label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Agricultura
|
L'agricultura urbana, també hort urbà; és la pràctica de l'agricultura a les ciutats. Es coneixen com a horts urbans els horts situats dins les ciutats, en aquest cas poden ser petites parcel·les, de vegades de propietat municipal que s'arrenden individualment i formen una xarxa (com passa a ciutats com Barcelona). També poden ser les iniciatives públiques i privades que en països en desenvolupament es promouen per a les famílies d'escassos recursos econòmics, que habitualment tenen els horts dins la seva pròpia casa. Un concepte comercial d'hort urbà es refereix a les tècniques amb un substrat i reg gota a gota a dins de contenidors adequats ubicats en algun lloc amb prou sol dins les cases. La FAO ha definit l'agricultura urbana com: Alguns dels seus avantatges són: Reducció del consum de combustible per a transportar aliments des de fora de la ciutat. Això també implica la reducció de conservants, ja que els productes no seran transportats durant dies. Millor coneixement dels productes químics utilitzats per als conreus, ja que sovint qui consumeix la collita és qui la planta. Augment de la cohesió social i de la solidaritat intergeneracional mitjançant programes d'intercanvi de coneixements en què persones majors ensenyen els joves com treballar la terra. Beneficis terapèutics a diferent nivell, que són utilitzats per institucions dedicades a col·lectius de gent gran o en risc d'exclusió social. Usos simbòlics, on representar valors i conviccions, on expressar la protesta i reivindicar models alternatius. Producció per a l'autoconsum. Millorar el valor estètic de la ciutat. Augment de la participació de la comunitat.
|
Sociologia
|
Els malais (malai: Melayu Jawi, ملايو) són un grup ètnic de possible origen a Borneo i que es van expandir cap a Sumatra (on les inscripcions més antigues daten del segle VII a Palembang) i la península Malaia on formen més de la meitat de la població. No s'han de confondre amb la raça malaia molt més estesa. Foren hinduitzats (ja ho estaven al segle VII) però es van convertir a l'islam al segle xv. Els malais parlen el malai que pertany a la família austronèsica. Sobre l'origen del nom "malai" hi ha nombroses teories.
|
Ecologia
|
El comerç d'animals salvatges, o tràfic d'animals salvatges, comprèn el comerç legal i il·legal d'espècies d'animals salvatges i productes derivats. Entre els productes derivats cal distingir entre aquells que comporten la mort de l'animal i aquells què no. En molts països el comerç d'animals salvatges està reglamentat per les lleis nacionals per a la protecció de les espècies en perill d'extinció. A nivell internacional, el comerç d'animals salvatges es regeix per la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES), ratificada per una gran majoria de països al món.
|
Història
|
Els rajputs estan dividits en trenta -sis (36) clans reials distribuïts en tres llinatges (vansha o vamsha). El funcionari colonial britànic Tod esmenta que són 36 clans però dona una llista de 37 en que inclou dos vansha. El brigadier A. Mason dona una llista de 36 clans reials. Els Suryavanshi (Solar) descendent de Surya, el déu Sol hindú Els Chandravanshi o Somavanshi (Lunar), descendents de Chandra, el déu Lluna Els Agnivanshi, descendents d'Agni, el déu del Foc. Històricament només quatre dinasties es van reclamar d'aquest origen: Chauhans o Chahamanes, Paramares, Solankis i Pratihares.
|
Química
|
La taula periòdica és una ordenació dels elements químics per ordre creixent de nombre atòmic i de manera que queden agrupats els que tenen propietats semblants en les columnes. La taula periòdica actual deriva de la dissenyada pel químic rus Dmitri I. Mendeléiev el 1869, tot i que anteriorment altres científics havien descobert la periodicitat de les propietats però no profunditzaren en el seus descobriments. Les altres propostes més destacades són les tríades de Döbereiner (1829), el cargol tel·lúric de Béguyer de Chancourtois (1862), la llei de les octaves de Newlands (1864, 1865, 1866), la taula d'Odling (1864), la taula de Hinrichs (1864) i la taula de Meyer (1864, 1970). Es tracta d'un descobriment simultani, ja que cap dels autors coneixia els treballs dels altres. A partir del descobriment de la llei periòdica molts autors han dissenyat centenars de taules periòdiques: planes, en tres dimensions, rectangulars, circulars, en espiral, etc. Actualment la taula periòdica més usada és la de la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) que deriva directament de la de Mendeléiev amb modificacions posteriors com les de Brauner (posició de la sèrie dels lantanoides), Ramsay (grup dels gasos nobles), Werner (separació dels elements de transició o del bloc d) i Seaborg (posició de la sèrie dels actinoides).
|
Televisió
|
Mark Ware Isham (Nova York, 7 de setembre de 1951) és un compositor guanyador d'un Premi Emmy a millor música d'un tema principal i d'un Premi Grammy i candidat als Oscars i al Globus d'Or. Freqüent col·laborador del cineasta Alan Rudolph, va compondre la música de les seves pel·lícules Trouble in Mind (1985), Mrs. Parker and the Vicious Circle (1994), Afterglow (1997), The Moderns (1988) i Made in Heaven (1987), entre d'altres; les partitures dels films de Robert Altman Short Cuts (1993) i The Gingerbread Man (1998); i les bandes sonores de River Runs Through It (1992), Quiz Show (1994) i Lleons per bens (2007) de Robert Redford, així com The Times of Harvey Milk (1984) de Rob Epstein, Reversal of Fortune (1990) de Barbet Schroeder, Point Break (1991) de Kathryn Bigelow, The Net (1995) d'Irwin Winkler, Blade (1998) de Stephen Norrington, Crash (2004) de Paul Haggis o 42 (2013) de Brian Helgeland. També va compondre la música per a la sèrie de televisió Once Upon a Time. Ha compost la banda sonora de moltes pel·lícules, i actualment compon la banda sonora de la sèrie Once Upon a Time de la ABC.
|
Telecomunicacions
|
Un repetidor sense fil (també anomenat repetidor wifi o extensor d'abast wifi ) és un dispositiu que pren un senyal existent d'un encaminador sense fil o punt d'accés sense fil i el retransmet per crear una segona xarxa. Quan dos o més amfitrions s'han de connectar entre ells mitjançant el protocol IEEE 802.11 i la distància és massa llarga perquè s'estableixi una connexió directa, s'utilitza un repetidor sense fil per salvar la bretxa.
|
Agricultura
|
El port arbori és la grandària i forma d'un arbre.
|
Periodisme
|
Un periodista és una persona que es dedica professionalment al periodisme. La seva feina consisteix a recopilar i difondre informació sobre esdeveniments actuals, la gent, les tendències i els problemes. Els tipus de periodisme poden ser molts: periodisme científic, periodisme digital, premsa salmó, fotoperiodisme, etc. Els fets que un periodista porta al públic són significatius en àmbits com la política, l'economia o la cultura. Això li dona un poder als periodistes (per aquest motiu la professió és sovint descrita com el quart poder, en al·lusió als tres poders constitucionals) en el procés de la formació de l'opinió pública i en la influència que la revelació d'aquests fets pot tenir en les postures d'aquest públic. Amb la revolució digital sorgiren tres maneres de fer periodisme: el periodisme tradicional, el periodisme participatiu (vist en l'anomenada Web 2.0, on els ciutadans generen els seus propis canals de distribució, com, per exemple, el blog), i el periodisme ciutadà, que és utilitzat pels mitjans tradicionals que demanen de la ciutadania compartir amb els mitjans notícies que ocorren en el seu entorn amb informes d'àudio, fotos o vídeos.
|
Sociologia
|
La sociologia de la música és una línia de recerca dels estudis culturals. Pretén desvetllar la simbologia no explicada, però parladora, de la societat a través una de les seves produccions, la música. No s’interessa pas en el producte musical tot sol, però en les interaccions existents en el procés de producció i recepció del producte.Tradicionalment la sociologia de la música ha partit d’una mirada d’etnocèntrica que ha volgut estudiar les formes musicals europees com a música i reglar les músiques no europees a exotisme o ètnia. No és fins ben entrats els anys 1950 que poc a poc aquesta divisòria es posa en qüestió. Max Weber que ha estat el sociòleg més acceptat comunament i per això indicat com el primer investigador en l’àmbit, fa una lectura etnocèntrica de la relació entre societat i música. El seu homòleg Simmel parteix d’un punt de vista diferent tot i que reprodueix els estudis evolucionistes que marquen la primera fase de recerca en sociologia de la música. A partir dels anys 1950 els treballs en sociologia de la música s’interessen a entendre la música com a reflex de la societat i com a motor de canvi d’aquesta. S’inclouen en els estudis culturals de manera que la sociologia de la música no serà res més que un annex de tot un conjunt més gran de treballs que permetin entendre la societat mitjançant les seves produccions. S'estudia la cultura de masses i la seva relació amb el públic. La música es torna un element de la cultura de masses i es prova d'entendre la seva relació amb la massa. Comptat i debatut, la música és una expressió única de cada artista, però com que viu dins un context i influenciat pel seu entorn, també és una expressió de la societat. És a partir de la Revolució Francesa el màxim exponent de l'individualisme i d'ençà la Revolució Industrial un producte del capitalisme. La música té capacitat cultural. És a dir, influeix en la societat perquè vehicula idees amb capacitat de fer canviar la societat. Alguns sociòlegs, de tot sexe confós, parlen de creació de la societat mitjançant la música. La música permet amb tot distingir-se d'un grup determinat de la societat. És per això mateix variada com la mateixa societat. Es parla de mons musicals per a referir-se a universos viscuts per grups determinats de la societat que s'expressen mitjançant la música. Les diferències sovint són artificials perquè la música comparteix universalismes.
|
Objectes astronòmics
|
75 de la Balena (75 Ceti) és un estel situat en la constel·lacióde la Balena. La seva magnitud aparent és +5,36 i es troba a 263 anys llum del Sistema Solar. En 2012 es va descobrir un planeta extrasolar en òrbita al voltant d'aquest estel. 75 de la Balena és una gegant groga de tipus espectral G3III amb una temperatura efectiva de 4813 K. Té un radi 10,5 vegades més gran que el radi solar —grandària molt comuna per a una gegant de les seves característiques— i una lluminositat 54 vegades major que la del Sol. La seva velocitat de rotació projectada és de 1,77 km/s. Posseeix una massa entre 2,1 i 2,5 masses solars i una edat estimada de 1400 ± 540 milions d'anys. Com la major part dels estels del nostre entorn —el Sol inclusivament—, és un estel del disc fi.75 de la Balena presenta una metal·licitat, dada que es relaciona amb la presència de sistemes planetaris, pràcticament idèntica a la del Sol ([M/H] = -0,01). Els nivells dels diferents elements avaluats són similars als solars, sent el sodi lleugerament sobreabundant ([Na/H] = +0,15).
|
Humor
|
El còmic d'humor, o historieta còmica és un dels gèneres del còmic, en el que l'estil, el guió o el plantejament de la historieta està pensat per fer riure. Pot plantejar-se en tires còmiques, protagonitzades per personatges fixos, com les historietes de Snoopy, Mr. Hyde, Mafalda, Ot el bruixot o Calvin & Hobbes, o en històries llargues com les aventures d'Asterix, Mortadel·lo i Filemó, Espirú i Fantàstic, o Jep i Fidel. Aquestes historietes segueixen totes les convencions del llenguatge del còmic, i n'adapta també els seus recursos gràfics.
|
Arquitectura
|
La ciutat difusa, també anomenada ciutat dispersa, és un model d'ús i ocupació del territori que s'ha estès pel món desenvolupat a partir del darrer quart del segle xx. Aquest model es caracteritza per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d'edificació que afecta tant els creixements residencials, com els comercials i industrials, i per un elevat consum de territori. La ciutat de baixa densitat residencial està formada per habitatges unifamiliars amb jardí i s'oposa al model de ciutat compacta típicament mediterrani, amb mescla d'activitats en l'espai i amb densitats moderades. Aquest tipus d'urbanitzacions es caracteritza per uns processos d'estancament demogràfic i suburbanització selectiva, i comporta una sèrie de problemes: més consum de sòl, d'energia i d'aigua, encariment dels serveis públics, segregació social, dificultats de transport i fragmentació dels processos productius.
|
Fiscalitat
|
Un impost sobre els béns immobles, o impost sobre el valor de la terra és una imposició ad valorem sobre el valor subdesenvolupat de la terra. A diferència dels impostos predials, no considera el valor dels edificis, la propietat personal i altres alteracions de la terra respecte els béns immobles. Un impost sobre el valor de la terra està defesa generalment pels economistes (al contrari que altres impostos) perquè no causa ineficència econòmica i tendeix a reduir la desigualtat econòmica.Aquest impost ha sigut referrit com "l'impost perfecte" i l'eficiència econòmica d'aquest ha sigut coneguda des del segle xviii. Molts economistes des d'Adam Smith i David Ricardo han defès aquest tribut, però està associat famosament amb Henry George, qui argumentà que perquè el proveïment de la terra està fixat i el valor d'aquest està creat per les obres públiques i de les comunitats, la renda econòmica de la terra és la font més lògica d'ingressos públics.Un impost sobre el valor de la terra és un impost progressiu, en el qual la incidència fiscal cau sobre els titulars en proporció al valor dels llocs, la propietat de la qual està altament correlacionada amb la riquesa i la renda en general.Aquest impost està implementat en diversos estats i territoris.
|
Fiscalitat
|
El quint era l'impost reial que equivalia a la cinquena part dels ingressos municipals i que algunes ciutats catalanes pagaven a la tresoreria reial. Des del final del segle xvi, la corona va intentar generalitzar aquest impost, que havia caigut en desús. Felip III, a les Corts de Barcelona (1599) va renunciar a tots els quints endarrerits, davant el malestar que les indagacions en els arxius municipals havien ocasionat. Però el lloctinent de Catalunya Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas es va fixar, com a objectiu, de millorar-ne el cobrament. A partir de 1614 els ingressos de la tresoreria reial procedents dels quints començaren a augmentar. El 1620, el lloctinent Fernando Afán de Ribera y Enríquez exigeix el quint a la ciutat de Barcelona amb efecte retroactiu des del 1599, cosa que suposava unes 300.000 lliures. Aquest fet provocà una greu tensió que, amb els anys, augmentà i va contribuir a fer fracassar les Corts de Barcelona (1626). El 1632 es va tornar a impulsar el cobrament del quint i el 1634 el rei va intentar inspeccionar els llibres de comptes de la ciutat, fet que va portar a la detenció de quatre membres del consell, al processament del conseller en cap Jeroni de Navel i al trasllat de l'Audiència Reial a Girona. Fou un dels factors de tensió que desembocarien, al cap de quatre anys, en la guerra dels Segadors.
|
Ètica
|
Els Drets humans a Letònia estan protegits pel capítol VIII de la Constitució de Letònia des de 1998. Des de 1995, existeix el Síndic de Greuges, des de l'any 1997 la Cort Constitucional. El 2001, Letònia va cursar una invitació permanent als procediments especials de les Nacions Unides. Són en general respectats pel govern, segons el Departament d'Estat i la Casa de la Llibertat dels Estats Units. Letònia està classificada per damunt de la mitjana entre els estats sobirans del món en la democràcia, la llibertat de premsa, la privacitat, i el desenvolupament humà.El país té una gran comunitat d'ètnia russa, que té els drets fonamentals garantits per la Constitució i les lleis internacionals de drets humans ratificats pel Govern letó.Tanmateix, les organitzacions de drets humans han mostrat múltiples problemes. Especialment els no ciutadans -incloent els apàtrides- pateixen d'un accés limitat o nul a una àmplia gamma de drets. Es van detectar problemes amb l'abús policíac als detinguts i arrestats, les presons en pobres condicions i amuntegament, corrupció judicial, discriminació contra les dones, incidents de violència contra les minories ètniques i discriminació del govern contra els homosexuals.
|
Informàtica
|
L'equip de respostes a emergències informàtiques (esCert) és un equip creat pel Ministerio de Ciencia y Tecnología a través de la Superintendencia de Servicios de Certificación Electrónica. Té per objectiu resoldre incidents informàtics de l'Administració Pública; així com estendre informació de com neutralitzar incidents, prendre precaucions davant les amenaces de virus que poden comprometre la disponibilitat i la confiança en les xarxes. Existeix un equip a Espanya que prové del CERT (creat el 1988 per DARPA), l'esCert. L'esCERT va ser creat a finals del 1994 dins del departament d'Arquitectura de Computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya. El seu director és en Manel Medina. Neix com a primer centre espanyol dedicat a assessorar, prevenir i resoldre incidències de seguretat en entorns telemàtics. És una seu espanyola que prové del CERT (que reuneix a CERTs de tot el món, 54 dels seus 90 membres són europeus). Ajuda i assessora en temes de seguretat informàtica i gestió d'incidents en xarxes telemàtiques. Els principals objectius de la nostra organització són: Informar sobre vulnerabilitats de seguretat i amenaces. Divulgar i posar a disposició de la comunitat informació que permeti prevenir i resoldre incidents de seguretat. Realitzar investigacions relacionades amb la seguretat informàtica. Educar a la comunitat en general sobre temes de seguretat.Existeixen molts tipus de Certs: autofinançats, dependents d'universitats, d'empreses o de governs. En l'àmbit internacional és membre acreditat de FIRST, principal fòrum de coordinació d'incidents de seguretat dels diferents CERTs de tot el món. També és membre acreditat de TF-CSIRT (Task Force-Collaboration of Incident Response Teams), aquesta més centrada a escala europea. En l'àmbit espanyol l'UPC és membre de CSIRT-ES, grup de col·laboració entre els equips de seguretat espanyols. Des del juny del 2013, esCERT-UPC s'incorpora a l'inLab FIB aportant tot el seu coneixement i experiència en l'àmbit de la Seguretat Informàtica.
|
Filosofia
|
En filosofia, el mètode sintètic descriu l'associar elements per formar-ne un altre que comportarà característiques superiors en complexitat o un canvi en la naturalesa semàntica, que pot ser més simple que les dels elements d'origen. Segons Immanuel Kant, s'arriba al coneixement mitjançant l'operació de síntesi.
|
Aeronàutica
|
Cyprus Airways (en grec: Κυπριακές Αερογραμμές) és la companyia aèria nacional de Xipre. Va ser creada el 1947. La seva base d'operacions es troba a l'aeroport de Larnaca, però la seu administrativa de la companyia està situada a Nicòsia.
|
Biotecnologia
|
El biogàs és un gas combustible format fonamentalment per metà i obtingut per digestió anaeròbia de residus o subproductes orgànics, com ara purins, fems, fangs de depuradores d'aigua, residus d'escorxadors, residus sòlids urbans (RSU) orgànics prèviament separat de la resta, etc. Es pot usar per a obtenir calor i electricitat. En la seva producció s'obté també un fertilitzant anomenat compost, cosa que fa que en alguns camps la seva obtenció s'anomeni compostatge. Presenta l'avantatge que s'obté a partir de residus que altrament serien llençats a abocadors. En separar les escombraries domèstiques orgàniques, quan aquestes són tractades, se sotmeten a una digestió anaeròbia, o fermentació sense presència d'oxigen, de manera que les escombraries redueixen el seu volum (això ja implica menys abocadors) i, adientment tractades poden emprar-se com a fertilitzant. Part de la matèria es transforma en gas metà, que pot ser emprat en lloc de gas natural com a combustible, per exemple a una central termoelèctrica. Algunes persones fan aquest procediment de manera casolana amb residus del jardí o fins i tot alimentaris, obtenen el fertilitzant però no els val la pena recollir el metà, que deixen anar a l'atmosfera. Com a curiositat, es tracta del mateix gas que emetem als pets. A Catalunya hi ha unes trenta plantes de producció de biogàs amb aprofitament elèctric, sent la comunitat autònoma amb més plantes. A Barcelona es produeix industrialment a una planta de tractament diferenciat d'escombraries sòlides urbanes, que se separen segons la seva naturalesa (orgàniques, metalls ferromagnètics, metalls no ferromagnètics, plàstics, vidre, etc.), anomenat Ecoparc.
|
Informàtica
|
En infografia, un vector displacement és una imatge 2D en color que confereix un valor de posició tridimensional a cada vèrtex d'una malla poligonal. S'assignen els canals vermell, verd i blau a cadascun dels eixos tridimensional. D'aquesta manera es pot moure qualsevol vèrtex en qualsevol direcció en lloc de simplement amunt i avall com és el cas del displacement mapping.
|
Ecologia
|
En biogeografia, una espècie introduïda, espècie forana, espècie al·lòctona o espècie exòtica és una espècie d'organismes no nadiua del lloc o zona determinat en què es troba.
|
Informàtica
|
UniProt (Universal Protein Resource) és una base de dades de seqüències de proteïnes i la seva corresponent informació funcional. És de lliure accés i conté moltes entrades derivades de projectes de seqüenciació de genomes. Conté al voltant de 60 milions de seqüències de proteïnes, derivada de la literatura científica, sobre la funció biològica de les proteïnes, la qual s’actualitza a mesura que es genera més coneixement.Uniprot neix del consorci UniProt que està format per EBI (European Bioinformatic Institute), SIB (Swiss Institute of Bioinformatics), organitzacions bioinformàtiques europees i PIR (Protein Information Resource) organització americana de dades de proteïnes. UniProt ofereix accés a quatre bases de dades de proteïnes: The UniProt Knowledgebase ( UniProtKB), The UniProt Reference Clusters (UniRef), The UniProt Metagenomics and Environmental Sequences database (UniMES) i The UniProt Archive (UniParc).
|
Llengües
|
Tayo també conegut com a "patois de Saint-Louis", és un crioll de base francesa parlat a Nova Caledònia. És la llengua comunitària d'una vila, Saint-Louis, que està situada a 17 kilòmetres de la capital Nouméa.Des de 1860 Saint-Louis era una missió dels pares maristes que va atraure a les escoles de la missió grups de canacs que parlaven un nombre de llengües mútuament incomprensibles. Saint-Louis també va ser un important centre agrícola on destacava la producció de sucre i rom. Treballadors de diversos orígens ètnics i socials, com Vanuatu, Polinèsia Francesa i l'illa de la Reunió, Índia, Malàisia, Java (Indonèsia) i tan llunyans com Àfrica Occidental i Antilles, com així milers de convictes francesos treballaven la terra al voltant de la missió. El tayo sorgí al voltant de 1920 de la necessitat d'una llengua de comunicació interètnica. El seu lèxic s'extreu principalment del francès (dels maristes, dels condemnats i, possiblement de les varietats de crioll de la Reunió parlat pels colons i treballadors contractats que van entrar en contacte amb els canacs de Saint-Louis). La seva gramàtica i sintaxi està fortament influenciada per les llengües melanèsies dels primers habitants però les estructures també són congruents amb varietats del francès, i, en certa manera, amb el crioll de la Reunió. Endemés hi ha molts wallisians que el tenen com a segona llengua.
|
Enginyeria
|
Un osmòmetre és un aparell per mesurar la pressió osmòtica. La definició d'osmòmetre ha anat evolucionant amb el temps. En un principi un osmòmetre fou un aparell que s'emprava per mesurar la pressió osmòtica d'una dissolució. Actualment també s'anomenen osmòmetres els aparells emprats per determinar l'osmolaritat (o l'osmolalitat) de les dissolucions (les concentracions efectives de soluts que són causa de la pressió osmòtica), alguns dels quals no empren mesures de pressió osmòtica sinó d'altres propietats col·ligatives que condueixen als mateixos resultats.
|
Biotecnologia
|
L'Agrobacterium tumefaciens (nom científic:Rhizobium radiobacter) és una espècie d'eubacteri que causa tumors (normalment anomenats calls) en les dicotiledònies (Smith et al., 1907). Els causa inserint una seqüència d'ADN (coneguda com a ADN-T, nom que ve d'ADN i transferència) en la cèl·lula de la planta, en una regió semi aleatòria del genoma. L'Agrobacterium és un alfa proteobacteri de la família Rhizobiaceae, que inclou els simbionts fixadors de nitrogen dels llegums. A diferència d'aquests, però, les tumoracions produïdes per l'Agrobacterium són parasitàries i no beneficien la planta. L'ampla varietat de plantes afectades per l'Agrobacterium el converteix en una gran preocupació per a la indústria agrícola (Moore et al., 1997). Cal fer notar que l'Agrobacterium no és l'única ni la més comuna font de calls en les plantes. Molts altres són causats per larves d'insecte que secreten hormones de creixement vegetals i tenen el mateix efecte.
|
Objectes astronòmics
|
Gliese 349 és un estel amb una Classe Espectral K3 Ve i una velocitat radial de +27.6 km / s, localitzada a 36.8 anys llum del sol. L'estel es troba en ascensió recta 09h 7 m 9 s 09h 7 m s 9 i una declinació +05° 52′ +05 ° 52 ' a la constel·lació hydra. L'estel és també conegut com a HD 82106, i el LHS 2147.
|
Psicologia
|
El vampirisme clínic és una malaltia mental caracteritzada per l'excitació sexual associada amb una necessitat compulsiva de veure, sentir o ingerir la sang, existint o no l'auto-engany o creença de ser un vampir. És un tipus de parafília poc comuna. Alguns autors la consideren una variació de la necrofília.
|
Televisió
|
The X Factor (Factor X) és una franquícia de concursos musicals de televisió creada pel productor britànic Simon Cowell i la seva empresa SYCOtv. Es va originar al Regne Unit, on es va idear com a substitut de Pop Idol (2001-2003) i s'ha adaptat en diversos països. "Factor X" del títol fa referència a aquella "cosa" indescriptible que només tenen les estrelles.El premi sol ser un contracte discogràfic, a més de la publicitat que genera l'aparició en les darreres fases del programa, no només per al guanyador, sinó també per a altres concursants amb una alta classificació. A diferència d'Idols, on els jutges només critiquen les actuacions dels concursants, a The X Factor cada jutge "guia" els finalistes en una categoria concreta, ajudant-los amb la tria de cançons i l'estil, alhora que participen junts per jutjar els concursants de la resta de categories. No només els ídols, sinó també els nous espectacles de cant, com ara The Voice, The Four i All Together Now, s'han convertit en rivals i populars en els darrers anys. De manera similar a Got Talent, la franquícia té un canal de YouTube , anomenat X Factor Global. El canal penja clips de programes de X Factor de totes les edicions nacionals del món. Actualment, el canal té més de 3 milions de subscriptors.
|
Museologia
|
El Museu Raset és un museu d'art modern que exposa les obres d'art de la col·lecció familiar suïssa-holandesa Bueler-Bernard. Abans d'inaugurar el Museu Raset Tony Bueler i Hilde Bernard vivian a Holanda durant 30 anys, on va començar el seu entusiasme per l'art. Amb dedicació, visió i una gran dosi de passió, van explorar innombrables museus, galeries, fires d'art i cases de subhastes a Holanda i l'estranger. Durant l'època com a col·leccionistes, la parella va conèixer molts professionals de l'art, amb qui van col·laborar estretament i van establir amistat. Van reunir una col·lecció privada singular que és testimoniatge del seu viatge d'exploració artística. La seva casa a Holanda va arribar a estar plena de tresors artístics, des del sòl fins al sostre (inclòs!) Casualment, quan van estar de vacances a Llançà, alguns amics van mostrar a Tony una preciosa mansió en el poblat de Raset, Cervià de Ter. La parella va quedar captivada i quan es van jubilar van decidir que era el moment d'embarcar-se en una nova aventura en Raset. El Museu Raset va obrir les seves portes en 2005. La galeria té obertes al públic quatre sales amb exposicions temporals. Hi ha 16 sales més que estan a l'espera de renovar-se.
|
Química
|
Una dispersió és un sistema heterogeni format per dues o més fases, la fase majoritària s'anomena fase dispersant i la minoritària, fase dispersa. En una dispersió la fase dispersa és en suspensió en el medi de dispersió, que pot ser un líquid, un sòlid o un gas. Quan el medi de dispersió és un líquid hom obté escuma, una emulsió o una suspensió, segons que la fase dispersa sigui, respectivament, un gas, un líquid o un sòlid. Les dispersions es poden classificar segons les dimensions del material dispersat: Dispersions moleculars: Estan constituïdes per partícules invisibles en el microscopi electrònic i tenen una mida inferior a 1 nm, passen a través de les membranes semipermeables i ultrafines; experimenten difusió ràpida. Dispersions col·loïdals: Són les dispersions més importants, estan constituïdes per partícules entre 1 nm i 0,5 μm, que no es poden detectar amb el microscopi òptic, però detectables amb l'ultramicroscopi i visibles amb el microscopi electrònic. No travessen els papers de filtre però sí les membranes semipermeables. Experimenten difusió molt lenta. Dispersions gruixudes: Les seves partícules tenen mides superiors a 0,5 μm i són visibles amb el microscopi òptic. No passen a través del paper de filtre, ni es dialitzen a través de membranes semipermeables. Tampoc experimenten difusió.
|
Ciència militar
|
Una Base Militar són les instal·lacions militars, principalment aquelles estrangeres, que són presents en un determinat territori. Malgrat puguin ser d'utilització conjunta, normalment responen als interessos geopolítics d'una potència en una determinada regió.
|
Ciències polítiques
|
Maria Montserrat Guibernau i Berdún (Vilanova i la Geltrú, 1 de gener del 1960) és sociòloga de la política, especialista en nacionalismes, en especial el català, escocès i europeu.
|
Sociologia
|
L'exclusió social està vinculada a la pobresa. És un fenomen multifactorial, generat per una gran diversitat de causes que poden debilitar persones i col·lectius. Quan en un mateix grup o individu apareixen més d'un d'aquests factors, s'incrementa el risc d'exclusió. Una altra definició seria «L'exclusió social pot ser entesa com una acumulació de processos amb ruptures successives que, arrancant el cor de l'economia, la política i la societat, van allunyant-se i inferioritzant a persones, grups, comunitats i territoris amb respecte als centres de poder, els recursos i els valors dominants».Quan parlem d'exclusió social fem referència a una persona que no se situa dins els cercles majoritaris i dominants. L'exclusió social és la suma d'exclusió residencial, educativa, sanitària... Actualment, dos terços de la població gitana viuen per sota del llindar de la pobresa i més d'un terç està en situació d'exclusió greu. L'habitatge és un element central en la vida de les persones, és un dret fonamental que consolida tota la resta. La comunitat gitana el defineixen com un lloc on desenvolupen la seva vida privada, aprenen a relacionar-se, estructuren la seva personalitat, es socialitzen... Per tant, les seves cases no tenen un sentit únicament funcional, sinó que tenen un component social molt important per les seves vides. Hi ha una relació estreta entre l'exclusió residencial i la social, perquè la manca d'habitatge en situacions extremes genera un procés de desvinculació social. L'exclusió residencial no es pot explicar únicament per motius de privació i accessibilitat econòmica sinó que aquí se li suma l'habitabilitat i la inestabilitat. Un altre criteri que cal entendre davant de l'aspecte del qual parlem és el de la normalització, entesa com l'accés de la població als nostres sistemes de protecció social, de sanitat i d'educació, en igualtat de condicions. És primordial que tota intervenció social i educativa que es desenvolupi davant de població en exclusió social i residencial, no utilitzi les formes paternalistes que van causar la dependència de la població. S'hauria d'intervenir de tal manera que les famílies afectades augmentin la seva capacitat d'autonomia i generin canvis per si mateixes. Per tant, de cara al futur hi ha una sèrie de reptes a aconseguir, alguns a terminis més llargs que d'altres. Per exemple, l'educació, l'ocupació, l'habitatge i l'acompanyament social són els pilars d'un procés a llarg termini. Hauríem de començar a desenvolupar noves estratègies per aturar els efectes i l'impacte que pot tenir l'exclusió social a la vida dels ciutadans més desfavorits, entre ells la comunitat gitana. Per altra banda, també existeix un petit percentatge de famílies que no acaben d'encaixar en els contexts normalitzats. En aquests casos, la seva situació d'exclusió social s'ha consolidat de tal manera que només es pot treballar per la inclusió de les següents generacions. Per això, fa falta repensar models de treball que siguin inclusius i normalitzadors. Això només es pot aconseguir amb una sensibilització especial de la població i, sobretot, amb una actitud molt democràtica per part dels polítics, que haurien d'evitar les acusacions xenòfobes.
|
Física
|
La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos. Matemàticament s'expressa com: F = G m 1 m 2 d 2 , {\displaystyle F=G{\frac {m_{1}m_{2}}{d^{2}}}\ ,} en què F és el mòdul de la força de la gravetat, G és la constant gravitacional, m1 i m₂ són les masses dels dos objectes que originen la força, i d és la distància entre els dos centres de gravetat de les dues masses, que es consideren concentrades en un punt. El valor de G en el SI, sistema internacional d'unitats és: G = ( 6.67430 ± 0.00015 ) × 10 − 11 N ⋅ m 2 ⋅ kg − 2 = ( 6.67430 ± 0.00015 ) × 10 − 11 m 3 ⋅ kg − 1 s − 2 ⋅ {\displaystyle G=\left(6.67430\pm 0.00015\right)\times 10^{-11}\ {\mbox{N}}{\cdot }{\mbox{m}}^{2}{\cdot }{\mbox{kg}}^{-2}=\left(6.67430\pm 0.00015\right)\times 10^{-11}\ {\mbox{m}}^{3}{\cdot }{\mbox{kg}}^{-1}{\mbox{s}}^{-2}{\cdot }} Amb la llei de la gravitació universal, Newton va aconseguir reproduir les lleis de Kepler, donant així una explicació més fonamental de les tres lleis, que fins llavors només s'havien pogut derivar de manera empírica. Per exemple, en la superfície terrestre, on hom pot considerar que la distància al centre de la Terra és la mateixa en tots els punts (és una aproximació: la diferència de la distància mitjana del centre de la Terra a un punt del nivell del mar i al pic d'una muntanya de 1.000 metres és de menys d'un 0,02%). F = G M m d 2 = m g , {\displaystyle F=G{\frac {Mm}{d^{2}}}=mg\ ,} on g = G M R 2 . {\displaystyle \ g=G{\frac {M}{R^{2}}}\ .} Aquí M és la massa de la Terra i R el seu radi mitjà. Generalment, és una bona aproximació considerar g com una constant. De fet, g és l'acceleració que els cossos experimenten en la superfície terrestre i que és la mateixa per a tots els cossos, independent de la seva massa (com es pot deduir de la derivació anterior) i que va ser demostrat empíricament per Galileo Galilei.
|
Jocs
|
Scattergories és un joc de paraules de la casa Hasbro que consisteix a buscar mots que comencin per una lletra determinada i s'adeqüin a una de les categories donades en un temps determinat; per exemple cal trobar un riu, una cosa que estigui a l'habitació i un personatge de dibuixos animats que comencin per la lletra D. A cada targeta hi ha deu categories, de les que es juguen tres rondes (amb tres lletres diferents). Al final de cada ronda les paraules repetides no puntuen i s'anota un punt per cada mot correcte, a judici de la resta de participants. Qui obté més punts guanya el joc. Scattergories és la versió en joc de taula d'un joc tradicional i compta amb una versió televisiva que va emetre's a la NBC estatunidenca. Per jugar bé es necessita tenir un vocabulari mínim i ser capaç de pensar i escriure ràpid.
|
Enginyeria
|
Kaizen (改善, japonès per a, literalment, 'canvi per a millor', 'millora'; l'expressió comuna en català és 'millora contínua'). En el context d'aquest article, kaizen es refereix a una estratègia de qualitat al lloc de treball; està sovint associada al sistema de producció de Toyota i relacionada amb diversos mètodes de control de qualitat, incloent-ne de W. Edwards Deming. El kaizen tracta d'eliminar «residus», definits per Joshua Isaac Walters com «activitats que afegeixen cost però no afegeixen valor»).
|
Pedagogia
|
Marcos Rodríguez Pantoja (Añora, província de Còrdova, 7 de juny de 1946) és conegut per ser un dels pocs casos documentats de 'nens salvatges' a Espanya.
|
Informàtica
|
La realitat virtual (RV) és la representació de les coses a través de mitjans electrònics. "El terme virtual prové del llatí virtus que significa força, energia o impuls inicial. Així, la virtus no és una il·lusió ni una fantasia. Més aviat és real i activa. És la causa inicial en virtut de la qual l'efecte existeix i allò per la qual cosa la causa segueix estant present virtualment en l'efecte." Es duu a terme mitjançant una simulació per ordinador que aconsegueix fer la sensació que allò representat és real i en la que sovint es pot interaccionar amb elements que envolten l'usuari.El terme realitat virtual va ser inventat per Jaron Lanier el 1989. Lanier és considerat pioner en aquest camp, fundant l'empresa VPL Resarch (de l'anglès Virtual Programming Languages) la qual creà alguns dels primers sistemes de RV a la dècada de 1980. El terme realitat artificial ha estat usat des de la dècada de 1970 i el terme ciberespai des de 1984. Molts entorns de realitat virtual, són principalment experiències visuals, mostrades en una pantalla o mitjançant dispositius per visualitzar imatges en tres dimensions, ulleres espectroscòpiques, que poden incloure informació sensorial addicional, com ara les auditives (so) o la tàctil. La RV és una de les àrees de recerca que ha tingut un desenvolupament més espectacular al llarg dels últims anys i constitueix un dels elements que més impacte està tenint en la transformació del món modern. Les tecnologies de RV estan permetent avenços importants en activitats com l'automatització del disseny, l'entrenament, la formació, la simulació i visualització de dades científiques, en sectors tan diversos com l'automoció, la medicina i la indústria espacial. Segons els usuaris d'aquestes noves tecnologies, els principals beneficis derivats del seu ús són una millor interpretació de les dades 3D, l'increment en qualitat i volum de la productivitat industrial, la reducció de despeses i la detecció anticipada d'errades en els dissenys. La RV s'està convertint en una eina fonamental. A les empreses, escoles i universitats, centres d'investigació, etc, ja s'usen programes i aplicacions que utilitzen imatges de síntesi. A més a més, la indústria de l'entreteniment informàtic (els populars videojocs) és una de les que més creix actualment. El mercat d'AR / VR ja s'ha convertit en un mercat de mil milions de dòlars i es preveu continuar creixent més enllà d'un mercat de $ 120 mil milions en pocs anys.
|
Jocs
|
Frank Cifaldi és un conservador, historiador i desenvolupador de videojocs. És el director de la Video Game History Foundation i ha col·laborat en projectes com Mega Man Legacy Collection Digital Eclipse i les remasteritzacions de The Disney Afternoon Collection. També és conegut per la seva extensa col·lecció personal de publicacions periòdiques de videojocs. Cifaldi també ha investigat els primers anuncis de videojocs, els primers prototips de Nintendo, i la data de llançament oficial de Super Mario Bros. Va oferir una presentació sobre la preservació dels jocs a la Game Developers Conference del 2016. Cifaldi també és un antic editor de funcions de Gamasutra i un antic amfitrió del podcast Retronauts.
|
Filologia
|
Les Glosas Emilianenses són més de mil petites anotacions manuscrites fetes en diverses llengües —llatí, romanç i èuscar—, entre línies o en els marges d'alguns passatges del còdex llatí Aemilianensis 60; segons els diversos estudiosos que les han investigades, es poden datar entre finals del segle x i finals del segle xi.La seva importància va ser advertida per Manuel Gomez Moreno el 1911, quan va transcriure totes les glosses i va enviar-les a Ramón Menéndez Pidal.La intenció del monjo copista era probablement la d'aclarir el significat d'alguns passatges del text llatí. Tradicionalment, es considera el text en castellà més antic, la qual cosa va dur a considerar San Millán de la Cogolla, i La Rioja en general, el bressol del castellà. Tanmateix, l'adscripció de les gloses com de llengua castellana és controvertida i, en general, els filòlegs consideren que en realitat pertanyen al romanç navarroaragonès.També són el text no epigràfic més antic en llengua basca, tot i que la traducció dels passatges a l'èuscar actual no és gaire segura.
|
Psicologia
|
La vigorèxia, complex d'Adonis, addicció a la musculatura o dismòrfia muscular és un trastorn mental caracteritzat per una obsessió per tenir un cos musculós, que després afegeix una percepció alterada de la figura corporal, de manera que la persona que el pateix mai no es veu prou musculosa sinó prima. Aquesta deformació de la percepció pròpia també es dona a l'anorèxia, a la qual l'afectat el que busca és estar prim. De vegades, la vigorèxia pot estar acompanyada d'ortorèxia (obsessió excessiva per menjar un cert tipus d'aliments, que l'afectat jutja "sans" o "correctes") i malnutrició. El terme vigorèxia va ser encunyat l'any 1993 pel psiquiatre Harrison Pope. La vigorèxia a Espanya encara no s'ha etiquetat com a malaltia, es considera un trastorn mental no estrictament alimentari relacionat amb l'addicció a la musculatura.Podria dir-se que qui pateix de vigorèxia és una persona insatisfeta amb el seu propi cos que es veu massa prima i busca amb l'exercici adquirir el volum desitjat. A més de la pràctica desmesurada d'exercici físic, aquesta alteració dona lloc a una sèrie de reaccions que es donen a l'organisme en què estan involucrades hormones i neurotransmissors, reaccions que provoquen un procés de dependència a aquest exercici físic.
|
Festivals
|
El teatre grec és el teatre presentat a l'època de la Grècia clàssica. Sorgeix després de l'evolució de les arts i cerimònies gregues com la festa de la verema (oferta a Dionís) on els joves anaven dansant i cantant cap al temple del déu, a oferir les millors vinyes. Després un jove que va ressaltar entre el grup de joves es va transformar en el corifeu o mestre del cor, que va dirigir al grup. Amb el temps van aparèixer el bard i el rapsode, que eren recitadors. En el curs del segle v aC, durant l'edat clàssica de Grècia, es van establir els models tradicionals de la tragèdia i la comèdia, i els dramaturgs Èsquil i Sòfocles van afegir respectivament un segon i tercer actor a l'acció, el que va donar a aquesta una complexitat que feia necessària la creació de grans escenaris. Per a això es van erigir grans teatres de pedra, entre els quals cal citar l'encara conservat d'Epidaure (Grècia) en el segle v aC, capaç d'albergar unes 12.000 persones, i el de Dionís, a Atenes, al segle iv aC. La seva construcció es realitzava mitjançant l'aprofitament de les faldes d'un turó, on es disposaven en forma semicircular les grades que envoltaven l'orquestra, espai circular en què es feia la major part de la representació. Després de l'orquestra s'aixecava una edificació anomenada Skene, escena, destinada perquè els actors canviessin la seva vestimenta. Davant d'ella s'aixecava una paret de columnes, el prosceni, que podia sostenir superfícies pintades que evocaven el lloc de l'acció. Aquests decorats, juntament amb les túniques i màscares emprades pels actors i algunes màquines rudimentàries, constituïen tot l'aparell escènic. Les representacions del teatre grec es feien a l'aire lliure, comptava amb cor (dirigit pel Corifeu o mestre del cor) que cantava i dansava al voltant d'un altar. En el teatre grec es representaven dos tipus d'obres: la tragèdia, obra dramàtica de final desgraciat que tractava de temes de llegendes heroiques i utilitzava, oportunament, als déus per al seu final, i la comèdia satírica, que criticava humorísticament a polítics i a les obres i incorrien en una mímica iniciada per un cor de sàtirs, i comèdies que tenien per tema assumptes de la vida quotidiana; totes estaven escrites en vers i utilitzaven màscares.
|
Objectes astronòmics
|
En cosmologia física els filaments, també anomenats complexos de supercúmuls o grans barreres són estructures llargues i primes com a fils de les galàxies, molt més que les seves seccions transversals. Les muralles són molt més àmplies, però més planes que els filaments. Poden abastar 500 milions de Mpc de longitud. Els filaments romanen units per la gravetat de les galàxies; les parts en les quals un gran nombre de galàxies estan relativament molt a prop, se'n diu supercúmul.El descobriment de les estructures més grans que els supercúmuls es va iniciar en la dècada de 1980. El 1987, l'astrònom R. Brent Tully del Institut d'Astronomia de la Universitat de Hawaii va identificar el que va anomenar el Complex de supercúmuls Peixos-Balena. El 1989, va ser descoberta la Gran Barrera CfA2, seguit per la Gran Barrera Sloan el 2003.El 2006, els científics van anunciar el descobriment de tres filaments alineats que formaven l'estructura més gran coneguda per la humanitat, compost de galàxies denses i taques enormes de gasos coneguts com les taques Lyman alfa.
|
Informàtica
|
L'arquitectura Harvard és una arquitectura de computadors amb les vies d'emmagatzematge i de senyal físicament separats per a instruccions i dades. El terme es va originar a l'ordinador Harvard Mark I basat en relés, que emmagatzemava instruccions en cinta perforada (24 bits d'ample) i les dades als comptadors electromecànics. Aquestes primeres màquines tenien l'emmagatzematge de dades totalment contingut dins de la unitat central de processament, i no proporcionaven accés a l'emmagatzematge d'instruccions com a dades. Els programes havien de ser carregats per un operador; el processador no es podia inicialitzar ell mateix. Avui dia, la majoria dels processadors implementen aquest tipus de vies de senyals separades per motius de rendiment, però en realitat implementen una arquitectura de Harvard modificada, pel que pot suportar tasques com carregar un programa d'emmagatzemat a disc com a dades i després executar-lo. Originalment, el terme arquitectura Harvard feia referència a les arquitectures de computadores que utilitzaven dispositius d'emmagatzematge físicament separats per a les instruccions i per a les dades (en oposició a l'Arquitectura de von Neumann). El terme prové de la computadora Harvard Mark I, que emmagatzemava les instruccions en cintes perforades i les dades en interruptors. Aquests ordinadors primerencs tenien un espai d'emmagatzematge de dades contingut enterament dins la unitat de procés de dades i no tenien accés a les instruccions com a dades. En l'arquitectura Harvard no cal que ambdues memòries comparteixin característiques. En particular l'amplada de paraula, temporització, tecnologia i estructura d'adreçament poden ser diferents. En alguns sistemes les instruccions s'emmagatzemen en memòries només de lectura (ROM) i les dades en memòria RAM. La memòria d'instruccions sovint és força més gran que la memòria de dades.
|
Enginyeria
|
Una ampolla de Nansen és un dispositiu per obtenir mostres d'aigua de mar en una profunditat específica. Va ser dissenyada el 1894 per l'explorador i oceanògraf Fridtjof Nansen i millorada per Shale Niskin el 1910 (vegeu ampolla de Niskin). L'ampolla, més precisament un cilindre de metall o de plàstic, es submergeix lligada un cable a l'oceà i, quan arriba a la profunditat requerida, es deixa caure pel cable un pes de llautó anomenat «missatger». Quan el pes arriba a l'ampolla, l'impacte posa l'ampolla cap per avall i tanca una vàlvula de moll que hi ha al final de l'ampolla, capturant la mostra d'aigua a l'interior. L'ampolla i la mostra es recuperen al recollir el cable. Es pot disposar un segon «missatger» per ser alliberat per a invertir el mecanisme, i baixar-lo pel cable fins que arriba a una altra ampolla de Nansen. Preparant una seqüència d'ampolles i missatgers a intervals al llarg del cable, es poden prendre una sèrie de mostres a una profunditat més gran amb una sola acció. La temperatura de l'aigua a la profunditat de mostreig es registra mitjançant un termòmetre d'inversió fixat a l'ampolla Nansen. Es tracta d'un termòmetre de mercuri amb una constricció en el seu tub capil·lar que, quan el termòmetre s'inverteix, fa que el fil es trenqui i atrapi el mercuri, quedant fixada la lectura de la temperatura. Atès que la pressió en aigües profundes comprimeix les parets del termòmetre i afecta la indicació de la temperatura, el termòmetre està protegit per un recinte rígid. Es vincula un termòmetre no protegit amb un termòmetre protegit, i la comparació de les dues lectures de temperatura permet determinar la temperatura i la pressió en el punt de mostreig. L'ampolla de Nansen ha estat àmpliament substituïda per l'ampolla de Niskin i actualment ja no es fabriquen, tot i que encara s'utilitzen.
|
Dret
|
La funció de l'administrador o administradors és la de gestionar una societat anònima. Transformen els acords de les juntes generals d'accionistes en fets. Poden ser socis, normalment són els socis majoritaris o professionals. Els trien els socis a les juntes generals d'accionistes. Per llei, el període de gestió té un màxim de 5 anys, cada 5 anys es reuneixen els socis a la Junta General d'Accionistes i se n'aprova un de nou. Amb la possibilitat de renovar l'anterior. Té el deure d'assolir responsabilitats i no pot actuar amb negligència, ni abusar de les seves facultats com tampoc actuar amb mala fe. N'hi ha dos tipus: Unipersonal: només hi ha un administrador. Pluripersonal: hi ha més d'un administrador.Tenen la funció de presidir les juntes generals d'accionistes i realitzar informes anuals: memòria de la societat, balanç anual i proposta de distribució dels beneficis.
|
Televisió
|
Even Stevens és una sèrie de televisió estatunidenca creada per Matt Dearborn i emesa originalment el 2000 per la cadena Disney Channel.
|
Humor
|
Tage Danielsson (5 de febrer de 1928 - 13 d'octubre de 1985) va ser un escriptor, poeta, guionista, director, actor i humorista de nacionalitat sueca, conegut per la seva col·laboració artística amb Hans Alfredson.
|
Geologia
|
La cova d'Oxtotitlán és un jaciment arqueològic de la cultura olmeca. Es troba al municipi de Chilapa de Álvarez (Guerrero, Mèxic). Com el seu nom indica, es tracta d'un lloc ubicat a l'interior d'una caverna. Abasta diverses peces de pintura rupestre relacionades amb la iconografia olmeca. Juntament amb les properes grutes de Juxtlahuaca, la cova d'Oxtotitlán representa un dels primers exemples complexos de la pintura mesoamericana. En contrast amb les pintures de Juxtlahuaca, les d'Oxtotitlán no es troben només a l'interior de l'abric rocós, sinó també a l'exterior, sobre l'entrada de la caverna.
|
Informàtica
|
Native Girls Code (NGC) és un programa amb seu a Seattle que se centra a proporcionar habilitats de codificació informàtica basades en el coneixement tradicional indígena per a noies americanes natives de 12 a 18 anys través de tallers, assessorament, ensenyament i modelització de rols. Està organitzat per l’organització sense ànim de lucre Na’ah Illahee Fund (Mare terra en llengües Chinook), en col·laboració amb la Digital Youth Lab de la University of Washington Information School i el Washington NASA Space Consortium, com a forma de donar suport i perpetuar el coneixement tradicional, desenvolupar el lideratge de les dones i fomentar la participació dels estudiants nadius americans en camps STEM. El programa es va dissenyar específicament per donar a les nenes de tribus indígenes de tots els Estats Units un lloc on desenvolupar una base sòlida en la cultura autòctona, la ciència autòctona i construir les habilitats necessàries per utilitzar les modernes tecnologies informàtiques, cosa que va donar lloc a la creació de llocs web, jocs en línia i mons virtuals. Els líders esperen que Native Girls Code enriqueixi tant les nenes com les seves comunitats.
|
Periodisme
|
Fredegari va ser un important cronista franc mort el 660, autor de la Crònica de Fredegari, composta de cinc llibres i redactada probablement entre 658 i el 660 a Austràsia, que són fonamentals per al coneixement dels regnes francs per la seva relació d'esdeveniments entre els anys 561 i 641. Encara que el relat se centralitza sobretot en la història dels regnes merovingis, també abasta ostrogots, longobards, visigots i de l'Imperi Romà d'Orient.
|
Jocs
|
Breakout és un videojoc màquina recreativa desenvolupat per Atari, Inc i comercialitzat el 13 de maig de 1976. Va ser conceptualitzat per Nolan Bushnell i Steve Bristow influenciats pel videojoc de 1972 anomenat Pong, també d'Atari. El 1978 es va distribuir la versió per al Atari 2600 i el 1983 la versió per MSX. Posteriorment va ser millorat en videojocs com el Super Breakout.
|
Jocs
|
UNO és un joc de cartes comercialitzat per Mattel que versiona el joc popular de "seguir el pal". Es juga en grup, per torns. Cada jugador ha de posar una carta que sigui del mateix color, del mateix número, o que tingui el mateix símbol que la que està a la taula i si no pot robar una carta. Guanya qui primer es queda sense cartes a la mà.
|
Sociologia
|
A l'antiga Grècia i Roma, l'oratòria era estudiada com una part de la retòrica, és a dir, de l'art de l'eloqüència en l'expressió oral i escrita i es considerava una habilitat important tant en l'àmbit públic com en el privat. Aristòtil i Quintilià discutien d'oratòria i aquesta disciplina va formar part, com a assignatura, dels estudis durant l'edat mitjana i el Renaixement, per la qual cosa se'n van materialitzar normes i models. El desenvolupament dels parlaments durant el segle xviii va comportar l'aparició de grans oradors i la destresa en la comunicació lingüística ha estat considerada des d'aleshores com una de les principals habilitats a l'hora de garantir el futur polític. A mitjan segle xx, l'oratòria va abandonar els tocs formalitzats i grandiloqüents per deixar pas a un art més basat en recursos conversacionals.
|
Estris
|
Un recipient és un objecte o receptacle fondo, destinat a rebre productes sòlids (pols, grànuls ...), líquids o gasos. Recipient, del llatí recipĭens,-entis «que rep», participi del verb recipĕre, «rebre»; aparegut al vocabulari francès el 1555, com adjectiu, epítet de «vas»:A França va ser utilitzat al segle xvii com substantiu sinònim de vas, terme al que va acabar substituint. Els recipients són utilitzats en nombrosos àmbits de la vida quotidiana, sobretot a la cuina, a la indústria química, en el transport, com envasos), etc. La seva grandària és molt variable, des de les dimensions de les bótes de vi i els destinats a barrils de petroli fins a la copel·la d'un laboratori químic, passant pels innombrables estris de cuina, com ara olles de fang, cassoles, marmites, etc. Un recipient pot ser de gairebé qualsevol material: pèl, cuir, argila, porcellana, pedra, os, metall, tèxtil, vidre, fusta, plàstic o elastòmer, resina, etc. eventualment amb revestiment.
|
Ciència militar
|
Els Quatre-cents (en grec antic οἱ τετρακόσιοι, hoi tetrakósioi ) va ser una institució creada el Atenes després de la revolució oligàrquica de l'any 411 aC, durant la Guerra de Decèlia, darrera fase de la Guerra del Peloponès. El cop d'estat de 411 aC s'insereix en un context de crisi de la democràcia atenenca, que va començar a 415 aC amb l'assumpte dels Hermocòpides i de la paròdia dels Misteris d'Eleusis. Els atenesos havien vist en aquests successos un mal presagi per a la Expedició a Sicília, i van témer un complot oligàrquic, dirigit per les heterías (clubs aristocràtics). Els Cinc-cents van rebre llavors plens poders per trobar i castigar els culpables, que va generar un clima de paranoia col·lectiva. A més, la gestió de l'assumpte pel Consell havia degenerat: sense la auto-denuncia de Andócides, els ciutadans podrien haver estat tortura dos, o executats sense judici previ. La violència va ser exercida, sobretot, pels ciutadans pobres i les classes inferiors (metecs, esclaus), contra els més rics i els eupàtrides, membres de les grans famílies aristocràtiques de la ciutat. L'operació de Sicília va acabar en desastre: en 414 aC: 40.000 atenesos van ser massacrats davant Siracusa (Sicília) o tancats en les Latomia si després venuts com a esclaus. Un any més tard, els Esparta ens van prendre la fortalesa de Decelia, des d'on van amenaçar directament al Àtica. a més a més, 20.000 esclaus es van rebel·lar, probablement els de les mines de Laurión, principal recurs financer d'Atenes, i la flota atenesa havia estat en gran part destruïda a Sicília, impedint així proveir-se de blat la ciutat. Després d'aquesta sèrie de desastres Atenes va donar prioritat al seu aprovisionament. Multiplicar les operacions militars a la regió del Mar Egeu i del Ponto Euxino, molt més com que Esparta, aliada als sàtrapas perses de la regió, havia aconseguit empènyer a nombroses ciutats (Quíos, Clazómenes, Teos i Orcómeno, entre d'altres) a la defecció. Únicament Samos va romandre fidel, i va acollir la flota atenesa en el seu port. A la ciutat, va ser instituïda una comissió de deu próbulos ( probouloi ), en l'hivern de 413 aC, per despatxar els assumptes corrents. Un d'ells era el dramaturg Sòfocles.
|
Objectes astronòmics
|
Ross 154 és una estrella situada a la constel·lació del Sagitari, a 9,68 anys llum de la Terra, el que la fa la setena estrella per ordre de distància al Sol. Es tracta d'una nana roja descoberta el 1925 per l'astrònom Frank Elmore Ross. També és possible que es tracti d'una variable fulgurant. El seu veí més proper és l'estrella de Barnard.
|
Telecomunicacions
|
RINEX (Receiver Independent Exchange Format Version) és un format d'arxiu desenvolupat per l'Institut Astronòmic de la Universitat de Berna amb la finalitat de facilitar l'intercanvi de dades entre receptors GPS durant la posada en marxa de la constel·lació GPS.
|
Informàtica
|
El controlador de disc, interfície de disc o targeta controladora de disc és el circuit que permet que la UCP es comuniqui amb el disc dur, unitat de disquet o altres tipus d'unitat de disc. Els primers controladors de disc van ser identificats pels seus mètodes d'emmagatzematge i codificació de dades. Eren implementats típicament a través d'una placa controladora separada. Els controladors MFM eren el tipus més comú en microordinadors, usats tant per a unitats de disquet com per a discos durs. Els controladors RLL usaven compressió de dades per a augmentar la capacitat d'emmagatzematge a prop de 50%. Un controlador produït per la «Shugart Associates», el SASI, va precedir l'estàndard SCSI.Els controladors de disc moderns són integrats a les noves unitats. Per exemple, unitats anomenats «discos SCSI» tenen controladors SCSI incrustats. En el passat, abans que la major part de les funcionalitats dels controladors SCSI van ser implementats en un únic xip, controladors SCSI separats feien la interfície entre els discos i el bus SCSI. En els dies d'avui, els tipus més comuns de controladors de disc per a ús domèstic són ATA (IDE) i Serial ATA. Discos d'alta capacitat usen SCSI, Fibre Channel o Serial Attached SCSI.
|
Geologia
|
En geologia, una intrusió és un cos de roca ígnia que ha cristal·litzat a partir d'un magma ubicat sota la superfície terrestre. Els cossos de magma que es solidifiquen subterràniament abans que surtin a la superfície es diuen plutons, nomenats així per Plutó, el déu romà de l'inframón. Les roques d'aquest tipus són les roques plutòniques ígnies o roques intrusives ígnies, en contrast amb les roques extrusives.
|
Aeronàutica
|
El Martin Marietta X-24B va ser un avió experimental estatunidenc desenvolupat des d'un programa conjunt d'USAF-NASA anomenat PILOT (1963-1975). Va ser dissenyat i construït per provar conceptes de cos portant, experimentant amb la idea de reentrada i aterratge sense motor, utilitzada més tard pel transbordador espacial.El primer a volar l'X-24B va ser John Manke, un vol en mode de lliscament, l'1 d'agost de 1973. També va ser el pilot de la primera missió propulsada el 15 de novembre de 1973.
|
Ciències de la salut
|
Minnie Joycelyn Majors (nascuda Minnie Lee Jones; el 13 d'agost de 1933 a Schaal (Arkansas)) és una pediatra i endocrinòloga afroamericana i administradora de salut pública. Ha estat vice-almirall en el Servei de Salut Pública de l'armada americana i la primera afroamericana que ha estat Cirurgià General dels Estats Units. Elders és coneguda per les seves opinions sobre la legalització de les drogues i la distribució de productes de contracepció a les escoles. El desembre de 1994 va ser forçada a dimitir per les seves idees. En l'actualitat és professora de pediatria a la Universitat d'Arkansas.
|
Matemàtiques
|
L'arrel quadrada de 3 és l'únic nombre positiu que multiplicat per si mateix dona 3. Es denota com 3 {\displaystyle {\sqrt {3}}} . El seu valor numèric amb deu xifres decimals és: 3 ≈ 1 , 7320508075 … {\displaystyle {\sqrt {3}}\approx 1,7320508075\dots } L'arrel quadrada de 3 és un nombre irracional. També es coneix com la constant de Teodor, en honor del filòsof grec Teodor de Cirene.
|
Cultura popular
|
La Trobada de Buners d'Ordino és un festival de música folk creat per preservar les tradicions i costums d'Andorra, on destaca principalment la música tocada amb el sac de gemecs, conegut a Andorra com a buna. Iniciatives Turístiques d'Ordino (ITO) és la institució que s'encarregava de la seva organització.La creació del festival s'inspirà en la llegenda del buner d'Ordino. Inicialment es duien a terme unes trobades entre les parròquies d'Ordino i Canillo al Coll d'Ordino, celebrades des dels anys 80 del segle XX. Inicialment només hi assistia públic autòcton fins que la presència de turistes fou habitual.El primer festival se celebrà els dies 7 i 8 d'agost del 1999, i a partir de llavors es va dur a terme cada any. Després d'una pausa de tres anys a conseqüència de la crisis econòmica, va tornar el 2013, fins que el 2015 se celebrà la darrera trobada. Durant totes les edicions van aplegar-se músics d'arreu d'Europa, congregant un nombre important de públic, i es va convertir en un festival de referència en l'àmbit de la música tradicional dels Pirineus.
|
Història
|
Václav Vladivoj Tomek (Hradec Králové, 31 de maig de 1818 - Praga, 12 de juny de 1905), fou un historiador txec. Va estudiar el dret i la història a Praga, i des de molt jove va col·laborar amb Palacky; el 1850 per intervenció del comte Lleó de Thun, se li va atorgar la càtedra d'història d'Àustria a la Universitat de Praga, que va conservar fins al 1888, any de la seva jubilació. Per tal d'ensenyar els mètodes d'ensenyament de la història a l'estranger, va visitar París, Berlín i Gotinguen, i va organitzar, a base d'aquestes experiències, el seminari històric a la Universitat de Praga. Políticament va pertànyer al partit conservador dels vells txecs, com a partidari del programa governamental. Va començar la seva carrera científica com a autor d'excel·lents llibres de text, manuals d'història i importants tractats: Manual de historia general (Praga, 1842); Historia de Bohèmia (1843, refós en 1850, última edició el 1898); Kurze Geschichte Prags (Praga, 1844); Breu compendi de la historia de Praga (Praga, 1845, una amplificació de l'obra precitada); Historia de l'Imperi austríac (Praga, 1845/51), llibre que fou introduït com a text oficial en les escoles de l'Estat; Manual de la historia d'Àustria (1858, a base de les seves conferencies universitàries; Historia moderna de Àustria (Praga, 1888), a aquesta obra si refereix l'estudi Sobre el mètode sincrònic en la historia d'Àustria (Praga, 1854).La seva fama la va fonamentar amb Geschichte der Prager Universitat (1849) i una refosa més extensa de la mateixa obra, Història de la Universitat de Praga, en txec (Praga, 1849), d'àmplia concepció, elaborada a base d'un estudi detingut de tota la història txeca. El 1879 va publicar la monografia Jan Žižka. L'obra vital de Tomek, que es pot comparar amb la Història del Regne de Bohèmia, de František Palacký, és la Història de la ciutat de Praga, on descriu el desenvolupament històric de la capital de Bohèmia fins al 1609, comprenent un total de 12 toms (1855-1901). El seu complement el formen les Bases de l'antiga topografia de Praga, en txec (3 t., 1866/75) i la publicació cartogràfica Mapes antics de Praga (Praga, 1892, contenint el pla de 1419 y els de 1200 i 1318). La Historia de Praga es verdaderament la de tota la nació txeca, en el seu aspecte social, cultural, econòmic, administratiu i religiós; una relació estrictament objectiva i una col·lecció exemplar de basts materials històrics. També es important el seu llibre de Memòries De la meva vida (2 t., Praga 1905/06).
|
Geografia
|
El comellar, derivat de coma, és un espai de terra ampla i més o menys profund de sòl inclinat per la depressió del terreny, que es troba entre terres més elevades. Sol tenir el fons allargat i en forma de V, per on passa el jaç d'un torrent. Hi poden confluir altres petites depressions a cada costat del comellar, la qual cosa seria l'origen del mot com a col·lectiu de coma o comella. Exemples: Comellar del Prat Comellar de l'InfernEls dos estan al terme municipal d'Escorca, a Mallorca. Comellar Gran El ComellaretAquests dos són en el terme municipal d'Abella de la Conca, al Pallars Jussà.
|
Estris
|
Es denomina coctelera a un recipient especialment dissenyat per a barrejar begudes. És utilitzat principalment pel barman en bars i discoteques per a la preparació de còctels.Per a la preparació del còctel, es col·loquen els ingredients a la coctelera (generalment sucs de fruita, licors, glaçons, etc.) i se sacseja durant alguns segons. Existeixen diferents tipus de cocteleres. Poden variar en la quantitat de peces, el disseny i el material amb què estan fetes. La majoria de les cocteleres modernes estan fetes d'acer.
|
Objectes astronòmics
|
Alfa del Llop (α Lupi) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Llop, amb una magnitud aparent de +2,30. Ocasionalment rep el nom xinès tradicional Men i el nom d'origen àrab Kakkab. És una estrella gegant blava calenta de tipus espectral B1.5III, amb una temperatura superficial de 21.600 K. La seva lluminositat equival a 20.000 sols i s'hi troba a 550 anys llum de distància de la Terra. Amb una massa estimada d'unes 10 vegades més gran que la massa solar, és una estrella relativament jove, d'uns 20 milions d'anys. Alfa del Llop és una variable del tipus Beta Cephei, semblant a Murzim (β Canis Majoris). Aquest tipus d'estrelles mostren variacions en el seu brillantor a causa de pulsacions en la seva superfície. En el cas d'Alfa Lupi aquestes variacions són d'un 3% en la seva lluminositat i el seu període d'oscil·lació és d'una mica més de 6 hores 14 minuts. Com moltes estrelles de tipus espectral O i B, Alfa del Llop forma part d'una associació estel·lar OB, grup d'estrelles disperses amb un probable origen comú. Concretament és membre de l'associació "Centaurus Superior-Lupus" o UCL, que al mateix temps forma part de la gran associació estel·lar d'Scorpius-Centaurus.
|
Robòtica
|
Cecilia Laschi (Piombino, 6 d'octubre de 1968) és una docent i roboticista italiana. Pionera en el camp de la robòtica tova, ensenya a l'Institut de biorobòtica de la Scuola Superiore Sant'Anna a Pisa i ha estat la coordinadora del projecte integrador europeu ICT-FET OCTOPUS, que va crear un dels primers robots tous. També coordina l'Acció oberta de coordinació europea sobre robòtica tova. Se situava entre les 15 dones més influents d'Itàlia al DigiWomen 2018. Tot i que nasqué a Piombino, va créixer a Follonica. Va estudiar informàtica a la Universitat de Pisa i es va graduar el 1993. Després es dirigí cap a la robòtica a la Universitat de Gènova on va presentar la seva tesi el 1998. El 2005 va començar a treballar amb la biòloga marina Barbara Mazzolai, i posteriorment va nàixer la idea de l'"Octopus", el primer robot sense estructura rígida.
|
Objectes astronòmics
|
2M1207 és una estrella nana marró de tipus espectral M8, descoberta per John Gizis el 2001. La seva edat és d'uns 10 milions d'anys i la seva massa, estimada per models teòrics, és de 0.025 masses solars. Pertany a l'associació estel·lar de TW Hydrae (TWA). Té un planeta, anomenat 2M1207 b, observat directament per imatge. Va ser descobert per Gael Chauvin i col·laboradors.
|
Dret
|
La llibertat condicional és una mesura alternativa a una pena de privació de llibertat, com la presó o l'arrest domiciliari, que consideren els ordenaments jurídics d'alguns estats, i que és possible imposar a la sentència quan es compleixen certs requisits establerts a la llei, que permet al condemnat per un delicte complir la seva sanció penal en llibertat, encara que subjecte a certes obligacions o sota certes condicions, per exemple, no cometre nous delictes o faltes. En cas d'incomplir aquestes condicions, la persona a qui se li ha concedit la llibertat condicional ha de complir la seva condemna a la presó. De la mateixa manera, aquesta figura és considerada en certs sistemes legals com una mesura de rehabilitació, que permet al condemnat, després de complir una certa proporció de la pena imposada i altres requisits, acabar la seva condemna en llibertat, encara que subjecte a certes condicions.
|
Geografia
|
Al Bhutan hi ha 21 àrees protegides que ocupen uns 19.171 km², el 48% del territori. D'aquestes, 5 són parcs nacionals, 8 són corredors biològics, 4 són santuaris de la natura i 1 és una reserva estricta. A més hi ha 3 llocs Ramsar que cobreixen 1225 ha, i 23 AICA, que cobreixen 12.133 km². Els parcs nacionals del Bhutan, creats des de 1960, cobreixen les parts nord i sud de país. A elles es van afegir des de 1993 altres sectors que cobreixen un total de 16.396 km², gestionats per la Bhutan Trust Fund.
|
Dansa
|
Les noies només s'ho volen passar bé (títol original: Girls Just Want to Have Fun) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Alan Metter estrenada l'any 1985. És una pel·lícula de dansa de l'estil de Footloose i Flashdance. 20th Century Fox i Lakeshore Entertainment treballaven sobre un remake de la pel·lícula i tenien contractada Michelle Morgan per escriure el script. Està protagonitzada per l'actriu Sarah Jessica Parker en els seus inicis en el cinema. Ha estat doblada al català
|
Aeronàutica
|
Un vol transatlàntic és el vol, ja sigui d'un avió, un globus o qualsevol altre tipus d'aeronau, que inclogui travessar l'Oceà Atlàntic — començant des d'Amèrica del Nord o Amèrica del Sud i acabant a Europa o Àfrica, o viceversa. Els problemes als que s'enfrontava l'aviació als inicis de la seva història incloïen la falta de fiabilitat dels primers motors, potència limitada per aixecar el combustible necessari per fer travessies tant llargues, la impossibilitat de volar en períodes prou llargs necessaris per travessar completament l'Atlàntic, la dificultat de navegar sobre aigües obertes de milers de quilòmetres, i l'impredictible i sovint violent clima de l'Atlàntic Nord. Els primers vols transatlàntics, tant en dirigible com en avió, es van realitzar l'any 1919, perfeccionant-se amb posterioritat. Avui en dia, els vols transatlàntics comercials són una rutina molt comuna. No obstant això els vols experimentals (en globus, avions petits, etc) encara presenten desafiaments.
|
Geografia
|
Definir el paisatge des del punt de vista geogràfic no és fàcil, perquè aquest és l'objecte d'estudi primordial i el document geogràfic bàsic a partir del qual es fa la geografia. Entenem, en general, per paisatge qualsevol àrea que inclou tant els trets naturals com els modelats per l'home i que tenen un reflex visual en l'espai. En ecologia es defineix paisatge com un conjunt heterogeni d'ecosistemes, i la unitat bàsica d'estudi és la tessel·la. El paisatge es defineix per les seves formes, naturals o antròpiques. Tot paisatge està compost per elements que s'articulen entre si. Aquests elements són bàsicament de tres tipus: abiòtics, biòtics i antròpics, que apareixen per l'acció humana. Determinar aquests elements és el que constitueix el primer nivell de l'anàlisi geogràfica. En principi tota activitat humana té un reflex a l'espai, i per tant modifica el paisatge. Es pot conèixer el caràcter d'una societat per les seves manifestacions a l'espai, i pel seu impacte en el paisatge. Així, a manera d'exemple, si una societat necessita pa apareixeran en el paisatge: camps de blat, molins, forns i fleques per a la seva distribució al públic. Fins les activitats aparentment més etèries tenen el seu impacte en l'espai i modifiquen el paisatge, com la banca i les seves sucursals, la telefonia cel·lular i les antenes de repetició o les empreses de venda a través de la xarxa i els magatzems en els quals guarden la mercaderia.
|
Aeronàutica
|
L'Organització de Transportistes Aeris Àrabs (OTAA) (en àrab: الإتحاد العربي للنقل الجوي, Al-Ittiḥād al-`Arabiyy lil-Naql al-Jawwiyy; en anglès: Arab Air Carriers Organization, AACO) és una organització sense afany de lucre que agrupa a 30 aerolínies de 18 estats. L'entitat té la seu a la ciutat libanesa de Beirut i fou creada l'any 1965 a partir de les recomanacions del comitè de transport de la Lliga Àrab i recolzada pels ministres de transport dels països àrabs. Els seus objectius són promoure la cooperació i augmentar els nivells de qualitat i seguretat del transport aeri en la zona. Treballa en col·laboració amb l'Associació Internacional del Transport Aeri (IATA) i amb l'Organització d'Aviació Civil Internacional (ICAO).
|
Arqueologia
|
L'Antiquarium stabiano va ser un museu arqueològic situat a Castellammare di Stabia que va recollir una col·lecció d'unes 8.000 troballes del jaciment arqueològic de l'antiga ciutat de Stabiae. Va ser tancat a finals de la dècada del 1990 per ser substituït l'any 2020 pel Museu Arqueològic d'Estàbia Libero D'Orsi.
|
Art
|
Un apunt és el dibuix o pintura fet de pressa, generalment del natural, d'execució ràpida i fluida a manera de síntesi de la forma, on és captat més el gest o el moviment que no pas el detall. No s'ha de confondre amb l'esbós, d'elaboració més avançada. L'apunt defineix, amb poques línies i de forma resumida, la disposició dels elements a l'espai i el volum que ocupen, captant la impressió visual i no centrant-se en els detalls. Permet potenciar les habilitats d'anàlisi i síntesi i també de representació gràfica dels elements.De molts artistes es conserven alguns quaderns d'apunts.
|
Pseudociència
|
El 28 de febrer de 2019, el ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i el ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social presentaren un informe sobre les pseudociències elaborat per la Xarxa d'Avaluació de Tecnologies i Prestacions del Sistema Nacional de Salut. L'informe analitzava 139 tècniques, les mateixes que van ser identificades en l'informe Análisis de situación de las terapias naturales, elaborat pel Grupo de Terapias Naturales i publicat pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat el 2011. Les conclusions foren les següents:
|
Enginyeria
|
L'École nationale supérieure de chimie de Paris o Chimie ParisTech és una Grande école d'enginyeria de França fundada el 1896. Està situada a París, França : Campus PSL Research University.És un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica que lliura el diploma d'enginyer de Chimie ParisTech (Màster Ingénieur Chimie ParisTech) i el diploma Màster recerca i de doctorat.
|
Art
|
Abraham Cooper (Londres, 1787-1868) fou un pintor d'animals i batalles anglès. Fill d'un tabaquer, a l'edat de tretze anys es va convertir en empleat en Astley's Amphitheatre, i després va ser un mosso de cavalls al servei de Sir Henry Meux. Quan tenia vint-i-dos anys, desitjant posseir un retrat del seu cavall favorit que tenia sota la seva cura, va comprar un manual sobre pintura, va aprendre algunes coses sobre l'ús de colors a l'oli, i va fer la pintura de la imatge en un llenç penjat en la paret de l'estable. El seu amo el va comprar i el va motivar a continuar amb els seus esforços. Va començar a copiar gravats de cavalls, i va ser presentat a Benjamin Marshall, el pintor d'animals, qui el va portar al seu estudi, i qui sembla que el va lligar amb la revista Sporting Magazine, un periòdic il·lustrat en el qual ell mateix n'era contribuïdor. El 1814 va exhibir el seu Tam o'shater, i en 1816 va guanyar un premi pel seu Battle of Ligny. En 1817 va exhibir el seu Battle of Marston Moor i es va convertir en associat de l'Acadèmia, i en 1820 va ser triat com a Acadèmic. Cooper, encara que amb poca educació, va anar prou intel·ligent i conscient com a artista; el seu ús dels colors va ser una mica pla i sense vida, però va ser un mestre en els retrats equins i en la seva anatomia, tenint a més coneixements d'antiquari. Tenia un especial interès en retrats de cavallers i de parlamentaris.
|
Història
|
La vida de Josep (en grec Bios Iosepou ), també anomenat La vida de Flavi Josep, és un text autobiogràfic escrit per Flavi Josep al voltant dels anys 94-99. Es tracta possiblement d'un apèndix del seu Antiguitats jueves, on l'autor revisa els esdeveniments de la guerra, pel que sembla en resposta a les legacions formulades contra ell per Just de Tiberíades.
|
Fiscalitat
|
El quint reial (quinto real en castellà) era una ordenança reial, procedent del regne de Castella, que regulava els impostos i taxes que s'havien de pagar per extreure metalls preciosos (principalment, or i plata) dins del territori del Virregnat del Perú i les altres parts d'Amèrica. Aquest impost que s'havia de pagar al regne de Castella era l'equivalent al 20% de tota la riquesa metàl·lica o en joies que s'obtingués al Virregnat del Perú o fora d'ell. La taxa arribava a mans de la monarquia espanyola en forma de barres de metall preciós, i era cobrat directament per l'administració dels Virreis del Perú. La llegendària riquesa del Virregnat del Perú va superar els límits de l'Imperi Inca. Abastava des de l'Estret de Panamà fins a l'extrem sud d'Amèrica del Sud, bordejant l'Oceà Pacífic i part de l'Oceà Atlàntic. La seva extensió geogràfica i la seva potestat política estaven centralitzades a Lima. Per transportar la màxima quantitat de metalls i joies amb els vaixells espanyols de l'època, moltesobres d'art es van fondre per transformar-les en barres d'or o de plata i facilitar-ne el transport. Per sort, algunes peces es van salvar perquè els conqueridors s'havien fet molt rics, i es podien permetre el luxe de conservar les obres que consideraven més valuoses, pels seus palauets de Lima.
|
Arqueologia
|
Shereen F. Ratnagar és una arqueòloga índia el treball del qual s'ha centrat en la civilització de la vall de l'Indus. És autora de diversos textos relacionats amb aquest tema.
|
Biblioteconomia
|
L'infern de les biblioteques, és una mena d'armari o dipòsit on es guarden els llibres prohibits, amagats de les prestatgeries a disposició del públic, per considerar-se que van en contra la moral, els bons costums o la línia ideològica del règim. És un concepte que té el seu origen en el món llatí i catòlic. A Europa, fins a la fi dels anys 1970, moltes biblioteques tenien el seu «infern», un fons secret del qual el contingut no apareixia al catàleg oficial.
|
Jocs
|
L'aquatló és un esport combinat i de resistència en el qual l'atleta realitza dues disciplines en tres segments: cursa a peu, natació i cursa a peu. L'ordre és l'assenyalat i el cronòmetre no s'atura durant tota la competició. A nivell competitiu, l'aquatló és competència de les diferents Federacions de Triatló; en el cas de Catalunya, la Federació Catalana de Triatló.
|
Astronomia
|
Els guèisers marcians són llocs de la regió polar sud de Mart, on petites erupcions semblen produir-se durant el desglaç de la primavera.«Taques fosques» a les dunes i «aranyes» són els dos tipus de característiques més visibles atribuïdes a aquestes erupcions. No s'assemblen a cap fenomen geològic terrestre conegut.L'albedo, formes i l'aparença inhabitual de les «aranyes» han estimulat una sèrie d'hipòtesis sobre el seu origen, però totes les hipòtesis geofísiques actuals suposen una mena d'activitat sota la forma de guèisers a Mart. Les seves característiques i el procés de la seva formació són encara un tema de debat.
|
Ciències ambientals
|
Els incendis forestals de 2019 a la selva amazònica son una sèrie d'incendis que han afectat principalment la regió que es coneix com a amazonia legal de Brasil: nou estats d'aquest país: Acre, Amapá, Amazonas, Pará, Rondônia, Roraima, Tocantins, Mato Groso i Maranhão (en un 79%). així com altres parts del bioma amazònic que comparteixen els països de Brasil, Bolívia, Colòmbia, Equador, Guyana, Guaiana Francesa, Perú i Surinam, des de principis del 2019. Aquests incendis, comparats amb les xifres dels incendis anteriors del mateix període de l'any, mostren un increment alarmant en la selva amazònica des de 2019.L'increment interanual dels incendis a la selva amazònica s'ha produït especialment als territoris de Brasil, Bolívia , Paraguai i Perú en a temporada seca tropical amazònica d'aquest any. Els incendis normalment es produeixen al voltant de l'estació seca, ja que s'utilitzen mètodes d'artigatge (tala i desbrossament) per netejar el bosc i donar pas a l'agricultura, ramaderia, industria de la fusta i la mineria, que provoquen la desforestació de la selva amazònica. Aquesta activitat és generalment il·legal en aquests estats, però l'aplicació de la protecció del medi ambient pot ser laxa. L'augment dels índexs d'incendis del 2019 ha provocat la preocupació internacional pel destí de la selva amazònica, que és el focus més gran de reservori de carboni del món, i té un paper important en el canvi climàtic global.L'augment dels índexs d'incendis va ser denunciat per l' Instituto Nacional de Pesquisas Espaciais (INPE) del Brasil, al juny i juliol de 2019 mitjançant sistemes de monitorització per satèl·lit. Però l'impacte mundial va arribar a l'agost de 2019 quan la NASA va corroborar les troballes d'INPE. El fum dels incendis, visible a partir de les imatges de satèl·lit, va enfosquir la ciutat de São Paulo tot i estar a milers de quilòmetres de l'Amazònia. Al 29 d'agost de 2019 , l'INPE va informar de més de 80.000 incendis a tot el Brasil, un augment interanual del 77% pel mateix període de seguiment, amb més de 40.000 a la zona de l'Amazones legal del Brasil (Amazônia Legal o BLA ), que conté el 60% del bioma amazònic. Posteriorment, es van registrar increments similars d'incendis a Bolívia, Paraguai i Perú, amb un còmput d'incendis del 2019 a cada nació de més de 19.000, 11.000 i 6.700, respectivament, sobre el 29 d'agost de 2019. Es calcula que més de 906 mil hectàrees (2,24 × 10 ⁶ hectàrees; 9.060 km ² ) de bosc del bioma amazònic s'han perdut per incendis el 2019. A més de l'impacte en el clima global, els incendis van generar preocupacions ambientals per l'excés de diòxid de carboni i monòxid de carboni en les emissions dels incendis, impactes potencials sobre la biodiversitat de l'Amazònia, i amenaces per a les tribus indígenes que viuen en el bosc.
|
Filosofia
|
The Journal of Philosophy és una revista acadèmica mensual en anglès centrada en l'àmbit de la Filosofia, publicada per la Universitat de Colúmbia des de la seva creació. Fou fundada l'any 1904 per Frederick J. E. Woodbridge i J. McKeen Cattell sota el nom The Journal of Philosophy, Psychology, and Scientific Methods, quinzenal, fins a l'any 1921 que canvià a la denominació que roman fins al present. Sota la premissa «publicar articles filosòfics d'interès actual i fomentar l'intercanvi d'idees, en especial explorar les línies frontereres entre la filosofia i d'altres disciplines»; els documents científics que li arriben han de ser investigacions originals no publicades abans enlloc, no poden ser expositius, ni ser fonts primàries, i passen per revisió d'una avaluació d'experts abans de ser editats.
|
Història
|
Al-Màlik an-Nàssir Abu-l-Mudhàffar Salah-ad-Din Yússuf ibn Ayyub (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), més conegut simplement com a Salah-ad-Din o, catalanitzat, Saladí, va ser un kurd fundador de la dinastia aiúbida, soldà d'Egipte i de Síria. Gran defensor de l'islam i particularment de l'ortodòxia religiosa representada pels sunnites, unificà políticament i religiosa l'Orient Pròxim, liderant la lluita contra els croats cristians i combatent les doctrines musulmanes més apartades de l'oficial, representades per la dinastia fatimita. És particularment conegut per haver vençut els croats a la batalla de Hattin, retornant Jerusalem als musulmans i reconquerint així Terra Santa. L'impacte d'aquest esdeveniment a Occident va provocar la Tercera Croada, liderada pel famós Ricard Cor de Lleó, que va esdevenir mítica tant per als europeus com per als musulmans. Quan el 1171 va morir Al-Àdid, el darrer califa de la dinastia fatimita (xiïta), Saladí va esdevenir el soldà d'Egipte, instaurant el sunnisme al país. Tot i que nominalment depenia de Síria, en els seus dominis tenia, de fet, un poder absolut. Amb l'excusa d'eliminar la influència dels fatimites, va engrandir el reialme conquerint Líbia, el nord del Sudan i el Iemen. La seva fama va transcendir el seu temps i va esdevenir un símbol de la cavallerositat medieval, fins i tot per als seus enemics cristians. Segueix sent una figura molt admirada en la cultura àrab, kurda i musulmana.
|
Telecomunicacions
|
La Iniciativa per a referències obertes és un projecte que vol contribuir a crear un accés obert a les bases de dades de referències acadèmiques. El 2017, només un 1% de les referències disponibles a Crossref eren d'accés obert. Aquesta situació alenteix el procés entre la descoberta científica i la comunicació i promou més aviat la concurrència que no pas la col·laboració. Per resoldre aquest problema, el 6 d'abril del 2017, sis organitzacions van crear la Iniciativa per a referències obertes (en anglès: Initiative for Open Citations). Els fundadors n'eren: OpenCitations, Fundació Wikimedia, Public Library of Science, eLife, DataCite i Centre for Culture and Technology. El projecte vol fomentar la col·laboració entre editors científics, investigadors i institucions interessades en què les dades sobre les citacions estiguin disponibles sense restriccions en un sistema d'accés obert. Un any més tard, el 50% de les referències ja eren d'accés obert. El setembre 2021 ja contenia 69 milions de recursos bibliogràfics i 1.187 milions de referències.Per a la comunitat científica és important saber qui, en quina publicació i quantes vegades un article seu és citat per altri. De fet en moltes universitats i centres de recerca, la freqüència de citació es fa servir per avaluar l'activitat científica, es considera com una mesura objectiva, malgrat el fet que la mesura no és tan objectiu com sembla i pot ser biaixat per molts factors. A més, l'accés a les bases de dades que col·lecten aquesta informació és de pagament.El setembre 2020 van llançar una iniciativa germana Initiative for Open Abstracts (I4OA) o Iniciativa per a resums oberts. La I4OA fa una crida a obrir els resums dels treballs a través de Crossref.Entre les editorials dels Països Catalans que participen en aquesta iniciativa, hi ha les Edicions de la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, el Centre d'Estudis Demogràfics (UAB), el Consorci del Museu de Ciencies Naturals de Barcelona,…
|
Heràldica
|
Francesc Piferrer Montells (Lloret de Mar, 31 de març de 1813 – ?) fou un escriptor, heraldista, professor i editor lloretenc que va residir la major part de la seva vida a França i a Madrid.
|
Ètica
|
La regla Goldwater és el nom informal donat a la secció 7.3 del codi de deontologia de l'Associació americana de psiquiatria. Estipula que és contrari a l'ètica, per als psiquiatres, de donar un parer professional sobre personalitats que no han sigut examinades en persona i de les quals no han obtingut el consentiment per a evocar-ne la salut mental en declaracions públiques. El nom fa referència a Barry Goldwater, candidat a la presidència americana l'any 1964.La qüestió es va posar el 1964, quan la revista Fact va publicar l'article « The Unconscious of a Conservative: A Special Issue on the Mind of Barry Goldwater » (literalment: « L'Inconscient d'un conservador: un número especial sobre la salut mental de Barry Goldwater »). La revista va interrogar psiquiatres americans, per saber si el senador Barry Goldwater era apte a ser president. Goldwater va presentar una demanda contra la revista.Susan Radant, psicoanalista i psicòloga clínica i directora de la Seattle Psychoanalytic Society and Institute, pensa que és hora de desempallegar-se de la regla de Goldwater. Ella s'inquieta de la competència de Donald Trump, fins i tot de la seva estabilitat emocional, la seva integritat i la seva honradesa.
|
Arquitectura
|
La ciutadella de Strajă era una fortificació de defensa important, però situada fora del centre històric de Brașov per tal d'evitar l'atac i sobretot el seu bombardeig des de les altures circumdants.La fortalesa es troba al nord de la fortalesa de Brașov (centre històric de la ciutat), al turó Straja (turó de la Ciutadella) entre Brașovechi i Blumăna i està declarada monument històric d'importància nacional (cod LMI BV-II-aA-11393). La ciutadella de Strajă no s'ha de confondre amb la fortalesa de Brașov, el conjunt de fortificacions que envoltaven l'actual centre històric de la ciutat.
|
Filosofia
|
Discurs de la servitud voluntària és un breu requisitori en honor de la llibertat i contra l'absolutisme escrit el 1549 per Étienne de La Boétie, quan tenia menys de divuit anys, i que es va publicar per primera vegada el 1574. Aquest text qüestiona la legitimitat de qualsevol tipus d'autoritat sobre una població i intenta analitzar les raons per la qual s'hi sotmet. Fa referència a l'època en què està redactat, en un context de govern monàrquic que està augmentant el seu poder, tot i que per a evitar la censura els exemples que dona són de l'antiguitat. Planteja la mateixa qüestió que Maquiavel a El príncep, de quina manera una sola persona pot tiranitzar una multitud, però no des del punt de vista del príncep sinó del poble. El tirà no tindria res a fer si el poble no tingués la voluntat de ser esclau. L'obra de La Boétie suggereix un idealisme jurídic i el sentiment de dret natural dels pobles que l'oposen a Maquiavel.L'originalitat de La Boétie va ser relacionar els conceptes "servitud" i "voluntària", descrivint un model de servitud i les causes de la seva aparició i manteniment. Encara que sigui anacrònic qualificar-la de text anarquista, avui ressona a la reflexió llibertària contra el principi d'autoritat. Juntament amb La desobediència civil de Henry David Thoreau, el Discurs de la servitud voluntària és una obra fundadora del concepte de la desobediència civil.
|
Indumentària
|
El racional era entre els jueus un ornament propi del Summe Sacerdot (Èxode 28:15); però era una peça de valor, puix que constava de dotze pedres precioses, per on es representaven les dotze tribus d'Israel. Imitant en algun aspecte al racional del sacerdot aarònic, es va començar a estilar al segle x, especialment a Alemanya i a les Gal·lies, un altre racional que usaven alguns bisbes, ja que els metropolitans tenien el pal·li. Ara només porten racional els bisbes d'Eichstätt, de Paderborn, de Toul i de Cracòvia i alguns altres indrets, i té forma de collaret amb els seus penjolls. El del bisbe de Cracòvia consisteix en dues bandes que es creuen per les esquenes i pel pit, ajuntant-se amb dues espècies de discos metàl·lics. En l'edat mitjana, l'usaven tots els bisbes de l'Imperi Germànic. El primer bisbe que es veu representat amb racional és Sigebert de Minden (1022-1036); està en una miniatura del seu propi missal i en una tauleta d'ivori. El racional o superhumeral, segons es pot veure per les antigues miniatures i pels escassos exemplars que es conserven, presentava tres formes, segons si eren d'un, dos o tres penjolls. Se'n conserva un del segle xiv a la catedral de Ratisbona; un altre del segle xv a la d'Eichstätt i un altre a Bamberg, aquest més antic que els anteriors. És també cèlebre en la història de la litúrgia el llibre del bisbe Guillem Durand, titulat Rationale divinorum officiorum (1286), ja que ve a ser la primera Summa Liturgica. Abasta tot ell vuit llibres, a més del proemi. La primera edició impresa va aparèixer a Magúncia el 1459 i l'última a Reapel (1859)
|
Ciència-ficció
|
Jakub Arbes (Praga, 1840 — 1914) va ser un novel·lista, crític i periodista txec. La seva narrativa formada per novel·les breus i de temàtica fantàstica es caracteritza pel realisme psicològic. Arbes és autor de Newtonuv mozek (‘El cervell de Newton', 1877)
|
Sociologia
|
La Conferència Bilderberg és una reunió anual a la qual només es pot accedir mitjançant una invitació, té prop d'uns 130 convidats, que acostumen a ser persones d'influència en els cercles empresarials, acadèmics i polítics. A causa de la informalitat de les seves discussions, aquestes són motiu de moltes teories de la conspiració. El grup queda una vegada a l'any, en secret, en complexos hotelers de cinc estrelles, normalment a Europa, tot i que alguns cops queden als EUA o Canadà. El grup té una oficina a Leiden, Holanda Meridional. El títol de "Bilderberg" ve motivat pel nom del lloc de la primera trobada el 1954, l'Hotel de Bilderberg a Oosterbeek, prop d'Arnhem als Països Baixos. Malgrat que la conferència no és oficialment observada com un club, molts dels membres són assistents regulars, i els convidats són sovint vistos com a membres d'un selecte i reservat Grup Bilderberg.
|
Ciències ambientals
|
L'economia de baix carboni (acrònim en anglès: LCE) o economia de baix combustible fòssil (LFFE) és un concepte referit a una economia que emet un mínim d'emissions de gas d'hivernacle (GHG) cap a la biosfera, i específicament es refereix al gas d'hivernacle diòxid de carboni. Molts científics i l'opinió pública han arribat a la conclusió que l'acumulació de gasos amb efecte d'hivernacle (sobretot CO₂) en l'atmosfera és degut a l'activitat dels humans, i per això el clima està canviant. Les concentracions elevades d'aquests gasos estan produint un escalfament global que afecta el clima a llarg termini, i tindran conseqüències sobre la humanitat en un futur previsible. Globalment s'ha implementat aquesta economia de baix carboni, i per tant, serveix com a mitjà per evitar el catastròfic canvi climàtic, i com a antecessor d'una societat de zero emissions de diòxid de carboni i una economia d'energia renovable. Per evitar un canvi climàtic antropogènic en el futur, totes les nacions haurien de considerar que les societats de carboni intensiu i superpoblades hauran d'arribar a societats i economies de zero emissions de diòxid de carboni. Diversos països s'han compromès a reduir els nivells de CO₂, però no de forma nul·la, i afirmen que les emissions es redueixen en un 100% per compensacions d'emissions més que cessament de tota emissió (neutralitat de carboni).
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.