label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Mitologia
|
Orland furiós (Orlando furioso en italià) o Orland boig (furioso, al títol, vol dir que l'heroi ha enfollit per amor i està pres per la fúria de la bogeria) és un poema èpic del Cinquecento italià escrit per Ludovico Ariosto el 1516 i publicat en la versió definitiva el 1532. El poema narra les gestes d'alguns cavallers de Carlemany (segles viii i ix), principalment Orland i Roger, contra els musulmans i com intenten aconseguir l'amor, respectivament, d'Angèlica i de Bradamant. Orland ha enfollit d'amor i Astolf i Roger, amics seus corren aventures diverses perquè recuperi la raó.
|
Pseudociència
|
Els tractaments alternatius contra el càncer són tots aquells tractaments o teràpies que no formen part dels tractaments convencionals contra aquesta malaltia. Aquests tractaments poden incloure dietes i exercicis especials, productes químics, plantes medicinals, l’ús d’aparells i procediments manuals. No hi ha prou evidència de qualitat que justifiqui l’ús de la majoria d’aquests tractaments alternatius. Els seu ús planteja qüestions de seguretat. N’hi ha alguns que, en determinades circumstàncies, poden ser perillosos. Malgrat això, molts dels tractaments que mai han estat sotmesos a cap tipus d’assaig clínic o que fins i tot han estat desacreditats, s’utilitzen arreu del món. Promoure o comercialitzar aquests tractaments és il·legal en la major part dels països desenvolupats. Els tractaments alternatius contra el càncer solen comparar-se amb els tractaments experimentals —mètodes de tractament basats en la ciència— i amb les teràpies complementàries, que són pràctiques no invasives utilitzades en combinació amb el tractament convencional. Tots els medicaments de quimioteràpia aprovats van ser tractaments experimentals abans de passar les proves de seguretat i eficàcia. Des de finals del segle XIX, els investigadors mèdics han establert el tractament actual del càncer mitjançant el desenvolupament de la quimioteràpia, la radioteràpia, les teràpies dirigides i les tècniques quirúrgiques precises. L’any 2019, als Estats Units només el 32,9% dels pacients de càncer van morir en el termini de cinc anys després del seu diagnòstic. Malgrat la seva eficàcia, molts dels tractaments convencionals van acompanyats d'una àmplia gamma d'efectes secundaris, que inclouen dolor, fatiga i nàusees. Fins i tot, alguns efectes secundaris poden ser mortals. Molts partidaris dels tractaments alternatius afirmen que aquests són més eficaços i tenen menys efectes secundaris que els tractaments convencionals. No obstant això, un estudi de grup retrospectiu va demostrar que els pacients que utilitzaven tractaments alternatius en lloc de tractaments convencionals tenien 2,5 vegades més probabilitats de morir en els cinc anys posteriors al diagnòstic. La majoria dels tractaments alternatius contra el càncer no han passat assajos clínics adequats. Entre els estudis publicats, la qualitat sovint és deficient. L'any 2006, es va dur a terme una revisió de 196 assajos clínics on s’estudiaven tractaments alternatius i durant les fases preliminars dels estudis, es va trobar una manca de recollida de mostres, poca argumentació per a justificar els règims de dosificació i la pobresa de les anàlisis estadístiques. Aquests tipus de tractaments han aparegut i desaparegut al llarg de tota la història.
|
Informàtica
|
Wireless Application Protocol o WAP (protocol d'aplicacions sense fil) és un protocol d'aplicacions que utilitzen les comunicacions sense fil, p. ex. accés a serveis d'Internet des d'un telèfon mòbil.Es tracta de l'especificació d'un entorn d'aplicació i de conjunt de protocols de comunicacions per a normalitzar el mode en què els dispositius sense fil, es poden utilitzar per a accedir al correu electrònic, grup de notícies i altres. L'organisme que s'encarrega de desenvolupar l'estàndard WAP va ser originàriament el WAP Forum, fundat per quatre empreses del sector de les comunicacions mòbils, Sony-Ericsson, Nokia, Motorola i Openwave (originàriament Unwired Planet). Des de 2002 el WAP Forum és part de l'Open Mobile Alliance (OMA), consorci que s'ocupa de la definició de diverses normes relacionades amb les comunicacions mòbils, entre elles les normes WAP.
|
Festivals
|
El Pupteatra Internacia Festivalo (Festival Internacional de Titelles) ( PIF ) té lloc cada any a finals d'agost i principis de setembre a Zagreb, Croàcia. Va ser iniciat l'any 1968 pels llavors membres del Club Esperantista Estudiantil (SEK-Studenta Esperanto-Klubo) de Zagreb. L'organització del festival va ser assumida l'any 1972 pel Servei Cultural Internacional (IKS-Internacia Kultura Servo), que es va fundar aquell any. IKS és una empresa fundada per llavors membres del SEK, que fins a la independència de Croàcia també treballava per l'Esperanto (però, malauradament, ja no). Fins ara, el PIF ha acollit més de 350 grups de titelles d'arreu del món que han representat més de 450 obres diferents, algunes de les quals en esperanto. Als primers PIF era obligatori fer representacions en esperanto, però ara els mateixos grups escullen l'idioma en què actuaran.
|
Ecologia
|
En biogeografia, parapàtrica és la relació entre organismes on les àrees no se superposen de manera significativa, però són immediatament adjacents entre si, sinó que només es presenten junts en una zona de contacte estreta. Aquesta distribució geogràfica s'oposa a la simpatria (mateixa zona) i al·lopàtrica o peripàtrica (dos casos d'àrees diferents). Aquesta distribució pot causar l'especiació en espècies germanes en el temps, un procés anomenat especiació parapàtrica.
|
Física
|
En dinàmica de fluids, l'equació de Morison és una equació semiempírica de la força lineal sobre un cos en un flux oscil·latori. De vegades es diu l'equació MOJS en honor dels seus autors (Morison, O'Brien, Johnson i Schaaf) que van introduir l'equació el 1950.L'equació de Morison s'utilitza per estimar les càrregues d'onatge en el disseny de les plataformes petrolieres i altres estructures marines semblants.
|
Astronàutica
|
Una òrbita de captura és l'òrbita parabòlica de més alta energia que permet la captura en lloc del xoc contra la superfície del cos central (o reentrada atmosfèrica). L'òrbita de captura és idèntica l'òrbita d'escapament - just en el sentit invers. Totes dues són conegudes com a "òrbites C3 = 0". Per a velocitats de captura veure la taula de velocitat d'escapament.
|
Ecologia
|
El resilvestrament plistocè (de l'anglès Pleistocene rewilding) consisteix en la reconstrucció dels ecosistemes plistocens a través de la reintroducció d'espècies animals (sobretot grosses, conegudes com a megafauna) desaparegudes durant els darrers segles o mil·lennis en una regió determinada. Aquests projectes són econòmicament i tècnicament difícils de realitzar, ja que les espècies de grans dimensions només poden ser reintroduides en aquells països on hi ha prou espai i baixa pressió humana. Pot semblar, per tant, quelcom utòpic, però en alguns casos (de vegades involuntàriament) s'ha demostrat que una espècie pot adaptar-se bé a un entorn en el qual havia viscut milers d'anys enrere. Un bon exemple és el dels cavalls a l'Amèrica del Nord, que van desaparèixer al començament de l'Holocè però es van tornar a estendre amb èxit, gràcies a la intervenció de l'home, a partir del segle XVI, formant les actuals poblacions de mustangs.
|
Aeronàutica
|
Un vestit pressuritzat és un vestit protector usat pels pilots d'altitud que poden volar a altituds on la pressió atmosfèrica és massa baixa perquè una persona desprotegida pugui sobreviure, fins i tot respirant oxigen pur a pressió positiva. Aquests vestits poden ser a pressió completa (p. ex. un vestit espacial) o de pressió parcial (com el pot utilitzar un tripulant aeri). Els vestits de pressió parcial funcionen proporcionant una contrapressió mecànica per ajudar a respirar en altitud.
|
Psicologia
|
El cas de la núvia dividida és un telefilm de thriller psicològic dirigit el 2006 dirigit per Joan Marimón i Padrosa en una coproducció entre TV3, RTVV, Mat Media i Liberty Entertaiment Group. Rodada en bona part a València, el guió va comptar amb l'assessorament del criminòleg Vicente Garrido, professor de la Universitat de València. Ha estat doblada al català i emesa per TV3 el 6 d'octubre de 2007. Va suposar el retorn a la pantalla de l'ex miss i actriu Amparo Muñoz després d'una llarga absència.
|
Periodisme
|
La Federazione Nazionale Stampa Italiana (FNSI) és el sindicat dels periodistes italians. Va ser fundada el 1908 i refundada el 1943, després de la caiguda del feixisme, per restablir l'autonomia declarada en l'estatut redactat originalment i negada durant l'època de la Itàlia feixista. La FNSI és l'expressió de 20 associacions i sindicats regionals de premsa, sumats a tres associacions de periodistes italians a l'exterior (França, Alemanya i Anglaterra).
|
Biblioteconomia
|
Les altmetrics es presenten com les noves mètriques alternatives a les a bastament utilitzades com són el factor d'impacte de les revistes i els índexs personals de citació com l'índex h. El terme altmetrics va ser proposat el 2010, com una generalització de les mètriques a nivell d'article, i té les seves arrels en l'etiqueta (Internet) o hashtag de Twitter #altmetrics. En català, tot i que podria ser correcte parlar d'almètrica o alt-metria, s'ha optat per emprar la forma anglesa altmetrics. Malgrat que les altmetrics són sovint considerades com una mètrica sobre els articles, es poden aplicar també a les persones, revistes, llibres, sèries de dades, presentacions, vídeos, repositoris de codi font, pàgines web, etc. Les altmetrics d'una obra o d'un article van més enllà del seu nombre de cites, cobreixen altres aspectes del seu impacte, com són el nombre de bases de dades i de coneixement que la refereixen, les seves visualitzacions, les seves descàrregues, o les seves mencions en els mitjans de comunicació social i en els mitjans de notícies.
|
Matemàtiques
|
Good Will Hunting és una pel·lícula estatunidenca de Gus Van Sant estrenada l'any 1997. Va ser nominada a nou Òscars en la seva 70a edició, dels quals en va guanyar dos, i ha sigut internacionalment reconeguda com una de les millors pel·lícules de la història (Rànquing Top 500 Greatest Films Of All Time).
|
Enginyeria
|
Fundada el 2015, CentraleSupélec, és una Grande école d'enginyeria de França, fusió de l'École Centrale de Paris i de l'École supérieure d'électricité. Està situada a Gif-sur-Yvette, França : Campus Universitat París-Saclay.CentraleSupélec és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.L'Escola lliura : el diploma d'enginyer de CentraleSupélec (Màster Ingénieur CentraleSupélec) el diploma Màster recerca i de doctorat el Mastère spécialisé MOOC.
|
Objectes astronòmics
|
(342) Endimió és un asteroide pertanyent al cinturó d'asteroides descobert el 17 d'octubre de 1892 per Maximilian Franz Wolf des de l'observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya. Està nomenat per Endimió, un personatge de la mitologia grega.
|
Història
|
Els italnormands foren un grup ètnic d'origen normand establert al Regne de Sicília després de la conquesta normanda del sud d'Itàlia i Sicília. Tot mantenint alguns trets típics de la religiositat i l'estil militar dels seus avantpassats nòrdics, desenvoluparen una cultura pròpia, influïda significativament pel seu contacte amb poblacions romanes d'Orient, longobardes i musulmanes.
|
Enginyeria
|
La tensió tallant o tensió de tall és aquella que, fixat un pla, actua tangent a aquest. Se sol representar amb la lletra grega tau τ {\displaystyle \tau \ } . Amb peces prismàtiques, les tensions tallants apareixen en cas d'aplicació d'un esforç tallant o bé d'un moment torsor.Amb peces allargades, com bigues i pilars, el pla de referència sol ser un paral·lel a la secció transversal (és a dir, un perpendicular a l'eix longitudinal). A diferència de l'esforç normal, és més difícil d'apreciar en les bigues, ja que el seu efecte és menys evident.
|
Periodisme
|
El Premi Pulitzer al Servei Públic és una categoria establerta des de 1918, que reconeix als millors diaris amb un destacat i meritós servei públic a través de l'ús dels seus recursos periodístics, que poden incloure editorials, tires còmiques i fotografies, així com articles i reportatges.
|
Geologia
|
La Unió Internacional de Ciències Geològiques (International Union of Geological Sciences, IUGS) és una organització internacional no governamental dedicada a la cooperació internacional en el camp de la geologia.
|
Llengües
|
El kwadi és una llengua khoisànida de clic extinta que es parlava al sud-oest d'Angola, al sud de la província de Namibe. Segons l'ethnologue el zorotua era un dialecte d'aquesta llengua, que encara s'utilitzava de manera regular el 1971, però que a l'hivern de 1981 ja no tenia parlants vius. El kwadi no s'havia escrit. El seu codi ISO 639-3 és kwz i el seu codi al glottolog és kwad1244.A la dècada de 1950 només hi havia uns 50 parlants de kwadi, dels quals només n'hi havia entre 4 i 5 que n'eren totalment competents. El 1965 es coneixien tres parlants parcials però el 1981 ja no se'n va trobar cap.
|
Estris
|
L'ham és un instrument per a la pesca dels peixos ja sigui clavant-lo a la seva boca com, més rarament, punxant el cos del peix. Els hams han estat emprats durant segles pels pescadors per capturar peixos d'aigua dolça o salada. El 2005, l'ham de pescar va ser escollit per Forbes com una de les 20 eines principals en la història de la humanitat. Els hams normalment estan units a algun tipus de fil de pescar o a unes estructures per atraure l'animal coneguda com cimbell (els més coneguts es diuen cullereta i mosca) En el cas de la pesca amb palangre hi ha una gran quantitat d'hams inferits (units) a uns llargs cordills de pescar (que s'anomena baga). Hi ha gran varietat d'hams que s'adapten al propòsit i la intenció dels pescadors. Els hams estan dissenyats per suportar diversos tipus d'esquers naturals o artificials; que imiten les preses del peix que es vol pescar. Els hams actuals estan fets ja sia d'acer amb alt contingut de carboni, acer amb aliatge amb vanadi o acer inoxidable depenent de l'aplicació.
|
Sociologia
|
Els maisin són un grup ètnic d'uns pocs milers d'individus que viuen en Papua Nova Guinea nord-oriental. Parlen dos dialectes regionals indígenes. Al mateix temps que practiquen el cultiu de frega i crema, són també caçadors i recol·lectors. La seua religió és una barreja de cristianisme i creences tradicionals.
|
Informàtica
|
L'arquitectura dirigida pels models de domini o, en anglès, la Model-driven architecture (MDA™) és un enfocament del disseny de programari, proposada i mantinguda per l'OMG. Es tracta d'una variant concreta de l'enginyeria dirigida pels models (IDM o MDE en el cas de l'anglès Model Driven Engineering). Hi ha desenvolupades altres variants de l'IDM, per exemple per Microsoft (DSL Tools). El principi bàsic de l'MDA, és l'elaboració de models independents de la plataforma (Platform Independent Model, PIM) i la seva transformació a models dependents de la plataforma (Platform Specific Model, PSM) per obtenir la implementació pròpia del sistema. Per tant les tècniques emprades són les de la modelització i la transformació de models, principalment. La transformació de PIM a PSM es fa amb el suport d'eines automàtiques, per exemple, les transformacions de models realitzats amb útils com VIATRA o ATL Arxivat 2006-04-11 a Wayback Machine.. Aquests llenguatges de transformació són més o menys compatibles amb l'estàndard de l'OMG anomenat QVT. El pas del PSM a la generació de codi és la conseqüència lògica d'aquest tractament. Pot ser realitzada per generadors capaços de transformar a qualsevol de les tecnologies requerides. Actualment, les tasques al voltant de l'MDA tendeixen a enfortir les directrius dels models i metamodels, amb la utilització de metadades.
|
Geologia
|
El bombament de Núbia és un aixecament geològic estructural del nord d'Àfrica que s'estén principalment d'est a oest i separa el baix Nil, a Egipte, de la conca del Sudan. L'activitat geològica del bombament, que encara perdura, es remunta a principis del Mesozoic. El Nil flueix pel bombament a través de fractures i falles. Quatre de les sis cascades del Nil es troben a la zona on el riu travessa l'aixecament.
|
Dret
|
Delegat, segons el DIEC (diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans), és la persona a qui se li encarrega de fer alguna cosa per part de qui té realment el poder o autoritat per a fer-ho. Així, la persona que té poder o autoritat per a fer una cosa (o per a exercir un càrrec), pot delegar el seu poder de maneres diferents: totalment o parcialment, indefinidament o temporalment. En qualsevol cas, la persona que té l'autoritat originària conserva l'autoritat i és qui pot decidir quan, com i a qui cedeix el seu poder, o part del seu poder. Les administracions públiques acostumen a nomenar delegats per a gestionar les competències pròpies de l'administració en àmbits territorials inferiors: un Ministeri, per exemple, nomena delegats regionals o locals. Les empreses, per la seva banda, a vegades també disposen de delegacions o concessionaris en diferents localitats. I en l'àmbit laboral existeixen els delegats de personal i els delegats sindicals, nomenats respectivament pel conjunt dels treballadors de l'empresa i pels treballadors afiliats a un determinat sindicat, amb l'encàrrec de representar-los davant dels directius de l'empresa o de l'autoritat laboral. En els sistemes democràtics existeix també la delegació: els ciutadans designen a través de les eleccions els representants en qui deleguen l'exercici dels propis drets de participació i decisió durant el període entre unes eleccions i les següents. És el règim de democràcia representativa que existeix en les democràcies occidentals, i que es diferencia de la democràcia directa o participativa on els ciutadans conserven les facultats originàries de decidir.
|
Biotecnologia
|
La teràpia de reemplaçament enzimàtic (ERT) és un tractament mèdic que consisteix en el reemplaçament d'un enzim en pacients en què l'enzim en particular és deficient o absent. Normalment això es subministra al pacient per mitjà d'una sonda intravenosa (IV) de perfusió amb l'enzim. La teràpia de reemplaçament enzimàtic només està disponible per a algunes malalties lisosomals: la malaltia de Gaucher, la malaltia de Fabry, MPS I, MPS VI i la malaltia d'emmagatzematge de glucogen tipus II. La teràpia de reemplaçament enzimàtic no "tracta" la malaltia de base, només els símptomes La teràpia de reemplaçament enzimàtic és una tècnica mitjançant la qual es pretén proveir els lisosomes de la cèl·lula amb la quantitat apropiada d'enzims que li són deficitaris o absents per tal de poder processar el material no degradat que s'hi ha acumulat. Aquesta acumulació de material és molt tòxica per la cèl·lula, i això provoca malalties d'acumulació lisosomal (LSD). N'hi ha unes 40 de diferents, depenent del tipus de material acumulat Aquesta teràpia s'encarrega de tractar aquestes malalties des d'un punt de vista simptomàtic cap al disseny d'un tractament per suplementar aquests enzims; malgrat tot, no és una cura definitiva sinó que intenta atenuar-ne la manifestació
|
Ciències de la salut
|
El metabolisme dels fàrmacs es realitza generalment mitjançant sistemes enzimàtics especialitzats. Es tracta d'una forma del metabolisme dels xenobiòtics. Aquest metabolisme sol convertir els compostos químics lipòfils en productes polars més fàcils d'excretar. La seva velocitat és un determinant important de la durada i intensitat de l'acció dels fàrmacs. El metabolisme de les fàrmacs pot resultar en toxicació o destoxicació - l'activació o desactivació de la substància química. Tot i que es produeixen els dos casos, els principals metabòlits de la majoria de fàrmacs són productes de destoxicació.
|
Humor
|
Una comèdia dramàtica és una pel·lícula o una sèrie que alterna de manera equilibrada escenes humorístiques i escenes dramàtiques. Es tracta d'un gènere cinematogràfic a mig camí entre la comèdia i el drama.
|
Història
|
La família o casa Sommaripa és una nissaga veneciana d'origen francès, que governà les illes gregues de Paros i Andros durant el període de la Llatinocràcia a les Cíclades. El cap de família era Gaspar Sommaripa, un noble del ducat de Naxos que va esdevenir Senyor d'Andros en casar-se amb Maria Sanudo el 1390. Maria era membre de la Casa de Sanudes i filla dels ducs de l'arxipèlag Nicolau II Sanudo i Fiorenza I Sanudo. El matrimoni fou imposat pel nou duc de l'Arxipèlag, Francesc I Crispo, en compensació per la pèrdua d'Andros (1383), que va entregar a la seva filla Petronela com a dot. Gaspar Sommaripa va morir el 1402 i Maria Sanudo el 1426, i Paros va ser heretada pel seu fill Crusino I Sommaripa. A la mort del marit de Petronela, Crusino va reclamar l'illa d'Andros a la cort de Venècia. Crusino Sommaripa va morir el 1462 concedint Paros i la Triarquia de Negrepont al seu fill gran Nicolau I Sommaripa, i l'illa d'Andros al seu altre fill Domenico Sommaripa.
|
Humor
|
El Príncep de Bel Air (en anglès: The Fresh Prince of Bel-Air) és una comèdia estatunidenca de Stuffed Dog Company i Quincy Jones Entertainment produïda per la cadena NBC i emesa entre 1990 i 1996. Protagonitzada per Will Smith, qui interpretava un noi de Philadelphia que se'n va a viure amb els seus familiars rics de Bel-Air (Los Angeles). Se'n van emetre 148 episodis en sis temporades.
|
Història
|
Els Cavalcavo -en italià Cavalcabò- foren una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Cremona i van exercir com a podestà a Mòdena, Faenza, Cremona, Parma, Reggio, Vicenza, Alessandria, Bergamo, Arezzo, Brèscia, Florència, Milà, Valtellina, Perusa i Fano. L'origen de la família fou Corrado, de sobrenom Cavalcabò, mort el 1136, i que va deixar un fill de nom Sopramonte Cavalcabò, que el 1158 va rebre les terres de Viadana de l'emperador, amb el títol de marquès; el feu li fou confirmat el 1196. Va deixar tres fills: el primer Corrado, que fou marques de Viadana; el segon Clearco (astrònom, mort a París el 1194), i el tercer Andreasio; aquestos dos darrers van portar el títol però no van exercir com a governants. Corrado va deixar un fill de nom Cavalcabò, fou marques de Viadana, que fou confirmat en el feu el 1222, i el 1225 fou podestà de Modena, i el 1229 de Faenza; es va casar dues vegades i va deixar cinc fills: El primer, Corrado, marques de Viadana vers la meitat del segle XIII i fins a la seva mort el 1276. Corrado va deixar dos fills: Carlo, que fou marques de Viadana el 1276 i va intentar ocupar la senyoria a Cremona sense èxit; i Ugolino, mort el 1317, que fou bisbe de Cremona (1315 a 1317). El segon Guglielmo, que fou marquès de Viadana, podestà de Parma el 1229 i de Mòdena el 1230. Va morir després del 1235 i va deixar un fill Ugolino, marquès de Viadana, mort passat el 1297. Va deixar quatre fills: El primer, Guglielmo, marquès de Viadana, capità del poble i podestà de Cremona el 1297, senyor de Cremona el 1307, essent deposat el 21 de gener de 1312 i morint a Soncino en combat el 14 de juny de 1312. El segon Giacomo, marques de Viadana (1312-1322), podestà de Brèscia i de Parma el 1307, de Milà el 1308, i senyor de Cremona el 1315 i fins al 1316, altra vegada el 1317 i fins al 19 d'abril de 1318, i el 1319. Va morir en la guerra a Bardi el 30 de novembre de 1322. El tercer Cortesia, fou capità del Poble de Reggio del 1305 al 1306 El quart, Ugolino, va morir després del 1329 i va deixar quatre fills: Ugolino (mort després del 1397) que fou militar al servei dels Visconti; Giacomo, també al servei dels Visconti, que fou podestà de Vicenza el 1397 i d'Alessandria el 1400; Guglielmo, Podestà de Bergamo el 1362, que va rebre el títol compartit de marques de Viadana el 1366; i Giovanna; Guglielmo fou pare d'Ugolino, conseller del duc de Milà. El tercer, Giacomo, que fou podestà de Cremona el 1250 i va deixar tres fills: Guglielmo, podestà d'Arezzo el 1236; Giberto, i Marsiglio. Aquest darrer va tenir un fill, Ottaviano, que va deixar dos fills: Ludovico, que el 1366 va rebre la investidura de part de Viadana com a feu milanès feta per Luchino Visconti; i Pietro, que fou podestà de Florència el 1386 i de Milà el 1399. La quarta fou una dona de nom Bonella que es va casar amb Bonaventura Bonacolsi, de la casa dels senyors de Mantua. La cinquena fou una dona de nom Helena, casada amb Ugolino RossiGiacomo Cavalcabò, marques de Viadana i senyor de Cremona, va deixar tres fills: Marsiglio, marques de Viadana, fou investit marques pel duc de Milà Luchino Visconti el 1366 i va morir passat el 1404. La seva línia va continuar amb tres fills: Pandolfo Bartolino; aquest va tenir un fill, Cavalcabò; i aquest darrer va tenir tres fills, Palerone, Aschile i Carlo. Aquest darrer fou senyor de Cremona el 1404 i fou assassinat a la ciutat el 24 de juliol de 1406. Estava casat amb una filla de Giovanni Vignati senyor de Lodi. Marco, que va deixar tres filles (Bartolomea, Margherita i Luigia) i un fill, Bonifazio. Giberto, que va deixar un fill, Andreasio, que fou marques de Viadana fins que el 18 d'agost de 1416 fou deposat pels Gonzaga; fou conseller del duc de Milà, i podestà de Perusa i de Florència el 1376. Va deixar dos fills, Niccolò i Giberto. Aquest darrer va deixar dos fills, Andreasio i Giacomo i quatre filles. El fill gran d'Andreasio, Agostino, va renunciar el 1476 als seus drets al feu de Viadana a canvi d'una compensació que va rebre dels Gonzaga; altres membres de la família intervingueren en el tracte i entre ells el seu germà Sopramonte. Giacomo fou podestà de la Valtellina el 1393, podestà i capità de Balìa a Florència el 1405 Guglielmo, que fou podestà de Bergam el 1361. Va deixar tres fills: Ottaviano, que al seu torn va deixar un fill, Luigi, que va tenir dos fills: Francesca i Emmanuel, aquest darrer signant del pacte de renúncia del 1476 amb els Gonzaga Bertone, capità del poble a Parma el 1426 i que encara vivia el 1432. Ugolino, mort vers el 1400, que va ser pare de Giacomo, Azzolino i Giovanni: El darrer fou pare de Ugolino, pare al seu torn de Maria Giovanna signant de la compensació del 1476; Azzolino va iniciar una branca; i el primer, Giacomo, fou cavaller al servei dels Visconti i pare de Spingherto, Antonio i Azzolino. Antonio fou pare de Giovanni (signant del conveni de 1476) i Marsiglio, podestà de Fano el 1414. Azzolino va obrir una línia de la família.
|
Geografia
|
Koilkuntla, o també Koilakuntla, és un municipi del Districte de Kurnool a l'estat indi d'Andhra Pradesh. El municipi es localitza a: 15° 14′ 00″ N, 78° 19′ 00″ E. La seva altitud és de 252 metres sobre el nivell del mar i es troba a 85 km. al sur de la ciutat de Kurnool. El nom del municipi el podem trobar escrit en l'alfabet llatí de dues maneres diferents: Koilkuntla o Koilakuntla, això es deu a problemes de transcripció lingüística entre els sons de la llengua original: el telugu, que té el seu propi alfabet, i l'anglès que és la llengua en què es van transcriure els sons originals.
|
Jaciments paleontològics
|
El Parc La Brea (de l'espanyol "el piche") o Ranxo del Pou de Piche de La Brea (en anglés La Brea Tar Pits o Ranxo La Brea Tar Pits) és un famós jaciment de brea (asfalt o betum) situat a Hancock Park, en ple centre de la ciutat de Los Angeles, Califòrnia, Estats Units d'Amèrica. La brea aflorà al sòl d'aquesta àrea fa desenes de milers d'anys, i formà centenars de piscines que durant aquest temps retingueren a dins animals i plantes que hi havien caigut, i així van ser fossilitzats. El resultat n'és una rica col·lecció de fòssils datats de l'última era del gel. Els treballs de recerca hi començaren a la primeria del segle xx. Durant les dècades de 1940 i 50 se'n recuperaren mamífers submergits. Al segle XXI s'hi investigaren microfòssils, insectes fossilitzats i plantes, i també grans de pol·len. Aquests fòssils ajuden a definir un medi ambient amb un clima més humit a la conca de Los Angeles durant l'era glacial. El George C. Page Museum de Hancock Park, part del Natural History Museum de Los Angeles, presenta aquests descobriments. La situació del parc en un gran centre urbà, la història dels descobriments i l'excel·lent presentació del Page Museum feren del Parc La Brea un jaciment paleontològic important. El jaciment de La Brea al Hancock Park està situat a l'àrea urbana de Los Angeles, prop del districte de Miracle Mile. Els pous contenen betum, que hi brolla del sòl. A Hancock Park, l'asfalto emergeix del subsol, i és un derivat dels dipòsits de petroli de la conca de Los Angeles. El betum brolla en la superfície en diversos llocs del parc, i forma piscines. Dels bacteris trobats, de 200 a 300 espècies encara són desconegudes.Les datacions radiomètriques de fustes i ossos conservats apunten una edat de 38.000 anys per al material més antic trobat al Parc La Brea, i encara continuen apareixent-hi organismes actualment.
|
Televisió
|
Cadena Local TV, anteriorment Local Media TV, és una agrupació de televisions locals d'Espanya creada el 1994, i no emet programació pròpia als Països Catalans.
|
Museologia
|
Una audioguia (en anglès: audio tour) és un sistema electrònic que permet realitzar guies personalitzades en museus, parcs, centres històrics i sales d'art. Són utilitzades també com un tour guiat a l'aire lliure. Donen informació històrica, tècnica i visual de l'objecte que se està visitant. Les audioguies estan disponibles en general en diferents idiomes, es poden llogar en general en els museus per xifres mòdiques, algunes vegades venen incloses en el valor de l'entrada.
|
Arquitectura
|
El Premi Richard H. Driehaus d'Arquitectura Clàssica va ser establert l'any 2003 per la Fundació Richard Driehaus, i es presenta anualment a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Notre Dame d'Indiana, EUA, en honor a un arquitecte que hagi contribuït substancialment al camp de l'arquitectura clàssica i tradicional.
|
Art
|
El projecte Blinkenlights va ser una instal·lació de llums a Haus des Lehrers (Casa del Mestre), un edifici situat a Alexanderplatz, a la ciutat de Berlín. Aquest projecte va consistir en la transformació de la façana de l'edifici en un monitor monocrom gegant de baixa resolució. És a dir, van utilitzar aquest edifici de vuit plantes que comptava amb finestres rectangulars per tal de crear una pantalla digital, ja que en il·luminar una finestra creava la sensació d'un píxel. D'aquesta manera, van poder reproduir imatges senzilles a una escala gegant. Un ordinador controlava cada una de les làmpades per produir un monocrom matrix de 18 cops 8 píxels. La instal·lació fou creada pel Club de Computació Caos (Chaos Computer Club ), la major associació de hackers d'Europa, i va entrar en funcionament per primer cop l'11 de setembre del 2001, com a celebració del vintè aniversari del club. A més de les diferents animacions que es mostraven, alguns dels usos més innovadors d'aquesta pantalla són que permetia crear una interacció amb la gent. A través del mòbil podies jugar al popular videojoc Pong o fins i tot posar les teves pròpies cartes d'amor a la façana. Després de l'èxit del projecte al Haus des Lehrers, la CCC, uns mesos més tard, van crear Arcade, amb instal·lacions similars per la Biblioteca Nacional de França a París. Van triplicar la mida de la pantalla i li van afegir quatre intensitats de llum, creant una GameBoy descomunal, de 3370 metres, a una façana. En aquest projecte es podia jugar al Pong, Tetris, Breakout (clon de Arcanoid) i fins i tot al Pacman. A més, van reforçar la interacció dels usuaris amb ArcadePaint, on es podien projectar imatges i vídeos des de qualsevol PC connectat a internet. En aquest cas, es tractava d'una pantalla de 20 x 26 píxels, és a dir 520 píxels, cosa que suposava un avenç respecte a l'anterior projecte. Una de les novetats d'aquesta pantalla era que, en aquest cas, es podia regular la intensitat de la llum, aconseguint unes animacions molt més sofisticades. Un projecte similar es va fer per a dues torres del City Hall a Toronto (anomenat Estereoscopi), ambdues instal·lacions oferien una resolució més alta i vuit tons de color gris. Els estudiants d'Enginyeria elèctrica i Ciències de computació de la Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest van transformar el seu Schönherz (Cor bonic) Dormitory, en un monitor gegant, (‘el Matrix’), a la competició anual de la Copa Schönherz, on equips competeixen uns contra altres per crear l'animació més interessant i divertida. Un monitor similar (que ofereix tres colors) es crea anualment pels estudiants de la Universitat de Tecnologia de Wrocław. El terme Blinkenlights té l'origen en l'humor hacker. Una de les instal·lacions de CCC és representada en el videoclip de la cançó ‘Rippin Kittin' de Golden Boy i Miss Kittin.
|
Jocs
|
A cagar a la via és el nom en català de la versió del joc de taula i alhora joc de festa concebut originalment en anglès com a «Cards Against Humanity» (en català, Cartes contra la humanitat). Es tracta d'un joc d'humor negre amb un contingut molt políticament incorrecte i que deixa de banda la sensibilitat cap a col·lectius estigmatitzats i esdeveniments històrics o bèl·lics, per la qual cosa ha estat envoltat de polèmica social.A banda del seu contingut, té la particularitat que en totes les llengües en què es troba disponible, és accessible de franc o com a còpia distribuïda atesa la seva llicència Creative Commons amb restricció d'ús comercial. A més a més, permet la personalització i addició en línia de diverses cartes per tal que els jugadors puguin adaptar el joc als seus entorns geogràfics o sociolingüístics.
|
Psicologia
|
El dol és el procés psicològic que acompanya la mort d'un ésser proper (extensible a una pèrdua equiparable) i que suposa un seguit d'alteracions en l'equilibri emocional de qui sobreviu. Tot i que les manifestacions externes del dol depenen de factors culturals, hi ha un seguit de fases habituals en el procés (no tothom les ha de passar totes). La primera pot implicar la negació de l'esdeveniment, especialment si la mort ha estat inesperada o traumàtica, i suposa un xoc emocional; la persona sap racionalment que s'ha esdevingut la mort, però no manifesta una reacció a aquesta. Pot allargar-se fins a dos mesos, en casos de més durada pot requerir atenció especialitzada. La segona fase és la de la tristor profunda, en què la mort ocupa el centre dels pensaments dels que sobreviuen i està acompanyada d'episodis de plor o records obsessius. La tercera fase és la d'acomodació, que alterna episodis de pena amb la vida quotidiana i pot incloure pensaments irracionals momentanis (com pensar que el finat tornarà). La quarta fase és la d'acceptació de la pèrdua, que queda incorporada al procés vital. Tot el procés dura de mitjana una mica més d'un any. La vivència del dol amb més o menys intensitat depèn del tipus de mort, de la relació amb la persona morta, de l'autonomia emocional dels supervivents i del suport d'altres persones properes, entre altres factors. El dol serà crònic quan es prolongui en excés, no s'aconsegueix assumir la pèrdua i apareixen conductes desadaptatives. Es considerà que el dol és exagerat quan comporti una reacció emocional tan intensa que pugui acabar en una depressió greu o fins i tot en l'addicció a substàncies tòxiques. En aquests casos caldrà una intervenció professional específica. La falta de dol es donarà en les situacions en què la persona mantingui una vida aparentment normal i o mostri cap reacció emocional visible. En algunes cultures està regulat el temps de dol, que es pot acompanyar de rituals especials, per exemple vestir roba de color negre durant els mesos posteriors a una mort a la família.
|
Estris
|
El diafanoscopi , del grec DIA (a través) + FAINO (brillant) + arrel * skop (veure), és una pantalla brillant per veure les radiografies per usos mèdics o industrials com les radiografies de les soldadures. Es tracta d'una font de llum freda brillant i un panell opac esmerilat, que té la funció de fer uniforme la il·luminació del pla. També poden ser portàtils.
|
Biotecnologia
|
Les proteïnes recombinants són aquelles que s'obtenen en ser expressades en una espècie o cèl·lula diferent de la cèl·lula de la qual és originària. La proteïna s'obté per l'expressió del gen que pot haver estat introduït a la cèl·lula mitjançant una transformació bacteriana, una transfecció transitòria, una infecció vírica o integració del gen d'interès al genoma d'una línia cel·lular, tot generant una línia cel·lular estable. Cal tenir en compte que expressar una proteïna d'un determinat organisme en un altre (per exemple expressar un gen humà en un llevat) pot tenir conseqüències, com canvis de conformació o un patró erroni en les modificacions post-traduccionals, cosa que pot alterar el funcionament biològic de la proteïna o afectar la seva immunogenicitat. Segons la complexitat de la proteïna a produir, es triarà una plataforma de producció cel·lular o una altra: llevats, bacteris, insectes, cèl·lules d'insecte, cèl·lules de mamífer… Existeixen dos grans exemples històrics de proteïnes recombinants. La primera que es va sintetitzar va ser la somatostatina. La somatostatina és l'hormona d'anti-creixement. En ser una proteïna petita i fàcil de produir va ser un èxit científic però al mateix temps un fracàs econòmic. Això era lògic, hi havia poques persones al món que veritablement necessitessin una hormona de anticreixement. Més tard es va produir insulina in vitro, i això sí que va suposar una gran revolució, ja que és una proteïna que necessiten 170 milions de diabètics. Abans de ser generada in vitro era produïda a partir del pàncrees del porc. Hi ha dues estratègies per produir insulina recombinant, podem sintetitzar una cadena simple in vivo i digerir in vitro amb proteases, o bé sintetitzar cada cadena per separat in vivo i després unir químicament in vitro.
|
Agricultura
|
El corc del raïm o la Lobesia botrana és un lepidòpter tortrícid molt estès a les vinyes de Catalunya i de la península Ibèrica. Tot i poder viure sobre altres espècies, prefereix la vinya, on constitueix una veritable plaga.
|
Ciència militar
|
Una armadura de plaques, també dita armadura completa, arnès o armadura blanca és una armadura completa, que va començar a utilitzar-se en la baixa edat mitjana davant els avenços en matèria de projectils. L'armadura de plaques estava construïda de diverses peces d'acer o ferro lligades amb corretges i reblons, i de vegades s'usava en totalitat amb una cota de malles, col·locant-s'hi damunt.
|
Química
|
Llistat de compostos químics, ordenats alfabèticament, i amb la seva fórmula empírica.
|
Humor
|
La comèdia screwball, també anomenada comèdia esbojarrada (pren el seu nom d'un tipus de llançament de beisbol en què la bola agafa diversos efectes), és un tipus de comèdia predominant als Estats Units durant els anys 30, producte de la Gran Depressió. De fet, va ser una comèdia molt característica del període 1932-1939, per aquest motiu es va començar anomenant "comèdia dels anys 30". Aquestes pel·lícules servien de via d'escapatòria de la realitat. Amb aquest objectiu, presentava personatges alegres i atractius que es comportaven de forma atrevida en un ambient adinerat i sofisticat. Consistia en una sàtira amable dels rics que, usualment, acabava amb la reeixida unió d'una heroïna adinerada i un heroi de classe mitjana.El caràcter d'aquestes comèdies acostuma a ser estrafolari i caòtic i, usualment, amb falta de sentit lògic, i acostumen a jugar amb els equívocs i les situacions absurdes. Tanmateix, aquestes pel·lícules estaven marcades per la filosofia de vida de superposar la cerca de la felicitat als diners, mostrant, en molts casos, als rics com a persones egoistes i inconscients. La majoria d'aquestes comèdies giraven entorn del conflicte amorós dels seus personatges, fent que fossin habituals els triangles amorosos, a més de les ruptures i les reconciliacions. Els personatges femenins van agafar molta rellevància; en aquestes pel·lícules, s'evoca a la "nova dona" independent que apareix als anys 20. De fet, s'ha considerat que van ser les actrius qui va fer que les comèdies screwball triomfessin.Amb l'arribada del sonor, les pel·lícules basades en gags deixen de tenir sentit, i el gènere va haver de renovar-se per complet. Les comèdies sonores donen més importància a l'humor verbal, allunyat de la importància del cos individual de les pel·lícules còmiques mudes. La paraula donarà més sensació de realitat i coherència a les pel·lícules.
|
Cultura popular
|
La cartapesta és una tècnica que utilitza trossos de paper tallats a mà units mitjançant un adhesiu, es van superposant les capes de paper entrellaçats entre si i l'adhesiu una vegada i una altra pel que aquest en endurir ens ofereix com a resultat final una superfície molt més resistent i més rígida, com més capes més rigidesa, el resultat és molt semblant al cartó pedra. S'utilitza com a treball manual per a fer figures de tota mena, com màscares (per carnestoltes) o d'ornament, escultures, marcs, gerros, safates, etc., Per embolicar com a decoració d'altres objectes, o per crear duresa a les superfícies fines d'algun objecte. La cola més idònia és la cola vinílica i el millor paper és el dels diaris de premsa per ser molt mal·leable, però se'n poden usar d'altres tipus. Es deixa assecar i al final amb paper de vidre fi s'allisa la superfície i posteriorment es decora amb pintura i si es vol que tingui durabilitat en el temps se li aplica una capa de vernís a tot aquest procés.
|
Estris
|
Un telescopi òptic és un telescopi que recull i enfoca la llum, sobretot de la part visible de l'espectre electromagnètic, per crear una imatge ampliada de visió directa, o per fer una fotografia, o per a obtenir dades a través de sensors d'imatge electrònics. Hi ha tres tipus principals de telescopis òptics: telescopi refractor, que utilitza lents (diòptrics) telescopi reflector, que utilitza miralls (catóptrics) telescopi catadiòptric, que combina lents i mirallsEl poder de captació de llum d'un telescopi i la seva capacitat de resolució de petits detalls, està directament relacionat amb el diàmetre (o obertura) del seu objectiu (la lent principal o mirall que recull i enfoca la llum). Com més gran sigui l'objectiu, més llum recull el telescopi i es resolen els detalls més petits. Les persones fan servir telescopis i binocles per a activitats com ara l'astronomia visible, l'ornitologia, el pilotatge, el reconeixement i per a veure els esports o les arts escèniques.
|
Ciència militar
|
Un tribunal militar (de vegades anomenat incorrectament cort marcial per analogia de l'anglès Court-martial i el francès Cour martiale ) és la denominació usada per designar els tribunals que determinen les sancions penals aplicables als membres de les forces armades d'acord amb el Dret militar. Pràcticament totes les forces armades tenen un sistema de tribunals militars per conèixer els casos en els quals pot haver existit un incompliment de la disciplina militar. A més, els tribunals militars poden ser utilitzats per enjudiciar els presoners de guerra per crims de guerra. Les Convencions de Ginebra exigeixen que aquests presoners de guerra, que són processats per crims de guerra, siguin sotmesos als mateixos procediments utilitzats per als soldats de les forces armades de l'estat que els està enjudiciant. A més, la majoria de les marines de guerra tenen un tribunal militar que es convoca sempre que es perd un vaixell. Això no vol dir necessàriament sospites sobre el capità, sinó que és utilitzada per investigar les circumstàncies que van envoltar la pèrdua de la nau, que finalment puguin ser registrades en l'expedient oficial del citat funcionari. Tal és el cas de la pèrdua del creuer USS Indianapolis (CA-35) en 1945.
|
Psicologia
|
S'anomena ortografia natural a l'estadi de coneixement ortogràfic de l'infant que sap separar correctament els mots i representa els fonemes per signes correctes o equivalents. S'oposa a l'ortografia arbitrària, que és la que es fa segons les regles i excepcions que vigeixen, o bé l'ortografia al sentit comú.
|
Llengües
|
El xinès estàndard, també conegut com mandarí estàndard modern, mandarí estàndard, xinès mandarí, o simplement mandarí, és la varietat estàndard del xinès mandarí, que al seu torn és la principal de les llengües sinítiques que es coneixen conjuntament com idioma xinès. El mandarí estàndard és l'idioma oficial de la Xina, l'idioma oficial de facto de Taiwan, Hong Kong, Macau i un dels quatre idiomes oficials de Singapur. La pronunciació es basa en el dialecte pequinès, que és només una de les moltes variants del mandarí, un grup gran i divers de dialectes xinesos parlats nativament al nord i sud-oest de la Xina. El mandarí estàndard és oficialment conegut com: Pǔtōnghuà (xinès tradicional :普通話; xinès simplificat :普通话, literalment: "llengua comuna") a la República Popular de la Xina; Guóyǔ (xinès tradicional :國語; xinès simplificat :国语, literalment: "llengua nacional") a la República de la Xina (Taiwan); Biāozhǔn huáyǔ (xinès tradicional :標準華語; xinès simplificat :标准华语, literalment: "Idioma xinès estàndard" en un sentit cultural) en Malàisia i Singapur.Els tres termes són usats intercanviablement en comunitats xineses arreu del món. Només hi ha dos tipus d'estandardització de l'mandarí: l'anomenat pǔtōnghuà a la República Popular de la Xina i el guóyǔ a Taiwan. Hi ha petites diferències entre els dos en pronunciació i vocabulari; per altra banda, el pǔtōnghuà s'escriu amb caràcters xinesos simplificats, mentre que el guóyǔ s'escriu amb caràcters xinesos tradicionals.
|
Astronàutica
|
Una òrbita d'escapament (també anomenada òrbita C3 = 0) és una de les òrbites parabòliques al voltant d'un cos central. Un cos en aquesta òrbita té en cada posició la velocitat d'escapament per a aquesta posició pel que fa al cos central. Si s'incrementés l'energia, l'òrbita es transformaria en una trajectòria hiperbòlica.
|
Agricultura
|
Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions. L'extensió necessària per a considerar una explotació latifundista depén del context: a Europa un latifundi pot ser de centenars d'hectàrees, mentre que a Amèrica Llatina pot superar fàcilment les deu mil. En termes de propietat, és equivalent a una gran propietat agrària, encara que propietat i explotació no coincideixen forçosament: una explotació pot constituir-se amb diverses propietats de propietaris diferents (per arrendament, cooperativa o un altre tipus de cessió o associació) i una propietat pot estar dividida en diverses parcel·les, així com ser explotada per diferents empresaris agrícoles, tant de manera directa (pel propietari, encara que atesa la grandària per força haurà de fer-ho mitjançant mà d'obra assalariada -jornalers-) o indirecta (per arrendataris). En l'ús habitual del terme en l'època contemporània, molt carregat de trets pejoratius, s'entén els latifundis com a caracteritzats per un ús ineficient dels recursos disponibles, encara que això no sempre resulta així, car també existeixen (a Amèrica Llatina, per exemple), explotacions de grans dimensions que constitueixen models d'eficiència productiva. És necessari assenyalar que no sempre els conceptes d'explotació i propietat van de la mà: una explotació de grans dimensions pot consistir en diverses propietats de diferents propietaris (siga per cooperativa, arrendament o una altra classe d'associació o cessió), de manera que no es podria considerar com un vertader latifundi. A part de l'extensió, existeixen altres elements característics del que es coneix com a latifundisme: baixos rendiments unitaris, utilització de la terra per davall del seu nivell de màxima explotació, baixa capitalització, baix nivell tecnològic, mà d'obra emprada en condicions precàries i, en conseqüència, amb baix nivell de vida. El latifundisme ha sigut tradicionalment una font d'inestabilitat social, excepte en les àrees de nou desenvolupament (agricultura pionera) on escasseja la mà d'obra. Per a solucionar els problemes originats pels latifundis, s'han provat diverses fórmules, dependents del tipus de govern en el qual es trobaven: des del canvi d'estructura de la propietat (reforma agrària), amb expropiacions incloses, fins a la modernització de l'explotació (agricultura de mercat). Els latifundis es van formar per causes històriques, especialment coincidint amb conquestes militars i colonitzacions (durant la formació de l'Imperi Romà, les invasions germàniques, la Reconquesta espanyola, la colonització europea d'Amèrica dels segles xvi-xviii...) o amb canvis polítics i socioeconòmics (durant la feudalització de l'Europa oriental dels segles xiv al xviii, els enclosures britànics dels segles xviii i xix, les desamortitzacions espanyoles del segle xix, la col·lectivització de la propietat de la Unió Soviètica, etc.). Les característiques físiques del terreny (planes, valls, muntanyes) també van tenir molta d'importància en el desenvolupament i la limitació del latifundisme. Per motius evidents, el latifundisme s'adapta millor a les zones de plana que a les de muntanya, on històricament sempre ha predominat el minifundisme per les dificultats que presenta el relleu.
|
Telecomunicacions
|
Constant false alarm rate (CFAR) — literalment "taxa constant de falses alarmes" en anglès— són un tipus d'algorismes adaptatius que solen emprar-se en sistemes radar amb l'objectiu de detectar blancs en presència de soroll, clutter i interferències. Altres tècniques CFAR es basen en algorismes no adaptatius. Els detectors CFAR no adaptatius es coneixen a vegades com a "detectors CFAR clarividents".
|
Geologia
|
El supergrup Karoo és la unitat estratigràfica més estesa a Àfrica al sud del desert de Kalahari. El supergrup és una seqüència d'unitats, en la majoria d'origen no marí, dipositades entre el carbonífer tardà i el juràssic primerenc, un període d'uns 120 milions d'anys.Al sud d'Àfrica, les roques del supergrup Karoo cobreixen quasi dos terços de la superfície terrestre actual, incloses Lesotho, gairebé tota la província de l'Estat Lliure i grans parts del Cap Oriental, Cap Nord, Mpumalanga i la província de KwaZulu-Natal de Sud-àfrica. Alguns afloraments del supergrup Karoo també es troben a Namíbia, Swazilàndia, Zàmbia, Zimbàbue i Malawi, així com en altres continents que formaren part de Gondwana. Les conques on es diposità es formaren durant la creació i ruptura de Pangea. La zona tipus del supergrup Karoo és el Gran Karoo de Sud-àfrica, on es veuen els afloraments més extensos de la seqüència. Els seus estrats, que consisteixen principalment de lutita i gres, registren una seqüència quasi contínua de deposició glacial marina a terrestre des del carbonífer tardà fins al juràssic primerenc. Aquests s'acumularen en una conca en retroarc, la conca "Karoo principal". Aquesta conca es formà per la subducció i orogènesi al llarg de la frontera sud del que finalment seria l'Àfrica austral, al sud de Gondwana. Els seus sediments arriben a una espessor acumulada màxima de 12 km, amb les laves basàltiques suprajacents (el grup Drakensberg) d'almenys 1,4 km d'espessor.Els fòssils inclouen plantes (macrofòssils i pol·len), insectes rars i peixos, tetràpodes comuns i diversos (principalment rèptils teràpsids, amfibis temnospòndils i dinosaures de l'estrat superior) i icnofòssils. La seua bioestratigrafia s'utilitza com a estàndard internacional per a la correlació global dels estrats no marins del permià amb el juràssic.
|
Enginyeria
|
Les regles de Hume-Rothery són un conjunt de regles empíriques que descriuen les condicions sota les quals un element pot dissoldre's en un metall, formant una solució sòlida. Hi ha dos conjunts de regles, un que es refereix a solucions sòlides substitucionals i una altra per a les solucions sòlides intersticials. Van ser establertes pel químic britànic William Hume-Rothery.
|
Ciències de la salut
|
Gladys Anderson Emerson (Caldwell, 1 de juliol de 1903 - Santa Monica, 18 de gener de 1984) va ser una historiadora estatunidenca, bioquímica i nutricionista que va investigar l'impacte de les vitamines en el cos. Va ser la primera persona a aïllar la vitamina E en una forma pura i el 1952 va guanyar la Garvan–Olin Medal.
|
Estris
|
Càmera és el nom genèric de diversos sistemes o aparells per a capturar imatges fixes o en moviment. El seu nom prové del llatí camera que significa "habitació" o "cambra".
|
Geografia
|
Oskotz és un consell del municipi d'Imotz de la Comunitat Foral de Navarra, situat a la vall d'Imotz, a 30 km de Pamplona. Té una població de 68 habitants i una superfície de 9,37 km². La llengua més parlada és l'euskera, tot i que també s'hi parla castellà. Les seves principals activitats econòmiques són la ramaderia i el turisme rural. S'hi pot trobar cases boniques com les de Matxinea o Dindakoa. L'església és a la part alta del poble i data del segle xiv. Tot i que és gòtica, té algunes parts que daten del segle xviii. En sorprèn la porta d'entrada, que és una de les més interessants de la zona.Podem trobar-hi gran quantitat de vaques i ovelles, pasturant per les prades.
|
Indumentària
|
Mary Wills (Prescott, 4 de juliol de 1914 - Sedona, 7 de febrer de 1997) fou una dissenyadora de roba nord-americana de pel·lícules, guanyadora d'un premi Oscar.
|
Astronomia
|
L'equant és un punt geomètric important dins el model planetari de Claudi Ptolemeu. És el punt respecte al qual un cos celeste tindria un moviment angular uniforme segons aquest sistema cosmològic. Per això s'anomenà en llatí punctum aequans. Fou introduït per Claudi Ptolemeu, juntament amb altres artificis geomètrics (com els epicicles), per poder adaptar dins el seu model el moviment no uniforme dels planetes quan s'observen des de la Terra, concretament l'equant permet representar el moviment anomalístic dels planetes. Nogensmenys, alguns comentaristes de Ptolemeu consideraven que aquest concepte trencava la idea bàsica del sistema de moviment circular uniforme. L'astrònom persa Nasīr al-Dīn al-Tūsī (1201–1274) desenvolupà un concepte diferent, anomenat actualment parell de Tusi, per solucionar el problema.
|
Telecomunicacions
|
La pantalla LED en viu per a producció virtual (VP) és una tècnica d'última generació que consisteix en l'ús de la sortida d'imatges de motors en temps real (game-engines) a una paret LED en viu, que es combina i se sincronitza amb el moviment de càmera, aconseguint-se així les imatges finals d'una composició completament des de la càmera de rodatge. La pantalla LED projecta imatges en viu darrere de l'actor i la il·luminació es regula d'acord amb aquestes, donant-se una aparença de versemblança excel·lent.
|
Protestes
|
Les protestes a Colòmbia de 2021 són una sèrie de manifestacions que van començar el 28 d'abril de 2021 en diverses ciutats i pobles de Colòmbia, que tenen lloc com a protesta contra la pujada d'impostos i la reforma sanitària proposada pel govern d'Iván Duque Márquez. La iniciativa tributària va ser introduïda per a augmentar la subvenció a Ingreso Solidario, un programa social de renda bàsica universal establert a l'abril de 2020 per proporcionar alleujament durant la pandèmia COVID-19 a Colòmbia, mentre que el projecte de llei 010 proposava la privatització de l'assistència sanitària al país. La reforma va ser abandonada després de gairebé una setmana de manifestacions, tot i que aquestes continuen, ara dirigides contra les desigualtats socials, l'empitjorament de la pobresa al país i les reformes previstes pel govern sobre polítiques de salut i educació. L'Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans i Human Rights Watch van assenyalar els abusos de la policia contra els manifestants, mentre que l'expresident Álvaro Uribe Vélez va demanar a la gent que donés suport a les accions de la policia i els soldats durant les protestes. A data d'avui (8/5/2021) consten 26 morts segons el govern colombià i 89 persones desaparegudes. L'ONG Temblores denuncia 37 morts, 934 detencions arbitràries i 11 casos de presumpta violència sexual. A Colòmbia ja s'havien produït protestes massives durant el 2019 i el 2020 contra el govern, interrompudes per la pandèmia COVID-19, i també hi va haver una altra ronda de protestes el setembre del 2020 contra la violència policial.
|
Estris
|
El mostímetre és un areòmetre dissenyat per a determinar la concentració de sucres (glucosa i fructosa) en els mosts i preveure el grau alcohòlic de la beguda alcohòlica després de la fermentació. Entre els diferents models destaquen el mostímetre de Babo, dissenyat per l'enòleg austríac August Wilhelm von Babo, i el d'Oechsle dissenyat per l'alemany Christian Ferdinand Oechsle.
|
Dansa
|
Fish Tank és una pel·lícula britànica del gènere drama dirigida per Andrea Arnold. La pel·lícula va guanyar el premi del jurat al Festival de Cannes del 2009.
|
Química
|
La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de dissoldre's en una altra (solvent). No és necessari que siguin líquides, poden estar en qualsevol dels estats de la matèria. Se sol mesurar en mols per litre (mol/l), en grams per litre (g/L), o en percentatge de solut/solvent. També és possible estendre el concepte a solubilitat en sòlids com ara el vidre o els metalls. La insolubilitat, pel contrari serà la impossibilitat de dissoldre una substància en una altra. En la solubilitat, el caràcter polar o apolar de la substància influeix molt, ja que, a causa d'això la substància serà més o menys soluble. Per exemple: els compostos amb més d'un grup funcional presenten una gran polaritat, per la qual cosa no són solubles en èter etílic; perquè sigui soluble en èter etílic ha de tenir poca polaritat, és a dir el compost no ha de tenir més d'un grup polar. Els compostos amb menor solubilitat són els que presenten menor reactivitat com ara les parafines, els compostos aromàtics i els derivats halogenats. El terme "solubilitat" s'utilitza tant per designar el fenomen qualitatiu del procés de dissolució com per a expressar quantitativament la concentració de les solucions. La solubilitat d'una substància depèn de la naturalesa del dissolvent i del solut, així com de la temperatura i la pressió del sistema, és a dir, de la tendència del sistema a assolir el valor màxim d'entropia. Al procés d'interacció entre les molècules del dissolvent i les partícules del solut per formar agregats se l'anomena solvatació i si el solvent és aigua, hidratació.
|
Fiscalitat
|
Una trierarquia era un tipus d'obligació litúrgica militar, un deute semblant a un impost en els més rics a l'antiga Atenes. Les persones en qui requeia el deure s'anomenaven trierarques. El trierarca era responsable de l'equipament, el manteniment, l'operació i el lideratge dels vaixells de guerra coneguts com a trirrems; l'Estat subministrava el buc i el pal del vaixell. La responsabilitat podia recaure sobre una persona o ser compartida, en aquest cas, era coneguda com a sintrierarquia. El cost d'una trierarquia sencera no era menys de 40 mines ni més d'un talent, amb la mitjana sent de 50 mines. El pes de la trierarquia era prou gran perquè durant diversos anys no es pogués gravar cap altra litúrgia al mateix any o al següent.
|
Arquitectura
|
El concepte de racionalisme italià es refereix als corrents arquitectònics, que a partir del futurisme es van desenvolupar a Itàlia principalment en la dècada dels anys 1920 i 1930 del segle xx, en connexió al Moviment Modern internacional.
|
Geografia
|
El mont Sinaí (àrab: جبل سيناء, Jabal Sīnāʾ o طور سيناء, Ṭūr Sīnāʾ; hebreu: הר סיני, Har Sinai), també anomenat l'Horeb (hebreu: חֹרֵב; grec antic: Χωρήβ; llatí: Horeb) o Jabal Musa (àrab: جَبَل مُوسَى, Jabal Mūsà, ‘muntanya de Moisès’) és una muntanya situada al sud de la península del Sinaí, al nord-est d'Egipte, entre Àfrica i Àsia. La seva altura és de 2.285 metres i, malgrat el que es pensa popularment, no és la màxima elevació, ni de la península del Sinaí ni d'Egipte, ja que aquest títol l'ostenta la muntanya Caterina de 2.642 msnm, situada a prop del mont Sinaí. Des de l'època de santa Helena de Constatinoble, el mont Sinaí ha estat identificada amb el Jabal Musa, o Gebel Musa, nom àrab que significa ‘muntanya de Moisès’, nom que comparteix amb altres muntanyes com la muntanya de Musa, a les proximitats de Ceuta. El mont Sinaí és un escenari important de la Bíblia, on, segons la Torà (Antic Testament), Déu va lliurar a Moisès els Deu manaments i per tant, un dels llocs més sagrat de les religions abrahàmiques.
|
Art
|
El desombracionisme (en anglès disumbrationism) va ser un engany que es feia passar per un moviment artístic que va ser posat en circulació el 1924 per Paul Jordan-Smith, un novel·lista, llatinista i autoritat sobre l'erudit anglès del s.XVII Robert Burton, a Los Angeles, Califòrnia. El nom del suposat moviment artístic prové del fet que Jordan-Smith, que no sabia pintar, no podia fer ombres i per tant deixava les seves pintures planes, sense ombres que els donessin relleu.
|
Fiscalitat
|
La dació, que no és una donació, és una fórmula prevista a la Llei del Patrimoni Històric espanyol de 1985 que permet als contribuents pagar els impostos a través d'obres d'art amb un valor històric i artístic reconegut. A partir de l'any 2002 tots els tributs, tant estatals com autonòmics i locals, es poden pagar a través d'aquesta fórmula. A Catalunya, és la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural l'encarregada de valorar les peces que s'ofereixen als museus públics catalans.
|
Física
|
El coeficient de Poisson (denotat mitjançant la lletra grega ν {\displaystyle \nu } ) és una constant elàstica que proporciona una mesura de l'estrenyiment de secció d'un prisma de material elàstic lineal i isòtrop quan s'estira longitudinalment i s'aprima en les direccions perpendiculars a la d'estirament. El nom d'aquest coeficient és en honor del físic francès Simeon Poisson.
|
Química
|
L'àcid inosínic o monofosfat d'inosina (IMP) és un nucleòtid monofosfat. L'àcid inosínic és important en el metabolisme. És el ribonucleòtid de la hipoxantina i el primer nucleòtid format durant la síntesi de purina. És format per la desaminació de l'adenosina monofosfat, i és hidrolitzada de la inosina. L'IMP és un intermediari ribonucleòsid monofosfat en el metabolisme de les purines.
|
Cultura popular
|
Elsagate és un neologisme que es refereix a la controvèrsia que envolta vídeos penjats a YouTube i YouTube Kids que estan categoritzats com a aptes per a infants, però que contenen temes que són inapropiats per a nens. La majoria de vídeos sota aquesta classificació són notables per presentar contingut com violència gràfica, situacions sexuals, fetitxes, drogues, alcohol, injeccions, humor escatològic i situacions i activitats perilloses i angoixants.Aquests vídeos sovint presenten personatges populars de mitjans de comunicació de caràcter familiar, de vegades via crossovers, utilitzats sense permís legal. El terme ell és compost per "Elsa" (un personatge de la pel·lícula animada de Disney Frozen: El regne del gel, qui surt representada freqüentment en aquests vídeos) i ""-gate"" (un sufix utilitzat per indicar escàndols). Tanmateix, la controvèrsia d'Elsagate també inclou canals com Toy Freaks que no presenta personatges familiars, sinó nens reals i que ha generat preocupació sobre un possible cas de maltractament infantil. La majoria de vídeos en aquesta categoria són o films live-action o animacions 2D vulgars, tot i que alguns canals han estat utilitzant tècniques més elaborades com animació de plastilina, o animació 3D. Malgrat les polítiques de restricció d'edat de YouTube, de vegades aquests vídeos són etiquetats per tal d'evadir els algoritmes de protecció infantil integrats, fins i tot, arribant, a YouTube Kids, ja que són difícils de moderar a cause de la gran escala de la plataforma. Per tal de sortir a la pàgina de resultats i atreure atenció d'usuaris, els seus títols i descripcions contenen noms de personatges famosos, així com paraules clau com "educació", "aprendre colors", "cançons infaltils", etc. També inclouen anuncins, fent-los lucratius per als seus propietaris i per YouTube. Malgrat la qüestionable i sovint confonent naturalesa d'aquests vídeos, molts atreuen milions de vistes. Mentre que la crítica dels canals mateixos ha existit des de 2014, la conscienciació pública del fenomen va créixer durant el 2017, ja que els mitjans de comunicació van començar a informar sobre la seguretat infantil a YouTube. Aquell any, després d'articles i d'informes fets per diversos mitjans de comunicació, YouTube va adoptar directrius més estrictes pel que fa al contingut dels nens. A finals de novembre, l'empresa va començar a esborrar massivament els canals i vídeos que entraven dins la categoria d'Elsagate, així com grans quantitats d'altres vídeos o comentaris d'usuaris relacionant a nens que eren inapropiats. Es desconeixen els motius darrere d’aquests vídeos, tot i que el lloc web de notícies tecnològiques nord-americà The Verge va assenyalar que els continguts poden ser fascinants per als nens. Com que molts dels vídeos tenen milions de visualitzacions i inclouen anuncis, el New York Times va suggerir que els vídeos són econòmicament lucratius. Elsagate també es va convertir en objecte de diverses teories de la conspiració, inclosa una que afirma que els vídeos intenten normalitzar la pedofília o els abusos sexuals contra menors.
|
Informàtica
|
COMDEX (Computer Dealer's Exhibition) va ser una de les convencions de productes informàtics més grans del món, la qual es va dur a terme , cada novembre, des de 1979 fins al 2003, a Las Vegas (EEUU). La primera COMDEX va tindre lloc l'any 1979 en el MGM Grand Hotel and Casino (actualment Bally's), amb 167 expositors i 3904 assistents. Al 1981, COMDEX Spring es va realitzar per primera vegada a Nova York. . L'any 2000, grans companyies com IBM, Apple Computer i Compaq van decidir abandonar la seva participació a COMDEX degut als costos i a la baixa qualitat. El juny de 2004, COMDEX va cancel·lar la seva exposició d'aquell any per manca de participants. Finalment, COMDEX va ser cancel·lada definitivament, sent reemplaçada per Interpop.
|
Sociologia
|
Un seller o selleter és un menestral que té com a ofici fer o vendre selles per a muntar a cavall.
|
Ecologia
|
L'arna de la roba (Tineola bisselliella) és un insecte lepidòpter de la família Tineidae. L'arna és una petita papallona nocturna que es troba a tot el planeta. Fa entre 1 i 2 cm d'envergadura. Els marges de les ales són pilosos. Les ales anteriors són de tons marronosos amb reflexos daurats i sense dibuix; les ales posteriors són també llises i de tons més grisos. Vola amb batecs ràpids de les ales i s'amaga per resistir la captura. Les femelles ponen fins a 250 ous molt petits, d'1 mm de diàmetre. Prefereixen llocs de poca llum i teixits no massa secs. Les larves ixen passats entre 8 i 10 dies. Són blanquinoses amb el cap fosc. Segreguen una substància sedosa. La crisàlide està envoltada amb aquesta mateixa substància. El cicle complet de la metamorfosi dura uns tres mesos en condicions òptimes.Aquest petit insecte es considera una plaga. L'eruga de l'arna s'alimenta preferentment de teixits d'origen animal car digereix la queratina, fent forats i espatllant teles i peces de roba. També pot menjar teixits vegetals, deixalles i productes alimentaris emmagatzemats. Fora de l'ambient domèstic poden viure als nius dels ocells on les larves s'alimenten de les plomes i restes de palla. En les cases les erugues mengen les fibres com la llana, seda i cotó, pells i catifes.
|
Telecomunicacions
|
Els números de telèfon d'emergències són nombres curts, fàcils d'aprendre, que comuniquen amb serveis d'assistència immediata que generalment treballen mitjançant entitats estatals. La tendència és unificar totes les urgències en un mateix número.2019La Unió Europea establí amb una directiva que el nombre 112 fora el coordinador de totes les emergències dins del seu territori.
|
Dansa
|
Rebels del swing(títol original: Swing Kids) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Thomas Carter el 1993, l'acció de la qual té lloc a la vetlla de la Segona Guerra mundial. Ha estat doblada al català.
|
Festivals
|
Haloa en grec antic Ἁλῶα) era un festival de la collita celebrat a l'Àtica i principalment a Eleusis i Atenes en honor de Demèter i Dionís, inventors de l'arada i protectors dels fruits de la terra. Es feia una vegada a l'any després de les collites. Només s'oferien els fruits com a sacrifici, en part com a reconeixement de l'abundància de la collita i en part per demanar una bona collita per l'any següent. Demòstenes diu que no es podia oferir en aquesta festa cap sacrifici que comportés sang, i només la sacerdotessa podia oferir els fruits. El festival també s'anomenava θαλύσια ("zalysia" ofrenes de les primícies), segons Hesiqui d'Alexandria i συγκομιστήρια ("synkomisteria", misteris de la recollida). No es coneix exactament el dia d'aquesta celebració ni la durada que tenia.
|
Indumentària
|
Galerus o Galerum era un capell per cobrir el cap, generalment de pell, que portaven sobretot els pagesos i agricultors. Els caçadors el portaven fet de pell de teixó, i els gimnastes el duien a la palestra per mantenir nets els cabells. Els antics habitants del Laci el portaven en lloc de casc. Els sacerdots romans i especialment el flamen dialis portaven un barret semblant que s'anomenava àpex. Era una peça rodona adaptada al cap, amb una punta a la part superior. Amb el temps el nom es va aplicar a qualsevol cosa que cobris el cap, i també a una perruca per als calbs. També s'aplicava el nom a les perruques que els dos sexes usaven per disfressar-se en les seves sortides nocturnes. El diminutiu Galericulum s'usava quan era una peça que cobria només la part dels cabells.
|
Estris
|
Una guardiola o vidriola és un petit recipient destinat a l'acumulació i l'emmagatzematge de monedes, normalment utilitzat pels nens. Són tradicionals les guardioles en forma de porquet fetes de ceràmica o de porcellana. Tot i així, també poden tenir altres formes, i estar fetes d'altres materials com la terrissa o la fusta. De fet, qualsevol recipient amb un forat superior pot utilitzar-se com a guardiola.S'utilitzen per inculcar les idees d'estalvi i d'administració dels diners als nens. Els diners es poden ficar dins la guardiola fàcilment, però per treure'ls, s'ha de trencar l'objecte o utilitzar una clau, de manera que es força al subjecte a reflexionar la decisió.
|
Periodisme
|
El videomapatge (en anglès, o vídeo mapping o projection mapping ) és una tècnica de projecció utilitzada per a projectar imatges, habitualment en format vídeo i animacions amb objectes virtuals de dues o tres dimensions sobre qualsevol tipus de superfície, gràcies a un programari especialitzat i una metodologia concreta. Els videomapatges se solen projectar sobre superfícies amb volum, com ara façanes, mobiliari urbà o interiors d'edificis. El propòsit és interactuar amb un espai i encaixar determinades imatges damunt la seva superfície. El vídeo mapping es "una superposicició de revestiment virtual a sobre d'una superfície material amb l'objectiu de modificar la percepció visual." La sincronia que es genera entre imatge i àudio afavoreix una experiència immersiva. Un dels primers moments de reconeixement del mapping com a forma d'art va ser el 2005, a Ginebra, Suïssa, durant la primera edició del Mapping Festival, un esdeveniment internacional dedicat al món del vjing i tot el relacionat amb les arts visuals.
|
Pedagogia
|
La teoria de la bastida, bastida educativa o "andamiatge" (també coneguda pel terme en anglès, Instructional Scaffolding) va ser proposada per Jerome Bruner l'any 1976 i es basa en la visió constructivista de Lev Vigotski amb el seu concepte de Zona de Desenvolupament Proper (ZDP). Tracta de la distància entre allò que un alumne pot resoldre per si sol, i allò que podria realitzar amb ajuda d'un professor, arribant eventualment al nivell de desenvolupament potencial. La informació que presenta el professor a l'alumne ha de ser engrescadora, ha de presentar-se en forma de repte cap a l'alumne i ha d'estar preparada, doncs cal saber què presentar i quan presentar-ho de manera que sigui plenament comprensible i ajudi veritablement a la creació de coneixement.
|
Art
|
Leda i el cigne és un motiu de la mitologia grega, segons el qual Zeus baixà de l'Olimp en forma d'un cigne cap a Leda, mentre aquesta dona caminava per la vora del riu Eurotas. D'acord amb la mitologia grega, més tard Leda donà a llum dues parelles de fills: d'una banda, a Helena i Pòl·lux, que serien fills de Zeus i, per tant, immortals; i d'altra banda Clitemnestra i a Càstor, considerats fills de Tindàreu, rei d'Esparta, i en conseqüència, mortals. Segons la història, Zeus es transformà en un cigne i va violar o seduir Leda en la mateixa nit en què ella havia tingut relacions amb el seu espòs, el rei Tindàreu, per açò les dues parelles de fills tingueren diferents pares. En algunes versions, ella pon dos ous dels quals naixen els infants. En altres versions, Helena és una filla de Nèmesi, la dea que personificava el desastre que esperava a les persones que pateixen l'orgull d'hibris. El motiu aparegué rares vegades en l'escultura a gran escala de l'antiguitat, tot i que una representació de Leda en una escultura s'ha atribuït en els temps moderns a Timoteu; hi ha, en canvi, escultures de petit format que en mostren poses reclinades i dempeus, en camafeus, pedres precioses gravades i anells. Gràcies a les versions literàries d'Ovidi i Fabi Plancíades Fulgenci fou mite molt conegut durant l'edat mitjana, però té un lloc més destacat com a tema classicista, amb tints eròtics, en el Renaixement italià.
|
Agricultura
|
Judith Bakirya és una agricultora de permacultura ugandesa. Va ser nomenada a la llista de les 100 dones de la BBC per al 2019.Bakirya va néixer al districte de Bugosa, a Uganda, i va créixer en una granja, tot i que inicialment no tenia intenció de ser agricultora. De petita, a més de treballar a la granja de la seva família, Bakirya i les seves germanes van anar a l'escola gràcies a l'ajuda del seu pare, un cap tribal. El seu èxit a l'escola primària li va permetre aconseguir una beca a l'escola secundària, Mt St Mary's College Namagunga, cosa que cap altre estudiant de la seva escola havia aconseguit. A partir d'aquí, es va classificar per obtenir una beca governamental per assistir a la universitat i va obtenir un Màster en salut i desenvolupament a la Universitat de Birmingham al Regne Unit.El 2000 va deixar la feina a una ONG per tornar a la pagesia. Fent servir els seus estalvis i un petit préstec de l'Associació d'Estalvis i Préstecs del poble, va fundar Busaino Fruits & Trees. El 2014 va guanyar el concurs Best Farmers patrocinat per Vision Group, l'ambaixada dels Països Baixos a Uganda, KLM Airlines i dfcu Bank. El premi li va permetre exposar a la Source of the Nile Agriculture Show i d'assistir a mostres agrícoles als Països Baixos. Després d'això, va obrir el seu propi centre d'exposicions sobre medicina i cultura tradicionals al districte de Jinja, a Uganda. El 2017 va iniciar l'Institut Nacional d'Agroturisme a Jinja per promoure l'agroturisme i l'educació ugandesos.El 2020 dirigeix Busaino Fruits & Trees com una granja de fruites agro-patrimonials de més de 1.000 acres, amb un gran èmfasi en l'agroturisme i l'educació sobre pràctiques agrícoles sostenibles amb el medi ambient. El 2019, aquest treball va conduir al seu reconeixement com una de les "100 dones" de l'any per la BBC.
|
Sociologia
|
Una onomatopeia és la coincidència parcial entre el significant i el significat d'un signe lingüístic, és a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula. Un exemple és atxim!, l'onomatopeia que correspon a l'esternut. Les onomatopeies referides al mateix fenòmens són diferents segons les llengües. Així, l'anglès fa woof per tal d'imitar el lladruc del gos, però fa bub-bub en la nostra llengua. En certs casos una onomatopeia també és una interjecció perquè s'empra per a cridar algú o assenyalar quelcom a altri.
|
Filosofia
|
Hans Kelsen AFI [ˈhans ˈkɛlsən]; (Praga, Imperi austrohongarès, 1881- Orinda , Berkeley, Estats Units, 1973) fou un jurista, filòsof, professor i polític austríac d'origen jueu. És considerat un dels juristes més importants del segle xx. És autor de la constitució austríaca de 1920, que encara en gran manera continua vigent. A causa de l'augment del totalitarisme a Àustria (i un canvi constitucional de 1929) Kelsen se'n va anar a Alemanya el 1930 però va ser obligat a abandonar aquest lloc després de la presa del poder de Hitler el 1933 a causa de la seva ascendència jueva. Aquest any va partir a Ginebra i després es va traslladar als Estats Units el 1940. El 1934, Roscoe Pound va qualificar Kelsen com "el jurista més important del moment". Mentre s'estigué a Viena, Kelsen va conèixer Sigmund Freud i el seu cercle i va escriure sobre la psicologia social i la sociologia. Als anys quaranta, la reputació de Kelsen ja estava ben establerta als Estats Units per la seva defensa de la democràcia i per la seva teoria pura del dret. L'envergadura acadèmica de Kelsen va superar per si sola la teoria legal i es va estendre a la filosofia política i la a teoria social també. La seva influència abastà els camps de la filosofia, la ciència jurídica, la sociologia, la teoria de la democràcia i les relacions internacionals. A les darreries de la seva carrera a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, tot i que es va retirar oficialment el 1952, Kelsen va reescriure el seu llibre curt de 1934, Reine Rechtslehre (Teoria pura del dret), en un "segona edició" molt ampliada publicada el 1960 (va aparèixer en una traducció anglesa el 1967). Al llarg de la seva carrera activa, Kelsen també va contribuir significativament a la teoria de la revisió judicial, la teoria jeràrquica i dinàmica del dret positiu i la ciència del dret. En filosofia política, va ser un defensor de la teoria de la identitat del dret estatal i un defensor de la contrastació explícita dels temes de centralització i descentralització en la teoria del govern. Kelsen també va ser un defensor de la posició de separació dels conceptes d'Estat i de societat en la seva relació amb l'estudi de la ciència del dret. La recepció i la crítica de l'obra i les contribucions de Kelsen han estat extenses, tant amb partidaris com en detractors ardents. Les contribucions de Kelsen a la teoria legal dels processos de Nuremberg van rebre el suport i foren i contestades per diversos autors, incloent Dinstein a la Universitat hebrea de Jerusalem. La defensa neokantiana del positivisme legal continental de Kelsen va rebre el suport de H. L. A. Hart en la seva forma contrastada de positivisme jurídic angloamericà, que va ser debatut en la seva forma angloamericana per erudits com Ronald Dworkin i Jeremy Waldron.
|
Enginyeria
|
El Duralmond és un material compost que s'obté al barrejar resines sintètiques i naturals, clofolla d'ametlla triturada i altres additius. Duralmond és un tipus de fusta que està inclòs dins la família del “Maderón” que són aquests materials alternatius que s'obtenen a partir de fustes inertes. Sobretot es fa servir per donar textures i formes a parets i sostres.
|
Ètica
|
Ancrene Wisse o Ancrene Riwle, conegut en anglès modern Guide of Anchoresses (guia per a anacoretes) és un tractat medieval per a religioses emparedades, escrit a inicis del segle XIII. L’Ancrene Wisse fou compost originàriament per a tres germanes que escolliren adoptar la vida contemplativa. El tractat consta de vuit parts: la primera i l’octava versen sobre la «Regla externa», relativa a la vida pública de les emparedades. La segona i la setena part versen sobre la «Regla interna», és a dir, sobre la vida privada de les emparedades. La resta conté consells espirituals.
|
Cultura popular
|
Noces de diamant és el nom amb què es coneix el seixantè aniversari d'un casament. Venen després de les noces d'or (50 anys) i abans de les noces de platí (75 anys).
|
Ciències de la salut
|
La càrrega de la malaltia és l'impacte d'un problema de salut, mesurat pel cost financer, la mortalitat, la morbiditat o altres indicadors. Sovint es quantifica en termes d'anys de vida ajustats per qualitat (AVAQ) o anys de vida ajustats per discapacitat (AVAD), els quals quantifiquen en nombre d'anys de vida perduts degut a malaltia (AVPM). Es pot considerar un AVAD com un any de vida sana perdut, i generalment la càrrega de malaltia es pot considerar com una mesura de la diferència entre l'estat de salut actual i l'estat de salut ideal (on la persona viu una vellesa lliure de malaltia i discapacitat). Segons un article publicat a The Lancet al juny de 2015, el dolor lumbar i el trastorn depressiu major es trobaven entre les deu principals causes d'AVPM i eren la causa de més pèrdua de salut que la diabetis, la malaltia pulmonar obstructiva crònica i l'asma combinades. L'estudi, basat en dades de 188 països, considerat com l'anàlisi més gran i més detallada per quantificar nivells, patrons i tendències en la salut i la discapacitat, va concloure que "la proporció d'anys de vida ajustada per discapacitat a causa d'AVPM va augmentar a nivell mundial des de 21,1% en 1990 al 31,2% el 2013." La "càrrega ambiental de la malaltia" es defineix com la quantitat d'AVAD que es pot atribuir als factors ambientals. Aquestes mesures permeten comparar les càrregues de malaltia i també s'han utilitzat per a pronosticar els possibles impactes de les intervencions sanitàries. El 2014, els AVAD per cap van ser "un 40% més grans en regions de ingressos mitjans i baixos".L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha proporcionat un conjunt de pautes detallades per mesurar la càrrega de malalties a nivell local o nacional. El 2004, el problema de salut que va portar a l'AVPM més alt per a homes i dones era la depressió unipolar, el 2010, va ser el mal d'esquena. Segons un article publicat a The Lancet el novembre del 2014, els trastorns dels majors de 60 anys representen el "23% de la càrrega global de la malaltia" i els principals contribuents a la càrrega de malaltia en aquest grup el 2014 eren "malalties cardiovasculars (30,3% ), neoplàsies malignes (15,1%), malalties respiratòries cròniques (9,5%), malalties musculoesquelètiques (7,5%) i trastorns neurològics i mentals (6,6%)."
|
Física
|
Teoria dels colors (títol original en alemany: Zur Farbenlehre) és un llibre escrit per Johann Wolfgang von Goethe (1749 - 1832) entre el 1790 i el 1810 i publicat el 1810. Conté algunes de les primeres i més precises descripcions de les ombres acolorides, la refracció, l'acromatisme o l'hipercromatisme.
|
Ciència militar
|
La Iniciativa de Defensa Estratègica (IDE), en anglès Strategic Defense Initiative (SDI), coneguda popularment com a guerra de les galàxies per la popular pel·lícula de ciència-ficció de l'època,fou un proposta del president dels Estats Units d'Amèrica Ronald Reagan, presentada el 23 de març del 1983 per utilitzar un sistema d'armament amb base a terra i a l'espai per protegir els Estats Units de l'atac d'armes nuclears estratègiques (míssils balístics intercontinentals i míssils balístics de llançament submarí). La iniciativa es focalitzava sobretot en la defensa estratègica, prenent com a referència l'habitualment acceptada doctrina de la destrucció mútua assegurada (MAD, per les seves sigles en anglès). Per bé que mai no fou desenvolupada ni desplegada, llevat d'una mínima part (falta de prototipus o simple assaig de tecnologia), la recerca i la tecnologia de la SDI han aplanat el camí d'alguns dels sistemes de míssils anti-balístics d'avui. L'Organització de la Iniciativa de Defensa Estratègica (SDI) fou creada el 1984 en l'àmbit del Departament de Defensa dels Estats Units per ocupar-se de la SDI.
|
Enginyeria
|
Proves de rendiment cobreixen una àmplia gamma d'avaluacions d'enginyeria o funcionals, on un material, producte, sistema o persona no és especificat per especificacions detallades de materials o components: més aviat, l'èmfasi és sobre les característiques finals de rendiment mesurables. La prova pot ser un procediment qualitatiu o quantitatiu. Proves de rendiment es poden referir a l'avaluació del rendiment d'un examinand humà. Per exemple, un examen pràctic de conduir és una prova de rendiment de si una persona és capaç de realitzar les funcions d'un conductor competent d'un automòbil. En la indústria informàtica, programari de prova de rendiment s'utilitza per determinar la velocitat o l'eficàcia d'un ordinador, xarxa, programa o dispositiu. Aquest procés pot incloure proves quantitatives fetes en un laboratori, com la mesura del temps de resposta o el nombre d'MIPS (milions d'instruccions per segon) en què funciona un sistema. També es poden avaluar atributs qualitatius com fiabilitat, escalabilitat i interoperabilitat. Les proves de rendiment es fan sovint conjuntament amb proves d'estrès.
|
Festivals
|
El Panoràmic és el festival que explora la relació entre el cinema i la fotografia, promou i incentiva l'ús de les noves narratives audiovisuals com les instal·lacions artístiques i les propostes creatives més arriscades i contemporànies. El Panoràmic contribueix a visibilitzar les noves generacions i nous artistes emergents d'escoles de l'entorn del cinema i la fotografia. En el seu equip directiu trobem el fotògraf i promotor d'art Joan Fontcuberta , la Laia Casanova (gestora d'arts visuals) i l'Albert Gusi, un fotògraf català amb una mirada molt peculiar. El festival està promogut per l'Ajuntament de Granollers i espai d'arts Roca Umbert i compten amb el suport de la Generalitat i de mitjans com: VOTv, el 9 Nou, Museu de Granollers, Filmoteca de Catalunya, Cinema Edison, entre d'altres...
|
Astronomia
|
L'atmosfera estel·lar és la regió exterior del volum d'un estel, i es troba per sobre del nucli solar, la zona de radiació i la zona de convecció. Es divideix en diverses regions amb diferents trets cadascuna: La fotosfera, que és la part més baixa i freda de l'atmosfera estel·lar és la part que podem veure. La llum que s'escapa de la superfície de l'estrella ve d'aquesta regió i travessa les capes superiors. La fotosfera del Sol té una temperatura entre 5.770 K i 5.780 K. Les taques solars, regions fredes amb distorsions del camp magnètic, es troben a la fotosfera.La cromosfera es troba per sobre de la fotosfera. Aquesta part de l'atmosfera comença refredant-se però després s'escalfa fins a assolir una temperatura deu vegades superior a la de la fotosfera. Per sobre de la cromosfera, hi ha la regió de transició, on la temperatura augmenta ràpidament en només uns cent quilòmetres. Més enllà d'aquesta regió, hi ha la part exterior de l'atmosfera estel·lar, la corona, un plasma tènue però extremament calent (més d'un milió de kèlvins). Mentre que totes les estrelles de seqüència principal posseeixen una regió de transició i una corona, no tots els estels en tenen. Sembla que només alguns gegants i supergegants tenen corones. Un enigma encara sense resoldre en l'astrofísica estel·lar és el procés que fa que la corona es trobi a temperatures tan altes. La resposta concerneix els camps magnètics, però no se'n coneix el mecanisme exacte.Durant un eclipsi solar total, la fotosfera del Sol queda oculta, revelant les altres capes de l'atmosfera. En aquestes condicions, la cromosfera apareix com un anell vermellós, i la corona sembla una aura. El mateix fenomen en binaris eclipsants pot fer visible la cromosfera d'estrelles gegants.
|
Sociologia
|
La llegenda de la punyalada per l'esquena (en alemany: Dolchstoßlegende / Dolchstoßlegende) fa referència a un mite social i a la teoria popular de persecució i propaganda a Alemanya durant el període d'entreguerres (1918-1939). Aquesta teoria atribueix la derrota d'Alemanya en la Primera Guerra Mundial a un determinat nombre d'assumptes interns domèstics, en lloc de a una fallada geoestratègica o militar. En concret, la teoria subratlla que el poble alemany no va saber respondre a la "crida patriòtica" en el moment crucial de la guerra i que alguns "elements" haurien "sabotejat l'esforç bèl·lic" a propòsit. Aquests elements després van ser identificats per Hitler com jueus i esquerrans. El Dolchstoß es té com un dels factors més importants per explicar l'ascens al poder d'Adolf Hitler més endavant, ja que gran part de la base política inicial del Partit Nazi la componien veterans de la Primera Guerra Mundial i molts dels quals eren propers a aquesta interpretació de la història recent alemanya.
|
Agricultura
|
Els heterodèrids (Heteroderidae) són una família de nematodes de l'ordre Tylenchida. El seu nom prové del grec heteros, altra i deras, pell. Això fa referència a les diferents classes de 'pells' de la femella i el cist.
|
Filologia
|
L'any 1863 Francesc Pelagi Briz va proposar de crear l'Acadèmia de la Llengua Catalana, però aquesta no es va crear fins al 1880, per iniciativa del Primer Congrés Catalanista. De totes maneres l'acadèmia no va reeixir. Va tornar a aparèixer l'any 1915 com a reacció a les Normes ortogràfiques que l'Institut d'Estudis Catalans havia impulsat dos anys abans, el 1913. Per aquest motiu ja el 1916 l'acadèmia va publicar les seves pròpies amb el llibre Regles ortogràfiques, però no van tenir seguiment.
|
Indumentària
|
El pitet, baverall o bavosall és un parament de taula que es col·loca als nadons i criatures per impedir que s'embrutin quan mengen. Consisteix bàsicament en un petit tros de tela quadrangular que cobreix el pit del nen i que es nua darrere del coll. Tradicionalment, es nuava amb vetes. Models més moderns es tanquen amb veta adherent (velcro) o fermalls de pressió. Són fets de cotó o altres teixits fàcils per rentar. Hi ha versions plastificats o de plàstica, que es netegen amb un drap humit. Com a variants del pitet destaquen les diverses peces que amb idèntica funció s'introdueixen al nen pel cap disposant-se a manera de ponxo, davantal o samarreta protectora. Existeixen també models per adults amb problemes de motricitat o per menjar crustacis o calçots.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.