label
stringclasses
67 values
text
stringlengths
16
23k
Arqueologia
El tresor de Ziwiyeh és un aplec d'objectes elaborats en or, argent i ivori, que inclou també algunes peces del Loristan; fou descobert a la riba sud del llac Urmia a Ziwiyeh, província del Kurdistan, Iran, al 1947.
Agricultura
L'aranyó de l'olivera (Liothrips oleae) és un petit trips que viu en l'olivera però que en general no es desenvolupa com a plaga als oliverars.
Informàtica
PubMed és un motor de cerca gratuït per a accedir al MEDLINE, una base de dades bibliogràfiques de citacions i resums d'articles de recerca en biomedicina i ciències de la vida. Principalment tracta de medicina, però a més proveeix informació de ciències biomèdiques com per exemple bioquímica i biologia cel·lular. Està oferta per la United States National Library of Medicine (Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units) que forma part dels National Institutes of Health (NIH o Instituts Nacionals de Salut), qui manté la base de dades com a part del sistema Entrez de recuperació d'informació. Moltes citacions del PubMed contenen enllaços a articles sencers (full text articles) que són gratuïts, normalment a la Biblioteca digital de PubMed (PubMed Central Digital Library). PMID (PubMed Identifier) és el codi únic identificador per a cada registre de PubMed. No és el mateix que PMCID (PubMed Cental Identifier) que és el codi identificador per a cada registre de PubMed amb accés lliure al text complet, pertanyent a PubMed Central.
Geologia
La fixació de nitrogen és un procés pel qual el nitrogen passa de la forma relativament inert present a l'atmosfera terrestre (N₂) i es converteix en compostos de nitrogen (com amoni, nitrat i diòxid de nitrogen). El procés contrari, passar el nitrogen del sòl a l'atmosfera, és la desnitrificació. Hi ha dos tipus de fixació: la fixació no simbiòtica, o no biològica i la simbiòtica o biològica. La fixació biològica de nitrogen va ser descoberta pel microbiòleg neerlandès Martinus Beijerinck. Els sòls que presenten les millors condicions per la fixació de nitrogen són els ben airejats, fèrtils, de pH neutre o lleugerament alcalins.
Estris
Una escrivania és un objecte d'escriptori o per extensió l'escriptori mateix, que servia per a col·locar un conjunt d'elements d'escriptura que es disposaven sobre la taula de despatx o escriptori. Molts dels articles d'escriptori que hi formen part, ja s'esmenten a l'antiga Roma. Una escrivania completa consta de tinter, plomí, sorrera, got amb sorra per assecar l'escrit, timbre per cridar, ganivet o tallapapers petit. Tot això es col·loca sobre un platet o safata.
Objectes astronòmics
Beta de l'Unicorn (β Monocerotis) és l'estrella més brillant de la constel·lació de l'Unicorn, amb una magnitud de 3,76. Es tracta tanmateix d'un sistema triple, distant prop de 650 anys-llum. Va ser descobert per William Herschel el 1781. βB Mon (magnitud 5,4) i β C Mon (magnitud 5,6) orbiten l'una al voltant de l'altra en 4.200 anys i estan separades aproximadament per 590 ua. β A Mon (la més brillant de les tres amb una magnitud de 4,6) està allunyada de la parella de 1.570 ua i orbita en 14.000 anys. Totes tres són estrelles blanques-blaves amb un espectre que presenta fortes ratlles d'emissió: giren molt ràpidament sobre elles mateixes (almenys a més de 150 km/s a l'equador i estan envoltades d'un disc de matèria expulsada.
Ecologia
Ramon Folch i Guillèn (Barcelona, 1946) és un biòleg català. És doctor en biologia i, des de 1994, fundador i director general d'ERF, Gestió i Comunicació Ambiental SL. Ha estat president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (2004-08), secretari general del Consejo Asesor Internacional del Foro Latinoamericano de Ciencias Ambientales (La Plata, Argentina) i professor de la seva Càtedra UNESCO/FLACAM para el Desarrollo Sustentable (1989-2006). Anteriorment havia estat professor de Botànica de la Universitat de Barcelona (1968-75) i havia dirigit (1975-82) els serveis ambientals de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.També ha estat consultor en gestió ambiental de la UNESCO, membre i secretari general del Comitè Espanyol del Programa MaB/UNESCO (Madrid-París, 1982-94), membre del Comitè de la UNESCO per al Seguiment de la Conferència de Rio (París, 1992-97) i titular de la Càtedra de Metatècnia Ambiental i Socioecologia de l'Institut Català de Tecnologia (Barcelona, 1996-98). Ha representat la recerca ambiental espanyola a la Comissió d'Organismes i Sistemes de la Unió Europea (Brussel·les, 1986). Pertany al Capítol Espanyol del Club de Roma i el 1978 esdevingué membre de l'Institut d'Estudis Catalans, on és titular d'ecologia vegetal. Entre 1972 i 1977 fou Secretari General de la Institució Catalana d'Història Natural, que presidí del 1986 al 1990. Ha participat en nombroses operacions de cooperació tècnica internacional en el camps ambiental i sanitari (fundador i primer president del Consorci Interhospitalari de Cooperació, 1981), sobretot a Àfrica i a Amèrica Llatina. Ha estat president de la Junta administrativa de l'Hospital Clínic de Barcelona (1980-1984). A partir d'aquesta diversificada trajectòria, i després d'anys d'ensenyament, recerca i gestió a la universitat i a l'administració pública, s'ha dedicat a la gestió territorial i urbanística des d'una aproximació sostenibilista, enfocament que ell mateix ha contribuït a definir i a desenvolupar, tant a nivell teòric com aplicat. Ha incidit especialment en el vessant comunicatiu, mitjançant publicacions convencionals i electròniques (director tècnic de Sostenible), grans exposicions, programes de ràdio i televisió, etc., sovint com a director o impulsor de grups de treball. És el cas de la Història Natural del Països Catalans (un centenar d'autors) o de Biosfera (dos centenars d'autors; versions catalana, anglesa, alemanya i japonesa), obres que ha concebut, promogut i dirigit. Inicià aquesta línia, de forma pionera, ja en els anys setanta del segle passat. El 1975 fou un dels fundadors de la Lliga per a la defensa del patrimoni natural (DEPANA), el 1976 fou secretari de redacció del “Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans” (un centenar d'autors), i des d'aleshores ha estat un dels principals impulsors dels moviments d'opinió favorables a una adequada gestió del patrimoni natural. El 1976-1977 fou director de la campanya per a la salvaguarda del patrimoni natural del Congrés de Cultura Catalana. El 1990 li fou atorgat el Premi d'Honor Lluís Carulla. També ha rebut la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (1991), concedida per la Generalitat de Catalunya, amb el premi Alzina (1992), concedit pel Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, i el premi Medi Ambient (1995), concedit per la Generalitat de Catalunya. Guanyador del Premi Ciutat de Barcelona (2004) per l'exposició "Habitar el món". Finalista (2006) del Descartes Communication Prize de la Unió Europea. L'any 2013 el Col·legi d'Economistes de Catalunya el va distingir com a col·legiat d'honor. És força conegut pels seus estudis florístics i fitocenològics de les comarques meridionals del Principat i Andorra. A banda fou el presentador de la sèrie de divulgació científica i antropològica "Mediterrània" emesa a TV3 a la dècada de 1980. Actualment està casat amb la Dra. M. Josefa Bru Bistuer, catedràtica de Geografia Humana a la Universitat de Giona, Directora de la GIGS i Membre del grup de recerca Anàlisi i planificació territorial i ambiental. Línies de recerca: Gènere i medi ambient; Avaluació ambiental i projectació arquitectònica La doctora Bru té una experiència docent de més de vint anys centrada de manera particular en el desenvolupament de matèries de caràcter transdisciplinar amb un fort contingut teòric i metodològic. Això fa que, més enllà de la seva condició de catedràtica de geògrafa humana, pugui aportar idees i experiència en àmbits ben diversos. Com a exemple citar la seva participació en els plans d'estudis d'arquitectura, paisatgisme, ciències ambientals, arqueologia, patrimoni cultural...i la impartició de matèries com ara Coneixements científics, Gènere i Medi Ambient, Espais i societats, Diagnosi ambiental, Complexitat, incertesa i polítiques públiques, etc
Estris
Una caixa expositora és l'embalatge que compleix una doble funció: de transport i com a expositor de producte en el punt de venda. Els principals models de caixa expositora són: Caixa amb tapa. És una caixa en què les tapes s'obren al punt de venda i doblegant-se sobre si mateixa, s'encaixa al fons a manera de rètol. Aquest tipus d'embalatge se sol situar en taulells o al costat de caixes enregistradores i està destinat a productes de compra compulsiva. Caixa amb pretallats. Es tracta d'una caixa estàndard (generalment, de solapes o wrap around) a la qual s'ha practicat una línia de pretallats en un o diversos dels seus costats. Aquest tall permet arrencar part de l'embalatge deixant així el producte exposat al prestatge. Els tipus de pretallats més comuns són: Perimetral. La línia de punts recorre horitzontalment tot el perímetre de la caixa. Oblic. El pretallat adopta la forma de falca mostrant una major superfície d'exposició al front i una protecció progressiva en els laterals de la caixa. Aquest disseny es considera més estètic que l'anterior pel que la seva popularitat és creixent en els comerços de lliure servei.De finestra. El pretallat configura una finestra frontal o superior per on es pot disposar el producte. D'obertura frontal. El tall previ forma una finestra frontal, que es perllonga per la part superior de la caixa abastant una de les solapes superiors, mostrant una major superfície d'exposició.La cinta d'esquinçat es pot considerar una variació del pretallat. Consisteix en una cinta plàstica (dos, en el cas de wrap around) que es col·loca a l'interior de la caixa i que possibilita la seva neta obertura tirant de la mateixa.Mebalatge doble. Es compon de dues peces unides entre si mitjançant diversos punts d'enganxat. La part inferior actua com a safata i va impresa en alta qualitat. L'altra es col·loca damunt encastada entre el producte i la base sent de pitjor qualitat tant en la seva composició com en el tipus d'impressió. La tapa s'assenta sobre la base passant així a suportar la càrrega de l'apilament. A la botiga, es desprèn la coberta amb gran facilitat (usant tres dits) deixant el producte exposat sobre el lineal. El conjunt es munta en una màquina que plega i enganxa, de doble introductor i diversos punts d'enganxat i es pot utilitzar en línies d'envasat automàtic, ja que es comporta com una caixa de solapes. Exposició informal. Per tal d'agilitar les tasques de manipulació, trobem freqüentment en els supermercats embalatges exposats que no van ser concebuts amb aquesta finalitat. Així passa amb aquells que s'esquincen amb cúter o amb cinta d'esquinçat deixant al producte sobresortir per la part superior. Els missatges de la caixa es corresponen a un embalatge de transport (codi de barres, nombre d'unitats, pes, etc.) I no a un promocional (característiques, missatges publicitaris, etc.) Pel que la impressió general resulta molt pobre. Se sol donar en begudes, lleixius, olis, llet i altres productes de baix valor afegit.
Antropologia
Kon-Tiki (nom del déu del Sol en els inques) va ser una embarcació, construïda sota la direcció de l'antropòleg noruec Thor Heyerdahl l'any 1947, seguint els models originals dels antics pobles indígenes d'Amèrica del Sud (feta amb material de balsa i lligada amb cordes com a rai, sense claus). Amb ella, Thor Heyerdhal i cinc homes més emprengueren el viatge des de la costa del Perú fins a la Polinèsia. Durant la travessia els sis homes sobrevisqueren només del que pescaven i bevent només de l'aigua de la pluja que podien recuperar. L'embarcació disposava d'una vela rudimentària, el viatge va durar 101 dies, amb 8.000 quilòmetres de navegació i van arribar a l'arxipèlag polinesi de Tuamotu. El motiu d'aquesta expedició científica era la de refutar una objecció a la teoria de Heyerdahl segons la qual les poblacions de les illes de l'Oceà Pacífic eren en part originàries d'Amèrica, ja que per part dels contraris a la teoria de Heyerdhal hauria estat impossible fer la travessia de l'oceà amb una embarcació ameríndia tradicional. Thor Heyerdahl va escriure un llibre d'èxit sobre aquest fet titulat «L'Expedició del Kon-Tiki» però també hi va haver escepticisme científic sobre la seva gesta, ja que per motiu de corrents marítims contraris molt forts la seva embarcació va haver d'ésser remolcada durant un temps fins que va ser deixada en posició de continuar pels seus mitjans. Anys més tard d'aquesta expedició es va poder investigar sobre la manera de construir embarcacions dels amerindis guares per a fer-les navegables en qualsevol circumstància i així poder corroborar la hipòtesi de Heyerdhal sobre aquest punt.
Física
La impedància acústica i la impedància acústica específica són mesures de la resistència que un sistema presenta a la fluïdesa acústica resultant d'una pressió acústica aplicada a un sistema. L'unitat del SI de la impedància acústica és el pascal segon per metre cúbic (Pa·s/m³) o el rayl per metre quadrat (rayl/m²), mentre que per la impedància acústica és el pascal segon per metre (Pa·s/m) o el rayl. En aquest article el símbol rayl denota el MKS rayl. Existeix una analogia directa amb la impedància elèctrica, la qual mesura la resistència que un sistema presenta a una corrent elèctrica resultant d'un voltatge elèctric aplicat al sistema.
Química
El factor acèntric és un paràmetre necessari per calcular el factor de compressibilitat d'un gas, mesura la desviació del gas respecte a gasos com el criptó, xenó i argó (també anomenats fluids simples), pels quals el factor acèntric pren el valor de zero. El factor acèntric mesura l'esfericitat de la molècula, és a dir, dona un nombre que representa totes les forces presents en ella, no només les del centre, sinó les de tota la molècula.
Ciències polítiques
Norman Gary Finkelstein (Brooklyn, Ciutat de Nova York, 8 de desembre de 1953) és un politòleg estatunidenc, especialitzat en la recerca sobre el conflicte araboisraelià i la política de l'Holocaust. Graduat a la Universitat de Binghamton, va rebre el seu doctorat en Ciències Polítiques de la Universitat de Princeton. Ha ocupat càrrecs docents al Brooklyn College, Rutgers University, Hunter College, New York University, i, més recentment, la Universitat DePaul, on va ser professor ajudant de 2001 a 2007. Se'l coneix sobretot pel seu assaig de l'any 2000 La Indústria de l'Holocaust: Reflexions sobre l'explotació del patiment jueu, on sosté que l'establishment jueu americà explota la memòria de l'Holocaust nazi per obtenir beneficis polítics i financers, així com per promoure els interessos d'Israel.
Dret
Un advocat o advocada (també: advocadessa) és aquella persona, antigament llicenciada en dret i modernament, diplomada d'una facultat de Ciències Jurídiques, que, a més a més, ha superat amb èxit l'examen d'estat i s'ha inscrita en un Col·legi d'Advocats com a exercent, que exerceix professionalment l'assessorament i consell en matèria legal així com la direcció i defensa de les parts en judici i tota classe de processos judicials i administratius. Els advocats són els principals cooperadors o agents que intervenen en l'administració de justícia. L'advocat, en ser un professional específicament preparat i especialitzat en qüestions jurídiques, és l'única persona que pot oferir un enfocament adequat del problema que té el ciutadà o 'justiciable'. Cal destacar que a més de la seva intervenció en judici, una funció bàsica i principal de l'advocat és la preventiva. Amb assessorament, una correcta redacció dels contractes i documents, etc., s'eviten conflictes, de forma que l'advocat, més que per als plets o judicis, serveix per a no arribar a ells. D'altres col·lectius professionals presten serveis propers als dels advocats, i es tracta de professionals altament qualificats, però especialitzats en l'assessorament o la gestió de qüestions o en matèries molt concretes. L'únic professional habilitat per al tràmit complet d'una qüestió judicial és l'advocat. A través dels Col·legis d'Advocats o dels organismes pertinents (segons els països) existeixen serveis d'assistència jurídica gratuïta per als ciutadans que no disposen de mitjans econòmics. L'actuació professional de l'advocat es fonamenta en els principis de llibertat i independència. El principi de bona fe presideix les relacions entre el client i l'advocat, que està subjecte al secret professional.
Objectes astronòmics
Vindemiatrix (Èpsilon de la Verge / ε Virginis) és el nom d'un estel de magnitud aparent +2,83, la tercera més brillant de la constel·lació de la Verge, després d'Spica (α Virginis) i Porrima (γ Virginis) —considerant conjuntament les dues components d'aquest últim—. Ocupa el lloc 145 entre els estels més brillants del cel nocturn. Està situat a 110 anys llum del Sistema Solar i el seu màxim acostament tindrà lloc dins de 220.000 anys, quan estarà a 104 anys llum. En aquest moment la seva lluentor aconseguirà magnitud +2,74.
Objectes astronòmics
(659) Nestor és un asteroide que pertany als asteroides troians de Júpiter descobert el 23 de març de 1908 per Maximilian Franz Wolf des de l'observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya. Està nomenat per Néstor, un personatge de la mitologia grega.
Agricultura
El pugó del panís (Rhopalosiphum maidis) és una espècie oligòfaga d'hemípter esternorrinc de la família Aphididae, l'hoste principal del qual és el panís/dacsa/blat de moro (Zea mays).
Informàtica
Fold és una instrucció d'unix emprada per a fer més llegible un arxiu amb línies llargues, en un terminal d'amplada limitada. La majoria de terminals d'unix tenen una amplada de pantalla de 80 columnes per defecte i per tant, la lectura d'arxius amb línies llargues pot ser fins i tot irritant. La instrucció fold insereix un salt de línia cada N caràcters, si no troba un salt de línia abans d'aquest punt. Si inserim el modificador -w, es pot especificar la llargada màxima de línia. A tall d'exemple, per limitar un arxiu anomenat file.txt a un màxim de 30 caràcters per línia, hom pot emprar la següent instrucció:
Sociologia
Una teoria de la conspiració és una explicació d'un esdeveniment o situació que invoca una conspiració de grups sinistres i poderosos, sovint de motivació política, malgrat haver-hi altres explicacions són més probables. El terme té una connotació negativa, la qual cosa implica que l'apel·lació a una conspiració es basa en prejudicis o proves insuficients. Una teoria de la conspiració no és el mateix que una conspiració; en canvi, es refereix a una hipòtesi de conspiració amb característiques específiques, com ara una oposició al consens dominant entre aquelles persones (com ara científics o historiadors) que estan qualificades per avaluar-ne l'exactitud.Les teories de la conspiració resisteixen la falsificació i es reforcen amb el raonament circular: tant l'evidència contra la conspiració com l'absència d'evidència es reinterpreten com a evidència de la seva veritat, per la qual cosa la conspiració esdevé una qüestió de fe més que una cosa que es pot demostrar o desmentir. Diversos estudis han relacionat la creença en les teories de la conspiració amb la desconfiança vers l'autoritat i el cinisme polític. Alguns investigadors suggereixen que la ideació conspiracionista —creença en les teories de la conspiració— pot ser psicològicament perjudicial o patològica, i que està correlacionada amb un pensament analític inferior, una intel·ligència baixa, una projecció psicològica, una paranoia i un maquiavel·lisme. Els psicòlegs solen atribuir la creença en les teories de la conspiració i la troballa d'una conspiració on no n'hi ha a una sèrie de condicions psicopatològiques com ara la paranoia, l'esquizotipia, el narcisisme i la inseguretat, o a una forma de biaix cognitiu anomenada "percepció de patró il·lusori". Tanmateix, el consens científic actual sosté que la majoria dels teòrics de la conspiració no són patològics, precisament perquè les seves creences es basen en última instància en tendències cognitives que estan configurades neurològicament en l'espècie humana i probablement tenen orígens evolutius profunds, incloses les inclinacions naturals cap a l'ansietat i la detecció d'agents.Històricament, les teories de la conspiració han estat estretament relacionades amb els prejudicis, la propaganda, la cacera de bruixes, les guerres i els genocidis. Sovint els autors d'atacs terroristes els creuen fermament, i van ser utilitzats com a justificació per Timothy McVeigh i Anders Breivik, així com per governs com l'Alemanya nazi, la Unió Soviètica i Turquia. La negació de la sida per part del govern de Sud-àfrica, motivada per teories de conspiració, va causar aproximadament 330.000 morts per sida, QAnon i la negació sobre els resultats de les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 van conduir a l'Assalt al Capitoli dels Estats Units de 2021, mentre que la creença en les teories de la conspiració sobre els aliments modificats genèticament va portar el govern de Zàmbia a rebutjar l'ajuda alimentària durant una fam, en un moment en què tres milions de persones al país patien gana. Les teories de la conspiració són un obstacle important per a les millores en la salut pública, fomentant l'oposició a la vacunació i la fluoració de l'aigua, entre d'altres, i s'han relacionat amb brots de malalties prevenibles amb vacunes. Altres efectes de les teories de la conspiració inclouen la reducció de la confiança en l'evidència científica, la radicalització i el reforç ideològic de grups extremistes, i les conseqüències negatives per a l'economia.Les teories de la conspiració que a mitjan segle XX es consideraven limitades al públic marginal s'han convertit en un lloc habitual als mitjans de comunicació de masses, a Internet i a les xarxes socials, emergint com un fenomen cultural de finals del segle XX i principis del XXI. Estan molt estesos arreu del món i sovint se'ls creu, alguns fins i tot arriben a la majoria de la població. Entre les intervencions que s'han fet per reduir l'aparició de creences conspiratòries hi ha el manteniment d'una societat oberta i la millora de les habilitats de pensament analític del públic en general.
Estris
Els para-sols o paraigües de paper oli (en xinès tradicional: 油紙傘, simplificat: 油纸伞, pinyin: yóuzhǐ sǎn) són un tipus de para-sol de paper o tela originari de la Xina l'ús del qual s'estengué a altres indrets de l'Àsia com ara el Japó, la península de Corea, Vietnam, Taiwan, les illes Ryukyu, Tailàndia o Laos entre d'altres i on també hi aparegueren para-sols amb característiques locals. Amb la migració dels hakka a Taiwan, també hi arrelà en aquest indret la creació de para-sols a l'estil xinès. A banda de cobrir de la pluja o del sol, els para-sols de paper oli també són imprescindibles en la celebració de bodes. En una boda tradicional xinesa, quan la núvia baixa del palanquí, els matrimoniers la cobreixen amb un para-sol de color vermell per tal de foragitar els mals esperits. En les bodes tradicionals japoneses també es cobreix la núvia amb un para-sol vermell i aquest costum també és present en les bodes tradicionals de les illes Ryukyu. Els ancians prefereixen els para-sols de color violeta que simbolitzen la longevitat i en un funeral s'empren para-sols de color blanc. En dansa tradicional japonesa també es poden fer servir com a attrezzo i en la cerimònia del te es fan servir uns para-sols de paper bast coneguts com a bangasa. A la societat hakka de l'antiguitat, quan es casaven les dones hakka, com que les paraules per a fill i paper eren homòfones en la parla hakka, entregaven dos para-sols de paper oli com a dot, un dels quals duia escrita la dita 早生貴子 (simplificat: 早生贵子, pinyin: zǎoshēng guìzǐ, traduïda al català: parir aviat un fill). A més, el caràcter per a para-sol en xinès tradicional (傘) conté quatre persones, que simbolitzen molta descendència i, com que quan s'obre el para-sol té una forma rodona i les paraules per a oli (油) i tenir (有) són homònimes, això significava la benedicció d'una vida feliç i completa. Quan els homes de 16 anys completaven el seu ritu de pas, també rebien dos para-sols per aquests mateixos motis.En celebracions religioses, també es veuen para-sols al damunt dels palanquins que duen les imatges dels déus o Buda. En aquest context, serveixen tant per foragitar mals esperits com per protegir els participants de la processó. Actualment es fan servir de forma corrent paraigües d'estil occidental, mentre els para-sols de paper oli es venen normalment com a obres d'art o souvenirs.
Geologia
La cova de les Mans (en castellà, cueva de las Manos) és un jaciment arqueològic i de pintures rupestres que es troba en el profund engorjat del riu Pinturas, a l'oest de la província de Santa Cruz, Argentina. El seu interès rau en la bellesa de les pintures rupestres, així com en la seva gran antiguitat, datat fins al moment en 7350 anys aC les inscripcions més antigues. Es tracta d'una de les expressions artístiques més antigues dels pobles sud-americans i ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La cova de les Mans pertany a una sèrie de jaciments arqueològics americans (Montaña Verde (Xile), Pedra Furada (Brasil), i Piedra Museo (Argentina), entre d'altres que estan qüestionant la tradicional teoria del poblament tardà d'Amèrica, per sostenir una teoria del poblament primerenc (pre-Clovis). Un altre remot assentament proper va ser ubicat a Los Toldos, també a la província de Santa Cruz, amb restes que daten de 10500 anys aC.
Ecologia
Els prats i boscos de bedolls d'Escandinàvia és una ecoregió paleàrtica formada pels biomes de tundra alpina i de bosc boreal, situada a Noruega, Suècia i Finlàndia. És una de les ecoregions terrestres determinades i definides pel Fons Mundial per la Natura.
Ràdio
José Abelardo Barbosa de Medeiros, conegut pel nom artístic Chacrinha (Surubim, 30 de setembre de 1917 - Rio de Janeiro, 30 de juny de 1988), va ser un comunicador de ràdio i televisió del Brasil, presentador de programes de gran èxit dels anys 50 als 80.En els seus programes va donar la primera gran oportunitat a cantants com Roberto Carlos, Clara Nunes, Paulo Sérgio o Raul Seixas, entre molts altres. Chacrinha és citat en la lletra de la famosa cançó Aquele abraço, del cantautor Gilberto Gil.
Ecologia
L'atmosfera estàndard o atm, és una antiga unitat de mesura de la pressió, és la pressió que equival a 101.325 Pa (newtons per metre quadrat) en unitats de Sistema Internacional d'Unitats. Aquesta unitat no forma part del Sistema Internacional, però va ser considerada acceptable durant força temps, fins al 1982. Tampoc no està inclosa entre les unitats que es poden utilitzar dins de la Unió Europea, les úniques unitats de pressió admeses a la Directiva 80/181/EEC són el pascal (Pa), el bar i el mil·límetre de mercuri (mmHg).
Enginyeria
Un oxímetre és un aparell que s'empra per determinar la concentració d'oxigen en una dissolució aquosa. En els oxímetres més comuns el sensor de l'oxigen consta d'un ànode o elèctrode de referència (normalment d'argent) i un càtode, o elèctrode de treball (d'or o, menys habitualment, de platí) situats a l'interior d'un cilindre buit que conté una dissolució electrolítica de clorur de potassi, KCl, i està tancat per una membrana de tefló permeable a l'oxigen. Aquest elèctrode de treball s'anomena elèctrode de Clark perquè fou dissenyat pel bioquímic nord-americà Leland C. Clark Jr. (1918–2005). En submergir el sensor dins una mostra d'aigua, l'oxigen que conté dissolt travessa la membrana; en el càtode es produeix una reducció de les molècules d'oxigen, O₂, a anions hidroxil, OH-: O 2 + 2 H 2 O + 4 e − ⟶ 4 OH − {\displaystyle {\ce {O2 + 2 H2O + 4 e^- -> 4 OH^-}}} En l'ànode es produeix la semireacció d'oxidació que proporciona els quatre electrons: Ag ⟶ 4 Ag + + 4 e − {\displaystyle {\ce {Ag -> 4 Ag^+ + 4 e^-}}} Aquesta reacció electroquímica produeix un corrent elèctric entre l'ànode i el càtode la qual intensitat depèn de l'arribada d'oxigen al càtode, que a la vegada és funció del gradient de concentració d'oxigen dissolt entre les dues cares de la membrana, que a la vegada depèn únicament de la concentració de la cara externa (ja que el càtode consumeix l'oxigen que li arriba). Per això la intensitat és directament proporcional a la concentració d'oxigen de l'aigua problema. Aquesta mesura es transforma automàticament en concentració d'oxigen en percentatge respecte a la saturació o en altres tipus d'unitats. La determinació de la concentració d'oxigen en l'aigua té interès en estudis oceanogràfics i en estudis que precisen determinar taxes de fotosíntesi o metabolisme.
Química
Les forces intermoleculars són interaccions d'atracció electroestàtica que es produeixen entre molècules. Són considerablement més febles que els enllaços iònics, covalents i metàl·lics, però tenen gran importància en les propietats físiques de moltes substàncies (punts de fusió i ebullició, volatilitat, duresa, solubilitat…). Hom troba diferents tipus de forces intermoleculars: ió-dipol, ió-dipol induït, forces de van der Waals (dipol-dipol o forces de Keesom, dipol-dipol induït o forces de Debye, dipol instantani-dipol induït o forces de London) i enllaç per pont d'hidrogen. Totes aquestes interaccions són d'atracció i serien infinitament elevades a distància zero. Existeixen també forces de repulsió i les molècules s'aproximen fins que les forces d'atracció s'igualen amb les de repulsió. Aquestes forces de repulsió provenen de la repulsió electroestàtica dels nuclis atòmics i, més importants, de la interacció dels electrons de les capes internes dels àtoms. A distàncies interatòmiques molt petites, els niguls electrònics interns comencen a superposar-se i comença a tenir efecte la repulsió deguda al principi d'exclusió de Pauli que impedeix que electrons amb els mateixos nombres quàntics ocupin el mateix lloc de l'espai. L'energia de repulsió pot expressar-se com: on k {\displaystyle k} és una constant, i l'exponent n {\displaystyle n} és sempre major que els exponents de les energies d'atracció i agafa diferents valors alts, com ara 12 ( E = k / r 12 {\textstyle E=k/r^{12}} ). Això indica que actua a distàncies extremadament curtes.
Ecologia
L'Acord Sobre la Conservació de les Foques de la Mar de Wadden és un acord entre els països de la riba de la mar de Wadden que té com a objectiu protegir les foques i fou conclòs sota els auspicis de la Convenció Sobre la Conservació de les Espècies Migratòries d'Animals Silvestres (CMS) el 1990.
Jocs
Galactic Pinball és un videojoc que fou llançat per a la consola Virtual Boy de Nintendo. Era un pinball clàssic amb la possibilitat d'utilitzar diverses taules que tracten de distinta temàtica. El joc guarda gran semblança i estil amb el clàssic pinball realitzat per Nintendo per a la NES.
Astronomia
Luna 1958C (sèrie E-1) fou el tercer intent soviètic d'enviar una missió espacial no tripulada a la Lluna. Fou llançada el 4 de desembre del 1958, i la seva missió era estavellar-se contra la superfície lunar. La seva predecessora, Luna 1958-A, portava un contenidor de sodi amb l'objectiu de produir un núvol de sodi visible en impactar, però no se sap si Luna 1958C també en duia un. En tot cas, la missió fracassà: quedà danyada durant el vol i explotà 245 segons després del llançament, sense arribar a sortir de l'atmosfera terrestre.
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules. Fou anomenada filosofia natural fins a final del segle xix. Els físics estudien un ampli espectre de fenòmens físics: des de les partícules subatòmiques, que formen la matèria ordinària (física de partícules), a l'univers com un tot (cosmologia). Els descobriments de la física troben aplicació en totes les altres ciències naturals, ja que la matèria i l'energia són els components bàsics del món natural. Algunes de les propietats estudiades en física són comunes a tots els sistemes materials, com la conservació de l'energia. Aquestes propietats són sovint anomenades lleis físiques. De vegades s'ha dit que la física és la ciència fonamental, perquè les altres ciències (biologia, química, geologia, etc.) tracten amb determinats tipus de sistemes materials que obeeixen les lleis de la física. Per exemple, la química és la ciència de les molècules i els compostos químics que aquestes formen en grans quantitats. Les propietats dels components químics venen determinades per les propietats de les molècules, les quals són descrites amb precisió per distintes àrees de la física com la mecànica quàntica, la termodinàmica i l'electromagnetisme. La física està estretament relacionada amb les matemàtiques. Les matemàtiques proporcionen a la física el llenguatge i les eines necessàries que permeten obtenir una formulació precisa (quantitativa) de les lleis físiques i els fenòmens que aquestes impliquen. Això, de retruc, fa possible que es puguin verificar (o descartar) els resultats predits experimentalment. Les teories físiques són gairebé sempre expressades en forma de relacions matemàtiques, i les matemàtiques requerides acostumen a ser més complicades que les d'altres ciències. Una diferència bàsica entre física i matemàtiques és que la física s'ocupa, en última instància, de les descripcions del món material, mentre que les matemàtiques tracten amb abstraccions que no depenen d'aquest. Val a dir que la distinció no sempre és òbvia: hi ha una gran quantitat d'investigació a mig camí entre física i matemàtiques, coneguda amb el nom de física matemàtica, dedicada a desenvolupar l'estructura matemàtica de les teories físiques. Tanmateix, aquesta unió entre matemàtiques i física amaga un aspecte ben sorprenent, i és que la física també fa les seves aportacions a les matemàtiques.
Matemàtiques
Norman Lane (Toronto, 6 de novembre de 1919 - Hamilton, 6 d'agost de 2014) fou un piragüista canadenc que va competir durant les dècades de 1940 i 1950. Era germà del també piragüista Ken Lane.El 1948 va prendre part en els Jocs Olímpics de Londres, on guanyà la medalla de bronze en la competició del C-1 10.000 metres del programa de piragüisme. Quatre anys més tard, als Jocs de Hèlsinki, fou cinquè en la mateixa competició.Nascut a Toronto el 1919, Lane es va doctorar en matemàtiques per la Universitat de Toronto i fou professor de matemàtiques a la Universitat McMaster de 1952 a 1987. Va morir a Hamilton, Ontario, el 6 d'agost de 2014, amb 94 anys.
Psicologia
La reestructuració cognitiva és una estratègia general de les teràpies cognitivoconductuals, destinada a modificar la manera d'interpretació i valoració subjectiva, mitjançant el diàleg socràtic, la modelació i la pràctica d'hàbits cognitius nous. La Teràpia Racional-Emotiva Conductual i la Teràpia Cognitiva són models d'abordatge clínic, on la reestructuració cognitiva figura de manera prominent. Aquest terme denomina també a una intervenció mèdica classificada en la NIC (Nursing Interventions Classification) amb el codi 4700 i la següent definició: "Estimular al pacient perquè altere els esquemes de pensament desordenats i es veja a si mateix i al món de forma més realista." Entre les activitats a realitzar en aquesta intervenció, poden trobar-se, per exemple, i tal com arreplega la NIC en la seua quarta edició en castellà: Ajudar el pacient a canviar afirmacions (autoafirmacions) irracionals autoinduïdes per afirmacions (autoafirmacions) racionals Ajudar el pacient a identificar l'emoció dolorosa (ira, ansietat, desesperança..) que està sentint Assenyalar els estils de pensament disfuncionals (pensament polaritzat, generalització exagerada, magnificació i personalització Realitzar afirmacions que descriguen la forma alternativa d'observar la situació; aquestes activitats són un extracte de les aparegudes en la intervenció infermera esmentada en la taxonomia internacional de la Classificació d'Intervencions Infermeres (NIC).
Astronomia
L'astronomia egípcia va ser una de les més destacades de l'edat antiga i barreja els coneixements sobre l'univers amb creences mitològiques. A l'antic Egipte existien múltiples connexions entre el món dels mortals i el dels déus, lligats al cel i el cosmos. Les observacions van començar ben aviat, com prova el jaciment neolític de Nabta Playa. El cel nocturn l'estudiaven sacerdots, que eren coneguts com, Sacerdots de l'Hora. Des de observatoris situats als sostres dels temples, enregistraven els moviments de les constel·lacions, la sortida i posta del sol o les òrbites dels planetes. El que buscaven amb aquestes observacions era determinar, amb els mapes del cel, quins patrons d'harmonia còsmica afectarien a la vida a la terra.El cel, era vist com la divinitat femenina Nut, que prenia la forma d'una dona arquejada sobre la terra i comptava amb diversos astres identificats amb diversos déus. Cada nit es creia que Nut s'empassava el sol i cada matí el tornava a donar a llum. Així, entre els planetes del sistema solar, Mercuri estava regit per Seth, Venus per Osiris, Júpiter (Horus que limita a dues terres), Mart (Horus vermell) i Saturn (Horus toro del cel) per Horus. La Lluna habitualment estava associada a Thot, mentre que el sol tenia un paper clau, amb diverses divinitats segons l'aspecte que tingués. De fet, el culte a Aten va ser una de les primeres manifestacions històriques del monoteisme i és una prova de la importància de l'adoració solar. Aquest astre sortia del ventre del cel estrellat i recorria una esfera cada dia. va ser seguint el seu pas pel cel que van crear el calendari egipci, un dels primers solars de la història. Amb clepsidres mesuraven el pas del temps entre la sortida i la posta de sol i també en les hores nocturnes. Els astrònoms egipcis coneixien la posició de les principals estrelles, que agrupaven en constel·lacions, com es pot veure al Zodíac de Dendera. Els dibuixos que hi veien van generar històries sobre déus que van servir d'inspiració a la mitologia grecollatina posterior. Les piràmides seguien l'orientació d'algunes d'aquestes estrelles. El lligam entre astronomia i astrologia no era tan fort com a l'astronomia babilònica, tanmateix tenia la seva importància com demostren els Textos de les Piràmides on es barregen conjurs, temes zodiacals i descripcions cosmològiques a part dels rituals funeraris que els donen sentit. Coneixien i temien els eclipsis com a senyals del cel, però no van arribar a poder predir-los amb exactitud com altres cultures antigues.
Ciència militar
La falange (en grec antic φάλαγξ) és una formació rectangular de soldats d'infanteria pesant, fortament armats amb llances, piques i espases i protegits per un escut i altres elements de protecció, que avança amb una estructura compacta i que té la missió d'aniquilar la infanteria enemiga en produir-se el xoc. La forma més antiga data de mitjans del III mil·lenni aC a Mesopotàmia, a càrrec dels sumeris. Tanmateix, la més coneguda és la falange hoplita de les ciutats estats gregues a partir del segle vii aC, imitada per la falange macedònia del segle iv aC.En l'època hel·lenística, el soldat de la falange vestia una armadura lleugera i una impressionant sarissa, una llança macedònia de 4 a 6 metres de llargada. Esdevinguda un dels instruments de conquesta d'Alexandre el Gran i de les seves victòries sobre els Perses, la falange, formació massa rígida i incapaç d'executar maniobres improvisades, fou substituïda en el curs de la primera meitat del segle ii aC per l'agilitat que oferia la legió romana, d'origen samnita.
Filosofia
John Muir (Dunbar, East Lothian, Escòcia, 21 d'abril de 1838 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units, 24 de desembre de 1914) fou un escriptor estatunidenc nascut a Escòcia. Va ser un dels primers naturalistes moderns, militant de la protecció de la natura.Els seus escrits (cartes, assajos i llibres) foren molt llegits en el seu temps i encara avui són força populars. Hi narra les seves aventures a la natura i la vida salvatge, especialment a les muntanyes de la Sierra Nevada a Califòrnia. El seu activisme va contribuir a salvar la Vall de Yosemite i altres espais naturals. Va ser fundador del Sierra Club, que avui en dia és una de les organitzacions de protecció del medi ambient més importants dels Estats Units. El seu pensament ha influït fortament en la naixença del moviment ambientalista modern.
Televisió
Una pantalla super-twisted nematic (STN) és un tipus de pantalla de cristall líquid (LCD) monocrom de matriu passiva. Aquest nou tipus de LCD va ser inventat al Brown Boveri Research Center, Baden, Suïssa, el 1983. Durant anys es va buscar un millor esquema de multiplexación. Una pantalla LCD twisted nematic (TN) amb l'estructura de les seves molècules retorçades uns 90 graus té unes característiques de contrast enfront de voltatge inadequades per a un adreçament per matriu passiva, ja que no hi ha tensió de llindar diferent. Les pantalles STN, amb les molècules retorçades 180-270 graus, tenen característiques superiors. El principal avantatge de STN LCD és el seu llindar d'electro-òptica més pronunciat el que permet adreçament per matriu passiva amb moltes més línies i columnes. El primer prototip d'una pantalla de matriu STN amb 540x270 píxels va ser creat per Brown Boveri (actualment ABB) el 1984, que va ser considerat un gran avanç per a la indústria. Els STN LCDs requereixen menys energia i són més barats de fabricar que els TFT LCDs, un altre tipus popular de LCD que ha substituït majoritàriament a STN en la majoria de dispositius portàtils. Les pantalles STN sofreixen típicament de menor qualitat d'imatge i un temps de resposta més lent que les pantalles TFT. No obstant això, els STN LCDs poden fer-se purament reflexiu per veure sota la llum solar directa. Pantalles STN s'utilitzen en alguns telèfons mòbils de baix cost i les pantalles d'informació d'alguns productes digitals. A principis de la dècada de 1990, havien estat utilitzades en alguns ordinadors portàtils, com els Amstrad PPC 512 i 640. CSTN representa color super-twist nematic, una pantalla de cristall líquid de matriu passiva en color per a les pantalles de visualització electrònica, originalment desenvolupat per Sharp Electronics. CSTN usa filtres vermell, verd i blau per visualitzar el color. Les pantalles CSTN originals desenvolupats en la dècada de 1990 sofrien de temps de resposta lents i efecte fantasma (on el text o els canvis gràfics eren borroses a causa que els píxels no es poden apagar i encendre la suficient rapidesa). Recents avanços a la tecnologia, no obstant això, han fet a CSTN una alternativa viable a les pantalles de matriu activa. Les noves pantalles CSTN ofereixen temps de resposta de 100 mil·lisegons (en comparació les pantalles TFT LCD ofereixen 8ms o menys), un angle de visió de 140 graus i color d'alta qualitat que rivaliza amb pantalles TFT; tot a la meitat del cost. Però els avanços també van arribar a TFT que va acabar relegant-la del mercat a dispositius de baix cost. Una nova tecnologia de matriu passiva trucada High-Performance Addressing (HPA) ofereix encara millors temps de resposta i contrast que CSTN.
Estris
Una garrafa o marraixa és una ampolla ampla, de coll curt, que tradicionalment anava revestida de vímets, d'espart i altres materials vegetals i que modernament estan revestides de materials plàstics. La funció del revestiment és la de fer-les menys fràgils davant possibles cops. Poden portar nanses, especialment les que porten oli. Les garrafes poden ser de vidre o de ceràmica i també de plàstic. La capacitat d'una garrafa oscil·la entre els 2 i els 40 litres. A més d'utilitzar-se pel transport i emmagatzemament de líquids sovint es fan servir per fermentar per exemple per a fer vi o cervesa.
Pedagogia
Carmen Juares Palma (Alianza, Hondures, 1986) és una activista i educadora social catalana d'origen hondureny. Ha participat en múltiples iniciatives en el camp dels drets laborals, el feminisme i l'antiracisme. És cofundadora de l'associació Mujeres Migrantes Diversas de treballadores de la llar i les cures. La intervenció de Juares al pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona l'any 2018 va generar un considerable interès mediàtic i va contribuir a una major sensibilització sobre les condicions laborals de les treballadores de la llar a l'estat espanyol. El 2019 va ser una de les impulsores de la campanya «Actualització pendent» a favor de la diversitat i dels drets civils i en contra del racisme.
Ciències ambientals
La bandera blava és un distintiu que atorga anualment la fundació europea d'Educació Ambiental a les platges i ports que compleixen una sèrie de condicions ambientals i instal·lacions.
Psicologia
La psicologia analítica (Analytische Psychologie en alemany), també coneguda com a psicologia dels complexos i psicologia profunda, és la denominació oficial donada per Carl Gustav Jung el 1913 al seu propi corpus teòric i clínic, i al dels seus seguidors, diferenciant-se així de la psicoanàlisi freudiana, davant les discrepàncies conceptuals existents centrades fonamentalment en les teories de la libido, l'incest, l'energia psíquica i la naturalesa de l'inconscient. Es proposa investigar l'inconscient i l' "ànima", és a dir, la psique de l'individu . La psicologia analítica, o "psicologia complexa" (Komplexe Psychologie en alemany), està a l'origen de molts desenvolupaments, tant en psicologia com en altres disciplines. Els seguidors de Jung són efectivament nombrosos i organitzats en societats nacionals del món. Les aplicacions i desenvolupaments dels postulats plantejats per Jung van donar lloc a una literatura densa i multidisciplinària. Basat en una concepció objectiva de la psique, Jung va establir la seva teoria desenvolupant conceptes clau en el camp de la psicologia i psicoanàlisi, com el de "inconscient col·lectiu", de l'"arquetip" o la "sincronicitat". Es distingeix per tenir en compte mites i tradicions, revelant la psique, de totes les èpoques i de tots els continents, pel somni com a element central de comunicació amb l’inconscient i per l'existència d’instàncies psíquiques autònomes com ànimus per a la dona o ànima per a home, la persona o la ombra, comuna a tots dos sexes. Tenint en compte que la psique d’un individu està formada tant per elements de la vida personal del subjecte com per representacions que apel·len als mites universals i simbòlics, la psicoteràpia vinculada a la psicologia analítica s’estructura al voltant el pacient i té com a objectiu el desenvolupament del "Si mateix", mitjançant el descobriment d'aquesta totalitat psíquica a través de la noció de l'individuació. El psiquiatre suís i els seus seguidors, a més, van més enllà del marc epistemològic de la psicoanàlisi freudiana per explorar disciplines com la ciència física o els tipus de personalitat, que inclouen en una teoria psíquica anomenada "analítica". Aquesta integració d'altres disciplines ha donat lloc a nombroses divergències teòriques i els crítics de totes bandes han qüestionat la psicologia analítica, acusada de ser una psicologia de les races. Jung anirà aixecant l'edifici conceptual de la psicologia analítica, en primer lloc amb l'elaboració d'una caracteriología, Tipus psicològics (1921-1960). Aquesta part de la seva obra anirà des de la inauguració del Club Psicològic de Zuric (1916) fins als anys trenta. S'hi inscriuen les seves obres Zwei Schriften über analytische Psychologie (traducció espanyola, Dos escritos sobre psicología analítica, Madrid: Trotta, 2007), que recull Les relacions entre el jo i l'inconscient (1928), primera presentació acabada de la psicologia analítica; La dinàmica de l'inconscient (1952), conjunt dels seus textos teòrics fonamentals; Sobre el fenomen de l'esperit en l'art i en la ciència; La pràctica de la psicoteràpia i El desenvolupament de la personalitat.
Art
La creativitat i la Intel·ligència artificial són termes forçament relacionats. Això és degut al fet que ambdues mostren la realització de processos de cerca i combinació de dades (coneixements, experiències…) amb l'objectiu òptim d'arribar a la creació d'alguna cosa nova. Com molt bé esmentava Margaret Boden: "Si entenem la creativitat com el resultat d'establir noves relacions entre blocs de coneixement que ja posseïm, llavors com més coneixements previs tinguem, major serà la nostra capacitat de ser creatius." Tenint en compte les seves aportacions, es pot arribar a pensar que la intel·ligència artificial pot ser creativa. No obstant això, cal tenir en compte que el que és creatiu ha de mostrar un "valor" pel creador o per la societat en si.La intel·ligència artificial pot arribar a tenir certa capacitat creativa o innovadora. Ja que aquesta es relaciona amb la identificació i recombinació d'informació existent seguint certs models o directrius estipulades. Tanmateix, una màquina actualment, no és capaç de produir canvis de percepció en aquestes àrees de coneixement. Per altra banda, la intel·ligència artificial tampoc és capaç d'identificar les necessitats, les emocions, connectar i empatitzar amb els éssers humans. Per la qual cosa, crear una cosa nova no implica que aquesta sigui útil.És per això mateix que els criteris que cal seguir a l'hora d'identificar una activitat com a creativa són els següents: El criteri de la novetat: Un producte, servei o solució es pot considerar creatiu si aporta una novetat o una originalitat. I això és atribuïble a obres d'art, a la ciència i en un sentit superior a una nova manera de pensar o actuar o fins i tot organitzar-se.El criteri del valor: La nova creació ha de complir una funció, solucionar un problema, o en definitiva ser útil per a un conjunt de la població en un context determinat.
Informàtica
iPlanet és un conjunt de productes de comerç electrònic desenvolupats en aliança per Sun Microsystems i Netscape Communications Corporation.
Sociologia
Un capeller, barretaire o barreter era un menestral que tenia l'ofici de fer i/o vendre capells. La fàbrica o botiga corresponent rep el nom de capelleria (forma preferent) o de barreteria.
Psicologia
René Allendy (16è districte de París, 19 de febrer de 1889 - Montpeller, 12 de juliol de 1942) René Félix Eugène Allendy va ser un psicoanalista i homeòpata francès.
Filosofia
David Woodard (nascut el 6 d'abril de 1964) és un escriptor i director d'orquestra estatunidenc. Durant la dècada dels noranta, va inventar el terme “prèquiem”, una paraula composta per la unió de preventiu i rèquiem, per descriure la seva pràctica budista de compondre música dedicada a ser tocada durant o poc abans de la mort del seu subjecte.Els serveis memorials de Los Angeles, en els quals Woodard ha estat director o director de música, inclouen una cerimònia cívica de 2001 celebrada a l'ara obsolet funicular ferroviari Angels Flight, en honor de l'accident a causa del qual Leon Praport va morir i en el qual la seva vídua Lola va resultar lesionada. Ha realitzat diversos rèquiems per la fauna, incloent un per un pelicà bru de Califòrnia, a la cresta de berma d'una platja en què va caure l'animal.Woodard és conegut per les seves rèpliques de la Dreamachine (màquina de somnis), un làmpada lleugerament psicoactiva que han estat exhibides en museus d'art a tot el món. A Alemanya i el Nepal, és conegut per les seves contribucions a la revista literària Der Freund, incloent escrits sobre el karma interespècie, la consciència de les plantes, i l'assentament paraguaià a Nova Germania.
Informàtica
PCMCIA és l'abreviatura de Personal Computer Memory Card International Association, una associació internacional de fabricants de maquinari per a ordinadors que va operar entre els anys 1989 i 2009/2010, i es va dedicar al desenvolupament de targetes de perifèrics per als ordinadors personals, sota l'estàndard del mateix nom que l'associació (PCMCIA), les quals permetien afegir perifèrics i noves funcionalitats als ordinadors. Existeixen molts tipus de dispositius disponibles en format de targeta PCMCIA: mòdems, targeta de so, targeta de xarxa, etc.
Informàtica
El Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica o simplement GRIB és una institució creada de forma conjunta per la Universitat Pompeu Fabra i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). El GRIB es dedica, fonamentalment, a l'estudi de la bioinformàtica en totes les seues manifestacions, des de la informàtica mèdica fins al modelatge molecular, passant, lògicament, per la genòmica i biologia computacional. El GRIB està dirigit pel Prof. Ferran Sanz, de la Universitat Pompeu Fabra i conté nou subprogrames de recerca.
Filosofia
Abram Moisséievitx Deborin, rus: Абра́м Моисе́евич Дебо́рин, cognom real Ioffe, rus: Ио́ффе (Kaunas, Lituània, 1881 — Moscou, 1963) va ser un filòsof soviètic conegut amb el nom de Deborin. Inicialment menxevic el 1928 va fer-se membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica i deixeble de Gueorgui Plekhànov i va ser obligat a adoptar la ideologia oficial. Va ser professor a la Universitat Sverdlov de Moscou i acadèmic a l'Acadèmia Russa de les Ciències.
Estris
El calorímetre és un instrument que serveix per a amidar les quantitats de calor subministrades o rebudes pels cossos.Serveix per a determinar la calor específica d'un cos, així com per a amidar les quantitats de calor que alliberen o absorbeixen els cossos. El tipus de calorímetre d'ús més estès consisteix en un envàs tancat i perfectament aïllat amb aigua, un dispositiu per a agitar i un termòmetre. Es col·loca una font de calor en el calorímetre, s'agita l'aigua fins a assolir l'equilibri, i l'augment de temperatura es comprova amb el termòmetre. Si es coneix la capacitat calorífica del calorímetre (que també pot amidar-se utilitzant una font corrent de calor), la quantitat d'energia alliberada pot calcular-se fàcilment. Quan la font de calor és un objecte calent de temperatura coneguda, la calor específica i la calor latent poden anar amidant-se segons es va refredant l'objecte. La calor latent, que no està relacionat amb un canvi de temperatura, és l'energia tèrmica despresa o absorbida per una substància al canviar d'un estat a un altre, com en el cas de líquid a sòlid o viceversa. Quan la font de calor és una reacció química, com succeeix al cremar un combustible, les substàncies reactives es col·loquen en un envàs d'acer pesat anomenat bomba. Aquesta bomba s'introdueix en el calorímetre i la reacció es provoca per ignició, amb ajuda d'una espurna elèctrica.
Ciències ambientals
L'economia ambiental és la branca de l'economia que realitza estudis teòrics i empírics dels efectes de les polítiques ambientals de diferents regions i països del món. Com a ciència econòmica, s'utilitza l'anàlisi de beneficis i costos per a comparar les polítiques ambientals alternatives relacionades amb temes com ara la pol·lució de l'aire, la qualitat de l'aigua, la producció de substàncies tòxiques, l'efecte hivernacle, l'escalfament global, i l'impacte econòmic (i el pagament per part dels causants) dels desastres industrials en l'ambient.
Jocs
Un puzle és un trencaclosques que requereix encaixar un gran nombre de peces petites retallades, sovint de formes irregulars però que no s'encavalquen mai ni deixen espais buits entre elles. Cada peça sòl contenir un petit fragment d'una fotografia, que es veu completa quan s'acaba tota la tasca. També hi ha algunes variants més avançades, com ara els puzles esfèrics i els que produeixen una il·lusió òptica.
Matemàtiques
Aquesta llista de matemàtics de l'islam medieval comprèn els principals matemàtics del món islàmic que van tenir molta importància especialment durant el període denominat Edat d'or de l'islam: Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí (vers 780 - vers 850) Els germans Banu Mussa (vers 800 - vers 870) Abalfat d'Isfahan (980) Abu-Jàfar al-Khazin (vers 900-965) Abu-Kàmil Xujà (vers 850 – 930) (nombres irracionals) Abu-Nasr Mansur (vers 960 – 1036) (trigonometria esfèrica) Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní (940 – 998) (trigonometria esfèrica) Al-Baghdadí (vers 980–1037) (nombres irracionals) Al-Battaní (858 - 929) Al-Biruní (973 – 1048) (trigonometria) Al-Hajjaj ibn Yússuf ibn Matar (786 - 833) Al-Abbàs ibn Saïd al-Jawharí (actiu vers 829/832) Jamxid al-Kaixí (vers 1380 – 1429) (decimals) Al-Karají (vers 953 – vers 1029) (àlgebra, inducció) Al-Khujandi (vers 940 - vers 1000) Al-Kindí (vers 801 - vers 873) Al-Mahaní (vers 820 - vers 880) An-Nassawí (1010 - 1075) Abu-Sahl al-Quhí (vers 940–1000) (centres de gravetat) Al-Sijzí (vers 945 - vers 1020) Al-Uqlidissí (952 – 953) (aritmètica) Abu-s-Saqr al-Qabissí († 967) (conegut a Occident com Alcabitius) An-Nayrizí (8??-922/923) (conegut a Occident com Anaritius) Athir-ad-Din al-Abharí (†1260?) Az-Zarqalí (1029 - 1087) Ibn Muadh al-Jayyaní († 1093) Abd-al-Hàmid ibn Turk (830) (quadràtica) Ibn Yunus (vers 950 - 1009) Ibn al-Bannà (1256-1321) Ibn al-Hàytham (vers 965–1040) (conegut a Occident com Alhazén) Ibn as-Samh (979 - 1035) Ibrahim ibn Sinan (908-946) Muhyí-d-Din al-Maghribí (†1281/1291) Al-Khwarazmí (vers 780 – vers 850) Màslama al-Majrití (950 - 1008) Nàssir-ad-Din at-Tussí (1201 – 1274) (postulat paral·leles) Omar Khayyam (1048 – 1131) (equacions cúbiques, postulat paral·lel) Qutb-ad-Din Xirazí (1236-1311) (model del moviment solar) Qàysar ibn Abi-l-Qàssim (1170/75-1251) Samàwal ibn Yahya al-Maghribí (vers 1130 – vers 1180) Thàbit ibn Qurra (836–901) Xàraf-ad-Din at-Tussí (vers 1150 – 1215) (cúbica)
Telecomunicacions
El Nokia 8210 va ser un model de telèfon mòbil fabricat per la companyia Nokia. L'any 1999, quan es va començar a vendre va ser el mòbil més lleuger i petit del mercat. L'argument de venda es basava en el disseny i en la personalització atès que el seu propietari podia comparar-se carcasses de tota mena. Era també un dels mòbils més resistents, vint vegades més que els models d'iPhone o Samsung Galaxy. El mòbil va començar a passar de moda amb l'arribada dels smartphones. Degut al fet que aquests mòbils no permetin el seguiment a distància de l'usuari, com sí que és el cas amb els smartphones, l'any 2015 es va detectar que hi havia traficants de droga que els utilitzaven per no fer-se enxampar.
Història
Khuldjha és una ciutat al sud de llac Sayram i del coll de Talki, al nord del riu Ili i una mica al nord-oest de la moderna Yining. En el període mongol fou coneguda com a Almaligh o Almaliq.
Ciència militar
Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià. La seva traça i enginy han fet que diversos derivats del seu cognom s'utilitzin universalment com ara l'adjectiu "maquiavèl·lic".
Objectes astronòmics
VY Canis Majoris (VY CMA), és una estrella hipergegant vermella, abans la més gran, i una de les més lluminoses conegudes fins avui dia, localitzada en la constel·lació de Canis Major. Avui dia l'estrella més gran coneguda és UY Scuti.
Física
Johannes Hans Daniel Jensen (Hamburg, Alemanya, 1907 - Heidelberg, 1973) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963.
Sociologia
La Modernització reflexiva es el procés de canvi de la societat industrial a la societat del risc provocat per l'auto-questionament social i individual sobre les noves estrucutres provocades per l'axioma humà i que no son reconegudes pel sistema de la societat industrial encara present en l'ordre social establert. Apareix per primera vegada al llibre Reflexive Modernitzation, obra col·laborativa realitzada pel sociòleg Ulrich Beck (1944 - 2015) i Anthony Giddens (1938) on queda reflectida aquesta nova perspectiva d'anàlisis sociològic.
Història
La Pfaffenbrief és un contracte amb data del 7 d'octubre de 1370 entre sis estats de l'Antiga Confederació Suïssa: Zuric, Lucerna, Zug i Unterwalden (falten Berna i Glaris). En el Pfaffenbrief per primera vegada es van referir a si mateixos com una unitat territorial (unser Eydgnosschaft). Van assumir l'autoritat sobre els clergues (Pfaffen) sotmetent-los a la seua legislació. A més, la Pfaffenbrief va prohibir els feus per a garantir la pau en la carretera de Zuric al Pas de Sant Gotard. La causa immediata del contracte va ser un atac dels prebosts a la catedral de Zuric (Grossmünster). Bruno Brun va ser mantingut sota captura a Gundoldingen i va refusar reconèixer la jurisdicció d'una cort secular, però va ser expulsat de Zuric i el presoner alliberat. La Pfaffenbrief va ser redactada perquè la Confederació estava preocupada pel fet que Brun, als serveis dels Habsburg, poguera apel·lar a una cort del Sacre Imperi Romanogermànic o a una cort eclesiàstica, així com per a evitar disputes similars en el futur.
Ciència militar
El reial decret llei sobre seguretat digital, conegut pels seus detractors com a llei mordassa digital o 155 digital, és un reial decret llei espanyol, aprovat el 5 de novembre de 2019 pel govern en funcions de Pedro Sánchez, amb l'objectiu de capacitar la intervenció sense orde judicial de qualsevol xarxa informàtica, servidor o servei de comunicació electrònic a Espanya, en cas que puguin afectar a l'ordre públic, la seguretat pública o la seguretat nacional.Oficialment rep el nom de reial decret llei 14/2019, de 31 d'octubre de 2019, pel que s'adopten mesures urgents per raons de seguretat pública en matèria d'administració digital, contractació del sector públic i telecomunicacions.
Teologia
L'aixarisme o escola aixarita (àrab: الأشعرية, al-axʿariyya, o الأشاعرة, al-axāʿira, literalment ‘els aixarites’) va ser una de les primeres escoles teològiques de l'islam, basada en l'ensenyament d'Abu-l-Hàssan al-Aixarí. Sorgit en reacció al mutazilisme, que defensava la importància de la raó i la lògica, aquest corrent negava el lliure albir, considerant el concepte incompatible amb el poder absolut i la voluntat de Déu, rebutjant així mateix que la raó natural humana pogués conduir al coneixement del bé i del mal, ja que les veritats morals són establertes per Déu i només es poden conèixer a través de la revelació divina. Les idees d'Al-Aixarí i la seva escola es van anar imposant amb lentitud entre els musulmans ortodoxos fins a esdevenir predominants dins del sunnisme. L'escola va aparèixer vers l'any 913 i durant les dues dècades següents va reunir un gran nombre de deixebles. Fou atacada pels mutazalites i per grups ortodoxos com els hanbalites, els hanafites i els maturidites, però tot i els atacs va esdevenir l'escola ortodoxa dominant al món àrab musulmà i potser al Khorasan (Pèrsia), sovint cooperant amb els xafiïtes. Van patir persecució sota els buwàyhides, però van obtenir el favor dels seljúcides i van obtenir així l'hegemonia. La reacció hanbalita d'Ibn Taymiyya (mort 1327) fou de poc abast. A partir del segle xvi, després d'as-Sanussí (mort en 1490), els grans xeics teòlegs ja no es consideren con aixarites, sinó eclèctics. Els sunnites la consideren una de les tres escoles teològiques o d'aqida tradicionals, junt amb l'atharisme i el maturidisme.
Ciència militar
Considerant els diversos aspectes de la guerra, els exèrcits i les operacions militars, una llista de tractats militars permet ubicar cada obra temporalment, facilitant la seva consulta i les comparacions amb obres similars.
Festivals
L'escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega: importància de l'home com a centre de l'univers i recerca d'un ideal de bellesa basat en l'equilibri i la proporció. El tema central és la figura humana. Es busca un model de bellesa, el cànon, les proporcions perfectes. La figura en l'escultura clàssica grega és una referència a la condició o el paper de la persona representada. Els atletes, sacerdotesses i déus poden ser identificats per les seves vestimentes i aformaments o per la falta d'aquests. Posteriorment, nus en l'escultura i la pintura han representat una forma d'ideal, ja es tracti d'innocència, l'obertura o la puresa. Els materials més utilitzats són el marbre policromat, el bronze i les criselefantines (estàtues d'or i d'ivori). L'escultura de l'antiga Grècia posteriorment va marcar les característiques singulars de la tradició europea clàssica: Creació de figures humanes, amb homes de cos atlètic i nus femenins. Creació de busts on es mostraven signes de l'edat i del caràcter.
Filosofia
Meditacions (en grec: Τὰ εἰς ἑαυτόν, Ta eis heauton, literalment 'pensament adreçat a mi') és el títol d'un recull d'escrits de l'emperador romà Marc Aureli (121-180 dC) en què descriu reflexions personals. Els seus escrits tenen la forma de diverses sentències amb reflexions filosòfiques que van des d'una simple frase fins a paràgrafs llargs. El pensament de Marc Aureli s'emmarca dins de la filosofia estoica i se centra a evitar les emocions, ja que segons ell és l'única manera que els altres et puguin fer mal. La raó ha de permetre viure en harmonia amb l'ordre o logos, i elevar-se per sobre de les percepcions de "bé" i "mal". Les Meditacions, escrites en grec koiné, van ser escrites per Marc Aureli com a apunts personals per a la seva reflexió i per aclarir els seus pensaments. Es desconeix si tenia intenció que els seus escrits fossin publicats.
Jocs
El Takenoko és un joc de taula d'Antoine Bauza que literalment significa “brot de bambú”. Després de la finalització dels conflictes diplomàtics entre el Japó i la Xina, com a gest de bona fe, l'Emperador xinès ha regalat al seu homòleg un animal sagrat, un panda gegant. L'Emperador japonès ha demanat a la seva cort (els jugadors) que cuidin, el millor possible, l'animal construint un jardí de bambú. Per tant, els jugadors han de cultivar les parcel·les, fer que arribi l'aigua i fer créixer les tres espècies de bambú (verda, groga i rosa). El joc està compost per les parcel·les de diferents colors i l'estanc inicial, els brots de bambú que s'apilen en vertical, els canals d'irrigació, els hexàgons de millora, el jardiner, el panda, les cartes d'objectius (de tres tipus: menjar, posició parcel·les i creixement de brots), el dau de clima i la carta de l'emperador. Cada jugador disposa d'una carta de joc on surt el temps (decidit pel dau) i les dues accions que poden dur-se a terme: posar parcel·la, irrigar, moure el jardiner, moure el panda per menjar o bé, demanar nou objectiu. L'objectiu del joc és anar complint els diferents objectius que cada jugador té a la mà el més ràpid possible, atès que quan un jugador aconsegueix el seu setè, vuitè o novè objectiu (depenent de si juguen quatre, tres o dos jugadors respectivament) es juga la darrera ronda i es fa el recompte final de punts. No sempre coincideix que qui té més objectius fets és qui guanya, atès que hi ha objectius que valen més que d'altres Existeix una extensió en la que apareix una panda femella que si coincideix en la mateixa casella que el panda mascle fa que tinguin un bebè panda que dona una carta extra que permet obtenir millores i sumar punts al recompte final.
Química
El cianogen és un compost químic amb la fórmula (CN)₂. És un gas incolor i tòxic amb olor picant. La molècula és un pseudohalogen. Els dos grups de cianur estan enllaçats pels seus àtoms de carboni: N≡C−C≡N. La paraula "cianogen" doncs es refereix a un grup simple de molècules que es consideren derivades del cianogen. El cianur del clor (NCCl) per exemple, és considerat (per propòsits de nomenament) ser un cianogen amb un dels grups de cianur reemplaçat per un àtom de clor.
Arqueologia
L'Arqueologia i el Llibre del Mormó és l'esforç de diversos creients de la fe dels Sants dels Darrers Dies per demostrar la veritat de les afirmacions del Llibre del Mormó per mitjà de pretesos estudis arqueològics. Bàsicament accepten la idea que la gent descrita en el Llibre del Mormó, inclòs Jesucrist, va viure en algun lloc d'Amèrica del Nord o del Sud abans de la colonització europea d'aquest continent a partir del segle xv dC.
Art
Jan Josef Horemans el Vell (Anvers, 16 de novembre de 1682 - Anvers, 7 d'agost de 1752) va ser un pintor flamenc, deixeble de l'escultor Michiel van der Voort i del pintor Jan van Pee. Va ingressar en el gremi de pintors d'Anvers el 1706 i es va especialitzar en petites obres que representen escenes de la vida quotidiana, sent en aquest aspecte no un innovador, sinó el continuador d'una tradició ja existent al seu país; també va realitzar alguns retrats. Se'l coneix també com Jan Josef Horemans I per diferenciar-ho del seu fill i deixeble Jan Josef Horemans II o el Jove (1714 - 1790) que va practicar el mateix tipus de pintura que el seu pare, freqüentment s'han confós les obres de tots dos artistes. El Museu del Prado conserva un petit quadre de Horemans de caràcter costumista, El mestre d'escola, i en col·lecció particular madrilenya un característic gabinet de pintures, L'estudi del pintor.
Filosofia
L'hipokímenon (del grec ὑποκείμενον) és un terme emprat en metafísica que significa 'allò subjacent', traduït de vegades en llatí com subiectum, que passa al català en la forma de subjecte. Quan es parla d'hipokímenon es parla de la teoria substancial que persisteix en quelcom a través de qualsevol canvi, n'és l'essència bàsica. D'acord amb la definició d'Aristòtil en categories, l'hipokímenon és quelcom que es pot predicar per altres coses, però no es pot predicar per altres persones. L'existència del substrat material fou teoritzada per John Locke amb semblança conceptual a la substància de Baruch Spinoza i el concepte de noümen. Locke teoritzà aquest concepte quan totes les propietats sensibles fossin abstretes de l'objecte, com ho són el color, el pes, la densitat o el gust, i continuaren sent quelcom de més respecte de les propietats adherides, cosa que permetria a l'objecte l'existència independent de les propietats sensibles que es manifesta en l'observador. Locke veié aquest ingredient ontològic com necessari si volíem ser capaços de considerar objectes a tota existència independent de la nostra ment. El substrat material mostra una dificultat idealista en Locke, com ho és la seva naturalesa existencial que pot no ser directament probable en la manera que defensa l'empirisme (prova per exhibició experimental). Tanmateix, ell creia que les raons filosòfiques eren prou fortes perquè l'experiència fos aprovada. L'existència del substrat fou negada per George Berkeley, que manté que un objecte consisteix en res més que aquelles propietats sensibles que l'objecte manifesta, i aquestes propietats només existeixen en l'acte de la percepció sobre elles.
Informàtica
Dins l'entorn de gestió de memòria DOS, memòria estesa, XMS per abreujar, es refereix a la memòria per sobre del primer megabyte (220 bytes) de l'espai d'adreces d'un PC compatible amb un processador 80286 o posterior. El terme s'utilitza principalment sota els sistemes operatius DOS i Windows. Els programes DOS, que s'executen tant en mode real com en mode virtual x86, no poden accedir directament a aquesta memòria, però poden fer-ho mitjançant una interfície de programació d'aplicacions anomenada Extended Memory Specification, que va ser desenvolupada per Microsoft per al Windows 2.1 .L'especificació normalitza l'accés a la memòria sota un entorn compatible amb MS-DOS per sobre del límit d'1 MB de l' IBM PC . Aquesta memòria s'anomena extended memory, que es tradueix com a "memòria estesa". Antigament la memòria expandida (expanded memory), utilitzada com ampliació "paginada" de l'espai d'adreces original de l'IBM PC de 1981 (i altres ordinadors compatibles), requeria una targeta d'ampliació de memòria i l'accés de la qual estava estandarditzat per la norma Expanded Memory Specification (EMS). En canvi, la memòria estesa només es pot utilitzar des del processador 80286 d'Intel o posterior, utilitzat a partir de l' IBM PC/AT del 1984 cap endavant, que permet utilitzar el mode protegit ja que els processadors x86 van implementar més línies d'adreça a partir del 80286 que els va permetre gestionar més memòria directament. Després d'un període de transició en què les aplicacions DOS compatibles amb la memòria XMS també podien estar disponibles com a memòria EMS, la norma XMS va substituir completament la norma EMS, així en els sistemes moderns que utilitzen el "flat memory model" del Protected Mode, ambdues especificacions ja no tenen un paper gaire important.
Agricultura
La rotació biennal és un sistema de cultiu que permet l’alternança de 2 cultius diferents en una mateixa parcel·la. A l'edat mitjana, el rendiment de la terra era escàs, aleshores treballaven la meitat de la terra i l'altra meitat es deixava reposar. Això es denominava rotació biennal. En la mateixa Edat Mitjana en algunes regions, es va substituir per la rotació triennal.
Història
Sudić és una antiga família respectada de Bòsnia, que han estat esmentats en el segle xiv com cavallers de la República de Poljica. Mehmet el-Sheikh el-Ebussuud el-İmadi era un parent de la família Sudić.
Heràldica
«Tanto monta», abreviació de «Tanto monta cortar como desatar»[«tant és tallar com desfer»], fou una divisa utilitzada com a mot heràldic pel rei Ferran II d'Aragó, combinada amb el jou i les fletxes. Aquesta frase apareix en nombrosos edificis construïts durant el seu regnat que es va estendre de finals del segle xv a principis del segle xvi. Aquesta frase popularment s'ha interpretat erròniament en castellà com «Tanto monta monta tanto Isabel como Fernando» com si «monta» signifiqués ‘mana’. En realitat, en la divisa «montar» significa ‘fer-hi’ i es refereix a la llegenda del nus gordià, volent dir que tant hi fa la manera de superar-lo, ja sigui desfent el nus o tallant-lo amb una espasa. Els escuts es mostraven junts, però no units.
Robòtica
L'odometria és l'ús d'informació obtinguda mitjançant sensors de moviment per a estimar la variació de la posició d'un element en relació al temps. L'odometria és emprada en robòtica per a l'estimació de la posició relativa d'un robot en relació a la posició inicial. Aquest mètode és sensible a errors degut a la integració de mesuraments de velocitat en el temps. La paraula odometria prové de la composició de les paraules gregues hodos ("viatjar" o "trajecte") i metron ("mesura").
Filosofia
Abdó Llabor (Sant Marçal, Rosselló, 1797 - Rodés?, Roergue, 1848) fou un professor de filosofia nord-català. En un primer moment, inicià estudis eclesiàstics a Carcassona, que posteriorment abandonà. Més endavant, estudià i es llicencià en lletres, i exercí de professor de filosofia al liceu d'Avinyó. Profundament catòlic, creà la Société de la Foi, de caràcter caritatiu, i publicà opuscles, com Le journalisme et les journaux, Que faire de la France? i una Mémoire sur l'instruction publique. Malvist pel seu proselitisme religiós, fou traslladat a Rodés.
Cronometria
La història de l'automòbil es remunta a l'any 1769 amb la creació de vehicles propulsats amb màquina de vapor capaços de transportar passatgers. L'any 1806 es construeixen els primers cotxes propulsats amb motor de combustió interna que cremaven gas i no va ser fins al 1885 quan es perfeccionen els motors que utilitzaven gasolina o gasoil com a combustible. Els cotxes propulsats amb energia elèctrica van aparèixer cap al segle xx. La història de l'automòbil es relaciona amb els diferents components que formen aquesta mena de vehicles: motor, transmissió, xassís, carrosseria, habitacle i accessoris. Una relació completa i detallada de les parts implicades seria molt més llarga, però la llista anterior simplificada és prou representativa. Seguint la línia exposada, una primera consideració hauria d'estudiar els motors emprats al llarg del temps. El segon aspecte hauria d'analitzar les transmissions emprades. I així successivament. L'automòbil és un cas particular entre els vehicles autopropulsats amb rodes. Les motocicletes, camions, autobusos, furgonetes, tricicles, quadricicles i alguns altres, formen part d'una història general dels vehicles motoritzats.
Humor
Tombili (data de naixement desconeguda, i mort l'1 d'agost de 2016 a Istanbul) fou un gat de carrer que guanyà reconeixement internacional a causa d'una fotografia en la qual es mostrava reclinat en el paviment. La ciutat d'Istanbul honorà Tombili després de la seva mort amb una estàtua al mateix lloc.
Física
La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle). Així, la longitud d'ona es defineix com la separació espacial existent entre dos punts l'estat de moviment de la qual és idèntic. És a dir, entre dos màxims consecutius d'alguna propietat física de l'ona. En el cas de les ones electromagnètiques, aquesta propietat física potser l'efecte magnètic (camp magnètic) que també varia en el temps. Una altra pot ser, per exemple, el seu efecte elèctric (camp elèctric) el qual, segons avança l'ona, augmenta fins a un màxim, disminueix fins a anul·lar-se, canvia de signe per fer-se negativa arribant a un mínim (màxim negatiu). Després, augmenta fins a anul·lar-se, canvia de signe i es fa de nou màxim (positiu). Aquesta variació de l'efecte electrònic en el temps, si la representem en un paper, obtenim "crestes" i valls" (obtenim una corba sinusoidal). Assumint una ona sinusoidal movent-se a una velocitat fixa, la longitud d'ona és inversament proporcional a la freqüència de l'ona: les ones amb major freqüència tenen longitud d'ones menors, i viceversa. La longitud també depèn del medi pel qual viatja l'ona (buit, aigua, aire). Cal recalcar que la longitud d'ona no és la distància que recorren les partícules implicades en la propagació de l'ona (molècules d'aigua en les onades del mar, àtoms o molècules de la superfície terrestre en un terratrèmol, molècules de l'atmosfera terrestre propagant un so, etc.). Sinó que és la distància que recorre l'ona. La longitud d'ona, tradicionalment, es representa amb la lletra grega λ (lambda).
Objectes astronòmics
Saiph (Kappa d'Orió / κ Orionis) és la sisena estrella més brillant de la constel·lació d'Orió amb magnitud aparent +2,06. El seu nom prové de l'àrab saif l'Jabbar, que significa "espasa del gegant". Es troba a uns 720 anys llum de distància de la Terra. Amb una temperatura superficial de 26.000 K, Saiph és una supergegant blava lluminosa de tipus espectral B0.5 Ia, la lluminositat inclou una gran part de la seva radiació emesa en l'ultraviolat, que és 65.000 vegades major que la del Sol. El seu diàmetre angular ha estat mesurat i ha permès obtenir directament el valor del seu radi, 11 vegades més gran que el radi solar. La seva enorme lluminositat comporta una gran massa, al voltant de 15 o 17 masses solars, el que implica que Saiph, després de passar per la fase de supergegant vermella, durà a terme en el seu nucli intern la fusió nuclear d'altres elements a ferro, fent que l'estrella col·lapsi. Finalment esclatarà com una brillant supernova. Saiph és una estrella lleugerament variable, amb una variació en la seva brillantor de 0,08 magnituds.
Informàtica
El microcontingut són missatges que contenen molta informació que assimiles en molt poc temps. Està relacionat amb la Web 2.0 i fa referència a continguts de curta durada i directes, que poden donar-se en format textual o multimèdia. Hi ha dues interpretacions que fan referència al microcontingut. La primera ve donada per l'expert en usabilitat Jakob Nielsen, que es refereix al microcontingut com a petits grups de paraules que es mostren a una persona per tenir una idea clara del contingut d'una pàgina web. Aquesta informació inclou titulars d'articles, títols de pàgines, assumpte i encapçalats dels correus. Aquestes frases també poden ser preses fora de context i mostrades en un directori, la pàgina de resultats de cerca, llista de favorits, etc. La segona interpretació del terme s'estén a altres petits trossos d'informació digital que es troben en un estat permanent de flux i circulació. Aquests poden estar sols o bé poden ser utilitzats en una varietat de contextos, que inclou els missatges instantanis, blocs, feeds RSS, i resums.
Matemàtiques
La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia. Segons Michael Dummett es pot considerar que hi ha quatre preguntes fonamentals sobre el contingut de la filosofia de les matemàtiques: Com sabem que les nostres teories matemàtiques són vertaderes? Sobre què són les matemàtiques? En altres paraules, si un enunciat matemàtic és vertader, què ho fa vertader? En virtut de què és vertader? Les veritats matemàtiques són vertaderes per necessitat? I, si ho són, quina és la font d'aquesta necessitat? Com és possible aplicar les veritats matemàtiques a la realitat externa? I en què consisteix aquesta aplicació? També es plantegen altres qüestions com: Quin significat té referir-se a un objecte matemàtic? Quina és la naturalesa d'una proposició en matemàtiques? Quina relació hi ha entre lògica i matemàtica? Com s'explica la bellesa de les matemàtiques?
Informàtica
RISC (Reduced Instruction Set Computer) és un tipus de microprocessador que reconeix un nombre típicament reduït d'instruccions de codi màquina. Són estructuralment més simples que els CISC i estan formats per un nombre molt més reduït de transistors, característica que els fa més barats, més ràpids i més eficients pel que fa a la dissipació d'escalfor (efecte Joule) i de retruc, permet estalviar costos en refrigeració. Aquest tipus de processador està basat bàsicament en el model modern de Von Neumann
Física
L'oscil·lació de neutrins és un fenomen de mecànica quàntica, predit per Bruno Pontecorvo, on un neutrí creat amb un sabor leptónic específic (electró, muó o tau) pot posteriorment ser mesurat amb un sabor diferent. La probabilitat de mesurar un sabor particular per a un neutrí varia periòdicament a mesura que es propaga. L'oscil·lació de neutrins d'interès teòric i experimental perquè l'observació del fenomen implica que el neutrí té massa no nul·la, característica que no és part del model estàndard de física de partícules.
Objectes astronòmics
47 Cassiopeiae (47 Cas / HD 12230 / HR 581) és un estel a la constel·lació de Cassiopea de magnitud aparent +5,28. S'hi troba a 109 anys llum de distància del sistema solar. 47 Cassiopeiae és un estel blanc-groc de la seqüència principal de tipus espectral F0V. És semblant a les components del sistema estel·lar Porrima (γ Virginis), sent la seva temperatura efectiva de 6.966 K i la seva lluminositat bolomètrica 7,2 vegades major que la lluminositat solar. Està entre les 100 estrelles més brillants a la regió de rajos X situades a menys de 50 parsecs de distància; la seva lluminositat en aquesta zona de l'espectre és de 23,62 x 1022 W. El seu radi —estimat a partir de la seva lluminositat bolomètrica— pot ser 2,4 més gran que el del Sol i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació d'almenys 55 km/s. Té una massa aproximadament un 50% major que la massa solar i una edat aproximada de 1.300 milions d'anys. La seva composició química és comparable a la del Sol; així, el seu índex de metal·licitat [Fe/H] és igual a -0,05.Un estel de magnitud +9,5, visualment a 96 segons d'arc, pot estar físicament vinculada a 47 Cassiopeiae.
Sociologia
La ciberseducció de menors o ciberassetjament pedòfil (en anglès, grooming) consisteix en una sèrie d'actituds i actuacions enganyoses dutes a terme per part d'un adult per tal d'obtenir la confiança d'un menor d'edat i obtenir-ne favors sexuals. Alguns investigadors inclouen també les accions no enganyoses. En alguns casos es pot, fins i tot, buscar la introducció del menor en el món de la prostitució. En dret penal el ciberassetjament pedòfil fa referència a accions intencionades dirigides a establir una relació i control emocional sobre un menor d'edat amb la finalitat de preparar les condicions per a realitzar un abús sexual o agressió sexual sobre ell o bé per a utilitzar-lo en la confecció de material de pornografia infantil.
Geografia
Flămânzi és una ciutat del comtat de Botoșani, a l'oest de Moldàvia, a Romania. Administra cinc pobles: Chițoveni, Flămânzi (un poble diferent de la ciutat), Nicolae Bălcescu, Poiana i Prisăcani. Segons el cens de 2011, té 10.136 habitants, mentre que en el cens de 2002 tenia 11 799 habitants. La majoria de la població és d'ètnia romanesa (90,06%), amb una minoria de gitanos (2,29%). La majoria dels habitants són cristians de l'Església Ortodoxa Romanesa (91,87%).Se situa uns 20 km a sud-est de Botoşani, sobre la carretera E58 que porta a Iaşi.
Telecomunicacions
El bústia de veu és un sistema centralitzat de maneig de missatges telefònics per a un gran grup de persones. Permet als usuaris rebre, emmagatzemar i gestionar missatges de veu de les persones que li criden quan es troba absent o amb la línia ocupada. Les bústies de veu s'han convertit en una funcionalitat sempre present en els sistemes telefònics de quasi totes les companyies. Estan disponibles en sistemes de telefonia fixa, mòbil i en aplicacions de programari com Asterisk.
Ciències de la salut
Com a GxP es coneix el conjunt de normes per a la correcta pràctica en l'àrea de treball, especialment en els camps de la medicina, la farmàcia i la química farmacèutica on la seua importància és bastant gran. Dins de les normes GxP pertanyen aquestes altres: Good Manufacturing Practice (GMP) o "Bones Pràctiques de Manufactura" Good Clinical Practice (GCP) o "Bones Pràctiques Clíniques" Good Laboratory Practice (GLP) o "Bones Pràctiques al Laboratori"Les GMP són el cas més comú conegut del GxP. El terme GxP només s'utilitza de manera informal per a resumir el paquet de guies de qualitat. Aquestes guies se solen trobar en les farmacopees. Aquestes "normes" han de ser fixades per les autoritats sanitàries i les agències del medicament com la EMEA europea o la FDA americana. A Espanya hi ha l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Farmacèutics i és la que regula tots aquestos continguts.
Pedagogia
Bernardo Valentin Moreira de Sa (Guimarães, 1853 - [...?], 1924) fou un violinista i pedagog portuguès. Després d'emprendre un viatge d'estudis per França i Alemanya, durant el qual va rebre lliçons del cèlebre Joachim, va recórrer amb el pianista José Viana da Motta les principals ciutats americanes, recollint molts aplaudiments. Director del Orpheon Portuense organitzava notables concerts, amb la cooperació d'artistes estrangers. Moreira de Sa, també es dedicà a l'ensenyança i fou professor de l'Escola Normal. Va publicar algunes obres de caràcter pedagògic, com Tratado de arithmetica, Selecta francesa; collecçäo de temes de francez; Primeiro libro de francez, Theoria mathematica da Musica (1912), etc.
Esoterisme
Maria Orsic (en alemany Maria Orsitsch, en croat Marija Oršić), nascuda el 31 d'octubre de 1895 a Zagreb (Imperi Austrohongarès) i «desapareguda» el març de 1945, hauria estat una mèdium i una de les fundadores de la pretesa Vril Gesellschaft («Societat Vril»), de la qual n'hauria estat una capdavantera.
Jaciments paleontològics
La Formació de Chitarwata és una formació geològica que es troba al Pakistan occidental originada durant el període de l'Oligocè i del principi del Miocè. Està dominada per paleoambients costaners (estuaris i planes). Les dades paleomagnètiques indiquen que aquesta formació té una edat d'entre 22 a 17 milions d'anys. Junt amb la formació de Vihowa, la formació de Chitarwata o de la conca de l'Himalaia durant el xoc de les plaques tectòniques de l'Índia i d'Àsia i l'aixecament tectònic de l'Himalaia.
Informàtica
Un autoestereograma és un estereograma que consisteix en una sola imatge que dona la il·lusió d'una escena tridimensional (3D) a partir d'una imatge bidimensional (2D). Per percebre formes tridimensionals gràcies als autoestereogramas, el cervell ha de fer un esforç ocular de convergència i depuració dissociat de l'acomodació de l'ull El autostereograma més simple consisteix en una sèrie de patrons repetits horitzontalment. Quan ho veiem amb bona convergència, tenim la impressió que els patrons suren per sobre o per sota de la imatge base. En el llibre ( Magic Eye ), podem trobar un altre tipus de autostereograma compost per una multitud de petits punts. L'animació a la part superior dreta, per exemple, és un. Cada píxel de la imatge és calculada per un ordinador. En tots els casos, amb la bona convergència dels ulls hem de veure aparèixer una forma tridimensional. A diferència dels estereogrames convencionals, els autoestereogramas es poden veure sense estereoscopi. Un estereoscopi presenta dues imatges 2D d'un objecte preses des d'un angle lleugerament diferent, de manera que el cervell té una vista en 3D d'aquest objecte. En el cas del autostereograma, el cervell rep dos patrons 2D en cada ull, però no els uneix correctament. Reuneix els patrons en un objecte virtual a causa dels mals angles de paral, i l'objecte virtual, per tant, no està en el mateix pla que la imatge del autostereograma. Hi ha dues maneres de veure un autoestereograma: mantenint els ulls relativament paral·lels o fent-los convergir. La majoria dels autoestereogramas estan dissenyats per ser vistos de la primera manera.
Psicologia
El trastorn delirant és una condició mental psicòtica que inclou mantenir una o més idees irracionals en absència de qualsevol altra psicopatologia significativa. En particular, la persona amb trastorn delirant no ha complert mai els criteris per a l'esquizofrènia i no té al·lucinacions marcades, encara que també pot representar al·lucinacions tàctils o olfactives, si aquestes estan relacionades amb el tema del deliri. Una persona amb trastorn delirant pot ser bastant funcional i no tendeix a mostrar un comportament estrany, excepte com a resultat directe de la idea delirant. No obstant això, amb el temps, es pot aguditzar i afectar la seva vida diària. El terme paranoia ha estat utilitzat prèviament en psiquiatria per a denominar el que ara es coneix com a "trastorn delirant". L'ús psiquiàtric modern de la paraula paranoia és subtilment diferent, però actualment rares vegades es refereix a aquest diagnòstic específic.
Agricultura
Wincenty Witos (1874-1946), llaurador, va ser el primer ministre de Polònia en quatre períodes: juny de 1920, entre juliol de 1920 i setembre de 1921, el 1923 i al maig de 1926.
Estris
Una manuella és una eina relacionada amb la tècnica constructiva de la pedra en sec. Consisteix en una barra de ferro amb els dos caps acerats i amb un tall. Les mides són d'1,7 m de lIargària i de 2,5 cm de diàmetre i el seu pes és, aproximadament, 6,3 kg. Es fa servor per a foradar la pedra per a les barrobinades o barrobins i també per a fer tasconeres. La maneja un sol home, la deixa caure sobre el rocam, I'aixeca, la gira lIeugerament i la torna a deixar caure. Fa, així, un moviment circular amb ella fins que realitza un forat prou profund per posar-hi la tasconera (aproximadament d'un pam). Pot arribar-se a foradar uns deu pams per dia i persona.
Geologia
La placa de l'Amur és una placa tectònica continental que cobreix Manxúria, la península de Corea, l'oest del Japó i el territori de Primórie. No s'ha establert encara si es tracta d'una placa independent o d'una part de la placa eurasiàtica. Limita al nord i a l'oest amb la placa eurasiàtica, a l'est amb la placa d'Okhotsk i al sud amb la placa filipina, el Graben de Suruga i el Graben de Nankai. La zona del Rift del Baikal es considera un dels límits entre la placa de l'Amur i la placa eurasiàtica. Segons indiquen els mesuraments del GPS, la placa es va girant lentament en sentit antihorari. S'especula que la placa de l'Amur pugui haver participat en el terratrèmol de Tangshan de 1976 a la Xina.
Filosofia
Una propietat és allò que quan és posseït per un objecte contribueix a fer que aquest objecte sigui com és. Una propietat concreta es pot considerar com una forma de ple dret de l'objecte, que a més en general tindrà també altres propietats. Comprendre com diferents ens determinades poden d'alguna manera compartir algunes mateixes propietats és al fonament del problema dels universals. Així, una propietat es diferencia dels objectes individuals en que pot ser instanciada, i sovint a més d'una cosa. Es diferencia de la classe lògica i matemàtica en que no inclou cap concepte d'extensionalibilitat que la propietat es considera distinta dels objectes que la posseeixen. Les propietats poden o no ser quantificables, i per tant ser o no mesurades en quantitats. El terme atribut té el mateix significat.
Mitologia
Chicomecoatl ("7 serps") és la deessa més important de les collites pels asteques. Antigament els escriptors i els investigadors l'anomenaven "deessa dels manteniments", tot i que també se la coneix amb el nom de "7 dacses de blat de moro", Chicomolotzin o "deessa dels sembrats i totes les llavors i llegums", Chalchiuhcihuatl.
Lingüística
El primer tractat gramatical (Fyrsta Málfræðiritgerðin en islandès) és un text que apareix en el Còdex Wormianus i que va ser escrit a Islàndia durant el segle xii. AM 242 fol. juntament amb altres gramàtiques i obres literàries. La seva autoria és anònima però es creu que possiblement va ser escrit per un copista preocupat per adaptar l'alfabet llatí a la llengua islandesa, considerada una de les més conservadores que existeixen. Segons Robins, el Primer tractat gramatical va caure en l'oblit, la climatologia i les malalties van ser la causa de la decadència cultural que va partir Islàndia durant els segles posteriors a la publicació del tractat. Finalment va ser descobert pel conegut filòleg danès Rasmus Kristian Rask i es va publicar el 1818. Fora de l'illa era una obra pràcticament desconeguda. A més de les causes descrites per Robins, Tuson és del parer que possiblement també hi va tenir un paper important el fet que el Primer tractat gramatical no estava escrit en llatí, la llengua d'intercanvi cultural a Europa. Un fet que posava de manifest que no era un manuscrit teòric per difondre fora de les fronteres islandeses, sinó que va ser concebut amb la finalitat pràctica d'adaptar l'ortografia de l'islandès antic a l'alfabet llatí, per tant els seus destinataris havien de ser forçosament els membres de la pròpia comunitat islandesa. Cal tenir en compte que en aquells temps l'adopció de l'alfabet llatí es va generalitzar a moltes altres llengües, que es van convertir en les anomenades “escriptures nacionals”, però en el cas de l'islandès, l'autor del tractat va considerar que calia adequar l'alfabet llatí que només tenia cinc vocals (a, e, i, o, u) a l'alfabet islandès que tenia trenta-sis sons vocàlics diferents. Així, l'autor amb una capacitat extraordinària va idear una metodologia que hauria pogut estar el naixement de la fonologia.
Matemàtiques
La teoria de categories és una branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les estructures matemàtiques i llurs relacions. Les categories avui dia s'usen com a noció unificadora en la major part de les branques de la matemàtica i en algunes àrees de les ciències de la computació i física teòrica. Foren proposades per Samuel Eilenberg i Saunders Mac Lane en el període 1942-1945, en connexió amb la topologia algebraica.
Enginyeria
Vehicle-to-grid (V2G), traduït de l'anglès com "vehicle a la xarxa", descriu un sistema en el qual l'energia pot ser venuda a la xarxa elèctrica pel conductor d'un vehicle tot-elèctric o híbrid endollable, quan aquest és connectat a la xarxa als moments que no s'usi per al transport. Alternativament, quan les bateries del cotxe necessitin ser recarregades, el flux s'invertirà i l'electricitat fluirà de la xarxa al vehicle. El V2G pot ser usat amb vehicles elèctrics (BEV) o híbrids que disposin d'endoll. La major part dels vehicles romanen aparcats un 95% del temps, les seves bateries podrien ser usades deixant que l'electricitat fora del cotxe a les línies de conducció elèctrica i a l'inrevés.