id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
wikipedia_ca_20230401_0_520255 | Wang Jong-She
Wang Jong-She (19 de juliol de 1949) és un esportista taiwanès que va competir en judo, guanyador d'una medalla de bronze als Jocs Asiàtics de 1986 en la categoria de –65 kg. | 1 | perfect | {"en": 0.06951871657754011, "ca": 0.93048128342246} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=520256 |
macocu_ca_20230731_8_153475 | La situació es perfecte, ja que estas enmig del bosc i amb unes vistes impressionants...
Nosaltres vam estar al apartament de 6 pax. i la veritat es que el vam notar força "deixat" . Li falta un rentat de cara i refer la cuina ... | 0.688993 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_430316 | Lletra Lligada 1 de març de 2020: Malalties Minoritàries en infants i adolescents
Malalties Minoritàries: els casos, diagnòstic i tractament
Hi ha, aproximadament, 8.000 tipus de malalties minoritàries i el 80% dels qui la pateixen són infants i adolescents. Per això aquest diumenge ens hem acostat a l'Hospital Sant Joan de Déu per conéixer a alguns dels seus protagonistes, com l'Ángela Hitos, que quan tenia 18 mesos se li va diagnosticar una Atrofia Muscular Espinal. Ara en té 22, i segueix plantejant-se la vida a petites passes, però amb alegria, força i determinació. El seu metge és el Dr. Andrés Nascimento, neuropediatra i responsable de la Unitat de Malalties Neuromusculars d'aquest centre hospitalari. Amb aquest especialista hem conversat sobre les dificultats amb les que es troben les famílies per rebre un bon diagnòstic i per entendre com canvien les expectatives que havien dipositat en els seus fills. També hem conegut la Maria Valle, coordinadora d'assajos clínics de la Unitat Neuromuscular, que s'ha convertit, com totes les seves companyes, en una referència pels pares, les mares i els infants que viuen amb una patologia poc freqüent. En ella troben una veu experta que els ajuda, que els acompanya i que resol tots els seus dubtes gairebé les 24 hores del dia. I, a punt de finalitzar el programa, hem descobert la plataforma Share4Rare, que permet connectar famílies, pacients i investigadors de tot el món perquè puguin intercanviar les seves experiències i les seves dades cliniques
veure més sobre "Lletra Lligada 1 de març de 2020: Malalties Minoritàries en infants i adolescents" veure menys sobre "Lletra Lligada 1 de març de 2020: Malalties Minoritàries en infants i adolescents" | 0.868544 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.rtve.es/alacarta/audios/lletra-lligada/lletra-lligada-1-marc-2020-malalties-minoritaries-infants-adolescents/5531109/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_241344 | Aixó del RI a Barcelona fa aigues per tot arreu, divendres només van poder aplegar el 13% del total de les signatures presentades i avui he anat a l'acte que feien per a les sectorials i... erem 10 persones Patètic ! La Carandell aquesta la es molt fluixa i sembla que no està preparada, el divendres sembla que farà el ridícul. A veure que passa a les Cotxeres demà.....
si Carandell li molesta als socialistes per la seua política innovadora, jo apostaria per Carandell siga dit | 0.795046 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_9_121612 | La Fundació Escó atendrà 200 infants del Raval i del Gòtic durant el Casal d'Estiu | Voluntaris.cat
L’entitat social cerca voluntariat amb experiència treballant amb infants, preferiblement amb el carnet de monitor/a de lleure.
La Fundació Escó, que atén a les famílies que es troben en situació de risc o d’exclusió social del barri del Raval i rodalies, ha llençat una crida de voluntariat pel Casal d’Estiu que es desenvoluparà durant els mesos de juliol i agost. Les activitats que es faran durant el Casal són jocs, danses i cançons, tallers, excursions, piscina, etc. Així doncs, l’entitat social cerca voluntariat que tingui experiència treballant amb infants i preferiblement amb el carnet de monitor/a de lleure.
El Casal Escó acull infants entre 3 i 14 anys del barri del Raval de Barcelona. Enguany, l’espai de lleure es realitza conjuntament amb l’Associació Gabella, per tant, també atendrà a infants del Gòtic. En total, seran 200 els nens i nenes que durant els dos mesos d’estiu (juliol i agost), participaran en les activitats educatives de la fundació, la gran majoria, procedents de famílies en situació d’exclusió social.
En aquest sentit, les persones voluntàries hauran de tenir les aptituds i competències bàsiques per treballar en l’àmbit del lleure. Algunes d’elles són competències de treball en equip, capacitat organitzativa, aptituds com la paciència, l’afabilitat i l’educació per poder treballar amb infants i un caràcter responsable.
El voluntariat es realitzarà en el període comprès entre el 2 de juliol i el 24 d’agost en dos torns diferents, un en horari de dia (9.00 a 17.00 h) i un altre en horari de menjador (12.00 a 16.00 h). Així doncs, les persones majors de 18 anys podran realitzar tasques de monitor/a i, en canvi, els menors engrescaran la canalla durant les hores del dinar.
Durant els dies del Casal Escó es farà un acompanyament diari del grup, a més de preparar activitats i material perquè els infants puguin gaudir d’un estiu lúdic i educatiu. A més d’organitzar jocs i tallers un dels objectius principals del Casal és vetllar perquè els infants tinguin una correcta alimentació durant l’estiu.
Tanmateix, les persones que facin voluntariat hauran d’educar a l’infant en el seu temps lliure per tal d’anar fent créixer en ell les seves aptituds com a persona i fomentar hàbits de participació responsable.
30 anys al costat de les persones
La Fundació Escó acompanya a famílies en risc d’exclusió social, aturant la mirada en les dones i els seus infants. Des de fa 30 anys fomenten l’autonomia a través de l’acompanyament integral de les persones i promouen el voluntariat com una eina de transformació social. L’Esplai Escó va néixer l’any 2011 amb la voluntat de fer que els infants se sentin part d’un grup, coneguin el seu entorn i descobreixin la natura d’una manera que els permeti desenvolupar i potenciar una xarxa de relacions amb altres infants del barri. | 0.866682 | curate | {"ca": 1.0} | http://voluntaris.cat/la-fundacio-esco-atendra-200-infants-del-raval-i-del-gotic-durant-el-casal-destiu/ |
macocu_ca_20230731_3_501150 | DATA:
El taller va adreçat a les persones empresàries individuals i pimes de qualsevol sector que necessitin incrementar la capacitat de gestió amb una eina fàcil que els hi ajudi a dirigir el seu negoci per a millorar el resultat de la seva empresa i a valorar l'impacte de les seves decisions de gestió en el futur.
OBJECTIUS:
- Ajudar en la gestió del dia a dia amb una eina en excel anomenada CRAP "Compte de Resultats per a Autònom/a i PIMES" per analitzar els ingressos, despeses, el resultat de l'empresa, les ràtios de gestió i el volum de facturació que necessita en funció de la seva estructura.
METODOLOGIA
En presencial, combinació del contingut teòric amb exercicis pràctics. Utilització del mètode del cas per a ensenyar la utilitat del compte de resultats com a eina de gestió. L’ús d'un cas pràctic desenvolupat en l'eina CRAP (Compte de Resultats per a Autònom/a i Pime) permet mostrar a les persones empresàries quina informació necessiten per omplir l’eina i treure conclusions del resultat i de les ràtios obtingudes. L’eina s’explica pas a pas i es dóna temps per a omplir l’apartat explicat. Mitjançant el treball en equip, projectarem el compte de resultats a un any vista i cada persona decidirà les accions a prendre en la projecció del segon exercici. En línia, addicionalment, es revisa cada cas de forma individual amb l’opció de compartir pantalla.
CONTINGUTS:
Sessió 1 1 - Coneixements bàsics. Ingressos, despeses, inversió, finançament i compte de resultats.
2 - Explicació de l'eina CRAP Compte de Resultats per a Autònom/a i PIMES.
3 - Cas pràctic: realització i anàlisi del compte de resultats anual amb un exemple.
4 - Projecció de la xifra de vendes i costos directes per línia de negoci.
5 - Projecció de costos d’estructura. Despeses fixes, despeses de personal, inversió i despeses financeres.
Sessió 2
1 - Omplir l'eina CRAP pas a pas.
2 - Anàlisi del resultat i explicació de les ràtios del primer exercici.
3 - Prendre decisions sobre la gestió del primer exercici.
4 - Projecció del Compte de Resultats del segon exercici.
5 - Anàlisi del resultat i de les ràtios del segon exercici. Prendre decisions sobre la gestió.
Curs a càrrec de Lourdes Pérez Retamero (Educaemotions). | 0.785545 | curate | {"es": 0.002281021897810219, "ca": 0.9338503649635036, "de": 0.004562043795620438, "pt": 0.005018248175182482, "oc": 0.04927007299270073, "en": 0.005018248175182482} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_58224 | Fa ben pocs dies que ha passat la Pasqua, en aquests dies un grup de saguntins visitàrem l’impressionant patrimoni de l’Egipte etern. Front les peràmides de Giza, front els temple de Karnak i d’Abú Simbel, quan modest i pobre sembla el nostre patrimoni.
MANIFEST COL•LECTIU 2010
Fa ja molts anys, recorde unes altres Paqües infantils en les quals per aquestes mateixes pedres que ara ens acullen, corríem infants i joves saguntins, jugàvem a jocs ancestrals o buscàvem els primers amors.
Quan recorde aquells dies, el nostre patrimoni ja no em pareix tan modest ni tan pobre.
No sé si serà un patrimoni pobre o ric, això no té importància, el que verdaderament compta és que és el nostre, el que tenim dins dels porus de la nostra pell i és la matèria dels nostres somnis.
El nostre patrimoni és una de les peces principals que conformen i defineixen el nostre ser en el món, la nostra principal senya d’identitat, el que ens identifica, el que ens fa ser el que som.
El nostre patrimoni és el resum de la nostra història, el solatge acumulat d’allò que ha esdevingut en aquesta terra al llarg dels segles, són els records familiars de la nostra història que desfigurats han arribat a nosaltres. Com deia Quevedo, el patrimoni és “nuestro polvo enamorado”, el formen les pedres treballades i els arbres plantats per mans difuntes, els costums perduts, la llengua castigada, les tradicions abandonades, els camins, les ermites, les paraules perdudes, les ferramentes oblidades…
El patrimoni saguntí, i el castell en el qual ens trobem, s’assembla a una fermosa magrana formada per centenars de xicotets grans diferents i saborosos.
És veritat que molts d’ells, per ells mateixos, no tenen a penes valor, quasi bé no ens diuen res, són una pedra, un record, una aroma, una resta ceràmica, una cançó, una moneda usada, un llibre molt llegit, una muralla assolada, un costum, un quadre vell, una escultura trencada, un vidre de color, un paper, un vestit, un color, una música, un camí, una data, una casa, una poesia…
Peró gra a gra es forma aqueixa magrana i potser no sapiam si és una fermosa fruita, si el seu perfum és deliciós, si els seu sabor és agradable; però el que sí que sabem és que és la nostra magrana, que fa olor al que és nostre i que assoboreix a nosaltres.
És la fruita nascuda de les nostres arrels, les qual tenim el privilegi i la sagrada obligació de conservar, tindre’n cura, protegir, potenciar i transmetre, perquè sense arrels, sense estar enganxats a la terra, no podem abrir-nos al que és universal, no podem llançar-nos a la conquesta del futur i això, això és imprescindible.
I aqueixes arrels, les nostres, s’endinsen en el més profund de la cultura mediterrània:
Som hereus dels adoradors de les deesses mare. Venim des de Troya a través de Zakinthos.
Per aquestes pedres caminaren els Abelux, els Barca, els Bebi, els Escipió… Vam ser pretext de l’alta política de Roma i de Cartago i n’escriviren Polibi, Tito Livio, Salustio…
Vam ser terra acollidora del poble jueu, el qual dins les nostres muralles deixaren relíquies del seu saber fer i també els cossos dels seus morts.
I durant segles els àrabs s’assetaren ací i crearen sobre base romana una xarxa de séquies d’aigua, d’aljubs i de banys.
En 1238 la Història donà un gir, i aplegà el bon rei Jaume i començà la Morvedre cristiana i rebérem lleis i privilegis i visqueren els nostres pares temps turbulents i a poc a poc s’anà creant el poble, del que encara hi ha tant que descobrir, tant que conservar, tant que restaurar, i que tenim tan abandonat.
Un poble del qual formaren part persones de les quals a penes coneixem uns noms i uns fets, persones com Úrsula Vilaroya, potser poc exemplars, però indubtablement amb força a les entranyes.
I perdérem el poble i ens feren carrer de València i es construïren convents mendicants junt a les muralles: franciscans, trinitaris, servites, que anaren conformant la nostra ànima.
I foren expulsats els germans jueus i els moriscos. I es crearen piatoses confraries com la de la Sang i la de Minerva, i ens visitaren sants i reis i nobles i soldats i bandolers i hi hagué guerra i fam i perdérem fins al nom.
I en cadascun dels segles es modificà, ultratjà i expolià el nostre patrimoni i sobre les seus despulles s’anà recreant un de nou seguint el vell fil conductor de les pedres romanes.
I en el traspàs del segle XIX arribà la guerra del francés i Romeu i la desamortització i el doctor Palos i la seua obsessió per les pedres antigues i el Capellà Pallarés i la Caixa d’Estalbis i Socorrs que a tants ajudà durant el seu segle i mig de vida, i els vins i els aguardents, i la Viti i les societats Musicals, i la fil•loxera i Chabret, i la taronja, i el mineral de Sierra Menera i els Alts Forns amb la indústria pesada.
I ja al voltar la cantonada arribà el vent calent del fantisme i de la destrucció que tant de mal va fer al nostre Patrimoni, i després el mant fosc del silenci.
I a la fi, amb la nova llum de la llibertat, la polèmica restauració del nostre Teatre i especialment l’afany dels saguntins per transformar, conservar, millorar el patrimoni.
El Centre Arqueològic, el Centre d’Estudis, el Col•lectiu pel Patrimoni, alguna asociació cultural fallera i un sens fi de asosiasicións de tota mena, formen la rica xarxa de la nostra societat que sap que el patrimoni és seu i ha de defensar-lo.
SÍ, la societat civil s’ha despertat i s’està alçant i exigeix una cura i potenciació del nostre patrimoni.
I aquesta exigència no és un caprici d’un dia, ni un empenyorament dilatant d’erudits a la violeta, és l’obligació moral, l’exigència total de transmetre als nostres néts, per a què ells ho facen als seus, un patrimoni que és seu, tant com nostre.
Jo vull que Simó, Candela i Lluc, i els seus fills, i els seus néts puguen sentir l’amor que io sent per aquestes pedres, què puguen veure-les i acaronar-les i que puguen transmetre’ls aquest amor, que naix ací de lo particular, de lo concret i s’estén fins a l’universal món.
Puix, qui es tanca en si mateixa, en el seu xicotet món, acaba sent un xicotet fanàtic envejós que veu enemics en totes les bandes i odia tot el que no coincideix amb la seua estreta visió exclusivista i pobra.
El fanàtic, l’intolerant, qui odia o qui amenaça, aqueix, com diria Scorsese, “no és un dels nostres”.
Estem oberts al món, acollim tot el món, puix nosaltres sabem que tots hem estat extrangers a terra estranya, com diu la Bíblia; però defensem amb totes les nostres forces el que és nostre i volem transmetreu, perquè volem que els nostres néts escriguen el futur de Sagunt sobre la pedra ferma de la Història. | 1 | perfect | {"ca": 0.9901020252779047, "en": 0.003654636820465966, "es": 0.006243337901629359} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_392564 | És la Nostra cultura tele
Ho va explicar el director del Resum el dimecres al "Banda Ampla": la redacció dels informatius funciona independentment dels esports. El departament d'esports té un resum de l'any propi. | 0.66567 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_312548 | HANCE DOWN REC 4000 WW FL WH. (HD1RE40FL830NBW) | Il·luminació i Lluminàries | LAMP
Descarregar totHD1RE40FL830NBW_all.zip
Fitxa de producteHD1RE40FL830NBW-ES.pdf
ELUHD1RE40FL830NBW.LDTHD1RE40FL830NBW.LDT
IESHD1RE40FL830NBW.IESHD1RE40FL830NBW.LDT
Etiquetes d'eficiència energèticaHD1RE40FL830NBW_EU_LABEL.pdf | 0 | curate | {"ja": 0.09602649006622517, "ca": 0.5066225165562914, "en": 0.3973509933774834} | https://www.lamp.es/ca/product/hance-down-rec-4000-ww-fl-wh_203831 |
macocu_ca_20230731_7_162638 | El 1971, la irrupció en el Trofeu Conde de Godó dels tennistes professionals de la World Tennis Championships (WCT), va portar a Barcelona la novetat més revolucionària en la centenària manera de comptar els punts disputats en un partit de tennis: el tie-break.
Des de 1875, quan el Marylebone Criquet Club londinenc va regular les normes del tennis, regles que dos anys més tard va adoptar el All England Lawn Tennis Club de Wimbledon en la seva primera edició del torneig, l’estranya aritmètica del 15, 30 i 40 per a decidir els jocs s’havia mantingut invariable. Trencar amb aquesta tradició, i adoptar un sistema nou per a decidir els sets, va ser tot un repte per a la direcció tècnica del Trofeu Conde de Godó.
Ni Roland Garros, ni Wimbledon, ni les eliminatòries de Copa Davis, els esdeveniments més seguits al nostre país, van utilitzar el tie-break al 1971. Conscients d’aquesta realitat, Miguel Lerín, director del Trofeu Conde de Godó, i Jaime Bartrolí, director esportiu del RCTB-1899, van organitzar una sessió especial amb la premsa per a explicar-los els detalls del tie-break, i sol·licitar-los que els publiquessin en els seus mitjans per a il·lustrar a l’afició. Lerín i Bartrolí van indicar que “serà mes senzill cridar a la fórmula desempati que tie-break, perquè així s’entendrà millor que res té a veure amb la fórmula clàssica“.
Tennista, músic, poeta, editor, col·leccionista, líder cívic i visionari, Jimmy van Alen va ser l’inventor del tie-break. El lema de la seva vida era: “si no arrisques en profunditat, mai podràs aconseguir el màxim“. El seu invent data de 1965, quan en un estudi titulat Van Alen Streamlined Scoring System (VASSS), va introduir el concepte de sudden seath (mort sobtada), per a desempatar un set. En 1970, el US Open va ser el primer Gran eslam a acceptar-lo, no sense detractors, el ja denominat tie breaker.
James van Halin va néixer el 19 de setembre de 1902 en Newport, Rhode Island, en el si d’una de les famílies més rellevants de l’escena americana. El seu avi, James John van Alen, conegut com ‘El Príncep de Gal·les Americà’ va ser un dels líders de la societat novaiorquesa. La seva mare, Margaret Louise Post, estava entroncada familiarment amb les famílies Vanderbilt i Astor. Daisy, com se’l coneixia col·loquialment, era la dona més influent en la vida social de Newport. No hi havia festa més luxosa i distingida en Newport, que la Festa de Nadal que Daisy organitzava.
La mansió Wakehurst de Newport, una rèplica exacta del britànic Palau de Wakehurst, va ser el lloc on va créixer James van Alen. La mansió tenia multitud de servents, luxoses estades decorades amb armadures i, en tot moment, un Rolls Royce aparcat en l’entrada. Lògicament, els Van Alen eren socis del Newport Casino, el fabulós club construït per James Gordon Bennet, i seu en la qual va començar a disputar-se el US National Championship, l’actual US Open. La família posseïa luxoses mansions a Nova York, París i Londres, un apartament a Madrid, i un condomini a les Illes Verges.
Van Alen va començar a jugar al tennis en les pistes del Casino de Newport. Durant la seva estada universitària a Europa, va participar en els tornejos de la Costa Blava (Niça, Montecarlo i Cannes), a Wimbledon i en Roland Garros. De retorn a Newport, va contreure matrimoni en 1929 amb Eleanor Langley, filla d’un dels magnats de la borsa novaiorquesa. Amb l’inici de la II Guerra Mundial, es va allistar en la US Navy, i va col·laborar en diversos temes editorials en les forces armades.
Col·leccionista de tot el relacionat amb el tennis, en 1954 va fundar el International Tennis Hall of Fame. Després de la inauguració, es va desesperar veient la final del torneig en la qual Richardson va derrotar a Clarke per 6-3, 9-7, 12-14, 6-8 i 10-8. “Aquests partit en els quals no controles el temps són una tortura xinesa per a jugadors, àrbitres i públic“, va dir als seus amics que impacientaven perquè volien veure a Lew Hoad i Ken Rosewall, que jugaven el doble, partit el qual va ser canviat de pista. Onze anys després, va presentar al VASSS.
El sistema consistia a jugar lliguetes en comptes d’eliminació directa amb el ‘sistema 31’. Es va redactar el següent reglament: “El partit es jugarà al millor de 31 punts amb dos de diferència. Es canviaria de servei cada cinc jocs, amb canvi de costat en els jocs precedents als 5, 15, 25, 35 punts. El nou sacador efectuarà el seu primer servei al costat contrari al que hagi efectuat l’últim servei el seu rival, ja que d’aquesta manera es servirà el mateix nombre d’ocasions a l’esquerra i a la dreta. En cas d’empat a 30, es jugaran altres vuit punts, amb canvi de servei cada dos jocs, per a determinar el guanyador, i així successivament en cas d’empat a 34 o successius“.
La idea no va seduir a gairebé ningú, i van sobrenomenar a James com el ‘Bolxevic de Newport’ per la seva proposta de revolució. Però Van Alen no es va rendir, va posar 10.000 dòlars en joc entre 10 professionals (Laver, Rosewall, Gonzales, Drysdale i Segura entre ells) per a disputar un torneig amb el seu sistema. Els seus detractors ho van batejar com ‘El Derby del Conillet d’Índies’. Els arguments eren que la fórmula beneficiava als grans sacadors. Laver va guanyar el torneig, es va embutxacar prop de 2.000 dòlars, però el que millor va funcionar del sistema 31 va ser la manera de desempatar: la mort sobtada.
Bill Talbert, director del US Open, va mostrar el seu interès per la idea de Van Halin, que va guardar en un calaix el sistema 31, i es va centrar en millorar la fórmula del desempat. Quan Talbert va anunciar que el torneig es jugaria amb mort sobtada quan s’arribés a empat a 6 en un parcial, molts tennistes li van criticar obertament. “Els jugadors no compren entrades“, va ser la frase amb la qual Talbert els va contestar.
El més curiós va ser la reacció del públic, la majoria del qual no tenia ni idea de com funcionava. Per a això, Van Alen i Bill Talbert van idear una cosa molt curiosa. Quan s’arribava a l’empat a sis jocs, el jutge àrbitre aixecava una bandera de color vermell escarlata amb les lletres S i D (sudden death) ben visibles i estampades en blanc. També, encara que de grandària molt més petita, la bandera tenia un logotip format per una V croada amb una A (Van Alen).
“Encara que no sabessin el reglament, els espectadors reconeixien que era el moment decisiu, i es produïa un silenci inquietant. La tensió semblava multiplicar-se“, va explicar Arthur Ashe d’aquella primera experiència. Rod Laver va ser qui va comentar que la fórmula havia agradat, però que un desempat a 8 punts era molt curt per a tancar un set intens. Van Alen va considerar encertada l’apreciació de Laver. Pocs dies després, en el torneig indoor de Filadèlfia, es va passar de mort sobtada a tie breaker, la fórmula que encara subsisteix en els nostres dies.
En el seu debut a Barcelona, el tie-break es va aplicar en 21 trobades, 10 individuals i 11 dobles. El primer va ser disputat entre Luis Bruguera i l’australià Phil Dent en primera ronda, i va ser guanyat pel pare de l’actual capità de l’equip espanyol de Copa Davis. Només una trobada es va resoldre només en tie-breaks, el de quarts de final de la prova de dobles en el qual Marty Riessen i Tom Okker van superar a Arthur Ashe i Bob Lutz per un doble 7-6. A penes tres partits del quadre individual van veure un desenllaç per tie-break. Un total de sis de dobles es van decidir amb un tie break final, entre ells la final en la qual Zeljko Franulovic i Juan Gisbert es van imposar a Andrés Gimeno i Cliff Drysdale per 7-6, 6-2 i 7-6. | 0.862238 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_2_719132 | Actualitat - Fundacio Privada Reddis
Carme Buixeda, nova presidenta de la Fundació
Actualitat 20 Desembre 2019
El patronat de la Fundació Privada Reddis ha escollit, per unanimitat, Carme Buixeda com a nova presidenta de la institució.
Buixeda, responsable de la comissió social de la Fundació, és patrona de l’entitat des del 2010. La seva trajectòria professional ha estat sempre lligada al món de l’ensenyament. Mestra i llicenciada en Filologia Catalana, ha exercit la seva professió durant més de 40 anys a l’Escola Puigcerver de Reus, primer com a mestra de primària i després com a professora de BUP i Formació Professional.
Carme Buixeda, però, és una persona molt implicada en la ciutat de Reus ja que des de sempre ha col·laborat en diverses entitats culturals i socials.
Conferència amb Antoni Vila dins del cicle Educar Avui
Actualitat 15 Novembre 2019
El cicle de conferències pedagògiques Educar Avui no s'atura i el proper dimarts 28 de gener a les 19.30h, el doctor en matemàtiques i actual coordinador del Comitè Científic del proper Congrés Català d’Educació Matemàtica (Reus, 2020), Antoni Vila, ens oferirà la conferència "Jo sóc de lletres... és que jo les mates no les entenia"
Conferència amb David Bueno dins del cicle Educar Avui
Actualitat 28 Octubre 2019
El proper dimarts 29 d'octubre a les 19.30h inaugurarem la 7a. edició del cicle de conferències pedagògiques Educar Avui amb el genetista David Bueno, que ens parlarà sobre la importància de les funcions executives en els aprenentatges.
Subvenció a l'Escola Montsant i a l'Insitut Gabriel Ferrater per a la compra de llibres de text
Actualitat 17 Octubre 2019
La Fundació Reddis ha realitzat una aportació econòmica a 2 centres d'ensenyament de Reus que anirà destinada a la compra de llibres de text amb la finalitat de compensar desigualtats socials i d'establir un fons que pugui servir per a alumnes d'altres cursos escolars.
Aquest és el vuitè any consecutiu que la Fundació atorga aquesta ajuda a diversos centres educatius de la ciutat. Enguany s’han repartit un total de 3.000€. Amb aquesta subvenció, l’Escola Montsant i l’Institut Gabriel Ferrater podran comprar llibres de text o bé material informàtic.
Al llarg d’aquests anys, la Fundació ha destinat més de 50.000€ per a la compra de llibres de text de 27 centres d’ensenyament de la ciutat de Reus. Aquests han estat: l’Escola Pompeu Fabra, l’Escola Ciutat de Reus, l’Escola Prat de la Riba i l’Escola, Rosa Sensat (el 2012-2013); l’Escola Marià Fortuny, l’Escola Eduard Toda, el Col·legi Sant Bernat Calvó i l’Escola Cèlia Artiga (el 2013-2014); l’Institut Escola Pi del Burgar, l’Escola Isabel Besora, l’Escola Rubió i Ors, l’Escola Teresa Miquel, l’Escola General Prim i el Col·legi Sant Pau (el curs 2014-2015); l’Institut Josep Tapiró, l’Institut Roseta Mauri, l’Escola La Vitxeta i l’Escola Els Ganxets (el 2015- 2016), l’Institut Gaudí i l’Escola Mowgli (2016-2017); l'escola Joan Rebull i els instituts Baix Camp i Salvador Vilaseca (2017-2018); l’escola Alberich i Casas i l’Institut Domènech i Montaner (2018-2019) i enguany (2019/2020) l’escola Montsant i l’Institut Gabriel Ferrater.
Premis de Secundària Postobligatòria 2018-2019
Actualitat 13 Juny 2019
Ja tenim oberta la convocatòria dels Premis de Secundària Postobligatòria 2018-2019. Aquí trobareu les bases dels Premis de Recerca de Batxillerat i dels Premis als treballs de Projecte de Formació Professional.
Premis postobligatòria 2018-2019
Pes: 1.10 MB Format: PDF
Acord de col·laboració amb l’Obra Social “la Caixa”
Actualitat 12 Juny 2019
La Fundació Reddis i l’Obra Social “la Caixa” renoven, un any més, un acord de col·laboració amb l’objectiu d’afavorir el desenvolupament de diversos projectes socials de suport a persones en risc d’exclusió social que duen a terme diverses entitats de Reus i la comarca. Enguany, les entitats beneficiades d’aquest acord han estat: Club Esportiu Costa Daurada, Centre d’Ajuda al Pres i el Necessitat, Casa de Misericòrdia, l’Hospital de Dia Mas Sabater de la Fundació Esclerosi Múltiple, Pàdel amb tu, Down Tarragona, Associació d’Alzheimer de Reus i Baix Camp i el Club Tennis Taula Ganxets de Reus.
L’acord amb l’Obra Social “la Caixa” es va iniciar ara farà 5 anys. Durant aquest temps ambdues institucions han estat treballant intensament per tal de consolidar aquesta col·laboració, any rere any, fet que ha permès ajudar a un gran nombre d’entitats del territori.
Conferència de Carme Oriol dins del cicle Educar Avui
Actualitat 03 Maig 2019
El proper dijous 23 de maig a les 19.30h posarem punt i final a la 6a. edició del cicle de conferències pedagògiques Educar Avui amb la catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili - URV, Carme Oriol, que ens parlarà sobre el valor educatiu de les rondalles.
Sopar solidari del Club tennis taula Ganxets de Reus
Un any més, la responsable de la comissió social de la Fundació, Carme Buixeda, i la patrona Carme Ferrer Marin, també de la comissió social, han assistit al Sopar Solidari del Club tennis taula Ganxets de Reus que organitza l’entitat per tal de recaptar fons per facilitar la pràctica del tennis taula a nens i nenes amb dificultats. Molt contents per aquest reconeixement atorgat a la Fundació Privada Reddis i encantats d’assistir en aquesta gala tan bonica!
Assistència al XIX Sopar social Cambrils amb Mas Sabater de la Fundació Esclerosi Múltiple
Actualitat 14 Abril 2019
El passat divendres 12 d’abril les nostres patrones Carme Buixeda i Carme Ferrer, de l’àrea social de la Fundació, van assistir al XIX sopar social que organitza el centre neurorehabilitador Mas Sabater de la Fundació Esclerosi Múltiple.
Presentació de l’Opuscle dels Armats de la Sang 2019
Actualitat 06 Abril 2019
El passat divendres 5 d’abril, el president de la Fundació Privada Reddis, Miquel Benabarre va presentar una nova edició de l’Opuscle dels Armats de la Sang 2019. L’acte va tenir lloc després de la tradicional Baixada de Llances al Temple de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus. | 0.827905 | curate | {"ca": 0.9905, "nl": 0.0055, "en": 0.004} | https://www.fundacioreddis.org/actualitat |
mc4_ca_20230418_17_107135 | Escapades | Montanyà Hotel & Lodge
Descobreix totes les possibilitats que us oferim a Montanyà Hotel & Lodge per gaudir de l’entorn del Parc Natural del Montseny. A menys d’una hora des de Barcelona, una hora de Girona i a 15 minuts de Vic, entre els Pirineus i la Costa Brava.
Wellness – No disponible
Habitació + Esmorzar bufet + Un spa de 90’ per persona i estada
Lovers – No disponible
Habitació + Esmorzar bufet + Cava i dolços a l’habitació + Spa de 90′ per persona
Gaudeix amb la teva BTT del Parc Natural del Montseny, la natura, l’aire pur, espectaculars vistes … Et proposem varies rutes per la zona amb Wikiloc, una d’elles pot ser Pantà de Sau – Rupit
Habitació + Esmorzar bufet + Un green fee de 18 forats al Golf Montanyà per persona i estada
Cal disposar de handicap i estar federat | 0.745547 | curate | {"en": 0.04314720812182741, "ca": 0.8984771573604061, "es": 0.0583756345177665} | https://montanyahotel.com/ca/escapades/ |
oscar-2301_ca_20230418_6_105278 | Preparar la motxilla per anar de colònies no és gens fàcil, i és que cal tenir molt ben preparat tot el que ens hem d’endur. Amb aquesta activitat ajudem als infants a fer-se responsables de les seves motxilles.
Objectius
Aprendre a fer-se la motxilla col·locant les coses adequadament.
Conèixer els materials que cal dur de colònies i campaments.
Ser responsables de la nostra roba i objectes personals.
Desenvolupament de l’activitat
Sovint els infants no participen en la preparació de la seva motxilla de colònies i campaments, amb aquesta activitat dotem a les famílies i als nostres infants i joves unes consignes perquè un mateix sàpiga què ha de dur i com ha de fer la seva motxilla.
Trobareu la descripció de l’activitat en el document adjunt.
Federació Catalana de l’Esplai
Aplega, dóna suport, reforça la identitat i la vinculació territorial dels centres d'esplai. Forma part de Fundesplai (Fundació Catalana de l'Esplai).
ESPLAIS
Què aportem
Troba el teu esplai
Troba la teva activitat d’estiu
Contacta amb nosaltres
Federació Catalana de l'Esplai Carrer Riu Anoia 42-54 - 08820 El Prat de LLobregat - Barcelona (+34) 93 474 74 74 [email protected] | 0.777347 | curate | {"ca": 0.9939183318853171, "en": 0.006081668114682885} | https://esplai.fundesplai.org/recurs/fes-te-la-motxilla/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_171067 | I si és així, per què? Jo trobe que la gent d'ESQUERRA no votaria mai PSC...
Crec que no, com a molt un 10% de la gent. | 0.602373 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_333046 | Pic de Gerri : per la canal NW i tornada pel Norís - Camptocamp.org
Pic de Gerri : per la canal NW i tornada pel Norís
rock_types: schiste
elevation min/max : 1625 m / 2859 m
difficulties_height: 2730 m
slope: Pendent màxim 45º (puntualment), en general, 40º
height_diff_access: 1200 m
Bonica volta que permet encadenar dos dels cims de la carena Monteixo - Sanfonts. Molt probablement no trobarem traces a excepció de la baixada normal del Norís.
En arribar al pla d'Arcalís, se'ns fa evident la vall que puja paral·lela al serrat del Clot de l'Olla. Ens hi dirigim i superem una zona de més pendent, si bé continuem traçant una paral·lela al serrat del Clot de l'Olla en direcció S, cap al fons del circ, que sembla que no tingui cap pas viable. Després d'un tram una mica més dret, el pendent se suavitza, i seguim en direcció a la carena que queda a la dreta (W) del cim. En acostar-nos-hi, anem girant a l'esquerra per anar a buscar l'entrada a la canal que ens permetrà fer el cim, i que fins ara ha quedat ben amagada.
Quan el pendent és excessiu, carreguem els esquís i pugem per la canal fins a la carena (40º, puntualment s'acosta als 45º), pocs metres per sota del cim, que queda a l'esquerra.
Podem desfer el camí o bé prendre la carena en direcció W, amb esquís si la neu és suficient, no gaire dura i estable (gran exposició a les pales del costat S) o sinó a peu. Al punt més baix entre els dos cims, passem per un coll per on podríem sortir esquiant cap al N. Un cop al Norís, baixem pel camí normal, o bé per la canal NW. | 0.794755 | curate | {"ca": 0.8936309914642153, "en": 0.04727511490479317, "fr": 0.02298095863427446, "pt": 0.03611293499671701} | https://www.camptocamp.org/routes/878406/ca/pic-de-gerri-per-la-canal-nw-i-tornada-pel-noris |
mc4_ca_20230418_9_128353 | Portada Alta Segarra Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, tanquen el cartell de la...
Article anteriorRoger Roca i Francina González s’imposen a la Mitja Marató de l’Anoia
Següent articleIgualada i Alcántara commemoren els 25 anys del seu protocol d’amistat | 0.686821 | curate | {"ca": 1.0} | http://veuanoia.cat/roger-mas-i-la-cobla-sant-jordi-tanquen-el-cartell-de-la-quarta-edicio-dels-festivals-alta-segarra/ |
naciodigital_ca_20220331_0_686830 | Suports d'última hora per a Junts per Catalunya, la candidatura que lidera el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Es tracta de Joana Ortega, exvicepresidenta del Govern i condemnada pel 9-N, i de Josep Maria Vila d'Abadal, que va ser primer president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcalde de Vic. Actualment ocupa la presidència del consell nacional de Demòcrates de Catalunya, un partit que s'ha integrat dins la llista d'ERC a les eleccions del 21-D.
"Hem de retornar la dignitat al nostre país per tal que el nostre president legítim, que hi ha donat tot, pugui tornar", ha apuntat l'exdirigent d'Unió, que va acabar molt distanciada amb la direcció que representava Josep A. Duran i Lleida en l'última fase del partit. "Estic orgullosa del camí que hem fet, però també tremendament trista perquè avui en dia fer política té conseqüències", ha apuntat Ortega.
Ortega ha volgut començar agraint el suport rebut davant les inhabilitacions i condemnes econòmiques del 9-N, i ha revelat que els seus fills li demanen que no torni a la política. "Ho viuen amb por", ha assegurat l'exvicepresidenta del Govern, que ha reivindicat l'herència democristiana de la política catalana i el component de "llavor" que va tenir aquella jornada de participació històrica.
"Unió no existeix, però la portem al cor"
Joan Rigol, expresident del Parlament, ha apuntat que Unió va desaparèixer pels "deutes extraordinaris" i els mals resultats electorals. Rigol, que ocupa un lloc simbòlic en la llista de Puigdemont, ha reivindicat el paper dels democristians històrics -com ara Manuel Carrasco i Formiguera i l'avi de Josep Maria Vila d'Abadal- en la negociació de l'Estatut dels anys trenta.
Carrasco i Formiguera
L'encarregada d'obrir l'acte ha estat Maria Àngels Torres, que ha reivindicat el llegat de Carrasco i Formiguera, dirigent històric d'Unió que va ser afusellat pel franquisme. Alguns dels dills de Carrasco han participat aquest dilluns en l'acte celebrat a la seu de Junts per Catalunya. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/145119/joana-ortega-vila-abadal-fan-costat-puigdemont-recta-final-21-d |
vilaweb_ca_20220728_0_13330 | El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, i el líder de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), Rodrigo Londoño Echeverri, àlies ‘Timochenko’, han signat avui a Bogotà el nou acord de pau, després que el primer fos tombat per la ciutadania a través d’un referèndum.
Santos i ‘Timochenko’ han estampat la seva signatura en un text ‘millorat’ que incorpora les propostes de la societat colombianes, incloses les de la campanya del no, en una sòbria cerimònia celebrada al teatre Colom de la capital.
Tant el Govern com les FARC han insistit que aquest document esmenat és definitiu però els detractors han anunciat que ho combatran amb una recollida de signatures per forçar un referèndum perquè consideren que no s’han inclòs els canvis fonamentals.
‘Timochenko’ ha proposat de crear un Govern de transició amb el propòsit fonamental d’implementar el nou acord de pau. ‘Un Govern de transició el propòsit fonamental del qual sigui el compliment total dels acords de l’Havana, el qual hauria d’estar format per totes les forces i els sectors que han treballat per a això’, ha dit.
El líder insurgent ha fet una crida a tots els colombians a unir-se a aquest segon esborrany perquè segons diu, està enriquit tenint en compte les propostes fetes pels grups més variats i organitzacions socials i partits polítics.
‘Timochenko’ ha tornat a demanar perdó a totes les víctimes, sigui quin sigui el bàndol a què hagin pertanyut i ha expressat el seu respecte als opositors. ‘No hi haurà més violència entre colombians per raons polítiques’, ha promès, i ha afegit: “‘És indispensable que per al bé del país que la paraula sigui l’única arma que ens permetem utilitzar’, ha conclòs.
El beneplàcit de Trump
El líder revolucionari també ha demanat al president electe dels Estats Units, Donald Trump, que mantingui el suport de la Casa Blanca al procés de pau. ‘Estenem la nostra salutació i els nostres respectes al senyor Trump’, ha dit durant el discurs, confiant que el govern americà pugui jugar un paper important en el benefici de la pau a Colòmbia. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.vilaweb.cat/noticies/colombia-santos-i-timochenko-signen-el-nou-acord-de-pau-per-a-colombia/ |
mc4_ca_20230418_3_183183 | Termes i condicions d'ús - Esdedia · botiga
La botiga esdedia.com ofereix productes de creacions pròpies i personalitzades.
Part contractant
esdedia.com
Titular: Judit Gil Vendrell
C. Jaume Boloix i Canela, 19
Ens poden contactar per a preguntes i reclamacions a l'adreça d'E-mail: [email protected].
Els preus inclouen l'IVA corresponent. Addicionalment als preus estipulats es cobren despeses d'enviament.
Els enviaments es realitzen a Espanya i Portugal. El proveïdor del servei és Nacex.
Els lliuraments seran especificats al producte. Degut a que molts articles són creats expressament al fer la comanda degut a la seva personalització, poder trigar entre 3 i 10 dies a ser confeccionats. Un cop realitzat l'enviament serà efectiva l'entrega el següent dia laborable. En el cas que el producte per causes alienes no es pugui lliurar en el termini estipulat, se li informarà del nou termini de lliurament. En aquest cas, vostè podrà esperar o cancel·lar la comanda.
En cas d'un producte defectuós, esdedia.com respon segons l'article 118 del Text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris (TRLGDCU): "Responsabilitat del venedor i drets del consumidor i usuari. El consumidor i usuari té dret a la reparació del producte, a la seva substitució, a la rebaixa del preu o a la resolució del contracte, d'acord amb el que preveu aquest títol. "
Per la seva banda, l'apartat 5 de l'article 123 del mateix text reconeix que: "El consumidor i usuari ha d'informar el venedor de la falta de conformitat en el termini de dos mesos des que va tenir coneixement d'ella".
L'article 120 estableix que "La reparació i la substitució s'ajustaran a les següents regles: seran gratuïtes per al consumidor i usuari. Aquesta gratuïtat comprendrà les despeses necessàries realitzades per solucionar la falta de conformitat dels productes amb el contracte, especialment les despeses d'enviament, així com els costos relacionats amb la mà d'obra i els materials ".
El pagament es realitza a través de targetes de crèdit a través de la plataforma TPV de La Caixa.
Lloc de lliurament, jurisdicció i avís legal
Per norma general les comandes es lliuraran en un sol enviament.
Pot contractar un lloc de lliurament diferent al lloc del client contractant o el lloc fiscal abans de la confirmació de la comanda a la botiga online (a l'hora de realitzar la comanda).
En el cas que l'enviament no es pugui lliurar en el termini i les vegades establertes pel transportista (generalment són 2 intents), o el client rebutja la recepció de la comanda, això comportarà una despesa de 7 € de gestió (descomptats de la devolució de l'import de la comanda).
Promocions, preus especials o ofertes estan vàlides fins a l'esgotament del producte, la talla, el color, etc. Si la comanda no es pot realitzar, perquè s'ha esgotat el producte escollit ens posem en contacte amb el client.
Propietat intel·lectual de la web www.esdedia.com
Queda prohibida la seva reproducció. | 0.813972 | curate | {"ca": 0.9853442399454669, "en": 0.0054533060668029995, "pt": 0.009202453987730062} | https://esdedia.com/shop/content/3-terms-and-conditions-of-use |
crawling-populars_ca_20200525_50_25762 | La capella ardent d'Alfredo Pérez Rubalcaba, mort aquest divendres als 67 anys, s'instal·larà al Congrés dels Diputats a partir de les 20.30 hores, segons ha anunciat un portaveu de la família després de comunicar la defunció.
El que va ser el seu cap de gabinet al Ministeri i que està exercint de portaveu, Gregorio Martínez, ha comparegut a la porta de l'Hospital per informar de la mort de Rubalcaba "fa uns minuts".
També ha agraït en nom de l'esposa, Pilar Goya, i de la família de l'exlíder socialista les "mostres de respecte i d'afecte que han tingut al llarg d'aquestes jornades en què ha estat a l'hospital".
A més ha volgut agrair a tot l'equip de l'hospital Puerta de Hierro de Madrid seus "atencions, la seva dedicació i la seva professionalitat" que han dispensat a Alfredo Pérez Rubalcaba, ingressat en aquest centre hospitalari des de la tarda de dimecres passat, quan va patir un greu infart cerebral.
Finalment ha volgut agrair el tracte dispensat pels mitjans de comunicació durant aquests dies i ha exposat que els detalls del conjunt d'activitats que estan relacionades amb el sepeli s'aniran comentat en les pròximes hores. | 0.905924 | curate | {"ca": 1.0} | : /espanya-internacional/2019/05/10/capella-ardent-rubalcaba-sinstallara-al/979525.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_546015 | Perquè normalitzar la catalanitat passa per lluir roba pija basada en l'imaginari català! República CatalanaBloc
Que ridícul | 0.514165 | curate | {"ca": 0.9098360655737705, "pt": 0.09016393442622951} | |
oscar-2301_ca_20230418_3_141048 | El ripolletenc Benja Villegas ha recuperat al seu alter ego ‘Anicet’ per contribuir amb el projecte músicabalcònica. Un compte d’instagram que ofereix actuacions i enregistraments durant el confinament.
Per a l’ocasió i durant el seu confinament a Barcelona, Anicet ha escrit la cançó ‘Blue tropic’. Un tema amb ritme on canta a la familia i a les ganes de tornar a volar.
Ver esta publicación en Instagram
@benjavillegas_ Después de 6 años de parón vuelve a hacer canciones como ‘Anicet’. La Mixtape “Plantas de interior” es un recopilatorio de maquetas escritas y grabadas durante el coronavirus. ‘Blue Tropic’ es una canción de amor a la familia con base tropical y letra apocalíptica. En @musicabalconica somos muy muy fans de las familias molonas como la de Leia, @aureacastosa y Benja. Mil gracias por compartir ❤️. . . #leialomolatodo #benjaerescrema #musicabalconica #solidaritatcovid19 #covidmusicchallenge #stayathomechallenge #confinationsongs #artecuarentena #barcelonamusic #anicet #balconymusic #familiacreativa
Una publicación compartida de Música Balcónica (@musicabalconica) el 12 Abr, 2020 a las 5:29 PDT
Tags: Anicet Benja Villegas confinament Coronavirus Música
Continue Reading
Previous: Representacions d’Amics del Teatre
Next: Llibre i rosa de regal per un Sant Jordi confinat
Altres notícies
Els musicals i les obres infantils, entre les propostes més vistes d’Amics del Teatre 1 min read
Els musicals i les obres infantils, entre les propostes més vistes d’Amics del Teatre
Redacció 7 maig 2020 795
Escenes d’un confinament, fotografies de Gabino Garrote 1 min read
Escenes d’un confinament, fotografies de Gabino Garrote
Redacció 26 abril 2020 2752
L’AETMV fa difusió de recursos per seguir gaudint de les arts escèniques 2 min read
L’AETMV fa difusió de recursos per seguir gaudint de les arts escèniques
Redacció 25 abril 2020 724
La Vinyeta de Maria Domingo
Arxiu de notícies
Arxiu de notícies Selecciona el mes desembre 2022 novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 agost 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011
Qui som
Nosaltres
Contacte
Especials
Festa Major 2019
25è aniversari de l’AETMV
140è aniversari de la SC El Vallès
2016, Any Lorca
Arxiu de notícies
Arxiu de notícies Selecciona el mes desembre 2022 (14) novembre 2022 (72) octubre 2022 (79) setembre 2022 (78) agost 2022 (10) juliol 2022 (76) juny 2022 (123) maig 2022 (93) abril 2022 (77) març 2022 (100) febrer 2022 (77) gener 2022 (39) desembre 2021 (58) novembre 2021 (89) octubre 2021 (76) setembre 2021 (85) agost 2021 (7) juliol 2021 (76) juny 2021 (71) maig 2021 (67) abril 2021 (66) març 2021 (70) febrer 2021 (67) gener 2021 (56) desembre 2020 (70) novembre 2020 (72) octubre 2020 (83) setembre 2020 (77) agost 2020 (15) juliol 2020 (92) juny 2020 (44) maig 2020 (41) abril 2020 (64) març 2020 (108) febrer 2020 (85) gener 2020 (84) desembre 2019 (59) novembre 2019 (97) octubre 2019 (107) setembre 2019 (79) agost 2019 (29) juliol 2019 (62) juny 2019 (83) maig 2019 (105) abril 2019 (79) març 2019 (91) febrer 2019 (79) gener 2019 (88) desembre 2018 (66) novembre 2018 (74) octubre 2018 (92) setembre 2018 (62) agost 2018 (33) juliol 2018 (63) juny 2018 (103) maig 2018 (107) abril 2018 (93) març 2018 (97) febrer 2018 (102) gener 2018 (118) desembre 2017 (70) novembre 2017 (104) octubre 2017 (100) setembre 2017 (81) agost 2017 (6) juliol 2017 (79) juny 2017 (127) maig 2017 (125) abril 2017 (94) març 2017 (117) febrer 2017 (96) gener 2017 (79) desembre 2016 (78) novembre 2016 (95) octubre 2016 (93) setembre 2016 (77) agost 2016 (1) juliol 2016 (84) juny 2016 (115) maig 2016 (107) abril 2016 (106) març 2016 (96) febrer 2016 (91) gener 2016 (87) desembre 2015 (80) novembre 2015 (96) octubre 2015 (125) setembre 2015 (89) agost 2015 (3) juliol 2015 (100) juny 2015 (100) maig 2015 (99) abril 2015 (86) març 2015 (99) febrer 2015 (101) gener 2015 (95) desembre 2014 (57) novembre 2014 (84) octubre 2014 (97) setembre 2014 (75) agost 2014 (7) juliol 2014 (79) juny 2014 (86) maig 2014 (107) abril 2014 (76) març 2014 (89) febrer 2014 (85) gener 2014 (82) desembre 2013 (40) novembre 2013 (77) octubre 2013 (104) setembre 2013 (69) agost 2013 (3) juliol 2013 (67) juny 2013 (87) maig 2013 (98) abril 2013 (104) març 2013 (93) febrer 2013 (79) gener 2013 (87) desembre 2012 (87) novembre 2012 (96) octubre 2012 (108) setembre 2012 (66) agost 2012 (5) juliol 2012 (58) juny 2012 (96) maig 2012 (102) abril 2012 (45) març 2012 (5) febrer 2012 (3) gener 2012 (1) desembre 2011 (1)
Estem associats a:
Amb el suport de:
Copyright © Associació Ràdio Ripollet - Revista de Ripollet
Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies | 0.657533 | curate | {"ca": 0.8571428571428571, "es": 0.08710407239819004, "fr": 0.0016160310277957336, "en": 0.03878474466709761, "pt": 0.011797026502908856, "no": 0.0011312217194570137, "cs": 0.0024240465416936006} | https://revistaderipollet.cat/blau-tropical-en-la-canco-de-benja-villegas-per-animar-el-confinament/ |
macocu_ca_20230731_3_360927 | 30 ANIVERSARI DEL CONSELL DE LA JOVENTUT DE XÀTIVA
Lena Baraza
Regidora de Joventut
Ajuntament de Xàtiva
Demà dissabte 24 estem de celebració a Xàtiva. Després d’anys cercant la mobilització del Consell de la Joventut de Xàtiva, aquest torna a estar present i actiu, just quan es troba a punt de complir el seu trenta aniversari. Durant aquests 30 anys han hagut moments fàcils i difícils a l’hora de gestionar i d’entendre la diversitat de la societat xativina, però aquestes situacions s’han anat superant amb l’esforç incansable i desinteressat dels diferents membres que participen en les associacions. A parer meu, enguany és especialment important fer un reconeixement a totes les persones que han fet créixer aquest projecte, així com a les diferents associacions juvenils de tots els àmbits que han format part d’aquest projecte. Es tracta d’associacions que des del seu àmbit han promogut el civisme i la cohesió ciutadana i s’han implicat en la construcció del teixit social i cultural de la ciutat.
Aquest aniversari ha sigut una gran motivació per al Consell de la Joventut en l’organització d’aquesta Fes Jove 2016. La Fes Jove és la fira d’associacions en la qual estaran representats els diferents col·lectius juvenils que podem trobar a la ciutat i ens oferiran tallers i informació sobre els objectius i tasques que realitzen. De la mateixa forma, s’ha organitzat una programació que s’allargarà durant tot el dissabte, on podrem gaudir de xerrades, concerts, paelles, jocs de rol, etc.
Així doncs, fa 31 anys que es va celebrar la primera Fes Jove. En aquell moment encara no existia el Consell de la Joventut i els qui es van encarregar d’organitzar-la no sé si s’imaginaven fins a quin punt anava a créixer l’associacionisme dels joves xativins, però el que és ben cert és que allò va marcar un precedent en la mobilització juvenil de la nostra ciutat, que s’ha anat adaptant als nous models d’oci i convivència. Els joves que preneu el relleu d’aquells joves de fa 30 anys, i els qui el vàrem prendre fa anys, els estarem eternament agraïts per haver plantat aquella llavor que ens ha fet arribar on estem hui i que, sobretot, ens permet anar teixint el futur de la ciutat. | 0.851791 | curate | {"es": 0.022935779816513763, "en": 0.005045871559633028, "ca": 0.9720183486238532} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_97039 | Calçat esportiu, roba còmoda, casc i una bicicleta. Això és tot el que necessites si vols passar un dia fantàstic pedalant a prop de casa. Surt a passejar en família, gaudeix de la natura i coneix la història amb aquestes sis rutes per fer amb bicicleta que et proposem a continuació.
turisme.propostes
En família
Rutes
Enoturisme
Gastronomia
Natura
Cultura
Esport
Fires
Properament...
Esport
Sant Silvestre del Masnou
Vine a córrer la Sant Silvestre més antiga de Catalunya!
04/12/2022
El Masnou
Esport
Lliga Berguedà-O 2022
7 curses d’orientació de caire popular i a l’abast de tothom.
22/05/2022 - 17/12/2022
Berguedà
Esport
1/2 Marató Ciutat de Vilanova
Diferents modalitats de cursa en un entorn ideal al costat del mar i en un circuit molt pla.
18/12/2022
Vilanova i la Geltrú
MÉS ACTIVITATS
El + vist
Passats per aigua
Al matí, curset de windsurf o sortida amb caiac. A la tarda, un passeig en optimist per sentir a la pell la carícia de la brisa o una sessió d'esquí nàutic. L'endemà, uns salts al cable amb la planxa, iniciació al surf de rem o un tomb amb moto d'aigua. Al Canal Olímpic de Catalunya pots fer tot això, i molt més. Vols descobrir si tens el cos a prova d'aigua?
Caminades amb bastons
Sabies que l'última moda esportiva és practicar la marxa nòrdica? Doncs sí: sortir a caminar a ritme alegre recolzant-se en uns bastons similars als que s'empren en l'esquí de fons és una activitat física que té cada cop més adeptes. Segons els entesos, és una manera fantàstica de posar-se en forma, gaudir del contacte amb la natura i conèixer nous amics. A més, es pot fer en diferents tipus de terreny, a diferents èpoques de l'any i amb diferents nivells d'exigència atlètica. Així que, vinga! Una experiència tan diferent no te la pots perdre!
Els cims més mítics
Arribar a dalt de tot d'una muntanya, fer un cim, sempre comporta una sensació de culminació, de creuar la meta, d'objectiu acomplert. Si a més a més aquest cim és el més alt d'un territori, o un dels més estimats, o un dels que el seu nom s'associa a llegendes o a moments històrics, aleshores aquestes sensacions encara s'incrementen. En les següents línies recollim els que considerem els cims més mítics de les comarques de Barcelona, tots recomanables per conèixer i provar d'arribar al capdamunt!
Showing 4 - 6 of 9 results.
«
1
2
3
»
Guies i mapes
La guia de Barcelona és molt més
Barcelona, new golf destination
Discover the sports tourism (spanish)
Travel notebook
Carreteres secundàries n. 6. Barcelona és molt més
Carreteres secundàries n. 7. El sud de Costa Barcelona
Carreteres secundàries n. 8. El nord de Costa Barcelona
Carreteres secundàries n. 9. L'interior de Costa Barcelona
Carreteres secundàries n. 10. Paisatges Barcelona
Carreteres secundàries n. 11. Pirineus Barcelona
La guia de Barcelona és molt més
Barcelona, new golf destination
Discover the sports tourism (spanish)
Travel notebook
Carreteres secundàries n. 6. Barcelona és molt més
Carreteres secundàries n. 7. El sud de Costa Barcelona
Carreteres secundàries n. 8. El nord de Costa Barcelona
Carreteres secundàries n. 9. L'interior de Costa Barcelona
Carreteres secundàries n. 10. Paisatges Barcelona
Carreteres secundàries n. 11. Pirineus Barcelona
La teva privacitat és la nostra prioritat
Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:
Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.
Més informació
OK
No, thanks
Informació COVID-19
A conseqüència de la situació actual, comprova sempre la web oficial de l’entitat responsable de cada activitat per assegurar-te que no ha patit canvis o anul·lacions.
Segueix-nos
Qui som
Contacte
Accessibilitat
Avís legal
Gerència de Serveis de Turisme. Àrea de Desenvolupament Econòmic, Turisme i Comerç. Diputació de Barcelona | 0.609025 | curate | {"ca": 0.8935343842814714, "fr": 0.011880283299063285, "en": 0.05483207676490747, "it": 0.002513136851724926, "es": 0.020333561800319852, "de": 0.0054832076764907475, "pt": 0.007767877541695225, "sk": 0.0018277358921635824, "sv": 0.0002284669865204478, "no": 0.0015992689056431345} | https://blog.barcelonaesmoltmes.cat/en/esport/-/llista/EutA2CS6Ffj0/3/2 |
crawling-populars_ca_20200525_23_133360 | L’Audiència de Barcelona confirma tots els extrems de la primera condemna del Jutjat Penal de Manresa per amenaçar via Twitter un menor d'edat i desestima les al·legacions que havia presentat el polític xenòfob vigatà, . Es saber-se la resolució, la Junta Electoral de Zona ha resolt aquest dilluns eliminar la candidatura d'Anglada i la seva formació, Som Identitaris, haurà de fer les paperetes noves sense el seu nom
PUBLICAT:
L’Audiència de Barcelona ha confirmat la condemna de dos anys de presó per a Josep Anglada, regidor de Plataforma per Vic a l’Ajuntament de Vic i candidat a l’alcaldia de Vic a les eleccions de diumenge vinent per Som Identitaris. Els motius de la condemna són les amenaces reiterades que va proferir el polític xenòfob vigatà a un menor d’edat a través de Twitter el mes de desembre de 2013.
Amb la sentència a la mà, aquest dilluns al matí Capgirem Vic ha presentat un recurs davant la Junta Electoral de Zona de Vic perquè es retirés la candidatura d’Angalda a les eleccions municipals de diumenge, En reunió fet aquest dilluns al migdia la Junta Electoral ha resolt donar la raó a Capgirem Vic i ha ordenat que s’imprimeixin paperetes noves de Som Identitaris a Vic sense el nom de Josep Anglada.
Amb la sentència feta pública aquest dilluns, l’Audiència de Barcelona confirma en tots els seus extrems la primera resolució que va dictar el 27 de juliol de 2017 el Jutjat Penal de Manresa, en presència del qual s’havia fet el judici uns dies abans. La sentència actual també confirma que Anglada va incórrer en un delicte contra la integritat moral del menor.
Anglada havia presentat recurs davant l’Audiència de Barcelona al·legant indefensió pel fet que no se li van acceptar com a prova unes fotografies on, segons ell, es veia al menor víctima de les seves amenaces oposant-se políticament a la seva ideologia ultradretana. Tot plegat, amb la intenció d’Anglada d’emmarcar els seus tuits en l’àmbit de la confrontació política i no el d’unes amenaces a un menor d’edat.
Anglada havia presentat recurs al·legant indefensió pel fet que no se li van acceptar com a prova unes fotografies on, segons ell, es veia al menor víctima de les seves amenaces oposant-se políticament a la seva ideologia ultradretana però l’Audiència de Barcelona considera que aquesta s’emmarca en l’àmbit de la llibertat ideològica
En aquest sentit, l’Audiència de Barcelona li recorda que la petició d’aportar noves proves la va fer de forma extemporània, i no en el moment processal que marca la llei. Però que en tot cas, en pretendre demostrar a través d’aquelles fotografies la ideologia del menor víctima de les seves amenaces, l’Audiència de Barcelona considera que aquesta s’emmarca en l’àmbit de la llibertat ideològica i que amb la no acceptació de les fotografies com a prova no s’ha infringit el dret de defensa d’Anglada, ja que tingués la ideologia que tingués el menor, aquesta no justificava la conducta amenaçadora del regidor xenòfob. En qualsevol cas, la sentència de l’Audiència recorda que no s’ha aportat cap prova per part de la defensa d’Anglada que demostri la pretesa provocació política que hauria pogut dur a terme el menor contra el polític vigatà i que hauria justificat que aquest publiqués a Twitter una sèrie de missatges amenaçadors.
L’Audiència de Barcelona també desestima les tesis de la defensa d’Anglada, en el sentit que s’havia valorat malament la prova practicada en el judici celebrat a Vic l’11 de juliol de 2017. En aquest sentit, es reitera en el que ja va dictar en la primera sentència la jutge del Jutjat Penal de Manresa que els tuits a part de contenir amenaces, contenien un clar contingut vexatori per al menor d’edat, que li van ocasionar temor i patiment psíquic i el van obligar a canviar els seus hàbits de relacions personals i de conducta en les xarxes socials, fins al punt que va haver de tancar el seu blog personal perquè Anglada no interferís més en la seva intimitat.
Es dóna per bona la sentència prèvia del Jutjat de Manresa, molt dura amb d’Anglada
La justícia ha donat com a provats tots els extrems de la denúncia presentada pel menor i la seva família després que entre l’1 de desembre i el 9 de desembre de 2013 el polític xenòfob escrivís diverses piulades amenaçadores contra Arnau Comajoan, actualment militant d’Arran, l’organització juvenil de l’Esquerra Independentista. Entre les piulades que s’han considerat més amenaçadores n’hi ha algunes on Anglada posava en cita al Casal Tramuntana i algun dels seus membres més destacats, coneguts per fets violents pels quals ja havien estat denunciats i en alguns casos condemnats. Aquestes cites, segons dona per provat la sentència, van atemorir el menor, que aleshores tenia 16 anys. De fet, la sentència de l’Audiència recull el testimoni d’un mosso d’esquadra que va declarar com a perit en el judici, segons el qual el Casal Tramontana i Alba Daurada, que se citaven en els tuits d’Anglada, són una formació d’extrema dreta i neonazi, respectivament, i alguns dels dirigents del Casal posats en cita en els tuits d’Anglada, coneguts per la policia per actituds violentes prèvies.
Anglada va continuar amb les piulades amenaçadores i ofensives malgrat haver-li demanat el pare del menor, el periodista Josep Comajoan, que les retirés especialment per la seva condició de menor d’edat
Anglada va continuar amb les piulades amenaçadores i ofensives malgrat haver-li demanat el pare del menor, el periodista Josep Comajoan, que les retirés especialment per la seva condició de menor d’edat. La mateixa petició se li va fer al cap d’una setmana, després que la intensitat de les piulades d’Anglada hagués augmentat, a través de whatsapp, uns missatges que el mateix polític xenòfob va reconèixer al judici que eren seus.
Entre altres coses, al WhatsApp, li deia al pare del menor: “Ja pots estar content, els Comajoan sereu molt coneguts pels nazis i els feixistes”, o al cap d’una estona: “Tranquil Comajoan, ara per festes començaré la campanya per Facebook, serà interessant. Tinc més de 12.000 seguidors. Salut” i “El gran @jcomajoan està nerviós. Mira noi, si vols pols, no vagis a l’era”, referint-se als articles crítics amb l’activitat política d’Anglada que el pare de la víctima havia escrit al diari El 9 Nou, on aleshores treballava.
La sentència tampoc dona credibilitat al fet que en el judici Anglada negués ser l’autor de tots els tuits, al·legant que ell no era l’únic que portava les seves xarxes socials. En tot cas, com es recorda a la sentència, ell que també hi tenia accés no va desautoritzar cap de les piulades objecte de denúncia.
Amenaces de crear les joventuts identitàries de Vic “i començar a escarmentar algú”
Així mateix la sentència dóna per provades les paraules que Anglada va dir al cap de poc de les primeres piulades, quan Comajoan se li va demanar que retirés els tuits. Anglada, al contrari, va proferir expressions com “Potser sí que haurem de crear unes joventuts identitàries a Vic i començar a escarmentar algú”. En aquest sentit, la sentència de l’Audiència de Barcelona desestima la versió d’Anglada que aquestes paraules anessin adreçades concretament al menor víctima de les amenaces si no a la societat en general. El tribunal considera que hi ha prou elements de judici per considerar que aquestes amenaces també anaven adreçades al menor al qual es dirigien els tuits del polític xenòfob vigatà.
En la sentència se li aplica a Anglada l’agreujant de cometre el delicte per raons ideològiques. Així mateix, s’aplica a l’hora de dictar sentència, en la línia del que van sol·licitar la fiscalia i l’acusació particular, que va portar l’advocat vigatà Antoni Iborra, el delicte contra la integritat moral, en tant que es dóna per provat que els tuits d’Anglada li van ocasionar a Arnau Comajoan “un temor i un patiment psíquic”. D’aquí que la pena que se li aplica és de dos anys de presó i d’inhabilitació durant el mateix temps tenint en compte que la víctima era menor d’edat en el moment dels fets, i atenent a les expressions proferides contra ell, “a la gravetat de les amenaces”, a la publicitat que s’hi va donar per les xarxes socials, aleshores amb molts més seguidors que els que té Anglada en l’actualitat, a la publicació d’imatges del menor sense el seu consentiment i al fet que, entre altres coses, va donar publicitat a la ideologia, lloc de residència en un petit poble d’Osona i adreça del seu blog personal on escrivia vivències personals i que va haver d’acabar tancant.
Article publicat en col·laboració amb Setembre
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
Periodisme cooperatiu per la transformació social
La Directa SCCL Riera d’Escuder, 38, Nau 1, Planta 1 08028 Sants (Barcelona) Tel: 935 27 09 82 / 661 493 117 [email protected] | 0.423413 | curate | {"ca": 0.6848230543899929, "en": 0.31517694561000714} | : /laudiencia-de-barcelona-confirma-una-condemna-de-dos-anys-de-preso-i-inhabilitacio-a-josep-anglada-que-no-es-podra-presentar-a-les-eleccions-a-vic/ |
crawling-populars_ca_20200525_50_9391 | La Guàrdia Civil de l'Estartit va comissar tres àmfores romanes que es venien a internet. Unes peces d'alt valor arqueològic. Els agents en van poder recuperar d'entrada una que es venia per 2.000 euros. Però el comerciant, un veí de Lloret, de nacionalitat russa i de 46 anys, es va negar a donar-los les altres dues peces. La Guàrdia Civil, en les seves tasques de defensa del patrimoni històric amb l'operació Pandora IV, centrada en la intensificació sobre la venda il·lícita de béns culturals per internet, especialment els provinents de l'espoli arqueològic terrestre i marí, va localitzar al novembre, en un portal web de compravenda d'antiguitats, l'anunci d'una àmfora romana posada a la venda per un valor de 2.000 euros.
Després de realitzar diferents gestions per esbrinar la identitat de l'usuari del web i la ubicació d'aquestes àmfores, van aconseguir localitzar el venedor a Lloret de Mar. Se li va intervenir aquesta àmfora, que va ser peritada per personal de Centre d'Arqueologia Subaquàtic de Catalunya (CASC). Els especialistes van certificar la seva antiguitat i van comprovar que es tractava d'una àmfora d'origen bètic, de tipologia Haltern 71, utilitzada com a envàs per al transport d'oli d'oliva i amb una cronologia de l'1 al 40 dC. A banda d'aquesta peça, a l'anunci del portal web hi havia també dues àmfores més de la mateixa època. Els agents de la Guàrdia Civil van demanar-ne una valoració al CASC i van certificant-ne l'autenticitat. Davant la negativa per part del venedor a lliurar les peces que encara es trobaven en el seu poder, i el risc a què fossin venudes, els policies van haver de sol·licitar un manament d'entrada i registre al jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Blanes. Amb això, es va poder recuperar una segona àmfora. Aquesta és d'origen tarragoní i del tipus Pasqual I. S'utilitzava per al transport de vi i és de la segona meitat de segle I aC. Posteriorment, els agents van seguir investigant i van poder evitar que el venedor es desfés d'una tercera àmfora que havia de ser venuda.
Els policies la van confiscar i van comprovar que era una àmfora d'origen itàlic del segle II-I aC. Davant dels fets, la Guàrdia Civil va prendre declaració a l'acusat, a qui se l'ha imputat com a presumpte autor d'un delicte contra el patrimoni històric i un altre delicte de receptació i conductes afins. Les peces, per la seva banda, han estat catalogades i són d'un gran valor arqueològic en el Patrimoni Cultural Català. Estan dipositades al Centre d'Arqueologia Subaquàtic de Catalunya (CASC) i sota disposició judicial. | 0.862033 | curate | {"ca": 1.0} | : /selva/2019/12/17/guardia-civil-atrapa-lloretenc-venent/1019342.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_402662 | Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/404669 Ja sé que em direu que una flor no fa estiu, però alegra una mica el dia, no? També cal veure la part (minoritària) d'immigrants però que sí que s'integren. I els d'aquest vídeo (també l'espanyola) ho fan, i és realitat total!
Nou Barris Rules! | 0.617747 | curate | {"ca": 0.9397163120567376, "en": 0.06028368794326241} | |
racoforumsanon_ca_20220809_2_339108 | Hola! ^^ Abans un usuari que vol fer-se popular preguntava com ser-ho, però la meva pregunta és: quin tipus de popularitat us agradaria tenir al xat? I amb això incloc, tant els que no volen cap tipus de popularitat com els que sí. Us és igual el tipus de popularitat que tingueu? Popularitat friki, de missatges interessants, grans reflexions, de tiracanyes... que en penseu? És que m'ha picat el cuquet de la curiositat sobre el tema... Vinga, animeu-vos a dir la vostra! I sí, la pregunta és sobre el tipus de popularitat que us agradaria tenir, no la que tingueu. ^^
Jo tinc fama de tiracanyes insaciable i no m'agrada tenir-la! El que no sé és d'on prové... Tu ho saps, Federico ? Perquè si ho saps, podríem quedar a prendre un cafè i tal, i m'ho expliques i tal!
A mi encara no m'has tirat la canya? Per cert, que vagi bé la cursa i que l'Alonso surti al primer revolt!
Si surt al primer revolt et tiro la millor canya que t'han pogut tirar mai!
A veure que...
Em sembla que no hi haurà canya de moment...
Tranqui! xD Aniré a pescar a una altra banda...
Queden 16 curses... | 0.740623 | curate | {"eo": 0.00471253534401508, "ca": 0.9189443920829407, "de": 0.001885014137606032, "fr": 0.013195098963242224, "it": 0.043355325164938736, "en": 0.017907634307257305} | |
mc4_ca_20230418_3_185927 | Biografies del Tercer Reich - 1941 gener
El Junker Ju 288
Posted by biografiestercerreich on gener 14th 1941 to militar
Pensat com a substitut del JU-88, el JU-288 va ser un bombarder mitjà alemany amb un disseny completament nou amb motors radials BMW 801MA de 1.600 hp, unitat de cua bideriva i dues rodes en cada unitat principal del tren. L’aparell va ser construït per l’empresa Junkers Flugzeug und Motorenwerker i el seu primer vol […]
L’ala de caça o l’esquadra de caça
Posted by biografiestercerreich on gener 13th 1941 to militar
L’Ala de Caça, en alemany Jadeschwader, era la unitat de combat bàsica de la Luftwaffe articulada per 120 caces, tot i que amb les reserves i l’esquadró de l’Estat Major podia arribar a tenir-ne 148. Dintre de la mateixa Ala varen aparèixer algunes variacions com els Japo (els caçabombarders) i els Sturmjager (caça d’assalt). A […]
El Flak 18/37 mm.
Posted by biografiestercerreich on gener 02nd 1941 to militar
Tot i les virtuts del canó AA de 20 mil·límetres, els alemanys necessitaven una arma lleugera de més abast que disparés un projectil amb més poder destructiu sobre qualsevol aeronau que fes un vol a baixa altura o un bombarder en picat. Amb aquest propòsit es va construir un canó de 37 mil·límetres remolcat, fet […] | 0.766149 | curate | {"ca": 0.8243243243243243, "fr": 0.012718600953895072, "en": 0.14546899841017488, "mk": 0.00397456279809221, "es": 0.013513513513513514} | http://biografiesdeltercerreich.blog.cat/1941/01/ |
cawac_ca_20200528_7_201036 | Blog impersonal d'Arnau A i M
El futur de la nostra llengua
Aquest més d’abril, es celebraran a les diferents comarques del País Valencià, les trobades d’escoles en valencià, aquest any, sota el lema “El valencià és futur”.
Al futur no sabem si serà futur o no, ho tinguem a les nostres mans, el que si que sabem, és que actualment, la nostra llengua està molt lluny d’arribar a la plena normalitat.
Actualment, podem observar, que ha augmentat el nombre de gent que “entén” el valencià, i en aquest argument no podem oblidar, la gran feina que es fa des de les escoles, perquè el futur del nostre país utilitze més el valencià. Però malauradament, observem que tot i que en algunes zones l’ús del català és normal, en les relacions socials, trobem molts entrebancs a l’hora d’utilitzar-lo en altres àmbits.
El català, per exemple, omple molts pocs minuts a les graelles dels canals que podem vore a la televisió, per no parlar de l’oferta als cinemes de pel·lícules en valencià, però més enllà de l’oci, podem trobar problemes per exemple a l’àmbit de l’ensenyament, sobretot al nivell universitari, on molts universitaris, han d’estudiar les carreres en una llengua que no és la seua, però tot i que alguns podem triar l’opció del grup en valencià, ens trobem en que tot el material el tinguem en la lengua del imperio , i a més, normalment, els professors, que intenten donar les classes en valencià, són castellanoparlants.
Ahir a classe, un professor, dubtava de com es dia en valencià un terme jurídic, aquest dubte és més que res, gràcies al govern espanyol, ja que tot i que la seua estimada constitució diu que la nostra llengua, també és seua, l’utilitzen únicament pel que volen, i actualment, no trobem cap text oficial en la nostra llengua, un entrebanc per als estudiants, però també per a la resta de ciutadans que no podran trobar cap llei en la seua llengua.
Però a més, un dels problemes és el sentiment d’inferioritat que tenen alguns catalanoparlants, que pensen que el castellà és més bonic, ho podem detectar, per exemple, als fotologs, on gent, que no ha parlat en castellà en la seua vida, però que les entrades del fotolog les fan íntegrament en castellà, simplement patètic.
Altres qüestions són els parlars, a classe, dia una companya, que no li agradava el parlar de l’Horta, mentre que el professor, dia que a ell el que li agradava era el de la Safor i el de la Marina, i els dos coincidien en que no els agradava el parlar de Sueca; els diferents parlars, fan diversitat i fan més bonica la llengua, però sempre pareix que alguns els agraden més que els altres, com per exemple als trens de Renfe, que quan passen per Catarroja, pronuncien “catarroxa”, però quan passen per Sueca no diuen “suequè”.
I tornant, al sentiment d’inferioritat, l’altre dia observava sorprès, com la web de l’Ateneu Musical de Sueca, fins al segle XXI, la progressista de Sueca, està completament en castellà, supose que és per a donar-li més eixida internacional, encara que no crec que entenguen molt, ja que a part de no dir, que l’homenatge a Joan Fuster, estava organitzat per ACPV, podem llegir perles com “ siente convidada al V Festival”, “han collaborando con ella”, “Luna Llena Teatro y el corazón Stella Maris”, “grabaciones en CD como “Raíces”, “las Bandas de las Sociedades Musicales de Nules, Tejado y Rafelcofer”. Aquesta traducció, que fa molta olor a Salt, ens demostra primerament, el rídicul que fem utilitzant una llengua imposada, però sobretot, mostra que estava escrit en valencià, i no veig la necessitat de traduir, sobretot traduir noms com el de Lluna Plena Teatre, el CD Arrels, i el poble de Teulada, per no anomenar el cor, i no “corazón” Stella Maris, i així així, poc a poc, és com podran acabar amb la nostra llengua. | 0.855322 | curate | {"ca": 1.0} | http://atallatall.blog.cat/2008/04/05/el-futur-de-la-nostra-llengua/ |
macocu_ca_20230731_0_224852 | CONFIT D’ÀNEC A LA CEBA AMB PATATES I BOLETS
INGREDIENTS
2 confits d’ànec 3 cebes 2 patates Bolets rovellons Greix de confitar les cuixes d’ànec Sal Pebre negre
Els confits d’ànec ja els tenia preparats.
Els posem a una safata i els portem al forn a 150 oC, perquè ens deixin anar tota la grassa del confitat. Retirem la grassa i reservem
Tallem la ceba a llunes primes. A una cassola posem la grassa que ens han deixat les cuixes i en vaig posa més de la que tenia reservada, hi afegim la ceba i la deixem confitar.
Quan la tinguem gairebé confitada, hi posem les cuixes i deixem acabar de confitar molt bé la ceba, i ens quedaran molt enriquides les cuixes.
Mentrestant hem fregit unes patates tallades a rodelles, i les hem incorporat a la cassola, així com els bolets que els tenia al congelador de la passada temporada.
Per servir al plat posem unes rodanxes de patata a sobre, posem-hi la cuixa, i acabem amb una cullerada de ceba confitada i els bolets. | 0.7514 | curate | {"en": 0.07578947368421053, "ca": 0.891578947368421, "st": 0.03263157894736842} | |
mc4_ca_20230418_12_255204 | Projecte Desenvolupament, aprenentatge i educació Codi: M5.038 : 5
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura Recursos d'aprenentatge i eines de suport Consulta del model d'avaluació
L'aula, M5.038 - Projecte Desenvolupament, aprenentatge i educació, forma part del Màster de Formació de Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes.
Aquest Projecte aporta coneixements de caire psicopedagògic fonamentals per a la intervenció educativa. Es centra en dos dels aspectes principals, el desenvolupament de la persona en el període de l'adolescència, i els processos d'ensenyament-aprenentatge que es poden donar en l'etapa d'educació secundària obligatòria i postobligatòria. Partint dels conceptes i enfocaments teòrics de la Psicologia del desenvolupament i la Psicologia de l'educació, ofereix eines per a la seva aplicació a situacions en les que desenvoluparà la seva funció el docent de secundària.
L'educació va més enllà de la mera instrucció. El docent no només ha de transmetre continguts d'una matèria escolar determinada, sinó que se sitúa en un procés d'ensenyament-aprenentatge de competències transversals com poden ser la competència comunicativa, d'autonomia o de tractament de la informació, entre d'altres. És en aquest context que pren sentit aquest Projecte, que ajudarà a comprendre les facilitats i dificultats d'aprenentatge de l'alumnat, en relació a una etapa evolutiva concreta.
Consta de 5 crèdits que es desenvolupen durant el primer semestre del màster, ja que formen part de les bases psicopedagògiques necessàries per a la intervenció educativa. És per tant, una assignatura que cursen tots els estudiants del màster independentment de la seva especialitat.
L'assignatura dotarà a l'estudiant dels elements necessaris per reflexionar sobre les metodologies educatives que es duen a terme actualment.
El Màster de Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes té desenvolupats set àmbits competencials de treball. En el cas de la nostra assignatura, de cadascun d'ells, en desenvoluparem concretament els objectius que definim a continuació:
Àmbit del disseny, gestió i planificació per a la tasca i la intervenció educativa
Implementar la planificació didàctica adaptada al context, a les necessitats educatives individuals i l'adquisició de competències.
Àmbit de la comunicació, interacció personal i treball col·laboratiu
Conèixer processos d'interacció i comunicació a l'aula dominant, per a la tasca i la intervenció educativa, destreses i habilitats socials per a fomentar l'aprenentatge col·laboratiu i la convivència a l'aula, i ser capaç d'abordar problemes d'actitud posant en pràctica estratègies de resolució de conflictes i gestió efectiva de l'aula.
Usar correctament la terminologia educativa adaptada a l'àmbit professional d'actuació.
Àmbit de la metodologia didàctica i l'atenció a les necessitats educatives individuals
Conèixer i posar en pràctica estratègies, recursos i plantejaments didàctics variats d'acord amb el paradigma socioconstructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge en què l'estudiant pugui esdevenir subjecte autònom i emancipat i amb els quals es potenciïn la
confiança i la iniciativa personal.
Conèixer i posar en pràctica estratègies didàctiques relacionades amb diferents àmbits de coneixements i lligar aquests a les diferents competències que ha d'adquirir l'estudiant, així com al seu moment i nivell de desenvolupament i la seva personalitat.
Ser capaç d'aplicar els coneixements didàctics propis de cada àrea curricular en la selecció crítica i l'elaboració de materials didàctics adaptats al context i les necessitats educatives.
Ser capaç de mantenir-se al dia dels continguts i maneres de fer propis de cada àmbit de coneixement
Àmbit dels entorns digitals per al desenvolupament professional i la intervenció educativa
Ser conscient i posar en pràctica accions i processos per a l'adquisició de la competència digital i una visió crítica de les TIC en els alumnes de secundària, tant en l'àmbit de l'aprenentatge com en el de la comunicació i la cerca d'informació.
Àmbit de l'orientació, la tutoria i l'assessorament a estudiants i famílies
Integrar transversalment la funció d'orientació i tutoria en tots els moments del procés educatiu.
Fomentar en l'alumnat de secundària el desenvolupament de totes les seves potencialitats en qualsevol de les dimensions del desenvolupament humà.
Àmbit de la recerca, innovació i reflexió sobre la identitat professional i la millora de la pràctica docent.
Saber identificar, analitzar i definir elements i actors que conformen una situació susceptible de millora o un problema. Demostrar criteri pedagògic en la presa de decisions.
1. L'adolescència
Conceptualització de l'adolescència
Períodes de l'adolescència
Àmbits de desenvolupament de l'adolescència: biològic, cognitiu, emocional i social.
2. Procés d'ensenyament-aprenentatge
Concepció constructivista de l'ensenyament-aprenentatge
Competències bàsiques en l'educació secundària
La disciplina a les aules
Els conceptes clau que al final de l'assignatura l'estudiant ha de conèixer, entendre, i saber aplicar per a l'anàlisi de situacions d'ensenyament-aprenentatge, són:
Adolescència - Desenvolupament de la personalitat - Àmbits de desenvolupament - Processos d'ensenyament-aprenentatge - Constructivisme - Competències Bàsiques - Disciplina - Maduresa - Intel·ligències múltiples - Desatel.lització - Identitat - Autoestima - Autoconcepte - Pubertat - Metacognició - Aprenentatge significatiu - Aprenentatge cooperatiu- Zona de Desenvolupament Pròxim - Motivació - Estils d'aprenentatge - Estils de lideratge - Aprenentatge social - Agrupaments - Aprenentatge globalitzat - Aprenentatge per projectes - Centres d'interès
Factors psicològics implicats en l'aprenentatge escolar: les característiques individuals PDF
El desenvolupament durant l'adolescència PDF
Les teories de l'aprenentatge escolar PDF
Video Educa Web
El desenvolupament a l'adolescència PDF
La construcció del coneixement a l'escola PDF
Els materials necessaris per a treballar cada activitat estaran assenyalats o enllaçats des de l'aula, juntament amb la descripció i enunciat de l'activitat a realitzar.
Les lectures incloses són:
Castellana, M. (2003). La relació de l'adolescent amb les persones significatives. Barcelona: p.a.u. education.
Coll, C. (2004). La construcció del coneixement a l'escola: cap a l'elaboració d'un marc global de referència per a l'educació a l'escola. A C. Coll (coord).Psicologia de la Instrucció.Barcelona: UOC
Coll, C. (2000). Psicología de la instrucción: la enseñanza y el aprendizaje en la educación secundaria.Barcelona: Horsori - ICE UB
Feixa, C. (2005). Ser jove: avui, ahir, demà. A AAVV. Joves i Valors, la clau per a la societat del futur.Barcelona: Obra Social La Caixa.
López, P. (2009). Cervell, intel·ligències i dissenys d'ensenyament-aprenentatge. Perspectiva escolar,333. Barcelona: Rosa Sensat.
López Vicente, P. (2008). Espais d'aprenentatge. Idees, estratègies i reflexions. Barcelona: MEGS.
Martí, E.; Onrubia, J. (2004). «Les teories de l'aprenentatge escolar». A: C. Coll (coord). Psicologia de la instrucció. (pàg. 65-76). Barcelona: UOC.
Moreno, A. (2009). El desenvolupament durant l'adolescència. A. A. Moreno (coord). Psicologia del desenvolupament II. Barcelona: UOC.
Perinat, A. et al. (1997). El desenvolupament en l'adolescència. A A. Perinat. Desenvolupament i aprenentatge durant l'edat escolar.Barcelona: UOC
Prensky, M. (2001). Digital natives, digital immigrants. On the horizon, 9 (5), octubre 2001. MCB University Press.
White, DS & Le Cornu A. (2011). Visitors and Residents: A new typology for online engagement. First Monday, 16 (9), September 2011. | 0.75742 | curate | {"ca": 0.9125205722243322, "pt": 0.012153437143942271, "cs": 0.000506393214330928, "es": 0.03823268768198506, "en": 0.03114318268135207, "it": 0.0025319660716546398, "fr": 0.002911760982402836} | http://cv.uoc.edu/tren/trenacc/web/GAT_EXP.PLANDOCENTE?any_academico=20191&cod_asignatura=M5.038&idioma=CAT&pagina=PD_PREV_PORTAL |
macocu_ca_20230731_8_126939 | Buscador
Formulari de cerca
L’elixir daurat
Cultura de l’oli i sostenibilitat
La mostra, després de fer referència a la llarga trajectòria històrica del conreu de l’olivera a les nostres comarques –amb la DO Siurana com a marc de referència– incideix en els metòdes de conreu i explica, per mitjà de la imatge, el procés d’elaboració de l’oli verge –dels molins tradicionals, amb les premses i els cofins, als sistemes continus de mòlta– com el resultat d’obtenir, sense procediments químics, el suc de l’oliva.
L’exposició fa referència als beneficis per a la salut i als usos de l’oli: l'alimentació, però també, històricament, la il·luminació o la fabricació de sabó; la cosmètica i la medicina. Entre les peces que presenta l'exposició hi destaquen un molí de tracció animal, per aixafar les olives, i una premsa de biga o de lliura, que s'accionava a força de braços, per extreure'n l'oli de la pasta resultant. Aquest tipus de màquina fou substituïda per la premsa hidràulica, que també es mostra a l'exposició.
L'elixir daurat mostra aspectes històrics i etnogràfics del conreu de l’olivera a les nostres comarques, recordant que el comerç de l'oli ha estat un dels components cabdals de l'economia reusenca, i alhora valoritza l’oli d’oliva verge com un producte de qualitat, amb beneficis per a la salut i per al desenvolupament sostenible del territori. | 0.86617 | curate | {"es": 0.01918819188191882, "oc": 0.01107011070110701, "ca": 0.9697416974169741} | |
mc4_ca_20230418_12_134392 | Ampli programa d’actes per sensibilitzar en favor de la igualtat de gènere el Dia Internacional de les Dones | Tàrrega Televisió
Ampli programa d’actes per sensibilitzar en favor de la igualtat de gènere el Dia Internacional de les Dones
Suma d’esforços de la Regidoria de Polítiques d’Igualtat i entitats que treballen per l’empoderament femení · Cinema, música i cultura popular entre altres propostes de conscienciació en defensa dels drets de les dones · La capital de l’Urgell acollirà el dissabte 9 de març una trobada de grups de bestiari tradicional liderats per dones
Tàrrega commemorarà el Dia Internacional de les Dones (8-M) oferint un ampli programa d’activitats de sensibilització del 7 al 21 de març. La Regidoria de Polítiques d’Igualtat i entitats locals que treballen per la igualtat de gènere sumen esforços per oferir a la ciutadania diverses propostes reivindicatives, lúdiques i de conscienciació. La iniciativa s’emmarca també dins la campanya #SiguesSúperIgual, la qual divulga l’equivalència entre gèneres i atorga visibilitat a dones que han destacat en diversos àmbits de la societat. Cinema, música, literatura, opinió i cultura popular vertebren un cicle d’actes gratuïts i adreçats a públic de totes les edats. El regidor de l’Àrea de Polítiques de la Ciutadania, Jaume Folguera, ha posat en valor l’aliança entre el consistori i el teixit associatiu per oferir una programació que reivindica els drets de les dones i l’empoderament femení.
Lectura del Manifest institucional el dijous 7 de març
A més, donant suport a la convocatòria de la Vaga Feminista del 8 de març, el consistori avança a la vigília, el dijous 7 de març, la lectura del Manifest del Dia Internacional de les Dones. L’acte tindrà lloc a les 8 del vespre al carrer del Carme i hi assistiran les associacions femenines de la comarca i representants institucionals de l’Ajuntament de Tàrrega i el Consell Comarcal de l’Urgell. El mateix dijous 7 es projectarà de franc, a les 9 de la nit a Cinemes Majèstic, la pel·lícula “Clara Campoamor, la mujer olvidada”. El film narra com les primeres dones diputades a les Corts, Clara Campoamor i Victoria Kent, lluitaren pels drets de la dona i conqueriren el vot femení l’any 1931.
Sessió de contes, xocolatada i exposicions
El divendres 8 de març les Dones Arrel oferiran una sessió de contes per desentranyar tocs masclistes en contes clàssics i una xocolatada popular, a 2/4 de 7 de la tarda a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega. El teixit associatiu també aportarà més activitats. Així, l’espai cooperatiu La Soll portarà a la plaça de les Nacions sense Estat tres exposicions sobre dones en el decurs de la història. Es podrà visitar el dissabte 9 i el diumenge 10 de març.
Trobada d’agrupacions de cultura popular liderades per dones
D’altra banda, Tàrrega també acollirà el dissabte 9 de març una trobada de bestiari festiu liderat per dones. És la “Gamverrada” que convoca La Verreta de l’Associació Guixanet i consistirà en una cercavila amb agrupacions de cultura popular catalana: La Tarasca de la Barceloneta, La Miliciana i Ball de les Gitanes de Cervera, La Mula de Vilanova i la Geltrú, La Mula de Sant Feliu de Llobregat, El Gall de Parets del Vallès a més de La Verreta i altres elements de Guixanet. Els grups es concentraran a la plaça de les Nacions sense Estat des de 2/4 de 7 de la tarda. Després de la cercavila, a 2/4 de 9 del vespre al carrer d’Agoders, tindrà lloc el sopar “Dona’m la tapa” amb un menú de cinc tapes que duen nom de dona com a homenatge. Durant la degustació, actuarà el grup femení de batucada SomSó.
El Fòrum Femení d’Opinió també s’ha sumat al Dia Internacional de les Dones amb una taula rodona sobre la dona en els àmbits de l’educació, la salut, l’empresa i el treball. S’ha convocat per al dijous 14 de març, a les 8 del vespre al Local de la Societat Ateneu. També en aquesta mateixa sala se celebrarà el diumenge 17 de març, a partir de les 12 del migdia, un doble acte divulgatiu organitzat per la Regidoria de Polítiques d’Igualtat: un concert en homenatge a cantants i compositores femenines acompanyat d’un tast de vins per fer visible la tasca de les dones enòlogues. El recital anirà a càrrec del duo Walkin’ Roots, format per Judith Estadella Hueso i Santi de Pablo Ruiz. És la segona ocasió que Tàrrega acull aquest concert després de l’èxit obtingut l’any passat també en el marc dels actes del 8-M.
La següent proposta arribarà el dimarts 19 de març amb la presentació del sisè volum de la col·lecció de llibres infantils “On són les dones targarines?”, dedicat a les germanes llibreteres Rosina i Maria Teresa Pera Güell. L’acte se celebrarà a les 6 de la tarda a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega. La cloenda del cicle serà una conferència que també posarà de relleu el paper de les dones en la cultura popular. Durà per el títol “Dones en peu de festa: accions col·lectives de dones als espais festius” i anirà a càrrec de la sociòloga Verònica Gispert Gracia. La cita serà el dijous 21 de març, a les 8 del vespre a la Biblioteca.
Etiquetes actesDia Internacional de les Dones
El Govern prohibeix les aglomeracions de més de 1.000 persones i els esdeveniments esportius es jugaran a porta tancada
11 Març 2020 - Comenta
Sense resposta per “Ampli programa d’actes per sensibilitzar en favor de la igualtat de gènere el Dia Internacional de les Dones” | 0.856491 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.tarrega.tv/ampli-programa-dactes-per-sensibilitzar-en-favor-de-la-igualtat-de-genere-el-dia-internacional-de-les-dones/ |
mc4_ca_20230418_14_678752 | Tropeolàcies - Uniopèdia, el mapa conceptual
10 les relacions: Amèrica del Sud, APG II, Brassical, Caputxina, Família (biologia), Gènere (biologia), Magnoliofitins, Ròsides, Tropaeolum, Tropaeolum majus.
Nou!! : Tropeolàcies і Amèrica del Sud · Veure més »
Nou!! : Tropeolàcies і APG II · Veure més »
Nou!! : Tropeolàcies і Brassical · Veure més »
Nou!! : Tropeolàcies і Caputxina · Veure més »
Nou!! : Tropeolàcies і Família (biologia) · Veure més »
Nou!! : Tropeolàcies і Gènere (biologia) · Veure més »
Nou!! : Tropeolàcies і Magnoliofitins · Veure més »
Nou!! : Tropeolàcies і Ròsides · Veure més »
Caputxines ''(Tropaeolum majus)'' Caputxina menuda ''(Tropaeolum minus)'' Canaris ''(Tropaeolum peregrinum)'' Caputxina tricolor ''(Tropaeolum tricolor)'' ''Tropaeolum pentaphyllum'' ''Tropaeolum smithii'' Tropaeolum és un gènere de plantes amb flor de la família Tropaeolaceae de l'ordre de les brassicals.
Nou!! : Tropeolàcies і Tropaeolum · Veure més »
Nou!! : Tropeolàcies і Tropaeolum majus · Veure més »
Tropaeolaceae, Tropeolàcia. | 0.4116 | curate | {"ca": 0.9508357915437562, "uk": 0.049164208456243856} | https://ca.unionpedia.org/Tropeol%C3%A0cies |
macocu_ca_20230731_10_358067 | A l’espera d’un canvi palpable, el sector va registrar excés de disponibilitat i retrocessos dels preus, encara que es van veure millores a la demanda
El mercat de lloguer, indiscutiblement el que millor està portant la situació, va començar a mostrar una demanda activa, encara que no nova, que manté el sector viu. El mercat de compravenda de naus, podria començar a oferir interessants oportunitats susceptibles de ser absorbides a mig termini. Per últim, el sector inmologístic, que ha deixat veure alguna operació durant l’últim semestre.
NAUS DE LLOGUER
Acaparant un 89% del total de la demanda, la modalitat de lloguer va seguir escalant posicions deixant la compra en mans d’una minoria. La variació en el volum total de demandes va incrementar en el segon semestre quasi dos punts percentuals, situant-se en un 15,54%. Tot i així, els increments no van ser conseqüència d’una demanda nova sinó d’empreses que buscaven traslladar-se a millors ubicacions, principalment al Barcelonès (27,40% de demandes registrades), adaptades a les noves necessitats, i a un millor preu.
El segon semestre va tancar amb variacions negatives en les rendes superiors al 10%. Al tancament de l’exercici, el Barcelonès es va situar en els 4,07 €/m2/mes. En canvi, segons mostra l’Opinió de l’Expert (preus reals de tancament, segons Forcadell), a la comarca s’han tancat operacions a partir dels 3,35 €/m2/mes. L’informe recalca que el mercat no tocarà fons fins que els preus fixats a l’Opinió de l’Expert deixin de decaure perquè després els preus de sortida se’ls vagin apropant, una situació que no se veurà fins a mitjans del 2012.
En aquesta línia, i per ajudar a la dinamització del sector i reduir els períodes de desocupació, Forcadell ha llançat una campanya promocional exclusiva de naus de lloguer per menys de 3 euros el metre quadrat, al mes. Per aquest projecte, la consultora ha comptat amb la col·laboració de propietaris del sector, disposats a ajustar les rendes i així facilitar l’entrada de nous llogaters a les seves propietats. La promoció, que estarà vigent el temps que duri la comercialització del paquet de naus ofertades, posa a disposició dels interessats un web informatiu www.forcadell.com/navesde1a3euros .
NAUS EN VENDA
Segons mostra l’informe, seran cada vegada menys les empreses, usuàries finals, que dediquin recursos a l’adquisició d’una nau en propietat, optant pel lloguer: més segur, més barat, amb menys despeses vinculades i més flexible per a canvis eventuals. La conversió de la demanda de compra a demanda de lloguer va desprendre xifres tan contundents com un 47,76% de descens de la demanda de compra.
Tot i així, la quantitat d’oferta disponible a la venda a les primeres places industrials va concordar amb una demanda escassa però interessada en ubicar-se a zones de primer nivell. L’informe corrobora que les poques operacions tancades al 2010 van tenir lloc als principals polígons del Barcelonès, el Baix Llobregat i, sobretot, al Vallès (zones prime del mercat industrial).
Els preus segueixen a la baixa i, tal i com mostra l’informe, lluny queden els quasi 1.600 €/m2 de màxima registrats al 2008. Actualment, el preu màxim se situa a la província de Barcelona, amb 1.250 €/m2.
SOLARS INDUSTRIALS, MERCAT D’INVERSIÓ I NAUS LOGÍSTIQUES
El mercat de solars industrials va registrar novament descensos importants en els preus de sortida. Durant l’últim semestre de l’any es van veure oportunitats interessants pels propietaris, que van recuperar el concepte de la permuta com a única opció per a rendibilitzar l’actiu sòl. En canvi, en termes generals, el sector no va aconseguir recuperar el pols. Segons mostra l’estudi de Forcadell, els preus dels solars es van situar en els 129 €/m2 de mínima a algunes zones de l’àmbit d’estudi.
Durant el segon semestre l’inversor industrial va exigir rendibilitats inicials superiors a les del semestre anterior. L’increment del risc de la inversió i la pujada dels interessos a curt/mig termini ha empès les rendibilitats a l’alça. El sale&leaseback va seguir present, encara que la modalitat estrella dels últims temps ha iniciat un lent retrocés.
El sector logístic a Catalunya va registrar una disponibilitat propera als 500.000 m2. Tot i el fort descens dels preus, es troben dificultats per competir amb nuclis logístics exteriors, situats a València i el Sud de França. Encara que pel 2011 i 2012 s’esperen pocs canvis, segons Forcadell podrem assistir a una certa estabilitat que frenarà la caiguda de preus a la primera corona. | 0.83671 | curate | {"ca": 0.9812959251837008, "de": 0.0033400133600534404, "fi": 0.0028946782453796484, "en": 0.012469383210866177} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_764732 | ERES UNA FOCA Tú lo debes comprender Yo no te puede querer Creo que debes saber Que tu eres una foca Cuando salgo a pasear Contigo por la ciudad Yo me tengo que esconder Pues tu eres una foca Pues tu eres una foca Pues tu eres una foca Pues tu eres una foca Cuando entramos en el bar Todos me miran muy mal Y comentan entre sí Que tu eres una foca Yo ya no puedo salir Nunca más por la ciudad Todos dicen al pasar Que tu eres una foca Pues tu eres una foca Pues tu eres una foca Pues tu eres una foca Voy a perder la razón No encuentro una solución Yo no puedo continuar Pues tú eres una foca Esto tiene que acabar Ya no puedo seguir más Tú me tienes que olvidar Pues tu eres una foca Pues tu eres una foca Pues tu eres una foca Pues tu eres una foca --- Quin masclisme més fastigós el d'esta cançò, no trobeu?? Per no anomenar el "y cuando alguna me quiero cepillar..." de la cançò aquella que se posà de moda a l'estiu del 89. - No deuriem de prendre seriosament estes cançons o pel contrari condemnar-les? La veritat és que, la lletra serà el que siga, però la música enganxa... - Creieu que cançons com estes fomenten el masclisme? Creieu que contribuixen a la formació de la falsa idea de que les dones són de categoria inferior o objectes sexuals? - Que vos pareixien aquells "los Inhumanos"?? Una panda de garrulos xarnegos?? Uns músics catondos?? ----- Per cert, altre músic amb lletres masclistes.... Loquillo!! !
Es clar que Loquillo coneix els Països Catalans i la situació d'Euskadi, on viu gran part de l'any, però si ell es troba millor cantant en castellà, fa mal a algú??? Si cantés en anglès faria mal fet??? A veure, és ben natural (no dic bo, dic natural) que algú nascut al 1960 al barri del Clot fill d'avis espanyols i de pares xarnegos canti en castellà, però també ha escrit cançons bilingües en català i castellà, en contra de les tortures del País Basc fetes pels Cossos de Seguretat de l'Estat, sobre Puig Antich, Durruti, la guerra civil a Barcelona, ha col·laborat amb el documental Mujeres en pie de guerra de la seva dona, finançant-lo i fent la BSO, on surten dones combatents de la guerra i la postguerra... Pel sol fet de cantar en castellà mereix ser fet fora de Catalunya??? No sé a favor de quina Catalunya esteu, però una persona d'esquerres (va fer la cançó de Mendiluce quan es va presentar per IU), republicana i antifranquista no la podem tractar així per que canti en castellà o per que no ens agradi el seu tipus de música; sino qui seria el feixista??? Què en penseu?? ?
El Loquillo és un sociata-espanyolista, en alguna entrevista ha aparegut amb un pin de l'estanquera a la solapa. Per cert això de solidari amb Euskalherria només va ser una època en que va tenir una companya abertzale i es va solidaritzar força amb el tema... després nanai! !
La companya abertzale que dieu no serà pas la donostiarra amb la que s'ha casat i té un fill d'uns sis anys, oi? ? | 0.593255 | curate | {"es": 0.2920997920997921, "ca": 0.703049203049203, "en": 0.003465003465003465, "fr": 0.001386001386001386} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_62504 | Sí, ja sé que la Biblioteca de Catalunya no té a dia d’avui aquest aspecte, però és que sóc tan burra que no vaig pensar a fer fotos de la visita guiada que ens van fer dimecres passat. Embadalida com estava mirant les “habitacions secretes” de la Biblioteca no vaig ni pensar a treure el mòbil. Sóc així.
Però comencem pel principi. Dimecres passat va tenir lloc la segona jornada de la Lliga de Teatre de Sixto Paz i allà que hi vam anar amb la intenció de seguir al capdavant de la classificació perquè, sí, és cert, el Lluc i jo anem al capdavant empatats a punts amb dos equips més i amb la resta d’equips trepitjant-nos els talons. Hi ha molt de nivell a la Lliga! (Per cert, he trigat tant a actualitzar que ja han sortit els resultats de la segona jornada: es manté el triple empat!)
El cas és que, només arribar, primera sorpresa. Ens donen les preguntes abans de l’obra. El David Costa ens explica que s’han eliminat les preguntes de memòria. Es veu que tots les vam contestar massa bé. Estem demanant a crits anar un pas més enllà i la Lliga ha decidit que sigui així: cinc preguntes de pensar (i molt) sobre Timó d’Atenes. Food for though, que diuen en la llengua de Shakespeare.
Després de la funció, al bar de La Perla, en David Selvas ens va parlar de l’obra, de per què l’havia triada i fins i tot de la música que sona durant la funció. Els actors ens miraven certament encuriosits i sorpresos de veure’ns escriure com a bojos als qüestionaris. De fet, van demanar poder llegir-los després.
Però la sorpresa de la nit, el moment àlgid, el que em va fer més il·lusió va ser sens dubte quan ens van dir: “Voleu veure la part de darrera?”. Esteu de broma? Un dels meus vicis és visitar teatres! M’encanta veure les caixes, pujar a les pintes, examinar la dotació de focus, olorar la sala de vestuari, mirar on són els dimmers i descobrir qualsevol detall o curiositat de les sales. De les grans, de les petites i de les d’aficionats. Els teatres tenen ànima i la guarden darrere el teló, per a aquells que hi viuen cada nit.
Obviament, la Biblioteca no és un teatre, però la seva rebotiga és impressionant. Materials, panots, vestuari, i tota mena de cartells i objectes dels que han anat passant. Em va fer molta gràcia veure penjant una banderola del Rei Lear (la primera obra que vaig anar a veure allà) o descobrir on ha anat a parar la sorra que cobria el terra i que tant trobo a faltar. (Spoiler: l’han escombrat cap a les parets i està sota les grades.) A més, el nostre guia particular va ser ni més ni menys que Marc Serra, rostre més que conegut per ser un dels “homes de negre” de La Perla 29 des de sempre. De fet, fins i tot l’hem vist tocant la guitarra a escena en algun muntatge. Amable i entusiasta en les explicacions, es nota que s’estima la sala. Ja us ho he dit al principi, tan embadalida estava que ni vaig pensar a fer fotos. Això sí, el record em durarà molt de temps. Us ho asseguro.
Fotografia: (c) La Perla 29.
Related
Comparteix aquesta entrada a:
Biblioteca de Catalunya David Costa La Perla 29 Lliga de teatre Marc Serra Sixto Paz Produccions Timó d'Atenes
Previous Post
← Timó d’Atenes
Timó d'Atenes
Next Post
Arbres →
Arbres
Leave a Reply Cancel reply
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Les meves xarxes
Instagram
Twitter
Facebook
Les més llegides
Els dies mentits
Smiley. Una història d’amor (repetim)
Interior
En lo alto para siempre
La mujer más fea del mundo
Subscriu-te al bloc per correu electrònic
Estigues al dia de totes les actualitzacions del blog a través del correu electrònic. No farem servir la teva adreça per a cap altra mena d'enviament.
Adreça de correu electrònic
Subscriu-me
Instagram
This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish.Accept Read More
Privacy & Cookies Policy
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website. | 0.562282 | curate | {"ca": 0.6586634653861545, "it": 0.008403361344537815, "es": 0.026810724289715888, "fr": 0.013405362144857944, "en": 0.28211284513805523, "ru": 0.003001200480192077, "sv": 0.001600640256102441, "pt": 0.005002000800320128, "cs": 0.0010004001600640256} | https://somnisdeteatre.com/lliga-de-teatre-segona-jornada/ |
macocu_ca_20230731_6_46689 | Comparteix
El polèmic alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, s'esforça per mantenir ben viva la seva mala fama entre part de la població tot i els resultats espectaculars que ha registrat en les darreres convocatòries electorals. Malgrat que està al capdavant de l'Ajuntament des de l'any 1999 sembla que a aquestes alçades encara no té clares les regles del joc democràtic; ans el contrari. En plena campanya electoral i enmig de la cursa per veure qui pot penjar més cartells, més grans i més vistosos, el PSC ha optat per tapar amb els seus els de la CUP. El tuit '@JaumeTai Els demòcrates del PSOE es dediquen a tapar cartells de la @CUPSabadell! #22MSabadell http://t.co/J6DeNvT' ha servit per denunciar el cas i de seguida ha començat a circular per la xarxa. Així un cop més s'ha mostrat el tarannà de Bustos i el seu equip, caracteritzat per aquest tipus d'actuacions en què un partit amb 13 regidors en tapa un sense representació, que vol silenciar les veus que li són més crítiques i ho fa de la forma més barroera.
COMENTARIS
Sense anar més lluny, també a Sabadell, les CUP han posat una enganxina seva a sobre d'un cartell de CiU a la Creu Alta.
#2 Jesús, en podríem parlar de la "innocència" de la CUP i com ells mai tapen ni destrossen cartells dels altres, i no en sortirien massa ben parats. 2 exemples: http://a3.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash4/2260_1999989520001_1251424886_32381129_3492132_n.jpg http://a3.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc6/2252_2000007040439_1251424886_32381143_8108885_n.jpg El símil, per cert, és de baixa demagògia...
Caram PSC a Sabadell i ERC a Barcelona fan servir les mateixes males arts. Curiosa coincidència... o no? ? | 0.817465 | curate | {"ca": 0.9933574879227053, "id": 0.006038647342995169, "fr": 0.0006038647342995169} | |
mc4_ca_20230418_18_222749 | Sant Tomàs - Gent molt capaç - Ofertes
A Sant Tomàs hi treballem més de 370 persones per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, tu pots ser-ne un d'ells.
El nostre procediment habitual de selecció es realitza a través de la publicació de les nostres convocatòries en diversos mitjans. En aquesta secció apareixen publicades de forma actualitzada les places vacants per a treballar a qualsevol dels serveis de l'Associació. Selecciona l'oferta que més s'ajusti als teus interessos i fer-nos arribar la teva candidatura sense moure't del nostre web.
Referència O_2018_354 Apuntar-se a aquesta oferta
Servei Centre Ocupacional
Lloc de treball Monitor / xocolater
Funcions Atendre i donar suport en les necessitats d'ocupació terapèutica/formació laboral o ajustament personal i social, per millorar el funcionament de la persona en totes les àrees de desenvolupament; essent a la vegada un referent per aquesta persona.
Perfil Acadèmic Estudis de formació profesional. Es demana especialització en tècniques de terapia ocupacional i/o activitats que durà a terme el CO, concretament: mestre xocolater o xocolater.
Experiència Laboral Experiencia com a mestre xocolater.
Tipus de contracte Eventual.
Durada del contracte Possibilitats d'estabilitat.
Jornada laboral i horari De dilluns a divendres de 10 a 18h
Salari brut anyal Segons conveni.
Altres Carnet de conduir i cotxe propi.
oferta creada amb data 13/04/2018
Referència O_2018_353 Apuntar-se a aquesta oferta
Servei Tac - Osona CET
Lloc de treball Netejadores
Funcions Realitzar tasques de neteja de diversa índole.
Perfil Acadèmic Estudis bàsics.
Experiència Laboral Preferible en tasques de neteja.
Tipus de contracte Temporal - renovable.
Durada del contracte A concretar.
Jornada laboral i horari De dilluns a divendres de 14 a 22h
Altres Imprescindible carnet de conduir i cotxe propi.
oferta creada amb data 11/04/2018
Referència O_2018_351 Apuntar-se a aquesta oferta
Lloc de treball Pedagog/a, psicopedagog/a, Psicòleg/oga
Funcions - Recerca dels recursos educatius necessaris per a la organització i coordinació de les diferents activitats. - Recerca de recursos orientats a l'atenció integral de la persona atesa. - Avaluar i fer el diagnòstic de les persones ateses al centre. Redactar els corresponents informes. - Programar, avaluar i fer el seguiment en totes les seves formes i pautes de la vida directe dels usuaris. - Dirigir i assessorar al personal d'atenció directa en la realització del treball, d'acord amb els principis i objectius generals de centre. - Elaborar conjuntament amb el personal d'atenció directa els programes d'atenció individual dels usuaris del centre. - Organitzar les suplències del personal d'atenció directa. - Vetllar per tots els aspectos organitzatius del dia a dia.
Perfil Acadèmic Llicenciatura en pedagogía, psicopedagogía o psicología. Es valorarà positivament especialització post universitària en discapacitat intel·lectual i/o malaltia mental.
Experiència Laboral Experiencia en el treball social en l'àmbit de la discapacitat intel·lectual i/o malaltia mental.
Tipus de contracte Temporal.
Durada del contracte Del 16/04/18 al 31/12/18.
Jornada laboral i horari Tres dies a la setmana (a concretar) de 10 a 14h.
oferta creada amb data 28/03/2018
Referència O_2018_350 Apuntar-se a aquesta oferta
Servei Club Car
Lloc de treball Monitors/es camp de treball
Funcions Acompanyament en tot momento dels participants del Camp de Treball "Corregim mirades", organitzat per la Secretaria General de Joventut i gestionat pel Club CAR. El grup estarà format per 15 participants de 14 a 17 anys d'arreu de Catalunya. Les funcions pròpies d'aquest perfil seran: - gestió i dirección 24h del camp de treball per a joves de 14 a 17 anys (entre d'altres, supervisió del programa pedagògic i de lleure, dinamitzar, preparar i executar activitats pels joves).
Perfil Acadèmic Preferible estudis de formació profesional i/o universitaris relacionats amb l'àmbit d'educació i/o social.
Experiència Laboral Es valorarà experiencia en colònies, campaments, menjadors escolars, activitats extraescolars, etc.
Durada del contracte Del 30 de juny al 14 de juliol de 2018.
Jornada laboral i horari 24 hores durant els 15 dies de campament.
Altres Carnet de conduir.
L'allotjament i manuntenció va a càrrec de l'entitat.
oferta creada amb data 23/03/2018
Lloc de treball Gestor/a punt d'informació i bar d'àrea de lleure.
Funcions - Atenció als usuaris del punt d'informació en referencia a rutes, recursos naturals, ... - Gestió del bar. - Control de l'àrea de barbacoes.
Perfil Acadèmic Preferible estudis de formació professional o universitaris de turisme, activitats fisicoesportives en el medi natural, ...
Experiència Laboral Preferible en lloc de treball similar.
Jornada laboral i horari Caps de setmana i festius de 10 a 15h, mesos d'estiu de dilluns a diumenge de 10 a 19h amb un dia de descans.
Altres - Es valorarà positivament tenir certificat de discapacitat física.
oferta creada amb data 14/03/2018
Referència O_2018_346 Apuntar-se a aquesta oferta
Servei CDIAP Tris Tras
Lloc de treball Fisioterapeuta pediàtric
Funcions Atenció fisioterapéutica d'infants i adolescents que presenten alguna disfunció o es troben en una situación de risc, i donar suport, assessorament i orientació a les famílies i a les escoles. Les seves funcions seran: - Avaluació, diagnòstic i tractament. - Oferir atenció terapéutica a la sala de fisioteràpia, a la piscina i als domicilis si s'escau. - Elaboració del pla d'atenció terapéutica, integrant a la familia, i contemplant el seguiment evolutiu i el tractament directe de la persona. - Oferir orientació i suport a les famílies. - Elaboració d'informes. - Coordinació amb diferents serveis i/o dispositius. (EAP, escoles, ABS i altres).
Perfil Acadèmic Diplomatura o grau en fisioteràpia. Preferible formacio específica sobre fisioteràpia pediátrica, desenvolupament infantil, concepte bobath.
Experiència Laboral Experiència en fisioteràpia pediàtrica.
Tipus de contracte Suplència per risc d'embaràs i posteriorment, per maternitat.
Durada del contracte De juny a febrer aproximadament.
Jornada laboral i horari Horari flexible dins la franja de 9 a 20h.
oferta creada amb data 05/03/2018
Referència O_2018_343 Apuntar-se a aquesta oferta
Servei Servei d'Habitatge Clarella
Lloc de treball Auxiliar Tècnic Educatiu/va (caps de setmana i festius)
Funcions Persona per realitzar atenció de manera integral (higiene personal, vestit, alimentació, administració de la medicació, trasllats de dependències, ...) i oferir el suport necessari a les persones usuàries del servei, per tal de millorar el seu funcionament i la seva qualitat de vida essent un referent per aquesta.
Perfil Acadèmic CFGM Atenció a la dependencia, CFGS Integració social, diplomatura educació social o similar.
Experiència Laboral Valorable experiència prèvia amb persones amb discapacitat intel·lectual
Tipus de contracte A concretar.
Jornada laboral i horari Caps de setmana i festius (pendent de concretar horaris)
Salari brut anyal Segons conveni
Altres Residència propera al lloc de treball
oferta creada amb data 21/02/2018
Referència O_2018_332 Apuntar-se a aquesta oferta
Lloc de treball Coordinador /a serveis consergeria i vigilància
Funcions Seleccionem persona per planificar els serveis de l´equip de consergeries i realitzar tasques de consergeria als diferents clients assignats. Funcions com: - Fer consergeries -Vigilància i atenció al client al pàrquing -Comunicació amb els clients(presencialment, via telefònica i via correu electrònic) -Organitzar a l´equip de consergeria(4 persones) -Fer calendaris mensuals dels serveis a cobrir -Organitzar els torns de treball -Supervisió del personal -Control de les hores realitzades per l´equip -Gestionar possibles incidències que puguin sorgir
Experiència Laboral Preferible experiència prèvia en atenció al client i gestió d´equips
Tipus de contracte Temporal amb possibilitats d'estabilitat
Jornada laboral i horari torn partit(Disponibilitat per treballar caps de setmana i festius)
Salari brut anyal Segons vàlua del candidat
Altres Permís de conduir i vehicle propi
Es valorarà positivament disposar del certificat de discapacitat física
oferta creada amb data 05/01/2018
97 persones treballen a l'empresa ordinària amb el nostre suport | 0.763276 | curate | {"ca": 0.9696749150897622, "es": 0.028505579815623485, "no": 0.001819505094614265} | http://www.santtomas.cat/ofertes |
crawling-ib3_ca_20230205_0_65421 | El pis de lloguer on vivien na Rosa i els seus dos fills a Ciutadella se li va esfondrar part de la terrassa a finals de febrer. Però no era el primer ensurt que els donava la casa. Mesos abans, l’inquilí de la planta baixa havia d’abandonar la seva residència quan li va caure part del sostre. Els propietaris, en aquella ocasió, van assegurar a na Rosa que la seva llar no corria perill, fins i tot li van renovar el contracte de lloguer i li van augmentar el preu de 300 a 450 euros.
De moment na Rosa viu a casa d’una amiga i es pregunta qui és el responsable que una família hagi quedat al carrer de la nit al dia. Els Serveis Socials li han oferit anar temporalment a la Casa d’Acollida.
Mentrestant els propietaris de la casa on vivia na Rosa i els seus fills intenten que un aparellador valori si s’hi pot viure. Ella ha presentat una instància a l’Ajuntament per conèixer si l’immoble ha passat la inspecció tècnica d’edificis, tot i que n’estaria exempt perquè no té els 50 anys d’antiguitat. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/una-familia-de-ciutadella-ha-dabandonar-el-seu-pis-de-lloguer-despres-que-sesfondras-part-de-la-terrassa |
mc4_ca_20230418_15_726079 | La diada de Sant Jordi en diumenge fa caure la venda de roses un 15% - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
acn 12.04.2017 | 11:24
Roses de Sant Jordi. ACN
La venda de roses per Sant Jordi se situarà aquest any entre els 5,5 i els 6 milions de roses, un 15% menys que quan la diada cau entre setmana, segons les estimacions que fa el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya. Tot i que s'espera que l'activitat al carrer sigui la mateixa que qualsevol altre Sant Jordi, el fet que se celebri en diumenge farà que es deixen de distribuir moltes de les roses que habitualment es regalen a les empreses en dies laborables. Un altre canvi previst pel sector és el desplaçament del consum de Barcelona cap als municipis de costa, degut a les bones previsions meteorològiques que hi ha pel cap de setmana del pròxim 22 i 23 d'abril.
"Les estadístiques diuen que entre setmana sempre és millor, però l'any passat va caure en dissabte i també va ser bo", explica Josep Ruiz, un dels majoristes del Mercat de Flor i Planta Ornamental. "Aquest any farà sol i no caurà ni una gota d'aigua i això també és positiu", augura aquest venedor, que confia que la realitat no sigui tan pessimista com apunten les dades.
En aquest sentit, des del Mercat de Flor i Planta asseguren que la majoria de les empreses i comerços que tradicionalment adquireixen roses per regalar als seus empleats i clients deixen de fer-ho, el que es tradueix en un lleuger ressentiment de les vendes, d'entre el 10% i el 15% respecte els dies laborables.
També hi ha, però, algunes excepcions: "Hi ha alguna empresa que per no perdre la tradició avança el regal de la rosa al divendres i esperem que cada cop en siguin més que ho facin", afirma el president del Mercat, Sito Vilarrubla.
Un altre dels canvis previstos respecte a altres diades és la localització del consum, que es traslladarà, en part, de Barcelona cap a destinacions de costa. "Tots els pobles de la costa vendran més perquè la gent anirà a la platja, però les senyores no es poden quedar sense rosa i la venda canviarà de lloc", assegura Josep Ruiz, majorista del Mercat.
Pel que fa als orígens, es manté la proporció dels últims anys. La majoria de roses que es subministren aquests dies són de la varietat 'Freedom', originàries d'Equador i Colòmbia, que per les condicions de conreu en altiplà, són roses de gran presència, tiges llargues i capolls grossos, i força durabilitat.
Els productors locals defensen la qualitat de la flor catalana, per la proximitat de la seva producció: "La que es cultiva aquí té molta qualitat perquè es pot lliurar en 24 hores. En canvi, la que ve d'Equador o Colòmbia pot portar deu dies tallada, quan arriba a la floristeria", explica Josep Ruiz.
També es mantenen els preus d'anys anteriors, que oscil·laran entre els cinc o sis euros de la rosa amb espiga dins una bossa; els 10 euros de la flor amb algun complement o embolcall especial, i fins al 20 euros en el cas d'una rosa amb una presentació exclusiva.
La rosa i La Grossa
El Gremi de Floristes, en col·laboració amb Loteria de Catalunya, distribuirà també aquest any butlletes de La Grossa de Sant Jordi, que la setmana següent a Sant Jordi celebrarà la seva primera edició, amb una estructura i dinàmica similar a La Grossa de Cap d'Any. | 0.870881 | curate | {"ca": 0.9864906355541909, "ru": 0.006754682222904513, "en": 0.00092109303039607, "it": 0.005833589192508443} | http://www.regio7.cat/cultures/2017/04/11/diada-sant-jordi-diumenge-caure/409313.html |
mc4_ca_20230418_8_759006 | Moreno i Pallí, Lluís - Músics per la Cobla
Moreno i Pallí, Lluís
Calonge (Baix Empordà), 1 juliol 1907 - 12 octubre 1974
Músic i prohom de la sardana, en fou un gran propulsor si bé li tocà treballar per ella preferentment en uns anys en què la dansa catalana tenia altra representativitat que la d'un simple esplai. Pianista i violonista, en els primers anys li eren unes activitats de lleure (Quartet Albèniz i Orquestra Simfònica de Girona).
Quan li calgué utilitzar la música com a mitjà de vida, treballà també en el camp folklòric (fundador i director musical de I'Esbart Verdaguer, de Barcelona) i el sardanista (un dels fundadors de l’Obra del Ballet Popular). Fou per mitjà de la institució barcelonina que obtingué gran popularitat i més oportunitats també de treballar per Catalunya i la sardana.
Dirigí la Institució Musical Juli Garreta i fou professor del Liceu Francès, de Barcelona, des de 1944. Per aquest motiu fou dignat oficial de la Legió d'Honor francesa.
Va escriure algunes sardanes i obres per a cobla. També escriví música per a orquestra entre ella l’obra Suite Catalana. I instrumentà per a cobla nombrosos ballets, entre els que esmentem El Tarlà i Divertiments.
Càndida Sardana per a cobla
Hereu Ermità, L' Sardana per a cobla 1954
Olímpica Sardana per a cobla
Paeria de Lleida, La Sardana per a cobla
Colònico Obra per a una cobla 1956
Ball de Sant Ferriol (Fantasia) Danses de creació, suites i reculls
Carnavalesca Danses de creació, suites i reculls 1955
Divertiments Danses de creació, suites i reculls
Farandola provençal Danses de creació, suites i reculls
Suite de muntanya Danses de creació, suites i reculls
Ball cerdà (Tremp) Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
Ball de festeig Trullàs i Ribas, Lluís Danses de creació, suites i reculls
Ball de majorales Tradicional, popular, etc. Danses tradicionals
L'Eixida de Tàrrega (glosa) | 0.75075 | curate | {"ca": 0.9277628032345013, "es": 0.03504043126684636, "it": 0.03719676549865229} | https://www.musicsperlacobla.cat/compositor.php?autor_id=679 |
mc4_ca_20230418_12_263568 | FCF | Darreres places per participar en el Desafiament de Porters de Futbol Sala
Darreres places per participar en el Desafiament de Porters de Futbol Sala
FS Notícies | 31/05/2018
El termini per poder inscriure’s al Desafiament de Porters de Futbol Sala, que se celebrarà el proper diumenge 10 de juny, a Martorell, està a punt de finalitzar, i queden molt poques places disponibles.
El Desafiament de Porters de Futbol Sala que se celebrarà a la delegació de Barcelona el proper diumenge 10 de juny, de 16.00 a 21.00 hores, al Pavelló Poliesportiu Municipal de Martorell (Av. de Fèlix Duran i Canyameres, 1), està a punt de tancar inscripcions.
A causa del bon ritme que estan agafant les inscripcions, s’amplia la data límit per apuntar-se el proper dilluns 4 de juny, on resten les darreres places disponibles en les categories Benjamí, Aleví, Infantil i Cadet, amb llicència federativa.
Per realitzar la inscripció s'ha d'omplir un formulari i, posteriorment, fer efectiu el pagament a través de: desafiamentportersfs.fcf.cat.
Recordem que el preu de la inscripció és de 15€ per porter, on s'inclou una samarreta per cada participant i un trofeu pels 3 primers classificats de cada categoria.
Una vegada tancades les inscripcions es publicarà el llistat definitiu de participants, per categories.
En el Desafiament de Porters de Futbol Sala, els porters de cada categoria s’enfrontaran entre ells en una pista de 10 metres on cada porter haurà de defensar la seva porteria i intentar marcar des de la seva àrea. Defensar i marcar és la tasca fonamental de la figura del porter, que ha d’aconseguir encaixar el mínim de gols possibles i marcar-ne el màxim. | 0.845246 | curate | {"ca": 0.9854457246816253, "pt": 0.014554275318374773} | http://fcf.cat/noticia/darreres-places-per-participar-en-el-desafiament-de-porters-de-futbol-sala/31/05/2018 |
mc4_ca_20230418_5_24353 | Pirineus TV | LA PATINADORA ANNA BERTRAN DEBUTA AL GRAND PRIX JÚNIOR – Cerdanya, 27-08-18
LA PATINADORA ANNA BERTRAN DEBUTA AL GRAND PRIX JÚNIOR – Cerdanya, 27-08-18
La patinadora Anna Bertan del club Patinatge Artístic Puigcerdà (PAP) ha participat aquest cap de setmana al Grand Prix Júnior de Bratislava. Per Bertran, de 16 anys i actual subcampiona nacional júnior, ha estat el seu debut en aquest circuit internacional.
La patinadora ha executat un bon programa curt, amb un doble axel potent, combinació doble lutz + doble bucle i doble flip amb els braços per sobre del cap. Nivell 3 en la pirueta combinada i la seqüència de passos i nivell 2 i 1 en les altres dues piruetes. Els jutges li ha atorgat una puntuació de 35.03 i s’ha situat a la posició 29 de 34 patinadores.
En el programa llarg, Bertran ha obtingut una puntuació de 55.92 punts, després d’executar dos dobles axels amb algunes imprecisions, triple salcow amb caiguda, doble lutz + doble toe, doble flip + doble bucle i doble lutz. Les tres piruetes i passos de nivell 2. Sumant la puntuació dels dos exercicis, Bertran ha finalitzat en la posició 28.
Com dèiem ha estat una primera experiència en aquest tipus de competicions per a la patinadora puigcerdanenca que és l’actual campiona de Catalunya i entrena a la pista de gel ceretana sota les ordres de l’entrenador, Vahe Ghazaryan. Després de participar aquest estiu en un stage a Granada amb l’olímpic Javier Fernández i el seu entrenador Brian Orser i fer la pretemporada a Letònia, Bertran encara la nova temporada amb molts reptes, entre els quals hi ha aconseguir les mínimes per poder participar al mundial júnior.
UN FILM DE TERROR INAUGURA EL MOSTREMP – Pallars, 24-08-18 LA FESTA DE L’ESTANY OMPLE LA VILA DE MÚSICA I COLOR – Cerdanya, 2... | 0.827402 | curate | {"es": 0.1664779161947905, "ca": 0.8335220838052095} | http://www.pirineustv.cat/2018/08/la-patinadora-anna-bertran-debuta-al-grand-prix-junior/ |
mc4_ca_20230418_4_440590 | 10/12/2015
AGORA GRUP implanta un nou sistema informàtic de gestió que permetrà a les empreses de l’organització millorar la seva eficiència y productivitat
La implantació del nou sistema de planificació de recursos empresarials (ERP, Enterprise Resource Planning) constitueix una mesura estratègica per al futur d’AGORA GRUP, ja que permetrà integrar totes les dades i processos de l’organització en un mateix backoffice. D’aquesta manera, les diferents empreses del grup aconseguiran, entre d’altres, agilitzar la gestió dels seus processos empresarials, facilitar l’accés a la informació, millorar la seguretat de les dades i reforçar la capacitat d’avaluació del negoci. La solució escollida és Sage Murano, software desenvolupat per un dels referents mundials en l’àmbit del programari de gestió empresarial. Amb aquesta iniciativa, AGORA GRUP dóna un pas decisiu en la seva evolució tecnològica i referma, un cop més, el seu compromís amb la innovació i el desenvolupament.
La signatura del contracte amb Sage permet a AGORA GRUP implantar Sage Murano, solució que s’adapta completament a les necessitats de l’organització ja que farà possible integrar el control de les diferents àrees de negoci (financera, comercial, recursos humans, gestió documental, etc.) en un sistema unificat. A més de les operatives bàsiques d’un ERP, Sage Murano afegeix altres funcionalitats com la comunicació bancària o la digitalització de factures, fet que reforçarà d’una forma molt significativa la business intelligence d’AGORA GRUP. Amb la implantació del nou software de gestió empresarial, el grup no només espera elevar la productivitat de les seves empreses i augmentar la rendibilitat de les diferents àrees de negoci, sinó que també –i sobretot– pretén facilitar el treball a tots els seus empleats amb l’objectiu últim de millorar la prestació dels serveis que ofereix a la ciutadania.
La instal·lació del nou ERP s’emmarca en el procés de modernització tecnològica que estan seguint les empreses del grup des de fa uns anys. Entre les fites d’aquest procés, cal destacar el desenvolupament d’un sistema de monitorització en temps real del servei de recollida de residus i neteja viària de Sabadell, o el disseny i implantació d’SBDapparca, app que permet realitzar el pagament de la zona blava de Sabadell a través del telèfon mòbil. | 0.890284 | curate | {"es": 0.014629948364888123, "ca": 0.9853700516351118} | http://agoragrup.cat/news/Agoraserveis_sistema_informatic.html |
macocu_ca_20230731_1_65909 | RÀDIO Igualada notícies vespre
8 d'agost de 2016
El consistori igualadí proposa un concurs de fotografia de receptes de cuina d’aprofitament a través del Twitter i Instagram. La imatge i recepta més original podrà guanyar aquest certamen culinari i endur-se un premi que consistirà en vals de compra al Mercat de la Masuca. Els interessats a participar hauran d’elaborar un plat original on la recepta sigui reutilitzada d’altres plats fets anteriorment tenen. La data límit per prendre-hi part finalitza el 12 d’agost. | 0.724941 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_3_22307 | A partir de demà dissabte dia 22, i fins el proper 30 de novembre, es celebra la primera Setmana Europea de la Reducció de Residus, una experiència pilot que pretén sensibilitzar sobre la necessitat de reduir la generació de residus a l'espai comunitari. Recolzada per la Presidència francesa de la Unió Europea, aquesta setmana es celebrarà en quatre països: França, Bèlgica (Brussel·les), Espanya (Catalunya), Portugal (Gran Port), i proposa les següents actuacions:
- Donar a conèixer l'estratègia, les polítiques de prevenció i reducció de residus dels països de la Unió Europea, - Mostrar que a Europa la prevenció dels residus afecta a tothom, des del públic en general a empreses, organitzacions, associacions i governs nacionals i locals, - Mostrar l'impacte que el nostre model de consum té sobre el clima i el medi i destacar els vincles entre la reducció dels residus i el desenvolupament sostenible, - Mobilitzar a la població en aquesta matèria, i - Proposar mesures concretes per reduir la producció de residus
(P)
La setmana a Catalunya Amb l'objectiu de sensibilitzar l'opinió pública sobre la prevenció de residus i per destacar el seu paper en el desenvolupament sostenible, l'Agència de Residus Catalana (ARC), en col·laboració amb diverses entitats públiques i privades, organitzarà durant aquests dies més de 50 activitats arreu del territori: xerrades, festes, mercats d'intercanvi, tallers... en prop de 40 municipis. Aquí es pot consultar, en format PDF, el calendari d'activitats programat per a aquesta setmana.
Al marge d'aquestes activitats, l'ARC organitza dimarts 25 de novembre la 6a Jornada de Prevenció de Residus, a l'auditori del World Trade Center de Barcelona, on a més de mostrar diferents experiències de prevenció de residus d'envasos, es farà una repassada a l'estat de la prevenció de residus a Catalunya i els plans locals de prevenció (Consulteu aquí el programa d'aquesta jornada).
Els objectius de reducció En aquest sentit, el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2007-2012, ara en fase d'aprovació, estableix uns objectius de prevenció ambiciosos: un 10% de reducció en la generació de residus per càpita el 2012, passant dels actuals 1,64 kg per habitant i dia a 1,48 kg/habitant i dia.
Segons l'ARC, aquest objectiu genèric s'ha calculat a partir del potencial de prevenció dels diferents fluxos de residus que constitueixen la bossa tipus. Així, el flux d'envasos lleugers, que representa el 12% de la composició total de la brossa, és un dels més importants, sobretot pel seu potencial de prevenció: fins un 1% del total de generació de residus municipals. | 0.874168 | curate | {"ca": 0.9988532110091743, "en": 0.0011467889908256881} | |
macocu_ca_20230731_0_191179 | Immo Río de Oro
31m2 - 2.258 € /m2 Excel·lent estudi a primera planta totalment reformat. l espai és molt lluminós i agradable i es compon de cuina independent i e... | 0.669138 | curate | {"es": 0.09146341463414634, "ca": 0.9085365853658537} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_77509 | Fundada i dirigida per Marià Aguilar, fou una publicació singular de marcat to professional amb informacions sobre aquest col·lectiu lleidatà.
Nova cerca
Cerca avançada
×
CERCA AVANÇADA
Títol Autor Data Tipus Descripció Matèria Font Format Identificador Any Identificador URL Col·lecció conté És... (exacte) Comença per...
O NO Tots els camps Títol Autor Data Tipus Descripció Matèria Font Format Identificador Any Identificador URL Col·lecció conté És... (exacte) Comença per...
AFEGEIX UNA NOVA LÍNIA
ELIMINA L'ÚLTIMA LÍNIA
El filtre "comença per" distingueix majúscules i minúscules, i no es vàlid per a la cerca de text complet.
Filtrar per data
Des de
Fins a
Cercar
Filtrar els resultats per
×
clear Conqués, El Col·lecció
No s'ha trobat cap Entitat digital
Data asc
Títol asc
Títol desc
Data desc
Rellevància asc
Rellevància desc
© Institut d'Estudis Ilerdencs 2022
Drets d'autor i condicions d'ús: La difusió dels documents que formen part del Fons Digitalitzat IEI ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual. Està permesa la seva reproducció per a ús privat personal i per a usos de docència i investigació, citant la font: Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental IEI. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització. | 0.690148 | curate | {"ca": 0.8755052546483427, "pt": 0.030719482619240096, "de": 0.0016168148746968471, "es": 0.01778496362166532, "en": 0.029911075181891674, "fr": 0.033144704931285365, "it": 0.01131770412287793} | https://repositori.fpiei.cat/ca/dem/catalog/searches?dem_discovery_search%5Bfacets_query%5D%5B%5D%5Bsimbol%5D=parent_title&dem_discovery_search%5Bfacets_query%5D%5B%5D%5Bvalue%5D=Conqu%C3%A9s%2C+El&dem_discovery_search%5Bfulltext%5D=&dem_discovery_search%5Bid_parent%5D=55430 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_572047 | Què és això? Aquest fil intentarà resoldre per part de usuaris voluntaris qualsevol dubte o consulta informàtica. Aquest fil succeeix l'anterior per tal de facilitar i agilitzar al màxim la resolució de dubtes. Com preguntar?Preguntar dubtes informàtics és un art i és una mostra de respecte cap a la gent que de forma voluntària i desinteressada inverteix el seu temps a ajudar els altres.Punts bàsics a tenir en compte a l'hora de preguntar dubtes informàtics:1. Una entrada, una pregunta. Intentem facilitar al màxim la gestió del fil2. Preguntes de forma clara, però abundant en detalls, amb un objectiu clar i fàcil d'interpretar3. Adjuntem sempre que calgui el sistema operatiu emprat i la seva versió, el programari / maquinari i la seva versió o model4. Si es tracta de missatges d'error, cal adjuntar el contingut d'aquest5. Vigilem de no penjar informació sensible o personal en les preguntes6. Si aconseguim resoldre el problema nosaltres sols, penjarem la solució per tal que altres usuaris se'n puguin beneficiar i aprendre7. Si el problema desapareix sense haver hagut d'intervenir-hi, ho comunicarem al fil per no malgastar temps i esforç en buscar una solucióCom respondre?Cal partir des del respecte màxim cap a la persona que acut al fil a cercar una solució al seu problema, per tant, a l'hora de respondre ser hem d'intentar seguir els següents punts:1. Ser pacients, ja que si algú té un dubte que no sap resoldre, pot ser que no sàpiga de primeres manegar els consells donats2. Ser clars i descriptius, no guanyem res si la nostra resposta no aporta suficient informació3. Emprarem un llenguatge planer i sense tecnicismes innecessaris (evidentment, sempre en funció del dubte exposat)4. No, no direm als usuaris que canviin de sistema operatiu com a solució al seu problema. Forma part del respecte, però per si de cas5. Intentem no abusar d'enllaços externs a no ser que resolguin de forma inequívoca el dubte exposat. Fins i tot en aquests casos serà preferible copiar i enganxar el contingut de l'enllaç.6. Seria enriquidor tractar d'adjuntar el màxim de bibliografia relacionada amb el problema un cop resolt el dubte, com a forma d'aprendre i millorar col.lectivament
Tinc un compte de Google, i en teoria està tot configurat en català: Google, Gmail, Youtube, etc.Però el traductor es mostra sempre en castellà. És a dir, puc fer que la traducció (idioma d'origen) - català sigui l'opció per defecte, però la resta de la pàgina està en castellà. Chrome està en català també, igual que la resta de l'ordinador (fa dues setmanes hi vaig passar el catalanitzador del Windows). Us adjunto unes captures de pantalla. botó dret -> obre en una pestanya nova per veure-ho més gran.
http://www.google.com/webhp?hl=ca
sí, ja sé que amb aquest enllaç funciona, però no sé, la configuració hauria de fer alguna cosa... | 0.814002 | curate | {"ca": 0.9658241367034532, "es": 0.022427910288358846, "nl": 0.011747953008187968} | |
macocu_ca_20230731_0_209585 | M’he catalogat
#77 d’Anna Aguilar Jo us voldria parlar simplement del meu amic de les arts, de la meva espècie per catalogar, l’Haritz Salvadó. Fa ja casi cinc anys que ens coneixem, així ens hem convertit en millors amics i sí ho he d’admetre, en part ha sigut gràcies a vosaltres. La nostra relació és més que... Segueix llegint
#74 de Catalina Mateu A casa vau arribar després d’un campament d’estiu del nostre fill mitjà... I no n’heu sortit mai més! La primera cançó que va sonar fou “A vegades” i amb el vídeo ens vam fer un fart de riure,i a partir d’aqui heu passat a formar part de la nostra història... Segueix llegint
#71 de David i Gei GEI Al cap d’uns anys es quan t‘adones quan de sentit té la frase ”tots els camins porten a Roma”. Va ser l’abril del 2009 quan vam marxar a Roma per desconnectar de l’estressant vida universitària una amiga i jo. Després d’unes hores descobrint els carrerons de la ciutat eterna,... Segueix llegint
(Treball d’una alumna d’Història de l’Art de Segon de Batxillerat dirigit al seu professor. El treball s’anomena Jo i... i consisteix en relacionar els quadres que estudiem amb alguna vivència de la nostra vida.) Jo i... L’Escola d’Atenes Fa aproximadament tres mesos va ser el meu aniversari. Entre els regals que em van regalar pel... Segueix llegint
#66 Natalie Skunca Doncs bé, avui dia de tornada al cole, a la rutina, després d’aquests pocs dies de vacances, m’he proposat escriure el meu “M’he catalogat”. La veritat es que jo m’he catalogat amb gairabé totes les cançons del disc i del Bed&Breakfast i de Castafiore. Però si haig de triar una, trio L’AFFAIRE... Segueix llegint
M’he catalogat #64 Lucrecia Per mi l’Índia...l’Índia està molt lluny...no fa falta agafar un avió per a volar. Jo pens que tancant els ulls i escoltant una cançó ja ho pots fer. Pots anar-te’n a l’Antiga Grècia a veure senyors estranys amb barba o imaginar-te que vas amb el Calypso i el teu capità és... Segueix llegint
M’he catalogat #62 Anna Morreres La meva història amb els amics de les arts no és massa interessant però m’agrada com va començar. De casualitat, fent el treball de recerca fa 3 anys (si? 3 anys ja? Bueno... és igual) estàvem discutint amb ma mare què era més correcte: “A vegades” o “DE vegades”. Ella... Segueix llegint
M’he catalogat #60 Alba Durant l’estiu del 2011 vaig anar amb ma mare i ma germana a Ikea. Vam comprar tot un dormitori i quan estàvem fent cua perquè ens portessin a casa el paquets, ma germana va i diu: “Mira, mama! És l’Eduard dels Amics de les arts!” Jo en aquell moment no tenia... Segueix llegint
M’he #58 Irene Moreno Aquest estiu, vam passar una setmana a Sant Feliu de Guíxols, i gairebé cada dia baixavem a bucejar (amb snorkel) per les aigües de la Costa Brava... “Espècies per Catalogar” va ser la banda sonora d’aquella fantàstica setmana i en especial “Monsieur Costeau”. Era la primera vegada que m’endinsava tant... Segueix llegint
(papa-pa-papàaaapa para-papapa pa pa-pà) Hola que tal. Seguim en directe a Ona Pastanaga, al 114.2 de la FM. Tenim amb nosaltres a la Maria, una noieta d’11 anys que es declara amiga dels Amics. És de Reus, com el Ferran, i fins ara ha pogut gaudir de dos concerts del grup. Però deixem que ens... Segueix llegint | 0.825681 | curate | {"de": 0.004364089775561097, "ca": 0.9756857855361596, "fr": 0.008104738154613466, "pt": 0.011845386533665835} | |
mc4_ca_20230418_10_526163 | Generant curiositat per la classificació! « sharingknowledge
« La Màgia de la Ciència
La ciència que s’amaga pels racons » | 0 | curate | {"ca": 0.8487394957983193, "fr": 0.15126050420168066} | http://sharingknowledge.es/cat/?p=345 |
mc4_ca_20230418_7_12969 | L'Ateneu Terrassenc – Pàgina 2
[03/07/2020] Bona festa Major!
Divendres 3 de juliol, a les 18h. Bona Festa Major! Repertori de cançons típiques de cercavila per a dolçaina A càrrec de Josep Sellarès En directe, a la nostra pàgina de Facebook: www.facebook.com/ateneuterrassenc En diferit, al nostre canal de youtube: www.youtube.com/ateneuterrassenc
[04/07/2020] Òpera a l’Ateneu!
Dissabte 4 de juliol, a les set de la tarda ÒPERA A L’ATENEU! Concert de Festa Major, a càrrec de TERRASSA ÒPERA Amics de l’Òpera i Sarsuela de Terrassa En directe, a la nostra pàgina de Facebook: www.facebook.com/ateneuterrassenc En diferit,…
[06/07/2020] Concert Coral de Festa Major, Amb Veus Evohè
Dilluns 6 de juliol, a les 7 de la tarda Concert Coral de Festa Major a càrrec de Veus Evohè Podeu seguir en directe aquesta sessió a la nostra pagina de Facebook Posteriorment també la podràs trobar al nostre canal de Youtube…
[02/07/2020] Tribut a Pepe Rubianes
[30-06/2020] Conferència: Els artistes i la malaltia
[26/06/2020] Trobada d’instrumentistes de l’Ateneu
[25/06/2020] Sessió poètica, amb Pep Cortès
[20/06/2020] Sortida Cultural: Exposició Col-lectiva d’Artistes d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals 2020
[19/06/2020] Trobada d’instrumentistes de l’Ateneu
[18/06/2020] Sessió poètica, amb Empar Sàez
[16/06/2020] Del Signe al Símbol
[12/06/2020] Trobada d’instrumentistes
[11/06/2020] Poesia en confinament
[09/06/2020] Recital de piano, a càrrec de Gerard Jensen
[05/06/2020] Trobada d’instrumentistes de l’Ateneu
[04/06/2020] Poesia en confinament
[02/06/2020] Les epidèmies transformen la història
[30/05/2020] Recital de piano a càrrec d’Ingrid Cusidó
[29/05/2020] Trobada d’instrumentistes
[28/05/2020] Poesia en confinament
[26/05/2020] Símbols i mites, claus de la nostra cultura | 0.525373 | curate | {"ca": 0.6674246731097214, "en": 0.07902217168845935, "ru": 0.017055144968732235, "fr": 0.12848209209778283, "es": 0.050028425241614556, "pt": 0.038658328595793066, "no": 0.019329164297896533} | http://ateneuterrassenc.terrassa.net/page/2/?agenda_year=2019&agenda_month=7 |
mc4_ca_20230418_8_572104 | El Fil de les Clàssiques, “Buena PrácTICa 2.0 INTEF” | El Fil de les Clàssiques
El Fil de les Clàssiques, “Buena PrácTICa 2.0 INTEF”
El Fil de les Clàssiques i els seus blocs, així com el Fil Moodle, les clàssiques virtuals de l’institut Premià de Mar acabem de ser reconeguts com a Buena Práctica 2.0 per l’ Instituto Nacional de Tecnologías Educativas del Ministerio de Educación y de Formación del Profesorado dia 1 de febrer de 2013. L’enhorabona a tots els filadors i filadores, aràcnids i aràcnides d’arreu que ho heu fet possible. Tot va comença com si res ara fa més de cinc anys, a finals del 2007, i hic et nunc El Fil ara és això i molt més. Per molts anys i endavant! FELICITER!
Clica damunt la imatge, hi trobaràs els enllaços!
This entry was posted in Cultura clàssica, General, Grec, Llatí and tagged Blogosfera, Moodle, Reconeixement on 2 febrer 2013 by Margalida Capellà Soler.
← DENIP 2013 a l’IPM! L’ablatiu absolut més numismàtic! →
12 thoughts on “El Fil de les Clàssiques, “Buena PrácTICa 2.0 INTEF””
Ramon Torne 2 febrer 2013 at 10:21
Aquesta notícia és motiu de gran alegria. Enhorabona: és senyal d’anar per bon camí!
Margalida Capellà Soler Post author 2 febrer 2013 at 10:31
Moltes gràcies, Ramon! És ben cert, m’ho he plantejat sovint, com bé saps!
Isabel 2 febrer 2013 at 12:13
Enhorabuena, un blog como este merece todo tipo de reconocimientos.
Margalida Capellà Soler Post author 2 febrer 2013 at 12:36
Isabel, qué alegría si además es una acasión para saludarnos. Un fuerte abrazo y muchas gracias.
Jordi 2 febrer 2013 at 12:48
Tots els qui sentim el món clàssic com una part important de la nostra vida hem d’estar contents amb aquest reconeixement. Felicitats, Lida i filadors d’arreu, i a seguir filant, navegant o prenent el camí que cadascú hagi decidit iniciar. Tots menen a Ítaca i plegats són de més bon fer. Ens veiem aviat!
Margalida Capellà Soler Post author 2 febrer 2013 at 13:00
Fent camins plegats i amb molts braços per remar o per filar, a algun port de l’illa arribarem! Fins dimarts, Jordi! Dimecres, potser també a la UAB!
Pep 3 febrer 2013 at 19:52
Enhorabona Margalida, per la feinada que fas, les ganes que hi poses i per aquest reconeixement ben merescut. Aferrada forta!
Margalida Capellà Soler Post author 3 febrer 2013 at 21:24
Moltes gràcies, Pep! Ses notícies volen i fins i tot arriben a sa roqueta! Fins ben aviat i enhorabona pel bloc! M’ha agradat ben molt!
Los sueños de Hermes 5 febrer 2013 at 19:52
“Y como las celebraciones no vienen solas, al llegar al Olimpo me he encontrado a todos los dioses en asamblea para festejar junto a todos los arácnidos el premio obtenido a la “Buena Práctica 2.0”.
Margalida Capellà Soler Post author 7 febrer 2013 at 07:14
Moltíssimes gràcies, Hermes, per felicitar la feina aràcnida en aquest món 2.0! Discipuli discipulaeque, en podeu estar ben contents i per duplicat!
Uxue Avilés 7 febrer 2013 at 22:07
El blog ha anat creixent poc a poc i finalment ha quedat ple d’informació, de comentaris, d’experiències, de cultura, de premis, de tot el que es pugui trobar… Cada cop s’ha anat ampliant i finalment també trobem d’aquesta informació al Facebook, Twitter… Estic orgullosa d’haver omplert una petita part del blog. Felicitats Lida. | 0.745632 | curate | {"ca": 0.7881541836414917, "en": 0.04826073331244124, "ru": 0.006581009088060169, "es": 0.11281729865246004, "no": 0.005014102162331557, "hr": 0.006267627702914448, "it": 0.004700720777185835, "nl": 0.006894390473205891, "pt": 0.02130993418990912} | https://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2013/02/02/el-fil-de-les-classiques-hic-et-nunc-2/ |
macocu_ca_20230731_7_201531 | Les nostres instal·lacions estan ubicades a la carretera de Valls, No. 113 (Magatzem) i al Carrer Montserrat, No.1 (Botiga i oficines) de la població d’El Vendrell a la província de Tarragona.
A la botiga del Carrer Montserrat podràs adquirir antenes, amplificadors, kits de porter automàtic, kits de vídeo vigilància, equips de so professional, il·luminació espectacular, vídeo jocs, merchandising, etc...
Som botiga de PistaCero Infomàtica, oferim d’aquesta manera els serveis més complerts per empreses en materials d’informàtica, manteniment de xarxes, equips d’impresio i copia, etc.
Oferim:
Servei tècnic d’antenes, antenistes, tècnics de porters automàtics i vídeo porters, instal·ladors de xarxes wifi i molts mes serveis que podreu descobrir en aquesta web. Treballem a tot Catalunya, tot i que la nostres zones d’influencia mes generalitzada son:
El Baix i l’Alt Penedés, Garraf, Tarragonés, Alt Camp, Baix Llobregat, Baix Camp, El Bages i El Vallés Oriental. Atenen a clientes a poblacion com El Vendrell, Roda de Barà, Torredembarra, Creixell, Albinyana, Rodonya, La Bisbal del Penedes, Banyeres del Penedes, Santa Oliva, Tarragona, Reus, Valls, Salou, Vilaseca, Cubelles, Sitges, Vilafranca, Sant Sadurni d’Anoia,...
Treballs a Torre Collserola
Treballs pel World Mobile Congress 2009 a Torre de Collserola.
Empresa guardonada amb el premi a l’empresa insta·ladora per la seva activitat en el sector de les telecomunicacions en l’edició dels premis Connexio de l’any 2009
Alguns dels nostres clients des de 1969:
AENA, GoldStar Ltd, Via Digital, Quiero Tv., Canal satélite digital, Sogecable, Autopistas, Abertis Telecom, Hotel Le Meridien Ra, SR Promotors, Hotel ciutat de Tarragona, Voz Telecom, RTV El Vendrell, ... Feines destacables realitzades: Tot i que des de el 1969, any en que es va fundar TELELUX, la nostra trajectòria professional a acumulat innumerables instal·lacions, aquí en destaquem algunes de prou complexes i interessants per la seva transcendència. Amb tot, no volem menysprear cap de les tasques realitzades a tots i cada un dels nostres clients, doncs tots ells són l’ànima i el motiu de la nostra existència i els agraïm la seva confiança i encara més, si hi cap, la seva continuïtat.
– Sistema de control d’accés mitjançant targetes de proximitat a la seu central de VozTelecom. – Sistemes de control d’accés mitjançant claus magnètiques a la mancomunitat Auditòrium. – Enllaç per fibra òptica entre edificis al complex hoteler “Le Meridien RA” – Instal·lació de 100 canals de TV Terrestre i satèl·lit i promocionals propis transmodulats a sistema TDT per a donar servei a totes les habitacions de l’Hotel Ra. – Múltiples instal·lacions en hotels per donar servei de Canal+ a totes les habitacions amb el contracte de col·lectivitats de la plataforma. – Instal·lació d’antenes GPS a Torre de Collserola per a proves de DVB-H per Abertis Telecom. – Instal·lació de xarxa de CATV per a donar servei de TV a totes les cases d’un carrer a La Roca del Vallès amb una única antena. – Sistema de vídeo vigilància a les “sales d’embarcament “ de l’Aeroport del Prat l’any 1992. – Més de 15.000 nous abonats individuals a les plataformes de Canal+, Via Digital i Quiero TV al llarg del anys. – Cablejat estructurat al Data Center de BT per a Voz Telecom.
Registres i altres dades:
Empresa registrada al registre d’instal·ladors de telecomunicacions a les categories A, B, C, F amb el No.4219 Empresa registrada al R.E.A. Empresa associada al CIT (Centre d’Iniciatives i Turisme d’El Vendrell). Empresa adherida a la Junta Arbitral de Consum de Catalunya.
Història
• 1969, Creació de TELELUX al c/ Provençal, 270 de Barcelona capital. • 1970, Trasllat de TELELUX al c/ Ma Victòria, 5 de Barcelona. • 1980, Inauguració de la 1a botiga al c/ Sagunt, 115 de Barcelona. • 1994, Inauguració d’una 2a botiga a la Rambla s/n d’El Vendrell, Tarragona. • 1996, Es crea una societat limitada amb seu al c/ Ma Victòria, 5 de Barcelona i es trasllada la botiga de la Rambla d’El Vendrell a la Av. Sant Vicenç, 27 del mateix municipi. • 2001, Inscripció al registre d’Instal·ladors de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya i en el registre d’Instal·ladors del Ministeri de Ciència i Tecnologia amb el No. 4219. • 2002 S’unifiquen oficines i botigues i es trasllada la seu de l’empresa a la Ctra. de Valls, 113 de El Vendrell. • 2004 Registre de TELELUX com a marca i disseny de l’actual logotip inspirat en la magnitud i la cobertura que representa la Torre de Collserola i dibuixat pel pintor Xavi Millán. • 2007 Col·laboració amb Abertis Telecom en el desplegament de la infraestructura de xarxa de difusió i transport de TV mòbil per a la recepció de senyals de televisió i serveis interactius en terminals mòbils en el que acabarà sent el Congrés de Telefonìa Mòbil més important del món, el Mobile World Congress. • 2009 – Inscripció al registre d’agents TDT. 40è aniversari de TELELUX. • 2009 – Telelux, empresa instal·ladora guanyadora del premi CONNEXIÓ a la categoria d’Empreses Instal·ladores, atorgat per la Federació d’Empresaris Instal·ladors de Telecomunicacions de Catalunya (FECEMINTE). • 2013 – Creació de la página web corporativa de Telelux amb els dominis telelux.cat i telelux.es. • 2013 – Posada en marxa de la botiga online www.worldgame.es • 2014 – Adquisició de la botiga World Game al C/ ALt, 20 de El Vendrell especialitzada en videojocs i video consoles. • 2015 – Creació de la tarjeta client Worlg Game Club. • 2017 – Obertura de nou local comercial al C/ Montserrat, 1 | 0.840938 | curate | {"ca": 0.9645920788465049, "ro": 0.0012776054024457018, "es": 0.03321774046358825, "de": 0.0009125752874612155} | |
racoforumsanon_ca_20220809_4_282094 | Lara s'emportarà l'editorial Planeta si es proclama l'Estat CatalàL'editor recorda la guerra del cava i assegura que "d'altres negocis també se n'anirien"José Manuel Lara Bosch, anunciant el Premio Planeta 2011. Foto: Pau Cortina. Llegir notícia sencera
es mereix no vendre ni un sol llibre mes a catalunya. | 0.66519 | curate | {"ca": 0.868421052631579, "es": 0.05921052631578947, "pt": 0.07236842105263158} | |
mc4_ca_20230418_13_151660 | Ramenator.cat - Nissin Raoh Hot Dandan
// Home / fideus / Nissin Raoh Hot Dandan
Codi de barres: 4902105107188
Fideus no fregits de altíssima qualitat, juntament amb un caldo de soja de tipus Koikuchi, amb un picant HanaHajikami (que és suportable, però no recomanat per qui no li agrada el picant) i carn picada fan que sigui absolutament recomanable tastar-ho. Molt gustos, fideus de tipus gruixut i picant suportable, han fet que m'hagi agradat molt. Com sempre els raoh no m'han decebut! Koikuchi : Salsa de soja de color fosc i gust fort. HanaHajikami: Pebre vermell de Sichuan.
Aquesta ressenya és un gran repte. Qualsevol persona que ens conegui sap que adorem Japó i només hi ha una cosa que no ens agrada: el sabor intens que té algun ingredient del seu ramen (no sabem quin és) i aquests fideus el duien. Això sí, només olorar-los ens hem sentit com a la porta d'un restaurant de ramen japonès. Fideu de primeríssima qualitat, brou potent i gust persistent. No semblen en absolut uns fideus instantanis. Són ideals per a persones que hagin gaudit al Japó d'un bon bol de ramen.
Sóc força partidari del brou dandan (o tantanmen). No explicaré quin tipus de brou és ja que el company dracmus ja ho ha fet, només afegir que és un tipus de brou típic de la cuina xinesa de Sichuan, podeu trobar d'altres ressenyes amb aquest tipus de brou a la web i sempre m'ha agradat lo seu. Dit això, fideus nivell Raoh, premium total, i un brou intens i gustós. La mica de carn picada li dóna un toc de puta mare i vas notant constantment el gust a sèsam. Recomanats! | 0.715553 | curate | {"en": 0.05119896305897602, "ca": 0.7465975372650681, "fr": 0.03305249513933895, "pt": 0.07258587167854828, "ds": 0.02916396629941672, "es": 0.060272197018794556, "ja": 0.007128969539857421} | http://www.ramenator.cat/fideus.php?id=372 |
macocu_ca_20230731_0_381549 | Títols acadèmics: expedició, duplicats, recollida diplomes i certificats homologació català
1. SOL·LICITUDS EXPEDICIONS TÍTOLS, TUTORIALS TAXES I ENLLAÇ A LA PÀGINA WEB D'ATIB (Agència Tributària de les Illes Balears)
1) L'expedició de títols d'ESO i FP Bàsica es dur a terme d'ofici per part del centre i no té cap cost.
Graella resum de l'import que s'haurà d'abonar: ENLLAÇ
2. DIPLOMES I TÍTOLS ACADÈMICS REBUTS AL CENTRE:
Es poden passar a recollir els diplomes que s'han rebut fins als següents cursos acadèmics (inclosos)
NIVELL EDUCATIU
TÍTOLS REBUTS AL CENTRE FINS AL CURS ACADÈMIC SEGúENT (INCLÒS)
ESO
2020/2021 (CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA I CONVOCATÒRIA EXTRAORDINÀRIA)
Recum del procediment que haurà de seguir l'alumnat per a demanar un duplicat: ENLLAÇ
4. CERTIFICATS HOMOLOGACIÓ DELS ESTUDIS DE LLENGUA CATALANA DE L'ENSENYAMENT REGLAT:
Els certificats es generen d'ofici per part del centre i es lliuren a l'alumnat en finalitzar els estudis de 4t d'ESO, 2n FPB i/o 2n de Batxillrat
Estàn disponibles en el nostre centre els certificats d'Homologació de català de tots els estudians que, a partir del curs 2011-2012 van finalitzar els estudis d'ESO i Batxillerat en el nostre centre, sempre i quan es van complir els requisits per obternir-los segons la normativa (Enllaç al BOIB)
Si amb antterioritat a aquest curs acadèmic van obtenir el certificat de català i es vol demanar un duplicat, s'ha d'emplenar el model de sol·licitud i adjunar-hi còpia del DNI: | 0.765257 | curate | {"ca": 0.8657024793388429, "cs": 0.004132231404958678, "en": 0.08402203856749312, "nl": 0.002066115702479339, "es": 0.0440771349862259} | |
naciodigital_ca_20220331_0_632971 | ERC Garrotxa ha celebrat aquest dissabte una assemblea en què ha escollit la nova executiva comarcal i ha acordat treballar per a tenir representació a tots els municipis de la comarca i teixir xarxes de suport entre els diversos grups republicans de la comarca.
La formació, dirigida per Miquel Reverter, actual batlle de Castellfollit de la Roca, té com a objectiu impulsar polítiques republicanes al màxim de municipis possible i irrompre amb força en les properes eleccions municipals del 2023.
Per a aconseguir aquests propòsits, ERC Garrotxa crearà, per primera vegada, una coordinació de grups a l’oposició. També, crearà una secretaria de coordinació de grups al govern, per ajudar-los a complir els seus objectius i donar visibilitat a les batllies.
Mantenir connexions estables amb els representants d’Esquerra Republicana al Senat, al Congrés, al Parlament, a la Diputació i al Consell Comarcal és un altre objectiu del grup, amb el qual es pretén, principalment, poder traslladar, a tots aquests ens, les necessitats de la comarca.
L’assemblea ha decidit apostar per millorar tant la comunicació interna, amb les seccions locals i amb la militància, com l’externa, per a fer visible tota la feina portada a terme als municipis amb representació republicana, augmentant la presència a les xarxes socials i als mitjans de comunicació local. La finalitat és construir una estratègia de comarca que permeti garantir els drets de la ciutadania i atendre les necessitats de tots els veïns, fent-los partícips del projecte republicà.
Aquest projecte republicà, entre d’altres, inclou el disseny d’una estratègia d’emergència climàtica per a combatre i mitigar els efectes del canvi climàtic; una clara aposta per a garantir la igualtat de gènere i eradicar la violència masclista i la discriminació; treballar per revertir la crisi social actual, l’emergència energètica i els preus de l’habitatge; fer, de la comarca, un referent a nivell d’esport i de lleure; i fer que les noves tecnologies impregnin de forma transversal totes les accions i la polítics d’esquerres.
Membres de la nova executiva
President: Miquel Reverter (Castellfollit).
Secretaria General: Anna Barnadas (Olot).
Secretaria d’educació i de la Dona: Mari Gonzalez (Les Preses).
Secretaria de Transició Energètica i Coordinació de Grups a l’Oposició: Alfred Cairó (Besalú).
Coordinació de Grups a Govern: Pep Companys ( Santa Pau).
Secretaria d’Organització i d’Acció Política: Montserrat Colàs (Olot).
Secretaria de Cultura, d’imatge i Comunicació: Josep Quintana (Olot).
Secretaria de Ciutadania i Acció Social: Susanna de Castro (Olot).
Secretaria de Comerç: Jordi mestres. (Sant Feliu de Pallerols).
Secretaria de digitalització i noves tecnologies : Xevi Micó. (Riudaura).
Secretaria de Joventut, Esports i Turisme: Isa Teixido. (Sant Joan les Fonts).
Secretaria de Finances: Judit Martra. (Sant Feliu de Pallerols).
Secretaria de Formació: Joan Timonet. (Sant Joan les Fonts). | 1 | perfect | {"ca": 0.95496417604913, "en": 0.04128283862163084, "es": 0.0037529853292391675} | https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/23084/erc-garrotxa-estrena-nova-executiva-vol-tenir-representacio-tots-municipis |
racoforumsanon_ca_20220809_2_856246 | Durant la Segona Guerra Mundial, un important nombre de musulmans de Bòsnia i Albània es van aliar amb els alemanys i croates per lluitar a favor del nazisme. És una cosa que cal saber, sobretot per part dels progres cosmopolites que tot allò que faci olor a islam ja té la seva benedicció. Hi ha diverses fonts, una d'aquestes: www.spirituallysmart.com/muslim.html.
El nazisme també era internacionalista. Les SS van acabar sent un veritable exèrcit composat per gent arribada de tot arreu d'Europa. N'hi havien també d'altres continents i races pero eren pocs. Els tartars que van combatre amb els nazis van fer-ho per alliberar-se dels comunistes i la URSS. Exactament com van fer els estonis que van ser envaïts per l'exèrcit alemany després de perdre prèviament la independència en ser envaïts pels comunistes. Perque l'ocupació comunista d'Estònia va ser molt pitjor, quant a massacres i deportacions de tota la intel.lectualitat estoniana a camps d'extermini a Sibèria i el nord de Rússia, que l'ocupació nazi. Pero amb els musulmans va ser diferent. Perque Hitler va declarar varies vegades que li agradava l'islam i que si haguès de triar entre el cristianisme i l'islam triaria aquest darrer en ser molt més proper al seu pensament. Els musulmans que van combatre amb els nazis van fer-ho, entre d'altres raons, principalment per la mútua admiració que es retien. A més de la seva comuna judeofòbia. S'ha comentat que van fer-ho també perque els nazis estaven en guerra amb els britànics que eren presents a països àrabomusulmans com Jordània o Iraq. Caldria afegir, tanmateix, que els arabomusulmans van demanar als britànics que els alliberessin dels turcs que els havien conquerit al segle XVI. Un exèrcit de 100.000 soldats britànics va alliberar Bagdag dels turcs, per exemple, al 1917. Sense els britànics el més probable és que els arabs seguissin sotmesos als turcs.
Maria Lourdes escrigué: Caldria afegir, tanmateix, que els arabomusulmans van demanar als britànics que els alliberessin dels turcs que els havien conquerit al segle XVI. Hi ha una pel·licula antiga sobre les maniobres britàniques per "alliberar" els àrabs dels turcs, es diu Lawrance d'Aràbia i és prou bona. Això si, és una pel·licula i tampoc es pot pendre com història.
Lawrence d'Aràbia va ser un d'aquests britànics, com bé dius: | 0.826545 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_59801 | lo carrer del riu: Els diputats ebrencs denuncien 'xantatge' dels lobbies taurins perquè s'oposin a l'abolició de les corrides | 0.650233 | curate | {"ca": 1.0} | http://locarrerdelriu.blogspot.com/2010/07/els-diputats-ebrencs-denuncien-xantatge.html |
mc4_ca_20230418_15_251127 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Gegants » Elaboració del paper » Correfoc » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A476&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1856&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A470 |
oscar-2201_ca_20230904_8_24887 | El titular del web www.lafede.cat (el “Web”) és l’entitat LAFEDE.CAT- FEDERACIÓ D’ORGANITZACIONS PER A LA JUSTÍCIA GLOBAL (“LAFEDE.CAT”), les dades d’identificació de la qual són les següents:
– Domicili social: C/ Tàpies, 1-3 08001 Barcelona
– CIF: G-65.179.608
– Telèfon: +34-93.442.28.35
– Dades registrals: inscrita al Registre de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques de la Generalitat de Catalunya, núm. de registre 640
Accés al Web
L’accés i ús del Web per l’usuari comporta l’acceptació de l’Avís Legal, així com de la Política de Privacitat i de Cookies del Web.
L’usuari ha de llegir atentament l’Avís Legal i la Política de Privacitat i de Cookies quan es proposi utilitzar el Web, ja que aquestes podran ser adaptades i/o modificades en qualsevol moment. Si no les accepta, li preguem s’abstingui d’utilitzar el Web i el seu contingut.
Utilització i funcionament del Web
L’usuari es compromet a fer un ús diligent del Web, així com de la informació relativa als seus serveis i/o activitats, amb total subjecció tant a la normativa aplicable com a l’Avís Legal i, si s’escau, a qualssevol altres condicions que LAFEDE.CAT estableixi a l’efecte al Web.
En conseqüència, l’usuari es compromet a no formular comentaris i/o continguts, propis o de tercers, que (i) siguin il·legals, violents, pornogràfics, racistes i/o denigrants; i/o (ii) resultin inapropiats o no pertinents en relació amb l’activitat i serveis de LAFEDE.CAT.
Així mateix, l’usuari es compromet a no dur a terme cap acte amb la finalitat de danyar, inutilitzar i/o sobrecarregar el Web o que impedeixi, de qualsevol manera, la normal utilització i funcionament del Web.
S’informa l’usuari que, en el supòsit que incompleixi l’Avís Legal, la Política de Privacitat i de Cookies o, si s’escau, qualssevol altres termes o condicions recollits al Web, LAFEDE.CAT es reserva el dret, a instància pròpia o de tercers, a limitar, suspendre i/o terminar el seu accés al Web, adoptant qualsevol mesura tècnica que sigui necessària a l’efecte.
LAFEDE.CAT fa els seus millors esforços per mantenir el Web en bon funcionament, evitant errors o, en el seu cas, reparant-los i mantenint els continguts del Web degudament actualitzats. Ara bé, LAFEDE.CAT no garanteix la disponibilitat i continuïtat en l’accés al Web ni la inexistència d’errors en els seus continguts, així com tampoc que aquests darrers siguin oportunament actualitzats.
Responsabilitat
Tant l’accés al Web com l’ús que pugui fer-se de qualsevol informació o mecanisme del Web, es realitza sota la responsabilitat exclusiva de l’usuari.
Els comentaris fets pels usuaris o col·laboradors en qualsevol secció del Web només seran responsabilitat d’ells mateixos.
LAFEDE.CAT no es responsabilitza de qualsevol dany i/o perjudici que es pugui derivar, directament o indirectament, de l’accés o ús de la informació continguda al Web i, especialment, d’aquella informació relativa a tercers diferents de LAFEDE.CAT incloent, i sense limitar-ho, els produïts en els sistemes informàtics o els provocats per la introducció de virus i/o atacs informàtics i tampoc serà responsable dels danys que puguin patir els usuaris per un ús inadequat del Web ni de les caigudes, interrupcions, absència o defecte en les comunicacions i/o a Internet.
Addicionalment, LAFEDE.CAT no es fa responsable de cap dany i/o perjudici en el programari i/o maquinari de l’usuari que es derivi de l’accés i ús del Web.
L’usuari respondrà dels danys i perjudicis de tot tipus que LAFEDE.CAT pugui patir com a conseqüència de l’incompliment de qualsevol de les obligacions a què quedi sotmès en virtut de l’Avís Legal, la resta de condicions previstes en el Web i/o la legislació aplicable en cada moment.
Política en matèria d’enllaços
a) Enllaços amb el Web
Aquells tercers que tinguin intenció d’incloure en un lloc web (el “Web Enllaçant”) un enllaç que dirigeixi al Web haurà de complir amb la legislació vigent i no podrà, en cap cas, allotjar continguts, propis o de tercers que: (i) siguin il·lícits, nocius, violents, racistes, denigrants, etc. ; i/o (ii) resultin inapropiats o no pertinents en relació amb l’activitat i serveis de LAFEDE.CAT.
En cap cas, l’enllaç significa que LAFEDE.CAT avali, promocioni, garanteixi, supervisi i/o recomani el contingut i/o els serveis del Web Enllaçant, ni que sigui responsable del seu contingut.
En el supòsit d’incompliment de qualssevol dels termes referits anteriorment, el Web Enllaçant haurà de suprimir l’enllaç al Web de forma immediata.
b) Enllaços amb altres webs
En el Web es poden incloure diferents enllaços que permetin a l’usuari accedir a altres webs (els “Webs Enllaçats”).
En cap cas, l’existència de Webs Enllaçats comporta recomanació, promoció, identificació i/o conformitat de LAFEDE.CAT amb les manifestacions, continguts i/o serveis proporcionats per mitjà dels Webs Enllaçats. En conseqüència, LAFEDE.CAT no es fa responsable del contingut i altres condicions dels Webs Enllaçats, essent l’usuari l’únic responsable de comprovar-los i acceptar-los cada vegada que accedeixi i els utilitzi.
Propietat Industrial i Intel·lectual
Tots els drets de propietat intel·lectual sobre els dissenys, bases de dades, programes d’ordinador subjacents (inclosos els codis font), així com els diferents elements que integren el Web (textos, gràfics, fotografies, vídeos, enregistraments sonors, combinacions de colors, etc.) [els “Continguts”], la seva estructura, selecció i ordre, són titularitat de LAFEDE.CAT o dels seus llicenciants. Pel que fa als signes distintius inclosos en el Web (marques i noms comercials), els mateixos són titularitat de LAFEDE.CAT o dels seus llicenciants.
L’ús del Web per l’usuari no suposa la cessió de dret algun de propietat intel·lectual i/o industrial sobre el Web i els Continguts.
Queda expressament prohibit a l’usuari la reproducció, transformació, distribució, comunicació pública, posada a disposició, extracció i/o qualsevol altra forma de difusió no autoritzades expressament del Web, els Continguts i/o els signes distintius de LAFEDE.CAT.
La utilització no autoritzada dels Continguts, així com els perjudicis ocasionats en els drets de propietat intel·lectual i industrial de LAFEDE.CAT poden donar lloc a l’exercici de les accions que legalment li corresponguin, i a les responsabilitats que, si escau, es derivin dels mateixos.
Nul·litat
Si qualssevol de les clàusules de l’Avís Legal és declarada, totalment o parcialment, nul·la o ineficaç, tal nul·litat o ineficàcia afectarà només a aquesta disposició o a la part de la mateixa que resulti nul·la o ineficaç, i les mateixes romandran vigents en tota la resta, considerant-se no posada disposició o la part de la mateixa que resulti afectada. A aquests efectes, l’Avís Legal només deixarà de tenir validesa exclusivament respecte de la disposició nul·la o ineficaç, i cap altra part o disposició del mateix quedarà anul·lada, invalidada, perjudicada o afectada per aquesta nul·litat o ineficàcia, llevat que per resultar essencial hagués d’afectar l’Avís Legal de forma integral.
Share this:
Facebook
Twitter
WhatsApp
Telegram
LinkedIn
Català
Español
English
Cerca:
Amb el suport de
Col·laborem amb
Lafede.cat | Organitzacions per a la justícia global ● C. Tàpies, 1-3, 08001 Barcelona ● Tel. 93 442 28 35 ● [email protected] ● Avís legal ● Política de privacitat
· © 2021 Lafede.cat · Designed by Press Customizr · Powered by ·
Torna a dalt
Aquest web fa servir cookies per millorar la teva experiència. Assumim que hi estàs d'acord, però si no és així pots desactivar-les. ConfiguracióACCEPTO
Privacy & Cookies Policy
Tanca
Privadesa
Aquest web fa servir cookies per millorar la teva experiència mentre navegues pel lloc web. Les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al teu navegador ja que són essencials per al funcionament bàsic del web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al teu navegador només amb el teu consentiment. També tens l’opció de desactivar-les, tot i que això pot tenir efectes en la teva experiència de navegació.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Non-necessary
Non-necessary
Totes les cookies que no són especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i que s’utilitzen específicament per a recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies. | 0.773099 | curate | {"ca": 0.9606136936111748, "es": 0.007785665216395695, "en": 0.022555530112205176, "sv": 0.003091367071215938, "fr": 0.0017174261506755209, "it": 0.002060911380810625, "cs": 0.000572475383558507, "pt": 0.0016029310739638196} | https://www.lafede.cat/ca/lafede-cat-llanca-la-campanya-no-serveix-de-res-si-no-es-justicia-global-amb-motiu-del-seu-30e-aniversari/avis-legal/avis-legal/ |
mc4_ca_20230418_1_736056 | Àngel López-Sanz està actualment treballant com a tècnic a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC, Barcelona) sota la tutel•la d’en Joaquim Garrabou. Participa en l’anàlisi fotogràfic de la mortalitat de col•lònies de corall vermell, dóna suport als experiments en aquaris i participa a les campanyes de busseig a Medes i Cap de Creus. | 0.755738 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.medrecover.org/members/75 |
crawling-populars_ca_20200525_52_108126 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
PONCE VEGA, NOAH
MONTAÑESA, C.F.,B
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.19428571428571428, "ca": 0.6138775510204082, "en": 0.08816326530612245, "pl": 0.013061224489795919, "nl": 0.022857142857142857, "pt": 0.026938775510204082, "fr": 0.022857142857142857, "id": 0.004897959183673469, "ru": 0.013061224489795919} | : /jugador/1920/futbol-7/prebenjami-7/grup-16/36821603/32382484 |
macocu_ca_20230731_1_83681 | Manual d’instruccions
Quan tenia tretze anys, em vaig passar l’estiu reclòs a la biblioteca municipal. Les primeres setmanes, les enciclopèdies van calmar –sense assaciar-la– la meva curiositat intel·lectual. I després, quin buit a l’ànima –o entre l’estómac i el pit, on la posaven els grecs– quan vaig haver enllestit cada tom, per ordre, de la A a la Z. Va ser amb disgust i amb mandra –a falta de res millor– que vaig emprendre el prestatge de les novel·les. Per a sorpresa meva, abans d’arribar a Camus ja començava a albirar, com una revelació, que tenia davant dels ulls l’anhelat manual d’instruccions, la clau amb què desxifrar el què, el perquè i la resta d’interrogants sobre la gent que m’envoltava: tots els misteris que fins aleshores m’havien estat vedats.
(El mapa no és el territori, i les novel·les no són la vida, però alimentaven l’esperança de no perdre-m’hi.)
(I l’emoció estètica? Això seria una altra història, una darrera troballa, tan fortuïta com aquesta, esdevinguda en un prestatge adjacent.) | 0.850566 | curate | {"fr": 0.020710059171597635, "ca": 0.9792899408284024} | |
macocu_ca_20230731_3_204456 | Zapatero rebutja que es vinculi l'independentisme amb violència
Fins ara, és el primer pes pesant del socialisme espanyol que surt a fer-ho. Ha estat José Luis Rodríguez Zapatero, qui aquest dilluns ha rebutjat que es vulgui vincular l'independentisme amb la violència, després de l'empresonament de set CDR acusats de terrorisme. A més a més, ha demanat aparcar l'article 155 que tant en boca està del seu successor Pedro Sánchez. Ha recordat que és una mesura "excepcional" i que primer s'ha d'aprofundir en la via del diàleg.
En una entrevista aquest dilluns a RNE, l'exdirigent socialista ha defensat que cal ser "prudents" quan es parla de violència, malgrat que una part de l'independentisme estigui en la "via radical". En aquest sentit, ha subratllat que "fins ara hem tingut situacions difícils però una actitud pacífica del moviment independentista". I ha afegit: "La immensa majoria dels catalans tenen una cultura pacífica, democràtica inequívoca, i hem de ressaltar això per damunt de qualsevol circumstància”. S'ha mostrat totalment reaci a "incorporar el risc de violència al debat polític i social que tenim a Catalunya".
Malgrat que Pedro Sánchez no para d'amenaçar amb una hipotètica aplicació de l'article 155, l'exsecretari general del PSOE ha recordat que és una mesura "extraordinària" que s'ha d'adoptar "en circumstàncies molt i molt excepcionals". És per això que ha instat a "intentar forjar tots els espais i actituds en favor del diàleg, el retrobament i la convivència i no els que porten més divisió i confrontació". | 0.857265 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_4_348073 | EL XAFARDER | La Cubana | Page 4 EL XAFARDER | Pàgina 4 | La Cubana
Ens esperen les Festes de Sant Mateo, de les quals volem ser còmplices i partícips. Per aquest motiu organitzarem un bon “sarau”, el proper dissabte 15 a les 22:00,
Com sempre la resposta de la ciutadania Vasca esta sent extraordinària, | 0.696187 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.lacubana.es/noticies/page/4/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_311948 | Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, enfer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional isimbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, icuriosament la normalitat és ell, i no jo.Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crearproblemes amb les llengües.Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosiacusar llengües perseguides de ser les perseguidores.Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de laseva.Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo ambnaturalitat la llengua dels meus pares.Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sentocompromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar alsmeus fills.I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davantd'amenaces que jo consideri reals.I sempre, però sempre, plantaré cara.Carles CapdevilaDirector de l'Ara
Un decàleg que hauriem de tindre tots gravats, paraula per paraula. | 0.827823 | curate | {"es": 0.03665987780040733, "ca": 0.9633401221995926} | |
cawac_ca_20200528_7_75332 | CAPELLA DE SANTA MAGDALENA
La capella de Santa Magdalena és una petita capella del centre d’Olot, que malgrat que pogués existir molt abans,podem datar-la a partir d’una cartel·la que es conserva a la part central de la porta i que indica l’any 1770. És una de les portes d’entrada al barri del nucli antic de la ciutat. | 0.705701 | curate | {"es": 0.08176100628930817, "ca": 0.9182389937106918} | http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6738-cat-capella_de_santa_magdalena.htm |
cawac_ca_20200528_4_188991 | [cat] Sembla mentida, però ja han passat quatre anys de la darrera edició del Graphispag, el Saló Internacional de la Indústria i la Comunicació Gràfica . L’edició d’aquest quadrienni, la dotzena, es celebrarà la setmana vinent, del 22 al 26 de març, als pavellons 2 i 3 del Recinte Gran Via de Fira de Barcelona. Aquesta edició coincidirà amb el Sonimagfoto & Multimèdia 2011 al pavelló 1. Com sempre, a part de les darreres novetats en maquinaria per imprimir, sistemes digitals, acabats, materials i consumibles, serveis… també hi haurà altres activitats que poden ser del vostre interès com el Congrés Graphispag , que aquest any es centra en les oportunitats de creixement en la indústria gràfica. També hi haurà un munt de jornades, fent sinergies amb Sonimagfoto, com el Congrés Gràfic 2011 que co-organitza el Col·legi de Disseny Gràfic de Catalunya amb el títol “El disseny es mou, no t’aturis!” sobre l’actualitat del disseny gràfic. La Jornada Jove 2.0 , pensada per a grups d’estudiants, mostrarà les tendències al món gràfic i informació pràctica. Un altre dels clàssics és l’ Aula Digital Adobe , on experts ens ensenyaran les darreres novetats del seu software i com treure-li el màxim partit. A part d’aquestes i moltes altres activitats també hi haurà l’exposició “GG45. Valors de la comunicació impresa” , on per celebrar els 45 anys dels saló s’ha convidat a 45 reconeguts dissenyadors a fer una sèrie de cartells on es mostri el potencial i les propietats del producte gràfic. Aquesta col·lecció formarà part del llibre que s’editarà per recollir la història del saló, però mentrestant podeu donar un cop d’ull aquí . Per més informació visiteu www.graphispag.com i www.sonimagfoto.com .
[cat] Després de tres edicions del Broad.cat Dual , amb molt d’èxit a Barcelona, la propera trobada informal sobre disseny gràfic audiovisual, que organitza l’ADG-FAD, es farà a Madrid , ja que a la capital hi ha un bon grup de professionals que també hem de cuidar. En aquesta 4a edició sota el títol “Televisió 3D. Estafa o realitat?” en Ricardo Fernández , cap de disseny gràfic de Digital + ( www.plus.es ), ens parlarà de la seva experiència i com va arribar al 3D, i dels diferents èxits i fracassos que hi ha hagut arreu. Per altre banda en Gregorio Rodríguez Pérez ( www.grpstudio.com ) serà el convidat com a talent emergent, que serà entrevistat per en Wenceslao Sanz , cofundador de Domestika.org . Com tots els Broad.cat Duals l’entrada és gratuïta, però cal inscriure’s aquí . L’acte es farà el proper divendres 18 de març a les set de la tarda, a l ‘Espacio CAMON ( www.tucamon.es ). Si per qualsevol cosa no podeu assistir-hi, des del web de CAMON es retransmetrà en directe via streaming. Això sí, et perdràs el networking que normalment es genera en aquesta mena d’esdeveniments…
[cat] El passat dimecres, un any més, a l’Auditori de la UPF vam celebrar l’Avant Laus. El Primer convidat va ser en Rodrigo Corral , dissenyador gràfic de Nova York. En Rodrigo ens va anar explicant com ha anat fins ara la seva trajectòria. Va començar estudiant a la School of Visual Arts (SVA) de Nova York, una escola de molt prestigi, on hi havia professors amb molt de caràcter, que provocaven als alumnes per treure’ls-hi el millor, però ell mirava d’escaquejar-se per evitar-ho, fins el dia que va fer click i va descobrir com treure-li suc. L’escola té una marcada tendència a l’estil tradicional de Nova York, un disseny gràfic molt directe. La seva carrera professional la va encetar a New Directions, un estudi on es treballaven les cobertes d’una manera més abstracte, no cal que un coberta sigui un anunci del llibre. El punt d’inflexió en la seva carrera va ser quan un llibre d’en Chuck Palahniuk va ser un best seller i ell va ser reconegut. Malauradament el dia que un dels llibres d’en Chuck, la coberta del qual ell va dissenyar, no va tenir l’èxit de vendes que s’esperava, aleshores va quedar com relegat. És interessant de veure com l’èxit d’un llibre és inversament proporcional a l’impacte professional. Per sort ell va anar seguint fent la seva, muntant-se el seu propi estudi, seguint amb el seu estil on juga gràficament amb tots els elements presents a la coberta. Actualment també està fent llibres per celebrities , on conceptualitza tot el llibre i va més enllà del món efitorial.
Tot seguit va ser el torn dels Brosmind Studio , que amb un estil molt desenfadat també ens van explicar la seva trajectòria. En Juan i l’ Alejandro Mingarro són germans i parella creativa. De petits els agradava jugar amb figuretes d’acció de superherois, els còmics i pel·lícules “clàssiques” dins de l’entorn més freak , amb tots els respectes, de la generació nascuda a finals dels 70′s, principis dels 80′s. Com a Binéfar (Osca), el seu poble natal, no hi arribava tot el que els agradava, es feien les seves pròpies joguines i els seus propis còmics. Amb la mítica Sony Handycam de la família van començar a fer els seus microcurtmetratges, fins i tot es van muntar Mingarro Films, una productora casolana low tech . Després d’estudiar a l’escola Elisava, en Juan disseny gràfic i l’Alejandro disseny industrial, i voltar una mica, van tornar a coincidir a Barcelona i van muntar Brosmind Studio. Al principi feien una mica de tot, però el dia que els va caure l’oportunitat de fer una feina per Honda, no s’ho van pensar dos cops i van fotre totes les ganes per fer uns dibuixos. Després de l’èxit d’aquella campanya van veure clar que aquell era el camí ha seguir. Van anar definit el seu estil, que tots dos dominen. Amb l’encàrrec de dibuixar el pack per al Caganer que cada any fa per Nadal el xocolater Enric Rovira, es van adonar que a part dels seus món fantàstics, també podien explorar els interiors de les coses, els seus mecanismes. L’altre moment important va ser quan els de Saatchi & Saatchi NY els va encarregar una il·lustració per a Excedrin. Als americans els va agradar tant el que els hi van fer que van acabar fent les altres peces de la campanya que en un principi havien de fer diferents il·lustradors. Amb l’experiència que van agafar dibuixant uns escenaris tan complexes ara ja son capaços de dibuixar el que sigui, i van definint molt millor els seus temes referents plantejant-se universos i micromóns. Ara ja tenen un representant al Estats Units, que els va aconseguint diferents feines, com cartells de concerts, que els fans col·leccionen amb fervor. També gracies a l’agent van poder resoldre tota la paperassa per portar una escultura a un restaurant de Las Vegas. Per sort els germans Mingarro seguint amb l’esperit que tenien de petits, segueixen creant coses més enllà dels encàrrecs. Un exemple són les figures de ceràmica Brosmind Army o el Brosmind RV, un cotxe a pedals que no deixa de ser un aparador dels seus dibuixos.
Malauradament no varem omplir l’auditori, no sé si per culpa del futbol, però si més no els que vam poder assistir vam gaudir d’unes molt bones xerrades que ens van fer reflexionar, com el fet de la tendència a que el dissenyador a part de donar servei faci un pas més i sigui autor dels seus propis productes.
Látima que no pudimos llenar el auditorio, no sé si por culpa del fútbol, pero al menos los que pudimos asistir disfrutamos de unas muy buenas charlas que nos hicieron reflexionar, como el hecho de la tendencia a que el diseñador a aparte de dar servicio dé un paso más y sea autor de sus propios productos.
En Jordi Carles i en Màrius Zorrila mostrant un volum del nou anuari i agraint-nos l'asistència.
[cat] El passat dimecres, seguint amb la tradició de cada any, varem aprofitar un Chill Laus per dedicar-lo a l’ Art Director’s Club d’Europa . En aquesta ocasió en Jordi Carles i en Màrius Zorrilla, de *S.C.P.F…, com a responsables de la campanya i la comunicació d’aquesta darrera edició, ens van explicar com van desenvolupar el projecte. Primer de tot van agrair a l’ADC*E que els confiessin el projecte i els donessin llibertat creativa per realitzar-lo. També van agrair a un munt de col·laboradors que van participar-hi per que el projecte tingués la qualitat que es mereix. Tot va partir d’una idea, un concepte que van trobar prou atractiu i suggerent per al club de clubs, i aquest era “In Gold We Trust” . Després van passar a executar les diferents peces que se’ls havia encarregat. El primer que van fer va ser el logotip, en Joan Carles Casasín de BaseLab va dissenyar la tipografia, inspirada en lingots d’or. Per fer el Call for entries, van decidir fer un vídeo, on es veia el procés d’elaboració del logotip, des de els esbosso fins a l’obtenció de cada lletra en volum. Com a segon pas van crear l’home d’or, un personatge obsessionat en guanyar. Per això en Biel Capllonch va fer una sèrie fotogràfica d’un dia d’aquest individu. Com es va envoltant d’or, fins a l’extrem de consumir-ne i acabant patint les conseqüencies. Amb aquest material van fer els pòster i anuncis del dia del jurat. Per a la invitació a la festa, on s’anuncien els guardonats en cada categoria, amb la frase “Gold Bless You” van recuperar la Golden Type i van fer un stamping daurat sobre cartró negre, per fer una peça luxosa com la festa amb tots els membres del jurat. A la festa es van passar uns vídeos que seguien les escenes del Golden Man. La darrera peça, i la més important és el llibre, que finalment vam poder veure. Fent referència a la conferència que en Katsumi Komagata va fer a Barcelona el dia abans van dir que un bon llibre ha d’informar, ser un arxiu de dades i oferir una experiència al lector. Amb tot el que havien anat desenvolupant veien que aquest llibre havia de ser com una Bíblia, havia de despendre certa religiositat, per això les fotografies als jurats, que va fer la Caterina Barjau estan il·luminats, com si de sants i beats es tractessin. El disseny del llibre és d’en Ramon Garriga. Tot i que just després es va passar la bobina amb una selecció de les peces guardonades amb el preuat metall, molts ja van començar a fer networking i adquirir el llibre a un preu especial, si no eren socis de l’ADG-FAD que el podiem aconseguir de franc.
Aquest va ser un dels Chill Laus més concorreguts, no hi va haver massa intervenció del públic però en general a tothom li va agradar molt. La durada va ser de dues estrelles.
Fotografies d’en Xavier Padrós
El públic del Chill Laus especial ADC*E
[es] El pasado miércoles, siguiendo con la tradición de cada año, aprovechamos un Chill Laus para dedicarlo al Art Director’s Club de Europa . En esta ocasión Jordi Carles y Màrius Zorrilla, de *SCPF.., como responsables de la campaña y la comunicación de esta última edición, nos explicaron cómo desarrollaron el proyecto. En primer lugar agradecieron al ADC*E que les confiaran el proyecto y les dieran libertad creativa para realizarlo. También agradecieron a un montón de colaboradores que participaron para que el proyecto tuviera la calidad que se merece. Todo partió de una idea, un concepto que encontraron bastante atractivo y sugerente para el club de clubes, y este era “In Gold We Trust” . Después pasaron a ejecutar las diferentes piezas que se les había encargado. Lo primero que hicieron fue el logotipo, Joan Carles Casasín de BaseLab diseñó la tipografía, inspirada en lingotes de oro. Para hacer el Call for entries, decidieron hacer un vídeo, donde se veía el proceso de elaboración del logotipo, desde los esbozo hasta la obtención de cada letra en volumen. Como segundo paso crearon el hombre de oro, un personaje obsesionado en ganar. Por eso Biel Capllonch hizo una serie fotográfica de un día de este individuo. Como se va rodeando de oro, hasta el extremo de consumirlo y terminando sufriendo las consecuencias. Con este material hicieron los póster y anuncios del día del jurado. Para la invitación a la fiesta, donde se anuncian los galardonados en cada categoría, con la frase “Gold Bless You” recuperaron la Golden Type e hicieron un stamping dorado sobre cartón negro, para hacer una pieza lujosa como la fiesta con todos los miembros del jurado. En la fiesta se pasaron unos vídeos que seguían las escenas del Golden Man. La última pieza, y la más importante es el libro, que finalmente pudimos ver. Haciendo referencia a la conferencia que Katsumi Komagata hizo en Barcelona el día antes dijeron que un buen libro debe informar, ser un archivo de datos y ofrecer una experiencia al lector. Con todo lo que habían ido desarrollando veían que este libro tenia que ser como una Biblia, debía desprenderse cierta religiosidad, por eso las fotografías a los jurados, que hizo Caterina Barjau están iluminados, como si de santos y beatos se trataran . El diseño del libro es de Ramon Garriga. Aunque justo después se pasó la bobina con una selección de las piezas galardonadas con el preciado metal, muchos ya empezaron a hacer networking y adquirir el libro a un precio especial, si no eran socios de ADG-FAD que lo podíamos conseguir gratis. Este fue uno de los Chill Laus más concurridos, no hubo demasiado intervención del público pero en general a todo el mundo le gustó mucho. La duración fue de dos estrellas.
[cat] Un any més, aprofitant que el jurat que delibera als Premis Laus són a Barcelona, l’ADG-FAD organitza l’ Avant Laus . Per a l’edició d’enguany tenim com a convidats a en Rodrigo Corral i als Brosmind Studio . A les set de la tarda en Rodrigo Corral ( www.rodrigocorral.com ), dissenyador novayorkès autor d’algunes de les cobertes més memorables de la darrera dècada, ens farà un repàs a la seva interessant obra on destaquen cobertes de títols com “The Brief Wondrous Life of Oscar Wao” d’en Junot Díaz o “Rant” d’en Chuck Palahniuk. Aquesta conferència serà en anglès sense traducció. A les vuit serà el torn del germans Mingarro, en Juan i l’Alejandro, que al 2006 van fundar Brosmind Studio ( www.brosmind.com ), on amb un estil fresc i optimista les seves il·lustracions combinen la fantasia i el sentit de l’humor. Ells també ens parlaran de les seves feines, tant les peces d’il·lustració publicitària, premiades per tot arreu, així com dels seus projectes personals, com les escultures de ceràmica Brosmind Army . L’Avant Laus es celebrarà el proper dimecres 2 de març a l’Auditori de l’UPF, al carrer Roc Boronat de Barcelona. L’entrada és gratuïta. | 0.789349 | curate | {"ca": 0.778155305443477, "es": 0.2197211014369647, "de": 0.0021235931195582925} | http://www.fad.cat/adg/blog/page/37/ |
mc4_ca_20230418_4_389582 | Nova protesta dels CDR contra el rei Felip VI al sopar del MWC 2019 | betevé
Per segon any consecutiu, els CDR han convocat una mobilització per rebutjar la visita del monarca
Sílvia Gutiérrez | dilluns, 18 de febr. del 2019, a les 11.07
El rei Felip VI tornarà a visitar Barcelona aquest diumenge per presidir el sopar inaugural del Mobile World Congress 2019. Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han convocat una mobilització a partir de les 17 hores a la plaça d’Espanya, just al costat del Museu d’Art Nacional de Catalunya (MNAC), on està previst que es faci la inauguració oficial del congrés de telefonia presidida pel monarca. La protesta, que s’ha convocat a través de les xarxes socials, porta per lema “Destronem-lo”. La CUP i Arran s’han unit a la protesta i criden a la gent a mobilitzar-se.
⚠️ Un any més Felip VI visita Barcelona per la inauguració del #MWC.
Demà des de les 17h concentració a Pl. Espanya!
El Borbó no és benvingut!#NiReiNiPor #Destronemlo #CDRenXarxa pic.twitter.com/KjMWK38bae
— CDR Catalunya (@CDRCatOficial) February 23, 2019
L’any passat, la visita de Felip VI a Barcelona per participar en el sopar inaugural del congrés de mòbils també va estar marcada per les protestes. Els CDR van protagonitzar una mobilització al voltant del Palau de la Música i també es va fer una cassolada a partir de les nou del vespre.
Més enllà de les protestes, l’any passat el tret de sortida del MWC es va fer enmig d’un clima de fredor política. L’alcaldessa, Ada Colau, no va assistir a la rebuda del rei Felip VI, tot i que durant el sopar van seure a la mateixa taula. Tampoc no hi va anar el president del Parlament, Roger Torrent. Només hi van assistir dos càrrecs de la Generalitat.
— Comitès de Defensa de la República (CDR) — Mobile World Congress — protestes — rei Felip VI | 0.784659 | curate | {"ca": 0.886781929726715, "es": 0.0736196319018405, "fr": 0.011712214166201896, "en": 0.02788622420524261} | https://beteve.cat/societat/cdr-protesta-rei-felip-vi-barcelona-mobile-world-congress-2019/ |
cawac_ca_20200528_10_255431 | Propers esdeveniments
Navegació per la llista d'esdeveniments
Des del Sepc Campus Diagonal ens plau invitar-vos a la cafeta que farem en motiu dels 40 anys de l’atemptat que va acabar amb la vida del president del govern franquista Carrero Blanco. A les 19h farem un cinefòrum (pel·lícula + debat posterior) de “Operación Ogro”. A l’acabar hi haurà sopar de pintxos amb opció vegana i, més tard, podreu gaudir de PD’s fins les 02:00h. No cal dir que els preus del sopar, cerveses, beguda,.. seran populars i que tots els…
TERCER DINAR POPULAR DE LA CAMPANYA El començament del curs acadèmic ens va deparar, un any més, un disgust que s’ha convertit en habitual: una nova pujada de preus a la cafeteria del nostre Campus que no ha revertit, per suposat, en una millora de les condicions salarials i laborals de les treballadores d’aquest servei de la Universitat. En canvi, per la Comunitat Universitària costejar-se un be tan bàsic com l’alimentació es dificulta encara més. El nucli de la UPF-Poblenou… | 0.833586 | curate | {"ca": 1.0} | http://sepc.cat/events/2013-12-20/ |
mc4_ca_20230418_4_759594 | Roure de Can Roca | Darabuc · literatura per a infants i joves
Category Archives: Roure de Can Roca
694.221 visites (des del 27/9/2007)
La cabra Zlateh i altres contes 18 11 2019
El caso Vermont 15 11 2019
En defensa dels animals. Antiespecisme i drets dels animals. Ficció, llibre il·lustrat i cinema 12 11 2019
Descobrint l’Everest 11 11 2019
Elaboració d’un diari escolar 18 11 2019
OFF, un llibre que ens alerta sobre els desastres nuclears 15 11 2019
MATILDA at 30! 4 11 2019
Il·lustracions infantils de Katya Reyda: imaginació al poder 18 11 2019
Música de la tardor / Música del otoño / Autumn music 17 11 2019
El paper en blanc 17 11 2019
Dels ocells 17 11 2019
Viento entre las páginas del cuento: poema amb brisa 17 11 2019
Noviembre, ventolero y refranero 14 11 2019
PRESENTACIÓ LLIBRE!! 2 11 2019
Temporada alta. La mirada lúcida de Nadal Suau. 24 10 2019
Aprendre a parlar amb les plantes . Marta Orriols. Edicions del Periscopi. 2018. 12 11 2019
Rasha Omran. Jo soc vosaltres. Sis poetes de Síria. Edició a cura de Mohamad Bitari. 6 11 2019 | 0.478254 | curate | {"ca": 0.574926542605289, "es": 0.26346718903036237, "en": 0.11361410381978453, "ja": 0.013712047012732615, "de": 0.014691478942213516, "pt": 0.019588638589618023} | https://darabuccatala.wordpress.com/category/editorials/roure-de-can-roca/ |
oscar-2301_ca_20230418_8_289489 | A Terra Viva, aquesta primavera tan regada per la pluja ens ha permès germinar la llavor de l’Associació i donar-nos a conèixer i vincular-nos amb nous col·laboradors perquè se sumin a donar suport a aquesta xarxa viva d’experiències i coneixements.
Després d’una jornada de voluntariat a l’Horta que Brota, una sortida de reconeixement de plantes amb l’Esteve Padullés i l’acte de presentació de l’Associació acompanyades d’Andri Stahel amb la seva visió d’una economia viva i regenerable, obrim una nova etapa per recórrer amb il·lusió, conformant una entitat cada dia més enfocada a crear intercanvis i unir interessos entre diferents projectes o persones amb la voluntat de fer de la terra un lloc viu i dinàmic, de convivència i aprenentatges a tots els nivells.
Passarem l’estiu disponibles per qualsevol dubte o comanda que tingueu, mentrestant gestionarem a l’ombra les noves propostes pel nou curs referents a formacions, xerrades, tallers i altres activitats que us volem oferir a partir de setembre.
Ara, amb la calor del bon temps, la terra demana cura i atenció, la llavor que ja ha fet fulles, necessita ser regada i mimada per donar nous fruits a la tardor, quan tornarem per endolcir la boca de propostes suculentes.
Us deixem un recull de les ultimes activitats i un video de la xerrada d’Andri Stahel, editat per Xavier Moreno, que des d’aquí, aprofitem per agraïr la seva col·laboració. També us deixem l’enllaç aquí.
Terra Viva. Xerrada Andri W. Stahel (1) from TERRA VIVA on Vimeo.
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Uncategorized per Marta Serra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
Quant a Marta Serra
Terra Viva neix amb la voluntat de reivindicar una terra viva que sustenti una vida més saludable a tots els habitants del planeta a partir de l'acció local, petita i compromesa.
Mostra totes les entrades de Marta Serra →
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Current ye@r *
Leave this field empty
Δ
On som / Dónde estamos / Where we are
c/Caietà Mensa s/n
08243 MANRESA
(+34) 600 726 573
[email protected]
Subscriu-te!
Clika aquí per accedir al formulari!
Avís Legal i Cookies
Usem cookies per proveir-te del servei i les funcions proposades a la nostra pàgina web i per millorar l’experiència dels nostres usuaris. | 0.801686 | curate | {"ca": 0.9093864282811865, "it": 0.011783827712312069, "en": 0.04388459975619667, "fr": 0.0020316944331572532, "ru": 0.0004063388866314506, "no": 0.015034538805363673, "es": 0.005282405526208858, "sv": 0.007314099959366111, "pt": 0.004876066639577408} | https://terraviva.cat/primavera-plujosa-i-abundant/ |
crawling-populars_ca_20200525_30_268429 | Formació professional
TIC - Tecnologies de la informació i la comunicació
Modalitat/Lloc | 0 | curate | {"ca": 1.0} | : /formacio-professional/tic-tecnologies-informacio-comunicacio/?cid=51267 |
mc4_ca_20230418_12_739647 | Volem que ballin les dones? - CENT PER CENT
Han de poder ballar les nines dels Moretons? Una dona pot ser cossier? I dimoni? Què feim per canviar-ho? Volem el canvi aviat? Aquestes i altres presguntes són respostes pels mantenidors de les danses de Manacor
“Caurà pel seu propi pes”
Mateu Juan, baciner de la colla de dimonis per les festes de Sant Antoni, recorda que “pel que jo sé, ja hi ha algunes danses, com ara els Nanets de Fartàritx o els Mulassers, on ja hi participen dones i nines. El temps toca posar aquesta qüestió en el seu lloc i això caurà pel seu propi pes”, diu. El baciner creu que potser sí que “en colles infantils seria més bo de fer vehicular el canvi, que no en l’edat adulta” i a l’hora d’explicar les passes que s’han fet en els dimonis perquè les dones hi puguin participar, Mateu Juan explica que “després de la taula rodona d’aquest hivern passat n’hem parlat i ens plantejam fer algun tipus de taller de cara al 2018, tant a nivell cultural com pràctic perquè tothom s’hi pogués acostar. Podria ser una manera de trobar substituts o substitutes per a les persones que ballen ara”. Mateu Juan no posa dates, però diu que “si es fa aquest taller seria l’oportunitat perfecta, si hi hagués qualque baixa sobrevinguda de l’actual colla”. El baciner dels dimonis atribueix a la tradició el fet que fins ara les dones no hagin tengut accés a aquests balls. “No crec que hi hagi res més”, diu.
“Tradicions i canvis neixen de la voluntat popular”
Les Dametes de Santa Catalina varen començar a ballar l’any 1999. És un grup de nou nines que ballen amb una adaptació de la música de Sor Tomasseta i surten a les festes de la barriada. Joana Maria Bauçà, la seva responsable, ens explica que la idea va néixer precisament per la manca de presència de nines i dones dins les danses rituals de Manacor. També diu: “Som conscients que nosaltres no ens podem posar al mateix nivell que una tradició de centenars d’anys de vida, però tampoc no ens sentim qüestionats. Cada any hi ha nines que volen ballar i gent que les vol veure”. Per ella, les tradicions neixen de la voluntat popular. “Les tradicions canvien, i les transformacions venen si el poble les vol.” En aquest sentit troba que demandes de canvi es podrien resoldre amb una consulta popular. “Si la majoria del poble troba que hi pot haver dones amb els dimonis, s’hauria de respectar. Hi ha coses més importants que si és home o dona, que balli bé, que sigui gran, que aguanti moltes hores…”
“S’ha de reeducar la gent i llevar la por als canvis”
Sebastià Riera Pocoví, mulasser major, troba que les dones haurien de poder participar de totes les danses. És conscient que a vegades hi ha gent que té por d’aquests canvis. “Però es podria trobar la manera de començar a poc a poc, i que la gent s’hi avesàs; per exemple, pareix que s’ha qüestionat molt el cas dels dimonis, i tanmateix seria més bo de fer introduir nines en balls com els dels Moretons o dels Indis… Ja que a l’escola s’ensenya a nins i nines per igual.” Diu que començar a poc a poc és una manera de llevar les pors i reeducar la gent: “No només són homes, els qui pensen que ja està bé així, també hi ha dones.” També s’han de tenir en compte altres qüestions: “En els Mulassers, més que el fet de ser home o dona, fa falta que tengui una alçada mínima i la força suficient per dur la Mulassa.” Creu que en un futur no molt llunyà es podran veure més dones ballar, sobretot si elles en tenen ganes.
“La tradició d’ha de mantenir amb el màxim de puresa”
Segons Antoni Oliver, president de l’Associació Cultural Sant Domingo, “les dones participen en els Moretons, i mai han estat vetades. Ara bé, si em parles de la dansa en concret, intentam mantenir la tradició dels anys i avui per avui els Moretons han de ser nins”. Oliver veu “amb molt bons ulls que la Dama dels cossiers, que és una figura femenina, sigui representada per una dona”. Per Oliver, “tot va en funció del moment i l’època”. A més, afirma sense embuts que “ni hem fet cap passa perquè hi puguin participar nines, ni ens l’hem plantejada, ni hem tengut la demanda”. Oliver creu que allò que ha impedit que les nines poguessin ser Moretons “és la tradició, que entenc que s’ha de mantenir amb el màxim de puresa. No puc concebre llevar la mitja lluna per posar un clavell”.
“La passa grossa és dir que sí”
Antoni Pasqual, actual mantenidor dels Indis de Crist Rei, no va de verbes i diu que les nines “sí, evidentment que hi haurien de ballar. I per què no?”. “És una qüestió de voluntat”, afegeix. Pasqual afirma que “ja hem fet una passa grossa amb l’escrit que publicàrem la setmana passada. La passa grossa és dir que sí”. Pel que fa al temps de marge Pasqual diu que “per mi ja hauria pogut ser l’any passat. Confii que l’any que ve n’hi hagi”. Finalment, Pasqual qualifica moltes de les danses de “neotradicions, ja que es recuperaren no fa gaire més de trenta anys. En el seu moment es va prioritzar la recuperació en detriment de qui la ballava”.
“Amb els Nanets tant hi poden ballar nins com nines”
Davall la careta dels Nanets de Fartàritx sí que hi ha nines. Aquesta dansa ritual es va recuperar l’any 2000. Aquell any era el 100è aniversari del seu naixement i en els seus orígens ja eren nines les que hi ballaven. Miquel Tomàs, el seu responsable, ens ho conta: “És un cas curiós, antigament sortien a ballar les nines que no treien bones notes. Evidentment, ara això ha canviat, i va en sentit contrari.” Els infants que ballen són de l’escola, un temps varen ser de Jaume Vidal i ara són de La Puresa. “Els tria la professora de música, i normalment agafa els qui treuen bones notes, podem dir que és un al·licient per a l’esforç i l’estudi. Actualment poden ser nins o nines.” influir?
“A vegades la inquietud ve més de fora que de dins”
Sebastià Galmés, coordinador dels Cossiers, troba que les dones han de participar de les danses. Diu: “Als cossiers de Manacor, de fet, hi participen. Els cossiers són homes, però la dama és una dona, i les flabioleres també.” Respecte a què això pugui canviar, diu: “Jo personalment preferiria que seguís així com està ara, però això és la meva opinió personal, tampoc no m’oposaré als canvis.” Tanmateix diu que és una qüestió que ve més de fora que no de dins. “Aquesta inquietud sol venir d’associacions de dones, de periodistes, de polítics, etc. El dia que una al·lota em plantegi poder ballar, no m’hi oposaria.” En qualsevol cas, però, li agradaria que fos una cosa natural: “Quan això passi, que passarà, que sigui de forma tranquil·la i assossegada, sense sensacionalismes.”
“En aquesta sala hi va arribar a haver vint-i-cinc al·lots que aprenien de cosir al mateix temps”
Quan aprenguéreu de cosir? Com us va venir la idea de fer-vos modista? Ja em va venir de petita. Mon pare ja ho deia, “aquesta nina serà modista”, i la…
previous post: “Podria prescindir perfectament d’allò que faig”
next post: Maria Antònia Sansó: “Com a tard d’aquí a mig any tendrem administració electrònica” | 0.825784 | curate | {"fr": 0.003915313225058005, "en": 0.0021751740139211136, "ca": 0.9733178654292344, "it": 0.009280742459396751, "nl": 0.007685614849187935, "pt": 0.003625290023201856} | http://www.centpercent.cat/volem-que-ballin-dones/ |
cawac_ca_20200528_10_174756 | Qui està connectat
En total hi ha 68 usuaris connectats :: 14 registrats, 3 ocults i 51 visitants (basat en els usuaris actius durant els darrers 5 minuts) El nombre màxim d’usuaris connectats ha estat 298 el dg. jul. 08, 2012 5:03 pm | 0.66525 | curate | {"ca": 0.9134199134199135, "ro": 0.017316017316017316, "en": 0.06926406926406926} | http://forum.socpetit.cat/gallery/index.php?sid=52d1b5b5bb67148bf17192f3cc71d33a |
mc4_ca_20230418_16_200659 | Gambades! : Els nostres atletes a les concentracions de la RFEA
Els nostres atletes a les concentracions de la RFEA
Durant aquestes festes nadalenques dos atletes del grup i jo mateix hem estat convocats per incorporar-nos a les concentracions realitzades per la Real Federación Española de Atletismo.
L'atleta de categoria júnior Ferran Bochaca (FCB) assisteix del 26 al 30 de Desembre a la concentració de fons de les categories júnior i promesa que té lloc a la localitat de Puerto Humbria (Huelva), on el proper 23 de Març tindrà lloc el Campionat del Món de Cros. A la localitat andalusa, el responsable de fons, Luis Miguel Landa, podrà fer el seguiment dels atletes amb més possibilitats per representar Espanya en l'esmentada competició mundialista, entre els que es troba l'atleta de la Pobla de Segur.
Per la seva part, Laia Vilalta (FCB), vigent campiona d'Espanya Absoluta Indoor dels 400m.ll., i aquest que escriu serem a la concentració que tindrà lloc a València del 7 al 9 de Gener, on la lleidatana es trobarà amb la resta de l'èlit de la velocitat espanyola, tot just abans de començar a competir en els primers compromisos d'una temporada en la que lluitarà per revalidar el títol aconseguit l'any 2010.
Circular de la concentració de la RFEA de fons
Circular de la concentració de la RFEA de velocitat
a 26.12.10 | 0.858781 | curate | {"ca": 0.9924414210128496, "de": 0.007558578987150416} | http://quimerta.blogspot.com/2010/12/els-nostres-atletes-les-concentracions.html |
wikipedia_ca_20230401_0_480002 | Batalla del Bruc (1836)
La batalla del Bruc de 1836 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.
Antecedents.
A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran i Escrigàs a Prats de Lluçanès el 5 d'octubre va ser sufocada pel capità Manuel de Llauder i de Camín i Galceran va fugir a França. A Morella es va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre, tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre.
Les nombroses partides actuaven sense coordinació mentre a les zones liberals esclataven les bullangues contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als carlins durant la guerra civil.
El comandament del Pretendent va enviar un contingent de forces del territori carlista basco-navarrès, seleccionat entre els més experimentats batallons dels quals disposava, l'agost de 1835, sota el comandament de Juan Antonio Guergué i format per 2.700 homes amb la missió d'organitzar el front a Catalunya. Arribat a la seva destinació Guergué, va aconseguir agrupar una nombrosa força, intentant prendre Olot però fracassant en l'intent. Seguidament Guergué va organitzar les tropes carlistes catalanes en un document oficial que s'enviaria al rei i als capitosts respectius. Després de la marxa de Guergué de Catalunya van assumir el comandament Ignasi Brujó. A principis de 1836 els carlins estaven força mobilitzats, amb accions en tot l'interior de Catalunya, intentant prendre alguna població d'importància que els servís de quarter general. Les fortificacions liberals d'el Bruc impedien l'atac des de les posicions carlines del centre de Catalunya a Barcelona, i Benet Tristany es decidí a atacar-les en març de 1836.
Batalla.
El 15 de març l'avantguarda dels carlins de Benet Tristany es disfressà de liberals arribant a l'encontre de l'avantguarda liberal formada per la legió belga, disparant-los a curta distància i atacant amb baioneta, i a continuació els reforços d'ambdós bàndols s'uniren al combat, i els liberals s'hagueren de dispersar, patint 53 baixes i 50 presoners, quedant els massissos de Montserrat i Sant Llorenç en control carlí.
Conseqüències.
Les partides carlines seguiren disperses i auxiliades pel territori, cosa que impedia ls seva persecució pels liberals fins que l'agost de 1836 Rafael Maroto rellevà Ignasi Brujó que a principis de setembre posà setge a Sant Quirze de Besora, que fou aixecat per Joaquín Ayerbe, qui el derrotà poc després a la batalla de Montesquiu. | 1 | perfect | {"es": 0.012857735379510576, "ca": 0.9821650767316467, "en": 0.004977187888842804} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=480003 |
mc4_ca_20230418_15_702415 | La parròquia de Potries es va constituir a la fi del segle XVI, abans era una rectoria de moriscos pertanyent a Oliva. L’església té la tipologia característica de l’arquitectura religiosa de l’època, planta de creu llatina inscrita en un rectangle amb nau central, capelles laterals, creuer no emergent i torre-campanar ocupant l’espai de la primera capella del costat de l’epístola. Considerem que hi ha hagut, almenys, dues intervencions que han ampliat l’església per la part de l’evangeli. La primera, executada entre la fi del segle XVII i el començament del XVIII, que afecta fonamentalment a les capelles laterals (fent-les més grans i cobrint-les amb cúpula) i a la façana (acurtant-la i disposant a la part superior un perfil mixtilini), ambdues obres molt en la línea del barroquisme propi de l’època.
La segona, duta a terme al primer quart del segle XIX, que comporta la construcció d’una nova capella, dedicada a Sant Blai, a l’altura del creuer, és de planta de creu grega coberta amb cúpula sobre petxines i llanternó; la seua concepció arquitectònica ens remet a les corrents classicistes dictades des de l’Acadèmia de San Carlos de València.
Els traçats de l’ermita són obra de l’arquitecte Carlos Spain, de formació acadèmica, del qual sabem que va ser arquitecte municipal de València. Arquitectònicament es pot enquadrar dins dels corrents neoclassicistes, de tall radical, que es prolonguen durant la primera meitat del segle XIX, sota les premisses que dicta l’Acadèmia de San Carlos, encara que a cavall ja dels nous llenguatges arquitectònics que comencen a irrompre en el context arquitectònic valencià. Les obres s’hagueren de prolongar fins més enllà de l’any 1861, ja que aquest any l’Ajuntament decideix trasdallar el Crist a l’església per acabar la capella major de l’ermita.
Exteriorment l’aspecte de l’ermita és massís, suavitzat pels jocs que creen els volums arquitectònics visibles a l’exterior, i que es corresponen amb l’original distribució dels espais interiors. La façana és d’una sòbria i elegant concepció neoclàssica, dividida en tres cossos, en relació a la divisió de l’edifici en planta. La portada, d’obertura adovellada, articula un ordre toscà de dobles pilastres, estant els intercolumnis perforats per estilitzats buits d’arc rebaixat. La façana està rematada per mitjà d’un frontó triangular, amb òcul cec al timpà i coronat per una petita espadanya amb la campana.
Cal destacar la pràctica absència de motius decoratius, els quals es restringeixen al cos principal o a les inscripcions del pis superior. Amb tot, la disposició simètrica de les obertures alleugereixen la robustesa de la façana i creen un delicat joc de massissos i obertures, de llums i ombres.
L’interior del temple, d’una sòbria senzillesa, reprodueix a petita escala models arquitectònics del més pur classicisme radical acadèmic. Un ordre jònic de pilastres encaixades sobre pedestals articula l’alçat. El senzill entaulament, de fris llis continu, recorre el perímetre del temple, interromput en alguns punts per requadres, a manera de
làpides commemoratives amb inscripcions en llatí, de evident connotació clàssica. Les naus es cobreixen amb volta de canó i faixons, i en la intersecció de la nau i el creuer s’eleva una cúpula amb tambor octogonal sobre petxines. Als peus del temple, sobre l’atri, se situa el cor, que es prolonga sobre les dues capelles laterals. Petits passos permeten connectar les capelles laterals amb els braços del creuer i aquests amb els amplis accessos en forma de capella que condueixen al transsagrari, situat darrere de l’altar major.
Ens trobem davant l’ùltim testimoni de la important activitat terrissera al nostre municipi, d’una manera de viure i treballar que constitueix una part fonamental del llegat cultural dels nostres avantpassats. Està situada al carrer del Cup, núm.6, a un sector del casc urbà on es localitzaven vàries terrisseries, concretament tenim documentades a este sector 5 indústries en producció al començament del segle XX, encara que al municipi hi havien un total de 18 indústries.
La casa no ofereix cap distinció quant a tècniques constructives en relació a la resta d’edificis dels voltants. L’edifici és el característic de l’arquitectura urbana saforenca. Es construix, probablement, a finals del segle XVIII, és una casa de dues plantes, amb dos cossos i el pati interposat.
La part destinada a l’habitatge té una superfície d’uns setanta metres quadrats, enfront d’uns cent cinquanta metres vinculats als afers artesanals propis de l’ofici.
A la planta baixa, la primera i segona crugia són el lloc d’habitatge de la família terrissera, mentre que la tercera crugia i la cambra o planta superior, juntament amb el pati o els coberts adjacents, constitueixen el sector artesanal de l’edifici.
Al pati, llarg i estret, se situen les basses de decantació de l’argila. A l’esquerra del pati, el taller disposa d’una sala menuda, amb accés des de la tercera crugia i des del pati, on s’emmagatzemava el fang ja preparat. Un cobert adjacent s’utilitzava per l’emmagatzematge de llenya per abastir el forn. | 0.890275 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.potries.org/patrimoni.html |
mc4_ca_20230418_12_532465 | 064. Ottawa, 29 de maig de 2005 – Arcadi42
29 Maig, 2005 Arcadi42 Cròniques maratonianes 0
MARATÓ D’OTTAWA, UN PAÍS NOU PER POSAR
FI A LA TEMPORADA 2004-2005
La capital canadenca, Ottawa, va ser l’escenari de la meva marató número 64, el 29 de maig del 2005. Després de l’Antàrtida i Ushuaia, volia fer una marató de ciutat per recuperar la sensació de córrer per sota de les tres hores i mitja. Va ser una bona experiència, en un país on encara no havia corregut cap marató.
Realment, em va anar de conya. Jo la posaria entre les 3 més plàcides de la meva vida, ja que no vaig patir gens i em va sortir la marca que esperava, fins i tot un parell de minuts menys. Potser m’havia posat el llistó molt baix, però prefereixo que em quedi aquesta bona sensació que no pas haver-me hagut d’arrossegar en els últims quilòmetres, com sol passar quan un es posa un ritme massa optimista…
El dia va ser fantàstic. Tot i les previsions, no va ploure gens, però tampoc no va fer ni sol ni vent. La temperatura, ideal. Al matí, com que vam començar a les 7, devíem rondar els 13 o 14 graus, i després va pujar però no crec que arribés a passar mai dels 20. Jo portava gorra per la pluja o pel sol, però, insisteixo, no va fer cap de les dues coses…
Vaig sortir molt ben situat perquè la sortida era mol ampla i la gent, disciplinadíssima, es posava en els corrals pertinents. Érem uns 3.500, però per megafonia van dir que s’havia batut el rècord d’inscrits en el total de les curses que es feien, amb més de 26.000 participants. Cal dir que hi havia, a més de la marató, una mitja, un 10.000, un 5.000 i una cursa de patins. Després de l’himne canadenc, escoltat amb un gran respecte igual que els seus veïns del sud, es va donar el tret de sortida. Només vaig trigar 16 segons a passar per la catifa. El quilòmetre 1 el vaig passar a 5.00, i en el segon ja em vaig posar un xic per sota, com tenia previst. Els parcials cada 5 km de la primera mitja van ser aquests:
Del 15 al 20, 24.59 (amb paradeta a fer un riuet…)
La mitja la vaig passar en 1.44.40 de temps oficial, 1.44.24 de temps real. Anava molt còmode i, sense voler, vaig deixar anar el fre de mà i vaig accelerar una mica, però sense passar-me. El paisatge era molt bonic. Vam passar per unes zones residencials amb unes cases espectaculars. Caram, com viuen els canadencs!. També vam passar pels llocs més cèntrics de la ciutat. Els parcials de la segona mitja han ser aquests:
Del 30 al 35 em va sortir una mica més lent perquè hi havia l’única pujadeta apreciable, en un pont sobre el riu Ottawa. Del 35 al 40 vaig tornar a anar molt bé i els 2 últims quilòmetres i els 195 metres de propina els vaig fer encara per sota de 5, però només per uns segons. Al final, el cronòmetre marcava 3.27.40, o sigui 3.27.24 si li traiem els 16 segons de la sortida… Vaig quedar el 472 de 3.232 acabats i, el què és més important, la primera mitja la vaig fer en 1.44.24 i la segona en 1.43.00. Com manen els manuals!
This Month: 10659 | 0.787908 | curate | {"sl": 0.0013596193065941536, "ca": 0.9632902787219578, "en": 0.018694765465669613, "es": 0.01665533650577838} | http://www.arcadi42.com/ottawa |
mc4_ca_20230418_7_205695 | Canillo es converteix en la capital mundial de l'esquí de muntanya — RàdioSeu 107.2 FM: notícies de La Seu d'Urgell, l'Alt Urgell i el Pirineu
Sou a: Inici / Notícies / Canillo es converteix en la capital mundial de l'esquí de muntanya
Canillo es converteix en la capital mundial de l'esquí de muntanya
Aquest dilluns s'ha fet la desfilada oficial i s'ha disputat la prova de cronoescalada
Canillo ha acollit aquest dilluns la inauguració oficial dels Campionats del Món d'Esquí de Muntanya, que han començat al matí amb la victòria del català Kilian Jornet en la prova de cronoescalada. Un total de 23 equips d'arreu del món han desfilat pels carrers de la població, i posteriorment, concentrats davant del Comú de Canillo, han presenciat un petit concert del Cor d'Encamp i han rebut la benvinguda per part de les autoritats, que han destacat que durant aquesta setmana Andorra es converteix per primer cop en la història en la capital mundial de l'esquí de muntanya.
La cerimònia inaugural ha comptat amb la intervenció del president de la FAM, Hèctor Pascó, el president de la ISMF, Lluís López, el cònsol major de Canillo, Enric Casadevall, la cònsol menor d'Ordino, Consol Naudí, i del secretari d'Estat d'Esports del Govern d'Andorra, Manel Blasi. Tots ells han desitjat molta sort als participants, i han agraït l'esforç dels equips que han vingut de més lluny, com els del Japó, Corea del Sud, Argentina i Xile. Precisament, durant l'acte s'ha fet un minut de silenci per les víctimes del terratrèmol d'aquell país. També hi ha hagut paraules per a la tasca dels gairebé 200 voluntaris i s'ha desitjat que ben aviat aquest esport pugui ser olímpic, ja que el fet que els Campionats puguin comptar amb 23 països demostra que aquesta disciplina té un gran futur.
Els equips han iniciar la desfilada a l'edifici socioesportiu Perecaus a les 18 hores, i han recorregut tot el centre de Canillo acompanyats per una xaranga fins a arribar al passeig del Telecabina, davant del Comú. Allà, la neu que ha començat a caure ha contribuït a potenciar l'ambient muntanyenc de tots els participants. | 0.88099 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.radioseu.cat/noticies/canillo-es-converteix-en-la-capital-mundial-de |
mc4_ca_20230418_4_280890 | Appartamento Victor Trinita Dagultu Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 103 allotjaments a Trinita Dagultu.
Paduledda, Trinita Dagultu, Itàlia - Molt bona ubicació - Veure al mapa
Més informació sobre Appartamento Victor
Set in Isola Rossa, this apartment features a terrace with sea views. Guests benefit from balcony. There is a seating area and a kitchen. Palau is 46 km from Appartamento Victor, while Bonifacio is 49 km away. The nearest airport is Olbia Costa Smeralda Airport, 54 km from the property.
L’allotjament no disposa de recepció. Podeu recollir les claus a: Residence Pala Stiddata - Via Aldo Moro 11C, 07038 Trinita D'Agultu. Els clients han de presentar un document d’identitat amb fotografia i una targeta de crèdit durant el registre d’entrada. Les peticions especials són segons disponibilitat i poden comportar suplements. Cal que informeu el Appartamento Victor de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. En arribar, cal abonar un dipòsit de 100 EUR per si hi ha desperfectes. Aquest dipòsit es reemborsarà el dia de sortida en funció de l'estat de l'allotjament.
Allotjaments a Trinita Dagultu | 0.698634 | curate | {"ca": 0.765015015015015, "en": 0.234984984984985} | https://www.agoda.com/ca-es/appartamento-victor/hotel/trinita-dagultu-it.html |
cawac_ca_20200528_2_18437 | En plena onada de calor, cerco un lloc a recer per fer-ho més suportable. Vaig a parar a una terrassa a la fresca on passa la marinada, on hi ha una colla de coneguts que em conviden a seure. Tot prenent un xampú m’incorporo a la tertúlia. El més jove de la colla sosté que la calorada és un efecte col·lateral de la foguerada que portava el Bou al correfoc. Entre riures comencem a fer-la petar sobre la Festa Major . La majoria coincidim que hi ha hagut molta gent participant als actes i que el pes del tradicional ha estat molt elevat. La tertúlia es va centrant en la clau de la participació. És evident que l’èxit d’una festa major consisteix en que els ciutadans se la sentin seva, que l’estimin i que hi participin, fàcil de dir però difícil d’aconseguir. En aquest punt és obligat anar endarrere tot fent retrospectiva de què ha anat canviant. Algú comenta que la sortida de completes té una cosa que no sap com definir-la, que esborrona. El més gran de la colla li recorda que d’això fa quatre dies i comenta aquelles sortides de completes on eren quatre gats els que estaven a la plaça del Blat i on la majoria de vallencs estàvem a les masies o terrats amb la colla d’amics sopant i menjant la coca. Tot va anar canviant amb el pas del Jordi de Bofarull per la regidoria de Cultura, algú va dir que ell va girar el mitjó. Aquell model de festa organitzada i controlada per l’ajuntament va passar a ser participada pels ciutadans, es va establir el protocol de festa on s’institucionalitzava el seu model i es definien els actes tradicionals, posant fi a llargues disputes d’on anava cada element tradicional en els actes. També es va potenciar la sortida de completes, es van crear els foguerons, l’espai familiar de la plaça de l’Oli, els vespres de Circ (ja desapareguts), el pregó, la petada de globus, la tronada a la tarda i tantes altres coses que s’han anat consolidant i ja sembla que es facin des de sempre.
També constatem que alguns dels que estem combatent la calor a la fresca, van participar activament als actes portant bestiari o bé ballant. Aquest també ha estat un canvi de model nascut en aquella època, que ha donat els fruits ara. Una de les claus d’èxit és que siguin molts els ciutadans que participen de completes, del tomb del poble, de les cercaviles… com més entitats i col·lectius en formin part més gent i entorn se senten pròpia la festa, l’estimen i la difonen. Aquest any amb la incorporació dels bous i el ball de pastorets, s’ha materialitzat aquest estil. La gran quantitat de vallencs que participen al tomb de poble, moment més àlgid de la festa major, encapçalat per l’ impressionant desplegament d’efectius de l’UAF, fa que la festa sigui realment popular.
La part final de la xerrada versa sobre la desmuntada comissió de festes. El que va ser un model de plena participació on es traslladava el poder de decisió als ciutadans, es va anar diluint durant la passada legislatura fins quedar en l’ínfima expressió. Es recuperarà aquell model participatiu o bé es continuarà amb un model dirigit de la Festa on la participació ciutadana en les decisions és una anècdota que s’usa per dir que existeix?
Cal que els polítics que governen s’adonin que la festa major és pel poble i del poble i defugir del paternalisme que es practica atribuint-se els èxits, la participació, de si tots fem pinya…. L’èxit de la Festa Major és que els ciutadans se la sentin seva, hi participin organitza-la i portant-la a terme. A ells cal agrair-los les hores d’esforç i de treball desinteressat per fer gaudir als vallencs i vallenques d’aquests dies de festa.
A ningú se li escapa que ens trobem en una època difícil, on la crisi socioeconòmica ens qüestiona el model social que tenim. Aquesta incertesa ha portat a posposar l’aprovació dels pressupostos municipals fins el mes de juny, quan portem ja mig any executant partides pressupostàries.
L’aprovació definitiva va ser el passat divendres. El pressupost que ha realitzat l’equip de govern no és el que ERC hauria fet, no es correspon al nostre model social ni a les nostres prioritats de ciutat. El pressupostos de CiU són molt restrictius en algunes àrees i retallen alguns àmbits com són les associacions i entitats vallenques, fan desaparèixer algunes partides concretes, redueixen serveis com els d’Ona Valls; en una paraula, es tracten d’uns pressupostos de contenció i que no aportaran moltes solucions significatives als problemes que té la ciutat, sobretot en els problemes endèmics d’infraestructures encallades que dificulten la dinamització econòmica i social. L’absència d’inversions ve agreujada pel deute de quasi 5.000.000€ que té la Generalitat amb l’ajuntament que li genera problemes de tresoreria.
Teníem en front un pressupost que s’aprovaria passés el que passés, la majoria de l’equip de govern ho garantia. Des d’ERC podíem prendre dos camins: un era construir el nostre model pressupostari, entrar en brega amb l’equip de govern i, si m’ho permeten, marcar paquet dialècticament. Era evident que aquesta posició era còmode i agraïda, tant a nivell mediàtic com a nivell de debat. Però teníem una altra possibilitat, contemplar els pressupostos des de les premisses de CiU i mirar d’intentar reorientar algunes partides de cara a millorar el pressupost en alguns punts, que al cap i a la fi podien transcendir en alguns ciutadans de Valls i en algunes iniciatives concretes. Era una aposta pel diàleg en clau de ciutat , amb resultats no gaire espectaculars, potser petits, però des d’ERC pensem que encara que siguin petits si contribueixen a millorar algun aspecte de la ciutat val la pena perdre-hi el temps.
La quadratura del cercle
Aquesta reflexió ens ha portat a pactar unes redistribucions de partides ara i d’altres de cara a les futures modificacions pressupostàries que permetran, encara que sigui en imports reduïts, poder potenciar alguns aspectes que millorin les partides socials, l’ocupació, l’emprenedoria i la recerca en joves i a l’escola de música Robert Gerhard. Per aquest motiu ens vam abstenir en la votació dels pressupostos.
Des d’ERC pensem que en la situació actual cal intentar contribuir a millorar en el que es pugui la Ciutat, ara bé sense deixar de fiscalitzar i controlar l’equip de govern. No és bo estar instal•lat en el NO permanent , perquè es perden oportunitats que poden incidir en els nostres conciutadans.
Hauríem d’aprendre del que feien els nostres pares o avis, que amb els pocs diners que tenien, eren capaços d’organitzar l’economia domèstica, posant-los on calia i prioritzant el que gastaven amb saviesa. Gràcies a aquesta manera de fer nosaltres hem arribat a ser el que som.
Tant de bo els pressupostos municipals siguin capaços de reorientar les partides necessàries per millorar el dia a dia dels vallencs i vallenques
Doncs sembla que en aquesta bonica ciutat amb tres campanars, tres torrents i amb una bona gent, que tenia per costum enfilar-se uns damunt dels altres, les coses han canviat. El Savi Bofill per fi ha arribat i aquesta setmana ha explicat a un grup de ciutadans interessats per l’educació a la Ciutat les seves conclusions. Caldrà estudiar-les amb detall, ja que són moltes i molt interessants. Però ai las, la veritat s’ha sabut: aquestes conclusions les va explicar ja al Virrei i els seus conselles el passat mes de desembre.
Què va passar? Com és que han passat 6 mesos abans de fer-ho conèixer al poble? Potser una tremolor de cames davant les mesures que podien aplicar abans de la nova matriculació, els va fer dubtar i van guardar les recomanacions del Savi Bofill dins d’un calaix. I això que els regidors de l’oposició i alguns dels experts en educació del seu poble els preguntaven: Que sabeu res de l’informe del Savi Bofill? I ells xiulaven!
Ara qui té la pilota a la teulada és el Virrei i els seus consellers, i el poble espera que tingui capacitat de lideratge i voluntat d’aplicar les mesures que li ha dit el Savi Bofill. Perquè el Savi diu que si no es fa un canvi important en molts aspectes i es treballa amb el màxim consens no ens en sortirem.
Calen mesures rigoroses i decidides per repartir mes bé els nens a totes les escoles perquè tinguem una ciutat modèlica en escolaritat i convivència. Cal millorar la informació que reben els ciutadans de tots els centres educatius, fent-la igualitària, cal que totes les despeses que es derivin dels centres ( piscina, xandalls, menjadors…) siguin les mateixes a tots ells. I sobretot cal que es posin mesures per distribuir mes igualitàriament els nens a les escoles.
Perquè ara, els problemes de segregació de la ciutat que portaven a que els pares no volguessin portar els seus alumnes a segons quines escoles, tenen solució! Tot dependrà de la voluntat del Virrei d’aplicar-ho i dels súbdits d’acceptar-ho . I perquè aquest conte tingui un final feliç fa falta que tothom estigui disposat a cedir i canviar una mica i així d’aquí uns anys quan els infants siguin ja grans puguin dir que a la seva ciutat hi ha un model de convivència ciutadana i d’excel·lència educativa de les millors del regne.
Com que fins ara la Ciutat no ha aconseguit aprovar aquesta assignatura pendent, el Savi Bofill ha manat deures al Virrei. Si no els fa haurà de tornar al setembre . I si al final suspèn, la ciutat haurà gastat un bon feix de diners per no res i a més i la planificació escolar a Valls tornarà a repetir curs.
No us perdeu aquest vídeo sobre el sistema educatiu, molt molt recomanable i didàctic.
Avui fa vuit dies, vam viure un plenari maratonià de més d’onze hores. Onze hores continuades, sense pausa, amb tots els regidors asseguts permanentment a la sala de plens amb només les petites absències per anar al WC. Jo em pregunto: calia? Feia falta realitzar aquesta marató? Que preteníem ? Superar algun rècord? Personalment crec que quan fa més de 6 hores que estàs en una reunió on has d’escoltar, reflexionar, debatre i raonar, la capacitat intel•lectual i d’elaboració de discurs es veu minvada i si hi afegim l’absència d’alimentació, encara més. No hauria estat més lògic parar una hora i continuar després o bé seguir un altre dia? Potser calia demostrar alguna cosa. Com deia en Pere Toda, que també va suportar la durada del plenari, al clik de la tertúlia de Ràdio Valls : “sus senyorias avui se han ganado las habichuelas” Jo personalment preferia haver-me-les menjat.
Acudit del GA
Anècdotes a banda, el plenari tenia molts temes i importants; el pressupost, tot el que se’n derivava d’ell : augment de taxes de les llars d’infants i zones blaves, retallades al personal, tancament d’Ona Valls … És clar que per més debat que hi poséssim, el resultat estava cantat, la majoria absoluta de CiU sentenciava l’aprovació de totes les seves propostes. Encara que des de l’oposició féssim observacions i aportacions, cap no va ser incorporada. Per posar un exemple: parlem de les zones blaves . L’equip de govern ens presenta una apujada generalitzada i un augment de zones de pagament al Passeig de l’Estació, Vallvera i al pàrking del Barri Vell. També proposen fer una nova zona gratuïta al voltant de la casa de les punxes per compensar la pèrdua d’aparcament del Passeig de l’Estació. Des d’ERC els hi proposàvem la creació d’una nova zona d’aparcament gratuïta al voltant del convent del Carme connectant amb el pàrking actual de la Cooperativa. També suggeríem que s’obrissin les zones gratuïtes al mateix temps que s’amplia la zona blava, per no causar tant impacte en els usuaris. Però sembla que no serà així, per tant la nostra impressió que ens trobem davant d’una mesura purament recaptatòria es referma. De fet en el pressupost s’esperen ingressar 40.000€ de més per la gestió dels aparcaments. Els grups de l’oposició també portàvem temes per la seva aprovació al plenari. Des d’ERC en vam presentar dues: una demanant que el 0’7% que es recapta a l’IRPF i es destina a entitats amb finalitats socials, sigui transferit a la Generalitat, perquè el govern de Catalunya el distribueixi en el nostre país i no passi com fins ara, que des d’Espanya es reparteix menystenint les organitzacions socials de Catalunya. Va ser aprovada.
.
L’altra moció era en suport al moviment NOVULLPAGAR , que no va ser aprovada. A la gent d’ERC de Valls ens sap greu que quan tractem temes en clau de sobirania i defensa dels nostres drets, Convergència i Unió no sigui capaç d’assumir la valentia suficient per donar suport a les mocions. Amb la moció que dóna suport als ciutadans que no volen pagar els peatges i denuncia el greuge comparatiu a que estem sotmesos els catalans, CiU va donar llibertat de vot, i com sempre la moció no va prosperar; un repartiment equilibrat entre el sí, el no i l’abstenció. Aquest fet es repeteix sovint: en la moció de l’estelada al balcó, en la declaració de municipi republicà … on les abstencions són majoritàries i l’Alcalde sempre s’absté; per tant, en cas d’empat, la moció no prospera. No s’hi val a fer proclames independentistes el cap de setmana i durant la setmana fer equilibris i mirar d’acontentar a tothom. Espero que ara que ja hem fet el segon plenari més llarg de la democràcia a Catalunya, ens conformem amb el rànquing i no tornem a fer la bogeria d’un plenari tan llarg.
Una de les moltes accions del moviment #novullpagar que podeu trobar al canal de youtube
El passat dimarts a la sala de plens de l’ajuntament de Valls es féu l’acte de lliurament dels títols de reconeixement Ciutat de Vall s. Aquest és el segon any que és fa, es va iniciar l’any 2010. L’acte pretén reconèixer a ciutadans i entitats que per la seva trajectòria han fet ciutat. Ja era hora que es comencés a valorar i tractar com es mereixen tants i tants ciutadans que han fet que Valls sigui el que és.
Valls sempre ha estat una ciutat que ha viscut d’esquena als seus. Aquí la famosa frase de “ningú és profeta a casa seva” es fa realitat d’una forma exagerada. Tenim una forma de fer que no valora la feina dels nostres ciutadans, entitats i associacions. Molts cops ens emmirallem en el que fan a altres ciutats i altres persones i no som capaços de positivar el que fem com a ciutat.
Jo vaig tenir l’honor d’instruir l’expedient del Lluís Figuerola i Ortiga, una persona que va portar des de petit el teatre a la sang i va contribuir a normalitzar el fet teatral a Valls en temps difícils pel català. Ell com molts altres dels protagonistes de l’acte de dimarts, han estat oblidats durant anys per la ciutat, gent que ha triomfat a mig món com el Jaume Solé, altres que han fet una tasca silenciosa i constant per la ciutat com el Domingo Solé , treballant pel nostre patrimoni arqueològic i que no ha vist mai que Valls fes un gest per donar-lo a conèixer. I tots els altres protagonistes de l’acte, La Josefina Ferré, el Rogeli Montalà, el Josep M Torné, el Josep Gatell i la Coral Cors Alegres que han treballat sempre pensant en Valls.
Els homenatjats
Vull felicitar l’empenta que l’equip de govern ha donat a aquest acte i la seva voluntat de seguir per aquest camí. Com bé va cloure l’alcalde: “ Valls som el que som per la feina que fem tots de forma individual i que fa créixer el col·lectiu que som com a Ciutat” La llàstima és que l’acte va haver de reconèixer a 4 persones a títol pòstum, aquest és el peatge que la ciutat ha de pagar pels anys d’endarreriment que porta en la tasca de reconèixer aquesta feina individual dels ciutadans de Valls. Esperem que la continuïtat de l’acte, faci que puguem reconèixer les trajectòries personals i col·lectives en vida.
Tant de bo aquesta manera de fer s’estengui entre tots els vallencs i vallenques i comencem a estimar amb força el que tenim i el que som, sentint-nos orgullosos del que es cou i es fa a la nostra ciutat. Perquè aquesta actitud ens ajudarà a progressar.
Si extrapoléssim aquesta actitud d’orgull de ciutat a tots els àmbits : comercial, industrial, cultural, associatiu, intel·lectual… tindríem més força com a capital interior del Camp de Tarragona, perquè si no creiem en nosaltres mateixos qui voleu que hi cregui.
Per posar un exemple, l’altre dia en el seu Blog el Sergi Ribé parlava dels cinemes de Valls, que tots els reivindicàvem i pocs els usem, ara bé si tanquen tornarem a posar el crit al cel. Si enlloc de queixar-nos tant i dir que a Reus i a Tarragona estan millor els cinemes o el comerç, i consumíssim més a Valls, potser com a Ciutat avançaríem.
També se’ns ha dit molt que som un poble de capelletes, quan es porta a terme una nova iniciativa, sempre hi ha algú no la veu del tot bé i n’engega una altra de similar, sense ser capaços de sumar-nos tots en el projecte per fer-lo millor. El darrer exemple el podem trobar amb el bou, tants anys sense i ara en tindrem dos! Com en molts altres àmbits que també en tenim dos o més.
Si enlloc de generar dualitats en els projectes per fer el complementari de tot, fóssim capaços de sumar-nos i anar tots a una, no ens seria tant difícil reconèixer el talent i l’excel·lència dels nostres conciutadans per sobre de les diferències que hi tenim.
Espero que aquest camí que hem iniciat en el reconeixement dels nostres conciutadans i entitats, s’encomani en les nostres actituds del dia a dia.
L’actual equip de govern de Convergència i Unió està obsessionat amb el control de la informació, de fet deu ser una consigna de partit, només cal veure el que està fent CiU a l’actualitat amb TV3 i Catalunya Ràdio on fa fora professionals independents ideològicament i hi posa servidors del partit per controlar la informació, la darrera perla és el nou director de Catalunya Ràdio, que és militant d’Unió.
Sembla que aquestes consignes fa temps que també planen per Valls. El 23 d’abril, de cop i volta es va ordenar silenciar la ràdio municipal. El director de la ràdio, un dels càrrecs de confiança de l’equip de govern, es reuneix a les 2 del migdia amb els dos treballadors; els hi comunica el tancament i que apaguin el senyal de l’emissora. Els que estàvem escoltant Ona Valls, vam assistir a la tancada d’emissió de la ràdio de Valls. Sense un comiat, sense una explicació, deixant amb la paraula a la boca a la vora de trenta col·laboradors que participen en la programació setmanal amb més de 18 programes diferents. Un projecte que va néixer l’any 1998 i que durant 14 anys ha anat informant als ciutadans de Valls de l’actualitat.
Els col·laboradors, els oients i la ciutadania es pregunten què passa? Perquè s’ha de tancar? I l’equip de govern ens explica que cal fer ajustos econòmics, retallar despeses… Un servidor ha gratat una mica la crosta de les informacions per separar la realitat de la demagògia.
L’estalvi econòmic sempre és relatiu, depèn de l’interès que es té per gastar en una cosa o en una altra. Com deia a l’inici, Convergència i Unió té una veritable obsessió pel control de la informació, de fet des de la passada legislatura l’equip de govern s’ha anat rodejant de càrrecs de confiança especialitzats en comunicació, oratòria, politòlegs i desenvolupadors de campanyes electorals. No tenim diners per pagar el sou dels dos treballadors de la ràdio que no arriba a 54.000€ anuals amb el cost de seguretat social inclòs, però sí per pagar un assessor de comunicació que ens costa 62.400€. No és demagògic estalviar dos sou que no arriben als 1300€ mensuals i gastar més de 167.000€ anuals en tres càrrecs de confiança que elaboren el discurs polític, cuinen la informació que ha d’arribar al ciutadà, dissenyen l’estratègia comunicativa enfocada als rendiments electorals. Es veu que aquests diners dels ciutadans de Valls estan ben destinats; és clar, m’oblidava que per CIU, la permanència al govern de la ciutat és la prioritat informativa.
Podem posar un altre exemple, Valls es gasta 87.000 € en el consorci de Tac 12. Podem pensar que és una inversió per difondre i promocionar la nostra ciutat al Camp de Tarragona, però a més, contracten un càrrec de confiança que ens costa 42.250€ per generar el 80% de les notícies de Valls que surten a Tac 12. Creieu que la informació serà plural, no partidista, o bé es tractarà d’informació esbiaixada i de l’interès de l’equip de govern?
Aquesta obsessió per preparar i controlar la informació que es dóna als ciutadans és una clara manipulació política que sofrim tots els ciutadans, que només veuen les coses des d’un punt de vista.
També ens podem preguntar per què no s’ha intentat durant aquests anys que hi hagués publicitat a la ràdio i així reduir els costos? Potser no interessava donar-li viabilitat, en la passada legislatura es van rebutjar ofertes de publicitat del Corte Inglés i de Carrefour.
El nostre alcalde insisteix molt que Valls som tots i que entre tots s’ha de fer ciutat. Doncs la ràdio fa 14 anys que fa ciutat, durant aquest anys han estat moltes les iniciatives que s’ha tirat endavant. Una d’elles ha estat Escoles en Ona, un ambiciós projecte dedicat a que els escolars elaborin el seu programa i que està en antena setmanalment els dimecres a les 12. Que devien pensar els escolars que van arribar dimecres passat a la ràdio i van haver de marxar perquè s’havia tancat.
Podríem repassar molts dels programes que s’han fet i molts col·laboradors que hi han passat, ciutadans que desinteressadament dediquen part del seu temps a difondre què es cou a la Ciutat: en tema d’esports al Pilotades, posant-nos al dia del que fan les entitats a Valls, donant-nos informació cultural, de cinema, de llibres, de castells… Un altre apartat prou important és la col·laboració de molts comerciants de Valls que oferien consell i ens explicaven coses de cuina, estètica, d’animals de companyia, de viatges, de medi ambient, de consums, de llibres…
Si això no es fer ciutat que algú m’expliqui què és!. I el darrer exemple que posaré és per llogar-hi cadires. Tots sabem que reivindiquem Valls com a Ciutat bressol dels castells i que l’alcalde sempre parla dels castells com un fetd’identitat dels vallencs. Valls comptava amb un programa radiofònic Plaça Castellera que feia Ona Valls i que s’escoltava a tot Catalunya a través de Com Ràdio, la desídia i la falta d’inversió va fer que durant la passada legislatura es deixés de fer. Sabeu qui el fa ara per tot Catalunya? Ràdio Vilafranca.
Potser aquests diners dedicats a la ràdio no estaven malbaratats, potser son una millor inversió per la ciutat que gastar els diners amb el control de la informació.
No hi ha res pitjor que un malalt se’t mori a les teves pròpies mans, una barreja d’impotència, ineficàcia, culpabilitat i fatalitat. Això és el que ens està passant a Valls amb el comerç. El comerç està malalt i aquesta infecció es va estenent com una veritable pesta negra per la ciutat, davant la ineficàcia del nostre ajuntament.
Jo vaig néixer al carrer St. Antoni, un veritable eix comercial. Lluny d’aquella època en que jo jugava en un carrer amb 6 forns de pa, 5 perruqueries i barberies, 4 carnisseries, 3 botigues de roba, un carrer on hi trobaves un fuster, una pensió, una ferreteria, una farmàcia, una tintoreria i fins i tot un taller de bicicletes i motos. Si no em falla la memòria hi havia més de 38 establiments comercials, avui arribem escassament a la dotzena. La mateixa reflexió la podríem fer del carrer de la Peixateria, Forn Nou, Major, Carnisseria, plaça de l’Oli, St. Oleguer, indrets on l’epidèmia ha estat especialment crua. Hi ha altres indrets on està començant a estendre’s: carrer de la Cort, el Pati ….
Quan una epidèmia es propaga, les autoritats competents han d’actuar amb diligència i amb mesures dràstiques per evitar mals majors. És evident que no ha començat aquest any, ve de llarg i tothom ha d’assumir la seva responsabilitat en aquest problema. Però el que sí que és obvi és que portem sis anys amb la llei de barris, que portava sota el braç 400.000€ per dinamitzar el comerç i la promoció local i turística del barri. Sorprenentment aquesta arribada d’antibiòtics i recursos mèdics per guarir la malaltia, s’han usat sense un pla estratègic; com en aquells estats tercermundistes on l’ajuda internacional s’escola entre els dits i sembla que no tingui efecte.
L'epidèmia ja ha deixat comerços tancats per sempre.
Sis anys sense un projecte definit pel comerç, tapant forats, creant ajudes al lloguer comercial i a la rehabilitació, que molts cops no s’han aplicat per manca de demanda. Com es pot guarir un malalt sense un bon diagnòstic i un bon tractament, i una epidèmia sense un pla de xoc i una estratègia.
Malauradament quan des d’Esquerra Republicana de Catalunya hem demanat a l’equip de govern de Convergència i Unió què es pensa fer per dinamitzar-ho , per canviar la tendència, quin projecte tenen. … La resposta és la mateixa: que ja estan fent moltes coses, que si al darrer any s’han obert 10 comerços nous, que si patatim, que si patatam… I perden la veu quan es pregunta: Quans van tancar al darrer any? Quins dels que van obrir, fruit d’aquestes ajudes en els darrers 6 anys, encara estan oberts? En els que compteu per oberts hi ha també els canvis de titular i els trasllats de comerços dins del mateix barri? Teniu o penseu fer algun pla estratègic pel comerç a la zona? Quans establiments tancaran el proper any per jubilació? Aleshores l’afonia s’apodera de l’equip de govern, i ens quedem amb aquella resposta de “No sap, no contesta” típica de les enquestes, quan un ignora o bé no es vol mullar.
Des d’Esquerra creiem que hi ha moltes coses per fer enfront a aquest problema i és urgent fer-ho aviat. Un exemple senzill que no ha anat més enllà d’una tarda de feina: a la zona hi ha 4 comerços que aquest any 2012 tancaran definitivament perquè es jubilen sense que cap familiar vulgui continuar el negoci. Costaria molt poc crear una borsa d’oportunitats de negoci amb aquest establiments i facilitar i ajudar que nous emprenedors agafessin les regnes d’aquestes botigues.
Valls es troba en un dilema: botiga vivent o comerç mort , esperem que el pla estratègic que tingui el govern municipal per eradicar aquesta pesta negra no sigui treure la Mare de Déu de la Candela en processó.
Hi havia una vegada una bonica ciutat; amb tres campanars, tres torrents i amb una bona gent, que tenia per costum enfilar-se uns damunt dels altres. Des de feia temps, però, tenien un greu problema. Els nens que havien d’anar a les escoles estaven dividits. El rei que manava al país, havia disposat que hi hauria dos tipus d’escoles: les públiques, que eren les que l’estat havia creat i unes altres que n’hi deien concertades, que no les va crear l’estat, però que per disposició reial, rebien també diners del rei, perquè així els pares no les haguessin de pagar. Per tant l’educació en aquesta ciutat era gratuïta per tots els ciutadans.
Vet-ho aquí, que ens els darrers anys s’havien creat greuges entre les escoles, n’hi havia que tenien molts nens de famílies de fora i d’altres que tenien nens als que calia dedicar-hi més esforços per la seva educació, els anomenaven nens amb necessitats educatives especials. El problema es feia tant gros, que alguns pares no volien portar els seus fils a segons quines escoles i poc a poc la societat s’anava segregant.
El virrei que manava a la ciutat no sabia que fer . Si feia canviar les coses tenia por que la gent es revoltés i potser decidissin canviar de virrei; per altra banda, a molts amics seus ja els hi anava bé que tot seguís igual.
Els assessors del Virrei
Capficat per com podria sortir d’aquell atzucac, reuní la seva cort de regidors que entre reverències li donaren consell. També anà a parlar amb els seus assessors , uns joves molt ben pagats que s’esforçaven a satisfer-lo i a garantir que el virrei no perdés el seu estatus, car els hi anava la feina.
L'assessor més ben pagat!
Després de deliberacions van tenir una gran idea entre tots: “El millor és treure’ns la responsabilitat de sobre, que ho decideixi un altre!” I fou així com van anar a cercar el savi més saberut de totes les escoles: El Savi Bofill. Ell diria que calia fer, a canvi d’una bona picotada de diners. Si la solució no agradava als habitants de la ciutat, sempre es podria donar les culpes al savi Bofill. I si per contra, la gent ho trobava bé, seria obra i gràcia del Virrei. Una jugada perfecta.
Els dies passaven i els ciutadans i sobretot els mestres demanaven quan tindrien la recepta màgica del savi Bofill. Però ves per on, no arribava; el regidor d’ensenyament anava donant excuses de mal pagador: que si no han acabat, que si aquesta setmana no pot venir, que el savi Bofill és gran i s’ha refredat… però no patiu que ja arribarà la solució i s’acabaran els problemes.
Finalment va passar un altre any i el savi va venir de nit i va ensenyar els resultats en secret al Virrei i als seus regidors. No se sap si es van espantar amb la solució, o van tenir por d’aplicar-la, però el que sí se sap del cert, és que els ciutadans van haver de tornar a matricular els seus fills a les escoles sense que s’apliquessin les recomanacions del Savi Bofill.
Què havia de ser del futur de la convivència en aquell indret, si des de les escoles no s’integrava? Es preguntaven els experts en educació de la ciutat.
Aquest conte és inacabat, per aquells atzars de la història el final no ens ha arribat .
Però com que tots els contes populars acostumen a tenir un final feliç, ens voldríem imaginar un desenllaç que hauria estat com cal:
El virrei podia haver decidit aplicar els consells del savi Bofill i dels educadors de la ciutat, podien haver acabat vivint en harmonia els uns amb els altres, compartint escoles, barris i amics i sent exemple d’integració i cohesió social per als homens i dones de tot el reialme, en aquella bonica ciutat on la gent tenia el costum d’enfilar-se uns damunt dels altres. Sempre més podien haver estat feliços, , i menjar molt anissos… O no…
Fa pocs dies i ben a prop de casa nostra Convergència feia el seu Congrés i de cop i volta per tots els mitjans informatius va sortir la bona nova: Convergència ha fet un gir copernicà cap a la independència, volen l’estat propi!
Davant d’aquest devessall informatiu per terra mar i aire un es pregunta: novetat o canvi de sinònim? Quants cops li hem sentit a parlar a convergència de sobirania, casa del catalanisme, nacionalitat… i tots els noms que us pugueu imaginar, quans eufemismes per anar marejant la perdiu!
Celebro que a partir d’ara aquest nou horitzó cap a l’estat propi, sigui el far que guiï Convergència Democràtica de Catalunya i que el vaixell que porta els independentistes cap al nostre destí s’hagi de fer més gran per encabir-hi molta més gent. Perquè no és sinó amb la unitat i la a força de tots que podem aconseguir aquest anhelat objectiu.
Tant de bo aquest cop sigui veritat i CDC estigui a l’alçada del que van proclamar en el Congrés i no acabi decepcionant els seus militants i votants. Suposo que ara, per ser conseqüents, començaran a treballar, amb els que ja ho volem, per convocar un referèndum d’autodeterminació per proclamar l’estat català, com ho farà Escòcia al 2014.
Nou mapa del temps a TV3
Però de moment els gestos són uns altres. Un, per demostrar que vol anar cap un lloc, s’hi ha de posar a caminar, i a més fer-ho en la direcció correcta. I sembla que CDC està fent un camí que la porta lluny d’aquest horitzó. Anant de bracet amb el PP poc es treballa per l’estat propi. Amb uns companys de viatge així, no és estrany que es facin pactes com els de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, on el PP podrà prendre decisions de primera magnitud a TV3 durant els propers sis anys. Algú es pot imaginar que continuarà tota la feina que s’ha fet durant els darrers 30 anys per la llengua i la cultura del país, sota la fiscalització del PP? De moment ja s’ha tancat el Canal Internacional de TV3.
També veurem a CiU votant a favor dels pressupostos del PP a Madrid, uns pressupostos que ja ens han anticipat que no seran bons per a Catalunya. En el passat plenari, el nostre alcalde clamava a treballar junts i ajudar la Generalitat perquè Espanya no ens segueixi escanyant, ja ens sembla bé fer-ho, però si quan gires l’esquena CiU corre a abraçar-se amb el PP i li riu totes les gràcies a Madrid, de poc servirà aquest front comú que demanava el nostre alcalde.
Insubmisió fiscal
Per fer front d’aquesta asfixia, n’hi ha que fa anys que demanem el concert econòmic. D’altres parlen de pacte fiscal, un pacte que no sabem el que vol dir, ni coneixem el seu abast. És molt preocupant el que va dir el president Mas després del congres: Si el pacte fiscal fracassa, haurem de crear una hisenda pròpia. Caram! Ja tenim una nova parauleta a afegir a la llista dels eufemismes convergents. Siguem valents i fem les coses! Fa pocs mesos uns empresaris de Ciurana volien pagar els seus impostos directament a Catalunya i demanaven a la Generalitat que ho fes, però el Govern de CiU va amagar el cap sota l’ala i com si sentís ploure. Ara ens hem de creure també tot això. No voldria que totes aquestes afirmacions i la proclamació que CDC ha fet un canvi de rumb, traçant ja el camí cap a l’Estat Propi, acabi amb una gran decepció col·lectiva del país. Com deia fa unes setmanes en aquest setmanari, amb CiU, jo com Sant Tomàs.
I si algun militant de CDC té algun dubte que l’aposta de CDC és realment seriosa per arribar fins al final d’aquest camí, aleshores que ajudi ERC, perquè estem convençuts que les nostres receptes són les millors pel país, i perquè estem compromesos a fer tot el que cal per aconseguir la plenitud nacional i el benestar dels catalans.
Dilluns, tot parlant amb gent diversa de la vaga, sorgia el comentari que de la crisi se’n surt treballant i no vaguejant. Una afirmació fàcil i demagògica. És evident que cal treballar per tirar endavant el país en aquests moments tant complicats econòmicament, però això no treu que tots els ciutadans tinguem el dret de manifestar-nos contra una reforma laboral i un govern que ens retalla els nostres drets fonamentals.
Jo vaig defensar que cal anar a la vaga general i ahir dijous vaig ser un dels milers de ciutadans que van dir PROU. A ningú se li escapa la complexitat de fer vaga en un context de crisi greu. Però la intransigència del Govern del PP, amb una política que empobreix la societat catalana i debilita l’economia productiva, reclama que la societat es mobilitzi. Cal ser molt respectuós amb tots el drets; el de Vaga i el de treballar. Malauradament però, degut a la nova reforma laboral, hi ha hagut moltes pressions per evitar que la gent pugués exercir el seu dret a Vaga. Corria per la xarxa un llarg llistat d’empreses on s’ha coaccionat als treballadors, s’amenaça amb l’acomiadament als vaguistes ( http://bit.ly/H7aCnx ). El més preocupant és que amb la nova reforma se’ls podrà acomiadar al·legant qualsevol cosa: que si han baixat les vendes, que s’hi s’ha perdut quota de mercat…. Quina empresa no ha tingut un retrocés en les vendes en un context de crisi internacional? És la porta oberta a l’acomiadament lliure.
També cal remarcar el gran esforç que han fet tots els treballadors que han anat a la vaga. Sabem el que costa a moltes famílies arribar a final de mes i el sacrifici que comporta renunciar als diners que es descompten en fer vaga. Aquells que van a treballar i no sacrifiquen res, quan s’aconsegueixin les millores per les que s’han sacrificat els vaguistes, hi renunciaran? O bé estaran contents de tenir millors condicions laborals? Aquest és un argument sobre el que no s’hi reflexiona gaire.
Des d’Esquerra Republicana de Catalunya defensem una reforma del mercat de treball cap a una direcció socialment positiva: que abarateixi l’entrada en el mercat laboral en lloc de destruir més ocupació , que doni seguretat als treballadors quan perden la feina, i que les retribucions, les condicions de treball o l’acomiadament no restin al lliure arbitri d’una de les parts.
Tornant a l’argument inicial, de la crisi se’n surt treballant i no vaguejant; jo la secundaria si per vaguejar entenem fer el dropo, no tenir interès per la feina, ser un penques…. I hi afegiria una altra idea, de la crisi se’n surt amb més independència. M’explico: si despleguem les atribucions que ens donava l’Estatut, fent possible d’esdevenir l’administració laboral única de l’Estat a Catalunya amb competències executives sobre la negociació col·lectiva i les relacions laborals i disposéssim del finançament suficient, podríem donar veritables solucions a la crisi, que no passessin per la retallada de drets i de serveis als de sempre.
Per això hem de defensar el dret a decidir sobre el nostre propi mercat de treball i amb els nostres diners podrem desenvolupar un model català de relacions laborals , que fomenti la participació dels treballadors en la gestió i la presa de decisions, adequat al nostre nivell de vida, i a les necessitats del teixit productiu del país, que en un 90% son petites i mitjanes empreses.
La gent d’Esquerra Republicana creiem en l’equilibri entre els drets socials i la iniciativa empresarial, i creiem en tot allò que estimuli les expressions de diàleg social, fonamentades en la negociació col·lectiva . En moments de crisi social i econòmica greu com l’actual el diàleg social i els grans consensos són més necessaris que mai. Perquè de les dificultats generals que ens afecten a tots i totes, només en sortirem en base a decisions col·lectives àmplies, que redrecin unes polítiques imposades i regressives que empobreixen la ciutadania.
Enfront l’atur i la retallada de drets socials, apostem pel consens, la seguretat i la responsabilitat social i econòmica dels Governs i de tot el conjunt d’agents socials. | 0.865362 | curate | {"ca": 0.9848048839523438, "es": 0.01113412043137993, "it": 0.0006454562568915902, "pt": 0.0021515208563053006, "oc": 0.0004034101605572439, "fr": 0.0008606083425221203} | http://www.jordicartanya.cat/tag/esquerra-2/page/4/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_586641 | Els dies 29, 30 i 31 d'octubre hi ha les eleccions a l'Assemblea de Representants del Consell per la República. El termini de presentació de candidatures acaba avui.Sabeu si hi ha gent independentista que s'hi presenti? Us hi presenteu vosaltres?Els processites-autonomistes hi presentaran la seva gent, però cal intentar tenir gent independentista en aquest òrgan, i encara millor si fos majoria.Podem comentar aquí a qui penseu votar quan es coneguin les candidatures.
Caldrà estar atent per vore la representació de gent realment independentista. Cal reconèixer l'esforç que estan fent des de Poble Lliure i des d'Independentistes d'Esquerres per disputar l'hegemonia als processistes i que són els únics de l'òrbita de l'EI que s'han implicat en el Consell per la Republica. Una vegada sapiguem qui són els elegits podrem saber fins a quin punt l'invent pot servir per reprendre un nou embat a l'estat o no.També IE s'ha esforçat d'estendre el Consell a tots els Països Catalans, n'ha impulsat la delegació a les Illes i aviat serà presentada la del PV, i ha aconseguit tenir dos electes per al PV i les Illes en els òrgans nacionals del Consell (a vore si n'aprèn la CUP!). Espere que a la CAC hi haja candidats tan potables com alguns dels que es presenten pel PV i les Illes.Encara no t'has inscrit al CxR?Obert el termini de candidatures, Laura, per la circumscripció País Valencià - Franja de Ponent, i Jaume Sastre Laura, per les Illes, han anunciat la seva participació. Pedra picada, Solvència i potència garantides! Visca la Terra! pic.twitter.com/yoHqo2OUku— Bartomeu Mestre Laura) September 28, 2021
El que no entenc és perquè la circumscripció Franja de Ponent va amb el País Valencià i no amb Lleida o un representant a part. | 0.876285 | curate | {"ca": 0.9515011547344111, "it": 0.008660508083140877, "en": 0.03983833718244804} | |
mc4_ca_20230418_16_494516 | Puntuacions dels clients i valoracions: companyies de lloguer de cotxes a Sharm El Sheikh Aeroport
Valoracions de lloguers de cotxes i puntuacions de companyies a Sharm El Sheikh Aeroport
Rentalcars.com es el nom comercial de TravelJigsaw Societat Limitada registrada a Anglaterra i Gal•les (Numero: 05179829) a l’adreç a 100 New Bridge Street, London, EC4V 6JA. ID: 3632A | 0.503313 | curate | {"ca": 0.5040650406504065, "es": 0.4715447154471545, "de": 0.024390243902439025} | http://www.rentalcars.com/ca/airport/eg/ssh/ratings/ |
crawling-populars_ca_20200525_28_77382 | La pista de gel de Vilafranca del Penedès és una de les activitats familiars que pots gaudir aquestes vacances de Nadal. Oberta tot el Nadal, pots aconseguir vals de descompte a les botigues del municipi.
Consulta la programació de Nadal a Vilafranca a la web municipal.
Web
Vine a conèixer l'obra de l'arquitecte modernista Ignasi Oms, contemplant l'entorn natural des del lluernari i a gaudir de l'Anella Verda de Manresa.
Et proposem un viatge per la natura, la cultura i la història del paisatge del vi. Descobreix per què el Penedès és com és a través d’un itinerari plantejat per fer en cotxe. El destí és tan important com el propi trajecte. Bon viatge!
In the past, people went to this lake in Gavà to catch eels. Nowadays, on Murtra Day, animals are released there.
Follow us:
Would you like to receive our newsletter? | 0.700841 | curate | {"ca": 0.7963190184049079, "es": 0.0036809815950920245, "en": 0.2} | : /web/agenda/-/pista-de-gel-a-vilafranca |
mc4_ca_20230418_16_294058 | Hotel Apartamentos Aralso Sotillo Segòvia Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Hotel Apartamentos Aralso SotilloAvenida Gran Canaria, 20, La Lastrilla, Segòvia, Espanya, 40196 - Veure al mapaExcel·lent9,0Basada en105comentarisHotel Apartamentos Aralso SotilloVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 25 fotosMolt bona ubicació 8,4Veure al mapa8,4UbicacióParticularitats que li encantaranaire condicionat
Comparar amb allotjaments semblantsSelecció actualHotel Apartamentos Aralso SotilloHosteria NaturaHotel Don FelipeValoració dels clientsExcel·lent 9,0 (105 comentaris)Excel·lent 9,0 (2222 comentaris)Excel·lent 8,7 (43 comentaris)BarriLa LastrillaSegòvia CentreSegòvia CentreWi-Fi Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTADesdejuni Desdejuni inclòs Desdejuni inclòs Desdejuni inclòsSeleccionar datesMés informacióMés informació
Sobre l'allotjamentDescripcióOffering accommodation with air conditioning, Hotel Apartamentos Aralso Sotillo is located in La Lastrilla, 2.7 km from Segovia. Pedraza is 30 km from the property. Free WiFi is offered throughout the property.
Navacerrada is 27 km from Hotel Apartamentos Aralso Sotillo. Adolfo Suarez Madrid-Barajas Airport is 69 km away.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatempolles d'aigua de cortesiasala d'estaraparell de televisióforn microones articles de tocadornevera Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantL’allotjament no disposa de recepció. Podeu recollir les claus a: Avenida Gran Canaria 20, 40196 Segovia. Cal que informeu el Hotel Apartamentos Aralso Sotillo de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació.Mostrar més | 0.818809 | curate | {"ca": 0.8359621451104101, "en": 0.13384407390716538, "es": 0.030193780982424517} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-apartamentos-aralso-sotillo/hotel/segovia-es.html |
mc4_ca_20230418_4_752776 | una finestra de bon temps: On pixa “sr. Bono”, sobre els seus mateixos “camarades”, vestint ell camisa blava?
Publicat per Esteve a les 9:43 a. m. | 0.515116 | curate | {"it": 0.2708333333333333, "ca": 0.7291666666666666} | http://unafinestradebontemps.blogspot.com/2006/02/on-pixa-sr-bono-sobre-els-seus.html |
mc4_ca_20230418_14_704516 | Festeros y paisanos dicen No al cambio de fechas de las fiestas – Cofradía de San Jorge, Banyeres de Mariola
Festeros y paisanos dicen No al cambio de fechas de las fiestas
Banyeres digital, BD
El valor de la tradició, l’immobilisme o el No al canvi de les dates tradicionals de celebració de les festes de Moros i Cristians de Banyeres de Mariola ha estat el resultat que han desvetllat les urnes en la consulta popular realitzada al llarg del diumenge 12 noviembre, tot i que l’abstenció ha representat el 39,96 % del cens que estava xifrat en 5.988 votants.
Tancat el corresponent escrutini en les 10 taules habilitades als efectes, l’opció del No al canvi ha obtingut un resultat de 2.540 vots, xifra que representa el 72,08 % dels vots emesos, mentre que el Sí ha estat recolzat per un total de 984 vots, es decir, el 27,92 % dels vots comptabilitzats. Por otra parte, un total de 35 banyerencs ha emès la seua voluntat votant en blanc, a més dels 36 nuls. así pues, i en haverse superat amb suficiència el 40 % dels sufragis emesos conforme s’establia a la normativa de la consulta, les festes de Banyeres de Mariola continuaran celebrant-se en les seues dates tradicionals del 22 Alabama 25 d’abril de cada any.
Josep Sempere, alcalde i president d’honor de la Comissió de Festes de St. Jordi, ha realitzat una primera valoració del resultat de la consulta dient que «respectem la voluntat popular que ha decidit que les festes continuen en el seu calendari tradicional. nosotros, com Ajuntament, el que hem fet ha sigut donar veu al poble perquè es manifestara al respecte quan han hagut en diferents etapes anteriors distints posicionaments al voltant de si les festes devien celebrar-se en les seues dates tradicionals o si calia optar per la flexibilitat . L’Ajuntament en cap moment s’ha posicionat amb una postura o l’altra». Per la seua part, Fernando Sempere, com a president de la Comissió de Festes de St. Jordi, també ha indicat que «hi ha que respectar els resultats i a partir d’ara cal seguir treballant per millorar la festa».
La consulta ha comptat amb un 60,04 % de participació del vora 6.000 votants entre festers i paisans que figuraven en el cens, quantitat més baixa que en qualsevol comtessa electoral celebrada a Banyeres de Mariola, el que dóna una mostra de l’interès relatiu que ha despertat la consulta festera entre la població. El triomf del No sols necessitava el 40% dels sufragis emesos recolzant aquesta opció, mentre que el Sí haguera tingut que superar el 60%, segons s’establia a les bases de la convocatòria.
Misa de San Jorge. Enlaces fragmentos musicales.
Fiestas de San Jorge 2020
CONVOCATORIA 13ª ASAMBLEA GENERAL
Archivos Elegir mes abril 2020 marzo 2020 septiembre 2019 agosto 2019 julio 2019 abril 2019 marzo 2019 febrero 2019 enero 2019 diciembre 2018 septiembre 2018 agosto 2018 julio 2018 abril 2018 marzo 2018 febrero 2018 enero 2018 diciembre 2017 noviembre 2017 octubre 2017 septiembre 2017 agosto 2017 julio 2017 abril 2017 marzo 2017 febrero 2017 enero 2017 diciembre 2016 noviembre 2016 octubre 2016 septiembre 2016 agosto 2016 julio 2016 junio 2016 mayo 2016 abril 2016 marzo 2016 enero 2016 diciembre 2015 noviembre 2015 septiembre 2015 agosto 2015 julio 2015 junio 2015 abril 2015 marzo 2015 enero 2015 diciembre 2014 noviembre 2014 septiembre 2014 agosto 2014 julio 2014 junio 2014 mayo 2014 abril 2014 marzo 2014 febrero 2014 diciembre 2013 agosto 2013 marzo 2013 febrero 2013 enero 2013 diciembre 2012 noviembre 2012 septiembre 2012 agosto 2012 julio 2012 mayo 2012 abril 2012 marzo 2012 febrero 2012 enero 2012 diciembre 2011 noviembre 2011 octubre 2011 septiembre 2011 julio 2011 junio 2011 mayo 2011 abril 2011 marzo 2011 febrero 2011 enero 2011 diciembre 2010 noviembre 2010 octubre 2010 septiembre 2010 agosto 2010 julio 2010 junio 2010 mayo 2010 abril 2010 marzo 2010 febrero 2010 enero 2010 diciembre 2009 noviembre 2009 octubre 2009 septiembre 2009 agosto 2009 julio 2009 junio 2009 mayo 2009 abril 2009 marzo 2009 febrero 2009 enero 2009 diciembre 2008 noviembre 2008 octubre 2008 septiembre 2008 julio 2008 junio 2008 mayo 2008 abril 2008 marzo 2008
2004-09-05, Día de la Reliquia
1999-01-23, Firma de los Estatutos
2010-08-29, juntas Directivas
2003-02-11, Mantenimiento de patrimonio
2011-06-02, su sociales
2011-05-06, Preparativos para las XXXII Jornadas Musicales del Octavario
2011-04-23, Fiesta de San Jorge | 0.607678 | curate | {"es": 0.4444698877948248, "ca": 0.5427066636134646, "it": 0.012823448591710557} | https://www.csantjordi.es/bibliografia-anys-2010-2019/festers-i-paisans-diuen-no-al-canvi-de-dates-de-les-festes/?lang=es |
mc4_ca_20230418_7_520510 | Iniciació a l'espeleologia a Margalef
Iniciació a l'espeleologia.
És aquí on us proposem una bonica experiència: Es tracta d'endinsar-nos a la cova de la Taverna a la zona de Margalef, a la comarca del Priorat. En un recorregut d'1 a 2 hores de durada, pot ser una bonica primera iniciació a l'espeleologia.
Cova molt humida travessada pel barranc de la Taverna. Propera al pantà de Margalef pot ser que en certes ocasions tingui l'entrada inundada.
Activitat a l'abast de la majoria, pel que fa a dificultat, però amb tota la màgia de l'espeleologia i el món de les coves i avencs. El nostre guia us detallarà els usos que ha tingut en el devenir dels segles i ens orientarà en els passos tècnics que anirem trobant.
Destaca un gravat rupestre i l'espectacular zona de bosc frondós en la sortida. Molt recomanable si t'agrada el senderisme però també una mica diferent.
1h a 1h30' ampliable a 4 hores o més combinant-ho amb una ruta circular a peu.
Adults: 14 € Temporada baixa : 11 €;
Menors 14 anys: 12 €; Temp. baixa : 9 €;
Import mínim : 70 € o unir-se a sortides ja programades. (consulteu)
Casc i guia expert acompanyant en tota la ruta.
Lloguer frontal : 3 € | 0.760507 | curate | {"ca": 0.9303742384682332, "pt": 0.04177545691906005, "es": 0.009573542210617928, "fr": 0.018276762402088774} | https://www.rogles.org/ca/actividades/senderisme/margalef.html |
mc4_ca_20230418_14_731803 | 80 grams | Comunicació literària: Maria de la Pau Jané
Maria de la Pau Jané
Maria de la Pau Janer. Escriptora
Llicenciada en Filologia Catalana a la Universitat de Palma.
Filla de l’escriptor Gabriel Janer Manila i d’Alícia Mulet Alomar. A casa seva, sempre va viure envoltada de llibres. Molt aviat, als deu anys, comença a escriure contes breus. Als dinou anys, va escriure la seva primera novel·la. Les referències a Llubí, el poble de la infantesa, on passava les vacances escolars, són constants al seus llibres. Així com les al·lusions a l’illa de Mallorca.
Actualment és professora titular d’universitat al Departament de Filologia catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears. A més de la tasca acadèmica, treballa des de fa molts anys, en els mitjans de comunicació.
FRASES: "La vida és feta a partir d’una successió de cruïlles aparegudes a cada instant del camí"
Els ulls d'ahir
L'hora dels eclipsis. Premi Andròmina 1989
Mármara. Premi Sant Joan 1994
Natura d'Anguila. Premi Carlemany 1995, i Premi Prudenci Bertrana 1996
Orient Occident. Dues històries d'amor. Finalista Premi Sant Jordi
Lola. Premi Ramón Llull 1999
Las mujeres que hay en mi. Finalista Premi Planeta 2002
Pasiones romanas. Premi Planeta 2005
Cartes que sempre he esperat. Planeta. 2010 | 0.702855 | curate | {"ca": 0.8967434471803019, "es": 0.04686258935663225, "fr": 0.02938840349483717, "it": 0.003971405877680699, "pt": 0.023034154090548053} | http://80grams.blogspot.com/2008/11/maria-de-la-pau-jan.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_700014 | tinc un dupte, com es diria almoadilla en català, osigui aquest signe #
Doncs jo... Quadradet
quadradet | 0.3839 | curate | {"ca": 0.7029702970297029, "pt": 0.2079207920792079, "it": 0.0891089108910891} | |
macocu_ca_20230731_7_516654 | Entrem en l'etapa de la represa
Divendres 19/06/2020
Les mesures de seguretat com l'ús de la mascareta, la distància de seguretat o la higiene de mans freqüent continuaran sent imprescindibles | 0.631662 | curate | {"ca": 0.8947368421052632, "fr": 0.10526315789473684} | |
crawling-populars_ca_20200525_41_197646 | La mesura s'afegeix als tancaments del Cap de Creus i el Massís del Montgrí
Barcelona.-Protecció Civil ha ampliat aquesta tarda les restriccions pel risc extrem d'incendis forestals als parcs naturals dels Ports i la Serra del Montsant a les comarques del sud pel risc extrem d'incendis forestals. Aquesta mesura s'afegeix al tancament dels accessos al Cap de Creus i al Massís del Montgrí. Amb aquestes restriccions queda prohibida la lliure circulació de persones per aquests espais naturals, així com l'escalada i altres activitats de lleure dins dels límits dels massissos amb accés restringit. Així mateix, Protecció Civil ha demanat als ajuntaments de l'Empordà i les Terres de l'Ebre que extremin la vigilància en zones properes als boscos amb policies locals i voluntaris de Protecció Civil.
(En aquesta actualització s'afegeix l'ampliació de les restriccions d'accés pel risc extrem d'incendis forestals als parcs naturals dels Ports i la Serra del Montsant) Protecció Civil ha activat a la una d'aquest migdia l'alerta del pla Infocat a causa del risc elevat d'incendis forestals arreu del país, però sobretot a l'Alt i Baix Empordà i les Terres de l'Ebre, on el risc és extrem agreujat pel fort vent de tramuntana i mestral previst a l'extrem nord i sud, respectivament. Aquesta situació d'alerta es mantindrà durant tota la jornada d'aquest dilluns i dimarts i Protecció Civil ha demanat als ciutadans que col·laborin a evitar incendis i minimitzin les activitats de risc en zones properes al bosc.Segons les previsions del Servei Meteorològic, es continuaran assolint temperatures extremadament elevades a gran part del territori fins aquest dimarts, sobretot a les comarques centrals i de Ponent, així com també a les comarques de l'extrem sud del litoral. En aquest sentit, Protecció Civil manté activada l'alerta del pla Procicat per l'onada de calor, que es manté per tercer dia consecutiu.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.712357 | curate | {"ca": 0.8214166943797805, "es": 0.16528101097439307, "en": 0.013302294645826405} | : /catalunya/territori/noticia-amplien-les-restriccions-dacces-pel-risc-extrem-dincendis-als-parcs-naturals-dels-ports-serra-montsant-20160905174254.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_302811 | Voldria conèixer el vostre parer sobre el fet que aquesta forma del català meridional estigui considerada un barbarisme, permet diferenciar el masculí del femení en els mots acabats en -ista, que si bé ja els diferencies pels determinants, sempre és millor que el propi substanitu elimini dubtes. El meu parer és el següent: com a Barcelona artiste i artista sonen igual ni tan sols es van plantejar haver-ho d'escriure diferent i això va fer que aqueix tret de la parla meridional quedés relegat a l'oralitat. No descarto estar ignorant moltes coses i sostinc les afirmacions amb dubtes i ganes que em doneu les vostres opinions o els vostres sabers, només volia que es parlés del tema. Vinga lingüiste (i lingüista), anima't!
Estic d'acord no només que s'accepte el sufix en forma variable (-iste, -a) sinó que siga la forma estàndard. Per què? Perquè per als del bloc oriental no els suposa cap canvi de pronúncia, seguirien dient artiste amb e neutra per als dos casos, i acostaria la llengua estàndard a la llengua real dels del bloc occidental. L'únic incovenient seria que els del bloc oriental haurien de pensar si ho escriuen acabat en -e o en -a però com que això ja passa amb moltes altres paraules, no és una raó de pes per a descartar l'estandardització d'aquesta forma. Pel que fa a la resta de proposicions que s'han fet: Sufix -esa/-ea: Tot i tindre un conreu històric molt important a la literatura (Ramon Llull ja escrivia bellea), la forma -ea no és una forma molt estesa en el domini lingüístic ja que només s'empra de forma natural al País Valencià i a més a més el canvi ortogràfic comportaria un canvi de pronúncia si la resta dels Països empraren aquesta forma. Per tant, no crec que siga recomanable acceptar-la a l'estàndard.Caiguda de la d intervocàlica en les terminacions -ada i -ador/-adora. No cal dir massa. És un fenomen propi només del valencià i per tant amb un àrea molt restringida i a més la caiguda de la d es va produir al s. XIX, és a dir, no té un rerefons històric que la valide. Impossible estandarditzar-la, és clar. Vegem, però, la diferència entre bellea (bellesa) i torrà (torrada): una du segles emprant-se mentre que l'altra no.Cop/colp: Ambdues estan acceptades encara que el DIEC considera cop l'entrada principal i per tant la preferible. El que passa és que cop per una banda és la forma més general mentre que colp és la forma històrica i la més acostada al llatí (colpus), i a més a més s'empra, a banda del País Valencià, a Eivissa tot i que amb o tancada. D'altra banda, les dues són utilitzades a la literatura. Per tant, ambdues tenen bones raons per a ser acceptades. I ara una pregunta de lingüista freaky valencià que no sap com pronuncieu els orientals: aquest ho pronuncieu sempre aquet o pronuncieu de normal aquet però useu aquest davant de vocal com en aquest home?
Com ho has posat tu: aque(s)t (AKET) cotxe, però aqueSt (AKEST) home. Hi ha gent que diu AKET sempre, però en teoria davant de vocal (o h muda) s'ha de pronunciar la S. I, a més, n'hi ha que diuen "aqueta". | 0.87373 | curate | {"ca": 0.9943727242634889, "fi": 0.005627275736511089} | |
oscar-2301_ca_20230418_5_222676 | El Consell Assessor de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya debat el document de treball del Pla de Drets humans
Aquest divendres 25 d’octubre ha tingut lloc a la seu del Síndic de Greuges de Catalunya la darrera reunió de l’actual Consell Assessor de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya. Gairebé la totalitat de representants de les entitats membres i també les personalitats que l’integren a títol personal hi han assistit.
En el marc de la trobada s’han abordat les aportacions dels membres del Consell al Pla de drets amb vista a la fase final d’elaboració. Per a la compilació, s’han tingut en compte les consideracions que les persones han pogut formular a través de diverses àgores, de caràcter general i temàtiques, que han tingut lloc durant sis mesos per diversos punts del territori, i també de forma virtual. El Pla inclourà els objectius que s’hagin fixat per a Catalunya en matèria de drets i en els pròxims mesos es lliurarà al Govern i al Parlament de Catalunya perquè l’implementin.
El període previst per a la durada del mandat dels membres del Consell Assessor és de dos anys. Atès que s’ha exhaurit, en el si de la reunió es va acordar preparar una nova convocatòria per escollir-ne els nous membres. Aquest nou Consell coneixerà el seguiment de la materialització del Pla de drets amb les mesures polítiques corresponents. El síndic i el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya va aprofitar la reunió per agrair al membres del Consell Assessors la seva dedicació i les aportacions a l’Estructura.
Publicat el 25 25+00:00 Octubre 25+00:00 2019 29 29+00:00 Octubre 29+00:00 2019 Categories NotíciesEtiquetes NotíciesDeixa un comentari a El Consell Assessor de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya debat el document de treball del Pla de Drets humans
Persones del món de la cultura animen a l’organització d’ àgores de drets arreu de Catalunya
Publicat el 22 22+00:00 febrer 22+00:00 2019 22 22+00:00 febrer 22+00:00 2019 Categories NotíciesEtiquetes NotíciesDeixa un comentari a Persones del món de la cultura animen a l’organització d’ àgores de drets arreu de Catalunya
Periodistes i advocades organitzen la primera #ÀgoraDeDrets sobre el dret a la informació i la llibertat d’expressió
Un grup de periodistes s’ha reunit aquesta setmana al Col·legi de Periodistes de Catalunya per debatre i millorar les mesures que configuraran el Pla de Drets Humans de Catalunya i en concret el dret a la llibertat d’expressió, informació i comunicació.
A partir de la diagnosi del dret que va fer l’advocada Mar Aguilera per encàrrec de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya s’ha identificat la falta de cultura en l’exercici d’aquest dret, i l’existència de límits excessius com ara els que deriven de la Llei de patrimoni històric i de la Llei de secrets oficials. Si bé aquesta darrera està en procés de modificació a les Corts, no es corregirà la situació deficitària actual, atès que es preveu una moratòria en la desclassificació que impedeix un accés clar i real als documents.
També, en matèria d’informació mediambiental, es constaten vulneracions del dret a la informació i a la participació com a conseqüència de la inacció dels poders públics per rescabalar els danys ocasionats per la manca d’aquesta informació.
De l’informe d’Aguilera es desprèn que la Llei orgànica de seguretat ciutadana també comporta mancances. Permet sancionar la presa d’imatges dels cossos de seguretat i comporta que molts periodistes s’autocensurin. A més, els mitjans de comunicació públics han de ser neutrals i plurals, i alhora garantir la inclusivitat de totes les persones, grups i col·lectius.
Finalment, la llei tampoc no preveu la presència d’observadors electorals nacionals i internacionals en els processos electorals, de manera que n’afecten transparència.
D’altra banda, la llibertat d’expressió i el dret de manifestació han patit un clar retrocés. Es presenten dos problemes en l’exercici d’aquestes llibertats a Catalunya.
Durant 2 hores els i les assistents, periodistes, advocats i advocades i especialistes en dret van fer observacions relatives a aquestes mesures identificant també quins àmbits de l’Administració creuen que haurien d’estar més implicats en l’execució de les mesures.
A partir d’aquest informe s’han treballat les aportacions que recolliran també properes Àgores De drets entre periodistes a Lleida i a Girona.
El 21 de gener l’Estructura de Drets humans de Catalunya (EDHC) va iniciar la participació pública per la construcció del Pla de Drets Humans amb una presentació al Museu Marítim de Les Drassanes, a Barcelona on es va insistir en la necessitat d’enriquir el Pla amb aportacions de les persones i organitzacions que treballen temes de drets humans i moviments socials de base.
Des del mes de gener s’estan impulsant processos de debat i consulta en forma d’àgores de discussió temàtiques (#ÀgoraDeDrets) per tot el territori. A la pàgina web de l’Estructura de Drets Humans de Catalunya es detalla com organitzar-les.
Publicat el 19 19+00:00 febrer 19+00:00 2019 19 19+00:00 febrer 19+00:00 2019 Categories NotíciesDeixa un comentari a Periodistes i advocades organitzen la primera #ÀgoraDeDrets sobre el dret a la informació i la llibertat d’expressió
Acte de presentació del Pla de Drets
Acte de presentació del Pla de Drets: 21 de gener de 2019 a les 17:00
Presentat per Sílvia Bel i Ramon Pellicer
Dirigit per Oriol Broggi i Joan Miquel Artigues
Amb les intervencions de Laia Serra, Joan Vintró, Ana Bernal, Carme Trilla, Marina Garcés, Marc Antoni Broggi, Arcadi Oliveres, David Fernàndez, Xavier Orno, Enric Canet
Cloenda a càrrec de David Bondia i Rafael Ribó
Amb les actuacions del Cor la Unió i Orpheus XXI
ON: Museu Marítim de les Drassanes de Barcelona
QUAN: 21 de gener de 2019 – 17.00 hores
Qué és l’Estructura de Drets Humans de Cataluny?
Creada l’any 2017, per conveni entre el Síndic de Greuges i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, com la institució catalana de defensa i promoció dels drets humans i les llibertats fonamentals, seguint les recomanacions dels Principis de París de l’ONU. L’Estructura té l’encàrrec d’elaborar el primer Pla de Drets Humans de Catalunya.
Pla de Drets Humans
És un document que compila un conjunt de directrius i mesures polítiques en resposta al diagnòstic de la situació, elaborat amb la participació activa de la ciutadania, que han de fer efectives el Govern i els poders públics.
Tu tens la paraula: Organitza Àgores de Drets
S’inicia un procés per consensuar entre tots i totes l’abast i el contingut del Pla de drets que volem per a Catalunya.
Podeu fer les vostres aportacions organitzant Àgores de Drets Humans
En els drets humans, tu hi tens la paraula!
#ÀgoraDeDrets
MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA
Avinguda de les Drassanes, s/n 08001 Barcelona
Publicat el 3 03+00:00 Desembre 03+00:00 2018 22 22+00:00 febrer 22+00:00 2019 Categories General, NotíciesDeixa un comentari a Acte de presentació del Pla de Drets
Bloc a WordPress.com.
Segueix S'està seguint
Estructura de drets humans de Catalunya
Sign me up
Already have a WordPress.com account? Log in now.
Estructura de drets humans de Catalunya
Personalitza
Segueix S'està seguint
Registre
Entra
Report this content
Visualitza el lloc al Lector
Manage subscriptions
Collapse this bar
Privacitat i galetes (cookies): aquest lloc web utilitza galetes. Si continueu navegant-hi, entenem que n'accepteu la instal·lació. | 0.763938 | curate | {"ca": 0.9780683830540798, "sv": 0.001770875902465604, "en": 0.018389865140988965, "fr": 0.0010897697861326796, "es": 0.0006811061163329246} | https://estructuradh.cat/category/noticies/ |
crawling-populars_ca_20200525_37_53349 | Resultats Congrés 28-A a Lles de Cerdanya Resultats municipals 2019 a Lles de Cerdanya Resultats europees 2019 a Lles de Cerdanya | 0.665602 | curate | {"ca": 1.0} | : /eleccionscongres10N2019/municipi/25127/lles/cerdanya |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.