label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Enginyeria
|
L'enginyeria forestal és una branca de l'enginyeria que aplica la ciència i la tecnologia a l'estudi i la gestió dels boscos, considerats tant des del punt de vista dels recursos naturals com des del punt de vista econòmic. Això inclou la creació, la gestió, la utilització i la conservació dels boscos i els recursos que s'hi associen en benefici dels humans de manera sostenible per tal d'assolir els objectius desitjats, les seves necessitats i els seus valors.
|
Ecologia
|
La xinxa dels llits, xinxa comuna, xinxa domèstica o simplement xinxa (Cimex lectularius) és una espècie d'hemípter del subordre Heteroptera. paràsita dels éssers humans. Aquesta espècie és la xinxa millor adaptada a ambients domèstics. Habita en climes temperats per tot el món i es coneix des de temps antics. Durant el dia la xinxa s'amaga en racons, esquerdes de la fusta o plecs de roba i surt a la nit a xuclar sang. Poden córrer a gran velocitat però no salten com les puces. Quan s'esclafen emeten un líquid pudent. La coïssor de les picades pot causar insomni en els individus no acostumats a dormir en aquestes condicions. Les xinxes, com les puces, tendeixen a desaparèixer durant temps de pau i abundància. Tornen a aparèixer, però, en temps de guerra i crisis a causa principalment de l'augment de la pobresa i d'una reducció en els nivells d'higiene. De tota manera, els darrers anys per l'increment de la mobilitat i la restricció en l'ús d'alguns insecticides molt efectius (per motius ambientals i de salut) les xinxes han reeixit arreu del món, incloent els països més rics, afectant molts establiments hotelers. El caçador emmascarat (Reduvius personatus) és un dels enemics naturals de la xinxa comuna.
|
Astronomia
|
L'astronomia observacional és una divisió de la ciència astronòmica que es dedica a la gravació de dades, en contrast amb l'astrofísica teòrica, que se centra principalment en la recerca de les implicacions mesurables de física models. La majoria de processos astrofísics no poden ser recreats en els laboratoris de la Terra. En qualsevol cas, existeix una gran varietat d'objectes astronòmics visibles al llarg de tot l'espectre electromagnètic. L'estudi d'aquests objectes mitjançant l'adquisició passiva de dades és l'objectiu de l'astronomia observacional. L'equip i les tècniques necessàries per estudiar un fenomen astrofísic poden variar moltíssim. Molts fenòmens astrofísics d'interès només poden ser estudiats mitjançant l'ús de tecnologia molt avançada i simplement no es coneixien fins molt recentment. La majoria d'observacions astrofísiques es realitzen utilitzant l'espectre electromagnètic. La radioastronomia estudia radiacions amb una longitud d'ona major que uns pocs mil·límetres. Les ones de ràdio solen ser originades per objectes freds, incloent-hi gas interestel·lar i núvols de pols. La radiació còsmica de microones de fons és la llum del Big Bang amb un corriment roent. Els púlsars van ser detectats per primera vegada a través de microones. L'estudi d'aquestes ones requereixen radiotelescopis molt grans. L'astronomia infraroja estudia les radiacions amb longituds d'ona massa llargues per ser visibles però més curtes que les ones de ràdio. Les observacions infraroges solen realitzar-se amb telescopis similars als telescopis òptics habituals. Objectes més freds que els estels (com a planetes) s'estudien normalment a freqüències infraroges.L'astronomia òptica és el tipus més antic d'astronomia. Els instruments més comuns són telescopis i espectroscopis. L'atmosfera terrestre interfereix en major o menor mesura amb les observacions òptiques, així que s'utilitzen òptiques adaptatives i telescopis espacials per obtenir la major qualitat d'imatge possible. En aquest rang, els estels són altament visibles, i poden observar-se espectres químics per estudiar la composició química d'estels, galàxies i nebulosas. L'astronomia amb rajos ultraviolats, rajos X i rajos gamma estudien processos molt energètics com púlsars binaris, forats negres, magnetars i molts altres. Aquests tipus de radiació no travessen l'atmosfera terrestre, per la qual cosa són estudiats des de telescopis espacials com RXTE, l'Observatori de raigs X Chandra i l'Observatori de raigs gamma Compton.A part de la radiació electromagnètica, poques coses originades a grans distàncies poden observar-se des de la Terra. S'han construït observatoris d'ones gravitacionals, però aquestes són extremadament difícils de detectar. També han estat construïts observatoris de neutrins, principalment per a l'estudi del nostre propi Sol. Es poden observar raigs còsmics, consistents en partícules de gran energia col·lidint amb l'atmosfera terrestre. Les observacions poden variar també segons l'escala de temps. La majoria d'observacions òptiques porten de diversos minuts a hores, de manera que els fenòmens que canvien més ràpidament no poden ser fàcilment observats. De qualsevol manera, les dades històriques d'alguns objectes estan disponibles des de fa segles o mil·lennis. D'altra banda, les observacions a través de radi poden examinar esdeveniments en escales de mil·lisegons o combinar anys de dades. La informació obtinguda des de diferents escales de temps és molt diferent. L'estudi del nostre Sol ocupa un lloc especial en l'astrofísica observacional. A causa de les enormes distàncies de la resta d'estrelles, el Sol pot ser observat des d'un lloc privilegiat incomparable al de cap altra estrella. La comprensió del nostre propi Sol serveix de guia per a la comprensió d'altres estrelles.La forma en què canvien els estels, o evolució estel·lar, sol representar-se col·locant les diferents varietats d'estels en les seves respectives posicions del diagrama Hertzsprung-Russell, que mostra els diferents estats d'un objecte estel·lar, des del seu naixement fins a la seva mort. La composició material dels objectes astronòmics pot ser examinada utilitzant: Fotometria Espectroscòpia Radioastronomia Observatori astronòmic
|
Ètica
|
Ambitus (literalment 'donar voltes entorn', 'anar al voltant') era un delicte practicat a l'antiga Roma que consistia en els suborns per obtenir càrrecs públics. Periòdicament es van dictar lleis per impedir la pràctica d'aquest delicte, lleis anomenades lex ambitus o de ambitu que cada vegada eren més severes; però les multes primer i després la prohibició d'exercir el càrrec per una sèrie d'anys (d'un mínim de 10 anys fins per sempre) no van tenir cap efecte. Finalment es van crear tribunals especials. Era un delicte romà vinculat als comicis. El candidat o candidatus, perquè anava vestit amb una toga de color blanquinós, s'anomenava petitor (peticionari, aspirant) i l'oponent competitor (competidor, rival), i els dos buscaven ser elegits o que l'altra no ho fos, i per això era corrent donar suborns als que participaven en els comicis. El candidat anava acompanyat dels seus amics (deductors o escortes) i d'altres ciutadans (sectatores, 'seguidors') que mostraven així el seu suport. El candidat anava acompanyat d'un nomenclator, que li deia els noms de les persones amb qui es trobava. L'ambitus estava dividit en tres classes: largitiones (suborn) liberalitas (regals) benignitas (promeses)Només el primer era il·legal La llei més antiga coneguda va ser la Pinaria de ambitu, establerta l'any 432 aC. La Lex Paetelia de ambitu de l'any 358 aC va prohibir la presència dels candidats a determinats llocs com ara els mercats per disminuir els suborns; la lex Cornelia Baebia de ambitu de l'any 181 aC establa penes pels culpables (incapacitació d'exercir càrrec públics per deu anys); la Lex Acilia Calpurnia de l'any 67 aC intentava limitar els tractes entre candidats i electors i establia les sancions que arribaven fins a l'exclusió perpètua; la Lex Tullia de ambitu (63 aC) va afegir penes a la lex Acilia Calpurnia (deu anys d'exili); la lex Licinia de sodalitiis del 55 aC establí el delicte de sodalitiis que prohibia la utilització d'agents o sequaços (sodales) per assegurar els vots d'algunes tribus mitjançant la seva divisió en petits grups. La Lex pompeia de ambitu de l'any 52 aC escurçava els procediments de sanció i agreujava les penes. Algunes de les lleis dictades prohibien finançar espectacles públics des de dos anys abans de presentar-se a candidat. La lex Julia de ambitu de l'any 18 aC establia penes de 5 anys d'exclusió pels culpables el que rebaixava considerablement els càstigs. Posteriorment l'elecció popular va desaparèixer i a l'Imperi, amb noves formes d'arribar als càrrecs, el delicte va desaparèixer totalment. En temps de Tiberi, encara era el senat l'encarregat de nomenar els càrrecs, però després va ser potestat única dels emperadors. Herenni Modestí, un jurista del segle iii diu encara sobre la llei Julia de ambitu, que el nomenament de magistrats era cosa del poder suprem, però que si algú dun municipi volia sol·licitar un sacerdoci o una magistratura, s'invocava aquesta llei i es dictava un senatusconsultum, i era castigat amb la infàmia i amb una multa de 100 aureus.
|
Informàtica
|
SSI és acrònim de l'anglès Small-Scale Integration (integració a baixa escala) i fa referència als primers circuits integrats que es van desenvolupar. Complien funcions molt bàsiques, com portes lògiques i abasten des d'uns pocs transistors fins a un centenar d'ells. Els circuits SSI van ser crucials en els primers projectes aeroespacials, i viceversa, ja que els programes espacials com Apollo o el míssil Minuteman necessitaven dispositius digitals lleugers. El primer va motivar i guiar el desenvolupament de la tecnologia de circuits integrats, mentre que el segon va fer que es realitzés una producció massiva. Aquests programes van comprar pràcticament la totalitat dels circuits integrats des de 1960 a 1963, i van ser els causants de la forta demanda que va originar un descens dels preus en la producció de 1.000 dòlars la unitat (en dòlars de 1960) fins a tot just 25 dòlars la unitat (en dòlars de 1963). El següent pas en el desenvolupament dels circuits integrats, que va tenir lloc a finals dels 60, va introduir dispositius que contenien centenars de transistors en cada xip i va ser anomenat MSI: Escala de Mitja Integració (Medium-Scale Integration ).
|
Sociologia
|
El terme narcoestat (de narco: droga i estat: conjunt d'institucions) és un neologisme que s'aplica a aquells països les institucions polítiques dels quals es troben influenciades de manera important pel narcotràfic, i els dirigents dels quals exerceixen simultàniament càrrecs com a funcionaris governamentals i membres de les xarxes del tràfic de drogues narcòtiques il·legals, emparats per les seves potestats legals. L'ús del terme va començar a implantar-se en els anys 1980 amb l'aparició de poderoses organitzacions mafioses a Colòmbia En l'actualitat, Colòmbia ha millorat en el tema del narcotràfic, disminuint àmpliament la producció en els últims anys. Són habitualment considerats dos exemples de narcoestat Kosovo a Europa i Guinea Bissau a Àfrica, encara que diferents institucions han advertit del risc d'altres països a caure sota aquest tipus de govern.
|
Geografia
|
Voluntari (pronunciació en romanès: [volunˈtarʲ]) és una ciutat del comtat d'Ilfov, Muntènia (Romania). Es troba a una distància d'1 km de la frontera nord de Bucarest (a la carretera DN2 cap a Urziceni) i, per tant, es considera sovint com un suburbi de Bucarest. Segons el cens del 2011, la població és de 42.944 habitants, amb una composició ètnica, entre els quals es disposa de dades, del 94,8% de romanesos, de l'1,3% de gitanos, del 0,9% de xinesos, del 0,5% de turcs i del 2,5% d'altres grups ètnics.El baix preu del terreny, la proximitat a Bucarest i l'accés fàcil i fiable tant a la xarxa ferroviària com a la xarxa viària han permès un desenvolupament constant d'instal·lacions industrials i comercials, especialment a la indústria lleugera i al comerç d'importació / exportació. L'estimació de la producció de la ciutat va augmentar en més d'un 25% entre el 2001 i el 2005. Fins i tot amb taxes de desenvolupament tan elevades, molts residents es desplacen a Bucarest. Voluntari és el lloc on es troba un centre comercial conegcom acom Jolie Ville Galleria, a més de la seu de l'empresa Vodafone Romania. Voluntari significa literalment en "voluntaris", en romanès. Fou fundat pels soldats voluntaris que van lluitar per Romania durant la Primera Guerra Mundial i van rebre parcel·les per construir-hi les seves cases després de la guerra. L'assentament va rebre l'estatus de ciutat el 2004.
|
Televisió
|
Un programa de televisió és qualsevol contingut produït per a la seva difusió a través d'ones hertzianes, per satèl·lit, per cable o per Internet i que es visualitza normalment en un televisor, excloent-ne notícies d'última hora, anuncis o tràilers, que se solen col·locar entre programes. Els programes de televisió se solen programar amb molta antelació i apareixen en guies electròniques o en altres llistes de televisió. Els programes de televisió es poden visualitzar a mesura que es transmeten en temps real (en directe), es poden gravar en vídeo o en un enregistrador digital de vídeo per a la seva posterior visualització, o es poden visualitzar sota demanda a través d'un descodificador o en directe per Internet. La programació televisiva és el conjunt de peces audiovisuals que conformen l'emissió diària. Aquestes peces són individuals, però s'enllacen per donar continuïtat a l'emissió. Segons el contingut d'aquestes peces, els programes els podem diferenciar en diferents gèneres.
|
Teologia
|
L'aggadà o aggadah (arameu אגדה: 'contes'; plural Aggadot o pels asquenazites, en jiddisch, aggados) designa la interpretació homilètica i no legalista dels texts de la literatura rabínica clàssica. En general l'Aggadà és el compendi dels sermons dels rabins que incorpora el folklore, les anècdotes històriques, les exhortacions morals i consells pràctics de diversos camps, des dels negocis a la medicina.
|
Telecomunicacions
|
ETSI EN 300 328 és una norma europea de telecomunicacions publicada per l'ETSI. És una normativa que aplica a les comunicacions de xarxa de ràdio de banda ampla a la banda ISM de 2,4 GHz. Exemples de protocols que incorporen la norma ETSI EN 300 328 són els IEEE 802.11b, IEEE 802.11g i IEEE 802.11n, Bluetooth, ZigBee, etc. Exemples de productes que han de verificar la normativa ETSI EN 300 328 són routers, punts d'accés i tot tipus ordinadors que implementin els protocols anterior. La darrera versió de la norma es pot esbrinar aquí.
|
Jocs
|
Dragon's Lair ("El Cau del Drac", en català) és un videojoc de laserdisc publicat per Cinematronics el 1983. L'animació del joc la va crear Don Bluth, ex-animador de la Disney. La majoria dels jocs de l'època representaven els personatges amb sprites, que consisteixen en una sèrie de píxels mostrats en successió. Això, a causa de les limitacions de maquinari de l'època, feia que els artistes no poguessin aconseguir gaire detall: la resolució, les imatges per segon, i el nombre de fotogrames quedaven limitats severament. Dragon's Lair va superar aquestes limitacions aprofitant la gran capacitat d'emmagatzematge del laserdisc, però imposava d'altres limitacions en la manera de jugar. L'èxit del joc va provocar nombrosos ports d'origen, seqüeles i jocs relacionats. Al segle XXI ha estat tornat a publicar en una varietat de formats (per exemple, per a l'iPhone) com a joc "retro" o històric. Actualment és un dels tres jocs de vídeo (juntament amb Pong i Pac-Man) en exhibició permanent en la Smithsonian Institution a Washington, DC.
|
Arqueologia
|
Les Ruïnes romanes de Milreu o Ruïnes d'Estoi són un important conjunt arqueològic a Estoi, al municipi de Faro, a Portugal. Es compon per la important villa romana de Sambada o Sambata, amb termes annexes, i diversos edificis del voltant, incloent-hi un temple, mausoleus i estructures industrials i comercials. També inclou una casa del segle XVI, construïda damunt de les ruïnes. Les ruïnes són famoses per les termes, pel temple i pels panells de mosaics. La villa fou habitada des del segle I i va sofrir grans obres de modificació en els segles següents, mentre que el temple romà, construït al segle IV, va ser posteriorment aprofitat per les religions cristiana i musulmana. Considerat un dels més importants conjunts arqueològics del període romà a Portugal, foren classificades com a Monument Nacional el 1910. El conjunt arqueològic inclou un centre d'interpretació, per a suport i informació dels visitants.
|
Pseudociència
|
El terme efecte lunar es refereix a la creença que hi ha una correlació entre les etapes específiques del cicle lunar sobre la Terra i el comportament dels animals, incloent els éssers humans, que no pot simplement ser explicat per la variació en els nivells de llum. Un nombre considerable d'estudis han examinat la creença: al final de la dècada de 1980, hi havia almenys quarenta estudis publicats sobre la suposada connexió lunar, i almenys vint estudis publicats sobre la suposada connexió de la Lluna amb la natalitat. Després de diverses revisions i metanàlisis extenses dels documents, no s'ha trobat cap correlació entre el cicle lunar i la biologia humana o el comportament. Un estudi amb controls experimentals forts indica una possible relació entre la qualitat del son i les fases lunars, però no hi ha hagut confirmació independent d'aquests resultats fins a la data.
|
Indumentària
|
La Màscara de Sargón datada cap a l'any 2250 aC., va ser elaborada en època de l'Imperi d'Accad, un gran regne de Mesopotàmia format a partir de les conquestes de Sargon d'Accad 2334 aC. - 2279 aC. i que va mantenir la seva hegemonia durant 140 anys entre els segles XXIV i XXIII aC. en què es van succeir cinc monarques: el propi Sargon, els seus fills Rimuix i Manixtuixu, el seu net Naram -Sin y el fill d'aquest, Xar-Kali-Xarri. Els dominis de l'Imperi accadi es van estendre a tota la conca de Mesopotàmia, Elam, Síria i, segons les inscripcions, encara més enllà, el Líban i la costa mediterrània.
|
Jocs
|
Blood Bowl és un joc de tauler de miniatures que imita un partit de futbol americà intergalàctic on les races que competeixen en equips rivals busquen anihilar-se a part d'anotar punts. Creat en 1987 per l'equip de Games Workshop, usa els mateixos ninots com a peces que altres jocs de la casa, inspirats pel Warhammer. El joc combina l'estratègia i l'atzar i és una paròdia dels jocs esportius. La popularitat del joc ha provocat l'aparició de variants, tornejos i adaptacions a videojocs, còmics o llibres basats en els combats que s'hi desenvolupen. Al llarg de la seva història han aparegut quatre edicions diferents, amb modificacions de les regles bàsiques segons les demandes de les comunitats de jugadors.
|
Astronomia
|
"A ull nu" és un modisme que fa referència a la percepció visual no ajudada per equipament, com pot ser un telescopi o uns prismàtics. (Òbviament, no es fa referència a les ajudes de petita escala con les ulleres.) Aquesta locució s'usa en astronomia quan es fa referència a fenòmens que poden ser vists pel públic en general, com poden ser les conjuncions astronòmiques i el pas de cometes o meteors. El saber popular del cel i nombrosos tests mostren una impressionant abundància de fenòmens que poden ser vists per l'ull sense cap tipus d'ajuda.
|
Enginyeria
|
Una impressora de codi de barres és un dispositiu informàtic destinat a imprimir etiquetes de codi de barres o etiquetes que es poden adjuntar o imprimir directament sobre objectes físics. Les impressores de codis de barres s'utilitzen habitualment per etiquetar paquets abans de l'enviament o per identificar articles comercials amb codis UPC (Universal Product Code) o EAN.Les impressores de codis de barres més habituals poden utilitzar dues tècniques d'impressió diferents. Les impressores tèrmiques directes utilitzen un capçal d'impressió per generar calor que provoca una reacció química en paper especial que s'enfosqueix quan s'escalfa. Les impressores de transferència tèrmica també utilitzen calor, però en comptes de reaccionar amb el paper, la calor fon una substància cerosa o resina sobre una cinta que la transfereix a l'etiqueta o al material. La calor transfereix la tinta de la cinta al paper. Les impressores tèrmiques directes són generalment menys cares, però produeixen etiquetes que poden tornar-se il·legibles quan s'exposen a la calor, la llum solar directa o els vapors químics. Les impressores de codis de barres estan dissenyades per a diferents mercats. Les impressores de codis de barres industrials s'utilitzen en grans magatzems i instal·lacions de fabricació. Tenen una gran capacitat de paper, funcionen molt ràpid i duren més. Per als entorns comercials i d'oficina, hi ha impressores
|
Sociologia
|
La prostitució a l'antiga Roma era legal i autoritzada. En l'antiga Roma, els homes romans de major estatus social eren lliures de participar en trobades amb persones que practiquen la prostitució, tant homes com dones, sense cap perill d'incórrer en la desaprovació moral. Tot i això, sempre havien de mostrar contenció i moderació en la recerca del plaer sexual. En canvi, les mateixes prostitutes (meretrix) estaven socialment mal vistes. La majoria d'elles eren esclaves o ex-esclaves (lliberti). Si naixien lliures com a ciutadanes romanes, quedaven relegades a la condició de la infàmia, és a dir, persones totalment mancades de qualsevol posició social i privades de la major part de la protecció dret romà que atorgava a aquells que posseïen la ciutadania.Alguns dels prostíbuls més grans del segle iv, quan l'Imperi Romà es va convertir oficialment al cristianisme, semblen haver estat visitats com un atraccions turístiques i posteriorment van ser confiscats per l'Estat.La literatura llatina sovint fa referències més o menys explícites a l'exercici de la prostitució. Alguns historiadors, com Titus Livi i Tàcit esmenten algunes prostitutes que havien aconseguit adquirir amb el temps un cert grau de respectabilitat a través d'actes patriòtics o la pràctica de l'evergetisme. La prostitutes de classe més alta era un personatge tipus en la comèdia de Plaute, que, en gran manera, era al seu torn influenciades pels models grecs. La poesia de Càtul, Horaci, Ovidi, Marcial i Juvenal, i el Satiricó de Petroni, ofereixen indicis de sàtira de la realitat quotidiana en què es van veure obligades a viure les prostitutes; a més de ser documentada per la llei romana, que regulava la prostitució, i la varietat de les inscripcions trobades, especialment els grafits de l'antiga Pompeia. L'art eròtic de Pompeia i Herculà, sobretot les descobertes en les excavacions arqueològiques de Pompeia, també inclou la vida al bordell (lupanar) i amb això també ha contribuït a l'evolució dels punts de vista científics sobre la prostitució.
|
Enginyeria
|
El grafè és un al·lòtrop del carboni que té una estructura laminar plana, d'un sol àtom de gruix, composta per àtoms de carboni densament empaquetats en una xarxa cristal·lina bidimensional en forma de rusc d'abella. Els àtoms que formen el grafè es mantenen units mitjançant enllaços covalents que es formen a partir de la superposició dels híbrids sp² dels carbonis enllaçats. Aquest material es caracteritza per posseir una alta conductivitat tèrmica i elèctrica, i per combinar una alta flexibilitat i lleugeresa amb una duresa extrema. L'any 2010, va ser concedit el premi Nobel de física a Andre Geim i Konstantin Novoselov de la Universitat de Manchester pels experiments i treballs científics que han dut a terme sobre el grafè. D'ençà que el grafè ha esdevingut un dels materials en què més ha treballat i investigat últimament la comunitat científica. El motiu d'aquesta rellevància són les potencials aplicacions que té aquest material en el món de la nanotecnologia, l'electrònica, etc. així com els efectes físics que s'hi poden observar experimentalment.
|
Geologia
|
La wavel·lita és un mineral de la classe dels fosfats. que rep el seu nom del físic anglès William Wavell. Com a gemma es pot tallar en caboixons i altres formes atractiues per a fer joieria.
|
Estris
|
Una sabonera és un recipient destinat a sostenir la pastilla de sabó per al seu ús a la cambra de bany.Les saboneres són safates sobre recipients que se situen al costat del lavabo i sobre les quals es diposita la pastilla de sabó. La seva funció és mantenir la pastilla a l'abast de la persona que s'està rentant les mans. La seva estructura està concebuda per impedir que la pastilla rellisqui i llisqui pel taulell o caigui a l'interior del lavabo. Les saboneres més senzilles consisteixen en simples safates còncaves de dimensions lleugerament superiors a la de la pastilla de sabó. Solen tenir estries en la seva base perquè el sabó no es mogui en el moment d'anar a agafar-lo.Altres estan formades per barres metàl·liques, a través de les quals s'escorre tant l'aigua com les restes de sabó. La seva ubicació habitual és sobre el mateix lavabo, al costat de l'aixeta, o sobre els fogons. També és normal penjar-les al mur sobre del lavabo a una alçada a la qual es pugui accedir amb facilitat. Un altre lloc on es col·loquen és a l'interior del lavabo penjant dels forats d'embassament o de les vores. En ambdós casos disminueixen la brutícia i el sabó es manté en millors condicions.
|
Matemàtiques
|
La significació estadística és la verificació matemàtica que el resultat de la mesura d'un paràmetre d'una mostra supera o no un determinat llindar o valor prèviament i arbitràriament establert per tal de discernir que aquest paràmetre és degut a l'atzar o bé a un efecte causal. Una "diferència estadísticament significativa" només vol dir que hi ha proves estadístiques que hi ha una diferència, no vol dir que la diferència sigui gran, important, o significativa en el sentit estricte de la paraula. El nivell de significació d'un test és un concepte estadístic associat a la verificació d'una hipòtesi. En poques paraules, es defineix com la probabilitat de prendre la decisió de rebutjar la hipòtesi nul·la quan aquesta és vertadera (decisió coneguda com a error de Tipus I o "fals positiu"). La decisió es pren sovint utilitzant el valor p (o p-valor): si el valor P és inferior al nivell de significació, llavors la hipòtesi nul·la és rebutjada. Com més baix sigui el valor P, més significatiu serà el resultat. En altres termes, el nivell de significació d'un contrast d'hipòtesi és una probabilitat P tal que la probabilitat de prendre la decisió de rebutjar la hipòtesi nul·la quan aquesta és vertadera no és més gran que P. El nivell de significació és comunament representat pel símbol grec α (alfa). És usual fixar els nivells de significació en valors com 0,05 (5%); 0,01 (1%) o 0,1 (10%). Si un contrast d'hipòtesi proporciona un valor p inferior a α, la hipòtesi nul·la és rebutjada, i tal resultat anomenat 'estadísticament significatiu'. Com més baix sigui el nivell de significació, més forta serà l'evidència que un fet no es deu a una mera coincidència (l'atzar).
|
Biotecnologia
|
Els cossos d'inclusió són agregats del nucli cel·lular o del citoplasma que permeten la tinció i l'observació microscòpica de diferents patologies i que normalment són proteïnes de la càpsida dels virus. Es caracteritzen per ser llocs de replicació vírica dins els bacteris o cèl·lules eucariotes. Trobar cossos d'inclusió als teixits nerviosos emprant mètodes histopatològics també confirma de vegades l'existència de diverses malalties neurodegeneratives, com en el cas dels cossos d'inclusió neuronals d'ubiquitina en la demència frontotemporal familiar els de Bunina (formats per cistatina C, un inhibidor endogen de la cisteïna proteasa) en l'esclerosi lateral amiotròfica, els de neuroserpina (una proteïna enzimàtica membre de la superfamília dels inhibidors de la serina proteasa i secretada pels cons de creixement de les neurones del sistema nerviós) en la demència per encefalopatia familiar amb cossos de Collins, els de Lewy en la demència homònima, els de huntingtina mutada en la malaltia de Huntington o els d'alfa-sinucleïna en la malaltia de Parkinson.
|
Astronàutica
|
SELENE, acrònim de SELenological and ENgineering Explorer i coneguda amb el malnom Kaguya (輝夜, , かぐや?, princesa de la Lluna), fou una sonda espacial japonesa que tenia com a objectiu estudiar la Lluna. SELENE fou llançada per l'Agència Espacial Japonesa el 14 de setembre de 2007 des del cosmòdrom de Tanegashima. La sonda es componia d'un orbitador principal i dos auxiliars, anomenats Relay i VRAD i reanomenats Okina (home gran honorable) i Ouna (dona gran honorable) després de ser inserits en les seves respectives òrbites de treball. SELENE va situar-se a la seva òrbita de treball el 19 d'octubre de 2007 i observà la Lluna fins al 10 de juny de 2009, dia en què va impactar de forma controlada al cràter Gill de la superfície lunar. La missió durà 1 any i 8 mesos.
|
Història
|
Ilubi fou un regne nadiu que existia al segle xix, format per un grup ioruba al sud-oest de Nigèria. El territori del regne estava situat prop d'Offa i al nord del regne d'Igbessa.
|
Telecomunicacions
|
La latència és en xarxes informàtiques de dades, la suma de retards temporals dintre d'una xarxa. Es produeix un retard per la demora en la propagació i transmissió de paquets en la xarxa. Altres factors que influeixen en la latència d'una xarxa són: La mida dels paquets transmesos o la mida de la memòria intermèdia dels dispositius involucrats. També hi ha latència en tecnologies d'ús musical, com els transformadors d'MP3 a vinils analògics. El traspàs d'informació d'un mecanisme a un altre sempre comporta un retard, que usualment està al voltant dels mil·lisegons, però depenent del cas pot ser inferior o més notori. Un punt molt important és que sempre hi haurà latència, encara que es parli de latència zero. Utilitzem aquest darrer terme quan la latència present ens resulta imperceptible. En general es refereix al temps que triga una acció des del moment d'inici fins que finalitza. En xarxes també es pot interpretar com el temps que triga a desplaçar-se un paquet de dades (o una petició d'usuari) des d'un punt fins a un altre. Però es tracta d'una mala traducció, perquè aleshores no s'està parlant de latència, sinó de retard (en anglès delay). En xarxes TCP/IP, és habitual mesurar la latència de la xarxa amb la funció "ping", que ens donarà com a valor, en mil·lisegons (ms), el temps que triga un determinat paquet en anar fins al destí, més el temps de la confirmació, per part del destí, que s'ha rebut el paquet. És important en elements com la transmissió de dades, la memòria d'ordinador, etc.
|
Estris
|
Steinieform és un format estàndard d'ampolla de cervesa d'un terç de litre de volum popular en molts països europeus al començament del segle xx. Va ser anomenada per primera vegada el 1953 com format DIN 6199 (o legalment com "Normblatt für die Bierflasche Steinieform 0,33-l"). Les dimensions de l'ampolla eren un estàndard i la seva altura era igual a 174 mm, l'ample interior 70,5 mm i el pes de l'ampolla en buit era de 270 g. Abans de l'aparició de la llauna de cervesa aquest continent era molt apreciat i popular, el seu ús va ser desapareixent a la fi del segle xx.
|
Matemàtiques
|
L'intuïcionisme és una escola de la lògica matemàtica que estableix que les matemàtiques tenen prioritat sobre la lògica; els objectes matemàtics són construïts i operats mentalment pel matemàtic i és impossible definir les propietats dels objectes matemàtics establint simplement un conjunt d'axiomes. En concret, els intuïcionistes rebutgen la Llei del Terç Exclòs que permet fer demostracions per reducció a l'absurd. Les matemàtiques són considerades, doncs, com el resultat d'una activitat constructiva mental més que com el descobriment de principis fonamentals. En aquest sentit, l'intuïcionisme s'oposa frontalment al formalisme. La història de l'intuïcionisme comença amb les polèmiques generades pels nombres transfinits ideats per Georg Cantor i als que es va oposar aferrissadament Leopold Kronecker. Les disputes més importants van ser però a començaments del segle XX entre Brouwer i Hilbert, sense que la polèmica hagi quedat tancada definitivament, tot i que la majoria de matemàtics rebutgen aquest plantejament per improductiu.
|
Jocs
|
Gotcha és una màquina recreativa desenvolupada per Atari i llançat a l'octubre de 1973. Va ser el quart joc de la companyia, després del Pong de 1972, que va marcar l'inici de la industria dels videojocs comercial, i el Space Race i Pong Doubles de 1973. En el joc, dos jugadors es mouen a través d'un laberint, que canvia contínuament amb el pas del temps. Un jugador, el Pursuer, intenta atrapar l'altre, el Pursued; si ho fan, es marca un punt i els jugadors restableixen posicions. El joc emet un so electrònic, que augmenta el ritme a mesura que el Pursuer s'apropa al Pursued, i cada joc dura un temps determinat.Gotcha va ser dissenyat per Allan Alcorn, el dissenyador de Pong, i va ser construït un prototip per Cyan Engineering, l'empresa subsidiària de recerca i desenvolupament semi-independent d'Atari. El desenvolupament es va iniciar el juliol de 1973 com a part de l'estratègia d'Atari per desenvolupar diversos tipus de jocs per separar-se dels seus competidors, que van veure centrats principalment en la creació de clons de Pong. La cabina va ser dissenyada per George Faraco, inicialment amb les palanques de control encerades en cúpules rosades destinades a representar els pits. Tot i que aquest disseny va inspirar el fulletó publicitari sobre el qual apareix darrere d'un home que perseguia a una dona en una camisa de dormir, es va canviar per usar palanques de control regulars poc després del llançament. El joc no va tenir èxit comercial; fonts posteriors van declarar que "suscita poc més que controvèrsia", tot i que una font afirma que es van vendre 3.000 unitats. A més del principal joc en blanc i negre, es van crear unitats limitades d'una versió de color tintada i una veritable versió multicolor del joc; aquest últim es creu que és la primera màquina recreativa en color.
|
Història
|
Els Àngel, en grec medieval Ἄγγελος, van ser una família noble grega que van proporcionar tres emperadors de l'Imperi Romà d'Orient i van governar entre el 1185 i el 1204. Des del segle xiii al xiv, una branca de la família va governar el Despotat de l'Epir, Tessàlia i Tessalònica amb el nom de Comnè Ducas. El llinatge va ser fundat per Constantí Àngel, un noble menor de Filadèlfia, a Anatòlia (actualment Alaşehir), que es va casar amb Teodora Comnè, filla de l'emperador Aleix I Comnè i d'Irene Ducas. Segons l'historiador del segle xii, Joan Zonaràs, Constantí era valent, hàbil i guapo, però de baix origen. El cognom de la família, «Àngel», s'acostuma a dir que derivava del mot grec que vol dir 'àngel', però aquesta etimologia no es troba testificada en època bizantina, i és possible que el seu nom derivi d'A[n]gel, un districte a prop d'Amida a l'Alta Mesopotàmia. El tercer fill de Constantí, Andrònic Ducas Àngel, va ser el progenitor de la dinastia imperial dels Àngel. El 1185, el fill d'Andrònic, Isaac II Àngel va deposar Andrònic I Comnè i es va proclamar emperador. Irene Àngel, filla d'Isaac II Àngel, es va casar amb Felip de Suàbia, rei germànic. Les seves filles es van casar amb diverses famílies reials i principesques d'Europa occidental. Moltes de les famílies aristocràtiques d'Europa són, descendents dels Àngel. Isaac va ser deposat pel seu germà Aleix III Àngel, que al seu torn va ser derrocat per Aleix IV Àngel amb l'ajuda, quan va arribar a Constantinoble, de la Quarta Croada. Sota el regnat corrupte i dissolut de la dinastia dels Àngel, l'Imperi Romà d'Orient es va deteriorar i aviat va caure presa de croats i venecians. Els emperadors pròpiament dits de la Dinastia dels Àngels van ser: Isaac II Àngel, emperador del 1185 al 1195. Aleix III Àngel, emperador del 1195 al 1203, germà d'Isaac, a qui va destronar. Aleix IV Àngel, fill d'Isaac. Destronat pels creuats.També es considera de la Dinastia Aleix V Murzufle, breument emperador l'any 1204, casat amb Eudòxia, una filla d'Aleix III.
|
Història
|
Llinatge Besora. Llinatge nobiliari de l'alta Edat Mitjana sorgit d'una branca del Vescomtat de Barcelona, que foren castlans i senyors de Besora, de Torelló, de Manlleu i d'Orís, del qual deriven els llinatges Santmartí i Orís. El primer senyor de Besora- conegut és Ermemir de Besora. Primer senyor de Besora. Casat amb Ingilberga, va tenir com a fills Oliba de Besora, bisbe d'Elna (1009-1013), Gombau de Besora, segon senyor de Besora, i Ingilberga de Besora, darrera abadessa benedictina del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
|
Psicologia
|
Públic destinatari, públic objectiu, objectiu de la publicitat o mercat potencial, són el que s'anomena en anglès target (objectiu). Aquest concepte s'utilitza habitualment en publicitat per a designar al destinatari ideal d'una determinada campanya, producte o servei. Té directa relació amb el màrqueting. Conéixer les actituds d'un públic destinatari enfront de les campanyes i els diferents mitjans de comunicació fa més fàcil contactar-los i arribar amb el Missatge adequat per tal d'optimitzar el retorn de la inversió. Analitzar el comportament del consumidor d'un públic destinatari específic és molt important a l'hora de decidir la promoció. En el moment de definir el públic destinatari és necessari aclarir les variables demogràfiques i sociogràfiques. Una vegada conegut el públic destinatari, caldrà examinar les seues característiques i esbrinar què els mou a actuar com ho fan i, per tant, què els mou a la compra. El no conéixer el públic objectiu de la publicitat portarà a decisions amb un gran cost financer sense cap retorn.
|
Psicologia
|
El FOBO és la por a perdre'ns part de la frenètica activitat en línia que ens rodeja, i com a conseqüència, provoca que l'individu estigui permanentment connectat.Les sigles de FOBO provenen de l'anglès "Fear of Being Offline" ("temor a estar desconnectat"). A més, l'etimologia també podria fer referència a la mitologia grega, concretament al déu Fobos, personificació del temor.
|
Dansa
|
Deixa't portar (en anglès Take the lead) és una pel·lícula estatunidenca de 2006, del gènere drama, musical, dirigida per Liz Friedlander, protagonitzada per Antonio Banderas, Rob Brown, Yaya Da Costa, Alfre Woodard i Jenna Dewan en els papers principals. Fou estrenada el 17 de març del 2006 al RiverRun International Film Festival a Winston-Salem (Carolina del Nord). Es va exhibir als cinemes a partir del 14 de juliol de 2007. Ha estat doblada al català.Basada en la vida real de Pierre Dulaine, un ballarí i professor de ball, inventor del mètode Dulaine. Fou filmada a Toronto.
|
Ecologia
|
La diversitat sexual i de gènere (DSG) o simplement diversitat sexual és un terme que engloba a tots els diferents sexes, identitats sexuals i orientacions sexuals. Normalment aquest terme s'usa per a referir-se a la diversitat dins de l'orientació sexual, de fet habitualment s'usa una classificació simple de tres orientacions: heterosexual, homosexual i bisexual, no obstant això segons diverses teories de la sexologia, com la teoria de Kinsey i la teoria queer, aquesta classificació seria insuficient per a descriure la complexitat de la sexualitat en l'espècie humana i també en la resta d'espècies segons diverses investigacions etòlogues. És a dir, per exemple podem trobar sexualitats que se situarien entre les anteriors classificacions: Entre heterosexual i bisexual: preferentment heterosexual o heteroflexible. Entre homosexual i bisexual: preferentment homosexual o homoflexible.En altres paraules, es creu que dins de la bisexualitat existeix una gran diversitat de tipologies i preferències que poden respondre a una motivació purament biològica (sexuació del cervell) o també pot estar influenciada per les circumstàncies (abundància d'un sexe o altre, fort libido, etc.). De fet, en aquest context podem englobar l'heterosexualitat i l'homosexualitat dins del conjunt de bisexualitatés, com dos casos situats en els extrems de la preferència (Escala de Kinsey). Segons la sexologia, i especialment en la nostra espècie, la diversitat sexual inclou també a totes les formes d'identitat sexual, tant si són definides com a indefinides (teoria queer). En aquest sentit, socialment es reivindica l'acceptació de qualsevol forma de ser, amb iguals drets, llibertats i oportunitats, dins del marc dels drets humans. La comunitat LGTB sol aprofitar les jornades de l'Orgull gai per a reivindicar la visibilitat de la diversitat sexual.
|
Geologia
|
Surtshellir és una cova de lava situada a l'oest d'Islàndia, a uns 60 km de l'assentament de Borgarnes. D'aproximadament una milla de longitud, és la cova més llarga d'aquest país. Va ser el primer tub de lava conegut al món, almenys pels espeleòlegs moderns, i va romandre com el tub de lava més llarg conegut fins a finals del segle xix. Tot i que es va esmentar a l'obra històric-geogràfica medieval Landnámabók, Eggert Ólafsson va ser el primer a donar una documentació exhaustiva de la cova en els seus viatges de 1750 a la regió. Té el nom del gegant del foc Surtr, una figura destacada de la mitologia nòrdica, que es profetitza que un dia va engolir el món en el foc de la seva espasa en flames.En ser d'origen volcànic, les parets de l'interior estan compostes per capes vitrificades de magma i basalt. El sostre de la cova té uns 10 metres d'alçada al punt més alt i els túnels fan uns 15 m d'amplada amb la seva amplada màxima. El sòl està cobert per una capa perpètua de gel i fragments caiguts de lava solidificada, i els grans espeleotemes de gel són habituals a la cova. L'alçada del sostre és molt variable a tota la cova i a les darreres extremitats és de només 2–4 m.Al segle x, la cova i els passadissos que surten de la caverna principal es van utilitzar com a amagatalls per a marginats i bandolers que robaven bestiar als pagesos i pastors que vivien a la zona. S'han trobat proves de la seva existència en forma d'ossos d'ovelles i bous menjats per alimentar-se a diversos túnels; Un dels mateixos túnels també havia estat equipat amb una porta de fabricació humana.La cova ha estat durant molt de temps una font de superstició per als islandesos que habiten les muntanyes pròximes. Eggert Ólafsson va recordar que els habitants locals havien advertit dels fantasmes que es deia que habitaven al seu interior i se li va assegurar que el seu partit seria assassinat per si entraven. Es va dir que el mateix Surtr va viure dins de la cova i, sent un gegant del foc, va ser la causa de la creació de la cova.Surtshellir es troba molt a prop d'una altra cova de lava, Stefánshellir, amb la qual forma un complex conegut com el sistema Surtshellir-Stefánshellir. Ambdues coves estaven profusament decorades amb lavacicles i estalagmites de lava en el passat, basant-se en la prospecció dels troncs trencats i trossos destrossats d'aquestes formacions. Això es deu tant al vandalisme intencionat dels caçadors de records com a l'alt trànsit a través de les coves, amb visitants que trencaven els fragments més fràgils de les formacions. Es tracta d'un fet lamentable en moltes coves islandeses.
|
Antropologia
|
Els ongut o öngüd (öngüt) foren un poble turc que existia al temps de Genguis Khan (1162–1227), en bona part de religió nestoriana. Vivien a la zona de la Gran Muralla Xinesa al nord de l'Ordos i cap al nord-est. Tayang, el kan dels naiman, conscient del perill de l'enemic va tractar d'obtenir l'ajut dels ongut, establerts a la vora del Toqto, al nord del Shansi (el districte de Sueiyuan) on exercien com a guàrdia fronterera dels Jin,; el seu cap era Alaquch-tagin, però aquest va advertir a Genguis Khan i des de llavors fou el seu aliat (1204).Quan Genguis Khan va atacar als jurchen el 1211 els ongut van obrir les portes al conqueridor i li van entregar la marca fronterera de la que tenien encarregada la vigilància. En premi Genguis Khan va donar a una de les filles en matrimoni a Po-yao-ho (fill d'Alaquchtagin). El poble es va mongolitzar progressivament. Els xinesos esmentaven el seu territori com wanggu.
|
Història
|
El país de Su o Sua fou el territori de les muntanyes Zagros poblat per l'anomenada gent de su, probablement formada per elements iranians antics com gutis, i nouvinguts, i també poblacions d'arrel elamita. La gent de su estaven aliats als elamites i amb ells van ocupar Sumer el 2003 aC, però en van ser expulsats cinc anys més tard.
|
Jocs
|
Un videojoc educatiu és un material multimèdia interactiu per mitjà del qual es poden aprendre un o diversos temes. Una característica important d'un videojoc educatiu és que el coneixement és adquirit d'una forma implícita, és a dir, els jugadors no s'adonen de que quan juguen, van adquirint una sèrie de coneixements concrets, sinó que es van apropiant d'aquests en el transcurs natural del videojoc.Introduir el videojoc com un material didàctic a l'aula ha estat tema de discussió durant molts anys, on podem trobar els seus partidaris i detractors; aquests últims impulsats per etiquetatges generalitzats i injustificats cap als videojocs amb temàtiques de violència, addicció, aïllaments i sexismes; però realment no hi ha estudis científics que demostrin que l'ús d'aquest tipus de videojocs pugui desencadenar conductes agressives o patològiques en els jugadors. Segons Christopher Ferguson (2010), és tot el contrari, el videojoc actuarà com un mitjà per descarregar tensions produint un efecte tranquil·litzador que disminuirà les possibilitats del jugador per cometre un acte violent, "(...) És el videojoc el que desencadena conductes violentes o són jugadors violents els que accedeixen a aquest tipus de continguts?"Actualment els videojocs estan sent utilitzats als centres educatius. Més encara, un videojoc educatiu permet als estudiants desenvolupar habilitats que d'altra manera potser no adquiririen amb la mateixa facilitat. Els estudiants poden desenvolupar la seva capacitat de trobar diferents maneres de resoldre els problemes que troben a través del joc. Sovint, els jugadors podran trobar que requereixen unes habilitats específiques més endavant en el joc, i per tant estan obligats a mantenir i perfeccionar les seves habilitats per al seu ús posterior. Els videojocs solen oferir premis instantanis per tenir èxit en la resolució d'un problema. Això està en contrast amb l'entorn de l'aula, on els estudiants esperen proves graduades i només de tant en tant són recompensats amb targetes d'informe per informar dels seus progressos. Per tant, els videojocs es poden utilitzar com una alternativa a l'aula, mantenint nivells de dificultat depenent de l'edat i la maduresa de cada nen. Si un joc té èxit, els jugadors es prenen el seu temps per desenvolupar coneixements i les etapes del joc es reproduiran durant moltes més vegades amb gran atenció.
|
Arquitectura
|
Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral. És característic de l'arquitectura gòtica.Pel que fa als materials utilitzats per a la seva construcció, solen ser realitzats en pedra, encara que també n'hi ha confeccionats amb plom. La seva funció no és merament estètica o decorativa també té la finalitat de baixar les forces laterals que venen dels arcbotants perquè es tornin verticals i baixin pel seu pes. Dona una sensació de més altitud a l'edifici, una de les característiques de l'arquitectura gòtica. No obstant això, serveix igualment per reforçar amb el seu propi pes la resistència dels contraforts sobre els quals s'assenta, que a la vegada contraresten l'empenta dels arcbotants.
|
Astronomia
|
En astronomia, la magnitud és la mesura de la lluentor d'un estel. Els antics astrònoms grecs anomenaven estels de primera grandària (primera magnitud), als estels més brillants que apareixien després de l'ocàs solar i als últims que desapareixien després de la sortida del Sol, i successivament estels de segona grandària (segona magnitud), tercera magnitud, etc., fins als estels de sisena magnitud, els estels visibles sols amb foscor total. Al segle II a. C., l'astrònom i matemàtic grec Hiparc de Nicea va reunir un catàleg de gairebé 1000 estels apreciables a ull nu, agrupant-los en sis categories a les quals va denominar magnituds. Els més brillants van ser classificats com de primera magnitud; els més tènues com de sisena magnitud. Aquesta classificació segueix emprant-se en l'actualitat, encara que amb modificacions. La més significativa va ser introduïda al segle xix per l'astrònom anglès Norman Pogson.
|
Mitologia
|
L'Epopeia de Guilgameix o Poema de Guilgameix és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d'Uruk. És considerat l'obra literària mesopotàmica més important. El seu origen es remunta a fa uns 4.700 anys, per la qual cosa és considerat com el més antic del món. Va ser escrit amb escriptura cuneïforme en tauletes d'argila, fet que n'afavorí la conservació. La influència d'aquesta epopeia es pot detectar en certes narracions de l'Antic Testament, en l'Odissea d'Homer, així com en els treballs d'Hèracles i en gran part de la literatura índia. N'hi ha diverses versions, ja que el poema del Guilgameix va ser fixat a partir de diferents versions que circulaven en forma de literatura oral. La versió que es considera estàndard prové de les tauletes del rei Assurbanipal. La versió més completa que es preserva actualment consta de dotze taules d'argila.
|
Dret
|
Una proclamació és un anunci solemne i públic emès de l'autoritat pública al poble. Aquest terme deriva del llatí proclama, que al seu torn està compost dels termes pro-clamar en el sentit d'a"anunciar" públicament. Actualment aquest terme es fa servir per indicar la designació oficial del Cap d'Estat (per exemple, en l'expressió: proclamar el nou president, proclamar els resultats electorals, etc.) En el Dret d'Anglaterra (English law) una proclamació és un anunci formal ("royal proclamation"), fet sota el gran Segell (great seal), d'algun tema sobre el qual el King in Council o el Queen in Council desitja que els seus súbdits sàpiguen: per exemple, la declaració de guerra, o l'estat d'emergència, etc. Per extensió es defineix com a tal, també a un decret o una ordre.
|
Geografia
|
Chaselas (Chazelles en francès) és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Loira i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. L'any 2007 tenia 33 habitants.
|
Ciències de la salut
|
La fermentació en el processament dels aliments típicament és la conversió dels carbohidrats a alcohols i diòxid de carboni o àcids orgànics fent servir els llevats, bacteris, o la seva combinació sota condicions anaeròbies. També es pot definir com la conversió química dels sucres a alcohol etanol. La fermentació normalment implica l'acció dels microorganismes i amb aquests procés es produeixen begudes alcohòliques fermentades que s'obtenen del repòs de vegetals i fruites amb gran contingut de glucosa, per contraposició a la destil·lada. Les més freqüents són cervesa, el contingut de la qual d'alcohol (etílic) és entre 4° i 5°; vi, que posseeix un grau alcohòlic entre 11° i 12°; xampany; cava i sidra. També es fa servir la fermentació pel pa, i per tècniques de conservació per a fer àcid làctic en aliments àcids com el sauerkraut, salami, kimchi i iogurt, o vinagre (àcid acètic) per aliments envinagrats.
|
Informàtica
|
En el context d'educació, la informàtica d'un a un (a vegades abreviat com "1:1") es refereix a institucions acadèmiques, com a escoles o col·legis, donant a cada estudiant matriculat un dispositiu electrònic a fi de tindre accés a Internet, materials de curs digitals i manuals digitals. El concepte s'ha explorat activament i esporàdicament i s'ha posat en pràctica des de finals dels anys 1990. La informàtica d'un a un ben sovint es contrasta amb una política de "porta el mateix dispositiu" (BYOD) , que anima o requereix que els estudiants usen els seus propis ordinadors portàtils, smartphones o altres dispositius electrònics en la classe. A l'hora de calcular d'un a un els avantatges d'accés igual, estandardització, millores fàcils, gestió de xarxes simple i la capacitat de supervisar l'estudiant progressen en línia. Per aquests motius, la informàtica d'un a un és una part principal de la política de l'educació en molts països. Aquests avantatges també són la base del model d'un a un de l'ordinador portàtil per xiquet (OLPC) , una caritat que pretén publicar dispositius electrònics a milions de xiquets en el món en desenvolupament. No obstant això, d'un a un requereix la inversió institucional substancial. A més del cost inicial de cents adquisitius o milers de dispositius electrònics, hi ha despeses en cursos molt substancials per a institucions, fins i tot realització, formació, llicenciament del programari, seguretat, millores i manteniment. Per tant, la proporció del benefici del cost total d'un model d'un a un és el subjecte del debat animat. Molts estudiants probablement posseiran i usaran un o més dispositius electrònics a més del dispositiu electrònic publicat per l'escola, alçant la pregunta de si 1:1 és redundant o pròdig. A més, els avantatges acadèmics últims del d'un a un, si algun, són confuses. Segons la investigació publicada pel Col·legi de Boston, el valor educatiu de 1:1 depén del professor de l'aula. [2] Algunes escoles han retirat progressivament els seus programes d'un a un perquè no hi havia proves de millores acadèmiques. [3] Altres estudis han mostrat algun progrés en subjectes específics, sobretot en l'escriptura de tantejos, que es correlacionen amb l'ús d'ordinadors portàtils publicats per l'escola. Hi ha una àmplia gamma de resultats per a 1:1 que signifiquen que no hi ha consens en els seus avantatges o inconvenients. [4] Com 1:1 els programes de calcular poden tindre molts objectius, de millorar resultats educatius fins a la igualtat creixent, i tenen a veure amb tal àmplia gamma de mètodes docents, també és difícil jutjar el seu èxit total o valor.
|
Protestes
|
Extinction Rebellion (abreujat com XR i traduït al català com Rebel·lió o Extinció) és un moviment social i polític que utilitza la resistència noviolenta per protestar en contra de la crisi climàtica, la pèrdua de la biodiversitat, el risc d'extinció humana i l'esfondrament ecològic.Citant la inspiració en el moviment grassroots o en el Ocuppy, el moviment d'independència de Gandhi, les suffragettes, Martin Luther King i altres com el moviment de drets civils, Extinction Rebellion organitza protestes de suport arreu amb un sentit d'emergència sobre la crisi climàtica. Un gran nombre d'activistes en el moviment han arribat a comprometre's fins al punt de ser arrestats, i fins i tot anar a presó, similar a la tàctica d'arrest en massa del Comitè de 100 el 1961.El moviment utilitza un rellotge encerclat com a símbol per fer-lo servir com a advertiment que el temps està corrent ràpidament per moltes espècies.
|
Física
|
Un estat físic és cadascuna de les situacions o formes físicament distingibles mitjançant el mesurament d'algunes propietats que pot adoptar un sistema físic en la seua evolució temporal. És a dir, en un sistema físic que està patint canvis, un estat físic és qualsevol de les situacions possibles com a resultat d'aquests canvis.
|
Ciències de la salut
|
La infermeria és la professió del camp de les ciències de la salut que es dedica a la cura dels individus, la família i la comunitat en totes les etapes del cicle vital i en els seus processos de desenvolupament.En temps premoderns, les monges i els militars donaven serveis d'infermeria. Aquestes arrels religioses i militars encara es mantenen avui. Per exemple, al Regne Unit, les supervisores d'infermeria són anomenades "sisters", i en alemany, "infermera" és "Krankenschwester" (literalment, germana dels malalts). Florence Nightingale és vista com la fundadora de l'ofici d'infermeria modern, ja que va fer modificacions en les cures que es feien als ferits en la guerra de Crimea. Canvis com rentar la roba, donar menjar suficient i mantenir la higiene de les sales van modificar radicalment les expectatives de vida dels pacients. De totes maneres, algunes veus crítiques consideren que, per guanyar-se la simpatia dels cirurgians militars, va decidir portar a Crimea dones d'escassa cultura i que obeïen fidelment els metges, sense criteri propi, i que encara avui dia queden reminiscències d'aquesta manera d'actuar.La infermeria és una professió altament feminitzada, amb un 85% de dones, tot i que en alguns serveis especials, el percentatge d'homes és més gran.
|
Objectes astronòmics
|
(817) Annika és un asteroide del cinturó d'asteroides descobert el 6 de febrer de 1916 per Maximilian Franz Wolf des de l'observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya. Es desconeix l'origen del nom.
|
Enginyeria
|
Una clàvia o claveta, clavilla o garrof(et)a, és un tipus de passador o ferret llarguer més ample de dalt que de baix, que es posa dins un forat del cap del fusell de la roda d'un carro perquè la roda no surti de l'eix sobre el qual va muntada. La paraula és atestada a l'Edat Mitjana i deriva del llatí "clavus".
|
Agricultura
|
L'aclarida de fruits és una feina habitual de la fructicultura que consisteix a treure molts dels fruits immadurs de l'arbre fruiter per tal que els que hi resten siguin més grossos quan maduren. També l'aclarida de fruits és un fenomen natural pel qual els arbres es desprenen d'una gran part dels seus fruits començant pels que no han tingut una suficient fecundació. En algunes pruneres com la varietat Santa Rosa l'aclarida natural és excessiva i resten molt pocs fruits que arribin a madurar. L'aclarida artificial de fruits es practica principalment en presseguers, pomeres i pereres. No és tan habitual en albercoquers i cirerers i nesprers on el calibre no sol ser comercialment determinant. En olivera només es fa en algunes varietats de taula. Es pot fer amb productes químics del tipus hormonals o a mà en aquest cas l'alt cost de la mà d'obra el pot fer prohibitiu o només apte per a un conreu no professional. L'aclarida manual es fa quan els fruits tenen la mida d'una avellana (normalment durant maig) i es fa pinçant-les amb tres dits (polze i els dos contigus) i fent que es desprenguin del peduncle. A banda dels fruits també es poden aclarir les flors, els brots o altres parts de les plantes. També s'anomena aclarir a treure les plantes massa juntes per deixar-les convenientment espaiades. En silvicultura l'aclarida és treure de manera selectiva alguns arbres per millorar el creixements dels que resten. L'aclarida es pot fer per incrementar la resistència a l'estrès ambiental com la secada, infestació per insectes o temperatures extremes.
|
Física
|
En física atòmica, el magnetó nuclear (simbolitzat μ N {\displaystyle \mu _{\mathrm {N} }\!} )és una constant física de moment magnètic. Es defineix com: μ N = e ℏ 2 m p {\displaystyle \mu _{\mathrm {N} }={{e\hbar } \over {2m_{\mathrm {p} }}}} on: e {\displaystyle e\!} és la càrrega elemental, ℏ {\displaystyle \hbar } és la constant de Planck, m p {\displaystyle m_{\mathrm {p} }\!} és la massa en repòs del protóEn el Sistema Internacional d'Unitats el seu valor és aproximadament de: μ N {\displaystyle \mu _{\mathrm {N} }\!} = 5.050 783 43(43) × 10-27 J·T-1
|
Humor
|
Enchufe.tv és una sèrie web equatoriana, realitzada per la productora Touché Films, que compta amb un canal a YouTube com a plataforma. La sèrie va rebre el Play d'Or de YouTube per haver superat el milió de subscriptors.
|
Química
|
En termodinàmica, el punt triple és aquell en el qual conviuen en equilibri l'estat de la matèria sòlid, l'estat líquid i l'estat gasós d'una substància. Es defineix amb una temperatura i una pressió (no ambiental, sinó pressió de vapor). El punt triple de l'aigua, per exemple, se situa a 273,16 kèlvins (0,01 °C) i a una pressió de 611,73 Pa (4,59 mmHg o 0,006033 atm ITS90.
|
Estris
|
El motlle de gelat és un estri amb forma semblant a una cullera creat específicament per donar forma de bola al gelat, i que disposa d'un mecanisme per a deixar caure la bola. En l'actualitat existeixen versions en diferents mides i el seu ús ha estat generalitzat en l'àmbit de la gastronomia per donar forma de bola a diferents masses o cremes que tinguin la suficient consistència. Així i tot, el seu ús més habitual és el de donar forma de bola a la crema de gelat.
|
Jocs
|
Videoxoc (també escrit VideoXOC) va ser un programa de televisió juvenil dirigit per Joan Sibina que va ser emès a TV3 (i ocasionalment a Canal 9) entre 1992 fins al 1995 en horari de tarda, justament després del Club Super 3 (del qual Joan Sibina també va ser director fins al 1995). També s'emetia un recopilatori de la setmana els caps de setmana a migdia. Va ser un dels primers programes televisius dedicat completament al món dels videojocs i el primer en llengua catalana, que en aquest cas consistia a comentar jocs d'actualitat valorant cadascun dels seus aspectes, tot això mitjançant unes amistoses veus en off amb un estil molt peculiar. Encara que a part dels comentaris, tal programa també incloïa seccions on es donava resposta a les cartes dels televidents, habitualment demanant trucs sobre jocs; una secció amb rànkings dels cinc millors jocs de cada sistema; i cada cert temps s'organitzava un concurs en centres comercials on dos participants es batien en duel en el videojoc de moda amb tal d'aconseguir interessants premis. Com a dada curiosa, el 1995, la discogràfica Horus va editar un casset i CD de música amb els drets del programa on s'incloïen "mescles" de diferents temes sobre videojocs al més pur estil techno/dance de l'època.
|
Cronometria
|
Bulova és una marca de rellotges dels Estats Units famosa per haver fabricat el primer "rellotge electrònic" del món, el Bulova Accutron. Bulova va passar a dissenyar els rellotges als Estats Units, però els fabricava a Suïssa i darrerament l'any 2008 ha estat comprada per la japonesa Citizen Watch Co.
|
Geografia
|
Aquesta és la llista de freguesies (parròquies) de Portugal. Segons l'Institut Nacional d'Estadística de Portugal, el país té 3.092 freguesies (parròquies) circumscrites en 308 municipis. Aquí podrà trobar les freguesies (feligresies, parròquies) ordenades pel municipi al qual pertanyen.
|
Pedagogia
|
La síndrome d'Asperger (SA), coneguda també com a Asperger, és un trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD) caracteritzat, igual que altres formes d'autisme, per importants dificultats en la interacció social i la comunicació no verbal, juntament amb els interessos limitats i conductes repetitives.És el trastorn més lleu de l'espectre autista (TEA) i es diferencia dels altres trastorns d'aquest espectre en el fet que no hi ha retard en l'aparició del llenguatge o dèficit intel·lectual. Tot i que no s'utilitzen per al diagnòstic, són freqüents una manca de destresa física i un ús atípic del llenguatge. Els signes generalment comencen abans dels dos anys i en general duren per a tota la vida.Aquesta síndrome va ser anomenada pels treballs del pediatre austríac Hans Asperger el 1944, on va descriure els nens als quals mancava la comunicació no verbal, tenien l'empatia limitada i eren físicament maldestres. Aquests treballs no van ser revelats fins al 1981 per la psiquiatra britànica Lorna Wing, que va crear la concepció moderna de la síndrome d'Asperger. Se’n va fer un diagnòstic normalitzat a principis de 1990. En 1991 se’n va iniciar un període de divulgació quan la psicòloga alemanya Uta Frith va traduir a l'anglès els treballs d'Asperger. Posteriorment, aquests treballs van tenir una àmplia cobertura mediàtica. La causa o les causes exactes de la síndrome d'Asperger són desconegudes. Com els altres trastorns de l'espectre autista, se suggereixen components genètics, però no s'han determinat de manera concloent. Es creu que els factors ambientals també hi juguen un paper. Les investigacions neurològiques han revelat característiques en el funcionament del cervell que originen dèficits selectius d'empatia. El diagnòstic de la síndrome d'Asperger es va retirar el 2013 de la cinquena edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), i actualment les persones amb aquests símptomes s'inclouen dins del trastorn de l'espectre autista (TEA), juntament amb l'autisme i el trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat (PDD-NOS, pervasive developmental disorder not otherwise specified). Es manté dins de la desena edició de la Classificació Internacional de Malalties (CIM-10, capítol V; F84) des del 2015. No hi ha un tractament únic; quan s'ha establert el diagnòstic es pot proposar un enfocament multidisciplinari. L'eficàcia de certes intervencions és difícil d'estimar perquè les dades són escasses. Les teràpies conductuals se centren a millorar les deficiències específiques: habilitats pobres de comunicació, rutines obsessives i repetitives, i manca de destresa física. Les intervencions poden incloure l'entrenament en habilitats socials, teràpies cognitivoconductuals (tcc), fisioteràpia, logopèdia, formació dels pares, i els medicaments per als problemes associats, com ara l'estat d'ànim o ansietat. La majoria dels nens milloren quan es converteixen en adults, però les dificultats socials i de comunicació persisteixen. A més, les persones amb Asperger són vulnerables a molts dels trastorns de l'estat d'ànim, especialment l'ansietat i la depressió. En 2015, prop de 37,2 milions de persones a tot el món tenien aquesta síndrome. Es mantenen moltes preguntes i controvèrsies sobre els aspectes de la síndrome. Alguns investigadors, com Simon Baron-Cohen, i les persones amb Asperger han qüestionat si la síndrome s'ha de considerar com una diferència en comptes d'una discapacitat que s'ha de tractar o curar. Les limitacions paralitzants, especialment en societat, estan associades amb una singularitat que de vegades és excepcional. L'any 2006 es va declarar l'Any Internacional de la Síndrome d'Asperger, per complir en aquest any el centenari del naixement de Hans Asperger i el 25è aniversari del moment en què la psiquiatra Lorna Wing va donar a conèixer internacionalment el trastorn. A partir de l'any 2007, el dia 18 de febrer se celebra el Dia Internacional Asperger, en record del naixement de Hans Asperger.La fascinació per aquesta síndrome es tradueix en nombroses representacions de la cultura popular.
|
Història
|
Joan Bada i Elias (Barcelona, 21 de maig de 1937 - Barcelona, 20 de desembre de 2017) va ser un sacerdot, historiador i professor català.
|
Geologia
|
Una triple cruïlla és un punt on es troben tres plaques tectòniques. En una triple cruïlla, el límit o la frontera serà d'un d'aquests tres tipus: una dorsal oceànica, una fossa marina o una falla transformant. Dels diferents tipus de triple cruïlla, només unes quantes romanen estables a través del temps.
|
Nàutica
|
Un espigó és una estructura artificial construïda perpendicularment al mar (o un riu) per defensar els marges o modificar el corrent. Entre els materials que es poden fer servir per a la seva construcció hi ha la pedra, el formigó, la fusta, el metall i la sorra. Els espigons poden ser útils per adaptar el medi marí o fluvial a les necessitats humanes, però també poden tenir un impacte ambiental significatiu. Alguns també es fan servir com a punt d'embarcació als vaixells.
|
Antropologia
|
El comportament de protesta-desesperació, o de protesta de desesperació, és el que tenen tots els nounats mamífers si se'ls separa de les seves mares en néixer i que consisteix a que el nadó plora ininterrumpudament fins que torna a estar al costat de la mare, i només para quan ja no li queden forces físiques per a continuar. La separació de la mare i el nounat just després del naixement es considera un cas de violència obstètrica, un tipus de violència, delicte en alguns països, contra la dona i l'infant. El plor perllongat li provoca primer estrès, i més tard desesperació. Un nadó separat de la mare en néixer té el doble d'hormones d'estrès al cap de sis hores que un que hagi estat pell a pell amb la seva mare després de néixer. La seva fisiologia reacciona davant el "perill" (indicat per l'estrès) d'enfrontar-se sol al món, per a poder sobreviure més temps sol necessita estalviar energia, per la qual cosa baixa la seva temperatura corporal, la seva freqüència cardíaca es torna inestable i la seva respiració en irregular.Un estudi fet a l'Hospital Doce de Octubre de Madrid va mostrar que els nounats separats de la mare havien tingut una mitjana de 41 episodis de plor, gairebé un cada dos minuts de mitjana, al cap d'una hora i mitja d'haver nascut. En canvi, els que havien estat en contacte amb la mare ploraven deu vegades menys. A més, la temperatura corporal era més alta en el cas dels que havien estat sobre la mare, 37,1 °C davant dels 36,8 °C del que n'havien estat separats.
|
Objectes astronòmics
|
Un asterisme és un conjunt d'estels brillants d'una constel·lació o de constel·lacions properes que es reconeix independent de la constel·lació o constel·lacions de les quals formen part. Tal com passa amb els estels d'una constel·lació, els estels d'un asterisme es veuen propers en el firmament, tot i que no tenen cap relació física, ja que sovint els separen grans distàncies. Els asterismes sovint s'identifiquen amb molta més facilitat que les mateixes constel·lacions, ja que aquestes estan formades per diversos estels febles, que costen de veure. Asterismes més coneguts: El gran cullerot o el Carro del Món en l'Ossa Major. El triangle d'Estiu (Deneb, Altair i Vega, les estrelles α de Cygnus, de l'Àguila i Lyra). El triangle hivernal (Betelgeuse, Proció i Sírius). El cercle o hexàgon d'hivern, format per Sírius, Proció, Pòl·lux, Capella, Aldebaran i Rigel. El gran quadrat del Pegàs, format per α Andromedae i α, β i λ Pegasi. el gran diamant format per Cor Caroli, Denebola, Spica i Arcturus.Un asterisme antic, la Cabellera de Berenice, actualment es considera oficialment una constel·lació (Coma Berenices).
|
Pedagogia
|
Una assignatura o matèria, en educació, és un àmbit objecte d'estudi a l'escola o altres institucions acadèmiques. Cada assignatura consta d'un currículum educatiu, uns objectius i uns criteris d'avaluació, fixats per l'administració o el professorat especialista que la imparteix. Segons la seva tipologia, es parla d'assignatures o matèries obligatòries i d'optatives o variables: les primeres formen part de la instrucció conduent a un determinat títol o es consideren imprescindibles per dominar una disciplina, mentre que les segones complementen i amplien les primeres i es poden triar segons els interessos de l'alumnat. A la universitat o educació no reglada, les assignatures poden classificar-se segons també la metodologia didàctica predominant, així hi ha assignatures de laboratori, de seminari, etc. Viccionari
|
Nàutica
|
La quilla de balanç o quilla de pantoc és aquella peça plana col·locada al llarg del pantoc en tota l'extensió de la secció prismàtica del buc, a fi de reduir l'efecte del balanç de les embarcacions. Es tracta de quilles fixes que oposen resistència al moviment de rolido però no al d'avanç. Els vaixells moderns de passatge tenen aletes estabilitzadores accionades per un ordinador que actuant com timons de profunditat d'un submergible contraresten o minimitzen el moviment de balanç fent més confortable la navegació. La quilla de balanç actua com les aletes branquials d'un peix, i igual que en aquests s'instal·len una a estribord i una altra a babord. A la fotografia s'observa el costat d'un vaixell en dic sec efectuant tasques de neteja i pintat del buc, la quilla de pantoc és l'aleta de la part inferior.
|
Química
|
Gaussian és un programa de química computacional per a propòsits generals. Gaussian és molt popular i estès a l'hora de fer càlculs d'estructura electrònica molecular. Va ser desenvolupat el 1970 per John Pople i el seu grup de recerca a la Universitat Carnegie Mellon. Inicialment es coneixia com a Gaussian 70. Des de llavors has estat contínuament actualitzat. El nom origina de la combinació lineal d'orbitals gaussians que va fer servir Pople per millorar la velocitat dels càlculs d'estructura molecular, enlloc de fer servir orbitals d'Slater. Aquesta tria va millorar enormement les velocitats de l'època en resoldre càlculs de Hartree-Fock, ja que els orbitals gaussians són més fàcils de computar que els d'Slater. La versió actual del programa és Gaussian 16. Actualment ja no és desenvolupat i llicenciat per la Universitat Carnegie Mellon, sino per Gaussian, Inc.
|
Geografia
|
La província de Pursat (en Khmer, ខេតុពោសាត់) és la quarta província més extensa de Cambodja. Es troba a la part occidental del país i es troba envoltada per la província de Battambang al nord, el llac Tonlé Sap al nord-est, la província de Kampong Chhnang al sud-est, les províncies de Kampong Speu i Koh Kong al sud, i Tailàndia a l'oest. El riu Pursat secciona en dos la província, fluint d'oest a est, des de les muntanyes Cardamoms fins al llac Tonlé Sap. La província de Pursat és accessible per la carretera nacional 5, per vaixell, per tren i per carreteres secundàries. La capital, Pursat, es troba a 174 quilòmetres al nord-oest de Phnom Penh i a 106 al sud-est de la ciutat de Battambang.La província es troba subdividida en 6 districtes: Bakan Kandieng Krakor Phnum Kravanh Sampov Meas Veal VeaengPursat és una de les 9 províncies que formen part de la Reserva de la biosfera de Tonle Sap. La part oriental de la província inclou part del llac i la conca que l'envolta.
|
Arquitectura
|
L'acroteri és un element decoratiu de l'arquitectura grega i romana clàssiques que estava col·locat als extrems o al cim d'un frontó triangular, generalment en forma de palmeta. Per extensió, s'anomenen així els elements decoratius –que poden ser estàtues, estatuetes de pedra, vasos de terracota, etc.– que es col·loquen damunt una cornisa per ocultar una part de la teulada i, fins i tot, els col·locats als extrems de la part convexa de les teules. Els materials utilitzats són variats: pedra, terracota, pintura, plàstic i bronze. En l'arquitectura moderna, s'anomena mur acroteri o, simplement, acroteri el muret situat a la vora de les terrasses per permetre elevar-ne l'estanquitat.
|
Informàtica
|
En informàtica, l'operació mòdul troba el residu de la divisió d'un nombre entre un altre (aquest residu també se sol anomenar mòdul). Donats dos nombres positius, a (el dividend) i n (el divisor), a mòdul n (abreujat com a mod n) és el residu de la divisió euclidiana de a entre n. Per exemple, l'expressió "5 mod 2" té com a resultat 1, perquè 5 dividit entre 2 dona un quocient de 2 i un residu d'1, mentre que "9 mod 3" té com a resultat 0, perquè la divisió de 9 entre 3 té un quocient de 3 i un residu de 0; no cal restar res de 9 després de multiplicar 3 per 3. Noteu que si es realitza la divisió amb una calculadora convencional, no es mostrarà el resultat indicat anteriorment, sinó que s'expressarà el quocient en forma de fracció decimal. Encara que aquesta operació acostuma a realitzar-se entre dos nombres naturals, molts sistemes de computació permeten altres tipus d'operands numèrics. El rang de nombres que pot adoptar el mòdul va des de 0 fins a n − 1. (n mod 1 sempre és 0; n mod 0 no està definit, causant un error "Divisió per zero" en els llenguatges de programació). Quan a o bé n són negatius, la definició intuïtiva que hem vist no es pot aplicar, i els diferents llenguatges de programació ofereixen diferents resultats.
|
Estris
|
Un mesclador estàtic és un aparell emprat per a barrejar dos fluids. El dispositiu consta d'uns elements de barreja continguts en una carcassa cilíndrica (tub) o de secció quadrada. Les seves grandàries poden variar des de 6 mm a 6 metres de diàmetre. Els elements del mesclador estàtic consisteixen en una sèrie de plaques desviadores que estan fetes de metall o de diversos tipus de plàstic. De la mateixa manera, la carcassa del mesclador pot estar feta de metall o de plàstic. Els materials típicament emprats en la construcció dels components del mesclador estàtic són acer inoxidable, polipropilè, tefló, kynar i poliacetal. El disseny general del sistema incorpora un mètode per a la introducció de dos corrents de líquids en el mesclador estàtic. Mentre els corrents travessen el mesclador, les plaques desviadores romanen en repòs però mouen contínuament i barregen els materials. La barreja completa depèn de moltes variables, incloent les propietats del fluid, el diàmetre del tub intern, el nombre d'elements desviadors, i el seu disseny.
|
Història
|
José María Jover Zamora (Cartagena, 5 de juny 1920 - Madrid 21 de novembre de 2006) fou un historiador i mestre d'historiadors murcià.
|
Indumentària
|
El mil ratlles és un ratllat tèxtil consistent en ratlles verticals fines molt properes entre si (i, per tant, nombroses, d'on el nom), generalment blaves, negres o vermelles, sobre fons blanc o de to clar; vist a distància fa la impressió que la peça sigui monocolor, generalment del color de les ratlles. S'empra normalment amb roba estiuenca, roba de treball, etc. En la vida quotidiana es tendeix a anomenar "mil ratlles" qualsevol ratllat tèxtil, abusivament: quan s'apliquen a roba formal, les ratlles tendeixen a ser bastant espaiades (ratlla diplomàtica, per exemple).
|
Història
|
La Gran Batuda, també coneguda com a Presó general de gitanos, va ser una persecució autoritzada pel rei d'Espanya Ferran VI i organitzada en secret pel marquès de l'Ensenada que es va iniciar de manera sincronitzada en tot el territori espanyol el dimecres 30 de juliol de 1749, amb l'objectiu declarat d'arrestar i d'«extingir» tota l'ètnia rom del regne.
|
Filosofia
|
El paper de les dones en la filosofia ha estat important al llarg de tota la història de la filosofia, però el seu pensament ha estat a voltes silenciat, o bé s'ha transmès de manera fragmentària com a conseqüència dels condicionaments socials i culturals que han relegat les dones a un segon pla respecte als homes. A aquesta falta de reconeixement han contribuït també les actituds clarament misògines d'alguns filòsofs, que atribuïen a l'home un caràcter racional i a la dona un potencial més emotiu i intuïtiu. D'aquesta opinió van ser Plató, Aristòtil, Pau de Tars, Tomàs d'Aquino, Rousseau, Hegel, Schopenhauer o Nietzsche, com ho mostren els seus escrits.
|
Ràdio
|
Carlos Herrera Crusset (Cuevas del Almanzora, Almeria, 8 de juliol de 1957) és un periodista espanyol. Des de l'1 de setembre de 2015 dirigeix el matinal Herrera en COPE de la Cadena COPE. És llicenciat en Medicina. Des de 2004 fins a març de 2015 dirigí el matinal Herrera en la Onda Ha desenvolupat la seva trajectòria professional principalment en aquest mitjà, encara que també realitza col·laboracions en premsa escrita i ha treballat en la televisió. Està divorciat de la presentadora de televisió Mariló Montero, amb qui va estar casat durant dues dècades, entre 1991 i 2011, i amb la qual va tenir dos fills, Alberto i Rocío -aquesta model coneguda com a Rocío Crusset-. Entre les seves aficions més conegudes estan la tauromàquia, el Carnestoltes de Cadis, les confraries i processons de Setmana Santa i el Real Betis Balompié.
|
Enginyeria
|
Un cordill és una corda lleugera o una corda, més gruixuda i resistent que el fil, composta d'almenys dues fibres fines retorçades i, a continuació trenades entre si. Els fils s'uneixen en la direcció oposada a la del seu gir, cosa que afegeix resistència a torsió i evita que es desfaci. Aquest procés de vegades s'anomena embolcall invers. La mateixa tècnica que s'utilitza per fer cordill també s'utilitza per fer fil, que és més prim,i corda, que és més fort i més gruixut, generalment amb tres o més fils. Les fibres naturals que s'utilitzen per fer cordill són la llana, cotó, sisal, jute, cànem, henquen, paper i coco. També s'utilitzen diverses fibres sintètiques com polietilè o polipropilè, niló o altres poliamides i polièsters. El cordill és una substància popular que s'utilitza en l'artesania moderna, que s'enrotllada formant un conjunt més o menys ordenat en cabdells, i pot o no ser elàstic.
|
Cultura popular
|
De l'anglès Predator, traduït com Depredador, o bé Yautja, el seu nom biològic, és una criatura extraterrestre de ciència-ficció, que es caracteritza per ser caçador de trofeus humans o altres espècies extraterrestres perilloses. La seva primera aparició va ser el 1987 en la pel·lícula Predator, apareixent posteriorment en novel·les, còmics, fanzines i altres seqüeles cinematogràfiques de la cadena Fox com Predator 2, Alien vs. Predator, Aliens vs. Predator: Requiem, Predators i The Predator. En les pel·lícules no tenen un nom concret, per la qual cosa es denomina a aquestes criatures els Yautja, Hish., o simplement Predators. Es dediquen a viatjar per la galàxia caçant a tota criatura digna d'enfrontar-se a les seves habilitats i que suposi un autèntic repte. El Predator va ser creat per Jim Thomas i John Thomas, el qual van dotar amb una avançada tecnologia, com el camuflatge i armes d'energia.
|
Estris
|
Una bossa d'escombraries és una bossa de plàstic destinada a introduir-hi els residus generats per l'activitat humana quotidiana. Per mantenir-la oberta i estable, la bossa d'escombraries es col·loca en un recipient rígid i descobert ajustant els extrems als seus laterals. A les llars la bossa s'introdueix en el cubell d'escombraries que es col·loca a la cuina baix de l'aigüera en ser on més quantitat de residus es generen. En la cub d'escombraries també es dipositen les restes recollides d'altres recipients com papereres i cendrers. En altres entorns, la bossa també s'introdueix en papereres o, les de mesures superiors, als contenidors. Un cop plena, la bossa es tanca amb un nus i es diposita a un contenidor situat a la via pública o es treu periòdicament perquè les retiri el camió de les escombraries. La recollida de bosses d'escombraries en un edifici s'encomana al personal de neteja que les treu a última hora de la jornada poc abans que passi el camió. La bossa d'escombraries ha estat tradicionalment de colors preferentment foscos: negre, gris o blau marí. No obstant això, la implantació de la recollida selectiva d'escombraries ha impulsat la comercialització de recipients en diversos colors - grocs, blaus, blancs, etc. - Encaminats a individualitzar els tipus de residu. Les papereres de recollida selectiva compten amb diversos recipients en els que poden posar-se bosses de colors per la seva ràpida identificació.
|
Agricultura
|
Neonectria galligena o Nectria galligena és un fong fitopatogen. Causa el xancre que fa morir les branques o el tronc dels arbres.
|
Objectes astronòmics
|
16 de Perseu (16 Persei) és un estel de magnitud aparent +4,20 situada a la constel·lació de Perseu. S'hi troba a 121 anys llum de distància del sistema solar. 16 de Perseu és una gegant blanc-groga de tipus espectral F2III. La seva temperatura efectiva no es coneix amb exactitud; diversos estudis la situen en el rang de 6.700 - 7.103 K. Lluix amb una lluminositat 21 vegades major que la lluminositat solar. A més de per la seva magnitud absoluta (+1,39), la seva condició de gegant ve recolzada per la seva grandària; el seu diàmetre angular estimat d'1,11 mil·lisegons d'arc implica que el seu radi és 4,4 vegades més gran que el del Sol. És un «rotor» ràpid, girant sobre si mateixa amb una velocitat de rotació igual o superior a 160 km/s. Això provoca un marcat aplanament a les seves regions polars (igual a 0,24).Amb una massa 2,05 vegades major que la massa solar, l'edat de 16 de Perseu s'estima en 1.000 milions d'anys. Mostra un contingut metàl·lic —entenent per metall aquells elements més pesants que l'heli— molt semblant al del Sol ([Fe/H] = 0,00). Així mateix, evidència una abundància relativa de liti (A(Li) = 3,1) clarament superior a la solar, però que està en la mitjana de l'abundància còsmica d'aquest metall. Finalment, cal assenyalar que 16 Persei és una variable Delta Scuti confirmada a la base de dades SIMBAD.
|
Pedagogia
|
Alguns pensaments sobre educació és un tractat del 1693 escrit pel filòsof anglés John Locke. Durant més d'un segle fou l'obra filosòfica més important sobre educació a Gran Bretanya. Traduït a quasi tots els principals idiomes d'Europa, fou un referent en els escrits pedagògics posteriors; fins i tot Jean-Jacques Rousseau en reconegué la influència.La seua proposta pedagògica es fonamenta en Assaig sobre l'enteniment humà de 1690, en què Locke delineà una nova teoria de la ment, proposant que la ment del xiquet era una tabula rasa, és a dir, que no contenia idees innates. Serà l'experiència qui li donarà forma. Els tres elements fonamentals proposats per a l'educació són: desenvolupar el cos sa, el caràcter virtuós i triar un programa d'estudis apropiat.Locke escrigué les cartes que es convertirien en Alguns pensaments dirigides a un amic aristòcrata, però els seus consells tenien un interés més ampli, doncs els seus principis educatius permetien que les dones i les classes baixes aspiraren al mateix tipus de caràcter que els aristòcrates, per a qui Locke originàriament pensà l'obra. Aquest tipus d'educació s'ha conegut com la del gentleman.
|
Televisió
|
Thomas Montgomery Newman (20 d'octubre de 1955 a Los Angeles, Califòrnia) és un compositor de cinema estatunidenc. És un dels membres d'una dinastia de compositors de cinema de Hollywood que inclou el seu pare Alfred Newman, el seu oncle Lionel Newman, el seu germà David Newman i el seu cosí Randy Newman, que és també cantant i compositor. Després que graduar-se a Yale University i comença escrivint per a produccions de teatre a Broadway i per a bandes de pop com The Innocents i Tokyo 77. El 1984 s'introdueix al món del cinema amb la pel·lícula Reckless. Des de llavors, Newman s'ha convertit en un dels compositors més originals de música de cinema: amb col·laboradors regulars com Bill Bernstein, Thomas Pasatieri, George Doering, Chas Smith i altres. Newman sovint utilitza un conjunt d'instruments inusuals i rars al costat d'una orquestra simfònica estàndard per crear un so enigmàtic i molt personal que és tant exuberant com pastoral. Mentre que les primeres bandes sonores de Newman dels anys 1980 eren predominantment electrònics, amb The Rapture el 1991, les seves composicions han alternat un so orquestral més tradicional amb uns altres passatges que utilitzen una varietat d'instruments originals, diguem-ne no occidentals, i modificats, com la sanfonia, la mandolina, la tabla, i les flautes xaphoon, així com elements electrònics per crear un percussió semblant al gamelan. L'èxit arribava el 1994, quan guanyava dues nominacions a l'Oscar per Donetes (Little Women) i Cadena perpètua. Entre els seus crèdits més valorats tenim: The Lost Boys (1987), Tomàquets verds fregits (Fried Green Tomatoes) (1991), Scent of a Woman (1992), Unstrung Heroes (1995), Up Close and Personal (1996), Phenomenon (1996), L'home que xiuxiuejava als cavalls (The Horse Whisperer) (1998), The Green Mile (1999), American Beauty (1999), Erin Brockovich (2000), Road to Perdition (2002), Buscant en Nemo (Finding Nemo) (2003), i la guanyadora de múltiples premis de sèries de TV Angels in America (2003). Ha sigut nominat 7 vegades a l'Oscar i ha guanyat un Emmy per la seva música de la sèrie de TV Six Feet Under el 2001. Newman viu a Los Angeles amb la seva muller i nens.
|
Ecologia
|
En biologia, un hoste o hostatger és un organisme que alberga un altre organisme, que és un soci mutualista o comensalista que proveu generalment protecció i aliment. Segons el tipus d'organisme hostatjat, pot ser una cohabitació essencial per ambdós organismes, en altres casos l'organisme «visitant» pot provocar danys i fins a la mort de l'hoste. Aleshores es parla de parasitisme. Per exemple: Una cèl·lula pot ser l'hoste d'un virus, un llegum pot ser l'hoste d'un bacteri nitrificant útil, un animal pot ser l'hoste d'un cuc paràsit, com ara un nematode. L'hoste s'ha d'adaptar per no trobar-se amb el paràsit (per exemple, modificant el seu comportament). Si la trobada té lloc, l'hoste s'ha d'adaptar per controlar o eliminar el paràsit.
|
Telecomunicacions
|
Una guia d'ones és un dispositiu utilitzat en òptica i telecomunicacions que permet dirigir i transmetre ones, habitualment electromagnètiques i acústiques.
|
Nàutica
|
El “barcusium” (en llatí), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi” (en italià) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle xv era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d'un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes” a l'Adriàtic (Segons el contracte de fabricació d'un barcusium de 1449: “...tres themones, unum flandreum seu flamengum et duos latinos...”). Hi ha exemples de l'ús dels barcozi a altres ciutats com la de Sibenik, sota domini venecià: “Also the merchand navy of the town of Sibenik under Venice was excellent. The merchant ships were of various types and sizes, and their names were for example caravelles, karakes, navigi etc., but the most usual ones were the “barcozi”. They belonged to many shipowners, one of them usually being a mariner and ...” Traducció aproximada: La marina mercant de la ciutat de Sibenik, sota domini venecià, fou excel·lent. Els vaixells eren de moltes menes: caravel·les, carraques, navilis,...etc, però els més habituals eren els “barcozi” . Pertanyien a molts propietaris, un dels quals solia ser “mariner” (mariner en el sentit de “navegant” o “patró” de l'embarcació).
|
Festivals
|
L'hel·lenització és l'extensió de la civilització grega, especialment durant el període hel·lenístic, a partir de l'imperi d'Alexandre el Gran. També s'aplica el terme per a l'extensió de la llengua grega. El resultat de l'hel·lenització –l'hel·lenisme– no va ser una aculturació, sinó la barreja eclèctica d'elements culturals d'origen grec amb els d'origen local, com els de la civilització persa, la civilització jueva, la civilització egípcia o la civilització de l'Indus. La colonització de territoris no grecs no tenia per què tenir com a resultat l'hel·lenització de la població indígena. No es pot parlar amb certesa d'assentaments grecs o hel·lenitzats. En general es considera que si una comunitat ha deixat inscripcions en grec estava hel·lenitzada, encara que de fet acollís un nombre considerable de membres que no parlessin grec o que no es consideressin a ells mateixos com «grecs - hel·lens». Les comunitats que se sap que van encunyar moneda segons un patró grec, sol en el cas que la comunitat en qüestió s'identifiqués a ella mateixa com a grega, perquè els observadors grecs qualificaven una comunitat com polis basant-se en criteris ètnics.Per a l'edat contemporània, el terme «hel·lenització» s'identifica amb l'adopció de la cultura de Grècia moderna i l'homogeneïtzació ètnica i cultural de Grècia, constituïda com un estat nacional a partir de la independència de Grècia.
|
Química
|
La iatroquímica és una escola química i mèdica del segle xvi, relacionada amb l'alquímia. Pretenia trobar explicacions químiques als processos patològics i fisiològics del cos humà, i proporcionar tractaments amb substàncies químiques. Es pot considerar com la precursora de la bioquímica. Aquesta àrea de la ciència ha quedat obsoleta des del començament de les pràctiques mèdiques modernes. No obstant això, la iatroquímica va ser popular entre els anys 1525 i 1660, especialment a Flandes. El seu líder més connotat i fundador va ser Paracels, un alquimista suís del segle xvi. Els iatroquímics creien que la fisiologia depenia del balanç de fluids corporals específics.
|
Agricultura
|
Escopelià (en llatí Scopelianus, en grec Σκοπελιανός) va ser un sofista, retòric i poeta grec de Clazòmenes (Clazomenae), deixeble de Niquetes d'Esmirna que va viure a Esmirna. Va florir sota Domicià i Nerva una mica abans de Polemó Antoni i d'Herodes Àtic. Va ensenyar a Esmirna i va tenir a Àtic entre els seus deixebles. Es va dedicar a la poesia i especialment a la tragèdia. La seva vida és narrada per Filostrat que en parla amb molt de respecte. Quan Domicià va decretar la prohibició la viticultura i l'erradicació de totes les vinyes a Àsia, perque pensava que el consum de vi contribuïa als moviments revolucionàris, Escopelià va conduir una missió diplomàtica amb tant d'èxit que l'emperador no tan sols va abolir el seu decret, sinó al contrari va imposar multes a aquestes persones que no plantaven vinyes. Per aquest èxit el poeta va rebre molts regals, i la seva popularitat el nombre de deixebles, «amorosos de la seva saviesa» (σοφίας ἐρῶντες) va augmentar.
|
Esoterisme
|
Jean-Baptiste Pitois, també conegut com a Jean-Baptiste o Paul Christian (1811-1877), va ser un escriptor francès, conegut per La història i la pràctica de la màgia, publicat per primera vegada a França el 1870.
|
Biblioteconomia
|
El soroll documental fa referència a l'excés de documents que es recuperen en una cerca documental, a través d’una consulta, en una base de dades i que no són pertinents amb els resultats que s’esperen, i en conseqüència amb les necessitats de l’usuari.Un dels motius pot ser la polisèmia de paraules, per exemple, si es vol recuperar documents sobre bancs, en el sentit d'entitat financera. Si es formula la consulta amb el terme bancs, recuperarà documents que facin referència a bancs (entitats financeres), bancs (mobiliari urbà), bancs (conjunt de peixos), bancs (de dades), bancs (de sang), etc. Per tant, es recuperaran molts documents amb temàtiques que no són pertinents a la consulta.La sinonímia provoca silenci documental i la polisèmia i l’homonímia soroll documental, aquesta ambigüitat en el llenguatge natural dificulta recuperar la informació que l’usuari necessita.Per eliminar aquest soroll, els termes que estan indexats en els bases de dades han de ser unívocs, és a dir, un únic terme per concepte i un únic concepte per terme, en la mida que sigui possible. També, es poden seleccionar o acotar els documents amb els filtres disponibles, afegint termes a la cerca, indicant la tipologia documental o on volem que es trobi la paraula o les paraules que indiquem i amb l’ús dels operadors booleans.La creació d’un llenguatge controlat és necessari per poder controlar l’ús i el significat dels termes emprats en la indexació i recuperació dels documents, com per exemple creant un tesaurus per cada base de dades.
|
Informàtica
|
El sistema ATA (advanced technology attachment) o IDE (integrated device electronics, electrònica de dispositiu integrada), controla els dispositius d'emmagatzematge massiu de dades, com els discs durs (HDD) i ATAPI (advanced technology attachment packet interface) i també afegeix dispositius com les unitats CD-ROM. Com en el seu antecessor (el sistema IDE) l'electrònica del controlador del dispositiu es troba integrada dins la placa electrònica del dispositiu, al contrari de les versions anteriors que estava en placa a part. Les diverses versions de sistemes ATA són: Parallel ATA (s'està utilitzant la sigla PATA) ATA-1. ATA-2, suporta transferències ràpides en bloc i multiword DMA. ATA-3, és l'ATA-2 revisat i millorat. Tots els anteriors suporten velocitats de 16 MB/s. ATA-4, conegut com a Ultra-DMA o ATA-33, que suporta transferències en 33 MB/s. ATA-5 o Ultra ATA/66, originalment proposada per Quantum per transferències en 66 MB/s. ATA-6 o Ultra ATA/100, suport per a velocitats de 100 MB/s. ATA-7 o Ultra ATA/133, suport per a velocitats de 133 MB/s. ATA-8 o Ultra ATA/166, suport per a velocitats de 166 MB/s. Serial ATA, remodelació d'ATA amb nous connectors (alimentació i dades), cables, tensió d'alimentació i coneguda comunament com a SATA, suporta velocitats de 150 i 300 MB/s. Ata over ethernet implementació en Ethernet de comandes ATA per muntar una xarxa SAN. Es presenta com a alternativa a iSCSIEn un primer moment, els controladors IDE anaven com targetes d'ampliació, majoritàriament ISA, i només s'integraven a la placa mare d'equips de marca com IBM, Dell o Commodore. La seva versió més estesa eren les targetes multi I/O, que agrupaven les controladores modernes i de disquet, així com els ports RS-232 i el port paral·lel, i només models de gamma alta incorporaven sòcols i connectors SIMM per escorcollar el disc. La integració de dispositius va comportar que un sol xip fos capaç de desenvolupar tot el treball. Amb l'aparició del bus PCI, les controladores IDE gairebé sempre estan incloses en la placa base, inicialment com un xip, per passar a formar part del chipset. Sol presentar-se com dos connectors per a dos dispositius cadascun. Dels dos discs durs, un ha d'estar com esclau i l'altre com mestre perquè el controlador sàpiga a/de quina dispositiu enviar/rebre les dades. La configuració es realitza mitjançant jumpers. Habitualment, un disc dur pot estar configurat d'una d'aquestes tres formes: Com Mestre ('Master'). Si és l'únic dispositiu en el cable, ha de tenir aquesta configuració, encara que de vegades també funciona si està com esclau. Si hi ha altre dispositiu, l'altre ha d'estar com esclau. Com Esclau ('Slave'). Hi ha d'haver un altre dispositiu que sigui mestre. Selecció per cable (Cable select). El dispositiu serà mestre o esclau en funció de la seva posició en el cable. Si hi ha un altre dispositiu, també ha d'estar configurat com Cable select. Si el dispositiu és l'únic en el cable, ha d'estar situat en la posició de mestre. Per distingir el connector en el qual es connectarà el primer bus IDE (IDE 1) s'utilitzen colors diferents.Aquest disseny (dos dispositius a un bus) té l'inconvenient que mentre s'accedeix a un dispositiu l'altre dispositiu del mateix connector IDE no es pot utilitzar. En alguns chipset (Intel FX triton) no es podria fer servir tan sols l'altre IDE al mateix temps. Aquest inconvenient està resolt en S-ATA i en SCSI, que poden utilitzar dos dispositius per canal. Els discs IDE estan molt més estesos que els SCSI a causa del seu preu molt més baix. El rendiment de IDE és menor que SCSI però s'estan reduint les diferències. El UDMA fa la funció del Bus Mastering a SCSI amb el que es redueix la càrrega de la CPU i augmenta la velocitat i el Serial ATA permet que cada disc dur treballi sense interferir als altres. De tota manera encara SCSI és superior es comença a considerar l'alternativa S-ATA per a sistemes informàtics de gamma alta, ja que el seu rendiment no és molt menor i la seva diferència de preu si resulta més avantatjosa.
|
Agricultura
|
Frankliniella occidentalis és un insecte de l'ordre dels tisanòpters originari d'Amèrica del Nord. Pot esdevenir una plaga important en agricultura que s'ha estès a altres continents incloent Europa, Austràlia i Amèrica del Sud a través del transport de material vegetal infestat. S'ha documentat que s'alimenta de més de cinc-centes espècies de plantes hoste. Ha sigut inclòs la llista de les 100 espècies invasores més nocives d'Europa i del Catálogo español de especies exóticas invasoras.El mascle adult fa un mil·límetre de llargada i la femella és lleugerament més grossa (1,4 mm). La majoria d'aquests insectes són femelles i es reprodueixen per partenogènesi. Presenten un color variable que varia del groc al marró. Els adults tenen forma allargada i amb dos parells d'ales. Els ous són blancs, ovals i en forma de ronyó d'uns 0,2 mm de llargada. Les nimfes són groguenques i amb els ulls vermells. La llargada del seu cicle biològic varia segons la temperatura, els adults viuen de dos a cinc setmanes o més. Cada femella pon de 40 a 100 ous en els teixits de les plantes, sovint en les flors. Perjudiquen les plantes per diferents motius, per exemple, durant l'alimentació roseguen les plantes deixant forats i zones platejades i descolorides, com a reacció de la planta a la saliva de l'insecte. A més, les nimfes s'alimenten dels fruits recentment quallats. També són vectors del principal virus de les plantes, anomenat virus del bronzejat del tomàquet, en anglès tomato spotted wilt virus, que provoca una malaltia greu a les plantes. F. occidentalis és encara més destructiva en temps humit. Es poden reduir els danys mitjançant la plantació de barreres amb plantes no hostatgeres de trips al voltant dels cultius i l'eliminació de plantes reservori, per les quals aquests tisanòpters se senten especialment atrets, com és l'herba queixalera (Datura stramonium). Per al control biològic els seus enemics naturals inclouen insectes del gènere Orius. També ho és el fong entomopatògen Metarhizium anisopliae.Com que se senten atrets pels color brillants, poden mossegar humans que portin roba de colors llampants; però com que no s'alimenten de sang, la seva picada no és perillosa, tot i que pot irritar la pell.
|
Ràdio
|
L' Oscil·lador Vackar és un oscil·lador LC millorat i dissenyat per a ser estable en freqüència. La seva descripció es pot trobar als ARRL Handbook posteriors a l'any 2000. S'assembla a l'oscil·lador Colpitts o bé a l'oscil·lador Clapper en què utilitza una xarxa complicada de circuits LC com oscil·lador tanc. Difereix en el fet que el seu nivell de sortida és relativament estable sobre el rang de freqüències, i en que té una amplada de banda, comparat amb l'oscil·lador Clapper.
|
Aeronàutica
|
Un ekranoplà (en rus: экраноплан) és un vehicle semblant a un avió, encara que gairebé mai surt de la influència de l'efecte terra (a pocs metres d'altitud), on vola sobre un matalàs d'aire de manera similar a com ho faria un aerolliscador. El seu nom és una derivació de la denominació que rep en rus l'efecte sòl: ecranniy effect (экранный эффект). Aquest tipus d'aeronaus van ser concebudes per l'Oficina d'Estudis Especials (OKB)-Alexeieva, situada a Nijni Nóvgorod. Un cop en marxa, l'ekranoplà no manté cap contacte amb l'aigua, i és capaç de volar sobre el mar, terrenys nevats o gelats i fins i tot sobre planes lliures d'obstacles.
|
Epidèmies
|
El Dia internacional de la preparació davant les epidèmies és un dia internacional fixat per l'Organització de les Nacions Unides al 27 de setembre.Es va aprovar el 13 de novembre del 2020 a l'Assamblea General de les Nacions unides a través de la Resolució 75/L. 18. L'objectiu de l'establiment d'aquest dia va ser que els estats invertissin en sanitat pública per prevenir noves epidèmies, en un moment complicat per la pandèmia de la Covid-19. En concret, el secretari general de l'Onu, Antóno Guterres va demanar "aprendre de l'experiència del coronavirus per millorar la resposta a futures emergències".
|
Agricultura
|
El tractament de les llavors en agricultura és el condicionament de les llavors amb productes químics, típicament antimicrobians o fungicides abans de sembrar les llavors. No és tan freqüent aplicar-hi insecticides. Normalment s'afegeix un colorant per fer-les menys atractives pels ocells i per evitar la ingestió accidental de les llavors, cosa que s'ha produït diverses vegades en la història. El tractament químic de les llavors permet actuara sobre els problemes fitopatològics amb molt poca quantitat de producte químic, tanmateix persisteix el problema de contaminació pels productes químics en les llavors, de la gestió dels envasos buits i per la interacció amb el medi ambient. Les llavors també poden rebre una cobertura que contingui fertilitzants, promotors del creixement, promotors del creixement i una capa inert de polímers. En aquest cas no es tracta d'una aplicació amb motius fitopatològics. No es considera un tractament de les llavors l'operació de neteja (separant-les, per exemple de les pellofes i altres impureses) El tractament de les llavors amb imidacloprid de la família d'insecticides neonicotinoides ha estat prohibit a França per a ser usat en les llavors de blat de moro perquè es sospita que està implicat en el declivi de les abelles.Les llavors amb tractaments fitopatològics amb productes químics de síntesi no estan permeses en l'agricultura ecològica. .Tanmateix s'han desenvolupat, orientats a l'agricultura ecològica, tractaments de les llavors amb microorganismes principalment bacteris (incloent-hi Streptomyces, Streptomonas, Bacillus i Enterobacter) i fongs (incloent-hi Phomopsis, Ectomicorizes, Trichoderma, Cladosporium i Gliocladium)
|
Sociologia
|
Una enquesta o sondeig és un qüestionari per a conèixer l'opinió d'una mostra representativa de població. L'univers o persones enquestades han de reunir una sèrie de característiques per a ser vàlides i poder fer una generalització dels resultats (aquests trets depenen de l'objectiu de l'enquesta). La recollida de dades es fa sense modificar l'entorn ni el fenomen on es recull la informació. La informació de les respostes se sotmet a anàlisi estadística (recerca quantitativa) o s'interpreta en funció de patrons semàntics (anàlisi qualitativa). Hi ha institucions especialitzades a fer enquestes vàlides, que s'usen com a eina de recollida de dades en sociologia, per a conèixer l'opinió pública sobre un subjecte d'actualitat o per a estudis de mercat (on s'intenta calibrar l'èxit d'un producte). L'enquesta pot contenir una prova pilot de menys individus per a validar que les preguntes estiguin ben formulades.
|
Geografia
|
Poza de la Vega és un municipi de la província de Palència a la comunitat autònoma de Castella i Lleó (Espanya).
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.