text
stringlengths 14
24.3k
| summary
stringlengths 1
163
|
|---|---|
Cellnex Telecom desembarcarà al mercat holandès amb la compra de 261 torres de telefonia mòbil per 109 MEUR. L’operadora, que compta amb Abertis de principal accionista, ha arribat a un acord per adquirir el 100% de les accions de Protelindo Netherlands B. V., filial del grup indonesi de torres de telecomunicacions PT Sarana Menara Nusanta, segons ha informat aquest dilluns a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El tancament de l’operació es preveu que es produeixi en un termini de dos mesos. Les 261 torres que gestiona Protelindo estan desplegades per la totalitat del territori dels Països Baixos i el 80% es concentren en àrees properes als principals corredors viaris del país i el 20% restant en zones urbanes i rurals. Cellnex calcula que aquesta operació aportarà un Ebitda estimat d’aproximadament 8 MEUR el 2017. “Ens incorporem a un mercat amb una presència consolidada d’operadors independents de xarxes de telecomunicacions, amb potencial per capturar sinèrgies entre les xarxes desplegades, i integrem a la nostra cartera uns actius que ens aporten ingressos estables i previsibles a llarg termini”, ha assenyalat el conseller delegat de Cellnex Telecom, Tobías Martínez. Per la seva banda, el president de Cellnex, Francisco Reynés, ha assegurat que amb aquesta operació la companyia “reafirma la seva estratègia de creixement a Europa en sumar Holanda als seus mercats de referència a Espanya i Itàlia, i estableix una base d’operacions que l’apropa als mercats del centre i nord d’Europa”.
|
Cellnex Telecom desembarca a Holanda amb la compra de 261 torres de telefonia mòbil per 109 MEUR
|
El president del PPC al Parlament, Xavier García Albiol, està convençut que el govern espanyol estarà a l'alçada i actuarà de manera "proporcional" i d'acord amb l'estat de dret. En una entrevista a TVE, Albiol ha defensat que l'executiu de Rajoy està obligat a seguir els procediments de "manera gradual" per no equiparar-se amb els independentistes. Però preguntat per si s'haurà d'arribar a aplicar l'article 155 de la Constitució i, per tant, suspendre l'autonomia de Catalunya, Albiol ha confiat que no s'arribi a aquest supòsit perquè voldrà dir que els independentistes "han anat a més". I ha afegit que si es dóna aquesta situació, no té "cap mena de problema" que el govern espanyol arribi a aplicar aquest article. Albiol ha remarcat que, a diferència dels independentistes, el govern espanyol creu amb l'estat de dret. I en base a aquesta premissa, ha defensat que cal actuar de manera "gradual" i amb "responsabilitat" per no equiparar-se a l'actitud d'aquells que volen trencar Espanya. Davant la pregunta de si arribarà el moment que caldrà aplicar la suspensió de l'autonomia, el líder del PPC ha afirmat que espera que no s'arribi a aquest supòsit perquè voldrà dir que els independentistes han anat "més enllà" i ha afegit: "Si s'arriba a aquesta situació no tinc cap mena de problema amb què s'arribi a aplicar en algun supòsit". Albiol ha admès el que cor li demanava el 9-N que s'actués de manera "contundent" però ha afegit que, quan tens responsabilitats, el cap demana actuar de manera "mesurada i proporcionada". Així mateix, el líder dels populars ha donat per fet que el Parlament desacatarà la suspensió del Tribunal Constitucional de la resolució independentista, després que aquest dimecres el Consell de Ministres aprovi portar aquesta qüestió a l'alt tribunal i en demani la suspensió.
|
Albiol assegura que "no té cap problema" amb aplicar el 155 si els independentistes trenquen Espanya
|
Luis Goytisolo (Barcelona, 1935) ha presentat aquest dimarts a Barcelona l'obra 'El atasco y demás fábulas' (Anagrama), un volum que recupera tres faules publicades pel mateix editorial entre el 1970 i el 1981 i n'incorpora una d'inèdita, 'El atasco'. El llibre, que es pot llegir-se des d'un punt de vista actual, incorpora ara un pròleg d'Ignacio Echevarría. El poder universal de la publicitat, la degradació dels sistemes democràtics, la manipulació del llenguatge, l'alienament de l'home contemporani, la violència o les selfies són alguns dels elements que aborda, tenyits del seu particular humor. Segons l'escriptor, en el món actual els polítics "hi pinten cada vegada menys" en favor del mercat, que ho controla tot, i assegura que un ja no es creu cap notícia. L'autor d''Antagonía' ha avançat que prepara una novel·la curta que es publicarà al novembre.
|
Luis Goytisolo: "En el món actual els polítics hi pinten cada vegada menys"
|
Les funeràries catalanes han reportat 5 noves morts per covid-19, sis menys que en l'últim balanç del Departament de Salut. Això deixa la xifra global de víctimes en 12.439. A banda, s'han detectat 203 nous casos positius testats (24 menys) i ja en són 69.252. D'entre les víctimes, 6.791 persones han mort en hospital o en centre sociosanitari (quatre més), 4.082 ho han fet en una residència (les mateixes que en l'últim balanç) i 787 al domicili (les mateixes), mentre que les no classificades per falta d'informació són 779 (una més). Fins ara hi ha hagut 4.110 persones ingressades greus i actualment en són 94, 9 menys que fa 24 hores. D'aquesta manera, baixa de 100 el número de persones actualment ingressades a l'UCI.
|
Les funeràries reporten 5 nous morts per covid-19 a Catalunya i hi ha 203 nous positius testats
|
La presidenta del grup parlamentari de C's, Inés Arrimadas, ha afirmat que la victòria de Donald Trump als Estats Units urgeix a construir una alternativa política "sensata" que eviti el triomf del populisme també a l'Estat espanyol. En declaracions als mitjans, Arrimadas ha expressat el seu respecte pel resultat i ha reconegut la "sorpresa" i ha reflexionat que el que evidencia el resultat és que no s'ha sabut donar solució al "patiment de la classe mitjana i treballadora després d'un moment de crisi horrorós" i per això ha dit que cal construir una alternativa "que parli de solucions realistes" i no es deixi "emportar per posicions màgiques, ni campanyes populistes". "Ens toca treballar perquè el populisme no sigui també una opció", ha declarat. D'altra banda, ha considerat que el paper d'Espanya ha de ser el de mantenir una relació "cordial" amb el nou govern dels Estats Units. Arrimadas ha explicat que segons la seva família política, és evident que tenen més vinculació amb el partit demòcrata que amb el republicà. Ha afegit que especialment en el cas d'aquest candidat que durant la campanya ha dit coses sobre les dones o les persones estrangeres que ha asseverat que des de C's no comparteixen. La diputada però ha dit que s'ha d'anar més enllà de la queixa i que cal continuar treballant per construir una alternativa que s'allunyi tant de l'"immobilisme" com del "populisme" i que ofereixi una solució "sensata i seriosa" a la classe mitjana, que ha apuntat que està darrera d'aquests resultats al Estats Units però també a Europa. A partir d'ara però ha dit que la situació "s'haurà de gestionar" i que caldrà veure les conseqüències que el triomf de Trump comportarà. "Els plantejaments que s'han fet durant la campanya no els podem compartir però els governs han de gestionar les relacions tenint en compte la realitat", ha dit.
|
Arrimadas diu que la victòria de Trump urgeix a construir una alternativa "sensata" que aturi el "populisme" arreu
|
El president espanyol, Mariano Rajoy ha protagonitzat aquest dijous un nou lapsus quan ha assegurat en una entrevista a Onda Cero que segons el seu criteri "és bo" que després de vuit anys es dugui a terme el judici de la trama Gürtel i que "deixem que els tribunals actuïn com fan sempre amb independència i absoluta llibertat", malgrat que –tal com li ha recordat immediatament el presentador del programa, Carlos Alsina- l'advocat del PP ha demanat la nul·litat del judici. Rajoy s'ha excusat assegurant que el seguiment del cas Gürtel no és la seva "prioritat absoluta". "M'ha sorprès", ha dit, i "francament no estic seguint el tema".
|
Rajoy diu que "és bo" que hi hagi el judici de la Gürtel malgrat que l'advocat del PP ha demanat la nul·litat del procés
|
La Policia Local de Banyoles va tramitar durant l’any passat 20 sancions a propietaris de gossos que no recollien les defecacions dels seus animals de companyia a la via pública. Les multes per aquestes infraccions són de 300 euros. L’Ajuntament de la capital del Pla de l’Estany ha donat a conèixer aquestes dades en l’acte de presentació de la nova campanya de sensibilització i civisme per combatre aquesta problemàtica. Es tracta d’un projecte innovador que no s’ha utilitzat mai en cap altra ciutat i que s'anomena ‘Canny Box’. Un invent de l’empresari banyolí Narcís Casteis que es basa en un recollidor de defecacions – format per un recipient i una paleta- totalment biodegradables i que es poden llançar al contenidor gris, de rebuig. El projecte és una prova pilot puntual i els recollidors es podran recollir a l’Oficina de Turisme de Banyoles i l’Oficina d’Atenció al ciutadà de l’Ajuntament de Banyoles. Està previst que s’entreguin uns 150 recollidors de forma gratuïta. Durant els darrers anys, el consistori banyolí ha portat a terme diverses campanyes de sensibilització per combatre aquesta mena d’incivisme arran de les queixes recurrents que rebien des del consells de barri de Banyoles.
|
Vint sancions l’any passat a Banyoles per no recollir les defecacions dels gossos a la via pública
|
La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha valorat la rebaixa de les condemnes d'inhabilitacions de l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per organitzar el 9-N. "Mai la via de la repressió o la judicialització serveix per aturar la voluntat democràtica del país de poder decidir el seu futur", ha dit en la roda de premsa d'aquest dilluns al migdia, posterior a la reunió de la direcció permanent dels republicans. Vilalta també ha denunciat la decisió del Suprem ja que la via de la "repressió" no pot ser "vàlida". La notícia s'ha fet pública durant la roda de premsa. La sala segona del Suprem ha rebaixat les condemnes imposades pel TSJC a Mas, Ortega i Rigau. En el cas de l'expresident de la Generalitat, el tribunal redueix la inhabilitació de 2 anys a 1 any i 1 mes, i l'equipara a la pena que ja va imposar el Suprem a l'exconseller de presidència Francesc Homs, també en relació al 9-N. En el cas d'Ortega, rebaixa la condemna d'1 any i 9 mesos a només 9 mesos, i en el cas de Rigau també la limita a 6 mesos -el TSJC l'havia condemnat a 1 any i 6 mesos. Tots ells estan condemnats per un delicte de desobediència i la sentència ja és ferma. La Fiscalia havia sol·licitat mantenir totes les penes.
|
ERC, sobre la rebaixa de les inhabilitacions pel 9-N: "La judicialització mai serveix per aturar la voluntat del país"
|
La patronal Cecot no preveu que la convocatòria de vaga general de dues hores de la Intersindical-CSC prevista per demà divendres entre les 12:30 i les 14:30 coincidint amb la celebració del Consell de Ministres a Barcelona tingui molta incidència. De fet, assegura que les empreses associades temen més les possibles afectacions a la mobilitat per les protestes dels CDRs que no pas a l'aturada convocada pel sindicat independentista. És per això, afegeixen en un comunicat, que moltes empreses han avançat o endarrerit la planificació de les tasques o produccions previstes i han pactat amb els treballadors alternatives a possibles dificultats en la mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona, com ara el teletreball o canvis en l'agenda. En el comunicat, la Cecot lamenta que la convocatòria d’una vaga general no és la resposta adequada per canalitzar el malestar d’una part important de la societat catalana. "Les vagues generals són instruments pensats per resoldre conflictes laborals i creiem que no és convenient traslladar la conflictivitat política al si de les empreses i generar un impacte econòmic que perjudica els empresaris i treballadors catalans", afegeix. La patronal sí que preveu afectacions en el sector del comerç per les mobilitzacions convocades a Barcelona ja que pot veure reduïda la seva activitat comercial en plena campanya de Nadal durant les hores de concentracions al carrer. Altres sectors, com ara el del lliurament de mercaderies o la missatgeria seran els que més patiran els previsibles talls de circulació.
|
La Cecot preveu una baixa incidència de la vaga general convocada el 21-D per la Intersindical-CSC
|
La fiscalia ha retirat l'acusació contra un veí de Girona que s'enfrontava a 16 anys de presó per dos delictes de maltractament i un d'agressió sexual. El cas ha arribat a judici aquest dijous a la secció quarta de l'Audiència de Girona però tant l'acusat com la víctima s'han negat a declarar. La fiscal ha ressaltat que no hi ha més testimonis ni proves que corroborin els fets, que haurien tingut lloc entre els mesos de juny i novembre del 2015. Per aquest motiu, al final del judici ha modificat l'escrit de conclusions provisionals i ha retirat l'acusació. El tribunal ja ha avançat que dictarà sentència absolutòria. Inicialment, la fiscalia sostenia que l'acusat va colpejar i maltractar contínuament la parella, en alguna ocasió davant del fill menor d'edat, i que almenys en una ocasió la va violar. L'acusat i la víctima eren parella des de l'any 2007, vivien plegats en un pis de Girona i tenien un fill en comú, de 6 anys. Segons sostenia inicialment la fiscalia, des del mes de juny del 2015 i fins a la presentació de la denúncia el novembre del mateix any, el processat colpejava la seva dona quan no accedia a qualsevol petició que li feia, la insultava dient-li "puta, inútil, tonta i gossa" i l'amenaçava amb fer-la fora de casa i quedar-se amb el nen. L'escrit de conclusions provisions relata que la intenció del processat era "sotmetre i dominar" la seva parella. A més, exposava que, tot i que la dona es negava a mantenir relacions sexuals amb ell, en diverses ocasions la va violar "obligant-la per la força" o perquè la víctima accedia "per por que l'acusat tingués un comportament violent cap a ella". La fiscalia relatava dos episodis concrets. Un que hauria tingut lloc cap al 30 d'octubre quan, davant del fill menor d'edat, va propinar una puntada de peu a la dona. El segon episodi hauria tingut lloc el 8 de novembre. Segons la fiscal, l'home va arribar a casa de matinada després d'haver passat la nit fora. Llavors, va despertar la denunciant i li va proposar mantenir relacions sexuals. "Després que la víctima es negués, l'acusat la va agafar per les cames, la va treure del llit i la va arrossegar per terra", relatava la fiscal. Aleshores, la va portar a la seva habitació, li va treure el pijama i la va agredir sexualment. Per aquests fets, la fiscalia acusava el processat d'un delicte de maltractament físic i psicològic habitual en l'àmbit de la violència contra la dona, un delicte d'agressió sexual i un delicte de maltractament agreujat per haver-se comès en presència del menor. Demanava 16 anys de presó i 32.400 euros en concepte d'indemnització i per les seqüeles. El cas ha arribat a judici aquest dijous a l'Audiència de Girona. Tant l'acusat com la víctima s'han negat a declarar. Per això, i perquè no hi ha més testimonis ni proves que corroborin els fets, la fiscalia ha retirat l'acusació i la defensa ha mantingut la petició d'absolució. El tribunal ja ha avançat que dictarà sentència absolutòria.
|
Absolt un veí de Girona que s'enfrontava a 16 anys de presó per maltractament i violació perquè la víctima no declara
|
El Consell Comarcal de l'Alt Empordà passarà a ser el tercer soci da la societat privada plurimunicipal Figueres de Serveis SA (Fisersa), que des de l'any 2013 estava participada pels ajuntaments de Figueres i Vilafant. La seva entrada en el capital social de Fisersa està previst que es faci efectiva demà dijous en un ple municipal extraordinari a Figueres. A partir de llavors, l'ens comarcal podrà encarregar a l'empresa la gestió de serveis. El president del Consell Comarcal, Ferran Roquer, ha situat Fisersa com a un "instrument primordial" per millorar la gestió de serveis com el de l'aigua i ja ha avançat que "és probable" que se li encarregui assumir les tres xarxes d'abastament d'aigua en alta que hi ha a la comarca –la de l'Albera, la del Fluvià i la de l'Estela- i que "a no tardar gaire" també se li encomani la gestió de les estacions depuradores d'aigües residuals. La presidenta de Fisersa i alcaldessa de Figueres, Marta Felip, ha subratllat que amb aquesta operació l'empresa "guanya musculatura i la possibilitat d'expandir el servei públic a la comarca" tot recordant que "allò que és objecte social de Fisersa es pot arribar a implantar als 68 municipis de forma gradual i proporcionada" si es creu necessari. En el ple extraordinari que es farà demà es preveu formalitzar l'entrada del Consell Comarcal de l'Alt Empordà en el capital social de Fisersa. Per fer-ho possible, l'ens comarcal comprarà tres accions de l'empresa per un cost total de 1.800 euros alhora que es modificaran els estatuts de Figueres de Serveis SA. Concretament, es parla de "la prestació dels serveis públics de proveïment d'aigües, clavegueram, sanejament i depuració d'aigües" fent totes aquelles activitats que vagin encaminades per "millorar la gestió i administració del cicle de l'aigua". També preveu, si s'escau, "tot tipus d'obres d'ampliació i millora de serveis, emmagatzematge i distribució de materials, assessorament tècnic, redacció d'estudis i projectes, anàlisi químics, així com tota classe d'operacions mercantils necessaris per al desenvolupament d'aquests serveis". En aquest sentit, la societat privada plurimunicipal passarà a considerar-se "mitjà propi i servei tècnic" del Consell Comarcal de contractes del sector públic. Per altra banda, els estatuts estableixen que els encàrrecs de gestió han de basar-se en el cost real dels serveis encomanats i ha d'estar definit prèviament per una memòria tècnica i una altra d'econòmica. Actualment, Fisersa s'ocupa del tractament i subministrament d'aigua potable, del servei de clavegueram, del tractament d'aigües residuals, del transport urbà, de la gestió de les zones blaves i del servei de grua municipal. Així mateix, a través de l'empresa de capital mixt, Fisersa Ecoserveis, es gestionen els serveis de recollida de residus, neteja, enllumenat i jardineria. L'alcaldessa i presidenta de Fisersa, Marta Felip, ha recordat que "d'aquí a pocs mesos" està previst que aquesta segona empresa es dissolgui i que l'enllumenat i jardineria passi a gestionar-se des de Fisersa mateix. Les escombraries, en canvi, s'assumiran a través d'una nova concessió privada. L'ampliació de l'àmbit d'actuació a tota la comarca L'entrada del consell comarcal es va començar a preparar ara fa un any quan es va signar un protocol d'intencions per iniciar els tràmits. La presidenta de Fisersa i alcaldessa de Figueres, ha subratllat que amb aquesta opera "hi guanya tothom" ja que d'una banda l'empresa, que té 30 anys d'experiència, "guanya musculatura" i també la possibilitat "d'expandir el servei públic a tota la comarca". I ha detallat que a efectes pràctics també permetrà reduir els costos fixes, com ara les despeses d'estructura, ja que ara "seran més a repartir". Per la seva banda, la consellera de Fisersa i alcaldessa de Vilafant, Consol Cantenys, ha valorat com a "molt beneficiosa" la gestió de l'aigua i del transport que des de fa anys ve fent Fisersa i ha destacat la importància que serveis públics tant imprescindibles com aquests es gestionin des d'una empresa "empoderada per les administracions" i amb la "qualitat" de Fisersa. I ha afegit que amb l'entrada del consell comarcal, és "un pas més" per millorar la gestió planificada amb "més mirada de territori" en comptes que "cada ajuntament ho faci de forma individual". La gestió de l'aigua i les EDAR a l'Alt Empordà El Consell Comarcal de l'Alt Empordà defensa que amb l'entrada a Fisersa podrà ampliar els serveis oferts als 68 municipis que en formen part. "Tindrem més possibilitats, sobretot per als pobles petits i en serveis com el subministrament de l'aigua", un recurs que cada cop serà més escàs, entre altres coses, per l'efecte del canvi climàtic, ha afirmat el seu president, Ferran Roquer. A curt termini, l'ens s'està plantejant encarregar a Fisersa la gestió de les tres xarxes d'abastament d'aigua en alta que hi ha actualment a la comarca –la de l'Albera, la del Fluvià i la de l'Estela-. Ha firmat que "és probable" però el cas és que ja tenen calculat quin seria el cost, uns 400.000 euros. També ha dit que "a no tardar gaire" es podria encomanar la gestió d'estacions depuradores d'aigua residual (EDAR) i si es creu convenient, construir-ne de noves. Tampoc ha descartat estudiar altres àmbits com ara el transport. Per Roquer, Fisersa serà un "instrument primordial" per la gestió de l'aigua, no només perquè és una gran coneixedora d'aquest àmbit perquè ho porta fent des de fa anys, sinó també perquè "no ha de repartir dividends, com passa amb les empreses privades, i es reinvertirà en la conservació i manteniment de la xarxa i allargar-ne la seva vida útil". El ple extraordinari que està previst que doni llum verda a l'entrada del Consell Comarcal a Fisersa serà demà a les dues de la tarda.
|
El Consell Comarcal de l'Alt Empordà entrarà a Fisersa amb la previsió d'encarregar-li serveis d'abastament d'aigua
|
El Departament d'Agricultura ha constituït aquest dimarts a Tarragona un òrgan per millorar la prevenció de danys en les zones de seguretat de Mont-Roig i Cambrils amb representants de diferents departaments de la Generalitat i de l'administració local, així com amb caçadors i amb el sector agrari. Es tracta de decidir i coordinar les actuacions per prevenir i mitigar els danys que fa la fauna cinegètica en aquestes zones, on bàsicament els cultius que hi ha són d'horta, i les afectacions que també causen als càmpings de la zona. En les properes setmanes també es constituirà un segon òrgan de gestió a la zona de Vila-seca i Salou. Les zones de seguretat són aquelles on cal adoptar mesures especials amb la finalitat de garantir la protecció de les persones i dels seus béns davant les activitats cinegètiques. Són zones de seguretat, per exemple, els nuclis urbans, els rurals i les zones habitades o vies i camins públics i ramaders. Dins d'aquestes àrees no està permesa la caça. Des d'Agricultura s'indica que en els darrers anys s'ha observat en una part important de les zones de seguretat del camp de Tarragona un increment destacable de determinades espècies de fauna cinegètica, com és el cas del porc senglar, el conill de bosc, el tudó i l'estornell, entre d'altres. Les superpoblacions d'aquests animals produeixen danys a les explotacions agrícoles que en el cas de les zones de seguretat del Camp de Tarragona són majoritàriament explotacions hortícoles i també de fruiters i fruita seca. Els senglars també ocasionen accidents de trànsit i sovint es produeixen danys en instal·lacions, com és el cas dels càmpings i de zones relacionades amb el sector turístic. En cas d'abundància d'alguna espècie cinegètica que ocasioni danys als cultius agrícoles, danys a instal·lacions, o accidents de trànsit, es poden autoritzar caceres en les zones de seguretat de manera excepcional per controlar la població d'aquestes espècies. Així, a la zona de seguretat de Mont-Roig es van donar vuit autoritzacions excepcionals, mentre que a la de Cambrils se'n van donar tres. En aquestes batudes s'han reduït les poblacions de tudons en 4.500 exemplars i la de conills en 144.
|
Agricultura crea un òrgan de coordinació de la caça a Mont-Roig del Camp i Cambrils
|
El president del grup parlamentari de Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP), Lluís Rabell, ha defensat el 'no' a la investidura d'Artur Mas i li ha reclamat que abandoni els camins unilaterals que va iniciar la resolució independentista aprovada dilluns passat. "Necessitem un Govern que recompongui la majoria social a favor del referèndum i sàpiga atraure les simpaties de l'opinió pública democràtica espanyola, enlloc d'empènyer-la als braços de la dreta més rància", ha opinat des del faristol de l'hemicicle del Parlament. Aquest no és l'objectiu de Junts Pel Sí i, per això, CSQP no serà partidària de la investidura de cap dels seus candidats. Tot i el "pols" a l'Estat, Rabell ha posat en qüestió que els dirigents independentistes estiguin disposats a assumir les conseqüències de la desobediència que plantegen amb "l'inici de la desconnexió".
|
CSQP manté el 'no' a la investidura de Mas i li reclama que abandoni els camins unilaterals
|
Els comitès d'empresa dels centres del grup Sagessa al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre fan front comú en defensa dels drets dels treballadors. Han elaborat un manifest conjunt amb les principals reivindicacions comunes, com ara la congelació dels sous des del 2007 o la precarietat laboral amb més d'un 45% de contractació temporal, si bé una de les principals preocupacions és com repercutirà l'entrada de la Generalitat en la gestió de l'Hospital Sant Joan de Reus. La plantilla de l'hospital ha convocat aquest divendres a la tarda una manifestació que esperen que sigui multitudinària. Així, a part de l'hospital reusenc, s'han adherit al comunicat conjunt els treballadors i comitès de la resta de centres de Sagessa, i que sumen més de 3.000 treballadors. Són un total de cinc centres d'atenció primària, el Centre Mèdic Quirúrgic (CMQ) de Reus, l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre i l'empresa pública de serveis Ginsa -a excepció, però de Tortosa i Amposta, que de moment no s'hi han sumat.
|
Front comú dels comitès d'empresa del grup Sagessa per reivindicar els drets dels treballadors
|
El Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) Güell de Girona ha fet un total de 59.453 visites durant el primer any de funcionament les 24 hores al dia. L'equipament ha atès de mitjana unes 296 visites diàries durant els caps de setmana i festius i 110, els laborables. El centre va ampliar l'horari el 18 de desembre de 2017 donant cobertura els 365 dies l'any. Fins aleshores, es feien visites en horari nocturn de vuit del vespre a vuit del matí i les 24 hores els caps de setmana i festius. Pel què fa a l'activitat, el 95% de les visites (56.493) han estat d'urgències. D'aquestes, 50.828 s'han atès al mateix CUAP, 2.030 s'han fet a domicili i 3.635 s'han resolt per altres vies, principalment per telèfon. El 5% restant (2.960) han estat visites d'infermeria per fer cures programades. La mitjana de visites al dia en horari diürn (de 8 h a 20 h) ha estat de 48 en els dies laborables (quan la resta de CAP de la ciutat també fan atenció continuada) i de 223 en caps de setmana (quan el Güell concentra tota l’atenció a les urgències d'atenció primària). En horari nocturn, de 20 h a 8 h, s’atenen una mitjana de 73 visites en caps de setmana i festius, i de 61,5 els dies laborables. Des del Departament de Salut fan un balanç positiu del primer any de funcionament i asseguren que el 95,5% de les atencions que s'hi ha fet s'han pogut resoldre satisfactòriament i només s'han hagut de derivar al Trueta un 4,5% dels pacients.
|
El centre d'urgències Güell de Girona atén gairebé 60.000 visites durant el primer any de funcionament les 24 hores
|
L'embarcació habilitada per l'Ajuntament de Sitges per netejar el litoral del municipi ha recollit 1.130 litres cúbics de residus, uns 72 quilos, entre l'1 de juliol i el 8 d'agost. La darrera setmana de juliol és quan més residus es van recollir amb una mitjana de 100 litres cúbics diaris. Entre els objectes més habituals hi ha ampolles, llaunes, bosses, residus orgànics i, en les darreres setmanes, s’ha detectat també un augment de mascaretes i guants. L'objectiu de la recollida és evitar la descomposició del material en partícules més petites i difícils de recollir que es podrien convertir en aliment per a diferents espècies, al mateix temps que evita que els residus derivin a la costa i acabin embossats als espigons o la sorra. El consistori estudia transformar els plàstics recollits en teixits per a vestuari de treballadors municipals o per a elements promocionals. L’embarcació, que s'ha batejat amb el nom de Mayadi, està fabricada íntegrament a Catalunya i disposa d’un sistema patentat de dos braços hidràulics que permeten recollir la brutícia (fins a 25 quilos) que sura en superfície i introduïr-la després en caixes a la coberta. Punts nets a les platges de Sitges L’Ajuntament ha instal·lat 23 punts nets a les platges de Sitges. Es tracta d’unes plataformes horitzontals de fusta amb indicatius en diferents idiomes que especifiquen les tipologies de residus de les quatre papereres que inclou el servei: dues per a plàstics i llaunes, una per a paper i cartró i una de rebuig. La instal·lació dels punts nets s’ha realitzat en 12 ubicacions, a les platges que disposen de bandera blava, i els dies vinents s’ampliarà a altres platges amb onze noves plataformes. De cara a l’any vinent, la voluntat municipal és ampliar progressivament el nombre de punts nets fins a 39 perquè estiguin disponibles a tots els accessos a les platges de la Barra, la Ribera, Sant Sebastià, Aiguadolç, Garraf, i Les Botigues. L’objectiu és dignificar la imatge dels contenidors de recollida selectiva i motivar el reciclatge entre les persones usuàries de les platges.
|
L'embarcació de neteja del litoral de Sitges ha recollit més de 70 quilos de residus en un mes
|
Un nadó prematur extrem nascut a les 24 setmanes de gestació que estava ingressat a la unitat de neonatologia de l'hospital Josep Trueta de Girona ha mort aquest diumenge afectat per una Klebsiella multiresistent. Es tracta del mateix bacteri que va causar la mort de dos nadons a l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona. Segons informa l'Institut Català de la Salut, al Trueta hi ha actualment dos infants, també prematurs, a qui han detectat la presència del bacteri però que no han emmalaltit. La unitat de neonatologia va declarar la presència d'un brot de Klebsiella pneumoniae al Servei de Vigilància Epidemiològica del Departament de Salut a Girona i ha extremat les mesures de control per reduir el risc de contagi i identificar el possible focus. El nadó va morir diumenge al vespre per una infecció activa de Klebsiella pneumoniae multiresistent. El nadó prematur extrem havia nascut a les 24 setmanes de gestació i estava ingressat a la unitat de neonatologia de l'hospital universitari de Girona. Segons informa l'ICS, l'infant va néixer amb 600 grams de pes i tenia una situació clínica "molt complicada" Es tracta del mateix bacteri que va causar la mort de dos prematurs extrems a Vall d'Hebron. La Klebsiella és una bactèria que viu al tub digestiu, malgrat que una de les seves principals característiques és que es troba en qualsevol lloc al medi ambient i també a l'intestí de molts éssers vius. Entre els factors de risc de contraure la malaltia hi ha la prematuritat, fet pel qual les unitats de neonatologia són espais on es poden detectar brots per Klebsiella. La unitat de neonatologia del Trueta va declarar la presència d'un brot de Klebsiella pneumoniae al Servei de Vigilància Epidemiològica del Departament de Salut, que ha aplicat el protocol d'actuació. La unitat de neonatologia ha extremat les mesures de control i prevenció per reduir el risc de contagi, detectar precoçment els nens portadors de Klebsiella, identificar possibles focus i fer el seguiment del brot amb professionals d'epidemiologia, medicina preventiva, neonatologia, obstetrícia i la direcció del centre. Actualment hi ha ingressats dos nadons colonitzats, és a dir, infants a qui s'ha detectat la presència del bacteri però que no han emmalaltit. Des del 4 d'abril només s'ha registrat un cas nou, precisament el del nadó que va morir diumenge. En un comunicat, la direcció del Trueta agraeix públicament la col·laboració i implicació tant dels professionals de la unitat com dels familiars dels nens que hi han estat ingressats.
|
Mor un nadó prematur al Trueta de Girona afectat pel mateix bacteri que els dos casos de Vall d'Hebron
|
La Intersindical- CSC ha renovat la direcció amb l'objectiu de reforçar-se i convertir-se en l'eina laboral per "construir la República". Aquest dissabte al matí s'ha dut a terme el VI Congrés Nacional, on el sindicat ha tornat a escollit com a secretari general, Carles Sastre per al període 2018-2022 i ha creat la nova figura de portaveu i vicesecretari, Sergi Perelló. El secretariat nacional l'integrarà un equip de quinze persones (entre les quals hi ha el secretari i el portaveu), deu de les quals són cares noves dins de l'organització. Tot plegat, segons el sindicat, per rejovenir els òrgans de direcció i dotar-los de "massa muscular". Tots ells assumeixen el compromís d'executar la ponència que s'ha aprovat durant el congrés i que, a banda de buscar convertir-se en un eix bàsic per a la construcció de la República, també vol impulsar des dels centres de treball, a través de les futures eleccions de 2019, candidatures i representació sindical nacional. El VI Congrés Nacional de la Intersindical-CSC que s'ha celebrat aquest dissabte a la seu de la UB a plaça Universitat ha tingut com a principals objectius el debat de l'afiliació en relació a l'estratègia a seguir per "assolir la República catalana" i la renovació del secretariat nacional per encapçalar el projecte des dels centres de treball. Durant l'acte, s'han escollit els integrats del Secretariat Nacional per al període 2018-2022, que encapçalarà de nou Carles Sastre. El sindicat ha creat una nova figura, la de portaveu i vicesecretari, que assumirà Sergi Perelló. L'equip de direcció l'integraran tretze persones més, deu de les quals són cares noves dins de l'organització amb l'objectiu de "rejovenir-la" i dotar-la de "massa muscular". Tots han assumit el compromís de la ponència que, a més de proposar-se treballar en favor de la República, estableix la voluntat d'impulsar des dels centres de treball, a través de les futures eleccions de 2019, candidatures i representació sindical nacional. Al Congrés també s'ha presentat el balanç del darrer mandat, destacant com a elements principals d'aquest període el compromís del sindicat en el procés i en la construcció de la República amb la participació en els diferents espais socials que va culminar amb el referèndum de l'1 d'octubre i la vaga general que la Intersindical - CSC va convocar el passat 8 de novembre. Des del sindicat consideren que aquesta actuació ha contribuït a incrementar el nombre d'afiliats i afiliades, que ha crescut un 30% en els darrers mesos. D'altra banda, s'han aprovat dues resolucions. Una d'elles per donar suport a les persones empresonades i "exiliades" i per rebutjar la "repressió que aquestes persones i les seves famílies pateixen". L'altra, per demanar la derogació de la reforma laboral, la recuperació dels drets laborals i socials, el , desenvolupament de polítiques reals d'igualtat i garantir el sistema de pensions.
|
La Intersindical-CSC renova la direcció per convertir-se en l'eina laboral per "construir la República"
|
També vol promoure models alternatius a l'habitatge i fomentar l'educació ACN L'Hospitalet de Llobregat.-Més de 250 nois i noies han participat aquest cap de setmana al Congrés Català de la Joventut a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Durant la trobada s'han elaborat més de 150 propostes que quedaran recollides a la 4a Carta Catalana de la Joventut, un document de referència en la definició de les polítiques per a aquest col·lectiu dels pròxims 10 anys. D'entre elles destaca la voluntat de crear un protocol de prevenció, intervenció i sensibilització del suïcidi juvenil. El Congrés també s'ha proposat promoure models alternatius d'habitatge per trencar l'hegemonia compra-lloguer i fomentar l'educació per la participació en tots els espais, especialment en l'educació formal obligatòria. La Carta Catalana de Joventut tradicionalment ha servit de base i referència per definir les polítiques per aquest col·lectiu. Segons un Comunicat del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el compromís del govern hi segueix sent per aquesta quarta edició. Així ho va destacar durant l'acte d'obertura del congrés la Directora General de Joventut, Marta Vilalta. Més de 400 persones implicades en tot el procés El procés de redacció d'aquesta nova carta va començar el mes de febrer. Per tal de garantir que fos ampli i transversal, es van establir 4 vies de participació: trobades arreu del territori, tallers interns en el si de les entitats juvenils, un qüestionari digital i el Congrés que ha tingut lloc aquest cap de setmana. En total, més de 400 persones s'han implicat en la construcció de la 4a Carta Catalana de la Joventut que es presentarà definitivament el febrer del 2018. Des d'ara fins al febrer, es treballarà el document final i es presentarà a les entitats juvenils de tot Catalunya. L'objectiu d'aquestes trobades és ampliar encara més el jovent implicat en el procés i definir conjuntament des de l'associacionisme accions concretes d'incidència per assolir el compliment de les propostes recollides dins la Carta. El congrés celebrat aquest cap de setmana està coorganitzat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i la Direcció General de Joventut (DGJ).
|
El Congrés Català de la Joventut es proposa crear un protocol per evitar el suïcidi juvenil
|
Homs crida a "parar els peus" a un PP que té una "voluntat inequívoca d'humiliar" i s'amaga darrere dels tribunals per no dialogar ACN Barcelona.-El president de la Generalitat en funcions i de CDC, Artur Mas, ha advertit del risc que el sobiranisme es quedi a casa el 20-D, especialment aquells que estan "desconcertats o confosos" per la manca d'acord amb la CUP. "Tot sobiranista d'aquest país que ha estat a qualsevol de les manifestacions, que va votar sí-sí el 9-N i que ara no ens vagi a votar, que no voti per la sobirania de Catalunya també el 20-D, està regalant el vot al PP, a C's i a tots aquests que després utilitzaran aquests vots per enfonsar-nos i escanyar-nos", ha advertit. En l'acte d'enganxada de cartells al pavelló Nova Icària, el candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs ha cridat a "parar els peus" a un PP que té una "voluntat inequívoca d'humiliar" i s'amaga darrere dels tribunals per no dialogar. Mas ha començat el seu discurs reconeixent que pot haver persones que en aquesta arrencada de campanya estiguin una mica "confoses, desconcertades per tot el que ha passat i el que està passant". El president en funcions ha volgut llençar un missatge de tranquil·litat i ha assegurat que hi hagi eleccions o investidura, el procés continua endavant. "Encara que estiguem una mica embardissats, encara que haguem ensopegat una mica amb les negociacions, que es poden fer complicades, distorsionades, difícils, tingueu ben present que el que tenim entre mans ha de sortir bé, sortirà bé i al final, amb investidura o amb eleccions, anirem endavant", ha exclamat reiterant el missatge que ja ha apuntat aquest matí en una entrevista radiofònica. Dit això, ha advertit del risc que tota aquesta gent preocupada per la manca d'acord amb la CUP es quedi a casa. I és que Mas ha garantit que es trobarà una solució a l'atzucac actual i que el procés culminarà, però ha advertit que hi ha una condició, i és que ningú es desmobilitzi. Ha reconegut que es troba gent que li diu que no té clar si anar a votar el 20-D, precisament per tot el que està passant amb la CUP, però Mas ha advertit que l'única força que té Catalunya és el vot i la mobilització. "És l'única que tenim de debò i és l'única que els preocupa de debò, ara no val cansar-se abans d'hora", ha remarcat. Mas ha insistit que no val quedar-se a casa el 20-D, i ha apel·lat a tota aquella gent que va participar en les diferents manifestacions independentistes o que van votar sí-sí el 9-N. Tots els que no participin i optin per una opció sobiranista estaran, ha dit, "regalant-li una butlleta de la Grossa o del 'Gordo' al PP, a Ciutadans i a tots aquests". Per la seva part, Homs, que ha estat presentat per Mas com la seva "mà dreta", ha recriminat al PP que tingui "por" al diàleg i s'amagui darrere les "faldilles" dels tribunals. El candidat de Democràcia i Llibertat li ha reiterat el seu oferiment per fer un cara a cara a Mariano Rajoy i ha constatat que "aquesta gent, a l'hora de la veritat, molt 'blablablà', molt presumir de l'Estat, dels tribunals i de fiscals, però no tenen coratge per seure a dialogar". Homs ha cridat a "parar els peus" al PP, "a respondre a les urnes aquestes voluntats inequívoques d'humiliació", però també als seus "palmeros", el PSOE, Ciutadans i Podem. El candidat al Senat, Miquel Àngel Escobar, s'ha referit a les negociacions amb la CUP i ha assegurat que JxSí no renunciarà a Artur Mas. "A veure si s'adonen que deu diputats no poden demanar a 62 que renunciïn al seu candidat", ha conclòs.
|
Mas avisa el sobiranisme "desconcertat" que si no participa el 20-D regalarà el vot als que volen "enfonsar" Catalunya
|
"És una experiència que apel·la al món sensorial i de les emocions. Pots contemplar una obra d'una manera, però quan ho fas amb música, aquesta obra n'esdevé una altra". Així és com el musicòleg Oriol Pérez descriu la proposta expositiva que ha ideat al Museu Comarcal de Manresa. Es tracta d'un recorregut que convida a conèixer l'espiritualitat de Sant Ignasi de Loiola a través de la fusió de tres exercicis sensorials: la contemplació d'una obra d'art, l'audició d'una peça musical i la lectura d'un fragment explicatiu i d'un text escrit pel fundador de la Companyia de Jesús. L'objectiu, segons Pérez, és endinsar el públic en la mística de sant Ignasi i en l'experiència que va viure a la capital del Bages durant els onze mesos que hi viure. La proposta, única a Catalunya, s'inaugurarà aquest divendres i no té data de finalització. El Museu Comarcal de Manresa proposa una experiència única que uneix la música, l'art, i la literatura. Un recorregut per onze peces d'art, acompanyat d'una tauleta electrònica que ofereix al visitant una selecció musical i la lectura de diverses cites de Sant Ignasi de Loiola. Així, l'experiència convida a contemplar un ullal d'elefant d'ara fa 170.000 anys mentre s'escolten unes percussions de Kerala, al sud de l'Índia, o bé observar una 'Pentecosta' pictòrica d'Antoni Viladomat amb la veu de la cantant islandesa Björk. La selecció musical, segons el seu responsable, Oriol Pérez, s'ha fet "a través d'un procés inductiu, en cap cas ni lògic, ni racional, ni mental". Un autèntic combat espiritual Ignasi de Loiola va viure a Manresa des del març del 1522 fins al febrer del 1523. En aquests mesos, el religiós va consolidar la transformació espiritual iniciada a Loiola i a la capital del Bages va trobar la inspiració que el portaria a elaborar els exercicis espirituals i a fundar l'orde jesuïta. Segons Pérez, la proposta del Museu Comarcal de Manresa busca aproximar al visitant a aquesta experiència que va viure sant Ignasi de Loiola a la capital del Bages que, segons ha dit, "va ser un autèntic combat espiritual". "Volem que les persones entrin al museu d'una manera i en surtin d'una altra, que experimentin un moviment a l'ànima", ha dit. Millorar la qualitat de la visita El nou recorregut, titulat 'Exercicis musicals. L'experiència transformadora d'Ignasi de Loiola a Manresa' neix de la voluntat de l'Agència Catalana del Patrimoni de proporcionar a la ciutadania mirades inèdites a les col·leccions dels museus locals. El director del Museu de Manresa, Francesc Vilà, ha explicat que, més enllà d'incrementar el número de visitants de l'equipament, la proposta busca millorar la qualitat de la visita i adreçar-se a un públic que no és l'habitual del museu. El projecte s'inaugurarà aquest divendres a les set de la tarda i, de moment, no té data de finalització.
|
El Museu de Manresa crea un itinerari per endinsar el públic a l'espiritualitat de sant Ignasi de Loiola
|
Destaca que va donar veu a set agrupacions polítiques diferents, mentre que la 1 i Telecinco només a quatre, cap d'elles sobiranista ACN Barcelona.-El Ple del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat un informe que conclou que TV3 va respectar el pluralisme en la cobertura del referèndum de l'1 d'octubre i va donar veu a set partits polítics, seguit de la Sexta, amb sis, i Antena 3, amb cinc. En canvi, constata que La 1 i Telecinco només van donar veu a quatre forces polítiques i cap d'elles era sobiranista. Pel que fa l'ordre, les agrupacions de partits polítics, PSC+PSOE i PPC+PP (en ordre diferent) són els que van obtenir més presència en tots els canals. Pel que fa el temps de paraula dels governs català i espanyol, s'observa un cert equilibri entre Telecinco i TV3, mentre que TVE Catalunya s'observa que el 88,4% del temps és per al govern espanyol i el 7,8% per al català, a La 1 el 48,6% va ser per al govern espanyol i el 15,5% per al català i Antena 3 el 54% per al govern de l'Estat i el 15,8% per la de Catalunya. Segons el CAC, a tots els mitjans, el govern de l'Estat hi és qui té més temps de paraula, amb l'excepció de TV3, on ho és el Govern català. D'altra banda, TV3 ha estat l'única cadena que en els informatius ha donat veu a les víctimes de les agressions policials i al representants de l'observació internacional de l'1-O. D'altra banda, als telenotícies de Televisió de Catalunya apareixen dos conjunts d'informacions com els principals temes als quals se'ls dedica més temps, concretament les càrregues policials de la policia espanyola i la Guàrdia Civil envers la ciutadania i el normal funcionament de la votació malgrat l'actuació policials. La Sexta també va tractar aquests dos temes com a principals, però en ordre invers. Quant a la resta de cadenes –TVE Catalunya, la 1, Telecinco i Antena 3- presenten similituds pel que fa a temes principals de les informacions. En cap d'ells (excepte Telecinco), la violència policial es va tractar entre els cinc primers temes, mentre que a TVE Catalunya i Antena 3 es va ressaltar la violència de la ciutadania envers la policia. Com a primer tema, la 1 va escollir les repercussions del partit de futbol entre el FC Barcelona i Las Palmas, seguit de les anomalies de la votació, TVE Catalunya va prioritzar el posicionament del govern espanyol, Telecinco va dedicar més temps a la "inacció" dels Mossos d'Esquadra per impedir la votació i Antena 3 va posar l'accent sobre la "il·legalitat i els aspectes anòmals de la votació".
|
El CAC conclou que TV3 va respectar el pluralisme durant l'1-O
|
El jutjat d'instrucció número 3 de Cornellà ha citat a declarar com a investigats sis alts comandaments dels Mossos d'Esquadra i un càrrec de la Direcció General de la Policia pel dispositiu de l'1 d'octubre del 2017. És la cúpula a les ordres del major Josep Lluís Trapero. Se'ls investiga pels delictes de rebel·lió, sedició i desobediència, entre d'altres. En concret, el 12 de desembre estan cridats a declarar la cap de servei d'assessorament jurídic de la Direcció General de la Policia, María Paz Martí; el comissari Francisco Javier Gámez, i els intendents Antoni Verger i Amadeu Domingo. El dia 13 declararien els comissaris Lluís Ferran López, Joan Carles Molinero i Emili Quevedo.
|
Un jutge cita a declarar com a investigats sis alts comandaments dels Mossos per rebel·lió, sedició i desobediència l'1-O
|
La Generalitat, el govern espanyol, l'Ajuntament de Barcelona i la PAH han acordat crear un grup de treball de caràcter tècnic per trobar reallotjametns dignes a les persones desnonades. Aquest és el principal resultat de la reunió que les quatre parts han mantingut aquest dilluns a la seu de l'Agència de l'Habitatge, després que la PAH ocupés el consistori barceloní el passat dijous. Les tres administracions han coincidit en apuntar que no es pot permetre que hi hagi 600 famílies a Barcelona, 1.300 a Catalunya, provinents de desnonaments que estan reallotjades en pensions. El grup de treball es reunirà la propera setmana i tractarà diferents possibilitats, entre les que hi ha pisos de la Sareb. El passat dijous la PAH va posar sobre la taula el problema de 600 famílies que es troben allotjades en llocs "precaris" i "temporals" després d'haver estat desnonades i va denunciar que en molts d'aquests espais no es compleixen amb les mínimes condicions de salubritat. Finalment, l'organització va arrencar una reunió amb les tres administracions que ha tingut lloc aquest dilluns al matí. El resultat de la trobada ha estat la creació d'aquest grup de treball de caràcter tècnic i una nova trobada novament de caràcter més polític al setembre per tal de veure com desenvolupar les mesures que estudiï el grup de treball. En acabar la reunió, el secretari d'Habitatge de la Generalitat, Agustí Serra, ha explicat que la trobada ha servit per "emmarcar la problemàtica", que passa pel fet que 1.300 famílies arreu de Catalunya estan en llista d'espera en una mesa d'emergència habitacional perquè no hi ha habitatges disponibles i que s'hi passen uns dos anys en aquesta situació. "És un problema molt greu no poder proveir aquestes famílies (d'un habitatge) i mentrestant estar allotjades de diferents maneres, moltes vegades a nivell bastant precari", ha declarat. Ha afirmat que l'objectiu és "posar el comptador a zero" d'aquestes meses i ha afirmat que per aconseguir-ho no serveix de res retreure's coses entre administracions sinó que ha reclamat treballar plegats. Per a Serra, la solució a curt termini passa per veure la disponibilitat d'habitatges de grans tenidors i la Sareb arribant a acords amb ells per tal de disposar d'aquests habitatges per a les famílies que els necessiten. Ha afegit però que llarg termini cal augmentar el parc públic d'habitatge amb noves construccions. Ha reclamat també que es pugui tirar endavant el decret llei de mesures urgents que el Govern va intentar aprovar fa uns mesos. Sobre el tema concret de la Sareb, Serra ha apuntat que cal saber el nombre d'habitatges buits que tenen a Barcelona i ha esperat que l'Estat els "ajudi" per tal que aquests puguin posar-se a disposició de l'emergència habitacional. De la seva banda, ha explicat que des de la Generalitat han comprat uns 2.000 habitatges en els darrers tres anys per la via del tempteig i retracte però aquests ja estan adjudicats, per la qual cosa ha insistit que cal construir habitatge públic nou. "Hem de buscar solucions en primer terme però si no venen acompanyades de mesures estructurals per produir de res servirà", ha sentenciat. Des de l'Estat, el subdelegat a Barcelona, Carlos Prieto ha afirmat que ells estan disposats a "estudiar totes les possibilitats", tot i que ha afegit que és la Generalitat "qui té competències exclusives en matèria d'habitatge". Prieto ha afirmat que l'Estat ha retirat el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel govern del PP contra la llei 24/2015 i ha destinat ja 20 MEUR d'un total de 270 MEUR que li pertoquen a través del darrer pla d'habitatge. "Està previst que si conformem govern aquesta setmana es pugui fer un increment de recursos que es podrien destinar a allò que la Generalitat decideixi", ha declarat. De la seva banda, la regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, ha valorat positivament la trobada ja que ha notat "voluntat d'implicar-se" per part de totes les administracions, mentre que fins ara ha assegurat que han gestionat la problemàtica "en solitari". Pel que fa a les seves competències, Martín ha reconegut que hi ha pensions amb "alguns problemes concrets" pel que fa a les condicions en què estan reallotjades les famílies i ha assegurat que aquests s'estudiaran. Així, ha dit que de cara al proper conveni "es miraran d'ajustar les condicions perquè no es donin problemàtiques" i ha reconegut que és difícil canviar l'actual perquè ja està signat. Per últim, el portaveu de la PAH, Santi Mas de Xaxàs, també ha fet una valoració positiva de la trobada perquè "les tres parts han reconegut la responsabilitat compartida" i perquè han aconseguit el compromís d'una nova reunió tècnica la propera setmana i "un pla executiu a principis de setembre". Mas de Xaxàs ha alertat que faran un seguiment de prop perquè es compleixi tot el que es vagi acordant. Des de la PAH han posat sobre la taula "idees molt creatives" per tal que les explorin com per exemple la construcció d'habitatges amb impressores 3D com s'està fent en altres ciutats. Sobre la Sareb, ha afirmat que els han dit que a Barcelona tenen 170 habitatges buits i ha afirmat que això hauria de ser part de la solució, així com buscar habitatges en solar o edificis en desús de les tres administracions. "No hi haurà una única solució, haurà de ser la suma de moltes mesures petites", ha dit. Les quatre parts implicades han coincidit en apuntar que la urgència passa per donar solució a les 600 famílies de Barcelona en aquesta situació però que l'objectiu és donar solució al problema general.
|
Govern, Estat, Ajuntament i PAH creen un grup de treball tècnic per trobar reallotjaments dignes a persones desnonades
|
Catalunya ha sumat 867 nous positius per covid-19 confirmats per PCR o epidemiològicament respecte al balanç de fa 24 hores, segons les últimes dades del Departament de Salut. Això situa la xifra global de positius en 71.481, però puja fins a 81.932 si es tenen en compte proves serològiques (1.226 més). De tots els casos nous amb prova confirmada, 198 corresponen a la regió sanitària de Barcelona (que inclou Montcada), 329 més a la regió metropolitana sud (175 a l'Hospitalet) i 175 a la de Lleida (133 al Segrià). Pel que fa a les morts, les funeràries n'han reportat 3 de noves, i la xifra total és de 12.636. Fins ara, hi ha hagut 4.201 ingressats en estat greu, 9 més que fa 24 hores, i actualment en són 57, 6 més que en l'últim balanç.
|
Catalunya registra 867 nous casos confirmats per PCR, 198 a Barcelona i Montcada i 329 a la metropolitana sud
|
Delort demanarà al Servei Català de Trànsit que prohibeixi la circulació de camions ACN Barcelona.-El director general de Protecció Civil, Joan Delort, ha anunciat restriccions "que previsiblement hauran de ser generals" davant les nevades que s'esperen a partir d'aquest dimarts al vespre i ha avisat que serà "una jornada de trasbals respecte del que estem acostumats", en declaracions a RAC1. Tot i que en aquests moments s'ha produït una treva entre l'episodi de les últimes hores i el que s'espera, Delort ha alertat que les previsions ara com ara són "les més desfavorables", amb "un nou episodi diferent que vindrà pel sud". "Estem davant d'un episodi de caràcter excepcional, de gran dimensió. Haurem de requerir de tots accions a les quals no estem acostumats. Que ningú s'estranyi o s'espanti", ha avisat. Delort ha assenyalat a RAC1 que demanaran al Servei Català de Trànsit (SCT) que restringeixi la circulació de camions de forma generalitzada: "En la mesura que es vagi aproximant la tarda, no té gaire sentit que ho restringim en funció d'on vagi nevant. Ho haurem de fer abans. Tots aturats, perquè no sabem exactament on nevarà. O ho fas amb caràcter general o difícilment te'n sortiràs". També és possible que en algunes àrees, on hi hagi més afectació, s'hagin d'aturar vehicles perquè no podran circular. El director general de Proteccó Civil també ha advertit que "tornar a restablir la normalitat no serà qüestió d'una o dues hores", sinó que "durarà", encara que dimecres plogués, ja que s'esperen gruixos de neu que hauran afectat la xarxa viària en un "escenari molt advers", ha insistit. Sobre la celebració del Mobile World Congress (MWC), Delort ha recomanat, en el cas que a la ciutat de Barcelona caiguessin cinc o deu centímetres de neu, que els congressistes agafin el metro, que "segur que arribarà" al recinte firal. Pel que fa al partit Espanyol-Madrid, el director general de Protecció Civil ha dit: "Una cosa és que es jugui el partit i l'altra la gent que ve d'indrets on la precipitació sigui important". Quant a la gestió d'aquests episodis de nevades en la situació actual de la Generalitat, Delort ha explicat que dijous va parlar amb el secretari general tècnic del ministeri de l'Interior, Juan Atonio Puigserver. "Ho estem fent com està previst habitualment. Serà una decisió col·legiada i la prendrem nosaltres. Ho assumim perquè no haurem d'esperar que vingui no sé qui de no sé quin indret del país", ha afirmat.
|
Protecció Civil avisa d'una "jornada de trasbals" per les nevades i anuncia restriccions previsiblement generals
|
Compte enrere per a la recuperació del Mas Miró a Mont-roig del Camp (Baix Camp), considerat l’origen de l’univers mironià. La casa d’estiueig de Joan Miró obrirà portes parcialment el 20 d’abril, coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement. La primera fase de rehabilitació de l’espai ha permès recuperar l’estudi del pintor, una part de la casa d’estiueig i l’antic magatzem, que funcionarà com a punt d’acollida de visitants. El projecte es desenvolupa per fases, amb l’objectiu d’anar recuperant el conjunt del recinte. Per aquest motiu, la Fundació Mas Miró engegarà en breu un procés de captació de patrocinadors privats. Mont-roig del Camp resoldrà una de les seves assignatures pendents: retrobar-se amb Joan Miró, un dels màxims exponents del surrealisme. El Mas Miró, adquirit per la família de l’artista l'any 1911, va ser una de les cases familiars on el pintor va passar llargues estades durant prop de 65 anys. De fet, el recinte va quedar immortalitzat a ‘La masia’, una pintura a l’oli realitzada entre 1921 i 1922, que el propi Miró va definir com una peça clau en la seva carrera. Després que el projecte de recuperació es comencés a gestar el 2010, el públic podrà visitar alguns espais de la finca a partir del 20 d’abril. Una de les edificacions més singulars que s'obriran al públic és el taller que Miró es va fer construir l’any 1935 i on es conserven dos grafits estampats per ell mateix a la paret. L’edifici que s’havia utilitzat com a magatzem acollirà la recepció, una petita botiga i una sala de projeccions per als visitants, mentre que encara s’han de definir les estances de la casa residencial que s’obriran al públic. A més dels edificis, la finca disposa de deu hectàrees de terrenys on ja s’hi cultiven productes d’horta ecològica. Més endavant, s’hi plantaran cultius autòctons de la zona, com ara ametllers i garrofers, per recuperar el paisatge que va inspirar l’obra de l’artista. El pressupost d'aquesta primera fase d'intervenció està a l'entorn de 400.000 euros. La Fundació vol incorporar la Generalitat El president de la Fundació Mas Miró i alcalde de Mont-roig, Fran Morancho, explica que aquest mes de gener s’engegarà una fase de recerca de finançament privat per prosseguir amb les següents fases d’obertura. A més, el batlle insisteix en la voluntat que la Generalitat s’incorpori a la junta del patronat i hi tingui “una presència estable i un compromís en el temps”. En aquest sentit, afirma que reprendran les negociacions tan bon punt es constitueixi un nou Govern. L’alcalde de Mont-roig reivindica que el Mas Miró no és només un actiu del municipi, sinó “un projecte de país i mundial”, que confia que esdevindrà un revulsiu per a la zona. “Miró és conegut al món sencer, és una de les figures artístiques més reconegudes i la repercussió que tindrem és molt important”, pronostica Morancho. A banda del mas, el geni també va plasmar en les seves obres altres indrets del municipi de Mont-roig del Camp com ara la platja, l’ermita i el poble, que se senyalitzaran perquè els visitants s’hi desplacin i puguin observar-los des del mateix punt de vista que tenia el pintor quan els va plasmar a la tela. A més, és possible que el Mas Miró aculli, de forma temporal, obres originals de l’artista a la casa museu, malgrat els costos que caldria assumir pel seu transport, assegurança i vigilància. Pel que fa a l'esperada inauguració, fixada pel 20 d’abril, la família Miró té la voluntat de convidar-hi el rei Felip VI, segons el batlle. Malgrat tot, més enllà de l’acte oficial s’organitzaran jornades de portes obertes perquè la ciutadania s’atansi a descobrir l’espai. Una entitat de gestió privada La Fundació Mas Miró, constituïda el 15 de març del 2013, és la impulsora de la museïtzació i l'obertura al públic del mas com a casa museu, i s’ha finançat majoritàriament amb aportacions privades. La integren la Fundació Joan Miró, la Successió Miró -en representació de la família de l'artista, i l'Ajuntament de Mont-roig amb l'objectiu de recuperar el mas i col·locar-lo definitivament en el mapa mironià -juntament amb Barcelona i Palma- com a referència imprescindible per entendre l'essència de la seva obra. També forma part de la Fundació la Secretaria d’Estat de Turisme, que s’hi va incorporar com a patró el juny de l’any passat amb la signatura d’un protocol de col·laboració pel qual s’han aportat 200.000 euros al projecte. La família de Miró s’hi ha compromès des de bon principi i hi ha destinat 750.000 euros. Al seu torn, la Generalitat ha subvencionat el projecte amb uns 150.000 euros -atès que el Mas Miró és Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)- i la Diputació de Tarragona hi aporta 30.000 euros anuals.
|
El Mas Miró de Mont-roig reobrirà el 20 d’abril amb l’estudi del pintor com a principal atractiu
|
L'Associació de Municipis per la Independència (AMI) plantejarà mocions als ajuntaments de la corona metropolitana per impulsar la celebració de consultes populars sobre l'adhesió a l'entitat. "Serà molt difícil negar la possibilitat als ciutadans de pronunciar-se sobre un fet concret", ha argumentat la presidenta, Neus Lloveras, que confia que ciutats com Barcelona acullin la proposta. L'agrupació es basa en un informe del col·lectiu de juristes SITxCAT per fer veure als secretaris i interventors municipals que aquestes consultes estan emparades per la legislació espanyola, malgrat la impugnació de la llei de consultes catalana per part del TC. D'altra banda, l'AMI promourà trobades amb alcaldes europeus amb l'objectiu d'internacionalitzar el procés sobiranista.
|
L'AMI plantejarà mocions als ajuntaments metropolitans per a la celebració de consultes sobre l'adhesió a l'entitat
|
L'expresident del FC Barcelona Sandro Rosell ha negat aquest dimarts que encarregués l'espionatge dels correus electrònics del president del grup audiovisual Mediapro, Jaume Roures, entre 2009 i 2011. En la seva declaració com a investigat davant del jutjat d'Instrucció que investiga el cas, Rosell ha dit que la querella de Roures contra ell i el Barça es deu a un intent de "xantatge" que l'empresari li hauria fet a finals del 2011 perquè el club renovés els drets audiovisuals amb la productora catalana. L'informàtic que hauria espiat els correus també ha negat els fets i ha assegurat que la autoinculpació que va fer davant d'advocats de Mediapro va ser sota coacció. Rosell, el responsable de seccions del club, Joan Carles Raventós, l'informàtic Robert Cama i la seva esposa estaven citats a declarar com a investigats aquest dimarts. Segons han explicat fonts jurídiques, Rosell ha explicat que el desembre del 2011 Roures li va dir que si el Barça no prorrogava els drets televisius amb Mediapro, li presentaria una querella per espionatge informàtic. Segons Roures, l'aleshores responsable de Tecnologies de la Informació, Robert Cama, va estar accedint de forma "deliberada i sistemàtica" als correus que el màxim responsable de la productora audiovisual enviava en relació a les negociacions amb entitats financeres i litigis amb Sogecable o Audiovisual o d'altres amb Evarist Murtra, Pep Guardiola, Joan Oliver, Ferran Soriano, Joan Laporta, el Banc Sabadell o el bufet Garrigues. La querella es va presentar al febrer per delictes continuats de revelació de secret empresarial, un delicte continuat contra la intimitat de Jaume Roures i un delicte continuat de furt agreujat. Segons sosté Mediapro, l'espionatge es va mantenir després de l'elecció de Sandro Rosell com a president del club blaugrana -a l'estiu del 2010- i la designació de Joan Carles Raventós com a responsable de les seccions esportives del club. D'acord amb la versió de la productora, l'expresident blaugrana retribuïa a Robert Cama a través de l'empresa Bonus Sport Marketing i directament a través del Barça quan Rosell va convertir-se en president. Cama ha assegurat que la transcripció d'una gravació, no aportada al jutjat, on ell reconeix els fets davant dels advocats de Mediapro va ser aconseguida a través de coaccions, i per això ha demanat que no s'admeti com a prova. A més, els advocats de Rosell han demanat un informe pericial per esbrinar si en realitat va ser Mediapro qui va investigar el Barça, ja que des de la seu de l'empresa es gestionaven els servidors informàtics del club. Es dóna la circumstància que l'exresponsable d'IT del grup Mediapro era Robert Cama, que treballava per a Bonus Sport Marketing, fundada per Rosell, que se la va vendre el 2011. Cama treballava des de la seu de Mediapro, però controlava els servidors tant de la productora com del Barça. Després de ser acomiadat, va fitxar pel club blaugrana. L'espionatge hauria afectat a tots els àmbits, però especialment en aquella informació que feia referència a les negociacions amb bancs i litigis mantinguts en aquell moment per Mediapro amb Sogecable, Audiovisual Sport o el Consell de la Comissió Nacional de la Competència, al concurs de creditors que va afectar la productora, a les negociacions relatives als contractes de drets audiovisuals i sobre treballs publicitaris i negocis televisius del grup. Segons la productora, Cama també va remetre a Rosell correus electrònics entre Roures i l'exdirectiu Evarist Murtra, l'extècnic Josep Guardiola, l'exdirector general del club Joan Oliver, l'expresident blaugrana Joan Laporta, l'exvicepresident Ferran Soriano, alguns representants de jugadors, el Banc Sabadell i el bufet Garrigues.
|
Sandro Rosell atribueix la querella de Mediapro per espionatge a un intent de "xantatge" de Jaume Roures
|
Un total de 576 persones han atès la crida de l'escola Vedruna de Girona per buscar un possible donant de medul·la òssia per a un alumne malalt. Es tracta d'en Roger, un nen de 10 anys a qui han diagnostica recentment una aplàsia medul·lar i necessita un transplantament urgent. L'escola s'ha bolcat per ajudar-lo i centenars de persones han fet cua els dos dies que s'han fet les donacions. El primer dia, dijous passat, es van aconseguir més de 310 donacions de medul·la. Davant de la gran quantitat de persones que volien ajudar, l'escola i el Banc de Sang i Teixits van organitzar una segona donació, aquest dimecres, a la qual s'han sumat 166 persones. A més, durant aquests dies l'hospital Josep Trueta també ha rebut un centenar de donants més. Les xifres suposen un rècord sense precedents ja que, anualment, a la regió sanitària no s'arriba a la vintena de donacions. També s'han fet 290 donacions de sang. La sala d'actes de l'escola Vedruna ha quedat petita els dos dies que s'han fet les donacions. La setmana passada, hi va haver una veritable allau de persones que volien fer-se donants de medul·la per veure si eren compatibles amb en Roger. A primera hora de la tarda, la cua ja ocupava tota la vorera del carrer i, tot i que la previsió era allargar la donació fins a les nou, els metges i infermeres van estar treballant fins a les onze de la nit. Es van aconseguir més de 310 donants de medul·la òssia. Entre els donants, tant pares d'alumnes com ciutadans aliens a l'escola que, en conèixer la notícia, van decidir fer el pas per intentar ajudar l'alumne. A més, el registre de donants és universal i les dades estan creuades per tal de trobar donants compatibles a nivell mundial. Aquest dijous s'ha fet la segona jornada de donacions. En aquesta ocasió, el ritme de persones ha estat constant però més fluid que el primer dia. S'han aconseguit més de 166 donacions de medul·la. A aquestes xifres, cal sumar-hi la gent que –fora de l'horari a l'escola- s'ha adreçat a l'hospital Josep Trueta a donar. En total, ho han fet un centenar de persones. Per tant, la xifra global arriba a les 576 donacions. Aquestes són xifres rècord ja que en tot un any no s'arriba ni a la vintena de donacions a l'Hospital Josep Trueta de Girona. A banda de les donacions de medul·la, hi ha hagut 290 donacions de sang en els dos dies.
|
Més de 570 persones atenen la crida del Vedruna de Girona i es fan donants de medul·la per ajudar un alumne malalt
|
L'Ajuntament de Figueres va engegar el març una campanya contra el incívics davant la proliferació d'excrements a la via pública. El govern va anunciar que aplicaria rigorosament les sancions previstes a l'ordenança de tinença d'animals, que contempla multes entre els 300 i els 1.500 euros. Per fer-ho, va crear un dispositiu conjunt entre Guàrdia Urbana i agents de civisme. Des del gener fins ara, s'han obert 85 expedients sancionadors, el 90% dels quals s'han imposat en aquests darrers tres mesos. La majoria són per tenir animals no censats (21), 19 s'han obert per portar gossos de races potencialment perilloses sense tenir la corresponent llicència, 11 més s'han tramitat per portar-los sense morrió i se n'han obert només nou per defecacions. El regidor de Medi Ambient, Francesc Cruanyes, atribueix aquesta paradoxal situació a la dificultat d'enxampar in fraganti als infractors. El consistori ja ha començat a instal·lar panells on s'alerta de les multes. En les properes setmanes repartirà cartells en espais públics i establiments amb el lema 'Ens emmerdes la ciutat'. Mà dura contra els incívics. Aquesta és la premissa sota la qual el govern de Figueres va tirar endavant el mes de març la campanya 'Ens emmerdes la ciutat'. La iniciativa té com a objectiu de fer complir l'ordenança de tinença d'animals i, alhora, aconseguir la complicitat dels propietaris cívics. Per això, es va activar un dispositiu conjunt que realitzen vuit agents de civisme - informant de les sancions i alertant dels incompliments- i sis agents de la Guàrdia Urbana de paisà, que s'encarreguen de tramitar els expedients sancionadors. Des del gener fins ara se n'han iniciat 85, el 90% dels quals s'han tramitat en aquests darrers tres mesos. Cruanyes diu que es tracta d'una xifra molt alta en relació a les que s'havien imposat l'any passat, que eren "testimonials". D'aquestes, 21 s'han obert per tenir animals no censats; 19 per portar gossos de races potencialment perilloses sense llicència; 11 per dur-los sense morrió; 9 per deposicions fecals; 8 per passejar-los deslligats; 8 més per no tenir el xip; 6 més per ocasionar molèsties als veïns; dues per provocar situacions de perill i una per no tenir targeta sanitària. Segons Cruanyes, el fet que el nombre d'expedients per deixar excrements a la via pública sigui baix es deu a la dificultat d'enxampar als infractors in fraganti. "Però tot i això se n'han trobat i les xifres parlen per si soles", remarca. En aquest sentit, afirma que la campanya ha fet aflorar altres aspectes com els que tenen a veure amb el gran nombre de persones que no tenen els animals censats o que porten gossos de races potencialment perilloses sense tenir la corresponent llicència. També els que els passegen deslligats. "S'ha de tenir clar que cap gos pot anar deslligat en cap espai de la via pública ni parcs. Només poden fer-ho en indrets indicats com són els 'correcans', que som conscients que n'hi ha pocs però n'estem projectant de nous". Panells informatius i cartells als comerços El regidor insisteix que la iniciativa busca, sobretot, fer complir la normativa però afirma que també volen anar més enllà aconseguint la complicitat dels propietaris d'animals que "fan les coses bé" i que "de ben segur, que no volen que per culpa dels incívics es faci quedar malament a tot el col·lectiu". Per això, han començat a instal·lar panells als punts més calents. En ells, es recorda als ciutadans que l'ordenança considera com una infracció greu no recollir els excrements dels gossos i que pot comportar multes entre 300 i 1.500 euros, en casos de reincidència. També que dur-los deslligats es tipifica com una infracció lleu, sancionada amb multes entre 60 i 300 euros. A més, han preparat cartells amb el lema 'Ens emmerdes la ciutat', que properament es repartiran en espais públics i comerços. Sis agents de Guàrdia Urbana patrullant Per la seva banda, el regidor de Seguretat i Serveis Urbans, Quim Felip, remarca la importància de la iniciativa. "Nosaltres tenim sis agents que un cop a la setmana es reparteixen per diferents punts de la ciutat, majoritàriament parcs", explica. Felip diu que els efectius van de paisà amb l'objectiu que no puguin ser identificats i que la gent estigui més alerta de complir amb la normativa. "Continuarem amb la campanya perquè és un dels principals problemes que té la ciutat", insisteix.
|
Figueres obre 85 expedients sancionadors per incomplir l'ordenança de tinença d'animals, el 90% en només tres mesos
|
El públic de La Mostra d'Igualada – 27a Fira de teatre infantil i juvenil ha decidit atorgar el Premi al millor espectacle de La Mostra a 'Les Supertietes', de la companyia Les Bianchis. El muntatge es va poder veure l'últim dia de la fira al Teatre de l'Aurora dins de l'itinerari 'Per als més petits', adreçat a nens de 3 a 6 anys. L'obra explica amb contes, música i humor com la Queralt es converteix en una 'supertieta' amb l'ajuda de les seves amigues Bàrbara i Magda, que ja ho són. La dramatúrgia és d'Anna Maria Ricart i es basa en el llibre 'Contes infantils contra tot pronòstic' d'Empar Moliner. El premi el concedeix la Fundació Catalunya – La Pedrera i està dotat amb 1.200 euros. L'espectacle 'iMe', de la companyia Dara, ha estat el segon treball que ha recollit més vots del públic. L'obra se situa en una societat en què les persones només es comuniquen a través de les xarxes socials i planteja què passaria en el moment que caiguessin tots els servidors. L'espectacle es va poder veure a L'Escorxador en el marc de La Mostra Jove (per a nois i noies de 12 a 18 anys). La tercera companyia més votada ha estat el Circ Vermut, que va estrenar a La Mostra l'espectacle 'Ni cap ni peus'. L'obra es va presentar a la Plaça de Cal Font, en concret al nou espai de circ de la fira presidit per una gran grada, i dins l'itinerari 4 'Per a tothom'. Es tracta d'un espectacle esbojarrat de circ i pallasso en què els protagonistes han de superar tot tipus d'entrebancs. Els premis anteriors Aquest és el desè any que la Fundació Catalunya – La Pedrera atorga el guardó al millor espectacle de La Mostra d'Igualada. Les companyies premiades en edicions anteriors han estat Guillem Albà & The All In Orchestra amb el show 'Marabunta' (2015); Antonio Díaz Cascajosa amb l'espectacle de màgia 'La gran ilusión' (2014); Teatre Mòbil amb 'Sense Solta' (2013); novament Antonio Díaz Cascajosa amb la màgia de 'La asombrosa historia de Mr. Snow' (2012); altre cop Teatre Mòbil amb el clown 'Les Trifulgues dels Germans Garapinyada' (2011); Mumusic Circus amb el muntatge de circ 'Merci Bien' (2010); Egos Petits amb la proposta de titelles i musical 'En Joan sense por' (2009); Marcel Gros amb l'espectacle de clown 'Inventari' (2008) i el Mag Lari amb 'Secrets' (2007). 36.000 espectadors i 800 professionals, dades de la 27a edició de La Mostra La Mostra d'Igualada és la fira de referència de les arts escèniques per a tots els públics de Catalunya. Considerada Mercat estratègic de Catalunya, nodreix les programacions familiars del país i també proveeix les d'arreu de l'Estat i l'estranger. Està organitzada per l'Ajuntament d'Igualada i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La 27a edició s'ha celebrat del 7 al 10 d'abril de 2016 i ha acollit un total de 36.000 espectadors i 800 professionals del sector.
|
'Les Supertietes', de Les Bianchis, guanya el premi del públic al millor espectacle de la Mostra d'Igualada
|
La cap de llista del PSC al 28-A, Meritxell Batet, ha reclamat al candidat del PP, Pablo Casado, que "rectifiqui" per haver dit que no havia reaccionat davant dels incidents a la UAB amb la número 1 del PP per Barcelona al 28-A, Cayetana Álvarez de Toledo. "Està mal informat", li ha replicat en un tuit aquest dilluns a la tarda, vinculat a la piulada on condemnava els fets. A la piulada inicial, feta dijous hores després dels incidents, Batet també assenyalava que la intolerància no ha de tenir cabuda i que "tothom té dret a exposar les propostes allà on consideri".
|
Batet demana a Casado que rectifiqui per haver dit que no ha reaccionat als incidents de la UAB amb Álvarez de Toledo
|
El Govern ha aprovat aquest dimarts l'acord pel qual es fixen les quanties que han d'assolir els departaments de l'administració de la Generalitat, organismes autònoms i empreses públiques per al 2016 en la contractació reservada al foment dels objectius socials i en la realitzada pels centres especials de treball. La reserva aprovada per a l'exercici 2016 és de 8,7 milions d'euros. Aquest import, que representa un increment del 26% respecte de l'any anterior, té com a finalitat facilitar l'accés general d'aquestes entitats i centres a la contractació pública per tal de donar un suport institucional indirecte a la important tasca social que duen a terme, segons ha apuntat l'Executiu. D'aquests 8,7 milions d'euros reservats, 5.320.000 euros es destinaran a la contractació per a empreses i centres d'inserció sociolaboral, i 3.410.000 euros a la contractació amb centres especials de treball (CET). L'establiment i els imports establerts per al 2016 posen de manifest la voluntat del Govern d'impulsar una contractació socialment responsable, com reflecteix el compliment decidit dels objectius establerts l'any anterior per part dels departaments, organismes autònoms, empreses públiques i la resta d'entitats que integren el sector públic de la Generalitat, segons ha indicat el Govern. El Govern recorda que va ser pioner en l'establiment de la referida reserva social de contractació, mitjançant la Llei 31/2002. La Directiva 2014/24/UE del Parlament i del Consell de 26 de febrer de 2014, de contractació pública, va establir posteriorment la possibilitat de realitzar-la per a tallers protegits i operadors econòmics amb les finalitats abans esmentades. Aquests realitzen, bàsicament, serveis com ara els de missatgeria, arts gràfiques, manipulació, restauració, neteja, entre molts d'altres.
|
El Govern reserva per aquest any 8,7 milions per a contractes públics amb entitats socials i centres especials de treball
|
L'excavació de les dues galeries d'emergència del túnel de Tresponts, treballs que formen part de la millora integral de la carretera C-14 entre Organyà (Alt Urgell) i la cruïlla d'accés al nucli de Montan de Tost, estarà completada aquesta primavera. Així ho ha dit aquest dimarts el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, que ha visitat les obres i ha pogut comprovar que s'ha enllestit la que queda més a prop de la boca sud, de 427 metres de llargada. Pel que fa a la mobilitat a la C-13 entre Rialp i Llavorsí (Pallars Sobirà), on des del 29 de desembre s'hi dona pas alternatiu en un tram on es va produir una esllavissada, Gavín calcula que abans de Setmana Santa s'haurà recuperat la circulació pels dos carrils de la via. El secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, ha assegurat que s'estan complint els terminis previstos per executar les obres del túnel de Tresponts i que aquest estarà operatiu a finals d'aquest any. En aquest sentit, ha explicat que un cop excavades les dos galeries d'evacuació, aquesta primavera, es podrà retirar part de la maquinària més pesada que s'ha utilitzat per dur a terme aquestes tasques. D'aquesta manera, ha descartat que la renúncia de l'empresa que s'encarregava de les voladures, fet que va obligar a buscar-ne una altra per acabar els treballs, hagi suposat cap alteració del calendari inicial. Pel que fa a la galeria principal, Gavín ha detallat que s'estan acabant les rases per on s'instal·laran les canonades que faran la funció d'evacuació d'aigües i que també s'ha recobert amb aïllant la part superior. Aquests darrers treballs també s'han dut a terme al túnel preexistent, que s'ha ampliat i on pràcticament només queda enllestir l'enllumenat i asfaltar. Finalment, ha recordat que la millora de la C-14 en aquest punt, que ha comportat una inversió de 35,4 milions d'euros, suposarà passar d'una calçada de set a deu metres d'ample i guanyar en seguretat i comoditat, ja que la via actual és estreta i sinuosa en aquest tram. Sobre la reobertura dels dos carrils de la C-13 al punt on el 27 de desembre es va produir una esllavissada que va obligar a tallar la via durant pràcticament dos dies, el secretari d'Infraestructures i Mobilitat ha dit que espera que el pas alternatiu no s'allargui més enllà de Setmana Santa. A més, ha explicat que un cop restablerta la circulació en aquesta zona, el més important "és que el projecte es finalitzi amb el màxim nivell de seguretat i aplicant la millor solució tècnica" per tal de poder garantir que cap despreniment de roques torna a afectar la calçada. Finalment, Gavín també ha situat a la primavera la finalització de l'anàlisi de la documentació del projecte que es va fer al seu dia per remodelar el port de Comiols, així com els estudis de les diferents alternatives de comunicació terrestre entre els dos Pallars i la Val d'Aran amb Barcelona, com ara la construcció d'un túnel a Vilanova de Meià (Noguera). A més, ha afegit que un cop assolida aquesta fase, es compartiran les conclusions amb els interlocutors més importants del territori per tal de poder prendre una decisió el més ràpid possible.
|
L'excavació de les galeries d'evacuació del túnel de Tresponts, a la C-14, estarà enllestida aquesta primavera
|
L’exsecretària personal d’Iñaki Urdangarin, Julita Cuquerella, ha assegurat aquest dimarts al tribunal del cas Nóos que mai va incloure despeses de la Infanta Cristina a Aizoon i ha remarcat que n’està “completament segura”. En la seva declaració per videoconferència com a testimoni a la Secció Primera de l’Audiència Provincial de les Illes Balears, Cuquerella ha confirmat que normalment discriminava les despeses atribuïbles a l’empresa o a càrrecs personals d’Urdangarin i ha afirmat haver realitzat compres per telèfon o Internet amb la targeta Visa d’Aizoon. En qualsevol cas, ha precisat que no la tenia físicament, sinó que comptava amb un llistat amb el número i les contrasenyes. A més, ha detallat que Aizoon li va contractar dues treballadores domèstiques com a compensació per “l’acumulació de feina” en l’època que el marit de la Infanta Cristina va viure a Washington. Julita Cuquerella ha especificat que ja va començar a discernir les despeses d’empresa a les tres setmanes de treballar per Urdangarín, a qui ha definit com “una persona excessivament confiada”. “M’he quedat al·lucinada de les coses que m’ha confiat a mi”, ha afegit. L’exsecretària ha aclarit que situava les despeses a Aizoon seguint uns criteris marcats i que igualment, Iñaki Urdangarin en algunes ocasions decidia on anaven les despeses directament. Ha destacat també que sempre va treballar contractada a través de Telefònica com a assistent d’Urdangarin, i mai oficialment per Aizoon. D’altra banda, Cuquerella també ha admès haver emprat una targeta bancària d’Aizoon a nom de Cristina de Borbó, tot i que sense la seva autorització expressa. “Jo no vaig ser conscient que era de la Infanta fins a la quarta o cinquena vegada que la vaig fer servir”, ha sentenciat.
|
L’exsecretària d’Urdangarin assegura que mai va incloure despeses de la Infanta Cristina a Aizoon
|
El CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) ha decidit reformular els Premis Nacionals de Cultura per incrementar el coneixement i el prestigi de la màxima distinció cultural del país. De deu guardons es passa a cinc, per tal de dedicar a cada artista o col·lectiu premiat un programa de difusió que s'allargui durant tot l'any. "Volem que no sigui un moment de glòria, sinó una campanya que es desenvolupi al llarg del temps", ha dit la presidenta del CoNCA, Vinyet Panyella, que ha presentat els objectius del mandat aquest dimecres en la comissió de Cultura del Parlament. Panyella demana "un esforç" per arribar a l'1% del pressupost dedicat a cultura, ja que la dotació prevista "és necessària però no suficient". Panyella ha celebrat que s'estigui celebrant una taula entre el departament de Cultura, el d'Economia i la plataforma Actua Cultura per tal d'arribar a una aportació de l'1% en cultura dels pressupostos per al 2020. "Tenim esperança que arribin a un acord, que s'hagin assegut és molt important", ha dit la presidenta del CoNCA. Panyella ha apuntat que l'organisme no s'ha adherit formalment a la plataforma Actua Cultura (que reclama el 2% dels pressupostos) perquè "no és un organisme executiu", tot i que estan a favor de la reivindicació. De fet, el finançament és una de les línies cabdals per al període 2020-2024, basat a més dels pressupostos públics, en afavorir el mecenatge i els incentius fiscals. Prestigiar els Premis Nacionals La iniciativa que dona més visibilitat al CoNCA, els Premis Nacionals de Cultura que atorga l'organisme des del 2009, es reinventen per potenciar el seu prestigi i donar-ne més visibilitat. Es reduiran a la meitat el nombre de guardons, de deu a cinc, per tal d'aprofundir en la difusió de l'obra o trajectòria del premiat i prestigiar alhora el premi. Com fins ara, no hi haurà categories, però l'objectiu és que en les properes cinc edicions es reconeguin personalitats o entitats "equilibrant criteris de gènere, disciplina, trajectòria i territori". Els guardons passaran a lliurar-se a l'octubre, ja que el procés de participació s'engega aquest dijous, i tindran la mateixa dotació econòmica. Noves eines Entre les noves eines del CoNCA per aquest mandat destaca un programa plurianual de cultura que, a banda de relleus institucionals, pugui donar lloc a polítiques "acumulatives i no contradictòries". "És necessari un pacte entre les administracions catalanes que eviti solapaments i garanteixi les estratègies i polítiques transversals", ha dit el secretari del CoNCA, Jordi Font. A més, es vol posar en marxa un pla interdepartamental educació-cultura-universitats amb l'objectiu d'incorporar les arts a l'educació obligatòria. Una altra eina és una taula entre administracions per posar en comú temes de caràcter cultural i l'actuació concertada entre el Govern i les administracions locals. A més, es vol fer un cens d'artistes professionals, com a instrument que ha de servir de referència per al desenvolupament normatiu de l'Estatut de l'artista. Pel que fa a la igualtat d'oportunitats i la sostenibilitat, el CoNCA ultima un model per avaluar el retorn social de les subvencions i prepara un decàleg de recomanacions al departament de Cultura, per "posar l'ull en el lideratge de les dones". A més, es busca visibilitzar les creadores i buscar referents. L'encaix del CoNCA en l'administració La relació actual del CoNCA amb el departament de Cultura és "excel·lent", assegura Panyella, després de la trobada amb la consellera de Cultura aquest gener per posar en comú projectes i "fer visible aquest encaix". Per primera vegada el CoNCA forma par dels òrgans de decisió de l'ICEC. "No ens proposem ser la finestreta de les subvencions però si recuperar un cert paper prescriptiu sobretot en el terreny artístic", ha assenyalat Jordi Font, membre del plenari.
|
El CoNCA rebaixa de 10 a 5 el nombre de Premis Nacionals de Cultura per allargar-ne la difusió durant tot l'any
|
El Consell per la República (CpR) ha demanat aquest dimarts donatius per afrontar les euroordres d'Espanya contra Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. Coincidint amb la reactivació de les peticions d'extradició dels exconsellers, la plataforma presidida per l'expresident ha enviat un missatge demanant contribucions per "tornar a comptar amb els millors advocats, juristes i traductors" per combatre a Bèlgica i Escòcia la petició d'extradició. "Deixem-los un altre cop en evidència", ha reivindicat el CpR.
|
El Consell per la República demana donatius per afrontar les euroordres contra Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig
|
Recorda que li queda més d'un any de mandat i diu que la seva tasca l'omple molt "personalment i professionalment" ACN Barcelona.-El president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, ha descartat aquest dijous integrar-se en una possible candidatura de Junts per Catalunya en les pròximes eleccions al Parlament i ha assegurat que la seva intenció és seguir al capdavant de l'ens cameral. En una roda de premsa per presentar una iniciativa per crear un 'hub industrial' de la mobilitat sostenible, Canadell ha recordat que encara li queda més d'un any de mandat com a president de la Cambra i tres més en el Consell General de Cambres. "De moment, la meva intenció és seguir fent això, estem fent bona feina i val la pena seguir perquè a més m'omple personalment i professionalment", ha afegit.
|
Canadell descarta entrar en política i diu que la seva intenció és seguir presidint la Cambra
|
La Universitat Rovira i Virgili (URV) vol començar a acreditar la docència en anglès per potenciar la internacionalització. En aquest sentit, el Consell de Govern ha aprovat aquest dijous el Pla per a l’acreditació de Docència en Anglès (DANG). Segons ha explicat el rector, Josep Anton Ferré, cal fer “un esforç important” per promoure l’ensenyament en anglès, especialment en màster però també en graus, i “atreure més estudiants”. El pla aprovat ha de servir per donar suport al professorat que imparteixi docència en anglès dins de programes impartits íntegrament o parcial en anglès. El Consell de Govern també ha aprovat un pla de consolidació del model de gestió de campus per unificar-los.
|
La URV començarà a formar professors en anglès per potenciar la internacionalització dels estudis
|
Els prop de 60 estudiants universitaris que aquest dijous al vespre es van tancar a la Secretaria d'Universitats han deixat inservibles un total de 23 ordinadors i algunes càmeres de seguretat, a més de fer malbé part del mobiliari i desordenar papers i material divers, inclosos objectes personals dels treballadors. És un primer balanç que fa Universitats, que no descarta denunciar alguns dels intrusos pels desperfectes causats, si els poden identificar. La secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Mercè Jou, ha lamentat els incidents, com l'impediment a alguns treballadors d'abandonar l'edifici, i ha reiterat la voluntat de diàleg del Govern amb els estudiants, recordant que fa menys de dues setmanes es van trobar. Jou recrimina l'actitud dels estudiants, recordant que ja coneixen les seves reivindicacions i que si volien tornar a reunir-se ho havien de demanar. A més, ha admès que es poden rebaixar els preus dels màsters, com volen els estudiants, però no pot ser immediatament perquè hi ha restriccions pressupostàries. En tot cas, els ha demanat "respecte" per les instal·lacions i el personal de la Secretaria d'Universitats.
|
Els estudiants van destrossar 23 ordinadors i van fer malbé mobiliari durant la tancada a la seu d'Universitats
|
Un total de 56 espais industrials del barri del Rec d'Igualada s'han reconvertit en botigues efímeres per acollir, fins dissabte, un centenar de marques de moda i dissenyadors emergents. El festival Rec.017 –divuitena edició- compta amb noves incorporacions com Calma House, Geox o Vialis i manté marques que han participat al certamen des del principi com Textura, Levi's, Míriam Ponsa o Josep Abril. A més, es manté la iniciativa 'Rec Pop Up Day Estrella Damm' on cada dia hi haurà sis marques o dissenyadors diferents. A banda, el Rec.017 dedicarà el 'RecMeeting' d'enguany als hàbits de vida saludable amb una taula rodona on hi participarà el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer, la periodista Núria Coll i l'escriptor Gaspar Hernández. L'oferta de moda es complementarà amb una vintena de concerts gratuïts i una àmplia oferta gastronòmica amb 34 'food trucks'. El Rec.0 rep uns 120.000 visitants a cada edició.
|
Un centenar de marques de moda s'instal·len durant quatre dies a les antigues adoberies del barri del Rec d'Igualada
|
L’aplicació d’un dipòsit de 10 cèntims per envàs de beguda que es retornaria en el moment de la seva devolució podria fer créixer fins al 95% la recollida selectiva i el reciclatge d’envasos de begudes envasades en vidre, plàstic, llaunes i brics de menys de tres litres i per a aigua, sucs, refrescos i cerveses, i alhora reduir l’abocament incontrolat i indiscriminat d’aquests residus, un de les preocupacions de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) pel seu dany, entre altres, al medi natural. Així ho conclou un informe encarregat pel Departament de Territori i Sostenibilitat sobre l’impacte d’implantar un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) i que ara, una comissió s’encarregarà d’avaluar.
|
Un estudi del Govern conclou que el sistema de retorn d’envasos de begudes reduiria prop del 90% d’abocament incontrolat
|
La portaveu del Govern, Neus Munté, ha replicat aquest dimarts al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l'acompanyament que ha fet l'executiu a la consellera Irene Rigau i a l'exvicepresidenta Joana Ortega abans de les seves declaracions al Palau de Justícia s'ha fet per "solidaritat", i ha negat que estigui pressionant la justícia amb aquest gest. En declaracions als mitjans després de la concentració a la plaça Sant Jaume, Munté ha rebut el comunicat del TSJC amb "desorientació i sorpresa", i ha recordat que sovint les pressions vénen de l'executiu espanyol. El Govern, ha continuat, "sempre ha col·laborat amb la justícia" i defensa la independència del poder judicial. Munté ha mostrat la seva sorpresa pel pronunciament del TSJC, tant per la forma com pel fons. Després de recordar que la justícia sempre parla a través de sentències i interlocutòries i no mitjançant comunicats, la portaveu ha negat que el Govern estigui intentant pressionar la justícia acompanyant els imputats a declarar. "Des del Govern sempre hem col·laborat amb la justícia, i ho continuarem. Hem acompanyat la consellera i l'exvicepresidenta per una qüestió de solidaritat de govern i de suport", ha argumentat. En aquest sentit, ha demanat al TSJC que si pensa que està rebent pressions, que ho clarifiqui, perquè el Govern és "el primer interessat en un poder judicial independent en qualsevol circumstància".De fet, ha apuntat que és l'executiu català qui ha qüestionat que realment existís aquesta independència, perquè "en diferents moments s'han produït pressions per part del govern de l'Estat". Munté ha fet aquestes declaracions després de participar en la concentració a la plaça Sant Jaume. La també vicepresidenta ha aprofitat per agrair el suport ciutadà, i ha citat especialment l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, que ha estat l'encarregada de llegir el manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
|
El Govern replica al TSJC que l'acompanyament als imputats és per solidaritat i nega que estigui pressionant la justícia
|
Un incendi ha afectat aquest dimecres al vespre una pizzeria del centre de Mataró. Segons han indicat els Bombers de la Generalitat, el foc s'ha produït al voltant d'un quart de deu del vespre en una pizzeria situada al carrer Barcelona, número 24, i ha cremat la xemeneia i la part elèctrica del local. La pizzeria i el pis de sobre han estat evacuats però no hi ha hagut cap persona ferida. L'incendi, que ha quedat controlat poc després de tres quarts de deu, ha generat molt de fum a l'interior de l'establiment. Fins al lloc s'hi ha desplaçat sis dotacions dels Bombers de la Generalitat.
|
Un incendi afecta una pizzeria del centre de Mataró sense causar ferits
|
Les entitats Ipcena, Seo Birdlife, Fapas, i la Federació Ecologistes de Catalunya, han explicat que el protocol estatal per foragitar ossos no preveu l'ús de cap producte químic. Pels ecologistes haver utilitzat aquest producte, com ha reconegut el Conselh Generau d'Aran que ho van fer al mes d'octubre de l'any passat, estaria al marge de la legalitat i incorrerien en un "presumpte delicte contra el medi ambient". Per tot, han encarregat un estudi per saber les causes de la mort de Cachou i veure'n les responsabilitats. Aquestes entitats argumenten que no hi ha cap referència que un plantígrad adult hagi mort per una lluita amb un altre exemplar de l'espècie. A les entitats ecologistes el que més els va cridar l'atenció en un primer moment va ser la fotografia del rostre de Cachou mort, ja que no presentava cap signe de violència però si mostrava el "típic somriure sardònic" que se'ls queda als mamífers quan moren per enverinament. Roberto Hartasánchez, President de Fapas – Fondo para la Protección de los Animales Salvages, ha dit que "tot fa sospitar que Cachou va morir per consum de productes tòxics" i ara amb els resultats de la necròpsia definitiva s'hauran de conèixer les causes veritables de la mort. Per Hartasánchez quan hi ha lluites entre ossos, sempre apareixen amb ferides a les orelles o el morro, cap prou greu per causar-li la mort, i Cachou no en presentava cap d'aquestes ferides. I ha afegit que no coneix i no hi ha referències de cap cas de mort d'un os de manera traumàtica que no hagi deixat rastre. Per Hartasánchez hi hauria d'haver pèls per la muntanya, si va caure per un precipici de 40 metres. Cristina Sánchez, delegada de Seo Bird Life a Catalunya, ha explicat que a les entitats ecologistes els preocupa molt "l'ús de productes químics", independentment si és una "possible causa" de la mort de Cachou o no. Per Sánchez són "molt preocupants" els efectes que aquests productes puguin causar sobre altres espècies. Les entitats ecologistes assenyalen a les administracions com les encarregades de vetllar per la conservació de biodiversitat i haver utilitzat productes químics, quan un protocol estatal no contempla la seva utilització, va en contra la biodiversitat. Per Joan Vázquez, portaveu d'Ipcena, és una "autèntica barbaritat i contradicció" i per aquest motiu encarregaran un estudi jurídic per determinar si hi ha responsabilitats i per part de qui són. Vázquez ha dit que "ningú acusa la Generalitat d'enverinar un os". Però els ecologistes volen conèixer si s'ha utilitzat algun producte químic, qui ho ha autoritzat, de quin producte es tracta i en quines quantitats. Per aquestes entitats és vital saber si s'ha fet dins dels protocols estatals que contempla les mesures per foragitar un os o no. Les entitats ecologistes han dit que desconeixen si l'os Cachou va poder morir enverinat pels efectes dels productes químics que el Conselh Generau ha reconegut haver utilitzat a la tardor de l'any passat o per un altre producte utilitzat per l'home. Per tot, insten a fer un segon anàlisi de les restes de la necròpsia al centre de referència CAD de Màlaga, especialitzat en aquests tipus de necròpsia.
|
Els ecologistes lamenten que s'utilitzessin productes químics per foragitar l'os Cachou quan el protocol no ho preveu
|
La mestra pedagoga Teresa Codina i el cantautor Lluís Llach seran guardonats enguany amb la Medalla d’Or de la Generalitat per les seves destacades trajectòries en el camp de la pedagogia i la cultura. Així ho aprovarà dimarts vinent el Consell Executiu, a proposta del president de la Generalitat, Quim Torra. La Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga l’Executiu. Es va crear l’any 1978 per distingir aquelles persones que hagin prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. L’any passat, la Generalitat va atorgar la Medalla d’Or a la demògrafa i geògrafa Anna Maria Cabré i a l’escriptor Josep Vallverdú.
|
El cantautor Lluís Llach i la mestra pedagoga Teresa Codina rebran la Medalla d'Or de la Generalitat
|
Els Bombers de la Generalitat han atès un total de 230 serveis per resoldre incidències i inundacions des de les 9 del vespre d'aquest divendres fins a les 10 del matí. D'aquests, un total de 67 s'han focalitzat a la ciutat de Balaguer, on la pluja ha causat més danys, entre els quals una casa parcialment esfondrada. La majoria de serveis s'han fet de matinada i en diverses comarques del país, sobretot al Baix Llobregat i en comarques de Ponent. Aquest matí els Bombers continuen treballant a la capital de la Noguera per resoldre els problemes causats per les fortes pluges, que van deixar 51 litres per metre quadrat en només mitja hora. Aigua en algun ascensor, als soterranis i diversos desperfectes són algunes de les incidències registrades.
|
Els Bombers han atès 230 serveis relacionats amb la pluja des de divendres al vespre
|
Cs ha demanat al secretari general i als serveis jurídics de l'Ajuntament de Barcelona que alertin de la "inconstitucionalitat" del debat sobre la monarquia que han proposat ERC i JxCat i que s'ha de celebrar el proper 27 d'agost. La dirigent del grup taronja al consistori, María Luz Guilarte, creu que el ple és "contra l'estat de dret" i ha criticat el "menyspreu del govern municipal". A més, creu que els acords que s'hi pretenen votar contravenen la Constitució, per la qual cosa ha demanat als serveis de l'Ajuntament que donin el seu parer. Entre els punts que Cs qüestiona hi ha el que constata que la monarquia borbònica és successora del règim franquista i el que insta el govern espanyol i el Congrés a investigar-ne la corrupció i a retirar-li els privilegis. També s'hi demana derogar el delicte d'injúries a la Corona i s'hi reivindica el dret a l'autodeterminació de Catalunya. La petició de Cs recorda la situació viscuda al Parlament les darreres setmanes. La Mesa va tramitar totes les resolucions que els grups van presentar al ple sobre la monarquia però el secretari general de la cambra, Xavier Muro, va censurar-ne els apartats que va considerar contraris a les sentències i advertiments del Tribunal Constitucional a l'hora de publicar-les al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).
|
Cs demana el parer dels serveis jurídics de l'Ajuntament de Barcelona amb relació al ple sobre la monarquia
|
L'Hospital Clínic ha posat en marxa un programa per abordar el 'Chemsex', la combinació de relacions sexuals amb l'ús de determinades drogues per potenciar i perllongar la relació. Aquest centre hospitalari atén cada any més de 200 persones de nova infecció, una taxa que es manté constant des de fa uns vint anys. Això es deu, en gran mesura, a noves modalitats de conducta social com el 'Chemsex'. El programa detecta i fa un seguiment de les persones que el practiquen. Es realitza una visita mèdica completa per detectar malalties de transmissió sexual i, segons el resultat, es proposa una derivació a un psicòleg o un psiquiatra. La Unitat de VIH del Clínic va fer una enquesta l'any 2017 a 1.100 pacients amb VIH que venien a la consulta. El 43% va reconèixer que havia pres drogues en el context del sexe, i el 25% ja prenia metamfetamina, mefedrona o GHB. Aquesta barreja de drogues i relacions sexuals sovint no es viu com un problema i no acostuma a ser motiu de consulta. Aquest programa el lidera un equip multidisciplinar format per metges i infermeres de la Unitat de VIH i d'Urgències, psicòlegs i psiquiatres. A la unitat específica del Clínic s'atenen 6.500 persones, de les quals 6.000 són pacients en tractament infectats per VIH. Cada any se sumen més de 200 persones, majoritàriament homes que tenen sexe amb homes.
|
L'Hospital Clínic crea un programa per abordar el 'Chemsex', principal causa dels nous contagis del VIH
|
El Sistema de Registre i Comunicació per a la protecció de víctimes de Violència Institucional (Sirecovi) de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans i Irídia han reclamat a les autoritats "mesures eficients de control, correcció i seguiment" després de l'informe del Consell d'Europa sobre la situació de les comissaries i les presons a Catalunya. Les entitats remarquen la "gravetat" del contingut de l'informe consideren que les seves conclusions "corroboren" les seves denúncies sobre "l'existència de situacions de violència institucional a Catalunya". L'informe ha estat elaborat per una delegació del comitè per a la Prevenció de la Tortura i del Tractament Degradant i Inhumà o el Càstig del Consell d'Europa. Entre les "condicions inacceptables" a les comissaries dels Mossos que recull l'informe hi ha "la manca d'accés a la llum natural, una il·luminació artificial insuficient, la mala ventilació" i "l'accés inadequat a l'aigua potable o als productes d'higiene personal". Pel que fa a les presons, entre d'altres qüestions, l'informe mostra preocupació per la contenció mecànica dels interns, perquè pot causar "ferides greus als interns", però celebra que les autoritats catalanes ara són més "proclius" a abolir-ho. El document també recull denúncies de maltractaments físics a les presons catalanes, especialment a Brians 1, i demana investigacions "immediates i exhaustives" de les denúncies ,més vigilància a les presons i una millor formació del personal penitenciari. També destaca les "deficiències" de la situació del personal a Brians 1 i lamenta "una campanya d'intimidació" d'alguns funcionaris "contra els directius" de la presó. Les dues entitats veuen confirmades les seves denúncies de "violència institucional" i, en un comunicat conjunt, han recordat que el director de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, Iñaki Rivera, està sent investigat per calúmnies per un jutjat arran d'una denúncia interposada pel sindicat de funcionaris de presons de CCOO per unes declaracions seves sobre tortures a presons catalanes.
|
Entitats de drets humans reclamen "mesures eficients" a comissaries i presons després de l'informe del Consell d'Europa
|
EL CSIF ha ampliat la denúncia que va presentar davant de la fiscalia de Girona el mes de setembre contra l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) per un presumpte delicte de prevaricació en l'adjudicació d'una plaça de sergent de la Policia Local. El sindicat ha aportat ara noves proves "documentals" i "gravacions" que, segons diuen, "poden incriminar algunes de les persones denunciades". El sindicat argumenta que el Tribunal Qualificador li va atorga el lloc sense complir amb els requisits fixats a les bases del concurs. Entre les "irregularitats" que denuncien, hi hauria el fet que l'aspirant que va aconseguir la plaça no només no va acreditar el certificat de nivell B de català sinó que, amb posterioritat als terminis establerts, va presentar un certificat de valencià de nivell "elemental i sense compulsar". A més, segons l'escrit de denúncia, se'l va eximir de fer la prova en català. El CSIF va presentar la denúncia davant de la fiscalia de Girona el mes de setembre. A l'escrit, assegurava que el procés d'adjudicació de la plaça no es van seguir els principis de "mèrit, publicitat, igualtat i capacitat" i que es tractava d'una "designació personal i directa per part del consistori, sense més tràmit, i nul·la de ple dret quan un altre candidat aprovat complia tots els requisits". En aquest sentit, el sindicat assegura que se li va atorgar la plaça sense complir amb els requisits de les bases del concurs, que l'aspirant guanyador no va acreditar el certificat de nivell B de català i que se'l va eximir de fer la prova en català perquè, amb posterioritat als terminis establerts, va presentar un certificat de valencià "de nivell elemental i sense compulsar". Ara, han ampliat la denúncia amb noves proves documentals i gravacions.
|
El CSIF amplia la denúncia contra Sant Feliu de Guíxols per prevaricació en l'adjudicació d'una plaça de sergent
|
L'Assemblea Nacional Catalana no entendria que es modifiqués la "majoria aritmètica clara" que té l'independentisme al Parlament. Des de l'entitat recorden que "és el poble de Catalunya" qui ha escollit els diputats i per tant "han de ser ells" els qui representin els ciutadans. "Tots aquells que han sortit escollits com a diputats han de poder exercir la seva funció, malgrat que estiguin injustament empresonats", subratlla el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro. Des de l'Assemblea s'ha aprovarà un nou full de ruta que ha d'ajudar a "implementar la República" i que Alcoberro ha reconegut que serà un camí "llarg i difícil". En aquest sentit, una de les línies principals de l'ANC per arribar a l'objectiu és internacionalitzar el conflicte amb l'estat espanyol.
|
L'ANC no entendria que es modifiqués "una majoria clara" al Parlament i recorda que és el poble qui ha votat els diputats
|
La Comissió Executiva d'Unitat d'Aran-PNA felicita el nou president de la Generalitat de Catalunya per la seva investidura, i li recorda que l'Aran constitueix una realitat singular, amb autogovern, cultura i llengua pròpies, que han d'ésser respectats, promoguts i desenvolupats en el marc de l'Estatut d'Autonomia, la nova Llei de règim especial i la Llei de l'aranès, occità a l'Aran. Unitat d'Aran fa palès que el mandat democràtic dels ciutadans aranesos emanat de les últimes eleccions al Parlament obliga les institucions catalanes a respectar la singularitat política i institucional de l'Aran. Unitat d'Aran afirma que l'Aran ha volgut mantenir de forma molt majoritària, amb un 75 % dels vots, els seus vincles amb Catalunya i la resta d'Espanya, al marge, per tant, de qualsevol procés que impliqui una renúncia a la seva identitat i a la seva història.
|
Unitat d'Aran demana al nou president que respecti la singularitat política i institucional de l'Aran
|
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha criticat en una piulada a Twitter que enlloc de donar estabilitat a Catalunya i inestabilitat a l'Estat els polítics catalans hagin decidit fer "al contrari". Canadell ha fet aquesta piulada moments després que la mesa del Parlament assumís que el president del Govern, Quim Torra, no disposarà del seu escó i, per tant, no podrà votar en el ple d'aquest dilluns. En aquest sentit, el president de l'ens cameral ha apuntat que "fa un mes" els polítics catalans haurien pogut triar donar "inestabilitat" a l'Estat, rebutjant la investidura de Pedro Sánchez. I, en canvi "s'ha fet el contrari". Canadell ha avisat que aquesta estratègia "es pagarà" i ha demanat "paciència, perseverança i perspectiva" a la classe política.
|
Canadell avisa que "es pagarà" donar inestabilitat a Catalunya després de la retirada de l'escó de Torra
|
Vilobí d'Onyar (Selva) ha viscut el primer simulacre d'emergència real on s'han utilitzat drons, per part del cos de Mossos d'Esquadra. L'objectiu és que a través d'aquesta tecnologia es pugui operar amb "més eficiència" a la zona on s'ha produït la catàstrofe, ja que "dona informació més rellevant" a la sala de coordinació en els primers moments. L'escena reproduïda aquest dijous ha estat un accident aeri a prop de l'Aeroport Girona Costa Brava. A més, també permet custodiar la caixa negra de l'avió i ajuda als investigadors a esbrinar què ha passat gràcies a una pla general des de l'aire. De moment aquesta tecnologia només s'havia utilitzat en simulacres parcials. L'exercici ha obligat a activar una trentena de dotacions de diferents cossos de seguretat i emergències.
|
Introdueixen drons per primera vegada en un simulacre d'emergència real a Vilobí d'Onyar
|
Una macro operació contra la pornografia infantil desplegada per la Policia Nacional arreu de l'Estat s'ha saldat amb 81 detinguts, tots homes, per intercanviar a través d'internet vídeos i fotografies sexuals protagonitzades per menors d'edat. Segons la policia, algunes de les milers d'imatges requisades són d'una duresa "extrema". Els detinguts, dos d'ells menors i dues persones més amb discapacitat intel·lectual, compartien arxius a través de les xarxes P2P. Entre els catalans hi ha onze detinguts de Barcelona, dos de Girona, un de Tarragona i un de Lleida. En els registres s'han interceptat 96 discs durs, 58 ordinadors, 4 tauletes, 195 cd i 18 telèfons mòbils, entre d'altres.
|
Una macro operació policial contra la pornografia infantil se salda amb 81 detinguts arreu de l'Estat
|
Sant Boi de Llobregat compta des d’aquest dilluns amb un autobús urbà en contra de la homofòbia. Es tracta d’un vehicle de la línia SB1 decorat amb la imatge de la nova campanya 'Sant Boi és diversa' que ha impulsat el govern local i que circularà durant un mes pels carrers de la vila. Segons ha explicat l’alcaldessa de la localitat, Lluïsa Moret, l’objectiu de la iniciativa és tenir un municipi lliure de qualsevol discriminació relacionada amb qüestions de gènere. Amb missatges provocadors com “Carn o peix?”, la campanya també inclou una enquesta que servirà per fer un diagnòstic sobre les realitats de les persones LGTBI al municipi. Aquesta acció arriba després que fa dues setmanes circulés per aquesta comarca el polèmic autobús transfòbic de l’entitat Hazteoir. La campanya ‘Sant Boi és diversa’ utilitza imatges i missatges provocadors com “Carn o peix?” o “Pit o cuixa?”, per posar en qüestió la dicotomia que existeix al voltant del gènere. En aquest sentit s’ha expressat l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, que afirma que la iniciativa pretén fer reflexionar el ciutadà. “No volem un municipi binari basat en homes o dones, sinó que busquem lluitar contra el model actual”, ha comentat la batlle. “Volem tenir una ciutat lliure de qualsevol mena de discriminació per qüestions de gènere”, ha afegit. Per fer-ho possible la campanya compta amb postals, cartells i xapes, així com amb un autobús de la línia urbana SB1 on s’ha retolat la imatge de la iniciativa i que durant un mes sencer recorrerà els carrers de la vila. L’alcaldessa ha assegurat que tot i que pugui semblar que la posada en circulació d’aquest vehicle té relació amb el polèmic autobús transfòbic que l’entitat Hazteoir que va passejar-se pel Baix Llobregat –entre d’altres comarques – fa un parell de setmanes, no és així. “Quan vam plantejar-nos els diferents mitjans per difondre la campanya va sorgir la idea de fer servir els busos interurbans que ja els havíem usat en anteriors iniciatives”, comenta Moret que indica que és una forma “fàcil de fer voltar una idea per tota la ciutat”. Amb tot reconeix que la coincidència ha esdevingut un "reclam mediàtic". Diagnòstic del col·lectiu LGTBI A banda, també s’ha penjat una enquesta a la pàgina web santboiesdiversa.cat que convida els ciutadans de més de 16 anys a respondre diverses preguntes al voltant d’aquest tema. La previsió és que els primers resultats puguin recollir-se el proper mes de maig i que serveixin per fer una fotografia de la situació en què es troba el col·lectiu LGTBI a Sant Boi de Llobregat. “Volem identificar aquells àmbits en què hem de treballar i que intuïm que seran l’àmbit educatiu, l’esportiu i també l’espai públic”, ha explicat l’alcaldessa en referència a cassos com el de Berga en què dos joves van resultar agredits per demostrar el seu afecte al carrer. D’aquesta forma el govern local impulsarà diverses propostes i polítiques que ajudin a visibilitzar les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals a la ciutat. Alhora també s’està treballant de forma interna per revisar els protocols i circuits municipals per incorporar una mirada en aquesta direcció i es farà un Pla local per lluitar contra la discriminació en què hi prendran part diversos agents socials. La campanya vol contribuir al desplegament de la Llei contra la homofòbia aprovada pel Parlament de Catalunya. El Ple de Sant Boi de Llobregat va aprovar per unanimitat l’any 2015 una moció contra l’homofòbia, la transfòbia i l’assetjament del col·lectiu LGTBI i el Pla de govern 2015-2019 inclou diverses mesures - com és el cas d'aquesta campanya - per fer visibles aquestes persones.
|
Sant Boi posa en circulació un autobús per lluitar contra les discriminacions per qüestions de gènere
|
El president Carles Puigdemont i els quatre consellers que l'acompanyen (Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret) s'han lliurat a la policia belga i declararan davant el jutge aquesta tarda. Els cinc s'han presentat a les 09.17 hores del matí d'aquest diumenge a una comissaria acompanyats dels seus advocats i estan sota custòdia, segons ha confirmat el portaveu de la fiscalia de Brussel·les, Gilles Dejemeppe. Puigdemont i els consellers volen demostrar així la seva cooperació voluntària amb la justícia belga i no estan tècnicament detinguts. "Aquesta tarda, les cinc persones involucrades seran escoltades pel jutge que en 24 hores decidirà què han de fer", ha informat Dejemeppe, que ha precisat que les opcions passen per la detenció en paral·lel a l'estudi de l'ordre europea d'arrest dictada per l'Audiència Nacional, la llibertat sota fiança o, fins i tot, el rebuig de l'arrest. "La decisió ha de ser abans de les 09.17 hores de demà dilluns", ha puntualitzat el portaveu de la fiscalia de Brussel·les. Dejemeppe ha assenyalat que ja ha mantingut contactes amb els advocats del president i dels consellers, i ha detallat que l'audiència judicial es produirà en l'edifici de la fiscalia belga encara en una hora per determinar d'aquesta tarda. El jutge que els atendrà encara no ha estat escollit però serà d'ofici, ha manifestat el portaveu de la fiscalia de Brussel·les. Sobre la possible candidatura de Puigdemont a les eleccions del 21-D, Dejemeppe no s'ha volgut pronunciar i ha recordat que "el jutge serà qui determinarà les condicions del seu alliberament". El president Puigdemont i els quatre consellers són a Brussel·les des de principis d'aquesta setmana després de la DUI al Parlament, i amb la voluntat d'internacionalitzar el conflicte català i denunciar que no s'enfrontarien a un judici just a l'estat espanyol. Puigdemont ja va fer ahir un tuit en neerlandès des del seu compte oficial on va deixar clar que estava disposat a "col·laborar plenament" amb la justícia belga.
|
Puigdemont i els quatre consellers es lliuren a la policia belga i declararan davant el jutge aquesta tarda
|
Illa també els proposarà a la Interterritorial mesures conjuntes més enllà de les previstes a la ‘nova normalitat’ ACN Madrid .-El Ministeri de Sanitat abordarà amb les CCAA a la reunió Interterritorial d’aquesta tarda la possibilitat de prohibir revetlles de Sant Joan i altres activitats d’oci nocturn per fixar una posició “consensuada”. També els proposarà algunes mesures conjuntes més enllà del que fixa el decret de ‘nova normalitat’ per evitar diferències entre les diferents comunitats un cop decaigui l’estat d’alarma. Fonts de Sanitat també insisteixen que els preocupen els casos detectats a Lleida vinculats a temporers, tot i que estudiaran que aquesta regió i la de Barcelona avancin a fase 3 a mitjans de la setmana que ve, si Salut ho demana. El ministre es reunirà aquesta tarda amb les autonomies en el marc de trobada Interterritorial a possibilitat de prohibir revetlles de Sant Joan i altres activitats d’oci nocturn. Barcelona ja ha anunciat que tancarà les platges la nit de Sant Joan i que no autoritzarà fogueres. Només es permetran foguerons petits amb un aforament reduït i controlat. Sí que permetrà, en canvi, el llançament de petards complint, això sí, les condicions de seguretat i els requisits sanitaris per la covid-19. La ciutat ha previst un dispositiu per evitar aglomeracions i es podran fer restriccions de mobilitat. En aquest sentit, recomanen evitar desplaçaments per la ciutat. Barcelona no és la única ciutat que ha previst mesures per la revetlla. Mataró, Cubelles, Cunit també ha anunciat que tancaran les platges i Castelldefels en limitarà l’accés. El Maresme també es planteja tancar-les. En relació al decret de nova normalitat, Sanitat vol suggerir a les CCAA un acord per establir mesures “més enllà” de les que ja fixa la norma. L’objectiu és evitar que, tot i que el comandament el tinguin les autonomies, hi hagi “grans diferències” entre elles amb la fi de l’estat d’alarma.
|
Sanitat abordarà amb les CCAA la possibilitat de prohibir revetlles de Sant Joan
|
L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, s'ha mostrat esperançada davant la possible moció de censura que la militància local del PSC ha de decidir si es tira endavant i ha considerat que "creu que no passarà". Tot i el "tensionament" i les "discrepàncies" respecte la posició que havia de prendre el consistori en assumptes d'àmbit nacional, com el referèndum de l'1-O i la "repressió del 155", Sabater ha apuntat que els socialistes ja han marcat el seu perfil i "no creu" que això els porti a "perdre un govern progressista" i que es posin "de bracet" amb un PP "tacat per la corrupció", "desprestigiat" i "sense projecte de ciutat". Sabater ha reiterat que seria "estrany" que el PSC donés suport ara a Albiol després d'haver ajudar a acabar "amb l'etapa més nefasta de la ciutat" el 2015 i en un moment en què el PSOE "es mou" per fer fora del govern de l'Estat a un partit que s'ha "demostrat que és una banda criminal, organitzada per cometre delictes, robar i saquejar a la ciutadania". Sabater ha expressat que "entén" que els socialistes sotmetin una decisió "tant rellevant" a la militància i ha aprofitat per "posar en valor" la intenció del PSOE "de fer fora del govern de l'Estat" a Rajoy. "El dubte és si és òptim que el PSC pugui fer un pas en fals tant greu com tornar a possibilitar que un partit tant tacat per la corrupció com el PP torni a entrar al govern de la ciutat. Crec que és un dubte que agafa pes", ha conclòs. L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ha encapçalat la jornada 'Debat municipalista republicà' que s'ha celebrat aquest dissabte al Centre Cívic de Sant Roc de Badalona. La iniciativa s'ha celebrat per tractar possibles estratègies conjuntes unitàries en clau republicana i d'esquerres per les eleccions municipals de l'any que ve. 12 càrrecs electes, de fins a 11 municipis diferents, de candidatures lligades als Comuns, CUP i ERC han portat a debat propostes polítiques i dinàmiques "per incidir conjuntament en la gestió dels òrgans supramunicipals". La batllessa badalonina ha defensat que per "fer front al canvi" cal unir-se, generar poder popular i potenciar les confluències entre les organitzacions. "Són polítiques que s'enfronten amb els grans poders dels oligopolis, de l'Ibex 35 i de l'statu quo que es defensa amb moltes eines", ha subratllat. El debat ha comptat amb una taula rodona d'alcaldies de "governs del canvi" encapçalada per Sabater, l'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà; l'alcalde d'Argentona, Eudald Calvo; l'exalcalde de Sentmenat Marc Verneda, i el primer tinent d'alcalde de Badalona i regidor d'ERC, Oriol Lladó. Altres càrrecs electes han abordat l'anàlisi sobre les experiències en institucions supramunicipals com els Consells Comarcals, les Diputacions i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La jornada oberta ha estat la primera d'una sèrie de trobades àmplies, fruit de la reflexió i la proposta de les candidatures impulsores de Guanyem Badalona en Comú, Decidim Ripollet, Compromís per Cerdanyola, AEB de Badia, SOM Gramenet i Sant Adrià en Comú.
|
Dolors Sabater "no creu" que el PSC vagi de "bracet" amb un PP "desprestigiat" i "tacat per la corrupció"
|
El director d'Afers Religiosos del departament de de Governació, Administracions Púbiques i Habitatge, Enric Vendrell, ha defensat aquest dilluns la construcció d'una mesquita a Lleida i l'habilitació d'un sector del cementiri pels musulmans, tal com reclama aquesta comunitat. Ho ha dit a Lleida, després de la presentació de la XIII Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya. Els musulmans són un col·lectiu molt nombrós a la ciutat arran de la immigració dels últims quinze anys i Vendrell considera "lògiques" les seves peticions. Explica que, pel que fa al cementiri, la necessitat no ha sorgit fins ara perquè, fins a aquest moment, els musulmans que es morien, majoritàriament es repatriaven perquè "eren més d'allà que d'aquí". Amb el pas dels anys, "són més d'aquí que d'allà" i "volen ser enterrats aquí segons les seves creences". Pel que fa a la construcció d'una mesquita, llargament reivindicada pel col·lectiu musulmà, Vendrell es mostra convençut que serà una realitat, "quan la pròpia comunitat estigui convençuda de tirar el projecte endavant, compti amb pressupost i ho parli amb l'Ajuntament. "La llibertat religiosa és un dret fonamental i s'ha de concretar en aspectes com el cementiri o la mesquita", conclou.
|
El director d'Afers Religiosos defensa que s'habiliti un sector del cementiri de Lleida pels musulmans, tal com demanen
|
La UGT de Catalunya ha inaugurat aquest dimecres un 'Mural pel clima' a la seva seu de Barcelona, amb l'objectiu de fer present de forma simbòlica el seu compromís amb el planeta i les futures generacions. La proposta se situa dins el marc d'actes que el sindicat ha organitzat per conscienciar de la situació d’emergència climàtica i que culminarà amb la seva participació a la gran mobilització mundial del proper 27 de setembre. Des del sindicat s’ha emplaçat tothom que hi vulgui participar a acostar-se a la seva seu i a deixar el seu missatge, explicant que fa ell personalment per contrarestar el canvi climàtic o què pensa que s'hauria de fer. Així, alguns dels missatges que ja es troben al mural "Transport sostenible", "Reduir, reutilitzar, reciclar" o "Consumir menys i de forma responsable". El plafó estarà obert al públic fins el divendres de la setmana vinent. A la creació del mural hi ha participat el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, que ha assegurat que el sindicat "sempre estarà present en la lluita per un planeta digne", ja que "som treballadors, però també ciutadans". Tot i això, Ros ha destacat que no es pot diferenciar una cosa de l'altra, i per això ha insistit en la necessitat que "les empreses siguin generadores de bon medi ambient i de bon treball". En aquesta línia, el secretari general ha argumentat que totes aquestes mesures han d'arribar "des d'un punt de vista d'equilibri territorial i d'equilibri de les persones en funció de l'abstracte social". Així, ha apuntat que des del sindicat estan a favor de les decisions que estan prenent ciutats com Barcelona, però que s'haurien de dotar de major "equilibri i tenint en compte les seves conseqüències". "Si resulta que la gent pobra no es pot canviar el cotxe, se'ls ha d'ajudar perquè se'l puguin canviar i no prohibir que l'agafin", ha manifestat Ros. Per últim, el secretari general del sindicat ha expressat que "la UGT sempre mostrarà el seu compromís per la bandera roja dels drets socials, la lila de la igualtat i la verda per un planeta just" i ha emplaçat a la gent que se sumi a les mobilitzacions.
|
La UGT crea un 'Mural pel clima' per mostrar el seu compromís amb el medi ambient
|
Es tracta dels descensos més importants des de l'entrada en vigor de l'estat d'alarma ACN Barcelona.-La demanda a Rodalies ha caigut aquest dimecres en hora punta fins a un 95,5%, el què suposa el descens més destacat des de l'inici de l'estat d'alarma per fer front als contagis per coronavirus, segons Renfe. Per la seva banda, a FGC, la caiguda d'usuaris ha estat en la mateixa línia i ho ha fet en un 93,8% a les línies metropolitanes fins a les nou el matí, el què suposa la caiguda més important fins ara. Concretament, s'han validat 5.224 bitllets davant ells 8.051 de fa una setmana i els 10.626 del passat 18 de març. A la línia Barcelona-Vallès, la demanda ha caigut un 94,7% -només l'han utilitzat 3.325 usuaris- i la Llobregat Anoia ho ha fet en un 91,3% (1.899 persones). Pel que fa TMB, fins a les nou del matí, hi ha hagut un 90% menys de validacions al metro que un dimecres feines normal davant el 89% d'ahir, en la mateixa franja, mentre que fins a les vuit del matí la caiguda es va mantenir en el 86%. Al llarg de tota la jornada d'ahir, el metro va registrar un descens del 91,8% de les validacions i el bus va continuar sota mínims, amb un 94% menys de passatgers. Aquest dimarts, el consell d'administració de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de l'àrea de Barcelona va aprovar la suspensió temporal del pagament de les tarifes del transport públic per a aquelles persones autoritzades a desplaçar-se per realitzar activitats i serveis essencials. La mesura es començarà a aplicar aquest dijous i s'allargarà fins el 9 d'abril. La mesura inclourà el transport ferroviari (Metro, TMB, FGC, Tram i Rodalies) i els autobusos (busos TMB, bus metropolità de gestió indirecta AMB, els de la Direcció General de Transports i Mobilitat i els dels municipis adscrits a Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU).
|
La demanda a Rodalies cau un 95,5% aquest dimecres i la de FGC un 93,8%
|
Actua després de rebre una denúncia anònima ACN Madrid.-La fiscalia de Valladolid ha obert diligències d'investigació per aclarir què va passar amb les primàries de Cs a Castella i Lleó després de rebre una denúncia anònima, segons han avançat mitjans locals. L'acta de recompte es va publicar amb 82 vots de procedència desconeguda que donaven suport a Silvia Clemente, la guanyadora inicial de les primàries, i que van ser denunciats per l'equip de Francisco Igea, que finalment va ser proclamat guanyador. Fiscalia ja ha citat Igea per ser interrogat dijous i també cridarà altres dirigents de Cs a la comunitat. També ha demanat informació al partit, com les actes, el sistema de vots i altres dades. El comitè de garanties de Cs també té oberta una investigació interna.
|
La fiscalia obre diligències per investigar les primàries de Cs a Castella i Lleó
|
Catalunya en Comú Podem (CatECP) ha reclamat aquest dissabte que la Comissió Bilateral Generalitat-Estat abordi el conflicte del Taxi. El grup parlamentari demana que aquesta qüestió s'incorpori "de forma urgent" en l'ordre del dia de la reunió, prevista per dimecres vinent. CatECP ha instat el Ministeri de Foment i el Govern de la Generalitat a reunir-se de forma "immediata" amb el sector del taxi i reclama a la Generalitat que "exerceixi les seves competències d'una vegada" i deixi de "posar-se de perfil". En aquest sentit, el grup demana al Govern que doni suport a la regulació impulsada per l'AMB i que no doni cap més llicència. Els diputats David Cid i Yolanda López han exigit al Ministeri de Foment que de "forma urgent", via Decret llei, incorpori a la legislació de transport terrestre el "reconeixement explícit" de les competències dels ajuntaments i de l'AMB per regular l'activitat dels VTC dins els seus àmbits. El grup parlamentari demana "confiança i tranquil·litat" al sector del taxi i fan una crida als taxistes per tal que recuperin el servei habitual amb l'objectiu d'ajudar "al bon resultat de les negociacions" i, donat que el mes d'agost és inhàbil a efectes judicials els emplacen a setembre "per veure els primers resultats".
|
CatECP reclama que la Comissió Bilateral Generalitat-Estat abordi el conflicte del Taxi
|
La companyia Copesco Sefrisa s'ha posat a disposició de les autoritats sanitàries per "facilitar al màxim" les anàlisis dels lots de bacallà dessalat de les marques Bon Preu i Royal que han estat retirats per l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC) pel brot de botulisme a Palafrugell (Baix Empordà). En un comunicat, l'empresa ha assegurat que un cop se sàpiguen els resultats d'aquestes proves "informarà i actuarà en conseqüència segons els procediments establerts en matèria de salut alimentària". A més, ha detallat que els processos a què estan sotmesos els productes de la marca Royal "compleixen rigorosament tots els requisits en matèria de salut alimentària i tenen el certificat de qualitat IFS", que, a parer del fabricant de bacallà, "els confereix la més alta confiança pel consumidor".
|
Copesco Sefrisa es posa a disposició de les autoritats sanitàries per facilitar les anàlisis dels lots retirats de bacallà
|
L'Ateneu Barcelonès ha defensat aquest dimarts la controvertida decisió del jurat d'experts del XLVII Premi Crexells, que va acordar incorporar a la llista de set finalistes, quatre obres més. La decisió es va prendre per la "molt baixa" participació en la votació popular, que no ha arribat al 4% dels socis. L'Ateneu ha recalcat que el jurat va valorar que la participació dels socis "havia estat molt insuficient i que això havia exclòs obres molt bones" i que "ampliar els finalistes no contravenia les bases sinó que resolia el problema de la baixa participació". Així ha replicat a una decisió que ha estat criticada per alguns dels escriptors participants. De fet, fins ara ja són sis els que han anunciat que retiren les seves obres: Tina Vallès, autora de 'La memòria de l'arbre'; Raül Garrigasait, autor de 'Els estranys'; Josep Lluís Badal, autor de 'Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents'; Enric Umbert, autor de 'L’últim passatge de Walter Benjamin', i Marcel Fité, autor de 'Escacs d’amor i de mort'; Teresa Muñoz, autora de 'Des del balcó' i Sílvia Soler, autora d''Els vells amics'. (Aquesta actualització de la notícia de les 15:20 i inclou que l'escriptora Sílvia Soler també ha retirar la seva novel·la d'entre les obres finalistes al premi) L'Ateneu també ha explicat en aquest comunicat, "que a la vista d'aquesta situació i per respecte a tots els aspirants es va ampliar el nombre de finalistes sense que això avancés cap criteri ni tampoc impliqués el desmèrit de les set obres votades pels 150 socis d'una entitat de 4.000". Segons ha indicat, "les valoracions sobre la idoneïtat de mantenir la votació popular a la vista de l'experiència d'aquest any s'hauran de fer immediatament amb posterioritat a la concessió del premi". Ha defensat també que tot el procés s'està fent amb "la màxima transparència i valoració pública". Ha conclòs que "la decisió ha estat del Jurat i s'ha respectat entenent que ampliar els finalistes no contravenia les bases sinó que resolia el problema de la baixa participació". La primera en anunciar que retirava la seva obra dels finalistes ha estat Tina Vallès després que es donés a conèixer que el jurat d'experts del XLVII Premi Crexells ha acordat incorporar a la llista de set finalistes, entre els quals hi havia el llibre de Vallès, quatre obres més. En aquest sentit, Vallès ha fet aquest anunci "en veure que no es respecten les bases del premi en adonar-me, arran de la vostra comunicació d'avui, que la participació popular ha sigut escassíssima (4%)". Vallès ha volgut deixar clar que tots els finalistes li mereixen el màxim respecte i ha considerat que la darrera decisió presa "no afavoreix ningú, ni els autors, ni el premi, ni els socis de l'Ateneu ni els clubs de lectura de les biblioteques que hi ha votat. Pensem-hi", ha conclòs. L'escriptora s'ha dirigit a l'Ateneu Barcelonès i en concret als responsables del premi Crexells 2018. "Vaig saber per mitjà de Twitter que era finalista del premi Crexells, així que espero que no us sabrà greu que faci servir el mateix mitjà per comunicar-vos la meva decisió". A partir d'aquí està essent un degoteig continu les renuncies dels finalistes a través de Twitter. A Vallès, l'han seguit Raül Garrigasait, qui ha recordat que les bases del premi Crexells "no permeten que es triïn finalistes per aquest procediment". L'autor de 'Els estranys' ha considerat que "aquesta situació erosiona perillosament el prestigi del Premi Creixells" i que "només amb un replantejament profund el premi podrà recuperar la importància que havia tingut per a les lletres catalanes". Per això, ha anunciat que retira la novel·la seguint els passos de Tina Vallès. "És l'única manera que tinc de contribuir a posar remei a la situació", ha afegit. L'autor de 'Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents', Josep Lluís Badal, a través del Twitter de la seva editora Iolanda Batallé, ha indicat que se n'ha assabentat que "humaníssimament, hi ha hagut canvis de darrera hora, conflictes d'interessos, necessitat de reajustaments i coses que no entenc (...) Permeteu que retiri el meu llibre de premi. Ara mateix, les meves prioritats són unes altres, i no em sento còmode en aquest paisatge". Mentre, Marcel Fité, autor de 'Escacs d’amor i de mort', ha criticat que "una modificació a meitat de cursa" de les bases del premi Crexells "no és seriosa ni ajuda al seu prestigi alhora que un menyspreu per aquelles persones i entitats que varen emetre el vot". Finalment, Teresa Muñoz, autora de 'Des del balcó', també ha anunciat la seva renúncia a participar al premi. Sílvia Soler La darrera que ha retirat la seva obra ha estat Sílvia Soler. "Potser el més adequat hauria estat que el Premi Crexells aquest anys hagués quedat desert. Vist que l'Ateneu vol seguir endavant, m'estimo més retirar 'Els vells amics' d'entre les obres finalistes", ha indicat en una piulada. Les crítiques de Vicenç Pagès Un dels altres nou finalistes Vicenç Pagès ha manifestat, també per Twitter, que "la divisió entre finalistes votats i finalistes designats pel jurat, no prevista a les bases, no fa cap favor ni a uns ni a altres, ni tampoc al premi". Decisió presa per unanimitat La decisió del jurat es va prendre per unanimitat dels presents i prèvia deliberació sobre la llista d'aspirants. A la reunió hi van assistir Valèria Gaillard, Lluïsa Julià, Miquel de Palol, Xavier Pla i Enric Sòria. Carme Riera i Rafael Argullol no hi van assistir. La trobada va comptar amb la presència de la vicepresidenta primera de l'Ateneu, Gemma Calvet, que va actuar com a secretària. Així, les quatre obres que es van incorporar a la llista de finalistes són 'Els estranys', de Raül Garrigasaït; 'Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents', de Josep Lluís Badal; 'Aventures i desventures de l'insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la nova Catalunya', de Max Besora, i 'Robinson', de Vicenç Pagès Jordà. El passat 4 de maig es va donar a conèixer que amb un total de 174 vots, les obres més votades, i que anaven a concórrer als premis, eren 'Des del balcó' de Teresa Muñoz (Amsterdam), 'El camí de les aigües' de Carme Martí (Amsterdam), 'Els vells amics' de Sílvia Soler (Columna), 'Escacs d’amor i de mort' de Marcel Fité (Edicions Salòria), 'La memòria de l’arbre' de Tina Vallès (Llibres Anagrama), 'L’olor de la seva pell' d’Alfons Cama (Editorial Gregal) i 'L’últim passatge de Walter Benjamin' d’Enric Umbert (Edicions 62).
|
ACTUALIZACIÓ:L'Ateneu Barcelonès defensa la decisió del jurat del premi Crexells, tot i la renuncia de set finalistes
|
El Parlament atorgarà la Medalla d’Honor en la categoria d’or als i les professionals del sistema de salut de Catalunya. La Mesa ho ha acordat per unanimitat en reconeixement a "la tasca extraordinària duta a terme per les persones que treballen al sistema de salut de Catalunya amb motiu de la pandèmia del coronavirus". Així mateix, l'acord també destaca que "els esdeveniments viscuts han evidenciat, més que mai, que la sanitat pública universal i de qualitat és una eina essencial del país". I el text remarca "la necessitat de vetllar per garantir-ne els recursos i les polítiques que permetin el seu millor funcionament, en les millors condicions per als seus professionals”.
|
El Parlament atorgarà la Medalla d'Honor en la categoria d'or als professionals sanitaris
|
La Plataforma Aturem la C-32 i 15 entitats més han reclamat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que suspengui de manera cautelar l’obra de perllongament de la carretera C-32 entre Blanes i Tossa de Mar. Subratllen que el projecte que es vol executar presenta “modificacions i alteracions substancials” en relació a la versió de l’any 2000 sotmesa a avaluació ambiental estratègica. En concret afirmen que s’ha alterat el traçat en longitud, amplada i itinerari, que s’han tret túnels i afegits falsos túnels i que s’han fet canvis en els enllaços a l’A-2, a la C63 i a la sortida de Fenals. Per als demandants són un seguit de modificacions “essencials” respecte de l’obra avaluada fa setze anys. Per tot plegat els demandants consideren que el projecte que es vol executar no es pot considerar emparat per cap declaració d’impacte ambiental vàlida. En aquests setze anys, indiquen, la que tenia el projecte s’ha anat prorrogant per salvar “una caducitat flagrant”. En aquest sentit afirmen que el 2008 el mateix Departament de Territori i Sostenibilitat va reclamar un nou estudi perquè el projecte no s’havia començat a executar en el termini legal de cinc anys posteriors a la seva aprovació.
|
16 entitats reclamen davant del TSJC que s’aturi el perllongament de la C-32 entre Blanes i Tossa
|
Un centenar de granges de porcí de set comunitats acumulen en total 127 nominacions en la 25a edició dels Premis Porc d'Or promoguts per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per reconèixer les millors explotacions de l'Estat. Per primer cop, Aragó encapçala el nombre nominacions, amb 47 per a 38 explotacions porcines d'aquesta comunitat. Catalunya baixa enguany a la segona posició, amb 34 nominacions que sumen 27 granges. Els Premis Porc 2018 repartiran 45 guardons en funció de cada categoria i criteri, a més dels quatre premis especials. Els guanyadors es donaran a conèixer el 23 de novembre durant la gala d'entrega d'aquests guardons que es farà a Lleida. L'IRTA ha donat a conèixer aquest dilluns les granges que opten a algun dels 49 guardons en els Premis Porc d'Or 2018 a l'excel·lència en la producció porcina, que enguany celebren la seva 25a edició. En concret, són un centenar d'explotacions d'arreu de l'Estat que sumen en total 127 nominacions. Aragó encapçala per primera vegada la llista de comunitats amb més nominacions, amb un total de 47 (16 més que al 2017) per a 38 granges i desbanca Catalunya, que baixa al segon lloc, amb 34 nominacions (14 menys que en l'edició passada) per a 27 granges. D'aquestes, 21 nominacions són per a 15 granges de la demarcació de Barcelona, 7 per a 6 explotacions de Girona, 5 nominacions per a 5 granges de Lleida, i una per a Tarragona. Navarra ocupa la tercera posició, amb 18 nominacions i 15 granges. Premis especials Catalunya, Aragó i Castella-la Manxa opten a ser reconegudes amb el guardó més representatiu, el Porc d'Or amb Diamant, amb què es distingeix la millor explotació en termes generals d'entre totes les nominades. Aquest premi se'l disputaran enguany la Granja Molist-Can Toi, de l'empresa Granja Molist, de Sant Martí Sescorts (Osona); la Granja Sant Martí, de Pinsos Grau, de Sant Martí de Centelles (Osona), que ja ha rebut en diverses ocasions aquest guardó; la granja Peculo–Agropecuaria del Isábena, de l'empresa Mazana Piensos compuestos, de Capella (Osca), i la Granja Toledano, de José Manuel Rodríguez e Hijos, situada a la Pueblanueva (Toledo). Així mateix, Catalunya, juntament amb Galícia i Aragó, són les candidates al premi especial del Ministeri d'Agricultura, que valora les característiques de la granja en matèria de sanitat, benestar animal i medi ambient. En aquest cas, estan nominades la granja Can Rosa, de Pinsos Picart, de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental); la granja Agropecuaria El Tormillo, de Mazana Piensos Compuestos, de Castelflorite (Osca); la granja Exporgondo, d'Agrocesa–Vall Companys Grup, situada a Abegondo (Corunya), i la Granja Baiña, de Nudesa, d'Agolada (Pontevedra). Els altres dos premis especials reconeixen la màxima productivitat numérica, i el Porc d'Or Zoetis a la Innovació, incorporat l'any passat. Més de 800 explotacions analitzades Les granges nominades s'han seleccionat d'entre les prop de 800 explotacions i més de 950.000 reproductores analitzades, adherides al BDporc, en base als criteris generals reguladors i al reglament dels premis Porc d'Or. Aquestes granges són les que periòdicament faciliten les seves dades a aquest banc de dades en relació als criteris de longevitat, tassa de parts i productivitat numèrica. El jurat encarregat de determinar les explotacions nominades, així com les que s'enduran els diferents guardons, l'integren personalitats de reconegut prestigi en la indústria porcina, la recerca ramadera i l'administració. Els premis Porc d'Or estan organitzats per l'IRTA, amb el suport de l'empresa Zoetis i la Interprofessional del porcí de capa blanca (Interporc). També compten amb la col·laboració de l'Ajuntament de Lleida i Mercolleida perquè la 25a gala d'entrega es tornarà a celebrar enguany a la capital del Segrià, que ja l'ha acollida en catorze ocasions, després que al 2017 tingués lloc a Segòvia. L'acte es farà el 23 de novembre.
|
27 granges catalanes sumen un total de 34 nominacions en la 25ª edició dels Premis Porc d'Or que es lliuraran a Lleida
|
El sindicat de pilots de línies aèries (Sepla) ha sol·licitat aquest dimarts al govern de Pedro Sánchez que apliqui condicions com preservar els llocs de feina a totes les companyies que sol·licitin acollir-se a les ajudes del fons per a empreses estratègiques, dotat amb 10.000 MEUR. "Aquestes ajudes estan dirigides a garantir la supervivència de companyies fonamentals per a l'economia espanyola i, com a tals, haurien d'estar subjectes a la condicionalitat d'interès públic", ha apuntat el Sepla. "Per això, és necessari que les ajudes estiguin vinculades a la protecció de la baula més dèbil de la cadena; en el nostre cas, els empleats d'aquestes companyies aèries", ha continuat el sindicat de pilots. El Sepla recorda que el sector de l'aviació travessa "el moment més complicat" de la seva història, amb la major part dels avions a terra i amb molts treballadors encara dins un ERTO i sense saber quan en sortiran. "Igual que s'han anunciat condicions que supediten les ajudes al compromís mediambiental, el Sepla ha trobat a faltar aquesta mateixa preocupació per a l'apartat social d'aquestes empreses", ha retret el sindicat de pilots. "L'esforç per fer viables la majoria dels llocs de treball i un diàleg social honest i sincer són punts que haurien de figurar entre els requisits", ha assenyalat el Sepla. D'aquesta forma –segons el sindicat de pilots- el fons per a empreses estratègiques hauria de tenir una doble funció: la de protegir la viabilitat d'aquestes companyies cabdals, i també la de mantenir les condicions de les àmplies masses laborals d'aquestes empreses i, en especial, de les aerolínies. "L'objectiu final és evitar una precarització de les condicions laborals del sector aeri", ha conclòs el Sepla.
|
El sindicat de pilots reclama que les ajudes a les aerolínies es condicionin al manteniment dels llocs de feina
|
Juli Cuéllar, portaveu de la CUP de l'Ajuntament de Mataró, ha apostat en una entrada al seu bloc personal per investir Artur Mas com a president de la Generalitat. Cúellar, que va encapçalar la llista cupaire als últims comicis municipals, ha apostat per "tibar la corda en les negociacions" amb Junts pel Sí i "fer-los pagar un preu alt" en matèria de drets socials i llibertats civils. Si s'aconsegueix això i "accelerar i consumar" la ruptura política en l'àmbit institucional abans que es desplegui el "procés reformista espanyol", aleshores caldrà "donar els vots necessaris a Junts pel Sí" en el pròxim debat d'investidura, subratlla Cúellar. El portaveu de la CUP a l'Ajuntament de Mataró també analitza les conseqüències de bloquejar la investidura i forçar la repetició d'eleccions. Es liquidaria, assegura, una conjuntura favorable "amb la consegüent desmobilització i desmoralització" de les bases del sobiranisme. A banda alerta del fet que es podria donar "una nova correlació de forces" menys favorable als interessos populars i a la independència. Finalment, una altra conseqüència seria "la dilució del procés català" dins del procés de reforma de la Constitució espanyola. És per això que Cúella acaba: "Artur Mas és un indesitjable, però, atesa la conjuntura política i l’actual correlació de forces, valoro molt més la possibilitat de desplegar de forma immediata un programa de ruptura i mesures socials concretes, que no pas el fet de posar un president de palla o, pitjor encara, d’esperar estoicament a què vinguin temps millors".
|
El portaveu de la CUP a l'Ajuntament de Mataró aposta per investir Artur Mas
|
El ple del Consell de la Cultura de Barcelona ha aprovat aquest dimarts la renovació de bona part dels seus membres, la constitució d’un nou comitè executiu i la creació de sis noves comissions delegades. El llibreter Antonio Ramírez és el nou vicepresident del Consell en substitució de Montserrat Vendrell (en el càrrec des del 2012) i alhora president del comitè executiu, que canvia totes les cares menys Miquel Cabal, director adjunt de l’Heliogàbal. Els nous membres són Amadeu Carbó, Ingrid Guardiola, Martina Millà, Cristina Pujades i Victoria Szpunzer (en substitució de Toni Casares, Xavier Cordomí, Daniel Giralt-Miracle, Meritxell Inaraja i Elena Subirà). El segon Tinent d’alcaldia, Jaume Collboni, ha defensat aquesta “refundació” del Consell com un “impuls a les polítiques culturals” de la ciutat. Jaume Collboni ha reunit aquest dimarts en sessió plenària el Consell de la Cultura de Barcelona al Centre Cultural Albareda per abordar el que considera una “refundació” de l’òrgan. El Consell es va crear l’any 2007 com un espai de diàleg entre el govern municipal i els diversos sectors culturals i persones “de reconeguda vàlua” en l’àmbit de la cultura i les arts. Aquest ens és alhora consultiu i executiu, i entre les seves funcions hi ha el nomenament del jurat dels Premis Ciutat de Barcelona, la orientació de les línies de subvenció a la creació artística, l’elaboració de l’Informe Anual de la Cultura l’elaboració, així com d’altres informes preceptius i recomanacions en matèria cultural. L’òrgan es presenta com un instrument “independent del poder públic”, per bé que la seva presidència recau en un representant del govern municipal. El ple i el comitè executiu, els òrgans de govern del Consell de la Cultura, s’han renovat a fons aquest dimarts. Un bon nombre de la cinquantena d’entitats culturals, personalitats (també representants dels grups polítics amb representació a l’Ajuntament) han estat renovats. Més significativa és la substitució de gairebé tots els integrants del comitè executiu, a excepció de Miquel Cabal. El llibreter Antonio Ramírez n’és el nou president (com a nou vicepresident del Consell de la Cultura), i l’acompanyen Amadeu Carbó, Ingrid Guardiola, Martina Millà, Cristina Pujades i Victoria Szpunzer. D’altra banda, el ple del Consell ha aprovat avui la creació de sis noves comissions delegades que se sumen a les 13 existents (Arts Visuals, ciències, cinema, circ, cultura popular i tradicional, dansa, disseny, festivals, innovació i recerca, lletres, música, patrimoni i teatre). Les noves àrees són Cultura i educació; Cultura i economia; Bon govern; Fàbriques i espais de creació; Patrimoni i gestió de museus; i Cultura Popular i Tradicional. Aquesta és la primera reunió del Ple des de desembre de 2014, i per tant també la primera del govern municipal d’Ada Colau. En paraules del Tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, “la refundació del Consell del Cultura de Barcelona expressa la voluntat de donar impuls a la cultura i veu als representants dels diferents sectors”.
|
Collboni renova el Consell de la Cultura de Barcelona “per impulsar les polítiques culturals”
|
La fiscalia de Tarragona sol·licita dos anys de presó per als quatre implicats en un robatori de coure al terme d’Alforja (Baix Camp). Els fets es remunten al maig del 2014. Els quatre investigats haurien robat 350 metres de cablejat telefònic. Els quatre homes van cometre el robatori el 2 de maig a la carretera C-242 que travessa el poble i van vendre el coure el mateix dia en una ferrovelleria. El pes del coure venut s’elevava als 116 quilos. Segons l’escrit d’acusació, els lladres s’havien repartit prèviament les tasques i es van enfilar a diversos pals telefònics per arrencar el cablejat aeri corresponent a 150 línies, la qual cosa va deixar sense servei de telefonia i internet als veïns d’aquest municipi. La fiscalia els considera responsables d’un robatori amb força amb l’agreujant de l'afectació de serveis, penat amb dos anys de presó cadascun. Dels quatre investigats, tots majors d'edat i de nacionalitat romanesa, tres tenen antecedents penals. També en concepte de responsabilitat civil, la fiscalia els demana que indemnitzin amb 3.770 euros a Telefònica pel cablejat robat, a més d’una quantitat econòmica encara per determinar per les despeses de la reparació. El cas es jutjarà en un jutjat penal.
|
S’enfronten a dos anys de presó per robar coure a Alforja
|
La taxa de temporalitat dels treballadors del sector públic es reduirà al 8% en els propers tres anys ACN Madrid.-El govern espanyol i els sindicats de la funció pública de CCOO, UGT i CSI-F han acordat que 250.000 treballadors interins que donen servei a l’administració pública passin a tenir un contracte indefinit, segons ha informat aquest dimecres el ministeri d’Hisenda i Funció Pública. Amb aquestes incorporacions, la taxa de temporalitat dels treballadors del sector públic es reduirà al 8% en els propers tres anys. Així mateix, s’ha establert una taxa de reposició d'empleats públics del 100% en aquells sectors considerats prioritaris, com són sanitat, educació, administració de justícia, serveis socials, control i lluita contra el frau fiscal, laboral, de subvencions públiques i contra la Seguretat Social, prevenció i extinció d'incendis, polítiques actives d'ocupació, atenció a la ciutadania en els serveis públics, prestació directa del servei de transport públic i seguretat i emergències. Aquesta mateixa taxa del 100% serà aplicable a les societats mercantils públiques i entitats públiques empresarials que gestionen serveis prioritaris per a la contractació de nou personal. La resta de sectors tindrà una taxa de reposició del 50%. Això representaria la reposició d’unes 67.000 places al conjunt de les administracions públiques de l’Estat (19.000 places a l’administració central, 28.000 places a les comunitats autònomes i 20.000 places a les entitats locals), tenint en compte les xifres de l’oferta pública d’ocupació de 2016. El govern espanyol preveu passar a fixes un total de 250.000 interins, que es correspondrien a principalment a serveis com la sanitat (129.700), l’educació (98.807) i administració de justícia (8.564). Actualment, hi ha gairebé 300.000 interins a les administracions públiques i les taxes de temporalitat oscil·len entre el 30% de la sanitat, el 25% de l'administració de justícia i el 20% en l'ensenyament no universitari. El ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ha destacat que és el "primer acord de la legislatura sobre funció pública, que té com a objectiu millorar la qualitat de l'ocupació i reduir la taxa d'interinitat durant un període de tres anys”. Montoro ha afegit que es tracta d'una "aposta per dignificar la funció pública i la seva important contribució a la completa recuperació econòmica del país". Per la seva banda, CCOO ha reclamat en un comunicat que l’objectiu del 8% de treballadors temporals a les administracions ha de ser per cobrir feines conjunturals i no estructurals. Així mateix, el sindicat considera que "la crisi ha destruït al voltant de 300.000 llocs de treball públics i cal recuperar volum d'ocupació i, en conseqüència, recuperar també la qualitat dels serveis públics, que s'han vist seriosament afectats en els últims anys”.
|
El govern espanyol i els sindicats acorden que 250.000 interins que treballen per l’administració passin a fixos
|
Els familiars dels independentistes presos i a l’estranger lamenten que aquesta diada està sent “trista” per a ells però agraeixen les mostres de suport ACN Barcelona.-Diana Riba, parella del conseller d’Exteriors destituït i diputat d’ERC, Raül Romeva, ha participat aquest dilluns a la iniciativa d’Òmnium d’omplir a la plaça Catalunya de Barcelona un mural de roses grogues per reivindicar “la llibertat dels presos polítics”. Després, en declaracions a la premsa i en nom de l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC) que agrupa els familiars dels independentistes que són a presó o fora de l’Estat, Riba ha lamentat que per a ells, el d’aquest any, estigui sent un Sant Jordi “molt diferent, dolorós i molt trist”. “No és Nadal, però quasi bé. Sant Jordi sempre el celebrem tots junts i se’ls troba molt a faltar”, ha comentat. Malgrat això, ha assegurat que “dins de les presons també es viu el Sant Jordi” i ha explicat que “fa molts dies que els presos reben roses dibuixades i llibres”. A més, ha detallat que en els propers dies, amb les visites dels familiars “també rebran maletes plenes de Sant Jordi”. Riba ha agraït les mostres de suport de ciutadans i entitats en un dia com aquest que, segon admet, està sent dur per als familiars de l’ACDC.
|
Diana Riba, parella de Romeva: “Dins de les presons també es viu el Sant Jordi”
|
Els comerços catalans podran obrir portes aquest diumenge 13 de gener, coincidint amb el primer diumenge de les rebaixes d'hivern del 2019. És el primer festiu d'obertura autoritzada a Catalunya aquest any, segons ha informat el Departament d'Empresa en un comunicat. A banda d'aquest diumenge, el Consell Assessor de Comerç ha consensuat set festius més en què els establiments tindran autorització per apujar les persianes. Es tracta del 7 de juliol -primer diumenge de les rebaixes d'estiu-; el 12 d'octubre -Dia de la Hispanitat-; l'1, 6 -Dia de la Constitució espanyola-, 8, 15 i 22 de desembre. Els ajuntaments podran substituir dues de les vuit dates consensuades en l'àmbit català i afegir dos dies més, fins a un total de 10 dies d'obertura comercial autoritzada per al 2019. El Consell Assessor del Comerç està integrat per representants de la Generalitat, d’entitats municipalistes, representants de les cambres de Comerç, agents comercials, grans empreses de distribució, associacions de comerç, marxants, sindicats, i associacions e consumidors. Aquest mes de gener, es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el calendari definitiu, amb els canvis de dies en aquells municipis on els ajuntaments hagin optat per substituir dues de les vuit dates fixades.
|
Els comerços catalans podran obrir aquest diumenge
|
L'autobús de campanya d'ERC amb Gabriel Rufián com a cap de cartell és el que ha recorregut més quilòmetres a Catalunya, amb un total de 1.400. De prop, el segueix l'autobús de JxCat, amb 1.310 quilòmetres en terres catalanes que pugen fins a 2.610 si se sumen els quilòmetres de la visita de la cap de llista, Laura Borràs, a Waterloo. En tercera posició se situen els comuns amb 987, seguits per la caravana del PSC, que ha acumulat 730 quilòmetres. La cap de llista de la CUP, Mireia Vehí, s'ha estrenat en una campanya d'eleccions generals amb 500 quilòmetres. I els que menys s'han mogut per Catalunya són la candidata de Cs, Inés Arrimadas, amb 225; el cap de llista de Vox, Ignacio Garriga amb 135; i la candidata del PP per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo amb 133. L'autobús de campanya d'ERC ha realitzat al voltant de 1.400 quilòmetres arreu del país durant la campanya del 10-N. Els republicans han iniciat la campanya al barri barceloní de Sant Andreu i tenen previst tancar-la amb un acte a Terrassa. Abans però, han visitat municipis com Lleida, Tarragona, Girona, L'Hospitalet de Llobregat, Flix, Viladecans o Sant Feliu de Llobregat. Entre d'altres actes, han explicat el seus plans polítics pel Congrés a través d'un acció feminista, un acte davant el Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona o atencions als mitjans a la presó Model o el Castell de Montjuïc. JxCat ha sumat un total de 1.310 quilòmetres al llarg de la campanya. La candidatura que encapçala Laura Borràs ha viatjat a Vilanova i la Geltrú, i a Lledoners el primer dia de campanya. L'endemà va anar a Girona, on hi ha anat dues vegades. També ha fet rodes de premsa sectorials a Vallirana i El Prat, a més de mítings a Lleida i Tarragona. A banda d'aquests 1.310 quilòmetres, JxCat també ha fet un acte de campanya a Waterloo, on es va reunir amb el seu líder, Carles Puigdemont, i des d'on va oferir una roda de premsa. De Barcelona a Waterloo hi ha 1.300 quilòmetres, de manera que JxCat n'ha sumat 2.610 en total, si es té en compte el viatge a l'"exili". Els comuns han recorregut 987 quilòmetres en aquesta campanya electoral condensada. Han fet poques sortides de l'àrea metropolitana –de fet, només a les tres capitals de comarca a fer el seu acte central, i a Blanes, on han decidit fer el tancament de campanya-. Així, el punt del territori més allunyat de Barcelona on l'autobús de Jaume Asens ha viatjat ha estat Lleida. En Comú Podem ha demostrat, a més, la voluntat de recuperar l'escó perdut de Girona i per això ha decidit repetir visita a la demarcació i reforçar la zona fent-hi l'acte de tancament. A banda de les capitals i Blanes, també han fet actes i atencions a mitjans a Rubí, Montcada i Santa Coloma de Gramenet. Els socialistes han recorregut menys punts del territori que en la campanya del 28-A. En aquesta ocasió, sense la candidata, Meritxell Batet, de baixa mèdica, la caravana del PSC ha fet 730 quilòmetres -davant els 1.590 que van recórrer en l'anterior campanya, que va durar el doble- i ha acabat modificant la planificació inicial, que recorria més punts. El tret de sortida a la campanya el van donar a l’Hospitalet de Llobregat, i s’han mantingut en diferents punts de l’àmbit metropolità, on hi ha força presència socialista, com Sant Joan Despí, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs, Cerdanyola del Vallès, Sant Boi de Llobregat, Badalona o Mataró i Premià de Mar. Fora d’aquesta zona, han visitat Tarragona i Sant Feliu de Guíxols (Girona). Aquest cop, no han trepitjat Lleida en campanya. La cap de llista de la CUP-PR per Barcelona, Mireia Vehí, ha recorregut durant aquesta campanya poc més de 500 quilòmetres, ja que només s’ha desplaçat fora de Barcelona per l'arrencada, que va ser a Girona, i per a fer un míting a Lleida. Si bé la candidatura ha celebrat en total una desena d’actes electorals i ha anat fins a poblacions com Reus o Vic, la número u només ha participat en un parell - a Lleida i Barcelona-, a més de ser-hi durant el tret de sortida que es va fer a Girona. La formació tancarà la campanya aquest divendres a la Plaça de les Dones del Tèxtil de Sabadell, amb Vehí i altres candidats de la llista. Pel que fa a Cs, la seva cap de cartell per Barcelona, Inés Arrimadas, ha participat en tres actes, a banda del míting de final de campanya i els debats electorals. Un hotel del centre de la ciutat comtal va servir per fer l'enganxada de cartells. A banda, Arrimadas també va participar en trobades amb simpatitzants de petit format a Tarragona i L'Hospitalet de Llobregat durant el cap de setmana. En total, la candidata de la formació taronja ha fet uns 225 quilòmetres en actes a Catalunya. El més singular, a un bar de Bellvitge, envoltada de taules i de menús amb els preus de les tapes i els plats combinats que l'establiment ofereix. Durant la setmana, Arrimadas ha deixat pas a altres integrants de les llistes per Barcelona i Girona, com Carina Mejías i José María Espejo-Saavedra, que han anat acompanyats de pesos pesants de Cs al Parlament Carlos Carrizosa i Lorena Roldán, a municipis com Santa Coloma de Gramenet, Cardedeu i Lloret de Mar. L'única demarcació catalana que no han trepitjat ha estat Lleida, on mai han aconseguit un escó. De fet, les tres vegades que han concorregut a comicis estatals han aconseguit 4 escons a Barcelona i un a Tarragona. El candidat de Vox per Barcelona al 10-N, Ignacio Garriga, ha fet 135 quilòmetres durant aquesta campanya, tots a l'àrea metropolitana de la capital catalana. Per l'acte d'arrencada de la campanya, la formació d'ultradreta va escollir l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), on Garriga va compartir protagonisme amb el líder de la formació, Santiago Abascal. El cap de llista per Barcelona també ha visitat aquests dies Cornellà (Baix Llobregat) i Canovelles (Vallès Oriental) i Sant Cugat (Vallès Occidental). Finalment, un dels actes centrals de la setmana ha tingut lloc aquest dimecres al Centre Cívic de Sant Martí de Barcelona i ha comptat amb la participació del vicesecretari de relacions internacionals del partit, Iván Espinosa de los Monteros. I l'acte final està previst que es faci a les 20 hores a la plaça d'Artós de la capital catalana, punt on ja van tancar la campanya del 28-A. La candidata del PPC Cayetana Álvarez de Toledo ha fet un total de 133 quilòmetres aquesta campanya. Va començar-la a Castelldefels el 31 d'octubre a la nit i ha centrat bona part dels seus actes a la ciutat de Barcelona, de la qual només ha sortit per visitar Tarragona i Castelldefels una segona vegada en la recta final de la campanya. L'ACN ja va avançar que la popular centraria els seus actes a Barcelona i no sortiria de l'àrea metropolitana, però finalment el PPC ha decidit que visités ahir dijous Tarragona per donar suport al seu cap de llista, Jordi Roca, que aspira a recuperar l'escó que va perdre a la primavera.
|
L'autobús de campanya d'ERC és el que ha recorregut més quilòmetres a Catalunya amb un total de 1.400
|
La programació del 2018 de Lo Pati, el centre d'arts visuals de les Terres de l'Ebre, ve protagonitzada per la 15ena Biennal d'Art Ciutat d'Amposta (BIAM), avalada pels nombrosos artistes de primera línia que hi ha participant des de 1989. Lo Pati també s'ha proposat arribar a tot el territori i sortir de les quatre parets del centre i ho farà amb propostes "pioneres", com el 'Ports, art i natura' que farà una segona edició ampliada per fer arribar l'art contemporani al cor del parc natural, o amb l'OculArt, una de les novetats d'enguany que omplirà d'art efímer els carrers d'Amposta. També hi haurà novetats en la faceta pedagògica i educativa del centre, amb el JEMP, l'Aula al Pati o una acció interdisciplinària amb l'escola de circ. També és mantenen els festivals consolidats com el de cinema de paisatge MónFilmat, l'Eufònic o el cicle de concerts a l'aire lliure Out-Side. Lo Pati acull actualment una l'exposició 'Un desig de creure', produïda pel Mataró Art Contemporani i protagonitzada per la màgia, la prestidigitació, l'endevinació o l'aparicionisme que tindrà una sorpresa final prop de la cloenda. També prepara una mostra de l'ampostí Carles Guerra amb les seves primeres creacions al taller de fusteria que tenia el seu pare a la ciutat. Lo Pati - Centre d'Art Terres de l'Ebre ha presentat aquest dijous la programació per al 2018. D'entrada, es mantenen moltes de les activitats dels últims anys però hi destaca la quinzena edició de Biennal d'Art d'Amposta (BIAM). Amb l'aval dels seus trenta anys de trajectòria, la BIAM és ja un veritable termòstat de l'activitat artística a l'estat espanyol. El seu director, l'artista ampostí Manel Margalef, ha destacat que són molts els artistes de renom que han trobat en la BIAM un aparador i un trampolí per fer-se un lloc dins l'art contemporani. "Volem consolidar les 15 edicions i al·ludir a tots els aspectes teòrics que han format part dels jurats de les diferents edicions i a tots els artistes, lloant la seva trajectòria i tot el ventall de llenguatges i discursos que han conformat en un premi que ha anat més enllà de l'esperit del concurs i ha volgut aglutinar un petit fragment d'una realitat artística que s'està vivint a tot el país", ha defensat Manel Margalef. Art a l'exterior Com ha volgut destacat la directora de Lo Pati, Aïda Boix, el centre és un dels "més consolidats de Catalunya" i ofereix de nou "la programació molt interessant que la gent espera any rere any". "Per tant, moltes d'aquestes activitats continuaran junt amb activitats que es faran per primera vegada i que esperem que es puguin seguir fent els propers anys, ha defensat Boix. D'aquestes propostes, una de les que destaca és el certamen de llum i color 'OculArt' que mostrarà a peu de carrer art urbà i efímer. La data encara està per concretar però es celebrà el darrer quadrimestre de l'any. L'objectiu és apropar l'art contemporani al carrer a partir d'instal·lacions o performances que tenen la llum i el color com a element principal de creació. Hi intervindran, entre altres, artistes destacats com Tom Carr i Carme Miquel. La directora de Lo Pati ha assenyalat apuntat que l'OculArt pot convertir-se en una manera "natural i espontània" d'ajudar els ciutadans a entrar al centre, un gest que de vegades costa. "Si nosaltres ens acostem a la població fas que l'entrada sigui natural i ens apropem a públics de totes les edats. És una manera de demostrar que l'art contemporani el podem viure al dia a dia i pot formar part de la nostra realitat", ha defensat Boix. Una altra de les novetats és l'acció interdisciplinària que durà a terme el Festival Internacional de Teatre i Circ d'Amposta (FestiCam) i on es barrejarà art plàstic i art escènic. La proposta vol ser un laboratori creatiu i comptarà amb la participació de l'artista i performer Mariaelena Roqué, l'artista escènic Oriol Escursell i alumnes de l'EtCA i ESARDI. El resultat serà una obra escènica durant la representació de la qual es generarà una obra plàstica. Pel que fa a les activitats de producció pròpia es manté el festival de cinema i paisatge MónFILMAT, el Kino Tarragonik i la proposta 'Els Ports, Natura i Art', de Sergi Quiñonero que lliga l'art efímer al paisatge dels Ports. Després de la gran resposta de les dues primeres edicions, enguany s'amplia a dos dies. Es farà a Horta de Sant Joan al mes de juny i s'està treballant per incorporar una segona jornada a l'agost, a Paüls. "Gaudir l'art contemporani en un paratge meravellós aporta molt, es un binomi perfecte que es dona molt bé la mà", ha remarcat Quiñonero. Repetirà també després de la bona acollida de la primera edició, el nou format del Festival d'Acció Social i Artística Femme in Arts, i es potenciaran les activitats que generen vincles entre el món de l'art i el de l'educació, com l'Aula al Pati d'Alfred Porres o Educatives de Maria Pons. Pressupost consolidat L'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, i la regidora de Cultura, Inés Martí, han explicat la consolidació del pressupost i el personal que s'ha fet respecte a Lo Pati. Per aquest 2018, el centre disposa de 110.000 euros, 60.000 els aporta la Generalitat, 30.000 l'Ajuntament d'Amposta i la resta la Diputació de Tarragona que incrementa la seua aportació de 15.000 a 20.000 euros. Lo Pati confia en mantenir la xifra de visitants dels darrers exercicis, unes 5.200 persones. També segueix incrementant el nombre de seguidors a les xarxes socials.
|
La Biennal d'Art Ciutat d'Amposta i l'art contemporani al carrer i a la natura, estrelles de la programació 2018 a Lo Pati
|
L'Ajuntament de Barcelona es planteja instal·lar radars a les zones limitades a 30 km/h per reduir la sinistralitat. "Mentre hi hagi una sola persona ferida greu o morta en accident de trànsit hem de continuar lluitant per evitar-ho", ha afirmat la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, que considera que el descens de víctimes i ferits a la capital catalana passa obligatòriament per la reducció de la velocitat de circulació dels vehicles. "I això no significa només fer més carrers 30 sinó que en aquests carrers es respecti la velocitat. Cal que la normativa que ja tenim en aquests moments es compleixi", ha reblat Alarcón en la 25a edició del Fòrum de Seguretat Viària. És per això que el consistori barceloní estudia la instal·lació d'aquests radars en zones 30 –encara sense concretar els districtes- i també ubicar un radar de tram al túnel de la Rovira, un punt on l'Ajuntament ha detectat que se sobrepassa sovint el límit de 60 km/h. "Si aconseguim abaixar la velocitat serà molt més fàcil que tots ens respectem millor i que puguem conviure a la calçada sense haver de fer tantes segregacions d'espai per a la mobilitat", ha reflexionat en veu alta la regidora de Mobilitat. "Barcelona es caracteritza per una gran disciplina en l'aparcament i amb la velocitat ha de passar el mateix", ha sentenciat Alarcón. Per la seva banda, el regidor de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, ha defensat "l'aposta claríssima" de Barcelona per les zones 30 i s'ha mostrat partidari que tots els carrers amb un sol carril de circulació haurien de tenir aquesta limitació. "Estem decidits a fer un pas endavant en la reducció de la sinistralitat. Estem convençuts que els accidents de trànsit, des de la política, les institucions i des de la pedagogia es poden minimitzar per no dir erradicar", ha conclòs Batlle. Amb motiu dels seus 25 anys, les institucions participants al Fòrum de Seguretat Viària han signat una declaració institucional amb l’objectiu de reforçar el compromís amb una ciutat "més segura i amable" per a les persones. En el marc d'aquesta declaració, els signants, es comprometen a fer les accions necessàries per aconseguir una ciutat més amable on la prioritat siguin els col·lectius més vulnerables, posant l'èmfasi en els vianants; pacificar els entorns escolars; fomentar l’ús del transport públic i fer-lo més segur i inclusiu; i millorar la integració de ciclistes i vehicles de mobilitat personal a la mobilitat de la ciutat. També s'aposta per implementar un pla estratègic per a motoristes com a col·lectiu més vulnerable, millorar la seguretat dels vehicles a motor i i promoure una convivència entre les persones usuàries dels diferents mitjans de transport urbà per evitar els accidents. 257 morts o ferits greus en accident de trànsit a Barcelona El consistori barceloní detalla que en els últims 25 anys s'han reduït un 68% les persones mortes i des de l’any 2004 en un 55% les persones ferides. Tot i això, en l’últim any a Barcelona 257 persones van perdre la vida o van resultar ferides greus en accidents de trànsit. Les causes principals dels accidents continua sent les distraccions de les persones conductores i el consum d'alcohol i drogues. Els col·lectius més vulnerables són vianants i motoristes, ja que des del 2010 fins ara el 90% dels morts en accidents de trànsit pertanyen a aquests dos col·lectius.
|
Barcelona estudia instal·lar radars a les zones limitades a 30 km/h per reduir la sinistralitat
|
Pacheco i Ros esperen a conèixer el marc legal que empararà la consulta per saber com orientar els treballadors públics ACN Barcelona.-Els secretaris generals de CCOO de Catalunya i de la UGT de Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros, han reclamat al Govern que garanteixi la seguretat jurídica dels funcionaris de la Generalitat en el marc legal que empari la convocatòria del referèndum sobre la independència. En una roda de premsa aquest dilluns al migdia, Pacheco ha demanat a l'executiu català que "qualsevol marc jurídic que es prepari pel referèndum no es pot posar sobre les esquenes dels funcionaris". Per la seva banda, Ros ha confiat en la voluntat expressada "oficialment i oficiosament" per part del Govern que els funcionaris "no tindran problemes" per la celebració del referèndum i ha demanat a l'executiu català que comuniqui les seves intencions a la Mesa de la Funció Pública. Pacheco i Ros han coincidit a remarcar que cal esperar a conèixer el text definitiu de la convocatòria del referèndum sobre la independència de Catalunya per saber quines orientacions caldrà donar als treballadors de la Generalitat. En qualsevol cas, els líders sindicals han recordat que cal defensar els drets dels funcionaris pel que fa al referèndum, però també en relació als seus problemes laborals, com per exemple les retallades salarials que van patir els anys 2012, 2013 i 2014. Manifestació el 14 de juny per "la negociació col·lectiva, l’ocupació de qualitat i els drets socials" Els dos sindicats han convocat la roda de premsa per informar de la reunió d'aquest migdia entre les cúpules de CCOO i UGT, celebrada per tractar de la mobilització conjunta del proper dijous 14 de juny a favor de "la negociació col·lectiva, l’ocupació de qualitat i els drets socials". En aquest sentit, Pacheco ha defensat que els treballadors han de passar "a l'ofensiva" per recuperar drets socials i laborals, especialment davant de la "poca voluntat" de diàleg per part de la patronal, especialment en la negociació col·lectiva. Per la seva banda, Ros també ha denunciat el "bloqueig" en la negociació dels convenis col·lectius, però ha advertit que aquesta setmana pot ser "clau" perquè les cúpules sindicals i patronal a nivell de l'Estat arribin a un pacte en el marc de l'Acord sobre l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva. En l'apartat positiu, el líder de la UGT ha destacat el Pacte per la Indústria i els avenços en l'aprovació de la Renda Garantida de Ciutadania.
|
UGT i CCOO de Catalunya reclamen al Govern que la convocatòria del referèndum doni seguretat jurídica als funcionaris
|
El grup municipal d'ERC proposarà aquest dimarts a la junta de portaveus que s'avanci el ple de l'Ajuntament de Barcelona a dijous per les mobilitzacions previstes pel 21-D. Segons han explicat en un comunicat, ERC demanarà que es canviï la data del ple perquè la "ciutat es pugui expressar" davant la celebració del Consell de Ministres a la capital catalana. El grup municipal ha considerat que la situació que es viurà el 21-D serà "excepcional i forma part d'una actitud provocadora per part del govern espanyol". "És per això que reclamem al govern d'Ada Colau que respongui a aquesta situació d'anormalitat política que es viurà i suspengui l'activitat institucional", ha apuntat en el comunicat el grup municipal d'ERC a l'Ajuntament. A més, ha denunciat que el govern de la ciutat ha "obviat" fins ara la petició. De moment, la proposta d'ERC ja ha estat rebutjada pel PSC. El president del grup municipal socialista a l'Ajuntament, Jaume Collboni, ha dit a través d'una piulada que el plenari "s'ha de celebrar tal com estava previst". "Barcelona necessita estabilitat per ocupar-nos dels problemes de la ciutadania i no convertir la ciutat en camp de batalla del procés", ha apuntat Collboni.
|
ERC demana avançar el ple de Barcelona a dijous per les mobilitzacions del 21-D
|
Adif ha posat a exposició pública la relació de béns i drets afectats per les obres de remodelació de la plaça d'Europa per si s'hagués d'expropiar alguna propietat. Es tracta del pas previ a la licitació de les obres, que és un dels projectes derivats de l'arribada del tren d'alta velocitat a la ciutat de Girona. Aquest gener es compliran 7 anys del primer AVE que es va aturar a la capital. Ara, qualsevol de les persones afectades per aquestes obres podrà consultar la documentació necessària i corregir qualsevol error o oposar-se a la necessitat d'ocupació. Quan es tanqui aquest període, es procedirà a la licitació.
|
Adif posa a exposició pública les possibles expropiacions abans de començar les obres de la plaça d'Europa de Girona
|
Les sentències condemnatòries per frau fiscal a la demarcació de Barcelona del 2018 van permetre recuperar 72,6 milions d'euros, el 69% del total defraudat segons els jutjats i tribunals. Així, en concret, es van emetre 85 sentències per delictes contra la hisenda pública, 16 de les quals van ser absolutòries i 69 van ser condemnatòries. Aquestes van dictaminar un import defraudat total de més de 104,8 milions d'euros, dels quals gairebé el 70% van ser pagats pels acusats abans del judici, 24 processos en total, per tal d'arribar a un acord de conformitat amb la fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. Segons la memòria de la Fiscalia de Delictes Econòmics de Barcelona del 2018, també es van pagar 573.069 euros en concepte d'interessos. Les sentències condemnatòries també van fixar un import d'1,7 milions d'euros defraudats en grau de temptativa, o sigui que es van intentar defraudar però no ho van aconseguir. L'import suposadament defraudat que reflecteixen les sentències absolutòries supera els 33,2 milions d'euros. A banda de les 85 sentències per delictes contra la hisenda pública, l'Audiència de Barcelona i els jutjats penals van dictar 18 sentències més per altres delictes econòmics, 103 en total, 13 menys que el 2017.
|
Els pactes en els judicis per frau fiscal del 2018 permeten recuperar 72 dels 104 milions desviats
|
Facua ha alertat que les tarifes elèctriques del mercat lliure són fins a un 64% més cares que el Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC). L'organització ha analitzat les ofertes de deu comercialitzadores i ha comprovat que, en tots els casos, "inflen el rebut en relació a la ja de per si elevada tarifa PVPC". Així, la factura mensual puja entre set i 28 euros segons la companyia en comparació amb l'import que pagarien en el mercat semiregulat. Facua ha posat com a exemple que el rebut d'un usuari amb 4,4 kW de potència contractada i 366 kW/h de consum seria de 64,62 euros amb la tarifa PVPC el mes passat, mentre que en el mercat lliure pagaria entre 71,23 i 92,32 euros. L'estudi mostra que, de les tarifes analitzades, les tres comercialitzadores més cares són Feníe (92,32 euros per a un usuari mitjà), Iberdrola (90,76 euros) i Holaluz (87,10 euros). Si s'analitzen les tarifes per cada kW/hora, repeteixen les tres: Feníe (20,38 cèntims), Iberdrola (19,06 cèntims) i Holaluz (18,95). Les diferències arriben al 64,2% en relació amb els 12,41 cèntims per kW/hora de preu mitjà del desembre amb la tarifa PVPC.
|
Facua alerta que les elèctriques "inflen" el rebut de la llum fins a un 64% en comparació amb el mercat semiregulat
|
El cas ha generat rebombori a les xarxes socials ACN Vic.-L'Ajuntament de Vic va decomissar un gos, potencialment perillós, que no estava correctament censat. L'actuació ha generat rebombori a les xarxes socials, pel que des del consistori han volgut esclarir que el seu propietari l'havia inscrit com a una altra raça i, per tant, el no disposava de la corresponent llicència ni l'assegurança que li corresponia. Després d'uns dies en una residència canina, l'animal ha estat correctament censat i retornat al propietari. L'animal va ser decomissat per la Guàrdia Urbana després del requeriment d'un veí, en haver mossegat a un altre gos. L'animal, explica el consistori en un comunicat, estava censat com a creuat de llaurador i chow chow, quan en realitat es tracta d'un creuat de pitbull. S'hauria decomissat, afegeixen en el text, perquè no complia amb l'ordenança municipal: no estava censat, no duia xip, el propietari no disposava de llicència per a la tinença de gossos perillosos, com tampoc la corresponent assegurança. El gos va ser traslladat a una residència canina. Després que el propietari aportés la documentació requerida i pagués les taxes establertes per l'estada a les instal·lacions, divendres li va ser retornat.
|
L'Ajuntament de Vic decomissa un gos potencialment perillós que no estava correctament censat
|
Va ser traslladada a l'Hospital Sant Joan de Reus amb una possible fractura d'espatlla i contusions ACN La Morera de Montsant.-Els Bombers de la Generalitat han rescatat aquest divendres a la matinada una dona que va patir una caiguda al Barranc Tancat de La Morera de Montsant amb contusions i una possible fractura d'espatlla. L'avís es va produir a la mitjanit i dues dotacions dels Bombers es van desplaçar fins al lloc per dur a terme el rescat, en una zona de difícil accés. Un cop van poder pujar la ferida amb la llitera, el Sistema d'Emergències Mèdiques va evacuar la dona, veïna de la Morera de Montsant, a l'Hospital Sant Joan de Reus.
|
Rescaten una dona de matinada després de caure al Barranc Tancat de La Morera de Montsant
|
La plantilla de Gas Gas s'ha decantat per l'oferta de compra presentada pel fabricant de motos elèctriques Torrot. A través del seu advocat, els treballadors entraran ara un escrit al Mercantil on faran saber la seva preferència. A més demanaran al jutge que, via interlocutòria, resolgui qui es quedarà amb la unitat productiva de Gas Gas abans del 17 de novembre. L'objectiu, expliquen fonts dels treballadors, és evitar "dilatar més" la situació actual. De les tres ofertes de compra que es van presentar al jutjat, la de Torrot és la més elevada econòmicament. Ofereix 9,66 MEUR i preveu invertir-ne 13 més per tirar endavant un pla de viabilitat. Torrot mantindrà 55 treballadors de la vuitantena actuals. Els treballadors de Gas Gas ja s'han decantat per una de les ofertes de compra que té la firma gironina, immersa en ple procés de liquidació. De les tres que es van presentar davant del Jutjat Mercantil, la plantilla aposta per la del fabricant de motos elèctriques Torrot. "És la que aclareix el futur industrial d'estabilitat de Gas Gas i, en conseqüència, també dels seus treballadors", indiquen des del comitè. I hi afegeixen: "Ja no solsament pel què fa a plantilla, inversió i projecte, sinó també per ser una empresa catalana i per la visió i el compromís de Torrot". De les tres ofertes que té el Jutjat Mercantil sobre la taula, la del fabricant de motocicletes elèctriques és la més elevada. Ofereix 9,66 MEUR per comprar la unitat productiva (fàbrica de Salt i maquinària) i assumir part dels deutes que arrossega Gas Gas. A més, contempla invertir fins a 13 MEUR en tres anys per tirar endavant un pla de viabilitat que permeti reflotar l'empresa (mantenint-ne la marca) i subrogar els contractes de 55 treballadors. A aquesta oferta, quantitativament, la segueix la del fons d'inversió IRG. Proposa adquirir la unitat productiva de Gas Gas per 7,02 MEUR i subrogar 60 treballadors. La plantilla, però, no la veu amb bons ulls perquè sempre ha sostingut que, precisament, els fons d'inversió són els qui els han portat a la situació actual. Per últim, la tercera oferta, que va presentar la francesa Sherco, és la que ofereix el preu més baix (2,65 MEUR) i contempla assumir, també, menys plantilla (47 treballadors). Abans del dia 17 de novembre Després d'estudiar la documentació que acompanya cada oferta, els treballadors entraran ara un escrit al Jutjat Mercantil on li faran saber al jutge quina és la seva preferència. A més, via advocat, també demanaran al jutjat que resolgui qui es quedarà amb la unitat productiva de Gas Gas abans del dia 17 de novembre, per evitar "dilatar més" la situació actual. De totes maneres, el termini perquè el Mercantil prengui una decisió encara està obert. El jutge pot donar opció a les tres empreses, un cop obertes les pliques, a què reformulin les seves ofertes. A més, també caldrà veure què diu l'informe de l'administrador concursal abans no prengui cap decisió sobre la compra de Gas Gas.
|
La plantilla de Gas Gas es decanta per l'oferta de compra presentada pel fabricant de motos elèctriques Torrot
|
Les obres del nou passeig de Roses (Alt Empordà), que transcorre en paral·lel a l'avinguda de Rhode, s'han acabat. El projecte ha permès sumar un nou tram en el fron marítim entre l'entrada del port pesquer fins a la zona de les drassanes (a dalt de la planta de filetejat del peix). Aquest nou espai compta amb 6.863 m2 entre voreres i cobertes del port, on s'hi ha construït un nou mirador sobre la badia de Roses. A més, també s'ha millorat la connexió amb l'àrea de les drassanes a partir d'escales i rampes. Les obres han costat 387.000 euros, 250.000 d'ells provinents de Ports de la Generalitat. Ara, l'Ajuntament de Roses seguirà treballant a la zona amb la fase d'enllumenat públic, que està en procés d'adjudicació. El projecte, sumat al condicionament de l’aparcament de la platja dels Palangrers i a l’enderroc de l’antiga depuradora de marisc realitzats recentment, han millorat paisatgísticament i dotat d’un agradable passeig la façana marítima que transcorre en paral·lel al port i a la carretera del Far.
|
Finalitzen les obres del nou passeig i mirador sobre el port pesquer de Roses
|
Unes 300 persones s'han manifestat aquest dissabte a la tarda a Badalona per denunciar que "la precarietat mata". Darrere una pancarta amb aquesta frase, la marxa ha recorregut els carrers de la ciutat durant més d'una hora en record a les víctimes de l'incendi mortal de fa una setmana al bloc del barri de Sant Roc. La protesta, convocada per la Plataforma d’Afectats per la Crisi (PAC) i la Plataforma Sant Roc Som Badalona, ha reclamat actuacions a les administracions per acabar amb les situacions d'emergència habitacional i energètica i ha demanat "no criminalitzar" aquells que les pateixen. Els manifestants eren majoritàriament veïns de Badalona entre els quals afectats per l'incendi. També hi han assistit membres del cos de bombers i algun regidor de l'Ajuntament de la localitat, com l'excalcaldessa Dolors Sabater. La marxa ha començat a l’edifici afectat per l’incendi, a l’Avinguda del Marquès de Mont-Roig 244, al barri badaloní de Sant Roc cap a dos quarts de sis i ha acabat a tres quarts de set davant de l’Ajuntament, a la Plaça de la Vila. Al llarg de la manifestació s’han sentit proclames com “no són incendis, són assassinats”, “volem ja habitatge públic i social” i “tenim dret a aigua, llum i sostre”. Els assistents han mostrat cartells amb lemes com ‘Habitatge digne’, ‘No som criminals, som pobres’, ‘Stop desnonaments’ i ‘Els immigrants no som escoria’. Al principi i al final de la manifestació, els organitzadors han llegit un manifest en el qual han denunciat que "la pobresa" és la "causa real" de l'incendi. "La pobresa mata", han reblat. "L'habitatge i els subministraments energètics [...] no poden ser un privilegi per a uns quants, sinó un dret per a tothom", diu el manifest, que demana a les companyies elèctriques que destinin "la inversió i el manteniment adequat per garantir una xarxa segura i que cobreixi les necessitats del veïnat". A més, el text reclama "consens, decisió i fermesa" a les administracions i forces polítiques per "combatre el fons del problema real" que pot provocar incendis també a altres barris amb pobresa, segons avisa el manifest.
|
Unes 300 persones es manifesten a Badalona per denunciar que "la precarietat mata"
|
La CUP no espera "res" de la reunió de dilluns entre el president Quim Torra i el president espanyol Pedro Sánchez, segons ha assegurat la diputada Maria Sirvent en declaracions a 'El Suplement' de Catalunya Ràdio. "Un diàleg amb algú que no accepta el dret a l'autodeterminació està viciat des del principi, no es farà en igualtat de condicions", ha assegurat Sirvent, remarcant que "no és un diàleg real". Segons ella, la trobada aproparà Catalunya "més al marc autonomista" que cap "al reconeixement del dret a l'autodeterminació". La diputada de la CUP ha dit que "es tracta que Pedro Sánchez reconegui el dret a l'autodeterminació, no que Quim Torri li plantegi". Sirvent ha dit que la CUP "no es reuniria amb qui no accepta un dret tan essencial" com el de l'autodeterminació, i ha reivindicat que cal "fer valer la sobirania del parlament" i que "no sigui l'aparell de l'Estat el que s'imposi".
|
La CUP no espera "res" de la reunió entre Torra i Sánchez perquè el diàleg "no és real"
|
El Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya CAT112 va atendre l'any passat 2.680.520 trucades, un 4,86% més que el 2016, quan en va rebre 2.556.405. La revetlla de Sant Joan, de la tarda del 23 de juny fins a mig matí del 24, va ser l'episodi en què més trucades es van realitzar al 112, amb 18.439. El 5 d'agost, quan van coincidir l'onada de calor i l'activació del Plaseqcat a Portbou per una fuita en un tren de mercaderies perilloses, va ser el segon dia de l'any amb més trucades, amb un total de 6.991. Del total d'avisos rebuts, 1.607.594 van ser trucades operatives, és a dir, es van activar recursos d'emergències, un 9,7% més respecte a l'any anterior (1.465.585). Segons dades facilitades pel Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya CAT112, del total de trucades operatives, els mesos en què es van rebre més avisos van ser els d'estiu; concretament, el juliol (166.327), seguit del juny (160.854) i l'agost (159.668). Pel que fa a la tipologia de les trucades operatives, 554.775 (34,5%) van ser per motius de seguretat –derivades a Mossos d'Esquadra i Policies Locals-, l'11,3% més que el 2016, quan en van ser 498.381; 480.818 (29,9%) van ser per assistència sanitària, derivades al Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), i van representar el 7% més respecte el 2016 (449.464). Les trucades per trànsit van suposar el 15,2%, amb un total de 244.393, el 9,1% més que l'any anterior, amb 224.000. Les trucades derivades a Bombers per incendis van representar el 5,8%, amb 93.077, amb un increment del 12,1% (83.017 el 2016). Des de la demarcació de Barcelona, el telèfon d'emergències 112 va rebre 921.370 trucades el 2017, un 9,2% més respecte el 2016 (843.591). La majoria van ser per motius de seguretat, amb 339.091 (36,8%), per les 307.108 trucades fetes durant el 2016; 292.320 (31,7%), per demanar assistència sanitària, davant les 275.304 trucades de l'any anterior; 122.896 (13,3%), per motius de trànsit (111.616 el 2016) i 31.302 trucades (3,4%) per incendis (27.385 l'any anterior). A la Catalunya Central, es van fer un total de 67.365 trucades, mentre que l'any 2016 se'n van fer 61.324 (el 9,8% més). La majoria de trucades van ser per demanar assistència sanitària, amb 22.751 (33,8%), mentre que l'any anterior en van ser 21.052; 17.681 (26,2%) es van fer per motius de seguretat, davant les 15.770 trucades del 2016; 14.732 (21,9%), per motius de trànsit, per les 13.609 del 2016 i, per incendis, se'n van fer 4.241 (6,3%), 4.169 l'any anterior. A la demarcació de Girona, les trucades al telèfon d'emergències 112 van pujar un 8,6% respecte l'any passat (132.413 trucades el 2017 i 121.972 el 2016). La majoria d'aquestes es van fer per motius de seguretat, 41.607 trucades (31,4%), per les 37.682 del 2016; per demanar assistència sanitària, 40.834 trucades (30,8%), davant les 39.233 de l'any anterior; per motius de trànsit, 24.336 trucades (18,4%), 23.024 el 2016 i, per incendis, 9.695 trucades (7,3%), davant les 5.936 del 2016. Les trucades al 112 des de la demarcació de Tarragona van augmentar un 11% el 2017, amb un total de 143.565, per les 129.269 del 2016. Un 33% de les trucades es van fer per motius de seguretat, amb 47.269 trucades (41.942 el 2016). Un 31,2%, per demanar assistència sanitària, amb 44.789 (41.635 l'any anterior). Per motius de trànsit es van realitzar 22.346 trucades l'any passat (15,6%), mentre que el 2016 se'n van registrar 20.377. Per incendis, el 5,3%, amb un total de 7.664, 7.126 el 2016. El telèfon d'emergències 112 va rebre 23.678 trucades amb origen a la demarcació de les Terres de l'Ebre, un 11,5% més que el 2016 (21.242). El 35,5% van ser per demanar assistència sanitària, amb 8.408 (7.516 el 2016); el 24,2%, per motius de seguretat, amb 5.727 (5.383 l'any anterior); el 21,2%, per trànsit, amb 5.015 trucades (4.619 el 2016) i el 7,3%, per incendis, amb 1.725 (1.335 el 2016). Les trucades al telèfon d'emergències a les comarques de Lleida van augmentar un 7,6%, amb un total de 49.023 (45.577 el 2016). Per tipologies, 14.344 trucades van ser per motius de seguretat i representen el 29,3% del total (14.011 el 2016); 13.409 per demanar assistència sanitària (27,4%, 12.235 l'any anterior); 11.470 per incidències de trànsit (23,4%, 10.582 el 2016) i 3.656 per incendis (7,5%, 2.888 el 2016). Des de la demarcació de l'Alt Pirineu i Aran es van fer un total de 10.002 trucades al 112 el 2017, un 8,1% més que el 2016, quan se'n van realitzar 9.249. El 26% de les trucades van ser per demanar assistència sanitària, amb un total de 2.599, mentre que el 2016 n'havien estat 2.524; 2.581 (25,8%) es van fer per motius de trànsit, davant les 2.864 del 2016; 1.687 (16,9%) es van fer per temes de seguretat, per les 1.591 de l'any anterior i, per incendis, se'n van fer 772 (7,7%), 704 el 2016.
|
La revetlla de Sant Joan i un 5 d'agost amb onada de calor, els dos dies del 2017 amb més trucades al 112
|
El president Carles Puigdemont ha inaugurat aquest dimecres l’exposició central de l’Any Casas destacant que la mostra s’hagi instal•lat a Sitges, fet que considera un exemple de l’”equilibri cultural” del país per aconseguir eliminar les “bretxes socials”. “No farem res per combatre les desigualtats socials si no ens vacunem contra la bretxa cultural”, ha afirmat el president. Amb la inauguració de ‘Ramon Casas: la modernitat anhelada’, Puigdemont també ha reivindicat la “grandesa cultural” de Catalunya, que considera que es demostra a través de les noves interpretacions que es fan del llegat dels artistes del passat. Per aquest motiu, ha convidat a valorar els “nous relats” que es construeixen avui en dia a partir d’obres com la de Casas. L’exposició, amb 180 obres del pintor català i altres artistes coetanis, serà al Museu Maricel fins a mitjans de febrer.
|
Puigdemont reivindica la importància de l’”equilibri cultural arreu del país” per aconseguir “combatre les bretxes socials”
|
Els serveis de neteja de l'Ajuntament de Barcelona treballen per recuperar la normalitat a la plaça d'Urquinaona i la Via Laietana després dels greus aldarulls d'aquest divendres. A primera hora del matí encara eren visibles els desperfectes sobre el mobiliari urbà amb senyals de trànsit cremats o arrencats, cabines telefòniques a terra, restes de les barricades cremades i vidres i pedres a la calçada. La Guàrdia Urbana continua tallant el trànsit a Via Laietana, on els serveis de neteja es concentraven per tal de poder reobrir-lo. La plaça Urquinaona i la Via Laietana van ser l'escenari de greus enfrontaments entre policia i manifestants durant hores aquest passat divendres.
|
Els equips de neteja treballen per recuperar la normalitat a Via Laietana després dels aldarulls de la nit
|
Els exconsellers d'ERC Josep Huguet i Anna Simó han expressat que no assistiran a la manifestació de la Diada de l'ANC. La decisió, que han publicat a Twitter, ve després que l'entitat hagi optat per no convidar representants polítics a l'espai reservat per a personalitats a la concentració, després de les discrepàncies entre partits independentistes en les darreres setmanes. En el seu tuit, Huguet apunta que no pensa anar a una manifestació que "una colla d'exaltats vol convertir en un aquelarre purificador contra els traïdors". "O bé abans de l'11-S aquesta música antipartits i especialment antiERC s'atura, o bon vent", avisa l'exconseller. Com a resposta a aquesta piulada, Simó assegura que "fa dies" que ha pres la mateixa decisió. En declaracions a Rac1, Huguet ha justificat la seva no assistència perquè creu que es podrien repetir els 'escraches': "Anar a una manifestació en què una part minoritària es dedica a xiular i a insultar una altra part de gent que és independentista no és agradable". A més, ha criticat que l'ANC "no ha barrat el pas" a aquest tipus de clima en l'espai independentista. "No és el tema dels VIPS, és lògic que no n'hi hagi", ha assenyalat. L'exconseller republicà també ha criticat la insistència en les crides a la unitat en cites electorals. "Estan fetes esbiaixadament a favor d'una de les opcions", ha opinat Huguet. D'altra banda, ha dit que per a negociar amb l'Estat "no n'hi ha prou amb tenir més vots, que és el que diu la direcció d'ERC", però ha assenyalat que "tampoc és cert que anant tots junts o fent accions simbòliques des de l'exterior ho tindrem tot solucionat". La decisió de l'ANC ve després que s'hagin exemplificat les discrepàncies estratègiques entre les diverses formacions independentistes, com en el cas del pacte a la Diputació de Barcelona i altres ajuntaments. Aquest acte de la Diada serà, doncs, el primer dels que ha organitzat l'ANC on els polítics no tinguin reservat un espai preferent. Sí que seran a la zona de convidats, però, els representants del món municipal, ja que l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) és col·laboradora de l'acte.
|
Els exconsellers d'ERC Anna Simó i Josep Huguet rebutgen assistir a la manifestació de l'ANC per la "música antipartits"
|
La ciutat de Granollers (Vallès Oriental) va tenir un camp de concentració per a presos polítics durant el franquisme ubicat a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. Així ho certifica una carta datada del juliol de 1940 que el cap militar del recinte hauria enviat al llavors alcalde de Granollers, Josep Serra i Puigoriol, i que compta amb un distintiu en què s'hi pot llegir "camp de concentració". La troballa, que forma part de la correspondència de l'època que hi ha emmagatzemada a l'arxiu de la ciutat, l'ha fet Paco Cruz, un tècnic municipal que treballa en el projecte que ha impulsat l'Ajuntament per recuperar els espais de memòria de la localitat. Tot i que no s'ha pogut determinar quantes persones haurien estat empresonades a la instal·lació, si que es coneix que personatges rellevants vinculats al moviment obrer o al sector republicà com el doctor Alfred Canal van ser-hi reclosos. Tot i que diversos testimonis orals de gent gran de Granollers ja havien posat sobre la taula l'existència d'un camp de concentració a la ciutat durant el franquisme, mai fins ara s'havia trobat cap document que confirmés aquest extrem. "El que fa el document és donar valor a una cosa que ja sabíem i sobretot ubicar la instal·lació en un emplaçament concret", revela Paco Cruz, el tècnic municipal que ha fet aquesta troballa i que recorda que la instal·lació es trobava a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, que estava ubicada on hi ha l'actual Mercat de Sant Carles. "De fet, l'únic que queda del lloc és que la plaça on està aquest mercat s'anomena plaça de la Caserna", comenta. Cruz assegura que va ser per casualitat, mentre revisava la correspondència de l'època en el marc del projecte que l'Ajuntament duu a terme per a recuperar els espais de memòria de la ciutat, quan va trobar la carta. "Està escrita pel nou cap militar que s'havia fet càrrec de la comandància i del nou camp de concentració i especifica que la instal·lació està a la caserna i fins hi tot duu un segell en què s'hi pot llegir camp de concentració", comenta Cruz que indica que està datada del mes de juliol de 1940. Cruz assegura que Granollers va ser l'epicentre del moviment obrer i revolucionari de la comarca i per aquesta raó va esdevenir un punt on van confluir molts presos polítics. "Hi havia una presó local molt petita on hi anaven els delinqüents comuns, però imaginem que va quedar petita per encabir-hi la resta", comenta el tècnic que assenyala que aquest va ser el principal motiu pel qual la caserna es va convertir en un camp de concentració. "Això no vol dir que no s'hi seguís desenvolupant activitat militar en una part, però hi havia homes i dones d'esquerres, vinculats al moviment anarquista, també anarcosindicalistes, republicans i fins hi tot catalanistes" apunta el tècnic. Així mateix assegura que personatges rellevants del món local com el doctor Alfred Canal o revolucionaris vinculats a famílies tan conegudes com els Serra o els Vila hi van ser-hi empresonats. En aquesta mateixa línia relata que el moviment de presos al camp era molt actiu i que hi ha llistes en què es pot veure com setmana rere setmana sortien més de dotze persones de la instal·lació. "Els enviaven al camp d'Horta, a sotmetre's a judicis sumaríssims a Barcelona o al Camp de la Bota", assenyala. El valor dels testimonis orals Cruz assegura que hi ha testimonis orals que han explicat que van passar sis mesos en el recinte o també persones que en aquella època eren infants i solien jugar al voltant de la instal·lació. "Diuen que els reclusos llençaven llaunes amb missatges a través de les finestres", indica. Aquests mateixos testimonis també han revelat que a més, a la ciutat també hi havia una comandància militar amb capacitat per una vintena de presos. "Per ara no hem trobat cap document que acrediti aquest extrem", comenta Cruz que es mostra convençut que les properes investigacions permetran confirmar aquest també l'existència d'aquesta instal·lació.
|
Granollers va tenir un camp de concentració per a presos polítics durant el franquisme
|
Les grans empreses industrials i logístiques dels polígons de la Bisbal del Penedès podrien incorporar durant els propers dos anys 50 persones de la comarca en risc d’exclusió social. És l’objectiu que s’ha marcat el projecte ‘Integra’ls’, impulsat per l’Ajuntament de la Bisbal, la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) i la Fundació Santa Teresa. La iniciativa insta l’empresariat a incorporar persones amb dificultats físiques, intel•lectuals, mentals o socials per tal de reduir l’atur estructural que fa anys que arrossega el Baix Penedès. La previsió és definir llocs de treball “a mida” dels empresaris i dels futurs empleats, amb una formació prèvia que s’ajustarà a les necessitats de les dues parts.
|
La Bisbal del Penedès promou la contractació de persones en risc d’exclusió als grans centres industrials i logístics
|
Afirma que les llàgrimes de Bou per les protestes contra el Rei "representen l'atipament de tota la societat espanyola" ACN Madrid.-El líder del PP, Pablo Casado, dona per fet que Pedro Sánchez pactarà amb JxCat i ERC si es dona l'ocasió. "Ahir ho va dir amb el seu silenci", ha dit des de Santander amb relació al debat electoral de dilluns, durant el qual va demanar-li "fins a cinc vegades" si pactaria amb els independentistes sense obtenir una resposta clara. Casado ha assegurat que "no es pot pactar ni amb independentistes ni amb 'batasunos'" i ha defensat que "no hi ha res més patriòtic per Espanya que fer fora Sánchez del govern". En aquest sentit, ha demanat "concentrar els esforços" en el PP en lloc de "fragmentar" la dreta. "El que no se sumi al PP acabarà sumant una investidura de Sánchez, som a temps d'evitar-ho", ha afegit. Casado ha criticat durant l'acte de campanya a Cantàbria que el líder del PSOE tampoc no va contestar "quantes nacions hi ha a Espanya" i ha retret que "pretengui" presidir el govern espanyol algú que diu que Espanya és "plurinacional". "No podem tenir un president del govern còmplice i ostatge dels independentistes", ha insistit. Per tot plegat, i en relació amb el debat televisiu, Casado s'ha reservat dir qui va guanyar-lo però ha afirmat que qui el va perdre "estrepitosament" va ser Sánchez, que segons ell no va mirar als seus adversaris ni va explicar "què vol fer amb Espanya". Protestes contra el Rei Per altra banda, el president dels populars també s'ha referit a les protestes contra la Casa Reial a Barcelona coincidint amb la visita del Rei. "Va ser inacceptable que s'hagués de fer un búnquer de seguretat al rei i a la família reial", ha dit Casado, que també s'ha referit al regidor del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Bou, a qui els manifestants van intentar impedir el pas a l'acte. "Va acabar plorant d'impotència després de veure com els independentistes danyaven la concòrdia de la que sempre presumeix Catalunya", ha assegurat, remarcant que les llàgrimes de Bou representen "l'atipament de tota la societat espanyola". A més, també ha criticat la "indiferència" del PSOE i ha tornat a repetir que les raons que hi ha al darrere tenen a veure amb el fet que, segons ell, Sánchez vol "tornar a pactar amb Torra i Junqueras".
|
Casado dona per fet que Sánchez pactarà amb JxCat i ERC i demana que la dreta "concentri" el vot en el PP
|
L'aventura número 38 de la popular parella gala Astèrix i Obèlix sortirà a la venda el 24 d'octubre del 2019, segons ha anunciat l'editorial Salvat. De moment no se'n sap el títol, però els autors n'han fet un avançament en forma d'una de les pàgines que contindrà el còmic, ja perfectament entintada i acabada. S'hi veu el druida de la vila irreductible, Panoràmix, que fa una classe d'història a un grupet d'alumnes. En paral·lel, i per celebrar el 60 aniversari de la creació d'un dels referents de la historieta francesa, el 7 de març sortirà a la venda una edició de les 44 planxes originals en blanc i negre de la primera aventura que van dibuixar Albert Uderzo i René Goscinny, 'Astèrix el gal'. Una altra novetat, ja a la venda, és l'àlbum basat en la pel·lícula d'animació en tres dimensions sobre els personatges que s'ha estrenat recentment. En aquest film, Panoràmix cau mentre talla vesc i decideix que ja es hora de buscar successor per confiar-li el secret de la poció màgica i llegar la seva saviesa. El còmic l'ha il·lustrat Fabrice Tarrine i l'ha escrit Olivier Gay.
|
L'Astèrix número 38 sortirà a la venda el 24 d'octubre del 2019
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.