label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Sociologia
|
La sociologia del coneixement és una disciplina que estudia les relacions entre saber i entorn social, analitzant com es produeix i difon el coneixement, quins tipus de saber es privilegien, quina relació guarden amb el poder, la ideologia i les normes de la comunitat, com afecten les noves descobertes als grups socials i com influeix l'estructura general de la societat en el coneixement. La sociologia de l'educació i la sociologia de la ciència sovint comparteixen camps d'estudi amb aquesta disciplina. Entre els pensadors més rellevants de la sociologia del coneixement, cal destacar el paper fundador d'Émile Durkheim i Karl Mannheim, les aportacions sobre relacions entre poder i coneixement de Michel Foucault i noms com els de Peter L. Berger i Georges Gurvitch. En Primitiva classificació, de Durkheim i Mauss, prenen un estudi del grup "primitiu" de la mitologia per tal d'argumentar que els sistemes de classificació es basen de manera col·lectiva i que les divisions en aquests sistemes es deriven de les categories socials. Tot i que cap d'autor va encunyar ni utilitza específicament el terme "sociologia del coneixement", el seu treball és una primera i important contribució al camp. El terme específic "sociologia del coneixement" es va generalitzar en la dècada de 1920, quan diversos sociòlegs al·lòfons, sobretot Max Scheler i Karl Mannheim, hi van escriure extensivament. Amb el predomini del funcionalisme al llarg dels anys centrals del segle xx, la sociologia del coneixement tendeix a romandre a la perifèria del corrent principal del pensament sociològic. Va ser en gran part reinventat i s'aplicà molt més a la vida quotidiana en la dècada de 1960, especialment per Peter L. Berger i Thomas Luckmann en La construcció social de la realitat (1966) i continua sent el centre dels mètodes que s'ocupen de la comprensió qualitativa de la societat humana (compareu amb realitat construïda socialment). Els estudis "genealògics" i "arqueològics" de Michel Foucault són de considerable influència contemporània.
|
Arqueologia
|
Els períodes arqueològics d'Amèrica del Nord divideix en la història d'Amèrica precolombina del Nord en un nombre d'eres successives o períodes, des de l'estatge humà més antiga conegut fins al període colonial que va seguir a la colonització europea d'Amèrica.
|
Ciències de la salut
|
Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) és un organisme autònom d'Espanya adscrit al Ministeri de Sanitat, creat l'any 2001. La seva missió és garantir el grau més alt de seguretat alimentària i la promoció de la salut amb especial èmfasi en la prevenció de l'obesitat havent realitzat un estudi específic anomenat ALADINO. També fa un seguiment com en el cas del brot d'Escherichia coli patògena d'Alemanya. El 30 de juny de 2011, aquesta agència va fer una recomanació perquè determinats col·lectius (embarassades i infants petits) no consumissin tonyina vermella, peix espasa i caçó pel seu alt contingut en metalls pesants (mercuri), crustacis (cadmi) i espinacs i bledes pel seu alt contingut en nitrats.
|
Enginyeria
|
El tub Venturi o tub de Venturi és un dispositiu per a mesurar cabal hidràulic.
|
Geografia
|
Luduș (pronunciació en romanès: [ˈLuduʃ]; en hongarès: Marosludas o Ludas; Pronunciació hongaresa : [ˈmɒroʃludɒʃ], alemany: Ludasch) és una ciutat de Transsilvània, Romania al comtat de Mureș, 44 km al sud-oest de la capital del comtat, Târgu Mureș. Sis pobles són administrats per la ciutat: Avrămești (Eckentelep), Cioarga (Csorga), Ciurgău (Csorgó), Fundătura (Mezőalbisitelep o Belsőtelep), Gheja (Marosgezse) i Roșiori (Andrássytelep).
|
Aeronàutica
|
El flap Gurney o flap de Gurney és un flap fix inventat i experimentat amb èxit en les curses automobilístiques pel pilot i constructor Dan Gurney. Físicament consisteix en una petita pestanya disposada en el caire de sortida d'un perfil aerodinàmic. Aquest apèndix es munta en l'intradós de l'ala, formant un angle d'uns 90 graus. Les dimensions del flap són de l'ordre de 1%-2% de la corda. El dispositiu descrit funciona incrementant la pressió en l'intradós, rebaixant la pressió en l'extradós i millorant el flux de la capa límit (mantenint-lo “enganxat” fins al caire de sortida, per tot l'extradós del perfil aerodinàmic).Les aplicacions típiques estan documentades en automòbils de competició, estabilitzadors horitzontals i verticals d'helicòpters i avions en els quals una sustentació molt alta sigui essencial (per exemple, en avionetes publicitàries que remolquen anuncis).
|
Ciències de la salut
|
L'anàlisi d'impedància bioelèctrica (BIA, de l'anglès bioelectrical impedance analysis) és un mètode electrofisiològic per a l'estudi de la composició corporal que es basa en la naturalesa de la conducció del corrent elèctric a través dels teixits biològics. És un mètode segur, ja que utilitza una freqüència de 50 kHz que no és suficient per estimular els teixits elèctricament excitables, el corrent és imperceptible.La utilització de l'anàlisi d'impedància bioelèctrica es presenta com una eina precisa i fiable per avaluar l'aigua corporal total i la composició corporal, sempre que no s'alterin els factors fisiològics i d'hidratació de la persona a qui es fa la mesura. Aquest mètode ha assolit en l'actualitat un paper destacat a les ciències de la salut, en ser un mètode no invasiu, que requereix només uns pocs minuts, i d'aplicació senzilla en qualsevol context. El mètode mesura la impedància o oposició al flux d'un corrent elèctric a través dels líquids corporals fonamentalment al teixit lliure de greix i al teixit adipós. La impedància és baixa en el teixit lliure de greix, on es troben principalment líquids intercel·lulars i electròlits, i alta en el teixit adipós. Per això és proporcional a l'aigua total del cos o TBW (Total Body Water).A la pràctica, aquest petit corrent, típicament de 800 μA i 50 kHz, passa pels elèctrodes travessant el cos i la caiguda de voltatge entre els elèctrodes proporciona una mesura de la impedància. Les equacions de predicció, generades prèviament correlacionant les mesures d'impedància contra una estimació independent del TBW, s'utilitzen posteriorment per a convertir la impedància mesurada en una estimació corresponent del TBW. La massa corporal lliure de greix es calcula llavors des d'aquesta estimació utilitzant una fracció d'hidratació suposada per al teixit magre, i la massa adiposa com la diferència entre el pes corporal i la massa corporal lliure de greix.
|
Esoterisme
|
Heinrich Cornelius Agrippa von Nettesheim, Enric Corneli Agripa de Nettesheim, o Agrippa de Nettesheim (Colònia, 14 de setembre de 1486 - Grenoble, 18 de febrer de 1535), va ser un famós escriptor, filòsof, alquimista, cabalista, metge i ocultista alemany. Es considera una figura important del feminisme de la seva època.
|
Informàtica
|
El principi No et repeteixis (en anglès Don't Repeat Yourself o DRY, també conegut com a Una vegada i només una) és una filosofia de definició de processos que promou la reducció de les duplicitats especialment en computació. Segons aquest principi tota "peça d'informació" mai hauria de ser duplicada, ja que la duplicació incrementa la dificultat en els canvis i evolució posterior, pot perjudicar la claredat i crear un espai per a possibles inconsistències. Els termes "peça d'informació" són usats en un sentit ampli, abastant: dades emmagatzemades en una base de dades; codi font d'un programa; informació textual o documentació.Quan el principi DRY s'aplica de forma eficient els canvis en qualsevol part del procés requereixen canvis en un únic lloc. Per contra, si algunes parts del procés estan repetides a diversos llocs, els canvis poden provocar fallades amb major facilitat si tots els llocs en els quals apareix la "peça" no es troben sincronitzats.
|
Arquitectura
|
Una hussainia (de l'àrab حسينية, ḥussayniyya), també dita ashurkhana (en hindi आशुरख़ाना, āshurkhānā) o imambara (en hindi इमामबाड़ा, imāmbāṛā) és una sala de congregació per a les cerimònies rituals xiïtes, especialment els relacionats amb la cerimònia del Recordatori de Muhàrram.
|
Agricultura
|
El Carbó del blat de moro o de la dacsa (Ustilago maydis) és un fong fitopatogen que en les plantes de blat de moro i el seu antecessor silvestre, el teosinte causa una malaltia que apareix com una massa negra (el carbó). A Mèxic aquesta massa negra es coneix amb el nom indígena de huitlacoche; i se la mengen normalment farcint un tipus de quesadilla i altres aliments basats en la tortilla i en les sopes.
|
Indumentària
|
El jūnihitoe (十二単, jūnihitoe?) és un complex i molt elegant kimono que únicament portaven les cortesanes al Japó. Literalment es pot traduir com a "la bata de les dotze capes".
|
Telecomunicacions
|
Amazon Mechanical Turk (MTurk) és un mercat que consisteix en una plataforma de crowdsourcing que requereix intel·ligència humana. Aquesta plataforma serveix per a treballs simples i de baix preu unitari que requereixen un cert nivell d'intel·ligència que una màquina no pot fer. La plataforma permet que els sol·licitants ingressin al sistema unitats de treballs (HIT, "Human Intelligence Tasks" o "Tasques d'Intel·ligència Humana") i els treballadors ("Turkers") poden consultar aquests treballs i finalitzar-los. Aquests, a canvi, reben una recompensa econòmica imposada pel sol·licitant.
|
Agricultura
|
La concentració parcel·lària és una activitat situada en l'àmbit de l' enginyeria civil agrònoma, consistent a agrupar les parcel·les d'un propietari en el menor nombre possible d'elles. A la parcel·la o parcel·les resultant se la denomina finca (de reemplaçament). Segons el DRAE consisteix en la agrupació de diverses finques rústiques de reduïda extensió, per unificar i facilitar el cultiu la qual cosa s'aconsegueix en augmentar la grandària de la finca. Aquesta activitat s'ha dut a terme en la major part dels països europeus, en els quals bàsicament per motius històrics, les parcel·les s'han dividit per herència provocant un fraccionament excessiu de les finques rústiques. Vegeu també: parcel·la
|
Arquitectura
|
El Castell de Cocentaina és un antic baluard en forma de cub del segle xiv, d'art gòtic militar. Ubicat a la serra de Mariola, a una altitud de 752 m. Al terme municipal de Cocentaina, al Comtat. Va ser construït sobre les restes d'altres construccions defensives anteriors musulmanes dels segles X-XI, segons els documents islàmics que el mencionen. Va ser el primer objectiu militar durant les sublevacions musulmanes de mitjans del s. XIII (veure Al-Azraq). En la revolta de 1303 va ser incendiat i destruït. Conserva restes de les seues muralles, però destaca la sòlida torrassa major, de planta quadrada i estil gòtic, amb fàbrica de carreus i finestres amb llinda. Al seu interior hi ha dos pisos, comunicats per un aljub. Ha estat completament restaurat recentment. A seu interior es conserva una mostra de troballes arqueològiques de la zona del Castell. S'hi pot arribar amb cotxe fins als últims 200 metres, que es poden recórrer a peu per una senda empedrada.El castell, és considerat un dels símbols més representatius de Cocentaina.
|
Mitologia
|
L'embolcallat amb pell de pantera és un poema èpic del poeta georgià Xota Rustaveli. Es va publicar per primera vegada a Tbilissi de 1712 i és una expressió tardana d'aquest gènere en la literatura europea.
|
Jocs
|
El Yu-gi-oh és un joc de cartes col·leccionables basat en el manga creat per Kazuki Takahashi l'any 1996.Té el Rècord Guinness al joc de cartes més venut del món amb unes vendes superiors als 22.500 milions de cartes venudes.Al començament del joc cada jugador té 8000 punts de vida i un mínim de 40 cartes i un màxim de 60 cartes. Es fan servir cartes de: trampa màgia monstres monstres de sincronia monstres de fusió monstres de ritualLes cartes de trampa abans d'utilitzar-les s'han de setejar un torn abans. Les cartes màgiques es poden utilitzar directament o en el torn de l'adversari, depèn del símbol de dalt a la dreta. Les cartes de monstre es poden invocar en atac boca amunt i en defensa boca avall. Si t'ataca un monstre en atac amb un atac superior a la teva defensa t'envia la carta al cementiri, no et treu punts de vida, si tens una defensa superior que l'atac del monstre de l'oponent va al seu cementiri. Un monstre pot atacar 1 cop per torn.
|
Física
|
Fisics Today és la revista d'afiliació de l'American Institute of Physics que va ser establerta el 1948. Proporciona als membres de deu societats de física, inclosa l'American Physical Society. Tot i que el seu contingut sigui científicament rigorós i actualitzat, no és una veritable revista acadèmica en el sentit de ser el principal vehicle per a la comunicació de nous resultats. Més aviat, es tracta més d'una revista híbrida que informa els lectors sobre esdeveniments importants en la forma d'articles de síntesi escrits per experts, articles de revisió més curts escrits internament pel personal, i també analitza les últimes qüestions i esdeveniments d'importància per a la comunitat científica com la ciència política. Els objectius principals de la comunitat física per als nous resultats de Physical Review són un conjunt de revistes científiques publicades per l'American Physical Society i Applied Physics Letters publicades per l'American Physical Society. La revista ofereix un recurs històric d'esdeveniments relacionats amb la física, inclòs desemmascarar la física darrere de la guerra de les galàxies de la dècada de 1980, i l'estat de la física a la Xina i la Unió Soviètica durant els anys 1950 i 1970. Segons Journal Citation Reports, la revista té un factor d'impacte en el 2011 un factor d'impacte de 5.648.
|
Gestió
|
Els recursos humans (RH) són el conjunt de treballadors i col·laboradors d'una empresa o entitat, en paral·lel als recursos materials o béns, que formen part del patrimoni d'aquella empresa. Rere la producció de qualsevol producte o servei hi ha un equip de persones que el fan possible, en la mesura que aquest equip funcioni bé, els resultats seran millors.Depenen d'un departament o responsable (si la mida de la corporació ho permet) que s'encarrega de seleccionar els treballadors (a partir del seu curriculum vitae, entrevistes o proves diverses d'idoneïtat), gestionar els seus sous i incentius, decidir si cal formació interna, acomiadar els excedents i planificar polítiques per incrementar la productivitat o fidelitat dels empleats. Aquestes tasques les pot exercir una persona o departament en concret (els professionals en Recursos Humans) al costat dels directius de l'organització. Aquest responsable pot tenir formació en psicologia, relacions laborals o altres estudis afins. L'objectiu bàsic que persegueix la funció dels recursos humans amb aquestes tasques és alinear les polítiques de RH amb l'estratègia de l'organització, el que permetrà implantar l'estratègia a través de les persones. Generalment la funció de recursos humans està composta per àrees com ara Reclutament i Selecció, contractació, capacitació, inducció de personal i la seva permanència a l'empresa. Depenent de l'empresa o institució on la funció de Recursos Humans operi, poden existir altres grups que desenvolupin diferents responsabilitats que poden tenir a veure amb aspectes com ara l'administració de la nòmina dels empleats, el maneig de les relacions amb sindicats, etc. Per poder executar l'estratègia de l'organització és fonamental l'administració dels recursos humans, per la qual cosa s'han de considerar conceptes com ara la comunicació organitzacional, el lideratge, el treball en equip, la negociació i la cultura organitzacional.
|
Física
|
El símbol de Levi-Civita, també anomenat símbol de permutació és un símbol matemàtic, especialment utilitzat en càlcul tensorial. Rep el seu nom en honor de matemàtic i físic italià Tullio Levi-Civita.
|
Objectes astronòmics
|
El Supercúmul del Serpentari és un supercúmul de galàxies proper a la constel·lació del Serpentari. El supercúmul forma la paret llunyana del buit del Serpentari; també es pot connectar en un filament, amb el supercúmul Gall Dindi-Indi-Telescopi i amb el supercúmul d'Hercules. Aquest supercúmul està centrat en la cD del cúmul del Serpentari, i té almenys dos cúmuls de galàxies més, quatre grups de galàxies més, diverses galàxies de camp, com a membres. El febrer de 2020, els astrònoms van informar que una cavitat de 100 milions d'anys llum al supercúmul del Serpentari es va originar a partir de l'expulsió d' ~ 270 milions de masses solars d'un forat negre supermassiu, l'explosió més gran coneguda a l'Univers des del Big Bang.
|
Estris
|
Un aquascope (també anomenat bathyscope) és un dispositiu de visió submarina. Es fa servir per veure el món submarí des de terra ferma o des d'un vaixell. Elimina l'enlluernament de la superfície del mar i permet veure el que la claredat de l'aigua i la llum permetin. El visor submarí pot ser utilitzat per observar esculls, comprovar amarratges, discos de Secchi i altre treball de recerca. És també utilitzat com a eina educativa per mirar plantes, criatures i hàbitats sota la superfície de rius, llacs i mars.Una versió més avançada, un telescopi submarí va ser patentat per Sarah Mather el 1845 -; i permetia als vaixells inspeccionar les profunditats de l'oceà. Va utilitzar una làmpada de trementina en un globus de vidre que s'enfonsava a l'aigua. El dispositiu permetia examinar el casc del vaixell i altres detalls des de la coberta de la barca. El 1864 Sarah Mather va afegir una millora - Patent dels EUA (Patent Nº 43.465 a la seva invenció anterior per detectar submarins de guerra sudistes.Es pot utilitzar per a fotografies submarines a poca profunditat.
|
Nàutica
|
Josep Vieta Passet (Blanes, 1814 – Blanes, 1890) fou un mestre d'aixa català. Conegut popularment com l'Hereu Veguer o Noi Veguer, en ser el fill gran de Josep Vieta, va tenir una intensa activitat professional durant el període 1839 i 1868, especialitzant-se en la construcció de vaixells de gran tonatge, com per exemple fragates o bricbarques. D'entre les seves construccions, destaquen la bricbarques Carmen (1854), Maria Natividad (1857), Teresa (1864), i les fragates Castilla (1853) i Joaquín Serra (1868).
|
Informàtica
|
En informàtica, una gramàtica lliure de context G es diu que està en la forma normal de Chomsky si totes les seves regles són de la forma: A → B C {\displaystyle A\rightarrow BC} A → α {\displaystyle A\rightarrow \alpha } on α {\displaystyle \alpha } és qualsevol símbol terminal (un símbol que representa un valor constant) i A, B i C són símbols no terminals, B i C no poden ser el símbol inicial. També es permet la regla: S → ε {\displaystyle S\rightarrow \varepsilon } on S és la variable inicial i ε {\displaystyle \varepsilon } la paraula buida (també pot estar representada per λ), aquesta última regla només pot aparèixer si ε {\displaystyle \varepsilon } és a L(G), és a dir, el llenguatge produït per la gramàtica lliure del context G. Tota gramàtica en forma normal de Chomsky és lliure del context, i per contra, tota gramàtica lliure del context es pot transformar en una equivalent en forma normal de Chomsky i té una mida menor al quadrat de la mida de la gramàtica original.
|
Jocs
|
La ruleta russa és un joc macabre en el qual el participant es dispara al cap amb un revòlver que només duu una bala en el tambor. D'aquesta manera les possibilitats de disparar-se del jugador són d'una entre el nombre de bales que té el revòlver. Així si un revòlver té habitualment 6 recambres, les possibilitats de disparar-se a la primera jugada és d'una entre sis, o sigui d'un 16,67% en la primera jugada. Aquest joc pot ser jugat amb més participants ja sigui apostant o pel motiu que sigui adient.
|
Mitologia
|
James George Frazer (Glasgow, 1 de gener de 1854 – Cambridge, 7 de maig de 1941), antropòleg escocès, fou dels primers estudiosos moderns sobre màgia, mitologia i religió comparada.
|
Història
|
Aquesta llista de campanyes de Mahoma comprèn de manera exhaustiva totes les batalles, ràtzies i altres expedicions militars ordenades per Mahoma (Muhàmmad), el fundador de l'islam; inclou informació sobre les víctimes, els objectius i el tipus de campanya, així com les fonts primàries que les esmenten.
|
Antropologia
|
L' angle facial o angle de Camper va ser definit per l'holandès Petrus Camper. Es tracta d'un angle format per la línia facial, definida per la part més prominent del front i la part més anterior de la vora alveolar del maxil·lar superior, i el pla de camper, format per una línia horitzontal que va des de l'oïda fins a l'ala del nas. Indica la inclinació del front.Camper afirmava que els europeus presentaven un angle de 80°, els africans de 70° i l'orangutan de 58°.
|
Geografia
|
El Garbí és una muntanya de 593 msnm situada a l'extrem oriental de la Serra Calderona, a poca distància de la mar Mediterrània, entre els municipis d'Estivella, Segart i Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre (País Valencià). Hi destaquen el margalló i els arboços.
|
Psicologia
|
El pensament simbòlic és una funció del pensament que dona significat a les percepcions. Està relacionada amb la imaginació, la metàfora i els símbols i permet una comprensió global, gràfica, sense recórrer a la verbalització ni tan sols mental. Alguns autors el distingeixen o l'oposen al pensament lògic, raonat i de càlcul, i n'hi ha un grup que en parla com els hemisferis dret o esquerre del cervell, respectivament. Per exemple, Albert Einstein va establir la seva teoria de la relativitat basant-se en el pensament simbòlic.Jean Piaget, estudiant les etapes del desenvolupament cognitiu humà, va establir una fase que va anomenar pensament simbòlic preconceptual i que per a ell és pròpia de l'edat entre dos i quatre anys, mentre que dels quatre als set correspondria la del pensament intuïtiu. Ell considera la funció simbòlica com l'habilitat per utilitzar una cosa per representar a una altra.
|
Física
|
L'elasticitat és la propietat mecànica d'alguns materials de patir deformacions reversibles quan estan sota l'acció de forces exteriors i de recuperar la forma original si aquestes forces deixen d'actuar. L'elasticitat s'explica, a nivell microscòpic, per la interacció de les forces que actuen entre les partícules que formen el material. La variació d'aquestes forces (a causa de la tensió externa) fa canviar la distància entre les partícules (que produeixen una deformació macroscòpica del cos). Per a nivells relativament baixos de tensió, el treball mecànic necessari s'acumula en forma d'energia mecànica en el material, i s'allibera només quan desapareix la causa que l'ha causat i les partícules poden tornar a la seva posició original (el cos recupera la seva forma original). A partir de la configuració natural de repòs, l'elasticitat només és la fase inicial del comportament d'un material per un determinat valor de tensió. Cada material presenta un nivell de tensió, conegut com a límit d'elasticitat, per sobre del qual deixa de presentar un comportament elàstic i es manifesten fenòmens inelàstics com la (plasticitat fractura, etc.). En el cas dels materials dúctils el límit elàstic s'associa al punt on la deformació comença a ser plàstica, i en el cas dels materials fràgils amb ruptura del material. El model matemàtic més simple per la representació del comportament elàstic lineal és la llei de Hooke. Aquest model té un interès fonamental tant a nivell teòric, per la possibilitat d'arribar a un estudi matemàtic complet dels problemes, com a nivell de les possibilitats que ofereix en el modelat i la solució de problemes. Altres models matemàtics més complexos de l'elasticitat no lineal són importants per a la representació del comportament dels pneumàtics, fan referència al model dels materials hiperelàstics.
|
Informàtica
|
Factor-P és el nom d'un ordinador de finals dels anys 60 dissenyat per Jordi Vidal i Joan Majó. És considerat com el primer ordinador fabricat a Espanya creat amb programació i tecnologia pròpies. Va ser llançat al mercat el 1967 per l'empresa catalana Telesincro, de Cerdanyola del Vallès. Va aconseguir el premi L.A. Petit Herrera l'any 1968 i va ser el tercer ordinador més venut en el mercat espanyol l'any 1972. A aquest model, el van seguir una sèrie de productes que incloïen millores i també anomenats Factor: el Factor-Q, Factor-R i Factor-S.
|
Telecomunicacions
|
José Antonio Rodríguez Salas (Beas de Granada, ?) és un polític espanyol del PSOE d'Andalusia (PSOE-A). És l'actual alcalde de Jun (Granada) des del 2005.
|
Geologia
|
Un guèiser és un sortidor natural d'aigua calenta i vapor que surt de terra. La paraula guèiser prové de Geysir, nom d'una terma a Haukadalur, Islàndia; el nom prové successivament del verb islandès gjósa, que significa 'llançar-se amb fúria'. La formació de guèisers requereix una hidrogeologia favorable, que existeix, tan sols, en algunes parts del planeta, per la qual cosa són un fenomen bastant estrany. Existeixen prop de 1.000 guèisers arreu del planeta, prop de la meitat al Parc Nacional de Yellowstone, Estats Units.
|
Geologia
|
Enkapune Ya Muto, coneguda també com a Twilight Cave (Cova Crepuscle), és una cova situada en l'escarpament Mau (Kenya) i que va estar habitada durant l'Edat de Pedra tardana. S'han trobat petits fragments de closques d'ou d'estruç perforats per a usar-los com a ornament personal que tenen una datació d'uns 40.000 anys. Excavada a la dècada de 1980 per Stanley Ambrose, la cova conté 5-6 metres dipòsits gruixuts d'ocupacions datades entre fa 40.000 i 1.300 anys. Són evidents l'ocupació de la cova durant el Neolític, l'Edat de Ferro, i el Plistocè (finals de l'Edat de Pedra). Enkapune Ja Muto té una sèrie de dipòsits amb restes d'animals mal conservats, datats entre 39.300 i 29.000 anys aC. També s'han trobat un conjunt d'eines de pedra que inclouen raspadors, petits ganivets i micròlits discoidals i aplanats. El més significatiu, és l'abundancia de closques d'ou d'estruç treballades; es van descobrir 13 fragments ja treballats, 12 fragments en procés i 593 fragments. Les restes de closca d'estruç manufacturades daten de fa 39.900 +/- 1000 anys.
|
Arquitectura
|
El matroneu (en llatí: matroneum) és una balconada o galeria col·locada a l'interior d'un edifici, especialment una església, i originàriament destinada a acollir les dones. El mot deriva del mot llatí matrona, que designava la dona d'alt rang o de gran virtut moral. A les esglésies medievals, més endavant van perdre la funció diferenciadora entre homes a baix i dones a dalt i van passar a acollir tots aquells que no cabien a la part inferior principal de l'edifici, si de cas amb homes i dones dividits cadascun a banda i banda de la nau. Van perdre també aquesta funció i van esdevenir exclusivament elements arquitectònics, situats sobre les naus laterals i amb la funció estructural de contenir el pes de la nau central, formats habitualment per arcades sobreposades a les de les naus laterals. Els matroneus són típics del romànic i del gòtic primerenc, mentre que més endavant, quan van perdre la funció d'acolliment de fidels, seran substituïts pels triforis, elements merament decoratius.
|
Cronometria
|
Els quarts de Westminster (en anglès Westminster Quarters o Westminster Chimes ) són la sintonia més comuna en els rellotges amb carilló per assenyalar cada quart d'hora i hora en punt. Està compost d'un total de 4 estrofes amb lletra, una per cada quart, i que es canta, segons la tradició, cada vegada que el rellotge toca la seva sintonia. També és coneguda com a Cambridge Chimes per la seva localització més antiga, l'església de St Mary the Great, Cambridge.
|
Astronomia
|
Víktor Ambartsumian (armeni: Վիկտոր Համազասպի Համբարձումյան) (Tbilissi, 5 de setembre de 1908 (Julià) - Byurakan, 12 d'agost de 1996) fou un astrofísic soviètic armeni, un dels fundadors de l'astrofísica teòrica. Acadèmia de Ciències de l'URSS (1953, membre corresponent des de 1939). Acadèmia de Ciències de la RSS d'Armènia i el seu president (1947-1993). Ambartsumian va treballar en el camp de la física de les estrelles i nebuloses, astronomia estel·lar i la dinàmica dels sistemes estel·lars i cosmogonia de les estrelles i les galàxies. Fou el fundador de l'Observatori Astrofísic Biurakan.
|
Art
|
Alicia Augello Cook, més coneguda pel nom artístic d'Alicia Keys, (Manhattan, Ciutat de Nova York, 25 de gener de 1981) és una cantant i compositora de R&B estatunidenca. Sa mare, Terri, és italoamericana, i Craig, son pare, és afroamericà. Va viure des dels dos anys amb la seva mare, després que els seus pares s'haguessin separat. Alicia Keys ha venut en tot el món més de 25 milions de discs i ha guanyat nombrosos premis, entre els quals nou Grammys, onze Premis Billboard i tres American Music Awards (AMAs).
|
Heràldica
|
L'ataronjat és un color secundari usat per l'heràldica. En gravat es representa mitjançant línies verticals (representació del gules) combinades amb un patró de punts (representació de l'or). La tonalitat ataronjada que la Societat Catalana d'Heràldica recomana segons el sistema internacional Pantone és 021-T. Tot i que aquest color no és gaire utilitzat en heràldica, es pot trobar en alguns escuts de pobles catalans com ara Xerta, Sant Jaume de Llierca o Queralbs.
|
Ètica
|
La Moral Machine (màquina moral en anglès) és una plataforma en línia desenvolupada per Iyad Rahwan al grup de Cooperació Escalable de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, que genera dilemes morals i recull informació de les decisions que fan les diferents persones entre dos resultats destructius. Els escenaris presentats són sovint variacions del dilema de la vagoneta, i la informació recollida s'utilitzarà en la recerca de les decisions que hauria de prendre la intel·ligència artificial en el futur. Com a exemple, mentre que la intel·ligència artificial juga una paper cada cop més rellevant en la tecnologia de conducció autònoma, projectes de recerca com aquest ajuden a trobar solucions a situacions de vida i mort que hauran d'afrontar aquesta mena de vehicles.Les anàlisis de la dades recopiles van mostrar amples diferències en les preferències relatives entre països diferents, i correlacions entre aquestes preferències i altres mètriques a escala nacional.
|
Història
|
Manrique de Lara és un llinatge castellà, branca de la família dels Lara Fundada per Rodrigo Perez Manrique de Lara, senyor d'Amusco i merino major durant el regnat d'Alfons VIII de Castella, a més de net del comte Manrique de Lara, senyor de Molina. Els seus dominis originaris foren la Tierra de Campos (Amusco, Paredes de Nava i altres) però després s'estengueren (Aguilar de Campoo i Castañeda a Castella, algunes possessions a Biscaia, Treviño i Nájera a Navarra). La branca principal es va extingir però va continuar per la lateral (comtes de Castañeda i marquesos d'Aguilar de Campoo) i col·lateral (comtes de Treviño i ducs de Najera). La darrera branca d'aquesta família té el títol de comtes de Paredes de Nava.
|
Química
|
La regla de Markóvnikov és una regla empírica emprada per a predir l'orientació seguida per les reaccions d'addició d'halurs d'hidrogen a alquens asimètrics. La regla diu així: Aquesta regla fou publicada en diferents treballs, entre els quals destaca un del 1870 pel químic rus Vladímir Markóvnikov.
|
Arquitectura
|
Sostre és la superfície interior, generalment horitzontal, per damunt dels límits superiors de les parets d'un edifici o d'una cambra, i en aquest cas separa dues cambres sobreposades i serveix de coberta a la de sota i de paviment a la de dalt. La superfície inferior del sostre s'acostuma a anomenar també trebol, trespol i també sòtil (a Mallorca), teginat (DIEC) o treginat (al Pla del Penedès i al País Valencià) i treginada (a Menorca i Mallorca, al costat de sostre, aquest darrer exclusiu a Eivissa). La coberta que dona a la part exterior de l'edifici és la sostrada, teulada o terrat.En general no és un element estructural, sinó més aviat un acabament de superfície que oculta la part inferior del terra (forjat) o de la teulada que hi ha per damunt de l'estructura. Segons la finalitat i del tipus de construcció, el sostre pot ser dissenyat i construït de diverses formes (horitzontal, en forma de volta, de cúpula, etc.) i amb una gran varietat de materials.
|
Mitologia
|
La sibil·la de Cumes, o sibil·la cumana habitava en les proximitats de Cumes, una ciutat grega que estava prop de la moderna Nàpols. Les sibil·les eren sacerdotesses d'Apol·lo que habitualment vivien en cavernes, i de les quals se suposava que estaven dotades de facultats profètiques. Els autors antics n'esmenten moltes, però la de més anomenada per a la mitologia romana va ser sens dubte la Sibil·la cumana. La suposada cova de la sibil·la —coneguda com l'antre— era sota de la ciutadella de Cumes. Encara és descrita al segle ii com una basílica artificial excavada a la roca, amb reserves d'aigua i cambres, on els profetes donaven els oracles. La cova fou destruïda durant el setge de la ciutat pel general romà d'Orient Narsès. El 1932, Amedeo Maiuri identificà una cova com a l'«antre de la Sibil·la», tot i que la cambra interior després es va identificar com una cambra mortuòria paleocristiana. Al Llibre VI de l'Eneida de Virgili apareix la sibil·la de Cumes fent-li de guia per l'Hades a Enees, príncep troià, perquè visite al seu pare Anquises.Es deia que aquesta sibil·la tenia al seu càrrec els llibres sibil·lins, nou volums de profecies suposadament fetes en diferents èpoques per diverses sibil·les. Segons la llegenda, la sibil·la cumana es va presentar davant el que seria el darrer rei de Roma, Tarquí el Superb, i li va oferir vendre-li els nou volums per tres-centes peces d'or. Tarquí va rebutjar el preu per exorbitant; després d'això la sibil·la va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels sis restants. Novament Tarquí va rebutjar l'oferta i novament la sibil·la va cremar tres dels llibres i va demanar tres-centes peces d'or pels tres últims. Aquesta vegada, Tarquí va pagar el que se li demanava, car no es va atrevir a permetre la destrucció de les profecies finals. Des d'aleshores, els llibres sibil·lins van ser preservats amb cura pels romans, que els van fer dipositar al Capitoli, on eren consultats pels sacerdots en temps de gran crisi, per aprendre els ritus apropiats amb els quals calmar els déus irats.
|
Química
|
La constant d'equilibri d'una reacció química és el valor del seu quocient de reacció a l'equilibri químic, un estat al qual s'acosta un sistema químic dinàmic després d'haver transcorregut el temps suficient en què la seva composició no té tendència mesurable cap a més canvis. Per a un conjunt determinat de condicions de reacció, la constant d'equilibri és independent de les concentracions analítiques inicials del reactiu i de les espècies de producte de la mescla. Així, donada la composició inicial d'un sistema, es poden utilitzar valors de constants d'equilibri coneguts per determinar la composició del sistema en equilibri. Tanmateix, els paràmetres de reacció com la temperatura, el dissolvent i la força iònica poden influir en el valor de la constant d'equilibri. El coneixement de les constants d'equilibri és essencial per a la comprensió de molts sistemes químics, així com de processos bioquímics com el transport d'oxigen per l'hemoglobina a la sang i l'homeòstasi àcid-base en el cos humà. Les constants d'estabilitat, constants de formació, constants d'enllaç, constants d'associació i constants de dissociació són tots els tipus de constants d'equilibri.
|
Humor
|
Comèdia mitjana és el nom que rep un conjunt d'obres de la Comèdia grega que es van escriure entre el Plutus d'Aristòfanes i el Δύσκολος ("Dyskolos") o Misantrop de Menandre d'Atenes, als segles IV i III aC, és a dir entre la Vella comèdia i la Nova comèdia.No existeix cap obra sencera de la comèdia mitjana, però es conserven 607 fragments de 57 poetes, 365 només d'Antífanes de Cios, el poeta més important d'aquesta etapa de la comèdia. Altres autors representatius són Alexis de Turis i Anaxàndrides. La font principal dels fragments conservats de la comèdia mitjana és Ateneu de Naucratis, que cita nombrosos passatges al Deipnosophistae.
|
Matemàtiques
|
En matemàtiques, la quadratura d'una superfície consisteix a buscar-ne l'àrea. Històricament, consistia a buscar un quadrat que tingui la mateixa superfície que la figura original. Els problemes de quadratura eren l'origen de problemes per al desenvolupament del càlcul, i introdueixen conceptes importants de l'anàlisi matemàtica. En l'inici de la història de les matemàtiques, el problema de quadratura més difícil era la quadratura del cercle, que aviat es va veure impossible fent servir construccions amb regle i compàs. Fins al final del segle xvii, el càlcul integral no estava desenvolupat, i els càlculs de les àrees de figures geometriques implicaven la utilització de mètodes d'aproximació, com el mètode d'exhaustió d'Arquímedes o el mètode dels indivisibles de Cavalieri. La recerca de quadratures va fer un salt endavant (1669-1704) gràcies a Leibniz i Newton qui, amb el desenvolupament del càlcul infinitesimal, van trobar la relació entre quadratura i derivada. Posteriorment, es va vincular la recerca de les quadratures a la de les primitives: l'àrea de la superfície delimitada per les rectes x = a i x = b, l'eix Ox i la corba d'equació y = f(x), on f és una funció positiva, ve donada per ∫ a b f ( x ) d x {\displaystyle \int _{a}^{b}f(x)\mathrm {d} x} .
|
Ciències de la salut
|
Miquel Porta i Serra (Barcelona, 1957) és un doctor en medicina, investigador i professor universitari català. Treballa a l'Institut Hospital del Mar d'Investigació Mèdica (IMIM) de Barcelona, és catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona i Professor Adjunt a la University of North Carolina a Chapel Hill dels EUA. Va fer un màster becat per la Fundació La Caixa.Com a professor, ha impartit classes sobre epidemiologia a diverses universitats arreu del món, entre les quals destaquen la Universitat Harvard, l'Imperial College (Londres), la Universitat de Kuwait, la Universitat McGill (Montréal, Canadà) i diverses universitats de Brasil i Mèxic.Com a investigador, ha publicat més de tres centenars de treballs d'investigació en diverses revistes científiques, com The Lancet, Nature, Journal of Clinical Oncology, Gut, International Journal of Cancer, British Journal of Cancer, American Journal of Epidemiology, American Journal of Public Health, Epidemiology o Preventive Medicine, entre moltes altres. És coeditor del Journal of Epidemiology & Community Health i d'Epidemiology i de l'European Journal of Epidemiology. Ha estat president de la Societat Espanyola d'Epidemiologia (1994-1998) i de la European Epidemiology Federation (IEA EEF) (2002-2005). Destaca l'edició de A dictionary of epidemiology (2008, 2014). El 2018 va publicar Vive más y mejor, el seu primer llibre de divulgació adreçat al públic general sobre la contaminació interna de les persones i les maneres de reduir-la. El 2019 edita l'obra col·lectiva Los imaginarios colectivos, la salud pública y la vida. Para conversar desde las artes sobre nuestro bienestar en sociedad. El 2022 va publicar un nou llibre en castellà, Epidemiología cercana, un conjunt d’assaigs sobre epidemiologia, cultura, ètica i polítiques. Una idea central en l’obra és que l’epidemiologia és una ciència i una professió pròxima i propera als problemes reals de la gent real. (Porta M. Epidemiología cercana. La salud pública, la carne y el oxidado cuchillo del miedo. Pròleg de Pampa García Molina. Epíleg de Miguel Hernán. Editorial Triacastela, Madrid, 2022).
|
Filosofia
|
La Societat Catalana de Filosofia és una entitat fundada el 1923 com a filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), adscrita a la Secció de Filosofia i Ciències Socials. Conrea la filosofia en tots els seus aspectes per estendre'n el coneixement i aplegar i publicar els treballs dels qui s'hi dediquen.
|
Agricultura
|
Myrothecium és un gènere de fongs filamentosos (anomenats fongs imperfectes) que pertany a la classe dels deuteromicets. La seva forma sexual pertany a la classe ascomicets (Nectria). Aquest gènere consta de 8 espècies. Les seves colònies són de color negre o verd envoltades per un marge blanc. Els conidiòfors estan agregats en coixins superficials (sporodochia). Els conidis són unicel·lulars fusiformes o cilíndrics i tenen un apèndix amb forma de ventall. Les espècies del gènere Myrothecium són patògens de les plantes, però també es troben en molts substrats que continguin cel·lulosa com el paper, el cotó, tèxtils i redidus de les plantes. De vegades són paràsits de les plantes amb una capacitat patògena relacionada amb la producció de micotoxines (trichothecens, Deoxytrichoverrins, etc.). Els Myrothecia tenen un interès industrial per a la producció de cel·lulasa i es fan servir com biopesticida per controlar males herbes i les poblacions de nematodes.
|
Arquitectura
|
Una jueria era una zona habitada antigament per jueus. El nom correspon al de judería en castellà, al d'"aljama" o aljam'a (الجمعه) en àrab i al ghetto en italià. Jueries Jueria de Sagunt La Jueria Centre Barrio de los Judíos, MontevideoVegeu tambéCall
|
Dansa
|
Eleanor Torrey Powell (Springfield, Massachusetts, 21 de novembre de 1912 - Beverly Hills, Florida, 11 de febrer de 1982) va ser una ballarina i actriu estatunidenca. Recordada pels seus números de claqué a les pel·lícules musicals dels anys 30 i 40, va ser una de les principals estrelles del ball de la Metro-Goldwyn-Mayer durant l'Edat d'Or de Hollywood. Powell va aparèixer al vodevil, a Broadway i, sobretot, en una sèrie de pel·lícules musicals dissenyades especialment per mostrar el seu talent per a la dansa, com Born to Dance (1936), Broadway Melody of 1938 (1937), Rosalie (1937) i Broadway Melody of 1940 (1940). Es va retirar del cinema a mitjans de la dècada de 1940 i va fer carrera a la televisió com a presentadora d'un programa infantil cristià, tot i que va tornar a aparèixer ocasionalment com a ballarina en pel·lícules com Thousands Cheer i, finalment, va encapçalar un exitós xou a Las Vegas. Va morir als 69 anys. Powell és coneguda com una de les ballarines més versàtils i poderoses de l'era dels estudis de Hollywood.
|
Geografia
|
El Mataiur és una muntanya dels Alps Julians. Té una altitud de 1.641 metres per sobre del nivell del mar. Es troba a la part oriental del Friül – Venècia Júlia, a la frontera entre Itàlia i Eslovènia.
|
Jocs
|
Space Wars és una màquina recreativa de gràfics vectorials de 1977 basada en el programa Spacewar! de 1962 per al PDP-1. Va ser portat al Vectrex el 1982.
|
Matemàtiques
|
Kathleen Ollerenshaw (Manchester, 1 d'octubre de 1912 - Didsbury, 10 d'agost de 2014) va ser una matemàtica i política britànica que va ocupar el càrrec d'alcaldessa de Manchester de 1975 a 1976 i va ser consellera en assumptes educatius del govern de Margaret Thatcher en els anys 80.
|
Gestió
|
PatronScan és una empresa de solucions digitals fundada el 2005 i subsidiària de l’empresa canadenca Servall Biometrics. És coneguda per ésser la desenvolupadora d'una tecnologia d’identificació digital que duu el mateix nom i que s’aplica a locals d’oci, restauració i entreteniment.
|
Agricultura
|
El poll gris (Parlatoria pergandii) és una espècie d'hemípter esternorrinc de la família Diaspididae, que pot esdevenir en plaga dels cítrics.
|
Sociologia
|
ECMA (European Computer Manufacturers Association) és una associació fundada el 1961 dedicada a l'estandardització de sistemes d'informació. Des de 1994 ha passat a denominar-se ECMA Internacional.
|
Telecomunicacions
|
El DSNG, sigles de Digital Satellite News Gathering (en català, recopilació de notícies digitals per satèl·lit) és un sistema integrat a un vehicle mòbil amb antena incorporada que reb una senyal de vídeo i àudio d'una unitat mòbil o d'una càmera per tal d'enviar-la a un satèl·lit. El vehicle mòbil amb la tecnologia DSNG integrada ha de ser col·locat en algun lloc que tingui connexió directa amb un determinat satèl·lit o repetidor i suficientment a prop també de la unitat mòbil o de la càmera d'origen per poder connectar l'àudio i el vídeo. Es pot alimentar amb una presa de corrent o amb un grup electrogen que sol portar incorporat. També es pot utilitzar la DSNG com una unitat mòbil senzilla amb diverses càmeres per a connexions en directe, especialment per a programes informatius o per a programes d'entrevistes o debats (fàcils de realitzar).Les notícies de televisió han canviat molt en les últimes dècades, i això es deu en gran part al descobriment de la tecnologia DSNG. Actualment, es pot accedir a esdeveniments i informes de tot el món, com guerres i desastres naturals, que es desenvolupen en temps real gràcies a aquest recurs. Això permet als reporters de notícies transmetre des d'ubicacions remotes, fora d'un estudi de televisió.
|
Química
|
L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena. Els dos àtoms de l'enllaç químic que comparteixen els electrons són elements amb electronegativitats altes i molt similars, on cap dels dos àtoms té prou energia per a arrancar un electró d'un altre àtom. D'aquesta manera, cap dels dos àtoms té més tendència que l'altre a guanyar o perdre els electrons. L'atracció resultant de la compartició d'aquests parells d'electrons manté junta la molècula. Aquest tipus d'enllaç és més fort que l'enllaç per pont d'hidrogen i similar en força a l'enllaç iònic. L'enllaç covalent és més comú entre els àtoms de no metalls també metall-semimetall o metall-no metall(sempre que la càrrega d'electrons de l'última capa del metall en qüestió sigui superior a >3) com per exemple CrO₃ i Ni₂Si,mentre que l'enllaç iònic és propi dels àtoms de metall o, si més no, entre un metall i un no-metall(sempre que el metall tingui les càrregues de l'última valència iguals o inferiors a 3) com per exemple Na₂C₂ i CsF.L'enllaç covalent sol ser més fort que els altres tipus d'enllaç, com ara l'enllaç iònic. A diferència de l'enllaç iònic, en què la força d'atracció elèctrica no direccional manté junts els ions, l'enllaç covalent és altament direccional. És per això que les molècules covalents tendeixen a formar-se en un nombre relativament petit de formes característiques, amb els enllaços disposats en uns determinats angles. La unió entre àtoms caracteritzada per la compartició d'electrons s'anomena enllaç covalent. Així, cada parell d'electrons compartits forma un enllaç covalent que es manté unit degut a l'atracció entre les càrregues positives dels nuclis i les negatives dels electrons compartits. Aquesta atracció entre els dos electrons, simultània i d'una magnitud aproximadament igual, rebaixa l'energia total del sistema de manera que el sistema resultant és més estable que els àtoms independents. L'enllaç covalent dona lloc a la formació de molècules. Si els àtoms units per enllaços covalents són iguals, es forma la molècula d'un element; però si els àtoms que es combinen són diferents, es forma la molècula d'un compost.
|
Cronometria
|
Un rellotge de torre és un rellotge fabricat especialment per estar a la façana d'una torre. És un tipus de rellotge que té integrat un sistema de soneria que avisa de l'hora; generalment, a cada torre s'hi col·loca més d'un rellotge i solen ser de quatre esferes.
|
Biblioteconomia
|
Una biblioteca per a invidents és una biblioteca que proporciona mitjans adequats per a préstecs per a invidents i deficients visuals, especialment llibres i revistes en Braille (sistema de lectura per invidents inventat per Louis Braille) o en lletra gran, així com suports d’àudio (discos, cassets d’àudio, àudio, etc.), CD o com a audiollibres. Els usuaris poden rebre els mitjans de comunicació de forma gratuïta gràcies a l'exempció de correu postal mundial per a invidents. Les persones cegues i amb deficiències visuals paguen una quota única d’inscripció o una quota anual de soci en algunes biblioteques per a invidents. Altres biblioteques per a invidents són gratuïtes.
|
Enginyeria
|
Les mesures de la bladeria de la Seu d'Urgell, conegudes simplement com les mesures, són dues mesures de gra gairebé úniques a Catalunya que es conserven al nucli antic de la Seu d'Urgell, al carrer major.Les mesures de la Seu d'Urgell són pràcticament úniques a Catalunya, ja que sols es té constància de l'existència d'un altre banc semblant a la localitat tarragonina de Montblanc i més concretament a la plaça major d'aquella ciutat, autèntic lloc emblemàtic i comercial de la capital de la Conca de Barberà. També al Principat d'Andorra n'hi ha un.
|
Agricultura
|
Heterodera és un gènere de nematodes pàràsits de les plantes. Com a paràsit de la soia es va detectar al Japó el 1916 i sembla que ja era present des de 1881. Als Estats Units va aparèixer el 1954 i al Canadà el 1987.
|
Informàtica
|
L'animació per ordinador és l'art de crear imatges en moviment mitjançant l'ús d'ordinadors. La tècnica més coneguda és la infografia (també anomenada "3D"), objectes, personatges, i fons creats de manera virtual dins d'un programa que recrea un escenari d'aparença tridimensional, amb vistes ortogràfiques i perspectives, de manera que tot el procés es genera dins d'un ordinador. En el cas dels videojocs, on s'empra quasi exclusivament aquesta tècnica, cada cop més, els gràfics creats són en 3D; encara que els gràfics en 2D encara se segueixen usant àmpliament per a maquinari i connexions lentes i aplicacions en temps real que necessiten renderitzar ràpid. Algunes vegades l'objectiu de l'animació és la computació en si mateixa, unes altres pot ser un altre medi, com una pel·lícula. Els dissenys són elaborats amb l'ajuda de programes de disseny, modelat, animació, texturitzat, il·luminació (acabats), i finalment renderitzat. Per a crear la il·lusió del moviment, una imatge es mostra en pantalla substituint-se ràpidament per una nova imatge en un fotograma diferent. Aquesta tècnica és idèntica a la manera en què assoleix la il·lusió de moviment en les pel·lícules i en la televisió. Per a les animacions 3D els objectes es modelen en l'ordinador, i les figures 3D s'uneixen amb un esquelet virtual (ossos). Per a crear una cara en 3D es modela el cos, els ulls, la boca, etc., del personatge i posteriorment s'animen amb controladors d'animació. Finalment, es renderitza l'animació. En la majoria dels mètodes d'animació per ordinador, un animador crea una representació simplificada de l'anatomia d'un personatge, amb menys dificultat per a ser animada. En personatges bípedes o quadrúpedes moltes parts de l'esquelet del personatge corresponen als ossos reals. L'animació amb ossos també és utilitzada per a animar moltes altres coses, tals com expressions facials, un cotxe o un altre objecte que es vulgui dotar de moviment. En contrast, un altre tipus d'animació més realista seria la captura del moviment; que requereix que un actor vista un vestit especial proveït de sensors, sent els seus moviments capturats des d'un ordinador i posteriorment incorporats en el personatge. Per a animacions 3D els fotogrames han de ser renderitzats després que el model sigui completat. Per a animacions vectorials 2D, el procés de renderitzat és clau per al resultat. Per a enregistraments gravats anticipadament, els fotogrames són convertits a un format diferent o a un medi com una pel·lícula o un vídeo digital. Els fotogrames poden ser renderitzats en temps real, mentre aquests són presentats a l'usuari final. Les animacions per a transmetre via Internet en amplades de banda limitades (p. ex. 2D Flash, X3D) utilitzen programes en la computadora de l'usuari per a renderitzar en temps real l'animació com una alternativa a la transmissió i les animacions precarregades per a enllaços d'alta velocitat.
|
Pseudociència
|
En psicologia i en les ciències cognitives, el biaix de confirmació és una tendència a tenir en compte esdeveniments o elements de tal manera que confirmin les nostres preconcepcions o hipòtesis, provocant errors en la interpretació del món que ens envolta. S’hi sol fer referència també com a "biaix confirmatori" i és un dels biaixos cognitius que provoca més errors en la inferència inductiva realitzada en el procés de confirmació de les hipòtesis a estudiar. Per compensar aquesta tendència humana, s'ha elaborat el mètode científic amb l'objectiu de poder desaprovar les hipòtesi que la confirmen d'una manera més objectiva. Vegeu per a més informació falsacionisme. El biaix de confirmació és un tipus de biaix cognitiu, un error sistemàtic del raonament inductiu. Aquests biaixos, en el processament de la informació, es distingeixen dels efectes de confirmació de comportament (també anomenada profecia autocomplerta), en què les expectatives d'una persona influeixen en el seu propi comportament. Els biaixos poden ocórrer en la reunió, interpretació o recuperació d'informació. Alguns psicòlegs utilitzen els "biaix de confirmació" de les desviacions sistemàtiques en qualsevol d'aquests tres processos, mentre que d'altres restringeixen els passos per a la recollida selectiva de l'evidència, utilitzant "biaix d'assimilació" per a interpretacions esbiaixades. En moltes situacions de raonament, les persones rebutgen el biaix de confirmació i les proves d'hipòtesis per a l'obtenció d'una informació real. Els biaixos apareixen en especial en els aspectes que són emocionalment importants (com ara, la salut personal o de relacions) i per a establir les creences que donen forma a les expectatives de la persona. Els biaixos de recerca, interpretació i/o d'emmagatzematge s'han utilitzat per a explicar la perseverança de creences (les creences en les persones romanen intactes encara que l'evidència d'aquestes creences ha estat provada com a falsa) i la polarització de l'actitud (un desacord és més polaritzat tot i que les diferent parts estan exposades a aquestes proves). El biaix de confirmació pot portar a decisions desastroses, sobretot en l'organització i en els contextos polític i militar. Els intents d'ensenyar el pensament crític poden ser contraproduents si els biaixos de confirmació no són ben direccionats, ja que si s'utilitza la lògica del pensament només d'una banda de l'argument, els crítics poden convertir-se en "actius de ment tancada".
|
Enginyeria
|
La programació lineal (PL) és un mètode matemàtic per determinar una manera d'aconseguir el millor resultat (com, per exemple, el benefici màxim o el cost mínim) d'un cert model matemàtic donats una sèrie de requisits (restriccions) representats com relacions lineals. La programació lineal és un cas específic de la programació matemàtica (optimització matemàtica). Més formalment, la programació lineal és una tècnica per l'optimització d'una funció objectiu lineal, subjecta a una igualtat lineal i restriccions en forma de desigualtats lineals. La seva regió factible és un políedre convex, que és un conjunt definit com la intersecció de molts (finits) semiespais, cadascun dels quals és definit per una desigualtat lineal. La seva funció objectiu és una funció afí de valors reals definida en aquest políedre. Un algorisme de programació lineal troba un punt del políedre en el qual aquesta funció té el menor (o major) valor, si existeix tal punt. Els programes lineals són problemes que es poden expressar en la següent forma canònica: maximitzar c T x amb la restricció A x ≤ b i x ≥ 0 {\displaystyle {\begin{aligned}&{\text{maximitzar}}&&\mathbf {c} ^{\mathbf {T} }\mathbf {x} \\&{\text{amb la restricció}}&&A\mathbf {x} \leq \mathbf {b} \\&{\text{i}}&&\mathbf {x} \geq \mathbf {0} \end{aligned}}} x representa el vector de variables que es volen determinar; c i b són vectors de coeficients coneguts; a és una matriu de coeficients coneguts; i ( ⋅ ) T {\displaystyle (\cdot )^{\mathrm {T} }} és la matriu transposada. L'expressió que es vol maximitzar o minimitzar s'anomena funció objectiu, en aquest cas cTx. Les desigualtats Ax ≤ b són les restriccions que configuren un polítop convex sobre el qual s'optimitza la funció objectiu. En aquest context, dos vectors són comparables quan tenen les mateixes dimensions. Si cada component del primer és menor o igual a la component corresponent del segon, llavors es pot dir que el primer vector és menor o igual al segon vector. La programació lineal es pot aplicar a diversos camps d'estudi. Es fa servir en negocis i economia, però també es pot fer servir per resoldre alguns problemes de l'enginyeria. Algunes indústries que utilitzen models de programació lineal són, per exemple, la del transport, energia, telecomunicacions i fabricació. La programació lineal s'ha demostrat útil per modelar diversos tipus de problemes que tracten la planificació, el disseny de rutes, la programació d'horaris, l'assignació i el disseny.
|
Psicologia
|
La neurastènia, en psiquiatria, és la neurosi caracteritzada per un cansament inexplicable que apareix després de fer un esforç intel·lectual. També hi ha la queixa d'una sensació de debilitat i esgotament corporal i físic després d'esforços mínims. Pot cursar amb tristesa, abatiment, cansament, temor, pèrdua de memòria, insomni, irritabilitat, mal de cap, i altres símptomes. El diagnòstic, segons la CIM (Classificació Internacional de Malalties), ha de constar de més de dos dels següents símptomes: Sensació de dolor i molèsties musculars Mareigs Cefalees de tensió Trastorns del somni Incapacitat per relaxar-se Irritabilitat Dispèpsia
|
Cultura popular
|
El Rougarou (pronunciat de forma alternativa com Roux-Ga-Roux, Rugaroo, o Rugaru), és una criatura llegendària en les comunitats franceses, connectades a les nocions europees del "home-llop". Les històries de la criatura coneguda com a rougarou són tan diverses com les formes de dir el seu nom, encara que totes elles estan connectades a les cultures franceses a través d'un derivat comú, la creença en la Loup-garou. Loup és la paraula francesa per a Llop, i garou (garulf) és un home que se transforma en animal.
|
Enginyeria
|
En física de l'estat sòlid, el vector de Burgers es defineix com el vector de la xarxa necessari per tancar un circuit de Burgers que enclou una línia de dislocació, suposant que es traça un camí en una xarxa atòmica cristal·lina que recorre el mateix nombre d'àtoms en una direcció. En cas que el cristall sigui perfecte, el camí es tanca per si mateix; en canvi, si el camí enclou en el seu interior una línia de dislocació, és necessari incloure un vector addicional per poder tancar-lo: aquest vector és el vector de Burgers. Matemàticament es pot definir el vector de Burgers com la circulació del vector de desplaçament atòmic al llarg d'una línia tancada que envolta la dislocació: b → = ∮ C d u → {\displaystyle {\vec {b}}=\oint _{C}\,d{\vec {u}}} El vector de Burgers és característic de l'estructura cristal·lina i no depèn de la posició o orientació de línia de dislocació. L'orientació relativa de la línia de dislocació respecte al vector de Burgers permet caracteritzar el tipus de dislocació, de manera que quan la línia de dislocació discorre paral·lela al vector de Burgers es tracta d'una dislocació helicoïdal, mentre que les línies de dislocació perpendiculars al vector pertanyen a dislocacions en aresta (també anomenades de Taylor o de vora). En les dislocacions mixtes, l'angle entre la línia de dislocació i el vector de Burgers pot prendre qualsevol valor. L'energia elàstica introduïda en un cristall per la presència d'una dislocació és directament proporcional al quadrat del mòdul del vector de Burgers, per la qual cosa només aquells vectors de la xarxa que minimitzin l'energia introduïda per la dislocació –és a dir, aquells de menor mòdul– poden ser vectors de Burgers.
|
Filosofia
|
Sostre de diamant és un concepte que fa referència a les limitacions invisibles que impedeixen valorar les dones a la feina per qüestions merament professionals i ascendir en les seves carreres. El terme va ser creat per Amelia Valcárcel l’any 1997 al llibre La política de les dones. Fa referència al fet que els homes són valorats com a “objectes d’afecte” i les dones com a “objectes de desig”, la qual cosa perpetua una relació de poder del homes per sobre de les dones. Altres barreres invisibles relacionades amb aquest concepte serien el sostre de vidre, el sostre de ciment.
|
Conflictes
|
El projecte d'ampliació de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat és un projecte plantejat per l'Aena a finals de l'any 2019 que pretén augmentar la capacitat de passatgers de l'aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat perquè pugui seguir creixent. El projecte, que suposaria d'una inversió de 1.700 milions d'euros, té el vistiplau dels governs català i espanyol. No obstant això, encara no s'ha concretat com afectarà l’ampliació el delta del Llobregat. Mentre que les principals entitats empresarials de Catalunya li donen tot el seu suport, el projecte ha rebut una forta oposició de les entitats ecologistes i veïnals per les possibles conseqüències ambientals a la delta del Llobregat.
|
Dansa
|
Tecktonik (abreviat a TCK) és una marca francesa creada i registrada l'any 2002, que fa referència al ball que començà l'any 2000, al club Metrópolis de París, França. Aquest ball mescla passos del hip hop, el breakdance i el techno. El Tecktonik no té un ritme especial propi, es practica amb música electro.
|
Ecologia
|
The Meatrix són uns curtmetratges premiats en diverses ocasions i realitzats en Adobe Flash que critiquen els mètodes de l'agricultura industrial i les granges factoria.En una fosca sàtira de Matrix, a Leo, un porc en una granja familiar d'aspecte bucòlic, se li apropa Moopheus, un brau antropomòrfic. Moopheus li ensenya a Leo que la granja és una il·lusió i que en veritat està atrapat en una terrorífica granja factoria. Leo i Moopheus llavor treballen per rompre la Meatrix i ajudar els altres a fer el mateix, amb alguna ajuda d'un tercer personatge, Chickity. El curt animal anima als consumidors a comprar aliments procedents de l'agricultura ecològica i carn produïda a l'aire lliure. The Meatrix ha guanyat diversos premis, incloent el Webby de 2005 i l'Annecy de 2004 Netsurfers Award per curts. Free Range Studios afirma que més de 15 milions de persones han vist The Meatrix i ha sigut doblada o subtitulada a un total de 39 idiomes a més de l'anglès. The Meatrix i les seves dos seqüeles poden ser trobades com a material extra al DVD de Fast Food Nation.
|
Catàstrofes
|
L'accident del Costa Concordia o sinistre del creuer italià, que inclou el xoc i el posterior encallament i enfonsament parcial, va succeir el divendres 13 de gener de 2012, després de xocar contra un escull de la costa italiana. El vaixell va encallar enfront de l'illa de Giglio -de poc més de 1.500 habitants-, a Toscana, el que va requerir l'evacuació de les 4.229 persones a bord; el nombre de rescatats va superar la capacitat d'hostalatge de la petita illa, i, en absència d'altres habitatges, les autoritats van obrir les portes dels col·legis, escoles bressol, hotels i catedrals. 32 persones van morir, entre passatgers i tripulació, 64 persones van resultar ferides -tres d'elles de gravetat-; una parella de noucasats de Corea del Sud més un tripulante italià van haver de ser rescatats dessota la coberta. El capità, Francesco Schettino, i el primer oficial, Ciro Ambrosio, van ser arrestats sota sospita d'homicidi involuntari després de navegar molt més a la vora de la riba del permès. Schettino, va ser posteriorment alliberat el 5 de juliol. La nau va ser adreçada amb èxit a mitjan setembre de 2013 en una operació sense precedents a la història naval, per ser posteriorment desballestada el 2014. El complex rescat, del que va participar un equip de 500 tècnics, 22 naus i vuit vaixells, va costar 600 milions d'euros, i representa una fita a la història dels creuers. El Concordia va entrar al servei de Costa Cruceros el 7 de juliol de 2006, sent el vaixell més gran construït a Itàlia fins a aquest moment i va costar 450 milions d'euros. Amb les seves 114.500 tones, és el naufragi de més gran tonatge de la història i els analistes del sector estimen que es tracta d'un sinistre total.
|
Dansa
|
Les danses del Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi de València tenen lloc tradicionalment durant la processó del dijous de la Huitava del Corpus. Són interpretades per sis xiquets amb música escrita per Joan Baptista Comes (ca. 1552-1643).
|
Biblioteconomia
|
La Classificació bibliogràfica de Bliss (BC) és un sistema de classificació de fons bibliogràfics que va ser creat per Henry Evelyn Bliss (1870–1955) i fou publicat en quatre volums entre 1940 i 1953. Tot i que el sistema fou concebut als Estats Units, ha estat més adoptat per biblioteques britàniques. Des de 1977 s'està desenvolupant una segona edició del sistema (BC2) des de Gran Bretanya.
|
Filosofia
|
El solipsisme, del llatí "[ego] solus ipse" (aproximadament "solament existeixo jo"), consisteix a pensar que només existeix el jo i que tota la resta, incloent-hi el món exterior o les dades dels sentits, són emanacions mentals d'aquest jo. És un cas extrem de l'idealisme i afirma que, com que no pot estar segura de la realitat del que l'envolta, la persona solament es pot refiar del propi pensament (com el cogito ergo sum de Descartes). Pel principi de la navalla d'Occam, l'explicació més simple i la que evita multiplicar conceptes sense necessitat és la més vàlida i, per tant, si únicament és fiable la pròpia existència, no cal pensar que hi hagi res extern, tot és una pura projecció de la ment, igual que un miratge o un somni (continuant així el tòpic barroc). Els altres, el cos, tot el que es relaciona amb l'espai i el temps són purs pensaments que el subjecte considera, quan li escau, com a reals. No hi ha cap filosofia que es fonamenti sobre el solipsisme estricte; tots els pensadors admeten un mínim de realitat exterior, que suposa l'objecte de la reflexió.
|
Informàtica
|
La memòria expandida va ser un mètode desenvolupat al voltant de 1984 que proporcionava memòria paginada extra als programes de MS-DOS. Aquests programes, que corrien a l'IBM PC original, i els seus successors l'IBM XT i l'IBM AT, eren típicament aplicacions com fulls de càlcul i bases de dades que necessitaven una gran quantitat de memòria per treballar correctament. Tant l'IBM PC i l'IBM XT tenien una arquitectura de memòria de mode real, que només permetia als programes utilitzar 1 megabyte d'espai de direcció, dels quals només fins a 640 KB estava disponible com RAM normal per a les aplicacions. La resta entre 640 KB i 1 megabyte era reservat per a perifèrics, destacant la memòria per a les targetes de vídeo. L'IBM AT, amb la seva microprocessador Intel 80286 suportava un mode protegit el que li permetia direccionar fins a 16 MB, però aquest ordinador també feia servir l'MS-DOS, un sistema operatiu que no feia servir la memòria estesa (per dalt del megabyte) directament. La idea darrere de l'expandida era fer servir, també per a la memòria del programa, part dels 384 KB restants normalment dedicats als perifèrics. Per poder utilitzar potencialment molta més memòria que els 384 KB que l'espai d'adreçament permetia, va ser ideat un esquema commutació de bancs, on només estarien accessibles a un mateix temps, porcions seleccionades de la memòria addicional. Originalment, era possible una sola finestra de 64 KB de memòria, més endavant això va ser més flexible. Les aplicacions van haver de ser escrites d'una manera específica per tenir accés a la memòria expandida.
|
Arqueologia
|
L'Autoritat d'Antiguitats d'Israel (AAI), coneguda fins al 1990 com a Departament d'Antiguitats és un organisme governamental israelià independent que s'encarrega del compliment de la Llei d'antiguitats de 1978 i que controla l'excavació i conservació de les antiguitats, així com en promou la recerca.El director general de l'AAI és, actualment, Shuka Dorfmann. Les oficines es troben a l'edifici del Museu Rockefeller, a Jerusalem.
|
Ètica
|
La igual consideració dels interessos és un principi moral que disposa que tots els interessos haurien de tenir-se en igual consideració a l'hora de valorar la correcció d'una acció. Roslind Godlovitch va formular per primera vegada aquest principi el 1971 en el text filosòfic «Animals and Morals» publicat a la revista acadèmica Philosophy. El 1975, Peter Singer va recollir i popularitzar aquest principi en el llibre Animal liberation.Si es creu que tots els éssers, no només els humans, tenen interessos que han de tenir-se en consideració, aleshores el principi d'igual consideració dels interessos s'oposa no només al racisme i al sexisme, sinó també a l'especisme.
|
Física
|
El Laboratori Subterrani de Canfranc (Laboratorio Subterráneo de Canfranc, LSC) és un laboratori soterrat creat el 2006 concebut per a dur a terme experiments de física de partícules i astrofísica. L'entrada principal del laboratori és a 3,3 km des del costat espanyol del túnel ferroviari de Somport, a Canfranc (Aragó). És l'únic laboratori subterrani a Espanya i és el producte d'un consorci entre el Ministeri de Ciència i Innovació (antic Ministeri d'Educació i Ciència), el Govern d'Aragó i la Universitat de Saragossa. Està sota un cim dels Pirineus anomenat el Tobazo, el qual proporciona protecció contra els raigs còsmics equivalent a aquell que proporcionarien 2.450 metres d'aigua. En l'actualitat, en aquest laboratori estan duent-se a terme els següents experiments, que recerquen partícules massives d'interacció feble (en anglès, WIMP's, Weakly Interacting Massive Particles), hipotètiques partícules candidates a matèria fosca: IGEX-DM, experiment que pretén detectar les partícules de matèria fosca a partir de les seues interaccions amb els nuclis de germani del detector. ANAIS, experiment de centellejadors que investiga els efectes modulatoris estacionals de les WIMP's. ROSEBUD (de l'anglès, Rare Objects SEarch with Bolometers UndergrounD), experiment que pretén detectar directament la matèria fosca a partir de l'energia de retrocés transferida als nuclis del detector per la interacció de dispersió elàstica entre una WIMP i un nucli.
|
Física
|
L'impuls específic és una mesura de l'eficiència dels motors de coets i motors de reacció. Per definició és l'impuls per unitat de propel·lent consumit, i equival dimensionalment a l'impuls generat pel cabal unitari de propel·lent. Equival al nombre de segons que 1 kg de combustible pot desenvolupar una força de g (gairebé 10) newtons. També es pot definir com el nombre de quilograms d'impuls que pot generar la cremada d'un quilogram de combustible per segon. Per tant, la unitat és el segon, però també es pot multiplicar per g, donant com a resultat la velocitat efectiva d'escapament en m/s. Es fa servir per mesurar l'aptitud d'un combustible com combustible de coets. Aquests en són alguns exemples: hidrogen líquid amb oxigen líquid: aprox. 390 hidrogen-fluor 410 N₂O₄ - hidrazina 270 H₂O₂ - peròxid d'hidrogen 140La xifra exacta depèn segons la font que s'utilitzi. Això és degut al fet que l'impuls específic depèn del disseny utilitzat en el motor.
|
Geologia
|
Un testimoni és una secció cilíndrica d'una substància natural (normalment). La majoria de les mostres s'obtenen mitjançant perforacions especials a la substància, com ara sediments o roca, amb un tub d'acer buit, anomenat llevatestimonis. El forat realitzat per a la mostra del testimoni s'anomena “forat del testimoni”. Existeix una gran varietat de mostrejadors bàsics per provar diferents suports en diferents condicions. Es poden prendre mostres bàsiques per provar les propietats de materials artificials, com el formigó, la ceràmica, alguns metalls i aliatges, especialment els més tous. També es poden prendre mostres bàsiques d'éssers vius, inclosos els éssers humans, especialment dels ossos d'una persona per a un examen microscòpic per ajudar a diagnosticar malalties.
|
Ètica
|
El llibre Nunca más (Mai més en català) va ser l'informe lliurat al president de l'Argentina Raúl Alfonsín amb els testimoniatges i descripcions recollits per la CONADEP sobre la repressió política duta a terme durant la dictadura militar que va governar l'Argentina des del cop d'Estat del 24 de març de 1976 fins al 10 de desembre de 1983, l'autoanomenat Procés de Reorganització Nacional. L'informe, publicat per EUDEBA el 1984, va ser fruit del treball d'una comissió de notables presidida per l'intel·lectual Ernesto Sábato i va ser clau a l'hora de desenvolupar l'anomenat Judici a les Juntes que va acabar amb l'empresonament dels màxims responsables de la dictadura. El llibre Nunca más ha estat traduït a diverses llengües (alemany, anglès, italià, hebreu, portuguès, rus, finès i vietnamita) i se n'han venut més de 400 000 exemplars.L'expressió "Nunca más" va quedar a la memòria històrica de l'Argentina. Va ser, també, l'expressió amb la qual Julio Strassera, un dels dos fiscals del Judici a les Juntes va finalitzar el seu discurs d'acusació.
|
Heràldica
|
L'escut d'armes de Winnipeg és la plena realització d'escuts d'armes usades pel govern municipal com un símbol oficial. Aquestes armes van ser concedides el 1972 pel Col·legi d'Armes a Anglaterra i reemplaçà l'escut d'armes primitiu. Consta de 13 estrelles a la part superior, que simbolitzen els tretze governs municipals que es van unificar per crear la ciutat, i una flor de safrà de la praderia. En la seva part superior, a manera de timbre, porta la Porta de Fort Garry, que representa la història de Winnipeg com a centre comercial de pells a la Badia de Hudson. El lema de la cinta inferior, CUM UNUM virtute MULTORUM en llatí, significa "Un amb la força de molts". L'escut d'armes va ser utilitzat per crear la bandera de Winnipeg el 1975.
|
Telecomunicacions
|
Estudis d'internet és un camp interdisciplinari que estudia les dimensions socials, psicològiques, pedagògiques, polítiques, tècniques, culturals, artístiques, altres dimensions d'Internet i altres tecnologies de la informació i la comunicació relacionades. Ara els estudis d'Internet s'han estès en totes les disciplines acadèmiques i hi ha una col·laboració creixent per realitzar recerques sobre el tema. En els últims anys, els estudis d'Internet s'han institucionalitzat en cursos d'estudi en diverses institucions d'Educació superior com ara: la Universitat d'Oxford, Universitat Harvard, Escola de Londres d'Economia, Universitat de Tecnologia Curtin, Universitat Brandeis, Universitat Endicott, Universitat Hebrea de Jerusalem, Universitat Estatal Apalache i la Universitat de Minnesota. Altres similars es troben en divisions que porten diversos noms com a "Internet i Societat", "societat virtual", "cultura digital", "nous mitjans de comunicació" o "mitjans de comunicació convergents", diversos "iSchools", o programes com a "Mitjans de comunicació en Transició" a l'Institut Tecnològic de Massachusetts. Referent a la recerca, els estudis d'Internet estan relacionats amb estudis de cibercultura, interacció persona-computadora, i estudis de ciència i tecnologia. Les revistes acadèmiques són clau per comunicar els resultats de les recerques. Entre elles trobem: Bad Subjects, Convergence: The Journal of Research into New mitjana Technologies, Ctheory, Cyber Psychology + Behaviour, Computers in Human Behavior, First Monday, Information, Communication and Society, The Information Society, Journal of Computer-Mediated Communication, M/C, New Mitjana & Society, tripleC: Journal for a Global Sustainable Information Society, Fibreculture Journal, and TeknoKultura. No obstant això, la recerca relacionada amb Estudis d'Internet està present en una àmplia gamma de trobades i disciplines. Per últim també cal destacar: Internet i societat es tracta d'un camp d'estudi que aborda la interrelació entre Internet i la societat, això és: com la societat ha canviat internet i com Internet ha canviat la societat. Els aspectes socials relacionats amb Internet han pres notorietat des del creixement de la World Wide Web, els quals poden ser observats en revistes i diaris que publiquen moltes històries sobre temes com les relacions per internet, ciberassetjament escolar, Web 2.0, delictes informàtics, ciberpolítica, economia d'Internet, etc. La majoria de les monografies científiques que han inclòs Internet i societat en els seus títols de publicació, són naturalment teories socials. Internet i societat pot ser considerat com un abordatge essencialment social i teòric dels estudis d'internet.
|
Ecologia
|
Emma Johnston (1973) és una ecòloga marina i ecotoxicòloga australiana. És professora a la Universitat de Nova Gal·les del Sud, on encapçala el Grup d'Estudis Subtidal Ecology & Ecotoxicology. Johnston és Directora inaugural del Programa de Recerca del Port de Sydney a l'Institut de Ciència Marina de Sídney. És també un membre d'estudis del Consell de Recerca australià. El seu focus de recerques són els impactes de les activitats humanes i els efectes de la pol·lució en la vida marina. Actua majorment investigant a camp, sovint en el Port de Sídney. L'any 2014, Johnston havia publicat més de 80 articles revisats per àrbitres.
|
Lingüística
|
L'escriptura Jiahu (寫作賈湖), és un sistema d'escriptura no desxifrat, compost per 16 marques diferents trobades sobre closques de tortugues a Jiahu, lloc on es trobava la cultura neolítica de Peiligang, província d'Henan, Xina. Han estat datades d'entre els anys 6200 i 6600 ae. Alguns arqueòlegs creuen que les marques són semblants (sense necessàriament significar el mateix) a alguns caràcters utilitzats molt després en el sistema d'escriptura dels ossos oraculars (els ideogrames "ull", i "sol, dia" són molt semblants al símbol ), però actualment no n'hi ha consens. L'arqueòleg Garman Harbottle assenyala que hi havia indicis que la cultura present a Jiahu no era prou complexa com per desenvolupar un sistema d'escriptura. Es trobaren a prop de les closques agrupacions de pedres petites, amb el qual cosa sorgeix una nova hipòtesi: si aquestes closques serien sonalls de rituals xamànics.
|
Catàstrofes
|
El concepte de fenomen natural es refereix a un canvi que es produeix en la naturalesa, és a dir, que no és provocat per l'acció humana. Aquests poden influir en la vida humana de manera positiva (pluja sobre cultius), etc, o de manera negativa (Cicló tropical, huracà sobre una ciutat). N'hi ha d'altres que poden no influir (com un arc de Sant Martí). En el llenguatge informal, el fenomen natural apareix gairebé com a sinònim d'esdeveniment inusual, sorprenent o desastrós des de la perspectiva humana. No obstant això la formació d'una gota de pluja és un fenomen natural de la mateixa manera que un huracà. Anomenem desastres naturals als fenòmens naturals perillosos per a l'espècie humana. La pluja, per exemple, no és com a tal un desastre, però pot ser-ho si es reuneixen certes condicions com una intensitat inusual, sumada a la mala planificació urbana, és a dir, la construcció d'habitatges en llocs vulnerables a inundacions.
|
Arquitectura
|
Richard Meier - Newark (Nova Jersey), 1934 - és un arquitecte estatunidenc. Va estudiar arquitectura a la Universitat Cornell i a continuació va treballar en diversos despatxos d'arquitectes, entre ells els de Skidmore, Owings and Merrill i Marcel Breuer, fins que el 1963 va obrir el seu propi estudi. Des del principi, Meier ha seguit una línia determinada i permanent en els seus projectes. Ha deixat de costat les tendències passatgeres i les modes, i s'ha mantingut fidel a les seves idees. Encara que els seus edificis més recents mostren un refinamient respecte els inicials, segueixen sent d'un mateix estil inconfusible, en els quals Meier concedeix sempre la mateixa importància a la claredat de línies, a l'harmonia, als espais i a la llum. En la seva immensa majoria, els edificis de Meier són blancs, el color que considera el més pur, ja que reuneix a tots els altres i va canviant de tonalitat durant el dia. Le Corbusier ha exercit una gran influència sobre ell, igual que Frank Lloyd Wright. Però també altres arquitectes han estat una referència per al seu treball. No obstant això, considera que l'arquitectura és una disciplina que es troba en un continu flux, pel que van canviant amb el pas dels anys els arquitectes que marquen estils i que influencien als altres. Meier ha estat distingit amb nombrosos premis. El 1984 li va ser atorgat el premi Premi Pritzker, el reconeixement internacional més important en arquitectura, i el 1997 va rebre el màxim guardó nord-americà de la seva professió, la medalla d'or de l'Institut Americà d'Arquitectes. Poc després de rebre el premi Pritzker el 1984, Meier va rebre l'encàrrec de dissenyar el Centre Getty de Los Angeles, un gran complex d'edificis que per a qualsevol arquitecte era un dels projectes més interessants i importants que se li podien adjudicar. El 1997 fou guardonat amb el Praemium Imperiale i amb la medalla de l’AIA (American Institute of Architects).Aficionat a fer collages, alguna de les seves obres formen part de la col·lecció permanent del MACBA.
|
Televisió
|
Mel Stuart (Nova York, Estats Units, 2 de setembre de 1928 − Beverly Hills, Califòrnia, 9 d'agost de 2012) va ser un director de cinema estatunidenc. Va treballar sobretot per la televisió (telefilms i sèries) i també al cinema.
|
Filosofia
|
La discriminació retributiva és el trencament del principi d'igualtat social entre les persones pel fet de rebre una remuneració diferent per la realització d'un treball igual o d'igual valor; fent referència també a la igualtat de tracte, d'oportunitats d'accés al treball i les possibilitats de promoció. La discriminació retributiva per raons de gènere és una de les facetes de discriminació laboral a la dona, i en particular la discriminació retributiva corresponent al salari, o discriminació salarial, que pot incloure el salari base, els complements, dietes, pagues extres o altres conceptes.Les causes principals de la discriminació salarial envers les dones són la menor valoració dels llocs de treball que ocupen, una classificació professional discriminatòria en relació amb el gènere i la configuració dels salaris i dels complements. Per exemple, l'any 2007, a Catalunya, les dones tenien un salari brut mitjà anual de 18.137 euros mentre que el dels homes era un 38% més alt, de 25.110 euros. A la Unió Europea, Espanya és un dels països on les diferències retributives entre homes i dones és més acusada.
|
Història
|
Es coneix com a drama històric (també conegut com a drama d'època) a una obra ambientada en un període de temps passat, generalment utilitzada en el context del cinema i la televisió. El drama històric inclou ficció històrica i romanços, pel·lícules d'aventures i espadatxins. Una peça d'època pot estar ambientada en una època vaga o general com l'Edat mitjana o un període específic com els bojos anys vint.
|
Heràldica
|
Un herald o un herald d'armes, a l'edat mitjana és un oficial d'armes de categoria intermèdia entre el rei d'armes i porsavant que tenia la funció d'examinar els escuts dels qui participaven en els tornejos i d'identificar, a través dels escuts, els morts o ferits d'una batalla. A l'època clàssica, un herald era un missatger que estava encarregat de portar les proclames dels prínceps i de fer les proclames a les assemblees i de declarar la guerra. Missatger i capdavanter són sinònims d'herald.
|
Conflictes
|
El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni. En la majoria dels països, el matrimoni és una unió entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural i jurídic, que té per fi proporcionar un marc de protecció mútua o de protecció de la descendència. A vegades, els cònjuges (o un d'ells) poden desitjar desfer el vincle matrimonial, la qual cosa es porta a terme, si en la legislació està permès, mitjançant la figura del divorci. En alguns ordenaments jurídics, el divorci no està permès, entenent que el matrimoni no pot dissoldre's per la voluntat de les parts.
|
Psicologia
|
El test Minimental o escala Minimental (de l'anglès Mini-Mental State Examination, abreviat com MMSE) o test de Folstein és un qüestionari amb 30 punts que s'utilitza àmpliament en la pràctica clínica i d'investigació per al mesurament del deteriorament cognitiu. S'utilitza comunament en medicina per a la detecció de la demència. També s'utilitza per estimar la severitat i la progressió del deteriorament cognitiu i per seguir el curs dels canvis cognitius en un individu amb el temps; per la qual cosa és una manera eficaç de document de resposta d'un individu al tractament. El propòsit del MMSE no és, per si sol, proporcionar un diagnòstic per a qualsevol entitat nosològica en particular.
|
Agricultura
|
El pugó negre dels cítrics (Toxoptera aurantii) és una espècie polífaga d'hemípter esternorrinc de la família Aphididae.
|
Festivals
|
Alcatea (en llatí Alcathoea, en grec antic ἀλκαθοῖα) era el nom d'un festival en el que la part principal eren uns jocs que se celebraven a Mègara periòdicament en commemoració de l'heroi d'Èlide, Alcatous, fill de Pèlops que va matar un lleó, que abans havia mort a Evip, fill del rei Megareu, segons diu Píndar.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.