label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Teologia
|
L'Institut de teologia ortodoxa Saint-Serge (francès: Institut de théologie orthodoxe Saint-Serge, rus: Свято-Сергиевский православный богословский институт) de París, a França, és un centre privat d'ensenyament superior destinat a la formació teològica del clergat ortodox i dels laics, destinat a servir activament l'Església ortodoxa i a representar aquesta última en el diàleg ecumènic. Creat el 1925, i dirigit a l'origen per Sergej Bulgakov, és el centre d'ensenyament de teologia ortodoxa més antic d'Europa occidental. Depèn de l'Arquebisbat de les Esglésies russes a Europa Occidental, un exarcat del Patriarcat de Constantinoble
|
Ciències de la salut
|
Els obesògens són compostos químics no naturals que poden alterar la funció normal del cos i provocar així l'augment de pes en greix. Molts dels obesògens són xenobiòtics, és a dir, són compostos que tenen una estructura química inexistent o poc freqüent en la natura. La majoria d'obesògens són part dels disruptors endocrins. Aquests disruptors alteren els cicles hormonals correctes i saludables d'homes i dones. Aquestes substàncies no només s'han lligat a l'obesitat, sinó també a desmasculinització en els homes, càncer de mama i diversos altres trastorns. Molts d'aquests efectes ocorren en l'úter: defectes de naixement i pubertat prematura en les nenes. A més a més, les dones embarassades estan exposades a aquests químics, que canvien l'epigenètica del fetus. Per tant el nen té un risc molt major de convertir-se en una adult obès.
|
Televisió
|
Helen Elizabeth Hunt (15 de juny de 1963 a Culver City) és una actriu i directora estatunidenca.
|
Química
|
Les estructures de Lewis són diagrames que mostren l'enllaç entre els àtoms de la molècula i els parells d'electrons que hi ha. Es pot dibuixar una estructura de Lewis per a cada molècula enllaçada covalentment, així com per a compostos de coordinació. Les estructures de Lewis reben el seu nom de Gilbert Newton Lewis, que les introduí en el seu article de 1916 L'Àtom i la molècula Són similars a diagrames electrònics de punts on els electrons de valència en parells solitaris estan representats per punts, però també poden contenir línies que representin parells compartits en un enllaç químic (simple, doble, triple, etc.). Les estructures de Lewis mostren cada àtom i la seva posició a l'estructura de la molècula fent servir el seu símbol químic. Les línies es dibuixen entre àtoms enllaçats entre si (es poden fer servir també parells de punts). Els electrons en excés que formen parells solitaris estan representats per parells de punts col·locats al costat dels àtoms. Malgrat que molts àtoms reaccionin guanyant, perdent o compartint electrons fins que han aconseguit una capa de valència amb un octet (8) complet d'electrons, hi ha moltes excepcions a la 'regla de l'octet'. L'hidrogen (H) forma una regla del duet on omple la seva primera (i més exterior) capa amb només dos electrons o la buida completament. Alguns compostos com el triflorur de bor tenen orbitals incomplets mentre que d'altres com l'hexaflorur de sofre tenen capes de valència amb més de vuit electrons.
|
Biotecnologia
|
En termes mèdics, una dosi de reforç és una administració addicional d'una vacuna després d'una dosi anterior (primària). Després de la immunització inicial, una injecció o una dosi reforçadora és una reexposició a l'antigen immunitzador. Es pretén augmentar la immunitat contra aquest antigen fins als nivells de protecció, després que la memòria contra aquest antigen hagi disminuït al llarg del temps. Per exemple, sovint es recomana augmentar els trets contra el tètanus cada deu o vint-i-cinc anys, abans dels quals les cèl·lules de memòria específiques contra el tètanus han perdut la seva funció o han patit una apoptosi.La necessitat d'una dosi de reforç després d'una vacunació primària s'avalua de diverses maneres. Una forma és mesurar el nivell d'anticossos específics contra una malaltia, pocs anys després de la dosi primària. La resposta anamnèstica, la ràpida producció d'anticossos després d'un estímul d'un antigen, és una manera típica de mesurar la necessitat d'una dosi de reforç d'una determinada vacuna. Si la resposta anamnèstica és alta després d'haver rebut una vacuna primària fa molts anys, és probable que no sigui necessària una dosi de reforç. També es pot mesurar l'activitat dels limfòcits B i T contra aquell antigen després d'un cert temps i de manera indirecta determinant la incidència de la malaltia en les poblacions vacunades.Si un pacient rep una dosi de reforç però ja té un alt nivell d'anticossos, es podria desenvolupar una reacció anomenada reacció d'Arthus, una forma localitzada d'hipersensibilitat de tipus III induïda per nivells elevats d'IgG provocant inflamacions. La inflamació es resol amb freqüència al cap d'uns quants dies, però es pot evitar del tot augmentant el temps entre la vacuna primària i la dosi de reforç.Encara no està del tot clar per què algunes vacunes com la de l'hepatitis A i B són efectives de per vida, i algunes com la del tètanus necessiten reforç. La teoria predominant és que si el sistema immunitari respon a una vacuna primària ràpidament, el cos no té temps per desenvolupar prou memòria immunològica contra la malaltia i les cèl·lules de memòria no persistiran en un nombre elevat durant tota la vida de l'ésser humà. Després d'una resposta primària del sistema immunitari contra una vacunació, els limfòcits B i T de memòria persisteixen a un nivell bastant constant en centres germinals, sotmetent-se a una divisió cel·lular a un ritme lent o inexistent. Tot i que aquestes cèl·lules tenen una llarga vida, no solen patir mitosi i, eventualment, la taxa de pèrdua d'aquestes cèl·lules serà superior a la taxa de guany. En aquests casos, es requereix una dosi de reforç per "augmentar" la recuperació del recompte de limfòcits B i T de memòria.
|
Matemàtiques
|
La Societat Balear de Matemàtiques SBM-XEIX és una associació amb seu a Sa Cabaneta (Marratxí) que va ser fundada el 24 de maig de 2005 i presentada a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma el 29 d'octubre del mateix any. Es dedica a la divulgació de les matemàtiques resolent enigmes i relacionant les matemàtiques amb altres disciplines. El 2010 l'entitat agrupava un centenar de persones, la majoria docents.Entre les activitats destaquen les explicacions sobre el solstici els dies propers al Nadal des de la Catedral de Palma o l'explicació del fenomen que passa al doble rossetó de la mateixa catedral el 2 de febrer i l'onze d'octubre, coincidint amb la Candelera i Sant Martí. Una altra de les seves activitats són les rutes matemàtiques de Palma. També ha comptat manifestants. El 2017 va ser el novè any que van organitzar les proves matemàtiques Cangur a diferents punts de Mallorca, Eivissa i Menorca.
|
Filosofia
|
Robert Nozick (16 de novembre de 1938 - 22 de gener de 2002) fou un filòsof i professor de la Universitat Harvard. Nozick, va ensenyar a Columbia, Oxford i Princeton, va ser un prominent filòsof polític nord-americà en els anys 70 i 80, i teòric de la Filosofia del Dret. Va realitzar un addicional però menys influent treball en altres matèries tals com teoria de la decisió i epistemologia. La seva Anarquia, estat i utopia (1974) va ser una resposta liberal-llibertària a la Una teoria de la justícia de John Rawls, publicat en 1971. Nozick va aconseguir que la filosofia política llibertària fos respectada entre els acadèmics, amb la publicació en 1974 de l'ara clàssic Anarquia, estat i utopia. Nozick parteix d'una de les principals conclusions de Rawls, segons la qual les desigualtats es justifiquen moralment mitjançant la consecució que els més desfavorits arribin a la seva millor situació possible. Per a Nozick, la distribució de béns serà positiva solament quan es basi en el consentiment de cada individu, fins i tot en cas de desigualtat. Per a articular aquest argument, apel·la a la idea kantiana que les persones no han de ser tractades de forma instrumental, sinó com un fi en si mateixes. No obstant això, la redistribució forçosa veu l'individu com una font d'ingressos (instrument).
|
Enginyeria
|
L'escorça de bedoll és un material tradicional a Europa del nord a Rússia, a Sibèria al Canadà i al nord dels Estats Units. És un material flexible, resistent i impermeable, que es doblega, s'afaiçona i es cus fàcilment. S'obté fàcilment per incisió superficial dels troncs i branques principals de diverses espècies de bedoll. Al Canadà s'anomena, en francès, mâchecoui, i prové generalment del bedoll blanc (Betula papyrifera). L'escorça de bedoll té nombrosos usos: com a revestiment per a terrats, wigwams, canoes ; com a matèria primera per fabricar diversos tipus d'objectes: caixes, bosses, cistelles, mocassins, barrets, etc. com a suport per a l'escriptura o d'arts gràfiques ; com a torxa per a encendre el foc: la seva impermeabilitat permet que la capa interna romangui seca fins i tot amb mal temps..
|
Enginyeria
|
Un procés de negoci (o empresarial), un mètode de negoci o una funció de negoci és un recull d'activitats o tasques relacionades i estructurades per persones o equips en què una seqüència específica produeix un servei o producte (serveix per a un objectiu comercial concret) per a un client o clients particulars. Els processos de negoci es produeixen a tots els nivells organitzatius i poden o no ser visibles pels clients. Un procés empresarial sovint es pot visualitzar (modelar) com un diagrama de flux d'una seqüència d'activitats amb punts de decisió intercalats o com una matriu de processos d'una seqüència d'activitats amb regles de rellevància basades en les dades del procés. Els avantatges d'utilitzar processos empresarials inclouen una millora de la satisfacció del client i una agilitat millorada per reaccionar davant dels canvis ràpids del mercat. Les organitzacions orientades a processos trenquen les barreres dels departaments estructurals i intenten evitar compartiments estancs d'informació.
|
Agricultura
|
La Xarxa Nacional de Sitges i Graners va ser un projecte gestat i desenvolupat durant la dictadura franquista de construcció de sitges i graners en la geografia espanyola. S'hi van invertir quantiosos recursos públics per a la construcció de les unitats, que es van situar estratègicament al costat de nusos de comunicació i línies de ferrocarril per totes les comarques cerealistes. La següent és una llista de les unitats que conformaven aquesta xarxa.
|
Informàtica
|
El model de prototips, és l'activitat de crear prototips d'aplicacions de programari des de zero o de versions incompletes de programari ja desenvolupat. Aquesta activitat de l'Enginyeria de programari es pot comparar amb la creació de prototips en altres camps com l'Enginyeria mecànica o la manufactura. Un prototip típicament simula pocs aspectes del producte final, i fins i tot pot ser completament diferent. Els prototips tenen una gran quantitat de beneficis: El dissenyador de programari pot obtenir informació important dels primers usuaris del projecte. El client pot comparar si el programari fet, coincideix amb el de la seva especificació acordada per construir el projecte. També permet tenir una idea sobre les estimacions inicials del projecte i si els terminis proposats es podran complir amb èxit. El grau d'exhaustivitat i les tècniques utilitzades en la creació de prototips han estat en desenvolupament i en debat des de la seva proposta el 1970.
|
Informàtica
|
Un bus de camp és un sistema de transmissió d'informació (dades) que simplifica enormement la instal·lació i operació de màquines i equipaments industrials utilitzats en processos de producció. L'objectiu d'un bus de camp és substituir les connexions punt a punt entre els elements de camp i l'equip de control a través del tradicional bucle de corrent de 4-20mA. Típicament són xarxes digitals, bidireccionals, multipunt, muntades sobre un bus sèrie, que connecten dispositius de camp com PLCs / PACs, transductors, actuadors i sensors. Cada dispositiu de camp incorpora certa capacitat de procés, que el converteix en un dispositiu intel·ligent, mantenint sempre un cost baix. Cada un d'aquests elements serà capaç d'executar funcions simples de diagnòstic, control o manteniment, així com de comunicar-bidireccionalment a través del bus. Exemples: Transmissor AS-i i PROFIBUS (Proces Field BUS)
|
Geologia
|
La dorsal Pacífic-Farallon és una dorsal oceànica extinta que existí entre la placa tectònica del Pacífic i la de Farallon a l'oceà Pacífic durant el període Terciari. La dorsal s'estenia en sentit nord i sud. Fa 60 milions d'anys aproximadament, és possible que s'estengués 10.000 km. Les restes de la dorsal Pacífic-Farallon inclouen la dorsal de l'Explorador, la de Gorda, la de Juan de Fuca i la del Pacífic Oriental.
|
Agricultura
|
Phomopsis és un gènere de fongs ascomicets dins la família Diaporthaceae.
|
Geografia
|
Recaș (en alemany: Rekasch; en hongarès: Temesrékás; en serbi: Рекаш/Rekaš) és una ciutat del comtat de Timiș, Banat (Romania). Sis pobles són administrats per la ciutat: Bazoș, Herneacova, Izvin, Nadăș (despoblat), Petrovaselo i Stanciova.
|
Agricultura
|
La falç o corbella és una eina agrícola que s'utilitza per segar o tallar herba. Té el seu origen en el mesolític i actualment està principalment en desús en el món occidental o desenvolupat a causa de la mecanització de les eines en el sector agrícola. Consta d'una làmina corbada de metall amb la part interna o còncava esmolada i proveïda d'un mànec curt del mateix material o de fusta. El seu mecanisme d'acció consisteix en capturar les tiges del cereal abraçant-les amb la curvatura i segar-les lliscant amb la part tallant. Utilitza el mateix sistema que la dalla però a escala més petita i per tant amb menor rendiment.
|
Cultura popular
|
Dr. Horrible's Sing-Along Blog és una sèrie d'humor, ciència-ficció i musical emesa íntegrament a internet. Creada el 2008, està composta per 3 episodis de 14, 13 i 15 minuts de durada respectivament. Va estar nominada al premi Emmy en la categoria de musical. La serie està escrita per Joss Whedon, que també la dirigia, els seus germans Zack Whedon i Jed Whedon, i l'escriptora i actriu Maurissa Tancharoen. L'equip va escriure el musical durant la vaga de guionistes dels Estats Units. La serie explica la història del Doctor Horrible, un aspirant a super villà, que lluitarà contra el Captain Hammer (Capità Martell) per l'amor d'una noia anomenada Penny. La idea era crear una cosa petita i barata, però feta professionalment, de manera que eludíssin els problemes que van motivar la vaga. La recepció va estar aclaparadorament positiva. Després de l'èxit de visites, es va editar exclusivament a Amazon en DVD. El 31 d'octubre de 2008, la revista Time va considerar-la al #15 de la seva llista de 50 millors invencions de 2008 i al #4 de les millors sèries d'aquella any. També va guanyar el Premi People's Choice per "Favorita sensació en línia", i el Premi Hugo de 2009 a la millor representació dramàtica (en format curt). Als primers Premis Streamy de 2009 per a televisió web, Dr. Horrible va guanyar set premis: Premi de la Selecció del Públic a la Millor Sèrie Web, Millor Direcció per a una Sèrie Web de Comèdia, Millor Redacció per a una Sèrie Web de Comèdia, Millor Actor Masculí en una Sèrie Web de Comèdia (Harris), Millor Edició, Millor Cinematografia i Millor música original. També va guanyar un Premis Emmy Creative Arts el 2009 per a destacats Classes especials - Programes d'entreteniment en format curt de format en directe.
|
Astronàutica
|
Una òrbita terrestre alta és una òrbita geocèntrica amb una altitud totalment superior a la d'una òrbita geosíncrona (35.786 km). Els períodes orbitals d'aquestes òrbites són superiors a 24 hores, per tant, els satèl·lits d'aquestes òrbites tenen un moviment retrògrad aparent, és a dir, encara que estiguin en una òrbita prograda (0° ≤ inclinació < 90°), la seva velocitat orbital és menor que la velocitat de rotació de la Terra, fent que la seva trajectòria terrestre es mogui cap a l'oest a la superfície de la Terra.
|
Fiscalitat
|
Els Papers de Panamà són un conjunt de documents legals interns d'un despatx d'advocats panameny anomenat Mossack Fonseca que arriben a la quantitat d'onze milions i mig entre correus, fotografies i altres formats, que cobreixen des de 1970 al 2016 que demostren com membres de l'elit mundial evadeixen impostos, blanquegen diners i esquiven sancions.Entre altres negocis inclou negocis considerats criminals.
|
Heràldica
|
En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards. L'ús de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gairebé a les cases reials. L'escut d'armes es pot brisar de diverses maneres: Mitjançant la disminució de les peces honorables; Canviant els esmalts d'algun element important, com ara el camper o una peça honorable; Afegint-hi una altra peça, generalment de segon ordre (bordures, travesses, cotisses), o bé un moble o figura (lambels, creixents, estrelles, etc.); Quarterant les armes d'un casal amb les de l'altre on s'estableix el fill segon.El cap d'una determinada línia del casal porta generalment les armes plenes de la seva família a títol personal. Els altres membres (fins i tot els hereus, abans de la mort del pare) en teoria no hi tenen dret i, en principi, haurien de posar una brisura diferenciadora a les seves armes personals (o bé acontentar-se d'utilitzar les armes del casal, però no a títol personal). Si bé sovint es fa cas omís d'aquesta llei de les brisures i els segons fills es diferencien de l'hereu prenent el nom d'un altre territori i conservant les mateixes armes. Algunes brisures tenen un significat convencional. Per exemple, a França la banda generalment és signe de legitimitat i el lambel acostuma a identificar els fadristerns o cabalers; a Anglaterra o Alemanya, en canvi, el lambel, una de les brisures més significatives, és un senyal privatiu de l'hereu. El bastó, habitualment de sable, acostuma a ser senyal de bastardia, igual com la barra, encara que sigui una de les peces honorables, o també la posició contornada de les figures (és a dir, dirigides cap al flanc sinistre de l'escut). De vegades, algun noble resta obligat a modificar les seves armories amb una altra forma de brisura humiliant, per exemple quan és degradat per sentència del sobirà, que li mana invertir l'escut o suprimir-hi alguna peça, com a càstig per algun crim perpetrat. A l'hora del blasonament, la brisura es llegeix en darrer terme. Així, l'escut de dalt de tot es blasonaria de la forma següent: «D'atzur, una cinta ondada d'argent acompanyada de tres flors de lis d'or, brisat al cap d'un lambel d'argent».
|
Història
|
La família Serbelloni (referenciada per certa historiografia amb la grafia de Sorbelloni) va ser una important família patrícia milanesa d'origen català, (passant per Vimercate), que seria la branca principal de tres branques descendents d'una família borgonyona amb tres branques tardanes (s.XIV-s.XV) (la Catalana, la Napolitana, i la Milanesa principal). Hi ha la incongruència de que de la família Cervelló catalana hi ha referències del s.XI
|
Informàtica
|
Un editor hexadecimal (o editor d'arxius binaris) és un tipus de programa d'ordinador que permet a un usuari modificar arxius binaris. Els editors hexadecimals van ser dissenyats per editar sectors de dades de disquets o discs durs pel que de vegades s'anomenen "editors de sectors". Utilitzant un editor hexadecimal un usuari pot veure o pot redactar el contingut intacte i exacte d'un arxiu al contrari que amb la interpretació del mateix contingut que un altre editor de nivell més alt. Per exemple, les dades intactes de la imatge (els raws), i la manera d'interpretar el mateix arxiu del programari d'edició d'imatges. En la majoria dels editors hexadecimals les dades de l'arxiu són representades com a valors hexadecimals agrupats en dos grups de 8 bytes i un grup de 16 caràcters ASCII, els caràcters no reconeguts són representats normalment per un punt "." a ASCII. La comanda estàndard de l'Unix shell od és usat per mostrar (encara que no editar) un arxiu en hexadecimal i octal.
|
Nàutica
|
Un galiot és un home condemnat a remar a galeres o a un altre vaixell, com a forma de pagament per un delicte o per haver estat capturat en una batalla. Atès l'esforç que suposava, era considerat exclusivament masculí. El conjunt dels galiots formava la xurma. No tots els remers o galiots eren condemnats. També hi havia esclaus, forçats a remar sense paga. Però els anomenats bonavoia cobraven un sou. En part eren galiots que, havent acomplert la seva condemna, continuaven fent la mateixa tasca a manca de millors oportunitats. Els remers lliures s'anomenen "companyons" en documents antics. Els responsables de la xurma eren el còmit i el sotacòmit. Pel que fa a la posició dels remers en els trasts sembla que hi havia palomers, postics i terçols. En les galeres a galotxa, amb tres remers per rem, el remer més important i expert que manejava el guió s'anomenava vogavant.
|
Mitologia
|
Mitologia cananea, fou el conjunt de mites, déus, rituals i cultes practicats a la terra de Canaan durant l'etapa politeista, anterior a l'aparició del monoteisme. La situació religiosa a la zona fou complexa tant per la influència estrangera com per l'adaptació a la vida sedentària de les tribus semítiques que van ocupar el país, el que va produir una superposició de cultes relacionats amb l'agricultura juntament amb un panteó primitiu propi de pastors en estat tribal. Els paral·lels amb la Bíblia són nombrosos, per alguns són simple coincidència per altres proves d'un sincretisme religiós.
|
Jocs
|
El joc d'aguantar la mirada és un joc competitiu en què dues persones es miren els ulls mútuament i proven de mantenir l'esguard durant un període més llarg que el del seu contrincant. El joc s'acaba quan un dels participants desvia la vista (volgudament o no) i deixa de mirar els ulls de l'altre. La prohibició de no parpellejar (tot mantenint la vista clavada en els ulls de l'altre) n'és una variant popular, tot afegint-hi un repte físic (a més del psicològic). La majoria d'altres variants es basen en les dues ja descrites, a voltes prohibint gairebé tota altra acció que no sigui mirar (riure, fer ganyotes, assentir, parlar, tocar-se, etc.) i a voltes permetent-ne l'ús com un mètode més per aconseguir la derrota del rival. Les raons per embrancar-se en un joc de mantenir la mirada són diverses, si bé l'avorriment i el festeig són les més habituals. Com que la mirada d'altri pot suscitar emocions profundes, sovint hom desafia al joc algú de l'altre sexe per qui se sent atret com a pretext per establir una relació emocional - o simplement poder mirar-se algú a qui troben atractiu. Tot estudiant els efectes del contacte visual entre humans, els científics han realitzat experiments on dos desconeguts de sexe contrari eren tancats dins una habitació i se'ls forçava a mirar-se els ulls mútuament tant com poguessin. L'experiment durà només uns 5 minuts de mitjana per parella, però tot i això després seu hom conclogué que els individus havien adquirit forts lligams emocionals (fins amorosos) amb aquell amb qui haguessin mantingut la mirada, tot i haver-se conegut just abans de començar l'experiment. Per aquesta raó, el joc de mantenir la mirada, i el contacte visual en general, poden ser una eina social important i un mètode d'enfortir la relació entre dos individus.
|
Psicologia
|
La glossolàlia (en grec, glossa, "llengua"; i lalein, "parlar") és, en medicina, una malaltia que afecta el llenguatge, i que consisteix en la invenció de paraules adjudicant-los un significat. L'origen del terme és religiós i es refereix al fenomen de parlar una llengua desconeguda pel parlant, fet que es considera induït per una divinitat. La glossolàlia és molt freqüent entre membres de certs corrents religiosos cristians com el pentecostalisme protestant i el moviment carismàtic catòlic.
|
Agricultura
|
El pugó de la ginesta o pugó de l'argelaga (Aphis genistae) és una espècie d'hemípter esternorrinc de la família Aphididae.
|
Geografia
|
Kohistan fou el nom assignat a un territori estèril i muntanyós a l'est del districte de Karachi, avui al districte de Jamshoro al Sind, format per derivacions de la serralada de Kirthar. El país és sec i depèn pels cultius de la pluja; els rius són estacionals i anomenats uai's, sent el principal el Baran, que desaigua a l'Indus sota Kotri al districte de Thatta. La població el 1901 era de 12.877 habitants, la majoria nòmades, en gran part balutxis.
|
Enginyeria
|
Un comptador de gas (o també mesurador de gas) és un dispositiu de mesura per a la determinació de la quantitat de gas consumida durant un període determinat. Els comptadors de gas s'utilitzen principalment en l'àmbit de subministrament de gas, però també es poden utilitzar per mesurar amb precisió una quantitat en proves de laboratori. La unitat emprada per mesurar el gas consumit és el metre cúbic, a partir de la diferencia entre dos períodes es fa el càlcul dels metres cúbics consumits. Els comptadors de gas poden ser dispositius mecànics o electrònics, depenent de la tecnologia demanada. Els comptadors de gas que s'utilitzen estan subjectes a una verificació obligatòria cada cert temps. Hi ha unes ordenances (específiques de cada companyia) que defineixen els períodes respectius en els quals el comptador de gas serà sotmès a un calibratge. Per a la lectura remota de comptadors, hi ha la possibilitat d'equipar el mesurador de gas amb interfícies de lectura remota. Llavors el fabricant pot fer la lectura en qualsevol moment o de forma esporàdica. Per als clients de gas amb l'estructura de consum de gas domèstic normal, no s'utilitza en general la possibilitat de lectura a distància. En l'aspecte comercial, en el cas de grans consumidors, com ara, per exemple, plantes de calderes d'explotació industrial, s'utilitza un comptador de gas especial per a un posterior processament de la mesura de metres cúbics distribuïts. Si la pressió del gas a la connexió de servei té més de 23-25 mbar de sobrepressió, la majoria dels comptadors tenen un limitador de pressió de gas (un regulador de pressió) que redueix l'alta pressió de la xarxa de gas. El primer comptador de gas fou construït l'any 1816, pel Britànic Samuel Clegg.
|
Dansa
|
Un contrapàs en danses tradicionals és un element coreogràfic usat a algunes danses i ballets medievals i especialment als anomenats balls del contrapàs. A Catalunya hi ha diferents balls amb aquest nom, que sembla que els ha estat donat precisament per contenir aquest element coreogràfic, que hom dedueix que constistiria en fer en sentit contrari els passos acabats de fer en una direcció i sentit determinats. El contrapàs podia estar accentuat amb una espardenyeta (al Rosselló anomenat ales o aletes), un pas consistent en un cop ràpid del taló d'un peu sobre l'empenya de l'altre.Aquesta mena d'element coreogràfic és habitual a totes les danses de moviment oscil·latori, com per exemple la sardana, el ball de contrapàs llarg i altres. Sabem que formava part també d'alguns ballets antics al Pirineu català, com per exemple el ballet de Déu.
|
Filosofia
|
Puruixartha (en sànscrit पुरुषार्थ, puruṣārtha) és un concepte del pensament indi que significa 'objectiu de l'existència humana'. En l'hinduisme, aquest objectiu se subdivideix en quatre etapes: Dharma: rectitud espiritual i ritual a nivell religiós, social i moral Artha: prosperitat material Kama: plaer material Mokxa: alliberament espiritual
|
Estris
|
Les estovalles o tovalles són un tros de roba, paper o hule que es posa estesa sobre la taula en parar-la per servir el menjar. Els plats, gots, coberts i aliments es posen sobre elles. Solen estar a joc amb els tovallons, de fet al segle xviii existien tovallons-estovalla individuals, als quals cada meitat tenia una de les dues funcions. Les estovalles poden ser individuals o per a la taula sencera. Ja a l'edat mitjana s'usaven correntment als Països Catalans i aleshores eren típicament de lli. Als darrers anys de l'edat mitjana estaven esteses per tot Europa, i eren de lli o bé de cotó. Als bars i restaurants de poca qualitat solen ser de paper i d'un sol ús, mentre que als altres restaurants i a les llars encara s'usen de roba. N'hi ha de més rics, per a les ocasions especials, i de més pràctics, com per exemple els d'hule, per a protegir la taula de, per exemple, líquids que poden caure. Hi ha força famílies que n'usen dos, un de roba sobre un d'hule.
|
Història
|
El testimoni oral és l'especialitat dins la ciència històrica que utilitza com a font principal per a la reconstrucció del passat els testimonis orals. També es pot entendre com a sinònim de la tradició oral, és a dir, del registre del passat confiat a la memòria i la transmissió oral entre les generacions, com són els mites i llegendes. Això no obstant, s'han de separar ambdós conceptes, ja que el primer es reconstrueix amb testimonis de primera mà de testimonis presencials, per tant es restringeix a la història contemporània, i el segon fa referència a períodes antics dels quals no queden, lògicament, testimonis vius.
|
Astronomia
|
Research Consortium on Nearby Stars (abreujat com RECONS) és un projecte per a la investigació de les estrelles més properes al sistema solar, tant individualment com a nivell de població. El principal objectiu és trobar aquelles estrelles encara no descobertes que s'hi troben a una distància de 10 parsecs (32,6 anys llum) del sistema solar, així com la caracterització de totes les estrelles dins d'aquest límit. En part, el projecte espera que un millor coneixement dels sistemes estel·lars del nostre entorn serveixi per tenir una imatge més clara dels sistemes estel·lars en el conjunt de la nostra galàxia. El projecte ha descobert diverses nanes blanques i nanes vermelles, entre les quals cal destacar GJ 1061 al 1997, el vintè sistema més proper al sistema solar situat a 11,9 anys llum, i ha proporcionat la primera mesura exacta de la distància de DEN 0255 -4700, la nana marró més propera a la Terra, situada a 16,2 anys llum. Al novembre de 2006 RECONS va declarar que el consorci havia descobert 20 nous sistemes estel·lars dins dels 10 parsecs més propers a el sistema solar, a més de 8 nous sistemes descoberts entre 2000 i 2005. El projecte és conduït per Todd Henry de la Universitat Estatal de Geòrgia, Atlanta, Estats Units. Altres astrònoms implicats en el projecte són Wei-Chun Jao, John Subasavage i Thom Beaulieu d'aquesta mateixa universitat, Phil Ianna de la Universitat de Virgínia en Charlottesville, i Edgardo Costa i René Méndez de la Universitat de Xile.
|
Estris
|
El raspall dels cabells o dels pèls (destinat als animals) és un raspall utilitzat per a la higiene personal que serveix per a desembolicar i pentinar els cabells. Consta d'un capçal en el qual es disposen una sèrie de pues rígides o semirígides i un mànec per a agafar-lo més fàcilment. El raspall s'usa fent lliscar-lo suaument pels cabells, del naixement cap enfora i acabant en les puntes. Poden estar fets de fusta, metall, plàstic. Les pues poden ser de dos tipus: Naturals, de pèl de senglar. Són les més cares i n'hi ha de diverses grossors. Són especialment útils per a allisar els cabells. Artificials, de niló. N'hi ha de diverses grossors i llargades. Són recomanables les que acaben en una punta roma per a no fer mal o danyar el cuir cabellut.Els raspalls es venen en adrogueries, perfumeries, grans magatzems o farmàcies i s'utilitzen per a la cura personal tant a la llar com en establiments de perruqueria.
|
Astronomia
|
Per a més informació sobre l'accident, vegeu accident del transbordador espacial Challenger.La missió STS-51-L fou el vint-i-cinquè vol del programa del transbordador espacial estatunidenc, i la primera vegada en què un civil volava al transbordador espacial. La missió utilitzà el transbordador espacial Challenger, que s'enlairà del complex de llançament 39-B del Centre Espacial Kennedy (Florida) el 28 de gener del 1986. La missió acabà en un desastre quan el Challenger fou destruït 73 segons després de l'enlairament. La Comissió Rogers i, més específicament el Doctor Richard P. Feynman determinaren que la causa fou la fallada d'un segell de la junta tòrica del coet accelerador sòlid (SRB) dret del Challenger. La fallada del segell permeté que una flama s'escapés i impactés contra un dels dos muntants d'unió posteriors de l'SRB, que acabà fallant i feu que el coet pivotés sobre els seus punts d'unió restants. Després, la part davantera del cilindre del coet impactà contra la zona intertancs del tanc exterior (ET), fet que provocà una fallada estructural de l'ET, el component estructural clau de tota la pila. Aleshores es produí una ràpida combustió dels propel·lents alliberats. Amb la "columna vertebral" de l'estructura de la pila compromesa i en procés de desintegració, els SRB marxaren volant en solitari, igual que l'orbitador, que es desintegrà ràpidament a causa de les brutals forces aerodinàmiques a què fou sotmès. Les proves descobertes de la cabina de tripulació revelaren que alguns dels subministrament d'aire d'emergència (PEAP) que duien els astronautes havien estat activats manualment, indicant que les forces de la fragmentació de l'orbitador no foren inherentment letals i que com a mínim tres membres de la tripulació continuaven amb vida després de la desintegració. La missió STS-51-L fou la desena del Challenger i havia de posar en òrbita el segon d'una sèrie de satèl·lits de seguiment i relé de dades, dur a terme el primer vol del Shuttle-Pointed Tool for Astronomy (SPARTAN-203)/Halley's Comet Experiment Deployable per observar el cometa Halley, i donar diverses lliçons des de l'espai dins del marc del Projecte Teacher in Space i el Shuttle Student Involvement Program (SSIP). El vol també fou la primera missió tripulada estatunidenca en què hi hagué morts durant el vol, i la primera missió tripulada estatunidenca en ser llançada i no arribar a l'espai (la primera fou la Soiuz 18a).
|
Història
|
Milan Nedić (en serbi: Милан Недић) (2 de setembre de 1877-4 de febrer de 1946) va ser un polític i militar serbi, cap de l'Estat Major de l'exèrcit iugoslau, Ministre de Guerra del Govern del Regne de Iugoslàvia i Primer Ministre del Govern de Salvació Nacional establert pels nazis a Sèrbia durant la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra, va ser empresonat per les autoritats de la Iugoslàvia comunista, període durant el qual es va suïcidar.
|
Humor
|
L'òpera de balades és un gènere d'espectacle dramàtic anglès que es va originar a principis del segle XVIII i es va continuar desenvolupant al llarg dels segles posteriors. Com l'anterior comédie en vaudeville i el posterior Singspiel, la seva característica distintiva és l'ús de melodies d'estil popular (ja siguin preexistents o de nova composició) amb diàleg parlat. Aquestes obres angleses eren "òperes" principalment en la mesura que satiritzaven les convencions de l'opera seria importada. El crític musical Peter Gammond descriu l'òpera balada com "un pas important en l'emancipació tant de l'escenari musical com de la cançó popular".
|
Dret
|
El lucre cessant és una forma de dany patrimonial que consisteix en la pèrdua d'un guany legítim o d'una utilitat econòmica per part de la víctima o els seus familiars com a conseqüència d'un fet determinat, i que aquesta no s'hauria produït si l'esdeveniment perniciós no hagués tingut lloc. És, per tant, el que s'ha deixat de guanyar i que s'hauria guanyat de no haver succeït l'esmentat fet perniciós.El lucre cessant ocorre quan hi ha una pèrdua d'una perspectiva certa de beneficis. Per exemple, el comerciant que la seva mercaderia ha estat destruïda pot reclamar el preu d'aquesta, així com el benefici que n'hagués obtingut. Si bé s'admet generalment la indemnització per lucre cessant, la jurisprudència sol exigir una càrrega probatòria prou important, i se sol ser molt cautelós a l'hora de concedir-la.
|
Telecomunicacions
|
Un filtre antialiàsing, de vegades anomenat filtre antiplegament és un filtre passa baixos analògic que es troba en dispositius de digitalització, que neteja el senyal abans de fer una Conversió analògica-digital. El propòsit del filtre antialiàsing és d'eliminar tota presència, abans de fer el mostratge, de les freqüències superiors a Fe/2, sent Fe la freqüència mostratge. L'explicació teòrica de la necessitat d'un tal filtratge es troba en el Teorema de mostratge de Nyquist-Shannon. Qualsevol mostratge fet complint aquesta norma no destruirà totes les dades, la qual cosa significa que sempre serà possible de recuperar el senyal analògic original a partir de les mostres finals: és doncs una mostra reversible (dins de l'amplada de banda limitat per la taxa de mostratge). En cas de no fer-ho, és a dir, si hi ha un component de freqüència amb una mostra superior o igual a Fe/ 2, el senyal de la presa de mostres no contindrà cap informació del senyal analògic original: es tracta per tant d'un mostratge irreversible.
|
Jocs
|
Una endevinalla o endevineta és un misteri simple adreçat especialment als nens en el qual cal endevinar fruites, animals, objectes quotidians, etc. Com que és orientat a la mainada té un component educatiu a l'hora de representar d'una manera divertida mots i tradicions. Durant l'endevinalla, ens donen pistes de l'objecte per tal que el puguem endevinar. Les endevinalles es presenten en diferents formats de metre i composició, si bé són molt comuns els versos octosíl·labs, les estrofes de dos o quatre versos i les rimes assonants o consonants en tots els versos o, més habitualment, en versos alterns. La pràctica de l'endevinalla és documentada d'antic: en trobem exemples en escrits sànscrits, la Bíblia, llegendes clàssiques... Entre les endevinalles de gran tradició trobem l'anomenada "endevinalla de l'esfinx" de la llegenda grega d'Èdip:Quin és l'animal que al matí camina a quatre potes, durant el dia amb dos i a la nit amb tres?
|
Geologia
|
La dorsal de Norfolk és una dorsal oceànica que s'estén des de Nova Caledònia a Nova Zelanda, a uns 1.300 km de la costa est del continent australià. En general, romà a 2.000 m sota el nivell del mar i està constituïda per escorça continental del cretaci superior. És part de Zelàndia, un continent submergit que s'enfonsà entre 60 i 80 milions d'anys enrere.
|
Art
|
Bosc —Forêt en francès— és un quadre del pintor francès Paul Cézanne. Està realitzat en oli sobre llenç. Mesura 81,4 cm d'alt i 66 cm d'ample. Va ser pintat en 1902-1904. Es troba actualment en la National Gallery of Canada, Ottawa, Canadà, on s'exhibeix amb el títol de Forest. Representa una zona boscosa propera a Ais de Provença on retrata la vora d'un camí, potser l'entrada al Château Noir, una finca arbrada on Cézanne va pintar sovint i que va tractar sense èxit de comprar l'any 1899. La terra vermella de la regió és evident en aquesta vista de la carretera que s'obre a una clariana protegida per pins pinyers alts. És una elecció inusual del tema, ja que no té un centre clar d'interès, però, la representació de Cézanne té un equilibri visual cridaner de línies horitzontals i verticals, així com els tons clars i foscos.
|
Psicologia
|
La PLV o Publicitat al Lloc de Venda és una activitat complementària de l'ambientació i la promoció que es realitza en el mateix establiment amb la finalitat d'orientar i informar al públic i incentivar al procés de compra. Forma part de l'animació del punt de venda, com ja diu al títol,
|
Art
|
L'Art asiàtic fa referència a les manifestacions artístiques desenvolupades en tot el territori asiàtic. El desenvolupament de l'art asiàtic, històricament paral·lel al de l'art occidental, en general és alguns segles més primerenc. Tant l'art africà, art islàmic, art jueu, art de l'Índia, art coreà, art xinès, i art japonès tenen una influència significativa sobre l'art occidental i viceversa. Els dos grans nuclis culturals són el xinès i l'índic, actuant ambdós de fars culturals a les seves zones d'influència respectiva.
|
Matemàtiques
|
Un diagrama d'àrees mostra gràficament dades quantitatives. Es basa en el diagrama de línies. La zona entre eix Y i la línia es posa en relleu habitualment amb un color o, rarament, amb una textura. Generalment es comparen dues o més quantitats.
|
Ciències de la salut
|
La inanició (o inèdia) és una greu deficiència en la ingesta d'energia calòrica necessària per a la vida humana. És la forma més extrema de la desnutrició. En els éssers humans, el dejuni prolongat pot causar danys permanents en els òrgans i, finalment, la mort. La fam també pot ser utilitzat com a mitjà de tortura o execució. D'acord amb l'Organització Mundial de la Salut, la fam és l'única amenaça més greu per a la salut pública al món. L'OMS també assenyala que la desnutrició és de lluny el major contribuent a la mortalitat infantil, present a la meitat de tots els casos. La desnutrició és un factor que contribueix a la mort de 3,1 milions de nens menors de cinc anys. les xifres sobre la fam real són difícils d'aconseguir, però d'acord amb l'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació, la condició menys greu de subnutrició afecta actualment uns 842 milions de persones, o aproximadament un de cada vuit (12,5%) persones en la població mundial.La panxa inflada, com es veu en la imatge a la dreta, representa una forma de desnutrició anomenada kwashiorkor que és causada per una ingesta de proteïnes insuficient encara que la ingesta calòrica sigui suficient. Els nens són més vulnerables al kwashiorkor, els símptomes avançats inclouen la pèrdua de pes i pèrdua de massa muscular.
|
Història
|
La recreació de la batalla de Waterloo és una recreació anual de la batalla de Waterloo (18 de juny de 1815) en el camp de batalla original de Waterloo, Bèlgica. Se celebra cada mes de juny, el cap de setmana més proper a la data històrica de la batalla. En un any normal hi haurà 600-800 recreadors, però els aniversaris quinquennals són esdeveniments majors amb 1.500-2.000 recredors de França, Bèlgica, Holanda, Gran Bretanya, Alemanya, Polònia i Rússia.
|
Llengües
|
L'idioma jurtxet (caràcters xinesos: 女真語; pinyin: nǚzhēn iǔ) fou la llengua dels jurtxets, un poble evenki de la Manxúria oriental que va habitar la zona al voltant del riu Amur, que actualment delimita la frontera oriental entre Rússia i la Xina. Al 1635 Huang-Taiji canvià el nom dels jurtxets i del seu idioma per "manxú". La identitat nacional manxú fou, doncs, una creació de Huang-Taiji, que heretà el regne unificat pel seu pare Nurhaci i hi establí la darrera dinastia imperial xinesa, la Qing. Per la seua condició de terra originària dels jurtxets o manxús, la Xina del Nord-est després es coneixeria com a Manxúria. Un dels texts més extensos n'és la inscripció posterior de la Estela memorial de Victoria Jin, erigida el 1185, durant el regnat de l'emperador Shizong. És una traducció resumida del text xinés que apareix a la cara davantera de l'estela.
|
Arquitectura
|
El Vidre Tiffany es refereix al molts i diversos tipus de vidre desenvolupats i produïts entre 1878 i 1933 per la Tiffany Studios, per Louis Comfort Tiffany i un equip de dissenyadors, incloent Clara Driscoll.El 1865, Tiffany va viatjar a Europa, i a Londres va visitar el Victòria i Albert Museum, amb una extensa col·lecció de vidre romà i sirià que li va produir una profunda impressió. Es va admirar amb la coloració del vidre medieval i estava convençut que la qualitat del vidre contemporani es podria millorar. En paraules seves, els "tons rics són causats en part per l'ús de metall blanc ple d'impureses, i en part pel gruix desigual del vidre, però encara més perquè el vitraller s'abstingui de fer servir pintura". Tiffany va ser un dissenyador d'interior, i dins 1878 el seu interès girat cap a la creació del vitrall, quan va obrir el seu estudi propi i foneria de vidre perquè sigui incapaç de trobar els tipus de vidre que va desitjar dins decoració d'interior. La seva inventiva tots dos com a dissenyador de finestres i com a productor del material amb quin per crear-los era per esdevenir famós. Tiffany va voler el vidre ell per transmetre textura i els colors rics i ell van desenvolupar un tipus de vidre va cridar Favrile.
|
Jocs
|
18 Wheeler: American Pro Trucker és un joc de carreres desenvolupat per Sega-AM2 i publicat per Sega. Este joc fou primerament llançat en els arcades en 2000, però més tard el joc fou llançat per Sega Dreamcast en 2001, Posteriorment, fou portat a la PlayStation 2 en 2001 i a la Nintendo GameCube en 2002 de la mà d'Acclaim Entertainment. Sega va seguir l'èxit de 18 Wheeler: American Pro Trucker fent una seqüela, The King of Route 66 per a arcades i Playstation 2 en 2003.
|
Circ
|
Les carceres (del llatí carcer, 'presó', 'barrera', 'tanca') eren una part important del circ romà. La paraula per referir-se a aquesta part de l'edifici sempre s'usava en plural, a diferència de carcer, en singular, que significava presó. Era el lloc on se situaven els carros, els cavalls i els genets, els aurigues, on esperaven el moment de sortir a l'arena per a competir. Aquest toc de sortida era donat, normalment, per unes fanfàrries de trompetes.Aquestes estructures per esperar la sortida dels equips eren generalment construccions senzilles de fusta, però les carceres podien ser molt més complexes. Al Circ Màxim de Roma, les carceres que havia construït Juli Cèsar van ser substituïdes per estructures de pedra. L'emperador Claudi les va construir de marbre, amb dos pisos amb arcades flanquejades per torres cantoneres. La importància de les carceres també es veia augmntada perquè sovint les llotges dels dignataris es situaven al pis superior d'aquestes construccions.
|
Mitologia
|
Býleistr és un jötun germà de Loki en la mitologia nòrdica. Snorri Sturluson afirma al Gylfaginning que els germans de Loki són Býleistr i Helblindi, i el kenning en nòrdic antic per a Loki de 'germà de býleistr' s'empra en diversos texts èddics com a Völuspá i Hyndluljóð a l'Edda poètica i a Skáldskaparmál a l'Edda prosaica.
|
Filosofia
|
El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.L'ideal d'aquesta doctrina era convertir la filosofia en una ciència exacta com les matemàtiques. Defensa l'innatisme i el coneixement a priori i l'evidència com a criteri únic del coneixement veritable. S'oposa a l'empirisme i a la creença cega en l'autoritat. En alguns epígons de l'escolàstica va ser un terme pejoratiu per referir-se a aquells pensadors que pretenien -inútilment- arribar a la veritat només amb la raó. El racionalisme ha aparegut de diferents maneres des de les primeres etapes de la filosofia occidental. Va ser René Descartes qui el proposà, altres racionalistes destacats han estat Baruch Spinoza, Gottfried Wilhelm Leibniz, Blaise Pascal, Nicolas Malebranche o William Godwin. Immanuel Kant, del seu costat, va temptar integrar en el seu pensament les opcions contraposades del racionalisme i de l'empirisme.
|
Estris
|
Un cristall fotònic és un material dielèctric (aïllant) o metal·lodielèctric amb una estructura periòdica dissenyada per modificar la propagació de les ones electromagnètiques, de la mateixa manera que un potencial elèctric periòdic dins d'un cristall semiconductor afecta el moviment dels electrons creant bandes d'energia permeses i prohibides. D'aquesta manera es poden crear bandes prohibides fotòniques (photonic band gap) en el material, el que implica que no s'hi podran propagar determinats intèrvals de freqüències. Això dona lloc a diversos fenòmens òptics interessants, com la inhibició de l'emissió espontània, miralls omnidireccionals d'alta reflectivitat o guies d'ones de baixes pèrdues. Com el fenomen físic en què es basa la creació de bandes prohibides és la difracció, l'espaiat de l'estructura periòdica del cristall fotònic ha de ser de l'ordre de la longitud d'ona de la radiació electromagnètica (entre 300 i 700 nm si estem considerant llum visible). Aquestes dimensions tan petites fan que elaborar un cristall fotònic sigui un procés complicat i a vegades se substitueixen les tècniques de nanotecnologia per mètodes alternatius basats en cristalls col·loïdals. La forma més simple de cristall fotònic és una estructura periòdica en una dimensió, formada per un apilament multicapa, anomenat a vegades «mirall de Bragg». Lord Rayleigh demostrà el 1887 que es pot crear una banda prohibida, però la possibilitat de crear estructures amb bandes fotòniques prohibides en dues i tres dimensions només es generalitzà a partir dels treballs d'Eli Yablonovitch i Sajeev John el 1987.
|
Geologia
|
La cova de Fingal (en anglès: Fingal's Cave) és una cova marina d'Escòcia situada a l'illot de Staffa, a l'arxipèlag de les Hèbrides Interiors, que forma part d'una reserva natural. Està formada per basalt hexagonal, similar en estructura a la Calçada dels Gegants a Irlanda del Nord, amb qui comparteix el mateix origen de flux de lava. La seva grandària, el seu sostre d'arcs naturals i els esgarrifosos sons produïts pels ressons de les ones li donen l'ambient d'una catedral natural. El nom gaèlic de la gruta, Uamh-Binn, significa "gruta de la melodia". La cova va ser descoberta al segle xviii pel naturalista Sir Joseph Banks l'any 1772. La va anomenar com Gruta de Fingal (Fingal's Cave), ja que Fingal (Fionn mac Cumhaill) va ser l'heroi epònim d'un poema escrit pel poeta i historiador escocès James Macpherson).) through a misapprehension of the name which in old Gaelic would appear as Finn. La composició de Mendelssohn, l'obertura Die Hebriden ("Les Hèbrides" op.26), inspirada en els ressons de la gruta, rep popularment aquell nom.
|
Psicologia
|
El complex d'inferioritat és el sentiment que pateix un individu que té la sensació de ser inferior i més feble que la resta de la gent. El complex d'inferioritat es pateix d'una manera permanent i no s'ha de confondre amb una caiguda transitòria de l'autoestima. Les persones que pateixen aquest complex se senten inferiors a la resta de la gent, però no admeten aquesta inferioritat i donen voltes entre el món conscient i el món inconscient, que és on romanen més temps, fins a arribar al món real. El pateixen les persones que creuen tenir un defecte real, encara que no el tinguin. Normalment, la causa és que en algun moment es van veure rebutjades per altres persones, o ho van pensar encara que no fos cert, i aquesta experiència va afectar la seva personalitat. El complex apareix en aquells individus que presenten un tipus característic de frustració o fracàs en aspectes de la vida com l'aparença física, intel·ligència, educació, estatus social o estatus econòmic. Els sentiments d'inferioritat provoquen que la persona sigui tímida i insegura amb escassa activitat social. En canvi, en el cas que aquest sentiment no sigui massa intens es pot estimular l'afany de superació des de la infantesa. Alfred Adler ho va estudiar a fons i va portar a terme un estudi basat en la compensació psicològica. Segons Adler, "Tothom té un sentiment d'inferioritat. Però el sentiment d'inferioritat no és una malaltia; és més aviat un estimulant per a la salut, l'esforç i el desenvolupament normal. Es converteix en una condició patològica només quan el sentit d'inadequació aclapara l'individu i, lluny d'estimular-lo a l'activitat útil, el converteix en deprimit i incapaç de desenvolupament”.
|
Psicologia
|
La petite mort (pronunciació francesa: [la pətit mɔʁ]: [la pətit mɔʁ], la petita mort) és una expressió que significa "la pèrdua breu o debilitant de consciència" i en l'ús modern es refereix concretament a "la sensació posterior a l'orgasme semblant a la mort".El primer ús testificat de l'expressió en anglès és el 1572 amb l'expressió "fainting fit". Més tard va venir per significar "espasme nerviós" també. El primer ús testificat amb el significat d'"orgasme" no arriba fins a 1882. En l'ús modern, aquest terme generalment ha estat interpretat per descriure l'estat post orgàsmic, en el qual s'entra en una inconsciència que algunes persones experimenten després d'algunes experiències sexuals. Més àmpliament, es pot referir a l'alliberament espiritual que ve amb l'orgasme o a un període curt de malenconia o transcendència arran de la despesa de la "força vital." El crític literari Roland Barthes va parlar de la petite mort com el principal objectiu de llegir literatura, el sentiment d'experimentar-la hauria de ser aconseguit per qualsevol gran literatura. El terme "la petite mort" no sempre s'aplica a experiències sexuals. També pot ser utilitzat quan alguna cosa no desitjada succeeix a una persona que no se l'esperava i això l'afecta tant que "una part d'ella mateixa mort al seu interior." Un exemple literari es troba a l'obra de Thomas Fort Tess del D'Urbervilles quan utilitza la frase per descriure com d'horrible se sent Tess després de conèixer el seu propi violador: Sent la petite mort per la informació especialment horrorosa, i deixa l'home solitari rere seu. El terme "little death", una traducció directa de la petite mort, també pot ser utilitzat en anglès a essencialment el mateix efecte. Concretament, és definit com "un estat o esdeveniment que s'assembla o prefigura la mort; un debilitament o pèrdua de consciència, concretament dins del son o durant un orgasme", una definició gairebé idèntica a l'original francès. Així "la petite mort", es pot usar en altres àmbits no relacionats amb el sexe o l'orgasme.
|
Jocs
|
Rokkaku dako és un tradicional estel de baralla del Japó, tradicionalment fet amb llistons de bambú i paper wasi. Generalment pintat a mà i amb motius d'importants guerrers samurai. La seva forma és hexagonal i la seva estructura és en un angle diedre amb dos llistons tensats, l'inferior una mica més que el superior, cosa que fa que pugui ser estable sense cua. En els concursos de baralles l'objectiu és desfer l'estabilitat d'altres estels o tombar-los tallant-los els fils i mantenir-se enlairat més que els oponents. Per la seva estabilitat es fa servir com a estel pilot per fotografia aèria (KAP), per fer proves meteorològiques o per enlairar altres estels.
|
Filosofia
|
La consolació de la filosofia (traducció del llatí: De consolatione philosophiae) és una obra filosòfica escrita per Boeci cap a l'any 524. Ha estat una de les obres més importants i influents a Occident durant l'edat mitjana i el Renaixement i l'última gran obra de l'Antiguitat clàssica.
|
Telecomunicacions
|
El codi de colors s'utilitza al món de l'electrònica per indicar els valors dels components electrònics. És molt habitual a les resistències però també es pot utilitzar en una varietat de components com els condensadors, els inductors, díodes i d'altres components. Hi ha un codi específic per identificar els parells de fils d'un cable, vegeu Codi de colors 25-parells.
|
Informàtica
|
Un arbre de Merkle (Merkle tree en anglès) és una estructura de dades en forma d'arbre binari usada en criptografia i en informàtica. Consta d'un node arrel, un conjunt ordenat de fulles, i, entremig, un conjunt de nodes. Cada fulla conté un resum (hash en anglès) d'un fitxer digital de qualsevol tipus (text, números, imatges, certificats digitals, missatges, transaccions, etc.) i mida. Cada node té, normalment, dos fills i conté el resum de la concatenació dels resums dels dos fills. El node arrel també conté el resum de la concatenació dels seus dos fills, i per tant és un resum del conjunt de fitxers associats a les fulles de l'arbre. Qualsevol canvi en el contingut d'algun dels fitxers o en la seva ordenació implicarà un canvi en el resum contingut a l'arrel. Fou presentat i patentat per Ralph C. Merkle.
|
Astronomia
|
L'efecte Iarkovski modifica les òrbites d'objectes petits del Sistema solar com a resultat de la manera en què aquests absorbeixen la radiació del Sol en una de les seves cares i la reirradien mentre roten. Això produeix un lleuger desequilibri que, lentament, amb el pas del temps, altera la trajectòria de l'objecte. S'estudia principalment en relació amb meteoroides i asteroides de petita grandària (de 10 cm a 10 km de diàmetre), ja que la seva influència és molt significativa per a aquests cossos.
|
Ciència-ficció
|
Marvel Science Stories va ser una revista pulp estatunidenca editada per Robert O. Erisman. Inicialment va ser publicada per Postal Publications, i en la segona fase va ser publicada per Western Publishing, totes dues empreses propietats d'Abraham i Martin Goodman. El primer número es va publicar l'agost de 1938, i destacava per incloure històries amb més contingut sexual que el que era habitual pel gènere, incloent diverses històries de Henry Kuttner, sota el seu nom propi i també signades sota pseudònims. La reacció era generalment negatiu, amb un lector que refereix a Kuttner història "La Trampa de Temps" mentre "escombraries". Va ser la primera de diverses revistes que van incloure Marvel al títol, igual que ho faria Marvel Mystery Comics.La revista va ser cancel·lada l'abril de 1941, tot i que després del boom de la ciència-ficció de la dècada de 1950 els editors van rellançar el projecte. El primer número de la segona etapa es va vendre el novembre de 1950, i el projecte es va allargar fins al maig de 1952. Més enllà de Kuttner, alguns dels col·laboradors durant la primera etapa van ser Arthur J. Burks i Jack Williamson; i durant la segona etapa va incloure textos d'Arthur C. Clarke, Isaac Asimov, Jack Vance, i L. Sprague de Camp, entre altres. En opinió d'historiador de Ciència-ficció Joseph Marchesani, la qualitat de la segona etapa de la revista fou superior de la primera, però incapaç de competir amb la qualitat de les revistes de la mateixa temàtica que van aparèixer en la mateixa època.
|
Estris
|
La costrera és una eina per a la preparació d'un arròs i costra, plat habitual a la Marina, el Baix Vinalopó i el Baix Segura. Té forma de disc i s'empra per a escalfar l'ou abocat damunt de l'arròs per tal de convertir-lo ràpidament en la "costra" (crosta) que cobreix el dit plat.
|
Astronomia
|
L'atmosfera de Mart és relativament prima i està composta principalment de diòxid de carboni (95,32%). Hi ha hagut un interès en l'estudi de la seva composició des de la detecció de traces de metà, que pot indicar la presència de vida a Mart, però també pot ser produït per un procés geoquímic, l'activitat volcànica o hidrotermal.La pressió atmosfèrica a la superfície de Mart varia de prop de 30 pascals (0,0044 psi) al cim d'Olympus Mons, a més de 1.155 pascals (0,1675 psi) en les profunditats de Hellas Planitia, amb una pressió mitjana a nivell de superfície de 600 pascals (0,087 psi), en comparació amb la mitjana de la Terra al nivell del mar de 101,3 kilopascals (14,69 psi), i una massa total de 25 teratones, en comparació amb els 5.148 teratones de la Terra. No obstant això, l'alçada d'escala de l'atmosfera és d'uns 11 quilòmetres, una mica superior als 7 quilòmetres de la Terra. L'atmosfera de Mart es compon d'un 95% de diòxid de carboni, 3% de nitrogen, 1,6% d'argó, i conté traces d'oxigen, aigua i metà, amb una massa molar mitjana de 43,34 g/mol. L'atmosfera és molt polsosa, donant al cel marcià d'un color marró clar o ataronjat quan es veu de la superfície estant; les dades dels Rovers d'Exploració de Mart indiquen que les partícules de pols suspeses en l'atmosfera són més o menys 1,5 micròmetres de diàmetre.
|
Ecologia
|
La fullaraca o virosta és el conjunt de restes orgàniques poc o gens descompostes acumulades a la superfície del sòl.En edafologia la virosta és la capa superficial que cobreix el sòl i forma parts dels horitzons que es diuen holorgànics. La fullaraca està constituïda per matèria orgànica; residus vegetals (fulles, branques, branquillons, pòl·lens, fongs (espores, micelis) i residus animals (excrements i necromassa d'invertebrats essencialment) que es dipositen al sòl al llarg de tot l'any, encara inalterats o poc alterats. Es parla generalment de la virosta que es troba en el perfil del sòl no cultivat, normalment un sòl forestal. La fullaraca és l'origen de l'horitzó humífer (el més proper a la superfície) d'un sòl.
|
Objectes astronòmics
|
En el camp de la física dels forats negre, el procés Penrose és el nom donat a un procés físic que pot extreure l'energia d'un forat negre en rotació (forat negre de Kerr o forat negre de Kerr-Newman). El seu nom ha estat en honor de matemàtic britànic Roger Penrose qui el va propostar de 1969, pel que s'ha convertit en un dels seus treballs més famosos.
|
Enginyeria
|
La Societat Espanyola de Mecànica del Sòl i Enginyeria Geotècnica (SEMSIG) és una societat de finalitats culturals, de recerca, científics i tècnics, no lucratius. El seu objectiu és promoure la col·laboració entre els qui s'ocupen de treballs relacionats amb la mecànica de sòls i enginyeria geotècnica, organitzar l'intercanvi de coneixements, idees, resultats de recerca i procediments pràctics en el camp de les mateixes i les seves aplicacions.La SEMSIG forma part de la International Society for Soil Mechanics and Geotechnical Engineering (ISSMGE) que agrupa més de 80 Societats Nacionals.
|
Arquitectura
|
Cassetó (del llatí capsa, arca, calaix) és un terme arquitectònic que designa cadascun dels adorns buits geomètrics (com quadrats, rectangles o octàgons) que es disposen en forma regular (semblant a un tauler d'escacs) en un sostre o en l'interior d'una volta, formant part d'un enteixinat. És una tècnica ja utilitzada a l'antiguitat clàssica. Un exemple típic es dona al Panteó d'Agripa o a la Basílica de Maxenci. Posteriorment, es va posar de nou de moda, principalment, durant el Renaixement i el Barroc i més tard al Neoclassicisme. Observant un sostre o una cúpula que conté cassetons, sovint fa l'efecte que està travessat per bigues o motllures que s'entrecreuen en les cantonades. Aquesta estructura no només està justificada per raons estètiques, sinó que els cassetons poden utilitzar-se a més per reduir el pes d'una cúpula, com en el cas del Panteó de Roma. Els cassetons solen estar decorats per exemple amb típics rosasses i fins i tot pintats com a trompe-l'oeil.
|
Història
|
Perigordià (de Perigord, regió de França), en prehistòria, fou una fase cultural que marcà l'inici del paleolític superior. Té una cronologia de 35.000-20.000 BP. Es va originar de la cultura anomenada musteriana, de finals del paleolític mitjà. El terme Perigordià va ser introduït el 1933 per Denis Peyrony, que originalment distingia sis subnivells: del Perigordià I al Perigordià VI.Al Perigordià se'l divideix en tres subfases: la primera fase (o inicial) anomenada xatelperronià (eines denticulades, ganivets de síl·lex); la segona fase o evolucionada, anomenada gravetià (puntes Font Robert, burins de Noailles); i la tercera fase o perigordià superior. Els crítics han assenyalat que encara no s'ha trobat cap seqüència contínua d'ocupació perigordiana i que res fa suposar que es tracti d'una fase que substitueixi la indústria aurignaciana.
|
Ciències polítiques
|
Gerrymandering és una manera controvertida de redistribuir les circumscripcions electorals d'un territori per a obtenir avantatges electorals, especialment en els llocs on s'utilitza el sistema electoral majoritari. El gerrymandering pot també servir per a afavorir o perjudicar un determinat grup ètnic, lingüístic, religiós o social.
|
Arqueologia
|
Arqueologia submarina en el Golf de Khambhat, abans conegut com a Golf de Cambay centra la seva atenció en les troballes exposades al desembre de 2000 per l'Institut Nacional de Tecnologia Oceànica (NIOT) de l'Índia. El NIOT es va topar amb cursos de rius antics dins del mar, que els científics van interpretar com la prolongació dels principals rius actuals de la zona. En un sondeig marí similar, en un vaixell de recerca costanera durant els anys 1999-2000 quan el Dr. S. Badrinaryan era el cap científic, van ser trobades diverses estructures inusuals en imatges de sonar d'escombratge lateral. Aquestes imatges tenien característiques formes quadrangulars i rectangulars disposades geomètricament, que els científics no s'esperaven trobar a l'entorn marí. Segons els científics involucrats és improbable que tals característiques fossin degudes a processos geològics marins naturals. Això va fer sospitar als científics que la mà de l'home havia d'estar implicada en aquest procés. En els anys següents es van succeir sondejos i dos cursos antics de rius previs van ser descoberts enmig de l'àrea de Khambhat a una profunditat de 20–40 metres sota l'aigua, a una distància aproximada de 20 km de la costa actual.
|
Lingüística
|
Les llengües gê (o també jê) són una desena de llengües amazòniques que formen una família lingüística identificada per W. Schimidt. Aquestes llengües juntament amb altres 11 subfamílies més formarien una família hipotètica més àmplia anomenada provisionalment Macro-gê, la confirmació de la qual com a família encara no ha estat satisfactòriament demostrada, per a la qual s'han proposat una poques desenes de cognats tan sols.
|
Ciència militar
|
. La caiguda lliure és el moviment d'un cos sota l'acció exclusiva d'un camp gravitatori. Aquesta definició formal exclou totes les caigudes reals influïdes en major o menor mesura per la resistència aerodinàmica de l'aire, així com a qualsevol altra que tingui lloc en el si de qualsevol fluid, però és freqüent també referir-se col·loquialment a aquestes com "caigudes lliures", encara que els efectes de la viscositat del medi no siguin en general menyspreables. Altres successos referits també com caiguda lliure el constitueixen les trajectòries geodèsiques en l'espaitemps descrites en la teoria de la relativitat general. Fora de la física, a l'àmbit de l'oci, es pot parlar de "caiguda lliure" en referència a activitats que es basen a deixar-se caure una persona a través de l'atmosfera terrestre sense sustentació alar ni de paracaigudes durant una estona, com per exemple tirar-se (amarrat) d'un pont o en paracaigudes (i la "caiguda lliure" és el trajecte inicial sense paracaigudes).
|
Arquitectura
|
Un avant-corps (del francès Avant-corps "abans cos") és una mena de volada o sortint, és a dir la part d'una edificació que avança respecte al cos principal. En llengua italiana s'usa el terme derivat avancorpo. La denominació "ressalt" es dóna per al avant-corps en alguns idiomes (risalit en alemany, rizalit en hongarès, etc.) Normalment se situa al centre o als costats d'una façana; segons l'una o l'altra posició, es denominarà avant-corps central o lateral. Quan dues ales d'un edifici perpendicular després d'aquest són en una volada es denominen avant-corps angulars. En el cas dels edificis que se semblen en la seva arquitectura als temples grecs, amb façana columnada, es diu pronaos a l'avant-corps, per similitud a la part corresponent d'aquells. Aquest element arquitectònic contribueix a estructurar i articular la façana, li dóna ritme i moviment; característiques particularment apreciades en l'arquitectura barroca, essent per tant a partir del segle XVII que comença la seva època de major utilització, que va continuar fins al segle XIX. Casos particulars d'avant-corps són les boínders (bow windows) (de planta poligonal o rectangular, dotades d'amplis finestrals), el auslucht (típics de Baixa Saxònia), i la llucana (oberta en les teulades, com la mansarda). En l'arquitectura de les esglésies medievals el pòrtic avançat (protiro) era un petit avant-corps en la façana.
|
Matemàtiques
|
La numeració brahmi és un sistema de numeració testificat al segle iii aC (una mica més tard en el cas de la majoria de les desenes). Són els avantpassats gràfics directes de l'Indi modern i Hindu–nombres d'Àrab. Tanmateix, eren conceptualment diferents d'aquests sistemes més tardans, mentre no van ser utilitzats com a sistema posicional amb un zero. Força, hi hi havia nombres separats per cada una de les desenes (10, 20, 30, etc.). Hi havia també símbols per a 100 i 1000, els quals van ser combinats en lligadures amb les unitats per significar 200, 300, 2000, 3000, etc.
|
Sociologia
|
Les dames xineses són un joc de tauler del subtipus joc abstracte que es juga sobre una estrella de sis puntes, admetent des d'un jugador en solitari fins a sis competidors. Malgrat el seu nom, l'origen del joc és alemany i data del segle xix. L'objectiu és travessar el tauler i col·locar les fitxes en la punta d'estrella oposada. Per això es pot moure, per torns, les fitxes avançant recte o en diagonal, sense retrocedir. L'estratègia ve perquè a banda de moure una casella, també es pot saltar una altra fitxa, sigui pròpia o aliena i així s'avança més terreny (es poden acumular salts). Les fitxes mai no moren, només queden blocades quan no poden moure i llavors el jugador perd el torn.
|
Ciències ambientals
|
Neutralitat de carboni, o petjada de carboni zero, es refereix a aconseguir emissions de diòxid de carboni netes iguals a zero equilibrant la quantitat de diòxid de carboni alliberat a l'atmosfera amb una quantitat equivalent retirada de l'atmosfera o fixada per plantes, o comprant els suficients crèdits de carboni. El terme «neutralitat de carboni», o neutre en carboni, s'utilitza en el context de processos associats amb l'emissió de diòxid de carboni, com ara transport o producció d'energia amb combustibles fòssils (carbó, petroli o gas natural). Cal aclarir que en el context de canvi climàtic, energia, atmosfera, etc., quan es diu carboni, en general s'està parlant de diòxid de carboni (CO₂), un compost químic, gasós a temperatura ambient; mentre que en altres contextos (biologia, química orgànica), quan es diu carboni, s'al·ludeix a un element químic, el sisè de la taula periòdica, de símbol C, i amb propietats totalment diferents a les del CO₂. El concepte de neutralitat de carboni pot ampliar-se per incloure altres gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) mesurats en termes de la seva equivalència amb el diòxid de carboni (CO2e) —l'impacte que un GEH té en l'atmosfera expressada en la quantitat equivalent de CO₂. Per exemple, el metà produeix un efecte hivernacle 21 vegades superior al CO₂. Per tant, si unes emissions consten d'una tona de CO₂ i una tona de metà, sumaran 22 tones de diòxid de carboni equivalent (CO₂e). El terme climàticament neutre (en anglès climate neutral) reflecteix la inclusió d'altres GEH. Encara que el CO₂ és el més abundant, uns altres GEH regulats pel Protocol de Kyoto són el metà (CH₄), òxid de nitrogen (I) (N₂O), hidrofluorocarbonis (HFC), fluorocarburs (PFC) i hexafluorur de sofre (SF₆). Els termes «neutralitat de carboni» i «climàticament neutre» s'utilitzen indistintament en aquest article. La millor pràctica per a les organitzacions i individus que busquen ser neutres en carboni suposa, primer, reduir o evitar tantes emissions de GEH com sigui possible, de manera que després només necessitin compensar les emissions inevitables. La neutralitat generalment s'aconsegueix de dues maneres: Utilitzant solament energies renovables, que no produeixen diòxid de carboni (això també es diu economia baixa en carboni, economia descarbonitzada o economia postcarboni). Compensació de carboni (carbon offsetting): es paga altri per capturar i emmagatzemar el 100 % del diòxid de carboni emès a l'atmosfera –per exemple reforestació– o es financen projectes que haurien de portar a prevenir futures emissions, o es compren crèdits de carboni, que, en la pràctica, són drets per emetre GEH. N'hi ha un nombre limitat al mercat d'emissions. Si algú els compra, i no emet aquests GEH, la quantitat de GEH emesa es veurà reduïda en aquesta quantia. La pràctica d'aquestes compensacions ha rebut algunes crítiques.El terme carbon neutrality (neutralitat de carboni) va ser la paraula de l'any 2006 pel New Oxford American Dictionary.
|
Física
|
La constant física ε0, comunament anomenada la permitivitat del buit, permitivitat de l'espai lliure o constant elèctrica és una constant física (de referència) ideal, que és el valor de la permitivitat dielèctrica absoluta (no relativa) del buit clàssic. El seu valor és: ε0 ≈ 8,85418... × 10−12 Farads per metre (F·m−1).Els punts suspensius "..." no constitueixen una inexactitud experimental (el valor és exacte), sinó l'error introduït pel truncament d'un valor decimal que no acabat. Aquesta constant es refereix a les unitats de càrrega elèctrica en relació a magnituds mecàniques, com la longitud i la força. Per exemple, la força entre dues càrregues elèctriques separades (en el buit de l'electromagnetisme clàssic) ve donada per la llei de Coulomb: F C = 1 4 π ε 0 q 1 q 2 r 2 {\displaystyle \ F_{C}={\frac {1}{4\pi \varepsilon _{0}}}{\frac {q_{1}q_{2}}{r^{2}}}} on q1 i q₂ són les càrregues, i r és la distància entre ells. De la mateixa manera, ε0 apareix en les equacions de Maxwell, que descriuen les propietats dels camps elèctrics i magnètics i les radiacions electromagnètiques, i els relaciona amb les seves fonts.
|
Arquitectura
|
Una gelosia és un element arquitectònic decoratiu consistent en un tauler calat per tancar vànols, com finestres i balcons, que impedeix ser vist però permet veure i deixa penetrar la llum i l'aire. Normalment és de fusta, però pot ser d'altres materials com fusta sintètica, plàstic, metall o inclús de pedra o altres materials d'obra. A Catalunya són una referència d'estil barroc la gelosia xafardera del carrer Montcada de Barcelona (al museu Picasso) i les Xafarderes de Mataró. També està molt ben conservada la gelosia Cal Rendé de Solsona (carrer Llobera 6), un referent d'aquest element arquitectònic aplicat a una finestra en fusta a la Catalunya interior. Malgrat la fama de que les gelosies servien només per a tafanejar, la realitat és que en la majoria de casos tenien uns usos molt més casolans i pràctics, com fer-la servir de nevera durant l'hivern o per estendre-hi roba íntima durant l'estiu.
|
Ètica
|
Un moviment per la pau o moviment pacifista és un moviment social que pretén assolir els ideals del pacifisme, com ara la fi d'una guerra (o guerres) en particular o minimitzar la violència interhumana en un lloc o situació particulars. Sovint estan vinculats a l'objectiu d'aconseguir la pau mundial. Alguns dels mètodes utilitzats per assolir aquests objectius inclouen la defensa del pacifisme, la resistència noviolenta, la diplomàcia, els boicots, els camps de la pau, el suport a candidats polítics contra la guerra, el suport a la legislació per eliminar els beneficis dels contractes del govern al complex militar-industrial, la prohibició d'armes, creant eines per al govern obert i transparent, la democràcia directa, donant suport als denunciants que denuncien crims de guerra o conspiracions per crear guerres, manifestacions i pressió política. La cooperació política, per exemple i en aquest camp, és un exemple d'organització que busca fusionar el moviment per la pau i les organitzacions verdes; poden tenir objectius diversos, però tenen l'ideal comú de pau i sostenibilitat humana. Una preocupació dels activistes per la pau és el repte d'aconseguir la pau quan els contraris a la pau sovint utilitzen la violència com a mitjà de comunicació i empoderament.
|
Química
|
L'expressió set metalls es refereix als metalls coneguts, i reconeguts com a tals, des de l'antiguitat fins al Renaixement. Els astròlegs de l'Antiguitat els van relacionar amb els «set planetes» (el Sol, la Lluna i els cinc planetes observables a simple vista), aquests mateixos associats amb els déus del panteó grecoromà. La història dels processos d'extracció dels metalls començà en el 6000 aC. A l'Orient Mitjà, sis van ser els metalls utilitzats durant la Prehistòria i l'Antiguitat: l'or, la plata, el coure, l'estany, el plom i el ferro. L'or i la plata eren massa tous per ser usats a part de les joies. El coure podia endurir-se amartellant-lo, però va ser el descobriment de l'aliatge del coure i de l'estany, el bronze, la qual cosa va fer possible la fabricació d'eines. El plom, fàcil de treballar, es va utilitzar per fabricar recipients i canalitzacions d'aigua en l'Imperi romà. El domini del ferro va ser tan important que va marcar la transició de l'edat del bronze a l'Edat del Ferro al voltant de l'any 1000 aC. El primer metall de l'època històrica va ser el mercuri. Va ser utilitzat en forma d'amalgames en el segle III aC. Aquests set metalls de l'Antiguitat van aparèixer al voltant dels següents períodes (segons Cramb): Aquests metalls eren coneguts pels mesopotàmics, egipcis, grecs i romans de l'Antiguitat. Des del descobriment dels primers metalls, l'or i el coure, fins a finals del segle xvii, solament es van descobrir dotze metalls. Quatre d'ells –arsènic, antimoni, zinc i bismut– van ser descoberts als segles xiii i xiv. El dotzè metall descobert va ser el platí al segle xvi. Actualment, es coneixen 82.
|
Arquitectura
|
Una greca, també anomenada meandre, és una mena de sanefa decorativa feta a partir d'un seguit de ratlles enllaçades mitjançant angles rectes que acaben formant una línia contínua replegada sobre si mateixa, de manera que en resulta un motiu repetitiu amb entrants i sortints, com si volgués representar una ona estilitzada o bé, com proposa Károly Kerényi, la figura d'un laberint de forma lineal. El nom alternatiu de «meandre» sembla que derivaria de la llera tortuosa del riu Meandre, a Turquia. Les greques són elements decoratius molt habituals en l'art grec –d'aquí el nom amb què són conegudes– i posteriorment en l'art romà. A l'antiga Grècia apareixen en un bon nombre de frisos arquitectònics i en les franges ornamentals de molts atuells de ceràmica, a partir del període geomètric. Aquest motiu ornamental segurament devia tenir un significat específic entre els grecs, i es diu que simbolitzava l'infinit i la unitat. La greca ha fet fortuna més enllà de l'edat antiga i encara avui dia els edificis d'estil clàssic o neoclàssic la fan servir de forma habitual. També el partit d'extrema dreta grec Alba Daurada la utilitza com a símbol.
|
Mitologia
|
En la mitologia asteca, Coatlicue és una deessa, mare de Huitzilopochtli i altres divinitats (va quedar embarassada per una bola de plomes en un temple). El seu nom significa 'la que té una faldilla de serps'. Porta un braçalet fet d'òrgans humans perquè exigia molts sacrificis per honorar-la. És la creadora de la lluna i les estrelles, i patrona de les dones que tenen fills que moren abans de néixer. És el símbol de la mare possessiva que ofega la vida per ànsia.
|
Telecomunicacions
|
MySensors és un marc de programari de bricolatge (fés-ho tu mateix) gratuït i de codi obert per a dispositius sense fil IoT (acrònim d'Internet de les coses) que permet que els dispositius es comuniquin mitjançant transmissors de ràdio. La biblioteca es va desenvolupar originalment per a la plataforma Arduino.Els dispositius MySensors creen una xarxa de ràdio virtual de nodes que forma automàticament una estructura de malla autocurativa. Cada node pot transmetre missatges per a altres nodes per cobrir distàncies més grans mitjançant transceptors senzills de curt abast. Cada node pot tenir diversos sensors o actuadors connectats i pot interactuar amb altres nodes de la xarxa.La xarxa de ràdio pot constar de fins a 254 nodes on un node pot actuar com a porta d'entrada a Internet o un controlador domòtic. El controlador afegeix funcionalitats a la xarxa de ràdio, com ara l'assignació d'identificadors i la consciència del temps.El marc es pot executar de manera nativa a les plataformes i microcontroladors següents: Linux / Raspberry Pi ATMega 328P ESP8266 ESP32 ARM Cortex M0 (principalment el nucli Atmel SAMD tal com s'utilitza a Arduino Zero)
|
Art
|
La terracota (de l'italià terra cotta "terra cuita") és l'argila modelada i endurida al forn.S'anomena així la ceràmica elaborada a partir de l'argila vermella comuna. Sovint se li sol afegir una mica de xamota, per a donar-li més porositat. S'utilitza sobretot per a objectes de grans dimensions, per exemple, escultures, relleus o elements de jardineria.És el fonament dels treballs de ceràmica, utilitzada tant per a recipients, com per a la realització d'escultures i decoració arquitectònica. Fins i tot a Etrúria, durant els segles iii i II aC, es va utilitzar per a l'elaboració de sarcòfags. A Merimde, va ser emprada des del quart mil·lenni aC. Des dels temps més remots, l'argila ha estat per a l'ésser humà el material més important per a elaborar objectes. Abunda en la natura i és fàcil de modelar simplement amb les mans, sense necessitat d'utensilis. L'argila és una barreja de minerals amb una petita quantitat de substàncies orgàniques. Abans que s'inventés el torn, les persones modelaven l'argila amb les mans, preparant una pasta que després estrenyien i rentaven per a, finalment, deixar-la decantar en petits recipients. Una vegada feta aquesta operació, la pasta es pressionava fins a donar-li forma, o bé s'enrotllava en espiral fent tires d'argila. Una vegada acabada la peça, ve el procés d'assecat durant el qual la terracota perd part de l'aigua. A continuació, es cou en un forn especial que arriba lentament a una temperatura propera als 1000 °C. L'argila es torna més dura i compacta i ja no es dissol amb l'aigua. Una vegada acabada la cocció, es deixa refredar a poc a poc. Per a la realització d'aquest treball, s'empren aquests utensilis: torn, forn, varetes i matrius. Amb les varetes, es fan els acabats i els relleus quan l'argila està encara tova.
|
Geografia
|
Districte de Huadu (Xinès: 花都区 / 花都區; Pinyin: Huādu Qū) és un districte a Guangzhou, Guangdong, Xina a l'extrem nord dels suburbis de Guangzhou. Xinhua Ciutat és la seu del govern local i del comitè de districte del PCX.El districte va ser establert com un comtat a la dinastia Qing (1644-1911). Es va reconèixer com a ciutat el 1993, i el 2000, i es va convertir en un districte suburbà adjunt de Guangzhou. L'Aeroport Internacional de Guangzhou-Baiyun, el principal aeroport de Guangzhou es troba al districte, i també l'Estació de Guangzhou Nord de la línia d'Alta Velocitat Wuhan-Guangzhou.
|
Arquitectura
|
El regionalisme crític és un enfocament de l'arquitectura que s'esforça a remeiar la indiferència respecte a l'indret de l'Arquitectura moderna utilitzant forces contextuals per enriquir les significacions de l'arquitectura. La idea de regionalisme crític va sorgir a principis de 1980 i va ser avançada per primera vegada per Alexander Tzonis i Liana Lefaivre, quan l'arquitectura postmoderna, que al seu torn va néixer com una reacció a l'arquitectura moderna, estava en el seu apogeu. No obstant això, el major teòric del regionalisme crític, Kenneth Frampton, va ser crític de la postmodernitat. Frampton va fer saber la seva opinió a « Towards a Critical Regionalism: Six points of an architecture of resistance ». Hi evoca la pregunta de Paul Ricoeur: com ser modern i tornar a les fonts, com revifar una vella civilització adormida i participar en la civilització universal? Segons Frampton, el regionalisme crític hauria d'adoptar de manera crítica l'Arquitectura Moderna per les seves qualitats progressistes universals, però al mateix temps hauria de considerar formulacions atentes al context. L'accent hauria de ser portat sobre la topografia, el clima, la llum, sobre les formes tectòniques més aviat que l'escenografia i sobre el sentit tàctil més aviat que visual. Al seu llibre, Frampton recorre a la fenomenologia per assentar els seus arguments. Dos exemples que Frampton va abordar breument són el treball de Jørn Utzon i d'Alvar Aalto. Segons Frampton, l'Església Bagsvaerd d'Utzon (1973-6) prop de Copenhaguen és una tímida síntesi entre la civilització universal i una cultura ètnica. Això és revelat per la closca exterior racional, modular, neutra i econòmica, que en part és prefabricada en formigó (és a dir en referència amb una civilització universal), respecte a la closca interior en formigó armat, concebuda a mesura, sense preocupació d'economia i orgànica, significant, amb el seu domini de la llum, un espai sagrat i de múltiples referències transculturals. Frampton no veu antecedent en la cultura occidental però els trobaria més aviat a les teulades de les pagodes xineses (és a dir en referència a una cultura ètnica). En el que concerneix Aalto, Frampton parla de l'Ajuntament de Säynätsalo (1952) en maons vermells que es pot, segons ell, assimilar a una resistència al domini tecnològic universal, però també s'hi pot veure un joc sobre les qualitats tàctils que ofereixen els materials; per exemple sentint la fricció entre el sòl de les escales en maons i el parquet en fusta de la sala del consell. Tal com ho han proposat Tzonis i Lefaivre, el regionalisme crític no necessita sortir directament del context, però més aviat alguns elements poden ser aïllats en el seu context i ser utilitzats d'una manera inèdita. L'objectiu seria llavors de fer conscients la pertorbació i la pèrdua de l'indret que són ja un fet complert, per la reflexió i l'autoavaluació. El regionalisme crític és un enfocament diferent del regionalisme en l'arquitectura que intenta, de manera mimètica, assemblar-se a l'arquitectura popular de manera conscient sense prendre part de manera conscient a l'universal. Heus aquí alguns arquitectes dels quals el treball té o ha tingut a veure amb un enfocament regionalista crític: Alvar Aalto, Jørn Utzon, Studio Granda, Mario Botta, B.V.Doshi, Charles Correa, Álvaro Siza, Rafael Moneo, Geoffrey Bawa, Raj Rewal, Tadao Ando, MBM, Mack Scogin / Merrill Elam, Ken Yeang, William S.W. Lim, Tay Kheng Soon, Juhani Pallasmaa, Eduardo Souto de Moura, Glenn Murcutt i Tan Hock Beng.
|
Filosofia
|
Braman - també escrit bràman, brahman o bràhman - (en sànscrit, brāhmaṇ, "expansió") és un concepte filosofico-espiritual indi que fa referència al principi originari de l'univers. En els upanixad (comentaris dels veda escrits a partir del segle VII aC), se'l descriu com l'absolut omnipresent i transcendent, l'essència immanent i la causa eficient de tot allò que existeix. "Absolut de totes les coses conegudes", és impossible a una cosa, o fins i tot a la totalitat de les coses, de caracteritzar-lo o de circumscriure'l; és suposat ser el subjecte més aviat que l'objecte del pensament. L'objectiu de l'hinduisme és d'atènyer, pel coneixement personal i gràcies a una revelació directa, la comprensió de l'essència del braman, és a dir, experimentar el fet que l'atman (l'ànima individual) no és més que un fragment del braman, que els dos són la mateixa cosa. La doctrina específica dedicada al braman és l'advaita vedanta (o l'estudi de la no-dualitat). En la mitologia hindú, s'assimila el braman amb el déu creador Brama. El Chândogya Upanixad, del segle vii aC, el descriu així:
|
Mitologia
|
Mitologia aragonesa és el llegendari que s'ha explicat durant generacions a Aragó. Es tracta d'un conjunt d'històries sobretot anònimes i de transmissió oral que se centren en personatges singulars o a explicar l'existència de construccions i particularitats locals. Poden ser la transformació de mites europeus similars o bé tradicions pròpies. Com a representació cultural transcendeix els límits fronterers actuals, i és una manifestació més de la cultura aragonesa. A Aragó s'hi presenten una sèrie de característiques pròpies com els diferents personatges fruit de la diferenciació cultural, tot i que, per la naturalesa de les cultures populars, es pot dir també que hi ha alguns punts de contacte i similituds amb les cultures limítrofes. N'és un exemple el tió de Nadal, que també pertant a la mitologia catalana i a l'andorrana.
|
Geologia
|
Una estructura geopetal o simplement geopetal és una estructura sedimentària que a conseqüència de la seva geometria particular permet conèixer la polaritat de l'estrat on es troba. Les estructures geopetals són típiques de roques carbonatades. L'estructura es forma quan en una porositat hi entra sediment i posteriorment hi cristal·litza qualsevol tipus de ciment; el sediment per efecte de la gravetat es dipositarà a la part inferior de la porositat, mentre que posteriorment el ciment cristal·litzarà a la part superior (la zona que queda buida). Si un cop s'ha format l'estructura geopetal la roca pateix qualsevol canvi, per exemple per l'afectació d'un esforç i la posterior formació d'un plec, aquest canvi serà visible a través de l'estructura, ja que el ciment apareixerà a la part inferior i el sediment a la superior i permetrà igualment identificar la base i el sostre de l'estrat o la sèrie.
|
Agricultura
|
La mosca de les cireres (Rhagoletis cerasi) és una espècie de dípter tefrítid. És una de les principals plagues dels cirerers a Europa.
|
Dansa
|
La comèdia-ballet és un drama, musical i coreogràfic creat per Molière per a la seva obra Les Fâcheux. Barrejant música i dansa en una acció única —al contrari de l'òpera-ballet, que concedia més importància a la composició—, la comèdia-ballet es basa en successos contemporanis i mostra personatges comuns de la vida quotidiana. El matrimoni n'era, sovint, el tema central.El trio format per Molière, Lully i Pierre Beauchamp van crear una mitja dotzena d'obres d'aquest gènere, que es pot considerar com un precedent de l'actual musical. Després de la defunció del compositor Lully el 1687, el gènere va perdre força fins a desaparèixer del tot. No obstant, gairebé un segle més tard, un altre gran músic francès, Jean-Philippe Rameau, encara componia en aquesta forma alguna de les seves obres.
|
Ètica
|
Esperanza Guisán Seijas (La Corunya, 23 d'abril de 1940 - Santiago de Compostel·la, 27 de novembre de 2015) va ser una filòsofa, catedràtica universitària i assagista espanyola, coneguda per haver estat la introductora de l'utilitarisme contemporani a Espanya i difusora d'una ètica informada per la justícia, la felicitat i el benestar.Membre d'una família molt nombrosa, primogènita de deu germans, va cursar estudis primer a la Escuela de Altos Estudios Mercantiles de La Corunya per indicació del seu pare, que tenia un taller de fusta. Després de treballar com a auxiliar administrativa i professora d'anglès, va obtenir una beca d'una caixa d'estalvis gallega que li va permetre complir el seu somni d'anar a la universitat i, amb vint anys, es va matricular a la Universitat de València on va cursar Filosofia pura. Amb una beca de la Fundación Juan March i fent classes particulars, va poder doctorar-se el 1976 amb la tesi, Necesidad de una crítica de la razón pura práctica. Va tornar a Galícia aquest mateix any i es va incorporar com a professora agregada d'Ètica a la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC), on va aconseguir la càtedra de Filosofia Moral i Política el 1987.Des de la universitat es va vincular a l'estudi de l'ètica i de l'utilitarisme, especialment al pensament de John Stuart Mill, del que va traduir a l'espanyol algunes obres i va prologar vàries. El seu pensament la va portar a la defensa d'una ètica laica, que entronqués amb la felicitat, la justícia i el benestar. Va entendre l'utilitarisme en el seu sentit més original, com la defensa de la pròpia felicitat i la felicitat de tots els altres, en el que es considera una ètica que acaba per desembocar en la política. Així, també va entendre la democràcia com una cosa més que un mer sistema instrumental, fet pel qual resultava imprescindible que quedés «eticada». Va ser una ferma defensora del laïcisme i activa en la incorporació en l'ensenyament de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania.De la seva mà es va introduir a Espanya el coneixement més profund de l'utilitarisme, del que va ser, no solament una defensora, sinó també una gran divulgadora. Entorn d'aquest objectiu va crear les revistes Telos i Ágora, i va aconseguir que emergís una xarxa de deixebles i interessats que continuen aquesta labor. Del conjunt de les seves obres, destaquen Razón y pasión en ética, Los dilemas de la ética contemporánea, Introducción a la ética, Manifiesto hedonista (que ha estat considerat un tractat de la felicitat), Ética sin religión y Más allá de la democracia.Esperanza Guisán va ser promotora de la Sociedad de Estudios Utilitaristas a Espanya i presidenta d'honor de la Societat Iberoamericana de Estudios Utilitaristas.
|
Cultura popular
|
La intàrsia o tàrsia, és un tipus de decoració, en fusta o altres materials, similar a la marqueteria, de la que es diferencia essencialment, per "embotir peces fusta gruixuda" en lloc d'encolar seccions de fullola superficialment. L'inici de la pràctica data d'abans del segle VII dC. És un tipus d'incrustació que s'elabora combinant peces minses de fustes o altres materials de diferents colors. Estesa ja al segle XIV, entre 1440 i 1550 arriba al màxim de floració, desenvolupant el que serà anomenat per André Chastel "el cubisme del Renaixement". Fins a finals del segle xv la intàrsia continuava sent una forma artística practicada al principi només a Itàlia; més tard es va estendre, encara que amb molta cautela, més enllà dels Alps. De un mode semblant a l'ebenisteria on només s'utilitza la fusta com a material, també es va aplicar, a partir del segle XVII, especialment per a la decoració de mobles.
|
Geografia
|
La Serra d'Esparreguera és una serra situada al nord del País Valencià, entre els termes de la Torre d'en Besora i Culla de la comarca de l'Alt Maestrat. El seu cim més alt és el d'Esparreguera (que dona nom a la Serra) i que fa 1.087 metres d'altitud, junt amb el Morral Blanc de 1.060 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Destaca la seua altitud, ja que es troba en un pla i sobresurt una gran muntanya en mig d'ell.
|
Llocs ficticis
|
El país de Mai Més (del terme anglès Neverland) és una illa imaginària citada a la novel·la fantàstica de J. M. Barrie, Peter Pan.Aquest lloc és habitat pels nens perduts liderats per l'heroi infantil, Peter Pan. La població d'aquest país agrupa també temibles pirates com el Capità Garfi i salvatges indis. Altres tipus d'éssers com la fada, Campaneta i el Cocodril que es va menjar la mà del Capità Garfi habiten aquest lloc on tot sempre és diversió i els infants mai no creixen. D'acord amb la llegenda, si algú vol arribar a aquest lloc haurà girar a la segona estrella a la dreta, volant fins a la matinada.En el doblatge en català de la pel·lícula Hook (Steven Spielberg, 1991), Neverland rep el nom de País dels Somnis.
|
Estris
|
Els termes estereoscopi, estereoscòpic i imatge tridimensional 3-D es refereixen a qualsevol tècnica d'enregistrament de la informació tridimensional visual o a la creació de la il·lusió de profunditat en una imatge. La il·lusió de profunditat en una fotografia, una pel·lícula o un altre tipus d'imatge bidimensional es crea presentant una imatge lleugerament diferent a cada ull. Diferents tipus de demostracions 3D usen aquest mètode de transportar imatges. L'estereoscopi, és a dir, l'aparell que presenta una doble imatge que es barreja en el nostre cervell com una sola imatge estereoscòpica, va ser inventat per sir Charles Wheatstone el 1840.L'estereoscopi és un dispositiu molt simple que consta de quatre petits miralls, situats en forma tal que permeten desviar les imatges corresponents a cada ull posades l'una al costat de l'altra de tal manera que en veure's muntades l'una sobre l'altra donen l'efecte estereoscòpic o tridimensional; per ajustar a la mida diferents imatges el dispositiu té un eix o pivot que altera el grau de separació. Aquest aparell substitueix la facultat d'encreuar els ulls per veure fotos o vídeos estereoscòpics, que per a molts és una cosa difícil i/o incòmoda. L'estereoscopi és usat en fotogrametria i també per a la producció d'un estereograma. L'estereoscopi és útil en la inspecció d'imatges donades de jocs de dades grans multidimensionals com són les produïdes per dades experimentals. A part d'aixó, la combinació de parells estereoscòpics de fotografies aèries és indispensable en la cartografia geològica. Aquest mètode permet la visualització d'estructures com plecs i falles que d'una altra manera exigirien un complicat treball sobre el terreny. La fotografia tradicional estereoscòpica consisteix en crear una il·lusió de 3D que comença per un parell d'imatges de 2D. La manera més fàcil de crear la percepció de profunditat en el cervell és proporcionar als ulls de l'espectador dues imatges diferents que representen dues perspectives del mateix objecte, amb una desviació menor a les perspectives que ambdós ulls naturalment reben en la visió binocular. La fotografia moderna industrial tridimensional pot usar el làser o altres tècniques avançades per a descobrir i registrar informació tridimensional.
|
Antropologia
|
La pàtria ve determinada per la nació o unitat històrico-cultural amb la qual se senten identificats els que han nascut en una col·lectivitat o en formen part. El sentiment que tenen algunes persones envers la seva pàtria és el patriotisme.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.