label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Objectes astronòmics
|
Ípsilon del Lleó (υ Leonis) és un estel a la constel·lació del Lleó de magnitud aparent +4,31, la qual cosa la situa quinzena en lluentor dins de la seva constel·lació. S'hi troba a 181 anys llum de distància del sistema solar.
|
Física
|
Luigi Palmieri, de vegades traduïa el seu nom a Louis als seus articles en francès, (Faicchio, 22 d'abril de 1807 – Nàpols, 9 de setembre de 1896), va ser un físic i polític italià que tingué un paper preponderant en el desenvolupament de la sismologia. Va ser senador del regne d'Itàlia durant la XIII legislatura.
|
Matemàtiques
|
La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós). Malgrat que tingui múltiples usos en altres ciències i disciplines (molt particularment, en la física), i tracti relacions que poden semblar evidents, les matemàtiques primer postulen (vegeu axiomes matemàtics), i després dedueixen i demostren. Les matemàtiques no són una ciència experimental, sinó una ciència formal. Els matemàtics acostumen a definir i investigar estructures i conceptes abstractes per raons purament internes a la matemàtica, ja que tals estructures poden proveir, per exemple, una generalització elegant, o una eina útil per a càlculs freqüents. A més, molts matemàtics estudien les seves àrees de preferència simplement per raons estètiques, veient així la matemàtica com una forma d'art en comptes d'una ciència pràctica o aplicada (encara que les estructures que els matemàtics investiguen tenen, molt sovint, el seu origen en observacions de la natura). La matemàtica és un art, però també una ciència d'estudi. Informalment, es pot afirmar que la matemàtica és l'estudi dels «nombres i símbols», és a dir, la investigació d'estructures abstractes definides axiomàticament utilitzant la lògica i la notació matemàtica. És també la ciència de les relacions espacials i quantitatives. Es tracta de relacions exactes que existeixen entre quantitats i magnituds, i dels mètodes pels quals, d'acord amb aquestes relacions, les quantitats buscades són deduïbles a partir d'altres quantitats conegudes o pressuposades. Altres punts de vista poden trobar-se en la filosofia de les matemàtiques. És freqüent trobar qui descriu la matemàtica com una simple extensió dels llenguatges naturals humans, que utilitza una gramàtica i un vocabulari definits amb extrema precisió, el propòsit dels quals és la descripció i exploració de relacions conceptuals i físiques. Recentment, això no obstant, els avanços en l'estudi del llenguatge humà apunten cap a una altra forma d'analitzar-los: els llenguatges naturals (com el català i el francès) i els llenguatges formals (com la matemàtica i els llenguatges de programació) són estructures de naturalesa bàsicament diferent.
|
Televisió
|
James Newton Howard (Los Angeles, Califòrnia, 9 de juny de 1951) és un prolífic compositor de música de cinema estatunidenc amb més de 70 bandes sonores i set vegades nominat per a l'Oscar. Howard va estudiar a l'escola de música de la Universitat de Califòrnia del Sud de Música, i a l'Acadèmia de Música de Santa Barbara de l'Oest, abans d'ingressar al món de la música professional durant els primers anys 1970. Durant un període reeixit de quinze anys, Howard fou un dels més importants productors i arranjadors. Va col·laborar amb una llarga llista d'estrelles incloent Yes, Kansas, King Crimson, Genesis, Nilsson, Leo Sayer, Carly Simon, Ringo Starr, Diana Ross, Melissa Manchester, Elton John, Chicago, Olivia Newton-John, Chaka Khan i Earth Wind and Fire. Fou per la seva amistat i col·laboració amb el director i orquestrador Marty Paich de Toto que Howard finalment s'introduïa al món del cinema, component el 1986 la comèdia de Goldie Hawn Wildcats. Des d'aleshores, Howard ha esdevingut un dels compositors més buscats de Hollywood, amb pel·lícules de gran èxit com Pretty Woman (1990), El fugitiu (1993), Space Jam (1996), La boda del meu millor amic (1997), The Sixth Sense (1999), Runaway Bride (1999), Dinosaure (2000), Unbreakable (2000), La parell de l'any (2001) Signs (2002), Batman Begins (2005, amb Hans Zimmer), i King Kong (2005), reemplaçant a última hora a Howard Shore. Uns seus treballs més recents són Lady in the Water, la seva cinquena pel·lícula amb M. Night Shyamalan, i Blood Diamond. Els trets futurs inclouen Michael Clayton, The Lookout i El cavaller fosc.
|
Física
|
En física, el teorema de no clonat o teorema de no clonació declara que és impossible crear una còpia idèntica d'un estat quàntic desconegut arbitrari. Aquest teorema d'impossibilitat de la mecànica quàntica va ser formulat per Wootters i Zurek i Dieks en 1982, i té profundes implicacions en la computació quàntica i àrees d'estudi relacionades.No existeix operador unitari U {\displaystyle U} actuant sobre H A ⊗ H B {\displaystyle {\mathcal {H}}_{A}\otimes {\mathcal {H}}_{B}} de manera que per a tots els estats normalitzats | ψ ⟩ A {\displaystyle |\psi \rangle _{A}} i | e ⟩ B {\displaystyle |e\rangle _{B}} en H {\displaystyle {\mathcal {H}}} compleixin que
|
Dansa
|
Sol Picó i Monllor (Alcoi, l'Alcoià, 1967) és una ballarina i coreògrafa de dansa contemporània valenciana.
|
Art
|
La documenta (13) és la trezena edició de la documenta, l'exposició d'art contemporani més important del món. Té lloc a Kassel del 6 de juny al 16 de setembre de 2012. La directora artística és Carolyn Christov-Bakargiev, que ha definit l'esdeveniment amb aquestes paraules:
|
Indumentària
|
L'adoberia o indústria adobera és el procediment per a fer que la pell de determinats animals no es descompongui o podreixi un cop separada d'aquest sinó que es conservi per a poder-la utilitzar. Per a aconseguir-ho es fan servir tanins, àcids i altres productes químics. L'acoloriment de les pells es pot aconseguir durant el procés d'adobat. L'adoberia és un procediment que altera permanentment l'estructura de la proteïna de la pell. L'adoberia també és la instal·lació constructiva per al tractament de la pell animal per tal de preparar el cuir. Les primeres adoberies eren artesanals i s'instal·laven a les vores dels rius per tal d'abastir el seu consum d'aigua. Donades les molèsties que ocasionaven (embrutiment de l'aigua, mosques i olors) tendien a instal·lar-se lluny dels nuclis urbans i a prop de rius. Actualment les adoberies a Catalunya són indústries que valoren els residus dels escorxadors i produeixen pell tractada per a diferents usos. Els mètodes tradicionals d'adoberia ocasionaven molta pudor i els adobers estaven obligats a treballar fora dels centres urbans. L'adobat de pells es va originar a Mehrgarh al sud d'Àsia entre 7000–3300 aC. Al voltant del 2500 aC, els sumeris començaren a utilitzar cuir. Antigament les pells arribaven brutes, plenes de terra i amb residus de carn. Per netejar-les se les submergia en aigua, s'eliminaven les restes de carn i de pèls per diversos mètodes com fent servir l'orina, substàncies alcalines o amb solucions salines. Quan s'havia eliminat els pèls es feien servir excrements d'animals com el gos i el colom per continuar el procés d'adobat. Les pudors, doncs, eren consubstancials a l'adoberia antiga.
|
Informàtica
|
SemEval (de l'anglès Semantic Evaluation) és una sèrie de tallers d'avaluacions d'anàlisi semàntica computacional. Evolucionà de la sèrie d'avaluacions Senseval. L'objectiu és explorar la naturalesa del significat en el llenguatge, que malgrat ser un concepte intuïtiu per als humans, esdevé més complicat en el món de la computació. Les primeres tres edicions, del Senseval-1 al Senseval-3, se centraven en la desambiguació lèxica (WSD per les seves sigles en anglès). Cada vegada s'anava creixent en el nombre de llengües ofertes i d'equips participant-hi. Del quart taller ençà, el SemEval-1 del 2007, s'hi inclouen tasques d'anàlisi semàntica més enllà de la desambiguació lèxica.
|
Telecomunicacions
|
Un canal web o d'informació web, també conegut com a fil web, feed o webfeed de l'anglès, és un contenidor d'informació destinat a la seua redifusió. Aquest consisteix generalment en un document XML i els seus formats més habituals són actualment l'RSS i l'Atom.
|
Astronomia
|
Astronomische Nachrichten (Notes d'astronomia), és una de les primeres revistes internacionals en el camp de l'astronomia, va ser fundada el 1821 per l'astrònom alemany Heinrich Christian Schumacher. Es diu que és la revista astronòmica més antiga del món que encara s'està publicant. La publicació avui s'especialitza en articles sobre física solar, astronomia extragalàctica, cosmologia, geofísica, i la instrumentació per aquests camps.
|
Informàtica
|
El problema de l'any 10000, pel numerònim Y10K, és una classe de tots els errors de programari potencials que apareixeran quan sorgirà la necessitat d'expressar anys amb cinc dígits.
|
Matemàtiques
|
L'educació matemàtica és la pràctica d'ensenyar i aprendre matemàtiques, juntament amb la investigació associada. Els investigadors en educació matemàtica recerquen sobretot quins mètodes, eines i aproximacions faciliten l'aplicació i estudi de les matemàtiques. La investigació en educació matemàtica és en si mateix un camp prou independent, amb les seves pròpies teories, estudis, publicacions, conferències i organitzacions, entre d'altres.
|
Ecologia
|
La regió arabosahariana en fitogeografia és una regió florística dins del regne holàrtic, tal com va proposar el botànic Armèn Takhtadjan. Ocupa les zones de clima temperat del desert del Sàhara des de l'Atlàntic fins al mar Roig, la península del Sinaí, la península aràbiga, el sud de Palestina i la baixa Mesopotàmia. Molta de la seva flora, la més pobra de les regions florístiques, amb unes 1.400 espècies, la comparteix amb les veïnes regions mediterrània i iranoturaniana i la sudanozambeziana. Tanmateix, al voltant d'un quart de les espècies, especialment de les famílies Asteraceae, Brassicaceae i Chenopodiaceae, són endèmiques. Alguns dels gèneres endèmics són Nucularia, Fredolia, Agathophora, Muricaria, Nasturtiopsis, Zilla, Oudneya, Foleyola, Lonchophora, Gymnarrhena o Lifago. La regió està coberta per deserts, semideserts i sabanes. L'estació humida és molt curta i l'estació seca molt llarga, amb poca precipitació, cosa que fa que sovint només hi hagi vegetació en canals i valls que rebin pluja d'escolament.
|
Filologia
|
L'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique o la Reial acadèmia de llengua i de literatura franceses de Bèlgica és una institució belga que reuneix persones que van contribuir pels seus escrits o discursos a la il·lustració de la llengua francesa en estudiar els seus orígens i evolució, en escriure obres de ficció o de crítica. Accepta membres belgues i estrangers. Fou creada l'any 1920 pel rei Albert I a la iniciativa del ministre de les Ciències i les Arts Jules Destrée. La seva seu es troba a Brussel·les al Palau de les acadèmies, al qual es troben quatre acadèmies més : l'Acadèmia reial de les ciències, de la literatura i de les arts de Bèlgica, creada el 1772 per l'emperadriu Maria Teresa I d'Àustria. l'Acadèmia reial de llengua i de literatura neerlandeses, creada el 1938 l'Académie royale de médecine (Acadèmia reial de medicina) de llengua francesa De Koninklijke akademie voor geneeskunde (Acadèmia reial de medicina) de llengua neerlandesa
|
Enginyeria
|
La crema postsolar (de vegades coneguda pel seu nom en anglès, after-sun) és un producte cosmètic en forma de crema, loció, esprai, etc. que s'aplica sobre la pell després de l'exposició solar per a hidratar-la i intentar alleujar-la de l'escalfor, envermelliment i cansament. L'ús d'after-sun no evita les cremades ni que la pell es peli, ni la lliura de la radiació que ja ha rebut, ni per tant pot substituir una crema solar amb fotoprotecció aplicada abans de l'exposició solar.
|
Enginyeria
|
Els compòsits dentals, dental composite o resines compostes són materials sintètics que estan barrejats heterogèniament i que formen un compost, com el seu nom indica. Estan compostos per molècules d'elements variats. Aquests components poden ser de dos tipus: els de cohesió i els de reforç. Els components de cohesió envolten i uneixen els components de reforç (o simplement reforços) mantenint la rigidesa i la posició d'aquests. Els reforços confereixen unes propietats físiques al conjunt tals que milloren les propietats de cohesió i rigidesa. Així, aquesta combinació de materials li dona al compost unes propietats mecàniques notablement superiors a les de les matèries primeres de les quals procedeix. Aquestes molècules solen formar estructures molt resistents i lleugeres, per això s'utilitzen des de mitjan segle XX en els més variats camps: fabricació de pròtesis, aeronàutica, astronàutica i cosmonàutica, enginyeria naval, enginyeria civil, articles de càmping, etc La tova, formada per argila i palla, és el compòsit més antic que coneixem i encara avui es continua utilitzant en la construcció d'habitatges. Macroscòpicament l'argila (cohesió) es distingeix de la palla (reforç), però la mescla heterogènia té unes propietats mecàniques millors que les dels seus respectius components individuals. Un altre exemple clar el podem trobar en els fonaments dels edificis: formigó reforçat amb una matriu d'acer corrugat, els innovadors fonaments de goma i molles emprats al Japó per esmorteir els terratrèmols (aïllament sísmic). Els composites s'utilitzen en la indústria aeroespacial i aeronàutica per alleugerir el pes de l'estructura i per al revestiment de satèl·lits, transbordadors i avions.
|
Informàtica
|
Qualcomm Snapdragon és una família de processadors (SoC) de l'empresa Qualcomm emprats habitualment en telèfons intel·ligents i tauletes. Tots són exemples de processadors amb arquitectura ARM.
|
Ciències de la salut
|
Una lesió esportiva és un tipus de malaltia lligada a la pràctica d'un esport. Normalment manifestades en alteracions dels ossos, articulacions, músculs i tendons que es produeixen durant la pràctica d'activitats físiques i es troben relacionades amb l'esport.
|
Indumentària
|
Causia (en grec antic καυσία) era un barret d'ala ampla que formava part del vestit nacional dels grecs macedonis, i segons Plutarc també de les nacions veïnes, com ara els il·liris. El nom prové de la necessitat de mantenir-se protegit del calor del sol (καῦσις, καύσων "Kaúsis, Kaúson"). També servia simplement de protecció contra el mal temps en general i s'usava com a casc. Segons Polibi, aquesta mena de barret també era usat pels grecs en general, i en època romana, segons Plaute, formava part del vestit dels mariners. Els reis macedonis portaven normalment una causia de color porpra (ολουργὴς "olourgés") com a part del vestit reial, segons diu Valeri Màxim. Al voltant hi portaven enrotllada una diadema o un mocador de color blanc que penjava per darrere. Alexandre el Gran l'usava, i també Caracal·la, que el volia imitar. Plutarc també diu que l'usaven els Ptolemeus envoltat d'una diadema (καυσία διαδηματοφόρος "kausía diadematofóros"). Aquests barrets de color morat, sense la diadema, s'atorgaven com a senyal de gran valor als militars més distingits.
|
Ciència militar
|
L'agent taronja és una barreja de dos herbicides: el 2,4-D i el 2,4,5-T. Va ser usat com a defoliant per l'exèrcit dels Estats Units a la Guerra del Vietnam. Avions americans van dispersar més de 80 milions de litres d'agent taronja per tal d'eliminar zones conreus i de boscs espessos on els resistents del Vietcong s'amagaven.Tots dos constituents de l'agent taronja s'empraven a l'agricultura, especialment el 2,4-D, que es comercialitza actualment en productes com ara el Tordon. A causa d'algunes negligències i la pressa per utilitzar-lo durant la guerra, l'agent taronja va ser produït amb una purificació inadequada i va presentar un contingut elevat d'un subproducte cancerigen de la síntesi del 2,4,5-T: la dioxina (tetraclorodibenzodioxina). Normalment, aquest residu no es troba als productes comercials que inclouen aquests dos ingredients, però va marcar per sempre el nom de l'agent taronja, l'ús del qual va deixar seqüeles terribles en la població del Vietnam i en els soldats nord-americans mateixos. Les conseqüències es noten, principalment, en els descendents de persones exposades a l'agent, que tenen possibilitats molt elevades de patir malformacions. El 1984, una acció judicial impulsada per veterans de guerra dels Estats Units contra les companyies químiques (entre elles Dow Chemical, Monsanto, i Diamond Shamrock) subministradores de l'agent taronja va acabar en un acord de 93 milions de dòlars d'indemnitzacions per als soldats. El 2004, tres ciutadans dels Vietnam van presentar una querela contra deu empreses americanes, productores de l'agent químic, pels avortaments, els càncers i les malformacions que han patit després de treballar a zones on va ser utilitzat. El govern dels Estats Units ha insistit que no hi ha proves que relacionin l'agent taronja amb les malalties detectades; El 2015, uns tres millions de vietnamites - dels quels 150.000 infants nascuts amb defectes de naixement - estan afectats per l'acció de l'herbicida.
|
Dansa
|
El gato és una forma musical i dansa del folklore de l'Argentina. És una dansa de parelles de ritme àgil, que comparteix característiques comuns amb altres tipus de danses folklòriques de l'Argentina, tant a nivell musical com a nivell coreogràfic. Hi ha gatos amb lletra i sense lletra, la qual, tradicionalment, pot ser en castellà, en quítxua o fins i tot bilingües.
|
Estris
|
Un remenador, batedor, batedora o deixatador és un estri de cuina emprat en la barreja d'aliments. Se solen construir aquests remenadors amb filferro o varetes corbades llaçats en un mànec; hi ha variants modernes en plàstic i algunes en fusta de bambú. L'ús més freqüent dels remenadors sol trobar-se en el batut d'ous per a elaborar per exemple merenga, la utilització d'aquest instrument és molt més eficaç en aquesta mena de batuts d'emprar un simple forquilla. N'hi ha que s'empren en l'elaboració de salses, per a mesclar líquids, aliments amb diferents consistències, etc. El batedor de clares o enganyamarits és un estri semblant, fet d'una paleta de metall amb una malla a la base, que hom utilitza solament per a muntar clares.
|
Ciències de la salut
|
La tolerància a una droga o medicament és la capacitat que té el cos de lluitar contra els efectes d'aquesta perquè no afecti al sistema nerviós. La tolerància varia depenent de l'individu, és a dir, que no hi ha la mateixa reacció a una substància entre dues persones que la prenen. Alhora, depenent de la potència que tingui una droga o medicament, la tolerància d'aquesta pel cos es fa més difícil, i sovint impossible. Viccionari
|
Jocs
|
Munchkin és un joc de cartes de baralla dedicada creat per Steve Jackson Games, escrit per Steve Jackson i il·lustrat per John Kovalic. És una visió divertida dels jocs de rol, basada en el concepte de munchkins (jugadors de rol immadurs, que només juguen per "guanyar" amb el personatge més poderós possible). Munchkin va guanyar el Premi Origins del 2001 al millor joc de cartes tradicionals, i és un derivat de The Munchkin's Guide to Powergaming, un llibre d'humor de videojocs que també va guanyar el Premi Origins el 2000.Després de l'èxit del joc original de Munchkin es van publicar diversos paquets d'expansió i seqüeles. Actualment disponible en 15 idiomes diferents, Munchkin va representar més del 70% de les vendes del 2007 de Steve Jackson Games.
|
Jocs
|
El pica paret, també anomenat un, dos, tres, pica parets o un, dos, tres botifarra de pagès, és un joc tradicional en què n'hi ha un que para, posat de cara a la paret, i els altres han de mirar d'acostar-se-li fins a aconseguir tocar-lo sense que els vegi en moviment. Quan el que para, d'esquena als altres, diu «un, dos, tres, pica paret», els altres se li han d'acostar. Quan ha acabat de dir-ho, es gira i comprova que tothom estigui quiet. Si algú es mou o «ensenya les dents» —és a dir, si riu—, ha de tornar al principi. Quan toquen el que la para, ell intenta atrapar els altres, que es poden salvar si arriben al principi sense que els hagi tocat. Aquell a qui ha atrapat primer és qui ara para.
|
Biblioteconomia
|
El número de control de la Biblioteca del Congrés (en anglès: Library of Congress Control Number o LCCN) és un número de sèrie basat en el sistema de numeració de registres de catalogació a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. No té res a veure amb el contingut de qualsevol llibre, i no s'ha de confondre amb la Classificació de la Biblioteca del Congrés. Com que la majoria d'informació bibliogràfica s'ha creat actualment per via electrònica, emmagatzemat i compartit amb altres biblioteques, encara hi ha una necessitat d'identificar cada registre únic, i la LCCN encara compleix aquesta funció. Els bibliotecaris de tot el món utilitzen aquest identificador únic en el procés de catalogació de la majoria dels llibres que s'han publicat als Estats Units. Això els ajuda a arribar a la correcta catalogació de dades (conegut com un registre de catalogació), que la Biblioteca del Congrés i tercers posen a disposició a la web i a través d'altres mitjans de comunicació. En la seva forma més elemental el número inclou un any i un número de sèrie. L'any té dos dígits des de 1898 al 2000, i quatre dígits a partir del 2001. Els tres anys ambigus es distingeixen per la mida del número de sèrie. També hi ha algunes peculiaritats en els números que comencen amb un "7" a causa d'un experiment aplicat sense èxit entre 1969 i 1972. Els números de sèrie tenen una longitud de sis dígits i han d'incloure zeros a l'esquerra. El guió que es considera sovint que separa l'any i el número de sèrie és opcional. Més recentment, la Biblioteca del Congrés ha donat instruccions als editors de no incloure un guió.
|
Teologia
|
La Glòria és un concepte religiós que indica la manifestació de la presència de Déu en la tradició religiosa judeocristiana. La glòria de Déu es representa sovint amb escenes d'efectes lumínics, com ara, llamps, foc, la brillantor, en un sentit ampli. La Glòria divina és un element important a través de la teologia judeocristiana, on Déu és considerat l'ésser més gloriós. Des de la seva creació a imatge de Déu, els éssers humans poden compartir o participar de la glòria divina, com a portadors de la seva imatge. Igual que un mirall, la persona humana reflecteix la glòria de Déu, tot i que imperfectament: "Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel".［Mateu 5:16］Viccionari
|
Física
|
El Panell Assessor en Física d'Altes Energies (HEPAP) és un comitè científic permanent de consell del Departament d'Energia dels Estats Units i de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. El panell, creat el 1967 i organitzat sota l'Acta dels Comitès Assessors Federals del 1972, assessora el govern estatunidenc en temes de física de partícules.El Panell Assessor de Prioritats en Física de Partícules, un subcomitè del HEPAP, produeix els informes periòdics que defineixen les prioritats de finançament i inversions en física de partícules als Estats Units.
|
Ciències ambientals
|
L'economia del sector energètic tracta de l'energia des d'un punt de vista centrat a l'economia i la societat. Més enllà de les propietats i coneixements científics abstractes i objectius que tenim de l'energia, la manera de com s'usi a la tecnologia i sobretot el seu comerç té importants implicacions socials i polítiques, que van des de guerres a interessos legals (per exemple, l'impost sobre el carboni per part de la indústria nuclear) passant per latifundis agrícoles al tercer món. La utilització de l'energia ha estat un element fonamental per al desenvolupament de les societats humanes, l'aprofitament de diferents formes d'energia ha ajudat l'home a controlar i modificar el medi ambient. La gestió de l'energia és un aspecte inevitable i cabdal per a qualsevol societat que vulgui funcionar. Al món industrialitzat el desenvolupament de l'aprofitament dels recursos energètics ha esdevingut essencial per al funcionament de l'agricultura, el transport, la gestió dels residus, les tecnologies de la informació o les telecomunicacions. L'increment de la utilització d'energia des de la Revolució Industrial ha comportat l'aparició de problemes seriosos com la contaminació i l'escalfament global que avui dia són un perill que amenaça el futur del nostre món. Fora del context de la ciència el mot energia s'utilitza com a sinònim de recurs energètic i sovint per a referir-se a substàncies com els combustibles, els productes derivats del petroli o l'electricitat. Les citades són fonts d'energia fàcilment utilitzables i poden ser transformades de manera senzilla en altres formes d'energia que poden ser utilitzades per a propòsits específics. El principi fonamental de la física que postula la conservació de l'energia (l'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma) és vàlid per als recursos energètics que aprofita l'home, però malauradament un cop l'energia es transforma en certes formes, com pot ser la calor, la possibilitat de reutilitzar-la esdevé molt limitada, fins al punt que hom considera que l'energia ha estat gastada o consumida.
|
Objectes astronòmics
|
Theta de la Quilla (θ Carinae) és un estel a la constel·lació de la Quilla de magnitud aparent +2,74. S'hi troba a 439 anys llum del Sistema Solar. Theta de la Quilla és un calent estel blau de la seqüència principal (tipus espectral B0Vp) la temperatura efectiva de la qual aproximada és de 27.900 K. La seva lluminositat equival a 16.600 Sols i el seu radi és 5,5 vegades més gran que el del Sol. La seva velocitat de rotació projectada, 177 km/s, dona lloc a un breu període de rotació igual o inferior a 1,6 dies. Catalogada com a estel peculiar —note's la p en el seu tipus espectral—, és un estel ric en silici. Amb una massa 15 vegades major que la massa solar, finalitzarà la seva vida com una espectacular supernova.Theta de la Quilla és membre del cúmul obert IC 2602, la seva distància respecte a nosaltres i el seu moviment a través de l'espai així ho corroboren. No obstant això, l'edat de Theta de la Quilla —estimada en uns pocs milions d'anys— és molt inferior a l'edat del cúmul —34 milions d'anys—, cosa per la qual se la hi considera un «estel endarrerit blau». Aquesta classe d'estels —entre les quals Theta Carinae és l'exemple més brillant— haurien d'estar més avançades en la seva evolució donada la seva elevada massa; moltes d'elles són el resultat de la fusió de dos estels diferents.
|
Geografia
|
Correnties Altes (en castellà i oficialment, Correntías Altas) és una pedania de la localitat valenciana d'Oriola, a la comarca del Baix Segura. Té 169 habitants.
|
Informàtica
|
BeagleBoard, en anglès la targeta Beagle, és un projecte de desenvolupament d'ordinador amb "maquinari de codi obert", en una sola targeta basada en el xip de Texas Instruments OMAP3530 del tipus sistema en un xip i el sistema operatiu Linux. El xip del processador incorpora un nucli ARM Cortex-A8 i un nucli processador de senyals digitals de procés digital de senyals. La finalitat d'aquest projecte és aconseguir un ordinador potent i de baix consum i baix cost, amb dimensions reduïdes i ampliable. Aquest sistema no es proposa com un producte acabat amb garantia, sinó com una plataforma "en procés de desenvolupament", sota llicència Creative Commons "Reconeixement-CompartirIgual 3.0", sense garantia ni suport excepte el comunitari a través dels fòrums. Aquest projecte és atribuïble a Gerald Coley segons s'especifica a la llicència. El projecte està suportat per Texas Instruments i per Digi-Key que el comercialitza. BeagleBoard és un projecte obert i conté un wiki per hostatjar els projectes de qualsevol que vulgui ampliar la plataforma.
|
Telecomunicacions
|
Setembre etern (originalment Eternal September o September that never ended, en anglès) és argot de Usenet que fa referència a un període de temps que va començar a mitjans de 1993, quan diferents proveïdors d'internet van oferir accés a Usenet a una gran quantitat d'usuaris nous. Això va crear una onada que va fer impossible transmetre la netiqueta, cultura i les normes existents dels fòrums de la xarxa als usuaris novells. AOL va continuar oferint aquest accés a Usenet el març de 1994, cosa que va obrir l'aixeta a un degoteig constant d'usuaris nous. Com a resultat, als ulls dels antics usuaris de Usenet, el flux d'usuaris nous que havia començat el setembre de 1993 no es va acabar mai.
|
Aeronàutica
|
Un paracaigudes de frenat (o paracaigudes de desacceleració) és un paracaigudes dissenyat per desplegar-se des d'un objecte que es mou ràpidament per retardar l'objecte, proporcionar control i estabilitat o com a pilot de paracaigudes per desplegar un paracaigudes més gran. Va ser inventat a Rússia per Gleb Kotelnikov el 1912.
|
Enginyeria
|
Un hidròmetre és un aparell de mesura emprat en hidrometria per a mesurar l'alçada dels líquids continguts en els dipòsits.Hidròmetre és un mot compost de hidro-, forma prefixada del mot grec hýdôr, "aigua" i de -metre, forma sufixada del mot grec métron, "mesura".
|
Sociologia
|
L'escala d'Allport és una mesura de la manifestació de prejudicis en una societat. També es coneix com a escala de prejudicis i discriminació d'Allport o escala de prejudicis d'Allport. Va ser ideat pel psicòleg Gordon Allport el 1954.
|
Cultura popular
|
El bikutsi és un gènere musical del Camerun que es va desenvolupar sobre la base dels estils tradicionals del poble beti, o ewondo. És principalment una música de ball que es va fer popular a mitjans el segle xx. El poble Beti ha habitat històricament la regió forestal que envolta Yaoundé, la capital del Camerun, i part de Guinea Equatorial. Més recentment la tendència és una migració cap a la capital a la recerca de treball i d'oportunitats d'educació. Es toca en tota mena d'esdeveniments com festes, funerals i casaments.
|
Objectes astronòmics
|
(417) Suevia és el nom que rep l'asteroide número 417, situat al cinturó d'asteroides.Fou descobert per l'astrònom Max Wolf des de l'observatori de Heidelberg (Alemanya), el 6 de maig del 1896.
|
Sociologia
|
Un rumor o rumors són especulacions no confirmades que s'intenten donar per certes amb un objectiu determinat, i que condicionen el comportament dels altres envers ell per sobre de la informació objectiva. Com que no és informació contrastada, poques vegades es difon de forma oberta encara que això no impedeix que s'estengui ràpidament. La forma tradicional i més usada d'estendre un rumor ha estat sempre el "boca a boca" però amb l'aparició d'Internet, la societat ha aprofitat l'anonimat que dona aquest mitjà per estendre tota mena de rumors. Els rumors transmeten amb enorme eficiència la informació social, ja que tenen un enorme potencial manipulador, perquè les persones tendim a ajustar la nostra pròpia visió del món a la percepció d'aquest que tenen els altres. Ha estat i és usat tant com a eina política com comercial a part de l'ús individual que li donen les persones anònimes per avantatjar algú o alguna cosa, o simplement deixar-lo en mal lloc, sense benefici directe per a qui inicia el rumor. També hi ha rumors l'única finalitat dels quals és la diversió, encara que tinguin efectes negatius. Alguns d'aquests rumors iniciats com una broma, no tenen possibilitat de ser demostrats com a falsos ni com a autèntics, i si perduren en el temps acaben convertint-se en llegendes urbanes. El rumor no té mai una font definida encara que gairebé sempre tracta d'ubicar la font de la informació el més a prop possible de l'objecte sobre el qual s'informa. Des d'un punt de vista positiu, el rumor s'associa amb una mesura per a conèixer la força de la comunicació d'una organització o d'un tema determinat en els mitjans de comunicació. En Etnopoètica, es tracta d'una afirmació no gaire extensa mancada de protagonistes concrets i d'una estructura narrativa que, a través de la conversa, té una difusió i pot arribar a esdevenir un relat complet en forma de llegenda.
|
Cronometria
|
Kintaro Hattori va ser un rellotger i joier japonès. El 1877 va obrir a Kyobashi una botiga de reparació de rellotges. Amb els guanys obtinguts el 1881 va crear la marca de rellotges Seiko.
|
Enginyeria
|
Un hodòmetre (del grec ὁδός hodós "camí" i μέτρον metron "mesura") és un instrument de mesura que calcula la distància total o parcial recorreguda per un cos (generalment per un vehicle) a la unitat de longitud en la qual ha estat configurat (metres, milles). El seu ús està generalitzat a causa de la necessitat de conèixer distàncies, calcular temps de viatge, o consum de combustible.És un aparell que s'utilitza per mesurar l'espai recorregut. Aquesta paraula és un neologisme equivalent a comptaquilòmetres. L'aparell mesura la distància recorreguda per un cotxe o un altre vehicle. El dispositiu pot ser electrònic, mecànic, o una combinació dels dos. La paraula deriva de les paraules gregues hodós, significant "ruta" o entrada i "métron", "mesura". La referència més antiga apunta a Arquimedes com el seu inventor, que en l'antiguitat va dissenyar diversos tipus d'hodòmetres amb finalitats que abastaven diversos usos militars i civils. I qui descriu per primera vegada com construir un hodòmetre, encara que sense declarar que ell en sigui l'inventor, és per l'arquitecte romà Vitruvi en la seva obra De Architectura al segle I aC.
|
Enginyeria
|
La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides. És també la descripció d'aquestes formes de superfície i característiques (especialment la seva representació en mapes). La topografia d'una àrea també podria significar la forma de la superfície i les seves pròpies característiques. La topografia es recolza en la geodèsia que s'ocupa de la determinació matemàtica de la forma de la Terra (forma i dimensions de la Terra, coordenades geogràfiques dels punts, altituds, desviacions de la vertical...). La topografia s'hi ocupa en el mateix grau, però en una escala més gran, i entra més en detalls per tal d'establir plànols i mapes a diferents escales La cartografia pròpiament dita és l'art d'elaborar, de dibuixar els mapes, sovint amb una preocupació artística i no s'ha de confondre amb la topografia Però la topografia, nom genèric, és només un aspecte d'aquest ciències geogràfiques, dins el repertori de les quals trobem la geodèsia, la fotogrametria, la geomàtica, etc. Per extensió, s'anomena també topografia a la disposició o relleu d'un lloc, o fins i tot una descripció de l'aspecte físic i moral de la persona. El concepte d'agrimensor s'utilitza sovint en lloc de topògraf. La distinció prové d'una noció de dret real: el topògraf pot fer estudis, però sense valor contradictori i encara menys legal (aspecte del dret real).
|
Filologia
|
La segona mutació consonàntica és un conjunt de modificacions fonètiques que afectaren les consonants de l'antic alt-alemany (actualment conegut sovint simplement com a "alemany") tot separant-lo del baix alemany a través d'una isoglossa coneguda com a línia Benrath. S'esdevingué després de les modificacions descrites per les lleis de Grimm i de Verner (que hom agrupa sota el nom de "primera mutació consonàntica") entre els segles IV i viii. Afectà tot el lèxic del moment, però també manlleus posteriors. L'estudi d'aquestes modificacions és bàsic per a la comprensió de les especificitats fonètiques de l'alemany respecte les altres llengües germàniques.
|
Robòtica
|
Baxter és un robot col·laboratiu construït per Rethink Robotics, una companyia fundada per Rodney Brooks. Baxter es va anunciar al setembre de 2011, i va ser succeït pel robot Sawyer. Baxter és un robot de dos braços amb una cara animada que fa 3 peus (91 cm) d'alçada i pesa 165 lliures (75 kg) sense el pedestal; amb pedestal fa entre 5 peus 10 polzades (178 cm) i 6 peus 3 polzades (191 cm) d'alt i pesa 306 lliures (139 kg). S'utilitza per a treballs industrials senzills com carregar i descarregar, ordenar, i tractar amb els materials. Brooks va declarar que Baxter va ser dissenyat per realitzar les tasques avorrides en una línia de producció. Està destinat a vendre's a petites i mitjanes empreses.
|
Ciència militar
|
Exèrcit regular és aquell exèrcit (o aquelles Forces Armades, en general) que constitueix el component militar oficial d'un Estat, sostingut i organitzat sistemàticament pel poder polític, sotmès a una jerarquia establerta, etc. L'exèrcit regular contrasta amb les forces irregulars, tals com paramilitars, milícies voluntàries, exèrcits privats, mercenaris, etc. Usualment l'exèrcit regular consta de: exèrcit permanent: conjunt de forces que estan constantment sobre les armes, preparades per a actuar en cas de conflicte; reserva: conjunt de forces que hom pot cridar a les armes per tal de complementar l'exèrcit permanent en cas que calgui reforçar o ampliar els efectius de l'exèrcit regular.L'exèrcit regular pot ésser: exèrcit de lleva, si hi ha servei militar obligatori, de manera que els efectius de l'exèrcit permanent es reforcen amb personal de lleva, és a dir, amb reclutes que fan el servei militar; d'altra banda, l'exèrcit permanent es complementa també amb personal de lleva, és a dir, amb els reservistes que componen la reserva forçosa; exèrcit professional, si no existeix servei militar obligatori, de manera que l'exèrcit regular es compon exclusivament de professionals i de voluntaris (i, si un cas, de contractats temporals); és a dir, que l'exèrcit permanent no inclou pas personal de lleva, absent així mateix de la reserva, la qual és de caràcter voluntari (reservistes voluntaris).Així doncs, cal evitar de confondre el concepte d'exèrcit regular amb el d'exèrcit professional: l'exèrcit regular tant pot ser de lleva com professional. D'altra banda, cal evitar de confondre el concepte d'exèrcit regular amb el d'exèrcit permanent: l'exèrcit permanent és la branca permanent de l'exèrcit regular. Equivalències en altres llengües: ang. regular army, esp. ejército regular, fr. armée régulière, it. esèrcito regolare, port. exército regular.
|
Llengües
|
L'accadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta. N'hi ha documents escrits a partir del 2300 aC, en escriptura cuneïforme. Va ser substituït per l'arameu a la zona de Mesopotàmia on es parlava. Fou una llengua de gran importància en l'antiguitat, i hi trobem poemes com l'Enuma Elish o una de les compilacions de lleis més antiga de la qual es té notícia, l'Estela de Hammurabi.
|
Circ
|
Anna Haining Bates (Comtat de Colchester, 6 d'agost de 1847 - Seville, 5 d'agost de 1888), nascuda Anna Haining Swan, va ser una grangera canadenca famosa per la seva gran alçada (patia gegantisme). S'estima que va arribar a assolir els 2,43 m d'alçada. Els seus pares, immigrants canadencs d'arrels escoceses, no eren especialment alts. Se li va arribar a conèixer com «La dona moderna més gran de món», encara que de la seva contemporània l'alemanya Marianne Wedhe (1866-1884) es deia que havia arribat als 2,53 m d'alçada (en realitat mesurava 2,18). Els promotors solien exagerar les característiques dels seus representats per augmentar l'interès.
|
Objectes astronòmics
|
La nomenclatura estel·lar és competència de la Unió Astronòmica Internacional (UAI), l'autoritat internacional reconeguda per assignar noms a les estrelles i altres objectes astronòmics. No obstant això, molts dels noms d'estrelles avui en ús van ser heretats de temps anteriors a l'existència de la UAI. Noms nous, com els d'estrelles variables, noves i supernoves, s'afegeixen contínuament. No obstant això, la major part d'estrelles no tenen cap nom i són conegudes únicament pel seu nombre de catàleg.
|
Humor
|
El Mannequin Challenge (en anglès "Repte Maniquí "), és un fenomen procedent d'Internet i de les xarxes socials. És molt semblant al clàssic Quadre viu del segle xix, encara que amb tècniques de vídeo espacial, que permeten envoltar els personatges congelats, és una tendència viral de vídeo per Internet en què les persones han d'estar congelades en acció com si fossin maniquins mentre se'ls grava, generalment amb la cançó "Black Beatles" de Rae Sremmurd de fons. Es va utilitzar el hashtag #MannequinChallenge per a les plataformes de mitjans de comunicació socials com Twitter i Instagram. Es creu que el fenomen va ser iniciat per estudiants a Jacksonville, Florida, el 12 d'octubre de 2016. La publicació inicial ha inspirat obres d'altres grups, especialment d'atletes professionals i equips esportius que han publicat vídeos cada vegada més complexes i elaborats.
|
Art
|
La pedra de Coade és un tipus de ceràmica, que ha estat descrita com un derivat de pedra artificial. Four fabricada i comercialitzada per Eleanor Coade (1733 - 1821), des de 1769 fins a 1833. En aquells temps l'augment de la demanda constructiva a Londres va conduir a una forta sol·licitud d'un material d'adorn per a decorar i embellir les façanes dels edificis i habitatges arquitectura georgiana, sovint fets a mà. Punts de venda com l'empresa de la mateixa Eleanor, COADE ubicada a Westminster Bridge Road, proporcionava una àmplia gamma de solucions eficàcies i útils pels constructors i arquitectes de pedres petites que s'usaven per adornar els perímetres de les portes o finestres, així com façanes. La fàbrica estava situada a Lambeth (Londres) , on actualment s'hi celebra el Royal Festival Hall.
|
Sociologia
|
La Revista internacional de Sociología (RIS) és una revista científica de sociologia, fundada el 1943, i editada per l'Instituto de Estudios Sociales de Andalucía (IESA) del Consell Superior d'Investigacions Científiques.La RIS, amb una periodicitat quadrimestral, publica els seus articles en castellà o en anglès, i tot i que s'ocupa principalment de la disciplina de la sociologia, també vol abastar la ciència política, la política social, l'economia, l'antropologia i la filosofia social i la filosofia moral, prestant una atenció especial a l'àmbit geogràfic d'Espanya i Llatinoamèrica. Al costat de la publicació de treballs científics de caràcter empíric, epistemològic o teòric, que és el seu principal objectiu, la RIS és també un lloc de reflexió i debat al voltant de les consideracions filosòfiques i morals i de qüestions importants que afecten la ciutadania.La Revista Internacional de Sociología, els articles de la qual són revisats per l'avaluació d'experts, externs, es troba indexada a la Web of Science, a SCOPUS, CWTS Leiden Ranking (Journal indicators), ERIH Plus, REDIB i a DOAJ. Es tracta d'una revista en accés obert que facilita l'accés sense restriccions a tot el seu contingut immediatament després de la seva publicació.
|
Filosofia
|
L'esdevenir és un concepte filosòfic molt relacionat amb el temps i amb els conceptes de mutació o canvi; per això ha de ser entès per esdevenir el fet que, en la realitat res no és estàtic, sinó un flux o un corrent dinàmic. El terme esdevenir apunta al procés de ser, o al fet de ser com un procés. D'aquesta manera és freqüent ubicar com a contraris esdevenir i ser. Amb aquest mot s'apunta a totes les formes d'arribar a ser, o —en gerundi— d'estar sent. Els grecs, ja des dels presocràtics, s'enfrontaven amb aquest inquietant problema, donant-hi solucions múltiples. Bàsicament, tals pensaments discorren entre l'acceptació de la mobilitat fins a la seva negació racional, no empírica. El primer dels grups de pensadors a citar és Heràclit, per a qui, segons una interpretació de Plató, «ningú no es banya dues vegades a les mateixes aigües d'un riu». El pensament d'aquest filòsof és arquetípic per al problema de l'esdevenir en tota la filosofia occidental. L'esdevenir és, per a Heràclit, la substància de ser, atès que tota cosa està subjecta al temps i a la transformació. Àdhuc allò que sembla estàtic en la percepció sensorial, està en realitat en situació dinàmica i en continu canvi. Aquesta idea la simbolitza amb el "foc", principi o arkhé de totes les coses, car aquest element és la metàfora per antonomàsia per al moviment perpetu, per a la vida fugitiva i la destrucció final i ineludible. L'esdevenir és així la llei immutable, el logos, en virtut del qual tot canvia, tret de la pròpia llei del moviment. La condició estàtica és sinònim de mort. És comprensible, aleshores, que Heràclit afirmi que tot flueix (panta rei). La imatge del riu ho mostra. I, extremant les coses, el seu deixeble Cràtil objectarà al seu mestre que no sols és impossible banyar-se dues vegades al mateix riu, atès que en realitat ni tan sols és possible banyar-s'hi un sol cop, i això en virtut que l'aigua que mulli en principi els peus, ja no serà la que mulli els turmells... En Parmènides, de l'escola d'Elea, s'hi troba una posició diametralment oposada. Concebut el ser com una totalitat estàtica, el moviment i el canvi hi són impossibles, només aparents o fal·laços. Perquè tant el moviment com el canvi són un passatge del ser, "que s'és", en ser "que no s'és" ara. I el no ser (o el no-res) no existeix ni pot existir. L'esfera parmenídia del ser és —conseqüentment— inamovible i no fluent, ingendrada, amb límits o perifèria, imperible, sense esquerdes, compacta, intemporal i tot plena de ser... Perquè aquestes característiques poguessin no donar-se, s'hauria d'acceptar l'existència del no ser, i això és racionalment contradictori. Ja en la filosofia clàssica de Grècia, Plató en dirà que l'estatisme parmenidi convé, de manera específica, al món de les idees, i no al dels éssers sensibles. La propensió general de Plató és fer de l'esdevenir una propietat específica de les coses, com a reflexos o còpies només aparents de les idees. Aristòtil criticà les concepcions de l'esdevenir proposades pels pensadors anteriors i intentà eludir l'aporia parmenídia, apel·lant als conceptes de potència i acte. Una cosa és una substància en acte, i eventualment un ser successiu o possible, en potència.
|
Festivals
|
Emaischen és un festival que se celebra tots els dilluns de Pasqua en la vila de Nospelt al sud de Luxemburg, així com al mercat de peix de la Ciutat de Luxemburg. Els xiulets de terrissa amb forma de petits ocells coneguts com a peckvillercher són una característica especial de la festa. Tradicionalment eren intercanviats entre parelles d'enamorats, però avui dia són molt populars entre tota classe de públic que participa en les celebracions.
|
Física
|
El teixit del cosmos: espai, temps, i la textura de la realitat (anglès The Fabric of the Cosmos 2004) és el segon llibre sobre física teòrica, cosmologia i teoria de cordes escrit per Brian Greene, professor i codirector de l'institut per a les cordes, cosmologia i física d'astropartícules (ISCAP) de la Universitat de Colúmbia.
|
Enginyeria
|
Una balança (del llatí bis, «2 vegades», i lanx, «plat, safata») és un instrument de mesura que serveix per a avaluar el pes o la massa d'un objecte. Les balances s'usen per a amidar el pes, o la massa, en la ciència, i la tècnica de diferents objectes materials, àdhuc d'una persona, i a la indústria i el comerç les balances serveixen per moltes aplicacions diferents, i segons molts diferents ordres de magnitud, des de petites quantitats de materials en el laboratori, fins a transports pesants. Un balancer (femení: balancera) és la persona que fa o fabrica balances, i també, a vegades, aquell que té l'ofici de pesar, segons el DIEC. La balança és el símbol de la justícia, que calibra els arguments a favor i en contra de cada cas (sovint es representa per una dona amb els ulls embenats).
|
Ecologia
|
La termopausa és el límit superior de l'atmosfera terrestre entre la termosfera i l'exosfera. En aquesta zona, la temperatura és de prop de 1300 K i els components principals de l'atmosfera ja no són el nitrogen i l'oxigen, sinó l'hidrogen. Per convenció, es mesura la constant solar en la termopausa. L'altitud exacta depèn de molts factors entre els quals la latitud, l'hora del dia i el flux solar. A causa d'aquesta fluctuació la seva alçada varia dels 500 als 100 km de la superfície terrestre. L'anomenada Anomalia de l'Atlàntic Sud, una part de la magnetosfera terrestre, baixa inclús per sota d'aquesta capa. Encara que formalment sigui una capa de l'atmosfera de la Terra, la pressió és tan baixa que el límit fixat convencionalment per al denominat espai exterior es troba diversos centenars de quilòmetres més avall (línia de Karman). A la termopausa orbiten els satèl·lits artificials. Tot i que no pateixen un augment significatiu de la temperatura a causa de l'atmosfera residual present, es van ralentint inexorablement. Les diferents missions espacials, com l'estació espacial internacional, el transbordador espacial i la Soiuz operen per sota d'aquesta capa.
|
Ciències de la salut
|
L'atenció gerontològica centrada en la persona és: Un enfocament de l'atenció on la persona, des de la seva auto-determinació en relació a la seva qualitat de vida, és l'eix central de les intervencions professionals. Com a metodologia, aporta un conjunt de tècniques i instruments que faciliten la intervenció personalitzada i orientada a la persona. Com a model, partint del reconeixement de la dignitat de tot èsser humà, busca l'autodeterminació i la major independència en el seu procés d'atenció per així millorar la seva qualitat de vida i el seu benestar subjectiu.El projecte vital, ACP i la bona praxi en medicina Al llarg de la nostra vida, totes les persones anem construint el nostre propi projecte de vida. Ve marcat per la nostra experiència i biografia, però també per la nostra situació actual, les nostres expectatives de futur i els suports que tenen. Les persones grans, tot i estar en la darrera etapa del cicle vital, també tenen els seus projectes de vida. El projecte vital solament conclou amb la mort. En la vellesa, te gran importància poder continuar amb el projecte singular de vida, així com aconseguir donar valor i un significat positiu a alló viscut. Això es quelcom que encara cobra més importància quan la persona gran viu en un centre residencial, fora del seu entorn habitual. La continuïtat del projecte vital, evitant ruptures no desitjades amb els hàbits i estils de vida, resulta aleshores essencial. Els diferents recursos assistencials i els equips tècnics han d'esdevenir recolzaments que permetin que les persones usuàries continuin i completin els seus projectes de vidaLa bona praxi mèdica ha evolucionat cap a una intervenció holística, tenint en compte no solament la prescripció mèdica, sino també aquests preceptes: l'autonomia no és el contrari de dependència (l'autonomia personal és la capacitat de l'individu per a fer eleccions, prendre decisions i asumir les conseqüències de les mateixes. El terme oposat a autonomia no és dependència sino heteronomia), les preferències i desitjos, el pla d'atenció individualitzada tindrà una gran influència en la vida present i futura de la persona gran que requereix cures. Perquè ara, en el seu dia a dia, han entrat a formar part els professionals, les cures i les activitats que es proposin. La bona praxi mèdica tindrà especial cura quan es tracti de persones amb deteriorament cognitiu, puix que moltes vegades altres persones hauran de prendre decisions per elles. Tindrem en compte les següents estrategies: conèixer i tenir en compte la biografia de la persona (història de vida i reminiscència), saber si existeixen i respectar les voluntats prèviament expressades, interessar-nos i informar-nos sobre el hàbits i les rutines que li generen benestar mitjançant la tècnica de la validació, apropar-nos mitjançant l'observació (DCM), a les seves preferències actuals i romandre atents als canvis. La bona praxi mèdica tindrà especial cura amb: la medicació basada en la intencionalitat de contenir, detecció de prescripcions inapropiades, adherència a la guia terapéutica, realització de testament vital, qualitat assistencial i millora de la vida del resident mitjançant els plans individuals de salut. Per aconseguir-ho es basarà en tots els conceptes anteriors i treballarem mitjançant: revisió periòdica de la prescripció de psicofàrmacs, formació de professionals en el maneig no farmacològic de les alteracions de conducta i formació de les famílies en l'abordatge de les alteracions de conducta. Iniciació de mesures d'especial seguiment en les persones que inicien la presa de psicofarmàcs: avaluació diària i, si es perllonga el tractament, consultar al neuròleg o al psiquiatre; vigilància de la persona al aixecar-se o al posar-se en peu; avaluació periòdica de l'estabiitat de la marxa; seguiment de les activitats diaries, utilitzant-les com a senyal d'alarma per evidenciar l'excessiva postració i evitar la perdua de l'autonomia, no es tolerable que el tractament tingui com a conseqüència una perdua d'autonomia irreversible; seguiment de la conducta, de l'estat d'anim i de la funcio congnitiva, i de forma especial en les persones amb deteriorament cognitiu o demència; correcta nutrició i hidratació; evitar l'aillament, programar activitats adequades a cada cas; canvis posturals per a les persones postrades. Es realitza avaluació i intervenció farmacològica: anàlisi de la situació actual de l'usuari i el seu comportament; proposta d'intervenció i seguiment (acordar pautes relacionades i mesures ambientals i programar opcions d'activitats d'oci i /o d'estimulació interdisciplinar, aplicant els objectus terapètutics de les activitats.La bona praxi mèdica té en compte tots aquests valors però no perd de vista, que treballem amb les persones i protegim el seu honor i privacitat, construim relacions assitencials basades en la confiança i el respecte, ens basem en el propi, quotidià i significatiu, donem oportunitats d'empoderament i integració, reforç de la identitat personal i continuïtat del pla d'atenció individualitzada, donem a les famílies una atenció professional i garantim la confifencialitat perquè cada persona és única i irrepetible.
|
Ciències de la salut
|
La xerofàgia (del grec xêrophagia, ξηρός xêros séc i φαγεῖν phagoma menjar) és l'alimentació composta principal o exclusivament d'aliments secs i sense oli.A algunes religions primitives s'anomenava així també als dies de dejuni (normalment en temps de Quaresma) en el qual només es podien menjar aliments secs o sense coure.
|
Sociologia
|
El concepte d'institució total, formulat per Erving Goffman, cobreix aquells llocs i sistemes que aïllen l'individu de la societat i que funcionen amb normes pròpies, essent el seu objectiu sovint una nova socialització de la persona. Les regles i jerarquia de la institució són clares i explícites i modifiquen la conducta dels seus membres a partir de la rutina, ja que viuen a dins de la institució, d'on no es pot sortir o només temporalment, de forma que es crea un microcosmos o món a part. Algunes institucions totals són: la presó els campaments d'instrucció militar el camp de concentració l'hospital psiquiàtric l'internat el creuer de plaer o els resorts turístics el convent l'orfenat la residència de gent gran
|
Enginyeria
|
Un carret motoritzat (o també carret de compra elèctric) és un carret de supermercat equipat amb un motor elèctric i controls de navegació. Inclou un seient (sovint equipat amb un interruptor de l'assentament ocupant que activa el moviment del carro amb el pes de l'ocupant), convertint-se així en una cadira de rodes motoritzada, i té una bateria recarregable que es pot carregar connectant el dispositiu quan no estigui en ús. Els supermercats i altres grans botigues de venda de comerços els proporcionen a persones amb discapacitats físiques permanents o temporals que poden tenir dificultats per caminar per un gran centre comercial o per empènyer un carret normal.Molts dels clients que utilitzen carros de compra motoritzats no són usuaris de cadira de rodes a temps complet, però creuen que la compra és més fàcil si utilitzen el dispositiu, ja que els resulta difícil empènyer un carretó normal, sobretot quan s'omple amb mercaderies i caminar per una botiga gran pot resultar difícil per a aquell que només és capaç de recórrer distàncies curtes pel seu propi peu.
|
Història
|
Llista de tancs soviètics. Una llista de tancs produïts per la Unió Soviètica. Vegeu també la Llista de tancs.
|
Objectes astronòmics
|
La Gran Barrera Sloan és la major estructura coneguda de l'univers. És una gran agrupació de galàxies en forma de "mur" que fou descoberta l'octubre del 2003 per J. Richard Gott III i Mario Juric, de la Universitat de Princeton i els seus col·legues utilitzant dades de la Sloan Digital Sky Survey. Segons les mesures efectuades, aquesta estructura té una longitud de 1.370 milions d'anys llum i està situada a una distància aproximada de mil milions d'anys llum. La Gran Barrera Sloan és gairebé tres vegades més gran que la gran barrera descoberta el 1989 per Geller i Huchra, anomenada més específicament Gran Barrera CfA2.
|
Geografia
|
Abu-Ishaq Ibrahim ibn Muhàmmad al-Istakhrí al-Farissí al-Karkhí —en àrab أبو إسحاق إبراهيم بن محمد الإصطخري الفارسي الكرخي, Abū Isḥāq Ibrāhīm b. Muḥammad al-Iṣṭaẖrī al-Fārisī al-Karẖī— (m. en 951), més conegut simplement com al-Istakhrí, va ser un dels geògrafs i cartògrafs perses més importants del segle x. Membre de l'escola d'Abu-Zayd al-Balkhí (mort en 934) a Bagdad, és conegut sobretot per l'obra Kitab al-massàlik wa-l-mamàlik (Llibre dels camins i les províncies), que conté un mapamundi i 23 mapes regionals, i de la que se'n conserva una traducció integral en persa. També va escriure Súwar al-aqàlim (Tipus de clima) i va fer la primera descripció dels molins de vent. Un deixeble seu va ser l'eminent geògraf àrab Ibn Hàwqal (segona meitat del segle X).
|
Física
|
L'allargament conegut com a elongació és l'augment de longitud d'un material o d'un cos vivent (en aquest cas, l'extensió o l'estirament d'un dels seus teixits, especialment del muscular) quan és sotmès a un esforç de tracció sense que se'n produeixi el trencament. Aquest allargament s'expressa en tant por cent (%) respecte a la longitud inicial. En un material elàstic, quan l'allargament o elongació no supera el límit d'elasticitat del material, aquest recupera la longitud inicial en cessar l'esforç de tracció, però si supera el límit esmentat ja no pot recuperar la longitud inicial.
|
Enginyeria
|
Un cabalímetre, mesurador de cabal o mesurador de flux, és un instrument de mesura per al mesurament del cabal (volumètric) d'un fluid o per al mesurament del cabal màssic. Aquests aparells solen col·locar-se en línia amb la canonada que transporta el fluid. Es correspon parcialment amb un hidròmetre però aquest permet mesurar també altres magnituds emprades en hidrometria a part del cabal: la velocitat o la força dels líquids en moviment, depenent de la graduació i aplicació d'aquest instrument en cada cas particular. Cal no confondre hidròmetre amb el terme anglès hydrometer , que de fet equival al que en català és un densímetre, és a dir, un instrument que serveix per a mesurar la densitat dels líquids. Ni tampoc confondre cabalímetre amb fluxòmetre, que és un instrument per a la mesura del flux magnètic.Existeixen versions mecàniques i elèctriques. Un exemple de cabalímetre elèctric es pot trobar en els escalfadors d'aigua de pas que l'utilitzen per poder determinar el cabal que està circulant o també en les rentadores per poder omplir el seu dipòsit a diferents nivells.
|
Estris
|
Una sitra o també sítula (de l'àrab andalusí assatl, got amb nansa, i aquest del llatí situla) és un calder o galleda petits on es porta l'aigua beneita amb què es fan les aspersions i sempre va acompanyat de l'hisop. També es refereix a un atuell petit per treure aigua de les gerres o pous. Aquest tipus de recipient ha estat usat per diverses cultures des de l'edat de ferro. Generalment és metàl·lic o realitzat en ivori. Segons Plutarc i altres fonts, la sítula era un signe de devoció d'Isis i ella mateixa es representava portant-ne una (amb aigua del sagrat riu Nil). De vegades amb forma diferent, amb un fons arrodonit i, de vegades, amb tapa. Aquesta forma arrodonida, sovint amb un «mugró» a la part inferior (vegeu-ne un exemple a la il·lustració del Luristan), es pensa que representava els pits d'una dona. Eren donades pels devots als temples com a ofrenes votives d'aigua i llet.
|
Ràdio
|
La Brújula és un programa de ràdio de l'emissora espanyola Onda Cero, presentat i dirigit per Juan Ramón Lucas. És el tercer espai en audiència en la franja nocturna, retransmetent-se entre les 20 i les 23.30 hores, temps que dedica a una anàlisi de l'actualitat, l'esport (20.30 a 21.00 amb "La Brújula del Deporte"), l'economia (amb l'espai denominat La Brújulaa de la Economía) i el debat polític.
|
Nàutica
|
El compàs de puntes és una eina similar al compàs utilitzat en dibuix però, en aquest cas, té dues puntes metàl·liques. S'utilitza per marcar circumferències, arcs de circumferència i traslladar distàncies.De vegades té una petita roda que, en girar, permet obrir o tancar les potes del compàs. D'aquesta manera, quan es prengui una mesura, aquesta quedarà fixada en el compàs i evitarà que l'obertura es modifiqui de manera accidental.
|
Geografia
|
El Mirador de les Barques és un mirador del municipi de Sóller, a Mallorca, que es troba a 400 m d'altura sobre el nivell del mar, a la carretera Ma-10, que travessa la Serra de Tramuntana, concretament en el tram que hi ha entre Sóller i l'embassament de Cúber. El seu nom prové del fet que aquest mirador guaita sobre el Port de Sóller, on, evidentment, hi ha barques. Des de fa molts anys hi ha un restaurant. És el punt de partida d'excursions com la ruta de La Costera.
|
Televisió
|
Robert Adler (4 de desembre de 1913 - † 17 de febrer de 2007) va ser l'inventor del comandament a distància.
|
Dret
|
L'ocupació és en el dret civil, una manera d'adquirir la propietat privada de les coses que no tenen amo. Consisteix en la seva aprehensió material juntament amb l'ànim d'adquirir el domini. Per tant, només podran ser objecte d'ocupació les coses corporals, ja siguin mobles o immobles i s'ha de fer amb l'ànim de ser l'amo, el propietari, comportant-se com a tal. Transcorregut el temps de prescripció i en la forma prevista pel Codi Civil de Catalunya es produeix la usucapió i, així, l'ocupant esdevé propietari. L'ocupació pot ser de coses animades (pesca, caça, bestiar), o sobre coses inanimades. A Roma, l'ocupació va ser una forma d'adquirir el domini segons el dret de gents.
|
Cultura popular
|
Mothra (モスラ, , Mosura?) és un monstre de ficció o kaiju que va aparèixer per primera vegada al film de 1961 Mothra, produït i distribuït per Toho Studios. Mothra ha aparegut en diverses pel·lícules tokusatsu de Toho, sovint com a personatge recurrent a la franquícia Godzilla. Se la retrata típicament com una larva colossal i intel·ligent (una eruga) o com un imago (una arna), acompanyada de dos humanoides en miniatura que parlen en nom seu. A diferència dels altres monstres Toho, Mothra és un personatge principalment heroic que ha estat representat de manera variada com la protectora de la seua pròpia cultura insular, de la Terra i del Japó. Tot i que identificada com una espècie d'arna, el disseny del personatge incorpora elements associats més freqüentment a les papallones, i té maxil·lars de tricòpters en lloc d'un apèndix trompa. El personatge sol ser representat eclosionant descendència (en alguns casos, bessons) quan està a prop de la mort, una picada d'ull a la doctrina Saṃsāra de nombroses religions índies.
|
Sociologia
|
Una sessió conjunta, convenció conjunta o reunió conjunta és la reunió de dos grups que sovint exerceixen llurs funcions per separat, en una sessió única o extraordinària amb un propòsit específic. En la majoria dels casos, es refereix a la reunió de les dues cambres d'un parlament o congrés bicameral, com per exemple un Senat i la Cambra dels Diputats.
|
Ciències ambientals
|
The Limits to Growth (Els límits del creixement) és un informe publicat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) el 1972 que va ser una de les primeres publicacions que va posar en dubte el mite del creixement econòmic. És la primera simulació que va combinar el creixement de la població quasi infinit amb les primeres matèries finides.El 1992, 20 anys després de la publicació original, es va actualitzar en una nova versió de l'informe titulat Més enllà dels límits del creixement, en la qual, sobre la base de les dades recollides des de llavors, s'exposava que la humanitat ja havia superat la capacitat de càrrega del planeta per poder sostenir la seva població. Una versió actualitzada, amb el títol Els límits del creixement: 30 anys després, va ser publicada l'1 de juny del 2004 per la «Chelsea Green Publishing Company». En aquesta versió s'actualitzen i integren les dues versions precedents. El 1973 va rebre el premi Friedenspreis de la Federació dels Llibreters alemanys (Börsenverein des Deutschen Buchhandels).
|
Telecomunicacions
|
Half-duplex , o HDX, (en català: semidúplex ), indica que el mètode o protocol d'enviament d'informació permet la comunicació en ambdós sentits, però no simultàniament (és a dir només en un sentit al mateix temps). Típicament, una vegada que una part comença a rebre un missatge, ha d'esperar que l'altra part deixi de transmetre, abans de respondre. En el cas de la ràdio, les antenes dels equips ha de ser de tipus trans-receptor, és a dir dissenyades tant per transmetre com per rebre el senyal. Un exemple d'un sistema half-duplex són els equips walkie-talkie, els més populars dels que empren aquest mètode de comunicació. Quan es parla per un walkie-talkie i es vol donar pas a l'altra part, cal emprar una paraula convinguda (normalment "canvi") per indicar a l'altra persona el final de la transmissió, i assegurar-se que només una part transmet alhora. Això és degut al fet que ambdues parts transmeten i reben en la mateixa freqüència i no poden transmetre simultàniament.
|
Mitologia
|
Un oceà còsmic o riu celestial és un tema mitològic present en moltes cultures i civilitzacions, i representa el món o el cosmos embolcallat per les aigües primordials. En els mites de la creació, les aigües primordials sovint es representen omplint tot l'univers, i és la primera font del cosmos dels déus amb l'acte de creació corresponent a l'establiment d'un espai habitable separat de les aigües embolcallants. Apareix una de les primeres voltes en la mitologia mesopotàmica antiga com a Nammu en sumeri, més tard com a Apsu i Tiamat babilònics; i com a Nun en la mitologia egípcia. L'Enuma Elish el descriu com:Quan el cel de dalt encara no havia estat anomenat/ ni la terra de baix es pronunciava amb cap nom, Apsu, el primer, el seu generador/ i la creadora Tiamat, que els recolzà a tots, havien barrejat les seues aigües, però no havien format pastures ni canyes descobertes. Quan els déus encara no s'han manifestat/ els noms no s'han pronunciat, ni s'han declarat els destins, llavors els déus van nàixer dins d'ells.El contacte dels pobles semítics al Pròxim Orient amb els mesopotàmics i egipcis influí en la concepció hebrea de les aigües primitives. En la història de la creació bíblica, inicialment només hi ha terra i aigua en un estat caòtic: «I la terra estava desordenada i buida, i les tenebres estaven sobre la faç de l'abisme, i l'Esperit de Déu es movia sobre la faç de les aigües» (Gènesi, 1:2). El món també es crea com un espai dins de l'aigua, i per tant n'està envoltat: «Després va dir Déu: que s'estenguen aigües, i separà les aigües de les aigües» (Gènesi, 1:6). Aquest abisme d'aigües es designa amb el mot Tehom en hebreu. 1 En el principi creà Déu els cels i la terra. 2 I la terra estava desordenada i buida, i les tenebres estaven sobre la faç de l'abisme, i l'Esperit de Déu es movia sobre la faç de les aigües.La mitologia grega també en fou influenciada: en algunes versions de teogonies els déus que personifiquen les aigües són els primers a existir, com es refereix Homer en la Ilíada 14.201: «Oceà, origen dels déus, i la mare Tetis». Aristòtil i Plató es referiren a aquest corrent. Plató, però, afirma en Timeu que l'estat precòsmic no està format per elements naturals:Com hem dit al principi, totes aquestes coses estaven en un estat de desordre, quan déu hi implantà proporcions tant en relació amb elles mateixes com en les seues relacions entre si, en la mesura en què els fou possible estar en harmonia i proporció. En aquell moment, res no participava en això, excepte per accident, ni hi havia res que meresqués ser designat pels noms que ara usem, com foc i aigua.Plutarc assenyala que els egipcis s'atribueixen l'origen de la doctrina de l'aigua com a element inicial (que es troba en Tales i Homer):Ells [els egipcis] pensen que Homer també, com Tales, posà l'aigua com el principi i origen de totes les coses, després d'aprendre dels egipcis; Oceà és Osiris i Tetis és Isis, perquè ella té cura de totes les coses, i les nodreix.Més tard, Berós confronta les narratives grega i babilònica; compara Omoroca (una forma del títol de Tiamat com a «Ummu–Hubur», que significa 'Mare-Riu de l'Inframon', o derivat d'«emaruukka», 'inundació') amb Thalassa (mar): Ell [Berós] diu que hi hagué un temps en què tot era foscor i aigua, i hi nasqueren estranyes criatures de forma peculiar [...]; sobre totes aquestes regia una dona anomenada Omorka (Όμόρκα), la qual en caldeu s'anomena Thalath (Θαλάτθ), que en grec significa 'la mar' (Θάλασσα), però en valor numèric és igual a «lluna». Oannes va dir que hi hagué un moment en què tot era foscor i aigua, i que en aquesta aigua cobraren vida éssers estranys amb formes peculiars [...] Però això, diu [Berós], és parlar al·legòricament sobre la natura, en què tot consistia en humitat i les criatures hi van arribar a existir.En la mitologia d'Iran, Frāxkard (persa mitjà: pl'hwklt, Avesta: Vourukaša; anomenat Warkaš en persa mitjà també) és el nom de l'oceà còsmic, com apareix en Bundahixn. En la mitologia hindú, hi apareix com la dea Danu i els seus fills (Dànava), o com Apas (aigües). L'estudiós Alain Daniélou remarca que es troba en les tradicions de l'hinduisme:El món és un pensament diví, una vibració en el substrat causal; per tant, la lluna, la ment còsmica, s'assimila a les aigües causals (ap), de les ones a partir de les quals es desenvolupen totes les formes tangibles.En la mitologia nòrdica, segons l'Edda poètica, la fusió del gel primordial genera totes les criatures del cosmos, i origina Ymir (de la suor del qual naixen els gegants) i Audhumbla (que llepa un caramell i així dona forma a l'ésser humà):Quan la part nord estava congelada, el sud era fos i brillant, però el centre de Ginnungagap era tan suau com l'aire en una nit d'estiu. Allí, el càlid alé que provenia del nord de Muspell trobà el gebre de Niflheim; i parlaren i jugaren, i el gel començà a fondre's i degotar. La vida s'accelerà en aquestes gotes, que afaiçonaren un gegant, anomenat Ymir.La narrativa de Popol Vuh, atribuïda al poble maia quiché, recull un mite de la creació amb referències a les aigües primordials:La faç de la terra encara no ha aparegut. Només queda l'extensió de la mar, junt amb la matriu de tot el cel [...] Tz'aqol i B'itol, Tepeu i Serpent Quetzal (Gucumatz), Xmucane i Xpiyacoc. Brillants són en l'aigua, embolcallat en plomatge de quetzal i plomes de cotinga. Per això es diuen Serp de Quetzal [...] Deixa que l'aigua es retire, es buide, perquè s'hi cree la placa de terra.
|
Indumentària
|
Un cinturó, cinyell o cintura (i cinta a la Catalunya del Nord i a les Illes Balears) és una corretja feta de cuir o un altre material resistent que es col·loca al voltant de la cintura o malucs per a subjectar el pantaló, la faldilla, etc., o bé per a cenyir una peça superior externa (com ara la jaqueta o l'abric), el vestit femení, etc. Convé aclarir que corretja és un terme més genèric: cinturó és el nom específic de la mena de corretja dissenyada per a dur a la cintura. Així doncs, fora un error anomenar «corretja» el cinturó, com també ho fora anomenar el tot (els nombrosos tipus de corretja) amb el nom de la part (cinturó): la motxilla, per exemple, se sosté amb tirants, unes corretges que no són pas cinturons; un altre tipus de corretja és la cingla…El català cinturó equival sempre a l'anglès waist belt i a l'espanyol cinturón o cinto. En canvi, en francès, italià, portuguès i romanès hom distingeix entre el simple 'cinturó per a pantaló i peces similars' (fr. ceinture, it. cintura o cinta, port. cinto, rom. centură), d'una banda, i, de l'altra, el 'cinturó gruixut per a guerrera i peces similars' (fr. ceinturon, it. cinturone, port. cinturão, rom. centiron). En un extrem del cinturó es troba la sivella, generalment metàl·lica, per la qual s'introdueix l'altre extrem del cinturó per la punta. El cinturó té una sèrie d'ullets equidistants, en els quals s'insereix la pua de la sivella a fi de cordar-lo. La varietat d'ullets possibilita que un mateix cinturó serveixi per a persones de diferent envergadura i, en cas de no trobar-hi l'ullet adequat, es pot anar a un sabater perquè en faci un a mida. A més, força cinturons incorporen travetes per a major seguretat. A vegades —sobretot per a les dones—, la sivella es dissenya en forma de fermall elaborat i decoratiu amb què les firmes de moda busquen diferenciar-se i reforçar la imatge de marca. En comptes de sivella hi pot haver una placa amb sistema d'abraçadora, de manera que no li calen ullets per a subjectar-se. La major part dels pantalons, i algunes faldilles, duen travetes per a passar-hi el cinturó i assegurar-ne la fixació amb comoditat. Les peces superiors (guerreres, especialment), i també els vestits de dona, poden dur travetes per al cinturó o bé cenyir-lo sense. En el cas dels pantalons de cintura alta, com que el cinturó s'hi ha de fixar fermament al voltant de la cintura per tal de subjectar-los, pot ser menys còmode i menys efectiu que els elàstics, els quals permeten que els pantalons pengin lliurement sobre el cos. Elements que no són pròpiament cinturons, però que en duen el nom, són el cinturó de castedat i el cinturó de seguretat.
|
Ètica
|
Un banc de semen és una dependència destinada a la preservació d'esperma de diversos animals per tal de conservar-los congelats per a una posterior inseminació artificial. A la societat civil hi ha bancs de semen humans per a donar servei a parelles infèrtils. A la ramaderia, s'empren com a dipòsits de sementals valuosos. En medi ambient s'usen bancs de semen juntament amb els bancs d'òvuls per a preservar el material genètic d'espècies en perill d'extinció.Les mostres en petites càpsules cilíndriques són congelades en termos de nitrogen líquid. Els primers centres civils d'aquesta classe es van crear el 1964 a Iowa i Tòquio. El 1978 el doctor Simon Marina Avendaño obre el primer a Barcelona.
|
Esoterisme
|
La Rosa-Creu o Rosacreu és una societat secreta que es va difondre a partir d'Alemanya durant el segle xvii, amb el propòsit d'intervenir pacíficament i secretament en el món per establir la pau i una religió comuna. Professa un cristianisme de caràcter esotèric amb elements alquímics, hermètics, gnòstics i cabalístics, i és simbolitzada per una creu i una o diverses roses sobreposades. Se sol anomenar els seus adeptes "rosacreus" o "rosicrucians".
|
Mitologia
|
Dins la fantasia moderna, un lich (o liche) és un tipus de criatura morta vivent. Sol ser el resultat de la transformació que un bruixot poderós obra sobre si mateix mitjançant encanteris o rituals per assolir la immortalitat. Els lichs acostumen a ser representats com a éssers parcialment o totalment cadavèrics o esquelètics, ja que el procés de conversió en lich sol lligar el seu intel·lecte amb el seu cadàver inanimat, el qual generalment segueix decaient tot i conservar el seu poder. En la majoria de les ficcions, els lichs tenen més poder que quan eren vius, i posseeixen un gran maneig de la necromància i altres arts semblants, controlant hordes de morts vivents menors com ara soldats o servents. A diferència dels zombis, que són gairebé sempre representats com mancats de voluntat pròpia, un lich reté la seva ment (que pot ser o no sinònim de la seva ànima, depenent del context) i la seva capacitat de pensament conscient. En algunes ficcions, l'ànima d'un lich no es troba continguda en el seu cos, sinó en un objecte extern denominat filacteri (del grec phylakterion, «protecció, amulet»), el qual els concedeix la impossibilitat de morir fins que el mateix objecte sigui destruït.
|
Psicologia
|
La psicologia de la personalitat és la branca de la psicologia que estudia la personalitat i la seva relació amb la conducta i amb altres funcions psicològiques.
|
Jocs
|
Jet Fighter és una màquina recreativa de 2 jugadors d'Atari, originalment fabricada el 1975.El joc està allotjat en un armari personalitzat que inclou dues palanques de controls de vuit vies (un per cada jugador) que volen semblar palanques de vol d'estil antic. Cada palanca té un botó de foc muntat a la part superior. Els jugadors volen en caces simulats al voltant de la pantalla, han d'entrar en un dogfight i tractar de tirotejar contra el seu oponent en un període limitat. Quan un jugador és colpejat, el seu avió gira i s'escolta una explosió. Després d'uns segons, l'avió es recupera, apuntant a una direcció aleatòria.
|
Arquitectura
|
Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294. La façana és objecte d'especial cura en el disseny arquitectònic, ja que en ser l'única part de l'edifici percebut des de l'exterior, moltes vegades és pràcticament l'únic recurs disponible per expressar o caracteritzar la construcció. El factor expressiu està tan arrelat en el concepte de façana, que de vegades es fa referència a la coberta com la «cinquena façana» quan aquesta té una intenció estètica. Des del punt de vista de l'enginyeria, la façana també té una gran importància pel seu impacte en l'eficiència energètica.
|
Arqueologia
|
Al-Qadissiyya (àrab: القادسية, al-Qādisiyya) fou una antiga ciutat de l'Iraq al sud-oest d'al-Hira i al sud-sud-oest del lloc on després es va fundar Kufa. Fou teatre de la decisiva batalla d'al-Qadissiyya del 636 (data discutida) en què els musulmans van derrotar els perses de Yezdegerd III. La seva situació exacta fou desconeguda fins al 1912; les ruïnes d'al-Ukhaydir, a uns 40 km al sud-sud-oest de Kufa, foren la millor candidata però va ser descartada després de diversos estudis (les ruïnes són posteriors a la batalla). A. Musil la va identificar el 1912 en el seu viatge d'exploració; el lloc era anomenat Dar al-Kazi i al-Zadsiyye, a uns 30 km de Kufa; és probablement el mateix lloc que fou anomenat com a Kaïdes per Beauchamp el 1790, tot i que sense identificar-la com a lloc de la batalla.
|
Física
|
En l'anàlisi d'una xarxa elèctrica en corrent altern (per exemple un Circuit sèrie RLC), la reactància és la part imaginària de la impedància, i és provocada per la presència d'inductors o condensadors en el circuit. La reactància es denota pel símbol X i en unitats del SI es mesura en ohms (símbol: Ω).
|
Arquitectura
|
L'arquitectura bioclimàtica és una arquitectura adaptada al medi ambient en el disseny d'edificis, amb la finalitat d'optimitzar el consum de recursos naturals (sol, vegetació, vent, etc.) per tal d'estalviar un màxim energia i fer més saludables els edificis. Té per objectiu la consecució d'un gran nivell de confort tèrmic i visual mitjançant l'adequació del disseny, la geometria, l'orientació i la construcció de l'edifici a les condicions climàtiques del seu entorn. Comporta sovint un sobrecost constructiu, que s'hauria de compensar per l'estalvi d'energia a llarg termini.Tot i que sembla un concepte nou, l'arquitectura bioclimàtica es basa en els sistemes constructius que tradicionalment ha emprat l'arquitectura popular. Els habitants de cada clima han trobat una forma d'habitatge ideal per enfrontar-se als rigors del temps (cabanes ventilades en climes càlids amb molta humitat, habitatges soterrats en climes àrids amb forts canvis de temperatura, o fins i tot les sofisticades finestres amb porticons exteriors del centre i nord d'Europa). La temperatura còmoda per a un habitatge està al voltant dels 20 graus Celsius, però la temperatura que el clima ens ofereix és variada. Sovint fem ús d'aparells com la calefacció i l'aire condicionat per a adequar les temperatures al nostre gust. Antigament, qüestions com l'orientació d'un habitacle o el seu sistema d'aïllament adquirien més importància de la que avui té; les condicions adverses van permetre un gran avenç en aquest camp. Es pot aprofitar la captació d'energia solar d'un edifici per escalfar-lo, per ventilar-lo i refrigerar-lo. Per a escalfar, la radiació solar s'utilitza per a augmentar la temperatura a tot l'habitatge, per a refrigerar, la radiació solar s'utilitza per a augmentar la temperatura en una xemeneia que accelera els corrents de convecció. El funcionament d'aquest últim és semblant a l'utilitzat en les xemeneies solars a gran escala per a la producció elèctrica. La captació energètica solar en un edifici pot ser directa, indirecta o separada.
|
Televisió
|
Happy Tree Friends («Els feliços amics de l'arbre» en anglès) és una sèrie televisiva, que també es pot veure per Internet, creada per Rhode Montijo, Kenn Navarro, Warren Graff, i Aubrey Ankrum. Es mostra en dibuixos animats i conté escenes sanguinàries.
|
Agricultura
|
Una estació agrícola experimental és un centre de recerca científica aplicat a l'agricultura, la ramaderia i les indústries relacionades. Aquestes institucions tracten de resoldre problemes i suggerir millores en el món agrari. L'estació agrícola experimental més famosa és l'Estació Experimental de Rothamsted a Anglaterra, però n'hi ha a tot el món sota els més diversos climes. Als Estats Units funciona des de 1875 una estació experimental de la Universitat de Wesleyan a Middletown, Connecticut. La llei Hatch de 1887 autoritzà pagaments directes de fons federals per a cada estat que, sota unes determinades condicions, establís estacions experimentals d'agricultura. Actualment tots els estats dels Estats Units tenen estacions experimentals, també n'hi ha a l'estat lliure associat de Puerto Rico dedicat a l'agricultura tropical. A Espanya el CSIC té, entre altres, l'estació experimental de León. A Catalunya l'IRTA i l'INCAVI han promogut la de Gandesa
|
Geografia
|
La serralada de les muntanyes Obcina Mestecăniș és una serralada de Romania. Geològicament pertanyen al grup dels Carpats de Moldàvia i Muntènia de la zona dels Carpats Orientals Exteriors.És habitual dividir els Carpats Orientals (Carpații Orientali) en tres grups geogràfics (nord, centre i sud). La categorització romanesa inclou Mestecăniș Ridge dins dels Carpats septentrionals de Maramureș i Bucovina (en romanès Grupa Nordică, Munții Carpați ai Maramureșului și Bucovinei). De les muntanyes Obcina Mestecăniș en neix el riu Suceava. El cim més alt és el pic Lucina, a 1.588 metres d'altitud. La serra forma part dels subcarpats de Bucovina (Obcinele Bucovinei).
|
Astronomia
|
Un màser astrofísic és una font natural d'emissió estimulada de línies espectrals, típicament en la banda de microones de l'espectre electromagnètic. L'emissió pot sorgir en núvols moleculars, cometes, atmosferes planetàries, atmosferes estel·lars o a partir de diferents condicions presents en l'espai interestel·lar.
|
Robòtica
|
Els nostres meravellosos aliats (títol original: Batteries Not Included) és una comèdia de ciència-ficció estatunidenca dirigida per Matthew Robbins el 1987. Ha estat doblada al català.
|
Telecomunicacions
|
La ràdio per satèl·lit és un servei de ràdio que s'emet des dels satèl·lits, principalment als cotxes, amb la transmissió de senyals a nivell nacional i internacional, a través d'una àrea geogràfica molt més àmplia que les estacions de ràdio terrestres i amb un so de major qualitat. Sol estar disponible per subscripció, majoritàriament sense anuncis comercials, i ofereix als subscriptors més estacions i una varietat més àmplia d'opcions de programació que la ràdio terrestre. Va ser primerament instal·lada a la Space Foundation, Space Technology Hall of Fame l'any 2002.
|
Estris
|
Un vial, fiala o fiola és un flascó relativament petit de vidre, especialment utilitzat per emmagatzemar medicaments líquids, en pols o en altres formes com les càpsules.
|
Ciències de la salut
|
La Salut per a tothom o Salut per a tots (Health For All, en anglès) és un objectiu sanitari establert per un grup de metges que treballava en atenció primària de salut a les zones rurals de la Xina, l'Índia i l'Àfrica. La declaració d'Alma-Ata va aplegar aquests principis de salut pública.
|
Esoterisme
|
Jardí del Tarot (en italià: Il Giardino dei Tarocchi, en francès: Le Jardin des Tarots, en anglès: Tarot Garden) és un jardí d’escultures basat en el tarot esotèric, creat per l’artista francoamericana Niki de Saint Phalle (1930–2002) a Pescia Fiorentina, localitat de Garavicchio, al municipi de Capalbio, província de Grosseto, Toscana, Itàlia. El parc es va obrir al públic el 1998.Niki de Saint Phalle, inspirada en el Parc Güell d’Antoni Gaudí a Barcelona i el Parco dei Mostri de Bomarzo, així com el Palais Idéal de Ferdinand Cheval i les Watts Towers de Simon Rodia, van decidir fer algun projecte de parc basat en el Tarot amb la seva escultura monumental. El 1979, va adquirir terrenys sobre unes runes etrusques a Garavicchio, a uns 100 quilòmetres al nord-oest de Roma al llarg de la costa. Allà va construir el Giardino dei Tarocchi, que contenia vint-i-dues figures monumentals que representaven la seva idea dels arcans majors del tarot, construïts amb formigó armat i coberts amb miralls i mosaic ceràmic. Algunes de les escultures més grans es poden visitar per dins. De fet, la pròpia artista va viure a l'interior de l'Emperadriu, semblant a l'esfinx, durant diversos anys mentre es construïa el jardí.
|
Filosofia
|
Georg Wilhelm Friedrich Hegel (Stuttgart, 27 d'agost de 1770 - Berlín, 14 de novembre de 1831) va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme. Va rebre la seva formació en el Tübinger Stift (seminari luterà adscrit a la Universitat de Tübingen), on va fer amistat amb el futur filòsof Friedrich Schelling i el poeta Friedrich Hölderlin. Posteriorment, va treballar com a professor en diverses universitats del món alemany, com ara les de Jena, Heidelberg o Berlín. El van fascinar les obres de Spinoza, Kant i Rousseau, així com la Revolució Francesa, la qual va acabar rebutjant quan va caure en mans del terror jacobí. Se'l considera l'últim dels més grans metafísics. Va morir víctima d'una epidèmia de còlera, que va fer estralls durant l'estiu i la tardor del 1831. Considerat per la història clàssica de la filosofia com el representant de la cimera del moviment vuitcentista alemany de l'idealisme filosòfic i com un revolucionari de la dialèctica, hauria de tenir un impacte profund en el materialisme històric de Karl Marx. Hegel és cèlebre com a filòsof molt fosc, però molt original, transcendent per a la història de la filosofia i que sorprèn a cada nova generació. La prova està que la profunditat del seu pensament va generar una sèrie de reaccions i revolucions que van inaugurar tota una nova visió de fer filosofia, que comprèn l'explicació del materialisme marxista, el preexistencialisme de Søren Kierkegaard, la fuita de la metafísica de Friedrich Nietzsche, la crítica a l'ontologia de Martin Heidegger, la filosofia de Jean Paul Sartre, el pensament nietzscheà de Georges Bataille i la teoria de la desconstrucció de Jacques Derrida, entre d'altres. Des dels seus principis fins als nostres dies, els seus escrits continuen tenint gran repercussió, en part donada a les múltiples interpretacions possibles que tenen els seus textos.
|
Biblioteconomia
|
La cibermetria és "l'estudi i caracterització de l'espai xarxa [o ciberespai] a partir de l'anàlisi dels seus elements constitutius (especialment en els aspectes relacionats amb la seva creació, estructura, topologia, difusió, interrelacions, evolució, consum i impacte) mitjançant tècniques quantitatives d'investigació social."
|
Física
|
La intensitat sonora es defineix com la quantitat d'energia sonora (potència acústica) que travessa per segon una superfície. La intensitat depèn de l'amplitud de l'ona, perquè com més gran sigui l'amplitud de l'ona, major és la quantitat d'energia (potència acústica) que genera i, per tant, major és la intensitat del so. La intensitat del so que es percep subjectivament que és el que es denomina sonoritat i permet ordenar sons en una escala del més fort al més dèbil. La intensitat sonora disminuïx amb la distància de la font. Disminuïx 6,02 dB cada vegada que es duplica la distància a què es troba la font sonora (amb una relació quadràtica inversa).
|
Arqueologia
|
L'assiriologia (del grec Ἀσσυρίᾱ, 'Assíria', i -λογία, 'estudi') és l'estudi arqueològic, històric i lingüístic de l'antiga Mesopotàmia i les cultures relacionades que usaven l'escriptura cuneïforme. L'estudi no comprèn només Assíria, sinó també Babilònia, juntament amb el predecessor de les dues civilitzacions, Sumer. El gran nombre de tauletes cuneïformes que es té d'aquestes cultures proporcionen una gran font per a l'estudi d'aquest període. Les primeres ciutats de la regió (i del món), com Ur, són d'un incalculable valor arqueològic per a estudiar el creixement de la urbanització.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.