label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Sociologia
|
Josina Ziyaya Machel (Maputo, Moçambic, abril de 1976) és una activista i defensora dels drets humans moçambiquesa. S'ha apassionat per la lluita en favor dels drets de les dones arran de l'agressió que li va fer perdre un ull el 2015.
|
Ciència militar
|
Informació classificada és aquella informació confidencial l'accés a la qual és restringit per llei o regulació només a determinats grups de persones. Per a manejar documents classificats o accedir a dades classificades s'exigeix una habilitació de seguretat formal. El procés d'habilitació requereix una recerca d'antecedents satisfactòria. Típicament, existeixen diversos nivells de confidencialitat, amb diferents requisits d'habilitació. Aquest tipus de sistema jeràrquic en el repartiment de la informació entre un grup de persones és gairebé sempre usat per governs nacionals. El procés de determinar el nivell de confidencialitat de les dades és denominada classificació de dades. L'objectiu de la classificació és protegir la informació perquè no es faci servir per a causar danys o perills a la seguretat nacional. La classificació formalitza el que constitueix un «secret d'estat» i tracta amb nivells diferents de protecció, basats en el dany esperat que la informació podria causar si caigués en mans inadequades. Certes organitzacions no governamentals i corporacions també posseeixen informació classificada, normalment referida com secrets comercials.
|
Geografia
|
El llac de Bienne o llac de Biel (Bielersee en alemany, Lac de Bienne en francès) és un dels tres llacs (els altres són el de Morat i el de Neuchâtel, o Murtensee i Neuenburgersee en alemany) al peu del massís del Jura. Està situat al cantó de Berna, a Suïssa. El cantó de Neuchâtel també toca la riba del llac a l'extrem oest. Fa 15 km de llarg i la seva amplada màxima és de 4,1 km. La seva superfície és de 39,3 km² i la seva profunditat màxima és de 74 m. El volum d'aigua és d'1,12 km³ aproximadament i està a 429 metres sobre el nivell del mar. El llac de Bienne, o de Biel, té una conca de 8.305 km². L'aportació mitjana d'aigua és de 244 m³/s. Des del 1878 i la primera correcció de les aigües del Jura, l'Aar desguassa al llac de Bienne i és el seu principal afluent. Altres són el Thielle, el rierol de Douanne i el Suze. El llac rep el seu nom de la ciutat bilingüe de Bienne (Biel en alemany), que es troba a l'extrem est.
|
Arquitectura
|
Un mur cortina (en anglès curtain wall) es un sistema de façana, generalment lleugera i feta de vidre, independent de l'estructura resistent de l'edifici, que es construeix de manera contínua per davant d'ella. Un mur cortina està dissenyat per resistir a la força del vent, així com el seu propi pes, i transmetre-la als forjats. Generalment els murs cortina es construeixen mitjançant la repetició d'un element prefabricat modular que inclou els necessaris elements de protecció, obertura i accessibilitat segons les necessitats.
|
Arqueologia
|
El Museu Nacional de la Civilització Egípcia (NMEC) (àrab: المتحف القومي للحضارة المصرية, al-Matḥaf al-Qawmī li-l-Ḥaḍāra al-Miṣriyya) és un museu situat al jaciment arqueològic d'al-Fustat, ara part del Caire, a prop de la fortalesa de Babilònia, amb vistes al llac Ain Al-Sira. Està dedicat al desenvolupament de la civilització egípcia. Es preveu que allotjarà cinquanta mil objectes de diferents èpoques de l'antic Egipte fins a la història contemporània.Té una superfície de 135.000 metres quadrats. El museu va ser dissenyat per l'arquitecte egipci El-Ghazali Kseiba, mentre que les galeries interiors van ser dissenyades per l'arquitecte japonès Arata Isozaki. El NMEC mostrarà la civilització egípcia des de la prehistòria fins als nostres dies. El museu va ser finançat amb fons egipcis: un 45% el Fons de rescat d'antiguitats de Núbia i un 55% el Consell Suprem d'Antiguitats. La UNESCO va proporcionar suport tècnic.
|
Protestes
|
La violència de Bhima Koregaon de 2018 es refereix a la violència durant una reunió anual celebrada l'1 de gener de 2018 a Bhima Koregaon amb motiu del 200 aniversari de la batalla de Koregaon. La violència i els cops de pedra de la multitud van provocar la mort d'un jove de 28 anys i ferides a cinc persones més. La celebració anual, també anomenada convenció d'Elgar Parishad, va ser organitzada pels jutges retirats B. G. Kolse Patil and P. B. Sawant. i P. B. Sawant.
|
Química
|
El gas sarín, amb el seu codi militar GB, és un compost organofosforat quiral amb la fórmula (CH₃)₂CHO]CH₃P(O)F o (2-(Fluor-metilfosforil) oxipropà) i un agent nerviós extremament tòxic.És un líquid incolor, inodor, usat com arma química per la seva extrema potència com a agent nerviós. Ha estat classificat com arma de destrucció massiva per la Resolució 687 de l'ONU. La producció i emmagatzematge està prohibida per la Chemical Weapons Convention de 1993. El sarín es va descobrir el 1938 a Wuppertal-Elberfeld a Alemanya per científics de la companyia química IG Farben quan tractaven de crear millors plaguicides. És el més tòxic de quatre agents nerviosos fets a Alemanya. El sarín va rebre el nom fet amb lletres dels cognoms dels seus descobridors: Gerhard Schrader, Otto Ambros, Gerhard Ritter i Van der Linde. Fou emprat en els atacs terroristes al metro de Tòquio perpetrats per la secta religiosa Aum Shinrikyō i possiblement va ser usada a la Guerra civil siriana de 2013 i durant la guerra Iran-Iraq, l'any 1988.
|
Sociologia
|
La sociologia de la cultura és la branca de la sociologia que estudia quins elements formen la cultura (tant materials com relatius a símbols i normes) i com canvien al llarg del temps. Emparentada amb l'antropologia cultural, com a disciplina va sorgir al segle xix. Les escoles principals es poden dividir en escola europea (es preocupa per l'aspecte teòric de la cultura i com afecta a la divisió social), l'escola britànica (analitza sobretot com la cultura influeix en altres aspectes socials) i l'escola estatunidenca (en relació amb les teories sobre els grups). Alguns autors destacats d'aquest camp d'estudi són: Émile Durkheim, Michel Foucault, Pierre Bourdieu, Max Weber, Georg Simmel i els membres de l'escola de Frankfurt.
|
Telecomunicacions
|
La Psicoterapia Online és la provisió dels serveis professionals de teràpia de salut mental (psicoteràpia) a través d'Internet. Aquests serveis es proporcionen de manera típica mitjançant correu electrònic, xat en temps real i videoconferència. Alguns pacients utilitzen la psicoteràpia en línia conjuntament amb la psicoteràpia tradicional cara a cara, i un nombre creixent de pacients que utilitzen de forma exclusiva en línia (sobre tots els EUA), reemplaçant així a la teràpia tradicional mitjançant la visita presencial . Encara que algunes formes de teràpia telefònica (telepsicoteràpia) han tingut lloc durant més de 35 anys, 2, l'arribada d'Internet (amb els sistemes en temps real de vídeo i xat) i el gran increment de la penetració de la banda ampla a resultat un gran impulso cap a la psicoteràpia online. Els pacients utilitzen la videoconferència, el xat en temps real i el correu electrònic amb els professionals de la psicoteràpia en lloc, o afegits als serveis de teràpia cara-a-cara.
|
Llengües
|
L'hiri motu és un idioma oficial de Papua Nova Guinea. És un pidgin del motu, idioma parlat a la província central, que va néixer cap a 1880 a les rodalies de Port Moresby. La fonologia i la gramàtica són diferents, per la qual cosa els parlants de hiri motu no poden entendre el motu, tot i que les llengües són similars lèxicament en un 90 %. És parlat per entre 120.000 i 200.000 persones. El seu codi ISO 639 -1 és ho i l'ISO 639-2 és HMO.
|
Geografia
|
El càrrec de Cosmògraf Major del Virregnat del Perú va ser el més important càrrec en l'àmbit científic en el Virregnat del Perú. En els seus inicis, el Cosmògraf Major era l'encarregat de confeccionar mapes i plànols. Després, es van ampliar la feina de casa per fer classes de matemàtiques i navegació als marins que passaven un temps a Lima, assignant posteriorment la Càtedra de prima de la Universitat de San Marcos. Es considera que des de 1680 s'encarregava de confeccionar un anuari amb dades astronòmiques, i es coneixen exemplars d'aquest anuari des 1708, anomenat Coneixement dels Temps . El lloc va seguir existint després de la Independència del Perú fins a 1878 així com l'anuari, que va ser canviant de nom al llarg del temps; van començar el 1654 com a lunarios o reportorios i es van publicar fins al 1874 com a Guía política, eclesiástica y militar del Perú.El precedent d'aquest càrrec va ser el de Pilot major de la Casa de Contractació d'Índies a Espanya i el primer titular del qual va ser Amerigo Vespucci. En 1524 es va crear, com a complement a la tasca del pilot major, el càrrec de cosmògraf major i mestre de fer cartes sent el primer titular el portuguès Diego Ribeyro.Al Virregnat del Perú, el primer cosmògraf major va ser Lucas de Quirós qui va ser nomenat així el 1618 pel 12è Virrei del Perú Francisco de Borja i Aragón davant l'amenaça holandesa que el 1615 havia bloquejat el port del Callao. El càrrec va ser exercit durant 158 anys per 14 persones diferents. Així mateix, des de finals del segle xviii es va establir un tinent de cosmògraf a Arequipa.
|
Jocs
|
Hom denomina fitxa aquella peça usada en els jocs per representar un jugador, com a instrument per realitzar jugades; també s'anomenen així les monedes (prepagades) en cases d'apostes o en un casino. Normalment, les fitxes solen ser possessió d'algun dels jugadors. Poden ser de diverses mides, essent les més comunes de mida rodona i de plàstic, encara que hi ha excepcions com les fitxes rectangulars del dòmino i les peces dels escacs. S'utilitzen en jocs de taula (parxís, joc de l'oca…); en jocs d'estratègia (escacs), en jocs d'enginy o matemàtics (mahjong, dòmino ...); o com a representació de diners en les apostes de jocs de cartes o d'atzar com ara el pòquer, en què després d'obtenir o perdre peces, les restants són canviades per diners. Cal destacar que també s'usen fitxes en certs tipus de màquines escurabutxaques.
|
Física
|
La mecànica ondulatòria és el nom que va rebre la mecànica quàntica en els seus inicis, i és d'aquesta manera que a vegades hom es refereix a les teories quàntiques desenvolupades durant les tres primeres dècades del s. XX, i que van acabar desembocant en la formulació de l'equació de Schrödinger l'any 1926 i l'actual formulació matemàtica de la mecànica quàntica l'any 1930. La mecànica ondulatòria considerava les partícules com a ones materials, d'acord amb la dualitat ona-corpuscle de Louis de Broglie. La mecànica quàntica abandonà aquesta visió, i l'equació de Schrödinger és una equació per a ones immaterials que descriuen una densitat de probabilitat.
|
Ràdio
|
Discomanía ra un programa de ràdio xilè-espanyol, originat a Radio Minería en 1946 i transmès en diverses emissores d'Iberoamèrica, i va ser a Espanya la Cadena SER l'encarregada d'emetre el programa. En l'espai es presentaven les cançons més importants del moment, a partir dels discos editats pels seus respectius artistes. Raúl Matas va ser el primer locutor de Discomanía, quan aquest programa s'emetia des de Xile. En 1955 s'instal·la en Mèxic, transmetent segments del programa des d'aquest país. Posteriorment fa el mateix des de Nova York (1955-1958) i en 1958 Matas es radica a Espanya, raó per la qual Ricardo García assumeix la locució del programa a Radio Minería de Xile, mentre que Raúl Matas emet un segment des d'Espanya amb els principals artistes d'aquest país. La qualitat del segment realitzat a Espanya li va valer a Raúl Matas ser guardonat amb un dels Premis Ondas 1965 com a Millor Locutor.Ricardo García es va mantenir en la presentació de Discomanía fins 1968, quan fou substituït per César Antonio Santis. L'última edició xilena de Discomanía fou emesa en 1971. En els seus primers anys, la sintonia d'introducció del programa era Hora staccato. Va haver-hi també altres melodies d'introducció, com l'escrita per Mario Clavell "la canción más dulce" i l'escrita per "Pancho" Flores del Campo com a característica de sortida.
|
Telecomunicacions
|
Un vídeo viral és una gravació que ha estat àmpliament difosa a través d'internet, per publicitat o enviada per correu electrònic, missatgeria instantània, blogs o d'altres planes web durant un temps. Actualment, i gràcies a la proliferació de nous mitjans de comunicació com els smartphones, els Videos virals s'han convertit en un recurs habitual que utilitzen els creadors de contingut digital. A més, els vídeos virals no només són un fenomen social, sinó també una eina de màrqueting de gran èxit.
|
Art
|
L'art corporal o treball corporal és l'art visual plàstic que utilitza el cos humà com a objectiu, tema o ambdues coses. S'utilitza en accions artístiques, escultura contemporània i vídeo (arts audiovisuals). Es va desenvolupar als anys seixanta, sent un dels suports del happening, com una exploració de la fascinació que exerceix el cos humà en qui el contempla. Sota aquesta denominació s'agrupa un gran espectre de pràctiques, des de ritus sagnants a obres conceptuals asèptiques.Marina Abramović, Dennis Oppenheim, Chris Burden, entre molts d'altres, són autors característics de l'art corporal portat a l'extrem. En el primer cas, ho duu a terme mitjançant l'obra Rhythm 10, la qual mostra fins a quin punt pot arribar aquest art, ja que utilitza ganivets. El segon cas, amb l'obra Tooth and nail, ho duu a terme amb el seu propi cos, i Chris Burden, a la seva obra Shoot rep un tret al seu braç esquerre. Alguns consideren que també és art corporal el conjunt de tècniques per a pintar o modificar el cos: pintura corporal, maquillatge, tatuatges, pírcings, dilatacions (augmentar el diàmetre d'una zona determinada del cos) o escarificacions (incisions superficials al teixit cutani amb l'objectiu de decorar-lo), per exemple.
|
Fiscalitat
|
Les comunitats autònomes de règim comú són les comunitats autònomes de l'Estat espanyol que no gaudeixen del concert econòmic, és a dir, que no gaudeixen de l'autonomia en la recaptació d'impostos, ans aquestos són recaptats per l'Estat i després distribuïts a cada comunitat autònoma. Està regulat per la Llei orgànica de finançament de les Comunitats Autònomes, la qual ha sigut modificada diverses vegades. Les comunitats autònomes de règim comú són: Andalusia, Aragó, Astúries, Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana, Canàries (amb elements especials), Cantàbria, Catalunya, Castella - la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia, La Rioja, les Illes Balears, la Regió de Múrcia i les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla (aquestes també amb un règim especial). Per contra, les comunitats que gaudeixen de concert econòmic es coneixen com a comunitats forals en virtut del reconeixement de llurs antics furs i són Navarra i el País Basc.
|
Televisió
|
Ellen Burstyn, nascuda Edna Rae Gilhooley (Detroit, 7 de desembre de 1932) és una actriu estatunidenca. Després d'una infantesa agitada, fa de model per cobertes de llibres de butxaca a Texas. És durant una estada a Nova York que s'interessa per l'ofici d'actor i comença el 1957 al teatre a Broadway amb Fair game. Durant els anys 1960, apareix en diverses sèries de televisió com The Greatest Show on Earth i fa el seu començament al cinema sota la direcció de Vincente Minnelli a Goodbye Charlie. L'èxit de L'última projecció li obre les portes del cinema. Alícia ja no viu aquí de Martin Scorsese li suposa l'Oscar a la millor actriu. Altres èxits inclouen Dying Young, L'altra cara del crim, Rèquiem per un somnio W, així com una pel·lícula de culte, L'exorcista. Ha rebut igualment, entre altres, a més a més del seu Oscar, un Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica i un BAFTA a la millor actriu.
|
Informàtica
|
En informàtica, una interfície d'usuari zoom o una interfície d'usuari amb apropament/allunyament (ZUI en anglès, que vol dir Zooming user interface) és un entorn gràfic, on els usuaris poden ajustar la mida de l'àrea de visió per tal de veure amb més o menys detall. Un ZUI és un tipus d'interfície gràfica d'usuari (GUI). Els elements d'informació apareixen directament en un escriptori virtual infinit (generalment creat amb gràfics vectorials), en lloc de finestres. Els usuaris poden desplaçar la visió per la superfície virtual en dues dimensions i apropar/allunyar la visió sobre els objectes d'interès. Per exemple, quan un s'acosta a un objecte de text pot ser representat com un petit punt, a continuació, una miniatura d'una pàgina de text, a continuació, una pàgina a mida completa i, finalment, una vista ampliada de la pàgina. En són exemples els editors de gràfics vectorials, Google Maps, Google Earth, Prezi, etc.
|
Administració
|
Un yamen (ya-men; xinès simplificat: 衙门; xinès tradicional: 衙門; pinyin: yámén; Wade–Giles: ya²-men²) era l'oficina administrativa i / o la residència d'un buròcrata local o mandarí a la Xina imperial. Un yamen també podia ser qualsevol oficina governamental o organisme encapçalat per un mandarí, en qualsevol nivell de govern: les oficines d'un dels Sis Ministeris era un yamen, però també ho era una magistratura de la prefectura. El terme ha estat àmpliament utilitzat a la Xina durant segles. En un yamen local, el buròcrata administrava els assumptes del govern de la ciutat o regió. Les responsabilitats típiques del buròcrata incloïen el finançament local, les obres d'infraestructura, el judici dels casos civils i penals, i l'emissió de decrets i polítiques. En general, el buròcrata i la seva família immediata vivien en una residència unida al yamen. Això va ser especialment cert durant la dinastia Qing, quan la llei imperial va prohibir a una persona a prendre possessió del govern en la seva província natal. El yamen variava molt en grandària, depenent del nivell de govern que administrava, així com l'antiguitat de l'oficina del buròcrata. No obstant això, un yamen a nivell local normalment tenia característiques similars: una porta d'entrada, un pati i una sala (en general servia com un tribunal de justícia); oficines, cel·les de presó i magatzems; i residències per al buròcrata, la seva família i el seu personal. En l'àmbit provincial o superior, es va produir en major mesura l'especialització dels funcionaris. Per exemple, els tres principals funcionaris d'una província (xinès simplificat: 三大宪; xinès tradicional: 三大憲; pinyin: Sàn Dà Xiàn; literalment: els tres grans de la llei) controlaven el poder legislatiu, executiu, judicial i els assumptes militars de la província o regió. En conseqüència, els seus yamen estaven especialitzats d'acord amb les funcions de l'oficina. Els grans yamen del govern central, que es trobaven a la capital, eren les oficines més exclusivament complexes.
|
Pseudociència
|
Les pedres dropa també coneguts com a Dropas, Drok-pa o Dzopa , (xinès: 杜 立 巴) segons uns ufòlegs i pseudoarqueòlegs es diuen d'una sèrie de 716 discs de pedra circulars datant de fa dotze mil anys, als quals s'han trobat petits inscripcions que s'assemblen a una mena de jeroglífics. Cada disc té un diàmetre d'uns trenta centímetres i dues espirals concèntriques esmicolades, que ixen des del forat central. En la llegenda, són considerats oopart o artefactes fora de lloc que no corresponen al nivell de tecnologia de la cultura on se les van trobar. És un hoax o llegenda moderna. El 1980, David Agamon (pseudònim de David A. Gamon) publica la novel·la Sungods in Exile (Déus del Sol exiliats), al qual conta la història d'un cert Karyl Robin-Evans que el 1947 fa una expedició a la muntanya molt aïllada de la regió de Bayan-Kara-Ula. Allà es va trobar amb una tribu d'uns centenars de «dropes», amb qui va viure mig any, estudiar la seva cultura i aprendre la seva llengua. Robin-Evans va tenir un infant amb una dona dropa. Les dropes li van contar que van aterrar fa molts anys i que provenien d'un planeta a la constel·lació de Sirius. En un article a la revista britànica Fortean Times especialitzada en històries estrambòtiques i pseudociència va revelar que tot el llibre era pura ficció. Per crear el personatge de Robin-Evans i la seva expedició es va inspirar d'una novel·la Les disques de Biem-Kara de l'escriptor de ciència-ficció francès Daniel Piret. Volia fer una paròdia de la pseudoarqueologia del popular Erich von Däniken. Tot i això, la llegenda queda molt popular als medis d'ufòlegs. Cap dels noms d'experts i professors de la llegenda sembla correspondre a persones reals.
|
Indumentària
|
La pota de gall és un motiu bicolor de certs teixits, a base de petites figures abstractes de quatre puntes, similars a requadres partits i evocadors de les petjades de gall, d'on prové el nom. En principi, aquest motiu no és imprès: s'obté pel contrast entre els dos colors del fil. Tradicionalment la pota de gall es presenta en negre sobre blanc, si bé en l'actualitat poden usar-se altres colors. La pota de gall s'originà en la llana teixida de les Terres Baixes (Lowlands) d'Escòcia, bé que avui dia s'hi empren també altres materials. La pota de gall tradicional s'obté tot alternant bandes de quatre fils clars amb quatre de foscos amb un trenat senzill de 2:2, és a dir, dos fils per damunt l'ordit i dos per sota. Un motiu similar a la pota de gall és l'anomenat príncep de Gal·les, en què s'alternen blocs de color diferent.
|
Astronàutica
|
L'Evolved Expendable Launch Vehicle (EELV) és un programa de sistemes de llançament d'un sol ús de les Forces Aèries dels Estats Units (USAF), desenvolupat amb l'objectiu d'assegurar l'accés a l'espai per al Departament de Defensa i altres càrregues del govern dels Estats Units. El programa, que començà a la dècada del 1990 amb l'objectiu de fer més assequibles i fiables els llançaments espacials del govern donà com a resultat el desenvolupament de dos sistemes de llançament, el Delta IV i l'Atlas V.
|
Llocs ficticis
|
Poble Lavanda o Lavender Town (シオンタウン, , Shion Taun?, Shion Town) és una localitat fictícia de Pokémon Red i Pokémon Blue. Estilitzada com una ubicació encantada, Lavender Town conté la Torre Pokemon, un indret de sepultura de Pokemon. La música de fons de Lavender Town atorga a l'indret un ambient inquietant atmosfèric que l'any 2010 despertaria la síndrome de 'Lavender Town' com a llegenda creepypasta, la qual suggeria que al voltant de 3.400 nens japonesos s'havien suïcidat després d'escoltar aquesta música.
|
Química
|
La llei de dilució d'Ostwald és una equació que relaciona la conductivitat molar, Λ, i la constant d'equilibri, K, d'una reacció química de dissociació d'un electròlit en els seus ions i que s'ajusta bé per a la conductivitat d'electròlits febles: K = c ( Λ Λ 0 ) 2 1 − ( Λ Λ 0 ) {\displaystyle K={\frac {c\left({\frac {\Lambda }{\Lambda ^{0}}}\right)^{2}}{1-\left({\frac {\Lambda }{\Lambda ^{0}}}\right)}}} Fou descoberta pel químic alemany Wilhelm Ostwald (1853-1932), el 1888, seguint la teoria de la dissociació electrolítica de Svante August Arrhenius (1859-1927). Segons Arrhenius els electròlits febles es dissocien parcialment en dissolució i es produeix un equilibri químic entre l'electròlit no dissociat i els seus ions que es pot representar amb la següent equació: AB A+ + B- A concentracions molt baixes aquest equilibri es desplaça cap a la dreta i la conductivitat molar, Λ, és propera a la conductivitat molar a dilució infinita Λº. Si la concentració s'incrementa l'equilibri es desplaça en el sentit invers, és a dir, cap a l'esquerra, i la concentració d'electròlit sense dissociar augmenta i la conductivitat molar disminueix des de Λº a Λ. El grau de dissociació de l'electròlit AB en forma de cations A+ i anions B-, és Λ/Λº, i se simbolitza per α: α = Λ Λ 0 {\displaystyle \alpha ={\frac {\Lambda }{\Lambda ^{0}}}} A concentracions altes la dissociació és menor, mentre que a dilució infinita la dissociació és completa i la conductivitat molar és Λº. Per a electròlits forts es compleix la llei de Kohlrausch.
|
Geografia
|
El Pic de la Socarrada és una muntanya de 2.125,8 m d'altitud dels contraforts orientals del massís del Carlit, dins del terme comunal dels Angles, a la comarca del Capcir, de la Catalunya del Nord. Està situat a la zona central - occidental del terme dels Angles. Des d'aquest cim, i dels veïns del Mont Llaret i del Roc d'Aude, situats al seu nord i nord-oest, respectivament, davallen cap al nord-est les pistes de l'estació d'esquí dels Angles.
|
Agricultura
|
Francisco Cobo Romero (Mancha Real, Jaén, 1961). Historiador andalús. És catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat de Granada. Ha estat investigador i professor visitant a la Universitat de Londres, a l'École des Hautes Études en Sciences Sociales de París i a la Universitat de Florència. La seva recerca ha girat sobre l'estudi del comportament de l'agricultura andalusa durant els primers cinquanta anys del segle xx, dedicant esment a l'evolució de la societat rural andalusa en el temps comprès entre 1900 i el final de la primera etapa del règim franquista. Aquesta anàlisi l'ha contextualitzada en el marc de la crisi econòmica posterior a l'acabament de la Primera Guerra Mundial i l'ha feta amb una mirada comparada que té en compte el que va passar en el conjunt d'Europa. També s'ha interessat pel procés de politització de la pagesia andalusa, el sindicalisme agrari i les posicions de les forces polítiques sobre la qüestió agrària, les repercussions de la Guerra Civil i la repressió franquista sobre les classes populars. És coautor, amb Teresa María Ortega, de "Franquismo y posguerra en Andalucía oriental: represión, castigo a los vencidos y apoyos sociales al régimen franquista, 1939-1950." (2005). Entre les seves publicacions hi ha "Labradores, campesinos y jornaleros. Protesta social y diferenciación interna del campesinado jiennense, 1931-1936." (1992); "Conflicto rural y violencia política. El largo camino hacia la dictadura. Jaén, 1917-1950." (1998); "La Guerra Civil y la represión franquista en la provincia de Jaén, 1936-1950." (1994); "De campesinos a electores. Modernización agraria en Andalucía, politización campesina y derechización de los pequeños propietarios y arrendatarios." (2003), "Revolución campesina y contrarrevolución franquista en Andalucía." (2004), "El sindicalismo agrario socialista durante la Segunda República y la Guerra Civil, 1930-1939." (2007) i "La tierra para quien la trabaja. Los Comunistas, la sociedad rural andaluza y la conquista de la democracia (1956-1983)." (2016), amb María Candelaria Fuentes Navarro. Amb un abast més general i en una perspectiva europea comparada ha publicat "¿Fascismo o democracia? Campesinado y política en la crisis del liberalismo europeo, 1870-1939." (2012), "Las grandes dictaduras europeas del siglo XX." (2018) i "La República en los pueblos. Conflicto, radicalización y exclusión en la vida política local durante la Segunda República española (1931-1936)." (2021), amb Francisco de Paula Garrido. El 1991 va rebre el premi de recerca Díaz del Moral, lliurat per l'Ajuntament de Córdova. És membre del Seminari d'Història Agrària de l'Associació d'Història Contemporània i de l'Associació d'Història Actual. El seu projecte de recerca és l'anomenat "Crisi del franquisme. Construcció identitària i transició a la democràcia a l'Alta Andalusia (1959-1979)." Ha col·laborat a revistes com Ayer, Historia Social i Historia Agrària.
|
Història
|
Aranean fou una comarca de l'oest d'Armènia governada per la família Aravenian, que cal no confondre amb els Aravekhian. El 654 van quedar sotmesos a l'Imperi Romà d'Orient i la família ja no torna a ser esmentada.
|
Ecologia
|
La cadena tròfica (del grec trophos, alimentar, nodrir) o cadena alimentària descriu el procés de transferència de substàncies nutritives a través de les diferents espècies d'una comunitat biològica, en el qual cadascun s'alimenta del precedent i és aliment del següent. És el corrent d'energia i nutrients que s'estableix entre les diferents espècies d'un ecosistema en relació amb la seva nutrició. Un conjunt de cadenes alimentàries connectades constitueixen una xarxa tròfica quan comprèn la producció i obtenció d'aliments dins d'un ecosistema.
|
Informàtica
|
Aquesta pàgina busca llistar i comparar els dispositius que s'envien amb el sistema operatiu de Microsoft Windows Phone 7. HTC Corporation, Samsung, LG, Dell, Fujitsu, Nokia, Acer, Alcatel i ZTE han alliberat dispositius basats en Windows Phone. Al llarg de la seva vida útil, Windows Phone 7 va ser instal·lat a 28 dispositius diferents. Aquesta llista conté els dispositius que han estat confirmats i anunciats oficialment pels seus fabricants.
|
Ètica
|
El Premi de la Llibertat John Humphrey era atorgat anualment pel grup de drets humans canadenc, Rights & Democracy, a una organització o individu de qualsevol país o regió del món per assoliments excepcionals en la promoció dels drets humans i desenvolupament democràtic. Va ser establert el 1992 i deixà d'atorgar-se en 2011.El premi consistia en una subvenció de 25.000 dòlars canadencs, així com un recorregut de xerrades per les ciutats canadenques per ajudar a augmentar la consciència del treball dels drets humans del receptor. Va ser nomenat en honor de John Peters Humphrey, un professor canadenc legislació de drets humans que va preparar el primer esborrany de la Declaració Universal dels Drets Humans.
|
Arquitectura
|
L'arquitectura religiosa s'ocupa del disseny i la construcció dels llocs de culte sagrats o espais de pregària, com ara esglésies, mesquites, stupes, sinagogues, i temples. Moltes cultures han dedicat grans quantitats de recursos a la seva arquitectura religiosa, i els seus llocs de culte i espais sagrats es troben entre les edificacions més impressionants i perdurables que ha creat la humanitat. Per aquesta raó, la disciplina occidental d'Història de l'Arquitectura segueix en bona part la història de l'arquitectura religiosa des de les èpoques més remotes fins a almenys el període Barroc. La geometria sacra, la iconografia i l'ús de sofisticades semiòtiques com ara signes, símbols i motius religiosos són endèmics en l'arquitectura religiosa. Les estructures religioses sovint evolucionen durant períodes de diversos segles i eren les majors construccions del món, abans de l'existència dels moderns gratacels. Mentre que els diversos estils emprats en l'arquitectura religiosa de vegades reflecteixen tendències d'altres construccions, aquests estils també es mantenien diferenciats de l'arquitectura contemporània utilitzada en altres estructures. Amb l'ascens de les religions monoteistes, els edificis religiosos es van anar convertint en major mesura en centres d'oració i meditació.
|
Conflictes
|
L'Âge d'or (L'edat d'or) és una pel·lícula francesa dirigida per Luis Buñuel Portolés, en què Salvador Dalí i Domènech va col·laborar en el guió, estrenada el 1930.
|
Protestes
|
Ni una menos va ser una multitudinària marxa de protesta en contra de la violència de gènere que es va donar a diverses ciutats de l'Argentina, Xile i Uruguai el 3 de juny de 2015.
|
Circ
|
El Joker, que respon al nom original en anglès, anomenat també "El Burleta", és un personatge de ficció que pertany a DC Comics i és l'enemic de Batman. És un dels personatges malignes més influents en la història del còmic, i un dels més reconeguts. Una amenaça per herois i personatges malèvols, Joker és un dels antagonistes més sinistres i perillosos de l'univers DC. La seva primera aparició es va produir al còmic Batman nº1, publicat el 24 d'abril de 1940, amb data de portada primavera de 1940. La seva creació és objecte de debat. Per alguns la idea va ser concebuda per l'assistent d'art Jerry Robinson i redissenyat pels creadors de Batman, Bill Finger i Bob Kane, fet que Kane va negar fins a la seva mort el 1998. El personatge és el responsable de moltes desgràcies de la vida de Batman, com la mort de Jason Todd, el segon Robin, la paràlisi de Bàrbara Gordon, més coneguda com a Batgirl, i la mort de Sarah Essen-Gordon. És un geni criminal amb l'aparença d'un pallasso. Ha estat retratat com un lladre amb trucs, sent graciós i estúpid a la vegada. Els còmics el mostren com un psicòpata que només vol aconseguir els seus objectius per sentir-se millor amb ell mateix. La seva imatge és la d'un criminal brillant, psicòpata amb tendències al sadisme i un estrany sentit de l'humor que turmenta a gent innocent. És la representació del caos i el crim en contraposició de l'ordre i la justícia que encarna el personatge de Batman.
|
Ciències de la salut
|
Els coixinets endocardíacs són estructures del cor humà en desenvolupament. Sorgeixen de les parets dorsal i ventral del canal auriculoventricular i es fusionen de manera que queda dividit en aurícules i ventricles. Participen en la septació del cor i en la formació de les vàlvules auriculoventriculares. És la part que va en el mitjà, entre les aurícules i ventricles. El septum primum, és una membrana que sorgeix del sostre de l'aurícula primitiva, va creixent en direcció als coixinets endocárdicas i forma amb elles una obertura, el ostium primum, fins que ocorre la fusió completa i la formació del septe auriculoventricular primitiu. Els coixinets serveixen de suport pel septum primum quan aquest es torna la vàlvula del foramen oval, que divideix a les aurícules. Els coixinets també formen la part membranosa del septe interventricular. Una falla en la fusió dels coixinets amb el septum primum causa una anomalia greu que el ostium primum que hauria de ser totalment tancat, roman obert i permet el pas de sang entre les aurícules.
|
Matemàtiques
|
Joana Casals i Baltà (Barcelona, 1903 - Barcelona, 28 d'abril de 1997) va ser una professora i pedagoga catalana.Després de formar-se al col·legi Catalunya i estudiar alguns cursos de piano, feu estudis i es graduà a la Facultat de Ciències, en l'especialitat de Química. El director de l'Escola de Bibliotecàries Lluís Segalà i Estalella la va proposar pel càrrec de secretària de l'Escola, després de la mort de l'anterior secretària, Petronel·la Tuca Alsina. Des d'aquesta responsabilitat va tenir un paper destacat en el funcionament del centre. Posteriorment, el 1939, a instància del professor Jordi Rubió, es posà en contacte amb Carme Serrallonga i Calafell que acabava d'obrir, juntament amb altres professors de l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya, l'Escola Isabel de Villena. Des d'aquella data i fins a la seva jubilació, va exercir de professora a aquesta Escola, especialment com a professora de matemàtiques, i arribà a convertir-se en un dels puntals del centre. Els seus diaris sobre l'activitat de l'Escola de Bibliotecàries, representen també un testimoni viu i directe de la vida a la rereguarda durant la Guerra Civil Espanyola.
|
Cronometria
|
Aquest article recull els fets més significatius de la història de l'Iran en forma d'eix cronològic (incloent-hi els esdeveniments corresponents a Pèrsia)
|
Antropologia
|
Una opinió és un judici, un punt de vista o una afirmació que no és concloent, i es diferencia dels fets, que són afirmacions vertaderes.
|
Indumentària
|
La tràbea (en llatí trabea, en plural trabeae) era el nom de diverses peces de vestir que s'usaven a l'antiga Roma. Una característica d'aquesta roba era el seu color, que normalment era púrpura o morat o blanca amb franges d'aquest color. La seva forma era la d'una toga, encara que era més estreta i curta, i s'anomenava també toga trabea, encara que de vegades s'usava com un mantell. La portaven els membres més distingits de la societat romana. El nom podria derivar-se de trabs, (franges). Una peça de roba coneguda com a trabea triumphalis l'usaven habitualment els cònsols a l'Antiguitat tardana. Quan l'emperador Justinià II Rinotmet va abolir el càrrec de cònsol com a autoritat separada del mateix emperador, la trabea triumphalis es va transformar en una peça anomenada Loros, que només portava la família imperial i els alts funcionaris administratius. Tot i que l'emperador Lleó VI va abolir completament l'antic títol de cònsol, els loros van persistir fins al final de l'imperi com a vestit formal i cerimonial dels emperadors.
|
Jaciments paleontològics
|
Els dinosaures de Coll de Nargó van sortir a la llum pública gràcies a una sèrie de troballes de jaciments paleontològics al municipi de Coll de Nargó, a l'Alt Urgell. Aquest fet va fer entrar Coll de Nargó dins la ruta establerta entre aquest municipi i Isona i Conca Dellà, zona molt rica també en aquests tipus de jaciments. Les primeres troballes foren de nius d'ous de dinosaure. Josep Peralba, de Coll de Nargó i Joan Escuer, ambdós geòlegs de professió i fundadors d'Amics dels dinosaures de l'Alt Urgell (ADAU), en van ser els primers descobridors.
|
Astronomia
|
L'atmosfera de Tità està, a diferència de la d'altres satèl·lits del sistema solar, molt desenvolupada amb un gruix d'entre 200 km i 880 km: L'atmosfera és opaca en nombroses longituds d'ona la qual cosa impedeix obtenir un espectre de reflectància complet de la superfície del satèl·lit des de l'exterior.Les observacions de les sondes Voyager mostren que la pressió a la superfície del satèl·lit depassa una vegada i mitja la de la Terra. L'atmosfera presenta capes de boira opaca que bloquen la majoria de la llum del sol. La sonda Huygens fou incapaç de detectar la seva direcció durant el seu descens, i tot i que pogué prendre imatges de la superfície, l'equipament de la sonda descrigué el procés com fotografiar un parking cobert d'asfalt.La temperatura mitjana de l'atmosfera és de 94 K (-179 °C); arribant a un mínim de 72 K (-201 °C) a nivell de la tropopausa (a una altitud de 40 km).
|
Astronomia
|
Mariamne és un cràter amb coordenades planetocèntriques de 65.04 ° de latitud nord i 359.59 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 30.33 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el cinc de febrer de 2014. fa referència a Mariamne, reina de Judea, coneguda per la seva gran bellesa.
|
Agricultura
|
Hermann Hellriegel (Mausitz, Saxònia, 21 d'octubre de 1831 - Bernburg, 24 de setembre de 1895) va ser un científic alemany expert en la química agrícola i junt amb Martinus Beijerinck va ser el descobridor el mecanime mitjançant el qual les plantes lleguminoses assimilen el nitrogen de l'atmosfera.
|
Química
|
L'al·losa és un monosacàrid del tipus aldohexosa s'ha aïllat de les fulles de l'arbust africà Protea rubropilosa. És soluble en l'aigua i pràcticament insoluble en metanol. L'al·losa és un epímer C3 de la glucosa.
|
Mitologia
|
Els elementals són criatures que simbolitzen els elements clàssics en alquímia des de Paracels. Apareixen en tractats de filosofia medieval, en la literatura fantasy i alguns jocs de guerra, com per exemple Dungeons & Dragons o Spectromancer.L'elemental de la terra equival als follets, el de l'aigua a l'ondina, l'aire correspon al sílfide i el foc a les salamandres. Totes elles són criatures pròpies del folklore europeu que han adquirit un nou valor pel seu hàbitat usual a les històries populars. En alguns estudiosos s'identifiquen amb encarnacions del dimoni que usa el poder de la natura per poder dur a terme els seus designis.
|
Psicologia
|
L'uccello dalle piume di cristallo és una pel·lícula italo-alemanya de suspens realitzada per Dario Argento l'any 1970. Es van haver de tallar 20 segons de la versió original per poder estrenar-se als Estats Units amb una qualificació "R" (admissió restringida a majors de 16 anys).
|
Ètica
|
La deontologia professional és el conjunt de principis i regles ètiques que regulen i guien una activitat professional. Aquestes normes determinen els deures mínimament exigibles als professionals en l'acompliment de la seva activitat. Per aquest motiu, solen sorgir del mateix col·lectiu professional, qui s'encarrega de recollir-los per escrit en els codis deontològics. Avui dia, pràcticament totes les professions han desenvolupat els seus propis codis i, en aquest sentit, es pot parlar d'una deontologia professional periodística, d'una deontologia professional mèdica, d'una deontologia professional dels advocats, etc. És important no confondre deontologia professional amb ètica professional. S'ha de distingir, que l'ètica professional és la disciplina que estudia els continguts normatius d'un col·lectiu professional, és a dir, el seu objecte d'estudi és la deontologia professional, mentre que, tal com s'apuntava a l'inici de l'article, la deontologia professional és el conjunt de normes vinculants per a un col·lectiu professional.
|
Enginyeria
|
Un mecanisme de cremallera és un dispositiu mecànic amb dos engranatges, denominats «pinyó» i «cremallera», que converteix un moviment de rotació en un moviment rectilini o viceversa. L'engranatge circular denominat «pinyó» engrana amb una barra dentada denominada «cremallera», de manera que un gir aplicat al pinyó causa el desplaçament lineal de la cremallera. Per exemple, en un ferrocarril de cremallera, la rotació d'un pinyó muntat en una locomotora permet transmetre a un carril dentat la força necessària perquè un tren pugi un pendent pronunciat. Per a cada parell de perfils d'envolupants és possible dissenyar un sistema d'engranatges conjugats. En el cas bàsic de la cremallera, un dels engranatges és una vora recta dentada, amb radi infinit.S'utilitzen tipus de cremalleres normalitzades de referència per especificar els detalls de les dents i les seves dimensions en el disseny de màquines eina, com a freses o talladors.
|
Dret
|
Un acte jurídic és el fet, humà, voluntari o conscient i lícit, que té per fi immediat establir entre les persones relacions jurídiques, crear, modificar o extingir drets i obligacions. L'acte jurídic produeix una modificació en les coses o al món exterior perquè així ho ha disposat l'ordenament jurídic. Perquè es doni l'acte jurídic no n'hi ha prou que hi hagi un subjecte i un objecte amb prou capacitat, es necessita alguna cosa que els posi en relació, establint un llaç o un vincle que els uneixi, fent passar la relació jurídica de l'estat de possibilitat a l'estat d'existència. Aquest tercer element és un fet, que pel fet de ser productor d'efectes jurídics es denomina fet jurídic; quan aquest fet procedeix de la voluntat humana rep el nom d'acte jurídic.
|
Agricultura
|
L'agroindústria (també dita agronegoci) és l'activitat econòmica que comprèn la producció, transformació i comercialització de productes agropecuaris, forestals i altres recursos naturals biològics. Implica l'agregació de valor a productes de la indústria agropecuària, la silvicultura i la pesca. Facilita la durabilitat i disponibilitat del producte d'una època a una altra, sobretot aquells que són més peribles.Aquesta branca d'indústries es divideix en dues categories, alimentària i no alimentària. La primera s'encarrega de la transformació del bens produïts per l'agricultura, ramaderia, pesca i silvicultura en productes elaborats, en aquesta transformació s'inclou els processos de control de qualitat, classificació, embalatge i emmagatzematge de la producció agrícola, així com dels subproductes i derivats. La branca no-alimentària és l'encarregada de la part de transformació d'aquests productes que serveixen com a matèries primeres com ara cotó, cautxú, fusta, biocombustibles, etc.L'agroindústria és centre de polèmiques en mitjans de comunicació i debats polítics. Els seus defensors valoren la importància de mantenir una producció i consum de proximitat, la creació de llocs de feina i riquesa en el medi rural i el fre que això suposa a la migració camp-ciutat. Els detractors d'una agroindústria massiva argumenten que aquesta provoca riscos ambientals (desforestació, contaminació, canvi climàtic) i concentració del capital en grans empreses productores i latifundistes.
|
Lingüística
|
L'escriptura Vinča, també anomenada alfabet Vinčonečio o escriptura europea antiga, és el nom donat a un tipus de marques trobades en una sèrie d'objectes prehistòrics trobats al sud-est nord d'Europa. Alguns consideren les marques com un sistema d'escriptura, atribuïble a la cultura de Vinča, que habità la regió cap a 6000-4000 ae. Altres dubten que les marques representen una escriptura, per la brevetat de les inscripcions i l'escassetat de símbols repetits.
|
Agricultura
|
La collera és un collar de cuiro farcit de palla o de crin que hom posa al coll d'un animal de tir (cavall, bou, ase, gos…) per tirar d'una càrrega, recolzat a la seva espatlla. Té fixades dues barres o costelles de fusta unides per baix amb tira de pell enrotllada, dues baules de les regnes, la trava, i una corretja per dalt. En reduir considerablement la pressió sobre el coll, va ser una millora del seu predecessor, el jou o collaret, que podia dificultar la respiració.Des de l'inici del segle XX es va situar, sota la influència de l'obra de Richard Lefebvre des Noëttes la invenció de la collera «moderna» al voltant de l'any 1000. Segons la seva teoria molt seductora, l'abundancia de mà d'obra a bon preu (esclaus) hauria frenat el progrés tècnic a l'època romana. La suposada invenció medieval de la collera, juntament amb l'arada asimètrica haurien capgirat l'agricultura. Investigacions recents van provar que aquesta teoria, encara popular, fou errònia. S'han posat en relleu la qualitat dels cotxes antics i de l'aparellament dels animals.L'aparició de la collera sembla haver anat canviant progressivament del nord-oest de l'Imperi Romà a partir del tercer i quart segle després de Crist.
|
Metodologia
|
L'econometria espacial és el camp on s'intersecten l'anàlisi espacial i l'econometria. El terme "econometria espacial" va ser introduït per primera vegada per l'economista belga Jean Paelinck (universalment reconegut com el pare de la disciplina) en la reunió anual de l'Associació Holandesa d'Estadística el maig de 1974 (Paelinck i Klaassen , 1979). En general, l'econometria difereix d'altres branques de l'estadística en centrar-se en models teòrics, els paràmetres dels quals s'estimen mitjançant anàlisi de regressió. L'econometria espacial és un refinament d'això, on el model teòric implica interaccions entre diferents entitats o les observacions de dades no són realment independents. Per tant, es poden estimar models que incorporen correlació espacial o efectes de barri mitjançant mètodes economètrics espacials. Aquests models són comuns en ciències regionals, economia immobiliària, economia de l'educació, mercat immobiliari i molts altres. L'adopció d'una visió més general, segons la llei de l'Associació d'Econometria Espacial, la disciplina es defineix com el conjunt de models i instruments teòrics de l'estadística espacial i l'anàlisi de dades espacials per analitzar diversos efectes econòmics, com ara externalitats, interaccions, concentració espacial i molts altres "(Associació Espacial de l'econometria, 2006). Els desenvolupaments recents tendeixen a incloure també mètodes i models de xarxa social economètrics.
|
Teologia
|
En el judaisme, l'Esperit Sant, és la força divina, la qualitat i la influència de Déu sobre l'Univers o sobre les seves criatures. En el cristianisme de Nicea, l'Esperit Sant és la tercera persona de la Trinitat. A l'islam, l'Esperit Sant actua com a agent d'acció o comunicació divina. En la Fe bahà'í, l'Esperit Sant és vist com l'intermediari entre Déu i l'home i "la gràcia efusió de Déu i els raigs resplendents que emanen de la seva Manifestació".
|
Estris
|
En processos de forja de metalls i algunes altres aplicacions, un martinet o martinet mecànic pot definir-se com una mena de mall mecànic que funciona a partir d'una font d'energia auxiliar. Els tradicionals martinets de farga, accionats per una roda hidràulica, serien un cas particular de martinet.
|
Agricultura
|
Verolat és un terme d'origen francés (veraison), fa referència al canvi de color del raïm, emprat en viticultura per indicar una de les fases del cicle de maduració del raïm. Es produeix un canvi en el color dels raïms, de manera que les varietats negres s'acoloreixen amb les antocianines o pigments vermells i blavosos, mentre que les varietats blanques es tornen rosses o grogues. A partir d'aquest moment, el pigment del raïm ja no és verd, com passava quan les baies estaven immadures i devien el seu color exclusivament a la clorofil·la. El verolat representa una transició entre el creixement del raïm i la seva maduració. El procés té lloc a l'estiu i pot considerar-se el començament d'un compte enrere que permet calcular aproximadament, al cap d'uns 45-50 dies, l'instant de la verema. Aquest termini de maduració depèn de les varietats i dels climes on es conreï la planta. La ciència de la viticultura determina quins són els paràmetres ideals de maduresa en els raïms. Quan s'aconsegueixen aquests valors —decisius per a la posterior elaboració dels vins— pot efectuar-se la verema.
|
Nàutica
|
L'Armada de Guatemala constitueix la força naval de l'Exèrcit de Guatemala. Està organitzada, equipada i entrenada per a planificar, conduir, i executar les accions que imposa la Junta de defensa militar de l'Estat pel que fa a l'exercici del poder marítim. Proporciona, en coordinació amb les forces de terra i aire, la seguretat i la defensa de la República de Guatemala, incloent-hi el mar territorial, la zona costanera, i la zona econòmica exclusiva. L'Armada o Marina de la defensa nacional fonamenta la seva tasca en la Constitució de la República de Guatemala, la legislació militar, civil i marítima nacional vigent, així com tots els acords i tractats nacionals i internacionals signats i ratificats pel Estat de Guatemala. Té al seu càrrec el poder naval de Guatemala, el qual per definició està constituït per tots aquells recursos i mitjans militars d'un Estat sobirà en el mar, que s'utilitzen en la defensa nacional i contribueixen a la seguretat i desenvolupament del país. És el braç armat de les Forces Armades en el mar, entenent que el poder naval és la capacitat per donar suport als legítims interessos marítims nacionals.L'Armada de Guatemala opera des de dos comandaments militars: Comandament Naval del Carib. Comandament Naval del Pacífic.La seva missió és garantir la sobirania nacional en el mar territorial, la zona contigua, la Zona Econòmica Exclusiva, les aigües interiors, llacustres i fluvials de la República, i exercir un control efectiu sobre les fronteres marítimes, amb la fi de col·laborar, juntament amb les forces de terra i aire, per tal d'assegurar la defensa nacional de Guatemala.
|
Geografia
|
Marcina (Μαρκῖνα) fou una ciutat de Campània al districte dels picentins, a la part nord del golf de Posidònia. Estrabó diu que fou una colònia etrusca que després fou ocupada pels samnites. Podria ser la moderna Vietri.
|
Aeronàutica
|
Horizon Air és una línia aèria regional amb base a Seattle, Washington, Estats Units. És la vuitena línia aèria regional més gran dels Estats Units que serveix a 46 ciutats als Estats Units i Canadà. La seva base principal és l'aeroport internacional de Seattle-Tacoma, amb hubs a l'aeroport internacional de Spokane i l'aeroport internacional de Portland. També té un hub més petit a Los Angeles.
|
Sociologia
|
La filosofia política és una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus. S'acostuma a considerar part integrant de l'ètica aplicada. A l'antiguitat clàssica incloïa tot allò que no era ontologia o filosofia sobre la natura i el món físic, i es basava a definir el paper de l'individu a la societat, així com la forma idònia de govern. A l'Edat Mitjana les qüestions tractades es van ampliar per incloure la relació entre política i religió, mentre que a partir de l'Edat Moderna les tesis del contracte social van centrar el debat polític. Modernes són també les principals escoles polítiques, amb un rerefons filosòfic evident, que van desembocar en la ideologia política contemporània, unida a l'anàlisi econòmica.
|
Administració
|
L'oposició és un examen o seguit de proves per accedir a un càrrec o feina específica. Normalment les oposicions són procediments selectius convocats les administracions públiques per escollir els funcionaris o treballadors a temps parcial. Les oposicions han de reunir les següents condicions estar obertes a qualsevol aspirant que reuneixi els requisits de titulació i nacionalitat publicitar els continguts de la prova amb temps suficient per a la seva preparació (usualment als butlletins oficials) correcció per part d'un tribunal que garanteixi la igualtat de tracte a tots els aspirantsLes oposicions poden incloure proves teòriques sobre el temari donat, proves físiques o pràctiques, tests psicotècnics, defenses orals de casos i la presentació alternativa de mèrits acadèmics o laborals per sumar punts al resultat final. Viccionari
|
Enginyeria
|
La resistència a la tracció o tensió de trencament, és la màxima tensió que un material pot suportar en ser traccionat abans que es produeixi el fenomen del necking que és quan la secció transversal de l'espècimen comença a contraure's de manera significativa. La resistència a la tracció s'obté generalment realitzant un assaig de tracció i registrant la tensió en funció de la deformació (o allargament); el punt més elevat de la corba tensió-deformació és la resistència a la tracció. Les tensions de trencament poques vegades són considerades en el disseny d'elements dúctils, però són molt importants en el disseny d'element fràgils. Aquestes tensions es troben tabulades per als materials més comuns. La tensió de trencament es mesura en unitats de força per unitat de superfície. Per alguns materials no homogenis s'indica com una força o una força per unitat de gruix. En el sistema internacional, la unitat és el pascal (Pa) o ,equivalent al Pascal, Newton per metre quadrat (N/m²).
|
Ciència militar
|
La llança de foc (xinès simplificat : 火枪 ; xinès tradicional : 火槍 ; pinyin : huǒ qiāng ) va ser una arma de pólvora molt antiga que va aparèixer a la Xina i, fou una de les primeres armes de foc de les quals es té coneixement. Les primeres armes van aparèixer a la Xina a finals del segle xiii, la més antiga que es coneix data del 1288.
|
Jocs
|
El billiard hockey (šprtec en txec) és un joc en el que s'enfronten dos jugadors. Aquests fan servir uns petits estics d'hoquei per colpejar unes fitxes de fusta anomenades draughts. Aquestes fitxes han de colpejar un petit disc intentant introduir-lo a dins de la porteria rival. La seva pràctica se centra principalment a l'Europa de l'est.
|
Art
|
Experimentem amb l'Art és una entitat educativa amb seu a Barcelona que treballa a partir de l'art contemporani. Té una llarga trajectòria en la creació d'interseccions entre l'educació i la cultura. Desenvolupa activitats adreçades a escoles, a un públic familiar o el públic general. Col·labora amb institucions com per exemple el CaixaForum de Madrid, la Fundació Miró de Barcelona, la Fundació Tàpies i molts altres, així com amb museus i altres institucions culturals per organitzar animacions educatives i activitats culturals paral·lels a exposicions temporals o permanents.L'associació neix l'any 1993 a Barcelona per iniciativa de l'artista Montse Vives i Roig. L'equip es va eixamplar amb professionals de l'educació, la gestió cultural i l'educació artística. «El seu projecte va ser pioner en educació artística i, de fet, el seu mètode de treball, del tot visionari, s'ha acabat implantant en el sistema.»L'any 2003 l'associació s'emplaçà en un espai de gestió pròpia al barri de Gràcia de Barcelona, l'Espai EART la qual cosa va possibilitar dur a terme el programa de Residència d'artistes i altres propostes. L'any 2010 s'amplià l'espai i això dona l'oportunitat de desenvolupar i consolidar el projecte. És aquest l'any en què neix el projecte d'Escola EART, que organitza «Tallers d'art», un programa d'activitats educatives en estreta vinculació amb la residència d'artistes, que té com base l'experimentació, la creativitat i la convivència directa amb els artistes. El 2009 va rebre el Premi ACCA (Associació Catalana de Crítics d'Art) per la seva participació en el projecte La Sala d'Art Jove de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, en el vessant d'espais alternatius. L'abril de 2020 l'entitat va presentar un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERO) per causa de la crisi del Covid-19.
|
Arqueologia
|
V.A.T. 4956 és una tauleta en escriptura cuneïforme que es conserva en el museu de Berlín (Alemanya). Aquest document, descriu posicions astronòmiques que només es repeteixen en intervals de milers d'anys. La Vat 4956 aporta la data de l'any 37 de la governació de Nabucodonosor II en què es va prendre la posició dels estels en el firmament i un cop fets els càlculs, els astrònoms, donen l'any 568 aC l'equivalen del nostre calendari. Aquests càlculs foren fets i publicats per primera vegada per Paul V. Neugebauer i Ernest F. Weidner l'any 1915 a Leipzig.
|
Sociologia
|
La pressió social és la influència directa dels grups socials en la gent. També fa referència a l'efecte produït en un individu que se sent motivat a imitar els seus iguals canviant les seues actituds, els seus valors o comportaments per adaptar-los als del grup o persona influent. Per a l'individu, això pot tenir tant efectes negatius com positius o inclús els dos alhora. Els grups socials afectats inclouen tant grups d'afiliació 一en els quals els individus són membres “formals” (com ara partits polítics, sindicats, escoles)一 com les colles 一per exemple els grups d'amics, en els quals la pertinença no està gaire definida一. Malgrat això, una persona no ha de ser necessàriament membre d'un grup o ha de voler ser-ho per a patir pressió social. Els investigadors han estudiat els efectes d'aquest fenomen tant en la infantesa com en l'adolescència, ja que popularment, la pressió social està associada majoritàriament amb aquestes edats. En els xiquets, els temes comuns d'estudi analitzen les seves capacitats per a prendre decisions de manera independent; En el cas dels adolescents, s'ha realitzat una investigació significativa de la relació de la pressió social amb les relacions sexuals o l'abús de substàncies. La pressió social pot afectar persones de qualsevol ètnia, gènere i edat. Amb el desenvolupament de les noves tecnologies i internet, aquest tipus de pressió ha passat d'englobar la interacció estrictament cara a cara, a ocupar també la interacció digital. Les xarxes socials permeten tant a adolescents com a adults infondre i/o experimentar aquesta pressió diàriament.Les investigacions suggereixen que no sols els individus sinó també les organitzacions, com ara grans empreses, són susceptibles de patir pressió social, per exemple, d'altres empreses de la indústria o de les seus centrals.
|
Arquitectura
|
El fibrociment, fibrociment d'amiant o uralita (nom comercial de la marca de l'empresa que el fabricava, provinent del mineral uralita, de presència fibrosa, és un material de construcció compost per ciment i fibres d'amiant que li donen una gran resistència mecànica alhora que una gran lleugeresa i resistència a la intempèrie. Per aquest motiu, s'emprava com a tancament de façanes, cobertes lleugeres o, bé, per a la fabricació de canonades o xemeneies. La inhalació de partícules d'amiant pot ser molt perjudicial per a la salut, pot produir fibrosi dels pulmons (asbestosi) o diversos càncers (de pulmó, mesotelioma…), fet que ha suposat la seva prohibició en la construcció. Situada a Cerdanyola del Vallès, la fàbrica Uralita produïa diversos materials fets de fibrociment, amb tal èxit que el nom de l'empresa ha acabat identificant-se arreu d'Espanya amb les plaques de fibrociment. Tant els treballadors de la planta com familiars i veïns dels treballadors es van veure afectats per inhalació de les partícules d'amiant. Una vegada tancada la planta, el terreny va estar anys sense utilitzar-se, fins a l'any 2000 en què van començar a construir-hi habitatges de protecció oficial.
|
Humor
|
Juan Fernando Santa Cruz Cavero conegut com a Fernando Farrés (Lima, 27 de novembre de 1927 - Ibídem, 12 d'abril de 2016) va ser un actor i còmic peruà. Es va iniciar en la ràdio com a actor de radionovel·les, al costat del xilè Enrique Maluenda, David Odría i Enma Cabrera. Va ser part de "les veus" que van caracteritzar a la llegendària Radio Central, convertida en RPP Notícias. Va treballar també en minisèries de la televisió peruana i va participar en la inauguració de la cadena de televisió de l'Estat Canal 7. Va ingressar a Panamericana Televisión l'any 1968. Va treballar a "El caracol", programa còmic peruà que va tenir èxit en diversos mercats del continent. Va ser locutor radiofònic (va estar en Radio Ovación entre els anys setanta i vuitanta). Va ser fundador de l'Associació de Locutors del Perú, de la qual va ser president. Va participar en moltes obres teatrals, radiofòniques i televisives, així com en anuncis. Televisió Mil oficios... Don Simeón El tornillo... Empleado RodríguezCinema Como en el cine.
|
Ètica
|
Marc Antoni Broggi i Trias (Barcelona, 1942) és doctor en medicina i cirurgia. Fins al 2007 va ser cap dels serveis de cirurgia general de l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona. És president del Comitè de Bioètica de Catalunya Membre Numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Exerceix també de professor de bioètica en diversos màsters i ha estat membre de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Especialitzat en les relacions metge-pacient, és autor de diversos articles, ponències i conferències sobre bioètica, i del llibre Per una mort apropiada, Por una muerte apropiada.
|
Ràdio
|
Mabel Segun (Ciutat d'Ondo, Nigèria, 1930) és una poeta, dramaturga i escriptora nigeriana de contes i llibres infantils. També ha estat professora, locutora de ràdio i esportista. El 2007 va rebre el Premi LNG Nigèria de literatura.
|
Psicologia
|
Nocturnal Animals és una pel·lícula dirigida, escrita i coproduïda per Tom Ford, i protagonitzada per Amy Adams, Jake Gyllenhaal, Aaron Taylor-Johnson, Michael Shannon, Isla Fisher i Armie Hammer. És l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de suspens psicològic Tony and Susan (1993), escrita per Austin Wright. El rodatge va començar el 5 d'octubre de 2015, en Los Angeles, Califòrnia i es va estrenar al desembre de 2016.
|
Arquitectura
|
L'estípit és una pilastra troncopiramidal invertida que de vegades té funcions estructurals o de suport. Està composta per la superposició d'aquest element amb un altre de caràcter geomètric o figuratiu a la part superior.El seu origen està en les columnes creto-micèniques d'èntasi invertit. Prové del llatí stipe (estaca) i aquest del grec stupas (tronc). Tot i ser Es va començar a utilitzar amb freqüència durant el Renaixement, en l'última etapa del classicisme-romanitzat (segle xvi). Al segle xvii amb l'entrada del barroc va tenir un gran auge, afegint formes capritxoses i va arribar a ser, juntament amb la columna salomònica, un dels elements arquitectònics més característics de l'art barroc.El seu ús, en contraposició amb equilibri i ordre dels volums clàssics, produeix sensació de desequilibri, inestabilitat, lleugeresa i fragilitat en allò que sustenta, el que fa que s'incrementi la sensació d'incompletesa, inestabilitat o moviment, típic dels conjunts arquitectònics barrocs. A Espanya apareix com un element a mig camí entre l'arquitectura i l'escultura i a Europa s'estén emmarcant obertures de portes i finestres en edificis d'edificis civils i religiosos, amb variants on la base troncopiramidal es substituïda per ornaments de rocalla.
|
Química
|
El cicle de Born-Haber o cicle de Born-Fajans-Haber és un cicle termodinàmic que té la finalitat de determinar experimentalment les energies reticulars dels cristalls iònics de manera indirecta utilitzant la llei de Hess, ja que la seva determinació directa és difícil. Aquest mètode fou proposat el 1919 per dos científics alemanys, el físic Max Born i el químic Fritz Haber, i pel físic i químic polonès Kasimir Fajans, que havien treballat de forma independent, en treballs publicats en el mateix exemplar de la mateixa revista.L'energia reticular, Ur, és l'energia implicada en la formació d'un cristall iònic a partir dels seus ions en estat gasós i separats una distància infinita. Aquesta energia és difícil de determinar experimentalment, però Born, Fajans i Haber descobriren que es podia determinar a partir de mesures d'energies d'altres processos que sí que es podien obtenir experimentalment. Aquest cicle termodinàmic consta de dos camins diferents. El punt de partida dels dos camins són els elements químics en l'estat més estable en condicions estàndard (1 atm de pressió). El punt d'arribada és el cristall iònic. Hom seguirà l'exemple del fluorur de liti per descriure el cicle: Camí 1: Aquest camí només té una etapa. És el procés de formació del cristall iònic a partir dels elements en l'estat més estable en condicions estàndard (1 atm). L'energia implicada és l'entalpia de formació estàndard del cristall, ∆Hf0. És un procés generalment exotèrmic: L i ( s ) + 1 2 F 2 ( g ) → △ H f 0 L i F ( s ) {\displaystyle Li_{(s)}+{\frac {1}{2}}F_{2(g)}{\xrightarrow {\triangle H_{f}^{0}}}LiF_{(s)}} Camí 2: Etapa 1: En la primera etapa l'element químic metàl·lic ha de passar a estat gasós, per la qual cosa hom ha d'aportar energia ja que s'ha de rompre l'enllaç metàl·lic que uneix els àtoms, i que correspon a un procés de sublimació, això és, el pas de sòlid a vapor. També és un procés d'atomització ja que els àtoms del metall queden lliures en estat gasós. L'energia implicada és l'entalpia de sublimació, ∆Hs. L i ( s ) → △ H s L i ( g ) {\displaystyle Li_{(s)}{\xrightarrow {\triangle H_{s}}}Li_{(g)}} Etapa 2: La segona etapa consisteix en ionitzar el metall per a formar un catió, amb càrrega positiva, que sempre requereix una aportació d'energia per a tots els àtoms (procés endotèrmic). L'energia implicada en la ionització és denomina entalpia d'ionització, ∆Hi. El nombre d'electrons a retirar del metall dependrà de cada metall, habitualment un o dos, i menys habitualment valors superiors. L i ( g ) → △ H i L i ( g ) + + e − {\displaystyle Li_{(g)}{\xrightarrow {\triangle H_{i}}}Li_{(g)}^{+}+e^{-}} Etapa 3: La següent etapa correspon a l'atomització de les molècules, habitualment diatòmiques, dels no-metalls. És l'energia de dissociació, ∆Hd, de les molècules. També és un pas que requereix aportació d'energia (endotèrmic) perquè cal trencar un enllaç covalent fort. D'aquesta energia hom n'ha d'agafar la meitat perquè en el procés es produeixen dos àtoms i només se'n necessita un. F 2 ( g ) → △ H d 2 F ( g ) {\displaystyle F_{2(g)}{\xrightarrow {\triangle H_{d}}}2F_{(g)}} Etapa 4: Una vegada hom té els àtoms en estat gasós del no-metall cal ionitzar-los. La ionització del no-metall per formar un anió és un procés exotèrmic, és a dir que suposa un despreniment d'energia. L'energia implicada s'anomena afinitat electrònica, ∆He. Com que és un procés exotèrmic, l'energia ha de tenir signe negatiu. F ( g ) + e − → △ H e F ( g ) − {\displaystyle F_{(g)}+e^{-}{\xrightarrow {\triangle H_{e}}}F_{(g)}^{-}} Etapa 5: La darrera etapa del Camí 2 correspon a la formació d'un cristall iònic a partir dels ions en estat gasós i separats una distància infinita. És el procés corresponent a la reacció química de la qual se'n vol determinar l'energia reticular. És un procés exotèrmic, que allibera energia. L i ( g ) + + F ( g ) − → U r L i F ( s ) {\displaystyle Li_{(g)}^{+}+F_{(g)}^{-}{\xrightarrow {U_{r}}}LiF_{(s)}} Finalment hom pot fer ara un balanç d'energies, gràcies a la llei de Hess, considerant que l'energia total implicada en el Camí 1 ha de ser igual a la implicada en el Camí 2. Experimentalment es poden determinar totes les energies excepte l'energia reticular, Ur, que resta com incògnita i s'obté aïllant-la. △ H s + △ H i + 1 2 △ H d + ( − △ H e ) + U r = △ H f 0 {\displaystyle \triangle H_{s}+\triangle H_{i}+{\frac {1}{2}}\triangle H_{d}+(-\triangle H_{e})+U_{r}=\triangle H_{f}^{0}} U r = △ H f 0 − △ H s − △ H i − 1 2 △ H d − ( − △ H e ) {\displaystyle U_{r}=\triangle H_{f}^{0}-\triangle H_{s}-\triangle H_{i}-{\frac {1}{2}}\triangle H_{d}-(-\triangle H_{e})}
|
Informàtica
|
Una ranura d'expansió (o slot en anglès) és un element de la placa base d'un ordinador que permet connectar a aquesta una targeta addicional o d'expansió, la qual permet realitzar funcions de control de dispositius perifèrics, com ara monitors, impressores o unitats de disc.Molts dispositius tradicionalment subministrats en targetes d'expansió són avui comunament integrats en la mateixa placa base, el que significa que els ordinadors modernes sovint no tenen cap targetes.
|
Estris
|
Paper estany (en anglès: tinfoil) és una làmina fina de metall feta d'estany. El paper d'estany real va ser reemplaçat després de la Segona Guerra Mundial per un producte més barat i durador, el paper d'alumini, que encara es coneix com a "paper d'estany" a moltes llocs.
|
Ecologia
|
L'Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica o INBio és una institució de gestió privada creada el 1989 a Costa Rica amb l'objectiu de realitzar un inventari del patrimoni natural de Costa Rica, promoure la seva conservació i buscar compostos químics i material genètic presents en organismes vius que poguessin ser usats per indústries com la farmacèutica, la cosmètica o altres. És una organització sense ànim de lucre, de la societat civil, de caràcter no governamental, amb una fi de reconegut interès públic, que treballa en estreta col·laboració amb diversos òrgans del govern, universitats, sector empresarial i altres entitats públiques i privades dintre i fora del país. La seva tasca la desenvolupa principalment en les següents àrees d'acció: Inventari: Genera informació sobre la diversitat d'espècies i ecosistemes del país. En l'actualitat, compta amb una col·lecció de més de 3 milions d'espècimens, cadascun d'ells identificat i catalogat, d'artròpodes, plantes, fongs i mol·luscs. Conservació: Integra la informació generada per INBio als processos de presa de decisions amb fins de protecció i ús sostenible de la biodiversitat, per part tant del sector públic com del privat. L'INBio treballa estretament amb el Sistema d'Àrees de Conservació (SINAC), al considerar-lo un soci estratègic per a la conservació de les àrees protegides del país. Comunicació i educació: Comparteix informació i coneixement sobre biodiversitat amb diferents públics, buscant crear un més major consciència sobre el valor d'aquesta. Gran part d'aquest esforç se centra en el INBioparque, un parc temàtic inaugurat l'any 2000 que busca acostar famílies i visitants a la riquesa natural de Costa Rica. A més, mitjançant altres modalitats, l'INBio busca enfortir el component ambiental de les accions i decisions de la població costar-riquenya. Bioinformàtica: Desenvolupa i aplica eines informàtiques per a donar suport els processos de generació, administració, anàlisi i disseminació de dades sobre la biodiversitat. La informació de cada espècimen de l'inventari de biodiversitat es troba en una base de dades denominada Atta, que el públic pot accedir a través de la pàgina web d'INBio. Bioprospecció: Busca usos sostenibles i d'aplicació comercial dels recursos de la biodiversitat. L'INBio ha estat una institució pionera en l'establiment de convenis d'investigació per a la recerca de substàncies químiques, gens, etc., presents en plantes, insectes, organismes marins i microorganismes, que puguin ser utilitzats per les indústries farmacèutica, mèdica, biotecnològica, cosmètica, nutricional i agrícola.L'INBio, si bé és una iniciativa nacional donat el seu àmbit d'acció, s'ha convertit en un esforç internacional que busca integrar la conservació al desenvolupament. L'aplicació del coneixement científic de la biodiversitat a activitats econòmiques com l'ecoturisme, la medicina, l'agricultura, o el desenvolupament de mecanismes de cobrament i pagament de serveis ambientals, exemplifiquen aquest esforç d'integració, i són part de les activitats que motiven l'atenció de la comunitat internacional. El 1995 fou guardonat, juntament amb el biòleg Manuel Losada Villasante, amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica pels seus 'estudis científics de les espècies i la seva diversitat així com per a la gestió sobre sòlides bases científiques d'àmbits protectors d'aquesta diversitat, constituint un magnífic exemple d'ús de la ciència per al bé de la humanitat.
|
Informàtica
|
La Service provider interface (Interfícia de proveïdor de serveis) o SPI, és una tècnica de programació que permet la substitució de components sense canviar la interfície.Les interfícies de prestació de serveis sovint s'utilitzen en Programació orientada a objectes en Java per als components que permeten la connexió a sistemes de gestió de bases de dades, la gestió de documents XML, la gestió dels diferents formats d'imatge, etc.
|
Televisió
|
Broadcaster Audiovisual Services és una productora de televisió catalana que, actualment, està administrada per Noemí Cuní, filla del periodista Josep Cuní. Entre setembre de 2011 i el juny del 2017 va produir el programa 8 al dia al canal privat català 8TV, presentat pel mateix Cuní. Durant la seva darrera temporada en antena, el programa va tenir un share mitjà de 6,7% i 146.000 espectadors.Posteriorment, l'empresa va realitzar la producció del programa Katalonski, una coproducció amb TV3 i La Lupa Produccions, així com La América de Trump, un documental sobre el primer any de mandat del president dels Estats Units Donald Trump.
|
Heràldica
|
En heràldica, una peça és una càrrega que, col·locada damunt el camper de l'escut, el limita mitjançant línies geomètriques de partició. A les representacions esculpides, i de vegades en el disseny, les peces sobreposades se solen representar amb un efecte de relleu en comparació amb el camper, sempre pla; en una representació gràfica, però, els efectes de relleu no s'utilitzen. Les peces es defineixen en funció de la part que ocupen sobre l'escut, on tenen un lloc fix. Es diferencien de les altres càrregues com els mobles pel fet que les peces s'estenen fins a les vores de l'escut, i no són figuratives sinó de tipus geomètric. També a diferència dels mobles, les peces segueixen la regla del contrast d'esmalts, segons la qual no es pot sobreposar o juxtaposar metall amb metall o color amb color. Es diferencien també de les simples particions que divideixen el camper amb una sola línia, les quals es poden combinar entre elles per formar escuts compostos (tercejats, quarterats, etc.) o repartits, i també de les repeticions d'elements que afecten els escuts sembrats. Al mateix temps, poden servir de particions i poden anar carregades amb mobles o figures. A l'hora del blasonament, les peces es descriuen en primer terme, a excepció del cap. Les més usuals són les següents: La faixa, el pal, la banda, la barra, el cap, el peu, la creu, el sautor, la perla, la pila, la pila transposada, la calça, la capa, la bordura, el francquarter, el cantó, el giró, el geminat, el trangle, la vergueta, l'escussó, l'orla, el treixor, el lambel antic...
|
Biblioteconomia
|
Un bibliobús és un servei de biblioteca mòbil que garanteix l'accés a la informació i a la cultura a tots els ciutadans del territori, donar suport a l'aprenentatge i als hàbits de lectura pública, etc. que recorre periòdicament una ruta preestablerta de pobles d'una àrea geogràfica concreta i que atén a municipis que no disposen d'una biblioteca pública, o llocs com presons, hospitals o residències. Segons les recomanacions de la IFLA, poden ser lleugerament més llargs de 10 m, amb una capacitat de càrrega per a 3.000-4.500 documents, haurien de tenir un gran espai intern per permetre l'entrada d'usuaris, tenir un major nombre de bibliotecaris i fer activitats d'animació de la lectura. També poden incorporar un mòdul retractil al lateral del bibliobús per ubicar el taulell de consulta i una zona d'exposicions.
|
Matemàtiques
|
Helge von Koch (Svea livgardes church parish, 25 de gener de 1870 - Danderyd, 11 de març de 1924) fou un matemàtic suec que va descriure els famosos fractals coneguts com corba de Koch i floc de neu de Koch. Va realitzar aportacions a la teoria de nombres, provant el 1901 l'equivalència entre la hipòtesi de Riemann i una forma del teorema dels nombres primers.
|
Mitologia
|
La Llavor Estel·lar de Cthulhu és un conjunt de criatures dels Mites de Cthulhu, una mitologia d'horror creada per l'escriptor americà Howard Phillips Lovecraft (1890-1937) amb alguns dels seus contes, basada en l'existència d'universos paral·lels i éssers provinents d'ells que van existir abans del temps i tenen contacte amb els humans amb terribles conseqüències. Aquests éssers similars al mateix Cthulhu, però més petits, són seguidors i servents, i hi van arribar juntament a la Terra. Igual que el seu amo, poden alterar lleugerament la seva forma. Serveixen portant a terme els desitjos de Cthulhu i han fet guerres amb altres éssers. A l'arribar a la Terra amb ell, van lluitar amb els Antics i van construir la ciutat de R'Lyeh. Estan tancats amb el seu amo a R'lyeh, o en mons llunyans, com Aldebaran, però alguns estan lliures.
|
Ciències de la salut
|
Una unitat de cures intensives (UCI) o unitat de vigilància intensiva (UVI) és una instal·lació especial d'un hospital que proporciona medicina intensiva. Molts hospitals han habilitat àrees de cures intensives per algunes especialitats mèdiques. Depenent del volum de pacients ingressats pot haver-hi diferents unitats de cures intensives especialitzades a diferents àrees de la Medicina, com són: Cures intensives cardiològiques o unitat coronària Unitat postoperatòria de cirurgía cardíaca Trasplantament d'òrgans Cures intensives psiquiàtriques Cures postoperatòries, tot i que la majoria són unitats de cures intensives polivalents.Si la població pediàtrica ho justifica es desenvolupen: Unitats de Cures Intensives Pediàtriques, que hem de diferenciar de les Unitats Neonatals on els pacients es mouen en un rang estret d'edat (des del naixement fins al dia 28 d'edat) conegut com a període neonatal.Les unitats de cures intensives poden formar part d'un mitjà de transport, ja sigui en avions condicionats com hospital, helicòpters, vaixells hospitalaris (normalment integrats en cossos militars navals), autobusos, etc.
|
Ecologia
|
La reutilització és l'acció de tornar a utilitzar els béns o productes. La utilitat pot venir per a l'usuari mitjançant una acció de millora o restauració, o sense modificar el producte si és útil per a un nou usuari. En una visió ecologista del món, la reutilització és el segon pas en l'acció de disminució de residus, el primer és la reducció, el tercer i últim pas és reciclar. En contribuir a la reducció de producció de nous béns que demandin recursos naturals i energia, la reutilització contribuïx a millorar el medi ambient. Reutilitzar és donar nou ús, a un bé o producte. Així, l'oli usat es pot reutilitzar per a convertir-lo en biodièsel, per a ser utilitzat per qualsevol vehicle amb motor de gasoil.
|
Astronomia
|
El premi Jules Janssen és el premi més important de la Societat Astronòmica de França. Creat el 1897 i concedit anualment, en general es dona en anys alterns a un astrònom francès i a un astrònom d'una altra nacionalitat. És diferent de la medalla Janssen (creada el 1886), que atorga l'Acadèmia de Ciències de França. Tots dos premis es denominen així per l'astrònom francès Jules Janssen (1824-1907).
|
Agricultura
|
La fumagina o el negre o la negreta és una patologia de les plantes causada pel desenvolupament d'un fong ascomicet sobre el substrat glucídic. A la superfície dels vegetals produeix una incrustació o polsim negrós que redueix la fotosíntesi i debilitat la planta atacada. És molt corrent la fumagina en l'olivera on rep els noms de socarrell entre d'altres, com a efecte secundari quan és atacada per un insecte, la caparreta negra (Saissetia oleae). Altres arbres sensibles són els cedres, cupressàcies, pins, cítrics, llorers i aràlies del Japó.
|
Circ
|
El circ als Països catalans troba les seves arrels en un món màgic, iniciàtic i ancestral. En la història contemporània occidental, des del final del segle xviii fins avui, és un art que ha anat evolucionant i que s'ha sabut adaptar als canvis estètics, econòmics i socials. Els Països Catalans han estat un escenari privilegiat d'aquesta art i la seva evolució.
|
Jocs
|
Playmobil és una línia de joguines produïdes pel grup Brandstätter, amb seu a Zirndorf, Alemanya. L'empresa alemanya fou fundada l'any 1876 per Andreas Brandstätter a Fürth, Baviera, i es dedicava a la producció de cadenats. L'any 1921 produïa principalment joguines metàl·liques com porquets, telèfons i caixes registradores. L'any 1954, la producció canvià i passà a dedicar-se als articles de plàstic. A principis dels anys 60 la pujada del preu del petroli va multiplicar per sis el preu de les joguines, ja que aquestes estan fetes de plàstic, i el plàstic prové del petroli. Això va provocar que algunes joguines com l'"Hoola hop" van convertir-se en objectes de luxe, articles pràcticament impossible d'aconseguir, degut a la gran quantitat de plàstic necessari per fabricar-lo. Per aquest motiu, l'empresa Geobra Brandstätter, va decidir tirar endavant el projecte que el seu dissenyador en cap, Hans Beck, tenia entre mans. Era quelcom petit ( per tant no gaire costós), i amb múltiples possibilitats de joc, ideal en temps de crisis. La línia de productes Playmobil fou introduïda l'any 1974 a Nürnberg i començà a vendre's mundialment l'any 1975. A Espanya va arribar dos anys més tard de la mà de la casa Famosa. Les tres primeres figures que van aparèixer van ser un paleta, un indi nord-americà i un cavaller medieval amb armadura. Les joguines Playmobil són unes figures articulades d'uns 7,5 cm, de les quals se n'han venut uns 2.000 milions arreu del món. El creador d'aquestes figures "sense nas", va morir el febrer del 2009 a l'edat de 79 anys. Les joguines Playmobil es comercialitzen en diversos països a més d'Alemanya, entre els quals hi ha Anglaterra, Xipre, Malta, Espanya, Japó, Estats Units d'Amèrica, Argentina…
|
Cultura popular
|
(神楽 (かぐら), , Kagura?) és un tipus específic de ball cerimonial ritual xintoista. El nom és una contracció de "kami no kura (seient de déu)", que indica la presència de déu en la pràctica. Una de les funcions principals de Kagura és "Chinkon" (purificar i sacsejar l'esperit), que implica un procés de processó-trànsit. Normalment, una dona xamana interpretarà la dansa i obtindrà l'oracle del déu; en el context, la mateixa ballarina es converteix en déu durant la representació. Inicialment un art cerimonial derivat de (神懸 (かみがかり), , kami'gakari?), kagura ha evolucionat en moltes direccions al llarg de més d'un mil·lenni. Avui en dia és una tradició viva, amb rituals lligats als ritmes del calendari agrícola, que prosperen principalment en zones de la Shimane Prefecture, i centres urbans com Hiroshima.
|
Arquitectura
|
La misericòrdia o paciència és una petita mènsula o suport d'un cadirat del cor. El cadirat del cor tenia seients plegables per quan calia aixecar-se i cantar. Com a suport per a temps prolongats de peu es van crear a la part inferior dels seients les misericòrdies, que permetien fer el cansament més suportable. El terme procedeix del terme homònim del llatí misericordia .Sota les misericòrdies se solien crear adorns de talles. Atès que estaven a l'altura del baix ventre, aquests ornaments solien mostrar escenes malèvoles com una al·legoria d'un pecat capital.
|
Objectes astronòmics
|
Rho¹ d'Àries (ρ¹ Arietis) és una estrella en la constel·lació d'Àries. Posseeix un ascensió recta de 02h 54′ 55.17′′ i una declinaçió de +17° 44′ 05.3″. La seva magnitud aparent és igual a 7.01. Considerant la seva distància de 313 anys-llum en relació a la Terra, la seva magnitud absoluta és igual a 2.10. Pertany a la classe espectral A3.
|
Filosofia
|
Vindicació dels drets de la dona, fou una obra escrita per l'escriptora britànica Mary Wollstonecraft i constitueix una de les obres pioneres de la literatura i la filosofia feministes. És un llibre protofeminista que s'emmarca en una crítica global de les societats europees del seu segle. El 1792, Wollstonecraft va viatjar a França per assistir de primera mà als esdeveniments revolucionaris. Aquest mateix any va publicar la seva obra A Vindication of the Rights of Woman, un obra en que l'autora respon als teòrics polítics i educacionals del segle xviii partidaris de l'exclusió al accés a l'educació de les dones i no solament vindica l'emancipació de la dona en uns termes inusuals en al segle xviii, sinó que també proclamava la necessitat de reconstruir tot el sistema de convivència humana sobre les bases racionals. Wollstonecraft argumenta que les dones haurien de tenir una educació proporcional a la seva posició en la societat, per procedir a redefinir aquesta posició. Per a Wollstonecraft les dones són essencials per a l'Estat, ja que eduquen la infància de la societat, i podrien ser "companyes" dels seus marits, en lloc de simples esposes. En lloc de veure les dones com a propietats amb les quals es pot comerciar per al matrimoni, Wollstonecraft manté que són éssers humans que mereixen els mateixos drets fonamentals que els homes. Desgraciadament pocs anys després, el 1797, moria de complicacions postpart una vegada donat a llum a la seva filla Mary Shelley. Mary Wollstonecraft va ser prou coneguda en vida. Va escriure les seves obres en només deu anys, els últims de la seva existència, i en va tenir suficient per crear-se, de manera immediata, una reputació com a escriptora i filòsofa.
|
Psicologia
|
La psicologia política és una branca de la psicologia que estudia les pràctiques comportamentals de contingut i funció polítics. S'origina als Estats Units i a Europa, fonamentada en la psicologia social i sociològica. A hores d'ara se la reconeix com a disciplina científica, els propòsits de la qual són tot allò relacionat amb la subjectivitat, la presa de decisions polítiques, i el seu estudi i tractament. Segons Seoane (1988), citat en Garzón (1993) i en Ocampo (2013), la psicologia política es considera una àrea relativament nova de la psicologia, en què es conceben diversos desenvolupaments, dels criteris acadèmics (teories, mètodes i recerca), estructurals (institucionalització del camp), als més sociològics (científics que defineixen la matèria).
|
Història
|
La guerra civil romana d'Orient del 1321-1328, o primera guerra civil de l'era dels Paleòleg. El casus belli fou la decisió de l'emperador romà d'Orient, Andrònic II Paleòleg, d'apartar el seu net, anomenat igualment Andrònic, de la línia successòria després que el comportament decadent d'Andrònic el Jove i els seus amics de la noblesa acabés amb la mort accidental del seu germà Manuel i, com a resultat, la mort de pena del seu pare, Miquel IX Paleòleg. El jove es negà a acceptar aquest decret i juntament amb els seus partidaris s'alçà en rebel·lió contra el seu avi. Després de set anys de guerra intermitent, aconseguí arrabassar-li el tron al seu avi, però els autèntics guanyadors foren les potències veïnes, car l'Imperi Romà d'Orient sortí molt afeblit del conflicte. El 1321, l'esclat del conflicte obligà Andrònic II a avortar la campanya que preparava contra els almogàvers establerts a Atenes.
|
Indumentària
|
La sabata és una mena de calçat que cobreix el peu menys que una bota, ja que no supera l'alçada del turmell, i més que una sandàlia. Serveix per a protegir el peu, així com per a l'estabilitat i resistència damunt el terreny.El cos de la sabata, que cobreix el peu, s'anomena empenya. La part inferior, en contacte amb el terra, és la sola. La sabata pot ser tancada, o bé tancar amb sivella, si bé el més habitual avui dia és que tanqui amb cordons, passats per ullets; llavors el conjunt reposa sobre una llengüeta, per motius de comoditat. D'ençà finals del segle xviii s'ha generalitzat la sabata reforçada amb taló. Tradicionalment les sabates eren de forma única per a tots dos peus, i era costum anar-les canviant de peu per tal d'evitar que es deformessin excessivament; no fou fins a les primeres dècades del segle XIX que es generalitzà el parell de sabates amb forma específica per als peus dret i esquerre.
|
Ciència militar
|
Heinz Wilhelm Guderian (Kulm, llavors Prússia Occidental, actualment Chełmno, Polònia; 17 juny 1888 - Schwangau, Baviera, Alemanya Occidental, 14 de maig de 1954) va ser un militar alemany, coronel general (generaloberst) de la Wehrmacht i Cap de l'Estat Major General de l'Exèrcit, després de la guerra, es va convertir en un exitós autor de memòries. Pioner i defensor del concepte de la blitzkrieg (guerra llampec), va fer un paper central en el desenvolupament del concepte de divisió panzer. El 1936, es va convertir en Inspector General de les Tropes Blindades. A l'inici de la Segona Guerra Mundial, Guderian va dirigir un cos blindat en la invasió de Polònia. Durant la invasió de França, va comandar les unitats blindades que van atacar a través del bosc de les Ardenes i van aclaparar les defenses aliades a la batalla de Sedan. Va liderar el 2n Panzergruppe durant l'operació Barba-roja, la invasió de la Unió Soviètica. La campanya va acabar en un fracàs després que l'operació Tifó i va fracassar en el seu objectiu principal de capturar Moscou, després de la qual cosa Guderian va ser destituït. A principis de 1943, Adolf Hitler va nomenar a Guderian per al lloc recentment creat d'Inspector General de Tropes Blindades. En aquest càrrec, tenia una àmplia responsabilitat de reconstruir i entrenar noves forces blindades, però va tenir un èxit limitat a causa de l'empitjorament de l'economia de guerra d'Alemanya. Guderian va ser nomenat cap interí de l'Estat Major de l'Alt Comandament de l'Exèrcit, immediatament després de l'atemptat del 20 de juliol de 1944 per assassinar Hitler. Guderian va ser posat a càrrec del «Tribunal d'Honor de l'Exèrcit» per Hitler, que arran del complot es va utilitzar per expulsar suposats conspiradors de l'exèrcit perquè poguessin ser jutjats en el Volksgerichtshof (tribunal del poble) i executats. Va ser assessor personal de Hitler en el front oriental i es va associar estretament amb el règim nazi. Les tropes de Guderian van dur a terme l'Ordre dels Comissaris i el Decret Barba-roja durant l'Operació Barba-roja, i va estar implicat en la comissió de represàlies després del fallit aixecament de Varsòvia de 1944. Guderian es va rendir a les tropes nord-americanes el 10 de maig de 1945 i va estar internat fins a 1948. Va ser posat en llibertat sense càrrecs i es va retirar per escriure les seves memòries, titulades Records d'un soldat (en alemany, Erinnerungen eines Soldaten), publicada el 1950. L'autobiografia es va convertir ràpidament en un gran èxit de vendes, molt llegit fins al dia d'avui. Els escrits de Guderian van promoure diversos mites de la postguerra, inclòs el Mite de la Wehrmacht innocent. En la seva autobiografia, Guderian es va descriure a ell mateix com l'únic creador de la força panzer alemanya; va ometre qualsevol menció de la seva relació amb Hitler i el règim nacionalsocialista o dels crims de guerra comesos per les tropes sota el seu comandament. Guderian va morir el 1954 i va ser enterrat a Goslar.
|
Física
|
16 del Cigne (16 Cygni, abreujat com a 16 Cyg) és un sistema estel·lar triple localitzat aproximadament a 70 anys llum en la constel·lació del Cigne. El sistema consisteix en dues nanes grogues, semblants al Sol, i una nana vermella. El 1996, es va descobrir un planeta extrasolar en una òrbita excèntrica al voltant de l'estrella 16 Cygni B.
|
Arquitectura
|
Paisatgisme visionari és la denominació que es dona a aquelles intervencions fetes a l'aire lliure i a gran escala per creadors que normalment són autodidactes o solitaris i que tracten de projectar les seves vivències personals construint mons de fantasia al marge dels plantejaments artístics establerts. El paisatgisme visionari és una de les formes més característiques de l'art brut. També es pot relacionar amb l'art natura. Dona lloc a construccions, jardins, escultures, laberints, etc. en general d'un acusat to naïf. Densitat, acumulació i reciclatge de materials són també característiques bastant comunes del paisatgisme visionari. També s'ha de tenir en compte que molt sovint les obres de paisatgisme visionari són de caràcter efimer, ja que pel seu caràcter espontani acaben topant amb les normatives.Les obres d'Antoni Gaudí són una referència habitual de molts paisatgistes visionaris. Una de les obres precursores del gènere és el Palau ideal de Ferdinand Cheval, una mena de castell aixecat a la localitat francesa de Châteauneuf-de-Galaure. Les Torres Watts (també anomenades Nuestro Pueblo), a Los Angeles, obra de Simon Rodia, en són també una expressió precursora. La Maison Picassiete de Chartres el jardi de La Fabuloserie d'Alain Bourbonnais o el l jardí de Rosa Mir, a Lió, serien uns altres exemples remarcables. El jardí lionès va ser realitzat entre 1957 i 1983 per Jules Senlis, nascut a Burjasot i exiliat a Lió, que el va dedicar a la seva mare.A Catalunya es poden esmentar, entre diversos exemples, el popular Laberint d'Argelaguer construït per Josep Pujiula i Vila i també el laberint màgic de Rocaviva, que es troba a Músser (Alt Urgell) i és obra de Climent Olm Campí. Al nucli de Llers (Alt Empordà) s'hi troba Can Segal, amb un conjunt d'escultures i relleus obra de Josep Giralt.Al País Valencià cal esmentar l'anomenat Jardí de Peter que es troba a La Pobla de Benifassà i és obra de l'artista Peter Buch A les Illes, destaca la casa de l'escultor Mateu Soler, que es troba prop de Ciutadella de Menorca, a la carretera de Santandria A Espanya s'esmenta sovint com a exemple destacat la intervenció pictòrica de Maria Angeles Fernandez Cuesta "La Pinturitas" a les parets d'un edifici abandonat que es troba a Arguedas (Navarra) Són igualment remarcables la "Catedral" de Mejorada del Campo, obra de Justo Gallego, o la Casa Museu de Salaguti, a Sasamón, ertre d'altres Alguns artistes consolidats també han generat obres de característiques properes al paisatgisme visionari, tals com el Jardí del Tarot de Niki de Saint Phalle, que es troba en una localitat de la Toscana o el Bosc de Can Ginebreda, obra de l'artista Xicu Cabanyes a Porqueres. També pot ser esmentat el Bosc de les Creus, que l'artista Marc Sellarès va plantar a la muntanya de Montserrat (terme de El Bruc) entre 2015 i 2016 en record del gran incendi forestal de l'any 2015.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.