label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Dret
|
La traducció jurada és la traducció oficial de títols, documents, certificats, etc. que requereixen una validesa legal. Aquest tipus de traducció només la pot realitzar aquell traductor acreditat per a això, que es denomina, a Espanya traductor-intèrpret jurat. La necessitat de realitzar aquest tipus de traducció sorgeix a partir de les exigències de determinades autoritats (ministeris, jutjats, institucions acadèmiques) de consignar una còpia fidel d'un determinat document original; o bé de la necessitat d'avalar, en la llengua d'arribada, la informació continguda en el text original. Les traduccions jurades degudament realitzades es converteixen en documents públics una vegada han estat consignats el segell i la signatura de l'intèrpret jurat. Aquest tipus de traduccions només pot ser realitzat per un traductor jurat, el qual signa, certifica i segella el document.
|
Jocs
|
Un videojoc no lineal presenta al jugador reptes que poden ser completats en un nombre de seqüències diferents. Mentre que un videojoc lineal s'enfrontarà al jugador amb una sèrie fixa de reptes, un joc menys lineal concedirà molta més llibertat al jugador. Per exemple, un videojoc no lineal pot permetre múltiples seqüències per finalitzar el joc, una elecció entre camins a la victòria, o missions opcionals i arguments secundaris. Alguns jocs tenen dos elements de linealitat i no linealitat, i alguns jocs ofereixen una manera sandbox que deixa als jugadors explorar l'ambient del videojoc independentment dels objectius principals del joc. L'estil no lineal dins el joc té les seves arrels en l'era dels 8 bits, amb exemples primerencs que inclouen Bosconian (1981), Time Pilot (1982),TX-1 (1983),Mega Zone (1983),Portopia Serial Murder Case (1983), Bega's Battle (1983),Elite (1984), Dragon Slayer (1984),The Battle-Road (1984),Brain Breaker (1985),Star Luster (1985),The Legend of Zelda (1986),Metroid (1986),Dragon Quest (1986),Out Run (1986),Darius (1986),Vampire Killer (1986) and Castlevania II: Simon's Quest (1987),Mega Man (1987),Sid Meier's Pirates! (1987), The Goonies II (1987), i War of the Dead (1987).Un joc que és notablement no lineal serà de vegades descrit com "de final obert" o sandbox. Alguns jocs no lineals poden ser considerats com a proveïdors de jugabilitat emergent-situació complexa que sorgeix de la interacció de mecàniques de joc relativament simples.
|
Estris
|
Una eina oscil·lant o "eina múltiple", és una eina elèctrica que oscil·la (en lloc de girar o aplicar un moviment alternat), alimentada per bateria o xarxa elèctrica. El nom de "eina múltiple" fa referència a les moltes funcions que pot realitzar aquesta eina amb la gamma d'accessoris disponibles. "Master Tool" també és un nom comercial utilitzat a Amèrica del Nord, abreviatura de l'eina original de Fein anomenada Multi-Master. Hi ha accessoris disponibles per serrar, polir, esmerilar, rectificar, raspar, tallar i polir, podent substituir en certs treballs, la serra radial, la serra de calar o fins i tot la serra de marqueteria.
|
Història
|
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones. L'ordenació és alfabètica per regions; dintre cadascuna, per departaments.
|
Periodisme
|
La Federació Europea de Periodistes és una branca de la Federació Internacional de Periodistes. És la major organització de periodistes a Europa i representa prop de 320.000 periodistes de 40 països. Té la seu a Brussel·les. Es va crear el 1994 en el marc de la constitució de la Federació Internacional de Periodistes per representar els interessos dels sindicats i associacions de periodistes europeus. Coordina les activitats dels sindicats afiliats a la Federació Internacional de Periodistes a Europa amb un enfocament en el desenvolupament i la promoció dels interessos comuns en l'àmbit de la política social, econòmica, cultural i mitjans de comunicació. Vol protegir i defensar la llibertat d'expressió i d'informació, així com els drets humans dels periodistes i :lluitar «pels drets socials i professionals dels periodistes que treballen en tots els sectors dels mitjans de comunicació».És reconeguda per la Unió Europea, el Consell d'Europa i la Confederació Europea de Sindicats com a representant de la veu dels periodistes a Europa.
|
Jocs
|
El joc de triler és un joc, normalment associat a l'estafa, que és tradicional en carrers concorreguts, fires i mercats ambulants. Es presenta com un joc d'atzar, però en realitat, quan es fa una aposta per diners, gairebé sempre és un truc de confiança utilitzat per cometre el frau. En l'argot de confiança truc, aquesta estafa es coneix com un curt-amb perquè és ràpid i fàcil d'aconseguir.
|
Dansa
|
Balla amb mi (títol original: Dance With Me) és una pel·lícula estatunidenca estrenada l'any 1998. Ha estat doblada al català.
|
Ciències de la salut
|
El Codex Alimentarius (que significa en llatí: "Codi alimentari") és una col·lecció internacional de codis, pràctiques, guies, estàndards i altres recomanacions relatives als aliments, la seva producció i la seguretat alimentària. El seu nom deriva del Codex Alimentarius Austriacus. El seu text és desenvolupat i mantingut per la comissió anomenada Codex Alimentarius Commission, que va ser establerta l'any 1963 per l'Organització per l'Alimentació i Agricultura de les Nacions Unides (FAO) i l'Organització Mundial per la Salut (OMS). La Comissió vol protegir la salut dels consumidors i assegurar bones pràctiques dins del comerç internacional. El Codex Alimentarius està reconegut per l'Organització Mundial del Comerç com a punt de referència internacional per resoldre problemes sobre seguretat alimentària, frau alimentari i protecció del consumidor.
|
Ecologia
|
El pardal comú o senzillament pardal, dit també teuladí al País Valencià, teulader al costat de pardal a les Illes Balears, torredà (al País Valencià), tretxe a l'Alguer (Passer domesticus), és un membre de la família Passeridae originari d'Europa i Àsia, i introduït en altres continents. Als Estats Units van ser introduïts deliberadament a la segona meitat del segle xix i ara és l'ocell més abundant. Poden arribar a viure 13 anys en captivitat, però en llibertat, pocs arriben a sobrepassar 7 anys.
|
Informàtica
|
La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En el que avui en dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que les persones han desenvolupat durant la història per donar suport i potenciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador. En la informàtica hi convergeixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenvolupament de programari, així com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica la unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions. La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenvolupament de jocs, etc. El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique.
|
Filosofia
|
Christian Cay Lorenz Hirschfeld (Kirchnüchel, 1742 - Kiel, 1792) va ser un artista alemany, professor universitari de filosofia i història de l'art.
|
Història
|
Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval. Després del seu estudi sobre l'organització del treball a Barcelona a finals del segle xv, publicat entre 1954 i 1955, es dedicà a l'estudi del període alto-medieval. Els seus estudis l'han dut a reconsiderar la interpretació de la història de l'Europa mediterrània del segle xi i de centúries anteriors, com ho manifestà en la seva aportació al col·loqui de Roma sobre estructures feudals i feudalisme al món mediterrani des del segle x fins al segle xiii, titulada Du Rhône à la Galice : genèse et modalités du régime féodal (1978).
|
Biblioteconomia
|
La revisió bibliogràfica és un document que recopila i fa una revisió dels treballs publicats anteriorment sobre un tema específic, serveix per situar l'estudi actual dins del cos de la literatura pertinent i per proporcionar context al lector. És de caràcter retrospectiu que aporta informació acotada a un període de temps determinat. El terme pot referir-se a un document acadèmic complet o a una secció d’una obra acadèmica, com ara un llibre o un article. La revisió bibliogràfica proporciona a l'investigador/autor i al públic una imatge general del coneixement existent sobre el tema en qüestió. El resultat d'una bona revisió de la literatura assegura que s'hagi fet una pregunta de recerca adequada i s’hagi escollit un marc teòric i/o una metodologia de recerca adequats. En aquest cas, la revisió sol precedir la metodologia i les seccions de resultats del treball. En la revisió es realitza una valoració crítica d'altres investigacions sobre un tema determinat, procés que ens ajuda a posar el tema en el seu context. Si volem realitzar una veritable revisió integral de la literatura, el treball que realitzem ha d'oferir al lector un resum concís, objectiu i lògic del coneixement actual sobre un tema en particular.Dins el procés d'investigació la revisió de la bibliografia es troba inicialment en el procés de justificació de la investigació per mostrar quines són les metes, els objectius, l'abast, i l'exposició de motius que fonamenten la investigació. De la mateixa manera, la revisió també inclou una exploració de la metodologia utilitzada per poder contestar la pregunta d'investigació, i aporta una fonamentació que mostra la idoneïtat dels enfocaments metodològics i dissenys d'investigació utilitzats, així com de les tècniques i procediments que s'utilitzen per recopilar dades. En la revisió s'avaluen les diferents metodologies i dissenys identificant avantatges, inconvenients i dificultats que presenta cada orientació metodològica. De la mateixa manera també s'aporten referències rellevants que mostren la selecció d'una tècnica de recollida de dades enfront d'altres tècniques alternatives. La revisió, per tant, no és un assaig dels mateixos punts de vista i opinions personals. Tampoc és una sèrie de cites o llargues descripcions de treball d'altres persones. El propòsit de la revisió de la literatura és fer ús de la crítica i els estudis anteriors d'una manera ordenada, precisa i analítica. La revisió de la literatura es presenta com una anàlisi crítica del tema d'interès al temps que assenyala les similituds i les inconsistències en la literatura analitzada.La revisió bibliogràfica s'ha definit com "l'operació documental de recuperar un conjunt de documents o referències bibliogràfiques que es publiquen en el món sobre un tema, un autor, una publicació o un treball específic. És una activitat de caràcter retrospectiu que ens aporta informació acotada a un període determinat de temps”.La realització d’una revisió bibliogràfica sovint forma part del treball d’estudiants de grau i postgrau, inclosa la preparació d’una tesi, una dissertació o un article de revista. Les revisions de literatura també són habituals en una proposta o fulletó de recerca (el document que s’aprova abans que un estudiant comenci formalment una tesi). Una revisió bibliogràfica pot ser un tipus d’article de revisió. En aquest sentit, una revisió de la literatura és un document acadèmic que presenta els coneixements actuals, incloent-hi troballes substancials, així com contribucions teòriques i metodològiques a un tema concret. Les revisions bibliogràfiques són fonts secundàries i no informen de treballs experimentals nous o originals. Molt sovint associades a literatura orientada a la formació, aquestes ressenyes es troben en revistes acadèmiques i no s’han de confondre amb les ressenyes de llibres, que també poden aparèixer a la mateixa publicació. Les revisions bibliogràfiques són una base per a la recerca en gairebé tots els àmbits acadèmics.
|
Arquitectura
|
Àpter, del grec ἄπτερος «sense ales» s'aplica en arquitectura als temples antics desproveïts de columnes a les seues façanes laterals, com és el cas de l'Erectèon.
|
Indumentària
|
La bata és una peça de vestir, originàriament llarga gairebé fins als peus i amb mànigues, usada generalment per a estar per casa. També és una peça de vestir amb les mateixes característiques que l'anterior, però amb una altra finalitat, com posar-la damunt el pijama per a abrigar-se a casa; o la bata de bany o barnús per a eixugar-se sortint de la dutxa.
|
Ètica
|
Les tancades de sense papers a les esglésies de 2001 és el nom que rep el moviment de protesta de diversos immigrants, els quals es van tancar dins d'esglésies espanyoles per demanar la seva regularització.
|
Arquitectura
|
En arquitectura Clàssica un terme o figura terminal (plural: termes) és un cap humà amb el seu bust, que continua amb forma de pilar quadrat El nom deriva de Terminus, el déu Romà de fronteres i marques de frontera. En la cultura grega antiga, si el bust és d'Hermes com protector de fronteres, amb els genitals mascles que interrompen una base senzilla a l'alçada apropiada, se l'anomena herma. El delicte de Alcibiades i el seus companys de beguda, pel que Sòcrates finalment va pagar indirectament amb la seva vida, va ser la profanació de les figures d'Hermes per tota Atenes, en plena nit.
|
Enginyeria
|
Un explosiu és una substància que per alguna causa externa (fricció, calor, percussió, etc.) es transforma en gas i allibera calor, pressió o radiació en un temps molt breu. Un explosiu és un artefacte més o menys senzill, habitualment proveït d'un mecanisme accionador i d'un material que s'expandeix. En general, els materials explosius han de complir dues característiques principals: han de ser químicament inestables i el procés d'iniciació produeix una expansió sobtada del material i un canvi de pressió, típicament acompanyats d'un flaix i un fort soroll: l'explosió. L'explosiu més antic conegut és la pólvora. Al segle xix es va inventar la nitroglicerina, que és molt inestable, i més tard Alfred Nobel a la seva fàbrica a Geesthacht la va perfeccionar i va inventar la dinamita més estable. Els explosius són perillosos, i n'hi ha molts que es poden fer amb productes casolans, del tipus de combinar salfumant i aspirina.
|
Telecomunicacions
|
L'operador de xarxa és aquell que proporciona la connexió d'alta velocitat necessària (xarxa de transport) per transmetre els senyals de vídeo digital. En aquest punt, el tipus de tecnologia utilitzat pot tenir un paper important en la capacitat i/o la qualitat dels serveis oferts. Els sistemes més comuns d'accés que hi ha disponibles són la línia elèctrica, el cable, les línies de subscripció digital (DSL) i els sistemes sense fils de xarxes d'àrea local (3G, WLAN, MMS i LMDS).
|
Pedagogia
|
La síndrome de Rett o trastorn de Rett és un trastorn generalitzat del desenvolupament que pot afectar els infants, especialment les nenes. Aquesta patologia neurològica complexa presenta una simptomatologia diversa, però es caracteritza per una desacceleració del creixement cranial posteriorment als cinc mesos de vida, acompanyada de deteriorament psicomotor progressiu, sovint amb símptomes d'autisme i amb pèrdua progressiva del llenguatge. La síndrome de Rett és una patologia associada generalment a una mutació espontània del gen MECP2, un interruptor epigenètic que controla l'expressió de diverses proteïnes.Encara que sigui poc coneguda és la causa de retard mental més freqüent en nenes després de la Síndrome de Down. Concretament, afecta a 1 de cada 12.000 - 15.000 nenes nascudes vives. Es calcula que a Espanya n'hi ha 3.000 d'afectades i, a Catalunya, 400. A nivell mundial es calcula que n'hi pot haver 300.000.
|
Nàutica
|
Una carta nàutica és una representació a escala d'aigües navegables i regions terrestres adjuntes. Normalment indica les profunditats de l'aigua i les altures del terreny, naturalesa del fons, detalls de la costa incloent-hi ports, perills per a la navegació, localització de fars i altres ajudes a la navegació. Les cartes de navegació són instruments essencials per a la navegació nàutica. Tradicionalment les cartes de navegació estaven impreses en paper però recentment s'han desenvolupat sistemes informàtics que permeten l'emmagatzematge i tractament de les cartes nàutiques amb ordinadors. Representar una esfera en una superfície plana té com a efecte que hi hagi certa deformació de la realitat, ja que l'esfera no pot desenvolupar-se de forma exacta en el pla.
|
Física
|
Journal of the British Interplanetary Society (JBIS) és una revista científica mensual revisada per parells que es va establir el 1934. La revista cobreix la recerca en astronàutica i ciència i tecnologia espacials, i inclou el disseny de nau espacial, teoria de filtres, estacions espacials, exploració lunar, propulsió de naus espacials, exploració robòtica i tripulada del sistema solar, viatges interestel·lars, comunicacions interestel·lars, intel·ligència extraterrestre, filosofia i cosmologia. És publicat mensualment per la British Interplanetary Society.
|
Sociologia
|
La socialització és el procés pel qual una persona s'adapta i interioritza el seu entorn i la cultura del grup social on viu en societat incorporant els elements socioculturals que se li posen a l'abast, fent-los propis i establint, en relació a la seva manera de ser, la importància que exerciran en la seva vida quotidiana i que, finalment, col·laboraran a construir la seva identitat. Els agents socialitzadors entesos com els mitjans, les persones o les institucions amb els que ens trobem relacionats, fan possible la socialització. D'aquests els dos més importants són la família perquè és el primer rol social al que tenim accés i l'escola . Aquest procés ve donat per l'individu i també per la societat, és a dir, que són complementaris, ja que tenen el mateix objectiu, però són molt diferents en el seu origen, interessos i mecanismes d'actuació (interès de la societat i de l'individu). Aquesta interacció de la persona amb la societat és un procés bidireccional perquè l'individu rep influències del medi i a la vegada ell també influeix sobre aquest. Es pot considerar com un prcès en el qual la societat aconsegueix transmetre els seus valors, idees, conductes, etc. Per a la psicologia el punt clau de la socialització es veure com l'individu assimila i integra en la seva personalitat el que la societat el vol transmetre. Dins de la sociologia, s'ha establert una diferenciació entre la socialització primària, que té lloc durant la infantesa en l'entorn familiar i que és la que queda més arrelada en la persona; i la socialització secundària, la qual no hauria d'arribar a tenir la solidesa que té la primera. Aquesta socialització secundària és posterior a la primària, permet la interiorització de normes concretes de l'entorn social i s'allarga durant tota la vida de l'individu. En alguns casos, la socialització secundària pot arribar a tenir un grau d'influència molt gran. A diferència de la socialització primària, l'individu pot triar la seva interiorització o no.
|
Química
|
La hipòtesi de Prout diu que les masses atòmiques dels elements químics són múltiples sencers de la massa atòmica de l'hidrogen. Com a conseqüència els àtoms de la resta d'elements químics estan formats per la condensació d'àtoms d'hidrogen, de manera que l'hidrogen és la substància primària, que anomenà protil, derivat del grec πρῶτον, primer, i de ὒλη, matèria de la qual està fet tot segons els filòsofs grecs.Aquesta hipòtesi fou proposada pel metge anglès William Prout en dos articles el 1815 i 1816. Ben aviat fou rebatuda per importants químics com el suec Jöns Jacob Berzelius sobre la base dels valors de les masses atòmiques per ells obtingudes. Malgrat que aquestes proves contràries els químics se sentiren atrets per ella i intentaren confirmar-la. Però l'obtenció de masses atòmiques relatives no senceres, com la del clor, 35,5, i la del coure, 63,6, feren abandonar aquesta hipòtesi que fou rebutjada definitivament pel químic belga Jean Servais Stas i pel rus Dmitri Mendeléiev.Les observacions que d'ençà del 1886 feu Eugen Goldstein sobre els raigs canals, i les experiències amb camps magnètics que en feu Wilhelm Wien el 1898, indicaren l'existència d'una càrrega elemental positiva, amb càrrega igual a la de l'electró ja descobert, però amb signe oposat, el protó. Amb aquest descobriment i amb el descobriment que els àtoms dels diferents elements químics estaven constituïts per un nombre diferent de protons, donaren validesa a part de la hipòtesi de Prout. Finalment, la fusió nuclear i, en concret, la nucleosíntesi estel·lar dels elements químics a partir de reaccions nuclears a l'interior de les estrelles partint d'hidrogen (cadena protó-protó), han confirmat també aquesta hipòtesi quant a l'origen dels elements químics. L'existència del neutró al nucli atòmic, no considerat en la hipòtesi, l'existència dels isòtops d'un mateix element químic, desconeguts per Prout, i el defecte màssic, que es dona en fusionar-se els nuclis, explicat a partir de la relació d'Albert Einstein massa-energia en el context de la teoria de la relativitat restringida, impedeixen que les masses atòmiques relatives siguin múltiples sencers de la de l'hidrogen.
|
Biotecnologia
|
Yersinia pestis (antigament Pasteurella pestis) és un eubacteri gramnegatiu en forma de bacil de la família de les enterobacteriàcies. És un anaerobi facultatiu que pot infectar humans i altres animals, i que és especialment infame per haver estat amb tota certesa, segons la recerca feta per un equip alemany i canadenc feta en un cementiri de Londres on hi ha enterrats morts a causa de la pesta negra, la responsable del fet que durant l'edat mitjana morissin uns 75 milions de persones d'arreu del món, i que hauria causat la mort d'entre el 30% i el 60% de la població d'Europa.
|
Objectes astronòmics
|
45 del Bover (45 Bootis) és un estel a la constel·lació del Bover, (Bootes) de magnitud aparent +4,93. S'hi troba a 64 anys llum del sistema solar. 45 del Bover és un estel blanc-groc de tipus espectral F5V amb una temperatura superficial de 6.516 - 6.528 K. És 3,54 vegades més lluminosa que el Sol i té un radi de 1,37 radis solars. Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació d'almenys 44,4 km/s. No s'ha detectat excés en l'infraroig ni a 24 ni a 70 μm, cosa que en principi descarta la presència d'un disc circumestel·lar de pols al voltant d'ella. La seva massa és un 38% major que la del Sol i té una edat estimada d'entre 1.200 i 1.600 milions d'anys.45 del Bover exhibeix una metal·licitat comparable a la del Sol ([Fe/H] = +0,02). Altres elements avaluats presenten nivells dispars; mentre que el sodi és més abundant que en el Sol —la seva abundància relativa és un 50% superior a la solar—, titani i níquel són menys abundants. El contingut d'aquest últim metall és menys de la meitat de l'existent en el nostre Sol.45 del Bover forma part de l'Associació estel·lar de l'Ossa Major. γ Leporis i ρ Capricorni són dos membres d'aquesta associació i les seves característiques són molt semblades a les de 45 Bootis.
|
Geografia
|
Johannes de Laet (Anvers, 1593 - Leiden, 1649) fou un filòleg i geògraf belga. Vers l'any 1624 era director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals, una de les poques dades que es coneixen de la seva vida, encara que se suposa que degué viatjar molt. Va escriure: El Nou Món, o descripció de les Índies Occidentals, (Leiden, 1825, 1630 i 1644, traducció llatina el 1633 i francesa el 1640. Notae ad dissertationem H. Grotii de origine gentium americanarum, en la que sosté que els americans formen una raça distinta dels altres i habiten el Nou Món des de la dispersió dels homes (Amsterdam, 1643).A més reuní i ordenà les notes recollides pel cèlebre naturalista Margraff. S. Marcgravii historiae naturalis Basiliae libri octo. Junt amb el compositor i teòric Hubert Waelrant fundà una editorial en la qual feu edicions de Plini el Vell i de Vitruvi.
|
Seguretat laboral
|
La conquilla és un protector de la zona pelviana, que protegeix els testicles. Generalment s'usen en esports de contacte com el kick boxing, la boxa, el karate o l'esgrima, esports en els quals han de protegir aquestes parts. Es posa mitjançant una espècie de slip que es diu suspensori. També existeixen equivalents femenins per protegir els ovaris.
|
Antropologia
|
Antropologia de la religió és una branca de l'antropologia que estudia l'origen, desenvolupament i evolució, dels fenòmens religiosos en les diferents societats i grups humans.
|
Informàtica
|
La memòria compartida es aquell tipus de memòria que pot ser accedida per múltiples programes alhora, afavorint l'intercanvi de dades entre programes, millorant el rendiment i evitant còpies redundants. Aquest fet converteix la memòria compartida en un mode eficaç de compartir dades entre aplicacions. Els programes poden executar-se en un mateix processador o en processadors independents, i poden contenir mes d'un fil d'execució on la memòria utilitzada entre els diferents fils d'execució també es coneix com a memòria compartida.
|
Ciència militar
|
El QBB-95 (Type 95) és una arma de suport lleuger, una variant de la família de fusells xinesos Tipus 95. Basat en el QBZ-95, el va ser dissenyada per a ser utilitzada com a arma estàndard, ja que tenia la capacitat d'intercanviar parts i municions amb altres armes similars (encara que algunes unitats estaven equipades amb els fusells Tipus 56, Tipus 81 o Tipus 03, que més tard es re-calibrarien al calibre 5,8x42 mm DBP87). Aquesta família inclou un fusells d'assalt estàndard, una variant en forma de carrabine i aquesta metralladora lleugera / arma automàtica d'esquadra. El canó més llarg i pesant, junt amb el carregador de tambor de 80 bales de la QBB-95 permetien un foc continuat, encara que el carregador estàndard de 30 bales també estava disponible i era compatible. Encara que la QBB-95 i la QZB-95 utilitzaven la 5,8x42 mm, la QBB-95 utilitzava usualment la munició DBP88, la qual es una bala més pesada, la qual té una distància operativa més gran, més penetració en blindatge i millors qualitats balístiques a llargues distàncies. I al utilitzar les bales pesades en la QBZ+95, gastaries el canó i sistemes que utilitzant les bales normals utilitzades pel QBZ-95. Encara que amb la introducció al camp de batalla del QBZ-95-1, una variant més moderna, nous cartutxos com el DBP10 (més pesants que els anteriors) seran la nova munició estàndard per a les dues armes.Seguint el desenvolupament del fusell millorat QBZ-95-1, les seves característiques van ser desenvolupades per a crear el QBB-95-1 LSW. Com a fusell d'assalt, tenia les característiques en el canó per a disparar la munició pesada DBP10, i es van incorporar els elements ergonòmics de metralladora lleugera i les del fusell d'assalt en la nova metralladora lleugera QBB-95-1.L'arma es produïda per Norinco per a l'Exèrcit Popular d'Alliberament i les forces armades de la República Popular de la Xina. Hi ha una versió per a exportacions, que és la família QBB-97, la qual té la capacitat de disparar la munició 5,56 × 45 mm OTAN.
|
Enginyeria
|
Un sistema de navegació automotor és un GPS dissenyat per navegar en vehicles de carretera, com automòbils, autobusos i camions. Al contrari d'altres GPS, aquest utilitza dades de posició per situar a l'usuari en un carrer mapejat en un sistema de base de dades. Utilitzant la informació dels arxius dels carrers en aquesta base, la unitat pot donar adreces d'altres punts a través de la ciutat. Amb càlculs per inferència, dades de distància des de sensors estratègicament instal·lats a la ciutat, i un sistema de guia inercial amb giroscopi d'estructura vibratòria , pot produir-se una gran millora de seguretat, ja que la senyal GPS pot perdre's o patir múltiples rebots de multipasses per canons urbans o túnels.
|
Festivals
|
Eròtia o Erotídia (en grec antic ἐρώτια o ἐρωτίδια) era el més solemne de tots els festivals que se celebraven a Tèspies, a la regió grega de Beòcia. Tenien lloc una vegada cada cinc anys, i estaven dedicades al culte d'Eros, la principal divinitat dels habitants de la ciutat. No es coneixen els detalls de la celebració, encara que segons Plutarc se solemnitzava amb concursos de música i gimnàstica. Durant la festa, les parelles casades resolien les diferències que poguessin tenir. La festa sembla que tenia un origen molt antic, ja que la primera representació simbòlica del déu era una pedra no treballada (ἀργὸς λίθος), que es va mantenir com a imatge principal fins i tot quan l'art de l'escultura tenia ja un alt grau de perfecció i la ciutat de Tèspies posseïa una figura coneguda per Eros de Tèspies, obra de Praxíteles.
|
Informàtica
|
En informàtica, una cadena (en anglès string) és un tipus d'estructura de dades que conté una seqüència de caràcters, paraules, o frases amb un ordre i una llargada determinades, que pertanyen a un cert llenguatge formal o alfabet anàlogues a una fórmula o una oració. En general, és una successió de caràcters (lletres, nombres o altres signes o símbols). Si no es posen restriccions a l'alfabet, una cadena podrà estar formada per qualsevol combinació finita dels caràcters disponibles (les lletres de la 'a' a la 'z' i de la 'A' a la 'Z', els números de l' ' 0 'a l'' 9 ', l'espai en blanc' ', símbols diversos'! ',' @ ','% ', etcètera). En aquest mateix àmbit, s'utilitzen habitualment com un tipus de dada predefinit, per paraules, frases o qualsevol altra successió de caràcters. En aquest cas, s'emmagatzemen en un vector de dades, o matriu de dades d'una sola fila (array, en anglès). Les cadenes es poden emmagatzemar de manera física: • seguides; • enllaçats lletra a lletra. Generalment els caràcters es guarden un a continuació d'un altre per a fins d'eficiència en l'accés. Un cas especial de cadena és la que conté zero caràcters. A aquesta cadena la hi crida cadena buida; en teoria d'autòmats, és comú representar per mitjà de la lletra grega
|
Periodisme
|
Pierre de Langtoft, o Piers Langtoft en anglès, nascut al segle xiii i mort cap al 1307, va ser un historiador i cronista anglonormand. Originari de Langtoft, East Yorkshire, Pierre de Langtoft va ser canonge del priorat agustinià de Bridlington. Redactada en dodecasíl·labs, la seua Crònica relata la història de la llegendària fundació de la Gran Bretanya per Brutus de Troia fins a la mort d'Eduard I el 1307. La primera està presa del Roman de Brut de Robert Wace, la segona de diferents fonts entre les quals s'inclou la Història Anglorum de Henry de Huntingdon, encara que generalment es creu que la tercera part és seva, ja que inclou detalls que no es troben a altres llocs com ara el destí de Gwenllian ferch Llywelyn, la filla de Llywelyn Ein Llyw Olaf de Gal·les. Aquesta crònica, violentament anti-escocesa en el seu conjunt, conté nou cèlebres cançons en anglo-normand i anglès mitjà que arrepleguen els crits de provocació entre soldats anglesos i escocesos durant el conflicte anglo-escocès de finals del segle xiii i inicis del segle xiv. L'última part d'aquesta crònica es va traduir a l'anglès per Robert de Brunne ja en la primera meitat del segle xiv.
|
Física
|
La llei de Biot-Savart és una equació de l'electromagnetisme que descriu el vector d'inducció magnètica B en termes de la magnitud i la direcció de la font de corrent elèctric, la distància de la font de corrent elèctric i el factor de ponderació de la permeabilitat magnètica. Aquesta llei va ser formulada pels matemàtics francesos Jean Baptiste Biot i Félix Savart. La importància de la llei de Biot-Savart rau en el fet que és una solució a la llei d'Ampère segons la llei de la inversa del quadrat, i també a l'equació de la vorticitat d'un remolí A = B. Per tant dona la solució al camp B de les equacions de Maxwell com la llei de Coulomb i la força de Lorentz donen la solució al camp E. La llei de Coulomb tota sola dona la solució al camp E de la llei de Biot-Savart.
|
Psicologia
|
Cromosoma 3 (The Brood) és una pel·lícula canadenca dirigida per David Cronenberg, estrenada el 1979.
|
Química
|
La reacció de Simmons-Smith és una reacció orgànica en la qual un carbenoide reacciona amb un alquè (o un alquí) per a formar un ciclopropà. Com més gran sigui la densitat electrònica de l'alquè més afavorida estarà la formació del ciclopropà. Una altra opció per l'obtenció de ciclopropans és la ciclopropanació per descomposició de diazocompostos. Va ser descoberta pels químics Howard Ensing Simmons, Jr. i Ronald D. Smith l'any 1958.
|
Ecologia
|
Un desert i matollar xeròfils és un bioma caracteritzat per necessitar molt poca humitat. Els deserts i matollars xeròfils reben menys de 250 litres de pluja a l'any i tenen un clima àrid o hiperàrid amb un gran dèficit d'humitat, on la pèrdua d'aigua per evapotranspiració potencial excedeix la humitat rebuda en forma de pluja. Aquest bioma apareix en zones amb climes tropicals subtropicals i temperats. El sòl del desert tendeix a ser sorrenc o rocallós, i amb baixa matèria orgànica. Són comuns els sòls salins o alcalins. Les plantes i animals tenen adaptacions a l'escassa humitat. Les regions hiperàrides pràcticament no tenen vegetació ni vida animal. La vegetació dels deserts és difusa i és de tipus xeròfit. Sovint els animals tenen hàbits nocturns.
|
Enginyeria
|
Una superaliatge, o aliatge d'alt rendiment, és un aliatge que exhibeix una excel·lent resistència mecànica ia la fluència (tendència dels sòlids a moure lentament o deformar sota tensió), resistència a altes temperatures, estabilitat i una gran resistència a la corrosió i la oxidació.El començament dels estudis sistemàtics d'aliatges d'alta temperatura es produeix a finals de la dècada de 1930 lligat al desenvolupament d'avions amb motors de turbina de gas. El desenvolupament s'ha basat en gran manera en innovacions químiques i de procés i ha estat impulsat principalment per les indústries aeroespacial i d'energia. Les aplicacions típiques són en el sector aeroespacial, de turbines de gas industrial i la indústria de turbines marines, per exemple, àleps per a les seccions calentes dels motors de reacció, i vàlvules bi-metàl·liques de motor per al seu ús en motors diesels i aplicacions d'automoció. Els superaliatges típicament tenen una matriu amb una austenítica de cara cúbica centrada en l'estructura cristal·lina. Un element de superaliatge de base d'aliatge és generalment níquel, cobalt o níquel-ferro. Exemples de superaliatges són Hastelloy, Inconel (per exemple IN100, IN600, IN713), Waspaloy, aliatges René (per exemple, René 41, René 80, 95 René, René N5), aliatges de Haynes, Incoloy, MP98T, aliatges de TMS, i CMSX (per exemple, CMSX -4) aliatges monocristall.
|
Filosofia
|
El conatus és la força vital o l'esforç de persistència dels éssers, és a dir, la tendència a perdurar i mantenir-se, ja es tracti d'espècies vives (que tendeixen a nodrir-se i reproduir-se), de matèria o energia (com il·lustra el principi de conservació). Aquest concepte filosòfic va néixer amb els estoics i va centrar part de les especulacions medievals i modernes sobre la vida.
|
Objectes astronòmics
|
Omega¹ de l'Àguila (Ω¹ Aquilae) és una estrella subgegant blanca-groga de la magnitud aparent +5,28. Està aproximadament a 422 anys-llum de la Terra.
|
Ètica
|
Desaparició forçada o també desaparició involuntària de persones és un tipus de delicte complex que suposa la violació de múltiples drets humans i que, comès en determinades circumstàncies, constitueix també un crim contra la humanitat; les seves víctimes en conegudes com a persones desaparegudes o, també, com a detingudes-desaparegudes. El crim de desaparició forçada, definit en texts internacionals i la legislació penal de diversos estats, està caracteritzat per la privació de la llibertat d'una persona per part d'agents de l'estat o grups d'individus que actuen amb el seu suport, seguida de la negativa a reconèixer cap privació de la llibertat o el destí de la víctima, amb el fi de sostreure-la de la protecció de la llei. L'assassinat de la persona detinguda-desapareguda, que sol ocórrer després d'un captiveri amb tortures en algun lloc amagat, pretén afavorir la impunitat dels responsables, que actuen amb el fi d'intimidar o aterrir la comunitat o col·lectiu social al qual pertany la persona. Els efectes de la desaparició forçada perduren mentre no es resol el destí o ubicació de les persones, prolongant i amplificant el sofriment i seqüeles psicològiques dels seus familiars i coneguts.
|
Metodologia
|
Una pertorbació aleatòria és l'efecte d'un conjunt de variables que aïllades són insignificants, però que es poden especificar, o no estem disposats a fer-ho, i que suposem que són independents de les variables exògenes observables. En econometria, la pertorbació aleatòria és un factor molt important. La funció bàsica de l'econometria és analitzar una sèrie de dades per a respondre diverses qüestions referides a un sistema el funcionament del qual és aleatori, és a dir, impossible de preveure.
|
Arquitectura
|
Una obertura, en arquitectura, és qualsevol forat obert en un mur amb la intenció d'il·luminar un espai, o bé un lloc en un mur destinat a posar-hi una porta o finestra. Històricament, es té coneixement de la utilització d'obertures als murs des de l'època mesopotàmica, i els perses van ser els primers a crear-les mitjançant arcs.
|
Llengües
|
Solresol és una llengua artificial dissenyada pel francès Jean François Sudre a partir de 1817. El solresol va aconseguir una breu popularitat, assolint el seu màxim amb la publicació de Boleslas Gajewski Grammaire du Solrésol a 1902. Està basat en notes musicals, d'aquesta manera es pot tocar amb un instrument musical, a més a més de parlar. Disposa únicament de set unitats mínimes: les set notes bàsiques. Aquesta escassetat de fonemes, malgrat tot, suposa una gran versatilitat a l'hora de transmetre la llengua per mitjans diferents al convencional. Així, per exemple, el solresol es pot escriure de diverses formes seguint codificacions establertes: en un pentagrama, amb els nombres de l'1 al 7, amb les inicials de les notes (d, r, m, f, so, l, s), amb un alfabet estenogràfic de set figures simples, amb els set colors de l'arc de Sant Martí, etc. També es poden fer servir sistemes no gràfics com per exemple gestos i copets. De la mateixa manera que passa amb idiomes com el ro, les paraules es divideixen en categories de significat, segons la primera síl·laba o nota musical. Les paraules que comencen per 'sol' tenen significats relacionats amb les arts i les ciències; les que comencen per 'solsol', malaltia i medicina (per exemple solresol és "llenguatge", mentre que solsolredo és "migranya"). Una característica única en el solresol és que alguns antònims s'obtenen dient les síl·labes, o notes, al revés. Així, fala vol dir "bo", mentre que lafa és "dolent". Després de molts anys de fama, va ser oblidat per idiomes artificials de més èxit com l'esperanto. Actualment, es coneix molt poc.
|
Enginyeria
|
Victoria Alonsopérez (Montevideo; 22 d'octubre de 1987) és una enginyera electricista i empresària uruguaiana. És la creadora de Chipsafer, una plataforma que permet monitorar i detectar anomalies en el comportament del bestiar de manera remota i autònoma i que permet prevenir l'expansió de malalties. Chipsafer va guanyar en 2012 la competència per a Joves Innovadors de la Unió Internacional de Telecomunicacions.
|
Arquitectura
|
International Society of City and Regional Planners (ISOCARP) és una associació internacional, creada l'any 1965, que agrupa persones que treballen en la planificació urbana que compta amb membres en més d'una vuitantena de països. ISOCARP és reconeguda oficialment pel Nacions Unides i el Consell d'Europa. Funciona amb UNESCO. No està sota el control de cap govern.
|
Esoterisme
|
Eliphas Lévi (8 de febrer del 1810 - 31 de maig de 1875) és el nom adoptat pel mag, ocultista i escriptor francés Alphonse Louise Constant. Va néixer en un racó de París (França), fill de Jean Joseph Constant i Jeanne Agnès Beaucourt. Començà a interessar-se per la màgia aviat. L'any 1830, va acabar la carrera de retòrica i els seus dos anys d'estudi filosòfic. Aquell mateix any, el seu pare va morir. També va estudiar teologia. La seva mare estava tan afectada per la sortida del seu fill del sacerdoci què es va suïcidar poc després amb el fum de l'estufa.
|
Ciència militar
|
Política de terra cremada és una estratègia militar consistent en destruir tot allò que li pugui ser útil a l'enemic mentre que avança o es retira per una zona. L'origen històric del terme "terra cremada" prové segurament de la pràctica de cremar els camps de cereals durant les guerres i conflictes. És una estratègia en la qual tots els actius que puguin ser emprats per l'enemic són considerats com a objectius, tals com fonts de menjar, transport, comunicacions, recursos industrials i fins i tot la població de la zona. La pràctica és portada a terme per un exèrcit tant al territori enemic com al propi. Pot solapar-se, tot i que no és el mateix, amb la destrucció punitiva dels recursos enemics, que es fa purament per estratègia política més que no pas operacional. Entre les més famoses trobem les realitzades per Sherman contra el Sud durant la Guerra Civil Americana, per Lord Kitchener contra els Bòers, i tant per Ióssif Stalin i com per Adolf Hitler durant la Segona Guerra Mundial. L'estratègia de destruir els subministraments alimentaris de la població civil en una zona de conflicte està prohibida per l'Article 54 del I Protocol de la Convenció de Ginebra de 1977. El passatge en qüestió diu: Malgrat estar prohibida, encara és una pràctica militar habitual. El protocol només s'aplica a aquells països que l'han ratificat, encara que hi ha absències notables com els Estats Units, Israel, l'Iran, l'Iraq o el Pakistan. La tàctica de terra cremada és una acció que vincula els aspectes militars amb els econòmics i fins i tot psicològics d'una estratègia militar. Aquestes accions destructives tenen l'avantatge que no requereixen avenços tecnològics ni una especialització particular per part dels combatents que l'apliquen. Quan s'empra a territori enemic es pretén destruir la voluntat de resistir del mateix mitjançant la intimidació, provocant el patiment a les poblacions locals en destruir les seves propietats i mitjans de subsistència. Si s'aplica al territori propi en retirar-se, l'objectiu és retardar i fins i tot aturat l'avanç enemic en deixar-lo sense recursos que aprofitar o entorpint el seu avanç. La terra cremada ha estat històricament molt eficaç per a faccions que, d'altra forma, no haurien estat capaces de resistir l'avenç d'exèrcits millor organitzats i més poderosos, tot i que a la guerra moderna la seva utilitat és menor, car tot contingent armat acostuma a carregar amb els seus propis subministraments, en lloc de viure del terreny, com es feia abans. En aquest context, també s'ha emprat la política de terra cremada en la lluita contra moviments guerrillers, a fi de dificultar als insurgents el subministrament i l'ocultació entre la població civil.
|
Objectes astronòmics
|
Peacock (Alfa del Gall Dindi / α Pavonis) és una estrella situada a la constel·lació del Gall Dindi. Amb magnitud aparent +1,91 és la més brillant en la constel·lació del Gall Dindi; està situada a 183 anys llum del sistema solar. El seu nom, «gall dindi» en anglès, va ser assignat a la dècada de 1930 en crear-se The Air Almanac, un almanac de navegació usat per la Royal Air Force. Peacock és una estrella subgegant blava de tipus espectral B2IV i temperatura superficial de 18.700 K. Visualment 450 vegades més lluminosa que el Sol, en considerar la radiació ultraviolada que emet, la seva lluminositat arriba a 2.100 vegades la lluminositat solar. Té un radi 4,4 vegades major que el radi solar i una massa entre 5 i 6 vegades la del Sol, el que comporta que finalitzarà la seva vida com una nana blanca. La velocitat de rotació mesura, 39 km/s, és baixa per a una estrella de les seves característiques, el que implica que el seu eix de rotació ha d'estar aproximadament orientat cap a la Terra. Peacock és una estrella binària propera, amb un període orbital d'11,8 dies. La separació entre les dues components és de 0,21 ua, la meitat de la distància existent entre Mercuri i el Sol.
|
Geologia
|
La Cova d'aragonita d'Ochtinská es troba a Eslovàquia al karst de Ochtina en costa nord-oest d'Hrádok a les muntanyes de Revuca entre Jelšava i Stítnik. La seva longitud és 300 metres. L'aragonita es va originar durant les relacions específiques hidroquímicas i climàtiques en les cavitats tancades subterrànies. La cova va ser descoberta l'any 1954 en una perforació de una galeria d'exploració geològica. Va obrir les seves portes l'any 1972 amb una longitud de 230 metres com una de les tres coves d'aragonita al món -les altres es troben a Mèxic i Argentina)- Des de 1995, va ser declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat com a part de les Grutas càrstiques de Aggtelek i del karst eslovac.
|
Esoterisme
|
El reconstruccionisme pagà, o simplement reconstruccionisme, és una forma de paganisme que intenta restablir religions politeistes al món modern, a diferència de moviments neopagans sincrètics com Wicca, i moviments com el misticisme germànic o la teosofia. El reconstruccionisme aparegué de la fi dels anys seixanta i a principi dels setanta, i guanyà força durant els noranta. Tot i que l'èmfasi en l'exactitud històrica pot implicar reconstruccions històriques, el desig de continuïtat en tradicions rituals (ortopràxia) és una característica comuna de la religió en general, com es veu en els rituals de l'església anglicana o en la litúrgia cristiana.El terme «reconstruccionisme pagà» probablement fou encunyat per Isaac Bonewits vers la fi dels anys setanta del segle xx, i Margot Adler fa emprar el terme a l'edició de 1979 a Drawing Down the Moon per referir-se a aquells que intenten, a través de la recerca acadèmica o del folklore, «reconstruir» una pràctica espiritual precristiana històricament correcta. L'èmfasi en la reconstrucció contrasta amb altres formes més fantasioses i eclèctiques de paganisme com Wicca.
|
Telecomunicacions
|
Sony Ericsson és un fabricant de telèfons mòbils. És una join venture creada l'octubre de 2001 entre l'empresa japonesa Sony i la sueca Ericsson. Ambdues controlen respectivament el 50% de Sony Ericsson. L'empresa té la seu a Londres i compta amb equips d'investigació a Suècia, el Japó, Xina, Alemanya, Estats Units, Índia, Pakistan i el Regne Unit.
|
Cronometria
|
Tacòmetre (del grec antic: ταχύς "ràpid" i μετρέω "mesura"), és el nom de l'escala a la vora de molts rellotges moderns (la majoria dels quals es troben en els cronògrafs ). Aquesta escala no gira, està estacionària. Els signes correctes de l'escala taquimètrica: la inscripció "tachymeter" i les etiquetes - "60" enfront de les "12 hores" i "120" marques davant de la marca "6 hores".
|
Química
|
El zincat és el recobriment d'una peça de metall amb una capa de zinc per protegir-la de l'oxidació i de la corrosió, millorant a més el seu aspecte visual. El principi de funcionament es basa que els àtoms de zinc reaccionen amb les molècules de l'aire (especialment oxigen), oxidant-se més ràpid (per estar en la superfície) que el metall component de la peça, retardant la corrosió interna. El zincat pot obtenir-se per processos electrolítics o mecànics. Les parts metàl·liques se submergeixen en un bany de zinc líquid a temperatura de fusió de 900 a 950 graus Celsius, aconseguint un galvanització. El zinc també pot absorbir-se si s'aplica com a pols i es col·loca en un forn adequat (sheradització), o es polvoritza a pressió (metal·lització). També existeix el zincat àcid i l'alcalí. La diferència entre tots dos és que en l'alcalí s'utilitzen compostos amb cianur. A causa de la toxicitat d'aquest grup químic s'ha incrementat la utilització de la variant àcida, malgrat requerir major control de la composició i la puresa. Segons sigui la grandària de les peces s'empren diversos mètodes de zincat. Les peces petites es tracten a orri en tambors rotatius, mentre que per les de major grandària s'utilitza el zincat en bastidor, per disminuir el fregament en la superfície del material. En aquest cas, la peça es neteja i es penja en un bastidor concorde a la seva forma. Després del bany electrolític s'aconsegueix un gruix de recobriment mitjà de 6-12 micres. Per a una major protecció anticorrosiva del material, s'aplica un passivat cromatitzat que li dona a més l'aspecte final de la peça, podent ser blanc, groc o verd depenent de la protecció i matís que es desitgi obtenir.
|
Sociologia
|
L'apofàntica (del grec αποφαντικα, «dir respecte quelcom») és la secció de la lògica referida als judicis. En tal sentit es diu que una proposició atributiva és apofàntica quan en aquesta s'hi afirma o s'hi nega alguna cosa. Durant el segle xx l'apofàntica va ser particularment estudiada per John Langshaw Austin i observada en la teoria dels actes de la parla. Segons Austin, només les expressions apofàntiques tenen valor de judicis lògics, mentre que la resta d'enunciats són retòrics.
|
Història
|
Els Cabrera foren un important llinatge feudal català que passà a regir el vescomtat de Girona, anomenat a partir d'aleshores vescomtat de Cabrera, així com el vescomtat d'Àger, el comtat de Mòdica i el comtat d'Urgell.
|
Cultura popular
|
Les nenes bones van al cel, les dolentes a tot arreu (en anglès Good Girls Go to Heaven, Bad Girls Go Everywhere) és una expressió popularitzada per Mae West i recuperada com a eslògan feminista, que ha estat incorporat en diverses cançons. L'expressió dona la volta a la moral cristiana, que afirma que les persones bones van al cel i les dolentes a l'infern, i ve a dir que les "nenes bones" estan confinades per les normes i expectatives socials mentre que les "nenes dolentes" són mestresses de si mateixes per anar on vulguin. L'expressió s'ha atribuït a l'actriu Mae West que l'hauria popularitzada durant els anys 20 i 30 del segle xx. Després hauria estat recuperada per la que seria editora de la revista Cosmopolitan, Helen Gurley Brown, al seu llibre de 1962 "Sex and the Single Girl" i l'any 1994 per la psicòloga Ute Ehrhard al llibre que porta la mateixa frase per títol. L'expressió amb aquest sentit d'empoderament del gènere femení ha estat utilitzada per diversos músics en les seves cançons.
|
Geografia
|
Aigurande és un municipi de la regió de Centre-Vall del Loira, departament de l'Indre. El 2018 tenia 1.426 habitants.
|
Conflictes
|
El 22 de març del 2015, va començar una ofensiva houthi, amb lluites a la governació del Taizz. El 25 de març, els houthis van adquirir el control de Taiz, Mocha i Lahji i es van apropar a les perifèries d'Aden, seu del poder i govern de Hadi. El mateix dia Hadi va fugir del país i una coalició liderada per Aràbia Saudita va llançar una operació militar amb atacs aeris amb la intenció de recuperar el control de l'antic govern iemenita. Els Estats Units d'Amèrica van proveir aquesta campanya de suport logístic i intel·ligència militar.
|
Ciències de la salut
|
La rigidesa cadavèrica o rigor mortis és un signe recognoscible de mort (del llatí mortis) que és causat per un canvi químic en els músculs que causa un estat de rigidesa (del llatí rigor) i inflexibilitat en les extremitats i una dificultat per a moure o manipular el cadàver. A una temperatura normal el rigor mortis sol aparèixer a les 3-4 hores després de la mort clínica i el rigor sol tenir un efecte complet al voltant de les 12 hores. Finalment el rigor mortis es relaxa i cedeix quan els músculs es descomponen, procés que és accelerat per l'àcid làctic residual de l'obtenció d'ATP, el terme “ert” que se'ls dona als morts prové d'aquest fenomen. Quan l'organisme mor, la membrana del reticle sarcoplàsmic (RS) passa d'ésser de permeabilitat selectiva a semipermeable, açò ocasiona que els ions de calci isquen del RS per a arribar a un equilibri, aquests ions ocasionen que la troponina canvie de lloc i moga a la tropomiosina, la qual deixa al descobert els llocs d'unió per a en la molècula d'actina, la miosina s'uneix i efectua el colp de poder, no obstant això al cap de poc s'acaba l'ATP i sense més glicogen per a reposar-lo les molècules de miosina queden sense poder soltar-se. El rigor és generalment mesurat en “lleu”, “d'hora”, “moderat” i “complet”, açò és totalment subjectiu però la percepció de rigidesa en una articulació és “lleu”, dificultat per a moure una articulació és “moderat” i quan s'ha d'usar gran força és rigor “complet”. La rigidesa cadavèrica és molt important per a la tecnologia càrnia, ja que és un dels factors que determinen la qualitat de la carn, si la carn és congelada immediatament després de sacrificar l'animal s'augmenta la concentració de calci fora del RE i ocorre un fenomen dit curtament pel fred, pel qual la carn es redueix a un terç de la seua grandària, i per tant hi ha una pèrdua d'aigua, vitamines, minerals i proteïnes solubles en aigua a més del fet que la carn es posa dura. Per a prevenir açò la carn és estimulada elèctricament per a produir contraccions. Les següents condicions afecten el rigor mortis: Temperatura Malaltia Activitat abans de la mort Condicions físiques en les que es troba el cos
|
Ciències de la salut
|
La Radiació dels dispositius sense fils i salut de les antenes contingudes als telèfons mòbils, inclosos els telèfons intel·ligents, emeten radiació de radiofreqüència (RF) ("ones de ràdio" no ionitzants com ara microones); les parts del cap o del cos més properes a l'antena poden absorbir aquesta energia i convertir-la en calor. Des dels anys 90, els científics han estudiat si la radiació omnipresent ara associada a les antenes de telefonia mòbil o a les torres de telefonia mòbil afecta la salut humana. Les xarxes de telefonia mòbil utilitzen diverses bandes de freqüència de radiofreqüència, algunes de les quals coincideixen amb la gamma de microones. Altres sistemes sense fils digitals, com les xarxes de comunicació de dades, produeixen radiacions similars. En resposta a la preocupació pública, l'Organització Mundial de la Salut va establir el Projecte EMF Internacional el 1996 per avaluar l'evidència científica dels possibles efectes sobre la salut de l'EMF en el rang de freqüències de 0 a 300 GHz. Han afirmat que, tot i que s'ha realitzat una àmplia investigació sobre possibles efectes de l'exposició sobre la salut a moltes parts de l'espectre de freqüències, totes les revisions realitzades fins ara han indicat que, sempre que les exposicions estiguin per sota dels límits recomanats a les directrius del FEM ICNIRP (1998), que cobreixen tot el rang de freqüències entre 0–300 GHz, aquestes exposicions no produeixen cap efecte advers per a la salut conegut. L'any 2011, l'Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC), una agència de l'Organització Mundial de la Salut, va classificar la radiació sense fils com a Grup 2B - possiblement cancerígen. Això vol dir que hi podria haver "algun risc" de cancerigen, de manera que cal dur a terme una investigació addicional sobre l'ús pesat de dispositius sense fil a llarg termini. L'OMS afirma que "S'han realitzat un gran nombre d'estudis durant les dues darreres dècades per avaluar si els telèfons mòbils presenten un risc potencial per a la salut. Fins ara, no s'ha establert efectes negatius per a la salut com a causats per l'ús del telèfon mòbil".Les directrius internacionals sobre nivells d'exposició a EMFs de freqüència de microones com ICNIRP limiten els nivells de potència dels dispositius sense fils i és rar que els dispositius sense fils superin les directrius. Aquestes directrius només tenen en compte els efectes tèrmics, ja que els efectes no tèrmics no han estat demostrats de manera concloent. La posició oficial de l'Agència Britànica de Protecció de la Salut (HPA) és que "[T] aquí no hi ha proves coherents que la WiFi i les WLAN afectin negativament la salut de la població en general", però també que "... és una sensació enfocament de precaució ... per mantenir la situació sota revisió ... ". En una declaració de 2018, la FDA va dir que "els límits de seguretat actuals estan previstos per incloure un marge de seguretat per 50 vegades dels efectes observats de l'exposició d'energia a radiofreqüència".
|
Geografia
|
Vulcà (pronunciació en romanès: [vulˈkan]; abans Jiu-Vaidei-Vulcan; hongarès: Vulkán, Zsilyvajdejvulkán (Zsily-Vajdej-Vulkán); alemany: Wolkendorf, Wulkan) és una ciutat del comtat de Hunedoara, Transsilvània (Romania). Amb una població de 24.160 habitants, és la segona ciutat més gran de la vall de Jiu. Administra dos pobles, Dealul Babii ("el vell turó" en català; en hongarès: Hegyvulkán) i Jiu-Paroșeni (Zsilymacesdparoseny). La ciutat rep el nom del pas Vulcà que connecta la vall del Jiu amb Oltènia, derivant-se de l'eslau "vlk", que significa "llop" (fins i tot si "vulcà" significa "volcà" en romanès). Els recursos de carbó de la regió es van descobrir el 1788 mentre el general austríac Landau defensava Vulcà dels turcs otomans. Una nit, els soldats no van poder apagar el foc de camp que van fer, ja que les piles de carbó que hi havia a sota havien cremat. El general Landau va pensar que podia aturar els turcs sense lluitar calant foc a piles de carbó. Els turcs van observar el gran nombre d'incendis a les altures i van pensar que l'exèrcit austríac era molt més gran que el seu i es va retirar. El 1850, la primera mina fou creada pels germans Hoffman de Brașov.
|
Agricultura
|
El poll de San José (Quadraspidiotus perniciosus) és una espècie d'hemípter esternorrinc de la família diaspídids, paràsit de moltes plantes. El seu nom deriva de la localitat californiana de San José.
|
Informàtica
|
Blender és un programari lliure i gratuït dedicat a l'edició tridimensional sota llicència GNU GPL. És multiplataforma, empra OpenGL i Vulkan per a la interfície gràfica i està escrit en C, C++ i Python. És desenvolupat per la Fundació Blender i una àmplia comunitat de voluntaris. Inclou eines per al modelatge en 3D; l'edició i la texturització de materials; la il·luminació i el render; l'animació d'objectes i personatges; els efectes visuals, la composició per nodes, la simulació de fluids i partícules; eines 2D en l'espai 3D gràcies a Grease Pencil a més de funcionalitats complementàries com la captura de moviments, l'edició no lineal de vídeo o la impressió 3D.
|
Cronometria
|
Un mil·lenni és una unitat de temps, equivalent a un període de 1000 anys consecutius. La paraula mil·lenni deriva del llatí mille, mil i annus, curs. Normalment, la paraula s'utilitza específicament per a períodes de mil anys que comencen en un punt inicial de referència del calendari en qüestió, típicament l'any "1".
|
Geografia
|
Aquesta és una llista dels cantons de França classificats primer per regió i després per departament:
|
Ràdio
|
Radio Rwanda (est. 1961) és una emissora de ràdio de la Rwandan Broadcasting Agency (RBA), una emissora pública que també posseeix Télévision Rwandaise, Magic FM i altres estacions de ràdio públiques. Emet en anglès, francès i kinyarwanda. Abans de l'atac del Front Patriòtic Ruandès (RPR) l'1 d'octubre de 1990, Radio Rwanda era l'única estació de ràdio nacional de Ruanda, que representava tant les opinions de l'estat com de la del partit en el poder. Poc després de l'inici de la guerra, el FPR va crear la seva pròpia ràdio, Radio Muhabura. Al març de 1992, Radio Rwanda va començar a transmetre informació falsa sobre el possible assassinat dels funcionaris hutus, després de la qual cosa molts tutsis van ser assassinats al districte de Bugesera. Quan el govern de transició es va instal·lar a l'abril de 1992, va exigir un canvi de programació de la ràdio al president Habyarimana. Això va preservar el paper del govern de transició a la ràdio estatal, però va aturar al partit del president, el MRND. A causa de la creixent influència de Radio Muhabura, els radicals hutus va crear una nova emissora de ràdio el 1993, anomenada Radio Télévision Libre des Mille Collines (RTLM). Freqüentment RTLM va fer declaracions d'odi contra els tutsis, i algunos dels seus periodistes van ser finalment condemnats a incitar al genocidi. Malgrat que Radio Rwanda i RTLM eren dues estacions de ràdio diferents i independents, van emetre en les mateixes longituds d'ona en diferents moments, la qual cosa va conduir a la població a confondre-les. Ràdio Rwanda va ser restablit entre 1994 i 2000, amb finançament del govern alemany. Avui Ràdio Rwanda s'ha convertit en una ràdio pública nacional amb altres 6 estacions regionals com Magic FM (Kigali), Radio Rusizi (Rusizi), Radio Musanze (Musanze), Radio Nyagatare (Nyagatare, Radio Rubavu (Rubavu) i Radio Huye (Huye). L'actual director és Aldo Havugimana.En 2013 la cantant Cécile Kayirebwa va demandar diverses emissores de ràdio de Ruanda inclosa Radio Rwanda. Va assenyalar que la seva música era hi emesa freqüentment, però que no havia rebut drets d'autor.
|
Geografia
|
Aquest article inclou la llista de divisions de l'administració provincial romana al llarg de diferents períodes històrics.
|
Arquitectura
|
L'Escola de Barcelona fou un moviment arquitectònic desenvolupat a Catalunya entre els anys 1960 i 1970. La denominació fou proposada per Oriol Bohigas al seu article Una posible Escuela de Barcelona, com a forma d'identificar a una nova generació de joves arquitectes sorgida al Principat per aquella època. L'Escola de Barcelona fou hereva del Grup R, del que continuà la seva tasca renovadora al camp de l'arquitectura, amb un esperit modern i afany de connexió amb els corrents internacionals. Una de les seves principals fonts d'inspiració serà el neorealisme italià. Entre els seus membres destacaren Frederic de Correa, Alfons Milà, Lluís Cantallops, Ramon Maria Puig, Leandre Sabater, Lluís Nadal, Vicenç Bonet, Pere Puigdefàbregues, Enric Tous i Josep Maria Fargas. El segell estilístic comú d'aquesta nova generació d'arquitectes és la recerca d'un llenguatge arquitectònic lògic i estructurat, de línies senzilles i formes innovadores, encara que amb un cert reaprofitament de materials constructius tradicionals, com el maó i la ceràmica, i gran importància atorgada al treball artesanal. Posen especial èmfasi en el disseny interior, així com en l'urbanisme de les seves edificacions, que procuren situar en entorns amples i ajardinats. Pretenen establir un pont comunicatiu entre l'activitat arquitectònica i el poble, seguint les directrius de les teories estructuralistes desenvolupades per Umberto Eco i Roland Barthes. Obres destacades de l'Escola de Barcelona foren: l'Edifici Monitor (1969-1970), de Frederic de Correa i Alfons Milà; la residència d'estudiants Mare Güell (1963-1967), de Lluís Cantallops; i la seu de Banca Catalana (1965-1968), d'Enric Tous i Josep Maria Fargas.
|
Catàstrofes
|
L'Esdeveniment de Cando o Succés de Cando es refereix a una suposada explosió ocorreguda al poble gallec de Cando (Outes, Espanya), el matí del 18 de gener de 1994. Els testimonis asseguren haver observat una bola de foc solcant el cel durant més d'un minut. Atès l'apartat i agrest de la zona, inicialment no es va localitzar el lloc suposat de l'impacte. Dos dies després, el departament d'astronomia de la Universitat de Santiago de Compostela inicià una investigació sobre els fets, encapçalada pels doctors José Ángel Docobo i Vakhtang T. Arzakanian. Dos mesos després, l'abril de 1994, es fa pública una possible zona d'impacte: «Un cràter de 25 metres de diàmetre per 1,5 de profunditat. Pins de més de 20 metres d'alçada havien estat desplaçats a uns 60 metres de distància, suggerint un gran impacte. Tot aquest conjunt es trobava a uns 300 metres d'un nucli de població i a uns 75 metres de la casa més propera». La versió divulgada com a oficial va ser formulada inicialment per Zdeněk Ceplecha de l'Observatori de Ondejov (República Txeca), col·laborador a la investigació original. Segons aquest l'incident va poder haver estat ocasionat per una bombolla de gas subterrani que va emergir fins a la superfície en una erupció sobtada, deguda probablement a un esllavissament de terres. La ràpida acció convectiva hauria ocasionat una separació de la càrrega elèctrica suficient com per provocar una espurna i incendiar el gas.
|
Metodologia
|
L'econometria és el mesurament econòmic; una combinació de matemàtica econòmica, estadística i teoria econòmica. L'econometria proveeix eines per a l'anàlisi del contingut empíric de la teoria econòmica, sigui per a la verificació de la teoria, o per a la comprovació de la hipòtesi d'un model de relacions entre variables. Amb l'econometria, els economistes analitzen valors numèrics de les variables i no només llur comportament o tendència general. L'econometria està basada en l'ús i desenvolupament dels mètodes estadístics amb el propòsit d'estimar les relacions entre dues o més variables econòmiques. També s'utilitza per a provar, mitjançant dades històriques, teories econòmiques proposades o existents, i per a avaluar i implementar polítiques governamentals o empresarials. L'econometria s'ha separat de la disciplina de l'estadística matemàtica, atès que l'econometria enfoca els problemes relacionats amb dades no experimentals, és a dir, amb dades que no poden recol·lectar-se per mitjà d'experiments científics controlats, sinó d'observacions històriques o experimentals de les decisions dels individus, empreses o altres segments de l'economia i de llurs resultats. Això és possible amb la creació d'un model economètric. Un model economètric està compost per una variable dependent i diverses variables independents, amb paràmetres constants per a cadascuna d'aquestes variables (paràmetres que són els pendents de les corbes corresponents dins la representació gràfica del model economètric), i el terme de l'error. Després que es recol·lectin les dades necessàries, els mètodes economètrics s'utilitzen per a determinar el valor d'aquests paràmetres. Per exemple, un model economètric simple seria: salari = a*educació + b*experiència + u, en què a i b són els paràmetres que s'han d'estimar, salari és la variable dependent, educació i experiència les variables independents, i u el terme que conté l'error aleatori. Aquest exemple ho és d'una de les eines més importants de l'econometria: l'anàlisi de regressió. En els models de regressió simple lineals s'hi sol fer servir, per al càlcul, el mètode de Mínims Quadrats Ordinaris.
|
Agricultura
|
Un terrer, conegut arreu amb el nom francès terroir, és un terreny amb unes característiques geològiques i geogràfiques homogènies per al cultiu agrícola, especialment utilitzat per la vinya.El concepte de terrer aplicat a la viticultura està molt desenvolupat a França. Per exemple, les diferents propietats de la regió de Bordeus (anomenades château) estan classificades en cinc categories: de premier cru a cinquième cru. A la regió vinícola portuguesa del Duero també es diferencia el terrer. Des del 2002 la Generalitat de Catalunya permet als consells reguladors de les Denominacions d'Origen atorgar el caràcter distintiu de «vi de finca» o «vi de terrer». Es defineix el vi de terrer com el vi produït dins una denominació d'origen, en un entorn determinat, d'una extensió inferior a la del terme municipal, amb característiques pròpies, el nom del qual està notòriament lligat a les vinyes de les quals s'obtenen vins amb característiques qualitatives especials. Posteriorment s'ha aplicat a la legislació espanyola el concepte equivalent de Vino de Pago.
|
Dret
|
L'anomenat monopoli en l'ús legítim de la força física, conegut en la seva forma abreujada no sense certa controvèrsia com el monopoli de la violència és un terme provinent de l'alemany Gewaltmonopol des Staates. Aquest concepte, proposat pel sociòleg Max Weber en el seu assaig La política com a vocació (1919), defineix l'Estat com qualsevol "comunitat humana que (exitosament) reclami el monopoli de l'ús legítim de la força física en un espai físic". Per tant, "l'estat modern és una afiliació obligatòria que administra la dominació". En altres paraules, Weber descriu l'Estat com una organització qualsevol que exitosament garanteixi el dret excloent a utilitzar violència física directa contra els membres del seu domini territorial, amenaçar de fer-la servir, o a autoritzar a tercers d'emprar-la. Aquesta definició de Weber implica al seu temps una correspondència essencial entre el poder sobre un territori i l'Estat. Un tal monopoli, segons Weber, hauria d'assolir-se a través d'un procés de legitimació. Segons Raymond Aron, les relacions internacionals es caracteritzen per l'abneica de l'ús legítim de força en la relació entre estats.
|
Ètica
|
La modèstia és l'actitud tendent a moderar i temperar les accions externes; implica contenir-se en certs límits, d'acord amb les conveniències socials o personals. També és la qualitat d'humil, de falta de vanitat o de supèrbia. Les pràctiques específiques de la modèstia varien entre cultures, èpoques i grups de persones. L'estàndard de modèstia posseeix diferents característiques, sent una mesura tendent a canalitzar a l'individu en la societat, ja que sol ser jutjat per aquesta quan s'extralimita en el seu comportament. Els principis generals de la modèstia promouen evitar l'excessiva atenció cap a un mateix, limitant les accions i actituds per inculcar comportaments menys egoistes. De vegades, la modèstia sol confondre's amb la timidesa o la simplicitat. Aquesta virtut generalment s'entén com una assenyalada cautela i fins a cert punt inhibició per les expressions de si mateix; un individu modest és el que no fa gala dels seus béns o facultats. És la consideració de no malmetre al proïsme amb un desvergonyiment que pugui causar-li dany.
|
Aeronàutica
|
El vehicle orbital de prova Boeing X-37 és un vehicle espacial no tripulat estatunidenc. És operat per la Força Aèria dels Estats Units per a missions de vol espacial orbital destinades a demostració de tecnologies espacials reutilitzables. És un avió espacial reutilitzable robòtic construït a l'escala d'un 120% de l'X-40A. Té una longitud de més de 8,9 m i dues aletes en angle a la cua.L'X-37 va començar el 1999 com un projecte de la NASA, i després va ser transferit al Departament de Defensa dels Estats Units el 2004. Va tenir el seu primer vol com una prova de caiguda, el 7 d'abril de 2006, a la base aèria d'Edwards. La primera missió orbital de l'avió espacial, l'USA-212 va ser llançada el 22 d'abril de 2010 mitjançant un coet Atlas V. El seu retorn a la Terra el 3 de desembre de 2010 va ser la primera prova de l'escut tèrmic del vehicle i de maneig de l'aerodinàmica hipersònica.
|
Biblioteconomia
|
El Science Citation Index (SCI) és una base de dades bibliogràfica on es recullen totes les contribucions (articles, editorials, cartes, revisions, discussions...) que es puguin publicar a les principals revistes de ciència i tecnologia indexades per Thomson Reuters.
|
Indumentària
|
La camisa de força és una vestimenta amb forma de jaqueta que permet immobilitzar els braços d'una persona. El disseny consisteix en una camisa de tela ferma de màniga llarga que supera les puntes dels dits del portador, amb mànigues tancades en els seus extrems, i es lliguen cap enrere. El seu ús és comú per a immobilitzar o mantenir sota control reus, persones violentes o dements. Juntament amb les manilles és un dels mecanismes més coneguts de control físic de persones. Tot i que la camisa de força és el terme més freqüent, existeix el neologisme francès "camisola de força", emprat a la Catalunya nord.El seu ús més típic és restringir les persones que poden causar danys a si mateixos o als altres. Un cop l'usuari fa lliscar els braços cap a les mànigues, la persona que l'assisteix creua les mànigues contra el pit i lliga els extrems de les mànigues a la part posterior de la jaqueta, garantint que els braços estiguin a prop del pit amb el mínim moviment possible.L'efecte d'una camisa de força com a mesura de seguretat fa que sigui d'interès especial per l'escapisme. La camisa de força és també un element bàsic puntal en la màgia d'escenari. La camisa de força prové de l'era georgiana de la medicina. La contenció física es va utilitzar tant com a tractament per a malalties mentals com per pacificar pacients en manicomis. Per la seva resistència, el canemàs i la lona són els materials més habituals per a les camises de força institucionals. El famós il·lusionista Harry Houdini la va utilitzar per a fer un dels seus més famosos actes d'escapisme, en el qual era capaç de desfer-se d'una camisa de força penjant cap per avall des de dalt de tot d'un gratacel.
|
Jocs
|
Atmosfear és una sèrie de jocs de taula editat en 1991 per Phillip Tanner i Brett Clements.
|
Agricultura
|
La United Fruit Company va ser una empresa estatunidenca que comerciava amb fruits tropicals (principalment bananes) cultivats en plantacions de països del Tercer Món i venuts als Estats Units i a Europa. Aquesta companyia es va formar l'any 1899 per la fusió de Minor C. Keith amb Andrew W. Preston i Boston Fruit Company. Va prosperar al principi i la meitat del segle XX i controlava extensos territoris i xarxes de transport a Amèrica Central, el Carib, costa de Colòmbia i Equador. Competia amb la Standard Fruit Company pel domini del comerç de bananes internacional, mantingué pràcticament un monopoli en certes regions que es van anomenar repúbliques bananeres.Va tenir un impacte profund i perllongat en el desenvolupament econòmic i polític de diversos països llatinoamericans. Els crítics sovint l'acusen d'explotar un neocolonialisme i descriuen aquesta companyia com l'arquetipus d'influència d'una empresa multinacional en la política interna de les repúbliques bananeres, un terme encunyat per O. Henry). Després d'un període de declivi financer, United Fruit es va fusionar amb Eli M. Black's AMK el 1970 per passar a ser United Brands Company. El 1984, Carl Lindner, Jr. transformà United Brands en l'actual Chiquita Brands International.
|
Química
|
La constant de Madelung és un factor de correcció que contempla les interaccions electroestàtiques dels ions més allunyats que la simple parella anió-catió i depèn exclusivament de la geometria del cristall iònic. Es pot calcular com una suma de la contribució dels ions veïns més propers, més la dels segons veïns més propers, i així successivament. Fou determinada pel físic alemany Erwin Madelung el 1918.
|
Astronomia
|
Faetó, o també Faetont, és el nom d'un planeta hipotètic existent entre les òrbites de Mart i Júpiter, la destrucció del qual suposadament va portar a la formació del cinturó d'asteroides del nostre sistema solar intern. El planeta hipotètic pren el seu nom de Faetont, el fill del déu del Sol anomenat Hèlios en la mitologia grega, que va intentar conduir el carro solar del seu pare durant un dia, amb resultats desastrosos per a la Terra, i que fou finalment fulminat per Zeus amb els seus llamps abans que quedés destruït tot l'univers. L'asteroide 3200 Faetont, en anglès 3200 Phaethon, comparteix el nom amb aquest planeta hipotètic. 3200 Faetont és un asteroide Apol·lo amb unes propietats inusuals que també es manifesten en la seva alta excentricitat orbital, la qual creua les òrbites de Mercuri, Venus, la Terra i Mart, arribant a ser un dels asteroides amb nom que més s'apropen al Sol.
|
Informàtica
|
Framebuffer, o memoria de cuadre o de fotograma, és una categoria de dispositius gràfics, que representen cada un dels píxels de la pantalla com ubicacions a la memòria d'accés aleatori. També és conegut d'aquesta manera però en l'àrea dels sistemes operatius, a tots els dispositius que usen o aparenten usar aquest mètode d'accés a dispositius gràfics. La informació continguda en el framebuffer consisteix típicament en els valors de color per a cada píxel que es mostra a la pantalla. Els valors de color s'emmagatzemen comunament en 1 bit binari (blanc i negre), 4 bits de paleta, de 8 bits de paleta, color d'alta densitat de 16 bits i veritables formats de color de 24 bits. Un canal alfa addicional s'utilitza de vegades per retenir informació sobre la transparència de píxels. La quantitat total de memòria necessària per a l'ús d'aquest dispositiu depèn de la resolució del senyal de sortida, així com de la grandària i la profunditat de color de la paleta.
|
Ciència militar
|
El mot Bundeswehr ( escoltar (?·pàg.), «Defensa Federal» en alemany) inclou el conjunt de les forces armades unificades d'Alemanya i la seva administració civil. La Llei fonamental per a la República Federal d'Alemanya no permet als Estats d'Alemanya (Lands) mantenir les seves pròpies forces armades i estableix que les tasques de defensa són responsabilitat exclusiva del Govern federal.La Bundeswehr està dividida en una part militar amb les Forces Armades (Streitkräfte) i una part civil amb l'Administració de la força de defensa (Wehrverwaltung), l'Oficina federal de Tecnologia de defensa i Adquisicions (Bundesamt für Wehrtechnik und Beschaffung) i l'Oficina federal per a Gestió de la Informació i Tecnologia de la Informació de la Bundeswehr (Bundesamt für Informationsmanagement und Informationstechnik der Bundeswehr, de vegades abreujada com a It-AmtBw). La part militar de la força de defensa federal està formada per les branques d'Exèrcit (Heer), Armada (Marine), Forces aèries (Luftwaffe), el Servei de suport conjunt (Streitkräftebasis) i el Servei mèdic Central (Zentraler Sanitätsdienst). En temps de pau, el ministre federal de Defensa posseeix el poder de comandament i de control. En cas de defensa, aquesta funció és transferida al Canceller federal en exercici, conformement a l'article 115b de la Llei fonamental. El soldat amb rang més alt és el Generalinspekteur der Bundeswehr (Inspector General de la Bundeswehr) i té alhora el grau de General o Almirall, encara que no és el comandant en cap militar, càrrec que no hi ha en l'estructura de la Bundeswehr. A mitjan 2007 la Bundeswehr tenia 250.000 soldats; el Heer amb 105.000, la Luftwaffe amb 45.000 i la Deutsche Marine amb 19.000, el Zentraler Sanitätsdienst amb 19.000 i la Streitkräftebasis amb 56.000, d'ells 7,500 formaven part de diverses forces internacionals de pacificació en llocs com els Balcans, l'Afganistan i el Líban. A més, la Bundeswehr comptava amb més de 90.000 oficials civils.
|
Informàtica
|
La teoria de la computació és una ciència, en particular una branca de la matemàtica i de la computació que tracta de quins problemes es poden resoldre en un model de càlcul, mitjançant un algorisme, de quina manera es poden resoldre de manera eficient o en quin grau (per exemple, les solucions aproximades enfront de les precises). Dit d'una altra manera, dés la branca que estudia problemes de decidibilitat. El camp es divideix en tres grans branques: teoria dels autòmats i llenguatges formals, teoria de la computabilitat i teoria de la complexitat computacional, que es relacionen amb la pregunta: "Quines són les capacitats i limitacions fonamentals dels ordinadors?".Per tal de realitzar un estudi rigorós de la computació, els informàtics treballen amb una abstracció matemàtica dels ordinadors anomenada model de computació. Hi ha diversos models en ús, però el més freqüentment examinat és la màquina de Turing. perquè és senzilla de formular, es pot analitzar i utilitzar per demostrar resultats i perquè representa el que molts consideren el model de càlcul "raonable" més potent possible. Podria semblar que la capacitat de memòria potencialment infinita és un atribut irrealitzable, però qualsevol problema resolt per una màquina de Turing sempre requerirà només una quantitat finita de memòria.
|
Agricultura
|
La rosella (Papaver rhoeas) és una planta anual ruderal de flors vermelles habitual en els camps cultivats. Aquesta planta rep els noms normatius de babol(a), badabadoc, caputxí, colet, gall, gallaret, lloca, paparota, paramà, pipiripip, quiquiriquic. És herbàcia, de la família de les papaveràcies i es troba present gairebé arreu del món: Àsia, Amèrica del Nord, Europa i Àfrica. Als Països Catalans és força comuna fins a 1600 m d'altitud.
|
Jaciments paleontològics
|
El jaciment de Bernissart (Bernissart, Hainaut, Bèlgica) és conegut principalment per haver proporcionat 28 esquelets fòssils complets d'Iguanodon, un dels dinosaures més ben coneguts gràcies a aquest jaciment. També s'han recuperat restes d'un dinosaure carnívor, dues espècies de cocodril, dues tortugues, quinze de peixos (amb més de 3.000 exemplars), artròpodes i restes vegetals. El jaciment es va formar en el Cretaci inferior, fa entre 130 i 112 milions d'anys enrere (Barremià mitjà - Aptià primerenc). Els primers fòssils van aparèixer per casualitat el 1878 a l'interior d'una mina de carbó, durant l'excavació d'una galeria a 322 m de profunditat. Es trobaven al farcit argilenc cretaci d'una xemeneia càrstica vertical que travessava les calcàries amb carbó paleozoiques que estaven explotant. Els miners van denominar posteriorment «bossa dels iguanodonts» («cran» aux iguanodons) a aquesta formació d'argiles amb fòssils. Les excavacions es van realitzar durant tres anys, fins a 1881; posteriorment, el 1921, la mina es va inundar i va tancar definitivament. Durant les ocupacions de Bèlgica pels alemanys en les dues guerres mundials es va intentar sense èxit l'extracció de nous fòssils per als museus germànics, però dificultats tècniques afavorides per la resistència belga ho van impedir en ambdós casos. La gènesi i estructura del jaciment és molt peculiar, ja que es va formar en una zona pantanosa sota la qual hi havia una dolina que engolia els sediments que s'hi anaven dipositant gradualment. Així es va formar l'acumulació d'argiles en una «xemeneia» càrstica de 150 a 200 metres de diàmetre. El clavegueró continua centenars de metres en profunditat, farcit per runa de roques carboníferes.
|
Filosofia
|
El feminisme postestructuralista o postfeminisme és un corrent de la teoria feminista que fa una revisió crítica de les segona i tercera onades del feminisme i, des del marc d'una perspectiva postmoderna i de la globalització, es marca com a objectiu atendre les seves contradiccions i omplir-ne les absències: categories de diferència com l'edat i la posició social en un principi de les dones, així com l'ètnia, estan lligades a corrents com el feminisme postcolonial. Es troba igualment al marc de la teoria queer i del moviment LGBT, afegint tots els gèneres i preferències sexuals, a més de posicionar-se en contra del concepte binarista de gènere i dels rols de gènere. Una de les aportacions més rellevants al respecte la fa Judith Butler al llarg de la seva obra, tot definint el gènere com a acte i constructe performatiu. D'altres autors i autores consideren el feminisme postestructuralista una quarta onada de feminisme mentre que per a d'altres el mateix mot "feminisme" és ginocèntric i el postfeminisme ja no ho és, teoritzant (estudis de gènere) i lluitant per la igualtat de drets i oportunitats de les persones de qualsevol gènere.Es configura paral·lelament al feminisme de la diferència, que també defensa que les dones (no "la dona", el plural n'és una innovació) puguin ser diferents entre elles i que no cal que siguin com un home (ni com homes) per a tenir els mateixos drets i oportunitats. El postfeminisme vol desconstruir i erradicar la categoria "dona" com a categoria d'identitat universal. A més, incorpora crítiques culturals, socials i científiques a certes formes de pensament cultural i filosòfic que romanen encara en la societat actual des de l'època de la Il·lustració i la modernitat.El postfeminisme se centra també en la lluita contra els micromasclismes (masclismes socialment acceptats) exercits pels poders polítics i econòmics en els mitjans de comunicació. Per exemple, denuncia que en pàgines informatives serioses de la premsa es destrueixi la credibilitat de les dones fent referència a aspectes seus com l'aspecte físic (cosificació de les dones), els costums o la vida privada, en comptes de centrar-se únicament en el seu treball o carrera (vegeu Test de Finkbeiner). També que trïin de parlar de persones menys interessants per apartar el focus dels veritables protagonistes i així no afrontar els conflictes reals. Demana canvis institucionals que, més enllà de lleis de paritat, afegeixin veritablement totes les voluntats i punts de vista als òrgans pràctics i decisius de govern i de direcció als diferents poders públics i privats.
|
Geografia
|
La prefectura de Yamagata (山形県, , Yamagata-ken?) està ubicada a la regió de Tohoku sobre l'illa de Honshu al Japó. La capital és la ciutat de Yamagata.
|
Circ
|
Waino i Plutano, Els homes salvatges de Borneo, varen ser dos germans nans excepcionalment forts que es varen fer famosos de la mà de P. T. Barnum i el seu espectacle de monstres.
|
Ciències ambientals
|
Les vagues climàtiques del setembre del 2019, també coneguda com la Setmana Global del Futur, són una sèrie de vagues internacionals i protestes per demanar mesures per fer front al canvi climàtic a causa de l'escalfament global. Les dates clau de les vagues inclouen el 20 de setembre, tres dies abans de la cimera del clima de les Nacions Unides, i el 27 de setembre, juntament amb la setmana completa del 20 al 27 de setembre proposada per a una vaga general climàtica mundial anomenada Vaga de la Terra. Les protestes s'estan duent a terme a 4.500 llocs de 150 països. L'esdeveniment forma part de la vaga escolar del moviment climàtic, inspirat en l'activista sueca Greta Thunberg.Les protestes del 20 de setembre van ser probablement les més importants vagues climàtiques de la història mundial. Els organitzadors van informar que més de 4 milions de persones van participar en vagues a tot el món, incloent 1,4 milions de participants en vagues alemanyes. Aproximadament 300.000 manifestants van participar en vagues a Austràlia, altres 300.000 persones es van unir a les protestes del Regne Unit i els manifestants Nova York foren aproximadament 250.000 Més de 2.000 científics de 40 països es van comprometre a donar suport a les vagues.
|
Cultura popular
|
La nouba és un gènere musical trobat al Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia, que té els seus orígens a la música d'Andalusia. El nom nouba va reemplaçar el terme sawt, i significa "esperar el seu torn" en àrab, pel fet que el músic esperava el seu torn rere una cortina. Les cançons són cantades per un solista o per un cor a l'uníson. Les lletres provenen de les moaixakhes o zajals, formes poètiques en àrab clàssic i col·loquial, respectivament. La veu s'acompanya per diversos instruments, incloent-hi l'ud, el rabab o el rebec, el ney, el qanun, el riq i la darbukka. Els instrumentistes també fan de cor.Les ciutats del nord d'Àfrica han heretat un estil musical més propi de Granada.. Al Marroc, el terme gharnati (granadí) designa un estil musical diferent anomenat "Tarab Al Ala", que es va originar a Còrdova i València.
|
Filosofia
|
Segons Plató, podem distingir dos mons: el món sensible i el món intel·ligible. El món sensible és el món al qual tenim accés a través dels sentits. Hi ha dos tipus d'entitats: les ombres i imatges dels objectes, i els objectes físics. Els objectes físics són canviants pel que qualsevol coneixement sobre ells és relatiu i temporal. Aquest món no és veritablement real, sinó que és el món de la multiplicitat, del canvi i l'esdevenir. Com diria Heràclit, pura contradicció. El món sensible és una còpia defectuosa del món intel·ligible. D'acord amb el símil de la línia, aquest món es correspon amb el no-ser i la ignorància. Les imatges dels objectes materials donen lloc a una representació confusa (imaginació), mentre que els objectes materials donen lloc a una representació més precisa (creença). Ambdues formes pertanyen a l'opinió (doxa) i no constitueixen coneixement veritable.
|
Conflictes
|
El conflicte marítim intercoreà, també conegut com a guerra del Cranc, és un seguit d'incidents marítims frontalers entre Corea del Nord i Corea del Sud localitzats a la mar Groga. Tant els EUA com la República Popular de la Xina diuen veure's preocupats pel conflicte, esperant-ne una solució diplomàtica.El conflicte es dona concretament a la "Northern Limit Line" (Línia Límita del Nord) que va ser establida per l'ONU després de l'armistici del 1953. Zona plegada de crustacis, d'ací el nom de "guerra del Cranc", el conflicte s'estén també fins a Baengyeong, una illa propera a Corea del Nord i que en l'actualitat és propietat de Corea del Sud, però que l'armada de Corea del Nord vol recuperar.L'arrel del conflicte citada, i d'ençà la signatura de l'armistici, Corea del Nord acostuma a fer-hi maniobres militars, fent que el sud de Corea i reaccioni més o menys violentament, sobretot després dels assajos nuclears portats el mes de juliol del 2010.
|
Sociologia
|
La distinció entre cultures de la vergonya i cultures de la culpa diferencia entre societats on davant un fet jutjat com a moralment incorrecte es fomenta l'aparició de la vergonya o l'aparició de la culpa en primer terme. Es tracta d'un espectre ampli en el qual es poden enquadrar totes les comunitats amb més grau d'un sentiment o de l'altre, com va estudiar Ruth Benedict a la seva obra El Crisantem i l'espasa.
|
Agricultura
|
El cavalló o crestall és un amuntegament artificial de terra que segueix una línia amb intenció de separar làmines d'aigua, de conduir corrents d'aigua o d'aturar-les. La construcció de cavallons es fa servir en diverses pràctiques de regadiu tradicional. Segons l'objectiu desitjat per l'agricultor, els cavallons tindran una separació específica, una alçada, amplada i llargada. Els objectius hom poden resumir en els següents casos: Separació de taules de rec, o unitats superficials que reben una dosi de rec per inundació. Separació de cultius amb necessitats hídriques diferents, per evitar excés d'irrigació. Creació d'ondulacions amb cavallons i solcs per regar en línies, tot controlant el cabal i la durada del corrent d'aigua. Encerclament de la soca d'arbres per evitar el contacte directe d'aquesta amb l'aigua. Protecció de sembrats hortícoles davant dels corrents de vent, sobre tot si és fred.
|
Agricultura
|
La podridura noble és l'efecte d'un fong anomenat Botrytis cinerea que es desenvolupa als grans de raïm en algunes condicions d'humitat i d'assolellament concretes. Aquest fong també pot provocar la podridura grisa que en altres condicions climàtiques pot fer malbé la collita. L'efecte de la botritis es desenvolupa a través d'alimentar-se de l'aigua del raïm i d'aquesta manera provoca una concentració de sucre. El fong també té conseqüències sobre les aromes del vi, que es detecta ràpidament a través de l'olor i del tast en boca. Per produir la podridura noble cal la presència d'un curs d'aigua per provocar humitat matinal els mesos d'octubre i novembre, d'aquesta manera es forma el fong: A Sauternes, França, és el curs del Ciron qui fa aquest paper. Hi ha altres llocs on també es desenvolupa la podridura noble com la Loira francesa o Tokay a Hongria. La botritis és present des de la floració de la vinya, s'ha de respectar el seu desenvolupament i guiar-lo durant els mesos de juny i agost. Algunes vinyes no necessiten rebre cap mena de tractament antifungídic, només es pot fer quan surten les fulles del cep, després, quan el raïm comença a madurar ja és tard. A la tardor, el raïm sobremadurat adquireix tons violacis i la polpa es transforma en una confitura daurada.
|
Història
|
Ahmad-Xah Bahadur Mujahid-ad-Din Abu-Nasr (1725 - 1775) fou un emperador mogol. Va pujar al tron el 1748 succeint al seu pare Muhammad Shah, però el poder efectiu estava en mans de Safdar Jang, nabab d'Oudh, que va ser nomenat visir de l'emperador. Per mantenir allunyats als rohilla (rohela) va cridar als marathes amb el resultat del saqueig dels seus territoris per aquestos mentre els afgans entraven al Panjab. En 1749 Joseph François Dupleix es va aliar amb Chanda Sahib i Muzaffar Jung, els dos administradors mogols al Deccan i va voler donar-los el poder a les seves respectives regions, i altres famosos líders com Hyder Ali també es van aliar amb els francesos. Aviat Chanda Sahib, Muzzafar Jung i els francesos liderats per Patissier i De Bussy van ser capaços de derrotar el Nabab d'Arcot Ànwar al-Din Muhàmmad Khan en la batalla d'Ambur, en la que morí, i en resposta, el seu fill Wala Jah Muhammad Ali i Nasir Jang es van alinear amb els anglesos el 1750. Quan Nasir Jung va intentar recuperar Gingee Fort, fou aturat per De Bussy, derrotat i mort per les tropes de Himmat Khan, Nawab de Kadapa. Joseph François Dupleix, l'autèntic governant rere els successors va delegar un notable govern en els seus aliats: Muzaffar Jung fou declarat Nizam de Mughal al Deccan oriental i Chanda Sahib Nawab del Carnatic. Els francesos es van guanyar la reputació d'aristòcrates poderosos a l'imperi Mogol, mentre que els anglesos eren vistos com a pirates des dels temps d'Aurangzeb.El 1754 el visir Safdar Jang fou derrocat per Imad al-Mulk Ghazi l-Din Khan, que va declarar a Bahadur indigne, el va cegar i empresonar a Salimgarh fins a la seva mort en 1754.
|
Sociologia
|
Els estudis de ciència, tecnologia i gènere (CTG) són una part dels estudis de ciència, tecnologia i societat (CTS). Igual que aquests últims, els estudis de ciència, tecnologia i gènere són un camp de treball interdisciplinari des del qual s'aborda l'estudi de la ciència i la tecnologia en el context social, en un esforç per comprendre el seu desenvolupament històric i els seus efectes sobre les nostres formes de vida, encara que, a diferència dels estudis CTS, mitjançant l'imperatiu d'integrar una perspectiva de gènere. Per tal d'entendre de manera clara quin és l'objectiu d'aquesta branca de la CTS és necessari conèixer el punt de partida que no és altre que la distinció que s'ha de fer entre “sexe” i “gènere”. El primer fa referència a les diferències existents des del punt de vista biològic entre un home i una dona. El segon, el gènere, és una construcció social que diferencia les responsabilitats, els rols, els condicionants així com les oportunitats i necessitats de homes i dones en un context determinat. Aquesta construcció social sol variar al llarg del temps. En definitiva l'anàlisi de les relacions de gènere incideix especialment en les relacions de poder i l'accés als recursos i les oportunitats. L´integració i aplicació necessària de la perspectiva de gènere és imprescindible en els estudis CTS com també és clau copsar el "gènere" com una categoria analítica i no com una simple categoria descriptiva.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.