text
stringlengths 14
24.3k
| summary
stringlengths 1
163
|
|---|---|
El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha instat l'Estat a "no actuar individualment" i coordinar-se amb la resta de països de l'espai Schengen per la data final d'obertura de fronteres. "És fonamental establir criteris comuns perquè la recuperació de la mobilitat internacional de forma segura sigui un fet", ha assegurat després de visitar l'Aeroport de Barcelona - El Prat. Actualment, aquesta infraestructura funciona amb una capacitat del 20% i el Govern espera poder duplicar la xifra al llarg de l'estiu, a mesura que es vagi recuperant la mobilitat internacional i interna.
|
Aragonès insta l'Estat a coordinar-se amb l'espai Schengen per la data final d'obertura de fronteres
|
L'Ajuntament d'Olot s'ha adherit a la campanya per demanar la supressió del correbou quan falten dues setmanes per la consulta sobre el futur d'aquest acte de les festes del Tura. El ple ha aprovat una moció defensada per la Fundació Fauna i 44 entitats més on es demanava el suport a la iniciativa 'Olot sense correbous'. El resultat de la votació ha estat de dotze vots a favor –tots els regidors de l'oposició i tres regidors de l'equip de govern- i nou abstencions. En el text recorden que la ciutat ja es va declarar antitaurina i amiga dels animals l'any 2004 i demanen que, en cas que guanyi el Sí –és a dir que s'aboleixi el correbou- l'Ajuntament programi una activitat alternativa per als joves on no es maltractin animals. L'alcalde, que s'ha abstingut, ha dit que la moció estava "fora de lloc" perquè ja hi ha una consulta on es debatrà aquest tema. L'encarregat de presentar la moció ha estat el president de la Fundació Fauna, David Serramitjana, que ha demanat el suport de totes les formacions tot recordant que és una tradició "anacrònica" de fa quatre segles que cal abolir. D'aquesta manera, ha dit, "Olot serà del segle XXI i una ciutat millor". També ha recordat que compten amb el suport de 44 entitats més i partits polítics, dels quals 17 son de la ciutat. Al text de la moció aprovada hi ha dues demandes més. En primer lloc que, en cas que guanyi el Sí a la consulta, és a dir que els olotins decideixin que no s'ha continuar amb aquesta tradició, reclamen el compromís de l'Ajuntament perquè inclogui al programa de festes del Tura una activitat especial alternativa al correbou per al jovent que permeti "molta més diversió i sense maltractar animals". I en segon lloc, que es faci arribar l'acord del ple al Parlament sol·licitant que modifiqui l'annex de la Llei 34/2010 de l’1 d’octubre, de regulació de les festes tradicionals amb bous, per tal d'eliminar la localitat d'Olot de la llista actualitzada dels municipis on se celebren festes tradicionals amb bous. Els impulsors de la campanya 'Olot sense correbous' ja van dir al seu moment que l'objectiu de la moció era obligar als polítics a "mullar-se" i a donar la seva opinió després que l'Ajuntament decidís convocar la consulta sobre el futur del correbou. Dotze vots a favor i nou abstencions Com ja estava previst, tots els partits de l'oposició –ERC, CUP i Olot en Comú- que sumen 9 vots han donat suport a la moció. Els representants de les tres formacions han coincidit a felicitar als seus impulsors per la iniciativa i s'han compromès a treballar activament en la campanya per aconseguir el Sí a la consulta i poder acabar així amb un espectacle que al seu entendre es basa en el patiment dels animals i que forma part del passat. L'alcalde, Josep Maria Corominas, ha explicat que s'ha donat llibertat de vot als regidors que formen part de l'equip de govern (CiU i PSC) i que ell ha decidit abstenir-se perquè considera que la moció és sobre una campanya i no sobre el futur del correbou. En aquest sentit, ha afegit que creia que aquesta iniciativa estava "fora de lloc" perquè entén que ja hi ha un "camí clar" on els ciutadans podran donar la seva opinió, que és la consulta que es farà de l'1 al 7 de juny. Dels nou regidors que té CiU, n'hi ha hagut tres que han donat suport a la moció: Josep Berga (primer tinent d'alcalde), Estanis Vayreda i Núria Fité. La resta s'han abstingut. Finalment, el portaveu del PSC, Josep Guix, ha defensat també l'abstenció dels seus tres regidors al·legant que la votació de la moció podia conduir a la "manipulació" de l'opinió ciutadana i que la seva obligació era mantenir la "neutralitat institucional". L'oposició, molt crítica amb la consulta En el transcurs del ple, els tres grups de l'oposició han criticat el moment i la fórmula escollida per l'equip de govern pel que fa a la consulta sobre el correbou i la variant. Tots ells han coincidit a dir que no hi ha hagut un debat real a la ciutat sobre aquests dos temes, i molt especialment sobre la variant. Referent a la doble pregunta -'Olot ha de deixar d'organitzar els correbous?' i 'Consideres la variant d'Olot una obra urgent i prioritària?'-, també han qüestionat la seva claredat i eficàcia. El regidor d'ERC Lluis Juncà ha assenyalat que la pregunta de la variant és "tan genèrica que el 99% votaria que sí" però ja ha advertit que la interpretació dels resultats, i molt especialment la participació, pot ser contraproduent, ja que si el percentatge és baix sempre hi haurà qui dirà que aquest tema no interessa. "En hi podem fer mal amb aquesta pregunta", ha dit. Per la seva banda, l'alcalde ha defensat que precisament el projecte de la variant és un dels temes que més debats ha tingut a la ciutat i ha recordat que porta més de quinze anys a l'agenda política. "La discussió és si la necessitem o no", ha subratllat tot dient que el que cal és que "la paraula variant d'Olot estigui a la taula de totes les administracions que hi han d'intervenir" per desencallar-ho. Pel que fa a les preguntes de la consulta, ha dit que són "senzilles i clares" i ha recriminat a l'oposició tenir "poca confiança" amb els olotins que sabran què han de votar. Corominas s'ha compromès a treballar perquè hi hagi una alta participació a la consulta i ha lamentat que no facin el mateix la resta de forces a l'oposició al marge dels desacords que hi puguin haver. L'alcalde també ha dit que si hi ha una baixa participació se sentirà "decepcionat" i se'n farà responsable. El debat del correbou a altres punts de la demarcació Enguany ja hi ha hagut altres poblacions que han debatut per ple el tema dels correbous. L'Ajuntament de Roses va aprovar a finals de febrer la desaparició del correbou i també de la polèmica empaitada d'ànecs. Més recentment ha estat el torn de Torroella de Montgrí. El 5 de maig passat, es va aprovar per ple declarar la vila "lliure de correbous" però amb matisos. Si bé la moció presentada pel PACMA va aconseguir prou suports per tirar endavant, l'equip de govern va recordar que no és vinculant i que per tant s'obrirà un procés de debat per estudiar quines festes s'hauran de prohibir en un futur. I és que el text de la moció especifica que el municipi "renuncia a continuar organitzant o col·laborant" amb qualsevol tipus de festa on s’utilitzin animals vius "com a objecte de divertiment”.
|
Olot s'adhereix a la campanya per demanar la supressió del correbou a dues setmanes de la consulta
|
El Ministeri de Sanitat manté congelada la xifra de morts per coronavirus en 27.136, la mateixa que en els últims dies, i en registra 27 en l'última setmana. Segons l’últim informe, des que va començar la pandèmia hi ha hagut 243.605 casos confirmats per proves diagnòstiques, 396 més que el total de divendres, i 130 el dia previ. D’aquests, 75 es concentren a Madrid i 21 a Catalunya. Del total de defuncions, Madrid en registra set en l'última setmana, mentre que Castella i Lleó i Astúries en tenen cinc. En l’última setmana hi ha hagut també 125 hospitalitzacions i 7 ingressos en UCI a tot l’estat espanyol.
|
Sanitat manté congelada la xifra de morts per coronavirus a l'Estat i hi ha 396 nous casos confirmats
|
Malestar al grup parlamentari de JxCat després que el PDeCAT s'hagi atorgat les alcaldies sorgides de les eleccions del 26-M i s'hagi reivindicat com la primera força municipalista. Fonts de JxCat consultades per l'ACN han mostrat el seu enuig amb el partit que presideix David Bonvehí, que aquest dilluns va emetre un comunicat on considerava propis els governs locals de JxCat. Una desena de diputats de JxCat han exposat el seu enuig amb el PDeCAT i recorden que la formació més votada i amb més alcaldies a Catalunya és Junts per Catalunya. Des del grup parlamentari consideren que la reivindicació de Bonvehí és "ridícula" i que està "fora de lloc". El PDeCAT s'atorgava ahir 393 alcaldies, comptant les 21 entitats municipals descentralitzades (EMD), i els ajuntaments amb govern de JxCat en la segona meitat de la legislatura. Des de la direcció del partit de Bonvehí insisteixen que la marca de JxCat és propietària del PDeCAT i que, a més, les bases i els equips que han fet possible els "bons" resultats del 26-M són mèrit seu. Des del grup parlamentari, però, constaten que la marca PDeCAT ja no és present en cap institució, i que els alcaldes i regidors ja han entès que, a partir d'ara, l'aposta de l'espai passa per les sigles de JxCat. El portaveu, Albert Batet, va mostrar ahir la "satisfacció, alegria i goig" de JxCat després de la constitució dels ajuntaments arreu del Principat, dissabte passat. La tensió entre PDeCAT i JxCat ha crescut les últimes hores, un cop ja s'han constituït els ajuntaments. Bonvehí aposta perquè el Partit Demòcrata formi part d'un nou partit, sota la marca de JxCat, si és que el PDeCAT en manté el control ideològic. Al seu torn, des de JxCat aspiren a liderar l'endreça de l'espai i col·locar un líder propi al capdavant de la formació que acabi per culminar l'hegemonia per damunt del PDeCAT. Figures com Carles Puigdemont, Artur Mas, Miquel Buch, Damià Calvet, Meritxell Budó i Albert Batet estan en converses constants per bastir el futur de l'espai. El propi Buch s'ha desplaçat avui mateix a Brussel·les per reunir-se amb Puigdemont, en una trobada amb representants territorials de JxCat.
|
Malestar a JxCat després que el PDeCAT s'atorgui les alcaldies del 26-M
|
El ple de l'Ajuntament de Tortosa d'aquest dilluns aprovarà canviar el nom de la plaça Joaquim Bau per plaça 1 d'octubre, segons ha avançat a l'ACN, l'alcalde Ferran Bel. L'alcalde ha pres aquesta decisió, que ha comunicat a tots els portaveus dels grups municipals, després dels fets d'aquest diumenge. El passat mes d'abril, el ple va aprovar, a instàncies d'una moció de la CUP, canviar el nom de la plaça que està ubicada al barri de Ferreries, davant l'estadi municipal. Bau va ser alcalde de Tortosa entre el 1925 i 1930 durant la dictadura Primo de Rivera. També va tenir un càrrec públic durant la Guerra civil espanyola i els darrers anys del franquisme. L'alcalde confia que tots els grups municipals, excepte el PP, estaran d'acord amb la nova nomenclatura que recordarà l'històric 1 d'octubre de 2017.
|
Tortosa canviarà el nom de la plaça Joaquim Bau pel de plaça 1 d'octubre
|
La Comisisó Europea ha inclòs la central de compres de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) com a exemple de bones pràctiques de contractació pública de la seva darrera guia 'Making Socially Responsible Public Procurement Work: 71 Good Practice Cases'. Concretament, en destaca l'acord marc que proveeix d'equips d'impressió i multifunció els ens locals per les clàusules socials de contractació que inclou, segons ha explicat l'entitat en un comunicat. L'acord marc de subministrament d'equips d'impressió i multifunció, vigent des del març del 2019, va ser el primer en incorporar aquesta clàusula en la forma de condició especial d'execució i en futures i noves licitacions volem donar-hi continuïtat.
|
La UE situa la central de compres de l'ACM com a exemple de bones pràctiques de contractació pública
|
El candidat del PP, Pablo Casado, creu que el segon debat entre quatre candidats a 'Atresmedia' ha marcat un "punt d'inflexió". En una entrevista a la 'Cope', Casado ha considerat que molts votants del PSOE s'han adonat que Pedro Sánchez és "invotable". I s'ha dirigit als votants defraudats amb els socialistes per instar-los a confiar en un partit "moderat, centrista i obert que vol millorar la feina i les pensions, i mantenir unida Espanya", en referència al PP. Casado també s'ha dirigit als desenganyats amb el PP per defensar que el seu partit té una posició "humil" i ha admès que s'han comès errors. El candidat dels populars creu que en el segon debat es va tractar el "principal problema d'Espanya "tard i en poc temps", tenint en compte que es va començar a parlar de Catalunya passades les dotze de la matinada. Casado diu que té "molt bones" sensacions dels dos debats i preveu una "clara remuntada del PP". Segons el candidat dels populars, els debats entre els quatre candidats de partits espanyols han deixat "moments molt preocupants" i ha assenyalat que Sánchez no descarta tornar a pactar "amb els que volen trencar Espanya" ni que l'intercanvi d'escons sigui posant sobre la taula indults. En aquest sentit, ha recordat que li ha preguntat fins a deu vegades si està disposat a indultar els líders independentistes. I el segon tema més preocupant, segons Casado, és la qüestió econòmica. En aquest sentit, ha assegurat que Sánchez està amagant números vermells. Casado ha tornat a fer una apel·lació a la unitat del vot constitucionalista i ha erigit el PP com qui pot "aglutinar" aquest vot per evitar que Sánchez continuï a la Moncloa. El candidat dels populars ha assegurat que el seu partit no bloqueja i sap seure i parlar a diferència de Cs i Vox que, segons ha dit, "no es parlen entre ells". "O tenim escons suficients o Sánchez seguirà a la Moncloa i revalidarà el govern amb Iglesias, Puigdemont, Torra i Otegi", ha conclòs.
|
Casado creu que el segon debat ha marcat un "punt d'inflexió" perquè molts votants del PSOE veuen Sánchez "invotable"
|
El moviment ‘No más colillas en el suelo’, iniciat pel mallorquí Miquel Garau l’octubre passat, ha fet una crida aquest dissabte per denunciar les burilles als carrers de Barcelona i els seus efectes nocius sobre les persones i el medi ambient. L’acció ha consistit en la recol·lecta de burilles pels carrers de la ciutat per acabar formant una ‘muntanya de la vergonya’ amb un milió de burilles a la platja de la Barceloneta. L’objectiu de la campanya és conscienciar la ciutadania i també fer pressió a l’Ajuntament perquè multi aquesta pràctica i fomenti la consciència pública sobre la prohibició de llençar les burilles al terra, regulada a l’Ordenança d’Usos Públics de 1998. Garau ha dit que “l’Ajuntament ha de fer alguna cosa ja” per evitar la gran contaminació que creen les burilles, “més que el plàstic”. Segons el fundador, el moviment compta amb ambaixadors a altres ciutats d’Espanya i del món.
|
Acte de denúncia a la Barceloneta contra les burilles als carrers
|
Dos policies espanyols acusats de colpejar un home que acompanyava cap a l'ambulància el president local d'ERC, Sergi Albarrán, ferit l'1-O a les càrregues a la plaça Imperial Tàrraco han declarat aquest dijous davant del jutge. Segons ha explicat la defensa de l'home denunciant, els agents han reconegut veure's a les imatges que s'han projectat, han admès que van colpejar-lo amb les porres però han afirmat que la seva actuació va ser proporcional. Així, un dels agents hauria reconegut que el va pressionar contra el terra. L'home afirma que el van colpejar a les mans i els canells quan s'intentava protegir al terra. En canvi, els policies neguen aquesta versió. Els agents han contestat només les preguntes del jutge i del Ministeri Fiscal. En total, són tres els policies espanyols acusats de colpejar el jove, però un dels agents no ha estat identificat amb el número correcte i resten a l'espera. Si no es localitza, el procés continuara amb els dos agents.
|
Declaren a Tarragona dos policies espanyols acusats de colpejar un home que acompanyava un ferit l'1-O
|
El jaciment arqueològic de l'Esquerda està traient a la llum restes d'argamassa i calç que es van utilitzar per construir la gran muralla visigòtica i carolíngia de Roda de Ter. Un equip de 25 persones, entre arqueòlegs i estudiants, està focalitzant els seus esforços durant la campanya d'aquest estiu per documentar la tecnologia de construcció amb què es va treballar per edificar la important estructura. De moment, i a falta d'una setmana perquè concloguin els treballs, s'han trobat alguns forats de pal que podrien correspondre a estructures irregulars per subjectar politges, o estructures per poder aixecar la càrrega i, fins i tot, l'edificació d'una bastida. La directora de les excavacions, l'arqueòloga i professora de la UB, Imma Ollich, també ha destacat la descoberta d'una trentena de sitges a tocar de la muralla per la banda interior que revelen l'indret com un enclavament on s'hi guardaven queviures per a molta gent. Des de la descoberta l'any 2012 de la muralla visigòtica i carolíngia, les excavacions a la zona medieval del jaciment han girat al voltant d'aquesta troballa. La directora de l'excavació, Imma Ollich, ha explicat que enguany s'han centrat en la part interior del mur i ja en la primera setmana d'excavacions han començat a aparèixer elements importants. En primer lloc, s'han descobert restes d'argamassa i calç que permetran conèixer la tecnologia i tècniques que es van utilitzar per construir la muralla. "Es veuen com uns escombrats, fets amb rasclet, per fer venir l'argamassa tota cap a un mateix lloc", ha detallat Ollich. Segons l'arqueòloga, "primer ho vam confondre amb un paviment, perquè està molt unificat, però amb el temps hem anat veient que això no era així". Una altra de les descobertes importants és el camp de sitges que ha aparegut a l'interior de la muralla. Es tracta d'una trentena d'elements, que se sumen a la seixantena que es van trobar en un altre indret del jaciment. Les sitges no són totes del mateix moment "ja que unes es tallen amb les altres", ha explicat Ollich. Mentre que les que ja es van trobar en altres excavacions contenien restes de materials, a mode d'abocadors, que posteriorment es van poder estudiar, en aquest cas són molt més simples. Es tracta de forats a terra, sense polir i estan farcides de pedra i terra degut al fet que probablement es van abandonar i van quedar tapades. Imma Ollich ha explicat que al final de la muralla, a la punta de ponent, s'han localitzat unes estructures que encara estan intentant acabar de definir de quina època es tracta exactament "perquè el material està molt barrejat". Aquesta estructura seria "una mena d'entrada" per la banda oest, ha explicat Imma Ollich . L'excavació en extensió que s'està duent a terme a la zona medieval del jaciment ha de permetre veure tot l'àmbit en conjunt "i ajudar a entendre com era exactament el complex fortificat de la muralla", ha assenyalat Ollich. L'objectiu de l'arqueòloga és poder fer visitable la muralla, però per poder-ho aconseguir primer cal consolidar l'estructura i restaura-la. Es confirma que l'origen de l'Esquerda és anterior a l'edat del Bronze Pel que fa a la zona ibèrica del jaciment, la seva responsable, Montserrat Rocafiguera, ha explicat que s'ha pogut confirmar que el jaciment ha tingut una ocupació continuada des del segle X aC fins al segle XIV dC. "Es tracta d'una seqüència estratigràfica de gran interès", ha ressaltat, i documenta l'origen de l'Esquerda. L'any passat ja es va descobrir una cabana que s'ha pogut datar de l'època prehistòrica, amb la rasa a l'interior per on circulava el mur de construcció i amb material al seu interior a base de còdols de riu i cubetes. Enguany aquest descobriment s'ha consolidat amb l'excavació d'una habitació contigua on han aparegut elements similars que confirma aquesta seqüència cronològica. D'altra banda, Rocafiguera ha explicat que un altre dels focus d'interès és la zona on dedueixen que hi podria haver una quarta torre ibèrica, però que encara no han pogut trobar. La feina, però, no serà una tasca fàcil ja que la zona s'entrellaça amb l'àmbit on s'han descobert les sitges d'època medieval. Així doncs, la seva excavació passa per davant i retardarà la troballa de l'esperada torre ibèrica. "En l'arqueologia tot és qüestió de paciència, si hi és ja sortirà", ha assenyalat Rocafiguera. L'Esquerda, una situació geoestratègica per controlar el país Enguany s'ha arribat als 40 anys d'estudi ininterromput del jaciment. L'Esquerda té 12 hectàrees d'extensió i està situada sobre el riu Ter i ocupa el meandre que l'envolta totalment. Segons Ollich, el jaciment està en una situació geoestratègica que "li dóna una importància cabdal en el domini i control del país, ja que des d'aquí es podia controlar des del Congost, passant pel Moianès, el Lluçanès, el Ripollès i la Cerdanya, fins a Girona".
|
Troben restes del material que es va utilitzar per construir la gran muralla medieval de l'Esquerda de Roda de Ter
|
S'imposa a Sáenz de Santamaría per 451 vots al Congrés Extraordinari del partit ACN Madrid.-Pablo Casado és el nou president del PP. El fins ara vicesecretari de Comunicació dels populars s’ha imposat a la seva contrincant, Soraya Sáenz de Santamaría, gràcies al suport de 1.701 vots dels delegats d’aquest Congrés del PP, contra 1.250 per a l’exvicepresidenta, 451 vots de diferència. Hi ha hagut també 18 vots blancs i quatre de nuls. Casado té per davant ara el repte de recosir les ferides que ha deixat una campanya marcada pel joc brut i l’absència de debat, i haurà de definir ara una executiva –on podrà integrar l’equip de l’exvicepresidenta- que té com a primer objectiu recuperar terreny cedit a Ciutadans a les eleccions autonòmiques i locals del 2019. Casado ha estat aclamat amb crits de “president, president” a la seva entrada a l’auditori del Congrés del PP després del recompte. S’ha abraçat amb el seu predecessor, Mariano Rajoy, i amb la resta de membres del partit. (Peça actualitzada amb el resultat de la votació) Casado ha obtingut la victòria fruit del suport de tots els candidats que no van superar la primera fase de les primàries del PP, on la militància va fer guanyadora Soraya Sáenz de Santamaría i va deixar fora de la final María Dolores de Cospedal i Juan Manuel García-Margallo, entre altres. Malgrat aquest criteri expressat per les bases en favor de Sáenz de Santamaría, els compromissaris que les agrupacions han fet capgirar la balança a favor seu, fruit també de la xarxa d’interessos de cara a les llistes que caldrà confeccionar per a les pròximes eleccions. Aquest serà el primer repte del seu mandat, evitar una possible fractura interna dels nuclis dirigents del partit, en primer terme, i de la direcció amb la seva militància, en segon lloc. Per aquest motiu, en el seu discurs de presentació de candidatura, el nou president del PP ha ofert aquest dissabte un lloc a la seva executiva a Soraya Sáenz de Santamaría, en un intent de respondre les crítiques que aquesta li ha llançat per haver-se oposat a fer una llista unitària al tram final del Congrés. Amb Casado el PP recupera un discurs “desacomplexat”, en paraules del propi president del PP, on farà bandera de la seva ideologia en qüestions com l’avortament, l’eutanàsia i també respecte a Catalunya. El mateix Casado ho ha fet evident en un discurs abrandat on ha promès que el PP “reconquerirà” els catalans fent que “aquesta Tabàrnia hipotètica sigui de veritat”. “Aturarem el pla de Torra” perquè “caigui l’engany independentista”, ha afirmat després de reivindicar una “única Espanya” i augurar que ell “farà que es respecti el PP”. L’elecció de Casado culmina també l’etapa de Mariano Rajoy com a president del partit, un càrrec que ocupava des del 2004. Rajoy va acomiadar-se aquest divendres mitjançant un discurs –molt aplaudit pels compromissaris- on va treure pit de la gestió del seu executiu, va reivindicar l’autoria del 155 i va prometre que ell –en contraposició implícita al seu successor, José María Aznar- serà “fidel” al PP. “M’aparto, però no me’n vaig”, va apuntar abans d’assegurar que estaria a disposició de la nova direcció des de la segona fila.
|
ACTUALIZACIÓ:Pablo Casado, nou president del PP
|
La Generalitat de Catalunya participarà en l'Smart City Expo World Congress (SCEWC) que se celebrarà del 19 al 21 de novembre a Fira de Barcelona Gran Via amb un plantejament multisensorial anomenat "La Ciutat del Futur". L'estand "Smart Catalonia" oferirà als visitants l'opció de "viure" per una estona en una ciutat intel·ligent, alineada amb els objectius de desenvolupament sostenibles (ODS) de l'Agenda 2030 de l'ONU pel que fa als hàbits urbans. Les 16 experiències que els visitants podran viure a "La Ciutat del Futur" serviran per veure com la tecnologia, amb la connectivitat com a base per implementar-la, té incidència en àmbits clau com la mobilitat, la sostenibilitat o l'educació. Es tractarà de demostracions de com seria votar electrònicament amb tecnologia de cadena de blocs, moure's en busos autònoms o tastar menjar del primer restaurant digital. A banda, també es podran conèixer alguns projectes que el Departament de Territori i Sostenibilitat té en mans per afrontar el repte de la crisi climàtica. Des de la primera edició l'any 2011 que la fira ha estat en constant creixement. Enguany comptarà amb més participants que mai: més de 1.000 expositors provinents de més de 140 països que es preveu que rebin unes 25.000 persones. SCEWC es consolida així com una cita rellevant al calendari per la indústria de la gestió i el desenvolupament de ciutats. La Generalitat ha augmentat aquest any el seu espai expositiu i ha passat de 150 a 621 metres quadrats. D'entre tots els expositors, n'hi haurà 29 d'entitats catalanes, 9 més que l'any passat. Des de la Generalitat es considera que aquesta és una mostra del "potent i creixent ecosistema TIC català" i de la seva aposta per la innovació i l'emprenedoria com a impulsors per la innovació digital. A banda, ACCIÓ ha posat data a més d'un miler de reunions entre empreses catalanes i internacionals durant els tres dies que dura el congrés. Amb la presència de la Generalitat de Catalunya en aquesta fira referent del sector de les ciutats intel·ligents en l'àmbit internacional, el Govern vol visibilitzar la seva aposta per aquestes ciutats. Asseguren que les ciutats intel·ligents han de ser "l'eix que vertebrarà una nació digital de referència internacional que té la innovació tecnològica, el talent i l'apoderament ciutadà com a motors."
|
'La Ciutat del Futur', l'aposta del Govern per experimentar com serà viure en una 'smart city'
|
El cap dels Mossos d'Esquadra, Eduard Sallent, ha ordenat activar el màxim nombre d'efectius possible durant el cap de setmana electoral. En el marc de l'Operatiu Minerva, Sallent ordena denegar permisos per assumptes personals, hores acumulades i guàrdies no presencials. A més ordena que els serveis de Comissaria General d'Informació, Àrea de Mediació, Àrea de Brigada Mòbil (Brimo) i Àrea Regional de Recursos Operatius (Arro) modifiquin la seva planificació "per adequar-se a un escenari de màxima activació". Les Àrees Bàsiques Policials (ABP) també hauran d'activar "el màxim nombre possible d'efectius" de les unitats d'investigació per reforçar el servei de patrullatge preventiu la nit de dissabte a diumenge. El dispositiu que Sallent ha dissenyat per mantenir l'ordre durant el cap de setmana electoral –en previsió que hi pugui haver accions de disrupció de grups contraris a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes- també implica que la resta d'efectius de les unitats d'investigació seran integrats en el dispositiu de protecció dels centre de votació del dia 10 de novembre. Per acabar de completar el pla, els serveis de la resta de comissaries generals, divisions, regions policials i ABP hauran de modificar la planificació per adequar-se, igualment, a un escenari de màxima activació "que possibiliti dotar de suficients efectius el dispositiu de protecció estàtica dels centres de votació". Així, Sallent ordena que facin un canvi de planificació dels seus efectius i que convoquin a treballar el "major nombre" d'efectius que estiguin de festa, "d'acord amb les capacitats logístiques dels serveis".
|
El cap dels Mossos ordena activar el major nombre possible d'efectius durant el cap de setmana electoral
|
La xarxa de producció i distribució de material falsificat que la Guàrdia Urbana de Barcelona i Vigilància Duanera van desmantellar amb una operació el passat 24 de novembre era la principal organització que abastia el 'top manta' de la capital catalana i també d'altres poblacions costaneres. Els responsables de la investigació han explicat que la xarxa funcionava "com una empresa" dirigida per un veí d'Òrrius (Maresme) que havia treballat com a transportista. L'operació va acabar amb nou persones detingudes, disset més d'investigades i quinze registres -a Barcelona (2), Badalona (4), Mataró (7), Òrrius (1) i l'Hospitalet de Llobregat (1)-, en què es van decomissar 118.000 productes, amb un valor de mercat d'uns quatre milions d'euros, i dotze planxes de falsificar etiquetes de primeres marques. La Urbana de Barcelona confia que el cop policial es noti en la campanya de Nadal del 'top manta'.
|
Desmantellada la principal xarxa de producció i distribució per al 'top manta' a Barcelona i a municipis costaners
|
El Govern està encara més convençut que cal tornar a donar la veu a la ciutadania després que la Fiscalia Superior de Catalunya hagi demanat per a Artur Mas deu anys d'inhabilitació pel 9-N i nou anys per a Joana Ortega i Irene Rigau. "Es tracta d'una petició de pena màxima per haver promogut un acte democràtic, i això ens ratifica en la nostra voluntat d'arribar fins al final i ens dona més força i convenciment que cal tornar a donar la veu al poble", ha apuntat en roda de premsa la portaveu del Govern, Neus Munté, després de la reunió del Consell Executiu, que ha ratificat el seu ple suport als tres encausats. "Ens sentim orgullosos del que van fer i ho tornaríem a fer", ha afegit. Munté ha assegurat que arribaran "fins on calgui" a nivell internacional per defensar Mas, Ortega i Rigau. La portaveu ha assegurat que el Govern no només està al costat dels tres imputats en termes declaratius, sinó que també ho estarà físicament i arribarà a les instàncies internacionals i europees que siguin necessàries en defensa de la llibertat d'expressió. En aquest sentit, ha remarcat que la internacionalització del procés és un element "fonamental", que en aquest cas no ha vingut provocat pel Govern, sinó pel PP i el recurs constant als jutges per resoldre per aquesta via un repte polític. En tot cas, la Generalitat sí que aprofita la situació per explicar al món el que està passant, i espera que quan arribi el judici, "s'estarà al nivell i a l'alçada dels gravíssims fets que s'estan produint".
|
El Govern està encara més convençut que cal tornar a donar la veu als catalans després de les peticions de Fiscalia
|
El període mig de pagament de l'administració catalana va ser de 34,07 dies durant el mes de desembre del 2018, segons les xifres aportades pel Ministeri d'Hisenda. L'administració estatal calcula la xifra des de l'abril de l'any passat amb una nova metodologia, segons la qual, el desembre del 2018 totes les administracions van reduir el termini que tarden a pagar els proveïdors. Segons aquests càlculs, l'administració que ha disminuït més la taxa ha estat la local, on l'últim trimestre del 2018 el termini mig de pagament va ser de 46,23 dies, 16,97 menys que en el trimestre anterior. Pel que fa a la xifra de les comunitats autònomes, la mitjana va ser de 30,05 dies pel desembre, 4 per sota, doncs, de la xifra de Catalunya i 3,19 per sota de la mitjana del novembre. Pel que fa a l'administració central, la xifra de pagament mitjà a proveïdors s'ha reduït en 6,36 dies el desembre del 2018, fins als 32,61, mentre que als fons de la Seguretat Social, la xifra ha estat de 23,51 dies, 1,99 dies menys que el mes anterior. Una altra dada que aporta el Ministeri d'Hisenda és el del deute comercial de les Comunitats Autònomes, que ascendeix a 4.926,18 milions d'euros, el 0,41% del PIB estatal. Això significa un 9,51% més que el novembre, equivalent a 427,66 milions. Finalment, pel que fa a les grans ciutats, destaca la xifra de Barcelona, que durant el desembre va registrar un període mitjà de pagament a proveïdors de 10,20 dies.
|
El període mig de pagament de l'administració catalana va ser de 34,07 dies el desembre
|
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha alertat, en el seu discurs durant el ple sobre la resolució independentista de JxSí i la CUP, que aprovar aquesta proposta i intentar aplicar-la tindria "uns costos imprevisibles" i "insuportables" per a la societat catalana. I és que per al líder dels socialistes, la resolució presentada pels sobiranistes "situa les institucions catalanes fora de la llei". Això suposa, segons Iceta, arribar a poder tenir "conseqüències" que afectarien a tots els catalans i als que els independentistes "no tenen dret a aplicar". I és que el socialista creu que JxSí i la CUP estan "desconnectant de l'estat de dret, de la majoria ciutadana i de la legalitat democràtica" amb aquesta resolució. El líder dels socialistes ha volgut dedicar la major part del seu discurs en el debat de les resolucions de JxSí i la CUP, i de CSQEP a defensar la "irresponsabilitat" que al seu criteri suposa aprovar i intentar aplicar la proposta independentista. En aquest sentit, Miquel Iceta ha volgut "recordar" que històricament "la pluralitat política ha estat positiva, però la divisió ha afeblit Catalunya". Així, el socialista ha insistit que al llarg de la història "s'ha demostrat" que "situar les institucions catalanes fora de la llei ens porta a una derrota segura". "És del tot temerari i tindrà conseqüències i costos imprevisibles. Han pensat en les costos i conseqüències de situar les institucions catalanes fora de la llei? No recaurà només sobre vostès, recaurà sobre la ciutadania també, i no tenen cap dret, perquè, a més se ser il·legal, no tenen cap mandat democràtic per fer-ho", ha sentenciat Iceta, tot avisant que "quan s'apliqui la llei" contra aquesta resolució i els que la vulguin impulsar, els independentistes "no podran trobar en nosaltres comprensió ni solidaritat". I és que per al líder del PSC, les intencions dels sobiranistes a partir d'aquesta resolució són del tot contràries a la llei vigent. "Diuen vostès que volen desconnectar d'Espanya. Però ens demanen que desconnectem de l'estat de dret; estan desconnectant de la majoria ciutadana, de la legalitat democràtica, i de la realitat. No saben on van i no tenen dret a arrossegar-os a tots a una situació de costos insuportables", ha etzibat. És per això que Iceta ha "pregat" als independentistes que no tirin endavant la proposta aprovada i que "reflexionin sobre la responsabilitats que assumeixen donant suport una resolució que agreuja relació entre Catalunya i Espanya, que tanca les portes a la negociació amb l'actual govern actual i amb qualsevol altre posterior al 20-D, i que lluny d'unir els catalans els dividirà, posant en perill l'autogovern català". Iceta ha volgut també recordar a JxSí i la CUP que el passat 27-S "es va perdre el plebiscit" independentista i que la seva "majoria és per a governar" i no per a "incomplir les lleis que els convingui". A més, ha dubtat que l'aprovació de la resolució respecti la "necessària seguretat jurídica" i que és "un disbarat" acceptar la màxima que "algunes lleis es respectaran i altres se saltaran" en funció del "benefici" per a qui ho impulsa.
|
Iceta alerta dels "costos imprevisibles" i "insuportables" d'una resolució que "situa les institucions fora de la llei"
|
El rei Felip VI ha apel·lat a la "cooperació institucional" i al "compromís ferm" de les institucions perquè el Mobile World Congress (MWC) es mantingui a Barcelona. Ho ha fet durant el discurs al sopar de gala que dona inici als actes d'aquesta cita i que ha provocat protestes a les portes del Palau de la Música contràries a la seva presència arran del seu discurs del 3 d'octubre. El monarca no ha fet cap al·lusió a la situació política catalana, ni a l'1-O, així com tampoc a la polèmica per la seva visita. Felip VI ha defensat que la cooperació institucional "amb objectius clars i en benefici de tots" és una "clau evident" de l'èxit del MWC i ha dit que el compromís de les administracions, corporacions i companyies "ha de ser sempre un propòsit essencial perquè la trobada segueixi consolidant de cara al futur la seva projecció i influència a tot el món" i ho continuï fent des de Barcelona. El ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, també ha apel·lat a la "col·laboració entre administracions" i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha dit que la ciutat està dedicada més que mai a la "llibertat d'expressió i la defensa dels drets humans". Felip VI ha estat l'encarregat de finalitzar els parlaments de les institucions amb motiu del sopar de gala del MWC. Un sopar que ha generat polèmica en els darrers dies no només al carrer –on s'han produït mobilitzacions i alguns moments de tensió- sinó també a nivell institucional després que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president del Parlament, Roger Torrent, anunciessin que no assistirien al besamans al monarca. Tot i això, tots dos sí que han participat del sopar, on se'ls ha pogut veure asseguts davant de Felip VI, el ministre i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría. Malgrat la seva presència, Torrent no ha aplaudit el discurs del monarca. Durant el seu discurs, i en català, Felip VI ha apel·lat a la necessitat de mantenir la cooperació i el compromís de les administracions, ja que ha afirmat que tots dos han permès que el congrés sigui el que és avui i que ho sigui a Barcelona, que ha recordat que és candidata a acollir el laboratori europeu de la tecnologia 5G. Felip VI ha manifestat que el congrés de mòbils ha guanyat en reconeixement i prestigi internacional des de la primera edició del 2006 i l'ha qualificat d'"història d'un èxit assolit al llarg d'anys de treball". "Un èxit que li devem en primer lloc als barcelonins, al seu dinamisme i esperit emprenedor", ha dit. En segon lloc, ha afirmat que també és resultat del "compromís i col·laboració" entre el govern espanyol, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, que al costat del GSMA i la Fira de Barcelona "han fet possible aquest èxit continuat". Així, ha dit que el MWC és una "cita clau" que els barcelonins reben "conscients de la importància i la transcendència" de la tecnologia i de com aquesta afecta la vida dels ciutadans. En línies similars s'ha expressat el ministre Nadal, que ha posat el congrés com un bon exemple de "col·laboració entre el sector públic i privat però també entre les diferents administracions". El ministre ha apuntat que Espanya és juntament amb Canadà un dels països "més descentralitzats" i per això ha insistit que l'"esforç" del govern central però també dels "regionals" és clau perquè les coses "vagin bé". Colau posa Barcelona com a garant de la llibertat d'expressió De la seva banda, l'alcaldessa de Barcelona ha manifestat que l'edició d'enguany té un significat especial perquè deixa enrere "un any que no ha estat fàcil per a Catalunya, Espanya ni el món" i ha posat en valor que, un cop més, la capital catalana "ha demostrat la seva resiliència, força i determinació per tirar endavant". L'alcadessa ha definit Barcelona com una ciutat "innovadora i plural" i ha dit que està, més que mai, "dedicada a la llibertat d'expressió i la defensa dels drets humans". En aquest sentit, ha expressat l'"orgull" de la ciutat d'acollir aquesta cita i ha apuntat que l'objectiu ha de ser crear conjuntament una societat inclusiva, justa, sostenible i democràtica i que pugui "generar drets i oportunitats per a tothom, que posi la justícia i la defensa dels drets humans al davant i per sobre de tot". També hi ha intervingut el director general del GSMA, Mats Granryd, que ha explicat que el tema del congrés d'enguany és com construir un futur millor a través del sector de la telefonia mòbil i ha apuntat que permetrà conèixer per exemple com interactuen la tecnologia 5G i la intel·ligència artificial. El director ha destacat la feina que suposen els quatre dies de congrés, durant els quals ha afirmat que se celebraran més d'un milió de reunions. Per últim, el president del Banc Mundial, Jim Yong Kim, ha explicat que era la primera vegada que participava del MWC i que ho feia per demanar l'ajuda al sector per tal de fomentar la prosperitat al món i acabar amb la pobresa a través del creixement de les aspiracions de tots els ciutadans amb l'accés a les noves tecnologies.
|
Felip VI apel·la a la "cooperació" i al "compromís ferm" de les institucions perquè el MWC romangui a Barcelona
|
Un nen de 12 anys i un jove de 18 han estat detinguts a Tortosa com a presumptes autors d'un intent de robatori amb força al pavelló firal de Remolins. Els fets van tenir lloc el dia de Sant Esteve. Durant el matí, els voluntaris del Nadal Jove es van adonar que, a la part posterior del pavelló, hi havia una finestra amb els vidres trencats, fet que van posar en coneixement del servei de vigilància del parc infantil i de la Policia Local. Cap a les deu de la nit, amb les instal·lacions ja tancades, els dos haurien intentat accedir al pavelló per la finestra trencada. Segons el relat policial, un dels vigilants va retenir el jove de 18 anys ja a dins, mentre que el menor es va quedar a fora. El detingut major d’edat ha passat a disposició judicial, mentre que el menor ha quedat en custòdia dels seus progenitors a l’espera de passar a disposició de la Fiscalia de menors.
|
Dos detinguts per intent de robatori amb força al pavelló firal de Tortosa
|
El Sindicat Autònom de Funcionaris de l'Administració Local de Catalunya (SAFAL) ha denunciat suposades "irregularitats" en el pagament de triennis a vint-i-set treballadors de l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà). Concretament, el consistori ha sol·licitat als empleats el reintegrament d'una suma que ascendeix als 34.453 euros. L'advocat dels afectats, Sergi Fernández, ha assegurat que fa més de catorze anys que els triennis s'estaven abonant de manera "incorrecta" però que no se'n pot responsabilitzar els treballadors. Per això, ha demanat que la restitució d'aquests diners es declari nul·la de ple dret. La vista s'ha fet aquest dimecres al jutjat contenciós-administratiu 3 de Girona i ha quedat vist per a sentència. Prop d'una trentena de treballadors de l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro han interposat un recurs contra la restitució del pagament d'uns triennis que consideren que s'han abonat incorrectament "com a mínim" des de l'any 2004. Així ho ha subratllat el seu lletrat, qui considera que la normativa estatal marca "clarament" quina ha de ser "l'estructura retributiva, les quantitats, com es meriten i amb quina titulació" i ha explicat que s'han trobat que els triennis dels afectats s'han comptabilitzat amb una suma "superior" a la que marca la llei. D'aquesta diferència se'n deriven els gairebé 35.000 euros que l'ajuntament reclama als funcionaris. A través del sindicat SAFAL, han portat la resolució del consistori als jutjats per evitar haver d'abonar aquest diners. Els treballadors consideren que l'ajuntament "no ha seguit el procediment legal" establert. "Suposadament s'han fet uns pagaments indeguts en concepte de triennis i és discutible que es pugui carregar als treballadors", ha assegurat el secretari general de la SAFAL, Antoni Pujol. Dos convenis diferents Els fets es remunten al març del 2018 quan, tal com consta al recurs, el consistori va tirar endavant una comprovació per determinar si els triennis (les retribucions pel concepte d'antiguitat) percebuts pels empleats públics municipals s'estaven fent correctament. En un primer moment, el conveni de l'ajuntament fixava que quan es pujava de categoria professional, els triennis s'havien de cobrar segons la nova categoria. Fa dos anys, però, es va determinar una nova manera de comptabilitzar aquestes retribucions, de manera que cada trienni anava d'acord amb la categoria que es tenia en cada moment i no amb la més recent. L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro –a proposta d'intervenció i de recursos humans- sosté que va fer els càlculs que van acabar determinant que s'havien pagat més diners del compte. "És com si nosaltres ens haguéssim equivocat pagant un sou de més", ha apuntat el seu alcalde Maurici Jiménez, recordant que malgrat feia diversos anys que s'havia fet, només és "exigible" per llei el retorn de quatre anys enrere. Jiménez ha afirmat que des de la part sindical es van proposar alternatives per no haver de realitzar el pagament com, per exemple, que es pogués compensar amb algun "complement personal transitori" o bé retornar la diferència amb "hores extres". Unes propostes que no van obtenir uns informes positius ni emparar "legal" segons el criteri d'intervenció i secretaria. Des del consistori, però, defensen que han buscat maneres de garantir un retorn que no fos "agressiu" amb els treballadors. L'alcalde ha apuntat que el "criteri polític" és pràcticament inexistent en aquest cas i que si es detecta "un pagament indegut", toca exigir-ne el retorn. D'aquesta manera, creu que el debat està en si la fórmula de reclamació d'aquest retorn és "la més adequada o no". "Si s'ha fet bé, doncs perfecte, i si s'ha d'arreglar per fer-ho millor, doncs ho farem", ha subratllat. El litigi ha arribat al jutjat contenciós-administratiu número 3 de Girona aquest dimecres i ara les dues parts estan pendents de la sentència.
|
Vint-i set treballadors porten Platja d'Aro al jutjat per evitar "restituir" 34.453 euros en triennis "irregulars"
|
El Banc Central Europeu (BCE) fa una crida als bancs perquè no paguin dividends, com a mínim, fins a l'octubre de 2020. A través d'un comunicat publicat aquest divendres, la institució amb seu a Frankfurt ha assenyalat que la mesura busca "injectar liquiditat a les famílies, empreses i petits negocis" i alhora "incrementar la capacitat dels bancs per absorbir pèrdues" mentre duri la crisi provocada pel coronavirus. A banda, el BCE també recomana als bancs abstenir-se d'efectuar programes de recompra d'accions destinades a incrementar la remuneració dels accionistes. Aquestes demandes no tenen caràcter retroactiu i, per tant, no tindran cap efecte sobre els dividends que ja han abonat alguns bancs durant el seu últim exercici fiscal.
|
El BCE demana a la banca que no pagui dividends fins a l'octubre de 2020
|
Després que Quirónsalud emetés un comunicat negant l'existència d'una oferta de compra de l'Hospital General de Catalunya per part del Departament de Salut, el conseller Toni Comín, ha reiterat aquesta oferta i ha explicat que hi ha hagut converses entre alts directius de les dues bandes i que els responsables de l'empresa tenen documentació per avaluar. Comín ha reconegut que el preu no està tancat però que es fa un peritatge per saber quant val l'equipament i per això, l'oferta inicial és al voltant dels 50 MEUR. El titular de Salut també ha explicat que aquesta possible compra no modifica el trasllat de part de l'activitat que actualment té derivada, i es manté previst per l'1 de gener vinent.
|
Comín reitera que s'ha fet una oferta de compra al grup Quirónsalud per adquirir l'Hospital General de Catalunya
|
L'Aquelarre de Cervera ha presentat aquest dimarts a Barcelona la seva 42a edició, que dedica el seu espectacle central al tarot i tota la seva simbologia relacionada amb la màgia, els ritus, el món oníric i mitològic i la psicoanàlisi. La direcció artística torna a anar a càrrec del grup local Alea Teatre, encapçalat per Albert Parra. El regidor en funcions de l'Aquelarre, Marc Llorens, ha destacat la ''potència'' del cartell musical de la festa, amb noms com Zoo, Pupil·les o la Companyia Elèctrica Dharma. Així mateix, també ha recalcat la voluntat de potenciar els grups de Ponent amb noms com la Terrasseta de Preixen, Koers o Pastorets Rock. L'Aquelarre oferirà novament un petit tastet de la festa al Festival Cruïlla de Barcelona tal com ja es va fer l'any passat amb molt bona acollida per part del públic. L'espectacle central de l'edició d'aquest any de l'Aquelarre de Cervera, que tindrà lloc el darrer cap de setmana d'agost, girarà al voltant del món del tarot. A banda, hi ha un protocol i una estructura molt marcada que cada any és la mateixa. Són les cercaviles, el Ball de la Polla, l'Encesa de la Universitat, la Invocació de Mascle Cabró, l'Escorreguda Final i el Foqueral. La previsió és que durant la festa es cremi mitja tona de pólvora. Marc Llorens, regidor en funcions de l'Aquelarre, ha destacat que enguany tornen a presentar un dels ''cartells més potents de la història de l'Aquelarre'', amb els valencians ZOO i Pupil·les com a caps de cartell. Així mateix, ha assenyalat l'aposta per la Companyia Elèctrica Dharma com una formació musical que congenia molt amb la festa i que repeteix per segon any consecutiu. Llorens també ha volgut posar en valor els grups de les terres de Ponent que actuaran a la festa pel fet que d'aquesta manera els poden ''promoure i visibilitzar'' davant un nombrós públic. Alguns dels que formen part de cartell són la Terrasseta de Preixens, Koers i Pastorets Rock. A banda de l'espectacle central de l'Aquelarre que té lloc el dissabte 31 d'agost a la nit, la festa comptarà el divendres amb la Trobada de Bestiari on es preveu la participació de 6 bèsties portades per 6 colles de diables d'arreu del país. Enguany, les colles de diables convidades a participar als correfocs i foqueral de dissabte són la Colla Vella de Gràcia i la Colla de Diables de Mataró. Pel que fa a l'Aquelarret, que és la versió infantil de la festa, comptarà amb el ball de diables infantil d'Esplugues de Llobergats com a convidats. L'Aquelarre es tornarà a presentar aquest any al Festival Cruïlla de Barcelona, a principis de juliol, oferint un petit tastet de l'espectacle del foc i la bruixeria. Llorens ha valorat el fet que els serveis per promocionar la festa però al mateix temps per ''passar-ho bé'' integrant la cultura popular en un esdeveniment musical que aplega grups i públic internacional. Els cerverins doncs, tornaran a ser al Cruïlla amb els seus correfocs, diables i percussionistes. El pressupost de l'Aquelarre és de 200.000 euros però Llorens ha destacat la important participació del teixit associatiu de la capital de la Segarra per tal que la festa sigui una realitat. Segons Llorens, els cerverins dediquen bona part de l'estiu a la preparació de l'Aquelarre i considera que aquesta és la ''singularitat'' que fa que sigui un esdeveniment potent. L'impacte econòmic de l'Aquelarre és d'1 milió d'euros i compta amb una assistència aproximada de 30.000 persones.
|
L'Aquelarre de Cervera presenta a Barcelona la programació de la 42a edició, que dedica l'acte central al tarot
|
L'Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha celebrat aquest dijous el Nadal amb una gran festa que ha comptat amb les actuacions d'Estopa i del cantant Dani Flaco, veí de l'Hospitalet de Llobregat, com a plats forts. La festa ha servit, segons la directora del centre, Cristina Capdevila, per celebrar "tot el que s'ha aconseguit durant el 2018" i per deixar clar que l'HUB "es mou" i que encara l'any vinent amb voluntat de seguir millorant. Capdevila, després d'agrair la feina de tots els professionals del centre, ha destacat que durant el 2018 s'ha incrementat l'activitat assistencial i s'han reduït les llistes d'espera. A més, el centre ha millorat les seves instal·lacions amb l'estrena el passat 10 de desembre dels nous gabinets d'endoscòpia, ubicats a la primera planta de l'edifici tecnoquirúrgic. Els miniconcerts d'Estopa i Dani Flaco, que s'han fet a la marquesina situada a l'entrada principal del centre, també han donat el tret de sortida a la campanya #HospitalBellvitgeEsMou, un eslògan per identificar una nova etapa en què la innovació i millora continua en les instal·lacions i l’atenció mèdica aniran acompanyades d’una nova imatge corporativa i nous canals d’interlocució directe amb la ciutadania, entre ells un nou web. Sobre les noves instal·lacions, Capdevila ha destacat que serviran per donar una millor resposta a la ciutadania i per posar l'HUB al mateix nivell que altres centres hospitalaris de referència. L’edifici tecnoquirúrgic inclou un total de vuit sales d’intervencionisme (sis per a l’endoscòpia digestiva i dos per a l’endoscòpia respiratòria) i suposa, principalment, una important ampliació de l’espai de treball per a professionals i pacients i una millora de la funcionalitat de les instal•lacions. Tres de les vuit sales estan equipades per a la pràctica de l’endoscòpia intervencionista avançada, un conjunt de tècniques complexes que permeten no només el diagnòstic sinó també el tractament de malalties. Dues d’elles estan dotades, a més, d’arc de fluoroscòpia.
|
L'Hospital de Bellvitge acomiada amb concerts d'Estopa i Dani Flaco un 2018 "ple d'èxits"
|
Asseguren que respectaran la resposta majoritària de la ciutadania sempre que sigui "no violenta" ACN Barcelona.-El Consell General de Cambres ha reclamat aquest dilluns "reiniciar les vies de diàleg efectiu com a millor resposta de país" i "cercar acords i garanties amb el govern de l'Estat per tant de trobar una sortida a l'actual atzucac" després de la sentència del procés, que ha condemnat els líders independentistes fins a 13 anys de presó. En un comunitat, les cambres han afirmat que no poden "restar indiferents" i que no donen suport a una aturada de país tot i que respectaran "la resposta majoritària de la ciutadania sempre i quan sigui en un context de defensa no violenta de la democràcia, la llibertat i els drets individuals i col·lectius". Així mateix, han lamentat que la judicialització de la política, junt amb la "manca de seguretat jurídica i la inestabilitat econòmica que se'n deriva, perjudiquen el teixit empresarial". El Consell General de Cambres també assenyala que les persones jutjades van exercir drets fonamentals a la Declaració dels Drets Humans i a la Constitució i "van complir amb un mandat democràtic sorgit de les urnes pel que correspondria una sentència justa absolutòria". En el comunicat, les cambres recorden que el conflicte polític que "ha degenerat en la injusta situació" actual "té el seu origen en un greuge econòmic de l'Estat cap a Catalunya". "Aquest desequilibri es concreta en una manca de retorn en forma d'inversions en infraestructures i altres actuacions, dels recursos que aporta el país a la caixa comuna de l'Estat. Un perjudici que, lluny de corregir-se, s'ha agreujat en els darrers anys fins portar el país i el seu teixit empresarial a un ofec que suposa un veritable llast per al seu desenvolupament social i econòmic", conclou.
|
Les cambres reclamen a les institucions "reiniciar les vies de diàleg efectiu com a millor resposta de país"
|
PIMEC veu com una "oportunitat històrica" que un partit català com ERC negociï la formació del nou govern espanyol. En un esmorzar informatiu, el president de la patronal, Josep González, ha assegurat que valora "positivament" les negociacions entre ERC i el PSOE. "Ja tocava", ha afirmat, parlant de la necessitat "d'arreglar relacions i reivindicacions històriques de Catalunya" en matèries com l'Estatut retallat, el problema del finançament autònomic o el dèficit en infraestructures. González ha demanat una "solució política basada en el diàleg" i ha instat els governants a fer de "veritables estadistes" i sense deixar-se "portar pels neguits del dia a dia". González ha demanat que hi hagi un acord a Espanya "d'una vegada per totes" i també ha ironitzat sobre el rol negociador d'ERC. "A veure si veuen que parlar amb Catalunya no és tan dolent, i que som gent vàlida", ha dit, afegint també que últimament només els bascos havien tingut interlocució amb l'executiu a Madrid. González ha dit, fent balanç del 2019, que s'ha demostrat que la sentència del judici de l'1-O no ajudaria a resoldre el conflicte, com la patronal havia advertit. "Només evidencia un fracàs significatiu de la política", ha dit. El president de PIMEC ha assegurat que la patronal de les petites i mitjanes empreses no entrarà, encara, a valorar les possibles polítiques d'un nou eventual govern espanyol, i que per ara celebra que hi hagi la voluntat de formar-ne un "ràpidament". Això sí, González ha dit que la "prioritat" han de ser uns nous pressupostos i ha advertit contra un possible augment d'impostos, tant a Catalunya com a Espanya. De fet, el president de PIMEC ha denunciat la "constant" pujada de taxes d'ambdues administracions. "No voldria cridar al mal temps, però a Xile i a França, hi ha molt mals exemples de reaccions ciutadanes per temes de pujades que ningú s'hauria imaginat", ha afirmat González. Segons el president de PIMEC, "sigui el govern que sigui", s'han d'evitar les pujades de taxes. De fet, el president de la patronal de les petites i mitjanes empreses també ha advertit que en polítiques com les de la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic també s'ha d'evitar que els ciutadans i les empreses sempre hagin de pagar. En aquest sentit, ha demanat que les mesures de sostenibilitat reverteixin en "avantatges".
|
PIMEC veu com una "oportunitat històrica" que ERC negociï amb el PSOE la governabilitat a l'Estat
|
La Guàrdia Urbana ha detingut sis persones després de l'atac al casal popular Tres Voltes Rebel de Nou Barris, segons han confirmat fonts municipals. L'anunci arriba després que aquest dimarts es produïssin enfrontaments en els instants posteriors a una manifestació convocada per l'organització Acció Antifeixista Països Catalans des de la plaça Eivissa fins el passeig Urrútia, on es troba la seu del casal popular. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha reaccionat a l'atac "feixista amb violència i símbols nazis" i ha demanat que la Conselleria d'Interior i la Fiscalia "actuïn amb tota la contundència contra aquestes expressions d’odi a la ciutat". En un tuit publicat al seu compte oficial, la batlle ha afegit que "Barcelona és i serà sempre antifeixista". El casal Tres Voltes Rebel ha emès un comunicat en el que detalla la seva versió dels fets. Segons els activistes, la seu del local i altres equipaments municipals com la Masia de la Guineueta i l'Escola Àgora van patir desperfectes i pintades de simbologia nazi la nit d'aquest dilluns per part de "grups feixistes", en concret de Democràcia Nacional i Hermanos Cruzados, cosa que va provocar que es convoqués una manifestació de protesta dimarts, que va finalitzar al Casal Popular Tres Voltes Rebel. Un cop finalitzada la marxa, es van produir enfrontaments per la presència d'"una quinzena de membres amb estètica neonazi", que, segons els membres del casal, van causar incidents a la zona llançant pedres i cadires metàl·liques. El comunicat assegura que els atacants eren militants de Democràcia Nacional. La policia va intervenir i la situació ha derivat en sis detinguts, un d'ells "un activista d'Horta". "Denunciem fermament la detenció arbitrària al nostre company", han lamentat des del Casal Popular Tres Voltes Rebel.
|
La Guàrdia Urbana ha detingut sis persones per l'atac al casal popular Tres Voltes Rebel de Nou Barris
|
La Comissió de Govern del Tribunal de Comptes té previst designar en els pròxims dies el delegat instructor de la investigació contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs per la despesa del referèndum del 9-N, segons fonts coneixedores del procés administratiu. Obrirà aquesta via a petició de Societat Civil Catalana i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución, que van obtenir el suport de la Fiscalia. Les dues entitats, i també la Fiscalia, consideren que els quatre exresponsables del Govern podrien tenir “responsabilitat comptable” en la despesa de 5 milions d’euros durant la consulta, i pretenen que es vegin obligats a reintegrar aquestes quantitats de les seves butxaques. El Tribunal de Comptes actua en aquesta direcció malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (en els casos de Mas, Ortega i Rigau) i el Tribunal Suprem (en el cas d’Homs) no van trobar delictes de malversació de fons ni van condemnar cap dels quatre exresponsables del Govern en relació a la despesa del 9-N. Segons aquestes fonts, aquesta institució ja ha adoptat la decisió de nomenar un delegat instructor, tot i que encara no ha fet efectiu l’encàrrec a ningú en concret. Un cop designada, aquesta persona investigarà els fets i elevarà a la Comissió de Govern un informe on es posicionarà sobre si cal obrir un expedient o arxivar les actuacions. El Tribunal de Comptes actua fruit de la denúncia que les dues entitats van presentar a mitjans de maig. Aquest document sosté que "l'arxivament de la causa penal pel delicte de malversació de cabals públics” contra Mas, Ortega, Rigau i Homs “no els eximeix de què hagin de respondre per la seva responsabilitat comptable i pressupostària" perquè, segons aquestes entitats, van disposar "de fons públics per dur a terme un procés de participació ciutadana que no disposava de cobertura constitucional, legal i pressupostària". Segons Societat Civil i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución, Mas, Ortega, Rigau i Homs "van ordenar, van dirigir i van facilitar la logística i mitjans materials per a la consulta il·legal disposant indegudament de fons públics per a una finalitat aliena a les competències i funcions públiques que tenien encomanades". La denúncia no descarta que pugui estendre's la responsabilitat comptable als alts funcionaris que s'acrediti que van col·laborar en la tramitació dels expedients administratius generadors de la despesa de la consulta il·legal. El 2 de juny la Fiscalia es va alinear amb aquesta petició i va presentar un informe on –segons una nota de la pròpia Fiscalia- “dóna suport a l’obertura d’una investigació contra Artur Mas, Joana Ortega i Francesc Homs per determinar les seves responsabilitats per la despesa de més de cinc milions d’euros en les votacions del 9-N”. La mateixa nota recorda que el Tribunal de Comptes ha rebut la denúncia de les entitats que demanen una investigació sobre l’ús d’aquests diners públics, i apunta que en el seu informe el fiscal “demana a la Comissió de Govern el nomenament d’un delegat instructor”. Segons l’informe de la Fiscalia del Tribunal de Comptes, els fets denunciats per les entitats “poden ser constitutius de responsabilitat comptable” perquè es pot constatar “l’existència de nombrosos pagaments efectuats amb càrrec a l’erari públic que tenien com a finalitat dur a terme la consulta del 9 de novembre del 2014”, un acte “contrari a l’ordenament jurídic”. Ho argumenta defensant que les despeses es van destinar a una finalitat “radicalment aliena a la funció pública” i per tant “sense justificació”. El 28 de juny la Fiscalia va presentar un altre informe on s’oposava a la petició de la Generalitat de Catalunya perquè s’arxivi l’actuació els quatre exresponsables del Govern. Aleshores argumentava que cal impulsar endavant amb el procés i instava el Tribunal de Comptes a designar ja un instructor de la causa “per investigar les despeses ocasionades en motiu de la consulta” del 9-N del 2014.
|
El Tribunal de Comptes designarà en dies l’instructor de la investigació contra Mas, Ortega, Rigau i Homs pel 9-N
|
Espanya ha revalidat al 2015, amb 1.851 donants i 4.769 òrgans trasplantats, el seu lideratge mundial en trasplantaments, que manté des de fa 24 anys. En aquesta ocasió, però, comparteix el lideratge amb Croàcia, que també ha aconseguit els 40,2 donants per milió de població malgrat que el país balcànic només ha registrat un total de 169 donants i 399 òrgans trasplantats, segons el Ministeri de Sanitat. L'estat espanyol també lidera el nombre de pacients trasplantats. Amb una taxa de 100,7 malalts trasplantats per milió de població, ha superat la mitjana europea de trasplantaments (amb una taxa del 62,4) i la dels Estats Units (amb 97,2). Segons el Ministeri, que cita dades del Registre Mundial de Donants, hi ha un "clar predomini" d'Espanya en l'àmbit dels trasplantaments, ja que amb només el 0,6% de la població mundial, l'any passat es van efectuar el 17,6% de totes les donacions d'òrgans de la Unió Europea i el 6,7% de totes les registrades al món. S'incrementa el nombre mundial d'òrgans trasplantats Segons el registre mundial de trasplantaments, l'any passat es va incrementar un 1,65% el nombre d'òrgans trasplantats al món, fins arribar als 119.873. D'aquests, 79.948 van ser de ronyó, 26.151 de fetge; 6.542 de cor, 4.689 de pulmó¸ 2.328 de pàncrees i 215 d'intestí. Uns trasplantaments que van ser possibles gràcies a 27.397 donants de tot el món. En els últims 5 anys, s'ha incrementat un 15% el nombre de trasplantaments, amb un creixement anual del 3%. Malgrat l'augment, l'OMS i l'Organització Nacional de Trasplantaments estimen que aquestes xifres representen només el 10% de la necessitat mundial de trasplantaments. Espanya, líder en donacions en asistòlia Espanya també lidera la donació d'òrgans de persones mortes –anomenada donació en asistòlia-, amb 13 trasplantaments diaris l'any passat, que suposa el 17% del total i enguany es preveu que sigui del 25%. A la UE representa l'11% de totes els donacions. Xifres europees A la UE, el nombre de trasplantaments s'ha incrementat fins als 32.707, davant els 31.881 del 2014. Unes xifres de donació i trasplantaments que es mantenen estables des dels últims dos anys. Al 2015, la taxa de donació dels 28 països de la UE va augmentar lleugerament fins arribar als 20,8 donants per milió de persones (19,8 al 2014), amb un total de 10.495 donacions. Lidera el rànquing el trasplantament de ronyó, seguit del de fetge, cor, pulmó, pàncrees i intestí. Un total de 56.504 europeus esperen un trasplantament El Registre Mundial de donants xifra en 56.504 els malalts europeus que esperen un trasplantament, a data de 31 de desembre. D'aquests, 43.363 és renal i 3.874 persones van morir a la UE al llarg del 2015 a l'espera d'un trasplantament. D'altra banda, segons el programa ACCORD (Achieving Comprehensive Coordination in Organ Donation), només el 23% dels possibles donants van acabar fent efectiva la donació. Xifres per països Als Estats Units, la taxa de donació ha augmentat fins arribar als 28,2 donants per milió de població; Austràlia és del 18,1; Rússia del 3,6 i Iberoamèrica del 8,3.
|
L'estat espanyol manté el lideratge mundial en trasplantaments des de fa 24 anys consecutius
|
El Consell d’Administració de Caixa Ontinyent va formular aquest dijous els comptes de l'exercici 2015 amb uns resultats que mostren un benefici, abans de sanejaments i dotacions, de 16,3 MEUR, que es destinaran en gran part a dotacions i a acumular nou fons en previsió de futures exigències. Segons que ha informat l’entitat a través d’un comunicat el benefici net queda en 4,6 MEUR, un 12,12% superior al del 2014. Caixa Ontinyent ha remarcat que aquest benefici permet elevar el nivell de capitalització de l'entitat i el manteniment de l'obra social. Així mateix, segons aquestes mateixes dades, el volum de negoci es va incrementar en un 5,38%, situant-se en 2.152 MEUR l’exercici 2015. Els resultats seran elevats a l'Assemblea General per a la seua aprovació en els pròxims mesos, segons que ha informat l’entitat. La morositat s'ha mantingut estable en el 12,60% i s'ha incrementat la cobertura fins el 70,59%. El capital CET1 se situa en el 13,13%, informa Caixa Ontinyent. L’entitat aposta per a aquest 2016 per posar en funcionament la nova seu central quan finalitzen les obres de remodelació, la continuïtat d'una expansió geogràfica “lenta però sostinguda i sostenible”; la disposició dels processos, productes i serveis emmotllats a la demanda dels clients; la incorporació de tecnologia que permeti la transició a l'era digital; l'adaptació del govern corporatiu a les exigències de la nova legislació; i un nou impuls a l'obra social. L’entitat destinarà 1’15 MEUR en Obra Social Caixa Ontinyent destinarà un pressupost d'obra social per al 2016, d’1’15 MEUR, amb un increment del 33,75% respecte de l'any anterior. L'entitat ha informat que desenvoluparà noves actuacions en els seus tres programes d'obra social. El manteniment dels 26 centres implantats, col·laboració amb col·lectius, i publicacions de temes locals i comarcals, l’augment de la seva presència en els campus universitaris, i la gestió de les fundacions en què participa (Fundació Universitària Vall d'Albaida, Fundació Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana i Fundació Adiem). Obra Social de Caixa Ontinyent va dur a terme l'any passat 261 activitats i va col·laborar amb 175 col·lectius i entitats. Aquestes actuacions, al costat d’altres centres implantats, van permetre el manteniment de 199 llocs de treball estable i van beneficiar directament als més de 250.000 usuaris de l'obra social, segons que informa l’entitat.
|
Caixa Ontinyent obté un benefici net de 4,6 MEUR durant el 2015, un 12,12% més
|
La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha demanat aquest dilluns polítiques valentes contra el canvi climàtic i s'ha sumat a la vaga general del 27 de setembre convocada per aquest motiu. En un comunicat, l'entitat ha opinat que "falta determinació" per part de les administracions per encetar polítiques "que es poden pensar impopulars o que xoquen amb els interessos de poderosos grups econòmics, amb els prejudicis d'alguns sectors influents". És per això que ha remarcat que aquest debat només es portarà a terme realment si hi ha una "enorme mobilització social". La FAVB crida les associacions de veïns, les entitats i la població en general a activar-se pel clima. Ha recordat que l'Ajuntament de Barcelona va celebrar fa uns dies una cimera on es va presentar un nou paquet de mesures i es van sentir "moltes veus crítiques amb la situació i la manca de respostes contundents". "I mentrestant, les elits econòmiques segueixen defensant la inversió en noves infraestructures com l'ampliació de l'aeroport i les noves terminals de creuers, que tindran com a efecte agreujar la situació", s'ha queixat la FAVB, que ha constatat que cal triar entre solucions "que garanteixin el benestar de tothom" o un model "que garanteixi a una minoria un mode de vida depredador".
|
La FAVB demana polítiques valentes contra el canvi climàtic i se suma a la vaga general del 27 de setembre
|
La número tres de BComú, Janet Sanz, ha afirmat aquest dilluns que "no s'acaben de creure" que l'alcaldable d'ERC, Ernest Maragall, hagi renunciat a pactar amb JxCat. "Sabem que s'estan seient, Elsa Artadi constantment està dient que estan parlant de polítiques i concrecions de cara a la legislatura", ha assegurat. Sanz ha insistit que els comuns aposten per un tripartit d'esquerres i ha demanat a ERC i PSC que "superin" els "bloquejos" i les "línies vermelles". "La gent ens està demanant acords", ha subratllat la número tres de BComú, que ha negat de nou que estiguin negociant amb Manuel Valls. Sanz ha evitat, però, dir qui seria l'alcalde de la ciutat, tot argumentat que el primer pas és assolir l'acord.
|
BComú creu que Maragall no renuncia a un pacte amb JxCat i insisteix en un tripartit amb ERC i PSC
|
El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) ha expressat la seva "total disconformitat" i "indignació" amb la sentència de l'Audiència de Lleida que absol un dels acusats i condemna l'altre a "només" dos anys de presó per l'abús sexual en grup a una noia amb discapacitat intel·lectual, en considerar, segons TSCAT, que la víctima "no va resistir-se amb prou contundència". El col·lectiu professional, que treballa tant amb dones víctimes de violència de gènere com amb persones amb discapacitat, reclama "més contundència judicial" en la defensa dels drets i la dignitat de les dones i aprecia en els arguments utilitzats en la sentència "desconeixement" i "manca de sensibilitat" respecte als drets del col·lectiu de persones amb discapacitat. Des de l'expertesa en l'acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat i específicament a dones que han patit agressions sexuals, les treballadores socials alerten que qüestionar o relativitzar el patiment i la resistència de les víctimes les culpabilitza i comporta una doble victimització que suma la violència institucional a la violència masclista. El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya demana posar fi a les justificacions i els arguments que pretenen "restar gravetat" a agressions" arrelades en un sistema patriarcal i discriminatori" per raó de gènere "totalment inadmissible". En el cas de Lleida, el fet que la víctima tingui una discapacitat intel·lectual del 69% i la sentència addueixi una suposada "ambigüitat" en la seva resistència per rebaixar la pena als agressors, evidencia, segons el TSCAT, la "doble discriminació" que pateixen les dones amb discapacitat. Les professionals del treball social reclamen una major consciència en aquest sentit i se sumen a la repulsa expressada tant des de l'àmbit de la discapacitat com des de la defensa dels drets de les dones.
|
El Col·legi de Treball Social critica la "manca de sensibilitat" de l'Audiència de Lleida amb les persones amb discapacitat
|
El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha qualificat de "xocant" i "sorprenent" la reunió que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va mantenir divendres passat amb l'expresident nord-americà Jimmy Carter a Atlanta (EUA). Millo no veu "cap vinculació" entre el darrer viatge de Puigdemont i "les prioritats i necessitats" dels catalans. El delegat del govern espanyol recorda en aquest sentit el "paper" de la fundació Carter en països amb conflictes bèl·lics: "res a veure amb la realitat catalana i espanyola". "Resulta sorprenent que Puigdemont, havent-hi tanta feina a Catalunya, consideri prioritari aquest tipus de relacions", ha assegurat Millo aquest diumenge. Millo ha assegurat també que no té informació sobre si la trobada Puigdemont-Carter va ser pagada, com va assegurar el líder del PPC, Xavier García Albiol, però creu que "sobta" que es dediquin diners públics a "aquestes activitats". En qualsevol cas, Millo ha assegurat que respecten les reunions que Puigdemont pugui considerar "oportunes". El delegat del govern espanyol ho ha dit després de reunir-se amb els congressistes nord-americans Dana Rohrabacher i Brian Higgins. La trobada amb Millo s'ha produït dues hores abans que els dos congressistes es reuneixen al Palau de la Generalitat amb el president català, Carles Puigdemont. Rohrabacher es va reunir amb Puigdemont el passat 29 de març al Capitoli de Washington en el marc del viatge oficial del president de l'executiu català als EUA. Rohrabacher és el president del Subcomitè d’Europa de la Cambra de Representants, i Higgins, membre del Partit Demòcrata, representant per Nova York a la mateixa institució. A la trobada a la delegació del govern espanyol també hi havia el general de divisió cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo; el cap regional d’operacions comissari principal de la Policia espanyola, José Jiménez Lacasta; i el subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo.
|
Millo considera "xocant" la reunió de Puigdemont i Carter: "No hi veig cap vinculació amb les prioritats dels catalans"
|
L'ajornament del Primavera Sound per la crisi de la covid-19 pot haver mogut les fitxes d'un tauler de joc en què hi conviuen desenes de festivals durant tres mesos a Catalunya. El certamen més matiner i concorregut del país -amb més de 220.000 assistents l'edició passada, segons les seves xifres oficials- es trasllada a finals d'agost, ha aturat la venda d'entrades i no ha confirmat quins dels artistes es mantindran en el cartell. Certàmens multitudinaris com el Sónar, el Cruïlla o el Rock Fest i d'altres més petits com el Vida, Cap Roig o Pedralbes asseguren a l'ACN que mantenen el calendari pendents de l'evolució de la crisi i constaten una davallada en la venda de localitats, que esperen revertir quan es torni a la normalitat. El Sónar precisa a l'ACN que la situació és canviant i que continuen treballant amb "diversos supòsits", prioritzant sempre les recomanacions sanitàries que fixin les administracions. De fet, el festival té lloc habitualment només tres setmanes després del Primavera Sound als recintes de Fira de Barcelona de Montjuïc i Gran Via i congrega, cada any, més de 100.000 persones en tres dies. El festival de música electrònica també confirma una caiguda en les vendes d'abonaments i, de fet, el mateix Primavera Sound ha aturat la compra online i ha anunciat que no la reactivarà fins que cessi l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol. En el mateix recinte que el Primavera Sound s'hi celebra, cada any a principis de juliol, el Cruïlla. Des de l'organització, s'especifica a l'ACN que continuen treballant "amb el mateix calendari" i confirmen que la data i la procedència dels assistents són diferents respecte altres certàmens, com el Primavera Sound. "El 95% del nostre públic és local, això hi té molta importància", remarquen les mateixes fonts. Un altra dels grans festivals previstos i que coincideix per dates amb el Cruïlla és el RockFest, programat pel 2, 3 i 4 de juliol al Parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). L'organització manté els plans inicials, però assegura que seguirà en tot moment les indicacions de les autoritats sanitàries i ara mateix no es preveuen canvis en el calendari. Per ara, el RockFest ha anunciat alguns dels caps de cartell, com Kiss, que farà a Santa Coloma el seu comiat a l'estat espanyol; el retorn de Lynyrd Skynyrd; el 50è aniversari de Judas Priest, o l'espectacle únic a Espanya del grup Accept. L'organització té molts altres artistes ja confirmats però espera a anunciar-los "quan sigui el moment". També per al mateix cap de setmana està prevista la celebració del Vida, a la Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú. Ara per ara, mantenen "el mateix pla". Constaten, també, una caiguda en el ritme de venda d'entrades com tota la resta d'esdeveniments culturals, que contrasta amb unes vendes prèvies "molt bones". En declaracions a l'ACN, Davi Poveda, director del Vida, assegura que ho han aturat tot per les "circumstàncies actuals", però que estan "esperançats que la gent tornarà a tenir ganes de sortir i de fer coses un cop això acabi". El festival Maleducats, que s'estrenava aquest maig, ja s'ha ajornat al juliol. Canet Rock manté per ara el calendari L'organització del Canet Rock, per la seva banda, també manté els plans de poder celebrar el festival el pròxim 4 de juliol al pla d'en Sala de Canet de Mar (Maresme), a l'espera de veure com evoluciona la pandèmia. Almenys durant el mes d'abril no s'espera que es prengui cap decisió perquè entenen que encara hi hauria marge per reaccionar més endavant, si calgués. El festival ja va penjar el 'sold out' el passat febrer, cinc mesos abans del certamen, de manera que la venda d'entrades ja no l'ha afectat. Per la seva banda, els organitzadors del Festival Embassa't han explicat a l'ACN que "per ara" es manté el calendari, previst per al 12 i 13 de juny al recinte de la Bassa de Sant Oleguer. Amb tot, han reconegut que han començat a valorar "altres opcions" i han indicat que no descarten que puguin produir-se canvis. Així mateix, han assegurat que abans que esclatés la pandèmia "el ritme de venda d'entrades era molt bo" i fins i tot "millor" que en edicions anteriors. Ara, però, s'han "aturat les vendes". Festivals que s'allarguen setmanes Un cas diferent és el de festivals que s'allarguen al llarg de l'estiu, amb diversos concerts més reduïts al llarg de les setmanes. La setmana passada, el Terramar de Sitges va confirmar que anul·lava l'edició d'aquest any, que partia ja de diversos "entrebancs previs", perquè no podia garantir el nivell esperat. Un dels més propers és el Festival de Pedralbes, que tenia previst començar el 3 de juny. Segons precisen fonts del certamen a l'ACN, es preveu que el festival es faci "amb normalitat", malgrat que continuen "molt atents" al què vagin passant i, de produir-se, comunicarien tan aviat com els fos possible un canvi de data. Els principals festivals de la Costa Brava coincideixen que la principal incidència del coronavirus és, per ara, en la venda d'entrades. Tots ells han explicat que havien notat un bon ritme a nivells d'ocupació, però que des de ja fa més de dues setmanes la demanda s'ha frenat. El Festival de Cap Roig, que es fa entre el juliol a agost a Calella de Palafrugell (Baix Empordà), ja tenia un 60% de les localitats venudes. El seu director, Juli Guiu ha assegurat a l'Agència que anaven "camí de fer un rècord històric" d'assistents, però ara aquest fita es podria tòrcer ara arran de la crisi sanitària provocada per la covid-19. En el cas del Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), també havien notat un augment important en la venda d'entrades respecte l'any passat, que s'ha aturat. De tota manera, qui segueix despertant l'interès del públic és el violoncel·lista Hauser, que manté el ritme d'abans que esclatés la crisi del coronavirus Malgrat tot, les programacions i les dates dels festivals seguiran essent les mateixes previstes inicialment. De moment, cap d'ells ha patit cap baixa d'artistes que hagin cancel·lat les seves gires la venda es pot fer. Arts d'Estiu i Festival de Cambrils mantenen el calendari Qui tampoc mou fitxa pel moment és l'Arts d'Estiu de Pineda de Mar, també al Maresme. En aquest cas, el festival se celebra entre finals de juliol i el mes d'agost, que són justament les dates on s'ha traslladat el Primavera Sound. L'Arts d'Estiu, que enguany arriba a la desena edició, no ha presentat encara el cartell complet i esperarà a que s'aixequi el confinament per anunciar nous artistes i que es recuperi la venda d'entrades, que s'ha aturat en sec. De la seva banda, el Festival Internacional de Música de Cambrils, que en aquesta edició es redimensiona i passa a un format de cinc dies del 5 al 9 d'agost, mantenen el certamen "sense canviar" la planificació, tenint com a prioritat el benestar del públic. En aquest sentit, creuen que les dates els són propicies i que la situació estarà normalitzada, amb l'objectiu de "tirar endavant sense problemes". Quant al FeMAP, que té lloc a diversos punts del territori, estan a l'espera de com evoluciona la situació però que en "breu" decidiran què fer. Mesures de suport en cas de suspensió o ajornament Els festivals i esdeveniments culturals podran acollir-se als "supòsits de la força major" en cas que hagin de suspendre's o ajornar-se. Així s'assenyala al nou Decret llei de mesures extraordinàries que el Govern va anunciar la setmana passada per fer front la crisi del coronavirus. En aquest es descriuen "els casos de suspensió o ajornament dels esdeveniments culturals que, per la seva rellevància, envergadura i naturalesa internacional, requereixen una preparació especial i depenen en gran mesura de la mobilitat dels assistents, fins i tot, quan es preveu que tinguin lloc després de l’aixecament de l’estat d’alarma". Cultura decidirà si els esdeveniments compleixen els requisits per acollir-se a aquests "supòsits de la força major" en cas de suspendre's o d'ajornar-se.
|
Els festivals de música mantenen el calendari previst a l'espera de l'evolució de la crisi del coronavirus
|
Els sindicats d'educació han denunciat aquest dilluns que els professors i mestres interins substituts que hagin estat nomenats durant el mes de desembre no podran cobrar la nòmina fins a finals del mes de gener. En un comunicat, USTEC-STEs ha qualificat d'''inadmissible'' la situació ja que consideren que provoca un ''greuge compartiu'' entre docents i ho veu com un exemple més del ''maltractament'' del Departament d'Educació al personal docent. Fonts del Departament han reconegut que aquesta situació es dona cada curs perquè el tancament de nòmina està vinculat al tancament pressupostari que té lloc habitualment al voltant del 5 de desembre. Segons el Departament d'Educació, cada any s'informa als serveis territorials de la data perquè sigui traslladada al personal que participa al procés de cobertura de substitucions, que varia cada curs al voltant del 5 de desembre . Enguany, el procés de tancament de nòmina s'ha hagut d'avançar un nomenament. USTEC-STES ha animat a totes les persones afectades, que calcula que poden arribar a ser 600, que reclamin les percepcions econòmiques que els corresponen presentant una instància per escrit al servei territorial. Consideren que amb aquesta mesura es provoca manca de personal substitut amb ''drets retallats'' i ''condicions laborals menystingudes''. En una piulada, CCOO ha exigit que els treballadors cobrin el mes que treballen i no ''a dos mesos vista''.
|
Els sindicats denuncien que els professors substituts nomenats aquest desembre no cobraran fins a finals de gener
|
L'alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha exigit a Endesa que faci les intervencions que calgui a per acabar amb les apagades intermitents que pateixen els veïns dels barris de Sant Joan i el Culubret. La situació ja es va donar l'any passat quan, amb l'arribada de la fred, la llum es tallava a zones dels barris sobretot durant la nit. Aquest situació s'està repetint des de fa dues setmanes. Segons l'alcaldessa, tenen contrastat que hi ha entre un 20% i un 25% de les llars que tenen la llum punxada i, per tant, creu que és una xifra que no justifica que cada vespre hi hagi veïns que es quedin sense llum durant tres o quatre hores. "Hi ha gent gran i famílies que paguen cada mes la factura i això no ho puc permetre", ha dit. Amb l'arribada de la fred augmenta el consum d'electricitat i, als barris de Sant Joan i el Culubret, torna a anar aparellat amb talls de llum constants per sobrecàrrega de la xarxa. "Està tornant a passar el mateix que l'hivern passat, que hi ha apagades pràcticament cada dia i a les hores de més fred", ha explicat l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip. Normalment, els talls són d'unes hores i en diversos sectors dels barris però, segons ha indicat Felip, aquest dissabte hi va haver una apagada generalitzada a tot arreu, que va afectar uns 1.100 veïns i que no tenien llum ni dins ni fora de casa perquè tampoc funcionava l'enllumenat públic. L'alcaldessa admet que una part de problema és que hi ha entre un 20 i un 25% dels veïns d'aquest barri que tenen la llum punxada i no paguen a la companyia. "No neguem que és un problema, però un 20 o un 25% de veïns connectats de manera fraudulenta pot suposar la interrupció general del subministrament als veïns?", s'ha preguntat Felip que detecta, també, manca d'inversió d'Endesa al barri. "Ens hem compromès a tornar a fer operatius i batudes per detectar situacions de frau, però exigim solucions immediates per als veïns perquè no podem permetre que aquests talls s'allarguin més", ha afirmat Felip, que afegeix que reclamen a Endesa que analitzin quin és el problema –si és per deteriorament de la xarxa o per capacitat- i que posi fil a l'agulla "immediatament" per esmenar-ho. "Hi ha veïns que són grans, persones malaltes que no podem permetre que estiguin cada nit sense llum", ha conclòs Felip.
|
Figueres exigeix a Endesa "solucions immediates" per acabar amb els talls de llum als barris de Sant Joan i el Culubret
|
L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dimecres un acusat que s'enfronta a 14 anys de presó per agredir sexualment de forma continuada una menor de 12 anys a Brunyola (Selva). Fiscalia i acusació particular sostenen que el primer episodi va tenir lloc el març del 2015 quan el processat, que era amic dels germans de la víctima, va obligar la menor a fer-li una fel·lació. Segons les acusacions, això va passar en "incomptables ocasions" fins al gener del 2016 i fins i tot, un dels cops, la va violar. El processat nega les acusacions. Al judici ha assegurat que "mai" es va quedar sol amb la menor i atribueix la denúncia a una venjança de la nena per gelosia perquè va començar a sortir amb una amiga d'ella. La seva defensa demana l'absolució.
|
Jutgen un acusat que s'enfronta a 14 anys de presó per violar una menor de 12 anys a Brunyola
|
L'eurodiputat del PP Santi Fisas ha alertat que l'independentisme "ja no és tan pacífic" com abans, i ho ha justificat perquè, segons ell, el president de la Generalitat, Quim Torra, està "incitant una mica que els moviments més extremistes surtin al carrer" i està apel·lant a "la via d'Eslovènia". En aquest sentit, ha mostrat "preocupació" perquè creu que hi ha hagut un canvi respecte al passat, quan l'independentisme "era totalment pacífic". En declaracions a l'ACN aquest divendres, Fisas també ha assegurat que dins els països de la Unió Europea "no hi ha cap simpatia" vers el sobiranisme català i que, si bé després de l'1-O l'opinió pública europea va tenir "simpatia" pel procés, ara "ja no és la mateixa". Fisas també s'ha mostrat preocupat per les mobilitzacions que s'estan preparant com a reacció a la visita del govern espanyol divendres vinent. "Sembla mentida que un govern espanyol no pugui celebrar un Consell de Ministres a la segona ciutat de l'Estat", ha afirmat. "Hem d'anar amb compte". Sobre els suports de l'independentisme a Europa, creu que els països comunitaris "entenen perfectament la posició d'Espanya" i "ningú vol obrir la caixa de Pandora, ningú vol sentir a parlar d'independència". I en el si dels parlaments d'arreu de la UE, "en general és el mateix", amb l'excepció de diputats "en general d'extrema dreta o d'extrema esquerra". Pel que fa a l'opinió pública del continent, reconeix que "sí que hi ha va haver un moment de simpatia" després de l'1-O, però ara "s'ha aturat bastant". Entre els motius que dona, algunes declaracions "d'extrema dreta" de Torra i les "baralles" internes dels sobiranistes. En un esmorzar informatiu organitzat per l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona també aquest divendres, ha assenyalat que els constitucionalistes van "patinar" l'1-O, i que ha estat un error d'ells deixar-ho tot "tant a les mans de la justícia", mentre que també ha acusat l'independentisme de "deixar-ho tot massa a les mans del carrer". D'altra banda, en les declaracions a l'ACN, Fisas també creu que és "preocupant" la possibilitat que els socialdemòcrates i els populars europeus no sumin majoria absoluta per primera vegada a la història. Segons ell, en els comicis del maig de 2019 "pot haver-hi una pujada de partits populistes, nacionalistes, d'extrema dreta i d'extrema esquerra". Sobre l'auge de Vox, creu que "s'ha d'anar amb compte" perquè no són "un partit veritablement europeista". El polític popular, que no es presentarà a les properes eleccions europees, ha fet un balanç "positiu" dels deu anys que ha estat eurodiputat. En especial, ha destacat com a "fita important" haver contribuït que la dotació econòmica del programa Erasmus pugés un 43% quan era membre titular de la comissió de Cultura en la seva primera legislatura, tot i que, ha explicat, el pressupost general del Parlament Europeu va baixar per primera vegada. "Jo crec que el programa Erasmus ha fet més per la UE que qualsevol tractat", ha reblat. En l'esmorzar, celebrat al Col·legi de Periodistes de Barcelona, ha afegit que en un futur li agradaria col·laborar amb una fundació o una ONG, i també ha apuntat que té un candidat preferit per rellevar-lo com a eurodiputat popular català, però ha evitat revelar-ne el nom.
|
L'eurodiputat del PP Santi Fisas alerta que l'independentisme "ja no és tan pacífic"
|
Reclama a Torra que condemni de forma expressa la violència, però assegura que el seu executiu actuarà “sobre “fets” i no “declaracions” ACN Madrid.-El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha advertit aquest dijous que “no hi haurà impunitat” davant els “episodis de gran violència” protagonitzats per “grups minoritaris però perfectament organitzats” que estan “alterant l’odre públic”. Segons el ministre, el dispositiu policial establert –amb l’enviament a Catalunya de Policia Nacional i Guàrdia Civil- continuarà “durant el temps que calgui” i implicarà en els pròxims dies l’enviament de més efectius per poder fer relleus. Marlaska també ha demanat un cop més a Torra que condemni de forma “expressa” la violència, però ha descartat actuacions pel contingut del seu discurs d’aquest matí al Parlament, perquè el seu executiu actua d’acord als “fets” i no a les “discursos”. Marlaska ha ofert una roda de premsa a La Moncloa després de participar al comitè de seguiment de la situació a Catalunya que ha presidit el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, amb representants de diversos ministris, de les policies espanyoles i del CNI. El ministre ha diferenciat els incidents de les manifestacions pacífiques que són “el lliure exercici del dret de reunió”. En tot cas ha advertit que “el dany material i reputacional a la imatge internacional de Catalunya és gran i té uns responsables que ho han atiat”. “Molts catalans se senten desorientats i orfes, però hi ha un govern que vetlla per ells i treballa per protegir i garantir el seu benestar i seguretat”, ha dit. 97 detinguts i 194 agents ferits El ministre ha fet públiques les últimes dades de què disposa el Ministeri sobre els esdeveniments, amb 97 detinguts en tres dies (46 aquest dimecres) i quatre persones en presó provisional “per desordres públics en actes vandàlics d’una gravetat important i per delicte d’atemptat a l’autoritat”. També 194 agents ferits en els tres dies de disturbis i 627.000 euros en danys al mobiliari urbà només aquest dimecres. Un cop més ha destacat la coordinació de les policies espanyoles amb els Mossos d’Esquadra mitjançant un operatiu “dissenyat amb criteris tècnics des del passat mes de setembre”, i ha insistit que l’enviament de Policia Nacional i Guàrdia Civil a Catalunya es va fer a petició dels Mossos. Crida a la ciutadania Marlaska també ha volgut fer una “crida a la ciutadania de Catalunya” perquè s’expressi de “forma pacífica”, perquè “un estat democràtic i de dret com Espanya garanteix el dret d’expressió i de manifestació”. Per contra, segons Marlaska, “no tinguin cap dubte que se seguirà detenint qui tingui conductes delictives, perquè no hi haurà impunitat”. Demana a Torra que condemni la violència “de forma expressa” El discurs del president de la Generalitat, Quim Torra, de rebuig a la violència no ha convençut l’executiu espanyol. Marlaska ha insistit que cal que Torra “condemni d’una forma expressa i sense dubtes la violència” i no a “última hora de la nit i arrossegat”. També que “tingui un record a tots els agents que estan garantint la seguretat del conjunt dels catalans” No es pronuncia sobre el discurs al Parlament Marlaska ha donat a entendre que el seu executiu no es planteja actuacions pel discurs del president de la Generalitat al Parlament, on s’ha mostrat partidari de culminar el procés d’independència. Preguntat per la qüestió ha deixat clar que una cosa és una “declaració” i una altra els “fets”. Malgrat que “estem seguint els esdeveniments”, ha dit, actuarem “sobre fets”. Preveu una disminució dels incidents El ministre de l’Interior en funcions també ha apuntat que la previsió amb què treballa el seu executiu és que els disturbis disminueixin en les pròximes jornades. Ha negat inacció del seu Ministeri i ha apuntat que davant la convocatòria d’aquesta tarda als Jardinets de Gràcia “s’adoptaran les mesures precises i necessàries per assegurar la seguretat del conjunt dels catalans”. Partidari d’un canvi de data del Barça-Madrid Fonts del Ministeri han apuntat també que malgrat que no és la seva competència l’executiu espanyol és partidari d’un canvi de data del Barça-Madrid programat al Camp Nou el 26 d’octubre. La Lliga ha demanat a la Federació un canvi de format que eviti possibles disturbis.
|
Marlaska adverteix que “no hi haurà impunitat” i assegura que el dispositiu de policia “continuarà tant com calgui”
|
Girona prohibeix a l'Exèrcit participar durant tres anys a la fira Expojove per vulnerar la normativa de la fira. El comitè del Patronat de Fira de Girona ha adoptat la decisió al·legant que el codi ètic que regeix l'esdeveniment establia que no s'hi podia anar uniformat. El document es va modificar arran de la darrera edició per la polèmica que va generar la seva presència i es va acordar establir sancions. La seva presència va provocar una forta oposició l'any passat i ja se'ls va obligar a no mostrar elements bèl·lics com armes o imatges de guerra. L'Exèrcit no és l'únic que no podrà participar-hi. Tampoc podrà fer-ho (com a mesura cautelar) una altre entitat que l'any passat va oferir cursos a joves perquè alguns pares van denunciar actituds "sectàries". Fonts de l'Ajuntament han explicat que hi ha una investigació oberta dels Mossos d'Esquadra i que, per això, s'ha decidit que almenys durant aquesta edició no puguin tenir estand. La fira dedicada als joves se celebrarà de l'11 al 14 d'abril.
|
Girona prohibeix a l'Exèrcit participar durant tres anys a l'Expojove per vulnerar la normativa
|
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha defensat els professionals de TV3 i ha deixat clar que "se'ls ha de permetre que opinin, critiquin i exposin el seu punt de vista". Torra diu que "respecta profundament" els periodistes i considera que els mitjans de comunicació han de "fer la seva feina". El cap de l'executiu català ha assenyalat que a ell li "costaria molt" fer les manifestacions que el líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha fet aquest divendres al programa Els Matins de TV3. "No els vull dir el que alguns mitjans diu de mi, però em sembla molt bé, perquè a la premsa cal respectar-la", ha reblat Torra. El president també ha animat a "lluitar per a la llibertat d'expressió", ja que ho considera "un pilar fonamental de la democràcia". Quim Torra ha fet aquestes declaracions en una visita a l'estudi d'arquitectura d'Olot RCR Arquitectes, guanyador del Premi Pritzker.
|
Torra defensa els professionals de TV3 i que els mitjans de comunicació siguin crítics
|
L'associació Mollerussa Comercial farà una campanya per premiar la clientela regalant diners quan puguin obrir sense cita prèvia amb l'entrada en vigor de la fase 1 del desconfinament. Segons el president de l'entitat, Àlex Català, 'Duros a quatre pessetes' consistirà en què els compradors, podran bescanviar 100 euros o 50 euros per la moneda local coneguda com a 'molleuro' i se'ls entregaran 120 molleuros o 60 molleuros per poder gastar a les botigues i establiments associats per un període il·limitat. La promoció s'allargarà fins que s'exhaureixin els 110.000 euros de pressupost i es vol aprofitar per potenciar així el comerç local abans de l'obertura de les grans superfícies, després de les setmanes de tancament forçat pel coronavirus. Pendents de l'activació de la fase 1 del desconfinament a partir de la setmana que ve, Mollerussa Comercial ha accelerat la implantació d'una campanya que va enfocada a "infectar" diners a les botigues associades per fomentar el consum directe al comerç local premiant la fidelització de la clientela. A partir de la setmana que ve es començarà a fer difusió de la iniciativa que entrarà en vigor el dia 18 de maig. Una vegada els compradors hagin bescanviat els euros per molleuros, els podran gastar per un període il·limitat. Així mateix, segons ha assenyalat Àlex Català, les botigues, en paral·lel podran fer descomptes addicionals pel seu compte. Català ha afegit que a diferència de les altres campanyes que fa anys que es porten a terme des de l'entitat, aquesta vegada han volgut plantejar una iniciativa per mostrar "l'agraïment a la gent que ens fa costat". Per tirar endavant la iniciativa, Mollerussa Comercial disposa d'un pressupost aproximat de 18.000 euros que a través d'un conveni amb l'Ajuntament de Mollerussa han permès fixar en 110.000 el total de molleuros que es podran bescanviar. L'alcalde de la ciutat, Marc Solsona, ha remarcat que aquests diners "s'injecten" directament al consum amb un plus de fins un 20% que s'inverteix a les botigues de Mollerussa per comparar més. En aquest sentit, Solsona ha volgut destacar que gràcies al fet que la ciutat disposa des de fa anys d'una moneda pròpia per als comerços associats, es pot tirar endavant la iniciativa que pretén fomentar una "acció de garantia" Per tal que tots els diners es quedin a Mollerussa. L'alcalde també ha volgut deixar clar que aquesta campanya "no té res a veure! Amb el que l'Ajuntament acabarà elaborant com a pla específic de ciutat per estimular l'economia local. Es tracta d'un "afegitó" que fa Mollerussa Comercial com a entitat, ha indicat, que serà compatible amb tot el que s'haurà de treballar a nivell de ciutat. Precisament el grup municipal d'ERC, a l'oposició, ha manifestat que estan a favor de les ajudes al comerç però han reclamat que s'incloguin altres sectors damnificats per l'emergència sanitària a l'espera de la taula d'emergència que van sol·licitar durant el passat Ple.
|
El comerços de Mollerussa premiaran amb diners la fidelització dels clients quan puguin obrir en la fase 1
|
Corals i entitats de la comarca del Bages han unit esforços per crear un espectacle nadalenc que busca acostar la cultura a col·lectius que habitualment en són aliens. Segons ha explicat la directora del muntatge, Rosa Maria Ortega, l'objectiu és "reivindicar el dret a la participació cultural" i a viure "unes emocions que haurien d'estar a l'abast de tothom". Entre les entitats participants hi ha la Coral Divertimiento de Lledoners, en la que participa l'exconseller Jordi Turull. El centre penitenciari santjoanenc acollirà, el proper 28 de desembre, l'assaig general de l'espectacle que es podrà veure el dia 3 de gener al teatre Conservatori de Manresa. 'Emociona't... és un conte de Nadal' és el títol del muntatge. El seu guionista Joan Barbé en remarca que és "un conte de Nadal que parla de valors que estem perdent" així com que es tracta d'un espectacle per garantir "la inclusió social" amb una "interpretació plural". Més d'un centenar de persones participen en l'espectacle. Entre els participants hi ha la Coral Escodines, el Cor de la FUB + grans, l'Esbart Dansaire Manresà, el Grup de Teatre dels Carlins, la coral Joc de Veus d'Ampans, la Coral Divertimiento de Lledoners i el Cor Obert. Aquesta darrera està formada per nouvinguts del Centre de Normalització Lingüística. En aquest sentit, incideix Ortega, cantar "és una manera d'acollir, d'ajudar a conèixer la nostra cultura i que puguin participar". També hi seran quatre solistes de l'Orfeó Manresà i els músics professionals Marc Pussó, Albert Bacardit, Oriol Gonzàlez i Xavier Miranda. La Coral de Lledoners Eli Ruz, directora de la Coral Divertimiento de Lledoners, ha parlat del paper dels interns en el muntatge, entre els quals hi ha Turull que a hores d'ara, malgrat la vaga de fam, està participant en els assajos que es fan a la presó. L'exconseller no podrà, però, participar en l'espectacle al Conservatori, ja que no es permet la sortida als preventius. Sí que serà a l'assaig general que es farà el 28 de desembre a la mateixa presó. L'espectacle el dia 3 És la segona vegada que Manresa acollirà un espectacle com aquest. Es representarà el proper dia 3 a les 8 del vespre al Conservatori de Manresa i les entrades ja són a la venda. Després de l'èxit de l'any passat, en què es van exhaurir les entrades, Ortega confia a repetir l'èxit i assolir els mateixos bons números.
|
Corals i col·lectius socials s'uneixen en un espectacle nadalenc a Manresa que busca acostar la cultura a tothom
|
L'Ajuntament de Lleida revisarà d'ofici els diferents expedients relacionats amb la tramitació urbanística del projecte comercial de Torre Salses. Així ho ha decidit el govern municipal després que la Junta de Compensació del sector SUR 42-Torre Salses no hagi donat una resposta explícita a algunes de les qüestions plantejades en les al·legacions sobre el projecte i el seu promotor. L'informe de la Junta no ha satisfet el govern d'ERC, JxCat i el Comú, que reclamava que una resposta per a totes i cadascuna de les 652 al·legacions que es van presentar en relació amb el projecte de reparcel·lació i urbanització del sector SUR 42, on la societat Eurofund promou la construcció d'un centre comercial. A banda d'iniciar aquesta revisió d'ofici dels expedients, la Paeria s'ha compromès a respondre "una per una" totes al·legacions presentades. El govern de la Paeria ha anunciat que iniciarà una revisió d'ofici dels expedients relacionats amb la tramitació urbanística del projecte comercial de Torre Salses. Es tracta de la modificació del Pla parcial urbanístic del SUR 42-Torre Salses, a la modificació del Pla general d'ordenació urbana de Lleida per reajustar el traçat de l'avinguda Víctor Torres i al conveni signat entre la Paeria i Eurofund per a l'ampliació i prolongació del vial fins a Torre Salses, entre altres expedients aprovats durant l'anterior mandat municipal, segons ha explicat el primer tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme, Toni Postius. L'informe amb què la Junta de Compensació del SUR 42 ha donat resposta a les al·legacions –que s'han dividit en catorze blocs- presentades en relació amb el projecte de reparcel·lació i urbanització de l'àmbit de Torre Salses no ha satisfet la Paeria. El govern municipal reclamava que es responguessin totes i cadascuna de les 652 al·legacions que es van presentar. La Paeria i l'EMU han participat aquest dijous per primer cop a la Junta de Compensació del SUR 42, com a propietaris de terrenys en aquest àmbit. La major part de les al·legacions són de caràcter tècnic (unes 300) o jurídic (prop d'un centenar), però la resta són de tipus valoratiu o subjectiu, "de persones que qüestionen el model comercial que preveu aquest projecte". Algunes d'aquestes al·legacions fan referència, a la necessitat d'aportar estudis comercials o qüestionen la legitimitat dels promotors per dur a terme el projecte, entre altres qüestions, segons ha exposat el tercer tinent d'alcalde i regidor d’Habitatge i Transició Ecològica, Sergi Talamonte. Davant aquesta "manca de concreció" en la resposta donada per la Junta sobre algunes de les qüestions plantejades en les al·legacions, el govern d'ERC, JxCat i el Comú de Lleida ha decidit iniciar la revisió dels expedients relacionats amb el projecte comercial. Postius ha defensat que "l'obligació de la Paeria és vetllar per l'interès públic i general". "Si hi ha ciutadans que posen de manifest que potser alguna cosa no s'ha fet bé, l'obligació de la Paeria no és mirar cap a un altre costat, sinó analitzar-ho", ha dit el tinent d'alcalde i regidor d'Urbanisme.. A partir de les observacions de l'informe de la Junta de Compensació, que no és vinculant, ara la Paeria haurà de respondre les al·legacions rebudes. En aquest sentit, la regidora de Participació i Lluita contra la Corrupció, Elena Ferre, ha reiterat el compromís municipal de donar resposta "una per una" a totes les 652 al·legacions. Per fer-ho, Toni Postius ha assenyalat que "es prendran el temps que faci falta" ja que requerirà feina des del punt de vista tècnic.
|
La Paeria revisarà d'ofici els expedients relacionats amb la tramitació urbanística del projecte comercial de Torre Salses
|
Unes 200 persones s'han reunit aquest dimarts al vespre a la plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat per donar suport als imputats pel 9-N. "Entenem que al 9-N es va exercir el dret a vot sobre el futur de Catalunya i no té cap sentit perseguir-lo judicialment", ha denunciat el vicepresident d'Òmnium Cultural l'Hospitalet, Josep Ferrer, en declaracions als mitjans. Un dels vocals de l'ANC a la segona ciutat de Catalunya, Francesc Cara, ha titllat de "lamentable" que màxims responsables del Govern s'hagin de veure "en aquesta situació per posar les urnes". La concentració ha rebut el suport dels grups d'ERC i Convergència, amb els seus regidors a l'acte, així com de la CUP i ICV-EUiA. Desenes de persones s'han concentrat a la plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat en solidaritat amb la consellera Irene Rigau i l'exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, que han declarat aquest dimarts al TSJC com a imputades pel 9-N, així com en suport al president en funcions, Artur Mas, que ho farà dijous. L'acte ha estat organitzat a l'Hospitalet per l'ANC i Òmnium en resposta a la crida que les entitats sobiranistes han fet arreu de Catalunya per protestar contra aquestes imputacions. Ha estat una concentració sota la pluja i les persones reunides a la plaça han escoltat el manifest del Pacte pel Dret a Decidir. Després, han cantat 'Els Segadors' i han entonat crits d''independència'. Des d'Òmnium Cultural, Ferrer ha protestat contra "la barreja" del "poder judicial" i l'"acció política" que considera que "va iniciar la Fiscalia de l'Estat", en resposta al comunicat del TSJC criticant les mobilitzacions. Cara, en representació de l'ANC a l'Hospitalet de Llobregat, ha assenyalat que "si els jutges són tan imparcials no s'han de veure influenciats per 200 persones al carrer donant suport als seus polítics i a la gent que va tirar endavant allò que poble volia" i ha denunciat que es tracta d'una "revenja" pel 9-N.
|
Unes 200 persones clamen contra les imputacions pel 9-N davant l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat
|
Amb el lema 'El racisme ens tanca', unes 200 persones s'han manifestat aquest dissabte a Barcelona "contra el racisme" i "pels drets de les persones migrades i refugiades". La protesta ha sortit de la plaça de la Gardunya, darrere del Mercat de la Boqueria, i ha recorregut diversos carrers del barri del Raval. La manifestació s'ha convocat just una setmana després que un grup d'immigrants ocupessin les instal·lacions de l'antiga Escola Massana per denunciar la seva situació. Una ocupació que vol fer visible, entre d'altres, les dificultats per empadronar-se o no poder regularitzar la seva situació si no es disposa d'un contracte d'un any. També critiquen algunes de les preguntes que surten a l'examen per obtenir la nacionalitat, algunes de les quals consideren "absurdes", com la professió a la que es dedica el cantant Enrique Iglesias. "Presons, CIE's, 'redades' i fronteres. Així es construeix la riquesa europea". Aquesta ha estat una de les proclames que s'han cridant durant la protesta, que ha sortit a un quart de set de l'antiga Escola Massana i ha recorregut el carrer Floristes de la Rambla, Hospital, Rambla del Raval, Sant Pau, les Rambles, carrer del Carme i fins a la plaça de la Gardunya de nou. Entre els participants hi havia Norma Falconi, històrica activista pels drets dels 'sense papers' des de la tancada a l'Església de Santa Maria del Pi del 2001, en què hi van prendre part prop de 800 persones. El balanç que en fa d'aquests 17 anys el resumeix així: "Cinc vegades que s'ha canviat la Llei d'Estrangeria, i cinc vegades que s'ha anat a pitjor", assegura. Sobre la tancada, que va començar dissabte passat, Falconi explica que és una acció "oberta". "No volem que cap dels companys i companyes perdin la feina, perquè molts la tenen", comenta l'activista. "Participen a la tancada en la seva estona de lleure, hi ha torns i rotacions", afegeix. "No es tracta de quanta gent fa la tancada, sinó de quanta gent hi va passant i, sobretot, quanta gent dona suport a l'acció", constata la portaveu de 'Papers per a tothom'. La plataforma demanarà formalment reunions amb Ajuntament de Barcelona, Generalitat i delegació del govern espanyol reunions per exposar les reivindicacions del col·lectiu, que queden resumits per onze punts: "Papers sense contracte", donat que la precarietat laboral fa que el contracte sigui un bé escàs i sense aquest i sense una cotització mínima de sis mesos ininterromputs no es poden renovar els papers; derogació de l'actual Llei d'Estrangeria perquè considera que "mata gent cada dia", denunciant, a més, les batudes policials arbitràries, els internaments als CIE's o les devolucions 'en calent', o l'empadronament al municipi "sense restriccions i garantit". També es demana obtenir la nacionalitat sense el polèmic examen que "suposadament valora coneixements culturals", denuncien. "S'imposen uns exàmens impossibles d'aprovar. Com si ens haguéssim de treure un 'master'", asseguren. Mostra d'això ha estat un simulacre de 'concurs' en què s'han preguntat als assistents algunes de les preguntes que solen entrar en aquestes proves. Entre aquestes, quin monarca espanyol va aconseguir reunir el major nombre de regnes arreu del món –fou Felip II, que arreplegà els regnats a Espanya, Portugal, Nàpols, Sicília, i el regat d'Anglaterra i Irnala 'iure uxoris'-, o bé què és imprescindible per tenir un gos –que dugui un 'xip' identificatiu. Els qui no encertaven la resposta, eren 'vetats' a participar a la manifestació. El recull de reivindicacions també contempla "sanitat per a tothom", la "despenalització de la venda ambulant", el "tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE's), i l'eradicació de les fronteres i de la "violència masclista". Fins al moment, no hi ha previst que s'ordeni desallotjar l'antiga Escola Massana, que es va traslladar fa gairebé fa un any a les noves instal·lacions -a poc metres del primer emplaçament- i que és de titularitat municipal. Entitats i veïns de la zona donen suport a la tancada, i han proporcionat als immigrants mantes, estris de cuina i matalassos, entre d'altres.
|
El moviment de suport als immigrants de la tancada l'antiga Escola Massana surt al carrer
|
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha demanat al president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, que comparegui en seu parlamentaria per donar explicacions després que s’hagi fet pública una gravació del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, en què diu que Rajoy està al cas de les seves converses amb el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. “Sempre sóc partidari que es donin explicacions a la seu de la democràcia, al Parlament. Però si no s’ha sotmès al control del Congrés dubto que tingui la decència democràtica d’anar a donar explicacions”, ha afegit el president en declaracions a Rac 1. D’altra banda, ha assegurat que sent “pena, tristesa i molta ràbia” i ha defensat que CDC té dret a associar l’entrada de la policia espanyola a la seu del partit i a ajuntaments a la “guerra bruta”.
|
Puigdemont creu que Rajoy hauria de donar explicacions però dubta que tingui la “decència democràtica” de fer-ho
|
La incertesa de l’economia mundial que impacte en les borses amb una alta volatilitat sembla que no afecta a les emissions del Tresor que aquest dimarts ha col·locat lletres a tres i nou mesos amb tipus d’interès negatiu mai vistos. La subhasta ha col·locat 2.548 en lletres a tres i nou mesos per sobre dels 2.500 milions que havia previst el Tresor espanyol. En lletres a tres mesos s’han adjudicat 351 milions d’euros al -0,268%, un tipus d’interès negatiu rècord en la sèrie, i en lletres a nou mesos s’han col·locat 2.197 milions d’euros al -0,085%, també un tipus d’interès negatiu mai vist. Els inversors han fet peticions de compra per valor de 7.408 milions i el Tresor ha col·locat 2.548 milions. El Tresor havia previst col·locar fins a 2.500 milions d’euros en la subhasta de lletres a curt termini d’aquest dimarts. L’operador ha volgut aprofitar la bona disposició dels inversors i el tipus d’interès mitjà negatiu per superar les seves previsions inicials i adjudicar finalment un total de 2.548 milions d’euros. La subhasta de lletres a tres mesos ha obtingut un volum de peticions dels inversors que s’ha situat en 3.011,10 milions d’euros i el Tresor ha adjudicat un total de 351 milions a un tipus d’interès mitjà negatiu del -0,268%, 8,4 punts bàsics per sota del preu mitjà del 0,184% de l’anterior subhasta celebrada el 15 de desembre passat. Aquest tipus d’interès negatiu suposa un nou rècord en la sèrie del Tresor espanyol. La ràtio de cobertura, que relaciona el volum de peticions dels inversors amb l’adjudicació final, ha estat de 8,58 vegades més. La prima de risc o la diferència entre el preu de l’adjudicació del Tresor espanyol amb el preu que paga el Tresor alemany ha estat de 22 punts bàsics més. En relació amb el resultat de la subhasta de lletres a nou mesos les peticions dels inversors s’han situat en 4.397,01 milions d’euros i el Tresor ha adjudicat 2.197 milions d’euros a un tipus d’interès mitjà negatiu del -0,085%, 7,5 punts bàsics més barat que el -0,010% que es va pagar en la subhasta del 15 de desembre passat. La ràtio de cobertura de la subhasta de lletres a nou mesos ha estat de dos vegades i la prima de risc s’ha situat en 38 punts bàsics.
|
El Tresor cobra per col·locar més de 2.500 milions en lletres a curt termini amb xifres de rècord històric
|
El Departament de Treball xifra la incidència de la vaga general convocada per a aquest dijous en un 67,45% a les universitats i en un 28,64% a les escoles i instituts, segons dades recollides fins a les 12 del migdia. En el comerç, el seguiment és del 30%; en el sector de la funció pública, del 18,34% i als centres de salut, del 9,08%. Pel que fa al transport de viatgers, la incidència a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona -metro, autobusos i tramvia- és del 67,86%; als Ferrocarrils de la Generalitat, del 9,15% i a Renfe, del 2,83%, segons les dades facilitades per Treball. El consum energètic ha registrat una caiguda del 2,9% en comparació amb el mateix període del dia anterior. Seguiment majoritari a l'Autònoma Un dels centres on s'ha notat la incidència de la vaga general ha estat la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on el seguiment ha estat majoritari. A les 10 del matí no hi havia alumnes a les facultats de Ciències de la Comunicació, Ciències de l'Educació, Traducció i Interpretació, Ciències Polítiques i Sociologia, Dret, Filosofia i Lletres, Psicologia i Unitat Docent de Ciències Mèdiques Bàsiques. A les facultats d'Economia i Empresa i Ciències i Biociències hi havia menys del 5% dels estudiants. Pel que fa a la facultat de Veterinària, al Campus de Sabadell i l'Escola d'Enginyeria, han assistit a classe menys de la meitat dels alumnes. A les Unitats Docents situades fora del campus, l'activitat s'ha desenvolupat de forma totalment normal a excepció del Parc de Salut Mar, on menys del 5% dels estudiants hi han acudit. En aquesta ocasió no hi ha hagut presència de piquets informatius ni accessos bloquejats. Un 18% d'alumnes a l'escola Carme Guasch de Figueres La vaga també s'ha notat a escoles gironines, com a la Carme Guasch de Figueres. Dels 450 alumnes que té el centre, hi han assistit 82, és a dir el 18%. Pel que fa als mestres, més de la meitat han secundat la protesta d'una plantilla de 29 docents. S'han establert serveis mínims al menjador i s'han suspès les activitats extraescolars. El que sí que s'ha mantingut ha estat el servei d'acollida de tres quarts de 8 del matí.
|
Treball xifra en un 67% el seguiment de la vaga a les universitats, un 29% a Ensenyament i un 30% al comerç
|
La patronal demana que s'agilitzi la contractació d'estrangers de fora la UE davant la manca de mà d'obra ACN Barcelona.- La falta de treballadors qualificats és una de les preocupacions més grans de les micro i petites empreses, segons un informe de la situació laboral i econòmica de la pime catalana elaborat per la patronal Fepime. En concret, la manca de mà d'obra adequada és el tercer factor que afecta la bona marxa del negoci de les pimes, darrere de la debilitat de la demanda i de l'augment de la competència, arribant fins i tot a superar les dificultats financeres en el cas de les empreses de més de 10 treballadors. Davant d'aquest fet i tenint en compte l'envelliment de la població, el secretari general de Fepime, César Sánchez, ha demanat a les institucions que apostin per millorar la formació professional i que agilitzin els processos de contractació en origen a països de fora la Unió Europea. Aquesta tendència alenteix el procés de digitalització de les pimes, que representen el 99,85% del teixit industrial a Catalunya. L'informe revela que la gran majoria de companyies amb menys de 250 treballadors tenen la infraestructura necessària per digitalitzar el negoci -un 80,8% disposa d'ordinadors- però, en canvi, no compten amb prou treballadors especialitzats per treure-hi profit. Per exemple, segons l'estudi, només el 3,11% dels treballadors de microempreses estan formats en TIC. En referència al comerç electrònic, només el 4,95% de les microempreses ha tancat vendes a través d'Internet en l'últim exercici i un 18,24% ha realitzat compres. Amb tot, l'estudi mostra que entre el total de companyies que fan ús d'Internet, les que més distribució de vendes duen a terme a través de webs o aplicacions són, precisament, les empreses d'entre 10 i 49 treballadors. "La digitalització té molts beneficis per l'empresa més petita, per obrir-li mercats. Però veiem que falta molta sensibilització per part del petit empresari", ha lamentat Sánchez. En aquest sentit, la presidenta de Fepime, Maria Helena de Felipe ha assegurat que és necessari que totes les pimes tinguin un pla de digitalització pressupostat i amb un pla d'acció. En la presentació de l'estudi, Sánchez ha assegurat que, a més de problemes en les professions relacionades amb les noves tecnologies, els empresaris han detectat la manca d'educació industrial a Catalunya, amb problemes per trobar personal per dur a terme tasques tècniques en aquest àmbit. Per solucionar-ho, ha demanat un canvi en el model formatiu en el qual, ara mateix, l'oferta formativa i la demanda "no encaixen". "Som un país on s'ha invertit molt en la formació universitària i la formació professional sempre ha sigut la germana pobra, deixant un sistema amb molts llicenciats i pocs formats en formació professional, i això genera un gran decalatge", ha afegit. En aquest sentit, la presidenta de Fepime, ha demanat que es premiï a les empreses que apostin per formar els seus treballadors a través de deduccions fiscals de l'impost de societats. A més de reformes en el model educatiu i formatiu, el secretari general de la patronal considera necessari que "s'agilitzin" els processos de contractació en origen a països de fora la Unió Europea per omplir el buit d'ocupacions qualificades. "Si no, tindrem molts problemes de falta mà d'obra", ha dit Sánchez. D'altra banda i fent una valoració general de l'últim semestre de l'any passat, De Felipe ha destacat la desacceleració de la "fugida d'empreses" de Catalunya en els últims sis mesos del 2018, quan van marxar 523 empreses i van entrar 298, i ha demanat a les administracions que garanteixin un ambient segur i estable per l'empresariat.
|
La falta de personal qualificat és una de les grans preocupacions de les petites empreses, segons Fepime
|
L'Ajuntament de Porrera (Priorat), juntament amb els veïns, han decidit en una reunió anul·lar tots els actes de la Festa Major previstos entre el 10 i 13 de novembre. Segons ha informat el consistori a través de les xarxes socials, la decisió s'ha pres per protestar per tota la "violència judicial" i la "venjança política" de l'Estat. Argumenten que han d'actuar denunciant "tota aquesta agressió" als que consideren els seus "representants legítims", en referència als consellers, "empresonats per les seves idees i per complir el mandat democràtic del poble". "Són moments de lluita per garantir la llibertat. Tota la solidaritat amb els presos polítics, amb els exiliats i amb tots els perseguits per defensar les seves idees i les seves famílies", conclou el comunicat. A més del diputat de Junts pel Sí (JxSí), Lluís Llach, també hi té vincles personals amb el poble el conseller Josep Rull.
|
Porrera suspèn tots els actes de la Festa Major per l'empresonament dels consellers
|
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat aquest dimarts als col·lectius feministes "consensuar" un "protocol de mínims" per determinar quina ha de ser la resposta davant la violència masclista a les xarxes socials. Colau ho ha dit durant l'acte 'Les violències de gènere en línia' que s'ha celebrat al CCCB, en el qual ha estat acompanyada per les activistes feministes Alicia Murillo i Silvia Agüero, la periodista Cristina Fallarás i la comunicadora Miriam Hatibi. Durant la seva intervenció, Hatibi ha reivindicat el dret de totes les dones a participar en la manifestació del 8-M. "No és el dia per debatre si les dones musulmanes hem de ser-hi el 8-M o no", ha dit Hatibi.
|
Colau demana als col·lectius feministes "consensuar" un "protocol de mínims" contra la violència masclista a les xarxes
|
Una dona de 89 anys ha mort aquest dimarts al matí atropellada per una motocicleta a la Ronda General Mitre, al districte de Sarrià-Sant Gervasi a Barcelona, segons ha informat l'Ajuntament de la capital catalana. El conductor de la motocicleta també ha resultat ferit. L'atropellament s'ha produït al voltant de tres quarts de set del matí i s'ha hagut de tallar la circulació en un dels carrils de la via. El trànsit s'ha normalitzat a un quart de nou del matí. Fins al lloc dels fets s'hi han desplaçat diversos efectius de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que investiga les causes de l'atropellament de cara a realitzar l'atestat corresponent.
|
Una dona mor atropellada per una motocicleta a la Ronda General Mitre a Barcelona
|
El nou model d'atenció primària del Departament de Salut s'articularà en xarxes àmplies de serveis, que inclouran l'atenció a la salut mental, a la salut sexual i reproductiva, a la cronicitat i dispositius de rehabilitació, entre altres. L'element nuclear d'aquestes xarxes seran els equips d'atenció primària (EAP), formats pels equips de capçalera, que es reforcen: els usuaris no només tindran com a professionals de referència el metge i l'infermer, sinó també un treballador social i un administratiu. Salut calcula que per instaurar aquest nou sistema d'equips de capçalera es necessitaran uns 5.000 professionals més, amb un cost de 218 milions d'euros. El nou model no compta amb un calendari d'execució concret perquè s'haurà de desplegar "més ràpid o més lent en funció de les capacitats pressupostàries", ha assenyalat el conseller de Salut, Antoni Comín. Ara bé, sí que hi ha una primera data. La nova atenció primària es començarà a desplegar en cinc territoris, on haurà de ser una realitat el 2018. El Departament de Salut ha presentat aquest dilluns l'Estratègia Nacional d'Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC), una de les grans reformes que endega la conselleria de Comín. "Avui destapem la maqueta d'aquest nou model; com si fos un edifici, en mostrem els plànols", ha comparat el conseller. El nou model té com a objectiu fer una atenció primària i salut comunitària (APISC) "més forta" i consolidar-la com la columna vertebral del sistema públic de salut. Es basa en un concepte "integral" de salut, que n'inclou els determinants socials, i ha de permetre resoldre les necessitats de les persones des de la "proximitat". No es fa un model nou, però es reformula l'existent per millorar-lo i perfeccionar-lo. "El repte és fer un sistema a mida de la persona", ha destacat Comín. El treballador social i l'administratiu Una de les peces que canviaran en profunditat són els equips de capçalera, que es reforçaran amb el treball integrat del metge, l'infermer, el treballador social sanitari i l'administratiu -que serà el gestor i el responsable del procés assistencial- per afavorir espais de discussió clínica i preservar la longitudinalitat de l'atenció. Per tant, l'usuari no només tindrà el binomi del metge i l'infermer com a professionals de referència. Els equips de capçalera estaran formats per tres o quatre metges, infermers, treballadors socials i administratius, de manera que l'usuari "no quedi perdut en el marc de l'equip de capçalera" quan algun dels professionals, per exemple, marxi de vacances. Els equips de capçalera integraran els equips d'atenció primària, que tindran un director. Seran els mateixos professionals qui l'escolliran, si bé amb la intervenció del director del sector territorial. El nou model d'assignació en què es basarà l'atenció primària integra l'indicador socioeconòmic compost, és a dir, contempla la correlació entre diferències socioeconòmiques amb les necessitats de salut. L'objectiu del nou model és millorar l'equitat en la distribució dels recursos i combatre les desigualtats en salut. Aquest model d'assignació, de fet, ja s'ha començat a implementar amb 12,5 MEUR per a 155 equips d'atenció primària que treballen principalment en un entorn desfavorable. Des de l'atenció continuada i urgent a la rehabilitació L'estructura del nou model es basarà en la xarxa d'atenció primària (XAP), que ampliarà el perímetre de l'atenció primària i hi inclourà els altres recursos i equips que treballen des de la proximitat. Es tracta de crear rutes assistencials integrades i circuits més efectius, amb vies de relació entre l'atenció primària i la resta d'especialitats. Aquesta xarxa estarà formada pels equips d'atenció primària, amb els serveis de pediatria, adults i salut bucodental; els equips territorials de salut pública (ETSP); l'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR); la salut mental (CSMA, CSMIJ, CAS); rehabilitació; dispositius d'atenció continuada i urgent (CUAP, CAC, SUD, DEA) i dispositius d'atenció a la cronicitat que estiguin operatius els set dies de l'any les 24 hores (PADES, EAR, ACU, DEA). També podrien incloure-s'hi dietètica i nutrició; podologia i mediació cultural. L'objectiu d'aquest nou model és garantir l'"equitat territorial" en la dotació de serveis, així com la seva "integració". Aquestes són, ara, "dues assignatures pendents", ha reconegut Comín. "Tothom a Catalunya ha de tenir garantit l'accés a la rehabilitació, a l'atenció a la cronicitat, a l'atenció a la continuada i urgent. Això avui no és així", ha manifestat el conseller. Orientació comunitària La cartera de serveis ha de tenir una orientació clara cap a la salut comunitària i la prevenció i la promoció de la salut per implicar-hi l'entorn. Per exemple, es desplegaran programes de prevenció dels problemes de salut amb més prevalença i per grups d'edat. En aquest objectiu, assumeix un rol fonamental el treballador social sanitari. També es vol fomentar una cultura de la salut per promoure la coresponsabilitat del ciutadà. L'àrea territorial i la supressió d'estructures intermèdies El marc territorial serà l'àrea territorial de salut, l'equivalent dels sectors sanitaris actuals, amb un territori d'uns 200.000 habitants (entre sis i deu àrees bàsiques de salut). Es calcula que hi haurà unes 35 àrees territorials, mentre que actualment hi ha 29 sectors. La XAP serà l'element vertebrador de l'àrea territorial. La nova organització eliminarà estructures administratives intermèdies que ara hi ha per sota del Servei Català de la Salut. Amb la reformulació, per sota del CatSalut hi haurà directament els directors executius dels sectors territorials, amb un perfil clínic i de gestor, i ja els directors dels equips d'atenció primària. Serà el CatSalut qui nomenarà els directors de les àrees territorials. D'aquesta manera es volen aplanar i simplificar estructures directives i de gestió, així com dinamitzar l'ús eficient de recursos i facilitar la interlocució directa entre el CatSalut i els directors dels equips. A més, es pretén disminuir la fragmentació de la provisió de serveis i millorar l'organització dels processos d'atenció. Un nou model de governança i un únic sistema d'informació La nova atenció primària tindrà també una nova manera de governança, basada en una aliança estratègica entre tots els proveïdors de serveis d'atenció primària del sector. La idea és buscar la implicació i coresponsabilitat de tots els actors dels nous sectors per identificar les necessitats assistencials a les quals ha de donar resposta la capita agregada, que sumarà el pressupost dels equips d'atenció primària i els recursos dels altres proveïdors. També es vol instaurar un nou model de pagament, amb un contracte directe a tots els proveïdors de serveis, la compra de serveis en xarxa i la millora de l'instrument de contractació. S'instaurarà l'Estació Clínica d'Atenció Primària (ECAP) com a únic sistema d'informació per a tots els serveis de la xarxa d'atenció primària. També es vol integrar l'Història Clínica Compartida (HC3) a l'ECAP per construir aquest projecte a partir del sistema d'informació de l'atenció primària. Més autonomia i conciliació per als professionals Un dels passos prioritaris per implementar aquest nou model és dotar els equips i les xarxes d'atenció primària dels professionals necessaris per garantir la cartera de serveis i els temps de consulta i espera adequats. S'han de poder programar visites en menys de 48 hores i oferir un temps d'assistència òptim segons la necessitat de la persona. Com a referència, el temps mitjà per visita se situa en els deu minuts. També es dotarà els equips de la capacitat de gestionar de forma autònoma el pressupost que tenen assignat. Un dels objectius és apoderar i coresponsabilitzar els membres de l'equip en benefici de l'efectivitat i l'eficiència. Els professionals d'atenció primària han de tenir garantida la capacitat per gestionar les seves agendes per assegurar l'accessibilitat i els bons resultats i es volen implantar criteris de flexibilitat horària per garantir la conciliació de la vida personal i laboral. Períodes sabàtics remunerats i 'intercanvis' professionals Una altra de les novetats presentades són els programes d'alliberació de l'activitat assistencial per un període d'entre quatre i sis mesos. Aquests períodes sabàtics seran remunerats i tenen com a objectiu promocionar el manteniment i desenvolupament de les competències professionals. També es promourà la recerca a la xarxa d'atenció primària amb línies d'investigació; s'impulsaran programes territorials que permetin estades formatives en altres serveis i es vol crear l'àrea de competències de medicina de família i d'infermeria en els plans d'estudis de pregrau de les facultats de medicina i infermeria. 397 MEUR per al nou model Els responsables de Salut assenyalen que per implantar el nou model cal incrementar el pes de l'atenció primària en el pressupost de prestació de serveis assistencials i passar de l'actual 16% al 20%. Aquest increment representaria destinar 397 MEUR al nou model. D'aquests, 218 MEUR serien per dotar els equips d'atenció primària amb els 5.000 professionals necessaris. Les previsions més optimistes situen aquest desplegament en cinc anys, però el conseller ja ha avisat que és molt probable que es tardi més. També es necessitaran 300 professionals per ampliar la cartera de serveis a la xarxa d'atenció primària (12 MEUR). Els responsables de Salut calculen que uns 500 professionals es beneficiarien cada any dels programes de formació sabàtics, amb una dotació pressupostària necessària de 40 MEUR per cobrir-ne les places, així com 500 més dels programes territorials d'intercanvi, amb un impacte de 12 MEUR. Per reconèixer l'especialitat d'infermeria de família i acreditar les places de residents es necessitaran 15 MEUR; per desplegar el nou model i la cartera de serveis, 47,2 MEUR i per consolidar les mesures iniciades aquest any i altres actuacions, 52,5 MEUR. De fet, el nou model ja s'ha començat a desplegar aquest any, amb una inversió en infraestructures i equipaments (34,8 MEUR); la fase I del model d'assignació de recursos (13 MEUR); el reforç de la salut mental a l'atenció primària (22 MEUR); la cobertura de les substitucions de l'ICS (10,9 MEUR) i les ajudes a la recerca del Pla estratègic de recerca i innovació en salut 2016, PERIS (2 MEUR). Un 'viatge' amb destí però sense calendari detallat Comín ha deixat clar que el model presentat aquest dilluns és "irrenunciable" i que "no es censuraran objectius" en funció del pressupost. "Avui presentem el destí del viatge, però no sabem quantes jornades necessitarem per completar-lo", ha reblat.
|
La nova atenció primària ampliarà la xarxa de serveis i sumarà el treballador social a l'equip de capçalera
|
La Diputació de Girona atendrà la petició de l'alcalde de Masarac (Alt Empordà) i estudiarà les opcions per millorar la passera de la riera de l'Anyet, on un matrimoni de Figueres va morir després que el riu arrossegués el seu vehicle quan intentaven creuar divendres a la nit. El president Pere Vila ha admès que a la xarxa viària gironina hi ha molts guals d'aquestes característiques i que, per qüestions pressupostàries, la Diputació no pot assumir la titularitat i el cost d'adequació de totes. Tot i això, ressalta que davant de la "necessitat imperiosa" d'una intervenció "d'urgència", estan oberts a reunir-se amb l'alcalde per definir quina actuació s'hi pot fer. L'alcalde sosté que la millor solució és construir un pont. El matrimoni de Figueres de 59 i 60 va morir quan la riuada va arrossegar el seu vehicle divendres a la nit, quan intentaven creuar un passera de la riera Anyet al terme municipal de Masarac. L'alcalde del municipi, Lluís Pujol, va assegurar que cal prendre mesures per tal que no torni a passar. Per això, l'alcalde va anunciar que demanaria ajuda a la Diputació de Girona perquè un ajuntament tan petit (d'uns 180 habitants) no disposa de suficient pressupost per convertir el gual en un pont, la solució òptima per a Pujol. El president de la Diputació de Girona, Pere Vila, ha afirmat que estan disposats a parlar amb l'ajuntament per trobar una solució. "Estem oberts a, si l'alcalde ho considera oportú, veure quines possibilitats hi ha per atendre la petició", ha detallat Vila. L'alcalde aposta perquè la Diputació de Girona assumeixi la titularitat de la via i hi posi diners per al manteniment i adequació. Si això no és possible, espera que la corporació pugui aportar finançament per fer les obres. "Buscarem la fórmula per ajudar, encara que no sigui amb la recepció de la carretera", ha afegit el president que recorda que la Diputació no té "capacitat operativa ni econòmica" per incorporar totes les vies amb aquests problemes. Tot i això, ressalta que "si hi ha la necessitat imperiosa i urgent com s'ha vist a Masarac, en podem parlar".
|
La Diputació atendrà la petició de l'alcalde de Masarac i estudiarà opcions per millorar la passera a la riera Anyet
|
Naturgy ha tornat a tenir beneficis i ha guanyat 1.401 milions durant el 2019,després de perdre 2.822 milions d'euros durant el 2018, per la depreciació dels actius de generació d'electricitat, segons les xifres publicades aquest dimarts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Sense tenir en compte els elements no recurrents, la multinacional hauria guanyat 1.432 milions, és a dir, un 15% més que l'any anterior. El resultat brut (ebitda) va augmentar un 6% fins als 4.668 milions. El grup que lidera Francisco Reynés va invertir 1.685 milions durant el 2019, dels quals 600 milions corresponen a nous projectes de renovables. Amb tot, el gruix total de les inversions ha caigut un 27% en comparació amb el 2018.
|
Naturgy guanya 1.401 milions d'euros i torna a tenir beneficis durant el 2019
|
Barcelona va tancar el 2019 amb un nou rècord de turistes allotjats a la ciutat. En total van ser 11.977.277, un 5% més que l'any anterior, que van realitzar uns 33 milions de pernoctacions en hotels i habitatges d'ús turístic. El tinent d'alcaldia d'Economia, Jaume Collboni, ha afirmat que les dades demostren la "solidesa" del sector turístic a la ciutat i la "resistència" i la "resiliència" de la marca Barcelona en un any en què es van viure "situacions difícils", amb referència implícita a la tensió i aldarulls als carrers després de la sentència de l'1-O. La major part de l'activitat es va concentrar en els set espais de gran afluència turística, que representen el 12,6% del territori. El govern Colau vol ampliar aquest perímetre amb projectes transversals i emblemàtics, com per exemple la gastronomia o la divulgació científica.
|
Barcelona tanca el 2019 amb prop de 12 milions de turistes, un augment del 5% que marca un nou rècord
|
L'empresa d'infraestructures de telecomunicacions inalàmbriques Cellnex va tancar el 2018 amb unes pèrdues de 15 milions d'euros, que atribueix als costos de l'ERO a Retevisión i Tradia, de 55 milions. Els 15 milions de pèrdues contrasten amb els 26 milions de guanys de l'exercici del 2017. Segons els resultats anuals presentats aquest divendres, Cellnex va tancar l'any passat amb un 14% més d'ingressos, fins als 901 milions d'euros, i un EBITDA, és a dir, el benefici abans d'interessos, impostos, devaluacions i amortitzacions, de 591 milions, un 18% més que al 2017. Segons Cellnex, el benefici comparable, sense comptar amb l'ERO, seria de 31 milions. Durant el 2018, Cellnex va fer unes inversions de prop de 670 milions d'euros, la majoria destinades a generar nous ingressos. En aquest sentit, es van incorporar nous actius a Suïssa i Espanya, es van desplegar nous acords amb Bouygues Telecom i es van fer millores en l'eficiència i el manteniment de la capacitat instal·lada. Amb l'empresa Bouygues Telecom a França, de fet, es va arribar a un acord per construir 88 centres estratègics de telecomunicacions en els propers 5 anys i adquirir-ne 62 més. Cellnex , a més, ha adquirit la Xarxa Oberta de Catalunya (XOC), una empresa concessionària de la Generalitat que es dedica al desplegament, l'operació i el manteniment de les xarxes de fibra òptica. La majoria dels ingressos de Cellnex, un 65%, provenen dels serveis d'infraestructures de telecomunicacions. L'empresa, que opera a Espanya, Itàlia, els Països Baixos, Suïssa i el Regne Unit, obté un 48% dels ingressos i un 56% de l'EBITDA fora de l'Estat espanyol. Itàlia és el seu segon mercat, amb un 28% dels ingressos, i França el tercer, amb un 7%. Les vendes futures ja contractades, l'anomenat 'backlog', assoleixen uns 18.000 milions d'euros, segons Cellnex. El deute net de Cellnex era a final d'any de 3.166 milions d'euros, i la liquiditat de la companyia disponible a data actual de prop de 1.600 milions.
|
Cellnex perd 15 milions d'euros el 2018 pels costos de l'ERO
|
El Festival Internacional del Circ Elefant d'Or se celebrarà a Girona del 14 al 19 de febrer del 2019, un dia més que en l'anterior edició. La Gran Carpa es muntarà per segon any al Camp de Mart de la Devesa, que acollirà dues funcions més. Uns vuitanta artistes procedents d'una dotzena de països oferiran 24 atraccions mai vistes a Europa. Els primers confirmats que s'han donat a conèixer aquest dimarts provenen del Gran Circ Estatal de Rússia Rosgoscyrk amb 3 atraccions i el Circ Nacional de Pyongyang amb 2 atraccions, una d’elles, la de la trapezista Kil Hye Song, protagonista del nou cartell. En paral·lel al certamen, s'organitzarà el Circus World Market al Palau de Fires, situat just al costat i que connectarà amb la carpa principal. Es tracta d'una fira especialitzada que vol ser un aparador per donar a conèixer la feina d'empreses i artistes del sector a nivell internacional.
|
El festival del Circ de Girona mostrarà 24 atraccions i inclourà una fira internacional amb empreses del sector
|
L'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre ha de funcionar amb només una de les tres sales de radiologia de les que disposa operativa. Així ho ha denunciat el sindicat UGT, que també ha reclamat a l'empresa gestora del centre, Gecohsa, del grup Sagessa, i el Catsalut que actuïn de forma immediata per resoldre aquesta situació. "Si es trenca l'única que funciona podem tenir un gran problema", ha alertat el secretari general de la Federació d'empleats públics d'UGT de les Terres de l’Ebre i membre del comitè d'empresa del centre, Jose Domínguez. Això obligaria a derivar els pacients a centre situats a uns 50 quilòmetres de distància, com Tortosa o Reus. El sindicat atribueix aquesta situació a la manca crònica d'inversió al centre per part de l'empresa gestora. Segons han informat fonts del grup Sagessa, la direcció de l'Hospital Comarcal té previst posar sobre la taula del Consell d'Administració de Gecohsa, que es reuneix aquest dijous, la renovació completa d'una de les sales de radiologia simple. De moment, el centre tampoc pot efectuar radiografies amb contrast, atès que aquesta prova es duia a terme en una de les dues sales actualment avariades. Però, segons recorda Domínguez, que el problema encara és susceptible d'agreujar-se, atès que només funciona un únic equip. "Si també s'acaba trencant del tot, el fet que haguem de derivar pacients per segons quines proves a Tortosa o Reus per no tenir radiologia, en l'època que estem, seria una mica lamentable", apunta. El servei de radiologia no només presta servei als pacients d'urgències i programats de l'hospital, sinó també els derivats pels centres d'assistència primària. Cada jornada pot arribar a superar el centenar de proves en ple funcionament, calcula el representant sindical. Això, segons el sindicat, està portant el servei fins al punt del col·lapse. El problema s'acumula a tota una sèrie d'incidències dins del servei del diagnòstic per la imatge que la mateixa Sagessa no ha desmentit. Domínguez apunta que el TAC ha hagut de ser reparat durant les últimes setmanes. També el mamògraf ha patit problemes, l'aparell de radiografia del quiròfan i el sistema de revelat de les plaques està sent revisat. Segons afegeix, les dos sales avariades "no tenen reparació", d'acord amb informacions rebudes per part de tècnics. El sindicat lamenta que els responsables de gestionar el centre hagin deixat d'invertir en la renovació dels equipaments, permetent que s'acabin convertint en "obsoletes". La denúncia, segons Domínguez, ha tingut com a resposta, de forma oficiosa, que el centre actuarà aviat per resoldre aquesta situació. Amb tot, calcula, el procediment administratiu podria trigar a completar-se, per la via urgent, entre dos o tres mesos, atès que es tracta d'aparells de muntatge complex. De moment, però, no existeix cap decisió al respecte a l'espera del consell d'administració de Gecohsa d'aquest dijous. "La direcció pot demanar, però no té competència per comprar. L'empresa gestora o el CatSalut hauran de dir alguna cosa: no poden tenir això així", remarca. Tot plegat, recorda, s'ha de contextualitzar en la descapitalització que ha patit el centre per poder tapar el forat financer de l'Hospital de Sant Joan de Reus, pertanyent al mateix grup de gestió. "Aquesta vegada no poden dir que no havia diners. Havien vuit milions de patrimoni: vam denunciar que quatre van anar a reus però en queden quatre més. No entenem que el CatSalut no obligui a la gestora a fer la inversió que toca, perquè l'any vinent l'hospital passarà a mans del mateix CatSalut", conclou.
|
L'Hospital de Móra d'Ebre ha de funcionar amb només una sala de radiologia operativa de les tres que disposa
|
Els detinguts, veïns de Cassà de la Selva i Llagostera, acumulen diversos antecedents per fets similars ACN Llagostera/Riudellots.-Els Mossos d'Esquadra han detingut el dia 21 de març dos lladres que van atracar armats amb una escopeta una benzinera de Llagostera (Gironès) i un estanc de Riudellots de la Selva. Els fets es van produir amb pocs dies de diferència (el 13 i el 26 de febrer) i els mossos els han seguit la pista gràcies a la descripció aportada per testimonis i també per algunes imatges. Aquesta informació els ha permès identificar el vehicle amb què havien perpetrat els robatoris i, després d'un seguiment dels sospitosos, els han pogut detenir. A casa d'un d'ells hi ha trobat tant l'arma com també els cascs de moto que havien usat per ocultar el rostre. Es tracta de dos veïns de Cassà de la Selva i Llagostera de 37 i 39 anys que acumulen diversos antecedents per fets similars. Després de declarar davant del jutge, han ingressat a presó. Els Mossos d'Esquadra han detingut els autors de dos robatoris que van tenir lloc a Llagostera i Riudellots de la Selva el mes de febrer. El primer d'ells va ser el dia 13, a una benzinera de Llagostera. Els fets es van produir cap a les nou del vespre quan dues persones -que anaven amb un casc per ocultar la cara- van intimidar el treballador amb una escopeta. Van marxar de la benzinera amb un botí de 90 euros i van produir danys materials a la caixa registradora. Pocs dies després, el dia 26, van tornar a actuar a Riudellots de la Selva. Era un diumenge i ho van fer a ple dia. Els dos homes van entrar a un estanc, novament portant casc de moto, i van amenaçar la treballadora amb l'escopeta. En aquest cas, el botí va ser més suculent. Van marxar de l'establiment amb 1.000 euros en efectiu, es van endur un terminal informàtic, una pantalla d'ordinador i una impressora. A l'hora de fugir, la dependenta va sortir de l'estanc per intentar aturar-los. Els lladres van disparar un tret a terra i restes del paviment van saltar i van ferir la dona de forma lleu. Dos casos relacionats Els agents, que ja estaven investigant el primer cas, de seguida van trobar prou indicis per relacionar els dos robatoris. En ambdós casos, els lladres anaven amb cascs de moto i havien usat el mateix tipus d'arma per intimidar els treballadors. Amb l'ajuda de diverses imatges i testimonis, els mossos van identificar el vehicle amb el que els lladres haurien fugit després de cometre els dos atracaments. Això va portar la policia a identificar un dels possibles autors, un veí de Llagostera. Els investigadors van fer una vigilància a aquesta persona i van veure que es relacionava amb un home que coincidia amb la descripció que tenien els mossos. En aquest cas, el sospitós era un home de Cassà de la Selva. Després de valorar tots els indicis, el matí del 21 de març la policia va interceptar i arrestar el primer dels autors, un home de 37 anys. El mateix dia, els mossos detenien a Cassà de la Selva el segon autor, un home de 39 anys. Se'ls imputen dos delictes de robatori amb violència i intimidació, tinença il·lícita d'armes i una falta de lesions. Els investigadors també van registrar la casa d'un d'ells (amb el preceptiu permís del jutjat) i hi van trobar, entre altres objectes, els cascs que havien utilitzat per fer els robatoris i l'escopeta. Els detinguts, que tenen diversos antecedents per fets similars, han ingressat a presó després de declarar davant del jutge.
|
A presó dos lladres que van atracar armats amb una escopeta un estanc de Riudellots i una benzinera de Llagostera
|
Democràcia i Llibertat, la coalició amb què concorreran a les eleccions generals del 20-D CDC, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament, vol fer a Madrid una "defensa aferrissada" del territori i les seves necessitats. Així ho ha expressat, aquest dimarts, el cap de llista al Congrés dels Diputats per Tarragona, Ferran Bel, que ha incidit que exigiran les infraestructures "imprescindibles" per fer de Tarragona "un pol logístic". Un altre dels seus objectius, ha avançat, serà defensar "amb la màxima contundència" el resultat electoral del 27-S. Bel també ha destacat, especialment, el component "municipalista" de la candidatura. La llista al Senat l'encapçala Carles Pellicer.
|
Democràcia i Llibertat exigirà a Madrid les infraestructures "imprescindibles" per fer de Tarragona "un pol logístic"
|
El portaveu del PP al Congrés dels Diputats, Rafael Hernando, ha afirmat aquest dimarts que “respecta” però “no comparteix” la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) que condemna l’Estat per haver multat dos joves que van cremar fotografies del Rei. Segons Hernando “la llibertat d’expressió és una cosa però l’ofensa deliberada als sentiments de la gent ha de tenir alguna mena de correcció”.
|
El PP respecta però no comparteix la sentència del TEDH que condemna l’Estat per haver multat la crema de fotos del Rei
|
Íñigo Errejón dimiteix com a diputat de Podem al Congrés dels Diputats per centrar-se en el projecte a la Comunitat de Madrid sota la marca de Manuela Carmena (Mes Madrid). Errejón diu que pren la decisió "de manera personal", per "rebaixar el nivell de soroll i de drama" i després de les "peticions i exigències" de membres de Podem. Ara bé, sosté que manté la militància i que continua formant part del projecte liderat per Pablo Iglesias. "No abandono el partit que vaig fundar, continuaré essent militant de Podem, sinó que ara l'obro i incorporo més gent", ha defensat. En aquesta línia, ha demanat a Podem que abandoni la idea de presentar un altre candidat a la Comunitat de Madrid i que se sumin al projecte de Més Madrid. (( La notícia s'ha actualitzat amb informació de la substituta d'Errejón al Congrés)) El dijous passat, Íñigo Errejón, i l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, van confirmar que estenien la marca de Carmena –Més Madrid- també a les eleccions a la Comunitat de Madrid. Això certificava, doncs, el divorci entre Errejón i Iglesias a Podem, la relació dels quals estava ja deteriorada després del congrés de Vistalegre de 2016. Després d'això, líders com el secretari d'Organització de Podem, Pablo Echenique, van convidar Errejón a deixar l'escó al Congrés. "Si no ho fa és perquè d'alguna cosa haurà de viure fins al maig", va dir Echenique. Tot plegat ha portat a Errejón a anunciar aquest dilluns que plega i deixa l'escó al Congrés. Ha assegurat que la decisió no ha estat "senzilla" però que la pren "tranquil" i que ho fa per contribuir a "rebaixar el nivell de drama" i "posar fi a les discussions de partit". Apunta que ho fa també per centrar-se en el projecte de la Comunitat de Madrid. A més, espera que el seu pas al costat permeti a Podem integrar-se a la seva candidatura sota les sigles de Més Madrid al govern de la comunitat i descartar una candidatura pròpia, com ja va avançar Pablo Iglesias que volien fer. "Enterrem la destral, el que ha estat possible a l'alcaldia de Barcelona i de Madrid també pot ser possible a la comunitat", ha afirmat Errejón. Sobre la continuïtat dins del partit, ha defensat que ell el va fundar i que està "tatuat a la seva pell". "No podria deixar podem ni que volgués", ha afirmat. Per tant, manté que n'és militant. Sol Sánchez (IU) ocuparà l'escó d'Errejón Després de la dimissió, fonts de l'entorn d'Errejón i d'IU han confirmat que ocuparà l'escó la diputada Sol Sánchez, número 9 de la llista de Podem per Madrid a les eleccions de 2016. Sánchez se suma als vuit diputats i els dos senadors que IU té en l'actualitat. Sánchez va ser presidenta d'Attac Espanya, i va ser parlamentària per la candidatura d'Unitat Popular.
|
ACTUALIZACIÓ:Errejón deixa l'escó al Congrés per centrar-se en el projecte a la Comunitat de Madrid sota la marca de Carmena
|
El Govern de la Generalitat ha aprovat el decret que permet ampliar l'aportació econòmica de per al finançament de les competències transferides al Conselh Generau d'Aran en matèria de sanitat. L'import de l'ampliació és de 304.452 euros anuals, destinats a fer front a l'increment del nombre i de la complexitat de les actuacions sanitàries en cirurgia ortopèdica, traumatologia i oncologia que presta l'Espitau Val d'Aran. Amb aquest decret, el Govern ratifica l'acord adoptat durant la reunió de la Comissió Bilateral Govern de la Generalitat– Conselh Generau d'Aran celebrada el 29 de juliol de 2015. Carlos Barrera, síndic d'Aran, ha dit que ''amb aquesta ampliació de l'aportació econòmica en sanitat es garanteix la continuïtat d'un servei essencial''. El càlcul d'aquesta dotació econòmica s'ha establert per a tota l'anualitat i aquest acord és efectiu des de l'1 de gener de 2015. Per a l'exercici 2015, aquest import anirà a càrrec del Departament de Salut. Per a exercicis futurs, aquest import s'incorporarà al capítol específic dels Pressupostos de la Generalitat per al finançament del Conselh Generau d'Aran, i anirà a càrrec del Departament competent en matèria de relacions entre la Generalitat i el Conselh.
|
El Govern aprova l'ampliació de l'aportació econòmica transferida al Conselh Generau d'Aran en matèria de sanitat
|
Més d'un centenar de veïns s'han adherit a la nova plataforma Salvem Torrefullola i La Mola. S'han unit contra tres nous parcs eòlics que es projecten al Perelló i Tortosa, amb 6, 9 i 9 aerogeneradors de 115 i 120 metres d'altura cadascun. Són les centrals La Mola i Serra de la Creu 3 i 4. La plataforma denuncia que els parcs es projecten a tocar d'un conjunt arquitectònic de gran valor històric, l'antic poblat i la torre de la Fullola (segle XIII). L'entitat s'ha posat a treballar per presentar al·legacions per protegir 'aquest patrimoni però també per l'impacte dels nous parcs a una zona d'interès faunístic, amb espècies protegides com l'àliga cuabarrada, i sobre el paisatge de cultiu d'olivera centenària que ara es comença a recuperar. Els veïns de Torrefullola i La Mola, entre els termes municipals del Perelló i Tortosa, al Baix Ebre, s'han unit per oposar-se a la construcció de nous parcs eòlic en aquesta zona. Aquest dilluns es va crear la plataforma Salvem Torrefullola i La Mola, que en pocs dies ja compta amb més de cent adhesions i el suport d'altres entitats ecologistes i antimassificació eòlica. L'argument de "l'excés de concentració de molins" i "el risc que suposa per a altres activitats econòmiques", tornen a ser els principals arguments perquè s'estengui fins al Baix Ebre l'oposició a massificar de molins de vent els territoris on més n'hi ha en funcionament. De fet, la comarca del Baix Ebre és la comarca catalana que en té més i en va ser pionera. Les sis centrals eòliques en funcionament, situades justament entre Tortosa i el Perelló, sumen 159 aerogeneradors. "La comarca té una densitat de parcs eòlics incomparable amb qualsevol altre punt de Catalunya i no entenem que ara que es vol tornar a potenciar l'energia eòlica, es tornin a posar al mateix lloc. Hi ha d'haver equilibri territorial amb aquest tema", ha demanat Rosa Díaz, portaveu de la nova plataforma. "No pot haver-hi tanta concentració, calen unes quotes i una manera de repartir més objectiva. Estem totalment a favor de l'energia eòlica però no que estigui tota al mateix lloc", ha afegit. El model que es proposa ara en aquest entorn és el de centrals amb menys molins però de mides gegantines. La central La Mola preveu mitja dotzena de molins de 5 MW cadascun, de 115 metres d'altura de boixa i 170 metres de diàmetre de rotor –una potència total de 30 MW-. Els parcs Serra de la Creu 3 i 4 són idèntics. Tindran 9 aerogeneradors cadascun, de 5,5 MW, amb torres de 120,9 metres i rotors de 157 metres de diàmetre. Cada parc produirà 49,40 MW, just al límit del 50 MW que obligaria a demanar l'autorització a l'administració estatal. Les tres centrals estan en el primer tràmit per rebre l'informe de viabilitat de l'emplaçament per part de la Ponència d'energies renovables. La plataforma veïnal, que lamenta haver conegut aquests projectes a través dels mitjans de comunicació, s'han posat a treballar a contrarellotge per poder presentar al·legacions i informes contraris en aquest tràmit. "Ho han presentat sense avisar i ara els terminis d'al·legacions són curts. Estem a temps per recórrer a la Ponència ambiental un parell de projectes però intentarem igualment presentar les nostres opinions al respecte i esperem que les tinguin en compte", ha explicat la portaveu de Salvem Torrefullola i la Mola. Adverteixen que els gegantins aerogeneradors es projecten molt prop d'una zona amb molts habitatges dispersos, on molts veïns hi viuen tot l'any, i que afectaran zones d'interès faunístic, per la presència de l'àliga cuabarrada i altres espècies protegides, així com el paisatge "de pinars, camps d'oliveres centenàries i elements de pedra en sec". "És veritat que fa uns anys alguns cultius es van abandonar però alguns molins es posen al costat de finques que s'han recuperat, amb oliveres centenàries precioses", ha destacat Díaz. De moment, han contactat amb l'Ajuntament del Perelló, que no preveu presentar informes desfavorables als projectes per què els parcs no estan prop del nucli de població, i esperen una reunió aviat amb l'Ajuntament de Tortosa que veuen, d'entrada, "més receptiu" a fer seus els arguments de la plataforma. "Potser podrien tenir en compte la nostra opinió perquè encara s'estan informant però ens fa por que els quedi molt lluny i perdem força davant d'ells, tot i que la Torre Fullola és dins del seu terme", ha explicat Díaz. L'antic poblat de Fullola, havia estat refugi dels habitants del Perelló davant els atacs dels pirates a la costa. Les primeres referències documentals són del segle XIII, de l'any 1208, amb una carta de poblament segons els Costums de Tortosa que va donar Ramon Montcada a Pere Nebot. Conserva una torre cilíndrica de defensa, d'uns 20 metres d'alçada que originalment era més alta, i l'estructura de l'església amb elements gòtics i diversos hàbitats antics reutilitzats o enrunats. "No només no fan res per rehabilitar aquesta torre, que fa mal al cor com està, sinó que espatllen el paisatge i mai podrem tenir una zona d'interès històric i cultural que la gent pugui visitar, que és el que hauria de ser", ha defensat Rosa Díaz.
|
Neix una plataforma veïnal contra nous parcs eòlics de molins gegantins projectats a Tortosa i el Perelló
|
L'acadèmia del cinema espanyol ha presentat aquest dimecres al matí el projecte 'L'Acadèmia de Cinema en xarxa', una iniciativa que vol construir nodes en diverses ciutats de l'Estat amb la intenció de no focalitzar l’activitat cinematogràfica del país només a Madrid. El projecte s’ha presentat a València, Pamplona i aquest dimecres ha aterrat a Barcelona. Joan Álvarez, director general de l’acadèmia del cinema espanyol, ha explicat a l’acte de presentació en què consta el projecte i ha subratllat que busquen la creació de nodes i gent que vol fer coses amb ells i "anar en la mateixa direcció”, ha precisat. La directora de l'Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, ha declarat que “estem encantats de formar part de la xarxa”. El projecte va partir d’una enquesta de l'entitat entre els seus membres, en la qual un dels punts de millora va ser l'expansió de les activitats a altres ciutats del territori. Com a resultat, s’ha creat el projecte, que busca traslladar les diferents propostes de la organització fora de Madrid. Álvarez ha exaltat la importància de la educació del cinema espanyol, és a dir, ensenyar als nens la terminologia cinematogràfica, així com els diferents conceptes que l’envolten. A més, ha assegurat que “el cine està molt mal cuidat en l’educació i també les ciències humanes”. Ha estat la mateixa Passola qui també ha atorgat importància en divulgar el cinema entre les noves generacions, una iniciativa que l'acadèmia catalana fa a través del cicle Gaudí des de fa tres anys. En aquesta iniciativa, els nens de 12 a 14 anys participen a activitats en què són jurats de diferents films. 'Estiu 1993', elogiada Els membres de dues institucions també han aprofitat per felicitar la directora de la pel·lícula ‘Estiu 1993’, Carla Simón, per la seva candidatura als premis Oscar. La presidenta de la acadèmia del cinema espanyol, Yvonne Blake, així com la resta de ponents, han celebrat l'elecció.
|
L'acadèmia del cinema espanyol busca descentralitzar-se i impulsa un node a Barcelona
|
Una empresa multinacional del sector de la tecnologia i la investigació ha plantejat una alternativa a la construcció del Logis Penedès. Així ho ha avançat aquest dimarts l’alcalde de Banyeres del Penedès, Amadeu Benach, assegurant que es tracta d’una companyia “que parcialment ja és present a la comarca”, si bé no n’ha concretat el nom. El projecte, segons Benach, preveu una inversió de 100 milions d’euros en menys de cinc anys per construir una gran seu als terrenys on ara la Generalitat preveu aixecar el centre de mercaderies conegut com a Logis Penedès. L’alcalde ha defensat aquesta alternativa garantint que reduiria l’impacte visual i el trànsit de camions, i ha assegurat que mediarà amb la Generalitat per fer que prosperi, traslladant el Logis a altres terrenys. Durant la trobada anual amb la premsa amb motiu de les festes de Nadal, Amadeu Benach ha revelat el projecte que “personalment” li ha presentat una empresa multinacional per instaurar-se al Baix Penedès i “canviar el concepte del Logis”. Reticent a concretar el nom de la companyia fins que ho comuniqui als alcaldes de Sant Jaume dels Domenys i l’Arboç, Benach ha defensat que es tracta d’un projecte menys lesiu pel territori si es compara amb el centre de mercaderies planificat per CIMALSA -empresa pública de la Generalitat dedicada a la promoció de centrals de mercaderies-. “No estem parlant d’edificis alts com els del Logis, ni de logística, ni de robotització, ni de sous precaris. És un projecte relacionat amb el món de la investigació, amb 200 llocs de treball i més qualitat de sou”, ha insistit, tot definint el sector empresarial interessat en fer e nou centre com a “treball de bates blanques”. Al mateix temps, Benach ha assegurat que el nou projecte ocuparia tota la superfície reservada per CIMALSA però “suposaria passar d’un trànsit de 500 camions diaris amb el Logis a un màxim de 50, amb zero soroll i sense contaminació lumínica”. Pendent de l’aval de la comarca i la Generalitat L’alcalde de Banyeres s’ha erigit com a portaveu del projecte a l’hora de buscar complicitats a la resta del territori, i emplaça els alcaldes a valorar les bondats que, assegura, reuneix l’alternativa que té sobre la taula. “És cert que al Baix Penedès tenim un atur molt elevat i hem de defensar la creació de llocs de treball, però no és el mateix parlar del Logis quan el tens a 10 quilòmetres o si el tens a 50 metres, com ens passa a Banyeres”, ha senyalat Benach, remarcant que el seu govern es decanta pel projecte alternatiu. “perquè serà feina de més qualitat”. A banda del suport de la resta d’alcaldes i del Consell Comarcal, el govern de Banyeres també s’ha proposat seduir la plataforma ciutadana No fem el CIM, que històricament ha refusat el centre de mercaderies Logis Penedès, i a qui emplaça a defensar la nova alternativa. “Si aquesta entitat no dona suport al projecte, seré jo qui promouré un moviment contra No fem el CIM, perquè no s’hi val el ‘no’ pel ‘no’”, ha advertit Benach. Sense concretar gaire detalls de la proposta, l’alcalde ha apuntat que la iniciativa inclou l’activitat d’altres empreses associades i la presència d’estudis universitaris lligats a la investigació. Segons Benach, aquesta multinacional està disposada a començar a redactar el projecte d’obra a principis del 2019, i no preveu esperar “més d’un any” a rebre una resposta per part de la Generalitat. L’alcalde ha assegurat que, si no, traslladaran la proposta fora d’Europa. En aquest sentit, Amadeu Benach ha instat la Generalitat a convocar una reunió a tres bandes, amb representants del Govern, de l’Ajuntament de Banyeres i de la companyia multinacional. L’alcalde reclama que aquesta trobada es celebri abans de Nadal per poder fer avançar el projecte i presentar a la Generalitat una alternativa per traslladar el Logis a uns altres terrenys “on no es malmetria el poble i es garantirien bones comunicacions amb l’autopista”. Més de 15 anys pendents del Logis Penedès El Logis Penedès es va gestar el 2003 amb previsió de construir-lo a cavall de Banyeres, Sant Jaume dels Domenys i l’Arboç, però la Generalitat no en va aprovar el pla director fins el 2012. Des d’aleshores, s’ha mantingut aturat fins que aquest estiu es va constituir la comissió executiva del Pla Director Urbanístic (PDU), l’òrgan on s’han consensuar les línies bàsiques d’aquest pol logístic. La comissió l’impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat i en formen part els ajuntaments de l'Arboç, Banyeres del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i Castellet i la Gornal. La Generalitat va recordar aquest estiu que el Pla Director del Logis Penedès preveu el desenvolupament de 177 hectàrees d'activitat -150 per a logística i la resta per a equipaments ferroviaris-, si bé en una primera fase es preveu acotar la construcció en una zona de 40 hectàrees.
|
Una multinacional planteja una alternativa al Logis Penedès amb una inversió de 100 MEUR
|
El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres, en virtut de la intervenció de la Generalitat mitjançant l'article 155 de la Constitució, una ampliació dels diners que aporta el Govern als Jocs Mediterranis de Tarragona 2018. En concret, l'empresa pública de la Generalitat Infraestructures de Catalunya ampliarà de 16,6 a 17,8 milions d'euros l'aportació per a les obres del Palau d'Esports dels Jocs Mediterranis, a l'Anella Mediterrània del barri de Campclar. L'anunci l'ha fet el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, després de la roda de premsa del Consell de Ministres, i ha assegurat que l'aportació extra "ajuda a consolidar els Jocs Mediterranis". Aquest és un dels acords més destacats del Consell de Ministres corresponents a l'administració intervinguda de la Generalitat. Altres acords destacables són les modificacions pressupostàries que permeten aportar 8,2 milions d'euros a les universitats públiques per compensar el descens d'ingressos degut a una reducció més gran del prevista de les matriculacions d'alumnes. També s'han aprovat 12,8 milions d'euros en ajudes a agricultors per la transformació i millora dels regadius, i 20,4 milions per pagar el lloguer dels 775 vehicles del Govern. Igualment, s'ha reconegut un deute de 7,5 milions pel Parc Científic de Barcelona, que es pagarà amb el FLA del 2017, i dos endeutaments a llarg termini amb l'estació d'esquí Boí-Taüll per valor d'1,2 milions, i amb l'empresa concessionària de l'Eix Diagonal, la carretera entre Vilanova, Vilafranca, Igualada i Manresa, per valor de 55 milions. També s'ha reconegut un deute de 933.000 euros pel servei de traducció i interpretació als jutjats entre juliol i novembre, i s'aportaran 1,3 milions a Foment del Treball i Fepime per cursos de formació ocupacional. Així mateix, s'aportaran 525.000 euros al Consell Comarcal del Baix Llobregat per al control de mosquits.
|
El Consell de Ministres amplia 1,2 milions l'aportació de la Generalitat als Jocs Mediterranis de Tarragona
|
Les exportacions gironines han crescut un 5,5 % durant el primer semestre de l'any i ja superen els 2.821 milions d'euros (MEUR). Segons recull l'estadística que periòdicament publica el Ministeri, l' agroalimentari -amb les càrnies al capdavant- i els productes químics lideren el rànquing dels sectors que van a l'alça. El primer ha crescut un 13,4 % mentre que el segon, un 0,4 % en comparació amb el mateix període de l'any passat. Pel què fa als destins de les exportacions, la Unió Europea continua concentrant el gruix de les exportacions gironines. França acapara més del 26% de les vendes, seguit d'Itàlia i Alemanya. La Xina escala posicions i ja ocupa el quart lloc. En total, al territori ha exportat productes per valor de 156,77 MEUR al mercat del gegant asiàtic. Les exportacions gironines continuen a l'alça. Segons les dades del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, durant el primer semestre de l'any les vendes que les empreses del territori han fet a l'exterior han crescut en comparació amb el mateix període de l'any passat. En concret, entre gener i juny, ho han fet en un 5,5% i s'han situat als 2.821,1 MEUR. Només durant el mes de juny s'han registrat vendes a l'exterior per valor de 449,7 MEUR. Pel sectors, la indústria agroalimentària continua encapçalant el gruix més important del negoci a l'exterior. Durant els primers sis mesos d'aquest any, aquest sector ha fet exportacions per valor de 1.170,2 MEUR, un 13,4% més que en el mateix període de l'any anterior. I dins d'aquest sector, el carni continua liderant el rànquing amb 744,42 MEUR. A la indústria alimentària, la segueix la química gironina. Segons l'estadística, aquest sector ha fet vendes a l'exterior per valor de 503 MEUR, un 0,4% més que durant les mateixes dates l'any passat. En tercer lloc se situen els fabricants de maquinària, que han exportat a l'exterior per valor de 243,46 MEUR. L'estadística del Ministeri també recull quins són els principals destins de les exportacions de les comarques gironines. Com ja és habitual, la Unió Europa continua encapçalant el rànquing. El país que continua rebent el gruix més important de productes és França, que durant aquests sis mesos ha acaparat més del 26% de les vendes de les empreses gironines amb 744,26 MEUR. A aquest destí, el segueix Itàlia (227,9 MEUR) i Alemanya (192,4 MEUR). La incidència de la pesta porcina a la Xina Les empreses gironines, però, cada cop giren més els ulls cap al gegant asiàtic. Ja el passat mes d'abril la pesta porcina a la Xina va fer disparar les exportacions de la demarcació. En l'acumulat de l'any, el país asiàtic se situa a la quarta posició del rànquing amb exportacions per valor de 156,77 MEUR. La Xina ha superat Portugal, que ocupa el cinquè lloc amb vendes a l'exterior per valor de 152,57 MEUR. Superiors a les importacions L'estadística també permet veure que les vendes que fan les empreses gironines a l'exterior continuen essent superiors a les importacions. De fet, el valor de les exportacions gairebé ha doblat el d'aquells productes que s'han fet venir de fora. Durant aquest primer semestre, les importacions han crescut un 4,3% i s'han situat en els 1.452,5 MEUR.
|
Les exportacions gironines creixen un 5,5% durant el primer semestre de l'any i superen els 2.821 MEUR
|
35 persones ferides lleus i 2 més ferides de poca gravetat és el balanç final de les càrregues policials contra els manifestants que anit intentaven arribar a la delegació del govern espanyol a Barcelona, en protesta per l'empresonament de Forcadell, Turull, Rull, Bassa i Romeva. "El SEM ha realitzat, a la zona de Pau Claris- Roger de Llúria, 35 atencions de caràcter lleu i 2 de caràcter menys greu, principalment per contusions, 15 de les quals han requerit trasllat", ha assenyalat al seu compte de Twitter el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Els Mossos d'Esquadra havien blindat els accessos a l'edifici de la delegació del govern espanyol amb furgonetes en diversos punts i, posteriorment, van avisar als manifestants que no trenquessin el perímetre. Una part dels concentrats però va fer cas omís de l'avís i la policia catalana va fer algunes càrregues i algun tret a l'aire sense projectil a mode dissuasiu.
|
35 ferits lleus i 2 més de poca gravetat, balanç de les càrregues policials davant la delegació del govern espanyol
|
El Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) alerta sobre la vulnerabilitat de les dones en el sistema penitenciari i reclama incorporar-hi la perspectiva de gènere per tenir-la en compte en tots els vessants de l'internament, com les relacions familiars, l'assistència sanitària o la detecció i el tractament de la violència de gènere. "Anem endarrerits també en igualtat de gènere en el sistema penitenciari", ha avisat el síndic de greuges, Rafael Ribó, després de lliurar l'informe anual del MCPT a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. D'altra banda, Ribó ha assenyalat que els departaments de Salut i de Justícia van respondre d'"immediat" a la recomanació de l'informe del 2015 de formar en el Protocol d'Istanbul en casos de denúncia de maltractaments de detinguts, però ha lamentat les "resistències" d'Interior i, concretament de la Direcció General de la Policia, per "superar el desconeixement" que tenen del text.
|
El Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura alerta de la vulnerabilitat de les dones en el sistema penitenciari
|
Ni els serveis d'intel·ligència ni cossos policials tenien coneixement dels moviments ni de les activitats dels terroristes del 17-A abans dels atemptats, segons ha publicat aquest diumenge 'La Vanguardia', que cita fonts de diferents cossos de seguretat que han participat en la investigació. La informació contradiu la publicada fa uns dies a 'Público', que en els últims dies va publicar que el CNI coneixia els moviments de la cèl·lula terrorista fins pocs dies abans dels atemptats. Segons 'La Vanguardia', van ser els Mossos d'Esquadra els qui van reconstruir els moviments de la cèl·lula després dels atemptats, no abans, i basant-se en les seves pròpies investigacions i en les de la Policia Nacional i el CNI. El rotatiu publica extractes d'un "informe cronològic" dels Mossos de l'11 d'octubre del 2018, incorporat a la causa judicial. Segons aquest informe, la policia catalana va fer un "estudi retroactiu de les trucades" que hi havia als telèfons mòbils confiscats després dels atemptats, un dels quals contenia una enorme quantitat d'enregistraments de converses entre els terroristes fets per ells mateixos. 'La Vanguardia' remarca que aquests telèfons mai van estar punxats abans dels atemptats. L'informe recollit per la 'La Vanguardia' també moviments dels terroristes, com ara a Ripoll, a la casa d'Alcanar o el viatge a París que van fer dos d'ells i que va comptar amb informació aportada pel CNI i que, segons fonts citades pel rotatiu, es van aportar després de l'atemptat i amb l'ajuda dels serveis francesos. Dies després dels atemptats, els Mossos ja disposaven de rastres de les activitats prèvies dels membres de la cèl·lula, ja sigui a través dels mòbils, rebuts de despeses, tiquets de pàrquing, pas per peatges o justificants bancaris.
|
Serveis d'intel·ligència i policials no coneixien els moviments dels terroristes abans del 17-A, segons 'La Vanguardia'
|
La setena edició del Girona10 ha portat a la ciutat milers de visitants que s'han volgut aprofitar de les ofertes de la seixantena d'establiments participants. Menús a deu euros, nits d'hotel gratuïtes, entrades de teatre i museus o botigues de roba que han posat tot l'estoc a aquest preu, es combinen amb les diferents activitats preparades, com classes de cuina casolana a la Plaça Catalunya, o una exposició de cotxes d'època a l'Avinguda Ramon Folch. La Núria Riera i en Xavier Gustems són un matrimoni de Vic que els ha tocat una habitació a l'Hotel Carlemany i comenten que cada any participen en el Girona10. Ho consideren "una gran iniciativa" i una forma "de donar a conèixer encara més la ciutat". El director de l'hotel, Jordi Mies, destaca el "valor promocional" de la iniciativa i remarca que és una "bona manera" d'omplir en un cap de setmana "tradicionalment fluix" de visitants.
|
Les ofertes de la setena edició del Girona10 tornen a omplir els carrers i establiments de la ciutat
|
"La càrrega o la violència de l'Estat contra el poble" es podrà visitar al Museu de la Garrotxa d'Olot a partir del 23 de març. Aquest 2019 fa cent anys que l'estat espanyol va autoritzar la cessió a dipòsit del quadre 'La Càrrega' del pintor olotí Ramon Casas, un símbol de la lluita de les classes malgrat haver-la pintat des de la "neutralitat ideològica". Comissariada per l'historiador i periodista Enric Calpena i Joan Carreras, l'exposició inclou una part de divulgació de l'obra (exposada al mateix museu) i una altra on s'explica que, malgrat el pas del temps i l'evolució de les tècniques repressives, el concepte de càrrega contra tota mena de protestes continua essent el mateix. Apareixen protestes de diferents punts del món i també càrregues de l'1-O a Catalunya, entre d'altres. Es podrà visitar fins al 18 d'agost d'aquest any. El 17 de desembre del 1919 es va autoritzar per Reial Ordre la cessió en dipòsit del quadre 'La Càrrega' del pintor olotí Ramon Casas al llavors anomenat Museu Biblioteca d'Olot. Aquell quadre i tres més d'autors catalans van poder retornar a la capital de la Garrotxa després que l'escultor olotí Miquel Blay i l'Ajuntament d'Olot van saber aprofitar el "poc interès" que l'emblemàtic quadre de Casas havia despertat al Museu Nacional d'Art Modern i al govern espanyol. Així ho ha recordat la directora dels Museus d'Olot, Montse Mallol, tot recordant que l'obra havia generat tanta "incomoditat" a Madrid per la temàtica que no s'havia exposat mai al públic. Cent anys després, el quadre de Casas s'ha convertit en una imatge iconogràfica de la lluita de les classes si bé aquesta no va ser mai la intenció de l'autor, a qui s'ha reconegut sobretot pels retrats que va fer a la burgesia catalana. Segons Mallol, el va pintar des de la "neutralitat ideològica" i agafant com a temàtica les grans mobilitzacions a Barcelona del 1902. En primer pla, es veu un Guàrdia Civil a dalt del cavall amb un sable a la ma i als peus de l'animal un home estirat a terra. I en segon pla, una protesta amb alguns agents més en posició de carregar. A partir d'aquest quadre, la mostra inclou una primera part centrada en contextualitzar i en divulgar detalls poc coneguts d'aquesta obra que s'exposa a la tercera planta del mateix Museu de la Garrotxa. Així per exemple, s'explica que des del 1997 el quadre ja no ha sortit més perquè hi ha risc de malmetre's. El procés de restauració del 1957 va donar massa rigidesa a la tela i això fa impossible que es pugui desmuntar sense riscos. Les càrregues en 200 anys d'història A la segona part, el visitant s'endinsarà en el concepte de càrregues policials al llarg de la història. I ho farà primer obrint una cortina amb la imatge de persones manifestant-se amb les mans enlaire per després topar-se amb una segona cortina amb tot d'antiavalots en primer pla. Un dels comissaris de la mostra, Enric Calpena, ha explicat que han volgut transmetre la sensació de "por" que un pot sentir quan es té a poca distància els agents que estan a punt de carregar contra els manifestants. En aquest espai hi ha una selecció de treballs artístics i fotogràfics de diferents càrregues policials des del segle XVIII fins a l'actualitat. El missatge que es vol transmetre, segons els impulsors, és que les tècniques repressives han anat evolucionant –des dels sabres fins a gasos lacrimògens- però que el concepte de "càrrega" segueix essent la mateixa. "Tots busquen provocar aquesta por i transmetre que l'Estat és propietari real del carrer i que per tant quan el ciutadà l'ocupa ho fa de préstec", ha afirmat el comissari. Així per exemple, hi ha instantànies del xoc entre policies i manifestants a Irlanda, Sud-àfrica, Veneçuela, Turquia, Itàlia o França en diferents moments de la història arribant fins i tot a les protestes dels 'armilles grogues'. De Catalunya, s'han inclòs fotografies de les càrregues a Barcelona del 1970 o d'una càrrega de mossos a plaça Catalunya de Barcelona el 2011. En una projecció audiovisual, també hi ha alguns fragments de les càrregues de l'1-O. Segons el comissari, no es tracta d'una exposició sobre els fets de l'1-O però sí que s'ha volgut recollir aquell moment perquè formen part de l'"imaginari" de la ciutadania al marge de qualsevol lectura política. La mostra inclou també la representació "volgudament naïf" d'una trentena d'antiavalots dibuixats amb els respectius uniformes que porten en funció de cada país. Estan representats amb una imatge similar a una joguina de playmobil. L'objectiu final, segons Calpena, és que el visitant reflexioni sobre el concepte de càrregues i les diferents formes artístiques amb les que s'ha representat. "La càrrega o la violència de l'Estat contra el poble" s'inaugurarà aquest dissabte i es podrà visitar fins al 18 d'agost d'aquest any. També s'inclou un programa d'activitats paral·leles, com ara una exposició de les versions del quadre de 'La Càrrega' feta per diversos artistes locals o la mostra '55 urnes per la llibertat' que ja s'ha vist a altres poblacions.
|
Una exposició a Olot reflexiona sobre les càrregues policials en la història a partir del quadre de Ramon Casas
|
La direcció de l'escola Vedruna del barri de Gràcia de Barcelona va informar dels suposats abusos sexuals per part d'un mestre del centre quan l'home ja estava en presó preventiva, el passat mes de desembre. Tot i que el centre tenia constància de les denúncies des del 2015, va activar un protocol intern i va comprovar que el 2016 l'home tenia el certificat d'antecedents penals net, però no en va informar ni a les famílies ni a la Generalitat. Fonts del Departament d'Ensenyament han explicat a l'ACN que els propietaris del centre concertat, la Fundació Vedruna, es van dirigir al Consorci el passat mes de desembre, no pas abans, i van comunicar que s'havia suspès la relació laboral amb el sospitós, que no tenia antecedents penals. Va ser el primer cop que el departament tenia constància de sospites sobre aquest individu, ja que ni el 2015 ni el 2016 se'ls havia comunicat res. Fa un temps, arran d'alguns escàndols per professors denunciats per abusos, l'aleshores consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, havia demanat a la fiscalia que es poguessin dictar mesures cautelars contra els docents investigats per relacions sexuals inapropiades amb menors d'edat. La consellera recordava que el departament, sense una sentència ferma, només els pot apartar temporalment, però no suspendre'ls de sou i feina o canviar-los de destí si tenen plaça fixa com a funcionaris.
|
La Vedruna de Gràcia va informar Ensenyament dels suposats abusos sexuals quan el mestre sospitós ja era a presó
|
L'aerolínia Vueling no retornarà els diners del bitllet a dues passatgeres que van ser expulsades d'un vol que operava la ruta Barcelona – Maó (Menorca) el passat 11 de novembre. Les afectades asseguren que les van fer fora per parlar en català, però l'aerolínia argumenta que "l'única raó" per la qual "el comandant es va veure forçat a denegar el seu embarcament" va ser "l’actitud de les passatgeres i la seva reiterada desconsideració envers la tripulació del vol", que va acabar sortint amb 45 minuts de retard. Així ho exposa l'aerolínia en sengles cartes enviades als governs català i balear com a resposta a les explicacions que els dos executius van demanar per l'episodi. Segons va publicar 'Vilaweb', una hostessa va demanar a una de les dones, Margarita Camps, que deixés una làmina en un compartiment i aquesta darrera li va respondre que ho faria al final per evitar que les maletes d'altres viatgers li aixafessin. Tot seguit, la tripulant li va etzibar "Vostè m’ha de contestar en castellà, o és que no el parla?", segons la versió de la dona recollida per 'Vilaweb'. Una altra passatgera que ho va sentir va defensar Camps assenyalant que se li havia faltat el respecte i que l'obligació de la tripulant d'un vol entre Barcelona i Maó era conèixer la llengua catalana. Instants després, una altra hostessa els va indicar que el capità volia parlar amb elles i van ser expulsades de l'aparell. Per la seva part, Vueling exposa en la seva carta que "cap membre de la tripulació va prendre cap decisió per raons de llengua", sinó que "el comandant es va veure forçat a adoptar la decisió de no admetre les passatgeres després de més de mitja hora d’intentar reconduir la situació". "Com a companyia aèria amb seu a Barcelona tenim una clara sensibilitat lingüística cap a totes les llengües oficials, entre les quals es troba el català. Intentem, sempre que ens és possible, que les tripulacions basades a Barcelona parlin i atenguin als nostres passatgers en català", explica la missiva. Aquesta carta és en resposta a una altra missiva que la Direcció General de Política Lingüística va enviar a Vueling, demanant explicacions, mostrant que els havia sobtat la notícia i reconeixent l'aposta empresarial de la companyia per la llengua catalana.
|
Vueling al·lega que l'expulsió de dues passatgeres en un vol a Menorca no va ser per parlar en català
|
El president del govern espanyol en funcions diu que és "impossible" entre el futur d'Espanya sense Catalunya i contraposa la moderació, la sensatesa i el sentit comú al "radicalisme rampant" a alguns territoris ACN Barcelona.-El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha assegurat que el Govern ha trobat "més lleialtat i col·laboració al govern de Madrid que en alguns socis parlamentaris, molta més". Ho ha dit en clausurar un acte dels populars a Barcelona. De fet, creu que el PPC "ha brindat més estabilitat" a la Generalitat en anteriors legislatures que "els socis d'última hora entossudits en una revolució que no és possible". En una setmana de posicions enrocades sobre els pressupostos, Rajoy ha emmarcat l'acord entre JxSí i la CUP en la "deslleialtat". "Són ells qui els van escollir com a socis", ha retret a Carles Puigdemont. Per tot plegat, ha contraposat la moderació, la sensatesa i el sentit comú al "radicalisme rampant" a alguns territoris. De fet, per Rajoy, és "impossible" entendre el futur d'Espanya sense Catalunya i en aquest sentit ha celebrat que no s'hagin trencat "llaços de fraternitat" de fa anys. "Distingim entre catalans i independentistes", ha reblat. Rajoy ha assegurat que el Govern "ha trobat més lleialtat i col·laboració al govern de Madrid que en alguns socis parlamentaris, molta més". El candidat a la reelecció dels populars ha afirmat, de fet, que el PPC n'ha ofert més aprovant pressupostos en altres legislatures que l'esquerra anticapitalista des de l'acord subscrit per a la investidura a principis de gener. Així s'ha referit a la situació enrocada després de diverses reunions entre Junts pel Sí i la CUP per desencallar els pressupostos. "Ha brindat més estabilitat el PPC a la Generalitat que els socis d'última hora entossudits en una revolució que no és possible". De fet, "mai hi ha hagut un acord més deslleial que el de la CUP amb el govern de Catalunya, però van ser ells qui els van escollir com a socis", ha retret a l'executiu que lidera Carles Puigdemont. En clausurar la presentació del programa electoral del PP a Barcelona, Rajoy ha assegurat que és "impossible" entendre el futur d'Espanya sense Catalunya i els catalans. "Així de simple i així de clar". Rajoy ha defensat que volen els catalans dins de l'Estat. I en aquest sentit ha celebrat que els defensors de "la ruptura no hagin trencat el llaços de fraternitat que ens uneixen des de fa anys". De fet, ha distingit entre catalans i independentistes. "I sabem que són més els primers que els segons", ha reblat. Per això s'ha posat al servei dels catalans i de l'economia del país. Però: "No ens trobaran mai en la il·legalitat, la independència, la ruptura, i l'extremisme però sí al pacte, el diàleg i la cerca de solucions". I per això, per a Mariano Rajoy "la moderació, la sensatesa i el sentit comú s'oposaran al radicalisme rampant d'algunes zones" de l'Estat. En aquest sentit, el líder dels populars ha defensat seguir units perquè "trencats o dividits" no es pot avançar. Per tot plegat s'ha mostrat convençut que els catalans consideren que "és necessari abandonar quimeres i tornar a la realitat" . En aquest sentit, Rajoy s'ha erigit en garant d'un camí cap a "la bona fe i la lleialtat, cap a la concòrdia": "Sempre mà estesa per no burlar la llei sinó per construir junts el futur", ha sentenciat
|
Rajoy: "La Generalitat ha trobat més lleialtat i col·laboració al govern de Madrid que en alguns socis parlamentaris"
|
L'Ajuntament de Badalona (Barcelonès) està elaborant un projecte de carril bici metropolità central (CB Central) per unir la ciutat amb els municipis veïns de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) i Montgat (Maresme). El projecte, que s'emmarca en la construcció de nous carrils bici impulsada per l'AMB, tindrà 5,4 quilòmetres i es construirà en tres fases. La primera correspon al Tram Nord, entre el carrer Prim i la carretera de Tiana, que recorrerà els carrets de Sant Bru, Pomar de Baix i la carretera de Mataró. Amb un cost aproximat d'uns 400.000 euros, aquest tram s'hauria de licitar al llarg de l'any vinent. L'avantprojecte del CB Central preveu que la secció de la carretera de Mataró passi a ser d’un carril de circulació en cada sentit i amb el carril bici bidireccional al cantó mar. Pel que fa als trams dels carrers Pomar de Baix i del carrer de Sant Bru la secció comprendria 3 carrils de circulació, un per a cada sentit, un tercer per facilitar els girs i amb el carril bici unidireccional a banda i banda del carrer. El govern municipal ha prioritzat la construcció del CB Central Central amb l’objectiu de millorar la connectivitat dels barris del Manresà i de Canyadó amb el centre de la ciutat, les estacions de metro i rodalies i amb Montgat, a més de servir per pacificar la carretera de Mataró. El projecte s’ha presentat al Consell de la Mobilitat, on hi ha un grup de treball específic que recull les aportacions de les entitats i associacions de la ciutat. El regidor d’Espais Públics i Mobilitat, Francesc Duran, ha indicat que "a dia d’avui molts badalonins i badalonines ja circulen en bicicleta per aquests carrers aprofitant que no tenen pendent, amb el perill que suposa el fet de no disposar d’un carril bici segregat del trànsit motoritzat”. Duran també ha destacat “la importància de potenciar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport no contaminant i saludable amb l’objectiu de reduir l’ús excessiu del vehicle privat". A més del CB Central, l’Àrea Metropolitana de Barcelona va presentar a l’Ajuntament de Badalona el CB Litoral, que recorreria el carrer Eduard Maristany enllaçant amb el carril bici existent del passeig Marítim.
|
Un carril bici de 5,4 quilòmetres unirà Badalona amb Sant Adrià de Besòs i Montgat
|
L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l'empresa Autocars Plana, que gestiona el bus interurbà, han arribat a un principi d'acord per garantir la continuïtat de les línies L3 i L4. L'entesa recull que aquestes dues línies locals de la zona est seran gestionades per Plana. Així s'evitarà executar la sentència que obligava el govern municipal a suprimir-les, després que el jutge donés la raó a Autocars Plana per una coincidència de recorreguts amb el servei interurbà que uneix Vilanova amb Sitges i Vilafranca del Penedès. El principi d'acord arriba un mes després que Josep Albert Vallcorba, gerent de la companyia, trenqués les negociacions "per la falta de propostes del govern". L'Ajuntament, però, es resignava a aturar les converses abans del proper 16 de gener, quan acaba el període atorgat pel jutge per trobar una solució. Representants del govern municipal i de l'empresa Autocars Plana han assolit el principi d'acord amb el vist i plau, també, de la direcció general de Transports i Mobilitat, ja que les L3 i L4 ara passaran a ser titularitat de la Generalitat, en lloc de l'Ajuntament. Segons ha explicat a l'ACN el regidor de Mobilitat de Vilanova i la Geltrú, Joan Giribet, el canvi de gestió i concessió només repercutirà en qüestions internes, sense cap afectació portes enfora: "l'usuari no notarà res, perquè els autobusos seran els mateixos, amb mateixos recorreguts i horaris", ha afirmat. Així, es garantirà el servei a equipaments com el Centre de Rehabilitació del Consorci Sanitari, l'escola Sant Jordi, la comissaria dels Mossos d'Esquadra i el Tanatori. Giribet també ha apuntat que no hi haurà cap canvi en els conductors de l'L3 i L4, que seran subrogats per Autocars Plana. Al mateix temps, la nova assignació no suposa cap indemnització de l'Ajuntament a l'empresa que gestiona les línies actualment, perquè el canvi coincidirà amb la finalització de la concessió actual. Joan Giribet ha assegurat que el govern local està "molt content" d'haver desencallat la situació, "ja que en alguns moments no hi veiem sortida". Un cop assolit l'acord verbal, Ajuntament, empresa i Generalitat preveuen trobar-se la setmana que ve per signar el nou conveni, que després haurà d'aprovar el Ple municipal de Vilanova del mes de febrer. A part d'evitar la supressió de les línies L3 i L4 gràcies al canvi en la concessió, l'entesa també significa que l'Ajuntament s'estalviarà pagar la indemnització que Autocars Plana li exigia pels perjudicis provocats per la coincidència de recorreguts amb el bus interurbà. Josep Albert Vallcorba, gerent de la companyia, ha destacat a l'ACN que el principi d'acord "és positiu per tots", assegurant que "tots hem cedit en el que creiem que havíem de cedir", en referència a facilitar un acord que evités el compliment estricte de la sentència. "La fi que ens persegueix a tots és intentar buscar una solució amb què l'usuari continuï gaudint dels serveis que tenia fins ara", ha senyalat.
|
Principi d'acord entre l'Ajuntament de Vilanova i l'empresa que gestiona el bus interurbà per salvar les línies L3 i L4
|
Els Bombers de la Generalitat han localitzat aquest diumenge al migdia tres noies, d'uns 25 anys, que dissabte al vespre es van desorientar a la Vall del Bac, a la Vall de Bianya (Garrotxa). Les joves, que han passat la nit al ras, han alertat els Bombers a les 13.24 hores. En les tasques de recerca hi ha treballat una dotació terrestre i efectius del Grup d'Actuacions Espacials (GRAE), que han trobat les excursionistes a les 14.19 hores. Un cop localitzades, les han acompanyat fins al seu cotxe. Text D'altra banda, els Bombers també han treballat aquest diumenge en un altre incidència a Montagut i Oix, a la Garrotxa. Pels volts de les cinc de la tarda han rebut un avís de dues excursionistes que s'havien desorientat després de fer el Pic de les Bruixes. Els efectius han aconseguit localitzar-les mitjançant l'aplicació mòbil WhatsApp. En l'incident hi ha treballat quatre dotacions dels Bombers. Aquesta mateixa tarda també han treballat en un altre rescat d'un home de 89 anys que s'havia perdut a la Tordera. La seva família ha presentat la denúncia de desaparició a tres quarts de cinc de la tarda davant dels Mossos d'Esquadra tot i que no tenien notícies seves des de les dues del migdia. Finalment, els Bombers han aconseguit localitzar-lo.
|
Troben tres noies que s'havien desorientat a la Vall de Bianya
|
Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han desenvolupat una nova tecnologia d'intel·ligència artificial que detecta l'ús de mascaretes entre les persones i també controlar els aforaments. Amb un algoritme que assoleix actualment una precisió superior al 95%, LogMask funciona en diferents condicions d’il·luminació, i també en espais oberts i tancats, independentment de si hi ha molta o poca gent. Es tracta d'un projecte basat en tècniques d’intel·ligència artificial, aprenentatge profund i dades massives per a l’anàlisi per computació d’imatges en temps real. La tecnologia d’aprenentatge profund permet a un ordinador aprendre a distingir de manera automàtica característiques basades en imatges —persones amb mascareta o sense en aquest cas—, havent-li ensenyat milers o milions d’imatges. Gràcies a aquesta tecnologia, LogMask pot aprendre a distingir les característiques visuals de les imatges i buscar, d’una banda, els patrons que identifiquen els ulls i les faccions per trobar cares, i de l’altra, les característiques bàsiques de forma i color de les mascaretes, així com de la boca, per saber si la persona porta o no mascareta. L’algoritme es va entrenar amb un conjunt de 25.000 imatges amb més de 45.000 cares humanes, amb mascareta i sense. Al web de LogMask hi ha una versió gratuïta de l’aplicació per detectar l’ús de mascareta en una o diverses persones simultàniament. També se n’ha fet una versió comercial —gestionada a través de la Fundació Bosch i Gimpera— que, a més, es pot integrar sense limitacions ni restriccions d’ús a les càmeres IP o CCTV d’infraestructures com hospitals, edificis públics, transports o aeroports. L’última versió d’aquesta tecnologia també permet controlar l’aforament en espais tancats i adverteix el visitant en temps real si porta mascareta o no, alhora que li notifica el recompte de persones, que determinarà si pot accedir al recinte. La parametrització s’adapta totalment en funció dels metres quadrats de l’espai i de la fase de desconfinament.
|
Desenvolupen una nova tecnologia d’intel·ligència artificial que detecta l’ús de mascaretes
|
L'Associació Catalana de Municipis (ACM) considera que cal aprofitar la transversalitat dels ajuntaments i tenir-los en consideració com a actors principals en els reptes de país. "La transversalitat que representa l'ACM la posem a disposició del conjunt del país per trobar les estratègies que ens portin a una solució al problema polític que té en aquests moments Catalunya", ha manifestat el president de l'associació, David Saldoni. El comitè executiu de l'associació s'ha reunit aquest divendres al matí a Poblet on ha fet una declaració política sobre l'1-O i el procés judicial contra els polítics presos. La declaració de l'entitat municipalista queda palesa en format de moció, ja aprovada per alguns ajuntaments. Des de l'ACM també s'avisa que la futura Llei de territori ha de comptar amb la "confiança" i "beneplàcit" del món local. "Volem ser-hi, en volem ser corresponsables", ha dit Saldoni. L'associació dona per fet que el món local ha de ser partícip "des del primer moment" en l'elaboració de la proposta de Llei de territori que es tramita i no limitar-se a assumir "un paper d'observador". "Tenim un grup de treball estable entre l'ACM i la Generalitat per saber el minut a minut, no volem trobar-nos el document final fet", ha explicat Saldoni. L’ACM va enviar aquesta setmana una moció als ajuntaments associats relativa al primer aniversari de l'1-O, en la qual reivindica l'esperit del referèndum i reconeix les persones que el van fer possible, demana la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats i demana al govern espanyol una solució política que passi per escoltar la ciutadania catalana. Durant el comitè executiu també s'ha tractat la problemàtica dels menors no acompanyats (MENA). En aquest sentit, s'ha plantejat que caldria, d'una banda, un treball en els països d'origen, i que un cop aquí, els ajuntaments "som peça clau per garantir una bona acollida i fer-ho d'una forma assimilable per als nostres municipis", ha conclòs Saldoni.
|
L'ACM reivindica la transversalitat dels ajuntaments per afrontar els reptes de país
|
El conseller de Cultura, Lluís Puig, ha valorat positivament l'anunci del govern espanyol d'incloure en els pressupostos del 2018 la rebaixa de l'IVA en el cinema del 21% al 10%, però ha advertit que "ho haurem de veure en un paper, que és la Llei de pressupostos, perquè estem escamats de moltes promeses que han tardat anys en complir-se". Puig ha recordat que la rebaixa de l'IVA al cinema és una reclamació "llargament demanda" des de tots els sectors empresarials vinculats amb el cinema i també des de l'administració pública catalana i, per això, considera que "tots els argumentaris que feia anys que donàvem, finalment el Ministeri ens reconeix que teníem raó". Pel titular de Cultura, el cinema és un dels principals equipaments a través del qual "persones de totes les edats s'apropen a la cultura". "Ens fa molta falta reprendre la fortalesa del sector de la distribució del cinema", ha reblat Puig. El govern espanyol ha confirmat aquest divendres que en els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2018 inclouran la rebaixa de l'IVA del cinema del 21% al 10%. Ho ha anunciat el portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, durant el Consell de Ministres. El govern de Mariano Rajoy està en negociacions per tancar el pressupost del 2018 i, de fet, ha posposat una setmana l'aprovació en el sí del Consell de Ministres. No obstant això, ja ha anunciat que la rebaixa de l'IVA del cinema del 21% al 10% estarà inclosa dins dels nous pressupostos, que ja compten amb el suport de Cs.
|
Puig es mostra prudent sobre l'anunci de la rebaixa de l'IVA en el cinema: "Ho hem de veure en un paper"
|
L'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha dit davant el tribunal que seguirà reivindicant el dret a l'autodeterminació perquè és "un principi democràtic recollit en tractats internacionals". "Quan hi ha una reivindicació ciutadana, pacífica, reiterada en el temps i significativa, se li ha de donar sortida política. Ho hem intentat, ho intentem i ho intentarem", ha dit a preguntes del seu lletrat sobre com aborden l'autodeterminació. A més, ha defensat que a banda d'estar "a favor de la independència", el seu partit és "moltes altres coses i que tot això és compatible". "No som enemics de ningú ni de res" i ha afegit que "abans que demòcrates som bones persones". També ha negat la violència i ha remarcat que sempre ha actuat "exclusivament de manera pacífica".
|
Junqueras diu al Suprem que seguirà reivindicant el dret a l'autodeterminació perquè és un "principi democràtic"
|
Una esllavissada a la carretera que arriba fins als pobles de Burgo i Llavorre, pertanyents a la Guingueta d'Àneu (Pallars Sobirà), ha deixat incomunicats una vintena de veïns de les dues poblacions. El despreniment de roques i terra s'ha produït cap a les set de la tarda a aproximadament un quilòmetre abans d'arribar al nucli de Burgo, segons han indicat a l'ACN fonts del Consell Comarcal del Pallars Sobirà. Els tècnics ja han desplaçat la maquinària fins a aquest punt, encara que els treballs per netejar la carretera municipal començaran demà a primera hora del matí. Des de l'ens comarcal preveuen que el trànsit es pugui restablir de cara diumenge al migdia. També han afegit que tots els veïns afectats ja han estat avisats.
|
Una esllavissada deixa incomunicats una vintena de veïns de Burgo i Llavorre
|
Els Castellers de Vilafranca han obert una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami per construir una escultura de la torre de 8 neta a mida real, feta per l’empresa Rovellart. El projecte dels Verds preveu instal•lar l’obra a l’entrada de Cal Figarot, la seva seu social. D’aquesta manera, destaca la colla, es culminaria el projecte de reforma en què ha estat immers el local durant els últims tres anys. Amb l’escultura de la construcció coneguda com la ‘bèstia indomable’, els Verds volen “donar la benvinguda a tots els castellers, aficionats i visitants que entrin a la seu social”. Alhora, volen recordar que ells van ser la primera colla que va descarregar aquest castell, durant la diada de Tots Sants del 2010. Cal Figarot és un casal noucentista propietat dels Castellers de Vilafranca des de 1984. La colla recorda que la compra i les primeres obres ja van tirar endavant gràcies al mecenatge dels mateixos castellers i simpatitzants de l’entitat. El 1998 la casa es va ampliar amb la compra de la nau adjacent, on actualment es fan els assajos.
|
Els Castellers de Vilafranca impulsen un micromecenatge per crear una escultura de la torre de 8 neta a mida real
|
També contribueix a un millor desenvolupament neurològic ACN Barcelona.-Un equip de l'Hospital de Sant Pau, liderat per la Direcció Infermera, ha creat un dispositiu de roba, elàstic i suau per als nadons prematurs que disminueix l'estrès durant el procediment del pes i contribueix a un millor desenvolupament neurològic. Afavoreix la posició de flexió del nadó i simula l'úter matern. La posició li proporciona major seguretat i el nadó estalvia l'energia necessària per mantenir altres funcions vitals. Un assaig clínic ha conclòs que aquest dispositiu millora significativament la freqüència cardíaca i respiratòria, així com l'escala de dolor, dels nadons prematurs de 1.500 grams o menys durant el procediment del pes. La creadora d'aquest dispositiu, que porta per nom 'Swaddy', és Sílvia Vicente, infermera de la Unitat de Cures Intensives Neonatals de Sant Pau i membre del Grup de Recerca en Cures de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Sant Pau. Els nadons prematurs estan en un medi per al qual no estan preparats, i en ocasions s'hi estaran dies i mesos. És un ambient poc càlid, amb sorolls, amb gravetat i tot plegat amb un sistema muscular i neurològic encara immadur. Les experiències viscudes en aquesta unitat de cures intensives determinaran el desenvolupament del seu cervell. Aquest dispositiu afavoreix la posició de flexió, postura que difícilment pot agafar un nadó molt prematur per la immaduresa del seu patró flexor. A més, els nadons sovint han de portar ventilació mecànica, i això els fa agafar una posició cervical exagerada. Això debilita els músculs flexors del coll i provoca dificultats per centrar el cap i coordinar-lo amb la línia mitja corporal. El 'Swaddy' permet la simetria cap a la línia mitja i té una gorra incorporada que els hi proporciona major seguretat, estalviant així energia. Està confeccionat amb una peça de cotó amb elastan ajstable, el teixit és fi i suau per evitar l'escalfament excessiu del nadó i té una obertura davantera que permet la observació directa dels professionals. També permet que la mare se'l col·loqui en contacte amb la seva pella durant un temps i s'impregni de la seva olor perquè el nadó senti la companyia de la mare quan ella estigui absent. L'assaig clínic posterior ha permès concloure que aquest dispositiu disminueix l'estrès, que pot provocar alteracions en el desenvolupament del cervell d'aquests nadons.
|
Sant Pau crea un dispositiu de roba que disminueix l'estrès del nadó prematur durant el pesatge
|
Catalunya continua sent el primer mercat de motos de l'Estat espanyol i tanca el 2018 amb 45.640 noves matriculacions de motocicletes i ciclomotors, que signifiquen un creixement del 10,3% respecte de l'any passat 2017. Les motocicletes, que representen més del 90% dels vehicles de dues rodes, són les que més creixen, un 12,7%, i esmorteeixen la caiguda del 9,8% que han patit els ciclomotors. El secretari general de l’Associació Nacional d’Empreses del Sector de Dues Rodes, José María Riaño, ha destacat la popularització del 'motosharing' i l'auge de les empreses de 'delivery', que han contribuït a fer que es dupliquin la quantitat de motos elèctriques matriculades a Catalunya. Riaño ha assenyalat que el descens de la venda ciclomotors, amb un total de 3.889 unitats matriculades el 2018, es deu en part a la implementació de l'Euro 4, que a finals de l'any 2017 va obligar a fer una liquidació de vendes de tots els ciclomotors que no complien amb la nova normativa. Un altre factor que ha contribuït a aquesta caiguda és l'arribada d'altres vehicles de "micromobilitat", com els patinets elèctrics. Segons Riaño, el ciclomotor competeix amb "desavantatge" davant d'aquests altres vehicles que encara no estan regulats. "És necessari que els vehicles que ofereixen prestacions similars al ciclomotor tinguin unes regulacions per lògica similars", ha demanat el secretari general d'ANESDOR. "Catalunya és la capital europea de la moto i el motor de creixement de la moto a Espanya", ha dit Riaño, que ha destacat que "1 de cada 4 motocicletes matriculades a l'Estat ho fan a Catalunya". En efecte, el creixement català ha estat del 10,3%, versus el 8,3% a la resta de l'Estat espanyol. Dins del mercat de la moto català predominen les motocicletes, que van créixer l'any 2018 amb 41.751 noves matriculacions. Barcelona és la ciutat de Catalunya que està al capdavant, amb 33.262 motocicletes venudes i un creixement del 12,3%, respecte de l'any anterior. La segueixen Girona (4.348), Tarragona (2.995) i Lleida (1.146). L'augment de la moto de lloguer i la moto elèctrica ANESDOR ha destacat el gran augment de vendes de motos de lloguer, que en el cas de les motocicletes ha estat d'un 99,3% (1.250 unitats) i pel que fa als ciclomotors, un 20,3% (1.707 unitats). Riaño ha remarcat que gairebé la meitat de ciclomotors matriculats el 2018 estan destinats al lloguer. "La raó no és una altra que el 'motosharing' i la seva popularitat", ha explicat el secretari general d'ANESDOR. Les motos elèctriques també estan en clar creixement i, amb 2.606 noves matriculacions, dupliquen les unitats venudes l'any 2017. Les empreses segueixen sent el canal majoritari de compra, fet que, segons Riaño, es deu a l'auge de les empreses de repartiment. El fenomen de les plataformes de lloguer de motos elèctriques per períodes curts de temps s'ha accelerat a la ciutat de Barcelona, on l'any 2018 hi va haver 3.171 noves matriculacions, essent així la primera ciutat de l'Estat, fins i tot per sobre de Madrid. Previsions pel 2019: continua el creixement Les previsions del sector de les dues rodes pel 2019 són "més positives per al mercat català que l'espanyol", ha dit Riaño. Des d'ANESDOR preveuen que el creixement estarà al voltant del 3,4%, mentre que a la resta de l'Estat serà d'un 3%. Els ciclomotors sembla que seguiran notant els efectes de l'Euro 4 i mantindran xifres negatives, però amb certa recuperació respecte del 2018, ja que es preveu un descens del 4,9% de matriculacions. Les motocicletes, per la seva banda, continuaran amb un creixement menys pronunciat, que calculen que serà d'un 4,2%.
|
Catalunya, primer mercat de motos de l'Estat espanyol
|
El festival el Tingladu de Vilanova i la Geltrú celebrarà un concert inèdit a Brussel·les pel proper 26 d’octubre amb Valtònyc com a cap de cartell. “Si impedeixen que Valtònyc vingui al Tingladu, el Tingladu anirà a Brussel·les”, han anunciat aquest dijous els organitzadors del festival que cada estiu se celebra a la capital del Garraf. El concert, programat a la sala La Vallée i anunciat com a “edició solidària i antirepressiva”, també comptarà amb les actuacions de Los Chikos de Maís, Fermin Muguruza & Chalart58 & Matah, Alidé Sans i Adala. Les entrades es poden comprar al web del festival i també hi ha oberta una fila zero. En paral•lel, la 12a edició del Tingladu se celebrarà del 18 al 21 de juliol amb entrada gratuïta al Parc de Baix-a-Mar de Vilanova i la Geltrú. Lildami, Oques Grasses, Quimi Portet, Mishima, Smoking Souls i La M.O.D.A en són els caps de cartell.
|
El festival el Tingladu es traslladarà a Brusel·les a l’octubre amb un concert encapçalat per Valtònyc
|
Diaris internacionals com els britànics ‘The Telegraph’ i ‘The Guardian’, l’italià ‘La Stampa’, el nord-americà ‘The New York Times’ o ‘Politico’, de Brussel·les, informen amb cròniques dels seus corresponsals del judici pel 9-N, on destaquen que s’acusa a l’expresident Artur Mas de “desafiar l’autoritat de l’Estat espanyol”. En el seu article, el corresponsal del ‘Telegraph’, James Badcock, cita fonts del govern espanyol que asseguren estar disposades a anar “fins a les últimes conseqüències” per frenar qualsevol intent d’organitzar un referèndum a Catalunya. Les fonts indiquen que els funcionaris “entendran que la seva feina està en risc” i els Mossos “hauran d’aplicar la llei”. “L’expresident del govern regional de Catalunya va anar a judici dilluns acusat de desafiar l’autoritat del govern espanyol i organitzar una votació sobre la independència”, assegura la crònica del ‘Telegraph’, que remarca que el judici arriba “en un moment d’extrema tensió”. Segons la peça publicada per aquest diari conservador britànic, la Generalitat està planejant “un altre intent de fer un referèndum que el govern espanyol considera il·legal”. “Fonts del govern han dit al ‘Telegraph’ que combatran qualsevol intent de celebrar una votació sobre la independència ‘fins a les últimes conseqüències’”, assegura el rotatiu. En aquest sentit, les fonts en qüestió diuen: “Farem tot el que estigui a les nostres mans per evitar el referèndum. Els funcionaris que obrin les escoles que es facin servir com a col·legi electoral entendran que la seva feina està en risc, i els Mossos també saben que són un cos estatal, i que hauran d’aplicar la llei”. Des del també britànic ‘The Guardian’, el corresponsal Sam Jones titula que l’expresident català “defensa la votació democràtica” del 9-N. L’article remarca que abans de començar el judici, Artur Mas “va acusar les autoritats espanyoles d’intentar castigar els seus oponents”. En concret, el rotatiu inclou unes declaracions de l’expresident a Agence France-Presse en què diu que “no es jutja la independència, sinó la democràcia”. “És la primera vegada que un govern democràtic és jutjat per haver permès a la gent votar. És un moment sense precedents”, diu Mas a la premsa internacional. Sense sortir del Regne Unit, el rotatiu ‘I’ dedica un breu al judici contra Mas, Rigau i Ortega i destaca “la demostració de força dels independentistes”. El diari recorda que Mas “s’exposa a una pena de fins a 10 anys d’inhabilitació” per permetre un referèndum on “el 80% dels 2,3 milions de persones que hi van participar van votar a favor de la independència de Catalunya”. El corresponsal del ‘New York Times’, Raphael Minder, també publica una crònica de la jornada del 6-F, que destaca que es va convertir en un “altre acte de desafiament del moviment secessionista”. A l’article, Minder diu que tot i que Mariano Rajoy “ha promès mantenir el país unit”, l’obertura de nous processos judicials “ha afegit tensió entre els polítics de Madrid i Barcelona”. Segons el corresponsal, els independentistes “es presenten com a víctimes del rebuig de Madrid a respectar els valors democràtics, com el dret a votar”. Per ‘Politico’, l’influent mitjà de Brussel·les, la manifestació de dilluns en suport a Mas, Joana Ortega i Irene Rigau va ser “una mostra de força organitzada detalladament” amb “milers de persones” fent crits com ‘independència’ o ‘no esteu sols’ i onejant banderes independentistes. El corresponsal Diego Torres inclou a la seva crònica declaracions del vicepresident Oriol Junqueras, de qui diu que podria “esdevenir el nou president de Catalunya en les properes eleccions”. Junqueras assegura que aniran “tan lluny com faci falta” per celebrar el referèndum. “Tenim un compromís i hem de complir amb el mandat democràtic perquè és el nostre deure”, afirma el vicepresident a Politico. A la peça, el corresponsal remarca que “un factor clau” per desencallar la situació actual serà “si els actuals líders catalans estan preparats a desobeir la llei espanyola i tirar endavant amb el seu referèndum”. A Itàlia, el diari ‘La Stampa’ titula que ‘Espanya processa Mas i Catalunya torna al carrer’. El rotatiu, en una peça que signa Francesco Olivo, diu que “el procés alimenta el procés” i remarca que Artur Mas es va asseure “al banc dels acusats” i va declarar “amb tot l’èmfasi possible”. Segons Olivo, la mobilització del 6-F es va convertir en un “nou impuls” de la lluita independentista, que ha de “culminar a la tardor amb la celebració d’un referèndum unilateral de secessió d’Espanya”. A més d’aquestes cròniques, el procés judicial contra Mas, Ortega i Rigau va incloure el seguiment en directe d’Euronews, i cròniques a BBC News o Al Jazeera. Agències internacionals com Reuters o AFP també han difós teletips de la jornada, destacant la mobilització al carrer.
|
El “desafiament” de Mas a l’Estat i el “retorn dels catalans al carrer”, a la premsa internacional
|
El Parlament de Catalunya ha mostrat aquest divendres el seu "profund malestar" amb la sentència de 'La Manada' i ha aprovat una declaració de defensa de la integritat de les dones. El ple ha manifestat el seu compromís amb la "lluita feminista" per canviar "les estructures que perpetuen la desigualtat i la manca de respecte envers les dones en ple segle XXI". La declaració institucional parla de "violació múltiple", sosté que la sentència és "ignominiosa" i afirma que no s'ajusta a "la gravetat dels fets". El ple denuncia que "aquests fets són propis d'un sistema patriarcal" i afirma que la sentència, que qualifica de "vergonyosa", "contribueix a mantenir l'estigmatització de les dones i a legitimar la violència contra elles". El Parlament ha criticat que la sentència "incorpora elements denigrants d'un vot particular que menysté l'estat de vulnerabilitat de la jove i ofèn la sensibilitat de tothom". A més, ha assegurat que la víctima ha patit una "doble victimització" perquè a més de patir un atemptat contra la seva integritat, ha de "suportar la manca de protecció del sistema judicial". Per tot plegat, el ple del Parlament veu "necessària i imprescindible la formació de gènere del cos judicial". "S'ha de promoure un programa aprofundit i dirigit als professionals de l'àmbit judicial sobre la violència masclista i les violències i els abusos sexuals", sosté la declaració institucional.
|
El Parlament rebutja la sentència de 'La Manada' i aprova una declaració de defensa de la integritat de les dones
|
La canària Carolina Darias serà la nova ministra de Política Territorial i Funció Pública, mentre que el valencià José Manuel Rodríguez Uribes assumirà la cartera de Cultura, segons han confirmat aquest dissabte fonts de la Moncloa. Darias és en l'actualitat consellera d'Economia al govern de Canàries i, anteriorment, havia estat presidenta del Parlament canari i delegada del govern. Rodríguez Uribes exerceix de portaveu adjunt del PSOE a l'Assemblea de Madrid, va ser delegat del govern a la Comunitat de Madrid entre juny del 2018 i abril del 2019, i durant sis anys –de 2005 a 2011- director general de suport a víctimes del terrorisme i d'atenció ciutadana. Amb aquests dos nomenaments, Pedro Sánchez acaba de perfilar pràcticament tot el seu executiu i només falta saber el titular del ministeri Justícia. El president espanyol donarà a conèixer tots els noms del seu govern demà diumenge 12 de gener a les 14 hores en una roda de premsa a la Moncloa.
|
La canària Carolina Darias serà ministra de Política Territorial i el valencià José Manuel Rodríguez Uribes, de Cultura
|
La sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat a la Conselleria de Salut i al Servei Català de Salut (CatSalut) que dotin de manera "urgent i immediata" de material protector a tots els treballadors de les residències de gent gran i se'ls facin test de coronavirus. El sindicat USOC havia demanat com a mesures cautelars provisionalíssimes que es lliuressin en 24 hores bates impermeables, mascaretes FFP2 i FFP3, ulleres de protecció i guants, a més de tests, però el tribunal determina que això es faci de manera urgent i immediata, però sense el termini de 24 hores.
|
El TSJC ordena a Salut donar EPI i fer tests de covid-19 a tots els treballadors de residències geriàtriques
|
La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla vol obrir a Tarragona la primera cambra hiperbàrica de la demarcació. Tot i que encara no ha tancat les vies de finançament, la institució la vol posar en marxa el 2021. Es calcula que, a ple rendiment, la cambra podrà atendre cada any uns 500 pacients que, a dia d'avui, o bé es queden sense el tractament d'oxigenoteràpia recomanat, o bé s'han de desplaçar a Barcelona o Castelló. D'aquests, un 90% correspondrien a activitat programada i, la resta, a casos urgents relacionats amb intoxicacions de fum, cremades i malalties de descompressió. La cambra permetria donar una resposta ràpida a incidents al complex químic i al port de Tarragona, o a submarinistes que pateixin un accident de busseig.
|
La Xarxa Santa Tecla vol obrir el 2021 la primera cambra hiperbàrica de la demarcació de Tarragona
|
El Banc Sabadell estudia traslladar els seus principals càrrecs directius a Madrid si la Generalitat de Catalunya continua endavant amb el procés independentista. Segons ha avançat Ruters aquest dimecres, l'entitat bancària podria prendre aquesta decisió en la propera reunió del seu consell d'administració, prevista pel proper 26 d'octubre a Alacant, ciutat on té actualment la seva seu social el Banc Sabadell. Precisament, el consell d'administració del Sabadell va decidir a principis d'octubre traslladar la seva seu a Alacant, just després de la celebració del referèndum d'autodeterminació de Catalunya de l'1-O. Segons l'agència Reuters, l'entitat bancària podria traslladar l'oficina de la presidència i els directors d'algunes unitats de negoci a les oficines del banc a Madrid.
|
El Banc Sabadell estudia traslladar els principals càrrecs directius a Madrid, segons Reuters
|
La Guàrdia Civil ha intervingut planxes destinades a elaborar els cartells institucionals de suport al referèndum de l'1-O, en un escorcoll a l'empresa Zukoy de Sant Adrià de Besòs. Segons una nota del Ministeri de l'Interior la intervenció s'ha fet com a continuació de les que es van dur a terme aquest divendres seguint la instrucció de la Fiscalia del TSJC. A banda de les matrius per elaborar els cartells també han intervingut la planxa "destinada a publicitar el Sí", fet que demostra que "els cartells, tant de difusió del referèndum com de suport al vot Sí, s'han elaborat en el mateix lloc i alhora".
|
La Guàrdia Civil intervé planxes per elaborar cartells de l'1-O en una empresa de Sant Adrià de Besòs
|
La protesta contra les retallades durant l'acte de celebració del 20è aniversari de la Universitat de Girona (UdG) que va comptar amb la presència de l'aleshores president de la Generalitat Artur Mas ha arribat a judici a l'Audiència de Girona aquest dilluns, vuit anys després. Al banc dels acusats, hi havia al principi del judici dotze manifestants i dos Mossos d'Esquadra. Els dos agents, però, quedaran absolts després que l'acusació particular –que demanava 3 anys de presó per delictes de tortures i lesions- s'hagi retirat perquè considera que els fets han prescrit. La Generalitat, que acusava els dotze manifestants, també ha modificat el seu escrit de conclusions. Sosté ara que, en tot cas, van cometre faltes i no delictes i que, per tant, han prescrit. Es manté, doncs, l'acusació de la fiscalia que demana penes de fins a 2 anys i 2 mesos de presó per delictes de desordres públics, atemptat a agents de l'autoritat o resistència.
|
La Generalitat retira l'acusació inicial contra els dotze encausats per les càrregues de la UdG del 2011
|
El líder del partit taronja convoca una "executiva nacional urgent" dilluns a les 10 h i afirma que cal "marcar un nou rumb" ACN Madrid.-El president de Cs, Albert Rivera, ha assumit la "derrota sense pal·liatius" i "sense excuses" i convocarà un congrés extraordinari per la gran pèrdua d'escons. Cs ha perdut 47 escons el 10-N en relació al 28-A i només n'ha obtingut 10. Rivera ha comparegut aquest diumenge a la nit a la seu del partit taronja a Madrid acompanyat dels dirigents de Cs i ha explicat que ha convocat una "executiva nacional urgent" a les 10 hores de dilluns. El president de Cs ha afirmat que cal "marcar un nou rumb" i que la militància "prengui les regnes del partit".
|
Rivera assumeix la "derrota sense pal·liatius" de Cs i convocarà un congrés extraordinari per la gran pèrdua d'escons
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.