id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_4_125848 | Presentació a La Unió dels indicadors de qualitat en els hospitals del CatSalut
Presentació a La Unió dels indicadors de qualitat en els hospitals del CatSalut
Del 09/03/2010 al 31/12/2099
La Divisió de Gestió de Registres d'Activitat del Catsalut va presentar a La Unió els indicadors de qualitat en hospitalització d'aguts que estan elaborant a partir del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD-HA), i seguint els proposats a nivell internacional per la AHRQ (Agency for Healthcare Research and Quality). La sessió tècnica, organitzada per iniciativa del Consell de Sector d'Atenció Especialitzada, Consell de Sector de Serveis d'Atenció Integral i Consell Tècnic Assessor de Gestió Assistencial de La Unió, va comptar amb les presentacions de Josep Mª Argimón, gerent de Compra i Avaluació de Serveis Assistencials del CatSalut, i de Montse Bustins, cap de la Divisió de Gestió de Registres del CatSalut, i va ser de l'interès de gerents, directors mèdics i directors assistencials.
Aquests indicadors que el CatSalut està fent arribar a les organitzacions inclouen els utilitzats per a l'avaluació de la compra de serveis i també els d'avaluació de la qualitat assistencial dels processos clínics. La revisió de la seva metodologia de càlcul i la presentació d'alguns exemples de tractament d'aquesta informació va fer palesa la seva elevada consistència, la qual permet avançar en l'anàlisi i la reflexió d'aquests resultats, amb l'objectiu de cercar vies de millorar la qualitat assistencial en els diferents processos d'atenció. Igualment, es van comentar les prioritats i avenços en altres CMBD com el d'urgències i el d'atenció primària, que són del tot necessaris.
L'aprenentatge a partir d'aquests resultats és d'extremada importància i entronca amb la identitat i línees estratègiques de La Unió de posar en valor el que fan les organitzacions i d'afavorir la reflexió i l'aprenentatge compartit de les bones pràctiques. Per això, la sessió va finalitzar amb la presentació, a càrrec de Joan Maria Ferrer, director d'assessorament, consultoria i serveis de La Unió, del projecte Benchmarking Unió, com a iniciativa que convoca a gerents, directors assistencials i professionals a identificar i compartir bones pràctiques a partir entre d'altres d'aquests indicadors de resultat del CatSalut. | 0.742471 | curate | {"ca": 0.9877729257641922, "it": 0.01222707423580786} | http://www.uch.cat/noticies-101/presentacio-a-la-unio-dels-indicadors-de-qualitat-en-els-hospitals-del-catsalut.html |
macocu_ca_20230731_0_475397 | La xaranga de Sueca C-25 va resultar la guanyadora en esta tercera edició
._000296
La plaça del Pavelló Cobert va acollir, divendres passat, la tercera edició del Concurs de Xarangues 'Ciutat de Sueca', organitzat per la xaranga Lo-lo-ló i amb el patrocini de la Regidoria de Festes de l’Ajuntament de Sueca. Com en anys anteriors, el concurs va tornar a aconseguir un gran èxit de convocatòria i públic. Cinc van ser, en esta ocasió, les xarangues participants: C-25, de Sueca; L’Asclafit, de Sueca; La Cafrà, de Fortaleny; El Truc, de Carlet: i Kriptonita, de Cullera. El jurat, format per cinc professionals del món de la música, va decidir en esta edició que la xaranga guanyadora fora C-25, qui es va emportar un premi de 1.200 euros; el segon premi, de 900 euros, va ser per a la xaranga l’Asclafit; i el tercer, de 700 euros, per a La Cafrà. El quart i quint premi, de 50 euros i xecs regal per a utilitzar en la Casa de la Música, van ser per al Truc i Kriptonita. Els premis van ser entregats pel regidor de Festes, Dimas Vázquez; la festera major de Sueca, Ana Belén Ortells; i la seua cort d’honor. Prèviament al Concurs, totes les xarangues participants van realitzar una cercavila pels carrers adjacents. La festa va finalitzar amb un sopar i discomòbil, de la qual disfrutare tots els assistents. | 0.827493 | curate | {"ca": 0.9938508839354343, "ru": 0.006149116064565719} | |
mc4_ca_20230418_10_538400 | Els arqueòlegs estudien els vestigis trobats a l'església de Sant Domènec de Puigcerdà - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
Els arqueòlegs estudien els vestigis trobats a l'església de Sant Domènec de Puigcerdà
Els tècnics han de determinar si les restes tenen valor patrimonial per ser conservades
víctor gonzález | puigcerdà 04.07.2015 | 07:35
Pintura gòtica amagada a la paret de l´església arxiu particular
L'equip d'arqueòlegs que treballa en les obres de reforma de l'església parroquial de Sant Domènec de Puigcerdà està estudiant els vestigis i restes trobats al començament d'aquesta setmana al temple per determinar-ne el valor patrimonial, històric i arqueològic. En aquest sentit, una de les qüestions que hauran d'aclarir és a quin període pertanyen les restes i si són de la mateixa època en què va ser alçat el temple, la segona meitat del segle XIII, o bé són posteriors.
Aquesta nova troballa ha fet canviar la ubicació del concert del Quartet Casals a la capital cerdana en el marc de la cinquena edició del Festival de Música Antiga dels Pirineus, programat inicialment a l'església. El recital es farà demà a dos quarts de deu al Casino Ceretà.
Segons el regidor d'Esquerra Republicana Raimon Ribas, impulsor d'una instància per paralitzar temporalment les obres a l'església mentre s'hi facin els estudis arqueològics corresponents, "de moment només hi ha indicis i suposicions" entorn del descobriment. D'acord amb el parer de Ribas, "els tècnics consideren ara com ara que les restes trobades no tenen una gran importància arqueològica".
Tot i així, Ribas recalca que cal esperar que l'equip d'arqueòlegs faci públic l'informe final de la investigació perquè es pugui determinar amb exactitud què s'ha trobat i si té un gran valor patrimonial per a la ciutat de Puigcerdà. | 0.876409 | curate | {"ca": 0.9743303571428571, "es": 0.025669642857142856} | http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2015/07/03/arqueolegs-estudien-vestigis-trobats-lesglesia/320446.html |
macocu_ca_20230731_6_379439 | Molt original com enfoques el tema de poder viatjar en el temps per a poder salvar el planeta, una manera divertida d'apropar-nos al problema del canvi climàtic i contaminació, vist des dels ulls d'uns nens que rebran la Terra tal com la deixem.
Un relat sorprenent, que capgira el final amb un gir ben elaborat, potser un xic previsible, però ben trenat al llarg del text. Vet aqui el meu trencaclosques: des del títol es comença a intuir que quelcom passarà, i fa que el lector estigui previngut i es perdi la sorpresa final. Tanmateix, l'originalitat s'imposa i en fa un relat genial. Felicitats! | 0.783915 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_8_56147 | Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants
No podeu publicar temes nous en aquest fòrum No podeu respondre en temes d’aquest fòrum No podeu editar les vostres entrades en aquest fòrum No podeu eliminar les vostres entrades en aquest fòrum No podeu publicar fitxers adjunts en aquest fòrum | 0.667069 | curate | {"ca": 1.0} | http://forum.totsrucs.cat/viewtopic.php?f=2&t=9162&sid=e0751a7268a9655d9d93a084c53eadc0&start=105 |
mc4_ca_20230418_7_218078 | Títol : Cronicó de Perpinyà : segle XIII : estudi filològic i lingüístic / Josep Moran i Ocerinjauregui
Autors : Josep Moran i Ocerinjauregui, Autor
Col·lecció : Biblioteca Serra d'Or núm. 198
Nombre de pàgines : 67 p. ; 19 cm
ISBN/ISSN/DL : 978-84-7826-919-8
Cronicó de Perpinyà : segle XIII : estudi filològic i lingüístic / Josep Moran i Ocerinjauregui [text imprès] / Josep Moran i Ocerinjauregui, Autor . - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998 . - 67 p. ; 19 cm. - (Biblioteca Serra d'Or; 198) .
ISBN : 978-84-7826-919-8
20717 804.99-323 MOR Llibre imprès Biblioteca Secció general Disponible Biblioteca Ramon Vila-Abadal | 0.616391 | curate | {"ca": 0.8796147672552167, "fr": 0.004815409309791332, "es": 0.11556982343499198} | http://www.acbs.cat/pmb/opac_css/index.php?lvl=coll_see&id=17&page=3&nbr_lignes=31&l_typdoc=a |
racoforumsanon_ca_20220809_1_632122 | Al xat abunden els catalans amb complex d'inferioritat, ratllant l'autoodi, que posen en pràctica allò de "cornuts i pagar el beure". Segons ells, els immigrants no tenen culpa del retrocés del català i la culpa la tenim els mateixos catalans perquè no els parlem en català. ¿I si els parlem en català i ells tampoc volen parlar català? Això es pot veure a diari a molts establiments, sobretot del ram de l'hoteleria. Exemple: la cafeteria de la fa anys famosa discoteca Big-Ben a Golmés (Pla d'Urgell). Hi ha llogats negres, moros i molta gent de l'est. La gran majoria dels clients els parlen sempre en català i fins els demanen, amb total correcció, que ells parlin en català. I la resposta sempre és la mateixa: NO, NO i NO. NO EN VOLEN, de català, la immensa majoria d'immigrants. I els que no vulguin veure això, és problema seu.
Però ells entenen quan els parlen en català o no?
Home, jo vull que parlin català. I bé.
I jo vull que totes les ties bones se'm tirin a sobre pel carrer. I?
I només se t'hi llencen les lletges? | 0.780134 | curate | {"ca": 0.9980295566502463, "uz": 0.0019704433497536944} | |
macocu_ca_20230731_3_121552 | Si Beethoven aixequés el cap...
La música clàssica encara està poc acceptada pels joves.
Els projectes de les institucions musicals catalanes
L’Auditori, des dels 15 anys que porta funcionant, ha apostat per la inculcació de la música clàssica als més petits, desenvolupant projectes educativament molt interessants com Sona Bach o Ma me mi mo Mozart, destinats a un públic que comença als dos anys. Les seves branques d’actuació es divideixen en tres grups: els concerts per a les famílies i les escoles, les accions participatives i les activitats de formació per a mestres i famílies. “La clau és utilitzar peces curtes i no barrejar-hi l’animació”, explica Lluís Torralbo, Tècnic de Producció de l’Auditori i Membre de l’Auditori Educa. “Ara bé”, indica, “el públic jove és el més difícil de tots ja que ens fa pensar en projectes més sofisticats tot i que, segurament, l’al·licient principal per garantir la seva assistència als concerts és el preu, i per això tenim tarifes mínimes”.
Gemma Canadell, responsable del Pla estratègic i Públics del Palau de la Música Catalana, també dóna fe que “el preu és una de les claus per captar el públic adolescent i el que pertany a la primera joventut simplement perquè aquest té menys valor adquisitiu”. Tot i així, també creu que hi ha altres formes més creatives de potenciar la seva assistència als espectacles, com ara donar l’oportunitat que el públic pugui gaudir del concert des de dalt mateix de l’escenari o bé oferint xerrades prèvies als concerts que serveixin per presentar els artistes que hi tocaran. A part d’aquestes estratègies, el Palau també compta amb programes especials pensats per als més petits, com les Escoles al Palau o els Concerts Familiars al Palau. “El que fas, al cap i a la fi, és adequar el contingut, el llenguatge i el mitjà”, comunica Canadell.
El Gran Teatre del Liceu també ofereix un programa destinat al públic jove. El Petit Liceu, n’és l’exemple més clar, ja que duu a terme activitats que abasten des dels dos als divuit anys. “En diem Petit Liceu pel seu format compacte, no pas perquè estigui destinat a la mainada, només”, explica Carles Gibert, Cap de Producció del teatre. “A més a més, nosaltres fem òpera, i crec que afegir un factor escènic a la música és positiu per als nens”, comenta. El Director de Producció i Gires de El Liceu, Eduard Garcia, està encantat amb els infants: “Ells constitueixen la sinceritat personalitzada. Aplaudeixen si els hi agrada, xiulen si no els hi agrades, es distreuen si s’avorreixen i estan en silenci si els has cridat l’atenció.” A més a més, les funcions que ofereixen duren una hora, període que consideren adequat per no sobresaturar els nens.
“Els mitjans de comunicació generalistes no només perjudiquen la música clàssica, sinó que hi estan treballant en contra”, sentencia Fernando Argenta, expresentador de El Conciertazo. Segons aquest periodista i músic, les primeres coses que es carrega la societat quan hi ha crisi són la cultura i l’art i “això és un gran error”, comenta. Gran part dels experts coincideixen amb el comentari d’Argenta.
La directora de la Revista Musical Catalana (RMC), Mercedes Conde Pons, opina que “de tots els tipus de mitjans, la televisió és el pitjor de tots” ja que, actualment, menys programes dedicats a la música clàssica, com Òpera en Texans o el Club Pizzicato, no superen el 2% de share. En aquest sentit, La 2 o el Canal 33 intenten netejar consciències fent aquest tipus de produccions, però la resta de canals ofereixen, en gran part, continguts més superficials que busquen enganxar al gran públic sense tenir en compte el valors que desprenen però que, en canvi, aconsegueixen un 20% de share.
El mateix succeeix a la premsa, on la situació és pitjor que els últims anys. “Abans em deixaven que una entrevista ocupés dues pàgines i ara m’he de conformar amb quatre columnes, i encara gràcies”, es lamenta l'exdirectora de la revista 440 Clàssica, Marta Porter. “Actualment hem de buscar l’anècdota per enganxar la gent i no pots tractar res amb profunditat”, afegeix.
De tot això se’n dedueix que els mitjans de comunicació haurien de fer més per la música clàssica, tal com pensa Cristina Moreno, presentadora de El Rincón de los Niños, de RNE: “Quan els mitjans utilitzen la música clàssica, no diuen què és, ni qui l’interpreta. Se’n fa ús, però no se sap explicar”, indica.
Ara Malikian, músic.
La feina dels docents, tant a nivell d’escola com d’institut, és complicada, i més encara la dels professors de música. Francina Gonzàlez, directora de l’IES Lluís de Requesens de Molins de Rei, afirma que la música és una assignatura molt poc valorada a nivell curricular. “Els nens, en canvi, gaudeixen molt a classe perquè poden fer música amb la flauta gairebé sense saber-ne”. Tot i que les hores lectives d’aquesta assignatura disminueixen cada cop més, Joan Lluís Ceprià intenta transmetre el seu amor per la música als més petits impartint classes en una escola de Torrelles. “Si un mateix es creu el clixé ‘la música clàssica és avorrida’, evidentment que els alumnes s’avorriran... ara bé, qualsevol peça pot ser divertida i entretinguda”, explica. Marta Porter, directora de la Revista 440, es mostra més crítica, afirmant que la mancança de la música clàssica és un problema purament educatiu perquè “l’ensenyament musical fa riure, quan hauria de ser un pilar fonamental”. Porter critica, també, que “l’assignatura de música existeix només per fer contents a uns quants”.
Tots els experts coincideixen en la importància de començar a sensibilitzar els nens quan són petits. “Els infants són com esponges, en aquesta època no tenen prejudicis de cap mena”, explica Mercedes Conde Pons, directora de la RMC. El periodista Fernando Argenta compara l’aprenentatge musical amb l’aprenentatge d’idiomes: “Com més petit comences, més ràpidament l’assimiles”. Aquesta és part de la tasca de l’Auditori Educa, un òrgan que pretén introduir els nens al meravellós món de la música. Lluís Torralbo, membre d’aquest òrgan, afirma que “si des d’un principi els nanos s’acostumen a anar a concerts, serà més fàcil que hi continuïn anant”. Per tant, en aquest punt hi ha consens: com abans s’introdueixin els nens a la música, millor.
L’educació a nivell escolar ha estat molt criticada, però les famílies també juguen un paper important en la formació dels nens. En paraules de Gemma Canadell, directora del Pla Estratègic i Públics del Palau de la Música, “si els pares no escolten música, els nens tampoc ho faran”. Segons Argenta “l’educació dels pares és bàsica i estem donant tota la culpa a la societat i a les escoles, oblidant-nos del paper de les famílies.
Fernando Argenta, periodista musical.
Les noves tecnologies apropen la música als joves
Molts mitjans de comunicació aprofiten les noves tecnologies per apropar la música clàssica als joves mitjançant les xarxes socials i la creació de pàgines web. Aquest és el cas de Catclàssica, un programa de ràdio que només ofereix música clàssica per Internet. D’aquesta manera busquen apropar-se als joves, el sector que més utilitza les plataformes digitals. “Si no aprofites Internet, estàs desfasat”, comenta María Montes Moreno, Web Manager de Catclàssica. La periodista té clar “que les xarxes socials serveixen per unir col·lectius i afavorir la comunicació”.
Però no només els mitjans de comunicació són conscients de la importància de les plataformes digitals per accedir als joves, sinó que les institucions també opten per aquest mecanisme. És el cas del Palau de la Música que, mitjançant les xarxes socials i la pròpia web, busca difusió. Tot i això, Gemma Canadell, directora del Pla Estratègic i Públics del Palau de la Música, afirma que “el millor feedback és el d’un concert”.
Malgrat la crisi econòmica que ens està afectant local i globalment, els experts opinen que la música clàssica està en el seu millor moment. “Hi ha més orquestres, més auditoris i més programació que mai”, afirma Carles Gibert, Cap de Producció de El Liceu. Alguns atribueixen aquest auge a les noves tecnologies i a la divulgació; altres, al pas d’una dictadura a una democràcia. Però Gemma Canadell, directora de Pla Estratègic i Públics del Palau de la Música, tot i que és optimista, encara no creu que s’hagin solucionat els principals problemes: “Actualment la societat busca el plaer immediat i la música, com a art que transcorre en el temps, no compleix aquest requisit”. A aquests problemes s’hi suma el de l’envelliment de la població ja que, com anuncia Lluís Torralbo, “cada vegada hi ha més gent gran als concerts i s’hauria de cercar un nou públic jove”. El periodista i músic Fernando Argenta, en canvi, és més positiu: “Ara veure un nen amb un estoig de violí pel carrer ja no és veure un extraterrestre, com passava abans”, explica amb sornegueria.
Però són els problemes de la música clàssica un problema econòmic? La majoria d’experts opinen que no hi ha prou subvencions. “La música clàssica i la cultura en general haurien d’estar fortament subvencionades perquè són un bé pel país i per a la societat; un bé al nivell de l’educació i la sanitat i que, per tant, un bé del qual no podem prescindir”, opina Mercedes Conde Pons, directora de la RMC. Marta Porter, directora de la revista 440, també pensa que no hi ha prou subvencions però no creu que l’estat hagi de mantenir la cultura del país. “El que hi hauria d’haver és una forta indústria cultural dedicada a la música clàssica”, comenta. Canadell, en canvi, és del parer que hi ha un excés d’ajudes que, a més a més, estan mal invertides. “S’hauria de destinar la major part de les subvencions a l’educació musical, en comptes de promocionar concerts. Aquesta és l’única forma de ser més visibles i tenir més públic”.
Si mirem cap a la resta del món ens trobem que es viuen realitats molt diferents. “Alemanya és la Meca”, declara Carles Gibert, Cap de Producció de El Liceu, amb contundència. Altres, com Tobias Gossmann, director artístic de l’Orquestra Camerata XXI, no hi estan tant d’acord: “A Alemanya hi ha vuit o deu orquestres que estan en perill de ser retallades, eliminades o fusionades, i aquest fenomen ve bàsicament d’un problema educatiu”, comenta. Torralbo li dóna la raó quan diu que “és mentida que a Alemanya els nens de 16 anys assisteixin a concerts de música clàssica”.
També cal analitzar la relació Catalunya-Espanya. Segons Eduard Garcia, “no tenim res a envejar a cap altra part de l’estat ja que a Barcelona i altres punts catalans tenim la davantera del país”. Porter no hi està d’acord ja que creu que Madrid és superior a Catalunya, musicalment parlant per “l’avantatge de ser capital d’estat que, d’alguna manera, l’ha potenciat naturalment”. Mercedes Conde Pons també creu que Madrid ha agafat la cua del tren a Barcelona, però “principalment, el problema que s’ha de solucionar és el desequilibri entre aquestes dues regions i la resta de comunitats autònomes, algunes de les quals no tenen gaire rellevància cultural”, comenta.
Davant aquest panorama desolador, toca preguntar-se si encara queda esperança. Segurament sí. La clau de la qüestió és, però, començar a viure la música des de petits; no amb un llenguatge adaptat, sinó tal com és en realitat. Només d’aquesta manera s’aconseguirà una continuïtat en l’aprenentatge musical i deixarem de sentir la típica frase de “aquesta peça em sona... però no sé què és”.
Però estem plantejant una situació idíl·lica i intangible? Potser sí, però com afirma Ramon Gener, presentador del programa Òpera en Texans, ”ara que estem a baix ja no podem baixar més...”, o això esperem | 0.860099 | curate | {"ca": 0.9950404594100757, "pt": 0.0017401896806751936, "es": 0.003219350909249108} | |
cawac_ca_20200528_8_161633 | ECOHABITAT és un projecte europeu de cooperació transnacional per a la innovació tecnològica i el foment de la construcció sostenible al sud-oest d'Europa
Té per objectiu potenciar les pràctiques d'habitatge col·lectiu social i fomentar la innovació en matèria de planificació urbana per millorar la qualitat del medi urbà al territori del sud-oest europeu.
El passat 25 d'octubre va tenir lloc, a la seu de l'Institut Francès de Barcelona, la presentació del projecte ECOHABITAT i la taula rodona "Innovació Constructiva i habitatge social al sud-oest Europeu", organitzats per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC). Es va dur a terme en el marc del Programa Europeu ECOHABITAT SUDOE i durant el IV Seminari Europeu Ecohabitat Sudoe que es va celebrar el 25 i 26 d'octubre a l'Institut Francès de Barcelona i a l'ETSAB.
En la taula rodona, moderada per l'arquitecte i catedràtic de construcció de l'ETSAB Fernando Ramos, hi van participar els arquitectes Claudi Aguiló, de DataAE; Sander Laudy, de B01 arquitectes; Antoni Montes, de l'estudi F451; i Josep Bunyesc; així com les empreses CompactHabit, Sistema Noem, Modultec i Sistema DOM-Prefabricats Pujol.
El IV Seminari Europeu Ecohabitat Sudoe , organitzat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la col·laboració de l'ETSAB de la UPC, va girar entorn a tres pilars per tractar els temes de l'eco-construcció i la eco-rehabilitació de l'habitatge col·lectiu social. En primer lloc, es va plantejar la creació d'una xarxa de col·laboració transnacional amb professionals, empreses, universitats i centres tecnològics que es dediquin a la construcció de l'habitatge social. En segon lloc, els experts van parlar sobre la creació d'un reglament especialitzat i qualitatiu únic pel territori del sud-oest Europeu i, per acabar, es van analitzar propostes de formació per fomentar la continuïtat de la investigació, la innovació i la pràctica Eco Habitat a Europa.
Les activitats que composaven el seminari van tenir lloc a diferents espais de Barcelona. L'acollida dels participants i la presentació de les jornades es van realitzar el 25 d'octubre, a la seu de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, mentre que l'apertura del seminari públic, la presentació del projecte ECOHABITAT i la taula rodona posterior es van dur a terme a l'Institut Francès de Barcelona, dins d'una jornada de portes obertes. Finalment, les activitats programades pel 26 d'octubre van tenir lloc a l'ETSAB, i van consistir en la presentació del Post-Master Europeu Ecohabitat amb les universitats de Toulouse, Lisboa i Barcelona; la conferència "Reciclar, Rehabilitar i Regenerar: La Mina", a càrrec de l'arquitecte urbanista Sebastià Jornet; la presentació dels resultats de l'Evalució Ecohabitat i el tancament del seminari. | 0.856619 | curate | {"ca": 1.0} | http://innovem.terrassa.cat/noticia.html?go=84ff35d15f2f01e3af8a7902d9bf0eb77dd9718199b65582 |
macocu_ca_20230731_9_359646 | Montilla convida Maragall al 30 aniversari del PSC
El partit també li ha enviat una invitació formal
El primer secretari del PSC i president català, José Montilla, ha convidat personalment Pasqual Maragall a l'acte del 30 aniversari del partit que els socialistes catalans celebraran aquest dissabte a l'Auditori de Barcelona, i al qual l'expresident català encara medita si assistirà. L'exlíder del PSC, que va abandonar el partit després de ser forçat a deixar la presidència de la Generalitat, ha rebut també la invitació formal del PSC. Montilla ha trucat per telèfon Maragall perquè el seu predecessor en la presidència de la Generalitat assisteixi a l'acte.
Maragall no va ser convidat al sopar que recentment va celebrar el PSC amb els veterans militants del partit que han mantingut la seva afiliació en aquestes tres últimes dècades, un requisit que ja no complia l'expresident de la Generalitat i que va motivar que en aquesta ocasió no fos convidat a assistir. | 0.842744 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_7_280321 | L'Ajuntament intensifica les mesures de control de població de coloms | poum
» L'Ajuntament intensifica les mesures de control de població de coloms
La regidoria de Via Pública i Medi Ambient ha portat a terme aquest dimarts una nova acció de control de la població de coloms a la ciutat, aquesta vegada a través d'una captura de diversos exemplars. Aquestes accions es realitzen periòdicament per regular el nombre de coloms i evitar-ne la proliferació excessiva.
La zona del parc de Mas Iglesias i l'entorn de l'estació d'autobusos ha estat aquest dimarts l'escenari de la darrera captura amb xarxa de coloms, un dels sistemes autoritzats per la normativa vigent que utilitza l'Ajuntament de Reus per controlar la presència d'aquesta espècie a la ciutat. Segons les dades disponibles a 15 de juliol de 2015, l'Ajuntament havia realitzat durant els primers sis mesos de l'any un total de 3.534 captures de coloms.
En el marc de la campanya de control d'aquestes aus, el primer semestre es van localitzar 7 persones alimentadores habituals de coloms, es van inspeccionar més de 50 arbres i es van retirar més de 25 nius. També es van inspeccionar 6 immobles i es van realitzar 8 visites a ciutadans que havien informat de problemes ocasionats per coloms.
Tal i com recorda el regidor de Via Pública i Medi Ambient, Hipòlit Monseny, “la densitat de coloms a Reus és equiparable a la de qualsevol altra ciutat de la seva mida i fins i tot és menor que en algunes ciutats importants properes o la mateixa Barcelona”. Tot i això, hi ha punts concrets amb acumulació d'aquests animals que sovint està relacionada amb la presència de persones alimentadores, l'existència immobles abandonats que permeten viure i criar als coloms i els punts de niument de difícil accés.
Hipòlit Monseny explica que les mesures per millorar la situació tenen a veure amb la intensificació de les captures, fer l'inventari dels immobles afectats, tot implantant un procediment d'urgència per instar al sanejament i tancament; la neutralització dels alimentadors; l'establiment d'un pla de neteja de l'arbrat i els nius i l'inventari dels punts problemàtics on realitzar captures.
http://www.reus.cat/sites/reus/files/dsc_0072_2.jpg
http://www.reus.cat/sites/reus/files/dsc_0079_0.jpg | 0.864404 | curate | {"ca": 0.9545859305431879, "ru": 0.022707034728406055, "en": 0.022707034728406055} | https://poum.reus.cat/noticia/lajuntament-intensifica-les-mesures-de-control-de-poblacio-de-coloms |
racoforumsanon_ca_20220809_1_446700 | Hugo Chávez, ha pres aquest matí possessió del seu càrrec per a un tercer mandat fins a 2013 en una cerimònia en la qual ha jurat "per Crist, el més gran socialista". Chávez ha jurat el seu càrrec avui per tercera vegada. CARACAS-. "No donaré descans al meu braç ni repòs a la meva ànima, lliuraré la meva vida en la construcció del socialisme veneçolà, d'un nou sistema polític social i econòmic" ha afirmat el mandatari, al que han col·locat la banda presidencial del costat dret, tal com havia anunciat fa uns dies. Representants de tots els poders públics han estat present en la cerimònia, però no hi ha hagut mandataris estrangers convidats, segons el propi Chávez, perquè ell els va demanar que no anessin. "Alguns volien venir, però vaig haver de cridar a alguns molt amics i dir-los que no vinguessin perquè em complicaria l'acte" ha assegurat Chávez. "Ja estan els periòdics especulant que si no va venir Lula, que si Uribe no va, però estan els meus amics ambaixadors i ambaixadores. Dintre de sis anys pensarem si els convidem en 2014" ha afegit Chávez després de referir-se al seu "proposta" de reelecció indefinida. "Defensaré la sobirania del poble de Veneçuela. Els drets de l'Estat són insubstituïbles" ha exclamat Chávez, qui ha desqualificat ha monsenyor Roberto Luckert, de qui ha dit que "es va a anar a l'infern". "Com li encanta atropellar la veritat i dir mentides, que sigui feliç. Perdona'l, Senyor, que potser no sap el que diu" ha expressat el president veneçolà. Els actes amb motiu de la presa de possessió d'Hugo Chávez com president de la República per al periódo 2007-2013 han començat a les 8:15 del matí en el Panteó Nacional, on el mandatari, acompanyat del vicepresident Executiu, Jorge Rodríguez, i el seu gabinet de ministres al complet ha retut homenatge al Libertador. Seguidament, Chávez s'ha traslladat en un cotxe descapotable fins al Palau Federal Legislatiu per a jurar el seu càrrec davant la presidenta de l'Assemblea Nacional, Robert Flores. Una vegada complerta la part més protocol·lària, el mandatari s'ha traslladat al Passeig dels Próceres, on s'espera que se celebri una desfilada militar. wu ming aquesta vegada m'he avançat
ho acabe de vore per televisió | 0.866627 | curate | {"ca": 0.9958997722095672, "es": 0.004100227790432802} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_140752 | La vida ideal de tota persona, la més reconfortant, la més feliç, és quan es viu amb netedat de cor, amb recta intenció, amb pensaments positius, quan mirem els altres com a iguals, quan valorem positivament llurs accions i procurem una relació atenta i cordial. Vivim satisfactòriament quan mantenim l'equilibri entre les necessitats del cos i les de l'esperit, entre l'atenció als béns necessaris de la terra i el desig del béns celestials. La vida perfecta té lloc quan posem Déu al centre de la nostra mirada i la seva presència misteriosa omple tots els nostres dies; quan els esdeveniments en els quals participem són vistos i acceptats en el pla salvífic del Senyor sobre nosaltres i sobre tot el món. Els dies de la nostra vida ens són donats per anar fent possible l'estat que hem acabat de descriure, per anar purificant les nostres intencions i maldant per corregir les conviccions i les actituds esbiaixades.
Mentrestant, encara descobrim que ens posem a nosaltres mateixos com a centre de l'univers, que ens encanta la nostra comoditat, que cerquem el plaer dels sentits abans que el goig de l'esperit, que ens desentenem fàcilment dels altres, aïllant-nos en el nostre castell ben protegit i resguardat. També observem que mirem Déu més com llunyà i prepotent que com a Pare i amic proper i salvador. L'actitud de llunyania de Déu la disfressem amb unes quantes pràctiques i ritus, sense que acabem d'obrir de bat a bat les portes i finestres del nostre castell a la presència benèfica del seu amor.
Per això, quan parlem de pecat, més que a culpes molt greus -al menys en la majoria dels casos- ens referim a la tebiesa esterilitzant que representa la manca de desig i d'interès pel món espiritual o de la pèrdua de relació amb Déu; la qual cosa constitueix com un estat de salut delicada que predisposa a totes les malalties, al temps que impossibilita el goig de viure amb plenitud.
Reconèixer el nostre estat humilment i amb confiança ens assembla a allò que hem escoltat a l'Evangeli: Es presenta a Jesús un leprós, s'agenolla i li diu: ‘Si voleu, em podeu purificar'. El resultat, en el nostre cas, serà semblant al que es va donar allí: Jesús, compadit, el tocà amb la mà i li digué ‘Si que ho vull: queda pur'. A l'instant la lepra desaparegué i quedà pur.
El contacte personal i directe amb Jesús, en l'àmbit de la fe i l'amor, ens disposa a viure aquella recomanació de Sant Pau, a la carta d'avui: Quan mengeu o beveu , o feu alguna altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu.
tornar a dalt
Segueix-nos
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars.
Si no canvia la configuració del seu navegador, accepta el seu ús. Més informació
Accepto
L’accés a aquest lloc web pot implicar la utilització de cookies. Les cookies són petites quantitats d’informació que s’emmagatzemen en el navegador utilitzat per cada usuari perquè el servidor recordi certa informació que posteriorment pugui utilitzar. Aquesta informació permet identificar-li a vostè com un usuari concret i permet guardar les seves preferències personals, així com informació tècnica com poden ser visites o pàgines concretes que visiti.
Aquells usuaris que no desitgin rebre cookies o vulguin ser informats abans que s’emmagatzemin en la seva computadora, poden configurar el seu navegador a aquest efecte.
La major part dels navegadors d’avui dia permeten la gestió de les cookies de 3 formes diferents:
Les cookies no s’accepten mai.
El navegador pregunta a l’usuari si s’ha d’acceptar cada cookie.
Les cookies s’accepten sempre.
El navegador també pot incloure la possibilitat d’especificar millor quina cookies han de ser acceptades i quins no. En concret, l’usuari pot normalment acceptar alguna de les següents opcions:
rebutjar les cookies de determinats dominis;
rebutjar les cookies de tercers;
acceptar cookies com no persistents (s’eliminen quan el navegador es tanca);
permetre al servidor crear cookies per a un domini diferent.
A més, els navegadors poden també permetre als usuaris veure i esborrar cookies individualment.
Tercers
En alguns casos, compartim informació sobre els visitants d’aquest lloc de forma anònima o agregada amb tercers com puguin ser anunciants, patrocinadors o auditors amb l’única fi de millorar els nostres serveis. Totes aquestes tasques de processament seran regulades segons les normes legals i es respectaran tots els seus drets en matèria de protecció de dades conforme a la regulació vigent.
Aquest lloc mesura el tràfic amb diferents solucions que poden utilitzar cookies o web beacons per analitzar el que succeeix a les nostres pàgines.
Les cookies són fitxers creats en el navegador de l’usuari per registrar la seva activitat en el Lloc Web i permetre-li una navegació més fluïda i personalitzada.
Delegació d'Ensenyament
Enllaços
Consulteu la Biblia
Correu web
Contacte
NOTA LEGAL
Des de 1972, la revista Església d'Urgell té com a primer objectiu promoure la consciència d'unitat en la diòcesi.
La Secció de Formació FEMN té com a principal tasca la formació integral dels futurs educadors (monitors, directors, animadors socioculturals...) en l'àmbit dels temps de lleure, que els capaciti adientment per tal dedesenvolupar la seva tasca amb suficients garanties de…
Mans Unides és una ONG de voluntaris que lluita per eradicar la fam i la pobresa en el món.
Càritas és l’expressió de l’amor i el compromís de la comunitat cristiana per les persones que es troben en situació de pobresa, vulnerabilitat o exclusió social.
pregaria.cat és un lloc web de recursos de pregària en català al servei de persones, grups, parròquies o moviments que busquin aprofundir en la seva vida de fe.
Marca la X de l'Església en la Declaració de la Renda.Ajuda'ns a continuar ajudant.
Nougrapats és una empresa de serveis promoguda i dirigida per Càritas d’Urgell, destinada a desenvolupar línies de negoci generadores d’ocupació i de processos d’acompanyament sociolaboral.
El Full Dominical és una publicació setmanal que s'edita per a tota la diòcesi amb informació de totes les parròquies. | 0.827664 | curate | {"ca": 0.9773793565683646, "vi": 0.00217828418230563, "pt": 0.0018431635388739946, "es": 0.0072050938337801605, "fr": 0.011394101876675604} | https://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/delegacions/liturgia/homilies/any-b/3747-diumenge-6-durant-lany |
oscar-2301_ca_20230418_0_44066 | IB3 Notícies > eivissa > 233 milions de fons europeus per impulsar projectes d’energia sostenible a totes les Illes
EIVISSA
233 milions de fons europeus per impulsar projectes d’energia sostenible a totes les Illes
Reunió avui entre el comissionat per a l'impuls d'energia sostenible, el president del Consell d'Eivissa i els cinc batles de l'illa per coordinar futures accions
comparteix
13/10/2022 14:58h
Esther Matutes
@ib3noticies
Les Illes Balears disposen de 233 milions d’èuros de fons europeus per projectes destinats a impulsar les energies renovables i reduir la dependència dels combustibles fòssils.
Ho ha explicat avui a Eivissa el comissionat per l’Impuls de l’Energia Sostenible del Govern central, Marc Pons, en una reunió al Consell d’Eivissa amb el president de la institució, els cinc batles de l’illa i el director general d’Energia, Pep Malagrava.
El Govern balear serà qui s’encarregarà de gestionar aquests fons, als quals podran optar institucions, empreses, particulars, o comunitats de veïns.
IB3 notícies
comparteix
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
*
*
Δ
Cercador |
| Emissió en Directe |
darrers titulars
Abdón Prats: “Sortirà una segona volta igual o millor que la primera”
L’Eurogrup limitarà les ajudes energètiques
El Parlament aprova per unanimitat estendre la gratuïtat del transport públic de Mallorca als estudiants de la resta d’illes
Rosana Morillo, nova secretària d’estat de Turisme
Un jove de 15 anys mor a causa d’un tret disparat a boca de canó per una revenja entre bandes a Villaverde
Acirkaos Menorca clausura el desè aniversari amb l’espectacle Teatre de Paper
El Govern recorre contra la resolució del TSJIB que anul·la una multa de 450.000 euros a Iberia
Comença el judici contra els acusats pels atemptats terroristes de Brussel·les
Cookies
“COOKIES: Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a configurar la web, així com per a analitzar l’activitat de la web i mesurar l’audiència amb la finalitat de millorar el seu contingut i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. Clica “Informació sobre cookies” per a saber més. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “ACCEPTAR COOKIES”. Per a configurar o rebutjar l’ús de cookies premi el botó “CONFIGURAR”.
Llistat de les cookies en funció de la finalitat
Cookies necessàries
Cookies de tercers [Google Anayltics] Análisi Google, Inc., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Pot obtenir més informació sobre el funcionament de de GOOGLE ANALYTICS i les cookies utilitzades per aquest servei als següents enllaços:https://support.google.com/analytics/answer/6004245; http://www.google.com/intl/es/policies/privacy/
Pot desactivar les cookies de GOOGLE ANALYTICS mitjançant la instal.lació en el seu navegador del complement d’inhabilitació creat per Google i disponible al següent enllaç: https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=es
Cookies publicitàries [DoubleClick] Publicitat GOOGLE, INC., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Més informació sobre aquestes cookies a: http://www.google.com/policies/technologies/ads/ y https://support.google.com/adsense/answer/2839090?hl=en.
Pot desactivar les cookies DoubleClick, visitant la pàgina d’inhabilitació de DoubleClick (en anglès:). | 0.687306 | curate | {"ca": 0.934441087613293, "ja": 0.0021148036253776435, "en": 0.025981873111782478, "pt": 0.006344410876132931, "fr": 0.006344410876132931, "el": 0.0006042296072507553, "ru": 0.00030211480362537764, "es": 0.023867069486404834} | https://ib3.org/233-milions-de-fons-europeus-per-impulsar-projectes-denergia-sostenible-a-totes-les-illes |
mc4_ca_20230418_7_338709 | Roberlo amplia la protecció al taller amb Sanius Air
L'empresa completa la seva oferta de productes de qualitat amb un netejador d'aire condicionat
Roberlo amplia la seva gamma higienitzant amb Sanius Air, un nou producte ideat per protegir als conductors en aquests moments de pandèmia. L'empresa líder en el sector de la reparació i repintat d'automòbils ha creat una nova solució per sanejar els conductes de l'aire condicionat, en format esprai, que proporciona la màxima neteja fins a l'últim racó del vehicle.
Sanius permet eliminar les males olors, neta els circuits d'aire condicionat i s'ha ideat per al seu fàcil ús. A més, Roberlo comercialitza aquesta novetat amb una pràctica caixa dispensadora per a facilitar la seva col·locació en botiga i la compra per a tallers i fins i tot, directament dels usuaris finals.
Els productes Sanius, conceptualitzats i dissenyats per l'equip d'I+D+I de Roberlo per donar resposta als reptes actuals del sector, se suma a les accions de l'empresa per ajudar a superar la pandèmia. Des de l'inici de la crisi, l'empresa ha lliurat nombrós material, com a guants i màscares, per protegir als professionals sanitaris. A més, seguin les recomanacions de les autoritats competents, ha aplicat les mesures de prevenció necessàries per a poder continuar donant servei als seus clients i protegir a tota la seva plantilla. | 0.886192 | curate | {"ca": 1.0} | https://ca.roberlo.com/noticies/roberlo-amplia-la-proteccio-al-taller-amb-sanius-air/ |
mc4_ca_20230418_2_694969 | Serveis informàtics de mantenimen...
Serveis informàtics de manteniment, suport i desenvolupament evolutiu del sistema d'informació "03BRESSOL"
L'objecte del contracte és la contractació dels serveis informàtics que inclouen el manteniment i suport del sistema d'Informació 03BRESSOL i el desenvolupament de noves funcionalitats en aquest sistema.
Els serveis informàtics a prestar, són els següents:
Serveis de manteniment i suport.
Serveis de desenvolupament d'evolutius identificats.
Serveis de desenvolupament d'evolutius no identificats.
Servei d'atenció i suport permanent a l'usuari.
358.522,95 € sense IVA 433.812,77 € IVA inclòs (21,00%)
12/12/19 14:00 h
523.917,17 € sense IVA
Obertura de pliques (obertura sobres num. 2A) :
17/12/19 12:00 Seu de l'IMEB - Sala Rosa Sensat Pl. d'Espanya, num. 5 - planta 5a. Barcelona
Obertura de pliques (obertura sobres num. 2B) :
24/01/20 13:30 Seu de l'IMEB Sala Rosa Sensat
La durada del contracte es podrà prorrogar per acord de l'òrgan de contractació. La pròrroga seran per un període de 12 mesos.
21/01/20 10:33 h Publicació acreditada pel Consorci Administració Oberta de Catalunya
Accés al DOUE - 11/11/19
Ponderació: 60.00 - Criteri: avaluables automàticament
Ponderació: 40.00 - Criteri: avaluables mitjançant judici de valor
D'acord amb la previsió de l'article 87.1.a) LCSP, el volum anual de negocis referit al millor dels tres últims exercicis anteriors a la data de presentació de les proposicions o en funció de les dates de constitució o d'inici d'activitats de l'empresa, ha de tenir un import igual o superior de 179.261,48 euros.
D¿acord amb l¿article 90.1.a) LCSP, l¿import anual, sense incloure els impostos, que l¿empresa licitadora ha de declarar com a executat durant l¿any de superior execució en el decurs dels últims 3 anys en serveis de naturalesa igual o similar que els que constitueixen l¿objecte d¿aquest contracte ha de ser com a mínim de 83.655,36 euros
D'acord amb l'article 90.1.b) LCSP, el personal tècnic, integrat o no en l'empresa, participant en el contracte, especialment les persones encarregades del control de qualitat han de tenir els títols o acreditacions acadèmics o professionals i l'experiència professional mínima que es determina a l'apartat 6.6.1.3. del Plec de prescripcions tècniques.
Informe necessitats .pdf
annex informe necessitats - Taula costos perfils professionals.pdf | 0.74319 | curate | {"ca": 0.8969774372073223, "en": 0.006811409110259685, "es": 0.05321413367390379, "fr": 0.0021285653469561515, "pt": 0.04086845466155811} | https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCn&idDoc=54636255&version=58001140&lawType=3 |
macocu_ca_20230731_1_550396 | El port de Palma cedeix al CNP unes noves dependències a l’estació marítima núm. 3 del port de Palma
El president de l’APB ha destacat que aquesta cessió respon a la petició efectuada per la Policia de disposar d’un local per garantir una millor seguretat en el port en el embarcament i desembarcament i en el control d’estrangeria, donat la previsió d’augment de passatgers pels pròxims anys. Per part seva, el cap superior de la Policia a les Illes Balears ha remarcat la sinergia entre les dues administracions per poder donar un millor servei al ciutadà.
En aquestes noves instal•lacions s’hi ubicarà un grup de la UPR, així com la Unitat de motos, dotat amb uns noranta efectius. La Policia Nacional ja disposa en l’estació marítima núm. 2 de dos locals cedits pel port de Palma. | 0.796782 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_17_699442 | IB3 | La Policia Nacional escorcolla la discoteca BCM
La Policia Nacional escorcolla la discoteca BCM
Portada > > La Policia Nacional escorcolla la discoteca BCM
01/03/2017 14:45h
És l’escorcoll que faltava: la discoteca BCM, el buc insígnia del grup Cursach a Magaluf. La Policia Nacional hi ha entrat per cercar tota la documentació referent a l’activitat d’aquest local. Els agents investiguen si s’han produït infraccions a la normativa d’establiments d’oci nocturn i tractes de favor per part del consistori de Calvià, que es remuntarien als anys 80, quan es va inaugurar la discoteca. Els investigadors sospiten que el local podria haver obert sense llicència d’activitat.
Mentrestant, Tolo Cursach continua als calabossos de la prefectura de la Policia Nacional. Encara no l’han interrogat. Els agents volen esperar a revisar part de la documentació decomissada avui a BCM i també en els escorcolls de les discoteques Pacha, Tito’s i Megapark. La Policia Nacional té nombroses carpetes amb documents i memòries USB amb informació. De moment, s’atribueixen a Cursach una desena de delictes, com pertinença a organització criminal, amenaces, coaccions i extorsions.
Als calabossos també hi continuen els altres dos detinguts: Bartomeu Sbert, mà dreta de Cursach, i el col·laborador i exinspector de la Policia Local de Palma, Toni Bergas, de qui sospiten que era el nexe d’unió entre el grup Cursach i el cos policial de Palma. S’investiga si els policies locals haurien fet un tracte de favor a Tolo Cursach a canvi de doblers i altres favors. Els investigadors pensen que s’haurien arxivat centenars de denúncies interposades contra el grup Cursach i que, alhora, s’haurien sancionat locals de la competència d’aquest empresari per provocar el seu tancament.
Feliciana - 01 de març de 2017, 18:37
Ya tardaban!.
La mafia mallorquina corrupta, dueña de la noche tiene nombres y apellidos.
Cuanto me alegro de que tanto con Cursach como con su prepotente mano derecha Sbert se haga justicia.
Vicen - 02 de març de 2017, 8:31
El magnate y sus esbirros!
Cuantas ganas de dinero y de poder. Supongo que han de llevar este ritmo de vida para sentirse poderosos y queridos! Viven solo de la fachada y de las apariencias.
Creo que este tipo de personajes actúa así porque nunca han conocido el amor o el cariño incondicional de nadie. Si de repente se quedaran sin nada…Cuánta familia y amigos seguirían a su lado?
Que pena dais!
La jove de Muro entrena a les ordres de Juan Sancha, qui li augura un futur ben exitós
El jugador arriba amb molta il·lusió i amb la intenció de tenir minuts amb la camiseta blanc-i-blava.
El Mallorca s'enfrontarà al Felanitx i al Constància | 0.605981 | curate | {"es": 0.3027661993179235, "fr": 0.006441834028040924, "ca": 0.680560818491853, "qu": 0.0049261083743842365, "pt": 0.005305039787798408} | https://ib3.org/la-policia-nacional-escorcolla-la-discoteca-bcm.html |
crawling-populars_ca_20200525_52_49536 | junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
ANGUITA SANTOS, MARIO
SANT ANDREU DE LA BARCA AGRUP.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL | 0 | curate | {"es": 0.19437751004016066, "ca": 0.6040160642570281, "en": 0.08674698795180723, "pl": 0.01285140562248996, "nl": 0.02248995983935743, "pt": 0.05220883534136546, "fr": 0.02248995983935743, "id": 0.004819277108433735} | : /jugador/1920/alevi-primera-divisio/alevi-primera-divisio/grup-1/35768774/22328022 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_327782 | Suposo que tots haureu vist aquests anuncis de La Tienda en Casa, Teletienda i similars, o fins i tot aquests canals de la TDT que només passen anuncis d'aquests sobre productes que només es poden comprar trucant per telèfon (i que després els porten empaquetats del Corte Inglés). Estic parlant del Nicer Dicer, del Slaps&Nice, la faja Slim, el Jess Extender , la cama Restform, etc. etc. La pregunta és: N'heu comprat algun? Va bé? Creieu que és de friquis comprar aquestes coses o tan sols mirar-ne la publicitat? Jo he comprat el següent: - La Wonder Max: no val la pena, millor compreu-vos qualsevol robot de cuina a qualsevol botiga. - El MicroTouch: Va molt bé. - La Nicer Dicer: Va bé (no tant com mostren els spots, però bé), i te'n donen dos.
A més d'espanyolista, una maruja.
home, però açò és un post respectable, potser dels que més bons ha fet
ho dius pel brillant argument, no? | 0.744422 | curate | {"ca": 0.8728717366628831, "es": 0.11577752553916003, "en": 0.004540295119182747, "ro": 0.00681044267877412} | |
oscar-2301_ca_20230418_8_65765 | “Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats” | Francesc Muñoz | barcelona | Eines | L'Econòmic
Web versió mòbil
Webs
El Punt Avui
L'Esportiu
Catalonia Today
Club del Subscriptor
L'Econòmic
El Punt Avui Tv
Empresa
Registre
Edició impresa
Visualització
Translate
Catalan
Afrikaans
Albanian
Arabic
Armenian
Azerbaijani
Basque
Belarusian
Bulgarian
Chinese (Simplified)
Chinese (Traditional)
Croatian
Czech
Danish
Dutch
English
Estonian
Filipino
Finnish
French
Galician
Georgian
German
Greek
Haitian Creole
Hebrew
Hindi
Hungarian
Icelandic
Indonesian
Irish
Italian
Japanese
Korean
Latvian
Lithuanian
Macedonian
Malay
Maltese
Norwegian
Persian
Polish
Portuguese
Romanian
Russian
Serbian
Slovak
Slovenian
Spanish
Swahili
Swedish
Thai
Turkish
Ukrainian
Urdu
Vietnamese
Welsh
Yiddish
Dissabte, 26 novembre 2022
[X]
Estic registrat i vull presentar-me
Recorda'm
He oblidat la contrasenya
Consulta el text d'ajuda
Registra't gratuïtament
Fes-te subscriptor per 4 € al mes
Identifica't
Subscriu-te
Google+ Facebook Twitter
Cercar
Portada
Focus
Empreses
Gran Angular
Emprenedors
Opinió
Canals
Borsa
Eines
Més
L'Econòmic
×
Continguts del lloc
Portada
Focus
Empreses
Gran Angular
Emprenedors
Opinió
Canals
Borsa
Eines
Més
Webs
El Punt Avui
L'Esportiu
Catalonia Today
Club del Subscriptor
L'Econòmic
El Punt Avui Tv
Empresa
Qui som
Publicitat
Política de cookies
Política de privacitat
Avisos legals
Registre
Ajuda
Normes de participació
Tarifes de Subscripció
Compte d'usuari
Edició impresa
L'Econòmic
Visualització
Web versió mòbil
Web versió clàssica
“Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats” “Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats” “Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats” “Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats” + “Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats” E-mail
0
Eines
barcelona - 9 desembre 2018 2.00 h
Deepak Daswani
Hacker i autor del llibre 'La amenaza hacker'
“Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats”
El canari Deepak Daswani, de visita a Barcelona aquest novembre per promocionar el seu llibre. ORIOL DURAN.
“Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats” “Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats” “Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats” “Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats” “Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats” E-mail
Les estafes de tota la vida combinades amb la tecnologia tenen un efecte devastador
Francesc Muñoz - barcelona
Després de llegir el seu llibre vaig córrer a canviar les contrasenyes.
És vital tenir unes bones contrasenyes. Hi ha aplicacions que t’ajuden, però jo no les utilitzo. Les contrasenyes han de ser robustes, és a dir, han de ser seqüències de lletres, números i símbols especials que no incloguin paraules que trobis al diccionari. Que després se t’oblidi no és tan greu -a mi em passa- perquè les poden recuperar a través del correu electrònic, que acaba sent la nostra identitat digital més important. Per això, el meu consell és posar els cinc sentits a blindar la seguretat del nostre correu: bona contrasenya, totes les opcions de seguretat ben configurades i la verificació en dos passos, que et permet associar sempre el telèfon mòbil.
El cibercrim s’ha convertit en una de les activitats delictives més lucratives, mou uns 600.000 milions de dòlars cada any, més que el narcotràfic o el contraban. Qui hi ha darrere d’aquest tipus de delinqüència?
Darrere de les campanyes més virulentes i massives amb un cert impacte, no hi ha dos paios en un garatge, tot i que a vegades sí, però no és el més habitual, sinó estructures professionals de desenes de persones sovint radicades a Rússia, la Xina o el Brasil.
La sensació és que es mouen amb una certa impunitat.
Jo sempre animo els usuaris a denunciar perquè només així poden actuar les unitats de les forces i cossos de seguretat que persegueixen el cibercrim. Però és cert que hi ha molts usuaris que pensen que no val la pena i és un error.
Quin és el delicte més freqüent?
En els darrers anys, les campanyes de programari maliciós estan a l’alça, tot i que potser han caigut una mica darrerament. Sí que hi ha algunes pràctiques que s’han posat molt de moda, com ara infectar webs per robar la capacitat de còmput dels ordinadors i així minar monedes virtuals. Sense saber-ho estàs aportant part de la capacitat del teu ordinador perquè un altre es lucri a costa teva.
Vostè defensa que un ‘hacker’ no és un pirata, ans al contrari, és una persona que utilitza el seu coneixement per descobrir les vulnerabilitats que tenen els sistemes informàtics de les organitzacions, a vegades a instàncies d’elles mateixes. En aquest sentit, què és un ‘bus bounty’?
És un programa de recompenses que les organitzacions posen a disposició dels hackers que troben vulnerabilitats. D’aquesta manera, les empreses tenen hackers fent auditories de franc i de manera constant. Són les anomenades empreses hacker-friendly. Tradicionalment eren grans corporacions tecnològiques com ara Microsoft, Google, Apple i Yahoo però a poc a poc s’hi han anat incorporant empreses mitjanes d’altres àmbits. I això és així perquè funciona i perquè tothom hi guanya encara que a algunes empreses els resulti estrany.
És cert que hi ha un mercat de vulnerabilitats de sistemes de seguretat?
Efectivament. Si un hacker descobreix un forat en un sistema el pot reportar a l’empresa afectada o pot no fer-ho. En aquest darrer cas, pot succeir que aquesta feblesa acabi sent comprada en el mercat per governs, centrals d’intel·ligència, organitzacions cibercriminals o qualsevol que tingui els diners i les motivacions necessàries. Hi ha plataformes com ara Zerodium, que es dedica a mediar en aquest tipus de transaccions, que són lícites. És cert que també hi ha altres mercats més foscos. Al final el que es busca és rendibilitzar més la troballa que no a través del bus bounty.
Quin és el sentit d’atacs massius com el de WannaCry del maig del 2017?
Normalment la intenció d’atacs massius és monetitzar. Però en WannaCry va ser un atac estrany, per la manera en què va tenir lloc i perquè la motivació podria haver estat una altra. Hi ha qui pensa que era posar al descobert algunes vulnerabilitats i que ningú se’n beneficiés, en línia amb el que explicàvem abans de comercialitzar-hi. No està clar. En general, els atacs massius busquen màxima rendibilitat i mínima inversió. Es llança la campanya a tot el món i sempre hi ha qui pica i paga.
En aquests casos, el punt de partida és l’engany?
El punt de partida és manipular els usuaris per obtenir-ne el que volem, des de la contrasenya fins al número d’un compte bancari, passant per la instal·lació d’un programa pirata o pagar una quantitat de diners. És el que anomenem enginyeria social, les estafes de tota la vida però que combinades amb la tecnologia tenen un efecte devastador; i a vegades no cal ni infectar l’equip amb un virus, sinó fent pensar el que no és.
El nostre futur depèn de la digitalització en tots els àmbits. Si ara la nostra seguretat està compromesa, què pot succeir quan les dades massives, internet de les coses o les monedes virtuals estiguin per tot arreu?
Ja encadenem diverses dècades de revolució digital, però és cert que el ritme s’ha accelerat. Això el que fa és que estiguem més exposats al cibercrim. Del que es tracta és de conèixer quins són els riscos i com gestionar-los. Però més exposició no significa més inseguretat perquè tot dependrà dels mecanismes de seguretat dels fabricants de dispositius i dels que nosaltres incorporem. Amb un seguit de bones pràctiques podem minimitzar molt els riscos. Estem més exposats però no estem venuts.
“Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats” “Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats” “Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats” “Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats” “Les empreses ‘hacker-friendly’ recompensen qui troba vulnerabilitats” E-mail
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació. | 0.610937 | curate | {"ca": 0.9001808318264014, "en": 0.06534056660638939, "es": 0.00807715491259795, "pt": 0.013140446051838457, "fr": 0.005063291139240506, "nl": 0.00108499095840868, "tl": 0.0006027727546714888, "uu": 0.0003616636528028933, "it": 0.0007233273056057866, "de": 0.004581072935503315, "no": 0.0008438818565400844} | https://www.leconomic.cat/article/1514976-les-empreses-hacker-friendly-recompensen-qui-troba-vulnerabilitats.html |
mc4_ca_20230418_9_643481 | El Temps a Tarragona: Pluges fins al migdia | Diari de Tarragona
El Temps a Tarragona: Pluges fins al migdia
La previsió meteorològica d'aquest dissabte, 11 de gener
16 de Marzo de 2020 - 20:40 hs
Prevsió del temps per avui, dimarts 17 de març. Foto: Meteocat
Cel molt ennuvolat o cobert. A partir de mitja tarda la nuvolositat es farà menys abundant i compacta, si bé encara romandrà entre mig i molt ennuvolat, sobretot al litoral i prelitoral sud, i creixeran algunes nuvolades al Pirineu i Prepirineu.
Fins a migdia s'espera precipitació dispersa al litoral i al prelitoral, especialment al sud, si bé de manera més aïllada podrà afectar altres punts del territori. A partir de llavors minvarà i tendirà a restringir-se a l'extrem sud i al Pirineu fins a desaparèixer. Serà d'intensitat fluixa en general, o localment moderada al litoral i prelitoral, tot i que és probable fins a migdia que sigui d'intensitat forta i amb alguna tempesta a l'extrem sud del país. La quantitat de precipitació acumulada serà entre poc abundant i abundant (fins a 50 mm) a la meitat sud del litoral i prelitoral, mentre que a la resta del país serà minsa o poc abundant.
La temperatura mínima serà semblant, mentre que la màxima serà lleugerament més alta. La temperatura mínima es mourà entre 2 i 7 ºC al Pirineu i Prepirineu, entre els 5 i 10 ºC a la resta de l'interior i entre 8 i 13 ºC al litoral. La temperatura màxima oscil·larà entre 13 i 18 ºC al Pirineu i Prepirineu i entre 15 i 20 ºC a la resta del país.
La visibilitat serà regular o dolenta, sobretot a zones elevades del país. A partir del migdia, millorarà.
El vent bufarà de component est. Serà moderat amb cops forts al litoral, prelitoral i zones elevades, tot i que a partir de mitja tarda tendirà a afluixar. A la resta bufarà entre fluix i moderat. A banda, al Pirineu i punts del Prepirineu hi haurà estones de vent fluix i de direcció variable.
Al matí hi haurà el cel poc ennuvolat per núvols alts. Per altra banda, hi haurà intervals de núvols baixos al litoral, sobretot al sector nord durant el matí. Independentment, al Pirineu i Prepirineu i a punts del Prelitoral creixeran algunes nuvolades durant les hores centrals del dia que deixaran el cel molt ennuvolat. | 0.767052 | curate | {"ca": 0.9514739229024943, "es": 0.013605442176870748, "it": 0.02040816326530612, "la": 0.014512471655328799} | https://www.diaridetarragona.com/catalunya/El-Temps-a-Tarragona-Pluges-fins-al-migdia-20200316-0069.html |
macocu_ca_20230731_4_372328 | Actualitat
Blanco: “Els carrils bici no s’han d’imposar sinó dissenyar d’acord amb els veïns i les entitats dels barris”
El regidor de la formació taronja ha afirmat que “la implantació de carrils bici està començant a generar alarma social” i que fins i tot s’estan començant a “escoltar veus de repulsa contra les bicicletes”. Blanco ha insistit en la necessitat de fomentar l’ús segur de les bicicletes i la compatibilitat amb altres mitjans de transport. No obstant això, ha matisat que la creació de carrils “s’ha de fer amb sentit comú i consens”. “No es poden fer servir els carrils bici per obstaculitzar l’ús d’altres mitjans de transport”, ha afegit.
Durant l’exposició del prec, que ha estat acceptat pel govern municipal, el regidor de Cs ha posat com a exemple els problemes de mobilitat que s’estan generant en Avinguda Vallcarca i a la zona del Turó Parc, llocs on la congestió provoca més contaminació. Per això, ha instat a Colau a “no posar molts carrils bici sinó a fer-los bé”. | 0.828322 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_18_195682 | Agredeixen a un home amb una bandera d'Espanya al Metro de Barcelona
Publicat 10/11/2018 19:08:43CET
Una persona ha agredit aquest dissabte a un home que portava una bandera d'Espanya a la parada de metro d'Urquinaona a Barcelona, empenyent-lo per les escales, sense que s'hagi pogut identificar a l'agressor, han informat a Europa Press fonts policials.
La Guàrdia Urbana ha estat requerida per l'agressió a les 14.15 hores a l'estació d'Urquinaona, on han assistit a la persona i han obert diligències, encara que han traspassat la investigació als Mossos d'Esquadra, que encara no han registrat denúncies.
L'home ferit al cap ha requerit una sutura i ha estat traslladat en estat lleu al Centre d'Atenció Primària Manso, després del que se li ha donat l'alta, ha informat el Sistema d'Emergències Mèdiques (Sem) a Europa Press. | 0.822799 | curate | {"ca": 0.9624697336561744, "es": 0.03753026634382567} | https://www.aldia.cat/gent/noticia-agredeixen-home-amb-bandera-despanya-metro-barcelona-20181110190843.html |
mc4_ca_20230418_2_332331 | Bones notícies (a la fi) pel petit empresari de la construcció pel que fa a l'obra pública | card.cat
Bones notícies (a la fi) pel petit empresari de la construcció pel que fa a l’obra pública
Publicat el 10 d'agost de 2017 per Serafí Lliteres
La Unió Europea obligarà a partir d’ara a fragmentar tots els contractes per tal que les petites i mitjanes empreses de l’estat tinguin l’opció de licitar per obres a les quals, amb les condicions que hi havia fins ara, només podien accedir les grans empreses. De fet, fins ara 10 empreses aconseguien el 70% dels contractes d’obra pública d’arreu d’Espanya.
Per exemple l’Espai 36 sortia a licitació conjuntament l’obra civil, la instal·lació elèctrica, les butaques, els elements de decoració… Així aconsseguien unes xifres que dificultaven l’accés de petites empreses, ja que no tenien la calificació econòmica adient, qualificació que establia l’estat.
A partir d’ara les administracions estaran obligades a fragmentar les licitacions obrint la porta així a les petites i mitjanes empreses que en principi se n’haurien de veure afavorides amb aquesta nova mesura. | 0.854115 | curate | {"ca": 1.0} | http://card.cat/2017/08/10/bones-noticies-a-la-fi-pel-petit-empresari-de-la-construccio-pel-que-fa-a-lobra-publica/ |
mc4_ca_20230418_12_193204 | Raid Aventura - Per a grups - Activitat a Barcelona - Propostes.com
Raid Aventura - Per a grups
Nº : 1498.
Lloc activitat: Olvan (Bergadà)
Activitat ideal per a tota mena de participants, ja que cada participant la viu amb l’intensitat que vol, qui vol una activitat molt intensa hi posa moltes ganes i ho fa corrents, qui simplement vol practicar les diferents activitats però amb tranquil•litat s’ho pren passejant i gaudint de cada activitat.
Apte per a totes les edats i tipus de públic, famílies, escoles, empreses, comiats, celebracions... no te una edat mínima però si que algunes activitats s’apliquen d’una manera o d’una altre segons la tipologia dels participants.
- El grup es divideix en grups de 4 participants.
- Cada grup disposarà d’un mapa i un carnet de ruta.
- S’explicarà com interpretar el mapa.
- S’explicaran els objectius i les activitats:.
Al carnet de ruta els participants també hi tindran indicats els horaris de pas per cada activitat, es importantíssim que els grups respectin aquests horaris, ja que la gràcia del Raid Aventura és precisament que ningú tingui que fer cues per poder dur a terme les activitats i que tothom estigui sempre actiu, fent que l’activitat sigui molt dinàmica i intensa. Si no es respecten els horaris provocarem retards i descoordinació a la resta de participants o simplement no podreu gaudir de l’activitat.
La prioritat és respectar els horaris de les activitats i en els temps lliures entre les activitats o després d’aquestes trobar les fites.
La durada de l’Orientació es d’aproximadament 1 hora i el de la resta d’activitats és de 15 minuts però cal comptar en que els participants s’han de desplaçar d’un lloc a l’altre i la suma dels temps sempre es superior a la simple suma de les activitats. A més cal comptar amb els temps d’explicacions.
Aquesta activitat pot ser més o menys complerta, ja que cada client la pot personalitzar incorporant més o menys activitats.
ACTIVITATS A TRIAR
- Paintball (punteria)
- Preu Raid Aventura: 25 euros/participant
* Si el grup és superior i cal afegir més activitats el preu no varia
* Si el grup vol dur a terme més activitats de les que per número de participants li pertocarien cal afegir 5 euros per cada activitat a cada participant.
* Grups de 10 a 20 participants, el preu inclou l’Orientació + 2 activitats a triar.
* Grups de 20 a 30 participants, el preu inclou l’Orientació + 3 activitats a triar
* I cada 10 participants, s’inclou una activitat més sense tocar mai el preu base.
Si el grup vol fer l’activitat més complerta pot dur a terme més activitats de les que per preu li pertoquen, simplement cal comptar amb un petit recàrrec per cada activitat afegida.
Combinació d’activitats que es realitzaran en forma de gimcana o de joc d´orientació, a un cost que a nivell individual seria impensable. Aquesta activitat esta pensada per a grups superiors 10 participants.
Referència: 1498
Activitat: Raid Aventura - Per a grups
Inclou: Material per a les activitats, monitors i assegurança
Si, va esser molt divertit.
Apta per a gairebé qualsevol edat i l´adaptes al que t´interessa.
Orientació a Barcelona
Cerques relacionades amb Raid Aventura - Per a grups
Raids aventura empreses, Raids aventura per grups, Raids aventura, Raids, Raid, Multiaventura per empreses, Multiaventura per grups, Grups, Empreses, | 0.770311 | curate | {"ca": 0.9267922235722965, "es": 0.003037667071688943, "pt": 0.06348724179829891, "eb": 0.006682867557715674} | https://www.propostes.com/empreses/indomit-quads-olvan/raid-aventura-dinamico.html |
mc4_ca_20230418_14_269071 | La carta d'Stanley Kubrick a Arthur C. Clarke (o el naixament de 2001)
Marc Ambit 27.7.12 Ciència ficció , Kubrick , Obra mestra Cap comentari
Març 31, 1964
[Adreça]
Apreciat Sr Clarke:
És una molt interessant coincidència que el nostre amic mutu Caras el mencionés a vostè en una conversa que estàvem tenint sobre el telescopi Questar. He estat un gran admirador dels seus llibres des de ja fa força temps i sempre he volgut parlar amb vostè de la possibilitat de fer la pel·lícula de ciència ficció realment bona i proverbial.
El meu interès principal recau en aquestes àmplies àrees, assumint naturalment una gran trama i qualitat.
1. Les raons per creure en l'existència de vida extraterrestre.
2. L'impacte (i potser fins i tot la manca d'impacte en algun cas) que tal descobriment tindria sobre la Terra en un futur proper.
3. Una sonda espacial amb aterratge i exploració sobre la Lluna i Mart.
En Roger em diu que està vostè planejant venir a Nova York aquest estiu. Té una agenda inflexible? Si no, voldria considerar el venir abans amb l'objectiu d'una trobada, el propòsit de la qual seria determinar si una idea podria existir o sorgir que podria interessar-nos suficientment a tots dos per tal de col·laborar en un guió?
Incidentalment, "Sky & Telescope" anuncia una bona colla de telescopis. Si es té l'espai per a un telescopi de tamany mitjà sobre un pedestal de, diguem, el tamany d'un trípode de càmera, hi ha algun model en particular de la seva classe, tal com el Questar ho és pels petits telescopis portàtils?
Aquesta és la carta que el gran director Stanley Kubrick va enviar-li al novel·lista de ciència ficció Arthur C. Clarke i que va suposar el punt de partida d'una de les pel·lícules més importants de la història del cinema. La carta original la podeu llegir a Letters Of Note, (aquí jo us l'he traduïda, disculpeu la possible manca de fidelitat) i en ella el Kubrick, a més de demanar-li consell sobre quin telescopi adquirir, ja li demana audiència al Clarke per començar a parlar del seu projecte. La trobada, finalment, va tenir lloc. Va durar vuit hores i en ella van assentar les bases del projecte 2001: A space oddissey. El punt de partida fou un relat breu d'en Clarke anomenat The Sentinel, a partir del qual tota la idea de la pel·lícula va acabar prenent cos.
I així, nens i nenes, és com es gesta una de les obres mestres del segle XX, un pinacle indiscutible de la ciència ficció i una obra que es va avançar al futur en les mans d'aquests dos grans genis.
Els futurs guanyadors de l'Oscar (la travessa del ...
La carta d'Stanley Kubrick a Arthur C. Clarke (o e...
Totes les Catwoman
Els més grans "recasts" de la història del cinema
Eric Stoltz com a Marty McFly a Back to the future...
El soroll a la sala de cinema
La moto d'Akira existeix de debò
Tràiler de OZ, the great and powerful del Sam Raim...
Ja és divendres! Ja és 13! Però on és el Jason?
El doctor Bishop de Fringe a Lord of the rings?
Drew Struzan, el gran il·lustrador de pòsters míti...
La primera pel·lícula del Michael Fassbender
"The Star Wars that I used to know", una paròdia m... | 0.79619 | curate | {"ca": 0.8904512753433617, "mk": 0.002616088947024199, "cs": 0.001962066710268149, "es": 0.04087638979725311, "fr": 0.005886200130804447, "en": 0.0500327011118378, "hu": 0.008175277959450621} | http://ultimaprojeccio.blogspot.com/2012/07/la-carta-dstanley-kubrick-arthur-c.html |
mc4_ca_20230418_17_369230 | El meu món » 2010 » April
Arxiu del April del 2010
Sunday, 18/04/2010 (21:35)
Dotzena edició de la cursa Bombers i segona per en Giacomo, Llime i jo mateix. 10 kms dominicals per Barcelona que jo volia fer en 45 minuts així com qui no vol, per rebaixar en tres el temps d’ara fa un any, i que he acabat fent en quaranta-cinc i mig, a una mitja de quatre minuts i mig per quilòmetre. Posats a córrer i a córrer curses d’aquestes, fixar-se en quant trigues a córrer cada quilòmetre acaba sent inevitable.
Tot plegat queda en un bon matí, la satisfacció del resultat després d’un hivern corrent amb vent i fred, descobrint Montjuïc amunt i avall, baixar pel bosc a les fosques tot seguint l’entrenament d’una web i al final, veure que ho hem fet millor que l’any anterior. I quin patir, eh? Que ningú es pensi que és una passejada això, que per fer el ronso he anat amb l’esmorzar a la boca de l’estómac tota l’estona, he tingut mal a l’espatlla dreta i quan faltava un quilòmetre em pensava que plegava allà mateix… que no podia més. Al final surten forces de no se sap on, i s’acaba creuant la meta. I com prova això. Com diu Llimoneti, senten millor les agulletes que la ressaca.
He pensat que tant de benestar bé es mereixia un post, i és que últimament no dedico gens de temps al meu estimat bloc, i casi casi ni a internet. He de dir que, com l’anar a córrer, l’absència d’internet em prova força bé, ja que inevitablement faig llavors altres coses. | 0.839533 | curate | {"en": 0.0472550382209868, "ca": 0.9409312022237665, "it": 0.0118137595552467} | http://cat.bloctum.com/fletxa/2010/04/ |
mc4_ca_20230418_2_590864 | Degut al color especial del TT (vermell Missano), he anat veient que depenent de la càmera de fotos que utilitzi, el color vermell del cotxe va prenent diversos matisos, des de vermell ataronjat, fins a vermell intens, passant per vermell rosat. Bé és cert que, com a color perlat, la tonalitat varia considerablement en funció del tipus i la quantitat de llum ambient que hi ha quan es pren la fotografia, però tot i així, sota unes mateixes (o similars) condicions, s'obtenen resultats força diferents, segons la càmera utilitzada.
Deixo una mostra de fotografies fetes amb les diferents càmeres que he pogut utilitzar :
Nikon Coolpix 2200 Nikon Coolpix L5
Cap d'elles és un model "premium", però és curiós com el color captat per la càmera del mòbil és més real que el captat per la Nikon L5, on en la majoria de fotos pren un color que tendeix més a taronja que a vermell.
Com a profà en la matèria, considero que les millors fotografies són les preses per la Nikon Coolpix 2200, càmera que únicament té 2 mp però capta els colors vius, però reals, alhora que s'obté una nitidesa notable.
Per la seva part, la Nikon Coolpix L5, tot i tenir una bona nitidesa (potser superior a la Coolpix 2200), falseja considerablement el color vermell del cotxe, presentant-lo pràcticament con taronja.
La Nikon Coolpix S210, és la que presenta una nitidesa més pobre, tot i que el to del color vermell és una mica millor que el de la Coolpix L5, però sense arribar al nivell de la Coolpix 2200.
Per acabar, tot i que la nitidesa és baixa, i la llum ambient que capta té un to artificial, sorprèn que el color vermell Missano que s'observa amb les fotos preses amb la càmera del mobil Nokia N81 és dels més reals. | 0.862887 | curate | {"ca": 0.9793388429752066, "fr": 0.02066115702479339} | http://auditt-web.com/index.php?titol=questio-de-matissos&subapartat=28&lang=ca |
racoforumsanon_ca_20220809_0_152859 | Solidaritat s'oposa a donar encara més diners dels contribuents a Abertis-La Caixa pel rescat i subvenció dels peatges d'autopistes amortitzades2 López Tena anuncia que està elaborant l'alternativa: “una llei per acabar amb tots els peatges a les autopistes amortitzades sense rescat i sense indemnització” El portaveu de Solidaritat, Alfons López Tena, ha acusat ERC, ICV, PSC i CiU d'intentar fer veure com si es preocupessin per la sobreexplotació dels catalans pels peatges de les autopistes amortitzades, arran de la campanya #novullpagar, proposant ara “la resurrecció d'una proposició de llei morta per donar l'aparença que els hi preocupa”. López Tena ha indicat que “la proposició de llei que ara volen ressuscitar va ser aprovada pel Parlament l'any 2004 i enviada a les Corts espanyoles, va acumular pols al Congrés dels Diputats fins al 2008, quan va ser presa en consideració, i va continuar acumulant pols fins que va decaure l'any 2011, sense que els esmentats partits ni es preocupessin d'assabentar-se'n” en el què ha considerat com “una bona mostra de la incompetència i desinterès d'aquests partits, que només se'n recorden dels peatges quan la gent protesta”. Acabada la Junta de Portaveus extraordinària, López Tena ha anunciat que Solidaritat no donarà suport a aquesta llei “perquè és un engany” i ha anunciat que està elaborant l'alternativa: “una llei per acabar amb tots els peatges de les autopistes amortitzades sense rescat i sense indemnització”. “No volem que Abertis-La Caixa rebi més diners dels contribuents i usuaris catalans per peatges d'autopistes amortitzades, que els hi paguin els partits que els hi deuen diners” ha indicat. [FONT]
Acabarà amb la fam al món també? I amb la infertilitat? Amb la desforestació dels boscos? Els argentins tenen la religió maradoniana i hi ha alguns usuaris que sembla que estigueu en procés de fer l'eslèsia ALTeniana.... Mesies no gràcies! !
molt bé, seguim amb el vassallatge i la inindependència ERCiana...
A punt de fer 27 anys i he votat ERC només una vegada......així que.....
Hem d'estar sempre amb el descafeinat,... en temes polítics. A nivell social no s'està prou preparat ? Crec que és una manera prou digne de fer oposició.... | 0.878499 | curate | {"ca": 0.9968152866242038, "mk": 0.00272975432211101, "fr": 0.0004549590536851683} | |
oscar-2301_ca_20230418_7_290983 | Ja teniu tota la informació dels cursos i tallers del nou curs. Podeu consultar-la a clicant AQUÍ. Els cursos d'aquest any són:
ESTAMPACIÓ SOBRE ROBA
RESTAURACIÓ DE MOBLE ANTIC
FILOSOFIA
PINTURA I DIBUIX
ANGLÈS
TAI-TXI
IOGA
MOVIMENT REGENERADOR (PER A ADULTS I INFANTS)
PATCHWORK
PUNT DE CREU
GANXET
DANSA AFRICANA
INICIACIÓ AL COUNTRY
FOTOGRAFIA
Hi trobareu el calendari, preus i full d'inscripció.
Recordeu que les inscripcions són de l'1 al 9 de setembre de 18 a 20 h a la seu de l'Associació (Parc de Can Sostres).
Animeu-vos-hi.
Publicat per Associació de Dones Pla de le Bruixes Torrelles Llobregat Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: CURSOS
Divendres 8 de juliol de 2011:
SOPAR D'ESTIU
Publicat per Associació de Dones Pla de le Bruixes Torrelles Llobregat Cap comentari:
MAIG SALUT
Publicat per Associació de Dones Pla de le Bruixes Torrelles Llobregat Cap comentari:
Divendres 15 d'abril:
UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE
Aquesta afirmació s’ha encunyat en els Fòrums Socials que s’han realitzat a diverses parts del planeta. De quin món és parla?
És possible un món més solidari, més igualitari, més respectuós amb el medi ambient i les persones?
I les dones, què aportem a aquest gran debat que són els Fòrums?
Vine a conèixer de la mà de la Isabel Gimeno el Fòrum Social Mundial de Dakar (Senegal) del passat mes de febrer.
Vine i descobriràs els moviments de dones africanes.
Divendres 15 d'abril a les 20,30 h a la Biblioteca
Publicat per Associació de Dones Pla de le Bruixes Torrelles Llobregat Cap comentari:
Excursió al museu d'història
El dissabte dia 19 vam passar el dia a Barcelona, al matí fent una ruta guiada pels carrers de la ciutat vella cercant les petjades de les dones que han deixat empremta des de la Barcelona romana fins els nostres dies. Dinant i gaudint d'un dia esplèndid al costat del mar i passejant fins al teatre poliorama per veure "Petits crim conjugals", una obra sobre una història de llarga durada, l’amor, el desamor, la vida compartida, l’odi, els secrets, les mentides, l’esperança i la frustració......
que va ser animat tema de conversa tornant amb l'autocar!
Per veure més fotos cliqueu aquí
Publicat per Associació de Dones Pla de le Bruixes Torrelles Llobregat Cap comentari:
Assemblea General
Benvolgudes sòcies i benvolguts socis,
Tal com es va anunciar, el dissabte 26 de febrer vam celebrar Assemblea General de l’associació de dones.
Varem fer un repàs de les activitats i, en línies generals, vam decidir mantenir-les: cursos i tallers, el Maig Salut, l’Octubre de Passions, els sopars dels solsticis d’estiu i hivern, la participació activa a les festes del poble, la cooperació amb dones d’altres països, el 8 de Març Dia de la Dona i el 25 de novembre Dia de la violència vers les dones.
Es va parlar del paper positiu de l’associació, com a punt de trobada i coneixement, per a creació de xarxa, com a incentiu per aprendre a créixer com a dones i ciutadanes.
Un altre punt d’acord va ser també el d’incentivar la incorporació de nenes i joves a l’associació mitjançant d’activitats adequades per a elles. Ja ara, hi ha un grup de filles que col·laboren i participen puntualment d’algunes activitats.
L’assemblea es va fer ressò de les dificultats de programar noves activitats i fins i tot de mantenir algunes de les que fem, per la manca de locals adients. Les nostres reiterades sol·licituds de locals en desús no s’ha obtingut resposta positiva per part de l’ajuntament.
Al segon punt es va tractar de la renovació dels càrrecs a la Junta de l’associació. Renovació plantejada també com un aspecte positiu del relleu natural i que permet incorporar algunes de les dones que els darrers mesos han participat activament en el dia a dia de l’associació.
La distribució de responsabilitats ha quedat de la manera següent:
Presidenta – Imma Morral
Vicepresidenta – Maite Monfort
Secretària – Isabel Avila
Tresorera – Teresa Farreras
I cinc vocals – Rocio Muñoz, Roser Farreras, Montse Rion, Lali Marcos i Pepita Rion.
Convidem a totes les nostres dones i homes a participar activament en aquest procés enriquidor del treball associatiu voluntari.
Publicat per Associació de Dones Pla de le Bruixes Torrelles Llobregat Cap comentari:
CAMINADA AL JARDI DE LES OLIVERES.
Dissabte 5 de març unes 40 persones entre dones, nens i nenes vàrem poder gaudir en el Jardí de Les Oliveres de la Maria Viernes, d'un esmorzar de pa amb botifarra, fruits secs i xocolata. Vam caminar, vam xalar i vam acordar que el proper any faríem una paella.
cliqueu aquí per veure més fotos
Publicat per Associació de Dones Pla de le Bruixes Torrelles Llobregat Cap comentari:
DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
Publicat per Associació de Dones Pla de le Bruixes Torrelles Llobregat Cap comentari:
Fòrum Social de Dakar (Senegal) 13/02/2011
Dues dones de la nostra associació, la Isabel Gimeno i la Sílvia Llopart han participat en el Fòrum Social Mundial de Dakar. Les ha acompanyat Fatou Sanyang, de l’associació de dones de Tujereng (Gàmbia).
Al Fòrum els debats sobre agricultura familiar rural, sobre la salut de mares i d’infants i sobre la prepotència d’Europa a l’hora de reflexionar i de decidir van acompanyats d’una immensa fira d’associacions i de les seves propostes pràctiques: preservar les llavors autòctones, aprendre maneres d’estalviar l’aigua, construir camins d’educació alliberadora, empoderar els col·lectius de dones, fer xarxa d’economia ètica i solidària. Esperem la seva tornada perque ens ho expliquin.
Publicat per Associació de Dones Pla de le Bruixes Torrelles Llobregat Cap comentari:
Dilluns 17 de gener:
XERRADA SOBRE ELS PROJECTES A GÀMBIA DE L'ASSOCIACIÓ
Aprofitant que la nostra dona a Gàmbia, la Sílvia Llopart, passava uns dies a Torrelles i que a la Biblioteca s’exposaven les pintures de l’Helena Bech inspirades en el viatge que un grup de dones de l’associació vàrem fer a Gàmbia per conèixer les dones de l’associació Sanchaba Kamberg Kafo, vam organitzar un petit acte en el qual la Sílvia ens va explicar el projecte d’Escola de formació per a dones adultes que s’ha posat fa poc en marxa a la localitat de Tujereng. L’objectiu és donar recursos i empoderar les dones per que tinguin més possibilitats de feina.
A les fotos podeu veure els seus primers treballs de costura. Ara estem discutint l’aportació que les dones de Torrelles podem fer a aquest engrescador projecte.
Publicat per Associació de Dones Pla de le Bruixes Torrelles Llobregat Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: GÀMBIA, XERRADES
18 de desembre:
SOPAR DE NADAL
Cap al capvespre, una munió de bruixes acudeixen, com en cada solstici, a la seva trobada de germanor. Petites, joves, adultes, grans i velles al voltant de dues olles de brou màgic i revifador i de viandes i coques cuites en forns alimentats per la calor interna de l'amistat, inicien les seves xerrades, somriures, riures, cants i dances per agrair l'arribada del solstici d'hivern i, amb ell, l'adéu als dies de tancament interior i de sentiments profunds i íntims i iniciar el camí, lent però sense pausa, cap a l'obertura d'esperit i comunicació. | 0.666953 | curate | {"ca": 0.9058958542533353, "pt": 0.010328503801463204, "sl": 0.0012910629751829005, "en": 0.03328073447138144, "eo": 0.0008607086501219337, "sk": 0.0005738057667479559, "es": 0.03557595753837326, "de": 0.005020800459044614, "gl": 0.0017214173002438674, "br": 0.0020083201836178454, "it": 0.0034428346004877347} | https://plabruixes.blogspot.com/2011/ |
cawac_ca_20200528_7_11162 | Un cop d'ull a un continent des de la Perla d'Àfrica
Des de dilluns, el diari de l’oposició, The Monitor, ha estat tancat pel govern ugandès. Fa dos dies que les oficines centrals del diari a Namuwongo, Kampala, estan acordonades per un important dispositiu policial que impedeix als periodistes l’accés al seu lloc de treball i poder portar a impremta el diari. El govern de Museveni ha justificat el setge al diari per inspeccionar i trobar el presumpte document intern que el general David Ssejjusa Tinyefuza hauria enviat al director general de la Organització Interna de Seguretat, Ronnie Baltya, i on s’ assenyalava possibles objectius d’una conspiració militar com ell mateix o el primer ministre, Amama Mbabazi. Segons aquest document el govern i part de l’exèrcit pretenen facilitar l’ascens al poder del fill de Museveni, en Brigadier Muhoozi Kainerugaba, si el president decideix no presentar-se a la re-elecció el 2016.
Fa uns dies, en aquest blog es parlava de l’escàndol militar sorgit des de que el diari The Monitor publiqués un document intern sobre els plans secrets d’oficials militars d’alt rang d’assassinar a aquells alts funcionaris del govern que s’oposessin al possible successor de Yoweri Museveni, en Brigadier Muhoozi Kainerugaba, el seu fill.
El grup mediàtic, Nation Media Group, propietari d’ambdós diaris ha denunciat a Human Right Watch que dilluns al migdia una cinquantena de policies van presentar-se a les oficines centrals del diari i van tancar tot l’edifici, que també és la seu de les estacions de radio KFM i Dembe FM. El diari ha argumentat que, en comptes d’inspeccionar les oficines, els policies van malmetre la maquinària d’impremta, ordinadors i equips de transmissió de radio. També es va intentar desconnectar la pàgina web del diari, però sense sort.
A Uganda es mengen insectes. Els saltamartins, pelats, sense ales ni potes i fregits al punt de sal, són tot un luxe entre els ugandesos . Un snack que es menja amb les mans, com si fossin crispetes o patates chips . Les formigues blanques també són una delícia. Als carrers i als mercats de tot el país, com el mercat de Nakasero a Kampala, és fàcil topar-se amb algun venedor de bossetes amb nsenene -saltamartins en swahili- o formigues blanques. Els saltamartins agraden, i encara més si es fregeixen amb ceba, pastanaga, pebrot verd i un polsim de curri i sal. Uns ortòpters que són rics en vitamina A, B2 i C i tenen greix insaturat a diferència de les carns.
Fa uns dies, a una nova publicació de la FAO s’argumentava com la ingesta d’insectes pot acabar amb la inseguretat alimentària al món i gaudir d’una vida saludable gràcies a la quantitat de nutrients que posseeixen. La publicació recull que més de dos mil milions de persones mengen regularment alguna de les més de 1.900 espècies d’insectes comestibles com abelles, grills, tèrmits, formigues, saltamartins o mosques. Uns insectes que són fonts de minerals com ferro, magnesi, fòsfor o zinc i que són essencials per enfortir els nostres ossos.
A més de qüestions nutricionals, la FAO assenyala també la necessitat de promocionar la ingesta d’insectes per raons econòmiques i culturals. L’informe afegeix que els insectes també són extremadament eficients en la conversió d’aliment en carn comestible. Els grills, per exemple, necessiten 12 vegades menys aliment que el bestiar boví per produir la mateixa quantitat de proteïna. No obstant, els insectes segueixen sense atraure el paladar de moltes persones, per això l’agència de les Nacions Unides recomana a la indústria alimentària a promocionar-los i als restaurants a oferir noves receptes amb insectes com ingredients.
L’autora
Anna Tapia
Un cafè. Sol o amb llet, un tallat, un cappuccino. Amb gel, que la llet sigui de soja, natural, no... la prefereixo freda o millor calenta. Un sucre, amb dues cullerades, millor amb sacarina. Descafeïnat. De màquina o de sobre?. El cafè del matí, el de després de dinar, el de mitja tarda... Hi ha tantes formes de prendre’s un cafè com maneres d’explicar la realitat. M’agrada mirar el món amb una bona tassa de cafè, especialment un continent: Àfrica. Aquest cop, des d'Uganda estaré amb els ulls encuriosits per entendre i explicar el perquè de tot plegat. | 0.845481 | curate | {"ca": 0.9871121718377088, "es": 0.006682577565632458, "de": 0.0019093078758949881, "en": 0.002386634844868735, "it": 0.0019093078758949881} | http://blogspersonals.ara.cat/vivintkampala/page/9/ |
mc4_ca_20230418_1_658742 | TAC12 TV - La Fundació Vila Casas estrenarà a l'estiu la seva primera exposició al Castell de Vila-seca
Dilluns, 25 Març 2019 16:21
La fundació d’art contemporani català Vila Casas s’instal·larà al Castell de Vila-seca. En total s’ocuparan tres espais on s’hi exhibiran diverses exposicions itinerants del fons de la fundació. Avui el seu president ha visitat el castell i n’ha explicat alguns detalls.
Aquest és un dels espais on s’hi instal·laran les exposicions que la Fundació Privada Vila Casas portarà fins a Vila-seca. En total s’hi dedicaran tres sales del remodelat Castell vila-secà amb la possibilitat d’utilitzar altres espais si és necessari, depenen de l’exposició que hi vingui. De moment el conveni signat entre Ajuntament i Fundació és per quatre anys. La intenció és que la primera exposició s’inauguri aquest estiu, coincidint amb la Festa Major. De fet, la idea és que la itinerància de les exposicions duri entre festa major d’estiu i d’hivern i fer coincidir les estrenes amb aquestes festivitats. Les instal·lacions del Castell han ajudat molt al fet que la fundació vingui a Vila-seca.
Pintura, fotografia i escultura contemporània. Antoni Vila va començar adquirir obres del 1930 fins a l’actualitat. Avui en dia ja té un fons amb més de 30.000 peces. Actualment té seus a les demarcacions de Girona i Barcelona i amb Vila-seca crearà el primer punt a la demarcació de Tarragona. L’objectiu és convertir aquest indret en un referent nacional de l’art contemporani català.
Ara s’acabarà d’adequar l’espai, instal·lant diversos aspectes tècnics per poder acollir aquestes exposicions. La primera de totes serà inèdita amb obres que fa poc que la Fundació ha adquirit i que el públic general mai ha vist.
Més en aquesta secció: « Josep Forasté repeteix com a alcaldable per Decidim Vila-seca El CH Vila-seca inicia el camí cap a la permanència a Nacional Catalana » | 0.828707 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.tac12.tv/vila-seca/arxiu-vila-seca/item/7584-la-fundacio-vila-casas-estrenara-exposicio-al-castell-de-vila-seca-aquest-estiu |
macocu_ca_20230731_7_166902 | UN CENTRE SOLIDARI
La darrera excursió de l'any ens ha portat 61 caminaires per les fonts que rodegen la muntanya de Sant Pere màrtir: del rector, del ferro, de la beca i de la mandra. Vegeu el reportatge.
Els pastorets que es fan a Sarrià des de 1907! Obra de Ramon Pàmies i música de Mn Miquel Ferrer, amb aportacions de Mn Àngel Obiols i altres compositors Un espectacle familiar, amb música en directe, produït pel Centre Parroquial de Sarrià i realitzat pels seus socis i seccions: - Orquestra L’Inquietudine, dirigida per Àngel Villagrasa - Cantaires de l’Orfeó Sarrianenc, dirigit per Bàrbara Gondek, i altres formacions - Balls a càrrec de la Secció infantil de l’Esbart Sarrià, dirigida per Àngels Fuentes - Direcció musical: Carme Miralles de Imperial i Montserrat Morera - Direcció escènica i direcció general: Ramon Casas, Jordi Matas, Pere Pons i Jordi Recasens Preus: - Venda anticipada a la secretaria del Teatre de Sarrià, fins a 24 hores abans de cada funció: 12 € - Socis del Centre de Sarrià i nens fins a 12 anys: 10 € - Entrada general el dia de la funció i internet: 15 € Venda d'entrades | 0.861014 | curate | {"en": 0.0162748643761302, "ca": 0.9837251356238698} | |
macocu_ca_20230731_0_323350 | Els resultats finals de les votacions en les quals han participat 30 socis/sòcies han estat els següents: 1. Calcita cobaltífera amb calcita i aragonita. Mina Solita, Peramea, Baix Pallars, Lleida. 3,5x3 cm. Carles Manresa (15 vots). 2. Wulfenita. Mina Ojuela, Mapimí, Mèxic. 6x4x4,5 cm. Prudenci Gatell (7 vots). 3. Quars. Casterner de les Olles, Tremp, Lleida. 3x2 cm. Carles Castanera (6 vots). 4. Hematites. Mina Sandra, Manzanera, Terol. Cristalls 0,4 cm. Agustí Asensi (2 vots). 5. Botallackita. Gligga Head, Perranporth, Perranzabuloe, Dist. St. Agnes, Cornwall, Anglaterra. 5,5x4 cm. Jesús Franquesa (0 vots).
Gràcies a tots per participar, i ara, a per al concurs de març 2018!
Calcita cobaltífera amb calcita i aragonita de la mina Solita a Peramea, Baix Pallars, Lleida, Catalunya. La peça formà part de la col·lecció duplicats Folch.
Carles Castanera Moyano Quars Casterner de les Olles, Tremp, Lleida 3x2 cm https://i.servimg.com/u/f62/19/85/60/53/140611.jpg | 0 | curate | {"ca": 0.7866242038216561, "eo": 0.020169851380042462, "cs": 0.008492569002123142, "pl": 0.01167728237791932, "en": 0.06475583864118896, "fr": 0.010615711252653927, "es": 0.09766454352441614} | |
oscar-2201_ca_20230904_7_85275 | Tasques específiques- Tenir els coneixements tècnics i pràctics del funcionament de les màquines que se li assignin. - Col.laborar amb l'equip per gestionar de forma eficient els canvis de format en el processos productius de la seva àrea. - Complir amb els requeriments de neteja i seguretat de la línia.
Capacitats requerides- Valorable experiència laboral en el mateix àmbit, així com un cicle formatiu Mecànic / Electromecànic. -Preferentment resident a la comarca del Berguedà - Feina estable i possibilitats de desenvolupar carrera professional - Rotació de torns (mati, tarda, nit i caps de setmana) - Ambient de treball dinàmic amb possibilitat de promocions internes.
Requisits
Obligatoris
Nivell acadèmic Cicle formatiu grau mitjà
Molt importants
Titulació Cicle formatiu grau mitjà - Manteniment de vehicles autopropulsats - Electromecànica de Maquinària
Importants
Experiència en l'ocupació (mesos) 6
Informació d'interès
Data d’incorporació 11/10/2021
Horari rotatiu
Esforç físicSí
Contracte
TipusObra o servei
DuradaEntre 1 i 3 mesos
ProrrogableSí
Inscripció a l'oferta
Si vols apuntar-te a aquesta oferta de treball, has d'introduir el número del teu document d'identitat i la teva contrasenya.
Has oblidat la contrasenya?
Document d'identitat Pots utilitzar qualsevol qualsevol dels documents d’identitat següents: DNI, NIE o Passaport.
Contrasenya Introdueix la teva contrasenya.
Recorda que per apuntar-te a una oferta de feina has d'estar inscrit en un Servei Local d'Ocupació.
Encara no ho estàs? Doncs contacta amb nosaltres.
A més, a l'apartat Xarxa XALOC podràs localitzar l'adreça i telèfon del Servei Local d'Ocupació més proper al teu domicili.
La informació inclosa en aquesta oferta, així com els criteris d'acceptació de les inscripcions, són responsabilitat del Servei Local d'Ocupació que la gestiona. Més informació | 0.792644 | curate | {"ca": 0.9636763896532746, "en": 0.023665382498624106, "es": 0.012658227848101266} | https://xaloc.diba.cat/ofertes-de-feina/314597 |
cawac_ca_20200528_3_61165 | Publicaciones
Inforecerca 164
Convocatòries d'ajuts
Inforecerca és la publicació setmanal que recull tots els ajuts publicats durant la setmana en titulars, amb la possibilitat d'accedir al detall de cada ajut. A més, ofereix informació útil actualitzada, una agenda de cursos relacionats amb el tema de la recerca i un llistat setmanal de publicacions.
Inforecerca 163
Convocatòries d'ajuts
Inforecerca és la publicació setmanal que recull tots els ajuts publicats durant la setmana en titulars, amb la possibilitat d'accedir al detall de cada ajut. A més, ofereix informació útil actualitzada, una agenda de cursos relacionats amb el tema de la recerca i un llistat setmanal de publicacions.
Inforecerca 162
Convocatòries d'ajuts
Inforecerca és la publicació setmanal que recull tots els ajuts publicats durant la setmana en titulars, amb la possibilitat d'accedir al detall de cada ajut. A més, ofereix informació útil actualitzada, una agenda de cursos relacionats amb el tema de la recerca i un llistat setmanal de publicacions.
Inforecerca 161
Convocatòries d'ajuts
Inforecerca és la publicació setmanal que recull tots els ajuts publicats durant la setmana en titulars, amb la possibilitat d'accedir al detall de cada ajut. A més, ofereix informació útil actualitzada, una agenda de cursos relacionats amb el tema de la recerca i un llistat setmanal de publicacions.
Inforecerca 160
Convocatòries d'ajuts
Inforecerca és la publicació setmanal que recull tots els ajuts publicats durant la setmana en titulars, amb la possibilitat d'accedir al detall de cada ajut. A més, ofereix informació útil actualitzada, una agenda de cursos relacionats amb el tema de la recerca i un llistat setmanal de publicacions.
MAR@laxarxa 3
El nou magazine digital del Parc de Salut MAR
Us presentem el tercer número del magazine digital del Parc de Salut MAR. Amb motiu del canvi de marca, en aquest número estrenem nom "MAR@laxarxa". En aquesta entrega, entre d'altres temes, es qüestiona si és una oportunitat per a la ciència fer aliances per a compartir recursos. En la secció de l'Avantguarda, farem balanç del funcionament de la Unitat de l'Epilèpsia, parlarem de la posada en marxa del Campus Universitari Mar i de la nova web de l'ictus. En l'espai "En construcció" tractarem el nou Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD) i el Repor el dedicarem a la nova marca. Finalment a "Noms Propis" xerrarem amb Emilia Altarriba, Presidenta de la Fundació d'Afectats i Afectades per la fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica.
Llibre de Sant Jordi 2010
Inforecerca 159
Convocatòries d'ajuts
Inforecerca és la publicació setmanal que recull tots els ajuts publicats durant la setmana en titulars, amb la possibilitat d'accedir al detall de cada ajut. A més, ofereix informació útil actualitzada, una agenda de cursos relacionats amb el tema de la recerca i un llistat setmanal de publicacions.
Inforecerca 158
Convocatòries d'ajuts
Inforecerca és la publicació setmanal que recull tots els ajuts publicats durant la setmana en titulars, amb la possibilitat d'accedir al detall de cada ajut. A més, ofereix informació útil actualitzada, una agenda de cursos relacionats amb el tema de la recerca i un llistat setmanal de publicacions.
Inforecerca 157
Convocatòries d'ajuts
Inforecerca és la publicació setmanal que recull tots els ajuts publicats durant la setmana en titulars, amb la possibilitat d'accedir al detall de cada ajut. A més, ofereix informació útil actualitzada, una agenda de cursos relacionats amb el tema de la recerca i un llistat setmanal de publicacions. | 0 | curate | {"es": 0.028620005667327857, "pt": 0.029753471238311135, "ca": 0.941626523094361} | http://www.parcdesalutmar.cat/publicacions/publicaciones/index.php?CATEGORY2=0&PAGE=24 |
macocu_ca_20230731_1_54244 | Els Esplais o centres juvenils, un lloc per socialitzar-se, aprendre valors i divertir-se
Jugar, riure i passar-ho bé és molt important per al desenvolupament dels teus fills. De fet, t’has d’assegurar que no només compleixen amb les seves obligacions acadèmiques sinó que també tinguin estones lliures d’oci i joc. Una bona idea per fomentar aquests moments i garantir que els petits els viuen és portant-los als esplais, ja sigui algunes tardes o els caps de setmana.
Has de saber que en aquestes entitats obtindran coneixements i experiències que no sempre poden aprendre a l’escola. De fet, els esplais estan creats amb un objectiu molt diferent. Si al col•legi aprenen continguts, a un esplai aprenen actituds i a més, ho fan d’una manera que ells consideren molt divertida, tot jugant i practicant diverses activitats.
Els beneficis dels centres juvenils
Així doncs, si no ho havies pensat abans, hauries de plantejar-te l’opció que els nens participin, en algun moment, en les activitats que es realitzen en aquests centres. D’aquestes podrien obtenir els següents beneficis:
Creixement personal: aquests centres tenen la intenció d’ajudar-los a tenir consciència d’ells mateixos i del seu paper durant tota la vida. Així, els nens realitzen activitats en les quals assimilen valors que aplicaran quan creixin i que s’aniran incorporant al seu caràcter poc a poc.
Facilitat de socialització: en aquestes entitats els teus fills compartiran jocs amb altres nens. De fet, s’hi fomenta en els petits el valor de pertànyer a un grup o col•lectiu i els hàbits de convivència. Es tracta que siguin conscients de com les seves accions poden repercutir en la resta.
Millora de la seva condició física: en participar en jocs que impliquen exercici físic, els petits desenvolupen la motricitat, la força, la velocitat i la coordinació dels moviments.
Creixement intel•lectual: a través de l’observació i la comprensió de situacions complexes de l’entorn, del grup i d’un mateix.
Foment de la creativitat: les activitats a l’aire lliure fan que la imaginació dels teus fills creixi i se sentin més alliberats de manera que les seves pròpies fantasies també creixin. Aquest és un benefici molt important en els nens de les generacions actuals, als quals la televisió, consoles i ordinadors ja els donen les fantasies fetes.
D’aquesta manera, un esplai no és només un espai on els nens poden jugar. També es tracta d’un lloc on aprenen globalment i íntegra, molt més enllà dels coneixements teòrics.
Cal afegir, a més, que aquests centres treballen a favor de la inclusió, és a dir, del fet que nens de totes les edats, sexes, races, nacionalitats i condicions físiques juguin junts i convisquin intensament en molts moments de diversió però també d’aprenentatge de valors.
D’aquesta manera, si vols que els teus fills s’ho passin bé, coneguin altres nens, aprenguin valors i a més, gaudeixin al màxim de les seves estones lliures, no dubtis en portar-los a un esplai. La diversió d’avui pot ser l’èxit de demà. | 0.845216 | curate | {"ca": 1.0} | |
macocu_ca_20230731_5_37132 | Sense gènere
No és el mateix el gènere que el gènero. El gènere seria el sexe social (que ningú no s’esveri, que això no va de bacanals als carrer), la identitat sexual determinada socialment. El gènero és una paraula castellana que es catalanitza per pronúncia i es refereix a la mercaderia disponible: que no ens quedem sense gènero per al dissabte, per exemple, o no farem comanda, que encara tenim gènero.
Abans hi havia dos gèneres: masculí i femení, que s’identificaven respectivament amb els sexes masculí i femení. Com que no es contemplava l’intersexe, aquelles persones que naixien amb característiques biològiques masculines i femenines havien de ser col·locades en una o altra de les dues disponibles. Un cop classificada la població per sexe, se l’educava segons el rol de gènere corresponent.
Al gènere femení corresponia la tasca de tenir cura dels fills, dels malalts, dels grans i de la casa. Se li assignaria també la permissivitat en l’expressió de les emocions, i la necessitat o l’exigència de mantenir un aspecte físic impecable.
Al gènere masculí corresponia la tasca de proveir econòmicament la família i controlar les emocions. Se li assignarien també dots de dominància i lideratge.
El feminisme va trastocar les identitats tradicionals de gènere, i amb més o menys fortuna, des de l’últim quart del segle passat, els rols de gènere han perdut distàncies. Amb una mica més d’esforç, segurament s’haurien difuminat. Ves per on que els últims anys han crescut les veus de persones que afirmen que no se senten identificades amb el sexe atorgat al nàixer, o que no se senten identificades amb cap gènere (una visió de futur). I ves per on que això passava mentre algunes estàvem entretingudes a mirar de fer que les distàncies entre gèneres fossin menors. I moltes, en la intimitat –no sigui cas que ens titllin d’alguna cosa estranya– ens preguntem per què una persona del sexe masculí diu que se sent identificada amb el gènere femení.
Encara no he aconseguit que ningú em doni una resposta a això: què fa que t’identifiquis com a dona? El sostre de vidre? La ineptitud natural per a les matemàtiques i l’enginyeria? La manca d’autocontrol? La natural subordinació als homes? El recolliment? La necessitat d’anar a la perruqueria a tapar els cabells blancs? En cap cas em refereixo a l’orientació sexual, que és privada i a la vida privada correspon. Em refereixo al gènere, que és el sexe social i el rol assignat socialment, aquell que havia escurçat distàncies. Com que el meu entorn diu que no em mullo gaire (no hi estic d’acord), ara ho faig: no us entenc, persones de sexe biològic masculí que dieu que us sentiu dones. Com tampoc no entenc que hi hagi tants gèneres, ves que al final no acabem parlant de gènero. | 0.801246 | curate | {"ca": 0.9790364104450165, "it": 0.006987863184994484, "fr": 0.008458992276572269, "en": 0.005516734093416698} | |
macocu_ca_20230731_9_275727 | Inici Música>Pop-rock>CD Joan Miquel Oliver - Live in Paris
Emerson Fitipaldi, la mujer que mordió un piano, méncanta París, Pallasso, Molí de vent, Petit homenet, romance anónimo over lunch version, inventari pis carrer missió núm 3 2a, pícnic, foto, cansonets stereofònics, que rima,odissea trenta mil
9,00 €
9,00 € | 0.473181 | curate | {"es": 0.203125, "ca": 0.759375, "fr": 0.0375} | |
mc4_ca_20230418_16_588315 | Jornada d’activitats. Desembre 2014
12 desembre 2014 Generalactivitats, nadal, tallersiesdemassamagrell
El dia 22 de desembre és l’últim dia de classe abans de les vacances de Nadal. Es tracta d’un dia lectiu i es faran classes normals.
El divendres anterior, 19 de desembre, com en altres cursos, es faran una sèrie d’activitats a l’institut organitzades per la vicedirecció i els diversos departaments didàctics: Continua la lectura de Jornada d’activitats. Desembre 2014 → | 0.716613 | curate | {"ca": 1.0} | http://iesmassamagrell.edu.gva.es/blogs/blog/2014/12/ |
mc4_ca_20230418_4_291442 | La violència de la indústria electrònica · Sara Blázquez | Opinió
Tres homes es fan un 'selfie' a l'entrada del Mobile World Congress, avui a Barcelona. Foto: Laura Pous / ACN.
No sé si heu vist l’espot del Mobile Social Congress. Hi apareixen unes mans encadenades fent ús d’un telèfon mòbil i fabricant-lo. Això és perquè el fil conductor del Congrés d’aquest any, que es farà dimarts i dimecres al Pati Manning a Barcelona, serà l’”esclavatge modern” o l’”esclavatge 2.0″ i posarà especial èmfasi en els impactes ambientals, però també socials, entre les persones que treballen en la indústria electrònica.
Facebook considera que el contingut d’aquest espot és “excessivament violent” i que “atempta contra el valor fonamental de fomentar una comunitat global positiva”, ja que les imatges poden “impactar o espantar els usuaris”. A mi el que m’espanta és la precarietat i retrocés en els drets laborals a la indústria tecnològica que proveeix les principals marques mundials, que en alguns casos s’ha vinculat amb el risc de suïcidi. També m’espanta que Facebook, xarxa social líder a nivell mundial, consideri que explicar què hi ha darrere del procés de producció dels aparells electrònics és violència i, en canvi, no tingui cap tipus de pudor en beneficiar els interessos d’aquestes empreses tecnològiques que ens aboquen a l’ultraconsumisme i que legitimen una estructura que vulnera els drets humans.
Dimarts es presentaran informes sobre els impactes socials i ambientals de la mineria a Xile, Armènia i Zàmbia. Serà en aquesta primera jornada quan s’analitzaran les condicions de treball en la manufactura de l’electrònica i la seva vinculació amb els suïcidis a fàbriques a la Xina, o els retrocessos en matèria de drets laborals en països d’Europa de l’Est. Alhora, s’hi faran una ‘restart party’ i una ‘install party’ simultànies, amb un equip de persones reparadores i instal·ladores de diferents eines de programari lliure. D’una banda, s’aprendrà a allargar la vida dels dispositius electrònics i, de l’altra, a reprendre el control sobre les comunicacions i dades amb l’ús de programari lliure.
facebooktecnologiacongrésMobile World CongressMobile Social CongressSetem | 0.862627 | curate | {"ca": 0.9558417663293468, "af": 0.010579576816927323, "en": 0.03357865685372585} | https://www.media.cat/2019/02/25/violencia-industria-electronica/ |
mc4_ca_20230418_4_771109 | Cau un arbre al carrer Canigó - Noticia L'Hospitalet - lhdigital.cat
Catalunya segueix en alerta taronja amb risc importat de precipitacions que a Barcelona poden registrar fins a 30 litres per metre quadrat en 1 hora i 100 litres en 12 hores. A L’Hospitalet l’incident més destacat ha estat la caiguda d’un arbre al carrer Canigó. A hores d'ara cinc mil abonats de Pubilla Cases estan sense llum degut al temporal i s'espera que es torni ben aviat a la normalitat.
El temporal també ha provocat estralls a Pubilla Cases on cinc mil abonats resten sense llum a hores d'ara. Es preveu que l'avaria s'arregli en les immediates hores. La Guàrdia Urbana i els serveis municipals estan mobilitzats per atendre les necessitats que hi puguin sorgir. | 0.769404 | curate | {"ca": 0.9225543478260869, "fr": 0.07744565217391304} | https://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia?p_p_id=101_INSTANCE_Wb9G&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-2&p_p_col_count=1&_101_INSTANCE_Wb9G_struts_action=%2Fasset_publisher%2Fview_content&_101_INSTANCE_Wb9G_urlTitle=cau-un-arbre-al-carrer-canigo&_101_INSTANCE_Wb9G_type=content&redirect=%2Fweb%2Fdigital-h%2Fnoticia%2F-%2Fjournal_content%2F56_INSTANCE_txR0%2F11023%2F479476 |
mc4_ca_20230418_0_207635 | EBRE NEGRE: Ebre Negre trenca relacions amb Francesc Sánchez Archs de March Editor
Ebre Negre trenca relacions amb Francesc Sánchez Archs de March Editor
El comitè d'organització d'Ebre Negre comunica que trenca relacions amb Francesc Sánchez Archs —propietari de March Editor— de forma definitiva i irrevocable, tot fent constar que l'esmentat individu no ens representa en cap cas davant de cap institució, particular o empresa i que no pot usar el nostre nom sota cap sentit.
Les raons que han dut a aquesta situació són:
Incompliment del contracte d'edició d'“Un riu de crims”, llibre sobre el qual Francesc Sánchez Archs no ha fet les liquidacions amb l'organització d'Ebre Negre i autors, com tampoc ha realitzat els pagaments corresponents a la correcció de textos i pròleg del llibre.
Incompliment del contracte d'edició de “Clio musa i assassina”, llibre que s'ha imprès, però que no s'ha comercialitzat degut al no compliment de la facturació amb la impremta per tal treball. Ara com ara “Clio musa i assassina” està lligada en un palet a la impremta, a l'espera que Francesc Sánchez Archs es decideixi a pagar el deute, no només d'aquest llibre. Així mateix, Francesc Sánchez Archs també deu la feina d'il·lustració de “Clio musa i assassina”.
Les constants mentides i evasives de Francesc Sánchez Archs per assumir aquestes obligacions davant d'Ebre Negre i els autors dels llibres editats, passant ja directament els darrers mesos a no despenjar el telèfon.
La reproducció de situacions irregulars com les descrites amb autors que s'han vinculat amb Francesc Sánchez Archs a través d'“Un riu de crims” i “Clio musa i assassina”.
La constatació que no vol assumir cap dels deutes que s'han esmentat, sent sabedors que Francesc Sánchez Archs ha rebut ingressos durant aquest temps —per “Un riu de crims” i més llibres— que mai han revertit en solucionar aquesta situació que ha creat.
Publicat per Jordi Pijoan-López a 1:41 | 0.867255 | curate | {"ca": 1.0} | http://ebrenegre.blogspot.com/2012/06/ebre-negre-trenca-relacions-amb.html |
racoforumsanon_ca_20220809_2_376204 | Cada cop més m’adono de la quantitat de senyals de col.lonització que s’ens presenten sense adonar-nos, el mitjà puc ser jo tu, mitjans de comunicació catalans com TV3, mestres, polítics i qualsevol personatge de rel.levància social. Em refereixo a detalls com pronunciar Londres en castellà al telenoticies de TV3, com si fos una ciutat espanyola. De fet si aguditzem el nivell d’observació ens adonarem que per als catalans totes les ciutats del món o són espanyoles o com a mínim van ser fundades/descobertes per la corona de Castella, si seguim observant la manera com pronunciem els noms trobem que Ronaldinyo o Deco són espanyols, l’euro, Mercadona, Caprabo, Lidel, els PC, els DVD, els VHS, els videos i un etern etcetera són tant espanyols que fóra una barbaritat pronunciar els seus noms utilitzant la nostra fonètica, segur que a l’extranger tampoc ho fan. Si ens fixem en altres detalls com ara l’us de la llengua ens adonem que el castellà és una llengua tant universal i multiracial que tots els éssers de l’univers poden entendre si es concentren una mica. En canvi el català està fet d’una manera que només l’entendria algú que hagués nascut amb barretina i fos de raça blanca. Això explica que quan ens hem de fer entendre per algún turista (sobretot si un dels dos no sap anglès) emprem el castellà. El mateix passa quan ens adreçem a algú que no és de raça blanca. I per últim (i en el millor dels casos) sembla ser que si ets de Barcelona no ets català. Així, els barcelonins (i molts catalans) que es troben a l’extranger responen que són de Barcelona o Espanya quan algú els pregunta el pais de procedència rares vegades responen que són catalans. Totes aquestes errades les podem fer tots els independentistes per això crec que és important enumerar-les totes per poguer-les detectar i evitar en un futur, aquest fil pot servir per això.
Trobo que has obert un fil molt interessant. Sovint m'hi he parat a pensar, jo també, en això que comentes. Aviat els catalans haurem de fer un rèquiem per les paraules i les fonètiques perdudes o deixades de la mà de déu. Per exemple, la ela geminada ja pràcticament ningú no l'escriu. I ja no us parlo de la lletra hac, que a mi m'encanta. Avui dia dius la paraula hac i et miren amb una cara sense saber què estàs dient... | 0.883357 | curate | {"ca": 0.9762114537444934, "es": 0.023788546255506606} | |
mc4_ca_20230418_16_751410 | Blanes inicia la campanya d´asfaltatge i supressió de barreres arquitectòniques - Diari de Girona
Blanes inicia la campanya d'asfaltatge i supressió de barreres arquitectòniques
blanes | ddg 10.02.2015 | 00:00
Una imatge de les primeres obres de pavimentació i reducció de barreres arquitectòniques, ahir a Blanes. ajuntament de blanes
Una imatge de les primeres obres de pavimentació i reducció de barreres arquitectòniques, ahir a Blanes.
Blanes va començar ahir al matí les obres per millorar diversos punts del municipi, tant pel que fa a la pavimentació de carrers en la seva totalitat, com per dur a terme la reducció de barreres arquitectòniques. La previsió és finalitzar els treballs a finals del pròxim mes d'abril i s'han destinat dos equips per asfaltar, i un altre equip per a les feines que serviran per millorar l'accessibilitat dels vianants.
Segons va informar ahir l'Ajuntament, els primers treballs han començat al carrer Mercè Rodoreda, al barri d'Els Pins, en plena zona turística. Durant aquests primers dies, les tasques seguiran en tota aquesta zona de S'Abanell i Francesc Macià, mentre que la previsió és que en unes dues setmanes la feina es concentri al Passeig de la marina, Plaça Catalunya i carrer Esperança. D'aquesta manera, la intenció és anar cobrint en tots els carrers i zones d'arreu del municipi on s'ha previst actuar en aquesta campanya. La feina per fases s'ha planificat de manera coordinada amb la Policia Local de Blanes.
En concret, l'Ajuntament de Blanes farà una inversió valorada en 832.295,25 euros que incidirà en diversos carrers de la vila. Feia tres anys que no s'havia dut a terme cap campanya intensiva d'asfaltatge al municipi. Els treballs de pavimentació abastaran una superfície total de 21.466 metres quadrats (m2). En un inici, la previsió era començar les obres al desembre però en haver de fer-se les actes de replanteig, es va anar endarrerint, decidint finalment que començarien als febrer, segons l'Ajuntament, i acabarien a l'abril, un mes abans de les eleccions.
Els treballs que es faran els tres pròxims mesos formen part d'un projecte global de prop de dos milions d'euros: 1.938.689,81 euros, que inclouen tant pavimentació com eliminació de barreres arquitectòniques. D'aquest total, l'Ajuntament destina 619.767,81 euros per fer la primera fase del projecte, que inclou els vials i trams de carrers que s'han prioritzat en funció dels què presenten més mal estat, o bé perquè hi passa un major volum de vehicles.
Un total de set empreses van concórrer al concurs, que finalment es va adjudicar a una UTE (Unió Temporal d'Empreses) formada per Aglomerats Girona i AMSA. A l'hora de triar l'adjudicatari, va prevaler l'empresa que va presentar el compromís de fer el nombre més elevat de vials -tant de pavimentació com d'eliminació de barreres arquitectòniques- pel mateix import de sortida. A més, a banda dels vials que era obligatori fer amb el preu de sortida del concurs, la UTE guanyadora també actuarà en una sèrie de carrers per valor de 212.527,44 euros, de manera que la inversió total estarà valorada en 832.295,25 euros.
Tres grans eixos d'actuació
Una de les principals millores es notaran a la major part del recorregut de l'avinguda d'Europa, un dels vials més destacats i gairebé la principal via d'entrada a la vila i el que connecta més ràpida mb el centre i les platges. La segona actuació destacada té a veure amb la posada en marxa del nou edifici de l'Escola Sa Forcanera, que es preveu acabar en pocs mesos. Així, es pavimentarà l'accés des de l'Avinguda de la Pau i la seva connexió amb la Plaça Onze de Setembre.
El tercer gruix d'actuacions són les que milloraran l'accessibilitat dels vianants. Dels 832.295,25 euros, un 20% es destinaran a la reducció de barreres arquitectòniques. S'han buscat circuits lògics que siguin més concorreguts per les persones afectades i es vol reforçar el màxim nombre possible d'enllaços en la zona turística. | 0.826962 | curate | {"ca": 0.9920837589376915, "de": 0.007916241062308479} | https://www.diaridegirona.cat/selva/2015/02/10/blanes-inicia-campanya-dasfaltatge-supressio/709531.html |
racoforumsanon_ca_20220809_3_768963 | Els bisbes no ens paren de turmentar amb la invocació que tenen els creients de rebre classe de religió catòlica a l'escola pagada per tots i cada un dels habitants de l'estat independentment de la seva ideologia i religió. Donat que aquesta gent té com a fita seguir la paraula de Jesús i que aquesta mana "tractar els altres com vulguis que et tractin a tu mateix", suposo que no tindran cap inconvenient en què de manera gratuïta i mitjançant els impostos de tots i cada un dels espanyols -incolent-hi els catòlics- es realitzin classes d'ateisme a l'escola. És una idea que trobo molt interessant per què a diferència de les classes de religió sí que s'hi poden explicar molts d'aspectes interessants que com en les classes d'Història ens serveixin per a què aquesta no es repeteixi. A saber la mà de punts que podrien entrar en el temari: Origen de les grans religions, hereues de mites anteriors amb mil·lennis d'antiguitat. Evolució contínua d'aquestes.Falta de necessitat de Déu per a què hi hagi una religió, reconegut pels mateixos religiosos que neguen les que no són d'ells. Ridiculització del concepte estúpid de la fe. Fer notar que és un mem paràsit que s'autoalimenta i origen de la falta de lògica en les actuacions fanàtiques.Fer constar les nombroses contradiccions dintre del que se suposa que és la paraula de Déu en els textos sagrats.Fer notar que la ciència actual ha demostrat que moltes veritats impertorbables de les escriptures només són ximpleries com una casa de pagès. Fer notar que no hi ha proves de l'existència de l'ànima.Fer notar com la suggestió religiosa fa que en terres cristianes hi hagi aparicions marianes, en budistes de Buda, en jueves de profetes i en atees d'extraterrestres.Fer notar la lògica aplastant del mètode científic i per què els religiosos es neguen a seguir-lo.Fer notar per què la psicologia humana és tan patètica que ens agafaríem a un cargol roent si amb això aconseguíssim pensar que aconseguirem l'eternitat sadollant així el nostre instint de supervivència.Fer notar que un Déu que et demana adoració per no rebre càstig etern és un dictador dèspota i qui estigui de part seva un col·laboracionista. Fer notar que a l'home no li cal Déu per a res.Fer notar que l'existència de Déu no resol el mistari de l'origen de l'existència més que les teories científiques. I suposo que moltes coses més. Crec de debò que podria ser una gran eina per desenvolupar el país i treure'ns les supersticions passades. En tot cas queda clar que si per respecte a la seva religió els fills de catòlics poden rebre classe de catolicisme a l'escola, no es podran oposar a què els fills d'ateus també en puguin rebre d'ateisme, no? No seria una manera cristiana d'actuar.
Ja existeixen les classes d'ateisme. Es diuen ciències (bé menys ciències socials i merdes d'aquestes que li afegeixen un ciències a davant sense ser-ne).El dia que a l'escola i els instituts s'ensenyi en comptes d'educar, l'ensenyament anirà millor.
Neo-ateus "Orgullosos de ser científicament arrogants i filosòficament ignorants"
La ciència són fets i la filosofia són opinions.
La ciència són fets (més o menys provisionals, ja que estan oberts a fer nous descobriments) a la seva escala.. Charles E. Guye: “L’escala de l’observació es qui crea el fenomen”. Per a ell aquesta idea és suficient per a senyalar tot el que té de relatiu el saber científic”. El que val per a la física no val per a la biologia, perquè són enfocaments i escales distints. Per això es creen noves ciències mixtes, com la biofísica o la bioquimica, perquè cal aclarir molts dubtes d'escala i d'enfocament. I moltes més coses per l'estil, com ara: "La major part dels reactius, la calor, el temps mateix, afecten les proteïnes de tal manera que deixen de ser elles mateixes: es desnaturalitzen. El químic es troba, doncs, davant de substàncies la composició primitiva exacta de les quals no li és coneguda i cada molècula es compon probablement entre 4.000 i 8.000 àtoms, substàncies tan fràgils que no existeixen més que en condicions particulars, sovint indeterminades...El problema sembla inescrutable" (Pierre Lecome du Noüy, 1883 -1947, biofísic i filòsof parisenc). L'ateisme en si només és una mena de filosofia que té la supèrbia pudenta de pretendre conèixer-ho tot i desdir barroerament la física quàntica que estableix que l'espaitemps és una percepció humana més que una realitat "objectiva", i que poden haver-hi molts universos paral·lels. Tot plegat no descarta ni l'eternitat ni la possibilitat d'un Déu, més aviat tot el contrari. Però ja sabem que als propagandistes/proselitistes ateus tot això els la bufa, perquè llur filosofia és un prejudici enquistat. "Hi ha gent qui detesta qualsevol idea d’un ésser excepcional. Exigeixen als altres d’estar al seu nivell o bé per sota" (David Herbert Lawrence,1885-1930, escriptor britànic). | 0.887048 | curate | {"ca": 0.9832019908751556, "pt": 0.016798009124844464} | |
mc4_ca_20230418_17_93665 | PUV Impuestos cedidos: implicaciones internas y comunitarias
M. Desamparados Mora Llorente
ISBN: 978-84-370-5940-2
La cessió d'impostos estatals és un mecanisme de coresponsabilitat fiscal, per la seua utilitat pràctica i adequació al principi constitucional d'autonomia financera de les comunitats autònomes. Aquesta és part de l'autonomia política i expressió de compromisos recíprocs.
La qüestió dels impostos cedits: implicacions internes i comunitàries, en tant que "coresponsabilitat fiscal", ha donat lloc a múltiples debats pluridisciplinars en els últims anys. Això justifica la utilitat del seu estudi jurídic a fi de no desviar el seu desenvolupament dels marges constitucionals. En aquest sentit, ací s'aborda, de manera rigorosa i suggestiva, el tractament de la cessió d'impostos estatals com a solució millor per a aquest desenvolupament, tenint en compte la seua utilitat pràctica i l'adequació al principi constitucional d'autonomia financera de les comunitats autònomes, com a part de la seua autonomia política i expressió de compromisos recíprocs amb vista a la consecució d'objectius no sols interns sinó també supranacionals. L'autora analitza del tema en profunditat des de dos enfocaments que no poden ser exclosos en un tractament actual del tema: l'intern i el comunitari, fent especial insistència en els problemes d'adequació a la normativa comunitària en matèria d'ajudes d'Estat. | 0.816308 | curate | {"es": 0.0635260528194147, "pt": 0.01641684511063526, "ca": 0.9200571020699501} | https://puv.uv.es/impuestos-cedidos-implicaciones-internas-y-comunitarias.html |
mc4_ca_20230418_3_48303 | Garantint una bona gestió de la comunitat de veïns | el malgratenc
Garantint una bona gestió de la comunitat de veïns
Posted on 21 febrer, 2017 by elmalgratenc
La gestió d’una comunitat de veïns no és feina fàcil. Sovint, a molts propietaris se’ls planteja una tasca feixuga i complicada que han de dur a terme combinant-la amb el seu dia a dia. És per això, que els professionals recomanen que aquestes gestions es facin amb l’ajuda d’un bon administrador de finques.
Alícia Fontrodona, de KF Malgrat Gestions, explica que els administradors s’encarreguen de visitar les comunitats de veïns de manera habitual. Ho fan per detectar que no s’hagi produït qualsevol tipus de problema i garantir el bon funcionament de la comunitat. Una altra de les tasques que realitzen professionals com KF Malgrat Gestions és el cobrament dels rebuts, preparar el pla de despeses i interessos i realitzar el balanç econòmic anual.
En resum, “el que fem és tenir cura del bon desenvolupament de la gestió de la comunitat amb l’objectiu de garantir i mantenir una bona convivència veïnal”, manté Alícia Fontrodona. | 0.780535 | curate | {"ca": 0.9622815087396505, "en": 0.03771849126034959} | https://elmalgratenc.cat/2017/02/21/garantint-una-bona-gestio-de-la-comunitat-de-veins/ |
naciodigital_ca_20220331_0_129649 | Manlleu ja ho té tot a punt per acollir la projecció de 40 curtmetratges. En la 17a edició el Manlleu Film Festival repeteix espai i dates per segona vegada i des de l'organització es fa una bona valoració del canvi. El director del certamen Èric Motjer explica que enguany hi ha hagut un augment notable de les inscripcions respecte de l'any passat.
S'han rebut més de 1.300 curts de més de 21 països diferents, cosa que dona un "cert prestigi internacional" al certamen. La majoria de pel·lícules provenen d'Europa, nord-Amèrica i Sud-amèrica. "Hi ha un augment de més de 500 pel·lícules respecte al 2018", afegeix el director, mentre que remarca que no ha estat l'any que n'hi ha hagut més, però abans no hi havia una taxa d'inscripció (que està finançada al 80%).
Per la seva banda, la regidora de Cultura Eva Font destaca que és un certamen consolidat a Catalunya i amb "un bon prestigi internacional". En aquest sentit, destacava la incorporació d'un nou espai: el Teatre Centre.
Es recupera la categoria Osona
Amb el nou espai del Teatre Centre, enguany com a novetat també es recupera la categoria Osona. S'hi poden veure vuit curtmetratges produïts a la comarca. Les projeccions de la secció Internacional són dijous; la categoria d'Osona, divendres; i les de secció Nacional, dissabte.
Cal destacar la paritat entre els films seleccionats. A Internacional (23 seleccionats) 11 han estat dirigits per dones i 12 per homes; i quant a la categoria Nacional (9 seleccionats), 4 han estat dirigits per dones i 5 per homes. Una paritat que, segons el director, va sortir de "forma natural".
El jurat del festival està format per Laia Aubia (Directora de l'Acadèmia de Cinema Català), Carlos Ríos (Director del D'A Film Festival) i Gerard Casau (Crític cinematogràfic).
Entre dos aguas d'Isaki Lacuesta serà la pel·lícula de cloenda del festival que es projectarà diumenge també al Teatre Centre amb la presència del director.
Potenciar més el festival a Catalunya
A més de la projecció internacional, des de l'organització es vol potenciar el festival a Catalunya. Aquesta tendència normalment és a la inversa, primer hi ha una projecció al país d'origen i després en l'àmbit internacional. "A Manlleu és al revés", deia el director, destacant que "en tot cas, és positiu que sigui així". | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/60728/quaranta-curtmetratges-al-manlleu-film-festival |
macocu_ca_20230731_3_554345 | El Futsal Tortosa organitza un Torneig Solidari per recollir menjar per al Banc dels Aliments | 0 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_1_57167 | Drets Humans | Joan Ortiz i Serra
10 reflexions sobre l’execució extra-judicial de Bin Laden
Aquest dilluns 2 de maig de 2011 passarà a la història per la presumpta mort de Bin Laden. I dic presumpta perquè davant de tota notícia d’impacte internacional com aquesta, sempre hi ha centenars de contra-informacions que emergeixen per dir el contrari. Que ja va morir. O que encara és viu. Al bon periodisme se li gira feina.
Sigui com sigui, crec que cal observar i tenir en compte diverses qüestions al respecte: Continua llegint →
• Posted in Opinió • Tagged Bin Laden, Comunicació, conflictes, Drets Humans, Estats Units, extra-judicial, Obama, Pau, Periodisme, Premi Nobel de la Pau 27 abr
Quan els constructors de Pau som nosaltres…
Seguim rebent cada dia, notícies de Líbia. Darrerament, que si Gadafi fa recular les forces rebels i recupera Ras Lanuf. Obama que estudia la possibilitat d’armar les tropes d’oposició. Europa i Estats Units que asseguren no parar fins que caigui el dictador. I entre tot, comencen ja a crear un pla de futur per quan s’acabi amb el règim.
• Posted in Opinió • Tagged Activisme, Altermundisme, Cooperació, Desenvolupament, Drets Humans, Joan Ortiz Serra, Pau, Ràdio, Solidaritat 0 abr
La revolta que Europa va silenciar.
Aques article va ser publicat a Canal Solidari. Si vols més informació, la trobaràs aquí
• Posted in Articles • Tagged Activisme, Altermundisme, Cooperació, Desenvolupament, Drets Humans, Joan Ortiz Serra, Pau, Ràdio, Solidaritat 0 Post navigation | 0.790247 | curate | {"ca": 0.9138047138047138, "es": 0.03434343434343434, "en": 0.05185185185185185} | http://joanortizserra.com/tag/drets-humans/ |
mc4_ca_20230418_11_192620 | curs 2014-15 | TU ETS AMPA
Vols col·laborar amb l’APLEC 2015? La Festa de l’Escola Pia!
Comentaris tancats a Vols col·laborar amb l’APLEC 2015? La Festa de l’Escola Pia!
Etiquetes: aplec 2015, curs 2014-15, participació
[7/05] Conferència sobre Nutrició “Amb què omplim els plats?”
Comentaris tancats a [7/05] Conferència sobre Nutrició “Amb què omplim els plats?”
Etiquetes: conferència, curs 2014-15, nutrició, Sílvia Escorihuela
[26/01] Xerrada “EDUCAR PER LA VIDA” – Desenvolupament EMOCIONAL
El dilluns 26 de gener a les 20:30h tindrà lloc la xerrada “EDUCAR PER LA VIDA” a càrrec de l’Esther Garcia Navarro. Una xerrada sobre desenvolupament emocional adaptada al món de les famílies i l’educació, amb els objectius de:
Sensibilitzar sobre la importància i l’impacte de les emocions i un bon desenvolupament emocional a la família.
Reflexionar sobre les emocions i l’educació emocional a la família.
Proporcionar recursos per desenvolupar les competències emocionals dels pares i mares i les dels seus fills/es.
Conèixer el projecte d’educació emocional a l’Escola Pia.
Prendre consciència de la responsabilitat compartida família-escola cara al desenvolupament emocional dels fills/es.
La ponent, Esther Garcia, dirigeix la firma DES-SED (Desenvolupament Emocional i Social; Social and Emotional Development) i treballa com a formadora, docent i investigadora en el camp de l’educació emocional, la intel·ligència emocional i el benestar.
La xerrada tindrà lloc a la sala d’actes de l’Escola Pia Sabadell (entrada per carrer Garcilaso, 93).
Comentaris tancats a [26/01] Xerrada “EDUCAR PER LA VIDA” – Desenvolupament EMOCIONAL
Etiquetes: conferències, curs 2014-15, educació emocional, intel·ligència emocional
[23/10 @20h] Conferència “La Universitat del segle XXI”
El proper dijous 23 d’octubre a les 20h (sala d’actes) tindrà lloc la conferència “La Universitat del segle XXI”, a càrrec de Nacho Dualde, professor de la Universitat Pompeu Fabra.
Interessant per a tothom, però especialment per a famílies de 3er i 4rt d’ESO.
Arxivat a conferència
Comentaris tancats a [23/10 @20h] Conferència “La Universitat del segle XXI”
Etiquetes: conferència, curs 2014-15, universitat | 0.710822 | curate | {"en": 0.01205377839592026, "ca": 0.8956884561891516, "de": 0.023180343069077423, "pt": 0.06907742234585072} | https://tuetsampa.wordpress.com/tag/curs-2014-15/ |
mc4_ca_20230418_14_4974 | LO CARRANQUER: Els #PastoretsdeCalaf preparen el seu 90è aniversari · #Calaf #Pastorets
Els #PastoretsdeCalaf preparen el seu 90è aniversari · #Calaf #Pastorets
Tot just encetada la tardor i passades les calorades de l’estiu, a Calaf es comença a treballar, un any més, en els Pastorets.
Aquesta serà una temporada de pastorets ben especial pels calafins i per tothom que estima les tradicions, el teatre, el Nadal i l’espectacle. Aquest any es celebra el 90è aniversari de la primera representació dels Pastorets de Calaf, una data important per convidar a tothom a participar-hi, a venir a Calaf, a gaudir d’un magnífic espectacle de Nadal i en definitiva a dir: Aquest any Calaf, la Capital dels Pastorets!! !
Aquesta setmana han començat les primeres trobades amb els més de 200 actors i tècnics que fan possible encetar una nova temporada de pastorets. Treball, vestuaris, guions, assajos i noves propostes fan que a Calaf tothom ja en parli.
I de nous projectes, per aquest any d’aniversari, no en falten. Els responsables els van desgranar, un per un, en la presentació que es va fer el dissabte ala tarda al Casal de Calaf.
Els pastorets del 90è aniversari tindran un nou director, el Josep Garriga, calafí de tota la vida i vinculat als pastorets des de ben petit, on encara actua fent el paper d’en Jeremies. També es renova una part dels decorats millorant-ne l’espectacularitat, ja si està treballant.
L’apartat musical es renova completament amb un nou enregistrament i edició de la música dels Pastorets de Calaf. L’autor de la música original dels pastorets, escrita expressament, és del prestigiós compositor Mn. Valentí Miserachs i Grau que ha completat, revisat i adaptat aquesta obra de l’espectacle actual de la qual se’n farà un enregistrament de qualitat que serà incorporat a les representacions dels pastorets de forma permanent. L’enregistrament es farà amb la participació de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona i el Cor ARSinNOVA.
Així doncs, aquest any s’incorporarà una banda sonora única, amb una interpretació i qualitat actuals per fer lluir tant la composició com l’espectacle d’un dels millors pastorets de Catalunya, els Pastorets de Calaf.
També s’està treballant en l’elaboració d’un atractiu programa d’activitats paral·leles per a la commemoració del 90è Aniversari, de les quals se’n podrà gaudir durant tota la temporada de pastorets: Jornada Tècnica de Pastorets, Jornades Gastronòmiques de Pastorets i exposicions sobre la dilatada vida dels Pastorets de Calaf.
Informació extreta de http://www.veuanoia.cat/?p=16116
Publicat per Bloc Lo Carranquer a les 11:37 | 0.846256 | curate | {"ca": 0.9996138996138996, "fr": 0.0003861003861003861} | http://locarranquer.blogspot.com/2015/10/els-pastoretsdecalaf-preparen-el-seu.html |
macocu_ca_20230731_0_86876 | El món es tenyirà de color princesa
Judit Montenegro
Es preparen per assumir les responsabilitats pròpies de la vida adulta, en un futur més o menys llunyà. Anant a l’escola. O ajudant a casa. O bé cuidant de la seva família. O treballant a llars, fàbriques o a carreteres venent els seus cossos. Parlem de nenes. El seu origen marca el seu camí de ben aviat; neixen i es troben amb un món que no han construït però on veuran violats molts dels seus drets primerencament. La periodista Almudena Ortega relata com la misèria que pateixen nenes al sud del Brasil les porta a oferir els seus cossos a conductors que circulen cap a l’Uruguai per la carretera BR116. I sense creuar l’Atlàntic, l’associació Prevención, Reinserción y Atención a la Mujer Prostituida ha detectat durant aquest any nou menors d’edat en una xarxa d’explotació sexual, essent obligades a prostituir-se a Madrid.
Uns 140 milions de dones i nenes sofreixen en l'actualitat les conseqüències de la mutilació genital femenina practicada, en la majoria dels casos, en algun moment entre la lactància i els 15 anys, segons l’OMS. Un clar reflex de la desigualtat de sexes i una forma d’extrema discriminació. De violació dels drets a la salut, la seguretat i la integritat física de les nenes i del dret a no ser sotmesa a tortures i tractes inhumans o degradants. I de violació del dret a la vida per a totes aquelles nenes que moren durant la seva pràctica. En contexts bèl·lics, nens i nenes pateixen enormes efectes a causa de la seva vulnerabilitat. Les nenes, a més a més com a dones, són en moltes ocasions violades per primer cop. Recordo que la desigualtat entre sexes pren partida de nou en edat primerenca en l’exposició del fotoperiodista Gervasio Sánchez, “Dona Afganistan”. Un enorme percentatge de les fotografiades eren nenes amb el seu marit, que li doblava o triplicava l’edat. Adolescents amb cinc o més fills; naixements que havien causat greus malalties al nouvingut i greus efectes físics a les nenes. Però així van planificar els seus destins el cap de les seves famílies; els seus pares. Després, la seva tasca a la vida era cuidar dels seus fills, la casa i servir el marit. També suportar els seus maltractaments i abusos. El treball domèstic és el seu fi. Les valentes que s’atreveixin a estudiar són mal vistes; d’altres decideixen impartir els estudis fora de l’Afganistan.
Amb aquesta radiografia mai seré capaç d’acabar de reproduir els milions de casos de violacions de drets a les nenes. I em ve a la ment un noi, conegut meu, que un dia em va dir com la discriminació cap a les dones, avui en dia, ja no existia i que, si n’hi havia, era per voluntat pròpia del gènere femení; perquè tenim totes les oportunitats del món. Espero haver-li recordat l’existència avui en dia de les dones més joves que són objectes sexuals, aquí i a molts països, sense dret sobre el seu cos, sense dret a decidir i a més sortides davant la misèria. De les nenes que, pel fet d’haver nascut dones, són mutilades a molts indrets. De les nenes que no van a l’escola perquè el matrimoni converteix la seva funció a la vida ser la dona de la casa. Però suposo que ell es referia a les dones en els anomenats “països desenvolupats”. Com si la violència fora de les nostres fronteres no fos la nostra responsabilitat o un cas perdut ben lluny d’aquí. No oblidem que les nostres armes són finançades amb els nostres diners i produeixen guerres. Que la misèria i la pobresa forma part del sistema que tots conformem i que la riquesa no és gratuïta. Que les fàbriques on les nenes treballen explotades serveixen a moltes de les empreses dels nostres “països desenvolupats”. I que les nenes haurien d’estar a l’escola i desenvolupar la seva persona, no fabricant la nostra roba, venent el seu cos, essent víctimes de violacions i assolint el rol social de ser una bona esposa i mare que serveixi el seu marit, la família i la casa. Les nenes han de poder escollir i créixer en igualtat.
Per totes aquestes nenes, aquest diumenge 11 d’octubre el món es tenyirà de color princesa per al Dia Internacional de la Nena. Dia que va ser declarat el 19 de desembre de 2011 a l’Assemblea General de les Nacions Unides per a reconèixer els drets de les nenes i els reptes excepcionals que confronten les nenes de tot el món. L’Empire State Building, les piràmides d’Egipte, les cataractes del Niàgara i el London Eye de Londres. L’Alhambra de Granada i la façana del Palau de Cibeles a Madrid, també. I molts més monuments i edificis emblemàtics es tenyiran de color rosa, el que ha tocat que representi el sexe femení, per unir-se a la iniciativa de la campanya mundial Por Ser Niña, de Plan Internacional. Aquest serà un símbol de protesta per “aconseguir que els líders mundials es comprometin a garantir almenys 9 anys d'educació universal gratuïta i de qualitat per a totes les nenes del món, donant-los les eines per desenvolupar el seu potencial i la capacitat de sortir del cercle de la pobresa”, segons aquesta fundació organitzadora. Si totes les nenes són defensades efectivament durant els seus anys d’adolescència, tindran el poder de canviar el món. La lluita per empoderar-les per a què decideixin sobre la seva vida és diària i responsabilitat de totes i tots. Comencem per l’11 d’octubre i seguim. | 0.845118 | curate | {"ca": 0.9873804971319312, "en": 0.0030592734225621415, "ru": 0.003250478011472275, "pt": 0.003250478011472275, "es": 0.003059273422562141} | |
macocu_ca_20230731_1_164884 | Des d’aquest divendres i fins dimarts Sant Pere Molanta està de Festa Major La Nit Jove, l’actuació d’en Peyu i la Cercavila són alguns dels reclams de la programació http://www.olerdola.cat/news/des-d2019aquest-divenins-dimarts-sant-pere-molanta-esta-de-festa-major http://www.olerdola.cat/news/des-d2019aquest-divenr/@@download/image/ProgramaFMStPereMolanta1Ok.jpg
divendres 12 agost 2022
El pregó de Joan Obiols obrirà aquest divendres, a les 9 de la nit a la Sala, la programació de la Festa Major de Sant Pere Molanta. Serà el tret de sortida a un cap de setmana llarg d’activitats, amb propostes diverses i atractives pensades perquè totes les franges d’edat puguin gaudir de la Festa.
Dissabte, el plat fort de la programació serà la Nit Jove, amb els penedesencs Milky Lions, Bandau i el Dj Jonathan Gómez.
I en l’àmbit de la programació d’espectacles un dels reclams d’aquesta Festa Major 2022 de Sant Pere Molanta serà l’actuació d’en Peyu, amb l’espectacle “L’home Orquestra”. Serà dilluns 15 d’agost, a les 10 de la nit, amb entrada gratuïta a la pista.
El mateix dilluns a les 12 del migdia, amb inici des de la plaça Bosquina, la Cercavila amb els balls folklòrics de la Festa Major de Sant Pere Molanta comptarà amb la doble novetat d’incloure la presència del ball d’en Serrallonga de Vilafranca i de recuperar el ball de Diables de Sant Pere Molanta.
A més del ball d’en Serrallonga de Vilafranca i dels Diables de Sant Pere, el seguici el completaran els Gegants de Sant Pere Molanta, el Ball de Bastons El Toc d’Olèrdola, les Gitanes de Sant Pere Molanta i les Panderetes de Sant Pere Molanta. La cercavila culminarà amb una actuació de lluïment dels balls participants a la pista. | 0.844959 | curate | {"ca": 1.0} | |
cawac_ca_20200528_11_76709 | Servei Local de Català de Castellbisbal
I3_9a setmana (6/12/13)
Aquesta setmana hem acabat el tema de les cartes formals: heu fet de correctors els uns als altres i hem avaluat la Unitat 3 amb la redacció a classe d’una carta de queixa a l’Administració… A veure com deu haver anat!
També hem vist com es fa un currículum i en què consisteix una instància.
Finalment, hem treballat les cartes al director, que, en realitat, són una mena d’article d’opinió breu. Repasseu-ne el format al plec complementari que us vaig donar sobre els textos argumentatius. En un dels exercicis que hi ha (p.3 ) havíeu de posar títol a unes cartes extretes del diari Avui ; a partir dels resultats vau votar i el títol guanyador va ser “Ell abans que tu”, de l’Eli Nieva, referit a un text que parla de l’impacte que tenen les ruptures de parella sobre els fills… Enhorabona a la guanyadora! Dimarts et portaré el teu premi, Eli!
Aquests dies al poble hi ha una polèmica perquè l’Administració vol reconvertir el centre on fem els cursos de català, l’institut-escola Les Vinyes. La intenció és que passi a ser, de manera gradual, un centre combinat, només de batxillerat i FP. S’hi al·leguen raons demogràfiques (l’afluència de població s’ha aturat) i de necessitats educatives. (Al poble cal un altre institut i, també, un centre d’FP, que no n’hi ha cap i això fa que els estudiants que opten per aquesta modalitat hagin de marxar del poble.) Per tal de fer-ho al menys traumàtic possible, s’ha comunicat a l’AMPA que s’acabaran totes les línies engegades, però el curs vinent ja no hi haurà cap grup de P3. Les famílies s’han rebotat perquè, segons diuen, no es pot deixar perdre un projecte educatiu tan innovador com el que es fa al centre, que és una mica diferent del fet a les altres tres escoles del municipi. D’altra banda, els que preveien que ara entraria un germà a P3, es trobaran que l’hauran de portar a una altra escola, amb el trasbals que això representa, especialment a les entrades i sortides.
Això és un resum del que vam posar a la pissarra dimarts… Els que vau faltar pregunteu als companys per tenir-ne més informació si us en cal.
Porteu de casa un escrit d’opinió breu (carta al director d’un diari), en què expresseu el vostre punt de vista sobre aquesta qüestió.
Important: grapats al darrere de l’escrit definitiu hi ha d’haver els fulls amb tot el treball previ. (notes, frases, pluja d’idees, etc…) Tant se val que estigui brut, rebregat, etc., vull veure com treballeu! Ja sabeu: NO acceptaré cap treball que no compleixi aquesta condició. | 0.87345 | curate | {"ca": 0.9909270216962525, "es": 0.009072978303747535} | http://blocs.cpnl.cat/montsepalau/2013/12/06/i3_9-setmana-61213/ |
cawac_ca_20200528_11_146638 | Llistat de capítols
Un 19% de la població catalana és pobre i aquesta situació té una afectació directa als menors d'edat. Quines accions pensa emprendre la Generalitat per pal·liar-ho? El programa entrevista a Neus Munté, consellera de Benestar Social i Família. | 0.662956 | curate | {"ca": 1.0} | http://tvgirona.xiptv.cat/capitols?chapter%5Bchapter_tags%5D=Benestar+Social+i+Fam%C3%ADlia&model_type=Chapter&page=1&widget=7709 |
cawac_ca_20200528_2_122339 | Lectura i comunitat de Marina Garcés
Lectura i desig de comunitat
És interessant veure com en un moment de destrucció de la vida col·lectiva i d’assetjament a les persones com el que estem vivint, la lectura i potser més encara l’escriptura, reapareixen com una pràctica que fa comunitat o, més aviat, que organitza i articula comunitats molt concretes: grups de lectura, biblioteques populars, col·leccions digitals, punts d’intercanvi de llibres, llibreries petites, especialitzades i alternatives, projectes editorials independents vinculats a grups d’aficionats a determinades corrents o pràctiques literàries, blogs, plataformes, etc. A l’hora, a les institucions tradicionals (escoles, universitats, espais familiars) cada cop es llegeix menys, o amb més dificultat.
Aquesta efervescència respon a un desig de comunitat i de cooperació que s’expressa avui en molts àmbits de la vida: econòmic, cultural, alimentari, educatiu, tecnològic… En aquest sentit, hi ha un fenomen en aquestes comunitats de lectura-escriptura que es dóna en continuïtat amb tots aquests mons i pràctiques.
Però més enllà d’aquesta constatació, la qüestió és: en quin sentit pot fer comunitat la lectura? Crec que l’especificitat de la lectura és que fa comunitat desencaixant tota comunitat. No és un joc de paraules: com intentaré explicar, la lectura és l’experiència d’una desviació tant del jo com del nosaltres que amenaça la manera com aquests funcionen socialment.
Crec que l’especificitat de la lectura és que fa comunitat desencaixant tota comunitat.
Per una banda, la lectura exposa el Jo a una experiència de la soledat que no té res a veure amb l’aïllament de l’individu, ja sigui de l’individu-víctima, aïllat en el seu fracàs, ja sigui de l’individu triomfador, aïllat en el seu èxit. La soledat del lector és una soledat buscada, plena i molt acompanyada. Per això, per altra banda, la lectura exposa el nosaltres a una experiència de la complicitat que no depèn de cap comunitat preexistent, identificable o representable. Llegir és entrar, doncs, en una soledat que inventa els seus propis còmplices: autors, personatges, amics, interlocutors, i que no pot deixar de fer-ho. Cada llibre obre un món d’afectes, dins i fora d’ell, d’idees que connecten amb d’altres, etc, desencaixant els mapes identitaris, polítics, afectius, ideològics, estètics, lingüístics…
Des d’aquesta insòlita relació entre soledat i complicitat, l’experiència de la lectura desplaça la dualitat individualisme – comunitat a la relació inseparable soledat – complicitat. Així, com veurem, ens permet pensar la potència d’unes comunitats indomables, no normalitzables ni normativitzables i buscar estratègies concretes per a combatre els molts esforços que el poder sempre ha dedicat a neutralitzar aquest potencial incontrolable de les comunitats de lectors.
Individualisme i comunitat
Individu i comunitat són conceptes complementaris. El desig de comunitat és l’altra cara de l’individualisme. Sempre han anat junts, des del cristianisme fins a la formació de les societats modernes. La nostàlgia de la comunitat, la comunitat com a solució, resolució o reconciliació és la idea d’allò perdut o d’allò a recuperar que acompanya els fills de Déu, cada un d’ells exposat a la mirada del Pare, en el seu peregrinar per la vida terrena, i és també la que acompanya l’errància de l’individu modern.
Tinc la impressió que avui tendim a reproduir aquest esquema, que tornem a mirar cap a una de les ficcions més antigues d’Occident, la comunitat perduda, per trobar-hi una salvació: la salvació a través de la presència i de la pertinença, de l’organicisme i de la transparència. Aquest esquema és una trampa que ens fa passar de la crítica a l’individualisme a l’entrega acrítica a la idea de comunitat (si l’individu és el problema, la comunitat és la solució; el que l’individu espatlla, la comunitat ho resoldrà). Així, el vertader problema queda tapat amb una solució en fals que bloqueja la crítica imprescindible a les formes com s’ha encarnat política i culturalment l’ideal de comunitat al llarg de la nostra història no massa llunyana, així com en el nostre present.
Com viure junts, de tal manera que aquest viure sigui digne i just per tots?
Tant la categoria d’individu, com la seva parella, la de comunitat, tanquen amb respostes política i socialment codificades la vertadera pregunta, que no és com ser comunitat sinó “com volem viure junts?.” Com viure junts, de tal manera que aquest viure sigui digne i just per tots? El repte és mantenir oberta aquesta qüestió, no per recrear-s’hi, sinó per experimentar des d’ella, per seguir vivint, respirant i obrint noves possibilitats de vida. Tinc el convenciment que la lectura és una de les pràctiques que fa possible que aquesta qüestió es mantingui oberta i viva, no perquè s’escrigui i es llegeixi sobre el tema, cosa que arriba a molt pocs, sinó perquè la lectura mateixa és una pràctica que trenca el codi, que interfereix i saboteja tant l’individu com la comunitat, en tant que unitats de mobilització, de representació i d’identificació. Qui sóc jo quan llegeixo? Qui som nosaltres quan llegim? On som i en quin temps? Amb qui? La soledat i la complicitat de la lectura trenquen els contorns reconeixibles i per tant, controlables, tant del jo individual com del nosaltres comunitari.
Lectors indomables
La lectura no és només l’accés a un conjunt d’obres, continguts i referències. Penso que sobretot és un hàbit, una gramàtica de gestos que d’alguna manera canvia el pas, o el compàs, de la vida personal i col·lectiva. Aquests hàbits es contagien, normalment de manera irreversible, quan un mestre que desatén les seves funcions institucionals, passa de sotamà un llibre dient-li a un estudiant “té, és per tu”; o quan un amic o un cosí gran et deixa els seus llibres preferits, o quan veiem passar algú que no sabem perquè ens agrada en la seva manera d’agafar un llibre entre les mans, seure en un banc o en un seient del metro i torçar lleugerament el cap… A mi, aquesta reflexió sobre la lectura em porta a la proximitat física de dos dels lectors que m’han marcat, que m’han contagiat la seva gramàtica de gestos més profundament: la meva àvia materna i el meu avi patern.
Els meus propis gestos, els meus propis hàbits, m’han portat a les inacabables nits de la meva àvia, que sempre dormia o llegia, mai no ho sabíem, amb el llum encès i un llibre sobre el pit. Era una noia molt jove quan la guerra va interrompre els seus estudis d’art i el franquisme li va fer 7 fills. Autodidacta a partir d’aquest moment, no va deixar mai de llegir, de tot, ni una sola nit, encara ho fa avui amb 90 i molts anys, però mentre va exercir de mare de família nombrosa i amb dificultats econòmiques, va haver de fer-ho fora d’hora, fora de la vista, en hores “fora de servei”, per dir-ho d’alguna manera. M’explica que de petita feia el mateix tancant-se al water sense tenir cap necessitat d’anar-hi, perquè la deixessin llegir tranquil·la la pila de germans que tenia, així que, a prop d’ella, vaig aprendre ben aviat que la lectura té a veure amb algun tipus de desviació respecte els espais visibles i respecte a les funcions de la vida social i familiar.
El meu avi patern no feia servir la invisibilitat de les nits, però sí la invisibilitat, o el secret, del seu “despatxet” privat. El despatxet, així en deia, no era el despatx on exercia d’advocat ni cap estança familiar. Era una habitació fosca al fons del passadís, sempre tancada, on tothom, especialment els nens, hi teníem prohibit entrar, encara que tots, imagino, ho vam intentar d’amagat alguna vegada… Era el lloc on llegia i escrivia poesia, i on guardava la seva biblioteca, la bona, que no ensenyava ni lluïa. En aquest cas, la seva desviació ho era respecte l’espai familiar i també respecte el professional. Ni pare, ni marit, ni advocat… qui era i amb qui estava el que llegia i escrivia tancat allà dins?
El lector, estant fora “fora de servei”, ja no és només un individu. I les companyies que es busca ja no són cap comunitat reconeixible
Estem intentant pensar la relació entre lectura i comunitat, i jo us porto a les nits incansables d’una mare de família nombrosa o al despatxet secret d’un advocat-poeta de Barcelona… Dos gestos singulars, invisibles. I és que en aquestes nits i en aquests llocs secrets hi trobo el sentit profund de la lectura com a interrupció que ens posa necessàriament “fora de servei” i en relació amb “altres companyies” que no són les que ens situen i ens fan funcionar socialment. El lector, estant fora “fora de servei”, ja no és només un individu. I les companyies que es busca ja no són cap comunitat reconeixible. Per això, la lectura és asocial. Com la comunitat dels amants, que destrueix la societat, com deia enigmàticament M. Blanchot. I a l’hora, no deixa de ser extremadament col·lectiva.
Per això la lectura és tan perillosa. Reinventa la comunitat desencaixant-la, fent-la irrepresentable, incontrolable, impossible de conduir i de monitoritzar. Perquè els lectors són aquells que no tenen por d’estar sols (a la nit o en una habitació fosca o enmig del carrer més sorollós) i que són capaços d’inventar i d’anar a trobar els seus propis còmplices.
Neutralitzar la lectura, controlar les comunitats
Si Spinoza deia allò que no sabem què pot un cos, ara podríem dir també que no sabem què pot un lector. D’aquí que el poder, des de sempre, hagi inventat maneres de controlar tant els cossos com els lectors. Les maneres com el poder neutralitza la lectura es poden resumir, bàsicament, en tres: per destrucció, per distracció i per codificació.
La destrucció del poder indomable de la lectura passa per formes clàssiques com la condemna a l’analfabetisme, la censura, les llistes de llibres prohibits, però també a través de formes més sofisticades, com la violència mercantil que condemna tants llibres a no existir, a no ser visibles o a desaparèixer i tants lectors a no poder-hi accedir.
La distracció, en segon lloc, és un mecanisme de neutralització de la lectura més imperceptible i subjectiu. Quanta gent avui sent que, tot i desitjar-ho, no pot llegir? Llegir es converteix en un luxe escàs, en una situació excepcional arrencada a la competència amb moltes altres fonts d’estímuls, tv, noves tecnologies, activitats, etc. Però no es tracta d’una competència, només, sinó d’una guerra pel monopoli de l’atenció que passa avui per privilegiar la cultura de la interactivitat. Si no s’està actiu i comunicat, no està passant res. Això està claríssim en la manera com ens sol·liciten els mitjans i les noves tecnologies, però també, de manera molt clara, en els nous mètodes educatius, tant a l’escola com, cada cop més, a la universitat. La qüestió és: tenir la gent ocupada i activa perquè no faci res d’imprevist, mantenir-la atenta, monopolitzar els seus focus d’atenció. La qüestió és, doncs, no deixar la gent en pau, perquè no pugui pensar, perquè no pugui anar-se’n, perquè no pugui fer seves les nits ni els seus llocs secrets.
Si els dos mecanismes anteriors són d’impedir o dificultar la lectura, hi ha una tercera via per a neutralitzar els seus efectes indomables, que és codificar-la, codificar com llegir. Aleshores, la lectura mateixa és domesticada i es converteix, al seu torn, en una poderosa eina de domesticació. Les maneres com això succeeix les coneixem molt bé:
2. Presentar la lectura com l’accés al coneixement d’un corpus literari i al reconeixement d’un estatus social i cultural. Llegir significa, aleshores, il·lustrar-se. Així és com una determinada concepció de la cultura i de l’educació han domesticat la lectura i la seva funció social.
3. Tancar la lectura en l’àmbit especialitzat i rígidament compartimentat de la literatura experta, convertida avui en el tot de la vida acadèmica, del que s’ensenya, el que es llegeix i el que s’escriu avui a les universitats. La vida acadèmica queda així degudament aïllada, també, del contagi del poder indomable de la lectura.
4. Finalment, la incorporació de la lectura als productes de temporada, a les modes i a la venda ràpida de mercaderies per al consum massiu. El llibre s’incorpora aleshores al ritme cada cop més vertiginós del consum, gregari i a l’hora individualitzat, de novetats que ens donen la pauta del que hem de llegir a cada moment.
En els quatre casos, una forma codificada de lectura serveix per a gestionar i tancar l’experiència que podem fer de la comunitat. La comunitat indomable dels lectors, d’aquells que saben estar sols i a l’hora anar a trobar els seus propis còmplices, queda neutralitzada aleshores com a comunitat religiosa o política; com a comunitat cultural i de classe; com a comunitat científica o, finalment, com a comunitat dels consumidors, units per estar consumint els mateixos productes al mateix temps. Són quatre experiències de la comunitat previsible, controlable, que dirigeixen la complicitat i neutralitzen la soledat. Fomentar la lectura és, d’alguna manera, provar de sabotejar-les, de fer-les impossibles, de buidar-les, desencaixar-les…
Alguns objectius, alguns infinitius
Potser avui no n’hi ha prou amb deixar el llum encès a les nits o amb tenir una habitació secreta. Sabem que n’hi ha, que sempre hi haurà llums encesos a la nit i que la ciutat està plena de llocs secrets que algú ha fet seus per anar a llegir. Però les forces que s’esmercen avui en la destrucció, distracció i codificació de la lectura són moltes i molt sofisticades. La determinació personal i irreductible dels lectors necessita aliances més fortes. Potser estem en un moment en què necessitem estratègies col·lectives per poder estar sols, per poder fer-nos amos de la nostra soledat i poder, així, inventar els nostres còmplices. Des d’aquí, té sentit defensar una aposta col·lectiva per la lectura i desenvolupar estratègies situades que ens facin capaços de travessar els intents de destruir-la, de distreure-la i de codificar-la. Per orientar d’alguna manera aquestes estratègies, crec que hi hem de situar, almenys, quatre objectius imprescindibles.
1. Des-saturar. Aquest ha de ser el primer objectiu de tota aposta que es proposi fer possible l’experiència de la lectura. Des-saturar l’atenció (buidar d’activitat, de programació, d’interacció); des-saturar els temps i els llocs (obrir espais en blanc on poder estar sense funcionar , ja siguin biblioteques, aules o places okupades a cel obert); i des-saturar, finalment, la ment. És a dir, aprendre a relacionar-se amb el no-saber, a fer-li lloc. Recordem-ho, és molt antic: no llegeix qui sap, sinó qui no sap, per molts coneixements que tingui.
2. Interpel·lar. Explicava Kafka al seu amic Oskar Pollack en una carta que la lectura és un cop de puny que sacseja el mar gelat que portem dins. Sigui de manera dolça o violenta, la lectura sacseja, escalfa la gelor, derrueix els murs de la indiferència. Llegir és deixar-se tocar per aventures que no hem viscut, per amors que no hem tingut, per idees que ens assalten i que ens desplacen, per presències que fan la nostra vida diferent. Això és el que, normalment, no deixem que ens passi, ni llegint, ni vivint amb els altres. Des de les aules, les biblioteques o des de l’amistat, hem de fer servir la lectura com una eina d’interpel·lació i no com una font de reconeixement, autocomplaença o legitimació.
3. Compartir. Potser aquest és un dels verbs que ha tingut més fortuna en els darrers temps. Nucli de les pràctiques cooperativistes, des de les seves formes més clàssiques fins a la influència de l’actual moviment per la cultura lliure, compartir ha passat a ser una de les activitats que irriga, amb més força la xarxa 2.0, també en les seves versions comercials i monopolistes. Però, n’hi ha prou amb compartir per fer comunitat? I en què consisteix compartir? Moltes de les realitats col·lectives que es basen avui dia en la pràctica del compartir tendeixen a la creació de grups autorreferents: és a dir, a grups que es reconeixen entorn d’uns gustos, productes o idees molts determinades i intercanvien el que ja esperen i saben que els interessa. L’experiència de llegir trenca precisament l’autorreferència: la del qui escriu, exposant-se i donant-se a no sap qui, la del lector compartint i fent seu aquest gest. Abans ho dèiem: les complicitats del lector són incontrolables, per això la lectura és una bona base des d’on portar la pràctica del compartir més enllà de les identitats previsibles i de l’autorreferència. Compartir és creuar mons i referències, contaminar expectatives, donar-se a qui no toca, quan i on no toca.
4. Cuidar i persistir… en els efectes causats pels tres anteriors. Per a fer possibles les comunitats indomables de lectors, per a fer sostenibles la nostra soledat i les complicitats que neixen amb ella, no ens poden valdre els invents d’un dia, els projectes que només comencen, la cultura de la innovació permanent. L’aventura i l’experimentació necessiten duració.
Un matí qualsevol en una escola de la meva ciutat
Fa poc, una amiga em va explicar que a l’escola on van les seves filles havien posat en marxa una nova mesura pedagògica. Davant dels mals resultats educatius d’una escola social i culturalment complicada, i davant de la impotència a l’hora de millorar-los per la via dels recursos i el suport institucional, els mestres havien decidit posar tots els nens de l’escola a llegir, tots a l’hora, de 9 a 10 cada matí, començar el dia, des de P3 fins a 6è, llegint. M’agrada pensar, al matí, quan jo també estreno el dia, en el gest silenciós, o potser no tant, de tots aquests nens i nenes llegint junts. M’agrada imaginar quins llibres deuen tenir entre les mans. Però encara m’agrada més no poder-ho saber, no tenir-ne ni idea. Com no sé què llegia la meva àvia a les seves nits, o el meu avi al seu despatxet secret. És aquest no-saber el que desencaixa els contorns de la meva ciutat i la fa, a moments, més respirable. | 0.811129 | curate | {"ca": 0.993234481592152, "sv": 0.0012967243615042002, "it": 0.00045103456052320007, "en": 0.0010148277611772003, "cs": 0.0007893104809156002, "pt": 0.0025370694029430004, "es": 0.0006765518407848002} | http://www.tigredepaper.cat/wordpress/2013/06/05/lectura-i-comunitat-de-marina-garces/ |
macocu_ca_20230731_3_316533 | Els Bombers de la Generalitat han donat per extingit a quarts de dues d'aquesta matinada l'incendi forestal declarat ahir a la tarda al municipi d'Artés. Al llarg d'aquest matí, els Bombers seguiran vigilant i remullant el perímetre de la zona afectada.
L'incendi ha cremat una superfície total de 4,5 hectàrees, el 65% de les quals són massa forestal (pi blanc, alzina i matoll) i el 35% restant és vegetació agrícola, segons les estimacions del cos d'Agents Rurals.
Els Bombers de la Generalitat demanen mantenir el nivell d'alerta i precaució malgrat que aquest dimecres al matí no hi ha cap incendi forestal actiu i les previsions meteorològiques indiquin un lleuger descens de les temperatures. En aquest sentit, recorden que el risc d'incendi forestal continua sent molt alt a Catalunya perquè la disponibilitat del combustible vegetal augmenta dia rere dia.
Segons l'avaluació de risc dels Bombers, el perill d'incendi baixa avui una mica a la franja central de Catalunya, i s'escampa cap als extrems del país.
Protecció Civil de la Generalitat manté la fase d'Alerta del Pla especial d'emergències per incendis forestals de Catalunya, Infocat davant l'elevat risc de focs.
Un ferit a Artés per l'incendi d'una rentadora
Un home de 57 anys ha resultat ferit a Artés arran de l'incendi d'una rentadora al seu domicili, segons informen els Bombers de la Generalitat.
La víctima ha petit ferides lleus a les mans i cara i ha estat evacuat a l'Hospital General de Manresa. | 0.853141 | curate | {"ca": 1.0} | |
oscar-2201_ca_20230904_0_25729 | El mercat de Nadal situat a la Rambla i la pista de gel de la plaça Josep Pla han encomanat l'ambient nadalenc a tots aquells que passejaven pel centre de la ciutat. Els dos recintes han tancat deixant un balanç molt positiu d'ambdues activitats.
Fonts de l'Ajuntament expliquen que malgrat que és difícil comptabilitzar l'afluència de gent del mercat, la sensació que ha deixat és molt positiva. Enguany han fet «un esforç» en la decoració de la Rambla i es mostren molt satisfets per haver allargat la proposta fins al 5 de gener. L'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, diu: «El mercat de Nadal és estratègic perquè ens dinamitza els nostres principals eixos comercials, i ja puc dir que allargar fins a Reis ha estat un encert».
En preguntar als paradistes i botiguers que han ocupat les casetes de la Rambla han respost, també, amb una valoració molt positiva. Joan Compte, un dels paradistes, diu que a diferència d'altres anys ha fet molt bon temps excepte un dia que va ploure: «El temps ha acompanyat i axò s'ha notat, la gent ha sortit de casa ni que fos per passejar».
Israel Capel és artesà de les joies i també exposa els seus productes al mercat des de fa tres edicions. Afirma que el de Figueres és el millor mercat nadalenc de les comarques gironines i que ha pogut parlar amb visitants que han vingut de tota la demarcació i fins i tot de més enllà. La botiguera Susi Pairuto, en canvi, és el primer any que ofereix els seus productes i no pot comparar amb altres anys, però afirma que «ha anat molt bé» i que no dubtaria tornar-hi a la pròxima edició.
Els responsables municipals també expliquen que aquest any s'ha vestit una gran oferta d'activitats complementàries vinculades al mercat com cantades, tallers, el pessebre gegant o una caseta solidària on les entitats de la ciutat sense ànim de lucre han pogut difondre la seva activitat.
Altres activitats d'èxit com les visites teatralitzades Nadalí -amb aparició del personatge d'en Fumera inclòs- han completat la proposta nadalenca.
Comerç Figueres Associació ha arrodonit l'oferta amb la pista de gel que han muntat a la plaça Josep Pla. El recinte ha tingut una gran afluència de nens i nenes que han gaudit de l'experiència de patinar sobre el gel. Aquesta activitat ha reforçat la presència de gent al centre de la ciutat fent sinergia amb el mercat i amb els comerços de la zona: «L'èxit del Mercat de Nadal també s'explica per com el complementem amb la Pista de Gel i les activitats a la Rambla», diu Masquef. | 0.891544 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.emporda.info/comarca/2019/01/08/public-paradistes-i-consistori-fan-50834287.html |
cawac_ca_20200528_6_60111 | Notícies
Catalunya s'ha incorporat recentment a la xarxa NIMAC , constituïda per entitats i organismes oficials de Massachusetts (Estats Units) , Irlanda del Nord i Finlàndia , per promoure les oportunitats de negoci i la col·laboració clínica i en recerca amb aquests països. Aquesta adhesió s'ha dut a terme després que l'octubre passat una delegació catalana formada per representants de la Generalitat de Catalunya, TICSalut i Biocat fos convidada en una reunió de la xarxa a Boston.
NIMAC, creada el 2009, centra les seves activitats en tres àrees prioritàries: la diabetis , l’ enginyeria de teixits i les tecnologies mèdiques . Periòdicament organitza trobades i reunions per compartir coneixement i avenços en aquests camps. La primera trobada d'aquest any, que porta per títol Stronger Economy-Healthier People , se celebra del 6 al 10 de febrer de 2012 a les ciutats de Helsinki, Espoo, Tampere i Oulu (Finlàndia). | 0.820057 | curate | {"pt": 0.008705114254624592, "ca": 0.9912948857453754} | http://www.biocat.cat/noticies/catalunya-suneix-la-xarxa-internacional-nimac |
mc4_ca_20230418_11_647237 | Ordenança núm. 13 preu públic per la prestació del servei d’atenció domiciliària - Web de l'ajuntament de Gualba
Portada > L'Ajuntament > Ordenances Fiscals > Ordenança núm. 13 preu públic per la prestació del servei d’atenció domiciliària
A l’empara del previst a l’ article 41 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març (TRHL), article 12 de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’ Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència i article 31 de la Llei del Parlament de Catalunya 12/2007, d’11 d’ octubre, de Serveis Socials a Catalunya, aquest Ajuntament estableix el preu públic per la prestació del Servei d’Atenció Domiciliària.
a) El servei bàsic d’ajuda a domicili és el conjunt d’actuacions de caràcter personal que configuren el nivell mínim d’atenció a la persona que es presta en el seu domicili. Tenen caràcter assistencial, preventiu, socioeducatiu per persones i nuclis familiars, així com de suport a les persones cuidadores.
b) El Servei de Teleassistència Domiciliària que s’ofereix a les persones grans o amb discapacitats, que viuen soles permanentment o durant gran part del dia, o be que conviuen amb altres persones que presenten idèntiques característiques d’edat o discapacitat, atenció en situacions urgents les 24 hores del dia i durant tot l’any mitjançant la utilització de tecnologies de la comunicació i de la informació, amb el suport dels mitjans personals necessaris.
Constitueix l’ objecte del preu públic la prestació de:
a) Servei Bàsic d’Ajuda a Domicili en que intervenen professionals per dur a terme actuacions de caràcter personal i/o familiar i de caràcter domèstic, consistents en tasques de caràcter personal que configuren el nivell mínim d’atenció a la persona o família que es presta en el seu domicili. Tenen caràcter assistencial, preventiu, socioeducatiu per persones i nuclis familiars, així com de suport a les persones cuidadores, i tasques de suport a la neteja i ordre domèstic (neteja, bugaderia, planxa i d’altres de similars característiques) a aquelles persones i/o famílies a què es refereix l’apartat anterior.
b) Servei de Teleassistència domiciliària.
3.1 Estan obligades al pagament les persones que sol·licitin la prestació del servei o aquelles que resultin beneficiades per la realització de l'activitat assistencial que constitueix l'objecte del Servei d'Atenció Domiciliaria.
Article 4. Indicadors de referència
De conformitat amb la Llei 39/2006, de 14 de desembre de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència, el Consell Territorial del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), acordà en sessió del 27 de novembre de 2008 (publicat al BOE 17/12/2008), que als efectes de determinar la participació del beneficiari en el cost dels serveis, l’administració competent fixarà unindicador de referència.
Per a l’ exercici 2011, l’ indicador de referència es fixa en les quanties següents:
a) Servei Bàsic d’ Ajuda a Domicili - 18 euros/hora
b) Servei de Teleassistència - 20,06 euros/mes
En cap cas la participació de la persona beneficiària superarà el 65 per cent de l’indicador de referència, calculat d’acord amb el que s’estableix en aquest article.
Article 5. Renda, capacitat econòmica i quota màxima
La capacitat econòmica personal es determinarà en atenció a la renda de la persona beneficiària. Els ingressos seran els que es generen amb caràcter regular excloent-hi les rendes originades per les variacions patrimonials, afegint les pensions i prestacions exemptes de tributar per l’IRPF, però excloent els ingressos derivats de les prestacions d’anàloga naturalesa i finalitat.
En el cas de declaracions de rentes conjuntes el càlcul de la capacitat econòmica de la persona beneficiària serà el resultat dels ingressos que constint a la renta dividit entre dos o pel nombre de cònjugues.
En la determinació de la capacitat econòmica de la persona beneficiària, s’hauran de tenir en compte, també, les deduccions per fills a càrrec, segons l’ORDRE ASC/432/2007 de 22 de novembre (publicada al DOGG de 27/11/2007).
Els Ens Locals prestadors del servei sol·licitaran a la persona usuària l’autorització per a la consulta de les dades personals relatives a la seva capacitat econòmica davant l’Agència Espanyola d’Administració Tributària, Seguretat Social i altres entitats de Previsió Social i altres fonts d’informació públiques.
Pel càlcul de la capacitat econòmica personal es tindran en compte els imports facilitats per les fonts abans esmentades i, en cas que no sigui possible obtenir dades d’aquestes fonts d’informació pública, es demanarà a la persona beneficiària que aporti els certificats d’ingressos pertinents.
La quota màxima representa l’import que la persona usuària pot satisfer pels serveis socials rebuts, d’acord amb la seva capacitat econòmica, i s’obté de la següent manera:
- L’import de la capacitat econòmica de la persona beneficiària es desglossarà per trams de renda.
- A cada tram de renda se li aplica el tipus que es relaciona en l’escala que s’adjunta.
- La quota màxima és la suma de les quotes parcials obtingudes en cada tram de renda.
- Les persones, la capacitat econòmica de les quals no superi l’import d’una vegada l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), estaran exemptes de copagament.
- L’IRSC està fixat pel 2010 en 7.967,73 euros anuals o 663,98 euros mensuals, als efectes de la present ordenança.
Trams de renda
Import (€/mes)
Quota acumulada tram inferior (A)
Quota màxima
De 0 a 1 IRSC
Entre 0 i 663,98
De 1 a 2 IRSC
Entre 663,98 a 1.327,96
Entre 0 i 199,19
De 2 a 3 IRSC
Entre 1.327,96 a 1.991,93
Entre 199,19 i 464,78
De 3 a 4 IRSC
Entre 1.991,93 a 2.655,91
Entre 464,78 i 796,77
De 4 a 5 IRSC
Entre 2.655,91 a 3.319,89
Entre 796,77 i 1.195,16 (*)
Més de 5 IRSC
Més de 3.319,89
Més 773,42
Més de 1.195,16 (*)
(*) Aquelles persones que tinguessin uns ingressos mensuals superiors al tram cinc quedarien excloses a l’accés del Servei Bàsic d’Ajuda a Domicili municipal, no del teleassistència, excepte aquelles persones que per llei de dependència tindrien dret al SAD i els contemplats en l’article 9.
Si la persona és beneficiària dels dos serveis inclosos en aquesta ordenança, caldrà considerar la quota a pagar de forma integral o bé minorar la quota màxima amb l’import del copagament que ja estigui satisfent com a usuari/a.
Si la persona beneficiària dels serveis inclosos en aquesta ordenança és també beneficiària d’altres serveis socials subjectes a copagament, caldrà considerar la quota a pagar de forma integral o bé minorar la quota màxima amb l’import del copagament que ja estigui satisfent com a usuari/a.
Article 6. Preu públic exigible
Servei Bàsic d’Ajuda a Domicili:
El preu públic és de 11,70 euros/hora, equivalent al 65% de l’indicador de referència, fixat a l’ article 4 d’ aquesta ordenança.
El preu públic és de 8,43 euros/mes, equivalent al 42% de l’indicador de referència, fixat a l’ article 4 d’ aquesta ordenança.
En cap cas l’import a satisfer per la persona usuària podrà superar la quota màxima resultant d’aplicar l’escala de l’article 5.5 d’ aquesta ordenança.
Article 7. Meritament
La quota per al Servei d’Atenció Domiciliària es farà efectiva quan s’iniciï la realització de l’activitat que constitueix l’ objecte de la present ordenança.
Article 8. Règim de declaració i d’ingrés
El preu públic per al Servei Bàsic d’Ajuda a Domicili s’exigirà a mesos vençuts, i el pagament es farà entre el dia 25 i 28 de cada mes natural següent al mes de l’inici del servei.
El preu públic per al Servei de Teleassistència es pagarà trimestralment, entre el dia 25 i 28 del mes natural següent al període de l’inici del servei, llevat dels casos en què l’usuari/a sigui també beneficiari/a del Servei Bàsic d’Ajuda a Domicili, cas en el qual es liquidaran conjuntament, amb caràcter mensual, d’acord amb el previst al punt anterior.
L’ajuntament es reserva el dret a esmenar els errors que es detectin posteriorment al cobrament, en els casos que hi hagi hagut alguna baixa no notificada a temps o qualsevol altre situació anàloga a l’ajuntament.
Les quotes acreditades i no satisfetes s’exigiran per la via de constrenyiment, que comporta el deure de pagar recàrrecs i també interessos de demora.
Article 9. Exempcions.
Podran gauidr d’exempció aquelles persones en que el/la professional dels serveis socials bàsics detecta i valora que existeix una greu situació de risc o desemparament per la persona o nucli familiar.
Disposició Addicional 1ª. Modificació dels preceptes de l'ordenança i de les referències que fa a la normativa vigent, amb motiu de la promulgació de normes posteriors
Disposició Addicional 2ª. Efectes de la modificació de l’ IRSC i l’ indicador de referència
Si es modifiqués l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya, als efectes de determinar els trams de renda i la quota màxima prevista a l’article 5.5, s’aplicarà el nou indicador des del trimestre natural següent a la seva publicació oficial.
Cas que procedeixi aplicar una variació en els indicadors de referència previstos a l’article 4, caldrà tramitar la corresponent modificació de l’ ordenança.
La present ordenança, aprovada provisionalment pel Ple de la Corporació en sessió celebrada el dia 2 de novembre de 2010 i que ha quedat definitivament aprovada en data 24 de desembre de 2010, entrarà en vigor el dia 1 de març de 2011 i regirà fins la seva modificació o derogació expressa. | 0.776884 | curate | {"ca": 0.9544684455739093, "en": 0.0074121135112240576, "es": 0.012812367640830156, "pt": 0.012812367640830156, "fr": 0.0014824227022448115, "nl": 0.006882676831850911, "eu": 0.004129606099110546} | http://www.gualba.cat/l-ajuntament/ordenances-municipals/ordenanca-num-13-preu-public-per-la-prestacio-del-servei-d-atencio-domiciliaria |
naciodigital_ca_20220331_0_150828 | L'Espai Cultura de la Fundació 1859 Caixa Sabadell inaugurarà, aquest dijous, l'exposició El farcell de la postguerra. Quan la gana aguditza l'enginy, una mostra que repassa com es va combatre la fam a Catalunya i, especialment, a Sabadell. Ambientada en una època de dificultats econòmiques i manca de transports i comunicacions.
El comissari, Sergi Freixes, ha explicat que es tracta "de la segona part" de l'altra exposició que ja va acollir l'espai el 2016: Menús de guerra. Cuina d'avantguarda i supervivència. "Té un llenguatge més fàcil i no tan agressiu", perquè, com ha dit, vol arribar a un públic jove. A la vegada, ha puntualitzat, "és un homenatge als avis i els besavis".
L'exposició compta amb algunes anècdotes com ara, ha apuntat Freixes, "té l'origen del plat combinat, tan popular en l'actualitat", ja que els restauradors per no perdre clientela posaven els productes que tenien al plat. També ha posat l'accent en les cartilles de racionament. Per això, aquest dijous entre els assistents es farà una "simpàtica" perfomance amb els visitants, que hauran de canviar els seus cupons amb els queviures que posin a disposició. I ha avisat el comissari, "és possible que els últims es quedin sense menjar, com passava aleshores".
La mostra també fa menció "a la picaresca" d'aquells temps amb l'entrada d'aliments de forma il·legal i "el mercat negre". Ha enumerat els productes més demandats de l'època com l'oli, el pa blanc i els ous. Freixes ha afirmat que espera, un cop els joves l'hagin visitat, "es facin preguntes".
El farcell de la postguerra. Quan la gana aguditza l'enginy estarà a l'Espai Cultura fins al 28 de juliol i tindrà dos tallers associats, que es duran a terme el 27 d'abril, Cuina de reaprofitament, i el 23 de maig, Pa negre.
Està organitzada per la Fundació 1859 Caixa Sabadell i el Museu d’Història de Catalunya. Es tracta d'una producció pròpia i que té caràcter itinerant, arriba a la ciutat procedent de Cambrils i anirà a Castelló d'Empúries i Santa Coloma de Gramenet. | 1 | perfect | {"ca": 0.9859929964982491, "es": 0.014007003501750876} | https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/23773/exposicio-repassa-enginy-fer-front-fam-durant-postguerra |
macocu_ca_20230731_0_484156 | Sanitat registra, hui dissabte, 16 morts més i 7.875 nous casos de COVID-19 en la Comunitat Valenciana, en les últimes 24 hores
La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha registrat 7.875 nous contagis de coronavirus confirmats per prova PCR o prova d'antígens en la Comunitat Valenciana, que situen la xifra total de positius en 204.841 persones. Per províncies, la distribució és la següent: 761 a Castelló (22.144 en total); 2.236 a Alacant (66.939 en total), i 4.865 a la província de València (115.705 en total). A més, s'han registrat 13 casos sense assignar, per la qual cosa el total ascendeix a 53. Així mateix, s'han registrat 16 defuncions per coronavirus des de l'última actualització, per la qual cosa el total de defuncions des de l'inici de la pandèmia és de 3.560 persones: 453 a la província de Castelló, 1.206 a la província d'Alacant i 1.901 en la de València. D'altra banda, els hospitals valencians compten en aquests moments amb 3.216 persones ingressades: 252 a la província de Castelló, amb 27 pacients en UCI; 1.193 persones en la d'Alacant, amb 171 en UCI; i 1.771 a la província de València, dels quals 269 es troben en l'UCI. Actualització de brots de coronavirus S'han notificat 21 nous brots: 2 a la província d'Alacant i 19 en la de València. • València: 8 casos. Origen social • Almoradí: 9 casos. Origen social • València: 10 casos. Origen social • la Vila Joiosa: 10 casos. Origen social • València: 16 casos. Origen laboral • Paterna: 11 casos. Origen social • València: 5 casos. Origen social • Alaquàs: 5 casos. Origen social • Villar del Arzobispo: 4 casos. Origen social • València: 4 casos. Origen social • Quartell: 5 casos. Origen social • Massalfassar: 4 casos. Origen social • València: 6 casos. Origen social • València: 6 casos. Origen social • Benaguasil: 3 casos. Origen social • Sagunt: 4 casos. Origen social • Vilamarxant: 4 casos. Àmbit educatiu • València: 4 casos. Origen social • València: 8 casos. Origen social • València: 11 casos. Origen social • València: 3 casos. Origen social Generalitat Valenciana | 0.679517 | curate | {"ca": 0.8209393346379648, "es": 0.17906066536203522} | |
macocu_ca_20230731_3_112100 | Tornem a endreçar el barri del Camí Fondo
Del 3 al 7 de juliol la regidoria de Serveis Municipals renova una nova zona de Martorell.
La campanya “Endrecem aquest espai” que impulsa l’Ajuntament de Martorell aquesta setmana actuarà al barri del Camí Fondo. Fins el divendres 7 de juliol els carrers beneficiats per les actuacions de millora són: Sant Andreu de la Barca, Sant Llorenç d Hortons, Sant Esteve Sesrovires y Pou del Merli. | 0.761742 | curate | {"ca": 1.0} | |
racoforumsanon_ca_20220809_1_697938 | Fa 10 minuts de rellotge feia solet i era de dia, i en qüestió de RES, s'ha posat tot negre i s'ha posat a ploure molt molt fort, i el més fort de tot, és que no només està plovent... Està pedregant! Ca fort!
Fa un moment m'han dit que a Barcelona hi nevava...
Home, no ens passem tampoc, eh?
Ara ho he tornat a consultar i es veu que s'han confós. De la pluja i la pedra n'han fet neu Aquests de Barsalona... | 0.731004 | curate | {"ca": 0.9034653465346535, "en": 0.09653465346534654} | |
mc4_ca_20230418_16_146442 | L ILLA DEL TRESOR | ROBERT LOUIS STEVENSON | Comprar libro 9788477273516
Presentem, en una nova i pulcra traducció de Joan Sellent, una de les novel·les que han fascinat més generacions de lectors joves—i no tant—, que l’han llegida sota els llençols. Ha encès entusiasmes i ha esperonat somnis, ha fet estremir de plaer i sentir, en la penombra humida d’un casalot, la pota de fusta del capità Silver contra l’empostissat. L’illa del tresor ha estat, de ben cert, el filtre màgic que ha lligat per sempre més un munt de lectors amb la literatura. Les il·lustracions de Leonard Beard que enriqueixen aquesta nova edició la fan una petita joia.
Inseparables, compra L ILLA DEL TRESOR junto a:
M’agrada molt per el conte
11/01/2008 Tapa blanda
un libro tiene que ser interesante tiene que tener un minimo i tambien nosotros un minimo de conocimientos i creo que este libro no esta bien hecho | 0.582396 | curate | {"es": 0.29854096520763185, "ca": 0.6767676767676768, "en": 0.024691358024691357} | https://www.casadellibro.com/libro-l-illa-del-tresor/9788477273516/805618 |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_113745 | I esperar si piquen. En poc temps, s’ha dinamitat l’aplicació de responsabilitat social corporativa a les empreses. Per alguns s’ha instaurat la llei de la selva, on el rei no és el lleó, sinó el diner, cash is the King. Tres episodis recents poden molt bé il•lustrar-ho. Des de fa més d’un any tenim una inspecció d’hisenda. Fins ara les relacions ha estat cordials, però quan la inspectora decideix que s’ha de posar punt i final, verbalment ens comunica el que pot figurar en l’acta i ens demana que li fem una oferta. Què vol dir una oferta? Doncs per tancar en conformitat la inspecció, ens podem posar d’acord. Ens hi neguem en rodó, ja que el que esmenta considerem que són despeses deduïbles de l’impost de societats, han estat acceptades per l’auditor i per tant no hi ha acta o tancarem en disconformitat. Ofesa, ens parla de possibles sancions, cosa que ens sona a intimidació. Doncs va bé per anar a Roma. De fet, la recent amnistia fiscal ha posat sobre la taula el que tots sospitem: per l’agència tributària els ciutadans som uns defraudadors, ja que coneixen l’existència de diner en paradisos fiscals i sota els rajols. Per els ciutadans, els inspectors d’hisenda són uns incompetents ja que no han aconseguit trobar els diners evadits de les grans fortunes i criminalitzen les petites empreses. Algunes piquen i paguen per tal que Hisenda els deixi en pau. L’Agència tributària te afany recaptatori i ja sabem que l’Estat no inverteix a les comarques gironines ni en la proporció del que recapta ni en proporció a la nostra població. El mes de març, un client important va decidir, amb la intenció que li incrementessin el risc i les vendes, retornar-nos rebuts de dos mesos anteriors, els quals a tots efectes estaven totalment cobrats. Per refusar les devolucions, des dels departaments de cartera dels bancs se’ns va sol•licitar la carta d’autorització bancària, document que no teníem. Tot i així, continuàvem insistint en què es tractava d’un frau, una apropiació indeguda i que amb aquesta empresa teníem relacions comercials continuades, estables i totalment correctes des del punt de vista mercantil. Finalment, l’assessoria jurídica del banc que hi estava més implicat va aixecar les orelles davant l’amenaça legal i va determinar que existia un contracte verbal, anterior a la llei de Serveis de Pagament del 2009 i que per tant, no era d’aplicació el que determina aquesta llei, és a dir, pels rebuts que descomptem amb la coneguda norma 58, que es poden retornar, en alguns casos fins a 13 mesos d’anterioritat. Després de l’ensurt, de comprovar que hi ha bancaires que coneixen bé la normativa bancària però no el Codi Penal, de veure com n’estem d’indefensos davant una llei i dels possibles pinxos, el que hem de recomanar és que intentem cobrar les factures a través de transferència, xec o pagaré, i que ens oblidem dels rebuts carregats en compte. De no haver estat àgils en la resposta, a hores d’ara tindríem un problema encara més gran. A partir d’ara, si aconseguim cobrar a través d’aquests altres instruments, deixem a mans dels clients el termini de pagament, amb la qual cosa l’aplicació de la llei de la morositat se’n va en orris. El cas és que en alguna reunió on se’ns havia explicat la casuística de la Llei de Serveis de Pagament, més d’un va veure la perillositat i la indefensió en què ens trobem les empreses. Però mai ens haguéssim pensat que un pocasolta s’hi atrevís. Doncs si, va intentar pescar però en va sortir escaldat. I per acabar-ho d’adobar, les fusions, absorcions i intervencions bancàries ens estan deixant sense proveïdors financers. A cada bugada hi perdem un llençol, a cada fusió una retallada. Ja ens ha passat amb la desaparició de Caixa de Girona i surten problemes amb la CAM, el Pastor, Catalunya Caixa i el darrer i pitjor NovaGalicia. Aquesta caixa, resultant de la fusió de Nova caixa i Caixagalicia tenia fins l’any passat un departament d’empreses força competent. Des de la fusió i del naixement d’Evobanco se’ns ha comunicat que deixen el negoci d’empreses per concentrar-se només en particulars. Patada a les empreses i al carrer, desnonats en una època que no pots trucar cap porta per trobar finançament ni pel circulant ni per la inversió. Ras i curt, els interessa el diner dels gironins però no invertir-lo al territori. Estem doncs davant d’un banc, que dóna servei als gironins o davant d’un nou xiringuito financer? Qui hi ha al darrera de l’ Evobanco? Hem de permetre que vinguin a les comarques gironines a recaptar, a recollir, sense tenir intenció d’ajudar al teixit productiu, a les empreses i als comerços? Potser que a pescar se’n vagin a Galícia que a Catalunya ja ens en sortirem amb els nostres diners i els invertirem on es necessiten. Hem de defensar els nostres interessos d’una manera més valenta, no només amb l’anècdota dels peatges. D’entrada, refusant tots els possibles fraus, intimidacions, xantatges, a tots aquells que volen fotre ma a la caixa i fent boicot a entitats recaptatòries que volen pescar a casa nostra, emportant-se a altres verals el diners que s’ha de quedar aquí. Sense diners no hi ha inversió, sense inversió no hi ha creixement, sense creixement, més atur. O plantem cara i ens fem valer, o ens en anem pel pedregar.
Publicat per Assumpcio Vila a 22:01 2 comentaris:
dissabte, 14 d’abril de 2012
Una inversió molt cara
Activitat del Centre de Visitants: un tast d'ous. Foto Ràdio Sarrià
article publicat al Diari de Girona l'onze d'abril
El Centre de Visitants del Gironès, situat a Sarrià de Ter, ha complert un any. En aquest període l’han visitat més de 10.000 persones, la meitat de les previstes en el pla de negoci per fer-lo rendible. De fet, crec que mai tant, és a dir, difícilment s’assolirà una xifra més elevada després que s’inauguri la sortida Centre de Girona per l’AP7 i deixin de visitar-lo els pocs turistes forans que surten per Girona Nord. Malgrat les bones intencions dels seus promotors, el Centre de Visitants no encaixa ni arrenca. Pateix la malura de la crisi, agreujada per una benevolència política vers les inversions de difícil retorn.
El Consell Comarcal del Gironès, quan n’era presidenta Cristina Alsina, es va entossudir a fer aquest equipament en un lloc inadequat, l’autovia de Sarrià de Ter, ja que l’Ajuntament els va facilitar un espai destinat inicialment a usos culturals del municipi. Està allunyat dels elements patrimonials, quan tothom coneix que els centres d’interpretació funcionen quan són l’avantsala d’una visita a un parc natural o bé a edificis d’interès arquitectònic. Un cas d’èxit que podem posar per exemple és el conjunt de Sant Benet del Bages.
El Consell Comarcal del Gironès va voler allunyar la comarca de la ciutat que li dóna nom, evitant la centralitat. Quants visitants hauria tingut de situar-se al punt de benvinguda del passeig de la Copa?, o prop de la Catedral, el vell projecte de recuperar la casa Pastors per usos turístics i de promoció? A la ciutat de Girona els visitants es compten per mils de milers i tanmateix un espai d’aquestes característiques bé pot encabir informació de la comarca i de cada municipi. Que passaria si, per exemple, l’audiovisual es projectés al Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants? Segur que el museu de Sant Pere es rejoveniria i l’audiovisual guanyaria al poder veure in situ les restes històriques a què fa referència.
Quan es va començar a gestar aquest Centre ja estàvem en plena crisi. Era el moment d’aparcar aquest projecte o de redissenyar-lo utilitzant més internet, com eina de promoció. José Antonio Donaire, expert en temes turístics, sempre es queixa que no aprofitem prou el potencial d’internet i continuem editant prospectes que es llencen a les escombraries. No en trauríem més profit si tot el que es mostra al museu virtual es podés veure a internet, decarregant-ho des de cada web municipal i de la del Consell Comarcal del Gironès? Encapsulant la informació en un lloc, on per accedir-hi s’ha de pagar és no entendre res de res, ni de turisme ni d’informació. Aquesta ha de córrer lliure a la xarxa i l’accés ha de ser gratuït.
El Centre de Visitants es va fer a correcuita ja que es disposava d’una subvenció del Feder de que s’havia d’executar el desembre del 2010. La resta de diners anaven a càrrec del Consell Comarcal del Gironès, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, el qual hi va posar gratia et amore, l’edifici en estructura. La meva sorpresa ha estat veure a la premsa que aquest projecte figura en les llistes del PUOSC 2012 amb una partida de 220.000€. Un equipament inaugurat el març del 2011, com es va finançar? Es licitaran ara les obres a fer, o es trauran només les factures pendents de pagar? Estaria bé que el president del Consell Comarcal del Gironès o el seu secretari ens en donés una resposta. Per transparència i rigor o sinó seran sospitosos de martingales comptables.
Del que es tracta no és només del seu finançament, sinó també del seu manteniment anual. Part del personal del Centre de Visitants ja formava part de la plantilla de l’àrea de turisme del Consell Comarcal. No ens hauríem de preguntar si els consells comarcals han de tenir competències en turisme i també la Diputació? N’hi ha una que semblava clara, però tant pot ser de turisme com de medi ambient: les rutes de senderisme i de BTT. Al Gironès només desitjaria es mantinguessin amb la cura de les del Baix Empordà. Les rutes del Gironès estan mal senyalitzades, els senyals malmesos pel temps i pels brètols, a més mal descrites en el fulletó de propaganda, que han traduït al francès i a l’anglès repetint les mateixes errades que en català. Per fer el seguiment de les rutes de senderisme s’ha de trepitjar el territori i reposar els senyals malmesos. No és feina de despatx, prèviament s’ha de caminar.
Tot plegat són diners, calés que no disposem. Hem fet una inversió exagerada, en un lloc inadequat, la qual cosa comporta un manteniment de l’equipament i de l’àrea costós i de poca rendibilitat. Els ciutadans hem estat indolents i benèvols amb els polítics, sense veure el cost futur de les seves decisions. I ara ho paguem i com. Ens retallen l’essencial i queda el prescindible.
A Sarrià de Ter, la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Gironès ens trauran el transport escolar de què gaudíem des de fa més de quinze anys pel fet de tenir l’escola a la muntanya, allunyada del nucli urbà, obligant als pares a assumir la despesa del desplaçament. Ras i curt, els vàrem regalar un equipament i ara ens cobren els interessos.
Publicat per Assumpcio Vila a 10:34 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Sarrià de Ter, turisme
dimarts, 28 de febrer de 2012
IRPF i Frau Fiscal
Aquest mes de febrer, els que tenim la sort de cobrar una nòmina, hem vist com s’ha augmentat la retenció de l’IRPF en proporció a la prevista renda anual. La pujada de l’IRPF és una mesura més de les que està duent a terme el govern de l’Estat, un crèdit “temporal” que els ciutadans fem, tot esperant tingui el resultat esperat, és a dir, reduir el dèficit.
Al mateix temps es va anunciar que no es podrien pagar factures en efectiu per imports superiors a 1.000 €. Ara es discuteix si aquesta limitació ha d’afectar només les empreses o també als particulars. No és una mesura qualsevol i espero que s’acabi duent a terme, ja que potser ajudarà a combatre el frau fiscal.
Des de fa més d’un any he de visitar, per raó de la meva feina, la nova seu de l’Agència Tributària del carrer Oviedo. Res d’extraordinari, des que Hisenda ha inaugurat l’edifici ha obert nombroses inspeccions als gironins amb l’objectiu d’omplir les plantes, - ben condicionades, il•luminades, amb espai a pleret-, amb els papers que els portem amb diligència i alguns fins i tot amb carret, imatge visual digna de ser enregistrada.
Una de les primeres coses que va fer la inspecció fou revisar el model 347 i demanar còpia de tota la informació sobre un autònom (un proveïdor entre dos mil) que tributava per mòduls: les factures, els albarans i els comprovants de pagament. Per sorpresa meva, quan vaig preguntar a què es devia aquell interrogatori inquisitorial em varen contestar que Hisenda havia detectat que alguna empresa pagava en efectiu factures falses tot aprofitant-se d’aquest règim especial, ja que el modulista no ha de declarar ni el que factura ni l’Iva, només el que li estipula prèviament Hisenda.
Com és que Hisenda manté un règim fiscal quan sap que és una porta oberta al frau? Al sistema de mòduls ( o estimació objectiva) s’hi poden acollir tots els petits empresaris amb facturació inferior de 450.000€, i compres menors de 300.000€ a partir d’aquesta xifra per obligació ha de tributar per estimació directa. Tothom coneix els problemes que te el sector de la distribució amb la competència deslleial que els fan alguns autònoms sense més estructura que una furgoneta, els quals reparteixen sense control productes a d’altres petits negocis del comerç i l’hoteleria. L’opacitat fiscal d’aquests negocis, la manca d’obligatorietat de portar registre de vendes i de compres, conceptes que haurien de ser bàsics de qualsevol negoci, contribueix a l’obscurantisme i de retruc al frau de l’Iva i l’IRPF.
En el seu dia quan es va implementar el sistema de mòduls, Hisenda va comptar els cigrons: era millor cobrar un tant alçat a un sector tan atomitzat i tan difícil de controlar, que no dedicar-hi temps i inspectors per aconseguir pobres resultats. I així ha contribuït a que un gruix important de l’activitat econòmica d’aquest país no faci els deures, és a dir ser diligent amb els comptes, amb les factures, saber on es guanya i on es perd i aprofitar-se, en benefici propi, de l’estalvi de l’Iva. Hisenda també coneix que és un sector que genera molta ocupació i no sap com posar-hi la banya. L’únic que fa, és quan obre una inspecció a un altre contribuent, revisar els modulistes i la seva activitat.
Doncs, si, podem continuar amagant el cap sota l’ala, no lluitar contra el frau fiscal (el del petit empresari i els de més grossos, els que evadeixen a paradisos fiscals) amb l’excusa que no hi ha prou inspectors o prou medis informàtics (això ho diu Hisenda!) i continuar fent pujades de l’IRPF a tots aquells que tenen nòmina per veure si així eixuguem el dèficit. D’aquí a poc, l’exèrcit d’indignats taparà el sol.
Publicat per Assumpcio Vila a 22:44 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: economia
dissabte, 11 de febrer de 2012
La irresponsabilitat dels responsables
Temps d’incertesa, on tothom opina d’economia, dels economistes, dels altres. Tots som gestors, del nostres propis recursos i dels comuns. Però hem deixat el del comú en mans prou responsables?
Conec a fons l’economia municipal del meu poble i em serveix d’exemple. En el darrer any del període 2003-2007, l’interventor va presentar una proposta d’enginyeria financera, per la qual refinançava tots els deutes que fins aleshores tenia amb diverses entitats bancàries, agrupant-los en dues, abaratia el cost del crèdit i augmentava el termini de pagament. Amb això reduïa el cost del finançament i el consistori assumia unes quotes més raonables. A més, aconseguia una carència de dos anys, amb la qual cosa el govern va rescabalar fons per inversions. A priori aquesta operació era correcte, pel que fa de millora de la despesa financera, però al meu entendre va caure en l’error de la moratòria, sense imputar durant dos anys cap amortització de crèdit.
Ja en el següent període electoral, del 2007 - 2011, es va tornar a renegociar el deute, aquesta vegada allargant els terminis de devolució de deu anys a quinze , amb més cost financer, més cost per comissions i ai làs, un altre període de carència de dos anys. Mal negoci per l’Ajuntament (incrementava el cost del deute) i mal negoci pel comú, ja que l’Ajuntament entrava en el club dels zombis, dels detentors de préstecs que es refinancen contínuament.
Quan el regidor d’Hisenda, Josep M.Viladomat, va presentar el pressupost pel 2012, va dir que havíem de ser creïbles i per tant, es començava a retornar crèdit. Paraules que em varen sonar a música celestial! Benvingut el rigor pressupostari! És a dir, paguem l’hipoteca, la llum, les despeses, les nòmines i si en queda per festes ja decidirem. Veurem si el que es pressuposa es compleix o passarà com l’any passat, que ni tan sols es va presentar al Ple, però que es fan obres sense partida (el local del Pla de l’Horta) i la culpa és de la Generalitat per no haver transferit la subvenció.
En el número 78 de la revista Parlem de Sarrià, el regidor de Serveis Públics Raimon Cros, explicava el projecte del camp de futbol i raonava perquè s’havia optat per aquesta opció i no per l’auditori, explicacions ben sobreres quan tothom sap que és perquè-els-dóna-la-gana. L’alcalde Roger Torrent feia un al•legat a la responsabilitat del govern en no endeutar-se. Doncs bé s’ho podia haver estalviat, ja que per fer el camp de futbol provisional, que acabarà sent definitiu de per vida per voluntat dels habitants del barri de La Rasa, el consistori s’haurà d’endeutar en 50.000€, ja que no han estat capaços de reduir el cost del projecte ni en aquesta xifra. O sigui que pagarem entre tots, 664.000€, però especialment entre els sarrianencs 50.000€ amb dret a xut d’honor per la festivitat de la Mare de Déu de la Misericòrdia, que s’escau, pels agnòstics, pels volts de la Festa Major.
L’endeutament per se no s’ha de criminalitzar. Les empreses no podrien fer front a canvis de sistemes productius sense endeutar-se i tampoc es creixeria sense finançar-se. Ara bé, el discurs que està de moda és el de no-inversió. Aclarim que, un municipi ha d’acabar les obres iniciades, ha de deixar enrere els “enllocs”, espais mal acabats, carrers mal urbanitzats i ha de fer un poble amable, on convisquem sense enfrontaments. I si ens hem d’endeutar ho hem de fer, depenent de la nostra capacitat de retorn del crèdit, això si, sense subterfugis de moratòries ni carències com la dels darrers quatre anys, cosa que ha permès amagar una crisi molt més profunda i duradora del que preveiem i no s’ha abordat retallar la despesa fins ara.
El que és propi ja ho vigilem per pròpia necessitat. Som conscients de vigilar prou allò què ens és comú?
Publicat per Assumpcio Vila a 11:03 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Finances, Sarria de Ter
dissabte, 28 de gener de 2012
Retallades a Cultura
Fa pocs dies va sortir a la premsa que la Orquestra de Cambra de l’Empordà es veia obligada a presentar un ERO temporal ja que no pot pagar als músics. Carles Coll, el seu director, deia que tot plegat es devia als endarreriments de les administracions públiques, els ajuntaments,Diputacions, Generalitat, que a més de retallar-los les subvencions no els paguen el que s’havia acordat. Res de nou per aquests verals, és prou conegut que l’administració pública, tot i que per llei ha de pagar a 45 dies ho està fent a un any. La OCE compta amb l’ajut d’Endesa, ja que aquesta empresa va absorbir Hidroelèctrica de l’Empordà, la qual si tenia interès en mantenir l’orquestra, però els interessos d’Endesa (propietat de la italiana Enel) ara deuen anar per altres camins i l’ OCE ha d’anar buscant els ajuts de les administracions i intentar tenir prou èxit de públic per fer front a les despeses.
Pels volts de Nadal, el 22 de desembre, la OCE va oferir un concert al Centre Parroquial de Sarrià de Ter. No hi havia més de 100 persones, cosa que fa pensar que el dia triat , un dijous, no era l’adequat, o bé que la informació no va arribar a prou gent. El concert, una barreja de valsos i polques de Viena i de l’Empordà, amb músiques prou conegudes de la família Strauss i de no tant conegudes de músics de l’Empordà va ser molt reeixit i els presents el vàrem disfrutar com un autèntic regal. És d’agrair l’esforç de Carles Coll per rescatar els músics Albert Cotó (1852-1906), Josep Blanch i Reynald (1888-1954) i Josep Serra (1874-1939), passejar arreu les seves polques, mostrar-nos la bona música que de sempre s’ha fet al nostre país però que ha quedat relegada davant la potència de la música alemanya i austríaca, però sobretot de les seves orquestres i philarmòniques.
Carles Coll va recordar que havia vingut en una altra ocasió en la qual va tocar el piano, en un programa de la Diputació per estendre la música als municipis. No se’n recordava d’una altra vegada més recent, el 24 de maig del 2002, quan va presentar la Orquestra Philarmònica de Catalunya al mateix teatre del Centre Parroquial. En la crònica del concert que en va fer el musicòleg Oriol Ponsatí advertia de la tendència de Carles Coll d’incloure en el seu repertori obres d’autors catalans, caduques a l’entendre de l’Oriol i que s’oblidava els grans autors contemporanis.
El projecte d’aquella orquestra, recent estrenada quan va venir a Sarrià de Ter, se’n va anar en orris i ara, de tant en tant, Carles Coll junta la seva OCE amb la Principal de la Bisbal i formen la Simfònica de Corda i Cobla de Catalunya, per oferir-nos concerts com el que molts vareu veure per Cap d’any, retransmès per TV3.
La crònica del concert de l’any 2002 es troba a la revista n.41 Parlem de Sarrià, revista que per aquest 2012 també patirà la retallada de l’ajut municipal (en un 50% del pressupostat en anys anteriors).
Després de tota aquesta febrada de les retallades, faltarà veure què en quedarà de la cultura i de què viuran els músics i els dissenyadors gràfics.
Publicat per Assumpcio Vila a 20:35 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: cultura, Sarrià de Ter
diumenge, 8 de gener de 2012
La vergonya de la N-II
El pont nou sobre el riu Terri, esfondrat per l'aiguat de l'octubre de 1962
El pont vell també es va descalçar.
De tant en tant convé donar un tomb per les hemeoteuqes per veure que això dels endarreriments en la construcció i arranjament d’infraestructures a les comarques gironines, sobretot a la N-II, no és cosa de la crisi, sinó de la voluntat del Ministeri de Foment.
Remenant material de la fàbrica del Terri, he trobat aquestes fotografies de Narcís Sans sobre l’aiguat de l’octubre de 1962. No només es va desbordar l’Onyar, sinó també el petit Terri. En el punt del veïnat de la Costa Roja coexistien dos ponts, el vell, reconstruït després de la Guerra Civil i el nou, d’ample per dos vehicles, amb més llum per passar l’aigua. El fort aiguat va esfondrar una part del pont nou i va descalçar el pont vell.
Un arranjament d’urgència va permetre refer el pont vell, de manera que permetia el pas d’un vehicle, i pel pont nou podia passar-hi un altre vehicle. Això va durar fins l’any 1966, quan es va emprendre una nova tongada d’obres a la carretera Nacional II, la construcció del pont de França per entrar a Girona, la millora dels revolts de la Costa Roja i es va refer el pont nou sobre el Terri. Després es va enderrocar el pont vell.
Havien passat quatre anys, essent la única via d’entrada des de la Jonquera, ja que l’autopista no es va construir fins anys més tard. No és estrany que per desdoblar la N-II s’hi passin tants anys. Els de Fomento ho porten a la sang, passa de generació en generació de funcionaris!
Publicat per Assumpcio Vila a 16:58 3 comentaris:
Etiquetes de comentaris: infraestructures
diumenge, 25 de desembre de 2011
Els estudis econòmics i la Diputació de Girona
El mes de desembre vaig assistir a la jornada de presentació del II Forum FocusGi per la competitivitat empresarial, auspiciat per la Diputació de Girona i el Fòrum Carlemany. Aquest estudi recull les opinions de 100 empresaris de les comarques gironines, extretes en diverses enquestes relatives a les vendes, les exportacions, l’ús de les noves tecnologies, els plans estratègics i sobretot la confiança empresarial. En tractar-se d’enquestes, el grau de subjectivitat del resultat és força elevat.
Al juny també es va presentar un altre estudi, Girona 100, SA, promogut per l’empresa d’auditoria KPMG i la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona, en aquest cas, basat en dades objectives de comparació dels balanços del 2009 d’empreses de tots els sectors amb facturació superior als 20M€, enregistrats al Registre Mercantil. Malauradament, en tractar-se de dades financeres, aquest decalatge d’un any li fa perdre actualitat a l’estudi però, cas de mantenir-se al llarg del temps, tindrem una valuosa sèrie de dades financeres reals.
Estudis sobre l’actualitat econòmica a les comarques gironines, basant-se en dades públiques oficials, en realitzen diferents entitats, com el servei d’estudis de Catalunya Caixa, amb en Josep Oliver al capdavant, la Cambra de Comerç de Girona o Pimec amb el seu anuari. De jornades sobre competitivitat, noves tecnologies o com enfocar la crisi, tots n’hem assistit a un munt, amb més o menys interès.
No és el motiu d’aquest article avaluar l’oportunitat d’aquests estudis o els seus resultats, sinó veure com es dispersen els recursos econòmics. Al meu entendre, correspon a les entitats financeres i empresarials, també a la UdG i a la Generalitat de Catalunya, elaborar aquests informes, però la meva sorpresa ha estat veure com la Diputació de Girona des de la seva àrea de promoció econòmica, impulsa un tema aliè a les seves competències.
Des de la Diputació s’ha fet una bona feina en dotar als municipis d’eines pel desenvolupament econòmic: La informació dels polígons industrials, basant-se amb les dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya; el sistema Xifra, on es recullen totes les dades socioeconòmiques relacionades amb cada municipi o bé la Xarxa de Serveis Locals de promoció econòmica de les Comarques Gironines, un intent d’aglutinar i ajudar als municipis amb les borses de treball, la dinamització econòmica, o que els arribi la informació d’ajuts, cursos i convocatòries de subvencions i finançament.
Ara, repeteixo, no entenc perquè la Diputació de Girona s’ha de posar a estudiar i analitzar les empreses i destinar uns recursos econòmics que necessita pels municipis. Les àrees de promoció econòmica no són àrees massa ben definides, que solen tenir èxit amb les polítiques adreçades al comerç local, malversen els diners en polítiques pel turisme i col•leccionen fracassos en política industrial.
Ja que la Diputació de Girona ha elaborat el cens dels polígons industrials gironins, pot continuar amb la política de dotar-los de serveis, si més no de reivindicar-los: estendre la xarxa de gas natural a tots els polígons, que arribi suficient potència elèctrica a les empreses (les mancances que pateix l’eix Ter-Brugent, és un clar exemple de desídia política) i que arribi la fibra òptica a tots els polígons, tal com ha aconseguit recentment la comunitat del polígon de Riudellots de la Selva, una notícia econòmica de primer ordre poc valorada.
Publicat per Assumpcio Vila a 19:34 1 comentari:
Etiquetes de comentaris: economia
Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Sobre mi
Visc a Sarrià de Ter a can Simon. Soc llicenciada en Ciències Econòmiques i he fet un MBA a Esade. Treballo de Directora Financera en el grup d'empreses de L.C.Paper. He estat regidora socialista a l'Ajuntament de Sarrià de Ter de Cultura, Promoció Econòmica, Protocol i Comunicació del 2003 al 2007. | 1 | perfect | {"es": 0.012465682273503005, "ca": 0.9790012614083253, "fr": 0.002856718854344439, "it": 0.0008162053869555539, "en": 0.0006678044075090895, "pt": 0.0041923276693626174} | |
mc4_ca_20230418_9_156135 | Mediació prèvia al judici: interessant prova pilot a Catalunya | Andorra Mediació
← Andorra Mediació us desitja unes felices festes nadalenques
No t’ho perdis: promovent la mediació des de l’àmbit jurídic →
El proper 21 de gener, coincidint amb el Dia Europeu de la Mediació, la Ciutat de la Justícia de Barcelona acollirà una prova pilot en mediació pionera al sud d’Europa. He tingut la sort de ser convidat a formar part de l’equip de 10 mediadors, que compta amb alguns dels professionals amb més prestigi de l’Estat Espanyol.
La prova consistirà en convidar a les parts 30 minuts abans del seu judici o audiència prèvia i donar-los la oportunitat d’iniciar una mediació per intentar resoldre el seu conflicte abans de veure al jutge. En aquesta ocasió, els mediadors disposaran de 30 a 60 minuts per ajudar les parts i els seus advocats a negociar un acord. No es tracta d’una sessió informativa sobre mediació sinó d’una primera sessió de mediació real. Tot i això, en cas que les parts ho desitgin, tindran la oportunitat de demanar una pròrroga i continuar la mediació fora del jutjat.
Pel que fa als assumptes, es farà mediació en temes tan diversos com contractes bancaris, accidents i danys de trànsit, assumptes veïnals i familiars o desacords entre companyies asseguradores. És una iniciativa molt interessant, ja que permetrà als ciutadans experimentar la mediació de primera mà i els donarà la oportunitat de col·laborar entre ells abans d’entrar a la sala.
Una sincera felicitació als organitzadors d’aquest esdeveniment: Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya i GEMME, aixi com la Universitat Pompeu Fabra.
Podeu trobar més informació a: http://www.gencat.cat/justicia/centremediacio
Es tracta d’una iniciativa pionera a Espanya, però un tipus de mediació molt usual al món anglosaxó. Si teniu curiositat, podeu visitar la pàgina web del Tribunal de Petites Reclamacions de San Diego (Califòrnia), on les mediacions ràpides prèvies a judici són molt corrents. Un dia en farem una entrada.
Aquesta entrada s'ha publicat en Mediació i etiquetada amb prova pilot; mediaciones rápidas. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
4 respostes a Mediació prèvia al judici: interessant prova pilot a Catalunya
19 Agost 2015 a les 23:13
Et reenvio el meu telefon mobil espanyol per si et ve de gust contactar. Una abracada cordial
Rosa Duro 620094088
27 Agost 2015 a les 8:58
15 gener 2015 a les 19:00
En primer lloc, bon any 2015 ! !
Quan diuen que el món s’ha fet petit, és veritat .
Si tot es confirma tal com està previst, ens veurem el dia 21 a Barcelona , diada Mundial de la Mediació. Em farà molta il.lusió coneixer-te personalment. Imagino estaràs molt enfeinat però espero que trobem el moment per saludar-nos i reconeixer-nos mútuament.
T’envio una salutació cordial,.
18 gener 2015 a les 20:08
A mi també em farà il·lusió. A veure si ens trobem
Si en la teva feina has de renegociar deutes, aquesta formació és per tu: Eines de mediació per conflictes comercia… twitter.com/i/web/status/9… 8 hours ago | 0.803143 | curate | {"ca": 0.9622823984526112, "es": 0.015473887814313346, "fr": 0.016118633139909737, "en": 0.0061250805931656995} | https://andorramediacio.com/2015/01/14/mediacio-previa-al-judici-interessant-prova-pilot-a-catalunya/ |
mc4_ca_20230418_12_49879 | Vine a navegar 2012
El Consell Insular de Menorca amb l'EBE (Escola Balear de l'Esport), la Federació Balear de Vela, mitjançant la delegació a Menorca i els clubs nàutics de l'illa organitzen un curset de vela de quatre capvespres per als mesos d'abril fins a juliol adreçat als escolars de 3r a 6è de primària de Menorca, a realitzar en un dels següents clubs nàutics: Club Nàutic Ciutadella, Club Marítimo de Mahón, Club Náutico Villacarlos i Club Nàutic Fornells.
La inscripció al curs es farà durant els dies 12 a 16 de març en que els alumnes interessats hauran de portar a l'escola el formulari omplert del club nàutic que els hi correspongui (a dins el full d'inscripció es detalla quines escoles hi ha assignades). A excepció dels alumnes que hagin rebut el triptic entre els dies 12 i 16 de març, que tindran fins dia 20 per lliurar-lo a l'escola.
Durant els dies 26 i 27 de març es comunicarà a l'escola la llista d'alumnes admesos al curset i s'enviarà també per correu electrònic als pares.
Els alumnes admesos tindran entre el dia 28 de març fins dia 2 d'abril per a fer el pagament de 20 € en concepte d'assegurança al número de compta que se li facilitarà per correu electrònic als pares i a l'escola.
Una vegada comprovats els pagaments, es convocarà als pares dels alumnes inscrits a les reunions informatives que es celebraran entre les setmanes de 16 a 27 d'abril.
PER A MÉS INFORMACIÓ: CONSULTI ELS TRÍPTICS I ELS FORMULARIS, AL TELÈFON 971360849 O AL CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]
- Reunions informatives pares/mares/tutors.
- Triptic.
- Full inscripció Club Náutico Villacarlos.
- Full inscripció Club Marítimo Mahón.
- Full inscripció Club Nàutic Ciutadella.
- Full inscripció Club Nàutic Fornells. | 0.809754 | curate | {"en": 0.11318553092182031, "ca": 0.8868144690781797} | http://www.cime.es/publicacions/verpub.aspx?Id=886 |
mc4_ca_20230418_1_521181 | 41. producte nacional net
42. document nacional d'identitat
Document que acredita la identitat d'un ciutadà espanyol, on consten una fotografia, la signatura i les dades personals determinades reglamentàriament. [...]
43. moviment d'alliberament nacional
Actor no governamental consistent en un grup polític organitzat amb aspiració estatal que reivindica el dret a l'autodeterminació d'un poble. [...]
44. document nacional d'identitat (sigla)
45. clàusula del tractament nacional
Clàusula d'alguns tractats internacionals en virtut de la qual l'estat que la concedeix s'obliga a tractar les inversions estrangeres i les importacions amb igualtat respecte de les inversions i els productes locals. [...]
46. Comissió Nacional de Farmacovigilància
Òrgan consultiu en matèria de reaccions adverses o d'efectes tòxics dels medicaments, dependent del ministeri que té competències en sanitat. [...]
47. Comissió Nacional de Farmacovigilància
48. patró de mesura nacional
Patró de mesura reconegut per una autoritat nacional per servir, en un estat o una economia, com a base per assignar valors a altres patrons del mateix naturalesa de magnitud. [...]
49. Bé Cultural d'Interès Nacional
Categoria superior de protecció legal dels béns del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles, atorgada per l'Administració de la Generalitat de Catalunya mitjançant la inscripció en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional. [...]
50. document nacional d'identitat electrònic
Document electrònic que acredita físicament i electrònicament la identitat personal del seu titular, en què consten una fotografia, la signatura i les dades personals determinades reglamentàriament, i que permet la signatura electrònica de documents. [...]
Pàgines 5 / 35 | 0.628186 | curate | {"ca": 0.9582124201973302, "en": 0.020313406848520024, "fr": 0.0017411491584445734, "uk": 0.0017411491584445734, "es": 0.01625072547881602, "ru": 0.0017411491584445734} | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=cerca_generica&numPagina=5&databases_avansada=&categories_avansada=&numeroResultat=&clickLink=paginacio&idHit=39010&input_cercar=%22nacional%22&database=CASCAT&tipusFont=%3CI%3EDiccionari%20catal%C3%A0-castell%C3%A0%3C/I%3E%20d'Enciclop%C3%A8dia%20Catalana%20(3a%20edici%C3%B3)&tematica=(Totes)&idFont=39010&titol=nacional%20&tipusCerca=cerca.queSignifica |
mc4_ca_20230418_4_201958 | Jordi Pujol Ferrusola va guanyar 12,7 milions en un sol dia amb una de les seves empreses
El fill de Marta Ferrusola, Jordi Pujol Ferrusola, va guanyar 12,7 milions d'euros de benefici brut ?8,9 després d'impostos- d'una tacada en l'exercici de 2008, segons informa el diari ABC. Segons assenyala el rotatiu ho va fer a través de la seva empresa Iniciatives Màrqueting i Inversions SA, una de les cinc que, segons un acte dictat pel jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, van moure 32 milions d'euros en tretze països ?entre ells, paradisos fiscals-.
L'empresa en qüestió té com a objecte social "comprar i vendre a tot el món marbres, granits i tot tipus de pedra natural", a més de "realitzar projectes clau en mà". La companyia no té treballadors més enllà de l'administradora única, la seva exdona, Mercè Gironés Riera.
No obstant això, aquests rèdits milionaris no van sortir de l'activitat ordinària de la societat ?que va facturar una mica menys de 450.000 euros-: l'origen dels 12,7 milions de benefici està en "altres ingressos d'explotació", és a dir, en rèdits de l'empresa que no procedeixen de la seva activitat econòmica.
Va moure 32 milions en tretze paises
Jordi Pujol Jr. i les seves empreses estan sent investigades en l'AN arran de la denúncia presentada per la seva expareja, María Victoria Álvarez, que va assegurar a la Policia i al jutjat que "en un viatge a Andorra" amb el fill de l'exlíder de CiU va veure com a est portava "una motxilla en el maleter del cotxe amb tochos de bitllets de 500 i 200 euros".
Després d'aquestes afirmacions, l'Agència Tributària va constatar que Jordi Pujol Ferrusola i cinc empreses en les quals participa, entre elles Iniciatives Màrqueting i Inversions, van moure 32,4 milions d'euros en operacions de divises entre 2004 i 2012 a través de tres entitats financeres. Van ser 118 transaccions entre Espanya i tretze països: Andorra, Suïssa, Liechtenstein, Illes Caiman, Luxemburg, Gabon, Croàcia, Argentina, Uruguai, Estats Units, Mèxic, França i el Regne Unit. | 0.892001 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/647979/jordi-pujol-ferrusola-guanyar-127-milions-sol-dia-amb-seves-empreses |
crawling-populars_ca_20200525_17_39363 | MARISA GOÑI / Palma
L'advocat Manuel Delgado Milán ha renunciat a la defensa de l'acusació popular Front Cívic Som Majoria, en el 'cas Nóos', que investiga la presumpta malversació de fons públics per l'entramat societari creat pel duc de Palma, Iñaki Urdangarin, i el seu exsoci, Diego Torres. En una providència dictada aquest dimarts al matí, el magistrat José Castro ha donat tres dies de termini a l'organització vinculada a l'exdirigent polític Julio Anguit, perquè nomeni un nou lletrat.
En cas de no fer-ho, el jutge els adverteix que quedaran apartats de la causa. El Front Cívic es va personar en aquesta causa en el tram final de la instrucció, amb l'objectiu d'aconseguir la màxima transparència i garantir un procés net en què Cristina de Borbó, imputada per delicte fiscal i blanqueig de capitals, no tingués un tracte diferenciat per ser filla del Rei.
El seu primer contacte amb el cas va ser precisament la declaració de la infanta el 8 de febrer. La filla del Rei es va negar a contestar a les seves preguntes, igual que a la resta de parts, amb l'excepció del jutge, la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i el seu propi advocat. La Fiscalia Anticorrupció va intentar que el Front Cívic no tingués veu pròpia i que actués en coordinació amb l'altra acusació popular, la de Mans Netes, que també va recórrer la irrupció d'un company de viatge inesperat. El jutge, no obstant, va acceptar la personació, que ara ha quedat sense lletrat per renúncia. | 0.874721 | curate | {"en": 0.013058419243986255, "ca": 0.9869415807560138} | : /ca/politica/20140311/advocat-front-civic-som-majoria-anguita-cas-noos-3175491 |
mc4_ca_20230418_7_305865 | Hotel Eden Campulung Moldovenesc Romania - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Hotel EdenCalea Bucovinei 148, Campulung Moldovenesc, Campulung Moldovenesc, Romania, 725100 - Veure al mapaExcel·lent8,5Basada en 113 comentarisHotel EdenVeure més fotosVestíbulVeure més fotosVestíbulVeure més fotos8,5 Excel·lent valoració dels hostesVeure tots els comentaris"They had a wedding reception on our first night and staff wo..."AinhoaSpainPiscinaVeure més fotosMolt bona ubicació 8,2Veure el mapaVeure totes les 50 fotos8,2Ubicació
Opcions d'habitacióVeure les fotosHabitació Superior Doble (Superior Double Room)...22 m2banyera2 llits individualsFixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Doble/2 Llits Estàndard (Standard Double/Twin Room)...18 m2balcó/terrassa1 llit doble o 2 llits indi...Fixa les dates per veure preusVeure les fotosBungalow (2 Adults)...18 m2plat de dutxa2 llits individualsFixa les dates per veure preusVeure les fotosBungalow (4 Adults)...25 m2plat de dutxa2 llits individuals i 1 lli...Fixa les dates per veure preusVeure les fotosSuite...30 m2balcó/terrassa2 llits individuals i 1 lli...Fixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Superior Individual (Superior Single Room)...15 m2plat de dutxa2 llits individuals o 1 lli...Fixa les dates per veure preusVeure les fotosHabitació Superior Triple (Superior Triple Room)...20 m21 llit extragran i 1 llit i...Fixa les dates per veure preus
Sobre l'allotjamentDescripcióDissenyat tant per oci com per negoci, Hotel Eden està situat idealment a Campulung Moldovenesc; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Hotel Eden també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Campulung Moldovenesc. Els clients de l'hotel poden gaudir de recepció 24 hores, express check-in/check-out, magatzem d'equipatge, servei d'habitacions, instal·lacions per a reunions i banquets . L'ambient de Hotel Eden es reflexa en cada habitació. banyera hidromassatge, calefacció, servei de despertador, mini bar, balcó/terrassa són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. Durant el dia podeu gaudir de l'atmòsfera relaxant de bany, ping pong, jardí. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Campulung Moldovenesc, el Hotel Eden és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantCal que informeu el Hotel Eden de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. | 0.861699 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.agoda.com/ca-es/hotel-eden/hotel/campulung-moldovenesc-ro.html |
mc4_ca_20230418_14_444058 | És l’hora dels valents |
És l’hora dels valents
Construir per a ningú: això no ens pot tornar a passar →
One thought on “És l’hora dels valents”
, a les 12:48 pm
Totalment d’acord en les mancances que té, actualment, la Sala Polivalent i que, algunes d’elles, s’haurien de solucionar amb celeritat si és que ja no havia d’haver nascut la Sala sense elles. Són totes les que confereixen l’estatus de tecnològicament adequada: wifi, accés a endolls, pantalles i projectors amb visibilitat total, etc.
Respon a Josep Barri Cancel·la la resposta
S'acaba l'any del "bocata màgic" | 0.728093 | curate | {"ca": 0.9717314487632509, "ru": 0.028268551236749116} | https://rebat.cat/2013/04/25/es-lhora-dels-valents/?shared=email&msg=fail&replytocom=64 |
mc4_ca_20230418_2_106606 | TRIBUNA BERGUEDANA: EL TRÈVOL DE QUATRE FULLES
Estava cansada després de la llarga caminada, pel sol i la calor, al passar pel prat de la devesa, m’he assegut una mica a descansar, sobre una catifa verda i fresca a sota d’un bedoll . No us ho creureu, al fixar la vista al terra he vist un trèvol de quatre fulles. Moltes vegades n’havia buscat i mai no n’havia trobat cap. Amb molta cura l’he collit i l’he guardat dins la bossa, després a casa el deixaré assecar i el posaré dins un llibre.
Llavors mentre descasava m’he posat ha pensar en aquesta rara espècia vegetal i de les coses que s’expliquen d’ella . Qui trobi un trèvol de quatre fulles tindrà molt bona sort, i a més el protegeix de tot mal. Ja sigui perquè de veritat la transmet o perquè hi ha aquesta creença, el cert es que és un amulet que s'utilitza per tot el món.
Les quatre fulles del trèvol, segons recordo, també tenen una simbologia pròpia. Uns diuen que les quatre fulles signifiquen esperança , fe , amor i sort, ( a tots els trèvols de tres fulles els falta la de la sort). Altres persones sostenen que la primera fulla de l'esquerra de la tija els porta fama , la segona riquesa , la tercera amor i la quarta salut . Així que cada un pot treure’n les seves pròpies conclusions.
Hi ha una sèrie de llegendes associades a aquesta planta, que des de temps immemorials s’han associat a la sort ,
¾ La més antiga diu que la fulla que va utilitzar Eva per tapar-se al veure’s nua al Paradís va ser un trèvol de quatre fulles.
¾ L’ utilitzen les fades per augmentar el seu poder i l’energia.
¾ Si una jove en troba un, es casarà amb el primer home que vegi a partir d’aquest moment
¾ Cal posar-la dins el calçat perquè doni bona sort o entre els fulls d’una Bíblia o portar-lo a la cartera perquè beneficiï l’economia.
Crec que encara n’hi havia alguna altre que en aquest moment no recordo, el cert es que diguin el que diguin les llegendes jo acabo de trobar un trèvol de quatre fulles i penso guardar-lo, perquè es una espècie poc comuna i em fa gràcia tenir-lo ben protegit dintre les pàgines del meu llibre preferit, igual que tinc guardada aquella rosa que em va regalar el meu primer noviet quan tenia deu anys.
05/07/2014/
Publicat per Anna Guilanyà a 11:34
M. Roser 5 de juliol de 2014 a les 12:40
Caram, Anna, això és una lliçó magistral sobre el trebol de quatre fulles...La veritat és que m'agradaria trobar-ne algun, per simple curiositat...
Anna Guilanyà 6 de juliol de 2014 a les 13:36
Es difícil de trobar-ne d'aquests trèvols M. Roser, jo a diferència de la noia del relat no n'he trobat mai cap i això que n'he buscat. Encara no he perdut l'esperança. | 0.835815 | curate | {"es": 0.017584097859327217, "ca": 0.9659785932721713, "zh": 0.004204892966360856, "pt": 0.012232415902140673} | http://tribunaberguedana.blogspot.com/2014/07/el-trevol-de-quatre-fulles.html |
oscar-2201_ca_20230904_4_68446 | La terra ens dona una infinitat de productes i a Noir et Blanc® ens apassiona tot el que la Natura ens ofereix. Estem a punt de donar la benvinguda a l’estiu i els horts s’omplen de color. Les cebes, els enciams, les escaroles, els carbassons i les mongetes, entre d’altres donaran color i vida als horts després d’haver estat tot l’hivern en repòs.
A Noir et Blanc® hi ha un color que ens agrada de forma especial. És el vermell tomàquet. Aquest color ha estat font d’inspiració de la línia Doucer, la línia de melmelades amb tòfona de Noir et Blanc®. I és per aquest motiu que el mes de juny el dediquem a Douceur, la nostra línia més dolça i colorida.
El tomàquet forma part de la nostra cultura gastronòmica, tot i que a Europa no el vam conèixer fins que no vam tenir contacte amb Amèrica. Va ser una etapa llarga que avui ens pot costar imaginar perquè el tomàquet s’ha transformat en un ingredient imprescindible de la nostra dieta, la mediterrània.
Rodons, en forma de pera o de cor, de color més vermellós o groguenc, més carnosos o més buits. Avui tenim una gran varietat de tomàquets i cada un té unes qualitats i característiques.
A Noir et Blanc® seleccionem els millor tomàquets i de productors propers per elaborar la nostra melmelada. I tal com fem amb les nostres tòfones, els seleccionem i els rentem un a un per elaborar els nostres productes. En el cas de les melmelades busquem el seu punt exacte de cocció per tal de trobar un equilibri subtil i delicat de la suma dels ingredients que fan que la nostra melmelada amb tòfona sigui única i exclusiva. | 0.840227 | curate | {"ca": 0.9582798459563543, "es": 0.0417201540436457} | https://noiretblanctruffes.com/2018/06/20/el-vermell-tomaquet-ens-apassiona/ |
mc4_ca_20230418_12_672144 | (S'ha redirigit des de: Lev Vygotski)
Filòsof, psicòleg, pedagog, músic, escriptor de no-ficció i professor d'universitat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lev_Vigotski&oldid=19912705»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 15 maig 2018 a les 14:14. | 0.398886 | curate | {"de": 0.13261648745519714, "ca": 0.5663082437275986, "fa": 0.3010752688172043} | https://ca.wikipedia.org/wiki/Lev_Vygotski |
macocu_ca_20230731_8_547504 | La Biblioteca de Cassà de la Selva acull l'exposició "Aranès, l'occità de Catalunya"
Aquesta exposició fa un breu recorregut per la història, les característiques i la vitalitat de l’aranès, el mostra com a fet lingüístic propi i específic de l’Aran i el posa en relació amb el context general de la llengua occitana, d’una banda, i amb el context històric, polític i social de Catalunya, de l’altra. La vinculació històrica de l’Aran amb Catalunya ha permès preservar-ne la identitat i mantenir-hi de forma singular la llengua, una llengua viva, amb producció cultural i present en les noves tecnologies de la comunicació. | 0.809095 | curate | {"ca": 1.0} | |
mc4_ca_20230418_5_87788 | Ignasi Aballí | Martí Anson | Isabel Banal | Bestué-Vives | Rafel G. Bianchi | Curro Claret | Enric Farrés | Neil Harbisson | Jordi Lafon + Montsita Rierola | Mariona Moncunill | Perejaume | Raül Roncero | Belén Uriel Aquest és un projecte pilot per a la realització d’una exposició d’art contemporani a càrrec dels nens i nenes de 5è de primària de l’Escola Angeleta Ferrer i l’Escola Montserrat Solà de Mataró. | 0.752734 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.galeriajoanprats.com/perejaume-el-relat-duna-exposicio/ |
mc4_ca_20230418_15_572518 | Proporcionar als estudiants arguments i estratègies per a l’aplicació pràctica de l'ecologia, de la visió integral, sistèmica, complexa, transpersonal i holística. Apoderar-los en les diferents formes d’intel·ligència emocional, social i ecològica. ADRESAT
Es desenvoluparà un projecte personal. Professorat, direcció i coordinació Professors
*La direcció es reservarà el dret a fer canvis en l'equip docent en cas que algun dels professors no pugui impartir la seva matèria, garantint el mateix nivell de qualitat i categoria professional. DIRECCIO
– Gabriel Barbeta Solà. Doctor arquitecte (ETSAB 1992, UPC 2002), professor i investigador d’ecoarquitectura sostenible DAEC, UdG. Professor del Màster de Sostenibilitat i del Màster d'Estructures de la UPC. Membre fundador de l'Agrupació per a l'Arquitectura Sostenible del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya AUS. Membre del comitè redactor AEN / CTN 41 / SC 10 i del CTE-Terra. Investigador del CATS (UdG). Director i professor del Postgrau en Harmonització i Salut en l'Hàbitat de l'Escola Sert del Col·legi Oficial d'Arquitectes (4a edició), del Màster de Construcció en Terra i del Màster en Bioconstrucció Aplicada i Ecoarquitectura de la FUdG (3a edició). COORDINACIO | 0.761344 | curate | {"ca": 0.955701394585726, "lt": 0.005742411812961444, "es": 0.03855619360131255} | http://www.fundacioudg.org/en/diploma-despecialitzacio-en-formacio-integral-holistica-per-a-la-transformacio-social-sostenible.html |
oscar-2201_ca_20230904_12_135136 | La regidoria de Medi Ambient vetlla pel compliment de la normativa vigent en matèria mediambiental i lluita contra la crisi climàtica amb les següents atribucions: | 0.680622 | curate | {"ca": 1.0} | https://www.cabrerademar.cat/seu_electronica/ajuntament/regidories/medi-ambient |
wikipedia_ca_20230401_0_382536 | Eudald Xuriguera
Eudald Xuriguera fou un líder del moviment obrer català del segle XIX. Format en les idees del socialisme, al qual arribà des del sector tèxtil, destaca la seva participació com a líder de la Federació de les Tres Classes de Vapor, des d'on impulsà diverses accions sincials. També participà en la Unió Manufacturera (1872) com a representant dels teixidors mecànics. Assistí a les sessiones dites possibilistes de la Segona Internacional a París, on la representació catalana va topar amb la del PSOE, de línia marxista. | 1 | perfect | {"it": 0.0299625468164794, "ca": 0.9700374531835206} | https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=382537 |
racoforumsanon_ca_20220809_2_249317 | Hola usuaris! Després de Lectura usuari i Lectura usuari 2.0, i gràcies a que molts usuaris m'ho han demanat, he decidit tornar a intentar-ho i, així, obro un nou fil. Si voleu participar, llegiu tot el fil! Per aquells que no són gats vells (els anteriors fils són del 2008 i 2010. Això vol dir que cada dos o tres anys he de fer la mateixa parida?) us dic que aquesta proposta fa uns anys va ser pensada amb l'objectiu que els usuaris llegissin una mica. Ara, sent una mica realistes tots sabem que només va participar i participaran aquells que ja llegeixen normalment o tenen el cuquet a l'estómac apunt d'explotar. De totes formes, ens serveix per conèixer obres noves i ja només per això trobo que val la pena. Lectures i fils de les lectures: Juny-juliol 2013: Les mil i una nits Juliol-agost 2013: Les flors del mal Agost-setembre 2013: Un món feliç Octubre 2013: El cor de les tenebres Novembre-desembre 2013: El gran Gatsby Desembre 2013 - gener 2014: La rebel·lió dels animals febrer 2014: El príncepmarç - abril 2014: La lladre de llibresAvisos per navegants literaris: 1. I el més important: últim cop que obro el fil. Sí, ja sé que això ho vaig dir ja l'última vegada. Aquest cop: I mean it (que vol dir que ho dic de debò). 2. Les normes i el sistema de votació han canviat una miqueta. O sigui que atenció. 3. Normes: a) Cada mes s'escollirà un llibre que els usuaris participants han de llegir. Evidentment, animo a tothom a participar en la discussió, sinó no té gràcia. b) S'obrirà un fil per cada llibre escollit perquè pugui ser comentat per aquells usuaris que vulguin i així evitar que el fil principal (aquest) es col·lapsi. Aquest fil s'obrirà immediatament després que l'obra hagi estat seleccionada. c) Aquest cop no proporcionaré cap direcció online amb el llibre corresponent ni s'estableix a les normes que el llibre ha d'estar disponible online o traduït al català. Qui vulgui proporcionar dades del llibre, ja siguin online o referències bibliogràfiques, pot fer-ho i ho ha de fer al fil corresponent de cada obra literària. Com he dit, les suggerències són lliures però tampoc les afegiré aquí. Quan l'obra sigui escollida, si s'ha fet cap suggerència d'edició, traducció o link, les posaré al fil individual de l'obra. Estaré atenta a les vostres suggerències, no patiu. d) Cada usuari podrà proposar un màxim de tres llibres cada mes per a poder ser afegits a la llista. Així evitem que la llista es faci eterna i la votació complicada. No hi ha opció d'acumular obres. És a dir, si només has proposat una el primer mes, això no et dóna dret a proposar-ne quatre el proper mes, i així successivament. El mes conclou quan la data límit de lectura finalitza i s'obre la setmana de marge abans de la votació per proposar noves obres. e) No es podran afegir llibres a la llista durant la votació. Els llibres que es proposin durant la votació no podran votar-se perquè no s'afegiran a la llista. L'autora del fil els afegirà un cop la votació present hagi acabat i les obres corresponents podran ser votades a la següent votació. f) L'ordre la llista d'obres serà alfabètic (autor), com a l'anterior fil, per evitar preferències. El nom de les obres serà escrit tal qual l'usuari el proposi. Per això, que no se us faci estrany veure algunes obres amb el títol original i d'altres amb el títol traduït. g) Qualsevol obra, de qualsevol gènere i llengua, pot ser proposada. Això vol dir que novel·les gràfiques (còmics) també poden ser inclosos, entre d'altres que vulgueu. h) L'obra escollida no es podrà tornar a votar. i) Després de la data límit de lectura s'obrirà una setmana de temps per proposar noves obres i s'inclouran a la llista aquelles obres que hagin estat proposades durant la votació. Un cop aquesta setmana hagi acabat, començarà una nova votació. Després de la votació, s'obrirà un període d'un mes de temps per llegir l'obra. Durant aquest mes també es podran proposar obres noves. Recordeu la norma D. j) El fil ha estat obert el diumenge dia 19 de maig. Des d'ara i fins dilluns 27 de maig es poden proposar obres. Dimarts 28 de maig començarà la primera votació, que durarà una setmana. Mireu l'esquema del final del fil.k) No s'acceptaran spoilers en aquest fil. Les normes del fil de cada obra escollida seran explicades quan el fil s'obri. Si algú vol promocionar alguna obra en concret, la publicitat d'aquesta no s'ha de fer dins aquest fil. Aquí, com a màxim, l'usuari pot proporcionar una breu descripció de l'obra. Qui faci spam o col·lapsi el fil de la manera que m'acabo de referir, l'acció serà considerada com a incompliment d'aquesta norma i per tant, s'aplicarà la norma L, que s'explica posteriorment. l) Qui trenqui qualsevol norma deliberadament serà avisat i posteriorment ignorat en les propostes i votacions; ignorar com a mètode d'expulsió definitiva. No vull perdre més temps del necessari. Si algú fa el troll en el fil, suggereixo que se l'ignori immediatament. Si no, el fil es col·lapsa. 4. Sistema de votació: a) Inici: data límit de la lectura de l'anterior llibre, que serà un mes aproximadament. La data límit serà anunciada quan l'obra sigui escollida i decidida per l'autora del fil. b) Duració: una setmana. Es posarà el dia i hora exactes. No cal dir que qui voti després de la data límit, el vot no serà comptabilitzat. No em vingueu amb ximpleries si això succeeix. c) El sistema és el següent: Cada usuari dirà tres obres de les que estan a la llista, per ordre de preferència. La primera obra tindrà tres punts; la segona, dos punts i la tercera, un punt. En cas d'empat, guanyarà l'obra que més 3 tingui. Si segueix havent-hi empat, guanyarà qui hagi arribat abans al total de punts. 5. Esquema dels períodes: - Diumenge 19 de maig: Inici del fil. - 19 de maig-27 de maig (inclòs): proposta d'obres. - Dimarts 28 de maig: inici primera votació. - 28 de maig-4 de juny (inclòs): setmana de votació. - 5 de juny: obra seleccionada. Les obres proposades durant la votació seran afegides a la llista. - 5 de juny - 5 de juliol: període de la primera lectura i comentari de l'obra escollida. També es poden proposar noves obres per ser afegides a la llista. - 5 de juliol: data límit de la primera lectura. L'obra es pot seguir comentant al fil corresponent. S'obre una setmana de noves propostes. Aquells usuaris que hagin exhaurit el límit de tres obres durant el mes, poden tornar a proposar-ne de noves. - 6 de juliol: inici d'una nova votació, que durarà una setmana. I així successivament, seguint el mateix esquema proposat, fins que el fil decideixi morir. --- Si algú té cap dubte, que tingui paciència i s'ho torni a llegir tot. Si tot i així, segueix tenint dubtes que m'enviï un Missatge Intern i estaré encantada d'intentar resoldre'l. No posem els dubtes per aquí, per facilitar el funcionament del fil. Si algú troba cap error que també m'ho notifiqui per missatge intern. Gràcies i a llegir! -- 6. Llista d'obres: Antisch, Artur: Ombra d'espill Aranguren, José Luis L.: Ética Aristòtil: Nicomachean Ethics Assimov, Isaac: The Complete Stories Austen, Jane: Pride and Prejudice Auster, Paul: The New York Trilogy Baudelaire, Charles: Les flors del mal -Lectura juliol 2013- Boccaccio, Giovanni: El Decameró Borges, Jorge Luis: Ficciones Brooks, Max: World war Z Buzzati, Dino La famosa invasió de Sicília pels óssos Cabré, Jaume: Les veus del Pamano Carroll, Lewis: Alícia al país de les meravellesCastaneda, Carlos: The Teachings of Don Juan Chesterton, G. K: The Man Who Was ThursdayChristie, Agatha: The mysterious affair at Styles Cleland, John: Fanny Hill Conrad, Joseph: Heart of Darkness -Lectura octubre 2013- Cortázar, Julio: El perseguidor Dalmau, Antoni: Terra d'oblit Dahl, Roald: Relats de l'inesperat Delibes, Miguel: Las ratas Diversos autors: Les mil i una nits -Lectura juny 2013- Döblin, Alfred: Berlin Alexanderplatz Dostoievski, Fiódor: Crim i càstig Dumas, Alexandre: Le compte de Monte-Cristo Ende, Michael: La història interminable Falcones, Idelfonso: L'església del mar Fitzgerald, F. Scott: El gran Gatsby -Lectura novembre 2013- Fromm, Erich: La por a la llibertat García Lorca, Federico Romancero gitano Gironell, Martí: L'arqueòleg Goldacre, Ben: Bad Science Golding, William El senyor de les mosques Grimké, Angelina Weld: Rachel Haddon, Mark: Curiós accident del gos a mitjanit Haggard, H. R.: Les mines del rei Salomó Harris, Marvin: Vaques, porcs, guerres i bruixes Hašek, Jaroslav: Les aventures del bon soldat Švejk Heidegger, Martin: Carta sobre l'humanisme Hernández, Miguel: El labrador de más aire Hesse, Herman: Demian El llop estepari Hitler, Adolf: Mein Kampf Hosseini, Khaled: And the Mountains Echoed Huxley, Aldous: Un món feliç -Lectura agost 2013- Irvine, William B: A Guide to the Good Life: The Ancient Art of Stoic Joy Kafka, Franz: El procés Iris , Lars: L'hipnotista El contracte La vident Kipling, Rudyard: El llibre de la selva Kundera, Milan: Amors ridículs Lawrence, D. H.: Women in Love Lessing, Doris: El quadern Daurat Llach, Lluís: Memòria d'uns ulls pintats Lloréns, Chufo: Mar de Foc Machiavelli, Niccolò: El príncep -Lectura febrer 2014- March, Ausiàs: Poesia completa Martí i Pol, Miquel: El fugitiu La pell del violí Mitchell, Margaret: Gone with the Wind Monzó, Quim: L'udol del griso al caire de les clavegueres Self Service Uf, va dir ell More, Thomas: UtopiaMurakami, Haruki: Kafka a la platja Nietzsche, Friedrich: Així parlà Zaratustra O'Brian, Patrick: Capità de mar i guerra O'Hara, Frank: Meditations in an Emergency Orwell, George: Animal Farm -Lectura desembre 2013- Pàmies, Sergi: Cançons d'amor i de plujaPedrolo, Manuel de: Totes les bèsties de càrregaPla, Josep: El quadern gris Un senyor de Barcelona Reade, Winwood: The Martyrdom of Man Rushdie, Salman: Midnight Children Sacks, Oliver: The Man Who Mistook His Wife For A Hat Saint-Exupéry, Antoine de: El petit príncep Salinger, J.D. : El vigilant en el camp de sègol Soler, Toni: L'última carta de Lluís Companys Spiegelman, Art: Maus. Relat d'un supervivent, d'Art Tasis, Rafael: La bíblia valenciana, de Rafael Tasis Taylor, Kressmann: Address Unknown Thoreau, Henry David: Walden Tolkien, J. R. R.: The Hobbit The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring Two Towers The Return of the King (han de ser votats independentment) The Silmarilion Tolstoi, Lev: La resurrecció Twain, Mark: Un ianqui a la cort del rei Artur Vian, Boris: L'escuma dels dies Villalonga, Llorenç: Bearn o La sala de les nines Vonnegut, Kurt: Escorxador-5 Wells, H. G.: The Island of Dr. Moreau Wilde, Oscar: Lady Windermere's Fan Zusak, Markus: La lladre de llibres -Lectura març 2014-
Hi ha tres obres empatades a poc més d'una hora que finalitzi la votació. Segons les normes, passaria això: Cada usuari dirà tres obres de les que estan a la llista, per ordre de preferència. La primera obra tindrà tres punts; la segona, dos punts i la tercera, un punt. En cas d'empat, es comptaran els cops que les obres han rebut la màxima puntuació (tres punts) i qui hagi rebut més cops aquesta puntuació serà l'obra guanyadora. Si tot i així, segueix havent-hi empat, es comptarà la segona puntuació (dos punts) i la tercera si segueix havent-hi empat. Si malgrat això, no es desempata, la votació es tornarà a fer.Dues de les obres tenen les mateixes votacions. Això vol dir que si no es desempata abans de les dotze d'avui, la votació es repetirà.
Caram!!! no volia pas haver vingut per "liar-la"
Tranquil, lucius. Els que l'han liada són els que han votat l'altre opció.
A sota poso les obres en conflicte i l'estat actual de la votació. | 0.854047 | curate | {"es": 0.007075471698113208, "ca": 0.9848008385744235, "pt": 0.004804332634521314, "cs": 0.0006988120195667365, "sr": 0.00043675751222921035, "en": 0.002183787561146052} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_491957 | http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/policies-israelians-arrabassen-bicicleta-una-nena-palestina-anys-5305182
uala kumpany, que dolentots que son akest israelian. Que la noticia l'explica un diari mega revolucionari d'esquerres com el Periodico. Visca l'esquerra espanyola, llibertat Palestina oprimida. Alla Al barPD: 4 nens sols i ni rastre dels pares. PD(2) Sort en tenim de la solidaritat Palestina amb Catalunya
ni rastre dels pares de la xiqueta xq a ciutat vella d'Hebron 300 dies l'any estan en toc de queda i no poden sortir de casa per obra i gracia de la arbitrarietat dels jueus. els nens surten a jugar al carrer sempre just d'avant de casa xq les cases son velles i petites, confian que com son nens no els dispararan els militars, no sempre tenen sort i de tant en tant et troves nens i adolescents que han quedat coixos de per vida degut a alguna bala intemidatoria de l'exercit300 dies l'any sense sortir de casa significa jugar-se la vida per jugar al carrer, pero tambe per anar a escola, i evidentment a edat adulta fa imposible tenir feinaI si ens preguntem Manel d'aquest estat d'escepcio tant bestia durant tants anys, sabrem que es perque un colon jueu va fer la mes gran de les masacres a la mesquita de la ciutat i per tal d'evitar revoltes de revenja contra els colons que s'han apropiat per la força de mitja ciutat vella, han obligat a confinar a tota la poblacio palestina a les seves casestrovar-se amb arbietrats descrites com la de la bicicleta, per repugnant i fastigos que sigui, es tant habitual que rarament son noticia. Que surti nomes al periodico, per reomplir i a l'estiu, es sinonim de la impunitat amb que actua l'estat feixista israelia | 0.890885 | curate | {"es": 0.0740521327014218, "ca": 0.9259478672985783} | |
cawac_ca_20200528_2_121153 | Algunes novetats que d’entrada hem de considerar positives. 1) Una primera novetat és la prioritat que la Conselleria dóna a la lectura. Com em deia un mestre fa poc, comentant-ho en forma de rodolí, la consigna ha de ser «llegir molt i escriure bé, això…
Xavier Martínez Celorrio, sociòleg i professor investigador de la Universitat de Barcelona, ha estat el convidat d'una nova sessió de treball del grup Repensar les Polítiques Socials. El debat s'ha centrat en les conclusions de l'estudi Educació i mobilitat social a Catalunya , impulsat per la Fundació Jaume Bofill i dirigit per Martínez Celorrio i, el també professor, Antoni Marín. Podeu veure el vídeo - resum de l'acte al següent enllaç .
Edu21 analitza l’aplicació dels avenços neurocientífics a l’educació i aprenentatge dels joves. Comprendre com funciona el cervell, i a partir d’aquestes investigacions científiques fer-ne una aplicació…
Us recordem que el passat mes de gener es va obrir el període de presentació de projectes per a la Beca Jordi Pujol . La beca està…
Aquest llibre és un exercici de diàleg entre dos intel·lectuals catalans, «un agnòstic amic de les religions» (Vicenç Villatoro) i un «cristià escèptic» (Francesc Torralba). Al llarg… | 0.801808 | curate | {"ca": 1.0} | http://www.jordipujol.cat/ca/butllet/butlleti/290 |
macocu_ca_20230731_7_258915 | Amics d’El Xiprer obté un rècord d’aportacions, amb 131.000 euros
L’entitat Amics d’El Xiprer, creada el 2010 per assegurar el sosteniment econòmic de la casa d’acollida d’El Xpirer de Granollers, va obtenir un rècord d’aportacions durant l’any passat. Van ser 131.531 euros, segons es va donar a conèixer en l’assemblea de dijous passat al vespre.
Les aportacions dels socis van augmentar fins a 123.890 euros, gairebé 11.000 més que un any abans. Amb aquestes aportacions es va superar per primer cop l’objectiu fundacional de 120.000 euros anuals, aportats pels socis a través de 12 quotes anuals de deu euros.
La xifra s’ha assolit sense arribar amb 858 socis i a finals de febrer eren 864. La xifra ha estat possible gràcies a la campanya que es va fer entre els anys 2016 i 2017 perquè, els socis que ho volguessin, augmentessin la seva aportació a 15 euros o altres quantitats.
Durant el 2017, també hi va haver un augment dels ingressos procedents d’altres activitats. Van arribar a 7.457 euros. D’aquesta manera, els ingressos van superar els 131.000 euros. Les despeses es van reduir fins a 2.234 euros. Per aquet 2018, es preveu que l’aportació sigui molt similar.
Des d’aquest dijous, Pep Nogueras és el nou president d’Amics d’El Xiprer. Els dos últims anys havia estat vicepresident i, anteriorment, havia ocupat el càrrec de secretari de la junta. Nogueras té 57 anys i es professor de Tecnologia a l’institut Vall del Tenes, a Santa Eulàlia.
El nou president ha estat vinculat a altres entitats, com la colla sardanista o els escoltes. | 0.80748 | curate | {"ca": 0.9830729166666666, "es": 0.016927083333333332} | |
oscar-2301_ca_20230418_0_400871 | Informació dels plans d'obres i serveis, l'assistència i cooperació jurídica de caràcter tècnic que es presta en matèria d'urbanisme i medi ambient. | 0.676063 | curate | {"ca": 1.0} | https://santfeliu.cat/go.faces?xmid=36936 |
mc4_ca_20230418_1_58474 | DIY | Vil..la pingüí
No sé si us heu adonat, però ja fa molt de temps que no passem per aquí. Entre la mudança, el nen i la feina a Vil.la Pingüí, no ens queda temps per… Continua llegint → | 0.671027 | curate | {"ca": 1.0} | https://villapingui.wordpress.com/tag/diy/ |
mc4_ca_20230418_6_416392 | 2018/19 FC Barcelona Stadium Away Samarreta de futbol - Dona. Nike.com ES
La samarreta de futbol 2018/19 FC Barcelona Stadium Away per a dona està confeccionada amb un teixit transpirable que capil·laritza la suor per mantenir la frescor, la transpirabilitat i la comoditat dins i fora del camp.
Model: 919207-703 | 0.563742 | curate | {"es": 0.1967741935483871, "en": 0.035483870967741936, "ca": 0.7129032258064516, "ru": 0.054838709677419356} | https://www.nike.com/es/ca/t/2018-19-fc-barcelona-stadium-away-samarreta-de-futbol-dona-F9qm3C/919207-703 |
macocu_ca_20230731_6_187569 | ‘Ladies, Wine & Design’, reunions i xerrades de dones creatives
‘Ladies, Wine & Design’, són una sèrie de reunions creades per dones i pensades per a elles, que busca no només fomentar el networking a espais singulars, sinó també la creativitat. El concepte inicialment pensat per la Jessica Walsh i importat a Barcelona, aposta per la trobada entre dones professionals amb l’objectiu d’impulsar el talent femení.
En aquesta ocasió el tema central de la trobada creativa va estar la música: ‘Design, Music & Life Coach’. Vam tenir l’oportunitat de sentir a 3 dones creatives relacionades amb la indústria musical, amb les seves experiències, anècdotes... i com no, tot això acompanyat d’un vi de la millor qualitat.
MARTA CASCALES
Després de la presentació, les organitzadores Stefania Talento i Dot Lung van convidar a les assistents a tancar els ulls i a deixar-se portar a un lloc ben llunyà. Conduïdes per la composició e interpretació al piano de la Marta Cascales, les assistents van poder transportar-se a través de 3 peces musicals, a diferents racons del planeta.
Inspirada pels seus viatges i vivències, la Marta va aconseguir omplir d’emoció cadascuna de les seves composicions i a més, va ser capaç de transmetre-les a través de la seva interpretació musical i visual. Bravissima!
ARIANE PARAS
La segona ponent va ser Ariane Paras, ex booker de la sala Razzmatazz que ens va parlar de la seva experiència a la indústria de la música.
De assistant a booker a Londres, va decidir agafar les seves maletes i començar de zero a Barcelona. Després de picar moltes portes, va aconseguir obrir una de petitona: una altra vegada de assistant, però en Razzmatazz. La seva intuïció li va dir que acceptés. No li va fallar. Això li va conduir a una trajectòria de 9 anys com booker a la sala.
Ariane ens va explicar diverses anècdotes amb les quals s’ha trobat durant la seva carrera pel fet de ser dona.‘Ets la xicota del Dj?’, aquest és un exemple entre d’altres micromasclismes i convencions amb els quals ha hagut de bregar en el seu moment a dia; encara que assegura que nosaltres tenim part de responsabilitat en l’assumpte. ‘Ells no tenen por al protagonisme. Nosaltres hauríem de sortir a la palestra i donar-nos la importància que ens hem guanyat amb el nostre treball.’
Fa 3 anys va tenir un altre pressentiment i va canviar un altre cop d’estil de vida. Ara, és Life Coach. I sabeu què? Després d’aquesta ponència, és fàcil de creure. Va donar una lliçó de com viure la vida seguint la visió de cadascuna amb perseverança, seguretat i convidant a les assistents a sortir fora de la seva zona de confort.
VJ AYL
L’última de les ponents va ser Vj Ayl. Hayley, va començar explicant-nos la seva àmplia i variada trajectòria professional: des del seu treball en una òptica, a professora d’anglès, passant per dissenyadora gràfica fins a VJ. Tant les seves experiències professionals com a personals, han tingut un paper clau a l’hora de portar-la a explorar nous territoris artístics.
Hayley, va començar a fer projeccions a les habitacions dels hotels que anava visitant per tota Espanya, quan treballava de guia. ‘Avorrir-te és la cosa més creativa que pots fer’, ens explicava l’anglesa. ‘Els hotels són realment avorrits i depriments, així doncs experimentava sobre les parets de la meva habitació’.
Un altre gran punt d’inflexió en la seva carrera va ser quan es va adonar que s’avorria moltíssim als festivals, no tant per la música però sí pel material visual. Aquí va començar a plantejar-se de quina forma podia canviar allò i es va posar a investigar. Va començar a moure’s per locals de festa i a visitar llocs com Espai Niu o Apol·lo, en els quals coneixeria el paper del VJ. El VJ és aquesta persona encarregada d’anar sincronitzant les projeccions visuals amb la música (Dj) a temps real.
Hayley va començar a provar a casa seva fins que li van oferir l’oportunitat de fer de VJ a l’ Apolo. Ara, a més de treballar a la sala, també col·labora per a esdeveniments culturals, teatre... Per VJ Ayl, treballar és com un joc. La seva màxima? Aportar la nota de color en qualsevol dels seus projectes, sens dubte un reflex de la seva personalitat.
Creativitat, música i bon rotllo a l’espai ‘The baSEment’ amb Monólogo Vino i un menú sabrosíssim fet per Sinzy Zaltman, cuinera de Trybe, la app de menjar casolà a domicili. | 0.797744 | curate | {"en": 0.016941285681132512, "ca": 0.9582269668136458, "es": 0.015084706428405663, "it": 0.0025527964724994198, "pt": 0.002784868879090276, "hu": 0.004409375725226271} | |
racoforumsanon_ca_20220809_3_93917 | Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
confeso que les dones només em volen pel meu membre viril.
i què hi ha de dolent?
Es sent utilitzat i bla, bla, bla . | 0.616635 | curate | {"ca": 1.0} | |
naciodigital_ca_20220331_0_682307 | Tot aquest festival de new romàntics de l'estat propi, capdavanters del diàleg i dolçainers de Xirivella és un tipus d'enrenou políticomediàtic que es podia haver evitat perfectament si ERC hagués assumit la responsabilitat de participar en la governació d'aquest país ple de famílies que pateixen. Un Govern d'aquestes característiques hauria estat un senyal fort en direcció a l'exterior i hauria eliminat les possibilitats d'especulació sobre la voluntat estratègica d'emancipació nacional.
Un Govern amb majoria suficient asseguraria l'aprovació dels pressupostos i a hores d'ara ja s'hauria comprovat que els -escassos- gestos de distensió financera que arriben de Madrid són obligats pel context i no pas políticament graciables. A més, aquesta crisi és profundíssima -el president del Bundesbank, Jens Weidmann, ajorna la recuperació fins més enllà del 2023- i, sigui quan sigui, ERC haurà d'estar disposada, si és necessari, a inaugurar un estat amb cartilles de raccionament. O és que el president de la República Catalana forçarà el Banc Central Europeu a condonar-nos el deute, a l'estil de Francesc Pujols?
Afortunadament, no és tard. Artur Mas ha de fer visible l'autoritat del president sobre tots i cadascun dels membres del Govern i ha de marcar els temps de l'acció política. I ERC s'ha de comprometre, inequívocament, a compartir la gestió i la responsabilitat d'unes finances insuportables. Avui sabem que la sobirania és possible, però no inevitable. "Per què trobo tan difícil escriure la pròxima línia? ", cantaven els Spandau Ballet... | 1 | perfect | {"ca": 1.0} | https://www.naciodigital.cat/noticia/53911/tornen-new-romantics |
mc4_ca_20230418_0_202523 | “TOTS SOM INFANTILS!” | IGUALADA HOQUEI CLUB
← L’IHC INFANTIL CAMPIÓ DE CATALUNYA
TOTS SOM INFANTILS- 2 →
La victòria de l’equip infantil al campionat de Catalunya de Cassà, 14 temporades després, ha generat una allau de reaccions que han arribat fins al primer equip de l’entitat. Tècnics i jugadors s’han apuntat a la campanya #totssominfantils
Felicitats a tots. Jugadors, Entrenadors, Delegats, club, pares i afició. Ara cal conservar i augmentar aquest entusiasme que heu transmès aquests dies i sobretot continuar entrenant fort per continuar creixent perquè encara teniu molt per fer i molts somnis per aconseguir. Bon treball i felicitats a tots. I ja ho sabeu…Si voleu… el futur es vostre! Força IHC!
Moltes felicitats campions! A gaudir d’aquest moment tan fantàstic i a fer un últim esforç de cara al campionat d’Espanya! A seguir fent gran aquest magnífic club!
Moltes felicitats pel campionat de Catalunya! Crec que vau mostrat un gran nivell de joc i ara toca defensar els colors durant el campionat d’Espanya! Estic segur que ho fareu d’allò mes bé … seguiu treballant que sou el futur d’un gran club com l’Igualada!
Gaudiu del moment, seguiu treballant com fins ara… I desitjar-vos tota la sort del món pel campionat d’Espanya. Teniu una nova cita per demostrar el gran potencial que teniu. Estem molt orgullosos de vosaltres.
En primer lloc moltes felicitats per el títol aconseguit. Gaudiu molt del moment , però que tingueu clar que encara teniu un repte per aconseguir i que val molt la pena ajornar la desconnexió que et fa guanyar un títol perquè en pots guanyar un altre (amb el meu equip de base varem aconseguir aquesta fita en aquesta mateixa categoria i recordo que ens vàren mentalitzar molt amb aquest tema) Per altre banda dir-vos que durant aquests partits escolteu i preneu molta atenció el míster ( des de fora transmet molta experiència i amb les idees molt clares i això fa estar molt segur a dins la pista ) I per últim DISFRUTEU COM MAI. Disfruteu des de avui mateix, disfruteu des de el primer entreno , disfruteu provant pista , disfruteu de l’estada dels dies , disfruteu de defensar els vostres colors i DISFRUTEU DELS VOSTRES COMPANYS! !
Moltíssimes felicitats nanus!! Costa molt d’aconseguir un campionat de Catalunya, ara gaudiu del moment, però no oblideu que s’ha de seguir treballant igual, perquè com diu tothom: “arribar es difícil, però mantenir-se molt més”
Moltíssimes felicitats de nou, i ara aneu a pels de d’Espanya, i deixeu a l’Igualada a dalt de tot, que és on es mereix estar! !
Una abraçada nois, ens veiem a Les Comes! !
És un gran èxit col.lectiu: jugadors, entrenador, coordinador, dels pares que han fet molts quilòmetres amunt i avall i molts sacrificis per ells…
Hi ha moltíssima feina tot l’any i molts entrebancs, així que la satisfacció de guanyar un campionat de Catalunya sense perdre cap punt és indescriptible.
Aquests nois han fet feliç molta gent, i desde el primer equip hem estat tots super pendents d’ells aquest cap de setmana.
Creiem que si continuen progressant, lluitant i esforçant-se tots ells tenen futur a l’Ok lliga.
Ara us desitjo molta sort al campionat d’Espanya, on a part del Caldes hi haurà grans equips com sempre i no es poden relaxar.
Molt bona feina Infantils!! ! | 0.710051 | curate | {"en": 0.020781637717121586, "ca": 0.9295905707196029, "es": 0.032568238213399506, "pt": 0.015818858560794045, "fr": 0.0012406947890818859} | http://ihc.blog.cat/2018/04/23/tots-som-infantils/ |
mc4_ca_20230418_1_704873 | PxC - EL 9 NOU, 15/07/2011; PÀG. 6 i 7 EL PLE DE VIC NOMENA ELS SEUS REPRESENTANTS EN ÒRGANS COL•LEGIATS
EL 9 NOU, 15/07/2011; PÀG. 6 i 7 EL PLE DE VIC NOMENA ELS SEUS REPRESENTANTS EN ÒRGANS COL•LEGIATS
Vila d'Abadal reconeix a PxC que perceb 18.000 euros de sou
Vic.- M.R.- L’Ajuntament de Vic va aprovar dilluns, en el primer ple de la legislatura, el nomenament d’una setantena de representants en diversos òrgans col•legiats de la ciutat. La majoria són membres proposats per l’equip de govern, però també n’hi de del PSC i ICV. Per la seva banda, PxC, CUP i SI es van queixar per no haver-los tingut en compte, però l’alcalde va dir que tothom tenia la llista de noms des de feia alguns dies i, tal com van fer PSC i ICV, “amb una simple telefonada, l’hauríem pogut parlar”. D’altra banda, l’alcalde, responent a una pregunta de PxC, va reconèixer que percebia uns 18.000 euros d’indemnitzacions a l’any per assistència als plens i a les comissions de govern.
L’Ajuntament no dóna suport als encausats
Vic.- J.E. El Grup Municipal de la CUP va presentar dilluns al ple de Vic, que es va fer mentre es jutjaven els 13 activistes, una moció de suport als denunciats.
La moció, però, no es va aprovar, perquè només hi van votar a favor els sis regidors de la CUP, PSC, ICV i SI. En canvi, l’equip de govern –CiU i ERC– i
PxC van votar-hi en contra, un total de 15 regidors.
Josep Anglada, de PxC, va recordar que la família desnonada feia dos anys que no pagava la hipoteca i va assegurar que els denunciats no havien actuat de manera pacífica.
WWW.OSONA.COM, 11/07/2011; EL PLE DE VIC TOMBA DUES MOCIONS D’HABITATGE DE LA CUP
Sessió plàcida, amb molts punts de l’ordre del dia de tràmit. Entre ells, destaca l’aprovació dels representants de l’Ajuntament en una trentena d’ens.
Vic.- Redacció.- L’Ajuntament de Vic ha celebrat aquest migdia una sessió ordinària del ple municipal, amb molts punts de l’ordre del dia de tràmit. S’han aprovat tots, la majoria per unanimitat.
Entre els punts de l’ordre del dia, destaca la designació d’uns 70 representants del consistori en prop d’una trentena d’ens que són competència del ple. També hi havia dues mocions de la CUP, relacionades amb l’habitatge: una s’ha tombat i l’altre l’ha retirat la mateixa CUP.
CiU i ERC es reparteixen els càrrecs. La majoria dels càrrecs on el consistori té representació se’ls han repartit els regidors i afins a l’equip de govern (ERC i CiU).
L’oposició, sobretot PxC i SI, s’han queixat que no els havien deixat participar en la decisió d’escollir els noms. És per això que Iban Lapeira, portaveu de SI, ha votat en contra de tots els nomenaments. PxC ho ha fet en els casos que no es tractava de regidors electes. PxC i la CUP, les dues forces més votades de l’oposició, han lamentat que l’equip de govern no hagués proposat cap representant seu.
A l’acte, la CUP ha presentat dues mocions relacionades amb l'habitatge: una de suport als denunciats desnonament i una altre sobre el reglament i registre d'habitatges buits amb caràcter permanent. Cap d’elles ha prosperat. La primera ha estat tombada amb els vots de CiU, ERC i PxC, i la segona l’ha retirat la mateixa CUP després que es prengués el compromís de crear una comissió de treball amb tots els partits per tal d'explorar la possibilitat d'actuacions.
Laia Jurado (CUP) ha dit que la denúncia ha estat “arbitrària” i ha demanat el suport dels grups del consistori. La seva companya, Georgina Rieradevall (CUP), ha assegurat que en cap moment hi va haver violència per part dels encausats, que només estaven fent ús del seu “dret a manifestar-se”.
Rieradevall ha recordat que ella hi va ser-hi, tot i que no ha estat encausada.
La moció de la CUP ha trobat el suport del PSC, ICV-EUiA i SI. Per la seva banda, PxC i l’equip de govern l’han rebutjada. Anglada (PxC) ha argumentat que no es van manifestar pacíficament. Anna Erra (CiU) ha apuntat que si es donés suport a la moció seria injust per als propietaris. “Estem en un estat de dret i les lleis s’han de complir”, ha afegit. “L’Ajuntament ha de treballar per a la ciutat. Quan hi ha un cas com aquest, és la justícia qui ha de decidir, no ens hi hem de posar”, ha conclòs l’alcalde.
La regidoria de dones no ha desaparegut sinó que forma part de la regidoria d’Igualtat.
Josep Anglada alerta que hi ha comerços xinesos dedicats a la prostitució.
L’equip de govern, segons Ballana, no veu malament el Birranostrum. “Es una festa que està normalitzada”, assegura el regidor que té la Guàrdia Urbana entre les seves competències. Tot i això, Ballana diu que s’intentaran millorar algunes coses.
El cens d’habitatge i població a Vic, que es fa cada 10 anys, toca fer-se aquest any. No està determinada una data.
WWW.ELTER.NET, 11/07/2011; EL PLE DE L'AJUNTAMENT DE VIC REBUTJA DONAR SUPORT ALS ENCAUSATS PEL CAS DEL DESNONAMENT A VIC
Aquest dilluns també s'ha nomenat una setantena de representants del consistori
Vic.- ACN.- Al plenari, i a proposta de la CUP, també s’ha presentat una moció per aprovar un reglament que determinés la condició d’habitatge desocupat amb caràcter permanent i que preveia fer-ne un registre. Finalment però, la mateixa formació ha retirat la proposta perquè s’ha acordat crear una comissió de treball amb tots els partits amb l’objectiu d’inventariar els pisos buits i que ja es recollia al POUM.
La CUP ha presentat una moció per aprovar un reglament que determini la condició d’habitatge desocupat “amb caràcter permanent” i fer-ne un registre. Segons la portaveu de la CUP a l’ajuntament, Georgina Rieradevall, “aquest reglament és necessari per saber, d’una vegada per totes, quants pisos desocupats hi ha a Vic”. A més, la regidora ha assenyalat que “primer cal definir què és un habitatge desocupat amb caràcter permanent” per poder inventariar-los.
Rieradevall ha citat les poblacions de Sant Celoni i Berga com a dos precedents de municipis que ja han aprovat la moció que aquest dilluns presentava la CUP. A més, ha assenyalat que cap dels dos reglaments ha estat impugnat per l’Estat espanyol.
El líder de Plataforma per Catalunya a l’Ajuntament, Josep Anglada, ha afirmat que la moció li ha semblat correcta ja que “cal incentivar el lloguer d’habitatges buits”. Des del PSC, Jacint Raurell ha assenyalat que tot i compartir el diagnosi que fa la CUP, “l’aplicació d’un recàrrec del 50% pels pisos desocupats és una mesura equivocada”. Segons el regidor socialista, “costa d’imaginar que amb els temps de crisi algun propietari tingués la oportunitat de llogar el pis i no ho estigués fent”.
Pel regidor d’ICV, Xavier Tornafoch, la proposta de la CUP “tal i com està plantejada és il•legal”. A més, rebatent a Rieradevall, ha destacat que tot i que Berga i Sant Celoni aprovessin el reglament que determina què és un pis buit amb caràcter permanent, “cap dels dos municipis han aplicat els textos”. Des d’ERC, el regidor Joan Ballana ha afirmat haver trucat a Berga i Sant Celoni per preguntar com havia estat l’experiència “però han reconegut que el reglament no els ha servit per res”.
D’altra banda, la moció que la CUP ha presentat al consistori en què es demanava suport pels encausats del cas del desnonament del passat 9 de febrer a la ciutat ha estat rebutjada amb els vots de CiU, ERC i PxC. Pel líder de PxC, Josep Anglada, l’acte de suport als desnonats “no va ser pacífic”. ERC, per la seva banda, ha argumentat votar en contra de la moció “però no dels ideals”. SI, PSC i ICV han votat a favor.
Nomenament de regidors i no regidors als òrgans col•legiats
Aquest dilluns també s’ha nomenat una setantena de representants del consistori a diferents ens que són competència del ple com la Fundació Privada Universitària Balmes, la Fundació l’Atlàntida, el Museu Episcopal o el Consorci per la Normalització Lingüística.
Finalment s’ha aprovat totes i cadascuna de les propostes de representació tot i que la votació ha aixecat algun malestar entre els partits polítics. Mentre que SI ha votat sistemàticament en contra, PxC només ha votat a favor d’aquells nomenaments de persones que formen part del govern municipal.
Anglada ha criticat que la segona força de la ciutat no hi sigui representada, mentre que ICV, que té un regidor, hi tingui representació.
DIARI DE VIC, 13/07/2011; PÀG. 3 EL PLE DE VIC REBUTJA DONAR SUPORT ALS ENCAUSATS PEL CAS DEL DESNONAMENT
Vic.- Redacció.- El ple de l’Ajuntament de Vic ha rebutjat donar suport als encausats pel cas del desnonament a Vic.
El líder de Plataforma per Catalunya a l’Ajuntament, Josep Anglada, ha afirmat que la moció li ha semblat correcta ja que “cal incentivar el lloguer d’habitatges buits”. | 0.766838 | curate | {"es": 0.008447729672650475, "ca": 0.9535374868004224, "en": 0.025929836911885485, "it": 0.005397160624193359, "fr": 0.0029332394696703038, "ar": 0.003754546521177989} | https://www.plataforma.cat/noticies-municipals/vic/958/el-9-nou-15-07-2011-pag-6-i-7-el-ple-de-vic-nomena-els-seus-representants-en-organs-col-legiats.html |
macocu_ca_20230731_2_469619 | Vull imprimir un Topogràfic 25000 de l'ICC vectorial (ja que hi afegeixo algunes capes propies que han d'anar al mig). La impressió la faig a escala 1:20000. Quan ho faig en un A4 i amb resolució 300 no hi ha cap problema; però quan ho vull fer en un A0 (canviant a resolució equivalent 1200) se'm distorciona totes les capes de toponimia, les fa més grans i em queden totes enganxades i solapades..com és? hi ha solució? MERCI!
Entrada Autor: Anonim_MM » dl., 23 maig 2022, 18:26
En la versió 9 no t'hauria de passar això. Si el problema et persistís, escriu a [email protected]. Gràcies. | 0.721336 | curate | {"ca": 0.8856655290102389, "en": 0.010238907849829351, "es": 0.10409556313993175} | |
macocu_ca_20230731_8_447750 | Debat a Sant Boi
Dijous vaig moderar un debat a Sant Boi de Llobregat sobre la independència, en què hi van participar Èric Bertran (CDC), Jordi Fàbrega (ERC), Uriel Bertran (SI), Joan Carretero (RCAT) i Xavier Angelergues (CUP), organitzat per Sant Boi Decideix. Aquesta és la foto de Josep Parés dels pastorets per la independència. | 0.688754 | curate | {"en": 0.04819277108433735, "ca": 0.9518072289156626} | |
racoforumsanon_ca_20220809_0_759815 | Aquests polítics nostres, que no tenen cura, sobre com va evolucionant la nostra identitat i referencia catalana, com... ... detalls com aquests, que semblen passar desapercebuts per a molts, però cada cop que passo pel davant de la Generalitat, la maleïda estanquera sempre la veig que esta onejant, mentre que la catalana, queda completament... moixa. Però, en altres "llocs", onegen amb tot orgull, mentre què, es la estanquera la que queda adormida ** M'he fixat que la bandera de la Senyera, sembla tindre unes mesures molt mes grans que la puta estanquera. Per aquest motiu, i a causa del seu sobrepès, li deu costar més enlairar-se.
Qui no ha vist mai això
Els meus avis que són de l'Alt Millars me'n donaven de petit, s'ha de dir que estava molt bo.
Confeso: jo també n'he pres i està molt bo. Anava bé per al mal de panxa. Cal mesclar els dos paquetets de dins i deixar-ho "bullir":
Sí que en fan sí, a un Mercadona de Sagunt en vaig trobar, i confesso, en vaig comprar.
Em sembla que ho he vist. Com he comprovat per internet que encara ho fan, he editat dalt.Quan ja era nacionalment conscient, també en vaig comprar Ara m'han vingut ganes de provar-ho de nou.Necessito anar a un camp de reeducació catalanista?
Ah, i jo, me'n recordo quan era petit que ja no em feia gaire gràcia això de la capsa amb l'estanquera, però m'ho fotia igual... Després, deu fer uns tres o quatre anys que voltant pel Mercadona aquest en vaig veure i no em podia creure que encara existís i la melangia de la infància em va poder a l'esperit nacional. Això sí, quan vaig arribar a casa la caixa a les escombraries i els sobrets en un altre pot.
Confeso de nou: després d'aquestos missatges m'han entrat ganes, he anat, n'he comprat i ja m'he l'he beguuttt!! que boo ! !
Maleït!! No et fa vergonya... Amb la calor que fot jo m'hauria fotut la caixa sencera. Ara què faig jo? Al Principat no n'he vist mai...
Botiflers...¡¡¡
Acabo de vendre el meu país i els meus ideals per una llimonà de paperet ! [part seriosa] Abans de tenir la consciència nacional clara (quan era xiquet), ja trobava rar això de la bandereta espanyola en un refresc. Alguna cosa veia que no quadrava.
Tots em passat pel mateix o similar tràngol.
El més fort que he vist va ser a Elx fa uns anys: hi havia un supermercat que no recordo bé el nom (a veure si algú d'allà ens ho diu), però es deia Hipermercado Español o un joc de paraules així. Al tiquet anava la bandera d'Espanya i a la bossa de plàstic també. Estic buscant-ho pel google, però no ho trobo. Un altra vegada, em van enviar propaganda d'una targeta VISA amb la bandera d'Espanya impresa de fons (és real).
I encara no li han fotut cap pintada??? Jo no faig pintades, però no perquè no m'entren ganes!
Més avall està explicat. Ara han canviat d'imatge. Abans deia HIPERBER, EL SUPERMERCADO ESPAÑOL i la bandera estava al tiquet, a la bossa i a la propaganda. 2006 2012
Sí, sí, em referia a la primera foto (2006), que m'estranya que no tinguera cap pintada. No sé per què han canviat d'imatge. Què potser els aniria malament? | 0.797942 | curate | {"ca": 0.9346166611350814, "pt": 0.024228343843345504, "gl": 0.002987056090275473, "fr": 0.003318951211417192, "es": 0.034848987719880514} | |
mc4_ca_20230418_16_710249 | gener 2014 | Page 2 of 4 | ADEIT | Page 2
Inici / Notícies / Arxiu: gener 2014
Archivo: gener 2014
Oberta la preinscripció del curs Qui pot ser empresari?, reconegut amb 6 crèdits per la UV
Els estudiants que vulguin conèixer l’experiència d’empresaris de reconegut prestigi, així com les possibilitats de crear la seva pròpia empresa ja poden preinscribir-se en la 15ª edició del curs Qui pot ser empresari?, emmarcat [...]
Gestionar i conservar els espais naturals, objectiu d’un diploma d’especialització
El sistema valencià d’espais naturals protegits inclou, entre les diferents figures de protecció aprovades, més del 25% del territori valencià. «Molts d’aquests espais necessiten la figura d’un director que actue com a gestor i [...]
Generalitat i fundacions universitat-empresa signen un acord per finançar emprenedors
Estimular la creació i desenvolupament d’iniciatives emprenedores a través del finançament de projectes innovadors és el principal objectiu de l’acord de col•laboració que van signar la passada setmana el secretari autonòmic d’Economia i Ocupació [...]
El Accreditation Council for Business School and Programs d’Estats Units ha distingit al Màster en Auditoria Integral i Control de Gestió de la Universitat de València amb una acreditació internacional. Aquest guardó suposa un [...] | 0.792066 | curate | {"en": 0.0314900153609831, "ca": 0.9539170506912442, "es": 0.014592933947772658} | http://www.adeituv.es/ca/2014/01/page/2/ |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.