id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
oscar-2301_ca_20230418_8_72776 | La Síndrome de Moebius La Síndrome de Moebius és una malaltia extranya que consisteix en una paràlisi congènita dels músculs facials i falta de moviment als ulls, ocasionat pel desenvolupament parcial dels nervis cranials 6è i 7è. Incideix també en altres nervis cerebrals que controlen funcions motores, així com algunes malformacions físiques en la llengua, maixella i altres membres del cos (mans i peus). Característiques de la síndrome: Quines causes l’originen? Les causes que ho originen són desconegudes. S'estima que pot originar-se per raons de tipus genètic. Segons alguns estudis i estadístiques a Espanya, aquesta malaltia neurològica afecta
La Síndrome de MoebiusEscolaMontserrat2022-02-17T12:29:38+00:00
© Escola Mare de Déu de Montserrat de Rubí. Tots els drets reservats | Política de Privacitat | Política de Cookies | 0.758617 | curate | {"ca": 0.923728813559322, "es": 0.07627118644067797} | https://fp.escolamontserrat.net/category/documentacio-i-administracio-sanitaries |
racoforumsanon_ca_20220809_0_311273 | Indignació per la foto de dos policies a cavall amb un detingut negre lligat a TexasLa imatge, que recorda l'esclavitud, ha portat el cap de la Policia de Galveston a demanar disculpes pel que considera una humiliació innecessària del detingutNúria Vidal 07/08/2019 - 12.53Actualitzat 07/08/2019 - 13.37 Imatge de dos policies escortant un detingut negre que ha indignat els Estats UnitsIndignació als Estats Units pel tracte de la policia de Galveston (Texas) a un home negre detingut. Una imatge mostra com el traslladen, emmanillat, lligat amb una corda i a peu, acompanyat per dos policies que l'escorten a cavall.La congressista demòcrata Adrienne Bell s'ha fet ressò de les imatges a Twitter, que s'han viralitzat i han encès les xarxes socials. La policia de Galveston ha reconegut els fets i ha demanat disculpes pel que considera una humiliació innecessària del detingut.La societat americana, en ple debat sobre el racisme per les matances d'El Paso i Dayton d'aquesta setmana, veu en aquesta imatge que va fer un ciutadà dissabte passat un reflex de l'època més fosca de l'esclavitud.Disculpes per la "vergonya innecessària" del detingutEl cap de la policia de la ciutat, Vernon Hale, s'ha vist obligat a donar explicacions i ha demanat disculpes al detingut, Donald Neely. Hale justifica que "és una tècnica que s'utilitza i que és la millor pràctica en alguns escenaris", però admet que, en aquest cas, els agents van prendre una mala decisió.En el comunicat, argumenten que no hi havia vehicles disponibles i per això es va decidir traslladar el pres a peu. El cap de la policia ha demanat perdó al detingut:"He de disculpar-me amb el senyor Neely per aquesta vergonya innecessària. "Hale afegeix que els oficials no van actuar amb mala intenció en el moment de la detenció i explica que han canviat els protocols per evitar l'ús d'aquesta tècnica: "revisarem tots els procediments previstos per canviar-los per mètodes més adequats".A Neely, de 43 anys, el van detenir per haver entrat en una propietat privada sense permís i està en llibertat sota fiança. "Som al 2019, no al 1819"La comunitat afroamericana ha assenyalat el simbolisme de la foto, que representa la llarga història de racisme i violència per parts dels blancs contra els negres. Nombrosos ciutadans han demanat que els agents siguin sancionats pel tracte, que han titllat de "degradant".James Douglas, president de la delegació de Houston de la NAACP, la principal organització en defensa dels drets dels afroamericans, diu: "som al 2019, no al 1819", en un fil a Twitter:
Al xat també s'han idignat o més aviat els ha semblat de conya | 0.870992 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-populars_ca_20200525_34_72826 | Toni Bou es va assegurar el seu primer mundial de trial, el 2007, sense competir, per la suspensió de la penúltima prova. En l'última, a Andorra, va coronar el títol amb la novena victòria en onze proves.
Dijous,19 març 2020
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi | 0.72923 | curate | {"ca": 0.9822064056939501, "it": 0.017793594306049824} | : /motor/article/734896-trial-mundial-2007-toni-bou.html?tmpl=print |
mc4_ca_20230418_8_255597 | FSCat 2008, Fòrum Social dels Països Catalans (03)
cebramcat | 18 Gener, 2008 10:38 | Compartir:
Fent passes amb entitats i col·lectius que promouen i impulsen el Fòrum Social Mundial -celebrat per primera vegada el 25-30 de gener de 2001 a la ciutat brasilera de Porto Alegre-, enguany, milers de persones d'arreu dels Països Catalans s'hi sumen, amb actes que culminen dissabte, 26 de gener de 2008, Dia de Mobilització i Acció Global arreu del Planeta Terra.
FSCat-2008 | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Ple suport de les Illes a la recepció de TV3 al País Valencià
cebramcat | 15 Gener, 2008 17:24 | Compartir:
S'ha encetat una campanya cívica de grans dimensions, orientada a impedir que la ciutadania del País Valencià vegi vulnerats els seus drets a la pluralitat informativa i a la normalització de la llengua catalana arreu del territori
Hom pretén d'aconseguir un objectiu tan elemental com és ara garantir la continuïtat de TV3 al País Valencià.
Representants de PSM, ACPV, STEI-i, EUIB, OCB, Esquerra i GOB
presents a l'acte organitzat a Palma, al casal de Can Alcover,
donant suport a la recepció de TV3 al País Valencià
Engrescadora gallega, lluitadora filòloga catalana, a Mallorca
cebramcat | 13 Gener, 2008 11:06 | Compartir:
A qui segueixi una mica de prop la trajectòria personal i professional d'aquesta filòloga catalana procedent de Pontevedra i resident a Mallorca, no li ha de resultar gens ni mica estrany res d'allò que surt publicat avui mateix, amb tots els ets i uts, al Diari de Balears.
LLENGUA CATALANA MALTRACTADA | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)
El Concili Vaticà II: primers textos traduïts al català (1)
cebramcat | 11 Gener, 2008 23:29 | Compartir:
El 25 de gener de l’any que ve farà exactament cinquanta anys que el papa Joan XXIII, amb emoció profunda, anunciava al món catòlic el seu propòsit de convocar la celebració d’un Concili. Ho feia a l’interior de la basílica romana de Sant Pau Extramurs.
El seu successor, el papa Pau VI, seguint el mateix camí i la mateixa orientació, porta el Concili Vaticà II al seu termini, amb una cerimònia solemne de cloenda que es fa a l’aire lliure, a la plaça de Sant Pere, el 8 de desembre de 1965.
Des de Mallorca estant, pot resultar profitós girar-hi una ullada i veure’n alguns aspectes que poden valorar-se com a força enriquidors, hores d’ara.
Llengua catalana | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)
L'Institut Ramon Llull (1): el primer organisme estable entre dos governs de parla catalana
cebramcat | 09 Gener, 2008 23:30 | Compartir:
En aquestes darreres mesades, ha reviscolat a Mallorca -i en altres indrets dels Països Catalans- la idea de recompondre, refundar o recrear l'Institut Ramon Llull, una de les iniciatives duites a terme amb motiu de l’entrada del Pacte de Progrés al Govern de les Illes Balears, l’any 1999, i que aconsegueix de promoure una col•laboració intensa entre aquest i el Govern de la Generalitat de Catalunya.
RAMON LLULL | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0) | 0.834772 | curate | {"ca": 0.9060755336617405, "en": 0.09392446633825945} | http://promocat.cecili.cat/archives/200801 |
mc4_ca_20230418_0_314660 | Velina Spa Hotel Velingrad Bulgària - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 107 allotjaments a Velingrad.
14, Doctor Doshnikov Str., Chepino, Velingrad, Bulgària, 4600 - Veure al mapa
Basada en 873 comentaris
"Spacious rooms, excellent spa facilities, delicious restaura..."
Més informació sobre Velina Spa Hotel
El modern Velina Spa Hotel està situat en un entorn molt tranquil de la famosa destinació balneària de Velingrad i ofereix unes vistes esplèndides i magnífiques piscines cobertes i exteriors. S'ofereix WiFi gratuïta i aparcament gratuït. Les piscines exteriors i cobertes obren tot l'any i tenen una temperatura constant de 30°C. Totes les habitacions ofereixen TV amb canals per cable, minibar i nevera. El bany és privat i disposa d'assecador i banyera o dutxa. El restaurant de l'Hotel Velina inclou un terrassa exterior i ofereix cuina búlgara tradicional. El bar del vestíbul és un lloc ideal per relaxar-se. L'hotel també té una sala de conferències completament equipada. Just davant de l'hotel Velina trobareu moltes rutes per fer senderisme i gaudir de l'entorn frondós.
Please note that room rates on the 24 December 2016 and on 25 December 2016 include gala dinners. Guests sleeping in extra beds are charged separately (in addition to the extra bed rate). Please note that room rates on the 31 December 2016 include a gala dinner. Guests sleeping in extra beds are charged separately (in addition to the extra bed rate).
Comentaris de Booking.com (873)Comentaris d'Agoda (3)
Tots els tipus de viatgers (3)Grups (3)
стахотен хотел с невероятен персонал”
местоположението, басейните, масажите, ресторанта...
толкова уютен хотел няма! винаги се чувстваме приятно обгрижвани,обслужени с усмивка и доверие! | 0.557337 | curate | {"ca": 0.6418685121107266, "es": 0.01384083044982699, "en": 0.23875432525951557, "ru": 0.021337946943483274, "bg": 0.08419838523644751} | https://www.agoda.com/ca-es/velina-spa-hotel/hotel/velingrad-bg.html |
oscar-2301_ca_20230418_1_179538 | El territori ha recuperat un nou protagonisme. Ara, afortunadament, és molt més que un simple suport físic o contenidor d'activitats. El territori és entès com a recurs, patrimoni, referent identitari, paisatge cultural, bé públic o espai de solidaritat. Però els canvis són de tanta envergadura que en desconeixem la magnitud dels impactes a mitjà termini. Interrogants, desafiaments, amenaces i oportunitats que obliguen a afrontar processos d'una manera més participada, més pròxima, i tractant d'imaginar solucions consensuades a mitjà termini entre tots els actors implicats. Moltes d'aquestes qüestions, referides al País Valencià, es presenten en aquest treball col·lectiu que recull els quatre darrers números monogràfics publicats pel diari 'El País' Comunitat Valenciana amb motiu de la celebració del 9 d'Octubre, i que ara s'editen incloent-hi dues contribucions inèdites en forma de pròleg i d'epíleg. | 0.826549 | curate | {"ca": 1.0} | https://public.digitaliapublishing.com/a/34669/los-limites-del-territorio |
macocu_ca_20230731_3_10021 | Ruta per la zona de Pinos,després pujada per dalt del bancal Sirol cap a la Pedrissa. Tot seguit cap a la cantera,baixada cap a Verdiola,senda casa del cantal i baixada fins al barranc de l'estret. | 0.676991 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_8_91141 | ALTRES ACTIVITATS 2011 : HISTÒRIC GTS
GRÀCIA TERRITORI SONOR A
EXPLORACIÓ – ITINERARI – EXPERIÈNCIA
AL MUSEU ETNOLÒGIC I ELS JARDINS LARIBAL
Victor Hurtado – Ben O’Mahoney
electroacústica, instrumentació ètnica, real i també fantàstica
FERRAN BESALDUCH & PAUL STOUTHAMER
Ferran Besalduch: saxo baix, flauta baixa
Carola Ortiz: clarinet, clarinet baix, veu
Guillermo Rizzotto: electrònica, guitarra elèctrica
Lina Bautista: electrònica, veu, guitarra elèctrica
GRÀCIA TERRITORI SONOR EN
EXPLORACIÓN – ITINERARIO – EXPERIENCIA
EN EL MUSEU ETNOLÓGICO Y LOS JARDINES LARIBAL
electroacústica, instrumentación étnica, real y fantástica
Ferran Besalduch: saxo bajo, flauta baja
Paul Stouthamer: violonchelo
Carola Ortiz: clarinete, clarinete bajo, voz
Guillermo Rizzotto: electrónica, guitarra eléctrica
Lina Bautista: electrónica, voz, guitarra eléctrica
GRÀCIA TERRITORI SONOR AT
EXPLORATION – ITINERARY – EXPERIENCE
AT THE ETHNOLOGICAL MUSEUM AND LARIBAL GARDENS
electroacoustics, ethnic instrumentation, both real and fantastic
Ferran Besalduch: bass sax, bass flute
Paul Stouthamer: violoncello
Carola Ortiz: clarinet, bass clarinet and vocals
Guillermo Rizzotto: electronica, electric guitar
Lina Bautista: electronica, vocals, electric guitar
Gràcia Territori Sonor presenta tres concerts al Mercat de Música Viva de Vic /
Gràcia Territori Sonor presenta tres conciertos en el Mercat de Música Viva de Vic /
Gràcia Territori Sonor presents three concerts in the Mercat de Música Viva de Vic
15 de setembre de 2011, a partir de 22 h. / 15 de septiembre de 2011, a partir de 22 h. / 15th Setember 2011, from 10 pm
Rbla. Montcada, 1
PRESENTACIÓ DEL NÚMERO 2 DE MARABUNTA
la publicació anual sobre les arts del temps
et convidem a la presentació del número 2 de
en un acte de reconnexió sense precedents
EL DIVENDRES 15 D’ABRIL A LES 20 h.
A L’ESTUDI TONI MORANTA
C/ FRATERNITAT 33 (GRÀCIA)
MARABUNTA és una publicació de GRÀCIA TERRITORI SONOR
amb el suport del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, l’Ajuntament de Barcelona i el DIstricte de Gràcia.
En la presentació hi col·laboren l’Estudi Toni Moranta, Cerveses Moritz, Peixos Blasco i la Bodega Marín
ACTIVITATS CONJUNTES AMB NODES DE GRÀCIA
DIES DE NODES 2011 PROGRAMA:
D’11:30 A 16h a tragantDansa
MOVIMENT AUDIBLE, SO VISIBLE taller-laboratori
Direcció: Mark Tompkins i Nuno Rebelo
La col·laboració entre Nuno Rebelo i Mark Tompkins investiga les similituds i diferències entre els seus respectius punts de vista, incloent i
emfatitzant les zones en què so i moviment, música i dansa s’entrecreuen i es contaminen. So pels ulls, moviment per les orelles.
Per a inscripcions al Laboratori, adreceu-vos a [email protected] o truqueu al 93 539 89 49 Preu:180€ (socis aPdc i membres CRIM 170€ ).
A les 21:30h a tragantDansa
MOVIMENT AUDIBLE, SO VISIBLE performance
Actuen els participants en el Laboratori Moviment Audible, So Visible, que tindrà lloc del 23 al 27 de maig.
No es podrà entrar una vegada iniciada la performance.
De 10 a 14h a tragantDansa
TALLER DE DANSA INTEGRADA: DE LA PSICO-DANSA AL MOVIMENT CREATIU
Direcció: Nuria Piñero (psicodansa) i Olga Tragant (moviment creatiu)
Activitat accessible per a persones amb discapacitat auditiva: anell magnètic i intèrpret de llengua de signes.
Col·labora: Escuela de Psicodanza Integrativa. Cal fer reserves a tragantDansa (93 539 89 49 o [email protected])
D’11h a 12:30h a Experimentem amb l’Art
ESPANTAOCELLS URBANS per a públic familiar
Activitat familiar artísticoeducativa ideada i conduïda per l’artista Albert Gusi.
Taller on repensar la figura de l’espantaocells en el context urbà.
Cal inscripció prèvia al telèfon 93 217 18 77
A les 12h Passeig de Sant Joan (entre Travessera de Gràcia i Sant Antoni Mª Claret) / 12:30h Plaça Virreina
La Caldera presenta:
Primera entrega de les 4 Accions coreogràfiques que es duran a terme durant 4 dissabtes seguits (següents accions: 4, 11 i 18 de juny).
A partir d’una idea d’Inés Boza – Senza Tempo. Coreografia de Cecilia Colacrai.
De 17 a 21:00h a Experimentem amb l’Art
TALLERS OBERTS DELS ARTISTES RESIDENTS
Alex Zitzmann, Andrea Vicente, Ariadna Rodríguez, Aymar del Amo, Clara-Tanit Arqué, Cristina Calderon & J. Paulete, Laia Struch Mata, Les Salonières, Idoia Montón, Joana Cera, Christian Riedeberger, Connectats, Ilaria Mauro, Iñaqui Álvarez & Pere Faura, Lola Lasurt i Ramón Andrés.
de 17h a 17:40 h al pati d’Experimentem amb l’Art
Gràcia Territori Sonor presenta:
PERE SOUSA & JOANA BRABO
Díptic poètic d’empeus per a 3 paraules i diversos fonemes.
http://www.facebook.com/en3palabras http://www.merzmail.net
A les 18h a Experimentem amb l’Art
ZONA LÍMIT inauguració de l’exposició
Iñaqui Álvarez, Antònia Del Río i els alumnes dels CEIP Turó Blau i Baldiri i Reixac i Mireia Pons
Projecte artísticoeducatiu d’Experimentem que indaga sobre la relació dels alumnes amb els espais més significatius, l’habitació i l’aula.
A les 18:30hde tragantDansa a la plaça de la Vila
comença el TRAÇAT
Rastres al vent: recorregut en moviment des de l’espai tragantDansa fins a la Plaça de la Vila, amb la participació d’alumnes de tragantDansa i la direcció d’Olga Tragant.
A les 18:45h de Gràcia Territori Sonor a la plaça de la Vila
Itinerança furiosa de Gràcia Territori Sonor amb Dies Irae interpretat pel Cor de Cambra Impromptu i Sebastian H. Postman en el paper de
cicerone poètic.
A les 19h d’Experimentem amb l’Art a la plaça de la Vila
Amb la col·laboració de grups de percusió de Gràcia.
Participació del GEGANT MENHIR. Un projecte de Lola Lasurt, artista resident a l’Espai Eart, amb el que revisa certs aspectes de la tradició catalana d’expressió popular i festiva, els gegants i els cercaviles. Produït dintre del cicle d’exposicions de L’Aparador del Museu Abelló de Mollet.
A les 18:30h de La Caldera a la plaça de la Vila
Acció coreogràfica oberta a la participació de tothom que vulgui.
A les 19:30h a la plaça de la Vila de Gràcia
conclou el TRAÇAT – TETRAGRÀMATON acció conjunta Nodes de Gràcia
Allò sagrat no té res a veure amb el culte ni amb la cultura. No és una cerimònia, sinó la transformació del present en seqüència mítica.
El sagrat desvetlla el símbol. Crear vol dir cartografiar l’imaginari, però també imaginar d’altres geografies possibles i fer esdevenir el trànsit a través d’elles. Seguir els rastres sovint invisibles o poc evidents que la història del territori ha anat deixant o la senyal de tots els seus futurs possibles.
A les 20:30h a La Caldera – Sala 0
CALDERA OBERT
Selecció de peces breus de diferents coreògrafs.
A les10:30h a La Caldera – Sala 1
Classe oberta per a pares i mares amb nadons.
De 12:15h a 12:45h a Experimentem amb l’Art
TORRIJOS 68 TORNA L’ESCOLA;) presentació de la publicació
Projecte que sorgeix de l’ interès per recuperar la història d’aquest espai a partir de les experiències de les persones que l’han habitat al llarg del temps en les seves diferents fases i transformacions.
De 13h a 14h a Experimentem amb l’Art
ORFEÓ GRACIENC concert
Grup de vent de l’Orfeó Gracienc i participació de 2 grups de cambra (composicions pròpies).
APERITIU amb la col·laboració de Blasco Peix
18h – 21h a tragantDansa
JAM NODES
18 – 19:45h Jam oberta a tothom
dinamitza : Ester Momblant
20h Performance Jam Nodes
tragantDansa : Ester Momblant, Paolo Cingolani (dansa)
Gràcia Territori Sonor : Carola Ortiz (clarinet, clarinet baix i veu), Carme Garrigó (percussió)
La Caldera: Claudia Solwat, Neus Villà (dansa)
Experimentem amb l’art: Andrea Vicente (arts visuals)
TETRAGRÀMATON
Seguir els rastres sovint invisibles o poc evidents que la història del territori ha anat deixant.
La memòria pot trobar-se inscrita en roca viva o bé pot transmetre’s a través de fluxes que suren per damunt dels nostres caps o bé que
circulen sota les nostres pròpies petjades.
La memòria pot i ha d’esdevenir també present i futur. No és una marca erosionada pel pas del temps, sinó el batec d’una possibilitat que s’esdevingué i pot tornar a esdevenir-se.
La temporalitat mítica i màgica recupera la memòria i la converteix en part fonamental de l’experiència del present (mímesi, circularitat,
regeneració). El temps i la historicitat contemporànies la redueixen a un referent enciclopèdic.
Allò sagrat no té res a veure amb el culte ni amb la cultura. No és una cerimònia, sinó la transformació del present en seqüència mítica. El sagrat desvetlla el símbol.
El sagrat multiplica la realitat i n’interconnecta els avatars. La cultura objectiva genera estructures arbòries, mentre que el sagrat genera rizomes.
El pensament i allò sagrat no són estadis oposats. El sagrat és la vivència del misteri que possibilita l’emergència del pensament. El pensar com a acte –no com a hàbit- té la seva arrel en l’inefable.
El sagrat entén la realitat com a trànsit i moviment, fins i tot respecte a un mateix. Deixar de “ser” per “esdevenir”. La interioritat es fa exterior a ella mateixa.
La Història és una narració lineal. La consecutivitat incorre progressivament en l’oblit i en l’ansietat pel futur. El territori entès com a geografia pensant dotada d’element sagrat s’espargeix en forma de xarxa: cada situació remet a la resta.
La xarxa és el substrat del mutualisme i de la simbiosi, com proposa la teoria Gaia.
La xarxa permet copsar la multiplicitat, li dóna forma i la preserva.
A través de la xarxa el concepte de situació posicional perd tot el sentit. Cada passa i orientació pot desembocar en qualsevol altre: sigui una línia de fuga o un forat de cuc.
A la xarxa el factor fonamental no és la consecució d’un punt final, sinó el procés i el trajecte. En aquest sentit, la xarxa, el pensament i el sagrat són el mateix.
Memòria i futur comparteixen el mateix estadi en aquesta temporalitat simbòlica: són un camp de possibilitats.
La creació emergent no s’equipara a “emergència”.
El futur genera imaginaris que permeten visibilitzar el passat des d’una nova perspectiva, i viceversa. Ambdós es retroalimenten.
El futur no està vinculat a la historicitat ni a una cronologia d’edats. No és un fenomen cultural.
Tot és possible, però no està per fer. És un espai latent.
El futur és la perspectiva d’una exploració inèdita. El territori inclou en la seva geografia la senyal de tots els seus futurs possibles.
NodesCartisRes 2011
Mostra NodesCartisRes 2011
Presentació del treball col·lectiu de les residències
divendres 25 de novembre 20.30h
Lloc: La Caldera – Sala 0, Torrent d’en Vidalet 43; Gràcia – Barcelona
NodesCartisRes 2011 és una producció conjunta i interdisciplinària que sorgeix dels programes de residència de les quatre entitats que formen els Nodes de Gràcia.
NodesCartisRes 2011 esdevé un procés de creació obert, que es presenta públicament i per primer cop al territori de Gràcia.
NodesCartisRes 2011 es la mostra pública dels resultats de projecte de residència conjunta i té com a objectiu final seguir la línia interdisciplinària aplicada al programa de residències de cada entitat i fomentar el treball de nous creadors que considerin la interdisciplinarietat una de les bases fonamentals del seu treball.
NodesCartisRes 2011 reuneix les següents artistes : Andrea Vicente (resident a Experimentem amb l’Art), Carola Ortiz (resident a Gràcia Territori Sonor), Neus Villà (resident a La Caldera), Phoebe Osborne (resident a tragantDansa). Aquestes quatre creadores, interessades i habituades a treballar en sinèrgia amb d’altres disciplines artístiques, estan duent a terme un procés de creació obert i inèdit, el desenvolupament del qual es pot seguir al webloc:
http://nodescartisres2011.wordpress.com/
La presentació en públic del seu treball conjunt tindrà el format d’un espectacle multidisciplinar.
més informació a: http://www.nodesdegracia.net/
Un proyecto de creación contemporánea
Muestra NodesCartisRes 2011
Presentación del trabajo colectivo de las residencias
viernes 25 de noviembre 20.30 h
Lugar: La Caldera – Sala 0, Torrent d’en Vidalet 43; Gràcia – Barcelona
NodesCartisRes 2011 es una producción conjunta e interdisciplinar que surge de los programas de residencia de las cuatro entidades que forman Nodes de Gràcia.
NodesCartisRes 2011 deviene un proceso de creación abierto, que se presenta públicamente y por primera vez en el territorio de Gràcia.
NodesCartisRes 2011 es la muestra pública de los resultados del proyecto de residencia conjunta y tiene por objectivo final seguir la línea interdisciplinar aplicada al programa de residencias de cada entidad y fomentar el trabajo de nuevos creadores que consideren esta interdisciplinariedad una de les bases fundamentales de su trabajo.
NodesCartisRes 2011 reúne a las siguientes artistas : Andrea Vicente (residente en Experimentem amb l’Art), Carola Ortiz (residente en Gràcia Territori Sonor), Neus Villà (residente en La Caldera), Phoebe Osborne (residente en tragantDansa). Estas cuatro creadoras, interesadas y habituadas a trabajar en sinergia con otras disciplinas artísticas, estan llevando a término un proceso de creación abierto e inédito, el desarrollo del cual epuede seguirse en el weblog:
La presentación en público de su trabajo conjunto tendrá el formato de un espectáculo multidisciplinar.
más información en: http://www.nodesdegracia.net/
Nodes de Gràcia presents:
A contemporary creation project
Showcase NodesCartisRes 2011
Presentation of the resident artists’ collective work
Friday 25th of November at 20.30 h
Venue: La Caldera – Sala 0, Torrent d’en Vidalet 43- Barcelona
NodesCartisRes 2011 is an interdisciplinary joint production that emmerges from the artist residence programmes of the four entities that comprise Nodes de Gràcia.
NodesCartisRes 2011 is an open creation process that will be presented publically for the first time in Gràcia.
NodesCartisRes 2011 is the public showcase of the results of the joint residency project and that has the fnal objective of following the interdisciplinary vein applied to the artist residence programmes of each entity and to promote the work of new creators that consider interdisciplinarianism to be one of the cornerstones of their work.
NodesCartisRes 2011 unites the following artists : Andrea Vicente (resident of Experimentem amb l’Art), Carola Ortiz (resident of Gràcia Territori Sonor), Neus Villà (resident of La Caldera), Phoebe Osborne (resident of tragantDansa). These four creators interested in and used to working in synergy with other artistic disciplines are carrying out an open creation process, the development of which can be followed on their blog:
The public presentation of the joint project will have a multidisciplinary format.
MARC TEMÀTIC DEL PROJECTE
El territori és un llindar. Un cos vibrant, una membrana làbil, tan real com imaginària. Però en cap cas un estrat fronterer ni una demarcació. El territori no assenyala els límits, sinó els passos a través entre el passat, el present i el futur. Física i mental, la geografia que sustenta el territori ens remet a la necessitat de repensar la Història majúscula a partir de la intensitat de les històries minúscules, dels relats a cops volàtils i d’altres granítics que conformen la xarxa d’allò que anomenem vida. Y de tot allò que de sagrat té aquesta xarxa: la voluntat imperiosa de crear nous sentits, de redescobrir-ne d’altres soterrats a les fondalades de la desmemòria o, senzillament, detectar aquells que bateguen a escassos centímetres, a la lleu distància d’una simple mirada o d’un parar l’oïda. En aquest sentit, “travessar el territori” és sinònim de “fer el territori”: sempre en metamorfosi, obert a nous plecs, repensant-se a sí mateix, l’única manera d’entendre’l és participar del mateix acte que el crea, el furga i el sacseja. La política esmorteïda i funcional insisteix en convertir el territori en una marca administrativa, en l’emprempta d’una maquinària de guerra; discursiva, ideològica, econòmica. L’emergència artística -perquè l’art sempre és una cosa emergent i al mateix temps una urgència- concep el territori, en canvi, com un interval de sobirania humana: allà on les forces que entren en joc cerquen, senzillament, la manifestació del sentit. I, amb aquest, l’alliberament. Dels dits, de les paraules i de les coses.
SEGONS LES RESIDENTS
“Abordem el territori des de l’àmbit personal i l’expandim a un terreny comú, imprecís, indefinit, il·limitat i efímer. Ens descobrim en la improvisació, incomodant-nos en indrets desconeguts per acabar-ne formant part.
Estudiem aquests cossos i la seva interacció amb el món i ho fem també des del silenci, establim contacte amb el terreny, respirem. Per experimentar aproximacions al territori juguem amb la imaginació de les nostres veus, creant textures que finalment es fonen en una.
Som testimonis d’una nova complicitat, fruit de l’apropament de mirades, tics, dèries, passions, olors que esdevenen familiars.”
PERFILS DE LES RESIDENTS:
Filla de músic de jazz, comença els estudis musicals de ben petita fins a obtenir la titulació de cant jazz i clarinet a l’ESMUC, després d’haver-se format també al Conservatori de Terrassa i al Taller de Músics.
Ha actuat dues vegades al Festival Internacional de Jazz de Barcelona, dirigida per la compositora nord- americana Maria Schneider i amb el duo d’improvisació electroacústica, LUMMM, amb qui també ha participat al 13è Festival de Jazz de Vic, al LEM i al cicle Montjuïc de Nit. Al 2010 va realitzar una gira Ressons Jazz amb el trio TACIRUPECA Y SUS LOBOS, on actuava i ballava versionant la música de Thelonious Monk amb lletres pròpies.
Internacionalment ha actuat al festival Niños Consentidos a Berlín, al Festival “Le Bruit de la Neige” a França i al Festival MIA a Portugal.
Actualment participa en varis projectes dels quals destaca la participació amb el
pianista-compositor de jazz Lluís Vidal, el violista de roda Marc Egea i el duo amb el multinstrumentista francès Aurélien Gana. També amb els grups Los Moussakis (música dels balcans) i Reshá (hang music).
És artista resident 2011 de l’associació Gràcia Territori Sonor.
carolaortizrodo.wordpress.com http://www.myspace.com/ortizcarola
Viu i treballa a Barcelona. És llicenciada en Belles Arts a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i artista en residència al centre Experimentem amb l’ART. Complementa la seva formació i s’especialitza en tècniques tèxtils i estampació a l’ICM I l’Escola Bau i assisteix a diferents workshops de manipulació de materials tous a les Universitats de Barcelona i la Central Saint Martins de Londres. El seu treball es troba a cavall entre l’escultura tèxtil, l’escenografia i la indumentària per a ballarins i performers. Entén el vestit performàtic com a terreny escultòric on s’articula un llenguatge de condicions i limitacions entre el moviment i cos de la dansa i la peça/vestuari que s’incorpora. Inicia aquesta trajectòria fruit de la col·laboració amb la ballarina Marina Colomina amb la peça “Paniers” video-performance que exposa a “Backstage”,exposició en el marc de “Difundia”, Eart, Barcelona 2011. Col·labora més tard amb la performer Ariadna Rodríguez amb la peça 1/4,1/2,3/4, 4/4 per a Corpologia 3, Girona 2011. I amb l’obra “Opereta Tèxtil en 3 actes”, per a Dies de Nodes, EART, 2011. Ha mostrat el seu treball als espais de creació i galeries Mercè Sala (certamen internacional d’Arts Plàstiques), Centre de creació La Escocesa, Can Xalant, Museu d’Història de Sant Feliu, Galeria Art Mirall entre d’altres. Enguany ha estat sel·leccionada en la convocatòria de projectes de creació d’arts visuals, Centre d’Art Torre Muntadas, El Prat 2012.
Inicia la seva formació en dansa el 2001 a Àrea, Espai de dansa i creació, qui li concedeix una beca d’estudis l’any 2002. Aprofita d’una beca a La Caldera per nodrir-se d’un ampli ventall de classes tècniques (Release, modern, clàssic, etc.) i workshops d’improvisació i composició.
Al mateix temps completa la seva formació a l’Animal a l’esquena, Raravis, Mudances i La Piconera (Barcelona), i puntualment a Brussel·les (La Raffinerie, Hibrid, Jett). El 2008 descobreix “L’animal a l’esquena -Cos, creació i pensament-“, i és en aquest espai on comença a gestar un gran interès per indagar en totes les activitats que es desenvolupen en aquest marc.
Algunes creacions des de 2004: “Els germans Garse” (amb Carles Salas i Isabel Vega), “De peus” (solo, 2005), “50 faces” (amb Clara Tena, 2005), “Provant” (solo, 2006), “L’épaisseur des choses i Déixame bostezar” (Cia Nux,2007 i 2008), “SimVolem” (amb Laura Dorna i Ivan Montardit, 2008), entre d’altres. L’any 2009 és apadrinada per la Cia. Búbulus a La Caldera per a la creació del solo “Entresòl”. L’any 2010 participa en el laboratori d’investigació i creació “La esperanza de vida de una liebre” realitzat per Pep Ramis i María Muñoz (Mal Pelo) a L’animal a l’esquena (Celrà, Girona).
Durant aquest any 2011 ha format part de la investigació “Souvenirs”, dirigida per Laura Dorna sobre la memòria corporal, basada en la diafreoterapia, i la improvisació. Ha realitzat com a intèrpret “Habitat”, un mapping que s’estrenarà dins el Festival VAD 2011 a Girona. Col·labora en l’organització del Festival Bhum! 1ª edició. | 0.719786 | curate | {"fr": 0.00856304421032376, "en": 0.09703179872035407, "id": 0.0017318516380430077, "pl": 0.001443209698369173, "ca": 0.7656708519747919, "ja": 0.0022610285274450377, "es": 0.10867369028719873, "de": 0.00269399143695579, "it": 0.009188435079617068, "pt": 0.0012507817385866166, "nl": 0.0010583537788040602, "ar": 0.00043296290951075193} | http://www.gracia-territori.com/ARXIU_GTS/altres-activitats-2011/ |
racoforumsanon_ca_20220809_1_811109 | Denuncien el gir 'neoliberal' de Manel Fuentes Una carta adreçada a Manel Fuentes denuncia el 'biaix neoliberal' del programa El Matí a Catalunya Ràdio. La carta, signada per Vicenç Navarro, catedràtic de polítiques públiques, protesta per la manca de crítica del programa matinal de la ràdio pública catalana respecte les retallades del Govern de Mas. La carta signada per Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra, assegura que el programa “El Matí a Catalunya Ràdio” ha fet un “biaix indignant”, tant pel seu presentador com pels tertulians en relació amb el tema de les retallades del govern de la Generalitat.El text, adreçat directament a Manel Fuentes, diu: “Vostè és finançat pels diners del poble català i té el deure d’informar, no de promoure un punt de vista, encara que fos el del govern. La reducció del dèficit es pot fer mitjançant la retallada de la despesa o els augments dels impostos, o una combinació dels dos.”“Ens ha costat molt arribar a la democràcia que tenim, i vostè no està reforçant sinó afeblint la democràcia a base de reduir les alternatives possibles davant la situació que el país està vivint. Li agrairia que per favor diversifiqui els seus missatges i també els seus tertulians”, continua dient Navarro.Finalment, el catedràtic s’ofereix a Fuentes per donar-li el nom d’economistes i periodistes “que li donaran una visió diferent, subratllant la importància d’augmentar els impostos, i sobretot d’aquells que s’han beneficiat de la retallada d’impostos en els últims 15 anys”. Font
I ell també cobra un sou del poble català i només diu beneiteries. PS.
No et preocupis, si és el que vols així serà, no cal que siguis roig. | 0.86174 | curate | {"es": 0.08983451536643026, "ca": 0.9060283687943262, "fr": 0.002364066193853428, "de": 0.0017730496453900709} | |
mc4_ca_20230418_18_75469 | Fraikin BM Granollers 34:24 Ángel Ximénez Avia Puente Genil - BM. Granollers - Web Oficial del Club Balonmano Granollers
Victòria que suposa 2 punts importants pel Fraikin, que no es despenja de la pugna per les places europees! Amb el resultat d’aquesta setmana es manté cinquè, a només 2 punts del segon.
El partit del Fraikin a casa ha començat irregular, amb força pèrdues de pilotes per part dels 2 conjunts. Amb això, han mantingut el matx empatat durant els primers parcials, sense cap equip que sobressortís especialment.
La primera superioritat significativa del matx ha estat pel BMG, que s’ha imposat per 10:7 al minut 17 servint-se de l’atac fluïd i els gols de Gassama. Ha estat una diferència que han pogut mantenir apretant especialment en defensa i amb Guàrdia sota pals, per tal de tancar la primera part amb un important 15:12.
A la represa, el Fraikin, encara amb Guàrdia a la porteria, ha pogut mantenir la seva superioritat tot i els embats del Puente Genil. Han pogut marxar de 6 gols (22:16, m. 42), una distància per jugar amb tranquil·litat i ajustar els problemes defensius que fins al moment havien tingut.
La feina ben feta ha donat resultats, permetent al Fraikin situar-se a +10 (31:21) a 8 minuts pel final; aquesta diferència favorable ha estat suficient per arribar al final de manera còmoda, mantenint aquesta diferència de 10 gols (34:24) i aconseguint dos punts importants.
La lluita per les places europees s’estreny: el Fraikin es manté 5è amb 28 punts, a només 2 punts de la segona plaça, ostentada pel Bidasoa Irún. El Fraikin té pocs dies per descansar: a causa de l'EHF i del viatge a Kiel, els de Rama tornen a la càrrega dimecres (20:30), a Huesca, davant el perseguidor a la lliga, el Bada Huesca (26 punts). El partit es podrà seguir per #LaLigaSportsTV i per @bmgranollers
Fraikin BM Granollers [34]: Guàrdia (41%), M. García (1), Ferrer, Valera (2), Figueras (6), Ferré (1), Maestro (1), Martínez (1), Gassama (8), Saez (4), Rakocija (1), Popovic, Franco, Almeida, Márquez (5), A. García (4).
Ángel Ximénez Avia Puente Genil [24]: Costa, Jiménez, Barros (1), Cuenca (3), De Hita, Castro (8), Tua, Moyano, Chaparro (1), Rudovic (1), Chispi (5), Martín, Consuegra (2), Doménech, Lombés (22%), Alonso (3). | 0.711933 | curate | {"es": 0.14675615212527965, "ca": 0.7548098434004474, "en": 0.09843400447427293} | http://bmgranollers.cat/cat/premsa/noticies/82-cronica/2243-fraikin-bm-granollers-34-24-angel-ximenez-avia-puente-genil |
racoforumsanon_ca_20220809_1_483673 | Aquest dijous 14 a les 19:30 a la Plaça Universitat de Barcelona, vine a donar el teu suport a l'alliberament de l'Enric Duran. El jutge de l'Audiència Provincial ha de decidir ja si manté o no la mesura de presó preventiva... i volem l'Enric lliure!! Recordeu signar per la llibertat de l'Enric, abans de dilluns dia 18 de maig!! Per a enviar les adhesions d'entitats i col·lectius, escriure a suportenric (at) 17-s.info. Per a signatures individuals digitals, entrar a www.podem.cat/node/1897. En diversos actes públics podreu trobar fulls de signatures per donar suport a l'Enric, i així mateix, per qualsevol tipus de suggerència, crítica i col·laboració, podeu escriure a suportenric (at) 17-s.info. Per la banca ètica. Per les cooperatives autogestionades. Pels mitjans de comunicació de i pels moviments socials. Per les plataformes en defensa del territori. Contra la violència immobiliària i urbanística. Pels col.lectius en defensa de la cultura lliure. Pels estudiants. Pels treballadors i treballadores. Pels col.lectius que formen xarxa agroecològica. Per les accions de desobediència civil. Per la insubmissió a les penes multa. Contra la repressió als moviments socials. Pel decreixement. Perquè totes volem l'Enric Duran lliure! Per tot això i molt més... MAI NO ACONSEGUIRAN SILENCIAR-NOS. A Barcelona: Manifestació dijous 14 de maig a les 19:30h a Plç. Universitat. www.podem.cat
Llibertat Duran! ! | 0.723106 | curate | {"ca": 0.9223580158159598, "en": 0.026599568655643422, "es": 0.03235082674335011, "ku": 0.008626887131560028, "fr": 0.010064701653486701} | |
cawac_ca_20200528_1_178695 | Plenari Sectorial Política Europea, Internacional i per la Mediterrània
Dijous, 24 de Gener
Creat: Dijous, 17 de Gener
Actualitzat: 21/1/2013 a les 11:22
En aquesta ocasió, a més dels Secretaris de l'Àrea, Josep Fèlix Ballesteros i Esther Niubó, l'Assemblea comptarà amb la participació de Miquel Iceta, diputat al Parlament de Catalunya i President de la Fundació Campalans. | 0.681733 | curate | {"ca": 0.8787061994609164, "fr": 0.12129380053908356} | http://internacional.socialistes.cat/esdeveniment/plenari-sectorial-politica-europea-internacional-i-per-la-mediterrania-1 |
cawac_ca_20200528_3_31648 | NOTICIES
esteu aquí
Per un tracte just a Catalunya
Per un tracte just a Catalunya El govern espanyol no juga net amb Catalunya. No havent pagat els 759 milions que deu als catalans d’acord amb la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut i no havent abonat el Fons de Competitivitat que pertoca a Catalunya, ara es proposa flexibilitzar el dèficit de manera que quadrin els números del govern central mentre s’ofeguen encara més les finances catalanes. Si l’Estat hagués pagat a Catalunya els diners que li deu i als que s’ha compromès, la Generalitat ja hagués assolit el seu objectiu de dèficit i hagués complert amb les directrius de Brussel•les. Que els comptes no hagin sortit en el cas català té un únic responsable: el govern espanyol, que no paga el que deu i, a més, fa servir aquests diners que no ens ha abonat per maquillar els seus comptes. Per això resulta encara més indignant aquest repartiment en la flexibilització del dèficit que ha fet el govern del PP. El govern central es permet un 32% mentre que a Catalunya només se li concedeix el 15%, ignorant que és precisament la Generalitat l’administració que ha de fer front a les despeses més importants com són l’educació i la sanitat i que, a més, són les partides més difícilment rebaixables per constituir el pal de paller de l’Estat del Benestar. I també és profundament injust que els catalans -que hem estat els primers a ajustar i disminuir despeses i a practicar una política de rigor i d’austeritat- ara ens veiem doblement maltractats per una decisió arbitraria, i no proporcional. No es pot posar tothom en el mateix sac, ni a l’hora de repartir ni a l’hora de retallar. Qui compleix i qui ha estat el primer a posar en marxa mesures d’estalvi, rigor i contenció dels dèficit, no pot ser tractat de la mateixa manera que els que han seguit malbaratant recursos i fent veure que la crisi no anava amb ells. La política del cafè per a tothom ha esdevingut un fracàs en el moment d’atorgar prerrogatives i competències i en el de demanar responsabilitat i rigor. Si una cosa no es pot negar al govern de Convergència i Unió és la d’haver actuat des que va arribar a la Generalitat amb un estricte sentit del rigor, dels compromís i de la seriositat per endreçar el desgavell que havia deixat el tripartit en les finances catalanes. El govern de Mariano Rajoy ho sap, i encara és a temps de reflexionar i de donar a Catalunya un tracte diferenciat que faci justícia al fet que Catalunya ha actuat de manera diferent i, sense cap dubte, responsable. Marta Llorens, vicepresidenta portaveu d’Unió Democràtica i diputada de CiU al Parlament de Catalunya | 0.876426 | curate | {"es": 0.0068939103791650705, "ca": 0.9931060896208349} | http://www.unio.cat/node/1739 |
acn_ca_20201011_1_21784 | AMPLIACIÓ:Disminueix la puresa de les drogues més consumides en l'oci nocturn i la cocaïna continua sent la més adulterada
Els responsables de l'informe d'Energy Control alerten de les noves drogues que han anat apareixent al mercat il·legal en els darrers anys
ACN Barcelona.-La puresa de les drogues més consumides en espais d'oci nocturn -l'èxtasi en cristall, amfetamina, cocaïna i ketamina- va disminuir el 2015 respecte a l'any anterior, mentre que l'única substància en què va augmentar és l'èxtasi en comprimits. La cocaïna continua sent la droga més adulterada, en el 82,5% dels casos. Són dades de l'Informe d'Anàlisi de Substàncies 2015 d'Energy Control, el programa de reducció de riscos de l'ABD Associació Benestar i Desenvolupament en col·laboració amb la Subdirecció General de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). Els responsables de l'informe han alertat de les noves drogues que han anat apareixent al mercat Il·legal en els darrers anys i que també són presents com a adulterants d'altres substàncies.
L'informe presentat aquest dimecres recull informació de les 1.945 mostres de substàncies sintètiques processades per Energy Control el 2015 a Catalunya. Són drogues que persones que les havien adquirides van portar-les als estands d'Energy Control en espais d'oci o bé en el punt d'atenció, obert els dilluns. Els usuaris del servei són majoritàriament homes i la mitjana d'edat és de 32 anys. Les mostres s'analitzen a l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
"Tenim evidència científica que quan una persona sap el que consumeix, s'hi aproxima d'una manera radicalment diferent, amb menys risc, més seguretat i més consciència dels efectes adversos", ha afirmat el subdirector general de Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Joan Colom. De les mostres analitzades el 2015, el 44% van correspondre a la droga que s'havia adquirit amb adulterants; el 51% a la substància que s'esperava i el 5%, a una de no prevista. En conèixer els resultats, el 85% va afirmar que adoptaria mesures per reduir els riscos.
Per a Colom, les anàlisis d'Energy Control permeten apropar-se a un grup al qual és molt difícil d'accedir i obtenir "informació qualitativa molt rellevant" de les tendències d'aquest mercat il·legal. La coordinadora estatal d’Energy Control-ABD, Núria Calzada, també ha subratllat que si bé les dades de l'informe no són "extrapolables" al conjunt del marcat, sí que en permeten una aproximació.
Un risc addicional per incrementar beneficis en la venda de droga
L'adulteració de substàncies suposa un risc addicional per a les persones que les consumeixen. Calzada ha assenyalat que les causes de l'adulteració són diverses però que principalment responen a raons econòmiques per abaratir costs i incrementar beneficis. També pot estar motivada per la manca de subministrament de la substància principal o dels seus precursors; per evitar conseqüències legals o per les pròpies dinàmiques del mercat.
La cocaïna, la més adulterada i amb més elements tòxics
L'èxtasi en comprimits és l'única substància que va augmentar la puresa respecte al 2014 (69,5% dels casos), mentre que l'amfetamina es va trobar adulterada en el 70,1% i l'èxtasi en cristall, en el 10,59%. La cocaïna es manté com la més adulterada amb un repunt després de dos anys de descens i se situa com la substància amb més elements tòxics. Es tracta principalment del levamisol, fàrmac que s'utilitza com a coadjuvant en quimioteràpia, i la fenacetina, un analgèsic retirat del mercat espanyol per la seva toxicitat que no s'hauria de barrejar amb l'alcohol. El levamisol és el que s'ha detectat amb més freqüència, en el 65,91% de les mostres analitzades (el 2014, en el 52,35%). La fenacetina es va trobar en el 34% dels casos.
Els responsables de l'informe han alertat que la presència elevada d'aquests adulterants tan tòxics suposa un risc per a la salut dels consumidors. El consum de levamisol sostingut en el temps pot produir una baixada important de globus blancs de la sang i que la persona consumidora sigui més vulnerable a les infeccions. També poden aparèixer símptomes com febre, dolor muscular, mal de cap, insomni, marejos i convulsions. En concentracions superiors al 10%, el levamisol pot provocar nàusees i vòmits, tal com van manifestar alguns usuaris del servei d'Energy Control. El 2015, la concentració mitjana del levamisol va ser de l'11,7% i en el cas de la fenacetina, del 18,69%.
La cafeïna, l'adulterant més freqüent
En el conjunt de les substàncies analitzades, la cafeïna va ser l'adulterant més habitual i es va trobar sobretot en l'speed (amfetamina), en l'èxtasi en cristall i en la cocaïna. Es tracta d'un adulterant estimulant, que actua en el sistema nerviós central. Quantitats elevades de cafeïna poden provocar ansietat, irritabilitat, insomni, sudoració, taquicàrdia i diarrea. El consum crònic s'associa a una síndrome d'abstinència que es manifesta amb mal de cap i irritabilitat.
L'alerta més difosa, per pastilles potencialment mortals amb el logotip de Superman
Energy Control va emetre 23 alertes a Catalunya el 2015, la majoria de les quals per l'anàlisi d'una substància no detectada prèviament. L'alerta més difosa el 2015 va estar relacionada amb la PMMA, detectada en pastilles amb el logotip de Superman, que contenien una quantitat molt alta d'amfetamina iPMMA. Es tracta d'una substància potencialment tòxica i mortal en la quantitat detectada. Les alertes es monitoritzen per part de la Subdirecció General de Drogodependències en el marc del sistema estatal i europeu.
Noves drogues com a adulterants de les clàssiques
Calzada ha advertit del perill addicional que suposa consumir noves drogues, ja que no se n'han fet investigacions clíniques, ni en animals ni en humans, i se'n desconeixen els riscos. "No sabem a què ens exposem", ha alertat. La majoria d'aquests substàncies tenen uns efectes similars a les drogues més consumides en ambients recreatius però no estan fiscalitzades i, en molts casos, es venen com a substituts legals de drogues il·legals.
Un dels aspectes més preocupants és la consolidació de les noves drogues com a adulterants de les substàncies il·legals més habituals. El 2015, la ketamina va ser la droga en la qual es van detectar amb més freqüència aquestes substàncies. Energy Control les va detectar en 186 mostres venudes com a drogues clàssiques o noves drogues.
Marihuana i haixix
El servei d'anàlisi d'Energy Control va analitzar 357 mostres de cànnabis el 2015, la majoria de les quals eren de marihuana (59%), seguides pel haixix (13%). En el cas de la marihuana, pràcticament totes les mostres contenien THC, el cannabinoide majoritari de la planta de la marihuana. El 97,1% de les mostres analitzades contenien una concentració de THC inferior al 15%, un interval considerat raonable. En el 42% es va detectar cannabidiol (CBD), un cannabinoide sense els efectes psicoactius del THC i que els pot contrarestar. Pel que fa al haixix, 40 de les 45 mostres van presentar THC amb una mitjana del 30%, molt superior a l'interval raonable. El 72,5% contenien CBD amb una mitjana del 4%.
El director de l'Àrea de Drogodependènces d'ABD, Josep Rovira, considera que "és bo conèixer que els rangs de concentració de THC en marihuana es mouen en intervals segurs de potència en un moment en què es debat la regulació del cànnabis". "Seria bo que aquestes variants milloressin en concentració de CBD per disminuir els riscos en termes de salut mental", diu. | 1 | perfect | {"ca": 0.9872017064391414, "es": 0.010398613518197574, "pt": 0.0023996800426609784} | https://www.acn.cat/text/item/disminueix-la-puresa-de-les-drogues-mes-consumides-en-l-oci-nocturn-i-la-cocaina-continua-sent-la-mes-adulterada-2 |
mc4_ca_20230418_14_150903 | Antecedents | Pacte pel dret a decidir a Sabadell
Pacte pel dret a decidir a Sabadell
Clip del Pacte local pel dret a decidir a Sabadell
El mes de novembre de 2012, el Ple de l’Ajuntament de Sabadell va aprovar una Mocio_pel dret_a decidir. La moció va ser impulsada per Sabadell per la Independència i presentada i aprovada pels grups municipals del PSC, CiU, EpS, ICV i EUiA.
Els Acords presos en aquesta Moció són:
Pacte pel dret a decidir de Sabadell
[email protected] | 0.72641 | curate | {"ca": 1.0} | https://dretadecidirsabadell.cat/inici/ |
racoforumsanon_ca_20220809_4_270126 | Nascuda el 1948 a Mollet. Vas viure la infància a la Catalunya dels anys cinquanta. Com la recordes?Una època molt dura, molt grisa i molt trista… i amb molta por. Jo era filla del bàndol dels perdedors de la guerra. El meu pare era republicà i, a la guerra, que l’agafa amb 18 anys, lluita pels republicans, acaba a l’exili i al camp d’Argelers. Tota la meva infància va ser un silenci. Amb molt poques rialles. La gent estava malalta, morien familiars meus de malalties perfectament curables, i no hi havia gaires alegries.Vas anar a una escola de monges…Era una escola horrorosa. Només ens ensenyaven a cosir, a passar el rosari; ensenyar-nos què era l’infern i poc més. Era una escola que simbolitzava la repressió de la postguerra. Però per sort me’n van expulsar. Va ser un dels pocs moments d’alegria. Vaig acabar anant a una acadèmia a Mollet i allà vaig començar a aprendre.Els teus pares havien militat políticament?El meu pare era anarquista i tenia carnet de la CNT-FAI, i la família de la meva mare havia estat d’Esquerra Republicana i eren més liberals. Els meus pares creien sobretot en l’educació. Però el meu pare paradoxalment era molt tradicionalista i estava en contra que jo estudiés. No em va deixar estudiar. Però vaig començar a treballar als 12 anys i, amb els diners que guanyava, vaig pagar-me la matrícula del batxillerat. Quan vaig aprovar, el pare em va tornar a dir que ja n’hi havia prou. Però vaig desobeir-lo i vaig arribar fins a la universitat.Buf, al final, aconsegueixes arribar a la universitat!Sí! Vaig entrar a la universitat a principis dels setanta i el primer dia que vaig entrar a la Facultat de Lletres em vaig posar a plorar com una boja a la plaça de la Universitat. Havia sigut impossible, i ho havia aconseguit. Els meus pares ja havien pensat amb qui em podia casar a Mollet: vivíem en un poble com el de la “tia Tula”.Foto: JORDI BORRÀSParlant de Mollet, tenies relació amb el Jordi Solé Tura i la seva família? Eren una família molt polititzada i l’avi havia estat alcalde republicà de Mollet.Van ser la meva salvació! El Jordi Solé Tura era una llegenda negra per a la gent de dretes de Mollet. Era molt conegut al poble. Vaig tenir la sort que érem veïns. Els seus pares tenien el forn just al costat de la botiga dels meus avis. Quan vaig tenir el xoc definitiu amb el meu pare, amb 18 anys, me’n vaig anar de casa i vaig anar a casa del Jordi a Barcelona a demanar-li on podia anar a viure. Ell em va buscar un pis a casa de la germana de la seva dona.No vas tenir dubtes d’entrar al partit comunista?És que no era el partit comunista: era el Partit. Tot era PSUC. Era el partit seriós, el partit que era en totes les mobilitzacions. Vaig entrar-hi amb 19 anys. No en vaig tenir cap dubte, ni un!A l’abril del 75, quan estàs acabant la universitat, esclata la Revolució dels Clavells a Portugal, i te’n vas directa cap a Lisboa per viure-ho ‘in situ’.Estava estudiant i vaig sentir per la ràdio que hi havia un cop d’Estat a Portugal. La meva parella i jo vam aconseguir agafar el primer vol d’Iberia cap a Lisboa. Va ser un vol impressionant amb tots els grans periodistes del moment, com la gent de ‘Triunfo’ o l’Eduardo Haro Tecglen. Vaig poder viure la Revolució. Em vaig fer un tip de plorar imaginant, quan això passés a Espanya, com seria la Rambla plena de gent…Per què a Portugal hi va haver Revolució, i a Espanya Franco va morir al llit deixant un Estat hereu ‘atado y bien atado’?Per la guerra colonial. A Portugal les guerres de l’Àfrica tenien com a conseqüència que molts fills, sobretot de classe treballadora, en tornaven mutilats o no en tornaven vius. Com la guerra es va allargar tants anys, la majoria de soldats ja no eren professionals, sinó de lleva. El Partit Comunista tenia força, sí, però l’element que convulsionava la societat portuguesa era una guerra que només acabava beneficiant unes quantes famílies que tenien negocis a l’Àfrica.Ho vèieu amb enveja?Molta, molta, enorme! Estaven fent la revolució i, a més a més, sense morts. Crec que en tots aquells dies només hi va haver un mort, un de la policia secreta portuguesa, la PIDE, que el van agafar quatre exaltats.Foto: JORDI BORRÀSLa vostra generació va viure una joventut extraordinària: amb el Maig del 68, el Govern d’Allende, la Revolució dels Clavells, les protestes contra la guerra del Vietnam, l’esclat del moviment ‘hippie’…Jo vaig estar amb la ‘gauche divine’! [Riu. ]Ah, sí? La noia de l’escola de monges de Mollet acaba ajuntant-se amb la ‘gauche divine’?Anàvem sempre al carrer Tuset. D’aquella època conec el Lluís Llach, tota la gent de la Nova Cançó, el Pere Portabella, la gent del cinema i els periodistes que es movien per les esquerres. L’amistat que més temps m’ha durat és amb la Rosa Regàs.Ha estat, últimament, molt criticada la ‘gauche divine’ com una mena d”esquerra caviar’, fills de papà i de vacances a Cadaqués… no?Sí, sí, però aquella gent va deixar coses boníssimes per a la Barcelona dels anys setanta. Un dels millors exemples és la feina editorial que es va fer. El que feia Tusquets, el que feia Anagrama, el que feia Lumen, el que feia Barral… Sense tota aquesta gent no podem entendre la Barcelona d’aquella època. La seva implicació va impulsar el fervor cultural que ens va ajudar a treure’ns de sobre la sarna d’aquell franquisme que no marxava.Quins eren els teus referents de joventut?No sóc gaire de mites ni de referents. Però a la facultat sí que em van marcar dos mestres: en filosofia, el Manuel Sacristán, i en economia, el Fabià Estapé, que em va dirigir la tesi.Un dels moments històrics que vas viure en primera línia va ser la Transició espanyola cap a la democràcia. Va ser una Transició controlada i tutelada pels militars.Exactament. Sempre hi havia algú, en qualsevol reunió política, que parlava del ‘soroll de sabres’. Ens van imposar moltes coses, com la bandera espanyola ‘rojigualda’.Què opines de la Transició: ara hi ha gent que denuncia que no va ser tan modèlica com ens havien explicat. No s’hi va poder fer més? No s’hi va voler fer més?L’Assemblea de Catalunya hauria pogut fer moltes més coses si no hi haguessin interferit des de Madrid Santiago Carrillo i la Platajunta. Però a Catalunya teníem una marxa que hauríem pogut aconseguir canvis molt més importants. S’hauria configurat una altra Catalunya i, segurament, un altre Estat espanyol. A l’Assemblea de Catalunya hi havia gent que havia lluitat molt.Ho vius ara amb decepció? Sents que us van trair?No s’ha de mirar el passat amb nostàlgia. Només has de mirar endarrere per aprendre’n. Hauria pogut ser diferent? No ho sé. El que no podem fer és oblidar-ho. Primer, per aprendre’n, i segon, per no tenir por. Quan ens tornin a amenaçar amb el soroll dels militars, hauríem de dir: “Ah, sí, és un soroll que ja conec, i el relativitzo”. No s’ha de cedir al ‘soroll de sabres’.Foto: JORDI BORRÀSTu vas militar al PSUC des del 1968 fins al 1982.Sí. Vaig marxar quan molts vam passar del PSUC al PCC, just quan es va produir la revolta contra l’eurocomunisme.Què va passar amb el PSUC entre les eleccions del 80, on encara és fort i té uns bons resultats electorals, fins a la desfeta electoral del 82?El problema és que el PSUC va deixar de ser un partit en el qual es podia fer debat i on podia haver-hi discrepàncies internes per qualsevol qüestió. Hi havia moltíssima vida! El partit va anar esmorteint les associacions veïnals; als sindicats van entrar —com deia Samir Amin— els virus neoliberals, i es va prioritzar la solidaritat nacional en lloc de la solidaritat de classe. Vaig tenir una enganxada molt forta amb el Marcelino Camacho perquè parlava de la ‘solidaridad nacional’ per deixar de parlar de classes socials. Jo, després d’aquests enfrontaments, vaig tornar a marxar a Portugal.I… vas deixar el PSUC?No, no. El PSUC em va deixar a mi. El PSUC no accepta les decisions majoritàries del V Congrés i ens obliga a construir el Partit dels Comunistes de Catalunya.Però la majoria se’n va anar a casa. L’historiador Jordi Serrano, en una entrevista a CRÍTIC, diu que se’n van anar a casa 24.000 afiliats i van quedar-ne uns 5.000 al PSUC.El PSUC tenia vida quan hi havia llibertat. Llibertat d’expressió, de discrepància. S’hi podia debatre tot i no passava res! I, a més, hi havia l’alegria del combat per construir un país nou. Una de les bromes que fèiem a la universitat és que el PSUC era el partit anarquista de Catalunya. I, de cop i volta, comencen a baixar les decisions del Carrillo i de la direcció, i ens volen obligar a acceptar l’eurocomunisme. L’eurocomunisme era la claudicació: no és veritat que el contrari de l’eurocomunisme fossin els prosoviètics. Jo no he sigut mai prosoviètica! Ni ‘afganesa’! I ara! Nosaltres defensàvem que la gent pogués parlar i decidir des de baix què s’havia de fer per combatre el sistema capitalista.Tu creus que el PSUC va trair els ideals revolucionaris amb els Pactes de La Moncloa, l’acceptació de la bandera ‘rojigualda’, la defensa de la monarquia o l’entrada a les institucions?Hi ha moments en la vida en què no tens cap altre remei que acceptar coses que no vols acceptar. El problema no és que les acceptis, sinó com les acceptes. Si tu no tens més remei que passar per l’adreçador, has de reconèixer-ho i dir: “M’han fet passar per l’adreçador”. Però el que no pots fer és vendre-ho com una victòria. Això de vendre les derrotes com a victòries és el que crec que ens ha afectat més.La caiguda del Mur, la constatació del desastre de l’URSS, el canvi al capitalisme d’Estat de la Xina, la fi dels mites revolucionaris… va ser molt dur d’assumir per a la vostra generació dins el PCC?Per mi, la caiguda de la Unió Soviètica va ser un alliberament. Jo era militant del PCC, però veníem d’una lluita de molts anys antiestalinista i antidogmàtica. La caiguda de dogmes i dels mites per mi és una bona notícia. La caiguda del Bloc de l’Est va ser una pitjor notícia per als socialdemòcrates, perquè van veure que els estats del benestar de l’Europa Occidental estaven en perill, i així va ser.Tu havies anat a l’URSS?Sí. Jo vaig anar a fer una estada durant els Jocs Olímpics del 1980 a Moscou i l’aleshores Leningrad. La principal decepció és que no podies preguntar per què. T’asseies en un pedrís al carrer, i et venia un policia per dir-te que no podies seure allà; aleshores, preguntaves per què i no hi havia resposta. Jo ja era crítica amb l’URSS des de feia anys, seguia la línia de Manuel Sacristán. Tot i que s’ha de dir el que vindria després de l’URSS: una onada bestial neoliberal i de privatitzacions.Sembla que als anys noranta bona part dels militants d’esquerres se’n van cap a casa seva, a viure, i que es dona per fet que qualsevol canvi polític i social és impossible. Però tu continues militant i, fins i tot, ajudes a fundar EUiA el 1998.Sí, sempre he estat militant. Mai he abandonat la lluita del tot.Però mai, fins ara, havies estat regidora ni diputada ni cap càrrec institucional.No! M’han posat algun cop a les llistes electorals, però gairebé sempre quan no hi havia possibilitat de sortir. Sempre els he fet molta por. Tothom sabia que jo era incontrolable. Tinc una única cosa bona: la credibilitat. Sempre he dit el que he cregut, i si no ho he cregut, no ho he dit per moltes consignes polítiques que hi hagués. Això, a la institució, on es demana molta disciplina i obediència, no era una qualitat positiva. Tot i que he de confessar que no m’hauria sigut desagradable ser diputada al Parlament.Foto: JORDI BORRÀSAls anys noranta es constata un enorme sotmetiment de la política a l’economia i del poder polític al poder econòmic i financer?De fet, sempre ha estat així. La Segona República ja va caure per la força del poder econòmic! Hi ha una preponderància del poder econòmic sobre el poder polític. Per això em vaig decantar per estudiar economia en lloc de filosofia a la universitat. A mi m’ho va dir d’una manera molt clara l’escriptor Bryce Echenique. Li vaig preguntar: “Tu, que ets escriptor, intel·lectual i que t’interessa tant la política, per què no t’has presentat mai a unes eleccions com va fer el Vargas Llosa?” I ell va dir: “És que, per fer això, ja tinc els meus majordoms”. Bryce Echenique pertany a una de les grans famílies més riques i poderoses del Perú. Els grans poders ja tenen els seus majordoms per fer política. Ara ho hem vist amb la quantitat de polítics que han estat a sou de Goldman Sachs.Però això no és un mite ‘conspiranoic’ de l’esquerra?Cal explicar-ho més? Demanem sobirania, però Monsanto determina el futur de les nostres terres. Demanem sobirania, però els serveis públics bàsics amb el tractat del CETA poden acabar sent publicoprivats, que vol dir, de fet, ser privats. Demanem sobirania; però, si s’imposa el TTIP, les condicions laborals seran gairebé d’esclavatge. Tot això no ho imposa ni tan sols el PP, sinó que ho imposen des dels grans centres de poder econòmic. De fet, quan Zapatero canvia les seves polítiques i inicia el procés d’ajustament, és quan el criden des dels poders econòmics i li reclamen reformar la Constitució en un dia. Pocs dies abans, Zapatero havia passat per Wall Street.I a Catalunya, qui té més poder: el Govern de Puigdemont o el consell d’administració de La Caixa?Quan Montilla era president de la Generalitat, Catalunya va patir uns dies d’apagada elèctrica molt importants. El Govern va demanar explicacions a Endesa, i Endesa no li’n donava. Al final va haver de ser Montilla qui va haver d’anar a la seu d’Endesa a demanar explicacions en lloc que l’empresa anés al Palau de la Generalitat.L’esquerra catalana és conscient que guanyar les eleccions no és tenir el poder? Això li està passant avui a Barcelona en Comú a l’Ajuntament de Barcelona.Barcelona en Comú hauria de reconèixer més cops i més obertament les seves limitacions. Haurien d’explicar-nos que ‘fins aquí hem pogut arribar i a partir d’aquí no ho podem fer’. S’ha de fer pedagogia de la resistència. És fonamental. A l’Ajuntament de Barcelona potser hi domina massa l’alta política, però és clar que tenen limitacions. És possible que, quan hi van entrar, no sabessin els límits que tindrien. La gent ha de saber que anirem de derrota en derrota fins a la victòria final. Però que són derrotes! I ens hem d’aguerrir en les derrotes. La situació social a Catalunya que vivim és terrible. Qui es mou pels col·lectius més desfavorits? Poca gent.Quin consell li donaries a Barcelona en Comú?Que no s’equivoquin d’aliats. Que l’Ada i la gent que està amb ella no s’equivoqui d’aliat. L’aliat ha de ser la gent que està per una pedagogia de la insubmissió i la gent que vol plantar cara. Podem és el gran aliat de Barcelona en Comú.Foto: JORDI BORRÀSHi ha hagut, però, un trencament entre el món dels Comuns i el de Podem Catalunya? No esteu construint junts el nou subjecte polític Catalunya en Comú.Jo espero que siguem a temps encara de construir tots junts el subjecte polític de veritat, el que haurà de ser l’alternativa adversària, no l’alternativa amiga. Allà hi haurà unitat entre gent que avui està allunyada. La gent honesta, que volem un canvi de veritat, no ens podem permetre estar separats.Doncs jo crec que no s’han acabat d’entendre les raons de Podem per no anar dins la nova Catalunya en Comú que lideren Xavier Domènech i Ada Colau… Per què no aneu junts?Entenc que no s’entengui. És una anomalia històrica. Només es pot entendre si es veu que aquí hi ha hagut algunes interferències. Hem de recuperar, però, credibilitats. Nosaltres hem intentat no perdre credibilitat en la lluita, en l’esforç, en la recerca d’alternatives.Què passarà ara?Pessimisme de la intel·ligència, però optimisme de la voluntat. Això s’ha d’arreglar. Les afinitats hi són; el projecte compartit hi és.Però s’ha trencat la confiança entre persones? Per exemple, entre alguns dirigents de Catalunya en Comú i Albano-Dante Fachin?De la meva banda, no. Jo tinc més ganes que mai de parlar de tot i parlar-ne a fons.I, amb Iniciativa per Catalunya, hi veus opcions de reconciliació també?No, cap ni una. Amb ICV és molt difícil refer ponts després del que ha passat a Catalunya Sí Que Es Pot. Per què? D’una banda, perquè de vegades l’economia condiciona la política, també en els partits, i d’altra banda, perquè els aparells del partit tenen comportaments poc fraterns. Quan això passa, tot és molt més difícil. Tot i que hi ha molta gent de base d’Iniciativa amb la qual estic segura que no hi hauria cap problema per entendre’ns. Però amb la majoria de la direcció actual, sí que s’hi ha trencat la confiança.Dius que “l’economia condiciona els partits”. A què et refereixes respecte a ICV?Penso que un gran encert d’ERC va ser liquidar els milions d’euros que tenia de deute amb la banca, i ara ERC és molt més lliure. Penso que Podem i Podemos són molt més lliures, perquè no deuen ni un euro a ningú. I, en canvi, penso que el PDECat o l’antiga Convergència no poden ser gaire lliures mentre tinguin deutes i les seus embargades. Em sembla que Iniciativa deu 11 milions d’euros a la banca. Jo, quan tenia una hipoteca a casa meva, no feia tot el que volia: és clar que el deute et condiciona. El problema és que, si els partits entren en el món del crèdit, acaben participant d’una cultura concreta.Però veus factible construir una Catalunya en Comú amb Podem i sense ICV?No, no, és clar que no! ICV hi ha de participar, i tant, però no hi ha de tenir la veu de lideratge que tenen. Hi han de ser, però com un grup més, amb les seves virtuts i les seves mancances, però no volent imposar als altres les seves maneres d’entendre la política.Hi ha hagut moltes tensions en dos anys a Catalunya Sí Que Es Pot.És increïble que CSQP hagi durat dos anys. Hi ha hagut molta tensió i moments molt durs. Ara, per sort, no és que hi hagi mal rotllo ni bon rotllo: és que no hi ha relació. El coordinador del grup parlamentari ha decidit que manava ell. Ara ja no hi ha ni reunions de grup. De fet, no hi ha grup parlamentari. Només hi ha alguna reunió de la direcció on hi va l’Albano-Dante Fachin i ja està.Això pot continuar així?Bé, no ho sé, jo crec que tothom pensa que a partir de l’1 d’octubre canviaran moltes coses.Més enllà de les tensions internes que hi ha hagut, la proposta de CSQP ja no va aconseguir el resultat que s’esperava en les eleccions del 27-S. Va fer pràcticament el mateix resultat que ja tenien ICV-EUiA soles. Per què creus que no va anar del tot bé? Primer, perquè Barcelona en Comú no hi va voler participar. Segon, perquè hi va haver molts dubtes sobre la llista, i la gent que més podia entusiasmar no hi va anar o hi anava endarrere. Un dels que més m’entusiasmaven, que era l’Albano, hi anava al lloc número 5. Tercer, se’n van anar molts vots cap a la CUP. No vam tenir ni la millor llista ni vam fer la millor campanya electoral.Tu vas sonar per anar-hi de número 1 o de número 2, no?Jo, en principi, hi havia d’anar de número 2 [al final, hi va anar de número 4]. Jo vaig dir que sí si el cap de cartell era una persona jove. Però en un determinat moment els candidats érem Arcadi Oliveres i jo. Jo, mig de broma, vaig respondre: “Està bé, però per anar a les residències de la gent gran”. Segur que hi hauria hagut molta coherència política entre l’Arcadi i jo. Hauria sigut molt diferent. Però, per salut, no podíem assumir-ho.Has pensat a dimitir com a diputada de CSQP?Ho he pensat molts cops. Estar en aquest grup ha sigut una lliçó constant d’humilitat. He vist maltractament cap a companys que no m’han agradat. Però, ara ja, vull que em dimiteixi l’1 d’octubre, o el que sigui. M’hi quedaré fins al final.Foto: JORDI BORRÀSQuina reflexió fas del moment polític que viu Catalunya en clau nacional?Que tinguem la possibilitat que la gent pot ser mestressa del seu destí i que els pobles puguin exercir el dret a l’autodeterminació és una cosa positiva. És el moment de decidir el model de sanitat, el model d’educació, el model de solidaritat, quina cultura tenim, si volem una Catalunya més feminista o menys, si volem més cooperatives o més poder per a les multinacionals. L’autodeterminació no serà només política, sinó també social, cultural, econòmica. Que la gent s’apoderi i decideixi què vol ser com a poble em sembla molt positiu.El PSUC dels setanta ja defensava el dret a l’autodeterminació.Sí! Per això penso que ara estic sent coherent amb aquella noia que als 19 anys va afiliar-se al PSUC i que després va participar en les lluites de l’Assemblea de Catalunya.Però servirà l’1 d’octubre per fer realment efectiu el dret a l’autodeterminació?Tinc dubtes que de l’1-O en surti una república catalana. Però es farà un exercici d’afirmació com a poble. Jo no sóc independentista, però aniré a votar i defensaré que s’ha d’anar a votar. Crido la gent a pensar i reflexionar sobre qüestions com la sobirania.Hi ha gent d’esquerres que diu que votar l’1-O pot significar avalar el full de ruta del Govern de Junts pel Sí.No. Perquè tindrem temps per explicar que el projecte polític de Junts pel Sí és un projecte acabat; de fet, és una coalició electoral que ja s’està desfent. L’esquerra ha de tenir un projecte de país, i aquest projecte no pot quedar aturat a expenses de l’autoritarisme i l’immobilisme del Partit Popular. Tots els processos constituents han sigut, en el fons, un gran debat des de baix cap a dalt. Quina meravella com es discutia a tot arreu durant la Revolució Francesa sobre com havia de ser la república de la igualtat, la llibertat i la fraternitat… tot i que les dones en van quedar bandejades.Què passarà l’endemà de l’1 d’octubre?És difícil que després de l’1 d’octubre tot torni a ser igual. Sobretot, si la gent respon. Si després de la campanya de la por, la repressió i les mentides, s’aconsegueix una gran participació l’1-O, es demostrarà que aquí serà molt difícil una solució per a l’encaix de Catalunya dins l’Estat.Què opines del posicionament que ha mantingut, fins ara, Catalunya en Comú? Donen suport a l’1-O però només com a mobilització social.Estic contenta que, a poc a poc, es vagin apropant a les posicions que defensa Podem Catalunya. Hi ha temps perquè ens anem acostant encara més. S’hauran de posicionar encara més. Alguns d’ells han començat a dir que donarien suport al referèndum. La meva simpatia per l’Ada Colau és total.Una de les lluites socials a les quals has dedicat més temps en la teva última etapa política és la defensa de la salut pública. Per què t’impliques a Dempeus per la Sanitat Pública? Ho vaig aprendre de l’Estapé. De fet, la meva implicació en els temes de salut prové del meu amor per Barcelona. La primera vaga general que hi ha tot l’Estat es fa en una Barcelona encara emmurallada a causa del conflicte de les selfactines el 1854. Durant aquesta vaga obrera es produeix una epidèmia de còlera a la ciutat que causa moltes baixes entre la gent més pobra. Aleshores un metge higienista escriu un pamflet titulat ‘Abajo las murallas’. Ell, i el seu grupet d’activistes, aconseguiran derrocar les muralles durant un moment de governs liberals. Les protestes també eren per respirar millor, per viure més sans, per no morir de malalties curables. Per històries com aquesta em vaig implicar en la lluita per la salut pública.Enllaç
Escombrem-los. | 0.828367 | curate | {"es": 0.01911188506747932, "ca": 0.9583804962995212, "pt": 0.015150195907705702, "it": 0.0032215933826730517, "en": 0.002307357422725294, "eo": 0.0018284719198955158} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_133074 | 29/10/2014 – El Cementiri de Sant Pere i el de Sant Crist tenen uns horaris especials amb motiu de la celebració de la Diada de Tots Sants; també hi ha servei d'escales, busos especials i una zona d'aparcament a Sant Pere.
Els dos cementiris de Badalona, el Cementiri de Sant Pere i el Cementiri del Sant Crist, tindran uns horaris especials amb motiu de la celebració de la Diada de Tots Sants.
El Cementiri de Sant Pere, o Cementiri Nou, obrirà els diumenge 2 de novembre, de 8 a 18 hores, i el dia 1 de novembre, de 8 a 19 hores. L’horari habitual d’obertura d’aquest cementiri és els dies laborables de 8 a 18 hores i els dies festius de 8 a 14 hores.
El Cementiri del Sant Crist, o Cementiri Vell, obrirà els dies 29, 30 i 31 d’octubre i 2 de novembre, de 8 a 18 hores, i el dia 1 de novembre, de 8 a 19 hores. Habitualment, l’horari d’aquest cementiri, tant els dies feiners com els festius, és de 8 a 14 hores.
Com durant la resta de l’any hi haurà un servei d’escales durant els dies fins al 2 de novembre. Voluntaris Badalona col·laboraran en aquest servei, ajudant a totes aquelles persones que ho necessitin.
Malgrat que es recomana pujar al Cementiri de Sant Pere amb transport públic, s’ha habilitat, només per a aquests dies, una zona on poder aparcar els vehicles amb una entrada independent per la carretera B-500.
Serveis especials per millorar l’accés al Cementiri de Sant Pere els dies 31 d’octubre i 1 de novembre
Com cada any TUSGSAL posarà en marxa un operatiu especial per atendre l’important increment d’usuaris que visiten el cementiri amb motiu de la festivitat de Tots Sants. Amb aquest dispositiu es millora la cobertura de servei gairebé a tots els barris de Badalona.
Aquest es el servei previst per als dies 31 d’octubre i 1 de novembre:
Divendres 31
Línia B3 (Llefià-Cementiri)
Farà el seu horari i recorregut habituals de dia feiner entre Llefià i Guixeres, però entre les 9 del matí i les 6 de la tarda farà la parada del cementiri. La freqüència de pas serà de 15 minuts.
Dissabte 1 (Tots Sants)
Servei Especial SE1 (Pl. Trafalgar – NII – Cementiri)
Aquesta línia especial funcionarà des de les 8 fins a les 19 hores. El seu recorregut serveix els barris de Llefià, Artigues, Sant Roc, Gorg, Can Claris, Raval, Progrés, Centre, Casagemes, Canyadó i Morera.
La freqüència aproximada serà de 15 minuts.
Servei Especial SE2 (Pl. Trafalgar – La Salut – Cementiri)
Farà el recorregut des de Llefià al Cementiri enllaçant els barris de La Salut, Sistrells, Lloreda, Nova Lloreda, Sant Crist, Bufalà i Bonavista.
La freqüència serà de 20 minuts.
B3 (Llefià – Cementiri)
Aquest dissabte dia 1 la línia mantindrà el seu habitual horari i recorregut de dia festiu entre Llefià i el Cementiri, però des de les 8 a les 19 hores es reforçarà amb tres vehicles oferint una freqüència de 10 a 15 minuts.
El diumenge dia 2 de novembre, la línia B3 farà el servei normal de dia festiu.
Desviament de les línies B4 i B25
Les línies B4 i B25 tindran una petita modificació de recorregut al barri de Pomar per evitar els col·lapses que es produeixen a la Carretera de la Conreria i a la rotonda de Pomar.
Servei al Cementiri Municipal de Santa Coloma
El dissabte dia 1, entre les 8 i les 18,30 la línia B84 es reforçarà amb un vehicle. La freqüència serà de 30 minuts.
Servei al Cementiri de Tiana
El dia 1 es posarà en funcionament un servei especial d’autobusos per accedir des de la Plaça Jordana al cementiri. L’horari de servei serà de 9 a 14 hores.
Servei d’informació
Per a més informació podeu adreçar-vos al web www.tusgsal.cat i al telèfon d’atenció al client 901 51 11 51
Tanmateix, el dia 1, a l’entrada del Cementiri de Sant Pere, hi haurà dos informadors de Tusgsal.
Share
Facebook
Twitter
Pinterest
WhatsApp
El Diari de Badalona
Publicitat
EL DIARI EN PAPER
Num. 751
ÚLTIMS TWEETS
Tweets by @DiarideBadalona
ÚLTIMES NOTÍCIES
La decisió final
5 març, 2018
Un partit per seguir creixent
30 setembre, 2016
La Zona de Baixes Emissions entrarà en vigor aquest 2020
20 desembre, 2019
Óscar Amo lluitarà per l’or continental (52-61)
23 juliol, 2016
Últimes notícies, actualitat, participació, serveis, entreteniment i última hora a Catalunya, Espanya i el món.
Contactar-nos: [email protected]
Útimes notícies
El 112 rep 1.925 trucades per violència masclista a Badalona, un 13,6% més que l’any passat
Què fer aquest cap de setmana a Badalona?
Els 40 infants escollits que aniran a dalt de les carrosses en la Cavalcada de Reis 2023
La Fundació Badalona Capaç organitza la I Jornada de Reflexió al voltant de la discapacitat
LIFE BAETULO, el nou sistema d’alerta pels episodis de perill climàtic a Badalona
Seccions
Esports
Cultura
Actualitat
Associacions
Opinió
Avís legal
Protecció de dades
Avís de cookies
Google’s Privacy & Terms site
© Enter Gestió Comunicativa S.L. Tots els drets registrats
Aquest lloc web utilitza cookies
Les cookies d'aquest lloc s'utilitzen per personalitzar el contingut i els anuncis, per proporcionar funcions de les xarxes socials i per analitzar el trànsit. A més, compartim informació sobre l'ús que feu del lloc amb els nostres socis de publicitat de mitjans de comunicació social i analítica web. Llegir més
ConfiguracióAcceptar
Consentiment Cookies
Tancar
Visió general de privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessaries
Necessaries
Sempre habilitat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
__cfduid persistent 1 mes La cookie l’utilitzen serveis de cdn com CloudFare per identificar clients individuals que estan darrere d’una adreça IP compartida i aplicar configuracions de seguretat per client. No es correspon amb cap identificador d’usuari a l’aplicació web i no emmagatzema cap informació d’identificació personal.
__cfduid persistent 1 mes La cookie l’utilitzen serveis de cdn com CloudFare per identificar clients individuals que estan darrere d’una adreça IP compartida i aplicar configuracions de seguretat per client. No es correspon amb cap identificador d’usuari a l’aplicació web i no emmagatzema cap informació d’identificació personal.
cid persistent 1 any Aquesta és una cookie important per fer transaccions amb targeta de crèdit al lloc web. Permet la transacció en línia sense emmagatzemar la informació de la targeta de crèdit. Aquest servei el proporciona Stripe.com.
cid persistent 1 any Aquesta és una cookie important per fer transaccions amb targeta de crèdit al lloc web. Permet la transacció en línia sense emmagatzemar la informació de la targeta de crèdit. Aquest servei el proporciona Stripe.com.
cookielawinfo-checbox-analytics persistent 11 mes Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analytics".
cookielawinfo-checbox-analytics persistent 11 mes Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analytics".
cookielawinfo-checbox-functional persistent 11 mes La cookie la defineix el consentiment de cookies del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari de les cookies de la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checbox-functional persistent 11 mes La cookie la defineix el consentiment de cookies del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari de les cookies de la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checbox-others persistent 11 mes Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres.
cookielawinfo-checbox-others persistent 11 mes Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres.
cookielawinfo-checkbox-advertisement persistent 1 any La cookie la defineix el consentiment de cookies del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari de les cookies de la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-advertisement persistent 1 any La cookie la defineix el consentiment de cookies del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari de les cookies de la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-necessary persistent 11 mes Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “Necessàries”.
cookielawinfo-checkbox-necessary persistent 11 mes Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “Necessàries”.
cookielawinfo-checkbox-performance persistent 11 mes Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
cookielawinfo-checkbox-performance persistent 11 mes Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Rendiment".
PHPSESSID persistent sessió Aquesta cookie és originària d’aplicacions PHP. La cookie s’utilitza per emmagatzemar i identificar l’identificador de sessió únic dels usuaris amb la finalitat de gestionar la sessió d’usuari al lloc web. La cookie és una cookie de sessió i s’elimina quan es tanquen totes les finestres del navegador.
PHPSESSID persistent sessió Aquesta cookie és originària d’aplicacions PHP. La cookie s’utilitza per emmagatzemar i identificar l’identificador de sessió únic dels usuaris amb la finalitat de gestionar la sessió d’usuari al lloc web. La cookie és una cookie de sessió i s’elimina quan es tanquen totes les finestres del navegador.
viewed_cookie_policy persistent 11 mes La cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de cookies. No emmagatzema cap dada personal.
viewed_cookie_policy persistent 11 mes La cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de cookies. No emmagatzema cap dada personal.
Altres
altres
Altres cookies sense categoria són aquelles que s’estan analitzant i que encara no s’han classificat en cap categoria.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
_D9J persistent 1 any Sense descripció
_D9J persistent 1 any Sense descripció
_dc_gtm_UA-32396808-1 persistent 1 minute Sense descripció
_dc_gtm_UA-32396808-1 persistent 1 minute Sense descripció
A3 persistent 1 any Sense descripció
A3 persistent 1 any Sense descripció
A6 persistent 3 mes Sense descripció
A6 persistent 3 mes Sense descripció
anj persistent 3 mes Sense descripció
anj persistent 3 mes Sense descripció
c persistent 2 anys Aquesta cookie està configurada pel Projecte Rubicon. No es coneix l’objectiu exacte de la cookie.
c persistent 2 anys Aquesta cookie està configurada pel Projecte Rubicon. No es coneix l’objectiu exacte de la cookie.
cid_e584de851f9d427fb3ab1f3cbd94a7d2 persistent 1 any Sense descripció
cid_e584de851f9d427fb3ab1f3cbd94a7d2 persistent 1 any Sense descripció
CONSENT persistent 16 anys 9 mes 15 dies 7 hores Sense descripció
CONSENT persistent 16 anys 9 mes 15 dies 7 hores Sense descripció
discovery persistent 5 mes 27 dies Sense descripció
discovery persistent 5 mes 27 dies Sense descripció
DW persistent 1 any 8 mes 17 dies 24 minuts Sense descripció
DW persistent 1 any 8 mes 17 dies 24 minuts Sense descripció
DW_Time persistent 1 any 8 mes 17 dies 24 minuts Sense descripció
DW_Time persistent 1 any 8 mes 17 dies 24 minuts Sense descripció
eyeblaster persistent passat Sense descripció
eyeblaster persistent passat Sense descripció
GoogleAdServingTest persistent sessió Sense descripció
GoogleAdServingTest persistent sessió Sense descripció
i persistent 1 any Encara no es coneix l’objectiu de la cookie.
i persistent 1 any Encara no es coneix l’objectiu de la cookie.
IXAI28222 persistent 2 anys Sense descripció
IXAI28222 persistent 2 anys Sense descripció
TestIfCookieP persistent 1 any 1 mes Sense descripció
TestIfCookieP persistent 1 any 1 mes Sense descripció
TID persistent 1 any 8 mes 17 dies 24 minuts Sense descripció
TID persistent 1 any 8 mes 17 dies 24 minuts Sense descripció
u persistent 1 any L’objectiu d’aquesta cookie és l’orientació i el màrqueting. El domini d’aquesta cookie està relacionat amb una empresa anomenada Bombora als Estats Units.
u persistent 1 any L’objectiu d’aquesta cookie és l’orientació i el màrqueting. El domini d’aquesta cookie està relacionat amb una empresa anomenada Bombora als Estats Units.
Publicitàries
publicitaries
Les galetes publicitàries s’utilitzen per proporcionar als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes cookies fan un seguiment dels visitants a través d’un lloc i recopilen informació per proporcionar anuncis personalitzats.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
ab persistent 1 any Aquest domini d’aquesta cookie és propietat de agkn. La cookie s’utilitza amb finalitats de publicitat i d’orientació.
ab persistent 1 any Aquest domini d’aquesta cookie és propietat de agkn. La cookie s’utilitza amb finalitats de publicitat i d’orientació.
APIDTS persistent 1 dia Aquesta cookie la defineix el proveïdor Yahoo.com. Aquest coookie s'utilitza per recopilar dades sobre les preferències i el comportament dels visitants al lloc web per tal de publicar-los amb contingut i publicitat rellevants.
APIDTS persistent 1 dia Aquesta cookie la defineix el proveïdor Yahoo.com. Aquest coookie s'utilitza per recopilar dades sobre les preferències i el comportament dels visitants al lloc web per tal de publicar-los amb contingut i publicitat rellevants.
ATN persistent 2 anys La cookie la defineix atdmt.com. Les cookies emmagatzemen dades sobre el comportament de l'usuari en diversos llocs web. Les dades s’utilitzen per publicar anuncis rellevants als usuaris del lloc web.
ATN persistent 2 anys La cookie la defineix atdmt.com. Les cookies emmagatzemen dades sobre el comportament de l'usuari en diversos llocs web. Les dades s’utilitzen per publicar anuncis rellevants als usuaris del lloc web.
audience persistent 1 any El domini d’aquesta cookie és propietat de Spotxchange. Aquesta cookie s’utilitza per orientar-se i publicitar-se.
audience persistent 1 any El domini d’aquesta cookie és propietat de Spotxchange. Aquesta cookie s’utilitza per orientar-se i publicitar-se.
B persistent 1 any Aquesta cookie l’utilitza Yahoo per proporcionar anuncis
B persistent 1 any Aquesta cookie l’utilitza Yahoo per proporcionar anuncis
cc persistent 1 mes El domini d’aquesta cookie és propietat de Magnetic. S'utilitza per a la segmentació i la publicitat.
cc persistent 1 mes El domini d’aquesta cookie és propietat de Magnetic. S'utilitza per a la segmentació i la publicitat.
CMID persistent 1 any La cookie la defineix CasaleMedia. La cookie s’utilitza per recopilar informació sobre el comportament d’ús de la publicitat orientada.
CMID persistent 1 any La cookie la defineix CasaleMedia. La cookie s’utilitza per recopilar informació sobre el comportament d’ús de la publicitat orientada.
CMPRO persistent 3 mes Aquesta cookie la defineix Casalemedia i s’utilitza amb finalitats publicitàries específiques.
CMPRO persistent 3 mes Aquesta cookie la defineix Casalemedia i s’utilitza amb finalitats publicitàries específiques.
CMPS persistent 3 mes Aquesta cookie la defineix Casalemedia i s’utilitza amb finalitats publicitàries específiques.
CMPS persistent 3 mes Aquesta cookie la defineix Casalemedia i s’utilitza amb finalitats publicitàries específiques.
CMRUM3 persistent 1 any Aquesta cookie la defineix Casalemedia i s’utilitza amb finalitats publicitàries específiques.
CMRUM3 persistent 1 any Aquesta cookie la defineix Casalemedia i s’utilitza amb finalitats publicitàries específiques.
CMST persistent 1 dia La cookie la defineix CasaleMedia. La cookie s’utilitza per recopilar informació sobre el comportament d’ús de la publicitat orientada.
CMST persistent 1 dia La cookie la defineix CasaleMedia. La cookie s’utilitza per recopilar informació sobre el comportament d’ús de la publicitat orientada.
csync persistent 1 any 1 mes L’objectiu principal d’aquesta cookie és l’orientació i la publicitat. Aquesta galeta s’utilitza per mostrar anuncis rellevants basats en el moviment de l’usuari i en diverses ofertes d’anunciants per mostrar anuncis dels usuaris.
csync persistent 1 any 1 mes L’objectiu principal d’aquesta cookie és l’orientació i la publicitat. Aquesta galeta s’utilitza per mostrar anuncis rellevants basats en el moviment de l’usuari i en diverses ofertes d’anunciants per mostrar anuncis dels usuaris.
DSID persistent 1 hora Aquesta cookie està configurada per doubleclick.net. Google utilitza aquesta cookie per fer que la publicitat sigui més atractiva per als usuaris i s’emmagatzema a doubleclick.net. Conté un identificador únic xifrat.
DSID persistent 1 hora Aquesta cookie està configurada per doubleclick.net. Google utilitza aquesta cookie per fer que la publicitat sigui més atractiva per als usuaris i s’emmagatzema a doubleclick.net. Conté un identificador únic xifrat.
flashtalkingad1 persistent 2 anys Aquesta cookie la defineix el proveïdor flashtalking.com. Aquesta cookie s’utilitza per emmagatzemar els anuncis que ha vist l’usuari. Aquesta cookie ajuda a millorar la publicitat en llocs web de tercers.
flashtalkingad1 persistent 2 anys Aquesta cookie la defineix el proveïdor flashtalking.com. Aquesta cookie s’utilitza per emmagatzemar els anuncis que ha vist l’usuari. Aquesta cookie ajuda a millorar la publicitat en llocs web de tercers.
id persistent 1 any 1 mes L’objectiu principal d’aquesta cookie és l’orientació i la publicitat. S'utilitza per crear un perfil d'interès de l'usuari i mostrar anuncis rellevants al seu lloc. Aquesta galeta la defineix DoubleClick
id persistent 1 any 1 mes L’objectiu principal d’aquesta cookie és l’orientació i la publicitat. S'utilitza per crear un perfil d'interès de l'usuari i mostrar anuncis rellevants al seu lloc. Aquesta galeta la defineix DoubleClick
IDE persistent 1 any 24 dies Utilitzat per Google DoubleClick i emmagatzema informació sobre com l’usuari utilitza el lloc web i qualsevol altra publicitat abans de visitar-lo. S'utilitza per presentar als usuaris anuncis que els siguin rellevants segons el perfil d'usuari.
IDE persistent 1 any 24 dies Utilitzat per Google DoubleClick i emmagatzema informació sobre com l’usuari utilitza el lloc web i qualsevol altra publicitat abans de visitar-lo. S'utilitza per presentar als usuaris anuncis que els siguin rellevants segons el perfil d'usuari.
IDSYNC persistent 1 any Aquesta cookie s’utilitza amb finalitats publicitàries.
IDSYNC persistent 1 any Aquesta cookie s’utilitza amb finalitats publicitàries.
KADUSERCOOKIE persistent 3 mes Pubmatic.com estableix la cookie per identificar el lloc web o el dispositiu dels visitants des del qual visiten el lloc web dels socis de PubMatic.
KADUSERCOOKIE persistent 3 mes Pubmatic.com estableix la cookie per identificar el lloc web o el dispositiu dels visitants des del qual visiten el lloc web dels socis de PubMatic.
KTPCACOOKIE persistent 1 any Aquesta cookie la defineix pubmatic.com amb el propòsit de comprovar si les cookies de tercers estan habilitades al lloc web de l’usuari.
KTPCACOOKIE persistent 1 any Aquesta cookie la defineix pubmatic.com amb el propòsit de comprovar si les cookies de tercers estan habilitades al lloc web de l’usuari.
mc persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie s’associa a Quantserve per fer un seguiment anònim de com interactua un usuari amb el lloc web.
mc persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie s’associa a Quantserve per fer un seguiment anònim de com interactua un usuari amb el lloc web.
mdata persistent 1 any 1 mes El domini d’aquesta cookie és propietat del grup Media Innovation. Aquesta galeta registra un identificador únic que s’utilitza per identificar un visitant en la seva comanda de revisió per publicar-los anuncis orientats.
mdata persistent 1 any 1 mes El domini d’aquesta cookie és propietat del grup Media Innovation. Aquesta galeta registra un identificador únic que s’utilitza per identificar un visitant en la seva comanda de revisió per publicar-los anuncis orientats.
ov persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie la defineix el proveïdor mookie1.com. Aquesta cookie s’utilitza per servir l’usuari amb contingut i publicitat rellevants.
ov persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie la defineix el proveïdor mookie1.com. Aquesta cookie s’utilitza per servir l’usuari amb contingut i publicitat rellevants.
pxrc persistent 2 mes El propòsit de la cookie és identificar un visitant per publicar publicitat rellevant.
pxrc persistent 2 mes El propòsit de la cookie és identificar un visitant per publicar publicitat rellevant.
rlas3 persistent 1 any La galeta la defineix rlcdn.com. La cookie s’utilitza per publicar anuncis rellevants al visitant
rlas3 persistent 1 any La galeta la defineix rlcdn.com. La cookie s’utilitza per publicar anuncis rellevants al visitant
test_cookie persistent 15 minuts Aquesta cookie la defineix doubleclick.net. L’objectiu de la cookie és determinar si el navegador de l’usuari admet cookies.
test_cookie persistent 15 minuts Aquesta cookie la defineix doubleclick.net. L’objectiu de la cookie és determinar si el navegador de l’usuari admet cookies.
tuuid persistent 2 anys Aquesta cookie la defineix .bidswitch.net. Les cookies emmagatzemen un identificador únic per tal de determinar quins anuncis han vist els usuaris si heu visitat algun lloc web dels anunciants. La informació s’utilitza per determinar quan i amb quina freqüència els usuaris veuran un determinat bàner.
tuuid persistent 2 anys Aquesta cookie la defineix .bidswitch.net. Les cookies emmagatzemen un identificador únic per tal de determinar quins anuncis han vist els usuaris si heu visitat algun lloc web dels anunciants. La informació s’utilitza per determinar quan i amb quina freqüència els usuaris veuran un determinat bàner.
tuuid_lu persistent 2 anys Aquesta cookie la defineix .bidswitch.net. Les cookies emmagatzemen un identificador únic per tal de determinar quins anuncis han vist els usuaris si heu visitat algun lloc web dels anunciants. La informació s’utilitza per determinar quan i amb quina freqüència els usuaris veuran un determinat bàner.
tuuid_lu persistent 2 anys Aquesta cookie la defineix .bidswitch.net. Les cookies emmagatzemen un identificador únic per tal de determinar quins anuncis han vist els usuaris si heu visitat algun lloc web dels anunciants. La informació s’utilitza per determinar quan i amb quina freqüència els usuaris veuran un determinat bàner.
u2 persistent 3 mes El domini de la cookie és propietat de Sizmek. Aquesta cookie s’utilitza amb finalitats publicitàries.
u2 persistent 3 mes El domini de la cookie és propietat de Sizmek. Aquesta cookie s’utilitza amb finalitats publicitàries.
uid persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie s’utilitza per mesurar el nombre i el comportament dels visitants del lloc web de forma anònima. Les dades inclouen el nombre de visites
uid persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie s’utilitza per mesurar el nombre i el comportament dels visitants del lloc web de forma anònima. Les dades inclouen el nombre de visites
uuid persistent 3 mes Per optimitzar la rellevància de l’anunci recopilant dades de visitants de diversos llocs web
uuid persistent 3 mes Per optimitzar la rellevància de l’anunci recopilant dades de visitants de diversos llocs web
uuid2 persistent 3 mes Aquestes cookies estan configurades per AppNexus. Les cookies emmagatzemen informació que ajuda a distingir entre dispositius i navegadors. Aquesta informació que hem utilitzat per seleccionar anuncis publicats per la plataforma i avaluar el rendiment de la publicitat i atribuir el pagament d’aquests anuncis.
uuid2 persistent 3 mes Aquestes cookies estan configurades per AppNexus. Les cookies emmagatzemen informació que ajuda a distingir entre dispositius i navegadors. Aquesta informació que hem utilitzat per seleccionar anuncis publicats per la plataforma i avaluar el rendiment de la publicitat i atribuir el pagament d’aquests anuncis.
VISITOR_INFO1_LIVE persistent 5 mes 27 dies Aquesta cookie la defineix Youtube. S'utilitza per fer un seguiment de la informació dels vídeos de YouTube incrustats en un lloc web.
VISITOR_INFO1_LIVE persistent 5 mes 27 dies Aquesta cookie la defineix Youtube. S'utilitza per fer un seguiment de la informació dels vídeos de YouTube incrustats en un lloc web.
Analítiques
analitiques
Les cookies analítiques s’utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes galetes ajuden a proporcionar informació sobre mètriques sobre el nombre de visitants, el percentatge de rebots, la font del trànsit, etc.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
__gads persistent 1 any 24 dies Aquesta cookie la defineix Google i s’emmagatzema amb el nom dounleclick.com. Aquesta cookie s’utilitza per fer un seguiment de quantes vegades els usuaris veuen un anunci concret que ajuda a mesurar l’èxit de la campanya i a calcular els ingressos generats per la campanya. Aquestes cookies només es poden llegir des del domini on està configurat
__gads persistent 1 any 24 dies Aquesta cookie la defineix Google i s’emmagatzema amb el nom dounleclick.com. Aquesta cookie s’utilitza per fer un seguiment de quantes vegades els usuaris veuen un anunci concret que ajuda a mesurar l’èxit de la campanya i a calcular els ingressos generats per la campanya. Aquestes cookies només es poden llegir des del domini on està configurat
_ga persistent 2 anys Aquesta cookie és instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per calcular les dades de visitants
_ga persistent 2 anys Aquesta cookie és instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per calcular les dades de visitants
_gid persistent 1 dia Aquesta cookie és instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per emmagatzemar informació sobre com els visitants fan servir un lloc web i ajuda a crear un informe d’anàlisi de com està funcionant el lloc web. Les dades recopilades
_gid persistent 1 dia Aquesta cookie és instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per emmagatzemar informació sobre com els visitants fan servir un lloc web i ajuda a crear un informe d’anàlisi de com està funcionant el lloc web. Les dades recopilades
APID persistent 1 any Aquesta cookie s’utilitza per emmagatzemar informació sobre com es comporta un usuari en diversos llocs web. Aquesta informació s'utilitza per personalitzar els anuncis rellevants que es mostren als usuaris.
APID persistent 1 any Aquesta cookie s’utilitza per emmagatzemar informació sobre com es comporta un usuari en diversos llocs web. Aquesta informació s'utilitza per personalitzar els anuncis rellevants que es mostren als usuaris.
demdex persistent 5 mes 27 dies Aquesta galeta es defineix al domini demdex.net i l’utilitza Adobe Audience Manager per ajudar a identificar un visitant únic a tots els dominis.
demdex persistent 5 mes 27 dies Aquesta galeta es defineix al domini demdex.net i l’utilitza Adobe Audience Manager per ajudar a identificar un visitant únic a tots els dominis.
Funcionals
funcionals
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats com compartir el contingut del lloc web en les plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
lang persistent 1 any Aquesta galeta s'utilitza per emmagatzemar les preferències d'idioma d'un usuari per publicar contingut en aquest idioma emmagatzemat la propera vegada que l'usuari visiti el lloc web.
lang persistent 1 any Aquesta galeta s'utilitza per emmagatzemar les preferències d'idioma d'un usuari per publicar contingut en aquest idioma emmagatzemat la propera vegada que l'usuari visiti el lloc web.
na_id persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie està configurada per Addthis.com per permetre compartir enllaços a plataformes de xarxes socials com Facebook i Twitter
na_id persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie està configurada per Addthis.com per permetre compartir enllaços a plataformes de xarxes socials com Facebook i Twitter
na_rn persistent 1 mes Aquesta cookie s’utilitza per reconèixer el visitant en tornar a entrar. Aquesta cookie permet recopilar informació sobre el comportament de l’usuari i permet compartir funcions proporcionades per Addthis.com
na_rn persistent 1 mes Aquesta cookie s’utilitza per reconèixer el visitant en tornar a entrar. Aquesta cookie permet recopilar informació sobre el comportament de l’usuari i permet compartir funcions proporcionades per Addthis.com
na_sc_e persistent 1 mes Aquesta cookie s’utilitza per reconèixer el visitant en tornar a entrar. Aquesta cookie permet recopilar informació sobre el comportament de l’usuari i permet compartir funcions proporcionades per Addthis.com
na_sc_e persistent 1 mes Aquesta cookie s’utilitza per reconèixer el visitant en tornar a entrar. Aquesta cookie permet recopilar informació sobre el comportament de l’usuari i permet compartir funcions proporcionades per Addthis.com
na_sr persistent 1 mes Aquesta cookie la defineix Addthis.com. Aquesta cookie s’utilitza per compartir enllaços a plataformes de xarxes socials.
na_sr persistent 1 mes Aquesta cookie la defineix Addthis.com. Aquesta cookie s’utilitza per compartir enllaços a plataformes de xarxes socials.
na_srp persistent 1 minuts Aquesta cookie s’utilitza per reconèixer el visitant en tornar a entrar. Aquesta cookie permet recopilar informació sobre el comportament de l’usuari i permet compartir funcions proporcionades per Addthis.com
na_srp persistent 1 minuts Aquesta cookie s’utilitza per reconèixer el visitant en tornar a entrar. Aquesta cookie permet recopilar informació sobre el comportament de l’usuari i permet compartir funcions proporcionades per Addthis.com
na_tc persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie la defineix el proveïdor Addthis. Aquesta cookie s’utilitza per al servei de seguiment de l’ús compartit de xarxes socials.
na_tc persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie la defineix el proveïdor Addthis. Aquesta cookie s’utilitza per al servei de seguiment de l’ús compartit de xarxes socials.
ouid persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie es la que permet compartir el contingut del lloc web entre diferents llocs web de xarxes i intercanvis socials.
ouid persistent 1 any 1 mes Aquesta cookie es la que permet compartir el contingut del lloc web entre diferents llocs web de xarxes i intercanvis socials.
pid persistent 1 any 1 mes Ajuda els usuaris a identificar-los i els permet fer servir funcions relacionades amb Twitter de la pàgina web que visiten.
pid persistent 1 any 1 mes Ajuda els usuaris a identificar-los i els permet fer servir funcions relacionades amb Twitter de la pàgina web que visiten.
Rendiment
rendiment
Les galetes de rendiment s’utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d’usuari als visitants.
Cookie
Tipus
Duració
Descripció
d persistent 3 mes Aquesta cookie fa un seguiment d’informació anònima sobre l’ús que fan els visitants del lloc web.
d persistent 3 mes Aquesta cookie fa un seguiment d’informació anònima sobre l’ús que fan els visitants del lloc web.
YSC persistent sessió Aquestes cookies les defineix Youtube i s’utilitzen per fer un seguiment de les visualitzacions de vídeos incrustats.
YSC persistent sessió Aquestes cookies les defineix Youtube i s’utilitzen per fer un seguiment de les visualitzacions de vídeos incrustats.
Desa i accepta
Powered by
'); var formated_str = arr_splits[i].replace(/\surl\(\'(? !data\:)/gi, function regex_function(str) { return ' url(\'' + dir_path + '/' + str.replace(/url\(\'/gi, '').replace(/^\s+|\s+$/gm,''); }); splited_css += ""; } var td_theme_css = jQuery('link#td-theme-css'); if (td_theme_css.length) { td_theme_css.after(splited_css); } } }); } })(); | 0.46119 | curate | {"ca": 0.9690585304339803, "fr": 0.0016916310398917356, "de": 0.0007074093439547258, "pl": 0.001876172607879925, "en": 0.01974594777473626, "es": 0.004182942207732292, "la": 0.00012302771199212623, "id": 9.227078399409467e-05, "cs": 0.0004921108479685049, "pt": 0.0014148186879094516, "it": 0.00018454156798818934, "eb": 0.0004305969919724418} | https://www.diaridebadalona.com/noticia/horaris-i-serveis-especials-als-cementiris-amb-motiu-de-tots-sants/ |
mc4_ca_20230418_9_152125 | Prioritats ‹ LaVoz.cat
{mosimage}Fa uns mesos que només sentim parlar de crisi. El sistema capitalista ha fet fallida. Hi ha, fins i tot, qui agosaradament diu que s'ha de refundar un sistema que ha creat una bombolla d'irrealitat tan extrema que ha portat al final d'una cursa esbojarrada d'explotació, producció, consum i especulació.
Els que ja ho havíem avisat… no podem restar en silenci i hem de continuar avisant: revisem les nostres prioritats! Les estatals,les autonòmiques i les municipals. Quan els més febles poden quedar, massivament, al marge, s'han de reforçar, encara més, el pilars d'una societat solidària,igualitària i democràtica.
Cal prioritzar l'educació,la formació laboral, la sanitat i la prevenció, la ressolució de necessitats bàsiques per a la població amb més risc d'exclusió, la facilitat per accedir a l'habitatge digne…
En definitiva, des d'ICV-EUiA, pensem que no cal refundar un sistema que posa els diners per davant de les persones. Cal lluitar per un altre sistema possible que faci sòlid l'accés universal als drets més importants, i reforci el deure de construir-ho entre tots i totes. | 0.784184 | curate | {"ca": 0.9659192825112107, "es": 0.034080717488789235} | http://lavoz.cat/2009/04/prioritats/ |
macocu_ca_20230731_7_403622 | 07 Novembre 2018
un crit i un compromís d’una exposició imprescindible a l’Arts Santa Mònica. Joan Josep Isern explica per què és imprescindible visitar l'exposició
Fins al 25 de novembre, es pot visitar al claustre central d’Arts Santa Mònica, a Barcelona, una exposició molt especial: ’55 urnes per la llibertat’. Un títol que ens proporciona ja moltes pistes sobre el contingut de la proposta i de la idea de fons que la vertebra. Ras i curt, cinquanta-cinc artistes plàstics de procedències geogràfiques, edat i adscripcions estilístiques molt diferents han interpretat, de manera totalment desinteressada, què va significar el referèndum del primer d’octubre de l’any passat i la dura repressió policial que el va acompanyar. I sempre amb un objecte com a referència comuna: una urna de les que es van fer servir aquell dia.
‘El llibre groc’, un catàleg singular L’espai principal de l’antic convent de Santa Mònica –batejat fa dos anys amb el nom de Claustre Max Cahner en homenatge al primer titular de la Conselleria de Cultura (1980-1984)– aporta l’amplitud necessària per a una mostra d’aquestes característiques. S’acompanya amb un catàleg –titulat significativament El llibre groc– que documenta molt bé l’exposició i els seus antecedents i, a més, inclou una sèrie d’aportacions de diversos especialistes que reflexionen sobre els fets que van donar raó d’existència a l’exposició. Tal com expliquen Esteve Sabench i Fina Duran, els dos comissaris, els artistes ‘posen la seva creativitat com a crit d’alarma sobre allò que ha succeït, i fan denúncia del dèficit democràtic per a reclamar que els fets del primer d’octubre no es repeteixin mai més.’
Per la seva banda, Xavier Antich augura que algun dia s’escriurà la crònica completa de les hores que separen dos crits: el ‘Votarem! Votarem!’ del repic d’atuells de la vigília i l”Hem votat! Hem votat!’ de diumenge a la nit. Joan M. Minguet Batllori deplora que el món de la cultura s’hagi mantingut allunyat del debat i l’hagi deixat ‘en mans de polítics, economistes, periodistes i tertulians incapacitats de tot ordre’. I el fotògraf de Le Monde Jordi Bartolí, autor d’una esplèndida sèrie d’imatges que obren el recorregut de l’exposició i el catàleg, després d’haver cobert càmera en mà un munt de manifestacions unionistes i independentistes, conclou que prefereix ‘l’aire de llibertat que es respira en les estelades al vent’.
Èpica i lírica de l’1-O Quant a l’exposició de les obres –que en aquesta etapa barcelonina es completa amb un parell de vitrines en què es pot veure una selecció de cartes dels nostres presos–, se’m fa difícil de proposar una guia d’ús per al visitant. Mig centenar llarg d’obres donen joc per arribar a totes les sensibilitats i, per tant, és millor que cadascú faci la seva tria. Però per si pot interessar a ningú, diré que la meva impressió després de la visita és que la reacció dels artistes s’inscriu bàsicament en dues interpretacions de fons que, en principi, podrien semblar contradictòries, però que em sembla que poden coexistir perfectament: la que en llenguatge tradicional podríem dir-ne ‘èpica’, i la ‘lírica’.
Les propostes que basen el seu discurs en la violenta repressió policial i estatal són, indubtablement, les que connecten de manera més directa amb l’espectador. Vull dir que és molt difícil contemplar amb indiferència i sense indignar-se obres confegides amb urnes envoltades de filferros amb punxes (Miquel Arnaudiès, Jordi Isern, Christian Vila), aixafades a cops de pal de beisbol (Fran Aleu), plenes de pilotes de goma (Quim Domene), acompanyades de retrats del Borbó (Joan Fontcuberta), tancades en gàbies d’espessos barrots (Pere Bellès, Assumpció Mateu), perforades (Delphine Labedan), amb paperetes de vot triturades (Biel Barnils Carrera, Núria Batlle), partides per la meitat (Frederic Perers), cremades i fetes bocins (Claret Serrahima), travessades per una falç (Enric Pladevall), convertides en pasta de polipropilè (Servand Solanilla) o, senzillament, desaparegudes, tal com proposa Tom Carr. Obra de Pascal Comelade.
L’impacte visual d’aquestes obres és, sens dubte, força més directe i torbador que altres propostes potser més subtils però que exploren la banda lírica i simbòlica d’aquella contesa històrica. Així doncs, al costat dels detalls que he donat més amunt, a ’55 urnes per la llibertat’ podem trobar també artistes que consideren l’urna com un espai sagrat que mereix un recobriment especial (Ignasi Esteve i Bosch, Nora Arcarola, Lola Lasurt), un recinte que irradia llum o color (Gilles Olry, Fabien Boitard, Jesús Galdón, Francesca Llopis, Carme Miquel) o que irradia vida (Gerard Sala, Esteve Sabench, Antònia Ripoll, Montse Vendrell), al costat de propostes carregades de poesia textual o visual com la referència a les ‘Corrandes d’exili’ (Salvador Juanpere), l’urna amb ales que penja del sostre com si volés (Emmanuelle Jude) o l’esplèndid Republicòfon de Pascal Comelade, una urna-piano de dotze tecles amb una marca de color vermell a la tecla de la nota si.
El risc de la democràcia Suposo que si el lector ha arribat fins aquí, es deu haver fet una idea aproximada de la gran quantitat de matisos que els artistes han sabut extreure d’un objecte en principi anodí com és una urna de plàstic però a la qual les circumstàncies han carregat d’una simbologia que trigarem molts anys a oblidar.
Quan la vida pràctica de l’exposició ‘55 urnes per la llibertat‘ arribi al seu final, les obres se subhastaran i els diners que es recaptin aniran íntegrament al Comitè de Solidaritat Catalana – Catalunya Nord –promotor de la idea inicial–, tal com escau a un projecte en què tothom –artistes, dissenyadors, fotògrafs, traductors, empreses, comissaris, correctors, etc.– ha treballat sense cap interès lucratiu.
I tot plegat, amb un objectiu que no hauríem de perdre de vista i que Xevi Prat descriu molt bé quan explica les motivacions de titular Perill, risc de democràcia la seva urna transformada en un aparell d’alarma: ‘En definitiva, Perill, risc de democràcia és la denúncia d’una Espanya –malauradament– més propera a un règim postfranquista que no pas a una vertadera democràcia madura i consolidada.’
No us la perdeu, doncs. Cinquanta-cinc urnes us esperen a l’Arts Santa Mònica de Barcelona fins al diumenge 25 de novembre. | 0.895434 | curate | {"fr": 0.01564245810055866, "ca": 0.9843575418994414} | |
oscar-2301_ca_20230418_9_110970 | La web de Proyecto Luzes és la versió online d’aquesta revista de nova aparició dedicada a l’oftalmologia i amb seu a Barcelona. En el seu disseny i estructura la tasca principal ha sigut mantenir l’essència i imatge de la seva versió en paper.
Més enllà dels continguts de cada revista, la web compta amb articles inèdits, notícies i concursos de fotografia, tots ells relacionats amb el món de l’oftalmologia en països del tercer món. | 0.790153 | curate | {"ca": 1.0} | https://wordpress.barcelona/web-wordpress/proyecto-luzes/ |
racoforumsanon_ca_20220809_2_730182 | Sempre m'he preguntat com és que hi ha usuaris que es connecten tan tard al xat. Com és que us connecteu a aquestes hores al xat? No us heu de llevar d'hora? Sou aus nocturnes? Jo sóc nocturn 100 per 100, però aviat deixaré de ser-ho.
Me'n vaig a s'institut | 0.624771 | curate | {"ca": 0.8412698412698413, "en": 0.07142857142857142, "oc": 0.0873015873015873} | |
macocu_ca_20230731_4_437740 | La Botiga al Carrer omplirà el centre de Blanes de grans rebaixes el 20 d’agost.
Els carrers del centre de Blanes s'ompliran el dissabte 20 d'agost de fantàstiques ofertes i rebaixes sorprenents en una nova edició de La Botiga al Carrer, que organització l'Associació de Botiguers de Blanes Centre (ABBC) conjuntament amb l'Ajuntament de Blanes. Els botiguers trauran els seus productes al carrer en unes paradetes que estaran instal·lades de les 9h del matí a les 21 h del vespre pels carrers Raval, Ample, Mercaders, plaça Verge Maria, Muralla, Theolongo Bacchio, Tapioles i Hospital. Aprofitant el final de temporada, els comerciants rebaixaran els productes i oferiran preus molt reduïts, amb la qualitat de sempre. Es podrà comprar tant roba i calçat, com alimentació, articles de la llar, perfums i joies, entre d'altres. Serà un dia per gaudir de les compres a l'aire lliure mentre es passeja pels carrers del centre de la localitat. Tal i com passa durant tot l'any, el dia de la Botiga al Carrer algunes botigues ofereixen tickets d'una hora d'aparcament gratuït als pàrkings SABA i Brillas de Blanes. | 0.849289 | curate | {"ca": 1.0} | |
crawling-ib3_ca_20230205_0_4927 | Lago Junior, Amath Ndiaye i Javi Llabres no han entrat a la convocatòria del Reial Mallorca per jugar aquest dimarts la segona eliminatòria de la Copa del Rei a Irun contra el Real Unión, equip de Primera Federació. Són baixes per decisió tècnica, ja que l’entrenador Javier Aguirre assegurava a la roda de premsa prèvia del partit aquest dilluns que tenia a “tots els jugadors disponibles”.
Crida particularment l’atenció l’absència d’Amath, que venia de mostrar la seva millor versió als darrers partits que el Mallorca va disputar abans de l’aturada pel Mundial. Des de el seu retorn a l’equip després de recuperar-se de la lesió al peu, Amat havia jugat tots els partits possibles. Va reapareixer a la vuitena jornada de Lliga i a partir d’aquí ha tengut minuts a tots els enfrontaments tant de Lliga (7) com de Copa (1).
No tant cridanera és la absència de Lago Junior, que ja no es va vestir de curt al darrer partit amistós contra el Bolonya la setmana passada a Son Bibiloni.
Sí que han viatjat els tres porters, Rajkovic, Greif i Leo Román. Queda per veure per quin porter apostarà Aguirre per afrontar aquesta eliminatòria ara que ja els té a tots tres disponibles. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://ib3.org/amath-ndiaye-no-viatja-a-irun-per-decisio-tecnica |
macocu_ca_20230731_0_388439 | Inscripcions als Camps i Entorns d’Aprenentatge Curs 2022-2023 | 0.540637 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_18_213114 | COLLARET plata AIGUADA - Joidart
COLLARET plata AIGUADA
Ref. J3357CO039000 · Col·lecció: AIGUADA
Plata amb bany de rodi. Collaret amb cadena i motiu de tija de metall de mitja canya al centre, arran de coll. | 0.477448 | curate | {"pt": 0.26732673267326734, "en": 0.019801980198019802, "ca": 0.7128712871287128} | https://www.joidart.com/ca/collaret-plata-aiguada-J3357CO039000/ |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_91016 | Us anunciem les properes conferències de Coneguem el Món. Com sempre, un divendres de cada mes a l’auditori de la bibliotèca Can Fabra, al barri de Sant Andreu de Barcelona. 18 de gener: «l’Himalia indi en bicicleta» a càrrec del Xavi Tarafa 15 de febrer: «El Rif, tan a prop, tan descongeut…», a càrrec de l’Asmaa Aouattah 15 de març: «Laos …
Read More
AmazicsAsmaa AouattahCambodjaConferenciaconferencies de viatgesEsdevenimentsLadakhLaosMarta RamírezXavi TarafaXerradesxerrades de viatges
«A tocar del cel»
Amics i amigues, us convidem a assistir a la propera conferència de Coneguem el Món, que serà el proper divendres 19 de juny, com sempre a les 19h a l’Auditori del Centre Cultural Can Fabra (Sant Andreu, Barcelona): «A tocar del cel», descobreix el nord de la India de la mà de la Marta Ramírez «Quan em vaig plantejar quin títol posar a …
Read More
CachemiraCaixmirconferencies de viatgesEsdevenimentsIndiaKashmirLadakhMarta RamírezNord IndiaPunjabViatge IndiaXerradesxerrades de viatges
Calendari de conferències del 3er trimestre 2014-15
Amics i amigues, us anunciem el calendari de conferències del darrer trimestre del curs 2014-15. Esperem que us resultin interessants! – 24 d’abril: «Viajar y comer en la República de Corea», a càrrec de l’Esther Torres – 22 de maig: «Amar sonar Bangla, descobreix Bangladesh», a càrrec de l’Ana de la Vega – 19 de juny: » India del Nord, …
Read More
Bangladeshconferencies de viatgesCoreaEsdevenimentsGastronomiaIndiaLadakhMarta RamírezXerradesxerrades de viatges
Xerrada descobreix Ladakh, el petit Tibet de l’India
El proper divendres 25 de febrer, a les 19h al Centre Cultural Can Fabra, amb la Núria Borràs i el Lluís Bono Descobrirem Ladakh, una petita regió enclavada entre les gegantines serralades del Karakorum i de l’Himàlaia, a l’abric de les pluges monsòniques i convertida en una de les últimes terres mítiques d’Orient, a càrrec d’una parella que viatge pel … | 1 | perfect | {"ca": 0.9575694080670508, "en": 0.014143530644316397, "es": 0.00890518596123625, "pt": 0.019381875327396544} | |
mc4_ca_20230418_4_305279 | 6 de març de 2014 General
Aquests dies presente a València (Ca Revolta, dijous 6 de març) i Barcelona (CAT, divendres 7 de març), el meu llibre Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània que editem dins de la col·lecció Els Llibres de Caramella. Unes presentacions, no cal dir-ho, on em faria molta il·lusió comptar amb vosaltres.
Les dues presentacions s’acompanyaran amb una mostra de cançó improvisada a càrrec de versadors i cantadors valencians (la de València) i de l’associació Cor de Carxofa (la de Barcelona).El treball conté una aproximació multidisciplinar i apassionada a aquesta expressió cultural que trobem difosa ben bé arreu del planeta i que ha aconseguit reinventar-se —recolzada en la seua importantíssima força lúdica i comunicativa— quan semblava que la solsida de la societat tradicional de la qual formava part, l’anava a condemnar al museu de les antigalles folklòriques.
La primera part del llibre aborda l’anàlisi d’aquestes connexions —que no es limiten, òbviament, a l’àmbit mediterrani— i busca tendències generals, trets comuns, funcionalitats compartides. La segona part, per contra, més descriptiva i divulgativa, examina el fenomen cultural en la seua exuberant diversitat tot subratllant les especificitats de cada territori i posant noms i cognoms als seus protagonistes més significats.
Tot això no haguera estat possible sense la gran generositat de molts amics i amigues, companys i companyes amb qui compartim l’estima per aquesta manifestació cultural, que ens han facilitat dades, documentació i informacions valuosíssimes. I també, evidentment, els més de dos-cents mecenes que contribuïren en la campanya de micromecenatge amb què hem finançat l’edició. Sense el seu suport no ho haguérem pogut fer. Moltíssimes gràcies de tot cor.
A continuació trobareu una breu sinopsi del llibre i el llistat de presentacions tancades fins el moment.
Pensar en vers vol afegir-se a aquest moviment d’estudi i difusió del repentisme centrant la seua atenció en la seua pràctica als països de la Mediterrània i, especialment, a casa nostra: així hi tenen un espai rellevant el cant valencià, la glosa de Mallorca i Menorca, la jota de les terres de l’Ebre, els garrotins de Lleida, les nyacres i patacades de l’Empordà i les corrandes i cançons de pandero catalanes. Però també s’hi para esment en el trovo de l’Alpujarra i de Múrcia, els poetes del Genil, el chacarrà del Camp de Gibraltar, el chjama e rispondi de Còrsega, la gara poetica sarda, els poeti a braccio de l’Itàlia central, el ghana maltés, el tsàttisma de Xipre, les mandinades de Creta i el Dodecanés, els ashik turcs o el zajal del Líban i Palestina. Un recorregut per un paisatge cultural fascinant en la seua diversitat formal i en la sorprenent unitat que subjau en el fons.
El llibre s’estructura en dues parts, una primera d’anàlisi i reflexió i una segona descriptiva dels diferents gèneres de cançó improvisada que podem trobar per les riberes de la Mediterrània, i s’acompanya d’un CD amb mostres de cançó improvisada a càrrec d’alguns dels noms més emblemàtics —històrics i actuals— de cadascuna de les tradicions musicals representades. | 0.903051 | curate | {"ca": 1.0} | https://blocs.mesvilaweb.cat/frechina/?p=260410 |
mc4_ca_20230418_2_286700 | Arriba la segona quinzena d’agost, la quinzena màgica, la que temporada rere temporada ens regala episodis castellers apassionants, i amb la Bisbal del Penedès, dijous dia 15 a les 12.30h, com a punt de partida de tot. Un clàssic del calendari en una plaça exigent i on la gamma extra és habitual. L’ordre d’actuació ja se sap, després del sorteig celebrat fa uns dies a la vila penedesenca: l’obriran els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella sera segona en actuar i la Colla Joves tancarà les rondes. Com a tret de sortida els Bous de la Bisbal oferiran un castell i es decantaran pel 4de7, que només completat en una ocasió, la temporada passada.
A la Bisbal la Colla Vella dels Xiquets de Valls no descarta repetir l’actuació del passat dimecres a la Firagost, on va completar els primers 5de9f i 4de9f amb el pilar de la temporada, a més del 2de9fm. El nombre de camises que desplacin condicionarà el programa final, que voldran arrodonir amb el pilar de 7 folrat.
Els Castellers de Vilafranca reapareixen a les places després d’haver carregat el primer castell de 10 de la temporada, a Vilanova, i del breu parèntesi vacacional. Han celebrat un parell d’assajos de cara a la cita de demà on la seva actuació estarà encapçalarà per la torre de 9 emmanillada, a més dels dos castells de 9 bàsics i el pilar de 7 amb folre.
De la seva banda, la Colla Joves Xiquets de Valls apostarà per revalidar la mateixa actuació de la Firagost, és a dir, el 3 i el 4de9f i el 3de8 amb el pilar al mig. En cartera i com a tercera opció també ténen el 5de8. S’acomiadarien amb el pilar de 7 amb folre, que inclouria l’estrena d’una nova enxaneta, fet pel qual el de 8 està pràcticament descartat. | 0.897014 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.elmoncasteller.cat/la-bisbal-enceta-la-quinzena-magica/ |
mc4_ca_20230418_6_197932 | Prades | Prades recull la distinció ‘Pobles amb Encant’ en un acte a Manresa
16 de February de 2019 Prades recull la distinció ‘Pobles amb Encant’ en un acte a Manresa
Posted at 16:16h in Uncategorized by prades
El certificat de l’Agència Catalana de Turisme s’atorga a aquells pobles amb un atractiu o bellesa especial
Divendres 16 de febrer – La ciutat de Manresa ha estat l’encarregada d’acollir l’acte de lliurament dels diplomes que reconeixen a 15 municipis com a Ciutats i Viles amb Caràcter o Pobles amb Encant, marques turístiques especialitzades en turisme cultural que es promouen des de l’Agència Catalana de Turisme. La distinció de “Ciutats i Viles amb Caràcter” s’ha entregat als municipis de Manresa, Montblanc i Solsona; i dotze distintius de ‘Pobles amb Encant’ per a Beget, Calella de Palafrugell, Castellar de n’Hug, Montsonís, Mura, Pals, Peratallada, Prades, Rupit, Santa Pau, Siurana i Taüll.
L’entrega d’aquests distintius ha estat presidida per la Consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, acompanyada del director de l’Agència Catalana de Turisme, David Font. L’acte, que s’ha dut a terme a la Sala Gòtica de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa (altrament coneguda com la Seu), ha comptat amb la presència d’una seixantena de persones entre alcaldes, regidors i tècnics dels municipis que s’hi han distingit.
Segell Pobles amb Encant
Pobles amb Encant, entès aquest com un atractiu o bellesa especial que captiva i enamora el visitant, està adreçada a pobles de menys de 2.500 habitants amb una conjunció d’aspectes i elements arquitectònics, urbanístics, patrimonials, mediambientals i turístics que contribueixen a aquesta bellesa.
Prades, un espai natural impressionant
A Prades destaquen els diferents elements patrimonials que la fan tan singular amb vestigis d’un passat medieval a més del color rogenc de la pedra amb la qual molts dels seus edificis han estat construïts i que li dóna el sobrenom de Vila Vermella. El poble conserva restes d’un castell i restes de muralla medieval, dels quals destaca una torre quadrada, els portals i un arc gòtic. La Vila va ser catalogada com a Bé d’Interès Cultural l’any 1993, pel seu conjunt Històric i va obtenir el distintiu de 3 Flors d’Honor de les Viles Florides així com el Segell de Turisme Familiar el 2014. També cal destacar l’entorn natural ja que quasi la totalitat del terme de Prades es veu afectat pel PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural). | 0.891079 | curate | {"ca": 0.9823625922887613, "en": 0.01763740771123872} | https://www.prades.cat/en/uncategorized/prades-recull-la-distincio-pobles-amb-encant-en-un-acte-a-manresa/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_397210 | Cupatges utilitza cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, mostrar publicitat adaptada als vostres interessos i recollir dades amb l'objectiu d'analitzar l'audiència amb eines genèriques. Si continueu navegant pel web, entendrem que accepteu la nostra política de cookies. Accepto
Menú de navegació
Portada
Fotos
Opinió
Seccions
Els vins de la setmana
Receptes de cuina
Actualitat
Mercats
Entrevistes
Cellers
Vins
Vídeos
Per aprendre'n
Gastronomia
Enoturisme
Opinió
Llibres
Vi destacat
Denominacions d'Origen
Vi i tecnologia
Reportatges
Fires
Espai Nutrició
Sorteigs
NacióDigital Labs&Data
Especials
Formació
lectura obligatòria
has de saber!
PROPERES ACTIVITATS
GALERIES D'IMATGES
Sortejos
Restaurants
Destacat Cupatges!
Verema
Vídeos
Restaurants guanyadors del Cartaví
Receptes de cuina fàcils maridades amb un vi
AGENDA
Ofertes de feina!
Edicions Temàtiques
NacióDigital
Canal Digital
NacióMuntanya
NacióFotos
Catorze.cat
Ecodiari
Cupatges
NacióMotor
NacióCastells
La Flama
Labs&Data
Edicions Territorials
Osona.com
NacióRipollès
NacióGarrotxa
NacióTarragona
NacióReus
Aguaita
NacióGirona
Pallars Digital
NacióLleida
NacióManresa
NacióSabadell
La Torre del Palau
NacióGranollers
NacióBaixMontseny
NacióSolsona
NacióBerguedà
NacióSitges
NacióCerdanya
NacióBaixPenedès
Informació corporativa
Audiència OJD
Publicitat
Contacte
Butlletí
Condicions / Avís legal
Accés d'usuaris
Divendres 9 de desembre de 2022
ACCEDEIX REGISTRA'T
Portada
Actualitat
Vins
Cellers
Opinió
Entrevistes
Reportatges
Gastronomia
El Cava potencia en un 25% els efectes beneficiosos de la Dieta Mediterrània
El Cava és considerat un aliment i el seu consum moderat contribueix a potenciar en un 25% els aspectes beneficiosos d'una dieta sana i saludable
Els majors de 40 anys podrien obtenir beneficis d'un consum moderat de vi
Cupatges | 23/10/2022 a les 17:34h
Afegeix un comentari
Especial: has de saber!
Arxivat a: Espai Nutrició, Dieta Mediterrània, Cava
Pixabay
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va constatar, en el seu informe de maig 2018, els múltiples beneficis que aquest model d'alimentació i estil de vida té per a la salut. Fins al punt que està directament associat amb una menor taxa de mortalitat gràcies als seus efectes en la prevenció de malalties cardiovasculars, malalties cognitives, diabetis tipus 2 i càncer, entre altres.
El Cava és el vi espumós elaborat seguint el mètode tradicional amb segona fermentació en ampolla i són nombrosos els estudis que han demostrat els seus efectes protectors, fins i tot, alguna característica addicional en estar més temps en contacte amb els llevats.
El vi i el Cava, a més dels seus continguts en alcohol, tenen altres components bioactius, que els hi donen unes característiques especials i que els diferencien d'altres tipus de begudes. El seu consum ha de considerar-se en el context d'un patró de consum, dels hàbits alimentaris i l'estil de vida, ja que els efectes poden ser diferents si es consumeix només o amb els menjars o com un component d'una dieta saludable com la mediterrània.
El Dr. Ramon Estruch, president de FIVIN, explica que “els estudis epidemiològics han constatat que l'efecte del consum de begudes alcohòliques sobre la salut segueix una corba en “J” o en “O”. Això indica que la clau està en la moderació”.
Es considera consum moderat saludable la ingesta de fins a un màxim de 2 - 3 copes de cava (vi) al dia per als homes i un màxim d'1 – 2 copes al dia per a les dones, sempre amb els menjars (www.lacienciadelvino.com).
Evidència científica
Segons estudis i recerques científiques, el Cava té propietats beneficioses per a la nostra salut si es consumeix amb moderació, gràcies a compostos naturals com el resveratrol. Per exemple, a principis de 2021, investigadors d'universitats nord-americanes tan prestigioses com Harvard i Nova Orleans van publicar en la revista Maig Clinic Proceedings un estudi on es va observar que els qui bevien en els menjars vi o cava d’una manera baixa o moderada, però de forma més regular, almenys tres vegades per setmana, tenien un menor risc de morir.
La Universitat de Glasgow va publicar, igualment, l'any passat a la revista BMC Medicina un estudi que mostrava que no sols importa quant es begui, sinó també com es consumeix, per exemple, en els menjars. Aquests tenien un risc de morir i sofrir malalties cardiovasculars greus més baixes que aquells que preferien altres begudes o no acompanyaven el seu consum amb menjar.
El Cava eleva l’experiència gastronòmica
El Cava manté un indiscutible vincle amb la gastronomia, sent un dels productes que s’identifica com a part del nostre país i icona en molts dels moments més importants de la nostra història. El Cava és qualitat i tradició amb narrativa pròpia: des de la vinya a la copa i, en aquest camí, preserva els valors de salut, de sostenibilitat i de la qualitat del producte lligat al territori. Al nostre patrimoni cultural.
L'excel·lència del Cava ve marcada pel seu origen i per la garantia de qualitat a partir d'un procés d'elaboració exigent, la traçabilitat de la qual és imperiosa. La protecció del seu territori es tradueix en un estricte compromís amb la sostenibilitat, un esforç del qual fan part les seves més de 300 cellers associats. A partir de 2025 la categoria de Guarda Superior serà 100% orgànica, posicionant-se com una categoria diferenciadora en el mercat.
La versatilitat única del Cava ens ajuda a potenciar els sabors, les aromes i les textures, elevant encara més la qualitat de cada experiència gastronòmica.
Referències:
1. Satué-Gracia MT, Andrés-Lacueva C, Lamuela-Raventós RM, Frankel EN. Spanish sparkling wines (Cavas) as inhibitors of in vitro human low-density lipoprotein oxidation. J Agric Food Chem. 1999;47:2198-202.
2. Vazquez-Agell M, Sacanella E, Tobías E, et al. Inflammatory Markers of Atherosclerosis Are Decreased after Moderate Consumption of Cava (Sparkling Wine) in Men with Low Cardiovascular Risk. J Nutr.2007; 137: 2279–2284.
3. David Vauzour, Emily J. Houseman, Trevor W. George, Giulia Corona, Roselyne Garnotel, Kim G. Jackson, Christelle Sellier, Philippe Gillery, Orla B. Kennedy, Julie A. Lovegrove and Jeremy P. E. Spencer. Moderate Champagne consumption promotes an acute improvement in acute endothelial-independent vascular function in healthy human volunteers. Br J Nutr. (2010), 103, 1168–1178. doi:10.1017/S0007114509992959
4. Corona G, Vauzour D, Hercelin J, Williams CM, Spencer JP. Phenolic intake, delivered via moderate champagne wine consumption, improves spatial working memory via the modulation of hippocampal and cortical protein expression/activation. Antioxid Redox Signal. 2013;19:1676-1689.
5. Rudolph Schutte, Maria Papageorgiou, Mohammad Najlah, Hugo W Huisman, Cristian Ricci, Jufen Zhang, Nicky Milner, Aletta E Schutte. Drink types unmask the health risks associated with alcohol intake - Prospective evidence from the general population. Clin Nutr. 2020 Feb 15. pii: S0261-5614(20)30057-1. doi: 10.1016/j.clnu.2020.02.009
6. Jani BD, McQueenie R, Nicholl BI, Field R, Hanlon P, Gallacher KI, Mair FS, Lewsey J. Association between patterns of alcohol consumption (beverage type, frequency and consumption with food) and risk of adverse health outcomes: a prospective cohort study. BMC Med. 2021 Jan 12;19(1):8. doi: 10.1186/s12916-020-01878-2.
7. Ma H, Li X, Zhou T, Sun D, Shai I, Heianza Y, Rimm EB, Manson JE, Qi L. Alcohol Consumption Levels as Compared With Drinking Habits in Predicting All-Cause Mortality and Cause-Specific Mortality in Current Drinkers. Mayo Clin Proc. 2021 Jul;96(7):1758- 1769. doi: 10.1016/j.mayocp.2021.02.011.
Contingut relacionat
Els majors de 40 anys podrien obtenir beneficis d'un consum moderat de vi
08/08/2022
Els efectes antioxidants i antiinflamatoris del consum moderat de vi i cava
18/11/2021
El ministeri de Sanitat proposa treure el vi dels menús dels restaurants
1 comentari
27/04/2022
Les coccions llargues i la ceba al sofregit potencien els antioxidants beneficiosos per la salut
31/05/2017
El Congrés Internacional Dieta Mediterrània se celebrarà el 27 i 28 d'abril a Alimentaria
30/03/2016
També us pot interessar
Pixabay
5 vins catalans entre els 50 millors de l'Estat segons la crítica
2 comentaris
La Guia espanyola "Akatavino" ha destacat alguns vins catalans com els més ben puntuats del 2022
MiM Eivissa | Majestic
Leo Messi fitxa a un reconegut cuiner català per als seus restaurants
3 comentaris
El xef Nandu Jubany s'alia amb el futbolista per portar la gastronomia d'algun dels seus hotels
Un escumós català, el millor de l'Estat segons els anglesos
2 comentaris
Ca N'Estella torna a guanyar un "Platinum" als concursos anglesos Decanter amb el Rabetllat i Vidal Gran Reserva Xarel·lo
FES EL TEU COMENTARI
Nom
Títol
Comentari
Comprovació: escriu l'any actual, amb 4 xifres
D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Vi destacat
Nou Gran Reserva d'Ars Collecta en homenatge al creador del cava
Codorníu homenatja el seu creador, Josep Raventós Fatjó, en commemoració dels 150 anys del primer cava
Altres vins
En portada
"El millor restaurant en una cava al Penedès", a Joc de Cartes | Tv3
Joc de Cartes des de dins
1 comentari
Toni de la Rosa, de Torelló, ens escriu un article d'opinió després de concursar a Joc de Cartes
Sis grans vins «qualificats» de la DO Penedès que has de conèixer
Us proposem un Vi de Finca Qualificada, dos Grans Vins de Mas, dos Vins de Mas i un Vi de Zona de la DO Penedès
Al showroom de 'La Guia' de Barcelona van assistir més de 1.000 professionals
Per primera vegada la festa del vi català de «La Guia» aterra a Tarragona
Uns 40 cellers presentarán els millors vins de 'La Guia' a Tarragona el pròxim dilluns dia 12 de desembre
Director: Sergi Cortés
Publicitat: Sergi Cortés
Comptabilitat: Núria Andreu
Col·laboradors: Jordi Bes, Ruth Troyano, Xavier Ayala, Lourdes López, SIgrid Guillem, Joan Nebot, Carme Gasull, Laura Conde, Xavi Bassa. | 0.554408 | curate | {"ca": 0.7095384615384616, "es": 0.04758974358974359, "it": 0.022256410256410255, "en": 0.18697435897435896, "fr": 0.004820512820512821, "eo": 0.0036923076923076922, "de": 0.017333333333333333, "sv": 0.0011282051282051281, "cs": 0.0012307692307692308, "ru": 0.0029743589743589744, "da": 0.002461538461538461} | https://www.naciodigital.cat/cupatges/noticia/7802/cava-potencia-25-efectes-beneficiosos-dieta-mediterrania |
crawling-populars_ca_20200525_32_663 | Al web de l'Oficina Local de l'Habitatge de Badalona (hi podeu accedir a través de l'enllaç directe dins d'aquesta pàgina) hi ha la informació detallada dels serveis que s'ofereixen per accedir a un habitatge digne a Badalona.
També podeu veure informació resumida a l'apartat específic de l'Oficina Local de l'Habitatge dins d'aquest web.
Ajuntament de Badalona Plaça de la Vila 1 :: Centraleta: 93 483 26 00 :: CIF: P0801500J :: [email protected] | 0.784689 | curate | {"ca": 1.0} | : /portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=habitatge |
macocu_ca_20230731_10_453942 | Sciència.cat DB
El tresorer del rei, Pere Desvall, paga a Dalmau Sesplanes («Planes») 2.000 sous barcelonesos dels 12.000 que li són deguts per l'elaboració d'una obra d'astrologia/astronomia per al rei.
«Ítem, done a·n Dalmau Planes, de casa del senyor rey, en paga d'aquells .XII. mille sol. barchlns. qui li eren deguts, ab letra del senyor rey dada en Barchelona a .IX. dies del mes de noembre de l'any .M.CCC.LXXV., en remuneració dels treballs per ell sostenguts en .Ia. obra d'estrologia que, per servey del dit senyor, fa, los quals li són assignats per lo dit senyor sobre la terça part de la moneda a mans mies pervenidora de les composicions faedores sobre qualssevol crims e negocis en Cathalunya provinents, segons que en la dita letra se conté, e·l dors de la qual foren escrits per abatuts per mà del notari qui l'àpocha féu, que cobre – .II. mille sol. bar. [Marg. esq. :] Àpocha en la qual és inserta la letra debitòria, e contén-s'i que foren abatuts». | 0.684935 | curate | {"ca": 0.9551148225469729, "fr": 0.020876826722338204, "en": 0.009394572025052192, "pt": 0.008350730688935281, "hr": 0.006263048016701462} | |
mc4_ca_20230418_13_607041 | 1arte.com - Concursos -> Logotipos -> CONCURS DEL DISSENY DEL LOGOTIP DEL CENTENARI DE LA TAXONERA
Concursos Logotipos Octubre de 2014
CONCURS DEL DISSENY DEL LOGOTIP DEL CENTENARI DE LA TAXONERA
L’objecte del concurs és la creació del logotip que haurà de conformar la identitat dels actes de celebració del CENTENARI DE LA TAXONERA , barri del districte d’Horta – Guinardó de Barcelona, que el proper 2015 celebrarà els 100 anys d’inici de la seva construcció.
El logotip haurà de ser original i inèdit i no podrà haver estat premiat en un altre concurs.
Podrà participar en aquest concurs tota persona física o jurídica sense cap altra limitació que les contingudes en aquestes bases. Cada concursant podrà presentar tantes propostes com cregui convenient, així com diverses variacions d’una mateixa proposta.
3. FORMAT I TÈCNICA
Els treballs es presentaran en format JPG, GIF o PNG.
Així mateix hauran d’incloure una versió a color i un altre en blanc/negre o escala de grisos. El disseny del logotip haurà de permetre l’adaptació a qualsevol format i haurà de tenir la resolució i característiques necessàries per a aquesta finalitat.
La data límit de presentació serà el dia 31 d’octubre de 2014 a les 23.59 hora de Barcelona (Espanya).
Cada treball, que inclourà una sola proposta, es farà arribar per correu electrònic a l’adreça [email protected] amb les següents característiques:
Assumpte: Concurs logotip - "Títol de la proposta o pseudònim”.
- Proposta de logotip en color en format JPG, GIF o PNG.
- Proposta de logotip en blanc i negre en format JPG, GIF o PNG.
- Arxiu de text (.doc ó .txt) que contingui les dades personals del participant (nom, cognoms, telèfon i adreça electrònica).
- Un manual bàsic d’ús del logotip que expliqui breument aspectes com tipografies, colors (PANTONE), números en CMYK i en RGB, etc.
Cada participant tramitarà cadascuna de les propostes de logotip de manera independent, incloent-hi les variacions que es realitzin d’una mateixa proposta, aportant-se per separat la documentació sol·licitada.
Els documents adjunts han d’anomenar-se amb el títol de la proposta o amb el pseudònim de l’autor. El pseudònim de l’autor no s’ha de relacionar en cap cas amb ell.
La falta de presentació de qualsevol dels documents exigits per al concurs serà, per sí mateixa, causa d’exclusió de la mateixa, excepte quan, a judici del jurat, es consideri esmenable.
L’organització del concurs es reserva el dret d’ampliar el termini de presentació de les propostes si ho considera oportú.
El jurat estarà format per 5 persones: Dos representants de la Comissió del Centenari de la Taxonera, un representant del Centre Cívic de la Teixonera, un representant de l’Associació de Festes de la Taxonera i un representant de l’Ajuntament de Barcelona - Districte d’Horta - Guinardó.
La proposta amb més vots serà la guanyadora del concurs.
El premi consistirà en l’entrega d’una tauleta tàctil per a la proposta guanyadora. El premi en cap cas serà bescanviable per a un altre premi.
La designació del logotip guanyador restarà vinculat com logotip oficial del CENTENARI DE LA TAXONERA.
El logotip que resulti guanyador passarà a ser propietat exclusiva i permanent de l'Associació de celebració del Centenari de la Taxonera, podent ser reproduït i utilitzat en la forma que estimi convenient i sense pagament, ni cap altre tipus de contraprestació, a l’autor de l’obra.
El 4 de novembre del 2014, es donarà a conèixer la proposta guanyadora.
Entre el 4 i el 6 de novembre es comunicarà el resultat del concurs a tots els participants. En el supòsit que, transcorreguts 15 dies naturals des de la notificació al guanyador, no es rebi resposta del guanyador, es considerarà que ha renunciat al premi i s’atorgarà el referit premi al següent logotip amb més vots.
El premi és lliurarà un cop confirmat el guanyador en un acte a concretar.
La proposta guanyadora i el conjunt d’obres seleccionades seran exposades del 2 al 19 de desembre al Centre Cívic Teixonera.
La proposta guanyadora i el nom del guanyador seran publicats a la pàgina web que es farà pel centenari.
Una vegada escollit el logotip, el guanyador haurà d’entregar a la Comissió del Centenari de la Taxonera els arxius originals utilitzats, en format vectorial (AI, EPS, etc.) a la màxima resolució.
La propietat intel·lectual del treball seleccionat serà del seu autor qui cedirà en exclusiva i sense limitació temporal, els drets de publicació i difusió per qualsevol procediment o modalitat a la Comissió del Centenari de la Taxonera que serà la propietària del disseny. Al mateix temps, la Comissió del Centenari de la Taxonera es reserva el dret de realitzar les modificacions necessàries en el logotip guanyador per poder fer un bon ús del mateix. Per tant, el guanyador del concurs renuncia automàticament a tots els drets de propietat intel·lectual sobre el logotip i cedeix els drets de manipulació, edició, exposició i reproducció.
El guanyador es farà responsable en front a reclamacions que puguin sorgir de qualsevol naturalesa o que tercers poguessin fer al respecte a l’originalitat, semblança o còpies parcials dels treballs presentats.
La participació en el concurs implica necessàriament el coneixement i l’acceptació de tots i cadascun dels punts de les seves bases. El Jurat tindrà potestat per la interpretació d’aquestes bases així com per a declarar desert el premi. | 0.814153 | curate | {"es": 0.03539988761940438, "fr": 0.011238059561715677, "ca": 0.9389398763813448, "cs": 0.00037460198539052256, "en": 0.0029968158831241805, "it": 0.011050758569020417} | http://www.1arte.com/showconcurso.php?estilo=&concurso=14617 |
mc4_ca_20230418_2_160713 | Món empresarial vs. Àsia: entrevista a Marc Borrell | Blog d'Estudis de l'Àsia Oriental
De tota manera, abans de començar amb l’entrevista, m’agradaria fer-vos una breu introducció sobre aquesta empresa. BORSUB International neix al 1998 amb una clara vocació internacional, inherent a la seva pròpia activitat. De fet, la seva missió és millorar la competitivitat dels seus clients en un món cada cop més globalitzat, oferint alternatives de creixement que s’adaptin als continus canvis del mercat global. Avui per avui, el seu objectiu no és altra que acostar els seus clients als mercats de destí per afavorir el desenvolupament de nous productes, serveis i oportunitats de negoci. Per poder assolir això disposa d’estructures paral·leles a Espanya, Xile, Rússia, Xina i Vietnam, que treballen de forma integrada. L’estructura de BORSUB International està formada per professionals occidentals i asiàtics, amb una àmplia experiència en comerç exterior i el món de l’empresa, oferint serveis tan diversos com: diagnosi empresarial, estudis de mercat, definició de fórmules d’entrada i recerca de socis estratègics, elaboració del pla de negoci, suport a la implantació, gestió de producció i compres, missions comercials i serveis de traducció i interpretació.
Un cop situats, a partir d’aquí, comencem ja amb l’entrevista, que centrarem sobretot en les filials asiàtiques:
S – Tenint en compte que al mercat espanyol les empreses van estar molt anys abocades cap al mercat nacional, com va començar aquesta aventura empresarial?. D’on va sortir la idea de crear una empresa com BORSUB International?.
R – Va ser arrel del meu segon viatge a la Xina, al 1998. Un viatge que va començar al Pakistán i que va acabar a Pekín, després de travessar el Karakorum, la Regió Autònoma dels Uigurs i Mongòlia Interior. M’havia reservat tres dies a Pekín per a prospeccionar el mercat del vi i cava a la Xina, amb el somni de vendre els productes de la meva família, que té bodega al Penedès. Vaig fer un contacte xinès que, a priori, era molt bo (després es va demostrar que no), i vaig decidir, a la tornada, deixar la feina i muntar un negoci comercial Espanya – Xina, que amb els anys va acabar com a empresa de serveis d’internacionalització.
S – Per què vàreu escollir països com la Xina i el Vietnam per expandir-vos a nivell internacional?.
R – Per nosaltres és evident des de fa anys que la Xina és el mercat del futur. En tots aquests anys l’experiència no ha fet més que confirmar-nos-ho. Pel què fa a Vietnam, sobre l’any 2007 la pujada de costos a la Xina va fer que moltes empreses que fabricaven allà es plantegessin buscar països més competitius en cost, i el candidat més clar era Vietnam, entre altres coses, per la seva proximitat a la Xina. Tanmateix, Vietnam té un mercat intern de 85 milions de persones, i unes taxes de creixement molt altes i mantingudes al llarg dels últims anys.
S – En general, quines avantatges/inconvenients ha comportat a la vostra empresa la internacionalització, sobretot sent una empresa de serveis?.
R – De fet la nostra empresa és, per concepte, internacional. El nostre valor afegit i que ens diferencia i ens fa competitius és dominar, entendre i estar presents als mercats que oferim com a destí als nostres clients. Així doncs, si no tenim una oficina o una filial a un país, no oferim serveis en aquest país. Per què hem passat d’estar presents només a la Xina a estar presents a Vietnam, Xile i Rússia? Cas de Vietnam a part, que “el vam anar a buscar”, Xile i Rússia han estat la conseqüència d’haver trobat determinades persones, que s’han convertit en els nostres socis. És clar que ens interessaven els països, però la nostra política és no iniciar una aventura si no és amb algú en qui confiem cegament, tant a nivell personal com professional. Els negocis depenen de les persones, i l’important és triar-les bé. Si no hi ha un bon company de viatge, preferim quedar-nos a casa…
Com a anècdota, el soci xilè el vam conèixer a Vietnam, i el soci rus el vam conèixer a la Xina!
S – Durant el procés de creació de les vostres filials, i donat el teu càrrec, entenc que has viatjat sovint a Àsia. Em podries explicar alguna anècdota?.
R – Una empresa xinesa del sector de la construcció, que coneixíem de Beijing, va muntar una filial a Guinea, on va a començar a fer projectes diversos de construcció. Amb aquesta empresa teníem una llarga relació d’amistat i confiança mútua. De seguida va veure la necessitat de comprar alguns materials a Europa per les seves obres africanes, i ens ho va encarregar a nosaltres. Va voler que els integréssim totes les compres. Hi havia certa pressa, s’havien de fer pagaments per avançat i les quantitats eren molt importants (parlem de l’ordre de milions d’euros). L’empresa xinesa ens va avançar els diners al nostre compte corrent, sense signar cap contracte. Mai ens havia passat una cosa així. Qui fia tants diners a un tercer sense assegurar-se legalment l’operació?. La relació personal, la confiança és quelcom molt important pels asiàtics, arribant a estar per sobre de la llei a l’hora de prendre decisions. Arribar a aquest punt, però, no és tasca fàcil.
S – I ara, centrant-nos més en la part econòmica, en una crisi global com la què estem vivint, com creus que està afectant a la Xina aquesta situació?. I al Vietnam?.
R – La meva opinió és que és difícil que la Xina tremoli. Per molts problemes que tinguin (socials, corrupció, medi ambientals, bombolla immobiliària, etc…) és una economia sòlida, molt potent, i dirigida per gent molt preparada. Els números estan a la vista. Mentre l’economia mundial es parava, ells han seguit creixent a nivells estratosfèrics. A més, la Xina és molt homogènia (des d’un punt de vista tant racial, com lingüístic/cultural, com espiritual…). Això és un gran avantatge competitiu. Si li sumes les ganes que tenen d‘enriquir-se, que es tradueix en productivitat, tenim un país que és imparable. A més, jo sempre pregunto als xinesos si estan contents amb el seu país, i puc dir que gairebé tots ho estan. La raó és que cadascú, al seu nivell, veu que la seva situació personal millora any rere any.
Vietnam és un país amb una trajectòria paral·lela a la Xina (dictadura comunista de més de 40 anys, obertura econòmica posterior, entrada a l’OMC, sistema actual “d’economia socialista de mercat”). Però no s’ha desenvolupat com la xinesa. Va bastant enrere. El seu mercat intern encara no és important per a productes estrangers, la seva indústria es basa en quatre o cinc sectors (confecció, mobles, sabates, agropecuari…) però encara no ha desenvolupat una indústria de primeres matèries per abastir-les, amb la qual cosa depèn bastant de les importacions de la Xina. Hi ha bones oportunitats, especialment si un es planteja produir-hi en plan “maquila”, i també en el sector d’infraestructures ja que al ser un país en vies de desenvolupament preferent té molts ajuts d’organismes multilaterals (Banc Mundial, BAD, etc…) i estan construint aeroports, ports, metros i carreteres. De fet ja hi ha algunes enginyeries espanyoles treballant-hi.
S – Els hi està afectant en major o menor proporció que a Europa?. Per què penses que és així?.
R – La crisi actual és bàsicament financera. Aquests països estan al marge del sistema financer internacional. Tot i que dins de la mateixa Xina pateixen també una bombolla immobiliària que s’ha alimentat en el crèdit fàcil, entre altres factors, la banca a la Xina és un sector amb poca permeabilitat a nivell internacional. Evidentment els ha afectat la baixada de la demanda internacional, però just ha coincidit en un moment en què el seu mercat intern s’ha començat a disparar, i és per això que la seva economia s’ha ressentit menys. Tenen un mercat intern de centenars de milions de persones!.
S – Diuen que “la Xina és la fàbrica del món i de les oportunitats de negoci”. Ho creus realment així?. En cas afirmatiu, ho continua sent, tot i aquesta situació de crisi mundial?.
R – De moment segueix sent la fàbrica del món. I ho seguirà sent, però ja estem veient un gir estratègic… Com em va dir una vegada un empresari xinès, els xinesos “no volen fabricar-nos calçotets”, sino cotxes, satèl·lits, fàrmacs i altres productes de tecnologia i valor afegit. El tèxtil barat ja s’està anant cap a Vietnam i més enllà (Laos, Cambodja).
No veig la Xina com “el país de les grans oportunitats de negoci”, ja que n’hi ha tantes com difícil és dur-les a terme. És un país molt complex, difícil pels estrangers. En el fons és molt tancat, i competim amb empresaris xinesos molt bons, amb els seus contactes i coneixement profund del terreny. S’ha d’afegir que Xina no és un gran mercat. És un conjunt de molts mercats petits.
En termes generals considero que serà el millor mercat mundial per a gairebé tot. Si jo tingués un producte diferenciat, amb valor afegit, no fàcilment copiable, em plantejaria seriosament desembarcar a la Xina (hi ha mil fórmules, s’ha de triar la més adient), però pensant que és una carrera de fons, on hauré de posar-hi recursos i on el retorn de la inversió vindrà a mig/llarg termini.
S – També es diu darrerament que “Vietnam està desbancant a la Xina en molts aspectes a l’hora de fer negocis”. Hi estàs d’acord?. Per què?.
R – Vietnam ve al darrera de la Xina, i la substituirà com a país de producció de baix cost, en alguns sectors. De fet, moltes empreses xineses estan deslocalitzant la seva fàbrica al nord de Vietnam. A nivell de vendre-hi la cosa potser anirà una mica més lenta. El mercat potencial és significatiu (85 milions de persones), però el nivell de renda és encara baix. Veig a la Xina amb molta força, i a Vietnam li costa anar guanyant-li terreny.
L’economia de Vietnam s’ha desenvolupat ràpid des que va implantar la seva política d’obertura i reforma al 1986 (“doi moi”). De tota manera té problemes estructurals importants en la seva economia que impediran el desenvolupament si no s’ataquen de forma efectiva. La reforma del sector públic i del sector financer, o la reestructuració del règim comercial i d’inversió, juntament amb la introducció de més transparència en els procediments administratius i legals són fonamentals si volen desenvolupar-se ràpid.
S – Consideres que les empreses espanyoles seguiran invertint, venent, comprant a Àsia com fins ara?. I en els propers anys?.
R – És una de les conseqüències bones d’aquesta crisi. Sí o sí, les empreses espanyoles han de sortir a l’exterior. De fet ja ho estant fent. Pura supervivència. S’ha acabat quedar-nos a prendre el sol a la pell de toro, conformats amb el mercat local, ja ens estem acostumant a viatjar a l’estranger i dintre de poc formarà part de la cultura empresarial. Àsia és el futur, cap on es desplaça en centre de gravetat de l’economia mundial, i segur que allà cada vegada veurem més empreses espanyoles.
S – Quins consells li donaries a un empresari que vol obrir mercat al Sud-est asiàtic?.
R – Els mateixos que amb qualsevol altre mercat. El més important és conèixer el mercat abans de començar a prendre decisions. Cal viatjar-hi moltes vegades. La creença de què la internacionalització passa per participar en una missió comercial que em posarà en contacte amb “el meu distribuïdor” és un error. Si ja és difícil vendre a Espanya, imagina’t en un mercat nou i llunyà!.
S – Hi ha algun sector al Sud-est asiàtic que avui per avui encara no s’hagi explotat o tingui més oportunitats de negoci que d’altres?.
R – Infraestructures i medi ambient (tractament de residus, energies renovables, etc…), són dos sectors especialment interessants. En medi ambient, a més, Espanya és una potència mundial. Però també tenim sectors més tradicionals amb possibilitats (veiem el cas de Zara o Mango, que han convertit la Xina en un dels seus principals mercats i també estan a Vietnam i d’altres països de la zona). Els béns d’equip són un altre sector interessant doncs el desenvolupament industrial dels països de la zona demanda maquinària de tota mena. Alemanys, italians, nord-americans, japonesos… ja fa anys que hi venen.
S – A nivell més cultural, consideres que les diferències culturals entre els empresaris xinesos/vietnamites i els europeus dificulta/facilita els negocis?. En quin sentit?.
R – Les diferències culturals són una barrera molt important. Cal fer-ho bé. L’experiència és un grau. Recolza’t en gent que ja tingui aquest coneixement del terreny. Associa’t amb qui et pugui fer saltar aquestes barreres. Entendre un país i una cultura asiàtica és molt difícil.
S – Pel què fa a l’idioma, penses que és fàcil la comunicació? Consideres que, a l’hora de fer negocis, n’hi ha prou amb l’anglès?. O tenir nocions de l’idioma local (xinès o vietnamita) facilita una mica les coses?.
R – L’anglès no és suficient. Cal sempre anar amb un (bon) intèrpret. Jo no aspiraria a parlar l’idioma local perquè és molt difícil aprendre’l, però tenir unes nocions bàsiques poden ajudar a quedar molt bé. En la cultura asiàtica aquests detalls (mostrar interès per la cultura local, molestar-se en aprendre l’idioma encara que siguin quatre paraules) tenen molt valor, i poden ajudar a consolidar les relacions.
S – Creus que la formació especialitzada, en cultura/negocis/economia d’Àsia Oriental, és important per treballar en aquests mercats?.
R – Evidentment quant més sàpigues del país allà on vas, millor. I tenint en compte la llunyania de la cultura asiàtica, en aquest cas una formació especialitzada por ser més valuosa que si es tracta, per exemple, de països americans.
S – Segons la teva opinió, quins coneixements/requisits hauria de complir un professional per poder treballar al Sud-est asiàtic de manera “òptima”?.
R –1) Esperit emprenedor i en certa manera aventurer. 2) Respecte i interès per altres cultures. Faig èmfasi en la paraula “respecte”. El respecte no és una actitud sinò un sentiment. Si respectes als xinesos, per dir algú, potser faràs negocis amb ells, però si no els respectes de ben segur que no en faràs, o si en fas no serà de forma satisfactòria. 3) Coneixement del terreny: Això implica experiència prèvia en el país. Desitjable 4) Coneixement de l’idioma: això et posiciona en un altre nivell. Et canvia la vida. No és imprescindible, però sí altament desitjable. 5) Molta moral, valor i confiança en un mateix. 6) Ser conscient que hi ha una sèrie de valors humans universals, reconeguts a totes les cultures per igual (honradesa, respecte, dignitat, diligència, etc…). Només amb guiar-te per ells podràs establir vincles sòlids a qualsevol país i cultura.
R – Fantàstica. El futur és Àsia, i apropar als estudiants la realitat del continent té un gran valor. De fet, no s’hauria de restringir només als estudiants d’Àsia Oriental.
S – Per últim, dues frases: una que defineixi el futur per un país com la Xina i el mateix pel Vietnam.
R – Xina: si no passa res imprevist, en menys temps del que pensem veurem a la nova potència econòmica mundial, la del S XXI. Vietnam: una economia amb llarg camí per recórrer, amb molt potencial però que cal que faci bé els deures. | 0.817215 | curate | {"ca": 0.9810420168067226, "es": 0.01653781512605042, "en": 0.0012100840336134453, "it": 0.0012100840336134453} | http://asiaoriental.blogs.uoc.edu/2011/10/28/mon-empresarial-vs-asia-entrevista-a-marc-borrell/ |
oscar-2301_ca_20230418_0_191121 | Anglés, alemany, francés, italià, turc, àrab, xinés, espanyol, castellà, valencià, català: intèrprets de dilatada experiència en qualsevol combinació lingüística. | 0.5701 | curate | {"ca": 1.0} | https://jsentamans.com/ca/galeria-de-imagenes/traduccion-simultanea-valencia-sentamans-mostra-de-valencia-7-2/ |
mc4_ca_20230418_10_183255 | Activitats de Primavera - PDF Descargar libre
Download "Activitats de Primavera"
Alfredo Álvarez Martínez
1 Activitats de Primavera
2 Presentació Des de la Fundació Catalana de l Esplai us presentem una proposta d activitats d hivern adaptada a les necessitats i característiques d aquest període de vacances: El vol de la papallona Hem dissenyat una proposta d activitats educatives plenes de contingut per tal de que les famílies puguin triar els dies que necessiten fer-ne ús. És una proposta d activitat diària que permetrà als infants conèixer un altre manera de fer, de relacionar-se i de compartir experiències. La finalitat principal és poder aconseguir que els infants trenquin amb la rutina de l escola, que realitzin activitats diferents i que es diverteixin participant i relacionant-se amb els altres.
3 Objectius Hàbits i habilitats Contribuir a millorar la participació activa dels infants. Dotar-los d eines i recursos per afavorir la seva implicació en el treball d equip i les decisions consensuades. Actituds i valors. Àrea afectiva Afavorir que els infants sentin curiositat per l entorn i per les persones que els envolten. Desenvolupar una actitud positiva envers la participació, la responsabilitat i el compromís. Coneixements i capacitats intel lectuals Desenvolupar la capacitat dels infants de proposar alternatives factibles. Comprendre el sentit i la utilitat de l organització, del repartiment de responsabilitats, el compromís, etc.
4 Funcions generals MONITOR/ES COORDINADOR/A TÈCNIC L'equip de treball és l'encarregat d'aplicar el projecte en cadascun dels grups que formen el casal. Està dirigit i coordinat pel coordinador/a del casal. Assumeixen la responsabilitat directa amb els nens i nenes: preparen, realitzen i avaluen les activitats programades; vetllen per la seguretat dels infants i garanteixen l'èxit educatiu del programa. És la persona que vetllarà per al bon funcionament del casal, desenvolupament de les activitats, l'organització de l'equip de treball. Manté la comunicació més directa amb les famílies i els professionals de l'escola o l Ajuntament. És així mateix, el/la responsable de la concreció del programa del casal, sobretot en la vessant educativa. És la persona encarregada de fer el seguiment del treball educatiu, vetllar per la qualitat de les activitats que es fan i fer costat al coordinador/a en tot allò que necessiti. Es responsabilitza de la relació entre Serveis d Esplai i la AMPA o Ajuntament, així com d altres nivells de relacions externes que l'organització del casal requereixi. També assumeix, conjuntament, amb el coordinador/a, la preparació i la formació dels monitors i monitores, a qui proporcionarà suport material i personal.
5 Horari Casal de Setmana Santa de 9:00 a Casal de Setmana Santa de 9:00 a 17.00
6 Programació diària Cada dia utilitzarem un fil conductor diferent a través del qual giraran les activitats del dia. La proposta temàtica diària per enguany és: Dilluns Dimarts Dimecres Dijous La papallona surt del seu capoll De flor en flor La primavera és plena de color El viatge de la papallona
7 Activitats Les activitats faciliten a l infant, el desenvolupament integral en el seu medi. Són activitats adaptades a cada grup d edat. L infant vol tocar, manipular, transformar i experimentar. Hom s'educa a partir de l'experiència de l'acció envers el medi. Els infants viuen els esdeveniments quan en són els protagonistes i poden expressar-s hi i intervenir-hi. TEATRE JOCS TRADICIONALS JOC SIMBÒLIC RACONS JOC D INTERIOR TALLERS ESPORT
8 Garanties Complim la normativa que marca la Generalitat, decret 137/2003 del 10 de juny Programació, realització i valoració del Casal Material necessari pel desenvolupament de les activitats Gestió d inscripcions, rebuts, quotes,... Reunió i dossier informatiu de pares i mares abans de començar el Casal Assegurances: civil i d accidents pel personal i els usuaris Qüestionari de satisfacció per les famílies
CEIP ES MOLINAR PROJECTE LUDOTECA
CEIP ES MOLINAR PROJECTE LUDOTECA CURS 2017-2018 1 INDEX 1. PRESENTACIÓ DIC DRAC 2. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ 3. OBJECTIUS DEL PROJECTE 4. TEMPORALITZACIÓ I HORARIS a) FUNCIONAMENT I NORMES 5. ASSEGURANCES
ACTIVITATS D ESTIU PELS INFANTS DE L ESCOLA BRESSOL
ACTIVITATS D ESTIU PELS INFANTS DE L ESCOLA BRESSOL INDEX 1.- La Fundació Catalana de l Esplai 2.- Les activitats d estiu a l Escola Bressol 3.- Allargament de jornada al mes de juliol 4.- Casal d Estiu | 0.785505 | curate | {"es": 0.03790285973672265, "ca": 0.879255560599183, "en": 0.05129369042215161, "pt": 0.02882433045846573, "it": 0.0027235587834770767} | http://docplayer.es/96274927-Activitats-de-primavera.html |
crawling-populars_ca_20200525_30_145487 | David Fernàndez se’n riu de l’espanyolista Patxi López amb aquesta piulada
La «independència» del Constitucional quedarà en evidència a nivell internacional gràcies a aquesta iniciativa
Mar 14
Muy rápido y enchufado @NavasKeylor en las dos llegadas que ha tenido el Betis hasta ahora. https://t.co/cQgwlz4tA4 #HalaMadrid
— Tomás Roncero (@As_TomasRoncero) March 12, 2017
Introdueix el teu correu electrònic per rebre les notícies de Per Catalunya
Únete a otros 1.831 suscriptores
Dirección de correo electrónico
© 2020 Per Catalunya.
Made with by Graphene Themes. | 0.497689 | curate | {"ca": 0.5063291139240507, "en": 0.21518987341772153, "es": 0.27848101265822783} | : /les-xarxes-sen-carden-del-malestruc-roncero |
crawling-populars_ca_20200525_34_96793 | Hoquei sobre herba. El combinat espanyol femení tanca la lligueta invicte després de superar l'Azerbaidjan per 2-1
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes) | 0.635549 | curate | {"pt": 0.08444444444444445, "ca": 0.9155555555555556} | : /mes-esport/hoquei-herba.raw?task=quick.read&id=445937&return=L21lcy1lc3BvcnQvaG9xdWVpLWhlcmJhLmh0bWw= |
macocu_ca_20230731_8_185664 | Combat el sedentarisme, millora la salut cardiovascular, augmenta l'autoestima, ajuda a socialitzar-nos, millora la qualitat del somni, permet conèixer llocs... A hores d'ara no descobrirem pas la llarga llista de beneficis del senderisme, però tampoc va malament tenir-los en ment.
L'oferta d'oci a Platja d’Aro és àmplia: des d'esports nàutics fins a visites als cellers més pròxims. El senderisme, però, és una activitat que durant els últims anys està guanyant protagonisme. I no ens estranya res.
Un dia sencer de senderisme pel litoral de Girona és un pla perfecte. Els Camins de Ronda t'ofereixen descobrir paisatges extraordinaris de la Costa Brava i vistes espectaculars al mar des dels penya-segats. Només per les platges i les cales amagades que trobes al teu pas ja val la pena l'experiència.
A continuació, et proposem tres opcions perquè et converteixis en un autèntic fan del senderisme, si no ho ets encara. Cerca el teu calçat més còmode i agafa un bon mapa que comença la ruta!
És un recorregut costaner de 12 km replet de penya-segats. És cert que és una ruta que exigeix bona forma física, encara que també pots anar fent parades en els nombrosos llocs que t'enamoraran, com la cala de Porto Pi, la cala Figuera o la cala d’Allà on Raja l’Aigua.
L'excursió acaba a la Platja des Codolar, sota les muralles medievals de Tossa de Mar. Un passeig per aquest bell poble i la pujada al seu famós far és una manera magnífica de posar-li el fermall d'or a la ruta.
Per tornar pots consultar els serveis de taxi o bus, valorar deixar el cotxe des d'un principi a Tossa de Mar o, si estàs en forma, tornar seguint les marques del GR-92.
Aquests 9 km tenen fama de ser un dels més bonics del Camí de Ronda de la Costa Brava. Pots sortir des de la Platja de la Fosca de Palamós. En el teu camí trobaràs des de cales paradisíaques fins a les restes de pobles ibers.
Abans d'arribar a Calella i delectar-te amb les seves platges, passaràs per al costat del Jardí Botànic de Cap Roig. Segur que et quedes amb ganes de visitar-lo un altre dia.
Les opcions de tornada són pràcticament les mateixes que a l'anterior itinerari: comprovar el servei de bus o taxi, haver deixat el cotxe a Calella o seguir les marques del GR-92 per evitar els desnivells.
Poc després de sortir de la Platja de Cadaqués passaràs per la Casa-Museu de Salvador Dalí, que és segurament la millor manera de començar l'excursió. Els 7 km, aproximadament, d'aquesta ruta recorren el Parc Natural de Cap de Creus que és un paisatge natural únic.
Les platges des Jonquet, la de Sant Lluís, la Jugadora o la de Guillola et donaran l'oportunitat de banyar-te a aigües tranquil·les i cristal·lines. A mesura que t'acostis a la punta del Cap de Creus podràs contemplar una de les millors panoràmiques de l’Alt Empordà. Pots deixar el cotxe al far del Cap de Creus o consultar el servei de taxi per a la tornada.
Protegeix-te del sol, hidrata't i tria roba còmoda. I per descomptat, no oblidis compartir les teves fotos en xarxes socials per ser l'enveja dels teus amics. T'esperem a l'Hotel Platja d’Aro! | 0.836386 | curate | {"ca": 0.9721037085658024, "fr": 0.02789629143419757} | |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_161665 | Les dades d’afectació de la Covid-19 estan absolutament fora de control. El seguiment diari dels indicadors que facilita el Departament de Salut són una bona mostra: amb l’actualització d’aquest dilluns el risc de rebrot es queda a poc de superar els 2.000 punts. Mataró en marca 1.929.
Cada dia que passa, les dades empitjoren i marquen un nou rècord en tot el període de pandèmia. Són preocupants no només el risc de rebrot proper als 2.000 que multiplica per 10 el risc que es considera “molt alt” i també la incidència acumulada dels darrers 14 dies, que s’acosta als 1.000 punts quan per sobre de 500 és indicador de noves mesures.
Entre els dies 16 i 22 d’octubre s’han registrat 839 positius a Mataró, amb una taxa el doble que la de setmanes anteriors quan l’índex ja s’havia disparat per complet. Cal recordar que a les dades provinents de les proves PCR cal afegir-hi ara els test d’antígens que es practiquen a simptomàtics.
Cada positiu en contagia 2
L’Rt és l’altra dada que no para de créixer. Aquest índex, que calcula el contagi que propicia cada positiu és de 1,98, el que vol dir que a la pràctica cada cas en contagia 2 més, el doble del llindar a partir del qual es considera que la malaltia està en expansió.
La situació a Catalunya
El risc de rebrot a Catalunya puja 53 punts més en un sol dia i ja supera els 800 punts, en concret està en 841, segons les dades actualitzades del Departament de Salut. La incidència a 14 dies se situa en 572,26. La taxa de transmissió o velocitat de contagi, l'Rt es manté en l'1,53. En l'actualització de dades s'han declarat 4.077 nous casos confirmats per PCR o tests d'antígens (TA), fins als 207-265 des de l'inici de la pandèmia. Segons l'últim balanç, el 12,55% de les proves que es fan donen positiu. També s'ha informat de 25 noves morts, amb un total de 13.819. D'altra banda, hi ha 132 ingressats més per coronavirus als hospitals catalans, amb un total de 2.017 persones, 347 de les quals a l'UCI (+5).
Arxivat a:
Coronavirus Mataró
Comentaris (1)
Ainna gomis Fa 2 anys
No es val vuere porta instituts o les pistes d atletisme per la nit amb Grups de 20 persones juntes i ningún fa res | 1 | perfect | {"ca": 0.969967151572032, "es": 0.018770530267480056, "eu": 0.004692632566870014, "pt": 0.00656968559361802} | |
oscar-2201_ca_20230904_1_32926 | Dimensió social ()Inserció professional ()Participació () Acció tutorial i orientació universitària (0)Característiques demogràfiques i socioeconòmiques (0)Discapacitat i necessitats educatives especials (0) Dimensió Social (0)Empleabilitat i inserció professional (0)Finançament (0)Governança (0)Igualtat (0)Interculturalitat (0)Qualitat (0)Rendiment Acadèmic (0)Salut i hàbits saludables (0)Sostenibilitat i Medi Ambient (0)Voluntariat, solidaritat i cooperació (0) Internacional ()Europeu ()Estat espanyol ()Catalunya ()UB () Informe ()Article ()Treball acadèmic ()Congressos ()Llibre ()
. Internacional, Llibre, Inserció professional, Governança
0
Aquesta base de dades està en fase de proves.
Desenvolupada per estudiants UB a través de la oficina del Gapei. Si teniu qualsevol dubte tècnic, suggeriment o proposta, escriviu-nos al correu [email protected] . | 0.670925 | curate | {"ca": 0.9976525821596244, "fr": 0.0011737089201877935, "en": 0.0011737089201877935} | http://alumnatub.gapei.ub.edu/DMBI/llista.html?lang=CAT%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BDdena=DMBI_4&ordena=DMBI_4&rstrcc=DMBI_8:LEINSOLA-11:1-9:GOVERN%7CGOVERN%7CGOVERN-14:TPPU |
mc4_ca_20230418_10_654322 | Saps realment el que vol el teu client? Pregunta-!
9 Setembre, 2018 /2 Comentaris/a negocis Online /per Montserrat Peñarroya
Perquè és tan important generar valor per al client Segurament t'has preguntat mai perquè hi ha empreses que triomfen de manera espectacular com Google, Facebook, Amazon, Apple, Booking per citar algunes, i altres empreses que van tenir el seu moment com Nokia, Sony, AOL , Yahoo, però que avui en dia, en plena era 3.0 i entrant [...]
https://www.montsepenarroya.com/wp-content/uploads/2018/09/generar_valor.png 430 895 Montserrat Peñarroya https://www.montsepenarroya.com/wp-content/uploads/2017/09/MP-Logo-Web-1.png Montserrat Peñarroya2018.09.09 18:59:152018.09.09 19:06:37Saps realment el que vol el teu client? Pregunta-!
Pàgina 2 de 434<1234>» | 0.396152 | curate | {"es": 0.07672301690507152, "ca": 0.5591677503250976, "en": 0.3641092327698309} | https://www.montsepenarroya.com/ca/page/2/?url=https%3A%2F%2Fwww.montsepenarroya.com%2Fcomo-atraer-visitas-a-una-pagina-web%2F&title=%C2%BFC%C3%B3mo+atraer+visitas+a+nuestra+p%C3%A1gina+web%3F |
racoforumsanon_ca_20220809_4_132084 | Hola fa temps que vull fer aquest viatge . He mirat i hi ha diferents opcions. Una d'elles , la mes barata, es anar un tren de l'època sovietica. M'agradaria si algu hi ha anat com és que és imprescindible...Gràcies per avançat!
No l'he fet, però el barallo com a opció també, algun dia. | 0.690051 | curate | {"ca": 1.0} | |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_120085 | En el marc del Dia de la Pau i la No Violència el Col.legi Santa Mònica va dur a terme una sèrie d’activitats relacionades amb la vulnerabilitat i el risc d’exclusió social. Totes elles promogudes pels alumnes de 3º d’ESO, que han estat participants del projecte escola amiga.
La jornada es va dur a terme amb una primera part del mati, on diferents grups d’alumnes del curs anaven per les aules de la resta de companys, des de 1º d’ESO a 2º de Batxillerat, fent una xerrada sobre sensibilització i la feina de la Fundació Sant Joan de Déu i continuava amb la realització d’una reflexió, escrita o dibuixada, sobre el que els hi havia semblat el tema en qüestió.
Per acabar, varen baixar tots al pati i van escriure amb lletres “Juntos somos más fuertes. No estás solo.” I el logo de la seva escola i de la nostra Fundació.
Una acció d’aprenentatge servei que va implicar a més de 800 alumnes i que va suposar un reconeixement per la Fundació Sant Joan de Déu i sobretot un procés de sensibilització de l’alumnat en front un tema tan complexa com és l’exclusió social.
previousCelebram el Nadal a la Fundació!
nextLa Fundació Sant Joan de Déu Serveis Socials Mallorca i Metges del Món Illes Balears firmen un conveni per formar a col·lectius vulnerables | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_547702 | Em sento orgullós de comunicar-vos que des d'aquesta nit pels carrers de Vilanova llueixen estelades i més que en lluïràn. Quin goig passejar per una vila i trobar-te això, digueu-me si no és bonic!
OEOEOEEEE Molt bé aquests cartells!
Si els cartells de l'estelada són macos, el problema són els 33/UNC.
El problema dels cartells no és UNC-33, sinó el sectarisme i l'intent d'arrossegar l'independentisme cap a opcions marginals i amb cada cop menys suport social!
l'intent d'arrossegar l'independentisme cap a opcions marginals i amb cada cop menys suport social! com ara UNC?
Millor UNC que un colla de "ties maries" que escapen corrents quan quatre del GAV els fan por...
Et convido a venir a Valencia aviam qui es la "la tia maria" i qui fuig dels Gav i qui no
Ja estem a València | 0.711599 | curate | {"ca": 0.824516129032258, "en": 0.04516129032258064, "pt": 0.015483870967741935, "es": 0.11483870967741935} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_336096 | Doncs aixó, qui pacte amb qui...
és un escàndol senyorsERC i CUP blanquejant al PSOE A Badalona i Castelldefels la llista més votada era el PP, a Badalona la segona era la de Badalona valenta (ERC+Comuns) i a Castelldefels la del PSC, adivineu que ha passat? taxan!! que a Badalona el PSC ha sudat de donar l´alcaldia als "nostres" i com a premi els burros d´ERC si que han donat l´alcaldia al PSC a Castelldefels, BURROS!!! !Però encara més greu lo de Figueres, Sant Cugat, Reus i Tàrrega on la llista més votada era Junts per Catalunya i per fer-los fora els d´ERC i les CUP han pactat amb el PSOE del 155
I JxC blanquejant el PSOE a Cassà, La Jonquera i Malgrat de Mar.Definitivament, estem sols.
Soledad escrigué: I JxC blanquejant el PSOE a Cassà, La Jonquera i Malgrat de Mar.Definitivament, estem sols.Sempre hem estat sols. | 0.814313 | curate | {"ca": 0.9915151515151515, "en": 0.008484848484848486} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_595885 | Onada d’atacs a les estàtues de Colom i debat sobre si cal retirar-les https://t.co/6tkz9xw63q— TOT Barcelona Francesca) June 12, 2020
Aquests valentots el que haurien de fer seria enderrocar les estàtues de la reina Isabel de Castella i dels assassins fanàtics que va enviar a aquell racó de món: Pizarro, Cortés...A Colom i els seus descendents se'ls va apartar de seguida.
Aquests valentots no han estudiat historia i molts de cops no saben que protesten niel lloc adient.
Només cal veure com van deixer l'estàtua d'Abraham Lincoln a Londres | 0.801086 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_6_226375 | Vi Abel Mendoza Viura: totes les anyades a Uvinum
Abel Mendoza Monge (Rioja)
Fitxa tècnica · Abel Mendoza Viura
Quina és l'opinió sobre altres anyades o volums de/d' Abel Mendoza Viura?
“Es troba en moltes botigues gourmet. Té un color groc pujat. Olor molt agradable a llimona. En boca recordava cuir, vainilla lleugerament cremada.”
Abel Mendoza Viura 2013
“Serv. ºC: Entre 6ºC i 12ºC, Alc. 13,0%, 5 mesos en bótes de roure francès.”
Abel Mendoza Viura 2012
“Color groc brillant. En nas es mostra amb aromes de fruita fresca i flors blanques seques. En boca és potent, cremós, gras, llarg, amb bona acidesa i notes de pastisseria. Retronasal lleugerament fumat.”
Abel Mendoza Viura 2011
“Un vi per prendre amb la família. El Abel Mendoza Viura és de color groc clar amb reflexos brillants. Notes clares de gessamí. És un Viura molt equilibrat. Com era entre elres no el vaig poder maridar.”
“Viura de categoria.”
Abel Mendoza Viura 2008
“Vaig tenir la sort de provar-lo amb un client que hi entén molt de vins. Color viu i bonic. Clars records a flors blanques. Tenia una marcada presència com de fum. Per prendre'l amb gambes i llagostins.” | 0.53915 | curate | {"ca": 0.6849192100538599, "en": 0.06283662477558348, "es": 0.20287253141831238, "pt": 0.005385996409335727, "ro": 0.01615798922800718, "fr": 0.027827648114901255} | https://www.uvinum.cat/vi-rioja/abel-mendoza-viura/nv |
mc4_ca_20230418_2_159651 | El Pou Digital : TV3-Godó SA
Carles Claret | Actualitzat el 14/03/2014
Encara que molts es queixin que els treballadors de TV3 no parem de fer vagues únicament per qüestions retributives —i que ningú em malinterpreti perquè estem parlant d’un bon nombre de famílies afectades—, els sous de la plantilla són la xocolata del lloro comparades amb el gran problema de fons dels mitjans de comunicació públics a Catalunya: el desmantellament progressiu de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCMA) i l’obsessió dels seus gestors actuals per privatitzar-ne àrees i serveis i cedir-los, interessadament, a mans privades.
L’últim i trist episodi de tot plegat ha estat la vertebració d’un concurs per externalitzar la gestió publicitària de TV3. Tot plegat, mentre la direcció sacsejava la plantilla amb un Pla d’Acomiadament Col·lectiu (PAC) i negociava amb els sindicats un nou conveni col·lectiu amb un escenari convuls de retallades. Enmig de l’estupor, un procés teòricament públic marcava les cartes perquè el Grupo Godó fos l’únic candidat —un cop amanides les condicions que en descartaven qualsevol altre— per fer-se amb el control d’una part ben significativa del finançament de la ràdio i televisió públiques.
L’intent d’instrumentalitzar políticament TV3 —com ha passat històricament a Televisió Espanyola— ha estat una constant des de la seva fundació. Jordi Pujol, com en molts altres aspectes estratègics en la construcció de la Catalunya postfranquista, la va concebre com el que avui els seus hereus en dirien una estructura d’estat. Hi va posar la primera pedra —que encara s’erigeix enmig dels jardins de les instal·lacions a Sant Joan Despí— i va voler fer-la servir quan li va caldre transmetre el seu ideari i presentar-se al país com un autèntic pater familias de la catalanitat.
Il·lustració de Cristina Curto a la pàgina joestimotv3
Malgrat tot, TV3 —i també Catalunya Ràdio— han comptat i han estat el bressol d’excel·lents professionals que han fet —i encara fan—molta i bona feina des de ja fa tres dècades. I, a banda, hi ha hagut els seus administradors. Escollits a dit, un rere l’altre i amb molt poques excepcions, s’han assegut en llustroses poltrones pensant que ho tenien tot pagat i que els recursos eren infinits. Independentment de qui manés a la plaça de Sant Jaume, alguns, fins i tot, van voler sortir de la tele i de la ràdio amb els contactes fets i es van establir com aquell qui diu a la vorera del davant per seguir nodrint-se de la mamella com a clients preferencials.
Tornant a la primera pedra de la CCMA, la diferència entre Pujol i els seus successors a Convergència colgats de màsters d’ESADE i amistats perilloses és que el nou pinyol convergent té favors pendents i no supera els traumes i els greuges que, segons ells, els va provocar i propinar la tele i la ràdio en els anys de tripartit. En aquell parèntesi, i com era d’esperar, les peces a la redacció d’informatius de TV3 es van recol·locar per canalitzar tot l’ideari polític del govern que havia aconseguit enderrocar l’hegemonia de CiU. I la constel·lació de satèl·lits (productores, professionals, empreses de serveis, etc.) al voltant de la gran nau de proveïment també va canviar radicalment.
Fora de la Generalitat, i al marge de projectes audiovisuals frustrats com Ona Catalana o la primera CityTV —els socialistes havien vertebrat la municipalista i difunta COM Ràdio com a contrapunt—, el gran aliat convergent en els anys de travessia del desert d’Artur Mas no va ser cap altre que La Vanguardia i la flota de generadors d’opinió apadrinats pel conde de Godó. No cal ser massa agut per entendre que, un cop instal·lats de nou al poder i malgrat el desgast del procés sobiranista, els convergents tenen un deute pendent amb els inquilins de la Torre Barcelona de Francesc Macià.
Si ens entretenim a calcular els recursos públics que, directament i indirectament, rep el Grupo Godó en moments d’estretor a l’erari català ens quedarem esgarrifats. Les injeccions més milionàries són la subvenció a l’edició catalana del vaixell insígnia del grup, La Vanguardia , que és de 800.000 euros aquest 2014. Ara, i tot i una moció parlamentària per evitar-ho a la qual van votar a favor ICV-EUiA, ERC i la CUP, caldrà afegir-hi el muntant de la gestió publicitària de TV3 que el departament Comercial de la cadena xifra, només per la concessió, en 16 milions d’euros.
Per avalar aquesta operació, CiU va comptar amb el recurs a la cambra catalana del PP i del PSC —tot i l’abstenció d’un despistat Joan Ignasi Elena. El paper dels socialistes en els últims temps donaria per a un altre article ben llarg. La figura del Grupo Godó a l’escena mediàtica catalana sembla que ha quedat clara.
tv3ciugodóvanguardia
UNS 250 PARASITS CENSATS
depau, 19/03/2014, 12:40
Amb els 250 paràsits que hi han (ningù sap quina és la seva feina) , no caldria cap retallada. Com és possible es pugui mantenir aquest amiguisme o compromisos polítics, davant de la manca de dinars......
Carles Camps, 14/03/2014, 17:13
Aquest article del senyor Caret hauria d'anar a portada dels mitjans de més difusió del país, com els del senyor Godó, per exemple. Les corrupteles de la Corporació, com les de tantes altres institucions públiques són ben sabudes pels que hi treballen i hi han treballat, i per bona part de la ciutadania. El que passa és que, com que els amics dels corruptes tenen el poder, han muntat una campanya de desprestigi d'uns treballadors mitjanament ben pagats i han aconseguit girar-los l'opinió pública en contra, fins al punt de veure com a la bona gent els fa ràbia que algú es guanyi mínimament bé la vida, quan el que s'hauria de dir des de la ciutadania és que ja n'hi ha prou d'empobrir els treballadors d'on sigui i tornar-ne a exigir els drets laborals, entre els quals hi ha un sou que els allunyi de la misèria. Ara bé, ningú comenta res de les indemnitzacions blindades dels directius quan pleguen. De les despeses que es fan en platós misèrrims -6 milions d'euros- com els d'informatius, que semblen taulells tronats d'una botiga de telèfons mòbils, etc. O de les privatitzacions a favor dels cessants i dels amics i coneguts. O de com l'anterior direcció es va multiplicar el sou mentre abaixava el dels treballadors, etc., etc. etc. Només vull remarcar que la corrupció no és un bolet endèmic d'un lloc concret. Quan hi ha corrupció al Palau de la Música, això indica que també n'hi ha a TV3, a la conselleria que sigui, o la institució que es vulgui. El que passa és que mira d'amagar-se fins que no esclata per les raons que sigui. Es parla molt dels diners 16 mil milions que no ens paga Madrid i que, per culpa d'això no podem dedicar diners a la pobresa, però ¿i els altres milers de milions que s'embutxaca l'empresariat com a beneficis a costa de la vida dels altres, i els calés que es fonen amb la corrupció? | 0.874076 | curate | {"fr": 0.004120070629782225, "ca": 0.9807239552678045, "pt": 0.002942907592701589, "en": 0.012213066509711596} | http://www.elpou.cat/noticia/1415/tv3-godo |
racoforumsanon_ca_20220809_2_197171 | Explica'ns la teva experiència Com ho has superat?
Bufff. Mal rollo... Vaig perdre la meva companya, la meva parella, la meva amiga...al final era una persona desconeguda per a mi. Al any de deixar-ho (marxar de casa) vaig saber que era a una presó d'Argentina
Ha de ser molt dur. Ànims.
mercès | 0.620575 | curate | {"ca": 0.9583333333333334, "en": 0.020833333333333332, "fr": 0.020833333333333332} | |
oscar-2201_ca_20230904_3_84264 | A la sortida al Cosmocaixa hem après molt sobre ciència i hem creat amb la ment i amb les mans. Aquí us deixem fotos...
...mireu, mireu!
Publicat per Cicle superior a 14:06 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
1 de març de 2019
PEL CARNAVAL TOT S'HI VAL!
Hem estat una setmana molt neguitosos i neguitoses, i és que, el passat divendres, el rei de carnestoltes ens va manar molta feina. Tot i així, ens ha encantat veure els resultats. Cada matí hem esperat ansiosos i ansioses per veure com arribaven els companys. I la traca final ha estat la rua del carnaval. Hem gaudit en tot moment! | 0.7118 | curate | {"ca": 0.8625954198473282, "pt": 0.035114503816793895, "es": 0.024427480916030534, "en": 0.03969465648854962, "nl": 0.03816793893129771} | https://laginestasuperior.blogspot.com/2019/03/ |
cawac_ca_20200528_11_97362 | Política
El lehendakari basc, Juan José Ibarretxe , nega que hi hagi un pacte entre el PNB i ETA perquè la banda terrorista declari un alto el foc a canvi d´un referèndum d´autodeterminació. D´altra banda, Ibarretxe no esmenta el fet que en el comunicat d´ETA de diumenge, el grup terrorista elogiï el pla sobiranista del PNB. Ara bé, el lehendakari sí que diu que li "agradaria enormement" que hi hagués una treva "definitiva" i que espera que ETA abandoni la violència d´una vegada i per sempre. Davant de les acusacions del Partit Popular, segons les quals el PNB ha pactat una treva amb ETA a canvi d´un referèndum d´autodeterminació, i del fet que el diari ABC reforci aquesta hipòtesi, Ibarretxe acusa determinats mitjans de comunicació de fer la feina bruta al govern espanyol. També afirma que el PP ha organitzat "un GAL mediàtic" per desacreditar el nacionalisme. | 0.82223 | curate | {"ca": 1.0} | http://anuaris.cat/cronologia/el_lehendakari_basc_juan_jose_ibarretxe_nega_que_hi_hagi_un_pacte_entre_el_pnb_i_eta_perque_la_banda_terrorista_declari_un_alto_el_foc_a_canvi_dun_/14946/ |
mc4_ca_20230418_8_196660 | Tres accidents van deixar ahir quatre ferits lleus a Salàs de Pallars, Vinaixa i Tremp
Actualitzada 07/12/2018 a les 10:12
Un conductor va resultar ferit de caràcter lleu ahir en un accident a la carretera C-147Z a l’altura del quilòmetre 62,8 a Salàs de Pallars, a la comarca del Pallars Jussà. L’avís de l’emergència es va produir sobre les sis del matí i fins al lloc dels fets es van desplaçar dos dotacions dels Bombers de la Generalitat i una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques que va traslladar el conductor fins a l’Hospital del Pallars. D’altra banda, a la carretera N-240 a l’altura del quilòmetre 63 a Vinaixa, dos vehicles van tenir un accident al col·lidir de cara.
El sinistre va provocar ferides lleus als dos conductors, però no va ser necessari traslladar-los a cap centre sanitari. Els bombers van rebre l’avís a les 7.00 del matí i fins al lloc dels fets es van desplaçar quatre dotacions.
A Tremp, una sortida de via d’un turisme, a la carretera C-1412B, a l’altura del quilòmetre 57, va deixar ferit lleu el conductor. L’avís es va produir pocs minuts abans de les onze del matí i fins al lloc dels fets es va desplaçar una dotació dels Bombers de la Generalitat. | 0.855312 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.segre.com/noticies/comarques/2018/12/07/tres_accidents_van_deixar_ahir_quatre_ferits_lleus_salas_pallars_vinaixa_tremp_62843_1091.html |
macocu_ca_20230731_0_145904 | Monument al brigadier Cabrinetty (mapa de situació) | 0.518338 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_3_634280 | Torna l’Oficina d’Informació al Consumidor - Inici
Data i hora oficial 18.01.2018 | 18:19
Torna l’Oficina d’Informació al Consumidor
Dilluns, 13 de novembre de 2017 a les 07:05
El servei de l'Oficina Provincial d'Informació al Consumidor defensa els consumidors i els seus drets.
Viure en un municipi on no hi hagi un servei municipal de consum no té per què ser un entrebanc per conèixer i exercir els drets com a consumidor. Les Unitats Mòbils d'Informació al Consumidor, estan dins del programa de l'Oficina Provincial d'Informació al Consumidor (OPIC) de l'Àrea de Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona.
El proper dijous 16 de novembre torna l’Oficina Mòbil d’Informació al Consumidor.
Emplaçada com sempre a l’entrada de l’Ajuntament, els tècnics de la Diputació de Barcelona atendran gratuïtament de 10, 30 a 11,30 del matí als ciutadans en totes aquelles qüestions o dubtes relacionats amb l’àmbit dels drets dels consumidors, etiquetatge i garanties de productes, compra i lloguer d’habitatges, serveis bancaris, assegurances, compra-venda de vehicles, serveis post-venda, compres fora d’establiment, serveis turístics, etc...
Darrera actualització: 26.10.2017 | 18:00
Portal de Consum de Diputació de Barcelona | 0.778008 | curate | {"ca": 0.9337694194603434, "es": 0.03107113654946852, "fr": 0.03515944399018806} | http://canovesisamalus.cat/actualitat/noticies/torna-loficina-dinformacio-al-consumidor.html |
mc4_ca_20230418_10_590480 | Agenda Cultural Novembre 2010 | iTarrega.wordpress.com # bloc informatiu de la ciutat de Tàrrega
Agenda Cultural Novembre 2010
02/11/2010 a 9:57 pm · Filed under Actualitat Agenda Cultural Novembre 2010
Les Diferents Cares de la Immigració 2010: Cracòvia en imatges, vides paral•leles
A càrrec d’Olga Wybraniec i l’Associació Guixanet
A 2/4 de 9 del vespre, a la Casa Consistorial (plaça Major, 1)
Tàrrega convoca per setè any consecutiu aquest cicle d’activitats participatives que conviden a reflexionar sobre el fenomen migratori. Es tracta d’una programació que difon aspectes sovint desconeguts sobre els nouvinguts que conviuen entre nosaltres. Aquí es proposa una doble visió de la ciutat de Cracòvia, a Polònia: des de l’òptica de la pedagoga polonesa Olga Wybraniec, qui actualment treballa a Tàrrega, i de l’Associació Guixanet, que aquest agost hi viatjà per participar al 23è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics de Catalunya. Els membres de Guixanet escenificaren els balls de l’Àliga i de Nans.
Concert de Bill Toms & Marc Reisman Spanish Tour (folk, american music) A les 9 del vespre, al Bar Kirikú (plaça de les Nacions sense Estat)
Concert amb guitarra i harmònica que ens capbussarà a les arrels de la música nord-americana.
Funció inaugural de l’espectacle del Circ Aquàtic
A 2/4 de 7 de la tarda, al carrer de Salvador Espriu (al costat del CAP)
Organitza: Circ Aquàtic
Una companyia formada per una trentena d’artistes, la major part acròbates xinesos d’alt nivell, són els encarregats de guiar l’espectador al llarg de dues hores per un trepidant espectacle que, combinant el circ i el teatre, té en l’aigua el seu fil argumental: la història d’un pallasso que cau accidentalment al mar i en les seves profunditats viu una sèrie d’aventures amb éssers màgics. Fonts d’aigua sincronitzada i una gran varietat de sorprenents vestuaris ambienten aquest innovador muntatge recomanat per a tots els públics. L’espectacle està inclòs en els actes commemoratius dels 100 anys de “la Caixa” a Tàrrega. Preus a partir de 8 euros. Descomptes del 50% en el preu de les entrades a través del web www.atrapalo.com
Inauguració de l’exposició Bombones d’Ermengol
A les 8 del vespre, al Museu Comarcal de l’Urgell (Carrer Major, 11)
El ninotaire Ermengol trau de nou a la llum la seva faceta com artista plàstic i presenta una nova sèrie d’objectes transformats en un estil proper al surrealisme. Després de la col•lecció dedicada a les piragües ara és el torn de les bombones de butà, amb una vintena de peces. Us imagineu, per exemple, una bombona que esdevé un sifó? Oberta fins al 28 de novembre.
Cine Club La Lloca: Pa negre d’Agustí Villaronga (Catalunya, 2010) A 2/4 d’11 de la nit, a Cinemes Majèstic (Avda. Catalunya, 54)
Drama amb Francesc Colomer, Marina Comas, Nora Navas, Laia Marull i Eduard Fernández. En els crus anys de la postguerra a Catalunya, Andreu, un nen del bàndol dels perdedors, troba al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. Intenta esbrinar qui els matà i en aquest recorregut se li despertarà la conciència moral davant un món d’adults alimentat per les mentides. Preu: 5 euros
Espectacle del Circ Aquàtic
A les 12 del migdia, a 2/4 de 5 de la tarda i a les 7 de la tarda
Al carrer de Salvador Espriu (al costat del CAP)
Cicle de Cinema Infantil en Català: Com ensinistrar un drac
Actuacions i festa popular d’enregistrament de l’espot de la campanya
Tàrrega • Comerç Creatiu • Territori Comercial
A càrrec d’entitats i agrupacions de la ciutat De 10 del matí a 10 de la nit, a la plaça del Carme
Organitza: Ajuntament de Tàrrega, Foment Targarí i Cambra de Comerç de Tàrrega
Acció participativa d’art plàstic protagonitzada per les escoles, els comerços, les entitats i la ciutadania en general, que decoraran la paraula TÀRREGA reproduïda en un rètol gegant. Serà una intervenció col•lectiva a la qual tothom hi és convidat i que es filmarà per donar peu a un espot promocional del municipi. L’empresa targarina Efímer és la responsable de l’escenificació mentre que la firma Calidos, també de Tàrrega, s’encarregarà de l’enregistrament i edició. La jornada s’amenitzarà amb actuacions i performances d’entitats i col•lectius locals.
Temporada de Teatre 2010 – 2011: American buffalo de David Mamet Una producció del Teatre Lliure sota la direcció de Julio Manrique
Amb Ivan Benet, Pol López i Marc Rodríguez
(i la col•laboració d’Andrew Tarbet com a locutor de ràdio)
Tàrrega ofereix fins al febrer la Temporada Estable de Teatre i Dansa, cicle que esdevé una mostra atractiva de la producció escènica del moment. Hi actuen intèrprets de renom al servei de grans produccions i alhora es dóna veu a innovadores propostes a càrrec de companyies independents.
American buffalo L’actor Julio Manrique torna a encertar-la com a director després d’aconseguir el reconeixement de públic i crítica l’any passat interpretant el paper protagonista de la darrera adaptació de Hamlet. Manrique posa ara l’ull en l’obra que llançà a l’èxit internacional el dramaturg, guionista i director de cinema nord-americà David Mamet. American Buffalo és una tragicomèdia moral ben dialogada, plena de vigor i veritat. El protagonista és el propietari d’una botiga d’objectes de segona mà, Don, qui alliçona el seu jove aprenent Bob sobre la vida. Però reben la visita de Teach, el Dimoni, que els tempta a trair els seus principis. L’excusa: recuperar una moneda que Don ha malvenut. L’espectador pot pensar que al davant hi té tres xoriços planejant un robatori que fa pudor de fracàs des del principi, però potser en aquests tres perdedors ens hi podríem reconèixer tots. Informació de la temporada al web: www.tarrega.cat/teatreateneu
Entrades: 20 € (platea); 18 € (llotja); 16 € (amfiteatre)
• Telentrada: Tel. 902 10 12 12 • www.telentrada.com • Xarxa d’oficines de Caixa Catalunya
• Taquilles del Teatre Ateneu: des d’una hora abans de la funció
Carnet Jove, TR3S C, majors de 65 anys, aturats i grups de més de 20 persones
Descomptes especials: els grups d’alumnes dels centres educatius de Tàrrega només paguen la meitat (50%) i els joves de 18 anys només paguen 3 €
Organitza: Centre Cultural de Tàrrega Cita per a col•leccionistes on es poden trobar peces relacionades amb la numismàtica i la filatèlia.
28è Cros de Tàrrega
A 2/4 d’11 del matí, al Circuit de Tàrrega (avinguda de Tarragona, s/n)
Gran matinal lúdico-esportiva amb quinze curses, inflables i atraccions infantils.
XXIII Cicle Coral de Tardor: Agrupació a determinar A les 7 de la tarda, al Teatre Ateneu (plaça del Carme, 12)
Cicle de concerts polifònics que aplega cada any a Tàrrega les agrupacions corals més aplaudides de Catalunya. Preu: 2 euros
Les Diferents Cares de la Immigració 2010: Taller Lectura intercultural del patrimoni a càrrec d’Unescocat
A les 6 de la tarda, a la Biblioteca Central Comarcal (plaça de Sant Antoni)
Taller formatiu basat en l’ús del patrimoni com a eina de diàleg intercultural. A partir del coneixement del patrimoni local es faciliten instruments per interpretar-lo tenint en compte les cultures que hi han influït.
1a. Jornada Històrica i Gastronòmica de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell:
L’alimentació a l’Edat Mitjana a Tàrrega A les 8 del vespre, a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (carrer de Les Sitges)
Conferència de Prim Bertran sobre l’alimentació en el món baixmedieval a les terres catalanes i a les terres de Ponent en especial. Per la seva part, Josep Muntaner parlarà sobre l’alimentació a l’aljama jueva de Tàrrega i detallarà tres receptes a partir de documents medievals recuperats a la ciutat. Després, a les 10 de la nit, es farà un sopar a la Taverna D-Tapes, a la plaça de les Nacions sense Estat, amb un menú de receptes medievals. La vetllada s’amenitzarà amb música tradicional a càrrec del grup La Lloca.
Cicle de Cinema Infantil en Català: Bob Esponja, la pel•lícula
Concert de Jacine & The Oriental Groove (mestissatge) A 2/4 de 12 de la nit, al Bar Kirikú (plaça de les Nacions sense Estat)
L’ex-cantant dels Cheb Balowski presenta el seu nou projecte de música mestissa.
Sortides a l’entorn: Camins de l’Horta de Lleida A les 9 del matí, des de la plaça del Carme
Teatre infantil Fundació La Xarxa: Sasif i la bruixa amb Fanàtik Visual (conte)
La temporada d’espectacles infantils a Tàrrega programada per Fundació La Xarxa continua amb aquest espectacle que combina la tradició oral amb nous recursos visuals. És un conte fantàstic situat en el desert. Quan Sasif es disposa a dormir sota les estrelles, un geni de la nit se li acosta per assabentar-lo que una bruixa ha fet un encanteri a la seva neboda. Sasif emprèn un llarg viatge on coneixerà personatges fantàstics que l’ajudaran a desfer l’encanteri. Preu: 4 euros
Escola de Famílies: Conferència Fixar límits i resolució de conflictes
(Per infantil i primària) A càrrec de Sonia Kliass, psicòloga
A 2/4 de 10 de la nit, a la Biblioteca Central Comarcal (plaça de Sant Antoni)
L’Escola de Famílies, que engloba les AMPAs dels centres d’ensenyament obligatori del municipi sota la coordinació del Pla Educatiu d’Entorn, ofereix el seu tercer cicle de conferències de temàtica pedagògica. S’hi tracten continguts que volen contribuir a l’educació dels fills en el si de la família.
Presentació de la campanya Tàrrega • Comerç Creatiu • Territori Comercial
A les 7 de la tarda, a la plaça Major
Projecció de l’espot promocional de Tàrrega realitzat a partir de l’acció participativa d’art plàstic protagonitzada per les escoles, els comerços, les entitats i la ciutadania el passat 6 de novembre.
Cicle de projeccions i xerrades sobre muntanyisme: El canvi climàtic a les glaceres dels Pirineus a càrrec de Jordi Camins
A les 10 de la nit, al Centre d’Entitats (Carrer del Segle XX, 2)
Cine Club La Lloca: Machete de Robert Rodríguez (EUA, 2010) A 2/4 d’11 de la nit, a Cinemes Majèstic (Avda. Catalunya, 54)
Thriller tex-mex amb Danny Trejo, Robert DeNiro i Jessica Alba. Sessió de la Lloca que vol ser un homenatge a la sèrie B amb una pel•lícula que ja era de culte fins i tot abans de rodar-se, ja que s’inspira en un fals tràiler que el director inclogué precedint el seu film Planet Terror. Preu: 5 euros
Acte de reconeixement a Josep Pont i Creus
A 2/4 d’1 del migdia, a l’antiga plaça El•líptica
Organitza: Ajuntament de Tàrrega
Reconeixement del municipi de Tàrrega a l’empresari Josep Pont i Creus (1907•1987) assignant el seu nom a la plaça El•líptica. Pont presidí la Cambra de Comerç de Tàrrega entre els anys 1961 i 1968. A més de ser-ne distingit com a president honorari, se li atorgà la Medalla d’Or al Mèrit de les Cambres. Com a empresari, liderà l’empresa local Olis Borges Pont durant bona part del segle XX eixamplant el negoci familiar convertint-lo en una multinacional.
Sopar gala dels XIII Premis Culturàlia
A les 9 del vespre, a la Sala La Granja
El Centre Cultural de Tàrrega premia amb els guardons Culturàlia les persones i entitats de la ciutat i de la comarca que amb la seva tasca contribueixen de forma significativa a la difusió de la cultura i el civisme.
Les agrupacions corals i instrumentals de Tàrrega s’apleguen al Teatre Ateneu en un concert conjunt per homenatjar la patrona de la música, Santa Cecília. Cantaires i músics de totes les edats interpreten partitures clàssiques, tradicionals i contemporànies. És una cita consolidada al calendari cultural targarí i que habitualment té un caràcter benèfic. Preu: 2 euros
XXIII Cicle Coral de Tardor: Concert del grup Coro Vasco Ama-Lur A les 7 de la tarda, al Teatre Ateneu (plaça del Carme, 12)
Cicle de concerts polifònics que aplega cada any a Tàrrega les agrupacions corals més aplaudides de Catalunya. Ara ens arriba aquest conjunt de veus masculines d’ascendència basca i amb seu a Salou. Preu: 2 euros
5è Cicle de Cinema en Blanc i Negre:
The Philadelphia Story (Historias de Filadelfia) de George Cukor (EUA, 1940)
Cita mensual amb el cicle de pel•lícules clàssiques en blanc i negre que proposa l’Associació Nous Espais de Tàrrega. Una oportunitat idònia per a revisar o redescobrir cabdals films d’autor, obres memorables del setè art. Tots els títols es projecten en versió original subtitulada. La cinquena edició del cicle arrenca amb aquesta comèdia protagonitzada per Cary Grant, Katharine Hepburn i James Stewart, representativa del Hollywood daurat. Entrada gratuïta
Inauguració de l’exposició fotogràfica: Tàrrega 1950 • Opulència i misèria sota el jou franquista
A les 8 del vespre, al Museu Comarcal de l’Urgell (carrer de La Font)
Organitza: Ajuntament de Tàrrega i Museu Comarcal de l’Urgell
Col•lecció d’una trentena de fotografies de la Tàrrega de mitjans del segle XX. Escenes de la vida quotidiana, política, social i cultural en unes instantànies inèdites mai exhibides abans i que el Museu Comarcal de l’Urgell ha adquirit a l’editorial Arribas de Saragossa. Les imatges s’acompanyen de textos que configuren un catàleg elaborat per l’arxiver Jacinto Bonales. Oberta fins al dia 27 de febrer. Divendres Dia 26
Cicle de projeccions i xerrades sobre muntanyisme: Alerta amb les allaus Projecció de la pel•lícula The fine line
A les 8 del vespre, al Centre d’Entitats (Carrer del Segle XX, 2)
16è aniversari de la Biblioteca Central Comarcal: Teatre
Ganes de mus amb Petita Pàtria
Organitza: Regidoria de Cultura i Biblioteca Central Comarcal
Direcció d’Antoni Rosselló. Amb Daniela Fregapane, Francesc Miquel Quetges i Joan Antoni Sunyer. Amb la representació d’aquesta peça, la Biblioteca Central Comarcal de Tàrrega commemora el 16è aniversari. Tres actors i un canterano ens transporten, mitjançant cinc narracions, a la Mallorca de la postguerra. L’espectacle comença amb una lectura dramatitzada i a poc a poc s’abandona el text per passar a interpretar directament les històries, poètiques i crues a la vegada, dels personatges evocats. Els actors evolucionen a mesura que la trama avança, a l’igual que el vestuari. Aquesta és una oportunitat per conèixer un dels millors escriptors mallorquins del segle XX, Antoni Mus. La funció arriba a Tàrrega en el marc del Projecte Alcover, que difon la producció escènica actual dels Països Catalans. Gratuït
Mes de la No Violència Contra les Dones: Teatre La fabulosa companyia de la llum amb Kiku Mistu, Amai V. Reina i Roberto Kuczer
Organitza: Regidoria de Polítiques d’Igualtat El novembre, l’Ajuntament de Tàrrega commemora el Mes de la No Violència contra les Dones. Aquest any s’ofereix l’espectacle per a totes les edats La fabulosa companyia de la llum de Kiku Mistu, que ens convida a reflexionar sobre nosaltres mateixos i les relacions amb els altres. Immers en el seu univers particular, Kiku Mistu parteix de la metàfora de la llum, símbol de la imaginació, la senzillesa, la ingenuïtat i la utopia per elaborar una història d’aventures, al més pur estil Jules Verne, a cavall entre el romanticisme i el futurisme. Un espectacle participatiu, màgic i emocionant que fusiona l’estètica i la poètica de les ombres xineses, les andròmines lluminoses reciclades, la lectura de faules i la música en directe. Preu: 1 euro (Taquilla del Teatre Ateneu des d’una hora abans de la funció)
Mes de la No Violència Contra les Dones: Mostra de les obres participants al I Concurs de Cartells contra la Violència Masclista i lliurament de premis
A 2/4 de 8 del vespre, al Teatre Ateneu (plaça del Carme)
Teatre infantil Fundació La Xarxa: Diplo amb L’Estenedor (titelles)
La temporada d’espectacles infantils a Tàrrega programada per Fundació La Xarxa continua amb aquest divertit muntatge de titelles. Preu: 4 euros
Estrena de les noves sales per a les sessions de ball de diumenge: Claravalls
Actuació del grup New York
A les 7 de la tarda, al Local Social de Claravalls
Les sessions de ball del diumenge a Tàrrega es reprenen amb alguns canvis en el format. Aquestes animades vetllades tindran lloc ara en tres sales municipals que s’aniran alternant: l’Espai MerCAT de Tàrrega, l’Espai Molí del Talladell i el Local Social de Claravalls. S’hi podran sentir les cançons que van marcar una època interpretades en directe per intèrprets de casa nostra. Sessions on els amants del ball podran gaudir del bolero, el tango, la salsa, el pasdoble, el vals i altres ritmes. La primera sessió tindrà lloc a Claravalls i serà gratuïta perquè conegueu aquesta nova oferta lúdica.
Fins al 6 de novembre, a l’ExpoCaixa (Estació d’Autobusos)
Organitza: Obra Social “la Caixa”, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Tàrrega
Horaris: De dilluns a divendres, de 10 a 14 h. i de 17 a 21 h.
Dissabtes i diumenges, d’11 a 14 h. i de 17 a 21 h.
Visites guiades, cada dia a les 18 h.
Les Diferents Cares de la Immigració 2010: Exposició de vestits senegalesos a càrrec de la Unió de la Comunitat Senegalesa de l’Urgell i la Segarra
La història i la cultura del poble senegalès a través dels seus vestits tradicionals i una sèrie de fotografies. També es projecta un audiovisual sobre la Festa de la Teranga celebrada a Guissona. Fins al 14 de novembre, a la Sala Marsà (Carrer de La Vilanova)
Horaris: De dimarts a dissabte, de 19 a 21 h.
Bombones d’Ermengol
El ninotaire Ermengol trau de nou a la llum la seva faceta com artista plàstic i presenta una nova sèrie d’objectes transformats en un estil proper al surrealisme. Després de la col•lecció dedicada a les piragües ara és el torn de les bombones de butà, amb una vintena de peces.
Del 5 al 28 de novembre, al Museu Comarcal de l’Urgell (carrer Major, 11)
Fotografies: Tàrrega 1950 • Opulència i misèria sota el jou franquista
Col•lecció d’una trentena de fotografies de la Tàrrega de mitjans del segle XX. Escenes de la vida quotidiana, política, social i cultural en unes instantànies inèdites mai exhibides abans i que el Museu Comarcal de l’Urgell ha adquirit a l’editorial Arribas de Saragossa. Les imatges s’acompanyen de textos que configuren un catàleg elaborat per l’arxiver Jacinto Bonales. Del 26 de novembre al 27 de febrer, al Museu Comarcal de l’Urgell (carrer de La Font)
Organitza: Ajuntament de Tàrrega • Museu Comarcal de l’Urgell
Pintures de Montserrat Viaplana
Del 26 de novembre al 12 de desembre, a la Sala Marsà (Carrer de La Vilanova)
Tallers de ball amb l’Associació Shiva Dance Dansa i Teatre de l’Urgell
De tots els estils i per a totes les edats De dilluns a divendres, al Centre d’Entitats (Carrer del Segle XX, 2)
Informació al tel. 649 068 877 • E-mail: [email protected] Organitza: Associació Shiva Dance Dansa i Teatre de l’Urgell
Impartit per l’actriu Noèlia Tomàs. Cos, veu, improvisación, clown,… Cada dimarts, fins al 21 de desembre, a 2/4 de 9 del vespre
A l’Espai MerCAT (Plaça de les Nacions sense Estat, s/n) • Preu: 20 euros
Inscripcions a la Casa de Cultura • Tel. 973 310 731 • [email protected]
• Gimnàstica de manteniment (els dilluns, a les 20 h)
• Defensa personal (els dijous, a les 21 h)
Del 2 al 12 de novembre, de 10 a 12 h.
Inscripcions a: [email protected]
Curs de voluntariat en el camp de la salut mental
Dies 13 i 20 de novembre, de 10 a 14 h.
A la Biblioteca Central Comarcal (Plaça de Sant Antoni)
Inscripcions al telèfon 973 31 22 26 (Miracle) • Gratuït
Organitza: Associació de Salut Mental Ondara Sió | 0.746961 | curate | {"ca": 0.9636700158646219, "it": 0.0015335801163405605, "en": 0.003278688524590164, "es": 0.024907456372289794, "pt": 0.004970914859862507, "fr": 0.001639344262295082} | https://itarrega.wordpress.com/2010/11/02/agenda-cultural-novembre-2010/ |
wikipedia_ca_20230401_0_542352 | Pírcing labial
El pírcing labial és un tipus de pírcing genital femení. Aquest pírcing es pot realitzar a través dels llavis menors o els llavis majors. Són un dels pírcings genitals més simples i més comuns que es realitzen a les dones, i sovint es fan en parelles simètriques.
Com la majoria dels pírcings genitals, depenent de la joieria i la col·locació, poden proporcionar una estimulació addicional durant les relacions sexuals.
Història i cultura.
Hi ha poca evidència directa de la pràctica pre-contemporània dels pírcings labials, excepte algunes anècdotes sobre l'ús d'aquests pírcings com a dispositius de castedat.
Com molts pírcings genitals, l'origen contemporani del pírcing labial resideix en la cultura BDSM, que va generar el ressorgiment de la perforació corporal en la societat contemporània. En la pràctica contemporània, aquests pírcings solen complir simplement un paper decoratiu, més que un de purament sexual.
Aquest pírcing té un paper destacat en la novel·la eròtica francesa "Història d'O". L'heroïna, O, té un forat labial a través del qual té inserit un anell d'acer inoxidable.
Comparació entre els pírcings als llavis menors i als llavis majors.
Les perforacions dels llavis majors (llavis exteriors) cicatritzen més lentament que les perforacions dels llavis menors (llavis interiors), ja que sovint es veuen irritades pel contacte amb la roba i estan subjectes a un moviment constant. Depenent de l'anatomia de la dona, també tendeixen a ser més doloroses perquè hi ha més teixit per penetrar.
Les perforacions dels llavis menors són més senzilles de fer i menys doloroses que altres pírcings genitals, però depenen de la mida i la forma dels llavis menors de la dona i, per tant, no es pot perforar en dones que tenen un llavi menor relativament petit o molt reduït.
Sovint, es fa "stretching" (dilatació) a les perforacions dels llavis menors a causa de la seva alta elasticitat relativa del teixit, mentre que és menys propens a fer-ho als llavis majors.
Joieria.
Gairebé es pot trobar qualsevol tipus de joieria a les perforacions als llavis menors, encara que els anells són les joies més utilitzades, tant com joies inicials com a llarg termini. Ambdós tipus de pírcing labial es poden estirar ("stretching") per acomodar joies més grans; utilitzar joieria gran en aquests pírcings pot produir una forma d'estimulació sexual permanent o temporal. Ambdós tipus de pírcing també es poden estirar per acomodar "flesh tunnel" o joies d'estil allargador.
La joieria usada en els pírcings labial pot tenir un propòsit fetitxe. Es poden usar anells o altres joies especialitzades per bloquejar l'accés a la vagina, com una forma d'infibulació no quirúrgica a curt o llarg termini; aquesta joieria es pot configurar perquè la vagina pugui ser tancada per pírcings labials oposats i actuar com un cinturó de castedat. També es poden usar altres dispositius de castedat que poden fer ús de la perforació, de vegades incorporant cadenats. | 1 | perfect | {"id": 0.0047522063815342835, "ca": 0.9925322471147319, "pt": 0.0027155465037338763} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=542353 |
racoforumsanon_ca_20220809_0_618620 | Notícia en castellà
Amb "independentistes" així qui vol unionistes... | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_258666 | Promoció turística a Sant Sebastià
Del 15 al 17 de març amb la visita de 18.000 persones
La promoció de Platja d’Aro com a destinació turística arriba aquest cap de setmana, del 17 al 19 de març, a la fira Sevatur-Feria de Vaciones a Donostia-Sant Sebastià, on s’hi espera la visita de 18.000 persones, en una mostra que compta amb un extens programa d’activitats, degustacions, presentacions o animació infantil. El municipi s’hi promociona mitjançant un espai compartit per diverses destinacions de la Costa Brava.
La presència en aquesta mostra s’emmarca en el calendari anual d’assistència a fires especialitzades o bé generalistes amb contingut turístic que ha portat al municipi a estar present a Salon des Vacances de Brussel·les (Bèlgica), Danish Golf Show a Harding (Dinamarca) i Girocàmping Girona (març); o ITB a Berlín (març); i que tindrà continuïtat també a Expovacaciones a Bilbao.
Promoció turística a la Fira Sevatur de Sant Sebastià
Del 17 al 19 de març en una mostra amb 18.000 visitants | 0.837963 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_765350 | 26 juny 2012 By redacció Feu un comentariEl secretariat nacional de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha decidit contractar el dissenyador català Custo Dalmau “perquè millori la vestimenta i l’estètica en general” de tots els seus militants. L’organització política, que es debat entre fer el salt a les eleccions catalanes o seguir presentant-se únicament als comicis municipals, entén que un “canvi de look” dels seus afiliats és “totalment imprescindible per apropar-se a l’electorat. No podem girar l’esquena al món que ens envolta. Deixar de vestir com Freddy Krueger –amb la típica samarreta estripada de ratlles vermelles i negres– potser no ens farà més demòcrates, però sí més polits. Contra el capital, vesteix formal”, asseguren des de la direcció. La missió de Custo Dalmau no es reduirà únicament a la indumentària, sinó que també tindrà conseqüències en aspectes com la higiene i el comportament. Així, per exemple, els membres de la CUPestaran obligats a passar per la perruqueria, com a mínim, una vegada a l’any. I també hauran d’evitar, a no ser que sigui estrictament necessari, fer malabars ens els mítings de campanya. “Sabem que són proves molt exigents i que la militància haurà de fer grans esforços per superar-les. Però la nostra gent ha de tenir ben clar que estan fent un favor a Catalunya i també a ells mateixos. La netedat és un gran senyal de civilització”, apunten des del secretariat nacional. Els màxims dirigents de l’organització han definit aquest “intervencionisme estètic com una manera divertida d’experimentar noves sensacions: passar-se un desodorant roll-on per les axil·les o sortir al carrer amb roba interior són vivències que tothom hauria de viure, almenys, un cop a la vida”.La intenció de la direcció, però, no està tenint massa adeptes entre les bases. Alguns militants, fins i tot, han fet una conferència “en un casal del rotllo” per denunciar el que consideren “un gir alarmant a l’esquerra tradicional. Els nostres patrons potser volen que vestim amb americanes de pana, com els socialistes. O encara pitjor: amb pantalons bufats i hortalisses a les butxaques, com els d’Iniciativa. Però no renunciarem als nostres principis per intentar guanyar més vots. Revolució i desobediència contra les imposicions tèxtils”, han corejat els assistents a la xerrada. Els més reticents al canvi han afirmat que només vestiran amb peces de Custo Dalmau “si el dissenyador aposta pels mocadors palestins. I els volem a la nostra manera, amb cabells dels nostres camarades incrustats entre les fibres, perquè ens anem deixant els palestins uns als altres i tothom hi deixa la seva aportació capil·lar. En el fons, no deixa de ser una metàfora de la igualtat social i del treball en equip que propugnem a la CUP”.Els que també podrien començar a treballar un canvi de look imminent són els dirigent d’ERC. “No pot ser que intentem pactar el concert econòmic amb CiU i, a la vegada, les nostres joventuts vesteixin com okupes i antisistemes. Combinar les grenyes amb els pantalons de cuir ajustats només ens portarà al camí de la frustració nacional. És més: si nosaltres fóssim espanyols i veiéssim que els catalans vesteixen així, segur que ens vindria molt de gust seguir maltractant Catalunya”, afirmen els republicans. Per corregir aquesta “estètica errònia”, el partit ja ha contactat amb la periodista Bibiana Ballbè perquè els doni alguns consells sobre moda. “Volem dissenys iconoclastes, retro-vintage, transgressors. Que ens posin Mariona . Alguna cosa molt teenager”. Els independentistes s’han arribat a plantejar confeccionar una estelada bordada amb diamants per a les ocasions més chic i començar a usar lemes polítics més intel·ligibles per a les preadolescents com ara “Espanya no mola, o sea que Catalunya lliure pero ya”. Font
Llàstima que és d'una web de bromes pq els hi caldria una ajuda d'en Custo o de qualsevol assessor d'imatge. Quan els veus de lluny i ja saps què voten és que enlloc d'un partit polític han creat una tribu urbana.
Sí? Tu et trobes aquest grup pel carrer per exemple i ja saps a qui voten? I què tal la vida a base d'estereotips? Divertida?
No tots els de la CUP vesteixen igual però tothom sap que si vas al Rebrot, o a un casal de l'EI, veus gent que vesteix amb una estètica determinada, per sort quan creixen van madurant i van canviant d'estètica basquítica retro. I no és un esterotip, la prova és que molta gent ho pensa i que al web on s'han inventat aquesta notícia, en fan mofa.
La CUP i la gent que els vota és quelcom que va molt més enllà de les agrupacions juvenils de l'EI i les seves activitats d'autoconsum. Per això a la CUP ens la podem prendre seriosament.
està molt bé que titllis d'"agrupacions juvenils" que fan "les seves activitats d'autoconsum" a unes organitzacions que estan a punt de confluir i convertir-se en l'organització política de joves més potent dels PPCC #etfelicitofill
Rebentareu l'univers amb la confluència, serà com un 2n big bang.
XDDD | 0.849364 | curate | {"ca": 0.9837662337662337, "pt": 0.011972402597402598, "fr": 0.0008116883116883117, "es": 0.0006087662337662338, "ro": 0.002029220779220779, "en": 0.0008116883116883117} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_769289 | Semifinal de la copa del Paràsit 2013 Partit de tornada Escenari. Camp Nou. Dia i hora del partit/TV. Dimarts 26 de febrer a les nou del vespre retransmès per Canal+1. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Ja tenim ací la setmana dels dos clàssics!!! Comencem amb el de copa(l'important, sens dubte). Ja aniré completant el fil més endavant, amunt!! !
Em fa tan fàstic el Madrid i la seva premsa/afició que realment m'agradaria deixar de jugar-hi perquè ni tan sols tinguin la ocasió de celebrar una victòria contra el Barça, encara que sigui 1 de cada 10 partits. Esclafar-los com aquests últims anys està bé, però ja començo a estar-ne fart. Per tant allò de que amb la independència deixarien d'haver-hi Clàssics per mi representa més aviat un motiu per donar-hi encara més suport que no pas un argument en contra.
Em satisfà saber que no en sóc l'únic. | 0.569927 | curate | {"ca": 0.9624463519313304, "pt": 0.009656652360515022, "it": 0.02682403433476395, "fr": 0.001072961373390558} | |
mc4_ca_20230418_12_311689 | Partit de la jornada: Aleví "C" - Bigues (15.04.2012) | C.F. LES FRANQUESES
Partit de la jornada: Aleví "C" - Bigues (15.04.2012)
Aquest cap de setmana com ja us havíem comunicat la setmana anterior hem fet el seguiment del partit que enfrontava el nostre Aleví "C" entrenat per Ferran Bramona i Carlos Màrquez, contra el Bigues, corresponent a la jornada de lliga del grup 24 de la quarta divisió aleví.
En un primer quart on el nostre equip va tenir el control de la pilota, els visitants es van avançar en un bon contraatac. Després del gol visitant, l’equip local va seguir apretant i en una bona jugada col·lectiva, Marc González va aconseguir el 1-1. Al segon quart, el nostre equip va sortir força adormit i els visitants es van avançar amb dos gols posant el marcador 1-3. Al final d’aquest quart, una bona centrada de Samba va permetre a Jordi Bausa posar el 2-3 amb el que arribaríem a la mitja part.
En el tercer quart l’equip local va sortir amb una altra actitud i a base de bones combinacions col·lectives, Marc González i Alejandro, amb dos grans xuts van aconseguir posar el 4-3 al marcador. Just abans d’acabar el tercer quart, Alejandro tornava a marcar en una jugada d’estratègia de còrner, la qual cosa permetia anar a l'últim quart amb un avantatge de 5-3 favorable al nostre equip.
Finalment, en l’últim quart, l’equip va jugar més tranquil i es va fer amb el domini de la pilota. Samba, amb una bona jugada individual aconseguia el 6-3 i Alejandro amb un xut de falta magistral aconseguia un meritori hat-trick i posava el 7-3 definitiu al marcador.
Així doncs, aquest equip se situa en la quarta posició amb 53 punts amb 166 gols a favor i amb 64 gols en contra. | 0.845797 | curate | {"ca": 0.991636798088411, "fr": 0.008363201911589008} | http://cflesfranqueses.com/partit-de-la-jornada-alev%C3%AD-c-bigues-15042012 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_19318 | A sota hi trobareu l'apunt al meu blog amb el llistat dels accionistes més rellevants del diari ARA. No és cap broma i de ben segur que us sorprendrà http://catalans.blogspot.com/2010/09/exclusiva-accionistes-del-diari-ara.html
I quina sorpresa hi ha??! ! | 0.592256 | curate | {"ca": 0.8968253968253969, "it": 0.0992063492063492, "fr": 0.003968253968253968} | |
crawling-populars_ca_20200525_10_48900 | Universitat Autònoma de Barcelona > Estudiar > Màsters i Postgraus > Màsters i postgraus propis > Comunicació i Periodisme > Màster en Comunicació LGTBI+ (Preus, beques i ajuts)
Aquest programa permet el pagament en diversos terminis. Pots consultar-ne el detall a la direcció/coordinació de l'estudi.
Pots fer el pagament de dues formes:
Consulta la informació a la pàgina de beques, ajuts i convocatòries UAB.
Rebràs còpia de la teva consulta per e-mail immediatament.
He llegit i accepto l'avís legal.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona | 0.730942 | curate | {"ca": 1.0} | : /web/postgrau/master-en-comunicacio-lgtbi-/preus-beques-i-ajuts-1203328494080.html/param1-4171_ca/param2-2001/ |
mc4_ca_20230418_13_241536 | Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Sant Antoni » Administradors i Pabordes » Associacionisme » Cerca Recursos Documentals | 0 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A480&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1712&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1804 |
crawling-populars_ca_20200525_41_27524 | MADRID, 20 nov. (EUROPA PRESS) -
Hispania, societat immobiliària cotitzada participada per George Soros, estudia llançar una oferta pública d'adquisició d'accions (OPA) pel 100% de Realia, la immobiliària actualment controlada per FCC i Bankia.
La firma participada per Sorus considera formular l'OPA a un preu de 0,49 euros per acció, el que elevaria l'import de l'operació a uns 150 milions d'euros.
El preu és, tot i això, un 53,5% inferior respecte al d'1,055 euros per acció al qual Realia va tancar la sessió de Borsa de dimecres.
L'OPA d'Hispania per Realia estaria condicionada a l'acceptació d'un nombre d'accions equivalents al 55% del seu capital, segons ha indicat l'empresa oferent a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
La socimi assegura que no ha assolit cap acord amb els actuals socis de referència de Realia, si bé avança que es troba "en converses" amb els bancs creditors d'aquesta immobiliària.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento. | 0.609406 | curate | {"ca": 0.7355982274741507, "es": 0.2447070408665682, "en": 0.019694731659281144} | : /espanya/noticia-hispania-estudia-llancar-opa-realia-valorada-uns-150-milions-deuros-20141120120701.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_775046 | Aquest tio és un malparit, que es burla del nacionalisme de la manera més baixa, que és acusant-nos de poc mascles als tios i de golfes a les nostres ties. Potser fóra al contrari, no trobeu? Però anem a pensar amb el cap fred, és intolerable que aquest tio continue burlant_se impunement de nosaltres. Podríem fer tres coses: 1-Hackejar-li la web. 2-Denunciar-lo. 3-Esbrinar qui és i un di, com diuen al meu poble, "fer-li la raó". S'admeten suggerències.
Heu llegit els comentaris de la gent al blog de la Montse? Hi ha un molt especial que diu: "Alguns no catalans que hem après el català per llegir-te, t'esperem amb goig, noi. Una salutació ben cordial." No sé si creure m'ho! Si fos cert, si tan sols un dels lectors de la Montse hagués decidit d'aprendre català per tal de seguir les tires d'en Jordi Senyera, aquest hauria de ser perdonat per qualsevol suposada ofensa envers el nacionalisme més recalcitrant! | 0.782476 | curate | {"ca": 0.9834437086092715, "es": 0.016556291390728478} | |
wikipedia_ca_20230401_0_572606 | Jacob Perkins
Jacob Perkins (Newburyport, 9 de juliol de 1766 – Londres, 30 de juliol de 1849) fou un inventor, enginyer mecànic i físic nord-americà. És considerat el pare de la refrigeració. | 1 | perfect | {"en": 0.06842105263157895, "ca": 0.9315789473684211} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=572607 |
mc4_ca_20230418_15_357831 | Govern corporatiu Grup Catalana Occident
El Consell d'Administració orienta la seva activitat d'acord amb els principis de bon govern.
Informació detallada de la Junta Generals d'Accionistes, òrgan de representació dels accionistes que componen el capital social de la societat.
Informació sobre els membres del Consell d'Administració i altres aspectes de govern corporatiu, seguint les pautes establertes per la normativa en matèria de transparència de les entitats cotitzades.
Accedeix als reglaments dels òrgans de govern i al reglament intern de conducta, als estatuts, a les polítiques internes i al codi ètic del Grup. | 0.755417 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.grupocatalanaoccidente.com/cat/accionistes-inversors/govern |
oscar-2201_ca_20230904_6_180398 | Descriptors: AICLE/CLIL/EMILEAnimacions i simulacionsComunicació escritaComunicació oralEines TICExercitació lingüísticaExperimentacióFonts primàriesGestió d'informacióImatge, so i vídeoIndagació i recercaJocsLiteraturaMapes i plànolsMaquetes i construccionsMaterial manipulableProjectes de centreRaonament i argumentacióRepresentacions i modelsResolució de problemesSortides i treball de campTaules i gràficsTreball en context
x Raonament i argumentació x AICLE/CLIL/EMILE x Gestió d'informació x Sortides i treball de camp x Projectes de centre x Treball en context | 0.77393 | curate | {"ca": 1.0} | https://apliense.xtec.cat/arc/cercador2/t-32/dr-8341-9039-8397-8344-8340-8347 |
mc4_ca_20230418_8_444421 | Itinerari Nord: Etapa 3 | Etapes | Catalunya.com
Itinerari Nord: Etapa 3
Inici Itinerari Nord: Etapa 3 Tornar al llistat
Visita al monestir de Ripoll, claustre. Workshop Pirineus 2008 Itinerari Nord: Etapa 3
Monestir de Santa Maria de RipollSantuari de MontgronyCastell de MatamalaSanta Maria de LilletCastellar de n'HugSant Jaume de FrontanyàBorredàSant Quirze de PedretMonestir de Sant LlorençParc Natural del Cadí-MoixeróGósol
Visita al monestir de Ripoll, claustre. Workshop Pirineus 2008 Visita al monestir de Ripoll, claustre. Workshop Pirineus 2008 Itinerari Nord: Etapa 3
és conegut com el "bressol de Catalunya", per la importància que va tenir, conjuntament amb el monestir veí de Sant Joan de les Abadesses, en la repoblació del país després de la conquesta cristiana sobre els musulmans. La vila de Ripoll i el seu comtat són un indret magnífic per entendre els orígens de Catalunya i l’època comtal.La tercera etapa de l’itinerari nord descobreix una part del comtat de Ripoll i el comtat de Berga, ja a la demarcació de Barcelona. Els indrets més característics d’aquesta etapa són el monestir de Santa Maria de Ripoll, la mítica muntanya del Pedraforca i la Vila Vella de Gósol. Però com pertoca
a una zona de tanta rellevància en la formació de Catalunya, hi ha una extraordinària riquesa de punts d’interès arquitectònic i històric que es poden visitar en una estada més llarga.Ripoll és el punt de partida de l’etapa. La vila va ser fundada pel propi Guifré el Pilós l’any 880 i era el panteó de la família comtal de Barcelona. El monestir de Santa Maria de Ripoll és una de les obres culminants del romànic del país, així com del romanticisme i la Renaixença, i un símbol nacional català. Destaca la factura de la seva portalada, on el romànic cristal•litza definitivament
com a art; així com els capitells del claustre i les tombes dels comtes.Des de Ripoll, cal anar aigües amunt del Freser fins a Campdevànol, on surt la carretera cap a la petita població de Gombrèn, al terme de la qual es concentren dos monuments d’interès. El primer d’ells és el santuari de Montgrony,
un lloc màgic on es reuneix la història amb la llegenda. Allà es poden trobar la capella de la Mare de Déu de Montgrony i, dalt d’unes escarpades escales, l’església de Sant Pere.D’altra banda, el castell de Matamala és un palau romànic que va servir de residència als barons del mateix nom. Segons la
llegenda, en aquest edifici vivia el comte Arnau. Davant del castell també es poden visitar les restes de la capella
de Sant Joan de Mata.La mateixa carretera de Gombrèn condueix, després de nombroses corbes, fins a la Pobla de Lillet, ja al comtat de Berga. Allà es poden visitar les restes de la canònica de Santa Maria de Lillet, on destaquen les dependències monacals al voltant del claustre. Una carretera uneix aquesta població amb la de Castellar de n’Hug, on es troben les fonts del riu Llobregat i l’església de Sant Vicenç de Rus, que contenia unes importants pintures murals conservades actualment al MNAC de Barcelona.Cal
davallar novament fins a la Pobla de Lillet i dirigir-se directament cap al sud per una carretera veïnal que recorre la serra del Catllaràs fins a Sant Jaume de Frontanyà, poble orgullós de ser el municipi més petit de Catalunya i
de comptar amb una església romànica d’absis singular i proporcions quasi perfectes.Més al sud encara, s’arriba a Borredà, on es troba l’església de Sant Sadurní de Rotgers. Aquest temple presenta una característica única al romànic català: el degradat mitjançant el qual la volta de canó de la nau s’obre a l’absis.La carretera C-26 condueix fins a Berga, després de travessar Vilada i el pantà de la Baells. A l’alçada de la capital comarcal, cal buscar les indicacions cap a Sant Quirze de Pedret, un conjunt arquitectònic de gran interès en un emplaçament idíl•lic a la riba del Llobregat. El més destacable són les pintures murals obra de l’artista conegut com a mestre de Pedret, exposades al MNAC de Barcelona.Uns
quilòmetres riu avall i situada sobre una plataforma roquera a l’altra riba, s’aixeca l’església de Sant Vicenç d’Obiols. Es tracta d’un notable exemple d’arquitectura del segle X, amb arcs de ferradura i envoltada per la necròpolis medieval dels abats d’Obiols.L’itinerari canvia radicalment de direcció, i cal continuar cap al nord per la C-16 fins a Guardiola de Berguedà, on es troba l’església de l’antic monestir de Sant Llorenç prop Bagà. L’extraordinària cripta, d’idèntiques dimensions i estructura que el temple, n’és l’element més destacable. Així com el singular aspecte exterior, producte de diverses fases constructives.Prop de Guardiola de Berguedà, parteix la carretera que ressegueix el riu de Saldes pels límits del Parc Natural del Cadí-Moixeró i ofereix les millors panoràmiques del Pedraforca, una muntanya màgica i emblemàtica plena de llegendes de bruixes i aparicions. En un dia de cel
clar, la seva silueta és una fotografia meravellosa, amb un doble cim que s’ha arribat a comparar amb la forca del dimoni.Més enllà de
Saldes i del Pedraforca, la carretera arriba fins a Gósol, un poblet de muntanya on la història medieval situa a trobadors i càtars en plena fugida de la persecució que patien a Occitània. Un turó sobre l’actual població conserva les restes de l’antic castell i
del poble, presidides per les ruïnes de l’església de Santa Maria. | 0.777086 | curate | {"ca": 0.9533483822422875, "es": 0.0436418359668924, "it": 0.0030097817908201654} | http://www.catalunya.com/itinerari-nord-etapa-3-24-2-11653?language=ca |
oscar-2201_ca_20230904_7_166207 | l’Anni, una nena que viu en un orfenat juntament amb altres nenes. La propietària d’aquest orfenat no se’n cuida gens ni… | 0.664555 | curate | {"ca": 1.0} | http://teatremusical.cat/direccioescenica/ruth-matamala |
mc4_ca_20230418_14_432639 | vies del tren | Reusdigital.cat diari de Reus. Notícies i actualitat del Camp de Tarragona
Adif culminarà la connexió de la variant ferroviària de Vandellòs amb el corredor mediterrani aquest pròxim cap de setmana. Entre divendres, a partir de les 7 de la tarda, i dilluns, fins les 6 de la...
La xarxa de Rodalies i l'alta velocitat ha patit una trentena de talls per manifestacions i per la crema de diversos objectes a la via, com pneumàtics, i la presència d'arbres tallats i fins i tot de blocs de...
Tornen a tallar les vies del tren a Reus
Un grup de persones talla la circulació ferroviària entre Reus i Tarragona, segons ha informat Rodalies de Catalunya. L'avís s'ha rebut cap a les 6 de la tarda, quan el col·lectiu ha saltat a les vies a...
Un grup de manifestants ha saltat a les vies de la zona de l'estació de trens de Reus (a l'avinguda Onze de Setembre) aquest dilluns a la tarda. Ha estat en el marc de les accions diverses que tenen lloc com a... | 0.786653 | curate | {"ca": 1.0} | http://reusdigital.cat/tags/vies-del-tren |
mc4_ca_20230418_4_373048 | Mas assegura que només pactarà en la pròxima legislatura a canvi del pacte fiscal | ACN | sitges | Política | El Punt Avui
Mas assegura que només pactarà en la pròxima legislatura a canvi del pacte fiscal Mas assegura que només pactarà en la pròxima legislatura a canvi del pacte fiscal Mas assegura que només pactarà en la pròxima legislatura a canvi del pacte fiscal Mas assegura que només pactarà en la pròxima legislatura a canvi del pacte fiscal + Mas assegura que només pactarà en la pròxima legislatura a canvi del pacte fiscal E-mail
sitges - 2 juny 2011 21.16 h
Mas assegura que només pactarà en la pròxima legislatura a canvi del pacte fiscal
El president demana als empresaris disposició per “lluitar” per un pacte fiscal tot i les “conseqüències”
Afirma que sinó s'aconsegueix CiU mantindrà la “distància” sigui quina sigui la majoria parlamentària
El president de la Generalitat, Artur Mas, i el president del Cercle d'Economia, Josep Piqué ACN
Mas assegura que només pactarà en la pròxima legislatura a canvi del pacte fiscal Mas assegura que només pactarà en la pròxima legislatura a canvi del pacte fiscal Mas assegura que només pactarà en la pròxima legislatura a canvi del pacte fiscal Mas assegura que només pactarà en la pròxima legislatura a canvi del pacte fiscal Mas assegura que només pactarà en la pròxima legislatura a canvi del pacte fiscal E-mail
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha condicionat el suport de CiU al Congrés de Diputats amb l'objectiu de donar “estabilitat” política a partir de la pròxima legislatura a donar suport al pacte fiscal que necessita Catalunya per reduir el dèficit “sistemàtic”. I ha afegit que si no s'aconsegueix, CiU mantindrà la “distància”, sigui quina sigui la majoria parlamentària.
Mas ha fet aquestes declaracions en una conferència davant del Cercle d'Economia hores després d'haver-se fet pública la reunió amb Alfredo Pérez Rubalcaba, en què el vicepresident va buscar l'acord de CiU per poder acabar aquesta legislatura.
El president ha aprofitat la seva conferència davant els empresaris per demanar-los “disposició'' per assumir la lluita “incòmode'' que suposar reclamar aquest pacte fiscal. Entre el públic, escoltaven els consellers d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, el d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, i el guanyador de les eleccions municipals de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias.
Artur Mas ha dit que per tenir una economia preparada per superar aquest segle XXI cal tenir una balança fiscal “suportable''. Ara, els primers deu anys d'aquest nou segle, l'economia catalana ha entrat amb un dèficit fiscal “insuportable''. Cap economia ni cap país pot mantenir un dèficit fiscal “sistemàtic'' del 9% anual, sense acabar “ofegats'' o amb “esquerdes'' en el model de cohesió social.
El president ha dit que és molt “urgent'' no que el govern i els partits polítics “posin fil a l'agulla'' per obtenir aquest nou pacte fiscal, sinó que cal que en aquest compromís també hi hagi la complicitat de la societat civil i els empresaris. Mas ha reconegut que tot i les “conseqüències'' que pot tenir aquesta actuació cal que prendre “consciència'' i “disposició'' a favor d'aquesta “lluita'' perquè Catalunya pugui resoldre aquest dèficit que està “hipotecant'' el present i el futur del país.
Artur Mas ha recordat que aquest divendres, el Parlament constitueix la comissió parlamentaria per iniciar el tràmit d'aquesta iniciativa del pacte fiscal però ha subratllat que aquesta és una iniciativa “transversal'' que necessita de la societat civil perquè això és important per a les bases de l'economia del segle XXI, fent una referència directe al títol de les jornades del Cercle d'Economia que aquest any estan convocades sota l'eslògan Bases per a la nova economia del segle XXI'.
“Dura batalla''
Al final de la seva intervenció, un cop obert el torn de preguntes, un empresari ha demanat al president quines eren les alternatives sinó s'ha aconseguia aquest pacte fiscal. Artur Mas ha respòs que no es podia posar “la bena abans que la ferida'' i ha advertit que no es pot afrontar aquesta ''batalla'' amb un sentiment psicològic de derrota. ''Si pensem que no anirà bé'' el pacte fiscal no sortirà.
El president ha dit que aquesta “serà una batalla dura'' però ha recordat que hi ha algunes coses que ''són necessàries'' de fer.
Artur Mas, advertint que parlava durant “30 segons'' com president de CiU, ha manifestat que “crec que s'ha de condicionar tota l'actuació'' parlamentària a Madrid a l'objectiu de l'obtenció del pacte fiscal i que si no existeix aquest acord, sigui quina sigui la majoria parlamentària, CiU mantindrà “distància'' i “s'haurà de triar''. Si hi ha pacte fiscal, pot haver col·laboració, però si no hi ha pacte fiscal hi haurà “distància'', que no vol dir que no es pugui fer res en l'àmbit polític, ha matisat. “S'haurà de triar'', ha dit Mas.
El govern posarà tota la “carn a la graella'' per situar aquest pacte fiscal com “el tema'' durant aquest quatre anys. En aquest últim any de legislatura del president José Luis Rodríguez Zapatero, “amb una debilitat política important”, “no toca'' posar a l'agenda aquest tema però, ha assegurat, que “tocarà'', hi hagi la majoria que hi hagi a Madrid, i no serà un tema més, sinó el que serà el “gran tema''.
Mas ha reconegut que aquesta és una batallà “incòmode” però “hi ha algunes que són necessàries'' i aquesta no es pot “defugir'' i cal afrontar-la. Durant aquests últims anys s'ha intentat i s'han anat aconseguint determinats avanços però no hi hagut mai una solució “definitiva'' i “satisfactòria''.
Bases sòlides de l'economia
En la seva conferència, Artur Mas ha destacat les bases sòlides de l'economia catalana i ha apuntat que és un país que no està condicionat per la seva dimensió geogràfica, ni per la manca de recursos naturals, ni per la manca d'una gran capitalitat, perquè es té la marca Barcelona, que és capital del Mediterrani i una ciutat reconeguda a tot el món.
El nivell d'innovació i internacionalització de l'economia catalana també són factors sòlids de l'economia catalana. En matèria d'internacionalització, Mas ha recordat que en els últims quinze anys, entre 1995 i el 2010, s'han augmentat les vendes a l'estranger un 175%, un 85% a l'interior de Catalunya i un 69% al mercat espanyol.
En relació amb les connexions, Artur Mas ha manifestat que en la reunió mantinguda amb el vicepresident del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, una gran part de la reunió havia tractat de la gestió de l'aeroport del Prat. Mas ha reiterat que per Catalunya és “clau'' tenir un paper “determinant” en la gestió de l'aeroport del Prat.
El president ha defensat el binomi indústria-cultura perquè el considera “l'atractiu de la identitat'' que ha de tenir Catalunya i que serà un dels temes “claus” de l'agenda del govern.
Mas, davant d'un auditori predisposat a sentir iniciatives favorables a les empreses, ha manifestat que un cop finalitzada la legislatura catalana, es podran fer “empreses express'' i que per aconseguir-ho s'aprovarà pròximament la llei “omnibus''.
Interpel·lat el president sobre el compliment del dèficit pressupostari, Artur Mas ha dit que el govern compleix amb l'esforç del dèficit. Se'ns va dir que Catalunya tindria un dèficit a finals del 2010 del 2,4% i s'ha tancat l'any amb un dèficit del 3,8%, un 50% més elevat.
L'esforç que es va demanar per Catalunya era reduir el dèficit 1,1 punts i es reduirà 1,2 punts. Per tant, ha dit Mas, “estem complint amb l'esforç de dèficit que se'ns va demanar”. Pel president, ara és el govern espanyol el que ha d'acabar complint amb la seva part i pagar les seves transferències cosa que suposaria baixar el dèficit fins l'1,3%, que és l'objectiu del govern espanyol.
Oriol Pujol nega un acord amb el PSOE per garantir l'estabilitat de Zapatero
Rubalcaba intenta pactar amb CiU l'estabilitat del govern espanyol | 0.835146 | curate | {"ca": 0.9980881978078001, "en": 0.001911802192199847} | https://www.elpuntavui.cat/article/3-politica/17-politica/419767-mas-assegura-que-nomes-pactara-en-la-proxima-legislatura-a-canvi-del-pacte-fiscal.html |
macocu_ca_20230731_2_70467 | Barcelona : DUXELM : Fundació Josep Irla, 2010 216 p. : il ; 21 * 21 cm Bibliografia. ISBN 9788493774035
Amb motiu del traspàs de Joaquim Ventalló, Josep Puy va recuperar aquesta entrevista gràcies a la qual es coneix la trajectòria vital de l'intel·lectual i polític terrassenc. | 0.67685 | curate | {"ca": 0.9350180505415162, "ru": 0.06498194945848375} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_338966 | Membres del grup feixista Moviment Identitari Català (MIC) han vist com desenes de manifestants els han barrat el pas a l’ofrena floral a Rafael Casanova aquest matí a Barcelona. Els dos grups, separats per un cordó de Mossos d’Esquadra s’han escridassat. Els manifestants contraris a la presència del MIC, majoritàriament antifeixistes, han cridat "fora el feixisme dels nostres barris" i "els identitaris també són feixistes".https://www.elnacional.cat/ca/politica/diada-2018-video-grup-feixista-mic-ofrena-floral-rafael-casanova_303453_102.html
S'ha de ser molt subnormal. El verdader càncer de l'independentisme ara mateix són els partits processaires , i aquests segur que no els ha escridassat ningú.
Doncs si, en la meva desesperació donaria el meu vot a qualsevol partit independentista nou que es presentés, fos maoísta, identitari o vegà. | 0.740014 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_10_100939 | El proper 17 de setembre el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona obrirà el període d'inscripció per als nivells elemental, intermedi, de suficiència i de coneixements superiors de català. Els cursos s'iniciaran a partir del 27 de setembre .
Trobada de Voluntariat per la llengua
El passat 17 de juliol va tenir lloc la Trobada de cloenda de la desena edició de Voluntariat per la llengua. La trobada, a la qual va assistir una trentena de persones, va servir per valorar les edicions d'aquest any acadèmic, fer algunes propostes per al proper i repartir els certificats de participació en el programa. Es preveu rellançar l'activitat plenament cap a final d'octubre, coincidint amb el cinquè aniversari de la posada en marxa del Voluntariat lingüístic a Cornellà de Llobregat.
El Govern de la Generalitat ha superat, a un semestre d’acabar l’any, els objectius que s’havia marcat en matèria d’acolliment lingüístic: augmentar en un 10% la inscripció d’alumnes estrangers als cursos inicials i bàsics de català que realitza el Consorci per a la Normalització Lingüística. L’augment respecte al curs passat és d’un 16,51%
Les dotze persones que han participat aquest curs en el programa de Voluntariat per la llengua a Teià van visitar ahir el Fons del dibuixant Antoni Batllori Jofré, que es troba al Casal de la gent gran de Teià. | 0.833108 | curate | {"ca": 0.9640179910044977, "hu": 0.03598200899550225} | http://cpnl.cat/noticies/index.php?CATEGORY2=0&PAGE=336 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_225735 | Josep Ramon Chirivella: “No es recupera el dret civil valencià per mandra o per falta de lideratge”El president de l’Associació de Juristes Valencians defensa la necessitat que es faça la reforma constitucional per a recuperar aquesta part tan important de l’autogovernAvui fa exactament un any que les Corts Valencianes van aprovar amb una majoria molt àmplia (els vots dels grups del Botànic i els del Partit Popular), d’enviar al congrés espanyol una proposta de resolució per a modificar la constitució. L’objectiu és incloure-hi la possibilitat de recuperar el dret civil valencià. Uns quants dies més tard, la junta de portaveus del congrés va admetre la proposta a tràmit. Després va començar la pandèmia i la demanda històrica valenciana restà colgada davall uns altres papers sempre més urgents i vitals a ulls de Madrid.Tant les Corts com el Consell intenten ara moure’n la tramitació. De manera tímida. L’estiu passat es van nomenar els tres diputats que aniran a Madrid a defensar la proposta i fa pocs dies el vice-president segon, Rubén Martínez Dalmau, es va comprometre a accelerar el procés.El dret civil valencià va ser vigent entre l’any 2006, quan es va aprovar la reforma de l’estatut d’autonomia, i el 2016, quan el Tribunal Constitucional va tombar aquesta possibilitat. Catalunya, les Illes Balears, l’Aragó o Navarra són territoris amb dret civil propi.Parlem amb Josep Ramon Chirivella, president de l’Associació de Juristes Valencians, sobre què és el dret civil valencià, què representa que el Constitucional en tombàs l’aplicació i per què no s’accelera la modificació tècnica de la constitució espanyola.—Ara fa un any que les Corts van entrar la proposta de resolució, però a Madrid no ens fan cas.—Abans de res, vull deixar constància que és una qüestió històrica que les Corts Valencianes hagen formulat un autèntic acte legislatiu, és a dir, una proposició de reforma constitucional. És una iniciativa molt infreqüent. Només s’havia fet tres voltes abans.—Però de moment, s’ha quedat en no res.—La proposta valenciana ha quedat endarrerida perquè no s’han fet mai reformes constitucionals nascudes d’una iniciativa popular. La pandèmia també és un factor. En qualsevol cas, nosaltres demanem que s’aprove enguany, perquè té un gran suport polític, però també social. Darrere aquesta iniciativa de reclamar el dret civil valencià hi ha moltes institucions, associacions, col·lectius i, sobretot, la mateixa legitimitat que quan els valencians vam demanar l’accés a l’autonomia pel 151, perquè l’any 1981 el van demanar 512 ajuntaments i ara n’hi ha 509. Si no s’admet aquesta reforma, serà per falta de responsabilitat, de lleialtat institucional per part dels òrgans de l’estat i sobretot demostraria la feblesa del Consell.—Potser hauríem d’haver començat l’entrevista definint què és el dret civil valencià.—És el dret de les persones. El dret que regula moltes relacions jurídiques habituals com ara la forma de col·laborar en el matrimoni, siga en guanys o en separació de béns. És el que regula actes tan importants com la possibilitat de testar o la forma de la successió, la manera de transmetre els nostres béns als nostres hereus. Són un conjunt d’actes que al final són d’un àmbit molt personal. Això és el que el diferencia del dret públic, el dret administratiu. El dret civil deixa molt més oberta l’autonomia de la voluntat, la possibilitat de negociar.“Té una gran càrrega política legislar sobre la custòdia compartida o sobre les herències. Hi ha molta ideologia darrere”—En què es diferencia el dret civil valencià del dret civil espanyol?—L’origen de la qüestió és que els valencians teníem un estat propi configurat pel rei Jaume I. El decret de Nova Planta va arrasar tota la nostra especialitat jurídica el 1707. En canvi, els aragonesos, els catalans, els illencs, els bascos i els navarresos van mantenir la regulació del dret civil. Per això, ara mateix, encara que molta gent a l’estat espanyol es pense que tot es regula pel codi civil, hi ha quinze milions de ciutadans de l’estat que tenen una regulació parcialment diferent. Cada cas és diferent. Per exemple, catalans i aragonesos tenen una regulació molt completa. Els valencians, l’únic que tenim és la llei de contractació agrària, que és de l’any 2013. Així i tot, perviuen la llei de custòdia compartida, la llei de règim econòmic matrimonial i la llei d’unions de fet. És a dir, quan es va aprovar l’estatut, les Corts van legislar a l’empara del dret civil que s’hi recollia. Per tant, les persones que van establir relacions jurídiques dins aquell període, fins que el tribunal constitucional el va tombar el 2016, les mantenen per tota la vida. A la pràctica, el nostre dret civil és temporalment limitat a eixe període, però és un dret viu perquè, per exemple, si una parella es va casar en aquells anys i no digueren el contrari, tenen el règim jurídic valencià. Les custòdies compartides es mantenen fins a la majoria d’edat dels fills…—No poder regular aquestes relacions o unes altres resta sobirania als valencians?—Té una gran càrrega política regular o no la custòdia compartida i de quina manera es fa. O poder establir el règim de separació de béns en un matrimoni. Hi ha molta ideologia darrere. Però també podria ser útil per a regular correctament les unions de fet. Hi ha una evident desprotecció per a les persones que formen part d’una unitat familiar constituïda d’aquesta manera, perquè no tens cap dret. Si tinguérem la competència i es regulara, seria possible de fer ús de l’habitatge de la teua parella de fet, si falta, durant una temporada, per exemple, cosa que es coneix com la llei del dol. També es podrien regular les herències d’una manera més beneficiosa, per exemple en el cas de les empreses familiars. Ara les herències són limitades pel que es coneix com ‘la llegítima’, però es podria fer d’una altra manera per a assegurar la pervivència del negoci.—Això ho recollia l’estatut reformat del 2006 i el Tribunal Constitucional ho va tombar el 2016. Per què?—L’origen està en la redacció de l’article 149.1.8 de la constitució, que estableix la possibilitat de la pervivència dels drets forals dels territoris “on existien”, diu textualment. Els redactors de l’estatut ho van interpretar com “on existien històricament”, però el Constitucional ho vinculava a l’existència de compilacions forals.—…—Les compilacions forals van ser una creació jurídica del franquisme perquè determinats sectors donaren suport al règim. I eixes fórmules va tenir un encaix en el codi civil quan es va reformar l’any 1974. Però no es van fer compilacions dels furs valencians; per tant, el Constitucional interpreta que “no existien”.—Ara es demana una reforma de la constitució espanyola perquè, encara que els furs no s’hagen compilat, s’entenga que històricament sí que existien?—Més que una reforma, és una modificació tècnica de la constitució. I sí. L’objectiu és fer realitat allò que diu l’estatut. Històricament els valencians ho han demanat. Els republicans, els carlistes… És una qüestió que no és d’ara, sinó que es remunta al moment històric de l’abolició dels furs. I convé recordar que, a banda de les Corts, que van elevar la proposició al congrés, també hi ha la societat civil darrere. Des de la Fundació Nexe a tots els sindicats, l’ateneu, el col·legi de registradors… I també és representada territorialment. “A la pràctica, des del 2016 hem tingut una gran pèrdua d’autogovern i ningú no ha fet res”—Aquesta modificació tècnica de la constitució no implicaria la dissolució de les corts, noves eleccions, referèndum…?—El procediment previst és que la proposta s’admeta a tràmit, i això ja s’ha fet. Ara falta que la junta de portaveus fixe la discussió parlamentària. La reforma s’ha d’aprovar per majoria de les tres cinquenes parts del congrés i del senat. I aquests vots estarien assegurats només amb el PP, PSOE i Podem. L’únic risc que hi ha és que el mateix article que regula aquesta modificació diu que, una volta aprovat per les cambres, s’hauria de fer un referèndum facultatiu si ho demana una desena part dels diputats o senadors. Seria un problema si Vox ho demanara.—I així, com és que no tira endavant? Potser hi ha la por que siga interpretat en clau nacionalista?—Nosaltres fem gala d’independència política i portem la bandera de la societat civil perquè s’accepte a Madrid. No es pot considerar una petició nacionalista perquè a la pràctica, a l’estat espanyol hi ha sis pobles que tenen el seu propi dret civil. El reclamen PSOE, PP, Compromís…—Permeteu-me que hi insistesca. No es fa aquesta modificació per no encetar allò que s’anomena el “meló de la constitució”?—No. Pense que, senzillament, és per mandra. En aquest moment hi ha molt de frontisme, i hi ha qüestions que no té sentit que no es resolguen. Som un cas excepcional dins el dret comparat europeu. A tot Europa es fan modificacions importants o més menudes de la constitució, i es fan amb una certa freqüència. Mentre és vigent, la constitució s’ha de poder adaptar al moment. L’origen dels valencians com a poble té com a carta de naixement l’atorgament dels furs i la creació del Regne de València, que era un estat diferent del dels aragonesos i els catalans. Eixa és la qüestió de fons. No és una qüestió d’encetar cap meló.—Penseu que el Consell fa prou força davant Madrid per a revertir això?—A la pràctica, des del 2016 sí que hem tingut una gran pèrdua en l’autogovern. I ningú no ha fet res. Necessitem que el Consell accelere la qüestió, que la pose a l’agenda. El president Puig va enviar una carta a Rajoy abans que isquera la sentència demanant-li que retirara els recursos. No sabem ara si Pedro Sánchez és conscient de la situació. Políticament és una de les úniques coses en què hi ha unanimitat al País Valencià, i crec que falta empenta institucional del Consell i també del PP per a ser coherents a Madrid amb allò que van votar a les Corts. Probablement per als polítics no és còmode fer aquestes exigències als seus caps de Madrid, però per dignitat i per defensar l’autogovern és molt important. És confirmar allò que diu l’estatut. No es demana res més. No és cap iniciativa independentista, aquesta.FontAra sí
—Això ho recollia l’estatut reformat del 2006 i el Tribunal Constitucional ho va tombar el 2016. Per què?—L’origen està en la redacció de l’article 149.1.8 de la constitució, que estableix la possibilitat de la pervivència dels drets forals dels territoris “on existien”, diu textualment. Els redactors de l’estatut ho van interpretar com “on existien històricament”, però el Constitucional ho vinculava a l’existència de compilacions forals.—…—Les compilacions forals van ser una creació jurídica del franquisme perquè determinats sectors donaren suport al règim. I eixes fórmules va tenir un encaix en el codi civil quan es va reformar l’any 1974. Però no es van fer compilacions dels furs valencians; per tant, el Constitucional interpreta que “no existien”.Aquesta part és de traca. O sigui que, si els drets forals no es van compilar durant el franquisme, a ulls del TC és com si no existissin, com si el franquisme hagués donat legitimitat a un codi existent des de molts segles enrere.
És clar, la continuitat legal i de legitimitat amb el règim franquista és total. | 0.804469 | curate | {"ca": 0.9968677286558081, "it": 0.0026848040093073204, "es": 0.0004474673348845534} | |
mc4_ca_20230418_14_479827 | 20 de setembre de 2011 - Cent Patins
Com cada any, la nostra escola de patinatge es posa en marxa. Aquest any amb una gran novetat, les classes s’impartiran a...
La temporada escolar a punt de començar
El dia 3 d’Octubre arrancarà per quart any consecutiu la temporada de Hockey Línia escolar de Rubí. Com ja és habitual cada... | 0.668787 | curate | {"ca": 0.9195046439628483, "hu": 0.0804953560371517} | http://centpatins.com/2011/09/20/ |
oscar-2201_ca_20230904_7_120662 | Autorització inicial del pla de tractament aeri amb biocides contra mosquits o mosca negra, renovació anual i autorització aplicació tractament contra mosquits o mosca negra. | 0.69598 | curate | {"ca": 1.0} | http://mosquitigre.san.gva.es/tratamientos-aereos-con-biocidas |
macocu_ca_20230731_4_546120 | Veïns de Baró de Viver calen foc a la casa del presumpte assassí d’un home a trets
Un grup de veïns ha entrat a casa del presumpte assassí d’un home a Baró de Viver i hi han calat foc. Fonts dels Mossos d’Esquadra han explicat a betevé que tenien constància de la intenció d’alguns veïns de cremar l’habitatge. Finalment, alguns dels concentrats han entrat al pis i han cremat un matalàs, fet que ha generat flames i fum.
Els residents d’aquest pis ja s’havien endut alguns dels mobles. Després de l’assalt d’alguns veïns, l’immoble es troba totalment desendreçat, amb mobles, peces de roba i altres objectes per terra. S’hi poden veure les restes del petit foc que s’ha originat. La policia científica encara s’ha de desplaçar fins a la casa del presumpte assassí per recollir proves. La investigació continua oberta.
La policia catalana ha enviat més efectius a la zona, on ja hi havia un reforç policial des d’aquest dissabte a la nit, i també s’hi han desplaçat efectius de la Guàrdia Urbana. Minuts després del succés, diverses dotacions dels bombers han apagat les flames.
La víctima havia denunciat el presumpte agressor 24 hores abans de morir
betevé ha pogut saber que hi havia un conflicte de convivència entre la víctima i el suposat agressor que es remunta a anys enrere. Durant aquest temps, es van detectar nombroses situacions de conflicte entre tots dos. En els últims dies, el veí mort havia denunciat el presumpte assassí a la policia per amenaces de mort 24 hores abans de l’assassinat. Fonts policials consultades per betevé insisteixen que la línia d’investigació continua en marxa i que per ara no s’ha detingut cap persona.
L’Ajuntament activa els serveis de mediació
Fa dies que el consistori havia detectat problemes de convivència a Baró de Viver i havia rebut diverses queixes dels veïns. De fet, residents de la zona asseguren haver rebut amenaces i provocacions per part del presumpte assassí. Per exemple, diuen que ha sortit diverses vegades al carrer amb barres de ferro i inclús amb una catana, i no saben com ha pogut obtenir una arma de foc.
Sobre la mort d’aquest dissabte, expliquen que van sentir quatre trets de pistola a la nit.
Espelmes per recordar l’home assassinat
Aquest matí i també després que s’hagi calat foc a un matalàs del pis del presumpte assassí, els veïns han fet diverses concentracions a la plaça de Baró de Viver per rebutjar l’assassinat. Hi han posat espelmes en record de l’home mort. | 0.808231 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_6_453438 | ESTIMADES MÀQUINES EBOOK
Sovint no som prou conscients de la importància que atorguem als artefactes tecnològics en el nostre dia a dia, hi interactuem de manera natural, gairebé inconscient, sense adonar-nos de fins a quin punt en depenem, i de com ens estan canviant la manera de pensar, de sentir i de relacionar-nos. A Estimades màquines, Carme Torras –escriptora i professora dinvestigació a lInstitut de Robòtica– recull deu relats que giren al voltant daquesta qüestió.Són històries quotidianes o misterioses, íntimes o divertides, que lautora ha dividit en tres períodes. Les primeres, incloses a la secció «Màquines davui», il·lustren les implicacions ètiques que es deriven de lús i abús dels mitjans tecnològics en el moment actual. Pel que fa al segon grup de relats, reunits sota el lema «Màquines dahir», sens hi mostra la relació quasi nostàlgica que tenim amb la tecnologia que ha quedat obsoleta; i finalment, en les narracions que tanquen el volum, Torras sendinsa de ple en el territori de la ciència-ficció, i especula sobre la deriva que podrien prendre els avenços en el camp de la robòtica i la intel·ligència artificial en un futur proper.
Sinopsis de ESTIMADES MÀQUINES (EBOOK) | 0.863162 | curate | {"en": 0.020050125313283207, "ca": 0.948203842940685, "es": 0.031746031746031744} | |
mc4_ca_20230418_14_177327 | Balanç positiu d'un Nadal amb "identitat pròpia" | Valencia Extra
El regidor de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València, Pere Fuset, ha realitzat un balanç “positiu de tota la programació del #NadalVLC, recollida per tercer any en una guia editada per l’Ajuntament, que s’ha consolidat per la seua identitat pròpia amb tot un seguit de propostes atractives que conjuguen la tradició i les innovacions i amb una resposta ciutadana immillorable”. En aquest sentit, ha destacat que “els veïns i veïnes de València i totes les persones que han visitat la ciutat en les darreres setmanes han pogut gaudir d’unes celebracions que es consoliden com a referents en la programació de Nadal”.
El regidor ha analitzat una per una les diferents propostes que l’Ajuntament de València, a través de la Regidoria de Cultura Festiva i amb la col·laboració de moltes regidories i servicis municipals, ha dut a terme en les darreres setmanes. “En conjunt és una programació diversa que ha anat dirigida a tots els públics i que ha tornat a prioritzar la descentralització i la diversificació perquè tota la ciutat poguera gaudir del Nadal amb activitats molt diferents”, ha afirmat.
“El Nadal a València continua avançant com a referent, consolidant-se com una celebració cada vegada més visible que aposta de forma estratègica alhora per sectors econòmics com el comerç, el turisme o l’hostaleria, que confirmen com a positiu el #NadalVLC per a l’economia local, amb vocació de participació ciutadana i sense necessitat de malbarataments”, ha destacat Fuset, per a qui “el millor balanç és l’assistència impressionant a celebracions com les Campanades, la Cavalcada de Reis, Expojove o les visites als betlems, que avalen una estratègia municipal, cultural, festiva i familiar per a Nadal consolidada d’èxit”
L’ornamentació nadalenca descentralitzada, que enguany ha arribat a més carrers, les visites al betlem exposat al Saló de Cristall, els concerts de nadales o el recorregut de la missatgera Caterina i la bústia reial pels barris i pobles de la ciutat són algunes de les qüestions que ha fet valdre el regidor per destacar la generació de pols d’atracció en llocs molt diversos i per a públics diferents. “Tot, a més, amb la premissa de l’eficiència i la sostenibilitat perquè el respecte al nostre planeta i al medi ambient ha de ser una màxima, també en Nadal, com hem demostrat amb l’enllumenat eficient, amb la temàtica que ha protagonitzat la cavalcada amb què han arribat Melcior, Gaspar i Baltasar a València o el fil conductor de l’edició d’enguany d’Expojove”, ha explicat.
Fuset ha remarcat l’èxit un any més de la festa de les Campanades, que amb només cinc anys d’existència s’ha convertit en la celebració més multitudinària en tot l’Estat per a acomiadar l’any vell i donar la benvinguda a l’any nou. “Són un èxit les 60.000 persones que han celebrat el Cap d’Any a la plaça de l’Ajuntament incloent una excepcional resposta a la segona edició de la festa infantil el matí del dia 31”. A més, ha destacat les vora 115.000 persones que han gaudit d’una Cavalcada de Reis “moderna, àgil, artística i dissenyada perquè els més xicotets i les més xicotetes puguen gaudir-la al màxim”. D’altra banda, també ha destacat la presència en Fira València de més de 113.000 persones per gaudir de la darrera edició d’Expojove, un 4,98% més d’afluència que en l’edició anterior, “el que constitueix un nou rècord d’assistència a la fira”, ha subratllat el regidor.
“El #NadalVLC ha adquirit una identitat pròpia amb una Cavalcada de Reis artística, activitats als barris i pobles i propostes per a tots els públics com Expojove o les Campanades. Per això continuarem treballant perquè València aprofite tot el potencial de la seua cultura festiva també en Nadal amb el benefici social, cultural i econòmic que això comporta per a la nostra ciutat”, ha assegurat Fuset, qui per finalitzar ha afegit que “davant la gran resposta ciutadana i el seu impacte en l’economia, treballarem en noves propostes de futur i reforçarem l’eix de descentralització i diversificació amb l’objectiu que el Nadal a València no sols es veja sinó que, sobretot, es visca”.
València dona suport al festival arquitectònic que obri les portes d'edificis fins ara inaccessibles per a la ciutadania | 0.874416 | curate | {"ca": 1.0} | https://valenciaextra.com/balance-positivo-navidad-con-identidad-propia/ |
mc4_ca_20230418_0_272861 | Haver de rectificar – UPFocus
Haver de rectificar
Posted on 17 febrer, 201717 febrer, 2017 by ariadnabruguera01 Posted in Sin categoría ARIADNA BRUGUERA – Aquest dimarts el Diari de Terrassa publicava una vinyeta amb motiu del dia de Sant Valentí. La il·lustració va aixecar força polèmica entorn el joc de paraules que el dibuixant Eduard Torres (Don Edi) havia ideat.
A la vinyeta hi apareixien un jutge i un acusat. El primer pregunta al segon per què ha pegat a la seva parella, mentre que el segon respon que ho ha fet perquè “pensava que era el dia dels morats”. Aquest joc de paraules va ser pres, per part d’alguns lectors, com una banalització sobre la violència de gènere.
Vinyeta publicada al Diari de Terrassa el 14 de febrer de 2017
Els mateixos treballadors del diari van publicar un comunicat a l’edició de l’endemà, tot declarant el seu “rebuig més contundent” a la il·lustració. L’Ajuntament de Terrassa també va unir-se a la denúncia mitjançant un tuit que van publicar des del Servei de Polítiques de Gènere.
La direcció del diari va decidir demanar perdó amb una editorial anomenada Error, on qualifiquen “d’inoportuna, desafortunada i de mal gust” la vinyeta en qüestió. Es deixa clar, però, que la direcció no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors. Finalment, el dibuixant Eduardo Torres també va demanar perdó públicament en una nota al mateix diari.
Una enquesta dubtosa a El PaísEls ‘entrevistadors’ del prime time | 0.802396 | curate | {"fr": 0.03305785123966942, "ca": 0.9669421487603306} | https://upfocus.wordpress.com/2017/02/17/haver-de-rectificar/ |
mc4_ca_20230418_7_783479 | (S'ha redirigit des de: La Gloriosa)
La crisi econòmica de 1866-1868Modifica
El pacte d'OstendeModifica
Esclat de la revolucióModifica
El debat historiogràfic sobre les causes de la revolucióModifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Revolució_de_1868&oldid=22401474»
Last edited on 22 nov 2019, at 21:14 | 0.36779 | curate | {"ca": 0.609375, "de": 0.278125, "en": 0.1125} | https://ca.m.wikipedia.org/wiki/La_Gloriosa |
oscar-2301_ca_20230418_0_19159 | Francina Armengol: “El Partit Socialista és un partit sòlid, estable i consolidat que, en aquest moment més que mai, és absolutament necessari” – Agrupació socialista de Ferreries
Inici
Tornar a PSOE Menorca
PSOE Ferreries
Benvinguda
Estructura
Actualitat
Documents
Afilia’t
Contacte
Miracle 1, 2n pis
07002 Palma
T: +34 971 727 544
F: +34 971 724 369
[email protected]
Inici
Tornar a PSOE Menorca
PSOE Ferreries
Benvinguda
Estructura
Actualitat
Documents
Afilia’t
Contacte
Afilia't
15/05/2021
Francina Armengol: “El Partit Socialista és un partit sòlid, estable i consolidat que, en aquest moment més que mai, és absolutament necessari”
La secretària general del PSIB-PSOE ha reivindicat la manera de gestionar la crisi de la COVID-19 per part de l’esquerra, enfront del model de “l’austericidi, acomiadaments i destrossa dels serveis públics” de la dreta
La secretària general del PSIB-PSOE i presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha acompanyat els socialistes de Menorca en l’acte central del seu centenari, en el qual ha posat en valor “el partit sòlid, estable i consolidat que som; un partit absolutament necessari, més que mai en aquest moment”.
Armengol ha reivindicat la manera de fer dels governs socialistes, tant de les Illes Balears com dels consells insulars, els ajuntaments o l’Estat, per superar la crisi provocada per la COVID-19 “des del suport als serveis públics i la defensa dels drets dels ciutadans”.
Històricament, ha explicat la secretària general dels Socialistes de les Illes Balears, “la fortalesa del nostre partit ha estat donar veu a tots aquells que no la poden tenir”, realçant en aquest punt la manera d’afrontar aquesta greu crisi provocada per la COVID-19 i incidint en com de diferent hauria estat la sortida si l’hagués gestionada la dreta, “des de l’austericidi i acomiadant tanta de gent, com metges, infermers o professors”.
En aquest sentit, Armengol ha volgut remarcar el fet que els governs socialistes hagin posat la salut per davant de tot, alhora que s’han acompanyat treballadors, empreses i autònoms “amb recursos públics com mai no s’havia fet abans”, com per exemple amb els 7.500 milions d’euros en ERTO i altres prestacions o els 855 milions d’euros en ajudes directes per a empreses i autònoms.
Així, ha posat en valor “que s’hagi passat dels ERO als ERTO i de destrossar els serveis públics a contractar més de 2.000 professionals per fer front a la pandèmia i ajudar la gent a sobreviure-la”.
Un partit transformador, capaç de canviar la societat a millor
La socialista, així mateix, ha fet valdre la capacitat del Partit Socialista “de transformar i canviar la història”. En aquest punt, Armengol ha fet referència al paper cabdal dels governs socialistes per fer avançar el país en qüestions tan fonamentals com “el dret a la sanitat, les pensions, l’educació, la dependència, la igualtat, la lluita contra la violència de gènere, el divorci o l’avortament”.
Tots ells “drets socials empesos pel Partit Socialista”, ha emfasitzat. Però, no obstant això, Armengol ha volgut deixar clar que “encara vivim en una situació amb desigualtat”, però que “gràcies a la defensa dels drets que feim els socialistes seguim avançant per equilibrar”.
Pel que fa a les Illes Balears, la també presidenta del Govern des de 2105, ha exposat que “aquests sis anys hem canviat coses importants, transformant la realitat a millor”, ressaltant lleis tan cabdals com les de canvi climàtic o residus, però també “el pes i la força que hem donat als serveis públics, especialment a la sanitat”. “Fa sis anys que governam a les Illes Balears i clar que les coses canvien a millor, perquè quan els socialistes governam ho feim pensant en tothom”, ha destacat.
Reconeixement especial a la militància
Durant l’acte s’ha estrenat el documental “100 anys de socialisme a Menorca” i s’ha reconegut la tasca i la trajectòria de militants socialistes il·lustres de l’illa de Menorca, com Tirso Pons, Guillermo Triay, Josep Mercadal o Oceanía Marquès, i dels primers militants que es varen afiliar el 1977, tot acabada la dictadura.
En aquest context, Armengol ha volgut aprofitar per donar les gràcies “a la gran família socialista”, que és la que conforma “un partit referent de tantes coses, com la lluita per la democràcia i la llibertat, des de l’entrega i la solidaritat”, però també “per la defensa dels drets de la ciutadania, dels treballadors i per la justícia social”, recordant que el partit és només un instrument a l’abast de tota la militància “per transformar el nostre futur”.
Per la seva banda, Susana Mora, secretària general del PSOE Menorca, ha expressat que “100 anys després, mantenim unes conviccions que tants socialistes varen començar a construir i que han preservat els nostres ideals, superant adversitats i deixant un llegat al qual hem de donar continuïtat”.
Héctor Pons, secretari general del PSOE Maó, ha expressat que “ser socialista representa el compromís de fer tot el que puguem perquè tothom visqui el millor possible, d’una forma just i digna, respectant sempre les opinions de tothom”.
Source: Federació de Menorca – Portada FSM
Source: Federació de Menorca
Related News
PAMFLET DE PROPAGANDA DEL PP
El PSOE Menorca acusa el PP de no voler aprovar el PTI
Susana Mora tornarà a ser candidata a la presidència del Consell amb l’objectiu de seguir fent feina en benefici de les menorquines i els menorquins
Marc Pons participa en una jornada bilateral entre el PSOE i l’SPD per tractar els principals reptes sobre la transició ecològica
adminpsib 15/05/2021
Comments are closed
Anterior El PSOE Menorca celebra l’acte central del centenari amb l’estrena del documental “100 anys de socialisme a Menorca” | 0.664006 | curate | {"ca": 0.9470046082949308, "eu": 0.004962779156327543, "it": 0.005317263381779511, "es": 0.013115916341722794, "en": 0.015420063807160581, "gd": 0.002835873803615739, "fr": 0.002835873803615739, "de": 0.0031903580290677065, "sv": 0.0038993264799716413, "no": 0.0014179369018078695} | https://www.psib-psoe.org/menorca/ferreries/francina-armengol-el-partit-socialista-es-un-partit-solid-estable-i-consolidat-que-en-aquest-moment-mes-que-mai-es-absolutament-necessari/ |
macocu_ca_20230731_6_38818 | Afegir un producte
Yogur sin lactosa - Consum - 125
Codi de barres: 8414807550316 (EAN / EAN-13)
Producte afegit 29 de desembre de 2020, a les 12:59:41 CET per kiliweb Última modificació de la pàgina del producte 10 de febrer de 2022, a les 18:33:27 CET per packbot. La pàgina del producte, també editada per melopa, openfoodfacts-contributors, yuka.sY2b0xO6T85zoF3NwEKvll4Ycvf0rQPDOwLViEjQ1sy3Hp3BUe5L_9nGK6s. | 0.6558 | curate | {"ca": 0.9211822660098522, "es": 0.07881773399014778} | |
oscar-2201_ca_20230904_2_188584 | Els centres educatius de Vilanova i la Geltrú renoven el compromís amb l'Agenda 21 escolar | Sostenible
Vés al contingut
Cerca
Toggle menu
Menú
Portada
La Xarxa
Reflexió
Reflexió
Els reportatges, opinions i entrevistes del món local relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat.
Portada Reflexió
Entrevistes
Reportatges
Opinions
Territori
Territori
Les notícies, bones pràctiques i activitats del món local relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat.
Notícies
Bones pràctiques
Agenda
Recursos
Butlletí
Especials
2030
Hemeroteca
Els centres educatius de Vilanova i la Geltrú renoven el compromís amb l'Agenda 21 escolar
Font: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
11/10/2010 - 00:00
Les escoles i instituts de Vilanova i la Geltrú amb Agenda 21 escolar han renovat aquest 8 d'octubre el seu compromís, amb un acte simbòlic a la Biblioteca Armand Cardona Torrandell. Una representació de professorat i alumnes d'aquests centres han estat a l'acte i han presentat algunes de les actuacions que van realitzar el curs passat, davant l'alcalde de la ciutat, Joan Ignasi Elena, la primera tinent d'alcalde i regidora de Medi Ambient, Iolanda Sánchez, i la regidora d'Educació i Treball, Míriam Espinàs.
La regidora de Medi Ambient, Iolanda Sánchez, ha recordat que molts centres educatius de la ciutat estan compromesos amb l'A21 escolar des de fa anys, desenvolupant accions per adquirir hàbits sostenibles i respectuosos amb l'entorn, que alhora poden ser una via per ajudar a sortir de situació de crisi que pateixen moltes famílies.
Iolanda Sánchez ha encoratjat l'alumnat a mantenir el compromís, "que vol dir fer les coses no per un mateix sinó pels altres, pel treball comú, per la col·lectivitat", i també s'ha dirigit al professorat, agraint-los la tasca que desenvolupen en "cultivar els homes i dones del futur".
En la renovació del compromís amb l'A21 escolar s'ha commemorat els 150 anys de l'arribada de l'aigua a Vilanova i la Geltrú. Per això, s'ha comptat amb un espectacle a càrrec d'Skiltuna Animació, amb la col·laboració de la Companyia d'Aigües de Vilanova i la Geltrú, que ha fet participar tots els assistents a la sala d'actes.
Tot seguit, han presentat alguns projectes desenvolupats el curs passat l'escola l'Arjau, l'escola Cossetània, la llar d'infants l'Escateret i els instituts Francesc Xavier Lluch i Rafecas i Baix a Mar. Abans de cloure l'acte, l'alcalde de la ciutat, Joan Ignasi Elena, ha recollit el document de compromís de tots els centres i els ha agraït la seva implicació "per fer una ciutat millor".
L'Agenda 21 escolar és un programa d'educació, participació i sensibilització ambiental a les escoles. Actualment 27 centres educatius de Vilanova i la Geltrú hi estan adherits, entre llars d'infants, escoles, instituts i centres d'ensenyaments especialitzats. Aquesta xifra s'aproxima a la totalitat dels centres educatius de la ciutat.
Municipis:
Garraf›Vilanova i la Geltrú
Etiquetes:
Diputació Barcelona
Educació ambiental
Share on Facebook
Tweet Widget
Relacionats
Article
Èxit de reproducció del corriol camanegre a les platges de Vilanova i la Geltrú
Durant la temporada 2021 ha continuat l'èxit en la nidificació de corriol camanegre a la platja de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú, tant a l'espai tancat del torrent, com als tres espais amb mesures de protecció fora del tancat permanent. Enguany s'han comptabilitzat 13 nius, 29 ous, dels quals n'han nascut 24 pollets i d'aquests, 21 exemplars han arribat a "juvenils".
Acte
Setmana de l'Energia a Vilanova i la Geltrú
11/11/2021 - 00:00
Vilanova i la Geltrú
Notícia
Vilanova i la Geltrú vol millorar urgentment la recollida d'escombraries amb la licitació d'un nou contracte | 0.741091 | curate | {"ca": 0.9455295735900963, "it": 0.00797799174690509, "id": 0.003026134800550206, "es": 0.011004126547455296, "en": 0.01953232462173315, "pt": 0.011829436038514442, "de": 0.0011004126547455295} | https://www.sostenible.cat/noticia/els-centres-educatius-de-vilanova-i-la-geltru-renoven-el-compromis-amb-lagenda-21-escolar-16 |
crawling-populars_ca_20200525_13_28002 | Notícies d'última hora sobre l'actualitat de Sabadell i el Vallès: política, societat, economia, esports, cultura, tecnologia, oci, festes, opinió
El partit taronja assegura que algunes institucions s’han convertit en un “instrument de propaganda al servei dels separatistes” per penjar pancartes i símbols que demanen la llibertat de polítics que “són a la presó per saltar-se les lleis”.
Des de les institucions no es pot fer propaganda ni afavorir cap partit polític”¡, assegura. En aquest sentit ha afegit que “cal garantir la neutralitat i la pluralitat ideològica de les institucions que representen tots els ciutadans, no només uns quants”.
García, número 7 per Barcelona de les llistes de Ciutadans al 21-D, recorda que la Junta Electoral de Barcelona ja els ha donat la raó en el cas de l’ajuntament de Barcelona. “Presentarem tots els recursos que calgui”, avisa l’exdiputat.
El PP també ho demanarà
Segons informa Ràdio Sabadell, el PP també reclamarà la retirada dels llaços grocs que llueixen als edificis municipals en solidaritat amb els polítics i activistes independentistes empresonats. La formació presentarà denúncia a la Junta Electoral Central. La denúncia també inclourà la pancarta ‘Llibertat presos polítics’.
iSabadell és el principal diari digital de Sabadell i un mitjà de comunicació que vol fer bon periodisme local a la ciutat de Sabadell. | 0.833443 | curate | {"ca": 1.0} | : /sabadell/politica-a-sabadell/cs-i-pp-demanaran-la-retirada-de-la-pancarta-llibertat-presos-politics/ |
crawling-populars_ca_20200525_48_45328 | Per això la Dolors Bassa s’acostuma a acomiadar amb una abraçada groga i lila. La fórmula és molt important, perquè la Dolors, sàvia com és, sap molt bé que és només amb la suma de lluites per la igualtat que s’avança de manera ferma i que es consoliden els guanys. I no només en un dels àmbits, en tots alhora. Perquè el que alimenta la desigualtat, la seva presència, importància i força en una societat determinada, és precisament la mera existència o justificació de la desigualtat sobre qualsevol col·lectiu o tema; per petit que aquest sigui o per insignificant que sembli. Més encara quan ho és en temes centrals i transversals de l’estructura social. | 0.805601 | curate | {"ca": 1.0} | : /ca/opinio/cristina-sanchez-miret-escric-futur-lila_408181_102.html |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_306165 | L'Ajuntament insta els bancs a posar a lloguer els seus habitatges buits L’alcaldessa adreça una carta a les entitats demanant-los que posin els pisos a disposició dels ciutadans sense vivenda https://www.rubi.cat/ca/ajuntament/comunicacio/sala-de-premsa/notes/lajuntament-insta-els-bancs-a-posar-a-lloguer-els https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.png
L'Ajuntament insta els bancs a posar a lloguer els seus habitatges buits
L’alcaldessa adreça una carta a les entitats demanant-los que posin els pisos a disposició dels ciutadans sense vivenda
15 gener 2014
L’alcaldessa de Rubí, Carme García, ha dirigit una carta a diverses entitats financeres de la ciutat on les insta a ocupar aquells habitatges de la seva titularitat que estiguin actualment buits. La màxima responsable municipal demana als bancs que preferiblement posin aquests pisos a disposició d’aquells ciutadans que actualment tenen dificultats per accedir a una vivenda, mitjançant el règim d’ús que estimin adequat, o bé que els cedeixin a l’Ajuntament per tal que els gestioni en règim d’arrendament amb la mateixa finalitat.
La carta adreçada a les entitats financeres incideix en la gran demanda que existeix a Rubí d’habitatges de lloguer, especialment amb rendes assequibles, per part de persones que no poden accedir al mercat d’habitatges lliures en disposar d’ingressos baixos i/o estar en situacions de gran vulnerabillitat. Tal com recorda l’alcaldessa als bancs, l’actual crisi “ha impactat de forma dramàtica en la vida de molts ciutadans d’aquesta població del Vallès Occidental que, a causa de dificultats econòmiques sobrevingudes, no poden cobrir les seves necessitats bàsiques”. Això, segons recull la carta, ha desembocat en nombrosos casos de desnonaments i, conseqüentment, en situacions de precarietat, pobresa, i exclusió social, econòmica i residencial, que sovint s’han traduït en un increment dels casos d’ocupació d’habitatges.
L’alcaldessa recorda que, mentre l’administració local està mancada de recursos per fer front a aquesta problemàtica, les entitats acumulen pisos en desús. Per aquest motiu, l’Ajuntament insta els bancs a mobilitzar aquests habitatges buits, amb la voluntat de garantir la funció social de la vivenda.
Emparant-se en la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del “Dret a l’Habitatge”, l’administració local adverteix els bancs de la intenció, ja expressada fa uns dies, de sancionar aquelles entitats que no s’avinguin a posar a lloguer els seus pisos en desús. Tot i això, els reitera que el seu desig no és arribar a aquest extrem, sinó aconseguir l’entrada dels habitatges al mercat de lloguer a un preu assequible. Per aquest motiu, el consistori posa a disposició de les entitats els serveis de Proursa en cas que aquestes vulguin cedir els pisos perquè la societat municipal en gestioni el lloguer. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
acn_ca_20201011_0_36118 | Territori es compromet a "reestudiar" l'oferta de transport públic de Guissona i "posar-la al dia"
El conseller Calvet assegura que en deu anys Lleida ha passat d'1 milió d'usuaris d'autobusos interurbans públics a prop de 2,5 milions
ACN Guissona.-El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha manifestat el compromís del Departament de reestudiar l'oferta de transport públic de Guissona (Segarra) per "posar-la al dia" i fer que les freqüències i horaris s'adeqüin més a les necessitats de la població. Després de mantenir una reunió amb l'equip de govern del municipi, el conseller ha reconegut el "motor econòmic" que suposa l'agroindústria del municipi per a la comarca i el conjunt del país i a la vegada la "insuficiència" dels operadors de transport públic de la zona amb "mala coordinació" a l'hora de connectar amb Lleida o Barcelona. Calvet també ha dit que al conjunt de la demarcació, en 10 anys s'ha passat d'1 milió d'usuaris d'autobusos interurbans a 2,5 milions.
L'augment substancial d'usuaris de transport públic a la demarcació de Lleida té una "repercussió econòmica", segons Calvet, que es tradueix en una inversió per part del Govern per millorar-lo. En aquest sentit, ha dit que el Govern s'està "deixant la pell" per disposar d'una mobilitat més "sostenible" per fer front a l'emergència climàtica.
A Guissona, el conseller de Territori també ha abordat altres qüestions del municipi com l'ampliació de la depuradora, la construcció d'una rotonda per facilitar l'accés a la ciutat i una variant del recorregut de l'Eix Transversal cap al nord de la comarca. | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.acn.cat/text/item/territori-es-compromet-a-reestudiar-l-oferta-de-transport-public-de-guissona-i-posar-la-al-dia |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_7218 | Stüssy és considerada a tot el món com una de les marques de Streetwear més grans de tots els temps i és que aquesta marca que va néixer amb un enfocament Surfwear a principis dels 80, ha inspirat moltes de les marques que es veuen avui en dia .
Tot comença quan Shawn Stussy , un jove adolescent de Califòrnia aficionat al surf, comença a dissenyar les seves taules a l'edat de 13 anys. Només dos anys més tard i gràcies al talent que va demostrar des del principi, Shawn és contractat per una empresa fabricant de planxes de surf.
És allà quan s'adona que pot començar a fabricar les seves pròpies taules de surf i donar-los un punt distintiu amb la seva signatura (signatura bàsica en els dissenys de la marca com es veurà més tard) i el 1979 amb només 24 anys funda el seu propi negoci de fabricació de taules de surf a Laguna Beach. Per ajudar a la venda d i les noves taules, Shawn Stussy estampa la seva firma en samarretes i dessuadores que més tard ven als surfers locals. En poc temps, la demanda de la roba comença a superar la de venda de taules de surf i la seva nova empresa s'inclina ràpidament cap a aquest nou mercat.
Per casualitat Shawn en aquesta època torna a ajuntar-se amb un vell amic de surf de nom Frank Sinatra Jr (sense cap relació amb el cantant). És Frank qui veu clarament el potencial del negoci que tenia entre mans el seu amic i amb el coneixement que tenia sobre els negocis aconsegueix convèncer Shawn per ser el seu soci per una quantitat propera als 5000$.
El 1984 es crea Stussy Inc amb Stussy en les funcions de disseny i amb Frank en la tasca més empresarial.
L'enfocament de Shawn va encaixar perfectament en aquell moment ja que la gent s'estava cansant de vestir de manera massa cridanera i anaven buscant un look més casual amb el que els dissenys clàssics però amb tocs contemporanis de Stussy sumats a la limitació que Frank i Shawn establien per tenir la seva producció sempre per sota de la demanda van fer de la marca un èxit gairebé immediat.
Als 90s la marca viu un nou gir de rosca quan és adoptada pel Hip-Hop i la cultura DJ, fet que ajudo a la consolidació de la marca entre els seguidors d'aquestes i altres escena musicals.
A causa del creixement de la marca a nivell mundial, Shawn Stussy comença a viatjar per tot el món i estableix connexions amb James Jebbia de Nova York (futur fundador de Supreme ), Hiroshi Fujiwara a Tòquio i Micheal Koppelma a Londres per donar presència a la marca en aquestes grans ciutats. Precisament amb l'ajuda de James Jebbia , Stussy obre la seva primera botiga al Soho de Nova York el 1991 ia partir d'aquí les botigues de Stussy comencen a aparèixer a tot el món fins a arribar a les 16 botigues que té actualment sense comptar la seva presència a botigues multimarca de multitud de països.
El 1996, Shawn Stussy abandona el seu càrrec com a president de la companyia en sentir que era el moment d'allunyar-se de la marca i ven les seves accions a Frank Sinatra que continuaria dirigint la marca com abans de la sortida de Stussy . | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_9_606141 | Guillem Pajares i Joher
Jo proposo a en Guillem Pajares i Joher president dels Amics de l'Àliga i l'equip, per la consolidació que s'està portant a terme de l'Àliga a la Bisbal d'Empordà.
En Guillem l'any 2016, després d'un temps d'inactivitat d'aquesta figura, va crear la música i el ball. Al 2017 va recuperar la baixada de l'Àliga que antigament es realitzava per Corpus. I on fins ara al 2019 ha sigut el principal impulsor dels 400 anys d'història de l'Àliga de la Bisbal, una sèrie d'actes mai vistos aquí i que farà la consolidació d'aquesta figura històrica i el seu protocol d'actuació. | 0.794136 | curate | {"fr": 0.03885135135135135, "ca": 0.9611486486486487} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_35028 | L'absorció de CatalunyaCaixa pel Banc Sabadell podria ser imminentLa impossibilitat del grup per aconseguir finançament internacional i els mals presagis sobre els tests d'estrès haurien fet que la Generalitat demanés que s'acceleri el procésUna oficina del Banc de Sabadell que aviat podria gestionar CatalunyaCaixa. Foto: Josep MolinaEls rumors fa setmanes que circulen, sobretot a la premsa especialitzada, però també entre els treballadors de CatalunyaCaixa i Banc Sabadell. El grup de caixes presidit per Fernando Casado ja ha rebut del FROB 1.250 milions d'euros, i l'entitat ja ha comunicat que en sol·licitarà 1.000 milions més, a un interès que podria arribar al 10%. D'altra banda, hi ha molts indicadors que apunten que el grup format per Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa no superarà els tests d'estrès financer que publicarà el Banc d'Espanya entre el febrer i el març.Davant d'això, sembla que el nou executiu d'Artur Mas hauria demanat a les dues entitats que accelerin el procés que ha de fer que CatalunyaCaixa s'integri al Banc Sabadell en forma d'absorció. El banc català s'ha mostrat reticent a les presses, ja que necessitaria fons, prop de 2.000 milions d'euros, que l'ajudessin a assumir els costos de reestructuració i el blindessin de possibles forats en els comptes.Segons ha pogut saber Nació Digital, l'endemà de la presa de possessió, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas Colell, va sopar amb el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, amb qui manté una amistat personal més enllà de l'àmbit professional. Amb tota probabilitat, la qüestió estaria sobre la taula. I és que l'executiu català té un alt interès en què aquesta absorció es produeixi el més aviat possible.Experts consultats tenen clar que el procés culminarà aviat: “el Govern sap que l'operació hauria de ser imminent. Les caixes són una bola de neu que descendeix a gran velocitat, i quan abans es pari, posant-hi un banc al davant, menys es deterioraran els actius d'aquesta bola. I en aquest sentit, la Generalitat no vol que CatalunyaCaixa, la bola de neu, s'estavelli i s'esmicoli, perquè aleshores, els inversors estrangers voldran quedar-se les engrunes. El conseller vol l'absorció imminent amb el Sabadell per assegurar-se que els dipòsits dels catalans es queden a Catalunya. Per això és lògic que faci pressió”. I encara més, els experts creuen que el Banc Sabadell també necessita fer aquesta operació per no acabar estavellant-se en un futur.Un Banc Sabadell industrial i una CatalunyaCaixa minorista són prou més complementaris que no CatalunyaCaixa i La Caixa, que té una cartera industrial tant o més gran que la del banc. A més, les entitats liderades per Oliu i Casado són molt complementàries en territori, oficines i sector de negoci. De culminar el procés, la recentment estrenada CatalunyaCaixa esdevindria un banc, tal com desitgen tant el Banc d'Espanya com el govern espanyol. Narcís CulpableAnònim, 21/01/2011 a les 18:48Ei, Narcís Serra, on t'has amagat? Lladres socialistes, corruptes, mediocres, vulgars. Ni morts servireu per fer fems. +2 -1JUAN FERRAN, T'EMBARGAREM EL QUE HAS ROBAT, LLADRECASTELLA ES EL CANCER EUROPEU I CATALA, 21/01/2011 a les 18:42NO ES POT EMBARGAR AL FERRAN ? ?? PERQUE AQUEST MALPARIT QUE COBRA DELS CALERS QUE NOSALTRES PAGUEM ENS HA INSULTAT ALS QUE VOLEM UNA CATALUNYA SOBIRANA TAL I COM FA 1200 ANYS QUE TENIM. AQUEST MALPARIT QUE ES PENSA QUE ES ? ?? PERQUE NO ORGANITZEM UNA BATUDA DE FIRMES PER QUE EMIGRI, FILL DE PUTA, LLADRE I INSULTADOR DELS CATALANS. QUE TAL SI LI FEM MENJAR LA CROSTA AMB PA AMB TOMAQUET I L'EMPALEM. AQUEST INDIVIU ES UN TERRIORISTA POLITIC, UN DEGENERAT QUE USA LA POLTRONA POLITICA PER INSULTAR CATALUNYA. UN MALPARIT QUE NECESSITA UNA BONA EMBARGADA DE BENS, I DESPRECI DE FEINES DE QUALSEVOL TIPUS. MALPARIT DELS OUS ! ! +1 -1FORA CASTELLA D'EUROPA, A LA MERDA ELS BARBARS GENOCIDES CASTELLADRES ! !! FAN PUDOR A PODRIT. TOTS.CASTELLA ES EL CANCER EUROPEU I CATALA, 21/01/2011 a les 18:38ENS HEM DE DESEMPALLEGAR DE CASTELLA, COM SIGUI. CASTELLA ES LA ASSASSINA FINANCERA DE CATALUNYA DESDE FA 500 ANYS. CASTELLA NO PINTA RES AL MON. ESPANYA ES UN PAIS MINUSCUL, INFERIOR. AMERICA ODIA ALS COLONS. CATALUNYA S'HA DE DESCOLONITZAR DE FORMA IMMEDIATA. CADA MINUT QUE PASSA TOTS ELS CATALANS PERDEM OPORTUNITATS, DINERS, FUTUR I ENS ROBEN LA CARTERA CADA DIA, CADA DIA. LES MISERIES DEL TRIPARTIT SON MINUCIES COMPARADES AMB L'EXPOLI PODRIT DELS CASTELLANS. 22.000.000 D'EUROS ANUALS ES UNA AUTENTICA RUINA PER A CATALUNYA. IMAGINEU QUIN PAIS PODRIEM SER. DE PRIMER SERIEM TOTS BEN RICS . CASTELLA ENS HA FORADAT PER TOTS COSTATS I A SOBRE ENS INSULTA, ENS ODIA. ESTAN COMPLETAMENT MALALTS D'ODI I ELS HEM DE FOTRE BASTO I DEL GROS. NO PAGAR NI UN PUTO IMPOST. I QUI NO PARLI CATALA, VALENCIA, BALEAR O OCCITA, QUE SE'N VAGI A LA MERDA. APRENEU ANGLES, EL CASTELLA NOMES SERVEIX PER A CAGAR ! !!! +4 -0El PSC, tambe ensorra Caixa CatalunyaAnònim, 21/01/2011 a les 18:34Com antic client de Caixa de Catalunya, la qual baix deixar, per que van condona els interessos d`un crèdit milionari al PSC, però a mi en cobraven el manteniment de una llibreta. Espero que ara que soc client del Sabadell, no l`ensorri també per que els sociates com el Ferran, treballant per enfonsa tot allò que a ell li sembli que fa tuf de crosta catalanista; i resulta que el Sabadell es l`únic Banc català que ens queda, ja que algun sociates es van ocupar de que de Banca Catalana, fos intervinguda i absorbida, per tan Sr. Olivé, “al loro” que de aquets no tens pots refiar. +3 -1Una vergonya tot plegat.Mediterrà, 21/01/2011 a les 18:27Dretes xoriçeres CiUenques, esquerres xoriçeres del PSOE català............. És impresionant.Com és posible que amb la que ens està caient a sobra durant tants anys: robats, insultats, atur, misèria, etc. no ens hem revoltat d'una punyetera vegada ? Ara surt el gai pianista Serra ? L'asquerós espanyol pistoler ? Lo trist és que estem en un país sense justicia i tota aquesta mena de indecents xoriços acabaran el periple de la seva vida envoltats de flors i violes. Lo increible de la seva caradura és poder contemplar una fotografía que tinc del 1973 on aquest asquerós personatge a Prada de Conflent i amb el puny enlaire es desganyitava cridant a favor dels Paísos Catalans. És increible. +2 -1NOS NE SORTIREM, HARVI (...AB LA NOSTRA! )Anònim, 21/01/2011 a les 18:10Lo mercuri se regropa! L'argent es incolor, inodor, sens bandieira. Alts càrregs d'entitats financieiras s'han vendut l'estalvi per avarícia et per jubilacions sucosas. Amiguisme entre banquiers et politicians: GANGSTERISME ORGANISAT! FROB = ARMA DE CENTRALISACION DE L'ARGENT. 2000: AZNAR HA FOTUT LAS ENTREPRESAS 2010: RODRIGUEZ HA FOTUT LAS CAISSAS PPSOE = COLONIALISME = MORT CYU ESGUERRA = AUTONOMISME HISPANIOL = DECEPCION AUTO DETERMINACION DEL POPLE NOSTRE! +1 -0Per una banda està bé que tot quedi a CatalunyaIsidre M, 21/01/2011 a les 18:02Per una banda és una magnifica noticia que tot quedi a Catalunya, per altre, a veure si veurem en Narcis Serra desfilant pels jutjats, encara que molt em temo que no, perqué en Narcis Serra fou ministre de defensa del regne d'EspaÑÑa, y per tant, cap del CESID, i deu tenir informació compromesa començant pel de més amunt i acabant pel de més avall. +8 -2no te nivellignalo, 21/01/2011 a les 17:29EP! Narcis on ets! que t'enganxaran amb els pixats al ventre. +7 -2a veure si la fiscalia actua a Caixa Catalunyasebas, el lloro, 21/01/2011 a les 17:27Que es quedi la caixa, i un cop al seu entorn estudii el que ha passat aquests darrers anys i posi en mans de la fiscalia el terrible monstre polític, que sense cap mena de categoria va dirigir el traïdor de Catalana. +3 -3TIC TAC TIC TACJordiDeFigueres, 21/01/2011 a les 17:26Polítics i banquers... Quina bomba de rellotgeria!!! Per cert què se n'ha fet del que paguem d'impostos i d'hipoteques? No entenc perquè el poble no es revolta!!! +6 -3la crostraalbert reagrupat, 21/01/2011 a les 17:11Caixa Catalunya, el forat negre dels euros, el regene de taifes del PSC i Narcis Serra Algu anirà als jutjats per estafa?http://www.naciodigital.cat/noticia/21678/absorcio/catalunyacaixa/banc/sabadell/podria/ser/imminent
Però no van fer una "Superfusió" no fa ni mig any? Foten una "Superfusió" i ara es tornaran a fusionar amb el Banc Sabadell-Atlántico?
El problema es que les caixes no es poden capitalitzar i en la situació actual son inviables, s'han de convertir en un banc. La millor manera de fer-ho es que comprant un banc o que siguin menjades per un banc, es complex perquè legalment no ho poden fer.L'altre opció que es coneix es que La Caixa a traves de Criteria compri un banc i tot apuntava al sabadell, si no es el sabdell haurà de ser el popular
L'eix vertical, què indica?
PD: Ratios Tier 1-Morositat. Coincideixen bastant amb la fama de cada entitat, els grups, excepte Caja Furcia. | 0.763663 | curate | {"ca": 0.7680435769405356, "en": 0.08408987743985474, "fr": 0.015320018157058557, "es": 0.12278710848842488, "de": 0.003064003631411711, "ru": 0.0035179300953245576, "la": 0.0031774852473899226} | |
oscar-2201_ca_20230904_8_73881 | Alt Camp Alt Empordà Alt Penedès Alt Urgell Alta Ribagorça Anoia Bages Baix Camp Baix Ebre Baix Empordà Baix Llobregat Baix Penedès Barcelonès Berguedà Cerdanya Conca de Barberà Garraf Garrigues Garrotxa Gironès Maresme Moianès Montsià Noguera Osona Pallars Jussà Pallars Sobirà Pla d'Urgell Pla de l'Estany Priorat Ribera d'Ebre Ripollès Segarra Segrià Selva Solsonès Tarragonès Terra Alta Urgell Val d'Aran Vallès Occidental Vallès Oriental Tria... Amer Anglés Arbúcies Blanes Breda Brunyola Caldes de Malavella Cellera de Ter, La Fogars de la Selva Hostalric Lloret de Mar Maçanet de la Selva Massanes Osor Riells i Viabrea Riudarenes Riudellots de la Selva Sils St. Feliu de Buixalleu St. Hilari de Sacalm St. Julià del Llor i Bonmatí Sta. Coloma de Farners Susqueda Tossa de Mar Vidreres Vilobí d'Onyar
municipis Selva
St. Feliu de Buixalleu St. Hilari de Sacalm St. Julià del Llor i Bonmatí Sta. Coloma de Farners Susqueda Tossa de Mar Vidreres Vilobí d'Onyar
Hostalric Lloret de Mar Maçanet de la Selva Massanes Osor Riells i Viabrea Riudarenes Riudellots de la Selva Sils
Amer Anglés Arbúcies Blanes Breda Brunyola Caldes de Malavella Cellera de Ter, La Fogars de la Selva
amaga mapa interactiu
Anar a la poblacioSta. Coloma de Farners
Anar a la comarca Selva
Anar a Catalunya
Dades Generals Ajuntament Organismes Eleccions Escuts i Banderes allotjaments gastronomia Biblioteques Oficines de Turisme Fotografies Propostes Agenda
Catalunya // Selva // Sta. Coloma de Farners // Fotografies
Fotografies
Totes Sta. Coloma de Farners (18)
Ajuntaments Sta. Coloma de Farners () Cases Rurals Sta. Coloma de Farners () Consells comarcals Sta. Coloma de Farners () Hotels Sta. Coloma de Farners () Poblacions Sta. Coloma de Farners ()
1
Jo també vull enviar les meves fotografies a aquest apartat de la web!
Des de TerraCatalana.cat agraïm totes les vostres aportacions, fotografies, comentaris, opinions ... Moltes gràcies per fer possible aquest portal català!
Inici Qui som Cercar Contactar Promociona't Col·laboradors Avís Legal
Dades Útils Dades Generals Ajuntament Més Organismes Eleccions Escuts i Banderes
Turisme allotjament gastronomia Propostes Agenda
Serveis Biblioteques Oficines de Turisme
Fotografies Fotografies
Telèfons
607 07 91 21
938 401 603
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir informació estadística. Pot acceptar totes les galetes prement el botó ”Acceptar” o configurar-les o rebutjar el seu ús clicant a la Política de Galetes
acceptar
Què són les galetes
Les galetes són petits arxius de dades que es reben al terminal des del lloc web visitat i s'utilitzen per registrar algunes interaccions de la navegació d'un lloc web emmagatzemant dades que podran ser actualitzats i recuperats. Aquests arxius es guarden a l'ordinador de l'usuari i conté dades anònimes que no són perjudicials per al seu equip. S'utilitzen per recordar les preferències de l'usuari, com l'idioma seleccionat, dades d'accés o personalització de la pàgina.
Les galetes també es poden utilitzar per registrar informació anònima sobre com un visitant utilitza un lloc. Per exemple, des de quina pàgina web s'ha accedit, o si s'ha utilitzat un baner publicitari per arribar.
Per què utilitzem galetes?
Aquesta web utilitza galetes estrictament necessàries i essencials perquè vostè utilitzi el nostre lloc web i li permetin moure's lliurement, utilitzar àrees segures, opcions personalitzades... A més utilitzem les galetes per recollir les dades relatives a l'anàlisi de l'ús de la web. Aquestes s'utilitzen per ajudar a millorar el servei al client, mesurant l'ús i el rendiment de la pàgina per optimitzar-la i personalitzar-la.
Quina utilitat li donem als diferents tipus de galetes?
Galetes tècniques: són aquelles imprescindibles i estrictament necessàries pel correcte funcionament d'un portal web i la utilització de les diferents opcions i serveis que ofereixen.
Galetes de personalització: permeten a l'usuari especificar o personalitzar algunes característiques de les opcions generals de la pàgina web.
Galetes analítiques: les utilitzem per crear perfils de navegació i poder conèixer les preferències dels usuaris amb la finalitat de millorar l'oferta de productes i serveis.
Galetes de publicitat: permeten guardar informació del comportament per mitjà de l'observació dels hàbits, estudiant els accessos i creant un perfil de preferències de l'usuari per oferir publicitat relacionada amb els seus interessos.
Segons el termini aquestes galetes les podem definir com:
Galetes de sessió: són aquelles que duren el temps que l'usuari està navegant per la pàgina web i s'eliminen quan s'acaba.
Galetes permanents: són aquelles que queden guardades al terminal de l'usuari, per un temps més llarg, facilitant el control de les preferències escollides sense haver de repetir certs paràmetres cada vegada que es visiti el lloc web.
Galetes de tercers
Galetes d'anàlisi: permeten quantificar el nombre d'usuaris i així realitzar el mesurament i anàlisi estadístic de la utilització que fan els usuaris del servei ofert. Per això s'analitza la seva navegació a la nostra pàgina web per tal de millorar l'oferta de productes o serveis que li oferim.
Coneix els tercers:
- Google analytics
Galetes utilitzades per complements de proveïdors externs de contingut: permeten accedir a continguts o serveis proporcionats per tercers, per exemple veure els vídeos allotjats a Vimeo o Youtube.
Coneix els tercers:
- Adobe
- Facebook
- Google maps
- Instagram
- Linkedin
- Pinterest
- Twitter
- Vimeo
- Youtube
I si no vull tenir aquestes galetes o no faig res al respecte?
Per complir amb la legislació vigent, hem de demanar el seu permís per gestionar galetes. Si decideix no autoritzar el tractament indicant la seva no conformitat, només utilitzarem les galetes tècniques, ja que són imprescindibles per a la navegació a la nostra web. En aquest cas, no guardem cap galeta. En cas de continuar navegant per la web sense denegar la seva autorització implica que n'accepta l'ús.
Ha de tenir en compte que si refusa o elimina les galetes de navegació per la web, no podrem mantenir les seves preferències, algunes característiques de les pàgines no estaran operatives, no podrem oferir serveis personalitzats i cada vegada que hagi de navegar per la web haurem de tornar a demanar l'autorització per l'ús de les galetes.
Si així i tot, decideix modificar la configuració del seu accés a la pàgina web, ha de saber que és possible eliminar les galetes o impedir que es registri aquesta informació al seu equip en qualsevol moment modificant els paràmetres corresponent segons el navegador: | 0.753197 | curate | {"ca": 0.9291603053435115, "es": 0.016793893129770993, "en": 0.0383206106870229, "de": 0.005190839694656489, "tl": 0.0015267175572519084, "pt": 0.003511450381679389, "fr": 0.003511450381679389, "mk": 0.001984732824427481} | http://www.terracatalana.cat/santa_coloma_de_farners/fotografies/1/?fot=1 |
racoforumsanon_ca_20220809_1_412275 | La Generalitat prepara una llei per regular els referèndums municipals La norma establirà els criteris perquè els ajuntaments puguin convocar una consulta Aquesta regulació no eximirà els consistoris de l'obligació de demanar permís al Govern central NEUS TOMÀSBARCELONA L'Ajuntament d'Almuñécar va aconseguir fa un parell de mesos que el Tribunal Suprem declarés nul un acord del Consell de Ministres que denegava a aquest municipi granadí el permís per organitzar un referèndum sobre el seu pla urbanístic. Va ser la primera sentència com a conseqüència d'una consulta popular sobre un tema tan sensible i polèmic com és l'urbanisme, i a la vegada va reobrir el debat sobre els límits de la participació ciutadana en les decisions polítiques. A Catalunya, fa una setmana, els veïns de Sant Adrià de Besòs van decidir, a través d'una votació popular, conservar les tres xemeneies de la central tèrmica d'Endesa. Però, malgrat exemples com aquests, no hi ha cap normativa concreta que fixi com i quan es pot convocar una consulta popular o que estableixi quins són els requisits perquè els veïns d'un municipi tinguin dret a participar en un ple municipal o puguin exigir que es debati sobre un tema concret. Hi ha, doncs, uns certs llimbs administratius, i el Govern català ha decidit que la manera d'acabar amb la indefinició és regular per llei la participació ciutadana a nivell municipal. Actualment hi ha ajuntaments, com el de Barcelona i el de Badalona, que s'han dotat d'una norma pròpia, d'altres --la majoria-- no en tenen cap i, en tot cas, per convocar un referèndum és obligatori demanar permís abans al Ministeri d'Administracions Públiques.TREBALL DE CAMPEl Govern català ha redactat un estudi amb les conclusions a què ha arribat després de recollir l'opinió de 140 regidors, entitats i ciutadans. L'objectiu era debatre com s'hauria d'adaptar la Iniciativa Legislativa Popular (la que permet amb 50.000 firmes forçar la redacció d'una llei autonòmica) a l'àmbit municipal. El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, presentarà avui les conclusions d'aquest informe i la intenció és començar a negociar amb les entitats municipalistes per intentar que en aquesta legislatura ja es pugui dotar els ajuntaments d'un marc legal comú. De totes maneres, la llei autonòmica no permetrà saltar-se l'obligació de demanar permís al Ministeri d'Administracions Públiques que, en última instància, és qui autoritza o prohibeix la realització d'aquest tipus de consultes.FÓRMULES DIFERENTSPer no provocar més desavinences de les necessàries, ni entre els socis del tripartit ni amb les associacions municipalistes, el departament de Relacions Institucionals, en mans d'Iniciativa, deixa oberta la possibilitat de redactar una nova llei o bé incloure aquesta regulació en la futura llei de consultes que està preparant el conseller de Governació, Jordi Ausàs (ERC). El director de Participació Ciutadana, Marc Rius, va insistir ahir que el seu departament buscarà el mà- xim consens i, buscant la complicitat municipal, va afegir que qualsevol decisió tindrà en compte l'opinió dels ajuntaments. (Font: ElPeriodico.cat)
Si em de demanar permís a Madrid jo no veig el guany per enlloc.
Exacte, com es pot fer una llei per fer referendums si abans el permis l'has de demaanar a Madrid
Per què a dia d'avui encara formem part d'Espanya potser?
A veure s'ens va dir que tindriem una llei de referendum que els amos de Madrid ens deixarien fer consultes doncs tant la llei de consultes com l'estatut bla bla serien constitucionals , de fet era Joan PuigPSOE l'encarregat de fer-la inicialment juntament amb les Vegueries......en 3 anys no va fer res apart d'atiborrar-se ens bons restaurnats Com que la consulta a nivell autonomic no serà aceptada ara busquen el subterfugi municipal que tampoc serà aceptat sembla pels mateixos socis i amics que manen a La Moncloa i al Palau (PSOE) Llavors perque enganyen i juguem amb le siulusions de la gent ? llavors son el mateix a nivell d'ambicio politica CIU i PSOE si uns sempre han dit que contemplen fer referendums i els altres simplements els prohibeixien ? Tot plegat com els 25 de desembre ; FUM, FUM , FUM | 0.88169 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_5_146416 | És una entitat promotora d'iniciatives d'economia social que es troben en un espai un espai històric al centre de Sant Cugat de Vallès que han recuperat. Cal Temari agrupa diverses associacions i cooperatives entre les que es troba un restaurant (La taverna), un grup de consum (El carro), un accelerador de cooperatives (Cincrocoop), un espai per cuinar, un banc de recursos i un espai per entitats.
Carrer Plana de l'hospital, 26
Sant Cugat del Vallès
(Barcelona)
De dimarts a divendres de 11:00 a 24:00h i dissabtes i diumenges de 18:30 a 24:00h
630 576 979
[email protected]
http://caltemerari.cat/
Xarxes
Criteris
Proximitat
Comerç just
Transparència
Integració social
Intercooperació
Participació
Finances ètiques
Criteris ecològics
Gestió de residus
Eficiència energètica
Forquilla salarial
Desenvolupament personal
Equitat de gènere
Democràcia interna
Programari Lliure
Pam a Pam és el mapa col·laboratiu de l'Economia Solidària a Catalunya. Una eina per a la transformació social, on mostrem iniciatives que compleixen els criteris d'ESS per facilitar-te el consum responsable.
Comparteix a les teves xarxes:
Share on FacebookShare on TwitterShare on LinkedinShare on Pinterest
Iniciatives similars
Cooperativa Integral Catalana
Barcelona
És una xarxa de suport mutu autogestionat, que fomenta projectes individuals i col.lectius, asambleari i solidari, basat en l'intercanvi i la moneda social.És una proposta constructiva de desobediència i d'autogestió generalitzada per a reconstruir la societat des de sota i recuperar les relacions humanes afectives, de proximitat i basades en la confiança.Està organitzada en diferents bioregions al territori de Catalunya. Els diferents camps on s'incideix són educació, salut, agricultura, projectes productius i habitatge.
Veure més
Xarxa d'Economia Solidària - XES
Barcelona
És una xarxa formada per més de 400 sòcies que esdevé un espai de trobada i coordinació d'entitats que practiquen l'economia com a instrument per a construir l'altre món possible. Laboratori on diàriament s'assagen noves formes de treballar, consumir, comercialitzar i invertir, i que demostren que és possible fer empreses eficaces i, alhora, democràtiques, equitatives i sostenibles.
Veure més
Casal Popular de Vilafranca
Barcelona
És una entitat oberta, de funcionament assembleari i horitzontal que aglutina activitats de lleure, culturals, socials i polítiques. Pretén ser un espai de trobada i d'intercanvi intergeneracional i facilitar oportunitats de participació a persones de totes les edats, procedències i millorant l'accessibilitat a persones amb dificultats de mobilitat.
Veure més
Iniciatives properes
segueix-nos
butlletí de notícies
Apunta-t'hi
Avís legal - Política de cookies - Política de privacitat - Contacta
2021 Pam a Pam
A Pamapam fem servir cookies Més informació
Accepto
La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord. | 0.678398 | curate | {"ca": 0.8995418848167539, "oc": 0.003599476439790576, "fr": 0.013089005235602094, "sv": 0.007526178010471204, "es": 0.023232984293193717, "en": 0.0412303664921466, "pt": 0.003599476439790576, "it": 0.008180628272251309} | https://pamapam.org/ca/directori/associacio-cal-temerari/ |
macocu_ca_20230731_0_76013 | Aquesta setmana passada la Brigada municipal de l’ajuntament de Castellbell i el Vilar va pintar la senyalització d’un tram del carrer Joaquim Borràs com a càrrega i descàrrega.
Segons un comunicat del consistori castellvilarenc.”Des de sempre hem patit en aquest tram comercial les parades en doble fila”. La Guàrdia Municipal ha informat, i ha multat, i l’Ajuntament ha ampliat també la zona d’aparcament gratuït darrera les galeries. Tot i així es continuem patint aquesta mala praxis que posa en perill la seguretat vial i als vianants segons ressa el comunicat. L’ajuntament de Castellbell i el Vilar, fa aquesta prova per facilitar les parades per a ús comercial i en horari comercial. Seran limitades a 20 minuts. Fora horari comercial, de 20 h a 8 (de dilluns a divendres) i dissabtes tarda i diumenges tot el dia, es podrà estacionar amb normalitat. | 0.804371 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_1_20786 | Menú principal
Esdeveniments en marxa
Aquest any el lectorat d'estudis catalans i el Department of Languages, Literatures and Cultures de la Universitat de Massachusetts han seleccionat una sèrie de pel·lícules de gran qualitat que tracten en major o menor mesura la temàtica gai o lèsbica.
La durada del cicle és del 7 de febrer fins al 24 d'abril i setmanalment es presentarà una pel·lícula catalana d'aquesta temàtica El cicle s'iniciarà en la projecció de la pel·lícula Ocaña, retrat intermitent de Ventura Pons.
Del 6 al 8 d’abril tindrà lloc la tercera edició del Simposi de Llengua, Cultura i Literatura Catalana a la Universitat de Missouri. Hi participaran, entre d'altres, el professor de la Universitat d’Indiana, Edgar Illas, especialista en Gabriel Ferrater i expert en temes de política i identitat catalana, i el professor de la Brigham Young University, Todd Mack, que actualment fa recerca sobre les novel·les de memòria. | 0.821675 | curate | {"en": 0.015005359056806002, "ca": 0.984994640943194} | http://www.xarxallull.cat/moodle/calendar/view.php?view=day&cal_d=8&cal_m=4&cal_y=2012 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.