id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_0_495746 | Notícies Impacte ambiental | FUEIB
Universitaris Notícies Impacte ambiental
III Jornada d'Innovació i Transferència de la UIB
La innovació sostenible consisteix a abordar un repte social o mediambiental a través de solucions intel·ligents que aporten valor a la societat i al planeta.
... mostrar totes 9
Inserció Professional 43 Gestió i transferència de projectes 7 Institucions públiques 3 Convocatòries 6 Psicologia educativa 1 Entorn laboral 2 Projectes 4 Campusesport 1 Càtedres 3 Centres educatius 2 Congressos i Jornades 21 Contractació 1 Conveni 2 Curs 15 Protecció de dades 1 Esport 1 DOIP 35 Educació 1 EEN 3 Eivissa 7 Emprenedoria 28 Empresa 32 Energies renovables 3 Impacte ambiental 1 Esdeveniments 3 Estudi propi 36 Finançament 4 Formentera 2 Fundraising 3 R+D+I 23 Join the X 12 Mallorca 6 Medi marí 1 Márqueting 1 Menorca 9 Noves tecnologies 6 OTRI i Projectes 35 Residència UIB 5 UIBTalent 34 | 0.824157 | curate | {"ca": 0.9790055248618784, "sq": 0.020994475138121547} | http://fueib.org/noticias/universitaris/etiqueta/46/impacto-ambiental |
oscar-2301_ca_20230418_9_171293 | Tal com hem vist al post anterior les societats estatals basen la seva legitimitat en la construcció d’enemics, reals o imaginaris, inferiors o externs, envers els quals canalitzen l’odi social i alienen a la població, amagant així l’explotació de les elits locals. Avui veurem com aquest odi es manifesta a l’Edat Contemporània
COLONIALISME: Racisme i nacionalisme burgés
Entre els segles XVI i XIX les principals potències europees inicien un procés d‘expansió imperialista per Amèrica, Àfrica i Àsia per tal d’aproveir-se de matèries primeres, així com de ma d’obra esclava. Aquest procés econòmic es venia sustentat des del poder polític per una ideologia basada en la doble construcció social d’un enemic: per altre banda per un racisme fervorós que considerava als pobles nadius de les colònies sers inferiors a qui s’havia de subjugar i adoctrinar pel seu bé. Aquest racisme al segle XIX es veu complementat per un darwinisme mal entès que presenta als pobles pobres com genèticament inferiors, incapaços d’adaptar-se a la selecció natural de els espècies.
Un exemple al nostre estat d’aquest discurs racista el trobem al President del Govern d’Espanya António Cánovas del Castillo (1828-1897)
“Los negros en Cuba son libres; pueden contratar compromisos, trabajar o no trabajar…y creo que la esclavitud era para ellos mucho mejor que esta libertad que sólo han aprovechado para no hacer nada y formar masas de desocupados. Todos quienes conocen a los negros os dirán que en Madagascar, en el Congo, como en Cuba son perezosos, salvajes, inclinados a actuar mal, y que es preciso conducirlos con autoridad y firmeza para obtener algo de ellos. Estos salvajes no tienen otro dueño que sus propios instintos, sus apetitos primitivos. ”
Per altre banda ens trobem davant l’aparició al s.XIX del nacionalisme burgés, lligat estretament al romanticisme cultural i el racisme darwinista: Amb aquesta ideologia la burgesia pretenia frenar la lluita obrera, legitimar l’expansió territorial i la guerra contra altres pobles. El nacionalisme del s.XIX també es basa molt fonamentalment en la construcció d’enemics en totes les altres potències rivals a les quals vol sotmetre o vol deixar d’estar sotmesa, creant, de nou, rumors tòpics i llegendes sobre ells.
Un altre exemple proper d’aquest nacionalisme primitiu el trobem a Sabino Arana (1865-1903), dirigent carlista i fundador del PNB:
“La convivència del nostre poble amb l’espanyol causa immediata i necessàriament en la nostra raça ignorància i pèrdua d’intel ligència, debilitat i corrupció de cor, apartament total, en una paraula, de la fi de tota humana societat. I mort i descompost així el caràcter moral del nostre poble, què li importa ja dels seus caràcters físics i polítics. “
NAZISME I FEIXISME: La construcció social de l’enemic arriba al seu auge.
Adolf Hitler no inventa res de nou: agafa tot l’odi acumulat envers els enemics que s’havien anat construint des de l’Edat Mitjana a Alemanya (jueus, homosexuals, gitanos…) ho barreja amb el nacionalisme i racisme. cultivats al segle XIX i humiliats a la derrota germana de la Primera Guerra Mundial i els porta a l’extrem. En tot cas incorpora un odi envers la democràcia i la igualtat i explota fins al deliri tota mena de rumors i conspiracions envers les minories, emprant per primer cop de forma massiva els mitjans de comunicació en la construcció de l’enemic.
Hitler no va enganyar a ningú, ja al seu llibre “La Meva Lluita”, publicat una dècada abans de pujar al poder, es dedica a construir intensivament la figura dels jueus i els marxistes com a enemics socials d’Alemanya. Aquí un fragment:
“Vaig sentir calfreds el primer cop que vaig descobrir davant meu al jueu comerciant, sense ànima, calculador i desvergonyit en aquest tràfic irritant de vicis dins l’escòria de la gran urbs. Aleshores ja no vaig poder més i ja mai vaig eludir la qüestió jueva (…) D’aquesta forma, seguint les petjades de l’element jueu a través de totes les manifestacions de la vida cultural i artística vaig trobar-me amb l’empremta jueva allí on menys l’esperava: Jueus eren tots els dirigents del partit socialdemòcrata!”
GUERRA FREDA: Anticomunisme
A partir de 1945 Estats Units i els seus aliats de la OTAN, s’enfronten militar i econòmicament al model socialista del Pacte de Varsòvia, liderat per la URSS i aprofiten per construir en el marxisme l’enemic nº1 del món lliure. La oposició al comunisme legitimarà el suport d’EUA a tota mena de dictadures i cops d’estat (Franco, Pinochet, Videla, Somoza…), guerres, matances i atrocitats de tota mena (Vietnam, Cambodja, Corea…), així com una persecució política contra actors, guionistes i polítics sospitosos de marxistes, fet que es va conèixer com “la caça de bruixes” del senador republicà Mc Carthty.
Un exemple d’aquesta paranoia anticomunista és el discurs del dictador feixista xilè Augusto Pinochet, pronunciat poc després del cop d’estat contra el govern socialdemòcrata de Savador Allende:
“La gesta l’11 de setembre incorporar a Xile en l’heroica lluita contra la dictadura marxista dels pobles amants de la seva llibertat. . (…)Per la mateixa raó, rebutgem categòricament la concepció marxista de l’home i de la societat, perquè ella nega els valors més entranyables de l’ànima nacional i pretén dividir els xilens en una lluita deliberada entre classes aparentment antagòniques, per acabar implantant un sistema totalitari i opressor, on es negui els més cars atributs de l’home com a ésser racional i lliure.”
ISLAMOFÒBIA
La caiguda del socialisme real semblava que havia deixat a Occident sense enemics, fet que va dur als historiadors de la dreta a proclamar la fi de la història amb el triomf del capitalisme i d’EUA. Peró aquesta pau va durar tan sols una dècada i a partir de l’11 de Setembre de 2001 es genera la darrera Construcció Social d’un Enemic a nivell global a Occident: l’Islam.
Aquest odi envers l’islam es va anar larvant per part del nacionalisme serbi i grec a Europa (enfrontats a Bòsnia i Turquia respectivament) i molt especialment per una minoria perseguida que, com hem vist en el cas dels cristians, passa ràpidament a ser perseguidora un cop al poder; parlem, com no, dels jueus i de l’Estat d’Israel. El discurs islamofòbic agafa els elements més radicals d’aquesta religió i els presenta com a exemples representatius del total, maximitzant aspectes ultraminoritaris i anecdòtics com en Burka, el terrorisme o l’ablació del clítoris.
Un dels exemples més extrems i esfereïdors a nivell mundial és del de la fanàtica sionista, exdiputada d’ERC i biògrafa d’Artur Mas Pilar Rahola, que darrerament ha publicat un manual d’odi islamofòbic, adulat en totes les webs de l’extrema dreta neofeixista, titulat “La República Islàmica de España”, un extracte aquí:
“L’islam, fa servir a Déu com a munició per dominar els cervells i conquerir les ànimes, practicant un autèntic oxímoron, el de conciliar Déu amb el nihilisme més destructiu (…), per aquests gurus totalitaris (…) l’Alcorà no s’interpreta. l’Alcorà és rígid i inamovible. l’home és superior a la dona. el creuat, el jueu i tots els infidels han de ser sotmesos. l’islam ha de regir les lleis civils . l’islam ha de dominar la terra. ho ha de fer amb la jihad, tant si és la jihad de la paraula, com si és la gihad de l’espasa, com totes dues. Qui no pensa així i és musulmà és blasfem “.
Arxivat a Arqueologia, Història i Antropologia, Reflexions | Etiquetat Adolf Hitler, agusto pinochet, anticomunisme, darwinisme, feixisme, Hitler, islamofobia, marxisme, nacionalisme, nazisme, pilar rahola, racisme, sabino arana, salvador allende | 13 Comments »
Benvinguts!
Un irreductible blog segueix ara i sempre fidel al compromís amb la cultura, les humanitats, les ciències socials, el glamour de la ironia provocadora, l'ecosocialisme antifeixista i el materialisme històric i científic, com un llir entre cards. Lluitant ara i sempre contra el neoliberalisme, l'heteropatriarcat i el populisme identitari. Per la democràcia, la igualtat, la llibertat i la justícia social en un món sense fronteres.
......................... .......
Estadístiques del blog
1.200.811 Visites
Segueix aquest Blog
Segueix aquest Blog
Adreça electrònica:
Segueix aquest Blog!
Uniu-vos a 16.216 seguidors
TRADUCTOR AUTOMÀTIC
Traducir al español
Translate to English
El Blog a Twitter
Els meus tuits
Woo! Mira qui ha deixat un comentari…
Laura “Burrás” dice… en Els Alcaldes Franquistes de…
Manuel en Es autèntica la Tomba de Rafae…
Diada de 2014: La Gr… en Qui hi ha enterrat al Fossar d…
Neitin en Hipòtesis sobre la funció soci…
Jesolos en EL BARRI (NEO)GÒTIC: La Falsif…
ARXIUS DEL BLOG
ARXIUS DEL BLOG Selecciona el mes Abril 2020 Mai 2019 gener 2019 Setembre 2018 Juny 2018 Mai 2018 Abril 2018 Març 2018 febrer 2018 gener 2018 Desembre 2017 Novembre 2017 Octubre 2017 Setembre 2017 Juliol 2017 Mai 2017 Abril 2017 Març 2017 febrer 2017 gener 2017 Desembre 2016 Novembre 2016 Octubre 2016 Setembre 2016 Agost 2016 Juliol 2016 Juny 2016 Mai 2016 Abril 2016 Març 2016 febrer 2016 gener 2016 Desembre 2015 Novembre 2015 Octubre 2015 Setembre 2015 Agost 2015 Juliol 2015 Juny 2015 Mai 2015 Abril 2015 Març 2015 febrer 2015 gener 2015 Desembre 2014 Novembre 2014 Octubre 2014 Setembre 2014 Juliol 2014 Juny 2014 Mai 2014 Abril 2014 Març 2014 febrer 2014 gener 2014 Desembre 2013 Novembre 2013 Octubre 2013 Setembre 2013 Agost 2013 Juliol 2013 Juny 2013 Mai 2013 Abril 2013 Març 2013 febrer 2013 gener 2013 Desembre 2012 Novembre 2012 Octubre 2012 Setembre 2012 Agost 2012 Juliol 2012 Juny 2012 Mai 2012 Abril 2012 Març 2012 febrer 2012 gener 2012 Desembre 2011 Novembre 2011 Octubre 2011 Setembre 2011 Agost 2011 Juliol 2011 Juny 2011 Mai 2011 Abril 2011 Març 2011 febrer 2011 gener 2011 Desembre 2010 Novembre 2010 Octubre 2010 Setembre 2010 Agost 2010 Juliol 2010 Juny 2010 Mai 2010 Abril 2010 Març 2010 febrer 2010 gener 2010 Desembre 2009 Novembre 2009 Octubre 2009 Setembre 2009 Agost 2009 Juliol 2009 Juny 2009 Mai 2009 Abril 2009 Març 2009 febrer 2009 gener 2009 Desembre 2008 Novembre 2008 Octubre 2008 Setembre 2008 Agost 2008 Juliol 2008 Juny 2008 Mai 2008 Abril 2008 Març 2008 febrer 2008 gener 2008 | 0.816446 | curate | {"ca": 0.911942817432741, "es": 0.0749528442370694, "fi": 9.927529038022436e-05, "pt": 0.006055792713193686, "fr": 9.927529038022436e-05, "en": 0.0030775340017869554, "ru": 0.0018862305172242628, "it": 0.0003971011615208974, "zh": 0.0014891293557033655} | https://glamboy69.wordpress.com/tag/anticomunisme/ |
oscar-2201_ca_20230904_13_2079 | Comunicat de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques sobre les noves reduccions pressupostàries pel 2013 i 2014 | ACUP
Vés al contingut
ACUP
Associació Catalana d'Universitats Públiques
Navegació principal
Inici
Sobre l'ACUP
Què és l'ACUP
Òrgans de govern
Secretaria i equip
Perfil del contractant
Universitats Públiques Catalanes
Àmbits de treball
Internacional
Recerca i innovació
Docència
Societat
Projectes finalitzats
Publicacions
Actualitat
Notícies
Actualitat universitària
Posicionaments institucionals
Agenda
Toggle navigation
ACUP
Associació Catalana d'Universitats Públiques
Navegació principal
Inici
Sobre l'ACUP
Què és l'ACUP
Òrgans de govern
Secretaria i equip
Perfil del contractant
Universitats Públiques Catalanes
Àmbits de treball
Internacional
Recerca i innovació
Docència
Societat
Projectes finalitzats
Publicacions
Actualitat
Notícies
Actualitat universitària
Posicionaments institucionals
Agenda
Contacta
Paraula clau
Cerca
Inici
Comunicat de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques sobre les noves reduccions pressupostàries pel 2013 i 2014
Comunicat de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques sobre les noves reduccions pressupostàries pel 2013 i 2014
16/10/2013
L’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), constituïda pels rectors i rectores i els presidents i presidentes dels Consells Socials, reunida en plenari el dia 14 d’octubre de 2013, manifesta la seva màxima preocupació i profund desencís davant l’anunci de noves reduccions pressupostaries pel 2013 i pel 2014 que comprometrien de forma irreversible i molt negativament a la docència, la recerca i la transferència en el sistema universitari públic de Catalunya.
Les universitats públiques catalanes han demostrat amb escreix la seva responsabilitat i solidaritat davant de la greu situació econòmica i pressupostària del país, que amb la nova reducció anunciada, s’arribaria a un total de 30% menys de transferències, caiguda que està molt per sobre de la mitjana de la resta del sector públic català. Reiterem que és impossible assumir la quantia de la baixada del finançament públic ordinari perquè afectaria el moll de l’os del model universitari actual que tants reconeixements ha merescut i mereix darrerament a nivell internacional, malgrat que el finançament de les universitats catalanes continua estant clarament per sota de les de la resta, no sols de la Unió Europea, sinó també de l’Estat espanyol.
Es per això que els rectors/rectores i els presidents/presidentes dels Consells Socials reclamem amb urgència extrema al govern de la Generalitat que reconsideri i aturi la seva actual proposta pressupostària envers les universitats públiques, tot i evitant noves reduccions que malmetran el teixit universitari català aconseguit amb tant d’esforç per part de les pròpies comunitats universitàries i de la societat.
Així mateix, els rectors/es i els presidents/es dels Consells Socials rebutgem la reducció que s'està produint i que es preveu en els pressupostos generals de l'Estat en matèria universitària i científica, fet que també està tenint repercussió directa a les universitats públiques catalanes, pel que fa a beques i a recerca.
Els rectors/rectores i presidents/presidentes reiterem el profund convenciment que invertir en la creació i transferència del coneixement resulta imprescindible pel futur del país. Les universitats som part principal de la solució dels problemes actuals en que està immersa la nostra societat.
També et pot interessar
Comunicat dels rectors i la rectora de les universitats públiques catalanes davant l'atac informàtic que ha patit la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
dl., 18/10/2021 - 12:00
Davant l'atac informàtic que ha patit la Universitat Autònoma de Barcelona (en endavant UAB), els rectors i la rectora de les universitats que formem part de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (en endavant ACUP) volem expressar que: 1. Traslladem la nostra solidaritat a tota la comunitat...
Comunicat dels rectors i de la rectora de les universitats públiques catalanes sobre la detenció del president, ara diputat del Parlament Europeu, Carles Puigdemont, a l’Alguer
dv., 24/09/2021 - 12:00
A Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, el 24 de setembre de 2021 El president Carles Puigdemont va ser detingut ahir a l’Alguer en aplicació de l’euroordre dictada pel Tribunal Suprem de l’Estat Espanyol. Tanmateix, arran de la presentació pel mateix Tribunal Suprem d’unes qüestions prejudicials...
Els rectors i la rectora de l’ACUP han subscrit el document Compromís contra la Crisi Educativa
dc., 30/06/2021 - 12:00
A Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, el 30 de juny de 2021 Els rectors i la rectora de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques han subscrit el document Compromís contra la Crisi Educativa, una iniciativa del col·lectiu Moviment Estudiantil que va ser presentada als Rectorats de les...
Comunicat conjunt ACUP-ACER en relació als membres de la comunitat universitària i científica investigats pel Tribunal de Comptes
dl., 21/06/2021 - 12:00
A Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, el 21 de juny de 2021 Els rectors i rectora de les universitats públiques catalanes, els presidents i les presidentes dels Consells Socials i els membres de la Junta Directiva de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca volem mostrar la nostra preocupació... | 0.593661 | curate | {"ca": 0.9548900682335102, "en": 0.013457164518574679, "es": 0.013267626990144048, "pt": 0.003032600454890068, "it": 0.013836239575435937, "eb": 0.001516300227445034} | http://www.acup.cat/ca/noticia/comunicat-de-lassociacio-catalana-duniversitats-publiques-sobre-les-noves-reduccions |
mc4_ca_20230418_0_498079 | 19.27 ºC
És una desgràcia ser ciutadà d’un Estat que en el tema de la memòria històrica és una nul·litat. És penós que hagis de sentir-te avergonyit davant el món perquè el govern del teu Estat es vanti de no dedicar ni un cèntim a desenvolupar la llei de Memòria Històrica. És menyspreable que el govern del PP hagi suprimit l’Oficina de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura. Insultant, que el congrés amb els vots del PP, Cs i PSOE hagi rebutjat la reforma de la llei d’amnistia. Una llei que preveia investigar els crims del franquisme, que per cert sí que intenten fer-ho Argentina i Mèxic, malgrat les traves que hi posa el govern del PP. Una reforma de la llei que el Comitè dels Drets Humans de l’ONU ve denunciant des de fa anys, i que l’Estat desoeix pertinaçment. Sí, és una desgràcia no poder viure a casa teua d’acord amb els teus principis i ideals, els teus avantpassats, la majoria dels presents i les projeccions de futurs més lliures. Ara aspirar a la independència és el pitjor delicte del món. Ets una mala persona, naturalment un molt mal espanyol, i és molt probable que pateixis algun trastorn neuronal.
En conec uns quants que s’han fet independentistes pel fàstic d’haver de viure en un Estat on és impossible saber on són enterrats els parents morts a la Guerra Civil, dels quals tens la sospita que foren abocats en fosses, talment animals empestats. En sé d’uns quants que han abraçat el credo secessionista per evitar de ser còmplices directes o indirectes de l’existència del Valle de los Caídos, la fossa comuna més colossal del món, on no hi ha hagut manera de saber qui són 12.500 cadàvers dels més de 33.000 mil que hi són sebollits. Amuntegats en taüts que es podreixen sense poder fer el que la gent normal i corrent fa amb els morts. Un Estat a qui importa un rave que hi hagi encara, després de 80 anys del final de la guerra, més de 100.000 persones desaparegudes o més de 30.000 casos de nadons robats. I que se senti tan còmode amb entitats que exalcen i glorifiquen la figura del dictador que va causar, amb tots els seus sequaços, tota aquesta carnisseria i ignomínia. Aquesta setmana, per ordre judicial, no pas per la voluntat dels de sempre, haurien de començar les exhumacions al Valle de la vergonya. Ho impediran els pacifistes de la Fundación?
La Generalitat confirma que l’alosa becuda ha tornat a la timoneda d’Alfés
Pueyo ‘refreda’ el projecte del nou
El Tribunal de Contractes qüestiona la concessió del servei de jardineria
Àreu i Asnurri, sense alcalde als quatre mesos de les eleccions però podrien votar-lo el 10-N
1. Les Borges fitxa dos guies turístics pel creixent nombre de visitants
2. Fins a 69 municipis de 4 comarques s’uneixen per potenciar la pedra seca
3. El pare del nadó agredit va admetre que “el va llançar” al llit perquè no deixava de plora...
4. Vielha, contra l’assetjament sexual
5. El 55 per cent d’empreses de Lleida no troba personal, i si ho fa, el 36% no està fo...
6. Mor el conductor d’un camió al bolcar a
7. Àreu i Asnurri, sense alcalde als quatre mesos de les eleccions però podrien votar-lo el 1...
8. El Tribunal de Contractes qüestiona la concessió del servei de jardineria
9. Pueyo ‘refreda’ el projecte del nou
10. La Generalitat confirma que l’alosa becuda ha tornat a la timoneda d’Alfés | 0.728121 | curate | {"tr": 0.0024630541871921183, "ca": 0.9910714285714286, "cs": 0.005849753694581281, "da": 0.0006157635467980296} | https://www.segre.com/noticies/opinio/barra_lliure/2018/04/25/memoria_historica_44910_1136.html |
mc4_ca_20230418_15_404750 | Ethno CataloniaProgramació 2016Fes-te'n sociContacta Subscriu-te a la Música i Patrimoni (2004-2014) > Informació
Al costat de la proposta musical hi ha hagut sempre l’altre element identificatiu de la temporada, el patrimonial. I és que Música i Patrimoni s’ha revelat com una excel·lent eina per donar a conèixer els monuments i espais històrics i artístics de Pla de l’Estanys. Durant aquests deu anys s’ha tingut ocasió d’escoltar concerts en indrets sovint poc coneguts i així descobrir o redescobrir els espais més bells del patrimoni comarcal. Això sense oblidar l’aposta pels joves creadors locals, que han estat els encarregats cada any de dissenyar la imatge de la temporada: Olga Pinatella, Clara Gispert, Xavi Olmos, Miquel Samaniego. Altres imatges de l'apartat: | 0.802737 | curate | {"ca": 1.0} | http://jmbanyoles.com/banyoles/549-informacio/ |
mc4_ca_20230418_15_340639 | Detenen a un home a València per amenaçar de mort a la seua parella - Nou Horta
Dimecres, 01 abril 2020 15:34 Escrit per Redacció Publicat en València Vist 57 vegades
Agents de la Policia Nacional han detingut a València a un home de 54 anys, d'origen espanyol, com a presumpte autor d'un delicte de maltractaments en l'àmbit familiar, després d'amenaçar de mort a la seua parella.
Els fets van ocórrer al voltant de les dotze de la nit quan els agents que realitzaven labors de prevenció, van ser alertats per la Sala del 091, perquè es dirigiren a un domicili de València, on pel que sembla s'estava produint una forta discussió d'una parella.
Immediatament, els policies es van dirigir al domicili on van localitzar a la parella, trobant-se ella en un fort estat de nerviosisme, manifestant tots dos que havien discutit perquè ell volia que la seua parella abandonara el domicili i ella es negava.
Els agents van observar la porta d'una habitació trencada, i van esbrinar que moments abans de la seua arribada, pel que sembla en el transcurs de la discussió, ella es va haver de refugiar a l'interior d'aquesta, ja que la seua parella havia començat a trencar objectes i intentat entrar a l'estada per força.
Finalment van localitzar un ganivet amagat baix un coixí, amb el qual suposadament hauria amenaçat a la seua parella, per la qual cosa el van detenir com a presumpte autor d'un delicte de maltractaments en l'àmbit familiar.
El detingut, ha passat a disposició judicial.
Si vosté és víctima d'aquesta mena de delicte o de qualsevol altre, així com és testimoni d'un delicte, encara en aquesta situació d'estat d'alarma, no dubte a telefonar al 091 que ràpidament acudirà una patrulla de la Policia Nacional, que una vegada allí li indicarà, si procedira, a la Comissaria de Policia on podrà presentar la denúncia corresponent.
La Policia recorda que les Oficines de Denúncies es troben obertes al públic, perquè en qualsevol moment els ciutadans es puguen dirigir a presentar la denúncia oportuna.
Modificat el Dimecres, 01 abril 2020 15:37
Més en esta categoria: « Diputació de València augmentarà tots els seus recursos per a ajudar els ajuntaments a afrontar la crisi per la pandèmia La Diputació de València comença el repartiment de mascaretes entre els ajuntaments de la província » | 0.871533 | curate | {"ca": 0.9816433566433567, "es": 0.018356643356643356} | https://nouhorta.eu/index.php/val/valencia-val/item/48548-detenen-a-un-home-a-valencia-per-amenacar-de-mort-a-la-seua-parella |
racoforumsanon_ca_20220809_3_129706 | Aquests ultims dies hem vist com han aparegut un parell d'usuaris... que no sé perquè... però hem fà olor a Isaac Un és el Emilio i l'altra ara no el recordo... Anti!! ja fent de les teves o què?
jo no soc | 0.614172 | curate | {"ca": 0.7920792079207921, "it": 0.0297029702970297, "oc": 0.13366336633663367, "es": 0.04455445544554455} | |
mc4_ca_20230418_17_332582 | Ajuntament de Caldes d'Estrac - Taller d'autodefensa personal per a dones
Taller d'autodefensa personal per a dones
Inscripcions del 9 al 17 de maig
L’Àrea d’Acció Social, Joventut i Educació posa en marxa el taller d’autodefensa personal per a dones destinat a totes aquelles dones majors de 18 anys de Caldes d’Estrac. També es podran apuntar dones de 16 i 17 anys si van acompanyades per la seva tutora legal, prèvia signatura de l’autorització.
El curs es farà els propers 22 i 29 de maig, i 5 i 12 de juny, de 18h a 20h a l’Escola Sagrada Familia i hi haurà servei de cangur. Les places són limitades i s’atorgaran en ordre d’inscripció.
Les inscripcions es podran realitzar entre el 9 i el 17 de maig a l’OAC o a les oficines de Serveis Socials.
El curs d’autodefensa personal és una de les diverses accions de sensibilització, prevenció i formació que impulsa l’Àrea d’Acció Social, Joventut i Educació tants als infants de l’Escola Sagrada família, com a les dones i famílies del municipi de Caldes d’Estrac en el marc del programa “Pacto de Estado contra la violència de genero”.
Informació publicada el 10 de maig de 2019Compartir: | 0.814345 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.caldetes.cat/document.php?id=7193 |
macocu_ca_20230731_6_248582 | Els neurofibromes són tumors del sistema nerviós perifèric, que desenvolupen persones amb una malaltia hereditària, i que suposen la principal causa de mort entre les persones que el pateixen.
Un equip de l’IGTP, amb la col·laboració d’investigadors de l’IDIBELL, el P-CMRC i de l’ICO, ha desenvolupat un model tridimensional de neurofibroma que permetrà provar nous tractaments.
Un treball publicat a la revista Cell Reports descriu el desenvolupament d’un nou sistema basat en cèl·lules mare per generar neurofibromes, tumors del sistema nerviós perifèric. Aquests tumors es desenvolupen en persones que tenen una malaltia hereditària molt prevalent, 1 de cada 3000 persones, anomenada Neurofibromatosis de tipus 1, i constitueixen la causa principal de mortalitat entre aquests pacients.
Fins ara, mancava un model robust de neurofibromes humans en ratolins on poder provar nous tractaments. Aquest treball, que ha comptat amb la participació d’investigadors del programa de medicina regenerativa de l’IDIBELL i el P-CMRC, investigadors del programa d’investigació en càncer Oncobell de l’IDIBELL i de l’ICO, i que ha estat liderat pel grup de Càncer Hereditari de l’IGTP, representa un salt important en la modelització d’aquests tumors.
L’originalitat del treball recau en la utilització d’un sistema de cultiu 3D, compost per cèl·lules de Schwann, derivades de cèl·lules mare humanes, i fibroblasts, isolats dels tumors dels pacients, els dos tipus cel·lulars principals dels neurofibromes. L’avantatge que ofereix aquest nou model és que se’n poden generar moltes esferes, i per tant, permeten avaluar múltiples fàrmacs al mateix temps. A més, quan aquestes esferes s’implanten en el nervi ciàtic d’un ratolí, són capaces de generar neurofibromes humans, demostrant que representen un model fidedigne.
Finalment, a partir de neurofibromes de pacients també se n’ha estudiat l’heterogeneïtat cel·lular a partir de l’anàlisi de cèl·lula única. Això ha permès disposar d’una radiografia més clara i completa de la composició cel·lular d’aquest tipus de tumors, ajudant a entendre millor aquests tumors i a dissenyar nous potencials fàrmacs. | 0.896001 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_748175 | El grup britànic Toy Dolls és un dels principals atractius de l'Acampada Jove 2005 de les JERC, que s'ha presentat avui en roda de premsa a Barcelona. La històrica banda de punk-rock realitzarà l'únic concert de la seva gira d'estiu als Països Catalans a l'Acampada Jove, que enguany compleix el desè aniversari i deixa Arbúcies per instal·lar-se a Sant Celoni (Vallès Oriental). Per la banda catalana, els caps de cartell són els valencians Obrint Pas i els mallorquins Antònia Font. Carles Garcias, director artístic de l'Acampada Jove, assenyala que el cartell ha estat elaborat "per garantir la presència d'artistes de tots els territoris dels Països Catalans". El completen els cantautors Lluís Llach i Feliu Ventura, que presentaran l'espectacle Que no s'apague la llum, Skatalà, que realitzarà un dels set concerts especials de retrobament de 20è aniversari, Dept., Mesclat, La Carrau i els valencians La Gossa Sorda. Els altres caps de cartell són el cantautor madrileny Ismael Serrano, l'icona del rock dur estatal Rosendo i els nordamericans New York Ska Jazz Ensemble. Enguany hi haurà una gran presència de grups madrilenys, perquè a més de Serrano i Rosendo també actuaran els Ska-P, que realitzaran el seu últim concert a Catalunya abans de dissoldre la banda, i els Habeas Corpus. La representació basca vindrà de la mà de Su Ta Gar, que van haver de suspendre el seu concert de 2004 a l'Acampada per malaltia d'un dels seus components. Els concerts principals es realitzaran a l'Escenari Independència, ubicat a la pista d'atletisme de Sant Celoni. L'organització espera superar els 30.000 assistents de l'any passat. "L'objectiu és internacionalitzar definitivament el festival", explica Pere Aragonès, secretari general de les JERC i director de l'Acampada. La resta d'activitats se celebraran a l'Espai Cultura, on es ralitzaran actuacions de petit format –destaquen el cantautor valencià Òscar Britz, Quimi Portet, Josep Maria Cantimplora i Kàtiva– i sessions de DJ organitzades per Flaix FM. http://www.acampadajove.com/
.
sigui a Sant Celoni, Arbúcies o Matadepera... Matadepera!! El meu estimat poblet!! Que el coneixes? Has pujat algun cop? No deus pas conèixer a algú? Si vols parlem per privat... Per cert... estic d'acord amb això que dius: "Com podeu portar grups tant madrilenys i anarquistes com SKA-P o Ismael Serrano. Que no sabeu el tipus de gent que mou aquests grups, a més tractant-se del seu últim concert al nostre país." Salut! !
SKA-P ha fet alguns rulos amb Domingo , que si no m'equivoco són el cap de cartell del Rebrot | 0.807346 | curate | {"ca": 0.9590067008277493, "es": 0.01103665746945211, "fr": 0.0007883326763894363, "en": 0.004729996058336618, "oc": 0.011036657469452107, "it": 0.011036657469452107, "ro": 0.002364998029168309} | |
cawac_ca_20200528_8_151463 | BASES PER PARTICIPAR A LA DESFILADA DE COMPARSES DE CARNAVAL
Els grups que desitgin participar s'hauran d'inscriure durant els 15 dies anteriors a la data de Carnaval.
BASES PER PARTICIPAR A LA DESFILADA DE COMPARSES DE CARNAVAL
Els grups que desitgin participar s'hauran d'inscriure durant els 15 dies anteriors a la data de Carnaval.
Les inscripcions es faran a l'Àrea de Cultura. Per inscriure's és imprescindible presentar la butlleta degudament omplerta. Cada grups haurà de tenir un representant major d'edat que serà el responsable de tot el que afecti a aquell grup
Una comparsa haurà d'estar formada per un mínim de 15 i un màxim de 100 persones.
Per a poder participar com a comparsa han de dur una plataforma que com a màxim haurà de mesurar com a màxim 3m. alçada per 2,5 amplada i haurà de portar un generador elèctric per a la música i les llums
No és permès a cap grup participant que dugui publicitat sigui comercial o política.
Les comparses que compleixen tots els requisits podran optar a l'ajut de 80€. Aquest ajut és per fer front a les despeses de materials(roba, fusta, maquillatge...) que puguin tenir, per tant caldrà justificar-ho amb factures.
El departament de Cultura no és fa responsable dels accidents que pugui tenir cap participant a la rua els quals haurien de tenir una assegurança de responsabilitat civil per casos d'accidents o danys personals i/o materials
El jurat qualificador no estarà situat en un punt fix del recorregut sinó que anirà valorant en conjunt tota la desfilada, s'haurà de fer una actuació l'av. la Ràpita, (alçada de la Tratoria). El veredicte del jurat es donarà a conèixer després del pregó del Rei Carnestoltes a la plaça del Mercat.
El jurat en les seves votacions valorarà per igual coreografia, carrossa, vestuari, laboriositat i originalitat; i el seu veredicte serà inapel·lable.
Es donaran 3 premis: un primer premi de 300€; un segon premi de 200€ i un tercer premi de 100€.
Tots els grups hauran de seguir les normes i instruccions que els puguin anar donant la comissió organitzadora de la rua. La Comissió marcarà el ritme de la rua, així com l'ordre i els espais que han de quedar entre els diferents grups. L'incompliment d'aquesta norma dóna dret a la Comissió a expulsar la carrossa. | 0.690363 | curate | {"pt": 0.05366726296958855, "ca": 0.9463327370304114} | http://www.amposta.cat/pagina.asp?id=1345&i=ca |
mc4_ca_20230418_7_625969 | Elecció papal de 1185 - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Elecció papal de 1185
← elecció papal de 1181
Elecció papal de 1187 (octubre) →
L'elecció papal de 1185 es va convocar després de la mort del papa Luci III, el mateix 25 de novembre de 1185, i acabà amb l'elecció del cardenal Uberto Crivelli de Milà, que va prendre el nom de Papa Urbà III.
Probablement hi havia 26 cardenals al Col·legi Cardenalici a la mort de Luci III. [1] A partir dels estudis de les butlles papals entre l'11 de novembre i el 16 de desembre de 1185 hi hagué 17 electors. [2] Deu dels electors havien estat creats pel papa Luci III, cinc pel papa Alexandre III i dos pel papa Adrià IV. Entre els absents n'hi havia quatre de creats per Alexandre III, tres per Luci III, un per Adrià IV i un per el papa Luci II.
El papa Luci III va morir a Verona el 25 de novembre de 1185 molt gran. El mateix dia, divuit cardenals que havien estat presents al seu llit de mort van començar a treballar per elegir el seu successor. La majoria procedia del nord d'Itàlia i formaven una facció radical anti-imperial, mentre els cardenals moderats, la majoria romans, eren absents. [3] En aquestes circumstàncies, els cardenals del nord d'Itàlia ràpidament van assegurar l'elecció del seu candidat, Uberto Crivelli of Milan. Va ser elegit per unanimitat poques hores després de la mort de Luci III, i va prendre el nom de Papa Urbà III. [3] Fou coronat a Verona l'1 de desembre de 1185. Després de la seva elecció papal, va conservar l'administració de la Arquebisbat de Milà. [4]
↑ I.S. Robinson, p. 44 and 86
↑ Jaffé Philipp, Regesta..., p. 431-432, 492-493.
↑ 3,0 3,1 I.S.Robinson, p. 86
↑ The Catholic Encyclopedia: Papa Urbà III
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elecció_papal_de_1185&oldid=19766047» | 0.777898 | curate | {"ca": 0.9144960362400906, "uu": 0.0016987542468856172, "en": 0.039637599093997736, "es": 0.027746319365798414, "pl": 0.01642129105322763} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Elecci%C3%B3_papal_de_1185 |
macocu_ca_20230731_8_442930 | Recordo un altre viatge, més breu, i que et donà un nou descobriment. Car cada viatge és una ofrena, en cada viatge hi ha un present. Una matinada de primavera tu, Gerard, la mare i el pare anàreu a Arenys de Mar al casament d'una noia amiga del pare. Eixíeu tan aviat perquè calia ésser-hi abans de les onze del matí, hora del casament. Podíeu haver-hi anat amb tren, que hauria estat més còmode i més ràpid. El pare, però, s'entestà, tal vegada per ingènua vanitat, anar-hi amb cotxe. Tu també preferies el viatge en cotxe -que et semblava més pintoresc- car, en tren, els arbres i les cases corrien massa de pressa. (De resultes d'aquella anada a Arenys, Gerard estigué tan malat que tothom creia que no en sortiria.) En lloc de la berlina, el pare havia volgut la victòria.
-Ja no fa fred- digué. Però, malgrat les paraules del pare, i malgrat que la capota de la berlina era posada, feia fred! Damunt les cames us posaren una manta de llana que el pare, que tenia la mania que tot el de fora era millor que el de casa, havia dut d'Anglaterra. i el cotxe arrencà carrer del Bogatell avall, cap a la carretera de Mataró. Damunt l'empedrat dels carrers gairebé deserts, sonava el trot compassat del cavall. Encara hi havia els fanals encesos, d'un blanc tacat de verd, d'una claror lívida. Encara, de tant en tant, a terra, damunt la vorera, brillava, roig, el fanal del sereno. El cel era agrumollat d'estels tremolosos, i fins que arribàrem al Poble Nou no apuntà el dia, damunt la negror dels terrats, amb una pàl.lida claror, que sols n'era la prometença. Trobàveu obrers que, vestits de blau i amb tapaboques -no feia fred, havia dit el pare-, eixien del treball nocturn. Passàveu per davant de fàbriques que tenien les finestres il.luminades i a l'interior de les quals se sentia la remor trepidant de les màquines. Als environs de Sant Adrià començà a clarejar i la ciutat -fàbriques negres, cases de pisos- quedà enrera. Trobàveu grans carros de vela, carregats de verdures, amb el carreter dormint i un gos vetllant, que anaven lentament, lentament, camí de la ciutat. I als teus ulls meravellats aparegué la mar. (A Barcelona mai no l'havies vista. L'aigua fètida i negra del port no és la mar.) Quin descobriment magnífic per als teus ulls d'infant que volia ser pintor! Quina meravella, la mar! La tenies a mà dreta, passats els rails del tren -a mà esquerra hi havia els camps, les masies, les muntanyes-, plàcida com un llac, llisa com un llac. Sota la claror de l'alba -feta de blau, de gris, d'algun toc de rosa-, la mar semblava de nacre i el cel, de seda. Tan sols quedava encès un estel. El gris començava a fondre's en el rosa i esdevenia un morat clar. Augmentava el rosat del cel, que feia més nacrada la mar. Començaven a destacar els colors del camp: el siena i l'ocre de la terra, el verd empolsat de rosada de les verdures, el verd ombriu d'uns xiprers damunt la blanca façana d'una masia. (...) | 0.811546 | curate | {"ca": 0.9702525077827742, "fr": 0.00933932895191975, "pt": 0.012106537530266344, "it": 0.008301625735039779} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_787461 | Alguns punts clau de la trucada de l'empresari del Gaixample Juan Andrés Benítez a la policia local de Barcelona, moments abans de ser detingut pels mossos i de morir, difereixen força segons quin cos policíac la transcrigui. Segons la versió de la policia espanyola, a què va tenir accés l'ACN, en un moment determinat Benítez diu a l'operadora que li han entrat a robar a casa i que els lladres 'se están quedando' ('es queden'), tot i que inicialment només parla d'un sol lladre. Però en la transcripció que en fa la guàrdia urbana la víctima diu 'estoy sangrando' ('sagno'), cosa que voldria dir que ja l'havien ferit abans de ser reduït pels mossos d'esquadra. En un altre moment del diàleg entre Benítez i l'operadora també hi ha una discrepància important en les transcripcions. La policia espanyola diu que Benítez explica: 'Esta persona me hace perder la dicción' ('aquesta persona em fa perdre la dicció'). En canvi, la transcripció de la policia barcelonina diu: 'Esta droga te hace perder la visión' ('aquesta droga et fa perdre la visió'). Aquesta discrepància és fonamental, perquè segons la versió inicial de la policia catalana Benítez estava sobreexcitat per alguna droga. Entreu a Vilaweb per sentir l'àudio i acabar de llegir l'article: http://www.vilaweb.cat/noticia/4154447/20131107/transcripcions-trucada-benitez-policia-local-difereixen-punts-clau.html ________________________________________________________________________________ Deixant de banda la responsabilitat o no d'agents dels Mossos amb la mort d'aquest home, em sembla evident que l'Estat ho està aprofitant per desprestigiar la nostra policia. Saben que en un moment clau del nostre procés d'independència si els Mossos fan costat al poble ho tindran més difícil. Per això entra dins de la seva estratègia desprestigiar i calumniar, si cal, mentint o tergiversant per forçar la imputació. I els és molt fàcil perquè tenen els mitjans de comunicació, la policia i els jutjats. Fixeu-vos com els casos de presumptes negligències de policia espanyola passen de puntetes pels mitjans de comunicació i els casos de la policia catalana s'esbomben. No fa falta ser gaire espavilat per saber el perquè, oi?
A mi lo que m fa més rabia de tot és que diguin que és empresari a tort i a dret, com wi aixo li atorgues una aura de superioritat, me la pica si és o no empresari.No defensare els mossos, pero aqui esta molt clar el que ha passat, el tio anava encocat fin les celles o pitjor i els polis es an creure que era motiu per fotre-li unes quantes castanyes, total el van matar, el que cal saber es si va ser voluntari o sino... I evidentment frotre fora got aquell que no fos professional en la detenció. I el CNP fotent-hi cullerada...
Més que res que va agredir a una agent.
Això no ho sé, el que esta clar és que a Mossos i falta una bona neteja, molta poca professionalitat, indigne d'una policia. | 0.84732 | curate | {"ca": 0.9734822051639916, "es": 0.026517794836008374} | |
mc4_ca_20230418_17_300728 | Exposició retrospectiva a Tàrrega dedicada a l’escultor Antoni Boleda | Ràdio Tàrrega
Exposició retrospectiva a Tàrrega dedicada a l’escultor Antoni Boleda
Tàrrega exhibeix fins al 25 de febrer una mostra retrospectiva dedicada a l’escultor Antoni Boleda, nascut a la ciutat l’any 1945. L’exposició resumeix la fèrtil trajectòria de l’artista en els seus vessants com a creador i pedagog. Sota el títol de “L’ànima del silenci”, el Museu Comarcal de l’Urgell - Tàrrega aplega obres escultòriques d’estil figuratiu, abstracte i minimalista posant de relleu l’evolució de l’autor al llarg de més de 60 anys. Mitjançant fotografies també s’hi destaca la seva producció en l’àmbit d’obra pública, com el conegut monument en homenatge al president Lluís Companys erigit a la població d’El Tarròs l’any 1979. Versàtil i heterogeni, Antoni Boleda també ha conreat materials tan diversos com la terracota, el bronze, la pedra, la fusta o el plàstic, configurant un univers artístic únic.
Al mateix temps, l’exposició també es fa ressò de la tasca docent d’Antoni Boleda com a professor de modelatge des de l’any 1974 a l’Escola d’Arts i Oficis de Tàrrega, centre que també dirigí a la dècada dels 80. La proposta és una producció itinerant de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). L’acte inaugural comptà amb la presència de l’artista junt amb l’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló; la directora de l’IEI, Montserrat Macià; el comissari de la mostra, Joanpere Massana; i el director dels museus de Tàrrega, Jaume Espinagosa. Rosa Maria Perelló subratllà el caràcter referencial d’Antoni Boleda dins les Belles de Lleida així com la seva tenacitat a l’hora d’explorar noves tècniques en el camp de l’escultura.
· De dilluns a dimecres, de 10 a 14 h
· De dijous a diumenge, de 10 a 14 h i de 19 a 21 h (també altres dies festius)
Cada diumenge, de 12 a 14 h, Antoni Boleda farà una visita comentada per ell mateix i respondrà les preguntes del públic | 0.863366 | curate | {"ca": 0.9808587687532333, "fr": 0.019141231246766685} | https://radiotarrega.cat/ca/b/historic-noticies/p/exposicio-retrospectiva-a-tarrega-dedicada-a-lescultor-antoni-boleda-9838 |
mc4_ca_20230418_14_190396 | El Solsonès celebra el Dia per l’alliberament LGBTI amb una activitat familiar i dues actuacions musicals | Nació Solsona
per Redacció , Solsonès, 23 de juny de 2020 a les 11:33 |
Alcalde i regidors de Solsona, en un dels passos de zebra reivindicatius
Els imperdibles, Societat, LGBTI
això sí que us va
Per Anònim el 24 de juny de 2020 a les 22:05
Ho veieu? Això sí que ho sabeu fer. Dediqueu-vos al folclore, als manifestos, etc. i deixeu la gestió del Centre Sanitari i la resta de coses de menjar per gent més capacitada. Per cert, aquest any també han penjat la bandera de l'arc-iris al balcó de l'Ajuntament?
Me ment oberta
Per Pastor de Besora el 23 de juny de 2020 a les 12:21
Molt be per l’Ajuntament pero el Poble també àuria de ser mes obert i comprensiu amb aquests colectius Encara es viu masa a l’armari | 0.720861 | curate | {"ca": 0.914179104477612, "br": 0.011194029850746268, "fr": 0.05721393034825871, "hu": 0.017412935323383085} | https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/33480/solsones/celebra/dia/alliberament/lgbti/amb/activitat/familiar/dues/actuacions/musicals |
mc4_ca_20230418_14_223210 | Sistema elèctric-electrònic d’una motocicleta amb motor elèctric
Memòria (3.070Mb)
Annex (7.068Mb)
Guilera Recoder, Joaquim
Tutor / director / avaluadorAngulo Navarro, Emilio; Roure Fernández, Francisco
El projecte aquí realitzat consisteix en dissenyar conceptualment el sistema elèctric-electrònic d’una motocicleta amb motor elèctric.
Per fer-ho, es realitzarà per començar un breu recorregut per la història de la motocicleta, entenent quan va sorgir la idea i com es va plasmar en els primers models, com va anar evolucionant i quin paper va tenir a successos tant importants com les dues guerres mundials, fins arribar al dia d’avui on existeixen nombrosos segments (supersport, sport touring, adventure, naked, custom, enduro, motocross, trial, scooter...) i on s’ha convertit en un dels principals mètodes de transport a molts països d’arreu.
Posteriorment, s’analitzarà l’evolució recent del mercat així com la conscienciació general pel medi ambient per tal de localitzar oportunitats de negoci a territoris concrets i en segments específics de la indústria de la motocicleta.
Un cop escollit el tipus de producte i cap a qui anirà dirigit, es començarà el gruix del projecte d’enginyeria:
Primerament, es definiran les especificacions desitjades del producte, tot fixant uns límits que en cap cas es podran creuar. Per fer-ho, es tindran en compte les especificacions dels possibles competidors, els quals s’identificaran i analitzaran breument per tal d’entendre cap on han d’anar els tirs de la motocicleta a dissenyar.
Seguidament, es procedirà a iniciar el disseny del sistema elèctric. Es distingiran tots els components principals, s’estudiarà la teoria que regeix el seu funcionament i es realitzarà la tria d’un model específic per a cada un d’ells. Un cop això estigui fet, s’elaborarà l’esquema de conjunt o, en altres paraules, l’acoblament conceptual i esquemàtic de tots aquests components.
Posteriorment, es realitzarà una simulació dinàmica per a determinar i ajustar el comportament de la motocicleta. S’haurà de dissenyar el model i utilitzar-lo en diferents simulacions que reproduiran diverses situacions quotidianes en les que un usuari qualsevol de la motocicleta podria trobar-s’hi. Aquestes simulacions serviran per ajustar certs paràmetres del sistema d’acord amb les especificacions objectiu definides al principi.
Un cop sabudes i plasmades les especificacions finals del producte, es passarà a fer els estudis normatiu, econòmic, ambiental i a redactar les conclusions del projecte.
MatèriesMotorcycles -- Design and construction, Electric motors, Motorcycles -- Electronic equipment, Motorcycles -- Electric equipment, Motocicletes elèctriques -- Disseny i construcció, Motocicletes elèctriques -- Equip electrònic, Motocicletes elèctriques -- Equip elèctric
URIhttp://hdl.handle.net/2117/79743
Memòria.pdfMemòria3.070MbPDFVisualitza/Obre
Annex.pdfAnnex7.068MbPDFVisualitza/Obre | 0.825596 | curate | {"ca": 0.9475138121546961, "en": 0.0051795580110497235, "es": 0.03522099447513812, "zh": 0.012085635359116022} | http://upcommons.upc.edu/handle/2117/79743 |
crawling-populars_ca_20200525_16_7557 | Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
BENVINGUTS/DES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Etiquetes: llengua formació
No hi ha resultats per Indicadors City Anatomy
REUSOPENDATA és el portal de dades obertes de l'Ajuntament de Reus
REUSOPENDATA
© Ajuntament de Reus Plaça del Mercadal · 43201 REUS
[email protected] · T. 977 010 010 · F. 977 010 210 | 0.769817 | curate | {"ca": 0.8777467039552537, "es": 0.0037954454654414702, "en": 0.09588493807431082, "pt": 0.013184178985217739, "de": 0.006991610067918498, "bs": 0.0023971234518577705} | : /cps_dataset?tags=llengua&tags=formaci%C3%B3 |
mc4_ca_20230418_12_342426 | L'Institut Valencià de Cultura presenta a la Filmoteca un cicle sobre el cineasta japonés Yasuzô Masumura
El cicle s'inicia el dijous, 17 de gener, a les 18 hores, amb la projecció de 'Hoodlum Soldier'
L'Institut Valencià de Cultura presenta a la Filmoteca el cicle del cineasta japonés 'Yasuzô Masumura. Retrats al límit', en col·laboració amb Fundació Japó.
El cicle s'inicia el dijous, 17 de gener, a les 18 hores, amb la projecció de 'Hoodlum Soldier' ('Heitai Yakuza' 1965), una crítica a la violència i els abusos dins de l'exèrcit japonés en període de guerra.
Malgrat ser un dels cineastes japonesos més destacats de la postguerra, Yasuzô Masumura (1924-1986) és quasi un desconegut a Occident. Aquest cicle ofereix l'oportunitat de descobrir sis de les seues millors pel·lícules. Totes són adaptacions literàries en les quals Masumura mostra la seua particular mirada, de vegades extrema i al límit del convencional.
Referent de cineastes com Oshima, el cinema de Masumura està poblat per personatges que de vegades voregen la bogeria. "No existeix el desig no reprimit; una persona que deixa al descobert tots els seus desitjos només pot ser considerada boja", va afirmar el director. Masumura tambien va dir que "el que m'interessa és crear bojos que expressen els seus desitjos sense vergonya, sense importar-los el que pensen els altres".
D'aquesta manera, la sensualitat és un aspecte central en l'obra de Masumura, que va ser pioner a l'hora d'introduir-la de manera més explícita en les seues pel·lícules, al mateix temps que denunciava una societat hipòcrita i repressiva.
El cicle també permetrà gaudir d'una de les grans actrius de la història del cinema japonés, Ayako Wakao, presència recurrent en la filmografia de Masumura, ja que va protagonitzar vint-i-cinc de les seues pel·lícules. L'actriu figura en en el repartiment de quatre pel·lícules rodades en els anys seixanta que formen part del cicle: 'Tatuaje/Spider Girl', 'Seisaku's Wife', 'With My Husband Consent' i 'The Red Angel'.
El Arnau de Vilanova en València introduce el test de ADN en biopsia líquida en pacientes con determinados cánceres avanzados
EliaNadal, la millor oferta d'oci per a aquestes festes està a l'Eliana | 0.839327 | curate | {"es": 0.15145985401459855, "ca": 0.8485401459854015} | https://www.elperiodicodeaqui.com/epda-noticias/l-institut-valencia-de-cultura-presenta-a-la-filmoteca-un-cicle-sobre-el-cineasta-japones-yasuz--masumura/173854 |
macocu_ca_20230731_9_419002 | 1) Aprovació, si s’escau, de l’acta de la sessió ordinària del Ple municipal de data 27.05.2010 2) Assabentat dels comptes de l’Hospital residència Guillem Mas de l’exercici 2009 3) Donar compte del Decret de l’Alcaldia 453/2010, de 3 de juny, de cessament de dos regidors 4) Donar compte del Decret de l’Alcaldia 470/2010, de 8 de juny, de delegació de competències als tinents d’alcalde 5) Aprovació canvi d’horari de les reunions de la Junta de Govern Local 6) Aprovació canvis de representants municipals en diferents associacions, consorcis i consells 7) Aprovació inicial modificació puntual Normes subsidiàries de planejament “Residència Miramar” 8) Aprovació liquidació compte explotació escola bressol curs 2008-2009 9) Aprovació modificació tarifes escola bressol curs 2010-2011 10) Aprovació reconeixement extrajudicial de crèdits 2010 11) Aprovació refinançament préstec amb la Caixa de Pensions 12) Aprovació refinançament préstec amb la Caixa Catalunya 13) Aprovació inicial Mapa d’Instal•lacions i Equipaments Esportius de Canet de Mar 14) Aprovació determinació dues festes locals per a l’any 2011 15) Aprovació conveni de col•laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya per a la instal•lació de l’estació meteorològica 16) Moció presentada pel grup municipal del PSC en defensa de l’Estatut de Catalunya 17) Moció presentada pel grup municipal de CiU sobre la sentència del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’autonomia i l’exercici del dret a decidir 18) Moció de suport al Correllengua 2010 19) Precs i preguntes | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_709911 | “La literatura saboteja la llengua del poder” (Jordi Nopca)
Andrea Bajani retrata la creixent deshumanització del món laboral
JORDI NOPCA Barcelona 27/06/2015 00:00
260x366 Des que va debutar l’any 2002 amb la novel·la d’humor Morto un papa, Andrea Bajani ha publicat set novel·les més i dos assajos. / MANOLO GARCÍA Des que va debutar l’any 2002 amb la novel·la d’humor Morto un papa, Andrea Bajani ha publicat set novel·les més i dos assajos. / MANOLO GARCÍA
Andrea Bajani acaba de fer 40 anys i a Itàlia està a punt de publicar el seu primer llibre de poemes, Aprire le gabbie togliere le virgole. El significat del títol, obriu les gàbies elimineu les comes, lliga a la perfecció amb la lectura que es pot fer de Saludos cordiales (que acaba de publicar Siruela), una novel·la que narra el procés de substitució de l’antic cap de vendes d’una empresa per un jove que, en un primer moment, excel·leix en la redacció de cartes d’acomiadament plenes de metàfores i virgueries lingüístiques. “Fa una dècada, quan vaig escriure Saludos cordiales, treballava en una empresa de comunicació -recorda-, i com que sabien que havia publicat dues novel·les curtes em van demanar de redactar una carta d’acomiadament. Va ser terrible: la literatura saboteja la llengua del poder, i a mi em tocava fer tot el contrari, utilitzar les meves habilitats per acontentar els meus caps”.
El personatge de la novel·la no té tants escrúpols com Bajani, i obeeix les ordres amb tanta eficàcia que ben aviat se li proposarà un ascens. Encara que el llibre va ser publicat a Itàlia el 2005, tres anys abans de l’inici de la crisi econòmica, els tics de la direcció són del tot contemporanis: falsa proximitat amb els treballadors, un progressisme només aparent i cap escrúpol a l’hora de prescindir dels serveis de tothom que deixa d’interessar al poder. “Estic content que aquest llibre tingui una dècada i s’aguanti: ajuda a desemmascarar una de les grans mentides que vivim, que és la de la societat de la velocitat -diu l’autor-. Ens han fet creure que el temps corre molt ràpid, però l’únic que ha canviat en els últims quinze anys són els mòbils i les càmeres de fotos. La tecnologia és l’únic que evoluciona. Els éssers humans ens hem estancat, vivim en una crisi econòmica, antropològica i social des de fa gairebé dues dècades. Des del món de l’empresa s’ha decidit eliminar totes les resistències de l’ètica i de la política, perquè eren considerades obstacles”. Bajani s’atreveix a fer un diagnòstic sobre el present: “Em temo que si les coses no canvien la crisi no acabarà. Fins ara ens havien dit que a la vida passaven les coses i que a la literatura no, i era al revés”.
L’escriptor: crític o publicista?
El treballador sense nom que ens explica la història de Saludos cordiales no és només un assalariat gris: continua tenint relació amb l’antic cap de vendes, a qui acaben de diagnosticar cirrosi hepàtica i necessita amb urgència un trasplantament. El jove s’ocupa uns dies dels dos fills del seu antic col·lega: “Són la Martina i el Federico els que poden salvar l’home que escriu cartes d’acomiadament -reconeix Bajani-. Ells són els dipositaris de les paraules i dels sentiments. Són els petits, qui diuen a l’amic: «Vigila, que t’estàs venent». El treballador ha de decidir si continua actuant en connivència amb el poder o si emprèn un altre camí”.
Andrea Bajani considera que durant aquesta última dècada Itàlia ha anat de mal en pitjor, perquè s’ha passat del govern de Berlusconi, “on s’admetia que es podia tirar endavant un país fins i tot valent-se de les pitjors estratègies”, fins a la situació actual: “El president es passa el dia fent comunicats de premsa que són missatges publicitaris sobre Itàlia sense cap valor”. Quin paper tenen els escriptors, en aquest context? “Ens hem convertit en espots que volen donar més credibilitat a temes dels quals es vol parlar -afirma-. L’últim autor que va tenir un paper crític i que influïa en l’opinió pública va ser Antonio Tabucchi, mort el 2012”. Això no vol dir que els autors hagin renunciat a atacar els punts més foscos de la societat: “Continuem sent crítics, fent sabotatge i escrivint bombes. El problema és com et llegeix la gent”. Bajani alerta que l’última estratègia del poder per apoderar-se de l’opinió pública és l’humor: “Fan servir els seus propis acudits per desactivar la ironia i la sàtira reals”. | 0.866845 | curate | {"es": 0.022334791618696753, "ca": 0.9742113746258346, "ja": 0.00345383375546857} | https://www.ara.ad/firmes/jordi_nopca/literatura-saboteja-llengua-del_0_1383461733.html |
acn_ca_20201011_0_2275 | ACTUALIZACIÓ:Controlat l'incendi al Port Fòrum de Sant Adrià de Besòs
L'incendi ha cremat totalment quatre embarcacions, que s'han enfonsat, i una cinquena afectada parcialment
ACN Barcelona.-ACN Barcelona .- L'incendi que a primera hora d'aquest camí s'ha declarat al Port Fòrum de Sant Adrià de Besòs ha quedat controlat pels volts de les 10. El foc ha cremat totalment quatre embarcacions esportives, que s'han enfonsat, i una cinquena parcialment, que els Bombers han allunyat de la zona. Una persona ha resultat ferida lleu i ha estat traslladada a l'Hospital del Mar. En les tasques d'extinció hi han treballat onze dotacions dels Bombers de la Generalitat, deu de Bombers de Barcelona i una embarcació de Salvament Marítim. El foc ha començat en una de les embarcacions i s'ha estès a les altres. Com a conseqüència Protecció Civil ha activat en prealerta el Pla d'Emergències per Contaminació de les Aigües Marines (Camcat).
(S'ha actualitzat i modificat la informació sobre l'afectació de l'incendi a partir de les dades de Bombers) | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/controlat-l-incendi-al-port-forum-de-sant-adria-de-besos-2 |
mc4_ca_20230418_12_119267 | Montoro, Còrdova (Andalusia, Espanya)
Francisco Fernandez (Propietari)
Interior: Col·lecció de jocs, Aire condicionat, Equip de música, Rentadora, Microones, Calefacció, Rentavaixelles, Menjador, T.V. a l´habitació, Cuina, Bany compartit, Llar de foc, T.V., Sala d´estar, Zona d’aparcament.
Serveis: Bugada, Bicicleta disponible, Bressol disponible, Documentació sobre la zona.
Cortijo Palomar de la Morra - Pozoblanco (Lloguer complet). 16-16 places 22.5€ persona/nit (64 opinions)
VTAR El Serafín - Alcaudete (Lloguer complet). 16-16 places 18.75€ persona/nit (38 opinions)
Casa Rural La Serrana - Carlota (La) (Lloguer complet). 14-14 places 22.5€ persona/nit (2 opinions)
Finca rural casa piedrabermeja-torreparedones - Castro del Río (Lloguer complet). 15-15 places 16.67€ persona/nit (2 opinions)
Casa Rural La Milagrosa - Córdoba (Lloguer complet). 16-16 places 18.75€ persona/nit (6 opinions)
1 habitació doble, 1 habitació triple, 2 habitacions de matrimoni, 2 llits supletoris, 1 Habitació 4 places, 3 banys
2 225,00 € 225,00 € 450,00 € 900,00 € Només allotjament
la palmilla - 14600 Montoro, Montoro (Còrdova, Andalusia)
a 180 km:
a 30 km: Parque natural Cardeña-Montoro
17.31€ persona i nit (aprox.)
A Toprural des de 2012-07-27 | 0.469933 | curate | {"ca": 0.5356849876948319, "es": 0.17309269893355209, "en": 0.2682526661197703, "fr": 0.022969647251845776} | http://www.toprural.cat/Casa-rural-independent/Los-Rosales_103720_f.html |
macocu_ca_20230731_9_385395 | El Meu primer Scrapbook : personalitza els teus records, expressa't i crea amb les mans objectes inoblidables / Marta Dansa | 0.661321 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_388518 | L'adéu més prematur
El Servei de Suport al Dol de Ponent atén entre 30 i 40 famílies de Lleida que han patit una mort perinatal || Reclamen més visibilitat davant del que consideren el “dol més silenciat”
“Encara costa trencar aquests prejudicis, idees preconcebudes i tabús”, lamenta. La mort perinatal afecta més de 2.500 nadons a l’any a l’Estat espanyol, al morir passades les 24 setmanes d’embaràs o fins un mes després del naixement. Això sense comptar totes les pèrdues de primer trimestre, un període en què es produeixen un 33% d’avortaments.
Vídeo de les famílies a les xarxes socials i trobada digital
La pandèmia ha obligat a canviar l’agenda prevista per commemorar el Dia de la Mort Gestacional i Perinatal, per la qual cosa el Servei de Suport al Dol de Ponent donarà prioritat a les campanyes a les xarxes socials i als actes simbòlics i íntims. L’entitat difondrà un vídeo gravat per pares, mares, treballadors de l’àmbit i altres personalitats de Lleida llegint el manifest. De la mateixa manera, dijous se celebrarà una trobada virtual amb famílies de Lleida i altres punts de Catalunya, en el qual es farà la lectura de noms de nadons i hi haurà una encesa d’espelmes. Finalment, demà dimecres es farà una visita als diferents Espais Empremtes als cementiris lleidatans. | 0.844267 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_502327 | Tal i com vaig exposar amb una opinió personal en un fil, ara que també ha opinat el jutge Vidal i diverses associacions de Catalunya coincidents amb la meva postura, obro aquesta enquesta sobre la llengua que hauria de ser oficial al Principat.
El castellà és la primera llengua de la majoria dels catalans, és clar que ha de seguir sent oficial i sent impartida a l'escola. El contrari seria una agressió directa a milions de catalans.
Espanya: castellà??/espanyol??. Això ho decidireu vosaltres al vostre Congrés, jo no em fico amb denominacions d'altres països.Frància: francès.Anglaterra: anglès.Suècia: suec.Finlàndia: finès.Noruega: noruec.Dinamarca: danès.Islàndia: islandès.Holanda: holandès.Itàlia: italià.Xina: xinès.Portugal: portuguès.Japó: japonès.Rússia: rus.Mongòlia: mongol.CATALUNYA: CATALÀ. Aquí i a Roma. "Un vaso es un vaso y un plato es un plato". Que vàreu pràcticament destruir tots els idiomes del continent americà i imposar el castellà és fruit del vostre ancestral despreci a altres cultures i llengües. Si us plau, no acusis els catalans del que sou vosaltres (agressors).
Petit incís, a Finlàndia hi ha una regió suecparlant on el suec és oficial. I a Portugal crec que l'asturià (mirandès) té oficialitat també.I que posis com a exemple França, Itàlia, Rússia o Xina amb la destrossa que fan cap a les llengües que s'hi parlen...
Fes un cop d'ull a la meva signatura.
Sé perfectament que diu la teva signatura, com ja t'he dit jo i altres usuaris em sembla vomitiu que posis l'exemple francès quan a quasi anihilat la mateixa llengua que tant dius defensar.
T'ho deia pel que has dit de Portugal.Pel que fa a l'exemple francès, és el que haurem de seguir si realment volem que la nostra llengua recuperi l'espai que li pertoca. El mètode francès està demostrat que funciona (i nosaltres ho sabem prou bé), i nosaltres necessitem un mètode altament eficaç (no podem perdre el temps agafant-nos-la amb paper de fumar, per si no te n'havies adonat). | 0.86145 | curate | {"ca": 0.9704533876719307, "es": 0.029546612328069283} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_383840 | Menú
Està previst que en uns 15 dies comenci la col·locació de les noves pilones
Espot.-Les obres de construcció del nou telecadira de l'estació d'esquí d'Espot (Pallars Sobirà), el que dona accés a les pistes, evolucionen a "bon ritme" segons el director del complex, Xavi Bigordà. A peu de pistes ja hi ha pràcticament tot el material per començar la instal·lació del nou desembragable. Bigordà ha dit que al mateix pàrquing es fa un muntatge inicial i posteriorment, amb l'ajut d'un helicòpter, es col·locaran les pilones i la resta de materials sobre el terreny. La col·locació de les pilones està previst que s'iniciï en uns 15 dies. Mentrestant, els operaris s'afanyen a construir els fonaments de les estacions motriu i de retorn. Aquest remuntador es va avariar l'hivern passat i va ser impossible reparar-lo. El nou aparell que ara s'instal·la costarà 5,7 milions d'euros.
El nou telecadira serà un desembragable de quatre places de la marca Leitner Ropeways amb capacitat de transport d'unes 2.400 persones cada hora.Aquest telecadira substituirà l'antic remuntador que a meitat de la temporada passada es va avariar. Un dia, ja havent finalitzat la jornada, es va despenjar una cadira. Diferents informes tècnics no van poder determinar la causa de l'avaria i es va optar per substituir-lo per un de nou. Aquest telecadira que s'està construint, per votació popular, portarà el mateix nom que l'anterior: La Roca.Bigordà ha dit que els operaris no es poden "adormir" però que de moment els terminis s'estan complint. El director de l'estació d'Espot confia que la meteorologia els deixi treballar i puguin començar la temporada estrenant aquest telecadira.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.701889 | curate | {"es": 0.15744522836984776, "ca": 0.8277014481990346, "en": 0.014853323431117713} | : /catalunya/territori/noticia-espot-ja-ho-te-practicament-tot-punt-per-comencar-installacio-nou-telecadira-dona-acces-les-pistes-20190927070107.html |
oscar-2301_ca_20230418_9_195806 | Inici Ajuntament — Història de la Institució —— Orígens de la institució —— Fills Il·lustres —— Fills Adoptius — L'Alcalde — Regidories — Estructura municipal —— Ple municipal —— Organització Municipal —— Junta de Govern Local —— Comissions Informatives — Càrrecs electes — Grups polítics — Personal eventual — Ordenances — Organismes municipals — Comunicació Municipal — Informació econòmica —— Pressupostos municipals —— Comptes municipals —— Modificacions pressupostàries —— Informes de morositat —— Període mitjà de pagament —— Liquidació pressupost — Contractació i convenis —— Perfil del Contractant —— Convenis subscrits —— Contractes menors —— Concessionàries —— Perfil contractant IMVISA — Processos selectius — Sentències — Tràmits Persones — Ciutadania i participació — SAC — Instal·lacions municipals — Telèfons d'emergència — Protecció Civil — Treball i Formació — Festes — Educació — Pla Municipal sobre Drogues — Joventut — Benestar Social — Esports — Igualtat — Normalització Lingüística — Habitatge Ciutat — Urbanisme — Vies públiques — Medi ambient — Cultura — Patrimoni — Comerç i mercats — Policia Local — Mobilitat — Benestar Animal — Cementeris — Eivissa Crea — Turisme Actualitat — Notícies — Agenda cultural, esportiva i d'activitats — Agenda equip de Govern Transparència Contacta
Inici
Actualitat
Notícies
Horari de les piscines i dates d'inscripció als cursos de natació d'agost
Ultimes notícies
Horari de les piscines i dates d'inscripció als cursos de natació d'agost
Detalls
Publicat el Dijous, 14 Juliol 2016 12:47
Us adjuntam els horaris de les piscines i les dates d'inscripció als cursos de natació:
Horari piscines mesos juliol i agost 2016
Piscina Can Misses: Tancada de l'1 de juliol fins l'11 de setembre
Piscina Es Viver: De dilluns a divendres
08.00 – 14.00 h
17.00 – 21.00 h
Dissabtes i diumenges tancat
Natació: Inscripcions curs estiu mes agost 2016:
Els apuntats al curs de juliol: de l'11 al 15 de juliol
La resta: del 18 a 22 de juliol
Horari oficina de dilluns a divendres
De 9:00 – 14:00 // 17:00 – 20:00 h
Subscriu-te al Butlletí
I agree with the Termes i Condicions
Actualitat
Notícies
Agenda
Ple: ordre del dia
Seguir els plens en directe
Protecció de dades de caràcter personal.
A) Dades recollides a través de formularis. En el cas que faciliteu les vostres dades personals a través del lloc web o a través de la seu electrònica de l’Ajuntament d’Eivissa, el tractament que se'n pot derivar se sotmet a les previsions de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (en endavant LOPD), i la resta de normativa aplicable. L'Ajuntament d’Eivissa només tracta les dades personals de les persones usuàries del lloc web o de la seu electrònica que resulten adequades, pertinents i no excessives per al compliment de la finalitat d'atendre correctament les persones usuàries i amb relació a l'exercici de les funcions de l'ajuntament, als efectes del que disposa el principi de qualitat (art. 4 LOPD). Si voleu exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació o oposició amb relació a les vostres dades de caràcter personal tractades per l'ajuntament, en els termes i les condicions previstes en el títol III de la LOPD, podeu comunicar-ho per escrit a l’adreça postal o a la de correu electrònic de l’ajuntament. També podeu formular les vostres sol·licituds d'accés, rectificació, cancel·lació o oposició utilitzant altres mitjans, sempre que aquests permetin acreditar l'enviament i la recepció de la sol·licitud, i que aquesta sol·licitud contingui els elements especificats en l'article 25.1 del RLOPD. (Extracte de l'Avís legal que pot consultar-se complet al menú inferior de totes les pàgines)
Avís legal
Política de privacitat
Login
Mapa web
Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa
c. de Canàries, 35 07800 Eivissa
971 397 600 · [email protected]
↑ Top
Tamany text
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació. Eliminar cookies
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació. | 0.705796 | curate | {"ca": 0.9227351271291039, "pt": 0.007899284127375956, "en": 0.020488768205381386, "tr": 0.00370278943470748, "es": 0.026166378671932857, "pl": 0.008392989385336953, "it": 0.0014811157738829918, "de": 0.0012342631449024932, "fi": 0.007899284127375956} | https://www.eivissa.es/portal/index.php/ca/actualitat/noticies/9861-horari-de-les-piscines-i-dates-d-inscripci%C3%B3-als-cursos-de-nataci%C3%B3-d-agost |
mc4_ca_20230418_14_261193 | Convocatòra per artistes experimentats pel SURGE Escòcia (Street Arts & Phiscal Theatre) - Sonosfera - Viasona
Convocatòra per artistes experimentats pel SURGE Escòcia (Street Arts & Phiscal Theatre)
8 de novembre 2019, 13:56h
Surge és una plataforma que dirigeix projectes sobre arts de carrer, teatre físic i circ a Escòcia. Recentment ha obert una residència per artistes consolidats que vulguin desenvolupar noves idees en companyia de professionals qualificats i que s’ambientin en entorns i localitzacions a l’aire lliure (Paisatge urbà, bosc...). En aquesta convocatòria, Surge acull candidatures d’escriptors, productors teatrals, dissenyadors, intèrprets i treballadors en formats digitals. També s’accepten candidatures de treballs col·laboratius (màxim de 3 persones) i treballs que incorporin diversitat cultural. La residència es portarà a terme del 13 al 16 de gener de 2020. Les candidatures han d’incloure: | 0.750989 | curate | {"ca": 0.9715536105032823, "fr": 0.028446389496717725} | https://www.viasona.cat/sonosfera/convocatora-per-artistes-experimentats-pel-surge-escocia-street-arts-phiscal-theatre |
racoforumsanon_ca_20220809_2_882558 | ERC tomba una proposta dels crítics per canviar el govern si hi ha un mal acord de finançament La proposta, defensada per Uriel Bertran i Elisenda Paluzié, no supera el 20 per cent de suport El debat intern que viuen tots els partits catalans sobre la possibilitat d’establir nous pactes després de les pròximes eleccions al Parlament de 2010 va tractar-se ahir al consell nacional d’Esquerra amb una proposta de Reagrupament Independentista per formar “un altre govern” si hi ha un mal acord de finançament i no hi ha unanimitat en la resposta dels socis. La proposta, que els seus promotors, Uriel Bertran i Elisenda Paluzié, van accedir a trossejar en tres parts per facilitar-ne l’aprovació, va ser àmpliament rebutjada en obtenir només 30, 27 i 23 vots, una cinquena part del consell. La tercera part, que va rebre crítiques d’alguns consellers, implicava impulsar “un altre govern” en la línia del que proposen els díscols, trencant el tripartit.El que sí que va aprovar el consell nacional van ser dues resolucions presentades pel seu president, Joan Puigcercós, relacionades amb la crisi econòmica i amb el finançament i que es van ratificar per un 82% i un 97% dels vots. Malgrat aquest suport gairebé unànime, la resolució va obrir un ampli debat sobre les estratègies que ERC ha de seguir per a la negociació del model de finançament. Puigcercós, en la seva intervenció, va posar els republicans com la garantia que hi haurà un bon sistema de finançament; en canvi, amb la sociovergència, va apuntar, “ja s’hauria pactat a la baixa”. [AVUI.CAT] Nois, Esquerra Republicana de Catalunya com a tal per a mi ja no existeix... El que resta d'aquest partit no es mes que les deixalles del que va ser... i em sap molt de greu... ERC = R.I.P.
No llegeixo en cap lloc que es digui que hi haurà un tercer tripartit
i quina importància té el que digui l'article, si els usuaris majoritàriament sembla que només llegeixen els títols dels fils abans de posar-se a pontificar sobre l'humà i el diví?
es que si un es llegeix el que posa i a més a més ho contrasta amb altres fonts i investiga una mica no té gràcia. cal doncs viure del titular per cremar-ho tot. clar que si et llegeixes l'article i veus això de: .....Puigcercós, en la seva intervenció, va posar els republicans com la garantia que hi haurà un bon sistema de finançament... no se si és millor quedar-se amb el títol. | 0.887969 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_593072 | Nostoc commune - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Nostoc commune (català: nòstoc, merda de bruixa) és una espècie de cianobacteri de distribució cosmopolita que és present als Països Catalans. És l'espècie tipus del gènere Nostoc.
Espècie Nostoc commune
Vaucher ex Bornet & Flahault, 1888[1]
Nostocella communisGaillon
Tremella nostocLinnaeus 1753
Ulva pruniformisLinnaeus 1753
Nostoc kurzianumZeller 1873[1]
Nostoc commune és una espècie que fa colònies. Inicialment forma un petit glòbul gelatinós que va creixent i es torna aplanat formant una massa gelatinosa amb altres colònies properes. Dins la fina làmina hi ha nombroses estructures nomenades tricomes. Al llarg dels tricomes hi ha heterocists que fan la fixació del nitrogen.Quan és moll, Nostoc commune és verdós blavenc, verd oliva o marró però quan és sec és incospicu i marronós. [2][3]
Nostoc commune és capaç de sobreviure a condicions extremes en les regions polars i en zones àrides. És terrestre i d'aigües dolces o salobres. Es troba sobre el sòl en llocs on no hi ha herba (sovint entre petites molses, com es pot veure a la foto de l'esquerra) i també sobre roques, grava i superfícies pavimentades. [1] A Singapur, Nostoc commune creix en els sòls alcalins, en aigua salobre i en camps d'arròs, penya-segats i roques humides. [2]
Nostoc commune en condicions adverses entra en dormició per un llarg període i reviu quan milloren les condicions i l'aigua està disponible. La colònia dessecada resisteix la calor i la repetició de glaçades i desglaçades, i no produeix oxigen en la dormició. [4] S'ha comprovat que els polisacàrids extracel·lulars li són indispensables per tolerar l'estrès i per recuperar-se. [4]
Nostoc commune es pot presentar en el thallus de plantes com les del gènere Phaeoceros. [1]
Nostoc commune es menja en amanida a les Filipines, Indonèsia i Japó. A la Xina es diu "facai" i forma part dels aliments tradicionals de l'Any Nou Lunar. [2]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nostoc commune
↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Guiry, M.D. ; Guiry, G.M. «Nostoc commune - Vaucher ex Bornet & Flahault». AlgaeBase, 2012. [Consulta: 8 setembre 2012].
↑ 2,0 2,1 2,2 Wee Yeow Chin. «Nostoc commune». Raffles Museum of Biodiversity Research. [Consulta: 7 setembre 2012].
↑ «Nostoc». MicrobeWiki. [Consulta: 8 setembre 2012].
↑ 4,0 4,1 Tamaru, Yoshiyuki; Yayoi, Takani; Yoshida, Takayuki; Toshio, Sakamoto «Crucial Role of Extracellular Polysaccharides in Desiccation and Freezing Tolerance in the Terrestrial Cyanobacterium Nostoc commune». Applied and Environmental Microbiology, 71, 11, 2005, pàg. 7327–7333. DOI: 10.1128/AEM.71.11.7327-7333.2005.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nostoc_commune&oldid=21648326»
Last edited on 8 ago 2019, at 21:05 | 0.579794 | curate | {"ca": 0.7105069801616458, "fr": 0.07163850110213078, "en": 0.12821454812637767, "it": 0.024246877296105803, "de": 0.011021307861866276, "mk": 0.002204261572373255, "uu": 0.002204261572373255, "ru": 0.010286554004408524, "gn": 0.00440852314474651, "hu": 0.0036737692872887582, "fa": 0.03159441587068332} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Nostoc_commune |
cawac_ca_20200528_10_31013 | Participació a la Diada de Sant Jordi a Riudoms Dia: 22/04/2012 Hora: Tot el dia Lloc: Plaça de l'església de Riudoms
El CERAP, un any més, participa a la festa de Sant Jordi a Riudoms. Enguany, la Diada es tornarà a fer a la Plaça de l'església, i a part de les novetats editorials de Lluís Llurba, Modest Guinjoan, Josep M. Riu, Carles Martí i altres, podreu fer-vos amb la nova samarreta de la Colla de Diables de Riudoms, que aquest 2012 celebra el deu 20è aniversari. També us animem a col·laborar amb Càritas Parroquial de Riudoms, entitat benèfica local amb qui el CERAP ha establert un conveni de col·laboració en recollida d'aliments i productesd'higiene personal. Podreu dur les vostres aportacions a la panera que tindrem a l'estand. | 0.824863 | curate | {"ca": 1.0} | http://cerap.cat/agenda02.php?recordID=53&opcio=04 |
oscar-2301_ca_20230418_3_108523 | Aquí trobaràs ofertes de Bages. Activitats, experiències i esports d'aventura de bages. Informació i reserves.
Tria i compara les activitats de Bages. Ofertes de Bages, experiències de Bages i activitats de Bages. Aquí trobaràs tot en activitats de Bages.
Bages
Tria entre totes aquestes ofertes de Bages i demana informació sense compromís o bé reserva directament. Totes aquestes activitats estan relacionades amb Bages.
Amunt
0
Publicar activitats
Com funciona?
Accés Empreses
Atenció a l'usuari
Avis legal
Privacitat
Cookies
Propostes.com NO ORGANITZA i NO VEN les activitats. Aquesta web és una guía de publicitat d'esports d'aventura i turisme actiu. | 0 | curate | {"ca": 0.9136577708006279, "en": 0.03610675039246468, "nl": 0.007849293563579277, "pt": 0.02040816326530612, "es": 0.02197802197802198} | https://www.propostes.com/tot-bages.html |
mc4_ca_20230418_12_509239 | Impressió 3D Archivos - Scratch Barcelona
Jun 18, 2019 Alumnes de Scratch, Escoles, Impressió 3D, Robòtica, Scratch Post a Comment
Feb 27, 2019 Escoles, Impressió 3D Post a Comment | 0.640453 | curate | {"ca": 1.0} | https://scratch.barcelona/category/impressio-3d/ |
mc4_ca_20230418_0_502344 | Actualitzacions en el diagnostic i l’epidemiologia de les malalties infeccioses-Docencia - Courses
Actualitzacions en el diagnostic i l’epidemiologia de les malalties infeccioses-Docencia
Des de fa anys, som conscients de la ràpida evolució de les noves tecnologies aplicades al diagnòstic de les malalties infeccioses, així com de les necessitats d’una constant formació en el diagnòstic i tractament de les malalties infeccioses.
És per això, que des del 2002 portem organitzant en el Servei de Microbiologia de l’Hospital de Sant Pau uns seminaris d’actualitzacions.
El present curs s’engloba en les necessitats d’adquirir el coneixement addicional i actualitzacions necessàries per a desenvolupar la nostra tasca assistencial. Així, l’objectiu del curs és doble. Per un costat, es pretén donar una visió actualitzada de tots aquells aspectes diagnòstics que tenen repercussió en el tractament dels malalts, i que el seu coneixement tant per microbiòlegs com per clínics pot redundar en una millor praxis diària. Per altra banda, en el curs es dóna entrada a temes d’investigació punters que s’estan desenvolupant bàsicament a traves del CRePIMC, i específicament, en les xarxes temàtiques REIPI (Red Española de Investigación en Patología Infecciosa).
El curs va dirigit a metges, farmacèutics i biòlegs interessats en la Patologia Infecciosa i la Microbiologia Clínica. Pel contingut del programa pot interessar tant a professionals implicats en el diagnòstic i tractament de les infeccions com als investigadors bàsics. . El curs, ha estat ACREDITAT amb 3,3 CRÉDITS. Compte amb el patrocini científic de la Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y Microbiologia Clínica (SEIMC) i del grup d’estudi dels mecanismes d’acció i de resistència als antimicrobians (GEMARA). | 0.835997 | curate | {"ca": 0.9994343891402715, "fr": 0.0005656108597285068} | http://www.santpau.es/en/web/public/cursos/-/asset_publisher/wMB4l5qMPEeL/content/actualitzacions-en-el-diagnostic-i-l-epidemiologia-de-les-malalties-infeccioses-docencia?redirect=%2Fca%2Fweb%2Fpublic%2Fcursos%3Fp_p_id%3D101_INSTANCE_wMB4l5qMPEeL%26p_p_lifecycle%3D0%26p_p_state%3Dnormal%26p_p_mode%3Dview%26p_p_col_id%3Dcolumn-2%26p_p_col_pos%3D1%26p_p_col_count%3D2%26_101_INSTANCE_wMB4l5qMPEeL_delta%3D20%26_101_INSTANCE_wMB4l5qMPEeL_keywords%3D%26_101_INSTANCE_wMB4l5qMPEeL_advancedSearch%3Dfalse%26_101_INSTANCE_wMB4l5qMPEeL_andOperator%3Dtrue%26p_r_p_564233524_resetCur%3Dfalse%26_101_INSTANCE_wMB4l5qMPEeL_cur%3D2&inheritRedirect=true |
mc4_ca_20230418_4_537712 | Segons el rànquing internacional d’universitats publicat per QS (Quacquarelli Symonds), l’any 2019 l’ EUHT StPOL (centre adscrit a la Universitat de Girona) es troba en el lloc 19 del món entre els centres universitaris d’hosteleria i turisme. El rànquing mesura l’excel·lència educativa de més de 1.200 universitats de tot el món segons 48 matèries o àrees de coneixement.
Ha escalat prop de 30 posicions respecte l’any passat. Es tenen en consideració diferents indicadors com la reputació acadèmica nacional i internacional i l’índex “employer reputation” que depèn de com de reconeguts i apreciats són els estudiants per les empreses i es refereix, així, a la preparació dels graduats per a la vida laboral.
Entre d’altres estudis universitaris i tècnics, s’imparteixen diferents màsters organitzats conjuntament amb la Fundació UdG: Innovació i Formació. Per al proper curs 2019-2020, es preveu que s’imparteixin els següents*:
– Màster en MBA in Hospitality Management
– Máster en Artes Culinarias y Dirección de Cocina (edicions en espanyol i anglès)
– Màster en Hospitality Management. Dues especialitats: Hotel Management Concentration i Food and Beverage and Restaurant Management Concentration
* Pendents d’aprovació per la UdG
Podeu llegir tota la notícia aquí
S'ANUL·LEN LES CLASSES DE DIMECRES 22 DE GENER
A causa del temporal Glòria, l'Ajuntament de Girona ha activat la fase d'emergència del Pla de protecció civil municipal pel risc de desbordament... | 0.766178 | curate | {"ca": 0.8082474226804124, "sl": 0.028178694158075602, "es": 0.056357388316151204, "en": 0.07560137457044673, "fr": 0.03161512027491409} | https://www.fundacioudg.org/ca/p/noticies/61-lescola-universitaria-dhosteleria-i-turisme-de-sant-pol-de-mar-euht-stpol-entre-les-20-millors-universitats-del-mon-en-hosteleria-i-turisme.html |
mc4_ca_20230418_16_556900 | Outlet a les cooperatives de Can LLong.Sabadell | Compromesos amb l'educació
Inici Apunts Outlet a les cooperatives de Can LLong.Sabadell
Outlet a les cooperatives de Can LLong.Sabadell
Publicat per Cotrina Aguirre, Isabel Rita el 09/06/2014 - 14:58 | Última modificació: 09/06/2014 - 15:06
Després del dia de la venda i del mercadet a la festa de l'AMPA, ens ha sobrat una mica de material que s'ha fet servir per acabar de vendre alguns productes i encàrrecs de l'alumnat de la resta de l'escola.
Estem en ple procés de debat i decisió de la destinació del RSE a cada cooperativa. Estem cercant informació sobre associacions i ONG locals. | 0.733811 | curate | {"ca": 0.9258675078864353, "en": 0.07413249211356467} | http://compromesosambleducacio.diba.cat/news/2014/06/09/outlet-les-cooperatives-de-can-llongsabadell |
oscar-2201_ca_20230904_2_62516 | Durant tot el dia i a tot el carrer “mercat al carrer” dels nostres botigues i d’associacions del poble
Esquetx d’obres de teatre de “Frozen” i “La Venganza de Domendo” al llarg del carrer a càrrec d’ETC Teatre
De 10 a 12 h. Vine a decorar la teva Galeta a la nova Sant Josep!!. Preu de l’activitats 3 €. De 11 a 13 h. 38è Concurs de dibuix infantil (lliurament de premis a les 18 h). A partir 17.30 h. Xocolatada amb melindros (feta per la Llar del Pernil). De 18 a 20 h. Pintacaras per totes les edats davant l’escenari. De 18 a 20 h. Actuació castellera amb els Castellers de Gavà, els Salts de Súria i els Castellers del Prat. A partir 21 :30 h. Festa grossa amb La Banda Ton Pare i botifarrada popular a càrrec de la Colla de Diables , Associació Gegantera Delta del Llobrega i l'AViC Ferran Puig
Accessible
Activitats relacionades
Mercat de pagès
Tipus: Proposta
Quan: 27/11/2021 de 8:00 a 14:00 h
On: Plaça Pau Casals
Exposició fotogràfica - Centenari del Mercat Municipal
Tipus: Exposició
Quan: Del 27/11/2021 al 28/02/2022
On: Mercat municipal de la plaça de la Vila
Taller de collage
Tipus: Proposta
Quan: 27/11/2021 de 10:30 a 12:30 h
On: Centre Cívic Palmira Domènech
Accessibilitat
Protecció de dades
Avís legal
Ajuntament del Prat de Llobregat - Plaça de la Vila, 1 . 08820 El Prat de Llobregat - T: 93 379 00 50 - NIF: P-081 6800G - Registre d’Entitats Locals, núm: 01081825 | 0.722807 | curate | {"ca": 0.8972099853157122, "ru": 0.007342143906020558, "en": 0.05066079295154185, "it": 0.024963289280469897, "fr": 0.012481644640234948, "es": 0.007342143906020558} | https://www.elprat.cat/la-ciutat/guia-agenda/festa-major-del-carrer-ferran-puig-un-carrer-amb-aire-medieval-0 |
mc4_ca_20230418_2_777541 | Organovaïta-Zn - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Organovaïta-Zn
L'organovaïta-Zn és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la labuntsovita. Rep el nom de la cristal·lògrafa russa Natalia Ivanovna Organova (1929-).
K2Zn(Nb,Ti)4(Si4O12)2(O,OH)4·6H2O
solució sòlida mineral, organovaïta-Mn i zinc
IMA2001-006
L'organovaïta-Zn és un ciclosilicat de fórmula química K2Zn(Nb,Ti)4(Si4O12)2(O,OH)4·6H2O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'organovaïta-Zn pertany a "09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si4O12]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats" juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.
Va ser descoberta al mont Karnasurt, al massís de Lovozero, un massís situat al centre de la Península de Kola, dins la província de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral en tot el planeta.
↑ «Organovaite-Zn» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 març 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Organovaïta-Zn&oldid=19733676»
Darrera modificació: 11 març 2018 a les 01:43
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 11 març 2018 a les 01:43. | 0.655725 | curate | {"ca": 0.9303135888501742, "fr": 0.006968641114982578, "zh": 0.01642608262817322, "hu": 0.003484320557491289, "de": 0.0428073668491787} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Organova%C3%AFta-Zn |
oscar-2201_ca_20230904_8_44774 | El Ple de l’Ajuntament va aprovar dijous 14 de desembre una proposta de resolució presentada pel grup municipal de la CUP sobre la creació d’una Taula Social pel Consum Responsable.
La proposta es va aprovar amb els vots favorables de la CUP, PSC, CiU, ERC-MES, C’s, VOLEMataró, PxC, ICV-EUiA i la regidora no adscrita. El PPC s’hi va abstenir. El text íntegre de la resolució aprovada és el següent:
“Des de l’àmbit municipal tenim el repte d’impulsar polítiques de promoció econòmica, de sensibilització i conscienciació que afavoreixin un canvi d’hàbits en les pautes de consum en benefici dels drets socials, laborals i els ecosistemes naturals.
Considerem que és urgent desenvolupar alternatives a la lògica depredadora del capitalisme neoliberal, i una bona manera d’assolir aquesta fita és actuar des de l’àmbit local-municipal, començant a articular espais estables de reflexió i d’intercanvi de les experiències existents des dels àmbits educatiu, cooperatiu, sindical, ecologista, feminista, del comerç just i de la pagesia.
Volem que Mataró se situï com a ciutat capdavantera a Catalunya en l’impuls d’una xarxa de consum crític i responsable, fonamentada en el respecte al medi ambient, així com també en la proximitat, l’ètica i l’equitat.
En aquest sentit, pensem que és necessari que l’Ajuntament de Mataró adopti un rol actiu i proposem al Ple Municipal l’acord següent:
- L’Ajuntament de Mataró impulsarà una Taula Social pel Consum Responsable, al llarg de 2018, d’acord amb les entitats ciutadanes dels àmbits educatiu, cooperatiu, sindical, ecologista, feminista, del comerç just i de la pagesia, amb l’objectiu de crear un espai de referència estable per a l’intercanvi, la reflexió i la conscienciació per a desenvolupar alternatives al model de consumisme imperant”. | 0.910361 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.mataro.cat/ca/actualitat/noticies/2017/l2019ajuntament-impulsara-la-creacio-d2019una?set_language=ca |
macocu_ca_20230731_6_432332 | En forma de dietari i amb una prosa deliciosa, Hores angleses -publicat per primera vegada el 1938- narra les impressions de Ferran Soldevila durant la seva estada a la Gran Bretanya com a lecturer in Spanish a la Universitat de Liverpool. Fita indefugible de la prosa catalana contemporania, aquest llibre esdevingue un simbol del grau de maduresa assolida per la cultura catalana del primer terç del segle passat i es converti en tot un referent per a diferents generacions dintel·lectuals formades en la fosca nit del franquisme. La seva lectura, avui, a linici del segle XXI, ens permet constatar la seva plena vigencia.
L’historiador i escriptor Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1894-1971) va redactar nombrosos dietaris al llarg de la vida, que s’han hagut de publicar d’una manera accidentada i atzarosa, la majoria despres de la seva mort. Aqui en presentem uns d’inedits fins ara. Recollits de manera manuscrita en petits fulls i en quaderns de butxaca, s’agrupen basicament en dos grans blocs: el primer centrat en els anys 1922-1925 i el segon, en el periode 1964-1966. Tenen una gran importancia documental. Ara podem coneixer l’estat d’anim del seu autor en moments com els que precediren el casament amb Yvonne Lepage o en fets determinats dels anys de maduresa i vellesa, molt fructifers pel que fa a la seva produccio historiografica. Respecte a la valoracio estrictament literaria, son textos amb diferents graus d’elaboracio. Els dels anys joves ja eren força treballats. Hi trobem un escriptor madur, que domina el genere dels dietaris i una llengua que feia poc que havia estat normativitzada, i que enllaça perfectament amb el d’obres posteriors com Hores angleses o el "Dietari de la Republica i de la Guerra Civil". Els corresponents a la vellesa tenen un caracter mes factual, en ocasions telegrafic, per be que, tant
En forma de dietari i amb una prosa deliciosa, aquest llibre -publicat per primera vegada al 1938- narra les impressions de Ferran Soldevila durant la seva estada a la Gran Bretaña com a "lecturer in Spanish" a la Universitat de Liverpool. Aquest llibre esdevingue un simbol del grau de maduresa assolida per la cultura catalana del primer terç del segle passat.
Un gran rei biografiat per un gran historiador. Cal situar aquest llibre d'un jove Soldevila com el punt de sortida de les seves obres de síntesi sobre la vida i el regnat de Jaume I. De lectura agradable i planera, ens apropa a l'apassionant i complexa accio politica del monarca amb el sobrenom mes heroic del nostre pais.
Les quatre gran croniques. No es tractava d una simple reedició, ja que es va aprofitar l avinentesa per a dur a terme una completa revisió filològica, a càrrec de Jordi Bruguera i utilitzant com a text l edició crítica que ell mateix havia publicat dins la col·lecció 'Els nostres clàssics' de l Editorial Barcino. D?altra banda, la M. Teresa Ferrer i Malloll s encarregava de la correcció i/o actualització de les notes a peu de pàgina, per tal de reflectir els nous coneixements històrics i la nova bibliografia d ençà la publicació del llibre de Ferran Soldevila. Finalment, en Josep Massot i Muntaner tenia cura de l?edició de l obra. L any següent es publicava un segon volum, amb la Crònica de Bernat Desclot (a partir de l edició de Miquel Coll i Alentorn) i els mateixos criteris de revisió filològica pel Jordi Bruguera, històrica per la M. Teresa Ferrer i Josep Massot i Muntaner en l edició. Aquest 2011 s ha publicat el tercer volum, a càrrec dels mateixos autors i editor. Aquest volum inclou la Crònica de Ramon Muntaner a partir del text de l edició realitzada per Josep Maria de Casacuberta i Miquel Coll i Alentorn i amb les ja indicades actualitzacions filològiques de Bruguera i històrica de Ferrer.
Aquesta antologia inedita i organitzada amb un criteri tematic, que ha preparat i prologat Enric Pujol —el gran especialista en la vida i l’obra de l’autor—, mostra els diversos camps d’accio ideologica en els quals Soldevila va intervenir per propagar les seves mes fondes conviccions nacionalistes: el necessari reforçament de la concordia entre els catalans com a garantia de l’autogovern, la defensa de la llengua i la cultura catalanes, la projeccio exterior de la reivindicacio nacional i, en definitiva, de tot allo que coadjuves a la consolidacio de la sobirania politica. | 0.880857 | curate | {"ca": 0.9851611407373059, "es": 0.00881057268722467, "fr": 0.0060282865754695105} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_42447 | Grossi denuncia que s’està «jugant amb foc» i demana a totes les parts que exerceixin la màxima moderació» als voltants de la instal·lació
EFE / GERGEI SUPINSKY
2
Es llegeix en minuts
Per què confiar en El Periódico
06 de d’agost del 2022. 20:06
0 Comentaris
El director general de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA), l’argentí Rafael Grossi, s’ha mostrat aquest dissabte molt preocupat pel bombardeig de divendres passat a la planta atòmica més gran d’Europa, la de Zaporíjia, sota ocupació russa en territori ucraïnès, i ha alertat que s’està «jugant amb foc» i existeix el risc d’un «desastre nuclear».
«Estic extremadament preocupat pel bombardeig d’ahir a la planta d’energia nuclear més gran d’Europa, que remarca el risc molt real d’un desastre nuclear que podria amenaçar la salut pública i el medi ambient a Ucraïna i més enllà», ha advertit Grossi en un comunicat difós a Viena. Després dels atacs de la vigília contra la central nuclear de Zaporíjia, la més gran d’Europa, denunciats per les autoritats prorusses, Moscou i Kíiv es van acusar mútuament de posar en risc la seguretat de la instal·lació nuclear.
Grossi recorda que, segons les autoritats ucraïneses, no hi va haver danys als mateixos reactors ni emissions radiològiques, però sí desperfectes en altres parts de la planta. El màxim responsable de l’agència nuclear de l’ONU considera «completament inacceptable» posar en perill la central i ha assegurat que dirigir-hi qualsevol projectil és «jugar amb foc» i podria tenir «conseqüències potencialment catastròfiques».
Descontentament ucraïnès
«Faig una crida enèrgica i urgent a totes les parts perquè exerceixin la màxima moderació als voltants d’aquesta important instal·lació nuclear, amb els seus sis reactors», ha demanat. Grossi ha tornat a oferir que l’AIEA porti a terme una missió de verificació sobre el terreny i així «evitar que la situació surti encara més de control».
El director de l’AIEA es va mostrar disposat al juny a visitar la central sota control rus, però Ucraïna va criticar amb vehemència aquests plans al considerar que el viatge del responsable de l’ONU podria suposar algun tipus de legitimació de l’ocupació russa. El diplomàtic argentí va insistir que era «crucial» una missió per poder estabilitzar la situació en la planta nuclear.
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va carregar en un missatge de vídeo contra Rússia a l’afirmar que «els ocupants van crear una altra situació extremadament perillosa per a tot Europa: van bombardejar la central nuclear de Zaporíjia dues vegades».
La resposta russa
Notícies relacionades
La Xina avorta amb un fort desplegament policial les protestes contra la política de zero covid
Guerra Rússia-Ucraïna avui: Última hora de la invasió de Putin, en directe
Moscou, que controla aquesta instal·lació pràcticament des dels primers dies de la campanya militar a Ucraïna, va qüestionar aquestes declaracions i va qualificar al seu torn Kíiv de promoure el «terrorisme nuclear». «Els atacs d’Ucraïna contra instal·lacions nuclears poden ser qualificades partint del dret internacional com a actes de terrorisme nuclear», va afirmar a Telegram el senador rus, Konstantin Kósatxev.
Les autoritats prorusses de la regió de Zaporíjia, parcialment ocupada per l’Exèrcit rus, van acusar ahir les forces ucraïneses d’atacar amb la seva artilleria la central nuclear i fer malbé les línies elèctriques i naus industrials de la planta. L’atac va conduir a la detenció d’un dels blocs nuclears després de quedar sense electricitat.
Temes:
Volodímir Zelenski Guerra Rússia - Ucraïna Rússia Vladímir Putin
VEURE COMENTARIS
Inicia sessió 0 Comentaris
El més llegit
L'últim
Seguiment de la protesta madrilenya Els metges de la sanitat pública de Catalunya aniran a la vaga el 25 i 26 de gener
Polèmica sanitària Mor un pacient a Madrid després d’intervenir un equip d’urgències sense metge
Impostos Missatge de l’Agència Tributària als espanyols amb vivenda en propietat
Mundial de Qatar (1-1) Espanya i Alemanya firmen les taules després d’una intensa batalla
Mallorca Suport a la professora de La Salle que va expulsar els alumnes que van penjar una bandera d’Espanya
Selecció d’experts 21:30h Guia Macarfi 2023: els millors restaurants de Barcelona, Girona, Madrid, el País Basc i La Rioja
21:09h La Xina avorta amb un fort desplegament policial les protestes contra la política de zero covid
20:57h Escrivá planteja augmentar de 25 a 28 anys cotitzats el període per calcular la pensió
Perte automoció 20:47h El D-Hub esgota per aconseguir els avals mínims i reindustrialitzar les fàbriques de Nissan
Conflicte a l’est d’Europa 20:43h Guerra Rússia-Ucraïna avui: Última hora de la invasió de Putin, en directe
Facebook
Twitter
Instagram
Qui som Contacte RSS Mapa web Publicitat Avís legal Política de privacitat i cookies Preferències de privacitat
Altres webs de Prensa Ibérica Media:
Buscandorespuestas.com Coche Ocasión CompraMejor Cuore Diario Córdoba Diari de Girona Diario de Ibiza Diario de Mallorca Iberpisos El Día Tenerife Sport El Periódico de Aragón El Periódico de Catalunya El Periódico Extremadura El Periódico Mediterráneo Faro de Vigo Fórmula1 Guapísimas Iberempleos Información Alicante Información TV La Crónica de Badajoz La Nueva España La Opinión La Opinión La Opinión La Opinión La Provincia Levante Levante TV Empordà Lotería Navidad Mallorca Zeitung Premios Goya Premis Oscar Regió7 Stilo Superdeporte Tendencias21 Tucasa Viajar Woman Cambalache | 0.792847 | curate | {"ca": 0.8693087557603687, "en": 0.01032258064516129, "sv": 0.00018433179723502304, "ru": 0.00423963133640553, "es": 0.10986175115207374, "it": 0.0031336405529953917, "fr": 0.0029493087557603687} | https://www.elperiodico.cat/ca/internacional/20220806/oiea-risc-real-desastre-nuclear-planta-zaporijia-14236705 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_380093 | http://www.indepespp.blogspot.com/ El tema té la seva gràcia. M'ha fet riure especialment el tema de l'estampeta de l'Escrivà de Balaguer
Frikis. A part, profanant l'estalada amb un símbol indignat espanyolista.
símbol indignat espanyolista. El símbol que hi ha al terra de la Plaça Catalunya i que han utilitzat els indignats catalans és espanyolista?
Hi ha gent que no hi veu gaire bé, oi?
Hi ha gent cega, directament | 0.693321 | curate | {"ca": 0.9830508474576272, "eo": 0.01694915254237288} | |
mc4_ca_20230418_10_163607 | formació professional - FP: FP VITIVINICULTURA
FP » FP GRAU SUPERIOR » FP VITIVINICULTURA
El curs FP Vitivinicultura et prepararà per aconseguir el títol oficial de Formació Professional de Tècnic superior en vitivinicultura. Aquests estudis postobligatoris capaciten per gestionar la secció vitivinícola de la indústria alimentària, mitjançant la programació, preparació i supervisió dels recursos disponibles i els treballs necessaris per complir els plans de producció, qualitat i protecció ambiental. La durada del curs Vitivinicultura és de 2.000 hores (aproximadament 1.600 en un centre educatiu i 400 en un centre de treball) distribuïdes en dos cursos acadèmics.
Els requisits oficials per estudiar el CICLE FORMATIU GRAU SUPERIOR VITIVINICULTURA són: tenir el COU o el curs preuniversitari o un títol universitari la Universitat o sér en Tècnic Superior-Tècnic especialista (títol oficial) o haver aprovat el segon curs del batxillerat. També pots accedir al curs si has superat la Prova d'accés a la Universitat per a més de 25 anys. Els estudiants que no compleixin els requisits anteriors hauràn de preparar-se per superar la Prova d'accés a grau superior.
Títol Oficial de Formació Professional: CICLE FORMATIU GRAU SUPERIOR VITIVINICULTURA. Podràs treballar amb tots els efectes com a TÈCNIC SUPERIOR en VITIVINICULTURA
Els continguts bàsics que s’inclouen a les assignatures del curs Vitivinicultura són els següents:
C. Processos bioqu&... Veure el programa del curs
Quan acabis l’estudi del curs FP Grau Superior Vitivinicultura aconseguiràs el teu títol oficial de FP. La teva projecció professional amb la titulació de Tècnic superior en vitivinicultura estarà relacionada amb el treball en empreses a les que desenvoluparàs activitats com:
1 - tècnic o tècnica vitivinícola
2 - encarregat o encarregada de procés de destil·lació i rectificació
3 - encarregat o encarregada de recepció de mostos frescos i sulfitació
4 - supervisor o supervisora de columnes de destil·lació i concentració
5 - encarregat o encarregada de la línia d'envasament de destil·lats, concentrats i vinagres
6 - encarregat o encarregada de l'envelliment i la criança de destil·lats i vinagres, i
7 - tècnic o tècnica en anàlisi sensorial
Institut d'Educació Secundària (IES) d'Alella
Ciutat: ALELLA
Institut d'Educació Secundària (IES) JOAQUÍN COSTA
Ciutat: CARIÑENA
Comentaris dels usuaris: Curs FP VITIVINICULTURA
Andros: Hola, m'agradaria rebre informació per inscriurem al FP. Gràcies
Usuari a la ciutat: Adrall
ÀNGELA: A MÉS D'AQUEST CURS, M'AGRADARI REBRE TAMBÉ INFORMACIÓ SOBRE L'FP D'ELABORACIÓ DE BEGUDES. GRÀCIES
Usuari a la ciutat: LA POBLA DE MAFUMET
Usuari a la ciutat: L’Ampolla
PROVES LLIURES GRAU MITJÀ FP GRAU SUPERIOR FP OPERACIONS DE FABRICACIÓ DE PRODUCTES CERÀMICS FP PERRUQUERIA | 0.799237 | curate | {"ca": 0.9847826086956522, "en": 0.015217391304347827} | http://formacioprofessional.es/FP-VITIVINICULTURA.html |
mc4_ca_20230418_3_330109 | Simfònic | La Botiga de Pep Gimeno "Botifarra"
quantitat de Simfònic
Venut per Merxan SKU: simfonic Categoria: Discografia Etiqueta: Pau Chafer
Sigueu els primers a opinar “Simfònic” Cancel·la les respostes
€15,00 Venut per Merxan | 0.596292 | curate | {"ca": 0.8982300884955752, "it": 0.10176991150442478} | https://botiga.pepgimenobotifarra.com/producte/simfonic/ |
mc4_ca_20230418_12_30020 | IB3 | Llibertat amb càrrecs per al capità del vaixell des d’on es va llançar la bengala que provocà l’incendi de s’Espalmador
Llibertat amb càrrecs per al capità del vaixell... Portada > Notícies per Municipi > Llibertat amb càrrecs per al capità del vaixell des d’on es va llançar la bengala que provocà l’incendi de s’Espalmador Notícies per Municipi Llibertat amb càrrecs per al capità del vaixell des d’on es va llançar la bengala que provocà l’incendi de s’Espalmador Investigació oberta per un presumpte delicte d'incendi forestal
16/08/2016 21:30h
El capità del vaixell des d’on es va llençar la bengala que va provocar l’incendi de s’Espalmador també és investigat per un presumpte delicte d’incendi forestal per imprudència greu. L’home ha reconegut davant el jutge que estava explicant als ocupants de l’embarcació com utilitzar l’artefacte pirotècnic, tot i que ha assegurat que el dia del sinistre ell no era el responsable del iot.
Llibertat amb càrrecs per a l’acusat de l’incendi de s’Espalmador | 0.822045 | curate | {"ca": 0.9830845771144279, "it": 0.01691542288557214} | http://ib3tv.com/20160816_248384-llibertat-amb-carrecs-per-al-capita-del-vaixell-des-don-es-va-llancar-la-bengala-que-provoca-lincendi-de-sespalmador.html |
mc4_ca_20230418_3_207450 | 22 Procediments / Serveis disponibles, mostra-me'n 10 20 50 per pàgina.
Infraccions i sancions Presentació de documentació a requeriment de l'administració Servei de Qualitat Agroalimentària
Tràmit : Aportació documentació previ requeriment Des del 01/12/2018 Obert
Infraccions i sancions Procediment sancionador per infraccions a la normativa minera Direcció General de Política Industrial
Tràmit : Acord d'inici d'expedient sancionador Des del 29/01/2019 Obert Tràmit : Proposta de resolució d'expedient sancionador per infraccions a la normativa minera Des del 04/02/2019 Obert Tràmit : Resolució de procediment sancionador per infraccions a la normativa minera Des del 04/02/2019 Obert
Infraccions i sancions Procediment sancionador per infraccions a la normativa d'indústria Direcció General de Política Industrial
Tràmit : Acord d'inici d'expedient sancionador Des del 31/01/2019 Obert Tràmit : Proposta de resolució d'expedient sancionador per infraccions a la normativa d'industria Des del 31/01/2019 Obert Tràmit : Resolució de procediment sancionador per infraccions a la normativa d'industria Des del 31/01/2019 Obert
Infraccions i sancions Procediment d'expedient informatiu en matèria de política industrial Direcció General de Política Industrial
Tràmit : Presentació de documentació addcional i al·legacions Des del 15/02/2019 Obert
Infraccions i sancions Procediment d'advertiment per incompliment de la normativa d'aplicació a la normativa d'Instal·lacions Radioactives i Instal·lacions de Raigs X amb finalitats de diagnòstic mèdic. Direcció General de Política Industrial
Tràmit : Advertiment Des del 15/02/2019 Obert | 0.75309 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.caib.es/seucaib/ca/201/empreses/tramites?pag=0®s_pag=10&filtro=%7B%22familias%22:%228%22%7D |
grup-elmon_ca_20230726_0_256309 | Davant l’aprovació aquest matí de l’inici de l’expedient per a la contractació de la concessió del servei de menjador als centres educatius públics de Terrassa, el grup municipal de Tot per Terrassa “reitera el seu compromís electoral de caminar cap a la municipalització del servei de menjador”. Aquest tràmit “només respon a la necessitat de donar resposta a la fi de la concessió actual, prorrogada al Juny de 2020, i que considerem que té mancances i debilitats importants a esmenar en un nou plec”, segons la portaveu Núria Marín.
Des del grup municipal de Tot per Terrassa es valora que aquest treball de definició del nou plec es faci de forma participativa amb els principals agents de la comunitat educativa. “Difícilment un municipi de la grandària de Terrassa posa sobre la taula el debat sobre el model de gestió dels serveis de menjador municipals, i aquí ho estem fent”, en paraules de Marín.
Al programa de mandat per al 2019-23, TxT i ERC assumeixen el compromís de “valorar les diferents opcions de gestió dels menjadors escolars, incloent la possible municipalització del servei, per aconseguir que siguin un espai educatiu dins el projecte educatiu dels centres -temps educatiu de migdia- i millorin la qualitat alimentària, promovent el consum de productes de proximitat”. Aquest compromís, “que es manté intacte, ha de prevaldre sobre el model resultant, independentment que finalment hagi de conviure més d’un model que garanteixi la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat”, segons la portaveu de TxT.
La municipalització d’un servei està recollida a la Llei de Bases de Règim Local, condicionada per processos administratius que venen imposats pel govern de Madrid. Paral·lelament, el govern de la ciutat ha declarat que prioritza la gestió pròpia del servei com a model preferible, tot i que no deixarà de ser flexible amb les decisions que prengui la comissió de menjadors del Consell Escolar Municipal.
En resposta a la oposició
Davant dels titulars que ha fet el principal grup de la oposició, la portaveu de TxT declara que “ja prevèiem que generarien confusió a cop de tuit per a embrutar un procés i una transició que estem convençuts que és necessària”. Segons Marín, “hi ha diferents parers sobre com s’ha de gestionar un servei, tots acceptables”, tot i que des del principal grup del consistori es critica que el PSC vulgui confrontar el Govern amb la comunitat educativa quan, “precisament aquesta, és qui està a la taula de decisió del nou plec, ara, i del nou model del futur”.
Des del grup de Tot per Terrassa “preferim no perdre energia responent, sinó explicant i seguint treballant amb la comunitat educativa”. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://monterrassa.cat/societat/txt-reitera-compromis-municipalitzacio-del-servei-menjador-83823/ |
mc4_ca_20230418_16_169733 | Esports nàutics - Anem de Colònies
14 activitats d'un dia
VISITA A LA LLOTJA+ TALLER MARINER Ens endinsarem a la vida dels pescadors de Vilanova aprenent i entenen aquest ofici com a forma de vida. Visitarem la llotja, ens explicaran les diferents tècniques de pesca, els detalls de la vida d'un pescador, el procés del peix des de que arriba a port fins que en surt per vendre's en els diferents establiments on el trobem. Taller Mariner: farem un taller on els nens/es aprendran les diferents tècniques de pesca o nusos mariners. Edats: De 8 a 12 anys Material Necessari: *Roba d'esport còmode *Protecció solar *Gorra Inclou: *Material de l'activitat (fitxes didàctiques). *Assegurança de RC i Accidents. *Monitor (Guia titulat). * Us de les instal·lacions. Punt de trobada: ROC ROI-BASE NÀUTICA, MOLL DE PONENT S/N. VILANOVA I LA GELTRÚ.
VELA+OPEN CAIAC+TALLER NÀUTIC La navegació en "monobuc" podrien dir que és el referent a totes les classes de la navegació a vela. La platja de Vilanova, protegits del llevant pel port, ofereix unes immillorables condicions per iniciar-se amb total seguretat aquesta modalitat de navegació, la vela lleugera. Les embarcacions que farem servir són Velers anomenats lúdics que són col·lectius. En tot moment estareu controlats per un monitor que farà el seguiment des de la meteixa embarcació o bé des de una motora. El Open-caiac són caiacs amb gran estabilitat que ens permeten navegar amb total seguretat i disfrutar de l'entorn a la vegada que adquirim una tècnica adequada per poder practicar aquesta modalitat. Utilitzarem caiacs triples ideals per iniciar-se en grups nombrosos. Taller nàutic: farem un taller on els nois/es aprendran la tècnica de la vela i els nusos mariners. Edats: Des de 8 a 16 anys. Material Necessari: *Roba d'esport còmode. *Banyador. *Protecció solar. *Gorra. *Tovallola. *Roba de recanvi. Inclou: *Material de les activitats. *Assegurança de RC i Accidents. *Monitors titulats. Punt de trobada: ROC ROI-BASE NÀUTICA, MOLL DE PONENT S/N. VILANOVA I LA GELTRÚ.
Edats: Des de 8 a 16 anys. Material Necessari:*Roba d’esport còmode.*Banyador. *Protecció solar.*Gorra.*Tovallola. *Roba de recanvi. Inclou:* Material de les activitats. * Assegurança de RC i Accidents. * Monitors titulats.
La Base Nàutica Municipal de la Mar Bella és una instal.lació municipal que te com a objectiu fonamental la cultura de la platja i dels esports nàutics. Es sitúa a peu de sorra, entre les platges del Bogatell i de la Mar Bella, a on es pot gaudir d´un dia d´esport a la natura amb els alumnes, sense sortir de Barcelona. Edat: 8 a 16 anys.Durada: 3 horesHorari: matí o tardaInclou: material esportiu de Volley i Caiac, armilles salvavidades, vestits de neoprè, seguiment per radio, llanxa de suport i assegurança d´accidents. Activitats:CAIAC DE MAREls alumnes gaudeixen d’una hora i mitja d´esport natural a bord del caiac. Coneixen els elements del caiac, la tècnica bàsica de la palada, el control i la direcció de l´embarcació i les normes de seguretat.Per realitzar aquesta activitat comptem amb caiacs d´iniciació, armilles salvavides i vestits de neoprè. L´activitat finaltza amb un partit de caiac - polo on els alumnes apliquen tot el que han après durant el bateig. VOLLEY-PLATJALa jornada compta amb una classe de Volley-Platja impartida pels monitors. Durant aquesta sessió els alumnes treballen els diferents tipus de cops, les diferents posicions sobre el terreny i la compenetració.
La Base Nàutica Municipal de la Mar Bella és una instal.lació municipal que te com a objectiu fonamental la cultura de la platja i dels esports nàutics. Es sitúa a peu de sorra, entre les platges del Bogatell i de la Mar Bella, a on es pot gaudir d´un dia d´esport a la natura amb els alumnes, sense sortir de Barcelona. Edat: 8 a 16 anys.Durada: 3 hores.Horari: matí o tarda.Inclou: material esportiu de Catamarà, Caiac i Volley, armilles salvavides vestits de neoprè, seguiment per ràdio, llanxa de suport i assegurances d´accidents. Activitats:Es combinen les tres activitats descrites fent tres torns de forma que tots els alumnes dediquen una hora a cada activitat. CAIAC DE MAREls alumnes gaudeixen d’una hora i mitja d´esport natural a bord del caiac. Coneixen els elements del caiac, la tècnica bàsica de la palada, el control i la direcció de l´embarcació i les normes de seguretat.Per realitzar aquesta activitat comptem amb caiacs d´iniciació, armilles salvavides i vestits de neoprè. L´activitat finaltza amb un partit de caiac - polo on els alumnes apliquen tot el que han après durant el bateig. CATAMARÀEls alumnes tenen un primer contacte amb el món de la vela. Aprenen la nomenclatura marina, a orientar-se en el medi aqüatic, a conèixer el vent i els diferents tipus de rumbs, a dominar les maniobres bàsiques conjuntament amb les normes mínimes de seguretat a fí d´aconseguir la seva primera navegació a vela, tot això sota la supervisió dels nostres monitors especialitzats. VOLLEY-PLATJALa jornada compta amb una classe de Volei-platja impartida pels monitors. Durant aquesta sessió els alumnes treballen els diferents tipus de cops, les diferents posicions sobre el terreny i la compenetració.
OPEN CAIAC O BODY BOARD+GIMCANA DE SORRA+TALLER MARINER El Open-caiac és el pas inicial per aquells que es vulguin iniciar en el món del caiac. El Open-caiac són caiacs amb gran estabilitat que ens permeten navegar amb total seguretat i disfrutar de l'entorn a la vegada que adquirim una tècnica adequada per poder practicar aquesta modalitat. Utilitzarem caiacs triples ideal per iniciar-se en grups nombrosos. Gimcana de sorra: farem diferents proves on els nens hauran de tenir la destresa per a superar-les amb un temps determinat. Les proves seran des de fer figures de sorra fins a organitzar-se per equips per a superar una cursa amb megaesquis. Taller mariner: farem diferents proves on els nens/es aprendran les diferents tècniques de pesca o nusos mariners. Edat: De 8 a 12 anys Material Necessari: *Roba d'esport còmode *Banyador *Protecció solar *Gorra *Tovallola *Roba de recanvi Inclou: *Material de l'activitat (neoprè, armilla, pala, fitxes didàctiques...) *Assegurança de RC i Accidents. *Monitor (Guia titulat). *Us de les instal·lacions. Punt de trobada: ROC ROI-BASE NÀUTICA, MOLL DE PONENT S/N. VILANOVA I LA GELTRÚ.
La Base Nàutica Municipal de la Mar Bella és una instal.lació municipal que te com a objectiu fonamental la cultura de la platja i dels esports nàutics. Es sitúa a peu de sorra, entre les platges del Bogatell i de la Mar Bella, a on es pot gaudir d´un dia d´esport a la natura amb els alumnes, sense sortir de Barcelona. Edat: 8 a 16 anys.Durada: 3 hores.Horari: matí o tarda.Inclou: material esportiu de Catamarà i Volley-Platja, armilles salvavides, vestits de neoprè, seguiment per ràdio, llanxa de suport i assegurances d´accidents. Activitats:CATAMARÀEls alumnes tenen un primer contacte amb el món de la vela. Aprenen la nomenclatura marina, a orientar-se en el medi aqüatic, a conèixer el vent i els diferents tipus de rumbs, a dominar les maniobres bàsiques conjuntament amb les normes mínimes de seguretat a fí d´aconseguir la seva primera navegació a vela, tot això sota la supervisió dels nostres monitors especialitzats. VOLLEY-PLATJALa jornada compta amb una classe de Volei-platja impartida pels monitors. Durant aquesta sessió els alumnes treballen els diferents tipus de cops, les diferents posicions sobre el terreny i la compenetració.
Activitats opcionals:open caiac + windsurf + patinsopen caiac + patins + jocs d’aigua Edats: Des de 8 a 16 anys. Material Necessari:*Roba d’esport còmode.*Banyador. *Protecció solar.*Gorra.*Tovallola. *Roba de recanvi. Inclou:* Material de les activitats. * Assegurança de RC i Accidents. * Monitors titulats.
Instal·lació esportiva situada a peu de sorra entre les platges de la Mar Bella i Bogatell (Barcelona), on podeu gaudir d'una setmana d'esports a la natura sense sortir de Barcelona. Edat: 8 a 16 anys.Durada: 5 sessions de 4 hores.Horari: 10 a 14 hores.Inclou: material esportiu de Volley i Caiac, armilles salvavidades, vestits de neoprè, seguiment per radio, llanxa de suport i assegurances d´accidents. L´objectiu d´aquesta proposta és que els alumnes aprofundeixin en el coneixement de dos esports de platja; el Caiac de mar i la Vela, tot realitzant un curs d´iniciació complert.De cara a estimular l´aprenentatge dels alumnes i poder integrar aquesta activitat dins la programació lectiva, els monitors evaluaràn els coneixements adquirits al final del curs d´acord amb un criteri estandaritzat.A més de la pràctica i promoció esportiva, sempre és present en les nostres activitats educatives el foment del coneixement de l´entorn marítim, alhora que es promouen actituts respectuoses vers el medi ambient. WINDSURFAprenen a navegar amb la taula i la vela de windsurfing mentre remarquem especialment la seguretat a la mar.Tot aixó d’una forma amena, divertida i molt dinàmica.Intentaràn primerament d’aguantar-se de peu sobre la taula i tot seguit a orientar-se respecte del vent. És a dir, reconèixer d’on ve el vent, i com s´ha de colocar la vela per poder avançar. CAIACL´activitat de caiac consta de quatre sessions de dues hores cadescuna ( la durada d´un curs d´iniciació)Els alumnes aniràn adquirin els coneixements tècnics que els permetràn controlar el caiac amb autonomia i seguretat. Aquest aprenentatge es farà mitjançant jocs d´aigua, encaminats a que l´alumne descobreixi aquestes tècniques d´una manera divertida i dinàmica. VELAEls alumnes descobreixen el Catamarà, coneixen la seva nomenclatura, gaudeixen i controlen la navegació amb aquest tipus d´embarcació tot i mentre remarquen especialment la seguretat a bord, tot aixó d´una forma amena, divertida i molt dinàmica. AULA DE MARMitjançant tres temes principals ( Meterologia, Navegació i Biologia Marina ) introduïm a l´alumne en el món de la mar, li proporcionem uns coneixements bàsics de l´entorn marítim i del seu ecosistema, d´una forma didàctica i molt participativa. VOLLEY-PLATJALa jornada compta amb una classe de Volley-platja impartida pels monitors. Durant aquesta sessió els alumnes treballen els diferents tipus de cops, les diferents posicions sobre el terreny i la compenetració.Finalment tot el que s´ha après es posarà en pràctica en un partit.
OLIMPIADES NÀUTICA I MARINERA Un munt de modalitats esportives formaran les nostres olimpíades. A la gimcana Nàutica farem open caiac, natació i jocs d'aigua i a la Marinera pels més menuts, relleus, llançament, carrera, equilibris. Formant diferents equips farem una rotació perquè tots els participants facin totes les modalitats i els permeti aconseguir la puntuació final. Edats: De 8 a 16 anys Olímpiada i Nàutica De 3 a 16 anys Olímpiada marinera. Material Necessari: *Roba d'esport còmode. *Banyador. *Protecció solar. *Gorra. *Tovallola. *Roba de recanvi. Inclou: *Material de les activitats. *Assegurança de RC i Accidents. *Monitors titulats. Punt de trobada: ROC ROI-BASE NÀUTICA, MOLL DE PONENT S/N. VILANOVA I LA GELTRÚ. | 0.575523 | curate | {"ca": 0.9572524662038728, "en": 0.01205699671172817, "de": 0.0076726342710997444, "oc": 0.0076726342710997444, "es": 0.007489952502740226, "it": 0.002009499451954695, "pt": 0.005845816587504567} | https://www.anemdecolonies.com/actividades/16 |
mc4_ca_20230418_8_517274 | Santuaris (Àngel Castiñeira)
5 min. 27/03/2015 19:44
Fa unes setmanes un taxista a Buenos Aires em confessava que l’única vegada que havia plorat a la vida va ser quan va contemplar a la regió de la Patagònia la glacera Perito Moreno. “Vaig sentir un esglai davant aquella immensitat freda i silenciosa”, deia. És possible que visitant les muntanyes de Montserrat, el Canigó, el Matagalls o Lluc hàgim experimentat també una cosa semblant. Hi ha llocs o emplaçaments naturals que desprenen alguna cosa d’especial, de misteriós i que en algun moment els humans els hem considerat sagrats. Determinades configuracions de l’espai -com ara una cova, un cim, una mola de pedres, un congost, una font, un arbre centenari, un bosc- i fins i tot determinades vivències del temps -en sentir que en aquests llocs el seu transcurs és diferent, que el temps s’atura o que ens trobem com si estiguéssim fora del temps- ens conviden a un cert respecte secular, a una veneració silenciosa, a una comunió íntima i al sentiment d’habitar un indret digne de ser preservat.
Tenim constància que, des de finals del neolític, els éssers humans van començar a construir monuments de culte, molts dels quals ubicats en alguns d’aquests espais naturals considerats sagrats. Des de les ruïnes de Stonehenge a Anglaterra a les coves d’Altamira a Cantàbria, o des de Petra a l’actual Jordània als Meteors a Grècia, determinats espais naturals han servit als humans per connectar-nos amb el transcendent o, si més no, per copsar una realitat que per la seva bellesa i immensitat ens depassa.
És possible que el modern conjunt d’escultures d’Eduardo Chillida La pinta del vent, de fort caràcter orgànic, ubicat a la badia de la Concha (a Sant Sebastià), enllaci amb aquest mateix sentiment i preocupació pel límit i la transcendència: el mar, les onades, l’aire, el vent; i per la interrogació davant del que és desconegut, davant l’horitzó i el futur. Com descriuen els seus comentaristes, les tres escultures d’acer marquen i limiten el lloc, construeixen un espai sagrat que connecta l’home amb si mateix i amb el cosmos, un lloc de trobades entre l’ésser humà i la natura.
I com el mateix Chillida havia relatat, de petit, “com altres escolars donostiarres, feia campana els dies de temporal per abocar-se al mar, abstreure’s amb les marees i el vent enfurismats, per interrogar-se sobre l’enigma de l’horitzó, per preguntar-se d’on vénen les onades”.
Probablement, els primers santuaris de la humanitat van ser emplaçaments d’aquesta mena, llocs peculiars i inabastables de la natura on els humans constataven la presència del sagrat o la petitesa humana, i on en moments clau de la seva vida decidien retornar per connectar-s’hi o bé per retrobar determinat sentit a les seves vides a través de la meditació i la contemplació.
Amb el pas del temps, les religions oficials van anar ocupant i transformant els santuaris naturals en temples i palaus. Van convertir i aprofitar els llocs emblemàtics de contemplació i veneració en edificis que aspiraven a allotjar el sagrat, és a dir, en llocs públics destinats exclusivament al culte religiós. Des dels sumeris i els egipcis fins al present, hi ha tota una arquitectònica del sagrat que adapta, recicla, modifica i transforma els primitius santuaris en temples oferint, d’aquesta manera, un circuit canònic de la religió.
Tanmateix, com vam descriure en el llibre Valors tous en temps durs (2011) l’evolució actual del fenomen religiós a Catalunya i a bona part d’Occident està capgirant aquesta tendència. Hi ha una secularització galopant que es manifesta en un contundent decrement de pertinences a religions institucionalitzades però no pas en la pèrdua del sentiment de religiositat personal. L’actual és una creença desproveïda de pertinença. Si ho preferiu dir així, tenim esglésies sense creients i creients sense església. Aquesta desinstitucionalització de la religió vol dir que moltes persones ja no volen anar als temples, però encara necessiten santuaris. Rebutgen els aspectes institucionals, dogmàtics i rituals de les religions, però afirmen de manera acusada una clara inquietud espiritual. S’allunyen de les velles cotilles de les religions però continuen explorant la religiositat com a pelegrins de l’absolut.
En un àmbit aparentment molt llunyà del que estem parlant, el del lideratge, un dels millors especialistes, Ronald A. Heifetz, insisteix a recomanar als líders la necessitat de trobar un santuari. “Per escoltar-se un mateix cal un lloc on un pugui prestar atenció als seus pensaments. Necessitem un santuari per recuperar el sentit propi dels objectius, prendre perspectiva respecte de les qüestions i recuperar el coratge i l’entusiasme”. De la mateixa manera que el lideratge exigeix una estratègia de mobilització de la gent, també requereix una estratègia de desplegament i restauració dels propis recursos espirituals. I aquí la figura, renovada, del santuari resulta cabdal. Per a Heifetz, els santuaris són espais (físics o mentals) de renovació on atendre els pensaments propis, recuperar-se i conrear els nostres grans propòsits vitals de manera assossegada.
Vet aquí, doncs, com en el present emergeixen dues formes de recuperació del santuari. En un sentit primordial i originari, com a holy place, és a dir, com a espai de connexió amb el sagrat. I, en segon lloc, mitjançant el sentit de l’anglicisme semàntic emprat per Heifetz, com a place where a person can take refuge. Potser ara entendreu per què afirmo que el foc interior del lideratge és l’entusiasme. | 0.87647 | curate | {"ca": 0.9858078602620087, "eo": 0.001091703056768559, "it": 0.002911208151382824, "es": 0.010189228529839884} | https://www.ara.cat/opinio/Santuaris_0_1328867162.html |
oscar-2301_ca_20230418_4_51158 | Des de fa uns mesos els companys d’astrocat (http://astrocat.takeforum.com/) s’han dedicat a recopilar ubicacions astronòmiques i ubicar-les al google maps. En el mapa podeu veure seus d’agrupacions, llocs d’observació, cenctres culturals, observatoris…
Podeu accedir-hi directament a través de la web http://tinyurl.com/astromapa
Veure Punts d’observació astronòmica i llista d’entitats i associacions astronòmiques en un mapa més gran.
Versió per imprimir
Navegació d'entrades
Tempesta gironina
Efemèrides març 2010
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comment
Name (*)
Email (*)
Website
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris. | 0.62908 | curate | {"ca": 0.9366925064599483, "it": 0.021963824289405683, "fr": 0.00904392764857881, "de": 0.0103359173126615, "en": 0.020671834625323, "ru": 0.0012919896640826874} | http://www.astroemporda.net/2010/02/ubicacions-astronomiques-catalanes/ |
mc4_ca_20230418_4_22605 | Més de cent activitats i promocions enoturístiques a la Costa Brava per al mes d’abril
Cent nou activitats i promocions es desenvoluparan a les comarques de l’Alt Empordà i el Baix Empordà durant el mes d’abril, dins del segon Festival del Vi, Vívid, creat pel Club de la Ruta del Vi DO Empordà del Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona, per promoure l’enoturisme a la Costa Brava.
El 18 de març, a Sant Martí d’Empúries i a l’Hostal Empúries de l’Escala, va tenir lloc l’acte inaugural i de presentació del programa del festival Vívid 2015, adreçat a una setantena de persones, principalment agents públics i privats del territori, a més dels associats a la Ruta del Vi DO Empordà, implicats en el Festival de Vi. El programa complet es pot consultar al web vivid.costabrava.org. | 0.798118 | curate | {"ca": 0.9191542288557214, "es": 0.08084577114427861} | https://newsletter.costabrava.org/noticia/festival-del-vi-vivid-2/ |
cawac_ca_20200528_3_13106 | Amb l'objectiu de condicionar l'equipament públic de Can Pinyons, a partir d'aquest mes de setmebre s'iniciaran les obres de reforma de la planta tercera de l'edifici i la instal·lació d'un ascensor. Els treballs tindran una durada aproximada d'uns tres mesos. Recordem que comencen els plaços d'inscripcions per a cursos i activitats diverses...
Les plantes primera i segona de Can Pinyons quedaran a disposició de les entitats i associacions que desenvolupen les seves activitats en aquestes instal·lacions. És el cas de l'associació Pla de les Bruixes (www.pladelesbruixes.cat) o el Tot Gimnàstica ([email protected]), per exemple.
ALGUNES ENTITATS I CENTRES AMB PROPOSTES:
AS. PLA DE LES BRUIXES:
Inscripcions: Del 15 al 28 de setembre de 18 a 20 h Preus especials per a persones més grans de 65 anys | 0.739726 | curate | {"ca": 0.9214463840399002, "en": 0.05112219451371571, "es": 0.003740648379052369, "zh": 0.02369077306733167} | http://www.torrelles.cat/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=1273 |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_325065 | L'os bru és una de les espècies més amenaçades a Europa, però a la resta de continents el seu estat de salut és favorable. Font: Llicència CC Unsplash
A Espanya comptem amb dues poblacions d'os bru, una habita la serralada cantàbrica i l'altra a la zona del Pirineu que comprèn entre Bearn i Andorra. Font: Llicència CC Unsplash
Gràcies a la reintroducció d'alguns exemplars, la població més afectada del Pirineu ha pogut augmentar el volum i l'espècie està en expansió. Font: Llicència CC Unsplash
L’os bru, l’espècie de mamífer més amenaçada del Pirineu, en expansió
19/05/2023
Autor/a:
Marta Catena
LaviniaNext
Resum:
Gràcies a les reintroduccions d’alguns exemplars, les poblacions de l'espècie han evolucionat favorablement, però entitats que treballen per a la defensa de la natura, com Depana, continuen amb les accions de conservació.
Actualment, la població d’os bru que habita al Pirineu, més concretament la zona de la cadena pirinenca que s’estén des de Bearn fins a Andorra, compta amb poc més de setanta individus. L’espècie està catalogada ‘en perill’ per la Unió Europea perquè és un animal en regressió a tot el conjunt europeu, especialment a Espanya.
Encara que aquestes xifres semblen negatives, l’espècie està en expansió gràcies a diferents factors, sent un d'ells les característiques favorables de l’ecosistema pirinenc, zones naturals amb condicions òptimes perquè la població d’os bru continuï creixent. Cal destacar que existeix un segon grup de l’espècie, el qual habita a la serralada cantàbrica, zona que engloba Galícia, Astúries, Castella i Lleó i Cantàbria, i que té, aproximadament, tres-cents individus. En aquest cas, per tant, es tracta d'una població amb una salut excel·lent.
L’associació per la defensa de la natura Depana treballa per a la conservació de l’os bru des dels inicis de la seva fundació, fa més de vint anys. “La població del Pirineu català estava molt malament. Aquest increment té a veure amb un seguit de reintroduccions de l’espècie, amb individus provinents d’Eslovènia”, explica Lluís Toldrà, membre de Depana. Aquest és el segon factor que ha permès el creixement de les poblacions d'ossos a Espanya.
Obrim fil amb informació sobre l'os bru del #Pirineu!
Graven per primer cop un aparellament d'os bru al Pirineu
Felicitats, @fundacionoso! https://t.co/w4PbG42XHD pic.twitter.com/oR2iFOPKux
— DEPANA (@DEPANA) June 28, 2022
Durant els anys 1996 i 1997 es van alliberar tres ossos, un mascle i dues femelles, i al llarg del 2006 van arribar sis nous individus. L’any 2016 es va produir l’última acció de reintroducció, amb un mascle d’os bru batejat com a Goiat. Encara que les poblacions han patit greus situacions mai s’han acabat d’extingir, ja que sempre, almenys, va quedar algun individu. “El que sí que podem afirmar és que era una circumstància terminal. O es feia un reforç o l’espècie desapareixia al Pirineu”, declara Toldrà.
Tres perills que amenacen la salut de l’os bru
Les amenaces principals que recauen sobre l’os bru són la persecució directa dels humans i la destrucció de l’hàbitat. Els ossos habiten zones en masses forestals caducifòlies les quals, a Europa, cada cop estan més fragmentades. “Les fagedes i les rouredes, per exemple, cada vegada queden més empobrides a causa de les transformacions de la petjada humana: es cremen, es talen o es planten altres tipus d’arbres”, explica el membre de Depana.
Un altre problema és la convivència de l’ésser humà amb la gran fauna. L’os és un animal carnívor, però el 80% de la seva dieta és fitòfaga, basada en aliments vegetals. “No és un animal especialitzat en la carn, però és potent i oportunista. Si es dona alguna cosa fàcil i senzilla, com una carronya o un animal que no sap fugir, com passa amb el bestiar, doncs ho aprofita”, detalla Lluís Toldrà.
Aquest fet és l’origen de les tensions i les persecucions històriques que s’han dut a terme contra l’animal. Tanmateix, hi ha països i regions en les quals els ossos i les persones conviuen perfectament, perquè no se’ls ha perseguit.
Pel que fa al canvi climàtic, la principal afectació que pateix l’espècie és a través dels hàbitats òptims que necessiten per sobreviure. L’os necessita grans superfícies naturals i, al llarg dels anys, a Europa, estan desapareixent. “El nostre sistema econòmic és poc conciliable amb els ecosistemes. A part dels espais naturals concrets, cal protegir la totalitat dels ecosistemes”, expressa Toldrà.
Depana i la seva tasca de conservació de l’espècie
Les actuacions que duen a terme des de l’entitat es divideixen en dues línies. La primera d’elles la protagonitzen les tasques d’educació ambiental, com són les xerrades de sensibilització que organitzen a centres educatius d’arreu del territori i les campanyes que llencen, depenent de la demanda. “Un esdeveniment que fem cada any i que no volem perdre són aquestes mateixes xerrades però centrades en el Pirineu, que és on viuen els ossos i on té més sentit treballar la sensibilització”, destaca el membre de Depana.
La segona línia la conformen les accions de seguiment. Es duen a terme a través de l’intercanvi d’informació amb els agents de la Vall d’Aran i, sobretot, del Pallars Sobirà, les zones on habiten la majoria dels ossos i on es produeixen les observacions.
El paper dels ossos en l’ecosistema
Aquesta espècie necessita moure’s en grans superfícies. Per exemple, un mascle, en l'activitat de la seva vida natural, recorre zones de cent quilòmetres quadrats en un any i les femelles necessiten uns cinquanta quilòmetres quadrats. Per tant, l’existència de poblacions d’ossos són sinònim d’un bon estat de salut de les rouredes i les fagedes, significa que els arbres tenen una bona producció de fruits. A més, la presència de l’os manifesta que animals com cabirols, cérvols, linxs i, fins i tot, llops, també habiten aquella zona natural.
“Bàsicament, defensem el respecte cap a la vida dels animals i no interferir en aquesta, per no causar problemes en la seva conservació”, reclama Lluís Toldrà.
Etiquetes:
biodiversitat i espais naturals, espècies en extinció, espais naturals, pirineus, fauna, ós bru, Medi Ambient, patrimoni natural, depana | 1 | perfect | {"ca": 0.9728618421052632, "pt": 0.004605263157894736, "it": 0.001973684210526316, "en": 0.00805921052631579, "es": 0.0042763157894736845, "ja": 0.008223684210526315} | |
mc4_ca_20230418_1_92 | Data del document 15/07/2004
Número del document UNI/2000/2004
Número de control 04195153
Número 4178
Data 20/07/2004
Pàgina 13749
DEROGA la Resolució UNI/3366/2003, de 4 de novembre, per la qual es crea la Comissió d'Informàtica del Consell Interuniversitari de Catalunya.
RESOLUCIÓ UNI/2000/2004, de 15 de juliol, per la qual es regulen les comissions de caràcter no permanent del Consell Interuniversitari de Catalunya.
La Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya estableix que el Consell Interuniversitari de Catalunya és l'òrgan de coordinació del sistema universitari de Catalunya i de consulta i assessorament del Govern de la Generalitat en matèria d'universitats. D'altra banda, la Llei també estableix que aquest òrgan es pot organitzar en comissions de caràcter no permanent, amb l'objecte d'informar i assessorar pel que a aspectes concrets d'interès general del sistema universitari.
Atès que la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'universitats de Catalunya estableix, a l'apartat 3 de la disposició addicional segona, que el departament competent en matèria d'universitats i les universitats públiques han de promoure la constitució d'una estructura tècnica amb la finalitat d'assumir la representació de la part pública en la negociació de convenis, acords i pactes col·lectius i assistir les universitats públiques per a aplicar-los i administrar-los;
Atès que la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya té com una de les seves funcions la de conèixer i elaborar, si escau, propostes de coordinació de les bases de dades interuniversitàries, d'acord amb l'article 131.1.j) de la Llei d'universitats de Catalunya;
I atès que és necessari dotar els estudiants membres dels òrgans i comissions dels Consell Interuniversitari de Catalunya d'una estructura que els permeti debatre totes els temes que afecten els estudiants universitaris de Catalunya i adoptar posicions de consens en els debats que es duen a terme sobre aquests temes en els òrgans i comissions del Consell;
Vista la proposta de constitució de comissions de caràcter no permanent del Consell que va fer la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, reunida en sessió ordinària el 14 de maig de 2004;
Es constitueixen les següents comissions de caràcter no permanent del Consell Interuniversitari de Catalunya:
Comissió de gestió universitària.
Comissió d'estudiants.
Les comissions es regiran per les seves normes d'organització i funcionament i, en allò que no sigui expressament regulat per aquestes, per la normativa especifica dels òrgans col·legiats aplicable a l'Administració de la Generalitat. En qualsevol cas, l'assistència a les comissions és indelegable.
Les universitats i el departament de la Generalitat competent en matèria d'universitats, així com els seus organismes vinculats donaran el suport tècnic i la informació necessària perquè les comissions puguin desenvolupar llur activitat.
La Comissió de gestió universitària serà presidida pel secretari o secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya. La comissió es pot reunir amb caràcter permanent o plenari. La comissió permanent té com a vocals els/les gerents de les universitats publiques, i es reunirà amb aquest caràcter sempre que els temes a tractar afectin exclusivament les universitats públiques. La comissió plenària té com a vocals, a més, el/la gerent de la Universitat Oberta de Catalunya. Actuarà com a secretari o secretària de la comissió un funcionari o funcionària del Consell Interuniversitari de Catalunya.
La Comissió de gestió universitària té les funcions següents:
a) Coordinar la representació de la part pública en la negociació de convenis, acords i pactes col·lectius i debatre sobre la postura conjunta de les universitats en les instàncies de negociació corresponents.
b) Proposar mesures per fomentar la coordinació dels serveis cientificotècnics, en especial de les biblioteques, les infraestructures per al càlcul d'altes prestacions i les infraestructures de la informació i la comunicació, amb l'objectiu d'obtenir el màxim aprofitament dels equipaments de les universitats. També han de promoure el desenvolupament de nous equipaments cientificotècnics d'utilització comuna per a tot el sistema universitari.
c) Formular propostes encaminades a optimitzar, compartir i col·laborar en la gestió de recursos i serveis de tota mena, especialment els informàtics i telemàtics.
d) Informar i assessorar sobre les qüestions relacionades amb la gerència de les universitats que li siguin plantejades pels òrgans del Consell Interuniversitari de Catalunya.
e) Fer l'estudi previ, juntament amb la comissió d'accés i afers estudiantils, a l'emissió de l'informe de la Junta relatiu a la proposta de preus públics acadèmics i a la política de beques.
f) Les altres funcions que li encomani la Junta.
La Comissió d'estudiants té la composició següent:
a) President o presidenta: el secretari o secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya.
b) Vocals: els estudiants membres de la Conferència General del Consell Interuniversitari de Catalunya, el representant a la Conferència General de les associacions d'estudiants i quatre estudiants proposats pel Consell Nacional de la Joventut i nomenats pel president del Consell Interuniversitari de Catalunya, d'entre les associacions d'estudiants més representatives de les universitats catalanes.
c) Secretari o secretària: un funcionari o una funcionària del Consell Interuniversitari de Catalunya.
La Comissió d'estudiants té les funcions següents:
a) Designar els o les estudiants membres de les comissions del Consell Interuniversitari de Catalunya.
b) Elevar propostes a les diverses comissions de caràcter permanent i a la Junta.
c) Emetre informe sobre les qüestions que li puguin plantejar els òrgans del Consell Interuniversitari de Catalunya.
Es deroga la Resolució UNI/3366/2003, de 4 de novembre, per la qual es crea la comissió d'informàtica del Consell Interuniversitari de Catalunya.
Barcelona, 15 de juliol de 2004
(04.195.153) | 0.80913 | curate | {"it": 0.004679926458298512, "es": 0.01972254721711516, "pt": 0.0025071034598027745, "ca": 0.9710847400969413, "no": 0.0020056827678422194} | http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=347158 |
crawling-populars_ca_20200525_51_11980 | 1. Aprovació, si escau, de l'acta de la sessió de 9 de juny de 1999.
2. Informe del rector.
3. Plantes de professorat.
4. Proposta de regulació dels drets de propietat intel·lectual en la creació i fixació en suport digital de materials didàctics en l'àmbit del Campus Global o altres mitjans electrònics de la UPF.
5. Proposta de normativa acadèmica del Programa d'Ensenyament d'Idiomes (PEI).
6. Proposta de normativa que regula les proves d'admissió a la llicenciatura en Periodisme (segon cicle).
7. Adscripció de determinades assignatures del pla d'estudis de la diplomatura en Ciències Empresarials a certs itineraris.
8. Actualització del compliment de la càrrega lectiva de segon cicle de les llicenciatures en Economia i en Administració i Direcció d'Empreses per als estudiants procedents de la diplomatura en Ciències Empresarials.
9. Proposta de modificació de les normes acadèmiques de compliment de càrrega lectiva corresponent als crèdits de lliure elecció i del règim de progressió i permanència en els estudis per tal de fer possible la proposta de programa d'estudis consecutius de les llicenciatures en Dret i en Administració i Direcció d'Empresa i viceversa.
10. Proposta d'ampliació de l'oferta d'assignatures optatives del pla d'estudis de la llicenciatura en Dret.
11. Proposta d'ampliació d'assignatures del pla d'estudis de l'Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial que imparteix l'Escola de Disseny Elisava.
12. Proposta de regulació del títol Graduat Superior en Disseny que s'imparteix a l'Escola de Disseny Elisava.
13. Proposta de fixació dels preus dels programes de doctorat de la UPF.
14. Proposta de les despeses generals (overheads) a aplicar a les activitats de la UPF.
15. Condicions econòmiques de l'accés remot a la xarxa de la UPF pels membres de la comunitat universitària.
16. Curs de Qualificació Pedagògica.
17. Proposta de modificació de la jornada intensiva del personal d'administració i serveis del torn de tarda de Biblioteca.
18. Proposta de designació de membres de les comissions de Doctorat, de Recerca, d'Estratègia Informàtica i de Política Lingüística.
19. Afers de tràmit.
20. Torn obert de paraules.
21. Proposta de transferència de crèdit.
1. Aprovació, si escau, de l'acta de la sessió de 9 de juny de 1999
S'aprova l'acta de la sessió de la Junta de Govern del dia 9 de juny de 1999.
3. Plantes de professorat
La Junta de Govern pren coneixement de l'acord de la Comissió de Professorat de 12 de juliol de 1999 d'informe de les propostes de planta presentades pels departaments.
4. Proposta de regulació dels drets de propietat intel·lectual en la creació i fixació en suport digital de materials didàctics en l'àmbit del Campus Global o altres mitjans electrònics de la UPF
S'aprova la regulació dels drets de propietat intel·lectual en la creació i fixació en suport digital de materials didàctics en l'àmbit del Campus Global o altres mitjans electrònics de la UPF, que consta com a annex 1.
5. Proposta de normativa acadèmica del Programa d'Ensenyament d'Idiomes (PEI)
S'aproven els criteris per al reconeixement d'idiomes com a crèdits de lliure elecció, que s'adjunten com a annex 2.
6. Proposta de normativa que regula les proves d'admissió a la llicenciatura en Periodisme (segon cicle)
S'aprova la normativa d'accés al segon cicle de la llicenciatura en Periodisme que s'adjunta com a annex 3.
7. Adscripció de determinades assignatures del pla d'estudis de la diplomatura en Ciències Empresarials a certs itineraris
S'aprova la proposta de vinculació a itineraris d'assignatures optatives del pla d'estudis de la diplomatura en Ciències Empresarials, segons consta a l'annex 4.
8. Actualització del compliment de la càrrega lectiva de segon cicle de les llicenciatures en Economia i en Administració i Direcció d'Empreses per als estudiants procedents de la diplomatura en Ciències Empresarials
S'aproven els criteris de complement de la càrrega lectiva dels estudiants de la diplomatura en Ciències Empresarials de la Universitat Pompeu Fabra que accedeixin a les llicenciatures en Administració i Direcció d'Empreses i en Economia que consten com a annex 5.
9. Proposta de modificació de les normes acadèmiques de compliment de càrrega lectiva corresponent als crèdits de lliure elecció i del règim de progressió i permanència en els estudis per tal de fer possible la proposta de programa d'estudis consecutius de les llicenciatures en Dret i en Administració i Direcció d'Empresa i viceversa
Atesa la possibilitat de cursar, a partir del curs acadèmic 1999-2000, en un període mínim de sis anys d'estudi, les llicenciatures en Dret i en Administració i Direcció d'Empreses o en Economia es considera necessari modificar les normes sobre la consideració d'estudis previs per a l'aplicació de crèdits de lliure elecció per als ensenyaments estructurats d'acord amb el Reial Decret 1457/1987, aprovades per la Junta de Govern de 17 de juliol de 1996, amb la incorporació d'una norma quarta amb la redacció següent:
Quarta. Incorporació com a crèdits de lliure elecció de les assignatures troncals o obligatòries en el marc del programa d'estudis consecutius de les llicenciatures en Dret i en Administració i Direcció d'Empreses o en Economia.
Els estudiants admesos al programa d'estudis consecutius de les llicenciatures en Dret i en Administració i Direcció d'Empreses o en Economia podran sol·licitar que les assignatures troncals o obligatòries de la primera llicenciatura que no puguin ser objecte de convalidació siguin incorporades com a crèdits de lliure elecció a la segona llicenciatura fins al màxim requerit per cada pla d'estudis (30 crèdits).
10. Proposta d'ampliació de l'oferta d'assignatures optatives del pla d'estudis de la llicenciatura en Dret
Per tal de possibilitar que els alumnes de segon i tercer de la llicenciatura en Dret puguin accedir el curs 1999-2000 a l'itinerari de les assignatures optatives d'Economia i d'Administració i Direcció d'Empreses, s'amplia l'oferta d'assignatures optatives del pla de la llicenciatura en Dret aprovat l'any 1994 amb les assignatures següents:
- Introducció a l'anàlisi de dades - Matemàtiques I - Economia de l'empresa I - Matemàtiques II - Economia aplicada I - Economia de l'Empresa II - Matemàtiques III - Teoria econòmica I - Introducció a la comptabilitat financera - Teoria econòmica II - Probabilitat - Introducció a la comptabilitat analítica - Estadística - Teoria econòmica III - Teoria econòmica IV - Economia internacional - Decisió i competència estratègica
12. Proposta de regulació del títol Graduat Superior en Disseny que s'imparteix a l'Escola de Disseny Elisava
S'aprova la regulació del règim d'expedició del títol propi de Graduat Superior en Disseny, segons es fa constar a l'annex 6.
13. Proposta de fixació dels preus dels programes de doctorat de la UPF
Vist el Decret 178/1999, de 29 de juny, pel qual es fixen els preus de la prestació de serveis acadèmics a les universitats públiques per al curs 1999-2000, es fixen els preus dels programes de doctorat per al curs 1999-2000, segons consten a l'annex 7.
S'eleva aquest acord al Consell Social per a la seva ratificació.
14. Proposta de les despeses generals (overheads) a aplicar a les activitats de la UPF
S'aproven les despeses generals (overheads expenses) a aplicar a diverses activitats, segons es fa constar a l'annex 8.
15. Condicions econòmiques de l'accés remot a la xarxa de la UPF pels membres de la comunitat universitària
En el pressupost de la Universitat Pompeu Fabra pel 1999 es va aprovar el preu de 5.000 PTA/any per a l'accés remot a la xarxa de la UPF des del domicili particular.
Tot i el manteniment del principi de repercussió de costos per a tots aquells serveis que no es trobin inclosos dins dels exigibles en virtut de la matrícula, per al cas dels estudiants, o en el de la relació contractual, pel cas del professorat i el personal d'administració i serveis; i donada la situació de canvi constant en les condicions que fins ara oferien els proveïdors d'aquest servei.
A la vista de les diverses ofertes que les empreses del sector de telecomunicacions estan oferint, i per tal que la comunitat universitària tingui la possibilitat d'accés remot a la xarxa de la UPF des del domicili particular en les millors condicions possibles, es proposa elevar al Consell Social l'acord següent:
16. Curs de Qualificació Pedagògica
S'aprova impartir el Curs de Qualificació Pedagògica (especialitat en llengua anglesa), a partir del curs 1999-2000, el qual queda adscrit a l'Institut Universitari de Cultura i que tindrà les condicions i pressupost que s'adjunten a l'annex 9.
Aquest curs s'imparteix amb la col·laboració del School of English Studies, de la Universitat de Nottingham i amb el suport del Brithis Council de Barcelona.
El preu de matrícula que es proposa al Consell Social és de 155.000 ptes.
Aquest curs queda exempt d'overhead durant el primer any per tractar-se de la primera vegada en que la UPF realitzi un curs d'aquestes característiques, que ja es ve impartint a d'altres universitats.
17. Proposta de modificació de la jornada intensiva del personal d'administració i serveis del torn de tarda de Biblioteca
Als efectes d'equiparar el períodes de flexibilitat en l'entrada i sortida del personal en jornada de tarda adscrit a la Biblioteca als dels altres tipus de jornada, s'acorda modificar el punt 4.2.1 de l'acord de 4 de febrer de 1998 de regulació de les jornades i horaris del personal d'administració i serveis de la UPF, que passa a tenir la següent redacció:
4.2.1.- Jornada de tarda del personal en règim estatutari administratiu, destinat a la Biblioteca.
Aquest personal ha de realitzar un total de 6 hores i 30 minuts de treball.
L'horari de permanència obligada és des de les 14h. i 30m. A les 20 h. i 30 m.
La flexibilitat en l'entrada s'inicia a les 14 h.
La flexibilitat en la sortida s'inicia a les 20h. i 30m. i acaba a les 21h.
18. Proposta de designació de membres de les comissions de Doctorat, de Recerca, d'Estratègia Informàtica i de Política Lingüística
Primer. Es procedeix a la renovació de la Comissió de Doctorat, que passa a tenir la composició següent:
Assistiran a les reunions amb veu però sense vot:
Segon. Es procedeix a la renovació de la Comissió de Recerca, que queda formada pels professors següents:
Tercer. S'acorda designar el delegat del rector per a la Innovació Docent, Francesc Pedró García, i el sotsdirector de la Biblioteca, Josep Sort Ticó, com a nous membres de la Comissió d'Estratègia d'Informàtica.
Quart. Es ratifica la designació de la professora Elisabet Almeda Samaranch com a representant del Departament de Ciències Polítiques i Socials a la Comissió de Política Lingüística, en substitució de la professora Conxa Planas Planas.
19. Afers de tràmit
Primer. La Junta de Govern agraeix a l'artista Luis Hernández Gordillo la cessió gratuïta del cartell inaugural del curs 1999-2000.
Segon. Es ratifiquen els següents convenis institucionals i de col·laboració:
21. Proposta de transferència de crèdit
Atesa la necessitat de futures inversions en equipaments per a dotar suficientment els espais de nova creació que s'estan posant en marxa actualment a l'Àrea de Ciutadella,
Atès que el crèdit disponible actualment en el concepte 623 "Inversió nova. Mobiliari i equipaments" és de 21.676.550 pessetes, import previst de comprometre properament en aquesta i altres actuacions,
Atesa la conveniència de disposar de crèdit suficient per a fer front a les inversions en equipaments,
Atesa la necessitat de dotar de crèdit pressupostari el concepte 624 "Inversió nova. Equipaments per a procés de dades", com a conseqüència de l'inici dels estudis d'Enginyeria Informàtica i Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes,
Atès que el crèdit disponible actualment en el concepte 624 "Inversió nova. Equipaments per a procés de dades" és d'11.240.123 pessetes,
Atesa la conveniència de disposar de crèdit suficient per a fer front a les inversions necessàries per a l'inici dels estudis en el proper curs acadèmic,
Atès l'informe efectuat pel Cap del Servei de Recursos Humans segons el qual, i després d'efectuar una anàlisi de la despesa comptabilitzada i d'efectuar una previsió de la despesa fins a 31.12.99, es preveu un crèdit sobrer per import total de 30.000.000 pessetes, en els conceptes 130 "Laborals. Retribucions PAS laboral" (10.000.000 pessetes) i 143 "Altre personal" (20.000.000 pessetes),
Vist que procedeix modificar el crèdit en els conceptes pressupostaris 623 "Inversió nova. Mobiliari i equipament" (7.000.000 pessetes) i 624 "Inversió nova. Equipaments per a procés de dades" (23.000.000 pessetes) per un import total de 30.000.000 pessetes, per mitjà d'una transferència de crèdit.
Vist l'article 27 de la Instrucció General per a la Gestió del Pressupost i les Finances de la UPF aplicable a l'exercici 1999, es proposa al Consell Social que autoritzi aquesta transferència. | 0.636091 | curate | {"cs": 0.00704390702042733, "ca": 0.9799639978085622, "es": 0.003130625342412147, "pt": 0.0023479690068091102, "da": 0.0007826563356030367, "ja": 0.0009391876027236441, "sv": 0.0014870470376457698, "fr": 0.00383501604445488, "en": 0.00046959380136182204} | : /organitzacio/estructura/organs/organs-collegiats/Consell_Govern/acords/antiga__junta_/21-07-1999.html |
oscar-2301_ca_20230418_3_140838 | Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
No em tornis a mostrar
aquest missatge.
×
Política de galetes
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
Català Español English
Identificació
REUSOPENDATA
Conjunts de dades
Desenvolupadors
Informació
API
Contacta
Peticions de dades
Queixes i suggeriments
Què és ReusOpenData?
Aplicacions
Cerca conjunts de dades
BENVINGUTS, BENVINGUDES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Inici
Conjunt de dades
Cerca conjunts de dades
Submit
Ordena per Rellevància Nom ascendent Nom descendent Últim modificat
Ves
1 conjunt de dades trobat
Organitzacions: Ajuntament de Reus Formats: HTML JSON TSV XML Etiquetes: itinerari castellvell
Filtrar resultats
Ruta R02: De Misericòrdia a Castellvell
Itinerari de 4,2 km que segueix la ruta dels grans passejos de Reus fins a la carretera de Castellvell. Durada a peu aproximada de 1 hora i 45 minuts. | 0.733025 | curate | {"ca": 0.8689275893675527, "pt": 0.02621448212648946, "de": 0.007149404216315307, "es": 0.006966086159486709, "en": 0.08652612282309807, "bs": 0.0021998166819431715, "eb": 0.001466544454628781, "fr": 0.0005499541704857929} | https://opendata.reus.cat/cps_dataset?res_format=HTML&tags=itinerari&res_format=JSON&res_format=TSV&organization=ajuntament-de-reus&res_format=XML&tags=castellvell |
mc4_ca_20230418_6_531250 | Número 5 del full informatiu del PSM-EN
areus | 25 Setembre, 2005 22:19
Ja està aquí el full número 5 de l'agrupació del PSM-EN de Santa Margalida, Can Picafort i Son Serra. Podeu llegir els articles aquí, o el podeu descarregar en PDF aquí (192 KB).
Per crítiques, dubtes suggeriments: [email protected]
areus | 25 Setembre, 2005 22:16
Les Illes Balears han patit històricament un tractament fiscal injust, que ha provocat greus deficiències en educació, sanitat, pensions, etc. A més, som unes de les comunitats que pateix de manera més severa les conseqüències de la immigració, així com ocupem els primers llocs en les estadístiques de delinqüència, violència de gènere, analfabetisme, abandonament escolar i d'esforç de les famílies a l'hora de comprar un habitatge a nivell estatal. Des del PSM- Entesa Nacionalista creiem que tot això no és fruit de la casualitat i que la falta d’inversió ha posat i posa en perill la nostra economia, la cohesió de la societat i la viabilitat del país.
La reforma de l'estatut dóna una oportunitat única de crear un marc favorable per tal que se solucionin els problemes esmentats: donar a les Illes la capacitat plena de gestionar l'educació, la seguretat, la immigració, el transport, les infraestructures, etc. comptant amb les recursos necessaris.
Volem un model d'estat plurinacional i pluricultural on prevalgui el respecte mutu, on s'acceptin les decisions fruit de la participació social i del diàleg i on es doni resposta als interessos i necessitats de tots els ciutadans.
Si voleu obtenir més informació sobre el model d'estatut que defensa el PSM-EN visitau:
Full informatiu número 5 | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)| (traducir al castellano)
areus | 25 Setembre, 2005 22:15
El viatge a Menorca de destacats empresaris locals del "bloc" i de "l'aigua" amb regidors d’aquest municipi.
Les complicacions, que actualment, suposa la circulació a Can Picafort.
La barrejada que un dels dimonis va donar als consellers Flaquer, Rodríguez i Jaume Font a la processó. Dissimularen bé, però se'ls notava l’emprenyada.
La quantitat d'inauguracions que es preveuen pel final de la legislatura (o seran com la piscina? ).
L'extensió i l'impacte visual de les instal·lacions i l'abocador del Corral Serra. I això que el PP va demanar al Govern per comprar-ho i regenerar-ho, que si no!! !
areus | 25 Setembre, 2005 22:10
L'adjudicació de l'explotació de les platges al 2001 és tota una història de despropòsits, com també les seves conseqüències. Començant per l'adjudicació gens transparent a una persona, Baltasar Pulpillo, que ni havia fet la millor oferta ni acreditava cap tipus de solvència tècnica ni econòmica. En realitat, qui explotava les platges era una societat de Bartomeu Gelabert: Tecplaya. Poc mesos després, dia 20 de juliol de 2001 apareix a Ultima Hora la notícia: "El concesionario de las playas 'hace caja' en una empresa de la mujer del alcalde". De fet, a la mateixa notícia, Bartomeu Gelabert reconeix ser qui explota les platges i, encara que nega cap relació amb el batle, sí que afirma que manté tractes amb Gabriel Moranta (lloguer d'"hamaques" i assesorament), que aleshores era administrador de la societat Playas Mar Balear, propietat de la dona del batle. Al marge de les implicacions penals que poden arribar a tenir aquestes relacions si es desmostren, no acaba aquí la cosa: l'empresa Tecplaya no va presentar tots els avals corresponents per a l'explotació de l'any 2002, ni l'Ajuntament els hi va exigir (per descuit?). El resultat és que Tecplaya deu més de 240.000 euros a l'Ajuntament, que no cobrarem. Per fer-nos una idea, això és el doble del que ingressa l'Ajuntament per la taxa d’ocupació de la via pública amb taules i cadires de tot el municipi. I per a més inri, ni Baltasar Pulpillo, que era el concessionari, ni Tecplaya (que realment explotava les platges) varen liquidar a hisenda els imposts corresponents a la concessió de l'explotació. El resultat és que hisenda reclama més de 410.000 euros a Pulpillo, que es declara insolvent i que, per tant, tampoc cobrarem.
areus | 25 Setembre, 2005 22:08
El gran creixement urbanístic de Can Picafort els darrers anys -juntament amb la falta de planificació de l'Ajuntament quant a dotació de serveis dels nous urbanitzables- fa temps que deixà obsoleta la xarxa de clavegueram i causà grans problemes, sobretot els mesos d'estiu.
Decidits a solucionar aquest problema, l'equip de govern va treure a concurs un projecte de quatre anys i més de 2 milions d’euros de pressupost per remodelar parts de la xarxa. Ho feren amb tantes ganes que varen incloure, al projecte, trams que ja estaven reformats de feia poc temps. Les empreses "més vives", amb una demostració de generositat, rebaixaren les seves ofertes per fer "tota" l'obra. A pesar de tant magna obra, que ha acabat amb un any, una quarta part del temps previst inicialment, alguns problemes persistien: desafortunadament no es tengueren en compte les pluvials que qualque pic han tornat aflorar dins Can Picafort. El problema greu, però, es traslladà a la rotonda de davant el Caprabo on seguia aflorant la merda, i els camions no s'aturaven de fer viatges. Va ser llavors, quan, en un acte de patriotisme inesperat, Pedro Mas decidí segellar aquesta sortida desviant tots els excrements a territori Murer!
areus | 25 Setembre, 2005 22:04
Es hora que Del Olmo assumeixi responsabilitats polítiques pel cas del menjador. Des d'un primer moment el batle es negà a acceptar cap responsabilitat laboral amb les persones que hi treballaven i assegurava no saber-ne res. Contàvem, al full passat, que demanàrem un ple per regularitzar la situació d'aquestes persones i el poc cas que ens feren, així com la denuncià a inspecció de treball que efectuàrem. L'informe de la inspecció de treball i la corresponent sanció de 5000 euros imposada a l'Ajuntament posa en evidència la responsabilitat laboral que aquest tenia amb les persones que treballaven al col·legi i que es negava a assumir Del Olmo.
Però també volem destacar l'actitud covard de Del Olmo responsabilitzant l'ex-directora i assegurant que desconeixia la situació. Ho trobam reprovable per dos motius: primer, va ser Del Olmo qui va signar el conveni amb la Conselleria d'Educació pel qual l'Ajuntament es responsabilitzava de les despeses de personal del menjador; i segon: l'any 1998 i posteriors, Del Olmo formava part del Consell Escolar com a representant de l'Ajuntament, on es tractaven habitualment temes del menjador. Si es va produir tal situació al col·legi va ser per deixadesa de funcions de Del Olmo, com a batle i com a representat de l'Ajuntament al Consell Escolar.
areus | 25 Setembre, 2005 21:47
Ja és un fet, el passat 11 de juliol l'Ajuntament va treure a concurs l'explotació de la piscina coberta. A més, el concurs inclou la construcció i explotació durant un mínim de 15 anys de 3 sales polivalents (fitness, aeròbic) finançades però amb doblers públics (fins a 222.000 euros més, posarà l'Ajuntament). El que suposa, de fet, el finançament públic d’un gimnàs privat.
El PSM-EN vàrem presentar (fa més de mig any) una moció per garantir l'ús de les instal·lacions esportives de forma gratüita per part de centres educatius, associacions de gent major i entitats juvenils i esportives, fos quin fos el futur de la gestió d'aquestes instal·lacions. Encara és l'hora que l'equip de govern es digni a debatre aquesta proposta.
D'altra banda, atès que estam parlant d'unes instal·lacions públiques que han suposat un cost molt alt pels margalidans el PSM-EN, vàrem presentar propostes de reduccions i descomptes a les tarifes màximes que l'equip de govern proposà al plec de condicions. Propostes que foren rebutjades i que hem tornat presentar en forma de reclamacions. Al quadre podeu veure un esquema amb allò que aprovà l'equip de govern i les nostres propostes.
*La proposta de l’equip de govern no distingeix entre el preu d’anar a la piscina o a totes les instal·lacions.
Entrada dia (piscina)*
Abonament mensual (piscina)*
Hora pista tennis
Full informatiu número 5 | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)| (traducir al castellano)
El PSM-EN demanarà responsabilitats polítiques a Del Olmo pel cas del menjador.
areus | 17 Setembre, 2005 13:31
El PSM-EN de Santa Margalida creu que Del Olmo ha d'assumir responsabilitats polítiques pel cas del menjador.
Des d'un primer moment el batle es negà a acceptar cap responsabilitat laboral envers les persones que treballaven al Col·legi i assegurar-va desconèixer la situació.
El PSM-EN demanà, a una petició registrada dia 30/3/2005 (Diari de Mallorca i El Mundo 31/3/2005), un ple per regularitzar la situació del personal de l'Ajuntament. Com a resposta a aquesta petició el PSM-EN només va rebre menyspreu per part del batle Del Olmo: (veure: aquí )
Davant aquest actitud i veient que no hi havia voluntat per regularitzar aquesta situació el PSM-EN efectuà la corresponent denúncia a inspecció de treball dia 8/4/2005 (Ultima Hora i Diari de Mallorca de 9/4/2005)
Ara, la inspecció de treball i la corresponent sanció imposada a l'Ajuntament evidencia aquesta responsabilitat laboral, en virtut del conveni entre la Conselleria d'Educació signat al 1998, que tenia l'Ajuntament amb les persones que treballaven al Col·legi Eleonor Bosch, i que es negava a assumir el batle Del Olmo.
Però el PSM-EN també vol destacar l'actitud covard de Del Olmo responsabilitzant a l'ex-directora i assegurant des del primer moment que desconeixia la situació. El PSM-EN ho considera reprovable per dos motius:
Va ser Del Olmo qui va signar el conveni dia 1 de setembre de 1998 amb la Conselleria d'Educació, on l'Ajuntament es responsabilitzava de les despeses de personal del menjador,
Al 1998 i a anys posteriors Del Olmo, com a representant de l'Ajuntament formava part del Consell Escolar del Col·legi (tal com consta a les actes de les reunions de Consell Escolar), on es tractaven habitualment temes relacionats amb el menjador.
Per tant si es va produir tal situació al Col·legi va ser per deixadesa de funcions de Del Olmo, com a batle i com a representat de l'Ajuntament al Consell Escolar.
Per tant, el PSM-EN estudiarà la setmana vinent la presentació d'una moció de reprovació contra Del Olmo per aquesta deixadesa de funcions i per la seva posterior actitud amb la situació del menjador.
El PSM-EN demana condicions més justes per la concessió de la piscina
areus | 20 Agost, 2005 10:00
Ahir el PSM-EN municipal vàrem registrar a l'Ajuntament de Santa Margalida reclamacions contra el plec de condicions que ha de regular la concessió del servei púbic de piscina municipal i serveis esportius complementaris, que actualment es troba en exposició pública.
Les nostres reclamacions, principalment, es basen en que les instal·lacions a les quals afecta aquesta concessió són instal·lacions públiques, pagades amb doblers públics, procedents dels imposts dels ciutadans de Santa Margalida. A més, les noves instal·lacions a construir i explotar per la concessionari seran finançades en fins a 222.000 €, procedents també dels imposts dels ciutadans de Santa Margalida.
Per tant les condicions d'accés haurien de ser assequibles per tothom i en especial pels ciutadans de Santa Margalida, cosa que no contempla aquest plec.
En aquest sentit, les nostres reclamacions, resumint un poc, demanen:
condicions preferents pels centres escolars del municipi.
donar major puntuació a les empreses que ofereixin millors tarifes i descomptes.
modalitats d'accés més assequibles.
disminuir les tarifes màximes proposades per l'Ajuntament. Que en alguns casos (com en el de lloguer de pistes de tennis són autèntics disbarats)
proposam descomptes mínims per residents, majors, discapacitats i usuaris de targeta verda.
Adjuntam l'escrit de reclamacions presentat.
Aclariment respecte l'amollada d'ànneres
areus | 13 Agost, 2005 13:17
Dimarts passat vaig escriure un carta, de la qual en varen aparèixer referències a la premsa, on demanava que s'aplicàs a tots els municipis la llei de protecció d'animals, fent referència a la polèmica que envolta des de fa molts d'anys l'amollada d'ànneres de Can Picafort i a la normalitat amb que es va desenvolupar una amollada molt semblant a la Colònia de Sant Jordi.
El meu escrit no era una defensa de l'amollada de Can Picafort, encara que s'hagi interpretat d'aquesta manera. La meva intenció era manifestar que si les administracions no tracten a tots per igual perden la seva credibilitat, i que la llei s'havia d'aplicar per tots igual.
Aquest divendres, a una notícia del Diario de Mallorca sobre l'amollada d'ànneres de Can Picafort, el batle Antoni Del Olmo, que havia interpretat o li varen comentar que jo havia fet carta en defensa de l'amollada, fa aquestes declaracions: “Durante cuatro años la conselleria de Agricultura, la que nos multaba por la fiesta, estuvo en manos del PSM y no salió nadie de este partido de Santa Margalida a defendernos.”.
Divendres el matí me vaig posar en contacte amb el Diario de Mallorca per comentar aquestes declaracions del batle Antoni Del Olmo, ja que trobava que hi havia coses que s'havien de recordar.
La primera és que les multes no varen començar amb el pacte de progrés. La primera multa va ser a l'any 1997, amb Govern Balear del PP (tot i que les primeres multes no es varen pagar, ja que es varen poder recorrer per defectes de forma) i les darreres havien estat amb l'actual Govern Balear del PP, que havia prohibit expressament l'acte.
La segona és que a l'any 2000, el PSM de Santa Margalida, del qual jo encara no formava part, va mediar amb la conselleria d'agricultura perquè no hi hagués inspectors de la conselleria a l'amollada. Aquesta actuació no va ser perquè el PSM a l'any 2000 estigués a favor de l'amollada, sinó perquè volia intentar evitar la crispació que es podia produir.
A part d'això, demanat sobre que trobava de tot plegat, vaig comentar que jo personalment no acabava d'entendre el que comentaven les associacions de defensa dels animals sobre l'estrès que pateixen les ànneres al transport, comparant amb altres casos, però que els tribunals havien dictaminat que hi havia maltractament, i per tant aquestes festes no es podien fer.
Avui, al matí, he llegit la notícia sobre aquestes declaracions al Diario de Mallorca, i veig que les meves paraules no varen ser del tot clares o no han estat ben interpretades.
En concret el paràgraf on diu:
Aún así los nacionalistas siguen manteniendo su apoyo a la suelta de patos. Reus asegura que "los animales no sufren maltrato, por lo menos no más que cualquier ave que se vende en un mercado".
On he de comentar que:
Jo no pens que els animals no sofreixin maltractaments. Sinó que l'estrès que puguin sofrir les ànneres durant el transport es dona en altres circumstàncies, com per exemple els mercats.
Els tribunals han donat la raó als que argumenten que els animals sofreixen maltractament, per tant no recolzam aquesta festa.
El fet que la llei de protecció tengui sedassos com els de que una festa tengui més de 100 anys, que permeten el maltractament dels animals és injust, i mentre sigui així la gent que veu prohibides les seves festes per no arribar a aquest mínim d'antiguitat es sentirà discriminada, per que continuarà veient que a Mallorca mateix es celebren corregudes de braus on aquests pateixen molt mes que a altres festes.
Per què uns no i els altres sí?
areus | 08 Agost, 2005 20:26
Avui dematí, en fullejar la premsa, m'he topat amb una notícia que sortia a diversos mitjans que m'ha cridat l'atenció. Resulta que ahir migdia a la Colònia de Sant Jordi, com una activitat més de les seves festes d'agost, hi va haver una 'tradicional' amollada d'ànneres organitzada per l'Ajuntament de Ses Salines, com cada any.
A l'acte, segons la premsa, hi varen participar una cinquantena de banyistes, que varen perseguir les ànneres amollades des d'una embarcació de l'organització, observats per unes 200 persones. Aquestes festes d'agost de la Colònia de Sant Jordi acabaren ahir vespre amb un castell de focs artificials.
La comparança amb l'amollada d'ànneres que es realitza el dia de la Mare de Deu d'Agost a Can Picafort és inevitable i, com podeu imaginar, aquest és el motiu pel qual la notícia m'ha cridat l'atenció.
Les diferències entre les dues amollades són ben poques. Jo només n'hi veig dues: la primera és que el nombre de participants (tant persones com ànneres) és molt superior en el cas de Can Picafort. La segona és que, des de fa més de 4 anys, l'amollada de Can Picafort està envoltada de polèmica i és sancionada pel Govern Balear (independentment del seu color). Ara mateix està prohibida de forma explicita per l'actual govern.
Com pot ser que dues activitats idèntiques rebin un tractament tan diferent per part de l'administració autonòmica? Per què uns sí i els altres no? Què n'han de pensar els ciutadans de Can Picafort i tot el municipi de Santa Margalida?
Les administracions han d'anar especialment alerta amb aquestes coses, perquè és per allà on se'n va tota la seva credibilitat. Si hi ha una legislació que, segons els tribunals, és infringida per aquests actes, l'administració té l'obligació d'actuar. Però per tot. No només a Can Picafort. Perquè prohibir-ne un i callar davant un altre és riure's de la gent, i sobretot dels picaforters.
La privatització de la piscina que vol dur a terme Del Olmo va en contra de la majoria de ciutadans
areus | 06 Juliol, 2005 11:52
Els 2 primers anys amb representació municipal!
areus | 22 Juny, 2005 12:52
L'Agrupació del PSM-EN de Santa Margalida, Can Picafort i Son Serra volem celebrar els dos primers anys de legislatura amb representació municipal sopant a S'Alqueria el pròxim divendres 8 de Juliol.
Si ens voleu acompanyar, podeu obtenir tiquets (18 €) cridant a Toni Reus o Joan Malondra.
Número 4 del full informatiu del PSM-EN
areus | 21 Juny, 2005 13:04
Ja hem publicat el quart full informatiu de l'agrupació del PSM-EN de Santa Margalida, Can Picafort i Son Serra. Podeu llegir els articles aquí, o el podeu descarregar en PDF aquí (1285 KB).
areus | 21 Juny, 2005 12:58
Març 2004: "la piscina de Santa Margalida estarà acabada el 30 de maig", això eren les paraules d'en Joan Ferragut ara fa més d'un any. No va contar cap mentida ni una. Sí, qualque 30 de maig estarà llesta, però ves tu a saber de quin any. Les instal·lacions que envolten la piscina estan fetes un desastre, plenes d'escombraries d’obres, llosques de tabac pertot arreu i pintades a les parets. La piscina tampoc es salva: la cúpula està bruta i té dificultats per obrir-se, ben aviat ni s’obrirà, (garantia?). les escales per baixar a l’aigua estan rovellades juntament amb la cadira per minusvàlids. A més, la piscina perd molta d'aigua! La porta del darrere no té pany i s’aguanta mitjançant un tub de PVC, (seguretat?) | 0.833233 | curate | {"ca": 0.9554865978278316, "es": 0.032850034776095445, "fr": 5.3501685303087046e-05, "en": 0.00941629661334332, "pt": 0.0014980471884864374, "it": 0.0006955219089401317} | http://areus.balearweb.net/page/8 |
macocu_ca_20230731_9_8025 | Actualitat
La setmana passada va tenir lloc una sortida entre Binimel·là i Cala Tirant on vàrem poder observar diverses formacions geològiques com falles o plecs. Es va seguir el Camí de Cavalls i a mesura que ens apropavem a Cala Tirant l'ombra del grup es projectava al nostre costat com es pot veure a la fotografia feta per Alejandro Benejam.
El nostre antic alumne Antoni Piris Orfila va rebre el Premi Extraordinari de Formació Professional de Grau Superior de la Família Professional d'Electricitat i Electrònica.
A final de maig els grups de 1r ESO B i D van disfrutar de la sortida a Ciutadella per realitzar un dels tallers de Salut Jove que ens va dur a conèixer Alforí.
Aquesta setmana al nostre Institut s'ha celebrat la Festa de Final de curs, amb els reconeixements de mèrits a alumnat per nivells i premis a diferents concursos i proves. La graduació de 4t ESO i despedida a na Celia Reverte. | 0.801754 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_4_189291 | La construcción europea sólo podrá tener éxito, sólo tendrá sentido, si la finalidad última y principal que persigue son las personas. Éste es el motivo por el cual, 20 años largos tras la firma del Tratado de Maastricht, que creó la ciudadanía de la Unión Europea, se ha escogido el 2013 como el Año Europeo de la Ciudadanía. El objetivo es garantizar que las personas conozcan sus derechos como ciudadanos de la Unión Europea y la manera de ejercerlos con plenitud.
En el contexto de crisis actual, se ha pasado de ver la UE como un ente abstracto y amable que facilitaba fondos y que a todo ayudaba, a ser considerada una institución igualmente abstracta pero voraz que obliga a políticas de recortes que afectan a nuestra calidad de vida. Lo único que tienen en común estas dos visiones, tan opuestas entre sí como sesgadas, es la percepción de lejanía con que las personas ven a las instituciones europeas, y demuestra la dificultad que encuentran a la hora de identificarse y sentirse partícipes en el proceso de construcción. El reto se encuentra en profundizar en la democracia europea en todos los terrenos, porque sólo así los ciudadanos se podrán sentir soberanos en todos los ámbitos.
Para conseguirlo, el Año Europeo de la Ciudadanía se centrará en valorar todo lo que se ha conseguido hasta ahora para buscar respuestas a las expectativas ciudadanas de cara al futuro. Por este motivo, se han planificado numerosos actos que abordarán la manera en que los ciudadanos de la UE pueden beneficiarse directamente de los derechos asociados a dicha condición de ciudadanos. Sin embargo, este año sobre todo servirá para impulsar un amplio debate europeo con los ciudadanos sobre cómo tendría que ser la Unión Europea del futuro y qué reformas son necesarias para mejorar la vida cotidiana de las personas, ya que Europa no tiene sentido si no sitúa a sus ciudadanos (con sus necesidades, anhelos e intereses) en el centro del proceso de construcción europea.
La iniciativa ciudadana europea (ICE) constituye un gran paso en ese sentido. Desde el 1 de abril de 2012, un millón de ciudadanos de un mínimo de 7 países de la UE pueden instar a la Comisión Europea a legislar sobre cualquier asunto de su competencia. Este instrumento, acompañado de otros mecanismos de interacción entre los ciudadanos y las instituciones introducidos por el Tratado de Lisboa, refuerzan la democracia participativa europea.
El año 2013 pretende acercar más que nunca la ciudadanía a la UE. El 2013 será el año en que la Comisión Europea redactará su próximo Informe sobre la ciudadanía de la UE, que recogerá las iniciativas destinadas a eliminar los obstáculos que todavía impiden que los ciudadanos ejerzan plenamente sus derechos. El año 2013 también es un buen momento para abordar el debate sobre el futuro, justo un año antes de las elecciones europeas de 2014, cuando todos los ciudadanos de la Unión volverán a escoger a sus representantes en la eurocámara.
Conseguir una mayor conciencia de pertenencia a Europa, de que somos ciudadanos europeos, con todo lo que ello implica, es el gran reto. Sólo la participación y la implicación de las personas en la construcción europea, el bello y viejo sueño empezado nada más finalizada la Segunda Guerra Mundial, garantizará a nuestros hijos un futuro mejor en una Europa más cohesionada, más próxima, más tangible y más real.
No podemos olvidar que Europa se alzó pensando en las personas (impedir la guerra para evitar más muertos y vivir en paz), que la PAC (política agraria común) nació para garantizar la suficiencia alimenticia de los europeos, y que el espacio Schengen se creó para favorecer la movilidad de todos los ciudadanos entre los diferentes países de la Unión. Queda claro que el proyecto europeo no tiene sentido si no hace de los ciudadanos su eje fundamental.
Per Montserrat Pi i Llorens, Professora de Dret Internacional Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona
Segons diu el Tractat de la Unió Europea, la iniciativa ciutadana és un mecanisme mitjançant el qual un grup d’almenys un milió de ciutadans pot convidar la Comissió a presentar una proposta d’acte jurídic. D’aquesta fórmula es desprèn clarament que l’èxit d’una campanya de recollida de signatures en favor d’una determinada iniciativa europea no garanteix al cent per cent que acabi esdevenint un acte de dret europeu, ja que qui té l’última paraula per iniciar el procediment legal és la Comissió Europea, que prendrà una decisió tenint en compte tant criteris de legalitat com d’oportunitat. No es pot oblidar que, en el procediment legislatiu a la Unió Europea, la Comissió és la institució que té el monopoli de la iniciativa, és a dir: és l’única (amb poques excepcions) que pot iniciar amb la seva proposta el procediment legislatiu que acabarà amb l’adopció d’un acte jurídic.
La discrecionalitat de la Comissió a l’hora de decidir si assumeix o no una iniciativa ciutadana ha estat valorada negativament per algunes veus, que han assenyalat que depèn de com s’acabi aplicant aquest instrument, a la pràctica pot generar frustracions en la ciutadania i provocar l’efecte contrari del pretès, és a dir, allunyar encara més els ciutadans de les institucions europees. En aquest sentit, és d’esperar que la Comissió demostri una exquisida sensibilitat política, i es mostri receptiva a les iniciatives que es presentin. Cal valorar que, fins ara, la Comissió ha estat enormement oberta a les demandes que li arriben des de diferents sectors (especialment el Parlament Europeu) per presentar una determinada proposta legislativa, tot i que cal tenir en compte que la Comissió fins ara només presenta propostes que creu que són viables, és a dir, que poden ser objecte de consens en les institucions amb poder legislatiu, no només el Parlament Europeu sinó també el Consell; en definitiva, els representants dels estats membres.
Tenint en compte tot això, resulta imprescindible insistir que la iniciativa ciutadana, més enllà de la capacitat d’incidir en el procés legislatiu, presenta unes altres funcions extremadament positives: la possibilitat d’incidir en l’agenda política de les institucions de la UE i la creació d’un espai polític autènticament europeu. Aquestes són les principals virtuts de la iniciativa ciutadana, en una Unió Europea que ha arribat molt lluny en la integració econòmica però que segueix presentant fortes mancances en l’àmbit de la unió política i de funcionament democràtic.
Efectivament, l’èxit d’una iniciativa ciutadana comporta l’obligació de les institucions europees d’escoltar i difondre les seves idees. Aquest és de per si ja un gran triomf, atès que significa introduir les propostes ciutadanes en l’agenda política dels principals actors polítics (i previsiblement dels mitjans de comunicació) europeus. I significa també que milers de ciutadans europeus hauran debatut, s’hauran organitzat, hauran defensat un propòsit comú més enllà de les fronteres del seu estat, contribuint d’aquesta manera a l’objectiu que la Unió Europea no sigui només un espai econòmic sinó també un espai polític on la veu dels ciutadans es faci sentir.
Per Mariona Illamola Dausà, Professora de Dret Internacional Públic de la Universitat de Girona
Europa no es construirà de cop sinó pas a pas, a través de fites concretes. Aquesta idea, extreta de la Declaració Schuman, reflecteix la manera com s’està duent a terme el procés de construcció europea. I la iniciativa ciutadana europea és un pas més en el camí de construcció d’una solidaritat de fet i d’una Europa realment de tots.
Si en els seus orígens es van atorgar drets a les persones en qualitat de factors de producció, l’entrada en vigor, el novembre de 1993, del Tractat de Maastricht va ser un revulsiu en establir l’estatut del ciutadà europeu i atorgar drets als nacionals dels estats membres amb independència de la vinculació econòmica. La inclusió de drets polítics va ser un gran avenç.
La innovació que suposa la iniciativa ciutadà europea en el vigent Tractat de Lisboa és, al meu entendre, un nou i important pas endavant en aquesta via: oferir als ciutadans la possibilitat de participar en l’agenda política europea introduint-hi qüestions que considerem prioritàries és sens dubte positiu. És cert que la proposta ciutadana no vincula la Comissió, es tracta només d’una invitació a l’acció; però abans els ciutadans no podien ni tan sols proposar-la.
El fet que la iniciativa necessiti comptar amb el suport d’un nombre mínim de ciutadans residents a diferents estats membres permetrà reflectir el que suposa verament la unió, la diversitat, complexitat i punts en comú. Aquest caràcter transversal s’ha de veure en positiu com una nova manera de fer junts Europa, de fer créixer el projecte europeu, de mostrar els lligams que tenim, els interessos comuns dins la nostra diversitat.
La iniciativa ciutadana europea és una nova eina posada a l’abast dels ciutadans europeus per fer sentir la nostra veu, per exposar-la a les institucions europees, per acostar la Unió Europea a la ciutadania. De moment ja se n’han presentat algunes, per tant sembla obvi que els ciutadans volem participar de manera més activa en el procés de construcció europea a través d’aquest nou mecanisme que se’ns ha ofert. Ara cal esperar i veure quina serà la pràctica de la Comissió, si les tindrà en compte o no. Això només ho pot dir el temps, però de moment, la possibilitat ja existeix.
Per Max Vives-Fierro i Planas, Director de la Fundació Catalunya Europa
L’inici d’aquesta nova etapa democràtica a la UE, amb l’entrada en vigor del Reglament que regula la iniciativa ciutadana europea (ICE), és una gran noticia, i nosaltres els europeus hem d’estar orgullosos d’haver aconseguit incloure dins els tractats la base jurídica per impulsar aquesta nova eina de democràcia directa. Així que d’entrada, són bones noticies. El Reglament, a més, preveu una forma senzilla i bastant operativa de funcionament sobre el procediment.
Fins ara, pel que podem observar a la pàgina de la Comissió Europea, no hi ha gaires iniciatives que hagin començat a rodar, però penso que a poc a poc els ciutadans s’aniran acostumant a participar en la vida pública de veritat. També hem de celebrar que la Comissió impulsi mecanismes de difusió d’aquest instrument i faciliti la comunicació entre institucions i ciutadans.
Ara bé, hem de ser conscients que la UE no és un espai geopolític uniforme i que la tradició democràtica és molt diferent en uns països i en d’altres. No per això el projecte ha de decaure, però si que hem de ser conscients, des de Catalunya i de la resta de països del Sud, que cal fer molta pedagogia perquè hi arreli bé aquesta dinàmica democràtica. I aquesta pedagogia ha de ser sincera des de les institucions i des dels partits polítics sobretot. No és una lluita entre democràcia representativa i participativa, i democràcia directa, sinó que ha de ser un lligam. És per això que les iniciatives que ja són habituals en àmbits de governança més propers haurien de ser molt ben rebudes i tractades preferentment en seu parlamentaria, a fi d’evitar el desengany i la frustració. Haurien de ser vinculants? Deixo aquí la pregunta. La resposta la tenim a Suïssa, que penso que per aquests casos ens du uns quants anys d’avantatge.
Per Susana Beltran, professora de Dret Internacional Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona
Malgrat que no hem d’oblidar que un dels requisits per poder organitzar i/o adherir-se a una ICE es ser ciutadà de la Unió europea i, per tant, ser nacional d’un estat membre, es pot dir que aquest instrument té un abast transnacional tant pel que fa al territori com a les persones i la matèria.
Quant al territori, l’exigència que les signatures de suport d’una ICE provinguin de com a mínim set països membres confirma el seu caràcter transnacional. Igualment, és necessari que almenys un milió de ciutadans de diferents països donin suport a una ICE, fet que, de nou, palesa l’element transnacional. I finalment, la petició a la Comissió perquè proposi un acte legislatiu en alguns dels àmbits en què tingui competència significa que els ciutadans de la Unió han de cercar una matèria d’interès compartit. No pot tenir, a contrario sensu, un caràcter merament nacional. En aquest darrer punt, la consecució d’aquest mínim de signatures podria mostrar el grau de transnacionalització de la proposta.
En suma, la ICE és un dels primers instruments a escala europea, però també internacional, en què una petició d’un nombre significatiu de persones de diferents nacionalitats és dotada d’un marc legal i d’un valor cert que se li atribuirà en el procés de presa de decisions en el si d’una organització amb personalitat jurídica internacional. Representa, sens dubte, un pas més vers la consolidació d’una ciutadania europea sense fronteres reals en què la transnacionalitat esdevé un element indefugible.
Per Joaquim Millan, director d’Eurolocal i secretari general del Consell Català del Moviment Europeu
Durant molts anys, els agents motors del projecte europeu han estat els governs dels diferents estats membres. En aquest període, els conceptes de democràcia i de ciutadania han anat evolucionant, alhora que també ho ha fet la construcció europea.
L’anomenada manca de legitimitat democràtica que han patit i encara pateixen les institucions de la UE, i la manca d’implicació de la ciutadania en el projecte europeu, han creat un creixent interès per donar veu a l’àmbit més proper als ciutadans: el local (en els vessants econòmic, social i civil), i aconseguir així que participi en els diversos dominis de la política europea. Per això, els darrers anys s’han anat incorporant al debat actors provinents del nivell de govern regional i local, els agents socioeconòmics i també la ciutadania (societat civil organitzada).
La Unió Europea ha estat la primera interessada a incorporar aquests altres actors en el procés de construcció europea. Ha elaborat documents, estudis i publicacions que han avalat aquesta estratègia, alhora que s’han facilitat eines, espais, programes, xarxes, etc… per garantir que el projecte es fes realitat.
El document Projecte Europa 2030. Reptes i oportunitats , per exemple, fruit de la reflexió conjunta d’un grup d’experts sobre el futur de la Unió presidit per Felipe González, i que va ser presentat el 2010 al Consell Europeu, recull tres punts bàsics per a reforçar aquesta estratègia:
Esperem que tot això ajudi la ciutadana a implicar-s’hi i a participar en aquest projecte. L’any vinent tindrem una bona oportunitat de fer-ho també en el marc de l’Any Europeu 2013 sobre la Ciutadania Europea.
El Tractat de Lisboa (desembre 2007), contempla un procediment mitjançant el qual la ciutadania es pot adreçar a la Comissió Europea per instar-la a presentar una proposta d’acte legislatiu a la Unió Europea . Aquest instrument, anomenat Iniciativa Ciutadana Europea (endavant ICE), afavoreix la participació de la ciutadania a les institucions europees i enforteix els canals directes de la societat envers la Comissió.
Des de l’1 d’abril d’enguany, tothom que ho desitgi pot utilitzar aquest instrument regulat pel reglament de la UE 211/2011 del Parlament Europeu i del Consell.
Perquè una ICE prosperi, és necessari què, en el termini d’un any, un milió de ciutadans i ciutadanes europees d’un nombre mínim d’estats membres donin suport , mitjançant una signatura física o digital, a una qüestió formulada de la que en sigui competent la Comissió Europea i que hagi quedat degudament registrada i certificada prèviament a les institucions europees. A data d’avui ja hi ha una dotzena d’ICE’s en marxa . De temàtica variada (pluralisme dels mitjans de comunicació, el dret a l’aigua, garanties que s’han de prendre per a la incineració o la vivisecció, entre d’altres) les ICE ofereixen una nova via d’implicació ciutadana que obligarà a legislar més a prop dels problemes reals de la gent. Un dels punts positius de la ICE es que alhora que es fa campanya per a recollir el suport del milió de signatures, es fa Europa. El fet de recollir signatures per instar a la Comissió a legislar ja és un pas cap a la definició i reivindicació de millors polítiques i més pensades per i des de la ciutadania. Però caldrà estar amatent a les amenaces i a les debilitats de la ICE. Un mal ús, o una mala definició en els propòsits que es persegueixin des del Comité de Ciutadans (òrgan impulsor de la ICE), pot tenir com a resultat la no presa en consideració de la Iniciativa Ciutadana Europea, un fet que generaria frustració en l’eficàcia i utilitat d’un instrument que s’hauria de percebre com un avenç en l’aposta d’una participació directa de la ciutadania en els afers europeus. El director del Austrian Institute for European Law and Policy , Johannes Pichler,afirma què, amb la ICE, el Tractat de Lisboa ens convida als ciutadans a “ reconquerir Europa “. La ICE, com pocs altres instruments, dota de sobirania als ciutadans, sempre que sapiguem trobar la utilitat i la seva veritable funció en aquesta difícil, però més necessària que mai, construcció de l’Europa ciutadana.
Per Enric Vendrell i Aubach, Director del programa d’Innovació i Qualitat Democràtica
El Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica organitza les jornades Per una Europa més teva, pren la iniciativa a diferents punts del territori català per tal de donar a conèixer la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE), una nova eina impulsada des de la Comissió Europea (CE) per tal d’influir en les polítiques de la Unió Europea (UE) i fomentar la participació. Des de l’abril de 2012, un milió de ciutadans i ciutadanes de la UE procedents d’un mínim de set estats membres poden demanar a la Comissió Europea que proposi legislació en algun dels seus àmbits de competència. Aquest instrument es converteix així en una eina més per a la participació ciutadana en les polítiques de la UE, amb una capacitat mobilitzadora important.
Les jornades comencen el 18 d’octubre a Terrassa i es duen a terme també a Tarragona (30 d’0ctubre), Girona (5 de novembre) i Lleida (4 de desembre). Compten amb la col·laboració d’ajuntaments i altres institucions d’àmbit local, i amb el suport de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i l’Oficina d’Informació del Parlament Europeu a Barcelona. En aquest bloc trobareu reflexions sobre diferents aspectes de la Iniciativa Ciutadana Europea de la mà dels diferents experts que ens acompanyaran al llarg de les jornades. | 0.81355 | curate | {"es": 0.21280078572597808, "ca": 0.787199214274022} | http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/qualitatdemocratica/es/category/unio-europea/iniciativa-ciutadana-europea/ |
cawac_ca_20200528_6_191781 | Aquest juny, un primer alumne ja fa pràctiques en institucions de la Gran Bretanya
Ens bolquem en la formació de joves, aturats, en línia i a empreses”
Ilerna és la nova marca que els promotors de l'Acadèmia Tècnica i Les Heures han triat per al nou projecte de centre educatiu de Lleida. És l'evolució que ambdues entitats han escollit per especialitzar-se i oferir, des d'un centre privat i concertat, tot un conjunt d'ensenyaments professionals. Així, segons explica la directora d'Ilerna, Maite Llorens, han optat per deixar l'educació secundària per apostar fort per la formació professional, la continuada i l'ocupacional. A més, segons Llorens, amb una nova visió moderna i innovadora per tal d'adaptar l'educació i els cicles formatius a les necessitats de les empreses. Així, ja hi ha moltes empreses amb qui pacten una determinada formació per als seus empleats o per a futurs treballadors.
La innovació passa a Ilerna pels cursos de formació en línia, per internet, i que cada vegada tenen una major acceptació. Els alumnes poden seguir els cursos de forma no presencial, tot i que l'avaluació final sí que ha de ser presencial, explica la directora. I, de fet, tenen matriculats de fora de Lleida, fet que els fa pensar que aquest tipus d'ensenyaments creixerà.
Un altra novetat són aquests cursos fets a mida i que ja els han permès adaptar cursos de secretariat i administració, per exemple, a les necessitats de l'aeroport de Lleida-Alguaire, de manera que els alumnes, amb professorat del propi aeroport, aprenen feines de gestió i idiomes per poder treballar en aquest tipus d'instal·lacions. Un altre cas d'èxit són els cursos d'informàtica que els encarrega la multinacional Indra, que a Lleida té un centre de producció al Parc Científic i Tecnològic. Llorens destaca l'alt índex d'incorporacions a Indra dels joves formats a Ilerna, ja que “tenen l'avantatge que reben els ensenyaments que necessita l'empresa”.
Finalment, una altra novetat d'aquest curs són les estades a l'estranger per als alumnes de cicles formatius. Ilerna ha incorporat el programa Erasmus i des d'aquest mateix estiu els estudiants ja poden anar a la Gran Bretanya, primer destí escollit, per tal de combinar la formació teòrica amb pràctiques.
Concretament, aquest mes de juny, el primer alumne d'Ilerna ha viatjat a aquest país per iniciar la formació en centres de treball corresponents als seus estudis d'Administració i Finances. El jove ja ha començat a treballar al Clinton Centre, una organització sense ànim de lucre fundada per l'expresident dels Estats Units Bill Clinton, on realitzarà diverses tasques en l'àmbit administratiu i de gestió. A l'agost, es traslladarà al South West College, on treballarà en el departament de serveis a l'estudiant.
Ilerna té els seus orígens a l'Acadèmia Tècnica el 1968. Els germans Josep i Francesc Giné van crear aquest centre educatiu, sobretot de reforç i repassos. La primera seu es va situar a l'avinguda Blondel i després es van traslladar a la plaça Sant Joan, on ja van ampliar l'oferta amb cursos de preparació de preuniversitari, així com per l'accés a la carrera de pèrit en enginyeria industrial, que molts lleidatans cursaven a Vilanova i la Geltrú; o d'empresarials, que es feia a Sabadell. Posteriorment, recorda Maite Llorens, van créixer amb mòduls d'FP i més tard van aconseguir ser centre concertat.
El 1995 van contactar amb el col·legi Sant Jaume i van pactar una aliança per gestionar de forma conjunta aquest centre d'educació infantil i primària i ampliar l'oferta amb ESO i batxillerat. Així, l'empresa es consolidava i oferia tot un ampli ventall d'opcions educatives, ja que també van ampliar l'FP.
Poc a poc, Ilerna, aleshores Les Heures i Acadèmia Tècnica, anava creixent amb cursos de l'Inem i altres activitats per a empreses, cap on ara han enfocat el negoci amb Ilerna. Maite Llorens destaca que l'objectiu és “la formació de joves, aturats, per a empreses i en línia”. “En això, ens hi hem bolcat per fer-ho ben fet i abraçar menys branques d'ensenyaments.” Per tant, han deixat de banda l'ESO i el batxillerat i han “tornat als orígens amb una forta aposta per la formació professional”, reitera la directora. Ara imparteixen grau mitjà i superior de formació professional reglada i la resta de cursos per a empreses, aturats i per internet. En total són uns 16 cursos, tot i que dins l'oferta a empreses, de qualificació o per formar aturats, es diversifica i varia cada curs en funció de les necessitats o de les demandes.
Pel que fa als cicles formatius reglats, tenen autorització per impartir graus en administració i gestió, informàtica, imatge i so, sanitat i serveis socioculturals i a la comunitat. Aquest darrers, amb incorporacions per al proper curs, com cursos d'animació en 3D o de creació de jocs informàtics, per exemple.
Aquesta oferta fa que Ilerna disposi d'una plantilla fixa d'uns 50 treballadors, la major part docents, però que habitualment es converteix en prop de 80 per als diferents cursos que fan en funció de les necessitats i demandes d'empreses i institucions. Això es tradueix en 500 alumnes de formació reglada i molts més en altres cursos.
Ilerna és el resultat de l'evolució de l'Acadèmia Tècnica i del centre Les Heures de Lleida. Ara el centre s'especialitza en la formació professional integral, tant la reglada com l'ocupacional i la continuada.
Cursos
16
Treballadors
50
Any de fundació
1968
Creixement
Pendents d'una nova seu al centre
Un dels projectes més ambiciosos de futur de l'empresa Ilerna és la construcció d'una nova seu. La societat ja disposa d'un ampli solar al carrer de la Palma, 33, al Centre Històric. Maite Llorens, directora del centre explica que el procés avança amb calma a causa de la seva envergadura, ja que la intenció és aglutinar en un sol edifici tota l'activitat d'Ilerna, que ara es troba repartida en diferents espais.
I és que, a més de la formació que imparteixen, també estan autoritzats com a agència de col·locació, i aquest àmbit d'actuació afavoreix les seves relacions amb les empreses: han creat borses de treball o altres iniciatives per trobar feina a joves i aturats, i han fet assessorament personalitzat. En aquest sentit, Ilerna també facilita els certificats d'experiència professional i d'acreditació de competències, i també fan cursos del programa Forma i Insereix del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC). | 0.845084 | curate | {"ca": 0.9977876106194691, "es": 0.0009481668773704172, "fr": 0.0012642225031605564} | http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/658945-ilerna-primer-centre-a-lleida-especialitzat-en-formacio-professional.html |
mc4_ca_20230418_9_307826 | Expressió escrita | Recurso educativo 607661 - Tiching
Autoavaluació final T04 04 - Les avantguardes
http://pa.tiching.com/expressio-escrita/recurso-educativo/607661?type=3&value= | 0.276846 | curate | {"ca": 0.559322033898305, "pt": 0.4406779661016949} | http://pa.tiching.com/expressio-escrita/recurso-educativo/607661?type=3&value= |
mc4_ca_20230418_14_587224 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » sardana » Correfoc » Pells » Audiovisual (pel·lícules, documentals, dvd's) » Sonor » FESTA » Cultiu de la vinya » Festes Majors » Cerca Recursos Documentals | 0.729427 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A295&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A470&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2176&f%5B6%5D=field_tipologia_rec_doc%3A1&f%5B7%5D=field_tipologia_rec_doc%3A12&f%5B8%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A319&f%5B9%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A456&f%5B10%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A472 |
macocu_ca_20230731_10_352413 | Esteu aquí: Inici › Neteja i medi ambient › Notícies › Notícies 2022 › Ricomà: tots els nous parcs de tarragona seran inclusius
Avui l’alcalde Pau Ricomà ha presentat el nou parc infantil del Carrer Ixart, un parc inclusiu pensat per que tots els infants els puguin gaudir. L’alcalde ha explicat que “és el primer parc inclusiu del centre de la ciutat, però serà el primer de molts. A partir d’ara, tots els parcs nous de la ciutat de Tarragona seran inclusius”. Ricomà també ha destacat que el nou parc neix a partir “d’una reivindicació històrica de les associacions de veïns de la zona”. Ricomà ha posat de manifest que “el canvi a Tarragona és fa cada dia i en aquest cas es tracta de canviar un pàrquing de motos per un parc on els nens i les nenes puguin jugar”.
Per la seva banda, Chano Gamez, representant de l’associació de Veïns Tarragona Centre, ha volgut posar en relleu que “estem molt contents de veure com una de les nostres demandes prioritàries es fa realitat. Agraïm a l’actual consistori que hagi escoltat la nostra reivindicació i esperem que tirin endavant altres iniciatives com aquesta”. Núria Saba, de la presidenta de l’associació de Tarragona Centre, que no ha pogut ser avui a la presentació ha explicat “que els veïns de Tarragona Centre fa anys que demanem diversos equipaments, sobretot espais de joc al centre. Amb aquest nou parc, tant llargament reivindicat, estem molt contents”.
El cost de les obres és de 86.042 euros (IVA inclòs), i s’han instal·lat dos conjunts de jocs. El primer és un joc modular per nens i nenes a partir de 3 anys i amb capacitat de fins a 5 usuaris, que permet fer un recorregut als infants que utilitzen cadires de rodes, i que es complementa amb panells interactius de números, lletres, rellotge i música. El segon, es tracta d’un conjunt modular amb dues torres amb teulada per nens i nenes a partir de 3 anys i amb capacitat de fins a 18 usuaris. Disposa d’un túnel que comunica la xarxa d’escalar amb una de les torres, un tobogan i fins a sis panells interactius i inclusius amb jocs de música. El parc també compta amb dues molles i un balancí de fusta.
El paviment de la zona infantil és de cautxú sintètic per garantir la seguretat i minimitzar el risc de caigudes, ja que la superfície és sòlida i, al mateix temps, tova. A més, permet que sigui accessible als infants que han d’utilitzar cadira de rodes o caminadors. | 0.861112 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_3_9494 | El passat dissabte, la jutgessa Clara Ruiz Díaz va decretar presó preventiva per a Ronaldinho i el seu germà Roberto, acusats d’entrar al Paraguai amb passaports falsos. L’exjugador del Barça estarà un màxim de sis mesos a l’Agrupación Especializada, una seu policial que funciona com a presó i acull narcotraficants i polítics implicats en casos de corrupció, a l’espera que es resolgui definitivament l’assumpte.
Unes hores després de la presó preventiva dictada per la jutgessa, el periodista paraguaià Hernán Rodríguez ha difós, a través de les xarxes socials, la primera fotografia de Ronaldinho al centre penitenciari. El brasiler no ha perdut el somriure, però presenta un aspecte poc habitual en ell.
MUY FUERTE | Así se encuentra Ronaldinho Gaúcho en la Agrupación Especializada. Eso si, sin perder su peculiar sonrisa 🔟🇧🇷 pic.twitter.com/SXEwv1VHIF
Nou episodi protagonitzat per Ronaldinho que espatlla i difumina la seva trajectòria sobre el terreny de joc. No és el primer incendi protagonitzat per la llegenda del Barça des que va anunciar la seva retirada. Cal recordar que, en principi, el club blaugrana li està preparant un homenatge de cara al pròxim estiu. Serà, en principi, un partit al Camp Nou en el qual assistiran llegendes del futbol mundial. | 0.820718 | curate | {"ca": 0.8824463860206513, "es": 0.11755361397934869} | : /monesport/barca/primera-imatge-ronaldinho-preso_2114841102.html |
cawac_ca_20200528_6_62071 | Durant els últims anys , cada vegada que es produeix un brutal augment de tarifes del transport públic , la CGT del Metro de Barcelona ha fet pública la seva postura al respecte . Hem emès diversos comunicats de premsa, hem transmès la nostra repulsa als màxims dirigents polítics d’aquesta empresa, i tenim la sospita fundada que no ha servit absolutament per a res .
Per aquest motiu, hem decidit dirigir-nos als directament afectats per aquesta mesura, els usuaris, per explicar molt breument què està passant amb la gestió del transport públic en general, i la de Metro de Barcelona en particular .
LES DADES
Com ja són de sobres coneguts, no ens estendrem massa . El títol més usat, la T -10, puja un 5,1%. El bitllet senzill puja un 7,5% fins als 2’15 € , preu que , ja el 2013 , volem recordar que estava per sobre del seu equivalent en ciutats com París, Roma o Madrid ( on per cert, aquest any, no pugen les tarifes ) .
PER QUÈ PUGEN LES TARIFES ?
Bàsicament, perquè així ho han decidit els polítics integrants d’entitats com l’ATM, segons declara l’alcalde Trias a nombrosos mitjans, es veuen obligats a fer-ho pel fet que s’han reduït les aportacions de l’administració central; s’haurà oblidat comentar, suposem, que també s’han reduït les aportacions del Govern de la Generalitat.
En altres mitjans, responsables d’aquestes entitats argumenten que el motiu de la pujada és l’elevat endeutament de les empreses de transport públic. Potser també s’han oblidat comentar que són ells mateixos els qui decideixen com s’ha de endeutar cadascun.
QUINA ÉS LA NOSTRA POSTURA ?
La CGT de Metro entén que el transport públic és un dret i no una mercaderia. Per tant, seguirem lluitant contra els abusos tarifaris a la ciutadania. El transport públic ha de ser una eina social i no una eina més de recaptació en mans de polítics.
Aquesta sèrie d’abusos tarifaris, que es vénen repetint durant els últims anys, està emmarcada en un context general d’empobriment i abús sobre la classe treballadora. En aquest aspecte, elevar repetidament el preu del transport públic és una més, d’entre una llarguíssima llista, de les mesures destinades a recaptar a força d’empobrir als més desfavorits, aquells que no tenen altre mitjà de transport privat alternatiu.
I AQUESTS DINERS DE MÉS ... A ON ANIRAN DESTINATS?
Malauradament, no podem contestar aquesta pregunta. En tot cas, sí que estem capacitats per garantir a on NO ANIRAN aquests diners:
No anirà a millorar el servei. En els últims mesos s’han reduït el nombre de trens que presten servei, augmentant així el temps d’espera .
No anirà a millorar el salari del personal de conveni, que portarà ja 4 anys amb el salari congelat.
No anirà a contractar més personal per atendre els usuaris. En els últims mesos l’empresa utilitza qualsevol estratagema per intentar reduir el nombre de treballadors, reduint jornades de treball, no cobrint jubilacions, etc .
No anirà a la renovació del material amb el qual es presta servei. Ja fa molts mesos que no s’adquireixen unitats de trens i, segons està el panorama, sembla que l’envelliment progressiu, a més del manteniment deficient de les flotes de trens, està més que assumit pels nostres directius .
ON ES PERDEN TANTS DINERS?
Des del nostre punt de vista, aquesta escalada d’endeutament d’una empresa de transport públic, no és més que una mala gestió intencionada dels nostres responsables polítics.
Només cal dir que, si la situació és tal que es veuen obligats a ofegar a la ciutadania amb aquestes pujades, Per què segueix havent-hi gairebé un 10% de la plantilla, amb contractes fora de conveni, les retribucions dels quals segueixen sent una incògnita? Per què seguim sent una empresa superpoblada d’alts directius, vinguts de la política, sense cap coneixement relatiu al transport públic de viatgers? Per què se segueixen subcontractant treballs a empreses externes que podrien realitzar-se amb personal de Metro sense cap cost afegit?
Creiem que la sostenibilitat del transport públic és possible, però malauradament no interessa.
Sembla que el que interessa és que els serveis públics no funcionin, per la qual cosa cal presentar-lo a la societat com un luxe inassumible per al ciutadà. Ens temem que la mala gestió i el progressiu augment de tarifes astronòmiques facilitarà el que, algun dia, ens presentin la gestió privada del transport com la panacea que solucionarà tots els problemes. | 0.832174 | curate | {"ca": 0.9493351673544246, "nl": 0.0020632737276478678, "ru": 0.006189821182943604, "en": 0.02384227418615314, "pt": 0.018569463548830812} | http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article9922 |
macocu_ca_20230731_3_298256 | 3ESO a l’exposició Human Bodies
Una visita que ens ha deixat a tots ben impactats. | 0.575713 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_58304 | Serveis Medi Ambient S.A. (SMATSA), que pertany al grup empresarial AGORA GRUP, col·labora al llarg de tot l’any en diferents accions amb Càritas Sabadell i Andi-Down Sabadell, amb la voluntat de lluitar per la igualtat d’oportunitats i la inclusió laboral de totes les persones, especialment aquelles que pertanyen al col·lectiu vulnerable.
Com a reconeixement d’aquestes accions socials, Mª Carmen Pastor en representació de l’entitat Càritas Sabadell i Rosa Solà, representant de l’associació Andi-Down Sabadell, han fet lliurament a Eugenio Díaz, Director General d’AGORA GRUP, del distintiu que defineix a SMATSA com a “Empresa amb Vàlua”, per la seva implicació en la tasca d’afavorir la inclusió social i per contribuir en la millora de les condicions de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual.
SMATSA col·labora perquè les persones amb risc d’exclusió social puguin dur a terme pràctiques professionals, amb l’objectiu de facilitar-los la inserció al món laboral i aportar-los una independència. L’empresa inclou aquesta iniciativa en la seva política de responsabilitat social corporativa.
accions socials
Ajuda
Andi Sabadell
Cáritas
Col·laboracions
Inserció
Inserció laboral
responsabilitat social
sabadell
You may also like
Published 2017-09-26
Un any més, Serveis Semat S.A. se suma a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura a Polinyà
Servicios Semat S.A., empresa que pertany a AGORA SERVEIS, ha col·labo rat a la pedalada popular urbana que cada any organitza l’Ajuntament de […]
Published 2019-09-16
Serveis Semat S.A. torna a sumar-se a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura a Polinyà
Servicios Semat S.A. i Procedimientos de Aseo Urbano PAU S.A., empreses que pertanyen al grup empresarial AGORA SERVEIS, han col·laborat novament a […]
Published 2019-07-01
SMATSA està present a les festes de barri
Aquest mes de juny, Serveis Medi Ambient S.A., empresa concessionària del servei de recollida i neteja viària de la ciutat de Sabadell, […]
Published 2018-12-20
AGORA SERVEIS planta tres arbres de nadal a Polinyà
Un any més, Serveis SEMAT S.A., empresa que gestiona el servei de residus i neteja viària i Procedimentos de Aseo Urbano PAU […]
Post navigation
Previous post Durant l’any 2017 AGORA SERVEIS ha intensificat el seu compromís amb el medi ambient
Back to post list
Next post SEMAT i PAU col·laboren novament a la XXXI Cursa Popular de Polinyà
Política de privacidad i avís legal.
TREBALLA AMB NOSALTRES
Si vols formar part del nostre equip, pots descarregar el PDF, omplir-lo amb les teves dades i enviar-lo, junt amb el Curriculum Vitae, a [email protected] | 0.774612 | curate | {"ca": 0.8951238390092879, "pt": 0.0046439628482972135, "en": 0.06346749226006192, "it": 0.0030959752321981426, "es": 0.0336687306501548} | https://agoragrup.cat/smatsa-es-reconeguda-com-a-empresa-amb-valua-per-les-seves-accions-socials/ |
crawling-populars_ca_20200525_34_110893 | Recorda'm
El jugador de la Santboiana Marcos Puig i el del Barça Arti Kovalenko s’han afegit a la concentració que fa al CAR de Sant Cugat la selecció espanyola, que prepara el Sis Nacions B. Ja havien estat...
El jugador de la Santboiana Marcos Puig i el del Barça Arti Kovalenko s’han afegit a la concentració que fa al CAR de Sant Cugat la selecció espanyola, que prepara el Sis Nacions B. Ja havien estat...
Rugbi. El Barça se sobreposa a les males condicions de la gespa i a la duresa de l’Hernani i jugarà una final de copa 34 anys després
Rugbi. L’equip blaugrana ha superat l’Hernani a domicili en la seva semifinal (10-22)
Rugbi. El Barça assalta el Baldiri Aleu gràcies a un segon temps pletòric coronat amb un ‘drop’ al límit del temps que neutralitza el 13-0 inicial
Rugbi. La Santboiana ha dominat el primer temps amb contundència (13-0) però no ha pogut aturar l’atac blaugrana –tres assajos– en el segon temps (19-22) i Güemes ha sentenciat
Rugbi. La Santboiana i el Barça protagonitzen aquest matí al Baldiri Aleu un derbi carregat d’al·licients, en què a la rivalitat esportiva s’hi afegeix el frec a frec que mantenen a la classificació
El ministre de Cultura i Esports, José Guirao, assistirà avui al derbi català solidari entre la UE Santboiana i el FC Barcelona. La taquilla que es faci es destinarà a una campanya solidaria de la...
El tres quarts català de l’ASM Clermont ha estat designat per votació el millor jugador de rugbi sub-23 del 2018 de la regió d’Auvergne, la capital de la qual és Clermont-Ferrand.
Pàgina 20 de 112
© 2020 L'Esportiu de Catalunya | 0.630182 | curate | {"ca": 0.9361022364217252, "it": 0.019169329073482427, "es": 0.04472843450479233} | : /mes-esport/rugbi.html?start=171 |
oscar-2201_ca_20230904_10_49080 | El proper divendres, 16 de setembre, es projectarà al Saló de Plens del Castell de Bétera el documental ’14 d’octubre del 1957: el dia en què parlaren les pedres’. Aquest documental explica tots els fets, tant els coneguts com els censurats, esdevinguts al voltant de la riuada del Túria i dels barrancs de Carraixet i…
13 setembre, 2016 Deja un comentarioBétera, Camp de TúriaBy redaccion
Nova associació per a fomentar el coneixement científic i tecnològic a Bétera
Dissabte de vesprada es va presentar en societat la nova Associació de Tecnologia i Ciència (ASSTEC). Un acte de presentació que va tindre lloc a les instal·lacions de l’Ateneu de Bétera (Plaça del Mercat, 5), emplaçament que també serà la seua seu. ASSTEC ha nascut amb la finalitat de fomentar el coneixement científic i tecnològic…
12 setembre, 2016 Deja un comentarioBétera, Camp de TúriaBy redaccion
Tota la diversió i tradició de les Festes de Bétera 2016 concentrada en cinc minuts
Les Festes d’Agost ja han acabat fa unes setmanes, el municipi ja té quatre noves obreres i una bona colla de majorals per 2017. Abans de passar pàgina i començar a pensar en l’any que ve volem mostrar-vos un vídeo resum amb els millors moments de tots els actes que el nostre equip va gravar durant…
9 setembre, 2016 Deja un comentarioBétera, Camp de TúriaBy redaccion
S.O.S. Bétera participa en el Campionat Mundial de Natació i Salvament
Des de l’1 fins el 18 de setembre s’està realitzant el Campionat Mundial de Natació i Salvament a Holanda, el World Championships Lifesaving 2016 The Netherlands. Es tracta d’un esdeveniment esportiu, el qual es va iniciar amb la categoria Master i on han participat diversos clubs de distintes regions d’Espanya, entre ells el Club de…
8 setembre, 2016 Deja un comentarioBétera, Camp de TúriaBy redaccion
Diputació invertirà en la millora de camins i vials de Bétera
Aquest dimécres el diputat responsable de l’àrea de Carreteres, Pablo Seguí, es va reunir en un esmorzar informatiu amb diversos alcaldes i regidors del Camp de Túria on també van participar la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer. En aquesta reunió van estar presents l’Alcaldessa de Bétera, Cristina Alemany i la regidora d’Agricultura, Camins Veïnals…
8 setembre, 2016 Deja un comentarioBéteraBy redaccion
Els menuts de Bétera es vesteixen de “Pastorets” per venerar la Pastoreta
Avui dimecres, al voltant de les 19:30 hores, s’han inicitat els actes amb motiu de de la celebració de la Pastoreta (La Divina Pastora). La festivitat ha arrancat amb el traslladat de la imatge des de l’ermita a l’església de la Puríssima. La festa de la Pastoreta, és una festa molt arrelada a Bétera en…
7 setembre, 2016 Deja un comentarioBétera, Camp de TúriaBy redaccion
El grup femení del CEA Bétera es proclamen campiones d’Espanya de Triatló
El passat cap de setmana, 3 i 4 de Setembre, 15 triatletes del CEA Bétera van viatjar a Banyoles per disputar el Campionat d’Espanya de Triatló distància olímpica (1500m nadant, 40km en bici i 10Km de carrera a peu. Noelia Juan, Ana Climent i Marina Zaragozá es van proclamar campiones d’Espanya sub23 per equips. En…
7 setembre, 2016 Deja un comentarioBétera, Camp de TúriaBy redaccion
Obert el procediment extraordinari d’amissió a les Escoles Infantils de Bétera
Les Escoles Infantils Municipals han obert el procediment extraordinari d’admissió. El termini per poder presentar les sol·licituds és fins el divendres 30 de setembre. Les persones interessades podran fer entrega de tota la documentació pertinent en els mateixos centres educatius: – Escoleta Josefa Guardiola / Avinguda València, 26 – 46117 – Bétera / Telèfon 659…
7 setembre, 2016 Deja un comentarioBéteraBy redaccion
Dos cotxes s’incendien a Mas Camarena
Al voltant de les 14:50 d’aquest dimarts ha ocorregut un fet inesperat al carrer Esmeralda de l’urbanitzatció Mas Camarena de Bétera. Un incendi originat a un citröen C5 s’ha propagat i ha cremat també un peugeot 206 i una cerca vegetal del complexe residencial. La Policia Local i els bombers han arribat a la vegada…
6 setembre, 2016 Deja un comentarioBétera, Camp de TúriaBy redaccion
ASSTEC es presenta en societat aquest dissabte a Bétera
Bétera compta amb una nova entitat. Es tracta de l’Associació de Tecnologia i Ciència (ASSTEC), que el proper dissàbte 10 de setembre es presentarà en societat. L’acte de presentació tindrà lloc a les 19:30 hores a les instal.lacions de l’Ateneu de la localitat (Plaça del Mercat, 5). Cal recordar que a primers d’agost l’associació es…
6 setembre, 2016 Deja un comentarioBétera, Camp de TúriaBy redaccion
1
23456789101112131415161718192021222324252627282930313233343536373839404142434445464748495051525354555657585960616263646566676869707172737475767778798081828384858687888990919293949596979899100101102103104105106107108109110111112
…113114115116117…
118119120121122123124125
126
Prev pageNext page
diseño web: pixelcero.com
Este sitio utiliza cookies. Si desea conocer nuestra política de cookies, siga el siguiente enlace.Aceptar Leer más | 0.48672 | curate | {"ca": 0.9118179987920274, "en": 0.005033219247030401, "hu": 0.0006039863096436482, "ru": 0.05395611032816589, "fr": 0.0006039863096436481, "es": 0.027984699013489028} | https://camp-de-turia.es/category/betera/page/115/ |
oscar-2301_ca_20230418_7_241551 | En aquest projecte Viquipèdia, els enllaços de llengua són a dalt de la pàgina a l'altre costat del títol. Vés a dalt.
Contents
move to sidebar
hide
Inici
1Biografia
2Obra
Commuta la subsecció Obra
2.1Obres
3Fons personal
4Referències
5Enllaços externs
Toggle the table of contents
Josep Yxart i de Moragas
3 llengües
مصرى
English
Español
Modifica els enllaços
Pàgina
Discussió
català
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Josep Yxart i de Moragas
Biografia
Naixement
10 setembre 1852
Tarragona
Mort
25 maig 1895 (42 anys)
Tarragona
Sepultura
Cementiri de Tarragona
Dades personals
Formació
Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació
escriptor, traductor, assagista, crític d'art, crític literari
Josep Yxart i de Moragas (o Josep Ixart i de Moragues) (Tarragona, 10 de setembre del 1852 [1] - Tarragona, 25 de maig del 1895[2])[3] fou un crític literari català. Pertanyia a una família benestant: la seva mare era Joana de Moragas i de Tavern i el seu pare Francesc de Paula Ixart i Vives. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1873, però des de 1872 havia iniciat col·laborant com a crític literàri a diferents diaris, i després de fer el servei militar a Madrid, influït per les lectures de Taine, es dedicà professionalment a la crítica literària.
Va publicar a La Ilustración Universal, El Siglo Literario, Miscelánea Artística y Literaria, La Renaixença, L'Avenç, La Llumanera de Nova York, La Ilustración Artística, La Vanguardia i a La España Moderna de Madrid. Els seus escrits en van fer un dels teoritzadors fonamentals de la renaixença de la literatura catalana de la segona meitat del segle xix, i el 1878 fou premiat als Jocs Florals. Alhora, influït per Hippolyte Taine, fou un dels introductors del naturalisme a Catalunya. Fou membre de l'Acadèmia de la Història i el 1892 president de l'Ateneu Barcelonès. Va morir prematurament de tuberculosi.
Traduí al castellà obres de Friedrich von Schiller. Joan Sardà i Lloret i Narcís Oller, que es consideraven deixebles seus, i va empentar a escriure Joan Maragall, Santiago Rusiñol i Raimon Casellas.
Biografia[modifica]
Josep Yxart i de Moragas va néixer a Tarragona, al carrer Cavallers, el 10 de setembre de 1852. Fill d'una nissaga de comerciants de llarga tradició tarragonina, va sentir des de ben jove inclinacions culturals. La seva família el va enviar a Barcelona a estudiar Dret amb el seu cosí, l'escriptor Narcís Oller i de Moragas, i tots dos van aprofitar l'etapa de formació per introduir-se en cercles literaris. [4]
La seva evolució professional es divideix en tres etapes. La primera englobaria els anys de formació fins al 1877, any en què va abandonar el conreu amateur de la literatura per dedicar-se al vessant crític. En aquesta etapa s'inclouen l'aprenentatge de l'escriptura, l'assimilació d'una concepció romàntica de l'art i la literatura –amb influències de Manuel Milà i Fontanals–, la descoberta de Taine –filòsof positivista francès– i d'Émile Zola –icona del naturalisme literari francès del final de segle–. Ells van ser els models que van influir en la seva carrera. Yxart també col·laborarà en diverses revistes literàries, com El siglo literario, Miscelánea Científica y Literaria o El Ramillete. [4]
La segona etapa comprèn des dels primers contactes amb el grup La Renaixensa fins a la publicació dels articles que li servirien de base per a una de les seves grans obres: El año pasado (1886-1890). Van ser anys de producció fructífera i maduresa professional. Va publicar Fortuny, ensayo biográfico crítico (1881), la traducció dels Drames de Schiller, un autor que li va inculcar la importància de la funció didàctica de la literatura, el 1881, el 1882 i el 1886, i Lo teatre català (1889). Aquesta darrera obra va suposar una recapitulació històrica en l'estudi del conreu del gènere a Catalunya. [4]
De la darrera etapa, que acaba amb la seva mort a Tarragona el 1895, destaquen les col·laboracions periodístiques a La Vanguardia i la seva gran obra: El arte escénico en España (1894-1896). [4]
A part d'escriure obres de crítica, va col·laborar en La Llumanera de Nova York i el 1885 va començar a treballar en els Jocs Florals (primer com a secretari i després com a mantenidor). Amb ‘Lo teatre català' va arribar a la màxima reflexió sobre l'statu quo del gènere, al qual va intentar aportar aquesta síntesi entre Renaixença i modernitat que volia i que defensava per al poble català. [4]
Obra[modifica]
La seva obsessió com a crític era analitzar la relació entre bellesa i veritat, a partir de l'observació de l'obra d'art externa, i veure'n l'impacte en els individus. Per a ell, la dimensió social de l'espectacle, sobretot en relació amb el teatre, era tant o més important que el vessant literari de l'obra d'art. [4]
Defensor fervent de la validesa de la llengua catalana, va considerar que era l'únic instrument vàlid per a l'expressió de l'ànima catalana. També va fer palesa la seva preocupació política, un aspecte molt important en un ésser culte i internacional com ell, que es declarava obertament federalista. [4]
Pel que fa a la crítica, segons ell aquesta sorgia de l'observació i la formació d'un criteri sobre l'obra d'art tenint-ne en compte el vessant històric. Cada mostra constitueix un reflex de les causes de l'estat del poble que l'escriu. L'afany regeneracionista dedicat a assolir una crítica constructiva i socialment útil fa d'Yxart una de les figures més importants del segle xix. [4]
Obres[modifica]
Lo teatre català. Assaig històric-crític (1878)
Fortuny (1881)
El arte escénico en España (1894-1896)
Obres catalanes de Josep Ixart (1896) recollides per Narcís Oller
Fons personal[modifica]
El Fons personal de Josep Yxart i de Moragas, dipositat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, està format per un total de 439 documents, els quals es desglossen de la següent manera: Epistolari, 384 documents; Epistolari oficial, 18 documents; Altres corresponsals, 5 documents; Cartes i manuscrits de Josep Yxart, 12 documents; Papers diversos i retalls de premsa, 18 documents.
Referències[modifica]
↑ «A.H.A.T. Arxiu Parroquial Santa Maria de la Catedral de Tarragona. Baptismes 1852-1858.pàg.30.imatge 106». Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, 10-09-1852. [Consulta: 20 març 2019].
↑ «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 13 maig 2022].
↑ «Josep Yxart i de Moragas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Josep Yxart». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
Enllaços externs[modifica]
Fons Josep Yxart de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona[Enllaç no actiu]. Catàleg en línia
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons documentals: inventaris en format pdf. Fons privats
LletrA. «Josep Yxart i de Moragas». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
«Josep Yxart i de Moragas». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
Vegeu texts en català sobre Josep Yxart i de Moragas a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Precedit per:
Manuel Angelon i Broquetas Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla IX
electe Succeït per:
Joan Baptista Codina i Formosa
Presidents de l'Ateneu Barcelonès
Ateneu Català
Joan Agell · Pau Milà · Ramon Anglasell · Ramon Ferrer · Pau Valls · Josep Ferrer · Joan Agell · Manuel Duran i Bas · Francesc Barret · Josep de Letamendi · Timoteu Capella · Joaquim Cadafalch ·
Ateneu Barcelonès
Manuel Duran i Bas · Melcior Ferrer · Josep Ferrer · Francesc López Fabra · Manuel Duran i Bas · Ignasi Maria de Ferran · Josep Ramon de Luanco · Joaquim Cadafalch · Narcís Carbó · Domènec Valls · Joan Sol i Ortega · Manuel Angelon · Bartomeu Robert · Lluís Góngora · Manuel Girona · Lluís Góngora · Manuel Girona · Joan Tutau · Narcís Carbó · Josep Coroleu · Josep Ramon de Luanco · Frederic Nicolau · Josep Domènec · Josep Yxart · Josep Pella · Josep Mascaró · Àngel Guimerà · Valentí Almirall · Joan Josep Permanyer · Lluís Domènech i Montaner · Bartomeu Robert · Ramon Picó · Ramon d'Abadal · Joan Maragall · Lluís Domènech i Montaner · Ildefons Sunyol · Joaquim Lluhí · Josep M. Roca · Lluís Marià Vidal i Carreras · Lluís Domènech i Montaner · Josep M. Roca · Miquel dels Sants Oliver · Francesc Matheu · Antoni Martínez i Domingo · Pere Rahola · Comte de Lavern · Pompeu Fabra · Jaume Massó · Pere Coromines · Ferran de Sagarra i de Siscar · Lluís Nicolau i d'Olwer · Eduard Fontserè · Amadeu Hurtado · Josep Pous · Josep Andreu · Ignasi Despujol · Luys Santa Marina · Pere Gual · Ignasi Agustí · Andreu Brugués · Josep Andreu · Jordi Maragall · Heribert Barrera · Jordi Sarsanedas · Oriol Bohigas · Francesc Cabana · Jordi Casassas · Isona Passola
Registres d'autoritat
WorldCat
CANTIC (1)
BNE (1)
BNF (1)
GND (1)
LCCN (1)
VIAF (1)
ISNI (1)
SELIBR (1)
SUDOC (1)
Bases d'informació
DLC (1)
GEC (1)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Yxart_i_de_Moragas&oldid=30179867»
Categories:
Presidents de l'Ateneu Barcelonès
Escriptors tarragonins contemporanis en català
Estudiants de dret de la UB
Traductors tarragonins
Traductors de l'alemany al català
Traductors del castellà al català
Traductors de l'alemany al castellà
Assagistes del Tarragonès
Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres
Morts a Tarragona
Traductors catalans del sud contemporanis
Crítics literaris catalans del sud contemporanis
Lingüistes catalans del sud contemporanis
Categories ocultes:
Articles amb enllaços externs no actius des de 2021
Articles amb identificador CANTIC
Control d'autoritats
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 13 maig 2022 a les 05:53.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc. | 0.684178 | curate | {"ca": 0.8953249948738979, "hu": 0.0011277424646298955, "en": 0.013737953660036908, "pt": 0.010559770350625384, "es": 0.037215501332786546, "rz": 0.0004100881689563256, "it": 0.014455607955710478, "uu": 0.002460529013737954, "fr": 0.004510969858519582, "ru": 0.006048800492105803, "de": 0.00041008816895632557, "no": 0.0007176542956735698, "ja": 0.009842116054951815, "la": 0.0011277424646298955, "oc": 0.002050440844781628} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Yxart_i_de_Moragas |
mc4_ca_20230418_14_730138 | Agencia Sírius: 06 de febrer 2014
En llibertat Ignacio Marqués, el rector pederasta de Gramenet
El jutge de guàrdia de Santa Coloma de Gramenet ha deixat aquesta tarda en llibertat amb càrrecs al rector de la parròquia de Santa Rosa, Ignacio Marqués, acusat d'abusar de tres germans durant un mes i mig quan es quedaven sols durant la catequesis, si bé li ha imposat una ordre d'allunyament de les tres víctimes, segons fonts judicials. El capellà, de 63 anys d'edat, dirigeix la parròquia, al carrer Banús Alta, de Santa Rosa, del barri homònim de Gramenet.
El Arzobispado de Barcelona ha apartat "de totes les seves funcions i responsabilitats parroquials" al rector Ignasi Marquès. Encara que el Arzobispado ha assegurat que "respecta el principi de presumpció d'innocència del denunciat", ha decidit prendre aquesta mesura cautelar davant la denúncia presentada contra el sacerdot.
Els abusos sexuals que van sofrir els tres germans, que tenen entre deu i quinze anys d'edat, van començar a partir de la segona quinzena de desembre passat i es van estendre durant el passat mes de gener.
En un comunicat, els Mossos d'Esquadra s'han limitat avui a confirmar la detenció d'un home per aquests fets -sense concretar que es tracti d'un rector- i han precisat que els abusos es cometien quan els tres nois es quedaven solos, amb el que cap d'ells sabia dels abusos que sofrien els seus germans.
No obstant això, el germà major va acabar explicant la situació als seus pares després de ser víctima d'un abús el passat 29 de gener, per la qual cosa els dos germans petits també van denunciar que ells havien sofert episodis semblants.
El pare dels tres nois ha assegurat que mai van sospitar que el capellà pogués incórrer en aquest tipus de pràctiques, ja que li tenien "molt respecte". En declaracions als periodistes, Carlos, el pare dels tres germans que han denunciat aquest cas, ha explicat que en la família s'han quedat "impressionats" perquè són molt devots: "mai ens anàvem a esperar això del capellà de la parròquia, clar, perquè li teníem molt respecte". No obstant això, quan el seu fill major li va explicar que el capellà havia abusat d'ell, i posteriorment també ho van denunciar els dos germans petits, els pares van decidir acudir als Mossos d'Esquadra "perquè la situació no vagi a majors" i per evitar que es puguin produir més casos.
En libertad Ignacio Marqués, el cura pederasta de Gramenet
El juez de guardia de Santa Coloma de Gramenet ha dejado esta tarde en libertad con cargos al párroco del barri de Santa Rosa, Ignacio Marqués, acusado de abusar de tres hermanos durante un mes y medio cuando se quedaban solos durante la catequesis, si bien le ha impuesto una orden de alejamiento de las tres víctimas, según fuentes judiciales. El cura, de 63 años de edad, dirige la parroquia, en la calle Banús Alta, de Santa Rosa, del barrio homónimo de Gramenet.
Una marxa recorre els carrers d'Elorrio per exigir la fi de la política carcerària franquista
Diversos centenars de persones han pres part aquesta tarda en l'assemblea i posterior manifestació convocada a Elorrio per denunciar la defunció d'Arkaitz Bellon, natural d'aquesta localitat i el cos de la qual va ser trobat sense vida ahir dimecres en la seva cel·la de la presó de Port de Santamaría (Cadis), a més de 1.000 quilòmetres de la seva llar. A l'assemblea s'ha informat als assistents de les últimes notícies, entre les quals destaca que aquest divendres al matí se li realitzarà la segona autòpsia, ja amb un metge de confiança de la família.
Posteriorment, s'han recorregut els carrers del poble sota la pluja i després d'una pancarta amb el lema «Espetxe politika honi ez. Sakabanaketa amaitu». Les mobilitzacions contra la dispersió s'han repetit de llarg a llarg del país. El llistat serà publicat en l'edició de paper de GARA.
Una marcha recorre las calles de Elorrio para exigir el fin de la política carcelaria franquista
Varios cientos de personas han tomado parte esta tarde en la asamblea y posterior manifestación convocada en Elorrio para denunciar el fallecimiento de Arkaitz Bellon, natural de esta localidad y cuyo cuerpo fue hallado sin vida ayer miércoles en su celda de la prisión de Puerto de Santamaría (Cádiz), a más de 1.000 kilómetros de su hogar. En la asamblea se ha informado a los asistentes de las últimas noticias, entre las que destaca que este viernes por la mañana se le realizará la segunda autopsia, ya con un médico de confianza de la familia.
Posteriormente, se han recorrido las calles del pueblo bajo la lluvia y tras una pancarta con el lema «Espetxe politika honi ez. Sakabanaketa amaitu». Las movilizaciones contra la dispersión se han repetido a lo largo y ancho del país. El listado será publicado en la edición de papel de GARA.
EH Bildu porta al Parlament la denúncia per la mort de Arkaitz Bellón
Els parlamentaris d'EH Bildu han portat al Parlament de Gasteiz la denúncia per la mort a la presó del elorriotarra Arkaitz Bellón. Abans de l'inici del Ple, han exhibit cartells en contra de la política de dispersió que maneja el Govern de Mariano Rajoy.
EH Bildu lleva al Parlamento de Gasteiz la denuncia por la muerte de Arkaitz Bellón
Los parlamentarios de EH Bildu han llevado al Parlamento de Gasteiz la denuncia por la muerte en prisión del elorriotarra Arkaitz Bellón. Antes del inicio del Pleno, han exhibido carteles en contra de la política de dispersión que maneja el Gobierno de Mariano Rajoy.
Indemnitzacions d'or per als amics del PP col·locats a RTVE
Una cúpula directiva sobredimensionada, pagaments irregulars, falta de control sobre les productores externes, contractes opacs, indemnitzacions inflades, hotels de luxe... El Tribunal de Comptes ha plasmat en un informe de 109 pàgines els excessos i la "falta de control" protagonitzats per RTVE en 2010 i 2011. Uns anys en els quals el conte per a tots els que voten de la crisi i l'austeritat tampoc era destinat al consell d'administració presidit per Alberto Oliart i els amics de Rajoy el del gran dit, malgrat que va tancar tots dos exercicis en nombres vermells, segons el balanç publicat per l'organisme fiscalizador. Entre les irregularitats denunciades destaca la generositat de RTVE, que es portava de l'Estat una subvenció de més d'1.120 milions, a l'hora de calcular el pagament de les indemnitzacions i l'alça dels salaris dels directius (del 10% enfront del 2,6% pactat).
Quant a les compensacions per cessaments, segons publica el Tribunal de Comptes, la Corporació va pagar 841.000 euros en 2010 en concepte d'indemnitzacions pel cessament de 20 directius i altres 261.000 per la sortida de sis més en 2011 quan, segons la legislació vigent, hauria d'haver pagat molt menys de la meitat. Així, en només dos anys va abonar 1,12 milions per la sortida de 26 directius contractats.
Pagaments inflats
D'una banda, fa quatre anys va entrar en vigor la llei que eliminava la publicitat comercial en RTVE pel que va desaparèixer la Direcció comercial. El tancament d'aquest departament va suposar la sortida de deu directius amb indemnitzacions de més de 478.000 euros. La Corporació va tractar aquests acomiadaments com a improcedents quan, segons l'organisme que presideix Ramón Álvarez de Miranda García, responien a la "amortització del càrrec directiu", per la qual cosa seria un acomiadament objectiu i haurien d'haver pagat 20 dies per any treballat en comptes de 45 dies.
Així, el Tribunal de Comptes denuncia que en el cas del contracte d'alta adreça, la indemnització calculada hauria d'haver ascendit a 20.000 euros, en lloc dels 141.600 euros que va abonar RTVE (120.000 euros per l'anualitat més 21.600 per la variable contractual). Quant als altres directius de l'àrea comercial, l'organisme assegura que van cobrar 31.961 euros en comptes dels 13.882 euros corresponents.
Al seu torn, destaca que el director de vendes es va portar 5.455 euros més corresponents a 21 dies de salari perquè es van saltar el preavís d'un mes. En aquest punt, el Tribunal explica que la Corporació va reinterpretar a la seva manera la clàusula de preavís d'un mes ja que només s'activava en cas que el directiu es volgués anar i no en cas d'acomiadament, quan seria de 15 dies. Al seu torn, critica la falta de previsió per part de RTVE a l'hora de liquidar la divisió comercial perquè "l'eliminació de la publicitat es coneixia des de l'entrada en vigor de la llei".
Els altres díez directius que van abandonar RTVE en 2010 ho van fer de mutu acord amb la Corporació. En aquest cas, el Tribunal denuncia una irregularitat en la compensació pagada a l'administrador únic de SMTVE. RTVE li va pagar 160.000 euros, l'equivalent a una anualitat, encara que li hauria d'haver pagat una indemnització de 61.667 euros, ja que la seva renúncia va ser voluntària. Aquest any també es va anar el director d'Assumptes de presidència, entre uns altres, amb un pagament extra i indegut de 21.600 euros.
Les indemnitzacions a preu d'or es van repetir en 2011, quan es va produir el cessament de sis directius contractats. Un d'ells va ser acomiadat per "raons de contenció de despeses i reestructuració orgànica". La Corporació li va pagar "indegudament" 143.243 euros quan el Tribunal de Comptes calcula que li hauria d'haver abonat 13.263 euros.
Però la falta de justificació en els pagaments no es limiten a les indemnitzacions. RTVE va pagar al comentarista de les motos 26.058 euros per sufragar les despeses dels hotels de gran luxe en els grans premis, quan estaven pactats hotels de tres estels. També va sobrepassar el límit per a la compra de drets esportius i no es demanava justificació pel pagament a les productores.
Indemnizaciones de oro para los amigos del PP colocados en RTVE
Una cúpula directiva sobredimensionada, pagos irregulares, falta de control sobre las productoras externas, contratos opacos, indemnizaciones hinchadas, hoteles de lujo... El Tribunal de Cuentas ha plasmado en un informe de 109 páginas los excesos y la "falta de control" protagonizados por RTVE en 2010 y 2011. Unos años en los cuales el cuento para todos los que votan de la crisis y la austeridad tampoco estaba destinado al consejo de administración presidido por Alberto Oliart y los amigos de Rajoy el del gran dedo, a pesar de que cerró los dos ejercicios en números rojos, según el balance publicado por el organismo fiscalizador. Entre las irregularidades denunciadas destaca la generosidad de RTVE, que se llevab del Estado una subvención de más de 1.120 millones, a la hora de calcular el pago de las indemnizaciones y la alza de los salarios de los directivos (del 10% frente al 2,6% pactado).
Panrico exigeix 5 milions al comitè de vaga per la paràlisi de la fàbrica
La direcció -inqualificable- de Panrico reclama al comitè de vaga de la planta de Santa Perpètua 5 milions d'euros per les pèrdues que està generant la paràlisi de la fàbrica vallesana. La direcció de l'empresa ha portat al comitè de vaga fins a la justícia i el proper 13 de febrer se celebrarà un judici en el Jutjat social número 3 de Sabadell. Foto: Els Mossos del feixisme carreguen contra els treballadors de Panrico a Santa Perpètua de Mogoda.
L'empresa ha interposat la denúncia després que els treballadors comencessin una vaga amb caràcter indefinit el passat 13 d'octubre pels retards en els pagaments de les nòmines de setembre. L'atur va continuar després de l'acord signat a Madrid a escala estatal i que suposava l'acomiadament de més de 200 persones en el centre de Santa Perpètua.
El sindicat CCOO en el Vallès Occidental ha realitzat aquest matí una roda de premsa conjunta amb els treballadors per mostrar el seu suport al moviment en la planta, en la qual també ha acusat a la Generalitat de no fer prou per resoldre la situació. "Aquí la Generalitat no solament ha d'intervenir entre ambdues parts, té una part de responsabilitat important del que passa en Panrico: no volem seguir exercint resistència, volem solucionar el problema, però hi ha qui no ho veu així"; ha assenyalat Enrique Rodríguez, secretari general de CCOO en el Vallès Occidental.
Els treballadors acumulen ja 116 dies de vaga i demà han convocat una manifestació pel centre de Sabadell en contra de la paràlisi en les negociacions i la postura que asseguren que està enrocada per part de la direcció.
Panrico exige 5 millones al comité de huelga por la parálisis de la fábrica
La dirección -incalificable- de Panrico reclama al comité de huelga de la planta de Santa Perpètua 5 millones de euros por las pérdidas que está generando la parálisis de la fábrica vallesana. La dirección de la empresa ha llevado al comité de huelga hasta la justicia y el próximo 13 de febrero se celebrará un juicio en el Juzgado de lo Social número 3 de Sabadell. Foto: Los Mossos del fascismo cargan contra los trabajadores de Panrico en Santa Perpètua de Mogoda
Vicenç Navarro: Els errors de les tesis del decreixement econòmic
Aquest article critica els suposats maltusians que configuren gran part del pensament conservador que existeix en alguns moviments ecologistes.
Una característica dels moviments ecologistes a Europa és la seva enorme diversitat ideològica, la qual cosa es considera com una de les seves fortaleses, quan, a la meva entendre, podria ser una de les seves febleses. Un nombre considerable d'ells mostra una sensibilitat maltusiana, que assumeix que els recursos naturals, com per exemple, els recursos energètics, són fixos, constants i limitats, concloent amb això que el creixement econòmic és intrínsecament negatiu, doncs consumeix uns recursos limitats que s'aniran esgotant amb el temps, creant una crisi global (veure el meu article “El moviment ecologista i la defensa del decreixement”, Públic, 29.08.13). Aquests moviments han estat molt influenciats per Paul Ehrlich, el fundador de l'ecologisme conservador.
A Europa, no obstant això, sembla desconèixer-se el moviment ecologista de clares arrels socialistes (que va liderar Barry Commoner, al que considero un dels personatges més lúcids que ha tingut el moviment ecologista a nivell mundial). Barry Commoner va alertar de les conseqüències reaccionàries que el maltusianismo pot tenir. I una d'elles és el moviment a favor del decreixement, tot i que, fins i tot aquí, depèn del que s'utilitzi per definir decreixement. El decreixement no és un concepte que pugui definir-se sense conèixer què és el que està creixent o decreixent. No és el mateix, per exemple, créixer a força del consum d'energia no renovable, que créixer a força del consum d'energia renovable.
I no és el mateix créixer produint armes que créixer produint els fàrmacs que guareixen el càncer. El fet que hi hagi una o una altra forma de creixement és una variable política, és a dir, depèn de les relacions de poder existents en un país i de quines classes i grups socials controlen la producció i distribució de, per exemple, l'energia. Barry Commoner solia mostrar com en Estats d'EUA en els quals hi havia hagut gran consum d'energia contaminant no renovable, aquest consum havia variat a consum d'energia renovable, creant amb això fins i tot més creixement econòmic.
El punt de debat no és, doncs, creixement o no creixement, sinó quin tipus de creixement, la qual cosa és conseqüència de qui controla tal creixement. Est és el punt clau. Com va assenyalar Commoner, les fonts d'energia han anat variant històricament i això no ha estat resultat de canvis tecnològics (com per regla general s'explica), sinó de canvis polítics. Utilitzar una forma o una altra d'energia és un procés determinat políticament.
El desconeixement de la història del socialisme
Aquesta és la realitat ignorada pels maltusianos, que desconeixen també l'enorme debat que ha tingut lloc sobre aquest tema en la història del socialisme. En les primeres albors de les revolucions socialistes, es va creure que el socialisme era la lluita per la distribució de la riquesa creada pels mitjans de producció, als quals els hi suposava intrínsecament positius, mers instruments del progrés. Va ser més tard que es va qüestionar aquest supòsit (que va aconseguir el seu màxim exponent en la Unió Soviètica), doncs aquests mitjans de producció reflectien també els valors dels quals els havien dissenyat. Una fàbrica d'automòbils, per exemple, reflecteix uns valors que determinen com, quan i on es realitza la producció de béns i serveis en aquesta empresa.
I aquests valors eren els dominants en la societat capitalista que havia creat dites mitjanes. La protesta enfront d'aquesta interpretació del socialisme va quedar expressada en el famós eslògan que “el socialisme no és capitalisme millor distribuït”. El meu llibre (conegut al món anglosaxó) crític del productivismo en la Unió Soviètica, Social Security in the USSR, Lexington Books, 1977, va criticar aquest productivismo, predient, per cert, el col·lapse del sistema soviètic. El llibre va ser prohibit en la Unió Soviètica, considerant-se'm com a persona senar grata.
Un dels punts que vaig subratllar en aquell llibre era que el socialisme havia de canviar no solament la distribució dels recursos, sinó la forma i tipus de producció. I perquè això ocorregués era fonamental canviar les relacions de poder al món de la producció (amb la democratització de la producció, que és diferent a la seva estatalización) i canviar el motor del sistema, de manera que l'afany de lucre se substituís per l'afany de servei a les necessitats humanes, definits democràticament.
Est va ser un dels debats més vius que hi ha hagut dins de la sensibilitat transformadora socialista. Els debats sobre el significat de la revolució cultural xinesa, per exemple, amb la victòria en aquell país dels sectors capitalistes dins de l'Estat xinès, van conduir a la Xina actual, on l'afany de lucre i el tipus de producció que condiciona han dominat aquell procés, creant unes enormes desigualtats alhora que crisis ecològiques.
És obvi que un gran nombre de proponents de les teories del decreixement desconeixen aquesta història. Així, quan Florent Marcellesi (“La crisi econòmica és també una crisi ecològica”, Públic, 09.10.13) assenyala que el socialisme i el capitalisme són igual d'insensibles a la necessitat de canviar el tipus de producció i consum, està ignorant aquestes discussions dins del socialisme. És més, em posa a mi una etiqueta errònia, estereotipant el que segons ell un socialista és i/o pensa. Em critica per pertànyer a la visió productivista del socialisme, visió que precisament he criticat molt abans i més intensament que ell.
Marcellesi escriu “Vicenç Navarro afirma per exemple que ‘si els salaris anessin més alts, si la càrrega impositiva fos més progressiva, si els recursos públics anessin més extensos i si el capital estigués en mans més públiques (de tipus cooperatiu) en lloc de privades amb afany de lucre, tals crisi social i ecològica (i econòmica i financera) no existirien’”.
Aquesta frase està extreta d'un article meu que assenyalava com sortir de la crisi. Florent Marcellesi indica que això no és suficient per prevenir el suposat esgotament energètic, i per tant les crisis econòmiques i ecològiques, doncs afegeix que “fins i tot si redistribuíssim de forma equitativa les rendes entre capital i treball, i tots els mitjans de producció estiguessin en mans dels treballadors, la humanitat seguiria necessitant els 1,5 planetes que consumeix avui dia”.
Per arribar a aquesta conclusió (que el canvi del projecto capitalista a un socialista no resol el problema, doncs els dos, el capitalisme i el socialisme, creuen en el creixement econòmic que esgotarà els recursos), Marcellesi assumeix erròniament que jo estic reduint el projecte transformador (la meva proposta de com sortir de la crisi) a una mera redistribució dels recursos, sense canviar ni el tipus ni la forma dels mitjans de producció, ignorant no solament els meus escrits, sinó també l'extensa bibliografia científica sobre la transformació del capitalisme al socialisme, cosa que ocorre amb gran freqüència entre ecologistes conservadors que, com he dit abans, desconeixen els intensos debats sobre els temes tractats derivats d'altres sensibilitats polítiques i d'uns altres temps.
És obvi que Florent Marcellesi desconeix la història del socialisme, i em posa en la casella errònia (en la casella productivista, a fi de poder arribar a les seves conclusions). Com he indicat, he estat una de les veus més insistents a canviar el tipus de producció en el projecte de transformació socialista, i no s'adona que la frase a la qual ell fa referència, sintetitzant la meva postura, té els dos elements –democràcia i canvi del motor del sistema- que trenquen amb el determinisme productivista que erròniament m'atribueix. No és el meu objectiu polemitzar amb tal autor i ara figura política, sinó respondre a crítiques al socialisme basades en un desconeixement de la seva història.
El determinisme energètic no pot substituir al determinisme polític
Un altre punt que considero important esclarir és que els canvis de producció poden ja ocórrer dins del capitalisme. El socialisme no és un sistema econòmic-polític que pren lloc l'any A, dia D, amb la presa del Palau d'Hivern, sinó que es fa i desfà diàriament ja en el capitalisme. I és aquí on tot el moviment a favor del decreixement sembla ignorar un fet bastant elemental, i és, com he indicat anteriorment, que el problema no és el creixement, sinó el tipus de creixement. De nou, Barry Commoner va mostrar com la utilització de noves tecnologies (la producció de les quals també determina el creixement econòmic) ha permès poder utilitzar rius a EUA que eren abans totalment inhabitables.
I, una vegada més, Barry Commoner mostra també com han aparegut moltes formes d'energia, que són renovables, que substitueixen a les més tradicionals no renovables, i que també determinen el creixement. El problema no és que no hi hagi formes d'energia alternativa, sinó que aquestes estan controlades pels mateixos propietaris que les no renovables. En un moment d'enormes crisis, amb creixement gairebé zero, que està creant un gran drama humà, les veus a favor del decreixement semblen anunciar que això és bo, doncs així salvem el planeta. No s'adonen que estan fent el joc al món del capital responsable de les crisi econòmica i ecològica.
Finalment, diversos aclariments a bastants afirmacions sorprenents que s'estan fent per portaveus maltusianos sense cap evidència que les avali. No és cert que l'encariment del petroli i de les matèries primeres es degui a la seva escassetat.
I tampoc és cert que la crisi hipotecària s'hagués del creixement del preu del petroli. La crisi financera ha estat molt estudiada i no pot atribuir-la-hi al creixement del preu del petroli i a la inflació que va crear. I tampoc és cert que la crisi profunda dels països del sud d'Europa es degui a la falta d'energia. Aquest determinisme energètic (que l'energia és la que condiciona tot la resta) ignora que són les relacions de poder, derivades de la propietat de la producció i distribució de béns i serveis, les que configuren la crisi actual (veure el meu article “El conflicte cabdal-treball en les crisis actuals”, El Viejo Topo, octubre 2013).
El fet que aquests països estiguin en crisis es deu a l'enorme poder que el capital té en ells a costa del món del treball, poder que es manifesta en el tipus de producció (inclosa la de l'energia que s'utilitza i consumeix). La solució passa per un canvi en aquestes relacions de poder, amb la democratització de l'Estat, que originaria no solament una nova redistribució, sinó una nova producció. I és en aquesta estratègia, on el socialisme i el moviment ecologista progressista poden aliar-se i fins i tot convergir.
És una llàstima que els escrits de Paul Ehrlich, que reflecteixen la visió conservadora maltusiana de l'ecologisme (i que paradoxalment va rebre un premi de la Generalitat de Catalunya durant l'època del tripartit), siguin coneguts, mentre que els de Barry Commoner, el fundador del moviment ecologista progressista a EUA, amb prou feines siguin coneguts al nostre país. És un indicador més del conservadorisme que existeix en la vida intel·lectual i política del país.
Vicenç Navarro: Los errores de las tesis del decrecimiento económico
Este artículo critica los supuestos maltusianos que configuran gran parte del pensamiento conservador que existe en algunos movimientos ecologistas.
Una característica de los movimientos ecologistas en Europa es su enorme diversidad ideológica, lo cual se considera como una de sus fortalezas, cuando, a mi entender, podría ser una de sus debilidades. Un número considerable de ellos muestra una sensibilidad maltusiana, que asume que los recursos naturales, como por ejemplo, los recursos energéticos, son fijos, constantes y limitados, concluyendo con ello que el crecimiento económico es intrínsecamente negativo, pues consume unos recursos limitados que se irán agotando con el tiempo, creando una crisis global (ver mi artículo “El movimiento ecologista y la defensa del decrecimiento”, Público, 29.08.13). Estos movimientos han sido muy influenciados por Paul Ehrlich, el fundador del ecologismo conservador.
Cristina haurà de pagar més de mig milió si Urdangarin és condemnat
La Fiscalia Anticorrupció contemplarà en el seu escrit de qualificació final del cas Urdangarin que Cristina de Borbón retorni a l'erari públic uns 600.000 euros, la meitat dels fons que suposadament va rebre l'empresa Aizoon de les Administracions a través de l'Institut Nóos. Aizoon és una propietat de la parella. Encara que ella no fos acusada ni culpable de delicte algun, seria beneficiaria a títol lucratiu d'uns fons a l'origen malversats per un altre, un soci.
Des de l'entorn de donya Cristina es valora la possibilitat d'anticipar-se i consignar part o tota l'eventual quantitat per evitar que ella pugui quedar implicada en el judici contra el seu marit. D'aquesta forma, evitaria ser representada per un lletrat com a responsable civil indirecta.
El gendre del Rei va muntar l'Institut Nóos per organitzar esdeveniments finançats per diferents Administracions. Urdangarin va presentar el seu institut com una entitat sense ànim de lucre i va aconseguir contractes milionaris, sense concurs previ de cap tipus de Balears, Comunitat Valenciana i de l'Ajuntament de València per més de sis milions d'euros en total.
Gran part dels diners aconseguits presumptament ho van desviar Urdangarin i el seu soci, Diego Torres, a empreses privades amb ànim de lucre de la seva propietat. Entre aquestes empreses estava Aizoon, que hauria rebut en tot aquest temps 1,2 milions d'euros, segons diferents informes pericials que obren en la causa.
Encara que la Fiscalia Anticorrupció sempre ha defensat, i ho segueix fent, que a la infanta Cristina no se li pot imputar cap delicte penal en la causa que investiga el jutge José Castro, comparteix el criteri de l'instructor respecte a que és aplicable a aquest cas l'article 122 del Codi Penal, que implicaria a la filla del Rei per responsabilitat civil.
Aquest article estableix que “el que per títol lucratiu hagués participat dels efectes d'un delicte o falta, està obligat a la restitució de la cosa o al rescabalament del dany fins a la quantia de la seva participació”. El Suprem ha establert en nombroses sentències que els requisits perquè es pugui aplicar la “restitució del dany per participació lucrativa” són els següents:
- Que algú s'aprofiti dels efectes d'un delicte o falta, encara que no se li pugui condemnar com receptador.
- Que qui posseeixi tals béns desconegui que procedeixen d'un fet delictiu.
- Que no estigui acusat de participar en el delicte a títol d'autor o còmplice
- Que tal participació a efecte d'aprofitament civil ha de tenir com a causa un títol lucratiu, no onerós.
La petició de la fiscalia, segons fonts jurídiques coneixedores de la causa, solament es farà efectiva en l'escrit que redacti Anticorrupció quan conclogui la instrucció. En aquest moment, la fiscalia demanarà l'arxivament de les actuacions contra Cristina per no veure cap indici de delicte en la seva actuació.
Cristina deberá pagar más de medio millón si Urdangarin es condenado
La Fiscalía Anticorrupción contemplará en su escrito de calificación final del caso Urdangarin que Cristina de Borbón devuelva al erario público unos 600.000 euros, la mitad de los fondos que supuestamente recibió la empresa Aizoon de las Administraciones a través del Instituto Nóos. Aizoon es una propiedad de la pareja. Aunque ella no fuera acusada ni culpable de delito alguno, sería beneficiaría a título lucrativo de unos fondos en su origen malversados por otro, un socio.
Marina Albiol (EU): “La inhumanitat del PP no té ja ni fronteres”
La diputada d’EUPV a Les Corts Valencianes, Marina Albiol, ha criticat durament la recerca iniciada per la Conselleria de Sanitat de milers d’estrangers a qui reclama les factures per haver sigut atesos en els hospitals públics valencians. “És una persecució inhumana que a més fa triar als immigrants entre acudir a l’hospital quan tenen una urgència o a fer-se els tràmits per intentar aconseguir el permís de residència. El Consell està posant en perill vides humanes, així de clar”.
Albiol considera que aquesta recerca per exigir el pagament de factures, que òbviament la majoria d’immigrants sense papers no podran pagar, “és summament il·lustrativa dels nivells de crueltat als quals ha arribat aquest govern. Estan forçant a les persones immigrants que no tenen papers a que no vagen al metge, ni tan sols a les urgències, perquè per a atendre’ls els fan signar el compromís de pagament i això després els converteix en morosos”.
La parlamentària subratlla, a més, que estar en eixa llista de morosos “suposa no poder o tindre dificultats per a obtenir el permís de residència o accedir a contractes de treball. És el peix que es mossega la cua. Al final el Consell el que pretén és simplement deixar-los sense assistència sanitària si no la paguen i punt”. Esquerra Unida exigeix una vegada més “la fi de l’apartheid sanitari”.
Marina Albiol (EU): “La inhumanitat del PP no tiene ya ni fronteras”
La diputada de EUPV en Las Cortes Valencianas, Marina Albiol, ha criticado duramente la investigación iniciada por la Consejería de Sanidad del PP de miles de extranjeros a quienes reclama las facturas por haber sido atendidos en los hospitales públicos valencianos. “Es una persecución inhumana que además hace elegir a los inmigrantes entre acudir al hospital cuando tienen una urgencia o a hacerse los trámites para intentar conseguir el permiso de residencia. El Consejo está poniendo en peligro vidas humanas, así de claro”.
Detingut el rector de Santa Rosa (Gramenet) per abusar de tres germans
Els Mossos d'Esquadra han detingut al rector de Santa Rosa (Gramenet, Barcelona) acusat d'abusar sexualment de tres germans menors d'edat quan es quedaven sols al centre parroquial, segons han informat fonts properes al cas. El detingut, un sacerdot de 63 anys que dirigeix la parròquia al barri de Santa Rosa de Santa Coloma de Gramenet, ha passat aquest matí a disposició judicial, segons les mateixes fonts. Els abusos sexuals que van sofrir els tres germans, que tenen entre deu i quinze anys d'edat, van començar a partir de la segona quinzena de desembre passat i es van estendre durant el passat mes de gener.
En un comunicat, els Mossos d'Esquadra s'han limitat avui a confirmar la detenció d'un home per aquests fets, sense concretar que es tracti d'un rector, i han precisat que els abusos es cometien quan els tres nois es quedaven solos, amb el que cap d'ells sabia dels abusos que sofrien els seus germans.
No obstant això, el germà major va acabar explicant la seva situació als seus pares, després de ser víctima d'un abús el passat 29 de gener, i després els dos germans també van denunciar que ells havien passat per la mateixa situació, davant la qual cosa els pares van denunciar el cas als Mossos d'Esquadra.
El Arzobispado de Barcelona ha apartat "de totes les seves funcions i responsabilitats parroquials" al sacerdot detingut. Encara que assegura que "respecta el principi de presumpció d'innocència del denunciat", ha decidit prendre aquesta mesura cautelar davant la denúncia presentada contra el sacerdot.
Detenido el párroco de Santa Rosa (Gramenet) por abusar de tres hermanos
Los Mossos d'Esquadra han detenido al párroco de Santa Rosa (Gramenet, Barcelona) acusado de abusar sexualmente de tres hermanos menores de edad cuando se quedaban solos en el centro parroquial, según han informado fuentes cercanas al caso. El detenido, un sacerdote de 63 años que dirige la parroquia en el barrio de Santa Rosa de Santa Coloma de Gramenet, ha pasado esta mañana a disposición judicial, según las mismas fuentes. Los abusos sexuales que sufrieron los tres hermanos, que tienen entre diez y quince años de edad, empezaron a partir de la segunda quincena diciembre pasado y se extendieron durante el pasado mes de enero.
Escratxe al regidor del PP a Tarragona per l'avortament lliure
Ahir es va fer un "escratxe" a l'acte d'Alejandro Fernández, regidor i cap de llista del PP de Tarragona, en que unes 50 persones van demanar avortament lliure i la retirada de la contrareforma del ministre de l'Opus Dei Gallardón. Després de l'acte agents dels Mossos de paisà van identificar a varies persones, entre elles la nostra col.laboradora, fotògrafa i activista social Pepa Vives.
Ayer se hizo un "escrache" al acto de Alejandro Fernández, regidor y cabeza de lista del PP de Tarragona, en que unas 50 personas pidieron aborto libre y la retirada de la contrarreforma del ministro del Opus Dei Gallardón. Después del acto agentes de los Mossos de paisano identificaron a varías personas, entre ellas nuestra colaboradora, fotógrafa y activista social Pepa Vives.
La bandera del ministre pocavergonya Soria de 360.000 euros
Coneixem balafiaments i corrupcions de tot tipus a Espanya amb diners públics al llarg dels últims anys per part del feixisme imperant, però la banda mafiosa del PP no coneix límits en el seu despropòsit i indecència. L'últim cas conegut és el de la bandera geganta instal·lada a la capital de Gran Canària per l'actual ministre Soria, el lacayo immoral de les companyies elèctriques. Es tracta d'un drap amb l'ensenya de les Illes sobre un masteler amb l'altura d'un edifici de 20 plantes i 300 metres quadrats de tela que ha costat la friolera de 360.000 euros... i que va caure a la setmana d'instal.lar-la per una bufagada (foto).
La iniciativa, promoguda fa uns anys, va ser del PP i aprovada pel ple del Govern insular amb el rotund rebuig de l'oposició que va considerar la despesa un escàndol. El metre quadrat de bandera, segons els socialistes, ha costat uns 1.200 euros, més que el que valia l'habitatge a la capital grancanaria.
Curiosament, aquest absurd projecte va ser engegat pel llavors president del Cabildo, també president del PP canari i avui ministre d'Indústria, José Manuel Soria, membre d'un Govern que es diu embarcat en una croada per reduir la despesa pública i el dèficit per la via de les retallades i l'augment d'impostos als més pobres: un cinisme nazi de manual.
A més, la bandera geganta de Gran Canària, hissada el passat 30 de setembre de 2006 a la Font Lluminosa de la capital de l'illa pel llavors president del Cabildo, José Manuel Soria, va caure a la setmana per "un defecte en la costura del cap superior", segons va informar la tarda d'aquell dissabte l'empresa que va instal·lar l'ensenya insular.
El despropòsit apareix en la web despilfarropúblico.com, un portal on són els usuaris els que envien els casos més sagnants d'ús indegut dels fons públics en els diferents municipis i autonomies espanyoles i on apareixen també les denúncies que han estat més vistes i han despertat la major sorpresa o indignació en els lectors.
De fet, és el segon balafiament publicat a la pàgina més vist pels lectors, per darrere del pont que no porta a cap part a la província de Toledo. Diversos mesos després de la seva inauguració, a Talavera de la Reina, retardada per inconvenients d'última hora com el despreniment d'un dels seus tirants, el pont, que ha costat 70 milions, no té amb prou feines tràfic perquè no s'han completat els enllaços amb altres carreteres circumdants.
El drap de Canàries se situa, això sí, per davant de la macrodiscoteca fantasma pagada amb diners públics del Pla I. Es tracta d'una inversió d'1,4 milions d'euros en la localitat valenciana de Benaguasil, que ha tancat el local després d'acumular en dos anys més de 180.000 euros en pèrdues. El recinte, de tres plantes i aforament per 965 persones, va ser pagat pel Govern sobre sòl municipal. La Diputació de València i l'Ajuntament paguen el manteniment. Sense paraules. I el que anirem coneixent...
La bandera del ministro sinvergüenza Soria de 360.000 euros
Conocemos despilfarros y corrupciones de todo tipo en España con dinero público a lo largo de los últimos años por parte del fascismo imperante, pero la banda mafiosa del PP no conoce límites en su despropósito e indecencia. El último caso conocido es el de la bandera gigante instalada en la capital de Gran Canaria por el actual ministro Soria, el lacayo inmoral de las compañías eléctricas. Se trata de un trapo con la enseña de las Islas sobre un mástil con la altura de un edificio de 20 plantas y 300 metros cuadrados de tela que ha costado la friolera de 360.000 euros y que cayó a la semana de instalarla por una ventolera (foto).
ICV-EUiA exigeix la dimissió de Boí Ruiz per ocultar 650 casos de malnutrició infantil
El portaveu adjunt d'ICV-EUiA, Joan Mena, ha reclamat la dimissió del conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, aquest dijous, després de saber-se que Ruiz va ocultar al Parlament 650 casos de nens i nenes amb malnutrició a Catalunya: "No pot ser que un conseller digui mentides en seu parlamentària, això és indigne i, a més en temes tan transcendentals com la pobresa i la malnutrició infantil, és immoral", denuncia Mena.
"Per tant", ha afegit, "la qual cosa avui hauria de fer el conseller de Sanitat és presentar la seva dimissió, perquè ha demostrat que no està a l'altura de les necessitats socials i sanitàries que avui té Catalunya".
El diputat, portaveu d'ICV-EUiA en la comissió d'Educació i professor d'institut, ha recordat que la seva coalició ja ha impulsat diverses mesures per tractar de combatre la malnutrició infantil garantint suficients beques menjador a les escoles, i ha reclamat al Govern de CiU que compleixi els acords presos.
L'estiu passat, el Síndic de Greuges va assenyalar en un informe que a Catalunya hi havia 50.000 nens i nenes en risc de malnutrició i 750 nens i nenes malnutridos. Davant això, ICV-EUiA i altres grups van reclamar explicacions a Boi Ruiz, que, en declaracions als mitjans, va negar aquests casos de malnutrició infantil. El conseller també va dir més tard, en una resposta parlamentària, que el nombre de nens i nenes malnutridos era 91.
També l'estiu passat, ICV-EUiA va presentar una proposta que va ser aprovada en el Parlament per mantenir obertes les partides para beques menjador. "La proposició que presentem és de juliol, la qual cosa demanàvem era una partida oberta parell garantir totes les beques menjador", va recordar Mena , que ha reclamat el compliment d'aquest acord.
ICV-EUiA exige la dimisión de Boí Ruiz por ocultar 650 casos de malnutrición infantil
El portavoz adjunto de ICV-EUiA, Joan Mena, ha reclamado la dimisión del consejero de Salud de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, este jueves, tras saberse que Ruiz ocultó al Parlamento 650 casos de niños y niñas con malnutrición en Catalunya: "No puede ser que un consejero diga mentiras en sede parlamentaria, esto es indigno y, además en temas tan trascendentales como la pobreza y la malnutrición infantil, es inmoral", denuncia Mena.
L'expresident de Ferrocarrils de la Generalitat Antoni Herce ingressa a la presó
L'ex president de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) Antoni Herce (foto a la dreta) ha ingressat de nou a la presó barcelonina de Quatre Camins per complir la sentència de quatre anys de presó a la qual estava condemnat, després que l'Audiència de Barcelona anul·lés el tercer grau del que gaudia des de l'estiu passat per la gràcia dels seus còmplices de robatori i corrupció en el govern de la Generalitat encapçalat pel corrupte Artur Mas. Enric Roig (foto, esq. ), per la seva banda, que va presidir l'empresa pública entre 1993 i 1999 -en ple govern del gran capo de la màfia catalana Jordi Pujol-, segueix gaudint del tercer grau penitenciari i només va a dormir a la presó de la Trinitat, a Barcelona ciutat.
Fonts penitenciàries han indicat avui que Herce ja ha ingressat a la citada presó per complir la sentència, a la qual va ser condemnat en 2011 per malversar 2,7 milions d'euros. Herce, juntament amb el també expresident de Ferrocarrils Enric Roig, van ser condemnats en 2011 per malversació a sis anys de presó, una pena que posteriorment va ser rebaixada a quatre anys per la gràcia de CiU, i van ingressar al maig de 2013 a la presó de Quatre Camins.
Només 48 dies després ja els va ser concedit el règim obert per la Direcció general de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, dependent del departament de Justícia, que va considerar que es tracta de delinqüents primaris -sense reincidència-, amb interès a afrontar el rescabalament econòmicament pel delicte comès i amb un entorn social i familiar estable.
Ara, l'Audiència de Barcelona rebat aquests arguments dels seus còmplices indecents de CiU i dóna la raó al jutge de vigilància penitenciària, que va anul·lar el règim obert per la gravetat del delicte i per l'escàs temps de condemna complert. Enric Roig, per la seva banda, que va presidir l'empresa pública entre 1993 i 1999 -en ple govern del gran capo de la màfia catalana Jordi Pujol-, segueix gaudint del tercer grau penitenciari i només va a dormir a la presó de la Trinitat, a Barcelona ciutat. És la "justícia" dels corruptes nazicatòlics.
El expresidente de Ferrocarrils de la Generalitat Antoni Herce ingresa en prisión
El ex presidente de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) Antoni Herce ha ingresado de nuevo en la prisión barcelonesa de Quatre Camins para cumplir la sentencia de cuatro años de cárcel a la que estaba condenado, después de que la Audiencia de Barcelona anulara el tercer grado del que disfrutaba desde el verano pasado por la gracia de sus cómplices de robo y corrupción en el govern de la Generalitat encabezado por el corrupto Artur Mas. Enric Roig, por su parte, que presidió la empresa pública entre 1993 y 1999, sigue disfrutando del tercer grado penitenciario y sólo va a dormir a la prisión de la Trinitat, en Barcelona ciudad.
La secta vaticana acomiada a un immigrant per denunciar explotació laboral
El conserge de la casa sacerdotal del Bisbat d'Orense començava a treballar a les 7.45 del matí partint barres de pa i acabava 14 hores després col·locant bols en les taules. Després de deixar el servei de menjador posat per al desdejuni de l'endemà, dormia en una de les habitacions de l'edifici per atendre les necessitats nocturnes dels capellans depenents, entre unes altres, canviar bolquers o subministrar medicines. Fart de ser un esclau dels degenerats, va denunciar la seva situació davant les autoritats i la secta nazi el va acomiadar als tres dies. Foto: el feixista bisbe d'Orense, José Leonardo Lemos.
Des que en 2008 va arribar a Espanya escapant de les males condicions d'El Salvador, els dies d'aquest emigrant començaven i acabaven en un treball que li menjava 80 hores setmanals de la seva vida, però pel qual cobrava un salari propi d'un lloc de 40.
Als seus amics i familiars li estranyava el que li obligaven a fer: endreçar als capellans impedits, netejar l'edifici, atendre la porteria i el telèfon, recollir el pa i la premsa, servir l'aigua i els aliments, col·locar els serveis del menjador d'un dia per a un altre o estar pendent dels sacerdots ancians als quals havia de donar el menjar. Fins i tot durant la nit no podia baixar la guàrdia per si algú necessitava alguna cosa.
Fa una mica més d'un any i després de negociar amb la cúria, va aconseguir tornar a dormir a casa perquè el seu contracte no contemplava nocturnitat. Però segons denúncia, les condicions van empitjorar i li van arribar a obligar a “fregar el sòl a mà”. “Les represàlies per exigir millores es van traduir fins i tot en algunes senyals de xenofòbia” assegura. Així que assessorat per la CIG (Confederació Intersindical Galega) va decidir denunciar la situació davant la Inspecció de Treball. Dies després que els seus superiors coneguessin la demanda, li van lliurar una fulminant carta d'acomiadament.
La diòcesi al·lega que es va quedar dormit i que en Facebook va publicar comentaris feridors. El exconserje matisa que en aquests comentaris solament denunciava les seves pèssimes condicions laborals i que es va quedar dormit en un parell d'ocasions perquè no aguantava jornades laborals tan intenses.
Etelvino Blanco i Carlos Vázquez de la CIG d'Orense asseveren que ho van explotar “aprofitant-se del seu desconeixement de la normativa laboral espanyola”. Fins i tot denuncien que en les últimes setmanes ha rebut “trucades amenaçadores perquè retiri la demanda en les quals li adverteixen que si no ho fa, no tornarà a trobar treball a Orense”. El Bisbat reconeix l'acomiadament “per causes disciplinàries” però rebutja valorar les acusacions abocades contra els responsables de la casa sacerdotal ja que es tracta d'un assumpte que s'està dirimint en els tribunals.
La secta vaticana despide a un inmigrante por denunciar explotación laboral
El conserje de la casa sacerdotal del Obispado de Ourense empezaba a trabajar a las 7.45 de la mañana partiendo barras de pan y terminaba 14 horas después colocando tazones en las mesas. Tras dejar el servicio de comedor puesto para el desayuno del día siguiente, dormía en una de las habitaciones del edificio para atender las necesidades nocturnas de los curas dependientes, entre otras, cambiar pañales o suministrar medicinas. Harto de ser un esclavo de los degenerados, denunció su situación ante las autoridades y la Iglesia lo despidió a los tres días. Foto: el fascista obispo de Orense, José Leonardo Lemos.
La Fiscalía abre diligencias por el discurso homófobo del cardenal de Málaga
Els parlamentaris d'EH Bildu han portat al Parlament de Gasteiz la denúncia per la mort a la presó de l'elorriotarra Arkaitz Bellón. Abans de l'inici del Ple, han exhibit cartells en contra de la política de dispersió del Govern de Mariano Rajoy.
Els parlamentaris d'EH Bildu han portat a la Càmera autonòmica la denúncia per la mort de Arkaitz Bellón en la seva cel·la de la presó de Port I. Amb cartells que recollien el lema ‘La política penitenciària mata. No a la dispersió’, han dut a terme la protesta abans de l'inici del Ple.
La coalició sobiranista ha adoptat aquesta mesura en resposta a la mort d'Arkaitz Bellón, empresonat des dels últims 13 anys i que havia de sortir el proper mes de maig.
Los parlamentarios de EH Bildu han llevado al Parlamento de Gasteiz la denuncia por la muerte en prisión del elorriotarra Arkaitz Bellón. Antes del inicio del Pleno, han exhibido carteles en contra de la política de dispersión del Gobierno de Mariano Rajoy.
Los parlamentarios de EH Bildu han llevado a la Cámara autonómica la denuncia por la muerte de Arkaitz Bellón en su celda de la prisión de Puerto I. Con carteles que recogían el lema ‘La política penitenciaria mata. No a la dispersión’, han llevado a cabo la protesta antes del inicio del Pleno.
La coalición soberanista ha adoptado esta medida en respuesta a la muerte de Arkaitz Bellón, encarcelado desde los últimos 13 años y cuya fecha de salida había sido fijada para el próximo mes de mayo.
El lladre de la Cibeles retorna el quadre espatllat per correu a El País
El quadre del pintor valencià Antonio de Felipe esvaït d'un despatx de l'Ajuntament de Madrid ha estat enviat pel lladre -algú del PP que es fa passar per un funcionari- a la redacció d'El País. El seu extraviament, denunciat fa dues setmanes, va provocar no solament l'obertura d'una recerca oficial, ordenada per l'alcaldessa, Ana Botella, sinó també una notable commoció en el PP de Madrid. Alts càrrecs es van enfrontar per la seva suposada responsabilitat en l'incident, i la presidenta regional, Esperanza Aguirre, molt disgustada, va obrir una recerca política.
Ahir, en un engruixat sobri sense remitent arribat a la redacció estava el quadre. Arrugat i visiblement danyat, amb un tall en un lateral, com si algú hagués volgut destruir-ho i s'hagués penedit. L'obra, un acrílic sobre cartró de 75x96 centímetres, és un retrat de la font de la Cibeles tirada per vaques titulat Cibeles Làctica.
Va ser pintat en 1996, i està valorat en 12.000 euros. Al costat del quadre, va arribar una carta anònima que explicava la seva desaparició, pel que sembla responsabilitat d'un funcionari lligat presumptament a la Junta de Retir. No obstant això, la pràctica totalitat de persones relacionades en major o menor mesura amb l'incident dubten de la veracitat d'aquesta carta.
Antonio de Felipe va cedir el quadre a l'Ajuntament al setembre de 1996, després d'una exposició en el centre cultural Casa de Vacas, dependent de Retir. L'artista, amb obra en el Museu Nacional d'Art Regna Sofia i l'Institut Valencià d'Art Modern, recorda que, en aquells dies, després d'una mostra a l'Ajuntament era obligat deixar una obra, generalment menor, per engrossir els fons municipals. De Felipe va confirmar ahir que efectivament l'obra enviada per correu al periòdic és la mateixa que ell va cedir a l'Ajuntament després de l'exposició a casa de Vaques de 1996.
Ningú vol ‘la Cibeles’
EL PAÍS va comunicar ahir a l'Ajuntament la recepció de l'obra. Els serveis jurídics municipals van instar al diari a “posar els fets de forma immediata en coneixement de la policia”, però van evitar requerir l'obra.
“L'Ajuntament té obert un expedient de recerca patrimonial en el qual s'investiga, entre altres extrems, la titularitat del quadre, expedient en el qual es tindrà en compte la comunicació que acaben d'efectuar. Els prego que remetin còpia de la denúncia com més aviat millor. Com ja anunciem oficialment, si del nostre expedient de recerca es derivés alguna irregularitat, aquesta es posaria immediatament en coneixement de la fiscalia”, afegia la comunicació oficial.
El quadre va penjar un temps en el despatx del llavors director de Casa de Vacas, Francisco Javier Ramírez Car. Nomenat en 1998, Ramírez va deixar l'Ajuntament al juliol de 2005 per les seves diferències amb la llavors edil de Retir, Elena González Moñux. Ara dirigeix l'Institut regional de Realojamiento i Integració Social.
Alberto Ruiz-Gallardón va col·locar a González Moñux al capdavant de Retir després de guanyar l'alcaldia, al maig de 2003. “Quan va arribar la regidor, va veure el quadre i m'ho va demanar per al seu despatx. Allí seguia quan vaig abandonar l'Ajuntament”, compte Ramírez. En una fotografia distribuïda per l'Ajuntament al maig de 2006, es pot veure a la sala de reunions del despatx de l'edil.
González Moñux va estar en Retir fins a 2007, quan va passar a Fuencarral-El Pardo. Allí es va mantenir fins a gener de 2012, quan va ser nomenada viceconsejera de Justícia per Aguirre, llavors presidenta regional. Preguntada per EL PAÍS, Moñux va negar saber el parador de l'obra, l'estil de la qual, va dir, li desagradava. Es va mostrar sorpresa per la revolada armada i va admetre que, fins i tot, li havia qüestionat sobre aquest tema la pròpia Aguirre.
Segons fonts de confiança de la presidenta, Aguirre, va quedar tocada per com hi havia prosredado la trama corrupta Gürtel entre els seus col·laboradors, entre ells l'exconseller Alberto López Vell. Per això, està obsessionada perquè no es repeteix un cas similar. Per desfer aquesta madeixa política, Aguirre es va repartir cridades i perquisicions amb el gerent del PP madrileny, Beltrán Gutiérrez.
La pista del quadre es perd en 2007. L'edil que va rellevar a Moñux en Retir, Luis Asúa (retirat pràcticament de la política), relata que no va arribar a veure el quadre perquè ella es va encarregar de portar-li-ho en la seva mudança a Fuencarral- El Pardo. Afegeix que així ho poden testificar funcionaris.
Segons la carta remesa a EL PAÍS, “la història és molt senzilla". Aquesta és la seva versió: “Quan va arribar el Sr. Asúa, com a regidor a la Junta de Retir, entre altres canvis, va manar llevar aquest quadre perquè va dir, segons expliquen —jo no ho vaig escoltar—, que era ‘lleig de collons...’. I amb les mateixes, des de la Junta es va manar de nou a Casa de Vacas. Allí va estar el quadre donant voltes, durant bastant temps, sense que ningú reclamés el mateix, entre caixes i andròmines de les diferents exposicions. Fins que fa uns anys, quan a casa de Vaques es va fer una remodelació, aprofitant que jo estava per allí controlant l'obra i que el quadre estava pràcticament entre les coses que s'anaven a tirar, i seguia embolicat en el mateix paper de bombolles del trasllat, vaig agafar, amb tota naturalitat, la làmina i me la vaig portar per a casa”.
La carta conclou: “Permeti'm que no li digui el meu nom per raons òbvies. Sóc funcionari de l'Ajuntament. Gràcies, i perdó per les molèsties”. Una excusa "ben trobada" que no convenç a ningú.
El ladrón de La Cibeles devuelve el cuadro estropeado por correo a El País
El cuadro del pintor valenciano Antonio de Felipe desvanecido de un despacho del Ayuntamiento de Madrid ha sido enviado por el ladrón -alguien del PP que se hace pasar por un funcionario- a la redacción de El País. Su extravío, denunciado hace dos semanas, provocó no solo la apertura de una investigación oficial, ordenada por la alcaldesa, Ana Botella, sino también una notable conmoción en el PP de Madrid. Altos cargos se enfrentaron por su supuesta responsabilidad en el incidente, y la presidenta regional, Esperanza Aguirre, muy disgustada, abrió una investigación política.
La possibilitat de quedar envoltats de plataformes petrolieres ha posat en alerta les Illes Balears. Institucions, entitats, partits i milers de ciutadans s'han alçat contra un nou projecte de prospeccions, aquesta vegada encapçalat per l'empresa Spectrum Geo Limited, i que afecta tot l'arxipèlag. El debat fins i tot ha compromès el president, José Ramón Bauzá (PP), que ha estat desautoritzat per l'executiu del PP espanyol.
Tot i que el govern balear es manifesta contrari a les prospeccions, el ministre d'Indústria espanyol, José Manuel Soria, insistia ahir que no les aturaria, perquè havien estat 'autoritzades d'acord amb el marc legal'. A més, va dir que Bauzá sabia perfectament que les prospeccions es farien. D'una altra banda, l'oposició critica el govern perquè no planta cara a Madrid.
Spectrum Geo Limited ja ha començat els tràmits per a les prospeccions a la costa. El projecte, anomenat 'Campanya sísmica 3D en àrees lliures de la Mediterrània nord-occidental - mar Balear', afecta 14.000 quilòmetres quadrats, del golf de Lleó al golf de València, i envolta tot l'arxipèlag. En bona part, el nou projecte se superposa a les àrees afectades pels altres tres projectes que ja hi ha en curs i, a més, en una segona fase ampliarà l'àrea cap al sud de les Illes. Preveu fer prospeccions, a través de canons d'aire comprimit, a tan sols vint-i-cinc quilòmetres de la costa, i afectarà les Pitiüses, Menorca, tota la costa oriental de Mallorca i Cabrera.
L'Aliança Mar Blava capitaneja l'oposició de la societat, i en tan sols un dia va recollir més de catorze mil signatures de suport a les al·legacions contra les prospeccions. Entre les adhesions, hi ha les de les patronals hotelera, de comerciants i dels empresaris agrícoles. Fa uns quants dies, la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, la Federació d'Empresaris de Comerç, l'Organització Professional Agrària i la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca donaven suport a l'Aliança Mar Blava i defensaven 'un turisme responsable i sostenible, perquè la matèria primera de l'economia balear és el paisatge, els espais naturals i la qualitat ambiental'.
Aquestes prospeccions també han topat amb un front comú institucional, amb l'oposició dels Consells de Menorca i Eivissa, el parlament balear i el govern, que demanen que s'aturin els projectes.
Juntament amb l'Aliança Mar Blava, hi ha la plataforma Aturem les Prospeccions a la Costa Catalana, en què s'apleguen tretze entitats que demanen que es paralitzin immediatament els projectes i que ja hi han presentat al·legacions. La plataforma recorda que aquests projectes 'no compleixen normatives espanyoles i europees de protecció del medi marí ni la llei estatal d'hidrocarburs, perquè superen la superfície màxima autoritzada'. Si s'arribessin a fer, afegeixen tindrien efectes greus 'sobre la fauna i flora marines i sobre activitats econòmiques com ara la pesca i el turisme'.
Petroli a la nostra costa?
Aquest és el quart projecte que s'ha presentat per extreure petroli de la costa dels Països Catalans, a més de la plataforma que ja opera a la costa de les Terres de l'Ebre. A què es deu aquesta allau de propostes per a construir plataformes? : 'Hem exhaurit la majoria de jaciments de petroli del món', explica a VilaWeb Enric Cortiñas, portaveu de la plataforma Aturem les Prospeccions. 'El petroli, que s'extreia fàcilment i per poc preu, ha deixat de ser disponible, i ara comencem a explotar jaciments que potser no són tan rendibles econòmicament o bé que costa d'extreure'n petroli. Els combustibles s'encareixen, i a mesura que es vagin exhaurint els recursos encara s'encariran més. D'ací a cinc anys o deu el preu dels hidrocarburs haurà augmentat, i per això aquestes empreses consideren que els projectes són una inversió amb certa rendibilitat futura.'
Cortiñas ho compara amb el 'fracking': 'Ningú no hauria pensat que a Ridaura pogués haver-hi gas ni que es podria fer servir una tècnica com la que es proposava, però les perspectives d'augment del preu del gas i un cost ambiental baix van fer que això anés endavant.' Ens quedem sense petroli i les empreses cerquen maneres de mantenir l'actual sistema energètic: 'Som una societat petrodependent.'
La plataforma no únicament demana que s'aturin les prospeccions, sinó que defensa decididament 'un canvi de model energètic que redueixi el consum i faci ús de les energies netes i renovables'.
La posibilidad de quedar rodeados de plataformas petroleras ha puesto en alerta las Islas Baleares. Instituciones, entidades, partidos y miles de ciudadanos se han levantado contra un nuevo proyecto de prospecciones, esta vez encabezado por la empresa Spectrum Geo Limited, y que afecta todo el archipiélago. El debate incluso ha comprometido el presidente, José Ramón Bauzá (PP), que ha sido desautorizado por el ejecutivo del PP español.
"El Bigotis" es presentava com a encarregat "institucional" d'esdeveniments per la visita de Ratzinger
Una persona que va intervenir en la realització d'un avantprojecte per a la sonorització de la campanya del PP i la màfia vaticana a València l'any 2006 ha revelat que Álvaro Pérez, conegut com El Bigotis (foto amb Camps), se li va presentar com a encarregat "des del punt de vista institucional" de "tots" els esdeveniments relacionats amb l'estada a la ciutat del capo nazi Ratzinger en el mes de juliol, mesos abans que sortís a concurs -abril- i s'adjudiqués el projecte -al maig-.
Així es recull un informe, de 22 de gener de 2014, de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) incorporat a una peça del cas Gürtel que s'instrueix en el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) el secret de la qual es va aixecar la passada setmana. Aquesta peça afectava fonamentalment a la recerca relacionada amb la visita del Papa a València.
En aquest informe es recull la declaració com a testimoni d'aquesta persona que reconeix que va intervenir realitzant un avantprojecte per a la sonorització i definició dels mitjans tècnics necessaris per realitzar l'acte i que va presentar un pressupost per import total de 5.882.253 d'euros el 19 d'abril d'aquest any.
La primera vegada que va parlar sobre aquest contracte va ser al gener de 2006 a través d'una conversa telefònica amb "una persona anomenada Juan Carlos", qui li va indicar que si podia desplaçar-se a València per parlar d'un muntatge i es va citar en una cafeteria. En aquesta primera trobada estava el responsable d'Orange Market, Álvaro Pérez, qui li va assenyalar que estaven preparant la visita del Papa a València i que ells eren els "encarregats del projecte des del punt de vista institucional".
El testimoni va arribar a desplaçar-se a Fitur, que es va celebrar entre el 25 i 29 de gener, a veure una maqueta de l'escenari del 'stand' de la Comunitat que havia realitzat Orange Market. Així mateix, relata fins a tres reunions amb tècnics de Canal Nou a la seu de la cadena i una altra a la zona on s'anava a instal·lar la sonorització.
El testimoni es refereix a una reunió celebrada l'1 de març amb al voltant de nou persones i que quan va acabar, va viure el moment "més incòmode". Segons la seva versió, els tècnics de Canal Nou avalaven les seves respostes tècniques però els semblava costós el projecte i li indicaven "abaratir-ho".
Al terme, Pérez li va dir: "ets el nostre home. Confiem en tí, a veure si pots abaratir". Per la seva banda, ell li va demanar una provisió de fons per avalar que els diferents tècnics de les empreses poguessin cobrar i constituir un òrgan de gestió per garantir la transparència en la contractació professional, personal i empreses.
A això, El Bigotis li va indicar que "no hi havia cap problema" ja que "els pagaments els anava a fer Canal Nou", i que volia el projecte definitiu. A més, li va comentar que s'havia de reduir el pressupost entre quatre i quatre milions i mitjà d'euros.
L'última reunió a la qual va ser convocat per ordre d'Álvaro Pérez es va celebrar en una espècie de soterrani en el centre de València i on hi havia gent del patronat que no coneixia. Aquí es van abordar qüestions de protocol sense que sabés el motiu pel qual va ser requerit per anar, ja que va pensar que sobrava, i a partir d'aquest moment va esperar alguna notícia. En aquesta trobada va intervenir un tècnic alemany que li va preguntar com havia fet el projecte i li va demanar les dades encara que no els hi va donar.
"El Bigotes" se presentaba como encargado "institucional" de eventos por la visita de Ratzinger
Una persona que intervino en la realización de un anteproyecto para la sonorización de la visita del Papa a Valencia en el año 2006 ha revelado que Álvaro Pérez, conocido como El Bigotes, se le presentó como encargado "desde el punto de vista institucional" de "todos" los eventos relacionados con la estancia en la ciudad del capo nazi Ratzinger en el mes de julio, meses antes de que saliera a concurso -abril- y se adjudicara el proyecto -en mayo-.
▼ 06 de febr. (17)
En llibertat Ignacio Marqués, el rector pederasta ...
Una marxa recorre els carrers d'Elorrio per exigir...
Indemnitzacions d'or per als amics del PP col·loca...
Panrico exigeix 5 milions al comitè de vaga per la...
Vicenç Navarro: Els errors de les tesis del decrei...
Cristina haurà de pagar més de mig milió si Urdang...
Marina Albiol (EU): “La inhumanitat del PP no té j...
Detingut el rector de Santa Rosa (Gramenet) per ab...
Escratxe al regidor del PP a Tarragona per l'avort...
La bandera del ministre pocavergonya Soria de 360....
ICV-EUiA exigeix la dimissió de Boí Ruiz per ocult...
L'expresident de Ferrocarrils de la Generalitat An...
La secta vaticana acomiada a un immigrant per denu...
EH Bildu porta al Parlament la denúncia per la mor...
El lladre de la Cibeles retorna el quadre espatlla...
"El Bigotis" es presentava com a encarregat "insti... | 0.82493 | curate | {"ca": 0.8094569657587181, "es": 0.1873886093717963, "eu": 0.0006624292225919909, "en": 0.0003469867356434238, "it": 0.0013090863208365534, "pt": 0.0008359225904137029} | http://noticies.sirius.cat/2014_02_06_archive.html |
mc4_ca_20230418_10_453335 | Calidoscopi d'Educació Social: La prevenció de les violències masclistes que afecten la gent jove
La prevenció de les violències masclistes que afecten la gent jove
1. Recull de materials de les Trobades tècniques de Joventut "Ampliant mirades sobre les violències de gènere: reptes per a la prevenció en joventut" (juny-juliol 2015)
- Recull d'experiències presentades a les Trobades Tècniques de Joventut 2015 sobre violències de gènere
- Vídeos de les Trobades Tècniques de Joventut 2015 sobre violències de gènere
- Storify de les Trobades Tècniques de Joventut 2015 #jovesgènereiviolències
2. Protocol de Joventut per a l'abordatge de la violència masclista
És una eina de suport pràctica i operativa elaborada per facilitar l'acció dels professionals i les professionals de joventut en l'abordament de la violència contra les dones des de la prevenció, la detecció precoç, l'atenció i l'acompanyament.
3. Protocol Marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista
Aquest document, de 2009, és el resultat del treball de diferents departaments de la Generalitat amb la finalitat d'establir una base sòlida a partir de la qual es pugui donar una resposta unificada, coordinada i adequada als diferents problemes derivats de la violència masclista. És un instrument actiu que estableix les bases a partir de les quals es defineix un model d'intervenció compatible amb el que estableix la llei.
4. Drets de les dones adolescents davant la violència masclista en les relacions de parella o situacions anàlogues. Conclusions i recomanacions de l'informe jurídic
Recull de les principals conclusions de l'informe jurídic elaborat sobre els drets de les dones adolescents davant la violència masclista en les relacions de parella o situacions anàlogues.
5. Intervenció amb adolescents que viuen, o que exerceixen, relacions afectives-sexuals abusives o altres manifestacions de violència masclista des dels serveis socials públics de Barcelona per atenció ambulatòria de tractament en violència masclista
Publicació de 2015, elaborada per un extens grup de treball multidisciplinar, que pretén ser útil per tal de millorar la detecció i la intervenció en situacions de violència masclista que afecten els adolescents i les adolescents.
6. Jóvenes, género y violencias: hagamos nuestra la prevención. Guía de apoyo para la formación de profesionales
Guia de 2015 sobre el projecte de formació de professionals en violències de gènere. És el resultat del treball col·laboratiu feminista entre dues entitats del tercer sector, Candela i Tamaia, i l'equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili.
7. Percepción Social de la Violencia de Género en la Adolescencia y la Juventud
Estudi que aborda la percepció que l'adolescència i la joventut tenen sobre la violència de gènere. Per a això, s'analitza en profunditat una enquesta realitzada pel Centre de Recerques Sociològiques (CIS) dirigida a la població resident a Espanya de 15 a 29 anys.
ASSESORAMENT I SUPORT TÈCNICS
8. Projecte d'assessorament per a la prevenció de les violències masclistes amb joves. Programa "Estimar no fa mal"
Acompanyament formatiu amb personal tècnic especialitzat per facilitar que els professionals i les professionals incorporin els continguts relacionats amb les desigualtats de gènere i les violències masclistes dins les seves actuacions, mentre dissenyen i posen en pràctica actuacions de prevenció amb joves.
9. Programa "Estimar no fa mal"
Programa que s'emmarca dins la línia estratègica de sensibilització i prevenció i respon a la voluntat d'endreçar, homogeneïtzar i millorar l'eficàcia del conjunt de les actuacions preventives, així com dels continguts que s'adrecen a joves i adolescents que es realitzen des de les diferents administracions públiques i institucions.
10. Serveis d'informació i atenció a les dones en situació de violència masclista
11. Legislació espanyola i catalana sobre igualtat i eradicació de la violència masclista
12. Recursos i materials sobre prevenció de violència masclista
En aquest espai de la pàgina web Jove.cat s'ofereixen recursos en relació a la violència contra les dones.
13. Dossier de premsa: Joves i violència masclista (I-II-III)
14. Dossier temàtic: Joves i violències masclistes. Octubre de 2015
Publicat per Educador Social a 7:37 a. m. | 0.740406 | curate | {"ca": 0.9157250470809792, "cs": 0.007297551789077213, "es": 0.04684557438794727, "da": 0.00047080979284369113, "en": 0.006826741996233522, "pt": 0.02283427495291902} | http://calidoscopideducaciosocial.blogspot.com/2015/11/la-prevencio-de-les-violencies.html |
oscar-2201_ca_20230904_5_166394 | Fins al 19 de desembre, la sala Fabià Puigserver de Montjuïc acull l'adaptació del clàssic del segle XIX amb Julio Manrique i repartiment d'actors catalans
Redacció
22/11/2021 10:02
Fins al 19 de desembre, la sala Fabià Puigserver de Montjuïc del Teatre Lliure acull l’adaptació del clàssic d’Anton Txékhov L’oncle Vània del
prestigiós director lituà Oskaras Koršunovas. Es tracta d’una coproducció amb Temporada Alta que, després d’estrenar-se en l’edició d’enguany del festival gironí, arriba al Lliure amb molt bones crítiques i l’ovació del públic.
L’oncle Vània continua amb la fórmula implementada pel festival des de fa anys, que consisteix a combinar els talents d’un director internacional amb el d’artistes locals i que s’ha provat exitosa en muntatges com Davant la jubilació (Krystian Lupa), L’omissió de la família Coleman (Claudio Tolcachir), La neta del senyor Linh (Guy Cassiers) i Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard) (Gabriel Calderón), que també es va poder veure al Teatre Lliure la temporada passada.
Aquest cop, Julio Manrique -en la pell de l’oncle Vània- encapçala un repartiment local de luxe que compta també amb Ivan Benet, Raquel Ferri, Anna Güell, Lluís Marco, Carme Sansa i Júlia Truyol, i amb l’intèrpret letó Kaspar Bindeman.
L’oncle Vània, que es va estrenar el 1899 al Teatre d’Art de Moscou, és una de les obres més importants de la literatura dramàtica del segle XIX. Txékhov reflecteix en cada personatge un final apocalíptic: el tedi, la vida malgastada, l’amor no correspost o la feina inacabable marquen la seva existència. És, de fet, una de les obres més representatives de l’autor rus, sobre el malbaratament i el deteriorament de la vida.
Fins al 19 de desembre, la sala Fabià Puigserver de Montjuïc acull l’adaptació del clàssic del segle XIX SÍLVIA POCH
L’aposta dramatúrgica de Koršunovas és, com sempre en el seu teatre, radicalment lliure. El temps i l’espai del seu L’oncle Vània no estan definits, sinó que el món que posa en escena “perviu en un mapa espiritual”, en paraules del mateix director. Un muntatge també destacat per la seva contemporaneïtat, ja que tracta temes com el medi ambient, l’emancipació de la dona, la confrontació entre el món tradicional i el
món modern o la construcció social on l’amor ja no és viable. “És un Vània lliure, agosarat, apassionat. I hi ha molt d’humor, que és una cosa que
Txékhov reivindicava per als seus textos. Un humor sovint cruel. Crec que aquesta versió és com una estranya dansa entre la comèdia i la tragèdia”, ha comentat Manrique sobre l’espectacle.
L’oncle Vània forma part de la programació d’aquesta temporada del Teatre Lliure que posa el focus en la tradició teatral de l’Europa central i de l’Est.
Nou comentari Cancel·la les respostes
Comentari
Nom
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres. | 0.782104 | curate | {"ca": 0.9527532290958531, "it": 0.005438477226376614, "es": 0.015295717199184228, "eu": 0.013936097892590074, "fr": 0.00849762066621346, "de": 0.0006798096532970768, "cs": 0.001699524133242692, "en": 0.001699524133242692} | https://www.totbarcelona.cat/cultura-i-oci/oncle-vania-anton-txekhov-arriba-teatre-lliure-155973/ |
mc4_ca_20230418_16_415148 | ‘Santa Clara 1714’ de Jordi Cervelló - Revista Musical Catalana
‘Santa Clara 1714’ de Jordi Cervelló
El compositor Jordi Cervelló
MÚSICA PEL TRICENTENARI A LA PEDRERA. Camerata 432. Toldrà, Cervelló, Casals. AUDITORI LA PEDRERA. 19 DE SETEMBRE DE 2014.
La Pedrera és un edifici que, tot i la seva monumentalitat, tant arquitectònica com turística, i malgrat tots els alts i baixos econòmics que es puguin patir, es manté fidel a oferir un espai per a la música i, molt sovint, per a la música del nostre temps. Divendres passat, 19 de setembre, va tenir lloc una nova estrena al seu auditori amb motiu de la celebració del Tricentenari, al qual es va sumar la Fundació Catalunya-La Pedrera que té la seva seu en aquest edifici. Es tractava de l’obra Santa Clara 1714 composta per Jordi Cervelló i que va encarregar i interpretar en aquesta estrena la Camerata 432.
L’Auditori de La Pedrera es va omplir de públic i d’una gran expectació per sentir aquesta obra de Cervelló que s’afegia al corpus de composicions que ha inspirat la celebració dels tres-cents anys del setge de Barcelona i de la pèrdua catalana de la Guerra de Successió. Cervelló s’ha inspirat, entre altres publicacions que ell mateix va explicar en la conversa prèvia al concert amb Xavier Chavarria, en el capítol 11 de la novel·la Victus d’Albert Sánchez Piñol, que explica la batalla del baluard de Santa Clara, un dels episodis del setge a Barcelona durant la Guerra de Successió. Un episodi tràgic que va estar protagonitzat per la companyia dels Estudiants de Lleis –els estudiants de dret d’aquell moment–, capitanejats pel catedràtic de dret Marià Bassons, que va morir-hi, i que també van defensar amb la vida aquell baluard, un dels principals que protegien la ciutat de Barcelona. D’aquí ve el títol de l’obra.
El silenci previ a l’atac d’aquell 12 d’agost de 1714, a les 7 del matí, es va convertir en la creació de Jordi Cervelló en una mena de motiu invisible que serveix d’impuls a la música dramàtica i sovint trepidant de Santa Clara 1714. Una música que semblava convertir els arcs dels instruments de corda de la Camerata 432 en les baionetes amb què lluitaven aquells estudiants. La varietat d’efectes sonors, el pols rítmic intens que s’hi anava desplegant i el dibuix melòdic que de tant en tant apareixia, especialment el del violoncel de Laia Puig, es van estenent auditivament amb un gran dramatisme tot formant un llenç musical d’un impacte sensorial gairebé pictòric, és a dir que semblava que la música fes veure interiorment tot el desenvolupament de l’escena i cadascun dels sentiments d’aquells nois que van sacrificar la seva vida inútilment. Com aquells estudiants del baluard de Santa Clara, la Camerata 432 va defensar amb cos i ànima la música de Cervelló, que hi té una estreta relació com a assessor musical. En aquest cas es tractava d’una batalla musical que només es podia guanyar i la victòria va ser clara i va merèixer un aplaudiment fervorós.
Aquesta estrena de Santa Clara 1714 de Jordi Cervelló va estar acompanyada en el programa que portava per títol “Música per la pau” de l’arranjament per a orquestra de corda del Quartet en Do menor, “per l’Art” que Eduard Toldrà va compondre ara fa exactament cent anys. A continuació, es va tocar un Minuet per a quintet de corda de Pau Casals, també arranjat per a conjunt més gran, i, per acabar, el Quartet en Mi menor també de Casals que va escriure el 1893, encara adolescent, quan va anar a estudiar a Madrid, i del qual es presentava una versió per a orquestra de corda arranjada pel mateix Jordi Cervelló. El contrast entre aquestes obres i la de Cervelló va ser evident i discutible. Des del meu punt de vista, no eren les més adequades per acompanyar una obra d’un caràcter tan dramàtic i que posava al límit les possibilitats sonores d’una orquestra de corda entesa com un sol instrument. Les obres de Toldrà i de Casals sorgiren d’un esperit totalment oposat, d’una gran candidesa, i tenen unes dinàmiques molt diferents, que obligaven a fer un salt d’estil massa gran a aquest conjunt de corda que està format per un grup de músics que, amb esperit de generació, van demostrar que una obra actual, acabada de fer com la de Cervelló, els era molt més natural d’interpretar. La possibilitat de disposar d’una orquestra de corda, com ha tingut aquest compositor català a l’hora de crear una obra nova com Santa Clara 1714, és un luxe que dóna sentit al fet musical i fa realitat el diàleg viu entre compositor, intèrpret i públic, que sempre ha estat necessari per fer evolucionar l’art. És una experiència que, sens dubte, caldria potenciar encara més i que esperem que pugui donar molts més fruits. | 0.872631 | curate | {"ca": 0.9799612152553329, "es": 0.012928248222365869, "pt": 0.0028011204481792717, "en": 0.004309416074121957} | http://www.revistamusical.cat/critica/santa-clara-1714-de-jordi-cervello/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_197134 | Explica'ns la teva experiència Com ho has superat?
He votat que no perquè penso que una addicció ha de ser tant mental com física, si no no és del tot addicció. Jo segueixo enganxat mentalment a l'herba, voldria fumar molt, però físicament fa un any que no em foto THC al cos. Com ho vaig superar? No crec que hi hagués massa res a superar, vaig arribar a fumar 5 porros al dia, però si un dia no en fumava o si em suposava massa esforç fumar no ho feia, semblarà un tòpic però controlava, fumava quan volia, perquè m'agradava i si no tocava fumar, no es feia. Fins que un dia vaig decidir no fumar més, i fet, cap problema, voluntat, molta voluntat, perquè ja dic, m'agradaria seguir fumant. Quan em jubili però em muntaré un interior important.
Jo també fumava molts porros, entre 7 i 8 al dia, d'això fa entre 8 i 10 anys, i també controlava, si no fumava un dia tots aquest no passava res. Ho vaig deixar, perquè vaig estar apunt de repetir curs i, al final, tenia dèficits de memòria i em vaig començar espantar i, a més a més, els meus amics em feien el buit i em sentia malament.Ara ja no fumo res de res, ni prenc cafè ni cap altre substància considerada com a droga, de tant en tant alcohol, però no n'abuso molt. Suposo que fumava perquè va començar com una cosa guai, però no en té res de guai, ara em creia rebuig total.
Pel que dius no tenim, bé, no teniem, massa a veure, i em sembla que per sort. Abans de començar a fumar a mi ja feia molt de temps que m'atreia, vaig començar a fumar als 17 casi 18, vull dir que la gent que començava a fer-ho perquè era guai ja feia anys que ho feien, jo vaig començar perquè m'atreia, i, a casa no m'amagava, em deixaven fumar (dins de casa no), però en públic no m'agradava fumar, només ho dic per demostrar que ho vaig fer exclusivament perquè jo volia.Vaig començar a fumar quan vaig fer un grau mig de muntanyisme, els amics que vaig conèixer allà fumaven molt. I llavors tenia dues colles, els de tota la vida i aquests. Els de tota la vida no fumaven però no teniem cap problema i als altres fins i tot era jo el que els deixava de banda, tot i fumar també, perquè fumaven massa, marxaven corrents al pati i feien massa esforços per fumar, a mi no m'agradava i no hi anava.Ara fa un any, als 20, em van pillar com uns mareigs psicosomàtic, i tot i no saber si era pels porros ho vaig deixar, de cop i sense mono físic, encara que ja dic que cada nit, abans de mirar una pel·li i en mi altres moments trobo molt a faltar l'herba, però no ho faig. Vull dir que quan dic que jo controlava, controlava, molt tòpic i la gent no s'ho acostuma a creure però era veritat. El teu cas sembla més peliagut. PD: Te fotut el rotllo perquè, a part de que m'agrada explicar la meva història :), el teu "i també controlava" m'ha semblat una mica revelador, com si no et creguessis el meu "jo controlava", perdó si no era aquesta la teva intenció xD
Si si que m'ho he cregut, ho dic perquè jo el fumar porros també ho vaig deixar molt de sobte, i a més a més, molts caps de setmana no fumava si no sortia, perquè a casa meu mai ho han sabut. Va ser una època difícil entre cometes, perquè no em passava res, només que tenia 14-16 anys, que va durar per sort dos anys, després continuava fumant tabac, fins els 21 que ho vaig deixar, i ara ja fa 3 anys que no fumo res de res, bé algun cop quan bec massa, però sino, podria dir que ho he eliminat completament de la meva vida i n'estic molt contenta em sembla una absurditat fumar.
Entesos, entesos, sento el rotllo doncs :) Ostres, fumar 8 porros al dia sense que ho sàpiguen a casa ha de ser dur, jo sense el permís familiar no n'hauria pogut fumar tants, no suporto els nervis de que et pillin, que si fas pudor de fum, etc. Doncs estem igual tu, a mi també em va durar dos anys, ara estic en la fase tabac de liar però veig a venir que s'acabarà aviat, ja esta durant massa i el tabac és un fals substitut de l'herba, no val per res, no te ni la meitat de bon gust, no col·loca i el ritual de liar no és tan bonic (m'encantava pillar el grinder i liar amb calmaxD). Fumar sigui com sigui és absurd però el que ho és més és el tabac (tabac, pipa, xixa, herba pero ordre d'absurditat
Que va, m'ha semblat molt interessant el teu "rotllo".
Me n'alegro doncs, la veritat és que va ser una gran època per a mi, l'enyoro molt, per això m'agrada explicar-la. És la diferència entre els dos, tu dius que va ser una època difícil, és una llàstima.
Per cert bona nit cargol http://www.youtube.com/watch?v=diZHp4w9LAI | 0.840593 | curate | {"ca": 0.942818851909761, "pt": 0.042215769488496764, "en": 0.014965378601742237} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_193176 | Davant dels dies de confinament que ens esperen, des d’Unicef Andorra volem fer-vos arribar diferents recursos educatius per a infants i adolescents, per a realitzar individualment o amb família, a casa.
Jocs, còmics, treballs manuals, cuina, lectures…, idees diferents, creatives i sostenibles, amb diferents idiomes i amb l’objectiu de fer més lleugera la situació actual.
Right Runner d’UNICEF és un joc gratuït sense anuncis ni compres dins de l’aplicació. El descarregues una vegada, i jugues per sempre. Amb Right Runner d’UNICEF t’uniràs a una nova generació de joves que s’expressen, inspiren a uns altres, reclamen els seus drets i lideren el camí cap al món que es mereixen. Un món que està al teu abast.
Patina en un barri antic ple d’obstacles, fes parkour camí a l’escola, corre a un lloc segur durant una inundació extrema, salta i llisca’t en una ciutat fosca i perillosa i puja al cim de la muntanya fins a aconseguir un nivell interactiu final i únic, on la teva veu és la protagonista. Una veu poderosa que té dret a ser escoltada! Més informació: https://www.unicef.org/lac/right-runner
Les activitats de reciclatge per a infants ens permeten treballar la importància de cuidar el medi ambient alhora que fem una cosa divertida al costat dels més petits de la família. A més, els treballs manuals els ajuden a desenvolupar la seva imaginació, creativitat i motricitat.
Els d’Educo ens ofereixen aquestes idees: https://www.educo.org/Blog/Reciclaje-actividades-y-manualidades-para-ninos
Des de la web https://www.sortirambnens.com/per-fer-a-casa/ et proposen activitats infantils per a tota la família: jocs de taula, experiments, aplicacions mòbils, cançons, contes tradicionals i per als més llaminers i tastaolletes et proposen diferents receptes de cuina per fer a casa: entrants, primers i segons plats i postres.
El @carles_perea, educador social, mestre i psicopedagog, des del seu blog d’educació de RTVA ens ofereix diferents recursos per poder treballar a casa amb els més petits la lectura, l’expressió escrita, les ciències socials i les ciències naturals, les matemàtiques, la música i les arts plàstiques. https://www.andorradifusio.ad/blog/aprendre-casa
Compartim el joc del Memory d’@unicef_cat, per si es vol exercitar la memòria sense oblidar els drets dels nens i les nenes.
És una aplicació que podeu descarregar a: https://play.google.com/store/apps/details?id=com.unicef.memory.game&hl=ca
I si t’apassionen els còmics, a la web de “La lliçó més gran del món” en podràs trobar per treballar els Objectius del Desenvolupament Sostenible: https://worldslargestlesson.globalgoals.org/es/using-the-power-of-comics/
Molts d’aquests recursos els pots trobar en diferents idiomes: català, espanyol, francès, angles. És una bona manera de repassar els coneixements lingüístics també.
El Museu Carmen Thyssen també ens ofereix una activitat per realitzar a casa i que podràs compartir a les teves xarxes socials:
https://museucarmenthyssenandorra.ad/activitat/mctachallenge-quedatacasa-goyen/
I si tens impressora a casa, PollyAnna Andorra ha preparat un dossier d’activitats imprimibles per als infants i que pots descarregar aquí:
https://wetransfer.com/downloads/8d6f1dd1911204b47406d7cd30a1265220200317112131/062765
El Grup SM ofereix una app gratuïta amb contingut lúdic i llibres de lectura dirigida a alumnes de Primària, en la qual els escolars podran repassar i reforçar les matèries amb contingut lúdic i llibres de lectura. D’aquesta manera SM vol donar suport a l’aprenentatge en línia de nens i professors a través d’aplicacions didàctiques.
https://universoabierto.org/2020/03/14/el-grupo-sm-ofrece-gratis-acceso-a-su-plataforma-con-libros-y-juegos-de-su-aula-virtual-de-aprendizaje-m-a-r-s-para-ninos-durante-el-periodo-de-coronavirus/
A la web de https://escoles.fundesplai.org/blog/21-idees-creatives-i-educatives-per-fer-amb-els-nens-i-nenes-a-casa/ podràs trobar 21 idees creatives d’activitats, jocs i experiments perquè siguin uns dies divertits i amb infinitat d’oportunitats per aprendre, créixer i conviure amb bon humor.
Si tens unes tisores i cola, l’Illa Carlemany et permet descarregar-te des del seu https://www.facebook.com/illacarlemany/ un regal pel dia del Pare! Crea la teva pròpia màscara!
El director de cinema Javier Arazola, des del https://diarieducacio.cat/ ens ofereix una llista de 10 pel·lícules per reflexionar sobre la complexa relació entre professors i adolescents i com el cinema és una magnífica eina educativa. Una activitat ideal per a infants de 12 a 18 anys.
https://diarieducacio.cat/docents-i-adolescents-deu-pellicules-que-ens-poden-salvar/
Aquí tenim una proposta pels apassionats del National Geographic, la seva versió per a infants i adolescents: Vídeos, jocs, revistes, concursos, podcasts i canal a YouTube! https://kids.nationalgeographic.com/
Un dels nostres col·laboradors amb més ritme, L’Escola Líquid Dansa té preparada per a tota la setmana, de 9.30 del matí fins a les 19.00 h de la tarda, tot un seguit d’activitats per a moure el cos per a infants a partir de tres anys!
Tot el seu equip a “tope” per fer-vos passar aquests dies a casa de la millor manera! https://www.liquiddansa.com/!
L’Escola d’Art d’Ordino, La Capsa Espai de Creació, utilitza les seves xarxes socials https://www.facebook.com/lacapsaespaisdecreacio i https://www.instagram.com/culturaordino/ per penjar vídeos tutorials amb cursos de dibuix, escriptura creativa, introducció a l’espectacle, etc…
Reciclaclar és un videojoc que convida a alumnes i estudiants d’Andorra (de 10 a 12 anys) a lluitar contra el canvi climàtic i la cura pel medi ambient. La consigna és que cada cop que reciclem els nostres residus correctament, aconseguim energia perquè una nau pugui obtenir impuls suficient per a enlairar-se i arribar a altres planetes… A través de l’entreteniment, els participants aprenen divertint-se i amplien els seus coneixements sobre els nostres residus.
Durant aquests dies que hem d’estar a casa SIT Comunicació (www.sit.ad) ha obert el joc per a tots i totes. https://reciclaclar.com/
Perquè el període de confinament no sigui una excusa per no anar de museus, La Casa Rossell, el Museu Nacional de l’Automòbil i el Museu Casa d’Areny- Plandolit, la Casa Rull i la Farga Rosell obren les seves portes en línia perquè gaudeixis d’una visita virtual en un entorn de 360 graus https://www.cultura.ad/museus-i-monuments/visites-virtuals
L’Escultora Emma Regada proposa a petits i grans a participar en la realització d’una escultura col·lectiva, feta de cases que aniran col·locades en una estructura de ferro que farà després, quan acabi la situació de confinament. Tens tota la informació a les seves xarxes socials https://www.facebook.com/emmaescultora/ i al https://www.bondia.ad/societat/emma-regada-proposa-fer-casetes-una-escultura-collectiva
La Universitat d’Andorra posa a disposició del públic les dues publicacions que s’han editat fins ara de la col·lecció Treballs del bàtxelor en Ciències de l’educació, dos contes infantils elaborats per estudiants, com ‘Els germans Stefanoni’ o ‘Andorra amb ulls de formiga’.
Pots descarregar-los en pdf aquí: https://www.uda.ad/universitat/universitat-i-societat/publicacions/
Concurs de Punts de Llibre organitzat per la Biblioteca del https://www.comusantjulia.ad/. Hi poden participar tots els infants, joves i adults distribuïts en 5 categories: de 3 a 5 anys, de 6 a 8 anys, de 9 a 11 anys, de 12 a 15 anys i +16 anys. Els dibuixos han de ser originals i cada participant pot presentar com a màxim 4 punts de llibre. Teniu fins al 4 de maig i ens sembla una activitat ideal per realitzar a casa i compartir-la amb la família.
En aquesta web podeu trobar vídeos per realitzar ioga amb els més petits de casa.
https://smileandlearn.com/yoga-y-relajacion-para-ninos/
La salutació al sol, la postura del gat, del gos, de la cobra… es pot començar a practicar a partir dels 3 anys. Els seus beneficis els ajudaran a controlar millor el seu cos i la seva ment, aprendran a canalitzar l’energia, millorarà la seva autoestima i incorporaran hàbits saludables al seu dia a dia.
El @david.amat és professor de música a l’escola andorrana, saxofonista, percussionista i membre d’@elspali i de la Grossband de la Massana, avui ens ha explicat com seguir practicant música a casa.
Per mitjà de la música podem oferir als infants i adolescents la possibilitat d’ expressar els sentiments i comunicar-se, i utilitzar un llenguatge universal per a tothom. L’ aprenentatge d’ aquesta disciplina dota aquells que l’ estudien d’ imaginació i creativitat, enriqueix altres àrees del seu coneixement com les habilitats motores i rítmiques.
La veu, un instrument que ens ofereix el mateix cos, la podem exercitar a casa cantant les cançons que més ens agraden i podem acompanyar-la amb la dansa o percussió corporal.
Si tenim la sort de tenir un o diversos instruments, aquests dies de confinament, són ideals per practicar i desenvolupar la concentració, la memòria, la planificació i l’atenció al detall mitjançant la seva pràctica.
Si volem utilitzar alguna aplicació, el David ens recomana https://yousician.com/ per aprendre a tocar l’ ukulele, la guitarra, el piano i practicar el cant. La Drum School pels amants de la bateria i Smule pels fans del Karaoke, totes dues les pots trobar al Google Play.
La música pot canviar el món, perquè pot canviar a les persones. Bono, U2
Melina Furman, biòloga, investigadora argentina i autora de llibres com a ‘Guia per a criar fills curiosos’, ens ofereix diverses activitats per a fer amb els infants atenent les intel·ligències múltiples.
https://www.educaciontrespuntocero.com/opinion/aprender-en-casa-confinamiento-coronavirus-melina-furman/
La Judith Silvestre és una de les nostres voluntàries, però es més coneguda com a @juu_pastelitos una aficionada a la cuina molt dolça i talentosa!
En el seu canal de https://www.youtube.com/channel/UCBtpLcQPbQviQz07rXbCGTA podràs trobar una recepta de creps per a que puguin fer els petits de la casa que ha dissenyat especialment per aquests dies.
Dades o ficció: Quant saps sobre la malaltia per coronavirus (COVID-19)?
Conèixer les dades és fonamental per a estar ben preparat i protegir-te a tu mateix i als teus familiars i amics.
Al mateix temps que es propaga la malaltia per coronavirus (COVID-19), també ho fa la desinformació. Conèixer les dades és fonamental per a estar ben preparat i protegir-te a tu mateix i als teus éssers estimats contra el virus.
Comprova quant saps sobre el virus i ajuda’ns a abordar la desinformació compartint aquest qüestionari amb la teva família, els teus amics i els teus col·legues.
https://www.unicef.org/es/coronavirus/datos-o-ficcion-cuanto-sabes-acerca-de-coronavirus-covid-19
El sistema Montessori assegura que els infants que juguen amb puzles :
Desenvolupen la memòria visual. Els nens fixen el model d’un puzle que volen realitzar en la seva memòria visual per poder desenvolupar-ho. Si s’entrenen amb diferents puzles i intenten mirar-ho les menors vegades possible aniran desenvolupant aquesta memòria que tant els farà falta en els seus futurs aprenentatges.
Desenvolupen la concentració. Quan els nens fan un puzle, observen i exploren els objectes que tenen al seu al voltant, millorant la seva atenció i concentració. A més, aprendran a organitzar informació i conceptes.
Reforcen el pensament lògic. A més d’aprendre conceptes escolars com a nombres, lletres, formes, animals, colors, objectes, etc.
Estimula l’habilitat espacial i matemàtica. S’ha comprovat que realitzar puzles de forma habitual potencia les habilitats espacials. S’entén com a habilitats espacials com l’habilitat de pensar en imatges en tres dimensions i així transformar-les i rotar-les en el nostre cervell amb major facilitat. D’aquesta manera el nen tindrà una major sensibilitat per treballar amb figures i formes mentalment. Aquesta habilitat ajudarà en el desenvolupament de capacitats per a la ciència, tecnologia i les matemàtiques.
Milloren el desenvolupament motriu. Quan els nens realitzen puzles han d’agafar les peces i col·locar-les en el lloc que correspon estimulant la coordinació mà-ull i entrenant a fer la pinça amb el polze i l’índex. La manipulació de les peces ajudarà en el desenvolupament de la futura escriptura.
Ensenya autocontrol, relaxació i reflexió. El nen ha de concentrar-se tant amb el que té davant que aprendrà a auto-controlar-se i a reflexionar abans d’actuar. Per molt que vulgui posar una peça, no ha de fer-ho fins que estigui segur.
Millora l’auto-estima i la creativitat. Realitzar un puzle és un repte i un orgull per al nen. El nen a través de la tolerància entrenarà situacions frustrants quan hi hagi dificultats de completar-ho. Millora el raonament així com la resolució de problemes.
Aprenen a sintetitzar la informació rebuda de l’entorn. Amb la imatge general han de localitzar cadascuna de les peces i amb elles aconseguir formar el model.
A més, segons recerques recents, realitzar puzles des de la infantesa podria prevenir del desenvolupament de problemes de memòria en la vellesa.
Us animeu a compartir un puzle amb tota la família o preferiu fer-lo sols?
Tags:
recursos
Share This Post
Síria: 9 anys sense pau
Recursos educatius per fer front al Covid-19. Bloc 2.
Organització no governamental, sense ànim de lucre, per donar suport als objectius i al mandat del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF).
PÀGINES D’INTERÈS
· Què fem
· Projectes
· Donacions
· Memòria d’activitats
· Acció a Andorra
· Agenda
· Contacta’ns
Propers esdeveniments
No hi ha propers esdeveniments en aquest moment.
ON SOM
UNICEF Comitè d’Andorra
Prat de la Creu, 59-65, esc. B 4t 3K
AD500 Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Tel. : +376 867 100
E-mail: [email protected]
© 2022 UNICEF Comitè Andorra
Condicions de contractació
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
Condicions de contractació
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies per oferir-vos una millor experiència d’usuari mitjançant l’anàlisi de la vostra navegació. Si continueu navegant, n’esteu acceptant el seu ús. Política de cookiesD'ACORD
Política de privacitat i cookies
Tanca
Visió general de la privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Les cookies necessàries són absolutament bàsiques perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal. | 0.752534 | curate | {"ca": 0.9231282085472364, "en": 0.03893592906193746, "es": 0.029201946796453097, "eo": 0.0005333688912594173, "pt": 0.0014667644509633977, "fr": 0.004800320021334755, "pl": 0.0011334088939262618, "ku": 0.00046669777985199013, "cs": 0.0003333555570371358} | https://unicef.ad/recursos-educatius-per-fer-front-al-covid-19/ |
mc4_ca_20230418_15_166011 | Desplegament de la xarxa de fibra òptica al municipi | Ajuntament de l'Esquirol
dimarts, 12 desembre, 2017 - 09:36
D'acord amb la legislació vigent de telecomunicacions (Llei 9/2014, de 9 de maig, General de Telecomunicacions), les empreses operadores tenen dret a ocupar la propietat privada i el domini públic quan resulti necessari per al desplegament i la instal·lació de la xarxa de fibra òptica.
El desplegament s'haurà de fer, preferentment, a través de les canalitzacions soterrades existents. Quan aquestes canalitzacions no existeixin, o no sigui possible utilitzar-les per raons tècniques o econòmiques, es podrà fer de forma aèria i per les façanes dels edificis, fent servir les canalitzacions i les instal·lacions que ja existeixen. L'Ajuntament vetllarà perquè la instal·lació es faci correctament, d'acord amb la legislació de telecomunicacions i el Pla de desplegament presentat per l'empresa operadora i aprovat per l'Ajuntament.
Sense perjudici del dret dels operadors a imposar la servitud de pas forçosa d'acord amb la legislació sobre expropiació forçosa, les persones propietàries poden pactar de forma voluntària l'autorització de la instal·lació del cable a la seva finca. La signatura del permís és totalment voluntària i no suposa, per a aquestes persones, cap compromís de cost o de contractació dels serveis de telecomunicacions amb l'operador titular de la xarxa.
El passat divendres 1 de desembre l'Ajuntament va convocar una xerrada informativa, on Ferran Martínez, regidor de Comunicació del consistori i els responsables de l'empresa encarregada del desplegament van explicar el detall del projecte i van respondre les diferents consultes que van plantejar els veïns que van omplir la sala de Plens. | 0.878056 | curate | {"ca": 1.0} | http://lesquirol.cat/ca/noticies/desplegament-de-la-xarxa-de-fibra-optica-al-municipi |
mc4_ca_20230418_9_727994 | Q&A: Bill Hoffman, president de l’Industrial Internet Consortium, parla d’intel·ligència artificial, Internet de les Coses i més | IoT Catalan Alliance
i2cat 23 agost, 2018
Bill Hoffman, president de l’Industrial Internet Consortium (IIC), ha treballat en projectes d’intel·ligència artificial (AI) durant dècades. Es va incorporar a l’IIC des dels seus inicis i abans havia treballat amb el seu director executiu, Richard Soley, en diverses empreses d’intel·ligència artificial. Recentment, Hoffman va compartir una estona amb en Jon Gold, periodista de Network World, per parlar sobre IoT i el paper de l’automatització i la IA.
Entrevista original de NetworkWorld
Autor: Jon Gold
Fotografia d’h heyerlein
NWW: Esperaven vostès estar treballant en això ara fa 20 o 30 anys?
BF: Per a nosaltres és fascinant veure, tres dècades després, que el terme “intel·ligència artificial” té una connotació bona. És curiós, però molts dels sistemes amb els quals estem involucrats avui en dia, els que van passar a denominar-se “sistemes de suport a la decisió” – per raons legals no volien anomenar-los sistemes “experts”-, segueixen funcionant avui en dia. De manera que mai no va desaparèixer, només es va amagar una mica, i al final la gent va dir: “Bé, això funciona”.
NWW: Quin seria un exemple de sistema de suport a decisions?
BH: Bàsicament, el sistema dirigeix a algú a través d’una argumentació “si X / llavors X”: si l’indicador de temperatura està a 120, i el manòmetre marca 45, llavors vostè sap que té una situació que requereix algun tipus d’intervenció. És com un sistema expert basat en regles. Ara mateix, l’anàlisi predictiva es planteja com un bon exemple, ja que podem emmagatzemar grans quantitats de dades de forma eficaç i barata amb el programari que tenim a l’abast. És una IA clàssica: cerca de patrons, aplicació a grans conjunts de dades, i extrapolació per trobar algun tipus d’esdeveniment futur.
És el mateix que vam fer fa 30 anys, però no teníem espai de disc assequible, ni la capacitat de recollir totes aquestes grans dades perquè no teníem els sensors que tenim avui.
NWW: El problema era el preu dels sensors, oi? Aquestes tecnologies estaven disponibles en aquell moment, però no eren econòmiques.
BH: Preu, disponibilitat, per cable o sense fils, i a més el fet que puguis connectar-los a l’Ethernet: l’IPv6 no proporciona gairebé cap degradació del rendiment, de manera que pots posar-hi moltes coses, cosa que tampoc no podíem fer fa 30 anys. Tothom utilitzava xarxes d’àrea local de Novell en aquell moment! Qui es recorda ara de Novell? Per tant, crec que la tecnologia s’ha tornat molt més robusta i disponible, de manera que podem utilitzar Big Data, aplicar anàlisis predictives i utilitzar-les en sistemes industrials que no podríem haver ni somiat fa 20 anys.
I quan diem “industrial” [Internet of Things], la “Internet Industrial” és realment una “indústria” d’Internet, no només de fabricació per se. La “Internet industrial” era en realitat un terme que va inventar General Electrics, crec que l’any 2013, i no el van registrar com a marca de forma intencionada, perquè volien que continués sent un terme tècnic. Així que quan en Richard [Soley] i jo vam seure al voltant d’una taula amb els cinc fundadors [de l’Industrial Internet Consortium], vam debatre durant dues hores sobre com anomenar aquesta nova entitat que estàvem creant. Hi va haver molta discussió sobre si la paraula “industrial” tenia una connotació només de fabricació. I vam decidir-nos per incorporar-ho perquè creiem que era el millor que teníem en aquell moment.
NWW: El manteniment predictiu és, sens dubte, el cas d’ús que més sona. Quines altres coses podem esperar per la IA i la IoT? En què ens hem de fixar de cara al futur?
BH: L’agricultura de precisió és molt interessant: els agricultors poden desplegar sensors de sòl i després, amb un dron, recollir dades del sensor. És fascinant; es poden optimitzar tant l’abonament com el contingut d’humitat necessaris, a més d’obtenir informació gràcies al Big Data, de manera que els agricultors saben què esperar i poden guiar-se pels patrons meteorològics i optimitzar les collites.
Al voltant del 34% dels membres de l’IIC participen en projectes de testbed, i esperem que cadascun d’aquests projectes generi dotzenes de potencials casos d’ús que alhora generin potencials nous productes o serveis. Tothom està pendent de la següent gran innovació, i els testbeds ofereixen l’oportunitat de veure què funciona, què no funciona i com entrar en l’ecosistema abans que ningú.
IA, IIoT, Indústria 4.0, IoT | 0.844516 | curate | {"ca": 0.9667254297047158, "pt": 0.010577346848832084, "es": 0.014103129131776113, "en": 0.0033054208902600266, "de": 0.005288673424416042} | https://www.cataloniaiot.com/qa-bill-hoffman-president-lindustrial-internet-consortium-parla-dintel%C2%B7ligencia-artificial-internet-les-coses-i-mes/ |
macocu_ca_20230731_1_103770 | TREN TURÍSTIC DE ROSES
A les diferents excursions podreu contemplar les cales amb les netes i lluminoses aigües de la mediterrània i conèixer la cultura i la història mil·lenària de la vila de Roses.
PUBLICITAT
Puig Rom
Falconera
Jóncols | 0.549507 | curate | {"es": 0.09482758620689655, "ca": 0.7586206896551724, "en": 0.04310344827586207, "de": 0.034482758620689655, "sv": 0.03879310344827586, "ro": 0.03017241379310345} | |
crawling-populars_ca_20200525_48_37653 | He d’admetre que m’encanta llegir llibres impresos en paper. Un bon llibre en un sofà, manteta, un te calent i sense presses, la fressa de paper contra paper, la seducció de la paraula vestida d’aquella olor especial de tinta impresa... un trosset del meu cel particular. De vegades, mentre passo els fulls, em ve al cap una imatge inquietant: una biblioteca imponent en un monestir medieval, un desfici a passar pàgines, tot llepant-se els dits per afavorir el pas dels fulls, un rere l’altre; fulls impregnats en un verí lent i indetectable que causarà de segur la mort al lector que escull llegir aquells llibres prohibits. El coneixement és perillós. Aquell qui cerqui el coneixement trobarà la mort. Crec que he vist El nom de la rosa, una pel·lícula molt entretinguda amb algunes seqüències especialment encertades, unes quantes vegades, però, dit això, m’agrada més el llibre d’Umberto Eco en què es basa, un divertiment intel·lectual que el primer cop que el vaig llegir, em va desvetllar tota una nit, fins que el vaig acabar.
Cada cop que passo per una biblioteca, sobretot si és antiga, continuo sentint l’atracció i la crida de tants llibres que demanen ser llegits. Passar per la Bodleian Library de la Universitat d’Oxford, és un d’aquells plaers que recomano a tothom. Pagar el preu de la visita i pujar les escales que milers d’estudiants i estudiosos han pujat abans, admirar les llindes de les diferents estances amb els noms de les disciplines del coneixement medieval en llatí, l’enteixinat treballadíssim dels sostres amb motllures en pedra i de fusta pintada, el xiuxiueig respectuós de la gent, i, sobretot, l’olor, aquella olor indefinida de les bancades de fusta i de llibre vell, de pergamí, cuir, paper i floridura... un espai suspès en el temps. És impossible no sentir un calfred d’emoció.
És més probable obtenir ADN mitocondrial que ADN del nucli en mostres molt degradades o fòssils
Doncs bé, resulta que ara existeix tecnologia suficientment avançada com per a obtenir ADN de tots aquests llibres antics. Us imagineu quin coneixement amagat en podem extreure de la pàtina del temps? Tal com expliquen en un excel·lent i il·lustratiu reportatge publicat a Science a finals de juliol d’enguany i a partir d’un Evangeli segons Sant Lluc (the Gospel of Luke) medieval (segle XII) excepcionalment ben conservat a la biblioteca bodleiana, un equip de científics han analitzat, molt curosament i amb tecnologies d’alta resolució, restes de proteïnes i ADN per tal de reconèixer de quin animal es va extreure la pell per a fer-ne el pergamí i les tapes; quins fongs han crescut sobre la superfície al llarg dels anys; quins peixets d’argent i altres larves d’insectes que viuen tan bé enmig del pergamí i el paper vell hi han habitat; quines persones han tingut aquell llibre a les mans... Els escribes que amb paciència van anar transcrivint a mà el llibre, il·lustradors que van il·luminar les pàgines han deixat la seva empremta, aquelles mans que han regirat full a full, els qui tot llegint-lo, amb un esternut o un cop de tos, han repartit saliva sobre el llibre, els qui empesos per l’emoció del que hi llegien, el van besar... allí hi han deixat la seva empremta i amb les tècniques tan avançades i, sobretot, molt i molt curoses, la podem extreure, analitzar i comparar. També s’hi poden trobar les restes dels microbis de les infeccions que patien els lectors pels quals han transitat aquests llibres i, fins i tot, podem saber que tenien acne o una infecció de la pell important (us recomano el vídeo, que és d’accés obert, també molt interessant).
Imagineu fer aquest tipus d’estudi amb llibres escrits a mà per científics i filòsofs? Què ens podrien revelar els manuscrits d’Isaac Newton, els de Hobbes i Locke, o els de... dieu vosaltres el nom?
Es pot obtenir ADN d’objectes o d’estrats de terra antics. L’ADN ens fa d’espiell, una finestra oberta al passat
Però aquesta no és l’única aplicació, en coves i altres assentaments prehistòrics, on no queden ossos humans però els humans hi van fer estada (deixant la seva orina o defecacions), queda l’ADN dels habitants o transeünts en els estrats i capes que ara es van desenterrant. Científics del nostre país en col·laboració amb altres científics reconeguts en el món de l’ADN fòssil han publicat aquesta primavera a la revista Science que són capaços d’obtenir restes d’ADN d’assentaments europeus i asiàtics, respectivament, de neandertals i denisovans (branques dels humans molt properes, emparentades i encreuades amb els humans moderns). Tal com vam explicar en un article previ, dins cada cèl·lula hi ha més còpies d’ADN mitocondrial que d’ADN del nucli, per això és més probable en mostres degradades o fòssils, trobar ADN mitocondrial, i això és el que van fer aquests investigadors. Anant amb molta cura per no contaminar amb el seu propi ADN les mostres de terra d’aquestes coves, van ser capaços d’aïllar ADN d’aquests assentaments, seqüenciar-lo i comprovar que realment és ADN fòssil.
La genètica forense juntament amb els coneixements històrics permetran recompondre bona part de la història i la cultura humanes
Aquests resultats són molt prometedors per als arqueòlegs i biòlegs evolutius, ja que obren noves perspectives per a l’anàlisi genètica dels ancestres humans. Pensem que d’ossos d’humans ancestrals ben conservats no se’n troben sempre, i que molts dels museus que en tenen, comencen a denegar l’accés a les mostres, ja que es troben sobrepassats pel nombre de projectes científics que demanen extreure’n ADN, malmetent una part de les restes. Es queixen que aquests ossos, que han aguantat milers d’anys, encara acabarien desapareixent en els tubs d’assaig. D’aquesta manera, si l’extracció i anàlisi s’executen correctament (no tots els laboratoris estan habilitats ni tenen la destresa i el coneixement per fer-ho amb cura), es poden ampliar el rang i l’abast de les anàlisis d’ADN de la nostra prehistòria i el nostre llinatge evolutiu (ni que sigui només a través de les dones atès que l’ADN mitocondrial està proporcionat únicament per l’ovòcit), així com el de moltíssimes altres espècies coetànies.
L’anàlisi d’ADN de mostres antigues i fòssils han revolucionat el món de l’arqueologia i la història evolutiva, i han demostrat sense cap mena de dubte que les poblacions dels ancestres humans han migrat, han lluitat, s’han encreuat, s’han barrejat genèticament i cultural, i s’han extingit, responent preguntes sobre l’aparició i expansió de cultures en la prehistòria que durant molt temps han estat un enigma. La investigació interdisciplinària en què les eines de la genètica forense juntament amb els coneixements històrics permeten recompondre bona part de la història i la cultura humanes ja ens ha permès mostrar que els neandertals es van encreuar amb els humans moderns i encara tenim un cert percentatge del seu ADN en molts de nosaltres, i abordar com es va expandir la revolució del cultiu de cereals a moltes regions europees durant el neolític. L’ADN ens fa d’espiell, de finestra oberta al passat. | 0.885568 | curate | {"ca": 0.9924361352932781, "fr": 0.0075638647067218494} | : /ca/opinio/gemma-marfany-nom-rosa_191865_102.html |
oscar-2301_ca_20230418_0_106152 | Article 1. Es constitueix la «Associació Espanyola de Terminologia». El seu domicili social és l’Institut Interuniversitari de Llengües Modernes Aplicades (IULMA) de la Universitat d’Alacant. Campus de Sant Vicent del Raspeig. Apt. 99. 03080 Alacant.
L’àmbit territorial de l’Associació serà Espanya, tot i que les seves activitats puguin tenir una projecció en l’àmbit internacional.
Article 2. L’Associació s’acull, pel que fa al Règim jurídic aplicable, a l’article 22 de la Constitució Espanyola, a la Llei d’Associacions 191/1964, de 24 de desembre, i normes complementàries del Decret 1440/65, de 20 de maig, a la legislació vigent i als presents Estatuts.
Article 3. L’Associació tindrà capacitat jurídica pròpia i independent de la de cadascun dels seus associats i gaudirà de plena capacitat d’obrar, i pot adquirir, posseir i disposar de tota classe de béns i dret.
En virtut de la seva llibertat d’acció l’Associació podrà constituir federacions o ingressar en aquelles amb les quals comparteixi objectius comuns.
Article 4. L’Associació es constitueix per temps indefinit i sense fins lucratius.
Capítol II
Fins
Article 5. L’Associació té com a fins:
5.1. Estimular el desenvolupament i difusió de la terminologia tant en la seva vessant teòrica com en la pràctica.
5.2. Afavorir el desenvolupament harmònic de les llengües espanyoles en els àmbits cientificotècnics nacional i internacional.
5.3. Promoure la producció i harmonització de recursos terminològics de tota mena, col·laborar amb els grups existents que treballen en aquest camp i fomentar la realització de treballs de terminologia i investigació terminològica en les llengües d’Espanya, per a profit tant d’institucions públiques com privades.
5.4. Fomentar l’adaptació de la terminologia espanyola a les expressions sorgides dels avenços tècnics i científics, l’elaboració de lèxics, glossaris i vocabularis sectorials especialitzats, i l’increment de la producció i difusió de bases de dades terminològiques en què s’inclogui la terminologia cientificotècnica en les llengües d’Espanya i la seva traducció a altres llengües.
5.5 Establir relacions de cooperació i intercanvi amb organismes de països i comunitats de parla hispana per afavorir la coordinació de l’ús comú de la llengua en les matèries relacionades amb la creació i investigació terminològiques.
5.6. Establir relacions de cooperació amb organitzacions, associacions i grups de treball nacionals, estrangers o internacionals, governamentals o no, significatius en l’àmbit de la terminologia, especialment amb aquells relatius a llengües neollatines.
Article 6. En compliment de la seva finalitat l’Associació podrà dur a terme les següents activitats:
6.1. Realitzar campanyes d’informació dissenyades per sensibilitzar tant el públic en general com, específicament, els acadèmics, científics, investigadors i màxims responsables de les institucions públiques i privades generadores o consumidores d’aquesta terminologia, sobre la importància de la terminologia i, per tant, de la investigació terminològica.
6.2. Promoure l’intercanvi d’informació sobre activitats terminològiques, per mitjà de qualssevol mitjans tècnics, amb els grups, associacions i organitzacions, especialitzats en el camp de la terminologia, dels països o comunitats de parla hispana.
6.3. Fomentar l’elaboració de publicacions, edicions i material audiovisual informàtic relacionat amb els fins de l’Associació.
6.4. Donar suport a l’organització de conferències, esdeveniments i tallers de treball sobre temes d’interès per a la terminologia.
6.5. Promoure la creació de grups de treball especialitzats en temes i àrees específics en el camp de la terminologia, i participar en els existents.
6.6. Afavorir la producció i harmonització de nous recursos terminològics.
6,7. Fomentar i donar suport a la recerca terminològica així com sobre els temes relacionats amb aquesta.
6,8. Cooperar amb institucions nacionals, estrangeres o internacionals, governamentals o no, que tinguin finalitats similars a les de l’Associació.
6.9. Promoure l’execució de projectes d’àmbit internacional, nacional, autonòmic o regional en el camp de la terminologia.
6.10. Participar en activitats d’assessorament, assistència tècnica i formació terminològica.
6.11. Fomentar la formació i capacitació d’aquelles persones l’activitat de les quals estigui, directament o indirectament, relacionada amb la terminologia, i afavorir el reconeixement acadèmic i professional de l’ensenyament de la terminologia a escala nacional i internacional.
6.12. Demanar els recursos necessaris per a la consecució dels seus objectius.
6.13. Realitzar totes les altres activitats que s’estimin convenients i siguin compatibles amb els fins de l’Associació.
Capítol III
Dels associats
Article 7. Tindran la condició d’associats tant les persones naturals i jurídiques com els òrgans de les institucions públiques i privades que, amb plena capacitat d’obrar, sol·licitin la seva incorporació a l’Associació i compleixin els requisits formals d’inscripció a la mateixa.
Les persones jurídiques i els òrgans de les institucions incorporats a l’Associació tindran els mateixos drets i deures que les persones naturals amb les excepcions del pagament de la quota social, l’import de la qual podrà ser diferent per a uns o altres, i de la participació com a membres de la Junta Directiva, que queda reservada per a persones físiques determinades que actuaran bé a títol personal o bé en nom de la institució que representen, quan així ho hagin fet constar en presentar-se com a candidats a la Junta Directiva, i mentre es mantingui aquesta representació.
Les persones jurídiques han d’estar representades pel seu director, o càrrec equivalent, o per la persona que aquest designi per a la seva representació, i els òrgans institucionals pel responsable dels mateixos o per qui aquest designi.
Els associats adquiriran la condició de socis fundadors, socis numeraris o socis d’honor d’acord amb les següents circumstàncies:
Tindran la consideració de socis fundadors aquells que participin en l’acte de constitució de l’Associació.
Tindran la consideració de socis numeraris aquells que ingressin a l’Associació després de la constitució de la mateixa.
Tindran la consideració de socis d’honor aquells que, pel seu prestigi o per haver contribuït de forma rellevant als objectius d’aquesta Associació, es facin creditors de tal distinció i hagin estat nomenats com a tals, per les seves especials mèrits, en una Assemblea General Ordinària.
Article 8. Drets dels Associats:
8.1. Els socis fundadors i numeraris gaudiran dels següents drets:
8.1.1. Prendre part activa en tots els actes que organitzi l’Associació en compliment dels seus fins.
8.1.2. Assistir per ells mateixos o degudament representats (havent d’aportar l’autorització escrita de la representació a l’inici de les reunions) amb veu i vot a les assemblees generals tant ordinàries com extraordinàries que se celebrin.
8.1.3. Participar com a electors o candidats a les eleccions a les juntes directives. Només podran participar com a candidats a aquestes eleccions les persones físiques que hagin comunicat a la Secretaria de l’Associació el desig de participar-hi com a tals com a mínim amb dues setmanes d’antelació a la data de celebració de l’Assemblea General on estigui prevista la votació. En aquesta comunicació s’ha de fer esment sobre si la candidatura és a títol personal o és en representació d’alguna persona jurídica o òrgan institucional, i en aquest cas haurà d’acreditar fefaentment la representació.
8.1.4. Exercir, amb representació suficient, totes les delegacions que els siguin confiades per la Junta Directiva per al compliment de determinats fins socials.
8.1.5. Formular propostes a la Junta Directiva, o directament a l’Assemblea General Ordinària, havent de comptar en aquest cas amb el suport explícit per escrit del 15% dels associats.
8.1.6. Gaudir de tots els serveis que estableixi l’Associació.
8.1.7. Examinar els comptes d’ingressos i despeses anuals de l’Associació; per a això es posaran aquests a la seva disposició 20 dies abans de la celebració de cada Assemblea General Ordinària.
8.1.8. Rebre informació sobre els acords adoptats pels òrgans de l’Associació.
8.2. Els socis d’honor gaudiran dels esmentats drets atorgats als socis fundadors i numeraris amb excepció del dret a vot en les assemblees generals i de la seva participació com a electors o candidats a les eleccions a les Juntes Directives.
Article 9. Els Associats tindran els següents deures:
9.1. Complir el que estableixen els presents Estatuts i acatar els acords vàlidament adoptats en les assemblees generals i la Junta Directiva.
9.2. Cooperar amb la tasca i fins de l’Associació, i contribuir a preservar el bon nom i prestigi d’aquesta.
9.3. Satisfer les quotes ordinàries i extraordinàries que es fixin per a les persones físiques i per a les persones jurídiques en les quanties que determini l’Assemblea General. Els socis d’honor queden exonerats d’aquesta obligació.
9.4. Exercir, si escau, les obligacions inherents al càrrec que ocupin.
Article 10. Els cessaments a la condició d’associats es produiran en els següents casos:
10.1. Per decisió de la Junta Directiva davant d’incompliments injustificats de les obligacions ressenyades en l’article anterior. Contra aquesta decisió els afectats tindran un termini de dos mesos per recórrer-la davant la següent Assemblea General Ordinària, que ha d’incloure en el seu ordre del dia la ratificació o desestimació de la decisió d’expulsió.
10.2. Quan voluntàriament així ho sol·licitin a la Junta Directiva.
10.3. Quan, per causes imputables a ells, incompleixin les seves obligacions de pagament de les quotes o les retardin durant un període superior als sis mesos.
Capítol IV
Observadors institucionals
Article 11. A fi de facilitar i fomentar la col·laboració, en els fins de l’Associació, d’institucions interessades en el desenvolupament de la terminologia, es podran nomenar com a Observadors Institucionals aquelles institucions o òrgans d’aquestes que, després dels tràmits de rigor i prèvia manifestació de l’interès de participar com a tals en les tasques de l’Associació, es considerin mereixedores d’aquest nomenament.
Els Observadors Institucionals podran participar amb veu però sense vot en les assemblees generals de l’Associació, integrar-se en les comissions i col·laborar, en la forma que s’estableixi a l’efecte, en les activitats desenvolupades per l’Associació.
Capítol V
Òrgans de govern
Article 12. L’Associació tindrà els següents òrgans:
(A) Assemblea General
(B) Junta Directiva
(C) Comissions
Article 13. L’Assemblea General és l’òrgan suprem de l’Associació i estarà composta per tots els associats. Les reunions d’aquesta Assemblea General tindran el caràcter d’ordinàries o extraordinàries.
Article 14. L’Assemblea General celebrada amb caràcter d’Ordinària es reunirà una vegada a l’any. La seva convocatòria serà efectuada per la Junta Directiva com a mínim amb 20 dies d’antelació a la seva celebració, mitjançant comunicació escrita a cadascun dels associats, en la qual es farà constar l’ordre del dia de la reunió i el lloc, data i hora de celebració per a la primera i segona convocatòria (havent de passar entre ambdues un temps mínim de mitja hora). La documentació dels assumptes que hagin de ser sotmesos a la deliberació o informació de l’Assemblea haurà de ser remesa o posada a disposició dels associats (quan això sigui aconsellable pel seu volum o característiques) prèviament a la celebració de l’Assemblea i amb suficient antelació.
Article 15. L’Assemblea General celebrada amb caràcter d’Extraordinària es reunirà quan ho jutgi oportú la Junta Directiva o a petició del 20% dels associats, els quals hauran de fer arribar aquesta petició a la Junta Directiva exposant-ne els motius i la proposta a debatre que s’ha d’incloure en l’ordre del dia. En ambdós casos la convocatòria haurà de reunir els requisits continguts en l’article anterior.
Article 16. Competències de l’Assemblea General.
16.1. L’Assemblea General celebrada amb caràcter de Ordinària tindrà les següents competències:
16.1.1. El coneixement de l’actuació de la Junta Directiva en relació amb la funció que els estatuts li tenen encomanada i l’aprovació de la seva gestió.
16.1.2. L’elecció i renovació ordinària dels membres de la Junta Directiva i el nomenament de nous membres de la Junta Directiva quan en el moment de la seva celebració hi hagi vacants, prèvia inclusió en l’ordre del dia de la proposta de cobrir aquestes vacants.
16.1.3. L’examen i aprovació, si escau, de la memòria, balanç i pressupostos anuals d’ingressos i despeses, i l’establiment o modificació de les quotes ordinàries i, si escau, la imposició de les quotes extraordinàries (quan això sigui necessari per a cobrir necessitats específiques), que hauran d’abonar les persones físiques i les persones jurídiques.
16.1.4. L’aprovació o rebuig de les propostes que es promoguin reglamentàriament per la Junta Directiva o pels associats segons el previst en els presents Estatuts.
16.1.5. La decisió de ratificar o desestimar les decisions de la Junta Directiva, de cessar algun soci en la seva condició d’associat quan aquesta decisió hagi estat recorreguda pel mateix soci.
16.1.6. La creació i supressió de comissions i el nomenament, o delegació de nomenament a la Junta Directiva, dels responsables corresponents.
16.1.7. El nomenament de socis d’honor.
16.1.8. La sol·licitud de declaració d’utilitat pública.
16.1.9. Qualsevol altra que no sigui de competència exclusiva de l’Assemblea General celebrada amb caràcter d’Extraordinària.
16.2. L’Assemblea General celebrada amb caràcter d’Extraordinària tindrà les següents competències:
16.2.1. L’elecció i renovació extraordinària de la Junta Directiva i el nomenament de nous membres per a la Junta Directiva quan es necessitin cobrir urgentment les vacants que s’hi hagin produït.
16.2.2. La modificació dels Estatuts. Les propostes de modificació s’hauran de presentar per escrit al domicili social com a mínim amb 30 dies d’antelació a la celebració de l’Assemblea.
16.2.3. La disposició i alienació de béns.
16.2.4. La constitució de federacions o l’ingrés en les mateixes.
16.2.5. La dissolució de l’Associació i el nomenament de la Comissió Liquidadora.
16.2.6. L’elecció d’una nova Junta Directiva que substitueixi la dimitida quan es produeixi aquest supòsit.
16.2.7. La imposició de quotes extraordinàries per a cobrir necessitats urgents.
16.2.8. L’adopció d’acords sobre propostes formulades per la Junta Directiva o pels socis d’acord amb allò establert en aquests Estatuts.
16.2.9. A l’Assemblea General celebrada amb caràcter d’Extraordinària només podran discutir i prendre acords sobre aquells assumptes que hagin motivat la seva celebració i es trobin inclosos en l’ordre del dia.
Article 17. Perquè l’Assemblea General celebrada amb caràcter d’Ordinària estigui vàlidament constituïda caldrà que hi concorrin la majoria d’associats amb dret a vot (presents o representats) en primera convocatòria. En segona convocatòria quedarà vàlidament constituïda sigui quin sigui el nombre d’associats concurrents.
Els acords s’adoptaran un cop constituïda l’Assemblea per majoria simple d’entre els presents i representats en el moment de cada votació.
Article 18. Perquè l’Assemblea General celebrada amb caràcter d’Extraordinària estigui vàlidament constituïda caldrà que hi concorrin la majoria d’associats amb dret a vot (presents o representats) en primera convocatòria. En segona convocatòria quedarà vàlidament constituïda sigui quin sigui el nombre d’associats concurrents.
Els acords s’adoptaran un cop constituïda l’Assemblea per majoria de dos terços dels presents o representats en el moment de cada votació.
Article 19. La Junta Directiva és l’òrgan col·legiat que té la representació de l’Associació i estarà constituïda per 7 membres (persones físiques) elegits a títol personal o en representació d’una persona jurídica o òrgan institucional, en la corresponent Assemblea General.
Els membres de la Junta Directiva elegits en representació d’una persona jurídica o òrgan institucional perdran aquesta condició quan cessi, sigui quina sigui la causa, aquesta representació, i quedarà vacant el seu lloc a la Junta Directiva en produir-se aquesta circumstància fins que l’Assemblea General procedeixi, després dels tràmits de rigor, a cobrir aquesta vacant.
Tots els càrrecs que componen la Junta Directiva seran gratuïts.
En la primera reunió de la Junta Directiva s’elegiran entre els seus membres els càrrecs de president, vicepresident, secretari i tresorer.
Els components de la Junta Directiva seran elegits per un període de tres anys i es renovaran per meitats, i poden ser reelegits per períodes successius sense cap limitació. La primera renovació recaurà sobre la meitat dels membres de la Junta, seleccionats per sorteig, romanent la resta per a un nou període de tres anys.
Article 20. La Junta Directiva tindrà les funcions següents:
20.1. Dirigir i administrar l’Associació amb les facultats més àmplies, nomenar coordinadors, assessors i membres de les comissions, designar els responsables de les comissions previ acord de l’Assemblea General, delegar funcions (anomenant els comissionats que estimi oportuns, als quals atorgarà els poders necessaris per actuar en temes concrets) per al compliment dels fins i bon funcionament de l’Associació i elaborar el Reglament del seu règim interior i decidir el canvi de domicili social de l’Associació en aquells supòsits en què les circumstàncies ho aconsellin.
20.2. Executar els acords de l’Assemblea General i elaborar i sotmetre a la seva aprovació els pressupostos anuals i l’estat de comptes.
20.3. L’exercici associatiu i econòmic serà anual i el seu tancament tindrà lloc el 31 de desembre de cada any.
20.4 Convocar reglamentàriament les assemblees generals, tant ordinàries com extraordinàries, establint-ne l’ordre del dia incloent-hi tant les seves propostes com aquelles altres formulades pels socis d’acord amb el que estableixen els presents Estatuts, i executar els acords adoptats per les assemblees generals.
20.5. Resoldre sobre l’admissió de nous associats.
20.6. Dirigir i ordenar els serveis de l’Associació i contractar o cessar el personal auxiliar que estigui al seu servei.
20.7. Acceptar donacions, llegats, subvencions, etc.
20.8. Vigilar, complir i fer complir les normes legals imposades a l’Associació i complir les disposicions establertes en els presents estatuts i interpretar-los per a la seva millor observança.
20.9. Proposar a l’Assemblea General el nomenament de socis d’honor.
20.10. Convidar a participar com a Observadors institucionals de l’Associació aquelles institucions de les quals s’estimi convenient la seva col·laboració i procedir al nomenament de les que acceptin aquesta invitació o d’aquelles altres que així ho sol·licitin i reuneixin les característiques adequades per a aquest nomenament.
20.11. Resoldre tots aquells assumptes que no siguin competència de forma expressa d’un altre òrgan de l’associació.
Article 21. La Junta Directiva es reunirà ordinàriament totes les vegades que es consideri necessari per la majoria dels seus membres i com a mínim amb una periodicitat trimestral i amb caràcter extraordinari quan així ho sol·licitin com a mínim la tercera part dels seus components.
Els acords s’adoptaran per majoria simple dels assistents en el moment de la votació i amb la presència d’un mínim de la meitat de membres de la Junta.
Article 22. El president de la Junta Directiva tindrà les facultats de: representar legalment l’Associació en tota classe d’actes i davant de terceres persones; convocar, presidir i aixecar les sessions de la Junta Directiva i l’Assemblea General i dirigir les deliberacions de l’una i l’altra; ordenar pagaments i autoritzar amb la seva signatura els documents, actes i correspondència; i adoptar les mesures urgents que calguin per a la bona marxa de l’Associació, sens perjudici de donar compte d’aquestes mesures a la Junta Directiva.
El vicepresident substituirà el president en absència d’aquest i tindrà durant la substitució les mateixes atribucions que ell.
El secretari tindrà al seu càrrec la direcció dels treballs administratius de l’Associació, entre els quals hi ha l’expedició de certificacions; l’administració i custòdia dels llibres d’actes i de socis; el control dels fitxers i la documentació relacionada amb l’Associació, i la comunicació a les autoritats de les preceptives informacions sobre la marxa de l’Associació.
El tresorer recaptarà i custodiarà els fons dineraris pertanyents a l’Associació, donarà compliment a les ordres de pagament que expedeixi el president es farà càrrec de la gestió dels aspectes fiscals de l’Associació i mantindrà al dia els llibres de comptabilitat.
Els vocals tindran les obligacions pròpies del seu càrrec com a membres de la Junta Directiva així com les que la mateixa Junta els encomani.
Article 23. En el cas que es produís la renúncia col·lectiva de la meitat més un dels components de la Junta Directiva, es considerarà que la Junta ha dimitit en la seva totalitat. Els membres encara no dimitits convocaran de forma immediata una Assemblea General Extraordinària, amb els requisits previstos per a això en aquests Estatuts, i continuaran en funcions fins que es designi una nova Junta Directiva.
Article 24. Les comissions tindran una finalitat específica que haurà de ser determinada per l’Assemblea General en la qual s’aprovi la seva creació. Hauran de donar periòdicament compte de les seves activitats i del grau de compliment dels seus objectius a la Junta Directiva. La durada de la seva activitat pot quedar limitada a un període o a l’acompliment d’una tasca concreta. La seva organització i funcionament s’establirà, en funció dels objectius per als quals han estat creades, per acord de la majoria dels seus membres
Els membres components de les comissions seran designats per l’Assemblea General que acordi la seva creació o, si no, per la Junta Directiva, podent figurar entre els elegits persones que no tinguin la consideració d’associació. Els cessaments dels membres de les Comissions, durant la durada d’aquestes, podran produir-se per decisió unilateral de les persones que tinguin aquesta condició o per acord de l’òrgan de l’Associació que els va nomenar.
Capítol VI
Règim econòmic
Article 25. L’Associació tindrà patrimoni propi i es finançarà amb els recursos següents:
(A) Les quotes ordinàries dels seus associats.
(B) Les quotes extraordinàries, donatius, llegats o subvencions que reben d’ens públics o de persones o institucions privades.
(C) Els ingressos que es produeixin de les activitats de l’associació.
(D) Els interessos que es produeixin de la inversió dels fons anteriors.
(E) Els préstecs autoritzats per les assemblees generals i reflectits en els pressupostos anuals ordinaris o en les ampliacions extraordinàries d’aquests pressupostos.
En el moment de la seva creació, el patrimoni funcional de l’Associació és inexistent.
El pressupost anual de l’Associació no podrà excedir, a l’iniciar la seva activitat, els dos milions de pessetes.
Article 26. Els fons de l’Associació seran dipositats en una entitat bancària a nom de la mateixa Associació.
Article 27. L’Associació no podrà destinar els seus fons a fins diferents dels establerts en els presents Estatuts.
Article 28. A l’efecte de l’Associació s’entén com a període econòmic el comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de cada any natural.
Capítol VII
Dissolució i liquidació de la societat
Article 29. L’Associació podrà ser dissolta per l’autoritat competent d’acord amb les causes que preveuen les lleis vigents o per acord adoptat en l’Assemblea General Extraordinària convocada amb aquest efecte.
Article 30 El patrimoni de l’Associació, un cop ateses i extingides les càrregues i obligacions pendents, serà destinat a altres associacions amb similars objectius programàtics.
Article 31. En cas de liquidació, l’Assemblea General nomenarà una comissió liquidadora encarregada de realitzar els tràmits pertinents.
Disposició addicional
En tot allò no previst en els presents Estatuts s’aplicarà el que regula la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació i disposicions complementàries de la mateixa.
Sòria, 18 setembre 2015
Signants:
Presidenta Guadalupe Aguado de Cea
Vicepresidenta Mercè Lorente Casafont
Secretari Joaquín García Palacios
Tresorera Chelo Vargas Sierra
Vocal Amparo Alcina Caudet
Vocal Purificación Fernández Nistal
Vocal Manuel Martí Sánchez
Cercar
Piulades Recents
Follow @@aeter_org
AETER
@aeter_org
RT @GIRTraduvino: Gracias a @AIETIcomunica por ayudarnos en la difusión de nuestro V Congreso Internacional sobre la Lengua de la Vid y el…
about 5 dies ago via Twitter Web App
Reply Retweet Favorite
RT @ILIA_CSIC: Resulta emocionante que nuestra línea de investigación sobre #EdicionAcademica #CartografíaEdicion iberoamericana #InAllLang…
about 3 setmanes ago via Twitter for Android
Reply Retweet Favorite
El próximo jueves 17 se celebra en @docutradus de la @usal el taller «Retos de la comunicación especializada multil… twitter.com/i/web/status/1…
about 3 setmanes ago via Twitter Web App
Reply Retweet Favorite
Enllaços d’interès
Publicacions recents dels socis d'AETER
TERMINESP: ENCLAVE DE CIENCIA
TERMINESP: WIKILENGUA
Associacions i xarxes de terminologia
Bancs de dades terminològiques
Centres i acadèmies
Formació en terminologia
Grups d’investigació
Normalització industrial
Recursos per a traducció i interpretació
Revistes i butlletins
Tecnologies per a la terminologia
Categories
AETER
Altres notícies
Congressos i cursos
Publicacions
Recursos i eines
Sense categoria
Meta
Entra
Sindicació de les entrades
Canal dels comentaris
WordPress.org (en anglès)
AETER © 2019
Configuració de galetes
Polítiques de galetes
Política de privacitat
Avís legal
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. | 0.751415 | curate | {"en": 0.02298316889146837, "ca": 0.9212613658347842, "hr": 0.00011607661056297156, "it": 0.0030179918746372604, "de": 0.007931901721803056, "cs": 0.0008512284774617914, "fr": 0.0015863803443606113, "pt": 0.0028632230605532983, "hu": 0.00015476881408396209, "es": 0.03474559876184949, "pl": 0.0010059972915457535, "fi": 0.0006190752563358483, "eb": 0.0003482298316889147, "sv": 0.0002708454246469337, "nl": 0.0005416908492938673, "da": 0.001702456954923583} | https://aeter.org/ca/estatuts/ |
macocu_ca_20230731_1_297856 | Una publicació sobre els reptes del Tercer Sector davant la crisi
08/01/2010
Resum:
La Fundación Luis Vives, amb l'objectiu de promocionar eines de qualitat i utilitat per a la gestió de les ONG, publica diferents revistes i col·leccions. Dins la col·lecció Quaderns de Debat, al desembre de 2009 ha publicat “Los retos del Tercer Sector ante la crisis”.
Aquest quadern aborda una qüestió de màxima actualitat: la crisi econòmica i la manera en què afecta a les entitats socials. La crisi, el seu agreujament i la manca d'expectatives de superar-la de moment fan que les ONG d'acció social hagin de plantejar-se seriosament les conseqüències i implicacions que aquesta nova situació té per al conjunt de les entitats tant a curt com a mig termini.
Amb la participació de diversitat d'experts, el document analitza l'impacte de la crisi al Tercer Sector, visualitza els punts forts i febles del Tercer Sector i posa sobre la taula els reptes per sortir reforçat de la crisi.
En aquest enllaç us podeu descarregar el document en format pdf o, si us interessa tenir-lo en paper, en podeu sol·licitar una còpia.
Aquesta publicació recull les conclusions del VI Foro del Tercer Sector. En aquest enllaç trobareu àudios de les ponències realitzades pels experts al fòrum. | 0.796643 | curate | {"ca": 0.9872509960159362, "pt": 0.00796812749003984, "en": 0.004780876494023904} | |
mc4_ca_20230418_17_577782 | Convocada una nova edició del curs “Bon coneixedor de la Garrotxa” (abans guia del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa). Parcs naturals. Generalitat de Catalunya
Parcs de Catalunya > Convocada una nova edició del ...
Paisatge al voltant del Volcà del Croscat. Foto: Pep Sau(CDPNZVG)
Per acreditar-se com a “Bon coneixedor de la Garrotxa” cal haver fet aquesta formació i superar una prova. Aquest requisit és imprescindible per a realitzar activitats educatives del Parc Natural i poder portar grups organitzats a l’Espai Museístic del volcà del Croscat, i és independent d’altres titulacions com les de guia turístic, educador o monitor de lleure.
El curs que començarà el dimarts 12 de setembre i finalitzarà el dissabte 21 d’octubre, es realitzarà a la FES d’Olot (carrer Fontanella, 3).
Un cop realitzats els mòduls programats es podrà optar a la prova de “Bon coneixedor de la Garrotxa” (abans guia del PNZVG). Tant l’examen com l’expedició del títol de “Bon coneixedor de la Garrotxa” va a càrrec del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Els mòduls programats són:
I les següents sessions:
Sessió de repàs del curs i funcionament de l’examen
Sortida de camp de repàs i aclariment de dubtes
Data: 12.09.2017 - 21.10.2017
c.Fontanella, 3
El curs, de 77 hores de durada, té un preu de 325 € per al públic en general, i de 292.5 € per als associats de Turisme Garrotxa. El termini d'inscripcions és el 4 de setembre.
Fundació d’Estudis Superiors d’Olot Can Monsà , C/ Joan Pere Fontanella, 3 d’Olot, tel. 972 26 21 28, correu de contacte [email protected].
Organitzat per la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot, Turisme Garrotxa i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa : http://fes.olot.cat/que-fem/cursos/curs-bon-coneixedor-de-la-garrotxa-antic-curs-de-guia-del-parc-natural-de-la-zona-volcanica-de-la-garrotxa-curs-complet-edicio-2017/ | 0.748492 | curate | {"ca": 0.9564750134336378, "en": 0.008060182697474477, "es": 0.011821601289629231, "de": 0.015583019881783988, "it": 0.008060182697474477} | http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/detalls/Activitat_Agenda/20170912_Curs_bon_coneixedor_Garrotxa |
mc4_ca_20230418_14_50506 | ELS LECTORS QUE SI ESTIMEN ELS LLIBRES – 82 – WIKILEAKS PER DINS – Vols Llegir?
ELS LECTORS QUE SI ESTIMEN ELS LLIBRES – 82 – WIKILEAKS PER DINS
Posted by volsllegir on 8 d'abril de 2011 0 Comments
L’autor d’aquesta novetat editorial va ser durant dos anys el portaveu de Wikileaks, quan sota la batuta de Julian Assange van posar en marxa una organització revolucionària. Els dos joves compartien la passió per una feina que aviat va alarmar els governs i les empreses més poderoses del món. Per aixó el Pentàgon va dedicar un equip de 120 persones a investigar el perill de la seva influència. Aquesta crònica viva i personal és reveladora d’una aventura excepcional explicada de primera mà. Però és també el relat molt punyent d’una història d’amistat -la de Julian Assange i Daniel Domcheit-Berg- plena de complicitat que va acabar amb un desencís profund i una dimissió, la del propi autor d’aquest relat, que ja ha despertat l’interès del món del cinema per convertir-se en pel.lícula en ser adquirits els drets cinematogràfics per ni més ni menys que Steven Spielberg.
Nascut l’any 1978, va ser portaveu de Wikileaks, sota el pseudònim Daniel Schmitt. Abans de dedicar-se en cos i ànima a aquesta organització, treballava com a informàtic especialitzat en seguretat de les TI en una gran multinacional i era una persona compromesa amb la transparència i la llibertat d’informació a la xarxa. Desprès de deixar Wikileaks, va fundar amb altres companys que també van plegar amb ell, el projecte OpenLeaks. Actualment resideix a Berlín junt amb la seva família.
Aquest article us ofereix la possibilitat d’escoltar el podcast de l’entrevista que el programa El matí de Catalunya Ràdio, presentat i dirigit per Manuel Fuentes, va realitzar a Daniel Domcheit-Berg, autor d’aquest llibre. L’entrevista és va emetre el passat 6 d’abril de 2011.
El llibre, editat per La Campana, ha estat traduït per Jordi Jové i disposa d’un total de 312 pàgines.
Podcast: “Els matí de Catalunya Ràdio”
Article 408 – J.M. Solé – “Vols llegir?” – Ràdio Nova
biblioblocbibliotecanovetatsràdio novatardor 2009Tardor 2010vila del llibreWikileaks | 0.824927 | curate | {"es": 0.06786900806834362, "ca": 0.9235880398671097, "en": 0.00854295206454675} | https://volsllegir.cat/2011/04/08/els-lectors-que-si-estimen-els-llibres-47/ |
oscar-2301_ca_20230418_4_43100 | Aquest lloc web només utilitza les cookies necessàries de caràcter tècnic per garantir la navegació. En cap cas fem servir cookies pròpies d'anàlisi, però no podem evitar que alguns dels serveis que utilitzem en puguin fer servir. Per més informació sobre la Política de cookies, clica aquí. ConfigurarAcceptar totes
Privacy & Cookies Policy
Tanca
Configuració de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies que emmagatzemen informació al vostre ordinador. Algunes son necessàries i son de caràcter tècnic per garantir la navegació o la sessió d'usuari. En cap cas Catalanasf.cat fa servir cookies pròpies d'anàlisis o publicitàries.
La plataforma d'allotjament del lloc web o els serveis utilitzats per construir aquest lloc web poden generar les seves pròpies cookies. Catalanasf no fa cap ús d'elles ni li reporten cap benefici. Aquestes cookies només es guarden al navegador amb el consentiment de l'usuari.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les cookies necessàries son absolutament essencials per què el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou aquelles cookies que asseguren funcionalitats bàsiques i de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No necessàries
No necessàries
Qualsevol cookie no necessària pel funcionament del lloc web i que és utilitzada específicament per recollir informació personal mitjançant tècniques analítiques, de màrqueting o altres mitjans son anomenades cookies no necessàries. Es necessari donar el consentiment de l\'usuari per executar aquestes cookies al lloc web.
DESA I ACCEPTA
Política de privacitat
La teva privacitat és important per a nosaltres. En aquesta declaració de privacitat s’explica quines dades personals recollim dels nostres usuaris i com els utilitzem. T’animem a llegir detingudament aquests termes abans de facilitar les teves dades personals en aquest lloc web.
En aquest lloc web es respecten i cuiden les dades personals dels usuaris. Com a usuari has de saber que els teus drets estan garantits.
Ens hem esforçat a crear un espai segur i fiable i per això volem compartir els nostres principis respecte a la teva privacitat:
Mai sol·licitem informació personal a menys que realment sigui necessària per prestar-te els serveis que ens requereixis.
Mai compartim informació personal dels nostres usuaris amb ningú, excepte per complir amb la llei o en cas que comptem amb la vostra autorització expressa.
Mai utilitzarem les teves dades personals amb una finalitat diferent a l’expressada en aquesta política de privacitat.
Cal advertir que aquesta política de privacitat podria variar en funció d’exigències legislatives o d’autoregulació, per la qual cosa s’aconsella als usuaris que la visitin periòdicament. És aplicable en cas que els usuaris decideixin emplenar algun formulari de qualsevol dels seus formularis de contacte on es demanin dades de caràcter personal.
La Caixa Cooperativa Catalana ha adequat aquest lloc web a les exigències del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d’abril de 2016 relatiu a la protecció de les persones físiques (RGPD), la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), així com amb la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic (LSSICE o LSSI).
Responsable del tractament de les teves dades personals
Identitat del Responsable: Cooperativa Catalana de Serveis Financers (en endavant Catalanasf)
Nom comercial: Caixa Cooperativa Catalana
NIF / CIF: F-66.871.203
Direcció: Carrer Tuset 19, entl. 08006 Barcelona (Barcelona)
Correu electrònic: [email protected]
Activitat: Serveis cooperatius de crèdit
Als efectes del que preveu el Reglament General de Protecció de Dades abans esmentat, les dades personals que ens enviïs a través dels formularis del lloc web, rebran el tractament de dades de “Usuaris del lloc web i subscriptors”.
Per al tractament de dades dels nostres usuaris, implementem totes les mesures tècniques i organitzatives de seguretat establertes en la legislació vigent.
Principis que aplicarem a la teva informació
En el tractament de les teves dades personals, aplicarem els següents principis que s’ajusten a les exigències del nou reglament europeu de protecció de dades:
Principi de licitud, lleialtat i transparència: Sempre anem a requerir el teu consentiment per al tractament de les teves dades personals per a un o diversos fins específics que et informarem prèviament amb absoluta transparència.
Principi de minimització de dades: Només anem a sol·licitar dades estrictament necessàries en relació amb els fins per als quals els requerim. Els mínims possibles.
Principi de limitació del termini de conservació: les dades seran mantinguts durant no més temps del necessari per als fins del tractament. En funció a la finalitat, t’informarem del termini de conservació corresponent. En el cas de subscripcions, periòdicament revisarem les nostres llistes i eliminarem aquells registres inactius durant un temps considerable.
Principi d’integritat i confidencialitat: Les teves dades seran tractades de tal manera que es garanteixi una seguretat adequada de les dades personals i es garanteixi confidencialitat. Has de saber que prenem totes les precaucions necessàries per evitar l’accés no autoritzat o ús indegut de les dades dels nostres usuaris per part de tercers.
Com hem obtingut les dades?
Les dades personals que tractem en caixacooperativa.cat procedeixen de:
Formulari de contacte
Formulari de registre o de fer-se’n soci
Quins són els teus drets quan ens facilites les teves dades?
Qualsevol persona té dret a obtenir confirmació sobre si en catalanasf.cat estem tractant dades personals que em concerneix, o no.
Les persones interessades tenen dret a:
Sol·licitar l’accés a les dades personals relatives a l’interessat
Sol·licitar la rectificació o supressió
Sol·licitar la limitació del seu tractament
Oposar-se al tractament
Sol·licitar la portabilitat de les dades
Els interessats podran accedir a les seves dades personals, així com a sol·licitar la rectificació de les dades inexactes o, si escau, sol·licitar la seva supressió quan, entre d’altres motius, les dades ja no siguin necessaris per als fins que van ser recollides. En determinades circumstàncies, els interessats podran sol·licitar la limitació del tractament de les seves dades, en aquest cas únicament els conservaré per a l’exercici o la defensa de reclamacions.
En determinades circumstàncies i per motius relacionats amb la seva situació particular, els interessats podran oposar-se al tractament de les seves dades. catalanasf.cat deixarà de tractar les dades, excepte per motius legítims imperiosos, o l’exercici o la defensa de possibles reclamacions. Com interessat, tens dret a rebre les dades personals que et incumbeixin, que ens hagis facilitat i en un format estructurat, d’ús comú i lectura mecànica, i a transmetre’ls a un altre responsable del tractament quan:
El tractament estigui basat en el consentiment
Les dades hagin estat facilitades per la persona interessada.
El tractament s’efectuï per mitjans automatitzats.
En exercir el teu dret a la portabilitat de les dades, tindràs dret a que les dades personals es transmeten directament de responsable a responsable quan sigui tècnicament possible.
Els interessats també tindran dret a la tutela judicial efectiva i a presentar una reclamació davant l’autoritat de control, en aquest cas, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, si consideren que el tractament de dades personals que el concerneixen infringeix el Reglament.
Amb quina finalitat tractem les teves dades personals?
Quan un usuari es connecta amb aquest lloc web ara per comentar un post, enviar un correu al titular, subscriure o realitzar alguna contractació, està facilitant informació de caràcter personal de la qual és responsable Caixa Cooperativa Catalana. Aquesta informació pot incloure dades de caràcter personal com poden ser la teva adreça IP, nom, adreça física, adreça de correu electrònic, número de telèfon, i una altra informació. En facilitar aquesta informació, l’usuari dóna el seu consentiment perquè la seva informació sigui recopilada, utilitzada, gestionada i emmagatzemada per catalanasf.cat, només com es descriu en l’Avís Legal i en la present Política de Privacitat.
En catalanasf.cat hi ha diferents sistemes de captura d’informació personal i la informació que ens faciliten les persones interessades es tracte amb el següent fi per cada sistema de captura (formularis):
Formulari de contacte: Sol·licitem les següents dades personals: Nom, Email, per respondre als requeriments dels usuaris de catalanasf.cat. Per exemple, podem utilitzar aquestes dades per respondre la teva sol·licitud i donar resposta als dubtes, queixes, comentaris o inquietuds que puguis tenir relatives a la informació inclosa al lloc web, els serveis que es presten a través del lloc web, el tractament de les seves dades personals, qüestions referents als textos legals inclosos al lloc web, així com qualsevol altres consultes que puguis tenir i que no estiguin subjectes a les condicions de contractació. T’informo que les dades que ens facilites estaran ubicades en els servidors de:
Futureweb BV (proveïdor de catalanasf.cat), que està ubicat dins de la UE.
Formulari de registre o fer-s’en soci: Sol·licitem les següents dades personals: Nom, Email, Telèfon, Adreça, per sol·licitar algun dels serveis que catalanasf.cat posa a disposició dels seus usuaris. La informació recollida permetrà sol·licitar el servei corresponent per a una possible tramitació del mateix offline. Les sol·licituds seran respostes per correu electrònic. El lloc web no permet gestionar pagaments directament. T’informem que les dades que ens facilites estaran ubicades en els servidors de:
Futureweb BV (proveïdor de catalanasf.cat), que està ubicat dins de la UE.
Existeixen altres finalitats per les quals tractem les teves dades personals:
Per garantir el compliment de les condicions d’ús i la llei aplicable. Això pot incloure el desenvolupament d’eines i algoritmes que ajuden a aquest lloc web a garantir la confidencialitat de les dades personals que recull.
Per donar suport i millorar els serveis que ofereix aquest lloc web.
Per gestionar les xarxes socials. catalanasf.cat pot tenir presència en xarxes socials. El tractament de les dades que es dugui a terme de les persones que es facin seguidores a les xarxes socials de les pàgines oficials de catalanasf.cat, es regirà per aquest apartat. Així com per aquelles condicions d’ús, polítiques de privacitat i normatives d’accés que pertanyin a la xarxa social que procedeixi en cada cas i acceptades prèviament per l’usuari de catalanasf.cat. Tractarà les seves dades amb les finalitats d’administrar correctament la seva presència a la xarxa social, informant d’activitats, productes o serveis de catalanasf.cat. Així com per a qualsevol altra finalitat que les normatives de les xarxes socials permeten. En cap cas utilitzarem els perfils de seguidors en xarxes socials per enviar publicitat de manera individual.
D’acord amb el que estableix el reglament general de protecció de dades europeu (RGPD) 2016/679, Catalanasf serà responsable del tractament de les dades corresponents a Usuaris del lloc web i subscriptors.
Catalanasf, no ven, lloga ni cedeix dades de caràcter personal que puguin identificar a l’usuari, ni ho farà en el futur, a tercers sense el consentiment previ. No obstant això, en alguns casos es poden realitzar col·laboracions amb altres professionals, en aquests casos, es requerirà consentiment als usuaris informant sobre la identitat del col·laborador i la finalitat de la col·laboració. Sempre es realitzarà amb els més estrictes estàndards de seguretat. Podem seleccionar i publicar testimonis de clients en els nostres Serveis, que poden contenir informació d’identificació personal, com el seu nom i / o la ciutat, estat o país en què viu. Obtindrem el seu consentiment abans de publicar qualsevol testimoni amb el seu nom. Si es publica aquest contingut, estarà disponible per a altres usuaris dels Serveis. Si vols que eliminem o esborrem el teu nom o testimoni del nostre lloc web, pots comunicar-te amb catalanasf.cat en el nostre formulari de contacte.
Podem publicar comentaris d’usuaris als nostres llocs web o Serveis, que poden contenir informació personal d’identificació, com el teu nom i / o la ciutat, estat o país en què viu. A l’enviar la teva opinió ens estàs donant permís per publicar la teva opinió en els nostres Llocs o Serveis. Si publiques aquest contingut, estarà disponible per a altres usuaris dels Llocs o Serveis. La seva publicació també pot fer-se pública i no podem evitar que aquesta informació es faci servir d’una manera que pugui violar aquesta Política o la llei. Si vols que eliminem el teu nom o revisió dels nostres Llocs o Serveis, pots comunicar-te amb amb catalanasf.cat en el nostre formulari de contacte.
Legitimació per al tractament de les teves dades
La base legal per al tractament de les seves dades és: el consentiment.
Per contactar o fer comentaris en aquest lloc web es requereix el consentiment amb aquesta política de privacitat.
L’oferta prospectiva o comercial de productes i serveis està basada en el consentiment que se li sol·licita, sense que en cap cas la retirada d’aquest consentiment condicioni l’execució del contracte de subscripció.
Categoria de dades
Les categories de dades que es tracten són dades identificatives.
No es tracten categories de dades especialment protegides.
Per quant de temps conservarem les teves dades?
Les dades personals proporcionades es conservaran:
Fins que se sol·liciti la seva supressió per l’interessat
A quins destinataris es comunicaran les vostres dades?
Algunes eines que fem servir per gestionar les teves dades són contractats per tercers.
Per prestar serveis estrictament necessaris per al desenvolupament de l’activitat, catalanasf.cat comparteix dades amb els següents prestadors sota les seves corresponents condicions de privacitat:
Hosting: Futureweb BV, amb domicili a Bèlgica. Més informació a: https://www.futureweb.be/ (Futureweb BV). Futureweb BV tracta les dades amb la finalitat de realitzar els seus serveis de hosting a catalanasf.cat.
Plataforma web: The WordPress Foundation. Més informació a: https://wordpress.org (The WordPress Foundation). The WordPress Foundation tracta les dades amb la finalitat de realitzar els seus serveis de plataforma web a catalanasf.cat.
Navegació
Aquest lloc web no utilitza serveis d’anàlisi de navegació propis ni de tercers.
Secret i seguretat de les dades
Catalanasf es compromet a l’ús i tractament de les dades, incloses les personals dels usuaris, respectant la seva confidencialitat i a utilitzar-los d’acord amb la finalitat del mateix, així com a donar compliment a la seva obligació de guardar i adaptar totes les mesures per evitar l’alteració, pèrdua, tractament o accés no autoritzat, de conformitat amb el que estableix la normativa vigent de protecció de dades.
Aquest lloc web inclou un certificat SSL. Es tracta d’un protocol de seguretat que fa que les teves dades viatgin de manera íntegra i segura, és a dir, la transmissió de les dades entre un servidor i usuari web, i en retroalimentació, és totalment xifrada o encriptada.
Catalanasf no pot garantir l’absoluta inexpugnabilitat de la xarxa Internet i per tant la violació de les dades mitjançant accessos fraudulents a ells per part de tercers.
Pel que fa a la confidencialitat del processament, Catalanasf s’ha d’assegurar que qualsevol persona que estigui autoritzada per Catalanasf per processar les dades del client (inclòs el seu personal, col·laboradors i prestadors), estarà sota l’obligació apropiada de confidencialitat ( ja sigui un deure contractual o legal).
Quan es presenti algun incident de seguretat, en adonar-se catalanasf.cat, haurà de notificar al Client sense demores indegudes i ha de proporcionar informació oportuna relacionada amb l’Incident de Seguretat tal com es conegui o quan el Client ho sol·liciti raonablement.
Exactitud i veracitat de les dades
Com a usuari, ets l’únic responsable de la veracitat i correcció de les dades que facis arribar a catalanasf.cat exonerant a Catalanasf, de qualsevol responsabilitat referent a això.
Els usuaris garanteixen i responen, en qualsevol cas, de l’exactitud, vigència i autenticitat de les dades personals facilitades, i es comprometen a mantenir-les degudament actualitzades. L’usuari accepta proporcionar informació completa i correcta en el formulari de contacte o subscripció.
Acceptació i consentiment
L’usuari declara haver estat informat de les condicions sobre protecció de dades de caràcter personal, acceptant i consentint el tractament dels mateixos per part de catalanasf.cat en la forma i per a les finalitats indicades en aquesta política de privacitat.
Revocabilitat
El consentiment prestat, tant pel tractament com per a la cessió de les dades dels interessats, és revocable en qualsevol moment comunicant-ho a catalanasf.cat en els termes que estableix aquesta Política per a l’exercici dels drets. Aquesta revocació en cap cas tindrà caràcter retroactiu.
Canvis en la política de privacitat
Catalanasf es reserva el dret a modificar la present política per adaptar-la a novetats legislatives o jurisprudencials, així com a pràctiques de la indústria. En aquests supòsits, Catalanasf anunciarà en aquesta pàgina els canvis introduïts amb raonable antelació a la seva posada en pràctica.
Correus comercials
D’acord amb la LSSICE, catalanasf.cat no realitza pràctiques de SPAM, pel que no envia correus comercials per via electrònica que no hagin estat prèviament sol·licitats o autoritzats per l’usuari. En conseqüència, a cada un dels formularis que hi ha al lloc web, si escau, l’usuari té la possibilitat de donar el seu consentiment per rebre el butlletí, amb independència de la informació comercial puntualment sol·licitada.
D’acord amb el que disposa la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i de comerç electrònic, Catalanasf es compromet a no enviar comunicacions de caràcter comercial sense identificar-les degudament. | 0.756671 | curate | {"ca": 0.9734130940511798, "ia": 0.0013293452974410102, "en": 0.007920682397252686, "cs": 0.00027694693696687716, "pt": 0.011133266866068461, "fr": 0.003378752630995901, "es": 0.00254791182009527} | https://catalanasf.cat/event/assemblea-general-ordinaria/ |
macocu_ca_20230731_3_56704 | Montagut - el Serradell - Sant Andreu de Gitarriu - Coll de Faja - Treu Gros - Sant Feliu de Riu - Sadernes - casa dels Plans - Serra Alta - Coll de Poli - l'Espigoler - Sant Eudald de Jou - Can Banal - Montagut. Meitat pistes en bon estat, meitat corriols!! ULL: El corriol de baixada des de el Treu Gros fins a Sant Feliu de Riu no tot és ciclable, a la casa dels Plans te un portal abans i un altra després de la casa, nosaltres hem passat per el costat o hem passat les bicis per el cim (ull si aneu sols/soles potser no podreu passar!). El corriol de la Serra Alta el principi el fem a peu i en pujada, un cop el cim de la serra ja és pot pedalar bé. | 0.838725 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_504027 | La Mina és un joc d’escapada ambientat a mitjans del segle XIX, amb el qual podràs descobrir la dura vida dels miners del ferro.
L’escenari de La Mina es desenvolupa per la Ruta del Ferro de la Vall d’Ordino i la mina de Llorts. Corren mals temps per a la mineria del ferro i les fargues pateixen l’escassetat del preuat mineral. En aquest context històric coneixereu els protagonistes d’aquesta aventura, en Pierre i en Claude, un parell de miners a qui haureu d’ajudar a trobar l’accés a una nova mina, de la qual no tenen la ubicació. L’única persona que en coneixia la ubicació exacta, el seu capatàs Jean-Michelle, ha patit un greu infortuni i, si no la troben, es quedaran sense feina perquè la farga on treballen haurà de tancar.
Us apunteu a la recerca de la mina perduda amb en Pierre i en Claude?
Reserves i més informació al web d’Escape Andorra. | 0.834468 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_123953 | Pàgina Web - Llibreria Babel
Des d'Icona Estudi ens hem encarregat de renovar i millorar la web de la llibreria babel. Hem utilitzat les últimes novetats tecnologies amb un innovador disseny per proporcionar una pàgina web més pràctica i atractiva.
Ja sabeu que Babel és en l’actualitat un punt de trobada per a la gent de Castelló, un referent cultural que ha arribat més enllà de les nostres comarques gràcies a la imaginació de la seua gent que ha pres incentives com el Forum Babel o cedir el seu espai per exposar art.
El nostre equip ha transmès la seua essència al món on-line, amb un disseny proper i actual per tal de que et puguis sentir en la llibreria quan entres a la web.
D’una manera còmoda podeu accedir a tota la informació: premis, actes culturals, jornades, el seu interessant blog on la cultura i la literatura estàn presents, la web està pensada no només com un espai on trobar la informació que necessites, sinó també com un mitjà d'entreteniment i lectura, convidante a passar una bona estona.
"Ens agrada tindre una bona presencia a la xarxa i amb aquesta web la tenim! Molt bona feina!" | 0.86539 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.iconaestudi.com/ca/blog/4 |
oscar-2301_ca_20230418_1_49104 | Si la gent no va al teatre, potser cal que el teatre vagi a la gent. I per anar a buscar-la, on millor que un centre comercial, allà on es concentra a milers? Dit i fet. Els responsables de la productora sabadellenca Nocturns i els del centre comercial Espai Gironès, a Salt, s'han aliat en la creació del primer festival d'arts en viu Espai d'Art. El festival oferirà la feina de 32 companyies i grups musicals en un teatre instal·lat a la plaça del centre comercial. Tots els espectacles de la programació s'oferiran al públic de manera gratuïta, amb una doble intenció: contribuir a popularitzar les arts escèniques i aconseguir que les companyies que s'hi dediquen tinguin el millor aparador per donar visibilitat a la seva feina. Les xifres del públic potencial fan vertigen: en un cap de setmana passen per l'Espai Gironès una mitjana de 40.000 persones.
La primera idea del festival sorgeix de dues ments inquietes: les de l'actor de musicals Héctor Gómez i el productor Gonzalo Mascherani. Tots dos tenen una trajectòria en el món de l'espectacle condicionada, com tantes, per la realitat aclaparadora de la crisi. Retornats, respectivament, de Nova York i Londres, on havien intentat fer fortuna, van crear la seva pròpia productora. Però Nocturns es va topar de morros amb la conjuntura econòmica. "Intentar produir espectacles des d'una empresa petita, quan no hi ha diners per fer-ho i no se'n surten ni les productores grans, resultava inviable", explica l'Héctor. Així que els va passar pel cap la idea de reinventar-se, aquesta paraula fetitxe en tantes professions d'avui. I ho van fer a partir d'un concepte: fer art-màrqueting. És a dir, associar creativitat i negoci allà on el negoci mostra la seva cara més transparent i primària: el centre comercial. Van començar programant-hi alguns espectacles i han arribat a Espai d'Art, que esperen que sigui el primer de molts festivals semblants.
UN PADRÍ D'HONOR
L'Héctor explica que Salvador Sunyer, director del festival Temporada Alta de Girona-Salt i veritable prohom de les arts escèniques a Catalunya, els va donar de seguida el seu suport. "Li va semblar una idea fantàstica", assegura. De fet, s'ha convertit en el padrí de l'Espai d'Art, i ha encoratjat l'equip de Nocturns a materialitzar el projecte, que té lloc en un dels espais patrocinadors del Temporada Alta. Una frase de Sunyer és, de fet, el lema del festival: "El teatre té força més de 2.000 anys... potser ja li tocava anar a un centre comercial". Entre el 6 de maig i el 8 de juny, coincidint amb el vuitè aniversari d'Espai Gironès, la programació inclou espectacles familiars de tot tipus de gèneres: hi haurà clowns, teatre de text, titelles, dansa, contacontes, números de circ, màgia, concerts… Una funció per dia (dues alguns dissabtes) en un teatre amb capacitat per a 50 persones assegudes i totes les que s'hi vulguin afegir a peu dret. "Algunes actuacions anteriors en el mateix lloc han arribat a arreplegar 1.200 espectadors", diu l'Héctor. L'humor és el fil conductor de moltes de les propostes, amb una durada mitjana de 75 minuts per espectacle. "Tant de bo el festival sigui una veritable plataforma, i faciliti una mica les coses a tantes companyies que ho tenen magre per fer-se un lloc", conclou.
GOSSOS QUE BALLEN, CONTES EN ANGLÈS
Un dels espectacles més curiosos del festival és Rocky & the Girls , de la companyia Cuerpo Demente. La raó: en aquesta peça de dansa, un dels ballarins és un gos, que sobre l'escenari acompanya quatre ballarines i un ballarí. És una de les vuit estrenes del festival, amb una programació que inclou propostes com la màgia de Jordi Cambras a l'espectacleBocabadats i una versió en anglès de La Caputxeta a càrrec de la companyia BlueMango.
Festival Espai d'Art
ESPAI GIRONÈS
Camí dels Carlins (Salt)
Del 6 de maig al 8 de juny
Tags # espacios # Espai d'Art
Noticias
Publicado por Elisa Díez en 16:37
Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir con TwitterCompartir con FacebookCompartir en Pinterest
Etiquetas: espacios, Espai d'Art, Girona, Noticias
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Entrada más reciente Entrada antigua Inicio
Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom)
DETRÁS DEL TELÓN
Soy una periodista que sueña sentarse en una butaca y disfrutar. Temporada tras temporada asisto a las salas de teatro en vez de pagar al psicoanalista y de momento funciona. Ver más
Follow Me
Follow on Twitter
Like on Facebook
Subscribe on Youtube
Follow on Instagram
Facebook
Tweets by Butaquesisomnis
Los + populares
CÚMUL
de MARTA GÁLVEZ coreografía AÏDA GUIRRO y MARTA GÁLVEZ con ANNA SERRA, CLARA LLOBET, ARINA LANNOO y MARTA GÁLVEZ duración 45min colaborado...
PODCASTS DE TEATRO
Aunque se me haga extraño volver al blog, tenía ganas de recuperar un poco la normalidad. Además de los servicios de video en streaming, un...
GERMINAL
idea y dramaturgia HALORY GOERGER y ANTOINE DEFOORT interpretación ARNAUD BOULOGNE, BEATRIZ SETIÉN, DENIS ROBERT, HALORY GOERGER y la ...
PLATEA ABIERTA amb GEMA MORALEDA
Arrel del gag de la passada gala d'Aixeca el Teló on es tornava a posar en solfa la funció del crític teatral que no escrivia en un mi...
PLA-DUR
dirección y realización visual: CARME GOMILA y ODILE CARABANTES dirección escénica ROCÍO MANZANO texto original ANDREA SANZ dramat... | 0.686726 | curate | {"ca": 0.7318007662835249, "af": 0.0019157088122605363, "fr": 0.0030651340996168583, "en": 0.028544061302681993, "ja": 0.004980842911877395, "es": 0.22835249042145594, "de": 0.0013409961685823754} | https://www.butaquesisomnis.com/2013/05/shopping-theatre-salt.html |
cawac_ca_20200528_0_29532 | Destacats
Notícies
La Caseta del Barri, un espai de joc a l’aire lliure per a petits, mitjans i grans
Enguany durant el mes de Juliol i fins a mitjans d’Agost, la plaça Salvador Segui acull entre les 17’00 i les 19’30 hores les activitats de La Caseta del Barri. L’espai de joc a l’aire lliure impulsat pel Casal dels Infants es pot trobar cada dilluns, dijous i divendres a l’àrea de jocs infantils, tal i com ja es va fer l’any passat. La Caseta del Barri forma part del Pla d’Acció que es du a terme a l’entorn de la plaça Salvador Seguí. La Caseta del Barri estarà situada tres tardes a la setmana al costat de l’àrea de jocs infantils de la plaça Salvador Seguí, el mateix emplaçament on ja s’ha ubicat la resta de vegades i que ha tingut una molt bona acollida per part dels nens i nenes de l’entorn.
Les activitats estan pensades per a totes les franges d’edat infantils, així la Caseta ofereix als més menuts una catifa amb joguines i jocs de taula, material didàctic, llibres o material de joc lliure com pilotes o material per saltar pels nens i nenes una mica més grans. A més dels entreteniments diaris, la Caseta proposarà cada dia una activitat per tal que les famílies hi participin plegades. S’hi faran tallers de malabars, de música amb instruments reciclats, de maces, de mascares, de teatre lliure, de bombolles, olimpíades cooperatives i d’aigua, jocs amb estratègies de supervivència, mosaics i murals entre altres. El darrer dia que els infants podran gaudir de La Caseta del Barri serà el dilluns 12 d’Agost i el seu horari habitual es reprendrà el proper dissabte 7 de Setembre. La presència de La Caseta del Barri és una activitat integrada en el Pla d’Acció a l’entorn de la plaça Salvador Seguí i té per objectiu aconseguir un espai públic de qualitat al servei de les persones que hi viuen, que hi treballen i que visiten el barri. | 0.880662 | curate | {"ca": 0.9956709956709957, "pt": 0.004329004329004329} | http://www.ravalsudpladebarris.cat/fitxa_noticies.php?idNoticia=180 |
mc4_ca_20230418_13_670799 | Laia Montserrat, Autor a Mestres de Vida - Grup de professionals del treball interior
Entrades de Laia Montserrat | 0.610567 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.mestresdevida.cat/author/laiam/ |
macocu_ca_20230731_4_529468 | Abonament Feslloc veïnat
21 Juny de 2021
Els abonaments reservats per a veïnat de Benlloc són 100 a causa de les limitacions per la covid.
Si es tracta de menors, caldrà una autorització signada del pare/mare/tutor-a que se li proporcionarà al recollir l’entrada. Sense ella, no es podrà accedir al recinte.
Es comunicarà personalment a l’e-mail de les persones interessades, l’adjudicació de l’abonament.
Es pagarà i recollirà al punt de recollida habilitat al festival. | 0.69616 | curate | {"ca": 0.967741935483871, "fr": 0.03225806451612903} | |
mc4_ca_20230418_18_149196 | Acord tancat per unir Vivand, Fener i Meritxell en un sol eix comercial - El Periòdic d'Andorra
Acord tancat per unir Vivand, Fener i Meritxell en un sol eix comercial
Les associacions presentaran el projecte conjunt en les properes setmanes
Publicat el Dimecres, 9 de gener de 2019 | 10:45 h
Imatge de l'avinguda Carlemany aquest hivern. | Maricel Blanch
El projecte per englobar els eixos comercials de l’avinguda Meritxell, Carlemany i el carrer Maria Pla sota un mateix paraigua tira definitivament endavant. Així van confirmar-ho ahir a aquest rotatiu des de les associacions que hi estan implicades, que sobretot van insistir que es tracta «d’un projecte comú, però en cap cas d’una marca conjunta, ja que cadascú seguirà mantenint la seva».
«L’objectiu és unir esforços i globalitzar el mercat de les compres a Andorra», va descriure Joan Babot, el president de l’Associació de Comerciants de Prada Ramon i Maria Pla (el Fener Boulevard). De fet, la idea va sorgir del ministre de Turisme, Francesc Camp, i els tres eixos comercials van començar a treballar-hi ja fa més d’un any. Després de llargues negociacions en què no han faltat les discrepàncies, l’acord ja està tancat i es presentarà en públic en les properes setmanes.
El projecte permetrà unir esforços i treballar conjuntament per contribuir a augmentar les vendes
La presidenta de l’Associació de Comerciants de Carlemany i Travesseres, Sussagna Venable, va celebrar l’entesa i va destacar que servirà per «donar una imatge unificada, ja que els que venen de fora no entenen de parroquialismes i, per tant, no assimilen que l’eix central estigui dividit». Per la seva banda, Babot va avançar que sí que es crearà una imatge nova que permetrà al turista identificar un únic eix central. «És a dir, es crearà una marca conjunta, amb la seva imatge identificativa i eslògan», va informar a l’ANA la presidenta de l’Associació de Comerciants de l’Avinguda Meritxell, Sònia Yebra. «Serà com Grandvalira», va aclarir Babot.
Mateixes inquietuds i problemes
Tot i que de moment costi de veure la concreció del projecte, els comerciants van explicar que servirà per poder treballar conjuntament i, per tant, que una proposta provinent de qualsevol associació pugui aplicar-se al conjunt de l’eix comercial i que qualsevol problema que sigui compartit es pugui afrontar entre tots els col·lectius. «I tant que en sortirem beneficiats», va dir convençut el representant dels comerciants del Fener Boulevard. «Un eix central que ho englobi tot encara té més sentit en un moment de globalització com l’actual, ja que ens permet treballar en el mateix sentit per contribuir a incrementar les vendes», va opinar Babot.
A banda de les tres associacions de comerciants, en el projecte també estan implicats els comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i la Cambra de Comerç. Totes les parts coincideixen que la unió és la via exclusiva per recuperar un sector força tocat, pel canvi d’hàbits dels consumidors i per la pèrdua d’atractiu de país en general pel que fa a les compres. | 0.861341 | curate | {"ca": 0.9946984758117959, "fr": 0.005301524188204109} | https://www.elperiodic.ad/noticia/69088/acord-per-crear-una-marca-conjunta-dels-eixos-comercials |
mc4_ca_20230418_9_646814 | El trident supera els 100 gols aquesta temporada - FC Barcelona
HomeFutbolPrimer EquipNotíciesEl trident supera els 100 gols aquesta temporada
NACHO FARIÑAS - 07/05/2017 | 13:04
El trident blaugrana celebrant un dels gols davant el Vila-real | MIGUEL RUIZ - FCB
Leo Messi continua liderant el Pitxitxi i la Bota d'Or amb 35 gols a la Lliga | FOTO: MIGUEL RUIZ - FCB
Andrés Iniesta va tornar a la convocatòria amb una gran actuació | FOTO: MIGUEL RUIZ - FCB
Luis Enrique: “La pressió ha estat clau” | 0.708519 | curate | {"ca": 0.9307535641547862, "en": 0.06924643584521385} | https://www.fcbarcelona.cat/futbol/primer-equip/noticies/2016-2017/partit-dades-trident-supera-100-gols-aquesta-temporada-fc-barcelona-villarreal-messi-suarez-neymar |
mc4_ca_20230418_6_164364 | GIRONA EXCEL·LENT BONS PRODUCTES DE BRUGAROL DEL MAS BELL-LLOC – FeM Girona Radio
Inici > Destacats > GIRONA EXCEL·LENT BONS PRODUCTES DE BRUGAROL DEL MAS BELL-LLOC
GIRONA EXCEL·LENT BONS PRODUCTES DE BRUGAROL DEL MAS BELL-LLOC
http://femgirona.cat/audio/12_DESEMBRE-2017/22-12-17_PARADA_I_FONDA.mp3
VINS I OLIS DE GIRONA EXCEL·LENT, I BONS PRODUCTES DE BRUGAROL DEL MAS BELL-LLOC
Recta final de l’any amb un espai monogràfic dedicat a un nou producte de Girona Excel·lent, que ens porta a conèixer tota una empresa dedicada als vins, olis, i derivats de tot el que li donen les collites de l’horta i fruiters, aviram i animals de granja que tenen a la finca.
Un programa dedicat al Celler Brugarol del Mas Bell-lloc de Palamós.
Per situar-nos, amb la Tània Tornè fem una visita guiada per l’hotel i els entorns de l’antic mas on ara hi ha el restaurant i les habitacions.
Amb l’Angel Martínez, cuiner i elaborador de molts dels productes que surten de tot el que horta i bestiar genera des d’allà mateix, us parlem de l’Oli d’Oliva Brugarol picual del Girona Excel·lent, i dels formatges, melmelades, embotits,… I, és clar!, de la cuina particularment propera i molt mimada que ofereixen als seus clients.
I, per arrodonir-ho, amb l’enòleg dels vins del Celler Brugarol, en Josep Trallero, fem una xerrada apassionant sobre les vinyes, els ceps i els vins d’aquesta empresa. Una passejada i visita a les instal·lacions, i una tast radiofònic dels vins i del cava que surt d’aquestes terres, per a que en conegueu totes les seves qualitats.
Bones festes, bona entrada d’any nou, i que la vostra Parada i Fonda 2017-2018 diària sempre sigui excel·lent i fantàstica!
Next Les comarques gironines es mantenen com a feu independentista després de les eleccions d’ahir
Indiqueu la resposta: * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA. cinc + = onze | 0.744589 | curate | {"es": 0.2050163576881134, "ca": 0.7568157033805889, "en": 0.03816793893129771} | http://femgirona.cat/gironaara/girona-excel%C2%B7lent-bons-productes-de-brugarol-del-mas-bell-lloc/ |
mc4_ca_20230418_8_483988 | L'aula dia a dia: L´ALUMNAT DE FARMÀCIA I EL PREMI
Moltes felicitats Roser per la baldufa.Gràcies a tu, per animar-nos a participar en el blog ha estat molt interessant.Encara q hagi acabat el curs seguiré entrant i participant al blog.Bon estiu. Una abraçada.GEMMA.
15/6/08 11:40 a. m.
Molt bones a tothom! !Qui s'anava a imaginar que guanyariem! !La veritat es que aquest blog m'ha ajudat molt a desenvolupar-me amb l'ordinador, he apres molt.Us desitjo bones vacances a tots i un bon estiu!! !Muak's
2/7/08 1:29 p. m.
EI Ylenia com et va? i la feina a la farmàcia com et va?? Podries deixar-te caure per aquí i ens expliques què fas.. segur a tothom li agradaria molt.Està molt bé tot el que has aprés.Bon estiu!
2/7/08 11:42 p. m. | 0.697325 | curate | {"ca": 0.8614958448753463, "pt": 0.02631578947368421, "ar": 0.02631578947368421, "en": 0.009695290858725761, "lt": 0.04847645429362881, "fr": 0.027700831024930747} | http://diarideunaprofe.blogspot.com/2008/06/lalumnat-de-farmcia-i-el-premi.html |
macocu_ca_20230731_0_135317 | Casa d'estiueig amb jardí, de composició complexa i assimètrica, amb diferents cossos i molt caracteritzada per la torre rodona coronada amb un apuntat pinacle. Aquesta cúpula està recoberta amb trencadís ceràmic, aportant una nota cromàtica als acabats sobris de les façanes. La casa va ser edificada el 1920. | 0.693145 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_0_293291 | "... que tenen sobre el futur del valencià. Més enllà de l’evolució, però, també volem donar a conèixer ..." | 0.547948 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_30_224953 | Construcció equivalent a una perífrasi d'obligació o a una forma conjugada, segons el context. | 0.608849 | curate | {"ca": 1.0} | : /entrades/fitxa/node/ser_de |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.