text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
L'as de guia, llaç de guia (o nus de guia), gassa d'amant o gassa de mà és un nus d'origen nàutic, també utilitzat habitualment en altres activitats com el muntanyisme. Es tracta d'un nus bàsic de gran practicitat que pot suportar una gran tensió sense lliscar ni bloquejar-se (és a dir, que pot deslligar amb facilitat).
Encara que generalment es considera un nus fiable, les seves principals deficiències són una tendència a treballar solt quan no esà sota càrrega, lliscar quan s'extreu de costat i una certa tendència del nus a capgirar en certes circumstàncies. Per fer front a aquestes deficiències, s'han desenvolupat diverses variacions més segures del llaç de guia per utilitzar-les en aplicacions de seguretat crítica.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
A l'enginyeria genètica, l'enginyeria metabòlica és la tecnologia que s'ocupa de la manipulació de l'ADN que doni com a resultat la variació de rutes metabòliques, ja sigui afegint nous intermediaris a les rutes preexistents, modificar la regulació de les mateixes o crear noves rutes.
Un exemple d'enginyeria metabòlica es produeix amb els flavonoides, que consisteix en la manipulació de l'ADN en certes plantes amb l'objectiu d'augmentar o disminuir la seva concentració de flavonoides a través de la manipulació de les seves vies metabòliques. D'aquesta forma s'ha aconseguit canviar el color de les flors a colors blaus o grocs que no existeixen en estat silvestre, i també augmentar la concentració de flavonoides d'interès farmacèutic en els aliments, entre altres coses.
Un altre exemple és la producció d'artemisina, una droga anti-palúdica, en llevats. A partir de la ruta del mevalonat, es modifica la regulació de la ruta i s'afegeixen nous enzims, de manera que a partir del mevalonat es forma l'àcid artemisínic.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La concertina és un tipus de filferro d'arç que serveix com a sistema de defensa, es fabrica en grans bobines, que es poden desplegar com un acordió. Els primers a fer aquest material van ser els soldats de la Primera Guerra Mundial era fabricat a mà. La tanca comprenia doble obstacle format per dos filferros en diagonal. La concertina eren elements de seguretat molt útil, però la seva construcció demorava molt temps. Aquest sistema de defensa és elaborat amb múltiples línies d'estaques, que són les encarregades de fer la defensa. Les concertines de transporten fàcilment en embalums compactes, aquest es desplega més fàcil que un filferro d'arç convencional
Els soldats que són els fundadors d'aquest mètode de defensa tenen més facilitat de desplegar una concertina, ho fan a un ritme d'un quilòmetre per hora. Actualment es fabriquen en forma industrial i està disponible en formats que permeten el seu ràpid desplegament.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
After School Satan és un projecte de programa extraescolar del Temple satànic, una organització religiosa activista política nord-americana amb seu a Salem, Massachusetts i patrocinada per Reason Alliance LTD, una organització sense ànim de lucre 501 (c) 3. Es va crear com una alternativa als grups postescolars basats en cristianisme, com el Good News Club.El Temple Satànic no adora ni creu en un Satanàs literal, ni en res sobrenatural, sinó que utilitza Satanàs com a símbol de la llibertat en les regles religoses del "camí de la mà dreta".
Hi ha clubs After School Satan a diverses ciutats dels Estats Units, incloses Atlanta, Los Angeles, Salt Lake City, Pensacola, Washington, DC, Tucson, Springfield, Seattle i Portland.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El director de tecnologia (de l'anglès chief technical officer o chief technology officer, abreujat com CTO) és una posició executiva dins d'una organització en el qual la persona que ostenta el títol es concentra en assumptes tecnològics i científics. Sovint, el CTO és capdavanter d'un grup tècnic en una companyia, particularment construint productes o creant serveis que donen cos a tecnologies específiques de la indústria. En alguns casos el CTO a més maneja el treball de recerca i desenvolupament en les organitzacions.
No existeix una definició compartida comuna de la posició del CTO o les responsabilitats d'aquesta persona. En les companyies joves típicament existeix un conjunt de tasques tècniques pel CTO, mentre que en un conglomerat internacional pot requerir-se que el CTO es faci càrrec de l'intercanvi amb representants de governs estrangers o organitzacions industrials.
Es creu que la posició va emergir en la dècada de 1980 a partir del director d'investigació i desenvolupament, i que va tenir un ús significatiu en el boom dot-com durant l'època dels 1990. Aquesta època també va donar a llum una altra definició més per a la posició. En algunes companyies, el CTO és simplement com el CIO. En unes altres, el CIO reporta al CTO. També es coneix sobre CTOs que treballen en Departaments de Tecnologia de la Informació IT i reporten al CIO. En el cas que el CTO reporta al CIO, el CTO sovint maneja els detalls més tècnics dels productes de tecnologies de la informació i la seva implementació. Malgrat la diversitat del rol de CTO, aquest executiu del departament tecnològic es va convertint de forma incremental en el sènior tecnològic de l'organització, responsable de preveure tendències tecnològiques actuals, i més important encara, de desenvolupar la visió tecnològica per als negocis.
Quan se li va preguntar que és un CTO a Nathan Myhrvold, l'anterior CTO de Microsoft i cap de la seva massiva organització de desenvolupament, va replicar:
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El filferro d'arç, filferro espinós, filferro de punxes és un tipus de filferro utilitzat com a obstacle. Les barreres de filferro d'arç poden arribar a tenir diversos metres de gruix i d'altura, formant una atapeïda malla de filferro amb punxes o amb elements tallants. Originalment, filats com aquests no van ser creats a propòsit, sinó accidentalment, en ajuntar en poc espai les restes de filats tradicionals danyades per atacs d'infanteria.
Avui, en molts llocs rurals del món, aquest filferro s'usa per a materialitzar fronteres, o voltar certs llocs restringits, la qual cosa evita així certs intrusos. Recentment, un nou estil d'aquests filferros es col·loca sobre els reixats, per exemple, de les presons. Aquest nou estil consisteix més en làmines de filferro que dels antics filferros filosos, ja que fa servir unes làmines afilades de filferro, soldades a un filferro.
Els filats de punxes, que juntament amb les metralladores, van ser les responsables del gran nombre de baixes en la guerra de trinxeres de la Primera Guerra Mundial.
Actualment, per a impedir el passatge de persones s'usen també els filats de fulles o ganivetes.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un corrent erràtic és un corrent elèctric generalment de baix valor que circula de manera incontrolada en ambients i materials conductors (terra, canonades metàl·liques, acer de formigó armat en edificis , etc.) diferents de les instal·lacions previstes a aquest efecte (filferro, cable, etc.). La definició exclou els corrents transitoris (curtcircuits), que es poden generar per un mal funcionament sobtat d'un dispositiu, així com el corrent tel·lúric.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Registre Espanyol d'estudis clínics (REec) és una base de dades pública que conté informació de tots els assajos clínics amb medicaments autoritzats a Espanya a partir de l'1 de gener de 2013.El contingut del REec es regeix pels estàndards fixats en la matèria per l'Organització Mundial de la Salut. I, encara que és similar altres registres d'assajos clínics, el REec inclou un resum de la justificació de l'assaig en llenguatge no tècnic, per facilitar la comprensió de qualsevol ciutadà, i informació permanentment actualitzada sobre els centres participants i els pacients reclutats en cadascun d'ells.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Rutland Water és un llac artificial en el comtat de Rutland, prop de Oakham. Construït l'any 1976. Té grans àrees d'aiguamolls. És l'un dels llacs artificials més grans d'Europa, el més gran del Regne Unit per la seva superfície (10,86 km²) i el segon després de Kielder Water per la seva capacitat (124 000 000 m3). El lloc va ser designat lloc Ramsar des de 1991.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Zooniverse és un portal d'internet de ciència ciutadana en propietat i controlat per Citizen Science Alliance. L'organització va créixer del projecte original de Galaxy Zoo i ara compta amb més d'una dotzena de projectes que permeten als voluntaris participar en investigacions científiques. A diferència dels primers projectes de ciència ciutadana a través d'Internet (com el cas de SETI@home) que utilitzen la capacitat de processament restant del maquinari informàtic per analitzar les dades, conegut com a computació voluntària, els projectes de Zooniverse requereixen la participació activa de voluntaris humans per completar les tasques d'investigació. Els projectes s'estenen per diverses disciplines incloent astronomia, ecologia, biologia cel·lular, humanitat, i ciència climàtica.En data de 21 d'agost de 2013, la comunitat de Zooniverse consistia en més de 860.000 voluntaris. Els voluntaris són sovint anomenats col·lectivament com a "Zooites". Les dades recollides de diversos projectes ha permès la publicació de dotzenes d'articles científics.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La història de l'automòbil es remunta a l'any 1769 amb la creació de vehicles propulsats amb màquina de vapor capaços de transportar passatgers. L'any 1806 es construeixen els primers cotxes propulsats amb motor de combustió interna que cremaven gas i no va ser fins al 1885 quan es perfeccionen els motors que utilitzaven gasolina o gasoil com a combustible. Els cotxes propulsats amb energia elèctrica van aparèixer cap al segle xx.
La història de l'automòbil es relaciona amb els diferents components que formen aquesta mena de vehicles: motor, transmissió, xassís, carrosseria, habitacle i accessoris. Una relació completa i detallada de les parts implicades seria molt més llarga, però la llista anterior simplificada és prou representativa. Seguint la línia exposada, una primera consideració hauria d'estudiar els motors emprats al llarg del temps. El segon aspecte hauria d'analitzar les transmissions emprades. I així successivament.
L'automòbil és un cas particular entre els vehicles autopropulsats amb rodes. Les motocicletes, camions, autobusos, furgonetes, tricicles, quadricicles i alguns altres, formen part d'una història general dels vehicles motoritzats.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els esquemes(del llatí schema, i aquest del grec σχῆμα, "figura") són representacions gràfiques simplificades de conjunts funcionals complicats. Per dibuixar esquemes s'empren símbols que representen elements o components que són presents en el conjunt, instal·lació o circuit del que fem l'esquema. Els esquemes no sempre són dibuixats a escala i els símbols iguals solen ser entre ells de la mateixa mida per facilitar la comprensió visual.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La instal·lació de càmeres intel·ligents i sensors, podria convertir-se algun dia en un element de seguretat, d'obligatorietat a tots els vehicles, com es va imposar en el seu moment, el cinturó de seguretat, l'airbag, el casc a les motocicletes, i d'altres elements de seguretat. Per arribar a un funcionament òptim i aplicar-lo als vehicles, s'han de realitzar prèviament moltes proves i valoracions, i aplicar-les a un entorn real.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Refugi Emilio Goeldi (en portuguès, Refúgio Emílio Goeldi) és un refugi d'estiu de Brasil a l'Antàrtida. Està situat a l'illa Elefant, situada en el grup denominat illes Piloto Pardo de les Shetland del Sud.
Fou inaugurat l'any 1988. Depèn logística i administrativament de l'Estació Antàrtica Comandante Ferraz. Juntament amb el Refugi Astrònom Cruls, localitzat a l'illa Nelson, constitueix l'estructura de suport bàsic del Programa Antàrtic Brasiler a l'Antàrtida.
Va rebre el seu nom en homenatge al naturalista i zoòleg suís-brasiler Emílio Augusto Goeldi.
El refugi pot acomodar a 6 científics durant 40 dies. Està construït amb panells tipus sandwich recoberts amb fibra de vidre en la seva part interna, i amb resina a base polièster en la seva part externa. La seva àrea útil és de 14,7 m² i té dos petits annexos, un per servir de sanitari i dipòsit de materials, i un altre per a avantsala. L'aigua s'obté d'una llacuna propera. Les comunicacions són realitzades per un transmissor de radio alimentat per un petit generador.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un tornavís elèctric és una màquina que permet cargolar i descargolar cargols automàticament amb l'ajut d'una font que subministra potència elèctrica. Es tracta d'un substitut del tornavís convencional i que comparteix la funció de donar parell a cargols, efectuant l'operació de manera automàtica.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un rellotge d’aigua és qualsevol aparell per a mesurar el pas del temps (rellotge) amb el qual el temps es mesura mitjançant el flux regulat de líquid que en alguns casos s'empra com força motriu per fer moure algun tipus de mecanisme i en altres es dirigeix cap a l'entrada o cap a la sortida d'un recipient on es mesura la quantitat de líquid. En el cas dels rellotges d'aigua de tambor, l'aigua es far circular entre diferents compartiment interns del tambor, estabilitzant el seu gir, com regulador hidràulic, semblant en funcionalitat a un escapament mecànic.
Una mostra de dos rellotges d’aigua de sortida del Museu Àgora Antiga d’Atenes. La part superior és un original de finals del segle V aC. La part inferior és una reconstrucció d'un original de fang.
Els rellotges d’aigua són un dels instruments més antics per mesurar el temps. La sortida en forma de bol és la forma més simple d’un rellotge d’aigua i se sap que va existir a Babilònia, Egipte i Pèrsia cap al segle XVI aC. Altres regions del món, incloses l' Índia i la Xina, també tenen dissenys primitives de rellotges d'aigua. De fet, tot i que les dates més antigues són menys segures, alguns autors, afirmen que els rellotges d’aigua van aparèixer a la Xina ja a partir del 4000 AC.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Banco Catalano és un banc de mobiliari urbà, dissenyat per Òscar Tusquets i Lluís Clotet el 1974. El banc està inspirat en els que Gaudí va dissenyar per al Park Güell, però Tusquets i Clotet van adaptar les formes gaudinianes a una planxa perforada, de manera que el mobililari s'integra completament amb l'entorn. Un exemplar del moble es conserva al Museu del Disseny de Barcelona. El 2014 es va commemorar el 40è aniversari del moble durant la Barcelona Design Week.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
En futurologia i història de la tecnologia, el canvi accelerat és un increment en la taxa de progrés tecnològic (i a vegades també social i cultural) al llarg de la història, que pot produir canvis més ràpids i profunds en el futur. Encara que ha sigut desenvolupada per molts altres, la llei està estrictament associada amb les idees i els escrits de Raymond Kurzweil, especialment en relació a les seves teories sobre la singularitat tecnològica.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El model de cobertura legal, també conegut com el model de Popper-Hempel, o la teoria de la subsumpció., és molt proper a la idea pre-teòrica que moltes persones no expertes poden tenir sobre l'explicació científica.
L'enfocament deductiu de l'explicació es remunta almenys fins Aristòtil, qui va enunciar clarament la tesi que les explicacions són arguments deductius. John Stuart Mill va desenvolupar la idea que «explicar» equival a «subsumir» allò que es desitja explicar a una generalització o llei científica. L'any 1948, Karl Hempel i Paul Oppenheim, van publicar les idees bàsiques del model de cobertura legal, tot i que Karl Popper ja n'havia esbossat abans algunes idees.
Segons aquest model, una explicació científica és un argument en el qual les premisses (lleis i dades) expliquen un fet (o una regularitat) descrit per la conclusió d'aquest argument. Una de les varietats del model de cobertura legal és el model nomològic-deductiu d'explicació, que es distingeix perquè la forma de l'argument és deductiva.
Existeixen tres models d'explicació segons el model de cobertura legal. Aquests tres models tenen en comú que presenten les explicacions científiques com a arguments en què l'enunciat que descriu allò que es desitja explicar resulta d'un raonament on les premisses estan compostes per lleis i dades. El conjunt de les premisses constitueix el explanans, i aquest explanans ha d'incloure almenys una "llei de la natura". La conclusió del raonament, que es tracta de l'explanandum, és un enunciat que descriu el fet (o la llei, segons el cas) que es vol explicar.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Eyebeam Art + Technology Center (Eyebeam) és un centre d'art i tecnologia sense finalitats de lucre a la ciutat de Nova York. El propòsit manifest és el promoure l'ús creatiu de noves tecnologies en proveir un ambient de col·laboració per a la investigació i experimentació en la intersecció d'art, tecnologia i cultura. Eyebeam va ser fundat per John S. Jonson Ill amb els seus co-fundadors David S Johnson i Roderic R. Richardon.
Originalment es va concebre com un taller d'efectes digitals i codi i centre per a l'educació juvenil. Eyebeam s'ha tornat un centre d'investigació, desenvolupament i curadora de nous mitjans obres d'art i open source technology. Eyebeam és l'amfritrió de 20 artistes residents i fellows d'investigació, co-produeix programes d'educació juvenil i presenta exposicions, performances, simposis, tallers, hackathons i altres esdeveniments. Els projectes desenvolupats per Eyebeam han rebut premis i reconeixements, els quals inclouen, entre altres, Webby Awards, Beques Guggenheim, i el Prix Ars Electronica.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una nansa o ansa és una part d'un objecte, o un altre objecte connectat a aquest, que s'utilitza per moure'l o agafar-lo amb la mà. El disseny d'una nansa deriva de la ciència de l'ergonomia, però es fa sovint guiat per la intuïció, o seguint una tradició. En particular, pot ser oberta o tancada, vertical o horitzontal, recta o corbada. També s'anomena de vegades maneta quan el mànec és molt allargat.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una revista científica és una publicació periòdica de temàtica científica, sigui com a plataforma per publicar articles dels investigadors o com a divulgació per al gran públic (sovint combinen les dues funcions en una única revista). Compta amb un comitè d'experts que assessora a l'editor sobre la qualitat i el rigor científic dels articles presentats avaluada per experts. La majoria d'articles científics de les revistes, com a mínim aquells que presenten resultats inèdits, comencen amb una introducció sobre el context per situar la rellevància de l'estudi, després inclouen la metodologia de recerca (materials i mètodes) o els termes bàsics que es volen explicar, els resultats obtinguts i les conclusions o discussió, entre les quals s'inclouen les preguntes no resoltes o direccions de possibles investigacions futures. La majoria d'articles contenen un breu resum inicial o abstract, sovint multilingüe, que ajuda al lector a triar els temes del seu interès. La revista científica més antiga del món és el Journal des savants francès, publicat per primer cop en 1665. Entre les revistes de més factor d'impacte hi sol haver Nature i Science, de caràcter «generalista», o The New England Journal of Medicine o The Lancet, especialitzades en medicina.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una junta tòrica és una junta d'estanquitat amb forma toroïdal, habitualment feta de cautxú, la funció de la qual és assegurar l'estanquitat de fluids, per exemple en cilindres hidràulics i pneumàtics, així com en equipament de submarinisme. En general, es fa servir en equips per impedir l'intercanvi de líquids i gasos a les unions entre peces desmuntables. Les juntes tòriques se situen a ranures dissenyades per aquesta finalitat als elements de tancament, sovint eixos i tapes. Hi ha diversos tipus de juntes tòriques per diverses aplicacions, com per exemple segons el material del qual es compon. En aquest cas, depèn principalment de la pressió i la temperatura de treball a les quals seran sotmeses.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els acrònims ELSI (als Estats Units) i ELSA (a Europa) fan referència a activitats de recerca que anticipen i aborden les implicacions ètiques, legals i socials (ELSI (ethical, legal and social implications)) o aspectes (ELSA (ethical, legal and social aspects)) de les ciències emergents, en particular la genòmica i la nanotecnologia. Les ELSI es van concebre el 1988 quan James Watson, a la conferència de premsa que anunciava el seu nomenament com a director del Projecte de Genoma Humà (HGP (Human Genome Project )), va declarar de manera sobtada i inesperada que les implicacions ètiques i socials de la genòmica, requerien un esforç especial i que haurien de ser finançades directament pels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units. Així doncs, s'inicià un impuls per integrar la investigació social en la tecnologia, que s'anomenà en anglès "Elsification".A Europa, en el context del programa Horitzó 2020, la recerca a l'estil d'ELSA s'emmarca ara sota el nom de Recerca i Innovació Responsable.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Ford Popular va ser un automòbil fabricat per Ford a Regne Unit entre 1953 i 1962. Quan va ser llançat, era el cotxe britànic més barat de l'època. Popular va ser usat per Ford també per al model Y Type dels anys 30. Posteriorment va ser usat per fer els models bàsics Escort i Fiesta.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La cabota o el cap és la part superior d'un clau, rebló, cargol o d'una eina: la part més gruixada que rep les picades o que es fa giravoltar amb una clau en el cas de reblons o cargols. En general es diu de l'extrem més gros i voluminós d'una cosa. La paraula prové del llatí caput que significa cap. De la persona que s'entossudeix en un procediment ineficaç o contraproduent, es diu que «vol clavar el clau per la cabota».També és un augmentatiu de cap o un sinònim de cap gros, de capgròs o la llarva dels amfibis, de tossut o del temps que el treballador hi ha faltat del jornal.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un detector de fase és un circuit mesclador de freqüències o multiplicador analògic que genera un senyal de voltatge que representa la diferència en fase entre dos senyals d'entrada. És un element essencial en el llaç de seguiment de fase (PLL). Detecta la diferència en fase de dos senyals periòdics, un senyal periòdic està caracteritzat per tenir amplitud, factor de forma, freqüència i fase, sent aquesta última la que és detectada per aquest dispositiu. Aquest dispositiu en general és una font de corrent, el corrent surt o entra del dispositiu depenent del resultat de la diferència entre les fases de les entrades, és a dir el corrent pot ser positiu o negatiu, la qual cosa és una indicació de quin senyal està avançat o endarrerit respecte d'una referència de temps donada. Aquest dispositiu forma part d'un sistema anomenat PLL (per les sigles en anglès, Phase Locked Loop) o llaç de seguiment de fase, en aquest sistema és el punt de comparació amb un senyal d'entrada que serveix com a referència la freqüència ha de ser seguida per aquest sistema. Un tipus de detector de fase pot ser la comporta X OR (or exclusiva) pel seu tipus de funci aquesta és una opció molt bona.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
AIEE (acrònim d'American Institute of Electrical Engineers) va ser una organització d'enginyers elèctrics dels EUA que va existir del 1884 fins al 1962. L'1 de gener del 1963 es va fusionar amb l'IRE (Institute of Radio Engineers) per a formar l'IEEE (Institute of Electrical and Electronics Engineers). El propòsit de l'AIEE era el de promoure les arts i les ciències connectades amb la producció i utilització de l'electricitat i el benestar dels empleats d'aquestes indústries, mitjançant el debat social, la lectura i discussió de textos professionals publicats.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'Institut Huygens d'Història dels Països Baixos (en neerlandès: Huygens Instituut voor Nederlandse Geschiedenis) (abreujat: Huygens ING) és un institut de la Reial Acadèmia Neerlandesa de Ciències (KNAW) dels Països Baixos. Estudia la història dels Països Baixos i desenvolupa eines computeritzades per a facilitar les recerques científiques. Té encara la seu a l'edifici de la Biblioteca Reial dels Països Baixos a La Haia però el 2015 es traslladarà a l'edifici antic institut d'estudis tropicals a Amsterdam, junts amb unes altres institucions científiques. El 2015 té un centenar de col·laboradors i és un dels instituts científics més grans en les ciències humanes del regne neerlandès.Ja el 1902 el govern dels Països Baixos va organitzar una comissió encarregada de la publicació de fonts històriques, que des del 1989 va integrar la Reial Acadèmia Neerlandesa de Ciències sota el nom d'Institut d'Història dels Països Baixos. El 2005 va absorbir del departament de filologia neerlandesa del suprimit Institut Neerlandès de Serveis d'Informàtica Científica. El 2011 van fusionar l'Institut Huygens i Huygens Instituut i l'Institut d'Història dels Païso Baixos i va prendre el seu nom actual. L'institut desenvolupa múltiples llocs web al servei dels cercadors del món sencer. És un dels membres del consorci d'instituts i organitzacions científiques que publiquen junts el registre d'autoritat Portal Biogràfic dels Països Baixos, del qual coordina les activitats i hostatja la base de dades.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Aquesta és una llista d'invents i descobertes científiques o tècniques, ordenats de forma cronològica.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un control d'òptica sense fils és un dispositiu que té l'objectiu principal de controlar remotament el zoom, focus i iris de l'òptica d'una càmera. Es tracta d'un equip ergonòmicament optimitzat, que facilita el treball del foquista.
Els sistemes de control de lents ofereixen una capacitat de resposta, precisió i es compon d'un controlador, d'un o més d'un motor i d'un receptor per a un control precís de l'iris d'enfocament i el zoom. Per a configuracions tradicionals, la majoria d'aquests controladors sense fils es comuniquen amb un receptor connectat a la seva cambra en un rang determinat.
L'empresa Teradek va treure al mercat alguns dels sistemes de control d'objectius més utilitzats. Aquesta empresa s'encarrega de dissenyar i fabricar solucions de vídeo d'alt rendiment per a aplicacions d'imatges en general, cinema i transmissió, des de monitoratge sense fil, correcció de color i control de lents fins a transmissió en viu, solucions SaaS i distribució de vídeo IP.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una línia de retard analògica és un circuit elèctric de components elèctrics connectats en sèrie, on cada element individual crea una diferència de temps o canvi de fase entre el senyal d'entrada i el senyal de sortida. Un exemple és el dispositiu bucket-brigade. Es tracta d'un tipus de línia de retard i és capaç de manejar senyals amb amplitud variant contínuament. En una línia de transmissió, les línies de retard analògiques (o altres dispositius equivalents) s'utilitzen per retardar el senyals de telecomunicacions.En electrònica i els camps de derivats, com el de les telecomunicacions, una línia de retard és un dispositiu en el qual el senyal d'entrada arriba a la sortida del dispositiu després d'haver transcorregut un període conegut de temps. Està rigorosament definit com d'una sola d'entrada - canal de dispositiu, en el qual l'estat del canal en un instant donat, t, és el mateix que l'estat del canal d'entrada a l'instant t-N (on n és un nombre d'unitats de temps), és a dir, la seqüència d'entrada es sotmet a un retard de N unitats de temps, com N femtosegons, nanosegons, o microsegons. La línia de retard pot tenir passos addicionals amb un rendiment del canal de sortida amb valors inferiors a N.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La talla de diamants és una operació per a convertir un diamant en brut en un diamant d'ornament. El diamant és el material primitiu més dur conegut a la naturalesa. Avui dia s'utilitzen molts productes abrasius, però manufacturats per l'home que poden arribar a ser més durs que els materials d'origen mineral. La llana d'acer n'és un exemple. Gràcies als avenços tecnològics realitzats durant el segle xx, ara es poden obtenir, a un cost raonable, aquests abrasius artificials més durs que el diamant. Els més importants són el carbur de silici (també conegut sota la marca carborùndum), els diamants sintètics i els diamants sintètics d'alúmina (òxid d'alumini).
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La tecnocràcia és una forma de govern formada per funcionaris i altres càrrecs públics escollits en virtut de la seva preparació tècnica. Es diu tecnòcrata tant a una persona partidària d'aquest sistema com una de les persones que en formen part. L'objectiu és disposar d'un grup de persones competents que sàpiguen dissenyar plans i resoldre problemes de manera eficaç i fer-ho bé. Aquest ideal no té en compte que no hi ha una veritat única, ni tan sols tècnica ni científica, ni que, a la pràctica concreta de casos reals, termes com "eficaç" i "bo" són subjectius i responen a desitjos, valors, principis, interessos i plantejaments subjectius, diferents per a cada persona, de manera que una proposta pot ser més o menys eficient, eficaç o contra-eficaç, segons les preferències i la ideologia de cada persona.
La tecnocràcia pot tenir diverses ideologies i, de fet, sempre actua segons la pròpia, de cada persona o col·lectiu tecnòcrata, i que pot ser tant d'esquerres com de dretes, per exemple, si està per ella mateixa al poder. En cas contrari, no és tampoc mai neutra sinó que defensa els interessos i la ideologia de qui a la pràctica té el poder en una organització o societat. Així, el primer esment escrit occidental de tal forma de govern es troba al llibre La República de Plató que en malfiar-se de la saviesa del poble, somiava un ideal de república governada per un consell de savis. Al confucianisme es troben idees semblants en la seva definició de la responsabilitat i del paper del dirigent. Finalment, el concepte s'apropa també de la filosofia del despotisme il·lustrat del segle xviii. Fora de sistemes despòtics o teocràtics, la dificultat filosòfica i política del concepte rau al problema de la investidura o la definició de l'autoritat que avalua la competència i que atorga o trau el poder al tecnòcrata. A Espanya, l'any 1959, el franquisme va encetar l'anomenat "Pla d'Estabilització" (econòmica) que va comptar amb tecnòcrates formats a l'estranger als quals se'ls va demanar una reforma "modernitzadora", que en la ideologia franquista constava a desmantellar el moviment obrer, disminuir els beneficis socials i assegurar la futura instauració d'una monarquia autoritària.En certs texts crítics, el mot pot prendre una significació pejorativa quan serveix per a designar tècnics privats o públics que decideixen de l'interès públic sense haver de justificar-se davant un electorat, un retret fet a organismes com l'OCDE, el FMI, les agències de qualificació dels riscos durant la crisi financera 2007-2010 i fins i tot també als euròcrates. Algunes mirades crítiques posen de manifest que alguns mitjans de comunicació, governs i altres entitats escoltin, donin visibilitat i acceptin únicament les propostes d'entitats econòmiques i financeres que defensen un banc o un grup d'accionistes, per exemple, considerant-los "neutres", posseïdors de l'única veritat i coneixement absolut i com si el seu interès fos el de tothom, i en canvi no es faci el mateix amb altres experts amb diferents ideologies o que defensen els interessos d'altres persones.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El grup de teoria de la matèria condensada (en anglès theory of condensed matter group, TCM) és el principal grup teòric del Cavendish Laboratory (departament de física) de la Universitat de Cambridge. El grup està a la segona planta de l'edifici Mott del nou Cavendish Laboratory (1973), al costat de la JJ Thomson Avenue a l'àrea de West Cambridge.Se centra en tres categories àmplies de recerca: matèria tova, estructura electrònica, i fenòmens quàntics col·lectius. Està format per uns 50 investigadors, dels quals sis són catedràtics de la universitat, un dels quals és el guanyador del premi Nobel Brian David Josephson. Altres guanyadors del premi Nobel que han estat membres del grup són Nevill Francis Mott i Philip Warren Anderson. Membres del grup han dirigit el desenvolupament de tres paquets de software anomenats CASTEP (un codi que implementa la teoria del funcional de la densitat usant ones planes), ONETEP (un codi que implementa la teoria del funcional de la densitat i que escala de forma lineal), i CASINO (un codi que implementa Monte Carlo quàntic).El TCM grup va ser creat com al grup de Solid State Theory (SST) o Teoria de l'Estat Sòlid l'any 1955, amb Nevill Francis Mott com a membre fundador. El grup va ser encapçalat per Volker Heine, després per Peter Littlewood, i després per Michael Payne, que n'és l'actual líder. En 2011 uns 29 investigadors seus havien guanyat el Premi Nobel.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Word Error Rate (WER) és una mesura utilitzada habitualment en l'avaluació de sistemes de reconeixement de la parla o de traducció automàtica.
Calcula el nombre mínim d'insercions, esborrats i substitucions d'una paraula per una altra, necessaris per transformar una frase en una altra. Aquesta mesura es basa en la distància d'edició o de Levensthein, amb l'excepció que aquesta última es calcula a nivell de lletra i WER ho fa a nivell de paraula.
En tasques tant de traducció automàtica com de reconeixement de la parla, es calcula WER entre la frase generada pel sistema i una frase de referència correcta.
W
E
R
=
S
+
B
+
I
N
{\displaystyle WER={\frac {S+B+I}{N}}}
on
S és el nombre de substitucions,
B és el nombre d'esborrats,
I és el nombre d'insercions,
N és el nombre de paraules que té la frase de referència.Per trobar el valor mínim de WER entre dos frases s'utilitza un algorisme de programació dinàmica.
Si considerem que
t
1
,
t
2
.
.
.
,
t
n
{\displaystyle t_{1},t_{2}...,t_{n}}
són les primeres
i
{\displaystyle i}
paraules de la frase generada i
r
1
,
r
2
.
.
.
r
n
{\displaystyle r_{1},r_{2}...r_{n}}
les
r
{\displaystyle r}
primeres de la frase de referència:
W
E
R
(
i
,
j
)
=
min
{
W
E
R
(
i
−
1
,
j
)
+
1
W
E
R
(
i
,
j
−
1
)
+
1
W
E
R
(
i
−
1
,
j
−
1
)
+
Δ
(
i
,
j
)
{\displaystyle WER(i,j)=\min {\begin{cases}WER(i-1,j)+1\\WER(i,j-1)+1\\WER(i-1,j-1)+\Delta (i,j)\end{cases}}}
on
Δ
(
i
,
j
)
{\displaystyle \Delta (i,j)}
és 1 si les paraules
t
i
{\displaystyle t_{i}}
i
r
j
{\displaystyle r_{j}}
són diferents i 0 si són iguals.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El terme tecnoestrès prové del llibre publicat en 1997 per Larry Rosen i Michelle Weil amb el mateix títol en el qual es posa de manifest l'addicció psicològica que pot produir l'ús continuat de la tecnologia. Es considera que una bona part de la població pot estar afligida d'aquest mal dels nostres temps.Més detalladament, el concepte tecnoestrès, íntimament relacionat amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), es refereix a una malaltia basada, essencialment, en l'estrès produït per una mala introducció de la tecnologia a la vida quotidiana d’una persona. A conseqüència d’aquesta mala adaptació de les TIC a la dimensió vital i laboral, es poden desenvolupar efectes psicosocials (efectes de les tasques organitzatives, principalment de l’àmbit laboral, que causen un impacte negatiu en el benestar de l’ésser humà, tant físicament com emocionalment) que fan prosperar una relació tòxica entre la persona i la tecnologia, de manera que l’ús de la mateixa arriba a resultar malaltís i perjudicial. Per tant, el tecnoestrès acostuma a originar-se principalment en espais replets de dispositius tecnològics múltiples, tals com telèfons mòbils, televisions, tauletes tàctils o ordinadors, esdevenint la persona que l’habita incapaç de comprendre’ls o de fer-los funcionar i, en definitiva, sent incompetent en el camp de les noves eines tecnològiques. Aleshores, aquest tipus d’estrès, com molts altres, neix de la carència per a satisfer una necessitat. En aquest cas, la necessitat a satisfer consisteix a complaure una tasca per mitjà de la tecnologia, i la insatisfacció és causada per no saber com fer-ho, la qual cosa es tradueix en una incapacitat de progrés que genera impotència, tensió i ansietat. Naturalment, aquest sentiment s’intensifica com més tecnologia envolta a una persona, ja tingui aquesta té les habilitats necessàries per a usar-la o no: qui estigui connectat a l’ordinador i alhora estigui pendent de la televisió i del seu mòbil, és a dir, qui miri tres pantalles al mateix temps, pot contraure un perillós sentiment d’ansietat que pot ser el desencadenant del tecnoestrès. Altrament, una forma diferent de patir la malaltia en qüestió consisteix a sentir la necessitat de provar la tecnologia més nova, conseqüència d’una addicció que implica tristesa i estrès.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La presa de decisions és el procés mitjançant el qual es realitza una elecció entre les alternatives o formes per resoldre diferents situacions de la vida, aquestes es poden presentar en diferents contextos: a nivell laboral, familiar, sentimental, empresarial (utilitzant metodologies quantitatives que brinda l'administració), etc., és a dir, en tot moment es prenen decisions, la diferència entre cada una d'aquestes és el procés o la forma en la qual s'arriba a elles. La presa de decisions consisteix, bàsicament, a triar una alternativa entre les disponibles, als efectes de resoldre un problema actual o potencial, (encara que no s'evidenciï un conflicte latent).
La presa de decisions a nivell individual es caracteritza pel fet que una persona fa ús del seu raonament i pensament per a triar una decisió a un problema que se li presenti a la vida, és a dir, si una persona té un problema, aquesta haurà de ser capaç de resoldre'l individualment a través de prendre decisions amb aquest específic motiu.
En la presa de decisions importa l'elecció d'un camí a seguir, pel que en un estadi anterior s'han d'avaluar alternatives d'acció. Si aquestes últimes no estan presents, no hi haurà decisió.
Per prendre una decisió, no importa la seva naturalesa, cal conèixer, comprendre, analitzar un problema, per així poder donar-li solució, en alguns casos per ser tan simples i quotidians, aquest procés es realitza de forma implícita i es soluciona molt ràpidament, però hi ha altres casos en els quals les conseqüències d'una mala o bon compromís pot tenir repercussions en la vida i si és en un context laboral en l'èxit o fracàs de l'organització, per als quals és necessari realitzar un procés més estructurat que pot donar més seguretat i informació per resoldre el problema. Les decisions ens afecten a tots i que gràcies a elles podem tenir una opinió crítica.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'Anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per a avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte. Consisteix en una anàlisi que diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) d'una organització i els factors externs d'aquesta (oportunitats i amenaces). Es tracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificació dels factors interns i externs que són favorables i desfavorables per assolir aquest objectiu.
Fortaleses: característiques del projecte (i el seu equip) que li donen un avantatge per a assolir els objectius (o en relació a la resta de projectes).
Debilitats (o limitacions): són característiques que situen el projecte (i el seu equip) en un desavantatge per assolir els objectius (o en relació a la resta de projectes).
Oportunitats: oportunitats del medi, externes a l'equip que desenvolupa el projecte, que posen en avantatge l'equip per a assolir el seu l'objectiu, com millorar el rendiment o obtenir majors guanys.
Amenaces: elements del medi, externs a l'equip que desenvolupa el projecte, que podrien causar problemes per a assolir l'objectiu.La identificació dels DAFOs és essencial per al procés de planificació per a la consecució d'un objectiu. Qui pren decisions ha de determinar si l'objectiu és assolible, tenint en compte l'anàlisi DAFO. Si l'objectiu no és assolible, un objectiu diferent ha de ser seleccionat i s'ha de repetir el procés.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un altaveu intel·ligent és un tipus d'altaveu sense fils i un dispositiu intel·ligent que utilitza Wi-Fi, Bluetooth i altres estàndards per estendre l'ús més enllà de la reproducció d'àudio. Això pot incloure, però no limitar-se a, característiques com ara la compatibilitat a través d'una sèrie de serveis i plataformes, connexió d'igual a igual a través de xarxes en malla, assistents personals intel·ligents, i altres. Cada un d'ells pot tenir la seva pròpia interfície i característiques, normalment llançades o controlades a través d'una aplicació o un programari de domòtica.Al mercat existeixen diversos altaveus intel·ligents: Amazon Echo, Google Home, Invoxia Triby, Lenovo Smart Assistant i Sonos Play.A partir de l'hivern 2017, NPR i Edison Research calculen que 39 milions de nord-americans (16% de la població major de 18 anys) posseeixen un altaveu intel·ligent.Un altaveu intel·ligent amb pantalla tàctil es coneix com una pantalla intel·ligent. Tot i que són similars en el factor de forma a les computadores de la tauleta, les pantalles intel·ligents difereixen en la seva èmfasi en una interfície d'usuari sense mans i funcions d'assistent virtual.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'SSID (Service Set IDentifier) és un nom inclòs en tots los paquets d'una xarxa sense fils (Wi-Fi) per identificar-los com a part de la mateixa. El codi consisteix en un màxim de 32 caràcters que la majoria de cops són alfanumèrics (tot i que l'estàndard no ho especifica, així que pot consistir en qualsevol caràcter). Tots els dispositius sense fils que intenten comunicar-se entre si, han de compartir el mateix SSID.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una membrana semipermeable, també anomenada membrana selectivament permeable, membrana parcialment permeable o membrana permeable diferenciable, és una membrana que permetrà que certes molècules o ions passen a través d'ella per difusió, i ocasionalment especialitzada en "difusió facilitada". L'índex del pas depèn de la pressió, la concentració i la temperatura de les molècules o dels soluts en qualsevol costat, així com la permeabilitat de la membrana per a cada solut. Depenent de la membrana i del solut, la permeabilitat pot dependre de la grandària del solut, de característiques de la solubilitat, o de la química. Un exemple d'una membrana semipermeable és una bicapa lipídica, en la qual es basa la membrana plàsmica que rodeja totes les cèl·lules biològiques. Molts materials naturals i sintètics més grossos que una membrana també són semipermeables. Un exemple d'açò és la fina pel·lícula en l'interior d'un ou. Un altre exemple d'una membrana semipermeable és el tub de diàlisi.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Hi ha hagut diversos intents per catalogar les diverses ciències.
Auguste Comte (1798-1857) feu una distinció entre les ciències teòriques (matemàtiques, astronomia, física, química, biologia i sociologia) i les ciències aplicades.
L'epistemòleg alemany Rudolf Carnap (1891-1970) proposà una altra organització la qual es presenta ací amb modificacions. Una altra divisió rellevant és la que indica la llista de disciplines de la Nomenclatura de la UNESCO.
En els últims decennis, el filòsof de la ciència Mario Bunge ha fet aportacions importants sobre aquests assumptes.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'eclipsi solar del 10 de maig de 2013 va tenir lloc a l'Oceà Pacífic amb una magnitud de 0,9544 i la seva faceta anular es va mostrar al nord d'Austràlia i al sud del Pacífic, amb una màxima visibilitat de 6 minuts i 3 segons a l'est de la Polinèsia Francesa. En contrast amb l'eclipsi anterior, que també va passar a Austràlia, aquesta vegada el diàmetre angular de la Lluna no va bloquejar completament el Sol, i el cobrí només fins a un 97%.
Un eclipsi solar s'esdevé quan la Lluna transita entre la Terra i el Sol, i enfosqueix totalment o parcialment al Sol Un eclipsi solar anul·lar ocorre quan el diàmetre angular és menor que el Sol, i bloqueja la major part de la seva llum i causa que el Sol sembli una corona circular. Els eclipsis anulars es veuen com eclipsis parcials en una regió de milers de quilòmetres.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La innovació consisteix en introduir novetats en quelcom. El terme innovació pot referir-se tant al resultat com a l'acció de crear aquest resultat. Pot consistir en canvis petits que augmenten les prestacions o capacitats (innovació incremental) o en canvis fonamentals (innovació radical). Segons el Manual d'Oslo, la innovació consisteix en implmentar productes nous o prou millorats, serveis, processos o formes d'organització. La innovació ha d'augmentar la productivitat i la satisfacció dels seus usuaris. És un element bàsic en el progrés econòmic i en la gestió empresarial.
Cal distingir la innovació de la invenció. Cal entendre la innovació com la suma d'idees que aporten valor i que finalment donen resultats.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
EudraCT (acrònim de European Union Drug Regulating Authorities Clinical Trials) és una base de dades europea d'assajos clínics amb medicaments en recerca en els quals participi, com a mínim, un hospital, centre sanitari, entitat docent, etc., de la Unió Europea.
En aquesta base de dades s'han d'incloure, d'acord amb la Directiva 2001/20/CE del Parlament Europeu, tots els assajos clínics en els quals el procés de sol·licitud d'autorització s'iniciï a partir de l'1 de maig de 2004. A Espanya, d'acord amb el Reial Decret 1090/2015, de 4 de desembre de 2015, aquesta autorització va condicionada a l'obtenció d'un dictamen favorable emès per un Comitè d'Ètica d'Investigació clínica amb medicaments (CEIm), i a l'autorització per l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).
La inclusió en EudraCT d'un assaig clínic comporta l'assignació d'un codi identificatiu únic per a tots els països de la Unió Europea (denominat número EudraCT), amb el format AAAA-NNNNNN-CC, on:
AAAA és l'any en què s'emet el codi,
NNNNNN és un número seqüencial de sis dígits,
CC és un dígit de control per comprovar que la resta del codi és correcte.Aquest número és independent del codi intern que cada promotor li assigni als seus assajos, i sempre ha de constar en totes les sol·licituds o notificacions que es presentin a les autoritats competents d'algun estat membre de la Unió, així com en alguns documents relacionats amb l'assaig, com poden ser els informes d'esdeveniments adversos als medicaments en estudi.
A Espanya, el nombre EudraCT no s'ha de confondre en amb el codi que se'ls assigna als assajos clínics fase IV, o estudis de farmacovigilància, ja que és diferent i ve regulat per l'Ordre SAS/3470/2009.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El QDOS (de l'anglès Quick and Dirty Operating System o «Sistema Operatiu Ràpid i Brut») és un sistema operatiu de 16 bits escrit i comercialitzat per Tim Paterson, de l'empresa estatunidenca Seattle Computer Products. Es basava en el Control Program/Monitor (CP/M) de Gary Kildall pel seu equip d'ordinador, que al seu torn estava basat en el processador Intel 8086. El QDOS tenia una estructura d'ordres i una interfície de programació d'aplicacions que imitaven el sistema operatiu CP/M, propietat de Digital Research, cosa que facilità la portabilitat de programes des d'aquest últim. Paterson comprà un manual de CP/M i programà el seu sistema operatiu, prenent el CP/M com a base, en un mes i mig. L'empresa el comercialitzà després amb el nom de «86-DOS».
Aquest sistema operatiu seria adquirit després per 50.000 dòlars pel cofundador de Microsoft Bill Gates, que en faria la base del seu imperi. Fou conegut com a «PC-DOS» pels productes d'IBM en els quals venia preinstal·lat. Tanmateix, «MS-DOS» seria el nom més popular amb el qual es coneixeria arreu del món.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
MCLOS és l'acrònim per Manual Command to Line of Sight (anglès: Comandament manual a la línia de visió) Es un mètode de guia de míssils de primera generació. En aquest sistema, tant el seguiment de l'objectiu com el seguiment i control del míssil es realitzen manualment. L'operador observa el vol del míssil i utilitza un sistema de senyalització per enviar el míssil a la línia recta entre l'operador i l'objectiu (la "línia de visió"). L'operador disposa d'un control de direcció del míssils, generalment en forma d'un petita palanca de control o un commutador de pressió o polsador, i per tant, amb el míssil sota el seu control directe, sobreposa el míssil entre l'ull i l'objectiu fins que es produeixi l'impacte. Això sol ser útil només per a objectius més lents, on no es necessita un "avantatge" significatiu. Aquest sistema funcionava bé contra objectius més lents. Tot i això, contra adversaris més ràpids, es va tornar completament ineficaç.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Full-HD Voice, també conegut com a "Full-band", és un servei de qualitat Full HD per a l'àudio en diferents aplicacions multimèdia. Augmenta el rang de freqüències dels senyals d'àudio fins al màxim perceptible per al Sistema Auditiu Humà (SAH). El seu rang de freqüències va des dels 20 Hz fins als 20KHz.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un nus o nuc és una estructura feta en una corda o similar per subjectar, lligar o tancar elements. Es forma doblegant la corda d'una manera particular i estirant fins que es forma (per això per desfer-lo cal alliberar els extrems de la corda i separar l'estructura). Hi ha nusos particulars per a determinats oficis, com els d'escalada o els de mariner.
La llaçada és la part espiral o corba del nus. El macramé és un teixit fet a base de nusos, que poden tenir funcions decoratives. A les cultures incaiques tenien un alt valor comunicatiu, ja que els nusos servien per recordar esdeveniments i explicar històries, a més de per comptar
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Les proves Mazda foren un seguit de proves realitzades a principis de 1928 per alguns estudis cinematogràfics de Hollywood amb l'objectiu de perfeccionar l'ús de la il·luminació incandescent o de tungstè (també anomenada Mazda) amb la recent popularitzada pel·lícula pancromàtica.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un brunzidor (anglès: buzzer), és un dispositiu electrònic de tipus vibrador. Produeix un so o brunzit continu o intermitent d'un mateix to (baix). Serveix com a mecanisme de senyalització o avís, i són utilitzats en múltiples sistemes com en automòbils, electrodomèstics o intel·lífons.
A l'origen aquest dispositiu es basava en un sistema electromecànic que era semblant a una campana elèctrica però sense el batall metàl·lic, el qual imitava el so d'una campana.
Vibrador electromagnètic que produeix un brunzit d'una freqüència molt baixa; és emprat com a avisador acústic.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
BioMed Central (BMC) és una publicació científica britànica especialitzada en publicacions d'accés obert. Tots els articles són sotmesos a revisió per experts, l'autor manté els drets de copyright, en l'actualitat tots els articles estan disponibles en format pdf. És un canvi en la forma de finançament, en què es cobra a l'autor, en comptes del lector.
Actualment BMC publica al voltant de 150 revistes científiques, incloent
Arthritis Research & Therapy Arxivat 2012-01-26 a Wayback Machine.)Factor d'impacte (2005):5.03
Breast Cancer Research (Factor d'impacte:2,93)
Critical Care Arxivat 2016-01-23 a Wayback Machine. (Factor d'impacte: 1,91)
Genome Biology Arxivat 2016-02-04 a Wayback Machine.
Journal of Biology Arxivat 2005-07-09 a Wayback Machine.,
Journal of Negative Results in BioMedicine
Malaria Journal,
BMC journal series
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un torn de peu és una màquina que, moguda amb la cama d'un operari, permet tallar o polir formes de revolució en una peça (generalment) de fusta.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'eix pedalier d'una bicicleta gira sobre els rodaments continguts en la caixa del pedalier. L'eix pedalier conté un capçal on les bieles s'uneixen i els plats i els pedals s'adhereixen a les bieles.
La caixa del pedalier connecta al tub cap al seient, el tub oblic o inferior i les beines com a part del quadre de la bicicleta.Els tipus més comuns de pedalier són tres:
Ajustables, que usen coixinets amb sistema cons- caçoletes ficats en la caixa del pedalier.
Cartutx segellat, que l'eix i els rodaments formen una peça completa que s'introdueix dins de la caixa de pedalier.
D'una peça, una sola peça d'acer forma els braços de maneta i un eix. L'eix es desplaça sobre coixinets a l'interior del pedalier. La majoria de les bicicletes de platja d'una velocitat tenen una unitat d'una sola peça que forma el pedalier.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els mobles en kit o mobles llestos per muntar és una forma de mobiliari que requereix el muntatge per part del client. Els components separats estan empaquetats en cartrons que també contenen instruccions pel muntatge. Els mobles són generalment fàcils de muntar amb eines bàsiques com un tornavís i una clau hexagonal, que sovint s'inclouen en el kit. Els mobles en kit són molt populars entre els consumidors que desitgen estalviar diners muntant ells mateixos el producte i recollint els mobles a la botiga, estalviant els costos d'enviament.Els productors i comerciants es beneficien de la venda de mobles llestos per muntar, ja que els mobles són voluminosos un cop muntats i, per tant, costen d'emmagatzemar i transportar. Com que el treball de muntatge el realitza el consumidor en lloc del fabricant, el seu preu és inferior. S'ha desenvolupat una indústria de serveis de muntatge de mobles on els consumidors poden emprar algú per muntar els seus mobles.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Dwrhyd Pit és un Indret d'Especial Interès Científic (o SSSI, les seves sigles en anglès) del comtat de Sir Benfro, Gal·les. Ha estat designat com a Indret d'Especial Interès Científic des del gener del 1957 amb l'objectiu de protegir els seus fràgils elements geològics. L'indret inclou una àrea de 0,18 hectàrees, i és gestionat pel Cyfoeth Naturiol Cymru.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La turbidimetria és una tècnica de química analítica quantitativa basada en la dispersió de la radiació per les partícules de la matèria. Així, quan hom fa passar un feix de raigs lluminosos a través d'una suspensió, l'energia radiant incident es dispersa en totes direccions, la qual cosa dona un aspecte tèrbol a la mescla. L'anàlisi turbidimètrica consisteix en la mesura de la intensitat de la llum tramesa, que ha disminuït respecte a la llum d'entrada a conseqüència de la dispersió, en funció de la concentració de la fase dispersa, que hom duu a terme fent ús d'un turbidímetre.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Gestió de la informació (GI) es refereix a un cicle d'activitat d'una organització: l'adquisició d'informació d'una o més fonts, la custòdia i la distribució d'aquesta informació a aquells que la necessiten, i la seva disposició final mitjançant l'arxivat o esborrat .
Aquest cicle d'implicació organitzacional amb la informació implica una varietat de parts necessàries, incloent les que són responsables d'assegurar la qualitat, l'accessibilitat i la utilitat de la informació adquirida; els responsables del seu emmagatzematge i eliminació assegurances; i els que ho necessiten per prendre decisions. Els interessats podrien tenir dret a originar, canviar, distribuir o eliminar informació d'acord amb les polítiques de gestió de la informació organitzativa.
La gestió de la informació abasta tots els conceptes genèrics de la gestió, incloent la planificació, organització, estructuració, processament, control intern, avaluació i presentació d'informes d'activitats d'informació, la qual cosa és necessari per satisfer les necessitats d'aquells amb rols o funcions organitzacionals que depenen de la informació. Aquests conceptes genèrics permeten que la informació sigui presentada a l'audiència o al grup correcte de persones. Després que els individus siguin capaços de posar aquesta informació a utilitzar, llavors guanya més valor.
La gestió de la informació està estretament relacionada amb la gestió de dades, sistemes, tecnologia, processos i - on la disponibilitat d'informació és crítica per a l'èxit organitzacional - estratègia. Aquesta visió àmplia de l'àmbit de la gestió de la informació contrasta amb la visió anterior, més tradicional, que el cicle de vida de la gestió de la informació és un assumpte operacional que requereix procediments específics, capacitats organitzatives i normes que tracten amb informació com un producte o un servei.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La geometria dels píxels és la disposició dels píxels que componen una imatge (colors primaris vermell, verd i blau) en un sensor d'imatge o pantalla de televisió, que es poden ordenar en diferents tipus de Patró (model)patró, i s'ha definit com a geometria dels píxels. La disposició geomètrica dels colors primaris dins d'un píxel varia depenent de l'ús (vegeu figura 1). A la pantalla d'un ordinador, ja sigui un tub de raigs catòdics o una pantalla de cristall líquid, que normalment solen ser rectangles i mostren les vores, els components estan disposats en franges verticals. Les pantalles per veure una pel·lícula els va millor tenir patrons triangulars o en diagonal perquè segons la distància a que s'observin, l'espectador percep millor la variació d'imatge.
El coneixement de la geometria dels píxels utilitzada per una pantalla es pot utilitzar per crear imatges de mapa de bits d'una superior resolució aparent de pantalla emprant subpixels renderitzats.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La soldadura per fusió és la tècnica de soldadura que consisteix a escalfar dues peces de metall fins que es fonen entre si. Pot ser amb aportació de material o sense. Seria el sistema oposat a la soldadura per difusió. Dins de la soldadura per fusió hi ha els següents tipus:soldadura TIG, soldadura MAG, soldadura MIG, soldadura per arc, soldadura per plasma, soldadura per punts, soldadura per feix d'electrons, soldadura per raig làser, soldadura aluminotèrmica i soldadura GMAW
Si el procés consisteix a escalfar els metalls fins a una temperatura inferior al seu punt de fusió i unir-los amb un metall d'aportació fos, o escalfar els metalls fins que estan tous per martells o unir-los a pressió entre si es diria soldadura sense fusió.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
PixInSight és un programari desenvolupat per a astrofotografia que s'ha estès lentament a altres àrees, si bé segueix sent la astrofotografia la seva àrea de desenvolupament principal.
Es troba disponible en forma nativa com una aplicació de 64 bits, per FreeBSD, Linux, Apple Mac US X i Microsoft Windows. Està pensat per a aprofitar les possibilitats de les màquines amb múltiples processadors. Està basat en C++ i brinda en forma oberta una biblioteca de classes en C++ que es pot utilitzar per a desenvolupar mòduls per a PixInsight, també compta amb una interfície de scripting basada en Javascript i la possibilitat de treballar mitjançant una línia d'ordres.
A ser d'arquitectura oberta i permetre la inclusió de mòduls desenvolupats per tercers, el seu ús s'ha estès als camps de la fotometria, astrometria i més enllà de la astrofotografia.Un antecedent va ser PixInsight LE sota llicència freeware, el qual va ser alliberat el 2004 i discontinuat el 5 d'octubre de 2009. Si bé alguns manuals elaborats per PixInsight LE encara poden ser útils per PixInsight, el qual si bé és considerat obsolet per l'empresa, segueix en ús en alguns àmbits.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Medalla Sylvester és una medalla de bronze que la Royal Society lliura amb periodicitat biennal els anys parells -des del 2010, ja que fins al 2009 es concedia cada tres anys-, premiant l'esforç d'una recerca matemàtica. Va ser batejada en honor de James Joseph Sylvester, professor de geometria a la Universitat d'Oxford els anys 1880. El primer guardonat en fou Henri Poincaré el 1901. La medalla s'acompanya d'una dotació econòmica de 2.000 lliures esterlines.El premi està obert a ciutadans de qualsevol país de la Commonwealth o de la República d'Irlanda i també a aquells que n'hagin estat residents habituals i hi hagin treballat, com a mínim, en els 3 anys immediatament anteriors a ser-ne proposats.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Mètode és una revista en català especialitzada en la difusió de la recerca científica. Fou fundada l'any 1992 amb l'objectiu de ser un pont entre la ciència i la societat. Editada per la Universitat de València difon tant els treballs de recerca realitzats en aquest centre com en altres centres de recerca. Dirigida des de l'any 1999 per Martí Domínguez, actualment té un tiratge d'uns 4.000 exemplars i la seua vocació de difusió de la ciència és tan àmplia que comprèn des de les ciències bàsiques i naturals fins a alguns vessants de les humanitats i ciències socials.Els continguts de la revista abasten un ampli ventall de disciplines. Des de les ciències pures com la matemàtica, la física, la química, la biologia… o les ciències mixtes o de caràcter més social, com l'economia, la sociologia i la lingüística.Actualment, el tiratge de Mètode és de 4.000 exemplars que es distribueixen entre departaments universitaris, centres de recerca, instituts i particulars. En total, al voltant de 3.500 subscriptors exemplifiquen l'èxit de la revista dins d'un mercat gens fàcil.Des de l'any 2000 fins al 2010, la revista Mètode publicà en espanyol els Anuaris corresponents a cada any. En aquests s'hi trobava un recull dels textos més interessants publicats al llarg d'un any. Des del número 65 (any 2010), la revista es publica simultàniament en català i espanyol. Des de l'any 2011 Mètode també publica un anuari en anglès, com a manera de potenciar internacionalment els continguts de la revista en aquesta llengua majoritària dins el món científic i acadèmic.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El rossinyol és una eina manual emprada per a obrir panys sense necessitat de disposar de la clau respectiva. Els rossinyols tenen formes geomètriques senzilles i són fets d'alguna mena de metall, aliatge o plàstic dur. Hi ha rossinyols molt sofisticats, amb mànec i puntes intercanviables; i fins i tot rossinyols accionats elèctricament. El seu ús amb fins delictius és gairebé anecdòtic, ja que l'ús de les rossinyols és un art que requereix molt de tacte, una bona visió espacial i molt d'entrenament.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
APSK o APK (de l'anglès Amplitude/Phase [-Shift] Keying) és una modulació por desplaçament d'amplitud i fase amb els símbols situats sobre circumferències concèntriques en el pla IQ en lloc d'estar disposades en forma rectangular como en QAM. Hi ha combinacions entre diferents mètodes de modulació que donin resultat a noves constel·lacions. En el fons són diferents maneres d'entendre els mateixos conceptes, perquè tot es basa a donar diferents valors als senyals I(t) i Q(t), que al ponderar les ones sinusoidals desfasades que posteriorment se sumen, creen una nova ona sinusoidal amb una fase i una amplitud concretes. Un exemple d'aquestes combinacions és la modulació APSK, on es combina PSK i modulació per desplaçament d'amplitud per obtenir constel·lacions que es representen com a cercles concèntrics de diferents amplituds i nombre de símbols. En aquest cas també s'anomenen M-APSK, denotant així el nombre de símbols total. Una constel·lació 16-APSK mostraria la següent forma:
Les modulacions M-APSK seran les utilitzades en el futur pels nous estàndards de transmissió per satèl·lit, però actualment no són utilitzades de forma massiva en cap sistema de comunicacions.
Configuració de constel·lacions per diferents M de la modulació APSK.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La llanda (o llanta) és l'element de forma circular, normalment metàl·lica, sobre la qual s'assenta un pneumàtic i que el manté unit l'eix de la roda.
És un suport rodó, normalment amb obertures per aconseguir lleugeresa i alhora per permetre un flux d'aire. Hom pot trobar una llanda en vehicles com ara automòbils, motocicletes, camions, avions o bicicletes. També s'usa com a part del tuning.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'Asta descendent, en tipografia, és la part de la lletra llatina que s'estén per sota de la línia base d'una font tipogràfica.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La prospectiva tecnològica és un procés sistemàtic que analitza l'estat actual i les perspectives de progrés científic i tecnològic per tal d'identificar àrees estratègiques de recerca i tecnologies emergents en les que concentrar els esforços d'inversió i així obtenir els majors beneficis econòmics o socials. La prospectiva tecnològica s'utilitza dins de la gestió del R+D+I per tal de donar suport a les decisions d'inversió en tecnologia, conjuntament amb la vigilància tecnològica.
El terme “prospectiva” i l'expressió “antropologia prospectiva” foren proposats pel filòsof i funcionari francès Gaston Berger. Al costat de la prospectiva hi ha els conceptes semblants de futurologia i previsió. Algunes definicions no fan cap distinció entre les tres disciplines. En altres casos la diferenciació és prou categòrica.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Centre per al Control i Prevenció de malalties (CDC) dels Estats Units de Nord-amèrica, específica quatre nivells de bioseguretat per al maneig d'agents biològics, els quals són coneguts com a Nivells de bioseguretat de l'1 al 4. La classificació de cada laboratori identifica el risc biològic que representen per a la salut els agents que aquí es manipulen.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
IPS (In-plane switching) és una tecnologia de pantalla de cristall líquid (LCDs). Va ser dissenyat per resoldre les limitacions principals de l'efecte de camp nemàtic torçat (Twisted Nematic) matriu LCDs durant els últims anys 1980. Aquestes limitacions incloïen la resposta relativament lenta, depenen de l'angle de visió forta i de la reproducció de color de baixa qualitat. IPS implica arranjar i canviar l'orientació de les molècules del cristall líquid (LC) capa entre els substrats de vidre. Això es fa essencialment paral·lel a aquestes plaques de vidre.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El criteri M de Weierstrass, de vegades anomenat prova M de Weierstrass és, en matemàtiques, una condició suficient per a assegurar que una sèrie
∑
n
=
1
∞
f
n
(
x
)
{\displaystyle \sum _{n=1}^{\infty }f_{n}(x)}
de funcions definides en un conjunt
A
{\displaystyle A}
és uniformement convergent. No cal que
A
{\displaystyle A}
sigui un espai topològic ni que les funcions siguin contínues, encara que aquest es el cas d'utilització més freqüent.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
National Cactus and Succulent Journal, (abreujat Natl. Cact. Succ. J.), va ser una revista il·lustrada amb descripcions botàniques que va ser editada a Anglaterra. Es van publicar 37 números els anys 1946 - 1982. Va ser precedida per Yorkshire Cactus Journal i substituïda per British Cactus and¹Succulent Journal.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Public Library of Science (PLoS), la Biblioteca Pública de la Ciència, és un projecte sense ànim de lucre que té com a objectiu crear tota una biblioteca de revistes científiques, com altre tipus de literatura científica, sota llicències que permetin l'accés obert.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
En l'àmbit acadèmic, les actes són col·leccions de treballs acadèmics que es publiquen en el context d'una reunió acadèmica (congrés, conferència, jornades). En general són distribuïdes en forma de llibres impresos (i/o, de vegades en format de CD-ROM), ja sigui abans de l'inici de la reunió o després d'aquesta. Les actes contenen les aportacions realitzades pels investigadors en la conferència. Són, per tant, el registre escrit de l'obra que s'ha presentat als assistents a la reunió i la resta de la comunitat científica.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Structure from motion (SfM) és una tècnica fotogramètrica que permet estimar estructures tridimensionals a partir de seqüències d'imatges bidimensionals que poden ser acoblades amb senyals de moviment locals.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
.bv és el domini de primer nivell territorial (ccTLD) reservat pel territori dependent noruec de l'illa de Bouvet. És gestionat per l'empresa Norid, però actualment no està obert a nous registres. El domini fou designat el 21 d'agost de 1997, al mateix temps que s'assignà el domini .sj a l'arxipèlag àrtic Svalbard i a la gairebé deshabitada illa volcànica de Jan Mayen. Tots dos foren posats sota el registre .no de Norid, que n'és també el patrocinador. Temps després, les polítiques noruegues determinaren que el domini .no era suficient per encabir els seus territoris d'ultramar i que, per tant, el domini no estaria obert a noves inscripcions. Noruega no té la pretensió de comercialitzar els seus recursos, de manera que no està prevista la venda del domini .bv. Si més endavant es decideix utilitzar de nou, s'haurà de fer sota la regulació de l'Autoritat Noruega de Correus i Telecomunicacions i seguir les mateixes polítiques que el .no.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Animal Diversity Web (abreviació ADW) és la pàgina web del museu de zoologia de la universitat de Michigan.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Face Hallucination és una tècnica de superresolució que permet obtenir una imatge d'alta resolució a partir d'una imatge d'entrada de baixa resolució. S'aplica en sistemes de reconeixement facial perquè la identificació i l'anàlisi d'un rostre sigui més fàcil i eficaç.
Degut a la importància de les imatges en els sistemes de reconeixement facial, face hallucination s'ha convertit en un espai d'interès i de recerca per als investigadors
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La següent llista de mòduls elàstics conté els valors de diversos mòduls elàstics de diversos materials.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una llevaneu, màquina llevaneu o escombraneu (proposició de Lluís Creixell) és un vehicle dissenyat o adaptat per a eliminar la neu d'una via o zona transitable. Les llevaneus poden ser vehicles concebuts únicament per a aquesta funció o un vehicle com un camió, tractor, un tot terreny, entre d'altres, amb una pala o un altre sistema acoblat per a desplaçar la neu o expulsar-la. Hi ha dos sistemes per a llevar la neu, apartant-la amb una pala o mitjançant una turbina que la llança lluny. Amb nevades de diversos metres d'altura, aquest darrer és el sol sistema que es pot utilitzar. També s'usen, per a netejar les vies de ferrovies, trens llevaneu com la Sèrie 300. En els pols les llevaneus també són necessàries perquè puguin aterrar els avions. Es llancen primer les màquines necessàries a partir de l'avió amb un paracaigudes i un cop preparada la superfície l'avió pot aterrar i enlairar-se.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
En sentit material, una mostra és una petita part o quantitat d'una matèria o substància que és emprada per a analitzar-la i determinar diverses propietats físiques, químiques o altres. Les propietats de la mostra indiquen les propietats del conjunt de partida amb un cert grau de precisió.
La magnitud de la mostra és molt petita referida a la magnitud del conjunt. En conjunts de gran magnitud, la magnitud absoluta de la mostra pot ser important.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La tecnologia medieval s'aplica a la tecnologia utilitzada en l'edat mitjana, particularment, en l'Europa sota el domini cristià. Després del Renaixement del segle XII, l'Europa medieval va experimentar un canvi radical en la taxa d'invencions, innovacions en les maneres d'administrar les mesures tradicionals de producció, i el creixement econòmic. El període va experimentar avanços tecnològics importants, incloent l'adopció de la pólvora, la invenció dels molins de vent horitzontals, ulleres, rellotges mecànics i molins d'aigua, tècniques de construcció (estil gòtic, castells medieval), i millores en l'agricultura en general (rotació de cultius).
El desenvolupament dels molins d'aigua des dels seus orígens va ser notable i ampli, i va comprendre des de l'agricultura als serradores, per a fusta i pedra. Cap a l'any 1086 quan es publica el Llibre Domesday, la majoria dels pobles importants comptaven amb molins rotatoris, totalitzant uns 6.500 en Anglaterra. També s'emprava molt l'energia hidràulica en la mineria per aixecar la mena dels pous, partir la mena i fins i tot per propulsar els manxas.
Els avanços tècnics europeus entre els segles XII i XIV van ser desenvolupats a partir de tècniques arrelades en l'Europa medieval, originats en antecedents romans i bizantins, o adaptats d'intercanvis multiculturals producte de xarxes comercials amb el món islàmic, Xina i l'Índia. Sovint, l'aspecte revolucionari no va ser l'acte d'invenció en si mateix, sinó en el seu refinament tecnològic i aplicació al poder polític i econòmic. Encara que la pólvora havia estat utilitzada pels xinesos durant molt temps, van ser els europeus els qui van desenvolupar i perfeccionar el seu potencial militar, precipitant l'expansió europea i eventualment l'imperialisme de l'era moderna.
També es van realitzar importants avanços a la tecnologia marítima. Els avanços en la construcció naval van incloure els vaixells amb múltiples mastelerés amb vés-les llatines, el timó muntat al codast i la construcció del casc començant per l'armadura. Aquests desenvolupaments juntament amb noves tècniques nàutiques com la brúixola seca, la vara de Jacob i l'astrolabi, van permetre el control econòmic i militar de tots marés adjacents a Europa i també van permetre els assoliments nàutics a nivell mundial de l'era dels descobriments que estava naixent.
Al començament del Renaixement, la invenció per part de Gutenberg de la impremta mecànica va fer possible una disseminació del coneixement a una població més àmplia, que conduiria no solament a una societat gradualment més igualitària, sinó a una millor preparada per dominar altres cultures, inspirada per una gran reserva de coneixement i experiència. Els dibuixos i esbossos dels enginyers-artistes Guido dona Vigevano i Villard de Honnecourt de finals de l'era medieval poden ser considerats com a antecessors de les obres renaixentistes de creadors tals com Taccola o da Vinci.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Opera Mathematica és el títol abreujat d'un llibre sobre matemàtica del qual és autor Francisci Vietae (François Viète).
També hi ha una altra Opera Mathematica de Christopher Clavius (1538-1612).
El títol sencer és Opera mathematica in unum volumen congesta ac recognita.
El 1646, el corpus d'aquesta obra va ser impresa per Frans van Schooten, professor a la Universitat de Leiden. Va ser ajudat per Jacques Golius i Mersenne.
En aquesta obra Vieta dona a l'àlgebra uns fonaments tan sòlids com els de la geometria. Ell va crear la primera àlgebra simbòlica en fer això no va dubtar a dir que amb aquesta nova àlgebra tots els problemes es podien resoldre (non nullum problema solvere).
Vieta va ser el primer matemàtic a introduir notacions pel problema i com a resultat l'àlgebra ja no estaria més limitada a establir regles. Vieta marcà el final de l'àlgebra medieval (des d'Al-Khwarizmi a Stevin)
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els Premis Nacionals de Recerca són uns premis atorgats per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que tenen com a finalitat fomentar el reconeixement social de la ciència i l'activitat dels investigadors, mecenes, empresaris i comunicadors.Els Premis Nacionals de Recerca són les màximes distincions que s'atorguen en l'àmbit de la recerca a Catalunya, amb les quals el Govern i reconeixen i reflecteixen les diverses facetes tant de l'activitat investigadora com de les iniciatives de comunicació i divulgació científica, de mecenatge científic i de cooperació pública i privada en projectes d'R+I a Catalunya.Els guardons es presenten en cinc categories:
Premi Nacional de Recerca
2011: Jordi Galí i Garreta
2012: Carles Simó i Torres
2013: Elías Campo
2014: Lourdes Ibáñez
2015: Manel Esteller Badosa
2016: Lluís Torner Sabata
2017: Roderic Guigó i Serra
2018: Licia Verde
2019: Josep Tabernero Caturla
2020: Carme Torras i Bonaventura Clotet
Premi Nacional de Recerca al Talent Jove
2011: Núria López-Bigas
2012: Ben Lehner
2013: Isabelle Anguelovski
2014: Romain Quidant
2015: Frank Koppens
2016: Samuel Sánchez Ordóñez
2017: Nanda Rea
2018: Marc Güell
2019: Sílvia Osuna
2020: Núria Montserrat
Premi Nacional de Comunicació Científica
2011: Televisió de Catalunya pel programa "Valor afegit"
2012: Diari La Vanguardia
2013: Diari ARA
2014: Consorci Residència d'Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya
2015: Programa Quèquicom de Televisió de Catalunya
2016: Programa Dinàmiks, del canal Super3
2017: Publicació digital "UABDivulga", de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
2018: Programa NanoEduca
2019: Associació Catalana de Comunicació Científica
2020: Revista Mètode
Premi Nacional de Mecenatge Científic
2011: Pere Mir
2012: Pere Balsells
2013: Fundació Josep Carreras contra la leucèmia
2014: Fundació Botín
2015: Fundació Catalunya-La Pedrera
2016: Fundació bancària La Caixa
2017: Fundació La Marató de TV3
2018: Fundació Pasqual Maragall
2019: Fundació Científica de l’Associació Espanyola Contra el Càncer
2020: Fundació Víctor Grífols i Lucas
Premi Nacional al Partenariat Publicoprivat en R+I
2011: IBM i Barcelona Supercomputing Center
2012: Henkel, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
2013: KIC InnoEnergy Iberia
2014: L'empresa "Matgas 2000 AEI"
2015: Fundació Alícia
2016: Centre Tecnològic de l'Aigua (Cetaqua)
2017: Plataforma de recerca col·laborativa en l'àmbit de la mobilitat "Cooperative Automotive Research Network" (CARNET), impulsada per SEAT, Volkswagen Group Research i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
2018: Repsol-BSC Research Center (RBRC)
2019: Ricoh Additive Manufacturing Centre (Ricoh-CIM UPC)
2020: B. Braun Surgical SAU
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Aigua potable (del llatí: potabilis, derivatiu del verb potare= beure) és aigua que es pot beure o utilitzar per a la preparació dels aliments. La quantitat d'aigua potable necessària per mantenir una bona salut varia i depèn del nivell d'activitat física, l'edat, els problemes relacionats amb la salut i les condicions ambientals. Aquells que treballen en un clima càlid, poden necessitar-se fins a 16 litres al dia.
Normalment als països desenvolupats, l’aigua de l’aixeta compleix els estàndards de qualitat de l’aigua potable, tot i que només una petita proporció es consumeix o s’utilitza en la preparació d’aliments. Altres usos típics són el rentatge, lavabos i regadiu. Les aigües grises també es poden utilitzar per als lavabos o per al reg. El seu ús per al reg però pot estar associat a riscos. L’aigua també pot ser inacceptable a causa de nivells de toxines o sòlids en suspensió.
A escala mundial, el 2015, el 89% de les persones tenien accés a l’aigua des d’una font adequada per beure, anomenada font d’aigua millorada. A l’Àfrica subsahariana, l’accés a l’aigua potable oscil·lava entre el 40% i el 80% de la població. Prop de 4.200 milions de persones a tot el món tenien accés a l’aigua de l’aixeta, mentre que altres 2.400 milions tenien accés a pous o aixetes públiques. L'Organització Mundial de la Salut considera l'accés a aigua potable segura un dret humà bàsic.
Entre 1.000 i 2.000 milions de persones no tenen aigua potable segura, un problema que causa 30.000 morts cada setmana. Hi ha més gent que mor per la manca d'aigua que per la guerra, segons va dir el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, el 2010.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Facilitat d'accés a la tecnologia té relació amb el desenvolupament d'un país. Ja que les riqueses i el creixement de la societat està molt lligat al nivell d'accés a la tecnologia i la innovació. Creant així a escala global la necessitat que els ciutadans es vegin obligats a estar cada vegada més interconnectats.Per una banda, s'observa que aquesta facilitat envers l'accés a moltes d'aquestes tecnologies pot ajudar a crear un món més equitatiu, pacífic i just. Fent així que aquests avenços digitals donin suport a alguns dels 17 objectius de desenvolupament sostenible establerts per les Nacions Unides. Entre els quals s'aprecien, la reducció de la mortalitat materna i infantil, la reducció de la pobresa extrema, l'alfabetització universal, l'agricultura sostenible, entre d'altres.No obstant això, l'accés a la tecnologia també pot provocar una amenaça envers la privacitat de cada individu, o la seguretat d'aquest. A més també pot alimentar la desigualtat, tenint així implicacions en els principals drets humans.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Honeybee Robotics Spacecraft Mechanisms Corporation és una empresa de tecnologia i robòtica de naus espacials amb seu a Brooklyn, Nova York, amb oficines a Pasadena, Califòrnia i Longmont, Colorado. Va ser fundada el 1983 per Stephen Gorevan i Chris Chapman. El juny de 2017, Honeybee Robotics va ser adquirida per Ensign-Bickford Industries
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una targeta magnètica és una làmina amb una banda magnètica on es poden registrar unes dades i llegir-les posteriorment amb rapidesa (p. ex.: per identificació d'un usuari).
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un compost reforçat amb fibres (CRF) és un material que s'ha format per la unió de dos materials diferents per aconseguir la combinació de propietats que no son possible d'obtenir als materials originals. A aquest material compost s'afegeixen fibres per trobar altres propietats.
El CRF consta de tres components:
les fibres discontínues o com la fase dispersa,
la matriu com la fase contínua
la regió de la interfase fina, també coneguda com la interfície.Aquest és un tipus de grup de compostos avançats, que fa ús de closca d'arròs, pellofa d'arròs, i el plàstic com a ingredients. Aquesta tecnologia consisteix en un mètode de refinació, barreja i composició de fibres naturals dels corrents de deixalles de cel·lulosa per formar un material d'alta resistència compost de fibra en una matriu polimèrica. Els materials de rebuig o de base designats per la seva utilitat en aquest cas són les dels termoplàstics de residus i les diferents categories de residus cel·lulòsics, inclosa la closca d'arròs i serradures.
Un compost reforçat amb fibra (CRF) és d'alt rendiment compost de fibra aconseguida i fa possible per entrecreuament molècules de cel·lulosa de fibra amb resines en la matriu del material de CRF a través d'una propietat molecular re-enginyeria de processos, obtenint un producte d'excel·lents propietats estructurals.A través d'aquesta gesta de l'enginyeria molecular, es pot tornar a seleccionar les propietats físiques i estructurals de la fusta clonades amb èxit i resideixen en el producte CRF, a més d'altres atributs crítics per obtenir les propietats de rendiment superior a la fusta contemporània.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Retromedia és el fenomen que dona lloc a la persistència i retorn d'antigues tecnologies.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Analog Science Fiction and Fact és una revista de ciència-ficció nord-americana, publicada sota diversos noms des del 1930. Titulada originalment Astounding Stories of Super-Science, el primer volum data del gener de 1930, publicat per William Clayton i editat per Harry Bates. Clayton entrà en bancarrota el 1933, i es va vendre la revista a Street & Smith. El nou editor fou F. Orlin Tremaine, que va convertir Astounding en la revista líder del gènere pulp de ciència-ficció, que acabava de néixer. Va publicar històries de renom com Legion of Space, de Jack Williamson, i Twilight, de John W. Campbell. A finals de 1937, Campbell va assumir la tasca d'editor sota la supervisió de Tremaine, que va deixar la revista l'any següent, fet que va donar més independència a Campbell. Els següents anys Campbell va publicar moltes històries que es van convertir en clàssics del gènere, entre les quals la saga de La Fundació d'Isaac Asimov, Slan (d'Alfred Elton van Vogt), i diverses novel·les i històries de Robert A. Heinlein. El període que comença quan Campbell esdevé editor sovint és conegut com l'edat d'or de la ciència-ficció.
El 1950 havien aparegut ja diverses revistes competidores, entre les quals Galaxy Science Fiction i The Magazine of Fantasy & Science Fiction. L'interès de Campbell en alguns temes pseudocientífics, com ara la dianètica, va alienar alguns dels seus escriptors habituals, i ja no es considerava Astounding com la revista capdavantera del ram, malgrat la publicació de diverses històries populars i influents: la novel·la Mission of Gravity de Hal Clement i The Cold Equations de Tom Godwin. El 1960, Campbell va canviar el títol de la revista a Analog Science Fiction & Fact; feia temps que volia treure el mot "Astounding" del títol, que considerava massa sensacionalista. Per aquelles dates, Street & Smith va vendre la revista a Condé Nast. Campbell en va seguir sent l'editor fins a la seva mort l'any 1971.
Ben Bova en va prendre el relleu entre el 1972 i el 1978, i el caràcter de la revista va canviar de forma notable, ja que Bova estava disposat a publicar ficció que incloïa contingut sexual i paraulotes. Bova va publicar històries com The Gold at the Starbow's End, de Frederik Pohl, que va ser nominada a un premi Hugo i a un premi Nebula, i Hero, de Joe Haldeman, la primera història de la saga The Forever War, també guanyadora de premis Hugo i Nebula. Pohl no havia pogut vendre a Campbell, i Hero havia estat rebutjada per Campbell en no considerar-la apropiada per la revista. Bova va guanyar cinc premis Hugo consecutius per la seva tasca com a editor d'Analog.
Stanley Schmidt va succeir Bova, i va continuar publicant bona part dels mateixos autors que havien contribuït durant anys. Malgrat l'èxit inicial a l'hora de mantenir la revista en circulació, es va criticar l'estancament i monotonia de la revista. Analog es va vendre aDavis Publications el 1980, i posteriorment a Dell Magazines el 1992. Crosstown Publications va comprar Dell el 1996 i en segueix sent l'editorial. Schmidt va romandre com a editor fins al 2012, quan fou reemplaçat per Trevor Quachri.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Les tisores o estisores són una eina de tall utilitzada en molts àmbits de l'activitat humana. Consta de dues fulles metàl·liques (cadascuna anomenada tisora), esmolades pel costat interior, acabades en un buit on es poden introduir els dits, i articulades en un eix pels seus extrems.
Entre els diferents tipus de tisores es podrien destacar les tisores d'esporgar (també anomenades de podar), les de perruqueria, les de paper, les d'electricista, les de sastre ,les de cuina,les de cosir. etc... En la fabricació del vidre també es fan servir per a tallar aquest en calent, així com en d'altres tecnologies.
És important anar amb compte en la seva manipulació, ja que el seu mal ús pot derivar en ferides (talls) del que l'utilitza o a qui l'envolta (sobretot en els dits o mans).
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El nus de sang és el nus més utilitzat per unir seccions monofilament de niló, ja que aquest té una resistència equivalent a la resistència inherent de les cordes que el conformen. Altres nusos utilitzats per a aquest propòsit pot presentar una disminució considerable de resistència. A la pesca amb mosca, aquest nus serveix per a construir una disminució gradual de diàmetre entre la línia principal i l'extrem on hi ha l'ham. El principal inconvenient del nus de sang és la destresa necessària per a lligar-lo. També és probable que s'encalli, que no és una preocupació en la línia de pesca, ja que no és una gran pèrdua el tallar la línia, però pot ser un problema en una corda normal.
En el nus de sang, les dues línies per a ser unides es solapen uns 6-8 centímetres amb els extrems de les dues línies en direccions oposades. L'extrem d'una línia s'embolica 4-6 vegades al voltant de la segona línia i la porció restant del primer extrem es col·loca novament i es passa entre les línies en el començament de les embolcalls. L'extrem de la segona línia és embolicat en 4-6 vegades al voltant de la primera línia i el final d'aquesta línia és portada novament i es passa al que és ara un espai oval entre la primera embolcall de cada set.
El mètode anterior s'ha anomenat per Stanle Barnes ( Anglers 'Knots in Gut & Nylon , segona edició, 1951), "outcoil", i es diferencia del mètode que s'assembla al nus acabat des del començament, "incoil". Les imatges aquí estan incorrectes per presentar el nus acabat al tenir els seus extrems lliures des del centre del nus als extrems finals.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Xarxa d'Innovació Pública (XIP) està formada per un grup de professionals de diferents administracions públiques que tenen l'objectiu de promocionar la innovació i el coneixement obert dins del sector públic, implicant tant els agents institucionals com la societat civil. L'objectiu final és encomanar els processos d'innovació dins de l'estructura social, empresarial i administrativa, millorant-ne les formes d'organització externa i interna.El mes de juny del 2012 va presentar el seu Ideari que és el fruit d'un treball col·laboratiu construït a partir de sis grans eixos: GOV, COM, NET, ORG, EDU i CAT, que intenten englobar els diferents àmbits d'acció en què la Xarxa d'Innovació Pública (XIP) es proposa incidir tot fent propostes concretes perquè l'Administració les tingui en consideració i les pugui implantar.El 31 de gener de 2013 presenta el vídeo Govern obert, amb l'objectiu de difondre aquest concepte l, i també n'elabora una infografia. El 2014 exposa un nou projecte: el llibre 42 veus sobre el govern obert, una publicació col·laborativa en la qual 42 experts d'arreu del món ofereixen el seu coneixement sobre aquest concepte i que té com a resultat 42 articles breus i concisos sobre el govern obert.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Nederlands Centrum voor Biodiversiteit Naturalis és el Museu Nacional d'Història Natural dels Països Baixos, amb seu a Leiden. Es va originar de la fusió del Rijksmuseum van Natuurlijke Historie (abreujat RMNH) i del Rijksmuseum van Geologie en Mineralogie (abreujat RGM) el 1984. L'any 1986 es va decidir que el museu havia de convertir-se en un museu públic i se'n va construir un nou edifici. El nou edifici va costar uns 60 milions d'euros, convertint-se en el segon edifici de museu més car dels Països Baixos.
El museu obre tots els dies de la setmana de 10 del matí a 5 de la tarda. El preu de l'entrada és de 7.00 euros entre 4 i 12 anys, 9.00 euros entre 13 i 17, 11.00 euros entre 18 i 65, i 10.00 euros pels més grans de 65 anys.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Electronic Entertainment Expo 2013, comunament coneguda com a E3 2013, va ser de 19ª celebració de la Electronic Entertainment Expo. Aquest esdeveniment va tenir lloc a Los Angeles Convention Center a Los Angeles, Califòrnia. Aquest va començar l'11 de juny de 2013 i va finalitzar el 13 de juny de 2013, amb 48.200 assistents totals.Els principals punts destacats van incloure detalls de dues grans consoles de nova generació, la Microsoft Xbox One i la Sony PlayStation 4, així com els jocs de Nintendo Super Mario 3D World, Mario Kart 8, i Super Smash Bros per a Nintendo 3DS i Wii U.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un radom és, en enginyeria de telecomunicacions, el recobriment d'una antena, i s'utilitza per protegir-la de les inclemències meteorològiques (pluja, vent, calamarsa, neu...), sense que les seves propietats electromagnètiques es vegin afectades i l'antena continuï sent transparent a les ones de ràdio. El podem trobar, per exemple, en radars muntats a l'exterior, ja sia en avions o en equip estàtic.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'Alta tecnologia o última tecnologia (en anglès High-technology o High-tech) és aquella tecnologia que es troba en el més avançat o nivell més alt de desenvolupament o, senzillament, la tecnologia més avançada disponible en el present.
Els productes considerats actualment d'alta tecnologia són sovint els que incorporen l'electrònica avançada d'informàtica, però també hi ha els biotecnològics o els de nous materials.
La tecnologia més avançada pot aportar molts avantatges, però també presenta riscos i desavantatges considerables, raó per la qual moltes vegades, en camps com l'exploració espacial o el militar, s'opta per la tecnologia certificada, més antiga però també més fiable, i a vegades molt més assequible i barata de mantenir.
En arquitectura també existeix un estil arquitectònic conegut com a High tech d'on prové el nom de l'avanç tecnològic.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El control de qualitat és el conjunt de programes, tècniques i accions que es realitzen, ja siguin a través d'anàlisis, assaigs o altres eines de Control de gestió disponibles per tal de detectar defectes existents en productes, processos o serveis.
Un cop recollida tota la informació possible, el control de qualitat es basa en l'anàlisi i interpretació de dades per assegurar que els productes o serveis finals estiguin dissenyats i es produeixin per tal de satisfer els requisits i especificacions demandades per tots els usuaris, i no només l'usuari final. Els assaigs es fan sobre mostres, quan s'usen objectes sencers, o provetes extretes d'una mostra més gran.
A partir del moment en què l'oferta supera la demanda és quan el terme "qualitat" pren protagonisme davant la producció, ja que el client té on escollir. Cal destacar el procés d'autocontrol, el control per part dels operadors de les peces fabricades, que fomenta la sensació de responsabilitat, obté una millora de la qualitat i una disminució dels costos.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.