text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
Aquest article és una llista dels tancs principals de batalla, i altres vehicles amb el mateix paper, en servei en tots els països del món. Un tanc principal de batalla (MBT) és un tipus de tanc que per les seves característiques és capaç de reunir tots els requisits armamentístics davant d'una guerra mecanitzada.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La difracció d'electrons de baixa energia o LEED (low-energy electron diffraction) és una tècnica analítica mitjançant la qual es poden estudiar superfícies a escala atòmica mitjançant el bombardeig d'electrons lents. Amb aquesta tècnica es mesura la distribució angular de la intensitat dels electrons reflectits des d'una superfície cristal·lina d'un monocristall bombardejada amb electrons de baixa energia (energies menors que els 500 eV) amb angles d'incidència més grans. La figura de difracció proporciona informació molt detallada sobre la disposició atòmica de les capes més externes del sòlid.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Publicitat Above The Line, ATL (acrònim de les inicials angleses), també anomenat Publicitat sobre la línia, és una forma de publicitat segons el tipus de suport emprat. Fonamentalment, consisteix en la contractació d’espai en els mitjans de comunicació convencionals, tals com lels cartells gegants al carrer, la televisió, la ràdio…
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'aliatge de Lichtenberg és un aliatge fusible compost per un 50% de bismut, un 30% de plom, i un 20% d'estany. El seu punt de fusió és de 91,6 °C. El seu inventor fou el científic i escriptor alemany Georg Christoph Lichtenberg a finals del segle xviii.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
White Shadows in the South Seas (Ombres Blanques en els Mars Del sud) és un film mut del 1928 produït per Cosmopolitan Productions i la Metro-Goldwyn-Mayer(MGM) i distribuït per MGM. Va ser dirigit per W.S. Van Dyke i protagonitzat per Monte Blue i Raquel Torres. Basat en la novel·la del mateix nom de Frederick O'Brien, la pel·lícula és coneguda per ser la primera de MGM realitzada amb una banda sonora pre-enregistrada i per l'Oscar a la millor fotografia per Clyde De Vinna.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El cabriolé és un carruatge de dues rodes amb capota molt similar a la del tílburi amb porta. És a dir, en té d'una porta en la part davantera que es tanca en dues fulles fins a l'altura dels genolls.
Es munta per dos molls fixos a la caixa que per davant encaixen per dues bessones en la llimonera. La llimonera per la seva banda va suspesa per corretges de dos molls en forma de C fixos en les vares.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Departament de Banda Ampla, Comunicacions, i Economia Digital (en anglès Department of Broadband, Communications and the Digital Economy) va ser un departament (de nivell ministerial) del Govern d'Austràlia. El citat departament va ser instituït l'any 2007 i dissolt l'any 2013. Les seves funcions van ser assumides pel llavors creat Department of Communications d'Austràlia.
Aquesta estructura jeràrquica de govern va tenir al seu càrrec la responsabilitat del desenvolupament de la banda ampla (en anglès: broadband) a Austràlia, i en general de tot sector de les comunicacions en aquest país (incloent els serveis a través de senyals de radi i televisió), i de manera que aquest desenvolupament fos sostenible i convenient, promovent l'economia digital i la competitivitat en amplis sectors, en benefici dels australians.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
CD-ROM XA (CD-ROM Extended Architecture) és una conjunció del format CD-ROM i el CD-i, dissenyat per millorar les capacitats d'àudio i vídeo; pot ser utilitzat també per emmagatzemar només dades.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
«Quaderns Tècnics, la tecnologia a l'abast», normalment anomenada a través del seu acrònim: «QT», és una revista que es va començar a editar el novembre de 1985, va tenir periodicitat bimestral, i després de 27 exemplars i 841 pàgines, l'abril de 1990 es va deixar de publicar. Va ser editada per Produccions Tècniques, SCCL. El primer número es va presentar públicament pels seus responsables a la llibreria Les Voltes de Vic a l'octubre de 1985 i va ser oficiada pel llavors Rector de la UPC Gabriel Ferraté Pascual.Va ser la primera revista de divulgació tecnològica en llengua catalana i feia difusió dels darrers avenços en ciència i tecnologia, a més d'oferir articles divulgatius i de formació pràctica sobre els diferents aspectes de la tecnologia: àudio, vídeo, comunicacions, informàtica, lexicografia, a banda d'entrevistes i reportatges. Quaderns Tècnics també va intervenir en el debat sobre la tecnologia i la societat present en aquell moment.Va impulsar i ser-ne sòcia fundadora de l'Associació Catalana de Premsa Tècnica i Científica, agrupant les escasses publicacions relacionades amb la ciència i la tècnica que s'editaven en llengua catalana en aquell moment. També va impulsar la campanya per a una Ràdio Exterior de Catalunya. Durant l'existència de la publicació va col·laborar en la presència del català en diferents emissores internacionals d'Ona Curta a través de col·laboracions periòdiques sota el nom de "La tecnologia a l'abast"
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El rotlle de pell de matemàtica egípcia (RPME) és un rotlle de cuir de 10 × 17 polzades (25 × 43 cm) adquirit per Alexander Henry Rhind el 1858. Va ser enviat al Museu Britànic el 1864, juntament amb el Papir de Rhind, però no va ser químicament suavitzat i desenrotllat fins a l'any 1927. L'escriptura emprada és de caràcters hieràtics de l'Imperi Mitjà escrits de dreta a esquerra. Els erudits daten el RPME al segle XVII aC.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una tremuja o gronsa és una màquina formada per un dipòsit en forma de tronc de piràmide o de tronc de con invertits, que funciona com un embut, en el qual hom acumula i emmagatzema diverses matèries que hi són posades per la seva part superior i surten per la part inferior alimentant una màquina, o carregant un camió o vagó. Les tremuges a la indústria del plàstic son utilitzades en els processos d'injecció, extrusió, bufat i premsat. La tremuja es posa a la boca d'entrada de la màquina d'injectar o extrusora per alimentar-la de polímer en forma de grànuls de plàstic barrejat amb pigment o concentrat de color, també anomenat "Master". Algunes tremuges disposen d'altres mecanismes opcionals com; assecadors d'aire i dosificadors de pigment. La càrrega de les tremuges pot ser manual o totalment automatitzada per grans instal·lacions de moltes màquines.
Viccionari
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Es coneix com a cap de turc una família de nusos amb aspecte de trena que es fan amb una sola corda i generalment formant un bucle tancat (també es poden fer plans). Tot i que un nus cap de turc pot tenir certa utilitat (per exemple com a protecció anti-frecs), es considera un nus decoratiu. El nus rep el nom per la seva gran similitud a un turbant. El nus cap de turc és utilitzat com woggle pels Boy Scouts.
En els caps de turc el camí que segueix la corda té una seqüència de pas de sobre/sota (normalment anomenada "ou" de l'anglès "over-under") amb les altres parts de la corda que es va creuant (abans de doblar o triplicar el nus). Cada cap de turc en concret, cada membre d'aquesta família, es caracteritza per dos nombres. El primer indica el nombre de cordes que un comptaria si tallés el nus transversalment (abreviat per L de l'anglès "leads"). El segon indica el nombre de cops que el patró bàsic es repeteix en el nus (s'abrevia per B de l'anglès "bights"). Així un cap de turc es descriu amb el nombre de L i B, per exemple 3L-5B.
Un cop acabat el nus és força habitual resseguir el trenat inicial un cert nombre de cops (anomenat passades), per tal de fer-lo més ample i més vistós. (Les definicions de "leads" i "bights" així com la seqüència de pas sobre/sota s'apliquen abans de fer les passades).
No totes les combinacions de L i B són possibles, només aquelles en les que aquests dos nombres són coprimers. Quan aquests dos nombres no acompleixen aquesta condició es necessita més d'una corda per a poder-lo trenar (exactament el nombre de cordes que es necessiten és el màxim comú divisor de L i B), deixant d'ésser un cap de turc.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
En estadística matemàtica, un interval de confiança d'un paràmetre poblacional (per exemple, la mitjana poblacional) és un interval numèric construït a partir d'una mostra, el qual conté aquest paràmetre amb determinada probabilitat (per exemple, el 95 %) que s'anomena el nivell de confiança.
El nivell de confiança desitjat és establert per l'investigador (no és determinat per les dades). És molt habitual utilitzar el nivell de confiança del 95%, no obstant això, es poden utilitzar altres nivells de confiança, per exemple, el 90% o el 99%.
En contrast amb un estimador puntual d'un paràmetre, on es dona un únic nombre, en un interval de confiança, tal com hem dit, es proporciona tot un rang de nombres entre dos valors, i a més, es quantifica en termes probabilístics la confiança que es té en què aquest interval contindrà l'autèntic valor del paràmetre.
Quan es proporciona un interval de confiança es suposa que les dades poblacionals tenen determinades característiques, més o menys exigents; en els casos més habituals es suposa que ho fan mitjançant la distribució normal. La construcció d'intervals de confiança també es pot realitzar usant el teorema central del límit, la desigualtat de Txebixev, o altres tècniques.
Els intervals de confiança intervenen en pràcticament totes les àrees de l'estadística; en aquest article ens limitarem a considerar alguns dels casos més habituals, concretament, els intervals de confiança per a la mitjana d'una població normal amb desviació típica coneguda o no, i l'interval de confiança per a una proporció en una població de mida gran.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una baga o armella és un caragol que té una anella en lloc de cap en un dels seus extrems. Se sol emprar per a ajuntar cables a objectes, per exemple, per a penjar un quadre en una paret. N'hi ha de dues menes: baga tancada i baga oberta. També és habitual utilitzar-la en un quadre, enroscada a la part superior i del darrere, per introduir-la dins un cargol de ganxo prèviament fixat a la paret.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
CORDIS (Community Research and Development Information Service, en català Servei d'informació per a la comunitat de recerca i desenvolupament), és un espai d'informació dedicat a les activitats europees de recerca i desenvolupament (R + D).
Els principals objectius de CORDIS són els següents:
Facilitar la participació en les activitats comunitàries en l'àmbit de la recerca;
Millorar la utilització dels resultats en matèria d'investigació prestant especial atenció als principals sectors que permeten la competitivitat d'Europa;
Promoure la difusió del coneixement per tal d'estimular el rendiment de les empreses en matèria d'innovació, sobretot a través de la publicació de resultats d'investigació obtinguts en els successius programes marc finançats per la Unió Europea, així com l'acceptació social de les noves tecnologies.CORDIS constitueix la font d'informació oficial de la publicació de totes les convocatòries de propostes del Setè Programa Marc d'Investigació i Desenvolupament Tecnològic (7PM)CORDIS és un servei gestionat per l'Oficina de Publicacions de la Unió Europea.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
En biologia, l'adjectiu «facultatiu» significa «opcional» o «discrecional» (antònim d'«obligat») i es refereix a un organisme que no està limitat a un determinat mode de vida o d'acció, per oposició a un organisme obligat, el qual està limitat a un determinat tipus de vida.És utilitzat principalment en biologia amb paraules com:
un facultatiu (FAC), aiguamoll facultatiu (FACW) o facultatiu de muntanya (FACU) és un estat d'indicador de zones humides per a plantes.
un anaerobi facultatiu és un organisme que pot utilitzar oxigen, però que també té mètodes anaeròbics de producció d'energia. Pot sobreviure en qualsevol dels dos entorns
un bípede facultatiu és un animal capaç de caminar o córrer a dues potes, així com de caminar o córrer amb quatre extremitats o més, segons correspongui.
un carnívor facultatiu és un carnívor que no depèn exclusivament de la carn per alimentar-se, sinó que també pot subsistir amb aliments no animals. És comparable amb el terme omnívor.
una heterocromatina facultativa és un ADN compacte però no repetitiu en forma d’heterocromatina, però que pot perdre la seva estructura condensada i activar-se per transcripció genètica.
una llacuna facultativa és un tipus d'estany d'estabilització utilitzat en el tractament biològic d'aigües residuals industrials i domèstiques.
un paràsit facultatiu és un paràsit que pot completar el seu cicle vital sense dependre d'un hoste.
una planta fotoperiòdica facultativa és una planta que acaba florint independentment de la longitud de la nit, però que és més probable que floreixi en condicions de llum adequades.
Un sapròfit facultatiu viu de matèria vegetal moribunda, no morta.
els simbionts facultatius són organismes que poden viure sense simbiosi i només la utilitzen per a processos no vitals.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El nus de pescador doble és un nus utilitzat per a empalmar dos trossos de corda. Aquest nus i la versió nus de pescador triple són les més utilitzats en escalada, arboricultura, i recerca i rescat. El nus s'obté en fer un doble nus simple, que dona una ballestrinca o nus de pardal, amb cada extrem al voltant de la secció dreta de la part oposada.
S'utilitza en escalada per empalmar cordes d'equip d'escalada o com suport d'un nus crític, tal com un nus de fixació de l'arnès o de línies de ràpel simples. En aquest ús, es lliga l'extrem lliure al voltant de l'extrem fix de la soga, de manera que no pugui lliscar a través del nus. Aquest nus, juntament amb el nus de pescador simple poden ser utilitzats per lligar els dos extrems d'una línia d'un collaret. Els dos nusos simples dobles són armats en forma separada, i d'aquesta manera la longitud del collaret pot ser ajustada sense deslligar o desarmar el collar.
Quan s'utilitzen certes cordes modernes fetes de polietilè a massa molecular altíssima que tenen una lubricitat elevada, la capacitat de travat del nus es degrada i fàcilment es desfà. El problem es resol en utilitzar el nus de pescador triple.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'ergonomia és l'aplicació d'informació científica sobre els humans al disseny d'objectes, sistemes i entorns per a ús humà. Popularment es coneix l'ergonomia com la forma en què les empreses dissenyen tasques i àrees de treball per a maximitzar l'eficiència i la qualitat del treball dels seus empleats. Tot i això, l'ergonomia està present a qualsevol cosa que implica a gent. Els sistemes de treball, esports i lleure o salut i seguretat, són àrees en què s'haurien d'aplicar els principis de l'ergonomia si es dissenyen bé.Les investigacions en ergonomia es fan principalment per ergonomistes que estudien les capacitats humanes en relació amb les demandes del seu treball. La informació derivada dels ergonomistes contribueix al disseny i l'avaluació de tasques, treballs, productes, entorns i sistemes per a fer-los compatibles amb les necessitats, capacitats i limitacions de la gent (IEA, 2000). Un exemple de l'ergonomia són les cadires especialitzades.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El fil metàl·lic és un fil constituït per algun material metàl·lic, ja sigui ferro, coure, estany o d'altres. Pot presentar-se al mercat en bobines o enrotllat en forma de rotlle-donut i té diverses utilitats. En electrotècnia, el fil de coure, revestit d'una capa de plàstic, s'empra com a conductor d'aquesta energia en instal·lacions elèctriques. En joieria, s'utilitza el fil d'or o d'argent, per fer soldadures entre peces d'aquests materials. En informàtica i electrònica, s'utilitza el fil d'estany, per soldar components a una placa de circuits integrats.
En l'antiguitat, la joieria sovint conté, en forma de cadenes i decoració aplicada, grans quantitats de fils metàl·lics fets amb precisió. En alguns casos, les tires tallades de xapa metàl·lica es convertien en fil estirant-les a través de perforacions en matrius de pedra, i les tires es doblegaven sobre elles mateixes per formar tubs prims. Aquesta tècnica va ser utilitzada a Egipte durant la II Dinastia. Des de mitjans del II mil·lenni aC, la majoria dels fils d'or de la joieria es caracteritzen per línies de costura que segueixen una espiral formant un cable. Aquestes tires retorçades es podien convertir en fils rodons sòlids fent-los rodar entre superfícies planes o el mètode de trefilatge de tires. El mètode de fabricació de fils trenats va ser substituït per l'extrusió.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una funció tècnica és el passatge, mitjançant un dispositiu apropiat, d'un conjunt donat d'estats inicials d'un sistema, al conjunt desitjat d'estats finals. Per exemple, si el sistema és "una font d'aigua", el seu estat inicial és "impura", la "funció de purificació de l'aigua" és la transformació de l'aigua de la font perquè el seu estat final sigui "aigua pura en el grau desitjat".
La realització de la funció requereix un dispositiu capaç d'efectuar la transició de l'estat inicial al final. Per al concepte de funció tècnica no importa la manera especificada que s'aconsegueix aquesta transició, sinó la transició mateixa. En l'exemple donat, el dispositiu és "un sistema de purificació d'aigua" que pot realitzar-se de moltes maneres: sistema de filtres, agregat de substàncies químiques que precipitin les impureses en suspensió, evaporació de l'aigua, etcètera. Qualsevol que sigui el dispositiu triat (que depèn de les característiques de la font, costos admissibles, grau de puresa desitjat) la funció és la mateixa, encara que tal vegada el rang de puresa final (la total és impossible d'aconseguir) variï.
El concepte de funció usat en tecnologia és el mateix que l'usat en fisiologia en retransmetre's "òrgan". L'única diferència és que en el cas tecnològic la funció tècnica la realitza un artefacte, mentre que en el fisiològic la realitza un òrgan o un sistema d'òrgans com el sistema circulatori.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una casamata, en enginyeria militar, és qualsevol construcció de tipus sòlid destinada a albergar algun tipus d'arma defensiva. Així podem parlar de casamates per metralladora, per artilleria, etc. Generalment estan construïdes amb formigó de gran resistència reforçat amb acer, o planxes d'acer, cobrint tota la peça, si bé, de vegades, es fa ús de la forma del terreny per estalviar part de la construcció. Segons el disseny, es deixen una o més obertures des de les de fer foc sobre les zones a cobrir. En èpoques anteriors a la revolució industrial, les casamates es podien construir en maó, terra o, fins i tot, pedra treballada.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'Efecte Matilda és un biaix en contra del reconeixement dels èxits de dones científiques, el treball de les quals és menystingut o fins i tot atribuït als seus col·legues homes. Aquest efecte va ser descrit per primera vegada per la sufragista i abolicionista Matilda Joslyn Gage en el seu assaig Woman as Inventor (1870) i el terme fou proposat per la historiadora de la ciència Margaret W. Rossiter el 1993.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Premi Atos-Joseph Fourier és una competició anual per a científics de tot el món, que es postulen, individualment o en equip, a les competicions locals (actualment a França, Txèquia, Regne Unit i Irlanda). És un guardó internacional a l'excel·lència científica que té com a objectiu premiar el treball d'investigadors, acadèmics i científics industrials en les àrees estratègiques de la informàtica avançada (HPC, Quantum, Edge), la intel·ligència artificial i la descarbonització.
Per mantenir-se a l'avantguarda de la innovació i seguir sent competitives, les organitzacions públiques i les empreses hauran d'entendre com aprofitar eficaçment aquestes tecnologies emergents. Mitjançant aquest concurs es dona suport a la innovació en quàntica, simulació i anàlisi per ordinador que originen aplicacions industrials reals i tangiibles.
El Premi Atos-Joseph Fourier va ser convocat per primera vegada a França l'any 2009 per l'empresa Bull, que ara forma part d'Atos, i per GENCI (Grand Equipement National de Calcul Intensif). El premi ret homenatge al llegat del matemàtic i al seu treball al segle XVIII que va contribuir, en gran manera, a la modelització matemàtica dels fenòmens físics.
Jean-Baptiste Joseph Fourier (21 de març de 1768 - 16 de maig de 1830) va ser un matemàtic i físic francès que va iniciar la recerca matemàtica de les conegudes sèries de Fourier i la seva aplicació als problemes de transferència de calor i vibracions. La transformada de Fourier i la llei de Fourier també s'anomenen en el seu honor. A Fourier també se li atribueix, àmpliament, el descobriment de l'efecte hivernacle.
Fourier va acompanyar Napoleó Bonaparte a la seva expedició egípcia el 1798, com a assessor científic. El 1801, Napoleó, el va nomenar governador de l'Isère a Grenoble. Va ser a Grenoble quan va començar a experimentar sobre la propagació de la calor. El 21 de desembre de 1807 va presentar el seu article sobre la propagació de la calor en cossos sòlids a l'Institut de París. El 1822, Fourier va ser escollit secretari permanent de l'Acadèmia Francesa de les Ciències. El 1830, va ser elegit membre estranger de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un acceleròmetre mesura els moviments que es duen a terme en més d'un pla. Igual que el podòmetre, és un instrument petit que es col·loca i se subjecta a l'altura de la cintura. Existeix una relació lineal entre l'acceleració del moviment i la despesa calòrica. L'acceleròmetre mesura la freqüència, durada i intensitat de l'activitat física.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'obra Historia natural y moral de las Indias, del jesuïta José de Acosta, va ser publicada primer en llatí, l'any 1589 a Salamanca per Guillermo Foquel, amb el títol De natvra nobi orbis libri dvo, et de promvlgatione evangelii apud barbaros sive de procvranda indorvm salvte, libri sex, fou una edició en octau amb deu pàgines preliminars.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un tallatubs és una eina utilitzada per tallar tubs rodons en angle recte. A més de produir un tall net, aquesta eina és sovint ràpida, sent la forma més convenient de tallar canonada enfront de l'opció d'utilitzar una serra per a metalls (encara que això depèn del tipus de metall de la canonada).El model més popular està compost per un disc afilat ajustable amb una adherència de mandíbula, amb dos o més cilindres, al costat oposat al disc de tall. S'utilitza prement la roda de tall fent-lo girar repetides vegades al voltant del tub fins a tallar tot el gruix de la paret del mateix.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un aparell o dispositiu electrònic consisteix en una combinació de components electrònics organitzats en circuits, destinats a controlar i aprofitar els senyals elèctrics. Exemple de dispositiu electrònic és un amplificador de so que amplifica el flux d'energia d'un micròfon cap als altaveus.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La refrigeració és el procés de reducció i manteniment de la temperatura (a un valor menor a la del medi ambient) d'un objecte o espai. La reducció de temperatura es realitza extraient energia del cos, generalment reduint la seua energia tèrmica, el que contribueix a reduir la temperatura d'aquest cos.
La refrigeració implica transferir l'energia del cos que pretenem refredar a un altre, aprofitant les seues propietats termodinàmiques. La temperatura és el reflex de la quantitat o nivell d'energia que posseeix el cos, ja que el fred pròpiament no existeix, els cossos solament tenen més o menys energia tèrmica. D'aquesta manera refredar correspon a retirar energia (calor) i no ha de pensar-se en termes de «produir fred o afegir fred».
La salut i el benestar d'un país pot dependre dels sistemes de refrigeració. Per exemple; l'alimentació i l'emmagatzematge de vacunes, distribució, aplicació mèdica, industrial, comercial i domèstica de tota classe depèn dels sistemes de refrigeració.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Societat Catalana de Tecnologia és una filial de l'Institut d'Estudis Catalans, creada el 1986 com a continuació de la Secció d'Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques.Entre les seves activitats es destaquen els cursos organitzats en col·laboració amb la Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) de la Generalitat de Catalunya, i l'edició de diverses publicacions com el seu Butlletí i les monografies. A més, cada any convoca un premi per a estudiants.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'obsolescència és la caiguda en desús de màquines, equips i tecnologies motivada no pas per un mal funcionament del mateix equip, sinó per un insuficient acompliment de les seves funcions en comparació de les noves màquines, equips i tecnologies introduïts en el mercat. L'obsolescència pot deure's a diferents causes, encara que totes elles amb un rerefons purament econòmic:
La impossibilitat de trobar recanvis adequats, com en el cas dels vehicles automòbils. En aquest cas, l'absència de recanvis es deu a l'encariment de la producció al tractar-se de sèries curtes.
L'obsolescència és, també, conseqüència directa de les activitats d'investigació i desenvolupament que permeten en temps relativament breu fabricar i construir equips millorats amb capacitats superiors a les dels precedents. El paradigma, en aquest cas, ho constituïxen els equips informàtics capaços de multiplicar la seva potència en qüestió de mesos.
Igualment es produeix en nous mercats o tecnologies substitutives, en les quals l'opció dels consumidors pot fàcilment polaritzar-se a favor d'una d'elles en detriment de les restants, com en el cas del sistema de vídeo VHS enfront del BETA.
Finalment, pot ser producte de l'estratègia del fabricant, si aquest comercialitza productes incomplets o de menors prestacions a baix preu amb el propòsit d'afermar-se en el mercat oferint amb posterioritat el producte millorat que bé va poder comercialitzar des d'un principi, amb l'avantatge afegit que el consumidor es duu la falsa imatge d'empresa dinàmica i innovadora.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La tecnologia Cave Automatic Virtual Environment o C.A.V.E., és un entorn de realitat virtual immersiva. Es tracta d'una sala en forma de cub en la qual hi ha projectors orientats cap a les diferents parets, terra i sostre. Depenent del resultat que es vulgui obtenir es projectarà la imatge a totes o només alguna de les parets de la sala.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
GRB 130427A va ser un esclat de raigs gamma rècord, descobert iniciant-se el 27 d'abril de 2013. L'observatori espacial Fermi va detectar un raig gamma amb una energia d'almenys 94000 milions d'electró-volts. Va ser detectat simultàniament pel Burst Alert Telescope a bord del telescopi Swift i va ser un dels esclats més brillants detectats pel Swift. Va ser un dels cinc GRBs més propers, a una distància de 3600 milions d'anys llum, i va ser comparativament de llarga durada.
L'observatori espacial Swift també va observar l'esclat, determinant ràpidament la seva ubicació.L'emissió també va ser detectada utilitzant la radiació de ràdio, infraroig i visible des dels telescopis terrestres utilitzant la ubicació en el cel proporcionada pel Swift. L'esclat va ser observat amb un telescopi òptic de 350mm i es va mesurar la seva brillantor. La magnitud aparent visible va disminuir de 13 a 15,5 en un període de tres hores començant a les 08:05:12 UTC el 27 d'abril de 2013. El Catalina Real-time Transient Survey també va detectar l'esclat òpticament, independentment de l'alerta. Va rebre la designació CSS130502:113233+274156. Es va trobar en ascensió recta 11:32:32.90, i declinació +27:41:56.5 (J2000).
El catàleg SDSS mostra una galàxia (SDSS J113232.84+274155.4) gairebé coincident amb aquesta posició a una magnitud r=21,26 però sense obtindre espectre SDSS.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Lumileds és una aliança de 2 empreses (joint venture) formada per Philips Lighting i Agilent Technologies. Lumileds desenvolupa i comercialitza dispositius LED. Després de l'adquisició de Lumileds per Philips el 2005, lumileds esdevé una unitat de negoci com a Philips Lumileds Lighting Company.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un motor bicilíndric en línia, conegut també com a bicilíndric vertical, bicilíndric paral·lel o pel seu nom anglès, straight-twin (literalment, "bessó recte"), és un motor de combustió interna de dos cilindres alineats en paral·lel. Pot ser tant de dos com de quatre temps, en cicle d'Otto o dièsel.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La convergència tecnològica és la tendència de diferents sistemes tecnològics en l'evolució cap a la realització de tasques similars. Convergència pot fer referència a tecnologies prèviament separades com la veu (telefonia), dades (i aplicacions de productivitat) i vídeo que ara comparteixen recursos i interactuen entre si sinèrgicament, creant noves possibilitats. La convergència es defineix com la interconnexió de tecnologies de la computació i informació, contingut multimèdia i xarxes de comunicacions que han arribat com a resultat de l'evolució i popularització d'internet, tant com d'activitats, productes i serveis que han emergit des de l'espai digital.
Avui dia estem envoltats per un món multimèdia convergent en molts nivells, amb nodes de comunicació i informació contínuament adaptant-se per satisfer a demandes creades per la mateixa tecnologia i canviant la forma de crear, consumir, aprendre i interactuar unes amb unes altres.Molts experts veuen tot això com la punta de l'iceberg, ja que totes les facetes de la vida social o institucional com a negocis, govern, art, periodisme, salut o educació porten amb si un increment dels espais digitals a través de xarxes creixents de dispositius TICs.
La base de la convergència tecnològica tal com es planteja, xoca amb una societat en la qual preval el consumisme com a expressió de l'ésser humà. Per això, i malgrat que es pugui apreciar la conversió de dispositius tecnològics (cel·lulars, telèfons intel·ligents, readers, tauletes…), la seva producció no s'ha vist reduïda, sinó tot el contrari, ja que respon a la premissa consumista imperant.
Per al teòric Henry Jenkins, la convergència tecnològica és un fenomen que es configura mitjançant la interacció de tres elements indissolubles: les tecnologies, les plataformes mediàtiques i el comportament de les audiències. Per Jenkins, convergència es refereix: "Al flux de continguts a través de múltiples plataformes mediàtiques, la cooperació entre múltiples indústries mediàtiques i el comportament migratori de les audiències mediàtiques, disposades a anar gairebé a qualsevol part a la recerca del tipus desitjat d'experiències d'entreteniment".
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La resistència o l'enduriment contra la radiació és el disseny de parts i sistemes electrònics perquè puguin suportar el dany causat per la radiació ionitzant. Aquesta radiació es produeix en l'espai exterior i en grans altituds, als cinturons de radiació de Van Allen. També es produeixen en les explosions nuclears i prop dels reactors nuclears i altres fonts de radiació.Hi ha moltes tècniques que poden aconseguir l'«enduriment». La MRAM, memòria d'accés aleatori magnetorresistiva, es proposa com la solució de llarga durada de memòria electrònica. Aquest és el cor de la resistència a la radiació, ja que si la memòria del sistema no està danyada, el sistema pot ser reiniciat.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
S'enten per sistema hidràulic al conjunt articulat de les diverses unitats hidràuliques que el formen, les quals poden ésser deus (o fonts), séquies, qanat(s), terrasses, molins, etc. En els estudis de sistemes hidràulics fets per Miquel Barceló o Helena Kichner, s'estableix una relació estreta entre les característiques d'aquest sistema i la societat que el va crear, en funció de les necessitats de la comunitat. Hom ha establert l'existència de sistemes hidràulics de fons de vall (sense que calgui fer terrases o feixes), de terrasses (amb captació d'aigua a mig vessant) i de vessant (amb captació d'aigua al torrent).
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Consell Europeu d'Investigació, més conegut com a ERC o European Research Council en anglès, és una institució paneuropea de finançament, creada el 2007 amb l'objectiu de sufragar la investigació i la innovació en la Unió Europea, donant suport als investigadors i potenciant la recerca a Europa.Del 2014 al 2021, el seu president fou el matemàtic francès Jean-Pierre Bourguignon. La presidenta per al període 2021-2015 és la biòloga Maria Leptin.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La història de l'electricitat es refereix a l'estudi i a l'ús humà de l'electricitat, al descobriment de les seves lleis com a fenomen físic i a la invenció d'artefactes per al seu ús pràctic. El fenomen en si, sense considerar la seva relació amb l'observador humà, no té història; i si se la considerés com a part de la història natural, en tindria tanta com el temps, l'espai, la matèria i l'energia. Com també es denomina electricitat la branca de la ciència que estudia el fenomen i la branca de la tecnologia que l'aplica, la història de l'electricitat és la branca de la història de la ciència i de la història de la tecnologia que s'encarrega de l'estudi de la seva aparició i evolució.
Una de les seves fites inicials pot situar-se cap a la dècada del 600 aC, quan el filòsof grec Tales de Milet va observar que fregant una vara d'ambre amb una pell o amb llana, s'obtenien petites càrregues (efecte triboelèctric) que atreien petits objectes, i fregant molt de temps, podia arribar a causar l'aparició d'una espurna. A prop de l'antiga ciutat grega de Magnèsia es trobaven les denominades pedres de Magnèsia, que incloïen magnetita. Els antics grecs van observar que els trossos d'aquest material s'atreien entre si, i també atreien petits objectes de ferro. Les paraules magneto – equivalent al terme català imant– i magnetisme deriven d'aquest topònim.
L'electricitat evolucionà històricament des de la simple percepció del fenomen, al seu tractament científic, que no es faria sistemàtic fins al segle xviii. Es van registrar al llarg de l'edat antiga i la mitjana altres observacions aïllades i simples especulacions, així com intuïcions mèdiques (ús de peixos elèctrics en malalties com la gota i el mal de cap), referides per autors com Plini el Vell i Escriboni Llarg, o objectes arqueològics d'interpretació discutible, com la bateria de Bagdad, un objecte trobat a l'Iraq el 1938, datat al voltant del 250 aC, que s'assembla a una cel·la electroquímica. No s'han trobat documents que en demostrin la utilització, encara que hi ha altres descripcions anacròniques de dispositius elèctrics en murs egipcis i escrits antics.
Aquestes especulacions i registres fragmentaris són el tractament gairebé exclusiu (amb la notable excepció de l'ús del magnetisme per a la brúixola) que hi ha des de l'antiguitat fins a la Revolució científica del segle xvii; tot i que, encara llavors, passa a ser una mica més que un espectacle per a exhibir als salons. Les primeres aportacions que poden entendre's com a aproximacions successives al fenomen elèctric foren realitzades per investigadors sistemàtics com William Gilbert, Otto von Guericke, Du Fay, Pieter van Musschenbroek (ampolla de Leiden) o William Watson. Les observacions sotmeses al mètode científic van començar a donar els seus fruits amb Luigi Galvani, Alessandro Volta, Charles-Augustin de Coulomb o Benjamin Franklin, prosseguides a començaments del segle xix per André-Marie Ampère, Michael Faraday o Georg Ohm. Els cognoms d'alguns d'aquests pioners van acabar donant nom a nombroses unitats utilitzades avui dia en la mesura de les diferents magnituds del fenomen. La comprensió final de l'electricitat es va aconseguir mitjançant la seva unificació amb el magnetisme en un únic fenomen electromagnètic descrit per les equacions de Maxwell (1861-1865).
El telègraf elèctric (Samuel Morse, 1833, precedit per Gauss i Weber, 1822) pot considerar-se com la primera gran aplicació en el camp de les telecomunicacions, però no serà en la primera revolució industrial, sinó a partir de l'últim quart del segle xix quan les aplicacions econòmiques de l'electricitat la convertiran en una de les forces motrius de la segona revolució industrial. Més que l'època de grans teòrics com Lord Kelvin, fou el moment dels enginyers, com Zénobe Gramme, Nikola Tesla, Frank Sprague, George Westinghouse, Ernst Werner von Siemens, Alexander Graham Bell i sobretot Thomas Alva Edison i la seva revolucionària manera d'entendre la relació entre la investigació cientificotècnica i el mercat capitalista. Els successius canvis de paradigma de la primera meitat del segle xx (relativista i quàntic) estudiaran la funció de l'electricitat en una nova dimensió: l'atòmica i la subatòmica.
L'electrificació no fou només un procés tècnic, sinó un veritable canvi social d'implicacions extraordinàries, començant per l'enllumenat i seguint per tota mena de processos industrials (motor elèctric, metal·lúrgia, refrigeració…) i de comunicacions (telefonia, ràdio). Lenin, durant la Revolució bolxevic, va definir el socialisme com la suma de l'electrificació i el poder dels soviets, però va ser sobretot la societat de consum que va néixer als països capitalistes, la que va dependre en major mesura de la utilització domèstica de l'electricitat en els electrodomèstics i va ser en aquests països on la retroalimentació entre la ciència, la tecnologia i la societat va desenvolupar les complexes estructures que van permetre els actuals sistemes d'R+D i d'R+D+I, en què la iniciativa pública i privada s'interpenetren, i les figures individuals es difuminen en els equips d'investigació.
L'energia elèctrica és essencial per a la societat de la informació de la tercera revolució industrial que es ve produint des de la segona meitat del segle XX (transistor, televisió, computació, robòtica, Internet…). Únicament pot comparar-se-li en importància la motorització dependent del petroli (que també és àmpliament utilitzada, com els altres combustibles fòssils, en la generació d'electricitat). Ambdós processos van exigir quantitats cada vegada més grans d'energia, la qual cosa és en l'origen de la crisi energètica i mediambiental i de la recerca de noves fonts d'energia, la majoria amb immediata utilització elèctrica (energia nuclear i energies alternatives, donades les limitacions de la tradicional hidroelectricitat). Els problemes que té l'electricitat per al seu emmagatzemament i transport a llargues distàncies, i per a l'autonomia dels aparells mòbils, són reptes tècnics encara no resolts de manera prou eficaç.
L'impacte cultural del que Marshall McLuhan va denominar edat de l'electricitat, que seguiria a l'edat de la mecanització (per comparació a com l'Edat dels Metalls va seguir a l'Edat de Pedra), prové de l'altíssima velocitat de propagació de la radiació electromagnètica (300.000 km/segon), que fa que es percebi de manera gairebé instantània. Aquest fet comporta possibilitats abans inimaginables, com la simultaneïtat i la divisió de cada procés en una seqüència. Es va imposar un canvi cultural que provenia de l'enfocament en "segments especialitzats d'atenció" (l'adopció d'una perspectiva particular) i la idea de la "consciència sensitiva instantània de la totalitat", una atenció al "camp total", un "sentit de l'estructura total". Es va fer evident i prevalent el sentit de "forma i funció com una unitat", una "idea integral de l'estructura i configuració". Aquestes noves concepcions mentals van tenir gran impacte en tot tipus d'àmbits científics, educatius i fins i tot artístics (per exemple, el cubisme). En l'àmbit de l'espacial i polític, "l'electricitat no centralitza, sinó que descentralitza... mentre que el ferrocarril requereix un espai polític uniforme, l'avió i la ràdio permeten la major discontinuïtat i diversitat en l'organització espacial".
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els biofiltres són uns dispositius emprats per controlar la contaminació, eliminant compostos contaminants des d'un corrent fluid (ja sigui aire o aigua) degradant-los biològicament. Habitualment s'utilitza per al tractament d'aigües residuals, per oxidar mitjançant els microorganismes els contaminants de l'aire i per atrapar productes químics nocius.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El calat és la distància vertical entre un punt de la línia de flotació i la línia base o quilla d'una embarcació, amb el gruix del buc inclosa. En funció del punt de referència per mesurar el calat, s'obtenen diferents definicions:
Calat de traçat: és el calat quan no es té en compte el gruix del buc.
Calat de popa (Cpp): és el calat mesurat a la perpendicular de popa.
Calat de proa (Cpa): és el calat mesurat a la perpendicular de proa.
Calat mitjà (Cm): és el calat mesurat a la vertical del centre de gravetat de la flotació, F, que es consideri. El calat mitjà s'obté pel càlcul a partir de la semisuma dels calats de proa i popa, (Cpp + Cpr)/2, amb una correcció per l'assentament i valor de la posició de F respecte de la perpendicular mitjana.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La tècnica de dipol levitant o LDX (Levitated Dipole eXperiment), és una proposta tecnològia de reactor de fusió nuclear que empra un tor superconductor sòlid, levitant magnèticament dins la cambra del reactor. El superconductor forma un camp magnètic asimètric d'una naturalesa similar a la magnetosfera de la Terra o de Júpiter.
Segons es fonamenta, un aparell així pot contenir plasma d'una manera més eficient que altres dissenys de reactors de fusió.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'areometria és una tècnica de la metrologia utilitzada per a la determinació de densitats de líquids, basant-se en el principi d'Arquimedes, obtingudes en funció de la flotabilitat que presenta un cos de pes constant situat en ells. Els aparells que s'empren s'anomenen areòmetres. Areometria és un mot compost per areo-, forma prefixada del mot grec araiós, "lleuger" i de la forma sufixada del grec -metria, derivada del mot grec métron, "mesura".
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El corian és un material sintètic comercialitzat per la casa DuPont des de 1967, compost per 1/3 de resina acrílica i 2/3 de càrrega mineral que al principi era de carbonat de calci i des de 1970 és d'hidròxid d'alumini [Al(OH)3]. És un material resistent i termoformable, solid surface, que es fabrica tant en planxes com, des de 1974, en objectes preformats.
Entre altres avantatges, el corian és dur i resistent a l'abrasió mecànica, a diferència d'altres materials sintètics, no es degrada amb la radiació ultraviolada solar, no és porós i per tant és força impenetrable per les taques i pels gèrmens, cosa que el fa especialment útil per a les sales d'operacions; la seva combustió no genera gasos tòxics. Aquestes propietats fan aquest material especialment apte per a banys, cuines, façanes i hospitals.
Com inconvenients, la baixa duresa, comparable a la d'una fusta dura, que el fa susceptible a les ratllades; el preu, un xic més alt que el d'altres materials sintètics, i finalment el fet de ser força sensible als atacs químics de substàncies com l'acetona.
Es troba al mercat en planxes 249x93cm amb un gruix de 4mm; 249x76/93cm amb un gruix de 6mm; 365,8x76/93cm amb un gruix de 13mm; 365,8x76cm amb un gruix de 19mm.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La interdisciplinarietat és l'intent de superar les divisions dels diferents camps de la ciència per tenir un apropament global a un problema o camp d'estudi. Es diferencia de la multidisciplinarietat, on experts de diversos camps treballen plegats però mantenint els seus mètodes i particularitats.
A l'Antiguitat no hi havia divisió entre les ciències, es considerava que una persona culta havia de dominar diferents disciplines, per això els filòsofs s'ocupaven de diferents disciplines. L'homo universalis renaixentista, l'ideal erudit, continuava mantenint aquest referent de totalitat. Amb l'especialització creixent del coneixement, accentuat pels estudis reglats a les universitats i el positivisme, la ciència va perdre l'enfocament interdisciplinar.
Les anomenades dues cultures (en termes de Charles Percy Snow), humanitats i ciències socials per una banda i ciències experimentals i ciències pures per l'altra, són les dues divisions majors però a cadascuna conviuen diferents acostaments al coneixement. La interdisciplinarietat busca justament superar aquestes divisions i per això els estudis busquen experts de diferents àrees per dotar d'una visió més complexa els temes analitzats.
Alguns dels exemples més recents d'estudis interdisciplinars són la ciència cognitiva, la lluita contra el canvi climàtic o els estudis culturals.
Viccionari
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els pilots continus són un tipus de pilots que s'introdueixen de forma contínua a un senyal amb modulació COFDM i que permeten d'obtenir informació sobre l'estat de la transmissió. Aquests pilots es distribueixen a cada símbol del senyal, excepte pel primer i segon símbol i el símbol de tancament de trama si existeix, mitjançant un patró de portadores. Aquests, amb el valor de la FFT, són els que decidiran els índexs de la portadora on hi haurà pilot continu i el nombre de pilots que hi haurà. Aquests pilots s'envien a una potència superior a la potència de la resta del senyal per a millorar la relació senyal-soroll (SNR), millorant així l'estimació sobre l'efecte del canal sobre el nostre senyal.
En un senyal transmès amb l'estàndard DVB-T el total de pilots continus és del 2,6% del total, mentre que l'estàndard DVB-T2 és del 0,35% del total.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Directory of Open Access Journals (DOAJ) és una base de dades internacional, que va néixer el maig de 2003 impulsada per la Universitat de Lund, a Suècia, que conté una llista de revistes científiques i acadèmiques d'accés obert, que compleixen amb estàndards d'alta qualitat, en utilitzar la revisió d'experts, i que són gratuïtes per a tothom des del moment de la publicació, sobre la base de la definició d'accés lliure adoptada a la Budapest Open Access Initiative (BOAI).
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La revolució de Copèrnic fou la revolució científica que es produí a l'Europa occidental, representada en l'astronomia pel pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric, iniciada el 1543 per Nicolau Copèrnic.L'obra De Revolutionibus fa referència al sentit literal del mot revolució: «moviment d'un cos –en aquest cas els cossos celestes– al voltant d'un eix» i no al concepte de revolució al sentit de capgirament total dels conceptes habituals que l'obra sene cap mena de dubte va ser també. Aquest canvi conceptual va culminar al segle xvii amb l'obra d'Isaac Newton. En gran part com a conseqüència d'aquesta revolució científica, al tombant del segle xvii al segle xviii una veritable crisi de la consciència europea toca els cercles intel·lectuals. El segle xviii s'obrira com a segle de les llums o de la Il·lustració. L'expressió «revolució copernicana» o «gir copernicà» ha passat a ser popularment sinònim de canvi radical en qualsevol àmbit.La transformació de la societat occidental de medieval a moderna, en el seu aspecte de canvi de mentalitat cap a la modernitat, va significar una nova consideració de la natura des d'un nou pensament científic, permès per l'ús de la raó humana sense subjecció al principi d'autoritat. Des del Renaixement, l'antropocentrisme humanista substitueix el teocentrisme de l'escolàstica. El barroc revalorà els sentits i l'experiència com a font de coneixement. Racionalisme i empirisme seran dues orientacions filosòfiques oposades, però complementàries.
Al temps de Galileu, la física va adquirir l'estatus de model de ciència, model que hauria de seguir tot saber que voldria arribar a la categoria de coneixement científic. La tasca de la ciència del segle xvii va ser trobar tècniques precises per a tenir el control racional de l'experiència i mostrar com conceptes matemàtics es poden utilitzar per a explicar els fenòmens naturals.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La medalla commemorativa Veitch és un premi internacional publicat anualment per la Reial Societat d'Horticultura.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
No confondre amb "Domesticació Tecnològica"
Apropiació tecnològica és el concepte utilitzat per explorar la relació entre 'tecnologia' i 'individu' i descriure el procés mitjançant el qual una tecnologia passa de ser desconeguda a ser part de la vida diària d'un agent (o la tecnologia mateixa s'involucra amb l'individu). Es distingeix de les teories tecnològiques, com el constructivisme i el determinisme tecnològic, ja que aquestes intenten explicar la relació existent entre 'societat' i 'tecnologia'.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia (SCCFF) és una associació d'escriptors i lectors aficionats als gèneres de la ciència-ficció i la fantasia. La SCCFF es va constituir el 1997 gràcies a l'impuls de membres de la Secció de ciència-ficció de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, finalment el juliol de 2005 es va legalitzar com a entitat independent. La societat va editar des de 1997 al 2015 un butlletí amb el nom de SC2F2 que s'enviava als membres de franc.
La idea inicial de crear l'Associació Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (després integrada com a secció a l'AELC i finalment convertida en la SCCFF actual) va sorgir de la col·laboració a mitjan anys 90 entre La Penya del Coet (amb Antoni Munné-Jordà i Jordi Solé i Camardons) i el Col·lectiu Freaks (on militaven, entre altres, Sebastià Roig, Salvador Macip, Amadeu Ros i Emili Gil). Altres membres destacats de la SCCFF han sigut Montserrat Galícia, Rosa Fabregat i Armengol, Jordi de Manuel i Barrabín i Jordi Font-Agustí.
El novembre de 2017 va organitzar la CatCon 2017 a Vilanova i la Geltrú per commemorar els 20 anys del "I encontre de ciència-ficció en llengua catalana", l'acte fundacional de la SCCFF.L'associació publica periòdicament una revista titulada Catarsi per promocionar la ciència-ficció, el terror i la fantasia en llengua catalana on es publiquen escrits originals i traduccions al català de temàtica de ciència-ficció o fantasia.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'Aparell de detecció electroestàtica o ESDA (de l'anglès Electrostatic Detection Apparatus) és una peça d'equipament d'ús comú en l'examinació de documents qüestionats, per revelar impressions amb sagnia en el paper que d'una altra manera poden passar desapercebudes. És una tècnica no destructiva (no danyarà les proves en qüestió), cosa que permet realitzar la resta de proves que es portaran a terme amb tranquil·litat. És una tècnica sensitiva, i s'ha sabut usar per detectar la presència empremtes digitals fresques.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'escudella és una eina emprada per a elaborar escudelles i altres recipients. Té forma de quart d'esfera i serveix per a donar forma a la peça. És utilitzada pels artesans escudellers i terrissaires.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'hàptica designa la ciència del tacte, per analogia amb l'acústica (oïda) i l'òptica (vista). La paraula prové del grec háptō (tocar, relatiu al tacte).
Alguns teòrics com Herbert Read han estès el significat de la paraula hàptica, referint per exclusió a tot el conjunt de sensacions no visuals i no auditives que experimenta un individu.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Open Handset Alliance és un consorci de 84 marques per desenvolupar estandàrds oberts per dispositus mòbils (telèfons, tauletes, etc.). Alguns dels seus membres són Google, HTC, Sony, Dell, Intel, Motorola, Qualcomm, Texas Instruments, Samsung Electronics, LG Electronics, T-Mobile, Nvidia, o Wind River Systems.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'estructura de les revolucions científiques (1962) és l'obra magna de Thomas Kuhn i un dels textos fonamentals de la filosofia de la ciència. En aquest llibre, es proposa un model explicatiu de la ciència, no pas com a acumulacions l'una sobre de l'altra, sinó com un paradigma dominant en cada època, de manera que es lliga la ciència al seu context històric. Kuhn aporta exemples concrets d'algunes disciplines per il·lustrar la seva teoria i divideix el procés general de canvi científic en tres fases: la creació de la ciència normal, la crisi del model i el canvi de paradigma final.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un cep, costell o carcany és un instrument format per dues peces, habitualment de fusta, amb la finalitat d'immobilitzar totalment o parcial un individu. En èpoques històriques passades, s'emprava el cep com a instrument de tortura, de manera que la víctima estava immobilitzada de peus i mans. Quan es tractava d'un càstig, el cep es trobava generalment a la plaça del vilatge, per a exposar el reu, servir d'escarni i sotmetre'l a tota mena de vexacions.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
A diferència dels senyals analògics, els digitals no presenten una variació contínua, sinó que contenen canvis lleus, en forma escalonada.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'estracte lliure de nitrogen que més pròpiament s'hauria de dir refinat lliure de nitrogen, obtingut en una anàlisi de laboratori d'aliments per ahumans i per a animals, s'obté com a diferència entre el pes de la mostra d'un aliment i la suma dels altres paràmetres mesurats (humitats, cendres, greix, proteïnes, i fibra crua). L'extracte lliure de nitrogen és necessari per realitzar el càlcul del total de nutrients digeribles.
Representa aproximadament als hidrats de carboni lliures de cel·lulosa.
Normalment es fa mitjançant un extractor del tipus Soxhlet.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
IESG (acrònim d'Internet Engineering Steering Group) és un departament que està dintre de l'organització d'internet IETF (Internet Engineering Task Force) i que s'encarrega dels estàndards d'internet quant a la gestió del dia a dia dels grups de treball i els documents generats anomenats recomanacions RFC.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un gadget és un dispositiu electrònic, una petita eina fixa o portàtil. Normalment es presenta com un objecte tecnològic inusual i amb un disseny que el diferencia de la resta. Així doncs, la majoria de gadgets es relacionen amb la novetat i al cap d'un temps d'estar al mercat deixen de ser gadgets per la seva utilització massiva. A més a més, quan es parla de programari s'utilitza gadget com un sinònim de widget.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
The Journal of Sex Research és una revista científica interdisciplinària dedicada a l'estudi de la sexualitat, publicada des del 1965 per la Societat per a l'Estudi Científic de la Sexualitat de Nova York. Té una periodicitat bimensual. La revista promou la comprensió interdisciplinar dels diferents temes de la sexologia contemporània, per tal de millorar l'estudi de la conducta sexual humana i fomentar la salut sexual. Publica articles sobre medicina, dret, psicologia, sociologia, biologia i història. Inclou informes empírics, assaigs teòrics, revisions bibliogràfiques, articles metodològics, articles històrics, informes clínics, articles didàctics, ressenyes de llibres i cartes al director.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La llista d'inventors que han mort amb els seus propis invents inclou aquells inventors que han finat d'alguna manera provocada o relacionada amb el producte, el procés, el procediment o qualsevol innovació que havien inventat o dissenyat.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Les funcions de la tecnologia són els usos útils de la tecnologia, i es relacionen amb com elles transformen l'entorn humà per adaptar-ho millor a les necessitats i desigs humans. A més, en aquest procés s'usen recursos naturals (per exemple, aire, aigua, materials o fonts d'energia), persones que proveeixen la informació, mà d'obra i mercat per a les activitats tecnològiques. I en el procés de transformació del món que ens envolta construeixen un món artificial, provocant grans conseqüències socials i ambientals.
El principal exemple és la utilització de la tecnologia en la seva funció per a la construcció d'un món artificial, i en la funció d'eina de transformació del mitjà són les ciutats, construccions completament artificials per on circulen productes naturals, com l'aire i aigua, que són alterats durant el seu ús. La tendència, aparentment irreversible, és a l'augment sostingut de la urbanització del planeta. S'estima que en el transcurs de l'any 2008 la població mundial urbana superarà a la rural per primera vegada en la història, el que ja ha succeït al segle XX pels països més industrialitzats. La raó és que les ciutats proveeixen major accés a formes de satisfer les nostres necessitats, perquè en elles existeix una major varietat i quantitat de serveis essencials destinats a les persones, llocs de treball, comerços, seguretat personal, formes d'entreteniment i accés a serveis de salut i educació.
En la prehistòria, les tecnologies han estat usades per satisfer necessitats essencials (alimentació, vestimenta, habitatge, protecció personal, relació social, comprensió del món natural i social), i en la història també per obtenir plaers corporals i estètics (esports, música, hedonisme en totes les seves formes) i com a mitjans per satisfer desitjos (simbolització d'estatus, fabricació d'armes i tota la gamma de mitjans artificials usats per persuadir i dominar a les persones).
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una filigrana o marca a l'aigua és un dibuix perceptible a contrallum en un paper, obtingut durant la seva fabricació mitjançant una diferència de gruix de la pasta de cel·lulosa que el compon. S'usa com a sistema de seguretat en documents (com ara els bitllets de banc) i segells i com a marca de fabricant.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica formà part dels Premis Nacionals de Cultura i era concedit anualment per la Generalitat de Catalunya, reconeixent la trajectòria professionals de cada guardonat en la seva categoria i amb una dotació de 18.000 euros.
El premi fou designat per un jurat encapçalat pel Conseller de Cultura i és atorgat en una cerimònia realitzada entre els mesos de setembre i octubre presidida pel President de la Generalitat, conjuntament amb la resta de Premis Nacionals de Cultura. A principis d'abril de 2013 es va fer públic que el Govern de la Generalitat de Catalunya reduïa els premis Nacionals de Cultura de 16 a 10 guardonats, i n'abolia les categories, creant un sol guardó de Premi Nacional de Cultura, amb la intenció de "tallar el creixement il·limitat de categories".
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els premis Ig Nobel són una paròdia dels premis Nobel que sol resoldre's en les mateixes dates que els premis originals, aproximadament en el mes d'octubre. Estan organitzats per la revista d'humor científica Annals of Improbable Research (AIR), i co-patrocinats per diverses societats que ostenten la paraula Harvard en la seva denominació, com The Harvard Computer Society o The Harvard-Radcliffe Society of Physics Students. La gal·la de lliurament es realitza en el Sanders Theatre, de la Universitat Harvard.
La seva acceptació i popularitat des de la seva institució en 1991 és creixent amb el pas del temps. Aquests premis guardonen els assoliments d'investigacions que "primer poden provocar el riure, però després fan que les persones pensin".
Els premis pretenen celebrar l'inusual, honrar l'imaginatiu i estimular l'interès de tots per la ciència, la medicina, i la tecnologia. En anglès Ig Nobel es pronuncia igual que ignoble, que significa "innoble", d'aquí el nom.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Sci-Hub és un lloc web i motor de cerca amb uns 80 milions d'articles acadèmics i documents científics de lliure accés per via il·legal. Opera des de servidors situats a Rússia, cosa que evita que arribe el sistema legal dels Estats Units.
Permet cercar pel títol o pel DOI. Quan aconsegueix un article que no havia trobat i piratejat abans, guarda una còpia per a cerques posteriors. Va ser creat el 2011 per la kazakh Alexandra Elbakyan com a reacció a l'elevat cost dels documents de recerca darrere els paywalls.
L'obtenció de l'accés als documents acadèmics es fa mitjançant credencials (identificació de l'usuari i la contrasenya), alguns dels quals han sigut facilitats per acadèmics voluntàriament. Les editorials afectades han acusat d'utilització del phishing mitjançant correus electrònics per a enganyar acadèmics, cosa que negà Alexandra Elbakyan.L'editorial acadèmica Elsevier ha presentat una querella a Nova York al·legant infraccions de drets d'autor per part de Sci-Hub. A Elbakyan se l'ha comparada amb Aaron Swartz i Edward Snowden.Quan a la plataforma amb la mateixa naturalesa LibGen no es troben els documents que se cerquen, el lloc web suggereix automàticament cercar a Sci-Hub.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La Proceedings of the Royal Irish Academy (PRIA) és la revista de la Royal Irish Academy, fundada el 1785 per promoure l'estudi de la ciència, la literatura educada i les antiguitats. Se la coneix com a diversos títols al llarg dels anys:
1836-1866: Proceedings of the Royal Irish Academy
1870-1884: Proceedings of the Royal Irish Academy. Science
1879: Proceedings of the Royal Irish Academy. Polite Literature and Antiquities
1889-1901: Proceedings of the Royal Irish AcademyEl 1902, la revista es va dividir en tres seccions Secció A: Mathematical and Physical Sciences, Secció B: Biological, Geological, and Chemical Science i Secció C: Archaeology, Culture, History, Literature. La secció A ara es publica com a Mathematical Proceedings of the Royal Irish Academy des de 1998, i la secció B es publica ara com a Biology and Environment: Proceedings of the Royal Irish Academy. La secció C ara és Proceedings of the Royal Irish Academy: Archaeology, Culture, History, Literature
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La generació digital d'imatges és, en l'actualitat, un component essencial dins del món de la imatge en moviment. Un altre component essencial és el d'un sistema interactiu total: un sistema on les imatges estàn unides per una resposta activa a les ordres i directrius d'un operador humà. Aquestes imatges interactives van ser possibles gràcies a la tecnologia del disc làser desenvolupat per la companyia elèctrica Philips.El disc làser òptic emmagatzema la informació que conté cada imatge de manera digital. En un disc normal es poden emmagatzemar uns 54.000 fotogrames que, gravats o passats consecutivament, oferirien un temps total de funcionament d'uns trenta minuts per cada cantó del disc. Ara bé, el disc també pot produir imatges fixes, marxa lenta, cerca ràpida, i, el més important, l'accés selectiu a les imatges. L'aparell pels discos pot, tan sols amb un petit retard, localitzar la posició d'un fotograma particular i conduir el làser en aquella direcció.
Aquesta facilitat d'accés selectiu fa que els discos làser siguin particularment idonis per a l'ensenyament, la publicitat i les promocions en els punts de venta. Les màquines de vídeo són una altra de les aplicacions. Si aquesta facilitat es combina amb un ordinador, una imatge del disc elabora una pregunta al usuari i llavors l'accés particular a les imatges depèn de les respostes. Aquestes respostes es poden efectuar en un teclat o amb una pantalla sensible al tacte, també es poden emetre a través del comandament o d'una altra manera.
Una altra aplicació experimental d'aquest potencial és el "mapa" visual d'Aspen, produït a la MIT a finals dels anys setanta. Les imatges del disc mostraven la vista a través del parabrises d'un cotxe; a cada encreuament la pantalla demanava a l'usuari que l'hi indiqués l'esquerra, la dreta o recte i llavors es produïa la seqüència correcte. També es va aplicar en els videojocs, que van començar l'any 1972 amb el Pong d'Atari. Tot i que l'animació, generada per un ordinador, no era de molta qualitat i tenia una interactivitat limitada, jocs com aquests i els posteriors Space Invaders (1978) i PacMan (1981) van ser molt populars i per tant, van produir grans guanys.
Durant els anys vuitanta, tant la generació digital i la tecnologia del disc han continuat millorant els jocs. Cap a l'any 1987 es va produir un nou canvi: A partir del disc làser, Phillips havia desenvolupat la tecnologia del compact disc aplicada a la reproducció del so digital. El vídeo CD va ser el pas següent, i el CD interactiu o CD-I el va seguir. Aquest últim, tan sols requeria afegir-hi a un simple ordinador un aparell de vídeo, així com un programa adient, que ja estaven a l'abast dels usuaris.
El CD-I està restringit per la capacitat d'emmagatzematge del disc. Una pantalla i un ordinador personal podrien estar units a un sistema interactiu per una xarxa de cable de fibra òptica, que recolzat per un súper ordinador, podria fer que molts aparells o participants l'utilitzessin simultàniament, Gary Demons deia estar segur que es crearien simulacions domèstiques:
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
14 nanòmetres (14 nm) és una tecnologia de fabricació de semiconductors en què els components tenen una dimensió de 14 nm. És una millora de la tecnologia de 22 nm. La llei de Moore diu que la superfície és redueix a la meitat cada 2 anys, per tant el costat del quadrat de la nova tecnologia serà de
14
≃
22
2
{\displaystyle 14\simeq {\frac {22}{\sqrt {2}}}}
. Sabent que els àtoms de silici tenen una distància entre ells de 0,543 nm, llavors el transistor té de l'ordre de 25 àtoms de llargada.Els transistors d'aquesta litografia estan preparats per dispositius que necessiten processadors de baix consum i com que són més petits, permeten posar més components dins el processador, com més nuclis (processadors multi-core) o diferents nivells de memòries caché i de més capacitat.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La guerra aèria és l'ús d'aeronaus militars i altres màquines voladores en la guerra, incloent-hi transports de càrrega per promoure els interessos nacionals. El poder aeri estratègic és el bombardeig de recursos enemics per bombarders; el poder aeri tàctic és la batalla per control de l'espai aeri per caces; el suport aeri proper és el suport directe a unitats de terra; el terme aviació naval refereix especialment a l'ús de portaavions.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els estudis socials sobre ciència i tecnologia abasten un àmbit d'estudi d'utilitats de la vida diària que té com a objectiu trencar amb les antigues barreres d'investigació cientificotècnica. Tradicionalment, la ciència i la tecnologia eren jutjades com una caixa negra i, per tant, estudiades independentment dels factors socials, polítics, i culturals, que actuarien com a distorsionadors del saber cientificotècnic. Els estudis sobre ciència, tecnologia i societat reconcilien aquests tres camps considerant-los com un teixit sense costures.
A l'estat espanyol, aquest tipus d'inquietuds i de reflexions han arribat amb el nom comú d'estudis sobre ciència, tecnologia, i societat (abreujat CTS), la qual cosa a les regions de parla anglesa es coneix com a Science and Technology Studies ('estudis de ciència i tecnologia') o Science, Technology and Society ('ciència, tecnologia i societat'), ambdós amb l'acrònim STS. A l'estat espanyol, la multidisciplinarietat en CTS inclou des del principi els àmbits de les ciències socials, i veu els seus orígens en els moviments en defensa dels drets humans, el moviment feminista i pacifista i els primers grups ecologistes sorgits sobretot després de la Guerra del Vietnam. Pels seus orígens i naturalesa, veiem cert paral·lelisme entre els estudis CTS i els estudis feministes.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La transformació digital és la integració de tecnologia digital en totes les àrees d'una empresa, canviant fonamentalment la forma en què opera i brinda valor als seus clients. Això, també suposa un canvi cultural i implica la re-elaboració dels productes, processos i estratègies dins de l'organització mitjançant l'aprofitament de la tecnologia digital.Com a tal, la transformació digital requereix un examen i re-invenció de la majoria, si no de totes les àrees dins d'una organització, de la seva cadena de subministrament i flux de treball, les habilitats dels seus empleats així com processos de discussió a nivell de junta directiva, interaccions amb clients i el seu valor per a les parts interessades.
La transformació digital ajuda a una organització a seguir el ritme a les demandes emergents dels clients, mantenint-les en el futur. La transformació digital permet que les organitzacions competeixin millor en un entorn econòmic que canvia constantment a mesura que la tecnologia evoluciona. Amb aquesta finalitat, la transformació digital és necessària per a qualsevol empresa, organització sense ànim de lucre o institució que busqui sobreviure en el futur.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Les representacions immersives són aquelles tecnologies que busquen traspassar el marc del quadre, és a dir, els límits del que veiem. El seu objectiu principal és introduir l'audiència dintre d'una imatge o realitat diferent a la seua.
Si s'hi aplica als antecedents del cinema, les representacions immersives eren pintures o obres de proporcions gegantines que envoltaven l'espectador aconseguint crear un sensació de pertinença al quadre, una suspensió temporal en què es vivia una realitat i emocions alternatives a les pròpies.
En l'actualitat, s'hi veuen representacions immersives mitjançant el món digital o simulat gràcies a l'evolució de la tecnologia audiovisual, de manera que durant el dia a dia tothom es veu rodejat d'aquestes i són emprades en diversos àmbits.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El nus constrictor és un dels nusos units que tenen una millor subjecció. Simple i segur, és un nus dur que pot ser difícil o impossible de deslligar una vegada que se subjecta. És fet de manera semblant a una ballestrinca però amb un extrem passat sota l'altre, formant un nus simple sota una volta. El nus constrictor doble n'és una variació encara més sòlida, que compta amb dues voltes. L'origen d'aquest nus molt probablement es remunta a almenys un parell de segles enrere. Encara que Ashley semblava donar a entendre que ell havia inventat el nus constrictor més de 25 anys abans de publicar el seu The Ashley Book of Knots, certes investigacions indiquen que ell no en va ser l'autor. La publicació d'Ashley del nus en realitat va augmentar-ne la difusió. Encara que la descripció té certa ambigüitat, es pensa que el nus constrictor va aparèixer sota el nom de "nus d'artiller" al llibre de 1866 The Book of Knots, escrit sota el pseudònim Tom Bowling. Bowling el va descriure en relació amb la ballestrinca, que ell va dibuixar i va anomenar el "nus de constructor".
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El distanciòmetre, també conegut com a mesurador làser, és un instrument de mesura amb raig làser que calcula la distància (el més senzill) des de l'aparell fins al punt opac a què apuntem amb el mateix. El distanciòmetre es va crear per facilitar les mesures on un flexòmetre no podia arribar. Si la distància era molt llarga i no hi havia suport, es doblava o no era prou llarg.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una maneta, pom o puny és el mecanisme que serveix per a obrir i tancar portes, calaixos i altres elements del mobiliari. N'hi ha de molts tipus i formes. Algunes són giratòries, perquè accionen un mecanisme que obre i tanca. D'altres són fixes i s'agafen per fer l'acció d'obrir o tancar. També n'hi ha de palanca, que cal pressionar per a fer funcionar el mecanisme.
Entre els materials habituals de fabricació de les manetes tenim el llautó, el bronze, l'alumini, el ferro i altres aliatges de metalls menys comuns.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Galvanisme és una teoria de Luigi Galvani segons la qual el cervell dels animals produeix electricitat que és transferida pels nervis, acumulada en els músculs i disparada per a produir el moviment dels membres. Aquesta singular teoria va recórrer els claustres universitaris europeus entre finals del segle XVIII i primeres dècades del xix. Els experiments amb animals, i fins amb cadàvers humans, encoratjaven la secreta esperança que, mitjançant l'electricitat, pogueren sanar-se malalties que provocaven paràlisis, i encara reanimar un cos mort. Eixes experiències poden considerar-se un remot antecedent del desfibril·lador cardíac modern.
El 1818, en la Universitat de Glasgow, el metge Andrew Ure va meravellar un auditori popular aplicant corrent al nervi frènic esquerre i al diafragma del cadàver d'un ajusticiat en la forca, amb la qual cosa va assolir la reanimació del cos. Tot va acabar en un frenètic festival d'horror quan es va aplicar corrent al nervi supraorbital i al taló. A mesura que pujava el voltatge, "es van exhibir les ganyotes més horribles. Ràbia, horror, desesperació, angoixa i somriures espantosos s'uniren en l'horrible faç de l'assassí", va narrar el mateix Ure.
Dos anys abans, en un castell suís, Mary Shelley havia concebut la novel·la Frankenstein o el modern Prometeu, en la qual és molt clara la referència als experiments que llavors es feien amb l'electricitat, que apassionaven el marit de Mary, el poeta Percy Bysshe Shelley, i el grup d'intel·lectuals que l'envoltava, entre ells Lord Byron, a qui va tenir com a veí a Suïssa, i al "pobre" Polidori, que es va suïcidar tres anys després. La teoria d'un fluid elèctric nerviós, produït pel cervell, conduït pels nervis i emmagatzemat en els músculs, ha estat abandonada pels científics.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Synopsis der Mitteleuropäischen Flora, (abreujat Syn. Mitteleur. Fl..), és un llibre amb il·lustracions i descripcions botàniques que va ser escrit conjuntament per Paul Friedrich August Ascherson & Karl Otto Robert Peter Paul Graebner. Va ser publicat en 12 volums en els anys 1896-1939.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L ' encesa del motor és un sistema de producció i distribució, en el cas de més d'un cilindre, de l'espurna d'alta tensió necessària en la bugia per a produir l'explosió provocada en els motors de benzina (cicle Otto) ja siguin de 2 o de 4 temps (2T i 4T)
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Sony Watchman és una marca registrada de televisió de butxaca produïda per Sony.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El tecnocapitalisme (paraula composta que combina "tecnologia" i "capitalisme") es refereix als canvis del capitalisme associats a l'aparició de nous sectors tecnològics, el poder de les corporacions i noves formes d'organització.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
OpenEdition és un portal de publicació en ciències humanes i socials creat i desenvolupat pel Centre pour l'édition électronique ouverte (Cléo). El Cléo és un centre especialitzat en l'edició electrònica, que està recolzat pel CNRS, l'EHESS, la Universitat de Aix-Marsella i la Universitat de Avignon. És una iniciativa pública en favor de l'accés obert als resultats de la investigació científica.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Congrés de Karlsruhe és una reunió internacional de químics que tingué lloc a la ciutat de Karlsruhe, Alemanya, del dia 3 al dia 5 de setembre de 1860. És el primer congrés científic internacional de la història.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Nokia N900 és un dispositiu d'internet mòbil i telèfon mòbil fabricat per Nokia, basat en la plataforma Maemo, que substituí al N810.
Fou presentat en el Nokia World, el 2 de setembre de 2009 i va ser posat a la venda l'11 de novembre de 2009 als Estats Units i 9 països europeus.Executa Linux Maemo 5v com sistema operatiu i és el primer dels dispositius Nokia basats en el microprocessador OMAP3 TI amb nucli ARM Cortex-A8. A diferència de les Internet Tablets que el precediren, el Nokia N900 fou el primer dispositiu Maemo a incloure la funcionalitat de telèfon (quad-band GSM i 3G UMTS). Duia integrada una càmera de 5 mega-píxels, un reproductor multimèdia portàtil i un dispositiu d'Internet mòbil amb correu electrònic i navegador web.
El N900 es va llançar amb Maemo 5, donant-li al dispositiu una interfície tàctil més amigable i una pantalla d'inici personalitzada que barreja icones d'aplicacions amb accessos directes i widgets. Maemo 5 és compatible amb Adobe Flash Player 9.4, i incloïa nombroses aplicacions dissenyades específicament per a la plataforma mòbil, com un nou Media Player tàctil.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Els Principia Mathematica és una obra en tres volums sobre els fonaments de la matemàtica, escrita per Alfred North Whitehead i Bertrand Russell i publicada entre 1910 i 1913. El seu objectiu és derivar totes les veritats matemàtiques a partir d'un conjunt ben definit d'axiomes i regles d'inferència de la lògica simbòlica. Els Principia es consideren una de les obres més importants de la lògica matemàtica.
Una de les principals motivacions de l'obra foren els treballs de Frege sobre teoria de conjunts, en els quals Russell descobrí certes contradiccions. Aquestes contradiccions foren superades en els Principia amb un complex sistema de tipus: un conjunt té un tipus superior als seus elements i no és acceptable parlar de «conjunt de tots» els conjunts i construccions semblants que duen a paradoxes (vegeu paradoxa de Russell).
Els Principia només tracten de teoria de conjunts, nombres cardinals, nombres ordinals i nombres reals. Malgrat que el camp de l'anàlisi real no hi és inclòs, al final del tercer volum ja és evident que una gran part de tota la matemàtica coneguda es pot desenvolupar en principi a partir del formalisme establert per Russell i Whitehead. El projecte inicial incloïa un quart volum sobre els fonaments de la geometria, però els autors l'abandonaren per «esgotament intel·lectual».
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Ciència en acció (publicat l'any 1987) és considerat un clàssic dins la Sociologia del Coneixement Científic. El seu autor és l'antropòleg, filòsof i sociòleg de la ciència francès Bruno Latour, un dels pares de la teoria de l'actor-xarxa.
Latour segueix els principis d'imparcialitat i simetria -característics del Programa Fort i de la Sociologia del Coneixement respectivament- en l'anàlisi de la tecnociència. Fent ús d'una sèrie de principis i regles estableix una separació significativa de la ciència en dos moments: ciència acabada i ciència en procés de controvèrsies (quan no s'han tancat les caixes negres). Aquesta segona versió de la ciència és la que considera interessant per l'estudi del procés col·lectiu de producció de la tecnociència.
Estructurat en tres parts de dos capítols cada una i un darrer «Post scriptum», la primera part tracta sobre la retòrica de la ciència, quan els actors que participen en la ciència es convencen i persuadeixen dels resultats. En el capítol «Literatura» analitza la literatura científica com a exemple de retòrica sofisticada destinada a combregar adhesions i refusar opositors, afirmant que com més complex és un article, és més social, perquè precisa més associacions que el facin creïble. En «Laboratorios» incorpora diverses conceptualitzacions importants en la teoria de l'actor-xarxa: inscripcions, portaveus, proves de resistència, creació de contralaboratoris. En els laboratoris es construeixen les caixes negres de la ciència. També s'afirma que el destí de fets i artefactes científics depèn de l'ús posterior, dels usuaris, del que es dedueix que les característiques d'un artefacte són la conseqüència de l'acció col·lectiva. En la tercera regla del mètode Latour afirma que la clausura d'una contro vèrsia és la causa de la representació de la naturalesa, i no la seva conseqüència, aleshores no es pot recórrer a la naturalesa per explicar la clausura de les controvèrsies.
En la segona part «Máquinas» vol mostrar que la fabricació de la tecnociència implica recursos humans i no-humans, sense establir privilegis entre actors, una afirmació polèmica però que ja té antecedents en Durkheim. Latour introdueix el concepte de traducció (tàctiques per sumar esforços, guanyar col·laboradors, en un procés que sempre significa una alteració dels pressupostos inicials), i quins processos intervenen fins a la clausura de la caixa negra. Així oposa al model de difusió existent el model de traducció a través del principi de simetria, que incorpora la col·lectivitat en el procés de clausura de la ciència. Però afirmar que la tecnociència és el resultat de l'esforç col·lectiu és dir que aquesta té una condició invariablement política. En el següent capítol «Los que están dentro salen al exterior» es vol mostrar l'estreta relació entre científics i societat a través de les diverses associacions que intervenen en l'estabilització dels fets de la ciència, i com aquests esdevenen representacions sobre la Societat (la quarta regla del mètode coincideix amb la tercera, només s'ha de substituir la paraula naturalesa per societat).
La tercera part «Tribunales de la razón» i «Centros de cálculo» és una crítica a la racionalitat. Segons Latour la tecnociència presenta les propietats d'una xarxa d'associacions que acumula fets en funció d'una divisió artificial entre racionalitat/irracionalitat contribuint a la ‘mobilització del món'. La xarxa, amb la creació de centres de càlcul que integren eines, inscripcions, fórmules, taxonomies i teories, contribueix a la consolidació d'un poderós mecanisme relacional d'assimilació i expansió que condemna la resta del món a la marginalitat, atresorant la prerrogativa sobre la veritat i el coneixement significatiu.
En el darrer capítol «Post scriptum» Latour proposa un gir contracopèrnica (més enllà del gir social) que permeti orientar els estudis socials de la ciència amb el retrobament d'una metafísica experimental que inclogui els quasiobjectes, mitjançant la fusió de la realitat natural i social de l'individu en un període a-modern. Es tractaria de l'acceptació d'una ontologia variable entre actors no privilegiats per superar el dualisme kantià.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
La protecció col·lectiva és la tècnica que protegeix més d'una persona davant de riscos que no s'han pogut evitar o reduir al màxim, com per exemple, una bastida, una barana o una xarxa (per la protecció contra les caigudes a diferent nivell) o la insonorització del motor d'una màquina (per la protecció contra el soroll). El terme protecció col·lectiva s'oposa al de protecció individual, que protegeix a un sol treballador, i es consideren preferibles les proteccions col·lectives a les individuals, perquè són més fàcils de controlar, ja que el seu ús no depèn tant de la voluntat o els descuits de cada treballador.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Comitè Internacional de Taxonomia dels Virus (en anglès International Committee on Taxonomy of viruses (ICTV) - és un comitè que autoritza i organitza la classificació taxonòmica dels virus. Han desenvolupat un esquema universal de classificació taxonòmica amb l'objectiu de descriure tots els virus d'un organisme viu. Els membres del comitè són considerats experts mundials en virus. El comitè és dirigit per la divisió de virologia d'International Union of Microbiological Societies.
El ICTV intenta aconseguir una classificació universal que pugui funcionar com el necessari estàndard de classificació dels virus, regulant la descripció formal de les noves soques i ordenant la seva ubicació dins de l'esquema classificatori. Intenta que les regles de nomenclatura i classificació s'assemblin el més possible a l'estàndard tradicional de la classificació dels organismes utilitzant algunes de les seves categories, sufixos que indiquen la categoria taxonòmica i aplicant cursiva als noms dels tàxons.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
El Dialogo Sopra i Due Massimi Sistemi del Mondo, en català Diàleg Sobre els Dos Grans Sistemes del Món, és una obra del físic i matemàtic toscà Galileo Galilei (1564-1642), conegut als Països Catalans com Galileu, publicada el 1632 a Florència i escrita en forma de diàleg entre diversos personatges en italià, on l'autor ataca el model geocèntric del sistema solar de Claudi Ptolemeu (circa 90-circa 168) i defensa el model heliocèntric de Nicolau Copèrnic (1473-1543). El llibre el dedicà a Ferran II de Mèdici, Gran Duc de Toscana, que era el seu protector. La Santa Inquisició el prohibí el 1633, però Matthias Bernegger el traduí al llatí i fou publicat a Estrasburg el 1635 amb el nom de Systema cosmicum, difonent-se pels països protestants.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Hi ha invents tecnològics que se situen en primer pla, com la telefonia mòbil, la miniaturització de chips, la intel·ligència artificial, etc. I n'hi ha d'altres que es mantenen en un segon pla, però igualment aprofiten ens avenços tecnològics. La indústria del sexe és una de les que més ha aconseguit obtenir beneficis d'aquests avenços, aplicant la tecnologia al plaer.El vibrador, les joguines sexuals, els robots, les xarxes socials, etc. Són exemples de com la tecnologia ha ajudat a obtenir plaer.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Una sauna és un bany de vapor a altes temperatures, que oscil·len entre els 70 °C centígrads (en saunes humides o banys turcs) i els 70 °C o 90 °C (en saunes seques).Té lloc en recintes petits generalment de fusta, i proporciona als seus usuaris efectes beneficiosos per l'organisme a través de l'eliminació de toxines gràcies a la sudoració. Per aquesta raó és utilitzada per a fins higiènics iterapèutics.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'Organització del Genoma Humà (The Human Genome Organistation -HUGO-) és una organització dins del Projecte del Genoma Humà, el qual té com a objectiu descobrir el genoma humà. Es va fundar el 1989 amb una organització internacional. El seu Comitè de Nomenclatura (HGNC Arxivat 2005-09-01 a Wayback Machine.) assigna un únic nom i símbol per cadascun dels gens humans.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Architectura Navalis Mercatoria, és un tractat d'arquitectura naval fet per Fredrik Henrik af Chapman i publicat en 1768, que LXII làmines plasma els tipus de vaixells contemporanis que ell va considerar que eren els millors i més interessants.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
En biologia, l'adjectiu «obligat» es refereix a un organisme limitat a un determinat mode de vida o d'acció, per oposició a un organisme facultatiu, que pot viure en diferents condicions.
un aerobi obligat és un organisme que no pot viure sense oxigen
un anaerobi obligat és un organisme que no pot viure amb oxigen
un respirador d'aire obligat és un peix que respira exclusivament de l'atmosfera
un bípede obligat és un organisme que només es pot moure a dues potes
un carnívor obligat és un organisme que necessita menjar carn per viure
la hibernació obligada és un estat d'inactivitat mitjançant el qual alguns organismes sobreviuen a la falta de recursos
un paràsit intracel·lular obligat és un microorganisme paràsit que no es pot reproduir fora d'una cèl·lula hoste adequada
un paràsit obligat és un paràsit que no es pot reproduir sense explotar un hoste adequat
una planta fotoperiòdica obligada és una planta que requereix nits d'una certa llargada per poder començar a florir, germinar or dur a terme altres funcions
els simbionts obligats són organismes que només poden viure en simbiosi
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Un portapalets, transpalet o toro (manual o amb motor) (ang. pallet truck) és un carretó elevador que permet d'aixecar i transportar palets i la seva càrrega.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
L'anomenada democràcia electrònica (en anglès, electronic democracy), també democràcia digital o democràcia per internet, coneguda en anglès com e-democracy (e-DC), és l'ús de les TIC (informàtica, internet, computació mòbil i telecomunicacions) per crear espais de diàleg i reflexió social, accés a la informació de subjectes polítics (plans de treball, ideologia), exercici dels drets de participació política, i en la millora dels processos electorals en la relació entre ciutadans, subjectes polítics i institucions electorals.És la democràcia que fa servir les noves tecnologies de la informació i els mitjans alternatius de comunicació per satisfer les seves necessitats en benefici de tots i per a millorar processos dins d'una república democràtica o democràcia representativa. És un desenvolupament polític que encara està en els seus inicis, i és un tema que genera molts debats i activitats en governs, grups cívics i societats d'arreu del món.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
A New Kind of Science (lit. en català: Un nou tipus de ciència) és un llibre de Stephen Wolfram que va ser publicat l’any 2002 per la seva companyia Wolfram Research sota el segell Wolfram Media. Conté un estudi empíric i sistemàtic de sistemes computacionals com ara els autòmats cel·lulars. Wolfram denomina programes simples aquests sistemes i argumenta que la filosofia científica i els mètodes apropiats per a l’estudi dels programes simples són rellevants per a altres camps de la ciència.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
HEC-RAS (de l'anglès River Analisys System) és un programa de càlcul de flux hidràulic unidimensional en làmina lliure, dissenyat especialment per a calcular avingudes hidrològiques en rius.
La versió més recent del programa és la 4.0 beta, i es pot descarregar de franc Arxivat 2005-10-30 a Wayback Machine.. És un programa gratuït, de lliure distribució però de codi tancat.
El programa el desenvolupa l'Hydrologic Engineering Center (HEC, Centre d'enginyeria hidrològica) dels Army Corps of Engineers (Cos d'enginyers de l'exèrcit) dels Estats Units.
Pot treballar tant en canals prismàtics com no prismàtics i permet treballar amb règims permanents o gradualment variables en el temps. El model pot calcular tant règims ràpids com lents i pot considerar efectes de ponts, embassaments, sobreeixidors, etc. El programa aporta forces resultats hidràulics i ofereix també una bona sortida gràfica.
El model de càlcul efectua tres hipòtesis hidràuliques bàsiques:
El flux és gradualment variat en l'espai, ja que el model donat suposa una distribució hidroestàtica de pressions.
El flux és unidimensional.
El pendent és petit.L'aplicació del model a un riu real en lloc d'un canal comporta també l'acceptació de les següents hipòtesis:
La llera és fixa.
No hi ha transport sòlid.
La resistència al flux és independent del flux (en realitat, el número de Manning disminueix amb el cabal (i el calat) de manera sensible.
| 0Ciència_i_Tecnologia
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.