text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
El vestidor o guarda-roba és el lloc destinat a vestir-se. Als domicilis privats sol ésser una cambra, generalment annexa al dormitori, destinada exclusivament a vestir-se o a canviar-se de roba amb intimitat i sense molestar les persones de les estances contigües. És habitual tenir agrupada la roba al vestidor, organitzada per tipologies en armaris, sabaters, calaixeres, etc. També convé tenir-hi un mirall. Pel seu caràcter íntim, generalment el vestidor no té finestres.
En instal·lacions esportives tals com gimnasos, camps d'esports, piscines, banys, etc., el vestidor és el lloc destinat a canviar-se de roba. A les botigues de roba el vestidor acostuma d'anomenar-se emprovador (tot i que també s'empra el castellanisme "provador", impropi, perquè la roba no es "prova", sinó que s'emprova). Als teatres i sales d'espectacles, els intèrprets muden de roba als camerinos.
Malgrat la similitud dels mots, no s'ha de confondre el vestidor amb el vestuari.
| 4Entreteniment
|
Ca l'Estruch és una antiga fàbrica situada al barri de la Creu Alta de Sabadell, on des del 1995 s'allotja L'Estruch, fàbrica de creació de les arts en viu. Dins aquest equipament –propietat de l'Ajuntament de Sabadell– hi ha des del 2016 La Vela, on es produeix i representa circ, gràcies a un conveni amb la Generalitat de Catalunya.
| 4Entreteniment
|
El televisor, anomenat també TV o receptor de televisió , és un receptor utilitzat per a la recepció i la reproducció d'imatges i so. Després de la segona guerra mundial, va esdevenir un producte de consum popular. Des de 1970 també s'ha convertit en el principal dispositiu per poder veure altres mitjans audiovisuals, com ara cassets VHS, Laser Disc i més tard ordinadors domèstics, reproductors de DVD, reproductors de Blu-Ray i consoles de videojocs.
| 4Entreteniment
|
DVB o radiodifusió digital de televisió és una sèrie d'estandards europeus de transmissió digital, segons l'abreviació de l'anglès Digital Video Broadcasting.L'estandard és administrat pel consorci DVB Project, que reuneix les empreses tecnològiques i els principals mitjans de comunicació per desenvolupar especificacions tècniques obertes per a la transmissió de continguts digitals. El consorci té la seu a l'edifici de la Unió Europea de Radiodifusió (EBU) a Ginebra.
Les normes són editades per la comissió tècnica comuna (Joint Technical Committee, JTC) que reuneix l'Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions (ETSI), la Unió Europea de Radiodifusió i el Comité Européen de Normalisation Électrotechnique (Cenelec).
| 4Entreteniment
|
Un ball és una ordenació de moviments (coreografia) formant un tot determinat per a ésser ballat. Exemple de ball són el vals, tango, i la sardana. Un ball també es pot fer per a fer equip abans d'una activitat, per a una celebració, com a part d'un ritual social, religiós o d'una altra mena, com a joc, etc. Alguns balls i ballets antics són els precursors de la dansa clàssica i, a través d'ella, d'altres estils de dansa.
| 4Entreteniment
|
Un parc de mamífers marins (conegut igualment com a parc d'animals marins i, de vegades, com a oceanari) és un parc d'atraccions o aquari en el qual es tenen mamífers marins com ara dofins, belugues i lleons marins en piscines, on participen en espectacles de cara al públic. Un parc de mamífers marins és més complex que un delfinari perquè també té altres mamífers marins i atraccions. Així doncs, és una barreja d'aquari i parc d'atraccions. Els parcs de mamífers marins no s'han de confondre amb els parcs marins, que inclouen reserves naturals i santuaris marins com ara els esculls de corall, especialment a Austràlia.
La tinença de mamífers marins en parcs és molt criticada pels defensors del benestar dels animals.
| 4Entreteniment
|
Una flota pesquera és un agregat de vaixells de pesca comercial. Aquest terme pot ser emprat per referir-se a tots els vaixells que operen en un port determinat, tots els vaixells que duen a terme una operació de pesca conjunta (com ara en la pesca de la tonyina), o simplement tots els vaixells pesquers d'un país o regió.
Encara que els vaixells de pesca no estan formalment organitzats com ho estan els d'una flota naval, molt sovint les limitacions del temps (en els ambdós sentits de la paraula) són tals que les embarcacions es veuen obligades a navegar juntes per sortir o tornar a un port, creant així com a mínim una aparença de cos organitzat (alguns països, com ara l'antiga Unió Soviètica, no obstant això, van organitzar realment les seves flotes pesqueres segons models navals i les van incloure al servei d'intel·ligència naval.)
Pescadors que treballen amb el mateix tipus d'embarcació o en un port determinat sovint pertanyen a una associació local que distribueix informació i que pot servir per coordinar activitats, sobretot pel que fa a prevenir la sobrepesca en algunes àrees concretes.
| 4Entreteniment
|
El principi de la barrufeta és un fenomen que es produeix en alguns universos culturals de ficció (com en sèries de televisió, videojocs, còmics o literatura), especialment d'àmbit infantil, que consisteix en el fet que en el grup de persones que hi apareix, els membres masculins solen tenir alguna característica que els defineixi (com en els barrufets, per exemple, el filòsof, el que canta malament, el bromista, el que té mala sort, el jardiner, etc.) mentre que només hi ha un membre femení, la particularitat del qual és ser dona o noia i que no té cap altra característica especial (com en la comunitat dels barrufets, la barrufeta). En algunes llengües (com en anglès, castellà i francès), aquest personatge té el seu nom en diminutiu, al contrari dels noms dels seus companys, i de fet és habitual en aquest fenomen que el membre femení sigui una noia jove, mentre que els masculins poden tenir diferents edats. No sempre té nom, i és habitualment "la noia" (Vegeu test de Bechdel).Davant l'universalisme masculí d'un món absent de dones, per a les teories feministes i postfeministes, aquest trop dona una visió del món androcentrista, en què la norma és allò masculí mentre la dona n'és una excepció. També solen marcar-se uns estereotips i rols de gènere molt marcats i limitants per al personatge femení. Això es relaciona amb els terres enganxosos, sostres de vidre i expectatives de les nenes i noies, a més de fomentar la cosificació de la dona, ja que és tractada com a ornament i l'únic rol i funció d'aquesta sol ser ser la germana petita o l'estimada d'algun altre membre i especialment procurar ser bella i atractiva per a un mascle, en general o per al protagonista, i pot crear angoixa a les noies pel que fa a l'aspecte físic del seu cos. A més, la noia és invisible o bé existeix en funció d'algun noi; ells són la trama central mentre que elles, a tot estirar, són perifèriques; els nois són individus lliures i definits mentre que elles en conjunt són un tipus, ells són els que defineixen la trama, els codis ètics i el grup mateix.Algunes ficcions en què ocorre, a més dels Barrufets, són les primeres temporades de The Big Bang Theory, les primeres pel·lícules de Star Wars, en què és possible veure escenes de milers d'homes i una sola dona, i molts altres films com Els venjadors o Origen, els còmics de Transformers o els titelles infantils The Muppets. També en podem trobar exemples a productes per audiències infantils, com és el cas de Doraemon o Shin-Chan, Toy Story o les pròpies pel·lícules de les princeses de Disney. La producció de TV3 Polseres Vermelles també el reprodueix. El personatge d'en Benito explica al protagonista els diferents papers en un grup d'amics, sent un d'aquests el de "la noia", evidenciant el principi de la barrufeta.
En alguns casos més recents, el personatge femení únic ha passat de ser la dama en perill o l'interès amorós del protagonista a un personatge fort, que ha desenvolupat les seves habilitats gràcies a un esforç excepcional i no de manera innata o natural com els seus companys homes. És el cas del personatge femení de Matrix, Trinity, per exemple, que ja està donant nom a la síndrome de Trinity, malgrat que se sol considerar més aviat una actualització del principi de la barrufeta, i no tant una novetat.
| 4Entreteniment
|
El Festival d'Atenes - Festival d'Epidaure és un esdeveniment anual de les arts que se celebra a diversos locals d'Atenes i Epidaure, del mes de maig a octubre. És un dels festivals més prestigiosos de Grècia. Inclou activitats culturals musicals, teatrals i d'altres com la publicació de llibres i revistes.El festival està organitzat per l'empresa Festival Hel·lènic SA i a partir de l'any 2007 supervisat pels Ministeris de Cultura i d'Economia i Finances de Grècia.Se fundó en 1955 cuando el director de teatro Dinos Giannopoulos fue llamado para ello por el Ministro de la Presidencia Georges Rallis -del gobierno de Alejandro Papagos-, para su inauguración se contó con la actuación de la Orquesta Filarmónica de Nueva York dirigida por Dimitris Mitropoulos.El president de la Junta de Directors del festival és Yorgos Loukos.
| 4Entreteniment
|
La traducció teatral es pot definir, de manera molt general, com el transvasament lingüístic, cultural, ideològic i escènic d’un text dramàtic escrit en un idioma, amb vistes a la seva publicació o representació en un altre idioma i cultura teatral.
| 4Entreteniment
|
El myachi (pronunciat: mi-a-chi) és un sac de sorra rectangular de 10 x 4 cm amb el qual es practica un esport o joc modern realitzant un seguit de malabars amb la mà.
El joc consisteix en situar el myachi a la part posterior de la mà i després elevar-lo per ser captat amb qualsevol part del cos excepte el palmell de la mà, tot evitant que caigui a terra. Quants més trucs es realitzin seguits sense que caigui el myachi a terra, més habilitat es té.
| 4Entreteniment
|
El Làser Tag és un joc esportiu que simula un combat entre persones. Està basat en el fet que els jugadors intentin aconseguir punts disparant amb pistoles làser (inofensives) als dispositius receptors situats en els seus rivals, que s'il·luminen amb llums de colors, un color per a cada equip.Encara que els làser tags van ser creats per entrenar els soldats en situacions de combat, en l'actualitat és un joc de nens i adults molt popular. És semblant al paintball, però en comptes de jugar amb pintura i a l'aire lliure, es fa amb pistoles làser i en interiors.
| 4Entreteniment
|
Wuxia (xinès tradicional 武俠, xinès simplificat 武侠; significa literalment “heroi marcial”) és un gènere de ficció xinès on es lluita amb espases seguint arts marcials. És un gènere que es troba a les novel·les, pel·lícules i òperes.EL gènere s'originà a partir de la novel·la històrica xinesa (destacant el Romanç dels Tres Regnes i Marge d'Aigua), sense ser-ne un subgènere d'aquesta, durant la segona meitat de la dinastia Qing.
Una de les primeres novel·les del gènere fou Tres Herois i Cinc Galans (San Xia Wu Yi), de Shi Yukun. Els aficionats la van expandi sorgint Set Herois i Cinc Galans (Qi Xia Wu Yi). Aquestes novel·les deriven de les històries folklòriques de l'heroi Bao Zheng, un jutge molt intel·ligent i integritat moral incorruptible.
Al segle xx apareixen els autors destacables Gu Long i Jin Yong.Xiang Kairan (pseudònim Pingjiang Buxiaosheng) es convertí en el primer escriptor notable del gènere. Destaca la seua novel·la Els Peculiars Cavallers Errants de Jianghu (江湖奇俠傳).El Kuomingtang va prohibir el gènere per considerar-lo supersticiós i "potencialment subversiu".El wuxia era inicialment una forma de literatura i amb el temps també ha estat un gènere de cinema que és el més popular entre els xinesos i també compta amb molts espectadors a Tailàndia, Indonèsia, Filipines, etc. Actualment està representat en òperes, còmics i videojocs.
Les obres wuxia tenen les característiques següents:
A l'ambientació cal que estiga present:
El Jianghu: la formulació del món on ocorren les històries que es caracteritza pel fet que la definició de qui són els amics i qui els enemics és difosa, corrupció, tirania i canvis de dinastia o govern.
El Wulin: la cultura on els protagonistes actuen. És el conjunt d'herois i vilans organitzats en aliances i units per fidelitat de facció, familiar o romàntica.
Les arts marcials practicades són exagerades amb fins i tot elements sobrenaturals.La figura cabdal de la literatura wuxia és Jin Yong; altres escriptors són: Gu Long, Huang Yi, Liang Yusheng, Wen Rui'an, Xiao Yi i Sima Ziyan
En el cinema wuxia destaquen els cineastes Li Han Hsian, Chang Cheh, Chu Yuan i King Hu (qui fou el primer en aconseguir que una pel·lícula del gènere guanyara un premi al Festival de Cinema de Cannes), Lia Chia Lang entre altres. S'acostuma a dividir les pel·lícules d'arts marcials en dos subgèneres: el wuxia (lluitadors amb espases, basat en literatura i tradició popular) i el kung fu shaolin (un kung fu més purista). L'origen de les pel·lícules wuxia es troba a Hong Kong i Taiwan. Aquest gènere ha influït en el cinema occidental.
| 4Entreteniment
|
L'International Festival of Authors de Toronto és un festival que va néixer l'any 1974 i des de llavors ha acollit uns 8.500 escriptors de més d'un centenar de països, inclosos 21 Premis Nobel. El seu propòsit és promoure la cultura del Canadà i servir d'aparador de la producció literària d'altres països. En la seva edició de 2015 va tenir un focus dedicat a la literatura catalana. Per aquest motiu, vuit autors en català van participar en diverses de les activitats programades: Anna Aguilar-Amat, Flavia Company, Marc Pastor, Jordi Puntí, Toni Sala, Martí Sales, Francesc Serés i Teresa Solana.
| 4Entreteniment
|
El control patern o també parental consisteix a bloquejar d'alguna manera l'accés a continguts audiovisuals, o d'altra mena, que poden ser visualitzats per un nen en un dispositiu usualment de televisió o internet. El seu objectiu acostuma a ser garantir que l'accés a determinats continguts dirigits a adults no siguin vistos per infants sense l'autorització explícita d'un adult.
| 4Entreteniment
|
Les ombres xineses, precedents del teatre d'ombres, parteixen d'un joc popular basat en un efecte òptic teatralitzat que consisteix en col·locar les mans entre una font de llum i una pantalla o paret, de manera que la posició i el moviment de les mans projecta ombres a la pantalla que representen figures estàtiques o en moviment. A part de fer-se servir les mans, també es poden utilitzar titelles de tija per representar els diferents personatges de la funció. Les ombres xineses no van néixer a la Xina, malgrat el que indica el seu nom, sinó a l'illa de Java, aproximadament uns cinc mil anys abans de la nostra era. Constitueixen una de les més antigues arts del teatre de titelles i marionetes.A Java, les titelles eren pintades amb colors variats i daurats. La raó de fet era que els homes contemplaven l'espectacle de cara, com si l'espectacle es tractes d'unes titelles corrents; en canvi, les dones no podien veure l'espectacle com els homes sinó que l'havien de veure des de darrere. Elles eren les que veien l'espectacle autèntic.
| 4Entreteniment
|
Michael Moore (Davidson, Flint, Michigan, 23 d'abril de 1954) és un documentalista estadounidenc conegut per la seu treball sobre la globalització i el capitalisme.
La seva feina ha estat reconeguda amb diversos premis entre els quals destaca la Palme d'Or per Fahrenheit 9/11. Arribà la fama amb la seva pel·lícula Roger & Me (Roger i jo), un documental sobre l'ocorregut en el seu poble natal Flint, després que l'empresa General Motors tanqués les seves fàbriques per a obrir-ne de noves a Mèxic amb la finalitat d'abaratir costos d'ocupació.
| 4Entreteniment
|
Les majorettes (en francès) són noies que, uniformades i en formació, desfilen pel carrer generalment seguides d'una banda de música, en ocasió de les festes locals. Solen portar barret i jaqueta militars, minifaldilla i botes altes. Mentre desfilen, fan girar un bastó metàl·lic amb una tècnica esportiva denominada twirling baton. Aquests grups, que són molt populars a França i en altres països europeus, també participen en gales i en campionats. A l'estat espanyol es van popularitzar molt a la dècada de 1970, però després van anar decaient progressivament.
Les majorettes no s'han de confondre amb les animadores esportives, originàries de Nord-amèrica.
| 4Entreteniment
|
Un Sangaku és una tauleta de fusta amb figures geomètriques, ubicades en temples o santuaris com a ofrenes votives als déus o com a desafiaments als congregats i visitants, escrits en kanbun, una forma antiga de japonès. Aquestes tauletes son del segle XVII o successius.Cada tauleta Sangaku conté entre 1 i 10 problemes, i cada problema està format de la següent manera: a dalt (o a la dreta) de la tauleta s'ubiquen les figures geomètriques; a baix (o a l'esquerra) es troben les preguntes i solucions (procediment, resposta, o ambdues si n'hi ha).
Els seus primer estudiosos en el segle XX, van ser els matemàtics Dan Pedoe i Fukagawa Hidetoshi.
| 4Entreteniment
|
La Guia Elecció Gourmand de restaurants i hotels de Catalunya i Andorra i d'altres llocs d'interès, coneguda popularment com la Guia Gourmand, es una guia que recull i comenta mes de 650 restaurants i hotels de Catalunya, Andorra, altres comunitats autònomes d'Espanya, la Costa Blava, la Provença i Mònaco. Va ser fundada a Tarragona el 1992 i el 2019 va realitzar la seva 28a edició. Anualment atorga premis al millor restaurant i hotel de l'any. El 2008 va començar a editar-se per primera vegada en català per part d'Arola Editors. El 2010 es van realitzar 5.000 exemplars en català i 1.000 més en castellà.
| 4Entreteniment
|
Politainment, un acrònim compost per les paraules política i entreteniment, descriu tendències en la política i els mitjans de comunicació de masses per amenitzar els informes polítics i la cobertura de notícies utilitzant elements de les relacions públiques per crear un nou tipus de comunicació política. Politainment, encara que exteriorment emfatitza els aspectes polítics de la informació comunicada, es basa en gran manera en tècniques de la cultura pop i el periodisme per fer més accessible o convincent la informació complexa i distreure l'atenció pública de temes políticament desfavorables. Les interdependències dels polítics i els mitjans de comunicació es coneixen com el complex polític-mediàtic.
De dubtosa virtut, la disminució de les quantitats de contingut i substància pot compensar-se fàcilment donant a les notícies una punxada sensacionalista. Així doncs, el politainment se situa al mateix nivell que l'edu- i l'infoentreteniment.
Els titulars típics en els informes de politització o els mitjans de comunicació de vegades argumenten sense embuts ad hominem d'una manera generalitzada i @tratar emfatitzar les virtuts i el carisma ("xyz farà als Estats Units gran de nou") o vicis i febleses (per denúncia: "xyz destrossarà aquest país"). Aquest últim exemple també es coneix com a crida a la por. Les formes més moderades fan un ús extensiu del llenguatge metafòric imprecís (al·legories, metonímia, perifrases, kennings, etc.).
El politainment pot ser tant un aspecte de comunicació de (1) polítics i spin-doctors per al seu propi benefici i l'obstacle de l'adversari polític o (2) una estratègia per a editors de notícies, periodistes, etc., per promoure el seu treball periodístic i mitjà.
El politainment pot ser un factor en la identificació dels partits, influint en les eleccions dels votants, per la qual cosa s'ha convertit en una eina indispensable en les campanyes polítiques i les eleccions. Com a tal, també pot ser un dels ingredients -aparentment innocus- de la manipulació de les masses fins a la guerra política psicològica.
| 4Entreteniment
|
En matemàtiques recreatives, la seqüència de Kolakoski, a vegades també descrita com la seqüència d'Oldenburger-Kolakoski, és una seqüència infinita de símbols {1, 2} corresponent a la seqüència de longituds d'execució en la seva pròpia codificació de longitud d'execució. Rep el nom del matemàtic William Kolakoski, qui la va descriure l'any 1965, però anteriorment havia estat comentada per Rufus Oldenburger el 1939.
| 4Entreteniment
|
El Panell SED és un tipus de panell visualitzador per a pantalles planes caracteritzat per usar la tecnologia de les pantalles de tub tradicionals (CRT) per a cadascun dels punts (píxels) mostrats en pantalla. Cada píxel és un micro tub de rajos catòdics. En principi, aquest tipus de panells ofereix els avantatges dels tubs d'imatge i els dels TFT, sense cap dels defectes d'ambdós. D'aquesta manera s'aconsegueix millorar el contrast i l'angle de visió sense augmentar el consum. També permet ampliar les dimensions de la pantalla pel que fa a les pantalles de tecnologia TFT o les de plasma.
El projecte ha estat desenvolupat conjuntament per Canon i Toshiba.
| 4Entreteniment
|
Lettres sur la danse et les ballets és un text teòric sobre dansa publicat aproximadament el 1760 pel ballarí, coreògraf i mestre francès Jean-Georges Noverre. En ell teoritza i estableix les bases dels ballets-pantomima, ballets d'acció o pantomímics, un gènere d'arts escèniques derivat de l'òpera-ballet en el qual el cant ha acabat desapareixent, esdevenint la dansa protagonista i autònoma. Aquests espectacles es descriuen amb una estructura narrativa que utilitza la dansa com a llenguatge principal, complementat amb música, escenografia i vestuari. Dramatúrgicament es caracteritzen pel fet que transcorren en un sol espai i un sol temps. Aquestes notes marcaran un punt d'inflexió en la història de la dansa.Noverre combina escenes ballades amb d'altres de pantomímiques per tal d'explicar l'acció i el seu significat, sense recórrer a la declamació ni la lírica. Així mateix, despulla la dansa de l'artificiositat de les màscares, adapta el vestuari a la temàtica i època de l'obra i posa l'accent en l'expressivitat de la dansa i del ballarí per damunt de la formalitat i el virtuosisme tècnic, anticipant així el que serà el ballet romàntic.
La dansa passarà a entendre’s com un art autònom, deixant de funcionar com a element decoratiu en òperes i entremesos teatrals, tal com havia succeït fins aleshores.
| 4Entreteniment
|
La història de la televisió, visió a distància, es pot rastrejar fins Galileo Galilei i el seu telescopi. No obstant això, no és fins a 1884, amb la invenció del Disc de Nipkow de Paul Nipkow quan es fes un avanç rellevant per a crear un mitjà. El canvi que portaria la televisió tal com avui la coneixem va ser la invenció de l'iconoscopi de Vladímir Zvorikin. Això donaria pas a la televisió completament electrònica, que disposava d'una taxa de refresc molt millor, més definició d'imatge i il·luminació pròpia.
Les primeres emissions públiques de televisió les va efectuar la BBC a Anglaterra a 1927 i la CBS i NBC als Estats Units a 1930. En ambdós casos es van utilitzar sistemes mecànics i els programes no s'emetien amb un horari regular.
Les emissions amb programació es van iniciar a Anglaterra a 1936, i en els Estats Units el dia 30 d'abril de 1939, coincidint amb la inauguració de l'Exposició Universal de Nova York. Les emissions programades es van interrompre durant la Segona Guerra Mundial, i es reprengueren quan va acabar.
| 4Entreteniment
|
El Fit Kid és un esport que combina la dansa amb la gimnàstica esportiva, i on l'acrobàcia és molt important. Existeix una Federació Internacional de Dansa esportiva que organitza diferents campionats i opens arreu d'Europa. El principal és el Campionat del Món, que cada any es realitza en un lloc diferent. Últimament s'ha organitzat a Rímini (Itàlia), Pula (Croàcia) i l'any 2009 a Badalona (Espanya). En el Campionat del Món existeixen diferents modalitats entre les quals les més importants són el Fit Kit, el Dance Show i la Fantasia.
| 4Entreteniment
|
La Internationale Tanzmesse és un festival i fira per a professionals de la dansa que reuneix durant quatre dies el món de la dansa al NRW-Forum Kultur und Wirtschaft de Düsseldorf, on s'estableixen 160 estands, que representen més de 400 companyies de dansa provinents de 40 països. El programa artístic, repartit en 11 espais i teatres de la ciutat, permet a les companyies presentar els seus espectacles al públic professional.En els últims anys, la Internationale Tanzmesse s'ha consolidat com a mercat, festival i punt de trobada de professionals internacionals del sector de la dansa, tant companyies, coreògrafs, i ballarins, com agències, representants i institucions culturals. La fira va aconseguir batre el seu rècord de participació en l'edició de 2012, amb 1.413 professionals acreditats, provinents de 50 països, xifra que converteix la Tanzmesse en un referent mundial en el sector.
| 4Entreteniment
|
Adolphe Appia (Ginebra, 1 de setembre de 1862 - Nyon, 29 de febrer de 1928) fou un escenògraf i decorador suís, pioner en las teories del teatre modern, sent un dels més grans innovadors de l'escenografia moderna.Fill d'un metge ginebrí, co-fundador del Comitè dels Cinc, futur Comitè Internacional de la Creu Roja, Appia estudià música a Ginebra, en particular, amb Hugo de Senger. De 1882 a 1886, freqüentà els conservatoris de París, Leipzig i Dresden, i descobrí els drames wagnerians a Bayreuth, com Parsifal el 1882. Afirmà els seus gusts i prengué consciència de la necessitat de reformar el teatre. A Vevey practicà el disseny industrial i artístic.
Adolphe Appia ha estat considerat una persona avançada al seu temps que va canviar la manera d'entendre el teatre.
| 4Entreteniment
|
El nim és un joc matemàtic d'estratègia, jugat per torns entre dos jugadors que agafen (treuen) objectes de diferents pilons. A cada torn, un jugador ha d'agafar com a mínim un objecte d'un piló, i en pot treure qualsevol número fins al màxim existent, però tots del mateix piló. Guanya el jugador que pot agafar l'últim objecte.Versió Marienbad: Perd el jugador que es veu obligat a agafar l'últim objecte. La pel·lícula va inspirar una breu bogeria per la variació de Nim jugada pels personatges.
| 4Entreteniment
|
Un joc d'escapada (en anglès escape room o room escape) és un joc en el qual els jugadors, normalment en grups de 4 o 6, estan tancats en una habitació i han de fer servir els elements que troben per resoldre una sèrie de puzzles i escapar-se abans que se'ls esgoti el temps de què disposen, normalment una hora o una hora i mitja. Aquests jocs fomenten el team building. Estan basats en els videojocs Escape the room, ambientats en tot un seguit de llocs ficticis com cel·les de presó, masmorres i estacions espacials.
El primer joc d'escapada es va crear l'any 2006, i cap al 2010 es van fer famosos als Estats Units, al Japó, a Tailàndia, al Canadà, a Israel i, sobretot, a la Xina. Els primers rooms escape permanents es van obrir a Àsia i després a Amèrica del Nord, Europa, Austràlia i Amèrica del Sud. Entre els organitzadors més destacats s'hi troben AdventureRooms, ClueQuest, The Escape Hunt Experience, ClueJob i Puzzle Break. A Catalunya, la primera sala d'escape o d'escapament va ser Parapark Barcelona, una proposta importada d'Hongria l'any 2012.
| 4Entreteniment
|
LABoral Centro de Arte y Creación Industrial és un centre de confluència de l'art, la cultura, l'educació i la creació del segle XXI amb seu a Gijón, Astúries, Espanya. Fou inaugurat el 30 de març de 2007 ocupant l'antiga seu de la Universitat Laboral de Gijón, edifici construït a la meitat del segle XX i remodelat i reconvertit el 2007. Fou ideat per Luís Moya Blanco. Les visites guiades informen de l'arquitectura, la història i els costums moderns. Hi ha un teatre amb variada programació i algunes exposicions, reunions o congressos. L'edifici i la torre mirador poden ser visitades cada dia a l'estiu (fins a l'11 de setembre) i dels dimecres als diumenges la resta de l'any. El jardí botànic Atlàntic tanquen els dilluns a l'estiu i dilluns i dimarts la resta de l'any. Els preus són relativament alts especialment si només serveixen per la visita a una zona. S'hi accedeix fàcilment venint de l'Autovia del Cantàbric i és a tocar del nou estadi de futbol del Sporting de Gijón.
| 4Entreteniment
|
L'entreteniment és una diversió o distracció amb l'objectiu d'esplaiar-se, relaxar-se o passar el temps. Generalment, l'entretenidor fa el possible per a mantenir l'atenció del públic o dels participants.A diferència d'altres activitats, un entreteniment, una diversió o una distracció no té necessàriament un fi, ni tan sols cultural, sinó que simplement es fa per a relaxar el cos o la ment d'altres activitats rutinàries o pesades (més prop de l'arrel de diversió o distracció), o bé per a passar el temps (més prop de l'arrel de entretenir).
Existeixen molts tipus d'entreteniment, com ara:
Apostar
Art
Ballar
Beure
Caça
Conversar
Circ
Cinema
Col·leccionisme
Esport
Jocs
Hobby
Humor
Lectura
Màgia
Música
Passeig
Pesca
Premsa
Ràdio
Revista (espectacle)
Sexe
Teatre
Televisió
Trencaclosques
| 4Entreteniment
|
El reportatge televisiu és un gènere periodístic que té el seu origen en el documental cinematogràfic, que permet al periodista anar fins al fons de la història, respondre a totes les qüestions –fins a l'últim per què– i retratar, amb gran precisió, els protagonistes. A més, és el gènere on el periodista posa damunt la taula tots els seus recursos. Per a alguns, aquest és el gènere dels gèneres, el més complet del periodisme informatiu. I en televisió s'ha de tindre en compte que el reportatge requereix la perfecta unió dels llenguatges escrit i cinematogràfic. És a dir, relatar una història, però perquè el públic l'entenga. Es tracta, per tant, d'aprofundir –que, segons la doctrina nord-americana, no és una altra cosa que explicar els antecedents–, humanitzar, interpretar, guiar, i no transmetre una opinió personal.
| 4Entreteniment
|
Escriptura de guions (anglès: screenwriting o scriptwriting) és l'art i habilitat d'escriure guions pels mitjans de comunicació en massa, com llargmetratges, videojocs o produccions televisives. És sovint una professió autònoma.
Els guionistes (anglès: screenwriters) són els responsables d'investigar la història, desenvolupar la narrativa, escriure el guió, i enviar-lo, en el format requerit, als executius de desenvolupament. Per això tenen una grossa influència sobre la direcció creativa del guió i, probablement, de la pel·lícula en conjunt. N'hi ha de creatius independents que desenvolupen guions en esperar de trobar un productor. D'altres són contractats per crear un guió segons un concepte o a partir d'una obra literària ja existent. De vegades hi ha un équip de guionistes que es comparteixen les diferents tasques.
| 4Entreteniment
|
El Teatre de cambra és un model teatral desenvolupat a Europa a partir del primer terç del segle xx. Seguint algunes premisses del teatre de Molière o Goldoni,a apareix com a exercici intel·lectual que es rebel·la contra el convencional del teatre tradicional i es planteja per a un públic selecte o reduït. Entre els exemples clàssics podrien citar-se les peces de August Strindberg reunides en el seu Teatre de cambra («teatre íntim»), escrites en 1907, i una de que les seves principals característiques és la «llibertat total en la manera de tractar el tema, sempre que sigui respectada la unitat de concepció i d'estil». A Espanya va generar la institució del Teatre Nacional de Cambra i Assaig, amb el seu origen en la dècada de 1970, i durant uns anys dedicat, segons Enrique Patiño, a posar en escena obres d'autors relegats o de «cert contingut ideològic avançat i sense cabuda en el teatre comercial a l'ús».
També pot referir-se a la sala, en general de reduït aforament, en la qual es fan representacions de cambra.
| 4Entreteniment
|
Un docugame és un gènere televisiu que combina els formats de la telerealitat i el concurs televisiu.
| 4Entreteniment
|
Un pub quiz (literalment 'concurs de preguntes de pub') és un concurs de preguntes i respostes per equips que es fa en un pub. La tradició va néixer a la Gran Bretanya i va arribar al seu punt àlgid als primers anys de 90. Aquesta es va estendre per països de la Commonwealth com Austràlia o Nova Zelanda, i també els Estats Units. Actualment la tradició s'ha estès a tot el món. A les terres de parla catalana hi ha un mínim de vuit pubs (britànics i no britànics) que fan quizs regularment (2 a Alacant, 3 a Barcelona, 1 a Argentona (Maresme), 1 a Santa Ponça (Mallorca) i 1 a Valencia). Aquest joc és un exemple clar dels moderns jocs de pub o pub games. Encara que tots aquests concursos de pubs poden tenir una àmplia gamma de formats i temes, tots tenen molts trets en comú.El pub quiz consisteix en diverses rondes de preguntes que formula l'anomenat quizmaster. Els equips han de respondre per escrit i lliurar el paper amb les respostes. Normalment els premis són consumicions al mateix pub en acabar el quiz.
| 4Entreteniment
|
Un programa de judicis (en anglès, court show) és un subgènere de programa de televisió de drames legals o de telerealitat jurídica. Un programa de judicis mostra principalment els continguts en forma de tribunal entre demandants i acusats presidit per un pseudojutge. Aquests programes solen retratar processos minoritaris, simulant l'interior d'un jutjat en un estudi televisiu. El gènere va començar a la ràdio en la dècada de 1930 i es va traslladar a la televisió a finals de la dècada de 1940, amb programes com Court of Current Issues, Your Witness o Famous Jury Trials. La programació de judicis va sorgir primer als Estats Units i és encara es troba eminentment en aquest país i en altres països d'arreu del món.
| 4Entreteniment
|
L'antropologia teatral és l'estudi del comportament de l'ésser humà "en estat de representació organitzada", és a dir, quan està interpretant arts escèniques (teatre, dansa, etc.). L'objecte d'estudi és l'intèrpret i no l'obra de teatre. Aquest magisteri teòric té una aplicació pràctica directa per a l'entrenament actoral. Va començar-se a desenvolupar al segle xx per Eugenio Barba i Nicola Savarese.
| 4Entreteniment
|
Heimat 3 - Chronik einer Zeitenwende (Heimat 3 - crònica d'un gir històric) és la tercera part de la trilogia Heimat d'Edgar Reitz. La pel·lícula fou rodada entre 2002 i 2003, i estrenada l'any 2004. Es compon de 6 episodis.
| 4Entreteniment
|
El Carnet Jove, Carnet Jove Europeu o European Youth Card (també conegut com a EURO<26) és un document de caràcter personal per a joves europeus que obre la porta a descomptes en activitats culturals, botigues, bitllets de transport, menjant fora, oci i allotjament, i pot ser utilitzat en més de 40 països europeus que formen l'Associació del Carnet Jove Europeu (EYCA). En la majoria de països es pot utilitzar la targeta fins als 30 anys. La targeta té una durada de dos anys.En molts països europeus el carnet s'anomena EURO<26, però amb el canvi del límit d'edat (de 26 a 30), més i més l'anomenen Carnet Jove europeu. A Espanya el Carnet Jove s'emet en dues versions, una targeta clàssica o una targeta emesa per un banc, ambdues sempre porten el logo de l'European Youth Card Association (EYCA) logo i ofereix els mateixos beneficis que la targeta clàssica. El Carnet Jove està gestionat per l'Associació del Carnet Jove Europeu (EYCA) que representa 40 organitzacions dins de 38 països. Totes les organitzacions membre de l'EYCA emeten el Carnet Jove europeu en el seu territori i donen descomptes locals. La seu principal d'EYCA és als Països Baixos i la seua oficina és a Bratislava, Eslovàquia. El Carnet Jove pot ser adquirit a través de les organitzacions estatals. Els joves que venen de fora d'Europa, tene la possibilitat per comprar el Carnet Jove en línia a través de la botiga d'EYCA.Els titulars del Carnet Jove tenen la possibilitat de buscar els 80,000 descomptes en línia geolocalitzats al mapa al lloc de web oficial de la targeta.
| 4Entreteniment
|
Els components electrònics tenen un funcionament determinat pels seus fabricants, però realment no es té cap idea de quines són les prestacions reals d'allò que s'està utilitzant i quins són els seus límits.
Tot i que aquests dispositius es verifiquen i passen diversos controls de qualitats, a vegades pot passar que dos dispositius iguals tinguin un rendiment diferent. Per exemple, en el cas d'un ordinador, pot ser que dos processadors iguals tinguin consums diferents, que funcionin a una velocitat diferent, o fins i tot, que un s'escalfi més que l''altre. Per aquest motiu es diu que estem jugant a una loteria, en la qual tothom qui compra dispositius electrònics hi està participant.
La loteria del silici és un fenomen conegut en els microprocessadors, però també es pot donar en memòries RAM, memòries flash, targetes gràfiques, plaques base, etc. Això és degut al fet que tots aquests components electrònics fan servir el silici en el seu procés de fabricació.
| 4Entreteniment
|
La Lliga de Radioaficionats de Letònia (LRAL) (en letó:Latvijas Radio Amatieru Līga) és una organització nacional sense fins de lucre, situada la seva seu a Riga, per a radioaficionats entusiastes de Letònia. Els beneficis de ser membre de LRAL inclou el patrocini de premis per a radioaficionat i concursos, i una targeta QSL per a aquells membres que es comuniquen regularment amb els operadors de radiaficionats d'altres països. L'organització representa els interessos d'operadors de radioaficionats de Letònia, europeus i internacionals de telecomunicacions davant les autoritats reguladores. LRAL és la societat nacional membre de la representació de Letònia en la Unió Internacional de Radioaficionats.
| 4Entreteniment
|
Una societat anònima esportiva és un tipus especial de societat anònima a Espanya, creada amb la Llei 10/1990 del 15 d'octubre i desenvolupada amb el Reial Decret 1251/1999 del 16 de juliol.
| 4Entreteniment
|
El desenvolupament del teatre ha estat sempre vinculat al de la tecnologia i a l'inrevés.
El teatre, malgrat tractar-se d'una de les manifestacions artístiques més antigues de la humanitat, ha sabut adaptar-se i perviure gràcies a la capacitat que ha tingut d'incorporar innovacions que el fessin adequar-se als interessos i inquietuds de cada època. Tals innovacions han inclòs des de l'època dels Romans nous avenços tecnològics que han fet possible realitzar fins a les més ambicioses posades en escena. D'altra banda ambdues especialitats es retroalimenten, ja que la tecnologia s'ha servit de la creativitat de l'ésser humà per a continuar creixent i evolucionant.
| 4Entreteniment
|
EUScreen és un lloc web que proporciona accés lliure al patrimoni televisiu d'Europa mitjançant vídeos, articles, imatges i àudios d'arxius audiovisuals i ràdio emissors europeus. EUscreen va començar a l'octubre de 2009 com un projecte de recerca de tres anys amb fons del programa eContenplus de la Comissió Europea.L’objectiu del projecte és fomentar i facilitar l'exploració de la història de la televisió a Europa, proporcionant accés a continguts audiovisuals dels principals arxius europeus (arxius enriquits i contextualitzats per un conjunt de metadates). També es busca generar una comunitat, no només entre arxius audiovisuals, sinó també entre arxius i els usuaris d’aquests, sobretot en l'entorn de la investigació acadèmica i la comunitat educativa.
| 4Entreteniment
|
Un calador és un lloc apropiat per fer-hi la pesca, on els pescadors calen (tiren) les xarxes de pesca.
S'acostumen a situar:
A les zones on la plataforma continental és extensa, com passa, per exemple, al Mar del Nord, on les aigües són poc profundes, estan agitades per corrents marins i tenen temperatures favorables.
A les zones de contacte entre corrents marins freds i càlids perquè s'hi concentren espècies d'aigües càlides i espècies d'aigües fredes. Com que s'hi concentren tantes espècies resulta més fàcil capturar-les.
A les zones costaneres prop de les quals passa un corrent marí fred perquè les aigües fredes tenen molt de plàncton vegetal format per algues unicel·lulars que capten la radiació solar. Aquest fotoplàncton alimenta el plàncton animal o zooplàncton que, al seu torn, serveix d'aliment a molts animals marins.Hi ha diversos peixos, com ara la tonyina o la sardina, que s'alimenten exclusivament de plàncton. Altres espècies, com ara el bacallà, el lluç o la rajada devoren el peixos que s'alimenten de plàncton.
Viccionari
| 4Entreteniment
|
Els jocs educatius són jocs explícitament dissenyat amb propòsits educatius, o que tenen incidental o valor educatiu secundari. Tots els tipus de jocs poden ser utilitzats en un entorn educatiu. Els jocs educatius són jocs que són dissenyats per ajudar persones a aprendre sobre temes segurs, expandir conceptes, reforçar desenvolupar, entendre un esdeveniment històric o cultura, o assistir-los dins aprenent una habilitat mentre juguen. Els tipus de joc inclouen tauler, targeta, i videojocs. Un joc educatiu és un joc dissenyat per ensenyar éssers humans sobre un tema específic i per ensenyar-los una habilitat. Mentre educadors, governs, i els pares s'adonen de la necessitat psicològica i beneficis de l'aprenentatge mitjançant jocs, aquesta eina educativa ha esdevingut una idea dominant. Els jocs interactius ens ensenyen objectius, regles, adaptació, el problema que soluciona, interacció, tot representat com a història. Satisfan la nostra necessitat fonamental d'aprendre per proporcionar diversió, implicació apassionada, estructura, motivació, ego, gratificació, adrenalina, creativitat, emoció i interacció social en el joc ell mentre l'aprenentatge té lloc.
| 4Entreteniment
|
El terme factor de projecció, o relació de projecció (en anglès throw ratio) es refereix a la relació entre la distància a la pantalla de projecció i l'ample d'aquesta. Una relació de projecció més gran correspon a un sistema òptic amb un feix més estretament enfocat.
| 4Entreteniment
|
Lost Odyssey és un Videojoc de rol desenvolupat per Mistwalker, conjuntament amb Feelplus, per a Xbox 360. És la segona obra de Mistwalker, essent Blue Dragon la primera i Archaic Sealed Heat la tercera. Empresa liderada per Hironobu Sakaguchi qui va ser director de tots els Final Fantasy fins a la desena entrega, així com de la pel·lícula Final Fantasy: La força interior. L'encarregat de la banda sonora s'hi troba l'artista Nobuo Uematsu que també és el creador de les melodies de la mítica saga de Square. Els somnis, explicats durant el transcurs del joc, estan a càrrec de Kiyoshi Shigematsu i el disseny dels personatges de mans del prestigiós mangaka Takehiko Inoue, creador de Vagabond i Slam Dunk.
| 4Entreteniment
|
La cucanya, també conegut com a pal enseuat, és un joc consistent a escalar, grimpar, només amb l'ajuda de braços i cames, per un pal vertical o horitzontal, que sol estar allisat o empastifat amb alguna substància relliscosa, fins a atrapar el premi situat a l'altra punta des d'on s'ha sortit, que és la diversió del joc. Es practica en molts països hispanoamericans.
| 4Entreteniment
|
Les pessigolles o cuscanelles són una sensació que s'experimenta en algunes parts del cos quan són lleugerament tocades, que sol provocar involuntàriament la rialla i, si són continuades, una convulsió. També poden produir-se quan s'efectua pressió en aquestes zones, i especialment quan ho realitza una altra persona amb un vincle afectiu. Per condicionament, també es generen quan el subjecte creu que està a punt de ser tocat. Són inicialment plaents, però al cap de cert temps es tornen desagradables. Quan les pessigolles es produeixen, s'activa l'escorça somatosensorial.Es creu que relaxen i enforteixen els músculs. Per exemple, les pessigolles en els peus estimulen els músculs de la cama i del peu. En ser així, són bones per als atletes o corredors. Les aixelles, les costelles, el coll, els palmells de les mans i les plantes dels peus són zones l'estimulació de les quals mitjançant pessigolles produeix el riure amb més gran facilitat.
El procés de donar i rebre pessigolles obeeix a una espècie de programació neurològica que estableix vincles personals. Succeeix el mateix amb el sexe. És, en definitiva, una activitat comunicadora innata. Prova d'això és que difícilment una persona es fa pessigolles a si mateixa. En alguns estudis s'ha demostrat que no és possible d'autoinduir-se pessigolles a causa d'un mecanisme cerebral que anticipa els moviments propis, que bloca la sensibilitat provocada per tal tocament. Tanmateix, amb l'ajuda d'un robot de control remot que es mogui amb lleugers retards a les ordres rebudes sí que és possible l'autoinducció.Les pessigolles també s'han anomenat «reacció de por», per tal com el cervell fa que el múscul "atacat" es mogui bruscament, però això no evita que, en ocasions extremes, indegudament causi riure; és a dir: més aviat impliquen por de rebre sensacions estranyes infligides per una altra persona.
| 4Entreteniment
|
El rall o esparver és un art de pesca que rep el nom del tipus de xarxa de pesca circular, i guarnida de ploms, que els pescadors en llocs de poca profunditat, llancen a mà a l'aigua i pel pes dels ploms se submergeix tot capturant els peixos que neden en este espai.
La pesca amb el rall és comuna en molts paratges i en les costes del Mediterrani, que es practica des de fa segles al litoral del País Valencià amb un alt valor històric i cultural. Els pescadors l'usaven per la facilitat en el seu maneig a les ribes de l'aigua, ja que es pot usar a peu pla o bé amb embarcació, però sempre en paratges que regularment no excedeixen de tres, quatre o com a màxim de cinc pams d'aigua, sols es pot usar quan el pescador veu els peixos del fons, tot siguent una pesca de subsistència.
| 4Entreteniment
|
IndigNation va ser la temporada anual d'orgull lèsbic, gai, bisexual i queer de Singapur, d'un mes de durada, que es va celebrar per primera vegada a l'agost de 2005 per a coincidir amb el 40è Dia Nacional de la República.
| 4Entreteniment
|
El billiard hockey (šprtec en txec) és un joc en el que s'enfronten dos jugadors. Aquests fan servir uns petits estics d'hoquei per colpejar unes fitxes de fusta anomenades draughts. Aquestes fitxes han de colpejar un petit disc intentant introduir-lo a dins de la porteria rival. La seva pràctica se centra principalment a l'Europa de l'est.
| 4Entreteniment
|
Telemundo és un grup televisiu estatunidenc dirigit a un públic hispànic. La xarxa de Telemundo és la segona productora mundial de programes en llengua espanyola i el segon grup televisiu en castellà als Estats Units, després d'Univision.
| 4Entreteniment
|
Una Power Ball és un dispositiu giroscòpic dissenyat per a exercitar, especialment, el canell com fisioteràpia, o per a enfortir, en general, els diversos músculs de l'extremitat superior.
Està basat en el giroscopi creat l'any 1852 per Léon Foucault per demostrar la rotació de la Terra. Funciona gràcies al principi de la força centrífuga. La força del rotor que es troba en el seu interior va en funció de la velocitat amb la qual se li fa girar. En girar la Power Ball amb més intensitat, el rotor augmenta el nombre de revolucions, generant un soroll o xiulada cada vegada més agut en proporció a les revolucions. No necessita alimentació elèctrica ni bateries, i els díodes LED que s'inclouen en la majoria dels seus models s'il·luminen amb l'energia que el giroscopi genera.
Actualment es comercialitza, usant-se per a exercitar els músculs de la mà, avantbraç, bíceps, tríceps i muscle. És molt recomanable per a enfortir braços en diferents esports com el golf, tennis, o, també per a músics com guitarristes, baixistes, pianistes, etc
Existeixen diverses versions de NSD Power Ball amb l'opció d'incloure un velocímetre que mesura entre altres funcions les rpm. Les versions de la marca NSD Power Ball (existeixen d'altres empreses) són:
Power Ball Gold
Super Power Ball
Power Ball Regular
Power Ball Sound
Power Ball Green Light
Power Ball Amber Light
Power Ball Blue Light
Power Ball Techno
Power Ball SignatureAltres empreses que comercialitzen aquest producte, a part de NSD Powerball, són:
Powerball
IronPower
DynaBee
IronPower
Dynaflex Powerball
DFX Powerball
TanGOball
| 4Entreteniment
|
El Festival internacional de videoart (FIVA) és un festival internacional de videoart de caràcter internacional que es porta a terme des de l'any 2011. Aquest festival se celebra anualment a la ciutat de Buenos Aires, l'Argentina. És el primer festival de nivell global que es desenvolupa amb continuïtat en aquest país, tant és així que ja hi consta en el calendari anual de festivals internacionals.FIVA va néixer l'any 2011 per iniciativa de diferents professionals. La idea va sorgir després d'una visita a Cuba que va tenir lloc l'any 2009 en la que Hernan Raggi i Soledad Sanchez van participar en un festival de Videoart. Ells dos juntament amb Marcela Andino varen donar vida a aquest Festival, que va esdevenir el primer Festival Internacional de videoart que tenia lloc a l'Argentina. Any rere any l'objectiu principal de FIVA és oferir una perspectiva actualitzada de l'escena del videoart internacional per tal d'obrir nous camins de difusió, noves sensibilitats estètiques i noves formes de comunicació; a més d'incentivar a la creació i la producció audiovisual d'aquesta pràctica artística contemporània. Des dels seus inicis i, al llarg de tots els seus certàmens ha comptat amb la presencia de prestigiosos i reconeguts col·laboradors i jurats de l'àmbit artístic nacional i internacional com per exemple Graciela Taquini, Rodrigo Alonso i Carlos Trilnick de l'Argentina; Laura Baigorri i Nekane Aramburu d'Espanya i Brian Mackern d'Uruguay.
La primera edició es va dur a terme en el partido d'Almirante Brown. Posteriorment, gràcies al suport de Gabriel Patrono, fundador de La Nave de los Sueños, va sorgir l'oportunitat de desenvolupar el festival a la Biblioteca Nacional.El propòsit del FIVA segons expliquen als seus organitzadors i equip directiu és el següent: "Lo que buscamos es promover la disciplina y la diversidad en las miradas, que exista la posibilidad de que un público acostumbrado a un lenguaje comercial pueda tener acceso a estas obras que plantean una reflexión y nos invitan a pensar el mundo de otra manera".Al llarg de les edicions que s'han celebrat, el FIVA ha anat creixent en prestigi i notorietat. Per aquest motiu que l'any 2013, corresponent a la seva segona edició, el festival va aconseguir el suport del INCAA (Institut Nacional de Cinematografia i Arts Audiovisuals) i va ser declarat d'interès cultural per la Ciutat de Buenos Aires, per mitjà de la Llei de Mecenatge. Durant l'any 2014 el festival va incorporar programes de capacitació i debat en relació al videoart, a més d'oferir xerrades informatives al públic assistent.
Cal afegir que durant l'any 2015 el FIVA va aconseguir acords amb diferents institucions per les seves presentacions com el Museu Es Baluard d'Espanya, el "AC "Museu d'Art Contemporani de la Ciutat de Santa Fe (Argentina) i el Cabildo de Montevideo. En aquest mateix any, també va passar a formar part de la Nit dels Museus en la pantalla del Museo del Libro y de la Lengua. El Festival compta ja amb un total de 5 edicions consecutives des de la seva posada en marxa i avui dia podríem dir que ja ha aconseguit consolidar-se i expandir-se, essent molt significatiu en diferents països.
| 4Entreteniment
|
Un trampolí en esport és una post flexible utilitzada per al salt que fa una funció de ressort per a augmentar la impusió de qui salta.
Els trampolins estan fixats normalment per una frontissa en un extrem (de manera que poden ser elevats quan no estan en ús) i l'altre extrem penja generalment sobre una piscina, amb un punt situat a mig camí entre la frontissa i l'extrem que es recolza sobre un fulcre ajustable.En raó del menester de ser lleugers i flexibles, els trampolins es fan generalment d'alumini. En les piscines, la major part dels trampolins, es pinten de blau i sovint la textura és agregada a la superfície barrejant vidre o sorra picada amb la pintura per a donar-los una adherència addicional.
La constant de la molla d'un trampolí és ajustada generalment per mitjà d'un fulcre que es col·loca aproximadament a mitjan trampolí. Generalment, els trampolins funcionen en un règim lineal on obeeixen aproximadament la llei de Hooke. Quan està carregat amb un banyista, la combinació de la massa aproximadament constant del banyista i la rigiditat constant del trampolí donen una freqüència ressonant que és ajustable per mitjà de la constant de la molla (fixada per la posició del fulcre). Com que el sistema que en resulta és en un règim aproximadament lineal, pot ser modelat prou exactament per una equació diferencial de segon grau. La freqüència ressonant es pot ajustar en general en una gamma que varia d'un quocient de 2:1 a 3:1.
Es localitzen a 1 m o 3 metres sobre l'aigua. En competició olímpica, només s'utilitzen els trampolins d'altura de 3 metres.
| 4Entreteniment
|
El Parc d'Atraccions Tibidabo és un parc d'atraccions situat a la muntanya del Tibidabo, la qual pertany a la serra de Collserola, a l'oest del municipi de Barcelona. El parc ocupa una superfície aproximada de 70.000 m² i té una situació privilegiada com a mirador de la ciutat de Barcelona. És, a més, el parc d'atraccions més vell dels Països Catalans i d'Espanya, el segon més antic d'Europa i un dels més vells del món. L'edifici és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
| 4Entreteniment
|
L'estrena és l'acte on es mostra per primera vegada un espectacle d'entreteniment, ja sigui una obra de teatre o pel·lícula, una primera presentació, exposició o projecció públiques d'una nova obra o posada en escena d'arts escèniques o visuals.
Generalment, les estrenes van acompanyades per la presència i/o intervenció d'alguns membres de l'equip tècnic o artístic (autors, intèrprets, guionistes, productors o altres participants de la seva creació).
L'acte mediàtic consisteix en la reunió per part d'una sèrie de socis comercials, crítics i/o estrelles per presentar sobre l'obra i fer un recull de les impressions experimentades durant el procés productiu. La finalitat de l'event és la amb la d'atreure l'atenció del públic per a l'estrena comercial amb el màxim nombre d'espectadors.
Des dels començaments de la industrialització del cinema, en les primeres dècades del segle XX, les estrenes s'han convertit en un acte clau per nombrosos actors donat que asseguraran la bona imatge, a més, de llançar o garantir la continuïtat de la seva carrera artística. Segons l'historiador contemporani Raymond Betts, l'inventor de l'estrena «moderna», implicant importants mitjans financers seria Sid Grauman, propietari del cèlebre teatre xinès a Los Angeles.
| 4Entreteniment
|
Balconing és el terme atribuït a Espanya, tant en català com en castellà, a l'acte de saltar a una piscina des d'un balcó o caure des d'una altura elevada mentre s'ascendeix des d'un balcó a un altre, fet per turistes estrangers durant les vacances. El terme va ser format a través de la combinació del mot espanyol "balcón" (balcó) i el sufix anglès "‐ing", un sufix que la majoria d'espanyols associen amb la cultura anglesa i amb persones d'aquest territori, en remissió a l'origen de la majoria de practicants.
Els anys 2010 i 2011, una sèrie de lesions atribuïdes per la premsa espanyola al "balconing" van tenir lloc entre turistes a les Illes Balears d'Eivissa i Mallorca. Diversos vídeos de persones saltant a piscines des de balcons van ser publicats en plataformes web com YouTube, que va ser acusat d'haver jugat un paper clau en la propagació del fenomen.Un fenomen similar ha estat descrit en situacions relacionades amb universitats als Estats Units.
| 4Entreteniment
|
Visto lo visto TV és un programa d'entreteniment i humor produït per Gordon Seen que tenia lloc els dimecres al Teatre Alexandra de Barcelona i via streaming simultàniament, el primer show a fer-ho en aquest mitjà. Era conduït pel periodista Valentí Sanjuan, principal impulsor del projecte i que també copresenta Etiquetats a TV3 amb Bibiana Ballbè. El programa comptava amb un públic participatiu al teatre i una considerable quantitat d'espectadors veient-lo per Internet, a banda de més de cent mil subscriptors al seu canal de YouTube i gran nombre de seguidors a les xarxes socials, on tenia una forta difusió.El seu contingut abarca un ampli ventall de camps, com són monòlegs, actuacions musicals en directe, màgia, sortejos, concursos, entrevistes, actuacions en directe de tota classe, i diferents seccions preparades pels col·laboradors que inclouen diverses activitats per tal d'entretenir, a més de la projecció de vídeos realitzats per aquests.
| 4Entreteniment
|
La carrera de daus és un joc de daus que consisteix a sumar punts amb determinades combinacions de cinc daus. Es combina l'atzar de les tirades amb l'estratègia de decidir a quina combinació es destina cada tirada. Hi ha una versió comercial força popular al món anglosaxó anomenada Yahtzee (basada en la versió sud-americana anomenada Generala). El joc té diverses adaptacions en línia.
Les combinacions consisteixen a comptar el nombre de daus repetits, a les del pòquer (com el full o l'escala) i a sumar el total dels punts obtinguts en una tirada. S'han d'anar apuntant els resultats en una graella, es pot jugar amb dos o més jugadors i guanya qui assoleix la puntuació final més alta després de tantes tirades com combinacions es demanen.
| 4Entreteniment
|
La torre KVLY és avui dia la segona estructura més alta del món i la primera suportada per cables. Es troba als Estats Units, en l'estat de Dakota del Nord. Mesura 628,8 metres d'altura. Serveix com emissor de televisió de la cadena NBC. És també usada per l'estació de ràdio de Fargo per al Canal 11 d'aquesta ciutat.
Va ser aclamada com l'estructura artificial més alta del món des del dia que va acabar la seva construcció (13 d'agost de 1963). El 1974, la torre KVLY-TV va ser superada per la Torre de ràdio de Varsòvia, a Polònia. Però el 8 d'agost de 1991 la torre de Varsòvia es va esfondrar i la KVLY-TV es va convertir novament en l'estructura suportada per cables més alta del planeta. La KVLY-TV té una torre bessona, la KXJB-TV, que és un metre més baixa. El 21 de setembre de 2004 es va iniciar la construcció del que és el gratacel més alt del món (el Burj Dubai) a Dubai, Unió dels Emirats Àrabs. El 26 de març de 2008 l'estructura de l'edifici de Dubai va arribar els 630 metres d'altura, arrabassant en aquest moment a l'antena KVLY-TV el títol d'estructura més alta del món.
| 4Entreteniment
|
La televisió a la carta o vídeo sobre comanda, de l'anglès video on demand (VoD), és un sistema de televisió que permet a l'usuari l'accés a continguts multimèdia de forma personalitzada, oferint-li d'aquesta manera, la possibilitat de sol·licitar i visionar una pel·lícula o programa concret en el moment exacte que el telespectador ho desitgi. Existeix, doncs, la possibilitat de visualització en temps real o bé descarregar la pel·lícula o programa triat en un dispositiu, com pot ser un ordinador, una gravadora de vídeo digital (també anomenada gravadora de vídeo personal) o un reproductor portàtil per tal de veure’l en qualsevol moment.Actualment també és conegut com a SVOD o Streaming Video on Demand. Aquest és el sistema de reproducció de vídeo en streaming sota demanda. S'utilitza a plataformes com Netflix, HBO o Filmin.
Una de les altres formes de funcionament conegudes és com a TVOD o Transactional Video on Demand. En aquest sistema de reproducció de vídeo en streaming els usuaris paguen un preu per cada pel·lícula (normalment menys de 2 €) i adquireixen els drets per visualitzar-la un nombre indeterminat de vegades dins un període que sol trobar-se entre un i tres dies. Aquest servei s'ofereix a Espanya per empreses com Youtube o Filmin.
| 4Entreteniment
|
El Jardí botànic de Vil·la Marco és un jardí botànic d'uns 30 000 metres quadrats gestionat conjuntament per la Universitat d'Alacant i l'Ajuntament del Campello; es troba al municipi del Campello.
| 4Entreteniment
|
Una dansa viva és una dansa que es fa en una festa concreta i en un moment concret d'aquesta festa. Aquestes danses es duen a terme en els moments principals de la celebració, quan la ritualitat es fa més explícita. Els balladors, tot sovint, no provenen de cap formació concreta ni tornaran a executar la dansa en qüestió. La manera com els balladors accedeixen a la dansa és diferent a cada població: adés és per sorteig, adés perquè s'han casat aquell any, adés pel fet d'exercir un càrrec determinat, etc.
Una altra característica, i sempre parlant des d'una òptica generalista, és que el lloc natural d'execució de la dansa és la plaça o el carrer. Allunyant-se de l'escenari, hi perd força el concepte d'espectacle en favor del concepte de ritual. A Catalunya el patrimoni de danses vives és tan ric i extens com desconegut. Entre els gèneres més populars, hi ha el contrapàs, la jota, la sardana, etc. Barcelona no és una població especialment rica en dansa viva, però sí que gaudeix d'alguns exponents dignes d'esment, com ara el Ball de Rams d'Hostafrancs o el Galop de la Mercè.
| 4Entreteniment
|
El Dia Internacional de la Dansa (DID) se celebra mundialment cada 29 d'abril. El Comitè Internacional de Dansa de la UNESCO proposà aquesta data per commemorar el naixement de Jean-Georges Noverre (29 d'abril de 1727), considerat el pare del ballet modern. Cada any el DID converteix la Dansa en la gran protagonista, reconeixent i recolzant l'esforç constant de totes aquelles persones que es dediquen a la Dansa. El DID també és una festa on compartir la passió per la Dansa en tota la seva diversitat i una ocasió per a acostar-la a la ciutadania.Cada any, des del 1989, l'Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC) se suma a aquesta celebració amb un seguit d'actes que volen recollir tota la diversitat de la Dansa, reconèixer l'esforç constant dels seus professionals i acostar aquest art a la ciutadania, a més de difondre les altres activitats que tenen lloc arreu de Catalunya amb motiu d'aquesta celebració.
| 4Entreteniment
|
El Jardí Botànic de Pequín (xinès tradicional: 北京植物園, xinès simplificat: 北京植物园, pinyin: Běijīng Zhíwùyuán, literalment 'Jardí Botànic de Pequín') és un jardí botànic de 200 hectàrees obert al públic situat a les afores de la ciutat xinesa de Pequín, entre el Parc dels Turons Fragants i la Muntanya de la Font de Jade, als Turons Occidentals de la capital xinesa.
| 4Entreteniment
|
El Pyssla és un joc d'entreteniment i de creació de treball manual que desenvolupa la creativitat i la psicomotricitat fina tant de l'infant com de l'adult (treball manual, doncs, de teràpia lúdica). Aquest joc es pot comprar en grans superfícies com Ikea.
| 4Entreteniment
|
Te comería a versos (Et menjaria a versos, en català-valencià) és un moviment urbà consistent a pintar citacions literàries en blanc als passos de zebra, provocant que la citació siga camuflada en el pas de pedestres mateix, confonent-s'hi com un element més d'aquest.
Arran de la Crisi de final de la dècada del 2000, que a Espanya s'allargaria durant la dècada de 2010, els ajuntaments de les ciutats espanyoles van posar en obra diferents mesures d'estalvi, com per exemple, de buidar de pintura els passos de vianants, pintant-ne només els laterals. Aprofitant els espais deixats per mesures d'estalvi com aquesta, el col·lectiu artístic Boa Mistura i l'artista Leiva van portar a terme als carrers de Madrid una sèrie d'accions consistent a guixar versos a diversos passos de pedestres. Inicialment van ser 22 versos, extrets de cançons de Leiva i del raper Rayden.A poc a poc la iniciativa es va anar estenent també a la ciutat de Barcelona, i a València on arribaria entre desembre de 2014 i gener de 2015. Les primeres pintades van aparèixer en zones properes als campus de Blasco Ibáñez i Tarongers, com al Barri de Benimaclet.
| 4Entreteniment
|
Televisão Santomense (TVS) és una emissora de televisió pública de São Tomé i Príncipe.
| 4Entreteniment
|
El terme Televisió en color es refereix a la tecnologia de la radiodifusió de senyals televisió en color i la seva reproducció en receptors de color.
En forma bàsica, l'emissió per ones hertzianes d'un senyal de color pot ser generat per l'emissió combinada de tres imatges de blanc i negre, cada una d'un color primari: vermell, verd i blau (RGB). Al mostrar-los en una seqüència ràpida, es combinen per produir una imatge amb tota la gamma de colors, en ser percebudes per l'ull de l'observador final. Una dificultats tècniques importants en la introducció del color va ser la necessitat de reduir l'alta amplada de banda necessari, tres vegades l'estàndard per a la televisió en blanc i negre, a alguna cosa més acceptable que no va fer ús de la major part de l'espectre de ràdio.
Després d'una llarga investigació, la NTSC, va introduir un sistema de codificació d'informació de color per separat de la brillantor, amb la resolució i la informació de color reduïda per estalviar amplada de banda.
| 4Entreteniment
|
El passallibres o alliberament de llibres (en anglès, bookcrossing) consisteix a deixar llibres en llocs públics per tal que altres els recullin, els llegeixin i els tornin a deixar. El funcionament és simple. Quan una persona disposa d'un llibre que pretén alliberar a la jungla el primer que ha de fer és entrar al web oficial del moviment (http://www.bookcrossing.com). Allí l'ha de registrar per tal d'obtenir un BCID (BookCrossing ID number), una identificació única per a cada llibre. Després li ha de posar una etiqueta on consti el BCID i les instruccions a seguir per la persona que localitzi el llibre. I, finalment, deixar el llibre en un lloc públic com un banc o una cabina telefònica. Quan algú localitzi el llibre ha d'entrar a la pàgina web, notificar la troballa i, un cop llegit, tornar a alliberar-lo anotant al web la nova ubicació.
El moviment fou iniciat per Ron Hornbaker el 17 d'abril de 2001 inspirat per un web de seguiment del recorregut de bitllets: Where's George?. Actualment hi ha 326.000 membres i 1.716.000 llibres registrats a tot el món.
Tot i que ha estat criticat per alguns membres del sector editorial, el passallibres compta amb destacats escriptors entre els seus membres. Segons els bookcrossers és una forma de promocionar la lectura i, per tant, d'afavorir als escriptors. Quan una persona llegeix un llibre i li agrada pot comprar-lo per distribuir-lo com a nou llibre compartit.
| 4Entreteniment
|
Gran Sol és un calador situat en l'Atlàntic Nord, entre els paral·lels 48 i 60, a l'oest de les illes britàniques. Destaca per la riquesa pesquera, especialment per l'existència de lluç, una espècie de gran rendiment econòmic.
Des d'antic el calador de Gran Sol ha estat explotat pels pescadors portuguesos, gallecs, espanyols, bascs, bretons…, que naveguen des de la costa cantàbrica i atlàntica a pescar en les seves aigües. Aquesta mar destaca també per la ferocitat dels seus temporals.
El nom de Gran Sol prové del francès Grande Sole (gran llenguado). No s'ha de confondre amb el Box Irlandès (Irish Box, en anglès), calador aquest que està fora del Gran Sol i que designa una àrea de pesca reservada fitada entre paral·lels i meridians (box) al voltant de l'illa d'Irlanda.Destaca per la seva riquesa pesquera sent les principals espècies objectiu de les flotes comunitàries: lluços, gall, rap, bacallà, eglefí, Merlà, Pleuronèctids, llenguados…
| 4Entreteniment
|
La càmera de vídeo és un dispositiu que captura imatges convertint-les en senyals elèctrics, en la majoria dels casos en un senyal de vídeo, també conegut com a senyal de televisió. En altres paraules, una càmera de vídeo és un transductor òptic.
La televisió en blanc i negre, que utilitza únicament la informació de la llum d'una imatge (la luminància), utilitza càmeres d'un sol canal de captació. Els sistemes per a televisió en color, que necessiten captar les característiques dels diferents colors, la crominància, fan servir tres canals, cada un d'ells destinat a la captura d'un color primari.
Les primeres càmeres de vídeo van utilitzar tubs electrònics com captadors: un tipus de Vàlvula de buit que realitzaven, mitjançant l'escombrat per un feix d'electrons de l'objecte on es formava la imatge procedent d'un sistema de lents i la transducció de la llum que conformava la imatge en senyals elèctrics. En l'època dels 80 del segle xx, es van desenvolupar transductors d'estat sòlid: els CCDs (Dispositius de càrrega acoblada) que van substituir molt avantatjosament els tubs electrònics, propiciant una disminució en la mida i el pes de les càmeres de vídeo. A més van proporcionar una major qualitat i fiabilitat, encara que amb una exigència més elevada en la qualitat de les òptiques utilitzades.
| 4Entreteniment
|
Suiseki (水石, Suiseki?) és una paraula japonesa que fa referència a una petita roca amb la forma i colors de la qual podem recordar un paisatge o objecte de la natura com poden ser un animal, un ésser humà, etc.Es tracta d'una roca que sense cap tractament profund aconsegueix emular una imatge de la natura a la nostra ment. Normalment no solen ser de mida gran, havent-los de molt petits.
Per a poder classificar una pedra comú com a suiseki cal que aquesta puga suggerir-nos ideals semiabstractes japonesos que per a cada persona poden ser diferents en un mateix suiseki.Els més comuns que podem trobar-hi són els suiseki amb forma de muntanya o de serralada que pot estar travessada per rius, torrents, etc. No obstant això, són el que tenen forma antropomòrfica el més preuats pels aficionats a aquesta disciplina.
Hi ha dues formes tradicionals d'exposar-lo, una és al damunt d'una petita plataforma de fusta anomenada daiza feta especialment per a aquesta tasca. L'altra consisteix a situar-hi el suiseki en una safata plena de sorra o aigua per ajudar a qui l'observa a imaginar-lo al seu entorn original.
Aquest art té el seu origen a les corts imperials de la Xina, on s'empraven conjuntament amb els bonsais per fer paisatges en miniatura o penjing.Normalment vorem al suiseki acompanyant al bonsai en les seues exposicions. També era un element assidu al tokonoma o espai tradicional dedicat a l'espiritualisme o la veneració divina dels hogars del Japó antic, on també podíem trobar a l'anterior.
| 4Entreteniment
|
Dansa expressionista (en llengua alemanya: Ausdruckstanz o Neuer Tanz, en llengua sueca: Fridans) és un terme empleat per definir un moviment que va sorgir el 1900 com una protesta contra l'estancament artístic del ballet clàssic i cap a la maduresa en el futur de l'art en general. El ballet tradicional es percebia com l'auster, mecànic i fermament sostingut en formes fixes i convencionals.
Aquest nou ball va ser més lliure, natural i menys governat per regles. Va estar fortament influït pel pas de les arts visuals de l'expressionisme. La dansa expressionista va florir fins a la Segona Guerra Mundial, quan va desaparèixer quasi per complet a Europa Central.
Típic per a la dansa expressionista va ser la celebració de moltes nits de ball. Aquests van ser influïts pels reclams individuals de crear i presentar les seves pròpies obres coreogràfiques. Coreògrafs i ballarins eren sovint un i la mateixa persona.
La terminologia és diversa i el concepte de «dansa expressionista» va sorgir a mitjan segle xx, i es va introduir en el concepte més ampli de la dansa moderna cap a finals del segle xx, va arribar a reunir-se i fondre's amb el ballet tradicional.
Altres noms que han deixat d'usar-se són Moderner Tanz, Absoluter Tanz, Freier Tanz, Tanzkunst i Bewegungskunst. La dansa expressionista alemanya està relacionada amb la dansa-teatre.
| 4Entreteniment
|
El Reial Jardí Botànic de Kew (en anglès Royal Botanic Gardens of Kew) és un gran jardí botànic situat entre els districtes de Richmond upon Thames i Kew al sud-oest de Londres. Es tracta del jardí botànic més ric del món.
| 4Entreteniment
|
Una cadena de televisió (canal és un anglicisme semàntic) és l'aplec o la totalitat de les emissores que transmeten un mateix programa audiovisual produït en un centre emissor principal. Hi ha diferents tipus de cadenes, com ara cadenes generalistes (TV3. Catalunya) i cadenes especialitzades en un cert tipus de contingut: notícies, esport, programes infantils, films...
| 4Entreteniment
|
Una imatge de prova estàndard és un fitxer d'imatge digital que s'utilitza en diferents institucions per provar algoritmes de processament d' imatges i compressió d'imatges. En utilitzar les mateixes imatges de prova estàndard, diferents laboratoris són capaços de comparar els resultats, tant visualment com quantitativament.
En moltes ocasions, les imatges són escollides per representar imatges naturals o típiques que haurien de tractar una classe de tècniques de processament. Es trien altres imatges de prova perquè presenten diversos desafiaments als algorismes de reconstrucció d’imatges, com ara la reproducció de detalls i textures fins, transicions i arestes nítids i regions uniformes.
| 4Entreteniment
|
Una ràdio autogestionada és una emissora de ràdio privada el funcionament intern de la qual és gestionat de forma directa per tots aquells que participen activament en la vida de la ràdio. Per això no depèn de cap govern, partit polític, ni organisme extern a la ràdio, caracteritzant-se així per la seva llibertat i autonomia, tant econòmica com ideològica. Una ràdio autogestionada és definida per la seva manera d'organització no per la seva freqüència radial ni per la seva raó social.
Estan classificades com mitjans de comunicació alternatius, en moltes ocasions solen referir-se a elles com a ràdios lliures,, no obstant això aquest terme al·ludeix a un concepte molt més ampli. Les ràdios autogestionades sorgeixen com a necessitat de portar la comunicació al marc quotidià i en oposició al monopoli i la centralització de la comunicació.
| 4Entreteniment
|
El nombre d'Erdős és un nombre natural que defineix la "distància de col·laboració" de qualsevol matemàtic, pel que fa a articles publicats, respecte al matemàtic hongarès Pál Erdős, un dels més prolífics del segle XX.
El nombre d'Erdős es defineix inductivament de la següent manera:
Paul Erdős té un nombre d'Erdős igual a 0.
El nombre d'Erdős d'un autor M, que hagi signat un treball amb algú que tingués un nombre d'Erdős, és igual a 1 més el mínim de tots els nombres d'Erdős dels matemàtics amb qui M hagi signat un article de recerca en matemàtiques.És a dir, que qualsevol matemàtic que hagi publicat un article amb el mateix Erdős té un nombre d'Erdős igual a 1. Un matemàtic que hagi publicat un article amb algú que hagi publicat un article amb Erdős té un nombre d'Erdős igual a 2. I així successivament. Erdős va publicar articles amb 509 col·laboradors diferents, de manera que hi ha 509 matemàtics amb nombre d'Erdős igual a 1, i n'hi ha 6.984 amb un nombre igual a 2.
Els nombres d'Erdős formen part del "folklore" de les matemàtiques, fins al punt que el 20 d'abril de 2004 Bill Tozier, un investigador amb nombre d'Erdős igual a 4, posà a subhasta a eBay la possibilitat de publicar un article amb ell perquè el col·laborador pogués aconseguir un nombre d'Erdős igual a 5; el guanyador va pagar 1.031 dòlars.
| 4Entreteniment
|
La història de la dansa és el relat cronològic de la dansa i el ball com a art i com a ritu social. Des de la prehistòria l'ésser humà ha tingut la necessitat de comunicar-se corporalment, amb moviments que expressaven sentiments i estats d'ànim. Aquests primers moviments rítmics van servir igualment per ritualitzar esdeveniments importants (naixements, defuncions, noces). En principi, la dansa tenia un component ritual, celebrada en cerimònies de fecunditat, caça o guerra, o de diversa índole religiosa, on la pròpia respiració i els batecs del cor van servir per atorgar una primera cadència a la dansa.Els orígens de la dansa es perden en el temps, ja que en el seu vessant ritual i social ha estat un acte d'expressió inherent a l'ésser humà, igual que altres formes de comunicació com les arts escèniques, o fins i tot les arts plàstiques, com es demostra per les pintures rupestres. El ball i la dansa han estat un acte de socialització en totes les cultures, realitzat amb múltiples vies d'expressió. Pel seu caràcter efímer resulta pràcticament impossible situar el seu origen a l'espai i en el temps, ja que solament és conegut per testimoniatges escrits o artístics (pintura i escultura), els quals comencen amb les civilitzacions clàssiques (Egipte, Grècia, Roma). D'altra banda, des de temps antics ha existit una dicotomia entre dansa com a expressió folklòrica i popular i la dansa com a art i espectacle, integrat en un conjunt format per la mateixa dansa, la música, la coreografia i l'escenografia. Sembla que va ser en l'Antiga Grècia quan la dansa va començar a ser considerada com a art, el qual es representava enfront d'un públic. En temps més moderns, la consideració de la dansa com a art —més pròpiament anomenat ballet— va començar en el Renaixement, encara que la gènesi del ballet modern caldria situar-la més aviat al segle xix amb el moviment romàntic.
| 4Entreteniment
|
La radiodifusió és la tecnologia amb la qual es transmeten els senyals a partir de la modulació d'ones electromagnètiques. Quan es parla de radiodifusió per microones es tracta, doncs, de la transmissió de senyals a partir d'ones electromagnètiques la freqüència de les quals es troba compresa entre 300 MHz i 300 GHz.
La radiodifusió per microones és coneguda per ser utilitzada en molts sistemes, com per exemple: el sistema de televisió analògica, que utilitza les bandes UHF i VHF, en la ràdio comercial o en el sistema GSM de telefonia mòbil.
En el cas de la radiodifusió per a la televisió digital es comencen a definir ara tres estàndards que utilitzen radiodifusió digital per microones.
| 4Entreteniment
|
Es diu escalfador a una peça que es col·loca a les cames, bé per a escalfar els músculs abans de fer exercici, bé com a accessori de moda. Es tracta d'una mena de mitges curtes de llana sense peu que s'introdueixen per les extremitats inferiors.Els escalfadors són d'ús tradicional entre els ballarins per a escalfar les cames durant les classes de ball. Es porten durant la primera part de la classe o durant l'assaig d'una actuació per mantenir calents les cames i evitar així lesions en la part més activa de l'exercici. Un cop calents els músculs, els escalfadors es retiren.
Els escalfadors es van popularitzar com a accessori de moda per a dones en els anys 80 arran la projecció de la sèrie de televisió Fama i la pel·lícula Flashdance. En ambdós casos, els protagonistes utilitzaven escalfadors per a les cames durant els assajos i classes de dansa. Les joves van trobar que els escalfadors usats pels seus ídols es podien dur també com a peces de carrer. En aquell moment, les noies se'ls van posar combinats amb vestits o minifaldilla, sovint sobre leggins de licra o jeans. A finals dels 80 el seu ús va decaure, però han tornat a ser presentats per alguns dissenyadors a principis del segle xxi.
| 4Entreteniment
|
La Televisió d'escombrat lent (SSTV) és un mètode de transmissió d'imatges utilitzat principalment pels operadors radioaficionats, per transmetre i rebre imatges estàtiques a través de la ràdio en blanc i negre o en color.
Un terme tècnic per SSTV és "televisió de banda estreta". La televisió estàndard de radiodifusió (Broadcast), transmesa en AM amb portadora suprimida, requereix un canal de 6 MHz d'amplada de banda a Amèrica del Nord, ja que transmet 30 imatges per segon (en NTSC), i un canal de 5.5 MHz ( En el sistemes PAL o SECAM) més l'àudio associat, però la SSTV, normalment només fa servir fins a un màxim de 3 kHz d'amplada de banda. És un mètode molt més lent per a la transmissió d'imatges, ja que normalment es triga entre uns vuit segons a un parell de minuts, per transmetre un quadre d'imatge sencer.
La SSTV es transmet utilitzant la Banda lateral única o BLU (SSB en anglès)
Atès que els sistemes de SSTV operen en freqüències de veu (audibles), els radioaficionats poden emprar aquest sistema en les bandes d'ona curta (també conegudes com a HF). En les bandes VHF (144 MHz) i UHF (432 MHz), no es solen emetre normalment senyals de SSTV, encara que seria possible fer-ho, en els segments de SSB.
| 4Entreteniment
|
Simon és un joc electrònic creat per Ralph H. Baer i Howard J. Morrison i distribuït per la companyia Milton Bradley el 1978.
Va tenir un gran èxit durant la dècada dels 80. Té forma de disc i en una de les seves cares hi ha quatre zones, cadascuna pintada d'un color diferent, en la seva versió original els colors són verd, vermell, blau i groc. El seu nom prové del conegut joc tradicional "Simon diu", en el qual està inspirat.
El joc consisteix que, de forma aleatòria, es vagin il·luminant els quadrants o zones de colors, i alhora que s'il·luminen, cada quadrant emeti un so propi. Després d'esperar, l'usuari ha d'anar introduint la seqüència mostrada abans, en l'ordre correcte, ajudant-se de la seva memòria visual i sonora. Si ho aconsegueix, el joc respondrà amb una seqüència més llarga i ràpida, i així successivament. Si falla, l'usuari ha de tornar a començar. Els diferents nivells de dificultat van augmentant la velocitat de la seqüència a repetir.
Més de dues dècades després han sortit diferents versions actualitzant l'electrònica de l'aparell, amb més o millors efectes visuals i sonors o afegint més colors i sons dels quatre originals.
Viccionari
| 4Entreteniment
|
La taxonomia de tipus de jugador és una classificació de jugadors de videojoc (gamers) que va ser realitzada el 1996 per Richard Bartle. La classificació descrita en Hearts. Clubs, Diamonds, Spades: Players Who suit MUDs, classifica el perfil de jugador segons la personalitat i comportament que mostren en jocs MUD (multi-user dungeons), encara que ara també refereix a jugadors de videojocs individuals.
La taxonomia a l'inici separava els jugadors en Hearts, Clubs, Diamonds i Spades, però van modificar els noms per: Triomfador, Explorador, Socialitzador, i Competidor. Aquests apareixen d'un model de 2 eixos, on en l'eix X s'hi representa preferència per interaccionar més o menys amb altres jugadors. Com més a la dreta és defineixen com a jugadors més independents, i més a l'esquerra jugadors amb preferència de joc més comunitari, social. En l'eix Y s'hi representa preferència per interactuar. Un cop delitmitades les característiques dels eixos, podem dir on es troben delimitats els tipus de jugadors. En l'extrem nord-est s'hi troben els triomfadors, en el nord-oest els competidors, en el sud-est els exploradors i en el sud-oest els socialitzadors.
El test conegut com a Bartle Test of Gamer Psychology basat en la psicologia de la taxonomia de Bartle va ser creat entre 1999–2000 per Erwin Andreasen i Brandon Downey, i contenia una sèrie de qüestions i un puntuació per les respostes. Tot i que la prova ha obtingut crítiques per la naturalesa del seu mètode de pregunta-resposta.
El resultat de la prova és el "Bartle Quocient", el qual es calcula basantse en les respostes a una sèrie de 30 qüestions aleatòries a la prova. Per exemple, una persona pot marcar "100% Competidors, 50% Socialitzador, 40% Triomfador, 10% Exploador", el qual indica un jugador que prefereix lluitar contra els altres jugadors abans de qualsevol altra àrea d'interès. Les puntuacions són típicament abreujades per la primera lletra de cada categoria, per ordre del quocient. En l'exemple anterior, aquest resultat seria descrit com a "resultat" de CSTE.
| 4Entreteniment
|
La fluixa és l'ormeig de pescar consistent en una ploma lligada a un cordill prim de seda, que a l'extrem porta un ham petit. Està muntat de manera que, en avançar la barca, tot l'ormeig va avançant, i els peixos es figuren que es tracta d'un peix autèntic, mossegant l'ham. També existeixen fluixes per a peixos més grossos (oblada, déntol, círvia).
| 4Entreteniment
|
Disneyland Paris, abans Disneyland Resort Paris i originalment Euro Disney Resort, és un complex lúdic de Disney situat a la localitat francesa de Marne-la-Vallée també conegut com a Eurodisney. Es troba a uns 32 quilòmetres del centre de la ciutat de París. El parc és propietat de la EuroDisney SCA una companyia pública en la qual Disney participa en un 39,78%, un 10% al príncep saudita Alsaleed i un 50% repartit entre diversos accionistes.
El resort compta amb dos parcs temàtics, un gran centre comercial i set hotels propis de Disney més quatre de diverses companyies.
El parc s'inaugurà el 12 d'abril del 1992 no sense polèmica per part de cert sectors culturals francesos que no dubtaren a qualificar el projecte com un txernòbil cultural.
| 4Entreteniment
|
Una tira nasal o adhesiu horitzontal és un tipus de tira adhesiva formada per dues bandes o petits tubs de plàstic flexibles i resistents, que permeten l'obertura de les fosses nasals, de manera que s'augmenta el flux d'oxigen que entra fins als pulmons. S'aplica a través del pont del nas i els costats de les fosses nasals per ajudar a mantenir la via aèria oberta. Es coneixen dos tipus de tires nasals: internes i externes. Es creu que facilita la respiració i per això s'utilitzen durant l'esforç atlètic i com una ajuda per reduir la congestió o per prevenir els roncs. Hi ha diversos estudis que no han indicat que tinguin un efecte que millori el rendiment. També són usades pels entrenadors de cavalls de carreres per motius similars. Es creu que redueixen la resistència de les vies respiratòries i redueixen el risc d'hemorràgia pulmonar induïda per l'exercici (EIPH), a més de reduir la fatiga i ajudar a la recuperació post-cursa.
| 4Entreteniment
|
El Repartiment de l'espectre (en anglès Spectrum Pooling) és una tècnica basada en OFDMA que permet l'accés públic a bandes de freqüències privades creant reserves comuns d'espectre. Va ser proposada per Timo A. Weiss i Fiedrich K. Jondral com a millora de la Radio cognitiva. Es troba en fase d'investigació i desenvolupament i, com a conseqüència, presenta alguns problemes.
| 4Entreteniment
|
Una juguesca, o aposta, és pactar el guany o la pèrdua d'una certa quantitat de diners, o un altre bé, segons quin sigui el resultat futur d'un esdeveniment. L'esdeveniment esmentat pot ser qualsevol en el qual hi hagi un marge d'incertesa sobre el resultat final: jocs de cartes, jocs de societat (ruleta, bingo i altres), jocs populars com una porra, curses de cavalls i qualsevol altre que es pacti entre particulars o no.
En català es fa distinció entre l'aposta, o juguesca, que és l'acció d'apostar, i la posta, que es refereix a la suma de diners arriscada.
Des del punt de vista legal o bé resta prohibit totalment (com en els països islàmics) o se'n regula l'activitat (apostes de l'estat o autonòmiques, concessió de casinos i escurabutxaques, etc.).
Cal tenir en compte que, en general, els deutes de joc per apostes il·legals entre particulars, no són exigibles davant la llei i en canvi poden donar lloc a activitats criminals.
Les apostes, a banda del problema econòmic, poden generar el trastorn del comportament que es coneix com a ludopatia.
A l'àmbit dels videojocs en línia, les caixes d'espolis que s'han de pagar per a obrir-les i que aparega un objecte aleatori foren començades a ser considerades apostes en diversos països: l'abril de 2018 a Minnesota s'aprovà una llei que així ho considera, en altres estats dels Estats Units es proposà la consideració i a Bèlgica és considerat juguesca criminal des d'abril de 2018.
| 4Entreteniment
|
El joc popular és aquell joc que és molt arrelat en un cert territori. Els habitants d'aquest lloc l'exerceixen habitualment en el seu temps lliure. Aquest pot ser practicat per tota la població independentment de l'edat.
| 4Entreteniment
|
Zattoo és un sistema propietari de televisió peer-to-peer per Internet ("P2PTV") que actualment s'enfoca en canals de televisió europeus, contingut amb llicència, i DRM. Els desenvolupadors d'aquest projecte són programadors i investigadors basats a Ann Arbor (Michigan, EUA), amb oficines corporatives a San Francisco i Zuric. Des del desembre de 2006, el producte és públic en versió beta. El reproductor es basa en H.264, i és compatible amb Mac OS X, Linux, Windows 2000, Windows XP i Windows Vista. Necessita un mínim de 500 kbit/s d'amplada de banda de baixada al costat del client.
| 4Entreteniment
|
El Dutch Top 40 (en neerlandès: Nederlandse Top 40) és una llista setmanal dels senzills més venuts en els Països Baixos. Inicialment havia rebut el nom de "Veronica Top 40", que era el nom d'un programa de Radio Veronica, una emissora en aigües internacionals que emetia en neerlandès. Quan l'emissora va ser forçada a aturar llurs emissions en 1974 es va reanomenar a "Dutch Top 40". És semblant a la llista dels EUA Billboard Hot 100.
| 4Entreteniment
|
Un salabre és un instrument manual per atrapar animals menuts, normalment peixos o insectes. Els salabres consisteixen en un pal més o menys llarg que duu una anella fixada a un extrem amb una bossa de xarxa més o menys gran o profunda en forma de mitjó.
| 4Entreteniment
|
La història del peix i del marisc fa referència de la seva pesca, recol·lecció i consum, i es remunta a l'antiguitat. Aquestes pràctiques es remunten, almenys, fins a principis del paleolític, ara fa uns 40.000 anys. L'anàlisi isotòpica de les restes òssies de l'home de Tianyuan (humans moderns que van viure fa 40.000 anys a l'est d'Àsia) ha permès demostrar que aquests individus consumien peix d'aigua dolça de forma regular.Proves arqueològiques com, per exemple, els munts de petxines, les restes d'ossos de peix i pintures rupestres indiquen que els aliments marins eren importants per a la supervivència i que es consumien en importants quantitats. Durant aquest període, la majoria de la gent practicava un estil de vida caçador-recol·lector i per necessitat, es trobaven en moviment constant. No obstant això, els primers exemples d'assentaments permanents (encara que no necessàriament permanentment ocupats) com els de Lepenski Vir, estan gairebé sempre associats a la pesca com una font important d'aliment.
Antigament el riu Nil proveïa una font abundant de peixos: el peix fresc i el peix sec van ser un aliment bàsic per a gran part de la població. Els egipcis tenien instruments i mètodes específics de pesca que il·lustren en les escenes funeràries, en dibuixos i en documents de papir. Algunes representacions fan al·lusió a la pesca com un passatemps.
| 4Entreteniment
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.