label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Telecomunicacions
|
Una targeta telefònica és una petita targeta, normalment semblant a una targeta de crèdit, usada per pagar en les cabines telefòniques o com a sistema prepagament de trucades. Aquestes targetes es poden emprar en qualsevol sistema de crèdit prepagament o sistema de targeta de crèdit. Hi ha un altre tipus de targetes compost per una targeta amb un PIN especial imprès en ella que permet carregar trucades a un compte telefònic.
|
Informàtica
|
La història de la informàtica va començar molt abans de la moderna disciplina de ciències de la computació que va sorgir al segle xx, i s'insinua als segles anteriors. La progressió de les invencions mecàniques, el seu desenvolupament va ser gran que la ciència de la computació es va separar de les matemàtiques va formar un gran camp acadèmic i la base d'una indústria mundial massiva.
|
Geografia
|
Les muntanyes Căliman-Harghita (en romanès, Munții Căliman-Harghita) són un grup de serralades de Romania. Aquestes serres es consideren part dels Carpats Orientals Interiors. Dins de Romania, però, és tradicional dividir els Carpats romanesos orientals (Carpații Orientali) en tres grups geogràfics (nord, centre, sud), en canvi als Carpats orientals exteriors i interiors. La categorització romanesa inclou totes les muntanyes Căliman-Harghita dins dels Carpats orientals centrals de Moldàvia i Transsilvània (Munţii Carpați Moldo-Transilvani). Els Carpats moldavo-transsilvànics inclouen: Muntanyes Bârgău (Munții Bârgăului) Muntanyes Călimani (Munții Călimani), també conegudes com els Alps de Kelemen Muntanyes de Ciuc (Munții Ciucului) Muntanyes Gurghiu (Munții Gurghiului), també conegudes com els Alps de Görgeny Muntanyes Harghita (Munții Harghita), "el cos volcànic més gran de tota Europa" Muntanyes de Baraolt (Munții Baraolt) Muntanyes Perșani (Munții Perșani)
|
Festivals
|
Cariatis (en grec antic Καρύατις) era un festival celebrat a Caryae a Lacònia, en honor d'Àrtemis coneguda per Àrtemis Cariatis. Era de celebració anyal. Durant la festa, noies verges espartanes realitzaven unes danses peculiars i cantaven himnes, segons Pausànies i Llucià de Samòsata. La festa tenia gran antiguitat, ja que s'explica que durant la Segona guerra messènica, Aristòmenes es va emportar les verges lacedemònies que ballaven a Caryae en honor d'Àrtemis. Potser a partir d'aquesta dansa, els artistes grecs van donar el nom de cariàtides a les figures femenines que s'utilitzaven en arquitectura en lloc de columnes. La història que explica Vitruvi sobre l'origen d'aquestes figures és poc creïble, ja que diu que la ciutat de Caryae es va passar als perses després de la Batalla de les Termòpiles l'any 480 aC, i que els aliats grecs van destruir la ciutat, van matar tots els homes i van prendre presoneres a les dones. Per commemorar aquesta desgràcia es van representar dones a les columnes. L'ús de figures femenines a les columnes és molt anterior a aquesta data.
|
Ciències de la salut
|
El doctor Akio Kanai (japonès: 金井 昭雄, Kanai Akio) és el president executiu de l'Òptica Fuji a Hokkaido (Japó) i també el guanyador del Premi Nansen pels Refugiats del 2006.
|
Dret
|
Black Law Dictionary (Diccionari de Dret d'en Black), també anomenat Black's Law, és el diccionari de dret més àmpliament utilitzat als Estats Units d'Amèrica (EUA). Henry Campbell Black (1860–1927) en va ser l'autor de les dues primeres edicions (vegeu una llista de totes les edicions més endavant en aquesta mateixa entrada) i el seu nom és el que duu el diccionari. El Tribunal Suprem dels Estats Units ha citat aquest diccionari com la principal autoritat legal secundària en dret en molts dels casos de la mateixa Cort Suprema.
|
Agricultura
|
La batalla del gra va ser una de les quatre batalles econòmiques que van tenir lloc a la Itàlia feixista. Benito Mussolini, per tal d'apropar el país a l'autarquia, va iniciar aquesta acció propagandística i econòmica l'any 1925 per incrementar la producció de blat a Itàlia, reduir el dèficit en la balança comercial i assegurar l'autosuficiència del país.La primera política aplicada va ser la implementació d'aranzels sobre el pa per tal d'incentivar l'obtenció de blat, que històricament havia depès de les importacions. El govern va oferir ajudes a agricultors per treballar aquests cultius, i en una dècada es va passar a produir de 5,5 milions de tones de blat a 7 milions, reduint les importacions de blat en un 75%. Malgrat que el règim ho va considerar un gran èxit, la batalla del gra va fer decréixer notablement l'exportació d'oli d'oliva, vi i altres fruites; les terres on tradicionalment es conreaven, tot i no ser especialment aptes, es van reconvertir per a la producció de blat. La batalla també va portar a un increment de preus en productes derivats del blat, mentre a la resta de països decreixien.
|
Robòtica
|
Un amic per a en Frank (originalment en anglès, Robot & Frank) és una pel·lícula de comèdia i drama de ciència-ficció estatunidenca de 2012 dirigida per Jake Schreier i escrita per Christopher Ford. Ambientada en un futur proper, se centra en la figura d'en Frank Weld, un lladre de joies envellit, interpretat per Frank Langella, el fill del qual li compra un robot domèstic. Distant en un principi, en Frank s'acaba entenent amb el robot quan s'adona que pot utilitzar-lo per reiniciar la seva trajectòria com a lladre. Un amic per a en Frank va ser el primer llargmetratge tant de Schreier com de Ford, i va rebre elogis de la crítica pel guió, producció i interpretació. Va guanyar el premi Alfred P. Sloan al Festival de Cinema dde Sundancee 2012, empatant amb la pel·lícula del Caixmir Valley of Saints de Musa Syeed. El robot va ser creat per la companyia d'efectes especials Alterian, Inc., propietat de Tony Gardner. Està doblada en català.
|
Astronomia
|
Les Taules de Pere el Cerimoniós, Taules de Barcelona o Taules de Pere III (tal com estan definides al ms. de la BNP), són unes taules astronòmiques fetes calcular per Pere el Cerimoniós. Aquest rei va ser un gran impulsor de la cartografia i de l'astronomia. A part de fabricar bombardes i fer-ne servir una contra Pere el Cruel a la batalla naval de Barcelona (1359), va promulgar un decret pel que tota nau catalana havia de dur a bord, entre altres, un compàs, una carta portolana, i un astrolabi. La longitud es calculava per estima, en canvi la latitud es calculava per mesures d'angles preses amb instruments (quadrants, bastons de Jacob o astrolabis), fets entre altres, pels jueus bruxolers de Mallorca. De nit es mesurava amb l'altura de l'estel Polar i de dia amb l'altura del sol, amb l'ajut de taules amb la declinació del sol. Com complement doncs d'aquesta llei, va encarregar (1360-1380) a Jacob Corsino unes noves taules, que havien iniciat en Pere Gilbert i van finalitzar Dalmau Sesplanes, construint un observatori i fabricant uns instruments astronòmics (esferes armil·lars, quadrants, astrolabis, etc.), de gran mida per a guanyar precisió, únics al seu temps i ja desapareguts. Les taules van ser totalment calculades a Barcelona:".. calculades pels més savis d'Aragó, Catalunya, Montepelusano i Marsella..", (Montepelusano = Montpeller actual) sent les primeres no traduïdes de les de Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Abu-l-Abbas al-Fargani o Al-Battaní.
|
Aeronàutica
|
El tren d'aterratge , és la part de qualsevol aeronau encarregada d'absorbir l'energia cinètica produïda pel contacte entre l'aeronau i la pista durant la fase d'aterratge.
|
Ecologia
|
Una reserva natural és un espai natural d'extensió reduïda i de considerable interès científic creada per a preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que conté o alguna de les seves parts. A Catalunya es classifiquen en integrals o parcials, i la declaració s'atorga per llei o per decret, respectivament. No s'hi permeten activitats que directament o indirectament puguin perjudicar els valors naturals de protecció.
|
Estris
|
Una bossa de te és una bossa petita segellada de paper porós, seda o niló contenint fulles de te. La bossa manté el te dins mentre es fa la infusió, de manera que resulta més fàcil retirar les fulles, fent així la mateixa funció que un infusor de te. Algunes bosses de te tenen unida un tros de cordill amb una etiqueta de paper en el seu extrems per facilitar la seva retirada i també identificar la varietat de te. En països on és més freqüent l'ús de fulls de te soltes, el terme s'usa habitualment per a descriure un envàs de paper o cel·lofana per a aquestes fulles. Solen ser sobres quadrats o rectangulars amb la marca i el sabor impresos en ells, així com decoracions de vegades interessants.
|
Llocs ficticis
|
El Col·legi Hogwarts de Màgia i Bruixeria és una escola fictícia, escenari principal de la saga de novel·les Harry Potter, escrites per la J. K. Rowling. Hi ha diversos professors, cadascun especialitzat en una determinada assignatura. Algunes assignatures són obligatòries, mentre que d'altres són opcionals. S'obliga als estudiants a triar almenys dues assignatures opcionals al seu pla d'estudis en començar el tercer curs. Després de fer els exàmens GNOM al final del cinquè any, poden decidir quines classes continuar en el nivell MAG pels següents dos anys a l'escola.
|
Jocs
|
Final Fantasy Tactics Advance ( フ ァ イ ナ ル フ ァ ン タ ジ ー タ ク テ ィ ク ス ア ド バ ン ス, Final Fantasy Tactics Advance ?) és un videojoc desenvolupat per Square Enix en 2003 per a la consola Game Boy Advance. Aquest joc és un spin-off de la popular sèrie Final Fantasy i, igual que el videojoc de 1997 Final Fantasy Tactics, canvia l'estil original de la sèrie per a embarcar-se a un gènere més tàctic. El jugador dirigeix a un clan amb diferents membres i controla les seves accions en uns escenaris distribuïts per caselles. Els personatges poden variar de classe lliurement una vegada que compleixen certs requisits, el que modifica la seva aparença, habilitats i estadístiques. La història del joc se centra en quatre nens; Marche, Mewt, Ritz i Doned, que viuen en una petita ciutat anomenada St. Ivalice. Els nens són transportats a una versió de fantasia de la seva pròpia ciutat, "Ivalice", després del descobriment d'un llibre màgic. Des d'aquest moment ens vam embarcar en l'aventura de Marche mentre intenta tornar al món real, enfrontant-se a tots els que l'hi volen impedir. El joc va aconseguir unes crítiques positives el que va portar a l'aparició d'una seqüela: Final Fantasy Tactics A2: Grimoire of the Rift per Nintendo DS.
|
Periodisme
|
Fernão Lopes (Lisboa, c. 1385 (Gregorià) - Lisboa, c. 1458) fou un escrivà i cronista oficial del Regne de Portugal i el quart guàrdia major de la Torre do Tombo. Es desconeix bona part de la seua vida. Segurament de classe baixa, va rebre carta de noblesa pels serveis prestats a la corona. Hereu de tradicions clàssiques, es va distingir dels seus predecessors per donar gran importància a l'anàlisi crítica de la història i per la comprovació documental dels fets, relatant-los amb veracitat i objectivitat, esporgant les opinions parcials, les exageracions retòriques i les llegendes. També de manera innovadora va mostrar el poble pla com un important agent de la història, minimitzant el protagonisme quasi exclusiu de reis i nobles. Per això, es considera un renovador del gènere de la crònica històrica, un dels precursors de la historiografia científica i fundador de la historiografia portuguesa. També tenia un vast coneixement intel·lectual, una sensibilitat humanista i un estil literari àgil basat en l'oralitat i en l'univers popular, sense descartar referències erudites, característiques que en fan la figura més important de la literatura portuguesa medieval. De les seues variades obres, amb prou feines es conserven les cròniques dels reis Pere I, Ferran I i Joan I de Portugal.
|
Dansa
|
Ludovica Mosca Bencini (París, 1953) és una pianista i pedagoga italiana resident a Catalunya. Artista multidisciplinària, també és ballarina, coreògrafa i professora especialitzada en dansa barroca, concertista de castanyoles i pintora.
|
Antropologia
|
El Swayamvara (en sànscrit: स्वयंवर: en sànscrit: स्वयंवर, IAST: svayaṃvara), era la pràctica, a l'Índia antiga, d'escollir un marit, entre una llista de pretendents, per a una noia casadora. Swayam en sànscrit significa "un mateix" i vara significa en aquest context "nuvi". En aquesta pràctica, el pare decideix organitzar el swayamvara de la seva filla en un lloc i moment procipis, de manera que transmet aquest missatge al món exterior. Generalment els reis enviaven missatgers més enllà de les seves fronteres, mentre que els plebeus se les arreglaven per difondre la notícia dins la seva comunitat. En el dia i lloc escollits, la noia tria entre una assemblea de pretendents o bé es casa amb el pretendent que completi una tasca encomanada. Quan la noia identifica el pretendent de la seva elecció, l'assenyala posant-li garlandes i, immediatament, es porta a terme una cerimònia de matrimoni.
|
Geografia
|
El poble de Merlant, disseminat, és situat al sector nord-oest del terme de Porqueres (comarca del Pla de l'Estany), a l'esquerra del torrent de Merlant (o de Rodeja), afluent per l'esquerra del Ser. L'església parroquial està dedicada a Sant Quirze i Santa Julita, i depenia de Porqueres.Alguns dels masos més importants dins el terme del poble de Merlant són el Mas Gallifa, Ca l’Estrada i Can Soler.
|
Astronomia
|
L'Expansió accelerada de l'Univers es basa en observacions que mostren que l'expansió de l'univers s'està accelerant, de manera que la velocitat a la qual una galàxia llunyana s'allunya de l'observador augmenta contínuament amb el temps. El 1998, dos equips d'astrònoms, Supernova Cosmology Project i High-Z Supernova Search Team, respectivament dirigits per Saul Perlmutter i Brian P. Schmidt/Adam Riess, observaren una acceleració de l'expansió de l'Univers mesurant les velocitats d'escapament de supernoves de tipus Ia per mesurar l'acceleració. La idea era que, com que les supernoves de tipus Ia tenen gairebé la mateixa brillantor intrínseca (una espelma estàndard), i com que els objectes que estan més lluny semblen més tènues, podem utilitzar la brillantor observada d'aquestes supernoves per mesurar la distància a ells. Aleshores, la distància es pot comparar amb el desplaçament al vermell cosmològic de les supernoves, que mesura quant s'ha expandit l'univers des que es va produir la supernova. El resultat inesperat va ser que els objectes de l'univers s'estan allunyant els uns dels altres a un ritme accelerat. Els cosmòlegs de l'època esperaven que la velocitat de recessió sempre es desacceleraria, a causa de l'atracció gravitatòria de la matèria a l'univers. El descobriment va ser premiat amb el Premi Nobel de Física el 2011 per als tres investigadors principals dels dos equips. S'han trobat proves confirmatòries en oscil·lacions acústiques bariòniques i en anàlisis de l'agrupament de galàxies. Es creu que l'expansió accelerada de l'univers va començar des que l'univers va entrar en la seva era dominada per l'energia fosca fa aproximadament 4.000 milions d'anys.. En el marc de la relativitat general, una expansió accelerada es pot explicar per un valor positiu de la constant cosmològica Λ, equivalent a la presència d'una energia positiva del buit, anomenada "energia fosca". Tot i que hi ha possibles explicacions alternatives, la descripció que suposa energia fosca (Λ positiva) s'utilitza en el model estàndard actual de cosmologia, que també inclou matèria fosca freda (CDM) i es coneix com a model Lambda-CDM. Aquesta observació, inesperada, implica una constant cosmològica positiva i l'existència de l'anomenada energia fosca a l'Univers. Mesures més recents del satèl·lit WMAP han confirmat aquesta acceleració i determinat més precisament la quantitat d'energia fosca.L'acceleració es mesura pel paràmetre de desacceleració que indica el grau de frenada de l'expansió de l'Univers, provocada per l'atracció gravitatòria. Aquest paràmetre està relacionat amb la derivada segona del radi de l'Univers en funció del temps.Inicialment, en l'Univers jove el paràmetre de desacceleració era positiu, és a dir, l'expansió de l'Univers es frenava. Però des de fa uns 6 mil milions d'anys l'energía fosca va invertir la situació i des de llavors el paràmetre de desacceleració es negatiu, (l'expansió de l'Univers s'està accelerant)
|
Heràldica
|
El griu o grifó és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d'ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut. Les musculoses potes de darrere i la cua són de lleó. La paraula prové del llatí ''grypus'', manllevat del grec γρυψ, genitiu γρυπός, que significa animal fabulós mig ocell, mig lleó amb potes i urpes daurades i un bec ganxut. En català antic també es deia grifó. Cal no confondre'l amb l'opinicus, un animal semblant però amb les potes davanteres també de lleó. Tradicionalment, el lleó ha estat sempre el rei dels animals terrestres i les àligues són els més majestuosos de tots els ocells. El griu reunia les millors característiques de cada un. Era, al mateix temps, rei de la terra i rei del cel, per això se'l considerava un animal noble. Tot i la seva perillositat mags i déus n'han pogut domesticar. Apol·lo, déu de la música i la medicina, ho va aconseguir segons relata una llegenda grega: ell va anar a cercar un griu per domesticar-lo, i quan va tornar en muntava un. Tot tipus de mags i déus els domesticaven per custodiar tresors. El déu Apol·lo en va contractar un per a protegir el seu tresor dels atacs dels arimaspes. El déu Dionís també va tenir tractes amb grius perquè li protegissin les seves gerres de vi. El seu origen és Mesopotàmia. Els grius apareixen en dibuixos i gravats de fa 5 000 anys, que s'han trobat en diversos santuaris i tombes egipcis i perses. Construeixen els seus nius als cims de les muntanyes de Mongòlia, això els permet tenir una perspectiva de visió immillorable del seu territori. També es diu que vivien al país dels hiperboris. S'alimenten de carn crua (sobretot de cavall), per això de tant en tant surten a caçar. Quan els grius cacen, planegen pel seu territori per buscar una presa, de vegades aterren i ho fan a peu. Quan en troben una, baixen en picat i la recullen amb les seves urpes d'àliga gegant. Sempre miren de no topar amb cap lleó ni elefant. No els agrada gens que un ésser humà transiti tranquil pels seus dominis, si en veuen un, l'agafen amb les urpes i el pugen molt amunt; quan són a una certa alçada el deixen anar perquè caigui lliurement i quedi esclafat en impactar contra terra. Sobre la seva reproducció no se'n saben gaires coses, però el fet que construeixin nius ja ens fan pensar que són ovípars; si un griu mascle s'ajunta amb una euga formen un híbrid, l'hipogrif. La font de coneixement sobre aquests éssers mitològics han estat llegendes i les rondalles de l'Àsia i de l'est d'Europa que s'explicaven oralment i es transmetien de pares a fills sense que fossin escrites. Això vol dir que, amb el pas del temps, sovint la realitat quedava transformada i això ha creat moltes incògnites. Arístees, un viatger i poeta grec del 625 aC, va ser el primer que va estudiar els grius. Va recollir totes aquestes històries, escoltant-les i escrivint-les; després les va estudiar i hi va establir relacions. Els seus estudis van inspirar nombrosos artistes grecs i romans que representaven els grius atacant cérvols i cavalls o estirant els carros dels déus. Els romans en feien escultures amb finalitats decoratives: les posaven com a potes de les taules i a les parets. Altres històries ens expliquen que els grius es delien per l'or. El buscaven als deserts asiàtics, especialment al desert del Gobi. En aquest desert de l'Àsia es van originar moltes de les rondalles sobre els grius perquè ells hi freqüentaven molt allà. Algunes llegendes donen una explicació en aquest fenomen: diuen que l'utilitzaven per fer els seus nius, perquè com que és un metall molt noble poden estar segurs que els seus nius no s'oxidaran. Diem que el griu és una criatura mitològica perquè ve dels mites de tradició oral i de les creences antigues dels grecs, els egipcis, els perses i d'altres cultures. Una hipòtesi planteja que l'origen real dels grius és en els nombrosos fòssils i esquelets de dinosaures de la família Ceratopsidae que s'han trobat als deserts de l'Àsia, especialment els de Mongòlia. Aquests fòssils i esquelets pertanyen a uns éssers que tenien un bec ganxut, una cua llarga i peülles amb molts dits. A l'edat mitjana la figura del griu, i també la de moltes altres criatures mitològiques, no representava el mateix que en l'època clàssica. El poeta italià Dante Alighieri (1265-1321) va escriure molt sobre els grius, però sobre els grius com a símbols de Crist. Al contrari, altres escriptors de l'època mitjançaven la figura del griu per representar el dimoni. El griu també apareix en nombrosos escuts heràldics de famílies nobles: representava el poder de la vista de l'àliga i el de la rapidesa del lleó, que són les virtuts principals dels grius. Un opinicus és un animal mitològic molt semblant al grifó però amb les potes davanteres també de lleó.
|
Llengües
|
Glosa és una llengua auxiliar internacional basada en la llengua auxiliar Interglossa. Fou desenvolupada per Ron Clark i Wendy Ashby, si bé inicialment va comptar amb una certa col·laboració de Lancelot Hogben, creador d'Interglossa. Glosa és una llengua aïllant, lliure de flexió gramatical, de manera que cada paraula té una forma original invariable. Les funcions gramaticals són realitzades per una sèrie de paraules especials, o bé per una certa co-ordinació de les paraules (sintaxi).
|
Objectes astronòmics
|
61 de la Verge (61 Virginis) és una estrella de tipus espectral G5V lleugerament menys massiva que el Sol (G2V), localitzada a uns 27,8 anys llum a la constel·lació de la Verge. La composició d'aquesta estrella és molt semblant a la del Sol. L'activitat a la cromosfera és actualment baixa. Es va sospitar que era una estrella variable el 1988 i hi va haver un esclat d'activitat entre els dies julians [24]54800 (29 de novembre de 2008) i 55220 (23 de gener de 2010).Aquesta estrella gira una vegada cada 29 dies. Els components de la velocitat estel·lar d'aquesta estrella són U = –37,9, V = –35,3 i W = –24,7 km/s. 61 Vir orbita a través de la Via Làctia a una distància d'uns 6,9 kpc del nucli, amb una exentricitat de 0,15. S'estima que té una edat de més de sis mil milions d'anys.61 de la Verge (G5V) és la primera nana groga ben establerta de la seqüència principal molt semblant al Sol amb una Súper Terra potencial, encara que no obstant COROT-7 (al límit del tipus espectral G) va ser la primera.
|
Telecomunicacions
|
La presència de la literatura a les xarxes socials és una pràctica que s'ha estès gradualment a Catalunya i al món. Partint dels principis i una part de l'àmbit d'actuació de les Humanitats Digitals, la quantitat de persones interessades en digitalitzar les obres literàries ha incrementat molt notablement durant els últims anys. El contingut és generalment creat directament a la xarxa, pel que és breu i sintetitzat, encara que molt sovint també s'empra material digitalitzat, ja sigui per a la seva conservació o per la incorporació d'aquest al món digital. L'objectiu bàsic, però, no és tan el de la producció artística en línia sinó el de visibilitzar i donar a conèixer una dimensió global de les associacions literàries, com apuntava Jeff Howe, professor a la Universitat Harvard i editor de la revista Wired. De la mateixa manera que les Humanitats Digitals, es combina la metodologia pròpia de la disciplina literària tradicional amb eines informàtiques com bases de dades, visualització de dades, recuperació de la informació, estadística, mineria de dades i l'edició digital. El fenomen de globalització es deu en gran part, com és sabut, per la universalització de les xarxes socials i la Mass Media digital. La supervivència de les esferes socials, artístiques i culturals dels nostres temps ha depès i depèn encara de la seva adaptació, ja que aquestes han configurat, sens dubte, una nova realitat en constant canvi i actualització. Una disciplina que ha confrontat aquesta problemàtica ha estat la literatura. En primer lloc, per l'aparició dels E-books que ja suposà un canvi en el paradigma a més de les múltiples polèmiques i disconformitats que va generar. Amb tot, la substitució del llibre en format de paper i tinta, no ha desaparegut de les nostres vides tal com alguns auguraven. En segon lloc i en un escenari completament distint, la vastitud creixent de les xarxes socials i el seu poder influent han generat una nova incògnita: són aquestes, enemigues o no de l'aprenentatge i la difusió de la literatura? En el terreny publicitari la resposta és, molt probablement, menys discutida. El fet que el contingut digital de les xarxes arriba gairebé a tots els confins del món no és pas una sorpresa, pel que facilita la divulgació de noves publicacions, ressenyes, crítiques, recomanacions, etc. Amb tot, també és cert que la utilització de les cookies i la classificació de la publicitat segons el que visitem i consultem més a Internet, pot fer que el públic a qui li arribi aquest contingut quedi reduït. D'altra banda, com comenta la professora de la Universitat Oberta de Catalunya, Laura Santacruz, en el món de la docència la qüestió de la literatura a les xarxes com a mitjà i/o eina d'aprenentatge és un debat actual i molt present.
|
Jaciments paleontològics
|
La formació Anacleto és una formació geològica amb afloraments a les províncies de la Patagònia argentina de Mendoza, Río Negro i Neuquén. És la formació més recent dins el Grup de Neuquén i pertany al subgrup de Río Colorado. La localitat tipus d'aquesta formació es troba a 40 quilòmetres a l'oest de la ciutat de Neuquén. A la seva base, la formació Anacleto se superposa còmodament a la Formació Bajo de la Carpa, també del subgrup de Río Colorado, i al seu torn, la formació Allen, del grup més recent de Malargüe, s'hi superposa en discordança.
|
Telecomunicacions
|
La modulació per desplaçament de freqüència (Frequency Shift Key o FSK) és un tipus de modulació digital similar a la FM analògica on es modifica la freqüència del senyal portador entre un nombre de valors discrets, amb l'objectiu de transportar informació,
|
Història
|
Els Sillery foren un família francesa que donà molts magistrats il·lustres a la seva pàtria. Pretenien tenir el seu origen de l'època de les Croades; però, en realitat el primer individu conegut de la família és Jean Brulart, que fou president del Parlament de París a principis del segle xvi. Tingué per fill en Nadal Brulart, baró de Crosne, que fou fiscal general a París, i del qual en descendeixen els Brulart de Dijon, tres dels quals foren successivament presidents del Parlament de Borgonya. Un altre fill de Nadal, Pere, fou conseller del rei i president de la Sala d'instrucció dels affers criminals de París. Casà amb Ambrosia Regnault, que li portà amb dot les terres de Sillery, nom que en el successiu adoptà la família. D'aquest matrimoni naixeren molts fills, quasi tots els quals ocuparen càrrecs d'importància, però el principal fou Nicolau Brulart, marquès de Sillery, (Sillery, 1544 - 1 d'octubre de 1624). Conseller del Parlament de París el 1573, les seves grans dots i intel·ligència feren que se li confiessin missions diplomàtiques d'importància. Així, el 1585, Enric III l'envià a conferenciar amb el rei de Navarra, i aquest, ja llavors rei de França amb el nom d'Enric IV, li confià missions a Suïssa (1589 i 1595), les negociacions de la pau de Vervins (1598) i les molt delicades pel divorci amb Margarida de Valois (reina de França) i les que seguiren per les noces amb Maria de Mèdici. El 1604 ocupant ja un dels més alts càrrecs en la magistratura, fou nomenat guarda-segells i, finalment, canceller de França. Durant la regència de Maria de Mèdici es posà en desacord amb Concini que acabà per fer-lo destituir; però a la mort d'aquell fou cridat de bell nou al consell, i el 1624 caigué definitivament en desgràcia, degut als esforços de Richelieu i de La Vieuville, retirant-se llavors a les seves possessions de Sillery, on morí al cap de poc, ja octogenari. El seu germà Nadal Brulat de Sillery (1577-1640 fou comanador de l'Orde de Malta i ambaixador a Espanya i a Roma, però després es retirà del món i abraçà la vida religiosa sota la direcció de Sant Vicenç de Paül, que pronuncià la seva oració fúnebre, consagrant la seva immensa fortuna a les obres de caritat. Pere Brulart, marquès de Puisieux, fill del canceller, fou secretari d'Estat i el fundador de la branca dels Puisieux. Fabià Brulart de Sillery (1655-1714), besnet del canceller, fou bisbe d'Avranches i de Soissons i individu de l'Acadèmia Francesa. L'últim individu notable d'aquesta família fou Carles Aleix Brulart, comte de Genlis i marquès de Sillery (París, 20 de gener de 1737 - 31 d'octubre de 1793) començà la seva carrera a l'armada, després fou capità de les guàrdies del duc de Chartres, el futur Felip Igualtat, formà part de l'Assemblea Constituent i de la Convenció Nacional i figurà entre els girondins, sent guillotinat amb 21 d'ells.
|
Pedagogia
|
El Pla Dalton és un mètode per portar a terme l'ensenyament individualitzat a l'escola secundària. Ideat el 1904 per Helen Parkhurst, es desenvolupà a la High School de Dalton (Massachusetts). Es basa en tres principis: Llibertat per tal que l'alumne es pugui organitzar el treball. La sociabilització per fomentar les relacions socials entre els companys. Individualització en el sentit que l'alumne interpreti el món que l'envolta a través de les seues necessitats i aspiracions.Per solucionar els problemes que plantejava se substituí l'aula tradicional per la sala-laboratori.El Pla Dalton despertà interès en el moviment de renovació pedagògica català del primer terç del segles XX. Les primeres referències les publicà a inicis de 1923 el Butlletí dels Mestres la revista pedagògica del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya. També la pedagoga mallorquina i professora de la Universitat de Barcelona Margarida Comas havia visitat, el 1921, a la Gran Bretanya una escola del mètode del Pla Dalton que descrigué a la seva memòria remesa a la Junta de Ampliación de Estudios.
|
Ciències ambientals
|
Les necessitats humanes i el desenvolupament a escala humana han estat definides i recollides per Manfred Max-Neef, Antonio Elizalde i Martin Hopenhayn, on les necessitats humanes s'aborden des d'una perspectiva ontològica (pròpia de la condició de l'ésser humà), sent poques, finites i classificables (a diferència de la idea econòmica convencional que defensa que són infinites i insaciables).Són també constants a través de totes les cultures humanes i de tots els períodes històrics. El que canvia amb el temps i entre les cultures són les estratègies mitjançant el qual aquestes necessitats (i els desitjos creats) són satisfets. Les necessitats humanes poden ser enteses com un sistema en el qual no hi ha jerarquies, a diferència dels postulats de psicòlegs occidentals com Maslow. La simultaneïtat, la complementarietat i la no comercialitat són característiques del procés de satisfacció de necessitats. Manfred Max-Neef i els seus col·legues van desenvolupar una taxonomia de necessitats humanes i una metodologia mitjançant la qual les comunitats poden identificar les seves "riqueses" i "pobreses" segons com estiguin satisfetes les seves necessitats humanes fonamentals. L'escola de Desenvolupament a Escala Humana està "enfocada cap a la satisfacció de les necessitats humanes fonamentals, la generació de creixents nivells d'autoconfiança, i l'articulació de relacions orgàniques de les persones amb la natura i la tecnologia, dels processos globals amb l' activitat local, del que és personal amb el que és social, de la planificació amb l'autonomia, i de la societat civil amb l'estat".Una de les seves aplicacions és dins del camp del desenvolupament sostenible estratègic, on les necessitats humanes fonamentals (no els desitjos i les necessitats creades pel mercat) s'han utilitzat per refinar l'Informe Brundtland. Juntament amb altres aspectes del The Natural Step per al desenvolupament estratègic sostenible, que es resumeixen com una refosa dels principis de sostenibilitat, que permet la planificació i disseny per a la sostenibilitat.
|
Ciències de la salut
|
L'Agència Europea de Medicaments (EMA per les seves sigles en anglès European Medicines Agency) és una agència de la Unió Europea (UE) l'objectiu de la qual és contribuir a la protecció de la salut pública i animal assegurant que els medicaments per a ús humà i veterinari siguin segurs, eficaços i d'alta qualitat. L'any 1995 es creà pel Consell de la Unió Europea després de més de set anys de negociacions entre els governs de la Unió Europea en substitució l'Agència Europea per a l'Avaluació dels Medicaments (EMEA, per les seves sigles en anglès European Medicines Evaluation Agency) en substitució del Comitè d'Especialitats Farmacèutiques creat el 1977 i el Comitè de Medicaments Veterinaris. A partir de l'any 2004 adoptà el nom actual. Des del 4 de març de 2019 la seva seu és la ciutat d'Amsterdam i el seu director actual és Guido Rasi. Funciona com una xarxa que aglutina els recursos científics dels estats membres de la Unió i de més de quaranta autoritats nacionals competents, coordinant l'avaluació i supervisió dels medicaments a tota la Unió. Se l'ha de distingir de la Direcció Europea per a la Qualitat dels Medicaments i dels Serveis Sanitaris, una iniciativa del Consell d'Europa amb objectius semblants, que alia a més de la Unió Europea tota una sèrie d'estats europeus que no són pas membres de la UE però que comparteixen les mateixes normes.
|
Geografia
|
Santo Amaro és una illa que té una superfície de 143 km² i està situada al centre del litoral de l'Estat brasiler de São Paulo al nord-est de l'illa de São Vicente i al nord de la badia de Santos. En el seu territori hi ha el municipi de Guarujá. A l'estuari que separa l'illa de São Vicente s'hi va construir el port de Santos, un dels més grans del món.
|
Telecomunicacions
|
La funció de Hann, que porta el nom del meteoròleg austríac Julius von Hann, és una funció finestra discreta donada per w ( n ) = 1 2 ( 1 − cos ( 2 π n N − 1 ) ) {\displaystyle w(n)={\frac {1}{2}}\;\left(1-\cos \left({\frac {2\pi n}{N-1}}\right)\right)} o w ( n ) = sin 2 ( π n N − 1 ) {\displaystyle w(n)=\sin ^{2}\left({\frac {\pi n}{N-1}}\right)} o, en termes de la funció haversine, w ( n ) = hav ( 2 π n N − 1 ) . {\displaystyle w(n)=\operatorname {hav} \left({\frac {2\pi n}{N-1}}\right).}
|
Dansa
|
Bollywood (en hindi: बॉलीवुड, en urdú: بالی وڈ) és el nom que rep la producció cinematogràfica índia basada a Bombai, de caràcter comercial i bàsicament realitzada en llengua hindi. Aquest nom prové de la combinació entre "Bombai" i "Hollywood", fent referència a la importància d'aquesta indústria, tant a nivell de quantitat (per any, és l'indret del món on es filmen més pel·lícules) com d'èxit (les obres són difoses per tot el subcontinent indi i a bona part de la resta del món). El conjunt que forma Bollywood amb la resta de produccions en diferents idiomes, com el tàmil, el bengalí i altres, constitueix el nucli del cinema indi. Paral·lelament, es coneix com a Tollywood a la producció cinematogràfica de pel·lícules en llengua telugu.
|
Geografia
|
Cydonia Mensae és una regió marciana situada a 33°N i 13°O. La regió va esdevenir notòria arran de l'observació de formacions rocoses inusuals a la seva superfície. Generalment es considera com un cas de pareidolia a la topografia marciana, tot i que hi ha discussions pseudocientífiques de sobre si és d'origen natural o artificial, això últim basant-se en una sèrie de presumptes regularitats matemàtiques presents a la zona. El 25 de juliol del 1976, durant la seva òrbita número 35, la sonda Viking 1 va prendre sobre aquesta zona la fotografia del que es coneix popularment com la Cara de Mart, que en aquell temps alguns veieren com una estructura artificial.
|
Televisió
|
El Festival de Ball d'Eurovisió (Eurovision Dance Contest, en anglès), també promocionat per TVE a Espanya com Eurodance, va ser un esdeveniment organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió que va celebrar la seva primera edició l'1 de setembre de 2007 a Londres amb un format similar al Festival de la cançó d'Eurovisió, en el qual una parella de cada país participant havia de ballar dos balls diferents, i després serien votats pels altres països com en Eurovisió.
|
Biotecnologia
|
El terme carboncle (del grec ἄνθραξ, que significa carbó), àntrax maligne, popularment malaltia dels drapaires, malaltia dels cardadors de llana o malaltia dels escorxadors o malgrà fa referència a una sèrie d'infeccions bacterianes produïdes pel bacteri Bacillus anthracis.Els símptomes comencen entre el primer dia i dos mesos després que es contregui la infecció. Pot ser de quatre tipus diferents: cutània, pulmonar, gastrointestinal i provinent d'una injecció. Si és cutània, es formen petites butllofes amb inflamació al voltant que freqüentment es converteixen en úlceres indolores amb un centre negre. La de tipus pulmonar provoca febre, mal de pit i dispnea. La de tipus intestinal causa diarrea que pot contenir sang, mal abdominal, nàusea i vòmits. La infecció provinent d'una injecció produeix febre i abscés al lloc injecció. És per tant una forma de piodermatitis. No s'ha de confondre amb l'àntrax [benigne] o furunculosi (confluència de diversos furóncols), que és una infecció localitzada en el teixit subcutani produïda pel bacteri Staphylococcus aureus.
|
Informàtica
|
El Variant Call Format (VCF) és un format de fitxer de text que s'utilitza en bioinformàtica per a emmagatzemar informació sobre les variacions en la seqüència dels gens. El format s'ha dissenyat sota l'aixopluc de grans projectes de seqüenciació de l'ADN i genotipatge, com ara el Projecte 1000 Genomes. Es va veure la necessitat d'un nou format, perquè altres formats ja existents per emmagatzemar dades genètiques, com ara el General Feature Format, en utilitzar-se per a diferents genomes inclourien masses dades redundants. Amb el VCF només es desarien les diferents variacions respecte a un genoma de referència. A part, el Projecte 1000 Genomes ha desenvolupat les seves pròpies especificacions per a variacions estructurals, com ara duplicats, difícils d'acomodar en l'esquema existent. També existeixen un grup d'eines per editar i manipular els fitxers VCF.
|
Psicologia
|
Oswald Külpe [ˌˀɔsv̥alt ˈkʰʏlpʿə] (Kandava, 1862 - Munic, 1915) fou un filòsof i psicòleg alemany del Bàltic. Destacà pels seus treballs de psicologia experimental. En filosofia, considerà el coneixement com a conjunció entre pensaments i experiència.
|
Catàstrofes
|
Un accident de treball, és un episodi o accident que genera lesions, i que es produeix durant el treball, o en els trajectes d'anada i/o tornada al treball (accident "in itinere"). L'accident de treball en el nostre medi és atès per les Mútues d'Accidents de Treball, i suposen que en el cas en què es produeixi una baixa, n'assumeixin el tractament, i també les prestacions econòmiques que es puguin generar. Segons l'article 115 de la Llei General de la Seguretat Social de 1994, aprovada per Reial decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, és accident de treball tota lesió corporal que el treballador pateixi amb ocasió o a conseqüència del treball que executi per compte aliena. Al territori valencià des del 2012 fins al 2018 hi ha hagut un creixement de la sinistralitat laboral.
|
Ciències de la salut
|
Els anys de vida ajustats per qualitat (AVAQ o QALY per les sigles en anglès) és una mesura de l'estat de la salut, que considera tant la quantitat com la qualitat de vida. S'utilitza en l'avaluació econòmica per valorar la rendibilitat de les intervencions mèdiques. Un AVAQ equival a un any en perfecte estat de salut. Si la salut d'un individu està per sota d'aquest màxim, els AVAQ s'acumulen a una taxa de menys d'1 per any. On estar mort s'associa amb 0 AVAQ. Els AVAQ es poden utilitzar per informar decisions personals, avaluar programes de salut i establir prioritats per a futurs programes.
|
Ciència-ficció
|
El viatge en el temps és un concepte de moviment cap endavant o cap enrere d'un punt a l'altre en el temps, de la mateixa manera com es fa en l'espai. A més, algunes interpretacions del viatge en el temps suggereixen la possibilitat de viatjar entre realitats o universos paral·lels. Aquest article analitza la possibilitat teòrica i tècnica de viatjar en el temps, i la possibilitat que existeixin paradoxes associades a aquest moviment en el temps (per exemple, evitar el naixement dels propis avantpassats).
|
Telecomunicacions
|
El Sistema de Guia és un component electrònic que proporciona dades al Sistema de Control del míssil, perquè aquest al seu torn maniobri per interceptar l'objectiu (en general movent les aletes de guia del míssil o variant l'angle de la seva tovera d'escapament). Les ordres electròniques imposades pel Sistema de Guia poden ser generades dins del mateix míssil, o rebre-les d'una font externa, encara que en general el Localitzador o Cercador es troba al cap del míssil (pel que rep el nom de Cap Cercador .
|
Estris
|
Un tampó és un producte per a la higiene femenina fet de cel·lulosa, que s'introdueix a la vagina per a absorbir el flux d'endometri a la menstruació i que es retira al cap d'unes poques hores d'ús. N'hi ha que tenen un aplicador i d'altres que no. Poden tenir diverses formes, tot i que sempre són més aviat cilíndrics, i diferents mides. Solen tenir un fil que es deixa a l'exterior de la vagina i que serveix per a, tirant d'ell, poder extreure fàcilment el tampó. La capacitat d'absorció és d'entre 6 i 20 mil·lilitres, segons la mida.
|
Pedagogia
|
La Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques va ser la institució encarregada de promoure la investigació i l'educació científica a Espanya en la primera part del segle xx, fins al règim franquista la va fer desaparèixer acabada la Guerra Civil (1936-1939).
|
Arqueologia
|
Pietro La Vega (segle XVIII - 1810) va ser un arqueòleg i artista espanyol que va dibuixar les ruïnes de Pompeia, Herculà i Estàbia. Inicialment, a més de cartògraf, va ser enginyer militar, com el seu germà Francisco La Vega, qui havia estat nomenat director d'excavacions del rei de Nàpols, Ferran I de les Dues Sicílies. Va començar els seus treballs arqueològics el 1764. El 1804, quan va morir Francisco, el va succeir com a director. Pietro La Vega va ser un arqueòleg molt conscienciós i meticulós, que prenia moltes notes. Els seus treballs van fer possible a François Mazois (Carlo Francesco Mazois) publicar el 1824 la síntesi més completa dels treballs arqueològics de Pompeia.
|
Ràdio
|
El Dutch Top 40 (en neerlandès: Nederlandse Top 40) és una llista setmanal dels senzills més venuts en els Països Baixos. Inicialment havia rebut el nom de "Veronica Top 40", que era el nom d'un programa de Radio Veronica, una emissora en aigües internacionals que emetia en neerlandès. Quan l'emissora va ser forçada a aturar llurs emissions en 1974 es va reanomenar a "Dutch Top 40". És semblant a la llista dels EUA Billboard Hot 100.
|
Informàtica
|
Disseny assistit per ordinador (DAO) és l'ús d'ordinadors per a assistir en el disseny d'ún producte. Els programes de software actuals van des de sistemes de dibuix tècnic bidimensionals fins a modelatge de solids i superfícies tridimensionals. Sovint s'utilitza la paraula i l'abreviació angleses Computer-Aided Design i CAD.
|
Informàtica
|
La simulació per ordinador intenta modelitzar sistemes reals o hipotètics per ordinador de manera que el seu funcionament pot ser estudiat i podem predir el seu comportament. Un simulador és un aparell que permet la simulació d'un sistema, reproduint també el seu comportament. Els simuladors reprodueixen sensacions que en la realitat no estan succeint. Els simuladors pretenen reproduir tant les sensacions físiques (velocitat, acceleració, percepció de l'entorn) com també les sensacions del comportament dels equipaments de la màquina que es vol simular. Per simular les sensacions físiques es pot recórrer a complexos mecanismes hidràulics comandats per potents ordinadors que mitjançant models matemàtics aconsegueixen reproduir sensacions de velocitat i acceleració. Per reproduir l'entorn exterior es fan servir projeccions de bases de dades de terreny. A aquest entorn se'l coneix com a "Entorn Sintètic". Thomas T.Goldsmith Jr.i Estle Ray Mann ho defineix així: "Simulació és una técnica numèrica per conduir experiments en un ordinador digital. Aquests experiments comprenen certs tipos de relacions matemàtiques i lògiques, els quals són necessaris per descriure el comportament i l'estructura de sistemes complexes del món real a través de llargs períodes" Una definició més formal formulada per R.E. Shannon és: "La simulació és el procés de dissenyar un model d'un sistema real i dur a terme experiències amb ell, amb la finalitat de comprendre el comportament del sistema o avaluar noves estratègies dins dels límits imposats per un cert criteri o un conjunt d'alls - per al funcionament del sistema ". Les qüestions clau en la simulació inclouen l'adquisició d'una font d'informació vàlida sobre la selecció pertinent de les principals característiques i comportaments, la utilització de la simplificació de les aproximacions i suposicions dins de la simulaci i la fidelitat i la validesa dels resultats de la simulació. La simulació és la imitació d'alguna cosa real, l'estat de coses, o procés. L'acte de simular una cosa que en general suposa que representen certes característiques clau o comportaments d'un sistema físic o abstracte seleccionat.
|
Filosofia
|
Un cercle viciós o dial·lel (del grec diallēlos, 'recíproc') és una situació sense sortida, en la qual les possibles solucions no poden ser obtingudes sinó per mitjà d'aquestes mateixes solucions. També s'anomena peix que es mossega la cua; és una fal·làcia que consisteix en una petició de principi per la qual s'intenta provar una cosa mitjançant una altra, i aquesta segona mitjançant la primera.
|
Psicologia
|
Icek Ajzen (nascut a Polònia el 1942) és un psicòleg i professor emèrit a la universitat de Massachusetts Amherst. Va rebre el seu títol de doctorat a la universitat d'Illinois a Urbana-Champaign, essent conegut pel seu treball, junt amb Martin Fishbein, de la Teoria de la Conducta Planejada. Ajzen ha estat considerat un dels científics més influents en l'àmbit de la psicologia social degut tant a la gran producció científica, com a l'impacte de les seves investigacions, sent citat més de 345.000 vegades. La seva recerca ha influenciat a diferents camps com la publicitat, la psicologia de la salut o la psicologia ambiental, entre altres àmbits.
|
Sociologia
|
Un insult o penjament és un mot o expressió ofensiu, que és utilitzat per l'emissor amb la intenció de fer mal o ofendre un altre individu que és considerat com a receptor del penjament o insult. És difícil de determinar amb precisió, què constitueix o no un insult, ja que es troba subjecte a convencions socials i culturals. Antropològicament, el que constitueix o no un insult només pot ser definit en el nivell emic de les ciències socials. També dins de la pragmàtica i concretament la teoria dels actes de parla es pot pensar i discutir el que constitueix o no un insult. Generalment el penjament o insult és una pràctica social desaprovada i rebutjada. Pot consistir en paraulotes, i sovint es refereix a la sexualitat, als progenitors, aparença, discapacitats físiques o les capacitats mentals de la persona a qui s'adreça; en resum, qualsevol cosa que pugui ofendre o molestar la persona a qui va dirigit. A l'Edat Mitjana un insult ofensiu era dir ca!, fill de ca!, que es deia als sarraïns i jueus i a persones considerades menyspreables. També s'amollaven freqüentment barba merdosa, banyut, per lo cul de Déu, bagassa, bagassa cantonera, sutze bagassa, ill de bagassa, bord (Canals 2003: 39, 91-94).
|
Ecologia
|
En biologia, dues espècies o poblacions es diu que són simpàtriques quan viuen en la mateixa àrea geogràfica o en àrees que se superposen i són capaços de trobar-se entre elles. Això contrasta amb les formes d'interacció parapàtriques, que tenen àrees de distribució adjacents però no se superposen, i les al·lopàtriques, que tenen àrees de distribució separades. Quan espècies estretament relacionades, però diferents, són simpàtriques, això pot indicar que s'ha produït una especiació simpàtrica, una controvertida forma d'especiació en la qual una població es divideix en dues simpàtriques, inicialment espècies mestisses.
|
Biotecnologia
|
Un transgèn és un gen o un material genètic que s'ha transferit de manera natural o per qualsevol de les moltes tècniques d'enginyeria genètica des d'un organisme a un altre. En el seu ús més precís, el terme transgèn descriu un segment d'ADN que conté una seqüència de gens que ha estat aïllada d'un organisme i introduït en un organisme diferent. Aquest segment no natiu d'ADN pot retenir la capacitat de produir ARN o proteïna en l'organisme transgènic, o pot alterar la funció normal del codi genètic de l'organisme transgènic. En general, l'ADN és incorporat dins la línia germinal de l'organisme. En un ús més laxe, transgèn pot descriure qualsevol seqüència d'ADN, sense prestar atenció sobre si conté una seqüència de gens que codifica o ha estat construïda artificialment, la qual s'ha introduït dins l'organisme o vector molecular on abans no s'hi trobava. En termes pràctics, un transgèn pot ser o bé un segment complementari de cDNA el qual és una còpia de mRNA (ARN missatger), o el mateix gen que resideix en la seva regió original d'ADN genòmic.
|
Física
|
La transferència Northern o transferència d'RNA (de l'anglès Northern blot) és una tècnica de detecció de molècules d'àcid ribonucleic (ARN) d'una seqüència donada dins d'una barreja complexa (per exemple, un ARN missatger per a un pèptid donat en una extracció d'ARN total). Per a això, es pren la barreja d'ARN i es sotmet a una electroforesi en gel per tal de separar els fragments sobre la base de la seva grandària. Després d'això, es transfereix el contingut del gel, ja resolt, a una membrana carregada positivament en la qual s'efectua la hibridació d'una sonda molecular marcada radioactiva o químicament. El nom de la tècnica deriva de la pròpia de la detecció d'àcid desoxiribonucleic (ADN), denominada Southern blot en honor del seu descobridor, d'aquesta manera, el desenvolupament de la tècnica equivalent per ARN és ocupació el punt cardinal oposat («northern», septentrional en anglès, enfront del meridional «southern»).
|
Telecomunicacions
|
Codificació Manchester diferencial (també BMC, acrònim de biphase mark code), en telecomunicacions i emmagatzemament de dades, és una conversión de cada bit original en un canvi d'estat de "0" a "1" o de "1" a "0", i a més a més, hi ha una altra línia negada a l'anterior.
|
Estris
|
El oftalmòmetre, o queratòmetre, és un instrument de diagnòstic utilitzat per a mesurar els eventuals errors de refracció de l'ull, mitjançant el mesurament de la curvatura de la superfície exterior de la còrnia. L'instrument és especialment útil per a mesurar la magnitud dels defectes de refracció, tals com l'astigmatisme, però també s'utilitza per a la correcció de defectes de refracció detectats amb els procediments de cirurgia refractiva, o en contactologia.
|
Agricultura
|
Els pleosporals (Pleosporales) és l'ordre més gran de la classe dels Dothideomycetes. S'estima que conté 23 famílies, 332 gèneres i més de 4.700 espècies. La majoria de les espècies són sapròtrofs sobre material vegetal en descomposició en aigua dolça, marina, o ambients terrestres, però algunes espècies estan associades amb plantes vives com paràsits, epífits o endòfits. Les espècies més ben estudiades causen malalties en les plantes cultivades, per exemple, Cochliobolus heterostrophus, causa malalties en el panís, Phaeosphaeria nodorum (Stagonospora nodorum) la causa la blat i Leptosphaeria maculans la causa en la col (Brassica). Algunes espècies de pleosporals es troben en la femta dels animals i un petit nombre en els líquens i fongs que viuen en les roques. El membre més antic dels Pleosporales és el gènere extint Margaretbarromyces de l'Eocè.
|
Agricultura
|
Sultan Kösen (Mardin, Turquia; 10 de desembre de 1982) és un agricultor turc que ostenta el rècord mundial Guinness per ser l'home viu més alt, amb 2 metres i 51 centímetres. El creixement de Kösen es deu a les condicions de gegantisme i acromegàlia, causades per un tumor que afecta la seva glàndula pituïtària. A causa de la seva condició, utilitza crosses per caminar. Nascut en una família kurda a la ciutat del sud-est de Mardin, és el setè home més alt de la història.
|
Multimèdia
|
Ampache és un programari de tipus lliure basat en pàgines Web amb funcionalitat de gestió de fitxers i servidor de dades àudio/vídeo (streaming : flux de dades multimèdia). El nom Ampache és una combinació del mots Amplificador i Apache. La mascota d'Ampache és un esquirol anomenat Fraz.
|
Geologia
|
Suiseki (水石, Suiseki?) és una paraula japonesa que fa referència a una petita roca amb la forma i colors de la qual podem recordar un paisatge o objecte de la natura com poden ser un animal, un ésser humà, etc.Es tracta d'una roca que sense cap tractament profund aconsegueix emular una imatge de la natura a la nostra ment. Normalment no solen ser de mida gran, havent-los de molt petits. Per a poder classificar una pedra comú com a suiseki cal que aquesta puga suggerir-nos ideals semiabstractes japonesos que per a cada persona poden ser diferents en un mateix suiseki.Els més comuns que podem trobar-hi són els suiseki amb forma de muntanya o de serralada que pot estar travessada per rius, torrents, etc. No obstant això, són el que tenen forma antropomòrfica el més preuats pels aficionats a aquesta disciplina. Hi ha dues formes tradicionals d'exposar-lo, una és al damunt d'una petita plataforma de fusta anomenada daiza feta especialment per a aquesta tasca. L'altra consisteix a situar-hi el suiseki en una safata plena de sorra o aigua per ajudar a qui l'observa a imaginar-lo al seu entorn original. Aquest art té el seu origen a les corts imperials de la Xina, on s'empraven conjuntament amb els bonsais per fer paisatges en miniatura o penjing.Normalment vorem al suiseki acompanyant al bonsai en les seues exposicions. També era un element assidu al tokonoma o espai tradicional dedicat a l'espiritualisme o la veneració divina dels hogars del Japó antic, on també podíem trobar a l'anterior.
|
Geografia
|
Hârlău (també s'escriu Hîrlău, pronunciació en romanès: [hɨrˈləw]; en hebreu: חרלאו) és una ciutat del comtat de Iași, a l'oest de Moldàvia (Romania). Va ser una de les ciutats de la cort princiària de Moldàvia, al segle XV. Un poble, Pârcovaci, és administrat per la ciutat. Se situa sobre la carretera E58, a mig camí entre Iaşi i Suceava.
|
Cultura popular
|
Les preguntes més freqüents (abreujat PMF, P+F o FAQ per l'acrònim en anglès de frequently asked questions) és una secció als llocs web on respon els dubtes potencials dels usuaris del servei, facilitant així l'ajuda a la navegació i reduint el nombre correus preguntant les mateixes coses. Solen estar ubicades en una plana a part, depenent de l'ajuda general, de la informació sobre què és la pàgina o del mapa del web. Moltes webs creen la pàgina fins i tot abans de rebre consultes, avançant-se a possibles preguntes, que es recullen en forma de llistat amb les respostes.
|
Telecomunicacions
|
La Transformada de Fourier de senyal discret (DTFT, acrònim anglès de Discret Time Fourier Transform) és la transformada de Fourier aplicada a un senyal discret creat a partir s'un senyal continu. Després d'efectuar la transformada de Fourier s'obté una funció en la freqüència que és un sumatori periòdic de la transformada de Fourier del senyal continu original. Aquesta transformada de Fourier es pot realitzar amb DFT (Discret Fourier Transform) de forma ràpida. La transformada inversa DTFT també és viable.
|
Estris
|
Una desgrapadora és una eina manual que s'utilitza per a extraure les grapes que subjecten els folis de paper, evitant el possible dany en ungles i/o dits. Es tracta d'una simple pinça que permet en la seua vora corbada traure les grapes introduïdes en el paper. La pinça posseïx una molla que li permet retornar a la seua posició original al disminuir la pressió.
|
Estris
|
Una gàbia és una caixa tancada amb parets fetes d'enreixats de filferro de metall, fusta, vímet o altre material resistent, que s'utilitza per mantenir animals captius, en especial els ocells. Quan són més grans es parla de gabial o quan serveixen per a l'observació o la cria d'ocells aviari. Forma, mida i equip depenen de l'animal que es vulgui tancar i de la funció de la gàbia: sigui per tenir-hi animals en permanència o sigui merament per transportar. Poden tenir al seu interior, entre altres recipients per al menjar, abeuradors, una safata extraïble per retirar els excrements, perxes, pales, joguines, refugis, nius de posta o nius de cria. Antigament, s'utilitzaven als parcs zoològics i circs per exposar animals al públic. Aquest ús va ser criticat com que no contribuïa al benestar dels animals. La mera exposició d'animals empresonats a gàbies com a curiositats es va abandonar. En l'actualitat als parcs es recreen paisatges que semblen quan més possible a l'hàbitat normal.
|
Sociologia
|
Zeitgeist és un documental escrit, dirigit i produït Peter Joseph l'any 2007, que va tenir una àmplia difusió per Internet, en la web del projecte i mitjançant Google Video; encara que va ser gravat originalment en anglès, és possible descarregar-lo del lloc web oficial amb subtítols en francès o castellà (de moment no hi ha versió en català). En no haver-se distribuït pels canals convencionals, no existeixen dades fiables sobre quanta audiència ha tingut, però el director del vídeo afirma que els documentals Zeitgeist han estat vistos per cinquanta milions de persones en tot el món des de la seva publicació gratuïta a Google Video a la primavera de 2007.
|
Química
|
Un svedberg (símbol S, de vegades Sv) és una unitat no inclosa al SI que s'utilitza en ultracentrifugació. El seu nom neix en memòria del físic i químic suec Theodor Svedberg (1884-1971), a qui li van atorgar el Premi Nobel de Química l'any 1926 pel seu treball en química dels col·loides i la seva invenció de la ultracentrífuga. L'svedberg és una unitat per a mesurar el coeficient de sedimentació d'una partícula o macromolècula quan són centrifugats en condicions normals. Aquesta magnitud té dimensions de temps, de manera que un svedberg equival a 10-13 segons. Els valors en unitats svedbergs no són additius, per exemple: els ribosomes eucariòtics estan formats per dues subunitats, una de 60S i una altra de 40S, però la suma dels dos no és de 100S sinó de 80S. Així mateix, els ribosomes de tipus procariota equivalen a 70S.
|
Jocs
|
El Totogol (acrònim de Totalizzatore dei gol) és un concurs italià organitzat per l'Administració de Monopolis de l'Estat (Amministrazione Autonoma dei Monopoli di Stato) (AAMS). El sistema de premis i participació està regulat pel reglament del 19 de juny de 2003 del Ministeri Italià d'Economia i Finances, als seus articles 35 i posteriors. El joc va ser creat al Comitè Olímpic Nacional Italià el 1992 (partint un concurs similar ja existent a Svezia), i fou instituït per primera vegada a nivell nacional italià el 2 d'octubre de 1994, després d'algunes fases de testeig realitzades a Milà. Pàdua i Roma l'11 de setembre del mateix any.
|
Biblioteconomia
|
El Journal Citation Reports (JCR) és una publicació anual que realitza l'Institut per a la Informació Científica, que actualment és part de l'empresa Thomson Scientific. Aquesta publicació avalua l'impacte i rellevància de les principals revistes científiques del camp de les ciències aplicades i socials. Originalment era part del Science Citation Index, i actualment està realitzat a partir de les dades que aquest conté.
|
Psicologia
|
La electroejaculació és un procediment usat per a obtenir mostres de semen de mascles mamífers sexualment madurs. Aquesta tècnica s'aplica en programes de millora i de recerca en diverses espècies, com també en el tractament de anaejaculació i disfuncions ejaculatòries en humans. La electroejaculació se sol dur a terme sota anestèsia general. S'insereix una sonda elèctrica dins el recte adjacent a la pròstata. La sonda emet una lleu corrent elèctric que estimula els nervis propers, resultant la contracció dels músculs pelvians, i ejaculant. És un procediment usual de la tècnica de la inseminació artificial en grans mamífers, particularment toros i alguns altres animals domèstics, tant com en humans amb certs tipus de paràlisi o de disfunció erèctil.
|
Història
|
Els Banu Hamza foren una família de notables de Damasc que van exercir per molt de temps el càrrec de nakib al-ashraf. L'ancestre fou Hamza al-Harrani. El primer membre destacat fou Ismail ibn Husayn ibn Ahmad al-Natif que fou nakib el 942. El càrrec va seguir vinculat a la família durant segles (fins al segle XV); després la família va seguir figurant en els esdeveniments locals. El 1860 el cap de la família, Mahmud ibn Muhammad Nasib Hamza al-Husayni al-Hamzawi al-Hanafi, va protegir els cristians de les massacres i el 1867 fou mufti de Síria.
|
Periodisme
|
Journatic és un proveïdor de contingut informatiu local de Chicago, Estats Units. Va ser fundada l'any 2006 sota el nom de Blockshooper LLC. El funcionament de Journatic és similar al d'una cadena de muntatge, els periodistes contractats tant dels Estats Units com de la resta del món proporcionen el millor de si mateixos. Brian Timpone, CEO de Journatic va assegurar que el sistema que utilitzen és la clau per fer un periodisme millor, ja que d'aquesta manera, el periodista no ha d'estar pendent de tot el procés, sinó que només ho estarà en una part. L'any 2012 es van descobrir una dotzena de firmes falses a quatre diaris dels Estats Units en els que Journatic els hi proporcionava contingut, a conseqüència, dos dels diaris que treballaven amb la companyia van deixar d'utilitzar els seus serveis, ja que el fet d'utilitzar noms ficticis era una violació de l'ètica periodística. Brian Timpone va assumir l'ús d'aquestes firmes falses per un intent de millorar els motors de recerca de continguts.
|
Objectes astronòmics
|
La Gran Muralla BOSS és un complex de superclúmuls que es va identificar, a principis del 2016, utilitzant el Baryon Oscillation Spectroscopic Survey (BOSS) de l'Sloan Digital Sky Survey (SDSS), Va ser descobert per un equip de recerca de diverses institucions, format per: Hiedi Lietzen, Elmo Tempel, Lauri Juhan Liivamägi, Antonio Montero-Dorta, Maret Einasto, Alina Streblyanska, Claudia Maraston, José Alberto Rubiño-Martín i Enn Saar. La BOSS és una de les superestructures més grans de l'univers observable.El gran complex té desplaçáment cap al roig mitjà de z ~ 0,47 (z vegades la longitud Hubble ≈ 6800 milions d'anys llum). Consta de dos supercúmuls allargats, dos grans supercúmuls i diversos supercúmuls més petits. Els supercúmuls allargats formen parets de galàxia, amb la més gran de les dues amb un diàmetre de 186 / h Mpc (A a la figura); la segona paret és de 173 / h Mpc (superúmul B). Els altres dos supercúmuls principals són moderadament grans, amb diàmetres de 91/ h Mps i 64/ h Mpc (supercúmuls D i C, respectivament). La superestructura té aproximadament mil milions de anys llum de diàmetre i té una massa total aproximadament 10.000 vegades la galàxia de la Via Làctia. Conté almenys 830 galàxies visibles (representades a la figura dins dels seus respectius supercúmuls), així com moltes altres que no són visibles (galàxies fosques). Els investigadors van utilitzar funcionals de Minkowski per verificar la forma i la mida generals de l'estructura; els tres primers quantificant el gruix, l'amplada i la longitud seguits del quart que determina la curvatura general de l'estructura. L'equip de recerca va comparar les lluminositats i les masses estel·lars de la superestructura amb les conegudes galàxies de massa estel·lar dins del 7è llançament de dades del SDSS, DR7. Això va permetre a l'equip escalar les dades utilitzant valors coneguts, procedents de supercúmuls locals, per determinar la morfologia general de la Gran Muralla de BOSS. Actualment es debat entre els astrònoms si la Gran Muralla de BOSS és l'estructura més gran de l'univers, a causa de les complexitats de la seva forma i la seva mida global. La qüestió de si el complex de supercúmuls està movent-se o separant-se lentament per l'univers en expansió és un factor clau per a aquesta discussió. Tot i això, si es comparen amb altres estructures de cadena, com ara la Gran Barrera Sloan, els supercúmuls de la Gran Barrera BOSS són molt més rics i contenen galàxies de massa estel·lar més denses i altes. El descobriment del BOSS, i les dades que s'obtenen, haurien de resultar molt beneficiosos per als astrònoms que estudien l'estructura general de la xarxa còsmica.
|
Geografia
|
La parcel·la és el terme exacte per definir un camp o superfície de terreny. Constitueix la divisió elemental del sòl, és un tros de terra sencer pertanyent a un sol o diversos propietaris. Aquest terme és igualment emprat en el cadastre per designar les diferents unitats de terreny, distingides pels seus límits i el seu propietari, tant al medi rural com a l'urbà. La seva reagrupació forma el parcel·lari. Els municipis estan dividits en Polígons. La Parcel·la és una subdivisió d'un Polígon i alhora aquesta està subdividida en subparcel·les. Exemple: Municipi XXX, Pol·lígon 2, Parcel·la 31, Subparcel·la A. L'arquitecte francès Philippe Panerai ha esdevingut un especialista pel que fa a la influència de la parcel·la sobre la forma urbana. Es parla igualment de parcel·les d'hàbitat per designar l'espai on es viu quan aquest darrer és de tipus dispers.
|
Història
|
La dinastia dels Amals fou una nissaga governant dels ostrogots que derivà el seu nom de la paraula Amalungen és a dir 'els incansables'.
|
Ciència militar
|
Gabrielle Alina Eugenia Maria Petit (Tournai, 20 de febrer de 1893-Schaarbeek, 1 d'abril de 1916) va ser una dona belga que va treballar i espiar pel servei secret britànic durant la Primera Guerra Mundial. Va morir executada el 1916. Va esdevenir una heroïna nacional belga en acabar la guerra.
|
Matemàtiques
|
En anàlisi numèrica, més concretament en interpolació polinòmica, s'anomena la constant de Lebesgue a un nombre que permet veure si una distribució de nodes és numèricament estable o no. És a dir, actua com a nombre de condició d'aquesta distribució.
|
Enginyeria
|
La seda d'aranya és una fibra proteica filada naturalment per aranyes. Les aranyes l'empren per desenvolupar xarxes de caça o teranyines, nius, proteccions per als seus ous o fins i tot per transportar per l'aire a manera de parapente. Gràcies a aquesta forma de transport, alguns mariners han informat de la presència d'aranyes entre els seus espelmes després d'haver salpat, fins i tot a distàncies de 1600 km mar endins. També s'han trobat en globus atmosfèrics en les tasques d'anàlisi de l'atmosfera a alçades una mica inferiors a 5000 m.5 (vegeu "Vol aràcnid (Ballooning)") En algunes espècies també s'ha observat que en ocasions especials la seda d'aranya pot utilitzar com a suport alimentari per a la pròpia especie. Actualment hi ha un gran interès en determinar la relació que hi ha entre la composició i l'estructura química de la seda d'aranya per tal de desenvolupar materials que posseeixin propietats mecàniques similars, així com a aconseguir un mètode aplicable industrialment per produir seda amb fins com ara l'enginyeria de teixits.
|
Objectes astronòmics
|
(531) Zerlina és un asteroide que pertany al cinturó d'asteroides, descobert el 12 d'abril de 1904 per Maximilian Franz Wolf des de l'observatori de Heidelberg-Königstuhl, Alemanya. Anomenat així per Zerlina, un personatge de l'òpera Don Giovanni del compositor austríac Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791).
|
Biotecnologia
|
El vaccí triple víric o vacuna triple vírica o XRP (MMR vaccine en anglès) és una barreja dels tres virus vius atenuats que s'administra per mitjà d'injeccions d'immunització contra el xarampió, la rubèola i la parotiditis (XRP). Normalment, s'administra als nens al voltant dels dotze mesos d'edat, amb una segona dosi abans de començar l'escola (entre els 4 o 5 anys). La segona dosi no és una dosi de reforç, és una dosi per a produir la immunitat en el petit nombre de persones (2-5%) que no desenvolupen immunitat al xarampió després de la primera dosi. Als Estats Units, el vaccí va ser aprovat el 1971 i la segona dosi es va introduir el 1989. S'utilitza àmpliament en tot el món, des de la introducció de les primeres versions en la dècada de 1970, s'han usat més de 500 milions de dosis en més de 60 països. Com passa amb tots els vaccins, els efectes a llarg termini i l'eficàcia són objecte d'estudi continu tant per l'EMEA com la FDA. Merck comercialitza el vaccí amb el nom comercial MMR II™, GlaxoSmithKline Biologicals amb el nom de Priorix™, Serum Institute of India amb el nom de Tresivac™; i Sanofi Pasteur amb el nom de Trimovax™. Abans que l'ús generalitzat d'un vaccí contra el xarampió, la incidència era tan alta que la infecció per xarampió es considerava "com una cosa inevitable com la mort i els impostos".Els beneficis de la vaccinació contra el xarampió en la prevenció de la malaltia, la invalidesa i la mort estan ben documentats. Durant els primers 20 anys de vaccinació contra el xarampió als EUA s'estima que va impedir 52 milions de casos de la malaltia, 17.400 casos de retard mental i 5.200 defuncions associades a la infecció per xarampió. Entre 1999 i 2004, una estratègia dirigida per l'Organització Mundial de la Salut i l'UNICEF conduïren a millores en la cobertura de vaccinació contra el xarampió s'estima que evità 1,4 milions de morts per xarampió a tot el món.
|
Matemàtiques
|
En matemàtiques, un sistema determinista és un sistema en el qual l'atzar no està involucrat en els futurs estats del sistema. És a dir, si es coneix l'estat actual del sistema, les variables d'entorn i el comportament del sistema davant els canvis en l'ambient, llavors es pot predir sense cap risc d'error l'estat següent del sistema.
|
Astronomia
|
Almagestum Novum és un tractat astronòmic publicat el 1651, obra de l'astrònom jesuïta italià Giovanni Riccioli ( 1598-1671). Escrit en llatí, el títol complet original és: El títol és una referència a l'Almagest, una obra clàssica d'astronomia escrita per Claudi Ptolemeu al segle II. L'obra està dedicada a Honorat II, primer príncep de Mònaco, l'escut d'armes del qual amb un entramat de rombes apareix a la portada del llibre.
|
Filosofia
|
Shizuteru Ueda (上田 閑照, Shizuteru Ueda? nascut el 17 de gener de 1926) és un filòsof japonès especialista en filosofia de la religió.
|
Ètica
|
Els drets reproductius són aquells drets que busquen protegir la llibertat i autonomia de totes les persones per decidir amb responsabilitat si tenir fills o no, quants, en quin moment i amb qui. Aquests drets donen, doncs, la capacitat a totes les persones de decidir i determinar la seva vida reproductiva.Els drets reproductius, de la mateixa manera que els drets humans, són inalienables i no estan subjectes a discriminació per gènere, edat o raça.
|
Teologia
|
El risc de catàstrofe global és un hipotètic futur esdeveniment que podria danyar el benestar humà en una escala global, fins al punt de destruir o fer un dany irreversible a la civilització moderna. Un esdeveniment que podria causar l'extinció humana o permanentment i dràsticament el potencial humà és també conegut com a risc existencial. El concepte fou introduït pel filòsof Nick Bostrom el 2008 per a referir-se a un esdeveniment hipotètic que pugui comprometre el benestar de la majoria de la humanitat, per exemple, destruint la civilització moderna. El 2002, Bostrom ja havia encunyat el terme «risc existencial» per a referir-se a un esdeveniment que pugui provocar l'extinció de la humanitat. El biòleg Stephen Jay Gould, un dels màxims experts mundials en evolució, ha predit que el que aniquilarà el gènere humà serà precisament la nostra superespecialització tècnica i cultural.Les possibles causes són o antropogèniques o externes a la responsabilitat humana. Entre les possibles causes de catàstrofes globals hi ha el canvi climàtic, les pandèmies, la guerra nuclear, els riscos que comporta la nanotecnologia, la creació d'una intel·ligència artificial hostil i catàstrofes còsmiques com ara els impactes de meteorits. La incertesa respecte a les últimes conseqüències de l'esdeveniment que desencadenaria la catàstrofe i la probabilitat d'aquest esdeveniment fa que costi quantificar aquests riscos amb exactitud. A més a més, nombrosos biaixos cognitius en compliquen l'anàlisi. Per exemple, com que encara no s'ha produït cap esdeveniment que causi l'extinció de la humanitat o la destrucció completa de la civilització, el biaix de selecció fa que se'n subestimi el risc.
|
Arqueologia
|
En arqueologia, un jaciment tipus és un jaciment representatiu d'una època o cultura arqueològica particular o una altra unitat tipològica, que sovint rep el seu nom. Per exemple, els descobriments a La Tène i Hallstatt van portar els estudiosos a dividir l'Edat del Ferro Europea en la cultura de La Tène i la cultura de Hallstatt, que porta el nom dels seus respectius jaciments tipus.El concepte és similar a les localitats tipus en geologia i als exemplars tipus en biologia.
|
Química
|
Una suspensió és una mescla heterogènia, on en un líquid hi ha partícules no solubles (fase dispersa) en un medi líquid (dispersant o dispersor). Quan un dels components és aigua i els altres són sòlids suspesos en la barreja són conegudes com a suspensions mecàniques sòlides suspeses, que no es poden dissoldre. Amb la decantació, les partícules precipiten al fons del recipient. Un exemple de suspensió és el cafè, perquè quan s'acaba de beure es queda el pòsit al fons de la tassa que el contenia. Les seves partícules són majors que les de les dissolucions i els col·loides, cosa que permet observar-les a simple vista. Les seves partícules sedimenten si la suspensió es deixa en repòs. Els components de la suspensió poden separar-se per mètodes de separació com ara la centrifugació, la decantació, la filtració i/o l'evaporació. Exemples de suspensions són: Alguns medicaments La sorra barrejada amb el ciment. Les aigües fresques elaborades amb fruites naturals. Algunes pintures viníliques.
|
Fiscalitat
|
Una amnistia fiscal és una oportunitat de temps limitat per a un grup específic de contribuents que els permet pagar una quantitat determinada, a canvi de la condonació d'un deute tributari (incloent interessos i multes), relativa a un període/s impositiu anterior fent-los immunes a la persecució penal. En general expira quan alguna autoritat inicia una recerca fiscal dels impostos endarrerits. En alguns casos, la legislació imposa penes més severes als que, podent optar a acullir-se a l'amnistia, no ho fan.
|
Ràdio
|
La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible. La radiació electromagnètica es propaga per mitjà de camps electromagnètics oscil·lants que travessen l'aire i el buit de l'espai. La informació és transportada canviant de forma sistemàtica (modulant) alguna propietat de les ones radiades, com ara l'amplitud, la freqüència, la fase, o l'amplada de pols. Quan les ones de ràdio arriben fins a un conductor elèctric, els camps electromagnètics oscil·lants indueixen un corrent altern en el conductor. Això pot ser detectat i transformat en senyals de so o en altres senyals que portin informació.
|
Arquitectura
|
El terme Chinoiserie (del francès: 'xinesada') es refereix a un estil artístic europeu que arreplega la influència de la Xina i es caracteritza per l'ús de dissenys propis de la Xina, l'asimetria, capritxosos canvis de grandària, l'ús de materials lacats i abundant decoració. La chinoiserie va entrar a Europa aproximadament en l'última cambra del segle xvii i el seu auge es va produir a mitjan segle xviii, quan fou assimilat pel rococó.
|
Ecologia
|
Una Àrea de Bellesa Natural Excepcional (en anglès: Area of Outstanding Natural Beauty o, en les seves sigles, AONB; en gal·lès: Ardal o Harddwch Naturiol Eithriadol) és una zona rural d'Anglaterra, Gal·les o Irlanda del Nord el paisatge natural de la qual és de certa importància. Antigament eren designades per la Countryside Agency i en l'actualitat, per Natural England, en nom del govern del Regne Unit; per la Countryside Council for Wales en nom de la Welsh Assembly Government; i pel Environment and Heritage Service en nom del Northern Ireland Executive.
|
Informàtica
|
En criptografia, una clau és una informació, relativament curta, que permet xifrar i desxifrar informació utilitzant un determinat algorisme. En principi, sense saber la clau, hauria de ser impossible de desxifrar un document encriptat. En la pràctica, les possibilitats de desxifrar un text xifrat sense saber-ne la clau depenen de la qualitat de l'algorisme de xifratge. La Criptografia simètrica es refereix a aquells mètodes de xifratge en què l'emissor i receptor comparteixen la mateixa clau (o, rarament, unes claus diferents però relacionades entre elles d'una forma calculable). Va ser l'únic mètode de xifratge conegut públicament fins al juny del 1976.La criptografia asimètrica, és una forma de criptografia en la qual la clau utilitzada per xifrar un missatge difereix de la clau utilitzada per desxifrar-lo. A la criptografia de clau pública, un usuari té un parell de claus una clau pública i una clau privada. La clau privada es manté secreta, mentre que la clau pública es pot dir a tothom. Els missatges nous s'han de xifrar amb la clau pública del receptor; i només es poden desxifrar amb la seva clau privada corresponent. Les claus es relacionen matemàticament, però la clau privada a la pràctica no es pot obtenir a partir de la clau pública.
|
Fiscalitat
|
El concepte impost inflació enuncia que la inflació és un impost des del govern cap als ciutadans, ja que augmentaria la liquiditat del primer en detriment dels estalvis del segon La inflació monetària redistribueix valor econòmic dels tenidors d'actius monetaris als primers a rebre els nous actius recentment creats, de la mateixa manera que la devaluació d'una moneda metàl·lica (barrejant el metall amb altres més barats) permet a l'emissor de la moneda apropiar-se de part del valor. Quan l'emissor és un banc central, la impressió de nous bitllets (o, més recentment, el seu equivalent electrònic) permet als primers receptors (generalment els governs a través d'instruments de deute públic) utilitzar aquest nou diners abans que els efectes d'una major base monetària es distribueixin per l'economia, és a dir abans que pugin els preus. Aquest efecte pot utilitzar com una via més de finançament de la despesa pública, amb l'avantatge que és un impost encobert els efectes es noten amb un retard de mesos o fins i tot anys (depenent de la velocitat de flux monetari). Fins al segle xx, la inflació com a impost s'utilitzava principalment en temps de guerra, per evitar els efectes negatius de les pujades d'impostos directes sobre l'opinió pública. Els últims emperadors romans famosament van pagar a les legions en denaris devaluats, provocant motins, desercions i fins i tot cops d'estat. Amb la difusió del paper moneda es va facilitar encara més aquesta possibilitat i es va ampliar la seva utilització. El 1923 la República de Weimar va utilitzar quantitats creixents de reichsmarks per pagar als obrers del Ruhr durant la seva vaga contra l'ocupació francesa. Roosevelt va devaluar el dòlar el 1935 (i va confiscar l'or en mans privades) per finançar els plans de despesa pública del New Deal. El 1971 Richard Nixon, per finançar la guerra a Vietnam, va suspendre definitivament la convertibilitat del dòlar amb l'or. Dioclecià (devaluació del denari de plata) República de Weimar (hiperinflació) 1923 Zimbabwe 2007 Imperi Austrohongarès 1922 Veneçuela Argentina 1990 Sèrbia (Iugoslàvia) 1991 USA (dòlar continental, greenbacks, dòlar confederat, 1935, 1971) Espanya 1992-1994
|
Biblioteconomia
|
El sistema de classificació facetada permet representar una matèria o tema combinant els conceptes que representen diferents aspectes (facetes) d'aquesta. La classificació de qualsevol objecte d'informació es converteix així en un procés analític-sintètic en el qual després d'identificar els conceptes que formen part d'una matèria (fase d'anàlisi) es crea un codi unint les notacions que corresponen a cadascun d'ells respectant la sintaxi del sistema (fase de síntesi). La primera classificació d'estructura facetada va ser la Classificació Ranganathan de S.R. Ranganathan.
|
Ciència militar
|
La Guàrdia valona (en castellà Guardia valona) va ser un cos d'infanteria reclutat originalment als Països Baixos, fonamentalment a la Valònia catòlica. La Guàrdia valona era un cos escollit d'infanteria en l'Exèrcit del Rei, la creació del qual remunta a l'època en què els Països Baixos formaven part de la monarquia dels Habsburg. Es reclutaven entre els homes més aguerrits i de major alçada per a ser emprats en missions d'especial risc, com encapçalar un assalt o cobrir una retirada. Realitzaven també tasques de seguretat ciutadana. Així mateix han rebut el nom de "guàrdies" diversos cossos armats, encarregats de la seguretat interior i defensa de les fronteres, com va succeir amb les Guàrdies Velles de Castella. Estava formada per flamencs o valons en nombre d'uns 4.000 homes. Després de l'emancipació d'aquells territoris, va continuar subsistint a Espanya la infanteria valona que, juntament amb l'espanyola, la irlandesa, la italiana i la suïssa, constituïen els diferents regiments de soldats professionals a la Guàrdia Real i com unitats de reforç en temps de campanya a la Cavalleria i Infanteria de l'Exèrcit espanyol.
|
Ecologia
|
Un teròfit és, en la classificació de les formes vitals de Raunkjaer, qualsevol planta que té durant l'època desfavorable les gemmes perdurants en l'embrió de la llavor. Per tant, és capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable, un cop ha fructificat, mor i només en resten les llavors, les quals germinaran en tornar les condicions adequades. Inclou les plantes anuals. Els teròfits són freqüents en climes amb un periode vegetatiu curt o amb estacions molt marcades com és el cas dels climes desèrtics, semidesèrtics o climes mediterranis, amb hiverns temperats i estius eixuts, durant els que pot ser un avantatge el repòs vegetatiu absolut. També són freqüents en ambients ruderals (vores de camins, runams suburbans, etc.) que són medis poc estables, en què construir uns aparells vegetatius duradors sovint no és d'utilitat. Per contra, a l'alta muntanya hi són molt rars, ja que les poblacions de teròfits necessiten produir llavors i noves plantes cada any per perpetuar-se, i a l'alta muntanya és probable que un any especialment rigorós impedeixi la florida o la germinació d'una espècie, eliminant-la de l'indret. Són exemples de teròfits la rosella i diverses espècies comestibles cultivables com la mongetera. Els teròfits es poden classificar en funció del seu port: Teròfits erectes: plantes anuals que tenen les tiges folioses ascendents, com per exemple l'heliantem maculat, la rosella o el mill de sol daurat. Teròfits fasciculats: plantes anuals que tenen les tiges troben agrupades en feixos com és el cas de certes poàcies o ciperàcies, com per exemple pèl de bou o la serrana fosca. Teròfits rossulats: plantes anuals amb totes les fulles basals, com per exemple certes espècies de Plantago o Hypecoum. Teròfits escandents: plantes anuals que necessiten el suport d'una altra planta o estructura (paret, pedra, mur). Són teròfits es candents la paràsita Cuscuta campestris o algunes espècies del gènere Lathyrum. Teròfits reptants: plantes anuals que les seves tiges es recolzen arran de terra. Alguns exemples són el tríbol, l'Euphorbia prostrata o la saladeta.
|
Lingüística
|
La família lingüística dené-ienisseiana uneix les llengües ienisseianes de Sibèria central i les llengües na-dené d'Amèrica del Nord. La identificació d'aquesta família va ser la primera connexió generalment acceptada que uneix un grup de llengües ameríndies amb un grup de llengües del Vell Món.
|
Aeronàutica
|
Una porta d'embarcament és la porció d'un aeroport que connecta una aeronau amb la seva càrrega útil. Les portes d'embarcament tenen una instal·lació d'aire per facilitar abordatge dels passatgers i/o del personal de terra.Les portes poden incloure una àrea d'espera per passatgers abans d'embarcar en el seu vol. Mentre les especificacions exactes varien en cada aeroport i país, la majoria de portes porten cadires, un comptador, i una entrada o sortida des de o cap a l'aeronau. Les portes d'embarcament també tenen una porta paral·lela per embarcar-hi a l'aeronau mitjançant un autobús que porta els passatgers des de la terminal fins al pont de jet o del apron. Embarcant així directament utilitzant escala mòbil posat des del terra fins a les portes d'entrada/sortida de l'aeronau.
|
Dansa
|
El xotis és un ball de parella d'origen bohemi de ritme binari (anàleg al de la polca) i de moviment moderat; amb un pretès origen escocès es volgué veure'l com a transformació de l'antiga escocesa. Introduït a París l'any 1849 i ballat de diverses maneres, va mantindre la seua acceptació a nivell popular fins al començament del segle XX. El 1920 formà part del programa de competició dels Campionats Mundials de Ball, i se'l considera en l'origen del maxixe i del txa-txa-txa. La seva influència a Madrid, on es ballava en molt poc espai pels pinxos de la vila, ha fet que, sovint, tothom el consideri típic d'aquella ciutat espanyola.
|
Informàtica
|
Arkikus App és una aplicació mòbil dirigida a dispositius iOS i Android, creada per una companyia espanyola, Arkikus. Aquesta aplicació permet a l'usuari visualitzar reconstruccions de llocs patrimonials a través de la realitat virtual, mostrant l'estat original dels edificis o patrimonis històrics.
|
Pseudociència
|
Juan José Benítez López (Pamplona, 7 de setembre del 1946) és un periodista i escriptor navarrès, conegut per la seva sèrie Caballo de Troya. El 1962, va ingressar a la Universitat de Navarra per fer la carrera de periodisme i en va aconseguir la llicenciatura el 1965. Va començar a treballar per al periòdic La Verdad de Múrcia al gener del 1966 i després va passar al Heraldo de Aragón. Va ser periodista en diversos diaris regionals de l'Estat espanyol, com els esmentats i La Gaceta del Norte. Ha centrat la seva literatura al fenomen ovni, a la vida després de la mort i a la història de Jesús de Natzaret.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.