label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Geologia
|
Un crag and tail (glacialisme i periglacialisme) és un gep o turó rocós o penyal que ha estat format per l'acció d'una glacera i prolongat cap avall per una morena de fons acabada en forma de cua de peix. Tenen una dimensió que va des de desenes de metres fins a quilòmetres de longitud, amb la cua apuntant en la direcció descendent. El turó, o penyal, sol ser de roca dura que ha resistit l'erosió glacial i forma obstrucció al glaç produint una "ombra de pressió" a sotavent. El penyal és una característica residual deixada per l'erosió glacial selectiva, mentre que la cua està dipositada per la deriva del glaç. S'estén seguint la direcció descendent i en proporció a la velocitat i el gruix del glaç i crea una zona gradualment reduïda d'erosió mínima o fins i tot una cavitat. El crag and tail sovint és una carena allargassada o un turó semblant a un drumlin.
|
Jocs
|
As d'Or és el premi més prestigiós de França per als jocs ideats en el darrer any, atorgat cada any a l'ocasió del Festival International des Jeux a Canes, on es reuneixen els professionals del sector lùdic: editors, creadors, il·lustradors i negociants. Va ser creat el 1988. Prové de la fusió de dos guardons anteriors, un anomenat també As d'Or i l'altre Jeu de l'année (= joc de l'any). Hi ha tres categories: joc de l'any, joc infantil de l'any i joc expert de l'any.
|
Dansa
|
Dansa expressionista (en llengua alemanya: Ausdruckstanz o Neuer Tanz, en llengua sueca: Fridans) és un terme empleat per definir un moviment que va sorgir el 1900 com una protesta contra l'estancament artístic del ballet clàssic i cap a la maduresa en el futur de l'art en general. El ballet tradicional es percebia com l'auster, mecànic i fermament sostingut en formes fixes i convencionals. Aquest nou ball va ser més lliure, natural i menys governat per regles. Va estar fortament influït pel pas de les arts visuals de l'expressionisme. La dansa expressionista va florir fins a la Segona Guerra Mundial, quan va desaparèixer quasi per complet a Europa Central. Típic per a la dansa expressionista va ser la celebració de moltes nits de ball. Aquests van ser influïts pels reclams individuals de crear i presentar les seves pròpies obres coreogràfiques. Coreògrafs i ballarins eren sovint un i la mateixa persona. La terminologia és diversa i el concepte de «dansa expressionista» va sorgir a mitjan segle xx, i es va introduir en el concepte més ampli de la dansa moderna cap a finals del segle xx, va arribar a reunir-se i fondre's amb el ballet tradicional. Altres noms que han deixat d'usar-se són Moderner Tanz, Absoluter Tanz, Freier Tanz, Tanzkunst i Bewegungskunst. La dansa expressionista alemanya està relacionada amb la dansa-teatre.
|
Ciència militar
|
La bandera blanca és una bandera de color blanc, símbol internacional de pau normalment utilitzat en períodes bèl·lics o en conflictes. Pot significar diverses coses, entre les quals rendició, solució parlamental, alto el foc o la fi d'hostilitats. Està reconeguda per la Conferència de la Haia de 1899. Anteriorment a aquesta data el símbol de la bandera blanca estava protegit pel tractat internacional i, per tant, es va convertir en un costum del dret internacional.
|
Mitologia
|
El Tsukumogami és el nom que se li dona a les ànimes que habiten en objectes antics (normalment objectes bruts i trencats) segons les creences japoneses.
|
Protestes
|
Les protestes després de la mort de Mahsa Amini són una sèrie de protestes i disturbis civils en curs contra el govern de l'Iran que van començar a Teheran el 16 de setembre de 2022. Les protestes van començar com una reacció a la mort de Mahsa Amini, una dona iraniana de 22 anys que va morir mentre estava sota custòdia policial. Segons testimonis presencials, va ser colpejada per la Patrulla d'orientació, la "policia moral" islàmica de l'Iran, que la va acusar de portar un hijab "inadequat" en violació de la llei obligatòria del hijab de l'Iran. La policia iraniana va negar que Amini fos colpejada mentre estava detinguda.Les protestes van començar hores després de la seva mort a Teheran. Les protestes van començar primer a l'hospital on Amini havia estat ingressada i després es van estendre ràpidament a altres ciutats, primer a la província natal d'Amini, el Kurdistan, incloses a Saqqez, Sanandaj, Divandarreh, Baneh i Bijar. En resposta a aquestes manifestacions, a partir del 19 de setembre, el govern iranià va imposar tancaments regionals d'accés a internet. A mesura que van créixer les protestes, es va imposar una tancada general d'internet juntament amb restriccions a les xarxes socials.El 26 de setembre del 2022 almenys 76 persones manifestants havien estat assassinades com a resultat de la intervenció de les forces governamentals en les protestes, convertint-les en les més mortíferes des de les protestes iranianes de 2019-2020 que van acabar amb 1.500 morts. La resposta del govern a les protestes ha rebut una condemna general, i el Departament del Tresor dels Estats Units ha sancionat la patrulla d'orientació i diversos oficials iranians.
|
Telecomunicacions
|
AlterNIC va ser un registrador no oficial de noms de domini d'Internet creat l'any 1995, que va generar molta controvèrsia i que funcionava amb un sistema arrel de noms de domini alternatiu. El seu propòsit principal era desafiar el monopoli d'InterNIC com a jerarquia governant dels dominis de primer nivell (gTLDs) fins a l'aparició de l'ICANN l'any 1998. Alternic oferia registre de segon nivell amb els seus propis dominis de primer nivell (TLD) a preus més econòmics que InterNIC. Tot i això, aquests noms de domini només els podien resoldre els servidors de nom que estaven configurats de forma específica per utilitzar la zona arrel d'AlterNIC. El projecte no funciona actualment i el nom de domini alternic.net està aparcat i ja no s'associa amb AlterNIC. Eugene Kashpureff, un dels fundadors d'AlterNIC juntament amb Dianne Boling, va tenir tot un seguit de problemes legals l'any 1997.
|
Administració
|
La seu social és el lloc en l'espai —lloc habitual— on es gestionen i s'administren les associacions i entitats culturals. Aquest terme té rellevància en l'àmbit jurídic. És diferent del domicili social, que és el lloc on radica el centre de l'activitat d'una societat mercantil, malgrat que sovint s'usen indistintament.
|
Ètica
|
Perduellio era un delicte romà equivalent a l'alta traïció. Inicialment es referia sobretot a qüestions militars com aixecar-se en armes contra l'estat o ajudar a l'enemic. Aquest delicte el jutjaven els comicis curiats i després als comicis centuriats a través dels duumviri perduellionis. Segons les Lleis de les dotze taules, un ciutadà era acusat de perduellio quan mostrava una actitud contrària a l'estat i al poble romà, tant si convocava a l'enemic (hostem conciere) com si llirava un ciutadà als enemics (civem hosti tradere). Els duumviri perduellionis van actuar fins al començament de l'època de l'Imperi, però el nom de perduellio sembla que ja havia caigut en desús. La perduellio als seus inicis, era considerada un delicte religiós, i el reu d'aquest crim havia de morir per fer propicis els déus. Normalment se'l flagel·lava fins a morir i se'l penjava. Amb el temps es va establir que la pena fos la prohibició de donar-li aigua i foc (aquae et ignis interdictio). Més tard el delicte es va incloure dins del de majestas al darrer segle de la república.
|
Aeronàutica
|
Air Namibia, nom comercial d'Air Namibia (Pty) Limited, és l'aerolínia de bandera de Namíbia. Té la seu a Windhoek i la seva base principal a l'Aeroport Internacional Hosea Kutako. A agost del 2017, la seva flota incloïa quatre Airbus A319-100, dos Airbus A330-200 i quatre Embraer ERJ 135ER. Opera vols interns, regionals i internacionals, així com vols de càrrega. El 100% del capital d'Air Namibia es troba a les mans del govern del país.
|
Informàtica
|
La competència digital és la capacitat d'utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació en les tasques de la vida quotidiana, a l'escola, a la feina o al lleure. El seu contrari és l'analfabetisme digital. Es considera com una de les capacitats bàsiques (a més de llegir, escriure i matemàtica) i transversal, és a dir una habilitat necessària en qualsevol altra matèria que s'ensenya a l'escola, i més tard tot arreu en quasi totes les activitats de la vida quotidiana per a tota persona que vulgui interactuar amb normalitat a la societat actual.L'ús de la informàtica i de la telemàtica implica transformació de la manera de treballar i canvis en l'accés a la informació i el coneixement. Cada vegada més continguts i activitats pedagògiques (exercicis, correcció…) utilitzen eines electròniques, de les quals cal dominar l'ús per accedir a la informació que fins fa poc encara necessitaven paper i llapis. L'alfabetització digital és indispensable per a participar en les altres activitats: ús del maquinari, la navegació per Internet, ús del correu electrònic, dels cercadors i de programari. La desmaterialització de la informació també contribueix a la reducció del volum de residus de paper, CD's, i altres recursos, però implica el domini de les noves eines tecnològiques, una inversió en maquinari més complex que la fins fa poc tradicional pissarra i guix, i una adaptació de tota la pedagogia. La velocitat d'obsolescència del maquinari i la necessitat de trobar plataformes i sistemes operatius uniformes o compatibles entre ells és un altre repte tècnic i econòmic. El desplegament normatiu de la Llei Orgànica d'Educació (LOE) incorpora el concepte de competència digital en els decrets d'ensenyaments mínims de l'educació obligatòria. La competència digital també es recull als nous decrets del currículum de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria de Catalunya. El nou currículum (2015) de l'educació primària de la Generalitat de Catalunya explicita com una major innovació la presència de competències digitals en totes les àrees. Ambdós currículums de les Illes Balears i de la comunitat Valenciana del 2014 van en el mateix sentit.A Catalunya el desplegament normatiu de la LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. regula l'adquisició de les competències bàsiques en l'àmbit digital que han d'adquirir els estudiants dels Sistema Educatiu Català. El Departament d'Ensenyament també ha iniciat la definició de quines són les competències digitals que han de tenir els docents per aconseguir el domini de les eines tecnològiques entre l'alumnatEl Departament d'Ensenyament el 23 de maig de 2016 publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la definició de la Competència digital docent, com la capacitat que tenen els docents d'aplicar i transferir tots els seus coneixements, estratègies, habilitats i actituds sobre les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) en situacions reals i concretes de la seva praxi professional per tal de: (a) facilitar l'aprenentatge dels alumnes i l'adquisició de la competència digital d'aquest col·lectiu; (b) dur a terme processos de millora i innovació a l'ensenyament d'acord amb les necessitats de l'era digital; i (c) contribuir al seu desenvolupament professional d'acord amb els processos de canvi que tenen lloc a la societat i als centres educatius. La Competència digital docent (CDD) està formada per coneixements i habilitats de dos tipus: la competència TIC referida a l'ús instrumental de les tecnologies (CDI) i les habilitats de caràcter didàctic i metodològic (CDM).
|
Història
|
La Casa de Óengus és una dinastia que hauria governat sobre els pictes, així com els escots de Dál Riata i, possiblement, tot el nord de la Gran Bretanya, durant aproximadament un segle, des de la dècada de 730 fins a 830. El seu primer rei a la terra dels pictes va ser Óengus I, que podria ser la figura representada en el sarcòfag de St Andrews.
|
Art
|
El Període Hakuhō (白鳳時代, , Hakuhō jidai?, lit. "període del fènix blanc") va ser una era japonesa no oficial era japonesa (年号,, , nengō,?, lit. "nom d’any") de l'Emperador Tenmu després del Hakuchi i després del Suchō. La seva curta durada va perllongar-se entre els anys 673 als 686.El període Hakuhō es fa servir més sovint com a terme general que descriu un rang més extens d’anys.
|
Informàtica
|
L'Associació de Tècnics d'Informàtica (ATI) és una associació espanyola que agrupa a professionals i estudiants del sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'associació té presència a tota Espanya a través dels capítols territorials existents en diverses Comunitats Autònomes. Fundada l'any 1967, és l'associació més veterana de la professió informàtica espanyola, amb seus a Barcelona (seu general) i Madrid.Publica la revista Novática, degana de la premsa informàtica espanyola, així com REICIS (Revista Española de Innovación, Calidad e Ingeniería del Software). Entre els anys 2001 a 2011 va publicar també la revista digital en anglès UPGRADE: The European Journal for the Informatics Professional, per delegació del Council for European Professional Informatic Societies (CEPIS). L'entitat és la representant espanyola a la Federació Internacional per al Processament d'Informació, i representa també als informàtics espanyols a CEPIS, organització de la qual n'és membre fundador i també compta amb un acord de col·laboració amb l'Association for Computing Machinery.
|
Física
|
David Jeffrey Wineland (Milwaukee, 24 de febrer de 1944) és un físic estatunidenc. Treballa al laboratori de física de l'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (NIST) a Boulder (Colorado) i la seva feina se centra sobre òptica, sobretot el refredament mitjançant un làser dels ions i també l'ús dels ions atrapats per a dur a terme operacions de càlcul quàntic. Va rebre el Premi Nobel de física el 9 d'octubre de 2012 conjuntament amb el francès Serge Haroche.
|
Ecologia
|
El Regne Boreal o el Regne Holàrtic (Holarctis) és un regne florístic identificat pel botànic Ronald Good (i més tard per Armèn Takhtadjan), que inclou les zones de clima temperat a àrtic d'Amèrica del Nord i Euràsia. La seva flora és heretada de l'antic supercontinent de Lauràsia. Tanmateix, gran part d'aquesta regió florística (i la major part de la regió Circumboreal) va estar sota el glaç durant el Plistocè i té una flora molt recent. Relictes del Terciari van trobar refugi a les parts sud i muntanyenques del regne florístic, especialment en la Regió Asiàtica Est i la Regió Atlàntica Americana. El regne Boreal és el més extens dels regnes florístics del món. Una regió florística és l'anàleg botànic a una ecozona, la qual té en compte la distribució de les espècies dels animals i també de les plantes. Molts biogeografs distingeixen en le regne borela dues ecozones, la Neàrtica (Amèrica del Nord) i la Paleàrtica (Euràsia). Altres, basant-se en la distribució de les famílies relacionades d'animals i plantes, inclouen la Neàrtica i la Paleàrtica en una única ecozona anomenada Holàrtica, la qual es correspon amb el Regne Boreal segons Ronald Good.
|
Pseudociència
|
Les cartes Zener conformen una baralla de cartes de 25 naips de cinc tipus distints. Van ser utilitzades pel parapsicòleg Joseph B. Rhine i Karl Zener, amb la finalitat d'estudiar amb un mètode científic si existeixi o no, la possibilitat de percepció extrasensorial (ESP) aparent (principalment clarividència). Rhine, botànic de formació, era un scèptic que basava la seva recerca en la hipòtesi, que si el fenomen existís, se l'havia de provar de manera experimental, ergo, si no s'en trobessin de proves, no existeix. Amb aquest projecte es va trobar entre dues cadires: els creients de parapsicologia no en volien d'explicacions alternatives per a fenòmens «miraculosos», i els científics trobaven l'objecte de l'estudi totalment irrellevant.Després experiments amb naips normals, va trobar un biaix en el fet que les persones tenien naips preferits. Per això va cercar un joc de naips nou, amb el qual les persones que participaven en els tests, no tenien cap associació prèvia a l'experiment. Els diferents pals, quadrat (□), cercle (○), estrella (☆), creu (+) i línies ondulades (⌇⌇⌇), van ser dissenyats com a figures simples, però distintes, desambigües, de fàcil mesurament estadístic.Segons la teoria de la probabilitat, si no hi ha cap altre factor en joc que l'atzar, les resultats s'han de distribuir segons una distribució normal. Amb 25 naips i 5 possibilitats, 79% de les persones obtindran entre 3 i 7 respostes correctes, la probabilitat d'obtenir 8 o més respostes correctes és 10,9%, etc. Si els resultats en un gran nombre d'experiments desvien de la distribució normal, es pot inferir l'existència d'un, o més altres factors que influeixin en els resultats. Però, la desviació per si mateix no és una prova de l'existència de percepció extrasensorial, hi poden jugar altres factors o biaixos metodològiques en l'execució dels experiments. Finalment, per confirmar una hipòtesi, altres cercadors han d'obtenir els mateixos resultats, quan repliquen l'experiment.Quan les cartes Zener van ser inventades, a la dècada dels anys 1920, eren mesclades a mà, però Rhine va preferir més endavant utilitzar una màquina per realitzar aquesta tasca. Inicialment es feia servir un paper blanc translúcid bastant fi. Algunes persones obtenien puntuacions bastant altes, però aviat es va advertir que era possible veure els símbols a través de les cartes. Encara que el concepte de l'experiment era correcte, s'han demonstrat posteriorment molts errors de procediment que no permeten confirmar les conclusions de Rhine. Cap científic que va assajar de replicar els experiments, no va obtenir els mateixos resultats.
|
Gestió
|
Jidoka (o autonomation en anglès) terme utilitzat en sistemes de producció ajustada. Significa "automatització amb un toc humà". Jidoka conté la detecció automàtica dels errors o defectes durant la producció. En sistemes de producció ajustada sempre es busquen objectius per a la millora continua, buscant i eliminant les causes dels problemes. Quan un defecte és detectat, el fet de parar la producció fa que l'organització focalitzi els esforços en resoldre el problema i evita la propagació de males pràctiques. Per models de producció just a temps (en anglès, Just-in-time, JIT) pot ser interessant produir amb zero defectes, sinó els defectes poden causar problemes al procés industrial. La paraula prové del japonès. En japonès, "automatització" s'escriu amb tres kanji: "Ji" que vol dir "propi", "Dou" que vol dir "moviment" (moviment propi, que vol dir automatització) i "Ka" que vol dir "-ització", (自動化). En el sistema de producció de Toyota, la segona lletra es canvia per una altra "Dou" que vol dir "treball"(働), que és un caràcter derivat, format per l'original "Dou" i afegint-li el radical "humà". És un procés de control de qualitat utilitzat en el sistema de producció de Toyota (TPS), que aplica els quatre principis següents: Detectar l'anormalitat Parar Corregir la condició immediata Investigar la causa arrel i aplicar una contramesura
|
Multimèdia
|
Un intèrpret és un artista que aporta el seu propi cos, i a través d'ell la veu, el gest i el moviment, en l'execució de la comunicació dramàtica d'una ficció presentada en carn i os devant d'un auditori. L'espectacle dramàtic és el seu objecte creatiu, la seva obra d'art, i a més del o dels intèrprets pot haver-hi en escena també un conjunt heterogeni d'elements escènics, inclosos la il·luminació, el so (que pot ser música, veu en off i altres efectes sonors diversos), les projeccions, l'escenografia, els objectes accessoris, el vestuari, la perruqueria, el maquillatge i les màscares.A les arts audiovisuals els intèrprets són actors. En les arts escèniques poden ser intèrprets pluridisciplinars o, segons l'espectacle, poden estar especialitzats en alguna disciplina o gènere, com per exemple actors, ballarins, mims, clowns, acròbates, cabareteres, cantants, músics, etc. L'espectacle en les arts escèniques es diferencia de les obres d'altres tipus d'arts en el fet que hi ha almenys un intèrpret humà que hi participa en carn i os, i un destinatari col·lectiu humà que físicament és present en el moment de la transmissió comunicativa. Més àmpliament, un intèrpret és tota aquella persona quan està realitzant un acte d'interpretació de la realitat o d'una ficció, per exemple estudiant el significat d'un signe o traduint-lo a un altre signe. Els signes poden ser imatges, paraules, obres d'art, restes arqueològiques, etc.
|
Teologia
|
Jesús en el judaisme defineix el punt de vista del judaisme sobre Jesús de Natzaret. L'opinió del judaisme sobre el Messies difereix substancialment de la idea cristiana del Crist. En el concepte jueu, la tasca del Messies és preparar l'era messiànica. Un presumpte Messies que mor abans de completar la tasca, és a dir, obligar tots els israelites a seguir en el camí de la Torà, la reparació de les violacions, la lluita contra les guerres religioses, la construcció del Temple al seu lloc i l'agrupació dels exiliats d'Israel, no pot ser el Messies. Maimònides va dir: "Però si ell no va tenir èxit en tot això i va ser assassinat, ell no és el Messies promès de la Torà... i Jehovà només el va nomenar per posar a prova les masses."
|
Dret
|
El Conveni regulador és el document que acompanya la demanda de divorci, separació judicial o l'adopció o modificació de mesures reguladores de les conseqüències de la nul·litat del matrimoni, presentada de comú acord o presentada per un d'ells amb el consentiment de l'altre.Si els cònjuges tenen fills comuns que estan sota llur potestat, el conveni regulador ha de contenir: a) Un pla de parentalitat, d'acord amb el que estableix l'article 233-9. b) Els aliments que els han de prestar, tant respecte a les necessitats ordinàries com a les extraordinàries, indicant-ne la periodicitat, la modalitat de pagament, els criteris d'actualització i, si ho han previst, les garanties. c) Si escau, el règim de relacions personals amb els avis i els germans que no convisquin en el mateix domicili. A més, també ha de contenir, si escau: a) La prestació compensatòria que s'atribueix a un dels cònjuges, indicant-ne la modalitat de pagament i, si escau, la durada, els criteris d'actualització i les garanties. b) L'atribució o distribució de l'ús de l'habitatge familiar amb el seu parament. c) La compensació econòmica per raó de treball. d) La liquidació del règim econòmic matrimonial i la divisió dels béns en comunitat ordinària indivisa. A més, també poden acordar aliments per als fills majors d'edat o emancipats que no tinguin recursos econòmics propis. Els pactes adoptats en conveni regulador han d'ésser aprovats per l'autoritat judicial, llevat dels punts que no siguin conformes amb l'interès dels fills menors. Si denega l'aprovació dels pactes adoptats en conveni regulador, l'autoritat judicial ha d'indicar els punts que s'han de modificar i ha de fixar el termini per a fer-ho. Si els cònjuges no formulen una proposta de modificació o aquesta tampoc no és aprovada, l'autoritat judicial ha d'adoptar la resolució pertinent. La sentència ha d'incorporar els punts del conveni que hagin estat aprovats i la decisió que correspongui quant als no aprovats. També pot contenir les mesures necessàries per a garantir-ne el compliment efectiu. L'Article 233-2 de la Llei 25/2010, del 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la familia, recull les mesures definitives proposades per conveni regulador; i l'Art. 233-3 l'Aprovació judicial dels pactes.
|
Física
|
L'energia de Hartree (simbolitzada Eh) és la unitat d'energia del sistema d'unitats atòmiques, va rebre el seu nom en honor del físic anglès Douglas Hartree. L'energia de Hartree és igual al valor absolut de l'energia potencial elèctrica del proti en estat fonamental. Això és gairebé dues vegades el valor absolut de l'energia d'enllaç (o de l'energia d'ionització) de l'electró del proti en estat fonamental, |W1| (no és exactament el doble de l'energia d'ionització a causa de la limitada massa del protó (vegeu massa reduïda). E h = ℏ 2 m e a 0 2 = m e c 2 α 2 {\displaystyle E_{h}={\hbar ^{2} \over {m_{e}a_{0}^{2}}}=m_{e}c^{2}\alpha ^{2}} = 4,359 744 17(75)x10−18 J = 27,211 3845(23) eV = 2 Ry = 627,509 391 kcal/molon: ℏ {\displaystyle \hbar \ } és la constant de Planck, m e {\displaystyle m_{e}\ } és la massa en repòs de l'electró, a 0 {\displaystyle a_{0}\ } és el radi de Bohr, c {\displaystyle c\ } és la velocitat de la llum al buit, i α {\displaystyle \alpha \ } és la constant d'estructura fina.
|
Astronomia
|
(434326) 2004 JG6 és un asteroide Atira, és a dir, la seva òrbita està totalment continguda a l'interior de l'òrbita de la Terra. Va ser el segon cos d'aquesta classe a ser descobert després de (163693) Atira. Va ser descobert l'11 de maig de 2004 per Brian A. Skiff, dins del projecte LONEOS dut a terme en l'Observatori Lowell, en Flagstaff, Arizona, als Estats Units d'Amèrica. És l'asteroide de menor període orbital conegut, menor fins i tot que el de Venus, la qual cosa el fa ser el segon objecte del sistema solar més proper al Sol darrere de Mercuri. No obstant això, la seva òrbita és tan excèntrica que talla tant a l'òrbita de Venus com a la de Mercuri i arriba a apropar-se al Sol (periheli) a menys de 30 milions de quilòmetres (0,298 ua).
|
Indumentària
|
Forever 21 és una cadena nord-americana de botigues de roba amb sucursals a les principals ciutats dels Estats Units, Canadà, Europa, Japó, Corea del Sud, i les Filipines, que ofereix moda i complements per a dones joves, homes i nenes. El seu objectiu és oferir roba de qualitat a un preu assequible. La mercaderia de Forever 21 no té especificacions uniformes, els patrons o les mides, fins i tot, aquestes dades varien segons el proveïdor. Fundada a Los Angeles, Califòrnia el 1984 per l'empresari coreà Do Won Chang i la seva esposa Jin Sook Chang, la primera botiga va obrir el 21 abril de 1984 a Highland Park de Los Angeles.Forever 21 ha rebut atenció en els mitjans de comunicació per a la impressió de "John 3:16" en el fons de les seves bosses de marques grogues. Una portaveu de Forever 21 en la seu de Los Angeles va dir que la cita bíblica és una "demostració de la fe cristiana dels propietaris."
|
Matemàtiques
|
En matemàtiques, la constant Omega, anotada Ω, és una constant definida per: Ω e Ω = 1 {\displaystyle \Omega \,e^{\Omega }=1} Aquí Ω és un cas particular de la funció W de Lambert. El nom de la constant prové del nom alternatiu de la funció W de Lambert, la funció omega. No l'hem de confondre amb la constant Omega de Chaitin, definida en la teoria algorítmica de la informació.
|
Informàtica
|
En la programació d'ordinadors, la cohesió és el grau en què els elements d'un mòdul pertanyen junts. expressada al codi font d'un mòdul. Els mètodes de mesura de cohesió poden basar-se en mesures qualitatives o qualitatives que avaluen el codi font. La cohesió és una mesura de tipus ordinal, i acabem dient que un mòdul està "altament cohesionat" o "poc cohesionat". Hom prefereix els mòduls altament cohesionats, ja que l'alta cohesió s'associa amb bondats del programari tals com : robustesa, fiabilitat, reusabilitat i intel·ligibilitat, mentre que la baixa cohesió s'associa amb dificultats de manteniment, dificultat per a provar, dificultat per a reutilitzar i, fins i tot, dificultats per a entendre el codi. La cohesió s'associa a l'acoblament, un concepte diferent, tot i que són característiques inversament relacionades: a més acoblament, menys cohesió, i viceversa. Les mesures de cohesió i acoblament foren concebudes per Larry Constantine
|
Jocs
|
Organisme Nacional de Loteries i Apostes de l'Estat és un organisme autònom estatal que està adscrit al Ministeri d'Economia i Hisenda espanyol. L'organisme tal com el coneixem avui en dia va ser creat el 1984.S'encarrega d'organitzar i gestionar les loteries, apostes i jocs que siguen competència estatal.
|
Ecologia
|
RII, sigles de Relative Interaction Index, és l'índex relatiu d'interacció, un nou sistema utilitzat en biologia per mesurar l'efecte relatiu de la interacció entre espècies. Aquest índex té propietats estadístiques consistents i robustes i avantatges sobre els anteriors índexs existents com el RCI (Relative competition index), LnRR (Log response ràtio) i RNE (Relative neighbor effect) i destaca sobretot per la seva universalitat, podent-se utilitzar per a tot tipus d'efectes des d'exclusió mútua a la simbiosi.
|
Matemàtiques
|
En matemàtiques, un invariant és una propietat sostinguda per un tipus d'objectes matemàtics que no canvien davant de transformacions. Més formalment una entitat es considera invariant sota un conjunt de transformacions si la imatge transformada de l'entitat és indistingible de l'entitat original. La propietat de ser invariant es coneix com a invariància. El descobriment d'invariància és un pas important en el procés de classificació dels objectes matemàtics. La invariància s'utilitza en diverses àrees de les matemàtiques, com per exemple la geometria, la topologia i l'àlgebra. Algunes transformacions es defineixen amb una invariant, com per exemple els mapes de conformació que es defineixen com les transformacions del pla que conserven els angles. El descobriment de l'invariant és un pas important en el procés de la classificació dels objectes matemàtics.
|
Art
|
La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants. Consistí en una sèrie de canvis a l'Església Catòlica per fer front a les crítiques de l'època i enfortir-se davant les altres confessions. La contrareforma va ser un esforç integral compost per quatre elements principals: reconfiguració eclesiàstica o estructural ordes religiosos moviments espirituals dimensions polítiquesAquestes reformes incloïen la fundació de seminaris per a la preparació adequada dels preveres en la vida espiritual i les tradicions teològiques de l'Església, la reforma de la vida religiosa fent tornar els ordes als seus orígens espirituals, i l'aparició de nous moviments espirituals enfocats a la vida devocional, basats en l'ascetisme, en la predicació propera i en la renúncia al luxe i a una relació personal amb Crist, amb un paper central de la pregària, que incloïa els místics espanyols i l'escola francesa d'espiritualitat. Es va reforçar també el lideratge del Papa com a cap de l'Església. També hi van haver activitats polítiques que inclogueren la Inquisió romana. Un èmfasi primari de la Contrareforma va ser una missió per arribar a aquelles parts del món que estaven sent colonitzades principalment pels catòlics, així com intentar reconvertir aquelles regions com Suècia o Anglaterra que havien abandonat el catolicisme.
|
Física
|
En física, les dimensions extres són hipotètiques dimensions espacials més enllà de les tres observades experimentalment. En els càlculs teòrics, la norma habitual és considerar un espaitemps (3+1)-dimensional format per tres dimensions de l'espai i una del temps. Tanmateix, hi ha teories matemàtiques que introdueixen més dimensions de l'espai, per exemple per intentar unificar les forces fonamentals de gauge (electromagnetisme, força nuclear forta, força nuclear feble) i la gravetat. El primer intent en aquesta direcció fou la teoria de Kaluza-Klein. Els casos més notables són les teories de cordes, i la seva generalització en la teoria M, que requereixen 10 o 11 dimensions d'espaitemps, i prediuen l'existència de D-branes, objectes dinàmics de diverses dimensions. Els conceptes d'espais de 4 o 5 dimensions també apareixen en altres contexts. Normalment, no es consideren dimensions extra en la direcció del temps, car introdueixen problemes de causalitat.
|
Telecomunicacions
|
El teorema de Thévenin per a circuits elèctrics enuncia que qualsevol combinació de fonts de voltatge fonts de corrent i resistències amb dos terminals és elèctricament equivalent a una única font de voltatge V i una única resistència R. Per a sistemes de corrent altern amb una única freqüència el teorema també pot aplicar-se a impedàncies en general, no sols a resistències. El teorema fou descobert primer pel científic alemany Hermann von Helmholtz en 1853, però fou després redescobert en 1883 per l'enginyer francès de telègrafs Léon Charles Thévenin (1857-1926). Aquest teorema posa de manifest que un circuit de fonts de voltatge i resistències poden ésser convertides a un equivalent thevenià, que és una tècnica de simplificació emprada en l'analisi de circuits. L'equivalent Thevenià pot esser emprat com un bon model per a una font d'energia o una pila (amb la resistència representant la impedància interna i la font representant la força electromotriu). El circuit consisteix en una font de voltatge ideal en serie amb una resistència ideal. Per a calcular el circuit equivalent: Elimineu la càrrega del circuit. Calculeu el voltatge V en l'eixida de les fonts d'alimentació original. Ara canvieu les fonts de voltatge amb curtcircuits i les fonts de corrent amb circuits oberts. Canvieu la càrrega del circuit amb un òhmmetre imaginari i mesureu la resistència total, R, mirant enrere cap al circuit, sense fonts d'alimentació. El circuit equivalent és la font de voltatge amb un voltatge V en sèrie amb una resistència R en sèrie amb la càrrega.El voltatge equivalent de Thévenin és el voltatge en els terminals d'eixida del circuit original. Quan es calcula el voltatge equivalent de Thévenin, sol ser útil el principi del divisor de tensió, dient que un terminal serà Vout i l'altre estarà connectat a massa. En l'exemple, V A B = R 2 + R 3 ( R 2 + R 3 ) + R 4 ⋅ V 1 {\displaystyle V_{\mathrm {AB} }={R_{2}+R_{3} \over (R_{2}+R_{3})+R_{4}}\cdot V_{\mathrm {1} }} = 1 k Ω + 1 k Ω ( 1 k Ω + 1 k Ω ) + 2 k Ω ⋅ 15 V {\displaystyle ={1\,\mathrm {k} \Omega +1\,\mathrm {k} \Omega \over (1\,\mathrm {k} \Omega +1\,\mathrm {k} \Omega )+2\,\mathrm {k} \Omega }\cdot 15\mathrm {V} } = 1 2 ⋅ 15 V = 7.5 V {\displaystyle ={1 \over 2}\cdot 15\mathrm {V} =7.5\mathrm {V} } La resistència equivalent de Thévenin és la resistència mesurada entre els punts A i B "mirant cap enrere" al circuit. És important primer canviar totes les fonts de voltatge i corrent per les seues resistències internes. Per a una font ideal de corrent, açò significa canviar la font de corrent per un circuit obert. La resistència pot ser aleshores calculada entre els terminals usant les fórmules per als circuits en sèrie i en paral·lel. En l'exemple, R A B = ( ( 1 k Ω + 1 k Ω ) ‖ 2 k Ω ) + 1 k Ω = 2 k Ω {\displaystyle R_{\mathrm {AB} }=\left(\left(1\,\mathrm {k} \Omega +1\,\mathrm {k} \Omega \right)\|2\,\mathrm {k} \Omega \right)+1\,\mathrm {k} \Omega =2\,\mathrm {k} \Omega }
|
Ecologia
|
La capa d'ozó o ozonosfera és la zona de l'estratosfera terrestre que conté una concentració relativament alta d'ozó. Mentre que la concentració mitjana d'ozó a l'atmosfera és 0,3 ppm, en la capa d'ozó pot arribar a les 15 ppm. Aquesta capa, que s'estén aproximadament dels 15 als 40 km d'altitud, reuneix el 90% de l'ozó present en l'atmosfera i absorbeix del 97% al 99% de la radiació ultraviolada d'alta freqüència. La capa d'ozó va ser descoberta el 1913 pels físics francesos Charles Fabry i Henri Buisson. Les seves propietats van ser examinades en detall pel meteoròleg britànic G.M.B. Dobson, que va desenvolupar un senzill espectrofotòmetre (l'espectrofotòmetre Dobson) que podia ser usat per mesurar l'ozó estratosfèric des de la superfície terrestre. Entre 1928 i 1958 Dobson va establir una xarxa mundial d'estacions de monitoratge d'ozó que encara continuen operant en l'actualitat. La unitat Dobson, una unitat de mesura de quantitat d'ozó, va ser anomenada en el seu honor.
|
Estris
|
El vidre crown és, juntament amb el vidre flint, un dels tipus bàsics de vidre òptic, amb un índex de refracció proper a 1,5. Conté una quantitat elevada de calci i de potassi.
|
Estris
|
Un vinòmetre és un instrument dissenyat per a mesurar la graduació alcohòlica del vi mitjançat la seva viscositat. Generalment fabricat en vidre, basa el seu funcionament sobre la diversa força capil·lar que el vi exerceix sobre un petit tub capil·lar. L'escala graduada està convenientment calibrada per realitzar les mesures a una temperatura de 15 °C. Variant la temperatura del vi varia també la seva la viscositat per la qual cosa cal fer una correcció de +/- 0,33 ° alcohòlics cada 5 °C de diferència de temperatura si la temperatura de lectura no és de 15 °C (sumant si la temperatura és inferior i restant si és superior).
|
Agricultura
|
L'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes Eduardo Primo Yúfera (IBMCP) és un centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).Està ubicat a la Ciutat Politècnica de la Investigació (CPI) en el Campus de la UPV, on ocupa una superfície de 7.000 m² per a laboratoris i serveis. Addicionalment disposa de 4.150 m² per a hivernacles i cambres de cultiu. La seva adreça oficial és al Carrer Enginyer Fausto Elio, s/n 46022 València. Agrupa 42 investigadors (CSIC i UPV), 144 becaris i contractats pre i postdoctorals, 29 tècnics i 8 administratius.
|
Física
|
La temperatura seca de l'aire, simplement temperatura seca, és la temperatura de l'aire, prescindint de la radiació calorífica dels objectes que envolten aquest ambient i dels efectes de la humitat relativa i de la velocitat de l'aire. La temperatura seca és la temperatura que mesurem amb un termòmetre de manera habitual. Es pot obtenir amb el termòmetre de mercuri, ja que el seu bulb, reflectant i de color blanc brillant, se suposa que no absorbeix la radiació. Es fa servir sovint en la construcció en determinats climes. Nall observa que es tracta d'"una de les variables climàtiques més importants per a l'eficiència energètica dels edificis i per a la comoditat dels éssers humans.
|
Agricultura
|
La collita o encunja a l'Alguer és, en el món de l'agricultura, la recol·lecció dels fruits, llavors o hortalisses dels camps en l'època de l'any que estan madurs. La collita marca el final del creixement d'una estació o el final del cicle d'un fruit en particular. El terme collir en el seu ús general inclou també les accions posteriors a la recol·lecció del fruit pròpiament dita, tals com la neteja, classificació i embalat del recol·lectat fins al seu magatzematge en la granja o el seu enviament al mercat de venda a l'engròs o al consumidor. La sincronització de plantació i collita és una decisió crítica, que depèn de l'equilibri entre les possibles condicions atmosfèriques i el grau de maduresa de la collita. Les condicions atmosfèriques tals com gelades o períodes freds i calents fora de temporada poden afectar a la producció i qualitat. Una collita més primerenca pot evitar les condicions perjudicials però donar lloc a una producció més pobra en quantitat i qualitat. Ajornar-la pot redundar en major quantitat i qualitat, però fa més probable l'exposició a condicions climatològiques no desitjades. Encertar la data ideal de la collita té la seua part de joc d'atzar. En granges més menudes on la mecanització és mínima, la collita és el treball manual més intens durant l'època de recol·lecció. En granges grans i mecanitzades és en aquesta època quan s'utilitza la maquinària més pesada i sofisticada com la recol·lectora. L'automatització del procés ha augmentat l'eficiència tant dels processos de sembra com de collita. Els equips de recol·lecció especialitzats que utilitzen cintes transportadores per realitzar una collida suau i el transport massiu, substitueix la tasca manual de triar cada llavors o fruit a mà.
|
Història
|
Joan Francesc Peris García (València, 6 de setembre de 1957) és un polític i professor de secundària valencià. Coportaveu d'Els Verds del País Valencià des del seu congrés de 2004, ha estat diputat a les Corts Valencianes a la V Legislatura (1999-2003), triat a les llistes del PSPV-PSOE amb el Partit Democràtic de la Nova Esquerra, formació que abandonaria, rebutjant la seua fusió amb el PSPV-PSOE i creant-ne un altre anomenat Esquerra Verda-Iniciativa pel País Valencià, partit que acabaria fusionant-se amb Els Verds del País Valencià el 2004.Fou regidor a l'ajuntament de Gandia als períodes 1995-1999 (amb Esquerra Unida del País Valencià), fent-se càrrec del departament de Medi Ambient al govern de la socialista Pepa Frau; i 2003-2007 sent tercer Tinent d'Alcalde al govern del també socialista José Manuel Orengo. A les eleccions municipals de 2007 no aconseguí l'acta de regidor. Com a líder d'Esquerra Verda-Iniciativa del País Valencià, va promoure la coalició electoral amb el Bloc Nacionalista Valencià a les eleccions autonòmiques de 2003, formació que no obtindria representació parlamentària. En canvi, a la convocatòria del 2007, ja com a coportaveu d'Els Verds del País Valencià, participà en les llistes del Compromís pel País Valencià, però arran de la crisi d'aquesta, va prendre posició en favor dels postulats d'EUPV i en contra del BLOC, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià.En març de 2007 publicà el llibre "El País Valencià serà d'esquerres (i verd) o no serà", publicat per l'Editorial 3i4.Joan Francesc Peris és professor de Geografia i Història de Secundària. Ha estat Director de l'Institut de Formació Professional Alto Palancia de Sogorb i Secretari d'Organització de la Federació d'Ensenyament de CCOO-PV, fundador de la Coordinadora Cívica del País Valencià «A-7 sense peatge».En desembre de 2016, Onada Edicions li va publicar un primer poemari "Amors de tardor",que ha tingut una bona acollida entre els amants de la poesia, arribant a tres edicions. En novembre de 2018, després de l'èxit del primer poemari, Onada Edicions publica un segon poemari de Joan Francesc Peris, "Sempre és temps d'estimar". Enric Sanç, escriu a l'epíleg del llibre, "Peris, amb un rerefons estellesià canta amb aparent senzillesa i musicalitat els seus versos, entre anhels i desitjos, mostrant-nos el que hi ha dins d'ell, sense complexos ni amagatalls artificiosos".
|
Telecomunicacions
|
Un paywall o mur de pagament és un sistema que permet als usuaris d'internet accedir a un contingut mitjançant una subscripció de pagament. L'empren sobretot diaris digitals i publicacions acadèmiques. Existeixen paywalls més restringits, en els quals l'usuari gairebé no pot veure cap contingut web sense pagar, i d'altres més oberts, en els quals el lector pot veure més continguts gratuïts o un nombre limitat sense pagar. Els diaris han implementat paywalls per augmentar els seus ingressos a causa de les pèrdues que pateixen per la disminució de lectors en les edicions impreses i la reducció d'ingressos publicitaris. Molts lectors s'han passat de l'edició en paper a la digital, i és difícil per a les empreses periodístiques trobar un model de negoci que només es sustenti amb la publicitat online atès que aquesta ha disminuït molt perquè a Internet existeixen moltes més capçaleres de notícies. Els murs de pagament s'han introduït també per diversificar els ingressos i no dependre tant dels anunciants.
|
Astronomia
|
Almanac de les Lletres. Publicació anual, editada per l'Associació per la Cultura de Mallorca i impresa a Sóller, des del 1921 al 1936. Va aparèixer el 1921 a iniciativa de Joan Pons Marquès. En va ser cofundador el poeta solleric Guillem Colom Ferrà. Cada número contenia un calendari, una miscel·lània literària i informació cultural de caràcter general. Entre els col·laboradors habituals més destacats hi havia Joan Alcover, Miquel Ferrà, Joan Rosselló de Son Fortesa, Salvador Galmés, Josep Carner, Carles Riba, Joaquim Ruira i altres. Era una publicació íntegrament redactada en català. Tot i continuar-se editant durant la Dictadura del general Primo de Rivera, va deixar-se d'editar a conseqüència de la revolta franquista contra la Segona República.En Paraules de Guillem Colom: La intenció dels editors era donar continuïtat a la tasca que almanacs anteriors, com "Almanaque Balear" o "El Áncora", havien iniciat amb la finalitat de lligar la poesia amb el poble i fer complir a la literatura una funció social activa. Cada volum contenia abundoses col·laboracions literàries, en vers i en prosa, així com un "judici de l'any" en vers, una crònica i una relació dels llibres mallorquins apareguts durant l'any, redactada pel mateix Joan Pons.
|
Cultura popular
|
Un barret de paper d'alumini és un casc compost d'un o diversos fulls de paper d'alumini o d'un material semblant, utilitzat amb el pretès objectiu de protegir el cervell de la influència d'un camp magnètic, d'un detector de pensaments o d'un suposat control mental. En la cultura popular, és un estereotip utilitzat per satiritzar la paranoia, el deliri de persecució i les teories de conspiració. Es troba per exemple en pel·lícules com Signs o Futurama. El concepte apareix per primera vegada en una notícia de ciència-ficció de Julian Huxley titulada The Tissue-Cultura King publicada l'any 1927. El protagonista hi descobreix que una «gorres de paper metàl·lic» («caps of metal foil») poden ser utilitzades per a bloquejar els efectes de la telepatia.
|
Informàtica
|
La Media Key Block (MKB) és una clau que s'engloba dins del sistema de protecció anticòpia (DRM) AACS. Aquest sistema és utilitzat per a protegir obres contingudes en els formats Blu-ray i HD-DVD i ha estat impulsat per grans empreses tant de la indústria cinematogràfica com de l'electrònica de consum com: IBM, Intel, Microsoft, Matsushita (Panasonic), Sony, Toshiba, The Walt Disney Company i Warner. En concret, la clau MKB es troba en el suport físic (el disc) juntament amb el contingut protegit (encriptat) i té la funció de validar els dispositius reproductors, ja siguin programari o maquinari, i obtenir, a partir dels seus codis, la clau que permetrà desencriptar el contingut del disc o Media Key (MK), sempre que aquell dispositiu no hagi vist compromesa la seva seguretat.
|
Història
|
Protoespatari fou un títol romà d'Orient. El títol de protoespatari es creu que corresponia inicialment a capità de la guàrdia imperial (la guàrdia imperial eren els espataris o somatofílacs), però amb el temps va esdevenir un títol civil vinculat a un càrrec de govern i judicial a províncies.
|
Arquitectura
|
La Capital Mundial de l’Arquitectura és un esdeveniment creat el 2018 entre l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) i la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA). La iniciativa se celebra cada tres anys i té com a objectiu preservar el patrimoni arquitectònic en el context urbà. La ciutat és responsable d’organitzar el Congrés Mundial de la Unió Internacional d’Arquitectes.La ciutat de Rio de Janeiro, al Brasil, va ser la primera capital mundial de l'arquitectura durant l'any 2020, però la trobada es va fer finalment el 2021 en format 100% digital. El 2021 es va designar Copenhaguen capital per l'any 2023 i Barcelona pel 2026.
|
Mitologia
|
En la mitologia siberiana Ulgan és el déu de la creació.
|
Objectes astronòmics
|
El Supercúmul de Shapley o Concentració de Shapley (SCl 124) és la més gran concentració de galàxies en l'univers proper que forma una unitat interactiva gravitacional, per la qual cosa les galàxies s'atreuen entre si en lloc d'expandir-se amb l'univers. La concentració de galàxies llueix com una sorprenent sobredensitat en la distribució de galàxies en la Constel·lació de Centaure. S'hi troba a 650 milions anys llum de distància. (z=0.046).
|
Arquitectura
|
Hans Hollein (30 de març de 1934, Viena – 24 d'abril de 2014), fou un arquitecte i dissenyador austríac. Hans Hollein va ser alumne de Clemens Holzmeister a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena. Posteriorment va ampliar els seus estudis al IIT de Chicago i a la Universitat de Berkeley. Entre 1963 i 1966 va ser professor als Estats Units. Posteriorment, entre 1967 i 1976 va ensenyar a l'Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf. Des de 1976 és professor de la Universitat d'Arts Aplicades de Viena. Des de 2002 ocupa el càrrec de professor emèrit. El seu projecte per al Museu Abteiberg a Mönchengladbach li va consagrar com una de les figures de l'arquitectura postmoderna. El 1985 va ser reconegut amb el setè Premi Pritzker.
|
Telecomunicacions
|
Ziggo B.V. és l'operador de cable més gran dels Països Baixos, proporcionant serveis de televisió per cable (digital i analògic), Internet de banda ampla, i servei telefònic a clients residencials i empreses.
|
Física
|
Els diamants de xoc (també coneguts com a diamants Mach, discos Mach o diamants dansaires) són una formació de patrons d'ones estacionàries que apareixen al plomall d'escapament d'un sistema de propulsió aerospacial, com ara un motor de reacció supersònic, un coet, un estatoreactor o un scramjet en operació dins l'atmosfera. Els diamants de xoc es formen quan el gas d'escapament supersònic d'una tovera és lleugerament sobreexpandit o subexpandit, és a dir, quan la pressió dels gasos expulsats de la tovera difereix de la pressió ambiental. Es forma un camp de flux complex quan l'ona de xoc és reflectida diverses vegades entre el límit del jet en fluid lliure i apareix un patró repetit visible en forma de diamants, que dona nom a aquest fenomen.
|
Catàstrofes
|
El càmping Los Alfaques (actualment anomenat Alfacs) és un càmping de platja situat al terme municipal d'Alcanar, a pocs quilòmetres del nucli de Sant Carles de la Ràpita a Alcanar-Platja, a la cara costanera de la serra del Montsià. L'11 de juliol de 1978 hi va ocórrer un greu accident relacionat amb el transport de mercaderies perilloses; un camió carregat de propilè liquat va explotar. La deflagració va provocar 126 morts i més de 200 ferits en un primer moment. Finalment, el nombre de morts es va elevar fins a una xifra d'entre 215 i 243, segons la font, més de cent ferits amb seqüeles permanents, alguns altres centenars d'hospitalitzats lleus i la destrucció de la rodalia del càmping, incloent-hi 4 habitatges i una sala de ball. La majoria dels morts eren alemanys, francesos i britànics. També hi van morir uns 40 belgues. Molt pocs eren dels municipis del voltant.
|
Heràldica
|
L'escut del Valle del Cauca fou creat per l'historiador Raúl Silva Holguín i oficialitzat per l'ordenança número 146 de 31 de desembre de 1960. El text d'aquest document és el següent: "S'adopta com Escut d'armes de manera oficial, per al departament, un de forma francesa, de proporció sis (6) de longitud per cinc (5) de latitud, caracteritzat pel triangle curvilini, partit en barra en homenatge a la França de tots els temps, que va contribuir a la independència de la república, dividint el seu camp en dos quarters, en la forma que s'anomena tallat. Quarter superior dret: una vall en sinople amb el seu riu, muntanyes en blau al fons, dues palmeres i cinc ciutats d'or. La vall eternament verda (sinople) ha d'ocupar preeminència al blasó. El riu no és altre que el tranquil Cauca, que cenyeix amb la seva limfa l'aparença opulenta de la vall, les palmeres denunciant el tròpic i les cinc ciutats d'or, com homenatge a les cinc ciutats confederades del Valle del Cauca. Quarter inferior esquerre: un port de mar, Buenaventura amb la seva badia, el moll, carretera Simón Bolívar, i el panorama flotant de l'Anchicayá; en alta mar, un dels transatlàntics de la flota nacional. Adornant l'escut, a la dreta la bandera de les Ciutats Confederades de 1811, amb els seus esmalts blau cel i blanc en faixes horitzontals d'igual amplada, orlada de plata; a l'esquerra, un feix de canya de sucre i rames de cafè, font de treball promissori i de les riqueses del nostre sòl. Timbrant l'escut, el sol que significa unitat, gràcia, abundància riquesa, i se símbol de llibertat i benevolència; i superat en llistó, cinta de gules sobre la qual en lletres d'or la divisa: 3 de juliol de 1810, 1r de maig de 1910.
|
Ecologia
|
En biologia, l'al·lometria es refereix als canvis en la mida relativa de les parts corporals corelacionats amb els canvis en la mida total. El terme "al·lometria" fou encunyat per Julian Huxley i Georges Teissier el 1936.
|
Lingüística
|
La Societat Lingüística d'Amèrica (en anglès Linguistic Society of America, LSA) és una societat científica de lingüistes. Fou fundada en 1924 per tal d'avançar en l'estudi científic del llenguatge humà, així com divulgar la investigació lingüística a un públic més ampli a través de la seva pàgina web, reunions anuals, instituts d'estiu biennals i la seva revista acadèmica Language. La LSA té uns 5.000 membres individuals i dona la benvinguda als lingüistes de totes les subdisciplines. A més de la investigació, la Societat també contribueix als debats sobre polítiques en temes com l'educació bilingüe, "ebonics," i el moviment English-only. Hermann Collitz, el primer president de la LSA, fou elegit en 1925. Des del final del seu mandat molts lingüistes destacats han servit en aquesta posició; entre ells es troben Franz Boas (1928), Edward Sapir (1933), Zellig Harris (1955), Leonard Bloomfield (1935), Roman Jakobson (1956), Mary Rosamund Haas (1963), Morris Halle (1974), Peter Ladefoged (1978), William Labov (1979), Walt Wolfram (2001), i Joan Bybee (2004). L'actual president de la LSA (2014) és Joan Maling.
|
Indumentària
|
El puny d'una peça de roba és l'extrem o part final de la màniga. En general, puny és, simplement, el nom que es dona a la part d'una màniga llarga que cobreix el puny del cos del portador. Aquest tipus més simple de puny és l'usual en les jaquetes civils de tipus modern. El puny pot ésser el resultat de girar sobre si mateix un extrem de màniga molt llarg per tal de deixar la mà sense cobrir. Quan cal precisar, aquesta mena de puny s'anomena puny girat. El puny girat fou típic de la casaca. Així mateix, el puny pot ésser una banda de material afegida a la terminació d'una màniga, llarga o curta, per tal de protegir-la. Quan cal precisar, aquesta mena de puny s'anomena puny muntat. El puny muntat és el típic de les camises modernes, on pot ésser simple o doble (francès). Modernament pot ser elàstic (força usat en jerseis). El català puny equival sempre a l'anglès cuff i a l'espanyol puño. En canvi, força altres llengües del nostre entorn cultural empren mots diferents per a designar els matisos que hem vist. En particular: el 'puny-sector final de la màniga' s'anomena bas (de la manche) en francès; polso en italià; i canhão en portuguès. el 'puny muntat o afegit' s'anomena poignet en francès; polsino en italià; i punho en portuguès. el 'puny girat' s'anomena parement en francès; paramano en italià; i canhão en portuguès. Independentment del tipus de puny, aquest pot ser tancat, sense cap mena d'obertura. També és força habitual (sobretot en jaquetes i camises) d'obrir-lo mitjançant un tall que facilita de passar-hi la mà; en acabat es tanca, generalment, per joc de botons i traus. En el cas específic de la camisa, el puny doble (o puny francès) acostuma de dur traus a totes dues bandes, sense botó incorporat; en aquest cas es tanca amb botó de puny.
|
Física
|
La llei de Fourier és una llei de la física sobre la conducció de la calor desenvolupada per Jean Baptiste Joseph Fourier. Estableix que la rapidesa del flux de calor per unitat d'àrea és directament proporcional al gradient negatiu de la temperatura: q y = − k d T d y {\displaystyle q_{y}=-k{\frac {dT}{dy}}} Aquesta equació és la forma unidimensional de la "Llei de la Conducció de Calor" Tanmateix, si s'utilitza la quantitat coneguda com la difusivitat tèrmica α {\displaystyle \alpha } aleshores el terme − k {\displaystyle -k} s'ailla de la següent relació: α = k ρ C p {\displaystyle \alpha ={\frac {k}{\rho C_{p}}}} Per la qual cosa al substituir en l'equació de Fourier obtenim: q y = α d d y ( ρ C p T ) {\displaystyle q_{y}=\alpha {\frac {d}{dy}}(\rho C_{p}T)} On: α {\displaystyle \alpha } és la Difusivitat Tèrmica ρ {\displaystyle \rho } és la Densitat C p {\displaystyle C_{p}} és la Capacitat Calorífica a pressió constant
|
Filosofia
|
Maya (devanagari माया, māyā, en general traduït com 'il·lusió', 'engany', 'somni') és una noció del pensament indi que presenta molts matisos diferents segons les diverses tradicions. Bàsicament fa referència al fet que l'aparent realitat que ens envolta no existiria, sinó que seria la manifestació d'un principi únic i diví. Aquesta il·lusió faria que es perpetuï una existència humana basada en el dualisme, quan els homes i l'U creador només formarien en realitat una mateixa cosa.
|
Informàtica
|
La llei de Wirth és un adagi sobre el rendiment de l'ordinador que estableix que el programari cada cop és més lent que el maquinari. El refrany porta el nom de Niklaus Wirth, que el va parlar en el seu article de 1995 "A Plea for Lean Software".
|
Ciències de la salut
|
Un to de Shepard, anomenat segons el seu creador, Roger Shepard, es tracta d'un so complex generat electrònicament que consisteix en la superposició d'ones sinusoidals separades per octaves. Una escala musical formada per aquests tons es coneix com una escala de Shepard. Amb un moviment ascendent o descendent d'aquests tons s'aconsegueix la il·lusió auditiva d'una escala que puja o baixa contínuament.
|
Psicologia
|
Stoker és una pel·lícula de thriler psicològic dirigida per Chan-Wook Park i escrita per Wentworth Miller. Està protagonitzada per Mia Wasikowska, Matthew Goode i Nicole Kidman.
|
Fiscalitat
|
El document Balances fiscals de les comunitats autònomes amb el sector públic estatal fou publicat pel Govern espanyol el 15 de juliol de 2008. Es tracta d'un document que fa un càlcul de la balança fiscal entre l'estat i les comunitats autònomes de l'Estat Espanyol. Les dades utilitzades són del 2005.El document fou publicat arran de les sol·licituds reiterades des de les comunitats autònomes per tal d'avaluar l'estat de les seves economies.
|
Ecologia
|
En genètica de poblacions, un patrimoni gènic és el conjunt complet d'al·lels diferents d'una espècie o població.
|
Arqueologia
|
La paleogenòmica és un camp de la ciència basat en la reconstrucció i anàlisi de la informació genòmica en espècies extingides. Els mètodes millorats per a l'extracció d'ADN antic (ADNa) d'artefactes de museus, nuclis de gel, llocs arqueològics o paleontològics i tecnologies de seqüenciació de nova generació han estimulat aquest camp. Ara és possible detectar la deriva genètica, la migració de poblacions antigues i les interrelacions, la història evolutiva d'espècies extintes de plantes, animals i Homo, i la identificació de característiques fenotípiques a través de regions geogràfiques. Els científics també poden utilitzar la paleogenòmica per comparar els ancestres antics amb els humans actuals.
|
Heràldica
|
La corona mural és un ornament que s'atorgava a l'antiga Roma a aquell combatent que durant l'assetjament d'una ciutat era el primer a escalar les muralles. Era feta d'or i decorada amb torretes i era una de les més altes condecoracions militars. No s'atorgava sense una estricta investigació prèvia. Cíbele sempre es representa amb aquesta corona sobre el seu cap. En heràldica la corona mural és usada per a representar el timbre.
|
Telecomunicacions
|
Les targetes UICC (Universal Integrated Circuit Card) són unes targetes amb xip usades en telefonia mòbil en xarxes GSM i UMTS. La seva capacitat és d'uns pocs kilobytes. La seva capacitat ha anat augmentant amb l'implementació de noves tecnologies. Aquestes targetes consten dùn circuit d'entrada y sortida, a mes de tenir CPU, RAM, ROM i EEPROM. Les UICC tenen capacitat per enmagatzemar l'agenda de telèfons, missatges curts SMS, dades relatives a l'abonat per a identificar-lo en la xarxa, número de subscriptor (IMSI) associat a aquest i altres. En les xarxes 2G, la targeta SIM i l'aplicació SIM estaven unides, de manera que "targeta SIM" podria significar la targeta física o qualsevol targeta física amb l'aplicació SIM. En les xarxes 3G, és un error parlar d'una targeta USIM, CSIM o SIM, ja que les tres són aplicacions que s'executen en una targeta UICC.
|
Arquitectura
|
La tensegritat, integritat tensional o compressió flotant és un principi estructural basat en l'ús de components aïllats en compressió, dins d'una xarxa de tensió contínua, de tal forma que els membres comprimits (sovint barres o tubs) no es toquen entre ells, i els membres tensionats (sovint cables o tendons) dibuixen el sistema de forma espacial. El terme va ser proposat per Buckminster Fuller a la dècada dels 60 com a sinònim d'"integritat tensional". L'altra denominació, "compressió flotant", la va usar sobretot Kenneth Snelson.
|
Ecologia
|
Ramon Margalef i López (Barcelona, 16 de maig de 1919 - 23 de maig de 2004) fou un biòleg català, que va destacar pel seu treball en els camps de la limnologia, oceanografia i ecologia. És considerat un dels científics més importants de Catalunya i Espanya de tots els temps i un dels pilars de l'ecologia del segle xx a nivell mundial.Obtingué la primera càtedra d'ecologia a l'Estat espanyol a la Universitat de Barcelona. Va ser membre de nombroses societats científiques, autor de publicacions de renom i va estudiar, entre altres temes, aspectes pràctics sobre la pol·lució de les aigües.
|
Ecologia
|
Un llistonar és un prat sec on hi predomina el llistó (Brachypodium retusum), una espècie perenne de fulles dures. Fora de la verdor primaveral, tenen un aspecte més aviat grogós.El llistonar acostuma a estar present a terrenys en pendents de solana més aviat secs i assolellats, la sequedat tant pot ser per l'escassedat de precipitacions o perquè el sòl és poc profund (sòl prim) o pedregós. També apareix en grans extensions en la primera etapa de successió vegetal després d'un incendi.Els llistonars es troben, dispersos, a la major part dels Països Catalans. Des del punt de vista medioambiental els llistonars són molt importants, ja que retenen molt bé la terra en uns indrets amb gran risc d'erosió.Sovint en terrenys més profunds s'hi fa una altra espècie del mateix gènere (Brachypodium) el fenàs de marge formant un fenassar, que és una mica menys sec.El llistonar típic en terreny pedregós calcari correspon a l'associació vegetal Phlomido-Brachypodietum retusi (llistonar amb salvió blener, Phlomis lychnitis). Al País Valèncià s'ha descrit l'associació Teucrio muletii-Brachypodietum retusi. La vegetació més abundant és el llistó, però s'hi formen comunitats de gramínies, petites mates com la farigola i plantes anuals (teròfits). En altres tipus de llistonars hi apareixen la ruda o els trèvols.
|
Biotecnologia
|
El Oncoratolí o Ratolí de Harvard, en anglès oncomouse, és un tipus de ratolí d'experimentació que ha estat genèticament modificat utilitzant modificacions dissenyades per Philip Leder i Timothy Stewart, de la Universitat Harvard per ser portador d'un gen específic que el fa desenvolupar un càncer ràpidament. Aquest oncogen activat incrementa significativament la susceptibilitat del ratolí per emmalaltir de càncer, i per tant fa que el ratolí sigui més apte per ser utilitzat en investigacions científiques sobre el càncer. El titular dels drets de propietat intel·lectual és DuPont. "OncoMouse" és una marca registrada.
|
Sociologia
|
L' Incident Vela, també conegut com el Flaix de l'Atlàntic Sud, va ser un "doble flaix" de llum detectat per un satèl·lit Vela el 22 de setembre de 1979, a prop les Illes del Princep Eduard a l'Antàrtida, al qual molts atribueixen un origen nuclear. Entre aquests, la teoria més estesa és que el flaix era de l'origen nuclear, resultat d'una prova nuclear conjunta entre Israel i Sud-àfrica. L'assumpte és encara avui en dia molt discutit.
|
Llengües
|
A l'Índia es parlen moltes llengües. N'existeixen almenys 30 de diferents, i al voltant de 2000 dialectes. La constitució de l'Índia diu que l'hindi i l'anglès són les dues llengües oficials del govern federal, i esmenta 22 llengües (scheduled languages) que poden ser oficials a cada estat. També es poden fer servir per a la comunicació entre el govern federal i els estats regionals, i per als exàmens de funcionaris. L'anglès va deixar de ser idioma oficial (en igualtat amb l'hindi) el 1965, després que es va intentar que continués com a «idioma oficial associat addicional» fins que un comitè pogués decidir la transició a gran escala a l'hindi, fent revisions periòdiques. Tanmateix el sistema de «llengües bessones» encara és vigent degut a les protestes d'alguns estats (com Tamil Nadu) on no es parla hindi. L'anglès continua sent important als governs i al món empresarial, a causa de la ràpida industrialització i a l'economia mutinacional.
|
Informàtica
|
El Tapwave Zodiac és un ordinador de butxaca palm orientat a jocs. Funciona amb una modificació del sistema operatiu Palm OS5, el 5.2.7T. Hi ha dos models: el Z1 amb 32 Mb de ram i el Z2 amb 128 Mb de RAM. Va entrar al mercat l'any 2003 i va tenir suport fins al 25 de juliol de 2005 quan la companyia Tapwave va tancar. Funciona amb un processador CPU Motorola i.MX1 ARM9 de 200 MHz acompanyat d'un xip gràfic ATI Imageon que té capacitat d'acceleració 2D i descompressió MPEG4.
|
Geologia
|
La dorsal de Juan de Fuca és un límit divergent tectònic situat prop de la costa de l'estat de Washington dels Estats Units i de la província de Colúmbia Britànica del Canadà. S'estén cap al nord des d'un límit transformant, la zona de fractura de Blanco, fins a una triple cruïlla amb la falla de Nootka i la zona de fractura de Sovanco. Al seu cantó est es troba la placa de Juan de Fuca, la qual, conjuntament amb la placa de Gorda i la placa de l'Explorador és el queda de l'antigament vasta placa de Farallon, la qual ha estat subduïda per la placa nord-americana en la seva major part. Al seu cantó oest es troba la placa del Pacífic. La dorsal de Juan de Fuca és un romanent de l'antiga dorsal Pacífic-Farallon.
|
Enginyeria
|
Un pluvionivòmetre és un pluviòmetre, normalment de grans dimensions i capacitat, destinat a la mesura de les precipitacions caigudes durant llargs períodes en indrets poc accessibles, on la lectura s'efectua poques vegades a l'any, com ara les zones muntanyoses. Al recipient s'hi introdueix solució anticongelant perquè no es glaci l'aigua de la pluja i perquè es desfacin la neu i la calamarsa. Per evitar l'evaporació també s'hi introdueix una capa d'oli mineral de punt de congelació baix que cobreix la barreja.
|
Informàtica
|
Un servidor d'arxius és un tipus de servidor que emmagatzema i distribueix diferents tipus d'arxius informàtics entre els clients d'una xarxa de computadores. La seva funció és permetre l'accés remot d'altres nodes als arxius que emmagatzema o sobre els quals té accés. En principi, qualsevol computadora connectada a una xarxa, amb el programari apropiat, pot funcionar com a servidor d'arxius. Des del punt de vista del client de xarxa d'un servidor d'arxius, la localització dels arxius compartits és transparent, és a dir, en la pràctica no hi ha diferències perceptibles si un arxiu està emmagatzemat en un servidor d'arxius remot o en el disc de la pròpia màquina.
|
Dansa
|
La zamacueca és un estil musical llatinoamericà i un ball en parella en el qual es representa el setge amorós d'una dona sobre un home. L'origen de la zamacueca és peruà. Neix a Lima (Perú) durant els segles xvi i xvii, en ple virregnat, dels barris del Rímac i les festes dels Barris Alts, els barris del Callao i els bars ubicats entre els ponts, els carrers i Balcones Limeños El ritme i l'execució de la zamacueca limeña neix entre els diversos grups ètnics que vivien durant el virregnat a Lima, ja que en la seva immensa majoria es tractava d'esclaus africans els que practicaven aquest ball. També el solien practicar mulats, indígenes, mestissos, espanyols, moriscs, gitanos i sefardites. El ritme en què es tocava la zamacueca solia ser amb el llaüt (abans de convertir-se oficialment en la guitarra) l'arpa i el caixó peruà. La zamacueca arriba a Xile (amb el nom de cueca) entre el 1810 i el 1825 a través del port de Valparaíso per la mà de músics del Callao (al port de Lima). Des de Xile s'anirà estenent fins a Mendoza (Argentina) on es convertirà en la cueca cuyana o en la zamba. Més endavant la zamacueca arriba a Bolívia des d'Arequipa (Perú), i des de Bolívia arriba també a l'Argentina, on es converteix en la cueca norteña Després de la guerra del Pacífic (entre el Perú i Xile) els peruans començaren a anomenar a la seva cueca marinera. Existeixen diversos tipus de marinera: limeña, norteña, serrana i de la selva. Antics balls similars foren: la zanguaraña, el canto jarana i la resbalosa.
|
Agricultura
|
El blat dur o forment (Triticum durum) o Triticum turgidum durum, si es considera una subespècie de T. turgidum) de vegades anomenat Durum, és l'única espècie tetraploide del gènere del blat (gènere Triticum) que té importància comercial de les actualment cultivades extensament. L'ús més conegut del blat dur és per a fer la pasta alimentària que es considera de més qualitat que la feta de blat tou. La seva densitat combinada amb el seu alt contingut proteic i la força del seu gluten són les qualitats que el fan útils per a determinades aplicacions. Va ser desenvolupada en l'antiguitat per selecció artificial clàssica a partir de línies del blat escanda domesticat que abans ja creixien a l'Europa central i al Pròxim Orient (al voltant del 7000 aC., els quals desenvoluparen una forma de blat sense clofolla. Durum en llatí significa "dur", i aquesta espècie és la més dura entre totes les espècies de blat (gènere Triticum). Té un contingut alt en proteïna i de gluten, la seva resistència el fa adequat per a usos especials.
|
Sociologia
|
La sortida de l'armari és una metàfora que conceptualitza col·loquialment el fet de revelar l'orientació afectivosexual d'una persona homosexual, bisexual, o bé, revelar la identitat de gènere d'una persona transgènere. En altres paraules, es tracta de fer saber a la comunitat la vertadera sexualitat o identitat de gènere de la persona si aquestes no són heterosexual o cissexual. Per tant, és una decisió pròpia i voluntària de mostrar-se vertaderament al món. La revelació de la pròpia sexualitat pren rellevància en les persones LGBT en contexts socials heterosexistes i heteronormatius, ja que suposa un canvi en la concepció sobre la persona que surt de l'armari i un desafiament d'aquestes normes socials. La sortida de l'armari exigeix que, prèviament, la persona reconegui la seva orientació afectiva i sexual o identitat de gènere. A més a més, requereix l'autoacceptació. Aquest procés previ d'autoacceptació pot ser dificultat per la presència d'homofòbia interioritzada o transfòbia interioritzada. D'altra banda, la persona LGBT sovint valora el risc social (perdre la feina, amics o família) o risc d'agressions físics i psicològics de la revelació, ja que pot sofrir conseqüències perjudicials a causa de prejudicis, violència o fòbia de la diversitat Als Estats Units d'Amèrica, es va declarar l'11 d'octubre des del 1988 el dia de la sortida de l'armari i el costum es va estendre a uns altres països.
|
Història
|
Elena de Romania (romanès: Elena a României) (Lausana, 15 de novembre de 1950) és la segona filla de rei Miquel I i de reina Anna de Romania. Actualment és la primera en la línia de successió a l'antic tron romanès i cap de la Casa de Romania, atès que la seva germana gran Margarida no hi té cap problema.
|
Aeronàutica
|
La Força Aèria de Somali o la Força Aèria Somali (FAS) (somali: Ciidamada Cirka Soomaaliyeed; italià: "Corpo di Sicurezza della Somalia) fou un cos de l'Exèrcit Nacional de Somàlia que va existir del 1954 al 1991, i reconstituïda en 2015.
|
Filologia
|
Recto i verso són termes utilitzats per als textos de dues cares: el recto és el costat frontal, mentre que el verso és el costat posterior d'un full de paper. Els termes són importants en els camps de la codicologia, paleografia, diplomàtica i filologia, on cada full d'un manuscrit està numerat i cada costat és denominat recto i verso. Amb la invenció de la impremta, els termes van ser traspassats, de tal manera que són utilitzats en els processos d'enquadernació, impressió i edició de llibres i poden ser aplicats a qualsevol camp on hi hagi documents físics. Així, els termes recto i verso són la norma dels llibres impresos i van significar un important avantatge de la impremta sobre el mètode asiàtic més antic d'impressió xilogràfica, amb el qual només es podia imprimir per un costat d'una peça de paper. La distinció entre recto i verso pot ser convenient en l'anotació de llibres acadèmics, en particular en les edicions bilingües. Així mateix, les edicions crítiques dels manuscrits solen marcar la posició del text en el manuscrit original, en la forma '42r. ' o '673v º '. Per convenció editorial, la primera pàgina d'un llibre i, algunes vegades, la primera pàgina de cada secció i capítol és una pàgina recto. Per això, totes les pàgines recto tindran nombres imparells i totes les pàgines verso tindran nombres parells.
|
Telecomunicacions
|
La reverberació convolutiva és un processament digital d'àudio basat en el càlcul matemàtic de convolució, que permet simular la reverberació d'entorns físics o d'unitats de reverb de maquinari. Utilitza respostes a impulsos, que són mostres d'àudio pregravades de la resposta de les reflexions que genera l'entorn, ja sigui físic o virtual, a simular posteriorment. Els senyals processats d'aquest tipus de reverberació sonaran com si la font de so es trobés realment en l'entorn simulat.
|
Història
|
El llinatge Orís és una família de noblesa immemorial que va esdevenir baronial i marquesal, iniciada el 1222 amb Berenguer de Manlleu o Berenguer I d'Orís, fill de Ponç de Besora i d'Adelaida de Manlleu.
|
Astronomia
|
La canícula o període canicular (en llatí: diēs caniculārēs) són tradicionalment els dies més càlids de l'estiu. En realitat, no sempre els dies de més calor al llarg de l'any corresponen al període canicular estricte.
|
Telecomunicacions
|
Una xarxa ciutadana és un ambient telemàtic que es proposa promoure i afavorir la comunicació, la cooperació, els intercanvis, l'organització i l'accés a les noves tecnologies de la informació a tots els ciutadans i associacions que constitueixen una comunitat local i, alhora, obrir aquesta comunitat local a la comunicació via xarxa amb la resta del món. Es parteix de la base del dret de la ciutadania telemàtica i es caracteritza, respecte a altres iniciatives telemàtiques, pels següents elements: els continguts estan creats pels adherits comunicació bidireccional entre tots els actors que en formen part facilitat d'ús i/o iniciatives de suport i formació per garantir l'efectiu accés a tothom economicitat en l'accés, utilització i material necessari el seu caràcter no anònim, amb el ple reconeixement dels actors participants
|
Telecomunicacions
|
Radvision, es una empresa israeliana fundada el 1992. Radvision és una companyia que cotitza en la borsa de valors Nasdaq (RVSN), ofereix productes i tecnologies per a videoconferència, telefonia per vídeo, i desenvolupament de serveis convergents de veu, vídeo i dades sobre xarxes IP i 3G. RADVISION solucions suporta SIP i H.323, així com RDSI i 3G sense fil.
|
Museologia
|
Un Museu Nacional és un museu creat com a tal per llei, la qual ha de determinar-ne l'àmbit museístic, l'estructura i el finançament. A Catalunya, cada museu nacional gaudeix de personalitat jurídica pròpia segons la llei de museus de 1990. La creació d'un museu nacional comporta l'assumpció per la Generalitat d'almenys el cinquanta per cent de les aportacions procedents de les Administracions públiques en les despeses corrents del museu. A Catalunya, entre d'altres, destaca el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya creats legalment per la mateixa llei de museus. Els directors i els administradors dels museus nacionals són nomenats, a proposta de la Junta de Museus, per l'òrgan que s'especifiqui en els estatuts de l'entitat que gestioni el museu.
|
Química
|
L'amanina és un pèptid cíclic. És una de les amatoxines, totes les quals es troben en diversos membres de l'Amanita gènere de fongs. Com altres amatoxines, l'amanina és un inhibidor de la RNA polimerasa II. Després de la ingestió, s'uneix a l'enzim RNA de la polimerasa II el qual prevén del tot la síntesi d'ARNm, efectivament causant citòlisi d'hepatòcits (cèl·lules de fetge) i cèl·lules de ronyó.
|
Història
|
Rosa de Vries-van Os (Deventer, (1828) - (La Haia), 1889) va ser una soprano holandesa. Marcel Devriès (Brussel·les, 1849 - idem. 1923) fou un cantant d'òpera (tenor), fill primogènit de Rosa. Jeanne Devriès (Nova Orleans, abans de 1850 – [...?], 1924) era la segona filla de la també soprano Rosa. Fidès Devriès (Nova Orleans, (1852) – [...?], (1941) estatunidenca d'origen holandès, fou una soprano, tercera filla de Rosa. Maurice Devriès (Nova York, (1854) - Chicago, (1919)) fou un baríton estatunidenc d'origen holandès, quart fill de Rosa. Hermann Devriès (Nova York, (1858) - Chicago, (1949)) fou un baríton estatunidenc d'origen holandès, cinquè fill de Rosa. David-Etienne Devriès (Banhèras de Luishon (Alta Garona), (1882 - Nova York, (1936), fou un cantant d'òpera francès de la corda de tenor, net de fill Marcel i per tant net de Rosa. Daniel Devriès, conegut com a Ivan Devriès (Saint-Lunaire, (Bretanya), (1909) - [...?], (1997), fou un compositor francès de la quarta generació dels Devriès, era fill de David.
|
Física
|
L'extracció líquid-líquid o extracció de dissolvent és un procés químic utilitzat per separar components d'una barreja no homogènia mitjançant la relació de les seves concentracions en dues fases líquides immiscibles. Aquest procés també se'l coneix com a extracció liquida o extracció amb dissolvent, però, aquest últim terme pot donar peu a confusió, perquè també s'aplica a la lixiviació d'una substància soluble continguda en un sòlid. Atès que l'extracció líquid-líquid involucra transferència de massa d'una fase líquida a una segona fase líquida immiscible, el procés es pot realitzar de diverses formes. L'exemple més senzill involucra la transferència d'un dels dos components a una segona fase líquida immiscible. Un exemple és l'extracció líquid-líquid d'una impuresa que conté l'aigua de rebuig mitjançant un dissolvent orgànic. Això és similar a l'esgotament o absorció en què es transfereix massa d'una fase a una altra. La transferència del component dissolt (solut) es pot millorar per l'addició d'agents saladors a la barreja d'entrada o l'addició d'agents "formadors de complexos" al dissolvent d'extracció. En alguns casos es pot utilitzar una reacció química per millorar la transferència, com per exemple, l'ús d'una solució càustica aquosa (com una solució d'hidròxid de sodi), per extreure fenols d'un corrent d'hidrocarburs. Un concepte més complicat de l'extracció líquid-líquid s'utilitza en un procés per a separar completament dos soluts. Un dissolvent primari d'extracció s'utilitza per extreure un dels soluts presents en una barreja (en forma similar a l'esgotament en destil·lació) i un dissolvent rentador s'utilitza per a depurar l'extracte lliure del segon solut (semblant a la rectificació en destil·lació).
|
Arquitectura
|
La transmitància és una magnitud que expressa la quantitat d'energia que travessa un cos en la unitat de temps (potència).
|
Indumentària
|
Lacerna és el nom que donaven els romans a una espècie de capa que es posava sobre la túnica i que s'assegurava amb un fermall en l'espatlla. La lacerna tenia caputxa i era usada entre el poble baix, encara que es va arribar a generalitzar també entre els rics. L'emperador Teodosi va prohibir que els senadors portessin la lacerna pel carrer. Les classes nobles la usaven de porpra, els pobres de llana grollera.
|
Geografia
|
El corredor Quebec-Windsor és un corredor de transport que comunica les zones més industrialitzades i més densament poblades del Canadà. Uneix les poblacions de la vora dels llacs Erie i Ontàrio i a la riba del riu de Sant Llorenç des de la ciutat de Windsor (Ontàrio) al sud-oest fins a la Ciutat del Quebec al nord-est. Segons dades del 2001 hi viuen més de disset milions de persones, cosa que suposa aproximadament el 55% de la població canadenca, i s'hi troben tres de les quatre grans àrees metropolitanes del Canadà. Entre les importants àrees a través del corredor hi ha (d'est a oest): Ciutat del Quebec, Lévis, Trois Rivières, Drummondville, Mont-real, Laval, Cornwall, Brockville, Kingston, Oshawa, Toronto, Hamilton, Waterloo, London i Windsor. En les zones adjacents al corredor principal hi ha els importants centres de Sherbrooke, les Laurentides, Ottawa, Niagara Falls i Sarnia que hi estan connectats tant per carretera com per ferrocarril.
|
Geografia
|
El Bosc de Kampinos (en polonès, ‘’Puszcza Kampinoska’’) és una gran zona boscosa situada a l'oest de Varsòvia, a Polònia. Comprèn una gran part de l'antiga vall del Vístula, entre els rius Vistula i Bzura. Antigament, era un bosc enorme, que cobria 670 km² del centre del país, tot i que actualment la seva extensió és d'aproximadament 240 km². Gran part de la superfície del bosc de Kampinos és actualment dins el Parc Nacional de Kampinos (Kampinoski Park Narodowy). El paisatge característic de la zona és una combinació de dunes sorrenques i de pantans i zones humides, amb una densa vegetació amb boscos de pi i avet.
|
Ràdio
|
Fernando González Delgado (Santa Cruz de Tenerife, 4 de desembre de 1947) (encara que el seu DNI indica com a dia de naixement l'1 de febrer), més conegut com a Fernando Delgado, és un locutor, periodista, polític i escriptor espanyol.
|
Història
|
La dinastia Kwilu, també coneguda com al casa de Kwilu (portuguès: Coulo), era un kanda o nissaga reial del regne del Congo.
|
Astronomia
|
Els mecanismes d'emissió dels esclats de raigs gamma són les teories que expliquen com l'energia d'un progenitor d'esclat de raig gamma (independentment de la naturalesa real del progenitor) es converteix en radiació. Aquests mecanismes són un tema important d'investigació a partir del 2007. Les corbes de llum ni els espectres al principi del GRB mostren semblança amb la radiació emesa per qualsevol procés físic familiaritzat.
|
Telecomunicacions
|
Super Video CD ( SVCD ) és un format utilitzat per a emmagatzemar vídeo a discos compactes estàndard. Encara que és una versió millorada de l'estàndard Video CD (VCD), la qualitat d'imatge i l'àudio és menor que la del format DVD.
|
Filologia
|
El Corpus Documentale Latinum Cataloniae (CODOLCAT) és una base de dades lèxica del llatí medieval escrit en els territoris del domini lingüístic del català, desenvolupada per la Institució Milà i Fontanals del CSIC, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona. Es tracta del portal de consulta del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, el qual fou presentat públicament el març del 2012.
|
Química
|
L'energia de ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental. Aquesta energia es mesura habitualment en joules per mol o en electró-volts. Antigament s'anomenava potencial de ionització. Per a un àtom neutre X, el procés es pot simbolitzar amb l'equació següent: X ⟶ X + + e − {\displaystyle X\longrightarrow X^{+}+e^{-}} S'anomena segona energia de ionització, simbolitzada E₂, l'energia necessària per a extreure el segon electró, després d'haver extret ja el primer. És a dir, l'energia per al procés: X + ⟶ X 2 + + e − {\displaystyle X^{+}\longrightarrow X^{2+}+e^{-}} Per als electrons successius, es defineixen la tercera, quarta, etc., energies de ionització. Els valors de totes les energies de ionització d'un mateix àtom i per a tots els àtoms és sempre positiva, ja que la ionització és un procés endotèrmic. Cal aportar energia a l'àtom per deslligar els seus electrons de les forces d'atracció que els mantenen units al nucli atòmic. Els electrons extrets sempre són els que es troben més feblement units al nucli, això és, els situats a la capa més externa de l'escorça electrònica. És un procés que es pot entendre com la promoció del darrer electró de l'àtom, situat al nivell més alt ocupat, fins al nivell infinit. Per al sodi tindríem: N a ( g ) ⟶ N a + ( g ) + e − {\displaystyle Na(g)\longrightarrow Na^{+}(g)+e^{-}} 1 s 2 2 s 2 2 p 6 3 s 1 ⟶ 1 s 2 2 s 2 2 p 6 + e − {\displaystyle 1s^{2}2s^{2}2p^{6}3s^{1}\longrightarrow 1s^{2}2s^{2}2p^{6}+e^{-}} Com indica la definició, també és possible la ionització de molècules, com ara dioxigen, O₂, monòxid de carboni, CO, diòxid de nitrogen, NO₂, etc. En el cas de l'oxigen, el procés es pot representar amb l'equació: O 2 ( g ) ⟶ O 2 + ( g ) + e − {\displaystyle O_{2}(g)\longrightarrow O_{2}^{+}(g)+e^{-}}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.