label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Museologia
|
Un gabinet de curiositats o cambra de les meravelles (en anglès: Cabinet of curiosities, en alemany: Kunstkabinett, Kunstkammer, Wunderkammer) era una col·lecció enciclopèdica d'objectes durant l'època del Renaixement a Europa. En la terminologia moderna entrarien dins la història natural (de vegades eren falsificacions), la geologia, l'etnografia, l'arqueologia, relíquies religioses, obres d'art i antiguitats. En el cas de Carles I d'Anglaterra, per exemple, la seva col·lecció, la considera Peter Thomas com una forma de propaganda.
|
Sociologia
|
La literatura popular és la manifestació oral de la comunicació literària. Tot i que normalment relacionem el concepte de literatura (l'art d'escriure amb un objectiu estètic) amb la idea de llengua escrita, la creació artística a la qual fa referència és innata a la condició humana, i per tant es dona des d'abans de l'escriptura.La cançó i la recitació han estat durant molt de temps els únics mitjans a través dels quals la majoria de la societat podia accedir a la creació literària, a causa del seu analfabetisme. I això, tant a nivell de recepció com a nivell de creació: Les manifestacions literàries produïdes i transmeses per via oral han estat exemples de creació col·laborativa de manera que la transmissió oral ha permès durant segles la constant modificació de les obres. Hem de dir, per tant, que l'oralitat caracteritza de forma remarcable aquest tipus de literatura. Gent del poble ha cantat, explicat rondalles i llegendes, recitant poemes que ha après de les generacions anteriors amb l'única eina de la paraula, i de vegades, algun instrument senzill. És la literatura del poble, la literatura popular... A més, i com a conseqüència d'aquesta oralitat, la caracteritza també el fet de ser efímera: moltes de les seves mostres s'han perdut justament per no haver estat fixades per escrit. No està sotmesa, a diferència de la literatura culta, als cànons de l'estètica literària pròpia d'un moviment concret com el Romanticisme o el Barroc. Es tracta d'una manifestació sense autor, la qual cosa, com ja s'ha dit, fa que esdevingui variable i modificable en el seu ús i la seva transmissió. En trobem manifestacions en la poesia, la narrativa, etc. però el seu gènere per excel·lència és la cançó. Cançons de bressol, cançons de treball, etc. són manifestacions claríssimes d'aquesta necessitat humana de crear a través de la paraula. El gospel en seria un exemple. Amb el temps s'ha recollit per escrit per part d'alguns autors que volien preservar aquestes obres per a la posteritat, evitant-ne la seva pèrdua. El romancero és un exemple d'aquest fet en la literatura espanyola.Entenem per literatura popular el conjunt de textos compostos oralment i destinats a un públic oient. El nom emfatitza el fet que durant molt temps va ser l'única literatura que produïen i consumien els estaments més humils de la societat, a diferència de l'escrita, només accessible per a les classes privilegiades. El qualificatiu popular, avui en dia es reserva a la literatura escrita destinada a lectors no sofisticats: novel·les de fulletó, d'aventures o melodrames. Les primeres mostres de literatura popular en català daten el segle Xll, tot i que no han arribat als nostres dies. Les que s'han conservat les podem agrupar per gèneres.La majoria de textos de peces teatrals conservades des del segle XVl fins al segle XlX són de tema religiós i van néixer arran de les celebracions litúrgiques de Nadal i Pasqua. El gènere profà està representat a partir del segle xvi per l'entremès, que al Principat va prendre el nom de sainet. Es tracta de peces dramàtiques breus, escrites en vers, o en vers i prosa, que es representaven com a complement o intermedi d'una obra més llarga i que decrivien els costums de les classes humils a qui anaven destinades.
|
Indumentària
|
Reebok és una empresa americana de calçat atlètic, indumentària, i accessoris. Actualment és filial d'Adidas. L'empresa, fundada el 1895, s'anomenaven originalment Mercury Sports però es va rebatejar com a Reebok el 1960. Els fundadors de l'empresa foren Joe Foster i Jeff Foster.
|
Informàtica
|
MXML és un llenguatge descriptiu desenvolupat inicialment per Macromedia fins al 2005 per a la plataforma FLEX d'Adobe. MXML es basa en XML i el seu acrònim és "Multimedia eXtensible Markup Language". Llenguatge que descriu interfícies d'usuari, crea models de dades i té accés als recursos del servidor, del tipus RIA (Rich Internet Application). MXML té una major estructura sobre la base d'etiquetes, similar a HTML, però amb una sintaxi menys ambigua, proporciona una gran varietat i inclusivament permet estendre etiquetes i crear els seus propis components.
|
Telecomunicacions
|
Els galvanòmetres són aparells que s'empren per detectar el pas del corrent elèctric per un circuit i per a la mesura precisa de la seva intensitat elèctrica. Solen estar basats en els efectes magnètics o tèrmics causats pel pas del corrent. En el cas dels magnètics poden ser d'imant mòbil o de quadre mòbil. En un galvanòmetre d'imant mòbil l'agulla indicadora està associada a un imant que està situat en l'interior d'una bobina per la qual circula el corrent que tractem d'amidar i que crea un camp magnètic que, depenent del sentit d'aquesta, produeix una atracció o repulsió de l'imant proporcional a la intensitat d'aquest corrent. En el cas dels galvanòmetres tèrmics, el que es posa de manifest és l'allargament produït, en escalfar-se per l'Efecte Joule al pas del corrent, un fil molt fi associat a un cilindre solidari amb l'agulla indicadora. Lògicament el major o menor allargament és proporcional a la intensitat del corrent.
|
Química
|
Annales de chimie; ou Recueil de Mémoires Concernant la Chimie et les Arts qui en Dépendent fou una revista científica francesa publicada entre l'abril de 1789 i el novembre de 1793, amb un total de devuit volums, dedicats a articles sobre química i matèries relacionades (mineralogia, meteorologia, física, fisiologia i producció de salnitre). Fou la segona revista dedicada a la química que es publicà. El químic francès Antoine Laurent Lavoisier (1743-1794) volgué fundar una revista científica amb l'objectiu de publicar-hi només articles relacionats amb la química agafant com a model la revista alemanya Chemische Annalen, fundada el 1778 pel químic Lorenz Florent Friedrich von Crell (1744-1816). Tanmateix, l'objectiu real de Lavoisier era difondre la seva nova química i amb tots els articles adaptats a la nova nomenclatura química que havia elaborat juntament amb altres membres d'Académie des Sciences. Contribuïren a les primeres edicions dels Annales de chimie Louis Bernard Guyton de Morveau (1737-1816), Antoine Laurent Lavoisier que era el tresorer i de fet el propietari, Gaspard Monge (1746-1818), Antoine François de Fourcroy (1755-1809), Philippe Frédéric de Dietrich (1748-1793), Jean Henri Hassenfratz (1755-1827) i Pierre Auguste Adet (1763-1834) que n'era el secretari. Posteriorment també formaren part del comité editorial Claude Louis Berthollet (1748-1822), Armand Jean François Séguin (1767-1835), Louis Nicolas Vauquelin (1763-1829) i Pierre Joseph Pelletier (1788-1842).
|
Astronomia
|
El Catàleg Ross és un catàleg estel·lar realitzat per l'astrònom Frank Elmore Ross a la primera meitat del segle XX, al llarg d'un període que s'estén de 1925 a 1939. Aquest catàleg conté 1.094 estels amb un moviment propi elevat, caracteritzant així estels relativament propers al sistema solar.
|
Agricultura
|
Planter en agricultura i especialment en horticultura, és una sembra que es fa amb l'objectiu d'aconseguir plantes que seran trasplantades quan adquireixin un cert desenvolupament. El terme planter ha passat al món de l'esport amb el significat de formar els jugadors dins d'un mateix club o equip.L'espai on es fa un planter acostuma a ser un tros de terra molt ben acondicionat i adobat o bé en un substrat (de torba, fibra de coco, perlita, vermiculita, etc. o les seves mescles), en testos, caixoneres o dins d'hivernacles.
|
Ràdio
|
Radio Globo es una estació de ràdio que opera a Tegucigalpa (Hondures). És reconeguda per la seva oposició al Cop d'estat a Hondures de 2009 en aquest país centreamericà. El seu propietari és l'empresari Alejandro Villatoro. Actualment és dirigida per David Romero Ellner, qui també és el director de Globo TV, el canal de televisió germà de Radio Globo.
|
Televisió
|
Falling Hare (1943) és un curtmetratge d'animació realitzat per Bob Clampett i posant en escena un donyet i Bugs Bunny.
|
Filosofia
|
Desconstrucció o desconstructivisme és un concepte que s'empra en la filosofia contemporània, la crítica literària i les ciències socials, i que denota un procés pel qual els textos i els llenguatges de la filosofia adquireixen un nou significat a la llum dels seus propis supòsits i absències. Jacques Derrida emprà per primer cop aquest terme els anys seixanta. El terme s'ha estès a l'arquitectura, en què es refereix als edificis que trenquen amb el volum únic i la geometria ordinària. Per la seva banda, el concepte en arquitectura ha inspirat per anomenar, en cuina, el fet de cuinar i emplatar diferentment, també trencant amb un volum únic i separant els elements en altres formes, textures, temperatures diferents que se surten de l'ordinari.
|
Astronomia
|
Graecina és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -36.11 ° de latitud nord i 238.59 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 11.93 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 30 de setembre de 2011. i fa referència a Pompònia Grecina, noble romana, casada amb Aulus Plauci governador romà de Britània.
|
Sociologia
|
La sociologia de l'esport és una línia de recerca dels estudis culturals. Pretén desvetllar la simbologia no explicada, però parladora, de la societat mitjançant una de les seves pràctiques, l'esport. Els primers estudis de sociologia de l'esport remunten a les teories racials de segle XIX. Això contribueix a bandejar-los després de la Segona Guerra Mundial i no és fins als anys 1970 que comencem a trobar un volum important de recerca. És als EUA on s'hi reprèn els primers treballs tot desproveint-los del sotrac racista inicial. Amb el full en blanc diversos corrents en sociologia aporten investigacions notables en l'àmbit. Hi ha una primera aproximació generalista que de mica en mica s'especialitza i mira el permenut. En resum es podria dir que l'esport a la societat compleix la funció de cohesió malgrat que expressa les desigualtats ja existents d'arrel. L'esport contribueix a apaivagar la violència provocada pel capitalisme però no ho pot tot. La seva institucionalització diferencia més que no uneix. L'esport engendra tot de signes que analitzats ens aporten informació rellevant sobre la societat. Hi veiem una estructura masclista, classista i individualista, tot i que cooperativa.
|
Història
|
La genealogia de la dinastia de Bragança de Portugal és la següent: Joan I (1357-1433), rei de Portugal (Dinastia Avís) & Agnès Pires │ └─>Alfons I (1377-1461), duc de Bragança X 1) Beatriu Perei ra de Alvim (Barcelos) (+1420) X 2) Constança de Noronha (Gijón) (+1480) sp │ ├1>Alfons de Bragança (1400-1460), 4t comte d'Ourém, primer marquès de Valença │ & Brites de Sousa │ │ │ └─>descendència : els de Portugal, comtes de Vimioso │ ├1>Isabel (1402-1465) │ X Joan, infant de Portugal (1400-1442), tercer conestable de Portugal (el seu oncle) │ └1>Ferran I (1403-1478), duc de Bragança X Joana de Castro (+1479) │ ├─>Ferran II (1430-1483), duc de Bragança │ X Isabel de Portugal (1459-1521) │ │ │ ├─>Felip (1475-1483), duc de Guimarães │ │ │ ├─>Jaume I (1479-1532), duc de Bragança │ │ X 1) Eleonor de Mendoça (Medina Sidonia) (+ 1512) │ │ X 2) Joana de Mendoça (+1580) │ │ │ │ │ ├1>Teodosi I (abans de 1512-1563), duc de Bragança │ │ │ X 1) Isabel de Lancaster (Bragança ) (1514-1558) │ │ │ X 2) Beatriu de Lancaster (Coimbra-Aveiro) │ │ │ │ │ │ │ └1>Joan I (abans de 1547-1583), duc de Bragança │ │ │ x Catherine, infanta del Portugal (1540-1614) │ │ │ │ │ │ │ ├─>Teodosi II (1568-1630), duc de Bragança │ │ │ │ X Anna de Velasco (Frias) (morta el 1607) │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>Joan IV (1604-1656), duc de Bragança (Joan II), després rei de Portugal │ │ │ │ X Lluïsa de Guzmán (Medina Sidonia), reina regent │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Teodosi III (1634-1653), primer príncep del Brasil, duc de Bragança │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Caterina, infanta del Portugal (1638-1705) │ │ │ │ │ X Carles II d'Anglaterra (1630-1685) │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Alfons VI (1643-1683), rei de Portugal │ │ │ │ │ X Maria-Francesca-Elisabet de Savoia-Nemours (1646-1683) │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>Pere II (1648-1706), rei del Portugal │ │ │ │ X 1) Maria-Francesca-Elisabet de Savoia, duquessa de Nemours (1646-1683) │ │ │ │ X 2) Maria Sofia del Palatinat-Neubourg (1666-1699) │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├2>Joan (1688-1688), príncep del Brasil, duc de Bragança │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├2>Joan V (1689-1750), rei de Portugal │ │ │ │ │ X Maria Anna d'Habsburg, arxiduquessa d'Àustria (1683-1754) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Pere (1712-1714), príncep del Brasil, duc de Bragança │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Maria Barbara de Bragança, infanta de Portugal (1711-1758) │ │ │ │ │ │ X Ferran VI rei d'Espanya (1713-1759) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Josep I (1714-1777), rei de Portugal │ │ │ │ │ │ X Maria Anna Victòria de Borbó, infanta d'Espanya (1718-1781) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Maria I (1734-1816), reina de Portugal │ │ │ │ │ │ │ X Pere III (1717-1786), infant de Portugal després rei consort de Portugal (el seu oncle) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>Maria Benedicte (1746-1829), Infanta de Portugal │ │ │ │ │ │ X Josep (1761-1788), príncep del Brasil, duc de Bragança (són nebot) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>Pere III (1717-1786), infant de Portugal després rei consort de Portugal │ │ │ │ │ X Maria I de Portugal (1734-1816), reina de Portugal (sa nièce) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Josep (1761-1788), príncep del Brasil, duc de Bragança │ │ │ │ │ │ X Maria Benedicta (1746-1829), Infanta de Portugal (la seva tia) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Joan VI (1767-1826), príncep del Brasil, rei del Regne Unit de Portugal, Brasil i els Algarves, després rei de Portugal, emperador honorari del Brasil │ │ │ │ │ │ X Carlota-Joaquima de Borbó, infanta d'Espanya (1775-1830) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Pere IV (1798-1834), rei de Portugal, emperador del Brasil (Pere I) │ │ │ │ │ │ │ X 1) Maria Léopoldina d'Habsburg, arxiduquessa d'Àustria (1797-1826) │ │ │ │ │ │ │ X 2) Amàlia de Beauharnais (1812-1873) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├1>Maria II (1819-1853), infanta de Portugal, princesa del Brasil, princesa de Grão-Pará, rei na de Portugal │ │ │ │ │ │ │ │ X 1) August de Beauharnais (1810-1835), duc de Leuchtemberg, duc de Santa Cruz │ │ │ │ │ │ │ │ X 2) Ferran II, príncep de Saxònia-Cobourg-Gotha (1816-1885), rei consort de Portugal │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └2>Casa de Coburg-Bragança (extinta el 1932) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └1>Pere II (1825-1891), emperador del Brasil │ │ │ │ │ │ │ X Teresa de Borbó-Sicília (1822-1889) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Alfons (1845-1847), príncep imperial │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Isabel de Bragança (1846-1921), princesa imperial del Brasil │ │ │ │ │ │ │ │ x Gastó d'Orleans, comte d'Eu, príncep dels francesos │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>'Casa d'Orleans-Bragança │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>Pere (1848-1850), príncep impérial │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Miquel I (1802-1866), rei de Portugal, en exili des de 1834 │ │ │ │ │ │ │ X Adelaida, princesa de Löwenstein-Wertheim-Rosemberg-Rochefort (1831-1909) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>Miquel (II) (1853-1927), duc de Bragança │ │ │ │ │ │ │ X 1) Elisabet de Thurn und Taxis (1860-1881) │ │ │ │ │ │ │ X 2) Maria Teresa, princesa de Löwenstein-Wertheim-Rosemberg-Rochefort (1870-1935) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├1>Miquel (1878-1923), duc de Viseu, renuncia als seus drets al tron │ │ │ │ │ │ │ │ X Anita Stewart, americana, creada princesa de Bragança per Francesc Josep I (1886-1977) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Joan (1912-1991) │ │ │ │ │ │ │ │ │ X 1) Winifred Dodge Seyburn (1917-) │ │ │ │ │ │ │ │ │ X 2) Katherine King │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └1>Miquel Guillem (1951-) │ │ │ │ │ │ │ │ │ X Barbara Haliburton Fales (1955-) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>Miquel Samuel (1986-) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>Miquel (1915-1996) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├1>Francesc Josep (1879-1919), renuncià als seus drets al tron │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └2>Eduard Nuno (1907-1976), duc de Bragança en 1932 │ │ │ │ │ │ │ X Maria Francesca, princesa d'Orleans-Bragança (1914-1968) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Eduard Pie (dom Duarte) (1945-), duc de Bragança des de 1976 │ │ │ │ │ │ │ │ X Isabel Agnès de Castro Curvelo de Herédia (1966-) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Alfons (1996-), príncep de Beira, duc de Barcelos │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Maria Francesca (1997-), infanta de Portugal │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>Dionís (1999-), duc de Porto │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├─>Miquel (1946-), duc de Viseu │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>Enric (1949-), duc de Coimbra │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └->Anna de Jesús Maria (1806-1857), Infanta de Portugal │ │ │ │ │ │ X Nuno José de Mendoça Rolim de Moura Barreto (1804-1875), 2n Marquès i primer duc de Loulé │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>descendència : els Mendoça, ducs de Loulé │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>Maria Anna (1768-1788), Infanta de Portugal │ │ │ │ │ X Gabriel de Borbó (1752-1788), Infant d'Espanya │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>Casa de Borbó-Bragança , Infants d'Espanya i de Portugal │ │ │ │ │ ducs espanyols de Marchena, de Durcal, d'Ansola i d'Hernani │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├2>Francesc (1691-1742), Infant de Portugal, setè duc de Beja │ │ │ │ │ & Mariana da Silveira │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├i>Pere (1725-1741) │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ │ └i>Joan de Bemposta │ │ │ │ │ X Margarita de Lorena (1713-1780), quarta marquesa i segona duquessa d'Abrantes │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├2>Antoni (1695-1757), Infant de Portugal │ │ │ │ │ │ │ │ │ ├2>Manel (1697-1766), Infant de Portugal, candidat austríac al tron polonès │ │ │ │ │ │ │ │ │ └i>Miquel (1699-1724) │ │ │ │ │ │ │ │ │ └─>descendència : els Bragança, ducs de Lafões │ │ │ │ │ │ │ └─>Eduard (1569-1627), marquès de Flexilla │ │ │ │ │ │ │ └─>descendència espanyola : els Alvárez de Toledo y Portugal, marquesos de Xarandilla i de Flexilla (extinta el 1728) │ │ │ │ │ ├1>Isabel (1512-1576) │ │ │ X Eduard, infant de Portugal, duc de Guimarães (+1540) │ │ │ │ │ └2>Constantí (1528-1575), virrei de l'Índia Portuguesa │ │ │ └─>Dionís (1481-1516) │ │ │ ├─>Isabel de Bragança (1514-1558) │ │ X Teodosi I (aabans 1512-1563), duc de Bragança │ │ │ └─>descendència espanyola : els Portugal y Castro (extinta el 1694) │ ├─>Àlvar (1439-1504) │ │ │ └─>descendència : els Álvares Perei ra de Melo, ducs de Cadaval │ └─>Alfons (1441-1483) │ └─>descendència : comtes de Odemira, de Faro i de Vimioso (extinta el 1790) Pel seu parentiu amb la dinastia d'Avis, vegeu Genealogia de la dinastia d'Avís
|
Filosofia
|
Zadig o el Destí (Zadig ou la Destinée en francès) és una novel·la així com un conte filosòfic escrit per Voltaire, publicat per primera vegada el 1747 amb el nom de Memnon, i posteriorment estès i republicat el 1748 amb el títol actual. Segons Longchamp, secretari de Voltaire, aquest llibre fou escrit durant unes trobades a Sceaux, a casa de la duquessa de Maine.Aquesta obra fou inspirada per un conte persa titulat Els tres prínceps de Serendip. Zadig arriba més lluny que Els tres prínceps de Serendip, ja que utilitza la ciència del seu temps per a arribar a les seves conclusions, adquirint una sagacitat que li descobrirà mil diferències allà on els humans només hi veuen la uniformitat. Voltaire no invoca el destí, sinó que parlarà de l'estranyesa de la providència.
|
Química
|
Un anàleg estructural en la química anàleg químicament o simplement un anàleg, és un compost químic que té una estructura similar a la d'un altre, però difereix d'ell respecte un cert component.Pot diferir en un o més àtoms, grups funcionals, o sub-estructures, les quals estan substituïdes amb altres àtoms, grups, o sub-estructures. Un anàleg estructural es pot imaginar que està format, com a mínim des del punt de vista teòric, a partir de l'altre compost. Malgrat l'alta similitud química, els anàlegs estructurals no són necessàriament anàlegs funcionals; poden tenir propietats físiques, químiques, bioquímiques i/o farmacològiques molt diferents.Durant el desenvolupament d'un fàrmac se sintetitzen un gran nombre d'anàlegs estructurals d'un compost inicial principal i se'n proven els seus efectes com una part de l'estudi de les relacions estructura-activitat.
|
Dret
|
L'autocontractació és un tipus d'acte jurídic que celebra la mateixa persona com a representant d'una o més parts o de més d'un patrimonis subjectes a diferents règims jurídics. Es dona el cas, per exemple, quan una persona física contracte amb una persona jurídica de la qual ella és apoderat. L'article 1.459 de Codi Civil Espanyol refereix uns supòsits que prohibeix expressament.
|
Informàtica
|
En arquitectura informàtica, enters, adreces de memòria o altres unitats de dades de 4 bits, posseeixen almenys 4 bits d'ample. També, UCP i UAL de 4 bits són aquelles basades en registres, busos d'adreces o de dades amb aquesta grandària. L'Intel 4004, el primer microprocessador en un xip únic disponible comercialment del món, era una UCP de 4 bits. El F-14 Tomcat's Central Air Data Computer (o F14 CADC) va ser creat un any abans del 4004, però la seva existència va ser mantinguda en secret per la Marina dels Estats Units d'Amèrica fins al 1997. Igualment, el processador del HP48 Saturn (una calculadora científica usada comunament) és bàsicament una màquina de 4 bits, encara que utilitzi paraules múltiples en conjunt, per exemple, adreçament de memòria de 20 bits. La dècada del 1970 va presenciar el sorgiment d'aplicacions de 4 bits per al mercat de masses, com calculadores de butxaca. Amb 4 bits, és possible crear 16 valors diferents. Tots els nombres hexadecimals poden ser escrits amb 4 bits.
|
Geografia
|
Azogues és una ciutat de l'Equador, capital de la província de Cañar. La seva població és d'uns 27.800 habitants i està situada al mig del carreró interandí a pocs quilòmetres de Cuenca.La zona de l'actual Azogues fou habitada per pobles cañaris i posteriorment fou conquerida pels inques (a 10 km de la ciutat actual es poden observar les restes arqueològiques de Cojitambo). Tot i així, la ciutat actual es formà inicialment com un campament miner cap al 1558, després del descobriment de mines de mercuri a les proximitats. El 4 d'octubre de 1562 s'oficialitza la creació d'un assentament (asiento de españoles) amb el nom de San Francisco de Peleusí del Azogue.Actualment el centre històric té un important conjunt d'arquitectura colonial.
|
Sociologia
|
La endofòbia és un neologisme que s'entén com l'aversió o menyspreu als aspectes de la identitat cultural i/o característiques fenotípiques del propi grup ètnic, com també als individus de la mateixa nació, ja sigui sol per tenir la nacionalitat o els aspectes socioculturals de la idiosincràsia del país o regió al que pertany. L'endofòbia es manifesta en una hostilitat sistemàtica a les diferències lingüístiques, culturals, ètniques, sexuals, religioses, polítiques o diverses altres diferències de grups o individus de la pròpia societat (Estat, nació, gent, comunitat); que pot arribar a negar la pròpia identitat, negar-se a associar-se amb membres de la pròpia cultura o identitat; i de nou a la prohibició per als ciutadans d'un país d'utilitzar els drets que si es concedeixen als «forani». És considerat l'invers a la xenofòbia, que és el rebuig al que es percep com a «forà».
|
Heràldica
|
Un rencontre és una figura heràldica consistent en el cap d'un animal posat de cara i sense que mostri el coll, ja que per norma en heràldica un cap d'animal sempre mira cap a la destra (és a dir, l'esquerra del qui mira l'escut) i ensenya el coll. Se n'exceptua el cap del lleopard, que sempre es representa de cara, i el rostre humà. El mot és l'adaptació del terme heràldic francès rencontre, de significat idèntic. Viccionari
|
Química
|
La teoria de Debye-Hückel sobre la dissociació dels electròlits, proposada pels químics Peter Debye i Erich Hückel, pretén donar solució als problemes que planteja la teoria d'Arrhenius.
|
Art
|
Ma Lin — 马麟 en xinès simplificat ; 馬麟 en xinès tradicional; Mǎ Lín en pinyin; Ma Lin en Wade–Giles— fou un pintor xinès de la dinastia Song que va néixer cap al 1180 i va morir vers el 1256. El seu pare fou el cèlebre Ma Yuan que li va ensenyar a pintar. En els segles que va viure Ma Lin es produeix un interès per la natura però el que era nou era la impressió que aquesta despertava en l'artista. Arriba un moment en què pintors comencen a abandonar els rígids criteris academicistes (Acadèmia de Hanlin). Ma Lin, seguint la línia dels grans mestres com Ma Yuan, Xia Gui i Liu Songnian, fa servir els mètodes de Li Tang però de forma més lliure. Les obres de Ma Lin mostren un aspecte similar al del, que segles més tard, seria característic del romànticisme.
|
Geologia
|
La formació geològica de les Illes Balears és complexa i diferent segons cada illa o part d'illa. L'arxipèlag Balear es troba sobre un sòcol submarí separat de les costes peninsulars per una canal de més de 1.000 m de profunditat. Les Illes Balears (en sentit ampli) tenen l'origen en els materials dipositats durant el Mesozoic a la conca del mar Tetis, els quals també formen gran part de la serralades Bètiques. A nivell de Balears, s'observa que a la zona nord de Menorca hi afloren els materials més antics (final del Paleozoic), i que cap al sud els materials són més moderns. Aquest fet es pot atribuir a una basculació del conjunt cap al sud a partir del Cenozoic o al final del Mesozoic. A Menorca hi ha dues zones geològiques diferents pràcticament amb la mateixa extensió: Tramuntana (formada per roques paleozoiques i mesozoiques), i Migjorn (formada per roques cenozoiques). A Eivissa i Formentera hi afloren roques mesozoiques i cenozoiques plegades durant l'orogènia Alpina. Així mateix, en aquestes illes també hi ha grans extensions de roques cenozoiques i quaternàries que omplen les conques que separen les serres.
|
Art
|
La mimesi (del grec clàssic μίμησις mīmēsis; μιμεῖσθαι mīmeisthai, 'imitar'; de μῖμος, mīmos, 'actor') és el concepte grec d'imitació, pel qual l'art copia o representa la natura (la vida), en la què l'acció és representada en lloc de ser narrada. Aquesta relació entre art i realitat va ocupar el centre de moltes poètiques o obres prescriptives sobre estètica. En els temps de Plató i Aristòtil el concepte de diegesi es va oposar a mimesi, per la diferència entre mostrar les accions dels personatges, i explicar el que fan i suposadament pensen i senten els personatges involucrats per un tercer narrador. Plató va escriure sobre la mímesi tant a Ió com a La República. A Ió afirma que la poesia és l'art de la bogeria divina, o la inspiració. Com que el poeta està subjecte a aquesta bogeria divina, en comptes de posseir "art" o "coneixement" (techne) del subjecte, el poeta no diu la veritat (tal com es caracteritza pel relat de les Formes de Plató). Tal com diu Plató, la veritat és la preocupació del filòsof. Com que la cultura en aquells temps no consistia en la lectura solitària de llibres, sinó en l'escolta de representacions, els recitals d'oradors (i poetes) o la representació d'actors clàssics de la tragèdia, Plató va sostenir en la seva crítica que el teatre no era suficient per transmetre la veritat. Li preocupava que els actors o oradors poguessin persuadir un públic amb la retòrica en lloc de dir la veritat.De manera semblant als escrits de Plató sobre la mimesi, Aristòtil també va definir la mimesi com la perfecció i la imitació de la natura. L'art no és només imitació sinó també l'ús de les idees matemàtiques i la simetria en la recerca de l'ésser perfecte, atemporal i contrastat amb l'esdevenir. La natura està plena de canvis, decadència i cicles, però l'art també pot buscar allò que és etern i les primeres causes dels fenòmens naturals. Aristòtil va escriure sobre la idea de quatre causes a la natura. La primera, la causa formal, és com un plànol, o una idea immortal. La segona causa és la causa material, o de què està feta una cosa. La tercera causa és la causa eficient, és a dir, el procés i l'agent pel qual es fa la cosa. La quarta, la causa final, és el bé, o el propòsit i la fi d'una cosa, conegut com a telos.
|
Física
|
En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps. Això contrasta amb les constants matemàtiques, que són nombres que no estan directament implicats en la mesura de magnituds físiques. Les constants físiques poden ser adimensionals, és a dir, nombres en el seu sentit estricte, però en la majoria d'ocasions les constants, en física, s'expressen com un nombre lligat a unes dimensions. Hi ha moltes constants físiques, algunes de les més famoses són: la constant de Planck, la constant gravitacional i la constant d'Avogadro, (més coneguda com a nombre d'Avogadro). Les constants prenen moltes formes: la longitud de Planck representa una distància física fonamental; la velocitat de la llum en el buit significa el límit màxim de velocitat a l'Univers i la constant α, o constant d'estructura fina, caracteritza la interacció entre els electrons i els fotons i és adimensional. Paul Adrien Maurice Dirac, el 1937 va ser el primer que va especular amb el fet que certes constants poden haver disminuït de valor amb el temps. Les cotes màximes de variació anual resulten, en qualsevol cas, molt petites, sent de 10-5 per a l'estructura fina i 10-11 per a la constant de gravitació. Fins avui no hi ha cap conclusió definitiva en aquest aspecte, car les proves que es presenten d'aquest fet estan dins els límits estadístics de les mesures. Les constants físiques són les següents:
|
Geologia
|
Els protòlits (del grec proto -primer- i lithos -roca-) són aquelles roques que eren presents abans d'un metamorfisme; és a dir són les roques originals, no metamorfitzades a partir de les quals es formen les roques metamòrfiques o les milonites. Un exemple seria el cas d'un marbre format a partir d'una roca calcària; en aquest cas, la roca calcària seria el protòlit. Els protòlits, en ser roques no metamòrfiques poden ser tant roques sedimentàries com ígnies. (en protolith; es protolito; fr protolithe)
|
Física
|
Un Filtre de Chamberland, també conegut com a filtre de Chamberland i de Pasteur–, és un filtre d'aigua i porcellana va ser inventat per Charles Chamberland l'any 1884. Segueix els principis del filtre de Berkefeld.
|
Filosofia
|
Nirvana és una paraula del sànscrit (निर्वाण) procedent del pali (निब्बान, Nibbāna) que literalment significa "extinció", 'nir' = sense, 'vana' = fusta. A les religions i filosofies orientals, sobretot al budisme, descriu l'estat espiritual lliure de contaminants de la ment (kilesa) com la luxúria, la por o l'ànsia. Depenent de cada context religiós, el nirvana té diferents implicacions. Al budisme vol dir quietud, serenitat i pau. Es diu que qui arriba al nirvana és com un foc que ha acabat la llenya. Aquesta llenya seria la falsa idea del jo, que causa (i és causada per) el desig, la necessitat, la consciència, el naixement, la mort, la cobdícia, l'odi, la confusió, la ignorància.Sidharta Gautama va redefinir la consecució del nirvana present en l'hinduisme mitjançant un procés de meditació en el qual s'analitza el cos i la ment com a mancats d'una individualitat intrínseca. Els jaines celebren el Divali com el dia en què Mahavira va aconseguir el seu nirvana. El Kalpasutra narra detalladament el nirvana de Mahavira.
|
Pseudociència
|
Un follet fressós o follet baladrer és un suposat fenomen parapsicològic que es manifestaria mitjançant sorolls o moviments d'objectes. S'utilitza de vegades la paraula alemanya Poltergeist, que com a mot compost del verb poltern (fer soroll) i geist (follet) té exactament el mateix significat que follet fressós. El follet fressós, invisible i només perceptible indirectament per l'efecte de les seves accions es diferencia del fantasma que és un esperit que es fa visible, però s'està silenciós. Certs esdeveniments violents que passen en un lloc suposadament encantat i per als quals no hi hauria una causa natural o lògica que la ciència pugui explicar, han sigut atribuïts a les forces d'un follet fressós. Entre les actuacions d'un follet baladrer s'hi inclouen sorolls considerats com inexplicables, moviments d'objectes inanimats, materialització, desaparició de queviures, l'engegada o aturada «inexplicable» de maquinari elèctric, olors estranyes i atacs físics. Segons la parapsicologia, els fets «paranormals» són l'obra de l'espèrit d'una persona morta o el resultat de telequinesi inconscient derivada d'estrès o tensió emocional. La major part dels casos s'han revelat com a superxeria o trucs de prestidigitació. Del punt de vista científic, certs fets «supernaturals» es poden explicar per fenòmens totalment naturals, deguts a efectes d'electricitat estàtica, camps electromagnètics, aire ionitzat, infrasons o ultrasons. També podrien venir de simples al·lucinacions, com les que són causades per enverinament per monòxid de carboni.
|
Telecomunicacions
|
OLSR (acrònim de Optimized Link State Routing Protocol) és un protocol d'enrutament IP (prococol internet) optimitzat per a xarxes mòbile ad hoc (MANET), el qual pot ser usat en altres xarxes sense fils ad hoc. OLSR és un protocol d'enrutament d'estat d'enllaç que utilitza els missatges hello i TC (topology control) per a descobrir l'estat de la xarxa. L'OLSR versió 1 està descrit a RFC 3626 i l'OLSR versió 2 està descrit a RFC 7181. L'OLSR versió 2 va ser publicat l'abril del 20143 per l'IETF.
|
Història
|
El Vilar és un jaciment arqueològic situat a Valls, a l'Alt Camp. Les primeres restes trobades foren les d'un poblat ibèric. Més tard, les obre d'un projecte d'urbanització a la zona van destapar l'existència d'una vil·la d'època romana implantada un segle més tard. Les restes més antigues trobades daten de mitjans del segle ii aC.
|
Ciències polítiques
|
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València. Tot i la importància dels furs de València, aquests no eren els únics furs aplicats al Regne de València, especialment en les baronies i altres dominis dels senyors aragonesos que havien participat en la conquesta de València i els seus descendents, on s'aplicaven els furs d'Aragó. Aquesta disparitat de furs desaparegué a les Corts de Montsó (1626) en la llei XXVII segons una petició dels tres braços, que totes les poblacions del regne es regissin pel fur general, sense poder al·legar mai haver estat aforades al d'Aragó. Els furs de València foren aplicats durant més de quatre segles, des del 1261, quan Jaume I els va jurar i promulgar, durant la reunió de les Corts Valencianes el mateix any, fins al 1707, després de la derrota d'Almansa (25 d'abril) i el consegüent Decret de Nova Planta del Regne de València, l'estiu del mateix any. La importància de l'obra ha propiciat l'edició de diverses edicions facsímils. Inicialment els furs solament eren normes de València però passaren a estendre's al Regne de València.
|
Filosofia
|
La filosofia de la llengua és una branca de la filosofia que s'ocupa de la naturalesa de la llengua (aprenentatge, creació, significat, referències, usos, etc.) així com de la interpretació, la comunicació i la traducció.
|
Informàtica
|
El programa de xifrat de disc BitLocker proveeix de xifrat de disc a les versions Professional, Ultimate i Enterprise de Windows Vista i Windows 7 així com a les versions per a empreses de Windows Server 2008. Està dissenyat per a protegir les dades en proporcionar xifrat per a volums sencers. Per defecte s'utilitza l'algorisme de xifrat estàndard AES en manera CBC amb una clau de 128 bits. L'última versió de BitLocker afegeix l'opció de xifrar unitats extraïbles.
|
Llengües
|
Llatí tardà és el nom utilitzat per referir-se al llatí escrit durant els segles III i VI. La data d'inici del llatí tardà es considera just en el final de la gran època de la literatura llatina. El llatí tardà deixa d'existir just en el moment que deixa de ser una llengua parlada pel poble, una data que oscil·la entre el 600 i el 800. En ser una llengua escrita, el llatí tardà té divergències respecte el llatí vulgar, el que parlava el poble. Aquest darrer fou utilitzat com a avantpassat de les llengües romàniques. Tot i que el llatí tardà reflecteix un repunt de l'ús de vocabulari i construccions de llatí vulgar, no deixa de ser en gran manera llatí clàssic o postclàssic en les seves característiques generals. Cal recordar que el llatí tardà no és el mateix que el llatí patrístic cristià, fet servir en escrits teològics i eclesiàstics dels primers sacerdots i papes cristians. El llatí tardà es va formar quan un gran nombre de pobles que no parlaven llatí i tenien frontera amb l'Imperi Romà eren sotmesos i assimilats. També hi va ajudar l'ascens del cristianisme, que va introduir hi una divisivitat més elevada en la societat romana, creant una major necessitat d'una llengua estàndard per a poder-se comunicar entre diferents registres socioeconòmics i regions àmpliament separades de l'imperi en expansió. El lingüista Antoine Meillet va escriure: «Sense que l'aspecte exterior de la llengua fos gaire modificat, el llatí es convertí en el transcurs de l'època imperial en una nova llengua» i «servint com una mena de llengua franca a un gran imperi, el llatí tendia a convertir-se en més senzill, mantenir sobretot el que tenia d'ordinari».
|
Geologia
|
Balzi Rossi és un topònim que es dona a una platja, un museu i un complex de coves on es va descobrir, a mitjans de segle xix, diversos objectes de l'època Paleolítica. El jaciment arqueològic està situat a la Ligúria, a la rodalia de la Frazione Grimaldi de Ventimiglia (Província d'Imperia), no gaire lluny del pas fronterer de Ponte San Ludovico i de Menton. El nom és a causa del color de la roca, un penya-segat d'uns 100 metres d'alt format per pedra calcària dolomítica rica en minerals ferrosos.
|
Ciències de la salut
|
Una emergència mèdica és una lesió o malaltia que és greu i representa un risc immediat per la vida d'una persona o la salut a llarg termini. Aquest terme no s'ha de confondre amb urgència mèdica, en la que no hi ha un risc immediat per la vida de la persona. Les emergències solen requerir l'assistència d'una persona, que idealment haurà d'estar degudament autoritzada a aquest fi, rarament algunes d'aquestes situacions d'emergència poden ser tractades per les mateixes víctimes. Depenent de la gravetat de l'emergència, i la qualitat de qualsevol dels tractaments, es pot requerir la participació de múltiples nivells d'atenció, des d'un socorrista a un metge d'urgències a cirurgians especialitzats.
|
Psicologia
|
El vincle (del llatí vĭncŭlum, 'lligam' i, aquest, de vĭncīre 'lligar') és la relació afectiva o lligam que s'estableix entre dues o més persones i és objecte d'estudi en psicologia. Els éssers humans estem programats per sobreviure en unes determinades condicions des del moment del naixement, però alhora necessitem que se'ns cobreixin unes necessitats bàsiques (alimentació, protecció, afectivitat...). D'aquestes necessitats bàsiques, n'hi ha una que és essencial per al desenvolupament humà: establir vincles afectius. Això vol dir crear relacions especials amb algunes persones del nostre entorn més proper, com poden ser alguns dels nostres familiars, ambient que ens proporciona diferents vincles i ens ajuda en el nostre desenvolupament de manera harmònica. Segons Eduard Punset l'infant durant el primer any de vida busca la interacció i és aquí on la mirada hi té un paper molt important. Si es dona una bona interacció entre progenitors i fill, aquest últim serà més capaç d'aprendre sobre aquesta relació i de si mateix. Segons la psicoterapeuta Sue Gerhardt aquesta interacció rep el nom de “la dansa de les respostes recíproques”. Punset afirma que investigacions recents sostenen que un nen amb un bon vincle d'aferrament segur, és capaç d'interaccionar amb els seus mestres i amb els altres, de manera que això reverteix positivament en el seu interès per descobrir i explorar el món exterior.
|
Filosofia
|
El terme de situació límit fa referència a un concepte filosòfic de Karl Jaspers.
|
Estris
|
Un galvanòmetre mirall és un instrument electromecànic que indica que ha detectat un corrent elèctric desviant un feix de llum amb un mirall. El feix de llum projectat en una escala actua com un llarg punter sense massa. En 1826, Johann Christian Poggendorff va desenvolupar el galvanòmetre de mirall per detectar corrents elèctrics. L'aparell també es coneix com a spot galvanometer pel punt de llum produït en alguns models. Els galvanòmetres de mirall es van utilitzar àmpliament en instruments científics abans que hi haguessin amplificadors electrònics fiables i estables. Els usos més habituals eren els equips d'enregistrament per al sismòmetre i el cable de comunicacions submarí amb cables submarins utilitzats per a la telegrafia. En els temps moderns, el terme "galvanòmetre de mirall" també s'utilitza per a dispositius que mouen els feixos de [làser] fent girar un mirall a través d'un muntatge de galvanòmetres. El nom és sovint abreujat com galvo .
|
Psicologia
|
La història de la psicologia recull l'evolució del pensament sobre la ment i la conducta humanes des dels inicis, lligats a la filosofia general i a la religió, però especialment la seva evolució com a disciplina específica amb caràcter científic allunyant-se del caràcter especulatiu des de finals del segle xix.
|
Geografia
|
L'ISO 3166 és un estàndard publicat per l'Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO per les seves sigles en anglès) que codifica els noms de països i colònies administratives i les seves principals divisions (p. ex. províncies o estats). El nom oficial de l'estàndard, en anglès, és Codes for the representation of names of countries and their subdivisions.
|
Astronomia
|
Fundania és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 60.91 ° de latitud nord i 290.92 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 29.23 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014. i fa referència a Annia Fundania Faustina, una noble romana.
|
Història
|
Els Mancini foren una família romana que assolí grans honors pel seu parentiu amb el cardenal Giulio Raimondo Mazzarino. Destaquen en primer lloc, Pietro (mort a Roma el 1635), comandant de les guàrdies del cardenal Aldobrandini, que prengué part en la guerra de Ferrara (1597), i en enviudar abraçà l'estat religiós. Havia fundat l'Acadèmia dels humoristes. Entre els seus fills hi figuren Francesco Maria (mort a Roma el 1672), nomenat cardenal el 1660 per Alexandre VII, Miquele Lorenzo, que va contraure matrimoni amb Geronima Mazzarino, germana del cèlebre cardenal; d'aquest matrimoni nasqueren tres fills i cinc filles, que foren els següents: Miquele Paolo (1636-1652). Mestre de camp del regiment de marina, mort en un combat que es desenvolupà en el Faubourg Saint-Antoine, de París, quan tan sols tenia disset anys. Philippo Juliano (1641-1707), duc de Novara i de Donci. Alphonso, mort el 1658 a conseqüència d'un accident. L'any anterior s'havia traslladat al Regne de França. Laura Mancini (Roma, Estats Pontificis, 6 de maig, 1636-París, 8 de febrer de 1657). Marie Mancini (Roma, 28 d'agost de 1639 – Pisa, 8 de maig de 1653. Olympe Mancini (Roma, 11 de juliol de 1640 - Brussel·les, 9 d'octubre de 1708). Hortense Mancini (Roma, 6 de juny de 1646 - Kensington i Chelsea, Londres, 9 de novembre de 1699. Marie Anna Mancini (Roma, 1649 - Clichy, 20 de juny de 1714).
|
Jocs
|
El terme ballaruga, balladora o balladura Val., ventureta o virolet designa dues menes de joguines que, tot i ser semblants, són molt diferents conceptualment. Ballaruga joguina: la definició genèrica indica una mena de baldufa petita, de forma indeterminada i sense cap posició preferent en estat de repòs, que es fa girar amb dos dits. Actuant sobre una petita tija que sobresurt. Ballaruga per jocs d'atzar: la definició particular fa referència a un petita baldufa que es fa girar amb dos dits, que disposa d'un cos de secció quadrada o poligonal que, quan s'atura, té posicions predeterminades de repòs. Aquest cos del rotor acostuma a tenir cares marcades (tantes com els costats del polígon de la secció) amb lletres, signes o paraules. Aquestes marques poden ser usades per a jugar fitxes o diners. Segons regles predeterminades.
|
Cultura popular
|
One red paperclip és un lloc web creat pel blogger canadenc Kyle MacDonald, que va iniciar un repte de per un sol clip vermell aconseguir adquirir una casa en una sèrie de catorze intercanvis comercials en sèrie al llarg d'un any. MacDonald es va inspirar en el joc infantil Bigger, Better. El seu lloc web va rebre una atenció considerable pel seguiment de les transaccions. "Molta gent s'ha preguntat com es va despertar tanta publicitat al voltant del projecte, i la meva resposta senzilla és: 'No en tinc ni idea'", va declarar MacDonald a la BBC.
|
Arquitectura
|
Una paret o mur és una estructura vertical que isolen un espai de l'exterior. Han de ser resistents, duradores i han de protegir de la humitat. Normalment estan fetes de maons per ser més resistents.
|
Estris
|
Un agitador magnètic consisteix en una petita barra magnètica (anomenada barra d'agitació) la qual està normalment coberta per una capa de plàstic (habitualment tefló) i una placa davall de la qual es té un magnet rotatori o una sèrie d'electromagnets disposats en forma circular a fi de crear un camp magnètic rotatori. És molt freqüent que aquesta placa tengui un arranjament de resistències elèctriques amb la finalitat de dotar-lo del calor necessari per escalfar algunes solucions químiques. Durant l'operació d'un agitador magnètic típic, la barra magnètica d'agitació (també anomenada puça o bala magnètica) es deixa lliscar dins d'un contenidor, ja sigui un matràs o un vas de precipitats - de vidre de borosilicat preferentment- contenint algun líquid per agitar-lo. El contenidor és posat damunt de la placa on el camp magnètic rotatori exerceix la seva influència sobre el magnet recobert i propicia la seva rotació mecànica.
|
Fiscalitat
|
Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles xi i xii, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini. Durant els darrers anys del califat de Còrdova i l'època dels regnes de taifes els comtes catalans es van enriquir ocupant els territoris conquistats o cobrant tributs o paries a canvi de protecció. Les paries varen posar en marxa la circulació monetària als comtats catalans, que començaren a encunyar moneda d'or amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer I el 1019, imitant el dinar musulmà.
|
Ciència militar
|
La Force publique (FP) (Força Pública en francès), és el nom que van rebre les forces armades del territori de l'actual República Democràtica del Congo des de 1885 (quan el territori era conegut com a Estat Lliure del Congo) fins a l'inici de la Segona República el 1965. Immediatament després de la independència, la FP fou reanomenada com a Armée Nationale Congolaise (Exèrcit Nacional Congolès), (ANC).
|
Psicologia
|
Un canvi ipsatiu o morfogènic és un canvi en la configuració de les variables de la personalitat en l'individu al llarg del temps, és a dir, es produeix quan múltiples trets del perfil d'un individu s'alteren després d'un període. Aquest tipus de canvi se centra en múltiples dimensions dins d'un individu, més que en una sola dimensió en diferents persones. Per tant, el canvi ipsatiu afecta només a l'individu que s'avalua, no a la mostra, i reflecteix com canvia la configuració de la personalitat d'una persona en lloc de quant canvia qualsevol altre tret donat.
|
Telecomunicacions
|
Sistrix és una plataforma que ofereix un conjunt d'eines SEO (Optimització per a motors de cerca) i SEM. Gràcies a aquestes eines, ens proporciona un índex el qual reflecteix el valor total de la visibilitat d'una pàgina en els resultats de cerca de Google. Sistrix és reconeguda a nivell internacional degut a la seva utilitat i eficàcia a l'hora de revisar i realitzar qualsevol estratègia de posicionament a les xarxes.
|
Ecologia
|
George James Allman (Cork, 1812 – Ardmore, Parkstone, Dorset, Anglaterra, 24 de novembre de 1898) fou un ecologista, botànic i zoòleg irlandès, especialitzat en organismes invertebrats marins i pioner en els estudis dels hidrozous i briozous, professor emèrit d'Història natural a la Universitat d'Edimburg, president de la Societat Linneana de Londres, membre escollit de la Royal Society, introductor del mol·lusc terrestre pulmonat Geomalacus maculosus com a nova espècie. Natiu de Cork, va estudiar a la Royal Academical Institution de Belfast i després va començar estudis de Dret, que abandonà per fer Ciències Naturals; el 1843, va obtenir el títol en Medicina a Dublín. Va ser nomenat professor de Botànica a la mateixa universitat, succeint al seu pare William Allman (1776-1846), on va romandre una dotzena d'anys fins a marxar a Edimburg com a professor d'Història Natural, on va estar fins al 1870 quan per raons de salut va renunciar a la seva càtedra i es va retirar al comtat de Dorset dedicant-se a l'horticultura.Va escriure nombrosos articles científics i monografies com A monograph of the fresh-water polyzoa: including all the known species, both British and foreign (1856) o Report on the Hydroida dredged by H.M.S. Challenger during the years 1873-76 (1883), entre d'altres; entre 1871 i 1872, mitjançant la societat de publicacions científiques Ray Society, va publicar una monografia exhaustiva A monograph of the gymnoblastic or tubularian hydroids basada principalment en les seves pròpies recerques i il·lustrada per dibuixos realitzats per ell mateix sobre els hidrozous.L'abreviatura «G.J.Allman» s'utilitza per indicar a George James Allman com a autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals i la Biologia li deu nombrosos termes, com endoderma i ectoderma per a les dues capes de cèl·lules de la superfície dels celenterats.
|
Cultura popular
|
L'operació de trinxar es realitza quan es desitja tallar aliments (etimològicament prové del francès trancher - tallar), l'operació es denomina quan es tallen carns d'ocells, porc , ovins, etc. encara que també s'aplica al tall de verdures. L'operació s'aplica també a les tasques de desossatge, despecejar, escalopar.
|
Informàtica
|
Novint Technologies, Inc. va ser una corporació constituïda a Delaware i amb seu a Albuquerque, Nou Mèxic, Estats Units. Novint va dissenyar i construir dispositius i programari hàptics o tàctils de 3D. Novint va desenvolupar Novint Falcon, el primer dispositiu tàctil 3D de consum del món, que permet als usuaris utilitzar el seu sentit del tacte a la informàtica. Novint té dues àrees principals d'enfocament, els videojocs i els usos professionals de la seva tecnologia. En els videojocs, el Novint Falcon es pot utilitzar per sentir objectes i esdeveniments en el joc, donant al jugador una experiència més immersiva. Al grup d'aplicacions professionals de Novint, anomenat Advanced Products Group (APG), la tecnologia de Novint s'ha utilitzat per afegir el sentit del tacte a una varietat d'aplicacions i projectes professionals.
|
Telecomunicacions
|
El Vídeo 2000 fou un sistema analògic d'enregistrament i reproducció d'àudio i vídeo, desenvolupat per Philips i Grundig, que va aparèixer el 1979 a Europa i l'Argentina. Tot i que era tècnicament superior als seus formats competidors VHS i Betamax, el 1988 es va deixar de fabricar perquè mai va assolir una quota de mercat significativa, sobretot perquè, quan va aparèixer, el VHS i el Betamax ja s'havien consolidat al mercat. Les cintes del sistema 2000 tenien dues cares, com les de casset, amb una durada màxima de 4 hores per cara; això permetia disposar de fins a vuit hores per cinta que, amb els reproductors que disposaven de reproducció ampliada, es convertien en setze hores per cinta.
|
Estris
|
Un bolquer és una peça de cel·lulosa amb què, a manera de calça, s'embolca el cos dels nadons o dels adults que no poden contenir les evacuacions i que serveix per a absorbir l'orina i la matèria fecal.
|
Ètica
|
Els drets humans a Espanya es caracteritzen per la referència explícita a la Declaració Universal de Drets Humans en l'article 10.2 de la Constitució espanyola de 1978.La Declaració Universal de Drets Humans és una proclamació solemne, no un text vinculant. Els textos vinculants que desenvolupen el desenvolupen serien els pactes signats per l'estat espanyol.El 1977 va signar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals. Aquests no disposen d'una garantia jurisdiccional internacional i guien la interpretació dels drets i llibertats constitucionals.El Conveni Europeu de Drets Humans fou ratificat el 1979 i estableix un òrgan judicial, el Tribunal Europeu de Drets Humans, per a jutjar contra els estats signataris.
|
Seguretat laboral
|
El terme look and feel és una expressió anglesa que, amb el significat d'aspecte i tacte (entre altres), s'empra en sentit metafòric (quan es refereix al tacte de quelcom no tangible) dins l'entorn de màrqueting per poder donar una imatge única a un producte, incloent àrees com el disseny exterior, trade dress, la capsa en què es lliura al client, etc. arribant a descriure les característiques principals abans de la seva aparició (anunci), durant la campanya de llançament, i més tard durant la posterior comercialització, amb la finalitat que l'usuari, mitjançant tots aquests paràmetres, pugui arribar a conèixer el producte i a associar-lo amb una determinada marca d'una forma inequívoca. El "look and feel" (amb el sentit d'"aspecte i tacte") s'aplica també a altres contextos dins del màrqueting global d'un producte. En la documentació, per exemple, es refereix al disseny gràfic (mida del document, color, tipus de lletra i l'estil d'escriptura, etc..). En el context físic dels equips (reproductors de DVD, blue-ray, etc..), es refereix a la coherència que hi ha d'haver a través d'una línia de productes, en el disseny de les tecles, botons, etc.. i la seva disposició per tal de facilitar a l'usuari el poder començar a treballar ràpidament amb el producte si ja n'ha emprat abans un altre de la mateixa marca. Cal remarcar que, de les accepcions traduïdes per "aspecte i tacte", cap d'elles es pot traduir per "aspecte i comportament", ja que les coses inanimades (com la caixa d'un producte), no poden tenir cap mena de comportament ni emprant una metàfora, expressió que sí que és acceptable en el cas d'una interfície gràfica, ja que hi ha una interacció amb l'usuari, i el programa té un "comportament" d'acord amb ella.
|
Indumentària
|
El vestit a l'antiga Roma constava de dos tipus de peces igual com el vestit grec, anomenades indutus o indumenta (les interiors) i amictus (les exteriors).En els primers temps, les peces de vestir es reduïen a la túnica, semblant al quitó dels grecs, i a la toga, pròpia i exclusiva dels ciutadans romans, que per això s'autoanomenaven ells mateixos la gens togata, mentre dels grecs en deien la gens paliata. De vegades portaven una altra túnica interior, denominada subucula, equivalent a la nostra camisa, i la superior solia cenyir-se amb un cinturó anomenat cingulum o cinctus, tancat amb una fíbula o fermall. La toga era una àmplia vestidura de llana, de tall el·líptic, tancada per la part de baix i oberta per dalt fins a la cintura. Quan se l'havien de posar, es recollia pels plecs del costat dret i es tiraven enrere per damunt de l'espatlla esquerra. El color de la toga era generalment blanc o gris (toga alba o candida), sobretot entre els qui aspiraven a la magistratura; d'aquí va derivar el nom de candidats, que encara avui està en vigència en la nostra llengua. Els nens i els magistrats portaven una toga adornada amb tires de porpra (toga trabea o toga praetexta). Els conqueridors, en la seva entrada triomfal, vestien la toga amb brodats de palmes d'or (toga palmata). Els emperadors ostentaven la toga feta completament de porpra (toga purpurea) o amb brodats d'or (toga picta). Existia també la toga anomenada pulla, que s'usava durant el dol.
|
Dret
|
L'univers del discurs (o UD), en dogmàtica jurídica, és el conjunt de tots els casos o situacions que comparteixen una (o més d'una) propietat. La propietat defineix el conjunt i determina els elements que en formen part. Per exemple, la propietat «entrada a un domicili aliè» defineix un univers del discurs que està format per totes les situacions en què es pot considerar que una conducta constitueix l'entrada a un domicili aliè. L'UD és un concepte que forma part del model d'anàlisi lògica de sistemes normatius, desenvolupat principalment per Carlos Alchourrón i Eugenio Bulygin en l'obra Normative systems (1971). Segons aquest model, determinar l'univers del discurs és el primer pas per resoldre un problema normatiu.
|
Informàtica
|
L'IMAP, Protocol d'accés als missatges d'Internet, de l'anglès Internet Message Access Protocol (antigament Internet Mail Access Protocol) és un protocol informàtic, basat en TCP/IP, que permet als usuaris llegir els seus correus electrònics en el servidor i tan sols descarregar missatges i fitxers adjunts en la màquina local quan sigui necessari.El seu principal avantatge, és que l'usuari pot veure l'encapçalament dels missatges i descarregar tan sols els que li interessen. Açò estalvia temps de descàrrega, especialment si els usuaris normalment esborren o reenvien missatges sense llegir-los.
|
Geografia
|
Les destinacions turístiques mundials són recopilades per l'Organització Mundial del Turisme (OMT) com a part de la seva publicació del Baròmetre del turisme Mundial.
|
Filosofia
|
Més enllà del bé i del mal. Preludi d’una filosofia del futur és una obra de Friedrich Nietzsche publicada el 1886 i té per objectiu criticar els conceptes morals tradicionals.L'obra constitueix la transició del període creatiu mitjà de Nietzsche, més aviat poètic i positiu, a la seva obra posterior dominada pel pensament filosòfic. Això també s'expressa al subtítol de l’obra «Preludi d'una filosofia del futur». Més enllà del bé i del mal és com es pensava en temps prehistòrics, quan les accions es jutjaven pel seu efecte. En canvi, la moralitat es produeix quan les accions són jutjades per la seva intenció. La proposta de Nietzsche és tornar a la perspectiva dels temps premorals. Buscava una moral que anés més enllà de les normes i valors existents i no estigués lligada a la tradició històrica influenciada per la religió judeocristiana. La seva alternativa és una nova filosofia de la «immoralitat» que està lligada a les respectives perspectives de la persona. Això ho va combinar amb el concepte de voluntat de poder, que és el principi que determina totes les persones i tota la natura. Al mateix temps, Nietzsche va fer una crítica fonamental a la societat del seu temps, de la qual va exigir una revalorització de tots els valors, que es basessin en la voluntat de poder i en una vida noble.
|
Geografia
|
La Florida és una entitat de població pertanyent al terme municipal de Santa Perpètua de la Mogoda. El nucli es caracteritza per ser una ciutat jardí, és a dir, cases de planta baixa amb un jardí. El nombre d'habitants és de 24000. Dins d'aquesta s'hi ubica l'única estació de tren de la línia R3 (L'Hospitalet de Llobregat-La Tour de Querol) tot i que està previst que s'hi construeixi una nova estació de la línia R8.
|
Informàtica
|
El normal mapping és una tècnica infogràfica que permet simular detalls addicionals damunt dels models 3D. Per aquest propòsit s'empren textures amb colors que proporcionen gran quantitat de detalls a la superfície. La informació RGB: correspon directament amb els eixos X, Y i Z a l'espai 3D; indica al renderitzador com s'orienta la superfície de cada polígon amb les direccions de les normals. Permeten definir les característiques del material per a cada polígon, d'aquesta manera no s'afegeix malla a l'objecte. Essent molt útil per a motors de joc a temps real o en animacions on la potència de processament o el temps de renderitzat poden ser factors limitants.
|
Filosofia
|
Escola tomista de Barcelona és un grup de filòsofs catalans de tendència neoescolàstica aplegats al voltant de la càtedra de metafísica de la Universitat de Barcelona que han ocupat ininterrompudament al llarg d'un segle. Com a grup catòlic té la particularitat d'haver estat dirigit gairebé sempre per laics. Han treballat sobretot en el problema filosòfic de l'analogia i la seva orientació ha consistit a restaurar el pensament de sant Tomàs d'Aquino, segons l'esperit del corrent conservador del neotomisme europeu.
|
Humor
|
'Conker's Bad Fur Day' és un joc de Nintendo 64 fet per Rareware que va ser venut com un joc "per a adults". El personatge principal és Conker l'Esquirol, un personatge de Rare que havia aparegut abans en altres jocs dirigits a xiquets, com Diddy Kong Racing per a N64 i Conker's Pocket Tals per a Game Boy Color. Conker's Bad Fur Day presenta Humor negre, violència caricaturesca i un sens fi de paròdies. Un remake del joc estigué disponible para Xbox en el 2005 amb el nom de Conker: Live & Reloaded. La mecànica del joc adopta les característiques del gènere d'aventures, no obstant això presenta variants per a facilitar la jugabilitat. Per exemple, en moltes parts apareixen plataformes marcades amb la lletra "B" en marca, i serveixen per a realitzar moltes accions, que varien segons l'escenari (llançar fulles, encendre un llançaflames, etc.). A més, a diferència de molts jocs del gènere, la col·lecció d'ítems es limita només a la col·lecta de diners, que és oposat en determinats punts dels escenaris. Altre aspecte únic per al títol és que tampoc apareixen enemics individuals en les escenes, açò significa que Conker, al llarg de la seua aventura, només enfronta a dos tipus d'enemics: Els quals ataquen en grup (vespes, ratapinyades, ossos tedi assassins, etc.) i els caps d'escena. Conker's Bad Fur Day també compta amb diversos modes per a diversos jugadors, des de la manera "deathmatch" fins a escenes que recreen situacions úniques, com l'assalt a un banc o una carrera en una pista de renta. El jugador també pot jugar solament, en aquest cas competint amb els personatges del CPU.
|
Llengües
|
La llengua criolla és un idioma nou, evolucionat del pidgin resultant del contacte de grups humans sense cap llengua comuna, quan ja hi han sorgit parlants que la tenen com a llengua materna, i passa a funcionar com a la primera llengua de la comunitat.
|
Antropologia
|
L'ashvamedha (en sànscrit devanagari: अश्वमेध; IAST: aśvamedha, «sacrifici d'un cavall»), és un dels quatre principals rituals de la tradició Śrauta del vedisme. Les dues principals fonts literàries en relació a aquest sacrifici són el «Shatapatha Brahmana» (literalment, «el brahmana dels cent camins», una col·lecció d'himnes i fórmules compilades al voltant del 900-700 A.n.e) i el «Yajurveda». No obstant això, ens trobem amb el primer esment sobre aquest ritual en una font en sànscrit més arcaic, el «Rigveda» (especialment en el RV. I, 163), i en una dedicada a Indra RV. VIII, 57). Va ser utilitzat pels antics reis de l'Índia per demostrar la seva sobirania. Es posava un cavall en llibertat, acompanyat pels guerrers del rei, i vagava per un període d'un any per on volia. Si algun rival volia disputar l'autoritat del rei quan el cavall travessava el seu territori, desafiava als guerrers que l'acompanyaven. Després d'un any, si cap enemic havia aconseguit matar o capturar el cavall, l'animal es conduïa de nou al palau del rei i es sacrificava, declarant així al rei com un sobirà indiscutible.
|
Aeronàutica
|
Una aeronau de rotors basculants és una aeronau que genera sustentació i propulsió mitjançant un o diversos rotors motoritzats (de vegades anomenats propulsors) muntats en pales o navetes giratòries del motor, generalment als extrems d'una ala fixa o d'un motor muntat al fuselatge amb eixos motrius que transfereixen la potència als conjunts de rotors muntats a les puntes de les ales. Gairebé totes les aeronaus de rotors basculants utilitzen un disseny de birotor amb dos rotors transversals, amb excepció d'uns pocs (com el quadrotor Bell X-22). El disseny de l'aeronau de rotors basculants combina la capacitat d'elevació vertical d'un helicòpter amb la velocitat i l'abast d'un avió d'ala fixa convencional. Per vol vertical, els rotors estan inclinats de manera que el pla de rotació sigui horitzontal, aixecant la forma que ho fa un rotor d'helicòpter normal. A mesura que l'avió guanya velocitat, els rotors s'inclinen progressivament cap endavant, i el pla de rotació esdevé vertical. En aquesta manera, els rotors proporcionen empenta com una hèlix, i les ales fixes proporcionen l'elevació generada pel moviment cap endavant de tot l'avió. Ja que els rotors es poden configurar de manera que siguin més eficients per a la propulsió (per exemple, amb un trencament de punta arrel) i s'eviten problemes que l'helicòpter per pèrdua per retrocés de pala, l'aeronau de rotors basculants pot aconseguir velocitats més elevades que els helicòpters. Una aeronau de rotors basculants difereix de l'aeronau d'ales basculants en què només gira el rotor en lloc de l'ala sencera. Aquest mètode canvia l'eficiència en vol vertical per obtenir eficiència en les operacions STOL/STOVL.
|
Matemàtiques
|
En matemàtiques, es coneix per abstracció el procés d'extreure l'essència subjacent d'un concepte matemàtic, eliminant-ne tota dependència de qualsevol objecte de la realitat amb què pugui estar connectat i generalitzant-lo de tal manera que tengui aplicacions més àmplies o que es pugui relacionar amb fenòmens equivalents. Dues de les àrees més abstractes de la matemàtica moderna són la teoria de categories i la teoria de models.
|
Ètica
|
Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals. Etimològicament ascètic deriva del grec antic ἄσκησις (askēsis) que significa entrenament o exercici esportiu. La noció ascètica és una opció ètica o religiosa que es troba en moltes cultures, com una acció permanent de certs grups sacrals, o com un període de quaresma durant la qual tothom ha de «purificar-se» una vegada l'any o en preparació d'un ritu de transició. L'ascetisme previ al sacrifici ha acabat essent sovint el sacrifici sencer.Al cas d'un ascetisme exagerat, que sobreestima el valor de la renúncia i de la mortificació, es fa servir el terme d’asceticisme.
|
Cronometria
|
Aquesta cronologia de l'aviació presenta l'evolució, al llarg dels segles, dels aparells de vol construïts per l'ésser humà. Des de diversos segles abans de Crist fins a l'actualitat, el món de l'aviació ha anat evolucionant, i s'ha passat de fabricar aparells voladors rudimentaris a màquines capaces de transportar a centenars de passatgers i tones de càrrega, així com a volar a velocitats supersòniques. S'ha passat de fabricar aparells de fusta i tela, a utilitzar el metall i, més recentment, materials i aliatges compostos que milloren les capacitats dels aparells.
|
Conflictes
|
Al matí de l'11 d'abril de 2019, el dictador sudanès Omar al-Bashir va ser apartat del poder per les Forces Armades Sudaneses enmig de les protestes en marxa després d'ocupar el càrrec durant gairebé 30 anys.
|
Química
|
La guerra química és la guerra que usant les propietats tòxiques de substàncies químiques per matar, ferir o incapacitar a l'enemic. La guerra química és diferent de l'ús d'armes convencionals o armes nuclears perquè els efectes destructius de les armes químiques no tenen cap força explosiva. L'ús ofensiu d'organismes vius o altres productes tòxics (com el carbunc o la toxina botulínica) no són considerats guerra química; sinó que és anomenat guerra biològica. Les armes químiques són classificades com armes de destrucció massiva per les Nacions Unides, i la seva producció i emmagatzemament van ser fets il·legals per la convenció d'armes químiques de 1993.
|
Ciències polítiques
|
Dieter Nohlen (Oberhausen, 6 de novembre de 1939) és un politòleg i professor universitari alemany. Ostenta la posició de professor emèrit de Ciència política, a la facultat d'Economia i Ciències socials de la Universitat de Heidelberg. És considerat com a expert en sistemes electorals i desenvolupament polític i, en aquest sentit, ha publicat diversos llibres.
|
Informàtica
|
Concise Binary Object Representation (amb acrònim anglès CBOR) és un format de serialització de dades binàries basat lliurement en JSON de C. Bormann. Igual que JSON, permet la transmissió d'objectes de dades que contenen parells nom-valor, però d'una manera més concisa. Això augmenta la velocitat de processament i transferència a costa de la llegibilitat humana. Està definit a IETF.Entre altres usos, és la capa de serialització de dades recomanada per a la suite de protocols CoAP Internet of Things i el format de dades en què es basen els missatges COSE . També s'utilitza en el protocol client a autenticador (CTAP) dins l'àmbit del projecte FIDO2.CBOR es va inspirar en MessagePack, que va ser desenvolupat i promogut per Sadayuki Furuhashi. CBOR va ampliar MessagePack, sobretot permetent distingir les cadenes de text de les cadenes de bytes, que es va implementar el 2013 a MessagePack.
|
Física
|
La difusió és un dels diversos fenòmens de transport que es troben a la natura. Una de les característiques distintives és que és el resultat de barrejar o transportar massa sense la necessitat d'un moviment a l'engròs. Per tant, la difusió no s'ha de confondre amb la convecció o advecció, que són altres mecanismes de transport que utilitzen el moviment per moure les partícules d'un lloc a un altre. En llatí "diffundere" significa cap a fora. Hi ha dues maneres d'introduir el concepte difusió: Una aproximació a partir de les lleis de Fick i la seva conseqüència matemàtica o des del punt de vista Físic, considerant un camí a l'atzar de les partícules que es mouen.D'acord amb la llei de Fick el flux de difusió és proporcional al gradient de concentracions. El moviment és des de regions de major concentració a menys concentració. Des del punt de vista atomista, la difusió es considera com el moviment aleatori de les partícules difusores. En la difusió molecular, les molècules que es mouen són autopropulsades per energia tèrmica. Aquest passeig aleatori va ser descobert el 1827 per Robert Brown. Ara bé, el concepte de difusió és àmpliament utilitzat en la ciència: la física (difusió de partícules), la química i la biologia, la sociologia, l'economia i les finances (difusió de la gent, les idees i dels valors de preus). Pel que sembla, sempre el concepte del moviment a l'atzar en els conjunts d'individus és aplicable.
|
Sociologia
|
El transversalisme és un corrent ideològic que defensa la no vinculació amb cap tipus d'idea política preconcebuda. Defensa la superació de l'espectre polític clàssic dividit entre esquerra-dreta, bé situant-se més enllà d'ell, bé fagocitant-lo en acollir-lo en el seu si. Els partits transversals defensen que així prenen les propostes més beneficioses per a la societat i per als ciutadans d'un i d'altre costat de l'espectre clàssic. A Catalunya, l'exemple més conegut i rellevant d'aquest corrent ideològic és el de la candidatura unitària Junts pel Sí, que es presentà a les eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre del 2015, promovent el vot per la independència. Aquesta fou una candidatura transversal perquè integrà partits de centre-dreta (Convergència Democràtica de Catalunya, Demòcrates de Catalunya) i d'esquerres (Esquerra Republicana de Catalunya, Moviment d'Esquerres), a part d'independents provinents d'entitats de la societat civil (Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, Associació de municipis per la independència, Súmate).
|
Dret
|
El procurador general representava el rei de la Corona d'Aragó en relació amb tots els aspectes i era assessorat per un Consell de la Procuradoria. Després d'una primera època en què les prerrogatives no eren ben definides, l'any 1309, s'establí que hi havia un únic procurador general per a tota la Corona d'Aragó i que era el successor del monarca. A causa de la seua important funció judicial, tenia la seua pròpia cort. En cadascun dels regnes de la Corona d'Aragó era representat pel portaveu del Procurador reial. El nom, d'ençà del 1363, fou canviat pel de Governador general.
|
Filosofia
|
L'intel·lectualisme socràtic o intel·lectualisme moral és el que identifica la virtut amb el coneixement. Segons Sòcrates, era prou el coneixement d'allò just (l'autognosi) per a obrar correctament. Segons aquesta doctrina, les males accions són producte del desconeixement, és a dir, no són voluntàries, car el coneixement d'allò just seria prou per a obrar virtuosament.L'intel·lectualisme socràtic va dominar el pensament grec fins a l'aparició d'Aristòtil, el qual va introduir elements voluntaristes en la conducta moral.Segons Sòcrates, n'hi ha prou amb el coneixement d'allò just (l'autognosi) per a obrar correctament. La perfecció humana l'obtenim quan som conscients d'allò que realment val la pena en la vida i, per a això, cal el coneixement i la reflexió. "No és bo el que tothom diu, sinó el que està d'acord amb tu mateix". Quan una persona adquireix coneixement s'adona que el millor és el bé i que el bé és l'únic que porta a la felicitat. Quan un és un ignorant, s'equivoca a fer la tria de què és més convenient. Segons l'intel·lectualisme moral, si coneixem el bé i les seves excel·lències (procés intel·lectual), ens veurem abocats a practicar-lo (acció moral), ja que “la raó” (i no la passió) sempre empeny cap a la virtut. Només aquell qui ignora que existeix el bé, pot fer el mal. Segons aquesta doctrina, les males accions són producte del desconeixement: no hi ha persones dolentes, només persones ignorants. Ningú s'equivoca o fa el mal volent o sabent que l'està fent. Així doncs, el saber ens condueix a la virtut (o excel·lència); qui pensa correctament, actua correctament; qui coneix el que és recte, actuarà amb rectitud; qui coneix el que és la justícia, actuarà conforme el que és just.
|
Matemàtiques
|
Elena Perelman (en rus: Елена Перельман), coneguda com a artista com a Elena Nahum Leroy, és una matemàtica i artista rus-canadenca. És germana petita del també matemàtic Grigori Perelman.
|
Lingüística
|
El projecte Rosetta és un projecte de la Long Now Foundation que aspira a recopilar totes les llengües actualment en perill de desaparició. Aquesta base de dades es plasmaria simbòlicament en la creació d'una nova pedra de Rosetta. En els anys 2000 és possible que existissin encara en el món uns 7.000 idiomes parlats, comptant amb els dialectes. La revista Ethnologue va publicar tota una llista en una de les últimes edicions. Segons els erudits en el tema, en un parell de generacions hauran desaparegut sense rastre al voltant de 500 d'aquestes llengües. Els lingüistes i els etnòlegs opinen que entra dins del possible que d'aquesta xifra de 7.000 idiomes, la meitat caigui en desús al final del segle XXI. Davant aquesta perspectiva es van posar d'acord una sèrie de científics, (lingüistes, etnòlegs, enginyers) unint les seves forces i els seus coneixements per a idear diversos projectes en el món que poguessin protegir les llengües en vies d'extinció. Un d'aquests projectes és aquest de la nova pedra de Rosetta
|
Dansa
|
Lina Esbrard, Danse serpentine és una pel·lícula francesa dirigida per Alice Guy el 1902. Produïda per Société L. Gaumont et compagnie, dura dos minuts.
|
Informàtica
|
Una estació de treball és un ordinador d'alta qualitat dissenyat per a aplicacions tècniques o científiques. Destinat per ser utilitzat principalment per una sola persona alhora, sol ser connectat a una xarxa d'àrea local i executen sistemes operatius multiusuari. El terme estació de treball també s'ha utilitzat per referir-se a un terminal d'ordinadors centrals o un PC connectat a una xarxa.Històricament, estacions de treball han ofert un rendiment més alt que els ordinadors personals, especialment respecte a CPU i gràfics, capacitat de memòria i capacitat de multitasca. S'han optimitzat per a la visualització i manipulació de diferents tipus de dades complexes, com ara disseny mecànic en 3D, simulació d'enginyeria (per exemple, dinàmica de fluids computacional), animació, renderitzat d'imatges i gràfics matemàtics. Les consoles consisteixen d'una pantalla d'alta resolució, un teclat i un ratolí com a mínim, però també ofereixen pantalles múltiples, tauletes gràfiques, ratolins 3D (dispositius per manipular i navegar objectes i escenes 3D), etc. Estacions de treball són el primer segment del mercat informàtic per presentar accessoris i eines de col·laboració avançades. El 2010, el mercat d'estacions de treball era dominat pels grans venedors de PC, com Dell i HP, que venen Microsoft Windows/Linux corrent a Intel Xeon/AMD Opteron. Plataformes alternatives basades en UNIX són proporcionats per Apple, Sun Microsystems i Silicon Graphics.
|
Història
|
Fra Hug d'Empúries va ser el darrer mariscal de l'orde del Temple a Terra Santa. Fra Hug pertanyí a la poderosa família dels comtes d'Empúries. Segurament era fill d'Hug V d'Empúries. Fra Hug va ser el sots-mariscal de fra Bartomeu de Quincy (mariscal de l'orde) a la poderosa guarnició de l'illa d'Arwad, que havia de servir de base logística en les ofensives conjuntes del Gran Khan Ghazan dels tàrtars, del rei Hethum II d'Armènia, del rei Enric II de Xipre i del Temple. L'ofensiva va aconseguir la victòria de Wadi al-Khazandar contra el soldà An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun i la breu ocupació de Jerusalem a finals de 1299 i principis de 1300, però no va poder consolidar el seu domini. La contraofensiva del soldà egipci va expugnar Arwad el setembre de 1302. Mort fra Bartomeu de Quincy en combat, fra Hug va esdevenir mariscal del Temple i és qui va rendir la guarnició d'Arwad a l'emir Zarrak, contra la promesa de salvar-los la vida i permetre-los tornar a Xipre. Aquesta promesa no va ser complida i la guarnició va ser massacrada, exceptuats alguns cavallers pels quals els egipcis van esperar ofertes de rescat (especialment, per fra Dalmau de Rocabertí). Després de la caiguda d'Arwad no se sap res més de fra Hug. Hi va haver rumors de la seva conversió a l'Islam i matrimoni amb una dona musulmana, però el més probable és la seva mort. No consta que l'ambaixada d'Eymeric d'Usall per rescatar fra Dalmau fes cap gestió per portar fra Hug cap a Catalunya.
|
Ecologia
|
Un bioindicador o indicador biològic, és una espècie (espècie indicadora) o grup d'espècies que reflecteixen fàcilment l'estat biòtic o abiòtic del medi ambient, l'impacte produït sobre un hàbitat, comunitat o ecosistema, o també indicar la diversitat d'un conjunt de taxons o biodiversitat en general d'una regió o hàbitat. Poden ser organismes tan variats com bacteris, protozous, líquens, insectes, aus o mamífers, dels que es fa un seguiment i s'infereix l'estat d'un ecosistema o del medi ambient allà on es troben (monitoratge). Els canvis observats en aquests organismes, poden ser genètics, bioquímics, fisiològics, morfològics, comportamentals o ecològics.
|
Astronomia
|
Els estels fixos (del llatí stellae fixae) són objectes celestes que no semblen moure's pel que fa als altres estels del cel nocturn. Un estel fix és, per tant, qualsevol estel excepte el Sol. Una nebulosa o un altre objecte amb forma d'estrela també pot anomenar-se estel fix. En diverses cultures s'ha imaginat que els estels constitueixen imatges en el cel anomenades constel·lacions. En l'antiga astronomia grega es creia que les estreles coexistien en una esfera celeste o firmament, que girava diàriament al voltant de la Terra.
|
Química
|
Flupiradifurona, flupyradifurone en anglès, és un insecticida sistèmic fabricat per Bayer Cropscience. Es va crear per combatre insectes com àfids, psyllidae i altres i no resultar nociu per a les abelles i altres pol·linitzadors. Tanmateix, resulta més tòxic per a les abelles (amb una LD50 per abella d'1,2 ug/abella) que l'acetamiprid (LD50: 14,5). El seu ús està aprovat per a nombrosos conreus. Químicament està classificat com un butenolid però és similar als neonicotinoides i té la mateixa manera d'acció que aquests que implica l'activació dels receptors nicotínics de l'acetilcolina.
|
Filosofia
|
En el camp dels estudis de gènere, la masculinitat hegemònica és una part de la teoria d'R.W. Connell sobre l'ordre del gènere, la qual reconeix múltiples masculinitats que són canviants. Depenent del temps, la cultura i l'individu. És una forma d'expressar el gènere masculí, la més acceptada a la societat. La masculinitat hegemònica es defineix com la pràctica que legitima la posició dominant dels homes poderosos en la societat i justifica la subordinació de la dona i d'aquells homes no estereotipats o transgressors. Hi ha algun consens en relació a les característiques i definició que donem sobre masculinitat hegemònica. Els ideals són els d'home vist com a heroi de pel·lícules, llibres o esdeveniments esportius. En aquesta societat i en el moment històric que vivim, la masculinitat dominant o hegemònica implica ser home blanc i heterosexual. Tot i això hi ha molts homes que no viuen ni entren dins aquests tòpics però sí que se'n beneficien de la seva existència i en són còmplices.
|
Televisió
|
James Joseph "Jim" Parsons (24 de març de 1973 a Houston, Texas), és un actor estatunidenc de televisió i cine. El seu paper més conegut és el de Sheldon Cooper, un dels personatges principals de la sèrie televisiva estatunidenca The Big Bang Theory. Interpreta un físic teòric que té un trastorn obsessiucompulsiu (TOC), egòlatra, amb formes d'Asperger i ineptitud social; paper pel que ha guanyat múltiples premis: tres Premis Emmy i un Globus d'Or.
|
Astronomia
|
Eutropia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 24.62 ° de latitud nord i 257.58 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 21.09 de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 21 de novembre de 2012. fa referència a Eutròpia, esposa de l'emperador Maximià,
|
Esoterisme
|
El Rodisme - родянство (rus) - o Rodnoveria - родноверие / rodnovérie (rus) - és un moviment religiós neopaganista que està basat en l'antiga religió tradicional dels pobles eslaus i en la mitologia eslava, i que defensa la cultura, la mitologia, i les creences religioses eslaves. "Rodisme" és un autodescriptor àmpliament acceptat a la comunitat, encara que hi ha organitzacions de Rodnoveria que caracteritzen encara més la religió, com ara el vedisme, l'Ortodòxia Rodista, o la Creença Antiga.
|
Enginyeria
|
La cloratita és un explosiu clorat format per clorat de potassi, sofre i sucre en composició 80/10/10 i que, igual que l'ANFO, necessita com a detonant algun tipus de dinamita. A causa de la facilitat de la seva producció ha estat utilitzat pels grups terroristes en múltiples ocasions. Altres fonts la descriuen com un explosiu de potassa, clorur d'amoni i nitrat d'amoni que es produeix a la planta d'Ercros de Flix des del 1923.
|
Enginyeria
|
En topografia, una mira topogràfica o estàdia és un regle graduat que permet mitjançant un nivell topogràfic, mesurar desnivells, és a dir, diferències d'alçada. Amb una mira, també es poden mesurar distàncies amb mètodes trigonomètrics, o mitjançant la retícula de telèmetre estadimètric integrada dins d'un nivell topogràfic, un teodolit o bé un taquímetre Hi ha diferents models de mira: Les més comunes són les mires d'alumini, telescòpiques, de 4 o 5 metres. Les mires tradicionals eren de fusta pintada, plegables. La fusta havia de ser ben seca i estabilitzada. Per a obtenir mesures més precises, hi ha mires en fibra de vidre amb peces desmuntables i acoblables, per tal de minimitzar les diferències a causa dels jocs inevitables. Per a una major precisió, hi ha mires d'Invar, per a ser emprades amb els nivells de precisió amb micròmetre de placa paral·lela: són d'una sola peça, disponible en diferents longituds, per exemple, 3 metres per a usos corrents, o d'un metre per mesurar a sota terra.Els nivells emprats fins a 1970 invertien la imatge, per aquest motiu les mires es pintaven llavors en simetria especular perquè les xifres es poguessin llegir, però avui dia ja no és el cas. Les mires estan graduades en metres, decímetres i centímetres, la lectura es realitza precisant fins al mil·límetre. En les mires destinades a ser usades amb nivells electrònics, les graduacions són reemplaçades per un codi de barres. Solen portar un nivell de bombolla per comprovar la seva verticalitat durant la mesura.
|
Arquitectura
|
L'estil Tudor en arquitectura és el desenvolupament final de l'arquitectura medieval durant el període Tudor (1485–1603) i a més estava dirigit per la classe conservadora. Va seguir el Perpendicular style. L'estil Tudor manté el seu antic gust anglès en molts colleges d'Oxford i Cambridge.L'arc de quatre centres, actualment conegut com a arc Tudor, és una de les seves característiques: algunes de les finestres més belles anomenades oriel window pertanyen a aquest període; les motllures són més naturalistes. Principals exemples d'aquest estil arquitectònic en edificis religiosos: Capella de Westminster (1503) King's College Chapel, Cambridge St. George's Chapel, Castell de Windsor la Old schools a Oxford.Edificis civils: Eltham Palace, Kent Oxburgh Hall, Norfolk Owlpen Manor, Gloucestershire King's College, Aberdeen Layer Marney Tower, Essex East Barsham Manor, Norfolk Fords Hospital, Coventry. Compton Wynyates Hampton Court Palace Montacute House (tardo Tudor) Wollaton Hall, Nottinghamshire (tardo Tudor) Old Market Hall, Shrewsbury Hunsdon House, HertfordshireTambé es troba l'estil Tudor a Escòcia, com és el cas del King's College a Aberdeen. Al segle xix es va combinar els estils Tudor i l'Elisabettiana.
|
Informàtica
|
El cibermareig (de l'anglès cybersickness) és una reacció física desfavorable produïda per l'ús de tecnologies de realitat virtual. Es produeix quan l'exposició a un entorn virtual provoca símptomes similars als símptomes comuns del mareig per moviment. Els símptomes més usuals són malestar general, mal de cap, nàusees, vòmits, pal·lidesa, sudoració, fatiga, somnolència, desorientació i apatia. Un altre indicador és la inestabilitat postural. Els cibermarejos es distingeixen del mareig comú en què estan provocats per la sensació visual del moviment propi, sense necessitat de moviment real. També es diferencien de la sensació produïda pels simuladors de moviment (simulator sickness), ja que aquesta es caracteritza per alteracions oculomotores mentre que el cibermareig tendeix a provocar desorientació. L'ús de la realitat virtual (RV o VR) ha despertat durant més de deu anys l'interès dels clínics i els investigadors, ja que permet als usuaris fer front a situacions temudes mitjançant ambients estandarditzats que emulen la realitat. Aquests són capaços d'evocar estats emocionals, cognicions i comportaments que són molt similars als que són experimentats en la vida quotidiana. Encara que l'ús d'aquesta tecnologia té molts avantatges, els efectes sobre la salut i la seguretat dels usuaris segueixen sent àrees sense explorar.
|
Conflictes
|
La politització de la ciència per obtenir beneficis polítics es produeix quan el govern, les empreses o els grups d'interès utilitzen la pressió legal o econòmica per influir en els resultats de la investigació científica o en la manera com es difon, informa o interpreta. Amb aquesta definició, potser s'hauria d'anomenar aquest concepte com manipulació informativa de les troballes científiques (però resulta massa llarg). La politització de la ciència també pot afectar negativament la llibertat acadèmica i científica i, per tant, es considera un tabú barrejar política amb ciència. Històricament, els grups han dut a terme diverses campanyes per promoure els seus interessos desafiant el consens científic i en un esforç per manipular les polítiques públiques.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.