id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_8_315865 | Pesarrodona arremet contra Tsunami Democràtic i el Govern: “Què coi esteu fent?”
Redacció 17/09/2021
Fotomuntatge de l'exregidor Jordi Pesarrodona. A l'esquerra en un acte de protesta pel qual se'l va acusar de cometre un delicte d'odi, a la dreta a la sortida dels Jutjats de Manresa
L’exregidor, comediant i pallasso, Jordi Pesarrodona, ha mostrat el seu astorament, afartament i, com es diu vulgarment, que està “fins als nassos” per les paraules del Molt Honorable President Pere Aragonès dient que la gent va sortir massivament a demanar “Sit and Talk”. Pesarrodona, ha afirmat que no es va pactar amb ningú aquest lema.
Pesarrodona considera que hi ha hagut una mala interpretació de Tsunami Democràtic, que “ha deixat a la desbandada” als militants. Ha afirmat que les mobilitzacions de Tsunami van ser “una trampa”. Ha lamentat que es desconvoqués en diverses accions quan se sabia que es deixava “a la gola del llop” a molts militants.
El comediant ha explicat que “no és una taula de negociació, ni de diàleg. No és res”. Segons l’opinió de Pesarrodona, el primer que s’hauria de fer és aturar totes les hostilitats a les més de 3.000 persones represaliades, almenys fins que la negociació es tanqués.
Per Pesarrodona “hi hauria d’haver tots els poders fàctics de l’Estat”, ja que si només es parla amb el Gobierno, només es pot negociar amb allò que està a l’abast del poder executiu. El comediant ha mostrat la seva ràbia vers els sobiranistes que “Un cop s’han repartit els càrrecs i s’han repartit les paguetes” han decidit treballar sense terminis, “ni temporalitat” i ha dit que la taula de diàleg no representa ni l’Estat espanyol, ni a l’independentisme.
Així, ha afirmat que “estem molt tips de tots vosaltres”. Ha criticat que el referèndum del Primer d’Octubre es va dir que “era vinculant” i que només s’havia d’implementar i que es reculés. Pesarrodona ha carregat contra que s’oblidi “a la quantitat de gent que ens heu trinxat la vida”, perquè la repressió té moltes cares ocultes. | 0.855252 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_0_647786 | L'històric concurs de teatre "Vila de Mislata" alça el teló del seu XXXV edició - Nou Horta
L'històric concurs de teatre "Vila de Mislata" alça el teló del seu XXXV edició
Dijous, 12 Octubre 2017 12:47 Escrit per Redacció Publicat en Mislata-VAL Vist 117 vegades
Mislata compta amb un dels certàmens teatrals més consolidats del nostre territori. Es tracta del concurs de teatre en valencià "Vila de Mislata", que és a punt d'alçar el teló de la seua edició nombre XXXV. Des de demà divendres dia 13 d'octubre i fins al pròxim 15 de desembre, deu propostes de teatre emergent cercaran a Mislata una oportunitat per a donar el salt a les arts escèniques.
El públic fidel de Mislata respondrà, com cada any, a la seua cita amb el millor teatre en valencià. Cada divendres a la nit, el pati de butaques del Centre Cultural s'omplirà per a rebre a actors, actrius i companyies no professionals, que tractaran de demostrar el seu talent i creativitat en una mostra que any rere any assumeix el seu paper de prestigi i de referent en l'àmbit de la Comunitat.
L'alcalde, Carlos Fernández Bielsa, es mostra orgullós d'un certamen que ha quallat "gràcies al substrat cultural de Mislata" i que simbolitza "una carrera de fons, quasi des de les albors de la democràcia, quan la cultura es va convertir en competència municipal i el concurs de teatre va ser una de les nostres primeres propostes". No obstant açò, Bielsa recorda que en els últims anys Mislata s'ha tornat a convertir en un "aparador cultural" gràcies al naixement del festival MAC (Mislata Art al Carrer) i la recuperació de la Biennal Miquel Navarro.
El grup de participants seleccionats per a aquesta edició està format per deu companyies amateurs que arriben a la cita de Mislata a la recerca d'una oportunitat. Ho fan amb la intenció d'agradar a un públic fidel i entès, però també per a cercar un premi que rellance les seues trajectòries professionals. Algunes són noves i unes altres ja han estat i saben la repercussió que significa assaborir les mels del triomf en un certamen com el "Vila de Mislata".
Els participants en l'edició d'enguany són: Passeig-Teatre, de Cullera; Lletraferits & Comediants, de Gandia; L'Alqueria Teatre, de València; Teatre Universitari d'Alacant; Zorongo-Teatre, de Bétera; Pla i Revés, d'Altea; Els Ubús, de Castelló; l'Escola Municipal de Teatre de Silla; Marabú-Teatre, de Gandia; i Pànic Escènic, de València.
Com cada any, la cerimònia de clausura comptarà amb una actuació fora de concurs. Enguany la Regidoria de Cultura ha volgut tancar el Vila de Mislata amb El fandango de Marx, una producció de la companyia de la valenciana Patricia Pardo. Els seus protagonistes: Begoña Tena, Rogelio Magdaleno, Illya Gendler i Patricia Partisc seran a més els encarregats de conduir la cerimònia de lliurament dels premis.
Modificat el Dijous, 12 Octubre 2017 12:50
Les falles infantils de Mislata culminen la seua "plantà" i reben la visita del jurat
Mislata reparteix 650 bonometros perquè les persones majors viatgen gratis en transport públic
Pànic Escènic Pànic Escènic
http://nouhorta.eu/index.php/val/horta-oest-val/mislata/item/23249-l-historic-concurs-de-teatre-vila-de-mislata-alca-el-telo-del-seu-xxxv-edicio#sigProIdb5c0abddfb
Més en esta categoria: « Mislata tanca el "Mes de la llengua" amb una campanya escolar de salut bucodental El Marató Jove de Fitness de Mislata torna a unir-se a la lluita contra el càncer »
Paiporta premia les seues Falles 2018
Benetússer lliura els premis als monuments fallers
Torrent ret homenatge a la Geperudeta en el Trasllat de la Mare de Déu
Lambda lliura el premi Arc de Sant Martí a la Falla Benicalp i a la Falla infantil D’Alt-*Sant Tomás de València | 0.841053 | curate | {"ca": 0.9440959912735206, "es": 0.011453504226888464, "en": 0.04445050449959095} | http://nouhorta.eu/index.php/val/horta-oest-val/mislata/item/23249-l-historic-concurs-de-teatre-vila-de-mislata-alca-el-telo-del-seu-xxxv-edicio |
mc4_ca_20230418_12_68709 | Asociación Pro Tradición y Cultura Europea financia Proyectos de reconstrucción rural a través de la organización de Viajes de fin de curso - Llistat Institucions Expedició Tatra
Llistat Institucions Públiques, Històriques i Culturals col·laboradores del Programa Educatiu Formatiu. Expedició Tatra I: 2012
Museu de l´Armia Krajowa (AK)
Recepció Expedició Tatra I. 2012: Director Museu de Armia Krajowa Pa Adam Rapalski, President APTCE Don Enrique de Villamor, Alumnes IES 1 Libertas Torrevieja
El Museu de la Armia Krajowa de Cracovia està dedicat als herois i la història dels soldats i Exercito de la Nació (AK) constituït i format durant la 2 Guerra Mundial oficialment a partir de l'any 1942 pel General Sikorski amb més de 300.000 efectius humans. La AK estava formada per membres voluntaris procedents dels Partisanes, membres de la Resistència, petits grups organitzats, sent el major grup el format per la primera organització secreta militar armada ZWZ (Des. 1939) i els serveis secrets polonesos SZP (1939), que es van unir per formar un exercito capaç de lluitar contra els invasors nazis en unió amb els Aliats. La AK segueix activa avui dia com a Institució Històrica, i el seu museu situat en Cracovia és gestionat pel seu Director Don Adam Rapalski.
Aquest Museu aixecat en honor als herois polonesos de la AK és Institució Històrica Pública la Presidència de la qual és ostentada pel President de la República de Polònia.
Pa Adam Rapalski és al seu torn Membre del Comitè d'Honor de l'Associació Pro Tradició i Cultura Europea.
Organització Mundial de Combatents de la Armia Krajowa, Malopolska & Fundació Tadeusz Kosciuszki
Dreta a Esquerra. Vicepresident Fundació T. Kosciuszki Historiador de la AK Pan Robert Springwald, Vicepresident Combatents Malopolska AK II G. M., L'Oficial Pan Po.Stanislaw Szlagor, el President A.P.T.C.E. Don A. Enrique de Villamor i Soraluce
Com a Seminari Històric s'han fet ressò en els mitjans de comunicació polonesos nostres Conferències sobre els períodes compresos entre II G.M. (1938 - 1945), Imposició del Règim Comunista Soviètic (1945-1989), Període de transició abolició del sistema comunista i pas al règim de la democràcia en1989 a les nostres dates promogut per Lech Walesa i el partit del Solidarnsc amb el suport del Papa Juan Pablo II.
Les Conferències van ser Presidides per:
El Vicepresident de l'Organització de Combatents de la AKMalopolska II Guerra Mundial , L'Oficial AK Pan Po. Stanislaw Szlagor, actual Membre del Comitè d'Honor de l'Associació Pro Tradició i Cultura Europea.
El Vicepresident de la Fundació Tadeusz Kosciuszki i Historiador del Museu AK de Cracovia, Pan Robert Springwald actual membre del Comitè d'Honor de l'Associació Pro Tradició i Cultura Europea.
Dreta a Esquerra: Prof. Historia D. Jose Maria Martinez Sirvent, President A.P.T.C.E. D. Enrique de Villamor, El Cap Estudis i El Director de l'Institut Cervantes de Cracovia D. Fernando Lopez i D.Abel Murcia, Prof IES 1 LibertasTorrevieja D.Juan Martinez
L'Institut Cervantes és la Institució Oficial de l'Estat Español per a la difusió de la llengua i la cultura hispana.
El Director i El Cap d'Estudis de l'Institut Cervantes de Cracovia ens van facilitar (APTCE) el contacte local amb El Liceu Bilingüe Adam Mickiewicz de Cracovia amb la finalitat de promoure "Trobades" entre els alumnes espanyols i polonesos, impulsant la interacció entre els joves, les organitzacions, institucions culturals i els centres docents dels països participants (Espanya i Polònia). Finalment el "Cim-Trobo" organitzada per la nostra Associació A.P.T.C.E. en col·laboració amb el Liceu Bilingüe Adam Mickiewicz es realitzo a la mateixa Seu de l'Institut Cervantes de Cracovia en Calle Kanoniczka, per donar-li un caràcter oficial al nostre Primer Cim Joves d'Europa, que es va inaugurar amb la participació de l'IES 1 Llibertes de Torrevella i el Liceu Bilingüe Adam Mickiewicz, per culminar el programa cultural de la nostra Expedició Tatra I: 2012.
Amb aquestes iniciatives la APTCE pretén contribuir al diàleg intercultural, a la realització d'activitats destinades a establir llaços més estrets entre els joves ciutadans dels Estats Membres de la Unió Europea.
Liceo Bilingüe Adam Mickiewicz de Cracovia
Dreta a Esquerra: President APTCE, Professors de l'IES 1 Llibertes Torrevieja, Profesorrs L. Adam Mickiewicz
El prestigiós liceu Bilingüe Adam Mickiewicz de la ciutat de Cracovia se sumeixi al projecte proposat per la nostra Associació, promovent al costat de la APTCE, "Trobades", impulsant la interacció entre els joves, les organitzacions, institucions culturals i els centres docents dels països participants (Espanya i Polònia en l'actualitat).
El nostre "Cim-Trobo I" es va celebrar el dia 2 d'abril de 2012 a la mateixa Seu de l'Institut Cervantes de Cracovia.
El paper dels estudiants "Amfitrions Polonesos" va ser el de mostrar a "els seus convidats espanyols" el més bell de la seva Història: l'època medieval i barroca, un petit circuit pel centre i casc urbà de Cracovia que va culminar amb una sopa símbol d'unió i amistat entre joves europeus i els centres docents IES 1 Llibertes de Torrevella i Liceu Adam Mickiewicz
El Liceu Bilingüe Adam Mickiewicz, és una institució històrica en Pòlonia, va ser construït en honor al literat i poeta Adam Mickiewicz , qui en 1907, va ser gran amic del Conde Ksawery Branicki qui va valorar l'obra d'Adam Mickiewicz, i va recolzar la seva activitat periodística: el periòdic "Tribunal Popular" fundat en 1849. En l'actualitat els descendents del Conde Branicki i en concret Maria Potocka Comtessa Rei Condecorada amb la Creu al Mèrit Nacional de la República de Polònia per la seva gran contribució a la difusió de la Cultura polonesa a Europa, és Membre al seu torn del Comitè d'Honor de l'Associació Pro Tradició i Cultura Europea.
Conclusions i lliurament de Diplomes Expedició Educativa Tatra I: 2012 en el Saló de Plens de l'Ajuntament de la Ciutat deTorrevieja
En el Saló de Plens de l'Ajuntament l'Alcalde de la Ciutat de Torrevieja Don Eduardo Dolón va presidir al costat del President de A.P.T.C.E. Don A. Enrique de Villamor, l'acte de lliurament de diplomes promogut per l'Associació Pro Tradició i Cultura Europea en reconeixement a la participació dels alumnes de l'Institut d'Educació Secundària 1 Llibertes de les Llacunes (Torrevella) en l'Expedició Educativa-Cultural Tatra I:2012 realitzada entre el 27 de març i el 3 d'abril de 2012.
Van participar en l'Esdeveniment, a més, el Regidor d'Educació de la Ciutat de Torrevieja, la Vicedirectora de l'IES 1 Llibertes Donya Chelo Rufias així com els Professors d'Història i Educació Física Don Jose María Martinez Sirvent i Don Joan Martinez Olmo, col·laboradors i coordinadors de l'Expedició Tatra I:2012.
L'Alcalde va felicitar als professors i alumnes del Ies Llibertes per haver decidit participar en un projecte exemplar per a la Ciutat de Torrevella, en una nova alternativa als viatges de finalització de curs que conjumina diversió, esport, naturalesa, història, cultura i integració juvenil en el si d'Europa creant llaços d'amistat a través de Trobades i Cims Juvenils.
Els Programes Educatius desenvolupats per l'Associació Pro Tradició i Cultura Europea van rebre els elogis de l'Alcalde de la Ciutat de Torrevella i del Regidor d'Educació, els qui van encomiar la riquesa educativa-cultural de les seves expedicions. L'Alcalde va convidar als joves a seguir participant en viatges de finalització de curs com el desenvolupat a Polònia a través de l'Expedició Tatra I: 2012.
El Professor d'història de l'IES 1 Llibertes de Torrevieja Don Jose María Martinez Sirvent, Expedicionari del Tatra I:2012, va parlar del privilegi que suposa observar la història en primera línia i de forma activa combinant cultura, educació, esports i naturalesa. Així com el fet fantàstic de descobrir un país com Polònia que ens tele-transporta a escenaris històrics palpables on poder sentir el passat a manera de testimoni privilegiat. Va explicar que aquests van anar principalment els motius pels quals es va decidir participar i proposar l'Expedició Tatra I:2012 als alumnes com a opció de Viatge de finalització de Curs.
Va parlar de l'orgull de poder escoltar de viva veu el testimoniatge de persones, en les Conferències organitzades per a l'Expedició Tatra entorn de la II Guerra Mundial ( Nazisme i Comunisme), com el Vicepresident de l'Associació de Combatents de la AK de Malopolska Pa Porucznik Stanislaw Szlagor (Combatent de la II Guerra Mundial, presoner dels camps de treballs forçats durant l'època de la Invasió Bolxevic en temps de Stalin dels quals va aconseguir escapar). Agraint igualment el testimoniatge i suport tant del Director del Museu AK Pa Adam Rapalski, i del Vicepresident de la Fundació Tadeusz Kosciuszki Historiador del Museu AK Pa Robert Springwald qui va aprofundir sobre el període del canvi politic i transició del comunisme a la democràcia, lluita, influència i labor protagonitzades pel Solidarnosc, Lech Walesa i en gran part pel Papa Juan Pablo II.
El Professor i Cap del Departament d'Educació Física de l'IES 1 Llibertes de Torrevieja, Don Joan Martinez Olmo, Col·laborador de l'Associació Pro Tradició i Cultura Europea en el disseny del Programa Educatiu de l'Expedició Tatra I:2012 així com Coordinador de l'Expedició Educativa en origen (Torrevieja, Alacant -Espanya-) va agrair profundament i amb satisfacció el suport rebut a Torrevella per part de tots: Institucions Públiques, Ajuntament, Regidories, Associacions, Patrocinadors, i Mitjans de comunicació, etc..
El seu discurs es va centrar d'una banda en la importància educativa que suposa la transmissió dels valors per als joves tals com les arrels, orígens, les tradicions, el passat, el sentiment d'amor per la família, amics i el seu entorn dins del marc d'Europa a través de la cultura, l'esport i la naturalesa. I d'altra banda en la labor fonamental que suposa obrir horitzons mentals, donant "ALES" als joves a través dels viatges i el contacte i la convivència amb altres joves (Cims-Trobo entre joves en el marc d'Europa i del Món ).
El President de l'Associació Pro Tradició i Cultura Europea va culminar l'acte amb un discurs que es va centrar en la importància de la recuperació de valors i conductes tals com el raonament reflexiu a través de l'experiència històrica, la solidaritat, disciplina, l'esforç, el sentiment d'unió, la recuperació de les tradicions i identitat així com la lluita per l'Europa de les persones i els pobles apostant per que els joves participin cada dia més prenent iniciatives importants per a aquesta societat del present i del futur!
Una vegada lliurats els Diplomes, El President de APTCE va aprofitar l'ocasió per agrair a tots i cadascun dels participants de l'Expedició Tatra : Institucions Públiques, Històriques i Culturals Internacionals participatives del projecte així com Personalitats, mitjans de comunicació, patrocinadors etc.. (Polònia, Portugal, França i Espanya).
Especialment a les Institucions Públiques, Històriques i Culturals que van participar activament a Polònia.
Saló de Plens Ajuntament Torrevieja. Lliurament de Diplomes Expedició Tatra I:2012. Alcalde, Regidor d'Educació, President APTCE, Vicedirectora, Professors d'història i Educació Fisica i Alumnes de l'IES Libertas de Torrevieja | 0.845481 | curate | {"es": 0.03778270509977827, "ca": 0.9431485587583148, "en": 0.019068736141906874} | http://www.aptce.eu/catal%C3%A1/not%C3%ADcies/llistat-institucions-expedici%C3%B3-tatra/ |
crawling-populars_ca_20200525_14_19649 | EL REIAL DECRET 463/2020, DE 14 DE MARÇ, PEL QUAL ES DECLARA L'ESTAT D'ALARMA PER A LA GESTIÓ DE LA SITUACIÓ DE CRISI SANITÀRIA OCASIONADA PEL COVID-19, EN LA SEUA DISPOSICIÓ ADDICIONAL TERCERA DISPOSA QUE SE SUSPENEN TERMES I S'INTERROMPEN TERMINIS PER A LA TRAMITACIÓ DELS PROCEDIMENTS DE LES ENTITATS DEL SECTOR PÚBLIC. EL CÒMPUT DELS TERMINIS ES REPRENDRÀ EN EL MOMENT EN QUÈ PERDA VIGÈNCIA EL PRESENT REIAL DECRET O, EN EL SEU CAS, LES PRÒRROGUES D'AQUEST.
EN MATÈRIA TRIBUTÀRIA LA SUSPENSIÓ DE TERMINIS PROCEDIMENTALS ES REGEIX PEL REIAL DECRET LLEI 8/20 (BOE Núm. 73 DE 18/3/2020). EL TERMINI PER A PRESENTAR AUTOLIQUIDACIONS DE TRIBUTS GESTIONATS PER L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA VALENCIANA (*ATV) ES REGEIX PEL DECRET LLEI 1/2020 (DOGV Núm. 8774 DE 30/3/2020) I EL SEU *CORRECIÓN D'ERRORS (DOGV Núm. 8878 BIS DE 1/4/2020).
Nom del tràmit
TECE - Recurs potestatiu de reposició a un expedient de les convocatòries d'ajudes d'habitatge (rehabilitació, IEE o lloguer).
Objecte del tràmit
El tràmit té per objecte la presentació telemàtica d'un recurs potestatiu de reposició a la resolució de les convocatòries d'ajudes d'habitatge en matèria de rehabilitació, informe d'avaluació de l'edifici -IEE- o lloguer, per no considerar-la ajustada a dret.Les persones interessades que no estiguen obligades a relacionar-se amb l'Administració de manera electrònica, poden optar per presentar el recurs de reposició telemàticament o de manera presencial en els registres regulats en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Interessats/Sol·licitants
Les persones interessades en un expedient d'ajudes d'habitatge en matèria de rehabilitació, informe d'avaluació de l'edifici (IEE) o lloguer.
Requeriments
Ser una persona interessada i tindre certificat digital o DNI electrònic. A més, s'ha de manifestar el motiu i fonament de la disconformitat amb la resolució objecte de recurs, així com el que s'ha assenyalat en l'art. 115 Llei 39/2015 d'1 d'octubre del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Termini de presentació
Un mes, comptat a partir de l'endemà de la publicació de la resolució impugnada.
Presencial
REGISTRE DE LA DIRECCIÓ TERRITORIAL D'HABITATGE, OBRES PÚBLIQUES I VERTEBRACIÓ DEL TERRITORI - CASTELLÓAV. DEL MAR, 1612003 Castelló de la Plana Tel: 012REGISTRE DEL SERVEI TERRITORIAL D'HABITATGE I ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA - ALACANTAV. AGUILERA, 103007 Alacant/Alicante Tel: 012REGISTRE DEL SERVEI TERRITORIAL D'HABITATGE I ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA - VALÈNCIAC/ GREGORI GEA, 2746009 València Tel: 012
Per internet
A través de l'enllaç corresponent:
Tramitar amb certificat electrònic:https://www.tramita.gva.es/ctt-att-atr/asistente/iniciarTramite.html?tramite=VIV_RECURSO&version=1&login=c&idioma=va&idCatGuc=PR&idProcGuc=19083
El recurs potestatiu de reposició i, si és el cas, la documentació que fonamente el motiu del recurs que s'hajapresentat.
Impresos associats
SOL·LICITUD GENERAL - PROCEDIMENTS
La Generalitat desitja que aquesta informació us siga d'utilitat.
La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es refereix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. | 0.789614 | curate | {"ca": 0.8677458766035431, "es": 0.11453879047037263, "en": 0.014050091631032376, "tr": 0.0036652412950519244} | : /va/inicio/procedimientos?id_proc=19083&version=red |
mc4_ca_20230418_11_56959 | Una ruta per l’Hort de Soriano analitzarà els efectes de l’incendi un any després :: elperiodic.com
-Una ruta per l’Hort de Soriano analitzarà els efectes de l’incendi un any després :: elperiodic.com | 0.665602 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.elperiodic.com/carcaixent/noticias/512882_ruta-l%E2%80%99hort-soriano-analitzar%C3%A0-efectes-l%E2%80%99incendi-despr%C3%A9s.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_625507 | Cap de llista d'IULV-CA a la província de Sevilla, Juan Manuel Sánchez Gordillo, líder del CUT-BAI i batlle de la localitat sevillana de Marinaleda, ha estat objecte de befa i escarni per part de diputats del PP andalús durant la cerimònia de jurament de l'acta de diputat del Parlament Andalús. extracte de l'entrada de la viquipèdia Estretament vinculat amb el moviment nacionalista andalús, la lluita jornalera i la lluita obrera en general, és alcalde del municipi de Marinaleda (Sevilla) des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, celebrades en 1979. Com alcalde és impulsor d'una sèrie de polítiques d'esquerres, com l'ocupació de finques de terratinents per a crear ocupació, polítiques socials i entre la qual destaca una curiosa política urbanística que permet l'accés a l'habitatge des de 15 euros al mes. Ganes de matar augmentant! Quina ràbia els parlamentaris burletes del PP que mai no tindran ni la meitat de dignitat que té aquest home! Quines ganes d'esborrar-lis les rialletes de senyoret de la cara!
Feu burla, feu burla d'ell, gentola, perquè és el paio més digne amb diferència que hi ha en tot lo puto Parlament andalús.
D'això es tracta, de dignitat. De vegades és més important la dignitat que les etiquetes ideològiques que es pose cadascú. Mil vegades més ell, jornaler que lluita per una Andalusia digna, que el señorito Arenas, que no té ni educació al parlament i se'n riu. | 0.859692 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_8_206018 | L´atur a Girona baixa en 2.111 persones durant el maig
dt., 04/06/2013 - 15:32 | adminweb
MADRID | ACN El nombre de persones registrades a les llistes del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) a Girona durant el maig va sumar 56.898 persones, cosa que suposa una disminució de 2.111 persones en relació amb el mes d'abril, el 3,58% menys, segons el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. En relació amb el maig de l'any passat, però, l'atur va augmentar de 552 persones, amb un increment percentual del 0,98%. Amb aquesta caiguda de la desocupació del maig, la demarcació de Girona recupera tot l'atur generat des de l'octubre de l'any passat i es posa en nivells del setembre del 2012 quan hi havia 55.821 desocupats a les comarques gironines. Aquest és el tercer mes consecutiu que l'atur baixa a Girona.
En el conjunt de Catalunya, el nombre de persones inscrites al SOC l'últim dia del mes de maig va ser 642.166 persones, cosa que suposa una disminució de 14.829 desocupats en relació amb el mes anterior, el -2,26%.
Aquesta és la segona caiguda més intensa de l'atur en un mes de maig que s'ha vist a Catalunya des del començament de la crisi el 2008, només superada pel maig del 2010 quan el descens va ser de 18.920 persones, el 3,19% en relació amb el mes anterior. En el conjunt de l'estat espanyol la disminució de l'atur ha estat de 98.265 persones, la caiguda més important registrada en un mes de maig, segons el Ministeri.
El ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ja van anunciar aquest cap de setmana a Sitges en motiu de la seva participació en la Reunió del Cercle d'Economia que les xifres de l'atur que es publicarien aquest dimarts serien bones. La ministre d'Ocupació i Seguretat Social, Fàtima Bañez ho va confirmar aquest dilluns dient que serien xifres ''esperançadores'' per a les persones sense feina.
A Catalunya l'atur ja fa tres mesos consecutius que té caigudes. En concret des del mes de febrer, quan el nombre de persones desocupades va tocar un nou sostre històric amb 665.176 persones.
La caiguda de l'atur registrada a Catalunya és la segona més rellevant dels últims cinc anys de la crisi. De moment, el maig del 2010 segueix sent la disminució més significativa de l'atur en aquest període amb un retrocés de 18.920 persones, el -3,19% en relació amb el mes anterior. Els altres anys l'atur també ha baixat (el 2012 -4.789; el 2011 -6.199; el 2010 -18.920; el 2009 -221). Només des de l'inici de la crisi, el maig del 2008 va registrar un increment de l'atur que va ser de 5.860 persones.
Un més tradicionalment de caiguda de l'atur
El maig és un mes on la contractació per afrontar la temporada d'estiu es dispara. De fet, si s'agafa la sèrie històrica del comportament de l'atur a Catalunya des del 1996, quan comença la sèrie estadística del Ministeri per comunitats, només hi hagut a Catalunya dos mesos de maig on l'atur ha pujat, el 2008, just en el començament de la crisi, amb 5.860 aturats més, i el 2001 amb un increment de la desocupació de 462 persones.
En el cas de l'estat espanyol, el nombre d'aturats s'ha quedat el mes de maig en 4.890.928 persones, cosa que ha suposat una disminució de 98.265 persones, una reducció en termes relatius de l'1,97%. Aquesta caiguda de l'atur en xifres absolutes és la caiguda més important de l'atur que s'ha registrat en un mes de maig a l'estat espanyol des de l'any 1996, quan comença la sèrie històrica en termes estadístics homologables. Tot i això, si s'observa la sèrie històrica del mateix Ministeri, en termes relatius la disminució de l'atur va ser més pronunciada el maig del 2007, just abans de la crisi, quan el percentatge de disminució va ser del 2,47%.
Per sectors, el sector de serveis, especialment en activitats turístiques, ha estat on més ha baixat l'atur. En concret a Catalunya de les 14.829 persones que han deixat les oficines del SOC, 10.303 persones han anat a parar a cobrir activitats del sector serveis, 2.054 de la construcció, 1.428 de la indústria i 1.299 de l'agricultura.
Demarcacions
La disminució de l'atur es registra a totes les demarcacions catalanes, sent les comarques de Barcelona les que absorbeixen la caiguda més important amb -8.655 persones, un retrocés relatiu de l'1,77%, i deixant el nombre total d'aturats en 481.679 persones.
A Tarragona els aturats registrats al SOC el mes de maig van ser 72.354 persones, amb una disminució de 2.076 desocupats, el -2,79%.
Per últim, Lleida és la demarcació on l'atur disminueix menys en xifres absolutes i ho fa en -1.987 persones, deixant el nombre total de persones desocupades en 31.235 persones.
Forta caiguda de l'atur dels immigrants
El nombre de persones aturades a Catalunya entre el col·lectiu d'immigrants el mes de maig ha disminuït fins a les 129.385 persones, 5.681 desocupats menys (-4,21%). Aquesta xifra de 129.285 persones és la més baixa que s'ha registrat a Catalunya des de l'agost del 2012, quan aquell mes la suma d'immigrants al SOC era de 127.433 persones.
L'atur augmenta en taxa interanual
Tot i que l'atur ha caigut tant en termes absoluts com relatius en taxa intermensual, quan la comparació del maig es fa amb el mateix mes de l'any passat, s'observa que l'atur ha augmentat tant en el conjunt de l'estat espanyol, com a Catalunya i a les quatre demarcacions catalanes.
En concret, a l'estat espanyol el maig la desocupació registrada va augmentar de 176.806 persones en relació amb el maig del 2012, el 3,75% més. A Catalunya, aquest increment interanual va ser 11.234 persones, l'1,78% més.
A la resta de demarcacions, l'atur s'ha incrementat de 8.222 persones en relació amb el maig del 2012, un 1,74% més; a Girona 552 persones més, un 0,98% més, a Lleida en 46 persones, el 0,15% més; i a Tarragona un augment interanual de 2.414 persones, el 3,45% més, el percentatge més alt de totes les demarcacions catalanes.
Catalunya és la segona comunitat autònoma on l'atur baixa més, després d'Andalusia on 26.529 persones va abandonar les llistes de l'atur. Tot i això, en termes relatius, l'autonomia que registra la caiguda més rellevant són les Illes Balears, amb una disminució del -9,42% (7.917 persones menys a l'atur).
Fort augment del nombre de contractes
La caiguda de l'atur ha vingut acompanyada d'un increment important del nombre de contractes signats que en el conjunt de Catalunya van sumar 186.596 signatures, amb un augment del 12,77% en relació amb el mes anterior, però amb una disminució del 0,63% en relació amb els contractes que es van signar el maig de l'any passat.
Una de cada tres persones a l'atur sense prestació
En relació amb les persones que estan a les llistes del SOC i que estan cobrant algun tipus de prestació contributiva, subsidi o renda activa d'inserció, a Catalunya, el mes d'abril, de les 656.995 persones que hi havia en aquell moment a l'atur, 416.367 cobraven algun tipus de prestació (218.050 la prestació contributiva), cosa que suposa el 63,37% de les persones a l'atur, un percentatge que indica que 1 de cada 3 persones a l'atur no cobren cap tipus de prestació.
Les xifres de càlculs de prestació són les del mes d'abril perquè el Ministeri facilita l'estadística en relació amb el mes anterior a la publicació de l'atur. | 0.806409 | curate | {"ca": 0.985428809325562, "fr": 0.009436580627255066, "es": 0.005134610047182903} | http://www.almohajir.cat/ca/noticies/latur-girona-baixa-en-2111-persones-durant-el-maig |
mc4_ca_20230418_5_432565 | Un lustre de Cucafera | Reusdigital.cat diari de Reus. Notícies i actualitat del Camp de Tarragona
Durant aquests primers cinc anys de vida, fins a 100 nens han estat portadors d'aquesta bèstia del Seguici Petit de Reus
19 de Juny de 2019, per Enric Garcia Jardí
Imatge del dia de l'estrena de la Cucafera, l'any 2014
La Cucafera de Reus va néixer l’any 2014 de la mà d’un grup de pares de l’Escola Els Ganxets que sempre coincidien com a públic, amb els seus respectius fills, en els actes principals de les festes de Sant Pere. La idea va cristal·litzar gràcies a l’empenta de l’AMPA i el suport, des de l’inici, de la direcció del centre. “La iniciativa es va convertir en un acte d’autoafirmació de la nostra comunitat educativa”, rememora un dels responsables de la Cucafera, Ernest Montané. Malgrat que en aquells temps l’escola travessava “moltes dificultats”, els pares es van comprometre, aleshores, a tirar endavant el projecte amb una campanya de micromecenatge.
Obra del reconegut imatger reusenc Manel Llauradó, la Cucafera viu enguany el 5è aniversari de la seva creació. En tan sols un lustre de vida, ja n’han estat portadors un centenar d’alumnes de l’Escola Els Ganxets. “Els alumnes de 5è i de 6è de Primària tenen cada curs l’oportunitat d’apuntar-s’hi, com a activitat extraescolar”, explica Montané. D’aquesta manera, la Cucafera ha esdevingut un element molt participatiu. Aquesta edició de Sant Pere, per exemple, comptaran amb fins a 40 portadors.
El passat dissabte 15 de juny, l’entitat va celebrar el seu aniversari amb una trobada d’elements festius de les escoles de Reus, a la plaça del Pallol, el mateix emplaçament on el juny del 2014 es va presentar la Cucafera en societat. “L’acte va ser un homenatge a totes les escoles que treballen en favor de la cultura popular”, assegura Montané, que espera que es puguin organitzar, més endavant, més activitats d’aquesta mena.
En aquests anys, cal tenir present que la Cucafera de Reus ha participat en una setantena de sortides. Entre moltes altres poblacions, ha visitat municipis com Tarragona, Mataró, Castelló de la Plana i El Vendrell. A més a més, també disposa de marxandatge propi, com per exemple una samarreta de la bèstia, que estarà disponible a la Botiga de la Festa Major, i una figura de goma de la Cucafera.
Després que els infants hagin assajat durant setmanes cada divendres, amb il·lusió i tenacitat, s’acosta la data en què els reusencs podran gaudir de nou, de la Cucafera, que ballarà pels carrers de la ciutat el dijous 27 de juny. Abans de la cercavila del Seguici Petit, però, també se'ls podrà veure en l'Assaig del Seguici, obert al públic, a la Palma, el pròxim 21 de juny, a partir de dos quarts de 8 de la tarda. | 0.876948 | curate | {"ca": 1.0} | http://reusdigital.cat/noticies/cultura/un-lustre-de-cucafera |
racoforumsanon_ca_20220809_2_128913 | Música folk per dies de pluja, hauria d'haver afegit... però va bé qualsevol estil de música que escolteu en dies freds i de pluja que cala l'ànima, quan teniu un dia nostàlgic o melancòlic.Jo normalment tiro de folk, de grups clàssics de terres on la pluja i la boira i el fred hi són sempre presents com un paisatge sentimental i físic. Escocesos com Capercaillie o intèrprets increïbles com Julie Fowlis.Irlandesos com Altan.......bretons com Dan Ar Braz i gallecs com Milladoiro...I vosaltres?
Bill Fay"The never ending happening"Una joia.https://www.youtube.com/watch?v=4k4wl0BxeJY&list=PLDacxLpY7ylwakcy_Y3MYpm0FJFU8CeQs&index=4 | 0.702806 | curate | {"ca": 0.7848101265822784, "en": 0.21518987341772153} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_389284 | Els darrers esdeveniments (em refereixo sobretot a l'aclaparador èxit del concurs de usuari de l'any 2014) han estat la gota que ha vessat el got de tot allò que porto pensan tot aquest any que acaba d'acabar.On és el meu xat?On és la gent?Tots sabem que al xat hi ha més moviment a l'estiu. Sens dubte és un fòrum independentista, i de sempre que l'independentisme es mou més a l'estiu - inicis de tardor que no pas a l'hivern. Però aquest any ha estat terrible.Si no fos per en Ruth , no hi hagués hagut marro, no hi hagués hagut fils ni pàgines d'ells. Ha estat un any de contemplació total, aquest, l'any del referèndum precisament!Grans usuaris que es donen de baixa (sense comptar aquells que, per desgràcia, ja no es troben entre nosaltres), d'altres que es van esvaint i publiquen cada cop menys fins que un bon dia t'adones, en veure un comentari seu, que fa tres mesos que no en sabies res. usuaris que no som grans però que degut a la manca d'activitat del fòrum l'anem oblidant. Un registre tancat, tot i que ara tinguem invitacions (que tampoc han fet augmentar gaire el tràfic), que provoca que l'ambient s'enrareixi, tothom es conegui, no hi hagi res a dir i la gent nova no sàpiga per on entrar (exceptuant, com sempre, alguns que es queden, com en tot).Un canvi d'aparença del web que ha estat això, d'aparença. Funcionalitats que es perden, bugs a corregir, en resum (crec) un rentat de cara que sí, és molt bonic (m'agrada el nou disseny) però que no sembla que passi gaire d'aquí. Temps de càrrega que tot i haver millorat, de vegades es fan extrems, sobretot en dies d'«alta activitat», activitat que hauria de ser normal.La migració cap a altres fòrums no és culpa del xat, òbviament, perquè depèn dels altres fòrums. Però no ajudar a que la gent es quedi aquí a banda d'altres llocs, sí.A mi m'agrada molt el xat, m'ho he passat molt bé. Les trobades a les que ha anat han estat sempre molt divertides. Els debats que hi ha i que tenia abans, els fils sense cap sentit, o fils útils que m'alegra haver obert per "diversificar" la temàtica raconiana (el fil de l'anime per exemple). Però darrerament és insostenible. No faig tantes més coses que les que ja feia l'any passat però no trobo res al xat. Same old, same old.En fi, res més, volia posar el meu granet de sorra.Ja ens anirem veient, seguiré comentant, jo no marxo de moment
home, hi ha varios fets que han influit en que baixi el numero de fils nous, al menys el meus: -els roboconvers es dediquen a denunciar qualsevol fil que no sigui obert pels seus (i animen a tothom a denunciar-los i es banaglorien del que fan) comportant-se com autentic bullies,-a mi els administradors m'han enterrat una enquesta (que era escrupulosament neutral) i m'han amenacat de banejar-me despres de que l'enquesta sigui denunciada multiples vegades pels roboconversAixo (el control ideologic del raco, on s'ha de tindre molta cura amb fils criticant, questionant o nomes preguntant l'opinio sobre el Masies, perque t'arrisques a ser banejat) explica part del problema
Que bo. Un fil que tracta d'una manca d'activitat al xat i cadascun aprofita per treure la seva obsessió..."Roboconvers"..."xenofobies.." , "racismes..."
jo he explicat la raó de la baixada d'activitat meva i d'alguns altres usuaris
És que tu no hauries d'estar en aquest fòrum...
Per bé o per mal al fòrum i cap tothom, sempre que defensi las seves idees, des de el respecte a las del altre i admeten que en un moment donat podem errar
Totalment d'acord. És per això que reitero el que vaig dir. | 0.891778 | curate | {"ca": 0.9928734321550741, "pt": 0.0019954389965792475, "fr": 0.005131128848346636} | |
mc4_ca_20230418_15_535 | Baixem de latitud instal·lant una nova estació al Rodriguillo
AVAMET instal·la una nova estació pròpia a aquesta pedania del Pinós, complint amb les normes de la OMM
09-07-2017 · Departament de Comunicació
Ahir es va realitzar la instal·lació d’una nova Davis Pro 2 i càmera web a la pedania del Rodriguillo, situada al Vinalopó mitjà a uns 4 kilòmetres al sud del Pinós. L’estació es troba al paratge del prat del Rodriguillo, la zona més fonda de les rodalies que donarà a parlar en dies amb inversió tèrmica. L’anemòmetre s’ha instal·lat a un màstil de 10 metres d’altura i per a portar-ho a terme s’ha adquirit un repetidor de senyal per poder rebre les dades de l’estació.
Així mateix la webcam instal·lada al centre del poble, té vistes a la vall situada entre la serra del Carxe i la serra de Salinas per a veure les tempestes que es solen desenvolupar per eixa zona.
Seguim ampliant la xarxa de càmeres a les nostres estacions pròpies i en aquest cas s’ha d’agrair la col·laboració del soci Cápito Gonzálvez per portar a terme algunes de les gestions necessàries per a la instal·lació d’aquesta estació.
La pròxima data prevista per a una nova càmera serà el 15 de juliol a la localitat valenciana de Gàtova, mentre que, la nostra MeteoXarxa Online gaudeix d’un excel·lent estat de salut amb la increïble xifra de prop de 300 estacions meteorològiques oferint dades en obert.
Properes estacions: Villena - ciutat (soci), Castelló de la Plana - IES Sos Baynat (soci), Enguera - Navalón (soci-ADENE), Borriol - Vall del Morico (soci), Montanejos (Ajuntament soci) - - - - - Últimes estacions: Vilallonga - Pla de la Llacuna (soci), Vilallonga - Nord (soci), Palma de Gandia-Marxuquera (soci), Callosa d'en Sarrià-Margeve (soci-C.G. Regants), Callosa d'en Sarrià-Sacos (soci-C.G. Regants) - - - - - - - - - - - - Properes estacions: Villena - ciutat (soci), Castelló de la Plana - IES Sos Baynat (soci), Enguera - Navalón (soci-ADENE), Borriol - Vall del Morico (soci), Montanejos (Ajuntament soci) - - - - - Últimes estacions: Vilallonga - Pla de la Llacuna (soci), Vilallonga - Nord (soci), Palma de Gandia-Marxuquera (soci), Callosa d'en Sarrià-Margeve (soci-C.G. Regants), Callosa d'en Sarrià-Sacos (soci-C.G. Regants) | 0.73808 | curate | {"ca": 0.996386630532972, "fr": 0.0036133694670280035} | https://www.avamet.org/activitats.php?id=s07c00t07&art=396 |
mc4_ca_20230418_2_478007 | El FC Barcelona Lassa s’imposa al Recam Làser CH Caldes i es classifica per a la Final Four de la Lliga Catalana - FC Barcelona
HomeSeccionsHoquei PatinsPrimer EquipNotíciesEl FC Barcelona Lassa s’imposa al Recam Làser CH Caldes i es classifica per a la Final Four de la Lliga Catalana
El FC Barcelona Lassa s’imposa al Recam Làser CH Caldes i es classifica per a la Final Four de la Lliga Catalana
Els de Ricard Muñoz sumen en el tercer triomf en tres partits i s’asseguren la primera plaça del grup A
Panadero, en l'acció del gol. FOTO: V. SALGADO - FCB
El FC Barcelona Lassa ha guanyat el Recam Làser CH Caldes (0-1) en el tercer partit de la Lliga Catalana d’hoquei patins que ha disputat el conjunt blaugrana. Amb aquesta victòria els de Ricard Muñoz sumen el tercer triomf en tres partits i es classifiquen matemàticament com a primers de grup per a la Final Four de la competició que es disputarà els dies 12 i 13 de setembre a Sant Sadurní d’Anoia.
El Barça ha patit en el primers minuts del partit a la pista de Caldes que ha sortit en tromba davant d’un pavelló ple a vesar. Tot i ser un equip que acaba de pujar a Primera Divisió, el Recam Làser CH Caldes ha signat una bona primera part, en què Sergio Fernández ha estat providencial per als interessos dels de Ricard Muñoz. Poc abans des primers deu minuts de joc, el porter blaugrana ha intervingut amb una triple aturada als xuts d’un insistent Jassel Oller.
Tot i que el Caldes ha jugat de tu a tu contra els blaugranes, el FC Barcelona Lassa ha tingut el control de la pilota i una doble ocasió de Xavi Costa ha estat a punt de posar per davant el conjunt de Ricard Muñoz, però l’exporter de les categories inferiors del Barça, Campor, ha evitat el gol del jugador català. Abans del descans, els locals podrien haver-se avançat en el marcador, però el xut d’Alexandre Acsensi ha acabat al pal i la primera part ha acabat amb 0 a 0 a l’electrònic.
Domini blaugrana a Caldes
A la segona part, el FC Barcelona Lassa ha consolidat completament el seu domini en el partit. Els de Ricard Muñoz han estat a punt d’obrir el marcador gràcies a les ocasions de Panadero i Marc Gual, però de nou un encertat Campor ha evitat el gol blaugrana. No era el dia en atac dels blaugranes amb una falta directa fallada per Lucas Ordóñez i un pal de Pascual, però finalment Panadero ha desencallat la situació amb un gol de falta directa al minut 42.
El Caldes ha pagat l’esforç físic de la primera part i el Barça ho ha aprofitat per assetjar la porteria de Campor durant tota la segona part. Els atacs dels de Ricard Muñoz han estat constants i els locals només han fet mal a la defensa blaugrana amb algun contraatac aïllat que l’equip barceloní ha pogut solucionar sense problemes. Finalment, 0-1 i tres punts que donen la primera posició al FC Barcelona Lassa i la classificació per a la Final Four de la Lliga Catalana.
El retorn a casa de Barroso i Sergi Fernández
Tots dos jugadors han valorat les sensacions que han tingut jugant, de nou, en la seva antiga pista. Un retorn emocionant, que, finalment, ha acabat amb victòria. Sobre el partit del Caldes, Sergi Fernández ha assegurat que “han sortit molt motivats i ens han posat les coses molt difícils”, però “nosaltres ens hem mostrat fort i ens hem merescut la victòria”. Per la seva part, Barroso ha comentat que “sabíem que defensarien amb molta intensitat i que a nosaltres ens costaria”. A més, ha reconegut que “se’ns ha notat el treball de la pretemporada, però, a poc a poc, esperem estar a punt per a l’inici de l’OK Lliga”
La Torre Roja, una pista complicada i perillosa
“Costa molt crear-li ocasions al Caldes” | 0.815197 | curate | {"ca": 0.9614103275957802, "es": 0.03164908384230983, "en": 0.00694058856191005} | https://www.fcbarcelona.cat/seccions/hoquei-patins/primer-equip/noticies/2015-2016/el-fc-barcelona-lassa-simposa-al-recam-laser-ch-caldes-i-es-classifica-per-a-la-final-four-de-la-lliga-catalana |
mc4_ca_20230418_10_223102 | Nou descarrilament a Renfe entre Planoles i la Molina - Món Rural
Nou descarrilament a Renfe entre Planoles i la Molina
Se suma a la llarga llista d'incidents que registren les línies de Rodalies catalanes
Descarrila un tren amb 38 persones (37 passatgers i el conductor) entre Planoles i la Molina. Els fets han tingut lloc després de les nou de la nit a la línia R3 de Rodalies Renfe i se sumen a la llarga llista de problemes de Rodalies a Catalunya. En aquest cas, cap dels afectats han patit lesions, però dos han hagut de ser atesos per ansietat, segons fons de la companyia. Concretament, el descarrilament ha tingut lloc poc després de les nou de la nit del dia 9 de juliol, en un túnel dos quilòmetres més amunt de l’estació de Toses, i l’evacuació s’ha completat cap a les onze. S’ha enviat un altre tren fins a aquest punt, que ha recollit els passatgers i ha tornat a l’estació. A un quart i cinc de dotze de la nit, els passatgers han continuat el seu viatge per carretera des d’allà.
A causa del lloc on s’ha produït l’incident, Renfe i Adif han sol·licitat ajuda externa als cossos públics d’emergència per a l’evacuació,pel que Protecció Civil i Bombers hi han enviat nou dotacions. Tècnics d’Adif i Renfe s’han desplaçat al punt per avaluar la incidència i iniciar tan d’hora com sigui possible les tasques d’encarrilament i de reparació de la infraestructura. A causa d’aquesta incidència queda interrompuda la circulació de trens en aquest trajecte i s’estableix un servei alternatiu per carretera per facilitar la mobilitat dels viatgers de l’R3 entre Ribes i Puigcerdà.
Etiquetes: Rodalies
Montserrat dignifica l'accés al seu museu | 0.835334 | curate | {"es": 0.07199511897498474, "ca": 0.9164124466137888, "pt": 0.011592434411226357} | https://www.monrural.cat/2019/07/10/descalirrament-planoles/ |
wikipedia_ca_20230401_0_164143 | Bandera de Gualta
La bandera oficial de Gualta té la següent descripció:
Bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, tricolor horitzontal ondada de mitja, tres i mitja crestes, groc, blau fosc i porpra.
Va ser aprovada el 16 de març de 2009 i publicada en el DOGC el 6 d'abril del mateix any amb el número 5354. | 1 | perfect | {"es": 0.05214723926380368, "ca": 0.9478527607361963} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=164144 |
crawling-populars_ca_20200525_27_9762 | Redacció Auri Garcia Disseny Ricard Marfà Programació Marc Camprodon, Idoia Longan i Marc Funollet | 0.608849 | curate | {"ca": 1.0} | : /municipals-26m-2019/resultats/municipi/46/250/9/17/jesus |
macocu_ca_20230731_1_390093 | Benidorm acollirà el Premi Nacional de disseny de Moda de Bany Nous Talents de Moda Espanya | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_15731 | És molt recomanable seguir el compte de Twitter de Julen Bollain (@JulenBollain). Bollain és d'aquests economistes als quals, fins i tot els qui no tenim coneixements acadèmics d'economia, entenem a la perfecció. Fent gala del seu interès pedagògic –i de l’oportunitat de fer-ho en plena campanya de la declaració de renda, i de la visita d’un defraudador fiscal coronat d’impunitat-, fa uns dies piulà: "Mentre la recaptació per Impost de societats s'ha reduït un 40,59% en quinze anys, els recursos recaptats per IRPF i IVA han augmentat un 30,27% i un 29,79%".
Julen Bollain posava el dit en una de les nafres més indecents del neoliberalisme globalitzat. El moviment social a favor d'una fiscalitat justa fa anys que assenyala la gravetat de l'enfonsament de l'impost de societats. Atenció: aquest impost, especialment per la competència tributària transnacional dels primers anys del segle XXI, s'ha reduït de mitjana global a la meitat des dels anys vuitanta del segle passat. Evidentment, a aquesta "desfiscalització de les empreses" ha contribuït en gran manera -i continua fent-ho- la tramposa "enginyeria fiscal" de moltes multinacionals, amb les grans tecnològiques al capdavant, però on no falten algunes multinacionals turístiques molt conegudes per aquestes contrades, o les operadores de megacreuers que visiten el Port de Palma.
El cas és que l'octubre de 2021 l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va aconseguir teixir un acord entre 137 estats, que representen al voltant del 90% del PIB del planeta, per a la implantació d'un Impost mínim mundial (IMM). Un acord que, dit sigui de passada, semblava impossible abans dels efectes en l'economia mundial de la pandèmia de la covid-19.
Les previsions són que la nova taxa entre en funcionament en 2023. Aquest IMM suposaria una reforma de l'impost de societats en dos aspectes fonamentals: a) fixaria una taxa mundial mínima del 15% per als guanys a l'estranger de les empreses multinacionals amb almenys 750 milions d'euros de facturació global. b) la taxa mínima passaria del 15% al 25% per als guanys de les empreses que superessin el 10% dels seus ingressos.
Veurem si aquest acord es posa en pràctica sense subterfugis ni interpretacions retorçades. La cosa no pinta bé, com ho demostra que la Unió Europea no hagi aconseguit, avui dia, aprovar una directiva que reflecteixi l'acord i que els estats membres hagin d'integrar en les seves regulacions fiscals. Val dir que, d'aplicar-se el citat acord de manera total, seria un modest pas cap a una mínima justícia fiscal.
Ara bé, en el millor dels casos, i en la perspectiva d'una justícia fiscal global serà insuficient. L'IMM no acaba amb els paradisos fiscals, entre altres coses perquè els estats que encara no s'han adherit a l'acord representen el 10% del PIB mundial. Queda, doncs, molt d'espai per a l'evasió fiscal.
Les incerteses en la implementació de l'IMM, i les seves insuficiències haurien de ser un esperó per a reviscolar la lluita per a una justícia fiscal de debò. Per a fer-ho des de Mallorca cal parafrasejar una famosa preocupació de Trotsky sobre l’abast del socialisme: és possible la justícia fiscal en un sol país?
Publicat per Rafael Borràs a diumenge, de maig 29, 2022 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Opinions a dBalears
dijous, 26 de maig de 2022
Geòrgia i Armènia
El Gran Caucas
El viatge a aquestes dues repúbliques del Caucas el teníem planejat per a les vacances de Pasqua de 2020. Va ser una de tantes coses anul·lades per mor de la pandèmia de la Covid-19. En aquest cas va ser un assumpte posposat. El 2022 n'està ple de recuperacions d'ajornaments del bienni pandèmic. Gràcies, amics de Tourart Travel per la vostra paciència en aquests anys (anul·lacions, noves demandes, etc.) i, òbviament, per la vostra bona feina.
I. Geòrgia
Tenia relativament poques referències d'aquest territori caucasià, que no és Àsia ni és Europa. Tanmateix, havent sigut un territori pel qual passava l'antiga Ruta de la Seda, estava bastant segur que no em decebria. Sabia, això si, de la merescuda fama dels vins georgians. Una fama què hi té molt a veure amb la planificació de l'economia soviètica, que va assignar a la República Socialista Soviètica de Geòrgia la producció de gairebé tot el vi de l'URSS, i, és clar, es varen especialitzar. Ara, la indústria vinícola georgiana és una munió de petites explotacions amb produccions encara força artesanals, amb dificultats d'exportació, però d'una qualitat molt acceptable. No anava mal encaminat Stalin –que, com és sabut, era georgià de naixement- en les seves preferències vinícoles.
També sabia de la seva història convulsa. El petit territori georgià des de fa mil·lennis ha estat testimoniatge de la pulsió guerrera entre alguns dels més grans imperis de la història. El control d'aquestes terres de frontera va ser cosa difícil per a tots. Ho continua sent ara. Els països creuats per la serralada mítica del Gran Caucas han protagonitzat anys de conflictes, i anys de desconcert després del buit de poder causat per la desintegració de la Unió Soviètica. I, no obstant això, ara mateix es pot viatjar amb tota tranquil·litat.
Havia llegit alguna cosa sobre la religiositat de Geòrgia. Em tem, així i tot, que aquesta fama té bastant a veure amb la promoció turística. No debades un dels reclams turístics de Geòrgia és el seu gran patrimoni religiós (monestirs, esglésies, catedrals...) però, com ens va comentar Vladímir -el nostre guia acompanyant-, la ciutadania georgiana –molt majoritàriament ortodoxa- és més de "viure per la fe, i no tant de morir per la fe".
Per tant, ni religiositat, ni vinicultura, ni història convulsa (l'actualitat encara ho és convulsa car les disputes territorials amb Rússia pels territoris d'Ossètia del Sud i d'Abjasia continuen amb més o menys intensitat) no em varen sorprendre massa. Les tres grans sorpreses van ser: Els paisatges, la gastronomia, i la capital del país, Tbilissi. Anem a pams.
Els paisatges.
Església de Javari
Vladímir, uns dels millors guies que hem conegut, és molt donat a explicar llegendes. En un moment del viatge ens explicà la següent: “Quan Déu va repartir la terra, els georgians van arribar tard. Déu els demanà el motiu d'aquesta tardança. Van contestar que estaven bevent vi, i que s'havien entretingut fins al bon punt de brindar, precisament, per Déu. Tot seguit Déu els va dir: "Se m'ha acabat la terra que tenia per a repartir, però, com heu arribat tard per brindar per mi, no us deixaré sense res. Farem el següent: Per a vosaltres serà la terra que m'havia reservat per a mi, i jo viuré en el cel".
Més enllà de llegendes, anar i venir entre el Gran Caucas i el Petit Caucas t'ofereix paisatges força suggerents, moltes esglésies –la meva preferida la de Javari–, i monestirs força interessants, entre el que destaca, a parer meu, el de Gelati. T'ofereix, també, ciutats interessants, com ara Kutaisi (amb un gran mercat on, per cert, em vaig haver de comprar un "pijama" d'estiu per a poder suportar el pack de calefacció+flassada nòrdica dels hotels), i indrets (ciutats, esglésies, i temples) excavats en la roca. A la visita a la "ciutat tallada en roca" d'Uplistsikhe plogué a bots i barrals, i, així i tot, va ser una visita de gran interès. Tanmateix, el que és veritablement espectacular és el conjunt (primer fortalesa i després monestir) de Vardzia.
La tornada cap a Tbilissi té una propina: Els paisatges de l'altiplà nevat, i les vistes del llac Paravani. Una manera molt bella d'acabar un perible en el qual només ha mancat una caminada en direcció a un monestir situat a certa altura en el Gran Caucas.
La gastronomia.
Khinkalis
Una de les sorpreses de Geòrgia ha sigut la seva gastronomia. Hi ha tres tòtems: El Khachapuri (un pa de formatge tradicional elaborat sense llevat i amb iogurt, que s'emplena amb diferents formatges ratllats); el Satsivi (una pasta feta de nous que s'utilitza en diferents receptes. Exquisit embolicat amb albergínia fregida! ), i, el gran dels grans de la tradició gastronòmica georgiana: el Khinkali. Aquesta mena de mandonguilla o ravioli de massa amb formes de nòduls fets amb farina, llet, oli, mantega, i ou, farcit de carn picada, formatge ... i amb gran quantitat d'espècies orientals. Sens dubte, els millors Khinkalis al restaurant Maspindzelo de Tbilissi.
L'única decepció del menjar tradicional de Geòrgia va ser la popularíssima Churchkhla, un dolç, fet de nous torrades i mullades en un suc de raïm, i penjades per a assecar. De Churchkhla se'n veuen arreu, però, tot allò de fotogèniques que tenen –i en tenen molt-, ho perden al paladar.
Tbilissi.
Tbilisi
La capital de Geòrgia va ser, amb tot, l'autèntica sorpresa. No m'esperava l'encant de Tbilissi. Imprescindible el Georgian National Museum, i, sobretot, passejar per una ciutat plena de racons –i capamuntes- per a fotografiar, de zones del centre històric que enamoren, de curiositats que palesen el tarannà georgià, com ara el fet que a Tbilissi hi hagi la que diuen és l'única mesquita del món on comparteixen culte la comunitat sunnita i xiïta.
En sortir de Geòrgia, i en els no massa més de deu minuts per creuar el pas fronterer i entrar a Armènia, es produeixen alguns canvis radicals: La primavera, que feia dies s'insinuava, esclata. Els arbres fruiters, especialment albercoquers (el "prunus armeniaca" és una mena de símbol nacional a Armènia), estan en plena floració. Sembla un paisatge nevat. Per una l'altra banda, de sobte, va desaparèixer qualsevol mostra visible de la pandèmia. Les mascaretes, bastant presents entre la població georgiana, esdevingueren inexistents. I encara n'hi ha un altre de canvi radical: Desaparegué qualsevol signe (banderes, llaços, etc.) de solidaritat amb Ucraïna, que sovintejava Geòrgia. El comiat de Vladímir i Jorge (el guia acompanyat, i el xofer) i el pas fronterer de Sadakhlo ens endinsàa la turmentada i espectacular Armènia.
II. Armènia
Mont Ararat
Els tràmits a la frontera em recordà una pel·lícula d’espies. De forma accelerada passam de les mans de Vladímir i Jorge, a les de Ruzanna i un altre Jorge. La benvinguda, i, sobretot, les primeres explicacions de la guia acompanyant ja em van fer sospitar que, en arribar a casa, escriuria aquest article titulat "L'Ararat i els 107 anys del genocidi armeni".
Però quedava molt viatge que necessitaria queviures. La gastronomia armènia no és, ni prop fer-hi, tan exquisida com la georgiana (en això anàrem de més a menys); no obstant això, tinc molt bon record d'un pollastre fumat, unes truites de riu cuinades de diverses maneres, els formatges, generalment bastant salats, el pa, sobretot acabat de fer, i d’una cosa ben curiosa: A totes les taules, l'hora de dinar i sopar, hi ha un plat amb diverses herbes aromàtiques (julivert, coriandre, etc.) que, al principi, no sabíem què fer amb elles. El misteri durà poc. Damunt un tros de pa armeni s'hi posa formatge -que sempre hi és present- i les herbes aromàtiques. Tot seguit –cosa ben senzilla amb la textura del pa- es fa un rotllo. La combinació de sabors és fantàstica. Si ho acompanyes amb una cervesa "Ararat" ben fresca, la festa és completa!
I ara, parlem de l’itinerari: De la frontera, per una carretera que deixa veure un territori muntanyós ple de ruïnes d'indústries abandonades des del col·lapse de l'URSS, directament als primers monestirs patrimoni de la humanitat. Amb la visita als monestirs Haghpat i Sanahín inaugurarem l'itinerari per tot un seguit de temples veritablement extraordinaris construïts en uns indrets espectaculars. En els pròxims dies a Haghpat i Sanahín li seguiran Sevanavank (que abans estava a una illa, però que ara, per mor d'una presa, ha esdevingut en una petita península); Tatev (on s'arriba amb un telefèric, i és regentat per un popular monjo que, malgrat el nostre ateisme militant, no s'està de beneir-nos); Noravank, situat en ple canó de Gnishik, rodejat d'una natura espectacular, i construït sobre roques roges, és sens dubte, el nostre preferit. A tocar d'Everan férem parada al famós monestir Khor Virap. La fama d'aquest monestir té a veure amb una qüestió històrica, car és el bressol del cristianisme ortodox armeni, i amb la seva ubicació. D'allà hi ha la millor panoràmica per a fotografiar, quan es deixa veure, el Mont Ararat. Nosaltres, tot i que amb bastant boira, tinguérem la sort de poder-lo fotografiar i contemplar-lo.
Monastir Noravank
Des d'Everán segueix la ruta de monestirs: Geghard (rodejat de penya-segats); Echmiadzin (el "Vaticà dels armenis") on poguérem visitar el "Museu del Tresor", amb relíquies força benvolgudes a Armènia (la punta de la llança que va punxà les costelles de Jesús a la creu, un trosset de fusta que, diuen, pertany a l'Arca de Noè, etc. ); Església de Santa Hripsimé (on, després de deixar alguna roba, rebem una segona benedicció); Saghmosavan, Hovhanavank, i una de les més petites esglésies d'Armènia, la de Karmravor.
Ara bé, no tot són monestirs i Iglesias: A Dilijan l'únic interesant és –a banda de la parada i fonda- un carrer de què Xavier Moret, al llibre "La memoria del Ararat. Viaje en busca de las raíces de Armenia", diu: "En la parte alta de Dilijan hay una calle tradicional empedrada, con casas construidas al estilo antiguo: muros de piedra, balcones de madera y tejado tradicional. Para mantener el espíritu del pasado, no pueden circular coches. De todos modos, hay algo que chirría: todo es como antes, pero demasiado nuevo". Coincidesc amb aquesta descripció, no obstant això, alguns artesans hi fan coses interessants. En el camí de Dilijan a Goris fem una parada, per a mi extraordinària, al Caravanserrall de Orbelian (anteriorment conegut com a Caravanserrall de Sulema i Caravanserrall de Selim).
Un obrador de pa a Goris
Deambulant per la ciutat de Goris el millor que es pot fer –a més a més de mirar la quantitat de cotxes Lada antics que recorden el passat soviètic de la ciutat- és una immersió en la indústria de la preparació del pa armeni. Gairebé hi ha un obrador a cada dues o tres cantonades on es pot veure una preparació del pa ben curiosa i força artesanal en la que les dones són les protagonistes absolutes. A pocs kilòmetres de Goris, cal fer una visita imprescindible a Zorats Karer, un jaciment arqueològic prehistòric, que és considerat el Stonehenge d'Armènia.
Zorats Karer
També des de Goris convé reservar un matí per visitar Khndzoresk. Una xarxa de coves artificials que, fins al segle XX, era el poble més gran de l'est d'Armènia. El paisatge és preciós, hi ha molta escala, i un impressionant pont penjant que cal creuar. El senyor que regenta una cova-museu és un excel·lent fotògraf amb el mòbil (se les sap totes per aconseguir bons plans!). Val a dir que anar a Khndzoresk és acostar-se a la frontera amb Nagorno Karabakh. D'anada al monestir de Noravank, paga la pena visitar una excavació arqueològica d'interès que l'hi diuen "Cova de vins Areni".
Des d'Erevan, endemés dels monestirs i esglésies abans esmentades, fem escapades a Garni on es visita el Temple del Sol. La veritat és que aquest temple -únic clàssic i dels Estats del Caucas- és una atracció turística bastant descontextualitzada. Però, les tres cançons interpretades al seu interior amb la flauta armènia (el duduk) ho arreglen bastant. Per una altra banda, la visita a les ruïnes (del segle VII) de la Catedral de Zvartnots és tot una sorpresa. Queda poca cosa del que fou una gran catedral en forma circular. Però allò que queda és molt bell ... Una de les darreres visites pels voltants d'Erevan és al "Monument de l'alfabet armeni". Es tracta d'un conjunt, construït el 2005, de 39 escultures de les lletres armènies, en honor el 1600 aniversari de l'alfabet armeni. Record el monument, que no té gran interès artístic, quan, al llibre abans esmentat, Moret explica que Haig –un home d'uns seixanta anys que es trobà mentre l'escriptor català visitava Armènia- l'hi va comptar la següent història: "Muchos años atrás, antes de viajar a Armenia [Haig formava part de la immensa diàspora armènia], su padre les preguntó a sus tres hijos qué querían que les llevara de la tierra madre. El mayor pidió una estatuilla, el mediano, sellos, y el pequeño (que era él, Haig, que por entonces tenía cuatro años) pidió la llave de Armenia. Cuando su padre le comentó a un amigo escritor, Avelik Isahakyan, que no sabía cómo llevar al Líbano lo que le había pedido su hijo menor, Isahakyan le dijo «La llave de Armenia es el idioma. Cuando aprenda armenio, el país se le abrirá». Y Haig aprendió armenio, por su puesto, y quedó comprometido para siempre con la causa de su pueblo". Això és l'armenitat!
I Erevan? Tot no ser una ciutat amb un gran encant, hi ha coses amb encant i algunes de gran interès: Encantador és el Museu de Matenadaran (el museu de manuscrits antics). Interessants són el Museu Serguéi Paradzhánov (cineasta i artista d'avantguarda perseguit i represaliat pel règim soviètic), la Fàbrica de Conyac Ararat, el centre de la ciutat amb la Plaça de la República, l'Avinguda Abovyan, l'Opera i la Cascada com a epicentre, amb petjada soviètica, de tot plegat… Malgrat la immensa estàtua de la Mare Armènia (que substitueix la d'iguals dimensions de Stalin de l'etapa soviètica) sembla vigilar tot el que passa a la ciutat, el gran contrast entre les construccions modernes i les restes de l'antic (per exemple el barri Kond) fa olor d'especulació i corrupció ...
Els contrastos d'Erevan
Per acabar, m'he reservat dos comentaris sobre dos indrets d'Erevan: El Museu d'Història, que només començar l'itinerari exhibeix un mapa de la Gran Armènia. Del que fou i ara és, i que il·lustra la convulsa i tràgica història d'Armènia. A un llibre essencial per a entendre la desintegració de l'URSS –"Imperi"- el gran Ryszard Kapucinski escriu: "Al sud, l'altiplà limita amb els dos imperis més poderosos de l'època: l'Iran i Turquia. Agreguem el Califat Àrab. I a més, Bizanci. Quatre colossos polítics, ambiciosos, tremendament expansius, fanàtics, àvids i cobejosos". Armènia mai ha tingut possibilitats de debò de relacions de bon veïnatge!”.
Val a dir que el museu té interès, però amb un contingut modest. Especialment modest en un país que és un museu a l'aire lliure de creus-pedra. La creu-pedra -o khachkar- és una estela que té gravada una creu que els braços s'estrenyen en arribar al centre i s'eixamplen en els extrems. La creu s'acompanya de diversos elements decoratius amb significat religiós, com ara, rosetes, símbols solars, fruites especialment magrana o el raïm.
Creus-pedra
El segon comentari –i amb això acab-, visitar el parc, el memorial, i el Museu de les víctimes del Genocidi Armeni hauria de ser obligatòria per a qualsevol demòcrata. La visita és molt dura, però és una xutada d'antifeixisme. Sense memòria, veritat i reparació no n'hi ha democràcia!
Memorial a les víctimes del Genocidi Armeni
Publicat per Rafael Borràs a dijous, de maig 26, 2022 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Viatges
dilluns, 23 de maig de 2022
Dubtes sobre el mercat laboral illenc postpandèmic
Publicat originalment a https://www.illaglobal.com/ (09-05-2022)
Els darrers dies del passat abril coneguérem les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre de 2022, i, al seu torn, els primers dies de maig es feren públiques les dades d'atur i d'afiliacions a la Seguretat Social corresponents a abril passat. Ambdues fonts estadístiques ens informen d'un creixement important d'ocupació laboral, i de la contractació formalment fixa. Tot plegat ha provocat una exultació de valoracions positives fora mida per part de les autoritats autonòmiques, patronals, i sindicats.
Les dades –no entraré ara en filigranes metodològiques que podrien matisar alguna hipèrbole en les anàlisis- són veritablement força positives des d'un punt de vista quantitatiu. Ara bé, contràriament a les seguretats i celebracions governamentals i dels anomenats "agents socials i econòmics" illencs, són unes xifres que haurien de provocar, si més no en la perspectiva de la necessària transició ecosocial del model econòmic illenc, més dubtes que certeses. Vet aquí alguns, només alguns, d'aquests dubtes:
¿És motiu de celebració la constant "importació de mà d'obra" per fer funcionar la gegantina indústria turística? El nostrat monocultiu turístic sembla agreujar el gravíssim "mal holandès" que patim des de fa anys i panys. En els darrers anys, un dels efectes perversos -alguns economistes molt neoliberals ho identifiquen com una altra externalitat negativa (sic)- d'aquesta situació és la manca d'habitatge digne i accessible per a les persones que vénen a treballar des de fora. En definitiva, malgrat que el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, afirmi a la babalà que "Ha venido a trabajar más gente que nunca" (Diario de Mallorca de 06-05-2022), els dubtes sobre els problemes demogràfics, ecològics, i de cohesió social que provoca un constant creixement de població laboral són més que raonables.
L'augment esponerós de l'ocupació laboral turística (combinat amb un molt modest creixement en activitats industrials, d'altres serveis no turístics, i del sector primari, i moderat pel que fa a la construcció), genera molts dubtes envers la suposada diversificació i sostenibilitat del model. En lloc de transitar cap a un model una mica més equilibrat, ¿ens fem trampes al solitari posant bastons a les rodes que dificulten activar dita transició?
Una de les grans disbauxes de cofoisme han sigut les dades de contractes estables a conseqüència de l'aplicació de la darrera reforma laboral. Sobretot plegat, d'entrada, dos dubtes: ¿És estable un contracte de fix discontinu de duració anual incerta? Amb la nova normativa laboral es reduirà, sens dubte, el nombre de persones amb contractes formalment temporals. Ara bé, com no s'ha modificat el fet que el contracte indefinit deixà de ser sinònim d'estabilitat en perdre les seves característiques bàsiques de seguretat, per tant, de indefinitut ¿de quin tipus d'estabilitat laboral i vital es xerra?
"Sense dubte no hi ha progrés", deia Darwin. A hores d'ara, en plena acumulació de crisis, convé aclarir què és això de "progrés". L'artista de còmics argentí Tute (Juan Matías Loiseau) té una esplèndida vinyeta demanant-se "¿para qué era que queríamos la modernidad?". Idò, això!
Publicat per Rafael Borràs a dilluns, de maig 23, 2022 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Per un Primer de Maig en defensa de la democràcia
Publicat originalment a https://www.illaglobal.com/ (09-04-2022)
Aquestes ratlles són un desassossegat prec a qui correspongui: Desburocratitzeu la mobilització de l'imminent Primer de Maig! Que tothom surti de la seva respectiva zona de confort. Un prec per a què no es contribueixi més a la desmobilització de la gent que pensem que és urgent tornar als carrers i places per a què, parafrasejant el mític "no passaran", no passin més del que ja han passat.
Pot ser que sigui un prec innecessari perquè, tant de bo, ja s'està impulsant un Primer de Maig que sigui una gran mobilització en defensa de la democràcia. Que s'està fent, només faltaria!, reivindicant el seu origen de jornada de lluita obrera, i de reafirmació de l'imprescindible paper passat i actual del moviment sindical. Que s'està fent amb l'objectiu de mobilitzar a sectors majoritaris de la societat per a garantir que podrem continuar deliberant sobre els nostres dissensos per a aprofundir en la democràcia. I que aquesta sigui més igualitària.
Veritablement, la democràcia està en perill? No ho està en el punt formal –en allò que el sempre admirat Amartya K. Sen- denomina la representació política-, i en el respecte a la regla de la majoria. Però sí que està en perill, seguint amb l'economista indi, en aspectes essencials, com ara, la protecció dels drets i les llibertats dels individus, l'accés a les prestacions socials, i el dret a accedir a una informació veraç, a participar en la deliberació pública. Això que ara en diuen "democràcia il·liberal", és un contrasentit, un disbarat.
Pot ser que el prec sigui oportú, i s'al·legui que arriba tard. Això és fals. Si es vol, es pot. Tenint en compte les enquestes electorals, els malestars socials, les incerteses ... Convé que, qui correspongui, "faci un pensament". És el moment de reivindicar la definició de democràcia que, en 1938, va defensar Thomas Man: "aquella forma de govern i societat que s'inspira, per sobre de qualsevol altra consideració, en el sentiment i consciència de la dignitat de l'home".
Insistesc a reivindicar el Primer de Maig com a data emblemàtica de les reivindicacions de la classe obrera. Igual que reivindic que les massives mobilitzacions del 8 de març actuals tenen molt a veure en aquelles primeres mobilitzacions del "8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora", o que l'actual moviment ecologista té a veure amb el moviment de l'higienisme obrer del qual, dit sigui de passada, una de les seves lluites més tràgiques i heroiques va ser en 1888 la dels miners i pagesos de Huelva, contra la contaminació de l'aire de les calcinades de la mina de Rio Tinto (metodologia que ja estava prohibida a Anglaterra), que va culminar en una massacre obrera amb repercussió internacional.
Més enllà del "que no passin més", ens sobren els motius per a confegir un seguit de reivindicacions per a la mobilització. A tall d'exemple: Defensa dels serveis públics; frenar la incapacitat adquisitiva de les persones no expressament riques; justícia fiscal; pau i Drets Humans; dret a la cultura per a tothom; suport a la ILP Avui per demà!, i a la de #RegularizacionYa; garantia al dret a un habitatge digne; defensa de les pensions públiques; ni un pas enrere en la defensa del català; sempre endavant en la consecució de la igualtat real entre homes i dones, dels drets de les persones ILGTB, i, jo què sé ...
Aquests últims anys –coses de l'edat-, quan s'acosta el Primer de Maig tinc una certa tendència a posar-me en "mode italià", ja sigui rellegint algun text de Rossana Rossanda, o de Nanni Balestrini, l'autor de la combativa novel·la “Vogliamo tutto” "Ho volem tot". No obstant això, enguany sortiré de la meva particular zona de confort. Rellegiré al neerlandès Rob Riemen, que en el seu imprescindible "Per combatre aquesta època", ens fa el següent advertiment: "El retorn del feixisme sempre és possible, però mai és inevitable".
Idò, Visca el Primer de Maig! Avanti Popolo !
Publicat per Rafael Borràs a dilluns, de maig 23, 2022 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Cal imaginar un marc propi de relacions laborals
Publicat originalment a https://www.illaglobal.com/ (28-03-2022)
La conjuntura d'aquests temps i dies, és a dir, la combinació de factors i circumstàncies que caracteritzen l'actualitat de la situació sociopolítica, no hauria de ser un handicap per reflexionar sobre assumptes estructurals. Per paga, la conjuntura (malestars postpandèmics, efectes econòmics i socials col·laterals del bel·licisme imperant, dicotomia agreujada entre mercat i democràcia amb impuls igualitari, dogmatisme a dojo en les solucions tecnològiques, revifada del patriarcat, crisi ecològica, etc.) és tan preocupant que pot semblar balder discutir d'assumptes que no estan expressament a la mesa del debat del dia a dia.
Ara bé, per combatre les pors i incerteses del present -que per la reclusió institucional del progressisme són capitalitzats pel protofeixisme-, a més de remoure tots els obstacles per esvair pors i donar certeses vitals amb la caixa d'eines ara disponible, malda també imaginar escenaris alternatius. Per tant, contestant a la pregunta del títol d'aquestes ratlles, és clar que cal imaginar un Marc Propi de Relacions Laborals.
Intentaré, doncs, esbossar algunes idees sobre aquest assumpte que, a dretcient, estaran exemptes de tecnicismes, i, en la mesura que ho sàpiga fer, seran breus.
I.- Relacions Laborals i autogovern
Pel que fa a aquestes reflexions, em referesc a "relacions laborals" (RL, endavant) com el conjunt de pràctiques, normes, i institucions que regulen el treball remunerat (assalariats i autònom). Bàsicament, negociació col·lectiva, normativa laboral, Seguretat Social, formació ocupacional, serveis d'intermediació laboral, Inspecció de Treball i Seguretat Social, organismes de mediació de conflictes, ...
El treball remunerat és, ara mateix, el principal mecanisme primari de repartiment (justament o injustament) de la riquesa generada. En aquest sentit, en absència d'altres instruments possibles, com la Renda Bàsica Universal i Incondicional, esdevé en l'instrument que garanteix –amb més o menys precarietat i suficiència- l'existència material de la majoria de la població. Val a dir que el gruix de les prestacions socials que teòricament també fan possible cobrir les necessitats bàsiques per a viure (pensions, prestacions per desocupació) van indissolublement lligades al treball assalariat.
Per tant, em sembla una obvietat que autogovernar-se de debò exigeix autogovernar el marc que regula el mecanisme principal per garantir l'existència material de la immensa majoria de la societat.
II.- D'on venim?
Recordem que el Fuero del Trabajo de (1938) va ser una de les vuit Lleis Fonamentals del franquisme que no era una altra cosa que la instauració de la brutal dictadura en el món del treball. Amb l'arribada al govern de la dictadura en 1957 dels anomenats "tecnòcrates", es modifica aquesta llei fonamental -tot i que el nou Fuero del Trabajo conté perles made in Opus Dei, com la del seu article 1.3 que afirma que "... El derecho al trabajo se estima consecuencia del deber impuesto al hombre por Dios para el cumplimiento de sus fines individuales y en función de la prosperidad y grandeza de la patria..."- la qual cosa permet que a l'any següent s'aprovi la Llei de convenis col·lectius que especificava que la negociació col·lectiva podia tenir lloc, bé en el Jurat de l'Empresa en qüestió, bé entre patrons i obrers, en els locals sindicals en l'àmbit local, provincial o nacional". És a dir, negociació col·lectiva exclusivament en el marc del franquista Sindicat Vertical, òbviament sense llibertat sindical, amb capacitat administrativa de dictar, manu militari, "laudes d'obligat compliment", "Ordenanzas Laborales" imposades, ...
En qualsevol cas, una cosa van ser els objectius del Règim, i una altra la realitat social. El cas és que s'inaugurà la fase final de la dictadura: Naixement de les primeres Comissions Obreres, conflictivitat laboral, eleccions sindicals de 1975, primers convenis col·lectius provincials, ...
Arribada l'anomenada transició, la Constitució Española deixa establert que l'Estat té competència exclusiva en matèria de legislació laboral -"sense perjudici de la seva execució pels òrgans de les Comunitats Autònomes"-, i sobre la legislació bàsica i el règim econòmic de la Seguretat Social –"sense perjudici de l'execució dels seus serveis per les Comunitats Autònomes". L'Estatut dels Treballadors de 1980 -la norma diguem-ne "fundacional" de les RL postfranquistes-, i la creació en 1978 del Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) i de la Tesorería General de la Seguridad Social són els principals instruments de desenvolupament constitucional en matèria de RL que comencen a consolidar dues tendències interpretatives en l'àmbit que ens ocupa: La unitat de mercat, i la caixa única de la Seguretat Social.
L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears en l'àmbit de les RL està plenament en aquesta línia de mercat únic i de caixa única de la SS. La matèria laboral és únicament una competència executiva. A tall d'exemple, si el 2000 es crea el Servei Ocupació de les Illes Balears (SOIB) és perquè hi ha una llei estatal que ho permet, i que, alhora, limita el seu abast: La gestió de les prestacions de desocupació continuen sent competència de l'Estat, primer de l'INEM, i més tard del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE). O si l'Estatut d'Autonomia no menciona ni una sola vegada la Inspecció de Treball i Seguretat Social és perquè és una matèria exclusiva de l'Estat. Òbviament, això no impedeix que hi hagi col·laboració i coordinació entre administració estatal i autonòmica com se sol fer cada estiu a les Illes Balears.
En el període de, per dir-ho d'alguna manera, "autonomia administrativament consolidada", hi ha hagut anàlisis sobre la singularitat de les RL a les Illes Balears, sobretot entorn de la figura contractual de Fix Discontinu, associada a l'estacionalitat i a la mobilitat estructural de mà d'obra (importació d'ocupació i exportació d'atur), però, a parer meu, hi ha hagut poca reflexió sobre les potencialitats de tensar els límits constitucionals en l'execució pels òrgans de la CAIB de les competències en matèria de treball i Seguretat Social.
Ara bé, hi havia un tarannà, no absent d'entrebancs i limitacions, de descentralització. Això serà així fins, fa no fa, finals dels anys 90 del segle passat, amb l'inici de la gran recentralització.
III.- La gran recentralització
És un procés, com ja s'ha dit, iniciat a les acaballes de la dècada dels 90, que mereix una acurada anàlisi que sobrepassa les intencions d'aquest article. Per tant, em limit a apuntar els enunciats que consider més rellevants: a) El procés de substitució de les Ordenances Laborals que, combinat amb diversos acords Interconfederals (CCOO-UGT-CEOE-CEPYME) sobre "ordenació de la Negociació Col·lectiva", provocaren un fort biaix centralitzador en reservar algunes matèries importants dels convenis col·lectius (definició de categories professionals, etc.) exclusivament a la negociació col·lectiva d’àmbit estatal. b) La creació de la Fundación Estatal para la Formación y el Empleo i els successius acords estatals sobre la gestió de la formació ocupacional. Tot plegat significà una forta centralització del disseny i gestió de la formació per les persones amb ocupació. c) L'informe de la "Comisión para la Reforma de las Administraciones Públicas (CORA)", que va posar en marxa la Vicepresidenta del Govern d'Espanya, Soraya Sáenz de Santamaría, publicat en 2012, va significar un fre a qualsevol tendència descentralitzadora a qualsevol àmbit. També al de les RL. d) L'aprovació de la Llei 20/2013, "de garantía de la unidad de mercado". e) Les reformes laborals de l'etapa de l'austericidi, singularment la de 2012, i encara ara no revertides del tot, que eliminà la facultat d'intervenció i autorització que tenia l'autoritat laboral autonòmica en els Expedients de Regulació d'Ocupació (EROS).
IV.- Situació actual
Bàsicament, continuem empantanats en la gran recentralització. No hi ha hagut cap reversió en res substancial. És cert que les mesures implementades per fer front a la crisi sociolaboral provocada per la pandèmia de la covid-19 –singularment inclusió als ERTOS dels Fixos Discontinus, i la prestació extraordinària per a aquesta modalitat contractual tan nostrada- segurament han tingut l'empremta illenca. Però, la qüestió és si l'Estat podia fer altra cosa. Podia deixar a la deriva la comunitat autònoma més turistizada -la colònia turística per antonomàsia-del Regne d'Espanya, on la precarietat vivencial de tenir un contracte de fix discontinu d'una durada incerta ha esdevingut un privilegi per a molta gent?
En qualsevol cas, la situació actual es caracteritza per l'absència de debat teòric sobre la conveniència o no d'un Marc Propi de RL. No hi ha, fins allà on jo sé, debat, ni tan sols com a objectiu desitjable dels sobiranismes illencs. Mala peça al teler perquè sense imaginar, sense pensament que deixi pòsit, és inversemblant que algun dia hi hagi massa critica per a l'acció.
En aquest sentit, Xavier Domènech a "Camins per l'hegemonia", tot opinant sobre el capitalisme, diu: "El mandat de la Bíblia a l'Evangeli segons Sant Joan afirma «Al principi existia la Paraula i Déu era la Paraula», a mi sempre m'ha agradat més el Faust de Goethe: «Al principi va ser l'Acció»". Coincidesc amb la preferència de Domènech. Pensar escenaris alternatius de RL és, ara mateix, actuar.
V.- Per començar a pensar, algunes preguntes
Ha arribat l'hora de reivindicar la conveniència d'un Salari Mínim de les Illes Balears, o de cada illa? La referència per a la negociació col·lectiva dels salaris, hauria de ser l'IPC de Balears? S'haurien de millorar –quantitativament i qualitativament- les estadístiques laborals de casa nostra? En l'actual context, on el conflicte sociolaboral és més complex que el clàssic conflicte capital-treball, s'ha de repensar i innovar l'anomenat diàleg social autonòmic? Està molt bé la iniciativa parlamentària sobre la jornada laboral de quatre dies a la setmana (esperem que el pas pel sedàs de l'actual burocratitzat "diàleg social sense conflictivitat social", no aigualegi la iniciativa), ara bé, hauria de ser un assumpte de màxima difusió i de debat en la clau de Marc Propi de RL? Cal debatre perquè hi ha tan poca conflictivitat laboral?...
VI.- Etapa autonòmica com a aprenentatge dels límits?
Debatre i imaginar un Marc Propi de RL és, sens dubte, reflexionar sobre els límits de l'etapa autonòmica. Reivindicar-lo, pot semblar "somiar truites". També ho semblava la reivindicació de concert econòmic quan es va iniciar el debat en matèria de fiançament autonòmic. Ara, després d'anys d'intents de corregir l'espoli fiscal a què estam sotmesos, i de molt debat, ja no ho sembla un "somiar truites". Sembla la solució que qüestiona, això si, l'statu quo autonòmic.
Pensar en un altre statu quo per a les Illes Balears, i associar-ho a més justícia social, no és cosa fàcil. Però és part de l'imprescindible "no passaran" els que volen més centralització i més descohesió i desigualtat social. Tinguem-ho en compte!
En definitiva, crec que la necessitat de repensar el model de país és evident. Pensar en una altra Mallorca –en unes altres Illes- ens exigeix, tal com ens recomanà fer Habermas, distingir entre "nació nascuda" i "nació volguda".
Publicat per Rafael Borràs a dilluns, de maig 23, 2022 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: IllaGlobal.com
divendres, 20 de maig de 2022
Només la cultura fa ciutadans lliures?
Publicat originalment a dBalears (15-05-2022)
Emili Darder encertava en afirmar que "només la cultura fa ciutadans lliures". Ara bé, potser ara el darrer batle republicà de Palma faria una mica més llarga la frase, i diria que només amb cultura i garantia d'existència material, hi ha ciutadans i ciutadanes lliures.
El cas és que en l'actual fase capitalista del neoliberalisme, la ciutadania cada pic ho és manco lliure. L'existència material està estructuralment condicionada (excepte per a les persones riques -posem pel cas a 74 de les 100 persones més riques d'Espanya que, segons la revista Forbes, ho són per haver heretat) a la maledicció bíblica d' "et guanyaràs el pa amb la suor del teu front", i, en molts casos, no plenament garantida (precarietat laboral, pobresa laboral i de pensions, subsidis de pobresa per a pobres, pobresa heretada, etc. ).
De retruc, hi ha una qüestió cabdal que, a dret cient, no s'analitza: Sense creadors amb la seva existència material garantida, ho és lliure la cultura? o, quanta emprenedoria artística i cultural es perd la humanitat?
Cal, doncs, reivindicar la llibertat incondicional. Això és el que fa David Casassas, al seu llibre "Llibertat incondicional: La Renda Bàsica en la revolució democràtica" que l'editorial "Tigre de paper" fa poc ha publicat en català. Com escassegen força els llibres en català sobre la Renda Bàsica, convindria que aquest fos "un èxit editorial". És un llibre del qual Guy Standing en fa la següent presentació a la contraportada: "Una defensa ètica de la renda bàsica edificada sobre el valor de la llibertat republicana: una proposta important en una era de capitalisme rendista que permet a les elits plutocràtiques embutxacar-se cada vegada més riquesa".
Veritablement, la defensa de la llibertat incondicional de David Casassas és radical. Per exemple, no s'està d'afirmar a les primeres pàgines del llibre que "la llibertat no es pot pensar des de la justícia (re)distributiva. La llibertat és un fi en si mateix que no pot dependre d'atzars socials que puguin invitar a formes d'assistència ex post. Distribuir recursos ex ante, això és predistributivament, constitueix l'estratègia central del constitucionalisme republicà democràtic. La llibertat no és una cosa que s'hagi de perdre per, posteriorment, poder pidolar recursos per sobreviure al naufragi, i, en el millor dels casos, recuperar-la parcialment. La llibertat no ha d'estar en joc. La llibertat, senzillament, no pot naufragar".
La imprescindible lectura d'aquest llibre coincideix amb el cada vegada major interès de sectors del món de la cultura per la proposta de Renda Bàsica: Vet aquí alguns exemples d'aquest interès: 1. El manifest Art for UBI que defensa la Renda Bàsica Universal per a cuidar el món de l'art i la cultura, però també com una mesura necessària, per a tots, de redistribució de la riquesa al marge del treball assalariat. 2. Un altre manifest que planteja sense embuts que una Renda Bàsica Universal i Incondicional seria la millor política cultural possible. 3. L'interessantíssim i pioner pla pilot engegat pel govern l'irlandès per a fer costat als artistes i treballadors de les arts creatives: El pla pilot de Renda Bàsica per a les Arts, que examinarà, durant un període de tres anys, l'impacte d'una RB (pagaments de 325 € per setmana) en dos mil artistes i treballadors i treballadores de les arts creatives.
Un llibre en català sobre la Renda Bàsica, i interès amb escreix de la cultura per la proposta. Dues bones notícies. No tot és foscor, hi ha esperança!
Publicat per Rafael Borràs a divendres, de maig 20, 2022 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Opinions a dBalears
dijous, 12 de maig de 2022
14 de maig: Consulta monarquia o república
Publicat originalment a dBalears (08-05-2022)
Ras i curt: "En les societats democràtiques els pobles decideixen sobre totes les qüestions que els concerneixen, entre elles sobre una de les importants, la forma d'Estat. La majoria de la població actual no va tenir oportunitat de votar la Constitució de 1978; però qui sí que va poder fer-ho, no va tenir opció de triar sobre la forma d'Estat, ja que va ser furtat del debat en l'anomenada Transició democràtica. Ni en aquell moment ni posteriorment hem pogut decidir". Així comença la crida a la consulta popular sobre monarquia o república del 14 de maig de 2022.
Dissabte vinent podrem votar en aquesta consulta que ha organitzat, arreu de l'Estat espanyol, una molt plural plataforma ciutadana. A Palma (i a altres ciutats i pobles de les Illes Balears) hi hauran, of course, taules de votació, la ubicació de les quals podeu consultar a aquesta web. Val a dir que no serà la primera d'aquestes consultes. Cal recordar que en 2019 ja se'n va organitzar una d'aquestes consultes populars amb un notable èxit de participació.
Un de tants problemes i radicals dèficits democràtics del "Règim del 78" és la permanència del poder ademocràtic de les elits –exemplificat per la monarquia borbònica-, imposat aleshores per aquella transacció –mal anomenada transició- fruit de la situació descrita a la celebèrrima frase de Manuel Vázquez Montalbán: "Quan Franco desapareix, a Espanya no es va poder establir una correlació de forces, sinó una correlació de febleses". D'aquí plora la criatura: Immunitat (veritablement, seria millor xerrar d'immundícia) reial per a qualsevol delicte, fer passar bou per bèstia grossa sobre l'exemplaritat de l'actual titular de la corona, o el "viva el rei" i l' "a por ellos" a qualsevol preu. Què és, sinó, tot aquest xivarri del "Catalan Gate", i de la privatització de l'espionatge de l'Estat espanyol. Cal, per si de cas, recordar que el programari Pegasus és un producte de l'empresa israeliana NSP Grup que és qui espia, i, després, "informa" al client.
És difícil de saber del cert el suport ciutadà a casa nostra a l'opció monàrquica i a l'opció republicana. Malauradament, els organismes públics demoscòpics espanyols, ni per descomptat la inexistent demoscòpia publica autonòmica, no en volen saber res de l'opinió ciutadana sobre aquest assumpte de radicalitat democràtica. La monarquia no es toca, no es qüestiona, és perfecta, i, per tant, no cal copsar l'opinió de la ciutadania. En aquest sentit, ens tracten com a súbdits.
Ara bé, el cert i segur és que quan la societat civil s'organitza i pregunta, l'opció monàrquica perd. En aquest sentit, la consulta del 14 de maig de 2022 és quelcom més que una acció memorialista, simbòlica o testimonial. És una acció política. De política democràtica de la bona!
Publicat per Rafael Borràs a dijous, de maig 12, 2022 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Opinions a dBalears
divendres, 6 de maig de 2022
Estabilitat laboral liquida
Publica originalment a Diario de Mallorca (06-05-2022)t
Hom diria que un dels majors èxits de la modernitat neoliberal com a pensament hegemònic -gairebé únic!-, ha sigut la normalització del que Ulrich Beck anomenà "societat del risc" i de la teoria de Zygmunt Bauman entorn del concepte, encunyat pel filòsof polonès, de "societat líquida".
Com és sabut, el sociòleg alemany no se centrava en els riscos físics, tot i que, si ara analitzés la crisi climàtica, ben segur els incorporaria. La seva recerca se centrà en els riscos socials inoculats a les societats per garantir el triomf del neoliberalisme. Beck, en una de les seves obres cabdals (Un nou món feliç: La precarietat del treball en l'era de la globalització) escriu: "El capitalisme socialment esmorteït és, més aviat, un cas d'Il·lustració aplicada. Es recolza en la convicció que només els qui tenen un habitatge i un lloc de treball segur, i, per tant, un futur material garantit, són (o poden esdevenir en) ciutadans capaços d'apropiar-se de la democràcia i de tornar-la viva".
Al seu torn, Bauman feia menció fonamentalment a la liquiditat de les vides de les persones no pertanyents a les elits. En "Estat de crisi" ens recordava que "una conseqüència immediata de la precarietat i de la frugalitat inherent a les posicions socials que l'anomenat «mercat laboral» ofereix en l'actualitat és l'àmpliament assenyalat canvi profund en l'actitud davant el concepte de «treball», i en concret, davant la idea d'una ocupació estable, que sigui prou fiable per a poder determinar la posició social a mitjà termini i les perspectives de vida de qui ho exerceix".
Tanta disquisició sociològica-filosòfica, i tanta cita de, per a mi, dos dels referents per entendre on hem arribat, ve a tomb de la necessària matisació d'algunes anàlisis de les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre d'enguany referides a les Illes Balears que es va publicar la setmana passada. Vegem:
Sens dubte, les dades quantitatives –especialment si es miren amb ulleres d'economia neoclàssica– són positives. Ho és que l'EPA estimi que el total de persones ocupades a les Balears sigui de 532.200. Això representa un increment interanual de 30.200 persones ocupades (+6,0%). Pel que fa a l'estimació de població aturada en la xifra de 117.100 persones (+0,22% que el mateix trimestre de l'any anterior), tot i no ser una dada per a festejar, no és una mala dada en un context d'un "mercat laboral" que reté un fort biaix estacional. Ara bé, són dues dades que, observades amb unes altres ulleres, incorporarien molts "emperons". A tall d'exemple: Quin percentatge d'aquestes ocupacions no generen pobresa laboral? Quantes tenen poc a veure amb indicadors de desenvolupament humà?...
Tanmateix, la gran matisació és sobre la següent afirmació de la nota governamental: "... s'ha observat una millora de la qualitat en l'ocupació en aquest primer trimestre de l'any. Així, tot coincidint amb l'aprovació de la nova reforma laboral, l'ocupació amb contractació indefinida ha estat de 328.300 persones, el que suposa 20.500 ocupats indefinits més que en el primer trimestre de 2019. També baixa l'ocupació temporal, ja que s'han registrat 99.300 persones ocupades en aquesta modalitat, el que suposa una caiguda de 12.900 ocupacions temporals". Davant tant cofoisme malda anotar una dada i un exemple de cas verídic:
La dada és que, segons l'EPA, seguim en el mateix elevat percentatge (més del 30%) dels darrers anys de persones assalariades amb una antiguitat contractual inferior a un any. Aquest és, a parer meu, l'indicador sobre el qual cal posar el focus per analitzar els efectes de la reforma laboral de 2021 en matèria d'estabilitat laboral. El cas verídic és el d'en Joan al què, uns dies abans d'acabar març, una petita empresa el va seleccionar per a una ocupació que s'ajustava plenament a la legalitat d'un contracte d'obra i servei. Val a dir que els aspectes sobre contractació de la nova reforma laboral entraven en vigor l'1 abril, per tant, durant el primer trimestre de 2022 era legal fer contractes de, posem pel cas, obra o servei i eventual per a circumstàncies de la producció seguint la normativa laboral imposada l'any 2012, de màxima permissivitat per a la contractació formalment temporal. A Joan li podien fer un d'aquests contractes. No obstant això, la gestoria de l'empresa va aconsellar que li fessin un contracte de fix discontinu. L'argument va ser el següent: Manquen pocs dies per a què aquest tipus de contracte per a obra o servei deixi de ser legal, i, en funció d'aquesta proximitat del canvi de normativa, hi ha algun risc que una eventual actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social consideri que hi ha frau i imposi una multa d'un cost per a l'empresa que serà substancialment molt superior al cost de l’acomiadament d'en Joan si, en acabar els sis-set mesos del programa que justificava un contracte temporal per la durada del servei, es decideix acomiadar-lo o no se li fa la crida com a fix discontinu en repetir-se la més que probable necessitat empresarial.
El cas d'en Joan és un exemple de com la contractació fixa (i fixa discontinua com a figura fulgurant de la liquiditat de la “nova estabilitat laboral”), en absència d'indemnitzacions dissuasives i salaris de tramitacions en casos d'acomiadaments improcedents, ha esdevingut en molts casos en una formalitat d'estabilitat laboral liquida. Una estabilitat laboral farcida d'inseguretats, incerteses, pobresa laboral ... En aquest sentit, a hores d'ara, resulta impropi definir "qualitat de l'ocupació" a una ocupació que no vagi íntimament associada al polièdric concepte de qualitat de vida. Entre altres coses perquè, malgrat que com bé diu Santiago Alba Rico "no hi ha cap manera mecànica de revertir la influència de l'extrema dreta", si les societats democràtiques no garantim uns estàndards decents de vida per a les àmplies majories socials, li ho posam en safata.
Publicat per Rafael Borràs a divendres, de maig 06, 2022 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Tribuna DIARIO de MALLORCA
L'Ararat i els 107 anys del genocidi armeni
Mont Ararat
Publicat originalment a dBalears (01-05-2022)
Tot just trepitjar territori armeni t'adones que entres a un país marcat per la tragèdia. Un país que ara ocupa el 10% del seu territori històric; sacsejat per catàstrofes naturals, com, per exemple, el gran terratrèmol de 1988, quan era la República Socialista Soviètica d'Armènia; situada en la inestable Àsia caucàsica, amb uns veïns fronterers -Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est i sud-oest, l'Iran al sud, i Turquia a l'oest- molt conflictius pel que fa a l'Azerbaidjan i a Turquia.
Armènia va sofrir cruelment les conseqüències del col·lapse de l'URSS, i les condicions materials de vida de la seva gent empitjoraren greument. La seva última declaració d'independència (el 23 d'agost de 1990, un any abans de la desaparició de l'URSS, encara que el reconeixement formal no va arribar fins al 21 de setembre de 1991) va comportar molts sacrificis vitals (desindustrialització, duríssima crisi energètica, etc.) per a la majoria dels menys de tres milions d'armenis i armènies que viuen en la República d'Armènia, i que no formaven part de la immensa diàspora armènia (més d'onze milions arreu del món) en el moment d'independitzar-se de Moscou. Val a dir que demografia i diàspora en termes quantitatius no han variat massa en aquests últims trenta anys d'independència. No han estat, aquestes tres dècades un període fàcil: Ha persistit el conflicte que enfronta a Armènia amb l'Azerbaidjan pel territori d'Alt Karabakh (Nagorno Karabakh) que va tenir, recordem-lo, una guerra oberta entre 1991 i 1994, seguida de tensions i les escaramusses militars habituals, amb episodis destacats com els de 2016, fins a arribar a la guerra de finals de 2020. El conflicte segueix. La sola absència de guerra no és la pau...
El règim turc de Recep Tayyip Erdoğan no té aturador en les seves reclamacions territorials sobre Armènia. Turquia i l'Azerbaidjan no oculten els seus desitjos d'islamitzar Armènia repartint-se el seu actual territori. I mentrestant, l'actual primer ministre armeni, Nikol Paixinian, aplica una política, almenys discursiva, de cessions territorials davant les exigències turques i àzeris. A la capital armènia, Erevan, era força present als carrers l'oposició a aquestes polítiques que, segurament, tenen un component de "realpolitik" que marida poc amb la dignitat d'un poble que fa 107 anys que clama pel reconeixement internacional del Genocidi Armeni.
Monument a le víctimes del genocidi (Erevan)
Si en trepitjar sòl armeni perceps el biaix tràgic de la història d'Armènia, en entrar al complex que acull el Dzitsernagapert o Tzitzernakaberd, és a dir, el monument dedicat a les víctimes del genocidi armeni i el seu museu, sents una bufetada, un cop al fetge. Els preparatius de les commemoracions del "Dia del genocidi" que, cada 24 d'abril mobilitza a centenars de milers de persones, no és obstacle per a un profund recolliment i esbossar un sentit record per a les víctimes. Visitar el museu és una vacuna contra qualsevol negacionisme històric d'aquesta i altres atrocitats humanes, una recàrrega per a persistir en la militància en la memòria històrica. És difícil visitar el museu sense que et salti més d'una llàgrima i que et corroeixi la indignació. Sobre el que va ser el genocidi armeni hi ha prou literatura (la colossal novel·la “Els quaranta dies del Musa Dagh” de Franz Werfel, la de Maria Àngels Anglada intitulada ““Quadern d’Aram”, “Les Arméniens. Histoire d’un génocide” i “Mémorial du génocide des Arméniens” dos llibres imprescindibles de Yves Ternon, etc. ), però, per fer-ne un tast, recoman aquest article de la revista Sàpiens.
Malauradament, la mal anomenada realpolitik internacional -sempre despullada de dignitat- fa que el negacionisme planegi sobre el genocidi armeni. Són pocs els estats que formalment el reconeixen. L'Estat espanyol és un dels negacionistes, tot i que hi hagi alguns parlaments autonòmics -entre ells el de les Illes Balears- que sí que ho han reconegut.
Sens dubte, el reconeixement internacional del genocidi armeni contribuiria a rebaixar les tensions al Caucas Sud i a prevenir noves tragèdies. Per això, és necessari incorporar aquest reconeixement a l'agenda política institucional espanyola i europea. El poble armeni s'ho mereix!
Genocidi i Mont Ararat -ara en territori turc- són els grans símbols de la ciutadania armènia d'arreu. Per a l'armenitat, l'Ararat simbolitza, més enllà del contingut bíblic segons el qual és on va encallar l'arca de Noè, la lluita armènia per la seva existència. El reconeixement del Genocidi –i el seu reconeixement formal- té, a parer meu, un significant pràctic molt potent per al conjunt de la humanitat. No debades en el museu d'Erevan hi ha un panell que recull les paraules d'Adolf Hitler quan en 1939 va exposar el seu pla per a exterminar als jueus. Algú li va dir que el món no perdonaria semblant atrocitat. Hitler, per a reafirmar-se en el seu macabre pla, va contestar: "I qui es recorda avui del genocidi armeni?" (sic).
Publicat per Rafael Borràs a divendres, de maig 06, 2022 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Opinions a dBalears
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
"En la calle codo a codo somos mucho más que dos".
MARIO BENEDETTI
.
ETIQUETES
Opinions a dBalears Mercat de Treball Politica GADESO Tribuna DIARIO de MALLORCA Viatges L’OBSERVATÒRI D’ARA BALEARS CRISI Turisme Tribuna DIARIO DE MALLORCA IllaGlobal.com El Periscopi de la Fundació Gadeso Mobilitzacions commemoracions Diari JORNADA OPINIONS QUE M'INTERESSEN ESPECIALMENT Ara Balears Fotografies que m´atreveixo a compartir LLIBRETA DE NOTES RB GOVERN ILLES BALEARS Homenatges diversos L’OBSRRVATÒRI D’ARA BALEARS ORGANITZACIONS ECONOMIA Sindicalisme DIÀLEG SOCIAL Diari d'un candidat testimonial LLIBRETA DE NOTES UE Alternatives Articles a ULTIMA HORA Ateneu Pere Mascaró Internacional SinPermiso Opinions manllevades Succeïts TERRITORI TTIP Alba Sud Col.lectiu Treball i Igualtat Politiques d’Ocupació COVID-19 INICIATIVAVERDS Ill Palma Rel-UITA Un document per a llegir justificació d'aquest bloc op | 1 | perfect | {"ca": 0.9578890515018468, "es": 0.0285037284828211, "it": 0.0017248588751829395, "en": 0.003867865356470834, "ar": 0.00015680535228935815, "da": 0.00012195971844727856, "fr": 0.0033103352149975607, "de": 5.226845076311938e-05, "hu": 0.00045299323994703463, "sv": 0.00019165098613143773, "ms": 0.0007666039445257509, "id": 0.0007840267614467908, "gl": 0.000679489859920552, "cs": 6.969126768415918e-05, "pt": 0.00045299323994703463, "eo": 0.0009756777475782285} | |
wikipedia_ca_20230401_0_572867 | Casa de Macià (Capafonts)
Casa de Macià és una casa de Capafonts (Baix Camp) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció.
Casa amb façana de pedra, de carreu, i arc del mateix material, a la clau del qual hi ha un escut amb un colom en el camp.
Història.
Casa deshabitada, amenaçant ruïna, amb senyals de canter en els carreus, de les del tipus del segle XIV. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=572868 |
macocu_ca_20230731_0_94071 | Un any després que l’esclat de la pandèmia obligués a endarrerir la seva posada en funcionament, Renfe ho té tot a punt per començar a prestar el seu servei d’alta velocitat i baix cost amb la marca Avlo. Així ho va explicar Félix Martín, director de nous serveis d’alta velocitat de Renfe, que va assegurar que la data d’inici serà el 23 de juny i que fins i tot podrien avançar-la “si les condicions de la pandèmia ho permeten”. Per ara la companyia, que està molt satisfeta de la resposta obtinguda, ja ha venut prop de 200.000 bitllets i la meitat es van esgotar en un sol dia.
El nou servei enllaçarà Barcelona i Madrid amb quatre freqüències diàries per sentit, dues s’aturaran també a les estacions catalanes d’alta velocitat i, segons Renfe, l’oferta s’anirà modulant en funció de la demanda. Els primers trens que prestaran el servei ofereixen 438 places, 20% més que els actuals AVE i ja estan en període de proves. Més endavant s’incorporaran nous trens amb una capacitat de 581 places per tren que, en doble composició, podrien sumar una oferta de 1.162 seients. Ahir, durant el primer viatge amb passatgers entre Madrid i Barcelona, Félix Martín va explicar que amb el 80% de les places ocupades el servei serà rendible i es va mostrar optimista tot i la caiguda de la demanda provocada per la crisi sanitària. “Volem captar gent que no fa servir el tren, famílies i joves, amb uns preus molt atractius a partir de set euros”, va dir, i es va mostrar convençut que la nova oferta no restarà clients a l’AVE. Martín va destacar la flexibilitat del servei i els preus dinàmics que s’adapten a les necessitats dels usuaris, que pagant suplements poden triar seient, afegir més equipatge a la maleta de cabina i la bossa de mà inclosa al preu i fer anul·lacions i canvis. L’Avlo començarà a operar en el context de liberalització del sector i ho farà setmanes després que un dels seus competidors, Ouigo. Aquest fet no preocupa el director de nous serveis d’alta velocitat de Renfe, que va destacar l’experiència de la companyia com una garantia d’èxit del servei. El servei comença pel corredor amb més demanda de l’Estat i és previst que el 2022 s’hi afegeixi la ruta entre Madrid i Sevilla.
LA XIFRA
200.000
bitllets
ha venut el nou servei de Renfe, que oferirà quatre serveis diaris per sentit entre Barcelona i Madrid. | 0.869242 | curate | {"ca": 0.9935261113508848, "en": 0.0034527406128614588, "es": 0.0030211480362537764} | |
mc4_ca_20230418_10_743917 | (S'ha redirigit des de: Jocs Olímpics d'Estiu de 1896)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jocs_Olímpics_d%27estiu_de_1896&oldid=24193067»
Darrera modificació: 22 jul 2020 a les 04:28
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 22 jul 2020 a les 04:28. | 0.570498 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics_d%27Estiu_de_1896 |
mc4_ca_20230418_9_471446 | Ya Sheng Tai Hotel Tianjin Xina - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Ya Sheng Tai HotelNo.94 Dafeng Road, Zona de Desenvolupament Econòmic Bin Hai, Tianjin, Xina, 300480 - Veure al mapaYa Sheng Tai HotelVeure més fotosVestíbulVeure més fotosVeure totes les 28 fotosVeure al mapaParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionssaunatransport hotel/aeroportascensorRestaurantsservei d'habitacions
Oferta Especial - Habitació Individual Superior (Special Offer - Superior Single Room)
Oferta Especial - Habitació Doble Business - 2 Llits (Special Offer - Business Twin Room)
Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop42 kmAeroport internacional de Tianjin Binhai (TSN)140 kmAeroport internacional de la capital de Pequín (PEK)farmàcies950 mTongjitang Pharmacybotiga de conveniència4,2 kmShell Select
Sobre l'allotjamentDescripcióSi el que està buscant és per un hotel ben situat a Tianjin, no busqui més enllà de Ya Sheng Tai Hotel. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Ya Sheng Tai Hotel també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Tianjin. Per a la comoditat i comfort dels seus clients, l'hotel ofereix Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, recepció 24 hores, instal.lacions per a minusvàl.lids, express check-in/check-out, magatzem d'equipatge. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com centre esportiu, sauna, spa, massatge, karaoke. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Ya Sheng Tai Hotel.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxesservei de llançadora Lloguer de cotxestransport hotel/aeroport Coses a fer, maneres de relaxar-secentre esportiuMassatgespakaraokesaunavisites turístiquesÀpats, begudes i refrigeriRestaurantsservei d'habitacions Serveis i comoditatsBotiguesmagatzem d'equipatgezona de fumadorscaixa fortaneteja en sec consergeservei de bugaderia Accésascensorinstal.lacions per a minusvàl.lidss'admeten animals de companyiaentrada/sortida [exprés]recepció [24 hores] Disponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Idiomes ParlatsXinès (Mandarí) Mostra MenysPolítiquesNens i llits supletorisNens de 0 a 2 any(s) [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents. Nota, si necessiteu un bressol hi pot haver càrregs extra.Nens de 3 a 12 any [inclosos]Ha d'usar un llit extraEls hostes de 13 anys i més es consideraran adults.Els llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantCal que els clients presentin un carnet d'identitat o un passaport oficials i vigents a l'arribada. x | 0.890875 | curate | {"ca": 0.9996806132226126, "en": 0.00031938677738741617} | https://www.agoda.com/ca-es/ya-sheng-tai-hotel/hotel/tianjin-cn.html |
mc4_ca_20230418_4_137474 | Apartment Sant Antoni de Calonge 60 Sant Antoni de Calonge Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
-, Sant Antoni de Calonge Costa, Sant Antoni de Calonge, Espanya, 17252 - Veure al mapa
Més informació sobre Apartment Sant Antoni de Calonge 60
L'Apartment Sant Antoni de Calonge 60 està situat a Sant Antoni de Calonge, a 27 km de Lloret de Mar, a 28 km de Girona i a 46 km de Roses. L'allotjament disposa de TV i una cuina amb rentavaixella i microones. L'Apartment Sant Antoni de Calonge 60 està ubicat a 21 km de Tossa de Mar, a 41 km de Santa Susanna i a 29 km de l'aeroport de Girona-Costa Brava.
Informació important: El preu de l'habitació no inclou les tovalloles ni els llençols. Els podeu llogar a l'establiment per un suplement de 20 EUR per persona i estada o portar els vostres. El preu de l'allotjament no inclou el cost dels subministraments, que es cobrarà segons el consum. L'establiment carregarà l'import corresponent en les 3 setmanes posteriors al registre de sortida. Cal abonar l’import total de la reserva abans de l’arribada. NOVASOL t'enviarà una confirmació amb tota la informació del pagament. Un cop hagin rebut el pagament, t'enviaran un e-mail amb les dades de l’establiment, com ara l’adreça i el lloc on has de recollir les claus. | 0.819602 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/apartment-sant-antoni-de-calonge-60/hotel/sant-antoni-de-calonge-es.html |
mc4_ca_20230418_12_649175 | Decoracion infantil en Esplugues de Llobregat - Barcelona
Decoración infantil en Esplugues de Llobregat - Barcelona
Decoración infantil » Barcelona » Esplugues de Llobregat (08950)
En www. *** Podrás encontrar algunos ejemplos de murales infantiles realizados.Estos motivos hacen de su habitación un espacio único y... (Decoradores Esplugues de Llobregat)
- Todas las poblaciones - Alella (3) Badalona (5) Barcelona (54) Bigues i Riells (1) Castellbisbal (1) Castelldefels (1) Centelles (1) Corbera de Llobregat (1) Cornellà de Llobregat (1) Esplugues de Llobregat (1) Folgueroles (1) Franqueses del Vallès (Les) (1) Garriga (La) (1) Hospitalet de Llobregat (L') (1) Lliçà de Vall (2) Manresa (1) Masnou (El) (1) Mataró (1) Molins de Rei (1) Sabadell (1) Sant Celoni (2) Sant Cugat del Vallès (2) Sant Feliu de Llobregat (1) Sant Quirze del Vallès (1) Sitges (8) Terrassa (1) Tordera (2) Vallgorguina (1) Vic (3) Viladecans (1) Vilanova i la Geltrú (4) | 0.571117 | curate | {"ca": 0.689545934530095, "es": 0.31045406546990495} | https://servicios.parabebes.com/decoracion-infantil/esplugues-de-llobregat/barcelona/tp |
macocu_ca_20230731_3_517727 | Etiqueta: Destaquem
El Centre Esportiu de Deltebre continua creixent. Fa una setmana van començar les obres del bar-terrassa, que portava uns 20 anys tancat i ja s’han implementat plaques fotovoltaiques i s’han ...
L’Espai Haruna, empresa de cosmètica natural situada a Deltebre, està d’enhorabona. Entre més de 10.000 projectes, ha guanyat una de les beques Argal. Aquesta empresa càrnica premia amb aquesta iniciativa ...
Sant Jaume d’Enveja ha estrenat una nova aplicació per connectar l’ajuntament amb la ciutadania, les entitats i els comerços. Es tracta d’’eAgora’ una ampliació mòbil gratuïta que esdevé un punt ...
Tortosa ha reforçat la Policia Local amb una nova unitat d’intervenció formada per un grup de 10 agents que donaran suport a la policia de proximitat. Patrullaran i desplegaran dispositius ...
ERC Tortosa-Sí s’ha pronunciat sobre l’enderroc dels antics magatzems de Renfe. Els republicans s’han mostrat contraris a tombar aquestes naus, tot i que per decidir-ho afirmen cal conèixer els usos ...
El supermercat Alcampo de Tortosa ha inaugurat els nous serveis i la millora de les instal·lacions que ha realitzat amb una inversió de més d’1,5 milions d’euros. L’objectiu d’aquesta actuació ... | 0.789724 | curate | {"pt": 0.015806988352745424, "ca": 0.9841930116472546} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_191763 | Si mirin, haig de fer una prova per a optar a una faena d'inserció sociolaboral. Algú treballa d'això i me pot fer 3 o 4 orientacions de lo que tindre en compte? Si mirin, bona any i gràcies.
la feina tracta d'intervenir i acompanyar persones en risc (o en) d'exclusió social amb l'objectiu de que s'integren social i laboralment, no? això ho vaig fer jo, crec. Em sona que era analitzar la problemàtica que tenien, mostrar-li tots els recursos que té (no només en el sentit laboral, també en les altres problemàtiques) per poder solucionar eixes problemàtiques, ajudar-lo en aquest procés (per exemple, ensenyar-lo a fer curriculums o acompanyant-lo als recursos), fent un seguiment del seu procés d'integració (per exemple, motivar l'usuari aplicant alguna tècnica psicològica), etc. Potser ho estic confonent, però diria que és això. Ara bé, no em preguntes concretament què s'ha de fer perquè no tinc ni puta idea, però diria q la feina, en general, és aquesta. | 0.82418 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_314147 | UGT de Catalunya ha assegurat aquest dijous que el descens de l'atur en el segon trimestre, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), es deu a l'estacionalitat de les contractacions per la temporada d'estiu i CCOO ha afegit que es deu també a l'"efecte desànim", en relació als aturats decebuts que s'esborren a les llistes del SOC.
En sengles comunicats, els dos sindicats han insistit que l'ocupació creada és més precària, amb contractes de menys durada i salaris més baixos.
Alhora, UGT ha alertat que 425.600 aturats no reben subsidis d'atur, cosa que representa el 70,5% del total, i que 103.900 llars no tenen cap perceptor d'ingressos, 185.400 tenen tots els seus actius en atur, i 232.800 tenen tots els seus treballadors assalariats amb contractes temporals. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/113132/sindicats-atribueixen-caiguda-atur-estacionalitat-efecte-desanim |
oscar-2201_ca_20230904_6_142453 | Recentment hem elaborat una sèrie de divisions i hem preparat les instal·lacions de subministraments bàsics en una casa unifamiliar. Es poden apreciar les guies que utilitzem per dotar de profunditat a la paret on ha de passar una de les instal·lacions de...
Velocitat de creuer en la venda de vivenda
by gmcd | gen. 10, 2017 | General
La venda de vivenda agafa velocitat de creuer: mig milió d’unitats El mercat immobiliari creix. Al menys es pot afirmar això des del punt de vista de la demanda, un augment del 26% el passat 2016, arribant quasi al mig milió d’unitats venudes, que...
Els estrangers inverteixen més en l’àmbit immobiliari a Barcelona que a Madrid
by gmcd | gen. 2, 2017 | General
Barcelona i Madrid evolucionen el 2016 de manera molt diferent si parlem d’inversió immobiliària. A Barcelona creix la importància de la inversió estrangera i, per contra, a la capital espanyola disminueix. A més del canvi en el comportament del mercat, també...
Sostres a oficina de La Caixa a Manresa
by gmcd | des. 19, 2016 | General
A l’actual projecte, ens van demanar muntar el sostre de l’oficina de La Caixa a la ciutat de Manresa. Com es pot apreciar a les imatges, combina a la perfecció la capsa per la il·luminació amb el que s’utilitzarà per a la climatització. Amb un...
Fals sostre i calaix per llum led
by gmcd | des. 12, 2016 | General
En aquest projecte, hem treballat la construcció d’un fals sostre amb part fonoabsorbent i d’un calaix amb diferents línies per llum led. La qualitat dels materials fonoabosrbents, recau en les seves propietats. Són materials capaços d’absorbir i...
Les plantes poden extraure aigua de minerals com el guix
by gmcd | des. 7, 2016 | General
Com que no sempre parlarem de construcció, avui volem aprofitar per parlar-vos d’aquest fenomen. Alguns minerals contenen aigua en la seva estructura cristal·lina, com el guix, que és un mineral que apareix en zones àrides i és abundant a la península Ibèrica....
Quant contamina la teva llar?
by gmcd | nov. 30, 2016 | General
Hi ha quantitats tan elevades que són impossibles de visualitzar encara que tinguem una mesura de comparació. Quant són 16 milions de tones de diòxid de carboni? Tot i sabent que 20 tones de terra (20.000kg) és el que pot carregar un camió d’obra… sembla...
27ª edició dels premis pladur
by gmcd | nov. 22, 2016 | General
Pladur, solucions constructives de plaques de guix laminat, convida a la participació a la 27ª edició del seu Concurs de Solucions Constructives, un esdeveniment de referència per a universitats i escoles d’arquitectura de la península. És, sense dubte, una...
Contractació de talent per a crèixer
by gmcd | nov. 16, 2016 | General
El sector de la construcció aposta per la contractació de talent per a crèixer. Durant els darrers anys, el sector de la construcció torna a crèixer. Les empreses recuperen la confiança i l’estabilitat financera, i tornen a apostar per la contractació de talent...
Campanya contra la contaminació
by gmcd | nov. 8, 2016 | General
Campanya contra la contaminació – L’iniciativa “Respira Vida”, de l’OMS, ofereix informació per a sensibilitzar als ciutadans i recursos per a les autoritats locals en la lluita contra la polució. Una de cada nou morts a l’any és a... | 0.718466 | curate | {"ca": 0.8863138114625744, "en": 0.09113686188537426, "es": 0.012214218603194488, "it": 0.010335108048856874} | https://www.hortal.net/noticies/ |
crawling-populars_ca_20200525_42_58773 | En Joan Barril em va dir a micròfon tancat que se sentia com un estrany, que s’adonava que tot el que sabia fer ja no valia per gaire i que només demanava poder seguir fent el que li agradava quatre o cinc anys més
3 min. 21/12/2014 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
189 Comentaris
16 Comentaris
13 Comentaris
8 Comentaris
7 Comentaris
A la portada de l'Arabalears.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora | 0 | curate | {"ca": 0.7724665391969407, "eo": 0.0248565965583174, "pt": 0.030592734225621414, "en": 0.04397705544933078, "de": 0.0076481835564053535, "es": 0.09560229445506692, "br": 0.0248565965583174} | : /premium/suplements/diumenge/Mes-Enlla-Marx_0_1270672931.html |
mc4_ca_20230418_8_402836 | els tests, necessaris (però insuficients) per a començar (...) a contrarrestar el covid-19 - BARCELONA RADICAL
els tests, necessaris (però insuficients) per a començar (...) a contrarrestar el covid-19
Per què Itàlia i Espanya?
Demografia, sociabilitat, falta de tests i reacció tardana expliquen que tots dos països sumin un 44% de les morts mundials
Amb 15.300 i 11.700 morts, Itàlia i Espanya fa dies que van deixar enrere la regió xinesa de Wuhan, origen de la pandèmia, i encapçalen el trist rànquing de víctimes per coronavirus al món. Tots dos països sumen un 44% dels morts globals, mentre representen només un 1,4% de la població mundial.
Per què la Covid-19 s’ha acarnissat en aquest racó de la Mediterrània? Mala sort? Mala gestió? Hi ha factors que expliquen una vulnerabilitat més gran que altres zones? O, simplement, Itàlia i Espanya han enfilat primer un camí que d’altres seguiran més tard?
Els interrogants són a sobre de la taula dels experts, que adverteixen que és aviat per a conclusions, ja que són davant d’un virus encara molt desconegut. “No estem segurs de per què, ni tan sols de si Itàlia i Espanya han estat colpejades més durament que la resta de països europeus”, diu Leon Danon, epidemiòleg de la Universitat d’ Exeter i membre de l’equip que assessora el Govern britànic.
Algunes hipòtesis, tot i això, prenen força. Si hi ha un element a què apunten les dades de manera constant, és que l’edat és un factor clau: la Covid-19 colpeja molt més letalment la gent gran. La piràmide demogràfica d’ Itàlia i Espanya, amb una població envellida, indica que són més vulnerables davant el virus. “La famosa dieta mediterrània i la longevitat estan jugant en contra vostra”, resumeix Danon.
La demografia n’explica una part, però no tot. L’edat mitjana a Itàlia (45,9) i Espanya (44,9) està per sobre de la xinesa (38,4) o la britànica (40,5), però no tant de la sud-coreana (43,7) o l’alemanya (45,9).
L’estructura social mediterrània, els costums i maneres de relacionar-se han contribuït, afirma Àlex Arenas, catedràtic de Ciències de la Computació i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili. “Som una societat molt familiar, en què els avis s’ocupen dels nens quan surten de l’escola. I som d’abraçar i fer petons, de quedar amb els amics per prendre alguna cosa. És diferent al nord d’Europa, no diguem als països asiàtics, on el contacte físic entre persones és mínim i tots porten màscara”. Arenas censura el missatge martellejat durant setmanes des de les autoritats desaconsellant l’ús de màscares, que ell utilitza des del gener: “Cal ser negligent o ignorant per dir que no serveixen. El que passa és que no n’hi ha suficients perquè no es va fer provisió. Esclar que serveixen. No tant per protegir-te a tu sinó als altres si ets tu l’infectat i no ho saps”.
Els italians Paolo Surico i Andrea Galeotti, professors d’ Economia de la London Business School, assenyalen un estudi del 2008 que analitza el contacte entre grups d’edat a vuit països europeus per determinar l’impacte en la propagació de malalties infeccioses. Espanya no hi surt, però Itàlia sí, i és raonable pensar que les dades serien semblants: els ancians italians tenen molt més contacte diari amb nens i joves que els alemanys.
És un element que tots els epidemiòlegs del món estan mirant per elaborar els seus models matemàtics de predicció, diu Benjamin Maier, investigador de l’ Institut Robert Koch, organisme encarregat del control i prevenció de malalties a Alemanya. “Sospito que a Itàlia el brot va avançar sense ser detectat durant un llarg temps. Quan se’n van adonar, molta gent gran ja s’havia infectat, possiblement a causa d’una barreja més gran entre grups d’edat –raona Maier–. A Alemanya vam tenir els senyals d’alarma d’ Itàlia i, a més, la meva hipòtesi és que la gent que va portar el virus de viatges d’esquí va socialitzar amb persones de la seva edat i no amb gent gran. Per això el nombre d’infeccions d’ancians va ser baix al principi, el que explicaria la baixa taxa de mortalitat ara per ara”.
El contacte entre joves i més grans és rellevant en vista de les dades que suggereixen que els primers podrien ser grans portadors del virus sense saber-ho, en ser més asimptomàtics. Surico i Galeotti comparen estadístiques a Itàlia o Corea del Sud. Un 29,9% dels infectats coreans té entre 20 i 29 anys; a Itàlia són un 3,7%. Allà, en canvi, un 41,3% tenen més de 70 anys, davant d’un 8,7% coreà. Com, si és el mateix virus? La diferència és que Itàlia només fa tests als casos més greus; Corea en fa de manera massiva i no només als malalts.
Tots els experts consultats coincideixen que els tests són el factor clau que explica la propagació o contenció de l’epidèmia. Alemanya, que va començar al gener i ara fa 500.000 proves per setmana, “té una imatge més clara de la part de l’iceberg que està amagada sota l’aigua que altres països”, diu Maier.
Arenas utilitza una altra metàfora: la del bosc que crema. A Alemanya i Corea els tests van permetre una detecció precoç dels focus de l’incendi. A Itàlia i Espanya, en canvi, els focs van cremar descontroladament fins que no hi va haver més remei que imposar mesures de confinament, tallafocs per trencar les cadenes de transmissió del virus.
“Gràcies a aquests tallafocs a poc a poc aconseguim contenir l’incendi. Però encara crema –adverteix Arenas–. Toca entrar al bosc i mirar arbre per arbre, veure quins ja estan cremats i no suposen cap perill, i quins continuen en flames i amenacen arbres sans”. Fer tests de la manera més massiva possible serà l’única forma d’aixecar les restriccions gradualment, opina. Mentre no arribin els tests, considera imperatiu imposar l’ús de profilaxi física, màscara i guants per al dia a dia laboral quan es relaxi el confinament.
També Surico i Galeotti veuen en els tests l’única sortida. “A l’opinió pública no se li està dient prou clar que l’aïllament no és una solució, sinó només un ajornament del problema. Ens permet guanyar temps, però cal aprofitar-ho”, diuen els economistes. Aposten per fer tests “de forma intel·ligent, amb mostres estadísticament representatives”.
Alguns amb més duresa i d’altres menys, però tots estan d’acord en una cosa: Espanya va trigar a reaccionar. “Recordo mirar les xifres espanyoles a començaments de març i pensar: per què no estan fent res?”, diu Maier. “El fet que no es prengués cap acció va contribuir sens dubte al ràpid creixement i una vegada la infecció és a tot arreu l’única manera és tancar-ho tot”, reflexiona Danon.
“Espanya tenia dues setmanes d’avantatge respecte a Itàlia, però no les ha sabut aprofitar”
“Teníem dues setmanes d’avantatge respecte a Itàlia però no les hem sabut aprofitar”, lamenta Arenas, que assenyala que a l’Àsia no es va esperar tant per imposar mesures agressives d’aïllament social i control de la mobilitat. N’hi va haver prou amb 30 morts a la Xina, mentre que Itàlia va esperar als 463 i Espanya, als 200. Alemanya va imposar un primer tancament parcial amb 28 morts.
Tot i això, els científics creuen que Itàlia i Espanya seran aviat assolides. “El que veurem als EUA serà catastròfic”, augura Arenas.
Gemma Saura, Barcelona, 05/04/2020 - lavanguardia | 0.840302 | curate | {"ca": 0.9900056306306306, "en": 0.00830518018018018, "ga": 0.0016891891891891893} | http://www.barcelonaradical.net/info/11928/els-tests-necessaris-per-insuficients-per-a-comenar-a-contrarrestar-el-covid-19 |
mc4_ca_20230418_15_759888 | Bloc Empotrat: Sectors Die-Dron i Paovich a les Casetes d'en Muntaner. (Vallirana).
Anònim 23 de gener de 2017 a les 12:02
Bones, el bloc del Fernando Micó hi han les ressenyes.
Bloc Empotrat 23 de gener de 2017 a les 12:32
Ja ho vaig veure però vaig ser incapaç d'obrir-les.Ho tornaré a provar.
Salut i habilitat informàtica!
Anònim 23 de gener de 2017 a les 20:13
l'acces es molt millor el primer ,que aparques al costat de la carretera enfront d'un lloc on venen llenya,i pugar amb la logica,perke desde l'altre costat que vau fer vosaltres esta plenisim de merdes de gos i el rierol es purament un clavageram a cel obert ,molt desagrable.la via clasica esta tota amb friends i tascons abandonats i ponts de roca donan una bona lliço de com es pot pugar sense tant expansio! !una abraçada
Bloc Empotrat 23 de gener de 2017 a les 22:50
Ok Sergi!! !,ho tindrem en compte per una nova visita!!merçi!! !
Salut i bons camins!! ! | 0.701584 | curate | {"ca": 0.9363336992316136, "es": 0.036223929747530186, "pt": 0.014270032930845226, "it": 0.010976948408342482, "fr": 0.0021953896816684962} | http://blocempotrat.blogspot.com/2017/01/sectors-die-dron-i-paovich-les-casetes.html |
mc4_ca_20230418_9_757423 | És un judici, alcalde/ssa? - Fot-li Pou - Barça i més
Ara, Valtonyc. L'envestida de la justícia belga a l'Estat espanyol és intensa i constant. No hi ha decisió que no posi en evidència les pràctiques autoritàries d'un país incorregible que té decidit que la seva integritat territorial estarà sempre per sobre de la separació de poders.
Després de la instrucció que hem viscut amb els presos polítics, no hi ha arguments que sustentin que viurem un judici just. No hi ha arguments que sustentin que viurem un judici, de fet. Perquè el que hem patit i el que patirem serà de tot menys un judici: són les justícies europees les que ho estan certificant. I fets com els de Valtonyc, encara que no formin part de la mateixa causa, ajuden a esclarir-ho i a explicitar encara més l'atemptat sense precedents a la democràcia.
Davant d'aquest panorama, dels exemples diaris (!) d'irregularitats, prevaricacions i escàndols, i amb les eleccions municipals a tocar, diria que es fa imprescindible que Barcelona, aquesta rosa de foc històricament digna, la capital del país, tingui un/a alcalde/ssa que no accepti una sentència dictada ja avui, totalment ideològica i sense cap garantia democràtica.
D'alguns partits no se'n pot esperar absolutament res. Formen part de l'atracament i de l'antic règim, el defensen i perpetuen. Però dels altres cal esperar-ne higiene democràtica. Que conformin un gran ventall d'opcions diverses però totes elles compromeses amb l'estat de dret, que comuniquin ja des d'avui que en cap cas legitimaran la falsa sentència del fals judici.
La ciutadania ha de saber a qui està votant en tots els aspectes. En aquest, també. Hem d'exigir que els candidats es mullin i confirmin sense embuts si claudicaran davant el resultat final d'aquest escarni o bé sentenciaran que això, senyores i senyors, no és un judici. Amb totes les lletres. Amb convicció.
Ho dic amb tota la contundència i urgència del món: les barcelonines i els barcelonins mereixem saber si al capdavant de la ciutat hi tindrem algú que creu que aquesta vergonya és un judici. | 0.83257 | curate | {"ca": 0.9931439764936337, "en": 0.0068560235063663075} | http://www.fotlipou.com/hi-ha-vida-mes-enlla-del-barca/3500-es-un-judici-alcalde-ssa.html |
macocu_ca_20230731_9_391876 | Cercador
Cerca
Ajuntament
EDICTE Text refós del projecte constructiu d'urbanització del sector PAU 16 al TM d'Alcoletge (Segrià) https://www.alcoletge.cat/ajuntament/informacio-ur/pau-16/urbanitzacio/edicte-urbanitzacio.pdf/view https://www.alcoletge.cat/@@site-logo/logo.png
EDICTE | 0 | curate | {"es": 0.02877697841726619, "it": 0.017985611510791366, "ca": 0.9316546762589928, "en": 0.02158273381294964} | |
mc4_ca_20230418_5_601983 | Carmeta Rusquilleta: Macarrons amb mozzarella, tomàquets cirerol i alfàbrega
Macarrons amb mozzarella, tomàquets cirerol i alfàbrega
Com que la pasta m’agrada molt amb aquesta recepta faig una nova aportació a la proposta de setembre del blog Memòries d'una Cuinera, que aquest mes és fer una recepta de macarrons. L’alfàbrega és la meva herba aromàtica preferida. És ideal per a perfumar amanides. La meva amiga Ana Maria de Vallada té un hort fabulós, on planta verdures i hortalisses delicioses, i camps amb oliveres amb els que fa un oli exquisit. Aquest estiu m’ha regalat una planteta d’alfàbrega, i he estrenat el meu hortet urbà.
500 g. de macarrons.
1 peça de mozzarella de búfala.
Tomàquets petits de branca.
Unes fulletes d’alfàbrega fresca.
Pebre negre (opcional).
Posem a bullir la pasta amb sal.
Tallem els tomàquets en trossos, i els col·loquem en un recipient amb l’all laminat, sal, pebre negre i oli d’oliva, i el deixem marinar.
Tallem la mozzarella a trossos i la barregem.
Barregem la pasta amb els tomàquets marinats, la mozzarella, i unes fulles d’alfàbrega.
L’Ana i jo el dia de Sant Bertomeu
Publicat per Carmeta Rusquilleta a 12:44
Etiquetes de comentaris: Memòries d'una cuinera, Pasta, Vallada
Cinta 24 de setembre de 2012 a les 11:24
Hola! Acabo de caure per aquí per primera vegada, em quedo una estona!
Carmeta Rusquilleta 24 de setembre de 2012 a les 11:54
Benvinguda a la meva cuina! T'espero un altre dia!
Judith 25 de setembre de 2012 a les 13:11
Ostres! dues receptes, que bé! moltíssimes gràcies reina, m'emporto les receptes pel recull. Petonets (PD: estas estupenda a la foto!!!)
Carmeta Rusquilleta 25 de setembre de 2012 a les 22:28
Moltes gràcies Judith!!! És un dia molt important al poble, i intentem posar-nos guapes :)
La Cuina Violeta 25 de setembre de 2012 a les 23:51
Carmeta, serà per macarrons. Els supermercats estaran contents amb les nenes de Memòries. Has fet uns bons macarrons. Una abraçada,
Carmeta Rusquilleta 26 de setembre de 2012 a les 23:24
Moltes gràcies Nani! Les nenes de Memòries aixecarem l'economia del país a més d'alimentar a les nostres famílies! :) Petonets!! !
Cinta 26 de setembre de 2012 a les 9:05
Carmeta Rusquilleta 27 de setembre de 2012 a les 19:21
SUSANNA 26 de setembre de 2012 a les 16:31
Hola CArmeta guapa tu
A casa ja els i pots donar pasta, sigui com sigui cuinada, et faran "L´onada "
esteu molt guapes les dues, era Festa Major ?
Carmeta Rusquilleta 26 de setembre de 2012 a les 23:30
Tens tota la raó Susanna! La pasta sempre triomfa!
Sí! Eren les festes del poble! I el dia de Sant Bertomeu és el dia més important! Gràcies pel piropo! :D
Albert 4 d’octubre de 2012 a les 14:20
Bo, sa i fàcil. Bon apunt !
Carmeta Rusquilleta 4 d’octubre de 2012 a les 22:05
Gràcies per el teu comentari! M'encanta el teu bloc, les teves receptes i els teus articles!! ! | 0.701335 | curate | {"ca": 0.8795830337886412, "sv": 0.007189072609633357, "pt": 0.011143062544931704, "es": 0.019769949676491733, "it": 0.056074766355140186, "eo": 0.017253774263120056, "en": 0.007189072609633357, "fr": 0.0007189072609633358, "cs": 0.0010783608914450035} | http://carmetarusquilleta.blogspot.com.es/2012/09/macarrons-amb-crema-de-mozzarella.html |
mc4_ca_20230418_12_551501 | Gran parc infantil. A la Plaça de la Llibertat. Horari: de 10:00h a 14:00h i de 17:00h a 21:00h. Cercavila del Seguici Petit. A les 18:00h. Inici i fi: Plaça del Mercadal. Tot seguit degustació popular de menjablanc. Sopar popular de "bou i arròs", plat tradicional de la Festa Major. A les 22:30h a la Plaça d'Evarist Fà...
Concert de l'Orfeó Reusenc, a les 21:30h a La Prioral de Sant Pere. XV Trobada d'havaneres. A càrrec dels grups Balandra, Veus de Reus i Arrels de Canya Dolça. A les 22:00h a la Palma. Amb degustació de rom cremat per a tothom.
Reus. Reus Viu el Vi. Fira de vins.
REUS VIU EL VI. 3a. Fira de les DO de la demarcació de la Cambra de Reus. Horari: divendres i dissabte, de 17:30h a 23:30h; diumenge, de 17:30h a 22:00h. A la Plaça Llibertat. Ticket-degustació: 12€ (5 degustacions). Més informació a www.reusviuelvi.com
Reus. Concert de Primavera.
Concert de Primavera a càrrec de l'Orquestra Do Norte (Portugal), a les 21:00h al Teatre Fortuny. Amb obres de Stravinsky, Jolly Braga Santos, Piazzola i Turina. Entrada: 10/20/30€
Reus. Setmana Santa. Processó.
Retorn en processó del Sant Crist de la Sang a la seva església titular i, en arribar-hi, moment de demanar les Tres Gràcies, a les 14:30h des de la Prioral de Sant Pere Processó del Sant Enterrament, a les 20:00h pels carrers del centre
Solemne Processó de l’Amargura, a les 20:15h pels carrers del centre
Solemne Processó del Silenci, a les 23:00h pels carrers del centre
BESTIAL- 2n Saló de la Mascota, al Centre de Fires i Convencions de Fira de Reus. Horari: 10 a 20h. Entrada públic: 4€, Entrada mascota: 1€. Més informació a www.firareus.com/bestial
20:30 9è FESTIVAL INTERNACIONAL REUS JAZZ 2011 RECORDANT GARCÍA LORCA JOSEP M. DOMÈNECH TRIO LLUÍS CASTAN Keyboard Jazz Lounge
21:00 V PREMI INTERNACIONAL DE DANSA ROSETA MAURI II PREMI COREOGRÀFIC Teatre Fortuny
21:30 9è FESTIVAL INTERNACIONAL REUS JAZZ 2011 LA PORTEÑA JAZZ BAND El millor so de New Orleans Teatre Bartrina
Reus. Teatro Batrina. Teatre.
Dissabte, 19 de març 12:00 CAER FAMILIAR FUGITS de Forani Teatre Teatre Bartrina | 0.511151 | curate | {"es": 0.1891625615763547, "ca": 0.7029556650246306, "it": 0.022167487684729065, "oc": 0.0064039408866995075, "pt": 0.009852216748768473, "sl": 0.007389162561576354, "ja": 0.06206896551724138} | https://www.tarragona.net/ca_ES/agenda/4-reus/11 |
racoforumsanon_ca_20220809_3_847851 | Hola companys, No sé si deveu conèixer alguna llibreria a Barcelona on poder fer-se amb les obres de Josep Armengou, si més no alguna d'elles. Per internet se'n poden trobar en penso, però m'agradaria, si en coneixeu, que m'indiquessiu alguna llibreria física, no virtual. Moltes gràcies!
Mossèn Armengou, patriota català! | 0.684255 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_5_160021 | Impressions: PES 14
Actualitzada el 18/09/2013 13:30
Hem tingut accés a la demostració de Pro Evolution Soccer 2014 , l’esperat simulador futbolístic desenvolupat per Konami. L’empresa japonesa ens ofereix un tast del què suposarà el futbol virtual del futur , una edició pont entre les consoles actuals i les futures. L’entrega d’aquest any presenta un nou motor gràfic que ofereix innovadores possibilitats jugables que configuren un producte sòlid i profund , amb millores que desglossarem a continuació. Tecnologia cabdal per a l’avantsala del futbol de nova generació.
El joc va ser presentat com un punt d’inflexió dins la franquícia, una edició que disposaria de sucoses novetats i millores tècniques, entre elles la inclusió d’un nou motor gràfic que oferiria un nou nivell de realisme. A la demostració a la qual hem tingut accés podem escollir entre quatre equips: el Bayern de Munic , flamant campió d’Europa, el Santos , històric equip brasiler, i dues seleccions internacionals , Alemanya i Itàlia , tots ells plasmats de forma totalment fidedigna, amb un nivell de detall en les fesomies dels jugadors gairebé mil·limètric.
I és que el desplegament gràfic ha millorat notablement, trobem uns jugadors plens de detalls, amb un públic en tres dimensions i una il·luminació general realista. Un aspecte que s’ha cuidat amb especial atenció són els estadis i la seva influència, que prenen importància des de l’inici dels partits, traslladant l’èpica d’aquest esport a les consoles. Aquesta vegada, però, no es tractarà només d’un afegit estètic sinó que la pressió del públic sobre els nostres jugadors afectarà directament la seva concentració i les seves capacitats tècniques , de manera que en ocasions minvarà sensiblement la qualitat tècnica dels nostres jugadors si som a un estadi rival enmig d’un ambient hostil. Inexplicablement, els canvis climàtics s’han eliminat, entre ells la pluja, una decisió que sembla injustificable.
Les expressions facials dels jugadors han millorat de forma exponencial, ara són més fluides, gràcies a la potència del nou motor gràfic, i llueixen millor que mai. El físic dels jugadors també és molt més realista, adaptat a les proporcions reals del cos humà i els moviments són més naturals, s’han eliminant els tics robòtics d’entregues anteriors .
Centrant-nos en el pla jugable trobem certes imprecisions que embruten el resultat final, hem pogut apreciar una molesta desincronització des que polsem un botó fins que el jugador realitza les accions en pantalla , aquesta lentitud a l’hora de desenvolupar els moviments ordenats provoca un sentiment de frustració i confusió al jugador. Això fa que les nostres jugades se’n vagin en norris, no sabem si aquest problema s’ha resolt en la versió definitiva, avui mateix hem rebut la versió final del joc però en la demostració a la qual hem tingut accés fins ara i que hem sotmès a la nostra anàlisi és força antiga i encara es trobava a fase beta.
Un element que cal destacar són les noves animacions a l’hora de realitzar passades i xuts, que han estat molt millorats, amb efectes imprevisibles i espectaculars. S’ha implementat el control en 360º, han estat eliminades les vuit direccions presents a les entregues pretèrites i ara se’ns ofereixen possibilitats de control gairebé il·limitades. El sistema de llançament de faltes també s’ha redissenyat , trobem una línia que ens marca cap a on es dirigirà el nostre xut, cosa que converteix el seu llançament en un acte natural i intuïtiu que agradarà tant als fans més immobilistes com als jugadors poc experimentats.
El joc es mou amb fluïdesa quan juguem un partit encara que presenta alentiments a les repeticions i a les escenes de sortida dels jugadors al camp, un problema crònic dins la franquícia que encara no s’ha pogut solucionar. La intel·ligència artificial ha fet també un pas endavant, la defensa presenta un marcatge zonal i els porters actuen amb naturalitat i desvien els xuts de forma realista, oferint-nos aturades espectaculars tot i així presenten certes imprecisions que provoquen gols inexplicables , un contrast que causa algunes situacions frustrants perquè els porters són capaços de realitzar aturades de mèrit i a la vegada d’encaixar gols inexplicables, un element que s’hereta d’entregues anteriors i que no s’ha pogut corregir, a jutjar pel que veiem en la prèvia de PES 2014.
El joc abandona el to arcade i aposta per la simulació, marcar gols és complicat, és molt important aprendre a combinar bones passades i a dominar el sistema de desmarcatges per a poder trencar defenses ben posicionades que ofereixen un bon sistema de cobertures i anticipació. Els regats també s’han millorat, abandonant les combinacions tedioses i enrevessades i optant per un sistema molt més natural i senzill. Les celebracions dels gols són automàtiques i no ofereixen llibertat de moviment , un aspecte que caldria millorar per oferir immersió als partits i que oferiria un nou nivell d’espectacularitat.
El joc no disposarà , com acostuma a passar als Pro, de tots els equips llicenciats però ens oferirà la Champions League en exclusiva , tant la fase de grups com les eliminatòries directes, un veritable cop d’efecte que ens ofereix la possibilitat de disputar de forma virtual la competició de clubs més important del món . Aquesta entrega també disposa de l’Europa League, la copa Libertadores i la AFC Champions League. La franquícia ha perdut l’exclusivitat dels camps de primera divisió espanyola i s’ha eliminat el mode d’editor d’estadis, per tant en aquest àmbit trobem una clara involució en relació a les entregues anteriors. El sistema de menús ha sofert un rentat de cara i l’acabat visual és notable, força simple però a la vegada elegant.
Lloem l’ambició de l’estudi japonès i valorem positivament les millores implementades dins una franquícia que explicitava un cert estancament , tot i així encara queda camí per recórrer i hi ha errors imperdonables que s’han de polir, com els alentiments a les repeticions i les llicències dels equips. Aquesta versió beta ens ha deixat bones sensacions, caldrà veure si aquestes es materialitzen a la versió final, que ja tenim a les mans, i podem parlar d’un producte que pot competir de totes totes amb el seu rival més directe, FIFA 14, el simulador desenvolupat per Electronic Arts.
Recordem que el joc sortirà al mercat demà, dia 19 de setembre per a Xbox 360 i PlayStation 3.
Vídeos
RAUL ARRIBAS | Barcelona Aquests dies s’està celebrant la Consumer Electrònics Show (coneguda per les sigles CES) a la ciutat de Las Vegas, als Estats Units. NVIDIA ha aprofitat l’esdeveniment per a presentar el seu nou xip per a dispositius mòbils, el Tegra K1, que promet una passa endavant al món dels videojocs per a mòbils. [...]
SEGUEIX-NOS
NEWSLETTER
Si voleu rebre totes les novetats del Punt de trobada ARA VaDeJocs, amb l'actualitat de la setmana i els millors blogs a la xarxa, subscriviu-vos a les newsletters registrant-vos com a usuaris de l'Ara.cat . | 0.887429 | curate | {"en": 0.004896313364055299, "ca": 0.9951036866359447} | http://vadejocs.ara.cat/2013/09/18/impressions-pes-14/ |
mc4_ca_20230418_5_680243 | abril | 2019 | INS Gabriel Ferrater i Soler | Pàgina 2
El nostre institut ha participat aquest any en el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans, de la regidoria de Participació, Ciutadania i Transparència, de l’Ajuntament de Reus. Diverses persones que treballen en la defensa dels drets civils i humans s’han desplaçat a Reus aquest dies… Llegeix més»
El passat 26 de març els alumnes d’ESO van participar en el concurs Lectura en veu alta, que es va celebrar al Centre de Lectura de Reus. Júlia Barriach va ser la finalista del nostre institut en la categoria de primer cicle Corsaris. Vinyet Nogués, Guillem Romera… Llegeix més»
El passat 27 de març, dins del XXIIII Festival de Teatre Grecollatí, els alumnes de les matèries de Llatí i Grec de Batxillerat van assistir al Camp de Mart, de Tarragona, a la representació de dues obres representatives del teatre clàssic: Èdip rei, de Sòfocles,… Llegeix més»
Batxillerat, Cultura Clàssica, Dpt_Clàssiques, Portada Dpt_Cultura_Clàssica, Olimpiades_Geologia, teatre_clàssic 0
Aquest mes de març, quan se celebra el Dia Mundial de la Poesia- el dia 21-, s’han organitzat dues activitats en relació amb la literatura.
El dia 12 de març ens va acompanyar l’escriptora Ana Alcolea, autora de la novel·la Donde aprenden a… Llegeix més»
Castellà, Català, Portada Ana_Alcolea, Dpt_Castellà, Dpt_Català, Vanessa_Martí 0
fa 17 hores, 13 minuts actiu | 0.812444 | curate | {"ca": 1.0} | https://agora.xtec.cat/iesgabrielferrater/2019/04/page/2/ |
mc4_ca_20230418_6_670653 | Elegant Casual Apartment La Gim 3 Perledo Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Més informació sobre Elegant Casual Apartment La Gim 3
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Perledo, Elegant Casual Apartment La Gim 3 és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Elegant Casual Apartment La Gim 3 asseguren una estada plaentera als seus clients. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, instal.lacions de barbacoa, servei de llançadora.
Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara aire condicionat, calefacció, escriptori, despertador, ventilador per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. L'hotel ofereix moltes oportunitats d'oci úniques, com platja privada, jardí. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Perledo, el Elegant Casual Apartment La Gim 3 és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada. | 0.790188 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/elegant-casual-apartment-la-gim-3/hotel/perledo-it.html |
mc4_ca_20230418_15_692958 | Gabriela Bravo Sanestanislao - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
25 febrer 1963 (57 anys)
Consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques de la Generalitat Valenciana
← Luis Santamaría Ruiz
Gabinet: Puig Government (en)
Política i fiscal
Llicenciada en Dret per la Universitat de València en 1986, va ingressar en 1989 en la carrera fiscal. Després d'obtindre destinació a Cadis, en 1991 va ser destinada a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana com a fiscal de Menors. En 2005 va ingressar en la Unió Progressista de Fiscals, on va assumir la presidència en 2007[1] fins a setembre de 2008, quan va ser nomenada per unanimitat vocal i portaveu del Consell General del Poder Judicial fins a la fi del mandat en 2013. Des del 29 de juny de 2015, després de l'arribada de Ximo Puig a la presidència de la Generalitat Valenciana és nomenada consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques prenent possessió del seu càrrec l'endemà, en el govern de coalició format pel PSPV i Compromís. Gabriela Bravo forma part d'aquest govern en qualitat d'independent. [2]
↑ «La valenciana Gabriela Bravo deberá dejar la presidencia de la Unión Progresista de Fiscales» (en espanyol). Levante-EMV, 09-09-2008. [Consulta: 2 agost 2015].
↑ «Puig ficha para el Gobierno valenciano a Gabriela Bravo, exportavoz del CGPJ» (en espanyol). El País, 29-06-2015. [Consulta: 2 agost 2015].
(Conseller de Governació i Justícia)
(Conseller d'Hisenda i Administració Pública) Consellera de Justícia, Administració Pública,
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gabriela_Bravo_Sanestanislao&oldid=23391539»
Darrera modificació: 1 maig 2020 a les 21:40
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 1 maig 2020 a les 21:40. | 0.638302 | curate | {"ca": 0.7403528114663727, "es": 0.13671444321940462, "de": 0.015986769570011026, "pt": 0.03693495038588754, "mk": 0.0016538037486218302, "nl": 0.013230429988974642, "en": 0.05512679162072767} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Gabriela_Bravo_Sanestanislao |
oscar-2301_ca_20230418_8_149499 | Quan el món va començar de nou: un balanç de la II Guerra Mundial 70 anys després (del 28 de setembre al 14 de desembre 2017)
Data
dj., 28/09/2017 - 12:00
Curs
2017/2018
Tipus d'activitat
Cursos
Llegeix més sobre Quan el món va començar de nou: un balanç de la II Guerra Mundial 70 anys després (del 28 de setembre al 14 de desembre 2017)
Quan el món va començar de nou: un balanç de la II Guerra Mundial 70 anys després (del 28 d'abril al 30 de juny de 2017)
Data
dv., 28/04/2017 - 12:00
Curs
2016/2017
Tipus d'activitat
Cursos
Llegeix més sobre Quan el món va començar de nou: un balanç de la II Guerra Mundial 70 anys després (del 28 d'abril al 30 de juny de 2017)
Quan el món va començar de nou: un balanç de la II Guerra Mundial 70 anys després (de l'1 de febrer al 5 d'abril de 2017)
Data
dc., 01/02/2017 - 12:00
Curs
2016/2017
Tipus d'activitat
Cursos
Llegeix més sobre Quan el món va començar de nou: un balanç de la II Guerra Mundial 70 anys després (de l'1 de febrer al 5 d'abril de 2017)
Quan el món va començar de nou: un balanç de la II Guerra Mundial 70 anys després (del 29 de setembre a l'1 de desembre 2016)
Data
dj., 29/09/2016 - 12:00
Curs
2016/2017
A setanta anys de la conclusió de la Segona Guerra Mundial, el conflicte més destructiu de la història de la humanitat, aquest curs pretén reflexionar sobre alguns dels aspectes més destacats d'aquella guerra, centrant-se en la diplomàcia, els esdeveniments militars, les conseqüències pels civils. Al mateix temps, el curs es planteja realitzar un balanç del llegat del conflicte, amb sessions que destacaran la importància de la Segona Guerra Mundial en la conformació del món actual.
Organitzat pel Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona
Tipus d'activitat
Cursos
Llegeix més sobre Quan el món va començar de nou: un balanç de la II Guerra Mundial 70 anys després (del 29 de setembre a l'1 de desembre 2016)
"Quan el món va començar de nou: Un balanç de la II Guerra Mundial 70 anys després" (del 30 de març a l'1 de juny de 2016)
Data
dc., 30/03/2016 - 16:00
Curs
2015/2016
Directors: Antoni Segura, José Manuel Rúa, Daniel Roig
Tipus d'activitat
Cursos
Llegeix més sobre "Quan el món va començar de nou: Un balanç de la II Guerra Mundial 70 anys després" (del 30 de març a l'1 de juny de 2016)
"El conflicte de Palestina" (del 22 de febrer al 4 de maig de 2006)
Data
dc., 22/02/2006 - 16:00
Curs
2005/2006
Actualització Científica - ICE Cursos en línia per al professorat.
Professorat: Antoni Segura (Catedràtic d'Història Contemporània de la UB i Director del CEHI) Víctor Gavín (Doctor en Història Contemporània de la UB)
Tipus d'activitat
Cursos
Llegeix més sobre "El conflicte de Palestina" (del 22 de febrer al 4 de maig de 2006)
Segle XX: revista catalana d'història
Número 13, 2020
Secció
Conflictes i món actual
Editor
Fundació Cipriano García; CEHI-UB
Data d'edició
2021
Afganistan després del 2001:Pau i reconstrucció
Tesi doctoral de CARME ROURE PUJOL. Directors: Antoni Segura i Víctor Gavin. Universitat de Barcelona, març 2014
Autoria
Carme ROURE PUJOL
Secció
Conflictes i món actual
Data d'edició
2014
(2017-2018) "(Un)protected. Acció humanitària i protecció als refugiats en els conflictes armats (II)" (2016-RICIP-00003)
Grup de recerca
(2014-2016) Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual (GRANMA)
El projecte vol donar continuïtat a la recerca iniciada amb el projecte R-ICIP 2014-2015, "Acció humanitària i protecció als refugiats als conflictes armats a Afganistan, Síria i Palestina", per aprofundir en el seguiment i l’anàlisi d’aquests conflictes. Concretament aprofundir en l’anàlisi de la situació dels desplaçats interns i els refugiats i la recerca sobre el paper de les organitzacions internacionals d’acció humanitària.
Investigador
Antoni Segura Mas
Andreu Mayayo Artal
Òscar Monterde
Víctor Gavin Munté
Paola Lo Cascio
Carme Roure Pujol
Albert Charara
Secció
Conflictes i món actual
Llegeix més sobre (2017-2018) "(Un)protected. Acció humanitària i protecció als refugiats en els conflictes armats (II)" (2016-RICIP-00003) | 0.526428 | curate | {"ca": 0.8527561036999748, "en": 0.03372766171658696, "pt": 0.015353637050088095, "es": 0.03951673798137428, "it": 0.021142713314875407, "ru": 0.012584948401711553, "de": 0.0072992700729927005, "fr": 0.01409514220991694, "nl": 0.003523785552479235} | https://cehi.ub.edu/investigadors/v%C3%ADctor-gavin-munt%C3%A9 |
oscar-2201_ca_20230904_13_121110 | L’activisme enèrgic i desacomplexat contra les armes sacseja els Estats Units | Internacional | EL PAÍS Catalunya
Selecciona Edició
ESP
AME
MEX
BRA
CAT
ENG
Newsletter
Subscriu-te
Connecta’t
Cerrar
Buscador
Cerrar
Buscar
Seccions
Tancar
Selecciona Edició
ESP
AME
MEX
BRA
CAT
ENG
Mida de la lletra
a-
A+
Contrast alt
Barcelona
Art i Arquitectura
Tendències
Literatura
Música
Seguiu-nos a
Segueix-nos a Twitter
Segueix-nos a Facebook
Newsletter
Subscriu-te
EL PAÍS
Internacional
EL DEBAT DE LES ARMES
L’activisme enèrgic i desacomplexat contra les armes sacseja els Estats Units
El moviment contra la violència aconsegueix la mobilització més multitudinària en anys, però ara aspira a aconseguir canvis legals profunds
Recomanar a Facebook
Twittear
Otros
Cerrar
Recomanar a Linkedin
Recomanar a Pinterest
Imprimir
Joan Faus
Twitter
Washington 26 MAR 2018 - 16:02 CEST
Una supervivent de la matança de Florida. j. ERNST REUTERS
Els Estats Units es van llevar diumenge encara sorpresos pel poderós clam contra les armes de les marxes multitudinàries de dissabte arreu del país. L'activisme enèrgic i desacomplexat dels joves de l'escola de Parkland (Florida), atacada al febrer, va aconseguir fer sortir als carrers una multitud diversa en edat, raça i valors. El moviment contra l'epidèmia de violència armada va aconseguir organitzar la seva mobilització més multitudinària en anys i, sobretot, no ho va fer liderat per polítics o organitzacions de pressió consolidades des de fa temps.
MÉS INFORMACIÓ
Un exalumne mata 17 persones en un tiroteig a un institut de Florida
És una ressaca de satisfacció per als activistes de Parkland. El trauma de la mort de 14 estudiants i tres adults per trets d'un exalumne els va esperonar a reclamar ràpidament solucions a la classe política. Han despertat empatia amb les seves històries crues sobre el drama de sobreviure un tiroteig. En la manifestació central de dissabte, a Washington, Emma González, de 18 anys i una de les icones nascudes arran de la tragèdia, va estar més de quatre minuts en un silenci imponent. Quan feia, en total, sis minuts i vint segons que era a l'escenari, va tornar a parlar. És l'interval de temps que Nikolas Cruz, el tirador de 19 anys, va estar descarregant bales a l'institut Marjory Stoneman Douglas el 14 de febrer.
Alguns han comparat el seu moviment amb el dels estudiants que van protestar als anys seixanta contra la Guerra del Vietnam o l'han englobat en el ressorgiment de l'activisme als EUA, atiat per la presidència de Donald Trump.
Però la de diumenge és també és una ressaca de realisme. Washington ha viscut altres grans marxes reivindicatives en les últimes dècades i al final el que mesura el seu veritable abast és el seu impacte a llarg termini: la capacitat d'alterar prou els vaivens de l'opinió pública per forçar reformes legals profundes. És una cosa que, ara com ara, no ha passat amb la regulació de l'ús de les armes, emparat per la Constitució.
Malgrat la seva joventut i inexperiència política, els estudiants de Parkland són conscients d'aquesta realitat. “Això no és el final, és només el principi”, va avisar González diumenge. En una entrevista a la cadena CBS, amb quatre dels seus companys d'institut, va explicar que tenen previst fer accions de pressió fins a les eleccions legislatives de novembre, en les quals esperen que el control de les armes sigui un assumpte cabdal per als ciutadans a l'hora de decidir els seus vots per al Congrés federal i els governadors estatals.
El 20 d'abril han organitzat una protesta d'abandonament de les aules en l'aniversari del tiroteig a l'escola de Columbine (Colorado), on dos joves van matar el 1999 13 persones, la primera gran matança en una escola nord-americana. També promouen mobilitzacions en universitats i capitals estatals. “Això seguirà passant tret que hi fem alguna cosa”, va dir Ryan Deitsch, un altre alumne de Parkland. “Volem que els votants facin eleccions ben informats”, va afegir la seva companya Delaney Tarr.
És un objectiu complex. Els joves acostumen a participar menys en eleccions que els grans i fins ara les armes han definit molt més el vot dels electors conservadors que no pas els dels progressistes.
La matança de Florida ha aconseguit que tot l'espectre polític, inclosa la poderosa Associació Nacional del Rifle, coincideixi que l'statu quo entorn de les armes s'ha de canviar. La qüestió és quant. Si les modificacions són superficials, com defensen la indústria armamentística i la majoria de republicans; o profundes, com demanen els activistes de Parkland i el Partit Demòcrata.
Les principals reclamacions de les manifestacions eren prohibir els rifles militars (com el que va utilitzar Cruz i que va estar vetat entre el 1994 i el 2004), ampliar els controls d'antecedents als compradors i elevar de 18 a 21 anys l'edat mínima per adquirir una arma. D'aquestes tres peticions, ara com ara només han aconseguit l'última a Florida, tot i que això no és trivial, atès que és un dels Estats més conservadors.
El domini republicà del Congrés a Washington fa improbable que s'abordi qualsevol reforma important abans dels comicis del novembre. Però s'han fet alguns passos tímids. La llei pressupostària, aprovada divendres, inclou millores en el control d'antecedents. Tot i així, els conservadors, amb Trump al capdavant, defensen armar els professors per evitar noves matances com la de Florida. “Només posa els nens i els estudiants en més perill”, els va respondre diumenge Cameron Kasky, supervivent de Parkland.
S'adhereix als criteris de Més informació >
Recomanar a Facebook
Twittear
Otros
Cerrar
Recomanar a Linkedin
Recomanar a Pinterest
Arxivat a:
Successos
Amèrica
Armes curtes
Tiroteigs
Donald Trump
Incidents
Estats Units
Nord-amèrica
Armes de foc
Armament
Defensa
Washington D.C.
NEWSLETTER
Subscriu-te als nostres butlletins
Preservar el planeta
Una estación meteorológica en el Everest para comprender cómo nos afecta el cambio climático
Dentro de la iniciativa Perpetual Planet, National Geographic y Rolex comandan una expedición para instalar el centro metereológico a mayor altura del mundo, vital para conocer el efecto del calentamiento global.
Lo más visto en...
» Top 50
EL PAÍS
Cataluña
Què fer a Barcelona: Frida Kahlo a Ideal, Jazztrònica al TNC, Palo Market Fest i més plans
Artur Mas, un podcast
Una tragicomèdia a ritme d’Eurovisió
Ballar fins a quedar exhausts
Joan Manuel Serrat s’acomiada de vostès
Ètica i estètica de les lletres
“La catalanitat està fatigada, en fase maniacodepressiva”
Postil·les a ‘El fill del xofer’
El col·loquial està de moda
Pudents
Cómo quedarán las pensiones máxima y mínima en 2022
VídeoJoan Manuel Serrat se despide de ustedes
España se enfrenta al mal que lleva a uno de cada 10 enfermos a urgencias
“El amor es química. Los algoritmos empiezan a fallar cuanto más compleja sea la persona”
Cómo acabar con las llamadas comerciales no deseadas en el móvil
John Cusack, el desaparecido: cómo el actor más querido de principios del siglo XXI cayó en el olvido entre explícitas opiniones políticas
Marta Ortega, heredera del imperio de Zara y nueva mujer fuerte del Ibex
Los casos de trombos provocados por la vacuna de AstraZeneca están relacionados con una respuesta autoinmune errónea
Las farmacéuticas anticipan los efectos de ómicron en los vacunados
Los médicos en Sudáfrica, preocupados por el aumento de ingresos de menores y de contagios de sanitarios vacunados | 0.572213 | curate | {"ca": 0.7346153846153847, "fr": 0.0035714285714285713, "en": 0.03667582417582418, "cs": 0.0008241758241758242, "ko": 0.0008241758241758242, "kn": 0.0008241758241758242, "de": 0.003983516483516483, "pt": 0.010851648351648351, "am": 0.0013736263736263737, "sv": 0.0032967032967032967, "es": 0.19684065934065934, "iq": 0.0002747252747252747, "ru": 0.0002747252747252747, "ja": 0.002197802197802198, "sh": 0.002197802197802198, "eu": 0.0013736263736263737} | https://cat.elpais.com/cat/2018/03/25/internacional/1522004225_799625.html |
racoforumsanon_ca_20220809_1_34468 | Joan GaríEstimats amics i col·legues acadèmics: més d'una dècada després de la creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i a cinc anys del dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià, crec que seria el moment oportú d'aturar-vos un moment al camí i fer una reflexió sobre què està aconseguint la vostra política.No sóc jo, precisament, un radical essencialista en termes de llengua —ni en termes de res, substancialment—. Sí que em considere, però, com tants valencians ben nascuts, fondament preocupat per la situació del valencià i, sobretot, pel seu futur. En el vostre ja famós dictamen vau exposar clarament que «valencià i català són dos denominacions de la mateixa llengua», i ho vau publicar, per primera vegada, al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Tanmateix s'ha instal·lat, a nivell oficial, a la nostra societat, el costum de considerar valencià i català dos idiomes —a la pràctica— diferents. No empíricament, és clar (cosa impossible per indemostrable), sinó com un trist i ineluctable fet consumat. I amb el vostre silenci.Vos en posaré alguns exemples trobats molt fàcilment en la vida diària. La factura d'Iberdrola, sense anar més lluny, ofereix la possibilitat de ser emesa en valencià o en català, entre altres «llengües». En el primer cas trobem «Apunte's a la factura electrònica d'Iberdrola i gaudisca, a més, d'altres avantatges», i en el segon «Apunti's a la factura electrònica d'Iberdrola i gaudeixi, a més, d'altres avantatges». Per evitar les subjectivitats inherents al subjuntiu (valga la redundància), els millors gramàtics de la nostra «llengua compartida» hi havien considerat sempre preferible l'ús de l´imperatiu: «Apunteu-vos a la factura electrònica i gaudiu, a més, d'altres avantatges». On és la veu autoritzada de l'AVL aconsellant a empreses sotmeses (cal suposar) a l'imperi de la llei una redacció comuna per al català-valencià (i no dues, una per cada cantó)?La cosa, que en el cas d'Iberdrola és penosa, voreja el patetisme en altres exemples recents, com el de Correus. L'organisme postal té a la venda elements de paqueteria —Caixa Verda i Sobre Verd— on trobem aquest text en català: «Al comprar aquesta caixa col·laboreu amb dos cèntims d'euro per a la plantació d'arbres». Però en valencià —agafeu-vos!— va com segueix: «Amb la compra d'esta caixa col·laboreu amb dos cèntims d'euro per a la plantació d´arbres». Ara ja sabem, doncs, que «al comprar» és català i «amb la compra» és valencià...Tot això, naturalment, es podria solucionar amb bona voluntat i una orientació positiva i activa —que és el que trobe a faltar— per part de l'AVL. Ja em disculpareu, amics i col·legues acadèmics, però potser quan eixiu del vostre son senatorial serà massa tard. No creieu oportú començar a treballar-hi des d´ara mateix? No vindria malament que vos féreu aquest bon propòsit per a l'any nou. Article publicat en el diari Levante-EMV dijous 13 de gener del 2011http://www.levante-emv.com/opinion/2011/01/13/carta-avi/773195.html
Uups, error d'edició. | 0.884507 | curate | {"ca": 0.955781198820832, "es": 0.04421880117916803} | |
cawac_ca_20200528_9_34228 | A l’espera de rebre la retransmissió del partit complerta de Ràdio Cubelles, us posem la crònica de Ferran Rodríguez per Calafell Ràdio. El Ferran va gaudir com mai d’un partit de veterans, ja que va participar en la retransmissió de Ràdio Cubel…
La “moviola” del partit davant del CP Cubelles demostrarà que el partit va ser molt disputat i que els dos equips volien guanyar. Un joc seriós i d’alta qualitat es va poder veure entre els dos equips. Afortunadament, els nostres càmeres van poder g…
El sopar que ens van oferir els nostres companys del CP Cubelles va ser dels millorets de la lliga. A la foto, fins i tot s’hi va sumar la cuinera, la Vanessa! Però el millor de tot va ser, de nou, la companyia amable, amigable i afable dels amics de …
Aquesta setmana, el Ferran Rodríguez ha tornat a fer, de nou, la crònica del partit jugat davant La Salle Bonanova. Aquest cop ha entrevistat a l’Epi i al nostre “capi”, el Tutus. Els dos han donat la seva visió del partit jugat davant La Salle i ha…
El CP Cubelles va ser l’amfitrió del I Torneig de Nadal de veterans que va guanyar el CP Calafell, per primer cop. Els cubellencs van organitzar un magnífic torneig i alguna sorpresa més. Podeu veure-ho tot i recordar-ho en aquestes entrades del blo…
Avui toca un partit difícil a la pìsta del CP Cubelles. Els nostres amics són capaços de lo millor i lo pitjor, per això no ens podem refiar. Sortiran a la pista a donar-ho tot! No regalaran res, però jugaran net. Lluitarem per aconseguir el nost…
Avui juguem, de nou, a la pista del CP Cubelles. El partit de la primera volta va ser favorable per 7 a 3. Més tard, els veterans del Cubelles ens van visitar en un amistós d’entrenament. Però els cubellencs estan en plena forma i ho han demostrat a…
A la “moviola” d’avui podem veure alguns gols del partit. Els primers quatre gols del Vallès Calafell CP van ser fets per Javi Luna, algun d’ells d’autèntic oportunista de l’àrea. La Salle va posar certa resistència a l’inici de cada una de les par…
Ahir a la nit, després del partit davant La Salle Bonanova i en el sopar a “La Gran Muralla” del Lin, alguns es van animar, perdent la timidesa, a explicar algun acudit i alguna anècdota curiosa. Es nota que era per trencar el gel i que segur que ser…
Aquesta és la foto on sortim tots en el sopar després del partit de La Salle Bonanova. La veritat és que va costar fer-la, ja que el Lin no estava inspirat. Mireu… Aquesta és la primera que va fer… i surt el Tutus tallat. Li va dir que tenia el…
El partit endarrerit davant La Salle Bonanova ha trigat en començar, però ha acabat prou bé. El Vallès Calafell CP s’ha imposat per 9-3 a La Salle Bonanova. Aquests tres punts permeten als calafellencs seguir la bona ratxa de victòries de la segon…
La jornada 23 de la lliga B de veterans comença avui, dilluns, amb un partit molt interessant entre el Club de Tennis Barcino i el líder de la competició, l’HC Montbui. Els de Santa Margarida són favorits, però el Barcino sap jugar aquests tipus d…
Avui juguem el partit ajornat davant La Salle Bonanova, el primer dels tres que resten pendents per jugar i que tenim ajornats. Queden sis partits per acabar el campionat, comptant els ajornats. No és moment per afluixar. La victòria assolida en el p…
La Nuri, la dona del Josep Maria Hernàndez, ens va fer un reportatge complert amb el seu ipad. Aquí us el posem. Només manquen els videos, però tot arribarà. Convido a tots els què tinguin material a que l’enviïn per correu electrònic. Gràcies…
El Penedès
Darrers blogs afegits
Enllaça amb la Penedesfera
Imatges i el seu codi HTML que pots introduir al teu blog per donar suport a la Penedesfera:
Actualització automàtica :
Si teniu un domini propi i voleu que el vostre article es visualitzi a la penedesfera tan bon punt el publiqueu i no a la propera actualització cal que afegiu http://www.penedesfera.cat/ wordpress/xmlrpc.php a les URIs dels serveis d'actualització a què envieu pings. | 0.795568 | curate | {"ca": 0.9814957594448728, "es": 0.018504240555127217} | http://penedesfera.cat/wordpress/author/veterans-calafell-c-p/ |
mc4_ca_20230418_14_324767 | CATALANS EXCEPCIONALS. MARTÍ CASADEVALL MOMBARDÓ – Diari de Castellar del Vallès
by DCV · Published 30/06/2019 · Updated 29/06/2019
Recordem avui , Martí Casadevall Mombardó [Olot .Girona, 24.XII.1886 + 14.VII.1968 ] .
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10215331983556021&set=gm.2301634439896817&type=3&theater&ifg=1
https://de.wikipedia.org/wiki/Mart%C3%AD_Casadevall_i_Mombard%C3%B3
L’article en llengua alemanya diu ;
Martí Casadevall i Mombardó , (* 1886 a Olot , † 1968 a Olot) va ser un pintor i escultor català.
Casadevall va estudiar dibuix, pintura i escultura a l’Escola de Belles Arts d’Olot sota la direcció de Josep Berga i Boix (La Pinya, La Garrotxa, 25 d’octubre de 1837 – Olot, La Garrotxa, 8 d’octubre de 1914). Va treballar a l’estudi de Berga i Boix durant el seu aprenentatge
Tenia un gran talent en el dibuix i, sobretot, en l’escultura.
El 1903 es va incorporar a l’empresa “Las Artes Religiosas”, una fàbrica d’artesania religiosa de jose j. sacrest y cia a Olot. Per a aquesta empresa va modelar el 1906 una idea del dibuixant Cornet les figures “El Cucut i la Xurruca”, una parella que es va convertir en el símbol de l’empresa per a l’estudi i el símbol del barri Olotí de Sant Ferriol.
El 1916 es va traslladar a l’empresa d’art “El Arte Christiana”.
El 1919 fundà el seu propi estudi “Renaciemiento”.
El 1934 va substituir Iu Pascual i Rodés (Vilanova i la Geltrú, 28 d’octubre de 1883 – Riudarenes, 29 de juliol de 1949 ) a la direcció de l’ Escola Menor de Belles Arts i Oficis d’ Olot . Va dirigir aquesta escola fins al 1951.
Ens agradarà tenir més noticies d’aquest CATALÀ EXCEPCIONAL
N’hi ha sortosament MOLTS/ES més – em superat amb escreix el centenar – us suggerim que també vosaltres feu propostes de persones que mereixen la consideració de CATALANS EXCEPCIONALS.
Valentí Fargnoli Annetta
Ramon Ciuraneta Estadella
Elvira Malagarriga i Ormart
Laura Almerich i Santacreu
Bernardí. Martorell Puig
Maria Balaña Batalla
Lluís Valeri i Sahís
Lluís Estasen i Pla.
Lluís Albalate i Guillamon
VALENTI CARULLA I MARGENAT
Neus Segrià i Fortuny
Joan Ferrándiz i Castells
Antoni Millás i Figuerola
Jacint ‘ Cintet’ Rifà Anglada
Ana María Molina de Haro
Agustina Reixach Olivar
LLOGARI PICANYOL I PLA.
Pere Joan Girona i Trius
Emília Llorca Martín
Sebastià Codina Padros
Next story EL BLANES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
Previous story LA MISTERIOSA PELLOFA DE VALLDEPERES. NAVÀS. BAGES. CATALUNYA | 0.591611 | curate | {"pt": 0.017654476670870115, "ca": 0.6817990752416981, "en": 0.1008827238335435, "es": 0.13745271122320302, "de": 0.030685161832702815, "sv": 0.01092896174863388, "it": 0.0058848255569567045, "id": 0.012189995796553174, "ja": 0.0025220680958385876} | http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/catalans-excepcionals-marti-casadevall-mombardo/ |
cawac_ca_20200528_1_90553 | La Real Federación Española de Atletismo elabora cada any la classificació dels millors clubs estatals segons els resultats obtinguts als diferents Campionats d'Espanya. Aquesta classificació es realitza amb la suma dels punts aconseguits pels llocs de finalistes a tots els Campionats celebrats en totes les categories, incloent pista coberta, aire lliure, ruta i marxa atlètica. El Futbol Club Barcelona ha estat el millor club català classificat, aconseguint la segona posició, millorant en una posició l'aconseguida la temporada passada. El club amb millor puntuació ha tornat a ser el Platges de Castelló. Entre els 10 primers classificats apareixen l' Agrupació Atlètica de Catalunya en el cinquè lloc, i l' ISS-L'Hospitalet el setè. Dos clubs catalans apareixen a la llista dels 20 primers, el Medilast Sport Lleida en el lloc divuitè, i el Club Atlètic Manresa en el dinovè. Per últim, destacar que entre els 30 primers figuren el Club Atlètic Igualada al lloc vint-i-dos, la Joventut Atlètica de Sabadell al vint-i-set, i el Centre Atlètic Laietània al vint-i-vuit. | 0.835431 | curate | {"ca": 1.0} | http://fcatletisme.cat/Noticies/noticies2009/noti263-09.html |
acn_ca_20201011_0_122575 | FEPOL exigeix al govern de Santpedor que retiri "immediatament" la denúncia contra la meitat de la Policia Local
Defensen l'"honorabilitat" dels agents i asseguren que la baixa dels treballadors és mèdica i no té cap relació amb reivindicacions laborals
ACN Santpedor.-El sindicat FEPOL exigeix al govern municipal de Santpedor que retiri "de forma immediata" la denúncia que el consistori ha interposat contra la meitat de la plantilla policial del municipi. El seu portaveu, Toni Castejón, ha defensat "l'honorabilitat i professionalitat" dels agents afectats, i ha assegurat que la baixa dels policies és mèdica, i no té res a veure amb reivindicacions laborals, tal com se sospita des de l'Ajuntament. Castejón considera que la denúncia és "totalment inadmissible" i la considera "un atac directe als policies". L'Ajuntament de Santpedor va anunciar la setmana passada que havia presentat una denúncia contra la meitat de la plantilla policial pel que considera "una vaga encoberta".
El portaveu del sindicat FEPOL, Toni Castejón, ha lamentat l'anunci de l'Ajuntament de Santpedor, i ha assegurat que està afectant la imatge dels agents del municipi. "Esperem que sigui un 'calentón', però si han denunciat exigim que retirin la denúncia immediatament i emprendrem les mesures necessàries", ha assegurat.
El sindicat ha lamentat que l'Ajuntament hagi decidit denunciar sense parlar abans amb els sindicats dels policies. En aquest sentit, s'ha ofert per fer d'intermediari entre l'Ajuntament de Santpedor i la seva plantilla policial. "Farem gestions per arreglar aquesta situació de conflicte", ha anunciat Castejón. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/fepol-exigeix-al-govern-de-santpedor-que-retiri-immediatament-la-denuncia-contra-la-meitat-de-la-policia-local |
mc4_ca_20230418_17_721790 | Concert per a violoncel en re major
de F. J. Haydn
Dissabte, 17 de febrer / 20.30 h
El concert per a violoncel en Re Major va ser compost l’any 1783 i estava dedicat al violoncelista Anton Kraft, a càrrec de l'Orquestra de Cambra Catalana. En sentirem la interpretació de Pau Codina, un dels nostres solistes amb més projecció internacional.
Avui parlo de mi
Dijous, 15 de febrer / 19 h
Lectura dramatitzada amb motiu de l’Any Manuel de Pedrolo 2018 basada en els Diaris (1986-1990) de l’escriptor.
Jam Session amb Susanna Sheiman
Dijous, 15 de febrer / 21.30 h
Aquest mes de novembre el Jazz Clap convida la vocalista Susanna Sheiman, com sempre el tercer dijous de mes a la Sala 2 del Clap i juntament amb els membres de l’Associació Jazz Maresme i altres músics que s’hi afegeixen.
Masterclass de llenguatge cinematogràfic
Divendres, 16 de febrer / 19.30 h
Si t’agrada el cinema no et perdis aquesta classe magistral per conèixer més a fons els secrets del setè art. A càrrec de Marc Palacios, professor de l'Escola de Cinema de Mataró.
Tastets de serigrafia. Estampa!
Dissabte, 17 de febrer / De 10 a 14 h
Iniciació a la tècnica de la serigrafia en diferents suports, paper, tèxtil, etc. No cal tenir coneixements previs. El material està inclòs.
Baobab. Dansa en família
Diumenge, 18 de febrer / 2/4 d’11 i 12 h
Una proposta de dansa en família a càrrec del col·lectiu Dans Invitro per nens i nenes de 18 mesos a 3 anys amb els adults acompanyants.
Diumenge, 18 de febrer / 12 h
Vols saber com es fon un bronze? O com s'esculpeix un marbre? Vine a conèixer les escultures de la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí.
Dolce Vita. Amb Mag Lari
Diumenge, 18 de febrer / 18 h
Humor, màgia i molta diversió s'uneixen a Dolce Vita, el nou espectacle del Mag Lari. Espectacle per a tota la família.
Cistell de contes
Dimarts, 20 de febrer / 18 h
Dia Internacional de la Llengua Materna A càrrec de Martha Escudero.
L'hora del conte especial llengües maternes
Catxins, quines paraules!
Dimecres, 21 de febrer / 18 h
A través de la història d'un ninotet farem camí per tres contes que ens ensenyaran el valor de determinades paraules. Mots que, si estan ben emprats, poden convertir-se en conjurs màgics per a tota la vida. A càrrec de Bufamots.
Visita guiada i taula rodona
Llengua i identitat. La importància de la llengua de casa
Dimecres, 21 de febrer / 18.30 h
Amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna. A les 18.30 h, visita guiada de l’exposició "Les llengües dels catalans. Les llengües de Mataró", a càrrec d’alumnat d’aules d’acollida de la ciutat. A les 19 h, taula rodona "Llengua i identitat. La importància de la llengua de casa". | 0.776009 | curate | {"ca": 0.9348998459167951, "es": 0.020801232665639446, "it": 0.012711864406779662, "en": 0.012326656394453005, "pt": 0.012711864406779662, "fr": 0.0065485362095531584} | http://culturamataro.cat/ca/butlletins/arxiu/9F827468DB3272 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_313245 | Obro el fil per penjar ofertes de feina aleatòries. Qui en cerqui també ho pot dir per aquí. I recordeu usuaris, no feu la rucada d'emigrar, Catalunya us necessita.
Amunt el fil. | 0.605567 | curate | {"ca": 0.9257142857142857, "es": 0.07428571428571429} | |
oscar-2301_ca_20230418_1_154998 | Els equips estaran formats pels socialistes Adriana Lastra, Salvador Illa i un ministre, i pels republicans Gabriel Rufián, Marta Vilalta i Josep Maria Jové
DLV
22 novembre 2019 19:17h
La darrera trobada del PSOE i ERC ha servit per a acordar els equips negociadors de cada formació que treballaran les setmanes vinents. Imatge d'arxiu. / INMA MESA, PSOE
VALÈNCIA (ACN, Redacció). Dirigents del PSOE i d'ERC s'han tornat a reunir per a explorar el suport a la investidura de Pedro Sánchez, segons ha avançat Nació Digital i ha pogut confirmar l'ACN.
Aquesta trobada ha servit per a acordar els equips negociadors de cada formació que treballaran les setmanes vinents. L'equip negociador dels republicans compta amb el líder al Congrés Gabriel Rufián; la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, i el diputat al Parlament Josep Maria Jové. Pel que fa als socialistes, hi hauria la portaveu al Congrés Ariadna Lastra; el secretari d'organització del PSC, Salvador Illa, i un ministre que podria ser José Luis Ábalos o la vicepresidenta en funcions Carmen Calvo.
Ambdós equips hauran d'organitzar-se ara per tal de poder coincidir la setmana vinent, quan totes dues formacions coneixeran els resultats de les consultes a la militància. El PSOE sotmetrà a votació l'acord de govern aquest dissabte. En el cas d'ERC, la formació farà una consulta interna electrònica a les bases dilluns i el resultat es farà públic la mateixa nit de la votació; els republicans preguntaran a les seues bases si estan d'acord a rebutjar la investidura de Sánchez si no hi ha un acord per a abordar el conflicte polític entre Catalunya i l'estat espanyol en una mesa de diàleg.
AGERMANA'T
Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!
ERC
PSOE
Investidura Pedro Sánchez
Pedro Sánchez
Consulta
Negociacions
Política
DLV
31 desembre 2019
Ábalos defensa la data del debat d'investidura: "Qui vulga vacances pot dedicar-se a altres activitats"
El ministre de Foment en funcions assenyala que per a recomposar la convivència a Catalunya és necessari que la població puga participar
Política
DLV
31 desembre 2019
Sánchez se sotmetrà a la investidura el 4, el 5 i el 7 de gener
La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ja ho ha comunicat als grups parlamentaris
next
Les més llegides
Una vintena d'activistes nus protesta contra l'ús de pells d'animals en la indústria pelletera
L'equip de Diari La Veu obri les portes de la redacció per a acomiadar-se 'en persona' de l'audiència
El TSJ apunta que "seria molt raonable" que la prostitució es regulara legalment "i en tots els sentits"
ERC admet "contactes discrets" amb el PSOE però espera la posició de l'Advocacia sobre Junqueras per a reunir-se
Què diu l'acord de govern entre el PSOE i Podem sobre l'agenda política valenciana?
Opinió
Columnistes
Salva Almenar
30 desembre 2019
Gràcies i fins sempre
Apunts
El conte del diumenge
29 desembre 2019
Baixar els muscles
Joan Nave
Veus
31 desembre 2019
Homenatge a Diari La Veu
Política
DLV
31 desembre 2019
ERC pacta amb el PSOE una consulta ciutadana sobre els acords presos en la taula de diàleg entre governs
Els republicans van anunciar aquest dilluns que l'eixida democràtica s'ha de trobar a través de la taula de diàleg, una eina ja negociada amb els socialistes i on hi haurà representants "dels grans consensos" de la societat catalana
Informació
Política
Economia
Societat
Cultura
Educació
Ciència
Medi Ambient
Opinió
Columnistes
Apunts
Veus
Editorials
Tribuna
Cartes dels lectors
En imatges
Vídeos
Fotogaleries
Diari la Veu
Agermana't
Qui som?
Contacte
Subscripció al butlletí
Rep els titulars a la teua bústia
Escriba el número 729501
Alta
Accepte rebre comunicacions comercials.
674351005
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
AMB EL SUPORT DE:
MEMBRE DE:
LLICÈNCIA:
AUDIÈNCIA:
Avís Legal | Política de Cookies @Copyright - Diari La Veu 2018
Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de recopilar dades estadístiques anònimes d'ús de la web i millorar el funcionament i personalització de l'experiència de navegació de l'usuari. Més informació Aceptar | 0.63652 | curate | {"ca": 0.922351773753411, "en": 0.015132721409079633, "it": 0.010915405606549243, "es": 0.02629620441577772, "de": 0.0037211610022326964, "eu": 0.0032250062019350038, "pt": 0.005705780203423468, "no": 0.0032250062019350038, "ro": 0.002976928801786157, "sk": 0.0024807740014884646, "oc": 0.0019846192011907715, "fr": 0.0019846192011907715} | http://diarilaveu.com/psoe-i-erc-negociaran-setmana-vinent-investidura-de-sanchez |
cawac_ca_20200528_8_200674 | Aquest sepulcre megalític del Neolític es troba a la serra Caravella, anomenada antigament Serra-Llosa o serra de la Llosa. A la serra Caravella, antiga Serra-Llosa, hi trobem el dolmen, primer vestigi conegut d'un poblament humà a Sentmenat.
Ermita situada a l’extrem sud-est del terme, i al costat mateix de la masia de Ca n'Estaper (s. XVII). La seva construcció està datada del segle XI. Tot i que les restes de l’actual són una reconstrucció del segle XVII.
Es té constància de tres moments d’ocupació humana: un d’època prehistòrica (fa uns 3.500 anys); un assentament tardo-romà de caire rural (410-510 d.C.); i part de les instal·lacions de la masia de la Bastida amb una continuïtat des de l’edat mitjana fins entrat el segle XX.
Mas de propietat municipal format per la masia antiga, que data del s. XVII (conserva un forn de pa, un gran celler, quadres i magatzem agrícoles), i una torre bastida l’any 1888, que va servir d’escola durant la Guerra Civil. Al costat hi ha la font de Can Barra, d’aigua natural. | 0.846755 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.turismevallesoccidental.cat/ctvoc/propostes/index.php?categoria=36&cercador=1&recursosturisticsmunicipi=&apartat= |
mc4_ca_20230418_8_770236 | Xusquipèdia: El tractat militar més seguit a Europa va ser escrit en català Google+
Per descobrir la nostra història menys coneguda o amagada i curiosa
Curiositats punt cat
El tractat de l’Orde de Cavalleria, que regí l’estament militar a Europa des de l’Edat mitjana fins al segle XVII, es va escriure en català amb el titol: El llibre de Cavalleria. Aquest tractadet sobre els valors morals i religiosos vinculats a l'exercici de les armes, fou redactat per Ramon Llull pels volts de 1275. El llibre de Cavalleria és una de les obres més llegides i traduïdes de tots els temps.
El llibre de Cavalleria
Format per un pròleg i set capítols doctrinals destinats sobretot a la formació del futur cavaller, el llibre va gaudir durant l'Edat Mitjana d'una àmplia difusió i influència a la literatura posterior, com al Tirant lo Blanc, la llegenda del rei Artur i els cavallers de la taula rodona o Joc de Trons, entre d'altres.
Cadascun del set capítols està dedicat a un aspecte diferent: orígens i començaments de la cavalleria, la descripció de l’ofici de cavaller, l’examen de l’aspirant a cavaller, el cerimonial de l’adobament, el significat de l’armament cavalleresc, l’ètica del cavaller, i els privilegis i honors amb què ha de ser correspost.
El recurs a l’al•legoria va representar, en el moment de la seva redacció, una innovació literària.
Ramon Llull proposa una reforma moral de la cavalleria (fidelitat a la monarquia, defensa de la fe i respecte pels estaments socials inferiors). Doncs els guerrers havien estat sempre molt impresentables, massa donats a deixar-se anar per la crida de la sang i, a voltes, disposats a portar-se per davant tant amics com a estranys, amb la peregrina excusa que Déu al cel ja sabria distingir als seus. Fins aleshores, els diversos ordes de militars aparegudes durant les croades i la Reconquesta no tenien més codi ètic que la impunitat que els hi donava el vincle religiós.
El Llibre de l’orde de cavalleria es proposa el bastirun, sistema ideològic força complet, subtil i, sobretot, adequat a la realitat dels estats europeus del segle XIII, com la Corona Catalana-aragonesa o França.
Nascut a Mallorca, fill d’un dels primers pobladors catalans a l’illa, és la figura més internacional de la cultura catalana de tots els temps, l’autor català més llegit arreu del planeta i un dels pensadors més prolífics i originals de l’occident medieval europeu. Autor de més de 200 obres, dedicà la seva vida a promoure un mètode de conversió d’infidels que anomenà Art i que va anar perfeccionant fins a la seva mort als 84 anys.
Membre d’una família benestant va viure amb luxe, ben relacionat amb la cort, escrivim poesia trobadoresca fins que als 30 anys, atenció!, se li aparegué, ni més ni menys cinc cops, Crist crucificat, per flipar, oi?. Li va agafar per renunciar a les seves possessions, donar-se al servei de Déu, fundar monestirs i començà a formar-se, autodidacte, en teologia, filosofia i llengües, convertint-se en un dels pensadors més influents de la història de la humanitat.
sapiens/les_4_cares_de_ramon_llull
Etiquetes : Edat Mitjana, Humanisme
Gràcies per participar en la Xusquipèdia
Edat Antiga (4)
Edat Contemporània (18)
Edat Moderna (13)
invents (7)
Visites amb història (8)
Les Constitucions Catalanes van ser les més avançades del món
Espanya, Estat espanyol, Regne de Castella, Regne d’Aragó, Corona d’Aragó, Principat de Catalunya, quin garbuix de termes!...
Catalunya tingué ambaixada a la cort del khan mongol abans que viatgés Marco Polo
3 Curiositats que potser desconeixes. Punt. CAT (III)
El receptari de cuina més influent a Europa va ser escrit en català els primers anys del segle XIV
Consolats de Mar, l'estructura d'estat d'una Catalunya rica i plena
3 curiositats que potser desconeixes. Punt. CAT (II)
L’Humanisme va ser una estructura d’Estat a Catalunya
El monestir de Sant Joan de les Abadesses, testimoni de lluites i llegendes
El codi de dret marítim català del segle XIII és l’origen de la legislació marítima actual d’arreu del món
Arxiu Jaume I.
Diccionari Biogràfìc de Dones
Miquelets de Catalunya: Guerra de Successió
VIBRANT | Ens agrada la història perquè ens interessa el futur.
David Oliete - Castellers
Fundacion Ager - Inici
Històries dels Països Catalans
LAURAgell
L'excel·lència perduda
...Així s'escriu la història. Saber-ho no pot sobtar ni decebre ningú.
Miquel Martí i Pol –Poeta.
...Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible.
Catalunya va liderar la Revolució Industrial gràcies a la Junta de Comerç de Barcelona | 0.791469 | curate | {"ca": 0.963288965221125, "fr": 0.0072992700729927005, "en": 0.0060111635895234005, "la": 0.0021468441391155, "it": 0.0053671103477887505, "eu": 0.0019321597252039502, "es": 0.0055817947617003, "pt": 0.008372692142550452} | http://xusquipedia.blogspot.com.es/2014/02/el-primer-tractat-de-lorde-de.html |
cawac_ca_20200528_2_140643 | La meva opinió sobre el casino de Newt Gingrich
Estic orgullós de guanyar-me el pa amb el meu esforç, i aplico la intel·ligència, el seny, per a millor el món on som.
Estic orgullós de que el Barça de Laporta lluís UNICEF a la samarreta, i m’horroritza que rossell hagi tacat la samarreta amb el nom d’una dictadura com és qatar.
Som Catalans.
Ens volem sentir orgullosos del que fem, del nostre país.
I el casino del sr. Newst Gingrich, per molt que hagi de suposar molts llocs de feina, també suposarà molta misèria per a molta gent.
Em refereixo a les dones que faran de prostitutes a dins. Em refereixo als babaus que ho perdran tot dins el casino.
Comprenc que hi ha gent desesperada per tenir una feina, però aquesta no és la manera.
Si una persona necessita diners mai no li recomanaria la solució fàcil que l’enfonsarà: que vengui drogues.
Li recomanaria que estudiï i se sacrifiqui. Cal estar cinc anys treballant a un bar per pocs diners mentre es treu una carrera (amb futur)?. Doncs fes-ho. És el que et permetrà ser una persona de profit i tenir sempre present el que t’ha costat aconseguir-ho.
Tots heu sentit la frase “el que passa a les Vegas es queda a les Vegas” i sabeu que als deserts annexes hi ha molts cadàvers de gent que feia trampes i probablement persones innocents assassinades per les màfies d’allà.
Jo no vull que Catalunya sigui un país més. M’agradaria que Catalunya fos un país únic al món, d’acord amb la nostra personalitat.
Que quan al món es parlés de Catalunya hom tingués clar que som: uns pencaires, els del seny i la rauxa, honestos.
Un estel per a la humanitat, una guia, un exemple d’amor per la Llibertat i de Valentia, com vam ser en la heroica resistència el 1714, o durant la guerra civil espanyola quan tots els feixistes del món ens bombardejaven i provaven les màquines de matar i l’estratègia de crear el terror entre la població civil, que emprarien a la segona guerra mundial.
El camí fàcil sempre té un car peatge. Us proposo un model de país en que siguem rics fent el bé, igual que el Barça guanyava totes les copes jugant bonic i amb un joc esportiu, sense marranades.
Aquesta és la Catalunya que vull. I per això la vull Independent. I per això dic NO al casino!.
És el mateix motiu pel que he rebutjat treballar per a companyies d’apostes i de casinos per Internet tot i que m’oferien un 150% del meu sou. No vull col·laborar a fer un món pitjor. | 0.794221 | curate | {"es": 0.061764705882352944, "ca": 0.9084033613445378, "en": 0.0054621848739495795, "eu": 0.024369747899159664} | http://www.codic.cat/2012/02/04/casino-newt-gingrich/ |
mc4_ca_20230418_13_36874 | Una passa de Morrut Roig contra els valencians | Ulisses20
Un pensament a “Una passa de Morrut Roig contra els valencians”
Josep (Benaguasil) el 27 de novembre de 2008 a les 10:17 ha dit:
Esmorce gairebé tots el díes amb gent catalanoparlant, tots excepte un xicot que no el parla però l’entén. Aquest xicot s’expressa únicament en castellà. Jo m’expresse únicament en català. La resta de catalanoparlants, aquest sí afectats pel morrut, es trenquen el cap a la conversa canviant contínuament d’idioma: en català quan em miren a mí i en castellà quan el miren a ell. ës una situació tan graciosa com lamentable i esperpèntica. En una mateixa frase canvíen constantment d’idioma, paraula en català, paraula en castellà. Sé que, malauradament, la meva possició els incomòda més que la del castellanoparlant, tot i ser ells catalanoparlants també. Però a mí això sí que se m’en fot. Jo continúe parlant sempre amb el meu idioma, incomodant-los i deixant-los en entredit. Que es trenquen ells el cap. Jo ho tinc ben clar.
Per altra banda, i connectat amb açò, he aconseguit, mantenint-me ferm en la meva possició de defensa idiomàtica, que gairebé tota le gent castellanoparlant que conec, amb alguna excepció, acabe parlant-me en català. Fins i tot ho intentà un d’Ademús. Eixe és el remei contra el “morrut roig” dels valencians. | 0.785416 | curate | {"ca": 0.9786422578184591, "es": 0.021357742181540813} | https://blocs.mesvilaweb.cat/adasi/?p=114709 |
macocu_ca_20230731_8_471349 | Punt PAE: Preus especials per a la creació d’empreses (alta d’autònoms i constitució de societats)
Àbac Assessors som un PAE privat certificat pel CIRCE, que oferim preus especials per altes d’autònoms i constitució de societats. Com a PAE ens encarreguem de facilitar la creació de noves empreses, proporcionant així l’inici de noves activitats i el seu desenvolupament.
OFERTA per a nous clients d’Àbac Assessors i/o HUB Terrassa per:
Alta Autònom (Hisenda i Seguretat Social):
Per l’emprenedor que ja disposa de DNI electrònic activat o amb signatura digital operativa (FNMT, Firma Professional, etc): HONORARIS de 0,00€
Per l’emprenedor que NO disposa de DNI electrònic activat ni signatura digital operativa (inclou cost signatura): HONORARIS de 55,00€
Capitalització atur: HONORARIS de 300,00 €
Alta/Constitució S.L BÀSICA (estatuts tipus RD 421/2015 sistema CIRCE) i SENSE TREBALLADORS Possible constitució en 48/72h.
HONORARIS Constitució Societat (assessorament i gestió)
0,00 €
HONORARIS Hisenda i Seguretat Social: • Alta empresa a hisenda • Alta (o canvi) administrador a Seguretat Social (RETA societari) • Signatura Digital empresa
300,00 €
Despeses de 3ers: • Notari (constitució i acta titularitat real) • Registre, Borme, Registre denominacions • Signatura digital • (iva inclòs)
350,00 €
TOTAL
650,00 €
NOTA:
Tots els nous clients d’ÀBAC ASSESSORS i/o HUB TERRASSA que contractin els serveis de gestoria fiscal i comptable, tindran accés al portal del client i disposaran del programa de facturació per PIMES i autònoms.
Aquesta oferta NO inclou cap tràmit o gestió d’àmbit laboral o alta de treballadors a la Seguretat Social que, en tot cas, seria motiu de pressupost independent.
Les despeses de tercers poden variar i dependrà del nombre d’escriptures o documents a signar davant de notari. (Ex: escriptura de constitució, acta titularitat real, poders mercantils, etc. ).
Aquesta oferta NO inclou l’assessorament ni la confecció de: o Pla d’Empresa o Pactes de Socis o Estatuts socials a mida (SL no bàsica) o Es pot pressupostar a banda gaudint de condicions econòmicament avantatjoses.
Tots els honoraris expressats en el present document no inclouen l’IVA, el qual s’incorporarà segons el tipus vigent en cada moment.
2 Comments
antonio on 21 desembre, 2017 at 4:59 pm
Saludos, mi nombre es toni y tengo en mente de cara al 2018 abrir una empresa de servicios, más concretamente una empresa la cual gestione personal de cara a personas dependientes. La idea existe, pero como todo emprendedor no sé por dónde empezar y necesito orientación y asesoramiento. Mi idea es cuadrar una reunión con vosotros para que me expliquéis donde me estoy metiendo, si puede ser en estos próximos días hábiles que tiene el mes y ya pasado reyes liarnos con el papeleo. Gracias
Hola Toni, Estaremos encantados de poder ayudarte. Nos podemos ver el miércoles o jueves de la semana próxima. No disponemos de tu teléfono, por favor, contáctenos al 93 736 98 60 para concretar. Saludos cordiales. | 0.674016 | curate | {"ca": 0.7255563047875927, "fr": 0.029669588671611596, "ru": 0.0020229265003371545, "en": 0.0050573162508428865, "es": 0.23769386378961566} | |
macocu_ca_20230731_9_200319 | assajar (Diccionari)
assajar
1. v. tr. Fer l'assaig (d'alguna cosa). Estan assajant una obra de teatre. Hem assajat una màquina nova. Assajar un meló.
2. v. tr. Intentar. Assajarem de passar per aquell camí.
3. v. tr. Emprovar.
assajar (Traducció Valencià-Castellà)
assajar v. tr. 1. [ fer un assaig ] ensayar. | 0 | curate | {"ca": 0.7152542372881356, "no": 0.023728813559322035, "en": 0.13898305084745763, "es": 0.0847457627118644, "it": 0.030508474576271188, "cs": 0.006779661016949152} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_16560 | Gaetano Donizetti Alahor in Granata és una òpera dividida en dos actes, amb música de Gaetano Donizetti, i un llibret en italià d’Andrea Monteleone. L’estrena del títol va ser al teatre Carolino de Palerm el 7 de gener de 1826, i no ens consta que s’hagi representat en un teatre català. On sí s’ha pogut veure [...]
[Continue Reading...]
Maria di Rohan (G. Donizetti)
By momentsdopera On 13 octubre 2020 · Add Comment
Krassimira Stoiànova Maria di Rohan és una òpera dividida en tres actes, amb música de Gaetano Donizetti, i llibret en italià de Salvatore Cammarano; tot i que basat en un drama de 1832 escrit per Joseph-Philippe Simon; que el compositor Giuseppe Lillo ja havia utilitzat com a base de la seva òpera Il Conte di Chalais. La [...]
[Continue Reading...]
L’assedio di Calais (G. Donizetti)
By momentsdopera On 14 juliol 2020 · Add Comment
L’assedio di Calais és una òpera dividida en tres actes, amb música de Gaetano Donizetti i llibret en italià de Salvatore Cammarano, tot i que basat en l’obra de Luigi Marchionni i en el ballet de Luigi Henry, obres que alhora estan basades en El setge de Calais de Pierre Laurent Buirette de Belloy de 1765. L’estrena [...]
[Continue Reading...]
Don Pasquale (G. Donizetti)
By momentsdopera On 10 desembre 2019 · Add Comment
Don Pasquale és una òpera còmica dividida en tres actes, amb música de Gaetano Donizetti i llibret en italià escrit pel mateix compositor amb Giovanni Ruffini, tot i que basat en el llibret d’Angelo Anelli per l’òpera Marcantonio de Stefano Pavesi (1810). L’estrena va ser el 3 de gener de 1843 al teatre Italien de París, mentre que al [...]
[Continue Reading...]
Lucrezia Borgia (G. Donizetti)
By momentsdopera On 16 juliol 2019 · Add Comment
Lucrezia Borgia és una òpera dividida en un pròleg i dos actes, amb música de Gaetano Donizetti i llibret en italià de Felice Romani, tot i que basat en un text de Victor Hugo. Es va estrenar a Milà el 26 de desembre de 1833. Però qui va ser Lucrezia Borgia? Lucrezia Borgia va ser [...] | 0.632217 | curate | {"ca": 0.8310708898944194, "en": 0.04625439919557567, "it": 0.07642031171442937, "es": 0.024635495223730517, "fr": 0.007541478129713424, "ro": 0.014077425842131723} | http://blogs.laxarxa.com/momentsdopera/tag/donizetti/ |
macocu_ca_20230731_9_423632 | Jordi Calvet Pomés
Des que vaig acabar els estudis superiors d’arquitectura, al 2006 per l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC), he estat treballant per a altres arquitectes de Menorca, Mallorca i Barcelona on m’he anat formant en la professió.
De l’any 2008 al 2014 vaig col·laborar amb l’arquitecte Jordi Garcés amb despatx a Barcelona. Aquí vaig desenvolupar diversos projectes arquitectònics i intervenir en les direccions d’obra.
El curs 2011-2012 vaig estudiar el Postgrau en Packaging Design (Màster en Disseny de Branding i Packaging) a l’Escola Superior de Disseny BAU (Universitat de Vic)
Al febrer del 2017 començo a col·laborar amb el despatx Contrafort Arquitectura.
2014 JORNADA D’ARQUITECTURA TRADICIONAL 3 Hores
Consell Insular de Mallorca | 0.73366 | curate | {"ca": 0.9027595269382391, "es": 0.09724047306176084} | |
crawling-populars_ca_20200525_25_25212 | Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI
Enrere
Codi activitat: 030116EST04La ruta ens permet realitzar activitats a la natura i potenciar alguns dels objectius que durant el curs són més difícils de treballar.Instal·lació no accessible.
M'agrada 0 | 0.651948 | curate | {"ca": 0.9372549019607843, "da": 0.023529411764705882, "oc": 0.0392156862745098} | : /infancia/ca/detall/campanya-vacances-estiu-2020-estada-cultural-aeig-mn-puig-i-moliner-truc-per-adolescents-de-16-a-17-anys-per-arce-artzi-navarra_99400650042.html |
mc4_ca_20230418_0_141088 | » Ripoll tindrà el primer cicle superior de Direcció de Cuina amb FP Dual | EL9NOU.CAT
Ripoll tindrà el primer cicle superior de Direcció de Cuina amb FP Dual
Els alumnes podran tenir una beca salari o un contracte laboral durant el segon any.
24/04/2014 | 13:46
El Departament d’Ensenyament ha concedit un nou Cicle Formatiu de Grau Superior de Direcció en Cuina a l’institut Abat Oliba de Ripoll i a l’Aula d’Hostaleria del Ripollès per al proper curs 2014-2015. Serà el primer de Catalunya que s’impartirà en format FP Dual, que vol dir que la formació s’alternarà entre empreses i el centre educatiu i suposarà una beca salari o un contracte laboral per a l’alumne durant el segon any. Segons l’inspector d’Ensenyament Josep Polanco, “això permetrà millorar l’ocupabilitat entre els joves al mateix temps que l’empresa guanya en potencial i competitivitat”.
La directora de l’institut de Ripoll, Rosa Maria Tolòs, va dir que el cicle donarà resposta al Ripollès i a les comarques veïnes. De fet, part dels alumnes que actualment cursen els cicles formatius de Grau Mitjà de Cuina i Gastronomia i de Pastisseria i Forneria provenen d’altres territoris, com Osona i la Cerdanya. Tolòs va agrair l’aposta d’Ensenyament “per un territori com el nostre” i va explicar que és fruit d’haver detectat una necessitat real després de fer una prospecció comarcal i supracomarcal. Segons es va explicar a la presentació, l’objectiu de la nova formació serà formar persones capaces de dirigir i organitzar la producció i el servei en cuina, i que en puguin gestionar tant l’equip tècnic, de recursos i aprovisionament, com l’equip humà.
D’altra banda, el Consorci Ripollès Desenvolupament ha impulsat la campanya “El Ripollès a taula”, que té com a objectiu estrènyer lligams entre productors i restauradors per augmentar el consum del producte propi. Per això s’ha elaborat un fulletó on s’expliquen els productes i les associacions de productors i on es pot visualitzar, en un calendari comú, les temporades gastronòmiques de promoció dels productes propis (xai, poltre, vedella, trumfa i porc) que impulsen les tres associacions d’hostaleria i restauració de la comarca. Per reforçar la difusió, també s’ha presentat una renovació del web , ara més dinàmic i complet i amb possibilitat de fer cerques per producte, productor, municipi o punt de venda i de degustació, i un nou bloc que incorporarà receptes dels diferents restaurants de la comarca. | 0.875811 | curate | {"ca": 0.9925895430218197, "pt": 0.007410456978180321} | http://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/ripoll-tindra-el-primer-cicle-superior-de-direccio-de-cuina-amb-fp-dual/ |
racoforumsanon_ca_20220809_3_671011 | Doncs sí. No solsament sóc nacionalista català, sinó que poso per davant el meu nacionalisme a l'independentisme: La meva ideologia i la meva estima per Catalunya no es limiten a un color diferent en el mapa. Proclamar-se independentista no-nacionalista no és més que un subterfugi, fruit de l'acomplexament que tenen certes persones per la paraula "nacionalisme". I per això, des de certs sectors polítics es renega d'aquest pensament. L'independentisme sense nacionalisme no és res. L'independentisme no és més que un marc jurídic. Una cosa totalment artificial i arbitrària, totalment necessària, això sí. Però que una cosa sigui necessària no vol dir que deixi de ser el què és, és a dir, una eina legal. Per tant, com que dubto que hi hagi gent que estimin una eina jurídica, cal concloure que tot independentista és nacionalista. I això em porta a dir, doncs, que la nació està per davant de l'estat. Sense nació no hi ha estat, i per tant ser nacionalista ha d'estar per sobre de ser independentista. I sóc independentista per què és l'eina més adequada per protegir allò important, que és la nació catalana. I no al revés.
Doncs llavors tenim pensaments oposats, i per tant hauria d'estar prohibit que algú ens etiquetés com la mateixa cosa.
Les etiquetes te les deixo per a tu. Ets nacionalista però no ho vols reconèixer, res més.
Pots dir en què et bases per dir que jo sóc nacionalista?
Em baso en què l'independentisme català té una base nacional catalana, sense la qual la independència no caldria, per què seríem una part més de Castella. Justament, com que tu creus en una nació catalana, i per tant ets nacionalista, creus en la necessitat d'un estat.
Caram, quantes coses que et sents capaç de dir de mi per la cara. Doncs mira, així d'entrada no, no vull cap estat, no comparteixo cap de les teves anàlisis que consideren condició sinequanon per la lliure determinació d'un poble la voluntat d'establir uns límits legals i administratius anomenats estats, i que es caracteritzen per tenir el monopoli de la violència, i no sóc nacionalista perquè no crec que ser realista respecte les obvietats culturals com ara que no som Castella vulgui dir ser nacionalista, sinó simplement observadora.
Maria Del Carme escrigué: i no sóc nacionalista perquè no crec que ser realista respecte les obvietats culturals com ara que no som Castella vulgui dir ser nacionalista, sinó simplement observadora. Això és des de la teua òptica. Les coses depenen sempre des del cantó on es miren... Per a tu això és ser observadora i per a la meitat dels espanyols és ser una "puta roja separatista".
Així doncs, m'intentes dir que ser conscient de pertànyer a una cultura concreta et converteix automàticament en nacionalista?
Depén del punt de vista amb el que se't jutge. És igual que la diferència entre terrorista i heroi... depén qui et jutge seràs terrorista o un lluitador.
No, hi ha fets i hi ha valoracions personals. Un lluitador sempre és un lluitador, una persona que agafa les armes amb un objectiu polític concret. El judici de valors entra quan el pots considerar heroi o bé terrorista, però ambdues coses seran esbiaixaments de la realitat, ja que només es tracta d'un lluitador. I ser nacionalista també és un concepte concret, amb unes característiques específiques, que jo no compleixo. Una altra cosa és si, per uns posicionaments concrets que jo crec que són pura observació, hi ha qui em titllaria de nacionalista. Però això, que jo sàpiga, no m'hi converteix.
Doncs jo crec que els conceptes canvien i les etiquetes no te les penges tu, sinó la resta del món. Per tant tu, des de la teua visió, potser no et consideres nacionalista, perquè penses que és evident que considerar que Catalunya no és Castella (i la seua posterior ampliació) és ben normal. Des del moment que hi ha gent que pensa que Catalunya sí que és castella, i que el castellà n'és llengua pròpia i que el català és només un dialecte, ja em diràs tu a mi si per a ells ets nacionalista o no. Únicament t'estic intentant dir que en la nostra situació qualsevol cosa que no siga ser espanyolista, és ser nacionalista per a la gent que ens envolta, per molt que tu te'n consideres o no. | 0.809608 | curate | {"ca": 0.9750786353738204, "es": 0.016210984756835228, "pt": 0.008710379869344302} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_251571 | webeditor2022-07-11T11:30:38+02:0011 de juliol de 2022|Tags: cimera, confavc, corrupció, Observatori Ciutadà contra la Corrupció|
Notícies CONFAVC.- “Els acords els hem d'aterrar a baix”. Amb aquesta idea força, Jordi Giró, president de la CONFAVC, tancava la seva intervenció en la II Cimera contra les Causes Estructurals de la [...]
Roda de premsa: La Favb valora la sentència del Palau de la Música
Roda de premsa: La Favb valora la sentència del Palau de la Música
Roda de premsa: La Favb valora la sentència del Palau de la Música
webeditor2020-05-15T09:50:21+02:0011 de gener de 2018|Tags: Cas Palau, corrupció, FAVB|
Dia i hora: Dilluns 15 de gener, 17 hores Lloc: Seu de la Favb (Obradors 10, baixos. 08002 Barcelona) Convoca: Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) El pròxim 15 de [...]
Cas Palau, mirar a un altre costat és delatar-se
Cas Palau, mirar a un altre costat és delatar-se
Cas Palau, mirar a un altre costat és delatar-se
webeditor2020-05-15T09:50:38+02:0017 de maig de 2017|Tags: corrupció, FAVB|
Comunicat FAVB.- La vista oral del cas Palau està a punt de concloure, amb l'elevació a definitives de les diferents acusacions. És d'hora encara per fer un balanç d'aquest judici – caldrà esperar, [...]
El judici del Palau sacseja l’arquitectura corrupta del poder a Catalunya
El judici del Palau sacseja l’arquitectura corrupta del poder a Catalunya
El judici del Palau sacseja l’arquitectura corrupta del poder a Catalunya
webeditor2020-05-15T09:50:54+02:0029 de març de 2017|Tags: Barcelona, corrupció, FAVBarcelona|
Comunicat FAVB.- Ara que ja portem dies immersos en el judici del cas Palau, des de la Favb estem en condicions de fer una primera valoració de la situació, sobretot després de l’esclaridora [...]
Roda de premsa: La Favb i el judici del ‘cas Palau’
Roda de premsa: La Favb i el judici del ‘cas Palau’
Roda de premsa: La Favb i el judici del ‘cas Palau’
webeditor2020-05-15T09:50:58+02:0027 de febrer de 2017|Tags: corrupció, FAVB|
El dia 1 de març s’inicia el judici per l’escàndol de corrupció i malbaratament de fons públics al Palau de la Música. Es tracta del principi de la fi d’un llarg procés en [...]
La sentència de l’hotel de Palau, una derrota ciutadana
La sentència de l’hotel de Palau, una derrota ciutadana
La sentència de l’hotel de Palau, una derrota ciutadana
webeditor2020-05-15T09:51:27+02:0015 de juny de 2016|Tags: Barcelona, corrupció|
La sentència del Tribunal Suprem que absol tots els implicats per l’afer de l’hotel del Palau de la Música s'ha de considerar una derrota ciutadana en la defensa dels interessos col·lectius, doncs deixa sense [...]
Subscriu-te al nostre butlletí
Deixa aquest camp buit
Correu electrònic *
En subscriure'm al butlletí accepto la política de privacitat.
Veïna, veí, ja ets subscriptor/a del butlletí de la CONFAVC "Barris en Xarxa" a partir del qual t'informarem de l'actualitat del moviment veïnal. Benvingut/da!
Arxiu
Arxiu Selecciona el mes desembre 2022 (1) novembre 2022 (16) octubre 2022 (17) setembre 2022 (11) juliol 2022 (18) juny 2022 (12) maig 2022 (9) abril 2022 (13) març 2022 (21) febrer 2022 (19) gener 2022 (6) desembre 2021 (9) novembre 2021 (17) octubre 2021 (14) setembre 2021 (19) agost 2021 (2) juliol 2021 (12) juny 2021 (13) maig 2021 (12) abril 2021 (13) març 2021 (19) febrer 2021 (4) gener 2021 (12) desembre 2020 (10) novembre 2020 (15) octubre 2020 (22) setembre 2020 (13) agost 2020 (3) juliol 2020 (19) juny 2020 (13) maig 2020 (14) abril 2020 (9) març 2020 (11) febrer 2020 (8) gener 2020 (9) desembre 2019 (19) novembre 2019 (10) octubre 2019 (16) setembre 2019 (11) agost 2019 (1) juliol 2019 (20) juny 2019 (9) maig 2019 (14) abril 2019 (16) març 2019 (10) febrer 2019 (11) gener 2019 (20) desembre 2018 (12) novembre 2018 (23) octubre 2018 (19) setembre 2018 (17) agost 2018 (4) juliol 2018 (21) juny 2018 (11) maig 2018 (24) abril 2018 (11) març 2018 (26) febrer 2018 (10) gener 2018 (21) desembre 2017 (15) novembre 2017 (25) octubre 2017 (17) setembre 2017 (16) agost 2017 (4) juliol 2017 (15) juny 2017 (18) maig 2017 (25) abril 2017 (15) març 2017 (25) febrer 2017 (15) gener 2017 (19) desembre 2016 (7) novembre 2016 (9) octubre 2016 (11) setembre 2016 (17) juliol 2016 (12) juny 2016 (21) maig 2016 (16) abril 2016 (16) març 2016 (18) febrer 2016 (16) gener 2016 (17) desembre 2015 (19) novembre 2015 (18) octubre 2015 (28) setembre 2015 (3) juliol 2015 (8) març 2015 (4) març 2014 (1) juny 2013 (1) juny 2012 (1) juny 2011 (1)
Popular
A-porta
12 de novembre de 2015
Lliures de contaminació electromagnètica
7 de juny de 2016
#OmplimElsBuits: cooperativa d’Habitatge de Lloguer assequible
28 d'octubre de 2015
Es convoca una oferta laboral de coordinador/a del projecte A-porta per Ciutat Meridiana
1 de juliol de 2016
Roda de premsa: Ciutat Vella es planta contra l’hotel Praktik Drassanes
16 de gener de 2017
Etiquetes:
A-porta aigua Aliança Contra la Pobresa Energètica amiant Assemblea Atlantis Aula actual Badalona Barcelona barris violetes confavc Covid-19 economia social economia social i solidària FAVB FAVBadalona FAVBarcelona FAVGram FAVManresa FAVSabadell FAVTerrassa feminismes gent gran habitatge interculturalitat Lleida Manresa memòria històrica Mobilitat moviment veïnal participació participació ciutadana pobresa energètica Reconeixements Veïnals repressió Sabadell salut sanitat sanitat pública Santa Coloma de Gramenet Tarragona Terrassa Trama turisme urbanisme
Continguts sota llicencia CC
Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0
Agenda
Suggeriments, dubtes i queixes
Veinapp – Cercador d’AV
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
Cerca …
Deixa aquest camp buit
Correu electrònic *
En subscriure'm al butlletí accepto la política de privacitat.
Veïna, veí, ja ets subscriptor/a del butlletí de la CONFAVC "Barris en Xarxa" a partir del qual t'informarem de l'actualitat del moviment veïnal. Benvingut/da!
Copyright 2015-2017 | Made by Adab1ts with <3
Page load link
Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de millorar l'experiència de l'usuari i obtenir informació estadística sobre la navegació. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. Podeu obtenir més informació, així com saber com canviar-ne la configuració consultant la nostra Política de cookies. | 0.589934 | curate | {"ca": 0.9332905708787684, "es": 0.02982681205901219, "pt": 0.010583707504810776, "en": 0.010583707504810776, "pl": 0.0011225144323284157, "fr": 0.012508017960230917, "it": 0.0009621552277100705, "de": 0.0011225144323284157} | https://confavc.cat/tag/corrupcio/ |
mc4_ca_20230418_14_128289 | Motoristes - Hotel Talabart - Les - Val d'Aran
Hotel Talabart posa a la disposició dels seus clients que ens visitin amb moto, les instal·lacions motofriendly de les quals disposa:
-Garatge cobert amb vigilància
-Mesa de treball amb eines
-Karcher per netejar les motos
-Guardacasc
Duració: 12 h 10 min
Duració: 1 h 57 min
Distancia: 60,2 km
Duració: 4 h 17 min
Duració: 30 min
Punts propers d'interès
Gràcies a aquest projecte els aficionats a viatjar en moto podran conèixer el Pirineu i les Terres de Lleida i gaudir dels paisatges i de la gastronomia de la zona amb la garantia que rebran una bona atenció i hi trobaran unes carreteres i unes instal·lacions excel·lents.
Responsable: Boya Quintana S.L., i la Finalitat; Respondre al correu que ens envies a través d'aquest formulari. La Legitimació; és el teu consentiment de que vols comunicar-te amb nosaltres i rebre promocions dels nostres productes o serveis. Destinataris: les teves dades es troben allotjats en Cyberneticos Hosting SL. Podràs exercir Els teus Drets d'Accés, Rectificació, Limitació o suprimir les dades en [email protected]. Per a més informació consulti la nostra política de privacitat | 0.758704 | curate | {"fr": 0.0398959236773634, "ca": 0.9349522983521249, "es": 0.02515177797051171} | http://www.hoteltalabart.cat/motoristes/ |
cawac_ca_20200528_3_92204 | Info
Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò.
Cayo Lara: "La convido a que faci la vaga i miri als ulls dels treballadors"
Cayo Lara: Durant el Ple de control al Govern al Congrés, els diputats del grup parlamentari d'IU-ICV-EUiA-CHA hem organitzat un 'piquet informatiu' sobre la vaga general i hem mostrat cartells cridant a l'aturada contra la reforma laboral. Després de preguntar a la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, sobre les conseqüències de la reforma laboral, l'he convidat a sumar-se a la vaga general per poder mirar als ulls als treballadors i explicar-los els efectes que tindrà la llei aprovada pel Govern. Mentre feia aquesta invitació, he sostingut un cartell en el qual es recollien fotos i frases de membres del Govern i dirigents del PP que he anat reproduint: "Jo no crec que calgui abaratir l'acomiadament" (Mariano Rajoy). "El problema econòmic d'Espanya no se soluciona amb l'abaratiment de l'acomiadament" (Cristóbal Montoro). "L'atur augmentarà en 630.000 persones el 2012" (Luis de Guindos). "En un any es poden crear una mica més de 300.000 llocs de treball"(Dolores de Cospedal).
Després, un cop que ha acabat el meu debat amb la ministra, els diputats d'IU, ICV-EUiA i CHA ens hem posat dempeus i hem tret els cartells oficials de la convocatòria de l'atur en què es llegia '29M Vaga General'.
Seccions
Domini Públic
Tots els continguts d'aquesta pàgina són de Domini Públic, excepte si s'especifica una altra tipus de llicència d'ús. Els fragments d'obres de tercers que puguin aparèixer publicats a Sirius.cat ho fan a l'empara dels drets universals i irrenunciables d'expressió i informació, així com del dret a la cita. Termes | 0.858988 | curate | {"en": 0.000819000819000819, "ca": 0.9952907452907452, "es": 0.0026617526617526617, "hu": 0.0012285012285012287} | http://noticies.sirius.cat/2012/03/cayo-lara-la-convido-que-faci-la-vaga-i.html |
racoforumsanon_ca_20220809_0_206640 | GayTest XDDDDDDDDDDDDDDDDD
Ho sóc! Aya ?
No segueixis el joc a aquest espanyolot homòfob.
He ensenyat el test del post a un gay amic meu i ha dit que li havia agradat molt i que se l'ha mirat 2 cops
I és que jo diria que el test en anglès està en una pàgina web gay. El d'abaix de tot es troba en moltsa fòrums sudamericans, i ja se sap.... Però jo l'he retocat censurant paraules ofensives. | 0.660172 | curate | {"en": 0.06753246753246753, "pt": 0.01818181818181818, "fr": 0.012987012987012988, "ca": 0.9012987012987013} | |
mc4_ca_20230418_6_592942 | Nacionalisme gal·lès - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El nacionalisme gal·lès (en gal·lès: Cenedlaetholdeb Cymreig) és un moviment que es va fer popular al segle XIX i al llarg del segle XX. Generalment vol la independència de Gal·les dins del Regne Unit (que Gal·les sigui un estat lliure associat al Regne Unit amb la possibilitat de la independència total) o fora d'ell. Compta amb el 20% de suport en l'electorat de Gal·les.
La seva història comença abans de la Conquesta Anglo-Normanda, el País de Gal·les estava dividit en diversos regnes. Ara i adés, Reis com Hywel Dda i Rhodri el Gran aconseguien unificar alguns d'aquests regnes, però les seves terres quedaven dividides de nou quan morien aquells reis. El 1282, només Gwynedd va destacar, el qual li va ser concedit el títol de Príncep de Gal·les.
Després de la derrota de Llywelyn l'Últim per Eduard I d'Anglaterra Gal·les va perdre el seu últim regne independent i va quedar sotmès a la corona anglesa, directament o indirectament. No obstant això, Gal·les va conservar alguns vestigis de distinció del seu veí, com la llengua gal·lesa, la cultura, la llei i la duana. Fins a la victòria d'Enric VII a Bosworth el 1485, els gal·lesos es van rebel·lar en bastantes ocasions contra la corona Anglesa en una temptativa de guanyar la seva independència. La major rebel·lió va ser la del noble gal·lès Owain Glyndwr, que va guanyar el suport popular el 1400, i va derrotar una força anglesa a Plynlimon el 1401. Va ser proclamat Príncep de Gal·les, i va buscar l'ajuda dels francesos, però el 1409 les seves forces van ser derrotades i dispersades davant els continus atacs del Rei Enric IV d'Anglaterra i a conseqüència d'això, mesures més repressives van ser imposades al poble gal·lès. Glyndwr va desaparèixer, i el lloc on reposa la seva tomba avui dia és encara un misteri.
Annexió a la Corona AnglesaModifica
Al llarg del període de la conquesta anglesa els poetes gal·lesos van mantenir viu el somni de la independència. Això era conegut com a "canu brud" (poesia profètica), tractava sobre la idea d'un "mesies" conegut com a I Mab Darogan (el Fill de Destinació), qui no només eliminaria el jou anglès, sinó que reconquistaria tota la Gran Bretanya per als restants pobles britànics.
Durant el regnat d'Enric VIII els drets del País de Gal·les van ser retornats, i formalment integrats en el sistema anglès legal. Les mesures repressives contra el poble gal·lès que existia des de la rebel·lió d'Owain Glyndwr més d'un segle abans van ser eliminades. Això també va donar la representació política al Parlament de Westminster per al País de Gal·les
Gal·les segueix compartint una identitat legal amb Anglaterra com l'entitat conjunta coneguda simplement com a Anglaterra fins al 1967 i Anglaterra i País de Gal·les des de llavors. Les lleis també van determinar la divisió del País de Gal·les en comtats, que va començar el 1282, i l'administració local establerta sobre el model anglès.
Les lleis també tenien l'efecte de convertir l'anglès en la llengua a utilitzar en tots els organismes oficials. Això excloïa a la major part dels gal·lesos de qualsevol oficina tret que ells adoptessin l'anglès d'alguna manera o una altra.
El patriotisme, o una forma no polititzada de nacionalisme, va deixar una petjada forta al País de Gal·les, amb l'orgull de la seva llengua, duana i història comuna entre tots els nivells de la societat.
La influència del nacionalisme europeuModifica
Dues figures del segle XIX són associades amb els principis del nacionalisme gal·lès en el sentit específic polític, Michael D. Jones (1822-1898) i Emrys ap Iwan (1848-1906). Inspirats per les Revolucions de 1848 i el creixement del nacionalisme irlandès, ells van veure que el País de Gal·les era diferent d'Anglaterra tenint la seva pròpia llengua, que la gran majoria dels seus habitants parlava, i en una forma diferent de la religió cristiana que va afrontar molts problemes davant l'església estatal. Gradualment ells van començar a preguntar-se: quina era la diferència entre nacions com Irlanda i Hongria, i el País de Gal·les, lluitant per ser lliure? Hi ha també alguna influència del nacionalisme escocès.
El nacionalisme va augmentar durant el segle XX al País de Gal·les, però no tant com a Europa, o Irlanda. En diverses vegades tant el Partit Laborista com el Partit liberal van demanar l'autonomia gal·lesa, o la independència. Va ocórrer amb el naixement del "Plaid Cymru" (partit nacionalista de Gal·les) el 1925, no obstant això, aquell intent d'independència gal·lesa del Regne Unit va ser fallit.
L'elecció d'un govern laborista el 1997 va incloure un compromís de sostenir un referèndum per a l'establiment d'una Assemblea gal·lesa. El referèndum va ser guanyat per poca diferència, amb el Plaid Cymru, els Demòcrates Liberals i la major part de la societat gal·lesa cívica que recolzava les propostes del govern laborista.
Altres moviments/partits NacionalistesModifica
- Cymru Goch (País de Gal·les Roig), "Socialistes gal·lesos". El moviment va ser fundat el 1987 per lluitar per una lliure i socialista Gal·les. Va publicar la revista mensual I Faner Goch (= La Bandera Vermella).
- Cymru Annibynnol (País de Gal·les independent). Un partit polític fundat el 2000 per alguns antics membres del Plaid Cymru sota el comandament de John Humphries, un antic periodista i redactor del Correu Occidental. El partit va lluitar a les eleccions de l'Assemblea nacional del 2003 presentant a candidats per a les seus regionals. Una mica després de l'elecció es van dissoldre. La raó principal de la seva existència era la insatisfacció amb la qual portava el Plaid Cymru el compromís de portar a Gal·les a la independència.
- Cymdeithas any Iaith Gymraeg (la Societat de Llengua gal·lesa). Establert el 1962 pels membres del Plaid Cymru, és un grup que fa una campanya a favor dels drets de la llengua gal·lesa. Utilitzant l'acció no violenta però directa en la seva campanya, i es veu a si mateixa com la part del moviment de resistència global.
- Cymuned (= Comunitat). Un grup que fa una campanya a favor dels drets de la llengua gal·lesa establert el 2001, principalment concentra els seus esforços a les parts occidentals del País de Gal·les, on el gal·lès és la llengua principal. També es veu com a part de moviments globals en pro dels drets dels pobles indígenes.
- Cymdeithas Cyfamod i Cymry Rhydd (Societat per Gal·les Lliure) Fundat el 1987, fundat arran de la insatisfacció produïda per la forma d'intentar aconseguir, del partit Plaid Cymru, el compromís de portar a Gal·les a la independència. Aquest partit va produir publicitat a favor d'un passaport gal·lès.
- Mudiad Rhyddhad Cymru (Moviment d'Alliberament del País) Partit format pels representants d'altres partits menors: Balchder Cymru, Cymru 1400, Medi 16, i RDM. Van arribar a l'acord que aquestes organitzacions haurien d'unir-se en un únic moviment per guanyar més força en el seu camí per un País de Gal·les lliure. El moviment va ser denominat Mudiad Rhyddhad Cymru' (MRC) Els seus objectius són:
a) Campanya per la independència sota un País de Gal·les republicà
b) Defensar la cultura i la llengua del país
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nacionalisme gal·lès
Mapa dels dialectes del Gal·lès
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nacionalisme_gal·lès&oldid=20198789»
Last edited on 17 ago 2018, at 06:24 | 0.822853 | curate | {"ca": 0.9858194709571857, "en": 0.008181074447777475, "es": 0.0059994545950368145} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Nacionalisme_gal%C2%B7l%C3%A8s |
mc4_ca_20230418_2_337002 | Iolanda Bustos apadrina enguany el col·lectiu Terra i Taula del Baix Penedès - Jornal.cat
Iolanda Bustos apadrina enguany el col·lectiu Terra i Taula del Baix Penedès
Dijous, 16 de març de 2017 | 09:30 h
Iolanda Bustos, la Xef del restaurant La Calèndula de Regencós, coneguda per la seva especialitat en cuina botànica, serà l'encarregada enguany d'apadrinar el col·lectiu de productors i cuiners del Baix Penedès, Terra i Taula. L'acte que es convoca sota lema 'Baix Penedès, flora salvatge' comptarà també amb degustació de cuina autòctona del col·lectiu Terra i Taula a més del tast de la cervesa Gala de Flors, una peculiar cervesa rosada elaborada amb calèndula, hibiscus, llúpol i saüc.
El col·lectiu de productors i cuiners del Baix Penedès Terra i Taula organitza el proper dimarts 21 de març, al celler Augustus Fòrum, un nou acte amb l’objectiu de presentar l’apadrinament que enguany recau en la reconeguda cuinera gironina Iolanda Bustos, especialitzada en la cuina botànica. Els promotors han escollit la Iolanda per ser una amant del territori i especialment de les flors, brots, herbes i flora salvatge del seu entorn.
L'esdeveniment comptarà amb una degustació gastronòmica que sota el lema “Baix Penedès, flora salvatge” oferirà als assistents una degustació de plats elaborats per cuiners del col·lectiu i que gestionen els restaurants Lo Mam, Ull de Llebre, Vell Papiol i Obrador Oriol Rossell. Alhora es farà el maridatge amb vins dels cellers Avgstvs, Jané Ventura, Sicus i Partida Creus. | 0.880074 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.jornal.cat/noticia/36499/iolanda-bustos-apadrina-enguany-el-collectiu-terra-i-taula-del-baix-penedes |
macocu_ca_20230731_2_392851 | La desconeguda malaltia que pateix Felip VI i la Casa Reial ha mantingut en secret
El polèmic expert en la Casa Reial Jaime Peñafiel ha volgut posar punt final al mite sobre l'extraordinària salut del monarca espanyol, i ha revelat al seu llibre la malaltia oculta que pateix. Segons Peñafiel, Felip VI té narcolèpsia, una patologia que fa que s'adormi sense poder evitar-ho, en qualsevol lloc.
«Era un nen malcriat, fluixet en els estudis, i amb faltes d'assistència i puntualitat i dèspota. Amb un greu problema afegir: la son. La seva pubertat li provocava certa vagància, somnolència i falta d'interès general. Es quedava adormit fins i tot dret», assegura el periodista.
Felip VI pateix narcolèpsia, segons el periodista Jaime Peñafiel | CatalunyaDiari.cat
«Si estava assegut, Felip s'adormia, per això li van recomanar que estigués sempre dret, sense cap suport». Durant l'època universitària al Canadà, quan el problema encara persistia, fins i tot s'arribava a utilitzar, segons Peñafiel, una «bossa de gel a la cara de Felip», perquè no s'adormís. | 0.799371 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_263858 | Planificació i direcció de la Mobilitat a Barcelona per UPC School of Professional & Executive Development - educaweb.cat
Planificació i direcció de la Mobilitat
252 Hores
Tot el relacionat amb la mobilitat, el transport de les persones i de les mercaderies té cada vegada més importància, això fa necessari incrementar el nombre d'especialistes en els diferents aspectes associats a la mobilitat. Però, sobretot, és necessari formar professionals que, des d'una concepció global, puguin analitzar, planificar i gestionar la mobilitat i el transport, atenent als diferents aspectes que incideixen.
Aquest és l'objectiu bàsic d'aquest postgrau, que arriba a la dotzena edició a partir de la col · laboració de la UPC School amb l'Institut d'Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra i el patrocini de la Fundació RACC i la Fundació Abertis.
En les anteriors edicions del postgrau, van cursar el programa més de 200 alumnes procedents de diferents àmbits relacionats amb la mobilitat: professionals de l'administració pública, d'empreses de consultoria, de transports, d'aparcaments, etc.
El postgrau disposa d'un Consell Assessor que avalua la programació i el funcionament del curs i que està format per persones de reconegut prestigi procedents del món acadèmic, professional, empresarial i de la societat civil.
? Analitzar, des d'una visió global i pluridisciplinària, els diferents aspectes sectorials de la mobilitat.
? Planificar el territori i les infraestructures atenent a criteris d'eficiència en la mobilitat dels viatgers i les mercaderies.
? Planificar, dissenyar i gestionar la mobilitat des de la perspectiva de causa i efecte, aplicant criteris de sostenibilitat.
? Adaptar i implantar les noves tecnologies per optimitzar els recursos i la gestió de les infraestructures.
? Analitzar la influència dels comportaments i hàbits socials en la mobilitat.
Introducció i Anàlisi de la Mobilitat: Aspectes Socials, Jurídics i Organitzatius
Obligatòria. 4 ECTS. 42 hores lectives.
1. Anàlisi de la mobilitat i les seves interaccions.
- Introducció i conceptes bàsics de la mobilitat. Evolució històrica de la mobilitat i el transport.
-Relació de la mobilitat amb el territori i l'activitat econòmica. Impacte i precepción social de la mobilitat.
- Anàlisi i investigació dels comportaments socials associats a la mobilitat: motivació, comportament i opinió.
2. Marc jurídic i organitzatiu de la mobilitat.
- Marc organitzatiu i competencial de la mobilitat (infraestructures i serveis).
- Legislació sectorial en els àmbits europeu, nacional i local.
- Regulació dels serveis públics: gestió i contractació.
- Fórmules organitzatives i de regulació sectorial.
- Anàlisi comparativa de diferents experiències.
Territori, Economia i Mobilitat
1. Planificació territorial i disseny d'infraestructures.
- Planificació territorial, infraestructures i mobilitat: models, directrius i instruments.
- Criteris de mobilitat en el planejament urbanístic.
- Modelització de la generació i atracció de viatges.
- Estudis d'avaluació de la mobilitat generada.
- Planificació d'infraestructures del transport: plans generals i plans sectorials.
- Disseny d'infraestructures del transport: criteris i funcionalitat.
- Criteris de mobilitat en el disseny de l'espai públic.
- Moderació del trànsit i espai públic.
2. Economia del transport i finançament d'infraestructures.
- Conceptes bàsics d'economia del transport: oferta i demanda.
- Externalitats i benefici social.
- Mecanismes de regulació de la demanda.
- Fórmules de finançament d'infraestructures i de gestió dels serveis públics.
- Selecció i avaluació de projectes: anàlisi cost-benefici i anàlisi multicriteri.
- Anàlisi comparativa de diverses fórmules de finançament.
Tècniques de Gestió Viària
1. Tècniques de gestió viària: ordenació i disseny.
- Paràmetres bàsics de la mobilitat.
- Modelització de la demanda de mobilitat.
- Ordenació i jerarquització de l'espai públic: vianants, bicicletes, vehicles.
- Accessibilitat.
- Senyalització viària.
- Ordenació del trànsit i l'estacionament.
- Tipologies d'aparcaments: ordenació funcional i explotació.
2. Tècniques de gestió viària: control del trànsit i regulació del trànsit
- Regulació del trànsit: senyalització variable.
- Càlcul i projecte de plans de regulació semafòrica.
- Centres de control i regulació del trànsit.
- Control i regulació del trànsit interurbà.
- Control i gestió de túnels viaris.
- Sistemes de localització i gestió de festes.
- Regulació d'esdeveniments especials.
- Projectes europeus de gestió del trànsit.
Transport, Logística i Infraestructura
Obligatòria. 7 ECTS. 63 hores lectives.
1. Transport públic de viatgers.
- Sistemes de transport públic terrestre: ferroviari i carretera.
- Planificació i disseny de xarxes de transport.
- Organització i finançament del transport públic.
- Priorització i infraestructures del transport públic.
- Terminals de transport.
- Material mòbil ferroviari.
- Indicadors de qualitat, eficiència i satisfacció.
2. Grans infraestructures del transport i Intermodalitat
- Les grans infraestructures i terminals de transport: ports, aeroports, terminals ferroviàries i d'autobusos.
- Xarxes transeuropees de transport.
- Intermodalitat: criteris d'ubicació, disseny, accessibilitat i funcionalitat.
- Impacte sobre el territori i l'activitat econòmica.
- Anàlisi comparativa de diferents casos.
3. Logística i transport de mercaderies.
- Logística i activitat econòmica.
- Transport de mercaderies en una economia globalitzada.
- Activitat productiva, distribució i logística: cadena de valor.
- Transport per ferrocarril, càrrega aèria i via marítima.
- Centres logístics.
- Transport de matèries perilloses.
- E-logístics.
- Distribució urbana.
Externalitats i Governança
1. Mobilitat, transport i impacte ambiental.
- Impacte ambiental i energètic de les polítiques de mobilitat.
- Estudis d'impacte ambiental de les infraestructures de transport.
- Anàlisi comparativa dels diferents modes de transport.
- Noves tendències en el disseny de vehicles.
- Combustibles i sistemes de tracció.
- Plans transversals de mobilitat sostenible.
- Plans de gestió de la demanda.
2. Seguretat viària
- Recerca i anàlisi de la sinistralitat i dels grups de risc.
- Accident de trànsit i salut pública: anàlisi epidemiològica.
- Factors implicats en l'accidentalitat: vehicle, via, vigilància i factor humà.
- Accions preventives i correctives.
- Plans de seguretat viària.
- Campanyes de conscienciació.
3. Governança de la mobilitat: informació, participació i qualitat.
- Governança de la mobilitat: participació social en la presa de decisions.
- Estratègies de comunicació i mobilitat.
- Informació sobre l'estat del trànsit.
- Plans de millora de la qualitat dels serveis públics.
- Anàlisi de diferents experiències.
Projecte - Monografia
Obligatòria. 4 ECTS.
Realització d'un treball final que desenvolupi els continguts pràctics relacionats amb algun dels mòduls o temes tractats en el programa.
Professionals que treballen en algun dels sectors relacionats amb la mobilitat i que desitgen ampliar coneixements des d'una visió pluridisciplinar i global:
? Professionals de l'administració pública.
? Professionals de les empreses de consultoria, de gestió de serveis públics de transport i aparcaments, d'automoció, d'energia, de medi ambient, etc.
? Professionals de les organitzacions de la societat civil.
Planificació i direcció de la Mobilitat encara no ha rebut opinions | 0.602428 | curate | {"ca": 0.9264725980593139, "fr": 0.015170151701517014, "en": 0.021183545168785022, "cs": 0.003280032800328003, "it": 0.0023233565668990025, "es": 0.01913352466858002, "pt": 0.012436791034577012} | https://www.educaweb.cat/curs/planificacio-direccio-mobilitat-barcelona-presencial-74483/ |
mc4_ca_20230418_12_530675 | LilVia: VIMVA Vivències Musicals a Vacarisses
silvia 21/5/08 22:41
Ai xiquet...., em sap molt i molt de greu però crec que el pronòstic meteorològic del divendres ha canviat..., así que el olor del romero intenso tendrá que ser para otro dia...
A mi encara em fot més perquè és el meu finde lliure...
Haurem de fer canvis de plans...
Petonets de primavera! | 0.64975 | curate | {"ca": 0.8803418803418803, "en": 0.05698005698005698, "pt": 0.06267806267806268} | https://lilvia.blogspot.com/2008/05/vimva-vivncies-musicals-vacarisses.html |
cawac_ca_20200528_6_162535 | Arxiu d'etiquetes: lipdub
Lip dub per la llengua, enregistrat els dies 15 i 16 d’abril de 2011 en diversos espais de Barcelona i que ha comptat amb la participació de 1.500 persones i de nombroses cares conegudes. El projecte l’organitzen la Plataforma per la Llengua i 23 entitats de persones immigrades amb l’objectiu de reivindicar el paper del català com a llengua comuna, en tant que element clau per a la inclusió social de la població d’origen nouvingut, i garant de cohesió.
La cançó escollida ha estat “Corren”, del grup Gossos, gentilesa de Música Global | 0.788686 | curate | {"ca": 1.0} | http://blocs.xtec.cat/llenguadorigen/tag/lipdub/ |
naciodigital_ca_20220331_0_551490 | La Primavera Poètica, el festival poètic degà del Vallès Oriental i tot un referent, s'acomiada aquest 2014 amb una desena edició que comença aquest dissabte mateix a la Garriga. Deu anys de bones propostes, de poetes consagrats, altres de joves, altres que s'han fet grans mentre el festival també es feia gran, que arriben a una cloenda que tornarà a oferir la millor poesia del país entre el 26 d'abril i el 31 de maig.
L'estrena de la desena edició del festival Primavera Poètica comença aquest dissabte amb una inauguració que comptarà amb una lectura de poemes d'Espriu amb Glòria Font i Jofre Dodero. A partir de les set del vespre, a la Fundació Fornells-Pla Conxa Sisquella, tret de sortida a un dels festivals especialitzats de referència als Països Catalans.
Programació X Primavera Poètica
ABRIL
Dissabte 26 d'abril
Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella, 19h
Espriu, un poema, una imatge, una música
Amb Glòria Font (veu) i Jofre Dodero (piano)
MAIG
Divendres 2 de maig
Cafè del Teatre, 20h
Cercatasques poètic pels carrers del poble,
amb Rase Mellowmano, Roger Pelàez, Amat Baró i Guim Valls
Cafè del Teatre, 20h
Preu: 7 €
Dissabte 3 de maig
Fundació Maurí, 19h
L’estat de la llengua i la cultura al País Valencià
Xerrada amb els poetes Manel Rodríguez-Castelló i Begonya Mezquita
Diumenge 4 de maig
Can Raspall, 12h
Vermut poètic,
amb Manel Rodríguez-Castelló i Begonya Mezquita
Dissabte 10 de maig
Cafè del Teatre, 22h
Fulles d’herba, de Walt Whitman,
amb el poeta i traductor Jaume C. Pons Alorda
Diumenge 11 de maig
Can Raspall, 12h
Vermut poètic,
amb Misael Alerm i Gabriel Ventura
Dissabte 17 de maig
Cafè del Teatre, 22h
Enric Casasses (re)cita Enric Casasses
Diumenge 18 de maig
Pati de can Barbey, 19,30h
Match Ball Sindreu (Cia. Pristins Fivallers)
X aniversari de l’obra i del Festival
Dissabte 24 de maig
Can Raspall, 20h
Cremades d’últim grau
Aina Huguet i Daniel Pitarch llegeixen i musiquen Joan Vinyoli
Diumenge 25 de maig
Barri de les Roques, 12h
Poesia al riu, amb Josep Pedrals
Dissabte 31 de maig
Auditori de l’Escola de Música, 21h
Sopar fi de festa (i fi de tot plegat)
Amb Andreu Subirats i Diego Burián
Preu: 10 € | 1 | perfect | {"ca": 0.8804761904761905, "sk": 0.002380952380952381, "en": 0.05523809523809524, "fr": 0.041428571428571426, "pt": 0.011428571428571429, "es": 0.009047619047619047} | https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/19670/primavera-poetica-tanca-deu-anys-convertida-referent |
mc4_ca_20230418_10_27963 | Algú haurà de mirar d'explicar-nos algun dia la florida pertot arreu de festivals i cicles de poesia en aquests darrers anys. Ara mateix, a banda del recentment iniciat cicle de "Poesia als parcs", a càrrec de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, que durà fins al mes de novembre poetes i poemes a deu espais naturals de tot el territori, són a punt de començar el primer festival "Poesia i +" a Caldes d'Estrac, al voltant de la Fundació Palau, i al Prat de Llobregat la segona edició del cicle "Poetes a la Terrassa de Torre Muntadas", la informació sobre el qual, amb cròniques i actualitzacions, diu que anirà apareixent al blog El poble del costat. Després, a principis de setembre, vindrà Rabós d'Empordà, dirigit per Jordi Coca, i més tard encara Sant Cugat del Vallès (sota la direcció de Biel Mesquida, amb Montserrat Abelló com a poeta d'honor) i Reus (dirigit per Isabel Olesti) i la florida de la tardor literària de Tarragona...
Etiquetes: Gestió cultural, ILC, Poesia
DESPRÉS DE L'ESPANYA-FRANÇA
Com tantes vegades, la poesia ens ofereix les paraules justes, exactes: desolación de la quimera... Ho va escriure un altre Luis, però jo no posaria la mà al foc que una quimera i l'altra no tinguin alguna cosa a veure.
Escrit per Jaume a les 2:14
Etiquetes: Garcés, Llunari, Poesia
―Mare, aquell senyor ha passat en mermell!
Esquivo un cotxe, veig el llum. Per a aquest nen dec ser el senyor, però jo sé que sóc el vermell.
Hi va haver un món sense rotondes?
FELICITATS, DUES
vegades: a en Joan-Josep Isern pels dos anys, i a en Biel (i amb ell una mica a tots els blocaires) pel premi. Tal com surten cada matí els diaris, la veritat és que se't posa bé, trobar motius per a la il·lusió.
(I un contrapunt no sé si cruel o realista, o cruel i realista, o cruel en tant que realista: l'Emma Reverter em fa adonar que el punyeter comptador aquest de l'esquerra només parla de diners. Amplio la informació: ahir es van assolir els 2500 soldats nord-americans morts, més de la meitat dels quals no passaven dels vint anys. Pas mal, per a una acció d'alliberament fulminant.)
Escrit per Jaume a les 21:49
Etiquetes: EUA, Món, Política
BECKETT, SALA BECKETT
Rebo un missatge de Francesc Ten, excel·lent lector i recitador de poesia, i no me'n sé estar de reproduir-vos-el íntegrament. El món és potser cada vegada més fàcil, però hi estem cada vegada més sols...
"He anat a la Caixa a fer un ingrés a un compte de la Sala Beckett per pagar la inscripció d'un curs, m'havia deixat el núm. de compte corrent bancari i li he demanat a la noia que m'atenia que mirés si n'hi sortia algun per pantalla a nom de Sala Beckett; i ella mentre ho anava a mirar em pregunta:
─Sala de primer cognom i Beckett de segon?
A més li he dit que sí."
Fa només uns dies, escoltava el "Plus ultra" de Jacint Verdaguer en la increïble versió d'Enric Casasses i Pascal Comelade en un bar de Malasaña al costat de dos poetes castellans que em demanaven qui hi cantava i se n'apuntaven el nom, i just l'endemà, passejant pel Retiro, després d'entrevistar-me a l'envejable Feria del Libro amb un dels joves responsables de l'Editorial Funambulista, que vol publicar llibres traduïts al català des de la capital de l'Estat, vaig anar a parar a un monòlit dedicat a Verdaguer ("El más grande poeta épico de España") pel poble de Madrid l'any 1962. Venia d’haver visitat, aquell matí, l'exposició "Aproximaciones" al pati de la seu de la Comunidad de Madrid, a la Plaza del Sol, amb fotografies i imatges de l’art i la cultura en la nostra llengua i àudios i vídeos explicatius que potser no farien cap mal a més d'un a aquesta banda de l'Ebre. Venia d’admirar la nova ubicació del Centre Cultural Blanquerna, amb l'aparador ple de llibres en català a Alcalá amb Gran Vía, just al davant del Círculo de Bellas Artes, en la façana del qual lluïa un gran cartell anunciant Miguel Poveda i el seu "Desglaç": Brossa, Comadira, Ferrater, Marçal i Piera cantats en versió flamencocatalana en una de les seus de referència de la cultura madrilenya...
Hem passat tant de temps repetint un seguit de clixés còmodes i resolutius que alguns hem acabat per interioritzar-los com a dogmes sense patir gaire a mirar si la realitat potser canviava. Madrid no viu de cara a la cultura catalana, però tampoc no hi viu girada d’esquena, ni té cap interès especial a humiliar-la. La presència d’artistes catalans de totes les disciplines és habitual (aquests mateixos dies Laia Marull hi estrena, i el PhotoEspaña 2006 inclou un grapat de noms catalans) i no gens rebutjada, enllà de l'absurda (i minoritària) caterva mediàtica que inflama bars i taxis.
I si, per fi, un major coneixement i un més gran reconeixement ja no depenguessin sinó de nosaltres mateixos? I si Madrid comencés a poder ser un nom de gran ciutat, per comptes d’un malnom de Llucifer? I si comencéssim a pensar d’una altra manera i miréssim que ens passin coses bones a base de treballar i deixar-nos d’orgues? I si?
Escrit per Jaume a les 0:42
De la mà de Foix, Primo Levi, Bernhard, Sagarra, Sándor Márai i, és clar, Proust, en Duquena torna a ser a la xarxa, ara a Balbec...
Escrit per Jaume a les 8:29
He estat a Madrid, també al Retiro, i hi vaig fer aquesta foto amb la meva càmera digital...
MONUMENT A ALGÚ
Quin plàcid esvair-se
en quin racó ignorat
del parc de la memòria...
Ningú no hi passa a prop,
cap guia no l’esmenta,
un núvol de mosquits
hi beu en l’aigua quieta
sota dos gerros buits
i columnes exemptes.
Només el sol ponent,
indiferent, subratlla
silenci, estany, mosquits
i el nom, escrit al marbre,
d’algú que no es volia
que s’endugués l’oblit. | 0.822821 | curate | {"ca": 0.9528607412738395, "es": 0.01097517092479309, "fr": 0.0077365958978049655, "pt": 0.005217704210147535, "en": 0.008276358402302987, "it": 0.0008996041741633681, "ar": 0.0026988125224901042, "nl": 0.007376754228139618, "ru": 0.00395825836631882} | http://jaumesubirana.blogspot.com/2006/06/ |
mc4_ca_20230418_5_75752 | Dijous 31 degener, l'Ajuntament de Cabrils celebra un ple ordinari
Dijous 31 de gener, l’Ajuntament de Cabrils celebra un ple ordinari
Publicat el 29 de Gener de 2019
Aquest dijous 31 de gener, a les 20:00h del vespre, se celebrarà una sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de Cabrils, a la Sala de Plens de la Casa de la Vila per tal de deliberar i resoldre els assumptes inclosos en el següent ordre del dia:
1.- Aprovar l’esborrany de l’acta de la sessió ordinària de data 29 de novembre de 2018 i aprovar l’acta de la sessió extraordinària i urgent de data 24 de desembre de 2018.
2.- Dictamen de l’aprovació inicial de la modificació de la Relació de Llocs de Treball de l’ Ajuntament 1/2019 (Exp. 172/2019)
3.- Dictamen de l’aprovació de l’expedient de reconeixement extrajudicial de crèdits 1/2019 (Exp. 154/2019)
4.- Dictamen de l’aprovació inicial de l’expedient de modificació de crèdits número 1 del Pressupost Municipal de 2019 per crèdit extraordinari (Exp. 135/2019).
5.- Dictamen de l’aprovació de la derogació de l’Ordenança municipal reguladora de residus, publicada al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 18 de data 21 de gener de 2003, i aprovar inicialment l’Ordenança municipal reguladora de la gestió dels residus de Cabrils (exp. 3291/2018).
6.- Dictamen de l’aprovació inicial del protocol de protecció als/les treballadors/es dels serveis socials bàsics davant possibles agressions de persones usuàries (Exp. 1351/2017)
7.- Dictamen de l’aprovació de la rectificació de l’error material, incloent la redacció inicial de la Disposició Transitòria 7a de les Normes Urbanístiques del POUM de Cabrils (exp. 145/2010).
8.- Dictamen de l’aprovació inicial de la dissolució de l’Organisme Autònom Local “Museu-Col·lecció Municipal de Cabrils (Exp. 39/2019).
9.- Dictamen de la ratificació l’acord de la Junta de Govern Local del passat 15 d’octubre de 2018 per la qual s’aprova autoritzar al Consell Comarcal del Maresme per realitzar les actuacions previstes en el Projecte singular sobre l’edifici municipal destinat a museu, anomenat “Can Ventura del Vi”, situat al carrer de la Santa Creu, núm. 5 de Cabrils, previstos en el Projecte d’eix 6 del FEDER 2014 – 2020 objecte de la sol·licitud de cofinançament, a efectes de l’execució de dites actuacions, així com garantir-li el lliure accés durant tot el període de vigència del FEDER. (Exp. 2730/2018).
10.- Ratificar la incorporació al present Ordre del Dia de la proposta de resolució de l’aprovació inicial de l’ordenança reguladora dels habitatges d’ús turístic del municipi de Cabrils, i la seva deliberació i aprovació posterior, si escau (Exp. 93/2019).
11.- Ratificar la incorporació al present Ordre del Dia de la proposta de resolució de l’aixecament de la suspensió potestativa en el terme municipal de Cabrils de l’atorgament de les llicències, les declaracions responsables i les comunicacions prèvies d’edificació, reforma i rehabilitació de construccions, d’instal·lació o ampliació d’activitats o usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació sectorial destinades a habitatges d’ús turístic i la seva deliberació i aprovació posterior, si escau (Exp.1957/2018).
Part no resolutiva de la sessió
12.- Donar compte dels informes de morositat relatius al tercer i quart trimestre de l’exercici 2018.
Mocions.-
13.- Donar compte de les resolucions dictades per l’alcaldia i dels acords adoptats per la Junta de Govern Local des de la darrera sessió ordinària.-
14.- Precs i preguntes.-
Aquest Ple ordinari serà retransmès en streaming pel canal de Youtube de l’ajuntament, Cabrils_ajuntament i pel canal de televisió MarTV.
2019-01-29T12:55:35+00:00 | 0.789433 | curate | {"ca": 0.9587544386779568, "es": 0.03305107894018028, "en": 0.0013657470636438131, "de": 0.0068287353182190655} | https://www.cabrils.cat/ple-ordinari-gener/ |
mc4_ca_20230418_12_415452 | Centre Cultural Nau - La Tenda de La Universitat de València
Horaris especials Pasqua 2019
> Centre Cultural Nau
Servei Publicacions Universitat València (11)
Centre Cultural Nau Hi ha 26 productes.
Mostrant 16 - 26 de 26 elements
22,56 € 23,75 € -5%
Ocultes i il·lustrades. Creixement i èxit...
Ocultes i il·lustradesCreixement i èxit de les il·lustradores a ValènciaNorberto Piqueras Sánchez, coord.Col·lecció: Catàlegs d'ExposicionsISBN: 978-84-9133-173-5Matèria: artSubmatèries: arts plàstiques Idioma: català, castellàAny ed. : 2018Enquadernació: cartonéFormat: 21,5 x 28,5 cm.Pàgines: 368
Escoles i mestres. Dos segles d'història i...
Escoles i mestres Dos segles d'història i memòria a València Óscar Barberá Marco, Alejandro Mayordomo Pérez, coords. Col·lecció: Catàlegs d'Exposicions ISBN: 978-84-9133-111-7 Matèria: psicologia i ciències de l'educació Submatèries: història de l'educació
Tot està per fer València Capital de la...
El triomf de la imatge. El daguerreotip a...
La Traca La transgressió com a norma
Construïm drets: mirant cap al futur 50...
Construïm drets: mirant cap al futur. 50 anys de CCOOPV AA.VV.
Almadraba. Fotografías de Jaume Fuster....
Idioma: castellano-catalán-inglés-japoné Año ed. : 2015 Encuadernación: Rústica Formato: 28,5 x 23 cm. Páginas: 156 pp. | 0.602111 | curate | {"ca": 0.7652173913043478, "es": 0.13517786561264822, "en": 0.04743083003952569, "fr": 0.039525691699604744, "pt": 0.012648221343873518} | http://latenda.uv.es/ca/45-centre-cultural-nau?p=2 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_166804 | Aquest matí a Twitter es comentava que a certes embaixades les urnes no anaven precintades. Pocs vots que venen de fora i encara vindran manipulats.
Calma. Els partits tenen prou representants per vigilar el procés de votació i recompte.
Parlem de meses a les ambaixades.
I jo parlo d'agents electorals a les embaixades. | 0.672351 | curate | {"ca": 0.9809523809523809, "tr": 0.01904761904761905} | |
mc4_ca_20230418_0_266145 | Mai | 2007 | Bloc d'Adam Deosdad
Posted on 30 Mai 2007 | 3 comentaris
M’han publicat aquesta carta, a “El Punt”. hehehehe
Vas ser mestre meu, a l’escola, al Sant Miquel, on m’havies fet classes d’història. Va passar el temps i feia ja uns cinc anys que només t’anava veient pel poble, però no teníem contacte, quan vaig llegir que et presentaves el 1999 com a candidat per Esquerra Republicana de Catalunya. Jo ja feia un temps que simpatitzava amb l’independentisme i com que sabia que eres bona persona vaig votar-te. Sí mestre, vaig ser d’aquelles 174 persones que confiava en tu, almenys que siguesses regidor i poguesses evitar que Deltebre fos un poble governat pel Partit Popular. Van vindre uns anys de lluita, on molta gent va alçar-se per reclamar lo que era seu, l’aigua del riu, i el 2003 vaig acompanyar-te en el segon assalt. Van ser unes eleccions difícils, però per fi vam aconseguir que Esquerra entrés a l’Ajuntament. Fa tres anys vas decidir entrar a formar part del govern. Em vas tornar a donar una lliçó: em vas dir que per pujar la gent t’havia de conèixer i sobretot sacrificar-se i treballar per ella, que els habitants de Deltebre mereixen este sacrifici. I ara després que Tere, Miquel i tu, hàgeu passat moltes hores treballant, has aconseguit el que és de justícia: ets el cap de llista que ha obtingut més regidors a Deltebre, 8; 1 per cada any que has lluitat pel poble, i 2.559 vots, gairebé 1 per dia que ha passat. Felicitats mestre, del teu exalumne, company de lluita i amic.
Posted on 28 Mai 2007 | 53 comentaris
Quina emoció ahir quan vaig saber que Esquerra, treiem 8 regidors, sabia que quedariem com a primera força però no en donava més de 6 o com a molt 7. Esquerra se va consolidar com a primera força a totes les meses electorals, sí a totes, doblant o triplicant resultats a psc i ciu.
els resultats van quedar així
Esquerra 8 regidors
CiU 4 regidors
PSC 2 regidors
PP 2 regidors
EBIN 1 regidor
ICV 0 regidors
De vore que fa 8 anys, només vam traure 110 vots. ahir casi 8 anys després, hem tret casi 2600 vots i 8 regidors. un per cada anys que ha passat.
Però ara tot just despertats del somni mos hem de posar a treballar, per aconseguir un govern i construir un deltebre millor, més fort i en més il·lusió, un Deltebre en positiu.
ballem una miqueta
Posted on 19 Mai 2007 | Deixa un comentari
ultimament no tinc temps, però vos deixo una cançoneta molt bona per ballar
crec que fa olor a tau
Posted on 14 Mai 2007 | Deixa un comentari
Una cançoneta dels the white stripes- i think i smell a rat
Posted on 14 Mai 2007 | 21 comentaris
publicat al racó catala
Lo meu poble és diferent de la resta la majoria dels pobles dels raconaires, un poble de gent de gent treballadora, que sobretot a partir dels 60 se dedica a la construcció a ser la ma d’obra que treballaran per la gran majoria d’obres del camp de tarragona o nord de castelló. Un poble que aconseguir la segregació de tortosa als 1977, és a dir farà 30 anys. Un poble on el caciquisme sempre ha estat present i utilitzat pels partits polítics diferents per obtenir les seves quotes de poder i mantenir els seus privelegis. La manipulació i el caciquisme va arribar a cotes tant altes que el 1999 a les eleccions al parlament de catalunya el PP, fos la primera força ja que encapçalava la llista un del poble, com a premi un transvasament, d’un riu que portem com a nom al poble, Deltebre, sense riu i sense delta, el poble desapareixeria no només com a nom si no en la seua integritat. després de 4 anys més o menys agitats, i destacar que no vam deixar entrar al conseller felip puig, considerat traïdor per no assistir el dia que s’aprovava en comissió el transvasament.
2003, eleccions municipals, la dreta fa els seus moviments caciquils i compra de vots sota el xantatge o coacció. mentrestant les esquerres mos intentem unificar, però finalment surt un sector que no vol que el candidat d’esquerra encapçale les llistes, però si que esquerra pague la corresponent campanya. Finalment ERC i ICV, unime esforços i formem una llista per poder tombar des de l’ajuntment el transvasament. Els resultats tot i no sé els esperats, la dreta no va sortir tant castigada, els anti-transvasistes no sumem prou. A la tardor del 2003 ERC queda com a primera força a les eleccions del parlament de Catalunya, uns resultats històrics que després de la creació del govern tripartit I, erc s’ofereix per formar govern amb ciu i psc. finalment només el cap de llista del PSC, que és expulsat del partit s’adereix al govern, i ICV surt del pacte d’entesa, sense compendre la frase de Joan Fuster “tot govern que no fem nosaltres, serà fet contra nostra”
Després d’un govern dificil, s’han posat molts pals a les rodes. Esquerra ha aconseguit impulsar la culutura amb el festival bouesia, la joventut casal de joventut i boxes per als grups de rock locals o els pisos de protecció oficial per 100mil euros, benestar social centre per a gent gran … al 2006 a les eleccions al parlament Esquerra torna a quedar com a primera força continuant sent el poble més gran de Catalunya on Esquerra és la primera força.
El passat dissabte vam fer el primer míting de les municipals, sobre unes 200-300 persones van omplir la plaça del cinema colisseum, mentre que al 99 vam ser poc més de 20 persones que estavem al míting.
Deltebre està despertant del somni, i recorda que en un passat La Cava i Jesús-i-Maria (les dos poblacions que formen avui Deltebre) eren republicanes i com la història és cíclica, ho tornaran a ser.
VISCA ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA DE DELTEBRE!
TORNAREM A LLUITAR, TORNAREM A SOFRIR, TORANREM A VÈNCER!
Utilitzan’s. "Aspavila’t"
anunci d’Esquerra a Barcelona.
i dona suport a Gervasi Aspa
Posted on 13 Mai 2007 | Deixa un comentari | 0.796893 | curate | {"fr": 0.005625879043600563, "de": 0.020745428973277073, "ca": 0.924929676511955, "es": 0.01230661040787623, "oc": 0.022151898734177215, "en": 0.012130801687763712, "eu": 0.002109704641350211} | https://adeosdad.wordpress.com/2007/05/ |
naciodigital_ca_20220331_0_654548 | Des del Consell Comarcal del Bages, la plataforma Bages Turisme i el Geoparc de la Catalunya Central es fa una crida a la participació dels agents turístics públics i privats, entitats, equipament i empreses del territori en la doble presentació prevista pel proper dilluns 22 de gener al restaurant Mas de la Sala de Sallent. Es tracta d'una sessió informativa en què els assistents podran conèixer els beneficis i avantatges d'adherir-se als programes existents en l'àmbit turístic, aprofundint així en el coneixement del territori i teixint la xarxa de col·laboració per a la promoció turística del patrimoni local.
Per una banda, el programa Punts d'Informació Turística (PIT), partint de la xarxa d'Oficines de Turisme oficials, vol dotar la comarca del màxim nombre de Punts d'Informació Turística complementaris on els turistes i visitants tinguin la possibilitat de ser informats de l'oferta turística existent i puguin rebre assistència i suport en l'organització de la seva estada. D'altra banda, el Biosphere, turisme responsable és un programa a escala mundial de qualitat i sostenibilitat turística que, a la comarca del Bages, està impulsat i coordinat conjuntament pel Consell Comarcal i la Diputació de Barcelona. A més, l'adhesió a aquest programa també permet obtenir el distintiu d'equipament o establiment adherit al Geoparc Mundial UNESCO.
Durant l'acte del proper dilluns, les inscripcions pel qual es poden formalitzar clicant aquí, Queralt Serra, tècnica de la Diputació de Barcelona coordinadora del programa a nivell provincial del programa PIT, detallarà més aspectes sobre aquest projecte de promoció turística. Tot seguit, dos equipaments participants en l'edició del 2017 explicaran la seva experiència particular després d'haver intervingut en les sessions formatives l'any passat i haver rebut el distintiu corresponent.
A continuació, Ferran Climent, director científic del Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central, exposarà el protocol d'adhesió com a Centre Col·laborador Geoparc -impulsat, coordinat i gestionat pel Consell Comarcal i Bages Turisme-, un programa emmarcat en el compromís per a la sostenibilitat en destinacions Biosphere liderat per la Diputació de Barcelona. En aquest darrer cas, Vanesa Mas, com a tècnica de la Diputació de Barcelona coordinadora del programa a nivell provincial, serà l'encarregada d'explicar el programa Biosphere, turisme responsable.
El programa PIT
El programa PIT, que està coordinat i impulsat a nivell provincial per la Diputació de Barcelona i coordinat i gestionat pel Consell Comarcal del Bages i Bages Turisme al territori, té com a objectiu dotar a equipaments turístics d'informació i coneixements dels atractius i l'oferta turística de la comarca.
La implantació d'aquest projecte permet als participants donar resposta a les peticions d'informació turística de forma solvent, contrastada i acurada, conèixer altres equipaments turístics i establir sinergies i millorar la proposta de producte turístic individual a través de la creació de producte combinat amb altres equipaments que hi formin part.
Biosphere i Adhesió al Geoparc Mundial UNESCO
El segell Biosphere és una certificació voluntària i independent que suposa una garantia per als turistes en matèria de gestió mediambiental, protecció del patrimoni cultural i defensa de les variables socioeconòmiques d'una empresa o destinació. La certificació neix amb el suport de Nacions Unides a través de la primera Conferència Mundial de Turisme Sostenible i és un segell que, en el cas concret del Bages, va acompanyat amb el distintiu d'empresa/equipament adherit al Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central.
En el marc del Biosphere es treballa perquè la gestió de l'empresa a nivell intern sigui òptima, sostenible i eficient mitjançant la incorporació de manuals de bones pràctiques. El programa permet millorar la qualitat i sostenibilitat dels serveis turístics de la comarca, generar contactes i col·laboracions entre les diferents empreses turístiques que hi participen i incidir en l'orientació de l'empresa vers el client i la seva satisfacció.
Amb aquest projecte, el Consell Comarcal del Bages vol incrementar la competitivitat de les empreses turístiques de la comarca i augmentar els estàndards de qualitat i sostenibilitat turística de la destinació. L'adhesió al programa comporta la implementació d'un pla formatiu, l'assistència a tallers, la participació en grups de treball, l'aplicació de criteris de millora a la seva empresa i una avaluació externa en cicles anuals. | 1 | perfect | {"ca": 0.9966865473823724, "es": 0.0033134526176275677} | https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/72788/mas-sala-acollira-jornada-informativa-sobre-iniciatives-turistiques-catalunya |
mc4_ca_20230418_14_422913 | Comprar Transmissor Amigo R5 de Oticon per
> Connectivitat audiòfons>FM Roger>Transmissor Amigo R5 de Oticon per audiòfons
Referència 3218
Als professors els agrada dedicar el seu temps a ensenyar, no a intentar desxifrar complexos sistemes de FM. Els transmissors Amigo els faciliten la vida. Només han de encendre el transmissor, enganxar-se el micròfon i començar a parlar. Els transmissors envien la veu del professor directament a l'alumne, superant els efectes del soroll, la distància i les reverberacions que dificulten que els nens puguin sentir.
Amigo T5:
És un transmissor portàtil, econòmic, fàcil d'utilitzar, resistent, flexible i molt assequible. Compta amb diferents accessoris per poder adaptar als models de BTE, Intra o implant coclear.
Amigo T5 / R5 és una solució de FM portàtil i rendible, perfecta per a entorns exigents. Una interfície d'usuari simple i controls clars ho fan fàcilment accessible i altament fiable. I una àmplia varietat d'accessoris admeten una àmplia gamma d'aplicacions, des de ser un sistema FM per audiòfons convencionals fins a una solució per a nens amb CAPD i una pèrdua auditiva mínima.
Amigo T5 funciona amb tots els receptors Amigo (R2, R5) sempre que el canal del transmissor i el receptor coincideixin.
Disposa de sortida d'àudio per a connexió d'auriculars, collaret bucle o cable directe d'àudio (DAI).
Inclou 10 freqüències pre configurades no programables.
Si vol saber més informació sobre Amigo T5 miri el document descarregable a l'apartat de Donwload.
Receptor Amigo R2 de Oticon per audiòfons
Transmissor Amigo R5... | 0.787648 | curate | {"ca": 0.9795003203074952, "en": 0.020499679692504803} | https://shop.audiopacks.es/ca/fm-roger/591-amigo-t5-de-oticon-per-audiofons-audiopacks-barcelona.html |
mc4_ca_20230418_7_366517 | El PSC gironí encara les generals fent bandera de la regeneració - Diari de Girona
El PSC gironí encara les generals fent bandera de la regeneració
Els caps de llista socialista a Congrés i Senat volen combatre la «bretxa social» provocada per la crisi
girona | a.s./agències 09.11.2015 | 07:08
El PSC gironí encara les generals fent bandera de la «regeneració» i el «canvi de formes» que ha viscut el partit i centra l'eix del programa electoral en combatre «la bretxa social» que ha generat la crisi.
Els caps de llista del PSC al Congrés i al Senat, Marc Lamuà i Cristina López, van recordar ahir que les llistes s'han escollit «amb processos participatius oberts que han vingut per quedar-se», en referència a les primàries.
Pel que fa a propostes, Lamuà en va desgranar tota una bateria que té per objectiu «atacar» les diferències de classes i crear oportunitats laborals per als joves i aturats de més de 55 anys. López va assegurar que no s'estaran de denunciar tots els «nyaps» de l'Estat a la demarcació.
Els dos caps de llista del PSC de les comarques gironines asseguren que les eleccions generals són l'exemple «de la profunda renovació i regeneració» que ha viscut el partit a la demarcació. «Hi ha hagut un canvi real en les formes del socialisme gironí; vam ser escollits a través d'unes primàries obertes i amb debat arreu del territori», va precisar López. Ara, els dos caps de llista asseguren que el partit vol fer més palesa aquesta obertura, no només a les institucions, sinó també al ciutadà. «Ens comprometem a visitar els 222 municipis durant el proper mandat, a atendre setmanalment des de la seu del partit les peticions de regidors i ciutadans i a obrir un espai permanent a Internet», va concretar López.
Els caps de llista al Congrés i al Senat es van comprometre a redactar un programa electoral «netament gironí» que giri al voltant d'un eix prioritari: «combatre i atacar la bretxa social» que s'ha agreujat amb la crisi. «Volem fer un gir clau cap a l'esquerra per combatre l'excessiva diferència de classes i assegurar l'equitat i la justícia», va subratllar Marc Lamuà. Per exemplificar-ho, el cap de llista va desgranar les propostes econòmiques amb què el PSC per Girona es presentarà a les generals. Lamuà va recordar que «més de 35.000 gironins viuen per sota el llindar de la pobresa» i es va comprometre a impulsar accions per lluitar contra tot aquell «atur enquistat i de llarga durada».Entre d'altres, el PSC proposa mesures concretes per ajudar els aturats majors de 55 anys així com per generar oportunitats laborals per als joves. | 0.8802 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.diaridegirona.cat/comarques/2015/11/07/psc-gironi-encara-generals-fent/751871.html |
macocu_ca_20230731_1_324838 | Finalitza la campanya informativa sobre la recollida selectiva de residus a Valls | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_9_160947 | Avui 31 de Maig es celebra el “DIA SENSE FUM”, per això nosaltres ahir a l’escola de l’hospital ho vam treballar. Vam fer dibuixos, posters…
El Dani, que era el mes peque, va dibuixar una fàbrica plena de fum . La Marta uns pulmons bruts i uns pulmons nets, la Lucia una cigarreta tatxada. La Inara va fer un cartell amb tabac, La Carla i jo les lletres.
Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre que… FUMAR NO ÉS BO.
Mireia P. (8 anys)
Aquest article ha estat publicat en DIES ESPECIALS, General, TREBALLS A L'AULA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
← Adéu Esther
CURSA ATLÈTICA DE LA SANITAT CATALANA →
2 respostes a 31 de maig DIA SENSE FUM
Aurora diu:
2 juny 2012 a les 21:11
… i de tot plegat n’ha sortit el mural que s’exposa al vestíbul de l’entrada principal de l’Hospital, perquè la gent que fuma pensi: per què fumo si no és bo per a mi ni per a les persones que estiguin al meu costat? | 0.734477 | curate | {"ca": 0.8553948832035595, "es": 0.0867630700778643, "en": 0.014460511679644048, "pt": 0.04338153503893215} | https://blocs.xtec.cat/aulahospitalariagtp2011/2012/05/31/31-de-maig-dia-sense-fum/?replytocom=148 |
oscar-2301_ca_20230418_5_38183 | 100 anys complint el que acordem. En els terminis, en la qualitat i en la relació professional i ètica.
El nostre compromís amb la qualitat i productivitat és constant. Sent conscients que els nostres clients evolucionen i ja no busquen únicament el preu més baix o la bona qualitat d'un producte o servei. En l'actualitat, necessiten d'una empresa que els lliuri valor en la seva compra o en els serveis contractats.
L'interès per conèixer bé als nostres clients i les seves necessitats ens fa establir vincles d'estreta col·laboració amb els nostres empleats, proveïdors i uns altres, perquè, en conjunt, oferim als nostres clients un valor superior.
Embalex és una de les explicades empreses del sector que posseeix un Sistema Integrat de Gestió de qualitat amb les tres certificacions ISO9001:2015, ISO14001:2015 i OSHAS18001(futura migració a ISO45001), avala tots els processos als quals se sotmeten els béns d'equip confiats a Embalex: embalatge amb fusta, condicionament físic-químic amb complex d'alumini al buit i salis deshidratantes, marcat, transport i contenerización.
La realització de tot tipus d'embalatges es controla des de les matèries primeres, seguint un disseny propi tenint en compte les normes internacionals (SEI-França, HPE-Alemanya, NEF-Espanya, BSI-Regne Unit).
Embalex, S.L. es troba inscrita en el Registre Oficial d'Operadors d'Embalatges de Fusta que compleixen la Normativa NIMF 15, segons el Programa de Conformitat Fitosanitària d'embalatges de fusta destinats a l'exportació pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, amb nombre ES-08-0361.
Tractament fitosanitari de la fusta:
NORMA FAO ISPM nº15
Tramitació Certificat Fitosanitari
Tractament de la calor de la fusta HT
Marcat al foc
L'especialització i creixement del Departament de Qualitat, Prevenció i Medi ambient ha servit per coordinar i implantar la cultura de qualitat i prevenció dins de tot el Grup Embalex, requerint dels seus directius, equip tecnico i del personal de tots els departaments, altament compromesos amb l'empresa i amb els valors a implantar.
El nostre objectiu, més enllà de cobrir les seves necessitats bàsiques per les quals ens ha contractat, és superar sempre les expectatives del client en el nostre servei.
Contacti amb nosaltres
Per posar-te en contacte amb nosaltres, omple el següent formulari.
Formulari de contacte
Descarregar catàleg de serveis
Notícies Veure totes
Embalatge retràctil industrial: Com has d'embalar la mercaderia?
Embalatge retràctil
L'embalatge retràctil industrial té el gran avantatge de ser un material ignífug, és a dir, és resistent a la calor i al fug, compost de polietilè i goma adherent. | 0.824904 | curate | {"ca": 0.9531428571428572, "es": 0.026285714285714287, "it": 0.004952380952380952, "fr": 0.008, "pt": 0.007619047619047619} | https://www.embalex.com/ca/seguretat-i-garantia/p/5 |
crawling-populars_ca_20200525_13_150911 | Aquesta és la pàgina de Playa Calahonda. Si t'interessa aquest racó i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Nerja.
Més avall, al mapa, podràs veure cases rurals properes a Nerja per organitzar la teva escapada rural. | 0.673176 | curate | {"ca": 1.0} | : /que-fer/nerja/playa-calahonda |
oscar-2301_ca_20230418_6_226487 | En un planeta on els recursos naturals són finits i el canvi climàtic és un fet, hem d’avançar cap a un model que aposti decididament per la sostenibilitat, la minimització de residus, el desenvolupament de les energies renovables i l’autoconsum, la gestió sostenible del cicle de l’aigua i, cal portar a terme, una política integral de gestió del territori que possibiliti l’explotació sostenible dels recursos naturals.
Davant la situació d’emergència climàtica que estem vivint, les Nacions Unides proposen l’Agenda 2030 com a full de ruta per generar canvis reals que contribueixin, des de tots els espais possibles, a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible(ODS), per a una transformació global cap a un món sostenible que exigeix també, de manera indefugible, una societat justa i equitativa.
Els governs i les administracions han de posar en marxa mesures efectives en el marc de les seves competències. Ha aquest efecte, el 15 de gener de 2020 la ciutat de Barcelona declara l’emergència climàtica i accelera un seguit de canvis que comprometen tots els agents de la ciutat. Cal, però, que la resta d’administracions assumeixin les seves responsabilitats. El port i l’aeroport són responsables del 12,86% de les emissions de CO2 assignades a la ciutat i d’una petjada de carboni molt més elevada que l’atribuïble a la ciutat. Tenen, doncs, un paper molt important a l’hora de frenar els efectes que ja estem notant. També el tenen la Generalitat de Catalunya fent complir la Llei catalana de canvi climàtic i l’Estat espanyol, que ha d’aturar la subvenció de combustibles fòssils i promoure decididament el pas a les renovables, entre altres accions urgents.
Les empreses i les organitzacions també han de contribuir-hi contractant productes i serveis respectuosos amb el medi ambient, sobretot energies renovables, i impulsant de forma decidida l’economia circular i la reducció de residus més enllà de les grans declaracions i el màrqueting. Les empreses generadores i comercialitzadores d’energia, així com els sectors del transport, la mobilitat, el consum i l’alimentació hi tenen encara més responsabilitat. En tots els casos, han de contribuir també a fer que els seus treballadors/es consumeixin i es desplacin de manera sostenible.
La ciutadania empeny perquè els efectes de les mesures siguin més ràpids amb un canvi cultural que ja està quallant, si fem cas de l’onada de mobilitzacions mundial. Els moviments socials demanen assegurar el futur amb justícia i equitat. L’activisme en la vida quotidiana suposa reivindicar i consumir amb criteris ètics cap a les persones, el medi ambient i la resta d’éssers vius. El debat i les propostes ciutadanes s’han de canalitzar cap als que poden fer transformacions tangibles en benefici de tots.
Més informació:
https://www.barcelona.cat/emergenciaclimatica/sites/default/files/2020-01/Declaracio_EmergenciaClimatica_web_1.pdf
Això no és un simulacre:
https://www.youtube.com/watch?time_continue=10&v=io5lD41YDjk&feature=emb_logo
Xarxes socials
Twitter Instagram Facebook
Darreres notícies
Plataforma Masriera organitza un vermut reivindicatiu el pròxim 17 de desembre
Les condicions geogràfiques, patrimonials i comercials de la Dreta de l’Eixample han causat que sigui un dels barris més concorreguts...
Llegir més
Informe sobre les Zones Verdes de la Dreta de l'Eixample
En el debat sobre el futur de les zones verdes del barri, que es va dur a terme el passat...
Llegir més
Iniciades les obres dels eixos verds
Us informem que les obres dels Eixos Verds (Superilla), que comprenen una reivindicació històrica de la Dreta de l’Eixample, l’Eix de vianants... | 0.76547 | curate | {"ca": 0.9097202990861257, "es": 0.057047909166435894, "en": 0.028523954583217947, "pt": 0.004707837164220438} | https://avvdretaeixample.cat/declaracio-demergencia-climatica-a-barcelona/ |
macocu_ca_20230731_7_146895 | Resultat de la cerca
1 resultat(s) cerca per la paraula clau 'informació prèvia' | 0.591017 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_102971 | Perfil polític dels lectors de premsa segons el CEO Resumint: Els votants de CIU llegeixen majoritariament la VANGUARDIA i un petit percentatge l'AVUI. Els votants d'ERC llegeixen majoritariament l'AVUI,El PUNT i el PERIODICO en català. Els votants del PSC majoritariament el PERIODICO en castellà. Els votants d'ICV El PAIS. Els votants de Ciutadans la VANGUARDIA. Els votants del PP no s'especifica clarament.
ciutadants la vanguardia? ciutadants llegeix la razon i el mundo
Tu no has llegit mai les cartes d'opinió a la Vanguardia, oi?
Segueixo pensant que el diari preferit de Ciudadanos es EL Pais Respecte a LV es el diari mes lleguit i venut a Catalunya , mentre que Ciudadsnos son 4 arreplegats , deu tenir altres lectors no ? Es dur simplificar pero ABC Mundo Razon son diaris de la gent de dretes espanyolista PAis es el diari de els d´esquerra espanyolistes El Periodico es el diari dels analfabets , basicament votants de PSC-PSOE LV vol quedar be amb tothom i d´aqui que escrigui gent com Porcel com Monzo com Cardus i tambe gent com Carreras o gent com Puigverd o com Moran L´Avui es el millor de tots desde un punt de vista catalanista El Punt esta be si t´interessa sobretot la informacio comarcal si hi han rates a MAtaro o gastroenteritis en una escola de Corbera
Soc independentista, quan voto, voto esquerra i llegeixo desde fa 20 anys El Pais. Em salto la politica espanyola, pero amb la resta no hi ha color. L'avui es insufrible, La Vanguardia fatxa i fa temps que ho provo amb El Punt, pero no m'hi acostumo. La seccio d'internacional de El Pais es de les millors d'Europa. Salut.
Si van dir que Guanyaria la Segolena, que Kerry tombaria en Bush i que a Grècia els incendis enfonsarien al perimer Ministre Karamanlis...Tot uin encert...SI fossin més pro Al Kaeda serien com la informació internacional de TV3. Gran informació En el tema cultura babelia es el Cartaleg del Pais Aguilar i en Esports una "portavopcia" del Real MAdrid i seleccions Españoles diverses.... En Televisió son Cuatro i Canal Plus Pur i dur i el seu gran Articulista d'Opinió es en Santos Julià i la mema de la Elvira Lindo | 0.864844 | curate | {"ca": 0.997148288973384, "fr": 0.0028517110266159697} | |
oscar-2301_ca_20230418_4_209819 | FIRE!! 22a Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià - del 8 al 18 de juny 2017> // LA MOSTRA - Organitza
FIRE! !
News
La Mostra +
> ORGANITZA
> SEUS I PREUs
> EQUIP FIRE! !
> PATROCINADORS
> FESTIVALS AMICS
> EDICIONS ANTERIORS
PEL·LÍCULES +
SECCIONS +
> NIT INAUGURAL
> SECCIÓ OFICIAL: LLARGMETRATGES
> SECCIÓ OFICIAL: DOCUMENTALS
> PANTALLA TRANS
> A L´EST DEL EDÉN
> CURTMETRATGES
> FIRE!! A LA FRESCA EN EL RAVAL
> FIRE!! EN GIRA
> PROGRAMA EDUCATIU
> FIRE!! EN ESCENA
> MÉS FIRE! !
Programa
Premsa
Blog
FIRE!! A FILMIN
La Mostra
LA MOSTRA
NEWS
PEL·LÍCULES
PROGRAMA
FIRE!! A FILMIN
PREMSA
SECCIONS
BLOG
> organitza
> seus i preus
> equip fire! !
> patrocinadors
> Festivals amics
> Edicions anteriors
organitza
Fonollats! *Escric aquestes línies la setmana que descobrim la barbàrie del camp de concentració de Txetxènia on es torturen i assassinen gais davant d’un govern, el rus, que mira cap... (Llegir +)
Emilio Ruiz
President del Casal Lambda
casal lambda
Av. del Marquès de l’Argentera, 22
(08003) Barcelona
Tel. 933 195 550
Fax 933 103 035
[email protected]
Web> lambda.cat
president
Emilio Ruiz
vicepresident
Jordi Samsó
secretari
Sergi Cubell
tresorer
Jordi Font
administrador
Aran Jiménez
vocals
Joan Jurado, Ramón Munt, Josep Maria Ricart, Francesc Ripoll.
x
Fonollats! *
Escric aquestes línies la setmana que descobrim la barbàrie del camp de concentració de Txetxènia on es torturen i assassinen gais davant d’un govern, el rus, que mira cap a una altra banda i, per omissió, ho permet. Què està passant? Què ens està passant? !
En aquest temps on la postveritat, la mentida i el populisme s’imposen, creix la simpatia ideològica de persones LGTBI cap a forces polítiques d’ultradreta. Ho veiem a França i Holanda... I em torno a preguntar: què està passant? Què ens està passant? !
Com més avancem en el reconeixement de drets legals, tenim la percepció que si sortim de la nostra àrea de confort ens trobem que la realitat és dura i s’empeny a mostrar-nos-ho amb fets gravíssims i esfereïdors, i amb una homofòbia extrema que ens fa pensar que no tenim massa guanyat. Què podem fer? Sense dubte, rebel·lar-nos i lluitar! Per molt que hi hagi individus, grups organitzats, forces polítiques i governs que ens vulguin retornar a l’Edat Mitjana, on se’ns cremava amb fonoll a la foguera, ens hem de mobilitzar i lluitar amb totes les nostres forces. Cadascú amb allò que pugui: fent pedagogia, manifestant-se, piulant a Twitter, el que sigui... i prenent consciència que la suma col·lectiva és l’eina.
Al Casal Lambda, com a organitzador de la Mostra de Cinema FIRE! !, sabem que també a través del cinema podem i hem de lluitar. Perquè l’eina més eficaç és sens dubte l’educació i la cultura. I aquesta és l’aposta del Casal Lambda. I perquè estem fotuts, “fonollats” a les fogueres d’aquells que ens neguen el dret a existir. Per això la lluita democràtica i pacífica és la resposta, una resposta contundent i sistemàtica, global i col·lectiva, que va més enllà del col·lectiu LGTBI, perquè la nostra lluita també és la de tothom que vol ser lliure.
Buena Mostra FIRE! !
* Dels tribunals de la Inquisició va quedar un símbol, les fogueres amb fonoll. I finocchio: terme encara usat despectivament a Itàlia per designar als gais. | 0.479169 | curate | {"en": 0.09587301587301587, "ca": 0.7536507936507937, "ja": 0.018412698412698412, "fr": 0.005714285714285714, "it": 0.02126984126984127, "de": 0.008253968253968255, "hr": 0.0044444444444444444, "es": 0.029841269841269842, "oc": 0.005714285714285714, "zh": 0.003492063492063492, "eu": 0.006349206349206349, "pt": 0.022857142857142857, "sv": 0.014920634920634921, "ms": 0.004761904761904762, "id": 0.004126984126984127, "el": 0.00031746031746031746} | https://mostrafire.com/2017/organitza.html |
macocu_ca_20230731_0_123762 | La Salle Tarragona
Actualitat
A continuació us deixem els enllaços amb els llibres de lectura de Primària, ESO i Batxillerat Primària Curs 22-23 Recomanacions Deures...
L’ escola posa a la vostra disposició els llistats del material que necessitaran els alumnes d' Infantil i Primària per...
Publicació llistats admesos infantil, primària i secundària obligatòria. Llista d' Admesos Llista d' Espera Preinscripcions
Avui els alumnes de la extraescolar de Teatre 🎭 ens han representat "Tancats al museu" i ha estat interpretada per...
Aquesta setmana hem celebrat els Jocs Olímpics lasal·lians. Us deixem amb un vídeo d' aquest projecte NCA de 1r, 2n...
Oferta educativa
Descobreix l'escola
Projectes propis | 0.733753 | curate | {"fr": 0.025899280575539568, "ca": 0.9510791366906475, "pt": 0.02302158273381295} | |
wikipedia_ca_20230401_0_56722 | Nombre 195
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
El nombre 195 (CXCV) és el nombre natural que segueix al nombre 194 i precedeix al nombre 196.
La seva representació binària és 11000011, la representació octal 303 i l'hexadecimal C3.
La seva factorització en nombres primers és 3×5×13; altres factoritzacions són 1×195 = 3×65 = 5×39 = 13×15; és un nombre 3-gairebé primer: 13 × 3 × 5 = 195. | 1 | perfect | {"fr": 0.02386634844868735, "ca": 0.9761336515513126} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=56723 |
naciodigital_ca_20220331_0_362171 | El ministre espanyol d'Economia, Luis De Guindos, amb el francès Pierre Moscovici i el president de l'Eurogrup, el luxemburguès Jean-Claude Juncker Foto: ACN
"El govern del món a l'ombra", el famòs Club Bilderbeg engany se celebrarà del 6 al 9 de juny a Hertfordshire, al nord de Londres, el Regne Unit. Destaca entre la llista de convidats el ministre d'Economia espanyol Luis de Guindos. De fet, aquest club selecte hi assisteixen normalment amb el visat d'espanyol, Esperanza Aguirre i, fins i tot, la reina Sofia de Grècia. Només un cop hi va assitir Jordi Pujol, quan ja era president de la Generalitat i l'any que el conclave es va celebrar al Balnerari de la Toja, a Espanya. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/55573/luis-guindos-convidat-espanyol-al-club-bilderberg-enguany |
mc4_ca_20230418_11_766914 | La Confederació Sardanista de Catalunya presenta la web sardanista més completa de la xarxa: www.portalsardanista.cat
24/2/17 -
La nova pàgina estarà operativa a partir del dimecres, 1 de març
L’amplitud i varietat de la informació disponible permet oferir servei al col·lectiu sardanista i al públic en general
Un dispositiu tecnològic permetrà per primera vegada que una confederació de cultura popular faciliti a les seves entitats la creació unificada i senzilla de les seves pròpies webs
L’Auditori LAB del Palau de la Virreina de Barcelona ha acollit la presentació de la nova pàgina web de serveis i aglutinadora del món de la sardana, anomenada www.portalsardanista.cat, de la Confederació Sardanista de Catalunya. Centralitzarà per fi en un únic espai tota la informació rellevant del món de la sardana d’internet i estarà plenament operativa el dimecres, 1 de març.
Així, la nova pàgina compta amb diversos recursos multimèdia, amb prop de 100 vídeos musicals, didàctics i de reportatges. També s’integra amb d’altres webs i xarxes socials, com ara amb la compartició de recursos de Viquipèdia, Google Maps, Youtube o el material multimèdia de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Paral·lelament, recopila més de 120 programes sardanistes de ràdio en actiu, les seves gravacions, i la seva emissió en directe.
A més a més, disposa d’una nova funcionalitat per a les més de 400 entitats que conformen la Confederació Sardanista de Catalunya: una plataforma tecnològica que permetrà que puguin publicar ‘miniwebs’ amb tot el seu calendari d'activitats i les seves notícies amb un mínim esforç. Serà un servei gratuït i és la primera vegada que s’impulsa des d’una confederació de cultura popular en vers les seves entitats federades.
Informació enciclopèdica
Igualment ofereix un extensa enciclopèdia amb més de 32.000 obres per a cobla i 4.500 compositors, amb informació relativa a la seva autoria, estrena i d’altres dades; un fons d'imatges de domini públic que poden ser utilitzades en premsa; un diccionari sardanista amb més de 200 termes per a qualsevol redactor que hagi de cobrir una informació sobre sardanes i una hemeroteca amb més de 2.000 notícies. També recopila un extens llistat de cursets, i un recull de centres on es poden aprendre a tocar els instruments de la cobla.
L’única agenda sardanista completa
També proporciona l'agenda sardanista més completa de la xarxa. Cada any se celebren més de 3.000 activitats sardanistes arreu de Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord i l’únic recurs que recopila totes aquestes informacions és l’agenda de la Confederació Sardanista de Catalunya. Es tracta d’una poderosa eina que permet cercar per múltiples criteris combinables i que, malgrat ja existia a la pàgina precedent, ara s’ha millorat.
A més a més, la nova web estarà integrada amb la de la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya (UCS). Així, tota la informació d’anuncis de concursos, inscripcions i resultats del món de la sardana esportiva es tramitarà des de www.portalsardanista.cat.
La web també estarà adaptada perquè es pugui consultar des de qualsevol dispositiu mòbil i tindrà una secció d’avisos d’última hora. En aquest sentit, tothom que ho vulgui es podrà subscriure al butlletí informatiu Infosardana, que fins ara era mensual i passarà a ser setmanal i s’enviarà automàticament via correu electrònic
A l’esdeveniment hi ha assistit Francesc Fabregat, Cap de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona; Antoni Herrera, subdirector de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya; Juanjo Puigcorbé, Diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona i Joaquim Rucabado, president de la Confederació Sardanista de Catalunya..
Aquest nou portal substitueix la pàgina actual, creada l’any 2001, que malgrat actualitzar-se constantment encara no s’havia pogut renovar als formats digitals d’avui en dia. El projecte és possible gràcies a l’ajuda de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Tarragona, la Diputació de Lleida i la Diputació de Girona. | 0.870936 | curate | {"ca": 0.9894244958189867, "de": 0.0022134776192818495, "es": 0.008362026561731432} | http://premsa.sardanista.cat/noticia.php?id_not=118 |
mc4_ca_20230418_14_427674 | i rapa | enciclopèdia.cat
■ rapa
Etimologia: d’origen incert, probablement d’una forma dial. del sud d’Itàlia rappa, resultat fonètic allà de l’it. grappa ‘raïm, gotim’, pròpiament ‘grapa, urpa’, del germ. occ. *krappa, íd. 1a font: c. 1400
Raïm despullat de grans.
Raïmet que formen les flors de l’olivera i d’altres plantes. Aquesta olivera ja treu la rapa.
Cuir en pèl, ordinari o senzill o amb alguna tara o defecte pel qual hom dedueix que en ésser adobat no sortiran senceres totes les peces.
Cuir de qualitat inferior.
Nom aplicat a diverses espècies d’aràcies del gènere Arum.
rapa blava Planta herbàcia perenne de la família de les aràcies (Arum pictum), de fulles ovals, agudes i cordades a la base, amb la nervadura blanquinosa i que creix en màquies i llocs sorrencs o pedregosos.
rapa mosquera Planta herbàcia perenne de la família de les aràcies (Arum muscivorum), amb un gros tubercle arrodonit, fulles pedatisectes i flors disposades en un espàdix d’eix purpuri negrós.
rapa (Agronomia)
rapa ()
rapa (Indústria i tecnologia)
rapa (Botànica)
Rapa (Illa) | 0.728225 | curate | {"ca": 0.9293893129770993, "es": 0.0057251908396946565, "en": 0.003816793893129771, "pt": 0.05438931297709924, "nl": 0.006679389312977099} | https://www.enciclopedia.cat/ec-gdlc-e00113772.xml |
vilaweb_ca_20220728_0_8617 | Amb l’arribada del primer fred, a la majoria d’indrets del país ja es pot fer la collita de l’oliva. I això vol dir que passades les festes de Nadal, molts olis ja són a punt per a consumir. Per això, durant el mes de gener proliferen les fires de l’oli. La majoria van lligades a les principals denominacions d’origen que hi ha a Catalunya, com ara les Garrigues, Siurana, l’Empordà i Terra Alta. A més, l’oferta d’aquestes fires se sol completar amb activitats de tota mena, que van de tasts guiats a visites a les oliveres, passant per maridatges amb vins, col·loquis i concursos.
Tot seguit, us en detallem cinc:
Festa de l’Oli. Granyena de les Garrigues (les Garrigues). 12 de gener. L’oli de la cooperativa del poble s’obté només d’olives de la varietat arbequina i presenta dues gammes d’oli: el verge extra i el verge extra ecològic.
Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra. Les Borges Blanques (les Garrigues). 17, 18 i 19 de gener. Aquesta és la fira més important que fa la denominació d’origen protegida de les Garrigues i aplega a més de trenta productors. Completa l’oferta amb un ventall molt ampli d’activitats: demostracions de cuina de la mà de reputats xefs, degustacions, concerts…
Fira de l’Oli i l’Olivera. Espolla (Alt Empordà). 18 i 19 de gener. Diuen que els olis de la zona de l’Empordà són els més aromàtics que es fan i aquest poble del nord del país n’és la capital. Per això programa tres dies amb tot d’actes al voltant de l’oli, l’olivera i altres productes de la terra, com ara el vi.
Fira Intercomarcal de l’Oli. Móra la Nova (Ribera d’Ebre). 25 i 26 de gener. La principal característica d’aquesta fira és que aplega les dues denominacions que hi ha a banda i banda del riu Ebre: la de Siurana i la de la Terra Alta. Per això, el pavelló comercial de la localitat s’omple d’almàsseres provinents de la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta.
Festa de l’Oli. L’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). 25 i 26 de gener. L’oli és el protagonista d’aquesta fira multisectorial, on també es poden trobar tota mena de productes de proximitat. L’acte central és un gran esmorzar comunitari on es degusten les millors varietats de l’oli de la zona, que pertanyen a la prestigiosa DOP Siurana. | 1 | perfect | {"ca": 0.9159049360146252, "ru": 0.025594149908592323, "fr": 0.04890310786106033, "en": 0.009597806215722121} | https://www.vilaweb.cat/noticies/cinc-fires-doli-doliva-verge-extra-per-al-mes-de-gener/ |
cawac_ca_20200528_3_1363 | Articles amb l'etiqueta ‘viver’
Les empreses que no superin els dos anys d’antiguitat i amb domicili a Cerdanyola poden sol·licitar l’accés al Viver d’Empreses-Espai Coworking a l’Oficina d’Atenció Ciutadana entre el 17 de juliol i el 8 d’agost. El Viver d’Empreses-Espai Coworking és un espai d’allotjament empresarial adreçat a empreses que tinguin un màxim de dos anys d’existència en […] | 0.738115 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.portalexcellence.cat/tag/viver/ |
mc4_ca_20230418_10_289087 | InnoEnergy | Fulls dels enginyers
El 4 d’octubre és la data límit per a la Ronda d’Inversions 2018 per ajudar a les innovacions energètiques revolucionaries, netes i sostenibles, segons ha anunciat EIT InnoEnergy.
Falta una setmana per tancar la ronda d'inversió d'InnoEnergy
InnoEnergy, motor de la innovació en energia sostenible a tota Europa, convoca als innovadors del sector de l'energia a que presentin les seves propostes a la ronda d'inversió 2017 abans que finalitzi el termini el 7 d'abril.
EnergIoT ha dissenyat un microgenerador per capturar energia de l'ambient i alimentar sensors autònoms per a l’Internet of Things. | 0.781435 | curate | {"ca": 1.0} | http://fullsdelsenginyers.cat/tags/innoenergy |
wikipedia_ca_20230401_0_620707 | Virle Piemonte
Virle Piemonte és un "comune" (municipi) de la ciutat metropolitana de Torí, a la regió italiana del Piemont, situat a uns 25 quilòmetres al sud-oest de Torí. A 1 de gener de 2019 la seva població era de 1.173 habitants.
Virle Piemonte limita amb els següents municipis: Castagnole Piemonte, Osasio, Cercenasco, Vigone i Pancalieri. | 1 | perfect | {"it": 0.040697674418604654, "ca": 0.9593023255813954} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=620708 |
crawling-populars_ca_20200525_50_9003 | La bona tasca diària dels professionals del servei de la unitat d'estudi de la memòria (UEM), l'han consolidat com un servei de referència. En aquests 10 anys han atès a les consultes externes i instal·lacions de la Clínica Girona més de 2.000 pacients. La prioritat del servei ha estat sempre aspirar a proporcionar la major eficàcia en els diagnòstics i tractaments, i oferir el millor tracte des de el màxim respecte al pacient.
El doctor Moreno, neuropsicòleg de la UEM, ens explica les conclusions a les quals han arribat després d'analitzar els diagnòstics i seguiment de tots els pacients atesos per la unitat durant la seva primera dècada de funcionament.
Del conjunt de persones de més de 65 anys que han estat visitades a la UEM, el 40% presenten alteracions importants de la memòria i d'aquest 40% aproximadament la meitat desenvoluparan amb el pas del temps una demència, generalment la més comuna d'elles, l'Alzheimer.
A partir dels vint anys comencem a patir una pèrdua neuronal, fet que afecta sobretot la memòria recent. D'aquesta manera s'explica que la gent gran pugui recordar nítidament successos de la seva infància i tanmateix oblidar informació recent. Aquest fet, aparentment contradictori, és normal i forma part de procés natural de l'envelliment.
És molt important saber quan els problemes de memòria són deguts al deteriorament propi de l'edat o estan causats per algun tipus d'alteració o trastorn orgànic. Per sort, tot i que algunes vegades aquets trastorns són greus, la pèrdua de memòria que comporten poden ser recuperats total o parcialment amb el tractament i rehabilitació adequats. D'aquesta forma com abans es conegui la causa, més satisfactòria serà la recuperació.
Tot plegat es pot detectar mitjançant diverses proves, les quals «pretenen detectar qualsevol tipus d'anomalia de la memòria, sigui quina sigui la zona neuronal afectada». Un cop fet el diagnòstic, els especialistes determinen si el pacient necessita algun tipus de tractament no farmacològic (per exemple, acostumar-se a fer exercicis d'estimulació cognitiva per a potenciar la memòria), i si cal, a part fer el tractament amb medicació.
Les revisions de la memòria, diu el Dr. Moreno, «són el primer pas per a la detecció de l'Alzheimer o d'altres tipus de demències, i també permeten saber si es té la memòria en bones condicions, cosa que dona tranquil·litat». Normalment, explica el neuropsicòleg, és important, per evitar el deteriorament de la memòria, practicar exercici de forma regular, portar una alimentació equilibrada, moderar el consum d'alcohol, no fumar, respectar les hores de son necessàries, participar en activitats socials, no deixar mai d'intentar aprendre coses noves i sobretot estimular constantment el cervell.
A més, cal tenir present que els oblits poden presentar-se a qualsevol edat i han de ser avaluats per especialistes amb el fi de determinar la causa dels mateixos.
Els problemes mnèsics poden presentar-se per ansietat, depressió i estrès, però també per Alzheimer o per altres demències. La demència no és un procés normal de l'envelliment, és un trastorn adquirit i progressiu que produeix el deteriorament de les funcions intel·lectual, com la memòria, el llenguatge o les habilitats manuals, entre d'altres. La demència més freqüent és la de tipus Alzheimer. | 0.88284 | curate | {"ca": 1.0} | : /empreses-a-girona/2017/04/07/unitat-destudi-memoria-clinica-girona/839194.html |
mc4_ca_20230418_4_30149 | Jerez obre la porta a l’inici del mundial de Moto GP | X. Agustí | barcelona | Motociclisme | L'Esportiu de Catalunya
Jerez obre la porta a l’inici del mundial de Moto GP Jerez obre la porta a l’inici del mundial de Moto GP Jerez obre la porta a l’inici del mundial de Moto GP Jerez obre la porta a l’inici del mundial de Moto GP + Jerez obre la porta a l’inici del mundial de Moto GP E-mail
Motor. L’acord entre Dorna, la Junta i l’Ajuntament necessita el vistiplau del govern espanyol perquè el circuit andalús organitzi les primeres curses, el 19 i el 26 de juliol
Marc Márquez podria començar a defensar el títol mundial a Jerez EFE.
Jerez obre la porta a l’inici del mundial de Moto GP Jerez obre la porta a l’inici del mundial de Moto GP Jerez obre la porta a l’inici del mundial de Moto GP Jerez obre la porta a l’inici del mundial de Moto GP Jerez obre la porta a l’inici del mundial de Moto GP E-mail
Si el govern espanyol hi dona el vistiplau, el mundial de Moto GP començarà el 19 de juliol al circuit de Jerez, que seria també l’escenari de la segona prova puntuable, el dia 26. Ahir es va escenificar l’acord a tres bandes entre el conseller delegat de Dorna Sports, Carmelo Ezpeleta; el vicepresident de la Junta d’Andalusia, Juan Marín, i l’alcaldessa de Jerez, Mamen Sánchez. L’acord és ferm, però ara s’haurà de traslladar la petició al govern espanyol per a la celebració de les curses, que en tot cas es disputarien a porta tancada i amb importants restriccions de seguretat. El campionat va arrencar al març a Qatar, però per culpa de la pandèmia del coronavirus només ho va poder fer en Moto 2 i Moto 3. Des d’aleshores, els pilots de la categoria reina continuen esperant el moment de començar el campionat.
Després de la prova andalusa, el mundial es traslladaria a la República Txeca (9 d’agost) i Àustria (16), que podria ser l’escenari d’una segona cursa.
Al setembre a Catalunya?
En la mateixa línia que a Jerez, tal com es va publicar el cap de setmana, els responsables del Circuit de Barcelona-Catalunya també tenen sobre la taula la possibilitat d’organitzar dues proves consecutives de Moto GP al setembre (el 6 i el 13). Les curses també es disputarien a porta tancada i, per tant, això eliminaria la possibilitat d’ingressos. En contraprestació, els dirigents del traçat català demanen a Dorna que s’elimini el cànon estipulat per a les curses amb públic, uns sis milions d’euros, que en les condicions actuals anirien a fons perdut. Si es compleix el guió, la segona part de la temporada serà fora d’Europa; es confia que la situació de països com Tailàndia o Malàisia permeti organitzar curses amb públic a les grades.
Les proves serien a porta tancada i amb importants restriccions de seguretat
L'Esportiu. Nacional 08-05-2020, Pàgina 7 | 0.825252 | curate | {"ca": 0.9978213507625272, "es": 0.002178649237472767} | http://m.lesportiudecatalunya.cat/motor/article/1786233-jerez-obre-la-porta-a-l-inici-del-mundial-de-moto-gp.html |
oscar-2201_ca_20230904_12_54887 | Política i legislació educativa, Organització i gestió de centres, Didàctica general i metodologia general, Didàctica de la tecnologia, Diversitat sociocultural i personal, Intervenció social, Tipologia escolar, Materials curriculars i recursos didàctics, Mitjans audiovisuals i les TIC, Atenció a la diversitat i NEE, Justícia, Sistemes organitzatius, Internet, Detecció de comportaments de risc, Ús de les TIC (tecnologies), Maltractament infantil, Centre concertat, Ús dels videojocs Assetjament moral (Bullying) | 0.711742 | curate | {"ca": 1.0} | https://cat.grao.com/ca/producte/noticias-de-interes-26456 |
mc4_ca_20230418_13_272030 | FRAGMENTS DEL MISSATGE DEL SANT PARE FRANCESC PER A LA CELEBRACIÓ DE LA 51 JORNADA MUNDIAL DE LA PAU
Migrants i refugiats: homes i dones que busquen la pau
Quatre pedres angulars per a l'acció. Per oferir als sol·licitants d'asil, els refugiats, els immigrants i a les víctimes del tràfic d'éssers humans una possibilitat de trobar la pau que busquen, es requereix una estratègia que conjugui quatre accions: acollir, protegir, promoure i integrar.
Acollir. L'Escriptura ens recorda: «No oblideu l'hospitalitat; per ella alguns, sense saber-ho, allotjar a àngels »(He 13,2).
Protegir. Déu no fa discriminació: «El Senyor guarda els forasters, manté les orfe i la viuda» (Sl 146,9).
Promoure. La Bíblia ens ensenya que Déu «estima l'emigrant, donant-li pa i vestit»; per això ens exhorta: «estimareu l'emigrant, perquè emigrants vau ser a Egipte» (Dt 10, 18-19)
Integrar. Com escriu sant Pau: «Així doncs, ja no sou estranys ni forasters, sinó conciutadans dels sants i familiars de Déu» (Ef 2, 19).
Per la nostra casa comuna. Les paraules de sant Joan Pau II ens encoratgen: «Si són molts els que comparteixen el" somni "d'un món en pau, i si es valora l'aportació dels migrants i els refugiats, la humanitat pot transformar cada vegada més en família de tots, i la nostra terra veritablement a "casa comuna"». Al llarg de la història, molts han cregut en aquest «somni» i els que l'han realitzat donen testimoni que no es tracta d'una utopia irrealitzable.
Que el Senyor ens concedeixi a tots experimentar que el "fruit de justícia neix de la llavor que han sembrat en esperit de pau els que treballen per la pau" (Jm 3,18).
Que tingueu un any nou 2018 ple de pau i justícia
Dilluns 1 de gener, Santa Maria, Mare de Déu i Dia de la pau
Missa a les 11 h, 12:30 h i 20 h. A la Providència, a les 10 h. No hi ha missa a les 9 h.
Dissabte 6 de gener, L'Epifania del Senyor (Els reis)
Misses: dia 5, vigília, a les 20 h, i dissabte a les 9 h, 11 h i 12:30 h.
A la Providència, a les 10 h.
Diumenge 7 de gener, El baptisme del Senyor
Misses: dia 6, vigília, a les 20 h, i diumenge a les 9 h, 11 h, 12:30 h i 20h.
En la missa de les 11 h, celebrarem noces d'or, d'argent i primer any de les parelles del 2017. Comptarem amb el grup de Góspel.
La resta de misses segueixen l’horari habitual.
AGRAÏMENT DE CAP ANY
Com cada any no tinc prou paraules per expressar tot el meu agraïment a tots el col·laboradors, voluntaris i que d’una manera u altra participeu en la parròquia de sant Josep. És molt important l’aportació i presència de tots per a fer que la nostra comunitat estigui al servei de la nostra ciutat i alhora sigui signe i instrument de l’amor de Déu. El projecte és que sigui Casa de Déu, casa de tots: que tothom se senti acollit, estimat i acompanyat en el seu camí vital, i que tingui l’oportunitat de rebre el nostre millor tresor:
el Senyor Jesús. Aquest any que comencem tenim el repte de celebrar el 150 aniversari de la parròquia. Serà un any per donar gràcies per la nostra història i a tots els que han deixat la pell en aquesta, i alhora, prendre impuls per continuar compartint i anunciant la proposta de l’evangeli. Que amb l’ajuda de la Mare de Déu i de Sant Josep, pugem dur a terme la missió que Déu ens encomana com a parròquia. Bon any nou 2018.
Programa de misses de Nadal i Epifania
Poble de Déu,desembre | 0.78232 | curate | {"ca": 0.9322600243013366, "tr": 0.002430133657351154, "es": 0.008809234507897935, "en": 0.0027339003645200487, "pt": 0.01701093560145808, "it": 0.007897934386391251, "fr": 0.028857837181044958} | https://www.santjosepbadalona.cat/2017/12/diumenge-de-la-sagrada-familia.html |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.