text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
El colorímetre és un aparell inventat per Jan Szczepanik que és utilitzat en colorimetria. El colorímetre mesura l'absorbància d'una solució específica i permet determinar la longitud d'ona d'una llum. L'aplicació més habitual del colorímetre és la mesura de la concentració d'una solució, atès que les diferents substàncies químiques absorbeixen diferents longituds d'ona. El principi de funcionament del colorímetre es basa en la llei d'absorció de la llum habitualment coneguda com de llei de Lambert-Beer, que estableix que la concentració d'una solució és proporcional a l'absorbància.
En realitat, aquests dos noms provenen de dos autors que mai van arribar a col·laborar junts, ja que els separen un segle. Johann Heinrich Lambert (1728-1777) va realitzar les seves principals contribucions en el camp de la matemàtica i la física i va publicar el 1760 un llibre titulat Photometria, en el qual assenyalava la variació de la intensitat lluminosa en travessar un raig de llum un nombre "m" de capes de cristall que podia considerar-se com una relació exponencial, amb un valor característic ("n") per a cada cristall. En 1852, August Beer (1825-1863) va assenyalar que aquesta llei era aplicable a solucions amb diversa concentració i va definir el coeficient d'absorció, amb el que va establir les bases de la fórmula que segueix essent utilitzada actualment:
l
n
(
I
I
0
)
=
−
k
c
d
{\displaystyle ln\left({\frac {I}{I_{0}}}\right)=-kcd}
on:
I
I
0
{\displaystyle {\frac {I}{I_{0}}}}
és la fracció entre les intensitats lluminoses sortint i entrant
k
{\displaystyle k}
és el coeficient d'absorció molecular, característic de la substància absorbent per a la llum d'una determinada freqüència.
c
{\displaystyle c}
és la concentració molecular de la dissolució
d
{\displaystyle d}
és el gruix de la capa absorbent o distància recorreguda pel raig lluminós
| 3Enginyeria
|
La nitroglicerina és un explosiu molt inestable, de fórmula C3H5N3O9. És una molècula de glicerina (C3H5(OH)3) en què s'han substituït tres àtoms d'hidrogen amb tres grups nitro (NO2): C3H5(O(NO2))3. La seva composició fa que cremi molt ràpidament fent una gran explosió segons la reacció següent:4C3H5N3O9 → 6N2 + 12CO + 10H2O + 7O2
| 3Enginyeria
|
En processament digital de senyals, la quantificació és la discretització d'un rang continu d'amplituds per arrodoniment o truncament de valors. El resultat serà un grup més reduït d'amplituds discretes.
Aquest article descriu aspectes de la quantificació relacionats amb senyals de veu i àudio, així com les seves aplicacions.
| 3Enginyeria
|
Un pou amb capelleta és un clot excavat per arribar a la capa freàtica, amb un paretó que I'envolta (coll) i que es tanca amb una coberta de pedra en sec anomenada capelleta. Es sol situar en un repla muntanyó, a un coster marjat dedicat al conreu de I'olivera i sol estar construït de lloses calcàries.
S'empra per captar aigua pel consum humà i animal.
En trobam un exemple a s'Hort Nou (Alaró, Mallorca).
| 3Enginyeria
|
La plasticitat és la propietat mecànica d'un material, biològic o d'altre tipus, de deformar permanentment i irreversible quan es troba sotmès a tensions per sobre del seu rang elàstic, és a dir, per sobre del seu límit elàstic.
En els metalls, la plasticitat s'explica en termes de desplaçaments irreversibles de dislocacions.
| 3Enginyeria
|
Linda Plush és una infermera de família amb especialitzacions secundàries en l'atenció d'adults i nefrologia. A més de graus als EUA, Linda és membre de la Royal Society of Health, Regne Unit. També va ser una alumna pilot i va treure el certificat PADI de bussejadora d'aigües obertes.
Linda manté un interès actiu en qüestions de microgravetat i de salut relacionades amb la vida i el treball en l'espai. Linda és una Membre LIFE Membre de l'Aerospace Medical Association. Linda era una estudiant membre de la Societat Americana de Biologia Gravitacional i de l'Espai, mentre treballava en la seva tesi de màster sobre el tema de repòs en llit i la desmineralització òssia. Actualment, és membre de l'Associació americana per l'avanç de la ciència. També va ser President Fundador de la Space Nursing Society, un membre fundador dels Rogerian Scholars, i un membre de Sigma Theta Tau (grup científic d'infermeria). Més recentment, Linda s'ha convertit en assessora de la Moon Society.
Ha col·laborat en la publicació de la National Space Society, Ad Astra, i la Space Nursing Society, escrivint sobre la medicina espacial i temes relacionats. Ha estat coordinadora del tema per al Suport i la Biosfera de Ciències de la Vida des de la seva fundació, i membre del Consell Editorial de la revista "Journal of Human Performance in Extreme Environments". Linda va presentar "14th IAA Humans in Space Symposium" a Banff, Alberta, Canadà, i va participar com a ponent convidat al programa Espacial. Va ser copresidenta de diverses pistes de medicina espacial per a les Conferències Internacionals de Desenvolupament de l'Espai de la National Space Society.
Linda va esdevenir la primera infermera de pràctica avançada que va participar en la Terapèutica i Atenció Clínica Integrada de l'equip de productes a la NASA-Johnson Espacial Center, on va ser convidada a unir-se a l'Equip de Projectes Avançats de la NASA-JSC, i va estar involucrada en qüestions de telemedicina i cura de ferides per als vols espacials de llarga durada.
A més de les seves activitats aeroespacials, Linda té en l'actualitat una empresa de consultoria d'educació per a la salut, un equip de diàlisi aguda mòbil, i és sòcia d'una instal·lació ambulatòria crònica, a més de treballar amb els metges locals en consultoris privats.
| 3Enginyeria
|
Els metamaterials (del grec meta, més enllà) són “estructures dissenyades expressament a una escala menor que la longitud d'ona de la llum per tal de controlar-ne la propagació i assolir propietats físiques impossibles d'aconseguir de qualsevol altra forma” (per exemple, magnetisme a altes freqüències). Tot i que es tracta d'un terme completament nou i que ha estat definit de maneres molt diverses, hi ha dues característiques que tots els investigadors tenen presents a l'hora de fer-ho:
Els metamaterials són materials dissenyats pels humans, per tal que la seva resposta a les ones electromagnètiques sigui la desitjada
Les propietats dels metamaterials no es poden trobar a la naturalesa. És a dir, tot i estar formats habitualment per metalls o elements dielèctrics, no actuen com cap d'ells.Habitualment aquestes noves propietats es deuen a la realització d'alteracions en l'estructura, normalment periòdiques, i no a canvis en la seva composició. Així doncs, estan constituïts per petites inhomogeneïtats que o bé formen per si soles el metamaterial o que es col·loquen dins seu, com és el cas dels cristalls fotònics. Tot plegat, es fa amb la intenció d'obtenir alteracions que es puguin observar a escala macroscòpica.
Així, a diferència de com ho fan amb la resta de materials, el comportament de les ones electromagnètiques en ells no es deu a la seva estructura atòmica, sinó que ho fa tota l'estructura. Fent servir materials com l'or (entre d'altres) col·locats de certes maneres i amb certes formes, els investigadors han aconseguit poder ser capaços de decidir quin recorregut adoptarà la llum a través del material: les ones electromagnètiques deixen de respondre als àtoms per fer-ho a l'estructura dissenyada per l'investigador.
A més a més, cal senyalar que, tot i no ser en realitat homogeni, la llum actua com si ho fos perquè, tal com ja s'ha indicat, les desigualtats són a una escala més petita que no pas la longitud d'ona de les ones electromagnètiques corresponents.
Quant als seus usos, recentment els objectius dels científics s'han centrat en el fet que, si es dissenyen correctament, els metamaterials poden ser capaços d'aconseguir índexs de refracció negatius. Qualsevol material que podem trobar a la naturalesa tindrà tant una permitivitat com una permeabilitat positives (o, com a mínim, una de les dues) i, per tant, en actuar-hi a sobre una ona electromagnètica, aquesta es propagarà sense quasi cap pèrdua. En canvi, quan en un material ambdues presenten un signe diferent, es pot observar que o bé el camp magnètic o l'elèctric queden diluïts, ja que l'índex de refracció es pot obtenir resultat del producte n=±√με i, si un dels dos valors és negatiu, n∈R ∄ (és a dir, n no pertany al conjunt de nombres reals i, per tant, a la pràctica no “existeix”).
Si tant la permitivitat com la permeabilitat fossin negatives, fet que tan sols es pot aconseguir fent ús de metamaterials es podria arribar a observar que, a diferència del que acostuma a ocórrer, la direcció de propagació de l'ona electromagnètica seria diferent de la direcció que du l'energia i això implicaria, entre d'altres, la possibilitat de crear un medi amb un índex de refracció negatiu.
| 3Enginyeria
|
La tonita és un explosiu utilitzat de vegades a finals del segle XIX i principis del XX. Consisteix en una barreja de pesos iguals de nitrat de bari i nitrocel·lulosa (cotó-pólvora).Els productes del cotó-pólvora perfectament detonant es poden expressar mitjançant la següent equació: 2C12 H14 O4 (NO3)6 = 18CO + 6CO 2 + 14H2O + 12N. Per tant, no conté oxigen suficient per a la combustió completa del seu carboni. La producció de monòxid de carboni és perillosa en les operacions mineres en particular, per la qual cosa es proporciona oxigen addicional barrejant un compost de nitrats amb el guncotton (cotó-pólvora) . S'han utilitzat diversos nitrats (nitre, nitrat de potassi, nitrat de bari, nitrat d'amoni).
L'explosiu va ser patentat el 1874 pels senyors Trench, Faure i Mackie. Les altes pressions de gas generades per la detonació de tonita van fer que s'utilitzés com a càrrega eclosiva d'algunes granades de mà primitives utilitzades a la Primera Guerra Mundial. El seu nom es va prendre del verb llatí tonat = "trona", i en llengua anglesa cal pronunciar-ho com "toe-nite" ("dit del peu") i no com "tonight" ("aquesta nit").
| 3Enginyeria
|
Un abrasiu és un material, sovint un mineral, que té com a finalitat actuar sobre altres materials amb diferents classes d'esforç mecànic. Els abrasius són utilitzats molt extensament en una varietat àmplia d'aplicacions industrials, domèstiques, i tecnològiques. Això causa una gran variació en la composició física i química així com la forma de l'abrasiu. L'ús comú dels abrasius inclou grinyolar, polir, afilar, tallar, perforar, aguditzar-se, clapotejar i polir. Es distingeixen abrasius com l'òxid d'alumini, la sorra, el carbur de silici, el nitrur de bor cúbic i el diamant.
| 3Enginyeria
|
Astrium és la divisió espacial de l'empresa EADS, és un fabricant espacial europeu involucrat en el desenvolupament i fabricació d'equips i vehicles espacials, llançadores per posar aquests en òrbita i serveis de comunicació protegida i navegació basats en satèl·lits. El 2008, Astrium facturar uns 4.300 milions d'euros amb 15.000 empleats a Alemanya, Espanya, França, Països Baixos i Regne Unit. Els seus tres àrees principals d'activitat són: Astrium Space Transportation per a llançadors i infraestructura orbital, Astrium Satellites per satèl·lits i segment terreny i Astrium Services per al desenvolupament i subministrament de serveis per satèl·lit.
| 3Enginyeria
|
France AEROTECH és el nom de la xarxa nacional francesa formada per les universitats aeronàutica i espacial (anomenades Grande école en francès).Va ser creada el 2011 per Arts et Métiers ParisTech, École Centrale de Lyon, École centrale de Nantes, École nationale de l'aviation civile i École nationale supérieure d'électronique, informatique, télécommunications, mathématiques et mécanique de Bordeaux. Els objectius de France AEROTECH són oferir cursos de francès a l'estranger, desenvolupar projectes internacionals de recerca i cursos en enginyeria aeronàutica i l'espai, i ajudar els mercats emergents. Per aconseguir tots aquests objectius, es creà un programa d'estiu de sistemes encastats i un master en aeronavegabilitat.
| 3Enginyeria
|
L'escopidor, també anomenat parabanda, és un element relacionat amb les vies de comunicació o els camins. Els escopidors estan constituïts per pedres de grans dimensions, situades als costats dels camins, que serveixen per delimitar-los i evitar sortides.
| 3Enginyeria
|
L'índex d'octà és una magnitud que mesura la velocitat de detonació d'un combustible líquid en unes condicions d'anàlisi estàndard. És una mesura de la qualitat del combustible estudiat.
És una propietat essencial en els carburants utilitzats en els motors d'encesa per desenvolupament d'arc voltaic entre els elèctrodes de les bugies i que segueixen un cicle termodinàmic en el qual el seu comportament s'assembla al descrit pel Cicle Otto.
En general, l'eficàcia del motor augmenta amb alts índexs de compressió, però només mentre el combustible utilitzat suporti aquest nivell de compressió sense patir combustió prematura o detonació.
A l'Estat espanyol la normativa que regula la determinació del nombre o índex d'octà és UNE-EN ISO 4264
| 3Enginyeria
|
El Triangle de la Gestió de Projectes (anomenat també Triple Restricció o el Triangle de Ferro) és un model de mostra la dependència entre les restriccions que limiten un projecte en la gestió de projectes. És un ajut gràfic on els tres atributs es dibuixen en les cantonades del triangle per mostrar l'oposició entre elles. És útil per ajudar amb intencionalment triar els biaixos del projecte, o l'anàlisi dels objectius d'un projecte. S'utilitza sovint per il·lustrar que l'èxit de la gestió del projecte es mesura per la capacitat de l'equip de projecte per gestionar el projecte, de manera que els resultats esperats són produïts en fer servir el temps i el cost.
| 3Enginyeria
|
Els algorismes de les colònies de formigues són algorismes inspirats en el comportament de les formigues i que constitueixen una família de metaheurístiques d'optimització. Va ser proposat per primera vegada per Marco Dorigo i altres en els anys 90. Per a la investigació de camins òptims en un graf, el primer algorisme s'inspira en el comportament de les formigues que cerquen un camí entre la seva colònia i una font d'aliment. La idea original es diversifica després per resoldre una classe més àmplia de problemes, i apareixen diversos algorismes que s'inspiren en diversos aspectes del comportament de les formigues.
En anglès, el terme consagrat a la principal classe d'algorismes és «Ant Colony Optimization» (acrònim ACO). Els especialistes reserven aquest terme per un tipus particular d'algorisme. Existeixen tanmateix diversos grups de mètodes que s'inspiren en el comportament de les formigues. En francès, aquests diferents enfocaments s'agrupen sota els termes «algorithmes de colonies de fourmis» (algorismes de colònies de formigues), «optimisation par colonies de fourmis» (optimització per colònies de formigues), «fourmis artificielles» (formigues artificials) o diverses combinacions d'aquestes variants.
| 3Enginyeria
|
L'Escola de Camins es va crear l'any 1973 per una sèrie d'enginyers de camins i empreses catalanes, constituent-se en un patronat presidit per Victoriano Muñoz Oms.
| 3Enginyeria
|
La microbòtica és la tecno-ciència que s'ocupa dels microbots, que són robots de dimensions menors d'1 mm o capaços de manipular elements de micres de grandària.
El microbot ha estat possible gràcies a l'aparició del microcontrolador en els anys 1990, que és l'ordinador que governa al microbot i que s'incrusta en el mateix.
En ser un ordinador limitat, els microbots estan dedicats a resoldre tasques que no exigeixin una elevada potència i complicats algorismes, amb rapidesa i precisió.
A causa de la petitesa del microcontrolador i a la seva portabilitat, una característica principal del microbot és la mobilitat, ja que pot portar inserit l'ordinador que ho dirigeix.
Ha d'indicar-se que en l'actualitat, gràcies especialment a les connexions sense fils tipus Wi-Fi (per exemple, dins d'una xarxa domòtica) han augmentat les capacitats de processament dels microbots, podent memoritzar més dades i realitzar tasques més complexes. Quan el microbot actua sense estar controlat per un ordinador extern (amb l'ordinador apagat), es diu que actua en manera autònoma.
| 3Enginyeria
|
Un regulador integrat és un dispositiu electrònic creat per obtenir un valor de sortida desitjat sobre la base del nivell d'entrada, ja sigui mecànic o elèctric. Aquest consisteix a fixar el valor de la tensió de sortida, sent aquesta típicament de 9, 12, 15 o 18 V, en funció de l'entrada i les condicions de la pista. En general és un element de baixada i amb una dissipació de calor proporcional. Un exemple mecànic és una clau d'aigua on es regula el flux d'aigua que surt per ella. Un regulador elèctric es pot emprar en l'alternador d'un cotxe, per carregar la bateria elèctrica, o en un carregador d'un aparell on l'entrada és la línia elèctrica i un transformador, i obtenim a la sortida el voltatge requerit per l'aparell. Els reguladors són de dos tipus, fixos i ajustables, d'aquesta manera es pot tenir qualsevol gamma de tensions amb un baix cost. En sistemes de control es requereixen valors fixos amb precisió dels nivells mil·lesimals en els quals els reguladors tenen un paper molt important. Exemples típics en què pugui servir d'ajuda un regulador poden ser un termòstat, un tanc d'aigua que necessita tenir un control programat perquè no vessament, etc. En general, aquest tipus de controladors s'usen en situacions de baixa complicació i poc precisos.
| 3Enginyeria
|
Els fonaments matemàtics de la programació lineal es deuen en gran part al matemàtic nord-americà d'origen hongarès (Janos) John Von Neumann (1903-1957), que el 1928 va publicar el seu famós treball Teoria dels jocs. Aquesta teoria no estava lligada en principi amb la programació lineal, però més tard es demostrà que anaven relacionades, particularment en el concepte de dualitat.
Una altra aportació a la programació lineal va ser donada el 1932 per Wassily Leontief en què va fer un model industrial per a l'entrada i sortida de l'economia americana. Aquest model consistia en un conjunt de restriccions lineals, però aquest model mancava de funció objectiu a ser optimitzada.
L'enfocament general de la programació lineal es va considerar seriosament a finals dels anys trenta i principis dels quaranta, quan es va formular i resoldre diferents problemes.
Alguns d'aquests problemes de la programació lineal són els de Frank Lauren Hitchcock; especialment important és el que presentà l'any 1941, que seria conegut amb el nom del problema de transport. Posteriorment George Stigler va presentar el 1945 un altre tipus de problema, anomenat problema de la dieta.Durant la Segona Guerra Mundial, a Anglaterra es va crear un grup de científics anomenat Grup d'Investigació d'Operacions Militars, que tenia com a funció trobar solucions als problemes militars tant en el pla tàctic com en l'estratègic. Alguns d'aquests problemes consistien a determinar la dimensió convenient dels combois militars, elaborar plans d'atac per fer més dany a l'enemic, problemes relacionats amb la planificació, etc.
Cal remarcar el nom de George B. Dantzing, ja que va ser una de les persones més importants en l'evolució de la programació lineal, ja que el 1947, va marcar un punt i a part amb el mètode del símplex. Aquest mètode va permetre resoldre problemes més grans i complexes, ja que, en ser possible la seva programació en computadores, es va reduir el temps i la dificultat de la resolució dels problemes més comuns en la indústria. Posteriorment, al generalitzar-se l'ús dels ordinadors personals es van posar a l'abast de tot el món paquets de programes eficients que resolien ràpidament problemes de mitjana complexitat i dimensions.La programació lineal es va especialitzar durant els anys posteriors en problemes de control d'inventaris, assignació de recursos, línies d'espera, etc.
| 3Enginyeria
|
Un tub Pitot és un instrument de mesura de la pressió que serveix per calcular la pressió total, també anomenada pressió d'estancament, pressió romanent o pressió de recés (suma de la pressió estàtica i de la pressió dinàmica).
Va ser inventat per l'enginyer Henri Pitot el 1732 i va ser modificat al segle XIX per Henry Darcy. Es fa servir molt per mesurar la velocitat del vent en aparells aeris i per a mesurar les velocitats d'aire i gasos en aplicacions industrials. Els tubs pitot mesuren la velocitat en un punt donat del corrent de flux i no pas la mitjana de la velocitat del fluid mesurat.
| 3Enginyeria
|
L'estereotomia (d'estereo -sòlid, del grec stereos- i tomia -cort, del grec temno) és una branca de la picapedreria que estudia la manera en què poden tallar-se, partir-se i aprofitar-se les roques extretes de la pedrera en arranjament a la seva col·locació específica en obres d'arquitectura i enginyeria; la RAE la defineix com a art de tallar pedres i fustes. La majoria de les publicacions sobre estereotomia es refereixen a la pedra, però també existeix l'estereotomia de la fusta, que tracta del disseny i col·locació de les peces en sistemes constructius de fusta, com per exemple el balloon frame, quedant per això fora del tall de pedra. Alguns autors, a més, potser a conseqüència de l'encara incompresa manera de treballar el ferro al segle xix, han pres el disseny de les peces d'aquest material com a part de l'art i la ciència de l'estereotomia; és per exemple el cas de l'enginyer vuitcentista Eduardo Mojados. Malgrat el seu camp d'aplicació històric, si el concepte s'abstreu al disseny d'unes peces, la ciència abasta qualsevol material.La paraula estereotomia apareix com a tal al segle xviii a França i al segle xix a Espanya. Les tècniques d'estereotomia van ser molt utilitzades en tots dos països, i es van conèixer des de l'Edat mitjana com montea. Mentre que l'estereotomia és teòrica i tracta el disseny (pel que es pot agrupar dins de la geometria descriptiva), la seva aplicació pràctica es coneix com a tomotècnia.
| 3Enginyeria
|
Una barca de panescalm era una barca allargada i esvelta que es propulsava amb un nombre important de remers. S'acostuma a definir com una barca ràpida, de molts rems, al servei d'un vaixell més gran i usada per a transportar persones o càrrega entre el vaixell i la costa, o entre vaixells.
En diccionaris moderns pot consultar-se per “panescalm”, en la forma simplificada. En documents antics l'expressió sempre és composta: “barca de panescalm”.
Pel que fa als serveis d'aqueixes barques se’n poden comentar tres de diferents:
al servi d'un vaixell més gran
al servei d'una base terrestre (normalment una ciutat)
barques armades per a defensa i atac
| 3Enginyeria
|
Un electròmetre és un instrument elèctric destinat a mesurar la càrrega elèctrica o la diferència de potencial. N'hi ha de diversos tipus, des dels instruments antics que estaven fets a mà fins als aparells moderns d'alta precisió. Els aparells electròmetres moderns estan basats en el tub de buit o en la tecnologia de l'estat sòlid i es poden utilitzar amb corrents elèctrics molt febles, per sota d'un femtoamper. Un instrument més simple i que n'està relacionat, és l'electroscopi, el qual funciona sota principis similars però que només indica les magnituds dels voltatges o càrregues.
| 3Enginyeria
|
Els mistos garibaldis, també coneguts com a mistos de cassoleta o rascaparets, eren un tipus de petard petit molt popular a les festes de Sant Joan. Consistien en una tira de cartró gris d'uns 7 cm de llarg amb una fila de punts vermells gruixuts d'uns 7 mm de diàmetre que contenien fòsfor blanc, producte molt tòxic, barrejat amb sesquisulfur de fòsfor.
Feien soroll quan eren friccionats contra una superfície aspra, com un mur o una roca. Els mistos garibaldis, juntament amb altres petits petards com les piules, piuletes, bombetes i borratxos, gaudien de molta popularitat amb la canalla de l'època.
L'any 1973 durant les festes de Sant Joan a Catalunya un grup de nens petits, arran d'haver menjat mistos garibaldis, varen patir una intoxicació greu que va dur alguns d'ells a la mort. Degut a llur toxicitat, la manufactura i venda de mistos garibaldis havia estat prohibida ja l'any 1963, però se seguien manufacturant i venent clandestinament a les botiguetes que venien petards durant les festes, comerç molt difícil de controlar.
| 3Enginyeria
|
En l'àmbit tecnològic de l'ús de materials per qualsevol activitat constructiva es fa necessari controlar la qualitat d'aquests materials. Les proves de qualitat detecten defectes o ineficiències en la funcionalitat dels materials tècnics. Els assaigs o proves de qualitat poden ser destructives o no destructives. Hi ha proves de control de qualitat molt evidents i immediates com ara la inspecció visual de la superfície d'una peça, a vegades assistida per microfotografia o fotografia de freqüències no visibles.
| 3Enginyeria
|
Una balança de torsió és un aparell que té el seu fonament en el pèndol de torsió. Està constituït per un material elàstic sotmès a torsió (parell torsor). Quan se li aplica una torsió, el material reacciona amb un parell de torsió contrari o recuperador. La va dissenyar originalment el geòleg britànic John Michell i la va millorar el químic i físic de la mateixa nacionalitat Henry Cavendish. L'instrument el va inventar de manera independent el físic francès Charles-Augustin de Coulomb l'any 1777, qui el va utilitzar per a mesurar l'atracció elèctrica i magnètica.
| 3Enginyeria
|
Un vehicle elèctric de bateria (abreujat "VEB") és un vehicle elèctric impulsat per un motor elèctric que és alimentat per unes bateries.
Històricament les bateries han tingut alts costos de fabricació, pes, temps de recàrrega amb escassa vida útil i autonomia, la qual cosa ha limitat l'adopció massiva de vehicles elèctrics de bateria. Els avançaments tecnològics actuals en bateries han resolt alguns d'aquests problemes, per la qual cosa molts models s'han prototipat recentment i se n'ha anunciat la producció d'un bon grapat en el futur. Toyota, Profunda, Ford i General Motors van produir VEB en la dècada del 1990 per complir amb el mandat relatiu a vehicles de zero emissions de la Junta de Recursos de l'Aire de Califòrnia (Anglès: California Air Resources Board -CARB-), que ha estat ajustat i modificat posteriorment per CARB.El sector dels vehicles de passatgers està en creixement i planteja excel·lents oportunitats, principalment perquè les grans empreses del sector automobilístic se n'han mantingut al marge i han concentrat els seus esforços en les tecnologies híbrides. Només ara comencen a dedicar recursos als vehicles elèctrics, veient el mercat que estan creant petites empreses que han nascut gràcies a la veta de mercat descuidada per les grans empreses del sector.
La gran majoria d'aquestes petites empreses ha creat petits vehicles elèctrics de poc pes per poder aprovar les homologacions europees. Algunes marques són REVA, Think, DILIXI. Altres empreses ja existents al mercat des de fa anys són a Itàlia, on tant Piaggio com el seu principal competidor, Faam, venen quantitats importants a les empreses de transport i els ajuntaments. Famm disposa ara de vehicles de bateries de liti que donen una autonomia excel·lent de fins a 130 km i una possibilitat de càrrega de més de 1500 kg. Això fa possible l'ús d'un vehicle ecològic als ajuntaments en la recollida d'escombraries i també a les empreses courier (com DHL, Seur, etc.). L'Ajuntament de Barcelona ja disposa de 20 camions elèctrics que recullen les escombraries al barri Gòtic. L'empresa que distribueix la gamma FAAM a Espanya i Portugal és DILIXI.
En els últims 12 mesos hi ha hagut canvis importants en el sector. De sobte el mercat europeu s'ha despertat i tant nous distribuïdors com nous fabricadors estan apareixent. Els principals fabricants segueixen sent els Italians, amb marques com la ja indicada Faam, Micro-Vett (empresa que es dedica a crear solucions elèctriques per als vehicles industrials pel Grup Fiat), BredaMenarinibus (fabricant d'autobusos, incloent-hi un model elèctric, i part del grup industrial Finmeccanica), VEM srl i Technobus. L'empresa Dilixi acaba de llançar al mercat tant la gamma Micro-Vett com Bredamenarini amb una presentació a Madrid del model elèctric Doblò i a Figueres de l'autobús ZEUS, el primer autobús elèctric a arribar a Catalunya. L'autobús té fins a 120 km. d'autonomia i demostra que, avui dia, el vehicle elèctric és una opció realista per a moltes de les necessitats de transport.
| 3Enginyeria
|
El peròxid d'acetona és un peròxid orgànic i un explosiu primari. Es produeix per l'oxidació de l'acetona per produir una barreja de monòmer lineal i dímers cíclics, trímers i formes tetràmiques. El trímer es coneix com a triperòxid de triacetona (TATP) o peròxid d'acetona tricíclic (TCAP). El peròxid d'acetona pren la forma d'una pols blanca cristal·lina amb una olor similar al lleixiu i pot explotar si se sotmet a calor, fricció o xoc. Com a explosiu no nitrogenat, el TATP ha estat històricament el difícil de detectar, i s'ha usat com explosiu en atacs islamistes a Europa, i, denominat per Estat Islàmic com la Mare de Satan, fou localitzat entre les restes de les explosions d'Alcanar d'agost de 2017.
| 3Enginyeria
|
S'anomena borneig al moviment circular que descriu un vaixell al voltant de la posició de fondeig. El centre d'aquest cercle està donat pel àncora arrelada al fons i el radi de borneig és en termes pràctics igual a la longitud de cadena filada més la eslora de la embarcació.
| 3Enginyeria
|
El terme tirant, en arquitectura, indica un element estructural, sovint de metall, útil per a contrastar les forces laterals que empenyen, degudes al pes, per exemple, d'una cobertura. Es retroba sovint en associació amb arcs o voltes Del punt de vista estructural és dit tirant un element que treballa, com s'intueix del terme, a tracció simple, a diferència del puntó (? it. puntone) que en canvi treballa a compressió simple.
El tirant és també un element constitutiu de la capriata (cadena) o de les estructures reticulars, en què el tirant és dit també biela tibada o asta tibada. Tirant i puntó (? it. puntone), elements components de les bigues reticular isostàtiques, representen l'element acabat més simple: element asta o biela. Un tal element és a la base del strut and tie method (forma del puntó i tirant), utilitzat per a l'estudi de les D regions, basant-se en l'analogia del traliccio equivalent.
| 3Enginyeria
|
El mètode de l'escala diagonal o mètode de les transversals és un recurs geomètric que permet augmentar la precisió de lectura de longituds lineals o d'angles en instruments, plànols i similars.
Aquest mètode es basa en el primer Teorema de Tales.
| 3Enginyeria
|
El maderón és un material nou i alternatiu format a partir de fustes inertes com ara les closques de nous triturades o altres materials lignocelulósics barrejats amb resina el qual permet elaborar una gran diversitat de productes. El maderón és un material biomimètic perquè imita la fusta. Aquest material s'utilitza en diferents camps tals com recobriment de parets, mobles o taüts. Té una semblança amb el duralmond perquè es formen d'una manera molt semblant.
Per la seva fabricació es realitza mitjançant un motlle (element que dona nom al procés de fabricació: modelat). Aquest procés barreja les closques amb resina, d'aquesta manera es crea una massa viscosa que gràcies a la temperatura i a la pressió es solidifica i queda amb la forma desitjada d'una manera sòlida i resistent. Degut al seu procés de fabricació pot adoptar formes i textures molt diverses. Aquesta massa viscosa s'injecta en els motlles on la resina es polimeritza i acaba eixugant-se adoptant la forma del motlle. Això genera grans avantatges a l'hora de realitzar peces corbades i complicades.
El maderón de la mateixa manera que el material que imita permet tot tipus d'acabats, es pot pintar, envernissar, serigrafiar i també cargolar, perforar, polir...A més a més també obtenim un altre tipus d'avantatges com la inexistència de nusos i vetes. Gràcies a aquest material s'obtenen grans avantatges ecològiques perquè en reutilitzar elements de rebuig com són les closques de nou creem un material per a substituir un altre que extraiem de la naturalesa i que cada cop és més escàs. Aquestes avantatges són molt variades com per exemple que sigui ignífug o que sigui un material fàcilment biodegradable.
| 3Enginyeria
|
L'Institut supérieur international du parfum, de la cosmétique et de l'aromatique alimentaire (ISIPCA), fundada en 1970, és una Grande école de cosmètica de França. Està situada a Versalles, França : Campus Universitat de Versalles Saint-Quentin-en-Yvelines. És l'única escola de perfumeria professional que no és privada. L'escola s'especialitza en perfums, cosmètics i aroma. L'Escola lliura el diploma Títol de Grau, el diploma Master. el Mastère spécialisé i el MOOC. i el
| 3Enginyeria
|
L'enfilament d'instruccions o (amuntegament d'instruccions) es dona quan les instruccions augmenten en nombre i mida en el temps fins que es tornen ingestionables. Pot ser perjudicial per a l'èxit de grups grans com ara corporacions. S'origina per la ignorància del principi KISS i resulta en una superposició de procediments complexos que sovint no són ben entesos i seguits d'una gran irritació, o ignorats.La fal·làcia fonamental de l'amuntegament d'instruccions és la creença que la gent llegeix instruccions amb el mateix nivell d'atenció i comprensió, independentment del volum o la complexitat d'aquestes instruccions. Una conseqüència és la creació de moltes regles que intenten deliberadament controlar a unes altres per imposició, sense considerar cap consens ni col·laboració. Això tendeix a antagonitzar a altres, inclús quan als instigadors els sembla que estan actuant encertadament.
L'amuntegament d'instruccions és comú en organitzacions complexes, on les regles i les pautes són creades per grups canviants de persones a través de llargs períodes. L'estat constant de flux en aquests grups sovint els porta a afegir més instruccions, en comptes de modificar o consolidar les existents. Això pot esdevenir en una superposició considerable en el missatge o l'esperit de les directrius, a costa de la claredat, l'eficiència i la comunicació.
| 3Enginyeria
|
En el camp del control del trànsit aeri, un Centre de control regional o Area Control Center en anglès, abreujat amb el terme ACC, és un centre regional que garanteix la seguretat del trànsit aeri.
A cada centre, l'espai aeri és dividit en sectors i administrat específicament per garantir la millor distribució possible del trànsit. Aquesta divisió es fa tant a nivell de vols (franges d'altituds) o per zones geogràfiques, o més sovint amb una combinació de totes dos.
A cada sector hi treballen generalment dos controladors; la missió d'un és transmetre instruccions als pilots (executive controller / operador de radar); l'altre s'ocupa de les coordinacions telefòniques i de la planificació (planning controller / controlador orgànic).
A un ACC, també podem trobar sectors involucrats en la informació de vol (control de vols VFR, informacions als pilots sobre el temps, zones perilloses, etc.), sectors militars i llocs dedicats a la gestió dels fluxos de trànsit (Flow Management).
| 3Enginyeria
|
Un mecanisme de cremallera és un dispositiu mecànic amb dos engranatges, denominats «pinyó» i «cremallera», que converteix un moviment de rotació en un moviment rectilini o viceversa. L'engranatge circular denominat «pinyó» engrana amb una barra dentada denominada «cremallera», de manera que un gir aplicat al pinyó causa el desplaçament lineal de la cremallera.
Per exemple, en un ferrocarril de cremallera, la rotació d'un pinyó muntat en una locomotora permet transmetre a un carril dentat la força necessària perquè un tren pugi un pendent pronunciat.
Per a cada parell de perfils d'envolupants és possible dissenyar un sistema d'engranatges conjugats. En el cas bàsic de la cremallera, un dels engranatges és una vora recta dentada, amb radi infinit.S'utilitzen tipus de cremalleres normalitzades de referència per especificar els detalls de les dents i les seves dimensions en el disseny de màquines eina, com a freses o talladors.
| 3Enginyeria
|
L'Enllaç en sòlids es refereix a l'enllaç entre els seus components atòmics o moleculars.
Els sòlids poden ser classificats d'acord amb la naturalesa d'aquest enllaç, i la classificació tradicional en distingeix quatre tipus:
Enllaç covalent, que forma sòlids de xarxa covalent (algunes vegades simplement anomenats "sòlids covalents")Enllaç iònic, que forma sòlids iònicsEnllaç metàl·lic, que forma sòlids metàl·licsEnllaç intermolecular feble, que forma sòlids molecularsEls membres típics d'aquestes classes tenen distribucions electròniques distintives
, així com propietats termodinàmiques, electròniques i mecàniques també distintives. En particular, les energies d'enllaç d'aquestes interaccions varien àmpliament. No obstant això, l'enllaç en sòlids pot ser de tipus barrejats o intermedis, i per això no tots els sòlids tenen les propietats típiques d'una classe en particular, i alguns pots ser descrits com formes intermèdies.
| 3Enginyeria
|
Estat de l'art, és un anglicisme derivat de l'expressió state of the art (literalment estat de l'art), utilitzat per a la investigació-acció. L'expressió anglesa es pot traduir al català també com a "capdavanter", "l'últim" o "[el més] avançat"; per exemple, state of the art technology es tradueix dins del context cultural hispà, és a dir, no literal, com a "tecnologia punta" o "tecnologia de punta", "l'últim en tecnologia" o "tecnologia d'avantguarda". També es pot dir més fàcilment en el cas d'assajos, "l'estat d'aquesta temàtica actualment i els seus avanços".
Dins de l'ambient tecnològic industrial, s'entén com a "estat de l'art", "estat de la tècnica" o "estat de la qüestió", tots aquells desenvolupaments d'última tecnologia realitzats a un producte, que han estat provats en la indústria i han estat acollits i acceptats per diferents fabricadores.
En anglès, la frase va unida amb guions quan s'utilitza com adjectiu: This machine is an example of state-of-the-art technology. En català no es compleix aquesta convenció, encara que pot aplicar-se igualment.
En el camp de la propietat industrial, especialment en el camp de les patents, se sol denominar Estat de la Tècnica o "prior art". Es defineix mitjançant tot allò que ha estat publicat, ja sigui al país on es busca la patent o a tot el món, abans de la data de sol·licitud de la patent.
| 3Enginyeria
|
La sensibilitat la fricció és una aproximació de la quantitat de fricció o fregament que un compost pot suportar abans que exploti prematurament. Per exemple, la nitroglicerina té una molt alta sensibilitat a la fricció, cosa que significa que amb molt poca fricció es pot desencadenar una violenta explosió. No hi ha cap determinació exacta de la quantitat de fricció necessària per desencadenar l'explosió en un compost, però s'hi aproxima per la determinació de la quantitat de força aplicada i per la quantitat de temps abans que esclati el compost.
| 3Enginyeria
|
La màquina de treure punts o puntòmetre és una eina de mesurament utilitzat pels escultors i picapedrers per copiar amb exactitud els models de guix, terra cuita o d'altres materials sòlids, a la fusta o pedra.
L'instrument consta d'una pluralitat de barres de metalls i articulacions que es poden col·locar en diverses orientacions assenyalant un punt i després es fixa. No és en realitat una màquina; el seu nom es deriva de l'italià macchinetta di punta.
La invenció de l'eina s'ha atribuït tant a l'escultor i medallista francès Nicolas-Marie Gatteaux (1751-1832) com a l'escultor britànic John Bacon (1740-1799) Més tard va ser perfeccionat per Antonio Canova.Va tenir un major ús i es va estendre, al segle xix. Per a la talla de fusta i pedra, es va convertir en una eina indispensable, ja que els escultors, un cop resolt el model, podrien delegar en un oficial l'operació de copiar l'obra en material definitiu sense córrer el risc que l'escultura canviés.
| 3Enginyeria
|
Una cel·la de rosada és un higròmetre que es fan servir per determinar el punt de rosada que consisteixen en un parell de cables elèctrics pelats i espaiats posats en espiral al voltant d'un aïllant i amb una metxa humitejada amb una solució aquosa que conté un excés de clorur de liti, un potencial elèctric aplicat als cables provoca una flux de corrent a través de la solució de clorur de liti, que eleva la temperatura de la solució fins que la seva pressió de vapor està en equilibri amb la de l'aire ambient.
A mesura que el LiCl absorbeix humitat des de l'aire, la conducció a través dels elements que s'escalfen augmenta, el corrent en ells s'incrementa i la calor fa augmentar la humitat que s'evapora des de la solució salina. A una certa temperatura la quantitat d'humitat absorbida per la solució de sal equival a la quantitat evaporada (equilibri).
A l'interior del nucli de la cel·la de rosada un termistor (o un altre dispositiu de mesurament de temperatura) canvia la resistència elèctrica amb la temperatura creada per l'escalfament. Un processador frontal proporciona una referència, voltatge, mesura la sortida de la xarxa, i calcula el punt de rosada.
| 3Enginyeria
|
La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.La construcció, com a part de l'arquitectura, comprèn el conjunt de tècniques, materials, processos, arts i oficis per tal de fer les obres d'un edifici una obra pública.En la construcció d'edificis o obres públiques es tenen en compte les propietats del terreny i dels materials de construcció, els condicionants dels diferents processos o tècniques aplicades a cada part de l'obra així com les accions a què està sotmès l'edifici al llarg de la seva vida útil, com són: el pes dels materials, el pes derivat de l'ús de l'edifici o sobrecàrrega, les accions del vent o dels terratrèmols, la contaminació atmosfèrica, el risc d'incendi, etc.
La construcció naval o la construcció aeronàutica, etc., són conceptes equivalents a la construcció arquitectònica, referits a les tècniques pròpies de l'enginyeria especialitzada en els vaixells, els avions, etc.
En el sentit més ampli o general s'anomena «construcció» tot allò que exigeix, abans de fer-se, tenir o disposar d'un projecte o pla predeterminat, o que es fa ajuntant diversos components segons un ordre determinat. Com a exemples tenim: les construccions sintàctiques o gramaticals, la construcció musical, les construccions de la ment, etc. Conseqüentment en el sentit més ampli i general, el mot «construcció» es fa servir en diverses disciplines, tant científiques, tècniques o aplicades com en les que corresponen a les humanitats: la gramàtica, la pedagogia, la psiquiatria, la teoria de l'art, etc.
El mot «construcció» significa també 'la cosa construïda', per exemple quan hom diu «es tracta d'una construcció sòlida» o «és una construcció de gran complexitat».
| 3Enginyeria
|
El tacògraf digital és un dispositiu electrònic de registre d'esdeveniments en la conducció de vehicles. El seu precursor va ser el tacògraf analògic, al qual està previst que substitueixi completament en vehicles pesants de transport per carretera.
| 3Enginyeria
|
En nàutica, un propulsor amb tovera anular o propulsor de broquet d'anell, és un sistema de propulsió d'alguns tipus moderns(finals del segle XX)de submarins i torpede. En què un rotor, similar al compressor d'una turbina de gas, gira contra un estator de configuració similar. Tots dos es troben dins d'un broquet circular a la part posterior de l'embarcació. A través de les pales que actuen l'una contra l'altra, l'aigua és impulsades, per generar un avanç suficient fins i tot a un nombre relativament baix de revolucions. Com a resultat, el submarí per a la mateixa velocitat és considerablement més silenciós. El desavantatge comparat amb una hèlix convencional és el pes extra,i la creixent resistència de l'aigua.La unitat de propulsió tradicional dels submarins militars d'altra banda consisteix en una o dues grans hèlixs, set fulles a popa.Una variant del sistema utilitza dues hèlixs que giren a l'interior del broquet. Aquest model és apte per a altes velocitats i s'utilitza en la torpede mark 48 .Els primers submarins a utilitzar aquest sistema d'accionament van ser els de la classe anglesa Trafalgar a principis de la dècada de 1980. França el va implementar a la classe triomphant,l' armada dels EUA a la classe seawolf i més tard a la classe de Virgínia. L' armada russa l'utilitza en el submarí dièsel de classe Alrosa Kilo (versió 877V) i en la classe Borei de propulsió nuclear. La classe astuta britànica planejava des de 2009, i la classe de la francesa Barracuda francès de 2017 també l'utilitzarà. També s'instal·la en Spearfish Mark 48 torpedei marca 50.
| 3Enginyeria
|
La pintura antiincrustant, també coneguda com a antifouling en anglès, és utilitzada en l'obra viva del buc de vaixells per tal de contrarestar el bioincrustament. Aquest consisteix en el creixement d'organismes vegetals i animals al buc del vaixell, augmentant-ne la resistència i provocant possibles danys.
| 3Enginyeria
|
En el camp de l'enginyeria i resistència de materials una estructura monobuc o monocasc és un element resistent semblant a la closca d'un ou o a un exoesquelet. Les forces exteriors són suportades per una “superfície” perifèrica que engloba una cavitat interna útil per diversos conceptes. En aquest sentit es parla sovint d'una “pell resistent”.
L'ús dels termes “superfície” o “pell” es pot admetre considerant que el gruix de l'element resistent és molt petit comparat amb les dimensions generals del conjunt considerat.
Amb independència de la forma, una estructura monobuc ha de semblar un recipient, amb un espai buit útil a l'interior i una “superfície” exterior relativament prima. Aquesta “superfície” és la que sustenta el conjunt i ha de resistir tots els esforços exteriors i interiors. En la majoria de casos no hi ha dubtes per a qualificar una estructura com a monobuc. En altres ocasions la identificació es més difícil. Les carrosseries autoportants de la majoria d'automòbils tenen molts reforços i formes estranyes. Malgrat això poden considerar-se monobucs. En avions metàl·lics, si hi ha reforços ja no es consideren monobucs. En canvi, els avions amb fuselatge de fusta –encara que tinguin reforços interns- sí que es consideren monobucs.
| 3Enginyeria
|
Una proveta, en ciència de materials, és una peça (generalment de dimensions normalitzades), constituïda per un determinat material les característiques del qual es desitgen estudiar.
En control de qualitat de materials de construcció es fan assaigs físic-químics per determinació de la porositat, densitat real i densitat aparent; presència de ciment aluminós; profunditat de carbonatació; contingut de clorurs; contingut de ciment, composició ponderal i relació aigua/ciment; desgast per fregament sobre dos provetes cilíndriques, assaigs a flexió, compressió i tracció.Les proves habituals per determinar les característiques d'una proveta son observació a lupa binocular, microscopia òptica petrogràfica, microscopia electrònica de rastreig amb anàlisi puntual, difracció de raig X, anàlisi termogravimètrica, caracterització de la composició dels compostos orgànics per Infraroig, determinació de la composició química per fluorescència de raig X, determinació qualitativa del tipus de sals solubles mitjançant tiretes d'anàlisis (sulfats, nitrats/nitrits i clorurs), prospecció amb termovisió i test aluminós.La proveta en l'assaig de tracció se sosté i agafa pels dos extrems, alhora que una força de tracció F (vegeu figura) s'aplica a velocitat constant; obtenint-se la corba tensió-deformació :
| 3Enginyeria
|
L'École nationale supérieure d'informatique pour l'industrie et l'entreprise, també anomenada ENSIIE, és una Grande école d’enginyeria de Françafundada el 1968,. Està situada a Évry, França. L'escola lliura el diploma d'enginyer de l'École nationale supérieure d'informatique pour l'industrie et l'entreprise (Màster Ingénieur ENSIIE) i el diploma Màster recerca i de doctorat.
| 3Enginyeria
|
L'Empa (acrònim de Eidgenössische Materialprüfungs- und Forschungsanstalt, en alemany, literalment en català “laboratoris federals suïssos d'assaig i recerca en materials”) és un institut suís de recerca en ciència i tecnologia de materials. És part del Domini d'Instituts Federals Suïssos de Tecnologia (ETH Domain) i és administrat pel govern federal suís. Des de la seva fundació l'any 1880 fins a finals dels 1980s, les funcions de l'EMPA estaven limitades a l'assaig de materials clàssics. Però en les dues darreres dècades, l'institut ha evolucionat fins a esdevenir un centre de recerca i desenvolupament en l'àmbit de la ciència i tecnologia de materials. Els més de 40 grups de recerca amb els que l'institut compta en l'actualitat s'estructuren en cinc grans departaments: Materials Avançats i Superfícies, Ciències de l'Enginyeria, Materials per la Vida, Mobilitat, Energia i Mediambient, i Materials Funcionals. L'institut té la seu central a Dübendorf (Cantó de Zuric) i compta amb dos altres campus a Sankt Gallen (Cantó de Sankt Gallen) i a Thun (Cantó de Berna).
| 3Enginyeria
|
Un radiòmetre és un aparell per a mesurar el flux radiant o la radiació electromagnètica. Generalment, el terme radiòmetre denota un detector de la radiació infraroja, encara que això inclou els detectors que operen en qualsevol longitud d'ona electromagnètica.
Un exemple comú és el radiòmetre de Crookes, en què hi ha un rotor en un buit parcial. El radiòmetre de Nichols segueix un altre principi físic i és més sensible que el de Crookes.
Un radiòmetre de microones treballa en la longitud d'ona de les microones.
El radiòmetre MEMS, inventat per Patrick Jankowiak, pot treballar sota els principis físics de Nichols o Crookes i sota un ampli espectre de longituds d'ona a nivells d'energia de partícules.
| 3Enginyeria
|
El calafatament és l'acció d'impermeabilitzar el buc d'un vaixell. Concretament el calafatament consisteix a obrir els coments, les escletxes entre taulons, introduir-hi fils de cànem o lli i finalment impregnar-ho tot amb pega i quitrà. Actualment, també s'utilitzen productes sintètics per a realitzar l'operació.
El calafatar es feia just després de la construcció d'una nau o, juntament amb el bruscar i espalmar, com a manteniment un cop l'any, generalment abans de l'arribada del bon temps, a partir de Pasqua, per garantir-ne l'estanquitat i fer que l'embarcació llisqués millor i anés més de pressa. Per altra banda, el procés de calafatar és complex i, per això, els calafats han estat tradicionalment ben pagats.
| 3Enginyeria
|
S'entén com a dutxa el bany en què l'aigua cau sobre el subjecte, estant aquest dret i sense produir acumulació d'aigua, ja que la utilitzada es dirigeix directament al desguàs, o també l'acció d'usar aquest tipus d'instal·lació.
Les dutxes es poden utilitzar tant en cambres de bany domèstiques, com en dutxes públiques (presons, gimnasos, etc.) i s'han d'usar obligatòriament en la majoria de les piscines públiques.L'acció de dutxar-se, es realitza normalment en una banyera o plat de dutxa, que disposa d'una mànega que es pot orientar amb les mans o una part fixa sobre el cap de l'usuari, on es disposa d'un capçal que distribueix l'aigua en diversos dolls fins.
En el cas dels plats de dutxa, generalment estan fixes sobre el cap de l'usuari, o bé es disposen al llarg de tot el cos en el cas de dutxes d'hidromassatge, generalment protegides per una mampara de vidre o metacrilat translúcid.
Les dutxes usades en les banyeres, tenen una mànega flexible, on l'usuari orienta el capçal on vol o el pot fixar a la paret sobre el seu cap mitjançant un suport prèviament instal·lat.
| 3Enginyeria
|
Un element de suport és tota part de l'edifici que rep el pes de la coberta. Pot ser continu que a més serveix de tancament com els murs i discontinu com els pilars, les columnes, les mènsules, els contraforts i els arcbotants.
| 3Enginyeria
|
Un voltímetre és un instrument de mesura del voltatge entre dos punts d'un circuit elèctric.Molts voltímetres són en realitat amperímetres amb una resistència d'entrada molt elevada. D'aquí ve que el disseny de l'instrument siga idèntic al de l'amperímetre excepte en el fet que un dels requeriments de l'instrument és interferir el mínim possible en el circuit i, per tant, ha d'extreure el corrent mínim per funcionar.
Altres mètodes per mesurar el voltatge inclouen l'ús d'un potenciòmetre, el qual mesura el voltatge cancel·lant el flux d'un corrent, i l'oscil·loscopi, que mesura el voltatge pel seu efecte sobre un raig d'electrons.
| 3Enginyeria
|
Una bicicleta elèctrica o pedelec és un tipus de vehicle elèctric. És compost per una bicicleta a la qual se li ha acoblat un motor elèctric per ajudar-la en el seu avanç. L'energia és subministrada per una bateria que es recarrega a la xarxa elèctrica. La seva autonomia sol oscil·lar entre els 25 i els 50 km.
A la Unió Europea, legalment tenen la consideració de bicicletes a efectes de circulació, sempre que:
Només proporcionin assistència mentre es pedaleja (no poden tenir accelerador).
El motor es desconnecti a partir de 25 km/h.
La seva potència no sigui superior a 250 W.La resta de les bicicletes elèctriques són considerades en la categoria de ciclomotor elèctric, i requereixen llicència de conducció i assegurança específica d'accidents.
És bastant comú que les bicicletes elèctriques siguin també plegables, ja que com aquestes el seu ús és majoritàriament urbà. Són els vehicles elèctrics més assequibles.
| 3Enginyeria
|
L'enginyeria nuclear és l'aplicació pràctica del nucli atòmic tractat pels principis de la tecnologia, química, física nuclear, etc. i la interacció entre radiació i matèria. Als Països Catalans és una especialitat de l'enginyeria industrial. Aquest camp de l'enginyeria inclou per exemple el disseny, anàlisi, desenvolupament, proves, operació i manteniment dels sistemes i components de fusió o fissió nuclear, específicament reactors nuclears i centrals nuclears, així com de la creació d'armes nuclears. Aquest camp de l'enginyeria pot incloure també la seguretat nuclear, transport de calor, tecnologia de combustibles nuclears, aplicacions mèdiques i hospitalàries, aplicacions a processos industrials, detecció i control de les radiacions (tant la radiació natural com l'artificial) als diferents medis, seguiment i models de la seva evolució, control, monitoratge i tractament de residus i ambients radioactius, o creació i desenvolupament de normes, lleis i pràctiques relacionades amb la seguretat i el respecte al medi ambient.
| 3Enginyeria
|
Un postcremador és un mecanisme afegit a alguns motors de reacció per augmentar-ne temporalment el seu impuls, és utilitzat sobretot en avions de combat supersònics. Es fonamenta en injectar combustible addicional després de la turbina. El seu avantatge principal és l'increment notable de l'impuls i el seu desavantatge és el consum molt alt de combustible.
| 3Enginyeria
|
Els maons de fang és un maó sense coure fets d'una barreja amb sòl argilenc humit, fang o sorra, mesclat amb palla o similars substàncies enganxants. S'assequen a l'aire. És una tecnologia molt antiga (més de 10.000 anys enrere) que encara s'utilitza.
| 3Enginyeria
|
L'energia exosomàtica és un tipus d'energia del qual es beneficia especialment l'ésser humà i que té la característica que s'utilitza fora del propi cos. Per exemple, en cuinar aliments, utilitza una font energètica (llenya, carbó, gas natural, electricitat) no directament com a aliment, d'on obtindrà pròpiament l'energia (calories) i nutrients per viure, sinó únicament per a coure i modificar aquest aliment. L'energia dels aliments consumits, en canvi, és energia endosomàtica.L'ús d'energia exosomàtica forma part de la cultura humana des del primer ús del foc (per a cuinar, obtenir llum, escalfar-se, protegir-se) al paleolític. La tecnologia, la societat, el consum i la manera de viure ha canviat molt; especialment a la cultura occidental; des d'aleshores. A la societat contemporània occidental l'ús d'energia exosomàtica ha assolit dimensions espectaculars, augmentant unes 110 vegades més respecte al paleolític.L'energia exosomàtica inclou l'electricitat i totes les fonts per a obtenir-la (centrals hidràuliques, tèrmiques, nuclears, petroli, energia solar, etc.), a més de l'energia tèrmica (energia solar, llars de foc, etc.), les diferents energies de transformació (d'electricitat a llum, fred o calor, per exemple), etc. Comporta la construcció de cases i parcs, ciutats, centrals nuclears, carreteres, l'ús de vehicles, rentadores, ipads, etc. En contrapartida tant els recursos utilitzats (cost mediambiental i econòmic) com els residus generats són elevats i hi ha risc de contaminació.
| 3Enginyeria
|
L'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona és un centre de la Universitat Politècnica de Catalunya dedicat a la formació de professionals del món de l'edificació, la geomàtica i la topografia.
| 3Enginyeria
|
Una gunitadora és una màquina que projecta formigó, amb un "canó" (en anglès "gun") o mànega a alta pressió podent construir sobre qualsevol tipus de superfície, incloent la sorra fluixa amb l'objectiu d'aconseguir un mur continu, amb major resistència i menor espessor, per suportar i contenir la pressió exercida pel terreny, amb qualsevol tipus de pendent, oferint una impermeabilització òptima gràcies a la seva baixa porositat.
| 3Enginyeria
|
OpenUP (UP, unified process) és un mètode i un procés de desenvolupament de programari lliure proposat per un conjunt d'empreses de tecnologia, qui ho donaren l'any 2007 a la Fundació Eclipse. La Fundació ho ha publicat sota una llicència de programari lliure i ho manté com una part del bastiment de processos Eclipse. (Eclipse Process Framework). OpenUP conserva les característiques essencials de RUP (Rational unified process), el qual inclou un desenvolupament incremental i la gestió dels requisits mitjançant casos d'ús. Finalment, l'OpenUp assumeix els valors de la metodologia àgil i els té en compte a l'hora de personalitzar el procés unificat.
L'OpenUP és un procés mínim i suficient, la qual cosa significa que solament el contingut fonamental i necessari és inclòs en cada iteració. Per tant no proveeix de solució a cada iteració per a tots els elements que es manegen en un projecte, però té els components bàsics que poden servir de base a processos específics. La majoria dels elements d'OpenUP estan declarats per fomentar l'intercanvi d'informació entre els equips de desenvolupament i mantenir un enteniment compartint el projecte, els seus objectius, abast i avanços.
| 3Enginyeria
|
L'enginyeria física és la branca de l'enginyeria que busca assimilar i adaptar tecnologies noves i existents a processos industrials. Està orientada a generar, a través de la recerca aplicada, el desenvolupament de tecnologies alternatives per a usos industrials, mitjançant la formulació teòrica abstracta dels fenòmens físics que involucren un projecte.
Aquesta enginyeria estudia tots els fenòmens naturals com a tals, com correspon a una ciència, però alhora busca portar a la pràctica, en forma dinàmica, tots els seus conceptes teòrics i experimentals. Una característica fonamental de l'enginyer físic és la seva capacitat de disseny, disciplina i innovació; permetent disposar dels seus coneixements físico-matemàtics en projectes que involucren branques diverses de la física clàssica i la moderna, adaptant-les a finalitats pràctiques, el que li atorga un avantatge sobre les altres enginyeries en les quals només s'adquireix una certa especialització.
L'enginyer físic està preparat per treballar en el camp del desenvolupament tecnològic. Aquesta especialització, en general, pot ser caracteritzada per les aplicacions de procediments físics multidisciplinaris i sovint especialitzats a problemes tècnics de la més variada índole. Com a conclusió, l'enginyer físic juga un rol fonamental en l'avanç tecnològic d'importància actual.
| 3Enginyeria
|
La ciència de materials és un camp multidisciplinari que estudia coneixements fonamentals sobre les propietats físiques macroscòpiques dels materials i els aplica en diverses àrees de la ciència i l'enginyeria, aconseguint que aquests puguin ser utilitzats en obres, màquines i eines diverses, o convertits en productes necessaris o requerits per la societat.
La ciència de materials investiga la relació entre l'estructura i les propietats dels materials. Inclou elements de la física aplicada i la química, així com les enginyeries química, mecànica, civil i elèctrica. En els últims anys també s'hi ha afegit la nanociència i la nanotecnologia, gràcies a les investigacions i als avenços tecnològics. D'altra banda, l'enginyeria de materials, es fonamenta en les relacions propietats-estructura i dissenya o projecta l'estructura d'un material per aconseguir un conjunt predeterminat de propietats. És a dir, que la ciència és descriptiva mentre que l'enginyeria inclou la ciència, però per a aplicacions al món. La tecnologia de materials és l'estudi i posada en pràctica de tècniques d'anàlisi, estudis físics i desenvolupament de materials. Així, l'estudi des del punt de vista de l'enginyeria inclou la viabilitat tècnica, econòmica i social, la tecnologia, la tècnica, la practicitat, el temps, l'eficiència, la rendibilitat financera i social, les alternatives, el medi ambient, l'ergonomia, la mercadotècnia, etc. Convé matisar aquesta diferència, donat que sovint es presta a confusió.
Tot i els espectaculars progressos en el coneixement i en el desenvolupament dels materials en els últims anys, el constant desafiament tecnològic requereix materials cada cop més sofisticats i especialitzats.
| 3Enginyeria
|
L' eix longitudinal s'utilitza en la tècnica, la biologia i altres ciències per a indicar l'eix d'un cos en la direcció amb una dimensió més gran. Sovint l'eix longitudinal és també l'eix de simetria d'un cos.
El gir de l'eix tècnic o del palier s'efectua, normalment, en l'eix longitudinal. Si s'adhereixen altres components mòbils llavors es parla de vibracions.
En termes d'objectes astronòmics la rotació es fa en la seva majoria al voltant de l'eix "curt". En física i mecànica aquest fenomen s'anomena «eix del major moment d'inèrcia».
També la majoria de les plantes tenen un eix longitudinal marcada, el seu tronc, sovint també ho és la tija.
| 3Enginyeria
|
Wallbox és una empresa emergent, d'origen català i ara establerta als Països Baixos, de disseny, fabricació i distribució de solucions de càrrega per a vehicles elèctrics d'ús residencial, semipúblic i públic. Amb nou oficines en tres continents, a mitjans del 2021 l'empresa havia venut més de 100.000 carregadors a un total de 67 països i preveia tancar l’any facturant 79 milions de dòlars.Wallbox fou fundada el 2015 a Barcelona per Enric Asunción i Eduard Castañeda inicialment sota el nom Wall Box Chargers ("carregadors de capsa de paret" en anglès). El 2017, Wallbox va guanyar la South Summit, una competició europea d'empreses emergents. Wallbox va quedar en el tercer lloc de la Copa Mundial d'Startups el maig 2018. L'octubre de 2019, Wallbox va crear Quàsar, el primer carregador bidireccional al món per al segment residencial. El Quàsar va ser nominat com el millor Consumer Electronics Show (CES) de gener 2020. El 2021, Wallbox va sortir per primer cop a la borsa de Nova-York després de l’acord fusió amb la companyia d'inversions estatunidenca Kensington Capital Acquisition, convertint-se en una startup "unicorn" (valorada en més de 1.000 milions de dòlars).
| 3Enginyeria
|
L'escuma, espuma, sabonera o bromera i broma és una capa de líquid globular enclaustrant un vapor o gas. Les escumes són com les emulsions en què capes d'adsorció envolten la fase dispersa als dos sistemes. Tanmateix, les escumes es diferencien de les emulsions en dos aspectes: la fase dispersa és un gas a les escumes i un líquid a les emulsions; les bombolles de gas de les escumes són molt més grans que els glòbuls en les emulsions. Les escumes són sistemes col·loidals per l'estretament de les capes que envolten les bombolles de gas, aquestes són de dimensions col·loidals o les capes tenen propietats col·loidals.L'escuma que es pot observar als oceans i, sobretot, en trencar les ones a la costa, és l'aglomeració de les bombolles que persisteixen durant un curt període a la superfície de la mar, agitada per causes mecàniques. La formació de l'escuma marina es facilita per diversos factors químics o físics: una diferència molt gran entre l'aire i l'aigua, l'alcalinitat de l'aigua, el contingut d'aquesta en col·loides diluïts, etc.
| 3Enginyeria
|
El betum és una pasta obtinguda de la fusió de diversos tipus de ceres dures i parafina amb la incorporació de dissolvents. S'utilitza per a enllustrar el calcer fet de cuir animal. Actualment molts dels productes que s'utilitzen per a la neteja del calçat no corresponen a la definició de betum, puix que ni són en forma de pasta ni els seus components són les ceres.
| 3Enginyeria
|
Una ventosa és un objecte que utilitza la pressió negativa de fluids com l'aire o l'aigua per adherir-se a superfícies no poroses. Les ventoses s'inspiren en les ventoses presents en alguns animals com polps i calamars i tenen una sèrie d'aplicacions comercials i industrials. En els entorns d'oficina i de la llar, s'utilitzen comunament per posar objectes en superfícies no poroses verticals com, per exemple, portes de frigorífic o parets de rajoles. També es fan servir ventoses de mida més gran per subjectar i moure panells de vidre així com per al muntatge dels parabrises d'automòbils, aixecament de rajoles, etc. Les ventoses especialitzades també han estat utilitzades per escaladors urbans per escalar edificis amb superfícies llises exteriors.
| 3Enginyeria
|
Asana és una eina web i aplicació mòbil dissenyades per ajudar a les persones i equips de treball a organitzar, fer seguiment, i gestionar la seva feina. És desenvolupat per l'empresa del mateix nom. (Asana, Inc.). Es basa en els mètodes de treball col·laboratiu anomenats àgils.
Va ser fundada el 2008 pel cofundador de Facebook, Dustin Moskovitz, i l'enginyer exGoogle i exFacebook, Justin Rosenstein, que van treballar en la millora de la productivitat dels empleats de Facebook. El producte es va llançar comercialment a l'abril de 2012. Al desembre de 2018, l'empresa tenia un valor de 1.500 milions de dòlars.
| 3Enginyeria
|
Un penell és un dispositiu generalment metàl·lic, instal·lat habitualment sobre una teulada o un lloc elevat compost d'un element rotatiu a sobre d'un eix vertical fix que permet que es mogui assenyalant la direcció del vent. Es medeix en kilòmetres per hora (km/h)
| 3Enginyeria
|
Nikolai Iegórovitx Jukovski (5 de gener en el calendari julià o 17 de gener en el calendari gregorià de 1847 - 17 de març de 1921)rus: Никола́й Его́рович Жуко́вский, fou un enginyer mecànic rus, nascut a la localitat d'Orekhovo, a la Província de Vladímir. Va ser un dels precursors de l'aerodinàmica i la hidrodinàmica moderna, sent nomenat per Lenin com "el pare de l'aviació soviètica". Entre els seus altres treballs destaquen també els seus estudis sobre el cop d'ariet o pols de Jukovski. El cràter de la Lluna Zhukovski va ser nomenat així en honor seu. Hi ha a més un Museu Jukovski a la ciutat del mateix nom propera a Moscou i batejada així en honor seu.
| 3Enginyeria
|
La fiabilitat humana és una disciplina que forma part del camp de la fiabilitat de sistemes, en la mesura que l'home pot ser considerat com a part integrant d'un sistema.
Es considera que el component humà és d'una complexitat molt més gran que qualsevol altre component i, per tant, les tècniques aplicables a l'estudi de la fiabilitat humana o, complementàriament, de l' error humà són específics i integren aspectes psicològics i organitzacionals a les tècniques matemàtiques habituals.
| 3Enginyeria
|
Un actuador o accionament és un dispositiu o subsistema destinat a regular o variar la potència d'una planta o d'un automatisme. El seu principi de funcionament és la conversió d'energia generada normalment per l'aire, l'aigua o l'electricitat i transformar-la en algun tipus d'acció motriu.
Existeixen diversos tipus d'actuadors com per exemple els electrònics, els hidràulics, els pneumàtics i els elèctrics. Els actuadors hidràulics, pneumàtics i elèctrics són usats per a manejar aparells mecatrònics. En general, els actuadors hidràulics s'empren quan el que es necessita és potència, i els pneumàtics són simples posicionaments. No obstant això, els hidràulics requereixen molt equip per a subministrament d'energia, així com de manteniment periòdic. D'altra banda, les aplicacions dels models pneumàtics també són limitades des del punt de vista de precisió i manteniment.
| 3Enginyeria
|
Un ferratge és un instrument o accessori de ferro o altres metalls, especialment el que va muntat sobre un element constructiu de fusta o metàl·lic. Particularment, és el guarniment de mobles o elements arquitectònics de fusta (com les portes o els cofres) que es realitza a base de claus i planxes de ferro o acer, que els reforça i manté units els taulers que els componen, o permet la seva manipulació, com en el cas de panys, manetes, tiradors o frontisses.
| 3Enginyeria
|
El problema de la motxilla, altrament dit KP (en anglès, Knapsack Problem) és un problema d'optimització combinatòria. Modelitza una situació anàloga al fet d'omplir una motxilla, en la que no es pot posar més d'un cert pes, amb tot o una part d'un conjunt d'objectes. Aquests objectes tenen un pes i un valor determinat. Els objectes que es posen dins la motxilla han de maximitzar el valor total sense sobrepassar el pes màxim.
| 3Enginyeria
|
La quantificació vectorial és una tècnica de codificació de font emprada per a representar d'una manera compacta un conjunt de valors i té les seves bases en la Teoria de la Informació. Aquesta demostra que sempre que la informació mútua entre les diferents components sigui no nul·la, l'ús de quantificació vectorial conjunta aconseguirà una representació més compacta que la quantificació escalar de cada component per separat. No va anar fins a la dècada dels anys 80, quan la seva realització pràctica es va fer possible a través del treball de Linde, Buzo i Gray (algorisme LBG)
. Aquest mètode sorgeix com generalització de l'algorisme de Lloyd.
Un vector pot ser usat per a descriure gairebé qualsevol tipus de patró, com podrà ser un segment d'un senyal de veu o d'una imatge, simplement formant un vector de mostres de la forma d'ona o de la imatge. Però també podrà formar-se un vector amb un conjunt de paràmetres usats per a representar, per exemple, l'envolupant espectral d'un senyal de veu. La quantificació vectorial pot veure's com una forma de reconeixement de patrons on un patró és apariat amb un patró seleccionat d'un conjunt emmagatzemat de llibre de codis.
Per aquest motiu la quantificació vectorial és molt més que una generalització formal de la quantificació escalar. En els últims anys s'ha convertit en una important tècnica en reconeixement de veu i firmes manuscrites com, també en compressió d'àudio i vídeo, i la seva importància i les seves aplicacions van en augment.
| 3Enginyeria
|
L'eficàcia és la capacitat d'aconseguir un efecte desitjat, esperat o anhelat. En filosofia l'eficàcia és la capacitat de la causa eficient per produir el seu efecte. El problema filosòfic s'apareix en particular tractant-se de causes inadequades que semblen tenir tan sols un poder eficaç. Es veuen accions d'eficaces degudes a causes inadequades. Dos cavalls arrosseguen un carro que cap dels dos no pot arrossegar. Cada un és causa incompleta, però de cada un es diu amb veritat que produeix un efecte superior a la seva força de tracció.
No és tan fàcil de concebre el fenomen de l'activitat d'una causa insuficient per l'efecte que es produeix, si es completa amb una altra amb la qual n'hi hagi prou per a tal efecte. Així succeeix amb la causa segona, que és insuficient sense el concurs de la primera, sent d'altra banda aquesta última per si sola suficientíssima. No concebem això a priori, però ho provem partint de l'experiència interna que ens ensenya que tenim verdader influx sobre les nostres accions.
| 3Enginyeria
|
La infraestructura és el conjunt de l'equip immobiliari que serveix de suport per fer funcionar activitats productives i serveis, necessari per al funcionament econòmic i social d'una societat. Conté d'un costat les xarxes de transport, d'energia, d'aigua neta i residual, de telecomunicació, i d'un altre costat els edificis de serveis d'interés general (escoles, hospitals, ports i aeroports, parlaments, depuradores, casernes, magatzems de provisions estratègiques).Es tracta d'obres de gran envergadura per a les quals només una col·lectivitat sol tenir les mitjans. Molta infraestructura és per tant obra pública, com que per imperatiu de servei públic, es vol garantir l'accés igual i universal per a tots els ciutadans. Tot i això, segons la ideologia vigent, de vegades s'opta per a la privatització de serveis o per a un sistema mixt. La infraestructura privatzada no pot oferir serveis que no són rendibles i entra en conflicte amb l'imperatiu de servei universal. La construcció, per exemple, d'una carretera o un ferrocarril cap a un poble aïllat mai no serà rendible quan una autopista entre dues metròpolis ho és, igualment com el manteniment d'una capacitat de llits d'emergència a una unitat de cures intensives que només serveix unes poques setmanes en situacions d'epidèmia. Sempre queda un risc que s'acabi privatitzant la infraestructura què és rendible i se socialitzi el què no ho és.La infraestructura és dissenyada, administrada i mantinguda per un cos de professionals especialitzats en enginyeria civil, arquitectura, urbanisme, ecologia, etc. Si fins fa poc l'impacte social, sanitari i ecològic no era gaire pres en consideració per la preponderància de l'imperatiu econòmic, avui en dia en societats avançades es necessita més: un planejament territorial multifuncional, estudis d'impacte ambiental i càlcul dels costs indirectes d'entre altres l'impacte en la salut (soroll, pol·lució…) i la destrucció d'ecosistemes naturals.
| 3Enginyeria
|
El Pykrete és un material compost d'un 14% de serradures o una altra polpa de fusta i 86% de gel, aproximadament.
El seu ús va ser proposat durant la Segona Guerra Mundial per Geoffrey Pyke a la Reial Marina Britànica per realitzar un portaavions d'enormes proporcions i impossible d'enfonsar.
És una mica més difícil de tractar que el formigó, ja que s'expandeix durant el procés de congelació. No obstant això, poden ser reparats i mantinguts amb aigua de mar. La barreja pot ser modelada en la forma i congelats, i serà molt dura i la congelació duradora, sempre que es mantingui en o per sota de l'aigua.
Algunes de les propietats que té aquest compost són:
Baix índex de fusió.
Duresa propera al formigó.
Resistència a grans tensions gràcies a la seva composició fibrosa.
| 3Enginyeria
|
Un cordill és una corda lleugera o una corda, més gruixuda i resistent que el fil, composta d'almenys dues fibres fines retorçades i, a continuació trenades entre si. Els fils s'uneixen en la direcció oposada a la del seu gir, cosa que afegeix resistència a torsió i evita que es desfaci. Aquest procés de vegades s'anomena embolcall invers. La mateixa tècnica que s'utilitza per fer cordill també s'utilitza per fer fil, que és més prim,i corda, que és més fort i més gruixut, generalment amb tres o més fils.
Les fibres naturals que s'utilitzen per fer cordill són la llana, cotó, sisal, jute, cànem, henquen, paper i coco. També s'utilitzen diverses fibres sintètiques com polietilè o polipropilè, niló o altres poliamides i polièsters. El cordill és una substància popular que s'utilitza en l'artesania moderna, que s'enrotllada formant un conjunt més o menys ordenat en cabdells, i pot o no ser elàstic.
| 3Enginyeria
|
La Llum Leight (en anglès Leigh Light), abreviada "L/L", fou un element anti-submarins usat pels britànics durant la Segona Guerra Mundial. Era una poderosa llum de prop de 22 milions de candeles de 610 mm (24 polzades) de diàmetre ajustada a un nombre de bombarders destinats al Britain's Coastal Command per ajudar-los a veure els U-Boot en superfície durant la nit.
Es va usar de forma satisfactòria des del juny de 1942 fins al final de la guerra (el 1945) per atacar els U-boots que estaven en superfície recarregant les bateries aprofitant la foscor de la nit. L'avió es podia aproximar al submarí usant el radar i només encendre la llum durant l'aproximació final. El submarí no tenia suficient temps per submergir-se i escapar de l'atac i el bombarder tenia una visió clara de l'objectiu. Va tenir tant d'èxit que els submarins alemanys van ser forçats a recarregar les bateries durant les hores de llum durant les quals almenys tenien la possibilitat de veure l'avió quan s'aproximava. Després de la seva introducció les pèrdues de vaixells aliats van caure de les 600.000 a les 200.000 tones per mes.
| 3Enginyeria
|
Ondol (온돌 en coreà) és un sistema de calefacció que fou utilitzat a l'actual Alaska al segle X a.C. i tradicional de Corea. Va ser introduït en el període dels Tres Regnes i en l'actualitat s'usa de forma modificada per escalfar el terra d'una habitació. És semblant a l'hipocaust romà o a la glòria usada a Espanya des de l'edat mitjana.
| 3Enginyeria
|
Un aïllant tèrmic multicapa (multi-layer insulation o MLI en anglès), és un aïllant tèrmic compost de diverses capes de fines làmines i s'utilitza sovint en naus espacials. És un dels principals elements del disseny tèrmic d'una nau espacial, destinat principalment per reduir la pèrdua de calor per la radiació tèrmica. En la seva forma bàsica, no aïlla apreciablement contra altres pèrdues tèrmiques com ara la conducció de calor o convecció. Per tant, s'utilitza comunament en satèl·lits i altres aplicacions en el buit on la conducció i la convecció són molt menys importants i domina la radiació. El MLI dona a molts satèl·lits i altres sondes espacials l'aparença de ser revestit amb una làmina d'or.
| 3Enginyeria
|
En construcció s'entén per fàbrica al conjunt d'elements constructius mínims que suposa una estructura arquitectònica. Aquests elements constructius poden estar lligats per un morter que augmenta l'adhesió entre ells, o poden estar junts en equilibri. La fàbrica s'elabora amb materials tallats o conformats que són molt resistents a la compressió com són la pedra, el maó i en certes ocasions la tova. La fàbrica es trava en forma de diveros aparells i conforma els paraments i plementeries dels llençs així com d'estructures arquitectòniques bàsiques com a arcs, voltes i cúpules. Tots ells solen denominar-se de manera genèrica com a estructures fabrils que permeten la modularidad. Les estructures fabrils es van emprar en l'arquitectura exclusivament fins a mitjan segle xix.
| 3Enginyeria
|
Un georadar, radar de penetració de terra, GPR o radar inferior es fa servir per a investigar o detectar objectes, estructures, etc., per sota del nivell del sòl. El GPR utilitza ones electromagnètiques i pot arribar a 5 km de profunditat. La primera aplicació s'hi va realitzar el 1929 a Àustria per determinar el gruix d'una glacera. La mateixa tecnologia va ser utilitzada, per exemple, a l'Àrtic per a determinar el gruix del glaç i poder avaluar així si un avió podia aterrar-hi al damunt. Un GPR també es fa servir per a investigar les propietats de les capes del sòl. En els darrers 70 anys, n'han augmentat considerablement les aplicacions, per exemple, en geofísica.
| 3Enginyeria
|
El control per senyals elèctrics, sovint conegut pel seu nom en anglès, fly-by-wire, és un sistema de control d'una aeronau que uneix, per una banda, les palanques i controls que maneja el comandant d'un avió, i per l'altra, els actuadors que mouen les superfícies aerodinàmiques de l'aparell, mitjançant sistemes elèctrics i/o electrònics.
| 3Enginyeria
|
Un hidròmetre és un aparell de mesura emprat en hidrometria per a mesurar l'alçada dels líquids continguts en els dipòsits.Hidròmetre és un mot compost de hidro-, forma prefixada del mot grec hýdôr, "aigua" i de -metre, forma sufixada del mot grec métron, "mesura".
| 3Enginyeria
|
Segons la IUPAC, un material microporós és aquell que conté porus amb diàmetres inferiors als 2 nm. Entre aquests materials es troben algunes zeolites, així com estructures metàl·liques–orgàniques.
En el context dels nanomaterials, les recomanacions de la IUPAC classifiquen els materials porosos segons la mida dels seus porus:
Materials microporosos, aquells que tenen un diàmetre de poro inferior a 2 nanòmetres.
Materials mesoporosos, aquells materials amb un diàmetre de porus intermèdi, d’entre 2 i 50 nanòmetres.
Materials macroporosos, aquells amb un diàmetre de porus superior a 50 nm.Cal destacar que en aquest context, el prefix micro- no fa referència als micròmetres, sinó a que és la categoria amb el diàmetre de porus més petit de la classificació.
| 3Enginyeria
|
L'Horoscopion d'Apianus és un instrument en forma de quadrant dissenyat per Petrus Apianus. Es tracta d'un rellotge universal (horoscopion), és a dir, dissenyat per oferir valors de temps a qualsevol latitud.
Com diu el títol del llibre, l'enginyós instrument contenia un mètode molt exacte per a conèixer l'hora mitjançant el Sol durant el dia, i de nit amb la Lluna, els planetes i les estrelles. Afegia taules de distàncies i altures dels cossos celestes. A part de l'observació nocturna, també permetia el càlcul de l'hora emprant els dits de la mà.
Solia anar acompanyat del Quadrans astronomicus, del qual es conserva un exemplar a la Biblioteca del Reial Observatori de l'Armada, i conté nombroses anotacions manuscrites. Es tracta d'una edició molt acurada, com totes les d'aquest autor; en la portada, s'utilitzen dues tintes (negra i vermella).
| 3Enginyeria
|
PRojects IN Controlled Environments o PRINCE, versió en anglès de Projectes en entorns controlats, és un mètode de gestió de projectes que abraça l'administració, el control i l'organització d'un projecte. És una marca registrada de l'Office of Government Commerce del Regne Unit.
| 3Enginyeria
|
En la física de l'estat sòlid, la mobilitat dels electrons es caracteritza per la rapidesa amb què un electró es pot moure a través d'un metall o semiconductor, quan és atret per un camp elèctric. En els semiconductors, hi ha una quantitat anàloga per als forats, anomenada mobilitat dels forats. El terme de mobilitat del portador es refereix en general a la mobilitat tant d'electrons com de forats en semiconductors.
La mobilitat dels electrons i dels forat són casos especials de la mobilitat elèctrica de les partícules carregades en un fluid sota un camp elèctric aplicat.
Quan s'aplica un camp elèctric E a través d'una peça de material, els electrons responen movent-se amb una velocitat mitjana anomenada velocitat de deriva,
v
d
{\displaystyle \,v_{d}}
. A continuació, amb el valor μ de la mobilitat dels electrons:
v
d
=
μ
E
{\displaystyle \,v_{d}=\mu E}
.La mobilitat dels electrons gairebé sempre s'especifica en cm²/(V·s). Això és diferent de la unitat de mobilitat, m²/(V·s), del SI. Així tenen una conversió de 1m²/(V·s) = 104cm²/(V·s).
| 3Enginyeria
|
Scrum és un marc de treball per a la gestió de projectes. Inicialment força estès entre els desenvolupadors i mantenidors de programari o d'aplicacions. Amb el temps, Scrum també s'ha fet popular per a la gestió de programes i de múltiples equips de desenvolupament. L'objectiu és desenvolupar i crear un producte en un període determinat on un equip format per diferents persones treballen conjuntament per arribar a un objectiu comú.
Un dels principis claus de l'èxit de Scrum és que està basat en la premissa que, durant el desenvolupament dels productes, els clients canviaran les seves opinions sobre què volen i què necessiten. Els imprevistos no han de ser una gran dificultat per al desenvolupament dels productes. En aquest cas Scrum accepta que el problema no està completament entès i definit i se centra a maximitzar la capacitat de l'equip per entregar ràpidament dins dels terminis establerts i respondre a les necessitats d'última hora.
| 3Enginyeria
|
La bàscula (del francès bascule) és un instrument de mesura. Permet determinar el pes dels cossos. Està formada bàsicament per 2 plataformes i entre elles, una peça fonamental, la cel·la de càrrega. La cel·la de càrrega és l'encarregada de proporcionar aquest pes. Trobem dos tipus fonamentals: la bàscula mecànica i l'electrònica o digital.
| 3Enginyeria
|
La tensió tallant o tensió de tall és aquella que, fixat un pla, actua tangent a aquest. Se sol representar amb la lletra grega tau
τ
{\displaystyle \tau \ }
. Amb peces prismàtiques, les tensions tallants apareixen en cas d'aplicació d'un esforç tallant o bé d'un moment torsor.Amb peces allargades, com bigues i pilars, el pla de referència sol ser un paral·lel a la secció transversal (és a dir, un perpendicular a l'eix longitudinal). A diferència de l'esforç normal, és més difícil d'apreciar en les bigues, ja que el seu efecte és menys evident.
| 3Enginyeria
|
En enginyeria naval, un carenador és un paratge, en un lloc resguardat del vent i de la mar, ben situat dins d'un port o un lloc resguardat de la costa, destinat per reparar-hi o carenar-hi les embarcacions.
Es construeixen carenadors especials anomenats carenadors de pilotatge, de vegades annexos als vaixells compostos per una sèrie d'espigons de pilotatge o de fàbrica, perpendiculars a la ribera, equidistants entre si, que tenen d'amplada l'amplada de les pontons del dic, i sobre la solera s'hi recolza el vaixell. Un cop carenat, el vaixell es retira en suspensió sobre l'aigua i queda així en condicions de posar-hi una nova embarcació.
| 3Enginyeria
|
La guerra naval és el vessant marítim dels conflictes bèl·lics. El combat és lliurat en mars, oceans o en qualsevol altre cos important d'aigua, tal com llacs grans i rius amples. La humanitat ha practicat la guerra en la mar des de fa almenys, 3000 anys (des del I mil·lenni aC). Aparentment, la guerra terrestre no depèn del domini del mar, si bé en realitat aquesta afirmació resulta poc veraç. Els transports terrestres, fins a l'arribada dels sistemes ferroviaris al segle xix, eren extremadament dependents dels sistemes fluvials i del transport marítim. Els ferrocarrils van determinar el final d'aquesta dependència, i van ser crucials en el desenvolupament econòmic del món modern (industrialització) al Regne Unit, els Països baixos i el nord d'Alemanya. Els ferrocarrils van possibilitar el moviment massiu de mercaderies i persones a terra ferma, sense el qual la Revolució Industrial no hauria pogut assolir el seu ple desenvolupament. Abans del 1750, persones i béns viatjaven per mar (o a terra per vies d'aigua interiors), ja que els viatges per terra (amb vehicles hipomòbils) eren lents, fatigosos i molt cars. Els exèrcits, amb les seves exorbitants necessitats de provisions, munició i farratge (ja que depenien dels cavalls per moure's) van estar lligats a les valls fluvials i a les zones properes a les costes durant gran part de la història. La raó és òbvia, perquè la manera de mantenir aprovisionats als exèrcits eren els vaixells, que portaven tot allò necessari per al seu funcionament i supervivència (gran quantitat de mercaderies) per mar o pels rius.
De la Prehistòria i les primeres èpoques de la Història antiga ens han arribat nombroses referències sobre la guerra al mar. Destaquen especialment en les llegendes homèriques: la Ilíada, sobre la Guerra de Troia, i la seva continuació, l'Odissea.
L'Imperi Persa (fort i unit, però sense un poder marítim propi) no va poder vèncer els dèbils i desunits grecs, atès el poder de la flota atenesa. Reforçada per les flotes d'altres polis més petites, sempre va aconseguir frustrar els intents perses de subjugar les polei (ciutats estat gregues).
El poder i la influència de les civilitzacions fenícia i egípcia, els de la púnica (amb centre a Cartago), i fins i tot de Roma, van dependre en gran part de la seva respectiva capacitat de controlar els mars (talassocràcia).
També la República de Venècia va aconseguir destacar sobre els seus rivals entre les ciutats estat italianes, pel seu desenvolupament naval. Però la seva puixança comercial es va eclipsar pel declivi de la Mediterrània a l'edat moderna (les grans rutes del comerç internacional es van desenvolupar lluny de Venècia, a l'oceà Atlàntic).
Una cosa similar el va succeir al poder de l'Imperi Otomà, lligat a la decadència de la Ruta de la Seda i del Mediterrani en general, durant els segles xvii i xviii. En altres èpoques, el domini del mar va donar una gran rellevància a pobles petits i comparativament endarrerits: durant tres segles (del VI al ix), els homes del nord, anomenats comunament vikings, van assaltar, van saquejar i van infestar les costes europees, arribant fins a la Rússia central, a Ucraïna i a Constantinoble. Van remuntar els grans rius que desemboquen al Mar Negre, el Danubi, el Don i el Volga, i van creuar nombroses vegades l'estret de Gibraltar, considerat entre els grans regnes europeus del moment, centrats en la Mediterrània i menys avesats als viatges oceànics per l'Atlàntic, com les Columnes d'Hèrcules, la porta cap a un mar indòmit, desconegut i ple de perills.
La major part de les batalles navals famoses de la història ens han deixat testimonis materials directes, com ara restes d'embarcacions procedents de naufragis, objectes d'estudi per l'arqueologia submarina. Un exemple important de projecte de recerca arqueològica submarina recent, que de moment no ha adquirit gaire rellevància ni ressò, és l'estudi dels naufragis de diversos vaixells a l'oceà Pacífic, els vaixells de guerra japonesos enfonsats durant la batalla de Midway.
| 3Enginyeria
|
Un comptador de gas (o també mesurador de gas) és un dispositiu de mesura per a la determinació de la quantitat de gas consumida durant un període determinat. Els comptadors de gas s'utilitzen principalment en l'àmbit de subministrament de gas, però també es poden utilitzar per mesurar amb precisió una quantitat en proves de laboratori. La unitat emprada per mesurar el gas consumit és el metre cúbic, a partir de la diferencia entre dos períodes es fa el càlcul dels metres cúbics consumits.
Els comptadors de gas poden ser dispositius mecànics o electrònics, depenent de la tecnologia demanada.
Els comptadors de gas que s'utilitzen estan subjectes a una verificació obligatòria cada cert temps. Hi ha unes ordenances (específiques de cada companyia) que defineixen els períodes respectius en els quals el comptador de gas serà sotmès a un calibratge.
Per a la lectura remota de comptadors, hi ha la possibilitat d'equipar el mesurador de gas amb interfícies de lectura remota. Llavors el fabricant pot fer la lectura en qualsevol moment o de forma esporàdica. Per als clients de gas amb l'estructura de consum de gas domèstic normal, no s'utilitza en general la possibilitat de lectura a distància. En l'aspecte comercial, en el cas de grans consumidors, com ara, per exemple, plantes de calderes d'explotació industrial, s'utilitza un comptador de gas especial per a un posterior processament de la mesura de metres cúbics distribuïts.
Si la pressió del gas a la connexió de servei té més de 23-25 mbar de sobrepressió, la majoria dels comptadors tenen un limitador de pressió de gas (un regulador de pressió) que redueix l'alta pressió de la xarxa de gas.
El primer comptador de gas fou construït l'any 1816, pel Britànic Samuel Clegg.
| 3Enginyeria
|
Charly Schmukler (7 d'octubre de 1968) és un enginyer de so de cinema i televisió.
| 3Enginyeria
|
Un dessecant és una substància que té la propietat de dessecar, és a dir, d'eliminar la humitat de l'aire o d'alguna altra substància, com ara composts orgànics.
Dessecants típics són substàncies que formen sals hidratades i anhidres. La sal en la seva forma hidratada s'introdueix en el recipient (dessecador) amb la substància a dessecar i absorbeix la humitat hidratant-se. Un típic dessecant és el gel de sílice, que s'empra per deixar lliures d'humitat aparells òptics i electrònics; i en el laboratori, mantenir sec l'aire d'un recipient on es troben, per exemple, papers de filtre que es desitgen pesar amb la substància filtrada seca (determinació de sòlids en suspensió o dissolts). Es presenta amb una mida de gra de 4 a 8 mm i absorbeix un 22% d'aigua respecte al seu pes. D'altres dessecants són: clorur de calci, perclorat de magnesi, pentaòxid de fòsfor, sulfat de calci semihidratat o drierita, òxid de bari, òxid de calci, òxid d'alumini, carbur de calci, àcid sulfúric, sodi, etc. Algunes substàncies tenen una gran capacitat absorbent i poden arribar a dissoldre's en la humitat capturada (higroscopicitat). Segons el grau d'assecatge requerit i la durada de l'efecte s'usen un dessecant o un altre. Per exemple, el clorur de calci té un poder dessecant molt alt, però només es pot usar en un recipient hermètic, com ara els dessecadors de laboratori o els tubs de dessecació. En cas d'usar-lo en un embalatge de cartó, on s'usa gel de sílice, es liquaria completament fent malbé l'embalatge i el seu contingut i perdria la capacitat per absorbir més humitat.
| 3Enginyeria
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.