text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
RPMA (acrònim anglès de Random phase multiple access, accés múltiple de fase aleatòria) és una tecnologia de comunicació sense fils que utilitza la codificació DSSS (Direct-Sequence Spread Spectrum) amb accesos múltiples. També incorpora control de potència en el transmissor i alta sensibilitat al receptor (-142dBm) amb un balanç d'enllaç de 172 dB.Aquesta tecnologia és similar a la utilitzada als sistemes de geolocalització GPS. RPMA pot ésser emprada en la Internet de les coses.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La cabota o el cap és la part superior d'un clau, rebló, cargol o d'una eina: la part més gruixada que rep les picades o que es fa giravoltar amb una clau en el cas de reblons o cargols. En general es diu de l'extrem més gros i voluminós d'una cosa. La paraula prové del llatí caput que significa cap. De la persona que s'entossudeix en un procediment ineficaç o contraproduent, es diu que «vol clavar el clau per la cabota».També és un augmentatiu de cap o un sinònim de cap gros, de capgròs o la llarva dels amfibis, de tossut o del temps que el treballador hi ha faltat del jornal.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Estat de l'art, és un anglicisme derivat de l'expressió state of the art (literalment estat de l'art), utilitzat per a la investigació-acció. L'expressió anglesa es pot traduir al català també com a "capdavanter", "l'últim" o "[el més] avançat"; per exemple, state of the art technology es tradueix dins del context cultural hispà, és a dir, no literal, com a "tecnologia punta" o "tecnologia de punta", "l'últim en tecnologia" o "tecnologia d'avantguarda". També es pot dir més fàcilment en el cas d'assajos, "l'estat d'aquesta temàtica actualment i els seus avanços".
Dins de l'ambient tecnològic industrial, s'entén com a "estat de l'art", "estat de la tècnica" o "estat de la qüestió", tots aquells desenvolupaments d'última tecnologia realitzats a un producte, que han estat provats en la indústria i han estat acollits i acceptats per diferents fabricadores.
En anglès, la frase va unida amb guions quan s'utilitza com adjectiu: This machine is an example of state-of-the-art technology. En català no es compleix aquesta convenció, encara que pot aplicar-se igualment.
En el camp de la propietat industrial, especialment en el camp de les patents, se sol denominar Estat de la Tècnica o "prior art". Es defineix mitjançant tot allò que ha estat publicat, ja sigui al país on es busca la patent o a tot el món, abans de la data de sol·licitud de la patent.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
The Art of Computer Programming és una sèrie de llibres escrita per Donald Knuth que és referència bàsica en programació i tracta la construcció d'algorismes. Els primers tres volums dels set previstos es van publicar a 1968, 1969 i 1973. El quart volum compta amb quatre fascicles ja publicats.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La cisterna és, a l'origen, un dipòsit, sovint subterrani, on es recullen i guarden les aigües de pluja (aljub) o que procedeixen d'un riu o font.
A les torres d'aigua, la cisterna, més sovint d'acer, es troba al cim, per tal de crear una pressió hidroestàtica a la xarxa d'aigua potable. Camions o contenidors cisternes són proveïts d'una caixa condicionada per a transportar líquids.
Models de cisternes per a torres d'aigua:
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La metal·lotèrmia és una composició pirotècnica d'un pols metàl·lic i un òxid de metall que produeix una reacció exotèrmica d'oxidació reducció coneguda com a reacció metal·lotèrmica. Si l'alumini és l'agent reductor, s'anomena una reacció aluminotèrmica. La majoria de les varietats no són explosives, però poden crear explosions curtes de temperatures extremadament altes, centrades en una àrea molt petita per un període curt de temps. La metal·lotèrmia és simplement una barreja de metall, sovint anomenat el "combustible" i un oxidant. La seva forma d'acció és molt similar a la d'altres oxidants de combustible com les barreges de pols negra.
La metal·lotèrmia pot ser de diverses composicions. Alguns "combustibles" que poden ser utilitzats són l'alumini, el magnesi, el calci, el titani, el zinc, el silici, el bor i altres. Un combustible d'ús comú en les mescles de metal·lotèrmia és l'alumini, a causa del seu alt punt d'ebullició. Els oxidants poden ser: l'òxid de bor (III), l'òxid de silici (IV), l'òxid de crom (III), l'òxid de manganès (IV), l'òxid de ferro (II, III), l'òxid de coure (II) i l'òxid de plom (II, III, IV), entre d'altres.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Sunway Taihulight (Xinès: 神威·太湖之光, Shénwēi·tàihú zhī guāng, Català: Déu del llac) és un supercomputador xinès que va ocupar la primera posició del rànquing TOP500 durant l'any 2016 i 2017. El juny del 2018 va perdre la primera posició davant el Summit i es troba des del novembre de 2018 a la tercera posició de la llista.
És quasi tres vegades més ràpid que l'anterior Tianhe-2, el seu predecessor xinès. Utilitza un total de 40.960 processadors de disseny xinès RISC SW26010. Des de juny del 2017, és classificat com el 16è supercomputador més energia-eficiència en la Green500, amb una eficiència de 6.051 GFlops/watt. Va ser dissenyat pel National Research Center of Parallel Computer Engineering & Technology (NRCPC), i està ubicat al National Supercomputing Center en la ciutat de Wuxi, en la província de Jiangsu, Xina.
El sistema executa un sistema operatiu propi, el Shenwei Ruisi (RaiseOs 2.0.5), basat en Linux. El sistema té la seva pròpia implementació personalitzada de l'OpenACC 2.0 per ajudar a la paral·lelització del codi.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un panell detector pla és un dispositiu que permet realitzar una radiografia proporcionant una imatge digital radiològica a l'instant. Es fabriquen en dues topologies: amb forma de "cassette" o integrats dins d'un equip. En general, es fa referència a aquest tipus de dispositiu sota les sigles DR per "Radiologia digital" a diferència dels altres sistemes que funcionen únicament amb "cassette" (una placa de fòsfor fotoestimulable PSP) una tecnologia anomenada "CR" o "Radiografia computada".D'entre els tipus de panells detectors plans, els que funcionen amb "cassette" tenen una forma rectangular amb una superfície activa que va des de 5 x 5cm fins a 60 x100cm amb un gruix d'1 a 10 cm. La mida més comuna utilitzada en la medicina humana és de 36 x 43 cm (14 x 17 polzades).Segons el principi físic utilitzat, aquests detectors es divideixen en dos grups principals:
Detectors de conversió directa: Els rajos X es converteixen directament en un senyal elèctric (tècnica CMOS)
Detectors de conversió indirecta: Els rajos X es converteixen en fotons (tecnologia de silici amorf o seleni) que al seu torn són convertits en un senyal elèctric.Els detectors són generalment bidimensionals, però n'hi ha algunes versions en les que un detector lineal d'una sola dimensió es mou a una velocitat constant al llarg de tota la superfície activa del panell (com un escànner típic d'ordinador), generant la segona dimensió.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Reteena, el Festival Audiovisual jove de Barcelona, és un esdeveniment organitzat per primer cop l'any 2018 per Clàudia Mera i Maria Castellví, fundadores de l'associació cultural Reteena. Aquest espai, dirigit a un públic d'entre tretze i dinou anys, s'organitza anualment. Per tal d'incentivar la "mirada crítica dels joves", s'organitzen tot d'activitats com projeccions de pel·lícules, tallers pràctics, masterclass, formacions i taules rodones vinculades amb el món de l'audiovisual.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El grup OSA (Sindicat dels arquitectes contemporanis) va ser una associació d'arquitectes del temps de la Unió soviètica que va desenvolupar la seva activitat entre 1925 i 1930. És considerat com el primer grup d'arquitectes constructivistes. Va publicar una revista anomenada SA (per Sovremmennaia Arkhitektura o sigui «arquitectura contemporània»).
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La norma British Standard Pipe (BSP), rosca BSP o rosca Gas, és una família de normes tècniques per a les rosques de tubs que ha estat adoptat internacionalment per interconnectar i segellar tubs, canonades i accessoris, mitjançant un tub amb rosca externa (mascle) i un altre amb rosca interior (femella). S'ha adoptat com a estàndard internacional en la instal·lació de canonades, a tot el món, excepte als Estats Units, on s'utilitza la rosca NPT
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un sgabello és un tipus de tamboret portàtil amb respatller del segle xvi, típic del Renaixement italià, mentre que una cadira (sedia) normalment incloïa braços representant un seient de més importància jeràrquica. Els sgabelli acostumen a estar fets amb fusta de noguer comú i consisteixen d'un respatller prim i un seient octagonal a sobre d'un parell de taules verticals decorades reforçades amb un suport horitzontal entre elles. Aquest seient normalment es col·locava en passadissos i s'hi acostumava a esculpir l'emblema familiar de l'escut d'armes. El seu principal propòsit no era asseure's-hi per comoditat.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
The World Without Us és un llibre científic que tracta de l'impacte que tindria sobre la Terra la desaparició dels éssers humans. El seu autor és el periodista nord-americà Alan Weisman i va ser publicat per St. Martin's Thomas Dunne Books el 2007.L'obra és una versió expandida de l'article «Earth Without People» del mateix autor, publicat en la revista Discover al febrer de 2005. Redactat primordialment a manera d'experiment mental, El món sense nosaltres resumeix, per exemple, la forma en què les ciutats i llars s'haurien de deteriorar, quants artefactes artificials prevaldrien i com evolucionarien les formes de vida restants. Weisman conclou que els barris residencials passarien a convertir-se en boscos dins d'un període no major a 500 anys i que les deixalles radioactives, les estàtues de bronze, els plàstics, així com la muntanya Rushmore, quedarien entre les proves més perdurables de la presència humana al planeta.
Després d'escriure prèviament quatre llibres i nombrosos articles per a revistes, Weisman va viatjar a diversos llocs per entrevistar a acadèmics, científics i altres autoritats. Una vegada fet això, va usar les cites d'aquests diàlegs per explicar els efectes resultants en la naturalesa i, alhora, fonamentar les prediccions realitzades fins a aquest moment entorn del tema. L'obra ha estat traduïda i publicada a diversos països. Als Estats Units va aconseguir el lloc número sis en la llista de «Els llibres més venuts» de The New York Times i el primer lloc del Sant Francisco Chronicle al setembre de 2007. Igualment, va ocupar el primer lloc entre els llibres més comercialitzats dels llistats elaborats per Time i Entertainment Weekly. Quant a crítiques, l'estil de redacció i la manera d'abordar els temes científics van ser dos aspectes elogiats, encara que alguns periodistes, entre ells un de The Washington Post, van manifestar el seu desacord respecte a l'absència d'una anàlisi antropomòrfica del contingut.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
SimpliciTI és un protocol de comunicacions sense cables via ràdio-freqüència (xarxa sense fil). Està dirigit al sector domèstic (domòtica), edificis terciaris (immòtica) i a ciutats (urbòtica: xarxa d'àrea metropolitana). SimpliciTI està basat en la norma IEEE 802.15.4 i destinat a crear xarxes d'àrea personal de baixa potència i baixa velocitat de transmissió de dades. SimpliciTI és dissenyat i propietat de l'empresa Texas Instruments. Aquest protocol pot ésser emprat en la Internet de les coses.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La denominada Escola de Traductors de Toledo (en castellà Escuela de Traductores de Toledo) és el nom que comunament descriu el grup d'estudiosos que van treballar a la ciutat de Toledo durant els segles xii i xiii, per traduir moltes de les obres filosòfiques i científiques de l'àrab i l'hebreu antics, generalment referides a la tradició grega clàssica. El terme Escola no cal entendre'l en sentit estricte: Segurament no va existir la suficient unitat conceptual, ni metodològica, ni temàtica entre els traductors toledans com per donar-li aquest nom; però des que el va introduir l'historiador francès Amable Jourdain a començaments del segle xix, aquesta denominació s'ha imposat, malgrat els esforços d'algun estudiós perquè s'oblidi de forma definitiva.L'escola va passar per dos períodes diferents, separats per una fase de transició. La primera, al segle xii, en la que probablement va intervenir l'arquebisbe Raimon de Toledo (el benedictí gascó Raymond de Sauvetat), en la que es va promoure la traducció d'obres filosòfiques i religioses, sobretot de l'àrab clàssic al llatí. La segona, al segle xiii, sota el rei Alfons X el Savi, en la que els traductors ja no traduïen al llatí com a llenguatge final, sinó que es traduïa a una versió romanç de la llengua castellana. Això va donar lloc a l'establiment de les bases del castellà científic.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
En la cultura popular, els "extraterrestres" són formes de vida — especialment formes de vida intel·ligent— que tenen un origen extraterrestre (no provinent de la Terra) i són referits col·lectivament com vida extraterrestre. Aquest ús és antropocèntric, el terme s'utilitza per fer referència a hipotètiques civilitzacions no humanes existents o no en altres planetes, fins i tot en el context del seu hàbitat natiu. Això pot ser vist com un retorn al sentit clàssic d'estranger que es refereix a un altre.
L'aparició de la vida extraterrestre en la ficció es va produir força abans del segle xxi. La protagonista de la literatura japonesa del segle x, “el conte del tallador de bambú”, era una hime (princesa) de la Lluna que és enviada a la Terra per seguretat durant una guerra celestial, i és trobada i criada per un tallador de bambú al Japó. Més tard és retornada a la Lluna per la seva família extraterrestre real. Una il·lustració del manuscrit mostra una màquina voladora similar a un plat volador.Per la mateixa època, a la rondalla medieval àrab "Les Aventures de Bulukiya", pertanyent a Les mil i una nits, es representa un cosmos consistent de mons diferents, uns més grans que la Terra i cada un amb els seus propis habitants.El poeta didàctic Henry More examinà el tema clàssic del Pluralisme còsmic del grec Demòcrit en "Democritus Platonissans, o un assaig sobre la infinitat dels mons" (1647). Amb el nou punt de vista relatiu que entén "Sol del nostre món / es converteix en una estrela en altre lloc", més fent un salt especulatiu a planetes extrasolars,
les esferes glacials que sobre elles orbita;
les quals són ben mortes i estèrils,
Però pel càlid despertar d'amables dies,
I en les nits dolça rosades, en tal circumstància creixen
Llargues formes ocultes i vida, per lloar al seu gran Creador.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'antena de quadre deu el seu nom a la seva forma. És una antena direccional és a dir dona més rendiment si està orientada cap a l'emissor/receptor. És especialment apropiada per a la banda d'ona mitjana. Tècnicament és un dipol plegat amb forma quadrada.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
SuperMUC és un superordinador pertanyent al Centre Leibniz de Supercomputació (en alemany: Leibniz-Rechenzentrum, LRZ) situat a la ciutat de Garching, pròxima a Munic. La seva capacitat de processament té pics superiors a 3 Petaflops i la seva principal singularitat és el seu sistema de refrigerat amb aigua calenta.
Dins de SuperMUC, tenim el SuperMUC-NG que es compon de 6.336 nodes de càlcul prim amb cadascun de 48 nuclis i memòria de 96 GB. A més,144 "fat compute nodes" per cada 48 nuclis i memòria de 768 GB per node.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El premi Kalinga és un premi anual que atorga la UNESCO a persones científiques, educadores, periodistes, escriptores o d'altres professions per haver contribuït excepcionalment a la comunicació de la investigació, la ciència i la tecnologia a la societat i a promoure la divulgació científica. Va ser creat en 1952, arran d'un donatiu del president-fundador de la Kalinga Foundation Trust, que és originari de l'Estat d'Orissa, ex-Kalinga, a l'Índia. El 1955 el va guanyar August Pi i Sunyer.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'escòria és un subproducte de la mineria en fondre els minerals per a aïllar-ne els metalls. Es poden considerar com una barreja d'òxids metàl·lics; tanmateix, poden contenir sulfurs de metall i àtoms de metall element. Encara que l'escòria sol usar-se com un mecanisme d'eliminació de residus, també pot servir per altres propòsits, com per ajudar en el control de al temperatura del procés i per minimitzar la reoxidació del metall líquid final abans de passar al motlle.
En la natura el minerals de metalls com el ferro, el coure, l'alumini i altres metalls es troben en estas impurs, sovint oxidats i mesclats amb silicats d'altres metalls.
Durant la fosa, quan la mena està exposada a altes temperatures, aquestes impureses se separen del metall fos i es poden retirar. Aquests conjunt de compostos que se'n retira és l'escòria.
El processos de foneria ferrosos i no ferrosos produeixen escòries diferents. Per exemple, la del coure i el plom, no ferrosa, està dissenyada per eliminar el ferro i la sílice que solen trobar-s'hi en aquests minerals, i es prepara en forma d'escòria basada en el silicat de ferro. Per altra banda, l'escòria dels processos d'obtenció d'acer es dissenya per minimitzar la pèrdua de ferro i per tant conté principalment calci, magnesi i alumini.
L'escòria té molts usos comercials encara que també se sol rebutjar. Normalment es torna a processar per separar algun altre metall que contingui. Les restes d'aquesta recuperació es poden utilitzar com a balast pel ferrocarril i com a fertilitzant. S'ha utilitzat com a metall per a pavimentació i com una forma barata i duradora d'enfortir les parets inclinades dels espigons.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'efecte Curie, en referència a Marie Curie, en el marc del feminisme, és el fet d'aclaparar les dones pel pes d'una genialitat extraordinària en els noms donats com a exemples a seguir. Així, resulta que, en lloc de motivar i constituir models per a dones actuals, són considerades casos excepcionals impossibles d'imitar i que porten l'efecte contrari.Aquest efecte fou definit per primera vegada per la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter durant la dècada dels vuitanta del s. XX. Més endavant, també n'ha parlat Julie des Jardins, escrivint un llibre que porta per nom aquesta tendència: The Madame Curie Complex: The Hidden History of Women in Science, publicat el 2010.Si les dones rarament apareixen en la ciència, la tecnologia i la resta de facetes de la humanitat és en part pels biaixos dels historiadors que subjectivament, en un entorn androcentrista i de dominació masculina, han anat menyspreant i ocultant informació. Un paradigma n'és l'ocultament sistemàtic de les dones promogut per la legislació de patents, en el cas de les tecnòlogues, perquè les dones no tenien dret a la propietat. Per a evitar l'efecte Curie, una proposta és no limitar-se a col·leccionar noms de dones històriques sinó també les circumstàncies familiars, socials i econòmiques que van fer possible que aquestes dones "normals" destaquessin en un àmbit hostil.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una Introducció als Minerals Formadors de Roques (en anglès An Introduction to the Rock-Forming Minerals) és un llibre sobre mineralogia escrit per William Alexander Deer, Robert Andrew Howie i Jack Zussman, sovint considerat la "bíblia" de la mineralogia. Cobreix centenars de minerals, amb detalls de la seva estructura, química i propietats òptiques i físiques, distingint les seves característiques i paragènesi. El rang d'entrades va d'entre una o dues pàgines per minerals poc comuns, fins a dotzenes de pàgines per minerals important uns com els feldespats.
La primera edició va ser publicada l'any 1966, i se'n va publicar el 1992 una altra substancialment expandida. Una tercera edició va ser publicada el 2013. És un llibre de referència per als universitaris i estudiants de postgrau.
Una Introducció als Minerals Formadors de Roques és una versió condensada de la publicació amb molts volums anomenada Rock-forming Minerals , dels mateixos autors, la qual va ser publicada entre els anys 1962 i 1963. Una segona edició d'aquesta obra va ser publicada el 1978. La versió condensada omet algunes referències, etimologia i anàlisis químiques presents en l'obra principal.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La relació entre ciència i religió ha estat sovint conflictiva, ja que ambdues s'enfronten amb problemes cabdals per a l'ésser humà. Hi ha quatre escenaris bàsics per il·lustrar aquesta relació:
Conflicte: cadascuna es considera la via més apropiada per arribar al coneixement i critiquen les troballes de l'altre camp (la ciència no accepta la fe sense proves i la religió afirma que el cientifisme nega el més fonamental)
Independència: els dos camps són independents perquè usen diferent metodologia i manera de plantejar les qüestions d'estudi, les possibles pugnes venen d'un error de demarcació
Diàleg: les dues disciplines han de col·laborar, ja que comparteixen part dels objectius i poden aportar-se idees
Integració: s'ha d'intentar integrar totes dues en un discurs més ampli i explicatiuEn un altre àmbit es poden situar els estudis científics sobre el fenomen religiós, que seria una forma de relació particular en què una disciplina esdevé part del focus de la segona.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un vas o atuell és un recipient destinat a contenir líquids o sòlids. Pot estar fet de materials molt diversos, com ara de vidre, de metall, de terrissa, de fusta, etc.Un got és un vas de vidre que serveix per beure.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'accessibilitat és el grau en el qual les persones poden utilitzar un objecte, visitar un lloc o accedir a un servei, independentment de les seves capacitats tècniques, psíquiques o físiques.Per tal d'augmentar la integració de persones i reduir l'exclusió social es poden prendre mesures per augmentar l'accessibilitat. Segons la discapacitat aquestes mesures poden ser arquitectòniques (suprimir llindars per a facilitar el passeig amb cadira de rodes, posar paviment amb relleu especial per guiar persones cegues, posar a disposició la informació simultàniament en més d'un canal (visual, auditiu, tàctil…), adaptar el lloc de treball, fins i tot utilitzar un llenguatge senzill, comprensible per un màxim de persones. En general, les mesures s'afanyen per augmentar l'autonomia de cadascú de manera de poder viure lliure, quan més possible accedir als llocs, la informació i serveis sense ajuda de tercers. Aquestes normes i mesures han de contribuir a augmentar l'autoestima i la qualitat de vida.
En lloc d'aïllar com ho va ser el cas al segle passat, per exemple, un jove cec en una escola de cecs, es tendeix a adaptar l'escola pública, de forma que tal persona hi pugui estudiar integrada amb tota normalitat. Aquesta filosofia té l'avantatge que tothom aprèn conviure amb gent amb tota mena de capacitats i discapacitats diferents. Les primeres iniciatives, des de la fi del segle xx van ser la supressió de barreres arquitectòniques, com ho va ser un dels primers decrets de la jove Generalitat de Catalunya el 1984.A poc a poc, el concepte d'accessibilitat va evolucionar per tal d'incloure no només les persones caminant amb cadires de rodes a «persones amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual o mental, gent gran o persones amb altres tipus de diversitat funcional que viuen situacions de desigualtat d'oportunitats, de discriminació i de dificultats per a la participació social i per a l'exercici de llurs drets, a causa de l'existència de barreres físiques, en la comunicació o d'actitud que els ho impedeixen», com s'explica al preàmbul de la nova llei del 2014 de la Generalitat de Catalunya. És una de les àrees més important per aconseguir l'efectivitat de la política d'integració de les persones amb discapacitats.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un motor SOHC (de l'anglès Single overhead camshaft, "arbre de lleves únic al cap" o "arbre de lleves únic a la culata") és aquell que té un sol arbre de lleves situat a la part superior del capçal del motor, és a dir, de la culata. Al costat del DOHC, el SOHC és una de les dues possibles configuracions dels motors OHC.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La fibra crua és una part de la fibra vegetal, és el residu orgànic combustible i insoluble que resta després que, en una anàlisi de laboratori, la mostra s'ha tractat en unes condicions determinades i estandarditzades. Les condicions més comunes són tractaments successius amb petroli lleuger, àcid sulfúric diluït bullent, hidròxid de sodi diluït bullent, àcid clorhídric diluït, alcohol i èter. Aquest tractament empíric proporciona la fibra crua que consisteix principalment del contingut en cel·lulosa a més de la lignina i hemicel·lulosa contingudes en la mostra.
La determinació de la fibra crua s'aplica als aliments vegetals o mixtes, no és aplicable als aliments d'origen animal.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El modelatge 3D és el procediment de creació d'objectes tridimensionals i virtuals mitjançant un software determinat, del qual s'obté un model 3D que es pot gestionar algorítmicament amb un ordinador. Per portar a terme aquest model, s'han fer una sèrie de passos, inicialment amb entitats bàsiques, les quals poden ser des de primitives geomètriques, és a dir, obtingudes a partir d'una equació matemàtica, o bé obtingudes per un escàner 3D.El software del modelatge 3D és un tipus de software de gràfics 3D utilitzat per produir models tridimensionals. Els programes individuals d'aquest tipus són anomenats «Aplicacions de modelatge» o «modeladors».
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La traducció tècnica és la traducció d'escrits tècnics (manuals de propietari, guies d'usuaris, etc.) o específicament, textos que contenen una alta quantitat de terminologia, com a paraules o frases que són virtualment utilitzades dins d'una professió específica, o que descriuen aquesta professió amb molts detalls. La traducció tècnica cobreix la traducció de moltes classes de textos especialitzats que requereixen un alt nivell de destresa i coneixement per part de la persona de la terminologia tractada.La importància d'una terminologia consistent en la traducció tècnica, així com la naturalesa repetitiva i altament formulativa d'escrits tècnics fan que la traducció assistida per computadora utilitzant memòries de traducció i base de dades de termes siguin especialment apropiats. En el llibre Traducció Tècnica, Jody Byrnes argumenta que la traducció tècnica està molt relacionada a la comunicació tècnica i que pot beneficiar-se dels estudis en aquesta i altres àrees com la psicologia cognitiva.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
CTRL és un programa de Televisió de Catalunya que es va emetre per primera vegada el 6 de desembre de 2021. Es tracta de set capítols enfocats únicament a les noves tecnologies.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
XpanD és un sistema de projecció 3D basat en ulleres actives que s'encarreguen de separar les imatges.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La llei de Goodhart enuncia, tot i que pot expressar-se amb diverses formulacions, que quan un indicador socioeconòmic o una altra mesurada substituta es converteix en l'objectiu de polítiques socioeconòmiques, perd el contingut informatiu que podia qualificar-la per jugar aquest paper. El seu promotor, Charles Goodhart, que va ser assessor del Banc d'Anglaterra i professor emèrit de la London School of Economics, va donar nom a la llei.
Goodhart va enunciar en un article la llei per primera vegada en 1975, guanyant popularitat amb l'intent per part del govern del Regne Unit de Margaret Thatcher de dirigir la política monetària sobre la base dels objectius de la massa monetària en sentit ampli i estret, encara que tal idea fos molt més antiga. Idees molt similars es coneixen amb altres noms, i.g., la llei de Campbell (1976) i la crítica de Lucas (1976). La llei està implícita en la idea econòmica de les expectatives racionals.
A pesar que es va originar en el context de les respostes del mercat, la llei té implicacions profundes per a la selecció dels objectius d'alt nivell en les organitzacions.S'ha enunciat que l'estabilitat de la recuperació econòmica que va tenir lloc en el Regne Unit sota el govern de John Major a la fi de 1992 i d'ara endavant va ser el resultat de la llei de Goodhart inversa: si la credibilitat econòmica d'un govern està suficientment danyada, llavors els seus objectius es veuen com a irrellevants i els indicadors econòmics recuperen la seva fiabilitat com a guia per a les polítiques econòmiques.[cita
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La generació digital d'imatges és, en l'actualitat, un component essencial dins del món de la imatge en moviment. Un altre component essencial és el d'un sistema interactiu total: un sistema on les imatges estàn unides per una resposta activa a les ordres i directrius d'un operador humà. Aquestes imatges interactives van ser possibles gràcies a la tecnologia del disc làser desenvolupat per la companyia elèctrica Philips.El disc làser òptic emmagatzema la informació que conté cada imatge de manera digital. En un disc normal es poden emmagatzemar uns 54.000 fotogrames que, gravats o passats consecutivament, oferirien un temps total de funcionament d'uns trenta minuts per cada cantó del disc. Ara bé, el disc també pot produir imatges fixes, marxa lenta, cerca ràpida, i, el més important, l'accés selectiu a les imatges. L'aparell pels discos pot, tan sols amb un petit retard, localitzar la posició d'un fotograma particular i conduir el làser en aquella direcció.
Aquesta facilitat d'accés selectiu fa que els discos làser siguin particularment idonis per a l'ensenyament, la publicitat i les promocions en els punts de venta. Les màquines de vídeo són una altra de les aplicacions. Si aquesta facilitat es combina amb un ordinador, una imatge del disc elabora una pregunta al usuari i llavors l'accés particular a les imatges depèn de les respostes. Aquestes respostes es poden efectuar en un teclat o amb una pantalla sensible al tacte, també es poden emetre a través del comandament o d'una altra manera.
Una altra aplicació experimental d'aquest potencial és el "mapa" visual d'Aspen, produït a la MIT a finals dels anys setanta. Les imatges del disc mostraven la vista a través del parabrises d'un cotxe; a cada encreuament la pantalla demanava a l'usuari que l'hi indiqués l'esquerra, la dreta o recte i llavors es produïa la seqüència correcte. També es va aplicar en els videojocs, que van començar l'any 1972 amb el Pong d'Atari. Tot i que l'animació, generada per un ordinador, no era de molta qualitat i tenia una interactivitat limitada, jocs com aquests i els posteriors Space Invaders (1978) i PacMan (1981) van ser molt populars i per tant, van produir grans guanys.
Durant els anys vuitanta, tant la generació digital i la tecnologia del disc han continuat millorant els jocs. Cap a l'any 1987 es va produir un nou canvi: A partir del disc làser, Phillips havia desenvolupat la tecnologia del compact disc aplicada a la reproducció del so digital. El vídeo CD va ser el pas següent, i el CD interactiu o CD-I el va seguir. Aquest últim, tan sols requeria afegir-hi a un simple ordinador un aparell de vídeo, així com un programa adient, que ja estaven a l'abast dels usuaris.
El CD-I està restringit per la capacitat d'emmagatzematge del disc. Una pantalla i un ordinador personal podrien estar units a un sistema interactiu per una xarxa de cable de fibra òptica, que recolzat per un súper ordinador, podria fer que molts aparells o participants l'utilitzessin simultàniament, Gary Demons deia estar segur que es crearien simulacions domèstiques:
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Convenció del Metre (Convention du Mètre) és un tractat internacional signat el 20 de maig del 1875 a París per 17 estats amb el propòsit d'establir una autoritat mundial en el camp de la metrologia. Aquest tractat va substituir la Comissió internacional del metre que havia funcionat des del 1870.
Per portar a terme els propòsits fundacionals es van crear tres organismes, la Conferència General de Pesos i Mesures, el Comitè Internacional de Pesos i Mesures i l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures. La Convenció delega en aquests organismes l'autoritat per actuar en el domini de la metrologia assegurant una harmonització de la definició de les diferents unitats de mesura. Els treballs d'aquests organismes va portar a la creació del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
La Conferència General de Pesos i Mesures és formada pels delegats dels estats membres de la Convenció del Metre. Es reuneix cada quatre anys a París, la 22a CGPM es va fer en novembre del 2018.
El Comitè Internacional de Pesos i Mesures està compost per 18 persones, corresponents a diferents estats membres de la Convenció del Metre. La seva funció és la de promoure la utilització d'unitats de mesura uniformes i, en aquest sentit, sotmetre projectes de resolució a la Conferència General de Pesos i Mesures. Es recolza sobre els treballs de diferents comitès consultius.
L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures, amb seu a Sèvres, és sota la vigilància del Comitè Internacional de Pesos i Mesures i la seva tasca consisteix a conservar els prototips internacionals dels patrons de mesura i la comparació i el calibratge dels prototips dels diferents països amb els internacionals.La Convenció del Metre va ser modificada el 1921. A 1 de gener del 2007 era formada per 51 estats membres i 22 estats associats a la conferència general.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un xerrac, xorrac,en certes zones s'empra el castellanisme serrutx(o) http://aldc.espais.iec.cat/files/2015/03/Mapa-1664.pdf</ref> és una eina manual d'ús semblant a la serra que consisteix en una fulla d'acer rígida amb una vora dentada i un mànec de fusta o de plàstic.
El xerrac d'exsecallar (esporgar els arbres) ha de tenir les dents girades; una a un costat, una a l'altre, i així successivament fins al final de la fulla. El fet que les dents estiguin una girada a un costat i l'altre a l'altre costat fa que talli més i més fàcilment. El xerrac d'exsecallar sol acabar en punta, la qual cosa facilita la penetració per dins les branques dels arbres, i també algunes operacions, mentre que el xerrac dels fusters sol acabar formant un angle recte entre el final de l'eina i la part de la fulla que no talla, essent, de totes maneres, la fulla més curta per la part més enfora del mànec que per la part del mànec.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un díode d'allau, és un díode semiconductor dissenyat especialment per a treballar en inversa. En estos díodes, poc dopats, quan la tensió en polarització inversa abasta el valor de la tensió de ruptura, els electrons que han botat a la banda de conducció per efecte de la temperatura s'acceleren a causa del camp elèctric incrementant la seua energia cinètica, de forma que al col·lidir amb electrons de valència els alliberen; estos al seu torn, s'acceleren i col·lidixen amb altres electrons de valència alliberant-los també, produint-se una allau d'electrons l'efecte del qual és incrementar el corrent conduït pel díode sense a penes increment de la tensió.
L'aplicació típica d'estos díodes és la protecció de circuits electrònics contra sobretensions. El díode es connecta en inversa a terra, de manera que mentre la tensió es mantinga per davall de la tensió de ruptura només serà travessat pel corrent invers de saturació, molt menut, per la qual cosa la interferència amb la resta del circuit serà mínima; a efectes pràctics, és com si el díode no existira. En incrementar-se la tensió del circuit per damunt del valor de ruptura, el díode comença a conduir desviant l'excés de corrent a terra evitant danys en els components del circuit.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Açò és una llista d'obres de ficció especulativa, l'argument de les quals està situat en un futur hipotètic, generalment de ciència-ficció i classificable com a utòpic, distòpic o postapocalíptic, entre més subgèneres; a més, sovint tracten temes comuns com l'exploració espacial, la intel·ligència artificial (IA), la parapsicologia, els superpoders o el viatge en el temps; l'estètica cyberpunk també és un leitmotiv d'estes obres.
Les obres que mostren un futur ja passat en l'actualitat —com, verbigràcia, 1984— apareixen en gris; les que encara són vigents (del 2022 en avant), en blanc. No s'inclouen obres d'ucronia o del subgènere steampunk que narren un passat o un present divergent del real, com tampoc obres de fantasia sense un temps definit (Star Wars).
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un polvorí és un edifici d'ús militar on s'emmagatzema la pólvora i les municions o explosius fets a base de pólvora. Habitualment també se n'hi produeix. Com que dins aquests magatzems s'hi guarden matèries explosives, la història dels polvorins ha estat plena de nombrosos accidents, entre els quals es poden destacar els següents:
L'explosió del polvorí de Delft, als Països Baixos (llavors les Províncies Unides), que va causar la mort de més d'un centenar d'habitants i va destruir una part de la ciutat. Va tenir lloc el 12 d'octubre de 1654.
L'explosió del polvorí de Grenelle (avui barri de París), el 31 d'agost de 1794. Hi va haver més d'un miler de víctimes, entre personal del magatzem i la població veïna, i tots els voltants en van resultar afectats.
L'explosió del polvorí de Sant Ferran, a Palma, el 25 de novembre de 1895, considerat l'accident laboral més luctuós de les illes Balears. Va causar la mort de 97 empleats, la major part dones i infants.
L'explosió del polvorí dels Divuit Ponts, a Lilla, al nord de França, l'11 de gener de 1916. Va provocar 104 morts i 400 ferits, i s'especula que fos obra d'un sabotatge contra l'exèrcit ocupant alemany durant la Primera Guerra Mundial.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Mestre/Esclau (en anglès Master/Slave) és un model de comunicacions on un dispositiu o procés realitza un control unidireccional sobre altres dispositius, la qual cosa vol dir que el dispositiu mestre sempre mana sobre els altres dispositius.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'ELISPOT, que prové de l'acrònim en anglès Enzyme-linked Immunosorbent Spot és una tècnica immunodiagnòstica molt sensible (detecta 1/100.000 cèl·lules) que mesura la resposta immune cel·lular i humoral de cada cèl·lula enfront un antigen específic.
Aquesta tècnica prové de l'ELISA, i pot arribar a ser fins a 200 vegades més sensible que aquesta; proporcionant informació qualitativa i quantitativa sobre l'assaig que s'estigui realitzant.
Es tracta d'un mètode in vivo que en primer moment va sorgir per mesurar la freqüències de cèl·lules B que produïen anticossos davant l'estimulació d'un antigen específic. Un dels altres usos més comuns és per la identificació (i quantificació) de cèl·lules T productores de citocines, que permet enumerar les cèl·lules secretores d'aquestes en suspensions de cèl·lules individuals ja sigui del sistema nerviós, medul·la òssia o preparacions de cèl·lules mononuclears de sang perifèrica. L'alta sensibilitat i l'elevat rendiment d'aquest assaig permet l'enumeració directa de les cèl·lules T específiques per a certs pèptids sense necessitat d'una prèvia expansió in vitro.
Per aquestes i les posteriors adaptacions que ha tingut l'ELISPOT en moltes altres competències l'han permès ser usat a laboratoris de tot el món com a tècnica recurrent de diagnòstic ràpid: és més convenient, més barat i més ràpid que molts altres mètodes de Diagnòstic immunològic.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El OneTouch Ultra és un dispositiu de control de glucosa en sang per a les persones amb diabetis i és el producte bàsic dels sistemes de control de glucosa en sang de la "Família OneTouch Ultra" de l'empresa LifeScan Inc. Aquest mesuradors de glucosa en sang proporcionen resultats del nivell de glucosa fent-se una petita punxada al dit, al cap de pocs segons. Els resultats mostren el nivell de glucosa en plasma amb valors parametrables per menú en: mg/dl o mmol/l.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'upconversion o photon upconversion (UC) (en anglès conversió ascendent de fotons) és un procés mitjançant el qual una substancia absorbeix consecutivament dos o més fotons, per després alliberar-ne un d'energia superior, en forma d'emissió de tipus Anti-Stokes. Els materials que poden dur a terme aquest procés poden ser tan orgànics com inorgànics a través de diferents mecanismes. Les molècules orgàniques que poden dur a terme el procés solen ser hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs), mentre que els materials inorgànics solen contenir cations d'elements corresponents als metalls de transició o als lantànids com per exemple Ln3+, Ti2+, Ni2+, Mo3+, Re4+, Os4+, entre d'altres. El procés va ser observat per primer cop per François Auzel l'any 1966.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La història de la tecnologia és l'estudi de com evoluciona la tecnologia al llarg de la història i de les seves relacions amb l'entorn social, cultural, polític, econòmic, filosòfic, etc. de la població en cada indret i època determinats.
La tecnologia està present en tots els àmbits de totes les societats. La tecnologia no sols és una activitat destinada a generar, crear i produir nous productes, processos i sistemes de tota mena, sinó que té una perspectiva en els aspectes socials, científics, econòmics, mediambientals, etc., de les zones que s'hi veuen involucrades.
La tecnologia es basa en el coneixement científic, empíric i altres tipus de coneixement. Per tant, sovint el contacte amb noves societats o nous coneixements científics, per exemple, han donat peu a noves aplicacions o a millores tecnològiques, però no sempre. D'altra banda, igual que una revolució científica teòrica pot no implicar una revolució tecnològica, pot donar-se també una revolució tecnològica sense que sigui causa d'una novetat científica. L'estudi científic de vegades es beneficia d'innovacions o millores tecnològiques.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Congrés Internacional de Matemàtics 2022 (abreujat ICM 2022) serà el vint-i-novè Congrés Internacional de Matemàtics. Se celebrarà a Sant Petersburg del 7 al 14 de juliol de 2022. Aquesta serà la segona vegada que el congrés tindrà lloc en territori rus. La primera va ser el 1966 quan l'ICM va celebrar-se a Moscou.
França va presentar una candidatura per tal que París fos la seu del congrés i, fins i tot, el president francès Emmanuel Macron va realitzar un vídeo de suport. Quan es va saber que, finalment, seria Sant Petersburg la ciutat amfitriona de l'esdeveniment, des de determinats mitjans francesos es va publicar una pàgina web anomenada «ICM 2022 Boycott», amb la qual es pretenia boicotejar l'organització de la ICM a Rússia, al·legant, entre d'altres motius, la violació dels drets humans i la persecució de la comunitat LGBT a Rússia. Personalitats del mon de les matemàtiques, com ara, el guanyador de la Medalla Fields de 1998, Timothy Gowers, hi van donar suport a la campanya i van signar a favor de la cancel·lació de l'esdeveniment. La Unió Matemàtica Internacional, però, no va fer cap declaració. El 29 d'abril de 2019, Daya Reddy, president del Consell Científic Internacional, va respondre a aquesta iniciativa, encara que en aquell moment no es va prendre cap mesura. Al gener de 2021, un tribunal de Moscou va condemnar al matemàtic rus, Azat Miftakhov, a sis anys de presó per «gamberrisme» durant una manifestació contra el règim de Vladímir Putin, la qual cosa va donar lloc a una nova campanya de boicot al ICM 2022.Malgrat tot, el congrés està previst que se celebri al centre de convencions Expoforum de Sant Petersburg. Es preveu que una vintena de persones convidades pronunciïn conferències plenàries, entre d'altres: Alice Guionnet, directora d'investigació de l'École Normale Supérieure de Lyon; Laure Saint-Raymond, professora de la mateixa ENS de Lió; Svetlana Jitomirskaya, matemàtica estatunidenca que ensenya a la Universitat de Califòrnia a Irvine; Neena Gupta, professora de l'Institut d'Estadística de l'Índia a Calcuta; Michael Jeffrey Larsen, professor de la Universitat d'Indiana a Bloomington; Camillo de Lellis, matemàtic italià que ensenya a la Universitat de Zuric; Mladen Bestvina, matemàtic croata i professor de la Universitat de Utah, o la historiadora britànica de les matemàtiques June Barrow-Green.Com a novetat, l'ICM 2022 premiarà a personalitats destacades en el camp de la física i de les matemàtiques amb la «medalla Ladyzhenskaya», premi que porta el nom de la matemàtica russa Olga Ladyzhenskaya.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un altaveu piezoelèctric és un tipus d'altaveu basat en les propietats dels cristalls piezoelèctrics (polièster o ceràmica), que es deformen quan se'ls aplica una tensió entre les seves cares i que actuant com a transductor electroacústic és utilitzat per a la reproducció de so. Tot i que la seva resposta és òptima a l'hora de reproduir altes freqüències, resulten incapaços de reproduir rangs de baixa freqüència.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El mànec és la part per on s'agafa una eina amb la mà. Aquestes eines poden ser de mida petita com el ganivet, mitjana com la falç i tan grosses com una destral o una dalla.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un gerotor és una bomba de desplaçament positiu. El nom gerotor deriva de "Rotor Generat". Una unitat de gerotor consisteix en un rotor interior i exterior que giren junts. El rotor interior té N dents, i el rotor exterior té N + 1 dents, amb N definit com un nombre natural més gran de 2. L'eix de gir del rotor interior es troba una mica fora de l'eix del rotor exterior i ambdós rotors giren al uníson.
La geometria dels dos rotors divideix el volum entre ells en N diferents volums dinàmicament canviants. Durant el cicle de rotació del conjunt, cada un d'aquests volums canvia contínuament, de manera que qualsevol volum donat, primer augmenta, i després disminueix. Un augment de volum crea un Buit. Aquest buit crea una succió , i per tant, en aquesta part del cicle és on es troba l'admissió. Quan el volum disminueix es produeix la compressió. Durant aquest període de compressió, els fluids poden ser bombats, o comprimits (si són fluids gasosos).
Les bombes de gerotor estan generalment dissenyades emprant un rotor trocoidal interior i un rotor exterior format per un cercle amb segments circulars enllaçats sequencialment.Un gerotor pot també funcionar com a motor rotatiu sense pistons. El gas d'alta pressió entra en l'àrea d'admissió i empeny ambdós rotors (l'interior i l'exterior), causant la rotació del conjunt, mentre l'àrea entre el rotor interior i l'exterior augmenta. Durant el període de compressió, els fluids (o gasos) són bombats cap a fora.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Dessalinització es refereix a qualsevol dels diferents procediments que treuen l'excés de sals (especialment clorur de sodi) i altres minerals de l'aigua. D'una manera més general la dessalinització pot referir-se a treure les sals i els minerals, com el control de la salinitat dels sòls.L'aigua es dessalinitza per tal de convertir-la en aigua potable o no nociva pels sòls en cas de regadiu. De vegades el procés produeix clorur de sodi com a subproducte. Es fa servir en vaixells i submarins. La major part de l'interès modern en la dessalinització se centra a desenvolupar procediments de baix cost per a consum humà en zones on la disponibilitat d'aigua és limitada.
La dessalinització a gran escala habitualment utilitza grans quantitats d'energia i infraestructures especialitzades cares, cosa que fa que l'aigua obtinguda sigui molt cara comparada amb la proporcionada per rius o l'aigua subterrània. Al Pròxim Orient, que disposa de grans reserves de petroli i relativament poca aigua, fan servir dessalinitzadores des de fa molts anys i cap al 2007 disposaven del 75% de la capacitat dessalinitzadora mundial.La planta dessalinitzadora més gran del món es troba a Jebel Ali als Emirats Àrabs Units. Amb un sistema de destil·lació multiestadi flash pot produir 300 milions de metres cúbics d'aigua a l'any. A Espanya la primera planta potabilitzadora d'aigua de mar es va inaugurar a Lanzarote el 1965.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un Clau de ganxo, clau de paret o escàrpia (castellanisme) és una peça, normalment de metall, acabada en punta, formant un angle de 90° i que s'utilitza quan hom vol subjectar un objecte (per ex. un quadre) en una paret o material semblant.Si la punta que es clava al material és roscada, aleshores s'anomena cargol de ganxo.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una galerada és un motlle de composició tipogràfica, manual o mecànica, la llargària del qual depèn de la mida de la galera. Per extensió, qualsevol prova que hom treu d'aquest motlle a efectes de corregir-lo ortotipogràficament, o qualsevol prova de text sense compaginar.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una lupa és un instrument òptic compost d'una lent convergent que augmenta la mida aparent dels objectes i permet copsar-ne millor els detalls. La seva capacitat d'augment és limitada i per a augments majors es solen fer servir microscopis, telemiroscopis o lupes binoculars. Un microscopi simple o lupa és un instrument que només utilitza una lent convergent. L'objecte a observar es col·loca entre el focus i la superfície de la lent, donant una imatge: virtual, dreta i augmentada. L'holandès Anton van Leeuwenhoek, va construir sistemes microscòpics simples molt eficaços basant-se en una sola lent. Aquests microscopis no patien les aberracions que limitaven tant l'eficàcia del primers microscopis compostos, com els que feia servir Robert Hooke, i produïen una ampliació de 300 vegades; gràcies a això Leeuwenhoek va ser capaç de descriure per primera vegada els bacteris.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El mosquetó és un fermall en forma d'anella, d'acer o en aliatges lleugers d'alumini, de formes diverses, que es tanca de manera automàtica gràcies a un ressort. Segons les necessitats de l'ús, el fermall està dotat o no d'un mecanisme de seguretat que el protegeix contra una obertura involuntari.
El seu nom prové dels primers mosquetons que servien en les operacions militars per a fixar el mosquetó a la canana i continuar el combat cos a cos. Una primera descripció ja es troba el 1616 a l'obra L'art militar a cavall de l'escriptor militar Johann Jacob von Wallhausen qui parla d'una «nansa de ferro amb un petit croc i un ressort per tal quan s'hi penja el fusell, aquest no pot caure».Avui és un estri que té múltiples aplicacions: decoratives, militars, esportives i tècniques en situacions quan s'ha de fixar objectes o persones de manera a poder fixar i separar-los fàcilment. Tenen un paper particular en maniobres que necessiten una màxima seguretat, per exemple durant el transport d'objectes pesats, per a fixar les veles o particularment en la protecció de persones contra les caigudes al treball en altitud, en operacions de rescat i en certs esports: vela esportiva, escalada, espeleologia, barranquisme i muntanyisme. Segons l'ús i el nivell de seguretat necessari, són sotmeses a diferents normatives. Una corda amb mosquetó fa part de l'equip obligatori personal complementari d'intervenció dels bombers catalans.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'Exposició regional de 1882 fou una exposició de caràcter industrial i tècnic que va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú el 1882.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
RECCO és una tecnologia de localització i rescat que facilita que els equips de salvament localitzin persones enterrades per una allau o perdudes a la muntanya o altres llocs de difícil accés.
La tecnologia de rescat RECCO consta de dues parts: un reflector, portat per la persona, i un detector portàtil utilitzat pels equips professionals de salvament, que es pot utilitzar en terra o des d’un helicòpter.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una carretilla, coet borratxo o carrutxa és un artefacte pirotècnic utilitzat en els correfocs, consistent en un cilindre rígid de cartó ple de pólvora, amb una metxa en un extrem i un tronador en l'altre, que una vegada encés es mou a l'atzar propulsat de manera intermitent. La durada d'una carretilla varia dels 10 als 14 segons, segons la casa que la construïx. El tronador es tracta d'un petit recipient on hi ha pólvora premsada. Al País Valencià també rep el nom de arrossegador i coet fugidor.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La hidrotimetria és una tècnica analítica dissenyada per a la determinació de la duresa de l'aigua a partir de la capacitat per precipitar sabons.L'etimologia prové dels mots grecs Yδωρ, hidro, aigua; τιμἠ, valor; i μετρία, metria, mesura. És a dir, mesura del valor de l'aigua.Aquesta tècnica fou inventada pels químics francesos Antoine François Boutron-Charlard (1796-1879) i Félix Boudet (1806-1878), membres del Consell de Salubritat de París, el 1856. A partir d'uns estudis del químic escocès Thomas Clark (1801-1867), de la Universitat d'Aberdeen, del 1841. Actualment no s'empra als laboratoris, ja que ha estat desplaçada per les valoracions complexomètriques. Tanmateix és un mètode ràpid que no requereix instrumental delicat i s'empra per a determinacions de la duresa de l'aigua in situ quan no es requereix una precisió elevada.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El solarpunk és un moviment que fomenta les visions optimistes del futur a través de la resolució dels problemes mediambientals actuals, com puguen ser el canvi climàtic i la contaminació, o d'altres com ara la desigualtat social. El solarpunk abasta un ampli espectre d'arts i gèneres com són la literatura, l'art, l'arquitectura, la moda, la música, i els jocs. El solarpunk pren com a pilar central les energies renovables i la tecnologia en general per tractar de generar una visió de futur positiva per a la humanitat; d'altra banda, també aborda l'ús de mitjans menys tecnològics per tal de reduir emissions de carboni, com seria el cas de la jardineria i la permacultura. El solarpunk és a més un subgènere dins del gènere de ficció especulativa; alguns dels seus exemples més coneguts són, Solarpunk: Ecological and Fantastical Stories in a Sustainable World i Sunvault: Stories of Solarpunk and Eco-Speculation.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La soldadura per fricció és un mètode de soldadura que aprofita la calor generada per la fricció mecànica entre dues peces en moviment. És utilitzada per unir dues peces, tot i que una d'elles com a mínim sigui d'igual o diferent naturalesa, per exemple: acer dur i acer suau, alumini i aliatges, acer i coure, etc. El principi de funcionament consisteix que la peça de revolució gira en un moviment de rotació fix o variable al voltant del seu eix longitudinal i s'assenta sobre l'altra peça. Quan la quantitat de calor produïda per fricció és suficient per portar les peces a la temperatura de soldadura, es deté bruscament el moviment, i s'exerceix una empenta el qual produeix la soldadura per interpenetració granular.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un gat, grill, manota o cric és una màquina que serveix per aixecar objectes molt pesants o aplicar grans forces lineals. La seva base pot ser hidràulica o mecànica. Els gats mecànics, fonamentats en el caragol (enginyeria) serveixen per a aixecar càrregues petites, com ara cotxes (sovint formen part de l'equipament que aquests porten per tal de canviar els pneumàtics crebats). Els crics hidràulics s'empren en enginyeria i construcció (per exemple, per a tensar cables en el formigó pretesat.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Mecanisme de Desenvolupament Net (CDM, o Clean Development Mechanism) és un mecanisme flexible definit a l'article 12 del Protocol de Kioto de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, amb l'objectiu que els països en vies de desenvolupament (els no inclosos en l'annex I) puguin avançar cap a un desenvolupament sostenible, permetent alhora que els països industrialitzats inclosos a l'annex I compleixin els seus compromisos de limitació i reducció dels gasos amb efecte d'hivernacle.
El mecanisme consisteix en la implantació o finançament de projectes per part dels països industrialitzats en països en vies de desenvolupament per tal de reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. El país desenvolupat obté així drets d'emissió, dit d'altra manera, crèdits certificats per la reducció de les emissions (CER). En conseqüència, el país inclòs en l'annex I pot augmentar les seves emissions, sempre que respecti els requisits establerts pel Protocol de Kyoto per tal de salvaguardar la posició del país en vies de desenvolupament. En contrapartida, el país en vies de desenvolupament rep el capital invertit i la tecnologia neta, promovent així el desenvolupament sostenible en aquest.
Els CDM poden ser duts a terme per organismes públics o privats. Són una eina que, juntament amb els mecanismes d'aplicació conjunta (AC) i el comerç internacional de drets d'emissió, constitueixen els mecanismes establerts al Protocol de Kyoto per facilitar l'assoliment dels objectius de reducció i limitació d'emissions dels països de l'annex I.
Per tal que el mecanisme sigui vàlid, cal que les reduccions de CO₂ assignades a un projecte en concret siguin verificades i certificades per un comitè supervisor de les Nacions Unides. Per obtenir la certificació de les emissions, les parts interessades (l'entitat que du a terme el projecte i el país en desenvolupament receptor del projecte) hauran de demostrar una reducció real, mesurable i prolongada en el temps.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un estri o utensili és un objecte, típicament d'ús manual, habitual a casa o a la feina, que fa servei per a les necessitats o activitats de les persones. Els estris destinats a manufacturar coses també reben el nom d'eina, aïna o ferramenta i atifell. Alguns animals utilitzen estris dins les seves tasques alimentàries habituals.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El detector de víctimes d'allaus (DVA), és un aparell electrònic emissor i receptor d'ones electromagnètiques que permet localitzar amb rapidesa una persona colgada per una allau. El detector de víctimes d’allau (DVA) està dotat d’un commutador que, segons la seva posició, permet emetre o rebre senyals electromagnètics. Aquests aparells són d’una gran importància per a tots els practicants del muntanyisme i els esports d’hivern, ja que permeten, en cas que algú hagi estat víctima, la possibilitat de ser rescatat en el mínim temps possible.La cerca amb aparells DVA pot ser exitosa sempre que altres persones, equipades també amb aparells DVA, siguin a prop i hagin presenciat i seguit la trajectòria de l'allau i el desplaçament sofert per la víctima. És imprescindible i cal disposar d'una pala per a retirar la neu. El detector DVA és considerat un aparell indispensable per a la pràctica esportiva de muntanyencs i esquiadors.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
De homine (De homine figuris : et latinitate donatus a Florentio Schuyl) és una obra científica de Descartes publicada a Leiden (Holanda) el 1633, que descriu el mecanisme de la reacció automàtica en resposta als estímuls externs. La primera publicació no es va fer fins al 1642 en forma de traducció al llatí i la versió original en francès no seria publicada fins al 1644. La condemna de Galileo Galilei per la inquisició el 1633 va aconsellar Descartes posposar la publicació.
D'acord amb la proposta de Descartes, els moviments externs afecten les terminacions perifèriques de les fibres nervioses, que al seu torn, desplacen les terminacions centrals. Quan les terminacions centrals són desplaçades, el model d'espai interfibril·lar és disposat d'una altra manera i el flux dels esperits animals és així dirigit cap als nervis apropiats. Fou l'explicació de Descartes d'aquest mecanisme per mitjà d'una reacció automàtica i diferenciada que el va conduir a ser genereralment considerat com el fundador de la teoria dels reflexos.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La modulació per fase contínua o CPM (de l'anglès Continuous Phase Modulation) és un mètode de modulació de dades que generalment s'utilitza en mòdems sense fils. A diferència d'altres tècniques de modulació de fase digitals, on la fase de l'ona portadora és resetejada ràpidament a zero al principi de cada símbol (ex:M-PSK), en la modulació CPM la fase de l'ona portadora és modulada d'una manera contínua. Per exemple, amb el QPSK la fase de l'ona portadora salta instantàniament d'un sinus a un cosinus (és a dir, un desplaçament de fase de 90 graus) sempre que un dels dos bits del missatge del símbol actual es diferenciï dels bits de missatge del símbol anterior. A més a més, la modulació CPM normalment s'implementa en forma d'ona constant, és a dir, l'ona portadora transmesa és constant. Per tant la modulació CPM és molt interessant per raó de la continuïtat de la seva fase que rendeix una alta eficàcia espectral, i la forma d'ona constant rendeix una excel·lent eficàcia de potència. El principal desavantatge és l'alta complexitat requerida per un receptor òptim.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Docimàsia (del grec antic: δοκιμασία / dokimasía) prové del verb δοκιμάζειν / dokimadsei, que significa «provar» o «assajar». També es pot traduir com «examinar».
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El vidre de Wood va ser desenvolupat per Robert Williams Wood (1868-1955) com un filtre òptic usat en les comunicacions durant la Primera Guerra Mundial. La seva tècnica de radiació invisible funcionava tant en les comunicacions diürnes per infraroigs, com en les comunicacions nocturnes per ultraviolades. El seu filtre de vidre eliminava els components visibles del raig de llum, deixant només la radiació invisible. El vidre de Wood s'usa comunament com envoltant de les làmpades fluorescents de llum ultraviolada (llum negra).
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La potabilització és el procés que transforma les aigües naturals en aptes per al consum, és a dir, potables. En ella s'eliminen o ajusten les contraccions dels seus components perquè no suposin un factor de risc per a la salut humana i no tinguin característiques organolèptiques repulsives.
El tractament de potabilització inclou dos tipus de processos:
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber. També es pot entendre com les informacions i veritats obtingudes a partir de la realitat o de l'ensenyament d'un mestre. El saber és el conjunt de coneixements que produeixen, un pensament continu de records dels coneixements adquirits al llarg del temps.
Ben sovint es comprèn el coneixement com a:
Fets o informació adquirida per una persona mitjançant l'experiència o l'educació, la comprensió teòrica o pràctica d'un assumpte referent a la realitat.
Allò que adquirim com a contingut intel·lectual relatiu a un camp determinat o a la totalitat de l'univers
Consciència o familiaritat adquirida per l'experiència d'un fet o d'una situació.
Representa tota certesa cognitiva mesurable segons la resposta a preguntes com ara per què, com, quan i on.No existeix cap definició única de coneixement. No debades, existeixen múltiples perspectives per a considerar el coneixement. Fa l'objecte d'un estudi força desenvolupat dins les ciències cognitives i en les filosofies contemporànies. La branca de la filosofia que l'estudia és l'epistemologia o la teoria del coneixement. Dins la ciència, el coneixement és el resultat de l'aplicació de la raó i el mètode experimental a l'estudi de la realitat. Per a la psicologia, és el contingut de la ment, és fruit d'un procés d'aprenentatge i, per tant, inclou també l'experiència vital i les creences, no sols les dades empíriques i més o menys objectives.
El coneixement és un terme que pot tenir significats diversos tot depenent del context, però que de qualsevol manera té una relació amb els conceptes de significat, informació, educació, comunicació, representació, aprenentatge i estímul mental. És diferent de la informació simple. Ambdós es nodreixen d'afirmacions certes, però el coneixement és una forma particular del saber, dotada d'una utilitat. D'altra banda, la informació pot existir independentment de qui la fa servir, i quan pot ser, d'alguna manera, preservar-se sobre qualsevol classe de suport (paper, informàtic, etc.). El coneixement existeix només en el moment en què existeix una ment en grau de contenir-lo. En efecte, quan s'afirma haver explicitat un coneixement, en realitat s'estan preservant les informacions que el componen, juntament amb totes les correlacions que existeixen entre si, però el coneixement vertader i propi només fa presència en un usuari que recull aquestes informacions en la pròpia experiència personal. Fonamentalment, el coneixement existeix només quan hi ha una intel·ligència en condicions per a fer-lo servir.
En filosofia, es descriu sovint el coneixement com la informació associada a la intencionalitat. L'estudi del coneixement en filosofia es troba vinculat al de l'epistemologia (que es troba en les tradicions filosòfiques clàssiques i observa el problema a priori del coneixement en sentit universal).
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Les neurones artificials són microxips que pretenen imitar les funcions de les neurones biològiques. Aquesta tecnologia s'està investigant i desenvolupant actualment i es pretén que d'aquí a uns anys es pugui començar a utilitzar en els àmbits de salut. Gràcies a les neurones artificials es poden crear xarxes neuronals artificials (XNA).Aquest tipus de neurones artificials responen als senyals elèctrics que emet el nostre sistema nerviós de la mateixa manera que ho faria una neurona real biològica.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un estator és una part fixa d'una màquina rotativa que conté una part mòbil, el rotor. En els motors elèctrics l'estator està format per un imant natural (en petits motors de corrent continu) o per una o diverses bobines muntades sobre un nucli metàl·lic que generen un camp magnètic en motors més potents i de corrent altern.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La resolució de profunditat estereoscòpica especifica com es codifica la profunditat d'un objecte tridimensional en una reconstrucció estereoscòpica. Necessita atenció per assegurar una representació realista de la tridimensionalitat de les escenes visualitzades i és una instància específica de la tasca més general de la representació 3D d'objectes en pantalles bidimensionals.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
GCR és l'acrònim en anglès de grey component replacement, substitució de la component grisa. En impressió per quadricromia, mètode especial de separacions de color. Redueix la quantitat de tinta a les parts de la imatge que contenen els tres colors primaris CMY, substituint-los totalment o parcialment per negre. D'aquesta manera es redueix el consum de tintes i es millora la qualitat de la imatge en disminuir el grau total de cobertura de tinta. A diferència de la tècnica UCR, que només s'aplica als tons foscos de la imatge, se sostreu un percentatge igual de cada un dels components cian, magenta i groc de la imatge en tots els valors tonals de la mateixa (llums, mitjos tons i ombres). Un excés en l'aplicació d'aquesta tècnica o un mal ús pot portar a ombres poc saturades -efecte que es pot compensar amb la tècnica anomenada under color addition.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Mousa (en nòrdic antic: Mosey "illa molsosa") és una petita illa que forma part de l'arxipèlag de les Shetland (Escòcia). Està deshabitada des del segle xix.
Aquesta illa és coneguda pel broch de Mousa, torre rodona de l'Edat del Ferro, i és considerada una zona d'especial protecció per les colònies de cria de hidrobàtids.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
S'anomena Sociologia del Coneixement Científic (SCC) a la tendència que dona explicacions sociològiques de les creences científiques.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements. Pot estar especialitzada en una o més àrees de la ciència, participant-hi o realitzant-hi alguna activitat d'investigació científica. Tot i la reducció en les darreres dècades, persisteix una bretxa de gènere entre els estudiants de la disciplina.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La clau dinamomètrica o clau de torsió és un estri per mesurar el moment de gir o parell de torsió de cargols per ajustar el parell de serratge d'elements roscats, a una valor en newton per metre.Una clau dinamomètrica consisteix en una clau fixa de got que pot ser intercanviable amb claus de got d'altres dimensions, a la qual s'acobla un braç que incorpora un mecanisme en el qual es regula el parell de serratge, de manera que si s'intenta estrènyer més, salta el mecanisme que ho impedeix. Mai s'ha de forçar a mà un cargol que abans hagi estat collat amb el parell adequat ni utilitzar una clau dinamomètrica per afluixar cargols.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Traffic indication map (en anglès, mapa d'indicació de tràfic) és una estructura emprada en les trames de manegament del protocol IEEE 802.11. La trama TIm està definida dins l'apartat 7.3.2.6 del document 802.11-1999
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
There's Plenty of Room at the Bottom (En el fons hi ha espai de sobres) és el títol d'una conferència famosa donada pel físic Richard Feynman en una reunió de la Societat Americana de Física a Caltech el 29 de desembre, de 1959. Feynman planteja la possibilitat de manipulació directa d'àtoms individuals com una forma més potent de química sintètica que les que es feien servir a l'època.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La metrotècnia és la tecnologia o el conjunt de tècniques que estudia les mesures. A diferència de la metrologia, que se centra en la part teòrica i definició de mesura, la metrotècnia s'ocupa de la realització de la mesura pròpiament dita, l'ús dels instruments, la seva contracció i conservació, les seves instruccions d'ús, i tot el que té a veure amb els treballs de mesurament.
La metrologia com a ciència i la metrotècnia com a tecnologia, solen estudiar-se juntes, metrologia i metrotècnia, atès que les referències mútues són constants, cal tenir en compte que la metrotècnia no defineix magnituds, ni sistemes d'unitats; s'ocupa des del punt de vista pràctic dels mesuraments.
Partirem d'un sistema d'unitats, el sistema internacional d'unitats, definit i consolidat que aquí no discutirem.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Dessalinització es refereix a qualsevol dels diferents procediments que treuen l'excés de sals (especialment clorur de sodi) i altres minerals de l'aigua. D'una manera més general la dessalinització pot referir-se a treure les sals i els minerals, com el control de la salinitat dels sòls.L'aigua es dessalinitza per tal de convertir-la en aigua potable o no nociva pels sòls en cas de regadiu. De vegades el procés produeix clorur de sodi com a subproducte. Es fa servir en vaixells i submarins. La major part de l'interès modern en la dessalinització se centra a desenvolupar procediments de baix cost per a consum humà en zones on la disponibilitat d'aigua és limitada.
La dessalinització a gran escala habitualment utilitza grans quantitats d'energia i infraestructures especialitzades cares, cosa que fa que l'aigua obtinguda sigui molt cara comparada amb la proporcionada per rius o l'aigua subterrània. Al Pròxim Orient, que disposa de grans reserves de petroli i relativament poca aigua, fan servir dessalinitzadores des de fa molts anys i cap al 2007 disposaven del 75% de la capacitat dessalinitzadora mundial.La planta dessalinitzadora més gran del món es troba a Jebel Ali als Emirats Àrabs Units. Amb un sistema de destil·lació multiestadi flash pot produir 300 milions de metres cúbics d'aigua a l'any. A Espanya la primera planta potabilitzadora d'aigua de mar es va inaugurar a Lanzarote el 1965.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Women Who Code és una organització internacional sense ànim de lucre. El seu objectiu és donar oportunitats a les dones per sobresortir en carreres de tecnologia i programació mitjançant la creació d'una comunitat i una bossa d'ocupació. L'actual directora és Alaina Percival.Les activitats involucren entrenament, avaluacions professionals, reunions, beques i tallers, a més de mentories. El 2013 l'organizcació es va triplicar i va arribar a ser una de la majors comunitats del món de dones en l'enginyeria. El 2018 l'organització havia realitzat més de 7,000 esdeveniments gratuïts al voltant del món i va reunir 137,000 persones associades en més de 20 països i 60 ciutats.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Dykstraflex és el nom del sistema de control de moviment dissenyat el 1975 per John Dykstra per a l'empresa Industrial Light & Magic. En la seva creació, també van participar moltes altres persones com Alvah J. Miller i Jerry Jeffress, responsables del sistema electrònic principal.Va estar desenvolupat pensant en els complexos efectes especials de la primera pel·lícula de Star Wars, l'episodi IV titulat Una nova esperança.La creació i desenvolupament del Dykstraflex va fer que els seus responsables guanyessin el premi Oscar als millors efectes visuals del 1977.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Congrés Ornitològic Internacional (en anglès International Ornithological Congress, sovint abreujat amb l'acrònim IOC és el més antic i el que més encontres internacionals ha celebrat entre els ornitòlegs. Actualment els organitza la Unió Internacional d'Ornitòlegs (IUO)(International Ornithologists' Union, IOU, en anglès) que, des del 21 d'agost del 2010, és l'organització hereva del Comitè Ornitològic Internacional. El primer congrés va tenir lloc el 1884. Fins al 1926, es feia a dates irregulars, però d'aleshores ençà es va decidir organitzar-ne un cada quatre anys. S'ha produït un parèntesi durant les dues guerres mundials. El congrés és organitzat per un grup de treball dins de l'IUO, compost dels comitès locals i nacional del país on té lloc el congrés. Aquest grup organitza el congrés i n'elabora les actes.Publica la IOC World Bird List (Llista dels ocells del món), un document d'accés obert que serveix per facilitar la comunicació mundial en ornitologia i en conservació dels ocells. Aquesta llista s'actualitza dues vegades per any. El 2022 conté 10.928 éspècies viues i 160 d'extints, la classificiació de 44 ordes, 253 famílies i 2376 gèneres així com les espècies noves i altres canvis en la taxonomia.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La llista d'invents i descobriments catalans és una recopilació de les aportacions que s'han fet en molts àmbits des de Catalunya on des de sempre hi ha hagut persones que han dedicat part del seu temps a millorar el seu entorn i perfeccionar objectes existents o crear-ne de nous, alguns han tingut ressò internacional, altres no tant. La relació està organitzada per branques per facilitar la seva consulta, també hi trobareu una llista d'inventors catalans.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'upconversion o photon upconversion (UC) (en anglès conversió ascendent de fotons) és un procés mitjançant el qual una substancia absorbeix consecutivament dos o més fotons, per després alliberar-ne un d'energia superior, en forma d'emissió de tipus Anti-Stokes. Els materials que poden dur a terme aquest procés poden ser tan orgànics com inorgànics a través de diferents mecanismes. Les molècules orgàniques que poden dur a terme el procés solen ser hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs), mentre que els materials inorgànics solen contenir cations d'elements corresponents als metalls de transició o als lantànids com per exemple Ln3+, Ti2+, Ni2+, Mo3+, Re4+, Os4+, entre d'altres. El procés va ser observat per primer cop per François Auzel l'any 1966.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La llei de Campbell és un adagi desenvolupat pel científic social Donald T. Campbell el 1976 durant la seva recerca en el camp de la metodologia de la recerca.
Aquesta llei suggereix que com més utilitzat sigui un determinat indicador social quantitatiu per a la presa de decisions, major serà la pressió a la qual estarà subjecte i més probable serà que corrompi i distorsioni els processos socials que, se suposa, hauria de monitorar. Es pot interpretar com el principi d'incertesa de les ciències socials, doncs podem optar per prendre un indicador per mesurar o per assignar recursos, però no per complir ambdues tasques amb ell.
El principi en ciències socials de la llei de Campbell ha sigut utilitzat per assenyalar les conseqüències negatives del sistema d'avaluació nord-americana promogut per la Llei que cap nen es quedi enrere. Un altre exemple és el "problema dels falsos positius" a Colòmbia. El govern premiava econòmicament als militars per guerrillers assassinats, la qual cosa els va portar a assassinar civils i fer-los passar per guerrillers. O la crisi de les hipoteques sub-prime a EUA. Els agents hipotecaris cobraven en funció del nombre d'hipoteques que realitzaven, la qual cosa els va portar a camuflar les males condicions creditícies d'els qui rebien els préstecs. En la Unió Soviètica van ser nombrosos els casos en els quals es verifica aquesta llei, doncs el compliment dels plans quinquennals es realitzava segons indicadors objectius, que eren manipulats. Per exemple, si es definia la quota de producció per nombre de cargols, es feien molt petits, però si es feia per pes, es feien molt grans.
Variants d'aquesta llei són la crítica de Lucas o la llei de Goodhart.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Weave (en anglès teixir) és un protocol de xarxa de la capa aplicació del model OSI de la Fig.1 creat per aplicacions d'internet de les coses.Fou creat per Google.
Propietats:
Protocol obert.
Suporta el protocol IPv6.
Compacte, de baix consum i amplada de banda baixa.
La seguretat és important : TLS, Oauth 2.0
Fiable i de baixa latència : xarxa en malla.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un cadenat és un tipus simple de pany desmuntable, amb un grilló corredís o una frontissa dissenyat per passar-lo a través d'un anell o grapa en una porta, pit, etcètera. Tot i que la majoria de cadenats no permeten treure la clau mentre aquests estan oberts, en alguns, especialment moderns, es pot retirar la clau mentre el cadenat roman obert.
Els cadenats de combinació no utilitzen claus. En canvi, el pany s'obre quan les seves rodes s'alineen correctament per mostrar la combinació correcta. Sovint el pany és re-programable, és a dir, se'ns permet canviar la combinació numèrica de les rodes posant el grilló en una posició especial mentre les girem.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La història de la robòtica explica el procés des de les primeres màquines automàtiques fins als robots més moderns.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un vol parabòlic és una tècnica de vol en la que un avió preparat per a tal efecte (la cabina del passatge es buida i és encoixinada, almenys en part) descendeix de manera controlada perquè en el seu interior s'aconsegueixi un estat similar al de la caiguda lliure en el buit. Aquesta maniobra permet simular un efecte de microgravetat, és a dir, gravetat propera a zero, durant períodes curts de temps a l'interior de l'aparell. El vol parabòlic s'utilitza habitualment per entrenar els cosmonautes que viatjaran més endavant a l'espai.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Pneumàtic run-flat, pneumàtic de rodament sense pressió o pneumàtic de buidatge limitat, és un pneumàtic dotat de solucions tècniques, que li permeten funcionar fins i tot quan es perd la pressió d'aire en una punxada, permetent al vehicle que el porta muntat seguir avançant a una velocitat limitada (a menys de 80 km/h) sobre una distància no massa gran (fins a 80 km).
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La World Academy of Science, Engineering and Technology WASET — literalment en català acadèmia mundial de ciència, l'enginyeria i la tecnologia— és un editor predador de revistes d'accés obert en una varietat ampla de temes científics i tècnics. També organitza diverses conferències científiques anuals, utilitzant noms que són igual de similar a les conferències reals organitzades per grups científics establerts. Les seves conferències són de qualitat dubtosa i qualsevol poden presentar un paper per senzillament pagant el cost d'inscripció. L'acadèmia ha estat catalogada com a "potencial, possible, o probable" editor predades. WASET té el seu domini en Azerbaidjan. És dirigida per Cemal Ardil, un antic mestre de ciència, amb assistència de la seva filla Ebru i el seu fill Bora. Cemal Ardil És també la persona que ha publicat més articles a la pàgina web de WASET.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Competien els fenicis amb els egipcis i fins i tot van arribar a superar-los en perfecció i fama i per més que no fossin els habitants de Tir i Sidó els inventors d'aquesta indústria com es va creure antigament. Van inventar el vidre transparent i incolor gràcies a l'ús de les sorres fines del riu Belo (avui a Israel).Els fenicis van fabricar com els seus mestres els egipcis, collarets, pedres falses, anforita i alabastrins de vidre, bé incolors bé acolorits amb adorns en ziga-zaga o amb zones lineals de color diferent. D'aquesta producció es troben mostres en les múltiples localitats on es va estendre el comerç o la colonització fenícia com Xipre, Eivissa, Empúries i altres llocs d'Hispània.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La investigació animal és l'ús d'animals no humans en experiments científics. Es calcula que cada any s'utilitzen entre 50 i 100 milions d'animals vertebrats (des de peixos zebra fins a primats no humans). Tot i que s'utilitzen nombres molt més grans d'invertebrats i que l'ús de mosques i cucs com a organismes model és molt important, els experiments sobre invertebrats pràcticament no estan regulats i no se'ls inclou en les estadístiques. La majoria d'animals són sacrificats després de fer-los servir en un experiment. L'origen dels animals de laboratori varia entre països i espècies; mentre que la majoria d'animals són criats expressament, d'altres poden ser capturats de la natura o subministrats per venedors que els obtenen de subhastes en refugis.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Evolució tecnològica és el nom que rep una teoria dels estudis de ciència, tecnologia i societat, per descriure el desenvolupament històric de la tecnologia, explicitada pel filòsof txec Radovan Richta.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La porosimetria és una tècnica analítica utilitzada per determinar diversos aspectes quantificables de la naturalesa porosa d'un material, com el diàmetre del porus, el volum total de porus, l'àrea superficial, i el volum i densitats absolutes.
La tècnica implica la intrusió d'un líquid no humectant (sovint mercuri) a alta pressió en un material mitjançant l'ús d'un porosímetre. La mida de porus pot determinar segons la pressió externa necessària per forçar el líquid a entrar en un porus en contra de la força d'oposició de la tensió superficial del líquid.
Una equació de balanç de força coneguda com l'equació de Washburn per al material anteriorment que té porus cilíndrics es dona com:
P
L
−
P
G
=
4
σ
cos
θ
D
P
{\displaystyle P_{L}-P_{G}={\frac {4\sigma \cos \theta }{D_{P}}}}
P
L
{\displaystyle P_{L}}
= pressió del líquid
P
G
{\displaystyle P_{G}}
= pressió del gas
σ
{\displaystyle \sigma }
= tensió superficial del líquid
θ
{\displaystyle \theta }
= Angle de contacte del líquid d'intrusió
D
P
{\displaystyle D_{P}}
= diàmetre del porusJa que la tècnica normalment es fa sota el buit, la pressió de gas comença en zero. L'angle de contacte del mercuri amb la majoria dels sòlids és d'entre 135° i 142°, de manera que es pot prendre sense gaire error una mitjana de 140°. La tensió superficial del mercuri a 20 °C en el buit és de 480 mN/m. Amb les diverses substitucions, l'equació es converteix en:
D
P
=
1470
kPa
⋅
μ
m
P
L
{\displaystyle D_{P}={\frac {1470\ {\text{kPa}}\cdot \mu {\text{m}}}{P_{L}}}}
A mesura que augmenta la pressió, també ho fa el volum de porus acumulatiu. Des del volum de porus acumulatiu, hom pot trobar la pressió i el diàmetre del porus on el 50% del volum total s'ha afegit per donar el diàmetre de porus mitjà.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Dins la tecnologia de la refrigeració, uns dispositiu d'expansió és un element que disminueix la pressió d'un fluid passant d'un estat de més alta pressió i temperatura a un altre de menor pressió i temperatura. En produir-se l'expansió del líquid en un ambient de menor pressió, s'evapora parcialment reduint la temperatura en absorbir calor latent d'ell mateix. A la seva sortida es pretén tenir un aerosol, és a dir petites gotes de refrigerant en suspensió, que faciliti la posterior evaporació. Són àmpliament utilitzats en sistemes de refrigeració i aire condicionat, sent els més comuns:
El tub capil·lar : en els frigorífics domèstics i petits sistemes climatitzadors.
La vàlvula d'expansió; manual, termostàtica (VET), electromecànica i automàtica.
El restrictor.Aquest dispositiu més, i segons el seu tipus, regula el cabal de refrigerant en circulació, adequant-lo a la càrrega tèrmica a la qual es veu sotmès el sistema frigorífic, així com a les temperatures dels mitjans de treball. El fenomen conegut com a "flash-gas" altera el seu funcionament. Al dispositiu d'expansió hi ha d'arribar únicament líquid perquè reguli adequadament el cabal de refrigerant.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Aquesta és una llista de tots els dispositius que venen de forma nativa amb el sistema operatiu Microsoft Windows 10 Mobile. La llista també inclou els dispositius que executen dos versions addicionals de Windows 10 per a dispositius mòbils - Windows 10 Mobile Enterprise i Windows 10 IoT Mobile Enterprise. Tots els dispositius de baix venen amb suport per a targetes SD.
Els processadors són compatibles són els Qualcomm Snapdragon 210, 212, 410, 617, 800, 801, 808, 810 i 820 així com el Rockchip RK3288 i el MediaTek MTK6753.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
CRADLE (Computer Assisted Detector of LEukocoria) és una aplicació mòbil de salut. Va ser dissenyada per detectar leucocòria o també coneguda com el símptoma de ulls blancs. L'aplicació va ser creada el 2014 pels investigadors Bryan F. Shaw, professor associat de química i bioquímica de la Universitat Baylor i Gregory Hamerly, professor associat de ciències de la computació de la Universitat Baylor.Està disponible per a dispositius Android i IOS.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una agulla de fer mitja o agulla de punt és una eina usada per a fer punt de mitja i produir teixits de punt. Generalment tenen una barra llarga i són més primes a l'extrem, però no tant com les agulles de cosir.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.