label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Estris
|
Un sac de paper és un embalatge fabricat en paper d'alta qualitat i gramatge, generalment paper d'estrassa de fibra verge, que és utilitzat normalment per al transport de matèria en pols, com ara farina, ciment, aliment d'animals, etc. Sol constar de diverses capes per atorgar resistència, i una exterior menys resistent on s'imprimeixen les instruccions, marca comercial, etc. La capacitat és variable, cada país estableix una normativa de massa màxima per motius de seguretat laboral.
|
Astronomia
|
L'Experiment de lent òptica gravitacional, o OGLE, per les seues sigles en anglès (Optical Gravitational Lensing Experiment) és un projecte astronòmic polonès, iniciat a la Universitat de Varsòvia, que està dedicat principalment al descobriment de matèria fosca, usant la tècnica de microlent gravitacional. Des del seu inici el 1992 ha descobert diversos planetes extrasolars, com un benefici addicional. El projecte va ser iniciat pel professor Andrzej Udalski, qui és codescubridor d'OGLE-2005-BLG-390 L b. Els objectius principals del projecte són els Núvols de Magalhães i el bulb galàctic, donat l'alt nombre d'estels que poden ser utilitzades per una microlent gravitatòria durant un trànsit astronòmic estel·lar. La majoria de les observacions han estat realitzades des de l'Observatori Las Campanas a Xile. Dins de les institucions que col·laboren en el projecte es pot nomenar la Universitat de Princeton i la Carnegie Institution for Science.
|
Pedagogia
|
Jordão Manuel Quizembe (Quicumba, 13 d'abril de 1968) és un escriptor angolès que resideix a les Illes Canàries d'ençà del 2000, concretament a Santa Cruz de Tenerife. També ha exercit com a professor de Geografia i Història a la primària. Quan vivia al seu país natal, va formar-se en pedagogia i després va estudiar a l'Institut Nacional de Petroli, sector en què va treballar.Entre la seva obra destaca Construcción, ¿trabajo o esclavitud?, publicada per l'Editorial Anubis el 2011. Hi conta l'experiència de quatre anys de durada com a treballador de la construcció quan la bombolla immobiliària a Espanya va perjudicar més els treballadors nacionals i estrangers. Recalca com en aquella època va adonar-se que l'estatus d'immigrant indocumentat té molt més a veure amb el racisme del que hom tendeix a considerar. Posteriorment, el 2014 va publicar a través de la plataforma d'autoedició Bubok els escrits ONG. La última tribulación i Caníbales, secuelas de una guerra i el 2015, África, nuestra identidad.
|
Aeronàutica
|
En l'aviació, un amaratge d'aigua és, en el sentit més ampli, un avió que aterra sobre una massa d'aigua. Els hidroavions, com els hidroavions i els hidroavions, amaren a l'aigua com un funcionament normal. La rasa és un amaratge d'emergència controlat a la superfície de l'aigua en un avió no dissenyat per a aquest propòsit, un fet molt rar. El vol controlat a la superfície i el vol incontrolat que acaba en una massa d'aigua (inclosa una excursió a l'aigua) generalment no es consideren amaratges d'aigua o rases.
|
Estris
|
Un matràs de Kitasato, o kitasato o matràs de filtració, és un erlenmeyer de paret gruixuda amb un tub de vidre curt i llengüeta que sobresurt horitzontalment una polzada per sota del seu coll. El tub curt i llengüeta actua com un adaptador sobre el qual es pot connectar una mànega flexible de parets gruixudes. L'altre extrem de la mànega es pot connectar a una font de buit, com un aspirador, bomba de buit, etc. Preferentment, això es fa a través d'una trampa dissenyada per evitar la succió d'aigua de tornada de l'aspiració al matràs Kitasato. La paret gruixuda proporciona la força per suportar la diferència de pressió mentre es manté un buit al seu interior. S'utilitza principalment juntament amb un embut Büchner a través d'un tap de goma perforat o un adaptador d'elastòmer al coll a la part superior del matràs de filtració. L'embut Büchner sosté la mostra aïllada de l'aspiració per una capa de paper de filtre. Durant la filtració, el filtrat entra i resta dins del matràs mentre que els residus queden en el paper de filtre a l'embut. El nom es posà en honor del científic japonès Shibasaburo Kitasato i la invenció es deu a l'industrial Ernst Büchner i no pas al químic Eduard Buchner.
|
Ràdio
|
Un programa de judicis (en anglès, court show) és un subgènere de programa de televisió de drames legals o de telerealitat jurídica. Un programa de judicis mostra principalment els continguts en forma de tribunal entre demandants i acusats presidit per un pseudojutge. Aquests programes solen retratar processos minoritaris, simulant l'interior d'un jutjat en un estudi televisiu. El gènere va començar a la ràdio en la dècada de 1930 i es va traslladar a la televisió a finals de la dècada de 1940, amb programes com Court of Current Issues, Your Witness o Famous Jury Trials. La programació de judicis va sorgir primer als Estats Units i és encara es troba eminentment en aquest país i en altres països d'arreu del món.
|
Geografia
|
El riu Ialomița (en romanès: râul Ialomița, pronunciat [ˈjalomit͡sa]) es troba al sud de Romania. Neix de les muntanyes Bucegi als Carpats. Desemboca a la branca Borcea del Danubi a Giurgeni. Té una llargada de 417 km i la seva superfície de conca és de 10.350 km². Elcomtat de Ialomița agafa el nom d'aquest riu. El tram superior del riu de vegades es coneix com a Valea Obârșiei o Obârșia Ialomiței.
|
Història
|
La Dinastia de David, coneguda en hebreu com Maljut Beit David (מלכות בית דוד) "Regne de la Casa de David", fa referència al llinatge del rei David documentat a la Bíblia i al Talmud. El terme "Dinastia de David" es refereix a la dinastia davídica anomenada moltes vegades a l'Antic Testament.
|
Ràdio
|
Es denomina pèntode a la vàlvula termoiònica formada per cinc elèctrodes. Amb un funcionalment molt semblant al tríode, té tres reixetes en comptes d'una sola. Va ser inventat pels neerlandesos Gilles Holst i Bernardus Dominicus Hubertus Tellegen, de l'empresa Philips el 1926.
|
Estris
|
Un cadenat és un tipus simple de pany desmuntable, amb un grilló corredís o una frontissa dissenyat per passar-lo a través d'un anell o grapa en una porta, pit, etcètera. Tot i que la majoria de cadenats no permeten treure la clau mentre aquests estan oberts, en alguns, especialment moderns, es pot retirar la clau mentre el cadenat roman obert. Els cadenats de combinació no utilitzen claus. En canvi, el pany s'obre quan les seves rodes s'alineen correctament per mostrar la combinació correcta. Sovint el pany és re-programable, és a dir, se'ns permet canviar la combinació numèrica de les rodes posant el grilló en una posició especial mentre les girem.
|
Estris
|
En diverses activitats humanes, la cuina entre altres, una tassa de mesurar (també anomenada mesura; mesureta si és petita) és un recipient de volum conegut que permet dosificar líquids, matèries granuloses o pólvores. També hi ha recipients de mesurar amb marques de nivell que permeten comprovar volums diferents. Si el recipient és transparent o translúcid les marques són a l'exterior, mentre que si el recipient és opac les marques van a l'interior. Els materials de construcció de les tasses actuals són el vidre, el plàstic o el metall. Antigament hi havia mesures de fusta i de terrissa.
|
Química
|
En química de coordinació un lligand és una espècie rica en electrons (una base de Lewis) que forma part de l'esfera de coordinació d'un metall, generalment de transició. Els lligands es caracteritzen per ser espècies químiques amb un o més àtoms donadors, un àtom donador és tot aquell que tingui si més no un parell d'electrons no compartits. La seva unió al metall ve donada per la formació d'un enllaç entre aquests electrons no compartits i un orbital buit del metall. Els lligands es classifiquen de diverses formes. Una primera classificació és entre lligands aniònics, neutres i catiònics (segons sigui la seva càrrega en estat lliure). Una altra classificació ve donada per la quantitat d'àtoms donadors, d'aquesta manera els lligands es classifiquen en monodentats, bidentats, tridentats, etc. En els lligands polidentats existeix la possibilitat de tenir quelats. Un quelat és un lligand que s'uneix a un mateix metall per dues posicions diferents, formant un anell. També es classifiquen per la quantitat d'electrons que poden donar al metall. Alguns lligands habituals són: Carbonil ( C O {\displaystyle CO} ) Fosfines ( P R 3 {\displaystyle PR_{3}} ) Halurs ( C l − B r − I − F − {\displaystyle Cl^{-}Br^{-}I^{-}F^{-}} ) Alquils i Arils Cetones
|
Informàtica
|
El Sensorama era una màquina que es tracta d'un dels primers exemples coneguts de tecnologia immersiva, multisensorial (ara coneguda com a multimodal ). Aquesta tecnologia, que va ser introduïda el 1962 per Morton Heilig, es considera com un dels primers sistemes de realitat virtual (VR).
|
Dansa
|
Un mallot és una peça de vestir de punt, ajustada, que cobreix normalment tot el tronc del cos i que s'empra sobretot per a fer dansa i alguns tipus d'esport, com la gimnàstica rítmica o el patinatge. També porten mallots els esportistes que practiquen rem, halterofília o lluita, per exemple. En dansa clàssica pot anar complementat amb un tutú. Els mallots fets per a ser usats a l'aigua són banyadors. Un mallot cobreix el tronc del cos i generalment acaba als engonals, però també n'hi ha que cobreixen part o totes les cames, sempre de manera molt ajustada. Els mallots de les ballarines solen ser escotats i sense cremalleres ni botons, excepte els més rics per a alguns espectacles, que poden incorporar un cosset o teixits no elàstics que els obliguen a tenir una cremallera, sovint dissimulada a un costat. En aquests casos, si tenen mànigues, solen estar obertes a l'aixella, perquè no impedeixi el moviment dels braços. En els mallots habituals però, les mànigues o els tirants estan fets del mateix teixit elàstic (cotó, licra, etc.) i aquesta obertura no és necessària. Els mallots esportius solen ser menys escotats, de manera que arriben fins al coll, o poden fins i tot ser de coll alt. Per poder-los posar doncs cal una cremallera que sol estar a l'esquena. També n'hi ha de més senzills i de competició, que poden ser molt elaborats. Es diferencia del bodi en què aquest es corda a l'entrecuix. Els bodis els porten els nadons i algunes dones, com a roba interior o com a roba de carrer.
|
Informàtica
|
Una seqüència motiu, en anglès: sequence motif, en genètica és un patró de seqüència de nucleòtids o aminoàcid que està molt estesa o que es conjectura que té significació biològica. Per a les proteïnes, una seqüència motiu es distingeix d'un motiu estructural, un motiu format per una disposició en tres dimensions d'aminoàcids, que poden no ser adjacents. Un exemple és la N-glicosilació: Asn, seguida per qualsevol excepte Pro, seguida ja siga per Ser o Thr, seguida per qualsevol excepte Pro. on les abreviatures en tres lletres són designacions convencionals d'aminoàcids.
|
Lingüística
|
L'idioma auxiliar internacional esperanto va ser desenvolupat durant les dècades del 1870 i el 1880 per L. L. Zamenhof. El 1887 se'n va publicar la primera gramàtica. La xifra de parlants ha anat creixent gradualment amb el temps, encara que mai hi ha hagut gaire suport per part de governs i organismes internacionals; fins i tot ha arribat a ser considerat il·legal i se n'ha perseguit els parlants en algunes ocasions.
|
Televisió
|
4Licensing Corporation (anteriorment coneguda com a Leisure Concepts, Inc. i 4Kids Entertainment) fou una empresa de llicències dels Estats Units. Entre el 1992 i el 2012 també fou una productora de cinema i televisió que doblava anime japonès a través de la seva filial 4Kids Productions. El primer anime doblat per 4Kids Production foren les vuit primeres temporades de Pokémon, que als Estats Units es transmetia a Kids' WB!. Després d'una primera fallida el 2011 i una altra el 2016, tancà definitivament el 2017.
|
Telecomunicacions
|
Els antecedents contraculturals de Internet van suposar uns pilars bàsics en la creació del que seria la plataforma revolucionària dels anys 90. La unió de la tecnologia amb els fonaments del moviment hippie, els quals reivindicaven idees com la lliure expressió, la descentralització del poder, el rebuig cap als governs i empreses, etc, van assentar les bases d'Internet. Els hippies, tot i la seva reticència inicial van acabar trobant en el món cibernètic una via d'expressió per canviar la societat.
|
Cronometria
|
Thomas Earnshaw (4 de febrer de 1749 a Ashton-under-Lyne - 1 de març de 1829 a Londres) va ser un rellotger anglès que, després del primer treball de John Arnold, va simplificar encara més el procés de producció del cronòmetre marí, fent-lo assequible al públic en general. També és conegut per les seves millores en el rellotge de trànsit al Royal Greenwich Observatory de Londres i la seva invenció d'un escapament de cronòmetre i d'una forma de compensació bimetàl·lica.
|
Enginyeria
|
El Twike (composició de Twin i Bike) és un vehicle elèctric lleuger (L.E.V.) de tracció mixta humana i elèctrica, dissenyat per portar dos passatgers amb les respectives maletes. Pot ser conduït en mode només elèctric o elèctric + pedalejant. Pedalar augmenta l'abast o autonomia del vehicle, però no n'augmenta la velocitat màxima. El vehicle no pot ser propulsat únicament a pedals. Un sistema de frenada antibloqueig regenerativa captura l'energia de la desacceleració i la carrega a les bateries (controlades per ordinador). Construït de materials lleugers com alumini i plàstic, aquest tricicle de 246 kg porta un motor elèctric de 3 kW i bateria de 336 volts que pot ser bateria de Níquel i Cadmi de 10 ampere hora de càrrega elèctrica i 50 a 90 km d'autonomia. bateria de Níquel i Hidrur metàl·lic de 17,8 ampere hora de càrrega elèctrica i 80 a 140 km d'autonomia. bateria de Lithium-Mangan:>500 km d'autonomia.Els propietaris de Twikes, que s'autoanomenen pilots, organitzen regularment trobades i curses per popularitzar el vehicle i intercanviar experiències. Originalment desenvolupat a Suïssa, el fabrica actualment a Alemanya l'empresa "FINE Mobile GmbH"Actualment (2019) han desenvolupat nous models (Twike4 com a prototip i ara Twike 5, amb fins a 500km d'autonomia i més de 120km/h de velocitat màxima)
|
Art
|
Hermenegildo Estevan y Fernando (Maella, Matarranya, 13 d'abril de 1851 - Roma, Regne d'Itàlia, 10 de novembre de 1945) fou un pintor de la Franja de Ponent, reconegut sobretot pels seus paisatges. Va estudiar dret a la Universitat de Saragossa, tot i que després es va decantar per les belles arts, el 1882 va guanyar una plaça de pensionat a Roma, on fou secretari de l'Academia Española de Bellas Artes (1887), d'aquesta ciutat, càrrec que exercí fins a 1933.
|
Nàutica
|
L' estiba és la tècnica de col·locar la càrrega a bord d'un vaixell per ser transportada amb un màxim de seguretat per al propi vaixell i la seva tripulació, ocupant el mínim espai possible, evitant avaries i reduint al mínim els retards en el port de descàrrega. Els objectius de tota bona estiba són els següents: Protegir el vaixell i la seva tripulació de danys i avaries. Aprofitar al màxim el volum del vaixell per poder carregar el màxim de càrrega. Protegir la càrrega de danys o avaries. Fer l'estiba de manera que les operacions portuàries siguin el més ràpides possibles. Programar l'estiba de manera que la càrrega estigui col·locada per ordre de la rotació del viatge i pugui ser descarregada sense retards ni riscos.Per tant cal considerar dos elements bàsics: La seguretat L'economia
|
Geologia
|
Un llac subglacial és un llac sota una glacera o sota un casquet de gel. El llac més gran d'aquest tipus és a sota l'Estació Vostok, a l'Antàrtida i fa uns 14.000 km². L'aigua sota el gel es manté en estat líquid gràcies a la calor geotèrmica i a la pressió de la capa de glaç que fa que el punt de fusió es trobi per sota de zero graus. Hi ha proves de llacs subglacials en altres planetes del sistema solar en concret al satèl·lit de Júpiter, Europa.
|
Telecomunicacions
|
El Joint Photographic Experts Group és un comitè que neix entre ISO i la Unió Internacional de Telecomunicacions l'any 1982 i que ha creat els estàndards JPEG i JPEG 2000. El grup es reuneix tres cops per any a Nord-amèrica, Àsia i Europa. El Joint Bi-level Image experts Group (JBIG) és un sub-group del Joint Photographic Experts Group, que emfatitza el seu treball en la imatges monocolor. Han creat l'estàndard JBIG.
|
Història
|
Tehenu és el nom d'una tribu líbia cap al 2000 aC. Quan, el 1962 aC, el faraó egipci va fer una expedició contra els libis, aquests estaven dividits en dues tribus, els tehenu i els temehu. Aquests últims van ser els destinataris de l'expedició.Per la seva localització, hom ha proposat que es tracti de la mateixa tribu que els adirmàquides citats per Heròdot (IV 168).
|
Informàtica
|
Una transformació de grafs, o reescriptura de grafs, és una tècnica per crear algorístmicament un nou graf a partir d'un altre graf donat. Té nombroses aplicacions, des de l'enginyeria de programari fins a algorismes i generació d'imatges. La reescriptura de grafs es pot utilitzar com a abstracció de computacions. La idea bàsica és que l'estat d'una computació es pot representar en forma de graf, i els passos següents en aquesta computació es poden representar mitjançant regles de transformació sobre el graf. Aquestes regles consisteixen d'un graf de partida, que s'encaixa amb un subgraf per a l'edtat complet, i un graf de substitució, que reemplaçarà el subgraf encaixat.
|
Ciència militar
|
Seguretat nacional és el requisit de mantenir la supervivència de l'estat mitjançant l'ús del poder econòmic, diplomàcia, projecció de poder i poder polític. El concepte ha sigut desenvolupat sobretot en els Estats Units després de la Segona Guerra Mundial. Inicialment se centra en el poder militar, que ara abasta una àmplia gamma de facetes, dels quals incideixen en la seguretat no militar o econòmica de la nació i els valors defensats per la societat nacional. En conseqüència, per tal de posseir la seguretat nacional, una nació ha de tenir seguretat econòmica, seguretat energètica, seguretat de l'entorn, etc. Les amenaces de seguretat no només afecten enemics convencionals com les altres nacions-estats sinó també d'actors no estatals, com ara actors violents no estatals, càrtels de narcòtics, multinacionals i organitzacions no governamentals; algunes autoritats inclouen els desastres naturals i els esdeveniments que causen greus danys ambientals en aquesta categoria.Les mesures adoptades per garantir la seguretat nacional inclouen: utilitzar la diplomàcia per reunir aliats i aïllar les amenaces reunir el poder econòmic per facilitar o obligar a la cooperació manteniment eficaç de les forces armades implementar mesures de defensa civil i preparació per a emergències (incloent la legislació contra el terrorisme) assegurar la capacitat de resistència i redundància de les infraestructures crítiques utilitzar serveis d'intel·ligència per detectar i derrotar o evitar amenaces i l'ús de l'espionatge, com també protegir la informació classificada utilitzar serveis de contraespionatge o policia secreta per protegir la nació de les amenaces internes
|
Psicologia
|
Les persones transsexuals experimenten una identitat de gènere que és inconsistent o no associada culturalment amb el seu sexe assignat, i desitgen una transició permanent al gènere amb el qual s'identifiquen, normalment mitjançant assistència mèdica (incloent la teràpia de reemplaçament hormonal i altres teràpies de reassignament de sexe) per ajudar-los a alinear el seu cos amb el sexe o gènere amb què s'identifiquen. Transsexual és generalment considerat com un subconjunt de transgènere, però algunes persones transsexuals rebutgen l'etiqueta de transgènere. Es pot fer una diagnosi mèdica de disfòria de gènere si una persona expressa el desig per viure i ser acceptat com a membre del sexe amb què s'identifica, o si una persona té una malestar per la seva identitat de gènere.
|
Telecomunicacions
|
El Museu del Telègraf, a la zona del Centre Històric de la Ciutat de Mèxic al carrer de Tacuba núm. 8 a la Delegació Cuahtémoc entrant pel carrer Xicoténcatl, va ser creat amb la finalitat de mostrar la història del primer mitjà de comunicació instantània i evolució de les telecomunicacions a Mèxic. Es va fundar el 22 de novembre de 2006 i forma part d'una secció del lloc que ocupa el Museu Nacional d'Art de Mèxic. El museu exposa al llarg de 150 anys d'història l'evolució d'aquest mitjà de comunicació, des de la seva arribada a Mèxic el 1949 fins a l'última transmissió el 1992. Alberga una gran col·lecció d'alguns aparells telegràfics de diferents èpoques i reproduccions de telegrames importants al llarg de la història de Mèxic juntament amb recursos didàctics que ajuden al seu millor enteniment de la seva història.L'edifici va ser construït entre l'any de 1904 i 1911 obra de l'arquitecte italià Silvio Conttri i que originalment va ser fet per ser la seu del Palau de la Secretària de Comunicacions i Obres Públiques fins a l'any de 1955, després d'aquesta data en l'immoble van romandre només les instal·lacions de l'Administració Central de Telègrafs juntament amb el Sindicat fins que el 1973 les zones desocupades van ser utilitzades per albergar l'Arxiu General de la Nació. Finalment el 1981 es traslladà a altres instal·lacions l'Arxiu General i se cedeix per crear el Museu Nacional d'Art (MUNAL pertanyent a l'Instituto Nacional de Bellas Artes
|
Ecologia
|
Boscos, bosquets i matollars mediterranis és un bioma terrestre temperat, caracteritzat pels estius calents i secs i hiverns plujosos. Els estius són típicament càlids en altituds baixes interiors però poden ser frescos a zones com San Francisco de Califòrnia, que tenen aigües marines fredes. Els hiverns són típicament suaus en zones litorals però poden ser freds a l'interior i a grans altituds. Els boscos i matollars mediterranis es troben en cinc ecoregions del món que tenen vegetació mediterrània sota un clima mediterrani a l'oest dels continents en latituds mitjanes: la Conca del Mediterrani, Califòrnia, Xile central, Austràlia del sud-oest, i zona oest del Cap a Sud-àfrica.
|
Indumentària
|
Un lluentó o llustrí és una xicoteta planxa brillant, generalment en forma de llentilla o circular, usada amb propòsits decoratius. Es troben disponibles en una àmplia varietat de colors i grandàries, i també amb altres formes geomètriques, com ara quadrades o estrelades. Els lluentons comunament s'utilitzen en la decoració de roba, joieria, bosses i altres accessoris.Els lluentons grans, subjectes només per la part de dalt, s'han utilitzat en cartells i altres indicadors, particularment abans del desenvolupament dels rètols lluminosos i dels de neó. En moda, el lluentó va tenir especial apogeu en els anys 20-50, especialment en dissenys més o menys atrevits per a dona; era freqüent el seu ús en el món del cinema i l'espectacle. En els anys 70, amb la febre de la música disco, el lluentó (anomenat en anglés sequin) va recuperar vigència i va guanyar protagonisme en moda masculina; les lluïen els Jackson Five, Bee Gees. Posteriorment, el lluentó es va considerar passat de moda, encara que actualment s'ha recuperat en les passarel·les, comunament dita amb el vocable francés paillette.Malgrat que els lluentons de metall encara s'utilitzen, els moderns tendeixen a ser fets de plàstic. A l'Antic Egipte tendien a ser fetes d'or, plata i bronze. En els teixits més econòmics els lluentons es peguen mitjançant sistemes mecànics, deixant un espai entre ells, encara que la manera tradicional de fixar-los és cosint-los. En uns casos es cusen pel centre, però en uns altres es cusen per dalt, de manera que pengen i es mouen fàcilment, per a atrapar i reflectir millor la llum. Alguns lluentons es fan amb facetes com les pedres precioses, per a augmentar la seua capacitat reflexiva.
|
Televisió
|
Jean-Christophe Averty (6 d'agost de 1928 – 4 de març de 2017) va ser un presentador i director de ràdio i televisió francès. A partir dels anys 1960, va revolucionar la pantalla petita emetent programes amb els més importants cantants, des dels més veterans als més joves de la generació ié-ié, entre ells Johnny Hallyday, Françoise Hardy, Eddy Mitchell, Gilbert Bécaud, Sylvie Vartan, Serge Gainsbourg, Dalida o Yves Montand. Moltes de les seves produccions televisives ho van convertir en un precursor del videoart a França. Va ser un dels últims directors a sou de la Société Française de Production (SFP) i, durant molt de temps, l'únic director de l'ORTF, les emissions de la qual es van vendre a l'estranger. Gran coneixedor del jazz, Averty va emetre durant anys al Festival Jazz à Juan, pel qual van passar tots els grans músics del gènere. Va ser també una de les veus de France Inter i France Culture, sobretot amb el programa radiofònic Les Cinglés du music-hall.
|
Esoterisme
|
El Front Nacional Islàmic de l'Afganistan (en persa: محاذ ملی اسلامی افغانستان), també conegut com a NIFA, per les seves sigles en anglès) és un partit polític a l'Afganistan. Ha estat dirigit, des de la seva fundació, per membres d'una prominent família sufí, els Gailani. És principalment (però no exclusivament) un partit pashtún, els seguidors de l'home sant sufí Pir Sayed Ahmed Gailani tenen una reputació de pensament moderat i dels tradicionals corrents místics i introspectives religioses que caracteritzen al sufisme en aquesta secta.
|
Telecomunicacions
|
El monitoratge de servidors d'Internet consisteix en la vigilància de tots els serveis actius que una màquina ofereix per Internet. Els serveis poden ser: web, correu electrònic, missatgeria instantània, etc. El monitoratge pot ser tant intern com extern. En el cas de l'intern, la vigilància es realitza des de la mateixa xarxa on està instal·lat el servidor. Quan el monitoratge és extern, s'utilitza una plataforma d'un proveïdor de serveis que es troba fora de la nostra xarxa (normalment és una xarxa d'equips distribuïda per tot el món). El monitoratge extern és molt més fiable, perquè és independent dels problemes que pot haver dins de la xarxa on es troba l'equip a vigilar. Una altra raó per la qual és més fiable és que els sistemes comercials compten amb sistemes compostos per servidors distribuïts per tot el món i, per tant, menys sensibles a problemes puntuals en alguna de les xarxes on es troben instal·lats. El monitoratge es pot fer en núvol.
|
Informàtica
|
Una webquest, webquesta o WQ és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d'Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d'un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats. (Definició consensuada a les segones jornades de Webquest, 2006) Generalment, es tracta d'una pàgina que proposa als participants una història suggeridora per tal que aconsegueixin una sèrie d'informacions en unes pàgines d'Internet concretes, extraient les seves conclusions a partir del treball cooperatiu. Els objectius són combinar els continguts curriculars amb l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l'aula, en un aprenentatge de descobriment guiat. Les webquests es basen en el constructivisme, és a dir, en què els alumnes construeixin el seu propi coneixement a partir dels coneixements propis previs. Van ser ideades per Bernie Dodge Arxivat 2010-11-27 a Wayback Machine. l'any 1995 amb l'ajut de Tom March Arxivat 2007-03-12 a Wayback Machine. en el desenvolupament pràctic. Moltes de les webquests es creen a partir de generadors si els professors no saben programació. Una webquest és una unitat didàctica que planteja als alumnes una feina o resolució d'un problema interessant i motivador i un procés de treball col·laboratiu basat principalment en recursos existents a Internet. Es tracta d'una activitat de cerca guiada en la xarxa. Area Moreira afirma: La Webquest és l'aplicació d'una estratègia d'aprenentatge per descobriment guiat a un procés de treball desenvolupat pels alumnes utilitzant recursos d'Internet, és a dir, presentar un problema amb un conjunt de recursos establerts per l'autor/a de la WQ, evitant la navegació simple.
|
Informàtica
|
En informàtica, el problema de l'any 2038 (conegut també pel Numerònim Y2K38) podria causar que una part del programari falli en aquest any. El problema afecta els programes que utilitzen la representació del temps basada en el sistema POSIX, que es basa a comptar el nombre de segons transcorreguts des de l'1 de gener de 1970 a les 00:00:00 (ignorant els segons intercalars). Aquesta representació és un estàndard de facto en els sistemes tipus Unix i també en els programes escrits per a molts altres sistemes operatius a causa del gran abast del llenguatge de programació C. En la majoria de sistemes de 32 bits, el tipus de dada time_t utilitzat per guardar el comptador de segons és un sencer de 32 bits amb signe, és a dir, que pot representar un rang de nombres entre 2147483648 i 2147483647 (-231 i 231-1; 1 bit per al signe, i 31 per al valor absolut), per la qual cosa l'últim segon representable amb aquest format serà a les 03:14:07 UTC del 19 de gener de 2038, quan el comptador arribi a 2147483647. Un segon després, el comptador es desbordarà, i saltarà al valor 2147483648, que causarà la fallada de programes que interpretaran el temps com que estan en 1901 (depenent de la implementació), en comptes de 2038. Al seu torn, això causaria càlcul i processament incorrecte i causaria un problema mundial. No hi ha una forma senzilla de resoldre aquest problema degut a les combinacions existents de CPU/SO. Canviar la definició de time_t per utilitzar un tipus de 64 bits trencaria la compatibilitat binària per al programari, emmagatzematge de dades, i, en general, qualsevol cosa que tingui alguna cosa a veure amb la representació binària del temps. Canviar time_t a un enter de 32 bits sense signe afectaria als programes que fan càlculs amb diferències de temps. La majoria de sistemes operatius per arquitectures de 64 bits utilitzen sencers de 64 bits per time_t . La migració a aquests sistemes està encara en procés i s'espera que es completi molt abans de 2038. Utilitzar un enter de 64 bits retardaria la data del problema uns 2,90 bilions d'anys (2,9 x 1012). És a dir, 220 vegades l'edat aproximada de l'Univers.
|
Ciències de la salut
|
El brot de listeriosi d'Andalusia de 2019 va ser un brot epidèmic per toxiinfecció alimentària que es va iniciar a la província de Sevilla el 14 d'agost de 2019 i posteriorment es va estendre per altres províncies espanyoles com Cadis, Granada, Huelva i Màlaga. Aquest brot ha estat associat a la contaminació de carn entatxonada, de la marca "La Mechá" elaborada per l'empresa sevillana Magrudis; i produït pel bacteri Listeria monocytogenes.A Espanya es van confirmar 226 infeccions, de les quals 217 es van diagnosticar a Andalusia, majoritàriament a Sevilla, on va haver diversos avortaments i 3 infectats van morir. El 2 de setembre es va donar el brot de listeriosi per controlat i el 17 d'octubre de 2019 es va donar per finalitzat.
|
Química
|
Un doble enllaç en química és un enllaç químic entre dos elements químics que impliquen quatre enllaços d'electrons en lloc dels dos usuals en els enllaços simples. El doble enllaç més comú es troba en els alquens. Hi ha molts tipus de doble enllaç. En la fórmula desenvolupada el doble enllaç es dibuixa com dues línies paral·leles (=) entre els dos àtoms connectats.Els dobles enllaços són més forts que els enllaços simples covalents i també són més curts. L'ordre d'enllaç és dos. Els dobles enllaços són reactius.
|
Telecomunicacions
|
Les ondetes són funcions matemàtiques que divideixen un senyal en diferents components freqüencials, i després estudien cada component amb una resolució que depèn de la seva escala.
|
Estris
|
Un clip o fermall és un objecte metàl·lic petit generalment en forma de fil doblegat sobre si mateix que serveix per a subjectar papers, cartolines, roba, o cabells.
|
Ciències de la salut
|
La hipermetropia és una ametropia en la qual hi ha una bona visió de lluny, però no de prop. L'ull hipermetrop és relativament més curt i enfoca els objectes darrere la retina, la qual cosa dificulta la visió de prop però aconsegueix una excel·lent visió de lluny. Gràcies a l'acomodació del cristal·lí els infants i els joves poden llegir, però amb esforç. Aquest cansament visual produeix un rebuig inconscient de la lectura i fracàs escolar. Malgrat que la hipermetropia lleugera no és un factor de risc, l'increment de diòptries positives (hipermetropia elevada) és la principal causa de l'estrabisme als infants i un important factor per l'aparició de glaucoma d'angle estret als adults. Es corregeix amb ulleres i lents de contacte amb lents convergents; també es pot utilitzar la cirurgia refractiva.
|
Antropologia
|
L'enfocament en les necessitats bàsiques és un dels principals sistemes de mesura de la pobresa absoluta als països en desenvolupament. Intenta definir els recursos mínims absoluts necessaris per al benestar físic a llarg termini, normalment en termes de béns de consum. Aleshores, el llindar de pobresa es defineix com la quantitat d'ingressos necessaris per satisfer aquestes necessitats. L'enfocament de les "necessitats bàsiques" va ser introduït per la Conferència Mundial d'Ocupació de l'Organització Internacional del Treball el 1976. "... que va proposar la satisfacció de les necessitats humanes bàsiques com l'objectiu primordial de la política de desenvolupament nacional i internacional. L'enfocament en les necessitats bàsiques del desenvolupament va ser avalat pels governs i les organitzacionse (d'arreu del món) de treballadors i d'empresaris. Va influir en els programes i polítiques de les principals agències de desenvolupament multilaterals i bilaterals, i va ser el precursor de l'enfocament del desenvolupament humà."Una llista tradicional de "necessitats bàsiques" immediates és l'alimentació (inclosa l'aigua), l'habitatge i la roba. Moltes llistes modernes posen l'accent en el nivell mínim de consum de "necessitats bàsiques" no només d'aliments, aigua, roba i habitatge, sinó també de sanejament, educació i assistència sanitària. Les diferents agències utilitzen llistes diferents. L'enfocament en les necessitats bàsiques s'ha descrit com a orientat al consum, donant la impressió "que l'eliminació de la pobresa és massa fàcil". Amartya Sen es va centrar en les "capacitats" més que en el consum. En el discurs del desenvolupament, el model de necessitats bàsiques se centra en la mesura del que es creu que és un nivell de pobresa eradicable. Els programes de desenvolupament que segueixen l'enfocament en les necessitats bàsiques no inverteixen en activitats econòmicament productives que ajudin a una societat a tenir el seu propi pes en el futur, sinó que se centren a garantir que cada llar satisfaci les seves necessitats bàsiques encara que avui s'hagi de sacrificar el creixement econòmic. Aquests programes se centren més en la subsistència que en l'equitat. No obstant això, pel que fa a la "mesura", les necessitats bàsiques o enfocament absolut són importants. La cimera mundial sobre desenvolupament social de Copenhaguen de 1995 va tenir, com una de les seves principals declaracions, que totes les nacions del món havien de desenvolupar mesures contra la pobresa absoluta i contra la relativa i havien d'orientar les polítiques nacionals per "eradicar la pobresa absoluta en una data objectiu especificada per cada país". en el seu context nacional."
|
Química
|
Progress in Polymer Science (abreviatura Prog. Polym. Sci.) és la més important revista científica dedicada als polímers. És publicada des del 1967 per l'editorial britanica Elsevier. El seu factor d'impacte és molt alt, 26,854 el 2013. Ocupa la 1a posició de qualitat de revistes dedicades a la química orgànica, i a la de polímers i plàstics, en el rànquing SCImago.Publica articles de resum de l'estat de la tècnica per autoritats reconegudes internacionalment en ciència dels polímers i l'enginyeria, una de les disciplines de major creixement. La revista ofereix un vincle entre els articles originals, novetats publicades en patents, i el coneixement actualitzat de la tecnologia. Publica articles de revisió sobre temes no només dins dels camps tradicionals de la ciència i la tecnologia de polímers -química, física i polímers d'enginyeria que implica-, sinó també dins dels camps en desenvolupament interdisciplinaris com ara polímers funcionals i d'especialitat, biomaterials, polímers i l'administració de fàrmacs, polímers en aplicacions electròniques, compostos, polímers conductors, materials cristal·lins líquids i les interfases entre polímers i ceràmiques, i noves tècniques de fabricació, on s'estan fent importants contribucions. Els col·laboradors solen ser convidats per l'editor.
|
Enginyeria
|
El linòleum (format per dos termes llatins linum, i oleum) és un material utilitzat per fabricar recobriments per al terra, fabricats a partir d'oli de lli solidificat i barrejat amb farina de fusta o pols de suro col·locat sobre un suport d'una lona o tela. Se li solen afegir pigments a la barreja per donar-li diferents colors.Els terres de linòleum de més alta qualitat, anomenats inlaid («d'interior»), són extremadament durables. Aquests terres es fabriquen ajuntant i encastant peces sòlides de linòleum. Es fabriquen versions amb patrons geomètrics de linòleum en diferents gruixos o dimensions, i poden portar impreses capes més primes tot i que això els fa menys durables i es desgasten amb més facilitat al fregar-hi els peus. El linòleum de bona qualitat és prou flexible per ser utilitzat en edificis en què materials més rígids (com ara les rajoles ceràmiques) es trencarien.
|
Arqueologia
|
La datació és l'acte d'atribuir a un esdeveniment o a un objecte una localització més o menys precisa en una escala de temps o en una cronologia, escala de temps o cronologia prèviament establertes. Disciplines bén conegudes que empren tècniques de datació, amb diferents mètodes per obtenir resultats considerats com satisfactoris, són, per exemple, la història, l'arqueologia, la geologia, la paleontologia, l'astronomia i fins i tot la criminalística (per a determinar, per exemple, quan un homicidi ha estat comès).
|
Objectes astronòmics
|
Eta² Hydri (η² Hyi / η² Hydri), sovint catalogada com a HD 11977, és una gegant groga situada aproximadament a 217 anys llum a la constel·lació de l'Hidra Mascle. Basant-se en la seva massa, havia estat probablement una estrella classe A (semblant a Vega o Fomalhaut) quan era part de la seqüència principal, però ara és en l'estat de gegant de la seva evolució. El 2005 es va confirmar que un planeta extrasolar l'orbitava.
|
Esoterisme
|
Faquir (de l'àrab فقیر, faqīr, en plural fuqarā’, "pobre") és el nom que reben els ascetes sufís a l'Índia: un faquir és aquell que renuncia a totes les possessions i que només viu per Déu. Etimològicament, als països musulmans es diu faquir al qui s'agenolla, al pobre, a l'indigent. L'Alcorà l'utilitza com a contraposició a ghani ("el que es val a si mateix") i designa al qui no té res, ni ofici ni benefici. Així, popularment, "faquir" designa un pobre, un indigent que demana almoina. La paraula fou introduïda a l'anglès el 1608 i va passar a altres llengües. A Occident, el mot designa per extensió certs ascetes hindús (ioguis, swamis, gurus, sadhus) que se sotmeten a intenses pràctiques físiques per aconseguir el control sobre diverses funcions vitals. També es referix als artistes que realitzen certs espectacles d'il·lusionisme. Per al pensador G. I. Gurdjieff, segons el seu ensenyament de la quarta via, la paraula "faquir" es fa servir per designar específicament el camí de desenvolupament personal basat a utilitzar el cos físic, en comparació amb la paraula "iogui" (que designa el camí del mental) i "monjo" (el camí de les emocions).
|
Estris
|
Els instruments optomètrics són els instruments que s'utilitzen habitualment en la pràctica de l'optometria. Són els instruments utilitzats per realitzar un examen refractiu, observar o mesurar les estructures de l'ull, o be per caracteritzar els elements compensadors . Alguns elements compensadors, tals com els que s'utilitzen per compensar la baixa visó, també es consideren instruments optomètrics. Els elements compensadors habituals ( lents oftàlmiques i lents de contacte) no es consideren instruments optomètrics. La majoria d'instruments optomètrics són instruments òptics Instrumentació per a baixa visió Lupa Telemicroscopi Ullera de Galileu Ullera de KeplerInstrumentació per a elements compensadors Frontofocòmetre Frontofocòmetre automàtic RadioscopiInstrumentació per a l'estudi de les estructures oculars Biomicroscopi ocular o làmpada d'escletxa Oftalmoscopi Càmera de fons d'ull o retinògraf OCT HRT GDxInstrumentació per a les mesures oculars Queratòmetre Topògraf ocular Campímetre Paquímetre BiòmetreInstrumentació per a la determinació de l'estat refractiu de l'ull Retinoscopi Autorefractòmetre
|
Periodisme
|
Guillem de Pulla (Guillelmus Apuliensis) fou un cronista dels normands, que va escriure a la dècada de 1090. La seva epopeia, Gesta Roberti Wiscardi ("La gesta de Robert Guiscard"), escrita en hexàmetres, és una de les principals fonts contemporànies per a la conquesta normanda de l'Itàlia Meridional, especialment de la vida de Robert Guiscard, duc de Pulla (1059-1085). Se sap ben poc sobre la vida de Guillem abans que escrigués la seva història dels normands. A diferència dels altres dos principals cronistes dels normands a Itàlia (Amat de Montecassino i Godofreu Malaterra), Guillem probablement era un laic, basat en la relativa manca de referències religioses en la seva obra. També és molt possible que Guillem fos un longobard, més que un normand, ja que el seu tractament als personatges longobards en la seva història és molt amable si es compara amb els seus homòlegs normands contemporanis.El poema de Guillem Gesta Roberti Wiscardi va ser compost probablement entre el 1097 i el 1099, ja que assenyala els combats dels creuats a Anatòlia durant el 1097, però no la caiguda de Jerusalem de 1099. El poema està dedicat al duc Roger Borsa, fill del duc Robert Guiscard, donant a entendre que era membre de l'anterior cort. Més que les obres dels seus dos companys cronistes dels normands, Amat de Montecassino i Godofreu Malaterra, l'obra de Guillem és un homenatge a Robert Guiscard, cosa que pot indicar que Roger l'encarregués per reforçar la seva reivindicació sobre títols del seu pare.
|
Química
|
En química, la valència d'un element és la mesura de la seva capacitat de combinació amb altres àtoms quan forma compostos químics o molècules.
|
Antropologia
|
La dona d'Huldremose és el cadàver momificat d'una dona del segle i aC, i es creu que pertanyia a algun dels pobles escandinaus de l'edat del ferro. Va ser descobert accidentalment el 1879 al pantà danès d'Huldremose per un treballador que el va trobar quan en volia extreure carbó d'una torbera. El pantà es troba entre les poblacions de Ramten i Stenvad, a la península de Djursland, que avui dia pertanyen al municipi de Norddjurs, a l'est de la península de Jutlàndia. Es va trobar en bon estat de conservació, per la protecció natural que li oferia el fet d'haver quedat enterrada dins d'una torbera. El cos es troba al Museu Nacional de Dinamarca (Nationalmuseet) a Copenhaguen.
|
Filologia
|
Bòrd na Gàidhlig (en català, 'Consell del gaèlic escocès') és una organització no governamental quasi-autònoma nomenada pel Govern escocès amb responsabilitat sobre el gaèlic escocès. No s'ha de confondre amb Comunn na Gàidhlig o An Comunn Gàidhealach, organitzacions amb força més anys d'antiguitat. Els seus principals objectius són: incrementar el nombre de parlants de gaèlic escocès enfortir el gaèlic com a llengua de la comunitat i de la llar promoure el gaèlic en la vida cultural d'Escòcia desenvolupar el gaèlic en tots els aspectes de la vida escocesaLes seves obligacions són: desenvolupar un Pla nacional del gaèlic; treballar amb organitzacions interessades en la llengua; i planejar una estratègia per al sistema d'immersió lingüística en gaèlic escocès.El Bòrd va ser creat l'abril del 2003 i constitueix una pedra angular de la posada en marxa per fer front a les obligacions de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. El primer cathraiche (en català, 'president') d'aquest consell de 8 membres va ser Donnchadh MacFhearghais (Duncan Ferguson), provinent d'Islay, rector de l'escola secundària de Plockton, ex- coordinador de Comunn Luchd-Ionnsachaidh i Comunn na Gàidhlig, i director del comitè de direcció de la programació gaèlica de la BBC. Després d'un període de consulta entre l'octubre de 2003 i el gener del 2004, durant el qual es va expressar la preocupació sobre el fet que qualsevol consell donat pel Bòrd seria probablement ignorat per les autoritats majoritàriament hostils, es va anunciar que el Bòrd seria enfortit en diverses àrees: l'orientació del Bòrd a les autoritats locals sobre l'educació en gaèlic tindrà caràcter reglamentari i, per tant, haurà de ser seguida. es pot donar consell a tots els organismes públics, privats i voluntaris. decidirà com centrar-se en el desenvolupament de la llengua i determinarà quines organitzacions han d'escriure plans lingüístics.Una llei aprovada l'any 2005 pel parlament escocès li atorga al Bòrd el principal paper de la promoció del gaèlic, aconsellant el govern sobre temes gaèlics i preparant una orientació per l'educació gaèlica. L'actual Cathraiche del Bòrd na Gàidhlig és Arthur Cormack, en ple càrrec des del febrer del 2009, encara que ha sustentat el càrrec de president provisional des del juliol del 2008. Cormack és també cap executiu dels Fèisean nan Gàidheal (en català, 'Festivals Nacionals Gaèlics d'Instrucció d'Arts'). Arthur Cormack és natural de Portree, a l'Illa de Skye, i és ex-directiu del teatre Eden Court d'Inverness i del Consell Escocès de les Arts.
|
Història
|
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia. El papa Urbà II, al Concili de Clarmont, va predicar la Primera Croada al crit de «Déu ho vol» (Deus vult), amb l'objectiu d'alliberar Jerusalem del domini musulmà, sota el qual portava 400 anys. La seva predicació va provocar un encès fervor religiós entre el poble i la petita noblesa. Durant la croada, cavallers i pagesos de moltes nacions de l'Europa Occidental van viatjar com a croats per terra i per mar, en primer lloc en direcció a Constantinoble i després cap a Jerusalem. Els pagesos eren molt més nombrosos que els cavallers, i ambdós grups es van dividir en exèrcits separats, però com que els pagesos no estaven tan ben entrenats en combat, el seu exèrcit no va arribar a Jerusalem. En canvi, els cavallers van llançar un assalt a la ciutat i van capturar Jerusalem el juliol del 1099. Van establir els estats croats del Regne de Jerusalem, el Comtat de Trípoli, el Principat d'Antioquia i el Comtat d'Edessa. La Primera Croada va ser part de la resposta cristiana a l'expansió de l'islam, i va ser seguida per més accions similars, des de la Segona Croada fins a la Novena Croada, però els èxits aconseguits van durar menys de 200 anys. Va representar el primer pas important cap a la reobertura del comerç internacional a Occident des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident.
|
Psicologia
|
Anamorph és una pel·lícula estatunidenca independent dirigida per Henry S. Miller, estrenada el 2007.
|
Sociologia
|
L'eslavística o els estudis eslaus són un tipus d'estudis d'àrea centrats a analitzar la cultura de les àrees amb llengües eslaves, relacionant la història, costums, arts, literatura i manera de pensar i veient com influeix en la vida de la gent d'aquella zona i en les altres comunitats veïnes. Com a disciplina acadèmica va néixer al final del segle xviii i va experimentar un auge a partir de la introducció progressiva dels estudis culturals a les universitats al segle xx. Dins els estudis eslaus hi ha especialistes per països (com experts en Rússia o Polònia, per exemple) o també per subdisciplines, com la reconstrucció de les llengües eslaves antigues o la mitologia associada a aquests pobles. Fora del seu àmbit geogràfic, uns facultats amb molta trajectòria dins aquests estudis són la Universitat de Barcelona, la School of Slavonic and East European Studies de l'University College London, així com el Collegium Russicum, depenent del Vaticà. Un autor primerenc destacable és en Johann Christoph Jordan que el 1745 va publicar De Originibus Slavicis.
|
Filosofia
|
Système de la nature, ou Des loix du monde physique et du monde moral —Sistema de la natura, o Les lleis del món físic i del món moral— és una obra filosòfica de Paul Henri Thiry, Baró d'Holbach, originalment publicada sota el pseudònim de Jean-Baptiste de Mirabaud, membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències, mort a la data. D'Holbach va escriure i va publicar aquesta obra el 1770, amb la col·laboració de Diderot, on descriu l'univers d'acord amb els principis del materialisme filosòfic: la ment s'identifica amb cervell (són el mateix), sense un cos viu no existeix l'«ànima», el món està governat per lleis deterministes estrictes, el lliure albir és una il·lusió, no existeix la causa final i, passi el que passi, passa inexorablement. El més notori és la negació explícita de l'existència de Déu, amb l'argument que la creença en un ésser superior és producte de la por, de la ignorància i l'antropomorfisme.La publicació de Système de la nature va tenir una enorme repercussió: el llibre fou condemnat el 18 d'agost de 1770 pel parlament francès a ser cremat al peu de l'escala principal del palau. Tot seguit foren publicats diversos escrits i llibres com Examen du matérialisme o Réfutation du système de la nature (1771) de Nicolas-Sylvestre Bergier; Supplément à l'Encyclopédie: Observations sur le système de la nature de Castiglione en els quals es refutaven arguments i tesis de l'obra, o la critica ambigua que en fa Voltaire a Diccionari filosòfic entre d'altres; i fou inclòs en l'Index Librorum Prohibitorum.
|
Nàutica
|
La navegació de cabotatge és una navegació que es fa de port a port al llarg de la costa pel transport de mercaderies.A Catalunya, la navegació de cabotatge podia arribar fins a Cadis, el Magreb, els ports provençals o de Portugal i va ser molt intens des de finals del segle xviii fins a finals de la primera meitat del segle XIX. En la segona meitat d'aquest segle XIX, va anar disminuint a mesura que milloraven les vies de comunicació terrestres.
|
Astronàutica
|
Naoko Yamazaki (japonès: 山崎 直子, Yamazaki Naoko; Matsudo, Chiba, Japó, 27 de desembre de 1970) és una astronauta japonesa de la JAXA, la segona dona d'aquesta nacionalitat en convertir-se en astronauta després de Chiaki Mukai.Es va titular en enginyeria aerospacial a la Universitat de Tòquio el 1993. El 5 d'abril de 2010, Yamazaki va viatjar a l'espai en el transbordador Discovery com a part de la missió STS-131. Va retornar a la Terra el 20 d'abril de 2010.Actualment realitza estudis de doctorat a la mateixa universitat.
|
Informàtica
|
En informàtica, l'acoblament és la forma i nivell d'interdependència entre mòduls de programari; es una mesura del grau d'interconexió entre dues rutines o mòduls de programari; així com el grau de força de la relació entre mòduls. Un exemple simple d'acoblament és quan un component accedeix directament a una dada que pertany a un altre component. En aquest cas, el resultat del comportament del component A dependrà del valor del component B, per tant, estan acoblats. L'acoblament està comunament contrastat amb la cohesió. Un baix acoblament normalment es correlaciona amb una alta cohesió, i viceversa. El baix acoblament és freqüentment un senyal d'un sistema ben estructurat i d'un bon disseny de programari.
|
Ecologia
|
Final Straw: Food, Earth, Happiness (català: L'últim bri: Menjar, Terra, Felicitat) és una pel·lícula documental / art estrenada el juny de 2015 que porta al públic a través de granges i paisatges urbans del Japó, Corea del Sud i els Estats Units, entrevistant principals professionals del moviment de l'Agricultura natural. La pel·lícula va començar quan un artista ecologista (Patrick M. Lydon) i un editor de llibres ambientals (Suhee Kang), van tenir una trobada d'oportunitats a Seül, Corea del Sud i van començar a realitzar breus entrevistes juntament amb líders dels moviments ecològics i de justícia social. En trobar-se amb el granger coreà Seong Hyun Choi, els dos estaven tan impressionats per la seua mentalitat ecològica i la seua manera de treballar, que es van proposar produir un llargmetratge sobre el moviment. Lydon i Kang van acabar abandonant la feina, cedint la major part de les seues possessions i tornant-se rodamóns per pròpia voluntat durant quatre anys per tal de permetre's la producció de la pel·lícula.La pel·lícula es divideix en tres seccions: 1) Vida moderna, 2) Fonaments i mentalitat de l'agricultura natural, i 3) Agricultura natural en pràctica i vida. Segons els cineastes, quan començaven a comprendre més coses sobre com la pròpia agricultura natural no s'arrelava en els mètodes, sinó en una manera de pensar, van optar per explorar les filosofies de vida i les maneres de pensar dels professionals de l'agricultura natural en un flux més lliure, i de manera artística, més que instructiva; el resultat és un documental poc convencional que presenta interludis musicals de ritme lent al costat de les entrevistes. Els crítics l'han valorat tant amb "una valoració meditativa i conscient" com "una crida inspiradora a l'acció". L'autora i música Alicia Bay Laurel va qualificar la pel·lícula com a “és tant art com un documental”.
|
Dansa
|
Les gogó són ballarinss que treballen per entretenir el públic a club nocturns o altres llocs on es reprodueixi música. El ball gogó es va originar a principis dels anys 1960 al bar francès "Whisky a Gogo" situat a Juan-les-Pins. El nom del bar prové del títol francès de la pel·lícula de comèdia escocesa Whisky Galore!, que es titulava Tight Little Island als Estats Units. Aleshores, el bar francès va llogar el seu nom al molt popular club de rock de Los Angeles Whisky a Go Go, que va obrir el gener de 1964, i que va triar el nom per reflectir la ja popular dèria pel ball gogó. Moltes animadores de la dècada de 1960 portaven minifaldilla i botes de taló alt i fins als genolls, que finalment es van anomenar bota gogó. Els promotors de clubs nocturns a mitjans de la dècada de 1960 van concebre llavors la idea de contractar dones vestides amb aquests vestits per entretenir els clients.
|
Estris
|
El cabàs és un tipus de bossa de mà, generalment fet d'espart entreteixit o de fulles de plantes seques (fulles de palma), amb dues nanses (de vegades de cuiro), més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca, que servia antigament per portar-hi tota mena de coses, per anar al mercat i carregar-lo amb productes alimentàris, fruita, hortalisses (verdures, tomàquets, etc.), productes del camp i queviures en general. El terme cabàs té un origen molt antic provençal-català, derivat del llatí vulgar capaceum : (cistella). A França, la paraula cabas es definia d'antuvi en francès com cistell que servia per portar provisions de boca. En castellà vol dir en primer lloc maletí o també la cartera on porten els llibres els nens cap a l'escola. Cabàs d'escombriaire: amb la capacitat que té un cabàs de ser emprat com recollidor fins encara els anys cinquanta els escombriaires l'empraven per a recollir deixalles del terra. Cabàs de recollir fems: era un cas especialitzat cabàs d'escombriaire, s'emprava per recollir els fems dels carrers i les carreteres, que s'emprava com a adob Una senalla és un cabàs d'espart o de palma, que serveix per a recollir i transportar terra, pedres, sorra, ciment, escombraries, fems, etc. Fins als anys cinquanta els operaris encara feien servir una senalla de les eines, com la senalla de fuster, senalla de lampista
|
Geografia
|
La província de Batkén (en kirguís: Баткен областы; en rus: Баткенская область) és una província (óblast) del Kirguizistan. La seva capital és Batkén.
|
Objectes astronòmics
|
L'ergosfera (també coneguda com a ergoesfera) és la regió exterior i propera a l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre en rotació. En aquesta regió, el camp gravitatori del forat negre gira juntament amb aquest arrossegant l'espaitemps. Es tracta d'un fenomen teoritzat pel físic neozelandès Roy Kerr i prové directament de les teories de la relativitat general d'Albert Einstein. El model de forat negre de Kerr parteix del primer i més simple model de forat negre, el model d'Schwarzschild. Les característiques principals d'ambdós models són les següents:
|
Agricultura
|
A mitjan 2021, una greu sequera en el sud de Madagascar ha provocat que més d'un milió de persones sofrissin inseguretat alimentària i estiguessin a la vora de la fam. Es tracta de la pitjor sequera que afecta el país des del 1981.Es preveu que almenys mig milió de nens menors de cinc anys estiguin desnodrits agudament i que unes 14.000 persones es troben en el nivell cinc del Programa Mundial d'Aliments (PMA), que significa «catàstrofe», perquè, segons el cap de l'organització a Madagascar, Moumini Ouedraogo, «no tenen absolutament res per menjar» amb el risc de duplicar aquest octubre. Les Nacions Unides consideren que és el primer cop que la fam extrema que pateix una regió és causada de manera única i directa per l'impacte del canvi climàtic.El govern malgaix assenyala que entre novembre del 2020 i el gener del 2021 les regions del sud van rebre menys del 50% de les precipitacions a l'inici de la temporada agrícola. A més a més, la situació es va empitjorar encara més per les tempestes de sorra i les plagues de Spodoptera exempta. Això va provocar que aquest any hi hagués pèrdues importants de fins al 60% de la producció agrícola en comparació els últims anys. Altrament, el govern del país assegura que estan realitzant «esforços» per arribar a l’«autosuficiència alimentària mitjançant el sorgiment d'un sector agrícola modern».En l'últim mes de la temporada de sequera d'aquest any, l'octubre, el PMA va xifrar en 1.300.000 els malgaixos que necessiten assistència alimentària i nutricional d’emergència, una xifra similar a la resta de la temporada.
|
Geologia
|
La cova de Taijac es troba a la Dordonya, Aquitània, a l'estat francés; fou habitada entre els 15000-13000 ae. Aquesta cova és formada per costres calcàries sobre solcs que dibuixen caps d'urs. Gràcies a aquestes representacions es pot assegurar que els gravats estan realitzats en època prehistòrica.
|
Enginyeria
|
En ciència de materials, la caracterització fa referència al procés mitjançant el qual s’estudia i es mesuren l'estructura i les propietats d’un material. És un procés fonamental en el camp de la ciència dels materials, sense el qual no es podria conèixer els materials en l'àmbit científic. L’abast del terme sovint difereix; algunes definicions limiten l'ús del terme a tècniques que estudien l'estructura microscòpica i les propietats dels materials, mentre que d'altres utilitzen el terme per referir-se a qualsevol procés d'anàlisi de materials, incloses tècniques macroscòpiques com proves mecàniques, anàlisis tèrmics i càlculs de densitat. L'escala de les estructures observades en la caracterització va des dels angstroms, com per exemple en la imatge d’àtoms individuals i enllaços químics, fins a centímetres, com en la imatge d’estructures de gra en metalls. Tot i que s’han practicat moltes tècniques de caracterització durant segles, com ara la microscòpia òptica, sorgeixen constantment noves tècniques i metodologies. En particular, l’aparició del microscopi electrònic i l'espectrometria de masses d’ions secundaris al segle XX ha revolucionat el camp, permetent la imatge i l’anàlisi d’estructures i composicions a escales molt més petites del que abans era possible, el que va conduir a un enorme augment del nivell de comprensió dels materials, així com els seus diferents comportamnets i propietats. Més recentment, la microscòpia de forces atòmiques ha augmentat encara més la resolució màxima possible per a l'anàlisi de certes mostres en els darrers 30 anys.
|
Filosofia
|
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa. És l'estudi de qüestions generals i fonamentals sobre l'existència, el coneixement, els valors, la raó, la ment i el llenguatge; que es problematitzen. El terme fou encunyat probablement per Pitàgores (-570 a 495). Els mètodes filosòfics inclouen el qüestionament, la discussió crítica o l'argument racional i la presentació sistemàtica, i també, en altres situacions, l'aforisme o la frase enigmàtica, com en Heràclit o Nietzsche. Les qüestions filosòfiques clàssiques inclouen: es pot saber qualsevol cosa i demostrar que se sap? Qué és real? Els filòsofs també es pregunten qüestions més pràctiques i concretes com ara: existix una manera millor de viure? Els ésser humans tenen lliure albir? Històricament la "filosofia" englobava qualsevol cos de coneixement. Des de la Grècia antiga amb Aristòtil fins al segle xix, la "filosofia natural" abastava l'astronomia, la medicina i la física. Per exemple, l'obra de Newton, Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica (1687), és classificada, molt més endavant, com a llibre de física. Durant el segle xix el creixement de les universitat de recerca modernes portà la filosofia acadèmica i altres disciplines a professionalitzar-se i especialitzar-se. Dinàmica de mercat, des del segle xix que totes aquestes especialitzacions s'acaben separant i hui tenim diversos camps del coneixement, és a dir, de la ciència. Sent així, el camp de l'estudi de la filosofia pot abraçar un conjunt de disciplines com ara les ciències humanes i socials, les ciències formals i les ciències naturals. En aquest sentit, la filosofia ha engendrat estudis fonamentals tal que la teoria del coneixement, la filosofia política, la metafísica, l'ètica i la lògica. A llarga carrera aquestes branques de la filosofia han vist néixer ramificacions com l'estètica, la filosofia del dret, l'epistemologia o filosofia de les ciències, la filosofia de l'esperit, l'antropologia filosòfica o la filosofia del llenguatge. Allò que representa la filosofia és un tema discutit i varia d'acord amb les mateixes diferents tradicions filosòfiques. Així, també ha estat definida com l'estudi dels conceptes i principis més fonamentals i generals relacionats amb el pensament, l'acció i la realitat. L'abast i la metodologia de la filosofia no són rígids i, tal com començà a passar amb Tales i Anaximandre, el deixeble té dret a discrepar amb el professor.
|
Ràdio
|
Johannes "John" Hendrikus Hubert de Mol (nascut en La Haia, el 24 d'abril de 1955) és un empresari multimilionari neerlandès de mitjans de comunicació. És considerat com un dels fundadors de la telerealitat moderna. També és considerat en la revista Forbes com una de les persones més influents i riques del món, en l'any 2005.
|
Robòtica
|
Transformers: Dark of the Moon és una pel·lícula estatunidenca de ciència-ficció del 2011 dirigida per Michael Bay i produïda per Steven Spielberg. És la seqüela de Transformers (2007) i Transformers: Revenge of the Fallen (2009) i l'última pel·lícula de la trilogia sobre les joguines transformers. Va estrenar-se el 29 de juny del 2011 en 3D i en IMAX 3D. El director, Michael Bay, va afirmar que seria l'última pel·lícula de la franquícia i el final de la trilogia. Shia LaBeouf, Josh Duhamel, Tyrese Gibson i John Turturro tornen a llurs papers i, com a novetat, s'uneixen al repartiment Patrick Dempsey i Rosie Huntington Whiteley, que substitueix Megan Fox. Aquesta pel·lícula va recaptar més d'1,1 mil milions de dòlars arreu del món, i va convertir-se en la cinquena pel·lícula més taquillera de la història del cinema.
|
Ràdio
|
El violí vermell és un programa setmanal de ràdio de música de cinema que s'emet per Catalunya Música, des del 2 d'abril del 2008. El seu realitzador i presentador és Xavier Cazeneuve, historiador i especialista en música de cinema. Aquest espai va començar sent una secció de Blog de nit, un altre programa de ràdio de la mateixa emissora, durant la temporada 2006/2007. Durant els mesos de juliol i agost del 2007 es van emetre set capítols d'una hora, com a programa d'estiu, i l'abril de l'any següent s'integrava en la graella de programació de l'emissora.El nom del programa prové de la traducció catalana del títol d'una pel·lícula de l'any 1998, dirigida per François Girard, amb música de John Corigliano, que va guanyar l'Oscar de Hollywood a la millor banda sonora per aquest film.Durant molts anys El violí vermell es va emetre els divendres a la nit, de 23 a 24 h. Des de la temporada 2017/2018, s'ofereix els diumenges de 13 a 14 h. Tots els programes emesos fins ara es poden recuperar per internet, a través del web de Catalunya Ràdio/Catalunya Música. Al llarg dels 10 primers anys d'emissió s'han emès més de 450 programes. Les temàtiques han estat diverses: espais dedicats a compositors, a història de la música de cinema, a bandes sonores concretes, miscel·lànies que vinculaven temes no cinematogràfics amb fragments de música de cinema, aspectes de la música cinematogràfica, etc.
|
Telecomunicacions
|
S-DMB per Satellite Digital Multimedia Broadcasting és una de les modalitats del sistema de radiodifusió multimèdia digital (DMB), en aquest cas particular les dades són transmeses a través de satel·lits i també repetidors terrestres, treballant en la banda IMT 2000 (International Mobile Telephony 2000). Atès que està enfocat a sistemes mòbils ha de ser capaç d'adaptar-s'hi, fet que obliga a la compatibilitat amb les xarxes 2G i 3G. Per això, no és un sistema amb continguts públics, de lliure accés, sinó que està muntat sobre un sistema comercial i que per tant no és gratuït, atès que les xarxes on treballa també són comercials.
|
Art
|
L'obra pública i monumental de Joan Miró és el conjunt d'obres de Joan Miró present a espais públics i semipúblics. Aquesta llista no inclou els projectes no realitzats.
|
Ràdio
|
VLF ( Very Low Frequency , Freqüència Molt Baixa ) és la banda de l'espectre electromagnètic de freqüència de 10 kHz a 30 kHz. A aquesta banda la propagació és per ona de superfície, amb baixa atenuació. Permet emetre ones de ràdio a gran distància. Com inconvenient cal destacar l'escassa amplada de banda disponible, i la poca eficàcia de les antenes a tan baixes freqüències.
|
Arqueologia
|
Els Haniwa (Haniwa (埴輪, Haniwa?) (埴輪, Haniwa?),) són figures de terracota que van ser elaborades per al seu ús en rituals i soterrades com a objectes funeraris durant el període Kofun de la història del Japó, període durant el qual es va desenvolupar una classe aristòcrata de governants militars, els quals van quedar representats en els haniwa.La figura haniwa estava destinada a protegir i acompanyar els difunts després de la mort. En u primer moment tenien formes geomètriques sencilles com els cercles, de fet els haniwa, signifiquen literalment «cercles de fang» en japonès. Són considerades una de les mostres artístiques més representatives del període Kofun, entre els segles iii i VI d. C. És en aquest moment quan comencen a construir-se grans túmuls funeraris (en els que soterraven a les elits i als membres de les famílies dirigents) que sovint adoptaven una forma de forat de pany sobre les tombes. Les figures haniwa es col·locaven a la superfície.Els haniwa més importants van ser trobats en Honshū, especialment a la regió Kinai, i la part nord de Kyūshū. Com que els haniwa mostren la vestimenta, arquitectura i eines d'aquest període, aquestes escultures constitueixen un arxiu històric de gran importància. Les grans sepultures dels emperadors Ōjin (346-395) i Nintoku (395-427), on van aparèixer diverses joies, armes, sarcòfags de pedra o terracota, ceràmica i unes figures antropomòrfiques de terracota anomenades haniwa, formades per un pedestal cilíndric i un mig bust. Aquestes estatuetes eren d'uns 60 centímetres, sense expressió, tan sols unes esquerdes en els ulls i la boca, encara que constitueixen una mostra de gran rellevància de l'art d'aquesta època. Segons la seva vestimenta i utensilis es distingeixen diversos oficis en aquestes figures, com a grangers, soldats, sacerdotesses, cortesanes, músics i ballarins. A la fi d'aquest període també van aparèixer figuretes d'animals, especialment cérvols, gossos, cavalls, senglars, gats, pollastres, ovelles i peixos.
|
Telecomunicacions
|
En astronomia, les nebuloses de reflexió són núvols de pols que simplement reflecteixen la llum d'una o diverses estrelles veïnes. Aquestes estrelles no són prou calentes per provocar la ionització dels gasos, com en el cas de les nebuloses d'emissió, però són prou lluminoses per permetre la dispersió suficient per fer la pols visible. Edwin Hubble el 1922 va fer la distinció entre aquests dos tipus de nebuloses. Les nebuloses de reflexió són normalment blaves perquè la dispersió és més eficaç per la llum blava que per la vermella (és el mateix procediment de dispersió que ens dona els cels blaus i de les postes de sol vermelles. Per tant, l'espectre de freqüències mostrat per les nebuloses de reflexió és similar al de les estrelles il·luminadores. Entre les partícules microscòpiques responsables de la dispersió hi ha compostos de carboni (per exemple, pols de diamant) i compostos d'altres elements com el ferro i el níquel. Aquests dos darrers sovint estan alineats amb el camp magnètic galàctic i fan que la llum dispersa estigui lleugerament polaritzada.Les nebuloses de reflexió i les nebuloses d'emissió són molt sovint vistes juntes, com per exemple la nebulosa d'Orió i poden ser ajuntades en un sol tipus: les nebuloses difuses. Es coneixen prop de 500 nebuloses de reflexió. Entre les més boniques trobem les que envolten les estrelles de les Plèiades. Una nebulosa de reflexió blava també es pot veure al mateix sector del cel que la nebulosa trífida. L'estrella gegant Antares, molt vermella (tipus espectral M1), està envoltada per una gran nebulosa de reflexió vermella. Les nebuloses de reflexió són sovint llocs de naixement d'estrelles. El 1922, Edwin Hubble publicà el resultat de les seves investigacions sobre les nebuloses lluminoses. Una part d'aquest treball és la llei de lluminositat de Hubble per les nebuloses de reflexió que estableixen una relació entre la mida angular (r) de la nebulosa i la magnitud aparent (m) de l'estrella associada : 5 log (r) = −m + ken què k és una constant que depèn de la sensibilitat de l'instrument de mesura.
|
Arquitectura
|
El tadelakt (amazic i àrab marroquí: تدلاكت, tadlākt, derivat del verb àrab دلك, dalaka, ‘fregar’) és un revestiment de calç de Marràqueix, brillant i gairebé impermeable. És un acabat amb una textura semblant a l'estucat al foc i amb la mateixa resistència a l'aigua. Pot ser emprat tant en interiors com en exteriors, fins i tot a les parets dels banys i en els terres. L'acabat lluent del tadelakt es fa fregant amb un còdol rierenc, mètode que comporta unes ondulacions d'aspecte molt decoratiu. Finalment es frega amb un sabó d'oli d'oliva, negre, tractament que cal repetir cada pocs anys si es vol mantenir la impermeabilitat. La tècnica del tadelakt ha inspirat nous materials de construcció com el Silestone, el Granolite o el micro-ciment.
|
Ciència militar
|
Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder. És, per tant, un enfrontament entre grups de caràcter destructiu. Es tracta sempre d'un acte polític i social. A la nostra època es tendeix a anomenar la guerra amb l'eufemisme "conflicte", amb l'objectiu de treure-li la connotació que té d'horror.Al llarg de la història hi ha hagut guerres per mantenir o canviar equilibris de poder, pel control dels recursos naturals, per raons religioses o culturals, per qüestions de legalitat, per tal de dirimir disputes econòmiques, territorials o altres causes. Normalment, les raons que porten a la guerra entre dos estats són complexes, però generalment té una influència important el factor econòmic. La guerra ha estat molts cops la causa de la mort de milers d'éssers humans, de l'aparició de moltes malalties, d'epidèmies com la pesta, de fam generalitzada i d'altres mals. A més, les guerres donen lloc també a greus violacions dels drets humans. Un crim de guerra és una guerra que es fa en contra de les lleis internacionals. Tot i que s'han establert convenis internacionals per limitar la mortaldat causada en les guerres i garantir un tracte digne als presoners, en la pràctica, molt sovint aquestes convencions s'ignoren.
|
Sociologia
|
El Socialisme del Segle XXI és un concepte ideat per Heinz Dieterich Steffan, a partir de 1996, i molt difós des del 30 de gener de 2005, pel President de Veneçuela, Hugo Chávez dins del marc del V Fòrum Social Mundial. En el procés de la revolució bolivariana, Chávez ha assenyalat que per arribar a aquest socialisme hi haurà una etapa de transició que ha denominat com "Democràcia Revolucionària". Hugo Chávez va expressar que: "Hem assumit el compromís de dirigir la Revolució Bolivariana cap al socialisme i contribuir a la senda del socialisme, un socialisme del segle XXI que es basa en la solidaritat, en la fraternitat, en l'amor, en la llibertat i en la igualtat" en un discurs a mitjans de l'any 2006. A més, aquest socialisme no està predefinit. Més aviat, va dir Chávez "hem de transformar el mode de capital i avançar cap a un nou socialisme que s'ha de construir cada dia". Al seu judici per les condicions presents a l'actual món globalitzat, aquesta transició serà bastant prolongada. Dins d'aquest concepte seria definitivament el socialisme el camí a continuar, en contra del model neoliberal vigent avui en dia. Segons el màxim mandatari del govern veneçolà caldrà realitzar una transformació profunda de l'estructura social, econòmica i política, però que no es pot pretendre accelerar matusserament la dinàmica dels canvis estructurals. Per aquest motiu ha fet un cridat a generar la discussió sobre el tema, per obrir vies en aquest sistema de vida proposat i en el procés de desenvolupament de les regions geopolítiques.
|
Astronomia
|
Minucia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 22.43 ° de latitud nord i 359.97 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 23.15 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 27 de desembre de 2011. fa referència a una verge vestal romana.
|
Humor
|
L'humor (del llatí humor) és definit com la manera de presentar, enjudiciar o comentar la realitat, ressaltant el costat còmic, rialler o ridícul de les coses. Joseph Klatzmann, en la seva obra L'humour juif ('L'humor jueu'), el defineix segons la seva necessitat: «Riure per no plorar». Més pessimista, es pot citar igualment Nietzsche: «L'ésser humà pateix tan profundament que ha hagut d'inventar el riure», concepció que l'aproxima a la filosofia cínica i que estableix que l'humor és, en el fons, un tipus de catarsi o antídot espiritual. No tan substantivament, l'humor o, millor dit, la comicitat és una forma d'entreteniment i de comunicació humana, que té la intenció de fer que la gent no sigui infeliç i rigui. Riure és, a més a més, una de les poques coses que individualitzen l'ésser humà i algunes espècies d'homínids respecte a altres animals; els etòlegs assenyalen que l'humor és, davant de tot, un rictus que apareix en els llavis dels primats i es mostra quan aquests s'enfronten a situacions absurdes o incomprensibles per a ells: ensenyar les dents és una forma de desviar un impuls agressiu o de resumir-lo mímicament, un tipus de sublimació. És per això que ensenyar les dents o riure, entre els humans està sovint lligat a dissociar-se d'esdeveniments que susciten normalment una profunda inquietud i, que moltes vegades, s'associa amb la desgràcia (humor negre). Fins i tot, a vegades es parla del que anomenen riure nerviós com un acte fallit del subconscient. Des d'aquest punt de vista, l'humor es constitueix en un acte de purificació que permetria evacuar aquesta violència, nascuda de la frustració i del patiment. L'humor, doncs, vindria a interpretar una funció catàrtica semblant a la de les llàgrimes, però diferent, ja que l'humor suposa una separació i no una identificació amb l'objecte que és el seu suport, un menyspreu i no compassió. D'això, deriva també la curiosa relació sadomasoquista entre l'humorista i l'auditori, que s'expressa en el riure; l'humorista es presenta molt sovint davant dels oients com a ressentit i humiliat. L'origen del terme humor ve de la teoria dels quatre humors del cos de la medicina grega, que regulaven l'estat d'ànim: la bilis, la flegma, la sang i la bilis negra o altra bilis. El caràcter humorístic correspon a l'humor sanguini. Hi ha diferents tipus d'humor adaptats a distintes sensibilitats i grups humans. Per exemple, els nens acostumen a riure més de les caigudes i ensopegades, però no comprenen la subtilesa de la sàtira o de la ironia. També hi ha variacions culturals del sentit de l'humor, que pot fer que el que és divertit en un lloc no tingui gràcia en un altre. Això es deu al fet que en l'humor té molta importància el context, els a priori. L'humor negre es recolza en elements trists o desagradables que, per a fer-los més suportables, transforma i degrada en irrisió (l'humor jueu i el britànic, per exemple, són sovint negres: una obra de Thomas de Quincey es titula De l'assassinat considerat com una de les Belles Arts i una altra, A Modest Proposal (1729), 'Una modesta proposició' de Jonathan Swift, tracta ni més ni menys que d'aprofitar els nens petits i utilitzar-los d'aliment. Riure en aquest cas és forçat i amarg. No obstant això, en el món modern, on és general l'ús de mitjans de comunicació de masses, les fronteres desapareixen i, per exemple, per a Paul Reboux (À la manière de…), l'humor consisteix simplement a no donar importància a les coses greus, i donar-n'hi massa a les coses lleugeres. Un exemple típic del que és seriós i de l'enaltiment del que és vulgar seria el cinema de Woody Allen. D'altra banda, és important assenyalar que s'ha intentat utilitzar l'humor com un instrument educatiu (d'aquí el cèlebre adagi castigat ridendo mores, 'corregeix els costums rient', que s'empra com a definició de la utilitat de la comèdia clàssica i neoclàssica). Hi ha algunes tècniques específiques d'humor verbal, com per exemple la ironia, el sarcasme, la hipèrbole, l'anticlímax ("Déu ha mort, Marx ha mort i jo no gaudeixo de bona salut", Woody Allen), l'enigma o definició incompleta o el·líptica, l'antítesi, l'oxímoron, l'atenuació o lítote, l'al·lusió, el non sequitur, la sil·lepsi, el joc de paraules, la sàtira, la paròdia o la paradoxa. I d'altres no verbals, referents a una retòrica paral·lela que juga amb els gestos, postures, caigudes, relliscades, etc., que s'acostumen a denominar humorisme de situació. Es pot, d'altra banda, establir-ne una altra taxonomia: Comicitat de gestos Comicitat verbal, que inclou els jocs de paraules Comicitat de costums Comicitat de situació Comicitat de caràcter Comicitat de repeticióHi ha hagut estudis més o menys seriosos respecte a l'humor per part d'Aristòtil, Sigmund Freud, Arthur Schopenhauer o Henri Bergson. No sols es fa servir en la vida corrent, com a procediment per a evitar i curar les circumstàncies traumatitzants de la vida, sinó també en els espectacles i en la literatura (literatura d'humor) amb certa freqüència, i forma una part molt important de corrents literaris com el teatre de l'absurd. Els gèneres literaris còmics són la comèdia, l'entremès, l'acudit i l'epigrama. El gènere còmic teatral de la comèdia provoca la catarsi o purificació de l'espectador mitjançant el riure i el distanciament. Per contra, inversament al gènere tràgic, que ho fa per mitjà de la compassió i les llàgrimes, Plató afirmava que la tragèdia era el gènere literari més semblant a la veritat, mentre que el gènere còmic era el que menys s'hi assemblava, i aquesta va ser la postura que mantingué Sòcrates al final del diàleg conegut com a El convit. Està comprovat que els estats d'ànim influeixen de manera molt positiva en la salut de les persones, fins i tot en les persones que es troben en estats terminals.
|
Química
|
La polaritzabilitat és la tendència a deformar-se un ió, perdent la simetria esfèrica de l'ió lliure, a conseqüència d'atraccions o repulsions electroestàtiques que experimenta el núvol electrònic. És important sobretot per als anions i augmenta amb llur volum i càrrega.Si s'aproximen dos ions, catió i anió, a distàncies molt curtes es produirà, a més de la interacció electroestàtica, una interacció deguda a la polarització mútua que s'estableix entre ambdós. Com més petit i més carregat sigui el catió, major serà la seva capacitat de deformar la distribució de càrrega de l'anió veí. Una mesura d'aquesta capacitat polaritzant del catió és la relació entre la seva càrrega, q, i el seu radi r: q/r. Quant a l'anió la seva polaritzabilitat, capacitat de deformació, augmenta amb el seu radi i càrrega.La polaritzabilitat fou un concepte considerat per primera vegada per Fritz Haber el 1919 com a necessari per explicar l'enllaç químic; i també i de forma independent per Peter Debye el 1920. Però el científic que va desenvolupar més aquest concepte fou el polonès Kasimir Fajans entre 1923 i 1925, en una sèrie de regles anomenades regles de Fajans. La polaritzabilitat permet explicar un cert caràcter covalent dels enllaços iònics. El nigul electrònic de l'anió en polaritzar-se per culpa del catió es desplaça cap a la zona entre ambdós ions, amb la qual cosa l'enllaç iònic adquireix característiques d'enllaç covalent, en el qual la naturalesa de la força de l'enllaç és deguda a la compartició d'electrons entre àtoms.Experimentalment la polaritzabilitat, representada per α, es mesura a partir de la relació entre el dipol induït en l'anió, μind, i la intensitat del camp elèctric E, que l'indueix: α = μ i n d E {\displaystyle \alpha ={\frac {\mu _{ind}}{E}}} Les unitats de la polaritzabilitat α són C²·m²·V−1.
|
Objectes astronòmics
|
ADS 16402 és un sistema estel·lar binari, compost de dues estrelles semblants al Sol situades a 450 anys llum a la constel·lació del Llangardaix. Les dues estrelles estan separades per 1.500 ua. S'estima que el sistema té uns 3.600 milions d'anys. The secondary star ADS 16402 B is also designated HAT-P-1.
|
Periodisme
|
Reginó de Prüm (en forma llatinitzada Regino Prumiensis nascut el 842, mot el 915) fou un canonista i cronista medieval. Va néixer a Altrip prop d'Espira (ara Alemanya). Reginó va ser educat en el monestir de Prüm, on es va fer monjo el 892; just després que el monestir fos saquejat pels danesos, en fou nomenat abat. En 899, però, va ser desposseït del títol i se'n va anar a Trèveris, on va ser nomenat abat de Sant Martí. Va morir el 915, i està enterrat a l'Abadia Imperial de Sant Maximí. La seva tomba va ser descoberta el 1581. Reginó va escriure una crònica sobre la història del món des del començament de l'era cristiana 906, especialment al voltant de Lorena. Està dedicada a Adalberó, el bisbe d'Augsburg († 909). El primer llibre (que va fins a l'any 741) s'extreu principalment de Beda de Pau Diaca i altres autors. L'última part del llibre segon (741-906) és particularment interessant, per bé que la cronologia mostra errors i que l'autor es basa principalment en la tradició i rumors, per a la seva informació: va tenir també accés a fonts interessants, sobretot de Bretanya. L'obra va ser continuada a partir de 967 per un monjo de Trèveris, probablement Adalbert, arquebisbe de Magdeburg († 981). La crònica es va publicar per primera vegada a Mainz el 1521. Reginó de Prüm és també l'autor d'una col·lecció sistemàtica canònica coneguda com a De synodalibus causis. En el cànon Episcopi, promulgat en 906, Regino va dir que les dones que diuen cavalcar en la nit amb els dimonis són víctimes d'il·lusions diabòliques. Aquesta doctrina serà posteriorment combatuda pels eclesiàstics que perseguiran les bruixes al segle xvi i segle XVII (segons el Malleus Maleficarum).
|
Telecomunicacions
|
Liberty Global, Inc és una empresa multinacional de telecomunicacions i de televisió, amb seu als Estats Units. Va ser formada el 2005 per la fusió de la branca internacional de Liberty Media i UGC (UnitedGlobalCom), i és un dels majors proveïdors de banda ampla fora dels Estats Units. A 30 de setembre de 2012, va tenir un ingrés anual de $ 10.100.000 de dòlars, 21.000 empleats en 13 països, incloent 11 a Europa. Els seus serveis de cable arriben a 33.700.000 llars, amb 19,6 milions de clients, o 33.100.000 UGIS (subscriptors de vídeo, Internet i veu)El 5 de febrer de 2013, Liberty Global va anunciar que compraria la companyia britànica de cable Virgin Media per 17,4 Milions d'Euros. L'acord està subjecte a l'aprovació de la majoria dels accionistes de les dues empreses i les aprovacions regulatòries i s'espera que finalitzi en el segon trimestre de 2013.
|
Televisió
|
Mary Violet Leontyne Price (Laurel, Mississipí, 10 de febrer de 1927) és una soprano estatunidenca, reconeguda per la seva interpretació dels rols verdians, especialment el d'Aïda, que va fer seu durant el període de postguerra.
|
Sociologia
|
Les regles de reescriptura són la base del primer model (1957) de gramàtica generativa de Noam Chomsky. Aquestes regles van ser usades per descriure la sintaxi de les oracions, és a dir, la seva descomposició fins a arribar als seus microcomponents.
|
Objectes astronòmics
|
El filament Perseu–Pegàs és un filament de galàxia que conté el Supercúmul Perseu-Peixos i s'estén per més o menys un bilió d'anys llum (o per damunt 300/h Mpc). Actualment, és considerat per ser una de les estructures conegudes més grans en l'univers. Aquest filament és adjacent al complex de supercúmuls Peixos-Balena.
|
Llocs ficticis
|
Krakoa és una illa de ficció sovint representada en els còmics de X-Men publicats per Marvel Comics. Va ser creada per l'escriptor Len Wein i l'artista Dave Cockrum, apareixent per primer cop a Giant-Size X-Men núm.1 (publicat el 25 de febrer de 1975 amb data de portada maig de 1975). Es va representar originàriament com una illa molt petita de l'oceà Pacífic que es trobava prop d'un lloc on es feien algunes proves de bombardeig nuclear. La radiació d'alguna manera va mutar l'ecosistema de l'illa i la va convertir en una entitat viva. El Sergent Fury i els seus comandos van ser testimonis accidentals de la bomba que va crear Krakoa a inicis del 1945, i poc després es van estavellar allí i es van trobar amb la intel·ligència col·lectiva de l'illa; amb qui van arranjar una partida de peres pacífica a canvi de mantenir en secret la seva existència.No obstant, més tard a Krakoa li va entrar gana i va voler aconseguir l'energia vital única creada pels mutants. Degut a això va ser responsable de la mort d'un equip de joves mutants, compost per Petra, Sway, Darwin, i Kid Vulcan (els dos últims van ser capaços de sobreviure, però es van trobar atrapats a Krakoa), que era liderat per Moira McTaggart. Posteriorment l'illa va ser capaç de capturar els X-Men originals també (que llavors eren Cyclops, Angel, Havok, Iceman, Jean Grey, i Polaris), cosa que va portar a la creació d'un nou equip de X-Men (amb Colossus, Nightcrawler, Storm, Sunfire, Thunderbird, Banshee, i Wolverine). El nou equip X-Men va trobar els X-Men originals i usant els seus poders Polaris va ser capaç d'enviar Krakoa a l'espai exterior.Krakoa aparentment va ser trobada i capturada per al seu estudi per una entitat còsmica dita The Stranger, com es va veure quan Quasar va visitar un dels seus 'laboratoris de mons'. Krakoa va acabar sent alliberada juntament amb molts altres espècimens i va ser vista per última vegada orbitant la Terra fins que una ona d'energia de M-Day i el Collective va despertar a Vulcan. També es va revelar que abans de ser enviada a l'espai exterior, Krakoa va deixar anar diverses espores seves; que més tard li farien la vida impossible als X-Men.
|
Telecomunicacions
|
En telecomunicacions; el bucle local o bucle d'abonat és el cablejat que s'estén entre la central telefònica (o commutador) i les dependències de l'usuari.
|
Cultura popular
|
Un refrany (del llatí refringere) és l'exposició en forma de sentència d'una idea, de la qual traspua una conclusió, ensenyament o norma de conducta. La paremiologia és l'estudi dels refranys. N'és un exemple: «Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos». Amb algunes lleus diferències, és sinònim de dita, proverbi i màxima. El refrany és una oració que es diu sempre igual, no admet variacions. Acostuma a tenir un origen antic i fa referència a diversos temes: el temps, la feina, les malalties, la gent dels llocs, el comportament humà, remeis de salut... Sempre conté un ensenyament. Sol utilitzar el recurs de la rima (permet memoritzar-lo millor) i de vegades conté metàfores, és a dir, té un significat figurat, no pas literal. Els refranys venen de la tradició oral, reflecteixen la forma de fer i de ser dels pobles en una època particular. Alguns tenen validesa avui dia i d'altres són caducs i retrògrades en el fons. Hi ha diversos reculls de refranys i normalment s'organitzen segons la temàtica. Hi ha refranys de molts tipus, com per exemple: «Al maig, cada dia un raig».«Molts refranys catalans procedeixen del llatí o del grec, d'altres, dels textos bíblics, de filòsofs orientals í cristians, de la literatura medieval, de cobles i de rondalles populars, etc. En definitiva, de totes aquelles manifestacions que reflecteixen experiències comunes i d'un cert valor universal. El pes decisiu en la configuració de la nostra cultura, de la nostra memòria col·lectiva, i en la mateixa estructura lèxica de la llengua, ha motivat l'elaboració d'aquest recull general fet des de l'actualitat.»
|
Estris
|
Un col·limador és un instrument dissenyat per a alinear els feixos divergents d'una font de radiació (visible o no). En òptica, un col·limador pot consistir d'un mirall curvilini o lents amb algun tipus de font lluminosa o una imatge al seu focus. Això es pot utilitzar per a duplicar un objectiu a l'infinit sense paral·laxi.
|
Art
|
Crypto art, també anomenat com CryptoArt o Cryptoart, és una categoria d'art relacionada amb la tecnologia Blockchain. Emergint com un nínxol de gènere de la feina artístic després del desenvolupament de blockchain, xarxes com ara Bitcoin i Ethereum a mitjans i finals dels anys 2010, l'art cripto es va fer popular en gran part a causa de la capacitat sense precedents que ofereix la tecnologia subjacent per purament obres d'art digitals a ser comprat, venut o recollit per qualsevol persona de manera descentralitzada.
|
Informàtica
|
El Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) va ser una fundació del sector públic de l'administració de la Generalitat de Catalunya.Va ser l'organisme executor del pla nacional d'impuls de la seguretat en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) aprovat pel govern de la Generalitat de Catalunya el 17 de març de 2009. Aquest pla constava de quatre objectius bàsics: executar l'estratègia nacional de seguretat TIC, protegir les infraestructures TIC crítiques, promoure un teixit empresarial català en seguretat TIC i incrementar la confiança i protecció de la ciutadania.El CESICAT estava ubicat a l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona. El CESICAT va ser dissolt el 4 de juny de 2019 i les seves funcions van ser assumides per l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya l'1 de gener de 2020.
|
Agricultura
|
Pleosporaceae és una família de fongs ascomicets alguns d'ells fitopatògens. La relació taxonòmica d'aquesta família amb els seus gèneres associats encara no està determinada.
|
Televisió
|
L'any 2006, la Televiziunea Română (Televisió Estatal Romanesa – "TVR") va organitzar un programa perquè el públic romanès votés els que ells consideraven havien estat els "100 Grans Romanesos" de tots els temps, essent aquest programa una versió del programa britànic "100 Greatest Britons". Els romanesos varen tenir la possibilitat de votar per telèfon, per mòbil o per internet (la gran majoria varen optar per aquesta darrera opció). El programa que es va dir "Grans Romanesos", ("Mari Români"), va incloure capítols dedicats a cadascun dels 10 personatges finalistes. Finalment, en el darrer programa es va fer un debat entre diferents experts i intel·lectuals que opinaren sobre cadascun dels personatges que havien arribat a la final. El 21 d'octubre de 2006, TVR va anunciar que "El més gran romanès de tots els temps", segons les votacions, era Ştefan cel Mare. S'ha de destacar que no va estar prohibit votar a personatges que representaven a ideologies com el feixisme o el comunisme.
|
Arquitectura
|
Ryue Nishizawa és un arquitecte japonès. Nascut a Tòquio el 1966. Es va graduar en Arquitectura a la Universitat Nacional de Yokohama Després d'estudiar entrà a treballar al despatx de Kazuyo Sejima, "Kazuyo Sejima & Associates", la qual quedà molt sorpresa per la manera de pensar de Nishizawa. Posteriorment Sejima li demanà per convertir-se en socis i fundaren el 1995 l'estudi SANAA, Sejima + Nishizawa, que actualment ja té al voltant de 30 empleats. La relació de treball desembocà posteriorment en una relació emocional. Nishizawa tot i que treballa amb la seva parella al despatx, continua fent també obres individualment (igual que la mateixa Sejima) al despatx "Oficina Ryue Nishizawa". Ambdós aboguen per crear una arquitectura funcional i acollidora. L'any 2000 va ser fitxat com a professor visitant per l'escola de Disseny de Harward, EUA, durant un any, ja que posteriorment entrà a formar part com a professor adjunt de la Universitat Nacional de Yokohama, a l'àrea d'Arquitectura i Disseny.
|
Biotecnologia
|
Hamilton Othanel Smith (Nova York, EUA, 23 d'agost de 1931) és un microbiòleg i genetista nord-americà guardonat el 1978 amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pel seu descobriment dels enzims de restricció.
|
Biotecnologia
|
Les òmiques (neologisme provinent del sufix llatí <<-oma>> que significa <<conjunt de>>) són un conjunt de tècniques basades en l'anàlisi de la totalitat o un conjunt d'un camp d'estudi gran, en comptes d'analitzar part per part. Les òmiques no tan sols determinen la totalitat de components del seu camp d'estudi sinó com l'expressió/presència/interacció de tots els seus actors varia al llarg del temps i sota condicions diverses.Les primeres -i principals- òmiques van ser la genòmica, la transcriptòmica, la proteòmica i la metabolòmica, no obstant a mesura que es van millorant les tecnologies d'anàlisi i s'obtenen més dades aquestes es van ramificant i en neixen de noves. Les òmiques prenen el seu nom del camp d'estudi que cobreixen: Genòmica: estudia el genoma, el conjunt de gens d'un organisme i la seva funció. Proteòmica: analitza el proteoma, el conjunt de proteïnes expressades per un organisme. Interactòmica: estudia l'interactoma, el conjunt d'interaccions entre molècules dins un organisme. Transcriptòmica: estudia el transcriptoma, de totes les molècules d'ARN, incloent l'ARN missatger, l'ARN ribosòmic, l'ARN de transferència i altres ARN no codificants que es produeix en un organisme o en una població de cèl·lules en un moment determinat. Epigenòmica: estudia l'epigenoma, els canvis epigenètics que es produeixen i activen o desactiven els gens sense canviar la seva seqüència d'ADN. Metabolòmica: estudia el metaboloma, les molècules petites presents a un organisme o sistema biològic. Metagenòmica: estudia els metagenomes, gens microbians extrets directament de comunitats en mostres ambientals sense cultivar. Microbiota intestinal Enterotips de la microbiota humana Biblioteques metagenòmiques Metal·lòmica: analitza el metal·loma, conjunt d'ions metàl·lics presents en un organisme. Farmacogenòmica: investiga l'herència genètica i les variacions de l'ADN i ARN relacionades amb la resposta a medicaments. Glicòmica: analitza el glicoma, la identitat dels carbohidrats presents en un organisme així com els patrons de glicosilació generats per aquest. Lipidòmica: analitza el lipidoma, totes les vies i xarxes on intervenen els lípids d'un organisme i quins són aquests.Aquestes tècniques sovint fan ús de la bioinformàtica ja que cal un processament massiu d'una quantitat molt elevada de dades.
|
Agricultura
|
Alternària (Alternaria) és un gènere de fongs ascomicets. Les espècies d'Alternària constitueixen un dels principals patògens de les plantes i entre altres malalties són un dels tipus de fongs responsables de la capa de fumagina. En els humans són al·lergens i donen la febre del fenc o hipersensivitat que de vegades ocasionen asma. Causen infeccions oportunistes en persones immunodeprimides com els afectats per la SIDA. Aquest gènere compta amb unes 299 espècies, potser la més coneguda és Alternaria solani que afecta la patatera; són ubiqus al medi ambient i són part de la flora fúngica per gairebé tot arreu. Són agents normals en la descomposició. Les seves colònies de creixement normalment són grises o negres. Com a mínim el 20% dels danys en l'agricultura els produeixen els fongs d'Alternaria. Moltes malalties humanes també les causa aquest gènere afectant la pell, la membrana mucosa i fins i tot els globus oculars i el tracte respiratori. Poden produir una varietat de compostos tòxics. En humans i altres animals es fa servir el terme alternariosi pels danys causats per aquests fongs. No totes les espècies d'Alternària són patògens i algunes es podrien utilitzar en el control biològic contra espècies invasores.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.