text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
L'Escola de Nàutica del Masnou va ser una escola de nàutica pública que va funcionar a la vila del Masnou (Maresme) de 1869 a 1881.L'escola va obrir el 27 de novembre de 1869 amb 90 alumnes matriculats en una casa propietat de Miquel Garriga Roca del carrer dels Mestres Villà. Estava a càrrec del pressupost municipal. Tenia el precedent de l'escola de nàutica privada fundada l'any 1860 pels vilassarencs Jaume, Josep i Pere Villà Serra, coneguda com l'Estudi de Vilassar, i que també es trobava al carrer dels Mestres Villà.S'hi podien matricular els nois a partir dels 12 anys i obtenir el títol de tercer pilot, un cop completats tres cursos d'estudis i haver realitzat dos viatges d'anada i tornada a Amèrica. Era concorreguda també per alumnes de poblacions veïnes, oferí quatre places gratuïtes des de 1873 i tenia l'al·licient que permetia als estudiants deslliurar-se del servei militar.L'any 1870, gràcies a un decret del govern de la Primera República Espanyola, assolí el caràcter d'establiment d'ensenyança oficial, amb la potestat d'expedir certificats d'haver cursat i aprovat els estudis, que eren la porta d'entrada als estudis pràctics que habilitaven per a l'exercici de la carrera, després dels quals la Comandància de Marina expedia el títol pertinent.L'any 1871 el Ministeri de Foment extingí les escoles oficials i decretà que sols les escoles lliures de nàutica, que substituïen a les oficials extingides, podien expedir certificats d'aptitud d'aspirants a pilot; en conseqüència només l'Escola de Nàutica de Barcelona li pertocava l'expedició. Per tant, l'escola del Masnou ja no podia expedir certificats oficials d'haver cursat els estudis i haver aprovat les assignatures, i quedava en la pràctica equiparada a un centre privat.La situació varià a partir del decret del 29 de juliol de 1874 sobre llibertat d'ensenyament, que permeté l'inici d'un expedient per aconseguir que l'Escola de Nàutica pogués seguir funcionant amb caràcter públic. No obstant això, el nombre d'alumnes anà minvant. El curs 1878-1879 només tenia 18 alumnes. Amb tot, només hi acabarien completant la carrera 207 estudiants, i ben aviat entrà en un procés de crisi per la desproporció entre ingressos i despeses que acabà amb el seu tancament, l'any 1881.
| 3Enginyeria
|
En el context del vol espacial, una finestra de llançament és un període durant el qual un vehicle en particular (coet, transbordador espacial, etc.) s'ha de llançar per tal d'assolir el seu objectiu previst. Si el coet no és llançat dins de la "finestra", ha d'esperar a la propera.Per als viatges en òrbites terrestres, és possible gairebé en qualsevol moment. Però si la nau espacial ha de realitzar un encontre amb una estació espacial (com l'Estació Espacial Internacional) o un altre vehicle que ja és en òrbita, el llançament ha de ser totalment programat per ocórrer al voltant del moment quan el pla orbital del vehicle objectiu es creua amb la base de llançament.
Per als llançaments per sota de l'òrbita terrestre baixa (LEO), el temps real de llançament pot ser flexible si s'utilitza una òrbita d'aparcament, ja que la inclinació i el temps de la nau espacial inicialment en l'òrbita d'aparcament pot variar.Per anar a un altre planeta utilitzant el senzill mètode de baixa energia de l'òrbita de transferència de Hohmann, si l'excentricitat de les òrbites no és un factor, les finestres de llançament són acord al període sinòdic; Per exemple, en el cas de Mart el període és 2,135 anys, p.e. 780 dies. En casos més complexos, incloent l'ús d'assistències gravitatòries, les finestres de llançament són irregulars. A vegades les oportunitats sorgeixen rarament: per exemple, quan la Voyager 2 es va aprofitar d'una alineació planetària en 175 anys (finestra de llançament) per visitar Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Quan es perd l'oportunitat, es pot seleccionar una altra destinació. Per exemple, la missió Rosetta de l'ESA havia sigut originalment destinat a 46P/Wirtanen, però un problema amb el llançador va fer endarrerir la missió i havia de ser seleccionat un nou objectiu (el cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko).
Les finestres de llançament es calculen és sovint amb el delta-v necessària per aconseguir la missió, davant a l'hora de llançament.
Les missions del transbordador espacial a l'Estació Espacial Internacional van ser restringits per retallades de l'angle beta. L'angle beta (
β
{\displaystyle \beta }
) es defineix com l'angle entre el pla de l'òrbita i el vector del sol. A causa de la relació entre l'angle beta d'un objecte en òrbita (en aquest cas, la ISS) i el tant per cent de la seva òrbita que es gasta en la llum del sol, la generació d'energia solar i de control tèrmic es veuen afectats per aquest angle beta. Els llançaments del Transbordador a la ISS van ser només intentats quan la ISS era en una òrbita amb un angle beta de menys de 60 graus.
| 3Enginyeria
|
Una alqueria (de l'àrab القرية al-qàrya, 'el poble' o 'llogaret') és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus. A vegades també està formada per un conjunt d'aquestes construccions situades lluny d'una població. Hom considera que tenen el seu origen en la vil·la romana, si bé la historiografia valenciana més moderna descarta esta teoria.El significat del concepte d'alqueria ha canviat amb els canvis que s'han produït a la societat. Per aquesta raó, no és el mateix el que s'entenia per una alqueria en l'època musulmana que el que es considerava que ho era en època feudal o als segles xviii o xx.Com a tipologia arquitectònica i com a unitat d'habitació, l'alqueria és un concepte boirós pel que fa a l'arquitectura tradicional. Generalment es considera que una alqueria està formada tant per una casa aïllada dels nuclis de població, sovint de dimensions més grans que les d'un habitatge normal, com per un conjunt de cases. En ambdós casos, es destaca la vinculació de l'habitatge a les terres de cultiu. Pel que fa al seu origen, se situa en els districtes rurals propis de la societat andalusina, Algunes alqueries incloïen torres, que conforme es deixe enrere l'edat mitjana, deixarien enrere el seu caràcter defensiu per a ser merament ornamental.Les alqueries que encara hi ha en l'actualitat han sobreviscut a diferents èpoques de despoblació i abandó rural. Algunes van adoptar diferents activitats, com a molins o tallers.
Actualment, a causa de l'auge del turisme rural, moltes s'han adaptat al ram de l'hoteleria com a allotjaments o restauració, d'altres com a centres culturals o museus.
| 3Enginyeria
|
L'enginyeria logística és l'aplicació dels conceptes de logística, la compra, el transport, l'emmagatzematge i la distribució de les matèries primeres, dels productes semiacabats i dels béns finals. La gestió d'aquestes activitats de manera eficient i efectiva per a una organització és el propòsit principal de l'enginyer en logística. L'enginyeria logística també estudia la satisfacció del consumidor final i la qualitat del servei. Una altra aplicació de l'enginyeria logística és la gestió de la cadena de subministraments.
L'enginyeria logística és una part fonamental de l'enginyeria industrial en la que l'optimització de les operacions de producció, emmagatzematge, transport i distribució s'estudien, calculen i optimitzen mitjançant models matemàtics i heurístics com ara la teoria de cues per a optimitzar temps, el mètode Simplex de la programació lineal per a optimitzar recursos materials, l'MRP (Material Requirements Planning) per a l'òptima planificació de la producció, i mètodes com l'anomenat problema del taller mecànic, que troben solucions òptimes simplificades (heurístiques) a problemes particulars.
Totes aquestes matèries s'estudien a les escoles d'enginyeria industrial sota el nom d'investigació operativa (anglès Operations Research).
| 3Enginyeria
|
Les velocitats característiques o velocitats V són velocitats que defineixen alguns comportaments i limitacions d'una aeronau. Són establertes pel fabricant durant el disseny i les proves, i són específiques per a cada model d'aeronau. Generalment, les velocitats característiques són relatives a l'aire pel qual l'aeronau es desplaça i, per tant, són velocitat del vent. En molts casos, són definides en referència a l'atmosfera estàndard internacional o altres condicions específiques, i/o al pes de l'aeronau a càrrega completa, i el pilot és responsable de calcular el valor efectiu basat en el pes i densitat de l'aire actual en les quals opera l'aeronau. En altres casos, la velocitat indicada, el valor no corregit segons les diferències de pressió atmosfèrica (altitud i temperatura), és útil directament per al pilot. En aviació general, les velocitats més usades i les més crítiques són representades per arcs i línies de color en el mateix anemòmetre.
Les velocitats característiques s'expressen en nusos (kn) o, en les aeronaus antigues, en milles per hora. En les aeronaus més ràpides, algunes velocitats també s'expressen en nombre de Mach.
| 3Enginyeria
|
El punxonament és un esforç produït per traccions en una peça degudes als esforços tangencials originats per una càrrega localitzada en una superfície petita d'un element bidireccional de formigó, al voltant del seu suport. Aquest esforç de punxonament produeix un efecte puntual sobre el seu pla de suport. Pot produir-se en la trobada d'un pilar amb el forjat, o en fonamentacions superficials. Cal tenir en compte que aquest efecte pot aparèixer en els forjats reticulars i en lloses massisses. En aquests forjats el punxonament produeix un trencament de la placa al voltant del pilar on recolza, ja sigui de forma troncocònica o troncopiramidal (segons sigui el pilar, de secció circular o rectangular) i la seva directriu és el punt carregat. La superfície crítica de punxonament és la superfície de trencament, que abasta el perímetre on dona suport a la llosa i s'eleva amb un angle entre 30 º i 45 º.
| 3Enginyeria
|
El dibuix de planta de catedral és el plànol que mostra el detall de la planta d'una catedral, és a dir, les seccions de les parets i els pilars, donant una idea dels perfils de la seva estructura. Les finestres vidriades es representen per línies dobles il·luminades en les parets dels perímetres, mentre que les carenes per sobre de la volta es representen amb línies de punts. Per convenció, els plànols eclesiàstics són mostrats amb el nord a la part superior i l'est litúrgic a la part dreta.
| 3Enginyeria
|
Una estadia d'Invar és una mira especial també anomenada Mira horitzontal - per a ús exclusiu en mesuraments paralàctics, la seva longitud és de 2 m entre les marques que es troben properes als seus extrems, generalment construïda en alumini, té al seu interior una ànima d'invar que li dona la seva estabilitat tèrmica.
L'invar és un aliatge metàl·lic d'acer i níquel (64% d'acer i 36% de Ni), el nom és la contracció de la paraula invariable, fent al·lusió directa a la seva invariabilitat davant les condicions tèrmiques.
En alguna època va ser utilitzada en triangulacions topogràfiques amb costats no majors de 500 m, en els casos en què s'havia de mesurar una banda, que d'alguna manera era inaccessible per mètodes més comuns com el de cinta, tal el cas d'haver de travessar rius, llacunes, pantans o dunes, en la pràctica s'han tornat obsoletes, a l'extrem que és molt difícil trobar-ne una al mercat, atès que el mètode paraláctic ha estat àmpliament superat pels mètodes electrònics de mesura.
| 3Enginyeria
|
La fallada estructural és la pèrdua de la capacitat de sostenir o transmetre la càrrega relativament a un component o un membre de l'interior d'una estructura o l'estructura mateixa.
La fallada estructural comença quan el material és dut al límit de la seva capacitat, i això provoca fractures i deformacions excessives.
El límit de l'esforç a la ruptura del material, el component o el sistema representa el valor màxim de la seva capacitat portadora.
Quan s'assoleix aquest límit, es provoquen danys al material, i la seva capacitat portadora queda reduïda permanentment, significativa i ràpida.
En un sistema ben projectat, uns danys localitzats no haurien de causar un esfondrament immediat ni progressiu de l'estructura sencera. El límit de ruptura del material és una de les condicions que cal tenir en compte durant el disseny i el projecte estructural.
| 3Enginyeria
|
Enfilament de missió és l'expansió d'un projecte o missió més enllà dels seus objectius originals, sovint després de tenir èxit inicial. L'ús del terme sovint implica una certa desaprovació dels nous objectius adoptats per part de l'usuari. El enfilament de missió és habitualment considerat indesitjable a causa del camí perillòs que suposa que cada èxit assolit doni lloc a nous objectius més ambiciosos, fins que arribi un error final i sovint catastròfic. El terme va ser originalment aplicat exclusivament a operacions militars, però recentment ha estat aplicat a diversos camps, principalment al creixement de les burocràcies.
| 3Enginyeria
|
La resistivitat d'un material representa la seva capacitat a oposar-se a la circulació del corrent elèctric. Es correspon amb la resistència elèctrica d'un tros de material d'un metre de longitud i d'un metre quadrat de secció, s'expressa en ohms per metre (Ω·m, ohmmetre). La resistivitat permet classificar els materials en conductors, semiconductors i aïllants (a més resistivitat més bon aïllant, o més mal conductor). No hi ha cap aïllador perfecte (ρ=infinit) ni cap conductor perfecte (ρ=0).
La resistivitat dels materials depèn de la temperatura:
Per als metalls, a temperatura ambient, creix linealment amb la temperatura. Aquest efecte s'utilitza per mesurar la temperatura (sonda Pt 100).
Per als semiconductors, decreix fortament amb la temperatura, la resistivitat també pot dependre de la quantitat de radiació (llum visible, infraroig, etc.), absorbida pel component.A pocs kèlvins de temperatura la resistivitat d'alguns materials es fa nul·la, és el fenomen conegut amb el nom de superconductivitat.
| 3Enginyeria
|
Una catapulta electromagnètica és una obra hipotètica d'enginyeria, igual que l'ascensor espacial, que permetria abaratir el cost dels llançaments a òrbita.
El concepte és molt simple: es tracta d'una rampa de gran longitud en la qual, mitjançant camps magnètics, s'accelera l'objecte que es desitja posar en òrbita. Les tècniques propostes poden ser ben la del canó de Gauss o bé la del canó electromagnètic. La seva realització en la pràctica, no obstant això, no és tan senzilla.
El primer inconvenient és la construcció de la catapulta. Es tracta d'una obra de diversos quilòmetres de longitud al llarg de la qual s'ha de mantenir una inclinació constant i s'han de disposar els elements que permetin generar el camp magnètic. És doncs, una obra d'enginyeria de gran envergadura i, per tant, notablement cara.
El segon problema és l'acceleració necessària per posar el cos en òrbita. En una catapulta espacial es prescindeix de l'ús de coets impulsors, per la qual cosa el cos ha de sortir amb la velocitat necessària per aconseguir l'òrbita. Aconseguir una velocitat tan alta en uns pocs quilòmetres exigeix acceleracions que poden arribar a ser de l'ordre de milers de g, la qual cosa les fa inviables per llançar éssers humans (fins i tot elements mecànics sensibles poden resultar danyats). Les acceleracions poden reduir-se augmentant la longitud de la catapulta, però això augmentaria la dificultat de la seva construcció.
Un tercer problema és l'atmosfera. Velocitats de sortida tan altes impliquen fregaments molt elevats, semblants als quals sofreix un vehicle que realitza el seu reentrada en l'atmosfera, amb els problemes que això implica quant a les temperatures. Es podria minimitzar aquest problema situant la catapulta en llocs alts, on l'atmosfera és menys densa, però per facilitat d'ús seria convenient que el dispositiu es trobés en zones properes a l'equador, la qual cosa limita el nombre possible d'emplaçaments idonis. Un d'aquests llocs seria l'altiplà andí a Sud-amèrica.
A causa dels inconvenients derivats de l'atmosfera i de les altes acceleracions (que impedeixen el llançament d'éssers vius i, per extensió, d'astronautes) la catapulta sembla un mitjà poc adequat per sortir de la Terra.
Malgrat aquestes dificultats, les utilitats d'una possible catapulta electromagnètica en la Terra són molt variades, per exemple, per posar satèl·lits en òrbita, llançar sondes no tripulades a l'espai exterior, llançar les peces o materials per construir estacions espacials o edificis lunars, llançar material radioactiu d'alta activitat dirigit a planetes inhabitables que segur mai trepitjarem com Júpiter, com a arma per poder llançar projectils dirigits cap a algun asteroide que posi en perill l'existència a la terra.
Una utilització i emplaçament més lògics para la catapulta seria la posada en òrbita de minerals en brut o de metalls des de la Lluna. Els avantatges són varis: d'una banda la gravetat lunar és molt menor que la terrestre, la qual cosa facilita la posada en òrbita de materials mitjançant aquest mètode; d'altra banda, la Lluna manca d'atmosfera, evitant els problemes de fregament i escalfament. De fet, la Lluna ha estat considerada ja des dels primers treballs de Tsiolkovsky com un port intermedi en els viatges interplanetaris dins del sistema solar i els optimistes plans de la NASA en els anys 1960 ja incloïen bases mineres i catapultes en la seva superfície. Encara que és molt probable que per llançar el material necessari per construir això en la lluna d'una manera rendible faci mancada primer tenir una catapulta electromagnètica a la terra.
| 3Enginyeria
|
Un cilindre hidràulic es un actuador mecànic que té per funció transformar la pressió del fluid en moviment mecànic, lineal, que es aprofitat per moure elements de màquines o mecanísmes. Es per aquest motiu que acostumen a muntar-se al final del circuit En els cilindres pneumàtics el fluid és aire comprimit. Els cilindres hidràulics s'utilitzen àmpliament per aixecar objectes pesats a la indústria. Aquest dispositiu és una part irremplaçable de tots els sistemes hidràulics.
| 3Enginyeria
|
Un sensor d'infraroig no dispersiu (o sensor NDIR, per les seves sigles en anglès, Non Dispersive Infrared Detector) és un simple dispositiu espectroscòpic d'ús freqüent com a detector de gas.
| 3Enginyeria
|
Una alidada, també anomenada dioptra és un aparell per a definir visuals i per a traçar-les simultàniament sobre una planxeta topogràfica. La paraula prové del castellà que al seu torn l'ha manllevada l'àrab العضادة, al-ʿiḍāda que significa muntant de porta, regle d'astrolabi.En la seva expressió la més senzilla, es compon d'un línial amb dos pínnules en línia recta que permeten d'apuntar un tercer punt (un objecte distant, un cim de munt, el sol, un estel…], que segons l'axioma geomètric de la recta, necessàriament s'ha de trobar sobre la mateixa recta, i amb deduccions trigonomètriques deduir la distància o l'altitud. La imprecisió de les mesures alidades prové entre d'altres de la deformació per l'ull humà o per la refracció. S'ha perfectionat en reemplaçar la pínnula per una ullera, i modernament per un feix de llum làser, que permet traçar línies rectes més precises.
Muntat en un astrolabi, que sospès, com una plomada dona la vertical, per exemple, permet determinar l'angle d'un estel, del sol respecte o de qualsevol objecte distant, respecte a l'eix vertical. A més dels astrolabis, alidades s'incorporen en els sextants, teodolits, altres instruments de mesura i armes a foc. En utilitzar-la en una arma de foc, s'ha de comptar amb l'efecte de la gravetat que fa que el projectil no segueix una recta geomètrica, però un arc.
L'alidada s'utilitza en les torres de guaita d'incendis per llegir l'alineació en graus d'una columna de fum.
Vegeu també: Grafòmetre, clinòmetre, i groma
| 3Enginyeria
|
El paràmetre de Larson-Miller és un mitjà per preveure la vida útil del material en funció del temps i la temperatura a la qual serà sotmès a partir d'una aproximació correlativa que es basa en l'equació d'Arrhenius. El valor del paràmetre s'expressa normalment com LMP=T(C + log t) on C és una constant específica del material, que s'aproxima sovint a 20, t és el temps en hores i T és la temperatura en kèlvins.
Les dades de la trencament per tensió de fluència per aliatges resistents a la fluència a altes temperatures sovint es representen en gràfiques de logaritme de la tensió en funció d'una combinació de logaritmes temporals o de temperatura. Un dels paràmetres que relacionen temps i temperatura que s'utilitzen per representar aquest tipus de dades és el paràmetre de Larson-Miller (L.M.) parameter, que, en la forma generalitzada és:
P
(
L
.
M
.
)
=
T
[
log
t
r
+
C
]
{\displaystyle P(L.M.)=T[\log t_{r}+C]}
T = temperatura, en K o °R
t
r
{\displaystyle t_{r}}
= temps de trencament, h
C = constant, normalment de l'ordre de 20
Segons el paràmetre L.M., en un nivell de tensió donat, el logaritme del temps de trencament més una constant de l'ordre de 20 multiplicada per la temperatura en kèlvins o en graus Rankine es manté constant per un material donat.
| 3Enginyeria
|
El marbre és un instrument elemental de verificació utilitzat en el control de superfícies planes.
| 3Enginyeria
|
L'encàustica, que deriva del grec enkaustikos ('gravat a foc'), és una tècnica de pintura que es caracteritza per l'ús de la cera com a aglutinant dels pigments. La barreja és densa i cremosa. La pintura s'aplica amb un pinzell o amb una espàtula calenta. L'acabat és un polit que es fa amb draps de lli sobre una capa de cera calenta, prèviament estesa (que, en aquest cas, ja no actua com a aglutinant sinó com a protecció). Aquesta operació es diu encàustica i està perfectament descrita per Vitruvi, arquitecte i enginyer romà (c. 70-25 aC), que explica que "Cal estendre una capa de cera calenta sobre la pintura i, a continuació, cal polir-la amb uns draps de lli ben secs."
| 3Enginyeria
|
Es diu magnetòmetre als dispositius que serveixen per quantificar en força o direcció del senyal magnètic d'una mostra. N'hi ha de molt senzills, com la balança de Gouy o la balança d'Evans, que mesuren el canvi en pes aparent que es produeix en una mostra en aplicar un camp magnètic (pel moment magnètic que indueix), i també molt sofisticats, com els dotats d'SQUID, que són els més sensibles actualment.
El magnetisme varia d'un lloc a l'altre i aquestes variacions en el camp magnètic terrestre (magnetosfera) poden ser causades per la diferent naturalesa de les roques i la interacció entre les partícules carregades del Sol i la magnetosfera d'un planeta. Els magnetòmetres són un component instrumental molt freqüent de les naus espacials que exploren planetes.
| 3Enginyeria
|
Les cases prefabricades són habitatges construïts a partir de seccions estandarditzades, que són fabricades amb antelació fora del seu lloc d'emplaçament, i posteriorment enviades a la seva ubicació definitiva per al seu acoblament final.
| 3Enginyeria
|
Yate y motonáutica va ser una revista especialitzada en nàutica, publicada mensualment a Barcelona entre el març de 1965 i el gener de 1991. Fundada per José Rosés i Antonio Beghetti, informava sobre els campionats, regates, esdeveniments així com novetats del sector. A més, incloïa articles de divulgació tècnica sobre les embarcacions i la seva pràctica esportiva. Va tenir diversos directors com Pascual Masterra, Carles Serra, Germán Soler, Isidre Martí i Santiago Serrat, i col·laboradors com José Maria Martínez-Hidalgo, Miguel López Dóriga, Carmiña Verdejo, José Maria Tey, entre d'altres. Va ser continuada per la revista Yate el gener de 1991 i va deixar de publicar-se el gener de 2012.
| 3Enginyeria
|
Un sistema hidrojet o sistema de propulsió per doll d'aigua, és un sistema de propulsió nàutica mitjançant un doll d'aigua. La disposició mecànica pot ser una hèlix a l'interior d'un conducte amb una tovera a la seva sortida, o una bomba centrífuga acoblada a una tovera.
| 3Enginyeria
|
Una grapa o gafa metal·lica és una tija de ferro o altre metall que els seus dos extrems doblegats i punxeguts es claven per a unir i subjectar papers, taules o altres coses.Les grapes s'han emprat al llarg de la història per a enllaçar els carreus d'una fàbrica i sent de ferro en construccions econòmiques i de bronze en la resta. En les antigues construccions de l'època romana, es van fer algunes de fusta en forma de doble cua d'oreneta però les més emprades foren les de bronze i el desig d'apoderar-se d'aquest metall ha contribuït notablement a la destrucció dels monuments antics. Escollien el bronze perquè, a més de ser més durador, no es rovella com el ferro augmentant de volum i fent saltar les pedres.
| 3Enginyeria
|
El tub Venturi o tub de Venturi és un dispositiu per a mesurar cabal hidràulic.
| 3Enginyeria
|
L'enginyeria militar és la branca de l'enginyeria que dona suport a les activitats de combat i logística de les forces armades mitjançant un sistema MCP (Mobilitat, Contramobilitat i Protecció) amb tres tasques principals: l'enginyeria de combat o suport d'enginyer tàctic al camp de batalla, el suport estratègic mitjançant l'execució d'obres i serveis necessaris a les zones de comunicacions, i el suport auxiliar.
Els enginyers s'encarreguen de la construcció d'aeròdroms i dipòsits, la millora dels ports i les comunicacions per carretera i ferrocarril, inclosa la construcció de ponts i passarel·les i l'emmagatzematge i distribució de combustibles, el subministrament i distribució de mapes i l'eliminació de bombes i sense explotar. Augmenten el poder defensiu per mitjà de construccions o millorament d'estructures de defensa i l'estesa de camps minats. A més de les seves missions clàssiques de suport en situacions de combat a la guerra, en èpoques de pau col·labora en la solució de problemes d'infraestructura ordinària. En l'àmbit d'una unitat/cos, és aquella que té com a missions facilitar el moviment de les forces pròpies i impedir o dificultar el de l'enemic. Les tasques d'un soldat d'enginyers inclouen la construcció de camins i ponts, estesa de camps de mines o la detecció i neteja d'obstacles. En alguns exèrcits també és responsabilitat dels enginyers les comunicacions tàctiques de les seves unitats.
| 3Enginyeria
|
Un telèmetre estadimètric és un instrument òptic que permet calcular distàncies mitjançant la comparació d'un objecte de mida coneguda, amb una escala coneguda a l'instrument. L'estadimètric (etimològicament, «mesurador d'estàdia») és el dispositiu dins d'un bisell que es compara amb l'objecte observat.
| 3Enginyeria
|
Mercury-Redstone 1 (MR-1) va ser el primer vol de prova no tripulat del programa de Mercury i el primer intent per llançar una astronau "Mercury" amb vehicle de llançament Redstone. Va ser llançat el 21 de novembre de 1960 de Cap Canaveral, Florida, amb la intenció de fer un vol sub-orbital sense tripulació. El llançament va fallar d'una manera estranya a la que es va començar a referir com a el "vol de quatre polzades".
| 3Enginyeria
|
Un tetràpode és una estructura formada per quatre eixos, a manera de tetraedre estilitzat, que, donada la seva capacitat d'intricat amb figures anàlogues i a la seva estabilitat geomètrica, ja que sempre reposa sobre tres peus en un equilibri molt estable, ha estat emprat en obres civils (particularment en la construcció d'esculleres) i militars (per bloquejar el pas de tropes o civils, de vegades reforçat amb filferro espinós).
Les esculleres realitzades amb tetràpodes es caracteritzen per una gran capacitat per absorbir l'impacte de les onades, pel fet que formen una estructura de gran rugositat i porositat.
| 3Enginyeria
|
Catalunya Marítima va ser una revista catalana especialitzada en assumptes marítims publicada per primer cop el 30 de gener de 1919. Editada per l'Editorial Catalana, els seus directors van ser l'editor Josep Pugés i l'historiador Jaume Carrera. La publicació contenia articles, notes i informacions sobre drassanes, la construcció naval catalana, moviments d'entrada i sortida de vaixells als ports catalans o les companyies navilieres. De periodicitat quinzenal, a partir del número 7, i mensual al tercer any, va deixar d'editar-se el juliol de 1921.
La revista completa està digitalitzada i disponible a l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, amb la col·laboració del Museu Marítim de Barcelona.
| 3Enginyeria
|
La mare del vinagre és un biofilm gruixut i d'aspecte carnós que es produeix al final de la fermentació del vinagre. Està generada a partir del creixement de diverses espècies de bacteris de l'àcid acètic, com ara Acetobacter i Gluconobacter, en els compostos nitrogenats del vinagre.La seva aparició està lligada a la fermentació acètica que succeeix a la fermentació alcohòlica de diverses begudes alcohòliques. Així doncs, la mare del vinagre sorgeix quan el vi o la sidra es piquen i agreixen, canviant-ne significativament les propietats organolèptiques prèvies.La mare del vinagre procedent de vinagre de poma i de magrana és força acídic, d'aproximadament pH 3 (més que el propi vinagre). L'augment en la temperatura de fermentació de la sidra d'aquestes dues fruites per sobre del rang entre els 15 °C i els 25 °C afavoreix el creixement bacterià i la sedimentació de mares del vinagre.
| 3Enginyeria
|
Aerosport és una fira d'aeronàutica esportiva i corporativa que se celebra anualment des de 1993 a l'Aeròdrom d'Igualada-Òdena General Vives, comarca de l'Anoia, organitzada per Fira d'Igualada i la Federació Aèria Catalana (FAC), conjuntament amb la Generalitat de Catalunya mitjançant la societat pública Aeroports de Catalunya. És l'única fira de tot l'Estat que està dedicada íntegrament a l'aviació general i esportiva.La fira inclou exposicions i vols d'ultralleugers, autogirs, vol a motor, vol a vela, motovelers, acrobàcia, paramotors, helicòpters, construcció amateur, complements i accessoris aeronàutics, escoles de pilots, aeroclubs i un mercat d'ocasió. La fira disposa d'una carpa on es solen fer conferències tècniques sobre l'aeronàutica general i esportiva en què s'aborden temes com la cartografia i l'espai aeri, els motors d'avió, les assegurances i la història de les línies aèries.Fira d'Igualada va rebre l'any 2007 el Premi Flyer en la categoria de 'Millor desenvolupament i divulgació del sector aeronàutic', atorgat al certamen Aerosport.
| 3Enginyeria
|
En topografia i orografia, l'isolament (o aïllament) d'un cim és la distància al punt més proper de la mateixa alçada. Simbolitza el radi de dominància, on el cim en qüestió és el punt més elevat. Dona una mesura de la importància del cim en relació als del seu entorn, i en aquest sentit s'utilitza en contextos similars a la prominència, encara que tenen significats diferents.
L'isolament també es pot calcular per a illes i turons petits, no només per als cims de muntanyes importants, i fins i tot per cims submergits.
| 3Enginyeria
|
Un pluvionivòmetre és un pluviòmetre, normalment de grans dimensions i capacitat, destinat a la mesura de les precipitacions caigudes durant llargs períodes en indrets poc accessibles, on la lectura s'efectua poques vegades a l'any, com ara les zones muntanyoses. Al recipient s'hi introdueix solució anticongelant perquè no es glaci l'aigua de la pluja i perquè es desfacin la neu i la calamarsa. Per evitar l'evaporació també s'hi introdueix una capa d'oli mineral de punt de congelació baix que cobreix la barreja.
| 3Enginyeria
|
L'Hyperloop és un mitjà de transport d'alta velocitat hipotètic, proposat per Elon Musk, inventor i fundador de SpaceX. Musk concep el sistema com un "cinquè mitjà" de transport, una alternativa als vaixells, avions, automòbils i trens. En teoria, el sistema seria capaç de viatjar des del centre de la ciutat de Los Angeles al centre de la ciutat de Sant Francisco en menys de 35 minuts, és a dir, 563 km a més de 1100 km/h.Musk va anunciar per primera vegada l’Hyperloop el juliol de 2012, en l'esdeveniment PandoDaily que va tenir lloc en Santa Monica, Califòrnia.El setembre del 2012 Musk va comparar el sistema amb un Concorde terrestre i amb un encreuament entre un Concorde i un canó de rail, encara que assenyalant que no necessitava raïls. Musk va estimar que el cost del Hyperloop entre Sant Francisco i Los Angeles seria d'uns sis mil milions de dòlars, una trentena part del cost del Tren d'Alta Velocitat de Califòrnia que ha estat proposat per donar servei entre ambdues ciutats. Musk ha comentat que l’Hyperloop no és un tren que circula per un tub on s'ha fet el buit (Vactrain).
El 12 d'agost de 2013 Elon Musk va presentar un document de 57 pàgines que descriu el projecte, en el qual s'incloïa un pressupost estimat de 6000 milions de dòlars per a la versió que transporta només passatgers, mentre que la versió que transporta tant passatgers com cotxes va ser pressupostada amb 7000 milions de dòlars. Aquests costos projectats han estat posats en dubte per enginyers de transport i altres, qui mantenen que aquestes xifres són poc realistes atès el nivell de construcció necessari i la quantitat de tecnologia que no ha estat provada mai abans.
| 3Enginyeria
|
Les explosions de pols es produeixen per un conjunt de fines partícules de pols, especialment de la pols de carbó, però també per pols d'altres materials com la pols de cereals emmagatzemats en sitges o altres llocs tancats.
La pols de carbó es pot crear durant l'extracció, el transport o el maneig mecànic del carbó. La pols de carbó són altament inflamables i es troben durant les explotacions de les mines de carbó.
Les partícules de carbó en suspensió en l'aire són la causa d'explosions i es creu que aquesta va ser la causa de la catàstrofe de Courrières ocorreguda a principi del segle XX i que va matar a 1099 persones.
Les tècniques modernes d'extraccions mecàniques del carbó, aparegudes a partir de la dècada de 1930, usant el martell picador van augmentar la producció de pols de carbó i al mateix temps la pols de carbó és l'origen de la malaltia professional de la silicosi.
Un dels principals riscos està relacionat amb l'estat de partícula fina: en efecte, el carbó necessita la presència d'aire per cremar i en partícula fina la pols presenta una gran superfície de contacte amb l'aire (vegeu superfície específica).
| 3Enginyeria
|
La nanoenginyeria és la pràctica de dissenyar productes i sistemes a la nanoescala. El seu nom s'origina del nanòmetre, la unitat de mesures equivalent a un metre dividit mil milions de vegades (al 10-9 en notació científica).
La nanoenginyeria es relaciona amb la nanotecnologia.
| 3Enginyeria
|
Un espectròmetre és un aparell òptic capaç de mesurar les propietats de la llum analitzant una part específica de l'espectre electromagnètic, s'utilitzen en l'anàlisi espectroscòpic per a la identificació dels materials. La variable que es mesura amb més freqüència és la intensitat de la llum, però també es poden mesurar d'altres com l'estat de polarització. Habitualment la longitud d'ona és una variable independent, normalment expressada en nanòmetres, però de vegades també utilitzant una unitat directament proporcional a l'energia del fotó, com el nombre d'ona o l'electró-volt, que té una relació inversa amb la longitud d'ona.
L'espectroscopi s'utilitza en espectroscòpia per produir línies espectrals i mesurar les seves intensitats i longituds d'ona. El terme espectròmetre s'aplica als instruments que treballen en un ampli ventall de longituds d'ona, des de la radiació gamma i els raigs X a l'infraroig llunyà. Si l'estudi se centra en la regió de l'espectre visible l'estudi rep el nom d'espectrofotometria.
| 3Enginyeria
|
El telègraf d'ordres és un dispositiu instal·lat al pont d'un vaixell amb una rèplica a la sala de màquines, mitjançant del qual es transmeten les ordres de graus de marxa desitjats.
Té per objecte ser un mitjà eficaç i indubitable de comunicació. El pilot acciona el mecanisme seleccionant una posició o grau de marxa, això fa sonar una alarma a la sala de màquines i en el pont i només quan l'oficial maquinista respon igualant en el seu telègraf la posició de l'agulla selectora l'alarma cessa, informant ambdós extrems que l'ordre va ser rebuda i interpretada correctament.
Avui dia, la planta propulsora dels vaixells moderns es comanda directament des del pont però per tradició se segueix denominant al sistema de comandament a distància de la mateixa manera i es manté, encara que en forma més sofisticada la forma de l'antic telègraf.
En les fotografies de la dreta es visualitzen ambdós extrems del sistema de telègraf (encara que no del mateix vaixell).
Graus de marxa:
Avant tota (full ahead).
Avant mitja (half ahead).
Avant poca (slow ahead).
Avant molt poca (dead slow ahead).
Atenció (stand by).
Para (Stop).
Llest de màquines (optatiu) (Finished with engine).
Enrere molt poca (dead slow astern).
Enrere poca (slow astern).
Enrere mitja (half astern).
Enrere tota (full astern).
| 3Enginyeria
|
L'enjub és un tipus de paret o contrafort que serveix per protegir les terres de les rierades. Amb aquest sistema de construcció, es poden minimitzar els efectes naturals sobre les construccions urbanes.
| 3Enginyeria
|
L'amonal és un explosiu fabricat amb una barreja de nitrat d'amoni, trinitrotoluè, i pols d'alumini en una relació 22/67/11. Cal afegir també que en cas d'usar aquests explosius per a la càrrega d'armes submarines (torpedes, mines, etc.) l'alumini reforça l'efecte explosiu d'aquesta al reaccionar amb l'aigua. El nitrat d'amoni és l'oxidant i l'alumini és un potenciador de l'explosió. Com a efecte secundari, l'alumini fa que l'explosiu sigui menys sensible a la detonació. L'ús de components relativament barats com el nitrat d'amoni i l'alumini fa que s'utilitzi en lloc del TNT pur. La barreja pot malmetre's si hi ha presència d'humitat, ja que el nitrat d'amoni és altament higroscòpica. Crema quan s'exposa a l'aire i detona quan es troba confinada. La seva velocitat de detonació és de 4.400 m/s.
| 3Enginyeria
|
La incineració és una tècnica de transformació de la matèria per l'acció del foc: «incinerar» vol dir 'reduir a cendres'.
| 3Enginyeria
|
The Engineer és una revista de divulgació tècnica amb seu a Londres on hom pot trobar els darrers avenços en enginyeria i tecnologia tant al Regne Unit com internacionals. Fou fundada el gener de 1856 i es troba entre les publicacions professionals més antigues del món. The Engineer se centra sobretot en noves tecnologies lligades a les energies alternatives i la millora de les fonts energètiques tradicionals, a avanços en bioenginyera, aviació, enginyeria naval, comunicacions, defensa o producció. També s'hi pot trobar una gran secció d'ofertes de treball per enginyers així com informació sobre convencions i cursos de formació.
El fundador fou Edward Charles Healey, un emprenedor i enginyer amb interessos financers als ferrocarrils. El diari publicava cròniques i explicava la gran quantitat de millores tècniques durant el gran desenvolupament en l'època victoriana.
Abans de la fi del segle xix, The Engineer havia cobert fites com ara el procés Bessemer per la fabricació d'acer, la invenció del telèfon o la llum per part de Thomas Edison.
Durant el següent segle i mig The Engineer reflectí no només la ràpida evolució de la tecnologia, sinó també la història de Gran Bretanya. Per exemple, en els primers anys fou testimoni de gran quantitat de projectes duts a terme per l'Imperi Britànic. Durant la Segona Guerra Mundial, la revista es va centrar en el paper dels enginyers en la lluita contra el Nazis, per exemple amb el motor Rolls-Royce Merlin desenvolupat per donar potència a l'avió de combat Supermarine Spitfire, de la Royal Air Force
Al llarg de la seua vida, la revista ha narrat altres esdeveniments com ara l'enfonsament del Titanic, l'arribada de la televisió, el llançament del Spútnik, la cooperació anglo-francesa en el Concorde.
| 3Enginyeria
|
École nationale supérieure des mines de Nancy, és una universitat francesa, grande école, fundada el 1919. És membre de la Conférence des Grandes Ecoles. Amb un currículum interdisciplinari, forma enginyers en tres anys, que després treballen principalment en el món empresarial: L'objectiu de la formació és l'anomenat Master Ingénieur Mines Nancy.
| 3Enginyeria
|
Un programa de guerxament o maniobra d'inclinació és una maniobra aerodinàmica que altera l'actitud d'un vehicle de llançament espacial llançat en posició vertical. Aquesta maniobra es fa servir per situat la nau espacial en la direcció adequada vers la seva òrbita desitjada.
El programa de guerxament es completa poc després que el vehicle superi la torre. En el cas d'una missió tripulada, un dels tripulants (habitualment el comandant) informa el control de missions sobre el guerxament, sent confirmat pel comunicador amb la càpsula.
| 3Enginyeria
|
El fil metàl·lic és un fil constituït per algun material metàl·lic, ja sigui ferro, coure, estany o d'altres. Pot presentar-se al mercat en bobines o enrotllat en forma de rotlle-donut i té diverses utilitats. En electrotècnia, el fil de coure, revestit d'una capa de plàstic, s'empra com a conductor d'aquesta energia en instal·lacions elèctriques. En joieria, s'utilitza el fil d'or o d'argent, per fer soldadures entre peces d'aquests materials. En informàtica i electrònica, s'utilitza el fil d'estany, per soldar components a una placa de circuits integrats.
En l'antiguitat, la joieria sovint conté, en forma de cadenes i decoració aplicada, grans quantitats de fils metàl·lics fets amb precisió. En alguns casos, les tires tallades de xapa metàl·lica es convertien en fil estirant-les a través de perforacions en matrius de pedra, i les tires es doblegaven sobre elles mateixes per formar tubs prims. Aquesta tècnica va ser utilitzada a Egipte durant la II Dinastia. Des de mitjans del II mil·lenni aC, la majoria dels fils d'or de la joieria es caracteritzen per línies de costura que segueixen una espiral formant un cable. Aquestes tires retorçades es podien convertir en fils rodons sòlids fent-los rodar entre superfícies planes o el mètode de trefilatge de tires. El mètode de fabricació de fils trenats va ser substituït per l'extrusió.
| 3Enginyeria
|
L'enginyeria forestal és una branca de l'enginyeria que aplica la ciència i la tecnologia a l'estudi i la gestió dels boscos, considerats tant des del punt de vista dels recursos naturals com des del punt de vista econòmic. Això inclou la creació, la gestió, la utilització i la conservació dels boscos i els recursos que s'hi associen en benefici dels humans de manera sostenible per tal d'assolir els objectius desitjats, les seves necessitats i els seus valors.
| 3Enginyeria
|
Un artefacte explosiu improvisat o IED, sigles de l'anglès Improvised Explosive Device, és una bomba de fabricació artesanal. Aquest tipus d'explosius són habitualment emprats per forces irregulars sense estat: guerrilles o grups insurgents contra forces policials o d'un exèrcit convencional.Els IED poden estar fabricats o no amb material militar i solen tenir formes molt diferents, des de canonades emplenades d'explosiu fins a grans projectils d'artilleria connectats entre ells. A causa d'això, el mètode d'ús també és molt variable: cotxes bomba, atemptats suïcida, col·locats sota una carretera…Tot i que aquest tipus d'element s'ha fet servir des de la introducció de la pólvora fou a la Guerra del Vietnam, per part dels soldats del vietcong, on es va començar a usar tal com s'usen avui en dia. A partir de la Invasió de l'Iraq de 2003 i la Guerra de l'Afganistan els IED guanyaran molta importància, arribant a ser una de les principals armes de la insurgència. Els artefactes explosius improvisats també s'han usat contra civils en diversos atacs indiscriminats, els més destacables que han afectat Europa i els EUA són l'atemptat d'Oklahoma City (1995), els atemptats als trens de Madrid (2004) i els atemptats de Londres (2005).
| 3Enginyeria
|
Una membrana és una capa de material que serveix de barrera selectiva entre dos estats i roman impermeable a partícules, grups de partícules o substàncies específiques quan se l'exposa a l'acció d'una força impulsora. Alguns components poden passar a través de la membrana dins un corrent permeat, mentre que d'altres són aturats per ella i s'acumulen al corrent de retingut.
Les membranes poden ser de diferent gruix, amb una estructura homogènia o heterogènia. Les membranes poden ser neutres o carregades, i el transport de les partícules pot ser actiu o passiu. Aquest últim pot ser facilitat per la pressió, concentració, o gradients químics o elèctrics del procés membranal. Les membranes es poden classificar en dos grups: membranes artificials o membranes biològiques. Aquests dos tipus de membrana difereixen significativament en la seva estructura i funcionalitat.
| 3Enginyeria
|
Una ampolleta o bé ampolleta d'hores (també coneguda en l'antiguitat com clepsamia) és un tipus de rellotge de sorra usat en la navegació marítima per estimar el temps que es navega en un rumb determinat i poder calcular així la posició per estima. Originalment constava de dues fioles de vidre col·locades una sobre l'altra i connectades per l'extrem amb un tub. El progrés de bufat del vidre va permetre a partir d'un moment donat fer-les d'una sola peça.
Normalment s'emprava una ampolleta de 30 minuts que servia també per marcar les guàrdies de 4 hores (8 ampolletes).
S'utilitzava una ampolleta més petita (de 28s. o 14s. de duració) juntament amb la corredora, per mesurar la velocitat del vaixell en nusos.La fiola plena de sorra o material similar (partícules finament moltes d'estany o plom) es col·locava en la part superior i per efecte de la gravetat, la sorra fluïa lentament i de manera constant cap a la fiola inferior. Una vegada havia fluït tota la sorra a aquesta fiola inferior, es podia girar l'ampolleta per mesurar un altre període.
L'ampolleta no era un instrument del tot precís per a mesurar de forma fiable el pas del temps, hi havia diversos factors que podien afectar la durada del flux de sorra: la humitat dins de l'ampolleta, l'homogeneïtat del gra de la sorra, el diàmetre interior del tub d'interconnexió desgastat pel flux de sorra, la posició més o menys horitzontal, l'efecte dels moviments d'acceleració o desacceleració del vaixell, tots ells podien influir en el flux de la sorra, i per tant en el temps mesurat.
| 3Enginyeria
|
L'Ancoratge és la maniobra per immobilitzar un objecte usant una àncora: un vaixell, un tren, etc. Ancorar és la maniobra nàutica necessària perquè una nau o qualsevol objecte que suri quedi subjecte amb seguretat al fons. La maniobra nàutica d'ancorar un cos flotant: vaixell, boia, almadrava, etc. també es coneix com fondejar fent que l'objecte que floti quedi subjecte amb seguretat al fons.
Aquesta maniobra nàutica es fa habitualment amb àncores o amb un pes mort que es diposita al fons. En vaixells lleugers, si el mort té una boia, una nau queda fondejada quan s'hi amarra, sense ser necessari fondejar una àncora.
| 3Enginyeria
|
El mòdul d'elasticitat, mòdul elàstic, mòdul d'elasticitat longitudinal o mòdul de Young és la mesura de la rigidesa d'un material elàstic. Es defineix com la relació entre la tensió uniaxial i l'allargament unitari uniaxial en el rang de tensions en el qual es compleix la llei de Hooke (és a dir, abans d'arribar al límit elàstic). En mecànica del sòlid, el pendent de la corba tensió-deformació en qualsevol punt s'anomena mòdul tangent; si aquest punt es troba sobre la regió lineal de la corba, doncs, es tracta del mòdul d'elasticitat o mòdul de Young. El mòdul d'elasticitat es pot determinar experimentalment mitjançant un assaig de tracció realitzat sobre una mostra del material a estudiar. En materials anisotròpics, el mòdul d'elasticitat pot tenir diferents valors segons la direcció que s'apliqui la força respecte a l'estructura del material.
El mòdul de Young s'anomena així en honor de Thomas Young, científic britànic del segle xix. De totes maneres, el concepte fou desenvolupat el 1727 per Leonhard Euler, i els primers experiments que utilitzaren el concepte de mòdul d'elasticitat foren duts a terme pel científic italià Giordano Riccati el 1782.
| 3Enginyeria
|
Una era de batre en l'agricultura és l'espai de terra, aplanat i ferm damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla i del boll. La paraula s'utilitza també per extensió per al local a proximitat on es posa el farratge. El mot prové del llatí area que significa pati, era de batre. A Mallorca, les clastres tenien la mateixa funció i el ball privat, reservat als sols treballadors organitzat tradicionalment després d'una feina feta (batuda, collita…) es diu «ball de clast(r)a». Amb l'aparició de la maquinària agrícola com segadores-recol·lectores, les eres van esdevenir obsoletes.
La paraula «era» així com els diminutius «erol» i «erola» s'utilitzen també per a designar un quadre o rectangle petit de terra on es conreen flors i alguna hortalissa o per a espais plans més petits on es prepara l'argamassa, es treballen els minerals, etc.
| 3Enginyeria
|
La navegació astronòmica és una part de l'astronomia per a l'ús directe del navegant aeri, que comprèn principalment les coordenadas celestes, el temps i la posició i moviment aparent dels astres pel que fa a la Terra.
S'empra en vols de llarga distància on es manca de ràdio ajudes convenients. Per a utilitzar-la es requereix disposar de sextant, cronòmetre, almanac aeri i taula de reducció. La combinació dels diferents mètodes de navegació permet resoldre el problema de navegació amb major facilitat.
| 3Enginyeria
|
Un cap de projecte, project manager o encarregat de projecte, és la persona que té la responsabilitat total del planejament i l'execució fins a l'acabament de qualsevol projecte. Aquest títol es fa servir en la indústria de la construcció, en arquitectura, en el desenvolupament de programari i en diverses ocupacions que es basen en la generació o manutenció d'un producte.
| 3Enginyeria
|
Una cadira de rodes elèctrica (EPW) o cadira de rodes motoritzada, és una cadira de rodes que s'impulsa mitjançant un motor elèctric (generalment utilitzant una direcció diferencial ) en lloc de la força manual . Les cadires de rodes motoritzades són útils per a aquells que no poden impulsar una cadira de rodes manual o que necessiten utilitzar una cadira de rodes per distàncies o sobre terrenys que poden fatigar emprant una cadira de rodes manual. També poden ser utilitzades no només per persones amb problemes de mobilitat "tradicionals", sinó també per persones amb afeccions cardiovasculars i de fatiga.
| 3Enginyeria
|
Amb el terme cordita es fa referència a un tipus de pólvora sense fum composta de nitroglicerina i cotó pólvora que es barregen amb acetona, per produir una pasta que posteriorment és premsada en forma de cordaill. La cordita va ser descoberta de forma accidental pel químic suís-alemany Christian Friedrich Schönbein (1799-1868), també responsable del descobriment de l'ozó.
| 3Enginyeria
|
Una vàlvula de control o vàlvula de regulació és una vàlvula usada per controlar el flux d'un fluid, comportant-se com un orifici d'àrea contínuament variable, que modifica la pèrdua de càrrega, en funció del senyal d'un controlador. Això permet el control del cabal i el consegüent control de les variables del procés tals com: pressió, temperatura i nivell.
En la terminologia de la tècnica de Regulació i control, la vàlvula és l'òrgan de control o element de control final.
| 3Enginyeria
|
La romana (el lat. [Statera] romana) és un instrument de mesura que serveix per a pesar, compost d'una palanca de braços molt desiguals, amb la llengüeta sobre el punt de suport. El cos que s'ha de pesar es col·loca en l'extrem del braç menor, i s'equilibra amb un piló, pesal o pes constant que es fa córrer sobre el braç major, on hi ha traçada l'escala dels pesos.
Les romanes s'usen de temps molt llunyans, encara que el seu nom suggereix que la seva forma definitiva, així com la seva utilització, correspon als temps de la Roma Antiga. De llavors ençà s'ha seguit utilitzant en la seva forma més simple i arcaica així com en altres formes més elaborades. L'aparició de la balança i la bàscula mecàniques i, posteriorment, electròniques, han arraconat l'ús de la romana a ambients rurals poc desenvolupats.
| 3Enginyeria
|
En optimització i teoria de grafs, el teorema de flux màxim tall mínim postula que en una xarxa de flux, la quantitat màxima de flux que pot passar d'una font fins a un pou és igual a la capacitat mínima que necessitem treure-li a la xarxa perquè no pugui passar més flux de la font al pou.
El teorema de flux màxim tall mínim és un cas especial del teorema de dualitat i pot derivar-se en el teorema de Menger i el teorema de König-Egerváry.
| 3Enginyeria
|
El manòmetre (del gr. μανός, lleuger i μέτρον, mesura) és un aparell de mesura de la pressió d'un fluid contingut en un recipient tancat. Es distingeixen dos tipus de manòmetres, segons s'utilitzin per a mesurar la pressió de líquids o de gasos. A diferència dels baròmetres, que mesuren la pressió absoluta respecte al buit, els manòmetres mesuren una pressió relativa, diferencial, o pressió manomètrica, generalment una sobrepressió (o depressió) respecte de la pressió atmosfèrica.
Per a petites diferències de pressió, s'empra un manòmetre que consisteix en un tub en forma d'U amb un extrem connectat al recipient que conté el fluid i l'altre extrem obert a l'atmosfera. El tub conté un líquid, com aigua, oli o mercuri, i la diferència entre els nivells del líquid en ambdues branques indica la diferència entre la pressió del recipient i la pressió atmosfèrica local.
| 3Enginyeria
|
La tinta invisible és aquella tinta que no es deixa veure en el paper en què s'ha escrit fins que no s'aplica el reactiu convenient, calor o agents químics. Tots els sucs vegetals que contenen goma, mucílag, albúmina o sucre —com el suc de ceba, de pera, de llimona, de taronja i d'illa, entre altres— poden servir com tintes simpàtiques. La petjada incolora que deixen al principi es revela quan s'escalfa el paper. La solució extensa de clorur de cobalt, invisible en fred, reapareix amb el seu color verd o blau quan s'escalfa el paper. Quan es refreda, torna a desaparèixer. Una tinta simpàtica molt fàcil de preparar és la solució de prussiat groc, però n'hi ha prou tocar el paper escrit amb un segon paper impregnat de vidriol verd per veure reaparèixer el punt en el primer dels caràcters en blau. Aquesta tinta és indeleble. També és molt comuna la del suc de llimona o llet, on, en aplicar una mica de calor amb una espelma, es torna a tenir color.
| 3Enginyeria
|
Un conductímetre és un aparell de mesura de la conductivitat elèctrica de les dissolucions d'electròlits. Els conductímetres consten bàsicament de tres elements:
Font d'alimentació: proporciona un corrent altern a la mostra.
Elèctrodes de platí: formen una cel·la de mesura, generalment són cilíndrics i estan disposats concèntricament.
Potenciòmetre: permet mesurar la resistència elèctrica entre la parella d'elèctrodes.
| 3Enginyeria
|
El giroteodolit o teodolit giroscòpic és un instrument de mesura compost per un giroscopi muntat en un teodolit. S'utilitza per determinar l'orientació de nord veritable mitjançant la localització de la direcció dels meridians. És el principal instrument en una mina, per orientar en la mesura i en la enginyeria de túnels, i en els llocs on les estrelles no són astronòmicament visibles.
| 3Enginyeria
|
La càrrega buida és una tècnica de construcció de projectils explosius. Consisteix a redirigir i concentrar la força de l'explosió del projectil, per tal de superar un blindatge. La granada impacta contra el blindatge enemic, es detona la càrrega explosiva i, a causa de la forma en què està disposada, gran part de la força de l'explosió es projecta cap endavant
El principi de la càrrega buida consisteix -bàsicament- a aprofitar la força de l'explosió de la càrrega del projectil per fondre el metall d'un blindatge. Quan el projectil impacta contra el blindatge enemic, es detona la càrrega explosiva i, a causa de la seva disposició, es projecta cap endavant, amb una força i velocitat de 8.000 m/s i 10.000 k/cm² de pressió. L'efecte s'incrementa si s'afegeix un recobriment metàl·lic en forma de con invertit a l'explosiu, de manera que aquest recobriment es fon per la detonació i es forma un dard semilíquid que es projecta contra l'acer enemic i en fon el blindatge.
L'efecte s'aconsegueix disposant l'explosiu en forma còncava (forma de bol buit) o cònica al voltant d'un con, generalment de coure. En produir-se l'explosió, la força d'aquest "rebota" a l'interior del con, que se'n desvia de forma perpendicular a les parets. L'efecte resultant és una suma dels components normals al centre del con, que es converteix en un raig de gasos (plasma) a alta pressió i temperatura, que arrossega el metall fos del mateix con i el projecta cap al punt d'impacte del projectil, de manera que s'hi produeix un efecte de penetració de fins a 30 o 40 cm en formigó o acer.
L'angle més adequat per al con és el de 60 graus; també cal optimitzar la distància de la base del con al blindatge, amb la qual cosa se'n millora sensiblement el poder de penetració. Aquest sistema de disposar l'explosiu en forma de càrrega buida es basa en l'efecte Monroe.
Els plafons separadors (planxes metàl·liques o reixetes de metall), disposats a uns decímetres de distància del blindatge principal, anul·len gairebé per complet els efectes d'aquest tipus de munició.
Es va utilitzar per primer cop en la Segona Guerra Mundial per part d'Alemanya, en les seves armes personals anticarro Panzerfaust. Durant la Guerra del Golf, els tancs M1 Abrams nord-americans utilitzaven el projectil de càrrega buida STalbot, que va destruir molts T-62 i T-55 en penetrar-ne la cuirassa, incinerar la tripulació i, posteriorment, fer detonar tots els explosius al seu interior.
| 3Enginyeria
|
José Pidal Rebollo (San Fernando, 6 de juny de 1849 -Madrid, 4 de maig de 1920) va ser un militar, mariner i polític
| 3Enginyeria
|
L'arquitectura espacial, es defineix com la teoria i pràctica del disseny i construcció d'ambients habitats en l'espai exterior. L'enfocament està basat principalment en l'enginyeria, però també involucra diverses disciplines com la fisiologia, psicologia i la sociologia. Gran part de les obres d'arquitectura espacial ha estat la del disseny de d'estacions espacials orbitals i naus per l'exploració de la Lluna i el planeta Mart amésdebases de superfície per a les agències espacials particularment per a la National Aeronautics and Space Administration (NASA).
El Sasakawa International Center for Space Architecture (SICSA) és una organització acadèmica amb la Universitat de Houston que ofereix un Màster de Ciència en Arquitectura espacial. A Europa, International Space University està molt involucrada en la recerca de l'arquitectura espacial. La International Conference on Environmental Systems es reuneix cada any per a presentar sessions sobre vols espacials humans i factors humans en l'espai (human spaceflight i space human factors). S'ha format dins l'American Institute of Aeronautics and Astronautics, el Space Architecture Technical Committee. El turisme espacial amenaça la tasca de l'arquitectura espacial.
| 3Enginyeria
|
La programació no lineal consisteix a optimitzar una funció objectiu sotmesa a unes restriccions. A diferència de la programació lineal estàndard, la funció objectiu i les restriccions poden ser funcions no lineals.
| 3Enginyeria
|
L'enginyeria del petroli o enginyeria petroliera és la disciplina de l'enginyeria que estudia l'exploració i les activitats de producció del petroli. L'enginyeria del petroli inclou el coneixement d'altres disciplines com ara l'economia, la geologia, la geoquímica, mecànica, física, sismologia, estudi de les plaques tectòniques, termodinàmica i tots els processos de l'extracció, emmagatzematge i refinació del petroli.
| 3Enginyeria
|
La unitat Yahalom: (en hebreu: יחידה הנדסית למשימות מיוחדות) és una unitat especial d'enginyers de combat d'elit del Cos d'Enginyers de les Forces de Defensa d'Israel (FDI). La paraula Yahalom significa "diamant" en hebreu) i és una abreviació d'unitat especial d'operacions d'enginyers.
La unitat s'especialitza en missions especials d'enginyeria que són les següents:
Missions de comando i contraterrorisme.
Demolicions precises i col·locació d'explosius.
Desactivació de bombes, mines terrestres i munició sense esclatar.
Sabotatge marítim i superació d'obstacles.
Recerca i destrucció de túnels.
Desenvolupament de mètodes avançats i d'eines per dur a terme demolicions i desactivació de munició sense explotar.
Ensenyament i entrenament dels soldats del Cos d'Enginyers i d'altres unitats especials de demolicions i desactivació de munició sense esclatar.
| 3Enginyeria
|
La RPG-40 era una granada antitancs, dissenyada per la Unió Soviètica el 1940, i utilitzada en la Segona Guerra Mundial, en la Front Oriental.
| 3Enginyeria
|
La resistència a la tracció o tensió de trencament, és la màxima tensió que un material pot suportar en ser traccionat abans que es produeixi el fenomen del necking que és quan la secció transversal de l'espècimen comença a contraure's de manera significativa.
La resistència a la tracció s'obté generalment realitzant un assaig de tracció i registrant la tensió en funció de la deformació (o allargament); el punt més elevat de la corba tensió-deformació és la resistència a la tracció.
Les tensions de trencament poques vegades són considerades en el disseny d'elements dúctils, però són molt importants en el disseny d'element fràgils. Aquestes tensions es troben tabulades per als materials més comuns.
La tensió de trencament es mesura en unitats de força per unitat de superfície. Per alguns materials no homogenis s'indica com una força o una força per unitat de gruix. En el sistema internacional, la unitat és el pascal (Pa) o ,equivalent al Pascal, Newton per metre quadrat (N/m²).
| 3Enginyeria
|
La maquinària de construcció inclou un grup de màquines utilitzades en activitats de construcció amb la finalitat de remoure part de la capa del sòl, de manera de modificar el perfil de la terra segons els requeriments del projecte d'enginyeria específic. S'utilitzen màquines d'excavació per a remoure el terreny on s'assentaran les fundacions i bases d'edificis, torres, ponts. També per desplaçar sòls i conformar el terreny en la realització de camins, per excavar túnels, per a armar preses i treballs de mineria. Depenent de les característiques del sòl és el tipus de maquinària que resulta més adequada. Per exemple sòls molt durs com roques o arenes cimentades requereixen martells per a perforar la roca, fulles circulars de tall o retroexcavadores amb martell picador. D'altra banda sòls més tous permeten treballar amb una retroexcavadora o una motoanivelladora. Totes les màquines utilitzades per realitzar processos d'excavació estan construïdes per fer front a les dures condicions a les quals se les sotmet durant la seva operació. En general totes estan proveïdes de sistemes de tracció en totes les seves rodes o sistemes de moviment per poder maniobrar en els terrenys agrests en què desenvolupen les seves tasques. Mentre que algunes tenen pneumàtics similars a les actuacions encara que de bandes de rodament molt més grans, altres tenen erugues metàl·liques similars a les dels tancs de guerra, en altres màquines les cobertes de cautxú estan recobertes de malles metàl·liques de manera de protegir la goma contra el dany que d'una altra manera li produirien les pedres filoses que excaven.
| 3Enginyeria
|
La porosimetria és una tècnica analítica utilitzada per determinar diversos aspectes quantificables de la naturalesa porosa d'un material, com el diàmetre del porus, el volum total de porus, l'àrea superficial, i el volum i densitats absolutes.
La tècnica implica la intrusió d'un líquid no humectant (sovint mercuri) a alta pressió en un material mitjançant l'ús d'un porosímetre. La mida de porus pot determinar segons la pressió externa necessària per forçar el líquid a entrar en un porus en contra de la força d'oposició de la tensió superficial del líquid.
Una equació de balanç de força coneguda com l'equació de Washburn per al material anteriorment que té porus cilíndrics es dona com:
P
L
−
P
G
=
4
σ
cos
θ
D
P
{\displaystyle P_{L}-P_{G}={\frac {4\sigma \cos \theta }{D_{P}}}}
P
L
{\displaystyle P_{L}}
= pressió del líquid
P
G
{\displaystyle P_{G}}
= pressió del gas
σ
{\displaystyle \sigma }
= tensió superficial del líquid
θ
{\displaystyle \theta }
= Angle de contacte del líquid d'intrusió
D
P
{\displaystyle D_{P}}
= diàmetre del porusJa que la tècnica normalment es fa sota el buit, la pressió de gas comença en zero. L'angle de contacte del mercuri amb la majoria dels sòlids és d'entre 135° i 142°, de manera que es pot prendre sense gaire error una mitjana de 140°. La tensió superficial del mercuri a 20 °C en el buit és de 480 mN/m. Amb les diverses substitucions, l'equació es converteix en:
D
P
=
1470
kPa
⋅
μ
m
P
L
{\displaystyle D_{P}={\frac {1470\ {\text{kPa}}\cdot \mu {\text{m}}}{P_{L}}}}
A mesura que augmenta la pressió, també ho fa el volum de porus acumulatiu. Des del volum de porus acumulatiu, hom pot trobar la pressió i el diàmetre del porus on el 50% del volum total s'ha afegit per donar el diàmetre de porus mitjà.
| 3Enginyeria
|
L'astronàutica —anomenada 'cosmonàutica', rus: Космонавтика, a l'antiga Unió Soviètica i avui als països que la componien i també als que foren part del camp socialista— és la teoria i la pràctica de la navegació fora de l'atmosfera terrestre, basada en el disseny i construcció d'aparells pensats per treballar i funcionar en l'espai, siguin tripulats o no tripulats.
D'acord amb les definicions de la Fédération Aéronautique Internationale (FAI), l'astronàutica es dedica a totes aquelles activitats aeronàutiques situades per sobre de l'anomenada Línia de Karman ubicada a uns 100 quilòmetres sobre la superfície de la terra.
| 3Enginyeria
|
L'enginyeria enertrònica o la enertrònica és la combinació sinèrgica de l'enginyeria mecànica, l'enginyeria electrònica, l'enginyeria de control i l'enginyeria de programari, orientada al desenvolupament i implementació de projectes energètics, amb especial èmfasi a tots els aspectes elèctrics. Possibles aplicacions són les energies renovables, xarxes de distribució energètica intel·ligents, vehicles elèctrics, etc.
| 3Enginyeria
|
La circumferència d'altures iguals, o també cercle de posició o cercle d'altures iguals, (per influència de l'anglès), és a efectes pràctics la LOP o línia de posició en navegació astronòmica.
Es defineix com el lloc geomètric de l'esfera terrestre en el qual un observador veu un astre, en un instant determinat, amb la mateixa altura observada, Ho.
El seu ús va ser ideat pel marí nord-americà Thomas Hubbard Sumner el 1837.
| 3Enginyeria
|
La putzolana és una roca silícia d'origen volcànic a partir de la qual s'obtenia tradicionalment el ciment. La història del seu ús va des de l'antiga Roma fins a la invenció del ciment Portland al segle xix. Avui dia el ciment putzolànic es considera un material de construcció ecològic.
La definició àmplia de putzolana no s'ocupa de l'origen del material, només de la seva capacitat de reaccionar amb hidòxid de calci i aigua. La quantificació d'aquesta capacitat està compresa dins del terme activitat putzolànica.La pozzolana és un material similar però en aquest cas només d'origen volcànic
| 3Enginyeria
|
Semi Automatic Ground Environment (SAGE) és un sistema automàtic de detecció, seguiment i intercepció d'aeronaus enemigues del NORAD utilitzat entre els anys 1950 i 80. En el moment en què el sistema va estar plenament operatiu, l'amenaça d'avions soviètics havia estat completament substituïda per la de míssils balístics intercontinentals. Tanmateix, la SAGE va ser un sistema molt innovador, era un sistema en línia basat en ordinadors, gestionat en temps real i comunicat per mòdems. En general, és considerat un dels més avançats i grans sistemes de computació mai desenvolupat. La tasca d'IBM per al projecte SAGE (el disseny i l'aplicació de l'ordinador AN/FSQ-7, la vàlvula termoiònica dels nuclis de ferrita de la memòria a la base del computador Whirlwind II) va ser un important factor d'èxit de la societat i, per descomptat, va reforçar el lideratge d'IBM en el sector de la informàtica.
| 3Enginyeria
|
El llevat, rent, lleute químic o la llevadura química és la mescla química d'un àcid no tòxic (com el cítric o el tartàric) i un carbonat o hidrogencarbonat per a donar esponjositat a una massa. L'àcid reacciona amb l'hidrogencarbonat produint bombolles de CO₂, i donant volum a la pasta. Es diferencia del llevat biològic perquè l'efecte d'aquest darrer és molt més lent, hores, i el del rent químic és immediat i perceptible a la vista.
| 3Enginyeria
|
La ciclotrimetilentrinitramina, també coneguda com a RDX, és un alt explosiu utilitzat en aplicacions militars i industrials. Va ser desenvolupat com un explosiu més potent que el trinitrotoluè (TNT) i fou àmpliament utilitzat durant la Segona Guerra Mundial.
En la seva forma pura l'RDX és un sòlid cristal·lí de color blanc. Sovint s'utilitza formant compostos amb altres materials o plastificants o estabilitzadors. L'RDX és estable en emmagatzemament i és considerat un dels explosius militars més potents.
| 3Enginyeria
|
Una flota pesquera és un agregat de vaixells de pesca comercial. Aquest terme pot ser emprat per referir-se a tots els vaixells que operen en un port determinat, tots els vaixells que duen a terme una operació de pesca conjunta (com ara en la pesca de la tonyina), o simplement tots els vaixells pesquers d'un país o regió.
Encara que els vaixells de pesca no estan formalment organitzats com ho estan els d'una flota naval, molt sovint les limitacions del temps (en els ambdós sentits de la paraula) són tals que les embarcacions es veuen obligades a navegar juntes per sortir o tornar a un port, creant així com a mínim una aparença de cos organitzat (alguns països, com ara l'antiga Unió Soviètica, no obstant això, van organitzar realment les seves flotes pesqueres segons models navals i les van incloure al servei d'intel·ligència naval.)
Pescadors que treballen amb el mateix tipus d'embarcació o en un port determinat sovint pertanyen a una associació local que distribueix informació i que pot servir per coordinar activitats, sobretot pel que fa a prevenir la sobrepesca en algunes àrees concretes.
| 3Enginyeria
|
L'Escola de Nàutica de Barcelona és un centre educatiu a la ciutat de Barcelona ubicat a l'edifici anomenat Facultat de Nàutica i que forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'edifici que acull l'escola és al Pla de Palau, en un extrem del barri de la Barceloneta, a tocar del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.
| 3Enginyeria
|
Un crioscopi, o criòmetre és un instrument que serveix per mesurar la temperatura d'inici de congelació d'una dissolució.
| 3Enginyeria
|
Vegeu adhesiu per a un tractat general sobre les coles.Aquesta és una llista de diversos tipus de cola. Històricament, el terme "cola" només feia referència a col·loides proteics preparats a partir de carn animal. El significat s'ha ampliat per referir-se a qualsevol tipus d'adhesiu fluid.Hi ha moltes substàncies adhesives que es consideren o se solen denominar tant "cola" com "adhesiu".
| 3Enginyeria
|
L'arjau, orjal o canya del timó és una barra de ferro o de fusta que permet maniobrar el timó d'un vaixell. Serveix per a controlar el rumb del vaixell fixat directament en sentid longitudinal al llarg de la part superior del timó. En els vaixells o velers de grans dimensions s'utilitza la roda de timó.
| 3Enginyeria
|
Fundada en 1878, Télécom ParisTech, també anomenada École nationale supérieure des télécommunications, és una Grande école d'enginyeria de França. Està situada a París, França : Campus Universitat París-Saclay.Télécom ParisTech és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.
L'Escola lliura :
el diploma d'enginyer de Télécom ParisTech (Màster Ingénieur Télécom ParisTech)
el diploma Màster recerca i de doctorat
Mastère spécialisé
MOOC.
| 3Enginyeria
|
L'analitzador vectorial de senyals (VSA) és un instrument de mesura de senyals electrònics usualment de radiofreqüència, que reemplaça l'analitzador d'espectre (SA) com a instrument de mesura per a dissenyadors que treballen en aquests sistemes. Ideal per a les mesures de senyals ràpids d'ampla banda o espectre estès. El VSA és un instrument poderós que pot realitzar moltes de les tasques de mesura i caracterització que realitza el SA, però a més pot fer moltes més funcions digitals útils de demodulació. El SA i el VSA operen en maneres diferents. Aquestes diferències operacionals poden tenir com a resultat errors en el mesurament si aquestes diferències no es consideren apropiadament en mesurar. Usant un instrument vectorial amb una amplada de banda real igual o més ample que l'amplada de banda del transmissor ens assegura una captura de tots els senyals d'interès del dispositiu sota anàlisi. Instruments vectorials són més cars que els instruments escalars però els vectorials proveeixen mesura més ràpida a més d'anàlisi i generació de senyals més complexos. Un instrument vectorial escombra a través de l'espectre més ràpid que un escalar. Amb l'arquitectura vectorial es poden generar senyals més complexos com ones modulades usades en la majoria dels sistemes de comunicació. Instruments vectorials capturen fase, amplitud i freqüència on instruments tradicionals típicament no poden. Es pot utilitzar aquesta capacitat per capturar i mostrar simultàniament informació de freqüència i temps necessària per a l'anàlisi de freqüència - temps i mostrar espectrogrames en 3D. També amb instruments vectorials es pot utilitzar la informació de la fase amb la informació de la freqüència en anàlisi en modulació I/Q per mostrar una més detallada vista del senyal sota anàlisi. Aquests beneficis fan l'instrument vectorial més poderós i flexible que els instruments tradicionals d'anàlisi d'estreta banda d'espectre.
| 3Enginyeria
|
El carener és l'aresta superior de la teulada, on es troben els dos vessants. Sol estar compost d'un rengle de teules del mateix material que la resta de la coberta.
| 3Enginyeria
|
Un difractòmetre és un aparell de mesura emprat per analitzar l'estructura d'un material a partir del patró de difracció produït quan un raig de radiació o de partícules (com ara els rajos X o els neutrons) interactua amb el material. Consten d'una font de rajos X, un sensor i un suport per a la mostra.
| 3Enginyeria
|
Un geòfon és un aparell utilitzat per a detectar sorolls subterranis. El geòfon converteix els moviments del sòl (desplaçament) en voltatge, el qual pot ésser registrat en una estació. La desviació d'aquest voltatge mesurat s'anomena resposta sísmica i és nalaitzada per l'estructura de la terra.
Està format essencialment per un micròfon i un amplificador i es fa servir en mètodes sísmics de prospecció i també per a rescatar persones soterrades accidentalment.
Els geòfons històricament han estat aparells de circuits anàlegs passiu amb bobina. Els dissenys recents es basen en sistemes microelectromecànics (MEMS) que generen una resposta elèctrica en resposta al moviment de la terra.
En els mètodes sísmics de prospecció minera s'acostuma a registrar el moviment del sòl generats per explosius o camions vibradors.
Els geòfons són transductors de desplaçament, velocitat o acceleració que converteixen el moviment del sòl en un senyal elèctric. Gairebé tots els geòfons emprats en la prospecció sísmica a la superfície terrestre són del tipus electromagnètic.
| 3Enginyeria
|
Un pilot de proves és una persona que treballa professionalment en el desenvolupament, avaluació i testeig d'avions i aeronaus experimentals. Les pilots de proves són aviadores, o pilots, que treballen per organismes militars i empreses privades transnacionals.
Avaluar una aeronau requereix que aquesta porti a terme una sèrie de maniobres específiques per prendre nota dels resultats. Això es fa amb el propòsit de determinar si l'avió reacciona de la manera que s'espera segons el seu disseny i característiques. Aquest és un pas crucial per determinar si el disseny d'un nou aparell o la modificació d'un ja existent és correcte o no.
| 3Enginyeria
|
Un turbidímetre és un tipus de nefelòmetre i està basat en un colorímetre o espectrofotòmetre adaptat per al mesurament de la terbolesa d'una suspensió en aigua a partir de la diferència de la seva transmitància amb la del dissolvent. La tècnica analítica emprada s'anomena turbidimetria.
| 3Enginyeria
|
Un calibrador de tap és una eina d'inspecció utilitzada per comprovar si un forat d'una peça compleix les toleràncies permeses. En la comprovació d'una peça hi ha dues proves; i l'acceptació de la peça implica que tingui passi un prova i no passi l'altre. Aquest procés és una part del control de qualitat que s'utilitza en la indústria de fabricació per assegurar que es puguin canviar parts entre processos, o fins i tot entre fabricants diferents. Un calibrador de tap és una eina de mesura que no retorna una mida en el sentit convencional, però en canvi retorna un estat. L'estat pot ser acceptable (la peça és dins de tolerància i es pot utilitzar) o és inacceptable (ha de ser rebutjat). Aquestes eines d'inspecció s'ajusten bé per l'ús a l'àrea de producció de la fàbrica, ja que per usar-les eficaçment exigeixen poca habilitat o interpretació i a més tenen poques, si n'hi ha, parts mòbils que puguin ser fetes malbé.
Aquests calibres són anomenats com calibradors de tap, ja que s'utilitzen per verificar forats. Normalment estan formats per parts estàndards, on la porció de calibre és intercanviable per unes altres peces de calibre i el cos utilitza el principi de pinces per aguantar els calibres fermament. Per utilitzar aquest estil de calibre, primer s'introdueix l'extrem més petit al forat a verificar i depenent del resultat d'aquella prova, es prova l'altre extrem.
A la imatge de la dreta, el primer calibre és un calibre de rosca interna que es cargola a la rosca que es vol comprovar. L'extrem etiquetat com passa hauria de roscar plenament i l'extrem no passa no hauria de roscar. La imatge de sota és un calibrador de tap que s'utilitza per comprovar la mida d'un forat, l'extrem verd és el passa, el vermell és el no passa. La tolerància del forat que comprova aquest calibre és 0,30 mm on la mida més petita del forat és 12,60 mm i la mida més gran és 12,90 mm, totes les mides fora d'aquesta gamma serien fora de tolerància. Això es pot expressar en de diferents formes, tres possibilitats poden ser:
12,75 mm +/- 0. 15 mm
12,60 mm +0,30 -0,00
12,90 mm +0,00 -0,30
| 3Enginyeria
|
Un fre de corda o bloqueig de corda és un dispositiu que s'utilitza per evitar que una corda, es mogui del seu punt de bloqueig. Els frens de corda en els teatres es munten sobre un rail de bloqueig, que proporciona suport estructural i els manté a un nivell convenient per a l' equip de l'escenari. En els vaixells, els fixos, es poden muntar sobre el pal, o sobre la coberta, però n'hi ha de mòbils qe es poden muntar sobre l'entorn de control de l'escota de la major o fins i tot a la part superior d'un gigre o "winch".
| 3Enginyeria
|
Fundada en 1917, l’Institut d'optique Graduate School, també anomenada SupOptique, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Palaiseau, França : Campus Universitat París-Saclay a Palaiseau.SupOptique és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.
L'Escola lliura
el diploma d'enginyer de SupOptique (Màster Ingénieur SupOptique)
el diploma Màster recerca i de doctorat
Mastère spécialisé.
| 3Enginyeria
|
Una botella Niskin és un tipus de botella molt utilitzada per agafar mostres d'aigua, normalment per a estudis oceanogràfics. El disseny d'aquest tipus de botella és de Shale Niskin el març del 1966, i es una millora de les ampolles de Nansen. Les primeres botelles Niskin es van fer de metall, encara que el material més comú en l'actualitat és el PVC.
Una botella Niskin està constituïda per un cilindre obert en els seus extrems, amb dues tapes articulades. Quan hom desitja usar-la, les tapes es mantenen obertes mitjançant una cordeta, subjectant una goma elàstica tensada que uneix els extrems més separats de les tapes. La corda està fixada amb un mecanisme que incorpora una molla elàstica o ressort. (El conjunt és semblant a un parany o trampa de caça o una ballesta parada. Un esforç molt petit controla una energia emmagatzemada relativament important).
En el cas de l'ampolla Niskin, l'ordre que fa disparar el mecanisme (deixant anar la cordeta i fent que les tapes es tanquin) la proporciona un pes de plom o de tefló que va baixant pel cable que sustenta la botella. El pes disparador s'anomena tradicionalment “missatger”.
Una variació moderna de l'ampolla de Niskin utilitza vàlvules accionades que es poden configurar prèviament a una profunditat específica detectada per un interruptor de pressió o controlades remotament per fer-ho mitjançant un senyal elèctric que es transmet des de la superfície.
En moltes ocasions es fixa un termòmetre a un braç apartat del missatger, perquè no hi hagi perill que el trenqui en activar el tancament, per mesurar el gradient de temperatura del lloc de la mostra.
Una altra manera d'utilitzar les botelles Niskin és a uns dispositius anomenats "rosetes" de manera que diverses botelles Niskin es disposen a una estructura circular (normalment metàl·lica). La roseta es deixa caure amb una grua al vaixell oceanogràfic i un sensor de pressió que té la mateixa roseta fa que es tanquin a diferents profunditats les botelles tenint així mostres a diferents profunditats. Les rosetes poden tindre fins a 36 botelles Niskin.
| 3Enginyeria
|
Patró de iot (Piot) és un títol nàutic esportiu que habilita per al govern d'embarcacions d'esbarjo. Les condicions que regulen les titulacions nàutiques d'embarcacions d'esbarjo pertanyen a la Direcció General de la Marina mercant (DGMM), dependent del Ministeri de Foment d'Espanya i, en el cas de Catalunya també de la secció de Nàutica i Busseig Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
| 3Enginyeria
|
L'aparell isòdom (del grec ισόδομος, nom compost format pels mots ισός, 'igual', i δόμος, 'construcció') és una antiga tècnica constructiva que s'utilitza des de l'edat del bronze final i bastant utilitzada en l'arquitectura monumental grega i romana.
| 3Enginyeria
|
El projectista és un dels agents de l'edificació previstos en la Llei d'Ordenació de l'Edificació d'Espanya. És l'agent que per encàrrec del promotor i amb subjecció a la normativa tècnica i urbanística corresponent, redacta el projecte. Podran redactar projectes parcials del projecte, o parts que el complementin, altres tècnics de forma coordinada amb l'autor d'aquest. Quan el projecte es desenvolupi o completi mitjançant projectes parcials o altres documents tècnics, cada projectista assumirà la titularitat del seu projecte. Són obligacions del projectista:
a) Estar en possessió de la titulació acadèmica i professional habilitant d'arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer, enginyer tècnic, segons correspongui i complint les condicions exigibles per a l'exercici de la professió.
b) Redactar el projecte amb subjecció a la normativa vigent i al que s'hagi establert en el contracte i lliurar, amb els visats que si és el cas fossin preceptius.
c) Acordar, si escau, amb el promotor la contractació de col·laboracions parcials.
| 3Enginyeria
|
L'indicador SMART és una regla mnemotècnica utilitzada a l'hora de guiar en la determinació
d'objectius en àmbits, per exemple, de l'empresa o desenvolupament personal. La paraula smart en anglès a la vegada significa intel·ligent, llest, polit i elegant.Pel que fa el significat de cada sigla:
S de specific (específic)
M de measurable (mesurable)
A de achievable o attainable (assolible)
R de relevant o realistic (rellevant o realista)
T de time-bound (temps limitat o fitat)
| 3Enginyeria
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.