label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Geografia
|
La ribera (ambient o vegetació ripari) en geografia és el territori de transició que limita amb una extensió d'aigua ja sigui fluvial, d'un llac o marina. Les riberes poden ser naturals o artificials. En alguns casos s'hi fan boscos de ribera o boscos galeria associats a cursos fluvials.
|
Televisió
|
L'Edició dels Premis Antena de Oro, concedits per l'Agrupació Sindical de Ràdio i Televisió sota la presidència de Luis Arranz el 15 de març de 1968 però corresponents als anys 1966 i 1967, va guardonar:
|
Agricultura
|
Podosphaera pannosa o malura blanca és un fong patogen de les plantes. Produeix l'oïdi a les plantes de la família rosàcia. És un fong que no penetra dins dels teixits de les plantes. Es combat amb fungicides que incorporen el sofre o altres de síntesi química.
|
Sociologia
|
El Leatherman (es. 1839-1889), «l'home de cuir», va ser un rodamón famós pel seu vestit i roba feta de cuir que va viatjar en un circuit entre Connecticut i el Riu Hudson entre els anys 1856 i 1889 aproximadament. Tot i que el seu origen és desconegut, es pensa que era canadenc o possiblement francès, per la seva fluïdesa en l'idioma francès, el seu maldestre anglès i el llibre d'oracions en francès trobat sobre ell després de la seva mort. Encara que de vegades ha estat identificat com Jules Bourglay, no es té certesa sobre la seva identitat.
|
Mitologia
|
Óðr o Od és el marit de Freyja en la mitologia nòrdica. Encara que el significat mitològic precís és incert, la paraula en si vol dir "" enginy, ànima "i és usada en compostos per dir" poder ferotge, energia". Snorri Sturluson el descriu d'aquesta manera en el seu Edda prosaica: Molts han remarcat que Freyja i Frigg eren gairebé dues versions d'una mateixa deessa. A més, Óðr era un dels noms d'Odin, i aquest últim era espòs de Frigg. També Odin s'anava sovint a llargs viatges sota diferents noms. No és improbable que aquest extracte descrigui la relació entre Frigg i Odín.
|
Ciències polítiques
|
Cécile Laborde és catedràtica de Teoria política de la University College of London. Va estudiar a l'Institut d'estudis polítics de Bordeus a França. Es va doctorar per la Universitat d'Oxford, ha estat també professora de la Universitat d'Exeter i del King’s College i de 2010 a 2011 va ser elegida membre del Princeton Institute of Advanced Studies.La seva recerca s'ha centrat principalment en la història de les idees polítiques i en la filosofia política contemporània. En aquest àmbit, ha treballat especialment nocions com el nacionalisme, el republicanisme, el multiculturalisme i la justícia global. Cerca una filosofia política nova sobre la natura de la relació entre l'Estat i les religions. Es basa en una teoria d'un laicisme actualitzat, inspirat en el lema republicà francès: llibertat, igualtat, fraternitat i les teories de John Rawls (1921-2002).Veu la llibertat com absència de dominació, la igualtat com una imparcialitat secular i la fraternitat com a integració cívica. Desenvolupa una versió del secularisme «minimalista» que aborda el fet que les societats occidentals històricament no han sigut neutrals cap a totes les religions. Defensa una visió de l'emancipació femenina que rebutja el paternalisme coercitiu inherent a la regulació de la vestimenta religiosa. Aquest secularisme ha d'alliberar individus davant la dominació religiosa i laica, patriarcal i etnocèntrica. Proposa un enfocament completament nou de la gestió del pluralisme religiós i cultural, centrat en la recerca de l'ideal progressista de no-dominació en societats reals i no pas utòpics.De 2012 a 2016 va treballar en un projecte del Consell Europeu d'Investigació sobre la llibertat religiosa en la filosofia política contemporània intitulat, el que traduït seria: «La religió és especial? Reformular el laïcisme i la religió en la teoria jurídica i contemporània».
|
Astronomia
|
El Nou Catàleg General Revisat (en anglès Revised New General Catalogue o RNGC), és una revisió del Nou Catàleg General feta per J. L. I. Dreyer. Algunes de les mesures de lluentor de Dreyer, o les descripcions dels objectes astronòmics no eren precises, heus aquí el motiu d'aquest nou treball. La majoria dels programes d'ordinador utilitzen aquesta revisió com a base de dades.
|
Jocs
|
El joc del 15 o taken, en català també conegut com a embolic, és un joc de lliscament de peces que presenten un determinat ordre inicial dins d'una petita capsa quadrada. Té el seu origen als Estats Units, al segle XIX.
|
Indumentària
|
El morrió és una lligadura cilíndrica i de gran alçada (aproximadament com el barret de copa alta modern), sense ales i generalment sense visera, i amb la part superior plana. Originari d'Àsia i de l'Europa centroriental, en ús civil i militar, passà a l'Europa occidental, on ha estat lligadura exclusivament militar. El morrió de pell, d'ús tant civil com militar, és la forma originària de morrió, i també la més habitual. S'anomena morrión de piel en espanyol i — en contextos militars— bonnet à poil en francès, berretto di pelliccia en italià, căciulă en romanès (mot que també pot aplicar-se al 'casquet de pell'), bearskin cap en anglès, Bärenfellmütze en alemany, etc. El morrió de feltre pràcticament només s'ha donat en el món militar. S'anomena morrión de fieltro en espanyol; mirliton o bonnet à la hussarde en francès; berretto di feltro o berretto da ussaro en italià; mirliton (gal·licisme) en anglès; etc., etc.
|
Enginyeria
|
L'École nationale supérieure d'informatique pour l'industrie et l'entreprise, també anomenada ENSIIE, és una Grande école d’enginyeria de Françafundada el 1968,. Està situada a Évry, França. L'escola lliura el diploma d'enginyer de l'École nationale supérieure d'informatique pour l'industrie et l'entreprise (Màster Ingénieur ENSIIE) i el diploma Màster recerca i de doctorat.
|
Indumentària
|
Alice Margaret Watts, coneguda amb el nom de Margaret Furse, (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda 1911 - Londres, Regne Unit 1974) fou una dissenyadora de roba anglesa de pel·lícules, guanyadora d'un premi Oscar.
|
Química
|
La regla de Wade o teoria del parell d'electrons d'esquelet polièdric permet definir l'estructura d'un clúster deficient en electrons a partir del comptatge dels seus electrons. Aquesta regla va ser definida per K. Wade principalment per predir les estructures de borans i carborans, encara que també serveix per altres àtoms, sempre que el clúster sigui deficient en electrons. Aquesta regla es basa en el fet que un clúster necessita diferent nombre d'electrons per formar-se depenent de la seva estructura tot i tenir el mateix nombre d'àtoms, és important només comptar els electrons dirigits cap al clúster i no els electrons totals. S'ha de tenir en compte que si hi ha càrregues positives o negatives, aquestes s'associen al clúster En aquest cas només es comptarien els dos electrons que no són a l'enllaç B-H Una vegada hem comptat els electrons que pertanyen al clúster només en queda aplicar la regla de Wade per saber quina serà l'estructura del clúster: Si el nombre és 2n + 2 electrons l'estructura és tipus closo on n és el nombre de vèrtex Si en canvi el nombre d'electrons és 2n + 4 l'estructura és tipus nido Si en canvi el nombre és de 2n +6 electrons l'estructura és de tipus arachno
|
Matemàtiques
|
En matemàtiques, i particularment en anàlisi funcional i càlcul de variacions, un funcional és una funció des d'un espai vectorial al seu camp escalar subjacent, o un conjunt de funcions dels nombres reals. En altres paraules, és una funció que agafa un vector com a argument d'entrada i retorna un escalar. Generalment l'espai vectorial és un espai de funcions i per això el funcional pren una funció pel seu argument d'entrada; llavors és de vegades considerat una funció d'una funció. El seu ús té l'origen en el càlcul de variacions on hom busca una funció que minimitzi un cert funcional. Una aplicació particularment important en física és la cerca d'un estat d'un sistema que minimitzi l'energia funcional.
|
Festivals
|
L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història. Els grecs consideraren l'esclavitud no solament com una realitat indispensable, sinó també com un fet ben natural; fins i tot els estoics, en general, o els primers cristians no la van qüestionar. La majoria dels escriptors antics entenien que l'esclavitud no era tan sols un fenomen natural, sinó també necessari. No obstant això, també van aparèixer alguns debats aïllats que aixecaren el crit al cel, com s'observa en els diàlegs socràtics, o alguns estoics que expressaren la primera condemna de l'esclavitud de la qual es té un registre històric.D'acord amb la tradició historiogràfica moderna, aquest article només parla dels esclaus mercaderia, també considerats com a esclaus estris per autors anglosaxons, i no dels grups amb una determinada dependència, com els penestes de Tessàlia, els ilotes d'Esparta o els clarotes de Creta, que tenien una posició social més complexa, ja en la línia de la servitud de l'edat mitjana. Un esclau mercaderia és un individu privat de llibertat i subjecte a la voluntat d'un propietari que pot comprar-lo, vendre'l o llogar-lo com un bé qualsevol. L'esclavitud a l'antiga Grècia planteja problemes importants als estudiosos, ja que la documentació és dispar i molt fragmentària, concentrada principalment a la ciutat d'Atenes; es dubta del nivell d'implantació de l'esclavitud a la mateixa Esparta perquè n'hi ha molt poca informació. Cap tractat fa referència específicament al tema; fins i tot, sovint la mateixa terminologia és vaga. Els arguments judicials del segle iv aC, una bona font documental, no detallaven determinats aspectes relacionats amb els esclaus, ja que els veien, fonamentalment, com una font d'ingressos. La comèdia presenta els esclaus de comèdia, i la tragèdia els esclaus de tragèdia, però tan sols són una font indirecta de coneixement de la situació. D'altra banda, en la producció iconogràfica o en les esteles funeràries, és difícil distingir un esclau d'un artesà. Actualment, l'esclavitud grega és objecte de debats historiogràfics i, en particular, el debat se centra al voltant de dues qüestions: si es pot dir que la societat grega era esclavista i, la segona, si els esclaus grecs formaven una classe social.
|
Ràdio
|
Un oscil·lador RF és un dispositiu electrònic que genera una tensió oscil·lant a freqüències típiques de radiofreqüència.
|
Cultura popular
|
La cançó napolitana (en italià, canzone napoletana) és una composició generalment en napolità per a veu masculina solista i acompanyament instrumental. És característica de la ciutat de Nàpols i la seua regió. Les seues lletres són variades, però solen fer referència a assumptes amorosos o al paisatge del Sud d'Itàlia. Algunes de les cançons més famoses són 'O sole mio, Torna a Surriento, Funiculì, funiculà o Santa Llúcia. En la dècada de 1830, es va celebrar un concurs a la cançó napolitana durant la Festa de Piedigrotta, festa dedicada a la Mare de Déu de Piedigrotta, una imatge molt popular en el barri napolità de Mergellina. La cançó que va guanyar aquest primer concurs es titulava Te voglio bbene assaje i els seus autors eren el poeta Raffaele Sacco i, segurament, el compositor Felippo Campanella (encara que el tema musical original pot ser d'origen folklòric; alguns autors l'hi han atribuït, equivocadament, a Gaetano Donizetti). Aquest festival va perdurar fins a 1950, quan es va crear el Festival de Nàpols (també conegut com a Festival de la Cançó Napolitana), que va tenir gran èxit durant tota la dècada fins que, finalment, també va desaparèixer en 1971 (posteriorment, s'ha intentat recuperar-lo, sense que haja arribat a l'èxit de la seua primera època).
|
Mitologia
|
La mitologia jueva és un important element literari del cos de folklore que es troba als textos sagrats i en la transmissió oral, que ajuden a explicar i simbolitzen la cultura jueva i el judaisme. Elements de la mitologia jueva han tingut una profunda influència en la mitologia cristiana i en la mitologia islàmica, així com en la cultura del món en general. La mitologia cristiana hereta directament amb molts dels relats del poble jueu, compartint en comú les narratives de l'Antic Testament. La mitologia islàmica també en comparteix moltes de les mateixes històries; per exemple, el mite de la creació espaiat en més o menys sis períodes, la llegenda d'Abraham, les històries de Moisès, de les tribus d'Israel, i moltes altres.
|
Conflictes
|
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus. La conquesta carolíngia va començar el 759, amb la conquesta d'Arbuna després d'un setge de set anys que significà la fi del valiat d'Arbuna. Anteriorment s'havia produït la conquesta omeia d'Hispània (711-714), després de la qual els sarraïns havien penetrat a la Gàl·lia prosseguint la seva expansió cap al nord. Però els francs aconseguiren aturar la invasió islàmica d'Europa a la batalla de Tours (732) acabdillats per Carles Martell, i a partir d'aleshores els francs començaren a expulsar els musulmans de la Gàl·lia fins a les fronteres d'Hispània.
|
Humor
|
Jan Izydor Sztaudynger (nascut el 28 d'abril del 1904 a Cracòvia, mort el 12 de setembre de 1970 a la mateixa ciutat) fou un poeta, sàtir, aforista, traductor i teòric del teatre de titelles polonès. Va gaudir d'una enorme popularitat com a poeta a Polònia després de la Segona Guerra Mundial.
|
Enginyeria
|
Una escuma metàl·lica és una estructura cel·lular que consisteix en un metall sòlid, així com una gran fracció de cavitats gasoses. Els porus poden ser segellats (escuma de cèl·lula tancada), formant una infinitat de bombolles a l'interior del metall o, per altra banda, poden formar xarxes internes interconnectades (escuma de cèl·lula oberta). La característica definitòria d'escumes metàl·liques és una porositat molt elevada: típicament 75-95% del volum està format pels espais buits que fan aquests materials ultralleugers. Les escumes metàl·liques normalment conserven algunes propietats físiques del seu material base. L'escuma feta de metall no inflamable romandrà no inflamable, a més a més, les escumes són generalment reciclables fins al seu material base. El coeficient d'expansió tèrmica també seguirà sent similar mentre que la conductivitat tèrmica és probable que es redueixi. Encara que hi ha un gran nombre de patents que descriuen les estructures topològiques factibles, materials constitutius i els mètodes de producció, les escumes metàl·liques no es poden considerar un producte mercantil corrent. En tot el món, existeixen relativament pocs productors comercials que es dediquin a la manufactura d'aquests materials. Tanmateix, si es pot considerar un mercat en vies de factible expansió. Generalment, aquests materials exhibeixen el seu gran potencial en major mesura quan se’ls combina amb altres, formant un compost. La combinació dels seus atributs com alta rigidesa amb baix pes i l'alta absorció d'energia qualifiquen les escumes metàl·liques per als components estructurals de pes lleuger. L'estructura cel·lular de l'escuma ofereix diverses propietats, a saber: Alta absorció d'energia d'impacte. Resistència a la compressió. Absorbeix certes vibracions (entre elles les ones sonores). Amortiment estructural. Amortiment de ressonància. Blindatge Electromagnètic, funciona a manera de gàbia de Faraday. Conductivitat elèctrica baixa. Baixa conductivitat tèrmica.
|
Química
|
La reesterificació (en anglès resterification) és un procés de la química orgànica pel qual s'esterifica un alcohol o àcid carboxílic que s'ha obtingut prèviament per hidròlisi d'un èster. Especialment, es refereix a l'esterificació d'un colesterol o àcid gras durant el metabolisme. També es coneix com a reesterificació un procés que es pot seguir en la modificació industrial de l'oli d'oliva i altres greixos. L'increment de la reesterificació dels àcids grassos està lligada amb l'obesitat.
|
Geografia
|
Podu Iloaiei és una ciutat del comtat de Iași, a l'oest de Moldàvia (Romania). Té 9.573 habitants el 2011.Va ser declarada ciutat el 2005. La ciutat administra quatre pobles: Budăi, Cosițeni, Holm i Scobâlțeni. Es troba a la carretera E58 a 20 km a l'oest de Iași.
|
Televisió
|
Land Rober-Tunai Show és un programa d'humor i entreteniment que es transmet els dijous a les 22.00 en la Televisió de Galícia i repeteix els diumenges a les 19.05 en la mateixa cadena. Roberto Vilar el presenta des de gener de 2015 i Eva Iglesias com a humoristes principals. Habitualment reben la visita d'altres còmics gallecs com Manuel Manquiña, Isabel Risco o Pili Pampín. Cada programa sol comptar amb un convidat especial, des de grans estrelles com David Bustamante o Ruth Lorenzo, fins a noms propis de la Televisió de Galícia.
|
Filosofia
|
La desobediència civil (títol original: Civil Disobedience) és un assaig de Henry David Thoreau publicat el 1849. H. D. Thoreau escriu sobre el tema de la desobediència civil, basant-se en la seva experiència personal. El juliol del 1846, Thoreau va ser empresonat per no haver pagat voluntàriament un impost a l'estat nord-americà, ja que li retreia que sostingués l'esclavatge que regnava aleshores al sud i dugués a terme una guerra contra Mèxic. Va estar content de ser empresonat per aquest acte voluntari. No va passar més d'una nit a la presó, ja que el seu cercle va pagar la fiança, cosa que el va posar furiós. Juntament amb el Discurs de la servitud voluntària d'Étienne de La Boétie, La desobediència civil és una obra fundadora del concepte de la desobediència civil.
|
Dansa
|
Yvonne Attenelle (Bèlgica, 1901– Barcelona, 16 de gener de 1984) va ser una pianista i ballarina belga, professora de música, rítmica i dansa a Barcelona.
|
Ecologia
|
La biostasi és la capacitat d'un organisme de tolerar canvis ambientals sense haver d'adaptar-s'hi activament. El terme també es fa servir com a sinònim de criostasi o criònica. Es dona en organismes que viuen en hàbitats on hi pot haver condicions de vida desfavorables (ex., sequera, congelació, canvis de pH, pressió o temperatura). Els insectes experimenten diapausa, que els permet sobreviure a l'hivern i altres esdeveniments. La diapausa pot ser obligatòria (l'insecte la necessita per sobreviure9 o facultativa (l'insecte és capaç de canviar abans que arribi l'esdeveniment iniciador).
|
Llengües
|
Una llengua aïllada és, sensu stricto, una llengua natural sense lligam genètic demostrable amb cap altra llengua viva. Exemples típics en són el basc, l'ainu, el buruixaski o el coreà.
|
Pedagogia
|
Phillips 66 és una tècnica de dinàmica que es basa a dividir un grup o reunió social en subgrups de 6 persones, i fer-los discutir sobre un tema en específic. Les persones han de parlar 6 minuts en equip (un minut cadascuna). S'obté una idea general de les conclusions de cada grup. Va ser creada el 1948 pel nord-americà J. Donald Phillips, al qual es deu el nom.
|
Sociologia
|
Els Karen són una ètnia de Birmània, emigrats a aquest país des del sud-est de la Xina en temps prehistòrics, segurament abans dels shans i que els birmans. Les seves grans divisions són: S'gaw Pwo Karenni (Karens vermells) Karens blancs PakuTots els grups viuen al sud i sud-est de Birmània a diverses províncies, i principalment al nord i est dels mons, i formen una part considerable de la població; cada grup parla el seu dialecte. La majoria són cristians però una bona part són budistes.
|
Història
|
Aquesta és una Llista dels principals tractats internacionals organitzada per ordre cronològic.
|
Dret
|
Una pragmàtica sanció és aquella norma o disposició legal promulgada per un rei i que afecta aspectes fonamentals de l'estat, regulant qüestions com la successió al tron o d'altres. Hom acostuma a identificar-les per la data en què foren decretades.
|
Filosofia
|
De Cive (Sobre el ciutadà) és una de les principals obres de Thomas Hobbes. «El llibre va ser publicat originàriament en llatí a París el 1642, seguit d'altres dues edicions llatines a Amsterdam el 1647. La traducció anglesa de l'obra va aparèixer per primera vegada quatre anys després (Londres 1651) sota el títol de Philosophicall rudiments concerning government and society».Anticipa temes del Leviatan més conegut. La famosa frase bellum omnium contra omnes (guerra de tots contra tots) va aparèixer primer a De Cive.
|
Humor
|
El planking, terme en anglès que es tradueix com «fer-se la taula», és una pràctica que consisteix a estar estirat cap per avall en un lloc inusual. Les mans han de tocar els laterals del cos, i ser fotografiat i publicat a Internet forma també part del joc. Els jugadors competeixen per trobar la ubicació més inusual i original per jugar. La ubicació hauria de ser també el més pública possible, i cuanta més gent estiguin involucrades en la imatge, millor.Aquesta pràctica, que es descriu com "Parkour per a aquells als quals no es pot molestar", va ser creat per Gary Clarkson i Christian Langdon en 1975 i es va fer inicialment popular al Nord d'Anglaterra, i més tard en tot el Regne Unit en l'estiu de 2009, arribant a la fi dels anys 2010 el que Andrew Sullivan va descriure com "escombrant Gran Bretanya". Els mitjans es van fer ressò d'aquest joc al setembre de 2009, quan set doctors i infermeres treballadors del Great Western Hospital a Swindon, Anglaterra van ser suspesos per realitzar aquesta pràctica durant l'horari laboral. Aquest joc ha estat qualificat per alguns com una cosa «absurda» .El terme «planking» va ser encunyat a Gladstone, Queensland, Austràlia, per esdevenir una pràctica estesa en 2011. El planking té els seus orígens en el «joc de tombar-se cap per avall», (1997 o 2006) a Europa i Corea. També ha estat conegut com a "시체 놀이" ("playing dead", Corea del Sud 2003), "à plat ventre "(" On one s belly ", France 2004), i« extreme lying down »(2008, Australasia). El jugador de rugbi australià David "Wolfman" Williams va jugar a planking durant un partit entre els Manly-Warringah Sea Eagles i els Newcastle Knights el 27 de març de 2011. El 13 de maig de 2011, un jove de 20 anys va ser denunciat a Gladstone, Queensland (Austràlia) per practicar el planking sobre un vehicle de policía. El 15 de maig de 2011, Acton Beale, un altre noi d'uns vint anys, va morir al precipitar-se al buit, després d'haver practicat suposadament el planking al balcó del seu apartament, a la setena planta a Brisbane, Austràlia. Aquesta va ser la primera mort per planking que es coneix. Els amics de Acton Beale han acusat a Paul Carran, un neozelandès que viu a Sydney, i que afirma haver inventat el planking el 2008, de ser en part responsable per la mort de Beale en promocionar el planking. La Primera Ministre d'Austràlia, Julia Gillard, va advertir als que practiquen aquest joc que el més important és "fer-ho amb seguretat". El partit de l'oposició a Queensland, així com la policia estatal urgeixen a la població a què no participin en aquest nou fenomen. El 18 de maig de 2011, el pilot de la IndyCar Sèries, Scott Dixon, va practicar el planking sobre les rodes del seu vehicle de competició, desafiant el seu company Tony Kanaan, així com als integrants del seu equip tècnic a què competissin amb ell. El 19 de maig de 2011 un estudiant en una escola de Nova Zelanda va ser descobert jugant al planking a la vora d'un edifici en una localitat central de l'illa Nort. El 25 de maig de 2011 es va veure a un estudiant jugant a planking sobre la vies en el moment en què s'aproximava un tren, segons sembla sense danys materials. Molts estudiants a New South Wales (Austràlia) han estat descoberts durant l'horari escolar jugant a planking sobre vehicles.El 29 de maig de 2011, Max Key, fill del primer ministre de Nova Zelanda, John Key, va pujar una foto pròpia a Facebook jugant a planking en una habitació amb el seu pare al costat. Després que es publiqués la fotografia a New Zealand Herald dos dies més tard, l'oficina del Primer Ministre inicialment va declinar fer comentaris, però poc més tard va afirmar que la foto era autèntica. Mr Key va comentar que no veu cap problema en aquesta pràctica sempre que es realitzi de manera segura, afegint que va ser ell qui el va iniciar al seu fill en aquest pràctica després de mostrar un vídeo sobre aquest fenomen a Youtube.Flea, baixista dels Red Hot Chili Peppers, va realitzar un planking sobre els seus amplificadors i després va pujar la foto al seu compte de Twitter (2011).
|
Ciència militar
|
L'Associació estatunidenca de les armes de foc, National Rifle Association of America (NRA), literalment: Associació Nacional del Rifle, és una societat dels Estats Units sense ànim de lucre, del tipus 501c del codi federal, i un lobby que advoca per la protecció que li donaria la Segona esmena de la Constitució dels Estats Units i el United States Bill of Rights, i la promoció dels drets de propietat d'armes de foc, així com les pràctiques de tir, la seguretat de les armes de foc i la protecció caçar i l'autodefensa als Estats Units. Va estar presidida per l'actor Charlton Heston de 1998 a 2003.L'organització es va implantar primer el 17 de novembre de 1871 a l'estat de Nova York sota el nom d'American Rifle Association i en principi era per protegir els drets dels propietaris de fusells a conseqüència de la Guerra Civil dels Estats Units. Actualment té la seu central a Fairfax, Virginia i el seu president el 2012 és David Keene. La NRA esponsoritza cursos de formació per la seguretat de les armes de foc (firearm safety) i també els esdeveniments de pràctiques de tir (marksmanship), també les esportives. D'acord amb un informe de 1999, arran una enquesta, de la revista Fortune feta a legisladors i de l'staff del Congrés aquests van considerar la NRA el grup de pressió (lobby) més influent . La seva activitat política està basada en el principi sobre que la possessió d'armes de foc és una llibertat civil (civil liberty) protegida per la Segona Esmena del Bill of Rights, i es considera ella mateixa l'organització de drets civils (civil rights) més antiga que continua operativa als Estats Units. Segons el seu Web la NRA té 4,3 milions de membres.
|
Administració
|
El bisbat de Leiria-Fátima (portuguès: Diocese de Leiria-Fátima, llatí: Dioecesis Leiriensis-Fatimensis) és una seu de l'Església Catòlica a Portugal, sufragània del Patriarcat de Lisboa. Al 2013 tenia 272.162 batejats sobre una població de 296.362 habitants. Actualment està regida pel bisbe António Augusto dos Santos Marto.
|
Televisió
|
Alfred James Pacino, més conegut com a Al Pacino, (East Harlem, Manhattan, Nova York, 25 d'abril de 1940) és un actor i director estatunidenc. És conegut pels papers de Michael Corleone a El Padrí, de Tony Montana a Scarface, de John Wortzik a Dog Day Afternoon, de Frank Serpico a Serpico, del Tinent Coronel Frank Slade a Scent of a Woman, i de Roy Cohn a Angels in America. Ha guanyat l'Oscar al millor actor el 1992 pel seu paper a Scent of a Woman, després de 7 nominacions.
|
Festivals
|
Muníquia (en grec antic μουνύχια) era un festival grec celebrat a Àtica a Muníquia en honor d'Àrtemis Muníquia com a deessa de la lluna plena que llueix de nit. Plutarc diu que es va instituir per commemorar la victòria sobre els perses a la Batalla de Salamina i que es feia cada any el dia 16 del mes de Munychion, prop del port que portava el nom de la deessa. Es creia que Àrtemis havia ajudat els grecs a aconseguir la victòria amb la seva llum. En aquest dia es feien ofrenes a la deessa que consistien en uns pastissos anomenats ἀμφιφῶντες ("amphiphontes"), perquè anaven adornats amb espelmes enceses. Eustaci diu que els pastissos eren de formatge.
|
Informàtica
|
TILEPro64 és un processador multinucli (anomenat Tile Processor) dissenyat per l'empresa fabless anomenada Tilera. TILEPro64 consisteix d'una xarxa en malla de 64 tiles, on cada tile encapsula un processador de propòsit general, memòria cache i un encaminador no bloquejant que s'empra per a comunicar-se amb les altres tile.
|
Art
|
El mosaic de Bel·lerofont i la Quimera trobat l'any 1876 a Can Pau Birol, és un mosaic del segle iii de 10,32m de longitud per 3,42m d'amplada, que formava part del paviment musiu on també hi havia el fragment del Circ Màxim. El mosaic de Bel·lerofont i la Quimera actualment no es troba sencer sinó dividit en diferents parts, la majoria al museu però alguns petits fragments encara es conserven al col·legi Bell-lloc del Pla de Girona. Tot i que inicialment va traslladar-se al Museu d'Arqueologia de Girona, des de 1939 es troba al Museu Arqueològic de Barcelona.
|
Ètica
|
Els estudis del veganisme és l'estudi, dins de les humanitats i les ciències socials, del veganisme com a identitat i ideologia, i de l'anàlisi de la seva representació en la literatura, l'art, la cultura popular i els mitjans de comunicació. En un ús més acotat del terme, la teoria del veganisme busca establir el veganisme com a manera de pensar i d'escriure, un mitjà de crítica, i una nou enfocament per a l'anàlisi textual ecocrític. Els estudis del veganisme estan estretament relacionats amb els estudis crítics dels animals.Els acadèmics d'aquest àmbit d'estudi, des de diverses disciplines, discuteixen sobre qüestions com l'estatus dels animals com a mercaderies; el carnisme; el veganisme i l'ecofeminisme; el veganisme i la raça; les varietats del veganisme; i l'efecte de la ramaderia en el canvi climàtic. Com que l'àmbit d'estudi és nou, els seus paràmetres no són del tot clars. Els estudis del veganisme beuen de l'antrozoologia (o estudis dels animals), la teoria crítica de la raça, els estudis mediambientals, l'ecocriticisme, la teoria feminista, el postcolonialisme, el posthumanisme, la teoria queer, i incorpora metodologies d'investigació tant empíriques com no empíriques.
|
Televisió
|
Łužyca (Lusàcia) és un programa televisiu de la Rundfunks Berlin-Brandenburg (RBB) i que està dirigida als sòrabs de Brandenburg. Està emès en baix sòrab amb subtítols en alemany. Fou emès per primer cop el 1992 produïda per l'aleshores Ostdeutscher Rundfunk Brandenburg. Actualment emet un programa cada quatre setmanes i tracta de mostrar amb les preocupacions polítiques i culturals dels sòrabs. Cada tres mesos fa un programa especial monotemàtic. Els moderadors són Anja Pohontsch i Christian Matthée.
|
Informàtica
|
Un Acord de Nivell de Servei o SLA (Service Level Agreement) és un contracte escrit entre un proveïdor de servei i el seu client en què es documenta el nivell acordat per a la qualitat del servei. Bàsicament defineix la relació entre ambdues parts: proveïdor i client. Un SLA identifica i defineix les necessitats del client a la vegada que controla les seves expectatives de servei en relació amb la capacitat del proveïdor, proporciona una àrea d'entesa, simplifica assumptes complicats, redueix les àrees de conflicte i afavoreix el diàleg davant la disputa. També constitueix un punt de referència per al procés de millora contínua, ja que el poder mesurar adequadament els nivells de servei és el primer pas per millorar-los i d'aquesta forma augmentar els índexs de qualitat, el KPI, etc.
|
Telecomunicacions
|
Un diplexor és un dispositiu passiu que realitza multiplexació en el domini de la freqüència. Dos ports (p. ex., L i H) són multiplexats a un tercer port (p. ex., S). Els senyals en els ports L i H ocupen bandes de freqüència disjuntes. Per tant, els senyals a L i H poden coexistir en el port S sense interferir amb l'altre. Típicament, el senyal en el port L ocuparà una sola banda de freqüència baixa i el senyal en el port H ocuparà una banda de freqüència més alta. En aquesta situació, el diplexor consta d'un filtre passa-baixes que connecta els ports L i S i un filtre passa-altes que connecta els ports H i S. Idealment, tota la potència de senyal de banda baixa en el port L està transferida al port S i viceversa i tota la potència de senyal de banda alta en el port H és transferida al port S i viceversa. Idealment, la separació dels senyals és completa. Cap senyal de banda baixa és transferida del port L al port H. En realitat, alguna potència es perdrà i alguna potència de senyal es filtrarà al port incorrecte. El diplexor, sent un dispositiu passiu, és normalment recíproc: el dispositiu en si mateix no té una noció d'entrada o de sortida. No obstant això, diplexors mal dissenyats poden tenir impedància que difereix en diversos ports, així que no s'ha d'assumir que qualsevol d'aquests dispositius és completament recíproc, tret que estigui dit o la pèrdua de retorn mesurada. El diplexor és un dispositiu diferent a un combinador o divisor passiu. Els ports d'un diplexor tenen selecció de freqüència, mentre que els ports d'un combinador no. Hi ha també una diferència "de pèrdua" de potència - un combinador pren tot la potència que arriba al port S i la divideix de manera equitativa entre els ports A i B. En canvi, el diplexor no. Una freqüència de diplexor multiplexa dos ports a un port, però més de dos ports poden ser multiplexados. Un tri-port a només un port multiplexor és conegut com a triplexor, i un port de quatre a un port és un quadplexor o quadruplexor. Un típic diplexor pot tenir al voltant 30 dB d'aïllament entre els seus ports L i H. Aquest aïllament és suficient per a moltes aplicacions, però és insuficient per permetre transmissió i recepció simultànies en una antena. Si el transmissor emetés 100 W, llavors 1 W d'aquest senyal apareixeria en el receptor; aquest 1 W pot ser bastanta potència per sobrecarregar el receptor. Els diplexores dissenyats per a transmissió i recepció simultànies tenen requisits més rigorosos d'aïllament i són coneguts com a duplexors.
|
Història
|
El període yamato (yamato-jidai) pertany a la història de l'antic Japó, de forma que la cort imperial es trobava en l'actual prefectura de Nara, llavors coneguda com a província Yamato. Tradicionalment, la cronologia se situa entre el 250 i el 710 dC, dividits en dos períodes: 250-538, període Kofun i 538-710 període Asuka. La derrota de Yamato en la Batalla de Baekgang contra els xinesos de la dinastia Tang va forçar a la retirada japonesa de Corea i ha suposat la derrota més important del Japó premodern.
|
Geologia
|
La Cova de Gorham és una cova marina situada en el territori britànic d'ultramar de Gibraltar,és considerada com una de les darreres morades conegudes dels neandertals a Europa. La Cova de Gorham dona nom al complex de la cova de Gorham, que és una combinació de quatre coves diferents de tal importància que es combinen en un Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 2016. Les altres tres coves són la cova Vanguard, Hyaena Cave, i la cova de Bennett.
|
Televisió
|
Mary Tyler Moore (Brooklyn, Nova York; 29 de desembre de 1936-Greenwich, Connecticut; 25 de gener de 2017) va ser una actriu i humorista nord-americana. Durant la seva carrera artística de més de quaranta anys, va treballar en el cinema, teatre i televisió, sent aquest últim mitjà en el qual més va destacar. És coneguda pels seus papers televisius com Laura Petrie en The Dick Van Dyke Show i Mary Richards en The Mary Tyler Moore Show. Així mateix va filmar una dotzena de pel·lícules entre les quals destaquen Millie, una noia moderna (1967), Change of Habit (1969) o Gent corrent (1980), i va treballar breument a Broadway. Diverses vegades guardonada per les seves actuacions, entre els seus múltiples premis es troben el Globus d'Or i l'Emmy.
|
Periodisme
|
Miron Costin (1633-1691) fou un boiar, diplomàtic, governador i important cronista moldau. Va escriure entre d'altres una crònica sobre Moldàvia en romanès i un poema epic sobre el seu país en polonès. Aquesta crònica va ser molt popular arreu d'Europa i va ser traduïda en llatí, grec i francès. S'en conserven 55 còpies però no s'en va conservar cap còpia de la versió original. La primera edició en romanès va ser publicada el 1852 i va ser integrada en les seues Opere complete, publicades entre 1886 i 1888. El seu fill Nicolae va continuar la crònica.
|
Dret
|
La defensa és el dret que té tota persona, contra la qual s'exercita una acció, de repel·lir aquesta, demostrant la seva falta de fonaments. Considerant aquest dret en la seva actuació, comprèn tot el que s'al·lega per un demandat per sostenir el seu dret (o provar que no existeix en l'actor) o la seva innocència. Té una estreta relació amb conceptes jurídics com el de l'habeas corpus o la legítima defensa. És un dret exercitat generalment per mitjà dels advocats. L'objecte de la defensa és igualar les parts, en condicions jurídiques dins del procés i atorgar al demandat o acusat la possibilitat d'esgrimir els fets i arguments en contra del que exigeix la seva contrapart.
|
Matemàtiques
|
Jana Rodriguez Hertz (Rosario, 11 de febrer del 1970) nom de naixement María Alejandra Rodríguez Hertz Frugoni, es una matemàtica, professora i investigadora argentina i uruguaiana. Filla de Mariana Frugoni i Adolfo Rodríguez Hertz; és la gran de cinc germans. Estudià matemàtiques a la Facultat de Ciències Exactes, Enginyeria i Agrimensura de la Universitat Nacional de Rosario. Estudi un any a l'Institut de Matemàtica Pura i Aplicada (IMPA) a Rio de Janeiro, Brasil. Té un doctorat de la Universitat de la República el 1999 i és professora de la Facultat d'Enginyeria a la mateixa. Radicada a Uruguai des de 1994. És la primera i única dona grau 5 en matemàtica d'Uruguai. És vicepresidenta de l'Organització per les Dones en Ciència per al Món en Desenvolupament (OWSD) per a Amèrica Llatina i el Carib. Va contreure matrimoni amb Raúl Ures, pares fill de Maties, Andrés i també forma part del nucli familiaritzat Pablo Ures.
|
Objectes astronòmics
|
(323) Brucia és el nom que rep l'asteroide número 323, situat al cinturó d'asteroides. Fou el primer asteroide descobert mitjançant l'astrofotografia i el primer descobert (dels més de 200 que trobaria) per l'astrònom Max Wolf des de l'observatori de Heidelberg, (Alemanya). Fou trobat el 22 de desembre del 1891. Deu el seu nom a Catherine Wolfe Bruce, una destacada mecenes de l'astronomia que va finançar el telescopi des d'on va ser descobert.
|
Ciència militar
|
Un tireós (en grec antic: θυρεός, grec antic: θυρεός) era un escut oval gran que va tenir un ús general en els exèrcits hel·lenístics del segle iii aC.
|
Teologia
|
Els sagraments -a la teologia de l'Església catòlica - són signes bastant sensibles i eficaços de la gràcia invisible de Déu a través dels quals s'atorga la vida divina, és a dir, ofereixen al creient la possibilitat d'ésser fills adoptius de Déu. Van ser instituïts per Jesucrist i confiats a l'Església.Els sagraments s'administren en diferents moments de la vida del cristià i simbòlicament l'abasten completament, des del baptisme (que se sol administrar als nens) fins a la unció dels malalts (que abans del Concili Vaticà II s'aplicava només als que estiguessin en perill de mort). La majoria dels sagraments només poden ser administrats per un sacerdot. El baptisme, en ocasions excepcionals, pot ser administrat per qualsevol seglar, o fins i tot no cristià, que tingui la intenció de fer amb el signe el que l'Església fa. A més, en el sagrament del matrimoni els ministres són els mateixos contraents.
|
Aeronàutica
|
En termes generals, una aeronau experimental és una aeronau que no ha estat completament provada en vol. Usualment, el títol experimental implica que hi ha alguna nova tecnologia aeroespacial que s'està provant amb l'aeronau. Normalment, les aeronaus experimentals són les que volen amb un certificat d'experimental, encara que de vegades es confonen les aeronaus experimentals amb les aeronaus casolanes, ja que, de fet, moltes aeronaus casolanes porten el certificat d'experimental, però hi ha uns tipus d'aeronaus que són construïdes amb fins experimentals i que no tenen res de casolanes.
|
Estris
|
Un dialitzador és un aparell de laboratori dissenyat per a efectuar una diàlisi. Fonamentalment consisteix en un recipient partit en dos per una membrana semipermeable i ple de la solució a dialitzar, a una banda, i del solvent pur, a l'altra. A vegades la membrana adopta la forma d'un saquet ple de la solució a dialitzar que hom introdueix dins el solvent pur. Es basen en el fenomen de la pressió osmòtica. Els ions de la solució a dialitzar i les molècules petites, que poden travessar els porus ultramicroscòpics de la membrana, passen al solvent pur, i les molècules grosses, com les proteïnes i els polisacàrids, no poden travessar la membrana i resten dins la bossa.
|
Art
|
Isidro López-Aparicio (Santisteban del Puerto, província de Jaén, 1967) és un artista, professor universitari i comissari andalús. La seva obra artística es desenvolupa en els àmbits de les arts plàstiques i visuals, la instal·lació i l'art d'acció. És doctor en belles arts, treballa com a professor titular de la Universitat de Granada, on és director del grup de recerca de l'Estat "Creació, Edició i Conservació de la Imatge". Ha publicat diversos llibres. López Aparicio treballa amb objectes, els rescata. A través de la seva gestió, recol·lecció, catalogació, reubicació, descontextualització i reinterpretació convida a mirar, i a reflexionar de manera crítica sobre els objectes mateixos, sobre què signifiquen i com estan relacionats amb l'economia de lliure mercat.
|
Indumentària
|
L'estrenyecaps, serracaps, capçó, capell / barret / bonet de dormir o barreta (a l'Alguer) és una gorra de tela blana portada per dormir, sovint amb pijames o una camisa de camisa de nit. Són similars a les gorres portades en hivern en climes freds d'Europa del Nord. Eren especialment comunes abans de què la calefacció central esdevingués corrent, quan les temperatures davalllaven durant els mesos d'hivern. Els serracaps de les dones normalment consistien en una peça llarga de tela embolicada al voltant del cap. Els capçons del homes estaven tradicionalment acabats en punta, amb una part superior més llarga, normalment acompanyat per una bola d'alguna classe, que s'emprava de manera semblant a un tapacolls. Mantenia el coll calent tot i que no era tan llarg com per poder-lo embolicar al voltant del coll i podia donar lloc al risc d'estrangulació. Estava molt en voga a Europa al s. XVIII, en què els homes tenien sovint el crani ranat per dur perruques. Era de cotó, seda o vellut. Es portava a l'interior i no pas per a dormir. Els estrenyecaps no es fan servir gaire en temps moderns. Són sovint presentat en els dibuixos o en els films d'animació com a part de la vestimenta nocturna.
|
Objectes astronòmics
|
Iota dels Bessons (ι Geminorum) és un estel a la constel·lació dels Bessons de magnitud aparent +3,80. De vegades anomenada Propus —nom més utilitzat per designar a η Geminorum—. S'hi troba a 126 anys llum de distància del sistema solar. Iota Geminorum és una estrella gegant groc-taronja de tipus espectral G9IIIb la temperatura superficial de la qual és de 4.777 K. Amb una lluminositat 52 vegades major que la del Sol i un radi equivalent a 11 radis solars, té una massa al voltant del doble de la massa solar. Fa 1.400 milions d'anys va néixer com un estrella blanca de la seqüència principal de tipus A2, i actualment és una gegant al nucli de la qual l'heli es fusiona en carboni i oxigen. Dins de 250 milions d'anys augmentarà en grandària de forma notable, aconseguint una lluminositat propera als 1.000 sols.Com altres gegants, Iota Geminorum rota lentament —la seva velocitat de rotació, 1,5 km/s, és una mica menor que la del Sol—, però a causa de les seves grans dimensions completa un gir en menys de 200 dies. La seua metal·licitat és inferior a la solar, amb una abundància relativa de ferro equivalent al 74% de la trobada al Sol.
|
Química
|
L'equació de Kapustinski permet calcular de forma teòrica l'energia reticular, UL, d'un cristall iònic, quan no es coneix la seva estructura. Fou desenvolupada pel químic rus Anatoli Kapustinski el 1956. U r = − K ν z + z − r + + r − ( 1 − d r + + r − ) {\displaystyle U_{r}=-K{\frac {\nu z^{+}z^{-}}{r^{+}+r^{-}}}{\biggl (}1-{\frac {d}{r^{+}+r^{-}}}{\biggr )}} K = 1,21262×10−4 J·m·mol−1 d = 3,45×10−11 m ν : és el nombre d'ions a la fórmula empírica. z+ : és el nombre de càrregues del catió. z− : és el nombre de càrregues de l'anió. r+ : és el radis del catió, (m) r− : és el radi de l'anió, (m).El primer càlcul teòric de l'energia reticular d'un cristall iònic el realitzaren els físics alemanys Max Born i Alfred Landé el 1918. La fórmula consta de dos termes: el més important contempla l'atracció electroestàtica entre càrregues de diferent signe (cations i anions), i és el que dona lloc a l'enllaç iònic amb una disminució de l'energia potencial entre els ions enllaçats; el segon terme és de repulsió i només actua a molt curtes distàncies augmentant a un ritme molt elevat com menor és la distància. Aquest terme evita que xoquin els ions de diferent signe i quedin situats a una certa distància d'equilibri, és degut a la repulsió dels electrons de les capes més externes dels ions quan se superposen els seus niguls electrònics. La fórmula és: U r = − K 0 N A M z + z − e 2 r 0 ( 1 − 1 n ) {\displaystyle U_{r}=-K_{0}{\frac {N_{A}Mz^{+}z^{-}e^{2}}{r_{0}}}\left(1-{\frac {1}{n}}\right)} on: NA = 6,022×1023: Nombre d'Avogadro; M : Constant de Madelung, relativa a la geometria de la xarxa cristal·lina; z+ : nombre de càrregues positives corresponents al catió; z− : nombre de càrregues negatives de l'anió; e = 1,6022×10−19 C: Càrrega elemental; K0 = 8,99×109 N·m²/C² és el valor de la constant elèctrica en el buit; r0 : Distància entre els nuclis atòmics del ions veïns (m); n : Exponent de Born, valor entre 5 i 14, que considera la repulsió entre niguls electrònics dels ions veïns.Si hom coneix totes aquestes magnituds és possible emprar l'equació de Born-Landé. Tanmateix moltes vegades algunes d'aquestes magnituds no es coneixen perquè no es coneix l'estructura cristal·lina, que s'ha d'obtenir experimentalment mitjançant difracció de raigs X, la qual cosa impedeix calcular la constant de Madelung i conèixer la distància entre ions. També en determinades estructures complexes no es pot calcular la constant de Madelung encara que l'estructura sigui coneguda. Kapustinskii observà que la constant de Madelung, la distància entre nuclis i la fórmula empírica d'un compost iònic es troben totalment interrelacionades.
|
Geologia
|
Un geoparc és un espai unificat amb un patrimoni geològic d'importància internacional, on s'implementen estratègies de promoció i desenvolupament sostenible innovadores, inclusives, integrades i respectuoses amb la identitat del territori. Molts geoparcs promouen el coneixement de temes fonamentals de riscos geològics, incloent-hi volcans, terratrèmols i tsunamis i preparen estratègies de mitigació de desastres entre les comunitats locals; és a dir, estableixen l'enllaç entre el patrimoni geològic i la resta del patrimoni natural i cultural del territori determinant clarament la idea de la geodiversitat com a base de tots els ecosistemes i de la interacció humana amb el paisatge al llarg de la història. És una àrea viva, on la comunitat que hi habita i la ciència col·laboren en una sinergia de benefici mutu, especialment mitjançant el geoturisme o turisme ecològic. Un dels geoparcs més coneguts és el Parc Nacional del Gran Canyó. A Europa, uns exemples d'aquest tipus són el Paradís de Bohèmia, a la República Txeca i el Parc Natural del Cap de Gata, a la província d'Almeria.
|
Festivals
|
Quelidònia (en grec antic χελιδόνια) era un costum observat a l'illa de Rodes al mes de Boedromion quan retornaven les orenetes, en grec χελιδών ("chelidón"). Durant aquest temps els nois, anomenats χελιδονισταί ("chelidonistaí"), anaven de casa en casa recollint petits regals, tot dient que eren per les orenetes que tornaven, mentre cantanven una cançó que encara es conserva i reprodueix Ateneu de Nàucratis. Es diu que el costum el va introduir el poeta Cleòbul de Lindos, considerat un dels set savis de Grècia en un moment que la ciutat passava un moment desgraciat. La quelidònia, que de vegades s'ha anomenat festival, sembla que no era més que un costum dels joves que amb l'excusa del retorn de les orenetes aprofitaven per recollir regals, cosa que es dona en altres països i en altres èpoques de l'any.
|
Sociologia
|
El Projecte Montauk és una teoria de conspiració que es basa en un suposat projecte secret del govern dels Estats Units dut a terme a Camp Hero o Estació de la Força Aèria de Montauk, a Long Island, amb la finalitat de desenvolupar tècniques de guerra psicològica i recerques exòtiques, incloent viatges en el temps. Jacques Vallée descriu al Projecte Montauk com una conseqüència de l'Experiment Filadèlfia.
|
Química
|
Llista d'elements químics ordenats alfabèticament segons el seu símbol
|
Telecomunicacions
|
El servei general de paquets per ràdio, més conegut pel sigle anglès GPRS de General Packet Radio Service és el sistema que, afegit al GSM permet l'ús de la commutació de paquets. D'aquesta manera es millora la capacitat de la tecnologia mòbil 2G a l'hora de transmetre paquets de dades no vocals.
|
Robòtica
|
Kawasaki Heavy Industries, Ltd. (川崎重工業株式会社, , Kawasaki Jūkōgyō Kabushiki-gaisha?) o simplement, Kawasaki (TYO 7012), és una corporació internacional establerta al Japó, amb seu a Chuo-ku (Kobe) i a Minato (Tòquio). El nom de la companyia ve del seu fundador, Shōzō Kawasaki, i no té cap relació amb la ciutat de Kawasaki (Kanagawa). Tot i que l'empresa començà com a constructora naval, les seves línies de producte de consum més visibles són les motocicletes i els vehicles tot terreny, malgrat que la companyia i les seves subsidiàries manufacturen també motocicletes aquàtiques, embarcacions, plantes industrials, tractors, trens, petits motors i equipament aeroespacial (aviació militar inclosa). Ha treballat també en aeronàutica (inclosos avions Jumbo), subcontractada per Boeing, Embraer i Bombardier.
|
Astronomia
|
L'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) —Instituto de Astrofísica de Canarias en castellà— és un centre de recerca espanyol localitzat a les Illes Canàries, aprofitant la qualitat dels seus cels. Els seus observatoris i l'Institut d'Astrofísica constitueixen l'Observatori Nord Europeu.Es tracta d'un consorci públic integrat per l'Administració de l'Estat Espanyol, la Comunitat Autònoma de Canàries, la Universitat de La Laguna i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que a més té participació d'institucions de 19 països. Alguns d'aquests països participen en la presa de decisions gràcies al Comitè Científic Internacional (CCI). El director i fundador de l'institut és Francisco Sánchez.
|
Filosofia
|
Una explicació és una declaració que descriu les causes, el context i les conseqüències d'un assumpte, procés o estat, així com les normes o lleis en relació amb aquest tema. Alguns elements de l'explicació poden ser implícits. Les explicacions poden ser donades solament per aquells que entenen el tema explicat. En la investigació científica, l'explicació és un dels tres objectius de la recerca (els altres dos són l'exploració i la descripció). L'explicació és el descobriment de les relacions i la presentació d'informes entre els diferents aspectes del fenomen estudiat. En epistemologia i teoria del coneixement sovint es distingeix "explicació" de "comprensió".Una explicació pot ser Deductiva, Funcional, Històrica, Psicològica, Reductiva o Teleològica.
|
Art
|
La Biennal de São Paulo (oficialment en portuguès, Bienal Internacional de Arte de São Paulo) és una exposició internacional d'art modern creada el 1951 i celebrada cada dos anys al Pavelló Ciccillo Matarazzo ubicat al parc d'Ibirapuera de la ciutat de São Paulo (Brasil). Iniciativa del director del Museu d'Art Modern de São Paulo, Cecilio Matarazzo, està inspirat en la Biennal de Venècia i té l'objectiu inicial de difondre l'art contemporani brasiler. És considerada la segona biennal d'art en importància després de la de Venècia i una de les principals exhibicions d'art contemporani llatinoamericà. Fou patrocinada i organitza en els seus inicis pel Museu d'Art Modern de São Paulo, fins al 1962 quan es creà i se'n encarregà la Fundació Biennal de São Paulo. El seu finançament prové de subvencions del municipi, el govern local i estatal i del sector privat. La seva primera seu fou el mateix museu. Per fer-ho es construí un polígon de fusta d'una àrea de 1500 m² als afores del recinte, que s'inaugurà el 20 d'octubre del 1951 exhibint 1.854 obres de 730 artistes provinents de 23 països. A la seva segona i tercera edició (1953 i 1955), va ocupar el Pavelló de les Nacions i el Pavelló dels Estats tenint, que formen en conjunt una àrea de 24.000 m². El seu local definitiu, el Pavelló Cecilio Matarazzo, es va inaugurar per la quarta edició del 1957. El pavelló fou dissenyat per l'equip d'arquitectes liderats per Oscar Niemeyer i Hélio Uchôa i té una superfície d'aproximada de 30.000 m². L'exposició es va organitzar inicialment segons els països participants. Les versions entre 1981 i 1987 s'organitzaren per analogies temàtiques proposades per Walter Zanini i Sheila Leirner. Des de 1989 fins al 2004 va tornar a organitzar-se en seccions nacionals. Des del 1973 es realitza també la Biennal Internacional d'Arquitectura de São Paulo.
|
Geologia
|
La gelifracció o crioclàstia és un procés de meteorització mecànica que consisteix en la fragmentació de les roques deguda a l'augment de volum que, per congelació, es produeix en l'aigua que hi ha a les esquerdes o als plans d'estratificació. Aquest procés es localitza en zones de climes humits i de freqüents alternances glaç-desglaç. Cantals, pedrisses, runars o tarteres són el resultat habitual de les gelades repetides: per això són més comuns a la muntanya mitjana o alta. Com que els productes de gelifracció són de dimensió molt vària, sol distingir-se la fragmentació (esquarterament o clivellament) que separa blocs, lloses o llenques, de la disgregació gra a gra, que esmicola les roques en superfície. Les roques més resistents són les massisses, de baixa porositat i sense juntes ni plans d'estratificació.Quan un sòl humit es congela, l'increment de volum pot provocar-hi una expansió que repercutirà en la regolita no glaçada de sota. En resulta una mescladissa o revoltim (circumval·lacions), sobretot en ambients subàrtics. Quan el sòl es desglaça, esdevé moll i altament erosionable per manca de cohesió. Les pedres o els fragments grossos del sòl tendeixen a ser expulsats cap amunt, mentre que el material més fi es desplaça gra a gra.
|
Història
|
La baronia d'Ayerbe fou una jurisdicció creada pel rei Jaume I d'Aragó per al seu fill il·legítim Pere d'Ayerbe, fruit de la seva relació amb la dama Teresa Gil de Vidaure. La baronia estava centrada a l'entorn de la vila d'Ayerbe. La baronia retornà a la Corona d'Aragó en morir el fill de Pere d'Ayerbe, Pere II d'Ayerbe. Posteriorment, el 1329, el rei Alfons IV d'Aragó la donà a la seva muller Elionor de Castella, cedint-la aquesta al seu fill, l'infant Ferran d'Aragó, qui la vengué el 1360 a Pero Martínez d'Arbea. Aquest la cedí al lloctinent general d'Aragó Pero Jordán d'Urrea (mort el 1386). Finalment, el 1720, la baronia esdevingué el marquesat d'Ayerbe.
|
Llocs ficticis
|
Això és una llista dels professors i el personal de Hogwarts, una escola creada per J. K. Rowling per les seves novel·les de Harry Potter. Els personatges Albus Dumbledore, Severus Snape i Rubeus Hagrid tenen el seu propi article. En Remus Llopin i l'Alastor Murri estan descrits a l'article Orde del Fènix, i Barty Mauch Júnior, Alecto Carrow i Amycus Carrow a l'article Cavaller de la mort.
|
Història
|
L'expedició Erebus i Terror o expedició Ross va ser una rellevant expedició britànica a l'Antàrtida. Dirigida entre 1839 i 1843 per James Clark Ross, la missió tenia per objecte l'exploració i la recerca científica -particularment sobre el magnetisme- cap a una regió inexplorada que posteriorment seria la dependència de Ross. Aquesta expedició deu el seu nom als bucs de l'expedició HMS Erebus i HMS Terror. Nombrosos llocs van ser descoberts i nomenats, com l'estret de McMurdo, la barrera de gel de Ross, mar de Ross i illa de Ross. El 4 de setembre de 1843 Ross va tornar a Anglaterra, sent nomenat cavaller un any més tard nominat per a la Legió d'Honor francesa. El 1847 va publicar les seves anotacions sobre l'expedició amb el títol A Voyage of Discovery and Research to Southern and Antarctic Regions.
|
Astronomia
|
La Societat Lunar Internacional (en anglès, International Lunar Astronomical Society), era una entitat fundada el juliol de 1956 per dos astrònoms: l'anglès Hugh Percy Wilkins i el català Antoni Paluzie i Borrell, amb seus a Barcelona i a Bewleyheath (Anglaterra). Aquesta societat, també denominada I.L.A.S., es va fundar amb la intenció d'incentivar l'estudi de la Lluna entre els aficionats a l'astronomia. El seu primer president fou el mateix Wilkins, i el secretari, en Paluzie. Va arribar a tenir 220 socis a diversos països. El primer butlletí de la societat (denominat Journal of the International Lunar Society) aparegué el març de 1957, i editat en anglès, amb col·laboraciones en alemany, francès i castellà. Aquesta publicació l'elaborava en principi en Paluzie, posteriorment l'anglès Patrick Moore, i finalment, Ronald Ellis fins a l'any 1964, en què es va dissoldre l'entitat degut a la mort de Wilkins i al poc interès que tenia en aquell moment l'estudi de la lluna (interès que va renéixer al cap de pocs mesos amb l'inici del Programa Apollo de la NASA).
|
Ciència-ficció
|
Una màquina del Pare Noel és una màquina hipotètica que és capaç de crear qualsevol objecte o estructura requerit a partir de qualsevol material donat. Normalment l'anomenen les persones interessades en invenciones futures i els escriptors de ciència-ficció en discutir projectes hipotètics d'escala gegantesca, tals com una esfera de Dyson. Aquest tipus de construccions futures serien massa grans perquè una civilització les construeixi directament, de manera que necessitarien que una sèrie de màquines intel·ligents de construcció construïssin la màquina amb poc o cap mena de control directe.
|
Jocs
|
El Museu del Joguet de Catalunya a Figueres es va inaugurar l'any 1982 a les dependències de l'antic «Hotel París» (antiga casa pairal del Baró de Terrades, de l'any 1767) a la Rambla de Figueres. Unes recents obres de rehabilitació i adequació han permès triplicar l'espai inicial del Museu, reobert el 12 de desembre de 1998. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de Catalunya-Girona.El Museu compta amb el Centre de Documentació i de Recerca sobre els jocs i els joguets, l'auditori Brossa-Frègoli i un espai per a activitats a l'aire lliure: El Terrat del Museu. La visita de la col·lecció pot tenir diverses lectures: la nostàlgica a través dels joguets dels nostres avis i àvies; i la de l'observació, amb la qual resseguim els avenços científics i tècnics de cada moment que han incidit en el disseny dels jocs i els joguets, de la mateixa manera que ho han fet i ho continuen fent els esdeveniments històrics i els moviments artístics. L'any 1999 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cultura Popular concedit per la Generalitat de Catalunya, i el 2007 la Creu de Sant Jordi.
|
Matemàtiques
|
Terence Chi-Shen Tao (陶哲軒) FRS (Adelaida, Austràlia, 17 de juliol de 1975) és un matemàtic australià que treballa principalment en anàlisi harmònica, equacions en derivades parcials, combinatòria, teoria analítica de nombres i teoria de representació. És catalogat actualment com la persona més intel·ligent de tot el món, amb un quocient intel·lectual de 230 punts. Terence, va ser un nen prodigi, i en l'actualitat treballa com a professor de matemàtica a l'UCLA. Va ser ascendit a professor catedràtic amb 24 anys. L'agost de 2006, va rebre la Medalla Fields. Un mes després, al setembre de 2006, va rebre una Beca MacArthur.
|
Informàtica
|
Satoshi Nakamoto (Japó) és el pseudònim de l'inventor de Bitcoin. L'any 2008, Nakamoto va publicar un article en la llista de correu de criptografia metzdowd.com que descrivia un sistema P2P de diners digitals. El 2009, va llançar el programari Bitcoin, creant la xarxa del mateix nom i les primeres unitats de moneda, anomenades bitcoins.Nakamoto va col·laborar amb altres programadors que s'hi van unir fins a mitjan 2010. Aleshores, lliurà el control del repositori de codi font i la clau d'alerta de la xarxa a Gavin Andresen, va transferir els dominis relacionats a membres destacats de la comunitat Bitcoin, i abandonà el projecte.El registre de transaccions mostra que les adreces conegudes de Nakamoto contenen aproximadament un milió de bitcoins.
|
Agricultura
|
Una zona climàtica de resistència o zona de rusticitat (en anglès plant hardiness zone) és una zona geogràfica dins la qual una espècie o varietat de planta és capaç de créixer en les condicions de clima que s'hi presenten. En particular és la capacitat que té una planta d'aguantar les temperatures mínimes d'aquella zona. Per exemple, una planta descrita com a resistent per a la zona 10 ("hardy to zone 10") vol dir que pot aguantar una temperatura mínima de -1 °C. Aquest concepte el va desenvolupar als Estats Units el seu Departament d'Agricultura (United States Department of Agriculture, USDA), i ha estat adoptat per altres països.
|
Humor
|
Volodímir Oleksàndrovitx Zelenski (en ucraïnès: Володи́мир Олекса́ндрович Зеле́нський) (Kriví Rih, 25 de gener de 1978) és un polític, exactor i comediant ucraïnès que exerceix com a president d'Ucraïna des del 2019. Abans de la seva carrera política, va obtenir una llicenciatura en dret i va crear la companyia Kvartal 95, que produeix pel·lícules, animació i espectacles de comèdia de televisió. Zelenski va guanyar la segona volta de les eleccions presidencials ucraïneses de 2019 amb el 73,22% dels vots, derrotant el titular Petró Poroixenko. Sis mesos abans d'anunciar la seva candidatura, el 31 de desembre del 2018, ja era un dels favorits a les enquestes d'opinió per a les eleccions.Zelenski va exercir el paper de president d'Ucraïna en la sèrie de televisió ucraïnesa Sluhà Narodu (2015-2019), literalment en català Servidor del poble. El partit polític Servidor del Poble va ser creat el març de 2018 per empleats de la companyia Kvartal 95, que van crear la sèrie de televisió del mateix nom.
|
Informàtica
|
Una simulació d'ordinador, un model de simulació per ordinador o un model informatitzat és un programa informàtic o una xarxa d'ordinadors la finalitat del qual és crear una simulació d'un model abstracte d'un determinat sistema que està dissenyat per predir el comportament o el resultat d'un sistema físic o del món real. La fiabilitat d'alguns d'aquests models es pot determinar comparant els resultats obtinguts computacionalment amb els observats empíricament al món real. Les simulacions per ordinador s'han convertit en una part rellevant i útil dels models matemàtics de molts sistemes naturals de ciències com la física, l'astrofísica, la climatologia la química i la biologia; així com de sistemes humans d'economia, psicologia, ciències socials, ciències de la salut i enginyeria. A més es fa servir en el disseny de nova tecnologia per arribar a comprendre millor el seu funcionament.Les simulacions per ordinador abasten des de programes informàtics l'execució dels quals dura uns minuts fins a conjunts d'ordinadors connectats en xarxa l'execució dels quals dura hores o fins i tot dies. És tal el nivell de complexitat que pot arribar a assolir una simulació per ordinador, que per alguns models seria impossible (o més aviat inimaginable) reproduir els mateixos resultats fent la simulació de manera tradicional amb paper i llapis. Un exemple de simulació de llarga durada és el projecte Blue Brain de l'Escola Politècnica federal de Lausana a Suïssa que es va iniciar el maig de 2005 per a fer la simulació per ordinador de tot el cervell humà, arribant fins i tot al nivell molecular.
|
Periodisme
|
Jónína Leósdóttir (Reykjavík, 16 de maig de 1954) és periodista i dramaturga.
|
Ciències de la salut
|
Un antagonista competitiu és en bioquímica i farmacologia, un antagonista que s'uneix a un receptor cel·lular però que no l'activa. L'antagonista competirà contra qualsevol agonista pels llocs d'unió del receptor. Una quantitat suficient de substància antagonista desplaçarà a la substància agonista dels llocs d'unió, com a resultat haurà una baixa en la freqüència de l'activació del receptor. La presència d'un antagonista competitiu farà variar cap a la dreta la corba dosi-resposta Un gràfic de Schild per a un antagonista competitiu tindrà una corba igual a 1 i la intersecció X-I igualarà a la constant de dissociació de l'antagonista.Un antagonista competitiu pot ser un antagonista competitiu reversible o un antagonista competitiu irreversible.
|
Psicologia
|
La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana. El seu objectiu immediat és comprendre la humanitat per descobrir-ne tant els principis generals com l'estudi de casos més específics, i el seu objectiu final és beneficiar la societat. En aquest camp, hi ha la figura del psicòleg, que és considerat un científic social o del comportament. Els psicòlegs intenten comprendre el paper de les funcions mentals en el comportament individual i social, alhora que exploren els processos fisiològics i neurològics que subjauen en determinades funcions i comportaments. L'etimologia de la paraula prové del grec psique (ànima), i logos (ciència o tractat). La paraula significa, literalment, "estudi de l'ànima" (psique, que significa 'alè', 'esperit' o 'ànima'), i λογία, que es tradueix com a 'estudi').Els psicòlegs exploren conceptes com ara la percepció, la cognició, l'atenció, l'emoció, la motivació, el funcionament del cervell amb relació als patrons de comportament i a les diferents maneres de pensar i sentir, la personalitat, el comportament i les relacions interpersonals. Alguns també consideren l'inconscient. Usen mètodes empírics per inferir relacions causals i la correlació entre les variables psicosocials. De manera addicional, o oposadament, utilitzant mètodes empírics i deductius, alguns dels quals —especialment els psicòlegs clínics i els que es dediquen a la conciliació— de vegades es basen en la interpretació simbòlica i altres tècniques d'inducció. La psicologia incorpora la recerca del camp de les ciències socials, les ciències naturals i les humanitats. Mentre que el coneixement psicològic se sol aplicar a l'avaluació i al tractament dels problemes de salut mental, també s'aplica a la comprensió i a la solució de problemes en diferents esferes de l'activitat humana. Encara que la majoria dels psicòlegs estan involucrats en algun tipus de paper terapèutic (orientació clínica, assessorament i suport a l'escola), molts fan la investigació científica en una àmplia gamma de temes relacionats amb els processos mentals i el comportament social —en general en els departaments de psicologia de les universitats— i també ensenyen aquests coneixements en l'àmbit acadèmic. Alguns treballen en entorns industrials i d'organització, i en altres àrees, com el desenvolupament humà i l'envelliment humà, l'esport, la salut, els mitjans de comunicació, el dret i la medicina forense. Des de la seva gènesi com a disciplina, la psicologia s'ha vist immersa en diferents acostaments des dels quals es volia conèixer quin era el funcionament de la ment humana. Així doncs, hi ha diferents punts de vista segons quin sigui l'objecte d'estudi i l'enfocament que se li dona: la psicoanàlisi, creada per Sigmund Freud i que pretén l'estudi de la psicologia des d'un punt de vista "intern", és a dir, s'estudia l'inconscient humà com a causa de pràcticament totes les conductes humanes; el conductisme, que fa referència al fet que el cos humà funcionaria com si fos una màquina la qual davant un estímul emetria una resposta; el cognitivisme, que estudia la ment humana com si fos un ordinador, suposant en realitat una evolució dels conductistes, i que es fusionà amb dues en l'escola conductista-cognitivista; l'humanisme, que parteix de la concepció que la ment humana, si bé funciona com un ordinador en uns certs aspectes, també té altres aspectes com els sentiments (la part emotiva de la ment); l'evolutiva o del desenvolupament, que estudia les diferències psicològiques i del comportament dels éssers humans al llarg de la seva vida; i la psicologia diferencial, que intenta determinar quines són les lleis generals que determinen les diferències de comportament de les persones, i que es fonamenta en la tècnica de l'estudi del cas.
|
Objectes astronòmics
|
Alnitak (Zeta d'Orió / ζ Orionis / 50 Orionis) és un sistema estel·lar situat a la constel·lació d'Orió. Forma part de l'anomenat Cinturó d'Orió amb Mintaka (δ Orionis) i Alnilam (ε Orionis) i, amb aquestes, forma el grup conegut com «les tres Maries», i n'és Alnitak l'estrella situada més al sud. El seu nom prové de l'àrab النطاق an-niṭāq i significa 'el cinturó'. Tot i que inicialment es pensava que es trobava a uns 1.500 anys llum del sistema solar, la mesura de la seva paral·laxi pel satèl·lit Hipparcos va donar com a resultat una distància de només uns 800 anys llum.
|
Ciències de la salut
|
La caloria (cal) és una unitat d'energia. Una caloria és la quantitat de calor necessària per a elevar en 1 °C un gram d'aigua. La unitat d'energia del Sistema Internacional és el joule (símbol: J). 1 cal = 4,184 JSovint s'utilitza també la quilocaloria o kilocaloria (kcal), que equival a 1.000 calories. El contingut energètic del menjar també es mesura en calories, però, en aquest context, sovint una caloria equival a 1.000 calories de les utilitzades en Química o Física. En les etiquetes de molts productes alimentaris diferencien entre calories i Calories (amb C majúscula) de manera que una Caloria equival a una kilocaloria (kcal).
|
Filosofia
|
Els Dos tractats sobre el govern civil és una obra de filosofia política publicada anònimament el 1690 per John Locke. El primer tractat és un atac al patriarcalisme, i el segon presenta una teoria de la societat política o civil basada en els drets naturals i en el contracte social. Locke considera que els homes són lliures i iguals per naturalesa, i que per a mantenir aquests principis cal un dret polític basat en un pacte social. Va criticar l'absolutisme i va defensar el dret de rebel·lió davant de la tirania.
|
Robòtica
|
STL és un format d'arxiu que permet emmagatzemar la descripció d'un objecte 3D. És un format creat per la companyia "3D Systems" pel seu programari "stereolithography CAD". STL es pot interpretar com Standard Triangle Language (en català llenguatge estàndard de triangles) o també Standard Tessellation Language. Hi ha una gran quantitat de programaris capaços de llegir i/o escriure aquest format, sent àmpliament utilitzat en els processos d'impressió 3D, el prototipatge i la fabricació assistida per ordinador. Els arxius STL descriuen només la geometria de la superfície d'un objecte tridimensional sense qualsevol representació de color, textura o altres atributs del model, encara que s'han definit extensions no oficials que sí inclouen algunes d'aquestes dades. El format de STL especifica dos possibles variants: text i binaria. Els arxius binaris són més comuns, donat que per un mateix objecte tenen una mida més reduïda que els textuals. Un arxiu STL descriu directament una superfície com un conjunt de triangles, cada un dels quals es defineix pels seus vèrtexs i el vector normal a ell. Els vèrtexs són ortonormals. En l'especificació original, les coordenades havien de ser nombres positius, però aquesta restricció no és aplicable i avui en dia es poden trobar àmpliament fitxers amb coordinades negatives. Els arxius STL no contenen cap informació d'escala, i les unitats són arbitràries.
|
Enginyeria
|
L'Escuela Politécnica Superior de Huesca, coneguda com a EPS, és una escola pública d'enginyeria de la Universitat de Saragossa fundada el 1968 i adscrita a aquesta universitat el 1974. Està situada al campus d'Osca, a uns tres quilòmetres als afores de la ciutat. S'hi imparteixen estudis relacionats amb l'agronomia i les ciències ambientals. Actualment és dirigida per Luís Pardos Castillo.
|
Matemàtiques
|
21 grams és una pel·lícula mexicanoestatunidenca, dirigida per Alejandro González Iñárritu, estrenada el 2003.
|
Informàtica
|
La transformada discreta del cosinus modificat (MDCT de l'anglès Modified discrete cosine transform) és una relació de transformació de Fourier, basada en la transformada del cosinus discret de tipus 4(DCT-IV) amb la propietat d'encavalcar-se. Sol dissenyar-se per ser utilitzada per la implementació de blocs consecutius d'una seqüència d'informació més gran, on s'encavalquen els blocs subseqüents de manera que l'última mitat d'un bloc coincideixi amb la primera mitat del bloc següent. Aquesta superposició, a més de les qualitats de compactació d'energia per part del DCT, fa que la MDCT sigui especialment atractiva per als usos de la compressió del senyal, ja que ajuda a evitar els possibles errors o distorsions que provenen dels límits de cada bloc. És per això que la MDCT s'utilitza en MP3, AC-3, Ogg Vorbis i AAC per la compressió d'àudio. Existeix també una forma anàloga a la MDCT, és l'anomenada MDST, basada en la transformada del sinus discret.
|
Fiscalitat
|
Un paradís fiscal (prové d'una mala traducció de l'anglès tax haven i no tax heaven, on haven significa refugi, port, mentre que heaven vol dir cel en sentit espiritual, paradís) o refugi fiscal és un territori on certs impostos són molt baixos o no existeixen. Açò anima empreses i individus adinerats a establir-se en eixes àrees que, d'altra manera, serien descartades. Algunes jurisdiccions s'especialitzen a ser paradisos per a diferents tipus d'impostos, i per a diferents tipus de gent i/o companyies. Els acadèmics consideren ara que, per les activitats, els paradisos fiscals són sinònims dels centres financers extraterritorials (offshore),Malgrat haver-se intentat de diverses maneres, és difícil trobar una definició satisfactòria o generalment acceptada d'allò què constitueix un paradís fiscal. The Economist ha adoptat, amb dubtes, la descripció feta per Colin Powell (ex-Assessor Econòmic Presidencial per Jersey): "Allò que identifica una àrea com a paradís fiscal és l'existència d'una estructura composta d'impostos establerta deliberadament per a explotar i aprofitar-se d'una demanda mundial d'oportunitats de negoci per a aconseguir evasió legal d'impostos". The Economist assenyala que aquesta definició encara exclouria un nombre de jurisdiccions que tradicionalment són considerades com paradisos fiscals. En molts casos es caracteritza per facilitar l'evasió fiscal mitjançant l'opacitat i el secretisme: aquests paradisos es neguen a donar i fins i tot conèixer la identitat i l'origen de les inversions que reben. Els paradisos fiscals tradicionals, com Jersey, estan oberts amb taxes impositives molt baixes (poc més de zero), com a conseqüència han limitat els tractats fiscals bilaterals. Els paradisos fiscals corporatius moderns tenen taxes impositives no "zero" i nivells elevats de compliment de l'OCDE i, per tant, tenen grans xarxes de tractats bilaterals. No obstant això, les seves eines d'erosió de la base imposable i trasllat de beneficis (“BEPS”) permeten a les empreses assolir taxes impositives “efectives” més properes a zero, no només al refugi, sinó a tots els països amb els quals el refugi té tractats fiscals; posant-los en llistes de paradisos fiscals. Segons els estudis moderns, els 10 principals paradisos fiscals inclouen paradisos centrats en les empreses com els Països Baixos, Singapur, Irlanda i el Regne Unit, mentre que Luxemburg, Hong Kong, el Carib (Caiman, Bermudes i Illes Verges Britàniques) i Suïssa com a paradisos fiscals tradicionals més importants i importants paradisos fiscals de les empreses. Els paradisos fiscals de les empreses solen ser "conductes" dels paradisos fiscals tradicionals.L'ús de paradisos fiscals comporta una pèrdua d'ingressos fiscals per a països que no són paradisos fiscals. Les estimacions de l'escala financera dels impostos evitats varien, però les més versemblants tenen un rang de 100-250 mil milions de dòlars anuals. Les estimacions de capital de paradisos fiscals també varien: les estimacions més versemblants se situen entre 7 i 10 bilions de dòlars americans (fins a un 10% dels actius mundials). El perjudici dels paradisos fiscals tradicionals i empresarials s'ha notat especialment en els països en desenvolupament, on els ingressos fiscals són necessaris per construir infraestructures.Més del 15% dels països de vegades tenen l'etiqueta de paradisos fiscals. Els paradisos fiscals són economies principalment exitoses i ben governades, i el fet de ser refugi els hi ha aportat prosperitat. Els 10-15 principals països per PIB per capita, excloent els exportadors de petroli i gas, són paradisos fiscals. A causa del PIB per capita inflat (a causa dels fluxos de comptabilitat BEPS), els paradisos són propensos a un excés de palanquejament (el capital internacional redueix el valor del deute artificial amb el PIB). Això pot provocar greus cicles de crèdit i/o crisis propietats/banca quan els fluxos de capital internacionals es revisen. En són un exemple el Celtic Tiger d'Irlanda i la posterior crisi financera el 2009-2013. Jersey és un altre. La investigació mostra que els EUA són els majors beneficiaris i l'ús de paradisos fiscals per part de les empreses nord-americanes van maximitzar els rebuts per la hisenda nord-americana a llarg termini.L'atenció a la lluita contra els paradisos fiscals (per exemple, projectes de l'OCDE-FMI) s'ha centrat en els estàndards comuns, la transparència i l'intercanvi de dades. L'augment dels paradisos fiscals de les empreses que conformen l'OCDE, les eines de la qual BEPS són les responsables de la majoria dels impostos perduts, ha provocat una crítica d'aquest enfocament davant dels baixos impostos reals pagats. Les jurisdiccions d'impostos més elevats, com els Estats Units i molts estats membres de la Unió Europea, es van apartar del Projecte BEPS de l'OCDE el 2017-2018, per introduir règims d'impostos anti-BEPS, dirigits a l'augment d'impostos nets pagats per les empreses en paradisos fiscals.
|
Arqueologia
|
Camiros (en grec antic Κάμειρος) era una ciutat de l'illa de Rodes, a la costa nord-oest. Segons la tradició era una de les tres ciutats de l'illa fundades pels doris, juntament amb Lindos i Ialisos. Homer la menciona al "Catàleg de les naus", a la Ilíada, i diu que tenia un color blanc brillant. Les tres ciutats van anar a la guerra de Troia dirigides per Tlepòlem. Una llegenda explicava que va ser fundada per Camir, fill de Cèrcaf, i els seus germans Ialis i Lindos van fundar les altres dues. Amb elles, formava part de l'Hexàpolis dòrica, on a més hi havia Cnidos i Halicarnàs a Cària i l'illa de Kos, segons diu Heròdot. A finals del segle VI aC i al començament del V aC, Camiros estava sota dependència persa. La ciutat va recuperar la seva autonomia al final de les Guerres mèdiques, i es va adherir a la Lliga de Delos. El 411 aC, els espartans van sortir de Cnidos, i van arribar a Camiros amb 94 vaixells. Ràpidament van ocupar la ciutat, que no està fortificada, segons diu Tucídides, i van convocar una assemblea on els ciutadans van decidir canviar de fidelitat. L'any 407 aC, les tres ciutats van fundar conjuntament, conservant cadascuna la seva autonomia, la ciutat de Rodes, que es va convertir en la capital de l'illa. L'any 305 aC, la ciutat va rebutjar els atacs de Demetri Poliorcetes. El 226 aC un terratrèmol va destruir la ciutat. El 142 aC un altre terratrèmol la va tornar a destruir. Sota el domini romà, gai cassi Longí va devastar Camiros i la resta de l'illa. Era la ciutat de naixement del poeta Pisandre. És la moderna Camiro.
|
Arquitectura
|
El Dia Mundial de les Ciutats és un dia internacional que se celebra el 31 d'octubre cada any, amb l'objectiu de promoure l'interès de la comunitat internacional en l'entorn urbà i tot allò que fa que aquest estigui pensat per a les persones. Això, passa per aconseguir que les nostres ciutats siguin més saludables, més sostenibles, més resilients i més igualitàries. Es pretén impulsar la cooperació entre els països per afrontar les oportunitats i els reptes de la urbanització, i contribuir al desenvolupament d’entorns urbans sostenibles a tot el món.El 27 de desembre de 2013 l'Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolució 68/239 decidí designar, a partir del 2014, el 31 d'octubre cada any 'Dia Mundial de les Ciutats', convidant els Estats, al sistema de les Nacions Unides, en especial a l'ONU-Hàbitat, les organitzacions internacionals corresponents, la societat civil i els altres interessats pertinents a celebrar el Dia i fomentar la sensibilització sobre la problemàtica de les ciutats, i destaca que els costos de totes les activitats que poguessin derivar-se de la celebració del Dia han de sufragar-se amb càrrec a contribucions voluntàries.
|
Heràldica
|
La cimera de la Festa de l'Estendard és la cimera del Casal de Barcelona portada pel jurat portaestendard a la Festa de l'Estendard a la ciutat de Mallorca des de la concessió del rei Martí l'Humà de portar aquest símbol reial (1407) fins al segle xvi. En aquest segle es mitificà com a relíquia de Jaume I i durant dos segles s'exposà a la Festa vora el retrat d'aquest rei. L'any 1831 fou reclamada per la monarquia espanyola i des d'aleshores es troba a la Real Armería de Madrid.
|
Ciència militar
|
Les armes vikingues comprenen la tecnologia militar emprada pels vikings durant l'edat mitjana. Les armes eren força importants per als vikings i es considerava que tots els homes havien de posseir-ne. El seu disseny comparteix trets amb altres pobles germànics però van adoptar innovacions dels pobles amb qui entraven en contacte per fer armes més efectives. Apart de la funció ofensiva i defensiva, les armes reflectien l'estatus del seu portador i per aquest motiu els vikings no solien deixar-les mai.
|
Matemàtiques
|
Els nou capítols de les arts matemàtiques, (en xinès: 九章算术, Jiu Zhang Suan Shu), és un manual pràctic de matemàtiques escrit probablement entre els segles II i I aC. i que ha dominat la història de les matemàtiques xineses.No té un autor conegut i, probablement, va ser compilat per diferents autors durant la Dinastia Han Occidental (206 aC - 8 dC), tot i que alguns problemes poden procedir de la Dinastia Qin. El llibre està compost per 246 problemes agrupats en nou temes diferents que componen els nou capítols: Capítol 1, 38 problemes: Superfícies rectangulars. Problemes de càlcul de superfícies. Regles de suma, resta multiplicació i divisió de fraccions. En el problema 32 es dona una valor aproximat del nombre π. Capítol 2, 46 problemes: Arròs i Cereal. Problemes referents a l'intercanvi de béns, en particular arròs i mill, i les seves proporcions, introduint la regla de tres. Capítol 3, 20 problemes: Distribució proporcional. Problemes sobre proporcions directes, inverses i compostes, estudi de les progressions aritmètiques i geomètriques. Capítol 4, 24 problemes: Amplada curta. Problemes sobre superfícies iguals, amb amplades diferents. Es resolen arrels quadrades i cúbiques. Capítol 5, 28 problemes: Enginyeria Civil. Problemes sobre la construcció de dics, canals, etc. Es resolen problemes sobre el volum de prismes, piràmides, cilindres, cons, etc Capítol 6, 28 problemes: Impostos justs. Problemes sobre raons i proporcions. Capítol 7, 20 problemes: Excés i Defecte. Problemes amb la regla de falsa posició i doble falsa posició. Capítol 8, 18 problemes: Arrels rectangulars. Problemes amb resolució de sistemes d'equacions lineals i diverses incògnites. Capítol 9, 24 problemes: Triangles rectangles. Problemes sobre triangles rectangles que es solucionen per la regla Gougu (el nostre Teorema de Pitàgores).
|
Robòtica
|
Sky Captain i el món del demà (títol original en anglès: Sky Captain and the World of Tomorrow) és una pel·lícula estatunidenco-britànico-italiana de ciència-ficció de Kerry Conran, estrenada el 2004 i doblada al català.La pel·lícula es va fer a partir d'un curtmetratge de sis minuts creat pel director a casa seva amb un portàtil, Marsha Oglesby, Jon Avnet i Jude Law van veure el curt i va decidir coproduir la pel·lícula i ajudar el director a trobar la resta del finançament per a poder-la realitzar. La pel·lícula s'estrenà a Catalunya durant la Gala d'Inauguració de la 37a edició del Festival de Cinema de Sitges (2 de desembre del 2004) amb diversos problemes de puntualitat, projecció i organització.
|
Informàtica
|
L'Apple Worldwide Developers Conference (abreujat, WWDC) és una conferència que la companyia d'informàtica i electrònica Apple fa anualment a Califòrnia. Com que està dirigida a desenvolupadors, es parla sobretot de tecnologies per a desenvolupadors de programari per a productes d'Apple, a més de mostrar els seus nous productes de maquinari i programari.
|
Llengües
|
Una llengua planificada, dissenyada, artificial o construïda és una llengua la fonologia, la gramàtica i el vocabulari de la qual han estat dissenyats de manera conscient, pensada i planificada per un individu o grup, en lloc d'haver evolucionat naturalment. Hi ha diverses raons possibles per construir una llengua: per facilitar la comunicació humana internacional (vegeu llengua auxiliar i codi), per donar a la ficció o a un món construït associat una capa addicional de realisme, per a l'experimentació lingüística, per a la creació artística o per als jocs lingüístics. Aquest article tracta de les llengües "planificades" o "construïdes", dissenyades per a la comunicació humana. El terme llengua artificial també pot referir-se a les llengües que sorgeixen naturalment fora dels estudis experimentals en el marc de l'evolució del llenguatge artificial, implicant màquines, dins de la intel·ligència artificial.
|
Metodologia
|
Les metodologies àgils o processos àgils de desenvolupament de programari (com, per exemple, XP, Scrum, DSDM, Cristal, etc.) són aquelles metodologies de desenvolupament que es basen en l'adaptabilitat de qualsevol canvi com a mitjà per augmentar les possibilitats d'èxit d'un projecte. La majoria dels mètodes àgils intenten minimitzar el risc desenvolupant el programari en iteracions, que típicament duren d'una a quatre setmanes. Cada iteració és com un projecte en miniatura del projecte final, i inclou totes les tasques necessàries per després implementar les funcionalitats noves: planificació, anàlisi de requisits, disseny, codificació, testatge, i documentació. Mentre que una iteració pot no afegir prou funcionalitats per garantir alliberar el producte, un projecte de programari àgil pretén ser capaç d'alliberar programari nou al final de totes les iteracions. En molts casos, el programari s'allibera al final de cada iteració, especialment quan el programari és basat en la web i es pot llançar fàcilment. Malgrat tot, al final de cada iteració, l'equip reavalua les prioritats de projecte. Els principis bàsics de la metodologia àgil són: Els individus i les seves interaccions per sobre dels processos i les eines El programari que funciona per sobre de la documentació exhaustiva La col·laboració amb el client per sobre de la negociació de contractes La resposta davant del canvi per sobre de seguir un pla tancatEs pot dir que aquest moviment va començar a existir a partir del febrer del 2001, quan es van reunir els representants de cada una d'aquestes metodologies i van posar en comú les seves idees en una declaració conjunta, el manifest àgil.
|
Història
|
María Dolores Gómez Molleda (Colmenar Viejo, 15 de setembre de 1922 - Salamanca, 10 d'octubre de 2017) va ser una historiadora espanyola, especialitzada en l'estudi de l'Espanya contemporània. Va ser catedràtica de la Universitat de Salamanca.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.