label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Filologia
|
Aquest recull de termes botànics proposa d'organitzar la terminologia botànica agrupant-los en un únic lloc per tal de poder fer-hi referència en aquells conceptes que no tinguin article propi. Actualment hi ha prop de 2500 entrades de les quals es dona una breu definició. Els conceptes remarcats amb un asterisc no tenen entrada pròpia i s'enllaça a l'article principal dins el seu context. Els conceptes no enllaçats no tenen, provisionalment, cap article relacionat; per bé que en molts es procura mostrar-ne un exemple gràfic. Cal remarcar que les definicions de molts termes atenen exclusivament les accepcions relacionades amb les ciències botàniques.
|
Sociologia
|
El terme soccer mom (en català: "mare de futbol") es refereix, a grans trets, a una dona estatunidenca de classe mitjana i suburbana que passa una gran part del seu temps transportant els seus fills en edat escolar a esdeveniments esportius juvenils o altres activitats extraescolars . Es va generalitzar durant les eleccions presidencials dels Estats Units de 1996 i, amb el temps, ha adquirit una connotació desfavorable. La frase "mare de futbol" es refereix generalment a una dona casada, estatunidenca i de classe mitjana que viu als suburbis i té fills en edat escolar. De vegades se la descriu als mitjans com ocupada o sobrecarregada i conduint una furgoneta o un SUV . També se la representa posant els interessos de la seva família i, sobretot, dels seus fills, per davant dels seus. La frase deriva de la descripció literal i específica d'una mare que transporta i mira els seus fills jugar a futbol. També es va utilitzar en noms d'organitzacions de mares que van recaptar diners per donar suport als equips de futbol dels seus fills.La primera referència al terme "soccer mom" als mitjans nacionals dels Estats Units es remunta al 1982. En aquell any, el marit de la tresorera del "Soccer Moms booster club" de Ludlow, Massachusetts, va robar 3.150 dòlars recaptats en benefici d'una lliga de futbol local (equivalent to $8,400 el 2020 ).Els índexs de diaris i magazins estatunidencs mostren un ús reduït del terme fins a 1995, quan, durant una elecció per a alcaldia de Denver, Susan B. Casey va córrer amb l'eslògan: "Una soccer mom per a la batlia." Casey, que tenia un doctorat en filosofia, dugué a terme campanyes d'elecció presidencial, va utilitzar l'eslògan com a eina per a assegurant votants que confiaven en ella per "just com elles," mostrant-se a sí mateixa com una veïna més". La frase va reconduir l'angoixa sobre els èxits de les dones , i l'estereotip de que les dones llestes, realitzades no eren capaces de tenir una carrera professional i tenir cura de la seva família. Casey va guanyar l'elecció amb 51 per cent del vot.El terme va tenir un ús generalitzat al voltant de l'època de la Convenció Nacional Republicana de 1996. El seu primer ús en un article de notícies sobre aquestes eleccions va aparèixer a l'edició del 21 de juliol de 1996 de The Washington Post . EJ Dionne, l'autor de l'article, va citar Alex Castellanos (aleshores un assessor principal de mitjans de Bob Dole ) que va suggerir que Bill Clinton s'orientava a un grup demogràfic a qui Castellanos va anomenar les "soccer moms". La mare futbolista va ser descrita a l'article com "la mare treballadora amb ingressos mitjans, sobrecarregada, que transporta els seus fills des de les classes de futbol fins als exploradors i a l'escola". L'article suggeria que el terme "mare futbolista" era una creació de consultors polítics. Castellanos va ser citat posteriorment a The Wall Street Journal dient: "Ella és la consumidora clau swing al mercat i la votant swing clau que decidirà les eleccions".L'interès dels mitjans per les soccer moms va augmentar a mesura que s'acostaven les eleccions. El nombre d'articles sobre aquest tema als principals diaris va augmentar d'un total combinat de 12 per als mesos d'agost i setembre a un total de 198 per a octubre i novembre. L'intensa atenció mediàtica va derivar, en gran part de la creença dels mitjans, que les soccer moms s'havien convertit en el grup de votants més sol·licitats a les eleccions de 1996. Al final, les dones dels suburbis van afavorir Clinton entre un 53 i un 39 per cent, mentre que els homes dels suburbis van votar a favor de Dole.Durant les eleccions, l'atribut més citat de la soccer mom en els principals diaris era que era una mare o una dona que tenia fills. Les següents característiques més esmentades van ser que "viu als suburbis (41,2% dels articles); és una votant swing (30,8%); està ocupada, molesta, estressada o sobrecarregada (28,4%); treballa fora de la llar (24,6%); condueix un monovolum, (normalment una Volvo ) vehicle familiar o un vehicle utilitari esportiu (20,9%); és de classe mitjana (17,1%); està casada (13,7%) i és blanca (13,3%) ." Les soccer moms van rebre tanta atenció durant les eleccions que l'American Dialect Society va votar aquest terme com la paraula de l'any per al 1996. La columnista Ellen Goodman de The Boston Globe va qualificar el 1996 com "l'Any de la Soccer Mom". L'Associated Press va nomenar les soccer moms, juntament amb la Macarena, Bob Dole i " Rules Girls", com a quatre fenòmens que estarien associats per sempre amb l'any 1996.
|
Ecologia
|
A la dècada del 1980 es començà a observar un declivi de les poblacions d'amfibis arreu del món en forma de col·lapses de les poblacions i extincions locals. L'any 1993, les poblacions de més de 500 espècies de granotes i salamandres dels cinc continents presentaven un declivi de la seva població. El declivi dels amfibis està afectant milers d'espècies en tota mena d'ecosistemes, per la qual cosa ha estat assenyalat com una de les amenaces més crítiques a la biodiversitat global.Els declivis i extincions massives en les poblacions d'amfibis són un problema local amb complexes causes globals. Entre les causes es troben: augments en l'índex de rajos ultraviolats (conseqüència del debilitament de la capa d'ozó), nous depredadors als ecosistemes actuals (espècies introduïdes), fragmentació i pèrdua d'hàbitat, toxicitat i acidesa ambiental, malalties emergents, canvi climàtic, i interaccions entre tots aquests factors. Inicialment, els avisos sobre el fort declivi dels amfibis no foren presos en compte per tota la comunitat científica, i alguns científics argumentaven que les poblacions dels amfibis, com els altres animals, varien amb el temps. Actualment hi ha consens que han tingut lloc alarmants declivis en les poblacions d'amfibis de tot el globus, i s'espera que els declivis continuïn augmentant.Com que la majoria dels amfibis estan exposats tant a hàbitats terrestres com a aquàtics, i tenint en compte que la seva pell és altament permeable, es creu que els amfibis poden ser més sensibles a les toxines del medi ambient, o als canvis en els patrons de temperatura, pluges o humitat que altres espècies de vertebrats terrestres. Els científics estan començant a descriure els amfibis com a «canaris en una mina de carbó», en referència a un indicador de la contaminació generada per l'activitat humana, i creuen que probablement aviat es començaran a veure afectades altres espècies d'animals. Tanmateix, alguns científics han descobert a Califòrnia el que podria ser una recuperació incipient gràcies al desenvolupament de defenses immunitàries contra la quitridiomicosi.Davant el nombre creixent d'espècies amenaçades, s'ha implementat una estratègia de conservació a nivell internacional per tal de combatre les múltiples causes del declivi dels amfibis. Els principals mètodes utilitzats són la protecció dels hàbitats naturals, la cria en captivitat, la reintroducció d'amfibis i l'erradicació de determinades espècies invasores.
|
Ecologia
|
Una espècie clau (en anglès: keystone species) és una espècie que té un efecte desproporcionadament gran sobre el seu ambient natural en relació a la seva abundància. Aquestes espècies juguen un paper crític en el manteniment de l'estructura d'una comunitat ecològica, que afecta molts altres organismes en un ecosistema i que ajuda a determinar els tipus i els nombres de diverses altres espècies en la comunitat. El paper que tenen les espècies clau és el mateix que té una pedra angular en arquitectura dins un arc. Aquest ha esdevingut un concepte molt popular en la biologia de la conservació.
|
Pedagogia
|
Les activitats, els recursos i les eines que participen en el curs s'han de disposar i organitzar en forma d'un flux d'aprenentatge, que ha de seguir el patró indicat pel mètode didàctic triat. Per a reproduir de manera organitzada les activitats d'un curs en un ordinador, el disseny del flux d'aprenentatge s'ha de traduir a un EML. Per a portar a terme una bona traducció al llenguatge triat, cal identificar els elements que componen el flux.
|
Història
|
Josep Goriònides o Josep Ben Gorion, o també Josippon, va ser un escriptor i sacerdot hebreu, que només apareix esmentat per Flavi Josep a ἱστορία Ἰουδαϊκοῦ πολέμου (La guerra jueva) de qui diu que n'era contemporani, amb el nom de ϝἱὸς Γωρίωνος ('fill de Gorió'). A l'edat mitjana va aparèixer una Historia Judaica escrita en hebreu, d'estil senzill i elegant, suposadament escrita per Josep Goriònides, un sacerdot, una obra que té molts punts en comú amb La guerra jueva de Flavi Josep, i que en aquell moment es va creure que la va escriure el mateix Flavi Josep. Actualment es creu que no la va escriure ni Flavi Josep ni Josep Goriònides, el seu contemporani, sinó que és una compilació confeccionada a partir de les edicions en llatí de les obres de Flavi Josep, feta probablement per un jueu francès de Bretanya en una època posterior al segle vi, tal com es pot deduir per la forma en què dóna els noms dels països, que estaven en ús en aquella època. Es va imprimir a Màntua cap a l'any 1470, i traduïda al llatí per Munster, a Basilea el 1541, i per Gagnier, a Oxford, el 1706.
|
Estris
|
Una sopera és un recipient ampli i profund generalment cobert amb tapa que s'empra per posar aliments com ara sopes o guisats. El seu material més comú de fabricació és la pisa encara que també existeixen soperes metàl·liques.
|
Cultura popular
|
Un webzine, coneguda també per la denominació anglès: online magazine) o revista digital és una revista publicada a internet mitjançant BBS, sense contrapartida impresa.El webzine el poden publicar aficionats o periodistes professionals. També pot ser gratuït o de pagament. Parlem d’un webzine interactiu quan els visitants poden comentar articles o d'un webzine col·laboratiu on els internautes poden publicar les seves ressenyes ells mateixos. En el microcosmos de la ciència-ficció i la literatura fantàstica, un webzine és habitualment un fitxer descarregable que conté notícies, articles, entrevistes i passos a pas dels il·lustradors. Com els fanzíns, els webzines solen ser temàtics. Són fets per entusiastes, sovint en equip. Els temes tractats sovint giren al voltant de temes que poques vegades són tractats pels mitjans tradicionals: còmics, música alternativa (indie rock, heavy metal, punk rock), jocs de rol però també cinema, història, Internet, moda, etc. Pocs criteris objectius diferencien un webzine amateur d'un lloc personal: el nombre de col·laboradors, la seva passió, la qualitat tècnica de la producció són comparables. Normalment, s'espera d'un webzine una ambició editorial: contingut original i publicació relativament regular. L'habilitat tècnica requerida pot ser mínima: dominar un programari de disseny de llocs web com ara CMS o llenguatge HTML és suficient. Contràriament als seus homòlegs en paper, es beneficien amb Internet de mitjans de publicació menys costosos i d'una distribució més àmplia. Alguns webzines aconsegueixen audiències que no tenen res a envejar als mitjans tradicionals i alguns gaudeixen d'un cert reconeixement. A mesura que han substituït els fanzines, els webzines veuen minada la seva importància pel desenvolupament dels blocs, que són encara més fàcils d'implementar.
|
Enginyeria
|
L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) és un centre universitari integrat a la Universitat Politècnica de Catalunya, especialitzat en enginyeria industrial.
|
Geografia
|
Deimakos(/diˈɪməkəs/; grec Δηίμαχος) era un grec de l'Imperi Seleucida que va viure durant el segle III aC. Es va convertir en ambaixador a la cort de Bindusara "Amitragata" (fill de Chandragupta Maurya) a Pataliputra a Índia.
|
Telecomunicacions
|
Starlink és la marca comercial d'una xarxa de satèl·lits de comunicació per donar Internet de forma global de l'empresa SpaceX. Aquesta xarxa estarà composta per prop de 12.000 satèl·lits en òrbita baixa i en òrbita molt baixa i està previst que comenci a operar a l'any 2020.L'empresa SpaceX ha dut el projecte amb força secretisme, i els detalls del mateix son força provisionals.Està previst que hi hagi dues constel·lacions superposades i sincronitzades amb característiques diferents: 7.518 dispositius treballant en banda V i 4.425 dispositius treballant en bandes Ku i Ka.
|
Ecologia
|
Factor ecològic és tot aquell element del medi susceptible d'actuar directament sobre tots els éssers vivents com a mínim durant una fase del seu desenvolupament. Es fan servir els factors ecològics per descriure analitzar o modelitzar un ecosistema o una espècie donada. De forma més general es parla de factor mediambiental especialment en epidemiologia. Es distingeixen molts tipus de factors ecològics del medi segons la classificació que s'utilitzi. De manera simplificada els factors ecològics s'agrupen en: factors biòtics, interaccions entre éssers vius, dins de l'espècie o entre espècies (biocenosi). factors abiòtics, lligats a les condicions fisico-químiques del medi (biòtop)Altres classificacions de factors ecològics : Els factors periòdics/aperiòdics, amb per exemple la classificació de Mondchasky.
|
Geologia
|
Els Global Geosites són llocs situats a Espanya, d'interès geològic internacional, proposats com a candidats a representar el patrimoni geològic de la Terra. Estan seleccionats seguint els criteris del Projecte Global Geosites, coordinat per la Unió Internacional de Ciències Geològiques i la UNESCO per a la protecció del patrimoni geològic internacional. L'interès de cada lloc pot estar relacionat amb aspectes tectònics, paleontològics, estratigràfics, metalogènics, petrològics, geoquímics o geomorfològics. L'inventari, a càrrec de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya en col·laboració amb la Societat Geològica d'Espanya, constava de 144 llocs de rellevància internacional, agrupats dins 21 contextos geològics, fins al 2013. Els geosites s'agrupaven el 2013 en vint-i-un contextos geològics:
|
Jocs
|
El bòlit (conegut també amb les formes no normatives de bèlit i boli), escampilla (valencià), pic i pala o tritis (en rossellonès) és un esport tradicional de Catalunya i el País Valencià. Presenta força similituds amb el beisbol. S'organitza en dos equips de dos o tres individus i tots dos tenen com a objectiu fer caure una fusta de l'equip rival a cops de bastó sobre una altra fusta. El joc consisteix a fer saltar una canya o un bastonet de fusta –el bòlit. Se situa el bòlit a terra i amb la pala en posició vertical, s'hi dona un cop per la part on el bòlit té forma cònica, provocant que aquest s'alci. Aleshores, una vegada en l'aire, s'hi ha de picar, amb una bastonet, anomenat cana, a manera de raqueta, intentant que el bòlit vagi el més lluny possible. Mentre el bòlit vola, els altres jugadors tracten d'agafar-lo, però així que cau a terra, ja no el poden tocar. El jugador que colpeix repeteix aquesta acció tres vegades, partint d'on ha arribat el bòlit amb el darrer cop. Si un dels altres jugadors agafa el bòlit mentre vola, passa ell a tustar. Si després de les tres vegades de ventar-li cop, no l'ha agafat ningú, el jugador següent tira el bòlit d'allà on ha caigut la darrera vegada contra la paleta, que ha estat col·locada damunt la ratlla de sortida; si la toca passa a ser qui colpeja si no, ho prova el següent, i així fins que algun jugador toca la paleta. Si després de provar-ho tots no l'ha tocada ningú, torna a batre el mateix que ho ha fet abans, perquè no s'ha aconseguit de desplaçar-lo.
|
Dret
|
Laude o sentència arbitral és la resolució que dicta un àrbitre i que serveix per a dirimir un conflicte entre dues o més parts. L'equivalent al laude en l'ordre és la sentència, que és la que dicta un jutge. La diferència entre tots dos resideix en el fet que, mentre que la jurisdicció del jutge ve marcada per la llei, la jurisdicció de l'àrbitre és dictada per l'autonomia de la voluntat: per tant l'arbitratge ha d'ésser acceptat per les parts, ja sia prèviament, mitjançant un contracte, o posteriorment com a forma de resoldre el litigi.Per a l'execució del laude arbitral és necessari de recórrer a un jutge, el qual té la potestat d'ordenar-lo i, si s'escau, forçar-ne el compliment. Si el laude ha estat dictat conformement al dret, el jutge no entrarà en el contingut d'aquest i, simplement, ordenarà la seva aplicació; per aquesta raó un laude no té ha pas d'estar fonamentat en dret. Les parts poden haver acordat que l'arbitratge s'hagi resolt basant-se en criteris d'equitat. Cal distingir entre tres grups de laudes: Laudes totals o parcials. Laudes definitius o ferms. Laudes de dret o equitat.
|
Indumentària
|
La gandalla o barriola és una lligadura de malla de seda o d'un altre fil fi amb què es recollien els cabells les dones i en algunes èpoques els homes. Sembla que va poder ésser molt emprada a Catalunya durant a la baixa edat mitjana, època a la qual el cap i la seva ornamentació tenien una gran importància. Eren peces luxoses que es treballaven amb agulles, de vegades amb fil d'argent o d'or. Per exemple, se sap pels seus respectius inventaris que en Pere de Coromines en tenia quatre, tres de seda fina i una de fil trenat d'or; que en Jaume Duran en tenia una treballada amb or i que en Jofre Cardona en tenia una de seda verda i or, tan valuosa que la guardava en una capsa de carei. Més llarga o més curta, més rica o més humil, segons l'economia de cada casa, era una peça molt habitual, i indispensable a les festes majors. Més tard esdevindria una peça utilitzada pels bandolers, i de fet, el mot gandaia, que deriva de gandalla, s'usava al llenguatge col·loquial valencià dels segles xvii al xix com a sinònim de dropo.Hom l'usa encara en el vestit pagès tradicional d'algunes comarques catalanes, com el Pla d'Urgell, el Camp de Tarragona i la Ribera d'Ebre.Cal no confondre-la amb el ret, la bossa de malla que, des del segle xviii pertany al vestit popular català com a complement de les dones.
|
Geografia
|
Els pobles de Lituània (en lituà: miestelis) conserven el seu caràcter històric distintiu tot i que per a finalitats estadístiques es compten en conjunt amb els pobles. En el moment de realitzar el cens de 2001. hi havia 103 ciutats, 244 pobles i uns 21.000 llogarets a Lituània. Des de llavors, almenys, tres ciutats van perdre la seva condició i es van convertir en pobles (Juodupė, Kulautuva i Tyruliai). Segons la legislació lituana, un poble és un assentament compacte construït amb una població de 500-3000 i almenys la meitat de la població treballa en sectors econòmics diferents de l'agricultura. No obstant això, hi ha moltes excepcions, com moltes ciutats, pobles i llogarets que conserven els seus estats basats en la tradició històrica. Els pobles solen tenir una església i són capitals de seniūnija. Algunes ciutats tenen un escut d'armes.
|
Humor
|
El virgo de Vicenteta (títol complet: El virgo de Vicenteta i l'alcalde de Favara o El parlar bé no costa un patxo) és un sainet eròtic valencià escrit el 1845 per Josep Bernat i Baldoví. Es considera una de les primeres obres, si no la primera, del teatre valencià profà del segle xix.
|
Astronomia
|
En astronomia, una designació provisional és una convenció sobre nomenclatura astronòmica utilitzada per als objectes astronòmics recentment descoberts. La designació provisional és, normalment, reemplaçada per una designació permanent una vegada que s'ha calculat una òrbita fiable. En el cas dels asteroides, se n'han descobert tants que és probable que molts d'ells no se'ls assigni mai una denominació definitiva. A continuació, es descriuen les particularitats de la nomenclatura segons el tipus d'objecte astronòmic.
|
Objectes astronòmics
|
HD 1 és una estrella KO a 1.289,2 anys llum de distància a la constel·lació de Cefeu.
|
Televisió
|
Mikhaïl Nikolàievitx Baríxnikov (en rus: Михаил Николаевич Барышников) (Riga, 27 de gener del 1948) és un ballarí, coreògraf i actor estatunidenc d'origen rus. Sovint hom el reconeix com un dels millors ballarins de ballet. El crític Clive Barnes una vegada digué d'ell «és el ballarí més perfecte que mai hagi vist».
|
Agricultura
|
Els trastorns fisiològics de les plantes són els problemes causats per causes no patològiques, com la poca llum, els danys per la meteorologia, l'excés d'aigua, el marciment o la carència de nutrients i que afecten el funcionament del sistema de les plantes. Els trastorns fisiològics es diferencien de les malalties de les plantes causades per patògens com virus de les plantes i fongs. Encara que els símptomes dels trastorns fisiològics poden semblar els de les malalties, normalment es poden prevenir alterant les condicions ambientals. Tanmateix, una vegada que una planta mostra els símptomes de deficiència de nutrients és probable que els rendiments de la collita ja es redueixin. Les causes dels trastorns fisiològics es poden identificar examinant: Si els símptomes primer apareixen en les fulles noves de les plantes, en les fules velles o per tota la planta El patró de la decoloració o clorosi, és en tota la planta, entre els nervis de la fulla o a les vores?. Si només apareix el color groc als nervis de les fulles segurament significa que no es tracta d'una carència de nutrients. S'ha d'atendre als patrons generals més que a plantes individuals. En cas de deficiència de nutrients totes les plantes haurien d'estar igualment afectades. Per confirmar la presència de trastorns fisiològics poden ser útils anàlisi de sòls o de fulles per exemple també el pH del sòl. Condicions recents com són pluges fortes, secades, gelades, etc., poden ser indicatius de trastorns en les plantes.
|
Estris
|
Cristall líquid sobre silici (LCoS o LCOS: Liquid Crystal on Silicon) és una tecnologia de projecció/reproducció.
|
Nàutica
|
Rafael Escolà i Peinado (Barcelona, 17 de gener de 1887 - Barcelona, 18 de setembre de 1946) fou un mestre d'aixa català. És considerat com el primer constructor del patí de vela català i personatge clau en el seu desenvolupament.Tenia la seva drassana, Astilleros Escolà, a la Barceloneta on, juntament amb el seu germà Alexandre, construïen petites embarcacions de pesca i de lleure. Va destacar en la construcció de patins a rem, una embarcació simple propulsada amb una pala doble primer i després amb rems. Fou una embarcació molt coneguda a la Barceloneta, ja que era utilitzada pels banyistes per allunyar-se de la costa i nedar en aigües més netes. Durant la dècada del 1920, Escolà construïa, mantenia i llogava aquestes embarcacions als socis del Club Natació Barcelona. No se sap del cert si fou la primera persona que va posar el pal a proa, sobre el travesser i hissar-hi una vela, però, en tot cas, fou el primer constructor del patí de vela, esdevenint en els següents anys una de les embarcacions de lleure més populars de la costa catalana. Aviat, es realitzaren les primeres competicions amb patins no normalitzats i l'any 1933 va celebrar-se el I Campionat de Catalunya de Patí de Vela, guanyat per Jaume Agustí Montsech. Escolà va rebre un diploma que el qualificava com "constructor revolucionari de patinadors de vela". El 1945 li fou lliurat un exemplar dedicat del primer reglament de patins de vela aprovat per la Federació Espanyola de Clubs Nàutics de 1944.
|
Ecologia
|
Un semioquímic (terme derivat del grec: σημεῖον - sēmeion, "un signe, una marca") és un senyal químic que es refereix a diverses substàncies que es fan servir en un organisme entre individus de la mateixa espècie o entre espècies diferents en la transmissió de senyals o informació química.Els semioquímics es distingeixen entre els que són feromones i els al·leloquímics. Les feromones es fan servir intraespecíficament i els al·leloquímics entre diverses espècies (interespecíficament). Exemples: La capacitat d'algunes plantes d'atraure al·lomones específiques paràsites de les plagues de les plantes Le aranyes que atrauen arnes fent servir una feromona sexual
|
Història
|
Luci Mantenni Sabí (llatí: Lucius Mantennius Sabinus) fou un polític i senador de l'Imperi Romà al segle III dC. Entre el 227 i el 228 i entre el 229 i el 230 fou governador de la província de Mèsia Inferior.
|
Telecomunicacions
|
La CONATEL o Comissió Nacional de Telecomunicacions és l'òrgan institucional regulador del sector de les telecomunicacions en Veneçuela. Fou creada mediant el Decret Nº 1.826 del 5 de setembre de 1991 (Gaceta Oficial Nº 34.801 de data 18 de setembre del mateix any). Posteriorment, prèvia discussió, es creà la Llei orgànica de telecomunicacions, la qual va ser promulgada el 12 de juny de 2000 (publicada en Gaceta Oficial N° 36.970 de la mateixa data) on se li dotà de personalitat jurídica, patrimoni propi i independent del Fisc Nacional i autonomia tècnica, financera, organitzativa, normativa i administrativa. De manera general, d'acord amb l'esmentada llei, té competències per a la regulació, planificació, promoció, desenvolupament i protecció de les telecomunicacions a Veneçuela.
|
Humor
|
La Uncyclopedia és la versió paròdica de la Viquipèdia en anglès (tot i que es presenta com a seriosa, acusant l'altra enciclopèdia de plagi. Nascuda el 2005, imita les polítiques i plantilles de la Wikipedia per aportar un toc d'humor. Sovint cita Oscar Wilde com a font de referència per als més grans absurds i presenta com a veritable la informació de la pseudociència o les obres de ficció. Seguint el seu exemple, han sorgit enciclopèdies paròdiques en altres llengües (com La Frikipedia).
|
Heràldica
|
La Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària és una associació fundada el 30 de juny de 1983 per promoure l'estudi, l'ensenyament, la recerca i la difusió de la genealogia, l'heràldica i altres disciplines afins com la sigil·lografia, la vexil·lologia i la nobiliària. El seu fundador i primer president (fins al 2007) fou Armand de Fluvià i Escorsa. L'actual president és Juanjo Cortés García des del 2007. Des de l'any 1990 es publica de forma anual la revista Paratge, a l'entorn de les diferents disciplines de la societat; als anys vuitanta, però, ja s'havia fet un llibret, que era una publicació amb articles i altres notícies.
|
Indumentària
|
La clàmide (χλαμΰς en grec) era una peça de vestir lleugera, feta de llana, que es vestia com a capa entre els soldats de la cavalleria i els efebs grecs entre els segles v i iii aC. Era en essència un rectangle de proporcions 2 x 1 aproximadament, amb una llargada aproximada de l'altura del seu portador. Estava feta de llana fina i solia portar una franja de color adornant els costats menors. Era usada a l'estació càlida pels soldats joves com a peça de vestir única, a excepció de les sandàlies, i cenyida amb una fíbula generalment sobre l'espatlla dreta, encara que hi ha documentació que situa la fíbula a l'espatlla esquerra, a la base del coll i fins i tot sobre l'esquena. El fet de ser una peça de roba tan lleugera sobre el cos nu fa que alguns historiadors la creguin més convenient únicament per a l'estadi, teoritzant que en situacions de campanya es podria haver portat amb una túnica sota. Posteriorment, la clàmide va ser adoptada pels romans i va acabar derivant en el paludamentum, que es vestia sobre la cuirassa utilitzada pels comandaments militars. La clàmide es va estendre a Roma en l'època imperial. Era més petita que l'amictus usat pels homes romans, més fina, estreta i més variada de color i susceptible de ser adornada. Era oblonga en lloc de quadrada. Recrear una clàmide és relativament senzill usant un llençol de llit individual o tros de tela de dimensions similars o una mica més petit. Per a això, n'hi ha prou amb doblegar l'ample de la tela, i en el costat dret fixar els dos extrems a un terç des del doblec mitjançant una agulla imperdible o fermall. La forma de col·locar-se la clàmide era introduint el cap per l'obertura, fent així que el fermall quedés situat sobre l'espatlla dreta. La clàmide va tenir continuïtat en el període romà d'Orient, i sovint era de mida molt més gran, portada de costat amb una tanca a l'espatlla, i gairebé arribava a terra per davant i per darrere.
|
Informàtica
|
Tolerància a fallades és la característica que permet que un sistema (generalment un sistema informàtic) continuï treballant correctament (sense "caure") fins i tot després d'alguna fallada o algun error dins dels seus components. La tolerància a fallades és una propietat imprescindible quan es tracta d'un sistema d'alta disponibilitat o aplicacions crítiques com ara les dedicades a la medicina.
|
Matemàtiques
|
Edward Vladimirovich Frenkel és un matemàtic rus-nord-americà que treballa en teoria de la representació, geometria algebraica i física matemàtica. És professor de matemàtiques a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, membre de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències i autor del llibre més venut Love and Math.
|
Informàtica
|
El BLAST (Basic Local Alignment Search Tool) és un programa informàtic d'alineament de seqüències de tipus local ja sigui d'ADN o de proteïnes. El programa és capaç de comparar una seqüència problema (comunament anomenada query) contra una gran quantitat de seqüències que es trobin en una base de dades. L'algorisme troba les seqüències de la base de dades que tenen major semblança a la seqüència query. És important esmentar que BLAST usa un algorisme heurístic pel que no ens pot garantir que hagi trobat la solució correcta. No obstant això, el BLAST és capaç de calcular el grau de significació estadística dels seus resultats, pel que proveeix d'un paràmetre per a jutjar els resultats que s'obtenen Normalment el BLAST és fet servir per a trobar probables gens homòlegs. En general, quan és obtinguda una nova seqüència, es fa servir el BLAST per a comparar-la amb altres seqüències que han estat prèviament caracteritzades, per a així poder inferir la seva funció. El BLAST és l'eina més usada per a l'anotació i predicció funcional de gens o seqüències proteiques. S'han creat moltes variants per a resoldre alguns problemes específics de recerca. El BLAST és un programa de llicència lliure i es pot usar gratuïtament des del servidor de l'NCBI. Si es desitja també està disponible per a ser instal·lat localment. L'avantatge del servidor de l'NCBI és que l'usuari no ha de mantenir ni actualitzar les bases de dades i que la recerca es fa en un clúster d'ordinadors, el que atorga rapidesa. Els desavantatges són: no es permeten fer recerques massives atès que és un recurs compartit, dificultant, per tant, l'ensenyament a l'aula, les seqüències són enviades al servidor de l'NCBI sense cap mena de xifrat, el que pot ser un problema per a qui vulguin mantenir les seves seqüències privades. L'aplicació local del BLAST té l'avantatge de permetre manejar diversos paràmetres que en les recerques de l'NCBI estan estandarditzats, pel que proveeix una major flexibilitat per als usuaris avançats. Com a formats d'entrada i sortida fa servir el FASTA.
|
Jocs
|
Un cavallet de joguina és una joguina basada en els cavalls reals. Pot adoptar formes molt senzilles i estilitzades o imitar les formes d'un cavall de debò, en les versions més sofisticades i cares.
|
Enginyeria
|
Una brida és un element que uneix dos components d'un sistema de canonades, permetent ser desmuntat sense operacions destructives, gràcies a una circumferència de forats a través dels quals es munten perns d'unió. Està formada per l'ala, el coll, diàmetre de perns, cara.
|
Llengües
|
L'Uropi és una llengua construïda creada pel professor francès Joël Landais. Fundat explícitament sobre les llengües indoeuropees, té com a meta fer-se una llengua auxiliar per a Europa i, per tant, contribuir a la construcció de la identitat europea. A més, considerant lextensió mundial de les llengües indoeuropees, l'Uropi és també una llengua auxiliar internacional. Iniciat el 1983, l'Uropi ha conegut posteriorment uns canvis, i el seu vocabulari continua creixent, essencialment per l'acció de J. Landais. L'Uropi ha tingut una certa notorietat internacional al principi dels anys '90. No sembla tanmateix que s'hagi constituït un moviment al voltant d'aquesta publicitat.
|
Aeronàutica
|
El British Aircraft Corporation One-Eleven, també conegut pels noms BAC-111, BAC-1-11 o BAC 1-11, fou un avió comercial bireactor de curt i mitjà abast dissenyat inicialment per Hunting Aircraft i fabricat en sèrie per la British Aircraft Corporation (BAC) després de la fusió de Hunting en la companyia BAC, juntament amb altres fabricants britànics, a la dècada del 1960. El One-Eleven fou dissenyat per substituir el Vickers Viscount en les rutes de curt abast. Tingué una forta competència amb l'aleshores popular Sud Aviation Caravelle, a causa de la seva millor economia de combustible i els seus menors costos d'operació. Fou gradualment retirat de tots els serveis regulars de passatgers fins a desaparèixer completament durant la dècada del 1990, fonamentalment a causa de restriccions internacionals per alt nivell de soroll, a més del fet de ser reemplaçat en les companyies aèries pels avions estatunidencs Boeing 737 i McDonnell Douglas DC-9, models més avançats que l'1-11. La totalitat d'unitats BAC 1-11 fabricades per la British Aircraft Corporation ascendí a 233, encara que anys després es vengué la llicència de producció a Romania, on es fabricà sota la denominació ROMBAC 1-11 fins al 1989.
|
Jocs
|
Un ninot de peluix és una representació d'algun objecte o animal, mitjançant teles, cotó, fals pelatge i materials de farcit com escuma de polièster.
|
Circ
|
El gran circ (títol original en anglès: The Big Circus) és una pel·lícula dels Estats Units de Joseph M. Newman estrenada el 1959. Ha estat doblada al català.
|
Robòtica
|
El Projecte RepRap és un projecte amb l'objectiu de crear una màquina autorreplicable que pot ser usada per a prototipatge ràpid i manufactura. Una màquina de prototipatge ràpid és una impressora 3D que és capaç de fabricar objectes en tres dimensions sobre la base d'un model fet en ordinador. L'autor del projecte descriu l'autoreplicació com l'habilitat de produir els components necessaris per a construir una còpia de si mateix, sent aquesta una de les metes del projecte. L'autoreplicació distingeix el projecte RepRap d'altres similars com l'anomenat Fab@home. A causa del potencial de l'autoreplicació de la màquina, el creador visiona la possibilitat de distribuir màquines RepRap a persones i comunitats, permetent-los crear (o descarregar d'Internet) productes i objectes complexos sense la necessitat de maquinària industrial costosa. Addicionalment RepRap demostra evolució i creixement en gran quantitat. Això, li va donar a RepRap el potencial de convertir-se en una tecnologia disruptiva, similar a unes altres que han anticipat baixos costos en tecnologies de fabricació.
|
Filologia
|
La Biblioteca Clásica Gredos (BCG) és una col·lecció de l'editorial espanyola Gredos formada per obres de la cultura clàssica grecoromana traduïdes a l'espanyol.
|
Astronomia
|
La pols còsmica és un tipus de pols composta per partícules en l'espai on hi ha algunes molècules de 0,1 fins a 100 micres de grandària. La pols còsmica es classifica segons la seva ubicació astronòmica, es diferencia entre pols intergalàctica, pols interestel·lar, pols interplanetària (com el núvol zodiacal) i pols circumplanetària (com en un anell planetari). En el sistema solar la pols interplanetària provoca la llum zodiacal. Les fonts inclouen la pols de cometes, pols d'asteroides, la pols del cinturó de Kuiper i la pols interestel·lar, que prové de l'espai interestel·lar i passa a través del sistema solar. La terminologia no té una aplicació específica per a la descripció dels materials trobats al planeta Terra, excepte en el sentit més general que tots els elements de nombre atòmic més gran que l'heli es creu que es formen en el nucli de les estrelles a través del fenomen de la nucleosíntesi estel·lar i la nucleosíntesi de supernoves. Com a tal, tots els elements que hi ha, fora dels objectes astronòmics, poden ser indistintament considerats com una forma de «pols còsmica».
|
Agricultura
|
El germoplasma és el conjunt de gens que es transmet per la reproducció a la descendència per mitjà de gàmetes o cèl·lules reproductores. El concepte de germoplasma s'utilitza comunament per designar a la diversitat genètica de les espècies vegetals silvestres i conreades d'interès per a l'agricultura i, en aquest cas, s'assimila al concepte de recurs genètic. Amb la finalitat de conservar-ho en qualsevol de les seves formes reproductives (llavors, esqueixos, tubercles, etc.) s'han establert al món els anomenats bancs de germoplasmes: la seva missió consisteix a situar, recol·lectar, conservar i caracteritzar el plasma germinal de les plantes que, pels seus atributs són considerades d'interès prioritari per a benefici de la humanitat, a més d'aportar coneixement científic orientat a l'optimització de la conservació i ús dels recursos fitogenètics.
|
Pedagogia
|
María Mullerat i Bassedas (Cambrils, 2 d'octubre de 1903 – Barcelona, 18 de desembre de 1996), filla de Josep Mullerat i Segura i Concepció Bassedas i Ferré, va ser una mestra d'ensenyament primari i educació especial, pionera en l'àmbit de l'educació de nens i nenes amb discapacitat.
|
Física
|
La Medalla Lorentz és un premi lliurat cada quatre anys per l'Acadèmia Real Neerlandesa d'Arts i Ciències. Va ser establert en 1925 per ocasió del 50 aniversari del doctorat de Hendrik Lorentz. Aquesta medalla d'or és lliurada per importants contribucions en física teòrica, però en el passat fou concedida a físics experimentals també. Molts dels guardonats han rebut després el Premi Nobel.
|
Jocs
|
Seong Hoon Heo, més conegut en el món dels e-sports (esports electrònics) com a Huni, és un jugador del conegut videojoc competitiu online League of Legends. El videojoc League of Legends és el que es coneix dins del món dels videojocs com un MOBA. Un MOBA és un joc Multijugador en linea en camp de batalla (en anglès: Multiplayer online battle arena: MOBA). Actualment el League of Legends és un dels videojocs més coneguts i jugats del món. Actualment el joc creat per l'empresa RIOT GAMES el juguen uns 70 milions de jugadors arreu del món. El joc va sér comercialitzat l'any 2009. El joc té servidors operatius a tots els continents: Europa Oest Europa Est Nord Amèrica Sud Amèrica Xina Japó ( en fase beta ) Corea del Sud OceaniaSeong Hoon Heo va néixer a Seül, Corea del Sud, el 25 de desembre del 1997. Actualment és el top-laner de l'equip nord-americà "Immortals".
|
Jocs
|
Els mots encreuats són un passatemps que combinen l'aspecte visual d'un trencaclosques (s'ha d'omplir un enreixat) amb el funcionament del joc de mots. Es tracta de completar un tauler amb els mots definits, directament o amb pistes, de manera que encaixin els uns amb els altres. El domini del vocabulari és essencial per endevinar les paraules amagades.El tauler pot ser quadrat, amb quadres negres que separen les paraules, o seguir formes i dibuixos de caràcter més lúdic. Els mots encreuats apareixen en les revistes d'entreteniment i en la majoria de diaris.
|
Objectes astronòmics
|
El cúmul de Coma o Abell 1656 és un gran cúmul de galàxies format per més d'un miler de galàxies i que es pot observar en la direcció de la constel·lació Coma Berenices. Forma part del supercúmul de Coma. La distància mitjana d'aquest cúmul al sistema solar és d'uns 140 mpc (uns 450 milions d'anys llum). Les galàxies més brillants del cúmul tenen magnituds aparents de 13 a 14. La part central està dominada per dues galàxies el·líptiques supergegants, la NGC 4889 i la NGC 4874, que determinen el moviment de tot el sistema. Aquestes dues galàxies tenen un diàmetre de 330.000 i 260.000 anys llum respectivament; ambdues són molt més grans que la nostra Via Làctia (100.000 anys llum).
|
Enginyeria
|
Fundada el 1854, l'École Centrale de Lille, també anomenada EC-Lille, és una grande école d'enginyeria de França. Està situada a la ciutat de Lilla i inclou el Campus Université Lille - Nord de France i la Cité Scientifique de Villeneuve-d'Ascq. L'École Centrale de Lille és un establiment públic d'ensenyament superior i de recerca tècnica. L'escola lliura els títols següents: Diploma d'enginyer de l'École Centrale de Lille (Màstere Ingénieur Centralien de Lille) Diploma de màster de recerca i doctorat Mastère spécialisé MOOC.
|
Química
|
La magnetoquímica és una branca de la química física que estudia del comportament magnètic de les substàncies químiques sotmeses a l'acció d'un camp magnètic.Hom empra la magnetoquímica en l'estudi dels complexos de coordinació dels metalls de transició, molts dels quals són paramagnètics perquè tenen electrons desaparellats. Les mesures de susceptibilitat magnètica permeten calcular el moment magnètic de l'àtom del metall i la qual cosa subministra informació sobre l'enllaç en el complex.
|
Geografia
|
Orăștie (pronunciació en romanès: [orəʃˈti.e] ; alemany: Broos, hongarès: Szászváros) és una ciutat del comtat de Hunedoara, al sud-oest de Transsilvània a Romania.
|
Telecomunicacions
|
Una xarxa neuronal és una xarxa o circuit de neurones, o en un sentit modern, una xarxa neuronal artificial, composta de neurones o nodes artificials. Així, una xarxa neuronal és una xarxa neuronal biològica, formada per neurones biològiques reals, o una xarxa neuronal artificial, per resoldre problemes d’intel·ligència artificial (IA). Les connexions de la neurona biològica es modelen com a pesos. Un pes positiu reflecteix una connexió excitadora, mentre que els valors negatius signifiquen connexions inhibidores. Totes les entrades es modifiquen per un pes i es sumen. Aquesta activitat es coneix com una combinació lineal. Finalment, una funció d’activació controla l’ amplitud de la sortida. Per exemple, un rang acceptable de sortida sol estar entre 0 i 1, o bé podria ser -1 i 1. Aquestes xarxes artificials es poden utilitzar per a models predictius, control adaptatiu i aplicacions on es poden entrenar mitjançant un conjunt de dades. L’autoaprenentatge resultant de l'experiència es pot produir a les xarxes, que poden derivar conclusions d’un conjunt d’informació complexa i aparentment no relacionada.
|
Geologia
|
El cim del Mont Blanc és el nom que rep una peça de museu exposada a la Sala Ovalada del Museu Teyler. L'objecte es creu que va ser tallat de la roca de gel més alta assolible per un humà del cim del Mont Blanc el 3 d'agost de 1787 durant un dels primers ascensos del geòleg suís Horace-Bénédict de Saussure.
|
Arquitectura
|
En arquitectura, hom anomena salmer, o dovella d'arrencada, a la primera pedra d'un arc adovellat, que s'assenta pla sobre una pilastra i que té un tall inclinat de la banda de l'arc, per tal que s'hi recolzi la primera dovella. Entre el salmer i el ronyó hi ha una diferència: que el coixí és part de l'arc i el rep sobre una superfície inclinada oposada al seu llit i el salmer és part del pilastró i rep l'arc sobre una superfície inclinada que està al costat del seu llit. Generalment decorat amb una imposta.
|
Lingüística
|
Els símbols Banpo (en escriptura xinesa, 半坡陶符) és el nom donat a una sèrie de 27 marques trobades sobre objectes prehistòrics, descoberts en les excavacions arqueològiques de Banpo, a Shaanxi, relacionades amb la cultura de Yangshao. Aquestes marques s'han trobat també en altres jaciments de la cultura de Yangshao, a Shaanxi. Les marques podrien estar vinculades a l'escriptura que apareix en els ossos oraculars xinesos, si bé aquesta opinió és qüestionada, i s'afirma que aquests senyals no constitueixen una forma d'escriptura. La major part dels fragments en què es troben mostren una única marca, o dues en alguns casos, i s'han datat de ca. 4000 ae.
|
Matemàtiques
|
Aquesta és una llista de constants matemàtiques ordenades segons la seva representació en fracció contínua:
|
Ràdio
|
KLAX-FM (97.9 FM) és una emissora comercial de ràdio estatunidenca situada a East Los Angeles, retransmet per Greater Los Angeles Area. KLAX-FM emet un format musical regional mexicà anomenat "La Raza". L'estació té estudis a Los Angeles, i el seu transmissor té la seu a Glendale.
|
Química
|
L'annonin és un ingredient actiu present en els extractes de les llavors de la planta Annona i és utilitzat bàsicament com a insecticida per Helicoverpa (arna de la família Noctuidae) i altres plagues d'erugues.
|
Geologia
|
La Col·lecció de fòssils del Museu Nacional del Brasil era una col·lecció de fòssils del Museu Nacional del Brasil. L'estat de la col·lecció és desconegut després del foc que va destruir el museu el setembre de 2018. Abans de l'incendi el museu tenia una de les col·leccions paleontològiques més destacades d'Amèrica Llatina, amb un total de 56.000 exemplars i 18.900 registres, entre paleobotànica, paleoinvertebrats i paleovertebrats. La major part dels exemplars eren de fòssils de plantes i animals del Brasil, però també n'hi havia d'altres països, i alguns eren rèpliques, models i motlles.
|
Periodisme
|
El periodisme d'opinió pretén interpretar la realitat des del punt de vista de l'autor, que en tots els casos, excepte en l'editorial, signa l'article (escrit, radiat o televisat) o el dibuix. L'article editorial representa l'opinió de l'empresa editora de la publicació. Els dibuixos són una forma d'expressió periodística d'opinió, que en una vinyeta resumeixen un sentiment o un punt de vista.
|
Sociologia
|
La coherència és la unitat temàtica d'un missatge, de manera que el receptor té la sensació de trobar-se davant un tot estructurat que transmet un missatge i no davant frases aïllades. La coherència s'aconsegueix amb mecanismes de cohesió (com els connectors, que ajuden a fer evident l'estructura textual), però també encadenant els temes de manera que la informació nova estigui precedida per informació ja coneguda. D'aquesta manera, el lector pot assimilar el que se li explica de manera progressiva i connectant-ho amb el que ja sap (i per tant es pot produir un aprenentatge significatiu si és un text didàctic). El paràgraf assegura que la informació estigui ben repartida en unitats coherents.
|
Heràldica
|
La corona de duc és la insígnia o timbre representatiu d'aquest títol nobiliari. Està composta per un cercle d'or enriquit de pedreria, realçat de vuit florons, dels quals només se'n veuen cinc, tot sobre petites puntes del mateix metall que el cercle. El disseny és igual a la corona d'infant, però sense les perles intercalades i amb el cercle amb menys pedreria.
|
Ciència militar
|
El Departament de Seguretat Nacional (DSN) d'Espanya és l'òrgan d'assessorament al President del Govern en matèria de Seguretat Nacional. S'encarrega del manteniment i adequat funcionament del Centre de Situació del Departament de Seguretat Nacional per a l'exercici de les funcions de seguiment i gestió de crisi, i és responsable d'impulsar el desenvolupament i integració del Sistema de Seguretat Nacional. Així mateix, gestiona i assegura les comunicacions especials de la Presidència del Govern d'Espanya.La seva raó de ser resideix en la necessitat de reforçar l'orgànica de la Presidència del Govern per a assistir al President del Govern en la seva responsabilitat de dirigir la política de Seguretat Nacional d'Espanya. Va ser creat en 2012 en virtut del Reial decret 1119/2012, de 20 de juliol, pel qual es va procedir a la reestructuració del departament presidencial, Reial decret que va entrar en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat.
|
Telecomunicacions
|
Muk-bang o mukbang (먹방 en hangul; meokbang en romanització revisada del coreà; literalment: "emissió menjant") és un tipus d'espectacle on algú difon un vídeo per internet en directe on se'l veu ingerint grans quantitats d'aliments, mentre va interaccionant amb la seva audiència. Normalment fet a través d'un webcast, el mukbang va esdevenir popular a Corea del Sud a finals dels 2000. Alguns muk-bangs també s'emeten per televisió, pel canal Afreeca. Els protagonistes dels muk-bangs es coneixen com a BJs, de l'anglès broadcast jockey. Els BJs interactuen amb la seva audiència mitjançant sistemes de xat en línia. Els més coneguts generen ingressos per la seva activitat, ja sigui acceptant donacions dels seus fans o promocionant productes específics.La paraula mukbang ve de les paraules coreanes per "menjar" (먹는; meokneun) i "emetre" (방송; bangsong).
|
Cultura popular
|
Joan Ensesa i Roura (1949 - Girona, 1 d'agost de 2016) va ser un cromador i restaurador de metalls gironí. La seva mare era Anna Maria Roura Freixes i el seu pare (1913-2003) un saltenc amb el mateix nom, cognoms i ofici. El seu pare el 1947 va crear el taller Cromats Ensesa, situat a l'antic Teatre Odeón, al Barri Vell de Girona, al costat de la fusteria Lladó.Entre les restauracions més destacades del taller hi ha la Custòdia i l'Àngel de la Catedral de Girona, així com les broques del rellotge del campanar i el parallamps de l'Església de Sant Feliu de Girona. Però també s'han dedicat i es dediquen a la restauració dels passos de la processó de Setmana Santa, els vestits dels Manaies de Girona, i el poliment de sagraris i creus, així com cotxes i motos antigues o llums de llautó i objectes de la llar. El 1992 el taller va patir un incendi. El seu va ser un dels cinc establiments obligats a tancar pel rodatge de Joc de Trons a Girona l'any 2015.El 1998 Joan Encesa havia fet una donació d'una moto del 1955 per al Museu d'Història de la Ciutat de Girona. Era una persona coneguda a Girona que havia ajudat a les activitats tradicionals al municipi sempre que havia pogut, per això va estar a la junta de l'Associació de Cort Reial i Rodalies, i ajudava a organitzar activitats com la cuina al carrer, o les catifes. La seva esposa era la Carme i el seu fill també es deia Joan.
|
Química
|
L'adhesió és la propietat de la matèria per la qual s'uneixen dues superfícies de substàncies iguals o diferents quan entren en contacte, i es mantenen juntes per forces intermoleculars. L'adhesió ha jugat un paper important en molts aspectes de les tècniques de construcció tradicionals. L'adhesió del maó amb el morter (ciment) és un exemple clar. La cohesió és diferent de l'adhesió. La cohesió és la força d'atracció entre partícules adjacents dins d'un mateix cos, mentre que l'adhesió és la interacció entre les superfícies de diferents cossos. En els gasos la força de cohesió pot observar en la seva liqüefacció que té lloc en comprimir una sèrie de molècules si produeix forces d'atracció prou altes per produir una estructura líquida. En els líquids, la cohesió es reflecteix en la tensió superficial causada per una força no equilibrada cap a l'interior del líquid que actua sobre les molècules superficials i també en la transformació d'un líquid en sòlid quan es comprimeixen les molècules encara més.
|
Arquitectura
|
La teoria de l'arquitectura és l'acte de pensar, discutir i escriure sobre arquitectura. Al llarg de la història molts arquitectes han escrit o parlat sobre l'aspecte teòric de l'arquitectura. Un dels escrits o tractats més antics que en parla són els 10 llibres De Architectura de Vitrubi. L'aspecte teòric de l'arquitectura consisteix en el coneixement que l'arquitecte posa en pràctica en la seva vida professional. També explica els valors intrínsecs que ha de tenir una obra arquitectònica per a ser considerada com a tal. Cada tractat o publicació conté les virtuts teòriques de l'arquitectura i la construcció d'aquella època històrica.
|
Enginyeria
|
Fundada el 1963, l’Institut national des sciences appliquées de Toulouse (Institut Nacional de les Ciències Aplicades), també anomenada INSA Toulouse, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Tolosa de Llenguadoc. L’Institut national des sciences appliquées de Toulouse és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica. L'Escola lliura el diploma d'enginyer de INSA Toulouse (Màster Ingénieur INSA Toulouse), doctorats i el Mastère spécialisé. A nivell de recerca, està associat, entre d'altres, amb el CEMES.
|
Història
|
Gilbert de Clare, 8è Comte de Gloucester (Castell dels Clare, Suffolk, Anglaterra, vers el 10 de maig, 1291 - Bannockburn, Escocia, 24 de juny de 1314) va ser un noble i comandant militar anglès a les guerres escoceses). En contrast amb la majoria dels comtes anglesos de l'època, el seu enfocament principal es trobava en la recerca de la guerra més que en la lluita política interna. Era fill de Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester, i de Joana d'Acre, filla del rei Eduard I. El pare de Gilbert va morir quan el seu fill només tenia quatre anys, i el jove va ser investit dels seus comtats amb setze anys. Gairebé immediatament, es va implicar en la defensa de la frontera nord, però més tard es va veure implicat en les lluites entre Eduard II i alguns dels seus barons. Va ser un dels Lords Ordainers que va ordenar l'expulsió del favorit del rei Piers Gaveston el 1311. Quan Gaveston va ser assassinat al seu retorn el 1312, Gloucester va ajudar a negociar un acord entre els perpetradors del crim i el rei. Llavors era un dels partidaris més ferms d'Eduard, va acompanyar el rei en una campanya a Escòcia el 1314, quan diversos altres nobles s'hi van negar. Va morir a la batalla de Bannockburn el 24 de juny, en circumstàncies una mica poc clares. Gloucester va ser la més destacada de les baixes de la batalla, que va acabar amb una humiliant derrota per a Anglaterra. Com que no tenia descendència, la seva mort va marcar el final de la prominent família de Clare. Els seus béns es van dividir entre les seves tres germanes, una de les quals estava casada amb el nou favorit del rei, Hug Le Despenser el Jove. L'expansió despietada de Despenser del senyoriu de Clare de Glamorgan a Gal·les va provocar directament els problemes del regnat posterior d'Eduard II, inclosa una rebel·lió a les Marxes Gal·leses, la derrota del comte de Lancaster a la batalla de Boroughbridge i, finalment, la deposició del rei de Roger Mortimer i la reina Isabel el 1326.
|
Aeronàutica
|
El McDonnell Douglas MD-80 és una sèrie d'avions de passatgers de curt-mitjà abast desenvolupats i fabricats per McDonnell Douglas. Inclou els models MD-81, MD-82, MD-83, MD-87 i MD-88. Foren desenvolupats a partir del Douglas DC-9 específicament per respondre a les necessitats d'operadors de curt i mitjà abast que necessitaven un avió de major capacitat. Se'n modificà el disseny bàsic per encabir-hi més seients, baixar-ne els costos operatius, reduir-ne el consum de combustible i equipar-lo amb motors molt més silenciosos. Altres avions també formen part de la família del DC-9, incloent-hi el McDonnell Douglas MD-90 i l'MD-95, més conegut com a Boeing 717 des de la fusió de McDonnell Douglas amb Boeing el 1997.
|
Televisió
|
ABC Signature és una productora de televisió del grup Disney-ABC Television Group. La companyia es va crear l'any 1985 com a Touchstone Television i adoptà l'actual nom el maig de 2007.
|
Agricultura
|
Armillaria solidipes (anteriorment dita Armillaria ostoyae) és una espècie de bolet dins la família Physalacriaceae. A l'oest dels Estats Units és la variant més comuna del grup d'espècies que comparteixen el nom d'Armillaria mellea. Armillaria solidipes és força comuna en els arbres de fusta dura i en les coníferes de la carena de la Cascade Range. És un fong fitopatogen i bioluminiscent, el seu miceli ataca la fusta dels arbres i pot viatjar a grans distàncies sota l'escorça o entre els arbres sota la forma de rizomorfs negres. Se sap que és un dels organismes vius més grans s'ha estimat que un sol espècimen trobat al Malheur National Forest d'Oregon ha estat creixent durant uns 2.400 anys cobrint uns 8,4 km². Només a la tardor aquest fong és visible a la superfície quan forma els bolets. Segurament cobreix la zona més gran entre qualsevol organisme viu.
|
Química
|
Carles Solà i Ferrando (Xàtiva, la Costera, 28 de novembre de 1945) és un enginyer químic, professor universitari i polític valencià que ha format part de diverses institucions governamentals, culturals i docents en l'àmbit català i valencià, espanyol, europeu i internacional. Destaquen les seves etapes com a rector a la UAB durant 8 anys en dues candidatures consecutives i, posteriorment, a la conselleria del DURSI del govern de la Generalitat de Catalunya de Pasqual Maragall durant tres anys.
|
Sociologia
|
Un club social és un lloc on un grup de persones es reuneixen, generalment al voltant d'un interès comú (per exemple, la caça, la pesca, la política, la caritat o del treball). Per extensió, la paraula pot passar a designar l'organització mateixa. La finalitat principal és la socialització o el lleure.Alguns tenen una tradicional casa club, bar o restaurant on es reuneixen els membres, altres no. Poden ser organitzats com associació amb ànim de lucre, sense ànim de lucre, o una combinació d'ambdues.
|
Jocs
|
El pachinko (en japonès: パチンコ) és un sistema de joc molt semblant a les màquines escurabutxaques. Aquestes màquines combinen un sistema modern de videojocs amb el clàssic pinball. Va ser inventat als anys en què el Japó es trobava sumit a la Segona Guerra Mundial, a la ciutat de Nagoya. Les màquines de pachinko són típiques del Japó, solen estar situades en uns salons de joc anomenats pachinko-ten (パチンコ店), o sala de pachinko, i són un sistema de joc totalment legal.
|
Ciència-ficció
|
Robbie és un relat breu de ciència-ficció de l'escriptor nord-americà Isaac Asimov. Va ser la seva primera història de robots i l'escriptura va començar el 10 de juny de 1939. Es va publicar per primera vegada a la revista Super Science Stories el setembre de 1940 com "Strange Playfellow", un títol que va ser escollit per l'editor Frederik Pohl i qualificat de "desagradable" per Asimov. Una versió revisada de Robbie es va imprimir sota el títol original d'Asimov a les col·leccions Jo, robot (1950), The Complete Robot (1982) i Visions de Robot (1990). "Robbie" va ser la catorzena història escrita per Asimov, i la novena que es va publicar. La història també forma part de la sèrie dels Robots d'Asimov, i va ser la primera de les històries de robots positrònics d'Asimov a ser publicada. La història se centra en la tecnofòbia que envolta els robots i en com es troba fora de lloc. Gairebé totes les històries de ciència-ficció publicades anteriorment amb robots seguien el tema "El robot es gira contra el creador"; Asimov va mantenir constantment la creença que el complex de Frankenstein era injustificada i la majoria de les seves obres van intentar oferir exemples de l'ajut que els robots podrien proporcionar a la humanitat. El 2016 Robbie va guanyar un Premi Hugo retrospectiu de 1941 a la millor història breu.
|
Agricultura
|
Un tornall és una antiga mesura superficial agrària emprada a l'illa d'Eivissa corresponent a una porció quadrada de terreny de 30 passes de cada costat, que donen una superfície de 900 passes quadrades, equivalents a 550 m².
|
Geografia
|
Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ. Sol ser habitual en règims totalitaris, i s'han utilitzat per tancar-hi intel·lectuals i polítics dissidents, presoners de guerra, minories ètniques, grups religiosos, homosexuals, i altres grups de persones. L'origen modern del terme procedeix dels camps de reconcentració que van construir les autoritats espanyoles a l'illa de Cuba durant la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), imitats posteriorment pels Estats Units d'Amèrica durant la Guerra filipí-nord-americana (1899 -1902). L'expressió anglesa concentration camp es va popularitzar arran del seu ús per les autoritats britàniques durant la Segona Guerra dels Boers a Sud-àfrica, (1899-1902). El cas més conegut, per la seva extensió i crueltat, és el dels camps de concentració nazis, on milions de persones, la majoria jueus, foren exterminats. També fou significatiu el gulag, el sistema de camps de concentració de la Unió Soviètica. La 3a Convenció de Ginebra, de 1929, establia els camps de concentració com a sistema de confinament per presoners de guerra, i el tractament que havien de rebre. Després dels abusos comesos durant la Segona Guerra Mundial, la Quarta Convenció de Ginebra, de 1949, tracta de la protecció dels civils durant conflictes armats.
|
Dansa
|
Un minuet és una dansa francesa en un tempo moderat o lent i en mètrica ternària. Fou una de les danses de societat més populars des de mitjan segle xvii fins a finals del xviii. Fou emprat com un dels moviments opcionals en la suite barroca i sovint aparegué en moviments que formaven part de composicions instrumentals en diversos moviments de finals del segle xviii com la sonata, el quartet de corda i la simfonia, en els quals –normalment- s'aparellava amb el trio. Posteriorment aquesta funció en aquest tipus de composicions passaria a fer-la l'scherzo. Minuets 1 i 2 de El burgès gentilhome, de Jean Baptiste Lully (?·pàg.)
|
Química
|
El radi metàl·lic és el radi de l'esfera que hom pot assimilar a un àtom en una estructura cristal·lina d'un metall. Hom el pot determinar a partir de mesures cristal·logràfiques, en conèixer el tipus de xarxa cristal·lina i l'aresta de la cel·la elemental.
|
Festivals
|
Les tesmofòries (thesmophoria, Θεσμοφόρια) són unes festes i misteris associats celebrat en honor de Demèter Tesmofora almenys a una trentena ciutats de Grècia, Àsia Minor i Sicília i també a certes pobles rurals. Generalment, només les celebraven dones benestants, si bé algunes cerimònies eren fetes per noies jovens solteres. Les esclaves podien accedir-hi també, però només al costat de les seves mestresses.El nom prové d'un dels epítets de la deessa Demèter, θεσμοφόρα, «que duu lleis» com que en portar l'agricultura a la humanitat, també va introduir les necessàries regles de la societat agrària, alternativament com que Demèter era una deessa apolítica s'explica com «la que duu els ritus». El mot grec thesmophoria és una plurale tantum, només existeix al plural.A Àtica es feia l'onzè dia del mes de Pyanepsion (novembre-desembre). La seva introducció és atribuïda per Demòstenes, Diodor de Sicília i Plutarc a Orfeu, però Heròdot diu que fou introduït des d'Egipte per les filles de Dànau que va ensenyar els misteris a les dones del Peloponès però després es van perdre amb la conquesta dòria i només es van conservar entre els arcadis; el festival sembla que commemorava la introducció de la civilització, fet atribuït a Dèmeter. Segons Hesiqui el festival durava quatre dies; Aristòfanes sembla indicar que eren cinc; aquestes diferències eren segurament degudes al fet que abans del festival pròpiament les dones passaven alguns dies indeterminats amb purificacions i preparatius, dies en els quals no podien tenir relacions sexuals i per això dormien i s'asseien en unes herbes especials que es creia que tenien un efecte purificador. En aquestos dies previs les dones de cada demos elegien a dues dones casades entre elles per conduir les solemnitats i els seus marits havien de pagar les despeses de la litúrgia. El festival pròpiament no durava més de tres dies, començant l'11 de Pyanepsion i s'obria amb una processó de dones d'Atenes a Eleusis, les quals portaven símbols de la vida civilitzada. La nit la passaven a Eleusis celebrant els misteris de la deessa. El segon dia era un dia de dol, en el que les dones es reunien a l'entorn de l'estàtua de Dèmeter i no podien menjar res més que unes galetes de sèsam i mel; en aquest dia no es podien fer reunions popular o del senat; a la vesprada d'aquell dia les dones tornaven a Atenes en processó. El tercer dia era de joia entre les dones per commemorar que la deessa havia rigut en mig de la pena. Hesiqui esmenta un sacrifici que les dones oferien a la deessa per fer-se perdonar qualsevol excés comès durant els dies sagrats, cerimònia amb la qual probablement acabava la festa. S'esmenten Tesmofòries a Esparta (tres dies), Drimea a Fòcida, Tebes, Milet, Siracusa, Erètria a Eubea, Delos, Efes, Agrigent i algunes altres menys importants.
|
Història
|
La Genealogiae regum Anglorum o compilació ànglia és un conjunt de documents antics on surten les genealogies dels reis anglosaxons, llistes de bisbes i de papes. En total són quatre, dos dels quals es conserven a la Biblioteca Britànica, un altre a la biblioteca del Corpus Christi College que pertany a la Universitat de Cambridge i un altre, que pertanyia a la catedral de Rochester i que està actualment en els arxius de Medway.
|
Enginyeria
|
El dendròmetre és un instrument de mesura, utilitzat en dendrometria que permet determinar l'altura d'un tronc.
|
Ciències de la salut
|
En bioquímica i farmacologia, un antagonista (del llatí antagonista i aquest del grec ἀνταγωνιστής, qui lluita en contra) és aquella molècula que no té cap resposta biològica a l'unir-se a un receptor però bloquegen la resposta dels agonistes sobre el teixit, òrgan o animal complet. Hi ha dos tipus d'antagonistes: Antagonistes competitius: Els antagonistes lluiten contra l'agonista per a unir-se al receptor pel mateix lloc. Antagonistes no competitius: Els antagonistes bloquegen al receptor amb la unió d'aquest a un lloc accessori del receptor. Amb aquesta unió, la zona d'unió amb l'agonista canvia de conformació i no deixa que s'unesca al receptor.Per a mesurar l'efecte dels antagonistes en corbes dosi-resposta, cada corba dosi-resposta representa la concentració d'agonista que cal per a arribar al màxim de resposta biològica que anteriorment se li ha afegit una determinada concentració d'antagonista. Quan més a l'esquerra de la gràfica, cada corba té una concentració d'antagonista més alta.
|
Arquitectura
|
L'arquitectura antipersona o arquitectura hostil és una estratègia defensiva de disseny urbà. Té com a objectius la dissuasió de l'incivisme i la dispersió de diversos col·lectius de persones en l'ús dels espais públics de les ciutats.
|
Filologia
|
L'Acadèmia Africana de les Llengües (en francès: Académie africaine des langues) és una entitat fundada el 2001 per Alpha Oumar Konaré per al foment de les llengües parlades a l'Àfrica i finançada per la Unió Africana. El president actual és Francisco Sozinho Matsinhe i la seu es troba a Mali. L'acadèmia és membre de la UNESCO i la Francofonia. La institució mira d'introduir les llengües tradicionals a l'ensenyament i que s'usin per a l'intercanvi entre països, així com en fòrums internacionals (on usualment s'havien usat els idiomes colonials). Publica periòdicament recomanacions sobre política lingüística per als estats membres.
|
Sociologia
|
La teoria diàdica del signe és una teoria dintre de la semiòtica, ciència que tracta dels sistemes de comunicació dintre de les societats humanes, desenvolupada per Ferdinand de Saussure, en la qual el signe lingüístic és bivalent, és a dir, té dues valències: significat i significant.Saussure (1857-1913), provinent d'Europa, defineix la semiòtica, en el Curs de lingüística general, com la "ciència general de tots els sistemes de signes (o de símbols) gràcies als quals els humans es comuniquen entre ells", "una ciència que estudia la vida dels signes dins la vida social"; "la semiologia ens ensenyarà en què consisteixen els signes i quines són les lleis que els governen...", la qual cosa fa de la semiologia una ciència social i pressuposa que els signes es constitueixen en sistemes (sobre el model de la llengua).
|
Robòtica
|
Terminator 2 (títol original en anglès: Terminator 2: Judgment Day) és una pel·lícula de ciència-ficció de 1991, el segon film de la sèrie Terminator, i la seqüela de Terminator (1984). L'argument se centra en la persecució de Sarah Connor i el seu fill John per part d'un Terminator més avançat de metall-líquid, enviat per matar-los, alhora que un terminator més antic (Schwarzenegger) és enviat per protegir-los. La pel·lícula tingué un gran èxit de crítica i públic i feu una recaptació rècord i tingué una gran influència en els gèneres de l'acció i la ciència-ficció, alhora que utilitzava tècniques molt innovadores pels efectes especials. Aquest film ha estat doblat al català.
|
Telecomunicacions
|
En Radiodifusió un canal adjacent és un canal d'AM, FM o TV que està al costat d'un altre canal . El primer canal adjacent és el que està immediatament al costat d'un altre canal, el segon adjacent és el que és a dos canals de distància, i així successivament. La informació sobre els canals adjacents es fa servir per impedir que dues estacions confrontants (adjacents) s'interfereixin l'una amb l'altra.
|
Jocs
|
Un saltamartí o tossut és un ninot amb la base semiesfèrica que actua de contrapès de manera que després de copejar-lo sempre torna a la posició inicial. El saltamartí és una joguina molt popular entre els nadons per als que s'ofereix en formes i colors cridaners. A l'efecte sensorial provocat pel seu suau moviment, alguns fabricants hi afegeixen el d'un mecanisme musical al seu interior que s'activa al balancejar-lo.
|
Jocs
|
Mortal Kombat (MK) és el primer videojoc de la saga Mortal Kombat, va ser llançat el 1992 de mans de Midway Games per a màquines Arcade, el joc presentava gràfiques d'escenaris avariats i sons de trituració d'ossos, que submergeix a tots dins del seu ambient. L'estil de joc va fer gaudir als principiants i als que ja tenien més experiència en l'àmbit. Mortal Kombat presenta 5 botons, dos per als punys i dos per a les puntades de peu(dos alts i baixos), i l'essencial botó de bloqueig. El bloqueig era especial perquè altres jocs del gènere utilitzaven un sistema que involucrava mantenir fora la palanca d'atac. En Mortal Kombat mantenint enrere la palanca podies moure al personatge, fer retrocedir-lo però tot i en aquesta posició podien contraatacar. Es va crear una barrera entre els jugadors, els experimentats en el sistema de MK i els adaptats al sistema de Street Fighter. El més curiós del joc és que cada un dels personatges presents eren actors de carn i ossos que van donar la seva imatge gràcies a la captura digital de moviments, donant un elevat realisme al joc, en comparació amb altres de l'època.
|
Estris
|
El paper d'alumini, també denominat paper de plata per la seva semblança a la brillantor cromat que reflecteix l'alúmina, són fulles primes de alumini d'un gruix inferior a 0,2 mm, havent-hi mesures tan fines com les que estan per sota dels 0,006 mm. Així, el full de metall és summament flexible i pot ser doblegat o cobrir objectes amb molta facilitat. No obstant això, aquest producte és fràgil i fàcilment es fa malbé, i comunament laminat en combinació amb altres materials com plàstic o paper per fer-lo més útil.Quan es va introduir al mercat, va trigar diverses dècades en substituir l'ús del paper d'estany a mitjan segle xx. Té la qualitat especial que repel·leix la calor; per exemple, és bon material per posar el menjar a fer-se al forn, ja que aquest material repel·leix per complet la calor i es pot agafar perfectament sense cremar-se després que aquest material hagi suportat temperatures molt elevades.El paper d'alumini és un full fi d'alumini, extremadament mal·leable, que té nombrosos usos en la vida quotidiana, entre les quals hi ha la de poder fer d'embolcall de diversos objectes. És conductor d'electricitat i s'utilitza també com a paper d'embalatge per embolicar aliments. A Espanya es coneix popularment com paper de plata o "paper Albal" per la marca Albal, que el comercialitza. Milions de tones de paper d'alumini s'empren cada dia a tot el món en l'embalatge i protecció d'aliments, cosmètics i productes químics diversos. Per regla general, amb una capa extremadament prima que sol rondar des de les 20 micres a les 6,5 micres, en alguns casos és laminat amb altres materials com ara plàstic o paper.
|
Estris
|
Un colador de te és un tipus de colador que es posa sobre una tassa o dins d'ella per filtrar les fulles de te. Quan te es prepara de forma tradicional en una tetera, les fulles no van dins d'una bosseta de te sinó que suren lliures a l'aigua. Com les fulles en si tenen un gust desagradable, és habitual filtrar amb un colador de te. Els coladors solen encaixar sobre la tassa per atrapar les fulles quan s'aboca el te. Alguns coladors de te més profunds també poden usar-se per preparar tasses individuals de te, de forma semblant a les bossetes o els infusors: colador s'omple de fulles, es posa a la tassa abans d'abocar l'aigua calenta i després es retira juntament amb les fulles usades quan el te està llest. Utilitza el colador de te d'aquesta manera permet fer servir les mateixes fulles per preparar diverses tasses. L'ús dels coladors de te va decaure en el segle XX per la producció en massa de les holista, però roman entre els sibarites que afirmen tenir les fulles en una bossa en comptes de surant lliurement inhibeix la difusió del gust. Molts afirmen que ingredients de pitjor qualitat, en concret te de qualitat pols, s'usa sovint per les bossetes de te. Els coladors de te solen ser d'argent sterling, acer inoxidable o porcellana. Sovint venen en un joc, amb el colador per una banda i un platet per deixar-lo entre una tassa i una altra. Els coladors s'han convertit sovint en obres artístiques d'orfebreria, així com en rars exemples de porcellana fina. Les cistelles infusors (o cistelles infusors ) s'assemblen a coladors de te però solen posar-se sobre una tetera per contenir les fulles de te durant la seva preparació. No hi ha una frontera definitiva entre una cistella infusors i un colador, i es pot usar el mateix estri per a tots dos fins.
|
Teologia
|
Odium theologicum és una expressió llatina que, literalment, significa 'odi teològic'. També hom fa servir l'expressió furor theologicus. ('furor teològic'). És el nom donat originàriament al furor, la ira i l'odi generat per les disputes sobre teologia, especialment entre els correligionaris i, no tant, entre els membres de les diferents religions, per designar els quals es fan servir més pròpiament els conceptes d'intolerància religiosa o d'altres expressions d'odi religiós. La violència de l'odium theologicum no es restringeix al terreny verbal o intel·lectual, sinó que en moltes ocasions ha arribar a l'agressió física amb totes les seves conseqüències, incloses l'extermini o la persecució judicial. També es fa servir el concepte per descriure disputes o debats intel·lectuals no teològics, especialment per destacar el seu caràcter rancuniós i l'ús dels recursos de «baixa política acadèmica» (nepotisme en la disputa pels càrrecs, desprestigi professional, arguments ad hominem, etc.). Implica l'existència de diferents escoles de pensament o bàndols intel·lectuals. S'intensifica especialment quan es produeix una conversió o «canvi de bàndol», amb el que qui canvia s'esforça per demostrar el seu zel de convers o furor de convers, i els seus antics companys el denigren.
|
Periodisme
|
El diari o jornal és la publicació periòdica que presenta notícies (cròniques, reportatges), elaborades per periodistes, articles d'opinió o literaris i anuncis obra de publicistes i forma part dels mitjans de la premsa. Els articles no signats que apareixen en un punt destacat del diari es consideren l'opinió de l'editor (article editorial, o simplement editorial). Demés, el diari acostuma a fornir informació diversa als seus lectors: meteorològica, borsària, de lleure o cultural (com programació de cinema i teatre), de serveis públics (com farmàcies de guàrdia, horaris i línies de transport o qüestions similars), i de vegades inclou tires còmiques i diversos tipus de passatemps. Les edicions dominicals solen incloure diversos tipus de suplements. A vegades, s'inclouen regals o diversos tipus de promocions comercials per incentivar la seva compra. Es distribueixen i venen en els quioscos i en altres llocs propis per a això; de vegades s'anuncien o reparteixen de manera ambulant.
|
Informàtica
|
La depuració de programes és el procés d'identificar i corregir errors de programació. En anglès el concepte és definit com a debugging, ja que s'assembla a l'eliminació de bestioles (bugs), manera com hom anomena informalment els errors de programació. Si bé hi ha tècniques per a la revisió sistemàtica del codi font i es compta amb mitjans computacionals per a la detecció d'errors (depuradors) i facilitats integrades en els sistemes lower CASE i en els ambients de desenvolupament integrat, segueix sent en bona part una activitat manual, que desafia la paciència, la imaginació i la intuïció del programador. Moltes vegades cal incloure en el codi font instruccions auxiliars que permetin el seguiment de l'execució del programa, presentant els valors de variables i adreces de memòria i alentint la sortida de dades (mode de depuració). Tot això entra a dins d'un procés més gran que és el desenvolupament de programari.
|
Informàtica
|
La computació basada en ADN és una rama emergent de la computació que utilitza ADN, coneixements en bioquímica i eines de biologia molecular en lloc de la tecnologia computacional tradicional in silico. La recerca i el desenvolupament en aquesta àrea implica coneixements teòrics, experimentals i aplicacions de la computació basada en ADN. Tot i que aquest camp es va iniciar originalment com la demostració de l'aplicació computacional per Leonard Adleman l'any 1994, avui en dia s'ha ampliat a molts altres àmbits. En són exemples el desenvolupament de noves tecnologies d'emmagatzematge, modalitats d'obtenció d'imatges a escala nanomètrica, controladors sintètics i xarxes de reacció, etc.
|
Matemàtiques
|
El Premi Salem, fundada per la vídua de Raphaël Salem, es concedeix cada any a un jove matemàtic que se considera haver realitzat un treball destacat en el camp d'interès de Salem, principalment la teoria de la sèrie de Fourier. El premi és considerat de gran prestigi i molts medallistes Fields han rebut prèviament el premi Salem. El premi va ser de 5.000 francs francesos el 1990.
|
Nàutica
|
La iola és una barca al servei del capità d'un vaixell, oberta, prima i elegant, amb mirall de popa, i timó de codast que empra rems com mitjà de propulsió. De manera genèrica, es pot dir també que és una petita embarcació de dos pals similar al quetx Es diferencia d'aquest per la posició del pal de messana, (el que està a popa), per estar darrere del timó en la iola i per davant del mateix en el cas del quetx.La iola és una barca popular amb els pescadors. Pel seu baix cost (de vegades són construïdes pels mateixos usuaris en fer servir fusta barata i en alguns casos fibra de vidre), la seva petita grandària en relació amb altres embarcacions i la seva versatilitat, solen utilitzar-se en la realització dels anomenats «viatges en iola», duts a terme per immigrants de països com la República Dominicana, per anar a territori estranger.En temps recents aquest terme ha estat emprat amb freqüència per referir-se a qualsevol tipus d'embarcació utilitzada amb aquesta finalitat.Aquesta activitat sol deixar un saldo lamentable en pèrdues humanes, ja que, tenint en compte que no són embarcacions dissenyades per suportar els rigors d'alta mar, solen sotsobrar en ser envestides per l'onatge, o al no disposar de sistemes moderns de navegació, corren el risc de no arribar al seu destí.
|
Jocs
|
Tente va ser una línia de construcció de joguines catalana, coneguda per la fabricació de blocs de plàstic similars als de Lego, fets amb el mateix material que Lego, l'ABS. Va ser creada l'any 1972 per l'empresa EXIN, la seu es trobava a Barcelona i va deixar de fabricar-se el 2007. Una de les seves principals diferències amb Lego era que les peces de Tente tenien un orifici central que permetia connectar peces d'una forma única. Lego va arribar a demandar EXIN per utilitzar un sistema similar al que havien inventat ells. La demanda la van presentar a Israel, on el tribunal va donar la raó finalment a EXIN. Hasbro va comercialitzar el joc als Estats Units i al Japó. Aquests models són diferents als de l'Estat espanyol, ja que Exin va autoritzar la creació de nous models adaptats als gustos d'aquests països. En altres països va ser comercialitzat per altres empreses: Jocsa a l'Argentina, Miro-Meccano a França, Denys-Fisher al Regne Unit, etc. Tenia diverses línies: Elephant (per a infants menuts), Ruta (camions), Mar (amb dues branques: vaixells civils i vaixells militars), Aire (helicòpters), Astro (naus espacials), Scorpion (tancs i altres vehicles militars, inclòs un helicòpter) i, ja als anys 90 del segle xx, Roblock (inspirats en els Transformers). Algunes línies van canviar de nom amb el temps: Astro va esdevenir Cosmic i Mar va esdevenir Oceanis. A més, a mitjan anys 80 van treure vaixells i naus espacials amb un motoret que permetia que es desplacessin per terra. Algunes d'aquestes línies van obligar Tente a desenvolupar peces específiques més enllà dels típics blocs d'acoblament, per exemple els vaixells: va caldre crear barquetes, llanxes, camions menuts, radars, antenes parabòliques, canons, antiaeris, llençatorpedes, llençamíssils, helicòpters, cabrestants... Al final, molts vaixells (alguns dels civils, però sobretot els militars) van acabar sent un joguet tendent a maqueta (els dissenyadors de Tente es van documentar en models reals a l'hora de crear destructors, creuers de la Primera Guerra Mundial o portaavions, i fins i tot a partir del 1992 van reproduir alguns vaixells reals, com el cuirassat Missouri de l'Armada nord-americana, el cuirassat Bismarck d'Alemanya -tots dos de la Segona Guerra Mundial-, la fragata Santa Maria de l'Armada espanyola o el portaavions Charles de Gaulle de l'Armada francesa). En desaparèixer l'empresa EXIN, la patent de Tente va ser adquirida per Educa Borràs, que va comercialitzar el joc fins a l'any 2007. Actualment ja no es fabrica.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.