label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Agricultura
|
Una veremadora és una màquina que fa la tasca de verema de forma automatitzada. És a dir, és una recollidora del raïm que de vegades també el tritura, n'extreu el suc i en separa les bagasses. N'hi ha autopropulsades i d'altres arrossegades per un tractor.
|
Geologia
|
Histosol o histosòl tant en la Base de Referència Mundial pels Recursos del Sòl com en la USA soil taxonomy és un sòl que consta principalment de matèria orgànica. Està definit com que té 40 cm o més de matèria orgànica als primers 80 cm de la part de dalt del sòl. En pes el contingut de matèria orgànica representa del 12 al 18% o més depenent del contingut en argila del sòl. Aquests materials orgànics inclouen sòl amb torba molt descomposta sapric, torba mitjanament descomposta (sòl hèmic) i torba poc descomposta (sòl fibric). Aquests sòls requereixen un drenatge artificial per a poder ser cultivats, ja que de manera natural drenen malament. Els histosols tenen una densitat molt baixa i la majoria són sòls àcids i molts són molt deficients en nutrients per a les plantes, ja que són lixiviats cap avall del perfil del sòl perquè estan contínuament humits. A Austràlia els histosòls reben el nom d'organosols. Els histosòls es formen allà on es forma matèria orgànica a una taxa més ràpida que la seva destrucció i això passa per un drenatge restringit que evita la descomposició aeròbica. Els histosòls són important ecològicament perquè amb els gelisols, emmagatzemen grans quantitats de carboni orgànic. Si l'acumulació continua durant un prou llarg període es formarà carbó.
|
Estris
|
Un corró pastisser, corró de pastisseria o corró és un estri de cuina, utilitzat en la pastisseria per a aplanar pasta. En la seva forma més senzilla, és un cilindre allargat, però també n'hi han que tenen mànecs tornejats a cada cap, o un corró que gira sobre un eix amb un mànec a cada cap. Tradicionalment és de fusta, però també n'hi ha de ceràmica i d'altres materials antiadherents.
|
Ciències polítiques
|
Enric Castellnou i Alberch (Manlleu, Osona, 1 de juny de 1945) és un polític i politòleg català.
|
Informàtica
|
En criptografia, el bloc d'un sol ús, o quadern d'un sol ús (de l'anglès one-time pad ) és un tipus d'algorisme de xifratge pel qual el text en clar es combina amb una clau aleatòria o «llibreta» igual de llarga que el text en clar i que només s'utilitza una vegada. Va ser inventat el 1917. Si la clau és veritablement aleatòria, mai es reutilitza i, per descomptat, es manté en secret, es pot demostrar que el mètode de la llibreta d'un sol ús és irrompible. Un dels seus sinònims pot ser quadern. La part del nom relativa a la «llibreta» procedeix de les implementacions inicials en les quals la clau es distribuïa en forma de llibreta de paper, de manera que la pàgina podia trencar-se i destruir després del seu ús. Per facilitar l'ocultació, de vegades la llibreta era físicament molt petita.La llibreta d'un sol ús prové del xifratge de Vernam, que rep el seu nom de Gilbert Vernam, un dels seus inventors. El sistema de Vernam era un xifratge que combinava un missatge amb una clau que es llegia d'un bucle de cinta de paper. En la seva forma original, el sistema de Vernam no era irrompible perquè la clau es podia reutilitzar. L'ús únic vi una mica després, quan Joseph Mauborgne va reconèixer que si la cinta de la clau era completament aleatòria, s'incrementaria la dificultat criptoanalítica. Alguns autors empren el terme «xifratge de Vernam» com a sinònim de «llibreta d'un sol ús», mentre que altres l'utilitzen per a qualsevol xifratge de flux additiu, incloent-hi els basats en un generador de nombres pseudoaleatoris criptogràficament segur; sota el farem servir en aquest últim sentit.
|
Informàtica
|
Fons de pantalla en informàtica és el grafisme o la imatge de fons que es produeix darrere totes les altres informacions, icones que apareixen a la pantalla d'un ordinador, un telèfon intel·ligent o una tauleta. En l'argot informàtic anglès, es diu wallpaper, paper d'emparerar. Des d'un fons de color neutre va evolucionar cap a qualsevol element gràfic, stàtic o dinàmic, que l'usuari pot triar i canviar com vulgui. És la primera imatge que apareix quan encén el seu giny. Canviar el fons de pantalla de fosc cap a blanc, color del full de paper verge als anys 1980 va ser una intervenció «revolucionària» per augmentar l'efecte Wysiwyg: que l'usuari veiès a la plantilla el mateix del que després sortiria de la impressora. Des del primer fons de pantalla uniforme, llançat el 1975, molt senzill, s'ha evolucionat a una llibertat total, que permet a l'usuari triar qualsevol element gràfic. Fora de l'àmbit personal, on regna la llibertat total, s'aconsella utilitzar fons de pantalla senzills, i mantenir un mateix estil areu una presentació.
|
Agricultura
|
La crosta de soca hirsuta, Stereum hirsutum, és un fitopatogen d'alguns arbres. S. hirsutum al seu torn és parasitat per certes altres espècies de fongs com el fong gelatinós anomenat Tremella aurantia. Els substrats per a S. hirsutum inclouen branques i fustes mortes tant de coníferes com d'arbres de fusta dura (incloent la d'alzina).Fa cossos fructífers com conquilles de fins a 8 cm de diàmetre, per sota l'himeni és llis. Ocasiona un podriment blanc de la fusta.
|
Ciència militar
|
En la guerra, una batalla de trobada, és una acció de combat que passa quan una força en moviment, de forma incompleta i desplegada per a la batalla, ataca a un enemic en un moment i lloc inesperat.
|
Telecomunicacions
|
SQUID, acrònim anglès per superconducting Quantum Interference Devices (dispositius superconductors d'interferència quàntica), van ser inventats el 1962, quan B. D. Josephson va desenvolupar la unió de Josephson. Hi ha dos tipus de SQUID, DC i RF (o AC). Els SQUIDs RF només tenen una unió de Josephson, mentre que els SQUIDs DC en tenen dos o més. Això els fa més difícils i cars de produir, però també molt més sensibles.
|
Jocs
|
El joc del diccionari és un joc de llapis i paper que consisteix a inventar definicions versemblants de paraules existents però poc conegudes. Hi han de participar tres jugadors com a mínim. Un dels jugadors tria del diccionari una paraula intentant que sigui de significat desconegut pels altres jugadors, i els la diu. Els altres jugadors inventen una definició per a aquesta paraula procurant que sigui creïble, l'escriuen en un paper i la donen al jugador que ha triat la paraula. Aquest jugador llegeix en un ordre aleatori totes les definicions, inclosa la del diccionari. Els jugadors que han escrit voten la definició que creuen correcta. Un cop fetes les votacions es puntua de la manera següent: un punt per a cada jugador que encerta la definició correcta. un punt per a cada jugador la definició del qual rep un vot, dos punts si rep dos vots, etc. un punt per al jugador que ha triat la paraula si ningú ha votat la definició del diccionari.El torn de triar la paraula al diccionari va passant de jugador a jugador. El joc es pot allargar tant com es vulgui, i guanya qui té més punts.
|
Ecologia
|
La mimosa o mimosa comuna (Acacia dealbata) és una espècie arbustiva o arbòria, una planta lleguminosa del gènere Acacia. És a la llista de les 100 pitjors espècies invasores d'Europa. i al Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores.
|
Informàtica
|
Els patrons arquitectònics són patrons de software que ofereixen solucions a problemes d'arquitectura de software en enginyeria de software. Donen una descripció dels elements i el tipus de relació que tenen juntament amb un conjunt de restriccions sobre com poden ser fets servir. Un patró arquitectònic expressa un esquema d'organització estructural essencial per a un sistema de software, que consta de subsistemes, les seves responsabilitats i interrelacions. En comparació amb els patrons de disseny, els patrons arquitectònics tenen una escala més gran. Encara que un patró arquitectònic comunica una imatge d'un sistema, no és una arquitectura com a tal. Un patró arquitectònic és més un concepte que captura elements essencials d'una arquitectura de software. Moltes arquitectures diferents poden implementar el mateix patró i per tant compartir les mateixes característiques. A més, els patrons són sovint definits com una cosa "estrictament descrita i comunament disponible". Per exemple, l'arquitectura en capes és un estil de crida-i-retorn, quan defineix un estil general per a interaccionar. Quan això és descrit estrictament i comunament disponible, és un patró. Un dels aspectes més importants dels patrons arquitectònics és que encarnen diferents atributs de qualitat. Per exemple, alguns patrons representen solucions a problemes de rendiment i altres poden ser utilitzats amb èxit en sistemes d'alta disponibilitat. Al principi de la fase de disseny, un arquitecte de software escull quins patrons arquitectònics millor ofereixen les qualitats desitjades per al sistema. Exemples de patrons arquitectònics inclouen els següents: Capes Presentació-abstracció-control Tres nivells Pipeline Invocació implícita Sistema pissarra Peer-to-peer Arquitectura orientada a serveis Objectes nus Model-Vista-Controlador
|
Ràdio
|
Program Associated Data (PAD) significa, en anglès, dades associades al programa, un concepte que té a veure amb la radiodifusió i que està estretament relacionat amb la ràdio digital DAB. Gràcies a aquest serveix, és possible visualitzar diverses classes d'informació mitjançant una pantalla i un receptor que sàpiga interpretar adequadament les dades associades rebudes.
|
Robòtica
|
Terminator Salvation és una pel·lícula de ciència-ficció i d'acció que es va estrenar el 21 de maig de 2009. Dirigida per McG, és la quarta pel·lícula de la saga iniciada amb Terminator. És protagonitzada per Christian Bale que protagonitza John Connor, Sam Worthington com el nou Terminator Marcus Wright, Anton Yelchin que és Kyle Reese i Bryce Dallas Howard que és Kate Connor. La pel·lícula, establerta el 2018, se centra en la guerra entre la humanitat i la xarxa informàtica Terminator, Skynet, i abandona la fórmula de la sèrie Arnold Schwarzenegger com el Model 101 Terminator que viatja al present per protegir o matar algú d'importància en el futur. Entre els nombrosos serfs robòtics de Skynet estan Helena Bonham Carter com Serena i Roland Kickinger com el primer T-800. La filmació va començar el 5 de maig de 2008. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.
|
Ràdio
|
GDO són les sigles en anglès de Grid Dip Oscillator (oscil·lador amb mínim de reixa). Tècnicament, i per raons històriques, se'l podria anomenar "detector de ressonància per mínim de corrent de reixa" (de l'oscil·lador).
|
Cultura popular
|
El Kraken és un monstre marí fictici propi del Nord d'Europa. Sembla un pop gegant i viu al fons del mar, des d'on ataca i enfonsa vaixells. Les primeres mencions són a les sagues noruegues del segle xiii (tot i que amb altres noms) i durant molt de temps es tenia per una criatura real, inclosa per Carl von Linné a la seva obra Systema Naturae, amb el nom de Microcosmus dins l'ordre dels cefalòpodes. El monstre apareix en el poema homònim d'Alfred Tennyson i al primer llibre d'El Senyor dels Anells de Tolkien.
|
Art
|
Un Oekaki (お絵描き, literalment "imatge dibuixada" en japonès) és un estil d'art digital basat en gargots i traços molt marcats. Tot i utilitzar una paleta de colors limitada i una resolució baixa com el Pixel art, es diferencia d'aquest pel fet d'utilitzar línies de contorn sense polir i traços llargs més propis d'un estil pictòric. A més, el Pixel art se centra molt més en els píxels de manera individual i en les tècniques per subvertir les limitacions del format.A internet, el terme Oekaki se sol emprar més concretament per referir-se a un Bulletin Board System que permet als artistes dibuixar en línia amb un editor d'imatges, que generalment és un applet creat amb Java o ActiveX, i compartir-ne directament el resultat. Alguns exemples d'aplicacions populars per fer aquest tipus d'il·lustracions són OekakiBBS, PaintBBS, OekakiPoteto i Shi-Painter.
|
Astronomia
|
L'astronomia xinesa és més antiga que l'occidental i ha evolucionat de manera independent; els experts consideren que els xinesos eren els observadors de fenòmens celestials més perseverants i precisos de tot el món, fins i tot abans dels estudis astronòmics dels àrabs.L'astronomia oriental és més antiga que la desenvolupada a l'antiga Europa i Orient Pròxim, encara que és poc el que se'n coneix. Els xinesos consideraven que l'estructura de l'univers era com una fruita que penjava del que es coneix a Occident com l'estrella Polar i van descriure 284 constel·lacions distribuïdes en 28 "cases", temples o quadrícules que ocupaven tot el firmament. En el 2357 aC havien desenvolupat un dels primers calendaris solars dels quals es té notícies. Del 2137 aC data el primer registre d'un eclipsi solar. Des del 1766 aC utilitzaven un calendari lunar amb un cicle de 19 anys, coincident amb el de Metó d'Atenes del 432 aC. En el 1200 aC van constatar l'existència de taques solars. En el 350 aC Shi Shen va catalogar 800 estrelles. En el 100 aC van descobrir la brúixola, comparant-ne la direcció, encara incerta, amb les posicions solars i estel·lars. Inicialment concebien una Terra i un cel plans, separats 40.000 km. Creien que el Sol, al qual calculaven un diàmetre d'uns 625 km, girava en el cel excèntric respecte de la vertical de la Xina, de manera que, quan s'apropava es feia de dia i, quan s'allunyava, de nit. Això no explicava el trànsit solar per l'horitzó, de manera que van haver de corbar tal concepció en dues semiesferes concèntriques, calculant-ne el radi de la terrestre en 30.000 km. No es coneix la forma de deduir tals dimensions. La Terra va ser conseqüència del càlcul de la curvatura de cada grau de la seva circumferència. A partir del segle II s'arriba a una concepció totalment esfèrica, a partir de la qual inventen l'esfera armil·lar, formada per regles anulars de càlcul i mesurament, que representen el recorregut celestial aparent dels diferents astres, vists des de la Terra. Aquest instrument va ser assumit pels científics europeus dos segles després. Encara es va desenvolupar més la visió còsmica dels xinesos, que arribaven a explicar que l'univers era una espècie d'ou (és a dir, una forma quasi el·líptica de revolució, la qual cosa s'assembla a la concepció sumèria de l'univers, assumida pel judaisme, encara que els xinesos no creien que navegués "entre dues aigües", submergit en aquestes) la gemma del qual era la Terra, encara que la situaven al centre, sola i petita, i no en un focus de l'el·líptica o ovoide. Aquests descobriments, que podem considerar confucians, es van trastocar a partir de la visió taoista, segons la qual, conseqüència de la contradicció entre el moviment i la immobilitat, el yin i el yang, i l'Absolut (o l'Infinit, amb un sentit còsmic generatriu; en xinès Tai-txi) l'univers estava format per foc, terra, metall, aigua i fusta, mútuament generadors i mútuament aniquiladors, i que, per tot això, era amorf, infinit i superficial, és a dir, buit en el seu interior. Cal destacar que ambdues concepcions concorden, parcialment, amb les actuals, encara que van ser incapaces d'aconseguir una imbricació integradora d'elles, unificant-les. En el 336 Ju Jsi va determinar la precessió dels equinoccis en 1 grau cada 50 anys. En el 635 van concloure que la cua dels cometes sempre apunta en direcció oposada a la situació relativa del Sol. En el 1006 van observar una supernova que podia veure's durant el dia, la qual cosa no ha tornat a ocórrer des de llavors. En el 1181 van registrar l'explosió d'una supernova, a partir de la qual es va formar la nebulosa del Cranc. El filòsof Zhu Xi (1131 - 1200) concebia l'univers originat a partir d'un caos primordial de matèria en moviment, la rotació del qual va fer separar els elements. Els més pesants, com la Terra, van ocupar-ne el centre, i els més lleugers les vores. Així establia una jerarquia, segons els seus pesos relatius, d'estrelles, Sol, planetes, Lluna, núvols, aus, arbres, mamífers, rèptils i insectes reptants (en xinès yuan-yuan, insult amb el qual denominaven als bàrbars, per la qual cosa no sabem si existien huns o Xiongnu grocs i blancs, o si confonien ètnies i cultures diferents, com els t'o-kiu o turcs, amb la mateixa denominació) etc. Cal destacar la interrelació amb la concepció budista, la religió oficial de la Xina des del segle v, amb tot això. Dividien el firmament en quatre seccions segons els punts cardinals. Cada secció incloïa una constel·lació i cada constel·lació set estrelles.
|
Geografia
|
Câmpina (pronunciat en romanès: [ˈKɨmpina]) és una ciutat del comtat de Prahova, Romania, al nord de la seu del comtat de Ploiești, situada a la ruta principal entre Valàquia i Transsilvània. La seva existència s'acredita per primera vegada en un document de 1503. Es troba a la regió històrica de Muntènia.
|
Art
|
René Metras i Mavet (Sant-Etiève, 1926 – Barcelona, 24 de març de 1986) fou un col·leccionista i marxant d'art. La seva família —provinent de Lió i dedicada a la merceria— es va instal·lar definitivament a Catalunya el 1934, on va estudiar enginyeria tèxtil i va pintar fins al 1947. Conegué Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan Brossa, Joan-Josep Tharrats, Arnau Puig i Juan-Eduardo Cirlot, amb els quals col·laborarà al Club Cobalto 49 i, posteriorment, a la revista Dau al Set, com a tresorer. El 1951 va començar a col·leccionar obres d'art d'artistes espanyols i francesos i el 1962 va fundar la Galeria René Metras al carrer del Consell de Cent (Barcelona). A principis de la dècada del 1970 destaca la seva activitat al mercat de l'art, afavorint l'arribada d'obres avantguardistes d'arreu del món (com Hans Hartung, Jean Arp, Max Ernst o Victor Vasarely) i, també, donant suport als artistes catalans.René Metras també va editar entre 1958 i 1962 la revista d'art El Correo de las Artes, tancat per les autoritats de l'època per un reportatge sobre Modest Cuixart on es mencionava a bastament el dramaturg alemany Bertolt Brecht, guanyador aquell any del Premi Stalin. Va formar part del Museu d'Art Contemporani de Barcelona i va col·laborar en les biennals de Venècia i São Paulo.
|
Astronomia
|
Les taules prutèniques (en llatí Prutenicae Tabulae, de Prutenia que significa Prússia) són unes taules astronòmiques de l'astrònom Erasmus Reinhold publicades el 1551. A vegades se les anomena taules prussianes perquè estaven dedicades a Albert I Duc de Prússia, que va fer de mecenes de Reinhold i en va finançar la impressió. Reinhold va calcular aquestes noves taules astronòmiques basant-se en Nicolau Copèrnic, autor de De revolutionibus orbium coelestium (1543) i primer astrònom modern en defensar l'heliocentrisme. En els canons explicatius, Reinhold va utilitzar com a punt ràdix la posició de Saturn el dia de naixement del Duc, el 17 de maig de 1490. Amb aquestes taules, Reinhold intentava substituir les taules alfonsines; per això, va afegir unes taules redundants perquè els compiladors que estiguessin familiaritzats amb les taules alfonsines poguessin seguir els mateixos passos fàcilment. Algunes taules basades en les taules alfonsines van ser publicades després de la publicació de les taules prutèniques, com Primus liber tabellarum directionum (1554). Encara que l'heliocentrisme copernicà no es va estendre gaire ràpid entre els astrònoms europeus, les taules prutèniques van esdevenir força populars en els països germano-parlants per motius nacionalistes i confessionals; i aquestes taules van establir la gran reputació de Copèrnic com a matemàtic i astrònom i van ajudar a estendre els mètodes de càlcul de les posicions dels astres de Copèrnic, encara que no la seva teoria heliocèntrica. Les taules prutèniques van aconseguir substituir les taules alfonsines utilitzades durant més de 300 anys per mariners i exploradors marins. Christopher Clavius va utilitzar les taules prutèniques i l'obra de Copèrnic com a base per a la reforma del calendari gregorià. Unes dècades més tard, Tycho Brahe i Johannes Kepler compilaran les taules rudolfines a Praga el 1627, basades en les observacions astronòmiques de Tycho Brahe, que eren les més extenses i acurades de l'època. En època recent (1973) el professor Owen Gingerich (Universitat Harvard) ha descobert una còpia del De Revolutionibus profusament anotada (entre d'altres per Erasmus Reinhold), cosa que l'ha portat a estudiar la difusió i l'ús del llibre en les dècades posteriors a la publicació.
|
Enginyeria
|
Un compost d'estructura en sandvitx és una classe especial de material compost que es fabrica unint dues capes primes però fortes a un nucli lleuger però gruixut. El material del nucli és normalment de baixa resistència, però el seu major gruix proporciona al compost sandvitx una elevada rigidesa de flexió de baixa densitat en general. Les escumes d'estructura de cèl·lula oberta com les escumes de clorur de polivinil, poliuretà, polietilè o poliestirè, fusta de balsa, escumes sintètiques i les bresques s'utilitzen com a materials bàsics. L'escuma de cèl·lula oberta i tancada de metall també pot ser utilitzada com a material essencial. Els laminats de termoplàstics de fibra de vidre o de carboni reforçats o els polímers termoestables principalment (polièster insaturat, resines epoxi, ...) són àmpliament utilitzats com a materials de la pell. Les làmines de metall també s'utilitzen com a material de la pell en alguns casos. El nucli està unit a la pell amb un adhesiu o amb els components de metall de soldadura forta.
|
Ciència militar
|
Una habilitació de seguretat és un estatus concedit (aprovat) a individus, permetent-los accés a la informació classificada (per exemple, secrets d'estat). Funciona com un permís o llicència. El terme «habilitació de seguretat» també és de vegades usat en organitzacions privades que tenen un procés formal per a seleccionar emprats per a accedir la «informació confidencial».Una habilitació per si mateixa no és normalment suficient per a obtenir accés; l'organització ha de determinar que la persona habilitada «necessita conèixer» aquesta informació. No se suposa que es concedeixi accés a la informació classificada solament a causa del càrrec, posició o d'una habilitació de seguretat.
|
Ciència militar
|
Camp de batalla és el lloc on dos exèrcits lliuren una batalla o un combat. Un exemple és el Pas de l'Ebre. La Batalla de l'Ebre, l'últim i definitiu enfrontament de la Guerra Civil espanyola, es produeix en aquest pas, a l'altura de Miravet, tot convertint-se en el terreny on s'enfronten, per darrer cop, els bàndols republicà i franquista.
|
Biotecnologia
|
L'Earth BioGenome Project (EBP) és una iniciativa que té com a objectiu seqüenciar, catalogar i caracteritzar el genoma de tota la biodiversitat eucariota de la Terra. El projecte va començar oficialment l'1 de novembre de 2018 i tindrà lloc durant un període de deu anys. Quan aquest finalitzi al 2028, haurà generat una base de dades d’ADN pública amb informació biològica per tal de proporcionar una plataforma per a la investigació científica i donar suport a iniciatives de conservació i de medi ambient.Els resultats de l'EBP informaran sobre una àmplia gama de problemes als quals s'enfronta la humanitat: l'impacte del canvi climàtic en la biodiversitat, la preservació i millora dels ecosistemes i la conservació d'espècies i ecosistemes en perill d'extinció.
|
Catàstrofes
|
Els Tres Anys de la Gran Fam a la Xina (xinès simplificat: 三年大饥荒; xinès tradicional: 三年大饑荒 i en pinyin: Sānnián dà jīhuāng), denominat per les autoritats comunistes com els Tres Anys de Desastres Naturals (xinès simplificat: 三年自然灾害; xinès tradicional: 三年自然災害; pinyin: Sānnián zìrán zāihài) o també els Tres Anys dels Temps Difícils (xinès simplificat: 三年困难时期; xinès tradicional: 三年困難時期; pinyin: Sānnián kùnnán shíqī) van durar des dels anys 1958 fins al 1961. Aquests anys de desastre, originats per la insuficiència d'aliments, s'han considerat com uns dels que més mortalitat ha originat en el segle xx. El Ministre de Defensa, Peng Dehuai, va gosar criticar Mao per les conseqüències del Gran Salt Endavant i va ser marginat i van desaparèixer les discrepàncies; el seu càrrec serà per Lin Biao
|
Art
|
L'estètica camp basa el seu atractiu en un valor irònic o un cert mal gust. Segons Josep-Anton Fernàndez, en l'àmbit de les representacions, l'estètica camp pot tenir efectes desnaturalitzador respecte dels referents de la cultura dominant, que considera necessària per a la "subversió simbòlica". Invertint el procés d'apropiació (de la cultura dominant), el camp fa una crítica a la ideologia dominant mitjançant la paròdia. Més enllà d'una estètica, el camp ha esdevingut una eina estratègica política i crítica per a organitzacions com el moviment Queer. No és tan sols un estil o una sensibililtat sinó un veritable constituent per a la construcció d'identitats com la identitat queer.Quan va aparèixer el terme, el 1909, s'utilitzava per referir-se a conductes ostentoses, exagerades, afectades, teatrals o efeminades. Cap a mitjan dècada de 1970, el terme es definia com banalitat, artifici, mediocritat o ostentació tan extrema com per provocar un atractiu sofisticat.L'escriptora nord-americana Susan Sontag, al seu assaig de 1964 titulat Notes on camp, emfasitza l'artifici, la frivolitat, grans pretensions i l'impacte com a elements clau.
|
Arquitectura
|
El plint (del llatí plinthus, i aquest del grec πλίνθος, plinthos, literalment 'maó' ), de vegades també anomenat pedestal, és un element en forma de paral·lelepípede col·locat sota la base de la columna o de la pilastra, de la qual sol formar part. Segurament l'origen té a veure amb la pedra que servia de base a les primitives columnes de fusta.En l'ordre dòric o l'ordre toscà, s'anomena plint l'àbac que corona el capitell. També pot ser un element arquitectònic utilitzat com a suport d'algunes construccions en forma de columna.
|
Matemàtiques
|
Un el·lipsoide és la superfície de segon grau de l'espai euclidià de tres dimensions. Forma part doncs de les quàdriques, amb la característica principal de no tenir un punt a l'infinit. Està formada pels punts per als quals és constant la suma de les seves distàncies a dos punts fixos anomenats focus. Aquesta és l'equació cartesiana de l'el·lipsoide centrat a l'origen de coordenades: x 2 a 2 + y 2 b 2 + z 2 c 2 = 1 {\displaystyle {x^{2} \over a^{2}}+{y^{2} \over b^{2}}+{z^{2} \over c^{2}}=1} Es pot entendre com format per la revolució d'una el·lipse al voltant del seu eix major. Els punts (a,0,0), (0,b,0) i (0,0,c) es troben a la superfície i els segments de línia des de l'origen a aquests punts s'anomenen semieixos principals de longitud a, b, c. L'el·lipsoide admet un centre i almenys tres plans de simetria. La intersecció d'un el·lipsoide amb un pla és una el·lipse, un punt o el conjunt buit. Hi ha quatre fases diferents, una d'elles degenerada: a > b > c {\displaystyle a>b>c} — el·lipsoide triaxial o (rarament) escalè; a = b > c {\displaystyle a=b>c} — el·lipsoide oblat de revolució (esferoide oblat); a = b < c {\displaystyle a=b<c} — el·lipsoide prolat de revolució (esferoide prolat); a = b = c {\displaystyle a=b=c} — el cas degenerat d'una esfera.
|
Astronomia
|
Sossia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -35.95 ° de latitud nord i 76.9 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 8.11 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el 28 de febrer de 2012 fa referència a Sossia, una verge vestal romana.
|
Telecomunicacions
|
La Termperatura de soroll d'una antena és un paràmetre que descriu quant de soroll produeix una antena en un ambient donat. Aquesta temperatura no és la temperatura física de l'antena, sino que és la temperatura d'una hipotètica resistència a l'entrada d'un receptor ideal que generaria la mateixa quantitat de soroll per unitat d'amplada de banda.Es pot calcular: T a = 1 / 4 π ∫ 0 2 π ∫ 0 π R ( θ , ϕ ) T ( θ , ϕ ) sin ( θ ) ∂ θ ∂ ϕ {\displaystyle Ta=1/4\pi \textstyle \int _{0}^{2\pi }\displaystyle \textstyle \int _{0}^{\pi }\displaystyle R(\theta ,\phi )T(\theta ,\phi )\sin(\theta )\partial \theta \partial \phi } on : T a {\displaystyle Ta} : temperatura de soroll de l'antena R ( θ , ϕ ) {\displaystyle R(\theta ,\phi )} : és el diagrama de radiació de l'antena T ( θ , ϕ ) {\displaystyle T(\theta ,\phi )} : és la distribució de temperatura que veu l'antena Llavors en una antena isotròpica (diagrama de radiació constant en totes direccions) la temperatura de soroll seria la mitja de totes les temperatures al voltant de l'antena. En una antena molt directiva la temperatura de soroll només dependria de la temperatura a la que està mirant l'antena.
|
Ecologia
|
Les equacions d'Arditi-Ginzburg descriuen la relació dinàmica depredador-presa. Si N {\displaystyle N} és la població d'una espècie presa i P {\displaystyle P} és la població d'una espècie depredadora, la dinàmica de la població es descriu mitjançant les dues següents equacions diferencials: d N d t = f ( N ) N − g ( N P ) P d P d t = e g ( N P ) P − u P {\displaystyle {\begin{aligned}{\frac {dN}{dt}}&=f(N)\,N-g{\left(\!{\tfrac {N}{P}}\!\right)}P\\[4pt]{\frac {dP}{dt}}&=e\,g{\left(\!{\tfrac {N}{P}}\!\right)}P-uP\end{aligned}}} Aquí f ( N ) {\displaystyle f(N)} capta qualsevol canvi en la població de les preses no a causa de l'activitat depredadora, incloses les taxes inherents de naixement i mortalitat. L'efecte per capita dels depredadors de la població de presa (la taxa de collita) es modela per una funció g, que és una funció de la relació N / P {\displaystyle N/P} de la presa per als depredadors. Els depredadors reben un guany reproductiu, per consumir preses i moren a la velocitat u {\displaystyle u} . Fent que la pressió de depredació sigui una funció de la relació de presa per als depredadors, contrasta amb les equacions de Lotka-Volterra dependents de les preses, on l'efecte dels depredadors de la població de presa és simplement una funció de la magnitud de la població de presa g ( N ) {\displaystyle g(N)} . Com que el nombre de preses recol·lectades per cada depredador disminueix a mesura que els depredadors es tornen més densos, la proporció depenent de la depredació representa un exemple de funció tròfica. La depredació dependent de la relació pot explicar l'heterogeneïtat en sistemes naturals a gran escala en què l'eficiència dels depredadors disminueix quan la presa és escassa.El mèrit de la proporció depenent dels models de depredació dependents de les preses ha estat objecte de molta controvèrsia, especialment entre els biòlegs Lev R. Ginzburg i Peter A. Abrams. Ginzburg assenyala que els models dependents de la relació mostren les interaccions depredador-presa mentre Abrams manté que aquests models fan suposicions complicades injustificades.
|
Arquitectura
|
El Castell de l'Alcazaiba, o de Sant Josep, és un dels dos castells (l'altra és el Castell del Rei) que trobem dins del recinte emmurallat de el Castell de Guadalest (Marina Baixa, País Valencià). La seua situació, sobre una roca, domina tota la vall i sobremira l'embassament de Guadalest. Fou construït pels musulmans al segle xi. Era molt important a l'Edat Mitjana. Però els terratrèmols del 1644 i el 1748, i la voladura del 1708 durant la Guerra de Successió acabaren amb ell en gran part. Actualment es conserven només algunes torres.
|
Biotecnologia
|
L'enginyeria de sistemes biològics (Biological systems engineering, BSE) és una de les disciplines de l'enginyeria que fa un èmfasi sobre la biologia i la química. Es pot veure com un subconjunt de la noció més àmplia que és la bioenginyeria. No s'ha de confondre amb l'enginyeria biomèdica. No és tampoc necessàriament enginyeria genètica, però en pot ser un aspecte important (particularment per les seves aplicacions agrícoles). Aquesta disciplina se centra en el medi ambient i les solucions sostenibles de l'enginyeria des del punt de vista de les necessitats de l'ecologia.
|
Humor
|
Hedgewars és un videojoc gratuït i de codi obert (llicència GPL) d'estratègia per torns d'artilleria i comèdia.És una còpia del videojoc Worms.Els personatges són eriçons i tenen una multitud d'armes que poden utilitzar. Els torns tenen un límit de temps. L'escenari es pot destruir per l'acció de les armes utilitzades. Es poden editar els equips. Les opcions per a jugar són les següents: una partida ràpida amb escenari aleatori contra l'IA, jugar localment contra l'IA o un oponent humà triant l'escenari, començar una campanya o triar un escenari per a entrenament.
|
Lingüística
|
El Diplôme d'études en langue française, o DELF és un certificat de competència lingüística en francès per als parlants no nadius del francès, administrat pel Centre international d'études pédagogiques en nom del Ministeri d'Educació. Es compon de quatre diplomes independents, que corresponen als quatre primers nivells del Marc europeu comú de referència per a les llengües. Les unitats C1 i C2 s'aconsegueixen per mitjà dels diplomes DALF. No és obligatori haver aprovat les unitats anteriors per passar una unitat superior. Des de febrer del 2007, el DELF és considerat com a diploma nacional pel decret del Ministeri d'Educació Nacional de França. Això vol dir que els alumnes menors escolaritzats a França no n'han de pagar la taxa d'inscripció. A la resta del món, el preu de la inscripció varia segons el PIB per capita del país en qüestió. Hi ha molts centres d'examen on es pot passar el DELF: normalment es tracta d'una seu de l'Alliance Française. A Catalunya, hi ha una seu de l'Alliance Française a les següents ciutats: Girona, Granollers, Lleida i Terrassa.
|
Dret
|
Drets de ciutat és el terme global utilitzat a per a designar el conjunt de drets i privilegis atorgat pel senyor feudal a una ciutat a l'edat mitjana. Aquests drets diferien d'una ciutat a l'altra i d'una època a l'altra.
|
Filosofia
|
L'àpeiron (en grec antic ἀπείρων / apeírôn) és un concepte cosmològic introduït pel filòsof Anaximandre el segle vi aC i que designa el principi original o arkhé que cercaven els membres de l'escola milèsia. Tot i que s'ha perdut la major part de l'obra d'Anaximandre, pel que en conservem sabem que aquesta substància primigènia era el que anomenava àpeiron, que significa il·limitat, indefinit i indeterminat, principi i element constituent de tot allò que existeix. L'àpeiron mai no ha rebut una definició precisa i s'ha interpretat generalment (per exemple, per part d'Aristòtil i Agustí d'Hipona) com una mena de caos primigeni. Representava els principis oposats de calor i fred, sec i moll, i governava el moviment de les coses. Les formes i diferències que hi ha al món també hi troben el seu origen.
|
Telecomunicacions
|
Un dispositiu digital de micromirall o DMD (sigles angleses de Digital Micromirror Device) és un tipus de semiconductor òptic. És la base de la tecnologia de projecció DLP i fou desenvolupat en 1987 per Larry Hornbeck i William E. Nelson de Texas Instruments. El projecte DMD va començar en 1977 anomenant-se Deformable Mirror Device (dispositiu de mirall deformable) i fent servir moduladors de llum analògics micromecànics. EL primer producte que incorporava un DMD analògic va ser la impressora de bitllets d'avió TI DMD200 que s'usava en lloc d'un escàner làser. S'utilitza en Televisió d'alta definició (HDTV), Disc Hologràfic Versàtil (HVD) o vídeo-cascos (HMD-Head Mounted Displays).
|
Filosofia
|
La filosofia de pub és un terme emprat de vegades per descriure les reunions organitzades en cases públiques per discussions filosòfiques. Diverses sèries d'esdeveniments en el Regne Unit i en altres llocs ofereixen la filosofia de bar/bar musical en una varietat de formats, en general impliquen un orador convidat i algun grau de debat obert. Entre els més antics d'aquests es pot destacar: Big Ideas (situat a Londres, RU) Kant's Cave (celebrat a Londres, RU, per Philosophy For All) Living Philosophy (localitzat a Tintern, RU) PhiloMadrid (localitzat a Madrid, Espanya) Philosophy In Pubs (localitzat a Liverpool, RU) PIPS Brighton (localitzat a Brighton, RU) The Stoa (localitzat a Faversham, Kent, RU) Skeptics in the PubEls Grups Pub Filosofia, són sovint dirigits per aficionats, de vegades han estat reclutats per les principals institucions més que res per proporcionar un fòrum públic clarament participatiu. Aquestes aliances han inclòs el Tate Liverpool treballant amb la filosofia de Bars, el Brighton Science Festival 2010 treballant amb PIPS Brighton i l'Escola d'Econòmiques de Londres produint un esdeveniment en col·laboració amb Big Ideas.
|
Geografia
|
El boscatge és un paisatge compost per petites parcel·les irregulars (terres de cultiu i prats), també anomenats bardisses, separades entre si per tanques vives, murets i terraplens, així com també per arbres que sovint voregen els camins.Es diu boscatge d'una regió rural on els camps conreats i els prats són tancats per aixecades que porten tanques i boscs menuts, i les alineacions més o menys contínues d'arbres i arbustos salvatges o fruiters. Aquesta vegetació alta d'1 a 20 metres marca generalment els límits de parcel·les que són de mides desiguals i de formes diferents. Paisatge agrari identitari, l'hàbitat de boscatge hi és sovint dispers sota formes de granges i de caseries. Formes de boscatge s'han desenvolupat sota diferents latituds i èpoques. El boscatge és típic de les regions atlàntiques d'Europa com França (Normandia, Bretanya, Vendée i Bolonyès), Irlanda, Anglaterra i Espanya (Galícia, Astúries, Cantàbria i País Basc). Es troba també en àmplies regions de l'interior de França (Occitània) com ara parts de Borgonya i part de les regions muntanyoses del Massís central, dels Alps i del Pirineu.
|
Enginyeria
|
El taquímetre (del grec "tachi" -ràpid i "metros"- amidar), és un instrument de mesura que fa servir un mètode de mesura ràpida que encara que no té una gran precisió, permet l'aixecament de detalls allà on és difícil l'ús de la cinta mètrica, per a projectes d'enginyeria civil o altri.
|
Estris
|
Un infusor de te és un dispositiu en el qual s'introdueixen fulles de te soltes per preparar la infusió, normalment en una tassa. També s'anomena bola de te , cullera de te i pinça de te . El infusor de te va guanyar popularitat a la primera meitat del segle XIX: en l'època de la reina Victòria cap casa britànica respectable podia no tenir un.Els infusors de te permeten preparar la infusió fàcilment a partir de fannings i fulles de te trencades.
|
Humor
|
Maniac Mansion és un joc d'aventura gràfica publicat originalment el 1987 per Lucasfilm Games (ara coneguda com a LucasArts). Maniac Mansion s'ha tornat coneguda entre els jugadors i programadors per la seva altament aclamada jugabilitat i la seva introducció de noves idees en videojocs, incloent-hi múltiples finals possibles, múltiples personatges seleccionables per l'usuari amb capacitats molt diferents, i pistes crítiques contingudes en nombroses vídeos d'enllaç (cut-scenes). Va ser el joc per al qual es va crear i anomenar el motor SCUMM («Script Creation Utility for Maniac Mansion»), que va passar a ser utilitzat per LucasArts durant deu anys més per crear 13 títols originals. És el primer joc que va presentar Chuck la Planta (que es troba a la biblioteca). Alguns dels personatges apareixen en altres jocs d'aventura de LucasArts, especialment la seqüela, Day of the Tentacle.El 1990 es va estrenar una sèrie de televisió anomenada també "Maniac Mansion", que estava basada en aquest joc. La sèrie, de tres temporades completes, es va produir i filmar al Canadà, i es va poder veure tant als Estats Units (The Family Channel) com al Canadà (YTV).
|
Filosofia
|
La noció de filosofia perenne (en llatí, philosophia perennis) suggereix l'existència d'un conjunt universal de veritats i valors comuns a tots els pobles i cultures. El terme fou emprat en primer lloc al segle xvi per Agostino Steuco en el seu llibre titulat: De perenni philosophia libri X (1540), en què la filosofia escolàstica és vista com el pinacle de la saviesa cristiana, a la qual tots els altres corrents filosòfics apunten d'un mode o un altre. La idea fou posteriorment assumida pel filòsof i matemàtic alemany Gottfried Leibniz, que la va fer servir per a designar la filosofia comuna i eterna que hi ha al darrere de totes les religions i, en particular, al darrere dels corrents místics. Aquest terme fou popularitzat de forma més recent per Aldous Huxley en el seu llibre del 1945: La filosofia perenne. L'expressió filosofia perenne també s'ha fet servir com una translació del concepte hindú de Sanatana Dharma, la "veritat (o norma) eterna i immutable". L'existència d'una filosofia perenne és el principi fonamental del tradicionalisme, formalitzat en els escrits dels pensadors del segle XX René Guénon i Frithjof Schuon. L'erudit i escriptor indi Ananda Coomarasuami, associat amb el tradicionalisme, també n'escrigué extensament.
|
Telecomunicacions
|
La difusió selectiva (en anglès multicast) és l'enviament de paquets d'informació a múltiples destinataris d'una xarxa informàtica —habitualment Internet— simultàniament. Generalment s'utilitza l'estratègia més eficient per tal de lliurar aquests paquets, evitant haver de fer diverses còpies de la informació; només es creen còpies quan les rutes es divideixen per arribar a diferents destinataris. La difusió selectiva utilitza un rang especial d'adreces denominat rang de classe D. Aquestes adreces no identifiquen nodes sinó un subconjunt de nodes de la xarxa. Abans de l'enviament de la informació, han d'establir-se una sèrie de paràmetres que en facilitin l'arribada. Un d'aquests paràmetres és la definició del grup de receptors de la informació, que té associada una adreça d'internet o IP. La difusió selectiva s'acostuma a utilitzar en la distribució d'audio i video en temps real.
|
Matemàtiques
|
Matemàtica discreta és la part de la matemàtica encarregada de l'estudi d'estructures fonamentalment discretes en lloc de contínues, s'entén que allò que no és continu (conjunts finits o numerables) és discret. No obstant, no existeix cap definició, universalment reconeguda, del terme "matemàtica discreta". Encara que els principals objectes d'estudi en matemàtica discreta són els objectes discrets, mètodes analítics de matemàtica contínua són utilitzats sovint. Generalment s'inclouen els següents temes d'estudi: Lògica Àlgebra de Boole Teoria de conjunts Teoria de grups Teoria de grafs Teoria d'autòmats finits Combinatòria i nocions de probabilitat Anàlisi de certs algorismes Teoria de la informació
|
Arquitectura
|
El Capitell de Ca la Pauleta és una obra de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
|
Geologia
|
La ramsdel·lita és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del mineralogista americà L. S. Ramsdell (1895-1975). Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ramsdel·lita pertany a "04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres" juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.
|
Administració
|
En geopolítica, un estat coixí és un país situat entre dues grans potències previsiblement hostils, i que, per la seva pròpia existència, es creu que pot prevenir el conflicte entre aquestes. En general, quan un estat coixí és realment independent, la seva política exterior té una orientació neutralista. El concepte d'estat coixí es va formar en els mitjans diplomàtics de l'Europa del segle xvii, si bé en retrospectiva es poden trobar exemples d'aquests estats en totes les èpoques. Alguns exemples d'estat coixí són: El Armènia Sofene, entre l'Imperi Romà i l'Imperi Part. Afganistan, entre l'Imperi Rus i l'Índia britànica. Mongòlia, entre la República Popular de la Xina i Rússia. Polònia després de la Primera Guerra Mundial, entre Alemanya i l'URSS. Tailàndia, entre l'Imperi Britànic (Burma) i la Indoxina francesa. Uruguai, com a zona desmilitaritzada entre Argentina i l'Imperi del Brasil. Paraguai, després de la Guerra de la Triple Aliança de 1870. Nepal i Bhutan, entre l'Índia i la República Popular de la Xina. Àustria, Suècia i Finlàndia durant la Guerra Freda. Transsilvània, entre l'Imperi Otomà i l'Imperi Austríac. Bèlgica fins a la Primera Guerra Mundial, entre França i Alemanya. Marca Hispànica, entre l'Àndalus i l'Imperi carolingi. Corea del Nord, entre la Xina i les forces americanes a Corea del Sud i Japó.
|
Antropologia
|
El terme masculinitats generalment s'utilitza en plural per donar a entendre que no existeix una manera única de concebre i viure la masculinitat, sinó moltes. Es tracta d'una expressió introduïda als Men's Studies, els estudis que des de la perspectiva de gènere es van a començar a realitzar sobre els homes a l'àmbit anglosaxó, a partir dels anys 1970 i 80. Els autors d'aquest corrent proposen parlar de «masculinitats», en plural, perquè les identitats masculines varien enormement segons l'època i el lloc, i també en funció de factors com l'edat o la classe social. Segons ells «La virilitat no és estàtica ni atemporal, és històrica; no és la manifestació d'una essència interior, és construïda socialment; no puja a la consciència des dels nostres components biològics; és creada a la cultura. La virilitat significa coses diferents en diferents èpoques per a diferents persones.» És el conjunt de comportaments, llenguatges i pràctiques que en un context cultural i d'organització específi és normalment associat als homes i es defineixen culturalment com no-femenins.La insistència en les masculinitats en plural té un component polític evident, perquè contribueix a superar la visió reduccionista de la masculinitat que hem heretat del passat (la masculinitat tradicional), caracteritzada per regles o mandats com: "evita tot el que et sembli femení" (repudi de la feminitat); "has de ser una persona important" (poder, estatus, posició dominant); "has de ser un home dur" (resistència, insensibilitat, manca d'empatia i d'emocions); o "has de ser capaç de manar a tothom al diable" (desimplicació afectiva, força, agressivitat, temeritat). En lloc d'aquest model de masculinitat, encara hegemònic, que impedeix establir relacions de parella equilibrades i satisfactòries i provoca patiment tant a les dones com als propis homes, els Men's Studies postulen "noves masculinitats" que integrin aspectes com l'empatia, la sensibilitat, l'expressivitat (en lloc de la màscara d'impassibilitat o duresa), la cura d'un mateix i de les persones properes, etc.
|
Telecomunicacions
|
DJI Osmo Pocket és una Càmera de vídeo amb estabilitzador digital de l'empresa DJI que va sortir a la venda el 29 de novembre de l'any 2018.
|
Jocs
|
El desplaçament diferencial o desplaçament de paral·laxi (parallax scrolling en anglès) és el desplaçament d'una capa de paisatges en un videojoc en dues dimensions. Això pot forçar el component que representa al jugador a avançar al ritme del desplaçament. Si no és forçat, és el moviment del jugador que posa en marxa el nivell de desplaçament intern. Hi ha tres tipus de moviment: horitzontal, vertical o multidireccional. En alguns jocs, tot el nivell és visible a la pantalla i no hi ha desplaçament. Aquesta tècnica va ser popularitzada pel joc d'arcade Moon Patrol llançat el 1982.
|
Ecologia
|
La interacció hoste-patogen es defineix com la manera com els microbis o virus es mantenen dins dels organismes hostes a nivell molecular, cel·lular, d'organisme o de població. Aquest terme s'utilitza amb més freqüència per referir-se a microorganismes que causen malalties, tot i que potser no causen malalties a tots els hostes. A causa d'això, la definició s'ha ampliat a com sobreviuen els patògens dins del seu hoste, tant si causen malaltia com si no. A nivell molecular i cel·lular, els microbis poden infectar l'hoste i dividir-se ràpidament, on pot causar malalties estant allà i pot provocar un desequilibri homeostàtic en el cos, o pot secretar toxines que causen l'aparició de símptomes. Els virus també poden infectar l'hoste amb ADN virulent, que pot afectar processos cel·lulars normals (transcripció, traducció, etc.), plegament de proteïnes o evasió de la resposta immune.
|
Biblioteconomia
|
Maria Luz Terrada Ferrandis (València, 5 de març de 1933) és una destacada investigadora valenciana, historiadora de la ciència i la bibliometria, i introductora a Espanya de la ensenyança universitària de la Documentació mèdica.
|
Televisió
|
James Joseph Gandolfini Jr., conegut com a James Gandolfini (Westwood, Nova Jersey, 18 de setembre de 1961 − Roma, Itàlia, 19 de juny de 2013) va ser un actor i productor estatunidenc, conegut pel seu paper del mafiós Tony Soprano a la sèrie de televisió The Sopranos, interpretació que va dur-li gran reconeixement professional i premis com el Primetime Emmy (que va guanyar en tres ocasions), encara que la seva filmografia principal inclou títols com True Romance, de Tony Scott (1993), Get Shorty, de Barry Sonnenfeld (1995), o Where the Wild Things Are, de Spike Jonze (2009). Va morir inesperadament a la capital italiana mentre estava de vacances, a causa d'una aturada cardiorespiratòria.
|
Robòtica
|
Un fotopolímer és una substància sintètica que experimenta una transformació molecular (polimerització, reticulació o despolimerització) per l'acció de la llum, sovint ultraviolada, formant una diferenciació física entre les parts exposades i no exposades. S'utilitza per a la fabricació de formes en impressió, en prototipatge ràpid (per a l'estereolitografia i impressió 3D) i en odontologia.
|
Ecologia
|
Nemoral significa "pertinent a arbredes o boscos". El seu origen està relacionat amb la paraula llatina "nemus" (tija: "nemor-"), que significa bosc d'arbres.S'utilitza especialment per etiquetar un tipus de bioma (zona de vegetació), que es troba a la zona temperada d'Euràsia i té boscos de fulla ampla. Segons el sistema de classificació Walter, té un clima temperat moderat amb períodes curts de gelades i es caracteritza per boscos caducifolis resistents a les gelades.
|
Sociologia
|
El benestar social és un constructe teòric que sorgeix en l'àmbit de l'estat de benestar i que, a més d'estudiar i valorar les formes de vida de les persones, té en compte les formes de distribució equitativa dels recursos d'una societat o grup determinat. Per tant, s'incorporen, en aquest concepte, les idees d'equitat i justícia distributiva. És important perquè remet a la responsabilitat dels estats moderns envers l'augment de la qualitat de vida de la població. El benestar social és un conjunt de factors que participen en la qualitat de vida de la persona i fan que la seva existència posseeixi aquells elements que donen lloc a la tranquil·litat i satisfacció humana, en definitiva a la felicitat. El benestar social és una condició no observable directament, sinó que és a partir de formulacions com es compren i es pot comparar d'un temps o espai a un altre. Funciona com a indicador de quines són les condicions de vida que, segons els estàndards de cada societat, han de tenir les persones i, a més, de quins són els graus de satisfacció de les persones referent tant a les necessitats sentides com a les necessitats comparatives respecte a altres grups socials que estimen com a semblants.
|
Química
|
La xilulosa és una cetopentosa, un monosacàrid que conté cinc àtoms de carboni, i que inclou un grup funcional de cetona. Té la fórmula química C₅H10O₅. A la natura es troba en les dues formes d'enantiòmers L i D. La L-xilulosa s'acumula a l'orina en els pacients amb pentosúria, per la deficiència en l'enzim L-xilulosa reductasa. Com que la L-xilulosa és un sucre reductor com la D-glucosa, els pacients amb pentosúria s'havien diagnosticat erròniament en el passat com diabètics.
|
Dansa
|
El ballarí o la ballarina és la persona que es dedica a l'art de ballar no només professionalment, sinó també com a afició. Disciplina, constància, passió i valors ètics defineixen la seva aportació social a través de la seva vocació. Considerant que cada ballarí posseeix un talent que desenvolupa a través de l'entrenament i la seva apropiada formació que potencia les diverses aptituds. L'entrenament tant físic com a mental del futur ballarí dependrà del tipus de dansa triat. Hi ha programes universitaris i d'escoles associades a companyies professionals de dansa per a la formació especialitzada. També hi ha petites acadèmies de propietat privada, on els estudiants poden formar-se en una varietat d'estils de dansa, com a formes de dansa competitiva (per exemple, ball llatí, jazz, ball de saló, hip-hop, funky, break dansi, etc), així com ètnic i folklòric. La formació en un conservatori professional de dansa dura uns 10 anys. Els alumnes d'aquests centres són seleccionats en una prova d'accés en la qual es tenen en compte les seves condicions físiques. Normalment aquesta prova es realitza entorn dels 8 anys. En els conservatoris l'entrenament sol ser diari i les disciplines que s'imparteixen poden ser: dansa clàssica (o acadèmica), dansa contemporània, danses tradicionals (per exemple dansa espanyola), música, anatomia, tècnica de puntes, repertori, maquillatge, classes de pas a dos, etc.Els ballarins professionals solen ser emprats per contracte. La vida professional d'un ballarí és en general un constant canvi de les situacions de treball, la pressió d'una forta competència i els baixos salaris. Sovint, aquells ballarins que no treballen per a una companyia gran, han de complementar els seus ingressos, ja sigui en els papers relacionats amb la dansa (per exemple, l'ensenyament de la dansa, els entrenadors esportius de ball, ioga) o la instrucció de Pilates per aconseguir l'estabilitat financera.
|
Telecomunicacions
|
VHS, acrònim de Video Home System (sistema de vídeo domèstic), és un sistema d'enregistrament d'àudio i vídeo analògics en cinta magnètica desenvolupat per JVC els anys 1970. El seu sistema és semblant al de les cintes d'àudio (cassette), però amb una cinta més ampla i amb una carcassa més gran que incorpora una tapa, que s'aixeca amb un botó que es troba al lateral dret i que protegeix la cinta. La qualitat d'imatge que oferia era inferior a la dels sistemes Betamax i 2000, però, tot i així, a la primeria dels anys 80 va imposar-se com sistema estàndard, i ho va ser durant més de quinze anys fins a l'arribada del DVD, que ofereix millor qualitat d'imatge i la possibilitat d'enregistrar continguts multimèdia, diferents idiomes, subtítols, etc., a més de patir menys desgast pel seu ús.
|
Geografia
|
El Puig de les Bacivelles és una muntanya de 2.631,5 m d'altitud situada al Massís del Carlit, concretament al límit entre l'Alta Cerdanya, i el Sabartès, al País de Foix, del Llenguadoc (Occitània) al nord, concretament entre els termes comunals d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes i Merens. Està situat a la punxa de l'extrem nord del terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes i al nord-est del de Merens. És a prop al sud-oest del Puig de Lanós, al nord-oest de la Portella de Lanós i al nord de l'Estany de Lanós. És destí freqüent de moltes de les rutes d'excusionisme i d'esquí de muntanya del Massís del Carlit.
|
Objectes astronòmics
|
GJ 357 (també anomenada 'Gliese 357' ) és una nana vermella de tipus M. Localitzada a 31 anys llum del sistema solar, l'estrella té tres exoplanetes en la seva òrbita, un dels quals, GJ 357 d, és considerat com una Súper-Terra dins de la zona d'habitabilitat. Forma part de la constel·lació de l'Hidra Femella.
|
Cultura popular
|
El terme xöömej o khöömei és un estil de cant d'harmònics originari de la República de Tuva, Mongòlia, Mongòlia Interior i la República d'Altai. El 2009 adquireix el títol de "Patrimoni immaterial" de la UNESCO. Es té constància de la seva existència des de fa més d'un segle.Les característiques principals del Khoomei són la amplificació dels harmònics de la veu i l'ús de la veu gutural. El cantant -o khoomeizi- produeix una nota base amb veu gutural sobre la qual, amb la boca, n'amplifica els harmònics, generant així varies notes simultànies. Per això és també anomenat cant difònic.
|
Biotecnologia
|
L'edició del genoma, o enginyeria del genoma, o l'edició de gens, és un tipus d’enginyeria genètica en què s’insereix, esborra, es modifica o es substitueix l'ADN en el genoma d’un organisme viu. A diferència de les tècniques primerenques d’enginyeria genètica en que s'inseria de forma aleatòria el material genètic en un genoma amfitrió, l'edició del genoma té com a objectiu les insercions a llocs específics. El 2018, els mètodes comuns per a aquesta edició van utilitzar nucleases dissenyades o "tisores moleculars". Aquestes nucleases creen ruptures de cadena doble (DSB) específiques al lloc desitjat del genoma. Les ruptures de cadena doble induïdes es reparen mitjançant una unió final no homòloga (NHEJ) o una recombinació homòloga (HR), resultants de les mutacions ("edicions") específiques. A partir del 2015 es van utilitzar quatre famílies de nucleases dissenyades: meganucleases, nucleases de dits de zinc (ZFNs), nucleases d'activitat similar a activador de transcripció (TALEN) i el sistema agrupat amb repeticions palindròmiques curtes entrecreuades regularment (CRISPR/Cas9). Nou editors del genoma estaven disponibles a partir del 2017.L'edició del genoma amb nucleases enginyades, és a dir, les tres grans classes (les tres primeres citades anteriorment) van ser seleccionades per Nature com a mètode de l'any 2011. Science va seleccionar el sistema CRISPR-Cas com a “Breakthrough of the Year 2015”.Al maig del 2019, els advocats a la Xina van informar, a la llum de la suposada creació del científic xinès He Jiankui (amb les primeres edicions de gens en humans, vegeu la controvèrsia de Lulu i Nana), la redacció de regulacions en les que qualsevol persona que manipulés el genoma humà mitjançant tècniques d’edició de gens, com CRISPR, seria responsable de les seves conseqüències adverses. S'ha discutit recentment una perspectiva de precaució sobre els possibles punts cecs i els riscos de CRISPR i biotecnologies relacionades, centrada en la naturalesa estocàstica dels processos de control cel·lular. David Liu informà el 2019 d'una nova tècnica d'edició genètica anomenada "edició de qualitat".
|
Informàtica
|
Un Iomega Peerless és un disc dur extraïble de la marca Iomega. Els discs són discs durs pràcticament complets excepte la part electrònica, que es manté en la unitat lectora. Encara que aquest disseny hauria d'abaratir el preu dels discos, els discs durs complets, amb electrònica completa inclosa, són molt més barats. Capacitats són de 20Gb i 40GB. Interfície Firewire i USB.
|
Sociologia
|
La joventut és l'etapa del cicle vital que es troba entre l'adolescència i l'etapa adulta. Dit d'una altra manera la joventut és l'inici o els primers anys de l'edat adulta. La joventut igual que l'adolescència es produeixen una serie de canvis importants i per això també es considera una etapa difícil. Al tractar-se difícil i de vulnerabilitat els governs dels diferents països del món apliquen una sèrie de polítiques per tal d'ajudar i/o protegir les persones joves. Aquestes mesures es coneixen com a polítiques de joventut.Les polítiques de joventut són el conjunt de mesures legals i de govern que duen a terme les administracions públiques, en el sentit més ampli del terme, concebudes i adreçades de manera específica al conjunt de població que, en la seva societat, és considerada com a jove.
|
Art
|
La història del còmic a Espanya es pot remuntar molt enrere en el temps, depenent del que s'entengui per còmic. Per això, i igual que succeeix en altres països europeus, hi ha una forta controvèrsia sobre quin va ser el primer còmic autòcton, arribant-se a citar les Cantigas de Santa María, realitzades probablement entre 1260 i 1270 pel taller d'Alfons X el Savi com a tals. En qualsevol cas, i en forma d'una tradició ininterrompuda que arriba fins als nostres dies, el còmic espanyol té el seu inici a finals del Segle XIX i va gaudir la seva època daurada entre els anys quaranta i cinquanta del segle xx, a més d'un boom entre finals dels anys 70 i mitjans dels 80 d'aquest segle.
|
Arquitectura
|
Un sacbé (també sakbé, plural: sacbeob) és un camí dret, elevat, sense desnivells i pavimentat, construït pels maies precolombins, particularment a la península de Yucatán.
|
Pedagogia
|
Els recursos educatius oberts (REO, OER a partir de les sigles en anglès, Open Educational Resources) són recursos per a l'ensenyament, l'aprenentatge o la recerca que es troben al domini públic o bé que han estat publicats amb una llicència de propietat intel·lectual que permet que se'n faci un ús lliure. Inclouen cursos complets (OCW, OpenCourseWare) però també objectes d'aprenentatge, mòduls, llibres de text, vídeos, tests, programari i qualsevol altra eina, material o tècnica que es pugui utilitzar per facilitar l'accés al coneixement.El terme OER va ser adoptat per primera vegada el 2002 al Forum on the Impact of Open Courseware for Higher Education in Developing Countries organitzat per la UNESCO en associació amb la William and Flora Hewlett Foundation i WCET (Western Cooperative for Educational Telecommunications) i va unit, de manera inextricable, a la "consulta, ús i adaptació per la comunitat sense finalitats comercials".Els recursos educatius oberts segueixen les lleis de propietat intel·lectual, ja que la major part dels recursos educatius estan protegits per drets d'autoria que s'han de respectar. Les llicències Creative Commons, promogudes per l'organització Creative Commons, esdevenen essencials per al moviment dels recursos educatius oberts, ja que faciliten el mecanisme per alliberar certs drets. Gràcies a aquestes llicències els materials es poden publicar a Internet sense tenir "tots els drets reservats".
|
Objectes astronòmics
|
HD 189567 (HR 7644 / HIP 98959 / GJ 776) és un estel a la constel·lació del Gall dindi de magnitud aparent +6,07. S'hi troba a 58 anys llum de distància del Sistema Solar.
|
Filosofia
|
Una tesi (del grec θέσις thésis, 'establiment, proposició', ací en el sentit de «el que s'ha proposat, afirmat») assenyala una proposició científica, un axioma o un fet demostrable. Per extensió s'aplica al document, per exemple la tesi doctoral, al qual s'ha desenvolupat la idea. La paraula és derivada del verb τίθημι, tithemi que significa posar, col·locar.Designa la proposició que algú manté amb raonaments i arguments per a arribar a una conclusió vàlida, fundada. La tesi era, a l'origen, un exercici oral, una discussió o prova dialèctica que el candidat o doctor havia de sostenir en públic i defensar contra les objeccions que li oposaven els examinadors. Una tesi es considera hipòtesi per a la qual pot fins i tot no existir cap tipus d'evidència inicial i els fets que li donen suport poden estar en gran manera per descobrir. Una tesi s'interpreta generalment com una proposició demostrable l'objectiu de la qual consisteix a fer vàlid, en un sentit eficaçment pragmàtic, l'essencial del complex de les proposicions. En la ciència, els passos encaminats a validar o invalidar una hipòtesi, per a establir-la provisionalment com acceptada són reglamentats, i depenen de l'epistemologia vigent. En la dialèctica hegeliana s'explica l'evolució de les idees humanes en un cicle repetitiu de tesi, antítesi i síntesi, al qual cada síntesi és una tesi per al cicle següent.
|
Telecomunicacions
|
Quan naveguem per Internet deixem un rastre de les nostres dades personals en les nostres xarxes socials o en les compres en línia. Molts cops però, també publiquem les nostres dades sense ser conscients. Totes aquestes dades recopilades serveixen per deixar una emparenta que permet que ens identifiquin.
|
Geografia
|
Moncada és un municipi de la província de Tarlac, a la regió filipina de Luzon Central. Segons les dades del cens de l'any 2007 té una població de 54.547 habitants distribuïts en una superfície de 85,75 km². Moncada està políticament subdividida en 37 barangays.
|
Periodisme
|
Un butlletí o bolletí informatiu, també conegut pel seu nom en anglès newsletter, és una publicació distribuïda de forma regular, centrada en un tema principal que és de l'interès dels seus subscriptors. Molts butlletins són publicats per clubs, societats, associacions i negocis per a proporcionar informació d'interès als seus membres o empleats. La seva extensió és variable i pot tenir diverses funcions
|
Telecomunicacions
|
La multi-unidifusió explícita (Xcast) és una variant de multicast que suporta un nombre molt gran de sessions multicast petites. Ho aconsegueix afegint totes les adreces IP de destinació al camp de direccions del paquet IP, en comptes d'utilitzar una adreça de grup multicast. Els esquemes de difusió selectiva (en anglès multicast) tradicionals sobre IP són escalables per grups multicast molt grans, però tenen problemes d'escalabilitat per un nombre elevat de grups diferents. Els esquemes multicast es poden utilitzar per minimitzar el consum d'amplada de banda. Xcast es pot utilitzar per minimitzar el consum d'amplada de banda per petits grups i a més a més, elimina la senyalització i la informació d'estat per cada sessió dels esquemes multicast tradicionals permetent-li suportar un gran nombre de sessions.
|
Història
|
L'Argentina i l'Uruguai mantenen un conflicte a causa de la instal·lació d'una planta de producció de pasta de cel·lulosa pertanyent a l'empresa Botnia, situada en territori uruguaià i sobre les aigües binacionals del riu Uruguai, prop de les poblacions uruguaiana de Fray Bentos i argentina de Gualeguaychú. Originalment el conflicte va incloure també una planta que l'empresa espanyola ENCE projectava construir a la mateixa zona, però més tard aquesta va decidir traslladar la seva instal·lació a Conchillas, un poble del departament uruguaià de Colonia. Per la seva banda, Botnia va finalitzar la construcció i va engegar la planta el 8 de novembre de 2007. L'Argentina ha demandat l'Uruguai davant la Cort Internacional de Justícia argumentant que la instal·lació de les plantes de cel·lulosa és contaminant i s'ha realitzat violant l'Estatuto del Río Uruguay. Per altra banda, l'Uruguai ha demandat l'Argentina davant el sistema de solució de controvèrsies del Mercosur i la Cort Internacional de Justícia, argumentant en primer cas que els talls de ruta constituïxen una violació al principi de lliure circulació, i en segon cas, que els mateixos són tolerats i utilitzats pel govern argentí per a pressionar al govern uruguaià en les negociacions referides a la instal·lació de les plantes de cel·lulosa.
|
Periodisme
|
Joan de Fordun (mort després del 1360, vers 1384) va ser un cronista escocès. Es considera que va néixer a Fordun, avui situat a Aberdeenshire. Se sap amb certesa que era un religiós secular, o sigui que no vivia en cap comunitat, i que va escriure les seves cròniques durant la segona meitat del segle xiv. Es creu que era el capellà de la catedral de Sant Macari d'Aberdeen.El treball de Joan de Fordun és el primer que descriu una història continuada d'Escòcia. El seu zel patriotic va sorgir arran de la supressió o destrucció de nombrosos arxius nacionals per Eduard III d'Anglaterra. Viatjarà doncs a Anglaterra i Irlanda per a reunir la documentació per als seus treballs. El conjunt de la seva obra (un total de 5 creacions), és la Chronica gentis Scotorum. De les tres primeres obres no se'n pot verificar la veracitat ni l'historicitat. Tanmateix formen la base sobre la qual es recolzaran Hector Boece i George Buchanan pels seus propis treballs històrics. Per la seva banda l'historiador del segle xviii Thomas Innes va considerar el seu contingut com a dubtós al seu Critical Essay. Per contra, la quarta i cinquena obres contenen informacions de gran valor i són més precises en la mesura que parlen d'esdeveniments més propers a l'època de l'autor. La cinquena obra acaba amb la mort del rei David I d'Escòcia el 1153. A part de la Chronica, publicada vers 1360, Joan de Fordun va escriure també una part d'un altre llibre i va recollir documentació per a poder retrocedir més enrere en la història. Aquests documents, anomenats Annals, tenen com a darrera entrada un esdeveniment del 1383, i van ser represos per un successor seu del segle XV anomenat Walter Bower, abad d'Incholm. Els afegits de Bower formen onze llibres i arriben fins a la mort de Jaume I d'Escòcia el 1437. El conjunt resultant de la unió de les obres d'ambdós autors se'l coneix amb el nom de Scotichronicon.
|
Arquitectura
|
Un parc és un espai destinat al lleure ja sigui dins les urbs o als afores. També es coneix com a parc altres espais dins els àmbits forestals, agraris, etc. Els parcs nacionals i els parcs agraris són espais verds utilitzats per a la recreació al camp. Els parcs estatals i els parcs provincials són administrats per governs i estats subnacionals. Els parcs poden consistir en àrees herboses, roques, sòls i arbres, però també poden contenir edificis i altres artefactes com ara monuments, fonts o espais de joc. Molts parcs tenen camps per practicar esports com el futbol i el beisbol i zones pavimentades per a jocs com el bàsquet. Molts parcs tenen senders per fer senderisme, ciclisme i altres activitats. Alguns parcs estan construïts al costat de cursos d'aigua i poden incloure una zona de platja. Els parcs urbans sovint tenen bancs per a seure i poden contenir taules de pícnic i graelles de barbacoa. Els parcs més grans poden ser àmplies zones naturals de centenars de milers de metres quadrats (o quilòmetres quadrats), amb abundant fauna, flora i formacions geològiques naturals, com ara muntanyes i rius. En molts parcs grans, es pot acampar a les tendes de campanya amb permís. Molts parcs naturals estan protegits per la llei, i els usuaris poden haver de seguir restriccions (p. Ex. Normes contra incendis o portar ampolles de vidre). Els grans parcs nacionals i subnacionals són generalment supervisats per un guarda del parc. Els grans parcs poden tenir zones de piragüisme i senderisme durant els mesos més càlids i, en alguns països de l'hemisferi nord, esquí de fons i raquetes de neu durant els mesos més freds. També hi ha parcs d'atraccions que tenen espectacles en directe, passejades per fires, refrigeris i jocs d'atzar o habilitat.
|
Jocs
|
Creat el 1966 per Peter Cathcart Wason, la Tasca de selecció de Wason és un trencaclosques lògic que és formalment equivalent a la següent pregunta: Et mostren un grup de quatre cartes en una taula. Cadascuna té un nombre d'un costat i un color de l'altre. Les cares visibles de les cartes mostren 3, 8, vermell i marró. Quines dues cartes hauria de girar per comprovar la veracitat de la proposició que si una carta mostra un nombre parell d'una banda, llavors la cara oposada mostra un color primari? Tant una resposta que identifica una carta que no cal invertir com una resposta que no identifica una carta a invertir són incorrectes.
|
Art
|
Llista amb el nom dels artistes amb una o més obres en la Col·lecció MACBA a data de 10 de maig de 2011.
|
Matemàtiques
|
La història de l'estadística es pot dir que comença l'any 1749, malgrat que al llarg del temps hi ha hagut canvis en la interpretació de la paraula estadística. En temps antics es restringia al que afectava els estats sobirans i més tard va incloure la recollida d'informació de tota classe i encara més tard es va estendre a l'anàlisi i interpretació de les dades. Actualment l'estadística fa referència tant a la recollida d'informació com al treball analític que requereix l'estadística inferencial. Normalment la probabilitat dona suport a l'estadística.
|
Astronomia
|
Charles W. Juels (1944-2009) va ser un psiquiatre i astrònom afeccionat dels Estats Units. Va ser un prolífic descobridor d'asteroides, i havent-ne trobat 315, és dels principals descobridors de planetes menors.
|
Agricultura
|
L'agricultura a la Xina ocupa uns 300 milions de persones a la Xina. La Xina ocupa el primer lloc mundial en la producció d'arròs, blat, patates, sorgo, cacauets,te, mill, ordi, cotó, olis de llavors, porcs i peixos.
|
Esoterisme
|
La baraca —de l'àrab بركة, baraka, ‘benedicció’, ‘carisma’, ‘do’) és, en l'islam, una espècie de benedicció, de continuïtat de presència espiritual i revelació que comença amb Déu i flueix a través seu cap allò que li és proper.La baraca pot trobar-se dins d'objectes físics, llocs i persones, com els elegits per Déu. Es troba relacionada, principalment amb una persona específica o per a certes coses en un lloc des del qual es pot transmetre a altres persones. Aquesta força s'inicia fluint directament de Déu sobre la creació que és digna de baraca. Aquestes creacions dotades de baraca poden transmetre el flux de baraca a altres creacions de Déu, bé a través de proximitat física, bé a través de l'adhesió a les pràctiques espirituals del profeta islàmic Mahoma. Déu és l'única font de baraca i té el poder de concedir i denegar la baraca. Existeixen santuaris associats a la tomba d'algú considerat sant, ja que és posseïdor de baraca.
|
Història
|
La llista d'eleccions papals inclou les 110 eleccions papals que han donat com a resultat els papes actualment reconeguts per l'Església catòlica com a legítims. Fins al 1059 no hi havia un procés fix i sovint hi havia laics que tenien un paper important en l'elecció dels papes; tant era així, que a vegades directament els nomenaven. Des de la promulgació d'In nomine Domini (1059), tanmateix, el sufragi ha estat limitat al Col·legi Cardenalici.Des del 1276, aquestes eleccions han estat conclaves papals, unes eleccions que segueixen un conjunt de regles i procediments desenvolupats a l'Ubi periculum (1274) i més tard en butlles papals. El procediment va variar fins al 1294, però des de llavors totes les eleccions papals han seguit uns procediments relativament similars. Tot i que els cardenals, històricament, s'han reunit en un grapat d'ubicacions tant de Roma com d'altres indrets, des del 1455 només hi ha hagut cinc eleccions a fora del Palau Vaticà. Vint-i-vuit eleccions papals s'han celebrat a fora de Roma, concretament a Terracina (1088), Cluny (1119), Velletri (1181), Verona (1185), Ferrara (octubre de 1187), Pisa (desembre de 1187), Perusa (1216, 1264–1265, 1285, 1292–1294, 1304–1305), Anagni (1243), Nàpols (1254, 1294), Viterbo (1261, 1268–1271, juliol de 1276, agost–setembre de 1276, 1277, 1281–1282), Arezzo (gener de 1276), Carpentràs/Lió (1314–1316), Avinyó (1334, 1342, 1352, 1362, 1370), Constança (1417) i Venècia (1799–1800). Tres eleccions van canviar d'ubicació durant el procés: les de 1268–71, 1292–94 i 1314–16.
|
Ètica
|
En documents antics, un tort era una acció incorrecta. Quan afectava a una altra persona, física o jurídica, aquesta es considerava perjudicada i, eventualment, podia reclamar reparació del dany. En sentit tradicional "fer un tort" a algú era gairebé equivalent a agreujar-lo, fer-li un greuge. En àmbits legals anglosaxons és plenament vigent la “Tort Law”, derivada de l'accepció antiga i tradicional del terme.
|
Jocs
|
Dixit és un joc de taula on l'objectiu és endevinar una carta a partir de pistes que es donen en forma de frase o narració (d'aquí el títol del joc). Dixit ha guanyat nombrosos guardons, entre ells el Juego del año en España en l'edició de 2009 i el Spiel des Jahres de 2010. Està publicat en versió catalana per Devir. El narrador escull una de les seves sis cartes i, sense que ningú la vegi, diu alguna cosa. Després cada jugador tria una carta i es barregen totes sense que ningú vegi de qui és cada carta. Per torns els jugadors aposten quina creuen que és la carta del narrador. Aquest guanya la ronda si algú, però no tothom, endevina quina era la carta. Per tant, la dificultat del joc radica en donar pistes de dificultat equilibrada, per evitar que tothom ho endevini o que no ho endevini ningú. Els altres jugadors obtenen punts si encerten la carta del narrador i si algú ha apostat per la seva carta. Les cartes contenen dibuixos que poden admetre diverses històries relacionades i amb les ampliacions es poden adquirir noves cartes per tal de fer que cada partida sigui diferent. De moment s'han editat 427 cartes. En 2011 es va elaborar una app per iOS.
|
Història
|
Romà (mort abans del 627) fou el segon bisbe de Rochester i, presumiblement, un dels membres de la missió gregoriana enviada a Kent per cristianitzar els anglosaxons que seguien el paganisme anglosaxó natiu. Romà fou consagrat bisbe al voltant del 624 i morí ofegat abans del 627. A part d'aquests fets, no se sap gaire cosa de la seva vida.
|
Biblioteconomia
|
Els Requisits funcionals dels registres bibliogràfics (FRBR són les sigles en anglès per les quals es coneixen els Functional Requirements for Bibliographic Records) són un model conceptual d'entitat-relació desenvolupat per la International Federation of Library Associations and Institutions que relaciona les dades dels registres bibliogràfics amb les necessitats de l'usuari, aquestes necessitats són les tasques de recuperació i accés en els catàlegs de biblioteques i bases de dades bibliogràfiques des de la perspectiva d'aquest usuari. Els FRBR representen una aproximació més holística respecte a la recuperació i l'accés, ja que les relacions entre les entitats proporcionen enllaços per a navegar dins una jerarquia de relacions. El model és significatiu perquè és independent dels estàndards catalogràfics específics, com ara les AACR2 o les ISBD (International Standard Bibliographic Description).
|
Humor
|
Eric Banadinovich, conegut com a Eric Bana, (Melbourne, 9 d'agost de 1968) és un actor australià de cinema i televisió. Bana va començar la seva carrera com a còmic. Després d'una dècada de papers ben valorats a la televisió australiana, rep l'atenció de Hollywood i participa a Black Hawk Down (2001), i més tard a la pel·lícula d'Ang Lee, Hulk (2003). Després protagonitza Troia (2004), i Munich (2005).
|
Objectes astronòmics
|
El Buit KBC és una immensa regió de l'espai comparativament buida, anomenada així pels astrònoms Ryan Keenan, Amy Barger i Lennox Cowie, els qui el van estudiar en 2013. L'existència d'una baixa densitat local ha estat objecte de molts articles de recerca que daten de principis dels anys 1990.Hom proposa que la densitat inferior siga aproximadament esfèrica, aproximadament 2 mil milions d'anys llum (600 megapàrsecs, Mpc) de diàmetre. Com altres buits, no està completament buit, però conté la nostra pròpia galàxia la Via Làctia, el Grup Local, i una part més gran del supercúmul de Laniakea. La Via Làctia s'hi troba a pocs centenars de milions d'anys llum del centre del buit.S'ha demostrat que l'existència de superbuits és consistent amb el model cosmològic estàndard. Les galàxies dins d'un buit experimenten una estirada gravitacional des de fora del buit i això produeix un valor local més gran per a la constant de Hubble, una mesura cosmològica del ràpid que s'expandeix l'univers. Alguns autors han proposat l'estructura com la causa de la discrepància entre els mesuraments de la constant de Hubble utilitzant les supernoves galàctiques i les variables cefeides (72–75 km/s/Mpc) i a partir del fons còsmic de microones i les dades d'oscil·lació acústica de barions ( 67–68 km/s/Mpc). No obstant això, altres treballs no han trobat evidència d'això en les observacions, trobant que l'escala de la subdensitat reclamada és incompatible amb les observacions que s'estenen més enllà del seu radi.
|
Art
|
L'estil Borre és una etapa dels estils de decoració zoomòrfica vikinga que deu el nom a un vaixell funerari trobat al cementeri viking de Borre, a Noruega. L'estil Borre substituí l'estil Oseberg i fou parcialment coetani del Jelling. Aparegué a mitjan s. IX i continuà en ús fins al final del s. X. L'estil es caracteritza per un patró de trenat en les línies, semblant a les baules d'una cadena, que formen figures simètriques. El motiu més característic és la trena anellada, que consisteix en dues bandes trenades amb cèrcols als punts d'unió. També hi apareixen bèsties amb urpes prènsils. Les peces tenen més finesa en la tècnica de filigrana i granulació. A més d'en Borre (sobretot en peces de regnes de cavall), també hi ha importants exemples de fermalls a Dinamarca i Suècia. L'estil s'estengué a les illes britàniques, on aconseguí prou popularitat. A l'illa de Man hi ha algunes pedres monumentals d'aquest estil, igual que a Gran Bretanya i Irlanda. Les etapes d'ornamentació zoomòrfica de l'època vikinga es cataloguen en aquests estils successius: Oseberg, Borre, Jelling, Mammen, Ringerike i Urnes.
|
Història
|
La història del temps present, història actual, història d'avui, història viscuda o història del present és un concepte nou dins el món de la historiografia que intenta descriure un període imprecís fins als nostres dies, aproximadament de trenta anys, o una generació.Es defensa aquesta divisió, o més aviat, subdivisió de l'edat contemporània degut als enormes canvis que van propiciar el final de la Segona Guerra Mundial i el canvi dràstic d'horitzons que es van provocar que fan impossible comprendre l'abans i el després del conflicte. S'alimenta de les fonts orals i les experiències viscudes en primera persona.
|
Geografia
|
El Pic La Concha és una muntanya de 4.922 metres situada a la Sierra Nevada de Mérida, una serralada secundària de la Serralada de Mérida, als Andes. Aquesta és la tercera muntanya més alta de Veneçuela, rere el pic Bolívar i el pic Humboldt. Es troba inclòs dins el Parc Nacional Sierra Nevada.
|
Ètica
|
Hans-Jürgen Massaquoi (Hamburg, Alemanya, 19 de gener de 1926 - Jacksonville, Florida, 19 de gener de 2013) fou un periodista i escriptor germano-americà. Nasqué a Hamburg, Alemanya (República de Weimar), fill de mare alemanya i de pare liberià d'ètnia vai, net de Momulu Massaquoi, cònsol general de Libèria a Alemanya en aquell moment.
|
Gestió
|
Una entrevista de feina és una entrevista que es fa en el marc d'una sol·licitud de feina. Hi participen el candidat i un o diversos representants de l'empresa que ofereix el lloc de treball. A les empreses grans sol assistir-hi algú del departament de recursos humans. El mètode d'entrevista STAR (situació, tasca, acció, resultat) es fa servir sovint en entrevistes de feina i cada vegada més en entrevistes d'avaluació del rendiment. L'objectiu del mètode és donar a l'entrevistador la imatge més fiable possible del candidat.
|
Informàtica
|
Un model ocult de Màrkov o HMM (per les seves sigles de l'anglès, Hidden Markov Model) és un model estadístic en el qual s'entén que el sistema a modelar és un procés de Màrkov de paràmetres desconeguts. L'objectiu és determinar els paràmetres desconeguts (o ocults, d'aquí ve el seu nom) de la cadena a partir dels paràmetres observables. Els paràmetres extrets es poden emprar per dur a terme successives anàlisis, per exemple en aplicacions de reconeixement de patrons. Un HMM es pot considerar com la xarxa bayesiana dinàmica més simple. En un model de Màrkov normal, l'estat és visible directament per a l'observador, pel que les probabilitats de transició entre estats són els únics paràmetres. En un model ocult de Màrkov, l'estat no és visible directament, sinó que només ho són les variables influïdes per l'estat. Cada estat té una distribució de probabilitat sobre els símbols d'eixida. Per tant, la seqüència de símbols generada per un HMM proporciona certa informació al voltant de la seqüència d'estats. Els models ocults de Màrkov són especialment aplicats a reconeixement de formes temporals, com puga ser el reconeixement de la parla, d'escriptura manual, de gestos o en altres camps com la bioinformàtica.
|
Agricultura
|
Trampa de l'alt nivell d'equilibri és un concepte desenvolupat per Mark Elvin per explicar les raons que van impedir una revolució industrial durant els segles xiii i xiv, malgrat el nivell d'estabilitat i de coneixements científics posseït en aquesta època a la cultura xinesa. Segons aquesta teoria, l'economia preindustrial xinesa fou tan eficient que no hi havia motiu econòmic que obligués a investir capital en costoses millores tecnològiques. Aquesta eficiència era un reflex del punt d'equilibri marcat per l'oferta i la demanda.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.