label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Sociologia
|
El Liberum veto (del llatí: vet lliure) era un dispositiu parlamentari de la República de les Dues Nacions que permetia a qualsevol diputat d'un Sejm (qualsevol de les cambres del parlament polonès) forçar la suspensió de la sessió en curs i anul·lar-ne tot el contingut ja aprovat. El diputat que en volia l'anul·lació i suspensió només havia de cridar «Nie pozwalam!» (del polonès: no ho autoritzo!). El dispositiu en qüestió parteix del principi que tots els nobles polonesos són iguals entre ells i, per tant, les mesures preses al Sejm havien de ser acceptades per unanimitat. El Liberum Veto és l'un dels punts clau del sistema polític de l'anomenada República de les Dues Nacions atès que permetia el control del poder reial i en reforçava els elements democràtics, tot i haver d'estimar-se aquesta valoració en el seu context.
|
Cultura popular
|
Una declaració d'independència del ciberespai és un document sobre l'aplicabilitat (o no) d'un govern d'Internet en els moments de ràpid creixement lligats a l'aparició de la web. Va ser escrit per John Perry Barlow, fundador de la Electronic Frontier Foundation, i publicat el 8 de febrer de 1996 a Davos, Suïssa, com a resposta a l'aprovació als Estats Units d'Amèrica de la llei Telecommunications Act. Va ser traduïda al català per Llorenç Valverde i Teo Vidal i Sol. La declaració, en setze paràgrafs curts, rebutja el control d'internet per qualsevol força externa, especialment els Estats Units. Defensa que els Estats Units no tenen el consentiment dels governats per aplicar lleis a internet, i que aquesta queda fora de les fronteres de qualsevol país. És més, internet està desenvolupant el seu propi contracte social per tal de determinar com solucionar els problemes.
|
Circ
|
Carlo Bonomi (Milà, 12 de març de 1937 - Milà, 6 d'agost de 2022) va ser un actor de veu i pallasso italià, conegut pel seu treball de veu en off com a veu del Sr. Linea a la sèrie animada La Linea, així com de Pingu i diversos altres personatges a la sèrie de televisió homònima.
|
Pedagogia
|
Les històries socials es van concebre com una eina per ajudar a les persones amb trastorn de l'espectre autista (TEA) a comprendre millor els matisos de la comunicació interpersonal per tal que poguessin interactuar de manera efectiva i adequada. Tot i que el format prescrit va ser destinat a persones amb un nivell d'alt funcionament amb habilitats de comunicació bàsiques, el format es va adaptar substancialment per a persones amb baixos coneixements de comunicació i un nivell de baix funcionament. L'evidència demostra que hi ha hagut una millora mínima en les habilitats d'interacció social. Tanmateix, és difícil avaluar si el concepte hauria tingut èxit si s'hagués dut a terme tal com es va dissenyar originalment. Les històries socials s'estan utilitzant en formes específiques per a preparar individus per a la interacció social i per preparar individus amb autisme per a esdeveniments públics.
|
Astronomia
|
En el problema dels n cossos d'astrodinàmica, una zona de velocitat relativa nul·la representa una superfície que un cos amb una energia determinada not pot creuar, ja que hauria de tenir velocitat nul·la en la superfície. El concepte fou introduït per George William Hill.
|
Objectes astronòmics
|
ANSMET (de l'anglès ANtartic Search for METeorites) és un programa fundat per l'Oficina de Programes Polars (Office of Polar Programs) de la Fundació Nacional de Ciència (National Science Foundation) dels Estats Units que busca meteorits a les muntanyes de l'Antàrtida. Des del 1976 ANSMET ha recuperat 10.000 meteorits. La importància del programa és que es tracta de l'única font contínua de material extraterrestre no microscòpic des del Programa Apol·lo. També és la font de molts dels meteorits lunars i marcians com l'ALH84001.La cerca de meteorits es realitza visualment. Quan un espècimen és trobat, es localitza la seva posició usant GPS i se li dona un nombre d'identificació. Després és col·locat en una bossa de tefló. L'equip s'assegura que l'espècimen es mantingui congelat en el seu viatge de retorn a la Instal·lació de Curació de Meteorits Antàrtics (Antarctic Meteorite Curation Facility) en el Johnson Space Center de Houston, Texas.
|
Química
|
El terme estructura de Keggin designa una disposició particular d'àtoms en l'espai que s'aplica a algunes entitats químiques. Aquesta disposició resulta en acoblar 12 octaedres [MO₆] (on M representa un metall constituent situat a l'interior de l’octaedre format per àtoms d'oxigen) de manera que compartisquen vèrtexs i arestes, i deixen un buit de simetria tetraèdrica en el seu interior que pot ser ocupat per un heteroàtom (X). La fórmula general de les entitats químiques amb estructura de Keggin és [XM12O40]n−. Els metalls constituents (M) més habituals són V, Mo o W amb elevats estats d'oxidació (generalment +5 o +6), mentre que els heteroàtoms (X) poden ser metalls o no metalls (per exemple, B3+, Al3+, Ga3+, Si+4, Ge+4, P+5, As+5, S+6, V+5, Cr+3, Fe3+, Co+2, Co+3, Cu2+, Zn2+, …). Les entitats químiques que adopten l'estructura de Keggin pertanyen a una família molt nombrosa de fragments d'òxids metàl·lics anomenats polioxometal·lats que, com s'observa en la seua fórmula general, solen tindre càrrega negativa (i en aquest cas també reben el nom de polioxoanions). També existeixen alguns exemples (més escassos) de polioxocations amb estructura de Keggin, que s'originen quan els metalls constituents (M) tenen estats d'oxidació més baixos (per exemple, Al3+o Fe3+). En la natura, l'estructura de Keggin es presenta en els minerals kegginita i bicapita.
|
Heràldica
|
Abaixat és un terme heràldic que s'utilitza per indicar que una peça està col·locada dins l'escut més avall del que generalment li correspondria. També es diu abaixat a la punta d'un dit, d'un bec, d'una ala, d'una espasa, d'un bàcul i d'altres objectes representats en l'escut quan aquesta punta està orientada cap a la punta inferior de l'escut o cap al terra.
|
Administració
|
Un administrador de sistema, administrador de sistemes o sysadmin (de l'anglès «system administrator») és una persona dedicada al manteniment i funcionament d'un sistema informàtic i/o xarxa. Els administradors de sistemes poden ser membres d'un departament de tecnologia de la informació (TIC). Les tasques d'un administrador de sistema són molt àmplies i varien molt d'una organització a una altra. Els administradors de sistemes solen ser responsables de la instal·lació, suport i manteniment de servidors o altres sistemes informàtics, i la planificació i resposta als talls en el servei i altres problemes. Altres tasques poden incloure scripting o programació lleugera, gestió de projectes per a projectes relacionats amb sistemes, supervisió o entrenament dels operadors d'ordinador, i sent l'assessor per problemes d'ordinador, més enllà del coneixement del personal de suport tècnic. Un administrador de sistema ha de demostrar una barreja d'habilitats tècniques i la responsabilitat per fer bé la seva feina.
|
Història
|
La I Dinastia del País de la Mar o II Dinastia de Babilònia (encara que realment no governava Babilònia, que estava en possessió dels amorrites) va regnar entre els anys 1732 aC i 1460 aC. Es coneixen per una llista de reis que es basa en les breus mencions que en fan les cròniques A i B de la Llista dels reis de Babilònia i també a la Crònica Sincrònica dels reis d'Assíria, que els mencionen. Prenia el nom del País de la Mar, un territori situat a la part sud de Mesopotàmia que es va independitzar de Babilònia cap a l'any 1735 aC. Estava situat en una zona pantanosa que es va anar estenent cap al sud entre les desembocadures del Tigris i de l'Eufrates, una regió que en part va portar més endavant el nom de Caldea. Els reis d'aquesta dinastia es deien descendents dels reis d'Isin, i el tercer rei de la Dinastia del País de la Mar, Damiq-ilishu, portava el títol d'últim rei d'Isin. Els reis tenien noms accadis i parlaven la llengua accàdia. Se sap que el seu govern va arribar a dominar Babilònia. Durant l'Imperi Neobabilònic també va governar una Dinastia caldea o del País de la Mar.
|
Jocs
|
Haunted House és una màquina recreativa fabricada el 1972 per Midway Manufacturing Company. És un videojoc de tir amb rifle a l'estil de Dale Gun.
|
Robòtica
|
Hi ha una varietat de processos, equipaments, i materials utilitzats en la creació d'un objecte tridimensional. La impressió 3D és també coneguda com a fabricació additiva, donat que els processos d'impressió tendeixen a ser additius, amb diferències clau respecte a les tecnologies i els materials utilitzats en el procés.
|
Dret
|
La Llei Concursal o Llei 22/2003 és una llei d'àmbit espanyol que derogà la normativa anterior sobre deutes i unificà els anteriors quatre procediments concursals: fallida, suspensió de pagaments, concurs de creditors i quitament i espera per un de sol, denominat Concurs. Des de l'1 de setembre del 2004 és en vigor, a Espanya, la, de 9 de juliol, Concursal,
|
Agricultura
|
Praon és un gènere d'himenòpters apòcrits de la família dels bracònids, subfamília afidins. Aquest gènere inclou vespes parasitoides solitàries i és dels més grans d'aquesta subfamília, ja que inclou almenys 73 espècies descrites.
|
Física
|
Un generador de Van de Graaff és un generador electroestàtic que utilitza una cinta mòbil per a acumular grans quantitats de càrrega elèctrica a l'interior d'una esfera metàl·lica buida. Va ser inventat pel físic estatunidenc Robert J. Van de Graaff. Les diferències de potencial que es poden aconseguir actualment utilitzant el generador poden arribar fins als 5 megavolts. Les diferents aplicacions d'aquesta màquina inclouen la producció de rajos X, l'esterilització d'aliments i experiments de física de partícules i física nuclear.
|
Sociologia
|
El terme Euràbia és un neologisme polític. L'origen del terme Euràbia es troba en el títol d'una revista dirigida a mitjans dels anys 70 del segle xx per Lucien Bitterlein, president de l'Associació per a la Solidaritat Francoàrab, i publicada conjuntament pel Groupe d'Etudes sur le Moyen-Orient (Ginebra), France-Pays Arabes (París), i el Middle East International (Londres).Posteriorment, Bat Ye'or va difondre l'ús del mot Euràbia amb el propòsit de descriure el procés que, segons ella, s'està esdevenint d'integració política i cultural d'Europa a l'islam. Aquesta evolució va íntimament lligada a un canvi demogràfic que significa passar del predomini d'una població europea occidental a una altra d'araboislàmica. Bat Ye'or considera aquest procés com "el resultat d'una política encapçalada per França d'intentar contrarestar el poder dels Estats Units mitjançant l'apropament als països àrabs", i el veu com la causa principal de "l'hostilitat europea" contra Israel. El concepte Euràbia s'ha popularitzat en grans mitjans de comunicació dels Estats Units, com ara la FOX, per referir-se al futur d'Europa, amb una població musulmana "jove i en gran creixement, que, de cap manera, vol integrar-se a la civilització occidental".
|
Psicologia
|
El protegit (títol original: Unbreakable) és una pel·lícula nord-americana de l'any 2000 del gènere thriller i superherois escrita i dirigida per M. Night Shyamalan i protagonitzada per Bruce Willis i Samuel L. Jackson.
|
Televisió
|
Paul Edward Winfield (22 de maig de 1939 – 7 de març de 2004), guanyador d'un Premi Emmy i nominat per l'Acadèmia, va ser un actor del cinema i la televisió estatunidenc.Va ser conegut per la seva actuació en la pel·lícula Sounder i com a Martin Luther King en la minisèrie de televisió King. Fora de càmera, Winfield narrava la sèrie de televisió City Confidencial.
|
Televisió
|
Scrubs és una sèrie de televisió estatunidenca del gènere comèdia-drama que va ser creada el 2 d'octubre de 2001 per Bill Lawrence i produïda pels ABC Studios. El director va arribar a la fama l'any 1996 com a co-creador de Spin City. La sèrie segueix la vida de diversos empleats del Sacred Heart, un hospital. Compta amb un guió de ritme ràpid, trepidant, i surrealista a l'estil de les vinyetes dels còmics i conta sobretot les fantasies del personatge central, Dr. John "J.D." Dorian, que és interpretat per Zach Braff. El títol del xou és un joc de paraules entre les bates quirúrgiques i un terme per a una persona de baix rang o insignificant (en el començament de la sèrie, la majoria dels personatges principals eren metges interns, un dels rangs més baixos a la jerarquia mèdica).
|
Biblioteconomia
|
L'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) - Centre de Documentació Històrica i Social (CDHS) és una associació civil cultural fundada a Barcelona l'any 1903 per un grup d'intel·lectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipació sense cap mena de filiació política o ideològica.Clausurat per les tropes franquistes el gener de 1939 en ser ocupada la Ciutat Comtal, va ser legalitzat de nou el 1980. Actualment és un centre de documentació que forma part de la Federació d'Ateneus de Catalunya, al costat d'ateneus i centres culturals catalans de tota classe. També està associat a la Fundació Antonio Machado de Cotlliure, participa en la Federació Internacional de Centres d'Estudis Llibertaris i Documentació (FICELD), i és el segon arxiu més gran del moviment obrer mundial després de l'IIHS d'Amsterdam.
|
Teologia
|
El Sidur (en hebreu: סידור) és el llibre d'oracions diàries (tefilà-tefilot) de la religió jueva, el seu objectiu és introduir un ordre (סדר - seder i d'aquí sidur) en els resos. Existeixen diferents tipus de sidurim (סידורים - plural de sidur), tant en la tradició asquenazita com en la sefardita, i basen els seus resos tant en la Torà, que dona pocs detalls en relació amb aquesta pràctica, com en les tradicions recollides en el Talmud babilònic, un llibre que parla amb més detall sobre el tema. Un Sidur conté totes les pregàries necessàries per poder efectuar els tres serveis litúrgics diaris, així com les oracions específiques pel Shabat (שבת) i les altres commemoracions religioses i civils, com és el cas del Yom ha-Atsmaüt, el dia de la independència d'Israel. Per a altres festivitats jueves, com el Roix ha-Xanà (רוש השנה), el Yom Kipur (יום כיפור) etc, es sol fer servir el Majzor (מחזור) en lloc del Sidur. Els resos són originalment en idioma hebreu, encara que hi ha nombroses edicions bilingües o traduïdes a altres llengües.
|
Història
|
El comtat de Güell és un títol nobiliari concedit el 1908 pel rei Alfons XIII a l'empresari català Eusebi Güell i Bacigalupi. El 1911 va concedir als seus fills Claudi Güell i López i Santiago Güell i López el vescomtat i la baronia de Güell, respectivament. El títol va ser rehabilitat en 1965, per Juan María Gerardo Güell i Martos, fill del segon comte de Güell, convertint-se així en el III comte de Güell. La família Güell és originària de Torredembarra i està documentada des del 1558.
|
Fiscalitat
|
El diner negre (o diner B) és aquell diner que no ha estat declarat a la hisenda pública.El diner negre pot ser de dos tipus: Diner negre pròpiament dit: És aquell que procedeix d'activitats il·legals (tràfic de drogues, prostitució, contraban, etc.). No pot ser declarat directament a Hisenda perquè suposaria una confessió d'un delicte. Diner negre en sentit ample (també denominat de vegades diner brut): És aquell que no ha estat declarat a Hisenda pel motiu que sigui. Normalment, el motiu és simplement l'evasió d'impostos.Com a producte de l'evasió d'impostos, el diner negre pot suposar un problema per al seu propietari, perquè és un indici clar d'un possible delicte tributari, i ha d'intentar ocultar a Hisenda la seva existència (evitant, per exemple, les entitats bancàries i gastant-lo en béns que no deixin rastre fiscal). Com a producte d'activitats il·legals, el diner negre pot ser un indici d'aquestes activitats (la persona té una riquesa que no pot explicar). En aquests casos, al procediment mitjançant el qual el diner negre es fa passar per diner obtingut legalment se l'anomena blanqueig de capitals, i el seu objectiu és fer que aquest diner tributi i figuri oficialment com a procedent d'una activitat lícita.
|
Mitologia
|
Un zmeu (plural: zmei, femení: zmeoaică/zmeoaice) és, segons la mitologia romanesa, un ésser sobrenatural semblant al drac o al balaur, que sovint apareix camuflat sota forma humana.,En les històries on apareix, l'zmeu sol ser una representació del mal, l'egoïsme i la destrucció. Apareix de cop i volta del cel tot encenent la terra en flames i segresta donzelles, fins que finalment s'enfronta al Făt-Frumos, l'equivalent romanès del príncep encantador, a qui mai podrà vèncer. La paraula zmeu significa "serp" en eslau.
|
Física
|
Meteorología és un terme que deriva del llibre d'Aristòtil Meteorologica, que va ser escrit cap a l'any 340 aC. En ell Aristòtil presentava observacions i especulacions respecte a l'origen dels fenòmens de l'atmosfera terrestre i de l'espai exterior. En grec meteoron a objectes alts entre la Terra i on hi ha les estrelles. Teofrast va fer un llibre similar (Llibre dels Senyals) sobre pronòstics meteorològics basats en l'observació dels fenòmens del temps.
|
Arquitectura
|
Un escenari és l'espai físic destinat a la interpretació de produccions d'arts escèniques. L'escenari acull els intèrprets mentre fan l'espectacle i fa de punt focal per al públic.L'espai escènic pot utilitzar-se d'una manera més o menys clàssica o innovadora, i entès com a espai artístic pot referir-se a un terme propi de l'art d'avantguarda que supera en dimensions físiques i conceptuals a l'escenari tradicional, vulnerant el principi clàssic de separació amb el públic o quarta paret. Hi ha quatre tipus d'escenaris que varien quant al seu ús i en relació amb el públic. La forma més comuna a Occident és l'escenari tipus prosceni, en el que el públic es localitza a un costat de l'escenari i la resta dels costats queden ocults. Els escenaris centrals són similars als tipus prosceni, però amb una plataforma o àrea d'interpretació que s'estén cap al públic de manera que aquest se situa en tres costats. En un escenari dit "rodó" el públic es localitza en els quatre costats de l'escenari. Un quart tipus d'escenari és aquell que es construïx específicament per a una representació o que involucra un espai preexistent (per exemple la coberta d'un vaixell) i l'adaptat com a escenari.
|
Nàutica
|
La batalla dels Pals o batalla de dhat as-sawari (àrab: معركة ذات الصواري, maʿrakat ḏāt aṣ-ṣawārī) o batalla de Fènix va ser una crucial batalla naval que va tenir lloc el 654 entre els àrabs musulmans dirigits per Abu-l-Àwar i la flota romana d'Orient comandada personalment per l'emperador Constant II. Fa part de la primera campanya de Muàwiya ibn Abi-Sufyan per conquistar Constantinoble.
|
Robòtica
|
El Barcelona Drone Center, o BCN Drone Center, és una base de proves per a drons de tipus civil, instal·lada a Moià, que opera des de l'any 2013.El 2016, havent acollit professionals del sector de més de 60 països, la instal·lació va arribar a un acord amb l'Agència Espacial Europea, amb l'impuls de la Generalitat de Catalunya, que servirà perquè companyies del viver d'empreses ESA-BIC hi puguin provar els seus prototips.
|
Heràldica
|
El bordó o bastó de pelegrí és un tipus de bastó o pal que usen els pelegrins cristians, especialment aquells lligats al Camí de Sant Jaume. Per la importància d'aquesta ruta, el bastó ha esdevingut tant una figura heràldica com un símbol del cristianisme. Se'l sol representar amb una línia recta principal que té el mànec lleugerament corbat i de vegades adornat amb una creu, i habitualment acompanyat d'una carabasseta. A l'art anterior al segle xv apareix com a més curt que la persona que s'hi recolza, mentre que en imatges posteriors es va allargant. La seva fusta afegeix al simbolisme del bastó associacions amb els arbres, especialment amb el concepte d'axis mundi nòrdic, una assimilació introduïda pels camins septentrionals de la ruta. S'hi poden trobar inscripcions gravades al mànec i al pal principal referides a altres símbols cristians, com les lletres alfa i omega o les sigles INRI. Diversos sants tenen com a atribut de la seva iconografia bàsica un bastó de pelegrí, per evidenciar la vocació missionera o evangelitzadora que els duia a travessar els camins.
|
Heràldica
|
Plus ultra (del llatí que significa "més enllà") és un lema llatí, actualment lema d'Espanya. Fou adoptat per l'emperador Carles V com a lema personal d'expressió del dinamisme del nou imperi. El lema prové de la influència del metge i conseller personal de Carles I, l'humanista milanès Luigi Marliano, que va aconsellar al jove duc i futur emperador el 1515, quan va arribar la seva majoria d'edat i va ser proclamat gran mestre de l'Orde del Toisó d'Or, posar dins del seu blasó el lema Plus oultre en francès, que després es va llatinitzar a Plus ultra. Aquest lema es va utilitzar per a animar a oblidar l'antic advertiment als navegants de la mitologia grega, segons la qual Hèrcules havia posat dos pilars a l'estret de Gibraltar, i es creia que eren els límits del món, l'última frontera per als navegants del Mediterrani. Era el Non Terrae Plus ultra (no existeix terra més enllà) en referència també a Finisterre. Aquest lema va perdre el seu poder simbòlic quan Cristòfol Colom va arribar a Amèrica creuant l'oceà Atlàntic el 1492. Des de llavors, aquest ha estat el lema nacional d'Espanya. En l'actual escut constitucional, el lema està inscrit al voltant de les dues columnes d'Hèrcules. Jacint Verdaguer també en féu un poema amb aquest títol, "Plus ultra" (1903), d'interpretació mística, que modernament Pascal Comelade i Enric Casasses musicaren (l'any 2006, dins del disc La manera més salvatge, Discmedi, Barcelona, 2006) a partir d'una cançó, Knockin' on Heaven's Door, de Bob Dylan:
|
Informàtica
|
Els registres dels processadors són la porció de memòria més pròxima a la CPU dins de la jerarquia de memòria d'un computador i és el tipus de memòria d'accés més ràpid. Els registres de la CPU permeten guardar temporalment dades que el processador necessita gairebé de forma immediata. Quan la CPU acaba d'executar l'última instrucció i torna a començar una altra instrucció, accedeix als registres per obtenir les següents dades a executar. Com que el temps que passa entre instrucció i instrucció és molt petit, aquesta memòria s'ha d'omplir i buidar de forma instantània. Hi ha diversos tipus de registres segons el tipus de dada que guarden. N'hi ha que guarden adreces de memòria, n'hi ha que guarden nombres reals, alguns són de propòsit general... Cal dir que els registres guarden dades mentre hi ha alimentació elèctrica, per tant, a la que s'atura el processador, la memòria s'esborra.
|
Astronomia
|
Nostra nau fou un programa de televisió divulgatiu sobre astronomia i exploració de l'espai, ideat i dirigit per Xavier Berenguer i presentat per Anna Vilella. Fou una coproducció de Televisió de Catalunya i Benecé Produccions, amb la participació de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. El programa constà de 150 capítols, d'una duració aproximada de 5 minuts, amb imatges provinents de l'observació i animacions per ordinador. Fou emès al K3/C33 dels mesos d'octubre de 2001 a juny de 2002 i d'octubre de 2002 a maig de 2003. I posteriorment, per la Xarxa de Televisions Locals (XTVL).El febrer de 2004, i amb la col·laboració del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, es van publicar 3 DVD amb la sèrie completa en vídeo d'alta qualitat. Entre l'abril de 2005 i el febrer de 2007 s'editaren 12 números de la revista nostra nau, una publicació bimestral dedicada a l'astronomia, la primera en català, realitzada per un grup de seguidors de la sèrie.
|
Esoterisme
|
Victor Melcior i Farré (Almenar, 21 de febrer de 1860 - Barcelona, 20 de juny de 1929) metge cirurgià, metafísic i actiu seguidor i divulgador del moviment espiritista.
|
Televisió
|
Nordliicht TV és un canal de televisió regional luxemburguès que emet per al nord del Gran Ducat de Luxemburg. Fou creat el 1996 a petició de 70.000 habitants del nord del Luxemburg, que deien sentir-se abandonats pels mitjans de comunicació nacionals que privilegiaven més el sud del país, pel fet de tenir-hi la capital. El canal és privat i comença les primeres emissions el 23 d'abril del 1997. Johny Pissinger n'és el director.
|
Epidèmies
|
El brot d'Ebola a l'Àfrica de l'oest de 2014 va ser el nom donat a l'epidèmia de febre hemorràgica de l'Ebola que es va iniciar a Guinea-Conakry al desembre de 2013 tot i que no es va detectar fins al març del 2014 i posteriorment es va estendre a Libèria, Sierra Leone, Nigèria i a finals d'agost al Senegal A 8 de desembre de 2014, segons l'OMS s'han descrit unes 17.991infeccions i 6.756 morts en els cinc països afectats Aquest brot és ja el més greu dels registrats tant pel que fa a malalts com a morts. El 8 d'agost de 2014 l'OMS va designar oficialment aquest brot com una emergència de salut pública internacional.Diverses organitzacions governamentals entre les quals els Centres per al Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units, la Comissió Europea i la Comunitat Econòmica dels Estats d'Àfrica Occidental han donat fons per ajudar a contrarestar la propagació, també organitzacions no governamentals incloent Médecins Sans Frontières i la Creu Roja estan col·laborant in-situ.
|
Estris
|
Un makisu (巻す) és una estora enrotllable de bambú i cotó que es fa servir en la preparació d'aliments. Són usats per a fer una classe de sushi enrotllat dit makizushi (巻き寿司), però s'utilitzen també per a donar formes a les truites i escórrer l'excés de líquid en els menjars. Normalment són de 25 cm x 25 cm, encara que pot variar. N'hi ha de dues menes, un amb tires de bambú primes i un altre amb llistonets de bambú triangulars. Els experts consideren que l'estora gruixuda és més polivalent, mentre que la prima s'ha dissenyat especialment per a fer makizushi. Després de fer-lo servir, cal assecar el makisu per a evitar fongs i bacteris.
|
Filosofia
|
José Ortega y Gasset (Madrid, 9 de maig de 1883 — Madrid, 18 d'octubre de 1955) fou un filòsof espanyol.
|
Filosofia
|
El canvi és l'alteració d'un ésser o de la realitat, la modificació dels seus atributs. Hi ha dos debats filosòfics que tracten amb el canvi: el primer és si el canvi es produeix en la realitat o és només aparença. I el segon és que, si s'accepta el canvi, com es pot mantenir la identitat?
|
Sociologia
|
La Teoria dels Efectes Limitats és una teoria de la comunicació que va servir com a correcció de la Teoria Hipodèrmica. Va sorgir durant el segle xx en difondre's que els efectes dels mitjans de comunicació en la societat no eren tan grans com es pensava fins aleshores. Gran part dels estudis anteriors, li havien atribuït un poder il·limitat a la propaganda. La principal aportació d'aquesta teoria va ser que tant els mitjans de comunicació com la propaganda van ser dotats d'un poder que realment no posseïen. Els principals teòrics d'esta teoria van ser Paul Felix Lazarsfeld i Joseph Thomas Klapper, tot i que el primer juntament amb Robert Merton van escriure un dels textos més importants de la teoria com és "Los medios de comunicación de masas, el gusto popular y la acción social organizada". Podem considerar aquesta obra com a fundacional d'aquesta tendència, ja que en ella s'hi recullen els principis essencials que planteja.
|
Ciència militar
|
Yad la-Xiryon (oficialment: El Lloc de Record de les Tropes Blindades i Museu a Latrun, Hebreu: יד לשריון) és un museu militar oficial de memorials d'Israel pels soldats caiguts de les tropes blindades, i és un dels museus de tancs més diversos del món. El nom Yad la-Xiryon va ser posat el 14 de desembre de 1982. Va ser creat amb la iniciativa dels oficials veterans de les tropes blindades amb la cooperació dels soldats de les mateixes tropes.
|
Jocs
|
Les Minchiate són un joc de cartes de principi del segle xvi, originari de Florència, Italia, tot i que ja no es juga. La paraula minchiate (plural italià) també es pot referir a la baralla de 97 cartes especialment utilitzada per a aquest joc. Es tracta d'una baralla fortament relacionada amb la del tarot, però conté més trumfos. El joc era similar al tarocchi, del qual seria la varietat florentina, tot i que és més complex.
|
Estris
|
El Metate (del náhuatl métlatl ) és el nom que rep a Llatinoamèrica i, en especial, a Mèxic un morter de pedra tallada de forma rectangular. El metate es compon de dos elements, la planxa rectangular per moldre anomenada normalment metate i una altra peça cilíndrica, també de pedra, amb extrems de menor diàmetre per poder agafar amb seguretat conegut com a metlapilli, mà de metate o "fill del metate ", el qual es fa servir contra el metate per moldre els grans o un altre element pressionant entre ambdós per trencar el gra. Pot trobar-se en diferents mides, alguns mesuren pocs centímetres i altres arriben a mesurar més d'un metre de llarg.
|
Aeronàutica
|
El Gl-117 és un simulador de vol de codi obert que funciona a Windows, Linux i Mac. Està llicenciat sota la segona versió de la Llicència Pública General de GNU o qualsevol versió posterior. Representa què has de completar missions a diferents terrenys com muntanyes, canyons, i deserts. El joc té efectes de so, un generador de terreny, efectes de llum i música. S'hi pot jugar amb un sol jugador però també es poden fer partides multijugador. El Gl-117 està programat en C++.Per introduir comandes al Gl-117 es poden utilitzar el ratolí, el teclat i la palanca de control. Les opcions anteriors es poden configurar al menú de les opcions.
|
Sociologia
|
Es denomina segregacionisme al moviment cultural, social i polític en el que es practica la separació entre poblacions humanes pertanyents a un mateix país o regió en base principalment a plantejaments de tipus racial, sexual, religiós o ideològic. El segregacionisme es manifesta tant en l'accés als recursos bàsics (propietat privada, treball, sanitat, educació, representació i sufragi polític...) així com en altres facetes com la separació de barris residencials en les ciutats amb la consegüent conformació d'illes urbanes o guetos. El primer dels casos es denomina comunament en política com apartheid, i es fonamenta en el complet aïllacionisme d'un grup racial en particular per part d'un grup social predominant o majoritari. En el segregacionisme de caràcter ètnic la discriminació es produïx respecte a població pertanyent a un mateix grup racial però que presenta algunes particularitats socials i culturals diferenciadores respecte a la població dominant. L'exemple arquetípic d'aquest cas ho constituïx el sistema de casta hindú. Els segregacionismes sexuals i religiosos són potser els més representatius en la història i la diversitat humana, a causa del fet significatiu que ambdós factors -la religió i les relacions sexe/gènere- constituïxen dos dels principals universals culturals relatius al conjunt de l'espècie. El segregacionisme ideològic és el de més recent aparició, vinculant-se al desenvolupament de doctrines eminentment polítiques per a la gestió local, regional i estatal en contraposició amb el tradicional règim únic propi de les societats arcaiques en el qual s'entremesclen atribucions polítiques i religioses en un mateix grup dominant.
|
Geologia
|
La discontinuïtat de Conrad, (en: Conrad discontinuity) separa en dues capes l'escorça continental (litosfera). Es troba a una profunditat entre els 15 i els 20 km de la superfície de la Terra i per sota dels continents. La discontinuïtat de Conrad és poc evident o inapreciable en zones oceàniques de l'escorça.Basada i delimitada per un model sísmic, divideix l'escorça continental en dos gruixos de roques diferents. Una capa superior formada majoritàriament per granits i una altra capa, per sota, formada per basalts. La velocitat de propagació de l'ona sìsmica P a l'escorça de la Terra disminueix entre 0,25 i 0,40 km/s a una profunditat entre 14 i 17 km.Victor Conrad (1923) va delimitar la discontinuïtat a l'escorça terrestre mitjançant un model basat en la velocitat de propagació de les ones sísmiques P i S. Així es va considerar la divisió de l'escorça continental en una capa de materials de silicats i alumini (SIAL) i una altra de silicats i magnesi (SIMA).Aquesta delimitació de l'escorça terrestre en dues capes diferenciades per la seva composició, va ser motiu de discussió entre els geòlegs a partir del 1960. Alguns geòlegs la consideren com una discontinuïtat de segon ordre respecte de les que delimiten altres capes de l'estructura interna de la Terra. No obstant és de referència actual en nombrosos llibres i articles de geologia i geografia física.
|
Arquitectura
|
L'arquitecte i teòric polonès Oskar Hansen va ser el creador de la teoria de la forma oberta. La seva relació amb Pierre Jeanneret i Le Corbusier i la seva estada a París, entre el 1948 i el 1950, van constituir el punt de partida en la seva evolució cap a la «forma oberta», la idea que va impregnar tot el seu treball posterior: una teoria –alguns en dirien una actitud– que adopta l'«art com a procés», en el qual s'indueix l'espectador o destinatari de l'obra a participar-hi. Si calgués fer-ne una descripció, es podria dir que la «forma oberta» s'expressa per mitjà d'un espai que penetra i integra les formes, per l'absència de delimitació precisa entre exterior i interior, entre concavitat i convexitat, i per la flexibilitat, la fluïdesa i la llibertat de moviment en l'ús dels plànols i els volums. Oskar Hansen va dedicar tota la seva vida a desenvolupar el concepte de la forma oberta. Va exposar per primera vegada la seva teoria al Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna (CIAM) en Otterlo, el 1959, on va presentar un manifest titulat «The Open Form in Architecture – The Art of the Great Number» en el qual afirmava que l'objectiu de la forma oberta era transformar les relacions existents entre allò individual i allò col·lectiu. La teoria de Hansen va ser rebuda amb entusiasme pels joves arquitectes que més tard integrarien el Team 10 i el Groupe d'Étude d'Architecture Mobile (GEAM). En aquells anys d'urbanització massiva i ràpid desenvolupament tecnològic, la forma oberta, com ell mateix va escriure, subratllava «la necessitat psicològica d'identitat dels usuaris»; el seu objectiu era «ajudar l'individu en la recerca de si mateix dins del col·lectiu, fer-lo indispensable en la creació del seu propi entorn». Amb tot, és necessari emmarcar la teoria de Hansen en el seu context, com una reacció o una crítica a una situació històrica determinada. Nascut a Hèlsinki i nacionalitzat posteriorment polonès, Hansen tenia 17 anys quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. Vivia a Vílnius amb la seva família, un enclavament objecte de disputes entre Polònia i Lituània. La desraó de la contesa, unida a la multitud d'experiències viscudes en primera persona durant aquells anys va lluitar contra la Unió Soviètica, va ser detingut, deportat i després alliberat per error, abans de ser repatriat, va contribuir de manera decisiva a la configuració emocional i intel·lectual del jove Hansen. El paisatge resultant de la guerra, amb una Europa dividida en el seu cor per dos blocs i la consegüent tensió fruit de la Guerra Freda, constituïen l'antítesi de la idea d'obertura que Hansen perseguia: eren el gran obstacle en el camí cap a un espai de vida emancipador. Tot i que la teoria de la forma oberta no va fructificar fins després que s'aixequessin els dictats del realisme socialista a la fi dels anys cinquanta, es pot dir que va començar a germinar durant la postguerra i amb el creuament dels corrents intel·lectuals i estètics que es va produir entre Polònia i París, on Hansen va passar uns anys decisius (1948-1950). En opinió de Hansen, l'«home» no és una peça més d'un sistema, sinó un individu que participa activament tant en l'elaboració de la seva pròpia història com en la del seu entorn físic. Hansen creia en la primacia de l'espai viscut. Per a ell, la possibilitat de la llibertat humana i l'autodeterminació estan lligades íntimament a l'obertura i la disponibilitat del camp espacial i temporal en el qual hom es troba. Hansen es referia a la teoria de la forma oberta en termes de «filosofia», una postura que defineix l'actitud de cadascun davant la realitat. El concepte, que s'inspira en la teoria de l'escultura i l'arquitectura de Katarzyna Kobro i Wladyslaw Strzeminski, es podria definir com una estructura en la qual l'espai és conformat per les diferents activitats humanes. En paraules de l'arquitecte mateix, «la forma oberta tracta de les composicions variables: els processos de la vida subratllats pel fons. […] La convenció artística de la forma oberta consisteix a modelar l'espai cognitiu, interpretat com un fons en el qual es realcen els successos, en canvi constant, que es donen en la naturalesa i en l'home. La idea és integrar harmoniosament la vida de les formes biològiques de la Terra en l'espai de l'activitat humana. Respectar la individualitat del destinatari. L'art de l“espai obert” crea una atmosfera espacial que indueix a la reflexió, oposant-se així a l'art d'un objecte que presideix l'espai, al culte dels dictats dogmàtics.»En la idea de la forma oberta, Hansen va incloure la idea de l'«art ambiental» («environment art»), on se servia de l'home vulgar i corrent com a força impulsora. En el disseny d'urbanitzacions, per exemple, va tractar les activitats que cada individu desenvolupava en el seu pis com una forma espacial. A l'exterior, aquesta forma es convertiria en un dels elements que polemitzarien visualment amb altres formes similars, totes elles fruit de l'activitat humana. El paper de l'artista o de l'arquitecte havia de ser auxiliar. La forma oberta, tal com Hansen la va descriure, proposava allunyar-se del model de l'expert omniscient; en canvi, es tractava de confiar en la capacitat dels individus i en les relacions que aquests mantenien. Hansen creia que la forma oberta podria convertir-se en el «realisme del nostre temps», en el qual la intervenció de l'artista evitava el caos al mateix temps que respectava l'«alteritat» de cada individu, que al seu torn esdevenia coautor de l'espai. Als anys seixanta, Hansen va desenvolupar també la teoria del «sistema lineal continu» (LSC), que era la transposició de la forma oberta a l'escala de la planificació urbana. Iniciat el 1966 i concebut com un nou model de desenvolupament urbà per la Polònia socialista, aspirava a organitzar la vida de les persones mitjançant la planificació urbana i espacial. A través d'un element lineal –que afavorís la mobilitat, la relació camp-ciutat i el caràcter igualitari propugnat pel socialisme–, es proporcionaria als habitants una estructura bàsica d'habitatge i serveis en forma de cinturó, extensible per tot el territori, que posteriorment podria ser modificada i completada de forma individual, apel·lant a la participació i la creativitat subjectiva dins d'una organització social i col·lectiva. Erradicava la divisió entre centre i perifèria, i deslegitimava així la idea de centre de la ciutat. Aquest tipus de planificació urbana no es va arribar a implantar mai totalment, encara que sí que es van realitzar alguns projectes a petita escala, com el complex d'habitatges Juliusz Slowacki a Lublín (1961) i el de Przyczólek Grochowski a Varsòvia (1963). Val a dir, respecte a aquest últim, que Hansen el va considerar fallit, tenint en compte que no va aconseguir implantar-se mitjançant un procés d'acord amb la forma oberta.La repercussió de la teoria de la forma oberta va ser tan gran que va arribar a influenciar les creacions d'alguns alumnes de Hansen, que van estendre el concepte a disciplines com el cinema, l'escultura o la performance. Als seixanta, hi va haver alumnes que consideraven la forma oberta com la base per a la producció col·lectiva. Mitjançant un procés descrit com «treballar amb la càmera», els artistes gravaven accions improvisades i performances efímeres. Així, mentre Hansen postulava una manera d'involucrar-se i participar a través de l'«energia de la iniciativa de l'usuari», aquest grup d'artistes entenia la col·laboració com una sèrie de «provocacions» i «respostes» en les quals no només es qüestionava l'autoria, sinó també l'estatus de l'obra en si. Entre els seus deixebles més prolífics hi havia el grup KwieKulik –format per Zofia Kulik i Przemyslaw Kwiek–, Pawel Kwiek, Pawel Althamer i Artur Zmijewski. El 1971, el grup KwieKulik va participar en el film Open Form, realitzat pels estudiants de l'Escola de Cinema de Lodz i el Departament d'Escultura de l'Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia. Zmijewski, per la seva banda, el 2005 seria l'encarregat de filmar l'últim projecte de Hansen en el documental Sen Warszawy, poc abans de morir l'arquitecte. El llegat més valuós d'Oskar Hansen, doncs, és la seva fe en la capacitat transformadora de l'espai pel i per al col·lectiu/subjecte, a més de la seva voluntat de transmetre’l als més joves per mitjà d'eines senzilles, pràctiques i efectives. Actualment, a més de l'Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia, l'Escola d'Arquitectura de Bergen (Noruega), fundada el 1983 pel deixeble de Hansen Svein Hatløi, ofereix la possibilitat de familiaritzar-se amb la teoria de la forma oberta.
|
Astronomia
|
Wu Xian (xinès: 巫咸) va ser un astrònom xinès que suposadament va viure durant la Dinastia Shang (1600–1046 aC) de la història xinesa. És considerat com un dels principals astrònoms de l'antiga Xina al costat de més figures històriques com Gan De i Shi Shen, aquests dos últims van viure durant el període dels Regnes Combatents (403–221 aEC).
|
Física
|
La profunditat òptica és una mesura de transparència definida com el logaritme negatiu de la fraccio de radiació (per exemple llum) que no està dispersada o absorbida en un camí. La profunditat òptica mesura la proporció de radiació absorbida o dispersada al llarg d'un camí a través d'un medi parcialment transparent; la profunditat òptica d'un objecte molt proper és zero, i si la distància a l'objecte augmenta també ho fa la profunditat òptica.
|
Jocs
|
Bust-A-Move '99 (també conegut com a Bust-A-Move 3 i Bust-A-Move 3 DX) és un videojoc de trencaclosques amb estil arcade fet per Acclaim Entertainment (en el qual hi ha vuit personatges dels videojocs de Taito), i va ser llançat per Nintendo 64, Sony PlayStation, Sega Dreamcast, ordinador, o Game Boy Color.
|
Filosofia
|
La postmodernitat és un conjunt de moviments artístics, culturals i filosòfics apareguts a partir del segle xx com a resposta als paradigmes de la modernitat, la ideologia heretada des de l'edat moderna i que inclou el racionalisme, l'existència d'una veritat única, absoluta i universal, el cientifisme, el patriarcalisme, l'androcentrisme i en general el punt de vista centrat en l'home blanc ric del món occidental actual, a més del capitalisme i la ideologia social conseqüent afegida a partir de la industrialització. En oposició, el postmodernisme pretén no tenir cap metanarrativa central ni un cànon estètic únic. Inclou el moviment New Age.La postmodernitat va néixer com a resposta als cànons estètics de la modernitat i per a posar en dubte l'existència de cànons "únics" i "universals" als quals tothom s'havia de formar i pertànyer. Una de les aportacions més conegudes a aquest debat va ser el text de La condició postmoderna (1974) de Jean-François Lyotard, que posava en dubte el que al món occidental actual es considerava coneixement, als cànons i les metanarratives en general.La ideologia postmoderna defensa la subjectivitat individual, la llibertat personal, l'analogisme enfront del dualisme, el relativisme, l'acceptació de l'existència d'emocions, del cos físic no separat de la ment, de relacions personals i d'espiritualitat a més de la raó pura, la hibridació, la cultura popular, la creació i modificació o adaptació continuada de noves lleis i polítiques per part de l'acció ciutadana, i en general la descentralització de l'autoritat política, intel·lectual i científica. D'altra banda, desconfia de les metanarratives i del que defineix com a grans relats, els grans sistemes de coneixement teòric estructurats i presentats com a inqüestionables i inamovibles. Els diferents corrents del moviment postmodern van aparèixer al llarg del terç central del segle xx. Històricament, ideològicament i metodològicament diversos, comparteixen, però, una semblança de família centrada en la idea que la renovació radical de les formes tradicionals en l'art, la cultura, el pensament i la vida social impulsada pel projecte de la modernitat havien fracassat en l'intent d'assolir l'emancipació de la humanitat, i que és impossible o inassolible un projecte semblant en les condicions actuals.
|
Química
|
L'enllaç O-glicosídic és l'enllaç covalent que uneix dos monosacàrids a fi de formar glicòsids,disacàrids o polisacàrids. Sempre intervé un grup hemiacetal a la reacció. En l'àmbit dels glúcids, l'enllaç O-glicosídic és l'enllaç mitjançant el qual s'uneixen entre ells dos o més monosacàrids formant disacàrids o polisacàrids, respectivament.
|
Protestes
|
Les Marxes Republicanes (en francès Marches républicaines) foren un seguit de manifestacions que tingueren lloc a diverses ciutats de França el 10 i l'11 de gener del 2015 per honorar les víctimes dels atemptats jihadistes del 7, 8 i 9 de gener, entre els quals hi ha l'atemptat contra Charlie Hebdo i la presa d'ostatges en un supermercat de Vincennes, als afores de París. També s'hi reivindicà el dret a la llibertat d'expressió.El nombre total de manifestants a tota França s'estima a més de 4 milions tots dos dies, dels quals 1,5 el diumenge 11 a París, el que la converteix en la manifestació més assistida de la història del país. Paral·lelament, nombroses manifestacions se celebraren arreu del món. Preveient una resposta massiva de la gent, el recorregut passà per tres carrers entre la Plaça de la República i la Plaça de la Nació, separades per uns 3 km. A la zona del Boulevard Voltaire s'estimà la presència d'entre 1,5 i 2 milions de manifestants.Hi participaren 44 caps d'estat i de govern del món, com ara el president de França, François Hollande, la cancellera alemanya Angela Merkel, el primer ministre britànic David Cameron o els presidents espanyol, Mariano Rajoy, i ucraïnès, Petrò Poroixenko. També hi assistiren el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon; i els líders israelià i palestí, Benjamin Netanyahu i Mahmud Abbas.
|
Llocs ficticis
|
Libertàlia o Libertàtia hauria estat una colònia de tipus llibertari fundada per pirates a Madagascar a finals del segle xvii sota el comandament del capità James Misson. La seva existència real és discutida, ja que només se'n parla en el llibre Història general dels pirates escrit per un tal Charles Johnson, que en realitat podria haver estat un pseudònim de Daniel Defoe; com que una gran part del llibre és una barreja de realitat i ficció, és possible que aquesta colònia sigui totalment imaginària.
|
Pedagogia
|
El treball per racons a l'aula és una forma d'organització que permet a l'alumnat el desenvolupament d'hàbits elementals de treball, l'establiment i compliment de normes i el desenvolupament de la seva autonomia. Aquest tipus de plantejament respon a la necessitat d'establir unes estratègies organitzatives, principalment a educació infantil, per tal de donar resposta a les diferències, interessos i ritmes d'aprenentatge de cada nen i nena. Es tracta de posar a l'abast de l'infant elements de l'entorn que incentivin l'exploració sensorial i l'experimentació.L'organització per racons implica una determinada manera d'entendre la relació ensenyament-aprenentatge. Cal que l'aprenentatge sigui significatiu i funcional, és a dir, l'infant ha de participar activament en la construcció del seu aprenentatge i adquirir un major protagonisme. El mestre ha de poder facilitar a l'alumne l'accés al coneixement afavorint la interacció amb l'objecte d'aprenentatge i amb els mateixos companys, potenciant el diàleg entre iguals. És important que el mestre conegui el procés d'aprenentatge de cadascun dels alumnes i adequar el tipus i grau d'ajut que li oferirà. El treball per racons potencia la necessitat i ganes d'aprendre dels infants i d'adquirir coneixements nous, ja que desenvolupa l'esperit de recerca i d'investigació i afavoreix la utilització de diferents tècniques i estratègies d'aprenentatge a l'hora de trobar solucions als problemes plantejats. Per una altra banda, els ajuda a ser conscients de les seves possibilitats, a valorar els seus avenços, a acceptar els errors i a continuar treballant i no rendir-se davant de les dificultats. Afavoreix l'autonomia de l'infant, i l'ajuda a ser responsable amb el material i en el treball. Facilita el seguiment individual i constant per part del mestre dels progressos i dificultats de l'infant i l'observació de les estratègies que utilitza per aconseguir els objectius fixats. En la programació de les diferents activitats cal tenir en compte els tres tipus de continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals).
|
Dret
|
El dret anglosaxó (o common law) deriva del sistema de dret que s'aplicava a Anglaterra a l'edat mitjana, a partir de la conquesta normanda d'Anglaterra, i es fa servir a gran part dels territoris amb influència britànica. La principal font del dret anglosaxó era el costum, i per això se'n diu common law. Posteriorment va evolucionar cap a un dret jurisprudencial. Com a característica principal té la de basar-se més en la jurisprudència que en les lleis, a diferència del dret continental.
|
Jocs
|
Una sarbatana és un tub llarg de canya, fusta, metall o altres materials, en què s'introdueixen dards, petites sagetes o altres projectils que es disparen bufant amb força des d'un dels extrems. També és una joguina infantil similar que popularment s'anomena tiraveces (sovint feta amb el cos de plàstic d'un bolígraf) amb què es disparen grans d'arròs, cigrons o boletes de paper. Actualment encara és utilitzada per tribus indígenes d'Amèrica, Àsia, Oceania i Àfrica. També és utilitzada per científics, per adormir animals salvatges per poder tractar-los o instal·lar dispositius de control.
|
Televisió
|
Una pantalla de punts quàntics és un dispositiu de visualització que utilitza punts quàntics (QD), nanocristalls semiconductors que poden produir llum vermella, verda i blava monocromàtica pura. Les partícules de punts quàntics fotogràficament emissives s’utilitzen en una capa de QD que utilitza la llum blava d'una llum de fons per emetre colors bàsics purs que milloren la brillantor de la pantalla i la gamma de colors reduint les pèrdues de llum i la interconnexió de color als filtres de color LCD RGB, substituint els fotoresistors de colors tradicionals per filtres de color LCD RGB. Aquesta tecnologia s’utilitza en pantalles LCD retroiluminades amb retroil·luminació LED, tot i que és aplicable a altres tecnologies de visualització que utilitzen filtres de color, com ara blau/UV OLED o MicroLED. Els LCD retroiluminats amb LED són l'aplicació principal dels punts quàntics, on s’utilitzen per oferir una alternativa a les pantalles OLED. Les pantalles de punts quàntics electro-emissives o electroluminiscents són un tipus de pantalla experimental basades en díodes emissors de llum de punts quàntics (QD-LED; també EL-QLED, ELQD, QDEL). Aquestes pantalles són similars a les pantalles amb díodes emissors de llum orgànics de matriu activa (AMOLED) i a les pantalles MicroLED, ja que la llum es produeix directament en cada píxel aplicant corrent elèctric a nano-partícules inorgàniques. Les pantalles QD-LED podrien suportar pantalles grans i flexibles i no es degraden tan fàcilment com les pantalles OLED, cosa que els converteix en bons candidats per a pantalles de TV de pantalla plana, càmeres digitals, telèfons mòbils i consoles portàtils.A partir de 2019, tots els productes comercials, com ara televisors LCD que utilitzen punts quàntics i anomenats com a QLED, utilitzen partícules foto-emissores. Els televisors QD-LED electroemissius només existeixen als laboratoris, tot i que Samsung està treballant per llançar pantalles QDLED electroemissives "en un futur proper", mentre que altres dubten en què aquestes pantalles QDLED es converteixin mai en un ordinador.Les pantalles emissives de punts quàntics poden aconseguir el mateix contrast que les pantalles OLED i MicroLED amb nivells de negre "perfectes" amb els píxels apagats. Les pantalles Quantum Dot són capaces de mostrar gammes de colors més àmplies que els OLED, amb alguns dispositius que s’acosten a la cobertura completa de la gamma de colors BT.2020.
|
Física
|
El teorema del transport de Reynolds, o simplement teorema de Reynolds, és un teorema analític que permet avaluar la velocitat de canvi de qualsevol propietat o característica d'un fluid examinant-ne el flux a través d'un volum de control.Aquest teorema va ser descobert per Osborne Reynolds (1842–1912) i a causa de la seva relació amb la llei integral de Leibniz, de Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716), sovint al teorema de Reynolds també se l'ha anomenat teorema del transport de Leibniz-Reynolds.D'aquest teorema se n'obtenen les 4 equacions generals, o fonamentals, en forma integral de la mecànica de fluids: l'equació de conservació de la massa, l'equació de conservació de la quantitat de moviment, equació de conservació del moment cinètic i l'equació de conservació de l'energia.
|
Agricultura
|
Un almud és una mesura de gra amb una equivalència variable segons el territori, per exemple a Mallorca són 1,954 litres i al País Valencià sobre els 4 litres. Sis almuds són una barcella a Mallorca i quatre al País Valencià. A Tortosa 75 almuds corresponen a dues quarteres. Al Priorat un almud resultava en 4,10 litres. A Lleida equival a 1/9 part de la faneca local. En canvi a la Ribagorça i el Pallars l'almud és 1/24 part de quartera, 1/12 de la faneca, 1/6 de quartal i 1/12 part de la quarta.Aquesta mesura també és utilitzada a l'Aragó, i a Castella existeix amb el nom de celemín.També s'anomena així l'instrument per mesurar un almud, fet de fusta o ferro en forma de recipient.
|
Sociologia
|
L'efecte Underdog (traduït al català: gos apallissat), és un terme emprat al món angloparlant, especialment en política o esports, per referir-se a una persona o equip que té poques possibilitats de guanyar un torneig, elecció política, debat, etc.No existeix una paraula específica en català que sigui equivalent a underdog, tret d'algunes frases com: "perdedor esperat", "el que s'espera que perdi", "el que no és favorit", "el que porta les de perdre", etc. encara que de fet als mitjans s'ha triat "gos apallissat". " Quan l'underdog venç al favorit, el resultat passa a ser una victòria sorpresa.
|
Circ
|
El circ romà de Mèrida és un antic recinte per carreres de carros que van construir els romans en la colònia romana d'Augusta Emèrita —actual Mèrida— a principis del segle i, poques dècades després de la fundació de la ciutat. Erigit extramurs de la ciutat i amb una planta ovalada d'uns 440 m de longitud per 115 m d'ample, aquest circ va ser un dels més importants de tot l'Imperi Romà. Amb l'oficialització del cristianisme al segle iv va començar el declivi dels espectacles en el circ, però es creu que va estar en ús fins al segle vi. Després de molts segles d'abandó, de l'edifici es conserven unes poques ruïnes que tan sols deixen endevinar les seves dimensions, encara que és un dels pocs recintes d'aquest tipus que es poden contemplar en tota la seva planta. Des de 1993, el circ és Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO com a part del Conjunt arqueològic de Mèrida.
|
Química
|
El difenilmetanol o benzhidrol, (C₆H₅)₂ CHOH, és un alcohol secundari amb massa molecular relativa de 184,23 g/mol. Té un punt de fusió de 69 °C i un punt d'ebullició de 298 °C. S'ha utilitzat com a perfum i en farmacèutica, on és utilitzat com un component fonamental en els antihistamínics, antihipertensius i agents antial·lèrgics, així com a producte intermedi dels productes farmacèutics (inclosos els antihistamínics), agroquímics i altres compostos orgànics. S'utilitza com un fixador en perfumeria i com un grup de terminació en les polimeritzacions. El difenilmetanol és un irritant per als ulls, la pell i les vies respiratòries. El difenilmetanol es pot preparar per una reacció de Grignard entre fenilmagnesi bromur i benzaldehid, o mitjançant la reducció de benzofenona, amb borohidrur de sodi o amb zinc pols o amb amalgama de sodi i aigua
|
Televisió
|
Operation Repo és una sèrie de tipus docudrama que va començar el 2007 i va tenir 11 temporades. És una sèrie de cinc persones (Luis, Sonia, Matt, Froy, Lyndah), que s'enduen amb una grua els cotxes de les persones que deuen diners a la financera. Operation Repo reconstrueix casos basats en fets reals protagonitzats per un grup de professionals que es dediquen a embargar els béns de persones que es troben en el límit de les seves economies i no poden fer front a les seves factures.
|
Arqueologia
|
La Carta comercial d'Empòrion és una carta comercial sobre una làmina de plom que fou descoberta l'any 1985 a la zona nord de la neàpolis d'Empúries (antiga Ἐμπόριον). El plom fou trobat enrotllat al terra d'una habitació d'una casa, sota un munt de totxos caiguts de la part superior del mur de l'habitació. Actualment, la carta es troba a la seu d'Empúries del Museu Arqueològic de Catalunya.
|
Objectes astronòmics
|
Tau del Lleó (τ Leonis) és una estrella en direcció a la constel·lació del Lleó. Posseeix un ascensió recta de 11h 27m 56.23s i una declinació de +02° 51′ 22.6″. Com que s'hi troba prop de l'eclíptica, està sotmesa a ocultacions per part de la Lluna. La seva magnitud aparent és 5,00, que és prou brillant per ser vist a ull nu. La distància a aquesta estrella, segons l'estimació mitjançant mesures de paral·laxi, és de 560 anys llum. S'acosta al Sol amb una velocitat radial de -9 km/s. Considerant la seva distància de 621 anys-llum en relació a la Terra, la seva magnitud absoluta és igual a −1.45. Pertany a la clase espectral G8II-III.
|
Agricultura
|
En agricultura, el sistema de plantació a portell es basa en la figura del triangle equilàter. Cada plançó queda situat a la mateixa distància dels altres plançons i, referit a dos plançons d'una filera oposada, queda enmig de tots dos. Un cop decidida la distància de separació dels plançons és molt fàcil marcar els punts de plantació. Marcada una línia amb cordill, cada plançó es planta a la distància predeterminada a partir d'un extrem. La segona filera es marca amb el cordill a partir dels extrems de la primera filera. No cal que el camp sigui rectangular. Un dels avantatges de la plantació a portell és que permet tres maneres de llaurar, o fer altres treballs, pel fet que les plantes defineixen i deixen lliures tres camins a 120 graus. En el conreu de les vinyes és freqüent disposar els ceps a portell. També són freqüents les plantacions d'arbres fruiters a portell.
|
Telecomunicacions
|
La telegrafia harmònica (també coneguda com a telegrafia acústica) és un procediment de transmissió en el qual mitjançant la utilització de tons de diferent freqüència en la banda vocal, es pot utilitzar un circuit telefònic per enviar múltiples comunicacions telegràfiques simultànies. La telegrafia harmònica utilitza la multiplexació per divisió de freqüència per seccionar la banda d'un canal telefònic clàssic (300 a 3400 Hz) en un nombre determinat de canals telegràfics generalment comprès entre 6 i 24. Per cadascun d'aquests canals s'envia una portadora (to de freqüència vocal) que al mateix temps és modulada en amplitud o per desplaçament de freqüència. L'amplitud major o menor de banda assignada a cada canal ve imposat per la velocitat de transmissió (taxa de bauds o baud rate) degut a que ha de treballar el circuit telegràfic constituït per ell. A major velocitat hi haurà major amplitud de banda, per tant, si la velocitat de transmissió és de 50 bauds es pot transmetre per 24 canals telegràfics, mentre que si la velocitat és de 300 bauds només es podrà transmetre per 6 canals. Després de la incorporació dels mitjans digitals de transmissió a les xarxes de telecomunicacions, la telegrafia harmònica va caure pràcticament en desús juntament amb els sistemes de transmissió analògics, als quals anava associat aquest procediment de transmissió. Alguns dels inventors que van treballar en la telegrafia acústica van ser Charles Bourseul, Thomas Edison, Elisha Gray i Alexander Graham Bell. Els seus avenços tecnològics en el desenvolupament de la telegrafia acústica, per reduir el cost del servei telegràfic, van conduir a l'invenció del telèfon.
|
Aeronàutica
|
L'Almirall de la Flota de la Unió Soviètica Kuznetsov (en rus: Адмирал флота Советского Союза Кузнецов, Admiral Flota Sovétskogo Soyuza Kuznetsov), originalment anomenat Riga, després Leonid Brézhnev i finalment Tbilissi, conegut popularment com a Almirall Kuznetsov, o simplement Kuznetsov, és l'únic portaavions de l'Armada Russa, en la qual serveix com el seu vaixell almirall. Va ser declarat operacional al 1998 després d'extenses reparacions. El vaixell romandrà operatiu en la flota fins a l'any 2025-2030. L'any 2000, va participar als exercicis navals on s'enfonsà el submarí nuclear rus K-141 Kursk. L'Almirall Kuznetsov va ser comissionat originalment per la Armada Soviètica amb l'objectiu de ser el primer de la classe de portaavions <i id="mwGw">Kuznetsov</i>, però només es va construir una unitat més anomenada Varyag, la qual va ser venuda per Ucraïna a la República Popular Xina amb la condició de no utilitzar el vaixell en combat. La Xina ha reparat i modernitzat el Varyag, reanomenat com Lianoning (16) i reclassificat com un portaavions de la classe Tipus 001. El Kuznetsov deu el seu nom a Nikolái Kuznetsov, un destacat oficial de l'Armada de la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial que va rebre el títol d'Almirall de la Flota de la Unió Soviètica el 1955. El 12 de desembre de 2019 es va declarar un incendi dins del portaavions, amb conseqüències desconegudes de moment. Es desconeix si el portaavions seguirà sota les reformes previstes el 2017 o serà donat de baixa finalment.
|
Ecologia
|
La regió eurosiberiana en fitogeografia és una regió florística dins del regne holàrtic. La regió eurosiberiana és la regió biogeogràfica més extensa del paleàrtic. De nord a sud, presenta els biomes de tundra, en l'extrem nord de Rússia i Escandinàvia, taigà i bosc temperat de coníferes i d'arbres de fulla ampla. Aquesta extensa regió té moltes afinitats amb les regions boreals i temperades de l'ecozona neàrtica, d'Amèrica del Nord. La regió eurosiberiana s'estén per gran part d'Euràsia i limita al nord amb la regió àrtica i al sud amb les regions mediterrània, iranoturaniana i xinesa. A la península Ibèrica la regió submediterrània es divideix, segons l'altitud, en la zona alpina, subalpina, montana i submontana. A cadascuna d'aquestes zones li correspon un tipus de vegetació que va des dels prats alpins (de la zona alpina) als alzinars de baixa altitud (en la submontana). També a la península Ibèrica es distingeixen les províncies biogeogràfiques eurosiberianes següents: Pirenaica, Orocantàbrica i Cantabro-Atlàntica.
|
Física
|
Un vòrtex és un flux giratori, a voltes turbulent, de fluid en forma d'espiral. És a dir és un flux turbulent en rotació espiral amb trajectòries de corrent tancades. Com a vòrtex es pot considerar qualsevol tipus de flux circular o rotatori que posseeix vorticitat. La vorticitat és un concepte matemàtic usat en dinàmica de fluids que es pot relacionar amb la quantitat de circulació o rotació d'un fluid. La vorticitat es defineix com la circulació per unitat d'àrea en un punt del flux. La velocitat i taxa de rotació del fluid és més alta en el centre, decreixent progressivament cap a l'exterior. Així, en dinàmica de fluids, el moviment d'un fluid es pot dir que és solenoidal si el fluid es mou al voltant d'un cercle o en hèlix, El moviment del fluid s'anomena simplement "vòrtex" si tendeix a girar al voltant d'algun eix.
|
Periodisme
|
La comunicació audiovisual és tot aquell intercanvi de missatges entre persones a través d'un sistema tecnològic sonor o visual. La mediació tecnològica és un element indispensable en aquest tipus de comunicació. És un llenguatge múltiple amb una gran diversitat de codis constituents, que poden ser analitzats tant per separat com en conjunt. La mediació tecnològica és un element indispensable en aquest tipus de comunicació. Els sistemes de comunicació audiovisual tradicionals són la ràdio, el cinema i la televisió. Actualment s'han consolidat nous sistemes de comunicació audiovisual com per exemple Internet o els videojocs, que ja comencen a estudiar-se i a denominar-se com a tals. La interacció entre la persona que rebrà el missatge es basa, en primer lloc, en la mirada (l'observació, allò que veu). Les funcions implicades en el desenvolupament de la interpretació del missatge i les que estan darrere de la creació d'un missatge visual tenen a veure amb diverses ciències que s'encarreguen de la relació entre el desenvolupament i l'analogia; entre aquestes ciències hi podem trobar l'antropologia, la semiòtica, etc. A l'estat espanyol existeix un Grau en Comunicació Audiovisual que forma els estudiants en els àmbits del guió, producció i realització de productes audiovisuals.
|
Circ
|
El Teatre Circ Olympia va ser un local d'espectacles ubicat a la Ronda de Sant Pau, número 27, cantonada amb el carrer Aldana, al costat de l'Avinguda del Paral·lel. Va ser un circ estable, amb capacitat per a 6.000 espectadors/es on també es van programar espectacles d'òpera, sarsuela, teatre, revista, ballet, boxa, lluita lliure, etc. Va funcionar de 1924 a 1947, quan va ser enderrocat.No s'ha de confondre amb el '''Teatre Olímpia''' que va funcionar al Paral·lel des dels anys noranta del segle xix.
|
Ràdio
|
L''AMSS (damplitude modulation signalling system) és un sistema semblant al Radio Data System (RDS) per a la transmissió d'informacions de text sobre emissores de ràdio. A diferència del sistema RDS, l'AMSS no es fa servir per a emissores d'FM, sinó per a emissores d'Ona Llarga, d'Ona Mitjana i d'Ona Curta. Es poden rebre les dades d'AMSS amb l'ajuda d'un receptor de DRM o una ràdio modificada i programari corresponent que pugui descodificar també DRM. Aquest sistema ha estat estandarditzat per l'ETSI (TS 102 386) com a extensió al sistema Digital Radio Mondiale (DRM).
|
Sociologia
|
La defenestració és l'acte de llançar a algú per una finestra. La paraula procedeix del llatí "de" (de, des de), i "fenestra" (finestra).Històricament, l'acte de defenestració tenia l'objectiu de fer mal o assassinar algú. La defenestració de Praga es considera el detonador de la Guerra dels Trenta Anys. Addicionalment, també significa la destitució o expulsió dràsticament d'algú del seu càrrec o lloc. Partint d'aquest últim significat, la paraula que més s'utilitza per implicar una crítica dràstica negativa cap a alguna cosa o algú. El 1942, la pioner Hugh DeHaven va publicar l'anàlisi clàssica de Mecànica de la supervivència en les caigudes des d'una altura de cinquanta a cent cinquanta metres. El treball de DeHaven treball en la supervivència de defenestracions va ser instrumental en el desenvolupament del cinturó de seguretat. Auto-defenestració (autodefenestration) és l'acte de saltar, el que un s'impulsa a si mateix, o es causa a si mateix el salt al buit, per una finestra. Aquest fenomen va tenir un paper destacat en esdeveniments com ara l'Incendi de la fàbrica Triangle, els atemptats de l'onze de setembre de 2011, i altres desastres, sinó que és també un mètode de suïcidi. També hi ha una llegenda urbana que els inversors de Wall Street es van autodefenestrar passivament durant el crac borsari de 1929.
|
Dansa
|
French Cancan és una pel·lícula de l'any 1954 dirigida per Jean Renoir i protagonitzada per Jean Gabin i Françoise Arnoul.
|
Robòtica
|
Neon Genesis Evangelion: la fi (The End of Evangelion) (新世紀エヴァンゲリオン劇場版 Air/まごころを、君に, , Shin Seiki Evangerion Gekijō-ban: Air/Magokoro o, Kimi ni?) és una pel·lícula d'anime japonesa feta el 1997. Va ser escrita i dirigida per Hideaki Anno juntament amb Kazuya Tsurumaki. La pel·lícula va posar fi a l'anime Evangelion, fins que s'anuncià el 2006 la nova sèrie de pel·lícules Rebuild of Evangelion que serà un remake de la sèrie en forma de tetralogia. El final d'aquesta sèrie va disgustar a un ampli sector dels seguidors, que es van queixar per la quantitat d'incògnites sense resoldre, i per ser excessivament filosòfic i introspectiu. Això va donar lloc que es realitzaran dues pel·lícules Evangelion: Death and Rebirth, (recopilatori i resum de la sèrie), i aquesta mateixa, per completar respectivament als capítols 25 i 26. La pel·lícula es divideix en dos episodis d'uns 45 minuts: Episodi 25': L'amor és destructiu ("Air (Aire)" en la versió japonesa) i Episodi 26': UN ALTRE FINAL: Et necessito (My Purest Heart for You (De tot cor per tu) ( ま ごころ を, 君 に , , Magokoro o, ni kimi ?) en la versió japonesa). Poden ser considerats com un final alternatiu a la sèrie o un final més detallat, que passa al "món real" a diferència de la sèrie en què els dos últims episodis (25 i 26), ocorren gairebé tot en la ment dels personatges principals (a causa de falta de temps i restriccions del pressupost quan es feia la sèrie original). Gainax va proposar originalment que la pel·lícula rebés el títol "Evangelion: Rebirth 2".Durant l'emissió de la pel·lícula, es va oferir per la quantitat de 800 iens The Red Cross Book fet especialment per Gainax per justificar el perquè d'aquestes dues pel·lícules (a més de contenir les respostes a diversos dubtes que van quedar sense resoldre al llarg de la sèrie). La pel·lícula va emetre's per primer cop el 18 de novembre del 2005 a El 33, i es va tornar a emetre el 6 de maig de 2011 al canal 3XL.
|
Història
|
L'Infant Ferran d'Aragó (1248-1251) va ser el novè i últim fill de Jaume I i de Violant d'Hongria. Va morir als tres anys.
|
Ràdio
|
La interferència de ràdio a la península Coreana converteix la regió fronterera en un dels llocs més ocupats pels senyals de ràdio. La interferència a l'ona mitjana és dominant a l'àrea metropolitana de Corea del Sud, incloent-hi Seül i la Zona desmilitaritzada de Corea (l'àrea fronterera entre Corea del Sud i del Nord). Corea del Sud bloqueja les emissions de Nord Corea, però no d'altres països estrangers. Tanmateix Corea del Nord bloqueja les emissions del Sud i emissions estrangeres a l'ona curta que creu el govern que van contra el règim. Aquestes inclouen el servei en llenguatge coreà de la Veu d'Amèrica, Free North Korea Radio (que prové de transmissors nord-americans situats a Guam), i altres serveis i emissions diverses.
|
Informàtica
|
God View és una eina que permet a Uber rastrejar a temps real la ubicació dels seus milers de conductors i per conseqüència, dels seus clients. Per a fer-ho, sol·licita als clients que aprovin uns certs permisos: la seva ubicació actual (Wi-fi) i exacta (GPS), el dret a accedir als seus contactes i no permet que el mòbil entri en estat d'espera (per a poder controlar la posició contínuament).Uber compila un dossier personal per a cada client i registra els viatges que fa. Tot i això, si la base de dades no és segura, aquesta opció no és recomanable. Coneguda al negoci de la seguretat com a <honeypot>, la base de dades d'Uber atrau a tot tipus de públic, des del Govern dels Estats Units fins als pirates informàtics xinesos.
|
Estris
|
La mà de justícia és un ceptre que acaba en una mà i que simbolitza el poder a França des del segle xiii, probablement usada abans per la dinastia dels Capet. La mà mostra tres dits estesos i dos doblegats, els tres primers essent un signe de la Santíssima Trinitat que auxilia els reis en l'exercici de les seves funcions. Existeix una polèmica sobre els primers monarques que la van emprar, ja que les il·lustracions antigues no mostren amb claredat el ceptre i alguns dels retrats d'aquests primers reis són posteriors. Molts retrats mostren el rei que porta la corana, la mà de justícia agafada amb una mà i amb l'altre el globus imperial per reforçar la pertinença a la dinastia carolíngia. El gest de la mà elevada s'assembla al de la benedicció que apareix per exemple al Pantocràtor però la seva ubicació al ceptre diferencia les dues funcions, ja que la vara està pensada per caure sobre els súbdits.
|
Arquitectura
|
Dins la tecnologia de la refrigeració, uns dispositiu d'expansió és un element que disminueix la pressió d'un fluid passant d'un estat de més alta pressió i temperatura a un altre de menor pressió i temperatura. En produir-se l'expansió del líquid en un ambient de menor pressió, s'evapora parcialment reduint la temperatura en absorbir calor latent d'ell mateix. A la seva sortida es pretén tenir un aerosol, és a dir petites gotes de refrigerant en suspensió, que faciliti la posterior evaporació. Són àmpliament utilitzats en sistemes de refrigeració i aire condicionat, sent els més comuns: El tub capil·lar : en els frigorífics domèstics i petits sistemes climatitzadors. La vàlvula d'expansió; manual, termostàtica (VET), electromecànica i automàtica. El restrictor.Aquest dispositiu més, i segons el seu tipus, regula el cabal de refrigerant en circulació, adequant-lo a la càrrega tèrmica a la qual es veu sotmès el sistema frigorífic, així com a les temperatures dels mitjans de treball. El fenomen conegut com a "flash-gas" altera el seu funcionament. Al dispositiu d'expansió hi ha d'arribar únicament líquid perquè reguli adequadament el cabal de refrigerant.
|
Indumentària
|
Paludamentum és el nom que rebia a la Roma Republicana i Imperial una capa que es lligava amb un fermall que usaven els comandants militars, com ara els legats militars i amb menys freqüència les seves tropes, que acostumaven a usar el sagum. L'emperador, com a comandant suprem de l'exèrcit romà, era sovint representat a les estàtues portant el paludamentum, i també a les monedes. De vegades es parlava de sagum purpureum, per referir-se al paludamentum, i el que portaven els soldats s'anomenava sagum gregale. Titus Livi parla de què després del combat entre els Horacis i els Curiacis, quan Publi Horaci, l'únic supervivent, torna del duel, la seva germana Horàcia va reconèixer el paludamentum que havia teixit pel Curiaci, l'enemic assassinat de qui estava enamorada. El paludamentum se'l posaven els generals romans quan sortien de Roma per anar a la guerra investits amb l'imperium, i se'l treien quan tornaven a la ciutat, ja que eren un més dels ciutadans. El paludamentum era generalment de color fosc, morat o porpra, però també s'usava de color blanc, i s'havia de col·locar amb un determinat cerimonial. Sovint portava serrells, i s'enganxava amb el fermall a l'espatlla dreta, encara que de vegades era a l'esquerra. A la famosa estàtua d'August, August de Prima Porta, té el paludamentum desenganxat, caigut al voltant dels lloms i l'aguanta amb el braç esquerre. Després del regnat d'August, el paludamentum només el van portar els emperadors, encara que abans havia estat una peça de roba que portava la noblesa i els caps militars. S'ha discutit l'origen d'aquesta peça de roba, i alguns autors, seguint l'autoritat de Luci Anneu Flor, la consideren d'origen etrusc.
|
Geografia
|
Ștei (en hongarès: Vaskohsziklás) és una ciutat del comtat de Bihor, Crișana (Romania). Entre 1958 i 1996 va rebre el nom de Dr. Petru Groza, en honor del líder socialista romanès que va morir el 1958.
|
Mitologia
|
La Reina Fada (The Faerie Queene en anglès) és un poema èpic incomplet en anglès escrit per Edmund Spenser. La primer part fou publicada en 1590, i una segona part es va publicar en 1596. La Reina Fada és notable per la seva forma: era la primera obra escrita en estrofa spenseriana i és un dels més llargs poemes en l'idioma anglès. Es tracta d'un treball al·legòric, escrit en lloança d'Elisabet I d'Anglaterra. En gran manera simbòlic, el poema segueix el quefer de diversos cavallers en un examen de les seues diverses virtuts. La Reina Fada guanyà el favor polític d'Elisabet I d'Anglaterra i conseqüentment va ser un èxit, tant que es va convertir en l'obra definitòria de Spenser. El poema guanyà de tal manera el favor de la monarca que a Spenser se li concedí una pensió vitalícia per import de 50 lliures l'any.
|
Telecomunicacions
|
Una identitat digital és informació sobre una entitat utilitzada pels sistemes informàtics per representar un agent extern. Aquest agent pot ser una persona, organització, aplicació o dispositiu. ISO/IEC 24760-1 defineix la identitat com un "conjunt d'atributs relacionats amb una entitat".La informació continguda en una identitat digital permet l'avaluació i l'autenticació d'un usuari que interactua amb un sistema empresarial a la xarxa, sense la implicació d'operadors humans. Les identitats digitals permeten automatitzar el nostre accés als ordinadors i als serveis que ofereixen, i fan possible que els ordinadors intervinguin en les relacions. El terme "identitat digital" també denota certs aspectes de la identitat civil i personal que han resultat de l'ús generalitzat de la informació d'identitat per representar persones en un format digital acceptable i de confiança als sistemes informàtics. La identitat digital s'utilitza sovint de manera que requereixen que les dades sobre persones emmagatzemades en sistemes informàtics estiguin vinculades a la seva identitat civil o nacional. A més, ara l'ús de les identitats digitals està tan estès que moltes discussions es refereixen a la "identitat digital" com la col·lecció sencera d'informació generada per l'activitat en línia d'una persona. Això inclou noms d'usuari i contrasenyes, activitats de cerca en línia, data de naixement, seguretat social i historial de compres.[2] Especialment quan aquesta informació està disponible públicament i no és anònima, i altres persones poden utilitzar-la per descobrir la identitat civil d'aquesta persona. En aquest sentit més ampli, una identitat digital és una versió, o faceta, de la identitat social d'una persona. Això també es pot denominar identitat en línia.[3] Amb la identitat autosobirana (SSI), l'usuari té un mitjà per generar i controlar identificadors únics, així com algunes facilitats per emmagatzemar dades d'identitat. Els efectes legals i socials de la identitat digital són complexos i desafiants. No obstant això, són simplement una conseqüència de l'ús creixent d'ordinadors, i de la necessitat de proporcionar als ordinadors informació que es pugui utilitzar per identificar agents externs.
|
Enginyeria
|
La programació lineal entera serveix per resoldre els problemes de programació lineal en què les variables han de prendre valor enters.Quan representem un problema de programació lineal ens podem trobar que només tenen sentit aquelles solucions de la regió factible, que les seves variables són nombres enters. Llavors estem davant d'un problema de programació lineal entera. Un problema de programació lineal entera es formula de la mateixa manera que un problema de programació lineal convencional, però amb la diferència que el resultat d'aquest es trobarà dins d'una regió factible, en aquesta trobarem diversos punts, però només són vàlids els que tenen unes coordenades enteres. Aquests problemes són a vegades fàcils de resoldre i a vegades impossibles, perquè no trobem cap punt dins de la regió factible que tingui coordenades enteres. Per resoldre aquests problemes s'utilitza el mètode gràfic. Aquest consisteix a representar la regió factible, dibuixar la funció objectiu i buscar en quin punt assoleix el màxim o el mínim. Una vegada buscat el màxim o el mínim, si aquests punts no tenen coordenades enteres s'ha de buscar quins punts amb coordenades enteres són pròxims aquests i en quins d'aquests s'obté el màxim o el mínim.
|
Arquitectura
|
Hemicicle és una sala, graderia o altra construcció de forma semicircular (deriva d'hemi, mig, i cicle, cèrcol). L'hemicicle a l'època clàssica fou un lloc semicircular per l'acomodació de les persones per a conversar, bé en cases de caràcter privat o en places o llocs públics; també va rebre aquest nom la seu semicircular del tribunal a una basílica.
|
Agricultura
|
Un plantador és una eina agrícola manual utilitzada per a fer forats dins la terra i posar-hi llavors, plantes o bulbs. Abans estaven fets de fusta i actualment són de metall o de plàstic. La forma més habitual és la cònica amb un mànec formant un angle de 45 graus aproximadament. També n'hi ha que són com petites pales. Per a plantar amb el plantador es fa un forat a la terra presionant amb la punta de l'eina i ,si la terra no està massa seca, es mantindrà el forat per a poder deixar la llavor, ubicar les arrels de la planta o deixar-hi una part vegetativa. Únicament per a plantar bulbs o altres estructures similars el plantador disposa de dues peces mòbils que un cop col·locat el bulb dins del planador s'introdueixen en la terra i fan el forat al mateix temps que deixen el bulb enterrat. Viccionari
|
Catàstrofes
|
L'explosió de Wanggongchang (xinès tradicional: 王恭廠大爆炸, pinyin: Wánggōngchǎng dà bàozhà), també coneguda com la Gran Explosió de Tianqi (xinès tradicional: 天啟大爆炸, pinyin: Tiānqǐ dà bàozhà), va ser un accident produït en una fàbrica de pólvora de Pequín el 30 de maig de 1626. Es considera el primer accident relacionat amb explosius artificials de la història. No se sap del cert què va provocar l'explosió però la fàbrica (una de les sis armeries de la capital) va desaparèixer de l'impacte, així com les cases del voltant fins a 2 km de l'epicentre. Van morir 20000 persones de manera directa i la pèrdua d'armes va perjudicar greument l'exèrcit Ming. Les reparacions, assumides per l'emperador a qui es culpava del desastre per un càstig diví a la seva conducta, van arruïnar el pressupost imperial. A més a més en l'explosió va morir l'hereu al tron, fet que va provocar conflictes successoris que van accelerar la fi de la dinastia Ming.
|
Química
|
El Simposi Sanibel és una conferència científica internacional en química quàntica, física de l'estat sòlid i biologia quàntica. És organitzat pel Projecte de Química Teòrica de la Universitat de Florida a Gainesville (Florida), cada hivern des del 1960. Va ser fundat per Per-Olov Löwdin, que va estar involucrat a la seva organització cada any fins a la seva mort ocorreguda l'any 2000. Del 1960 fins al 1978, el simposi es feia a l'illa de Sanibel, però més tard es va realitzar a Palm Coast i a Saint Augustine, també a Florida. El 2005, el simposi es va traslladar a St. Simons (Geòrgia).El simposi destaca per la seva llarga història i pel nombre de participants i les seves presentacions. La trobada del 2007 es va dedicar a "Teoria i computació en química quàntica, matèria condensada i física química, nanociència, bioquímica quàntica i biofísica". El simposi Sanibel és descrit com a "conferència regular altament respectada" a una història de les conferències de recerca Gordon.Els coeficients Sanibel, utilitzats per exemple en densitats d'espín, van ser nomenats així després del Simposi on van ser discutits el 1960. Presentacions i pòsters presentats a la trobada poden ser publicats a la revista International Journal of Quantum Chemistry com un dels articles de la revista. Abans del 1996, els articles eren publicats en suplements especials de la revista.
|
Arquitectura
|
La Torre Azadi (en persa برج آزادی, literalment «Torre de la Llibertat») és un monument de la ciutat de Teheran, capital de l'Iran. Emblema de la modernització del país, es va construir el 1971 per commemorar el 2.500 aniversari de l'Imperi Persa. Inicialment, va rebre el nom de Shahyad en honor del xa (l'emperador de l'Iran), però després de la Revolució islàmica de 1979, el monument canvià el nom original per l'actual de "Torre Azadi". La torre és en una de les entrades a la ciutat de Teheran. Obra de l'arquitecte bahai Hossein Amanat, l'edifici té una silueta inconfusible, en forma de porta monumental, amb una estructura com de piràmide truncada sobre quatre potes, i mesura 45 metres d'alçada. Des de cada angle es mostra amb una perspectiva i una escala aparent diverses i canviants. Sota les quatre arcades, la seva pell té un aspecte com tèxtil, de xarxa. Al seu interior hi ha un petit museu arqueològic. La torre és al centre d'una enorme plaça el·líptica enjardinada, la plaça Azadi, que el 12 de desembre de 1979 fou l'escenari de les majors concentracions populars de la Revolució islàmica. El monument és visible des de molts punts de la ciutat, en especial de nit, quan està completament il·luminat, i des de la seva terrassa superior es pot gaudir d'una bona panoràmica de la ciutat.
|
Agricultura
|
El Departament d'Agricultura dels Estats Units (en anglès, United State Department of Agriculture, USDA) és una unitat executiva del Govern Federal dels EUA. El seu propòsit és desenvolupar i executar polítiques de ramaderia, agricultura, alimentació. El seu objectiu és atendre les necessitats dels productors, promovent el comerç agrícola i la producció, treballant per assegurar seguretat alimentària, protegint els recursos naturals, millorar les comunitats rurals, i posar fi a la fam. Va ser creat el 15 de febrer de 1889, d'acord amb la jurisdicció del Govern Federal dels Estats Units. Té una plantilla de 105.778 empleats a juny de 2007, amb un pressupost de $94.000 milions de USD (2006). El seu director és Mike Johannsen, com «Secretari d'Estat d'Agricultura», el seu segon és Charles F. Conner, secretari diputat d'Agricultura.
|
Art
|
El Salon des Refusés, (Saló dels Rebutjats) és, en termes generals, una exposició d'obres rebutjades pel jurat del Saló de París oficial, encara que el terme es fa servir normalment per referir-se al concret Salon des Refusés de 1863. En els anys 1830, les galeries d'art de París ja muntaven exposicions privades a petita escala de les obres rebutjades pels jurats del Saló. L'esdeveniment clamorós de 1863 va ser de fet patrocinat pel govern francès. Aquell any, els artistes van protestar perquè el jurat del Saló havia rebutjat més de 3.000 obres, molt més del normal. "Desitjant que el públic jutgi la legitimitat d'aquestes queixes", va dir una nota oficial, l'emperador Napoleó III va decretar que els artistes rebutjats podien exposar les seves obres en un annex al Saló oficial. Molts crítics, i el públic, va ridiculitzar els rebutjats (refusés), que incloïen pintures tan famoses com El dinar campestre, d'Édouard Manet i l'obra de James McNeill Whistler, Noia de blanc. Però l'atenció de la crítica també legitima l'emergent avantguarda pictòrica. Animats per Manet, els impressionistes van exposar les seves obres amb èxit fora del Saló a partir de 1874. Es van organitzar altresSalons des Refusea París a 1874, 1875, i 1886, moment en què el prestigi i la influència del Saló de París havia decaigut. Émile Zola va incorporar un relat novel·lat de l'escàndol de 1863 en la seva novel·la L'obra(1886). Actualment, i per extensió, salon des refuses es refereix a qualsevol exposició d'obres rebutjades pel jurat d'una mostra artística.
|
Agricultura
|
El regatge gota a gota o reg per degoteig és aquell sistema de reg en què l'aigua es distribueix a poca pressió a través d'uns orificis practicats en uns tubs, que serveixen per regar als cultius o les plantes que hi hagin al voltant. És probable que la seva duració sigui curta, ja que precisió de la pròpia aigua trenca el tub. Respecte al sistema d'inundació i a més l'adob s'aplica localitzadament amb el que s'evita l'aparició de la major part de les males herbes. L'aigua aplicada amb aquest mètode s'infiltra cap a les arrels de les plantes sovint sense mullar les fulles i així s'evita que es propaguin les malalties fúngiques. Aquest tècnica es considera la innovació més important en agricultura des de la invenció dels aspersors en la dècada de 1930.
|
Arqueologia
|
Les excavacions arqueològiques de Boscoreale han tret a la llum una sèrie de vil·les romanes, majoritàriament rústiques, concentrades en aquella zona que segons alguns formava part del Pagus Augustus Felix Suburbanus, és a dir, un suburbi pompeià, inclòs avui en el territori comunal de Boscoreale, que limita amb Boscotrecase i Terzigno; en aquests llocs es concentraven les activitats relacionades amb la ramaderia i l'agricultura, sobretot de vinya i cereals.
|
Metodologia
|
El biaix d'informació científica, és la presentació interessada dels informes dels resultats de la investigació científica, mostrant o amagant selectivament informació sobre els subjectes (com per exemple l'historial mèdic, si són fumadors, experiències sexuals).Normalment es refereix a la tendència de no mostrar tots els resultats experimentals inesperats o indesitjats, atribuint aquests errors al mostreig o a errors de mesura. I sí mostrar, en canvi, els resultats més esperats o desitjables, tot i que aquests poden estar sotmesos a les mateixes fonts d'error. Un estudi que tingui aquest biaix fa més probable que en estudis posteriors sobre el mateix tema també pateixin aquests errors, donat que els investigadors tendiran a rebutjar els resultats que es desviïn massa dels obtinguts en el primer estudi. Alguns tipus de biaixos d'informació científica són: Biaix de publicació: La publicació o no dels resultats d'investigacions depenent de la naturalesa dels resultats obtinguts. Biaix de retard: La publicació ràpida o dilatada en el temps dels resultats d'investigacions depenent de la naturalesa dels resultats obtinguts. Biaix de localització: La publicació dels resultats en diferents tipus de revistes segons la naturalesa dels resultats obtinguts. Biaix de citació: La citació o no dels resultats d'investigacions depenent de la naturalesa dels resultats obtinguts.
|
Agricultura
|
La lex Rubria va ser una llei romana de l'any 43 aC per la que la Gàl·lia Cisalpina deixava de ser província romana per ser part d'Itàlia. Una llei complementària de nom desconegut establia també l'administració de justícia en la nova forma, de la qual una part es conserva en una tauleta de bronze trobada a Parma, i que esmenta aquesta lex Rubria que per alguns era la que establia la supressió de la província i per altres només convertia Mutina en prefectura. Una altra llei anomenada Rubria o Rubrica que formava part de les lleis frumentàries, es menciona un segle enrere.
|
Humor
|
Rubén Enrique Brieva (Ciutat de Santa Fe, 5 de març de 1957), més conegut com Dady Brieva , és un actor, escriptor, director i conductor argentí. Integrant del trio còmic Midachi. Ha treballat com a conductor en diversos programes de ràdio i televisió, generalment enfocats en l'humor, els espectacles o la política del seu país.
|
Història
|
Fakhr-ad-Din Uthman an-Nassirí va ser ustadar del soldanat mameluc d'Egipte durant el regnat del soldà an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun. Va ser l'interlocutor de l'ambaixador català Eimeric d'Usall durant les seves dues ambaixades a Egipte (1303-1304 i 1305-1306). També va venir a Catalunya amb Eimeric entre les dues dates mencionades. Va impedir l'alliberament del darrer cap templer de Terra Santa, fra Dalmau de Rocabertí, que era el propòsit principal de les ambaixades d'Eimeric d'Usall. Quan viatjava de nou cap a Barcelona amb l'ambaixador català per tal d'obtenir la ratificació del tractat d'aliança de 1292 entre Jaume el Just i Egipte, va ser abandonat en una platja per Eimeric, donant lloc a una sèrie de protestes i excuses entre el soldà i el rei d'Aragó.
|
Informàtica
|
Rawstudio és una aplicació lliure, que utilitza el joc d'eines GTK+, per llegir i manipular imatges en cru des de càmeres digitals. Està dissenyada per a facilitar el treball amb un volum gran d'imatges, a diferència d'eines similars, com UFRaw, que estan dissenyades per treballar amb una imatge alhora. Rawstudio és en desenvolupament i només l'última revisió dona suport a la reconstrucció del color per interpolació (demosaicing). Rawstudio llegeix les imatges en cru utilitzant Dcraw i suporta la gestió del color utilitzant LittleCMS per permetre l'ús de perfils de color (gestió del color de Linux). Rawstudio dona virtualment suport a totes les varietats d'imatges en cru de tots els fabricants de càmeres digitals, gràcies a l'extens suport de càmeres de Dcraw.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.