, 1949) és un jurista, politòleg, periodista i escriptor valencià.
|
Química
|
Novitxok (en rus новичок: «Novençà, novell») són una sèrie d'agents nerviosos que es van desenvolupar a la Unió Soviètica en els anys 1970 i 1980. Algunes fonts els qualifiquen com els agents nerviosos més mortals que mai s'hagin fet, amb algunes variants possiblement 5-8 vegades més potent que el VX, encara que això mai ha estat provat.
|
Estris
|
Un hataki (叩 き) és un tipus d'eina de neteja domèstica que es va originar al Japó. Consisteix en tires de tela resistents adherides a un pal o bastó i s'utilitza per moure la pols des de les superfícies cap a terra, on es pot escombrar o aspirar. És similar a un plomall de plomes, no s'ha de confondre amb un ōnusa.
|
Ciències de la salut
|
Un arxiu hospitalari és el conjunt de la documentació produïda per l'administració d'un hospital i és el servei encarregat de la conservació i la custòdia de les històries clíniques que s'elaboren a un hospital. Autoritza i executa qualsevol moviment o préstec de documentació clínica i manté actualitzada la seva localització, assegurant-ne la seva disponibilitat i vetllant per la seva confidencialitat, tot i que s'encarrega de tota mena de documentació relacionada amb l'hospital; manuals notarials, nòmina d'ingressats, proveïment, obrers personals, inventaris, etc. Possiblement el seu objecte d'estudi més destacat és la història clínica.
|
Indumentària
|
El coll d'una peça de vestir és la part pròxima al coll del portador o bé la part que volta el coll del portador. Així doncs, en indumentària el mot coll designa dos conceptes diferents, però estretament relacionats: en les peces de vestir "sense coll" (per exemple, samarretes i armilles), el coll és, merament, aquell sector de la peça de vestir que és més pròxima al coll humà, tot circumdant-lo sense sobresortir-ne. En aquesta accepció, el català coll equival a l'anglès neckline, a l'espanyol cuello, al francès collet, a l'italià scollo i scollatura, al portuguès decote, etc.en les peces de vestir "amb coll" (per exemple, la majoria de camises, jaquetes i abrics), el mot coll designa la part que sobresurt per la banda superior, tot envoltant el coll humà. En aquesta accepció, el català coll equival a l'anglès collar;, a l'espanyol cuello; al francès col i collet; a l'italià collo, colletto i bàvero; al portuguès gola (i, en camises, colarinho); al romanès guler, etc.Element estretament emparentat amb el coll és la solapa.
|
Lingüística
|
La història de la lingüística és l'evolució del pensament sobre el llenguatge i sovint es barreja amb altres disciplines com la filosofia del llenguatge, la semiòtica o amb la gramàtica de cada època. La diferència fonamental amb aquestes és que la lingüística estudia el funcionament dels idiomes i no solament la correcció de determinades construccions o qüestions conceptuals relacionades amb la ment o la realitat. L'especulació sobre el llenguatge data de l'antiguitat, si bé la lingüística no va assolir un rol de ciència fins a finals del segle xviii (fins aleshores se n'ocupaven diverses branques d'estudi com la retòrica).
|
Telecomunicacions
|
La baixa freqüència o BF, també anomenat LF (de l'anglès low frequency) és la banda de l'espectre de radiofreqüència compresa entre 30 i 300 kHz (longitud d'ona de 10 a 1 km).A vegades també anomenada ona llarga, a Europa una part d'aquesta banda s'utilitza per a radiodifusió AM (l'intèrval 148–283 kHz), mentre que al continent americà s'utilitza per a navegació, i sistemes d'informació i meteorològics.
|
Heràldica
|
Faustino Menéndez-Pidal de Navascués (Saragossa, 15 de novembre de 1924 - Cintruénigo, 21 d'agost de 2019) fou un heraldista aragonès, doctor enginyer de Camins per la universitat Politècnica de Madrid, membre numerari de la Real Academia de la Historia (1993), director de l′Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, Vicepresident 1r de l′Académie Internationale d'Heráldique, Acadèmic de Mèrit de l'Acadèmia Portuguesa de la Historia, membre d'honor de la Société Française d'Héraldique et de Sigillographie, i de l'Instituto Portuguès de Heràldica. Des del 1995 forma part del Comitè de Redacció de la revista "Emblemata: Revista Aragonesa de Emblemática".
|
Biotecnologia
|
La Foundation for Innovative New Diagnostics (FIND) (que traduït de l'anglès seria Fundació per a Nous Diagnòstics Innovadors) és una organització sanitària global sense ànim de lucre amb seu a Ginebra, Suïssa. FIND funciona com a associació de desenvolupament de productes, col·laborant activament amb més de 150 socis per facilitar el desenvolupament, l'avaluació i la implementació de proves de diagnòstic per a malalties relacionades amb la pobresa. La seu de l'organització de Ginebra es troba al Campus Biotech. Les oficines de campus es troben a Nova Delhi, Índia; Ciutat del Cap, Sud-àfrica; i Hanoi, Vietnam.
|
Jocs
|
Bio FREAKS és un videojoc de lluita en 3D creat per Midway el 1998. Es va llançar una limitada edició per les màquines recreatives i va ser llançat per PS1 i N64.
|
Astronàutica
|
En astrodinàmica, les equacions de Clohessy-Wiltshire descriuen un model simplificat del moviment orbital relatiu entre dues naus. Aquest model és utilitzat en el disseny d'encontres espacials.Les equacions de Clohessy-Wiltshire es deriven de les equacions del problema de tres cossos, del qual el moviment relatiu entre dues naus n'és un cas concret on ambdues naus tenen massa infintessimal i orbiten un cos massiu central. Aquest model assumeix un moviment circular de la nau "perseguida", i un moviment circular o el·liptic de la nau "persegudiroa". Les equacions descriuen el moviment de la nau que "persegueix" a l'altra: { x ¨ = 3 n 2 x + 2 n y ˙ y ¨ = − 2 n x ˙ z ¨ = − n 2 z {\displaystyle {\begin{cases}{\ddot {x}}&=3n^{2}x+2n{\dot {y}}\\{\ddot {y}}&=-2n{\dot {x}}\\{\ddot {z}}&=-n^{2}z\end{cases}}} on n = μ a 3 {\displaystyle n={\sqrt {\frac {\mu }{a^{3}}}}} és el moviment mitjà, a {\displaystyle a} és el semieix major de l'òrbita, i μ {\displaystyle \mu } és el paràmetre gravitacional estàndard.
|
Enginyeria
|
La superconductivitat d'alta temperatura és la que es produeix a temperatures crítiques superiors a 77 K (és a dir, per sobre de la temperatura d'ebullició del nitrogen). El descobriment experimental del primer superconductor per Karl Müller i Johannes Bednorz va ser reconegut immediatament en rebre del Premi Nobel de física del 1987. Tots els compostos que presenten aquest tipus de superconductivitat són òxids de coure, bari i itri, anomenats genèricament YBCO, són cristalls amb l'estructura tetragonal de la perovskita i presenten anisotropia en determinades propietats superconductores. Tots ells són superconductors de tipus II, en els quals el camp magnètic pot penetrar en el seu interior creant tubs de flux (vòrtexs) que formen regions metàl·liques normals dins l'estructura superconductora. La teoria BCS no pot explicar el fenomen i sembla que les capes d'àtoms de coure hi tenen un paper destacat.
|
Física
|
En física, la inèrcia és la dificultat o resistència amb la qual els cossos s'oposen a un canvi d'estat pel que fa al seu moviment. És a dir, un cos en repòs tendeix a romandre en repòs, i un cos que es mou amb una velocitat uniforme tendeix a seguir en moviment, segons la primera llei de Newton.La inèrcia explica per què, per exemple, una nau espacial se segueix movent indefinidament encara que se n'aturin els motors, ja que, a l'espai, el fregament que acabaria per aturar-la és zero. En canvi, un cotxe que no s'accelera s'acaba aturant a causa de la resistència de l'aire i al fregament de les rodes contra la carretera. A la física, es diu que un sistema té massa inercial quan resulta més difícil aconseguir un canvi en el seu estat físic. Els dos usos més freqüents en física són la inèrcia mecànica i la inèrcia tèrmica. La inèrcia mecànica és una mesura de dificultat per a canviar l'estat de moviment o repòs d'un cos. La inèrcia mecànica depèn de la quantitat de massa i tensor d'inèrcia. La inèrcia tèrmica mesura la dificultat amb la qual un cos canvia la seva temperatura en estar en contacte amb altres cossos o ser escalfat. Les anomenades forces d'inèrcia són forces fictícies o aparents que un observador percep en un sistema de referència no inercial. La massa inercial és una mesura de la resistència d'una massa al canvi de velocitat en relació amb un sistema de referència inercial. En física clàssica la massa inercial de partícules puntuals es defineix per mitjà de la següent equació, on la partícula es pren com la unitat (m1 =1): On mi és la massa inercial de la partícula 'i', i ai1 és l'acceleració inicial de la partícula 'i', en la direcció de la partícula 'i' cap a la partícula 1, en un volum ocupat només per partícules 'i' i 1, on les dues partícules estan inicialment en repòs i a una distància unitat. No hi ha forces externes però les partícules exerceixen força les unes amb les altres.
|
Psicologia
|
El passatger de la pluja (títol original en francès: Le passager de la pluie) és un una pel·lícula policíaca francesa dirigida per René Clément, estrenada el 1970. Produïda per Serge Silberman, amb un guió original de Sébastien Japrisot, el film té com a protagonistes Charles Bronson, Marlène Jobert i Annie Cordy. Ha estat doblada al català.
|
Arquitectura
|
Monuments (記念物 kinenbutsu) és un terme col·lectiu utilitzat a la Llei del govern japonès per la protecció de béns culturals per tal de designar elements del patrimoni cultural del Japó. S'aplica a emplaçaments històrics; per exemple, amuntegaments de petxines, kofuns, palaus, castells japonesos, habitatges monumentals i altres llocs d'alt valor històric o científic; també a jardins, ponts, congostos, muntanyes, i altres llocs de gran bellesa paisatgística, i a elements naturals com animals, plantes i formacions geològiques o minerals d'alt valor científic.
|
Teologia
|
El terme Aliança fa referència a un conveni o pacte que s'estableix entre dues o més parts per aconseguir un propòsit o un fi determinat. L'Antic Testament feia referència, per tant, al pacte que s'establia entre Déu i el seu poble o bé entre Déu i algun personatge concret (Noè, Abraham, Moisès…). Nogensmenys, quan es parla de l'Aliança, es fa referència a l'esdeveniment configurador, el poble israelita. D'aquesta manera, els cristians troben el valor d'una Nova Aliança en l'esdeveniment de la mort i de la resurrecció de Jesucrist, i hi troben les claus d'un nou pacte de salvació.
|
Filosofia
|
L'axiologia és una branca de la filosofia que estudia els valors, tant en el sentit de l'ètica com de l'estètica, per decidir sobre el seu caràcter objectiu o subjectiu i la nòmina dels més importants per a les diferents cultures. Juntament amb la deontologia forma la metaètica. Es considera una de les grans branques de la filosofia, juntament amb l'epistemologia o l'ontologia. Si bé la paraula va sorgir al segle ii, fins al segle xix no es va convertir en una disciplina independent, amb teòrics com Max Scheler o Friedrich Wilhelm Nietzsche. Posteriorment destaquen les contribucions de Max Weber.
|
Filosofia
|
El Corpus Hermeticum és un conjunt de 24 textos sagrats escrits en llengua grega que contenen els principals axiomes i creences de les tendències hermètiques. En ells es tracta de temes com la naturalesa del diví, el sorgiment del Cosmos, la caiguda de l'Home del paradís, així com les nocions de Veritat, de Bé i de Bellesa.
|
Jocs
|
Play-Doh és una pasta de modelar utilitzada pels nens per realitzar treballs manuals i projectes d'art a casa o a l'escola. La pasta es va fabricar per primera cop a Cincinnati (Ohio) com a producte de neteja de paper pintat a la dècada de 1930; estava composta per farina, aigua, sal, àcid bòric i oli mineral. El producte va ser refabricat i comercialitzat en escoles de Cincinnati a mitjans de la dècada de 1950, després que una classe d'escolar comencés a utilitzar-lo com a pasta de modelatge i no com a netejador. Play-Doh es va presentar en una convenció d'educació el 1956 i grans magatzem prominents van obrir comptes minoristes. Quan Play-Doh es va publicitar en programes televisiu infantils el 1957, les vendes del productes es van accentuar. Al voltant de Play-Doh, s'ha comercialitzat una gran diversitat d'accessoris per a la pasta com per exemple, The Fun Factory. La Toy Industry Association va incloure Play-Doh a la seva "llista de joguines del segle" el 2003.
|
Televisió
|
Tokyo Broadcasting System, Incorporated (株式会社東京放送, , Kabushiki-gaisha Tōkyō Hōsō?), o per les seues sigles, TBS, és una cadena de televisió comercial del Japó, amb seu en Tòquio. TBS gestiona la JNN (Japan News Network), una xarxa de distribució de continguts per a televisió amb 28 canals afiliades i alhora també posseeix una xarxa d'estacions de ràdio, la JRN (Japan Radio Network), amb 34 canals afiliats i gestionada per TBS Radio (TBSラジオ). Entre els programes produïts per la cadena destaquen Takeshi's Castle (風雲!たけし城 Fūun! Takeshi Jō) i la sèrie Ultraman.
|
Objectes astronòmics
|
47 del Tucà (47 Tucanae) és un cúmul globular situat a la constel·lació del Tucà. Està a uns 16.700 anys llum de la Terra i té un diàmetre d'uns 120 anys llum. Pot veure's a ull nu, amb una magnitud visual de 4,0. 47 Tucanae va ser descobert per Nicolas-Louis de Lacaille el 1751, la seva localització meridional l'havia mantingut ocult als observadors europeus fins llavors. És el segon cúmul globular més brillant després d'Omega Centauri, i es caracteritza per posseir una lluentor viva i un nucli molt dens, i almenys 21 estels endarrerits blaus prop del nucli.47 Tucanae està inclòs al Catàleg Caldwell de Patrick Moore amb el nom de C106 Y i està composta principalment per un púlsar per la qual cosa és molt sorollós com tots els cumuls globulars fora de la galàxia.
|
Jocs
|
Reiner Knizia (Illertissen, Alemanya, 1957) és un dels creadors de jocs de taula més reconeguts internacionalment, amb més de 500 títols. Entre els premis rebuts destaquen dos Spiel des Jahres, dotze US Games 100, Joc Europeu de l'any, premi de Mensa o tres Grand Prix du Jouet. Matemàtic de formació, es dedica a horari complet a la creació de jocs (alguns d'ells amb més de 10 milions d'unitats venudes). Tot i que ha conreat diversos gèneres, sobresurt en jocs d'estratègia d'ambientació abstracta.
|
Epidèmies
|
Candida auris és una espècie de fong de rent. Va ser detectat el 2009 i pel 2019 s'ha estès pel món de manera imparable.
|
Història
|
Ramon Ferrer Navarro (Vila-real, 1946) és un historiador valencià, doctor en Història Medieval per la Universitat de València i president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des del 2011 fins al 2022.
|
Química
|
Un heteroàtom és qualsevol àtom diferent al carboni o l'hidrogen present en una molècula orgànica. Els heteroàtoms més típics són l'oxigen, O, el nitrogen, N, el sofre, S, el fòsfor, P, i els quatre halògens, F, Cl, Br i I. Exceptuant els hidrocarburs, tots els composts orgànics presenten un o més heteroàtoms, i són ells els que aporten les característiques químiques i físiques més marcades del compost.
|
Robòtica
|
Honeybee Robotics Spacecraft Mechanisms Corporation és una empresa de tecnologia i robòtica de naus espacials amb seu a Brooklyn, Nova York, amb oficines a Pasadena, Califòrnia i Longmont, Colorado. Va ser fundada el 1983 per Stephen Gorevan i Chris Chapman. El juny de 2017, Honeybee Robotics va ser adquirida per Ensign-Bickford Industries
|
Filologia
|
L'art de la lectura és una tècnica i activitat filològica i humanística arrelada en l'origen clàssic de la grammatiké grega i, subsegüentment, de la Retòrica llatina, aconseguint a adquirir disposició de disciplina autònoma al segle xix, sobretot en la seva especialització de "lectura en veu alta". Això tant en els àmbits acadèmic i pedagògic com a social i artístic.
|
Filosofia
|
La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials. També es pot considerar fe el convenciment que una cosa o fet és veritat, sense necessitat de comprovar-ho o experimentar-ho. Està associada a la voluntat de creure i a la confiança. Alguns partidaris del racionalisme critiquen la fe justament perquè no requereix proves externes i es considera autònoma de la raó. Altres, però, creuen que la fe és inherent a tots els processos del pensament, fins i tot els científics, ja que hi ha un moment on manca la certesa i cal confiar en el resultat per continuar avançant. Des d'una perspectiva artística Stephen Spender remarca a The Making of a Poem que la fe és una de les qualitats bàsiques en la construcció d'un poema. De fet ho és també en la construcció de qualsevol obra artística. Equival a l'autoestima amb què un autor aborda l'obra. Sent que la feina que fa esdevindrà una obra perfecta. No pot dubtar, com no pot fer-ho un trapezista en un salt mortal. De fet, l'autocrítica és cosa de després, quan l'obra s'ha acabat.
|
Geografia
|
Codlea (pronunciació en romanès: [ˈKodle̯a]; en alemany: Zeiden; en Dialecte saxó de Transsilvània: Zäöeden; en hongarès: Feketehalom) és una ciutat del comtat de Brașov, Transsilvània (Romania).
|
Història
|
Els Crispo foren una dinastia familiar veneciana que va governar el ducat de Naxos del 1383 al 1566 (i breument el 1571-1573). Una branca va governar a Ios separadament del 1397 al 1508. A part dels ducs i senyors que s'esmenten, la persona més important de la familia va sorgir per via de femella: una germana de Francesc II Crispo, Fiorenza, es va casar amb Marc Cornaro, patrici de Venècia, i foren pares de dos fills, ambdós personatges importants: Giorgio Cornaro, de sobrenom "Padre della Patria", cavaller de l'Imperi i patrici venecià, podesta de Brèscia el 1496, i Procurador de Sant Marc, nascut a Venècia el 1452 i mort a la mateixa ciutat el 31 de juliol de 1527.Caterina Cornaro, reina de Xipre de l'agost del 1474 al febrer de 1489, senyora d'Asolo (1489), nascuda a Venècia el 25 de novembre de 1454 i morta a la mateixa ciutat el 10 de juliol de 1510. Casada per poder a Venècia el 30 de juliol de 1468 amb Jaume II de Lusignan, rei de Xipre, i casada altre cop en persona a Famagusta l'octubre de 1472.
|
Arqueologia
|
Cerro de Vila, també conegut com Vil·la Romana de Vilamoura, és un jaciment arqueològic de Vilamoura, al municipi de Loulé, a la regió de l'Algarve, a Portugal. Consta de les ruïnes d'una antiga població romana del segle I ae, formada per una vil·la rural, un centre productiu agrícola i pesquer, una necròpoli i algunes estructures portuàries. La població continuà habitada durant els períodes visigòtic i islàmic, i fou abandonada en el segle xi. Va ser classificat com a Immoble d'Interés Públic al 1977. El jaciment inclou també un museu i un centre interpretatiu.
|
Mitologia
|
Un vaixell fantasma és un vaixell que es troba navegant sense cap tripulació. Durant el segle xix, l'abandonament d'una nau al mar no era fet estrany, per exemple, a la regió de l'Atlàntic se'n trobaven una dotzena cada any. Els motius podien ser diversos: abandonament prematur del vaixell per amenaça d'una forta tempesta que l'enfonsés, el resultat d'un acte violent de motí o pirateria, i fins i tot, de segrest, etc. El cas més conegut és el del Mary Celeste, un vaixell mercant estatunidenc trobat a l'Atlàntic Nord sense cap tripulació el desembre de 1872. Avui dia, se'n desconeix el destí de la seva tripulació i les raons del seu abandonament.
|
Biblioteconomia
|
La campanya 1 Bibliotecari, 1 Referència, més coneguda per l'etiqueta #1lib1ref (de l'anglès, 1 Librarian 1 Reference), és un projecte mundial de la Viquipèdia que promou la participació de tots els bibliotecaris, arxivers i documentalistes del món en el projecte d'aquesta enciclopèdia en línia. Promoguda per la Fundació Wikimedia i The Wikipedia Library a nivell mundial i per Amical Wikimedia als territoris de parla catalana (on forma part d'un projecte més ampli anomenat Bibliowikis), pretén fomentar l'edició d'articles amb deficiències relatives a la qualitat bibliogràfica de les referències. També té com a objectiu conscienciar sobre la importància de citar els continguts a través de fonts fiables per una major capacitat de verificació de la informació.El projecte és canalitzat a través de l'eslògan Imagineu un món on cada bibliotecari afegís una referència a la Viquipèdia i la seva primera edició va tenir lloc en commemoració del 15è aniversari de la creació de Viquipèdia en anglès, celebrat el 15 de gener de 2016. Des de llavors, la campanya promociona a través de l'etiqueta #1lib1ref —tant a nivell intern com a través de les xarxes socials— que cada professional del món de la biblioteconomia i del sector GLAM aporti, com a mínim, una citació bibliogràfica a la plataforma enciclopèdica. En termes de periodicitat, se celebra una o dues vegades a l'any en diverses llengües i durant un període aproximat de 15 o 20 dies.Pel que fa a resultats, el primer any va obtenir 1.232 edicions per part de 300 persones en 9 llengües, de les quals 256 van ser en català. A data de 2019, les revisions havien augmentat a nivell mundial a prop de 15.000, 1.000 de les quals pertanyents a la Viquipèdia en català.
|
Química
|
La piridina (C₅H₅N) és un compost aromàtic insaturat (amb enllaços dobles) cíclic hexagonal de cinc àtoms de carboni i un de nitrogen. La seva estructura és la d'un benzè al qual un àtom de nitrogen (N) substitueix el grup CH d'un dels seus vèrtexs. La seva aparença és d'un líquid transparent i d'olor empireumàtica, que pot recordar al del peix i que pot causar esternuts. La primera referència data del 1849 a càrrec del químic escocès Thomas Anderson que l'aïllà de l'oli obtingut de la combustió d'òssos d'animals. tot i que es creu que els alquimistes l'obtenien de forma impura en escalfar ossos d'animals i altra matèria orgànica Deguda la seva inflamabilitat l'anomenà piridina, del grec πυρος (pyros), que significa foc. El sufix "-idina" es suma d'acord amb la nomenclatura química per indicar que un àtom de carboni ha estat substituït per un de nitrogen.És un dels components del fluix vaginal. També es troba a la vitamina B3, a la vitamina B6 i al petroli, d'aquest darrer s'obté a nivell industrial. Altra manera d'obtenir-lo és per destil·lació del quitrà de l'hulla o bé, sintèticament, a partir d'acetaldehid i amoníac. Actua com a catalitzador i per a la neutralització d'àcids en nombroses reaccions orgàniques. S'utilitza com a component de molts productes, que van de dissolvents a anticongelants, passant per a fàrmacs, aromatitzants, colorants, saboritzants, desinfectants, herbicides, insecticides, component de pintures, impermeabilitzant, desnaturalitzant per a l'alcohol, etc. Vegeu també: Triclopir
|
Psicologia
|
La Gestalt és una corrent psicològica alemanya que, entre altres coses, ens permet entendre com funciona la percepció visual. Els teòrics de la Gestalt van ser el primer grup de psicòlegs que van estudiar l'organització perceptual. Els seus estudis van començar a Alemanya al voltant de 1920 i estaven encapçalats pel psicòleg Max Wertheimer. El principi fonamental de la Gestalt és que el tot és molt més que la suma de les parts. Això vol dir que quan veiem els elements del camp perceptiu, aquests tendeixen a l'estructuració, és a dir, a organitzar-se en formes o totalitats. És a dir, quan veiem una truita de patates, la veiem com un tot (no separem els seus ingredients "ou", "patata",etc) perquè la nostra experiència la identifica i sabem el que és.Des del punt de vista fotogràfic, això significa que, si bé cadascuna de les parts individuals d'una imatge té el seu significat propi, el significat del conjunt d'aquestes pot variar. El procés cognitiu té lloc en la interpretació del "Tot". La ment fa un salt des de la comprensió de les parts fins a adonar-se del conjunt. És per això que les teories de la percepció que planteja la Gestalt ens poden ser molt útils a l'hora de compondre una imatge.
|
Ètica
|
Injúries i calúmnies contra la Corona és un delicte contra la monarquia consistent a danyar el prestigi i l'honor de la Casa Reial espanyola, tipificat en els articles 485, 490.3 i 491 del Codi penal espanyol i previst amb penes de presó de quatre a vint-i-quatre mesos.El fonament jurídic d'establir un tipus penal més agreujat que el d'injúries rau en la necessitat de protegir la Corona, en tant que, el seu menyspreu comporta un efecte lesiu per a tota la societat ja que representa la més alta institució de l'Estat. L'existència d'aquest tipus penal és motiu de controvèrsia entre les forces polítiques i el 2011, en la sentència pel cas d'Arnaldo Otegi, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va assenyalar que protegir de forma especial el cap d'Estat en matèria d'injúries i calumnies no s'ajustava a l'esperit de la Convenció Europea de Drets Humans.
|
Ètica
|
Ubuntu (/ʊˈbuːntʊ/) és un terme de la llengua bantu nguni que es podria traduir aproximadament com 'bondat humana'. També pren el sentit de «Jo soc perquè tu ets», més concretament: «Jo soc el que soc per allò que tots som». Aquesta idea de la regió de l'Àfrica austral sovint es tradueix com "humanitat cap als altres", però que s'utilitza sovint en un sentit més filosòfic com "la creença en un vincle universal de compartir que connecta tota la humanitat".En l'Àfrica austral, ha arribat a ser utilitzat com un terme per a un tipus de filosofia humanista, ètica o ideologia, que es propaga en l'africanització, un procés d'aquests països durant els anys 1980 i 1990. Des de la transició a la democràcia a Sud-àfrica, amb la presidència de Nelson Mandela el 1994, el terme s'ha tornat més àmpliament conegut fora de l'Àfrica austral, en particular popularitzat als lectors de l'idioma anglès per Desmond Tutu (1999).
|
Ciència militar
|
La conscripció a Corea del Sud existeix des de 1957 i exigeix als ciutadans homes d'entre 18 i 28 anys que realitzin el servei militar obligatori. Les dones no estan obligades a realitzar el servei militar, però poden allistar-se voluntàriament. El servei dura 2 anys i són obligats a deixar els estudis o la feina per passar a cobrar poc més de 100 euros al mes. Només en casos molt excepcionals com els medallistes olímpics poden quedar-ne exempts.
|
Química
|
Molecularitat és el nombre de molècules que intervenen en una reacció química elemental, això és la que té lloc en una sola etapa. En les reaccions que tenen lloc en dissolució no es consideren les molècules del dissolvent que puguin solvatar les molècules que reaccionen. La reacció elemental és dita unimolecular, bimolecular o trimolecular, segons que hi intervinguin una, dues o tres molècules. Experimentalment s'ha observat que no hi ha molecularitats més altes.
|
Aeronàutica
|
El Graf Zeppelin (LZ 127) és un dirigible alemany que completà el 29 d'agost de 1929 la seua primera volta al món, comandat per Hugo Eckener, i que va aterrar a Lakehurst (EUA). Fou el dirigible més gran de la història, amb una llargària total de 236,6 m i un volum de 105.000 m³. Era propulsat per Gas Blau.El seu viatge durà 21 dies, recorrent 34.600 km. Isqué de Lakehurst, travessant l'Atlàntic i, amb escala a la ciutat alemanya de Friedrichshafen, travessà Europa, els Urals, i Sibèria fins a fer una altra escala a Tòquio. Posteriorment creuà l'Oceà Pacífic cap als EUA on, el 26 d'agost i després de 79 hores i 22 minuts de navegació, aterrà a Los Angeles. Finalment, el 29 d'agost retornà al Centre d'Enginyeria Aeroespacial de Lakehurst. Tanmateix, el Graf Zeppelin sobrevolà Barcelona el 16 de maig de 1929, durant la setmana alemanya de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.Després del desastre del Hindenburg, la desconfiança pública en la seguretat dels dirigibles s'estengué i es prohibí el viatge de passatgers en tancs d'hidrogen. Un mes després, el Graf Zeppelin fou retirat del mercat i es posà un model en un museu. A l'esclat de la Segona Guerra Mundial, el març de 1940, el Ministre de l'Aire alemany (Reichsluftfahrtminister), Hermann Göring, ordenà la destrucció dels dirigibles restants per a aprofitar les parts d'alumini en la indústria armamentística alemanya.
|
Química
|
Un cristall iònic és un tipus de compost iònic en forma d'agregat estable en què un conjunt d'ions (cations i anions) ordenats perfectament en l'espai formen aquest cristall, és a dir, un catió (signe +) estarà rodejat de signes - (anions). Un exemple de cristall iònic pot ser NaCl (la sal comuna).
|
Geografia
|
Bolintin-Vale (pronunciació en romanès: [bolinˌtin ˈvale]) és una ciutat del comtat de Giurgiu, Muntènia, Romania amb una població de 12.929 habitants al 2011. La ciutat administra tres pobles: Crivina, Malu Spart i Suseni. És la segona ciutat més gran del comtat; la proximitat a la capital de Bucarest ha ajudat l'economia local. Es va convertir oficialment en una ciutat el 1989, com a resultat del programa de sistematització rural romanès.
|
Heràldica
|
L'escut del departament de Huila, a Colòmbia, fou adoptat el 1950, segons decret número 80/1950 del governador Florentino Ramirez. Huila, a diferència d'altres departaments, no va utilitzar l'escut de la capital (Neiva) com a substitut, ja que la ciutat no va adoptar el seu escut fins al 30 de novembre de 1977, decret 415 de l'alcaldia
|
Filosofia
|
Peter Albert David Singer (Melbourne, Victòria, Austràlia, 6 de juliol de 1946) és un filòsof utilitarista i professor australià.
|
Art
|
El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat. La cel·lulosa per a la fabricació de paper s'obté principalment de la fusta (55%), d'altres fibres vegetals (9%) i del paper recuperat (16%).
|
Estris
|
L'aspirador de laboratori és un dispositiu d'aspiració de pols, fums i vapors que absorbeix les partícules volàtils o en suspensió en l'aire, generades durant elaboracions de productes químics o compostos galènics. Es troba dotat d'un carro mòbil i una campana articulada i transparent en els 2 extrems del tub articulat, per permetre el control visual de les operacions i de l'estat del prefiltre. La filtració es realitza en 3 etapes: 1. Prefiltre en material sintètic regenerable mitjançant rentat, autoextingible i ignífug. 2. Filtre per vapors: d'absorció, de carboni actiu, no regenerable. 3. Filtre per pols: Filtre HEPA absolut de flux laminar, no regenerable, eficiència 99,995%. La durada dels filtres és de 1.000 hores aproximadament, encara que aquest valor pot veure augmentat o disminuït depenent de les substàncies amb les quals s'hagi estat treballant.
|
Mitologia
|
Kama (en sànscrit i pali: काम kāma) és un concepte del pensament hindú que es pot traduir per "plaer", "gratificació sensual", "satisfacció sexual", "plaer dels sentits", "desig" o "gaudi estètic de la vida". En l'hinduisme, kama és el tercer dels quatre objectius de la vida (puruixartha), mentre que els altres són el deure de seguir el camí just (dharma), l'obtenció d'un estatus social (artha) i l'assoliment de la salvació (mokxa). Dins d'aquest context, el kama fa referència a l'acompliment mental i intel·lectual d'acord amb el dharma.El kama es personifica a través de la deïtat anomenada Kamadeva; el kamarupa és el cos subtil o aura que compon aquesta deïtat, mentre que el Kamaloka és el regne on habita, sobretot en el més enllà. En la literatura hindú, les obres que fan referència al kama formen el Kama-xastra (que inclouen el famós Kama Sutra).
|
Cultura popular
|
Chilseok (hangul: 칠석; hanja:七夕; romanització revisada: Chilseok) és una festivitat coreana que té lloc el setè dia del setè mes del calendari lunar. La festa, tal com passa amb el Tanabata japonès, té els seus orígens en la festa dels sets xinesa, coneguda com a Qixi. Tradicionalment, l'època en què se celebra és el moment de l'any en que comença el període monsònic i la calor de l'estiu comença a apaivagar-se; per aquest motiu, la pluja que es dona en aquest període també és coneguda com a pluja Chilseok.
|
Química
|
La piroforicitat (del grec πυροφορος, purophoros, "portador del foc") és una propietat de les substàncies que fa que puguin inflamar-se espontàniament a l'aire. Alguns exemples en són el sulfur de ferro i molts metalls reactius com l'urani, quan es troben en pols o en làmines fines. Els materials pirofòrics són, sovint, reactius enfront de l'aigua, i per això s'inflamaran quan entrin en contacte amb aigua o aire humit. Aquests materials poden ser utilitzats de manera segura en atmosferes d'argó o nitrogen (amb algunes excepcions). La majoria dels incendis pirofòrics han de ser extints amb un extintor de classe D per a metalls en flames.
|
Arquitectura
|
Un alcàsser —de l'àrab andalusí alqáṣr, aquest de l'àrab clàssic القصر, al-qaṣr, ‘fortalesa’, ‘palau’, i aquest del llatí castrum, ‘campament’, ‘castell'— és un palau reial fortificat d'una ciutat islàmica que normalment es trobava fora les muralles de la vila. Eren propis de l'Àndalus, però a Palerm (Sicília) n'hi ha també un (el Cassaro), originàriament una fortalesa púnica, refortificada pels àrabs i que va acabar sent un palau normand.Són famosos els alcàssers de Sevilla, Toledo, Segòvia i Còrdova, per exemple. Originàriament, l'alcàsser era una petita vila fortificada composta per cases, magatzems i altres estructures col·lectives (com ara mesquites), generalment situada en un oasi del Magrib, i construïda amb maó o un material semblant. A la paraula de l'àrab marroquí qasr (de vegades transcrita també qsar o ksar) li correspon l'amazic aghrem (en plural ighrem). La traducció habitual a les llengües romàniques i germàniques ha estat la de castell i els seus equivalents, encara que de vegades designi tan sols un poblat fortificat o simplement un fortí, d'acord amb la seva funció específica. El mot forma part de diversos topònims a Algèria, Tunísia o el Marroc, com el-Qsar es-Seghir (القصر الصغير) o el-Qsar el-Kebir (القصر الكبير), a Portugal (Alcácer do Sal) o a Espanya (Alcázar de San Juan). És també a l'origen del topònim valencià Alcàsser, població de l'Horta Sud.
|
Informàtica
|
Datasaab era la divisió informàtica de la companyia constructora d'avions Saab de Linköping, Suècia, que més tard fou una companyia independent. La seva història es remunta al desembre de 1954 quan Saab va obtenir una llicència per construir la seva pròpia còpia de BESK, un ordinador que Matematikmaskinnämnden (el comitè governamental suec per al maquinari matemàtic) havia construït utilitzant vàlvules de buit. La còpia es va completar l'any 1957 i es va anomenar SARA. La seva potència computacional es va utilitzar en els càlculs necessaris per dissenyar la següent generació de l'avió militar Saab 37 Viggen. Amb la intenció de desenvolupar un ordinador que pogués ser instal·lat a bord d'un avió, el grup dirigit per Viggo Wentzel va aconseguir l'any 1960 un prototip completament transistoritzat anomenat D2. Aquest fet va definir les activitats de la companyia en les dues dècades següents. El desenvolupament va seguir dues línies. Per una banda, i com a objectiu principal, es van desenvolupar ordinadors pel Viggen. Per altra banda, es va desenvolupar una línia d'ordinadors per a ús civil. L'ordinador de navegació CK37 es va completar l'any 1971 i va ser utilitzat en el Viggen. Del primer model civil D21 (1962) se’n van fer una trentena d'unitats que es van vendre a diversos països. Després d'aquest primer model, se’n van fer diverses versions amb noms com D22 (1966), D220, D23, D5, D15 i D16. Quan el govern suec va necessitar 20 ordinadors els anys 1960 per calcular les taxes, va comparar els ordinadors de Saab i els d'IBM i els de Saab van resultar millors. Més tard, es van usar els D5s per establir el primer i més gran sistema de terminals bancàries pels bancs dels països nòrdics, un sistema que es va emprar fins als finals dels 1980. L'any 1971, les tecnologies de Standard Radio & Telefon AB (SRT) i Saab es van combinar per formar Stansaab AS. La companyia se centrava a sistemes per a dades en temps real per aplicacions comercials i relacionades amb l'aviació.L'any 1975, el sistema D23 es va endarrerir seriosament i la solució va ser unir la companyia amb UNIVAC. L'any 1978, aquesta companyia es va fusionar amb una divisió de Saab i va esdevenir Datasaab. Més tard va ser propietat d'Ericsson, Nokia I ICL.Quan Intel va posar un demanda judicial al seu competidor UMC per una violació d'una patent sobre diverses tecnologies, entre elles la modificació de microcodi del processador i de parts del processador treballant de forma asíncrona, UMC va esmentar un article que descrivia que aquestes tecnologies ja havien estat emprades en el D23 l'any 1972. Com que les patents d'Intel eren del 1978, això implicava que les patents no podien haver-se acceptat perquè la tecnologia ja havia estat emprada amb anterioritat. L'any 1973 es va crear la societat acadèmica Lysator a la Universitat de Linköping quan es va donar un antic D21. La història de la companyia ha estat documentada per diversos membres de la societat Datasaabs Vänner ("Amics de Datasaab") fundada l'any 1993 per documentar i disseminar informació referent a la història de la informàtica a Suècia. Des de l'any 2004 diversos ordinadors de Datasaab s'exhibeixen al museu d'informàtica IT-ceum de Linköping. El nom de Datasaab també ha estat connectat a un incident de finals dels 1970 relacionat amb transferència il·legal de tecnologia a la Unió Soviètica. Aquest fet és resumit en un capítol del llibre Techno-Bandits (1984). L'any 1973 es va fer una sol·licitud per un sistema de control de tràfic aeri pels aeroports de Moscou, Kíev i Mineralnye Vody. Stansaab va guanyar i es va fer un contracte entre l'empresa i Aeroflot el mes de setembre de 1975. Tanmateix, parts del sistema contractat es basaven en components dels Estats Units, pels quals l'empresa sueca no podia obtenir les llicències d'exportació necessàries. Aleshores van comprar els components als Estats Units, els van reetiquetar i els van introduir de contraban a Moscou utilitzant diplomàtics soviètics. Datasaab es va separar de Saab l'any 1978 i es va unir a Stansaab per a formar la nova companyia Datasaab AB.L'operació de contraband es va descobrir l'octubre de 1980 i es coneix com l'afer Dastasaab (Datasaabaffären). A començament del 1981, Datasaab va ser adquirida per Ericsson i va esdevenir la seva divisió d'informàtica (Ericsson Information Systems). L'abril de 1984 Ericsson va ser multat amb 3,12 milions de dollars per incompliment dels controls d'exportació, i va acceptar la multa.
|
Seguretat laboral
|
El talabard és un cinturó dut per a penjar-hi l'espasa o el sabre, sigui directament o mitjançant beina, i com a opció alternativa al baldric, que és porta a l'espatlla i que era un ornament privatiu de la noblesa. A l'exèrcit era part de l'equipament individual (sobretot entre la tropa de cavalleria i l'oficialitat), fins que s'hi adoptaren cinyells polivalents de nou tipus. En aquesta accepció, el català talabard equival a l'anglès sword belt; a l'espanyol talabarte; al francès ceinture porte-épée; al portuguès talabarte, talim o cinturão para sabre; etc. El mot és d'origen occità, talabart, que significava «pavès, escut gran que cobreix tot el cos».Per extensió, el terme talabard s'utilitza per un corretjam cenyit al bust per a afixar el paracaigudes, les cordes per al ràpel que serveix d'equipament de protecció individual. Généralment és constituït per material tèxtil que s'ajusta a la cintura, les cuixes i el pit d'una persona a fi de proveir un lloc de subjecció segur i ergonòmic. N'existeixen variants com el talabard antigir i el talabard antiengarrotament. En aquesta accepció, talabard és sinònim d'arnès.El talabard o arnès de seguretat s'utilitza en activitats i esports en què és possible la caiguda vertical, com ara l'escalada, l'alpinisme, l'espeleologia, el paracaigudisme i els treballs en altura (per exemple, al sector de la construcció). En àmbits esportius és conegut a tot el món pel nom de baudrier pel seu origen alpinístic.N'existeixen dues classes: De cintura, que són els més populars, per la seva facilitat d'ús i suficient eficàcia. Es fixen al punt de suport (per exemple la corda) per la vora superior de la banda davantera (o sigui, per la panxa de l'emprador). De cos sencer, que a més d'un talabard de cintura i cuixes n'incorpora un altre a l'altura del pit i les espatlles. Són més incòmodes d'utilitzar però d'una gran seguretat, ja que respecten al màxim la integritat física de l'individu assegurat. Els talabards de cos sencer es poden fixar al punt de suport de dues maneres (segons el model): Pel pit. És la disposició més usual en els arnesos d'escalada i espeleologia, atès que és la posició més còmoda en situacions en què cal romandre penjat sovint al talabard, i a més facilita la manipulació de la fixació. Per l'esquena. És la forma usual en arnesos que tenen funció solament preventiva, en què la persona sols restaria penjada en cas d'accident. El seu avantatge és que en restar la corda a l'esquena fa molta menys nosa per a moure's i treballar.S'utilitza també en activitats en les quals és necessària una correcta i contínua adhesió a un cert suport : paracaigudisme, el vol en ala de pendent, la planxa de vela o la davallada en ràpel). Els professionals que realitzen treballs en altura (electricistes, instal·ladors, manobres) fan anar un talabard adaptat a les seves necessitats. El talabard de seguretat es fabrica i comercialitza per cada un dels usos possibles i cada un d'aquestos usos necessita un disseny i característiques pròpies. Les característiques generals comunes són: gran resistència a l'abrasió i a la tensió, lleugeretat i adaptabilitat al cos.
|
Dansa
|
La dansa serpentina és una coreografia creada per la ballarina estatunidenca Loïe Fuller al Park Theatre de Brooklyn, a Nova York, el 15 de febrer de 1892.
|
Art
|
Imago clipeata ('imatge-escut' en llatí) és un terme artístic que designa imatges d'avantpassats, gent famosa o que ha mort en espais circulars o medallons. En el món romà s'utilitzava per representar els avantpassats familiars en un arbre que es mostrava a les cases patrícies de la República, tal com ho descrivia Plini a Història Natural 35, 4-11. També s'utilitzà en la iconografia funerària paleocristiana. Aquests retrats poden ser decoracions d'escultures arquitectòniques, sarcòfags i representacions de les legions romanes.
|
Metodologia
|
Metodologia és l'anàlisi sistemàtica i teòrica dels mètodes aplicats a un àmbit d'estudi. Inclou conceptes com paradigma, model teòric, fases i tècniques quantitatives i qualitatives. És un element clau de les ciències formals.
|
Filologia
|
La Biblioteca de autores griegos y latinos és un suplement de la revista La Academia Calasancia, de l'Acadèmia Calassància de les Escoles Pies de Barcelona, que entre el 1910 i el 1917 es regalava als subscriptors d'aquesta publicació, i en el que s'oferien traduccions d'autors clàssics i de la patrística cristiana. Les traduccions ofertes eren literals i també literàries, en castellà, directes del grec i del llatí, si bé també s'hi incloïen traduccions en català, en la majoria dels casos, i més esporàdicament en gallec, asturià o euskera. Els directors d'aquesta Biblioteca eren els catedràtics de la Universitat de Barcelona Lluís Segalà i Estalella i Cosme Parpal i Marquès.
|
Geografia
|
Bucecea (ídix: בוטשעטש) és una ciutat del comtat de Botoșani, a l'oest de Moldàvia, a Romania. Administra dos pobles, Bohoghina i Călinești. Segons el cens de 2011, té 4274 habitants, mentre que en el cens de 2002 tenia 5128 habitants.Se situa uns 10 km a l'oest de Botoşani costat de la carretera 29C, prop del riu Siret que marca el límit amb el veí districte de Suceava.
|
Ecologia
|
Una comunitat, en ecologia, és un tros d'un ecosistema caracteritzat per un inventari d'espècies on les més abundants i representatives són anomenades dominants i usualment en denominen els tipus. Ecosistema i comunitat són termes que no pressuposen cap dimensió o nivell d'estructuració. En canvi, una biocenosi és una unitat funcional, és a dir, corresponent a sistemes o subsistemes tan tancats i autàrquics com sigui possible, definits de manera que l'intercanvi de matèria i energia a través de les seves fronteres acceptades sigui mínim. Comunament aquestes fronteres es fan coincidir amb diferències brusques en la distribució de plantes i animals (límits aigua-terra, roca-sòl). No viuen tot l'any en el mateix lloc són nomades. Per ser escasses les espècies d'organització adaptada a distribuir la durada de la seva vida entre residències ecològiques molt dispars, normalment es pressuposa que els intercanvis de matèria són prou petits per a ser negligibles, fet que de vegades no és sempre cert. Sembla doncs més prudent parlar de comunitats i no referir-se a biocenosi a l'hora d'atribuir a un conjunt d'espècies un nom que les agrupi segons la seva estratègia ecològica, puix que molts cops aquests diferents grups tenen una certa interdependència.
|
Periodisme
|
Gil González Dávila (Àvila, 1570–1658) va ser un cronista i escriptor castellà, autor de diverses obres historiogràfiques sobre les diòcesis espanyoles.
|
Esoterisme
|
La Wicca britànica tradicional és un grup de wiccans originals de la Gran Bretanya, de la regió de New Forest. Els més destacats amb aquestes tradicions són el Gardnerianisme, el Xandrianisme i la Wicca de la Vall Central, aquesta última implantada a Amèrica Septentrional però considerada lligada a terres britàniques. De vegades, en el grup s'inclouen altres corrents, com la Wicca de l'Estrella Blava, que encara està a situació ambigua perquè està composta per grups que no poden ser a la Wicca tradicional.
|
Lingüística
|
La Societat per a l'Estudi de les Llengües Indígenes de les Amèriques (en anglès Society for the Study of the Indigenous Languages of the Americas o SSILA) és una organització internacional fundada el desembre del 1981 dedicada a l'estudi de la llengües indígenes d'Amèrica del Nord, Centre i Sud. Elabora una llista d'articles acadèmics, tesis i dissertacions sobre aquestes llengües.La SSILA té una reunió anual d'hivern celebrat en associació amb la conferència anual de la Societat Lingüística d'Amèrica (LSA). Les reunions d'estiu se celebren en anys alterns en els llocs propers a Institut d'Estiu de la LSA. Les presentacions a les reunions de la SSILA poden fer-se en anglès, espanyol o portuguès. Cada any la SSILA accepta nominacions per a tres premis, que es presenten en la reunió anual. El Mary R. Haas Book Award és presentat per a un manuscrit inèdit excepcional que faci una contribució substantiva significativa al coneixement de les llengües americanes natives. El Premi Ken Hale es presenta en reconeixement a la tasca acadèmica de compromís amb la comunitat lingüística i la documentació, manteniment, promoció i revitalització de les llengües indígenes a les Amèriques. El tercer premi va ser creat en honor del fundador de la SSILA, Victor Golla, qui va exercir com a secretari-tresorer fins al 2007. El Premi Golla s'atorga als acadèmics que mostren una història significativa en trajectòria d'investigació lingüística i en servei a la comunitat acadèmica. SSILA emet dues publicacions online: el trimestral SSILA Newsletter i l'ocasional SSILA Bulletin.
|
Sociologia
|
El Govern d'Ocupació Sionista (en anglès: Zionist Occupation Government - ZOG) és una teoria conspirativa de caràcter antisemita que sosté que els jueus controlen secretament un país concret mitjançant un govern en l'ombra mentre que el govern oficial és tan sols un règim titella. Aquesta expressió és molt utilitzada per grups antisemites com els supremacistes blancs dels Estats Units i Europa, els ultra-nacionalistes com el partit rus Память (Pamyat) i diferents col·lectius d'extrema dreta. L'adjectiu "sionista" que es troba en l'expressió "Govern d'Ocupació Sionista" no ha de confondre's amb la ideologia del sionisme, un moviment que cercava la fundació d'un Estat jueu en la Terra d'Israel. Atès que els proponents de la teoria conspirativa es refereixen a països que es troben fora d'aquesta zona, l'ús del terme "sionista" en aquest context és equívoc i cerca presentar als jueus com uns conspiradors que volen governar el món en un nou ordre mundial, tal com passa en l'obra anònima Els Protocols dels Savis de Sió.
|
Humor
|
Una religió paròdica pot ser una caricatura d'una religió, secta, qualsevol altres tipus de culte o bé d'algun dels seus aspectes. També pot ser una ficció que adopta les formes de les religions tradicionals, i a la qual uns suposats fidels declaren adherir-s'hi. En trobem exemples la pel·lícula La vida de Brian dels Monty Python, com també a les diferents versions irreverents dels Pastorets. Com a crítica en el segon sentit exposat, l'exemple actual més conegut és el pastafarisme. Una paròdia de religió pot ser-ho per a moltes religions, sectes, gurus o cultes alhora. L'apariació d'Internet ha facilitat molt la difusió d'aquesta mena de paròdies de religió, que en molt pocs casos arriben a tenir una expressió presencial en la forma de cerimònies religioses, però que en canvi tenen una gran activitat virtual. La intenció de la creació de les paròdies de religió pot ser senzillament humorística, però sovint apareixen com a crítica a certs aspectes de les religions establertes o bé com a conseqüència d'altres problemes socials. Així, el pastafarisme sorgeix amb la intenció de posar de manifest les contradiccions de l'autoanomenat creacionisme científic.
|
Geologia
|
El mont marí Ewing és un mont submarí situat al sud de l'oceà Atlàntic, a l'alçada del Tròpic de Capricorn. Ewing és part de la cadena Walvis.
|
Estris
|
Les esponges de bany serveixen per a la higiene personal i poden estar fetes de materials naturals (animals o vegetals) o de materials sintètics. De manera més general les esponges serveixen per netejar superfícies impermeables. Són especialment adequades per absorbir aigua o solucions basades en l'aigua.
|
Sociologia
|
L'Índex dels Estats Fràgils (antigament Índex dels Estats Fallits) és una declaració anual publicada pel Fund for Peace, un think tank dels Estats Units i la revista Foreign Policy des de 2005. La llista té com a objectiu avaluar la vulnerabilitat dels estats a un conflicte o col·lapse, classificant tots els estats que siguin membres de les Nacions Unides on no hi ha prou dades disponibles per a l'anàlisi. Taiwan, els territoris palestins, el nord de Xipre, Kosovo i Sàhara Occidental no es classifiquen, tot i ser reconeguts com a sobirans per diversos altres estats. La classificació es basa en la suma de les puntuacions de 12 indicadors (vegeu més endavant). Cada indicador es qualifica en una escala de 0 a 10, on 0 és la intensitat més baixa (més estable) i 10 és la més alta intensitat (menys estable), determinant una escala que va de 0-120.
|
Ràdio
|
ISO 15693 és un estàndard ISO per a les "Targetes de Veïnatge" (en anglès Vicinity Cards), són unes targetes que poden ser llegides des d'una major distància que les targetes de proximitat semblants al teletac de les autopistes. El sistema ISO 15693 opera a una freqüència de 13.56 MHz, i ofereix una distància màxima de lectura d'entre 1 i 1,5 metres.
|
Art
|
Peeter Symons (Anvers, fl.1629 – 1636) va ser un pintor barroc flamenc. En 1629 es va registrar en el gremi de Sant Lluc d'Anvers com a fill d'un mestre, possiblement Michiel Simons I. En el curs 1636-1637 es va registrar per vegada última com a mestre de tres mal coneguts pintors. Anton van Dyck el va retratar cap a 1630 o 1632 per incorporar-ho a la seva Iconografia, de tres cambres, vestit de negre, amb àmplia gola i la mà dreta al pit, davant la base d'una gruixuda columna (Boston, Museum of Fine Arts). Segons un inventari de 1644 en el qual s'esmenta un peix de Symons podria haver pintat natures mortes, però l'única obra coneguda que se li pot assignar amb seguretat és el Céfalo i Procris del Museu del Prado, que va pintar sobre un esbós de Rubens per a la sèrie de mitologies basades en Les Metamorfosis encarregada per Felip IV per a la Torre de la Parada, per la qual es documenta un segon llenç pintat per Symons, de Neptú i una nimfa, perdut.
|
Geografia
|
Llista de subdivisions administratives dels estats. Vegeu també els codis ISO 3166-2 (codis de divisions administratives d'estats), basats en els codis ISO 3166-1 alpha-2 (codis d'estats).
|
Indumentària
|
La caracal·la va ser una peça de vestir usada pels gals, no molt diferent de la lacerna romana. La va introduir per primera vegada a Roma l'emperador Marc Aureli Antoní, fill de Septimi Sever, que va obligar als plebeus que el visitaven a la cort a portar aquesta mena de roba. D'aquí que per aquest fet, va prendre el nom de Caracal·la.La caracal·la tal com la portaven a la Gàl·lia, era una peça de roba cenyida al cos, amb mànigues llargues i oberta per darrere i per davant, segons diu Estrabó. En la seva forma original només arribava fins als genolls, però a Roma aquesta peça va canviar de forma i es va fer més llarga. S'anomenava caracal·la antonina, o sigui, la imposada per l'emperador, per distingir-la de la caracal·la dels gals. No es va deixar de portar la curta, pròpia de l'estil gal com es veu en un edicte de Dioclecià, on parla de la caracal·la major i de la menor. Encara que no hi ha referències directes, es pot formar una idea de com era la vestimenta, deduïda del que diu Jeroni d'Estridó en comparar-la l'Efod dels hebreus. Diu que l'efod era una caracal·la petita sense caputxó i que era, en efecte, una túnica curta amb mànigues, ajustada a la cintura per mitjà d'un cinturó, com es representa a Aaron en diverses pintures dels primers temps de l'Església i en les representacions d'Abraham disposant-se a sacrificar al seu fill.Amb aquesta peça coincideixen les figures que es veuen als monuments on es representen déus o personatges de la Gàl·lia (principalment a un déu nacional assimilat a Júpiter, a Plutó o a Silvà) duent la caracal·la, molt semblant a la lacerna, espècie d'abric també d'origen gal. Aquella peça, típica per ells, feia el paper de la túnica romana que es portava sota el mantell; segons Cassi Dió no es feia d'un sol tros de teixit, com solia passar amb les túniques, sinó de diverses peces cosides, s'obria per davant, descendia fins a la part superior de la cuixa i s'ajustava a la cintura. Els viatgers, caçadors i aquells que s'exposaven a la intempèrie, li agregaven un caputxó (cucullus), que també portaven a vegades els romans sobre l'''antoniniana.
|
Matemàtiques
|
Un succés o esdeveniment, en estadística, és qualsevol dels tipus de resultat que hom pot considerar en una experiència aleatòria.En un espai mostral E, succés és cadascun dels subconjunts de E (també es pot anomenar "succés elemental e"). Quan es produeixen dos o més successos elementals, parlem de "succés compost". Quan sabem del cert que es donaran tots els successos elementals de l'espai mostral E, es parla de "succés segur".Quan sabem del cert que mai no es produirà un succés concret de l'espai mostral E, es parla de "succés impossible".El conjunt de tots els successos és l'Espai de successos. Els "successos compatibles" són aquells que es poden donar simultàniament en un experiment aleatori. Per exemple, en l'experiment Sortir múltiple de 3 i major de 10 si llencem tres daus. Els "successos incompatibles", contràriament, són els que no es poden donar simultàniament. Per exemple, en l'experiment Sortir un nombre parell i senar en llençar un dau.
|
Ciència militar
|
La indústria armamentística o indústria de les armes és un negoci global que fabrica armes i tecnologia i equips militars. Consisteix en una indústria comercial involucrada en la investigació, desenvolupament, producció, i el servei de material militar, equips i instal·lacions. Les empreses o complex industrial que produeix armes principalment per les forces armades dels estats, també s'anomena indústria militar. Llavors els departaments de govern determinen els articles militars a comprar. Els productes d'aquesta indústria inclouen armes de foc, municions, míssils, aviació militar, vehicles militars, drassanes, enginyeria naval, vaixells, sistemes electrònics, i més. La indústria d'armes també comporta recerca i desenvolupament. S'estima que cada any, més d'1,5 bilions de dòlars es gasten en despeses militars arreu del món (2,7% del PIB mundial). El que representa un descens des del 1990, quan les despeses militars representaven el 4% del PIB mundial. Part d'això va a l'adquisició d'equips i serveis militars per la indústria militar. Les vendes d'armes de les 100 empreses més grans productors d'armes van ascendir a un estimat de 315 mil milions de dòlars en 2006. En l'any 2004 més de 30 mil milions es van gastar en el comerç internacional d'armes (una xifra que exclou les vendes interiors d'armes). El comerç d'armes també ha estat un dels sectors afectats per la crisi creditícia, amb un valor total de la transacció en el mercat que s'ha reduït a la meitat (de 32,9 mil milions de dòlars a EUA a 14,3 el 2008). Molts països industrialitzats compten amb una indústria nacional d'armes per proveir la seva pròpia força militar. Alguns països també tenen un substancial comerç nacional legal o il·legal d'armes per l'ús dels seus ciutadans. Un comerç il·legal d'armes lleugeres és freqüent en molts països i regions afectats per la inestabilitat política. El Small Arms Survey estima 875 milions d'armes lleugeres estan en circulació a tot el món, produïts per més de 1.000 empreses de gairebé 100 països.Els contractes per al subministrament militar d'un país determinat són atorgats pel govern, de manera que els contractes d'armes són d'una importància política considerable. El vincle entre la política i el comerç d'armes pot comportar el desenvolupament del que el president dels EUA Dwight D. Eisenhower va descriure com a complex militar-industrial, on les forces armades, el comerç i la política es troben estretament vinculades. L'adquisició de defensa europea és més o menys anàleg al complex industrial-militar dels EUA.
|
Biotecnologia
|
Aníbal Martín Borrego (Càceres, 16 de juny de 1989), conegut simplement com a Aníbal Martín i de nom de ploma habitual Aníbal Jaisért, és un biotecnòleg, poeta, articulista, escriptor, corrector, editor i traductor extremeny que defensa àrduament l'ús de la llengua extremenya i la difon a la xarxa. Arran d'això, el 2021 va ser nomenat pel mitjà Extremadurate Extremeny de l'Any. Cal destacar, a més, la seva devoció per l'etimologia. Tradueix de l'àrab, el rus i l'anglès. També visibilitza el col·lectiu LGBT, en tant que bisexual.Pel que fa a la qüestió de la classificació lingüística de l'extremeny, exposa el següent: Considera, doncs, l'extremeny una llengua al mateix nivell que el castellà i trobaria ideal arribar a la cooficialitat entre tots dos a Extremadura. La varietat que coneix i promulga és la dels seus avis paterns, de la vila de Huetre a Las Hurdes, que ni tan sols sabien parlar castellà.A part, ha col·laborat i encara col·labora en El Diario, Canal Extremadura, Onda Cero, Cadena Ser, El Salto, Umbigo, Ariadna RC i Narrativa Brebe. Publica articles tant d'opinió com acadèmics, i alguns tractaven en concret el tema de la música àrab.D'afegitó, ha estat candidat de Catalunya Actúa i de Més País a Barcelona, on resideix actualment, i sap tocar el piano. Avui, es dedica principalment a la traducció i correcció.
|
Psicologia
|
La definició més acceptada en l'actualitat és la d'Emerson (1999) que contempla alteracions de conducta com una sèrie de comportaments anormals des del punt de vista socio-cultural "d'una intensitat, freqüència i duració tals que comporten una alta probabilitat de posar en greu compromís la integritat de l'individu o els altres, o que comporta una limitació clara de les activitats de l'individu i una restricció important en la seva participació en la comunitat (restricció de l'accés als recursos i serveis de la comunitat)". Aquesta és una definició centrada en un model sociocultural que es basa en l'impacte social de la conducta de l'individu. L'agitació, les conductes repetitives, l'hostilitat, les idees estranyes, la deambulació constant, l'apatia, l'agressivitat, les al·lucinacions, la desconfiança, la desinhibició...són comportaments que apareixen habitualment en el transcurs de l'atenció a les persones amb demència. Des d'un enfocament clàssic, aquestes alteracions de conducta s'interpreten i tracten com un símptoma més de la malaltias. S'entén com la resposta d'un organisme disfuncional. D'aquesta manera es considera inevitable el tractament a través de fàrmacs com a única manera de fer-les disminuir o desaparèixer. A pesar que això sigui cert, aquest enfocament resta la importància de la persona i del seu entorn, a més reforça la creença de què els comportaments disruptius manquen de lògica o significat. Des d'una perspectiva complementària es proposa observar i entendre aquestes alteracions com "maneres d'expressar-se" de la persona que ja no és capaç de comunicar. El més adequat és trobar un punt intermedi, s'ha de tenir en compte la malaltia o trastorn però sempre incloent a la persona i al seu entorn, i partint de tota aquesta informació, tractar de buscar les possibles causes de les alteracions de conducta que puguin aparèixer i tractar d'interpretar què significa.L'enfocament centrat en la persona s'ha construït segons el nostre coneixement dels aspectes conductuals de la demència (Stokes, 2000; Moniz-Cook et al., 2003). Cohen-Mansfield (2005) aporta proves de que molt del que es coneix com a "comportament desafiant i/o alteració de conducta" és en realitat una reacció davant la manca de reconeixement de les necessitats físiques o socials de la persona amb demència. Aquest autor demostra que els episodis d'agressions físiques habitualment estàn provocats pel tipus de tracte que ofereix el personal d'atenció. La idea d'adoptar la visió de la persona amb demència s'ha estés ràpidament. El dret a conèixer el diagnòstic i les opcions de tractament ha adquirit una importància vital per les persones. S'estén més la convicció de que cal escoltar directament la veu de la persona amb demència a l'hora de configurar i desenvolupar els recursos. Aquesta s'està convertint en la manera més acceptada de treballar, encara que no sempre sigui fàcil d'aconseguir portar-lo a la pràctica.
|
Ràdio
|
Radio Muhabura era una emissora de ràdio del Front Patriòtic Ruandès durant la Guerra Civil ruandesa de 1990 a 1994. Va ser creada el 1991 i emetia des d'Uganda. Va ser la primera alternativa a Radio Rwanda, arribant a tot el sud de Ruanda cap a mitjans de 1992. Va ser registrada per la BBC a partir de 1992. Va promoure la resistència armada al govern "extremista" de Ruanda. En una transmissió d'octubre de 1992 va afirmar que les forces militars del partit del govern havien "ideat trampes destinades a exterminar la joventut". Ja a gener de 1993, mesos abans de l'aparició de RTLM a les ones, Radio Muhabura va acusar el govern ruandès de genocidi. Va negar rutinàriament l'implicació del FPR en l'assassinat de civils, i va promoure la resistència contra el "poder hutu", al govern de Habyarimana, i instava als militars a desertar. Va debatre regularment el retorn de la diàspora ruandesa i la creació d'un nou govern.Tot i que la RTLM pro-hutu (que es va convertir en un instrument incitador del genocidi ruandès de 1994) va ser escoltada arreu del país, Radio Muhabura tenia un públic molt més petit, probablement perquè va emetre en anglès en lloc de Kinyarwanda, i la seva contribució a la guerra civil ruandesa no és tan àmpliament discutida.L'existència de Radio Muhabura va ser citada com a part de la defensa en el judici Ferdinand Nahimana al Tribunal Penal Internacional per a Ruanda.
|
Jocs
|
Un torneig d'eliminació doble és una competició en la qual un participant deixa de ser elegible per guanyar el torneig al perdre dos jocs o partides. En canvi, en un torneig normal d'eliminació senzilla una derrota ocasiona l'eliminació. Un torneig d'eliminació doble es divideix en dos blocs: la ronda de Guanyadors (W) i la ronda de Perdedors (L). Després de la primera ronda, els guanyadors continuen a la ronda W i els perdedors continuen a la ronda L. La ronda W es dirigeix de la mateixa manera que un torneig d'eliminació senzilla excepte, naturalment, que els perdedors de cada ronda "cauen" a la ronda L (de Perdedors). Com en torneigs d'eliminació senzilla, el nombre més habitual de competidors és potència de 2 (4, 8, 16, etc.) de manera que hi hagi un nombre parell de competidors a totes les rondes. Els tornejos de doble eliminació són característics d'esports com l'hoquei taula.
|
Geografia
|
Skópelos (en grec Σκόπελος) és una illa grega de l'Egeu occidental, una de les Espòrades Septentrionals. Skópelos se situa a l'est de la Grècia continental, al nord-est de l'illa d'Eubea, i forma part del departament de Magnèsia i de la regió de Tessàlia. Les seves màximes altituds són el mont Delfi (681 m), al centre de l'illa, i Palouki (546 m), al sud-est. Amb una superfície de 95 km², Skópelos és lleugerament més gran que Míkonos i més petit que Santorí. Les illes habitades més properes són Escíatos a l'oest i Alónnissos a l'est. L'any 2001 tenia 4.696 habitants. La capital, també anomenada Skópelos o Khora (3.027 habitants), n'és el port principal i és el cap del municipi que forma l'illa, que comprèn també les comunitats de Glossa (1.195 habitants) i Neo Klima o Èlios (415 habitants). Antigament es va dir Peparethos (en llatí Peparethus). Segons Plini el Vell abans es va dir Staphylos, que és el nom d'un rei mític. L'illa tenia tres ciutats, una de les quals portava el mateix nom que l'illa, i va patir un terratrèmol el 426 aC. Fou atacada per Alexandre de Feres. A mitjan segle iv aC es va apoderar de l'illa d'Halonnesos i en represàlia fou devastada per Filip II de Macedònia. El 207 aC, Filip V de Macedònia va guarnir la ciutat per defensar-la contra els romans i finalment fou destruïda el 200 aC per evitar la conquesta per part d'aquests. Finalment va passar a mans romanes (146 aC), romanes d'Orient (330 dC), venecianes (1204) i otomanes (1538), fins que el 1830 va entrar a formar part del nou estat grec. Fou ocupada per les potències de l'Eix entre 1941 i 1944.
|
Sociologia
|
El biaix interracial és la percepció errònia dels membres d'una altra raça com a físicament molt similars, és a dir es dona quan un individu d'un grup ètnic no pot distingir bé els trets facials de membres d'un altre grup, per desconeixença i etnocentrisme. S'ha trobat en diferents cultures i sol ser recíproc, per exemple per un europeu pot afirmar que veu tots els orientals idèntics però una persona xinesa també afirma que tots els blancs són força semblants. Aquest biaix no afecta solament al reconeixement de la identitat (diferenciar individus) sinó altres trets físics, com l'expressió facial de les emocions
|
Aeronàutica
|
La Força Aèria Polonesa (polonès: Siły Powietrzne Rzeczypospolitej Polskiej, literalment Forces Aèries de la República Polonesa) és la branca aèria militar de les Forces Armades de Polònia. Fins al juliol de 2004 va ser coneguda com a Wojska Lotnicze i Obrony Powietrznej (literalment: Forces Aèries i de Defensa Aèria). El 2010 estava constituïda per uns 16.000 militars i unes 320 aeronaus, distribuïts en 12 bases a Polònia. La Força Aèria Polonesa actualment és una de les més poderoses de l'Europa Oriental. La Força Aèria Polonesa pot establir els seus orígens als mesos posteriors del final de la I Guerra Mundial, el 1918. Després de la invasió de Polònia per l'Alemanya Nazi el 1939, gran part de la Força Aèria Polonesa va ser destruïda, tot i que molts pilots van continuar la lluita durant la II Guerra Mundial en esquadrons aeris a la Gran Bretanya i a la Unió Soviètica. Des del col·lapse de la Unió Soviètica el 1991, Polònia ha reduït la seva dependència vers els avions de fabricació russa i el 2012 tenia 3 esquadrons de caces F-16 estatunidencs totalment operatius.
|
Matemàtiques
|
La numeració amb varetes ( xinès tradicional: 籌, xinès simplificat: 筹, pinyin: chóu ), és un mètode de comptar mitjançant unes petites varetes, que típicament mesuren entre 3 i 14 cm, i que s'utilitza per fer càlculs a la Xina, Japó, Corea i Vietnam. Hi ha varetes vermelles i negres que col·locades horitzontalment o vertical, permetent representar qualsevol nombre o fracció.
|
Art
|
El marbre de Purbeck és un tipus de pedra calcària dura, apetxinada, d'un color marró grisenc i procedent de les mines reials de l'illa de Purbeck (sud-est de Dorset, Anglaterra).
|
Conflictes
|
Riu, Abel. «Txetxènia i el Caucas Nord: anatomia d’un conflicte», 03-06-2013. [Consulta: 4 octubre 2021]. Els Conflictes del Caucas són una sèrie de guerres civils, conflictes separatistes i/o conflictes ètnics, fins i tot conflictes entre nacions, que tenen lloc al Caucas des de l'època de la Unió Soviètica i així fins a la Guerra Freda. Bona part del traçat de les fronteres existents a la regió del Caucas és arbitrària i fruit d'allò establert pel dictador Josef Stalin entre el 1922 i el 1936. Governades amb mà de ferro per l'URSS, els conflictes ètnics i separatistes s'esdevenen després de la caiguda del mur de Berlín, amb l'accés de tres Estats nous a la independència i que, de fet, formen part de la CEI (Comunitat d'Estats Independents). Les diferents repúbliques es veuen confrontades entre elles. Per exemple, l'Azerbaidjan es disputa amb Armènia el control de l'Alt Karabakh, àrea avui dia dins de l'Azerbaidjan, però habitada majoritàriament per armenis, reclamada i ocupada per Armènia. Geòrgia es veu confrontada a la voluntat d'independència d'Abkhàzia i Ossètia del Sud. Dins de Rússia, és Txetxènia, el Daguestan i Ingúixia qui demanen l'autodeterminació. Aquests conflictes armats són d'interès global vist que la zona és un punt estratègic atès l'existència dels oleoductes de gas i petroli que travessen el Caucas, els quals són el punt de mira d'Europa i Moscou.
|
Arquitectura
|
L'escala és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i la seva representació en un mapa, una maqueta, un plànol, etc., o sigui, és el resultat de dividir la mesura de la representació, el dibuix, per la de la realitat. Una escala major que 1 indicarà una escala d'ampliació i una escala menor que 1 indicarà que es tracta d'una escala de reducció. Les escales de dibuix són utilitzades fonamentalment en arquitectura, enginyeria i disseny.Les escales se solen expressar en forma d'una fracció en què un dels dos nombres (numerador o denominador) és igual a 1 i l'altre nombre inferior o major. Així, una escala 1:20 significa que una unitat del dibuix representa 20 unitats de la realitat. L'expressió "a gran escala" indica una factor d'escala que s'aproxima a 1/1, per tant, indica una representació força precisa d'una realitat no massa gran, un exemple en seria la maqueta d'una peça a mida real. Per contra, l'expressió "a petita escala" indica una relació d'escala elevat, una representació menys precisa d'una realitat gran, un exemple podria ser un planisferi.
|
Sociologia
|
Les normes socials són les creences sobre com els membres d'un grup social s'han de comportar en un context donat. Aquest terme sociològic s'ha definit com «les regles que un grup utilitza per als valors, creences, actituds i comportaments adequats i inadequats. Aquestes regles poden ser explícites o implícites. La incapacitat de seguir les regles pot resultar en càstigs severs, fins i tot l'exclusió del grup». També han estat descrits com «les normes usuals de comportament que coordinen les nostres interaccions amb altres». Aquestes normes poden ser implícites: normes no escrites. Les normes socials indiquen les formes establertes i aprovades de fer coses, de vestir, de parlar i d'aparença. Aquestes poden variar i evolucionar, no només a través del temps, però també varien d'un grup d'edat a un altre i entre classes i grups socials. El que es considera acceptable com roba, llenguatge o comportament en un grup social pot no ser acceptat en un altre. Respecte a les normes socials manté l'acceptació i popularitat d'un mateix dins d'un grup en particular; ignorar els riscos de les normes socials poden fer que algú es va esdevenir impopular, inacceptable, o fins i tot un pària d'un grup. Les normes socials tendeixen a ser tàcitament establertes i mantingudes a través del llenguatge corporal i la comunicació no verbal entre persones en el seu discurs social normal. Aviat arribem a saber quan i on és apropiat dir certes coses, per utilitzar certes paraules, per discutir certes temes o portar certa roba, i quan no. Tal coneixement sobre normes culturals és important per a la gestió d'impressió, que és el control d'un individu del seu comportament no verbal. També anem a conèixer a través de l'experiència quin tipus de persones que poden i no poden parlar sobre certs temes o usar alguns tipus de vestimenta. Sobretot, aquest coneixement s'obté experimentalment. L'acceptació o rebuig de la norma es decideix en funció de diversos factors: els objectius que volen aconseguir-se (una norma beneficiosa per al mateix estatus o per a les relacions socials s'accepta abans que una jutjada com a perjudicial), sentiment d'identitat o afiliació al grup/entitat que proposa la norma, moral basada en el deure i legitimitat de qui ordena i escala de valors pròpia.
|
Telecomunicacions
|
En electrònica, la zona d'esgotament, també anomenada zona de càrrega espacial (ZCE), o zona deserta, correspon a la regió que apareix en una unió PN, entre la zona dopada N i la zona dopada P. S'anomena "zona d'esgotament" o "zona de depleció" perquè no té portadors lliures, i s'anomena "zona de càrrega espacial" perquè consta de dues àrees de càrrega elèctrica (a diferència de la resta dels semiconductors N i semiconductors P que són globalment neutres) ...
|
Química
|
El punt d'ebullició o la temperatura d'ebullició d'una substància és la temperatura a la que les fases líquida i gasosa es troben en equilibri, és a dir, quan la pressió de vapor del líquid s'iguala a la pressió externa. Hi ha una relació directa entre la temperatura d'ebullició i la pressió que suporti el líquid, com més gran sigui la pressió, més gran serà la temperatura d'ebullició.La temperatura d'una substància o d'un cos és una mesura de l'energia cinètica de les seves molècules. A temperatures inferiors al punt d'ebullició, només una petita fracció de les molècules de la superfície, tenen suficient energia per a trencar la tensió superficial i escapar.En arribar al punt d'ebullició, la majoria de les molècules són capaces de fugir des de qualsevol part del cos (no només des de la superfície). Tanmateix, per a la creació de bombolles en tot el volum del líquid, es necessiten imperfeccions o moviment, precisament a causa del fenomen de la tensió superficial. Un líquid pot escalfar-se per sobre del seu punt d'ebullició. En aquest cas parlem de sobreescalfament. En un líquid sobreescalfat, una petita pertorbació, provocarà una ebullició sobtada (i potser fins i tot explosiva) del líquid. Aquest fenomen es pot observar en escalfar aigua en un recipient llis (per exemple de Pyrex) en un microones. En afegir un sòlid (per exemple sucre) a aquesta aigua sobreescalfada, el contingut complet pot començar a bullir de manera explosiva, causant cremades a les persones properes. El punt d'ebullició, depèn força de la pressió, a diferència del punt de fusió que ho fa molt menys. Aquesta diferència permet la intersecció de les corbes d'equilibri de fusió i ebullició en el diagrama Pressió - Temperatura, en l'anomenat punt triple, una pressió i temperatura on coexisteixen en equilibri les tres fases: sòlida, líquida i gasosa. El punt d'ebullició de l'aigua a 1 atmosfera és de 100°C
|
Teologia
|
A la teologia cristiana, justificació és l'acte de Déu de declarar o fer un pecador justos davant de Déu. Justificació, del grec δικαιόω (dikaioō), "per declarar / fer justos", és una paraula que ix en els llibres de Romans, Gàlates, Titus, i Sant Jaume, entre altres llocs, el nom d'arrel δικαιοσ,-η,-ον justos ix tant com en tot l'Antic i tot el Nou Testament. El concepte de justificació es dona també en molts llibres de l'Antic i Nou Testament.
|
Telecomunicacions
|
GIOVE (Galileo In-Orbit Validation Element, «element de validació en òrbita del Galileo») és una part integrant del sistema Galileo de posicionament mundial. Està format per un conjunt de dos satèl·lits (GIOVE-A i GIOVE-B) i diverses plataformes terrestres destinades al seu estudi i control. Una de les principals missions dels satèl·lits experimentals del sistema Galileo és servir de rellotges de precisió. Els satèl·lits estan equipats amb els rellotges atòmics més precisos mai posats en òrbita. Cal dir que la precisió de l'hora indicada pels satèl·lits és la clau de l'èxit de la missió, el que farà possible reduir el marge d'error al mínim. El seu nom és un homenatge a Galileo Galilei, ja que Giove és Júpiter en italià, un dels planetes estudiats per aquest científic, qui en va descobrir els quatre primers satèl·lits naturals. El nom també fa referència a la utilitat principal de Júpiter, que a l'època de Galileu era utilitzat com a rellotge astronòmic de precisió.
|
Ciències polítiques
|
El terme governança s'usa des de la dècada de 1990 per designar l'eficàcia, qualitat i bona orientació de la intervenció de l'Estat, que proporciona bona part de la seua legitimitat en el que de vegades es defineix com una "nova forma de governar" en la globalització del món posterior a la caiguda del mur de Berlín (1989). També s'utilitza el terme govern relacional i en moltes ocasions, la paraula gobernància. Sobretot s'emplea en termes econòmics (el que també es coneix com una de les accepcions del terme cinquè poder), però també socials o de funcionament institucional, essencialment la interacció entre els seus diferents nivells, sobretot quan es produeixen grans cessions competencials cap amunt (per exemple la integració en la Unió Europea) i cap avall (la descentralització territorial, la qual cosa s'ha pogut designar amb el terme sisè poder). També, i molt especialment, la forma d'interacció de les administracions públiques amb el mercat i les organitzacions privades o de la denominada societat civil (empreses, patronals, sindicats i unes altres), que no obeeixen a una subordinació jeràrquica, sinó a una integració en xarxa, en el que s'ha denominat "xarxes d'interacció públic-privat-civil al llarg de l'eix local/global".
|
Química
|
En química, un nom trivial és un nom comú o nom vernacular; és un nom no sistemàtic o un nom no científic. Això és, que el nom no està reconegut d'acord amb les regles de cap sistema formal (per exemple la nomenclatura IUPAC) de nomenclatura. Un limitat nombre de noms trivials químics es conserven i són encara part de la nomenclatura. Molts noms trivials encara es fan servir pel fet que els seus equivalents formals es consideren massa dificultosos per a l'ús quotidià. Per exemple l'àcid tàrtric, que és un compost que es troba al vi, té el nom sistemàtic d'àcid 2,3-dihidroxibutandioic. Els noms trivials sovint sorgeixen del llenguatge comú; en la química poden provenir d'usos històrics en, per exemple l'alquímia. Molts noms trivials són de dates anteriors a les institucions de les convencions formals de nomenclatura. Freqüentment els noms trivials deriven d'algunes propietats notables de les coses, per exemple, la lecitina, el nom comú pel fosfatidilcolina, va ser originàriament aïllada del rovell d'ou. La paraula està encunyada de la paraula en grec pel rovell del'ou.Generalment els noms trivials no són útils per a descriure les propietats essencials ( com l'estructura molecular o les relacions filogenètiques) de les coses a les que sonen el nom i en alguns casos són ambigus o portaran a diferents significats en diferents indústries o en diferents regions geogràfiques.
|
Filosofia
|
L'ocasionalisme és una doctrina elaborada inicialment pels seguidors de Descartes: Louis de la Forge, Géraud de Cordemoy, Johannes Clauberg i, sobretot, Arnold Geulincx. Va ser desenvolupada amb posterioritat per Malebranche (1638-1715), i afirma en l'essencial que l'ànima i el cos no actuen directament una sobre l'altre, i viceversa, sent com són substàncies totalment heterogènies, sinó que és Déu qui produeix en l'ànima una sensació quan el cos l'experimenta, i qui dona al cos un moviment quan l'ànima així ho desitja.L'acció recíproca de l'ànima i el cos no és sinó aparent, ja que el que realment passa és que el que ens sembla una acció de l'ànima sobre el cos no és més que una "ocasió" de l'acció divina.
|
Cultura popular
|
Mos Teutonicus ('costum alemany') era un costum funerari postmortem utilitzat a l'Europa medieval com a mitjà de transportar, i solemnement disposar dels cossos d'individus d'alt estatus social. El procés implicava la supressió de la carn del cos, de manera que els ossos del difunt es poguessin transportar higiènicament des de terres distants cap a casa.
|
Psicologia
|
La paranoia (del grec antic παράνοια, bogeria, de para, fora i nous ment) és un procés distorsionat del pensament caracteritzat per una ansietat o por excessives, sovint fins al punt de la irracionalitat i el deliri. El pensament paranoic sol incloure creences persecutòries corresponents a un complot.
|
Administració
|
La diòcesi de Zuri (en llatí: Dioecesis Zuritana) és una seu suprimida i actualment seu titular de l'Església catòlica.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.