label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Psicologia
|
La campanya d'intriga (també se l'anomena en anglès com teaser) és un format publicitari que funciona com a avançament d'una campanya, oferint només informació fragmentària. És una tècnica habitual en el llançament d'un producte o servei i pot adoptar diversos formats com pàgines web en desenvolupament o anuncis enigmàtics en què mai s'arriba a desvelar la identitat de l'anunciant responsable ni el producte o servei promocionat. D'aquesta manera, el missatge publicitari es planteja com un enigma, amb l'objectiu de generar curiositat i expectació en els usuaris i, aprofitant la viralitat pròpia d'Internet, assegurar repercussió mediàtica un cop en anuncis posteriors es resolgui la història o es completi el missatge.
|
Informàtica
|
Seam és un entorn de treball per a aplicacions web desenvolupat per JBoss, una divisió de Red Hat.
|
Teologia
|
El maturidisme o l'escola maturidita (àrab: الماتريدية, al-māturidiyya) és una de les principals escoles teològiques o d'aqida islàmica. Derivada de l'aixarisme, es basa en els ensenyaments de l'erudit persa Abu-Mansur al-Maturidí (mort en 944). La visió que proposa predomina entre els seguidors de l'escola de jurisprudència hanafita, és a dir, a Turquia, l'Afganistan, l'Àsia Central, el Pakistan, Bangladesh i l'Índia. Els sunnites la consideren una de les tres escoles teològiques tradicionals, junt amb l'atharisme i l'aixarisme, sent reconeguda com la segona escola ortodoxa dels sunnites després de l'aixarita. Els maturidites difereixen de la visió aixarita pel que fa a la naturalesa de la fe (iman) i al valor de la raó humana: mentre que els darrers creuen que la fe pot augmentar o disminuir, pels maturidites aquesta roman estàtica i només la pietat (taqwa) pot variar. També creuen que la ment humana és capaç de discernir, sense l'ajuda de la revelació divina, que alguns dels pecats considerats més greus són actes dolents, com beure alcohol o assassinar; en canvi, pels aixarites la ment humana és incapaç de saber si alguna cosa és bona o dolenta, lícita o il·lícita, sense l'ajuda de la revelació. Un altre punt de divergència és la polèmica sobre la clemència divina envers els no-musulmans en el més enllà: el punt de vista del teòleg aixarita al-Ghazalí diu que un no-musulmà que no ha rebut missatge de l'islam o que l'ha percebut d'una manera distorsionada no en serà considerat responsable en el més enllà; els maturidites pensen que l'existència de Déu és tan evident, que qui té intel·ligència i temps per pensar (excloent els discapacitats mentals, etc.) ha de copsar per força el missatge religiós i creure en Déu, i que si no és el cas, després de la mort anirà a parar a l'infern.
|
Pseudociència
|
John Roy Robert Searl nascut el 2 de maig de 1932 és un britànic de Wantage (Anglaterra). Des de 1946 fins a 1956, Searl va construir un objecte autodenominat "Generador a efecte Searl" (Searl Effect Generator-SEG)
|
Geologia
|
La solifluxió (f Geomorfologia, Hidrografia) moviment de descens, en un vessant, d'una massa de terreny que ha estat reblanit per l'aigua. L'augment de la quantitat d'aigua que ho fa possible pot pot procedir del desglaç (fenomen característic de les zones periglacials:gelifluxió), a la pluja, o a la fusió de les neus.És un procés geomorfològic característic de zones de clima periglaciar (tot i que pot produir-se també en els tròpics), consistent en el desplaçament massiu i lent, per gravetat, de formacions argilenques o altres tipus de sòl sobre el permagel a causa de la plasticitat i fluïdesa adquirida quan aquests materials es saturen amb una gran quantitat d'aigua. Com a procés geomorfològic, intervé especialment en el desenvolupament de vessants. A mig camí entre la reptació i el flux. Un moviment plàstic del sòl o regolita saturats d'aigua. A diferència de la reptació, la solifluxió sovint inclou grans blocs i desenvolupa majors velocitats de lliscament, des de 10 a 50 mm/any i fins a 10 vegades més. Les velocitats son molt variables al llarg del perfil (pendent) i el lliscament es pot produir fins i tot en pendents inferiors a 2º.La solifluxió és pròpia dels sòls que han resultat alterats per l'acció recurrent de glaçades i per tant, les característiques originals del terreny sovint queden molt alterades. En climes periglaciars, l'alternança de gel i desgel fa precipitar l'argila en forma de capes molt fines on resulta molt fàcil el lliscament. Aquest lliscament pot generalitzar-se a tota una muntanya vessant de pendent moderat (solifluxió laminar) o limitar-se a una part que, quan es desprèn, forma un nínxol de despreniment. En climes menys freds la solifluxió abasta menys extensió de terreny (lòbuls de solifluxió). La definició inicial del terme corresponia al moviment de flux lent, pendent avall, d'una massa de sòl saturada d'aigua sobre un substrat estacional o permanentment glaçat (Anderson, 1906). La solifluxió ha estat definida com el moviment del sòl més comú a les zones periglacials (Lewkowicz,1988; French, 1996; Kinnard & LewKowicz, 2005 i Matthews et al, 2005). Recentment, Jackson (1997) entén la solifluxió com un flux de sòl de consistència viscosa que pot incorporar altres materials superficials sobresaturats i que pot assolir velocitats de 0,5 a 50 cm/any lliscant sobre un nivell de sòl glaçat.
|
Història
|
Urraca de Portugal o Urraca de Borgonya i Savoia (Coïmbra, 1151 - 1188) fou infanta de Portugal i reina consort de Lleó (~1165 - 1175). Filla del primer rei de Portugal Alfons I de Portugal i la seva esposa Mafalda de Savoia. Era neta per línia materna del duc Amadeu III de Savoia. Vers el 1165 es casà amb el rei Ferran II de Lleó. D'aquest matrimoni tingueren: l'infant Alfons IX de Lleó (1171 - 1230), rei de Lleó i casat el 1197 amb Berenguera de Castella. Urraca fou repudiada per Ferran II i el 1175 aquest matrimoni fou anul·lat pel Papa Alexandre III.
|
Telecomunicacions
|
1440p (també coneguda com a Quad HD, Wide Quad HD o 2K) és una resolució no estàndard de 2560 × 1440; això representa 3.686.400 píxels, que és quatre vegades la resolució 720p (1280 × 720 = 921.600). Suposa una resolució a mig camí entre d'altres dues resolucions populars com són el FHD i el UHD (de 1080p i 2160p respectivament). A la tardor de 2006, Chi Mei Corporation, un fabricant d'electrodomèstics, va anunciar un televisor 1440p amb una pantalla de 47 polzades LCD per ser llançat el segon trimestre de 2007. L'any 2015 el QHD s'estableix com una resolució habitual entre els telèfons mòbils d'alta gamma.
|
Fiscalitat
|
L'S1 és una declaració que s'ha de presentar prèviament a un moviment de 100.000 euros dins el territori de l'estat espanyol o per pagaments o cobraments a l'estranger iguals o superiors a 10.000 euros per la persona física que transporti els mitjans de pagament. Aquesta declaració s'ha de presentar als serveis de duanes o per medis telemàtics a l'Agència Estatal de l'Administració Tributària. L'omissió d'aquesta declaració pot donar lloc a la intervenció dels serveis de duanes o de la policia.
|
Llocs ficticis
|
L'Era Hibòria és un període fictici de la història de la Terra dins de la mitologia artificial creada per Robert E. Howard, servint d'ambientació del conte d'espasa i bruixeria de Conan el Bàrbar. La paraula "Hibòria" deriva de la llegendària terra del nord dels grecs antics, Hiperbòria, i es presenta com a tal en el primer esborrany de l'assaig de Howard "The Hyborian Age." Howard descriu l'Era Hibòria com tenint lloc un temps després de l'enfonsament d'Atlàntida i abans del començament de l'edat antiga. Editors i adaptadors posteriors, com ara L. Sprague de Camp i Roy Thomas van situar l'Era Hibòria al voltant del 10.000 aC. Més recentment, Dale Rippke va proposar que l'edat d'Hibòria se situés molt més en el passat, al voltant 32.500 aC; abans del començament de l'últim màxim glacial. La data de Rippke, no obstant, des de llavors ha estat disputada per Jeffrey Shanks, que defensa una ubicació més tradicional al final de l'últim màxim glacial.Howard sentia un intens amor per la història i les adaptacions històriques; tanmateix, alhora va reconèixer les dificultats i el temps que consumia la investigació per a mantenir precisió històrica. Concebent un escenari atemporal, una era desapareguda , i escollint acuradament noms que s'assemblen a la nostra història, Howard va evitar el problema d'anacronismes històrics i la necessitat d'una exposició extensa.
|
Llengües
|
El tapiete és una llengua parlada al Paraguai, Bolívia i l'Argentina, sovint considerada un dialecte del guaraní oriental bolivià, que al seu torn és una variant de l'idioma guaraní utilitzat pels tapietes. També és conegut amb els noms de: guarayo, guasurangue, guasurango, tirumbae, yanaigua, ñandeva o ñanagua.Sovint es troba en moltes publicacions que la paraula tapiete és accentuada en forma aguda en denominar a aquest poble (tapieté), però això és un error per confusió amb l'accentuació aguda d'altres variants de l'idioma guaraní (com el paraguaià), ja que els tapietes i els chiriguanos han adoptat l'accentuació greu per a la majoria de les seves paraules.Al Paraguai és parlat per unes 2.270 persones. A l'Argentina, és parlat per una comunitat de 100 habitants d'un llogaret proper a Tartagal, província de Salta. La majoria dels parlants també utilitza el guaraní paraguaià i l'espanyol. Des de la promulgació del decret suprem núm. 25894 l'11 de setembre de 2000 el tapiete és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia. Va ser inclòs en la Constitució Política promulgada el 7 de febrer de 2009.
|
Filosofia
|
El faneron (del grec φανερός, 'visible o mostrable') és la totalitat d'allò present per a la ment o per a la consciència.
|
Arquitectura
|
L'escultura de Decèbal (en romanès: Chipul regelui dac Decebal) és una formació colossal de la cara de Decèbal a la roca. Aquest fou l'últim rei de la Dàcia entre els anys 87 i 106 i va lluitar contra els emperadors romans Domicià i Trajà per conservar la independència del seu país, que correspon a Romania en l'actualitat. L'escultura es troba prop de la ciutat d'Oșova, en Mehedinți Comtat. Va ser esculpida entre 1994 i 2004 en un aflorament rocós sobre el riu Danubi al congost anomenat les Portes de Ferro que forma la frontera entre Romania i Sèrbia. L'escultura sobre roca és la més alta d'Europa, amb 55 metres d'alçada i 25 d'amplada.
|
Matemàtiques
|
El nombre d'Erdős és un nombre natural que defineix la "distància de col·laboració" de qualsevol matemàtic, pel que fa a articles publicats, respecte al matemàtic hongarès Pál Erdős, un dels més prolífics del segle XX. El nombre d'Erdős es defineix inductivament de la següent manera: Paul Erdős té un nombre d'Erdős igual a 0. El nombre d'Erdős d'un autor M, que hagi signat un treball amb algú que tingués un nombre d'Erdős, és igual a 1 més el mínim de tots els nombres d'Erdős dels matemàtics amb qui M hagi signat un article de recerca en matemàtiques.És a dir, que qualsevol matemàtic que hagi publicat un article amb el mateix Erdős té un nombre d'Erdős igual a 1. Un matemàtic que hagi publicat un article amb algú que hagi publicat un article amb Erdős té un nombre d'Erdős igual a 2. I així successivament. Erdős va publicar articles amb 509 col·laboradors diferents, de manera que hi ha 509 matemàtics amb nombre d'Erdős igual a 1, i n'hi ha 6.984 amb un nombre igual a 2. Els nombres d'Erdős formen part del "folklore" de les matemàtiques, fins al punt que el 20 d'abril de 2004 Bill Tozier, un investigador amb nombre d'Erdős igual a 4, posà a subhasta a eBay la possibilitat de publicar un article amb ell perquè el col·laborador pogués aconseguir un nombre d'Erdős igual a 5; el guanyador va pagar 1.031 dòlars.
|
Circ
|
Pallassos sense Fronteres és una organització no governamental catalana de pallassos, d'àmbit internacional i sense ànim de lucre, fundada a Barcelona el 1993 per un col·lectiu d'artistes procedents del món de les arts escèniques. El seu objectiu és actuar en zones de conflicte o exclusió, a fi de millorar la situació psicològica a les poblacions refugiades i zones de conflictes i guerra, així com sensibilitzar la societat sobre la situació de les poblacions afectades i promoure actituds solidàries.Ha estat present en molts llocs amb conflictes bèl·lics, com a Iugoslàvia, Palestina, l'est de la República Democràtica del Congo, Algèria, Líban, Jordània, Moçambic, Costa de Marfil, Namíbia, etc.
|
Teologia
|
En la tradició islàmica, la taqiyya (de l'àrab , تقية, taqiyya, ‘temor de Déu’), anomenada kitman (de l'àrab كتمان, kitmān, ‘ocultació’, ‘dissimulació’, ‘discreció’) en l'àmbit xiïta, és l'acte de dissimular les creences religioses pròpies quan hom tem per la seva vida, per les vides dels seus familiars o per la preservació de la fe. Se'n fa ús, normalment, en temps de persecució o perill.
|
Filologia
|
El premi Volney (fr. prix Volney) és un premi atorgat per l'Institut de France a proposta de l'Académie des inscriptions et belles-lettres per un treball de filologia comparada o de lingüística per "récompenser les plus importants travaux du monde savant international" ("recompensar els treballs científics més importants internacionalment") en aquests camps.El premi va ser dotat per Constantin Volney el 1803 i consistia en principi en 1200 francs d'or.Entre els guanyadors del premi hi ha Meillet, Guillaume, Wartburg (premi al Französisches Etymologisches Wörterbuch), Tesnière, Benveniste, Cohen, Martinet o, més recentment, Gilbert Lazard o Claude Hagège. I és el major premi que l'Institut de França pot donar a un filòleg.Quan es va fundar s'atorgava anualment, però va passar a tenir una periodicitat variable després de la Segona Guerra Mundial. A partir de 2016, es dona en forma de medalla, una medalla anomenada "medalla Volney".
|
Sociologia
|
El salvador blanc (“white savior ”en anglès) és un clixé cinematogràfic en la qual un personatge de raça blanca rescata gent de color de la seva difícil situació. El salvador blanc és retratat com messiànic i sovint aprèn alguna cosa sobre si mateix en el procés de rescat. El clixé reflecteix com els mitjans de comunicació representen les relacions racials afegint un angle racial a conceptes com la moralitat quelcom identificable mes amb blancs que amb persones no blanques. Els salvadors blancs són sovint homes i de vegades estan al marge de la societat fins que lideren a minories o estrangers. El llibre Screen Saviors: Hollywood Fictions of Whiteness etiqueta les històries com fantasies que "són essencialment grandioses, exhibicionistes i narcisistes". Aquest tipus d'històries inclouen viatges de blancs a "exòtics" llocs d'Àsia, la defensa de blancs contra el racisme al Sud dels Estats Units, o protagonistes blancs amb ajudants "racialment diversos". David Sirota a Salon.com, va dir, "Aquestes narratives insinuen que la gent de color no tenen capacitat per rescatar-se a si mateixos. Això fa que tant el públic blanc se senti bé amb ell mateix per presentant-los com messies benvolents (en lloc de conqueridors hegemònics), i també representa la gent de color com febles i indefensos mentre ho envolta tot en l'argot cinematogràfic de l'alliberament". Noè Berlatsky a The Atlantic, comenta que la narrativa varia d'una pel·lícula a una altra, tot i que les pel·lícules de l'esclavitud, incloses les més premiades, es queden curtes pel que fa a varietat temàtica. Ell va escriure: "Totes aquestes pel·lícules aclamades per la crítica usen variacions de la mateixa narrativa: els negres són oprimits per les males persones blanques. Aconsegueixen llibertat a través del bon fer de les bones persones de raça blanca." La narrativa del salvador blanc es considera un clixé en el cinema dels Estats Units; la narració és especialment comú en les pel·lícules sobre mestres blancs en zones marginals.
|
Informàtica
|
L'Intel 8085 és un microprocessador de la firma estatunidenca Intel dissenyat per Masatoshi Shima.
|
Cultura popular
|
Un banquet o convit és un àpat o festa pública generalment celebrada a l'aire lliure, que es completa amb plats principals i postres. Normalment té un propòsit festiu o de celebració, com ara la celebració d'un esdeveniment familiar, un casament o una cerimònia. Un dels principals objectius del banquet és la reunió a l'entorn d'una taula i el delit comú dels sentits, no és llavors estrany que la importància d'un banquet s'arribi a mesurar pel nombre de convidats. La persona que convoca, organitza i paga el banquet es denomina amfitrió.
|
Antropologia
|
L'imaginari col·lectiu o social és el conjunt de valors, normes, històries i símbols que formen part d'una cultura, diferenciant-la de les altres. Constitueix, per tant, una esfera que dota de significat les institucions i esdeveniments d'una comunitat, una manera de representar i explicar la realitat. El terme prové de Lacan i la seva concepció de l'inconscient. Tot i això, va ser Edgar Morin el que va adaptar el concepte l'any 1960 a la societat del moment quan va parlar-ne en el seu llibre més important, l'Esperit del Temps. En la seva obra va plantejar una tesi: L'individu de cada època pertany al seu temps. Significa que cada individu participa de l'esperit d'allò que respira, d'allò que succeeix al seu temps Això que sembla una gran obvietat, no ho havia dit ningú fins a l'any 1962, només s'havia dit que la cultura estava massificada.
|
Humor
|
Den Neie Feierkrop és un setmanari satíric luxemburguès.
|
Astronomia
|
CieloBuio-coordinamento per la protezione del cielo notturno (CelFosc-coordinació per la protecció del cel nocturn en català) és una organització sense ànim de lucre que opera a Itàlia per la protecció del cel i el medi ambient nocturn. CieloBuio promou la cultura d'una il·luminació ecològica i sensibilitza l'opinió pública sobre el fenomen de la contaminació lumínica. Nascut a Llombardia el 1997 al voltant d'una llista de correu sobre el tema de la contaminació lumínica, CieloBuio acull ara astrònoms professionals i afeccionats, ecologistes, professionals de la il·luminació o simplement persones interessades d'arreu d'Itàlia. L'actual president és el Dr. Fabio Falchi. En la seva lluita contra la contaminació lumínica, CieloBuio té com a model de referència la llei de la regió de Llombardia núm. 17/2000, en totes les seves formes i extensions. La llei es basa en el criteri de "contaminació zero", segons el qual, amb molt poques excepcions, cap lluminària pot enviar la llum per sobre del pla horitzontal. En els últims anys, CieloBuio ha tingut un paper crucial en l'aprovació d'altres lleis regionals sobre el model llombard. En són exemples les lleis vigents a les regions d'Emília-Romanya (LR 19/03), Les Marques (LR 10/02), Abruços (LR 12/05), Pulla (LR 15/05), Úmbria (LR 20/05), Friül - Venècia Júlia (LR 15/07) i Vèneto (LR 17/09). A més, la llei aprovada a Llombardia ha inspirat la redacció de lleis a la República Txeca (el primer país del món amb una llei contra la contaminació lumínica que s'aplica en tot el país) i a Eslovènia.CieloBuio treballa en estreta col·laboració amb la secció italiana de la International Dark-Sky Association i altres organitzacions científiques per promoure una llei de protecció del medi ambient nocturn que entri en vigor a tot el territori italià.
|
Història
|
Elegeia (posteriorment anomenada Ilijeh) va ser una ciutat d'Armènia que Ptolemeu situava prop de les fonts de l'Eufrates. Trajà hi va arribar durant la seva campanya contra Pèrsia i s'hi va entrevistar amb Partamasiris (rei armeni entre els anys 113 i 114). El 162, Vologès III de Pàrtia va entrar a Armènia per combatre el governador romà de Capadòcia, Sedatí Severià —que havia envaït el regne—, i va derrotar els romans completament en aquesta ciutat.
|
Ecologia
|
Fotoperiodisme o fotoperíode és la reacció fisiològica dels organismes vius a la durada del dia i la nit. Intervé en la regulació de diferents processos de desenvolupament de la planta per la durada relativa de la nit i el dia. Aquests processos són: floració, formació de tubercles, inici de la dormició, activitat del càmbium, biosíntesi de molècules, etc. En el cas específic de la floració, els fotoperíodes necessaris són molt diferents en funció de l'espècie i de l'ecosistema. El 1920, W. W. Garner i H. A. Allard publicaren els seus descobriments sobre el fotoperíode i van trobar que la durada de la llum del dia era crítica, però més tard es va descobrir que el que era crítica era la durada del període fosc de la nit. Encara es diu que les plantes són plantes de dia llarg o plantes de dia curt, per aquesta equivocació inicial. Moltes plantes amb flor utilitzen el pigment fitocrom per sentir els canvis estacionals en la llargada del dia que són interpretats com a senyals per a florir. Les plantes han estat des de fa anys qualificades com a: Plantes de dia curt (PDC): són aquelles que no poden passar d'un nombre màxim d'hores de llum al dia per a poder florir. En són un exemple: el tabac (Nicotana tabacum), els crisantems (Chrysanthemum sp.) i el nesprer japonès. Plantes de dia llarg (PDL): són les que requereixen un mínim d'hores de llum per a poder florir. Com per exemple el blat (Triticum sativum), la civada (Avena sativa) i l'espinac. Plantes de dia neutre (PDN): són aquelles que els és indiferent les hores de llum que rebin per a poder florir. Com per exemple la patata (Solanum tuberosum) i la tomaquera. Plantes de dia intermedi (PDI): són les que per a florir necessiten unes hores determinades de llum que oscil·len entre un mínim i un màxim. Com per exemple la canya de sucre.De totes maneres podem considerar el fotoperiodisme com un mecanisme d'adaptació de la planta a les variacions estacionals. Així doncs, en climes mitjans i septentrionals trobarem plantes de dia llarg (que floriran a la primavera i a l'estiu) i en climes tropicals i subtropicals trobarem plantes de dia curt (que floriran a la tardor). El fitocrom és convertit a la seva forma activa per la llum vermella (660 nm), i a la seva forma inactiva per llum infraroja (730 nm). La llum de la lluna produeix un alt percentatge de llum infraroja que la llum solar, així durant la nit el fitoctom és convertit lentament a la seva forma inactiva i molt més fitocrom es converteix quan la nit es fa més llarga permetent a la planta mesurar la llargada de la nit. El fotoperiodisme en les plantes també activa o no el creixement de les tiges i arrels o la pèrdua de les fulles. En arbres caducifolis de les ciutats s'observa que les parts il·luminades per fanals no perden les fulles o ho fan més tard, ja que resta interrompuda la foscor. En agricultura el coneixement dels fenòmens afectats pel fotoperiodisme és de gran importància, ja que condiciona l'època de les sembres:per exemple, els espinacs sembrats de finals de primavera a principi d'estiu emeten una tija en lloc de fer només fulles. Les cebes no fan el bulb fins que els dies són llargs i segons les races necessiten una durada de dia més o menys llarg. La influència de la llum de la lluna explica la creença popular de fer diverses feines agrícoles d'acord amb les fases lunars.
|
Ecologia
|
Zona de vegetació (també Zona floral, però no Reialme floral ) és un terme de la geobotànica i la geografia del paisatge per a una superfície zonal de la Terra, en la qual es presenta una similar vegetació natural. És irrellevant si les espècies d'aquestes estan emparentades o no. (Les relacions familiars basades en una evolució comuna del món vegetal es descriuen geogràficament com reialmes florals.) Decisiu per a les zones de vegetació en el seu lloc són les estratègies d'adaptació similars de diferents espècies a la qual preval el clima. , Els models de zones de vegetació es basen més en les observacions que respecte els valors mesurats.Si tota la Terra fos una massa terrestre perfectament plana sense mars ni muntanyes, el clima i les zones de vegetació serien completament lineals i paral·leles a la Terra. En realitat, però, especialment els oceans (com a principal font de distribució de precipitacions) tenen un impacte important sobre el clima i asseguren una zona més irregular. En conseqüència, la vegetació a partir de línies de latitud fa que sigui més oceànica o més Continental. No obstant això, no tots els models de les zones de vegetació mostren aquestes diferències. Dins de les zones o zones diferents hi ha una vegetació dependent de l'altitud.
|
Geologia
|
La cova Franchthi (en grec: Σπήλαιον Φράγχθι) està situada al sud-est de l'Argòlida, dins de la península grega del Peloponés i és en un paratge amb meravelloses vistes al golf Argòlic, enfront de la localitat grega de Koilada. La cova estigué ocupada des d'època paleolítica, a l'entorn del 20000 ae i possiblement abans, i se'n mantingué l'ocupació durant el mesolític i neolític; fou abandonada al voltant del 3000 ae. És un dels pocs assentaments del món que mostra una ocupació humana contínua al llarg de 20.000 anys. La cova presenta alguna de les primeres evidències d'agricultura a Grècia. Els primers habitants serien caçadors recol·lectors, amb restes simultànies de c. 11000 ae de fruita com ara ametles, festucs, garrofes i llentilles. L'avena salvatge i l'ordi silvestre hi apareixen en contexts datats des del 10500 ae, mentre que des del 7300 hi apareixen ja pésols i peres silvestres. Cap d'aquestes espècies és autòctona, i dues en són oriündes d'Àsia Menor, cosa que indica que el conreu de llegums i fruita seca precedí el de cereals a Grècia i fins a Àsia Menor. La troballa podria significar que aquesta zona meridional d'Argòlida fou la zona més antiga agrícola coneguda de Grècia. Els elements d'obsidiana apareguts a la cova provenen de les pedreres de l'illa de Melos, situada a 80 milles per mar, cosa que indica que la capacitat per fer aquests desplaçaments ja es donava en aquella època. Igualment i a l'entorn del 6000 ae apareixen evidències en el registre arqueològic de la cova de dues espècies de blat salvatge: pisana i emmer (Triticum dicoccum).
|
Televisió
|
Asonga Televisión o Asonga TV és el nom que rep una de les cadenes de televisió del país africà de Guinea Equatorial. Té la seu a Malabo, la capital situada al nord de l'illa de Bioko (Província de Bioko nord).
|
Jocs
|
Virtua Tennis 3 (SEGA PROFESSIONAL TENNIS Power Smash 3 al Japó) és el segon videojoc de tennis de tradició arcade de Sega. La versió arcade del Virtua Tennis 3 és amb el sistema informàtic de Sega Lindbergh. Tot ique també està disponible per ordinador, Xbox 360, PlayStation Portable i PlayStation 3..
|
Ciència militar
|
Un alto el foc (en plural, altos el foc), també anomenat cesseu el foc, és l'aturada temporal d'una guerra, o de qualsevol conflicte armat, en què els bàndols enfrontats acorden, de mutu acord o bé de manera unilateral, el cessament de les hostilitats. L'alto el foc o la treva es poden declarar com a part d'un tractat de pau formal, però també poden ser la demostració d'una voluntat d'entesa entre les parts enfrontades prèvia a la pau definitiva. Els altos el foc es poden declarar com a part d'un tractat de pau formal, però també poden ser la demostració d'una voluntat d'entesa entre les parts enfrontades prèvia a la pau definitiva. Per exemple, el 29 de desembre del 1914, durant la Primera Guerra Mundial, durant l'anomenada Treva de Nadal, hi va haver un alto el foc transitori, no oficial, entre alemanys i britànics. No hi havia cap tractat signat, i de fet al cap d'uns quants dies es va reprendre la guerra. Un exemple més recent d'alto el foc fou l'anunciat entre Israel i l'Autoritat Nacional Palestina el 8 de febrer del 2005. En el moment de l'anunci, el cap negociador palestí, Saeb Erakat, va definir l'alto el foc de la manera següent: "Hem acordat que, avui, el president Abbas declararà un cessament complet de la violència contra els israelians a tot arreu i que el primer ministre Sharon declararà un cessament complet de la violència i les activitats militars contra els palestins a tot arreu". Un altre exemple més recent encara, en aquest cas d'un alto el foc unilateral, es va esdevenir el 22 de març del 2006, en què l'organització armada basca Euskadi ta Askatasuna (ETA) declarava un alto el foc permanent en les seves hostilitats contra els Governs espanyol i francès. Segons el comunicat d'ETA, "l'objectiu d'aquesta decisió és impulsar un procés democràtic a Euskal Herria per construir un nou marc en què siguin reconeguts els drets que com a poble ens corresponen" de manera que se "superi el conflicte de llargs anys i que [es] construeixi una pau basada en la justícia".
|
Objectes astronòmics
|
Alfa del Camaleó (α Chamaeleontis) és l'estel més brillant de la constel·lació del Camaleó, amb magnitud aparent +4,05. Es troba a 63,5 anys llum de distància del Sistema Solar. Alfa del Camaleó és una estrella blanc-groga catalogada com una nana groga de tipus espectral F5V o com una gegant de tipus F5III. La seva lluminositat 7,1 vegades major que la del Sol i la seva temperatura superficial d'uns 6.770 K, donen com a resultat un radi 2,3 vegades més gran que el radi solar. La teoria d'estructura estel·lar indica que l'estel en realitat no és una geganta, sinó un estel de la seqüència principal amb una massa un 55 % major que la massa solar. Amb una edat al voltant dels 1500 milions d'anys ha d'estar finalitzant la seva etapa com a nana en la qual té lloc la fusió nuclear d'hidrogen. D'altra banda, presenta un alt contingut de liti i nitrogen, i encara que l'abundància d'aquest últim element augmenta en envellir l'estel, amb el liti hauria de succeir justament el contrari. La velocitat de rotació mínima d'Alfa del Camaleó és de 29 km/s, completant un gir en menys de 2,3 dies. Només es coneix el límit inferior ja que s'ignora la inclinació del seu eix de rotació.
|
Química
|
La normalització o estandardització d'una dissolució química fa referència a l'anàlisi volumètric (valoració) en el qual es determina la concentració exacta d'un anàlit en solució davant d'un patró primari. Les solucions normalitzades també es solen anomenar "patrons secundaris".En general, la tècnica més apropiada per a la normalització és treballar amb una massa exactament coneguda de patró primari (pesada amb balança analítica) en lloc de preparar una solució patró primari.
|
Estris
|
Un esperó de cuiner o de pastisser, tallador de pasta, tallapasta o rodet és un rodet acanalat, generalment de fusta dura o de plàstic, muntat a l'extrem d'un mànec, amb l'eix perpendicular a aquest, que serveix per a retallar vetes de pasta, tires dentades o coques. S'empra per a confeccionar bunyols, coques, panades, crespells, raviolis i altres peces de pastisseria.
|
Periodisme
|
Un consell de redacció és un comitè que s'encarrega d'establir la línia editorial d'una publicació periòdica, definir el sumari de cada edició, fixar les seccions i la periodicitat, etc.Són també funcions seves, entre d'altres: Assistir l'editor en totes les seves funcions. Vigilar pel compliment dels preceptes ètics d'una publicació. Verificar l'aplicació de les normes de les diferents seccions d'una revista. Distribuir els originals entre els revisors i controlar la qualitat dels seus informes. Revisar i corregir resums, aspectes metodològics i estil dels articles.
|
Telecomunicacions
|
Skype és una xarxa de telefonia per Internet, fundada per Niklas Zennström i Janus Friis, els creadors de Kazaa, el 2003. El codi i protocol de Skype són tancats i protegits, però els usuaris interessats poden descarregar gratuïtament l'aplicació del lloc oficial. Els usuaris de Skype poden parlar entre ells gratuïtament. L'aplicació també inclou un servei anomenat SkypeOut que permet els usuaris trucar a telèfons convencionals, però aquest servei no és gratuït. Les tarifes oscil·len entre els 0,017€ i els 1,01 € al minut (per a les illes Niue), depenent de si les trucades són a un telèfon fix, a un mòbil, o a països amb alguna peculiaritat geopolítica (Cuba, illes de l'Atlàntic...). L'Skype és multiplataforma. Funciona sota els sistemes operatius: MS Windows 2000/ XP/ Vista, GNU/Linux, Mac OS X i Pocket PC, i també a la PSP de Sony. Recentment, ofereix en alguns països telèfons mòbils que, mitjançant una xarxa Wi-Fi, es connecten al servidor de trucades, i també aparells similars als telèfons convencionals que es poden utilitzar com a fixos, mantenint les tarifes de l'Skype, connectats a l'ordinador. El programa de l'Skype és en diversos idiomes. El català hi apareix oficialment a la fi del mes de 2012. Abans havien existit traduccions no oficials.
|
Biotecnologia
|
Una tina de fermentació és un dipòsit en el qual té lloc la fermentació alcohòlica del most. Les millors són les d'acer inoxidable, encara que siguin cares de cost. Les portelles, aixetes i colls de tina, també han d'ésser inoxidables o bé han de portar un revestiment, per tal d'evitar la contaminació per ferro o per coure, que poden produir greus trastorns al vi. Les de ciment armat, algunes de les quals són enormes, fan molt difícil el control del procés, i actualment són poc usades. El clima dels Països Catalans, de setembres generalment calorosos, fa aconsellable que comptin amb algun sistema de refrigeració per tal de controlar la temperatura del procés, punt fonamental en l'obtenció d'un vi de qualitat. A la població rossellonesa de Tuïr presumeixen de tindre la tina de roure més gran de tot el planeta.
|
Història
|
Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725; CJ 30 de maig de 1672 - 28 de gener de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725). En rus és conegut com a Пётр I (Piotr I), Пётр Вели́кий (Piotr Veliki, és a dir Pere el Gran) o Пётр Алексе́евич Рома́нов (Piotr Alekséievitx Romànov). Pertanyent a la dinastia Romànov, era fill del tsar Aleix Mikhàilovitx. És considerat un dels més destacats governants de la història de Rússia, on va regnar des del 7 de maig (CJ 27 d'abril) de 1682 fins a la seva mort. Va succeir el seu germanastre Teodor III i, entre 1682 i 1696, va governar juntament amb el seu feble i malaltís germà, Ivan V. Va dur a terme un procés d'«occidentalització» i expansió que va transformar la Rússia moscovita en un dels grans poders europeus. Va integrar l'Església dins del poder polític i substituí el patriarcat per un procurador general; a la pràctica, va acabar unint l'Església, l'Estat i l'Imperi sota la seva figura autocràtica i s'autoanomenà «Emperador i pare de totes les Rússies».Físicament presentava una figura impressionant (feia 2,04 metres d'alçada), d'esquenes amples i braços poderosos. Pere el Gran és mundialment conegut pel fet d'haver fundat la ciutat de Sant Petersburg.
|
Psicologia
|
Un estand, parada o trast és l'espai dins d'una fira o saló en el qual una empresa exposa i presenta els seus productes o serveis. L'estand és un espai identificatiu de cada empresa en què s'acull els visitants i es fan negociacions comercials. La quantitat de superfície triada en el recinte firal depèn molt del pressupost assignat, del producte o servei que es vol exposar i dels objectius marcats per a l'esdeveniment. L'estand ha de constituir l'espai en què l'empresa es presenta davant els seus clients i davant la seva competència per la qual raó ha de reflectir fidelment la seva filosofia i imatge corporativa i constituir un entorn amè i atractiu. Les entitats organitzadores de fires posen a disposició dels participants estands modulars amb un disseny estàndard tot i que aquestes poden encarregar la fabricació d'un particular, el que és recomanable quan es tracta d'empreses de prestigi o d'espais d'una certa envergadura.
|
Fiscalitat
|
Papers del Paradís és el nom que rep la filtració feta pel International Consortium of Investigative Journalists el novembre de 2017 sobre les empreses que han tingut comptes bancaris en paradisos fiscals. El contingut filtrat pesa 1,4 TB i consisteix en 13,4 milions de documents originats del gabinet d'advocats Appleby, Asiatici Trust i registres d'impostos de dinou jurisdiccions (Antigua i Barbuda, Aruba, Bahames, Barbados, les Bermudes, Caiman, Illes Cook, Dominica, Granada, Labuan, Líban, Malta, arxipèlag Marshall, Saint Christopher i Nevis, Saint Lucia, San Vicente, Samoa, Trinitat i Tobago i Vanuatu).
|
Informàtica
|
La morfometria és un camp d'investigació relacionat amb l'estudi de la variació i el canvi en la mida i forma d'organismes o objectes. Hi ha molts mètodes per a extreure dades de les formes, cadascuna amb els seus avantatges i desavantatges.
|
Arqueologia
|
El mínim de Maunder és el nom donat al període entre 1645 i 1715, quan les taques solars gairebé van desaparèixer de la superfície del Sol, tal com van observar els astrònoms de l'època. Rep el nom de l'astrònom solar E. W. Maunder, que va descobrir la carestia de taques solar durant aqueix període estudiant els arxius d'aqueixos anys. Durant un període de 30 anys dins del mínim Maunder, els astrònoms van observar aproximadament 50 taques solars, mentre que el típic seria observar entre unes 40.000 i 50.000 taques.
|
Periodisme
|
El periodisme d'investigació és la tasca de mostrar qüestions que s'han intentat amagar, tant si aquesta ocultació ha estat de manera deliberada per algú en una posició de poder, com si ha estat de manera accidental, darrere oceans de dades o circumstàncies que en dificulten la comprensió. És una activitat que requereix la utilització de fonts i documents públics i secrets. Acceptant que el periodisme convencional és reactiu o passiu, en el sentit que depèn principalment o exclusiva del material produït per fonts oficials polítiques o econòmiques, el periodisme d'investigació és actiu perquè depèn de material generat a partir de la iniciativa del propi periodista. El periodisme d'investigació també té un component de voluntat de canviar el món.L'origen del periodisme d'investigació es pot situar a la dècada de 1960 als Estats Units, quan es posà en qüestió el periodisme tradicional per la seva proximitat al poder. El cas Watergate de la dècada de 1970 és una de les fites del periodisme d'investigació.
|
Televisió
|
La Televisió Central Soviètica (en rus: Центральное телевидение СССР, transliterat Tsentrálnoie televídenie SSSR; abreujiat ЦТ СССР, TsT SSSR) va ser l'empresa estatal de radiodifusió de televisió de la Unió Soviètica. Va iniciar les seves emissions el 8 de març de 1938 i va cessar la seva activitat el 27 de desembre de 1991 després de la dissolució de la Unió Soviètica. La seva seu estava a Moscou. Igual que gran part dels mitjans de la Unió Soviètica, la TsT SSSR era una eina de propaganda del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Inicialment el servei va ser operat, juntament amb el servei de ràdio nacional, pel Ministeri de Cultura soviètic. Més tard va ser operat pel Comitè Estatal de Televisió i Ràdio de la Unió Soviètica (Gosteleradio, en rus: Гостелерадио), sota la supervisió del Ministeri de Comunicacions i el Ministeri d'Informació i Premsa. Finalment seria un Consell de Ministres els que controlaven la radiodifusió.La Televisió Central Soviètica va tenir cinc canals al llarg de la seva història. El Programa Un (actual Pervi Kanal) va emetre per primera vegada en 1938 i el Programa Dos (actual Rússia 1) va ser creat en 1965. No obstant això, en 1956 havia estat creat el Programa de Moscou (actual TV Center), el segon canal a ser llançat. El Programa Quatre (actual NTV) va néixer entre 1967 i 1968. El Programa Cinc o Televisió de Leningrad (Sant Petersburg, actual Canal 5) va ser creat en 1938 i continua en l'actualitat.
|
Ciències de la salut
|
"Yanny o Laurel" és una il·lusió auditiva, en un enregistrament de so en anglès, al tornar a gravar una paraula més els sons de fons afegits, també barrejats a la gravació, en què es pot escoltar una veu humana, segons diferents oients situats en les mateixes condicions d'escolta, que pronuncia el nom "Yanny" en uns casos, i en altres el nom "Laurel". Aquest enregistrament es va produir el 2018 i va passar a formar part de la cultura popular als Estats Units.En el breu enregistrament d'àudio, el 53% de més de 500.000 persones van respondre en una enquesta de Twitter que van sentir un home que deia la paraula original "Llorer", mentre que el 47% va declarar sentir una veu que deia el nom de "Yanny". L'anàlisi de les freqüències de so ha confirmat que els dos conjunts de sons estan presents a la gravació mixta, però alguns usuaris se centren en els sons de freqüència superior a "Yanny" i no sembla que sentin els sons més baixos de la paraula "Laurel". Quan el clip d'àudio s'ha reduït a les freqüències més baixes, la majoria de l'oïda han escoltat la paraula "Yanny", mentre que la reproducció més ràpida aclareix "Laurel".
|
Ètica
|
L'Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 10 de desembre com el Dia dels Drets Humans. Aquest dia, en 1948, es va signar la Declaració Universal dels Drets Humans.
|
Biblioteconomia
|
OpenBiblio és un sistema integrat de gestió de biblioteques via web i és programari lliure. Conté els mòduls bàsics d'administració, catalogació, préstec i generació d'informes. El sistema ofereix permanentment ajuda contextualitzada per a cada mòdul, a més d'una ajuda general disponible al peu de la pàgina. Va ser creat el 2002 per Dave Stevens, utilitzant el llenguatge de programació PHP. El sistema ha estat traduït tant al català com al castellà. Un dels principal projectes a l'estat espanyol s'anomena EspaBiblio.
|
Pseudociència
|
El negacionisme de la COVID-19 és el pensament dels que neguen la veracitat de la pandèmia de la COVID-19 o, si més no, neguen que les morts es produeixin com o tant com assegura l'Organització Mundial de la Salut. Declarar que la pandèmia de la COVID-19 ha estat falsificada, exagerada o mal descrita és una manera de pensar pseudocientífica. Alguns famosos que han destacat com a negacionistes de la COVID-19 són Elon Musk, l'expresident estatunidenc Donald Trump, i l'expresident brasiler Jair Bolsonaro.
|
Enginyeria
|
Els mistos garibaldis, també coneguts com a mistos de cassoleta o rascaparets, eren un tipus de petard petit molt popular a les festes de Sant Joan. Consistien en una tira de cartró gris d'uns 7 cm de llarg amb una fila de punts vermells gruixuts d'uns 7 mm de diàmetre que contenien fòsfor blanc, producte molt tòxic, barrejat amb sesquisulfur de fòsfor. Feien soroll quan eren friccionats contra una superfície aspra, com un mur o una roca. Els mistos garibaldis, juntament amb altres petits petards com les piules, piuletes, bombetes i borratxos, gaudien de molta popularitat amb la canalla de l'època. L'any 1973 durant les festes de Sant Joan a Catalunya un grup de nens petits, arran d'haver menjat mistos garibaldis, varen patir una intoxicació greu que va dur alguns d'ells a la mort. Degut a llur toxicitat, la manufactura i venda de mistos garibaldis havia estat prohibida ja l'any 1963, però se seguien manufacturant i venent clandestinament a les botiguetes que venien petards durant les festes, comerç molt difícil de controlar.
|
Objectes astronòmics
|
Hercynia és el nom que rep l'Asteroide número 458 del cinturó d'asteroides. Fou descobert pels astrònoms Max Wolf i Friedrich Karl Arnold Schwassmann el 21 de setembre del 1900 des de l'Observatori de Heidelberg-Königstuhl, a Heidelberg (Alemanya). El seu nom provisional era 1900 FK.
|
Circ
|
Una maça és un objecte utilitzat pels malabaristes, normalment en jocs de 3 o més o en combinació amb altres objectes com boles o anells. Una maça típica mesura entre 50 i 70 cm de llargada i té el centre de gravetat desplaçat cap a un extrem. En l'antic Egipte ja s'usaven uns estris semblants a les maces. Eren només un pal de fusta amb un extrem més gruixut que l'altre. Viccionari
|
Filosofia
|
L'instrumentalisme és una doctrina filosòfica segons la qual les idees i les teories a la ciència no posseeixen un valor absolut, sinó que aquest depèn de la seva habilitat en fer prediccions útils i verificables, i que no té la "veritat" com a objectiu, sinó les necessitats i proposicions o reptes als quals s'enfronten els humans, els quals proposa resoldre per mitjà de l'acció. Així, per als instrumentalistes, la filosofia ha de ser un instrument que permeti a les persones adaptar-se millor al món o transformar-lo. L'instrumentalisme (també conegut com a "pragmatisme") se centra en el desenvolupament actiu de l'individu en el seu entorn, és a dir, la realització del "jo" per la participació en l'acció col·lectiva. Segons John Dewey, l'èsser humà viu un procés d'interacció amb el seu entorn: en primer lloc en presentar-se una situació problemàtica es recerquen dades i paràmetres per finalitzar amb una fase d'elaboració reflexiva de les solucions i de proves per trobar la solució que convingui. Aquesta metodologia es troba en alguns corrents pedagògics i de presa de decisions.
|
Ciències de la salut
|
L'entomologia mèdica, entomologia de la salut pública o entomologia veterinària és una disciplina científica que se centra en l'impacte sobre la salut humana dels insectes i altres artròpodes. L'entomologia mèdica també inclou la recerca científica sobre el comportament, ecologia i epidemiologia dels vectors de les malalties causades per artròpodes, bàsicament insectes. Els estudis epidemiològics es varen iniciar a finals del segle xix, quan els artròpodes que s'alimenten de sang varen ser identificats per primer cop com a vectors de patògens a humans i animals. En realitat, va ser un període curt de poc més de trenta anys (1878-1909), considerat com l'època d'or de l'epidemiologia i l'entomologia mèdica-veterinària, quan els misteris d'aquestes malalties varen ser definitivament aclarides gràcies als treballs excepcionals de científics com Ogata, Yersin, Kitasato, Simond, Nicolle o Ricketts. Gràcies a ells es varen poder iniciar els estudis mèdics per tractar d'erradicar totes aquestes malalties, un fet que encara no s'ha aconseguit. Històricament, i durant les guerres, morien més persones per malalties transmeses per insectes que en tot el conjunt de les batalles.
|
Biotecnologia
|
La DNA-directed RNA interference (ddRNAi) és una tècnica en biotecnologia genètica que podria ser capaç de silenciar els gens que causen diverses malalties incloent el HIV, hepatitis i càncer i a més, la inhibició de l'expressió gènica aconseguida mitjançant aquesta tècnica podria tractar malalties hereditàries. L'ARN d'interferència (RNAi) i les tècniques que se'n deriven ha estat descrita pel premi Nobel Phillip Sharp com el sistema més important per l'avenç científic aparegut en molts anys, segons un article de la revista Science de l'any 2002. El RNAi és un mecanisme cel·lular que, de manera selectiva, nega l'expressió de qualsevol gen mitjançant la destrucció de l'ARN missatger. Mick Graham, de la companyia biotecnològica Benitec de Queensland (Austràlia) ha desenvolupat la tècnica millorada que anomena ddRNAi.
|
Festivals
|
El Festival de literatures i arts infantil i juvenil, també conegut com a Flic és un festival de literatures i arts infantil i juvenil que té per objectiu fer arribar la literatura a tots els públics, fomentant la lectura apostant per la innovació i l'experimentació en la transmissió i promoció literàries. El festival, que va ser inaugurat al desembre de 2011 a La Seca - Espai Brossa i des de llavors fa itinerància per diverses poblacions i espais culturals catalans. Als tallers de creació que organitzen hi han participar personalitats com la fotògrafa Tanit Plana i les artistes Sandra March, Mercè Galí, Neus Moscada i Sílvia Burse, entre altres.
|
Geografia
|
Jamestown és la capital i principal assentament històric de l'illa de Santa Helena, al sud de l'Oceà Atlàntic. Situada a la costa nord-oest de l'illa, acull també el port de l'illa, amb instal·lacions per a la descàrrega de les mercaderies illa, i el centre de la carretera de l'illa i la xarxa de comunicacions. Va ser fundada quan els colonitzadors anglesos es van establir a l'illa el 1659, Santa Helena és la segona colònia més antiga de l'Imperi Britànic restant, després de les Bermudes.
|
Psicologia
|
El bruxisme és l'hàbit inconscient que comporta un fregament de les dents durant la nit o el dia. Sol ser conseqüència de situacions que requereixen una gran concentració o molta tensió i hi reaccionem de manera inconscient serrant les dents. Les preocupacions, l'estrès, l'ansietat, etc., fan reproduir els moviments del remugar i, quan aquesta acció esdevé molt continuada, les conseqüències acaben apareixent i el deteriorament de les funcions de l'aparell mastegador es fan paleses, espacialment sobre l'articulació que enllaça la mandíbula a l'os del crani (articulació temporomandibular o ATM).
|
Sociologia
|
Celebritat es refereix a la fama i l'atenció pública atorgada pels mitjans de comunicació a individus o grups o, ocasionalment, animals, però per regla general s'aplica a les persones o grups de persones —parelles de celebritats, famílies— que reben aquest estat de fama i atenció. L'estatus de celebritat sovint s'associa amb la riquesa —comunament coneguda com a fama i fortuna—, mentre que la fama sovint dona ocasió d'oportunitats per obtenir ingressos. Les carreres reeixides en esports s'associen comunament amb l'estatus de celebritat, mentre que els líders polítics sovint es tornen en celebritats. Les persones també poden convertir-se en celebritats degut a l'atenció dels mitjans sobre el seu estil de vida, riquesa o accions controvertides, o per la seva connexió amb una persona famosa.
|
Art
|
Ormolú (del francès «or moulu», és a dir "or molt", i a partir de la forma anglesa «ormolu») es refereix a l'aplicació a un objecte de bronze d'una amalgama d'or finament molt. Els francesos denominen aquesta tècnica «bronze doré», en espanyol «bronce dorado».La fabricació del primitiu ormolú passava per un procés conegut com a dorure au mercure o dauradura a foc, en el qual una solució de nitrat de mercuri era aplicada a una peça de coure, llautó o bronze, seguida per una aplicació d'aliatge d'or i mercuri. Després l'objecte era sotmès a temperatures molt elevades fins que el mercuri es cremava i l'or romania adherit a l'objecte metàl·lic. A causa de l'exposició a les vapors nocives del mercuri, la major part dels dauradors no sobrevivien més enllà dels 40 anys a causa de l'enverinament per mercuri. Amb el daurament aplicat, es brunyia la superfície fent pressió sobre la capa d'or sobre els porus del suport amb l'ajuda d'una eina o brunyidor amb una pedra dura al seu extrem, com a àgata o hematita. Amb aquest procés s'aconseguia un bany d'or durador, però tan sols es podia aplicar a objectes petits per raons de manipulació i de resistència al foc. A partir de 1830 la fabricació tradicional d'ormolú a França es va haver d'abandonar perquè la llei va prohibir l'ús de mercuri. Per tant, altres tècniques van ser utilitzades en el seu lloc, però cap no supera la bellesa i riquesa de la color que tenia el mètode original de dauradura al mercuri. La galvanoplàstia és la tècnica moderna més comuna. La tècnica de l'ormolú és essencialment la mateixa que aquella utilitzada en l'argent, per a produir aplacament d'or (també conegut com «vermeil»).El bronze daurat, produït per «fondeurs-ciseleurs» (fonedors-ciselladors, modeladors en bronze) es va fer habitual en els muntatges decoratius de mobles, rellotges, canelobres i llums, així com en el metall ornamental aplicat en els suports de les caixes dels rellotges i fins i tot peces de ceràmica. Entre els dissenyadors i ebenistes francesos del segle xviii al XIX es pot destacar Jean Jacques Caffieri, els acabaments en bronze daurat del qual eren tan fins com el treball d'un joier.
|
Humor
|
Polandball (bola-Polònia), també coneguda com a countryball (bola-país), és un mem d'internet generat per usuaris que va néixer al fòrum /int/ del lloc d'imageboard Alemany Krautchan.net en la segona meitat de l'any 2009. El mem es manifesta en molts còmics online, on els països són presentats com cercles que interaccionen, en principi emprant un anglès incorrecte, burlant-se dels estereotips nacionals i de les relacions internacionals. L'estil del còmic es pot anomenar com a Polandball (encara que Polònia no estigui entre els personatges del còmic) o bé countryball .
|
Química
|
Chemspider és una base de dades de productes químics. El sistema va ser llançat per primera vegada el març de 2007 en una forma d'alliberament beta i la transició a l'alliberament fou el març de 2008. ChemSpider ha ampliat el suport genèric d'una base de dades de la química per incloure el suport de la Viquipèdia recollint l'estructura química a través de la seva aplicació WiChempedia. ChemSpider va ser adquirit per la Royal Society of Chemistry el maig de 2009.
|
Matemàtiques
|
Joan Casulleras i Regàs (Barcelona, 1920 - Barcelona, 12 de febrer de 1996) va ser un professor i matemàtic català, que fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques entre 1978 i 1981.El 1939 va començar els estudis de ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona, on va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura. Va exercir de professor ajudant a la Universitat, a la Facultat de Ciències. Va anar a Roma a ampliar estudis sota el guiatge de L. Fantappie i es va doctorar a la Universitat de Madrid, l'única que en aquella època podia donar títols de doctor. Acabat el doctorat, fascinat per la docència, feu oposicions a una càtedra d'Institut. Les guanyà i obtingué una plaça a l'Institut de Lorca, on es va traslladar amb la seva muller, Teresa Ambrós. Després d'uns quants anys aconseguí el trasllat a Catalunya, primer a l'Institut de Figueres, i posteriorment a l'Institut Milà i Fontanals, de Barcelona, on acabaria essent director i va desenvolupar la major part de la seva vida professional, fins que més endavant es traslladaria a l'Institut Montserrat. Durant la seva tasca professional va destacar com a catedràtic de matemàtiques. Juntament amb els professors Josep Teixidor i Batlle i Josep Vaquer i Timoner va promoure i arribà a imposar la reforma de l'ensenyament de la matemàtica, introduint l'anomenada "matemàtica moderna", la qual va representar un avenç important en la racionalització del sistema d'ensenyament de l'època. Casulleras va escriure interessants llibres de text i formació de professors, sent uns dels principals col·laboradors de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE), de la Universitat de Barcelona. Encara que la seva principal dedicació va ser l'ensenyament mitjà, no s'apartà de la Universitat i va seguir ensenyant-hi molts anys. Durant els anys 1978 i 1981 va exercir de president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.
|
Astronomia
|
The Planetary Society (La Societat Planetària) és una organització no governamental amb seu als Estats Units d'Amèrica, organització sense ànim de lucre a què qualsevol pot unir-se. Està involucrada en projectes de recerca i enginyeria relacionats amb l'astronomia, la ciència planetària, l'exploració, la difusió pública i la incidència política. Va ser fundada el 1980 per Carl Sagan, Bruce Murray i Louis Friedman, i té més de 40.000 membres de més d'un centenar de països de tot el món. La Societat es dedica a l'exploració del sistema solar, la recerca d'objectes propers a la Terra, i la recerca de vida extraterrestre. La missió de la societat s'expressa com a: "capacitar els ciutadans del món per avançar en la ciència i l'exploració espacial". The Planetary Society és també un ferm defensor del finançament i les missions d'exploració espacials de la NASA. Aquests pressionen activament al Congrés i participar els seus membres en els Estats Units per escriure i cridar als seus representants en suport del finançament de la NASA. A més de la difusió pública, The Planetary Society també patrocina nous i projectes innovadors que és la "llavor" de l'exploració més llunyana. Dos dels programes de perfil més alts són Lightsail i LIFE (Living Interplanetary Flight Experiment). Lightsail és una sèrie de tres experiments de veles solars. LightSail-1 s'espera que per aprofitar d'una futura missió de la NASA. El juny de 2005, la Societat va llançar la nau Cosmos 1 per provar la viabilitat de navegació solar, però el coet va fallar poc després de l'enlairament.LIFE, era un programa de dues parts dissenyat per posar a prova la capacitat dels microorganismes per sobreviure en l'espai. La primera fase va volar l'últim vol de la llançadora Endeavor el 2011. La segona fase va muntar en la missió russa Fobos-Grunt, que va intentar anar a la lluna marciana de Fobos i l'esquena, però no va poder escapar de l'òrbita terrestre.
|
Arquitectura
|
Jacob Berend "Jaap" Bakema (8 de març 1914 – 20 de febrer 1981) fou un arquitecte modern holandès, que destacà en el disseny d'habitatges públics i per la seva participació en la reconstrucció de Rotterdam després de la Segona Guerra Mundial. Nascut a Groningen, Bakema va estudiar a l'Escola Tècnica Superior de Groningen (1931–1936) i a l'Acadèmia d'Arquitectura d'Amsterdam, on coincidí amb Mart Stam entre altres alumnes. El 1946 va començar a assistir a les reunions del Congrès International d'Architecture Moderne, en va esdevenir secretari el 1955, i va ser membre fundador del Team 10, eixit de l'anterior.A partir de 1948, Bakema va treballar amb Jo van den Broek en l'estudi d'arquitectura Van den Broek & Bakema. Plegats van realitzar projectes d'edificis singulars i d'urbanisme a Rotterdam i arreu dels Països Baixos, i van participar l'any 1957 al projecte Interbau a Berlín. L'estudi encara existeix, amb el nom Broekbakema.Bakema va sintetitzar les seves idees en les nocions d'arquitecturbanisme i espai total, amb una enfocament idealista i global de l'hàbitat i l'existència humans.El 1964 Bakema va esdevenir professor a la Universitat Tecnològica de Delft i, el 1965, a la Staatliche Hochschule d'Hamburg.
|
Ètica
|
Confidencialitat és la propietat de la informació, per la qual es garanteix que està accessible únicament al personal autoritzat a accedir a aquesta informació. La confidencialitat ha estat definida per l'Organització Internacional d'Estandardització (ISO) en la norma ISO / IEC 27002 com "garantir que la informació és accessible només per a aquells autoritzats a tenir accés" i és una de les pedres angulars de la seguretat de la informació. La confidencialitat és un dels objectius de disseny de molts criptosistemes, feta possible en la pràctica gràcies a les tècniques de criptografia moderna. La confidencialitat també es refereix a un principi ètic associat amb diverses professions (per exemple, medicina, dret, religió, psicologia professional, i el periodisme); en aquest cas, es parla de secret professional. En ètica, i (en alguns llocs) en dret, concretament en judicis i altres formes de resolució de conflictes legals, com ara la mediació, alguns tipus de comunicació entre una persona i un d'aquests professionals són "privilegiats" i no poden ser discutits o divulgats a tercers. En les jurisdiccions en què la llei preveu la confidencialitat, en general hi ha sancions per la seva violació. La confidencialitat de la informació, imposada en una adaptació del principi clàssic militar "need-to-know", constitueix la pedra angular de la seguretat de la informació en corporacions d'avui dia. L'anomenada "bombolla de confidencialitat" restringeix els fluxos d'informació, amb conseqüències tant positives com negatives.
|
Biblioteconomia
|
L'índex h és un índex o indicador estadístic que quantifica la productivitat científica i l'impacte dels articles d'un investigador. L'índex està basat en el conjunt dels treballs més citats de l'investigador i en el nombre de cites de cadascun d'aquests treballs. L'índex es pot aplicar també a grups de científics, departaments, universitats o països. L'índex va ser proposat per Jorge E. Hirsch, un físic a UCSD, com una eina per determinar la qualitat relativa dels físics teòrics. Aquest índex s'anomena també a vegades índex de Hirsch. Formalment, l'índex h es pot veure com un cas de la integral de Sugeno (un tipus d'integral difusa). La definició de Hirsch és equivalent al nombre d'Eddington (definit per avaluar ciclistes).
|
Física
|
La llei de Curie-Weiss descriu la susceptibilitat magnètica χ d'un material ferromagnètic a la regió paramagnètica per sobre del punt de Curie: χ = C T − T c {\displaystyle \chi ={\frac {C}{T-T_{c}}}} on C és la constant de Curie i el seu valor depèn del material, T és la temperatura absoluta mesurada en kèlvins, i Tc és la temperatura de Curie també mesurada en kèlvins. La llei prediu una singularitat en la susceptibilitat a T = Tc. Per sota d'aquesta temperatura, el material ferromagnètic presenta magnetització espontània. En molts de materials la llei de Curie-Weiss no és capaç de descriure la susceptibilitat a punts propers al punt de Curie, ja que està basada en una teoria del camp mitjà. En aquests punts tenim comportament crític de la forma: χ ∼ 1 ( T − T c ) γ {\displaystyle \chi \sim {\frac {1}{(T-T_{c})^{\gamma }}}} amb l'exponent crític γ. A temperatures T >> Tc, l'expressió de la llei de Curie-Weiss encara és vàlida, però amb Tc substituït per una temperatura Θ que és una mica més gran que la temperatura de Curie pròpiament dita. Alguns autors anomenen Θ la constant de Weiss per distingir-la de la temperatura del punt de Curie.
|
Pedagogia
|
L'aprenentatge basat en projectes (ABP o PBL, Project-based learning), també conegut com a mètode de projectes, és un mètode de treball globalitzador que pretén tornar el protagonisme a l'alumnat, fent-lo responsable del seu propi aprenentatge. Treballant en projectes els nois i noies aprenen a pensar per ells i elles mateixes, a investigar i a aprendre dels seus errors i dels seus encerts. Aquesta metodologia dona l'oportunitat als infants i als adolescents d'escollir quins temes volen treballar i què els interessa i això fa que tot el que aprenen tingui un significat per a ells i elles.El dia d'avui, l'ABP esdevé quelcom bàsic i fonamental, ja que representa una estratègia metodològica integral i no pas un complement. Els professors i professores treballen amb grups que integren persones de cultura i de nivells d'habilitats i aprenentatges molt diferents. L'ABP assegura una gran motivació davant de cada aprenentatge. En canviar el paradigma clàssic del procés d'aprenentatge per un aprenentatge sensible, es facilita que cada persona pugui aprendre, de manera inclusiva, contribuint a la construcció social del coneixement. La neuroeducació confirma aquest procés com a fonamental per aconseguir una societat futura més cohesionada i amb pensament científic.
|
Pedagogia
|
La Vil·la Joana és una antiga masia de Vallvidrera (districte de Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona) situada dins del Parc de Collserola. Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos amb coberta a dos vessants. El corona una torre mirador i presenta galeries laterals afegides. Un element molt característic n'és el rellotge que presideix la façana principal. Actualment és un centre museístic que depèn del Museu d'Història de Barcelona.
|
Jaciments paleontològics
|
Can Llobateres és una masia que es troba a la serra de Sant Iscle. S'hi va trobar un jaciment paleontològic del Miocè superior que data de fa uns 9,5 milions d'anys i que està situat al municipi de Sabadell (Vallès Occidental). Can Llobateres és el jaciment on més restes de driopitec s'han trobat de tot Europa. Miquel Crusafont va descobrir dents i fragments de mandíbula de més de quaranta espècimens en aquest jaciment. Salvador Moyà, d'altra banda, va descobrir quasi totes les restes d'un hominoide primitiu de l'espècie Dryopithecus laietanus (després també conegut com a Hispanopithecus laietanus), fòssil conegut com a Jordi, el 1991.
|
Informàtica
|
SEMAT(Software Engineering Method and Theory) és una iniciativa per remodelar l'enginyeria de programari de manera que l'enginyeria de programari es qualifiqui com una disciplina rigorosa. La iniciativa va ser llançada el desembre de 2009 per Ivar Jacobson, Bertrand Meyer i Richard Soley amb una declaració de crida a l'acció i una declaració de visió. La iniciativa es va concebre com un esforç de diversos anys per salvar la bretxa entre la comunitat de desenvolupadors i la comunitat acadèmica i per crear una comunitat que doni valor a tota la comunitat de programari. El treball s'estructura ara en quatre àrees diferents, però fortament relacionades: pràctica, educació, teoria i comunitat. L'àrea de pràctiques tracta principalment de pràctiques. L'àrea d'Educació s'ocupa de tots els problemes relacionats amb la formació tant dels desenvolupadors com dels acadèmics, inclosos els estudiants. L'àrea de teoria s'ocupa principalment de la cerca d'una teoria general en enginyeria de programari. Finalment, l'àrea de la comunitat treballa amb la creació d'entitats jurídiques, la creació de llocs web i el creixement de la comunitat. S'esperava que l'àrea de pràctica, l'àrea d'educació i l'àrea de teoria s'integressin en algun moment d'una manera de valor per a tots ells: l'àrea de pràctica seria un "client" de l'àrea de teoria i dirigiria la investigació per obtenir resultats útils per a la comunitat de desenvolupadors. L'àrea de teoria proporcionaria una plataforma sòlida i pràctica per a l'àrea de pràctica. I l'àrea d'Educació comunicaria els resultats de manera adequada. Els patrocinadors i simpatitzants del SEMAT han acordat i signat una crida a l'acció:Actualment, l'enginyeria de programari es veu greument obstaculitzada per pràctiques immadures. Els problemes específics inclouen: La prevalença de les modes sobre la d'una disciplina d'enginyeria. Falta de veu a les bases teòriques àmpliament acceptades. L'enorme nombre de mètodes i variants de mètodes, amb diferències poc enteses i augmentades artificialment. La manca d’avaluació i validació experimental que es pugui creure. La divisió entre pràctiques industrials i investigació acadèmica.La iniciativa dona suport a un procés de refundació de l'enginyeria de programari basada en una teoria sòlida, principis provats i bones pràctiques que: Inclou un nucli d’elements àmpliament definits, extensible per a usos específics Abordar els problemes de tecnologia i persones Amb el suport de la indústria, el món acadèmic, investigadors i usuaris Admet l'extensió davant els requisits i la tecnologia en evolució El gran nombre de mètodes no és un problema en si mateix. Hi hauria d’haver molts mètodes enfocats a diferents problemes i cultures, però, aquests mètodes s’han de dissenyar de manera que es puguin comparar, avaluar i millorar.Un nombre important d’experts de renom internacional en el camp de l'enginyeria de programari avalen la iniciativa Call to Action. Entre els signants hi ha Scott Ambler, Barry Boehm, Erich Gamma, Watts Humphrey, Ken Schwaber etc. La iniciativa també compta amb el suport de corporacions com IBM, Microsoft, Ericsson, ABB i Samsung. Alguns dels signants són coneguts en el camp per tenir mètodes o mètodes d’enginyeria de programari ben establerts, que no sempre són compatibles. No obstant això, el consens sobre la iniciativa demostra que estan d'acord amb la importància de la refundació de l'enginyeria de programari. Les crítiques de SEMAT argumenten que l'Enginyeria del Programari té una naturalesa heterogènia i que "moda" és una paraula imprecisa perquè l'orientació de l'objecte es va considerar una vegada de moda.
|
Festivals
|
El Delta Birding Festival és un festival internacional d'ornitologia que se celebra anualment al Delta de l'Ebre des del 2014, co-organitzat per Oryx, la Fundació Catalunya-La Pedrera i l'Institut Català d'Ornitologia. El festival dura 3 dies i s'organitzen activitats, sortides i xerrades sobre ornitologia, natura, fotografia i viatges, a més a més de comptar amb una fira de més de 60 expositors.
|
Festivals
|
Strobe és el Festival de Vídeo i Art Digital de les Terres de l'Ebre que tingué lloc a Amposta. L'organitza Lo Pati, Centre d'Art de les Terres de l'Ebre d'Amposta, i la direcció és a càrrec de Blai Mesa i Rosés. La primera edició d'aquest festival va ser el 2005, i la sèptima, el 2011, quedant interromput el 2012 i 2013, i reprès en 2014 fins la darrera edició, de 2016 Cada edició té una durada d'uns dos mesos, plantejat com la unió de diferents manifestacions artístiques en diferents espais i moments, compartint el mateix objectiu i reflexió al voltant d'un concepte relacionat en l'art contemporani.El 2003, l'alcalde d'Amposta Joan Maria Roig i Grau va iniciar els treballs per construir a la ciutat un espai d'art permanent. Des d'aleshores fins a l'octubre de 2010, l'EAV es va consolidar com un nucli molt actiu, que va produir al voltant de quaranta exposicions i altres activitats de difusió de l'art contemporani. Va ser en aquest context quan l'any 2005 va néixer el Festival de Vídeo i Art Digital Strobe, certamen que ha aconseguit transcendir el marc local projectant-se internacionalment i assolint pactes estables de col·laboració amb entitats com Hangar.Entre 2007 i 2010, gràcies a un acord entre l'Ajuntament d'Amposta i la Generalitat de Catalunya, es va construir l'edifici del centre ubicat en el pati posterior del Museu del Montsià, en un solar cèntric de 1.450 m2 propietat de l'Ajuntament. Més de la meitat de l'espai es va deixar lliure per disposar d'un espai obert, a manera de plaça pública. La inversió municipal per a la construcció del centre fou d'1.075.639,41 €. El 30 d'octubre de 2010, el conseller J.M. Tresserres i l'alcalde M. Ferré van inaugurar el Centre d'Art de les Terres de l'Ebre. El 14 de desembre del mateix any va rebre la consideració, per part del parlament de Catalunya, de centre reconegut i adscrit a la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya.En les edicions de 2014 a 2016 el festival es va centrar en l'humor.
|
Art
|
La bellesa (o bellea) és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció. És una experiència subjectiva. La bellesa és objecte d'estudi en l'estètica, la sociologia, la psicologia social, i la cultura. També es pot definir la bellesa com la percepció sensorial cognitiva que estimula un patró après d'harmonia en percebre una entitat física que ens produeix una sensació de plaer físic, normalment visual o auditiu. D'altra banda, no tot el que causa plaer ha de contenir necessàriament bellesa. Experimentar la bellesa pot implicar interpretar que una entitat està equilibrada i en harmonia amb la natura, la qual cosa porta a trobar-se amb sentiments d'atracció i de benestar emocional.
|
Geografia
|
Els parcs nacionals del Brasil estatals i municipals són àrees protegides per llei. Aquestes àrees generalment agrupen un o més ecosistemes on els atractius turístics són significatius, com també els aspectes d'interès científic i educatiu. Aquests parcs del Brasil són de domini públic, amb visita permesa i controlada per l'administració pública (federal, estatal i municipal). Els parcs nacionals són 68 a les diferents regions del país.
|
Història
|
Una càpsula del temps és un recipient en el que una o diverses persones han emmagatzemat missatges i objectes representatius de cert període o sobre un tema específic, que tinguin un significat particular per una comunitat, grup de persones, persona concreta o per tota la humanitat i que s'amaga amb l'esperança que sigui recuperada per aquesta o aquestes en un futur més o menys llunyà. És a dir, són recipients amb missatges pel futur.
|
Química
|
El Premi Wolf ha estat lliurat anualment des de 1978 a científics i artistes vius per "els seus assoliments en interès de la humanitat i de les relacions fraternes entre els pobles (...) sense distingir nacionalitat, raça, color, religió, sexe o tendències polítiques". El premi es lliura a Israel per la Fundació Wolf, fundada per Dr. Ricardo Wolf, un inventor alemany i antic ambaixador de Cuba a Israel. S'atorguen en sis camps: Agricultura, Química, Matemàtiques, Medicina, Física, i Arts. Cada premi consisteix en un diploma i 100 000 dòlars. Els Premis Wolf atorgats en química són sovint considerats els més prestigiosos premis en aquest camp després del Premi Nobel.
|
Sociologia
|
Bat Ye'or, que en hebreu vol dir Filla del Nil, és el pseudònim de l'escriptora jueva Giselle Littman, nascuda a Egipte i nacionalitzada britànica. Bat Ye'or es dedica a la investigació sobre la història de l'Orient Mitjà i és pionera en l'estudi de la situació dels dhimmis i del Jihad.
|
Ciències ambientals
|
Les obres d'infraestructura de transport o vies terrestres, com ara els camins, carreteres, autopistes, o autovies, i vies ferroviàries, i les seues obres de creuament i enllaços, utilitzen àrees importants en el territori creant importants impactes ambientals en l'entorn. Els beneficis socioeconòmics proporcionats per les vies terrestres inclouen la reducció dels costos de transport, en el temps de transport, el millor accés dels treballadors i dels productes locals als mercats més llunyans, i l'enfortiment de les economies locals per les quals passen aquestes vies. No obstant això, les grans vies terrestres poden produir complexes impactes ambientals negatius.
|
Pedagogia
|
L'accés amb commutador és un mètode que permet a les persones amb discapacitat mental o motora severa accedir de manera directa a l'ordinador mitjançant un o diversos commutadors.
|
Telecomunicacions
|
El Mini-link E és un enllaç de ràdio de microones per a la transmissió digital. Consta d'un mòdul d'accés interior i d'una unitat de ràdio exterior amb mòdul d'antena. El Mini-link E pot configurar-se per complir els requisits de capacitat i rang de qualsevol xarxa. Proporciona enllaços de transmissió de ràdio entre 2 i 17x2 (34+2) Mbit/s i opera dins de les bandes de freqüència de 6 a 38 GHz. El Mini-link E pot configurar-se per a diferents tipus de terminals: sense protecció (1+0) i terminals amb protecció (1+1). Poden integrar-se fins a quatre terminals Mini-link E en un sub-bastidor del mòdul d'accés comú. Poden combinar-se diferents configuracions, capacitat de transmissió i bandes de freqüència.
|
Química
|
La Chemie in unserer Zeit, també coneguda com a ChiuZ, és una revista de química dirigida principalment als no professionals, però també als professors de química.
|
Circ
|
El Circ Bover és un circ creat a Mallorca el 2005 i liderat per Tià Jordà, que circula per l'illa amb una petita carpa amb capacitat per a 300 espectadors. La proposta és de circ contemporani arrelat a la llengua i cultura comunes.
|
Informàtica
|
Tot i que les sigles IDE amaguen diverses accepcions, en general ens referim a un tipus de connexió informàtica de transmissió de dades entre components de l'ordinador. Les sigles responen a les paraules angleses Integrated Drive Electronics (IDE), i com hem dit, van ser un estàndard de connexió fins fa ben poc, sent últimament desplaçat pel interfície SATA (Serial ATA).
|
Esoterisme
|
Allan Kardec (Lió, 3 d'octubre de 1804 - París, 31 de març de 1869), pseudònim d'Hippolyte Léon Denizard Rivail, va ser un intel·lectual i pedagog francès, conegut per ser un dels principals introductors de l'espiritisme a França.
|
Humor
|
Aquest article tracta sobre el videojoc de N64, podeu veure la la saga sencera.Banjo-Kazooie és un videojoc en 3D del gènere de les plataformes per a la Nintendo 64. Va ser desenvolupat per Rareware (Rare) i publicat per Nintendo el 1998. Conegut pel nom del projecte Dream fins que en la seva primera demostració a l'E³ de 1997, va rebre una quantitat significativa de remors, en part a causa de ser posat com el joc que seria de N64 el que Donkey Kong Country era a la SNES en termes d'un avenç en gràfics. Originalment, va ser suposat que seria llançat com un joc de dia de festa de Nintendo d'Amèrica per 1997 amb una promoció al costat d'una joguina en Tac Bell, però Rare va decidir retardar el joc diversos mesos. Diddy Kong Racing va prendre el seu lloc i amb Banjo com a personatge seleccionable en el joc, la qual cosa li va donar una bolcada a la franquícia de Donkey Kong. Banjo-Kazooie arribaria a convertir-se en un dels jocs més populars de la consola. Les estrelles del joc són un os i una au, Banjo i Kazooie, qui emprenen la recerca per la germana d'en Banjo, Tooty, qui va ser segrestada per la bruixota Gruntilda. Al llarg del viatge, Banjo i Kazooie rebran l'ajuda de Mumbo Jumbo el xamà i Bottles el talp, així com d'altres personatges amb papers més petits. En les Interactive Achievement Awards de 1999, Banjo-Kazooie va guanyar les categories "Console Action/Adventure" i "Art Direction", i va ser nomenat per al "Console Adventure Game of the Year" i el "Game of the Year". La banda sonora de Banjo-Kazooie, composta per Grant Kirkhope, va sortir al mercat en CD d'edició limitada.
|
Antropologia
|
L'antropologia forense és la disciplina que serveix per poder esbrinar l'edat, el sexe, l'ascendència, la identitat i fins i tot algunes circumstàncies de la mort de persones a partir de les seves restes i funciona sobretot com a branca auxiliar de la investigació en crims, desaparicions o cadàvers de fosses comunes. Les seves tècniques poden usar-se com a complement arqueològic per esbrinar coses com la complexió o estil de vida dels homes primitius en tombes i coves, així com la presència de carnívors en una zona que hagin alterat l'esquelet. La sèrie Bones ha contribuït a la popularització d'aquesta figura.
|
Ètica
|
El Premi al Coratge Civil és un premi de drets humans que reconeix "la resistència ferma al mal amb un gran risc personal en comptes del valor militar."" El premi va ser fundat l'any 2000 pel Northcote Parkinson Fund. L'objectiu del premi no és crear un "rànquing", sinó "cridar l'atenció individualment a alguns extraordinaris herois de consciència". Era inspirat en l'exemple del dissident soviètic Aleksandr Soljenitsin.El 2007, el nom de la Northcote Parkinson Fund es va canviar a The Train Foundation en reconeixement a les contribucions de la família de l'assessor d'inversions John Train, el principal donant del fons.El 2012, el patronat estava integrat per vuit membres: John Train (cap) Edward Streator, antic diplomàtic dels EUA Louis N. Bickford, CEO de MEMRIA.ORG Ariadne Calvo-Platero, periodista Musa T. Klebnikov, director executiu de la Paul Klebnikov Fund John K. Menzies, Degà de la School of Diplomacy and International Relations de la Universitat Seton Hall Enid C.B. Schoettle, consultora d'afers internacionals Ann Brownell Sloane, assessora de GHS Philanthropy ManagementDes de l'any 2000, la Fundació ha concedit anualment el Premi al Coratge Civil a un o dos activistes. El premi inclou un honorari de $ 50,000. Les nominacions són acceptades per organitzacions no governamentals internacionals, mentre que les nominacions no sol·licitades són desaconsellades. La cerimònia de lliurament es fa a la ciutat de Nova York o a Londres l'octubre de cada any. Entre els oradors principals han estat a l'historiador britànic Michael Howard, el periodista estatunidenc Jon Meacham, l'ex-ministre britànic Douglas Hurd, i la presidenta xilena Michelle Bachelet.També s'han nomenat set guanyadors de premis pòstums, que han estat des de l'empresari suec Raoul Wallenberg, que va treballar per salvar la vida dels jueus hongaresos durant la Segona Guerra Mundial, a l'activista indonesi dels drets humans Munir Said Thalib , assassinat el 2004. L'any 2004 i 2005, la Fundació també va atorgar els "Certificats de Distinció en Valor Civil" als finalistes del premi seleccionat. Els certificats inclouen honoraris de $ 1,000 cadascun.
|
Ecologia
|
Els boscos de ribera o galeria són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, (és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (mantell freàtic). A l'àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions), no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del Bages, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos. A continuació, s'indiquen algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels Països Catalans: Àlber (Populus alba) Freixe (Fraxinus excelsior i Fraxinus angustifolia) Gatell (Salix cinerea) Om (Ulmus minor) Pollancre (Populus nigra) i els seus híbrids Salze blanc (Salix alba) Sarga (Salix eleagnos) Tamariu (Tamarix sp.) Vern (Alnus glutinosa)Aquests boscs solen anar acompanyats de diversa vegetació de ribera, que en zones baixes o de mitja muntanya a les nostres contrades pot incloure plantes com ara baladres, murtra, aloc, diverses herbes, falgueres, etc., a més de plantes aquàtiques, joncs, canyes, etc.
|
Agricultura
|
Les malles anticalamarsa es fabriquen amb monofilament de polietilè d'alta densitat (HDPE) estabilitzat a la llum i a l'oxidació tèrmica que els proporciona una llarga durada en condicions d'intempèrie. La seva principal funció és oferir protecció als cultius enfront de l'acció de la calamarsa. El seu funcionament, es col·loca per trams per uns cables tensats, i allà on volem on caigui la calamarsa, es fa com una obertura i cau sobre el camí.
|
Ecologia
|
Els factors abiòtics en ecologia i biologia, (en anglès:abiotic components) són factors que no estan vius, químics i físics del medi ambient natural, que afecten els ecosistemes. Els fenòmens abiòtics són subjacents a tota la biologia. Els factors abiòtics, encara que en general se'ls ha tret importància, poden tenir un impacte enorme en l'evolució. Els components abiòtics són aspectes de la geodiversitat. També poden ser reconeguts com a "agents patògens abiòtics". Des del punt de vista de la biologia, les influències abiòtiques poden ser classificades com llum o més generalment radiació, temperatura, aigua, els productes químics dels gasos de l'atmosfera terrestre com també del sòl. El clima macroscòpic sovint influeix en cadascun d'aquests factors citats. En cas dels biomes marins o a molta fondària dins terra també intervenen la pressió i fins i tot les ones sonores. Aquests factors subjacents afecten de manera diferent les plantes, els animals i els fongs. En moltes plantes la humitat juga un gran paper en la seva biologia. Si hi ha poca o gens de llum solar les plantes es poden marcir o morir en no poder fer la fotosíntesi. Molts archaebacteria requereixen temperatures o pressions molt altes o inusuals concentracions de substàncies químiques com el sofre perquè estan especialitzades a condicions extremes. Certs fongs han evolucionat per a sobreviure principalment a la temperatura, la humitat i estabilitat del seu medi ambient. Per exemple, hi ha diferències significatives en l'accés a l'aigua i també a la humitat entre els boscos plujosos temperats i els deserts. Aquestes diferències en l'accés a l'aigua causa una gran diversitat en els tipus de plantes i animals que creixen en aquestes zones.
|
Ciències de la salut
|
L'assaig obert o prova de no doble cec, en anglès: open-label trial o open trial és un tipus de prova clínica en la qual tant l'investigador com els participants saben quin tractament s'administra. Aquesta prova contrasta amb els dissenys d'experiments doble cec on els participants no saben el tractament que reben. L'assaig obert pot ser apropiat per comparar dos tractaments molt similars i determinar quin és el més efectiu però no es pot fer sota algunes circumstàncies com les de comparar l'efectivitat de la medicació en sessions de teràpia intensives. l'assaig obert pot ser aleatoritzat.
|
Història
|
El materialisme històric és una doctrina filosòfica proposada per Karl Marx que entén la diferència de classes com a motor de la història. Està basada en la dialèctica entre les forces de producció i les relacions socials de producció. Com en tota dialèctica, aquestes són interdependents entre elles però alhora són contradictòries i entren en conflicte. Segons Marx, la dialèctica entre les forces de producció i les relacions socials de la societat capitalista acabaran per desembocar en la revolució i el 'retorn' al comunisme. L'economia política està present en totes les manifestacions de les relacions humanes. Els homes entren en relacions determinades, necessàries, independents de la seua voluntat, que venen marcades pels modes de producció, que corresponen a un cert grau de desenvolupament de les forces productives materials. El conjunt d'eixes relacions de producció constitueix l'estructura econòmica de la societat, base real sobre la qual s'eleva la superestructura jurídica i política a la que corresponen formes socials determinades de consciència.
|
Biotecnologia
|
L'infliximab és un medicament biològic utilitzat per a tractar diverses malalties autoimmunitàries, entre elles l'artritis reumatoide i l'artritis psoriàsica; així com la sarcoïdosi, la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa. El seu mecanisme d'acció es basa en la inhibició del TNF-α. Fou desenvolupat clínicament per científics de la Facultat de Medicina de la Universitat de Nova York en col·laboració amb l'empresa Centocor (avui dia Janssen Pharmaceutica, una filial de Johnson & Johnson), a partir dels treballs del biòleg grec Giorgos Kollias. i el seu equip de recerca. Es tracta d'un anticòs artificial. Un dels seus principals efectes adversos és l'augment en el malalt del risc de sofrir infeccions oportunistes.L'ús endovenós d'aquest fàrmac s'ha de fer controlant acuradament la dosi administrada i sota un monitoratge continu dels signes vitals, per tal d'evitar alteracions hemodinàmiques perilloses i altres reaccions no desitjades.Comercialitzat a Espanya com Flixabi®, Inflectra®, Remicade®, Remsima®, Zessly®.
|
Ràdio
|
Album-oriented rock (abreujat AOR) és un format de ràdio FM americà que se centra en temes d'àlbums d'artistes de rock. AOR va evolucionar a partir de la ràdio de rock progressiu a mitjan anys setanta, utilitzant la recerca i la programació formal per crear un format d'àlbum de rock amb major atractiu comercial que cançons a l'atzar o àlbums sencers.
|
Lingüística
|
L'Associació de Lingüística de la Gran Bretanya (LAGB) és una associació que afirma ser la principal associació professional de lingüistes acadèmics del Regne Unit.El predecessor de l'associació va ser el Cercle Lingüístic del germanista Jeffrey Ellis a la Universitat de Hull, que va començar a finals dels anys cinquanta. L'1 de novembre de 1959 va passar a anomenar-se LAGB. L'associació publica el Journal of Linguistics des de l'any 1964.
|
Química
|
Els Anales de Ciencias Naturales (abreujat Anales Ci. Nat.) va ser la primera publicació periòdica dedicada en exclusiva a les ciències naturals que apareix a Espanya. Es va publicar per primera vegada a l'octubre de 1799 amb el títol d'Anales de Historia Natural, encara que en el seu setè número es va canviar al d'Anales de Ciencias Naturales el gener de 1801, justificant-ho per l'ampliació dels objectius inicials de la revista. Els científics responsables de l'edició inicial dels Anales van ser el mineralogista alemany Christian Herrgen, el químic francès Joseph Louis Proust, el químic burgalès Domingo García Fernández i el botànic valencià Antonio José de Cavanilles.Es van arribar a publicar 21 números d'entre 100 i 150 pàgines cadascuna, d'elaboració molt acurada, i que apareixien irregularment cada pocs mesos. Els treballs eren majoritàriament originals, i van ser les contribucions botàniques, amb Cavanilles al capdavant amb 48 articles, les que van ocupar el major nombre de pàgines. També abunden els articles de mineralogia de Herrgen i els seus deixebles, així com els de zoologia, física, medicina, astronomia, hidrografia i història de la ciència. Altres autors rellevants que van contribuir a la revista van ser el naturalista alemany Alexander von Humboldt, Ignacio Jordán Claudio de Asso y del Río, Andrés Manuel del Río i Luis Née. L'últim número va aparèixer a l'abril de 1804.
|
Informàtica
|
En informàtica, un port és una forma genèrica de denominar a una interfície per la que diferents tipus de dades poden ser enviades i rebudes. Aquesta interfície pot ser física o a nivell de programari (per exemple, els ports que permeten la transmissió de dades entre diferents ordinadors). IANA és la responsable d'assignar els números de port TCP i UDP a cada usuari. Els ports ben coneguts (o well-know en anglès) estan en el rang de 0 a 1023. Els números de ports registrats (o registered port en anglès) es troben entre el 1024 i el 49151. Finalment, els números de port situats entre el 49152 i el 65535 són ports dinàmics o privats i no tenen cap aplicació assignada per defecte. IANA no obliga a fer servir aquests ports, tan sols és una recomanació. A vegades, els ports poden ser usats per aplicacions o protocols diferents als establerts per l'IANA. El 21 de març de 2001, l'ICANN va signar un contracte amb el govern dels EUA on es comprometia a realitzar la funció de l'IANA. Les taules que es mostren a continuació tenen un camp on es mostra l'estatus d’Oficial si la combinació port-aplicació està a la llista d'assignació de ports de l'IANA i No oficial en cas contrari. Finalment, l'estatus Conflicte indica si el port el fa servir habitualment dues o més aplicacions o protocols.
|
Ecologia
|
Les agrupacions de defensa forestal (també conegudes per les seves sigles, ADF) són associacions voluntàries formades per propietaris forestals i els ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial, que tenen per finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals.
|
Informàtica
|
L'hora Unix o hora POSIX és un sistema per descriure instants de temps UTC, definit com el nombre de segons des de les 0 hores de la matinada de l'1 de gener de 1970 UTC, sense comptar els segons intercalars. S'utilitza en molts ordinadors tant de la família Unix com en d'altres. A voltes s'anomena també segons des de l'època Unix.
|
Mitologia
|
En la mitologia egípcia Osiris o Usiris era un dels déus més importants. Era pare d'Horus i marit d'Isis (deessa de la fertilitat). Era el déu de la mort i del "més enllà" encara que també era un déu agrari però, sobretot, se l'anomenava Déu de la resurrecció. Segons les creences de l'antic Egipte, la vida va començar amb els éssers divins. La primera divinitat s'anomenà Aton, i era el déu de la llum. Amb les seves costelles, Aton va crear Shu, déu de l'aire, i Tefenet, deessa de l'aigua. Aquests dos es varen casar, i van tenir dos fills: Geb (déu de la terra) i Nut (deessa del cel). Geb i Nut, tot i ser germans (l'endogàmia no era estranya a Egipte), van casar-se i varen tenir quatre fills: Osiris, Seth, Isis i Neftis. Els textos dels sarcòfags el relacionaven amb el blat, ja que quan mor la llavor, reneix més tard en forma d'espiga (resurrecció). Osiris representa tot el que reneix, sobretot el Nil, que és un símbol de regeneració i fertilitat, per tant, també és símbol de la natura. Els egipcis el representaven com un humà momificat amb una corona blanca i dues plomes, amb la pell verda representant la ressurrecció, o primavera. Hi ha diverses històries explicant el mite d'Osiris. La més comuna, i simplificada, explica que Seth, germà d'Osiris i déu de la violència i el desordre, el va matar per usurpar-li el tron de faraó, el va esquarterar i va repartir i enterrar els trossos del seu cos en llocs diferents. Isis, la germana i esposa d'Osiris, els va anar recollint, llevat d'un, i cosint d'un en un fins a tornar a donar-li la vida. Plutarc recull una versió del mite d'Osiris en què Seth (germà d'Osiris), juntament amb la Reina d'Etiòpia, va conspirar amb 72 còmplices per tramar l'assassinat d'Osiris. Seth va enganyar Osiris i va fer-lo entrar en una caixa, que es va tancar, va segellar amb plom i va tirar al Nil. L'esposa d'Osiris, Isis, va buscar les seves restes fins que finalment va trobar la caixa incrustada en un tronc d'arbre de tamariu que sostenia el sostre d'un palau a Byblos, a la costa fenícia. Va aconseguir treure el taüt i recuperar el cos del seu marit. En una altra versió del mite, Isis va usar un encanteri per ressuscitar breument Osiris per tal que la pogués deixar embarassada. Després d'embalsamar-lo enterrar-lo, Isis va concebre i va donar a llum al seu fill, Horus. Posteriorment Osiris va viure com el déu del món subterrani. A causa de la seva mort i resurrecció, Osiris es va associar amb la inundació i retirada del Nil i, per tant, amb el creixement anual i la mort dels cultius al llarg de la vall del Nil. Diodor de Sicília dona encara una altra versió del mite en què Osiris va ser descrit com un rei antic que va ensenyar als egipcis les arts de la civilització, incloent l'agricultura. Després va viatjar al món amb la seva germana Isis, els sàtirs i les nou muses, abans de tornar finalment a Egipte. Osiris va ser assassinat pel malvat Tifó, que va ser identificat amb Seth. Tifó va dividir el cos en vint-i-sis peces, que va distribuir entre els seus companys conspiradors per implicar-los en l'assassinat. Isis i Hèrcules (Horus) vengaren la mort d'Osiris i van matar Tifó. Isis va recuperar totes les parts del cos d'Osiris, excepte el fal·lus, les va embolicar amb una tela (i d'aquí l'origen de la momificació), i va enterrar-les en secret. Ella va fer rèpliques de les parts d'Orsiris i les va distribuir a diversos llocs, que es van convertir en centres de culte d'Osiris.Aquest mite es repetia cíclicament, de tal manera que l'hivern representava el regnat de Seth i la primavera l'estació del retorn d'Osiris a la vida. Osiris, també anomenat Asar o Usir, estava enterrat a la ciutat d'Abidos, de la qual era el patró. Beb era el seu fill primogènit. Tardanament se'l relacionaria amb Seker i Ptah per crear Ptah-Seker-Osiris i se l'identificaria amb Heryshaf.
|
Administració
|
El Full dominical és un butlletí que elaboren els bisbats i que s'acostuma a distribuir els diumenges en les celebracions de la missa. Conté els textos bíblics que es llegeixen a la missa, així com un comentari sobre aquests textos i notícies diverses del bisbat.El Full dominical de Barcelona va ser el primer de l'estat espanyol. Fundat per Mn. Josep Ildefons Gatell el 1891 amb el nom d'Hoja Parroquial de Santa Ana, ha estat elaborat per l'Arquebisbat de Barcelona fins a l'actualitat. Una investigació de Gemma Morató Sendra evidencia que la història del full reflecteix la societat catòlica de cada moment. Durant la guerra civil espanyola deixà d'editar-se, fins al 1939. El 1978 amplià el format i des del 1991 compta amb un llibre d'estil de disseny elaborat per Josep Maria Casasús, Manuel Lamas i Carlos Pérez de Rozas i Arribas. El 2015 canvià el format incorporant el codi QR i la realitat augmentada.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.