label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Teologia
|
La ciència de la creació o el creacionisme científic és una branca del creacionisme que tracta de proporcionar suport científic a la narració de la creació en el llibre del Gènesi i refutar amb arguments no bíblics fets científics generalment acceptats, i les teories i paradigmes científics sobre la història de la Terra, la cosmologia i l'evolució biològica.Es va iniciar en la dècada de 1960 com un esforç fonamentalista cristià als Estats Units per demostrar la infal·libilitat bíblica i anul·len les proves científiques de l'evolució. Des de llavors, ha desenvolupat un considerable seguiment als Estats Units, amb la creació d'una xarxa de sacerdocis amb ramificacions a tot el món per escampar les seves teories. Les principals idees de la ciència de la creació són: la creença en la creació ex nihilo (del no-res), la convicció que la Terra va ser creada en els últims 10.000 anys, la creença que la vida de la humanitat i d'altre tipus de formes de vida a la Terra foren creats des dels diferents «tipus baraminològics» (un tipus de taxonomia creacionista), i la idea que els fòssils trobats en estrats geològics van ser dipositats durant una inundació catastròfica que va cobrir completament tota la Terra. Com a resultat, la ciència creacionista desafia també l'evidència geològica i astrofísica de l'edat i els orígens de la Terra i l'Univers, que els científics de la creació reconeixen que són irreconciliables amb l'explicació que es dona en el llibre del Gènesi. Els defensors del creacionisme científic, com ara el grup Creation Research Society, sovint es refereixen a la teoria de l'evolució com «darwinisme» o «evolució darwiniana». Hi ha un aclaparador consens en la comunitat científica que la ciència de la creació és un punt de vista religiós, però no científic, i que la ciència de la creació no es pot considerar com una ciència pel fet que no té un suport empíric, sense subministrar hipòtesis provisionals, i es limita a descriure la història natural com a provocada per causes sobrenaturals no comprovables científicament. La ciència de la creació s'ha caracteritzat com un intent pseudocientífic de presentar Bíblia amb fets científics.
|
Pseudociència
|
Melanie Klein, nascuda Melanie Reizes (Viena, 30 de març de 1882 – Londres, 22 de setembre de 1960) va ser una psicoanalista britànica d'origen austríac creadora d'una teoria del funcionament psíquic. Va desenvolupar teories sobre el desenvolupament infantil des de la teoria psicoanalítica i va fundar l'escola anglesa de psicoanàlisi.
|
Arqueologia
|
El Museu Arqueològic d'Àqaba (àrab: متحف آثار العقبة) és el museu arqueològic oficial de la ciutat d'Àqaba a Jordània.
|
Teologia
|
La Redempció per la creu en la teologia cristiana es refereix al poder redemptor del sacrifici de Jesús i/o a la resurrecció quan ell voluntàriament es va deixar sotmetre a la crucifixió per les autoritats romanes. Cal entendre la seva mort a la creu com un sacrifici de redempció: la font de la salvació de la humanitat i l'expiació pel pecat, en el qual havia entrat la humanitat degut al pecat d'Adam. (vegeu Caiguda de l'home)
|
Matemàtiques
|
La On-Line Encyclopedia of Integer Sequences (OEIS), (Enciclopèdia on-line de seqüències d'enters) també coneguda simplement com a Sloane's, és una base de dades online de seqüències d'enters creada i mantinguda per N. J. A. Sloane, un investigador d'AT&T Labs. L'octubre de 2009, la propietat intel·lectual va ser transferida a la OEIS Foundation.L'OEIS registra informació de les seqüències d'enters d'interès per als matemàtics professionals i els afeccionats a la matemàtica, és molt citada i conté més de 200.000 successions, per la qual cosa és la base de dades més gran del seu tipus.
|
Història
|
La Casa dels Jordán de Urriés o Llinatge dels Jordán de Urriés —Casal dels Jordà d'Urries (català)— fou una família o llinatge noble aragonesa que posseí els títols de marquesat d'Ayerbe, Velilla de Ebro, vescomtes de Roda, entre altres.L'escut d'armes consisteix en un escut quarterat, dels quals el quartet primer i quart són d'or amb dos pals de gules i el segon i tercer són de gules llisos i sobre un escussó d'or amb quatre pals de gules aragoneses.
|
Història
|
Bonacolsi fou una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Màntua i a Mòdena, i el poder com a podestà a altres llocs. Va precedir als Gonzaga. El seu origen és discutit. Alguns fan ancestre conegut de la família a un Bonacolsi de Ferrara, però en general sembla que l'origen més probable és un Bonacolsi de Mòdena. Rinald Bonacolsi, el seu fill, fou investit amb la terra de Folato en feu de l'abadia de Sant Zenó de Verona el 1206. Va tenir tres fills amb els quals arrenca la importància de la família: Pinamonte Bonacolsi, Bonacolso Bonacolsi i Martí Bonacolsi. Bonacolso Bonacolsi, el fill mitjà, fou abat benedictí de Sant’Andrea de Mantova el 1241, fou expulsat de Màntua el 1244 i va morir a l'exili el 1249.Martí Bonacolsi, el fill petit, fou rector de la República de Màntua el 1253. Va deixar dos fills, Bertolino (mort més tard del 24 de febrer de 1303) i Castellano (mort més tard del 18 de novembre de 1308).Pinamonte Bonacolsi, el fill gran, fou gran Anziano dil Popolo a Màntua el 1259, rector de Màntua (1272-1274) rector únic i capità general de Màntua el 1274, capità general perpetu el 1276 (de fet senyor sobirà). Va abdicar el gener del 1291 i va morir el 7 d'octubre de 1293. Va agregar a les seves possessions Castellaro, concedit pel bisbe de Trento el 1275 i va ser membre de l'Orde Teutònic amb els fills des del 1287. Va deixar vuit fills: Conrat Bonacolsi (Corrado Bonacolsi), que fou investit amb la meitat del feu de Pozzuolo pel bisbe de Màntua i només va deixar dos fills naturals (Rivazzuolo i Martino que el 1315 van vendre els seus drets al feu de Castellaro. Tomo Bonacolsi que fou podestà de Verona el 1283, i havia de succeir al seu pare a Màntua però fou enderrocat pel cop d'estat del seu germà Bardellone i es va haver d'exiliar. Va morir a Ferrara vers el 1302 i va deixar tres fills: Obizzo, Saraceno i Filippone (aquest fou pare de Filippo). Saraceno fou empresonat pels seus parents el 1317 i va deixar dos fills: Corradino (mort a Ferrara després del 1328) i pare de Piemont, considerat el cap de la branca que va portar el nom de Bonaccossi; i Filipo, pare de Tomo, Alberto, Caleffo i Federico Bardelló Bonacolsi que fou rector i després capità general perpetu de Màntua el gener del 1291 per un cop d'estat. Fou obligat a abdicar el 2 de juliol de 1299 i va morir a Ferrara el 1300. Va deixar tres filles dos d'elles monja, i la tercera filla natural. Felip Bonacolsi fou inquisidor a la Marca de Treviso el 1281 i a Verona més tard, bisbe de Trento el 1289, no va arribar a prendre possessió i va morir a Màntua 18 de desembre de 1303 Joan Bonacolsi anomenat "Gambagrossa" Conseller de Màntua el 1272, cavaller teutònic, podestà de Màntua el 1273, 1275, 1281 i 1288. Va morir aquest darrer any i va deixar cinc fills: Bonaventura Bonacolsi anomenat "Butirone", vicari de Màntua i governador de Modena, mort a Màntua el 1326, emparentat amb els Cavalcabò per la seva dona Bonella que era filla de Cavalcabò Cavalcabò. Va deixar dos fills: Guidotto que fou vicari perpetu de Màntua del 1291 al 1297 i se'l va deixar morir de fam a Castellaro després del 16 d'agost de 1328; i Pinamonte, vicari perpetu de Màntua amb son germà i igualment se'l va deixar morir de fam a Castellaro després del 16 d'agost de 1328. Guiu Bonacolsi anomenat "Botticella", podestà de Màntua el 1291, vicari de Suzzara el 1293, Capità perpetu de Màntua el 1299, investit amb Castellaro pel bisbe de Trento el 1302 del que també va rebre després Villa dei Cavalieri, Villagrossa, Pampuro e Gazo. Va morir a Màntua el 24 de gener del 1309. Es va casar dues vegades i va deixar només dues filles i un fill bastard (Pietro, canònic de la catedral de Màntua). Rinald Bonacolsi anomenat "Passerino", vicari de Màntua associat a Guido el 1308, capità perpetu de Màntua el 1309, vicari imperial de Màntua el 1312, senyor de Luzzara el 1312, senyor de Modena el 24 de juliol de 1312 (fins al 1318), senyor de Carpi (1312-1319 i 1319-1327), senyor de Cremona (1316-1317), vicari imperial de Modena el 1327, assassinat a Màntua el 6 d'agost de 1328. Es va casar amb Alisia d'Este, filla d'Aldobrandino II marques d'Este i senyor de Ferrara, però només va tenir tres fills bastards: Giovanni que fou abat de Sant’Andrea in Mantova (deixat morir de fam a Castellaro després del 16 d'agost de 1328 amb uns cosins i son germà); Francesco, capità perpetu de Modena el 1321 (deixat igualment morir de fam a Castellaro després del 16 d'agost de 1328 amb uns cosins i son germà); i Berardo Berard II Bonacolsi, castellà de Villa Imperta, va cedir el feu a l'abadia de San Zenone de Verona el 1297. Només va deixar una filla anomenada Samaritana. Guiu I Bonacolsi, Cavaller Teutònic, va rebre la terra de Bardellona com a feu del bisbe de Trento. Salvàtic Bonacolsi, cavaller teutònic, que va deixar un fill, de nom Turlino, que fou pare d'una filla, Felicita. Fabrizio, Cavaller Teutònic
|
Telecomunicacions
|
Nokia 3310 és un telèfon mòbil de dues bandes: GSM 900/1800. Va ser comercialitzat en el quart trimestre de l'any 2000 i va reemplaçar el popular Nokia 3210 de forma satisfactòria i rendible. És considerat un dels telèfons més populars fins ara, amb més de 100 milions d'unitats venudes.
|
Informàtica
|
Els alineadors són programes que a partir de material textual en dos llengües diferents enllacen segments més petits d'una llengua amb l'altra, amb la finalitat de crear o alimentar les memòries de traducció. Aquestes eines normalment es troben integrades en els sistemes de traducció assistida. Dos eines molt utilitzades per a aquesta tasca són: WinAlign (de Trados) i +Align (de Wordfast).
|
Informàtica
|
En informàtica, un executable és aquell arxiu binari el contingut del qual és entès per l'ordinador com un programa informàtic. Habitualment aquests arxius binaris estan compostos per instruccions donades al processador en codi màquina però a vegades pot tenir bytecode que necessita un intèrpret per a executar-ho. Sovint els executables fan trucades específiques a algunes funcions del sistema operatiu. (trucades de sistema) Hi ha dues formes de classificar un executable segons la seva compatibilitat: Portables: El seu codi no està associat a un processador concret, utilitza bytecodes que són interpretats pel sistema operatiu, com per exemple amb Java… No portables:El seu codi està associat a un tipus de processador, per tant no pot ser executat en un altre sistema. Això passa amb l'assemblador…Un altre tipus de programes, els scripts, no contenen codi màquina si no el codi font, que ha de ser interpretat a la vegada que s'executa. Determinar si un arxiu és executable o no se simplement una qüestió de convenció. A Windows per exemple, el criteri es basa en l'extensió de l'arxiu (.exe, .bat...). A Unix en canvi es basa en les meta dades de l'arxiu.En molts dels programes moderns, els executables contenen coses no necessàries com imatges, textos... o qualsevol altra informació que ajudi a l'ordinador a interpretar el codi que conté.
|
Ciència militar
|
El chaff, dipols antiradar, reflectors antiradar, düppel o cimbells antiradar, (encara que el terme anglès chaff és el més corrent), són una contramesura de radar amb la qual les aeronaus i altres dispositius propaguen un núvol de petites i primes peces d'alumini, fibra de vidre metal·litzada o plàstic metal·litzat i els fa aparèixer com un conglomerat d'objectius secundaris en les pantalles de radar o aclapara la pantalla amb múltiples retorns. Aquesta contramesura va ser originalment anomenada Window pels Britànics, i Düppel per la Luftwaffe alemanya, en l'època de la Segona Guerra Mundial Les forces armades modernes usen el chaff (en aplicacions navals on susen coets de curt abast SRBOC) per a pertorbar i apartar els míssils guiats per radar dels seus objectius. La majoria de les aeronaus militars i dels vaixells de guerra tenen dispensadors chaff com a sistema d'autodefensa. Un míssil balístic intercontinental deixa anar en la seva trajectòria diverses bombes independents, una gran quantitat de cimbells i dispositius Chaff. El chaff també és usat com a senyal d'auxili per una aeronau quan les comunicacionss no funcionen. Això té el mateix efecte que un S.O.S. i pot ser detectat per un radar, sent deixat anar un paquet cada dos minuts.
|
Enginyeria
|
L'enginyeria de sistemes és l'aplicació d'esforços d'enginyeria per a transformar una necessitat d'operació en una descripció de paràmetres de rendiment del sistema informàtic i una configuració del sistema a través de l'ús d'un procés iteratiu de definició, síntesi, anàlisi, disseny, prova i avaluació; integrar paràmetres tècnics relacionats per a assegurar la compatibilitat de tots els interfases de programa i funcionals de manera que optimitzi la definició i disseny del sistema total; i integrar factors de fiabilitat, mantenibilitat, seguretat, supervivència, humans i altres en l'esforç d'enginyeria total a fi de complir els objectius de cost, planificació i rendiment tècnic.
|
Informàtica
|
Una unitat de disc òptic és un dispositiu electrònic que permet la lectura o escriptura de dades des d'un arxiu a discos òptics, com CD's o DVD's, mitjançant l'ús d'un feix de raig làser i la posterior transformació d'aquests en impulsos elèctrics que l'ordinador interpreta. Algunes unitats només poden llegir discos (unitats lectores de discs òptics), mentre que les gravadores de discs òptics poden llegir i escriure les dades. Així, per referir-se a la unitat amb les dues capacitats es sol usar el terme lecto-gravadora. Els CD (discs compactes), DVD (discs versàtils digitals) i BD (discs Blue-ray) són els medis més comuns compatibles amb unitats de disc òptic. Les unitats de discos òptics són una part integrant dels aparells de consum autònoms com els reproductors de CD, reproductors de DVD i gravadores de DVD. També són usades molt comunament en els ordinadors per llegir programari i mitjans de consum distribuïts en format de disc, i per gravar discos per a l'intercanvi i arxiu de dades. Els lectors òptics poden ser connectats a la computadora per la interfície IDE (ATA), per una interfície SCSI o una interfície propietària, com la interfície de Panasonic. La majoria dels lectors de CD poden també llegir CD d'àudio (CDA) i CD de vídeo (VCD) amb el programari apropiat.Les unitats de discos òptics (juntament amb les memòries flaix) han desplaçat a la disquetera i a les unitats de cintes magnètiques per a les tasques d'emmagatzematge i recuperació de dades a causa del baix cost dels mitjans òptics i la gairebé ubiqüitat de les unitats de discos òptics en els ordinadors personals i en aparells d'entreteniment de consum i la seva gran capacitat d'emmagatzematge. Tot i això, la gravació de discos en general està restringida a la distribució comercial i a la còpia de seguretat personal de material comprat personalment.
|
Telecomunicacions
|
El sistema global per a comunicacions mòbils o en anglés Global System for Mobile communications (GSM) és un estàndard mundial de segona generació (2G) per a telefonia mòbil. Va ser creat per la CEPT i desenvolupat per la ETSI i és obert, no propietari i evolutiu. GSM predomina a Europa i és majoritari a la resta del món tot i que a partir del 2004 les operadores de telecomunicacions l'estan substituint progressivament per UMTS.
|
Agricultura
|
Una rampinadora és una màquina agrícola que recull, aireja i volteja el fenc o també la palla per tal d'assecar-les abans d'emmagatzemar-la. La rampinadora permet que el fenc evolucioni més bé i es millori la seva aroma i color. Aquesta màquina es compon de dos a vuit tupís (fresadores d'eix vertical) juxtaposades, proveïdes de dents. Aquestes dents són un tipus de rampins. Les tupís són arrossegades per cardans en sentits contraris de dues en dues. Serveix per estendre el fenc per facilitar-ne i accelerar el seu assecament abans de la recollida però en cap cas no serveix per a la palla triturada a la sortida de la recol·lectora, ja que aquesta ha de ser premsada perquè pugui servir de jaç pels animals.
|
Física
|
L'osmosi inversa és una tecnologia de purificació de l'aigua que utilitza una membrana semipermeable per eliminar ions, molècules i partícules més grans, deixant que només passi l'aigua potable. Dins d'un entorn amb membrana semipermeable,si s'augmenta la pressió del costat de major concentració, pot aconseguir-se que l'aigua passi des del costat d'alta concentració al de baixa concentració. D'aquesta manera s'està produint el fenomen contrari a l'osmosi, per això es diu osmosi inversa. És a dir, l'aigua de la zona d'alta concentració (activa) passa a la de baixa concentració, aconseguint travessar la membrana en sentit contrari.
|
Física
|
En física atòmica, el magnetó de Bohr (simbolitzat μ B {\displaystyle \mu _{\mathrm {B} }} ) és una constant física de moment magnètic que rep el seu nom en honor del físic danès Niels Bohr. És la unitat natural (i el valor aproximat) per a expressar el moment dipolar magnètic de l'electró. El seu valor va ser calculat per primera vegada el 1911 pel físic romanès Ștefan Procopiu, i a l'estiu del 1913 pel físic danès Niels Bohr.En unitats del sistema internacional es defineix com a: μ B = e ℏ 2 m e {\displaystyle \mu _{\mathrm {B} }={{e\hbar } \over {2m_{\mathrm {e} }}}} i en unitats del sistema CGS com a: μ B = e ℏ 2 m e c {\displaystyle \mu _{\mathrm {B} }={{e\hbar } \over {2m_{\mathrm {e} }c}}} en què: e {\displaystyle e} és la càrrega elemental, ℏ {\displaystyle \hbar } és la constant de Planck, m e {\displaystyle m_{e}} és la massa en repòs de l'electró, c {\displaystyle c} és la velocitat de la llum.En unitats del SI el seu valor és: μ B {\displaystyle \mu _{\mathrm {B} }} = 9.274 009 49(80) × 10-24 J·T-1En el sistema cegesimal d'unitats, el seu valor és aproximadament: μ B = 9 , 274 009 15 ( 23 ) × 10 − 21 {\displaystyle \mu _{\mathrm {B} }\,=9,274\,009\,15(23)\times 10^{-21}} erg·G-1En unitats atòmiques és adimensional, i el seu valor és simplement: μ B = 1 2 {\displaystyle \mu _{\mathrm {B} }\,={\frac {1}{2}}} Expressat en electró-volts: μ B = 5 , 788 381 755 5 ( 79 ) × 10 − 5 {\displaystyle \mu _{\mathrm {B} }\,=5,788\,381\,755\,5(79)\times 10^{-5}} eV·T-1
|
Psicologia
|
Petit Albert és un experiement amb el qual es fa una demostració empírica del procediment de condicionament clàssic realitzat per John B. Watson i la seva col·laboradora Rosalie Rayner, a la Universitat Johns Hopkins.
|
Matemàtiques
|
Hom parla de nombres grans per referir-se a nombres que són significativament més grans que els que s'usen en la vida quotidiana, com ara en comptar o en transaccions monetàries. El terme es refereix principalment a nombres positius grans, o més en general, a nombres reals positius grans, però també es pot usar aquesta terminologia en altres àmbits. Els nombres grans apareixen amb freqüència en camps com les matemàtiques, cosmologia, criptografia i mecànica estadística.
|
Telecomunicacions
|
" A Mathematical Theory of Communication " és un article del matemàtic Claude E. Shannon publicat a Bell System Technical Journal el 1948. Es va canviar el nom de The Mathematical Theory of Communication al llibre homònim de 1949, un petit però significatiu canvi de títol després de comprendre la generalitat d'aquest treball. Es va convertir en un dels articles científics més citats i va donar lloc al camp de la teoria de la informació.
|
Informàtica
|
Safelayer Secure Communications S.A. és una empresa espanyola fundada el maig de 1999, fabricant programari d'infraestructura de clau pública (seguretat per a gestió d'identitat digital signatura electrònica i protecció de dades). La tecnologia de Safelayer està implantada en els tres majors projectes de certificació i identificació digital espanyols, com són la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre d'Espanya, el DNI electrònic español i el passaport electrònic espanyol. La tecnologia de Safelayer també assegura el sistema de missatgeria (correu electrònic) de l'OTAN.La tecnologia de Safelayer està avalada per la certificació de qualitat Common Criteria (CC) EAL2 i EAL4+. Actualment, Safelayer és l'única empresa al món amb certificació CC EAL4+ en tota una família de productos.
|
Ecologia
|
Selva tropical és un tipus de bosc que es desenvolupa en l'espai intertropical. Aquest terme es reserva pel bosc tropical humit de manera continuada, on plou un mínim de 1750 litres per metre quadrat a l'any, i en canvi s'anomena jungla quan hi ha una estació seca prou llarga per diferenciar-se del primer. La selva tropical es dona en tres regions de la terra, que són les següents: Africana: Només es desenvolupa en la seva zona equatorial però sense poder formar-se a l'est del continent que té una llarga estació seca. Estesa per Libèria, golf de Guinea i conca del riu Congo. Fa milions d'anys va patir les conseqüències de canvis climàtics que ha afectat l'evolució de la vegetació. És de les tres la de menor àrea. Sud-americana: És la més gran de totes, ocupa gran part del Brasil i els països limítrofs. Ha mantingut el clima i la vegetació estable al llarg de milions d'anys. En la Selva Amazònica es troba en 10.000 m² prop de 100 espècies d'arbres. L'alçada mitjana dels arbres gira al voltant dels 55 metres. La quantitat d'insectes i animals encara és desconeguda. Està molt amenaçada per l'extensió de l'agricultura que utilitza la tècnica de cremar la vegetació i sembrar sobre les cendres. Indomalaia: No és contínua per les agressions seculars que ha sofert, compren de la costa d'Indoxina, la costa nord d'Austràlia, les Filipines, Nova Guinea i Borneo, entre d'altres.
|
Televisió
|
Robert "Rob" Nelson (Denver, Colorado, Estats Units, 13 d'agost de 1979) és un biòleg, documentalista i personalitat televisiva estatunidenc.És col·laborador habitual de la sèrie documental de Science Channel, What on Earth? («Curiositats de la Terra»). A partir de 2017, va ser el presentador i investigador participant a la sèrie documental de Science Channel, Secrets of the Underground («Secrets del subsòl»), el propòsit del qual era examinar els misteris llegendaris que aguaiten sota la superfície dels carrers, edificis, terrenys i cossos daigua, etc. Nelson també va ser coamfitrió del documental d'Animal Planet, Life After Chernobyl («La vida després de Txernòbil») el 2015.Té una Llicenciatura en Art (BA) en biologia i oceanologia de la Universitat de Miami, un Màster en Ciències (MS) de la Universitat de Hawaii a Mānoa i un Màster en Belles Arts (MFA) de la Universitat de Montana.Va guanyar un Premi Emmy el 2014 pel seu treball a Mysteries of the Driftless («Misteris de la zona sense deriva»), una pel·lícula documental sobre la Driftless Area («Zona sense deriva»), una regió al Oest Mitjà dels Estats Units, que mai va estar coberta per glaceres durant l'última edat de gel. Després va filmar una seqüela de Mysteries of the Driftless el 2018.El treball actual de Nelson inclou ser el director d'Untamed Science («Ciència indòmita»), on presenta un programa de YouTube del mateix nom. Treballa en estreta col·laboració amb el zoològic de Carolina del Nord per ajudar a explicar històries de animals no comptades.
|
Astronomia
|
L'astronomia afeccionada és la realitzada per astrònoms no professionals. Sovint es considera a l'astrònom afeccionat a aquell astrònom aficionat que no només observa el cel sinó que ensems contribueix a l'astronomia amb les seves pròpies observacions. En moltes ocasions, la línia frontera entre un astrònom professional i l'afeccionat és molt difuminada perquè alguns d'ells han contribuït de manera destacada al desenvolupament de l'astronomia o del coneixement del cel nocturn. El primer pas per iniciar-se en l'astronomia afeccionada acostuma a ser un aprenentatge introductori dels astres, començant pels que trobem en el Sistema Solar (Lluna, planetes, etc..) i acabant pels objectes més allunyats (galàxies, nebuloses, estrelles llunyanes…). El següent pas és reconèixer els diferents astres al cel: detectar els planetes, les estrelles més importants i algunes constel·lacions. En aquests primers passos s'acostuma a fer observació a simple vista i/o amb ajuda de prismàtics per poder observar amb més detall la Lluna, planetes i altres objectes. Quan s'ha assolit certa experiència, l'astrònom aficionat és capaç de situar-se i detectar en el cel diferents objectes. És llavors quan l'ús d'un telescopi es converteix en el següent nivell d'observació. Per utilitzar un telescopi s'ha d'aprendre a instal·lar-lo i calibrar-lo per tal de poder fer la localització i el seguiment d'astres correctament. La selecció d'un telescopi s'ha de fer d'acord amb l'experiència. És usual que el primer telescopi d'un aficionat sigui un refractor (telescopi de Galileu) d'obertura reduïda i amb montura altazimutal, ja que el seu preu acostuma a ser més reduït que altres telescopis més grans (com els reflectors) o que tinguin muntura equatorial. A mesura que es guanya experiència, l'astro-afeccionat passa a utilitzar telescopis més grans i amb montures més complexes, incorporant tècniques com el seguiment d'astres automatitzat, astrofotografia, etc.
|
Conflictes
|
El conflicte del Sudan del Sud és un conflicte armat que té lloc als estats del sud de Sudan, Kordofan i Nil Blau, on s'hi veu involucrat el Moviment Popular d'Alliberament del Sudan-Nord (SPLM-N), una filial nord de l'Exèrcit Popular d'Alliberament del Sudan del Sud. No s'ha de confondre amb la Segona Guerra Civil sudanesa.
|
Aeronàutica
|
Un globus de gas o baló de gas és un globus aerostàtic que es compon d'una funda prima i tensa, feta per exemple de làtex o teixit de seda amb hule. Popularment se'n diu bufa o bomba. És omplert amb gas, que crea una densitat inferior a la de l'aire que envolta el globus i per tant crea empenyiment aerostàtic. Per aquest gas, s'utilitzen principalment l'hidrogen (H₂) i l'heli (He), però es prefereix l'heli, car és el gas noble més lleuger i no és inflamable.
|
Sociologia
|
La sociologia marxista és un terme que es fa servir per a la conducta de la sociologia des d'una perspectiva marxista. El marxisme est pot reconèixer com una filosofia política i una sociologia, en particular fins al punt que intenta quedar-se científic, sistemàtic i objectiu en comptes de purament normatiu i preceptiu. La sociologia marxista pot definir-se com "una forma de la teoria del conflicte associat amb... l'objectiu del marxisme de desenvolupar una ciència positiva empírica de la societat capitalista com a part de la mobilització d'una classe obrera". L'Associació Americana de Sociologia (ASA) té una secció dedicada als afers de la sociologia marxista; la secció "està interessada en com la investigació de perspicàcies de la metodologia marxista i l'anàlisi marxista poden ajudar a explicar la dinàmica complexa de la societat moderna". La sociologia marxista podria facilitar els desenvolupaments de la teoria crítica i estudis culturals com disciplines aproximadament diferents.
|
Biotecnologia
|
Robert Langer (Albany, EUA 1948) és un enginyer químic i professor universitari nord-americà especialista en biotecnologia.
|
Cultura popular
|
La música mizrahí (en hebreu: מוזיקה מזרחית, Muzika Mizrahit) és el gènere musical amb influència de les músiques àrab, turca i grega, portades a Israel pels jueus mizrahim (els que procedeixen del Món islàmic) i sefardites (els originaris de Sefarad). Sol ser cantada en hebreu, però combinada de vegades amb algunes frases en àrab, grec, turc i altres idiomes de les terres de procedència dels artistes. El significat literal de la paraula mizrahí en hebreu és 'oriental'. Les cançons mizrahim típiques tenen un instrument de corda dominant, que sol ser el violí, el llaüt, o el buzuki, i solen ser de notes altes.
|
Geografia
|
Ròdope (llatí: Rhodope; grec: Ῥοδόπη, 'vermellós'; búlgar: Родопи, Rodopi, o Родопите, Rodopite; també Родопа, Rodopa o Родопа планина, Rodopa planina) és una serralada muntanyosa de Bulgària i de Grècia (a la moderna regió de Tràcia). El seu cim més alt és el Golyam Perelik (2.191 m). Forma la frontera natural entre Tràcia i Macedònia des de temps antics. En època clàssica, hi vivien els satres (satrae) i els bessi; i hi havia un temple dedicat a Dionís. El riu Estrimó neix en aquestes muntanyes. El 294, el nom de Ròdope fou donat a una província romana formada amb la part sud de Tràcia.
|
Informàtica
|
Una memòria de traducció, coneguda amb les sigles MT o TM (translation memory en anglès), és un magatzem de textos originals en una llengua alineats amb la seua traducció en una altra llengua o altres llengües. Aquesta definició de memòries de traducció coincideix literalment amb una de les definicions més acceptades de corpus lingüístic de tipus paral·lel (Baker, 1995). Per això es pot dir que les memòries de traducció són corpus paral·lels. Així, les memòries de traducció o els corpus paral·lels es componen de textos originals o llengua original i el text traduït en la llengua d'arribada. Aquests textos a més estan alineats per unitats de traducció o segments. Les unitats de traducció que s'emmagatzemen juntament amb els seus equivalents es defineixen de forma variable sent la segmentació després d'un signe de puntuació que marca el final de la frase (., ?, !, :, ...) o un salt de paràgraf les més freqüents ofertes per defecte a l'entorn dels sistemes de traducció assistida. La principal funció de les memòries de traducció és extreure suggeriments traductològiques totals o parcials d'una frase i concordances per a termes. Durant la traducció, es busquen en la base de dades de la MT segments de l'idioma d'origen. Si la MT posseeix un segment en l'idioma d'origen que coincideix exactament, aquest segment es mostrarà en la part de MT de la finestra, juntament amb la seua traducció i la informació addicional guardada amb el segment en la base de dades. El grau de similitud és del 100%. Si la MT conté només un segment que no és idèntic, sinó simplement similar al segment d'origen, aquest segment també es mostrarà juntament amb la seua traducció i el grau de similitud calculat pel sistema MT. Un segment no exacte és anomenat «fuzzy match» (coincidència parcial) en tots els sistemes de MT. El límit del grau de similitud acceptable per al traductor es pot adaptar en tots els sistemes de MT. El contingut d'aquests recursos lingüístics paral·lels és fonamental, però també és crucial el motor de recerca que permet explorar una gran quantitat de text i identificar patrons lingüístics i terminològics comuns. Per tant, si el contingut de les memòries i si el seu sistema d'indexació ofereix bons resultats, aquestes memòries es converteixen en el millor instrument de treball del mediador lingüístic. En aquesta línia Abaitua (2002) afirma que els corpus paral·lels són una alternativa als diccionaris com a font única d'informació i, com ja hem dit, per definició les memòries de traducció constitueixen textos paral·lels. El magatzem de traduccions, és a dir, el corpus paral·lel, va creixent en funció del volum i freqüència d'alimentació de les memòries de traducció i aquestes es creen durant la validació de les unitats de traducció durant el procés de traducció a l'entorn de la traducció assistida. Una altra de les tècniques per a la generació de memòries de traducció és mitjançant l'alineació de textos traduïts i per tant equivalents. L'alineació es du a terme amb eines específiques per a això, conegudes com a alineadors. Molt freqüentment s'utilitza el terme de memòries de traducció per identificar els sistemes de Traducció assistida per ordinador, també coneguts com a "CAT-TOOLS", que són programes informàtics dissenyats per ajudar els traductors professionals. Les memòries de traducció han estat fonamentals per al sorgiment de la indústria del llenguatge a escala global.
|
Circ
|
Jaume Mateu i Bullich, (Barcelona, 7 d'abril de 1955) conegut pel seu personatge del Tortell Poltrona, és un director, emprenedor i intèrpret català.El pallasso Tortell Poltrona vesteix amb robes amples i de quadres, amb pantalons i tirants sobre una camisa blanca, jaqueta a joc amb els pantalons, i barret. Maquillat amb la cara blanca, un gran somriure vermell pintat i nas de pallasso. Destaca pel domini de l'equilibrisme amb múltiples cadires, la seva facilitat en cantar i la destresa amb els instruments de vent. El seu pseudònim tortell prové de l'època que repartia els productes de la pastisseria Foix de Sarrià,
|
Informàtica
|
El sector infomediari (infomediari ve de la combinació de "informació" i "intermediari") és el sector econòmic de les activitats d'anàlisi i tractament de les dades aportades per agents públics o privats per a generar un servei de valor afegit que assisteix en la presa de decisions. A l'Estat Espanyol aquest sector va començar a créixer a la dècada del 2010 a causa de les regulacions sobre la reutilització de les dades originades pel sector públic, concretament les relacionades amb les dades obertes i el govern obert.A Dinamarca es va impulsar les dades obertes per impulsar el sector infomediari.A l'Estat Espanyol el Projecte Aporta, posat en marxa el 2008, causà l'aparició del sector infomediari. Aquest projecte derivà del Pla Avanza i estava coordinat pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques i el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme.Les dades personals al passar pel tractament dels infomediaris són anonimitzades.L'ús dels productes dels infomediaris permet realitzar una segmentació del mercat i discriminació dels preus, segons una investigació realitzada mitjançant l'anàlisi d'un conjunt de dades d'informes d'usuaris sobre la informació que havien trobat mentre utilitzaven serveis de compra en línia.
|
Geografia
|
Copacabana és una petita ciutat boliviana molt propera al Llac Titicaca, i capital de la província de Manco Kapac del departament de La Paz.
|
Periodisme
|
Dibuixants sense fronteres és una entitat sense ànim de lucre que aplega grafistes, dibuixants, ninotaires, caricaturistes i artistes gràfics en el desenvolupament de projectes artístics de cooperació internacional.
|
Mitologia
|
Tabaré és un poema èpic en llengua castellana i l'obra cabdal de l'excriptor uruguaià Juan Zorrilla de San Martín. Compost de 4.736 versos dividits en deu cants és considerat com a l'epopeia nacional de l'Uruguai. Zorrilla va escriure el llibre a Argentina durant el seu exili per mor d'oposar-se al govern uruguaià. El llibre es va publicar a París el 1887.Tracta de l'idil·li amorós de l'indi Tabaré i l'espanyola Blanca. Té com a fons la dura guerra travada entre castellans i charrúas al territori de l'actual Uruguai a final del segle xvi. És considerat com una de les joies de la literatura uruguaiana en llengua castellana. S'han de traçar elements lírics i idiomàtics usats en aquesta composició, que van aparèixer anteriorment al poema de La leyenda patria.
|
Geologia
|
La cova d'Azykh (en armeni: Ազոխի քարանձավ; en azerí: Azıx dt.ğllauresı) és un complex de sis coves conegut per haver estat habitat per l'humà de l'edat de pedra. Es troba a 3 km al nord-est del llogaret de Tugh, en el raion de Füzuli (Azerbaidjan). La cova i el territori que l'envolta estan sota control de les forces armènies des de la Guerra de l'Alt Karabakh. La cova de diverses capes d'Azykh és el monument més important de l'edat de pedra de l'Azerbaidjan.
|
Llengües
|
L'abat Charles-Michel de l'Épée (Versalles, 24 de novembre de 1712 - París, 23 de desembre de 1789) va ser un educador filantròpic de la França del segle xviii, que va ser conegut com el «Pare dels sords».
|
Ecologia
|
La limnologia és la branca de l'ecologia que estudia els ecosistemes aquàtics continentals (llacs, llacunes, rius, basses, maresmes i estuaris), les interaccions entre els organismes aquàtics i el seu ambient, que determinen la seva distribució i abundància en aquests ecosistemes. La limnologia no va ser considerada com a ciència fins a la publicació de L'origen de les espècies, de Charles Darwin, a mitjans del segle xix.
|
Telecomunicacions
|
Xarxa òptica passiva o PON, de l'anglès Passive Optical Networks, és una tecnologia punt-multipunt que substitueix el cable coaxial per fibra òptica monomode i els derivadors elèctrics per divisors òptics. Per tant, no utilitza cap element electrònic actiu dins del bucle. Aquest tipus de sistema és utilitzat en les xarxes conegudes com a fibra a x (FTTx) sobretot en les xarxes fibra fins a la llar (FTTH). En l'actualitat encara es treballa amb tecnologies que exploten el bucle d'abonat de coure (com per exemple l'ADSL); però, tot i així, és necessari cobrir la contínua demanda dels usuaris d'una amplada de banda més gran. És en aquest punt on es troba l'inconvenient de les tecnologies basades en el coure: només poden oferir com a màxim amplada en canal descendent fins als 8 Mbps i en ascendent fins als 4 Mbps. A això és necessari sumar el fet que aquests valors disminueixen ràpidament a mesura que la distància entre l'usuari i la central augmenta. Les xarxes de fibra òptica sorgeixen com a gran solució en presentar una amplada de banda molt més gran, aprofitant el descens continu dels preus dels làsers.
|
Agricultura
|
Cales noacki és un himenòpter pertanyent a la família dels afelínids. Originari del Brasil va ser trobat per parasitar espècies del gènere Orthezia.
|
Telecomunicacions
|
Els sistemes d'adquisició multi-vista són aquells que prenen seqüències de vídeo gravades al mateix temps des de múltiples càmeres, per a oferir sobre tecnologies 3D una visió amb punt de vista lliure (FVT, Free viewpoint television). Per poder-ho dur a terme es necessita un sistema de càmeres configurades i calibrades amb precisió que proporcionin certa informació al codificador, com la posició exacta des de la que s'està gravant respecte d'una matriu establerta prèviament, el punt focal, la posició relativa entre les diferents càmeres, etc. En aquest cas les seqüències de vídeo acostumen a compartir contingut i per tant, l'eficiència en la codificació pot augmentar si passem d'un sol punt de vista a un sistema multi-vista explotant les similituds entre les diferents seqüències reduint al mateix temps la redundància temporal. La necessitat per a la codificació de vídeo multi-vista està impulsada per dos desenvolupaments tecnològics recents: les noves tecnologies de pantalles tridimensionals i la creixent utilització de múltiples conjunts de càmeres. Existeixen una varietat d'empreses que ja estan comencen a produir tecnologies de visualització en 3D que no necessiten ulleres i que poden ser vistes per diverses persones al mateix temps. Els resultats obtinguts amb aquestes pantalles 3D demostren el potencial de crear un mercat de vídeo 3D i a més a més, la necessitat de desenvolupament i recerca dels sistemes de compressió de vídeo multi-vista. D'una altra banda, fins i tot amb pantalles 2D, les matrius multi-càmera s'utilitzen cada vegada més per capturar una escena des de diferents angles. El conjunt de dades multi-vsta resultants permet a l'espectador observar una imatge des de qualsevol punt de vista i es pot emprar com una altra aplicació de la compressió multi-vista.
|
Jocs
|
Un joc d'estratègia és un entreteniment amb un conjunt de normes establert, en el qual un jugador o equips de jugadors poden assolir la victòria mitjançant accions planificades i tècniques més o menys establertes. Actualment, podem trobar-ne com a jocs de taula o en videojocs, tot i que d'altres poden ser jugats en altres suports.
|
Dansa
|
El xarleston és una dansa negra estatunidenca procedent del foxtrot que neix als Estats Units el 1923 i que pren el nom de la ciutat de Charleston (Carolina del Sud). Arriba a Europa després de la Primera Guerra Mundial a través de París i de la Révue Nègre de Joséphine Baker (1925), i és moda a França entre 1925 i 1927. El seu estil dinàmic, espectacular i divertit s'identifica amb "Els feliços anys vint" i constitueix un autèntic impacte en el ball de societat del moment per la seua dificultat en la coordinació dels passos, les rotacions, les flexions i les extensions de genolls. L'11 de novembre de 1926, Jean Amelys organitza un concurs internacional de xarleston que és guanyat per Raymond Romanet i la seva parella amb un estil molt més controlat que l'original. El xarleston actual és una síntesi d'ambdós estils. Abans, la flexió dels genolls es feia sobre els temps senars o forts. Avui, però, es realitza sobre els parells o febles. Es balla sobre una música de jazz "estil Nova Orleans", de manera individual (amb quicks i rotacions simultànies dels peus), en parella (com un quickstep), o en grup (en cercle, en fileres). Quan es balla en parella, es pot començar en posició tancada amb passos de foxtrot o de swing i amb pocs desplaçaments, i acabar en l'estil lliure. Actualment, el ball no és moda però segueix formant part del programa de campionats extraoficials de ball de saló i la seua influència es deixa sentir en alguns temes relacionats amb el jazz. Les combinacions més típiques són el pas encreuat o xarleston, el balanceig, la marxa (oberta, creuada o en ziga-zaga, endavant o alterna), els girs, les encreuades de mans i de braços sobre els genolls, i els quicks que acompanyen les rotacions de peus. En el seu dia inspirà la moda de la indumentària i cabells curts (à la garçonne). N'hi ha dues modalitats: El xarleston americà: és l'estil de xarleston més conegut i espectacular, i es caracteritza per constants pujades laterals de cames (quicks) i incessants rotacions de peus, de cintura i flexions de genolls. El xarleston europeu: és conegut als Estats Units com a estil pla (flat) i és una evolució de l'anterior. Neix a França l'any 1926 i es balla en parella com un foxtrot ràpid.
|
Astronomia
|
Galeria és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -27.62 ° de latitud nord i 21.19 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 21.77 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 21 de novembre de 2012. i fa referència a Gal·lèria Fundana (40-69), augusta romana esposa de l'emperador Vitel·li.
|
Arqueologia
|
La Calçada dels Morts de Teotihuacan anomenada pels asteques "miccaotli": "camí dels morts", quan van pensar que els monticles situats a la seva vora eren tombes. La Calçada dels Morts és l'eix principal de la ciutat de Teotihuacan. Tés uns 40 metres d'amplada, direcció sud-nord amb una orientació 15° 25' cap a l'est, respecte el nord astronòmic. El seu límit nord es troba a la Plaça de la Lluna i el seu extrem sud que es perllonga més enllà de la Ciutadella, encara no ha estat explorat. S'estima una longitud superior als 4 km. El riu San Juan va ser desviat perquè la travessés perpendicularment -hi ha un pont- dividint la ciutat en quatre quadrants, conformant una superfície adaptada al paisatge i les elevacions que l'envolten -Cerro Gordo, Serra de Patlachique- sobre la qual es van traçar carrers i es van aixecar palaus o temples, dedicats a les diferents activitats politicoadministratives i cívico-religioses de l'Estat teotihuacà, així com complexos residencials que van estar ocupats per les altes jerarquies socials, conformades principalment per sacerdots. Al llarg de la Calçada es troben les construccions més importants de Teotihuacan, entre elles, les dues grans piràmides -del Sol i la Lluna-; el Conjunt de Quetzalpapálotl, amb el seu Palau, el Pati dels Jaguars i la Subestructura dels Cargols Emplomallats; La Ciutadella, amb el Temple de Quetzalcóatl; i el Complex del Carrer dels Morts compost per: Edificis Superposats, Grup Viking i els conjunts Plaça Oest i Plaça Est.
|
Dansa
|
Un ball és una ordenació de moviments (coreografia) formant un tot determinat per a ésser ballat. Exemple de ball són el vals, tango, i la sardana. Un ball també es pot fer per a fer equip abans d'una activitat, per a una celebració, com a part d'un ritual social, religiós o d'una altra mena, com a joc, etc. Alguns balls i ballets antics són els precursors de la dansa clàssica i, a través d'ella, d'altres estils de dansa.
|
Aeronàutica
|
El Pratt & Whitney PW1000G és una família de motors turboventiladors d'engranatges d'alt índex de derivació. A data de desembre de 2018, es tracta de l'única opció de motor per a l'Airbus A220, el Mitsubishi Regional Jet (MRJ) i els E-Jets de segona generació d'Embraer, així com una de les opcions disponibles per a l'Irkut MC-21 i l'Airbus A320neo. El projecte fou conegut anteriorment com a Geared Turbofan (GTF, 'Turboventilador d'Engranatges') i originalment com a Advanced Technology Fan Integrator (ATFI, 'Integrador de Ventilador de Tecnologia Avançada'). Es preveu que l'ús del motor en avions de nova generació en redueixi el consum de combustible i el soroll a terra. El PW1000G entrà en servei comercial el gener del 2016 amb el primer vol comercial de Lufthansa amb l'Airbus A320neo.
|
Indumentària
|
La roba és qualsevol de les peces de drap o tela que serveixen per vestir persones, mobles i llars. Va sorgir per protegir el cos del clima i els objectes de la brutícia, però els seus usos s'han anat multiplicant. Els materials són variats, des de pells fins a cotó o fibres sintètiques. La moda dicta l'estil predominant a cada època, i el tipus de roba indica la classe social i part de la manera de pensar de la persona que la vesteix. Hi ha roba específica per a una activitat, com l'equipament esportiu, els uniformes professionals o els vestits religiosos, entre d'altres. Ensenyar una part del cos o una altra, especialment el de la dona, depèn de les normes de pudor d'una societat concreta.
|
Ciències de la salut
|
L'aïllament representa una de les diverses mesures que es poden adoptar per implementar el control de la infecció. Es tracta d'una prevenció de la propagació de malalties contagioses d'un pacient a altres pacients, a professionals de la salut i a visitants, o de persones alienes a un pacient en particular (aïllament invers). Existeixen diverses formes d'aïllament, en algunes de les quals es modifiquen els procediments de contacte i en altres en què el pacient es manté allunyat de totes les altres. L'aïllament s'utilitza més quan un pacient té una malaltia vírica o bacteriana contagiosa (transmissible de persona a persona).S'utilitzen equips especials segons les diverses formes d'aïllament. Aquests solen incloure equips de protecció individual (bata, màscara i guants) i controls d'enginyeria (sales de pressió positiva, sales de pressió negativa, equips de flux d'aire laminar i diverses barreres mecàniques i estructurals). Es poden construir sales d'aïllament dedicades als hospitals o es poden designar unitats d'aïllament temporals en unes instal·lacions enmig d'una emergència epidèmica. En alguns casos, sobretot en epidèmies, pot ser de gran utilitat l'aïllament domiciliari. En aquests casos parlen sovint de distanciació social per tota la situació d'aïllament d'una població i de les conseqüències socials d'aquestes mesures.
|
Ètica
|
Un greuge és una acció o omissió, física o virtual, que perjudica injustament a una persona o a una institució. Inicialment els greuges s'associaven a agressions personals directes. En una segona fase el terme va passar a significar qualsevol actuació injusta, especialment un abús de poder en contra de les lleis establertes. Les constitucions de Catalunya, Aragó, Mallorca i València recollien el concepte de greuge i determinaven un protocol legal per a solucionar les causes dels agreujats. En una tercera etapa, que continua vigent, també es consideraven greuges les accions o omissions de caràcter personal contra una persona o institució en l'àmbit moral o psicològic, encara que quedessin fora dels àmbits polítics o jurídics.
|
Geologia
|
La paraula pedra s'usa en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència. De manera científica, es defineix com aquell cos mineral sòlid i dur, de composició variable, no metàl·lic però que conté sals i òxids metàl·lics que constitueix les roques.També es defineix com un tros de matèria mineral de certa grandària, despresa naturalment d'una roca, o treta artificialment d'una roca, emprada generalment com a material de construcció. Els geòlegs utilitzen exclusivament el mot roca per a referir-se a aquests materials, encara que el concepte pedra en comprèn també altres de més tous. El terme pedra no és utilitzat en el camp de la geologia, on la negativa a usar-lo és gairebé un signe d'identitat de la disciplina científica. Com a matèria primera, la pedra s'extreu generalment de les pedreres, explotacions mineres a cel obert quan això és possible, però també hi ha extraccions de material per mitjà d' excavacions en pous i mines. En arquitectura i enginyeria, s'entén com a pedra el tros de matèria mineral utilitzada per a la construcció: així, tenim la pedra arenosa (provinent de roques arenoses), la pedra calcària o calcinal (provinent de roques calcàries), etc. Per anologia, s'anomena pedra artificial al formigó amb l'aparença de pedra natural. En joieria, l'art de tallar la pedra dels lapidaris, és un dels oficis de més antiga tradició. La pedra (gemma) és tallada pels mestres tallistes o lapidaris. Diferents tipus de roques i minerals són aprofitades com a estris i productes domèstics o industrials i anomenades pedres segons el seu ús (pedra foguera.pedra d'esmolar).
|
Protestes
|
La Diada del Sí va ser una concentració que es va dur a terme entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó de Barcelona durant l'Onze de setembre de 2017 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. Va ser organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana amb la col·laboració d'Òmnium Cultural. L'objectiu, segons els organitzadors, era representar un signe de "més", en representació de les oportunitats d'una nova eventual República Catalana. L'acte va estar molt relacionat amb el referèndum d'independència convocat pel Govern de Catalunya el proper 1 d'octubre de 2017. La Guàrdia Urbana de Barcelona va xifrar els assistents en 1.000.000, tot i que la Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya va xifrar l'assistència en 350.000 assistents.
|
Geologia
|
L'Institut Gemmològic d'Amèrica (Gemological Institute of America, o GIA, en anglès) és una institució sense ànim de lucre dedicada a la investigació i formació en el camp de la gemmologia i la joieria. Fundada el 1931, la missió del GIA és protegir els venedors i compradors de gemmes, establint i mantenint els estàndards per avaluar la qualitat d'una gemma. L'institut ho realitza mitjançant la investigació, els serveis d'identificació de gemmes i qualificació de diamants i diversos programes educatius. Mitjançant la seva biblioteca de fama internacional i els seus experts en la matèria, el GIA actua com una font d'informació sobre gemmes i joieria per al comerç i el públic.El 1953, el GIA va desenvolupar el seu "sistema internacional de qualificació de diamants" i les 4 "Cs" (cut, clarity, color i carat weight - talla, puresa, color i pes) com un estàndard per comparar i avaluar la qualitat dels diamants.Avui dia, la seva oficina principal se situa a Carlsbad (Califòrnia) i opera en més de 14 països amb 12 campus, 7 laboratoris i 4 centres d'investigació.
|
Informàtica
|
La segona generació de les computadores va reemplaçar les vàlvules de buit pels transistors. Per això les computadores de la segona generació són més petites i consumeixen menys electricitat que les de la generació anterior. La comunicació amb aquestes noves computadores és mitjançant llenguatges més avançats que el llenguatge de màquina, els quals reben el nom de llenguatges d'alt nivell. Les característiques més rellevants de les computadores de la segona generació són: Es programaven amb llenguatges d'alt nivell. 1959: Maurice Wilkes inventa la microprogramació, que simplifica molt el desenvolupament de les CPU 1959: IBM va llançar el mainframe IBM 1401 basat en transistors, que utilitzava targetes perforades. Va demostrar ser una computadora de propòsit general i 12 000 unitats van ser venudes, fent-la la màquina més exitosa fins a aquest moment. Tenia una memòria de nucli magnètic de 4000 caràcters (després es va estendre a 16 000 caràcters). Molts aspectes dels seus dissenys estaven basats en el desig de reemplaçar l'ús de targetes perforades, que eren molt usades des dels anys 1920 fins a principis de la dècada de 1970. 1960: IBM va llançar el mainframe IBM 1620 basada en transistors, originalment amb només una cinta de paper perforat, però aviat es va actualitzar a targetes perforades. Va provar ser una computadora científica popular i es van vendre aproximadament 2000 unitats. Utilitzava una memòria de nucli magnètic de més de 60 000 dígits decimals. DEC va llançar el PDP-1, la seva primera màquina orientada a l'ús per personal tècnic en laboratoris i per a la recerca. 1962: Es desenvolupa el primer joc d'ordinador, anomenat Spacewar!. 1964: IBM va anunciar la sèrie 360, que va ser la primera família de computadores que podia córrer el mateix programari en diferents combinacions de velocitat, capacitat i preu. També va obrir l'ús comercial de microprogrames, i un joc d'instruccions esteses per processar molts tipus de dades, no només aritmètica. A més, es va unificar la línia de producte d'IBM, que prèviament a aquest temps tenia dues línies separades, una línia de productes “comercials” i una línia “científica”. El programari proporcionat amb el System/350 també va incloure majors avanços, incloent multiprogramació disponible comercialment, nous llenguatges de programació, i independència de programes de dispositius d'entrada/sortida. Més de 14 000 unitats del System/360 havien estat lliurades en 1968.
|
Geografia
|
El Monte Cistella és una muntanya de la part italiana dels Alps del Monte Leone i del Sant Gotthard dins els Alps Leopontins. Té una altitud de 2.880 metres per sobre del nivell del mar.
|
Informàtica
|
El temps d'execució (runtime en anglès) és l'interval de temps en què un programa d'ordinador s'executa en un sistema operatiu. Aquest temps s'inicia amb la càrrega en memòria principal del programa, de manera que el sistema operatiu comença a executar les seves instruccions. L'interval finalitza en el moment en què aquest envia al sistema operatiu el senyal de terminació, sigui aquesta una terminació normal, en què el programa va tenir la possibilitat de concloure les seves instruccions satisfactòriament, o una terminació anormal, en què el programa va produir algun error i el sistema va haver forçar la seva finalització. Aquest terme se sol emprar, en oposició al terme temps de compilació, per indicar en quin dels dos moments esmentats succeeix l'acció o el fet que es descriu. També és usat en la seva forma original en anglès per anomenar altres conceptes en informàtica:
|
Aeronàutica
|
En aeronàutica, el règim d'ascens o taxa d'ascens (concepte també conegut per les sigles en anglès ROC, de rate of climb) és la velocitat que una aeronau incrementa la seva altitud. El règim d'ascens se sol mesurar mitjançant el varioaltímetre, normalment en metres per segon (m/s) en el Sistema Internacional d'Unitats o peus per minut (ft/min) en el sistema anglosaxó.
|
Química
|
L'enllaç pi o π és un enllaç covalent amb dos lòbuls, on dos dels lòbuls d'un orbital atòmic implicat, se superposa amb dos lòbuls de l'altre orbital atòmic implicat. Aquests orbitals comparteixen un pla nodal el qual passa a través dels dos nuclis atòmics. L'enllaç pi es crea entre dos àtoms per recobriment de l'orbital atòmic de nombre quàntic secundari ≥ 1 (orbitals p, d…). El recobriment és lateral, és a dir que els 2 lòbuls dels dos orbitals en interacció són paral·lels, contràriament al cas dels enllaços sigma on els lòbuls dels dos orbitals atòmics apunten un cap l'altre. Per tant no hi ha pas electrons en l'eix de l'enllaç. La lletra de l'alfabet grec π en el seu nom es refereix als orbitals-p, ja que la simetria orbital de l'enllaç po és la mateixa que la de l'orbital p quan es veu des de l'eix de l'enllaç. L'enllaç π es presenta especialment en els alquens i en els alquins : alquens : presència d'enllaços dobles en un esquelet de carboni; alquins: presència d'enllaços triples en un esquelet de carboniLa presència d'un enllaç pi comporta una rigidesa molecular i a això es deu l'estereoisomeria de certs alquens i alquins. A més l'enllaç pi permet les reaccions d'addició (addició electròfila), ja que es trenca fàcilment a la inversa de l'enllaç sigma. Una molècula que tingui molts enllaços π tindrà moltes formes mesòmeres : els electrons són deslocalitzats. Un enllaç π é menys fort que un enllaç σ, de mitjana, un enllaç π entre dos àtoms de carboni tenen una energia de 250 kJ.mol-1 mentre que un enllaç σ necessitarà 348 kJ.mol -1 per trencar-se.
|
Jaciments paleontològics
|
Riversleigh, al nord-oest de Queensland (Austràlia), és una zona de jaciments fòssils, una de les més importants d'Austràlia. La seva superfície és d'uns 100 km², i conté les restes de fòssils de mamífers antics, ocells i rèptils de l'Oligocè i del Miocè. L'any 1994, la zona va ser considerada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i és una extensió del Parc Nacional de Boodjamulla. Situats al nord i el sud de l'Austràlia Meridional, els llocs de Riversleigh i Naracoorte formen part dels deu dipòsits fossilífers més importants del món i il·lustren perfectament les etapes més importants de l'evolució de la fauna autòctona, única en el seu gènere.Els fòssils de Riversleigh es troben a la roca calcària, dipositats en els fons de cursos d'aigua rics en calcària, i a les coves. L'ecosistema conté una gran variabilitat que va des d'una rica selva tropical a una prada semiàrida. Entre les troballes del lloc destaquen, trenta-cinc fòssils de ratpenats que han estat identificats al lloc, per la qual cosa és el jaciment més ric del món en aquest grup animal. El crani i una dentadura gairebé completa de fa quinze mil anys d'un monotrema, Obdurodon dicksoni, proporciona una finestra en l'evolució d'aquest grup característicament australià. També han estat identificats els avantpassats fòssils del recentment extint Thylacinus cynocephalus, conegut com a llop de Tasmània, llop marsupial o tigre de Tasmània.
|
Antropologia
|
Taotaomo'na ("la gent d'abans de la història", o "gent antiga" en chamorro) són els esperits dels avantpassats que es diu que encanten les muntanyes i llocs salvatges de les illes Mariannes, que inclouen Rota, Saipan, Tinian i Guam, a Micronèsia. La creença en els Taotaomo'na no només es troba a Guam sinó a moltes de les illes de les Mariannes. Amb la conquesta de Guam per part dels espanyols als segles XVII i XVIII, i la destrucció resultant de l'antic mode de vida dels chamorros nadius, també desaparegué l'adoració de deïtats nadiues i el culte als avantpassats. Els estudiosos creuen que el concepte dels Taotaomo'na entremaliats fou creat pels chamorros com a resposta a la submissió dels espanyols. Es creu que els taotaomo'na viuen en qualsevol lloc natural reclòs de l'illa – especialment al sud de l'illa – i, malgrat la modernitat de la majoria dels habitants de Guam, encara existeix un sa respecte envers aquests esperits. Es creu que si són ofesos poden provocar males influències en un lloc particular o envers una determinada persona.
|
Teologia
|
La teologia pública és el compromís i el diàleg cristians dins de l'església i especialment amb la societat en general. Busca el benestar i una societat justa per a tothom, involucrant qüestions d'interès comú per construir el bé comú. Aquesta és la teologia cristiana que parla amb la societat i no només a la societat. Això es fa presentant la posició cristiana d'una manera que es pugui entendre públicament i, per tant, oberta al debat públic i la investigació crítica.
|
Ètica
|
Els Principis de Yogyakarta, oficialment Principis sobre l'aplicació de la legislació internacional de drets humans en relació amb l'orientació sexual i la identitat de gènere, és un document sobre drets humans en les àrees d' orientació sexual i identitat de gènere, publicat com a resultat d'una reunió internacional de grups de drets humans a Yogyakarta, Indonèsia, el novembre de 2006. Els Principis i el suplement contenen un conjunt de preceptes destinats a aplicar els estàndards del dret internacional dels drets humans per abordar l'abús dels drets humans de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals. Els Principis de Yogyakarta es van presentar com una carta global per als drets LGBT, el 26 de març de 2007 al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides a Ginebra, tot i que no s'han adoptat pels Estats en cap tractat i, per tant, no constitueixen un instrument vinculant del dret internacional dels drets humans. No obstant això, els redactors pretenen que els Principis s'adoptin com una norma universal o un estàndard jurídic internacional de compliment obligatori pels Estats, fet que ha provocat que alguns països hi hagin expressat reserves.
|
Estris
|
El platet o la sotacopa, és un element de la vaixella que té l'aspecte d'un plat petit que serveix el més sovint de base a una tassa. Permet de recollir les gotes que podrien sobreeixir de la tassa i a posar-hi la cullera per al cafè, els terrossos de sucre i tota llaminadura consumida amb la beguda. Protegeix igualment el lloc on es posa de l'escalfor de la tassa. Serveix igualment de recipient per a presentar una petita quantitat de producte. Poden ser venudes separadament, amb una tassa assortida, o en un servei per a cafè o te. Per associació d'idea sobre la forma, hom diu platet volador o volant d'un objecte volador no identificat.
|
Ràdio
|
Un estudi radiofònic o estudi de ràdio és un espai on s'enregistren o s'emeten en directe els programes de ràdio. Aquests es divideixen en la cabina, on es controla la gravació i el locutori, lloc on s'enregista i s'actua. Aquests dos espais estàn separats per un vidre doble.L'espai d'un estudi d'aquestes característiques pot ser variable, n'existeixen de molts tipus, des dels propis de petites emissores locals amb un o dos locutoris, a grans espais amb la possibilitat de tenir una orquestra i espectadors. Aquest espai requereix un condicionament semblant a un estudi o plató de vídeo, tot i que aquest últim precisa molt més material com càmeres, il·luminació o attrezzo. Per altra banda, el personal que hi teballa queda reduït al necessari i imprescindible a la sala de control.
|
Sociologia
|
El racialisme és la creença que l'espècia humana es divideix de manera natural en races, diferenciant-les en categories biològiques. La majoria dels diccionaris defineixen el concepte racialisme com un sinònim de racisme.
|
Mitologia
|
Mavka (ucraïnès: Мавка, alternativament На́вка, Ня́вка Navka, Niavka, rus: Мавка o на́вки, Mavka / Navki, polonès "Nawie", búlgar Нави Navi, o simplement "Нав / Nav" en altres llengües eslaves) és una varietat de rusalka, que té els cabells molt llargs i rossos. No tenen cos, no es reflecteixen a l'aigua, i no posseeixen ombra. El nom Mavka deriva de Nav’ (Navka) que significa "la reencarnació de la mort" A Galítsia diuen que les mavkes viuen als Carpats. Simbolitzen les ànimes dels nens que han nascut morts o que han mort sense ser batejats. De vegades prenen forma de noies guapes i joves, canten i convencen els homes per anar al bosc, on els fan pessigolles fins a la mort, o simplement els tallen el cap.Diuen que si les esquitxen amb aigua beneïda, les mavkes es transformen en àngels, i per agrair el seu salvador, elles fan molts favors. Abans, als pobles ucraïnesos, la gent sempre anava al bosc portant alguna imatge de la deessa Artemisa, per si se'ls apareix una mavka. En aquest cas, la gent optava per donar-li representació artística de la divinitat i dir: «На тобі, мавко, полинь, а мене покинь» (que traduït literalment significa «pren aquesta artemisa i deixa'm en pau»).
|
Ràdio
|
RTÉ Radio 1 (irlandès: RTÉ Raidió 1) és el principal canal de ràdio de l'emissora de serveis públics irlandesos Raidió Teilifís Éireann i és el descendent directe de l'estació de ràdio 2RN de Dublín, que va començar a emetre regularment l'1 de gener de 1926. L'emissora és un rar exemple modern de canal de ràdio mixta, que ofereix un ampli espectre de programacions basades principalment en la parla, però també inclou una bona quantitat de música. El pressupost total de l'estació el 2010 va ser de 18,4 milions d'euros. És l'emissora de ràdio més escoltada d'Irlanda.
|
Història
|
Gerrha fou una ciutat de l'Arabia Felix al golf pèrsic. Els seus habitants (gerrheis) se situen entre els aetaces (al sud) i els themis (al nord). Es suposa que fou Al-Katif o Kuwait.
|
Cultura popular
|
Una delicadesa sol ser un aliment rar o car que es considera altament desitjable, sofisticat o peculiarment distintiu, dins d'una cultura determinada. Independentment de les preferències locals, aquesta etiqueta sol ser generalitzada a tota una regió. Sovint això es deu a sabors o característiques inusuals o perquè és rar o car en comparació amb els aliments bàsics estàndard. Les delicadeses varien segons els països, els costums i les èpoques. La llengua de flamenc era un plat molt apreciat a l'antiga Roma, però no es menja habitualment a l'era moderna. Els llamàntols es consideraven menjar de pobre a l'Amèrica del Nord fins a mitjan segle XIX, quan es van començar a tractar, com a Europa, com a delicadeses. Algunes delícies es limiten a una cultura determinada, com ara el fugu al Japó, la sopa de niu d'ocells a la Xina i les larves de formigues (escamoles) a Mèxic o fan referència a productes locals específics, com el porcí, el cérvol o l'anxova.
|
Aeronàutica
|
La Regia Aeronautica (Força Aèria Reial) era la força aèria del Regne d'Itàlia. Va ser establerta com un servei independent del Regio Esercito des del 1923 i fins al 1946. El 1946 la monarquia va abolir-se i el Regne d'Itàlia esdevingué la República Italiana, i el nom de la força aèria va passar a ser el de Aeronautica Militare Italiana.
|
Informàtica
|
L'hipertext és un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.El mot hipertext el va inventar Ted Nelson el 1965, any en què va iniciar un ambiciós projecte inacabat anomenat Xanadu que havia de ser un enorme arxiu a escala mundial amb múltiples connexions entre els documents. És un dels conceptes clau d'Internet. En computació, hipertext és un paradigma en la interfície d'usuari, que té com a finalitat presentar documents que puguin, segons la definició de Ted Nelson, "bifurcar-se o executar-se quan siga sol·licitat" (branch or perform on request). La forma més habitual d'hipertext en documents és la d'hipervincle o referències encreuades automàtiques que van a altres documents. El llenguatge més comú per llegir l'hipertext és HTML o també es basa en el metallenguatge SGML. Si l'usuari selecciona un hipervincle, fa que el programa del computador mostri el document enllaçat en un curt període. Una altra forma d'hipertext és el Stretch Text, que consisteix en dos indicadors o acceleradors i una pantalla. El primer indicador permet que allò que s'ha escrit pugui moure's de dalt cap avall en la pantalla. El segon indicador indueix al text a què canviï de grandària per graus. L'hipertext és una de les formes de l'hipermèdia i de vegades poc utilitzada. Ted Nelson que va ser l'inventor dels dos termes i va distingir-los en aquesta explicació:Fins ara la paraula "hypertext" ha esdevingut generalment acceptada per la ramificació que respon al text, però la paraula "hypermedia", que vol dir ramificacions complexes que responen a gràfics, pel·lícules i música -també de text-, és menys utilitzada. En lloc d'utilitzar aquesta paraula, fan servir un estrany terme "interactive multimedia": Aquesta té quatre síl·labes més, i no expressa la idea d'estendre l'hipertext.
|
Filosofia
|
L'entelèquia és un terme filosòfic definit per Aristòtil. El terme té el seu origen en la paraula grega ἐντελέχεια (entelecheia), combinació de enteles ( 'complet'), telos ( 'fi', 'propòsit') i echein ( 'tenir'). La paraula va ser creada pel mateix Aristòtil, sent possible traduir-la com 'tenir el fi en si mateixa'. Fora de l'àmbit filosòfic, entelèquia s'utilitza amb el sentit de «cosa irreal», persona, cosa, etc., que només existeix en la ment, que no té realitat objectiva.
|
Geologia
|
La permineralització és un procés de fossilització en el qual els dipòsits de mineral formen empremtes internes d'organismes. Portats per l'aigua, aquests minerals omplen els espais entre els teixits orgànics. A causa de la naturalesa de les empremtes formades, la permineralització és particularment útil en els estudis de les estructures internes dels organismes, normalment de plantes.
|
Ciència-ficció
|
Dins l'univers de Star Trek, el motor d'espores (Displacement-Activated Spore Hub Drive o spore drive o s-drive) és una forma de propulsió que permet traslladar-se a qualsevol lloc de l'univers en pocs segons. Va aparèixer per primer cop a la sèrie de 2017 Star Trek: Discovery. El motor d'espores va ser desenvolupat a partir de les idees de Paul Stamets i Straal. Es basa en l'existència d'una xarxa de micelis, que és un subespai que conté els micelis del fong Prototaxites Stellaviatori. Es pot accedir a la xarxa mitjançant les espores de P. stellaviatori i possibilita el viatge a enormes distàncies. Formes de vida com els tardígrads poden viatjar per la xarxa d'una forma natural. La recerca dels tinents Paul Stamets i Straal, es basa en el fet que a nivell quàntic no hi ha diferència entre la biologia i la física, i les espores no son tan sols les progenitores de la panspèrmia, si no que també son els elements bàsics d'energia de l'univers. Un motor basat en aquestes espores permet fer salts dins la xarxa de micelis que cobreixen tot l'univers, que permet a la nau, hipotèticament, anar a qualsevol punt de l'espai en qüestió de segons. Es van dissenyar dues naus per investigar aquesta tecnologia, la USS Glenn i la USS Discovery per duplicar els equips i avançar en la investigació. A l'inici, els salts que proporciona el motor son curts en el temps i en l'espai, sense poder controlar el punt de destí. En un moment donat, la USS Glenn, on el científic principal és Straal, aconsegueix fer salts més llargs, aconseguint saltar fins a 90 anys llum en un salt de només 1,3 segons. Això ho va aconseguir fent servir la capacitat d'un tardígrad que viu en simbiosi amb els fongs i és capaç de viatjar per la xarxa de micelis. Poc després, en un altre salt de prova, la Glenn es va apropar massa a un Firewall de radiació de Hawking i va morir tota la seva tripulació.La Discovery va investigar els successos que havien causat la mort de la tripulació de la seva nau bessona i va aconseguir emportar-se el tardígrad i entendre com usar-lo per fer servir el motor de manera segura. Aquesta informació es va enviar a la flota estel·lar per activar la cerca d'aquesta espècie i el desenvolupament massiu del motor d'espores.
|
Ciències polítiques
|
La teoria de l'elecció o opció pública és una teoria econòmica i política que tracta de lligar l'economia amb la política a través de l'estat, entès com la suma de voluntats individuals, per saber quins són els factors que determinen quines són les polítiques que tria l'estat d'entre les diferents opcions que a aquest se li presenten. Es divideix en «elecció pública positiva», que estudia les decisions col·lectives o públiques dels agents polítics, i en «economia política constitucional», que pretén desenvolupar un marc institucional que disminueixi el poder polític davant la societat civil. Partint de l'individualisme metodològic, sosté la premissa que el comportament dels buròcrates i polítics és maximitzador del pressupost públic, atès que principalment tracten de satisfer els seus propis interessos, i després cerquen el benestar social. A més, estudia les eleccions fora del mercat, és a dir, eleccions com a procés social que involucra els individus, independentment de la seva voluntat per prendre decisions col·lectives i públiques. En general, estudia les "errades del govern" com una resposta davant d'aquells que sostenen que el govern ha d'intervenir davant de les denominades fallades de mercat; així, postula que l'evidència assenyalaria el govern -i no al mercat- com l'ens que ha de ser limitat o reduït pel benestar de la societat.
|
Psicologia
|
Mihaly Csikszentmihalyi (Fiume, 29 de setembre de 1934 - 20 octubre 2021) és professor de psicologia a la Universitat de Claremont (Califòrnia) i va ser cap del departament de psicologia a la Universitat de Chicago i del departament de sociologia i antropologia a la Universitat Lake Forest. Ha destacat pel seu treball sobre la felicitat, la creativitat, el benestar subjectiu i la diversió, però és més famós per la seva creació de la idea de flux i per la feina que ha realitzat durant molt de temps sobre aquest tema. Ha escrit nombrosos llibres i més de 120 articles o capítols. Martin Seligman, qui fos president de l'Associació Psicològica Nord-americana, va descriure a Csikszentmihalyi com el més important investigador del món en el tema de la psicologia positiva. És un dels psicòlegs més citats avui en dia en camps diversos de la psicologia i els negocis.
|
Química
|
Nature Nanotechnology (abreviatura Nature Nanotech.) és la revista científica més important dedicada a la nanociència i a la nanotecnologia. És publicada des de l'octubre del 2006 pel Nature Publishing Group. Té un factor d'impacte molt alt, 34,048 el 2014. Ocupa la 1a posició de qualitat de revistes dedicades a la nanociència i a la nanotecnologia en el rànquing SCImago.Nature Nanotechnology és una revista multidisciplinària que publica articles d'alta qualitat i significació en totes les àrees de la nanociència i la nanotecnologia. La revista inclou la investigació sobre el disseny, caracterització i producció d'estructures, dispositius i sistemes que impliquen la manipulació i el control de materials i fenòmens a escales atòmiques, moleculars i macromoleculars.
|
Enginyeria
|
Un sensor d'infraroig no dispersiu (o sensor NDIR, per les seves sigles en anglès, Non Dispersive Infrared Detector) és un simple dispositiu espectroscòpic d'ús freqüent com a detector de gas.
|
Art
|
Kusozu és una pintura budista que representa el procés de descomposició d'un cadàver abandonat a l'aire lliure en nou etapes.Com el seu nom indica, representa la transició d'un cadàver en nou escenes, començant pel cadàver poc després de la mort, descompondre's gradualment en sang i carn, ser devorat per bèsties i ocells, i finalment desmembrat a la novena escena en la qual es dibuixa l'estat d'enterrament. A més de les 9 pintures de cadàvers es dibuixen 10 escenes, afegint imatges de vida. L'escena del Kusō-zu difereix d'una obra a una altra, i fins i tot en les escriptures que prediquen la visió del Kusō, no és constant.
|
Jocs
|
1942 és un videojoc shoot 'em up de desplaçament vertical fet per Capcom que va ser llançat per a recreatius el 1984. Va ser el primer joc de la sèrie 19XX. El va seguir el 1943: The Battle of Midway.1942 s'ubica en la Campanya de l'Oceà Pacífic. L'objectiu és arribar a Tòquio i destruir tota la flota aèria japonesa. El jugador pilota un Lockheed P-38 Lightning anomenat el "Super Ace". El jugador ha de derrotar avions enemics; Per evitar el foc enemic, el jugador pot fer un gir en si mateix o vertical. Durant el joc, el jugador pot recollir una sèrie de bonificacions, una de les quals permet que l'avió sigui escortat per altres dos lluitadors més petits en una formació Punta de remolc. Hi ha diversos avions enemics: Kawasaki Ki-61, Mitsubishi A6M Zero i Kawasaki Ki-48. L'avió enemic final és un Nakajima G8N. El joc va ser posteriorment portat al Famicom el 1985 al Japó, Amèrica del Nord el 1986, (desenvolupat per Micronics), MSX, NEC PC-8801, Windows Mobile Professional, i Game Boy Color. Va ser portat per l'editor de jocs europeus Elite Systems per a Amstrad CPC, ZX Spectrum i Commodore 64. El joc va ser inclòs com a part del Capcom Classics Collection per a l'Xbox i PlayStation 2 el 2005. La versió recreativa va ser llançada al Wii Virtual Console al Japó el 21 de desembre de 2010, a la regió PAL el 21 de gener de 2011, i a Amèrica del Nord el 24 de gener de 2011.
|
Administració
|
El bisbat de Hamhŭng (coreà: 함흥 교구; llatí: Dioecesis Hameungensis) és una diòcesi de l'Església Catòlica a Corea, sufragània de l'arquebisbat de Seül. La seu es troba vacant.
|
Telecomunicacions
|
Les xarxes socials són un concepte originat en la comunicació. Es refereix al conjunt de grups, comunitats i organitzacions vinculats els uns als altres a través de relacions socials. Això va ser el resultat de la convergència dels mitjans, la seva economia política i el desenvolupament de les tecnologies, tenint com a objectiu la interacció de dos o més canals. En la primera part de la dècada de l'any 2000 van començar a aparèixer molts llocs web dedicats a donar la possibilitat de comunicació dins del que se'n va dir les xarxes socials, que en aquella època eren conegudes com a cercles d'amics. Va ser amb l'augment de les xarxes socials quan Internet va començar a ser una eina massificada que realment és útil però també perillosa. El juliol de 2006 es va llançar la versió definitiva de Twitter. Entre els anys 2007 i 2008 va començar a créixer Facebook en espanyol, estenent-se als països de Llatinoamèrica i a Espanya. Aquesta xarxa social es va començar a usar com una plataforma per connectar a estudiants entre si. A més va superar MySpace quant a visitants mensuals únics. El gener de 2008 Facebook tenia més de 2.167 usuaris actius. L'any 2010 van aparèixer alguns dels llocs més populars, que van aconseguir fer créixer exponencialment l'ús del servei, com MySpace, Friendster, Tribe i Xing, entre d'altres. Google+ es va llançar al juny de 2011. Els usuaris han de ser majors de 13 anys, per crear els seus propis comptes. Google+ ja és la tercera xarxa social amb més usuaris al món, no per la seva popularitat sinó per enllaçar-se amb YouTube, obtenint aproximadament 343 milions d'usuaris actius.
|
Enginyeria
|
L'azida de sodi és el compost inorgànic amb la fórmula química NaN₃. és una sal química azida incolora i és el component del sistema del coixí de seguretat de molts automòbils. Es fa servir per preparar altres compostos d'azida. És una substància iònica molt soluble en aigua i extremadament tòxica.
|
Psicologia
|
L'atracció sexual és el fenomen que toca molts humans que a certs moments tenen un interès sexual quasi immediat en una altra persona. En relacions heterosexuals pot tenir, o no, un ànim reproductiu. L'origen, l'explicació, la recerca de remeis que augmentin l'atracció o que susciten l'atracció recíproca en l'ésser estimat, des de la nit dels temps van passionar l'home. El tema és la font de mites i llegendes, d'obres d'art, de pràctiques màgiques, d'herbes, d'afrodisíacs, feromones i remeis miraculosos així com de recerca científica. Tots els sentits tenen un paper: l'aspecte visual del cos o dels vestits, el tó de la veu, el tacte (pell llis o pell pilosa) i molt subestimada, les olors. Se suposa que hi ha components instintius, genètics, psicològics (sentiments, emocions i pensaments), religiosos i culturals que influeixen l'atracció i la resposta de l'altre a qui se l'ha manifestada. L'atracció té una part instintiva i una part apresa, però és molt difícil distingir els dos components. Una barreja de bones impressions als sentits que corresponen als gusts i preferències, de vegades molt poc conscients de la persona per la qual l'humà està atret, pot fomentar l'atracció sexual. L'atracció inicial sovint és un fenomen immediat, més tard intervenen factors més racionals com la similitud o la diversitat d'actituds, opinions i interessos. Sembla que cal un equilibri entre similitud i diversitat: massa similitud seria avorrit, massa diversitat font de conflictes. L'expressió de l'atracció sexual està sotmesa à una sèrie de normes que la regulen, que varien segons cada societat: «La sexualitat és una altra de les coses més clares i simples que la Humanitat s'ha complagut a enterbolir i complicar gratuïtament». L'atracció sexual pot variar al llarg de la vida de la persona. «Les persones s'enamoren de persones.»
|
Pedagogia
|
La síndrome de Prader–Willi (SPW) és una malaltia genètica rara en la qual set gens (o algun subconjunt d'ells) del cromosoma 15 (q 11–13) no s'expressen o no existeixen (deleció parcial del cromosoma 15q) al cromosoma patern. Va ser descrit en 1956 per Andrea Prader (1919–2001), Heinrich Willi (1900–1971), Alexis Labhart (1916), Andrew Ziegler i Guido Fanconi de Suïssa. Les característiques de la SPW són "hipotonia, talla baixa, desenvolupament sexual incomplet, alteracions cognitives, problemes de comportament i sensació crònica de fam que condueix a menjar en excés i obesitat." La incidència de PWS es troba entre 1 de cada 25.000 i 1 de cada 10.000 nascuts vius. L'origen matern del material genètic que es veu afectat en aquesta síndrome és important a causa que la regió particular del cromosoma 15 en qüestió és objecte d'impressió genètica de l'origen, el que significa que per a un nombre de gens en aquesta regió s'expressa només una còpia del gen mentre l'altra és silenciada a través de la impressió. Per als gens afectats al SPW, que és la còpia materna que en general s'imprimeix (i per tant és silenciat), mentre que la còpia paterna mutada no és funcional. Això vol dir que, si bé la majoria de les persones tenen una sola còpia funcionant d'aquests gens, les persones amb SPW tenen una còpia defectuosa i una còpia silenciada. Si el material genètic procedent de la mare de la mateixa regió es veu afectada en el seu lloc, té lloc la síndrome d'Angelman. Amb els recents beneficis del diagnòstic precoç i les intervencions en curs, la taxa d'obesitat entre els nens amb síndrome de Prader-Willi ha disminuït fins a ser similar a la població típica. Amb la teràpia de comportament i altres tractaments, els efectes de la síndrome poden reduir-se.
|
Objectes astronòmics
|
RX J1856.5-3754 (també anomenat RX J185635-3754, RX J185635-375 i diverses altres designacions) és una estrella de neutrons en la corona Austral. Es creu que va ser creada per una supernova fa un milió d'anys i s'està movent a una velocitat de 108 km/s a través del cel. Va ser descoberta el 1992, i observacions del 1996 van confirmar que es tractava d'una estrella de neutrons, la més propera a la Terra mai descoberta. Primerament, es va creure que era a uns 150–200 anys llum de distància, però les següents observacions, fent servir l'Observatori de raigs X Chandra del 2002, varen mostrar que la distància n'era superior: d'uns 400 anys llum. Es va proposar que era una estrella massa petita per a ser de neutrons i que, per tant, havia de ser una estrella de quarks (vegeu 3C58). Aquesta hipòtesi no té suport actual per la seva manca d'evidència.
|
Psicologia
|
L'empatia (del grec antic ἐν, 'dins, a l'interior' i πάθoς, 'patiment', 'el que està succeint') és la participació efectiva i, en general, emotiva, d'una persona en una realitat aliena. Ser empàtics és ser capaços de "llegir" emocionalment les persones, de comprendre'n les emocions i els sentiments. Sembla que sigui un mecanisme adaptatiu (atès que afavoreix l'altruisme i la comunicació). Si bé és una qualitat innata (totes les persones són capaces d'identificar les emocions d'altri i comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret), pot cultivar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre altres; és a dir, es pot aprendre a ser empàtic. Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i de comprendre els seus motius i preocupacions; tendeixen a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència, resulten més populars i reben més reconeixement social. Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el no distanciament respecte al patiment dels altres, pot provocar una depressió, freqüent en professions assistencials (com els assistents socials o les infermeres) i en la docència. Els educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han d'entendre els seus infants completament. Els mestres empàtics milloren la motivació i les habilitats acadèmiques dels nens, com la lectura, l'escriptura i les habilitats aritmètiques. Un ambient positiu creat pel professor o professora també salvaguarda i augmenta la motivació dels nens i nenes per a l'aprenentatge, d'acord amb un estudi finlandès. Les persones amb capacitat d'empatia també són capaces d'interaccionar millor amb els animals no humans, de la mateixa manera que sembla que hi ha animals no humans empàtics, com ara els dofins.
|
Cultura popular
|
Un zombi (sovint escrit amb la grafia anglesa zombie) és, originalment, una figura llegendària pròpia de les regions on es practica el culte vodú. Es tractaria d'un mort ressuscitat per mitjans màgics per un bruixot per tal de fer-ne el seu esclau. Per extensió, ha passat a la literatura fantàstica com a sinònim de mort vivent, i al llenguatge comú per designar en sentit figurat qui fa les coses mecànicament com si fos privat de voluntat. D'acord amb la creença, un houngan o bruixot vudú seria capaç, mitjançant un ritual, de ressuscitar un mort, el qual restaria sotmès d'aleshores ençà a la voluntat de la persona que li retorna la vida. Aquests morts vivents són dits zombis. La paraula podria tenir relació amb el nom d'una serp divina que és objecte de culte en les regions de llengües nigerocongoleses, i que s'emparenta al terme congo nzambi, que significa déu. El 1937 la folklorista nord-americana Zora Neale Hurston va conèixer a Haití el cas de Felicia Felix-Mentor, morta i enterrada el 1907 i que, tanmateix, molts vilatjans asseguraven haver-la vist viva trenta anys després convertida en zombi. Hurston es va interessar en rumors que afirmaven que els zombis existien realment, encara que no eren morts vivents sinó persones sotmeses a drogues psicoactives que els privaven de voluntat. No va poder trobar dades que anessin més enllà de la mera especulació. Diverses dècades més tard, el 1982, l'etnobotànic canadenc Wade Davis va viatjar a Haití per estudiar què hi havia de cert en la llegenda dels zombis, i va arribar a la conclusió —publicada en dos llibres: The Serpent and the Rainbow (1985) i Passage of Darkness: The Ethnobiology of the Haitian Zombie (1988)— que es podia tornar algú zombi mercès a l'ús de dues substàncies en pols. Amb la primera, anomenada coup de poudre (en francès, literalment, «cop de pols», un joc de paraules amb coup de foudre, que significa «cop de llamp» i també 'fiblada d'amor'), s'induiria la víctima a un estat de mort aparent. Els seus parents i amics la pensarien morta i l'enterrarien, i poc després es desenterraria i el bruixot la reviuria. Aleshores entrarien en acció les segones pólvores, una substància psicoactiva capaç d'anul·lar la voluntat de la víctima. L'ingredient principal de la primera substància, el coup de poudre, seria la tetrodotoxina (TTX), una toxina que es troba en el peix globus, que habita les costes del Japó i el Carib. La TTX, administrada en una dosi semiletal (DL50 d'1 mg), és capaç de crear un estat de mort aparent durant diversos dies, el subjecte essent conscient, malgrat tot. Altres fonts parlen de l'ús de l'estramoni o datura, que a Haití anomenen concombre zombi, això és, «cogombre zombi». Segons la creença popular, la ingestió de sal alliberaria el zombi dels efectes de la droga. Davis va popularitzar, també, la història de Clairvius Narcisse, un home que assegurava haver estat víctima d'aquesta pràctica, i haver viscut com esclau zombi en una plantació durant dos anys. Encara que la creença en els zombis és estesa a Haití (fins al punt que de vegades es prenen mesures per evitar que els morts siguin convertits en esclaus, com ara injectar-los gran quantitat d'aigua salada o fins i tot tallar-los el cap), no existeix cap prova científica que ningú hagi estat sotmès a un procés de zombificació, ni per mitjà dels verins descrits ni, per descomptat, per mitjans màgics sobre morts reals. Les investigacions i relats de Davis i de Hurston han estat contestades per escèptics que posen en dubte la veracitat. D'altra banda, és fals que el codi penal haitià prohibeixi expressament l'ús de substàncies susceptibles de provocar la zombificació, idea falsa que, de vegades, se cita com demostració de l'existència real d'aquestes pràctiques.
|
Sociologia
|
L'Espiral del Silenci és una teoria de ciències polítiques i comunicació de masses proposada per la politòloga alemanya Elisabeth Noelle-Neumann (Berlín, Imperi alemany, 19 de desembre de 1916 – Allensbach, Alemanya, 25 de març de 2010) als anys 70 del segle xx. La teoria de l'espiral del silenci estableix que totes les persones tenen por de l'aïllament, que resulta de la idea que un grup social o la societat en general té la capacitat d'aïllar o excloure els membres a causa de les seves opinions o conductes. En conseqüència, aquesta por de l'aïllament porta les persones a romandre en silenci en lloc d'expressar les seves opinions. Els mitjans de comunicació de masses són un factor important que es relaciona tant amb la idea dominant com en la percepció de la idea dominant de la gent.
|
Telecomunicacions
|
Veu per WLAN (VoWLAN), també Veu per WiFi (VoWi-Fi), és l'ús d'una xarxa de banda ampla sense fil segons els IEEE 802.11 estàndards pel propòsit de conversa vocal. En essència, és Veu per IP (VoIP) sobre una xarxa de Wi-Fi. En la majoria de casos, la xarxa de Wi-Fi i components de veu que donen suport el sistema de veu és de propietat privada. VoWLAN Pot ser conduït sobre qualsevol dispositiu accessible d'Internet, incloent un portàtil, PDA o VoWLAN, unitats que miren i funcionen com DECT i telèfons mòbils. Només com IP-DECT, el VoWLAN té avantatges principals pels consumidors, fent més econòmiques les trucades locals i internacionals, trucades gratuïtes a altres unitats VoWLAN i una facturació simplificadament integrada dels dos telèfons i proveïdors de servei d'Internet. Tot i que VoWLAN i 3G tenen certes semblances, VoWLAN és diferent en el sentit que utilitza una xarxa d'internet sense fil (típicament 802.11) en comptes d'una xarxa cel·lular. Ambdós, VoWLAN i 3G, són utilitzats de maneres diferents, tot i que amb un femtocell els dos poden proporcionar un servei similar als usuaris i es poden considerar alternatives.
|
Psicologia
|
La fotografia publicitària és la realització de fotografies amb l'objectiu d'integrar-les en una campanya publicitària. Les imatges, que tenen la finalitat de fer un producte atractiu per a incitar-ne el consum, constitueixen un dels components principals de la publicitat, cosa que ha afavorit el gran desenvolupament tècnic i creatiu de la fotografia en aquest àmbit. Aquest gènere fotogràfic fa servir una àmplia gamma de tècniques especials per tal que les imatges, presentades de forma que provoquin o promoguin una decisió en el consumidor, siguin un element de major influència sobre l'observador. Els nous programaris han recolzat la creació publicitària, que ha passar a fer un ús habitual de la postproducció per a l'edició d'imatges, deixant enrere el retoc al laboratori fotogràfic o a posteriori amb aerògraf sobre l'emulsió. La fotografia publicitària, de la mateixa manera que en altres àmbits, també segueix les noves tendències que imposa la moda i el cinema, fent servir diferents objectius i tendències de color. Alguns fotògrafs publicitaris són: America Sanchez, Ellen von Unwerth, Manuel Outumuro i Oliviero Toscani.
|
Administració
|
Una privatització és l'acció per la qual una empresa o activitat pública és venuda al sector privat. En l'àmbit empresarial, es produeix quan l'estat ven una empresa pública. És des d'aquest moment quan l'estat deixa de tenir control sobre aquesta empresa venuda, de manera que no té ni despeses de manteniment ni beneficis, que s'enduen els accionistes o amos de l'empresa. La privatització tendeix a provocar que les empreses siguin comprades per multinacionals estrangeres, de manera que a baix cost, amb la inversió econòmica ja feta i usualment a un preu de compra sota cost, recullen els mateixos beneficis econòmics. Aquests diners no es reinverteixen en el país productor sinó que la trans-nacional els inverteix en ella mateixa i els seus amos. També es perd el benefici social. L'empresa encareix productes i serveis, sovint s'aprofita del seu estat de monopoli i pot marxar del país, deixant sense un servei important a la ciutadania. A Espanya i alguns països del tercer món la privatització s'associa a la corrupció política i la malversació de diners públics per a beneficiar a empresaris amics, o d'altres si és a canvi de diners, i a alts càrrecs polítics o de la família reial.
|
Ciència militar
|
La concertina és un tipus de filferro d'arç que serveix com a sistema de defensa, es fabrica en grans bobines, que es poden desplegar com un acordió. Els primers a fer aquest material van ser els soldats de la Primera Guerra Mundial era fabricat a mà. La tanca comprenia doble obstacle format per dos filferros en diagonal. La concertina eren elements de seguretat molt útil, però la seva construcció demorava molt temps. Aquest sistema de defensa és elaborat amb múltiples línies d'estaques, que són les encarregades de fer la defensa. Les concertines de transporten fàcilment en embalums compactes, aquest es desplega més fàcil que un filferro d'arç convencional Els soldats que són els fundadors d'aquest mètode de defensa tenen més facilitat de desplegar una concertina, ho fan a un ritme d'un quilòmetre per hora. Actualment es fabriquen en forma industrial i està disponible en formats que permeten el seu ràpid desplegament.
|
Ètica
|
Discurs d'odi significa un tipus de discurs o sistema que (més enllà de la violència o l'insult ocasionals) ataca una persona o un grup de persones en funció de diverses característiques (color de pell, ètnia, edat, gènere, orientació sexual, religió, etc.). La història ha demostrat que el discurs d'odi pot conduir a suïcidis, linxaments, afusellaments massius, atacs amb explosius, guerres, crims massius i processos genocides com a l'antiga Iugoslàvia i Ruanda.L'expressió està especialment influenciada pels moviments de protesta social als Estats Units com Black Lives Matter i d'altres, que amb historiadors i sociòlegs es comprometen a identificar i desxifrar aquest discurs en l'escrit i en la parla, així com en determinats comportaments públics. Aquest tipus de discurs també s'anomena "antilocució" a l'escala d'Allport (que mesura el grau en què es manifesta el prejudici en una societat). Hi ha molt debat sobre la llibertat d'expressió, el discurs d'odi i la legislació sobre el discurs de l'odi.
|
Telecomunicacions
|
Una conferència web (dita també popularment webinar) és una trobada o xerrada feta per mitjans de videoconferència, on es transmeten vídeo i àudio i també dades entre dos o més usuaris remots usant ordinadors o aparells anàlegs.És un format de comunicació molt usat en el món comercial i empresarial, però també en el món educatiu. Pel seu baix cost, s'usa habitualment protocol d'internet (IP).
|
Sociologia
|
El terme igualtat de diferències es refereix al fet que tots els éssers humans són diferents en les característiques que els diferencien, però per damunt de qualsevol diferència són iguals en la seva naturalesa humana. Aquest fet implica que sigui quina sigui la seva posició socioeconòmica, cultura, ètnia, sexe, edat o religió, han de gaudir de les mateixes oportunitats per a poder desenvolupar-se en la societat actual.Segons Paulo Freire, un dels millors pedagogs del segle xx, les diferències no poden ser tractades de manera tolerant i amb igualtat sempre que estigui present el pensament de superioritat entre cultures, ètnies, sexe etc. En l'àmbit educatiu, s'observen moltes diferències envers els alumnes de tipus social, econòmic, cultural etc. i per tant els docents es troben amb diferents problemàtiques respecte a aquestes desigualtats. Per tant l'escola actual ha de treballar en el fet d'unir totes aquestes diferències i trobar la manera de poder unificar-les amb l'objectiu que l'aprenentatge sigui el més igualitari possible, ja que l'escola és un dels models més clars de societat diversa i plural, en la qual tota opinió dels alumnes és escoltada i valorada. Per Ramón Flecha García, catedràtic de sociologia de la Universitat de Barcelona, una de les accions que ha d'elaborar l'escola actual per poder complaure l'aprenentatge dialògic, un dels aprenentatges enriquit amb la igualtat de diferències, és transformar els centres educatius segons les necessitats requerides.
|
Història
|
L'escola dels Annales (en francès: École des Annales) és un grup d'historiadors associats amb un estil d'historiografia desenvolupada per historiadors francesos al segle XX en la història social. Rep el nom de la seva revista Annales d'histoire économique et sociale, que continua sent la font principal del corrent historiogràfic, juntament amb un gran nombre de llibres i monografies. Aquesta escola ha estat molt influent a França i en nombrosos altres països, incloent-hi els Països Catalans. Els historiadors que segueixen el corrent de la historiografia marxista en general en són hostils. Els historiadors britànics, a banda d'uns pocs marxistes, hi varen mostrar en general una actitud també hostil. Estudiosos americans, alemanys, hindús, russos i japonesos no van fer cas de l'escola, en general. Els americans van desenvolupar la seva pròpia manera d'estudiar la "nova història social", de camins totalment diferents. Aquesta escola s'ocupa primordialment de les èpoques medievals tardanes i l'era moderna a Europa (abans de la Revolució francesa), mostrant poc d'interès en els temes posteriors. Ha dominat la història social francesa i ha influenciat la historiografia d'Europa i d'Amèrica llatina. Els dirigents principals en van ser Lucien Febvre (1878–1956) i Marc Bloch (1886–1944). La segona generació va estar dirigida per Fernand Braudel (1902–1985) i inclou Georges Duby (1919–1996), Pierre Goubert (1915–2012), Robert Mandrou (1921–1984), Pierre Chaunu (1923–2009), Jacques Le Goff (1924–2014) i Ernest Labrousse (1895–1988). Institucionalment, es van basar en la revista Annales, el SEVPEN editorial, la Fundació Maison des sciences de l'homme (FMSH), i sobretot la 6a Secció de l'École Pratique des Hautes Etudes, tots a París. Una tercera generació està dirigida per Emmanuel Le Roy Ladurie (1929– ) i inclou Jacques Revel i Philippe Ariès (1914–1984), que es va unir al grup el 1978. La tercera generació va insistir en la història des del punt de vista de les mentalitats. La quarta generació d'historiadors d'Annales, dirigida per Roger Chartier, clarament distanciada de l'estudi de les mentalitats, que havia caigut en desús a França en aquells moments, va substituir-ne la direcció cap a la cultural i la lingüística, alhora que fa èmfasi en l'anàlisi de la història social de les pràctiques culturals. La presa de corrent acadèmic principal ha estat la revista fundada el 1929, Annales d'Histoire Economique et Sociale ('Annals d'història econòmica i social'), que va trencar radicalment amb la historiografia tradicional per insistir en la importància de tenir en compte tots els nivells de la societat i considerar tots els aspectes que portin a conèixer l'ésser humà en tota la seua plenitud. Va insistir, a més, en el caràcter col·lectiu de les mentalitats. Rebutjà el marxisme, i va treure importància als factors materials com a menys importants que el marc mental (Mentalités), que és considerat el nucli de les decisions. Braudel fou l'editor d'Annales entre els anys 1956-68, seguit per Jacques Le Goff, un medievalista (que apostà per la història construïda). Tanmateix, Braudel fou succeït oficialment com a director de l'escola per Le Roy Ladurie, que va ser incapaç de mantenir un enfocament coherent en l'escola. Els estudis es varen traslladar en múltiples direccions que abasten qualsevol aspecte susceptible de ser estudiat i que s'allunyava dels aspectes més socioeconòmics i es desconnectava de les tendències de moda en els àmbits social, econòmic i cultural de diferents èpoques i diferents parts del món. A la dècada del 1960, l'escola va tendir cap a la construcció d'una gran editorial i va esdevenir una xarxa de recerca historiogràfica en tota França, Europa i el món. Molt influenciats per la dinàmica informàtica de París i els avenços en la programació, es va fer molt d'èmfasi en les dades quantitatives, vistes com la clau per a desbloquejar la totalitat de la història social. L'estadística n'era la peça fonamental i es deia que l'historiador seria programador o no seria. Tanmateix, París va fer cas omís de la forta evolució dels estudis quantitatius que es desenvolupaven als EUA i Gran Bretanya. La remodelació econòmica, política i demogràfica en la recerca científica d'aquests països fou preeminent, mentre que França va caure darrere. Existiren intents per exigir que els Annales es publiquessin com a llibres de text per a les escoles franceses, però les demandes foren rebutjades pel govern. El 1980, el postmodernisme adquiria sensibilitats i la confiança en general dels paradigmes científics i de l'estudi social. L'escola d'Annales conserva actualment la seva infraestructura, però va perdre prestigi, la seua coherència i un cos doctrinari propi (Mentalités).
|
Cronometria
|
El rellotge japonès (和 时 计, , wadokei?)és un tipus de rellotge mecànic fet per marcar l'hora japonesa tradicional. Els rellotges mecànics van ser introduïts en Japó per missioners jesuïtes o també per comerciants holandesos al segle xvi. Aquests rellotges van ser dissenyats com els rellotges llanterna, típicament fets de llautó o ferro.Una història sovint relatada és que el primer rellotge mecànic al Japó va ser enviat per Sant Francesc Xavier com regal a Tokugawa Ieyasu, se sap amb certesa que Ieyasu de fet posseïa un rellotge llanterna europeu.Ni la tecnologia dels rellotges de pèndol o la dels d'espiral equilibrada estaven en ús en els rellotges europeus de l'època, de manera que aquestes no estaven disponibles per als fabricants de rellotges japonesos al començament de l'inici del període aïllacionista japonès, que va començar el 1641. El període aïllacionista va obligar els fabricants de rellotges japonesos a trobar la manera de no incloure elements dels fabricants de rellotges occidentals. Els fabricants van demostrar enginy per adaptar la tecnologia dels mecanismes europeus a les necessitats de la tradicional forma de portar el temps al Japó.
|
Física
|
Un wiggler és un dispositiu d'inserció d'un sincrotró. Es tracta d'una sèrie d'imants dissenyats per "desviar lateralment de forma periòdica" ('wiggle') un feix de partícules carregades (invariablement de tipus electró o positró) dins d'un anell d'emmagatzematge d'un sincrotró. Aquestes desviacions produeixen l'emissió de radiació de sincrotró de banda ampla molt semblant a la d'un imant de flexió, però la intensitat és major a causa de la contribució de la gran quantitat de dipols magnètics del wiggler.Un wiggler té un espectre més ampli de radiació que un ondulador. Normalment els imants en un wiggler es disposen en una matriu Halbach. El disseny es mostra més amunt es coneix generalment com un wiggler Halbach.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.