text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
El sotsobre d'una embarcació ("de sota a sobre"), es produeix quan la seva posició d'equilibri deixa de ser estable a nivell transversal. Per a una embarcació que navega a vela, són les forces creades pel vent que poden generar un moment d'escora important, en altres casos l'error humà i/o un fenomen extern fan que el vaixell s'inclini més enllà del punt d'equilibri fent que les respectives posicions del centre d'empenyiment i del centre de gravetat de la carena generin un parell que fa sotsobrar el vaixell.
En el cas d'una embarcació esportiva de vela lleugera el sotsobrar (anomenat comunament bolcar ) és normal en aquest cas i no és greu. L'origen està normalment a voler aprofitar fins al límit una velocitat excessiva.
Els grans vaixells sotsobren generalment després d'una acumulació de problemes, i/o errors humans. L'entrada d'aigua que esdevé posteriorment sol causar la pèrdua de la nau.
Alguns casos van ser molt publicitats, com les següents:
Ruptura del buc (Prestige (petrolier))
Errors en el maneig de la càrrega (Repubblica di Genova-Cougar Ace)
| 3Enginyeria
|
L'azida de sodi és el compost inorgànic amb la fórmula química NaN3. és una sal química azida incolora i és el component del sistema del coixí de seguretat de molts automòbils. Es fa servir per preparar altres compostos d'azida. És una substància iònica molt soluble en aigua i extremadament tòxica.
| 3Enginyeria
|
Un girodí és una aeronau d'ales giratòries que compta amb un rotor principal similar al dels helicòpters, però que a diferència d'aquests, també disposa d'un sistema de propulsió principal independent del rotor, i que produeix una embranzida en la direcció de la trajectòria. A altes velocitats el rotor principal es comporta com el d'un helicòpter, igual que en realitzar la maniobra d'ascensió.
| 3Enginyeria
|
Una dàrsena (de l'àrab dār aṣ-ṣinā'ah) és una part protegida artificialment en aigües navegables, que serveix com a embarcador o per a la càrrega i descàrrega còmoda de les embarcacions.
El mot deriva de l'àrab dār aṣṣinā'ah (dār significa «casa» i aṣ-ṣinā'ah vol dir «l'art» o «la fabricació»), és a dir la «casa per treballar», referit originàriament a un moll on es fabricaven i reparaven embarcacions. El terme dār aṣṣinā'ah també va donar origen a les paraules arsenal i drassana.
Inicialment, la majoria dels ports es limitaven als molls construïts a la vora del mar o d'un riu. Tot i que es troben traces de dàrsenes molt antigues, la construcció va emprendre per de bó vers de la fi del segle xviii. Per la revolució industrial, la capacitat dels molls va començar a ésser massa limitada per a acceptar el creixement del trànsit aquàtic. També se cercaven solucions per a protegir els vaixells del corrent, de les tempestats i, als ports sotmesos als moviments de la marea, del canvi de nivell permanent. A la vora del mar o del riu s'escaven entrades artificials fins a una badia amb molls als quatre costats. Quan cal protegir-se de la marea, es construeix una resclosa a dues portes en l'entrada del port.
Vegeu també: Dic i Moll (port)
| 3Enginyeria
|
En aeronàutica, un escut tèrmic és la capa protectora d'una nau espacial o míssil balístic que està dissenyada per protegir-los de les altes temperatures produïdes pel fregament amb les capes altes de l'atmosfera durant la seva reentrada des de l'espai. També és considerat necessari en el disseny d'un avió d'alta velocitat.
| 3Enginyeria
|
Martensita és la fase cristal·lina BCT, en aliatges ferrosos. Aquesta fase es genera a partir d'una transformació de fases sense difusió, a una velocitat que és molt propera a la velocitat del so en el material. Per extensió, es denominen martensita totes les fases que es produeixen arran d'una transformació sense difusió materials metàl·lics. Es diu martensita en honor del metal·lúrgic alemany Adolf Martens (1850-1914).
La transformació martensítica no només passa en l'acer, sinó que altres sistemes d'aliatge es caracteritzen per experimentar transformacions sense difusió. Atès que la transformació martensítica no implica difusió, passa gairebé instantàniament, els grans martensítics s'organitzen i creixen a velocitat molt alta: A la velocitat del so dins de la matriu austenítica. D'aquesta manera, a efectes pràctics, la velocitat de transformació de l'austenita és independent del temps.
L'estructura de la martensita té l'aparença de làmines o d'agulles (variants). La fase blanca és austenita que no es transforma durant el tremp ràpid. La martensita també pot coexistir amb altres constituents, com la perlita.
El refredament ràpid (o tremp) de l'acer austenitzat, fins a arribar a una temperatura propera a l'ambiental, origina un altre microconstituent denominat martensita, que és una estructura de no equilibri de la transformació sense difusió de l'austenita. Es pot considerar un producte de transformació competitiu amb la perlita o la bainita. La transformació martensítica té lloc a velocitats de tremp molt ràpides que dificulten la difusió del carboni. Si hi hagués difusió es formarien les fases ferrita i cementita.
La transformació martensítica no és ben coneguda. No obstant això, un gran nombre d'àtoms es mouen de manera cooperativa, el que representa petits desplaçaments d'un àtom respecte als seus veïns. Aquesta transformació vol dir que l'austenita CCC experimenta una transformació polimòrfica a la martensita tetragonal centrada en el cos (TCC). La cel·la unitat d'aquesta estructura cristal·lina és un cub, allargat en una de les tres dimensions, centrat en el cos BCC; aquesta estructura és diferent de la ferrita CC. Tots els àtoms de carboni romanen com soluts intersticials en la martensita i constitueixen una dissolució sòlida sobresaturada capaç de transformar-se ràpidament en altres estructures, si s'escalfa a temperatures que impliquen una apreciable velocitat de difusió. La majoria dels acers retenen l'estructura martensítica gairebé indefinidament a temperatura ambient.
Amb un tractament mecànic adequat, l'estructura pot presentar una sola variant. Un cas particular en són els aliatges martensítics ferromagnètics, que mostren interessants propietats en aplicar-los un camp magnètic (magnetoestricció, Villary effect ).
Els acers amb microestructura martensítica són els més durs i mecànicament resistents, però també els més fràgils i menys dúctils. La duresa d'aquests acers depèn del contingut en carboni, però també són més tenaços que els acers perlita.
| 3Enginyeria
|
El sòl és la superfície inferior d'una habitació o d'un vehicle. Els sòls varien des de la pols o terra que hi pot haver una cova fins a superfícies de moltes capes fetes amb tecnologia moderna. Els sòls poden ser de pedra, fusta, bambú, metall o qualsevol altre material que pugui suportar la càrrega esperada.Els sòls solen consistir en un subsòl per a suport i un revestiment de sòl utilitzat per donar una bona superfície de caminada. En els edificis moderns, el subsòl sovint té cablejat elèctric, fontaneria i altres serveis integrats. Com que els pisos han de satisfer moltes necessitats, algunes d'elles essencials per a la seguretat, els pisos es construeixen amb estrictes codis de construcció en algunes regions.
| 3Enginyeria
|
La textura cristal·logràfica en ciència dels materials i en geologia és la distribució d'orientacions cristal·lines en un policristall. Aquesta distribució d'orientacions és una conseqüència de les condicions de formació del policristall. Com que en general les condicions de formació són altament direccionals, el terme "textura cristal·logràfica" fa referència també a l'orientació preferencial dels vidres en un material policristal·lí. És in material que no posseeix una orientació preferencial, sinó que posseeix una distribució aleatòria d'orientacions, que es coneix com a material atexturat o equiaxial. El cas contrari, és aquell del monocristall, en el qual, per definició, només una orientació és possible.
| 3Enginyeria
|
La gestió de versions és el procés de gestió de les versions del programari des del desenvolupament a les proves i des de les proves als entorns de producció. És una disciplina relativament nova, però en ràpid creixement dins de l'enginyeria de programari. Com els sistemes de programari, processos de desenvolupament de programari i els recursos estan cada cop més distribuïts, invariablement cada vegada són més especialitzat i complex. A més, els productes de programari (especialment aplicacions web) són en general en un cicle continu de desenvolupament, proves i posada en marxa. Cal afegir a això una evolució i la complexitat creixent de les plataformes en què aquests sistemes funcionen, i es fa evident que hi ha un munt de peces que han d'encaixar a la perfecció per garantir l'èxit i valor a llarg termini d'un producte o projecte. Per tant, la necessitat de dedicar recursos a supervisar la integració i el flux del desenvolupament, les proves, la implementació i el suport d'aquests sistemes existeix. Encara que els cap de projecte han fet això en el passat, en general, estan més preocupats pels "grans" aspectes d'un projecte o aplicació, de manera que, sovint no tenen temps per supervisar alguns dels aspectes més tècnics o de dia-a-dia del projecte. L'administrador de versions (també conegut com a "RM" o Release Managers) cobreixen d'aquesta necessitat. Han de tenir un coneixement general de cada aspecte del procés de desenvolupament de programari, de diversos sistemes operatius aplicables i aplicacions o plataformes, així com diverses funcions de negoci i perspectives.
| 3Enginyeria
|
La microretícula metàl·lica (en anglès: Metallic Microlattices, UM) és un material metàl·lic, sintètic i porós format per una escuma metàl·lica ultralleugera, composta a base de nano tubs metàl·lics, de l'aliatge níquel-fòsfor, que es troben entrellaçats diagonalment en forma de xarxa amb una mínima separació entre aquests. Es va desenvolupar per part de Tobias Schadlerde, HRL laboratoris i la universitat de Califòrnia a Malibú, Irvine i Caltech. Publicat per primer cop a la revista Science, en la secció del “Journal” el 18 de novembre de 2011.
| 3Enginyeria
|
Un passador partit o passador dividit, és una fixació metàl·lica amb dues meitats que es poden doblegar (o no) durant la instal·lació, amb una funcionalitat semblant a una grapa o rebló . Normalment, estan fets de filferro gruixut amb una secció transversal semi-circular, els passadors partits tenen diferents mides i tipus.
Un passador partit és similar en disseny i funció a un relligador de llautó en el món de la papereria i enquadernació.
| 3Enginyeria
|
El cagaferro és el material de rebuig que resulta de la reducció dels minerals, especialment l'escòria que es produeix en un forn de ferro quan se separa, a alta temperatura, el metall fos dels minerals. El cagaferro té un aspecte similar a les roques volcàniques, de tonalitat fosca pròxima al negre mat, i acostuma a tenir la superfície plena de vacúols produïts per l'expulsió dels gasos en el moment del refredament cosa que li dona una densitat molt baixa. El cagaferro s'ha usat tradicionalment en aquells països amb una indústria metal·lúrgica important sobretot en zones pròximes a les fargues i a les vies de tren. S'ha utilitzat com a material de construcció o per la preparació de terrenys en carreteres i per drenatges.
| 3Enginyeria
|
Un sistema de navegació automotor és un GPS dissenyat per navegar en vehicles de carretera, com automòbils, autobusos i camions. Al contrari d'altres GPS, aquest utilitza dades de posició per situar a l'usuari en un carrer mapejat en un sistema de base de dades. Utilitzant la informació dels arxius dels carrers en aquesta base, la unitat pot donar adreces d'altres punts a través de la ciutat. Amb càlculs per inferència, dades de distància des de sensors estratègicament instal·lats a la ciutat, i un sistema de guia inercial amb giroscopi d'estructura vibratòria , pot produir-se una gran millora de seguretat, ja que la senyal GPS pot perdre's o patir múltiples rebots de multipasses per canons urbans o túnels.
| 3Enginyeria
|
Les fosses sèptiques són unitats de tractament primari de les aigües negres. En elles es realitza la separació i transformació físico-química de la matèria orgànica continguda en aquestes aigües. Es tracta d'una forma senzilla i econòmica de tractar les aigües negres i està indicada (preferentment) per a zones rurals o residències situades en paratges aïllats que no tenen possibilitat de connexió amb el clavegueram. No obstant això, el tractament no és tan complet com en una estació per a tractament d'aigües negres EDAR
| 3Enginyeria
|
L'aixada pedrenyera és una eina composta d'una peça de ferro amb un ull central en el qual va aficat un mànec de fusta. La peça metàl·lica té un cap acabat en tall vertical (rastell) i l'altre en punta. També s'anomena aixada amb punta. L'eina és emprada pels margers en les construccions de pedra seca.
| 3Enginyeria
|
Un material és una substància sòlida amb estructura i propietats homogènies que s'utilitza per a la fabricació de productes, incloent habitatge, transport, vestits, comunicacions, alimentació, lleure i altres. Actualment disposem de l'ordre de desenes de milers de materials, naturals o desenvolupats artificialment, i les noves tecnologies de materials en creen de nous contínuament.
Des de l'antiguitat existeixen materials compostos que uneixen les propietats de dues o més substàncies, amb la qual cosa s'aconsegueix un material que té les propietats de dos elements. Hi ha també materials usats des de molt antic que es troben a la natura, com la pedra, la fusta, l'argila i el cuir; i de fet les primeres grans civilitzacions de la pre-història es coneixen amb el nom del material més emprat, per exemple edat de pedra, edat de ferro o edat del bronze. Altres grans grups de materials sòlids són els metàl·lics, els polímers (popularment, plàstics), els ceràmics (inclouen en vidre) i els semiconductors.
| 3Enginyeria
|
El 1994 el físic mexicà Miguel Alcubierre va publicar a la revista científica Classical and Quantum Gravity un model matemàtic que suposaria possibles els viatges a velocitats majors que c (velocitat de la llum), és a dir, superlumínics efectuant trucs amb l'espaitemps, Alcubierre planteja la mètrica que porta el seu nom com una solució a algunes equacions d'Einstein en el marc de la teoria general de la relativitat.
Implícitament el postulat per Alcubierre parteix del fet que la matèria causa curvatures o deformacions (en anglès Warps) dins del "teixit" espaitemps.
| 3Enginyeria
|
L'ergògraf és un aparell inventat per l'italià A. Mosso (1846 - 1910) que serveix per mesurar la força emprada en una contracció muscular. En psicologia, s'usa per detectar les variables que poden influir en un treball muscular com per exemple la fatiga, les disposicions motivacionals, els estímuls, etc.
| 3Enginyeria
|
DIRECT és una proposta d'arquitectura alternativa de vehicle de llançament derivat del transbordador espacial (SDLV, de l'anglès Shuttle-Derived Launch Vehicle) per ser utilitzada dins el marc de la Vision for Space Exploration de la NASA, que substituiria els coets planejats per l'agència espacial, l'Ares I i l'Ares V, per una altra família de vehicles de llançament anomenats Jupiter.
DIRECT és defensat per un grup d'entusiastes de l'espai que afirma representar un equip més gran de desenes d'enginyers de la NASA i la indústria espacial que hi treballen activament, de manera anònima i voluntària, al seu temps lliure. Al setembre del 2008, es deia que l'equip de DIRECT estava compost de 69 membres, dels quals 62 eren enginyers de la NASA, enginyers de contractistes de la NASA o directors del Programa Constellation. Un nombre reduït de membres de l'equip no afiliats amb la NASA representa el grup en públic.
El nom del projecte, "DIRECT", es refereix a la filosofia consistent en maximitzar la reutilització de material i instal·lacions que ja es fan servir actualment pel programa del transbordador espacial, permetent així una transició "directa". L'equip de DIRECT afirma que aquest enfocament per desenvolupar i utilitzar una família de coets amb moltes similituds entre ells disminuiria els costos i el període entre la retirada del transbordador espacial i el primer llançament de l'Orion, reduiria els retards i simplificaria els requisits tècnics per les futures missions tripulades dels Estats Units a l'espai.
S'han proposat tres grans versions de la proposta de DIRECT. La més recent, la versió 3.0, fou revelada al maig del 2009. El 17 de juny del 2009, el grup presentà la seva proposta a una vista pública del Comitè de Revisió dels Plans de Vol Espacial Tripulat dels EUA, un panell que revisa la política espacial dels EUA, a Washington DC.
| 3Enginyeria
|
En arqueologia, l'arqueologia espacial és l'estudi, basat en la recerca científica, de diversos objectes fets pels humans que es troben a l'espai, la seva interpretació com a pistes de les aventures que la humanitat ha experimentat en l'espai i la seva conservació com herència cultural.Inclou els complexs de llançament a la Terra, residus orbitals, satèl·lits i objectes i estructures sobre altres cossos celestes com el planeta Mart. També inclou recursos culturals.
El turisme espacial podria afectar els artefactes arqueològics, per exemple, sobre la Lluna.Una ramificació és el desenvolupament de tècniques per a detectar signes de vida o de tecnologia en altres planetes, o de visitants a la Terra extraterrestres. Una faceta d'aquesta tasca és l'ús de satèl·lits per identificar estructures de significació arqueològica.
| 3Enginyeria
|
Fundada en 1992, l'Institut de Ciències i Tècniques de les Yvelines, també anomenada ISTY, és una Grande école d'enginyeria de França. Està situada a Vélizy-Villacoublay, França : Campus Universitat de Versalles Saint-Quentin-en-Yvelines.L'ISTY és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.
L'Escola lliura el diploma d'enginyer de ISTY (Màster Ingénieur ISTY)
| 3Enginyeria
|
Un Aeròmetre és un instrument dissenyat per a mesurar la densitat (o altres paràmetres) de l'aire i d'alguns gasos.El terme aeròmetre (o Ärometer, del grec clàssic ἀήρ -aer "aire" i μέτρον -métron "mesura, escala") es refereix a diversos tipus de dispositius per a la definició o mesura dels gasos. Els instruments designats amb aquest nom poden servir per trobar: la densitat, el flux, la quantitat o algun altre paràmetre, de l'aire o d'un gas determinat.Un altre instrument anomenat areòmetre (del grec antic ἀραιός -araiós "lleuger" i μέτρον -métron "mesura"), també conegut com a hidròmetre, que s'utilitza per mesurar la densitat dels líquids, sovint es confon amb el terme aeròmetre definit en el present article.
| 3Enginyeria
|
Els limbes són cercles o discs graduats, tant verticals com horitzontals, per mesurar angles. Estan dividits de 0 a 360 graus sexagesimals, o de 0 a 400 graus centesimals. En els limbes verticals es poden veure diverses graduacions (limbes zenitals). Els teodolits mesuren en graduació normal (sentit dextrogir o de les agulles del rellotge) o graduació anormal (sentit levogir o contrari a les agulles del rellotge). Es mesuren angles zenitals (distància zenital), angles de pendent (alçada d'horitzó) i angles nadirals.
| 3Enginyeria
|
La maçoneria o mamposteria és un tipus d'obra feta amb pedra sense treballar —a vegades palets—, pedra picada —la que no s'ha desbastat— o bocins de maons, que es disposen irregularment i es lliguen amb un material de cohesió, l'argamassa o morter. Aquests darrers estan formats per una mescla de calç, sorra, aigua, ciment…També s'anomena maçoneria l'obra dita de pedra seca, que no utilitza argamassa. Aquesta tècnica era freqüent en edificacions rústiques antigues i s'utilitza en enjubs, marges i altres construccions rudimentàries.
| 3Enginyeria
|
Un microscopi electrònic de transmissió d’escaneig (STEM, de l'anglès scanning transmission electron microscope) és un tipus de microscopi electrònic de transmissió o TEM amb característiques típiques de microscopis electrònics de rastreig o SEM. Com passa amb un microscopi electrònic de transmissió convencional (CTEM), les imatges estan formades per electrons que passen a través d'una mostra prima. No obstant això, a diferència de CTEM, en la microscopia STEM el feix d'electrons està enfocat en un punt amb una mida típica de 0,05 - 0,2 nm, que s'escaneja sobre la mostra de manera que s'il·lumini en cada punt amb el feix paral·lel a l'eix òptic del microscopi. L'escaneig amb el feix a través de la mostra fa que la tècnica STEM sigui adequada per a tècniques analítiques com ara el mapatge espectroscòpic mitjançant espectroscòpia de raigs X d’energia dispersiva (EDX) o l'espectroscòpia per pèrdua d’energia d'electrons (EELS). Aquests senyals es poden obtenir simultàniament, permetent una correlació directa entre les imatges obtingudes i les dades espectroscòpiques.
Normalment els aparells STEM són microscopis electrònics de transmissió, o microscopis electrònics de rastreig convencionals equipats amb bobines d'exploració addicionals, així com amb els detectors i circuits necessaris, que li permeten canviar entre funcionar com a STEM o com a CTEM; no obstant, també es fabriquen STEM dedicats.Els microscopis electrònics de transmissió d’escaneig d’alta resolució requereixen ambients ambients excepcionalment estables. Per obtenir imatges de resolució atòmica amb STEM, els nivells de vibració, les fluctuacions de temperatura, les ones electromagnètiques i les ones acústiques han d'estar controlats en la sala on s'allotja el microscopi.
| 3Enginyeria
|
Una llosa de fonamentació és una placa de formigó recolzada sobre el terreny que serveix de fonamentació que reparteix el pes i les càrregues de l'edifici sobre tota la superfície de suport. Les lloses són un tipus de fonamentació superficial que té molt bon comportament en terrenys poc homogenis que amb un altre tipus de fonamentació podrien patir assentaments diferencials. També en terrenys amb molt poca capacitat portant. Les lloses més senzilles són les lloses de gruix constant, encara que també hi ha lloses nervades que són més gruixudes segons la direcció dels murs de càrrega o files de pilars. El seu càlcul és similar al d'una llosa plana de terrat invertint les adreces dels esforços i aplicant les càrregues tant axials com uniformes provinents de tot l'edifici. Les traves d'aquestes lloses s'inverteixen per quedar enterrades en el terreny i evitar obstacles a l'aprofitament de la superfície que queda llista per ocupar-se com un ferm encara que la seva superfície fins i tot és rugosa.
| 3Enginyeria
|
Es denomina arc de descàrrega a l'arc cec practicat en un mur de càrrega, amb la finalitat de desviar part dels esforços o tensions del mur sota el mateix.
| 3Enginyeria
|
El con d'Abrams és l'assaig que es realitza al formigó en el seu estat fresc, per a mesurar la seva consistència; un paràmetre que valora la seva capacitat d'omplir un motlle i envoltar completament les armadures sense deixar buits.
L'assaig consisteix a omplir un motlle metàl·lic troncocònic de dimensions normalitzades, en tres capes piconades amb 25 cops de vareta i, després d'enretirar el motlle, mesurar l'assentament que experimenta la massa de formigó col·locada al seu interior. Aquesta mesura es complementa amb l'observació de la forma d'ensorrar-se del con de formigó mitjançant cops laterals amb la vareta.
| 3Enginyeria
|
Una latrina, comuna o comú, excusat, secreta (o secretes), i humorísticament can Felip o ca Garcia (al País Valencià) és un espai destinat a defecar i orinar. L'etimologia, segons el DCVB en línia prové del llatí latrīna.La correcta disposició de les excretes és fonamental per a preservar la salut de les comunitats rurals i urbanes.
Mentre a les ciutats la solució ideal és la recollida de les aigües negres o servides per mitjà d'una xarxa de clavegueram i el posterior tractament en plantes de tractament d'aigües servides, en les àrees rurals, amb poca densitat de població, la solució tècnica i econòmicament més viable és la latrina.
| 3Enginyeria
|
L'École nationale supérieure de chimie de Paris o Chimie ParisTech és una Grande école d'enginyeria de França fundada el 1896. Està situada a París, França : Campus PSL Research University.És un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica que lliura el diploma d'enginyer de Chimie ParisTech (Màster Ingénieur Chimie ParisTech) i el diploma Màster recerca i de doctorat.
| 3Enginyeria
|
El paper absorbent, de vegades anomenat simplement absorbent, és un tipus de paper que s'utilitza per absorbir un excés de substàncies líquides (per exemple, tinta o petroli) de la superfície del paper d'escriptura o d'altres objectes. També se sol utilitzar com una eina de bellesa per absorbir l'excés d'oli de la pell.
| 3Enginyeria
|
L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (ETSETB), també coneguda amb el nom de Telecom BCN, és un centre universitari públic de la Universitat Politècnica de Catalunya (Barcelonatech) creat l'any 1971. Compta amb una àmplia experiència docent de més de 40 anys i amb el reconeixement de la qualitat dels seus estudis, professorat i titulats per les empreses del sector i de la societat, tant a nivell nacional com internacional.
L'escola es troba al Campus Nord de Barcelona. Amb transport públic s'hi pot arribar amb diverses línies d'autobús o amb la Línia 3 del Metro baixant a les estacions de Palau Reial o Zona Universitària.
| 3Enginyeria
|
Una tripulació és un grup de persones que treballen en una tasca comuna, generalment sota una estructura jerarquitzada. Designa especialment el personal de conducció i de serveis d'una nau o aeronau. Per influència de l'anglès crew també s'aplica a determinades activitats relacionades amb les subcultures urbanes.
| 3Enginyeria
|
Una zona d'exclusió aèria (també coneguda com a NFZ, de les sigles angleses de no-flight zone) és un espai aeri en el qual està prohibit el trànsit d'avions, helicòpters, globus i dirigibles. Aquest tipus de zones s'imposen com a mesures de seguretat, o bé per motius militars o bé per esdeveniments especials. Són especialment conegudes la zona d'exclusió aèria imposada durant la Guerra de Bòsnia (Operació Deny Flight) i les zones imposades a Iraq després de la Segona Guerra del Golf el 1991 (Operació Northern Watch al nord del país i Operació Southern Watch al sud).
| 3Enginyeria
|
Un nefoscopi és un instrument meteorològic que permet esbrinar, per observació visual, la direcció de moviment dels núvols i la seva velocitat angular.Fou inventat pel pare escolapi italià Filippo Cecchi el 1859.El jesuita Carl Braun va inventar un altre tipus de nefoscopi el 1865.
| 3Enginyeria
|
Una fossa de betum, també anomenada fossa o llac d'asfalt, és el resultat d'una filtració de petroli on el betum subterrani brolla a la superfície. Això passa perquè, després que el material arribi a la superfície, els seus components més lleugers es vaporitzen, deixant només l'asfalt espès.Les fosses de betum formen reserves superficials de petroli, i aquests dipòsits acostumen a trobar-se en trampes anticlinals. De fet, prop del 80% del petroli trobat a la Terra s'ha trobat en trampes anticlinals.
| 3Enginyeria
|
Un forabord és un sistema de propulsió utilitzat en embarcacions que sol anar adossat a l'espill. Conté, en un sol bloc, el motor d'explosió, la transmissió i l'hèlix que propulsa el bot. En certs motors (petits, generalment de menys de 10 CV), també contenen un dipòsit de combustible.
La seva potència varia de 0,5 a 350 cavalls en motors de 2 temps i 4 temps. La seva arquitectura va del monocilindre al motor V8. Els motors venuts a Europa són tots d'injecció directa i posseeixen un compressor de baixa pressió per a l'admissió d'aire i carburant.
| 3Enginyeria
|
L'École supérieure d'électronique de l'Ouest (ESEO) és una escola francesa d'enginyeria creada l'any 1956 per Jean Jeanneteau.Està situat a Angers, Dijon, Vélizy i Xangai, i està especialitzat en el camp de l'electrònica.El Col·legi és membre de la Conférence des Grandes Écoles.
| 3Enginyeria
|
L'enginyeria geofísica és la branca de l'enginyeria que en el seu camp professional participa en la investigació, exploració, avaluació, explotació i aprofitament de recursos energètics, minerals i hidrològics, per a determinar-ne l'impacte ambiental i els riscos geològics.
Així mateix, participa en estudis del sòl i del subsol per a la construcció d'obres d'enginyeria civil: preses, centrals hidroelèctriques, ponts, carreteres. També pot participar en altres obres d'infraestructura en els organismes estatals i privats relacionats amb: Recursos hidroelèctrics (embassaments), recursos minerals, petrolis, recursos energètics en general o a l'entorn de comunicacions i transports. A part de poder prestar els seus serveis en instituts de recerca o de docència.
| 3Enginyeria
|
El troleibús, també conegut com a trolley o tròlei, és un autobús elèctric alimentat per dos cables superiors des d'on pren l'energia elèctrica, mitjançant dues astes. El troleibús no fa ús de vies especials o guies a la calçada, la qual cosa el fa un sistema més flexible. Compta amb pneumàtics de cautxú, en comptes de rodes d'acer en guies com els tramvies.
Al País Valencià funciona el TVR (transport de via reservada) a la ciutat de Castelló de la Plana, amb el TVRCas; i hi ha projectes d'implantació del troleibús a altres ciutats com Benidorm.
| 3Enginyeria
|
L'argila expandida és un material argilós, que té la facultat d'incorporar molècules d'aigua a l'interior de les làmines que formen la seva estructura cristal·lina. Aquest procés s'anomena hidratació. El fenomen provoca un augment de volum i planteja importants problemes a l'hora de fer-la servir per a la construcció d'edificis o carreteres, ja que el seu volum varia segons la quantitat d'aigua que conté, i per tant, depèn de les condicions climàtiques.
| 3Enginyeria
|
El regle d'Ibañez Saavedra és un instrument geodèsic de mesura de distàncies inventat pel Carlos Ibáñez Ibáñez i Frutos Saavedra Meneses. El formen un regle suport de 4 metres de longitud fet de llautó i embotida dins d'un bastidor de ferro. Dues petites guies de platí en els extrems llisquen sobre la de llautó i actuen com nonius.
El primer exemplar d'aquest instrument fou construït a París per la casa Brüner y germans i va ser traslladat a España entre el 22 de maig i el 5 d'octubre. Suposava una pesa de tecnologia molt superior a les de l'època. Per a realitzar una mesura amb aquest aparell calia alinear-se en la base i anar mesurant tram a tram. La seua aportació més important fou la mesura de la base de Madrilejos de la xarxa geodèsica espanyola. En aquest projecte es mesuraven uns 250 m diaris i l'error relatiu final fou de
1
/
5850000
{\displaystyle 1/5850000}
.El regle d'Ibañez suposà l'evolució de l'anterior proposta per Carlos Ibáñez e Ibáñez qui la patentà en 1865, el regle d'Ibáñez podia mesurar més distància en menor temps i no calia tan personal auxiliar com en el seu avantpassat. El llegat més important d'aquest instrument és la mesura de bases a Suïssa, fet que li va donar fama mundial a l'inventor. També fou utilitzada per a la mesura de bases topogràfiques a Espanya. L'error relatiu d'aquest instrument és
1
/
2200000
{\displaystyle 1/2200000}
.
| 3Enginyeria
|
El circ és una art escènica que produeix espectacles incloent acròbates, malabaristes, pallassos, mags i altres intèrprets d'alguna de les seves disciplines, que de vegades es barregen entre elles o amb altres arts escèniques, com la dansa contemporània, el teatre físic, l'òpera, etc. Com tots els espectacles, es desenvolupa de forma diferent depenent de a qui vagi dirigit. Pot anar dirigit a un públic infantil, adult o també pot usar-se de manera social, per exemple ajudant a pobles que s'estiguin recuperant de la tristesa i el xoc que els ha provocat una guerra recent.
A Argentina es va donar una variant d'aquest gènere artístic, denominada "circ crioll" que va sorgir entre el 1840 i el 1866 als voltants de la ciutat de Buenos Aires, va difondre principalment el gènere "gauchesco"" a través de la dansa i de cançons.
| 4Entreteniment
|
El Parc Merveilleux és un parc de diversions situat a l'est de Bettembourg al sud de Luxemburg. Dissenyat sobretot per al públic infantil, el parc compta amb una gran varietat d'atraccions, incloent ocells exòtics, animals en els seus hàbitats naturals, un ranxo de cavalls, un ferrocarril en miniatura, cotxes de lloguer sense conductor per a nens, zones de jocs, escenes de contes de fades, un restaurant i un cafeteria. El parc està obert tots els dies des de Pasqua a començaments d'octubre.
| 4Entreteniment
|
Una xarxa de televisió o emissora és una xarxa de telecomunicacions per a la distribució de contingut de programes de televisió, on una operació central proporciona programació a moltes estacions de televisió o proveïdors de televisió de pagament. Fins a mitjan anys vuitanta, la programació de televisió a la majoria de països del món estava dominada per un nombre reduït de xarxes terrestres. Moltes xarxes de televisió primerenques (com NBC, ABC o BBC) van evolucionar a partir de xarxes de ràdio anteriors. Tanmateix, a la dècada de 1980, la televisió per cable va començar a experimentar un creixement sense precedents, doncs mentre que la televisió emesa permetia a l'espectador rebre una quantitat limitada de senyals d’emissores transmeses per l’aire amb l’ajuda d’una antena, la tecnologia per cable portava una gamma molt més àmplia de canals directament a casa mitjançant un cable coaxial.Als països on la majoria de les xarxes emeten contingut idèntic i d'origen central a totes les seves estacions les emissores de televisió funcionen com a grans "estacions repetidores", i els termes "xarxa de televisió", "canal de televisió" i "estació de televisió" s'han convertit majoritàriament en intercanviables en el llenguatge quotidià, i només els professionals de les ocupacions relacionades amb la televisió continuen fent una diferenciació entre ells. Dins de la indústria, de vegades es crea una classificació entre grups de xarxes en funció de si la seva programació s'origina simultàniament des d'un punt central i si el control principal de la xarxa té la capacitat tècnica i administrativa per fer-se càrrec de la programació dels seus afiliats en temps real. quan ho consideri necessari; l'exemple més comú és durant els esdeveniments nacionals de notícies d'última hora.
A Amèrica del Nord, en particular, moltes xarxes de televisió disponibles per cable i televisió per satèl·lit es marquen com a "canals" perquè són una mica diferents de les xarxes tradicionals en el sentit definit anteriorment, ja que són operacions singulars: no tenen filials ni emissores de components, però en canvi, es distribueixen al públic per cable o proveïdors de difusió directa per satèl·lit. Aquestes xarxes s'anomenen habitualment amb termes com ara "canals especialitzats" al Canadà o "xarxes de cable" als EUA.
Una xarxa pot produir o no tota la seva pròpia programació. En cas contrari, les productores poden distribuir el seu contingut a les diferents xarxes, i és habitual que una determinada productora pugui tenir programes que s'emetin en dos o més. xarxes rivals. De la mateixa manera, algunes cadenes poden importar programes de televisió d'altres països o utilitzar programacions arxivades per ajudar a complementar els seus horaris.
| 4Entreteniment
|
El chito, en català palet, tella, estràngol, calitx, canut i tànguit, a les Balears rèbol o bètol, també conegut en espanyol com a tuta, tángana, tango, tanga o tanguilla, és un joc popular de diverses zones d'Espanya, incloent-hi les Illes Canàries. El mot chito ja apareix als Furs de Madrid de 1202, consisteix en llançar un disc metàl·lic (tejo, tostón, chanflo o doblón) o peces de moneda o objectes de valor damunt o darrere o contra un cilindre posat dret (el palet, en castellà: chito, tuta, tanga o tarusa), situat a una certa distància, generalment uns 20 metres, per tal de separar els diners del palet. Aquell qui aconsegueix que els diners restin més prop de la tella que del palet, guanya aquells diners.
Sobre el chito es col·loca una moneda o xapa. Per a puntuar cal fer caure el chito; si la moneda resta més a prop del chito que del tejo s'obté la puntuació mínima, mentre que si la moneda és més a prop del tejo que del chito s'obté la puntuació més alta.
| 4Entreteniment
|
Festival de Circ Trapezi és un festival de circ que se celebra, des de 1997, cada any al mes de maig a Reus, amb actuacions tant al carrer com en teatres de companyies tant catalanes com d'àmbit internacional; el mateix festival se celebra a Vilanova i la Geltrú. Es fan representacions a La Palma, a la Plaça del Baluard, a la Plaça de la Llibertat, a la Plaça Mercadal, a la Plaça Prim, i als teatres Bartrina i Fortuny, entre altres indrets. L'assistència de públic habitual és d'unes 100.000 persones. Durant el festival, que és referent internacional en el seu àmbit, es poden veure diverses tècniques de circ. El seu director artístic és Leandro Mendoza.El 2012 va rebre el Premio Nacional de Circo, atorgat pel Ministeri de Cultura. El 2020, a causa de la pandèmia de la COVID-19 es va transformar en un festival essencialment virtual.
| 4Entreteniment
|
Una foto finish és una fotografia que es fa al final d'una cursa per tal de saber l'ordre d'arribada dels participants. És la reproducció de l'arribada dels competidors a la línia de meta, amb tal precisió que, en cas de ser necessari, pugui dilucidar el vencedor en un final tan disputat que l'ull humà no pogués diferenciar. Encara que el terme foto finish s'ha mantingut per raons històriques, en realitat no sempre és una fotografia el que s'empra, sinó que pot ser una, diverses o un vídeo pres en la línia d'arribada. En el segle xxi, solen emprar-se mitjans digitals i equipament especial, disparats per sensors fotovoltaics o làser.
Històricament, un fotògraf realitzava una sèrie de fotografies a mà en la meta. Encara que en alguns esports s'utilitza equipament electrònic per posicionar als participants durant la carrera, la foto es considera com l'evidència més important a l'hora de determinar el vencedor. No obstant això, només es recorre a la seva ocupació quan el final d'una carrera és disputat o quan s'ha batut un rècord. Una alternativa, usada en les competicions de natació, és situar pulsadors manuals, els quals registren el temps quan els propis atletes els toquen.
A vegades, el terme també s'utilitza de forma dramàtica en periodisme per explicar successos d'última hora, com per exemple al final del Campionat del Món de Fórmula 1 de 2008, quan Hamilton passà Glock en l'últim revolt del circuit.
| 4Entreteniment
|
El teatre off-Broadway és un terme utilitzat per denominar les obres, musicals o revistes representades a la ciutat de Nova York però fora del circuit de Broadway. Acostumen a ser teatres amb un aforament d'entre 100 i 500 persones i que realitzen produccions de baix cost, no comparables amb les produccions realitzades a Broadway.
| 4Entreteniment
|
Un festival és un esdeveniment, celebració, o conjunt de manifestacions artístiques, culturals, o esportives, organitzat generalment per una comunitat local o municipi, i que sol tenir caràcter periòdic.
| 4Entreteniment
|
La Spartacus International Gay Guide és una guia de turisme gai d'àmbit internacional. Hom la considera una referència, car és ser la més documentada en llocs d'ambient gai-lèsbic de tots cinc continents. És editada en 5 idiomes (anglès, alemany, francés, espanyol i italià) i té una periodicitat anual des del 1970. L'empresa editora és Bruno Gmünder Verlag, amb seu a Berlín, Alemanya. L'última edició, que fa la número 38, està disponible des de març del 2009 i correspon a 2009.
| 4Entreteniment
|
La intermodulació (en anglès intermodulation, abreujat IMD), és la modulació d'amplitud no desitjada de senyals, amb dos o més freqüències diferents, en un sistema amb comportament no lineal. La intermodulació entre cada component de freqüència formarà senyals addicionals en freqüències que no són, en general, harmònics (múltiples enters) de qualsevol d'elles, sinó sovint les freqüències suma i diferència de les freqüències originals.
| 4Entreteniment
|
Un walkie-talkie és un transceptor portàtil de transmissió de banda bidireccional portàtil. El seu desenvolupament, el qual fou durant la Segona Guerra Mundial ha estat acreditat a diferents persones, d'entre les quals hi trobem a Donald Hings, a Alfred Gross, enginyer de ràdio, i a equips d'enginyers de Motorola. Els walkie-talkies van començar a ser emprats per infanteries d'exèrcits i per part d'altres unitats de combat, i en acabar la guerra, van començar a ser utilitzats per policies i altres forces de seguretat. Finalment, el seu ús es va estendre al públic general i foren cada vegada més usats en múltiples professions, com per exemple la construcció.Els walkie-talkies típics s'assemblen a un telèfon mòbil, amb un altaveu incorporat en un extrem i un micròfon en l'altre (tot i que en alguns dispositius l'altaveu també s'utilitza com a micròfon). La gran majoria dels walkie-talkies tenen una antena muntada a la part superior de la unitat. Per mantenir una conversa a través d'aquest dispositiu l'usuari, normalment, no ha d'apropar l'altaveu a la seva orella, ja que la veu del transmissor surt a un volum bastant alt, molt similar a la manera en la qual funciona un telèfon mòbil en "mode altaveu". Un walkie-talkie és un dispositiu de comunicació semidúplex. Múltiples walkie-talkies utilitzen un únic canal de ràdio, i només es pot transmetre una ràdio al canal a la vegada. El transceptor normalment està en mode de recepció; quan l'usuari vulgui parlar, ha de prémer el botó push-to-talk (en català: prémer per parlar) (conegut per les seves inicials PTT) que apaga el receptor i encén el transmissor.
| 4Entreteniment
|
El calitx, també anomenat "calintxe" a algunes comarques, és un joc popular del País Valencià, semblant a la petanca, que es juga amb xapes rodones (normalment de plom) que es llancen des d'una distància d'uns 10 metres per a tombar o apropar-se el màxim possible al calitx (un bastó d'uns 10cm d'alt sobre el qual s'hi col·loquen dues monedes).L'objectiu final del joc és aconseguir que les monedes caiguen del calitx i queden més a prop de les xapes dels jugadors que de l'esmentat calitx. Els jugador seguiran llançant sempre que quede almenys una moneda més a prop del calitx que d'una xapa d'algun jugador.
Normalment es juga per parelles, primer llancen els dos jugadors d'una parella, després els dos de l'altra i així successivament fins al final de la partida.
Com qualsevol joc popular, el calitx té les seues expressions col·loquials pròpies. Alguns exemples en són:
Fer dita: Apropar el màxim possible la xapa al calitx (sense tombar-lo).
Descapollar: Tombar el calitx.A Altea (La Marina Baixa) hi ha un "Carrer Calitx".
| 4Entreteniment
|
Les animadores esportives o cheerleaders són grups de noies i nois, que executen un espectacle breu de gimnàstica rítmica, dansa esportiva o acrobàtica, per animar i entretenir els afeccionats durant els descansos i sempre que s'interrompeix el joc en algunes competicions esportives (a l'estat espanyol, bàsicament en els partits de bàsquet).
El cheerleading és originari dels Estats Units i Canadà, on té una gran tradició com a complement dels partits de bàsquet i futbol americà i on, a més, es considera com un esport més, amb els seus propis clubs, federacions i competicions oficials. De vegades, les coreografies poden incloure fins i tot algunes torres humanes.
| 4Entreteniment
|
El planeta dels simis (títol original en anglès Planet of the Apes) és una saga de pel·lícules dels Estats Units que comprèn nou pel·lícules, entre elles, un remake, un reboot, dues sèries de televisió (una d'elles animada) i diversos còmics i llibres. La sèrie comença amb la pel·lícula de 1968 El planeta dels simis, basada en la novel·la francesa de 1963 de Pierre Boulle La Planète des singes.
| 4Entreteniment
|
El Museu de la Immigració està situat a Melbourne, a l'antic edifici de la duana, i mostra les continuades onades migratòries cap a Austràlia des de diversos punts de l'hemisferi, les quals han donat lloc a l'actual realitat social del país. El museu també compta amb un centre de recursos per a la recerca, on qualsevol ciutadà australià pot iniciar la cerca dels seus orígens familiars.
Des que el 1770 el capità James Cook de l'armada britànica va desembarcar a les costes australianes, onades de migrants van arribar a aquesta illa habitada per aborígens des de 40.000 anys abans. Inicialment s'hi instal·laren presons per a convictes britànics i hi anaren colons per explotar els recursos naturals de la zona. Es poden traçar quatre grans moments migratoris cap a Austràlia: les grans campanyes dels cercadors d'or de meitat del segle xix, les migracions d'inici del segle xx, l'arribada d'europeus després de la Segona Guerra Mundial, i la immigració política i econòmica de persones d'arreu del món des de la dècada dels 1970 fins avui.
| 4Entreteniment
|
La Carta Europea de Turisme Sostenible en Espais Naturals Protegits és un document creat l'any 1995 per l'Organització Mundial de Turisme, a instàncies del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, que reflecteix la voluntat de les nacions europees d'afavorir un model turístic que atengui els principis del desenvolupament sostenible, que no malbarati els recursos naturals i que preservi els paisatges, que permeti a les futures generacions gaudir del turisme a la natura.
La Carta Europea de Turisme Sostenible en Espais Naturals Protegits té com a principal objectiu fer compatible la conservació i la millora dels valors naturals amb la creació de noves oportunitats econòmiques mitjançant el desenvolupament d'un turisme sostenible i, per tant, respectuós amb el medi ambient.
| 4Entreteniment
|
Un llit elàstic és una lona elàstica que unida a una estructura metàl·lica mitjançant molles serveix per a entreteniment tant de joves com d'adults. La diversió consisteix a saltar i fer tombarelles aprofitant l'impuls de la seva elasticitat.
Entre els riscos que impliquen els llits es troben els cops i les caigudes exteriors. Per evitar-los, al seu voltant es col·loca una malla protectora i tant les molles com l'estructura es protegeixen amb matalassos d'escuma de poliuretà.
Els llits elàstics es troben en alguns parcs públics així com en altres recintes d'oci tals com fires o parcs d'atraccions. No obstant això, també existeixen models de menor grandària per a situar-los en jardins particulars.
Alguns accessoris per als llits individuals són:
Malla lateral.
Escala per accedir-hi.
Funda per a la seva protecció.
| 4Entreteniment
|
El turisme a Cap Verd, un grup d'illes davant la costa de Senegal, es va iniciar en la dècada de 1970 a l'illa de Sal i va augmentar lentament en la dècada de 1980 i 1990.El turisme va aportar 41 milions $ a l'economia del país l'any 2000. La indústria hotelera contribuí amb el 2,0% del PIB en 1997 que va augmentar a 6,8% el 2001. El nombre de turistes es va incrementar de 45.000 el 1997 a més de 115.000 en 2001 i 2015 a la 569,387 segons l'oficina d'Estadística de Cap Verd. La major part d'aquestes arribades internacionals procedeixen del Regne Unit, Alemanya, Portugal, Països Baixos, Bèlgica, i França.
La gran majoria de turistes visita les illes comparativament planes i menys poblades de Sal, Boa Vista i Maio amb les seves platges de sorra blanca. Les illes de Cap Verd, tenen un clima agradable durant la major part de l'any amb 350 dies de sol, i algunes d'elles ofereixen un impressionant paisatge de muntanya. Els turistes hi poden practicar busseig, windsurf, vela i senderisme. També s'ha desenvolupat l'ecoturisme a l'illa de Fogo al voltant del volcà Fogo. Per als turistes interessats en temes culturals, la vila de Cidade Velha a l'illa de Santiago ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1997, però el turisme cultural no a estat particularment promogut fins ara.
| 4Entreteniment
|
El Jardí Botànic Central de Corea és un jardí botànic, de 250 hectàrees d'extensió, que es troba a Pionyang, Corea del Nord. El Jardí Botànic Central de Corea es troba en el Districte de Daesong. El jardí acull 6.500 espècies conreades, de les quals 2.500 són espècies pròpies de la República Popular Democràtica de Corea, i 4.000 són espècies procedents d'altres països. El jardí té un herbari amb 20.000 espècimens.
| 4Entreteniment
|
El magazín és un format radiofònic que sol ocupar àmplies franges horàries i que inclou programes anomenats «contenidor» perquè incorporen seccions i continguts molt diversos, units per l'estil que marca el seu presentador. Sempre es fa en directe i la participació activa de l'oient és molt important, a través de les tradicionals trucades telefòniques o, més recentment, a través dels correus electrònics o els missatges de mòbil. Aquests programes poden incorporar tot els gèneres periodístics —entrevistes, cròniques, reportatges, informes, etc.—, així com variacions d'altres formats —tertúlies, debats, sèries de ficció, humor, concursos, etc.
| 4Entreteniment
|
KAPLA és un joc de construcció basat en tauletes de fusta de pinastre que s'uneixen les unes a les altres sense punts de fixació (només per l'equilibri de forces). Totes les peces de KAPLA tenen la mateixa mida i estan construïdes usant proporcions 1:3:15 (és a dir, cada peça mesura una unitat d'alçada, per tres d'amplada, per quinze de longitud), de manera que el costat més llarg fa 12 cm.
Aquest joc ha estat usat amb finalitats educatives a les escoles franceses, entre d'altres, perquè permet treballar la geometria de l'espai i la coordinació de moviments.
L'inventor del KAPLA és el neerlandès Tom van der Bruggen, i el seu nom ve de Kabouter Plankjes, que en neerlandès significa "taulons de follet".
Existeixen diferents Centres que es dediquen a realitzar animacions a escoles, i ha tot tipus d'equipaments culturals. El primer va crear-se a Paris, i després se n'han creat per tot França.
El primer pol en tota Espanya es va crear al Vendrell al 2009 i des d'aleshores es dedica a realitzar animacions per tot Catalunya i per la resta de l'estat Espanyol.
| 4Entreteniment
|
Mecànica de joc es construeix de les regles o els mètodes van dissenyar per interacció amb l'estat de joc, per això proporciona jugabilitat. Tota mecànica d'ús dels jocs; tanmateix, les teories i els estils difereixen tan a la seva importància definitiva al joc. En general, el procés i estudi de disseny de joc, o Ludologia, és esforços per venir amunt amb mecànica de joc que permet per les persones que juguen un joc per tenir un comprometent, però no necessàriament diversió, experiència. El rellotge de sorra també s'utilitza en molts casos per a limitar la durada dels torns de joc, permetent una partida més fluïda i donant temps als jugadors per planificar les seves accions.
| 4Entreteniment
|
La tramoia és el conjunt de mecanismes (politges, maquinàries i d'altres ginys) que s'utilitzen durant les representacions teatrals per fer canvis de decorats, efectes especials i d'il·luminació, entre d'altres. S'anomena tramoista a la persona que construeix i dirigeix la tramoia d'un teatre.
Una condició indispensable d'aquests mecanismes és que estiguin ocults als ulls de l'espectador, i que aconsegueixin l'efecte desitjat amb la menor despesa possible d'energia i sense sorolls. Per aquesta raó, actualment la fusta, els contrapesos i la força humana han estat substituïts en gran part per l'acer i els motors elèctrics.La torre de tramoia és l'espai diàfan comprès entre el terra del contrafossar i el sostre de l'espai escènic. La seva finalitat és amagar al públic els elements escenogràfics, telons, equips d'il·luminació i de so. És la part de l'edifici que dona servei tècnic directe a l'escena, tant en sentit vertical com horitzontal i està composta per:
Teler
Espai escènic
Fossar
Contrafossar
| 4Entreteniment
|
Vulcania, el "Parc europeu del Vulcanisme", és un parc d'atraccions educatiu i un museu dels Volcans. Situat a Saint-Ours-les-Roches, Alvèrnia, França, a 15 km al nord-oest de Clermont-Ferrand, va ser oficialment inaugurat el 2002.
| 4Entreteniment
|
Microteatre és un nou concepte de format teatral. Consisteix en obres teatrals de 15 minuts sobre un mateix tema, representades en espais reduïts com sales o petites habitacions de 15 a 20m2 i per a un públic de menys de 15 espectadors per sessió.
Aquest format permet escollir a l'espectador tant el temps que vol passar al teatre, segons el nombre d'obres que vulgui veure, com el preu que vol pagar, ja que cada visita a una sala es paga de forma individual.
És un esdeveniment multidisciplinari, així dons, no només se centra en oferir tan sols microteatre si no, també, microdansa, micromàgia, micromonòlegs…Les sales no disposen d'escenari, ni butaques, ni efectes de llum. Un decorat auster adequat a cada obra és l'únic complement per actors i la seva actuació. No obstant, les obres tenen un format tradicional, no es tracta de cap performance o improvisació. Totes les històries tenen inici, nus i desenllaç, requerint un guió previ.
Com a complement perfecte, Microteatre compta amb un bar-restaurant, lloc de trobada entre espectadors i artistes, on l'espectador espera per a entrar a la seva pròxima sessió mentre pren alguna cosa.
Microteatre ha sigut un revulsiu cultural per a moltes ciutats espanyoles i ha permès que el públic s'apropi al teatre d'una manera fàcil i econòmica, tenint la possibilitat de veure diverses obres en menys d'una hora. A més, ha estat una fabulosa plataforma per a nous autors, fent d'aparador de molts projectes de moltes persones.
| 4Entreteniment
|
L'actuació és l'art dramàtic que consisteix en representar un personatge. Generalment és la interpretació que fa un actor d'un paper en una obra teatral. En l'actuació s'empren el moviment, el gest i l'entonació per tal de fer realitat un personatge de ficció a l'escenari, a les pel·lícules o en la televisió.
| 4Entreteniment
|
The End of The Line: How Overfishing Is Changing the World And What We Eat (en català, "El final de la línia: Com la sobrepesca està canviant el món i el que mengem") és un llibre del periodista Charles Clover sobre la sobrepesca. Clover, un editor de medi ambient del Daily Telegraph (Londres), descriu com la pesca moderna està destruint els ecosistemes de l'oceà. Conclou que l'actual consum a nivell mundial de peix a nivell és insostenible. El llibre proveeix de dades sobre la sobrepesca en alguns dels hàbitats oceànics mundials més crítics, com els terrenys de pesca de Nova Anglaterra, les costes de l'oest d'Àfrica, els terrenys europeus del nord de l'Atlàntic, i l'oceà al voltant del Japó. El llibre conclou amb suggeriments sobre com les nacions mundials haurien de començar a pescar a l'oceà de manera sostenible.
| 4Entreteniment
|
Fabric és una coneguda discoteca del barri londinenc de Farringdon. Inaugurada el 29 d'octubre de 1999 a Charterhouse Street, davant del mercat de Smithfield, va ser considerada la millor discoteca del món a la llista Top 100 Clubs Poll de DJ Magazine el 2007 i 2008 i classificada com a número 2 del món el 2009, 2010 i 2017.Fabric disposa de tres sales amb sistemes de so independents. Dues de les sales tenen escenaris per a actuacions en directe. Una característica destacada del club és el terra vibrant de la Room One, conegut com a bodysonic, en què les seccions del terra estan connectades a 400 transductors de greus que emeten freqüències baixes de la música que està sonant.
Els gèneres musicals més populars els divendres a Fabric són el grime, el breakbeat, el dubstep i el drum and bass. Els dissabtes predomina el house, el techno i la música disco, de la mà dels punxadiscos internacionals de més renom. Des del febrer de 2009, els diumenges es duu a terme una festa polysexual amb música house i techno underground, amb alguna actuació en directe.
El 2001 es va llançar una sèrie de CD a través del segell discogràfic Fabric Records tant de DJ consolidats com emergents.
| 4Entreteniment
|
El discurs televisiu és una unitat que es troba dotada d'un productor complex (la cadena, els productors, els guionistes, els presentadors)- aquest ens productor manifesta uns objectius i intencions en l'elaboració d'un text que es materialitza en l'ús televisiu del llenguatge audiovisual i que va dirigit a unes audiències massives, múltiples i complexes.
| 4Entreteniment
|
El regidor o regidora és, en el món del teatre, la persona responsable de l'organització de les condicions materials, i la coordinació dels diferents mitjans i equips tècnics, per tal de posar-los a disposició de la direcció, els assajos i la representació de l'espectacle. El regidor venia a assumir les funcions del traspunt o segon apunt, però avui dia ja ha pres carta de naturalesa com un càrrec intermedi entre el director i la resta de l'equip tècnic. De fet, és considerada la màxima autoritat a l'escenari i el responsable directe de l'espectacle una vegada ha començat. Si bé les funcions són les mateixes arreu del món, ha adoptat diferents denominacions segons la llengua, com ara regidor, en castellà; stage manager o assistant manager, en anglès; régisseur, en francès; Inspizient, en alemany; o direttore di scena en italià.
| 4Entreteniment
|
Edwin Howard Armstrong (Nova York, 18 de desembre de 1890 - Nova York, 31 de gener de 1954), enginyer elèctric i inventor nord-americà. Graduat el 1913 en enginyeria elèctrica a la Universitat de Colúmbia.
Edwin Armstrong va ser un dels inventors més prolífics de l'era de la ràdio, amb una visió que es va anticipar al seu temps.
Armstrong va inventar la ràdio en Freqüència modulada (FM). També va inventar el circuit regeneratiu, patentat el 1914 mentre era un jove estudiant a la Universitat de Colúmbia, el circuit Super-regeneratiu (patentat el 1922), i el receptor superheterodí (patentat el 1918).
Moltes de les invencions d'Armstrong van ser reclamades per altres en última instància en plets de patent. La vida d'Armstrong és tant una història sobre els grans invents que ell va fer com una tragèdia sobre els drets reclamats per altres sobre aquests mateixos invents.
En particular, el circuit regeneratiu, que Armstrong va patentar a 1914 va ser posteriorment patentat per Lee De Forest el 1916. De Forest va vendre llavors els drets de la seva patent a AT & T. Entre 1922 i 1934, Armstrong es va trobar embolicat en una guerra per les patents, entre ell, RCA, i Westinghouse d'una banda, i De Forest i AT & T de l'altre. Aquest plet de patents va ser el litigi més llarg conegut d'aquella època, 12 anys. Armstrong va guanyar el primer "round" del plet, va perdre el segon, i va quedar "en taules" en un tercer. Finalment el Tribunal Suprem dels Estats Units, va concedir a De Forest l'autoria de la patent del circuit regeneratiu.Fins i tot mentre que el plet del circuit de regeneració continuava, Armstrong va crear una altra invenció significativa: la modulació de la freqüència (FM), que va ser patentada el 1933. En comptes de variar l'amplitud d'una ona de ràdio per poder transmetre un so, el mètode d'Armstrong variava la freqüència de l'ona portadora.
Els receptors de ràdio de FM van demostrar poder rebre un so molt més clar i lliure de paràsits atmosfèrics que els d'amplitud modulada (AM), dominant en la ràdio en aquell moment. (els paràsits modulen l'ona en amplitud). Per provar la utilitat de la tecnologia de FM, Armstrong va moure influències amb èxit davant la Comissió Federal de Comunicacions (FCC) per crear una banda de ràdio en FM, entre 42 i 49 MHz. A principis de la dècada de 1940, poc abans del començament de la Segona Guerra Mundial, Armstrong va ajudar llavors a posar en marxa una petita xarxa de potents estacions de ràdio de FM en els estats de Nova Anglaterra, coneguda com la xarxa Yankee. Armstrong havia començat un camí per convèncer a Amèrica que la ràdio en FM era superior a la d'AM i esperava poder percebre els drets de patent per cada ràdio amb tecnologia FM venuda. La prolioferació d'emissores arreu del món aviat exhaurí les ones disponibles en la banda de AM i després de la Segona Guerra Mundial hagueren de ser posades en servei emissores en FM, segons el sistema formulat per Armstrong el 1936.Al voltant de juny de 1945, la Corporació de Ràdio d'Amèrica, (RCA) havia pressionat fort a la FCC sobre l'assignació de les freqüències per a la nova indústria de la televisió. Encara que ells van negar males arts, David Sarnoff i RCA van maniobrar per aconseguir que la FCC mogués l'espectre de ràdio FM des de la banda de 42-49 MHz, a la de 88-108 MHz, mentre que aconseguien que els nous canals de televisió fossin assignats en el rang dels 40 MHz
Conseqüentment, això va deixar a tots els sistemes FM de l'era d'Armstrong fora d'ús, mentre que protegia l'ampli mercat de ràdio d'AM de la RCA. La xarxa de ràdio d'Armstrong no va sobreviure al canvi de freqüència a la banda de les altes freqüències, la majoria dels experts creuen que la tecnologia de FM va ser retardada dècades per aquesta decisió de la FCC.
A més, RCA va reclamar i aconseguir la seva pròpia patent en tecnologia FM, i va guanyar, en última instància, el plet per la patent que subsistia entre ells i Edwin Armstrong, deixant Armstrong sense capacitat per demandar drets per les ràdios d'FM venudes als Estats Units. El constant debilitament de la Yankee Network (Xarxa Yankee) i la lluita per les patents que el van deixar sense un cèntim, van destruir Armstrong emocionalment.
En aquest estat, Armstrong es va suïcidar el 31 de juny de 1954 saltant per la finestra del seu apartament, situat a un 13è pis, deprimit pel fracàs en poder gestionar la seva invenció de la ràdio en FM. En la seva nota de suïcidi deia a la seva dona: "Que Déu t'ajudi i tingui pietat de la meva ànima".
La seva segona esposa i vídua Marion va continuar la lluita per la patent contra RCA, i finalment la va guanyar el 1967. Després de la mort d'Armstrong van haver de transcórrer dècades perquè la ràdio de FM igualés i sobrepassés la saturació de la d'AM, i encara li falta per fer-se prou econòmica per als seus radiodifusors. Edwin Armstrong va ser reconegut definitivament com el creador de la tecnologia de FM i com a tal no ha de ser mai oblidat. Per això va ser pòstumament escollit per figurar a la llista dels "grans" de l'electricitat al costat de figures com ara Alexander Graham Bell, Nikola Tesla, Marconi i Michael Pupin, per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT) a Ginebra.
| 4Entreteniment
|
La Royal Television Society (més coneguda com a RTS) és una organització educativa sense ànim de lucre del Regne Unit basada en la discussió, i anàlisi de la televisió en tots els seus formats, passats, presents i futurs. És la societat televisiva més vella en el món. Actualment té catorze centres regionals i nacionals en el Regne Unit, així com oficines a la República d'Irlanda, el Canadà i els Estats Units.
| 4Entreteniment
|
El Jardí Botànic de la Universitat de València és un jardí botànic ubicat al barri d'El Botànic de la ciutat de València. Aquest jardí depèn administrativament de la Universitat de València.
El codi de reconeixement internacional com a institució botànica en el Botanical Gardens Conservation International /BGCI), així com les sigles del seu herbari, és VAL.
| 4Entreteniment
|
La improvisació teatral és la improvisació aplicada al teatre. Un conjunt de tècniques d'improvisació s'utilitzen a la formació i entrenament actoral; a més, les improvisacions són usades per a la creació de les obres de teatre, tinguin o no ja prèviament fixat un text; finalment, la improvisació teatral és en si mateixa un gènere teatral, o més aviat un grup de gèneres dramàtics en els quals els actors improvisen en directe, com ara la comèdia de l'art, el clown, el cabaret, el cafè-teatre, les lligues d'improvisació o sovint el teatre de carrer. Les propostes d'improvisació teatral en escena interpenetren el real i l'imaginari constantment; plantejant-se com a accions frontera entre l'art, en el sentit d'artifici o ficció, i la simple observació de la vida real, com per exemple qui veu la gent passar en un passeig des d'una terrassa.La improvisació dramàtica actualment és clau a tots els gèneres teatrals i a totes les arts escèniques. En dansa-teatre i dansa contemporània, per exemple, es dona molta importància a experimentar amb la improvisació gestual i corporal per a anar trobant el que es vol transmetre al públic. Això es va fent al llarg de tot el procés de composició i creació de la coreografia, escenografia i altres elements escènics, de manera que cada intèrpret creador hi aporta la seva personalitat i estil.S'usa també com a mètode terapèutic i de creixement personal, per millorar la psicomotricitat, l'empatia, la comunicació, la creativitat, la confiança, la negociació, la gestió de conflictes i la cohesió de grups, sigui a través del psicodrama o altres formes de teatre social, o per si mateixa. Usada com a teràpia, la improvisació teatral és una forma de producció complexa que ajuda al desenvolupament general de la persona a partir d'un recorregut simbòlic, enfront de les creacions espontànies -en forma de símptomes o problemes de comportament- que aquesta desitja canviar o li produeixen malestar.
| 4Entreteniment
|
L'Organització Mundial del Turisme, OMT és l'agència especialitzada de les Nacions Unides i l'organització internacional principal de la indústria del turisme, que funciona com a fòrum global per discutir temes i polítiques relacionades amb el turisme. Té un paper central i decisiu en la promoció i el desenvolupament del turisme responsable, sostenible i universalment accessible, posant atenció especial als interessos dels països en vies de desenvolupament. També promou la implementació del Codi d'Ètica Global pel Turisme que vol assegurar que el turisme maximitzi els beneficis positius econòmics socials i culturals i alhora minimitzi els impactes socials i ambientals negatius. En són membres 160 països i territoris, i més de 350 membres afiliats.2019 Té la seu a Madrid, Espanya.Va ser creada el 1974 per a succeir a la Unió Internacional d'Organismes Oficials de Turisme (UIOOT). Els estatuts ratificats per 51 països de l'organització entraren en vigor l'any següent. Al voltant de 1997, Bèlgica, Estats Units i Canadà es van retirar.
Els membres es categoritzen en efectius (països), associats (territoris o grups de territoris sense responsabilitat de les relacions exteriors) i afiliats (empreses i organitzacions). Cada dos anys els membres delegats i els membres afiliats celebren l'assemblea general.
El finançament de l'organització es basa en les contribucions dels membres efectius, segons el desenvolupament econòmic i la importància del turisme.
| 4Entreteniment
|
Re:Zero − Començant la Vida en un Altre Món (Re：ゼロから始める異世界生活, , Ri:Zero kara Hajimeru Isekai Seikatsu?) és una sèrie de novel·la lleugera japonesa escrita per Tappei Nagatsuki i il·lustrada per Shinichirou Otsuka. La història tracta d'en Subaru Natsuki, un hikikomori que és transportat per sorpresa a un altre món quan estava tornant cap a casa des d'un supermercat. La sèrie va es va començar a publicar a la pàgina web Shōsetsuka ni Narō des del 2012. Media Factory n'ha publicat disset volums des del gener de 2014.
Els tres primers arcs de la sèrie s'han adaptat a sèries de manga. El primer, de Daichi Matsue, va ser publicat per Media Factory entre el juny de 2014 i el març de 2015. El segon, de Makoto Fugetsu, s'ha estat publicant per Square Enix des de l'octubre de 2014. Matsue va llançar la tercera adaptació, també publicada per Media Factory, al maig de 2015. A més, Media Factory ha publicat dues antologies de manga amb històries de diferents artistes. Una adaptació d'anime de la sèrie feta per White Fox es va emetre des del 4 d'abril de 2016 fins al 19 de setembre de 2016, començant amb un episodi especial d'una hora. El primer dels dos OVA basats en la sèrie va ser llançat el 6 d'octubre de 2018. El març de 2017, el desenvolupador de jocs 5pb. va publicar una novel·la visual basada en la sèrie.
Les novel·les lleugeres han venut més de tres milions de còpies, mentre que la sèrie d'anime ha venut més de 60.000 còpies en vídeo. Les novel·les lleugeres han estat elogiades per la seva nova interpretació del concepte d'"un altre món", però han estat criticades pels seus diàlegs estranys i fragments redundats. La sèrie d'anime ha estat elogiada per crítics pel seu "món complex culturalment" i per les accions dels seus personatges. La sèrie va rebre premis als Premis d'Anime Newtype del període 2015–2016 i als Premis Sugoi del Japó, el 2017, i va ser nomenat per l'Anime de l'Any als Premis Anime el 2016.
| 4Entreteniment
|
El Museu Simon Janashia de Geòrgia (en georgià: სიმონ ჯანაშიას სახელობის საქართველოს მუზეუმი), abans conegut com a Museu Estatal d'Història de Geòrgia, és un dels principals museus d'història de Tbilissi, Geòrgia, que exhibeix les principals troballes arqueològiques del país.
| 4Entreteniment
|
Una semifinal és una situació en la qual s'enfronten dos o més contrincants, tot buscant un lloc per a la final. Normalment s'enfronten els participants que han guanyat els enfrontaments de quarts de final. S'acostuma a utilitzar el format de quatre participants, realitzant-se dos enfrontaments (participant A contra participant B i participant C contra participant D).
Els guanyadors de cadascuna de les disputes seran els que jugaran la final, mentre que els dos perdedors poden arribar a jugar la final de consolació per decidir el tercer i quart lloc.
| 4Entreteniment
|
La televisió educativa és un tipus de visions dins de la programació general televisiva, que pel seu contingut presenta possibilitats d'aplicació educativa i cultural, en les diferents modalitats de producció dels materials.
Contempla continguts d'interès formatiu i/o educatiu (temes de salut, trànsit, economia, biologia, idiomes...) però que per algun motiu no formen part del currículum escolar, i que interessen la totalitat de la població. La televisió educativa tracta d'incidir sobre la formació dels receptors, modificant-ne els coneixements, conductes i actituds, influint educativament sobre ells. La definició dels objectius no sorgeix de plantejaments estrictament pedagògics, però açò no significa que no siguen assumibles per l'ortodòxia educativa. Els criteris més generalitzats del que ha de ser una televisió educativa són:
Predomini del disseny didàctic sobre la televisió
Seqüenciació flexible
L'existència de materials i mitjans complementaris que permeten a l'alumne un seguiment de l'emissió
Difusió prèvia de la temàtica i contingut a emetre
Que es dirigeixi a un públic concret i predefinitViccionari
| 4Entreteniment
|
Les muntanyes russes (en anglès conegudes com a roller coasters), són unes atraccions populars desenvolupades per als parcs d'atraccions i els parcs temàtics.
Les muntanyes russes són, en principi, un sistema especialitzat de ferrocarril,que consisteixen en rails que pugen i baixen segons esquemes específics, a vegades amb un o diversos tombs (el més comú - una inversió) que col·loquen breument el passatger amb el cap per avall. Els rails no han de formar necessàriament un circuit tancat encara que els puristes considerin que el terme «muntanyes russes» no hauria de ser utilitzat més que per als circuits tancats. Uns trenets dissenyats especialment per a les muntanyes russes transporten els passatgers. Aquests petits trens normalment tenen vagons que poden encabir dos, quatre o sis passatgers cadascun. El conjunt dels vagons enganxats entre ells és dit tren, tot i que no és un tren en el sentit tradicional, ja que no hi ha locomotora, etc.
| 4Entreteniment
|
Tirar l'art, és un antic mètode de pesca, un tipus d'arrossegament de platja, utilitzat en nombrosos municipis de la costa catalana, que actualment està prohibit perquè no discrimina entre espècies. El primer document que fa referència a aquest art data de l'any 1401 en el manuscrit anomenat: "Les Ordenacions sobre la pesca de l'any 1401-1414".
| 4Entreteniment
|
Un difusòmetre de radar (de vegades anomenat escatòmetre ) es va dissenyar per a determinar la "secció eficaç normalitzada de radar" (sigma-0) de la superfície de la Terra. Els difusòmetres operen transmetent un impuls d'energia de microones contra la superfície de la Terra, i mesurant l'energia reflectida. Una mesura separada de la potència només en soroll es fa i se substrau de la mesura del "senyal de soroll" i així es determina la potència del senyal backscatter. La secció Sigma-0 es computa a partir del mesurament de potència del senyal usant l'equació de "blanc distribuït" del radar.
Les aplicacions principals de la difusometria espacial han estat les mesures de vent prop de la superfície sobre un oceà. Combinant els mesuraments de sigma-0 de diferents angles d'azimut, el vector vent prop de la superfície sobre la superfície oceànica es pot determinar fent servir un model de funció geofísica (GMF) relacionant vent i difusometria. Els mesuraments dinamomètrics de vent són particularment útils per a monitorar huracans. Les seves dades s'apliquen a l'estudi de la vegetació tropical, humitat del sòl, gel polar, canvi climàtic global.
| 4Entreteniment
|
La Televisió social (en anglès, Social television) és un terme general per a referir-se a la tecnologia de televisió interactiva que suporta i integra interacció social, sistemes de recomanació, valoracions, comentaris i participació interactiva entre els teleespectadors a través de xats de text, àudio o videoconferències, ja sigui directament a la pantalla o mitjançant dispositius auxiliars. Crea una major harmonia, tant amb programes en directe com diferits, amb l'objectiu de donar als teleespectadors una sèrie de serveis socials i interactius, que fan més pròximes les relacions entre les diferents persones que estan veient un contingut al mateix temps.
La Televisió social és una àrea d'investigació i desenvolupament que està generant nous serveis com operadors de televisió i productors de continguts. Ha estat escollida per la prestigiosa revista Technology Review, publicació del MIT, com una de les deu tecnologies emergents més importants del 2010.
| 4Entreteniment
|
Una nova versió o remake (anglicisme, del verb to remake, "refer") defineix, en llenguatge del cinema, una pel·lícula adaptada a partir d'una altra existent anteriorment. El nou contingut sol ser molt fidel a l'original, encara que aquest fet variï en funció de diversos factors, com ara la tria dels nous realitzadors i productors o els objectius de la nova versió.Les noves versions sempre han existit en la història del cinema. La raó per a refer una pel·lícula pot correspondre a diverses motivacions. Una de les principals és la possibilitat de millorar l'eficàcia de la història gràcies a l'evolució tecnològica: moltes pel·lícules han estat refetes amb l'aparició del cinema sonor o del color, o amb l'evolució de les tècniques que permeten la creació dels efectes especials.
Fer una nova versió també pot permetre presentar una pel·lícula poc coneguda (per la seva antiguitat o per estar feta en un país estranger) o modificar "l'esperit" d'una antiga obra, tot fent tries ideològiques o polítiques en la nova versió.
Una altra raó és la de minimitzar la presa de riscos econòmics, recolzant-se en l'èxit d'una pel·lícula cèlebre. El cinema nord-americà, a més, recorre sistemàticament a la nova versió quan vol adaptar pel·lícules estrangeres, ja que el seu públic no està acostumat als subtítols i que el doblatge s'utilitza molt poc.
Des d'un punt de vista cinèfil, les noves versions tenen l'interès de presentar una altra visió de l'obra inicial, revelant per exemple les diferències entre dos contexts històrics i socials.
| 4Entreteniment
|
Els Jardins Botànics de Singapur és un jardí tropical de 156 anys d'antiguitat,situat a la perifèria de la zona comercial de Singapur. És un dels tres jardins, i l'únic jardí tropical. Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2015.
| 4Entreteniment
|
La medicina esportiva és l'especialitat mèdica que estudia els efectes de l'exercici en l'esport i, en general, de l'activitat física, en l'organisme humà, des del punt de vista de la prevenció i el tractament de les malalties i lesions. També la hi denomina medicinade l'esport, medicina l'activitat física, medicina de l'educació física, medicina de l'exercici, medicina especialitzada en deportologia. Alguns opinen que el terme "Medicina de l'Esport" encara que utilitzat per alguns mitjans de comunicació, no és d'ús correcte, igual que no és correcte el terme "Medicina Treballadora" sinó "Medicina del Treball", en forma anàloga el terme correcte és "Medicina de l'Esport".
Està reconeguda com una branca de la medicina pel que existeixen cursos en diverses universitats, sigui dins d'un mestratge, especialització, subespecialització, curs tutelar o curs bàsic.
Aquesta diversitat dona com a resultat que l'orientació primària de l'especialista en Medicina esportiva pot variar segons el país de què es tracti. Així, en alguns països el metge esportiu és preferentment un metge clínic, en altres és un metge traumatòleg que es dedica a atendre lesions de l'esport o també es tracta d'un especialista o subespecialista en ergometria o proves d'esforç, en rehabilitació de pacients diabètics, o en prevenció de malalties cardiovasculars
Branques i disciplines de la medicina esportiva poden incloure a bàsiques (anatomia, fisiologia, biomecànica de l'exercici, etc.), clíniques (prevenció, tractament i rehabilitació de lesions i malalties) així com ciències aplicades (psicologia, nutrició, entrenament en l'esport, metrologia, cineantropometria, etc.).
Els principals comeses de la medicina esportiva són:
Missió preventiva.
Missió orientadora.
Missió curativa.
| 4Entreteniment
|
La guerra de pintura (en anglès: paintball, traducció literal "bola de pintura") és un esport en què els participants fan servir escopetes d'aire comprimit anomenades marcadores (markers) per disparar petites boles de pintura contra els altres jugadors. En essència és un joc de persecució complex, ja que els jugadors tocats per boles de pintura durant el joc són eliminats.
Normalment, en una partida de guerra de pintura s'enfronten dos equips amb l'objectiu d'eliminar tots els jugadors de l'equip contrari o aconseguir un objectiu (com ara capturar la bandera o eliminar un jugador en concret). Un joc de guerra de pintura típic no professional acostuma a durar d'uns cinc minuts a mitja hora. L'equip bàsic necessari per practicar la guerra de pintura no és excessivament car (tot i que sí que ho poden ser les marcadores d'alta gamma). El nombre de boles de pintura disparades durant una partida varia d'un jugador a un altre: alguns en disparen 100, d'altres unes poques i fins i tot n'hi ha que no arriben a disparar en tota la partida.
Des del seu naixement, la guerra de pintura ha enganxat una multitud de jugadors ocasionals o permanents. La Sporting Goods Manufacturer's Association estima que aproximadament 10 milions d'estatunidencs juguen anualment a la guerra de pintura. Les estadístiques de les asseguradores indiquen que és un dels esports més segurs, fins i tot més que el golf.
Les partides de guerra de pintura poden jugar-se sota sostre o a l'aire lliure, i adoptar diferents formes, com el woodsball, i el torneig o speedball. Les regles varien àmpliament d'una manera o altra de jugar, i es pensen perquè la majoria de participants gaudeixin del joc en un entorn segur.
| 4Entreteniment
|
El National Museum of Play, antigament conegut com a Strong National Museum of Play, està ubicat a The Strong al municipi de Rochester (Nova York), EUA. Es va formar el 1969, inicialment es va fromar basant-se en la col·lecció personal de Margaret Woodbury Strong, tot i que el museu va obrir les seves portes al públic el 1982. Des de llavors, ha anat incrementant les seves col·leccions, formades per centenars d'objectes. El 1997 i el 2006 va tenir dues ampliacions destacades. El museu és actualment un dels cinc Play Partners of The Strong, que van crear el National Toy Hall of Fame, el International Center for the History of Electronic Games, i la Brian Sutton-Smith Library, així com els Arxius del Joc. També produeix la revista American Journal of Play.
| 4Entreteniment
|
El Jardí Botànic de Belize en anglès: Belize Botanic Gardens, és un jardí botànic d'unes 18 hectàrees d'extensió que es troba en Cayo, Belize. És un jardí botànic de titularitat privada. És membre del BGCI i de l'Associació Llatinoamericana i del Carib de Jardins Botànics. Presenta treballs per a l'Agenda Internacional per a la Conservació en els Jardins Botànics, el seu codi d'identificació internacional com a institució botànica és CAYO.
| 4Entreteniment
|
El Banc Agulhas, en anglès: Agulhas Bank en portuguès: Cabo das Agulhas és una part ampla i poc profunda del sud d'Àfrica que s'estén fins a 250 km al sud del Cap d'Agulhas abans de caure abruptament cap a la plana abissal
És la regió oceànica on es troben el càlid Oceà Índic i el fred Oceà Atlàntic. Aquesta convergència condueix a condicions de navegació traïdores, que representen nombrosos bucs destruïts a la zona al llarg dels anys. Tanmateix, la reunió dels oceans aquí també alimenta el cicle de nutrients per a la vida marina, convertint-se en un dels millors bancs de pesca a Sud-àfrica.
| 4Entreteniment
|
La comèdia de situació (situation comedy o sit-com en anglès) és un gènere de comèdia originari de la ràdio i va passar a la televisió. Estan pensades per al consum de masses que dugui a l'espectador a la publicitat. Als Estats Units, el director i productor William Asher ha estat acreditat per ser l'home que va inventar la sitcom, havent dirigit més de dues dotzenes de les principals comèdies de situació, inclosa I Love Lucy, des de la dècada de 1960 fins a la dècada de 1970.
| 4Entreteniment
|
El Dorodango (en japonès: 泥だんご, literalment "Doro" és fang i "Dango" és una espècie de bola) és una tècnica escultòrica i alhora un joc japonès en el qual els participants transformen un tou de fang en una bola brillant i polida només emprant aigua i les seves pròpies mans. Els jugadors més experts fan boles que s'assemblen a bales o boles de billar.
| 4Entreteniment
|
Un detector de bigotis de gat és un dispositiu que consta d'un filferro que fa contacte amb un cristall detector semiconductor. Dit artefacte reemplaçava de manera molt elemental als díode s detectors de cristall a les ràdios primitives.
| 4Entreteniment
|
El turisme de salut, turisme sanitari o turisme mèdic, és el procés pel qual una persona viatge a un altre país per rebre tractaments mèdics (cirurgies...) o per fer rehabilitació o tractaments de benestar corporal com podrien ser els balnearis. L'Organització de Cooperació del desenvolupament, defineix el turisme de salut com la pràctica de viatjar a un lloc diferent del país natal per rebre tractament mèdic i al mateix temps es fa turisme i activitats per la zona.
| 4Entreteniment
|
La indústria cultural o de l'entreteniment fa referència a la visió de la cultura com una mercaderia. Fou utilitzat per primera vegada pels filòsofs Theodor Adorno i Max Horkheimer, dos dels representants més il·lustres de l'Escola de Frankfurt, l'any 1944 en el seu llibre Dialektik der Aufklärung (Dialèctica de la Il·lustració).Aquesta idea es troba dins el marc de la Teoria crítica, proposada pel mateix Horkheimer, on es considerava els mitjans de comunicació com eines de poder i dominació, no com a “servei públic” sinó com a instrument de “control públic”.
Amb aquest nou concepte, es considera la cultura com un objecte, una mercaderia subjecta a les lleis de l'oferta i la demanda de l'economia capitalista i produïda industrialment d'acord amb normes de rendiment, seriació, estandardització i divisió de la feina, com les que aplica el capitalisme. Segons Adorno i Horkheimer, els productes dels mitjans de comunicació (cine, premsa, ràdio, publicitat, etc.) tenen un esquema organitzatiu i una planificació idèntica, i un mètode i unes tècniques utilitzades que fan recordar a les fabricacions d'automòbils en sèrie.
Aquesta mateixa producció industrial de la cultura entra en la ideologia, consolidant uns principis d'assimilació i conformisme social a través de models simbòlics que, com diu Adorno, fa que la fabricació i producció dels productes culturals no es valori pels seus costos sinó per l'acció sobre els seus receptors, ja que la rendibilització econòmica es conjunta amb la rendibilitat ideològica perquè l'assimilació al sistema beneficia l'economia d'aquest.
A més, la indústria cultural fa un esquematisme de les idees tractant igual el tot i les parts, l'ideal consistiria a fer que la vida real no es pogués diferenciar d'un film.
| 4Entreteniment
|
El cambrer de pisos o cambrera de pisos és la persona que neteja i endreça les habitacions d'un establiment hoteler. Els cambrers de pisos són un conjunt de treballadors format per una gran majoria de dones, són la categoria més baixa en la jerarquia del sector turístic, el 2016 n'hi havia unes 100.000 que treballaven l'Estat Espanyol. Des de la dècada del 2010, aquest col·lectiu ha protagonitzat protestes exigint diverses millores en el seu treball i van crear el 2016, l'Associació Las Kellys.
| 4Entreteniment
|
La Regla 30 és un autòmat cel·lular binari unidimensional introduït per Stephen Wolfram el 1983. Wolfram el descriu la seva "regla favorita de tots els temps" i en dona detalls en el seu llibre 'A New Kind of Science'. Emprant l'esquema de classificació de Wolfram, la regla 30 és una regla de Classe III, que mostra un comportament aperiòdic i caòtic.
Aquesta regla és de particular interès perquè genera patrons complexos aparentment aleatoris partir de regles simples i ben definides. Per aquest motiu, Wolfram creu que la Regla 30 i els autòmats cel·lulars en general, són la clau per entendre de quina manera regles simples generen estructures i comportament complexes a la natura. Per exemple, un patró semblant al generat per la Regla 30 apareix a la closca dels cargols con de l'espècie Conus Textile. La Regla 30 també s'ha emprat com a generador de nombres aleatoris en el programa Mathematica del mateix Wolfram, i també ha estat proposada com un possible xifrat de flux pel seu ús en criptografia. No obstant això, Sipper i Tomassini han demostrat que, com a generador de nombres aleatoris, la Regla 30 exhibeix un mal comportament en una prova de khi quadrat en comparació amb altres generadors basats en autòmats cel·lular.
La Regla 30 s'anomena així perquè 30 és el codi Wolfram més petit que descriu el seu conjunt de regles. La imatge especular, el complement i el complement especular de la Regla 30 tenen codis Wolfram 86, 135 i 149 respectivament.
| 4Entreteniment
|
L'autoritat de Turisme de Qatar (QTA), una divisió dins del govern de Qatar, és l'òrgan superior responsable de l'elaboració i administració de les regles i lleis relacionades amb el desenvolupament i promoció del turisme a Qatar. El ministeri és responsable de les atraccions turístiques i de l'allotjament per als viatgers, d'expandir i diversificar la indústria del turisme a Qatar, a més d'enfortir el paper del turisme al PIB del país, el seu futur creixement i el seu desenvolupament social.El treball de la QTA depèn de l'Estratègia Nacional per al Sector Turístic de Qatar 2030 (National Tourism Sector Strategy 2030, QNTSS), publicat el mes de febrer de l'any 2014, per establir un pla per al futur desenvolupament del sector.
| 4Entreteniment
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.