label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Ciències polítiques
|
Sadako Ogata (japonès: 緒方貞子) (Tòquio, 16 de setembre de 1927 - Tòquio, 22 d'octubre de 2019) va ser una professora universitària, politòloga i diplomàtica japonesa, professor emèrita de la Universitat Sofia de Tòquio. Entre 1991 i 2001 fou Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Refugiats. Després d'acabar l'exercici del seu càrrec fou nomenada presidenta, l'1 d'octubre de 2003, de l'Agència Japonesa de Cooperació Internacional.Es va graduar a la Universitat del Sagrat Cor de Tòquio, després va estudiar a la Universitat de Georgetown i més tard va obtenir el doctorat en Ciències Polítiques per la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, el 1963. Més tard, Ogata va ensenyar política internacional a la Universitat de Sofia.
|
Química
|
La química marina és la disciplina que, emprant els coneixements i metodologia propis de la Química, estudia les concentracions, reaccions i comportament dels diversos elements i compostos en l'aigua de mar així com la seva participació en els processos que configuren els cicles biogeoquímics. També és objecte d'aquesta disciplina el bescanvi de matèria entre l'oceà i l'atmosfera, entre l'aigua i els fons oceànics i entre l'oceà i la terra ferma. La Química Marina també és denominada Oceanografia química tot i que existeix un lleuger matís entre ambdues denominacions que té a veure amb l'estratègia de treball i el caràcter multidisciplinari de l'oceanografia química.
|
Psicologia
|
La Psicologia Diferencial, també coneguda com a Psicologia de les Diferències Individuals, és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de les diferències individuals. Entén a les persones com a éssers semblants pel fet de pertànyer a una mateixa espècie, però amb característiques que els fa diferents entre si, convertint-los en únics i irrepetibles. Forma part de la Psicologia de la personalitat. El seu objectiu és la descripció, predicció i explicació de la variabilitat interindividual, intergrupal i intraindividual en àrees psicològiques rellevants, pel que fa al seu origen, manifestació i funcionament. Sovint contraposada a la Psicologia General, que s'ocupa precisament de l'estudi de què tenim els éssers humans en comú, es delimita com una de les grans disciplines dins de la psicologia. La Psicologia General utilitza el mètode experimental, a partir del paradigma E-R (estímul-resposta) o E-O-R (estímul-organisme-resposta), mentre que la Psicologia Diferencial fa servir principalment el mètode correlacional, basat en el paradigma O-E-R (individu-estímul-comportament) postulat per Thurstone (1923), el qual pren un enfocament científic centrat en la persona o individu, a qui pren com a punt de partida, relegant l'estímul a una simple circumstància momentània de l'ambient. Malgrat ser el paradigma actual acceptat, ha estat molts cops objecte de debat per part d'altres investigadors com Caparrós, que proposaren altres paradigmes com el de R-R, que se centra en les respostes, en la seva mesura i en les relacions existents entre elles.La història de la Psicologia Diferencial es pot dividir en dos grans períodes: el període precientífic o antecedents i el període pròpiament científic. La constitució de la Psicologia Diferencial com a ciència empírica, data de finals del segle xix.
|
Art
|
La isocefàlia (del grec: isos, "igual" i kephalos, "cap") és el nom que rep una norma estètica utilitzada en l'art quan es representen diversos personatges situats en posicions o plans diferents, com en els frisos esculpits. Segons aquesta convenció, tots els personatges han de tenir el cap a la mateixa alçada, situats en la mateixa línia. Aquesta norma portà a representar els personatges en diferents mides, amb els caps al mateix nivell. Aquesta regla es va aplicar sobretot en l'art sumeri i art mesopotàmic i també en l'hitita i el persa. En l'art grec es presenta en la pintura i ceràmica fins a finals del segle VI aC i va anar desapareixent al segle V aC. En l'art egipci també es va aplicar, però de manera poc sistemàtica. En l'art romà la isiocefàlia es troba en obres com l'Arc de Constantí. També ho va fer l'art romà d'Orient i, especialment, l'art romànic. El principi de la isocefàlia s'ha aplicat també en l'art cinematogràfic. De fet, el cinema clàssic de Hollywood fa un ús comú d'aquest recurs en la línia de l'horitzó.
|
Filosofia
|
El pensament islàmic primerenc es divideix en dos corrents: el primer és kalam, que tracta sobretot de qüestions teològiques, i l'altre és fàlsafa, que se centra en interpretacions de l'aristotelisme i el neoplatonisme. Hi hagué intents posteriors per part de filòsofs-teòlegs d'harmonitzar les dues tendències, en particular els d'Avicenna i Averrois, i d'altres no tan rellevants com els d'Ibn al-Hàytham (Alhazen), Al-Biruní, Ibn Tufayl i Ibn an-Nafís. La fàlsafa és el conjunt de doctrines dels pensadors musulmans que s'originaren entre els segles ix i xii i que influïren en l'escolàstica medieval d'Europa. La tradició àrab combina alguns pensaments del neoplatonisme i l'aristotelisme amb altres idees que hi foren incorporades per l'islam. Certs filòsofs de pes, com els perses al-Kindí, al-Farabí i Avicenna, així com l'andalusí Averrois, precisaren algunes interpretacions d'Aristòtil que després foren apropiades pels intel·lectuals jueus i cristians. Els musulmans, com també ho feren en menor mesura els cristians i els jueus, contribuïren al folklore àrab i es distanciaren entre si d'acord amb els seus dogmes filosòfics més que per les seves doctrines religioses. Quan els àrabs envaïren la península Ibèrica, la literatura filosòfica àrab fou traduïda als idiomes hebreu i llatí, contribuint al desenvolupament de la filosofia europea contemporània. Més o menys per les mateixes dates, a Egipte la tradició àrab fou cultivada per Ibn Khaldun i Maimònides.
|
Arquitectura
|
Frei Paul Otto (31 de maig de 1925 Siegmar, avui Chemnitz, Saxònia - Stuttgart, 9 de març de 2015) fou un arquitecte, enginyer estructural, professor i teòric alemany. La seva gran experiència en construcció, malles i altres sistemes de construcció lleugera, l'han situat entre els arquitectes més significatius del segle xx. Liderà, juntament amb Vladímir Xúkhov, Buckminster Fuller i Frank Gehry, l'avantguarda en l'arquitectura de formes orgàniques.
|
Psicologia
|
La projecció és un mecanisme de defensa pel qual el subjecte atribueix a altres persones les pròpies virtuts o defectes, fins i tot les seves carències (falta). En el cas de la projecció negativa, aquesta opera en situacions de conflicte emocional o amenaça d'origen intern o extern, atribuint a altres persones o objectes els sentiments, impulsos o pensaments propis que resulten inacceptables per al subjecte. Es «projecten» els sentiments, pensaments o desitjos que no acaben d'acceptar-se com a propis perquè generen angoixa o ansietat, dirigint-los cap a alguna cosa o algú i atribuint-los totalment a aquest objecte extern. Per aquesta via, la defensa psíquica aconsegueix posar aquests continguts amenaçadors fora. La projecció positiva es dona quan el subjecte atribueix a una altra persona qualitats dignes de ser admirades, envejades, estimades, etc. és un component habitual, fins i tot necessari en el procés de l'enamorament. El tipus de projecció que el subjecte realitzi dependrà de la seva estructura psíquica i de la introjecció que faci de si mateix i la seva autopercepció. Encara que el terme va ser utilitzat per Sigmund Freud a partir de 1895 per referir-se específicament a un mecanisme que observava en les personalitats paranoides o en subjectes directament paranoics, les diverses escoles psicoanalítiques han generalitzat més tard el concepte per designar una defensa primària. Com a tal, es troba present en totes les estructures psíquiques (en la psicosi, la neurosi i la perversió). Per tant, de manera atenuada, opera també en certes formes de pensament completament normals de la vida quotidiana. Amb freqüència s'utilitza també el terme com a sinònim d'un altre concepte psicoanalític, el de transferència. Encara que estan relacionats, no signifiquen exactament el mateix, sent la projecció un concepte més ampli: la transferència és una forma particular de la projecció, en la qual els desitjos inconscients corresponents a una situació relacional del passat es reactiven i transfereixen (projectant-los) a una nova constel·lació de relacions presents, com és el cas de la transferència en el context de la relació terapèutica.
|
Psicologia
|
L’orientació sexual egodistònica és una afecció egodistònica caracteritzada per una percepció d’orientació sexual o per l'experiència d’una estranya atracció que no es correspon amb la imatge d'un mateix idealitzada, provocant ansietat i el desig que l’individu canviï o modifiqui la seva preferència sexual.
|
Psicologia
|
Sexe segur és la denominació d'una sèrie de recomanacions i pràctiques en les relacions sexuals amb el propòsit de reduir el risc de contraure o contagiar alguna malaltia de transmissió sexual, com la SIDA o una altra infecció així com el de facilitar el control de la natalitat mitjançant l'ús de mètodes anticonceptius o altres pràctiques sexuals.El concepte sexe segur és recíproc per la qual cosa implica el manteniment de relacions sexuals que no posin en risc la salut dels altres. Algunes pràctiques de sexe segur com l'ús del preservatiu són eficaces per a prevenir malalties de transmissió sexual i com a mètodes anticonceptius per la qual cosa contribueixen, en les parelles heterosexuals, a evitar embarassos no desitjats.
|
Sociologia
|
La biosemiòtica (del grec βίος bios, "vida" i σημειωτικός sēmeiōtikos, "observador dels signes") és un camp de la semiòtica i la biologia que estudia la creació de significats prelingüístics, els processos d'interpretació biològica, la producció de signes i codis i els processos de comunicació dins de l'àmbit biològic.La biosemiòtica integra les troballes de la biologia i la semiòtica, i proposa un canvi paradigmàtic en la visió científica de la vida, en la qual la semiosi (procés de signes, incloent significat i interpretació) és una de les seves característiques immanents i intrínseques. El terme biosemiòtica va ser utilitzat per primera vegada per Friedrich S. Rothschild el 1962, però Thomas Sebeok i Thure von Uexküll han implementat el terme i el camp. El camp, que desafia les visions normatives de la biologia, es divideix generalment entre biosemiòtica teòrica i aplicada. També s'han adoptat coneixements de la biosemiòtica en humanitats i ciències socials, com ara els estudis humans-animals, els estudis entre humans-plantes i la cibersemiòtica.
|
Química
|
La gravetat API, de les seues sigles en anglès American Petroleum Institute, és una mesura de densitat que descriu quant de pesat o lleuger és el petroli comparant-lo amb l'aigua. Si els graus API són majors a 10, és més lleuger que l'aigua, i per tant suraria en aquesta. La gravetat API és també usada per a comparar densitats de fraccions extretes del petroli. Per exemple, si una fracció de petroli flota en una altra, significa que és més lleugera, i per tant la seua gravetat API és major. Matemàticament la gravetat API no té unitats (vegeu la fórmula baix). No obstant això sempre al nombre se li col·loca la denominació grau API. La gravetat API és amidada amb un instrument denominat hidròmetre. Existeixen una gran varietat d'aquests instruments.
|
Informàtica
|
El terme Single Point of Contact (Punt Únic de Contacte) o SPOC s'utilitza a nivell tècnic per a referir-se al punt central de contacte per a mantenir la comunicació amb clients i usuaris. Per a ITIL, el Service Desk hauria de ser l'SPOC de l'empresa, de manera que totes les comunicacions entre usuaris/clients i departament IT passessin per un mateix canal.
|
Enginyeria
|
Una pedelec (de l'anglès Pedal Electric Cycle) o també bicilec, és un tipus especial de bicicleta elèctrica (a Suïssa és un subtipus de les E-Bikes) en la qual el conductor és ajudat mitjançant tracció elèctrica quan pedaleja. Atès que l'acció de pedalejar és necessària i l'ajuda està constructivament limitada, aquest tipus de bicicleta no és considerat com un vehicle motoritzat d'acord amb la llei. A Alemanya, una pedalec amb un motor de potència màxima de 250 watts i una velocitat màxima de 25 km / h limitada constructivament, no és considerada com un vehicle segons el reglament relatiu a la posada en circulació d'automòbils. No existeix la obligatorietat de matrícula, d'assegurança de responsabilitat civil, de permís de conduir ni de casc. A Suïssa una pedalec amb un motor de 500 watts de potència màxima i amb una tracció de pedaleig de fins a 25 km / h és considerada com un ciclomotor lleuger. La variant més ràpida és l'anomenada S-bicilec que també té el suport d'un motor accionat mitjançant tracció al pedalar i que arriba fins a més de 25 km / h, a Suïssa fins a 45 km / h. A Alemanya és considerada com un vehicle, per a això són necessaris el permís de circulació, assegurança de responsabilitat civil, el permís de conduir corresponent i, en cas necessari, una autorització oficial. En Suïssa una S-bicilec és equiparada a les motocicletes i, per tant, requereix l'obligatorietat permís de conduir i d'altres permisos. Una bicicleta que sense tracció de pedaleig circula a una velocitat superior als 6 km / h és un subtipus més d'E-bicis. Per contra, a Alemanya tals bicicletes són denominades únicament com e-bicis; així mateix se les tracta com a vehicles segons les lleis locals.
|
Objectes astronòmics
|
V391 Pegasi (GSC 02212-01369 / HS 2201+2610) és una subnana de la constel·lació del Pegàs. La seva magnitud aparent és +14,57 i s'hi troba a uns 4.570 anys llum del sistema solar. El 2007 es va anunciar el descobriment d'un planeta extrasolar al voltant d'aquest estel, V391 Pegasi b. V391 Pegasi és una subnana blava calenta, un estel extrem de la branca horitzontal. Les subnanes calentes representen una etapa tardana en l'evolució estel·lar d'alguns estels, on una gegant vermella perd les seves capes exteriors d'hidrogen abans que en el seu nucli comenci la fusió de l'heli. Amb una massa la meitat de la massa solar, V391 Pegasi té un radi del 23% del radi solar i una lluminositat 35 vegades major que la del Sol. La seva temperatura efectiva aconsegueix els 29.300 K. És un estel antic, amb una edat estimada igual o superior a 10.000 milions d'anys.V391 Pegasi és una estrella variable polsant, amb 4 ó 5 diferents períodes de pulsació entre 342 i 354 segons. Les dues majors amplituds són d'un 1% i d'un 0,4%.
|
Ciències de la salut
|
La nutrició parenteral (NP) és l'alimentació de productes nutricionals a una persona per via intravenosa, saltant-se el procés habitual de menjar i digestió. Els productes els fabriquen empreses de compostos farmacèutics. La persona rep unes fórmules nutricionals que continguin nutrients com glucosa, sals, aminoàcids, lípids i vitamines afegides i minerals dietètics. Es denomina nutrició parenteral total (NPT) quan no s'obté una nutrició significativa per altres vies, i nutrició parenteral parcial (NPT) quan la nutrició també és parcialment enteral. Es denomina nutrició parenteral perifèrica (NPP) quan s'administra per mitjà de l'accés de les venes en una extremitat en lloc d'un catèter venós central com a nutrició venosa central (NVC), aquesta última la forma més utilitzada.
|
Ciències de la salut
|
Les Monografies E de la Comissió Alemanya conegudes com a Comissió E, és un guia terapèutica de plantes medicinals. Hi ha una traducció a l'anglès feta per l'American Botanical Council. Actualment consta d'unes 380 monografies que avaluen la seguretat i eficàcia d'herbes amb utilitat medicinal i concedeix una llicència mèdica per a ser prescrites a Alemanya. La comissió es va formar l'any 1978, tot i que com a tal ja no existeix. Malgrat que sovint les monografies són considerades com un llibre de dret administratiu per a la regulació nacional alemanya de plantes medicinals, no hi ha cap altre organisme que avalui amb la mateixa eficàcia els límits entre usos populars i accions farmacològiques basades en proves científiques. Amb tot, tal com diu Jonathan Treasure, un especialista en plantes medicinals i autor, igualment, de diverses monografies, cal considerar aquestes monografies no com un treball científic, ni mèdic, sinó més aviat com un llibre de regulacions legals mèdiques alemanyes que s'ha convertit com un referent per a molt organismes nacionals de salut pública.
|
Sociologia
|
L'oposició al sentit polític es diu del conjunt de persones, partits, moviments o organitzacions que s'oposen a la política d'un govern i que intenten d'obtenir canvis de política o de govern per a mitjans pacífics o violents.En una democràcia es distingeixen d'un costat l'oposició parlamentària, que està formada pel conjunt dels polítics elegits al parlament que no fan part dels partits de la majoria al govern i d'un altre costat l'oposició extraparlamentària, constituïda per grups de pressió (sindicats, lobbys, moviments civils, organitzacions no governamentals…). En un règim dictatorial, ans al contrari només existeix una oposició extraparlamentària. El terme s'utilitza mutatis mutandis també als nivells polítics inferiors (províncies, municipis...).
|
Física
|
La fórmula [de] Rydberg és usada en la física atòmica per descriure les longituds d'ones de les línies espectrals de molts elements químics. La fórmula va ser inventada pel físic suec Johannes Rydberg i presentada el 5 de novembre de 1888.
|
Ètica
|
Democidi és un terme creat per l'investigador polític R. J. Rummel amb la intenció de crear un concepte més ampli que la definició legal de genocidi. El democidi es defineix com «l'assassinat de qualsevol persona o persones per part d'un govern, incloent genocidi, assassinats polítics i assassinats massius».
|
Ecologia
|
Eugene Pleasants Odum (17 de setembre de 1913 - 10 d'agost de 2002) va ser un biòleg estatunidenc de la Universitat de Geòrgia conegut pel seu treball pioner en l'ecologia d'ecosistemes. Juntament amb el seu germà Howard T. Odum varen escriure un popular manual d'ecologia titulat Fonaments d'Ecologia, publicat el 1953. L'Odum School of Ecology pren el nom en el seu honor.
|
Jaciments paleontològics
|
La Formació de Winton és una formació del Cretaci situada en el centre-oest de Queensland, Austràlia. El dinosaure sauròpode Austrosaurus fou trobar en la formació de Winton del Cretaci inferior. Aquesta formació és una unitat rocosa que cobreix àrees extenses del centre-oest de Queensland. Està constituïda per roques sedimentàries com el gres i l'argila. Els sediments que van formar aquestes roques deriven de restes de les planes fluvials que van omplir una conca a l'esquerra del mar Eromanga - un mar interior que cobria extenses zones de Queensland i de l'Austràlia central almenys quatre vegades durant el Cretaci inferior. En algunes àrees la formació Winton fa més de 400 metres de gruix.
|
Química
|
La diazotació (del prefix di-, separar, i azote, nitrogen en francès) és la reacció química pel que una amina aromàtica primària trenca la seva cadena cíclica per convertir-se en un compost de diazoni per l'acció de l'àcid nitrós.Aquesta reacció, descoberta per Peter Griess l'any 1858, encara avui és l'únic procediment pràctic per a la preparació de les sals de diazoni. Fou la base dels tints sintètics i de diverses indústries químiques a Europa.La diazotació és duta a terme a temperatura baixa (de 0° a 5 °C) per a evitar la formació de composts fenòlics, per despreniment de nitrogen, i en medi àcid per a evitar la formació de composts de diazoamino, per copulació amb l'amina encara lliure.La reacció en general és simple i molt general. Substituts de tots tipus, com alquils, halògens, hidroxils, àcids sulfònics, poden presentar-se en qualsevol posició del compost.
|
Ràdio
|
Un locutor (locutora) és una persona que es dedica a retransmetre programes o notícies per ràdio o en un canal de televisió. És un terme encunyat en els temps de la ràdio i que amb l'arribada dels nous mitjans s'utilitza com a sinònim de presentador o animador (de programes), encara que no són la mateixa cosa, atès que hi ha locutors que no han fet mai de presentadors i viceversa.Amb la massivitat de la mundialització, molts professionals fan de locutors per a diferents països del món, enviant els seus àudios mitjançant l'ús de programes FTP o e-mails. S'hi pot arribar estudiant la carrera de periodisme, amb una especialitat orientada, a la formació de professionals per a la lectura d'informatius, publicitats i presentació de programes en mitjans de comunicació audiovisuals. El paper del locutor pot incloure tasques com la conducció d'esdeveniments o el doblatge de pel·lícules de cinema i programes de televisió, encara que en aquest àmbit el trien preferentment actors o un actor de doblatge.
|
Física
|
La resistència elèctrica és una mesura del grau d'oposició que presenta un objecte al pas del corrent elèctric. La unitat del Sistema Internacional d'Unitats per a la resistència elèctrica és l'ohm, que se simbolitza amb la lletra grega omega majúscula (Ω). La seva recíproca és la conductància elèctrica que es mesura en siemens. Qualsevol objecte físic és una mena de resistència. La majoria dels metalls són conductors i tenen una baixa resistència al flux elèctric. El cos humà, un tros de plàstic, o fins i tot el buit, tenen una resistència que es pot mesurar. Els materials que tenen una gran resistència s'anomenen aïllants. La quantitat de resistència que presenta un circuit elèctric determinarà la quantitat de corrent que passarà (fluirà) pel circuit per a un determinat voltatge aplicat als extrems del circuit, seguint la llei d'Ohm: R = Δ V I {\displaystyle R={\frac {\Delta V}{I}}} on R és la resistència de l'objecte, mesurada en ohms, equivalent a J·s/C² ΔV és la diferència de potencial entre els extrems de l'objecte, mesurada en volts (V). I és el corrent que passa a través de l'objecte, mesurat en amperes (A).Per a una gran varietat de materials i condicions, la resistència elèctrica no depèn de la quantitat de corrent que passa o del voltatge aplicat. V també pot ser mesurat directament o calculat a partir d'una resta de voltatges relatius respecte a un punt de referència. En el cas del corrent altern pot haver problemes en utilitzar aquest mètode si les mesures respecte al punt de referència no estan en fase.
|
Periodisme
|
Amat de Montecassino (Amatus Casinensis) (Salern, 1010 - Montecassino, 1090) fou un monjo benedictí de l'abadia de Montecassino conegut per les seves cròniques històriques de la seva època. La seva Història dels normands (de la qual només ha sobreviscut la seva traducció francesa medieval, L'Istoire de li Normant), és una de les tres fonts primàries principals de la conquesta normanda del sud d'Itàlia. Les altres dues són les històries de Guillem de Pulla i de Gaufred Malaterra. Amat descriu els normands des de la perspectiva de la seva abadia, un dels centres religiosos i culturals més importants d'Itàlia en aquell moment. La seva història és el relat més antic dels setges normands de Bari i Salern, la seva conquesta de Sicília, i de la carrera de Robert Guiscard i Ricard Drengot, així com de les reformes gregorianes vistes des del punt de vista papal. Res no se sap amb certesa sobre Amat abans que es convertís en monjo. Possiblement d'haver nascut a Salern, Graham Loud suggereix que podria haver exercit com a bisbe de Paestum als anys 1050, abans de l'entrada al monestir. Va escriure sobretot mentre Desideri (més tard el papa Víctor III) governava com a abat. Abans de l'ascens de Desideri, la relació entre Montecassino i els normands de la zona havia estat antagònica. L'elecció de Desideri com a abat, però, va coincidir amb l'annexió de Càpua de Ricard Drengot, després de la qual Dregnot es va convertir en el protector i patró de l'abadia, que va afectar durament els escrits d'Amatat. El seu tractament extremadament negatiu de Gisulf II de Salern al llarg de la seva història pot indicar algunes hostilitats anteriors entre tots dos, i se sap que Gisulf va limitar el privilegi de l'església al voltant de Salern als anys 1050.
|
Objectes astronòmics
|
L'Espasa d'Orió és una asterisme ben reconeixible al sud del famós Cinturó d'Orió.
|
Ètica
|
Deontologia (del grec δέον "degut" + λόγος "tractat"), és un concepte introduït per Bentham —Deontology or the Science of Morality, 1834— que fa referència a la branca de l'Ètica (part de la filosofia que tracta de la moral i de les obligacions de l'home) l'objecte d'estudi del qual són els fonaments del deure i les normes morals. Es refereix a un conjunt ordenat de deures i obligacions morals que tenen els professionals d'una determinada matèria. La deontologia és coneguda també sota el nom de "Teoria del deure" i juntament amb l'axiologia és una de les dues branques principals de l'Ètica normativa. Pot parlar-se també d'una deontologia aplicada, en aquest cas no s'està ja davant una ètica normativa sinó descriptiva i fins i tot prescriptiva. La deontologia aplicada a l'estudi dels drets i deures, particularment enfocats a l'exercici d'una professió, és el cas de la deontologia professional. Per a la seva aplicació s'elaboren codis deontològics, que reglamenten, de manera estricta o bé a manera d'orientació, les qüestions relatives al "deure", dels membres d'una determinada professió. La deontologia es nodreix d'una banda del marc jurídic, i per altre del marc moral. El seu concepte bàsic és que obrar "d'acord amb l'ètica" es correspon amb obrar d'acord amb un codi predefinit. Un apartament d'una norma prèviament definida, en general per escrit, constitueix una actitud o un comportament no-ètic. Per tant, hom pot parlar de l'argument suprem que ha d'orientar qualsevol conducta. Per contra, existeix una altra branca, anomenada Teleologia, que defineix obrar èticament com aquella actitud o comportament que contempla el bé per a la majoria, determinant què és correcte i què no ho és en funció del resultat a assolir. La deontologia es divideix en 4 fases: Universitària, Gremial, Ètica i Jurídica.
|
Ecologia
|
Praderies i matollars de muntanya és un bioma definit pel Fons Mundial per la Natura. Aquest bioma inclou praderies i matollars de zones de gran altitud (montanes, subalpines, i alpines) de tot el món. Les praderies i matollars per sobre del límit arbori es coneixen com a tundra alpina, que es donen en regions muntanyenques de tot el món. Per sota del límit arbori són conegudes com a praderies i matollars subalpins i montans. El krummholz (literalment, "fusta torta") són arbres que només creixen amb dificultats, postrats, retorçats i amb alçades baixes. Per exemple, el pi negre a gran altitud, abans de desaparèixer completament als Pirineus degut a l'estatge, adopta formes nanes. Les praderies montanes i els matollars, particularment en regions tropicals i subtropicals, sovint es desenvolupen com autèntiques "illes" separades d'altres regions montanes per zones més càlides i de més baixa altitud i tenen endemismes, o sigui plantes que han evolucionat en resposta al fred, clima humit i abundant llum solar. Les adaptacions característiques d'aquestes plantes són la forma en roseta, superfícies ceroses, i fulles amb pèls. Una característica exclusiva de les regions montanes tropicals són les plantes en rosetes gegants dels gèneres com Lobelia (afrotropical), Puya (neotropical), Cyathea (Nova Guinea), i Argyroxiphium (Hawaii). Les extensions més grans de praderies i matollars montans es troben a la regió neotropical, als páramos dels Andes. Aquest bioma també apareix a les muntanyes de l'est i centre de l'Àfrica, al Mont Kinabalu de Borneo, a grans altituds dels Ghats Occidentals del sud de l'Índia i a les terres altes centrals de la Nova Guinea. On les condicions són més seques, es troben praderies montanes, sabanes i arbredes, com ara a l'altiplà d'Etiòpia, i estepes montanes com a l'altiplà del Tibet.
|
Arqueologia
|
Societat Arqueològica Lul·liana és una entitat fundada el desembre de 1880 a Palma per Bartomeu Ferrà i Perelló amb el patrocini del bisbe Mateu Jaume, i que tenia com a objectius honrar la memòria de Ramon Llull i recollir objectes artístics i religiosos retirats del culte, per tal d'evitar llur destrucció. Amb aquests materials formaren el Museu Arqueològic Lul·lià que tenia la seu al Col·legi de la Sapiència. Des del 1885 edita el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, referència important per a conèixer la història de Mallorca. Ha estat digitalitzada des de 2007.El 1916 totes les col·leccions passaren al Museu Diocesà de Palma, però unes diferències amb la cúria provocaren una divisió entre els objectes de propietat eclesiàstica i els propis de la Societat, que el 1927 els oferí en dipòsit a la Direcció General de Belles Arts, oferiment que no fou acceptat fins al 1961, quan es va fundar el Museu de Mallorca. A través de donatius i llegats ha arribat a reunir una nombrosa biblioteca, on destaquen el fons lul·lià i la Biblioteca Aguiló, i una de les hemeroteques més rellevants de Mallorca. La seva presidenta actual és Maria Barceló Crespí. Ha donat suport a diverses iniciatives de caràcter cultural, com la publicació del Diccionari català-valencià-balear (1926-62), el IV Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (1955), sol·licità infructuosament que la Diputació Provincial de Balears adquirís els Caps de Toro de Costitx (1895), protestà contra l'enderrocament de la Porta de Santa Margalida de les muralles de Palma, intervengué en la compra per part de la Conselleria de Cultura d'un tresoret almohade (1990) i denuncià la destrucció d'un jaciment arqueològic a can Partit (Eivissa). El 2001 va rebre la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
|
Història
|
Enric Ucelay-Da Cal (Nova York, Estats Units, 1948) és un historiador català especialitzat en Història Contemporània. Actualment (2012) és catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i coordinador del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranismes, vinculat a la Universitat Pompeu Fabra.
|
Humor
|
Hannah Gadsby (Smithton, Tasmània, 12 de gener de 1978) és una humorista, actriu i escriptora australiana, famosa després d'haver assolit la final nacional de la competició Raw Comedy l'any 2006. Ha fet gires internacionals i ha aparegut a la televisió d'Austràlia i a Nova Zelanda. L'any 2018, la difusió del seu últim monòleg Nanette a Netflix li ha donat una notorietat internacional.
|
Estris
|
Una ouera és un recipient que s'usa per a servir els ous bullits amb la seva closca. Tenen la forma d'una petita copa i mantenen l'ou dret, evitant així que es vessi el rovell a mesura que es menja. A part de ser emprats a taula, són objecte de col·leccionisme. S'usen des d'antic; s'han trobat restes d'oueres de l'edat del bronze a Cnossos.
|
Jocs
|
El penjat és un joc de mots per a dues persones o més. L'objectiu és tractar d'endevinar el mot al qual pensa un dels participants. Com a pista es col·loca el nombre de lletres, indicant-ho amb una ratlla horitzontal per cadascuna. La resta de participants van dient una lletra a cada torn; si aquesta es troba en el mot secret, s'escriu a tots els llocs on es troba i si no, s'afegeix un traç al dibuix del penjat. El joc finalitza quan s'acaba el dibuix abans d'endevinar el mot secret, o bé quan el mot és descobert. Es considera un joc infantil i sovint s'utilitza a les aules com una manera entretinguda d'aprendre vocabulari i treballar l'ortografia.
|
Jocs
|
Battle Fantasia (バトルファンタジア, Battle Fantasia?) és un arcade de lluita per a dos jugadors lliurat el 26 d'abril del 2007 al Japó i desenvolupat per Arc System Works, coneguts per Guilty Gear, i dissenyat per l'artista Emiko Iwasaki. Les versions per a PlayStation 3 i Xbox 360 foren llançades el 29 de maig del 2008 al Japó.
|
Informàtica
|
Natiu fa referència, en termes d'informàtica, a l'aplicació o el programa que han estat específicament dissenyats per a ser executats en una plataforma concreta i específica. Caldria diferenciar-lo, en aquest sentit, d'un programa d'emulació d'estat o de compatibilització d'un programa nou amb un programari anterior original. També es pot referir al tipus de dada suportat pel sistema amb un mínim de sobrecost de computació i de components addicionals.
|
Indumentària
|
Un tapí és una sandàlia que duien principalment les dones i que era de tela fina amb una grossa sola de suro posada entre altres dues de cuiro.
|
Circ
|
Cia. Passabarret és una companyia de circ i pallasso de carrer fundada el 1995 a Valls (Tarragona). És considerada com la companyia degana del circ de carrer a la província de Tarragona, amb una trajectòria d'una vintena d'espectacles de carrer, sala i vela de circ.
|
Psicologia
|
On és la Bunny Lake? (títol original en anglès: Bunny Lake Is Missing) és un thriller psicològic britànic d'Otto Preminger estrenat el 1965. Va ser rodat a Londres. Hi apareix el grup The Zombies que interpreta el seu propi paper. Ha estat doblada al català.
|
Agricultura
|
Els centres d'origen de Vavílov són una formulació teòrica del botànic rus Nikolai Vavílov. Es tracta de la fixació de les àrees geogràfiques on s'assumeix que grup d'organismes, ja siguin domesticats o silvestres, van desenvolupar primer les seves característiques distintives. Molts especialistes creuen que els centres d'origen també ho són de la diversitat. Aquests centres són regions que aquest botànic indicà com a llocs inicials de domesticació de les plantes; segons Vavílov, la domesticació no es va fer geogràficament a l'atzar, sinó en terrenys i zones que reunien unes determinades característiques distintives. En l'actualitat, els centres de Vavílov són regions amb alta diversitat de plantes silvestres relacionades amb les conreades.
|
Televisió
|
Canal Nou Internacional fou el canal internacional en línia de l'empresa pública Televisió Valenciana, pertanyent al grup Radiotelevisió Valenciana. Els seus continguts eren majoritàriament en valencià. El canal es creà el 15 de setembre de 1997 amb el nom de Canal Comunitat Valenciana (CCV), al mateix temps que TVC SAT i altres canals autonòmics a través de la plataforma Vía Digital, i tenia l'objectiu d'acostar el País Valencià als valencians que resideixen fora i també de promocionar-lo al món. Per això el seu àmbit de difusió superava els dels tres canals d'emissió terrestre (Canal Nou, Canal Nou Dos i Canal Nou 24). La seua programació era una barreja dels continguts dels tres canals anteriors, encara que normalment amb més presència de continguts de Canal Nou Dos, puix eren programes de producció pròpia. A estos cal sumar els informatius, que eren els que s'emeten a Canal Nou i Canal Nou 24, i també alguns esdeveniments esportius. Més tard es va anomenar Televisió Valenciana Internacional (TVVi) i el setembre de 2010 canvià de nom novament, anomenant-se Canal Nou Internacional. Inicialment, emetia per les plataformes de televisió de pagament i per satèl·lit, però degut a problemes econòmics, des del 16 de juliol de 2010 només ho feia exclusivament per la web de Radiotelevisió Valenciana, fins que la mitjanit del 28 de febrer de 2011, el canal deixà d'emetre.
|
Ecologia
|
Àrees importants per a la conservació de les aus (AICA) -Important Bird Area (IBA) en anglès, és un programa de BirdLife International per la identificació, documentació i conservació de llocs crítics per a les aus del món.
|
Matemàtiques
|
La dispersió mesura com d'allunyats estan un conjunt de valors respecte a la seva mitjana aritmètica. Com menys dispers sigui el conjunt més prop del valor mitjà es trobaran els seus valors. Aquest aspecte és de vital importància per a l'estudi de múltiples sistemes. Exemple: podem tenir un conjunt d'àtoms d'una substància amb una mitjana de velocitats 0. D'això no cap concloure que els membres del sistema estan quiets. Això implicaria que la substància es trobaria prop del zero absolut. Amb una mitjana de 0 podem tenir des d'un sòlid cristal·litzat fins a un gas molt calent. La variable que determinarà en quin estat d'agitació tèrmica es troben els àtoms del sistema serà la dispersió de velocitats. La mesura més simple de dispersió és el rang o amplitud. És la diferència entre el valor més gran i el més petit d'un conjunt de valors. Aquesta mesura presenta problemes que la fan poc apta per a usos estadístics. Pot veure's afectada per valors extrems, poc representatius. A més, aquesta mesura a l'augmentar el nombre de valors augmenta o es queda igual però mai disminueix. Per tots aquests motius es van idear millors maneres de mesurar la dispersió.
|
Biotecnologia
|
L'ADN-T és una seqüència d'ADN inclosa dins del plasmidi Ti d'Agrobacterium tumefaciens. Es tracta de la regió d'ADN que s'incorpora a l'ADN nuclear durant la infecció d'aquest bacteri. Conté els gens que codifiquen per fitohormones (per citocinines i auxines), que causen el tumor (agalla) a la planta, i els necessaris per la síntesi d'opines.Per a la transformació vegetal es pot substituir aquesta seqüència pel gen que es vol inserir en la planta.
|
Protestes
|
La manifestació «Llibertat presos polítics. Som República» fou una manifestació realitzada amb aquest lema l'11 de novembre de 2017, al carrer Marina de Barcelona, per tal de reclamar l'alliberament dels «presos polítics» per haver defensat la creació de la República Catalana. També es va batejar com Manifestació de la Diada Nacional de la Llibertat.
|
Història
|
Isabel Morant Deusa (Almoines, 1947) és una feminista, historiadora, escriptora i catedràtica universitària valenciana.
|
Periodisme
|
Photo és una revista mensual francesa dedicada a la fotografia publicada per Hachette Filipacchi Media (HFM), actualment propietat de Magweb. Va ser creada el 1967 per Roger Thérond (posteriorment cap de redacció de Paris Match entre 1976 i 1999), juntament amb Jean-Louis Swiners com a director de publicitat (1967-1974). La revista analitza la fotografia en tots els seus aspectes, la gran història del fotoperiodisme, a través de la moda, la fotografia artística, i la tècnica fotogràfica, tant química com digital. Sovint es mostren en la portada temes de nu. És llegida i distribuïda en 70 països, i més de la meitat de les seves vendes són a l'estranger. A França, el 2002 es van vendre 42.775 exemplars i el 2005 el nombre es va veure reduït a 29.607; l'any 2008 el tiratge només va arribar a 24.502. Éric Colmet Daâge és alhora cap de redacció, redactor, editor, director d'art i webmaster de la revista. Des de l'any 2006 la revista la comercialitza Option Régie, grup especialitzat en revistes. És la versió francesa de la revista estatunidenca Photo, que es publicava des de 1952.
|
Enginyeria
|
Els fonaments matemàtics de la programació lineal es deuen en gran part al matemàtic nord-americà d'origen hongarès (Janos) John Von Neumann (1903-1957), que el 1928 va publicar el seu famós treball Teoria dels jocs. Aquesta teoria no estava lligada en principi amb la programació lineal, però més tard es demostrà que anaven relacionades, particularment en el concepte de dualitat. Una altra aportació a la programació lineal va ser donada el 1932 per Wassily Leontief en què va fer un model industrial per a l'entrada i sortida de l'economia americana. Aquest model consistia en un conjunt de restriccions lineals, però aquest model mancava de funció objectiu a ser optimitzada. L'enfocament general de la programació lineal es va considerar seriosament a finals dels anys trenta i principis dels quaranta, quan es va formular i resoldre diferents problemes. Alguns d'aquests problemes de la programació lineal són els de Frank Lauren Hitchcock; especialment important és el que presentà l'any 1941, que seria conegut amb el nom del problema de transport. Posteriorment George Stigler va presentar el 1945 un altre tipus de problema, anomenat problema de la dieta.Durant la Segona Guerra Mundial, a Anglaterra es va crear un grup de científics anomenat Grup d'Investigació d'Operacions Militars, que tenia com a funció trobar solucions als problemes militars tant en el pla tàctic com en l'estratègic. Alguns d'aquests problemes consistien a determinar la dimensió convenient dels combois militars, elaborar plans d'atac per fer més dany a l'enemic, problemes relacionats amb la planificació, etc. Cal remarcar el nom de George B. Dantzing, ja que va ser una de les persones més importants en l'evolució de la programació lineal, ja que el 1947, va marcar un punt i a part amb el mètode del símplex. Aquest mètode va permetre resoldre problemes més grans i complexes, ja que, en ser possible la seva programació en computadores, es va reduir el temps i la dificultat de la resolució dels problemes més comuns en la indústria. Posteriorment, al generalitzar-se l'ús dels ordinadors personals es van posar a l'abast de tot el món paquets de programes eficients que resolien ràpidament problemes de mitjana complexitat i dimensions.La programació lineal es va especialitzar durant els anys posteriors en problemes de control d'inventaris, assignació de recursos, línies d'espera, etc.
|
Ecologia
|
Un termòfil és un organisme – un tipus d'extremòfil – que viu a temperatures relativament altes, per sobre els 45 °C. Molts termòfils són arqueobacteris, com el gènere Methanopyrus o Thermoproteus. Trobem termòfils en diverses regions geotermals de la Terra com són les surgències calentes del Parc Nacional de Yellowstone (vegeu la imatge) o les dels fons marins, així com en àrees d'acumulació de matèria vegetal morta en descomposició com les torberes. Com a prerequisit per a la seva supervivència, els termòfils contenen enzims capaços de funcionar a temperatures elevades sense desnaturalitzar-se i inactivar-se. Alguns d'aquests enzims són emprats en biologia molecular (per exemple, les DNA polimerases termoestables usades per la tècnica de la Reacció en Cadena de la Polimerasa o PCR. Els termòfils són classificats en termòfils obligats i termòfils facultatius: els obligats (també anomenats termòfils extrems) requereixen aquestes temperatures extremadament altes per créixer, mentre que els facultatius (també anomenats termòfils moderats) poden créixer a temperatures elevades però també a temperatures més baixes (per sota els 50 °C). Els Hipertermòfils són termòfils particularment extrems pels quals les temperatures òptimes estan per sobre els 80 °C.
|
Història
|
Malgium fou una ciutat estat de Mesopotàmia que s'esmenta com a independent cap a la meitat del segle XVIII aC. Va ser ocupada per Babilònia cap al 1759 aC.
|
Pedagogia
|
La teoria reproduccionista és una teoria educativa desenvolupada en el marc de la sociologia de l'educació que considera que l'escola té com a funció principal reproduir les relacions de poder. Estimen que l'escola és un instrument que exerceix el paper reproductor de les relacions socials i culturals dominants. Per tant, la teoria educativa de la reproducció ens intenta descriure i explicar el funcionament de l'escola des de l'àmbit reproductor.
|
Televisió
|
DR2 (DR To) és el segon canal de televisió públic danès pertanyent a la Corporació Danesa de Radiodifusió (DR). Té una programació alternativa a la del primer canal DR1 comprenent espais culturals, a més no emet espais publicitaris. La seva quota de pantalla el 2018 era d'un 4,8 % segons TNS Gallup TV-Meter.
|
Història
|
Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar, (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità. És considerat una de les màximes autoritats en l'estudi de la Història de Catalunya, i d'Espanya, tant del període de l'Antic Règim com de l'edat contemporània.
|
Ètica
|
El Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia serà concedit a aquella persona o persones, o institució la tasca de la qual hagi contribuït de forma exemplar i rellevant a l'enteniment i a la convivència en pau entre els homes, a la lluita contra la injustícia, la pobresa, la malaltia, la ignorància o a la defensa de la llibertat, o que hagi obert nous horitzons al coneixement o s'hagi destacat, també de manera extraordinària, en la conservació i protecció del patrimoni de la Humanitat.
|
Agricultura
|
Genèricament, i amb base en la definició d'agricultura de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i l'Institut d'Estudis Catalans, l'Agricultura Natural és el cultiu natural de la terra o el conjunt de tècniques i coneixements relatius al cultiu natural de la terra. S'anomena Agricultura Natural, des del punt de vista ampli, a tota aquella activitat bàsica i pròpia d'un Ésser humà Natural i Conscient. Aquesta activitat; no només conté el significat de cultiu natural des del punt de vista genèric esmentat, que implica sembrar o plantar llavors i plantes i cuidar-les per obtenir un fruit saludable i just d'aquestes, mantenint el respecte per l'entorn i un equilibri sostenible tant en l'Ésser humà com en la Natura; sinó també conté, el conjunt d'accions humanes de vida, amb totes les seues implicacions, que fomenten i preserven aquest hàbitat que conviu en harmonia “Humà-Natura” (medi ambient Humà i no humà).
|
Informàtica
|
Un deblocking filter és un filtre utilitzat en els nous estàndards de codificació de vídeo, com per exemple el H.264/MPEG-4 AVC, dissenyat per combatre l'indesitjat efecte bloc. Els codificadors de vídeo basats en blocs té com a objectiu principal la reducció de la redundància espacial i temporal a partir de dues tècniques principals: la transformada cosinus discreta (DCT) i la compensació de moviment. No obstant això, aquestes tècniques produeixen un molest efecte de blocs a la imatge comprimida especialment quan són utilitzades per a una codificació amb un baix bit rate.
|
Ciències de la salut
|
La miopia, (del grec μύω, "contraure (els ulls)", i ὄψ, "ull"), és una ametropia en la qual hi ha una bona visió dels objectes propers, però no dels objectes llunyans. Les persones que la pateixen es diuen miops o, en termes col·loquials, curtes de vista. Així doncs, es produeix un enfocament anormal de la llum que entra a l'espai ocular. Això, provoca una visió borrosa dels objectes situats a llarga distància.L'ull miop enfoca els objectes per davant de la retina, per un augment relatiu de la longitud de l'ull (miopia axial), que és la més freqüent, o bé per un augment de la refracció dels seus elements interns (miopia refractiva). La miopia axial és la més nombrosa, comença generalment a la infantesa o la pubertat i acostuma a augmentar fins als 20-24 anys. Pot passar que els nens que pateixen miopia no s'adonin del seu defecte, ja que mai han vist nítidament. Per això moltes vegades acluquen els ulls per veure-hi millor. A vegades no en són conscients, i es pensen que no hi veuen clar perquè està massa lluny.
|
Arqueologia
|
La inscripció de Siloè, inscripció de Silwan o inscripció de Siloam (en hebreu, כתובת השילוח) és un passatge de text inscrit trobat al túnel d'Ezequies o Siloam (נִקְבַּת השילוח; Nikbat HaShiloah), a Jebús, que porta l'aigua des de la font de Guihon fins a la bassa de Siloè, situada a Siloam, Siloè o Silwan, al barri de Jerusalem Est. La inscripció enregistra la construcció del túnel, i la seva anàlisi paleogràfica la data al voltant del segle viii aC, sota els regnats de Ezequies, Manassès de Judà o altre rei. És la inscripció més antiga de la regió que commemora una obra de construcció pública i un dels registres més antics d'aquest tipus escrit en hebreu, utilitzant l'alfabet paleohebreu, una variant regional de l'alfabet fenici.La inscripció es troba en exposició al Museu Arqueològic d'Istanbul.
|
Objectes astronòmics
|
HD 4113 b és un exoplaneta de tipus jovià situat aproximadament 144 anys llum en la constel·lació de l'Escultor, orbitant l'estrella HD 4113. Aquest planeta té una excentricitat orbital elevada, orbitant en un període de 527 dies a 1,28 ua de la seva estrella.
|
Nàutica
|
Un escandall és un instrument de navegació, marítima o fluvial, format per una peça pesant de plom unida a una corda marcada a intervals. La funció d’un escandall és la de mesurar la profunditat del fons per on navega el vaixell. Algunes definicions modernes en català segueixen les definicions clàssiques castellanes, considerant l’instrument destinat a escandallar com un conjunt de dues peces: escandall i corda prima (“escandallo” i “sondaleza” en castellà). Altres definicions fan referència a “escandall” com a conjunt, més d’acord amb el significat tradicional
|
Història
|
El bisbat de Magalona fou una jurisdicció eclesiàstica sorgida probablement al segle vi sota domini visigot, centrada a la ciutat de Magalona; destruïda aquesta el 752 per Carles Martell els bisbes (i els comtes) es van traslladar a la veïna Substancion. Avançat el segle x, reconstruïda Magalona o Maguio, van retornar a aquesta ciutat i el nom en occità va esdevenir Melguèl (francès Melgueil). Des de 1215 els bisbes van rebre el títol de comtes de Magalona que van conservar fins a la revolució. La seu del bisbat es va traslladar a Montpeller el 1536.La llista dels bisbes és la següent:
|
Sociologia
|
La partitocràcia és la influència excessiva dels partits polítics en la vida política d'un estat.És un terme que s'utilitza per designar el fenomen dins un sistema de govern considerat com a democràtic, el que vol dir «el poble governa», en què les decisions polítiques més aviat es prenen als gremis interns dels partits i no pas al parlament. Es reprotxa a la partitocràcia quan ni l'opinió dels diputats elegits, que sovint han de respectar la disciplina del partit quan votin, ni la dels ciutadans importa. La partitocràcia porta el risc que es defensen més els interessos particulars d'un partit que l'interès general. Unes opinions sobre la partitocràciaSegons el filòsof Gustavo Bueno «la partitocràcia constitueix una deformació sistemàtica de la democràcia. Cada partit ha d'atacar sistemàticament l'altre». Així doncs, per la teoria antiliberal, «la partitocràcia és la forma d'Estat en què les oligarquies partidistes assumeixen la sobirania efectiva», com ho va explicar l'exministre franquista Gonzalo Fernández de la Mora. El seu desenvolupament sol venir aparellat amb els sistemes parlamentaris. L'excès de partitocràcia a l'Estat espanyol i les seves autonomies, s'explicaria parcialment pel fet que durant la transició democràtica s'hauria volgut protegir els partits, encara febles. Però des dels anys 1980, els partits haurien blindat aquest sistema, i segons l'historiador Borja de Riquer i Permanyer «Les institucions s'han acabat convertint en un espai per als militants i la clientela dels partits. Els partits volen protegir el seu estatus i actuen de manera corporativa. No canviaran la llei de partits perquè no es volen suïcidar». O segons Jaume Barberà, «a Espanya hi ha una oligarquia que es renova poc al llarg dels segles. Els que manen tenen moltes franquícies i ja els va bé la partitocràcia: un sistema de partits que no qüestiona la classe dirigent». No confondre amb democràcia. Vegeu també: Sistema bipartidista i Democràcia parlamentària
|
Arquitectura
|
Una ciutat intel·ligent és un ciutat dotada d'una organització basada en les tecnologies de la societat de la informació i la comunicació, enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis com la qualitat de vida dels seus habitants. El concepte també és conegut amb la paraula anglesa smart city. La paraula catalana segueix el paral·lelisme d'altres termes, com ara telèfon o cotxe intel·ligent. Tot i que a l'inici era una aspiració típica urbana, cada vegada més s'opta per projectes que garanteixin l'equitat en l'accés a serveis de qualitat a tots els ciutadans d'un territori, independentment de la grandària del lloc on resideixen.L'atractivitat i l'eficàcia d'una ciutat no només depèn de la qualitat de les infraestructures, sinó també, icada vegada més, de la qualitat de les xarxes de comunicació, de l'interconnexió dels diferents actors, de l'integració dels serveis. S'hi afegeix a mès la qualitat social, cultural i intel·lectual. Aquesta conjunt contribueix a millorar la competitivitat faç a altres ciutats. Un element estratègic per a millorar l'ecosistema urbà rau cada vegada més en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquests, per exemple, poden contribuir –en un context d'espai escàs per construir noves infraestructures– a l'augmentació de la capacitat de les xarxes de transport, facilitar la participació cívica per consultes o automatitzar molts procediments burocràtics. Un grup d'estudiosos de diverses universitats tècniques d'Europa el 2007 va proposar una classificació de les ciutats intel·ligents en mesurar o avualuar «la intel·ligència» de sis caràcterístiques: economia, persones, governança, mobilitat, medi ambient, ciutadània i qualitat de vida.Tot i això, l'epítet «ciutat intel·ligent» queda un concepte vague que s'utilitza sovint com un eslògan comercial molt de moda al màrqueting de les ciutats. L'etiqueta de ciutat intel·ligent queda un concepte bastant confús. Per sortir de la confusió, l'Associació espanyola de normalització (Aenor) va publicar un norma que proposa aquesta definició: «Una ciutat intel·ligent i sostenible és una ciutat innovadora que aprofita les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i altres mitjans per a millorar la qualitat de vida, la competitivitat, l'eficiència del funcionament i els serveis urbans, alhora que s'assegura de que respon a les necessitats de les generacions presents i futures pel que fa als aspectes econòmics, socials, mediambientals i culturals.» L'urbanista Tomàs Diez proposa un canvi de paradigma de l'antiga ciutat que només «importava productes i produïa escombaries».La Unió Europea dedica un esforç constant a l'elaboració d'una estratègia de creixement intel·ligent de les ciutats metropolitanes i regions. Altres institucions internacionals i fàbriques d'idees també creuen en un desenvolupament basat en el cable i les TIC com per exemple l'Oslo Manual editat per l'OCDE i Eurostat. Aquest manual ofereix a més un conjunt d'eines per a identificar indicadors consistents que formen un marc d'anàlisi per als investigadors en innovació urbana. A nivell mesoregional, s'observa una renovada atenció pel paper de les infraestructures de comunicacions suaus en la determinació dels resultats econòmics.
|
Jocs
|
L'animació d'esquelet, o skeletal animation en la seva denominació en anglès, és un mètode d'animació per ordinador àmpliament utilitzat en la creació de gràfics 3D per ordinador. Aquesta tècnica d'animació descompon els personatges en una representació tridimensional de la seva superfície, anomenada "malla" o "pell" (mesh/skin en anglès), i un esquelet intern (skeleton o rig en anglès) compost per un conjunt jeràrquic d'ossos virtuals utilitzat per controlar les deformacions de la malla.L'animació d'esquelet és àmpliament utilitzada en les indústries relacionades amb l'animació com el cinema i els videojocs.
|
Dansa
|
El calipso, o calypso, és un tipus de cançó i de música d'origen afroantillà (de Trinitat i Tobago), molt popular a les illes del Carib, a les Antilles i Jamaica, de ritme lent i cadenciós, amb reminiscències africanes i hispàniques. És tant anglòfon com francòfon. També és popular a Veneçuela, Panamà, Costa Rica, Nicaragua, Jamaica i en l'Arxipèlag de San Andrés i Providència a Colòmbia, a més del nord del Brasil, principalment a l'estat de Pará.
|
Heràldica
|
La Cimera Reial, Cimera del Drac Pennat, Cimera del rei d'Aragó o Cimera del Casal de Barcelona fou la cimera que empraren els reis d'Aragó del llinatge dels comtes de Barcelona des de Pere IV d'Aragó el Cerimoniós (Pere terç). El conjunt de la cimera el formen la corona reial oberta, la mantellina amb el «senyal antich del rei d'Aragó» i el Drac Pennat (víbria o drac alat), que n'és l'element característic i denominador del conjunt. Heràldicament la cimera es representa timbrant l'elm que reposa sobre un escut amb el Senyal Reial. La cimera fou creada inicialment com a empresa o divisa personal del rei Pere el Cerimoniós, però esdevingué hereditària i es convertí en símbol identificatiu del rei d'Aragó. El seu ús es perllongà fins al segle xv pels reis d'Aragó del llinatge de Trastàmara i durant el segle xvi esdevingué símbol del Regne de València. La vibra de la cimera era daurada, es representava de perfil, mirant a l'esquerra. La seva posició era rampant i amb el cos que s'anava afusant fins al coll, que era corbat com el d'un cigne. Al cap tenia unes orelles punxegudes i duia barba, tenia uns grans narius, la boca oberta amb dents i la llengua treta. La part anterior del ventre i del pit i tot el coll solien estar plens de dogues. Del ventre sortien cap envant dues urpes amenaçants i, a cada costat, una ala amb la punta cap amunt, oberta com un ventall, les barnilles del qual eren els ossos. En alguns moments la vibra va adoptar un aspecte de mamífer, a la darreria del segle xv. Amb un posat diferent apareix amb el penó de sant Joan Evangelista en alguns escuts de membres de l'orde del Toisó d'Or (Alfons el Magnànim, Joan II) i en els de diferents reis (de Jaume el Conqueridor a Ferran el Catòlic), en la genealogia de Carles V publicada a la Haia, vers l'any 1532. L'elm des de Pere el Cerimoniós duia un mantellet d'atzur (blau) amb el folre de gules (vermell), i una creu patent curvilínia i fixada amb punta agusada d'argent anomenada «creu d'Iñigo Arista» o Eneko Aritza, considerada l'emblema tradicional de l'Aragó antic. Aquesta creu desaparegué dels escuts al segle xvii quan la Vibra es representà de cara. Aleshores l'escut també deixà d'estar inclinat a la destra i l'elm esdevingué un elmet. El mantellet o llambrequins es convertiren en una decoració de fulles o plomes des de la representació a la Llotja de València, però sobretot des del segle xvi. No consta en el Catálogo de la Real Armería, a Madrid, publicat el 1849. Actualment la Cimera del Drac Pennat es conserva a la Real Armería de Madrid. Se'n va exposar una reproducció al Saló del Tinell del Palau Reial Major, a Barcelona, del 20 de març al 15 de setembre de 2019.
|
Cronometria
|
El rellotge Long Now és un invent de Danny Hillis, qui en una declaració optimista, proposa el rellotge com un repte per a la nostra societat de no extingir-nos. Considerava que, si l'edat de la nostra civilització és de 10.000 anys, necessitem com a comunitat un repte per a sobreviure 10.000 anys més: un rellotge del que els nostres descendents en tinguin cura. Per tant, és un mecanisme que es projecta cap al futur d'una manera material i que ens responsabilitza com a societat, ja que suposa un compromís davant la història, atès que ningú vol ser recordat com el destructor del rellotge pels seus descendents. Per tant, és una responsabilitat generacional davant el fracàs. També podríem considerar el rellotge com l'eina que ens permet recordar que si un mecanisme pot funcionar durant 100 segles, per què nosaltres com societat no podem seguir existint? Per tant, és una proposta per a sobreviure coma societat actual mitjançant projectes intergeneracionals que futurs coneixements puguin finalitzar.
|
Protestes
|
El Moviment dels Paraigües (xinès: 雨傘 運動, pinyin: yǔsǎn yundong) és un moviment polític pro-democràcia que es va crear espontàniament durant les protestes a Hong Kong del 2014. El seu nom es deriva del reconeixement del paraigües com un símbol de desafiament i resistència contra el govern de Hong Kong i en objecció a la decisió del Comitè Permanent de l'Assemblea Nacional Popular (CPANP) del 31 d'agost. El moviment es compon d'individus que es compten per desenes de milers de persones que van participar en les protestes que van començar el 28 de setembre de 2014, encara que Scholarism, la Federació d'estudiants de Hong Kong (FEHK), Occupy Central with Love and Peace (OCLP) són els grups que impulsen principalment les demandes de la rescissió de la decisió del CPANP.
|
Química
|
Els perclorats són sals derivades de l'àcid perclòric (HClO₄). La notació química per l'ió perclorat és ClO₄-. L'ió té una massa molecular de 99,45 uma. Un perclorat (compost) és un compost que conté aquest grup, amb el clor en estat d'oxidació +7. Es produeixen de manera natural i a través de la fabricació. S'han utilitzat com a medicament durant més de 50 anys per tractar els trastorns de la glàndula tiroide. Són molt utilitzades en la indústria pirotècnica, i el perclorat d'amoni és també un component de coets de combustible sòlid. Perclorat de liti, que es descompon per donar oxigen de manera exotèrmica, s'utilitza en generadors d'oxigen químics en les naus espacials, submarins i en altres situacions «esotèriques» on es necessita una reserva fiable, o el subministrament d'oxigen suplementari. La majoria de les sals de perclorat són solubles en aigua.
|
Art
|
L'Art assiri es va estendre en tres fases històriques: el període Paleoassiri o l'Imperi Antic (del 1950 aC fins al 1365 a. C.), incloent el període de submissió al poder babiloni, a l'edat mitjana o l'Imperi Mitjà (de 1365 aC a 932 aC) i el període Neoassiri o imperi nou (de 932 aC a 612 aC).Les obres d'art assiries que han arribat fins a l'actualitat pertanyen, en la majoria dels casos, al període del Nou Imperi, mentre que l'art dels períodes anteriors, desenvolupat sobretot a la ciutat d'Assur només van sobreviure alguns fragments i les representacions dels segells, a través dels quals els erudits van poder reconstruir escenaris històrics i artístics, segons els quals les ciutats del període es caracteritzaven per nombrosos santuaris estilístics, sovint completada per un enorme ziggurat. Les parets interiors dels edificis estaven adornades amb decoracions,
|
Objectes astronòmics
|
Una estrella pre-seqüència principal (estrella o objecte PMS - acrònim de l'anglès pre-main sequence) és la fase de la formació estel·lar compresa entre l'estadi protoestrella i la seqüència principal. Es divideix en variables Orió (amb masses compreses entre els 0,08 i 2 masses solars – M☉ –) i estrella Herbig Ae/Be (2-8 M☉). No existeixen estrelles PMS més massives de 8 M☉, perquè quan les masses molt elevades entren en joc l'embrió estel·lar arriba de manera arriba molt ràpidament a les condicions necessàries per a l'activació de la fusió d'hidrogen donant lloc al començament de la seqüència principal
|
Matemàtiques
|
Les dones matemàtiques han lluitat històricament per obrir-se pas en el camp de les ciències, un espai tradicionalment masculí i vetat per a elles. Les contribucions realitzades per aquestes dones han tingut un gran impacte en el desenvolupament de les matemàtiques.
|
Sociologia
|
La prestació d'atur, subsidi per desocupació, o assegurança d'atur, és un pagament fet pels governs a les persones desocupades. Aquest pot recolzar-se en un sistema obligatori d'assegurances. Depenent de la jurisdicció o l'estat de la persona, aquestes sumes poden ser petites i cobrir només les necessitats bàsiques (una forma de benestar social bàsic), o pot prendre la forma d'una compensació per l'ocupació perduda proporcional al salari que es tenia. L'assegurança d'atur generalment forma part d'un esquema de seguretat social.
|
Indumentària
|
L'escarpí, sovint anomenat piky per metonímia amb una de les marques comercials sota la qual es comercialitzen, és una peça de roba destinada inicialment a les dones, normalment de cotó, niló, elastà o similar, que té per objecte protegir els peus del calçat. Cobreix la part més baixa dels peus i els dits, i s'utilitza com a succedani dels mitjons. Es coneix amb el nom de "salvamitges" per la seva funcionalitat de protegir les mitges, i evitar carreres. Els seus orígens es remunten als anys quaranta. Aquesta peça de roba va ser fabricada i comercialitzada per una empresa catalana anomenada E.M.O., que la va llançar al mercat amb la marca «pikys». En l'actualitat gairebé totes les cases fabricants de mitges ofereixen la seva versió en diferents formes, matèries, i fins i tot colors. Tot i que el seu objectiu inicial era el de ser un protector dels peus i de les mitges, actualment es fabriquen amb vocació de ser exhibides de tal manera que sobresurtin de l'escot de les sabates de les dones i exerceixin, també, un reclam una mica fetitxista. També el solen usar els homes amb calçat esportiu o nàutic.
|
Telecomunicacions
|
1080p és la forma abreviada per a anomenar el tipus de senyal de vídeo que consisteix en 1080 línies de resolució espacial vertical adquirides a través de l'exploració progressiva p o seqüencial (àmpliament utilitzada en monitors de PC) d'una escena. És a dir, aquesta escena ha estat emmagatzemada o transmesa línia a línia i fotograma a fotograma mitjançant un escombrat d'imatge progressiu, el qual només necessita un escombrat per fotograma. 1080p combina una alta resolució amb una gran quantitat d'imatges per segon, cosa que permet veure molt més detall d'un segon a un altre, el resultat serà possible d'apreciar a través d'un monitor o televisió d'Alta Definició.
|
Matemàtiques
|
Helen Almira Shafer (Newark, Nova Jersey, el 23 de setembre de 1839 - Wellesley, Massachusetts, el 20 de gener de 1894) va ser una educadora nord-americana i presidenta del Wellesley College. Després de graduar-se a l'Oberlin College el 1863, va ser professora de matemàtiques a la Central High School de St. Louis, Missouri, des del 1865 fins al 1875. El 1877 es va convertir en professora de matemàtiques al Wellesley College. Va ser nomenada presidenta el gener de 1888.
|
Filosofia
|
Aquesta llista cronològica de filòsofs orientals se centra en les tradicions de pensament sorgides de la filosofia del subcontinent indi i de la Xina i abasta des de l'antiguitat fins a l'any 1950. Pels filòsofs contemporanis vegeu la categoria corresponent.
|
Filosofia
|
Aurora. Reflexions sobre els prejudicis morals (títol original en alemany: Morgenröthe. Gedanken über die moralischen Vorurtheile) és un llibre escrit entre 1879 i 1881 pel filòsof alemany Friedrich Nietzsche.
|
Telecomunicacions
|
S'anomena alimara o alimària el foc que s'encenia successivament en llocs alts per a donar algun avís en tota una província, costa, etc. Normalment s'encenia al capdamunt de talaies o tossals, i venia a ser el mateix o produïa el mateix efecte, encara que amb menys exactitud, que els nostres actuals sistemes de comunicació. Antigament aquests focs es feien comunament en els merlets de les torres o castells edificats en paratges alts. Els focs tenien la intenció d'entaular una comunicació de caràcter defensiu, l'estructura o zona amb perill imminent de ser envaïda donava l'avís de la incursió enemiga. Els grecs van usar també aquests focs i els van anomenar angaros, és a dir, missatgers públics.
|
Història
|
La dinastia Namgyal de Ladakh va ser fundada per Bhagan, un rei de Basgo que va reunificar Ladakh derrotant el rei de Leh. Va prendre el cognom Namgyal (el significat és victoriós) i va fundar una nova dinastia que encara sobreviu avui. El rei Tashi Namgyal (1555-1575) va aconseguir repel·lir la majoria dels invasors de l'Àsia Central i va construir una fortalesa real al cim del pic de Namgyal. Tsewang Namgyal va estendre temporalment el seu regne fins Nepal.
|
Protestes
|
«Omplim Brussel·les» fou una iniciativa ciutadana promoguda a les xarxes socials per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, consistent en una manifestació el 7 de desembre de 2017 a les 11 del matí a Brussel·les per reclamar l'alliberament dels presos polítics catalans que havien defensat la creació de la República Catalana. El lema de la manifestació, inicialment previst com a «Europa, desperta’t; ajuda Catalunya», finalment va aparèixer en la pancarta de capçalera i en el faristol dels parlaments com a «Europa, desperta’t! Democràcia per a Catalunya». La policia belga informà que la manifestació concentrà unes 45.000 persones.Just després de la manifestació «Llibertat presos polítics. Som República», que va omplir el carrer Marina de Barcelona, les entitats sobiranistes ANC i Òmnium Cultural van comunicar per xarxes socials la seva voluntat de fer una nova convocatòria, aquesta vegada a Brussel·les, que va recollir més de 90.000 suports en menys d'una setmana, amb l'objectiu de donar suport al govern legítim de la Generalitat de Catalunya i rebutjar l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució Espanyola. Tant Carles Puigdemont com Oriol Junqueres van recolzar l'acte mitjançant missatges de suport a les xarxes socials. S'escollí aquesta data per prioritzar la presència d'eurodiputats a Brussel·les. A final de novembre es va informar que la major part d'hotels de tota la regió de Brussel·les estaven ocupats, unes 18.000 places. La policia municipal de la capital belga va estimar en 45.000 els assistents a la manifestació i la policia federal en comptava 60.000.La manifestació estava prevista que comencés a les 11 del matí al parc del Cinquantenari, al costat de l'avinguda de Tervuren (Estació Merode), tot i que finalment, la gran afluència de gent obligà els organitzadors a canviar el recorregut, ja que l'entrada inicial del parc del Cinquentenari no era prou gran per encabir els manifestants, de manera que es va canviar l'inici de la manifestació a l'altra banda del parc, que té una entrada més ampla. Va acabar a la plaça de Schumann, davant la seu de la Comissió Europea i el Consell de la Unió Europea. La marxa es va cloure amb un acte polític en què van participar personalitats internacionals i els representants de les entitats sobiranistes.
|
Museologia
|
El Museu Memorial de Guerra d'Auckland (Auckland War Memorial Museum) és un dels museus més importants de Nova Zelanda. Les seves col·leccions se centren principalment en la història de Nova Zelanda, i més concretament en la de la regió d’Auckland, tant en la seva història natural com militar.
|
Geologia
|
La textura jigsaw o textura en trencaclosques és un tipus de textura present en algunes roques volcàniques que es caracteritza per una fragmentació de la roca on els fragments encaixen entre si com si fossin part d'un trencaclosques. Aquesta textura és característica de hialoclastites i peperites tot i que en alguns casos pot arribar a observar-se en bretxes hidràuliques. Aquest tipus de textura s'ha descrit en roques volcàniques del cinturó de pirita ibèric a la província de Huelva i també en roques de la Vall de l'Azogue, a Almeria.
|
Mitologia
|
Þrymskviða (també Thrymskviða, Thrymskvitha, Thrymskvidha o Thrymskvida) és un dels més coneguts poemes de la Edda poètica, a més de ser un dels mites nòrdics que més va perdurar en popularitat en escandinavia i va continuar sent relatat i cantat sota diverses formes fins al segle xix.
|
Telecomunicacions
|
En electrònica, un mesclador, o mesclador de freqüències, és un circuit elèctric que crea noves freqüències a partir de dos senyals aplicats. En la seva aplicació més habitual, s'apliquen dos senyals a un mesclador, i produeix nous senyals a la suma i diferència de les freqüències originals.Els mescladors s'utilitzen àmpliament per canviar els senyals d'un rang de freqüències a un altre, un procés conegut com a heterodinatge, per facilitar la transmissió o el processament posterior del senyal. Per exemple, un component clau d'un receptor superheterodí (Figura 2) és un mesclador utilitzat per moure els senyals rebuts a una freqüència intermèdia comuna. Els mescladors de freqüència també s'utilitzen per modular un senyal portador en emissors de ràdio. La característica essencial d'un mesclador és que produeix un component a la seva sortida que és el producte dels dos senyals d'entrada (Figura 3). Tant els circuits actius com els passius poden realitzar mescladors. Els mescladors passius utilitzen un o més díodes i es basen en la seva relació no lineal entre voltatge i corrent per proporcionar l'element multiplicador. En un mesclador passiu, el senyal de sortida desitjat és sempre de menor potència que els senyals d'entrada.
|
Objectes astronòmics
|
Delta² Canis Minoris (δ² CMi / 8 Canis Minoris) és un estel en la constel·lació del Ca Menor que comparteix la denominació de Bayer «Delta» amb altres dos estels, Delta¹ Canis Minoris (δ¹ CMi) i Delta3 Canis Minoris (δ3 CMi). Cap d'ells està relacionada amb els altres. Delta² Canis Minoris, a 136 anys llum del Sistema Solar, és la que està més prop dels tres. La seva magnitud aparent és +5,59, cosa el converteix en el catorzè estel més brillant en la seva constel·lació.
|
Matemàtiques
|
En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters). a n x n + a n − 1 x n − 1 + ⋯ + a 1 x + a 0 = 0 {\displaystyle a_{n}x^{n}+a_{n-1}x^{n-1}+\cdots +a_{1}x+a_{0}=0\,} on: n > 0 ( a n ≠ 0 ) {\displaystyle n>0(a_{n}\neq 0)} , és el grau del polinomi. a i ∈ Z {\displaystyle a_{i}\in \mathbb {Z} } , els coeficients del polinomi són nombres enters.El conjunt dels nombres algebraics és numerable i és un subcòs del cos C {\displaystyle \mathbb {C} } dels nombres complexos.
|
Ciència militar
|
El terme decepció militar prové de traduir "military deception", concepte que en parla anglesa s'usa per descriure un engany militar o desinformació, és a dir, per descriure aquelles accions executades amb l'objectiu d'enganyar els adversaris sobre les capacitats, intencions i operacions de les forces militars pròpies, promovent una anàlisi equivocada i causant que l'adversari obtingui conclusions falses. El terme decepció en català, per bé que es consideri arcaisme, també vol dir engany.La doctrina militar dels Estats Units fa servir l'acrònim MILDEC (MILitary DECeption) i l'antiga doctrina militar de la Unió Soviètica i ara de Rússia usen el terme "maskirovka" (маскировка), literalment: camuflatge, ocultació.La decepció en la guerra es remunta a la història primitiva; ja L'art de la guerra, un antic tractat militar xinès, posa èmfasi en la importància de la decpció com a forma de que les forces derrotin adversaris que els superen en nombre. Al llarg de la història dels conflictes bèl·lics, la utilització de l'engany i la desinformació ha estat una constant. La recerca de l'avantatge en les operacions militars generant boira de guerra o la necessitat de minimitzar els efectes adversos del combat sobre les forces pròpies han convertit la decepció en una disciplina cada vegada més sofisticada, sovint enllaçada amb operacions encobertes i guerra psicològica.
|
Geologia
|
Les coves de Toirano (en italià: Grotte di Toirano) és un sistema de coves càrstiques al municipi de Toirano, a la província de Savona, Ligúria, Itàlia.
|
Química
|
El nombre màssic o nombre de massa representa el nombre de nucleons d'un nucli atòmic, és a dir la suma dels protons i dels neutrons presents en el nucli d'un àtom. Es simbolitza amb la lletra majúscula A. Si es representa un núclid es posa a la part superior esquerra del símbol de l'element químic. Per exemple 6 12 C {\displaystyle _{6}^{12}{\text{C}}} indica que aquest nucli de carboni té dotze nucleons, o que el seu nombre màssic, A, és dotze. En espectrometria de masses es denota com a m. El nombre màssic és l'indicatiu dels distints núclids d'un element químic. Donat que el nombre de protons és idèntic per a tots els àtoms d'un mateix element químic, només el nombre màssic, que du implícit el nombre de neutrons en el nucli atòmic, indica de quin núclid de l'element es tracta. Dos núclids amb igual nombre màssic són isòbars. No és el mateix que el nombre atòmic (Z), que denota el nombre de protons del nucli, i que per tant identifica de manera biunívoca un element. Per tant, la diferència entre el nombre màssic i el nombre atòmic dona el nombre de neutrons (N) d'un nucli atòmic: N=A−Z.
|
Informàtica
|
En matemàtiques, i més específicament en computació algebraica, geometria algebraica computacional, i àlgebra commutativa computacional, una base de Gröbner (o base estàndard) és un cas particular de conjunt generador d'un ideal en un anell de polinomis sobre un cos K[x1, ..., xn]. El fet de disposar d'una base de Gröbner permet deduir fàcilment moltes propietats importants de l'ideal i de la varietat algebraica associada, com la dimensió i el nombre de zeros quan és finita. El càlcul d'una base de Gröbner és una de les eines principals per a la resolució de sistemes d'equacions polinòmiques, així com pel càlcul d'imatges de varietats algebraiques per projeccions. Es pot interpretar el càlcul de bases de Gröbner com una generalització multivariant i no lineal tant de l'algorisme d'Euclides per al màxim comú divisor de polinomis, com de l'eliminació gaussiana per a sistemes lineals.A la seva tesi doctoral de 1965, Bruno Buchberger introduí la noció de base de Gröbner, juntament amb un algorisme per calcular-les (algorisme de Buchberger). Les bases de Gröbner reben aquest nom pel matemàtic austríac Wolfgang Gröbner, tutor de Buchberger. L'any 2007, Buchberger fou guardonat amb el Paris Kanellakis Theory and Practice Award de l'Association for Computing Machinery per la seva obra. Tanmateix, el matemàtic rus Nicolai Maksimovic Gjunter introduí una noció similar l'any 1913, publicada en diverses publicacions matemàtiques russes. Aquestes publicacions van ser ignorades per la comunitat matemàtica fins a la seva redescoberta l'any 1987 per Bodo Renschuch et al. El 1964, Heisuke Hironaka desenvolupà un concepte anàleg per a anells locals, amb el nom de bases estàndard. Diversos autors han ampliat la teoria de les bases de Gröbner. Algunes generalitzacions inclouen la seva aplicació a polinomis sobre anells d'ideals principals o anells de polinomis, així com a algunes classes d'anells no commutatius i àlgebres, com àlgebres d'Ore.
|
Informàtica
|
El traçat de raigs (en anglès ray tracing) és un algoritme per a síntesi d'imatges que calcula el camí de la llum com a píxels en un plànol de la imatge i simula els seus efectes sobre les superfícies virtuals en les quals incideixi. Aquesta tècnica és capaç de produir imatges amb un alt grau de realisme, d'una forma major que el renderizado mitjançant línies d'exploració tradicional, encara que el cost computacional del traçat de rajos és molt major.
|
Antropologia
|
Els changpa o champa són un poble tibetà semi-nòmada que es troba principalment en Changtang a Ladakh i en Jammu i Caixmir. Un nombre més petit resideix en les regions occidentals de la regió autònoma del Tibet i va ser parcialment reubicat per a l'establiment de la reserva natural de Changtang. A partir de 1989 hi havia mig milió de nòmades que vivien en l'àrea de Changtang. El cineasta Gaurav Jani va realitzar un documental sobre els changpa anomenat Riding Solo to the Top of the World.
|
Biotecnologia
|
La biotecnologia blanca, també coneguda com a biotecnologia grisa o biotecnologia industrial, és la biotecnologia aplicada als processos industrials. El seu principal objectiu és la creació de productes fàcilment degradables, que consumeixin menys energia i que generin menys deixalles durant la seva producció. La biotecnologia blanca tendeix a consumir menys recursos que els processos tradicionals utilitzats per produir béns industrials. L'aplicació de la biotecnologia a la producció industrial té un gran futur per al desenvolupament sostenible, però molts productes encara han de passar la prova de la seva viabilitat econòmica.Un exemple és l'obtenció de microorganismes per generar un producte químic o l'ús d'enzims com a catalitzadors o inhibidors enzimàtics industrials, ja sigui per obtenir productes químics valuosos o per destruir contaminants químics perillosos (per exemple, utilitzant oxidoreductases). També s'aplica als usos de la biotecnologia a la indústria tèxtil, en la creació de nous materials, com plàstics biodegradables, i en la producció de biocombustibles.
|
Filosofia
|
Henri Louis Bergson (París, França, 18 d'octubre del 1859 - íd. 4 de gener del 1941) fou un escriptor, filòsof i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1927.
|
Informàtica
|
Modular Audio Recognition Framework (MARF), és a dir: Marc de treball d'àudioreconeixement modular, és una plataforma d'investigació i una col·lecció de la veu/el so/discurs/text i processament de llenguatge natural (NLP) els algorismes escrit en Java i arreglat en una armadura modular i extensible que procura facilitar l'addició de nous algorismes. MARF pot actuar com una biblioteca en aplicacions o és utilitzat com una font per a aprendre i extensió. Unes poques aplicacions de l'exemple són proporcionades per a mostrar para com utilitzar l'armadura. Hi ha també un manual detallat i la referència d'API en el format de javadoc com el projecte tendeix a ser documentat. MARF i les seues aplicacions són alliberats sota una llicència del BSD.
|
Dret
|
Un reglament comunitari és una norma jurídica del dret comunitari europeu comparable a les lleis en dret intern. A través d'aquest instrument els òrgans comunitaris poden intervenir de manera més intensa en els ordenaments jurídics interns. Es distingeix d'altres fonts de dret comunitari pel fet que és d'aplicabilitat directa, és a dir, no cal una normativa estatal (com és el cas de les directives) perquè un reglament suposi un dret o un deure per a la ciutadania europea. A més a més, la ciutadania està obligada a respectar-lo com ho faria amb una norma estatal. S'imposa a través del reglament el mateix dret a tots els estats membres, sense tenir en compte fronteres, i és vàlid de forma uniforme i íntegra. D'aquesta manera un estat no pot refusar o incomplir una part del reglament perquè aquest contradiu les seves lleis internes.
|
Geografia
|
El sud, migdia o migjorn, és el punt cardinal que cau a la dreta mirant a llevant, diametralment oposat al nord, És la direcció al llarg d'un meridià a 90° en sentit horari de l'est. El sud sol denominar així tant l'instant cardinal com l'adreça i la comarca inferior d'un país o regió que per convenció eurocèntrica es representa en la posició inferior de mapes i cartes. La recta meridiana sobre l'horitzó el talla en dos punts: el nord i el sud. El que és del sud, està en el sud o pertany al sud, es denomina sureny, austral o meridional. De vegades s'usa "sud" com a sinònim de Tercer Món o països subdesenvolupats, ja que la majoria d'estats empobrits se situen a l'hemisferi sud.
|
Filosofia
|
La Crisi de la consciència europea (La crise de la conscience européenne) és un llibre de Paul Hazard. Paul Hazard va encunyar el terme crisi de la consciència europea per definir la crisi ideològica que detecta en l'ambient intel·lectual de la secularitzada Europa posterior a les guerres de religió. Pensadors com Descartes, Baruch Spinoza, Gottfried Wilhelm Leibniz, John Locke o Isaac Newton comparteixen una època, que fins i tot es pot datar astronòmicament amb el Cometa Halley de 1680, que va permetre a Pierre Bayle redactar la seva carta, per burlar-se de les supersticions i afirmar que el coneixement ha de ser constantment comprovat. La crisi ideològica s'afegeix a la crisi general o crisi del segle XVII, encara que en aquest aspecte es precipita a finals de segle i queda a cavall dels segles XVII i xviii. El racionalisme i l'empirisme serien parells filosòfics oposats. Es superen definitivament dels lligams escolàstics, obrint el camí al mètode científic i a la il·lustració. A Espanya, hi ha un moviment relacionat conegut com els novatores.
|
Enginyeria
|
L'École pour l'informatique et les techniques avancées (EPITA), és una Grande école d’enginyeria de França fundada en 1984. Està situada a Le Kremlin-Bicêtre, França : Campus Groupe Ionis.L’EPITA és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer de EPITA (Màster Ingénieur EPITA) el diploma Màster recerca Executive MBA MOOC.
|
Matemàtiques
|
En geometria, una intersecció és el tall o conjunt de punts coincidents entre dos o més subespais d'un espai donat. La intersecció geomètrica és un cas particular d'intersecció de conjunts. La dimensió de la intersecció de dos subespais sempre tindrà dimensió menor o igual a la dimensió del subespai més petit dels que intersequen.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.