label
stringclasses 67
values | text
stringlengths 16
23k
|
|---|---|
Circ
|
Elisabet Miralta i Clusellas (Barcelona 1964) és l'actual directora artística del Festival de Circ Trapezi, juntament amb Jordi Aspa. Va néixer el 1964 a la ciutat de Barcelona. A la dècada del 1980 viatjà fins a París, on estudià diferents tècniques circenses a la companyia Catch Palace. Després de participar en diversos projectes de circ a París retorna a Catalunya, on juntament amb Jordi Aspa funda l'any 1987 la companyia Escarlata Circus. Des d'aquesta companyia, i amb la col·laboració de les regidories de cultura de Reus i Vilanova i la Geltrú, van assumir la direcció artística del Festival de Circ Trapezi. L'any 2007 ha estat guardonada, juntament amb Jordi Aspa, amb el Premi Nacional de Circ, concedit per la Generalitat de Catalunya, per la seva aportació a la dignificació i el desenvolupament del circ a Catalunya, tant en el vessat artístic com per la incidència en el públic.
|
Telecomunicacions
|
Es diu antifusible (en anglès, antifuse) a un dispositiu programable desenvolupat per Actel per a la seva família de xarxes lògiques programables. La matriu de anti-fusibles consisteix en línies paral·leles conductores, normalment d'alumini, recobertes per una capa fina de dielèctric, normalment diòxid de silici, sobre l'òxid es diposita una altra capa de línies conductores perpendiculars a les anteriors. Aquesta estructura permet realitzar diverses capes superposades de anti-fusibles, estalviant superfície de silici, reservant per als transistors. La programació es realitza establint una tensió elevada entre dues línies que es creuen. Aquesta tensió és superior a la rigidesa dielèctrica de l'òxid i el camp elèctric el trenca. Llavors salta un petit arc entre les dues pistes, que les fon parcialment, soldant-les, establint així una connexió permanent. Encara que la programació sembli semblant a la de les ROM de fusible, es distingeix en què es realitza per tensió, mentre que aquelles es programen per corrent. La conseqüència és que l'energia per bit necessària durant la programació és molt menor, permetent una programació ràpida.
|
Indumentària
|
El quimono (着物, , kimono?, "cosa de vestir") és una túnica llarga que constitueix el vestit tradicional japonès. Encara que actualment la majoria de japonesos utilitzen roba occidental, acostumen a vestir-se amb quimonos els dies de festa i en ocasions especials. La faixa ampla que s'ajusta al quimono s'anomena obi. A occident es dona també el nom de quimono al vestit que s'utilitza en algunes arts marcials i que al Japó s'anomena keikogi.
|
Informàtica
|
Es coneix com a navegació intuïtiva el procés de recerques directes d'informació en pantalla. Fins fa un temps es considerava com a navegació intuïtiva escriure adreces URL directes en el navegador però el comportament de l'usuari mostra que la navegació intuïtiva es refereix també a com se cerca la informació en la primera pantalla que es veu; el nombre de clics, les paraules clau, el color dels vincles, la velocitat de desplegament, la repetició de termes de recerca, l'aproximació sintàctica, l'assiduïtat i el bookmarking.
|
Psicologia
|
La teràpia sexual és un conjunt d'estratègies per tractar disfuncions de l'acompliment sexual quan no hi ha etiologia mèdica (fisiològica), o com a complement al tractament del metge.
|
Astronomia
|
Am Féillire (pronunciat əmˈfeːlʲəɾʲə) era un revista anual en gaèlic escocès publicada per primera vegada l'any 1872 sota el nom Almanac Gàilig air son 1872 a Inverness per J. Noble amb 44 pàgines.La revista reaparegué l'any següent sota el nom d'Am Féillire. Van aparèixer-ne més edicions el 1875 i una cada any del 1900 al 1908. Després d'un llarg període de sequera, se'n publicà l'últim exemplar l'any 1938. Les edicions en variaven en extensió, algunes van tenir fins a 96 pàgines.
|
Física
|
Max Born (Breslau, 11 de desembre de 1882 - Göttingen, 5 de gener de 1970) fou un matemàtic i físic alemany, que realitzà importants contribucions en la física de l'estat sòlid, en l'òptica i, especialment, en el desenvolupament de la mecànica quàntica. Supervisà el treball de diversos físics notables en els anys 1920 i 1930 i guanyà el Premi Nobel de Física de 1954 per la seva «investigació fonamental en Mecànica Quàntica, especialment en la interpretació estadística de la funció d'ones».
|
Museologia
|
Una gliptoteca és un museu dedicat a la conservació d'obres d'escultura en general, però més particularment de pedres fines gravades. Marc Emili Escaure, home d'Estat romà que va morir l'any 87 aC, va ser el primer que va formar una col·lecció d'aquest tipus. Pompeu va seguir el seu exemple. Juli Cèsar va exposar al temple de Venus Gènitrix les pedres de què s'havia apoderat i que pertanyien a Mitridates. Marcel, fill adoptiu d'Octavi, va formar una altra col·lecció que va exposar al públic dins el temple d'Apol·lo Palatí. Al segle xvi, els Mèdici van reunir una magnífica col·lecció de pedres gravades i aviat es va estendre l'afició i van trobar imitadors a la resta d'Europa.
|
Geografia
|
Moreni (pronunciació en romanès: [moˈrenʲ]) és un municipi del comtat de Dâmbovița, Muntènia, Romania, amb una població de 22.868 habitants. La ciutat es troba a la part oriental del comtat, a la frontera amb el comtat de Prahova. Es troba a 22 km est de la seu del comtat, Târgoviște, i a uns 100 km al nord-oest de Bucarest.
|
Cronometria
|
Hans Hilfiker (15 de setembre del 1901 - 2 de març del 1993), va ser un enginyer i dissenyador suís. Per encàrrec dels Ferrocarrils Suïssos va dissenyar el 1944 el rellotge d'estació que ha esdevingut un símbol nacional d'aquest país Després de la Segona Guerra Mundial els rellotges d'estació es van fer d'acord amb el seu disseny i l'èxit de la idea es pot notar en el fet que va ser exportat a molts països europeus (per exemple a Espanya, Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, Països Baixos, Àustria, Suècia), sovint amb petits canvis en el format. El seu mecanisme va esdevenir un estàndard del disseny pel comportament peculiar de la busca dels segons que s'atura 2 segons quan arriba a la posició de les 12, fins que fa saltar la busca dels minuts, perquè en realitat tarda 58'5 segons en completar una volta.
|
Periodisme
|
Jornal de Notícias, abreujat també com JN, és un diari portuguès fundat el 1888 a Porto. Té un tiratge mitjà de 111.000 exemplars, la qual cosa el col·loca en el 2n lloc entre els diaris d'informació general a Portugal. Pertany al Grup Controlinveste Media, i el seu director és Manuel Tavares.
|
Filosofia
|
L'ateisme és, en un sentit ampli, la no creença en deïtats o altres éssers sobrenaturals. El grau en què una persona pot ser considerada atea i al mateix temps seguidora d'una secta religiosa monoteista, politeista, o no teista és objecte de debat teològic. Algunes persones espiritualistes se solen considerar atees, mentre que altres consideren aquesta posició una contradicció en els termes.
|
Agricultura
|
Cryptolaemus montrouzieri és un coleòpter de la família Coccinellidae. És l'enemic natural del cotonet (Planoccocus citri) més eficaç i per això el més emprat. Aquest escarabat natiu d'Austràlia oriental s'empre per primera vegada a Califòrnia per a combatre aquest hemípter. Des de llavors ha sigut introduït en diverses àrees per tot el món com a mitjà per a controlar una àmplia gamma de caparretes.
|
Geografia
|
L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès. Des d'una perspectiva socio-política, i incloent només als estats independents, l'Amèrica Llatina correspon la majoria de les nacions al sud del Rio Grande (o Riu Bravo), siguin de Nord-amèrica, Centreamèrica, el Carib o Sud-amèrica, nacions on s'hi parla el castellà, francès, portuguès o llengües criolles derivades d'aquestes. D'acord amb aquest criteri, l'Amèrica Llatina està formada per 20 estats independents i diverses dependències polítiques. El gentilici que es fa servir normalment és llatinoamericà.
|
Televisió
|
Jon Lomberg (nascut 1948) és un artista espacial i periodista científic estatunidenc. Va ser el principal col·laborador artístic de Carl Sagan durant més de vint anys en molts projectes des del 1972 fins al 1996. El 1998, la Unió Astronòmica Internacional va nomenar oficialment un asteroide (6446 Lomberg) en reconeixement als seus èxits en comunicació científica.
|
Geologia
|
El geest és una formació geològica típica de Dinamarca i del nord d'Alemanya i dels Països Baixos. És un paisatge de crestes de sorra d'una altitud entre 10 i 40 metres sedimentada durant l'època glacial. El nom prové de l'adjectiu baix alemany gest que significa sec, infèrtil. En certs topònims es diu també gast o geist. Els geests es fan de morrenes frontals o laterals, de nivell superior a les zones humides, maresmes o aiguamolls, als quals a l'interglacial els vents van depositar la sorra. Per erosió van crear-se zones més planes i seques, amb un terra poc fèrtil on creixen boscs de pinòpsids o pel cultiu de patates. Sovint, la pastura intensa per ovelles va empobrint el terra i creant un paisatge de landa. La morrena de fons i frontal és més fèrtil, i allà poden créixer fagedes i boscs d'altres arbres caducifolis, com als pujolars de Slesvig-Holstein, Hamburg i Mecklemburg-Pomerània Occidental. A la costa o a les ribes dretes de l'Elba van crear-se penya-segats sorrosos. A l'Elba aquest penya segat es diu geesthang. Per a la seva posició superior, protegides de les aigües altes, les geests van poblar-se abans el maresme inundable fins a la construcció dels dics. Al continent i a les illes van trobar-se túmuls de l'edat de pedra. A l'alta edat mitjana quan la zona va repoblar-se, els frisis van preferir el maresme i els saxons el geest per a assentar-s'hi. La frontera entra el geest i el maresme cada vegada més polderitzat també va crear una demarcació dialectal i sociològica. Fins al segle passat, dins les famílies tradicionals, la gent del geest no solia pas casar-se amb la gent del maresme i vice versa.
|
Telecomunicacions
|
IS-IS (acrònim d'Intermediate System to Intermediate System), en ciència de computació, és un protocol d'enrutament dissenyada per a moure dades de manera eficient en una xarxa d'ordinadors o dispositius similars. L'algorisme IS-IS calcula la millor ruta a través de la xarxa de commutació de paquets.
|
Arqueologia
|
El piramidó és l'agulla piramidal monolítica que es posava a la terminació més alta dels obeliscs i de l'estructura de les piràmides, amb el mateix angle i la mateixa proporció que el cos principal.Durant l'Imperi antic, es van construir a partir de materials poc freqüents, com la diorita o el basalt negre, que creava un fort contrast amb el recobriment de la pedra calcària blanca de la resta de la piràmide. Durant l'Imperi mitjà, es va utilitzar granit negre amb inscripcions de jeroglífics. El més famós va ser el d'Amenemhet III de la piràmide negra de Dahshur, ara al Museu d'Antiguitats Egípcies, decorat amb jeroglífics, el disc solar alat i dos ulls sagrats, símbol de la bellesa i de la perfecció.A les piràmides de l'Imperi nou de Deir al-Madinah, el piramidó tenia les quatre cares decorades amb escenes de l'adoració al sol, però construïdes amb la pedra calcària de Tura, com els fragments que es troben en una de les tombes principals d'aquesta necròpolis, la tomba de Sennedjem. El de la piràmide de Kheops havia de pesar prop de set tones. Alguns dels obeliscs més petits no tenien gravats, però estaven coberts amb fulles d'or o de coure, com a la tomba de Niuserre, faraó de la dinastia V de l'antic Egipte.
|
Geografia
|
Aquesta és una llista dels estats membres de la Unió Africana ordenats per població.
|
Objectes astronòmics
|
Una estrella FU Orionis o estel FU Orionis, també anomenades objectes FU Orionis (FU Ori), són estrelles preseqüència principal que mostren un canvi molt acusat de magnitud i tipus espectral. Un exemple il·lustratiu és l'estrella V1057 Cygni, que va arribar a ser 6 magnituds més brillant i el tipus espectral va canviar de DKE a supergegant F. Els prototips d'aquesta classe són: FU Orionis-que dona nom al grup-, V1057 Cygni i V1515 Cygni; recentment s'ha afegit al grup la protoestrella V1647 Orionis, que va entrar en erupció el gener del 2004. El model actual associa les flamarades de les estrelles FU Orionis a una abrupta transferència de massa des d'un disc d'acreció a una jove estrella T Tauri de baixa massa. La taxa d'acreció per aquests objectes s'estima en: M ˙ ≈ 10 − 4 M ⨀ a n y {\displaystyle {\dot {M}}\approx 10^{-4}{\frac {M_{\bigodot }}{any}}} L'erupció té lloc al llarg de ~ 1 any, però pot ser molt més llarga. La durada d'aquesta fase d'alta lluminositat és de l'ordre de dècades. No obstant això, tot i la seva curta durada relativa, encara no s'ha observat la conclusió d'aquesta fase en un objecte FU Orionis. Comparant el nombre d'esclats FU Ori amb l'índex de formació estel·lar en el veïnatge del Sol, s'estima que una jove estrella mitjana experimenta aproximadament 10-20 erupcions FU Ori en el transcurs de la seva vida.
|
Astronomia
|
Sentia és un cràter amb coordenades planetocèntriques de -36.68 ° de latitud nord i 173.12 ° de longitud est, sobre la superfície de l'asteroide del cinturó principal (4) Vesta. Fa 16.54 km de diàmetre. El nom adoptat com a oficial per la UAI el set d'octubre de 2014 fa referència a Amaesia Sentia, dona romana citada per Valeri Màxim per haver defensat el seu cas davant els magistrats.
|
Jocs
|
El joc de la botifarra és un joc de cartes, molt popular a Catalunya així com a algunes comarques del nord del País Valencià i a les Illes Pitiüses. És un joc per a quatre jugadors (en la modalitat normal), que van en parelles. És l'evolució d'un altre joc català de cartes practicat a Catalunya anomenat manilla, el qual va substituir en popularitat.
|
Cultura popular
|
Els cavallets (francès carrousel) són una atracció pròpia de fires o parcs d'atraccions que consisteix en una gran plataforma rodona que gira en un pla horitzontal. La plataforma està proveïda de diverses figures en forma de cavalls que solen estar muntades sobre una barra vertical que fa un moviment ascendent i descendent mentre la plataforma gira i dona la il·lusió de galop. El sostre sol ser ricament decorat en colors cridaners amb il·luminació i música. Un plomet (plomall al Rosselló) està penjat perquè els infants el mirin d'agafar per a rebre un premi. Els cavalls eren originalment de fusta pintada i varen donar llur nom a l'atracció. A més de cavalls les figures poden ser d'altres animals com zebres o porcs. Actualment es fan de materials sintètics en lloc de fusta. Alguns cavallets varen substituir els cavalls clàssics per cotxes o motocicletes i, actualment, s'hi troben vehicles de tot tipus (ambulàncies, cotxes de bombers, vaixells), grans olles giratòries, personatges de dibuixos animats, etc. Els cavallets són un dels elements indispensables a les fires d'estiu, junt amb el "Pim Pam Pum", la roda de fira, la tómbola i la xurreria.
|
Geografia
|
Elafonissi (grec Ελαφονήσι [elafo'nisi], literalment illa de cérvols) és una petita illa grega desahabitada situada a l'extrem sud-oest de l'illa de Creta, al municipi d'Innakhori, més avall de la carretera del monestir de Chrysoskalitissa. Amb el mar tranquil, una barra de sorra uneix Creta i l'illa, i es pot travessar a gual l'estret (de menys d'un metre de profunditat) fins a Elafonissi. A l'estiu hi ha vaixells que porten banyistes des de Paleókhora per gaudir de la seva platja amb dunes de sorra rosada i tamarius. Elafonissi és un important hàbitat per a diverses espècies de plantes i animals, entre ells la tortuga babaua.
|
Filosofia
|
El Llibre dels XXIV filòsofs és un compendi medieval d'autoria incerta que simula un encontre entre vint-i-quatre filòsofs per respondre a la pregunta: "Què és Déu?". Les definicions respectives van gaudir d'una forta popularitat a la baixa edat mitjana i recullen les concepcions més comunes de la teologia de l'època. El primer manuscrit conservat data del segle xii, tot i que no és segur que l'obra fou escrita en aquest segle, ja que les definicions provenen de la filosofia grega més que no pas de fonts cristianes. Els seus coetanis l'atribuïen a Hermes Trismegist, Aristòtil o diversos monjos. Cada definició va acompanyada d'un comentari d'estil escolàstic que intenta conjugar la definició amb l'ortodòxia i que mostren almenys adicions en dos moments diferents. Moltes d'aquestes definicions fan èmfasi en la literatura mística. El títol no és l'original del llibre, que era conegut per diversos apel·latius. Va ser el Mestre Eckhart qui li donà el seu títol definitiu en llatí (Liber viginti quattuor philosophorum), amb el qual ha passat a la modernitat. Fins a vint-i-sis manuscrits diferents recullen les definicions, no sempre de manera completa, de què consta el llibre. Dins els comentaris es troben al·lusions a obres de l'antiguitat mal conservades, fet que augmenta el valor de l'obra.
|
Dret
|
El Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI) és una institució de l'arbitratge internacional que facilita la resolució de conflictes legalment i la conciliació entre els inversors internacionals. El CIADI és un membre del Grup del Banc Mundial, de la qual rep el finançament, i té la seu a Washington DC, als Estats Units. Va ser establert el 1966 com una institució especialitzada autònoma, multilateral per estimular el flux internacional d'inversions i mitigar els riscos no comercials amb un tractat elaborat per consellers executius del Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament i signat pels països membres. El 2012 hi havia 158 països membres contractants, que es comprometen a complir i respectar els laudes arbitrals de conformitat amb el Conveni del CIADI. El centre realitza activitats d'assessorament i manté diverses publicacions.
|
Ecologia
|
Boscos temperats de frondoses mixtos o simplement boscos caducifolis temperats és un bioma de zones temperades i humides. L'estructura típica d'aquest bosc inclou quatre capes. La capa superior és la capçada amb arbres madurs alts de 33 a 66 metres d'alçada. Sota aquesta capa n'hi ha tres que són tolerants a l'ombra de 9 a 15 metres més bixes que la coa de la capçada. La part superior d'aquesta capa la componen arbres madurs més baixos que esperen que la capa de la capçada s'obri per poder créixer més. Sota la capa segona hi ha la capa formada per arbusts de creixement lent. Típicament la capa més pròxima al sòl està ocupada per herbàcies i és on hi ha més biodiversitat d'espècies.
|
Ciències de la salut
|
L'American Society of Health-System Pharmacists (ASHP) (Societat americana de farmacèutics del Sistema de salut) és una organització professional que representa els interessos dels farmacèutics que exerceixen en hospitals, organitzacions de manteniment de la salut, centres d'atenció de llarga estada, cura en la llar, i altres components de l'atenció de la salut. El 2009, l'ASHP tenia 36.000 membres, amb una plantilla de més de 175 empleats i un pressupost que supera els 40 milions de dòlars. Anteriorment era conegut com la American Society of Hospital Pharmacists (Societat americana de farmacèutics hospitalaris).
|
Filosofia
|
Fatum, mot el qual describeix la necessitat o raó universal (el "logos spermatikós"), ha estat introduït pels pensadors estoics. Segons Leibniz, hi hauria de tres tipus: fatum mahometanum: la necessitat nexorable, la qual anula la voluntat de l'home fatum stoicum: amb el qual l'ésser humà accepta la inexorabilitat del destí fatum cristianum: implica el mateix tipus d'acceptació anterior, alhora que amb confiança en la providència divina.
|
Arqueologia
|
Hatra (llatí: Atra; grec antic: Ατραι; àrab: الحضر, al-Ḥaḍr) fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira. La ciutat se situava a 290 km al nord-oest de Bagdad i al sud-oest de Mossul. Estava inscrita en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1985, i en la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill des del 2015.
|
Gestió
|
Un pressupost és la previsió de despeses i ingressos per a un determinat lapse, en general un any. Permet a les empreses, els governs, les organitzacions privades i les famílies establir prioritats i avaluar la consecució dels seus objectius. Per a arribar a aquestes fins pot ser necessari incórrer en dèficit (que les despeses superin als ingressos) o, per contra, és possible estalviar, en aquest cas el pressupost presentarà un superàvit (els ingressos superen a les despeses). En l'àmbit del comerç és també un document o informe que detalla el cost que tindrà un servei en cas de realitzar-se. El qual realitza el pressupost s'ha d'atenir a ell i no pot cobrar-lo si el client accepta el servei. El pressupost es pot cobrar o no en cas de no ser acceptat.
|
Pseudociència
|
El miracle dels peixets fou un esdeveniment religiós que, segons la tradició, tingué lloc el juliol del 1348 entre els actuals municipis d'Alboraia i Almàssera (Horta Nord, País Valencià). El miracle es commemora amb una romeria el dilluns de Pentecosta a l'ermita erigida en record de tal succés. Segons la llegenda, un convers anomenat Hassam-Ardà, que estava greument ferit, cridà al capellà d'Alboraia (ja que Almàssera pertanyia llavors eclesiàsticament a eixa localitat) per a rebre el Sant Viàtic. El clergue, en anar a creuar el barranc de Carraixet, que venia crescut per una forta pluja, caigué en l'aigua juntament amb el seu cavall, i perdé l'arqueta on guardava les sagrades formes. El religiós decidí tornar a Alboraia, i més tard hi acudiren uns llauradors dient que havien vist unes llumenetes brillants al barranc, que resultaren ser tres peixos amb les formes dins de la boca. Així doncs, el capellà recollí les formes amb un calze, que es conserva a Alboraia, mentre que l'arqueta és custodiada a Almàssera. Existix una polèmica sobre si el rector anava a Almàssera o en tornava, centrada en el fet que si hi anava portaria tres formes i si en tornava, en portaria dues. Per tant, a l'escut d'Alboraia apareixen tres peixos i al d'Almàssera, dos. Arran d'aquest succés, Almàssera sol·licità al bisbe de València una parròquia pròpia, cosa que aconseguí el 1352 gràcies a la mediació de n'Hug de Fenollet.
|
Jocs
|
La jugabilitat (en anglès gameplay o playability) és una qualitat d'un videojoc. Es refereix a les experiències que té el jugador durant la interacció amb el videojoc, el grau d'entreteniment i la usabilitat. L'expressió va sorgirdel món del desenvolupament de videojocs en els anys 1980, però ara es fa servir en la descripció d'altres formes de jocs més tradicionals.Un joc té una bona jugabilitat quan els joc és fluïd, que els jugadors poden controlar el que es passa a la pantalla de manera senzilla, i que les figures és mouen de manera fluïda amb una bona animació d'acord amb l'època. En resum: que la interacció amb el medi virtual en què es desenvolupa el joc és agradable. En canvi, es diu que un joc en té poca quan els personatges es controlen molt limitadament o toscament, i no es pot interactuar correctament amb l'entorn virtual. Per exemple: Un personatge que camina i vulgui pujar per una escala de mà, si ha de col·locar-se just sota l'escala per a poder pujar, és que la jugabilitat és dolenta. En canvi, en el cas d'un joc amb bona jugabilitat, seguint l'exemple anterior, es podria pujar per l'escala encara que només s'hi estigui a prop, fins i tot saltant. La qualitat (no la quantitat) dels moviments que els personatges puguin fer també influeixen en la qualificació de bona o mala jugabilitat. Els problemes que fan baixar la jugabilitat, són: Retard (lag) entre el que el jugador ordena fer i el que es pot fer en el joc. Que l'animació (no la qualitat gràfica) del personatge no sigui bona. Generalment això passa perquè fa servir pocs quadres consecutius per a mostrar cada acció, és a dir, que en un moment donat no es pugui observar perfectament què fa el personatge com per a mantenir fluidament el feedback en la interacció entre el jugador i el joc. Limitacions com que si es fael moviment "A" no es pugui passar ràpidament al moviment "B" tret que primer es passi pel moviment "C", sent aquest últim moviment una acció que no concordi amb la normal dinàmica que es desenvolupa en el joc. Per exemple, quan el pas pel moviment "C" és obligatori a causa d'un oblit del programador del joc de preveure la situació de passar del moviment "A" al "B" directament.Al cap i a la fi, hi ha un munt de petits detalls que determinen la jugabilitat, però cal destacar que no és afectada per la generació a la qual pertanyi el joc, sinó per la qualitat i determinació que els programadors hagin posat en el codi del gameplay del joc.
|
Filosofia
|
Barcelona Pensa és el primer festival català sobre filosofia que promou la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. L'objectiu és difondre, apropar i transmetre la filosofia a nivell de carrer. La primera edició va ser del 17 al 22 de novembre del 2014 i es fa cada any coincidint amb el Dia Mundial de la Filosofia, que la UNESCO va decretar pel tercer dijous de novembre. Les activitats són sempre gratuïtes i es fan en llocs coneguts de la ciutat de Barcelona com el CCCB, la Filmoteca de Catalunya o les facultats de la Universitat de Barcelona.El festival aposta pel dret a la filosofia com a tret fonamental d'una cultura crítica i participativa en la que tothom ha de poder sentir-se implicat. Per això, el projecte està destinat a convertir el discurs filosòfic en un bé comú i compartit, esborrant la frontera tradicional entre alta i baixa cultura, i fent del pensament teòric i reflexiu un element fonamental de la nostra experiència.
|
Arquitectura
|
Una capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris. També s'anomena capella a petites esglésies, exemptes o adossades a una altra edificació.En el cas de les capelles en temples generalment es troba especificada com annex de la nau major. Estes capelles generalment s'ubiquen fins a l'extrem entre el deambulatori i el creuer. Històricament les capelles han estat batejades amb diversos noms i patronímics, molt especialment de sants i noms derivats del culte marià. A la capella oraran bàsicament els membres o integrants dels gremis d'una societat. La capella es compon essencialment de retaule, altar, columnes o pilars xicotets, el sostre mai remata amb volta o cúpula, encara que hi ha capelles més gran que sí que ho fan; la imatge del sant patró per l'advocació de la qual es va erigir este espai, alguna tomba central on haja estat soterrat un personatge important i poques banques per als fidels que van a elevar els seus resos. Les capelles s'erigixen com a xicotetes filles de la Gran Catedral o Basílica. Hi ha capelles que han passat als annals de la història, pel fet que se suposa que dins d'elles s'han realitzat nombrosos miracles.
|
Informàtica
|
Universal Scene Description (USD) és un entorn de treball (programari) i format de fitxer que permet descriure, compondre, intercanviar i interactuar amb dades de gràfics per a escenes 3D d'ordinador. Se singularitza el "motor de composició", que proporciona la capacitat de combinar capes que faciliten la creació d'escenes d'alta complexitat i permet fer edicions no destructives.Creat per Pixar, es va iniciar el 2012 com a experiment. Esdevenint per a la companyia la pedra angular de la indústria d'efectes visuals, del contingut web i del desenvolupament de jocs. Fou alliberat el 2016 en un projecte de codi obert sota una llicència Apache modificada, amb la intenció d'esdevenir l'estàndard de la industria atraient promotors i col·laboradors.
|
Biotecnologia
|
La transformació viral és el canvi en el creixement, el fenotip o la reproducció indefinida de cèl·lules causat per la introducció de material heretable. Mitjançant aquest procés, un virus provoca transformacions nocives d’una cèl·lula in vivo o d’ un cultiu cel·lular. El terme també es pot entendre com a transfecció d’ ADN mitjançant un vector viral. La transformació viral es pot produir tant de forma natural com mèdica. Les transformacions naturals poden incloure càncers virals, com el virus del papil·loma humà (VPH) i el virus de la leucèmia de cèl·lules T tipus I. Les hepatitis B i C també són el resultat de la transformació viral natural de les cèl·lules hostes. La transformació viral també es pot induir per al seu ús en tractaments mèdics. Les cèl·lules que s’han transformat viralment es poden diferenciar de les cèl·lules no transformades a través d’una varietat d’observacions de creixement, superfície i intracel·lulars. El creixement de les cèl·lules transformades es pot veure afectat per una pèrdua de limitació del creixement causada pel contacte cel·lular, un creixement menys orientat i una alta densitat de saturació. Les cèl·lules transformades poden perdre les seves unions estretes, augmentar la velocitat de transferència de nutrients i augmentar la seva secreció de proteasa. La transformació també pot afectar el citoesquelet i canviar la quantitat de molècules senyal.l.
|
Antropologia
|
El Museu Valencià d'Etnologia va crear-se en 1982 i va obrir al públic la seua primera mostra permanent en 1983.
|
Arquitectura
|
El terme vomitori s'empra per denominar la porta o obertura dels circs o teatres antics, o de locals anàlegs moderns, que serveix perquè el públic pugui entrar i sortir de les grades.D'aquesta manera, el públic situat en cada sector de la graderia, accedeix a l'interior o es pot adreçar al vomitori més proper per sortir d'aquest espai.
|
Informàtica
|
Torrentz és un meta-cercador de BitTorrent amb seu a Finlàndia que està dirigit per un anònim conegut com a Flippy. Indexa torrents de diversos llocs web.
|
Pseudociència
|
El fantasma de Cock Lane va ser una suposada manifestació fantasmal que va atreure l'atenció del públic el 1762. Es localitzava en un apartament a Cock Lane, en un camí adjacent al mercat de Londres i tan sols a uns minuts a peu de la catedral de Sant Pau. L'esdeveniment es va centrar principalment en tres persones: William Kent, un usurer de Norfolk; Richard Parsons, un sagristà, i la filla dels Parsons, Elizabeth. Després de la mort que va sofrir al moment de donar a llum l'esposa de William Kent, Elizabeth Lynes, aquest es va involucrar sentimentalment amb la germana de la seva ex-parella, Fanny (Frances Lynes). La llei de l'església impedia a la parella contreure matrimoni, i va ser per això que ells van triar mudar-se a Londres i allotjar-se en una casa a Cock Lane, propietat dels Parsons. El domini es va tornar popular a causa des múltiples informes dels inquilins sobre estranys repics i rascades en les portes, a més d'aparicions fantasmals. Encara que molts dels informes van parar una vegada que la parella es va mudar a Cock Lane, poc després de la mort de Fanny per verola, els Parsons van queixar-se que el fantasma de Fanny es manifestava a la seva propietat i aquest apareixia enfront d'Elizabeth Parsons, filla del propietari. Alguns espiritistes van tractar de determinar els motius de «les rascades de Fanny» —manera en la qual també va ser sobrenomenat el fantasma a causa del soroll—, i Cock Lane es va tornar una atracció en la qual moltes persones estaven interessades a entrar i presenciar al fantasma per si mateixos. Segons els informes, el fantasma va aparèixer i li va dir a Elizabeth que Fanny havia estat enverinada amb arsènic, tornant a Kent el primer sospitós de ser l'assassí. Els membres d'una comissió a la qual pertanyia Samuel Johnson, van concloure que la suposada aparició era un frau, i recerques profundes van provar que l'estafa havia estat perpetrada per Elizabeth Parsons a petició del seu pare. Els responsables van ser detinguts i empresonats; Richard Parsons va ser sentenciat a dos anys de presó. El fantasma de Cock Lane es va tornar el centre d'una controvèrsia entre els metodistes i l'església anglicana, i és usat freqüentment a la literatura contemporània. Charles Dickens és un dels autors victorians on al seu treball al·ludeix a la història. L'escriptor satíric il·lustrat, William Hogarth, es va referir al fantasma en dues de les seves pintures.
|
Psicologia
|
Janet Shibley Hyde és catedràtica de Psicologia -va rebre la càtedra Helen Thompson Wolley de Psicologia i Estudis de la Dona de la Universitat de Wisconsin-Madison- i directora del Women's Studies Research Center de la Universitat de Wisconsin-Madison. És membre del National Council for Research on Women i directora de la revista Psychology of Women Quarterly. Forma part també de l'American Psychological Association i de la Society for the Scientific Study of Sex. Va rebre la seva formació a l'Oberlin College d'Ohio (1969, llicenciada en matemàtiques), Universitat de Califòrnia (1972, doctorada en psicologia) i a la Universitat de Denison d'Ohio (1996, Grau Honorari del Departament de Ciències Socials). És una reconeguda especialista en psicologia de la dona, sexualitat humana i psicologia evolutiva. Ha impartit el curs de sexualitat humana des del 1974, primer a la Bowling Green State University, després a la Universitat de Denison i, actualment, a la Universitat de Wisconsin. Els seus interessos d'investigació també se centren en les diferències de gènere i en el desenvolupament del gènere durant la infància i l'adolescència.
|
Objectes astronòmics
|
Una constel·lació (del llatí constellatio) és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari. Se separen en grups arbitraris en què s'han dividit els estels fixos. La Unió Astronòmica Internacional divideix el firmament en 88 constel·lacions, la majoria basades en les antigues constel·lacions gregues. A part dels noms propis tradicionals (d'origen grec, llatí o àrab, normalment), els estels de les constel·lacions reben un nom format per una lletra grega en minúscula, començant per α, i seguint amb l'alfabet grec per ordre decreixent de la seva magnitud aparent, seguida de l'abreviatura o, indistintament, del genitiu llatí del nom de la constel·lació; si s'acaben les lletres gregues, se segueix amb les llatines; aquesta és l'anomenada nomenclatura de Bayer. Els estels de menor magnitud reben un nom format per un nombre seguit de l'abreviatura o del genitiu corresponents; aquesta és la nomenclatura de Flamsteed. També poden rebre altres noms a partir dels diversos catàlegs que s'han anat compilant, de manera que una mateixa estrella pot rebre moltes denominacions. Els estels dobles o els estels variables segueixen altres nomenclatures, d'acord amb els catàlegs respectius. A més, dins les constel·lacions hi ha altres objectes que no són estels (nebuloses planetàries, galàxies, et coetera) i que han estat classificats i anomenats seguint diversos catàlegs (Messier, NGC, IC, et coetera). El primer que va fer-ne una classificació va ser Charles Messier; així M31 designa la Galàxia d'Andròmeda.
|
Arquitectura
|
La presa de Glen Canyon és un embassament del Riu Colorado, al sud-oest dels Estats Units. Està situada prop de la ciutat de Page al comtat de Coconino, a Arizona. Va ser construïda entre 1957 i 1964, formant el llac Powell més amunt. L'objectiu de l'embassament és la generació d'electricitat i la prevenció d'inundacions.
|
Física
|
D'acord amb la mecànica de Newton, un sistema inercial és un sistema no sotmès a cap força exterior i que, per tant, es desplaça a velocitat constant. Aquests sistemes són els únics que compleixen les tres lleis de Newton. En cas contrari, es diu que és un sistema de referència no inercial. Donat un sistema de referència inercial, un segon sistema de referència serà no inercial quan descrigui un moviment accelerat respecte al primer. L'acceleració del sistema no inercial pot ser deguda a: Un canvi en el mòdul de la seva velocitat de translació (acceleració lineal). Un canvi en la direcció de la seva velocitat de translació (per exemple, en un moviment de gir al voltant d'un sistema de referència inercial). Un moviment de rotació sobre si mateix (vegeu la figura 1). Una combinació d'alguns dels canvis anteriors.
|
Història
|
Miquel Tarradell i Mateu (Barcelona, 1920-1995) va ser un arqueòleg i prehistoriador. Obtingué el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1977. Es va especialitzar en el món ibèric.
|
Jocs
|
Parker Brothers és una marca comercial dedicada a la fabricació i distribució de jocs i joguines. Durant els seus 115 anys de vida, la companyia ha distribuït més de 1800 jocs. Entre els seus jocs de taula més coneguts podem trobar el Monopoly, el Cluedo, el Risk, el Trivial Pursuit i la Ouija, entre d'altres. Actualment, Parker Brothers forma part de l'empresa de joguines Hasbro.
|
Química
|
L'Any Internacional de la Química (AIQ 2011) commemora les fites de la química, i les seves contribucions a la humanitat. La proposta va sorgir de l'Assemblea de les Nacions Unides el 30 de desembre de 2008, la qual va delegar en la UNESCO i en la IUPAC, la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada, la preparació i l'organització dels actes i de les reunions corresponents.
|
Agricultura
|
El remolc, és un vehicle de càrrega que no disposa de motor. Consta com a mínim de xassís, rodes, superfície de càrrega i segons el seu pes i les seves dimenssions, frens propis. Per moure’l s'arrossega i es dirigeix per un altre vehicle. En els camions de grans dimensions els remolcs s'anomenen també trailers Pel fet que els remolcs amaguen o dificulten la visió de la matrícula i les llums posteriors del vehicle que els arrossega han de dur una còpia de la matrícula o una matrícula pròpia (segons la legislació de cada país) i un joc propi de llums. A partir d'un pes determinat han de disposar també d'un sistema de frenada propi.
|
Pseudociència
|
El fengshui, feng shui o a vegades feng xui (en xinès 风水 o en sinogrames tradicionals 風水, en pinyin fēng shuǐ, literalment "vent-aigua") és una antiga tècnica xinesa d'origen taoista basada en la recerca de l'equilibri. Consisteix a situar els elements de l'entorn (els edificis, les estances i els objectes) de tal manera que es trobin en harmonia amb les forces de la natura. La designació original de la disciplina és Kan Yu (literalment: "tao del cel i de la terra), on es relaciona amb la circulació de l'energia vital (txi).
|
Agricultura
|
La manta tèrmica és un geotèxtil (teixit sense teixir) lleuger, estabilitzat contra els raigs UV. Per raó de la seva porositat permet el pas de l'aire i aigua. Crear una barrera de protecció que evita els canvis bruscos de temperatura, i evita que la planta es geli.S'utilitza molt per a la protecció dels cultius agrícoles que són sensibles als danys provocats per gelades. S'utilitza en diferents cultius com carxofes, remolatxes, enciam... Als camps de futbol pot ajudar a crear una barrera tèrmica contra els canvis bruscos de temperatura que danyarien la gespa. La composició de la manta tèrmica permet la ventilació i la transpiració de la coberta vegetal i evita que apareguin problemes causats en el cicle fotosintètic de les espècies vegetals. La manta tèrmica estableix també una barrera eficaç contra algunes plagues virals, d'insectes i males herbes. La seva destrucció irregular (per crema) és molt pol·luint per això s'organitza en certes regions una recollida. Només a Mallorca, s'estima el volum annual de detritus de plàstics agrícoles a uns tres-cents tones, però en general, el volum de recollida i reciclatge queda força baix.
|
Periodisme
|
El Comitè per a la Protecció dels Periodistes (en anglès: Committee to Protect Journalists), també coneguda com CPJ per les seves sigles en anglès, és una organització independent i sense ànim de lucre amb seu a la ciutat de Nova York, que promou la llibertat de premsa i els drets dels periodistes a nivell mundial. L'American Journalism Review ha caracteritzat a l'organització com La Creu Roja del Periodisme.
|
Estris
|
Un producte sanitari implantable actiu és “qualsevol producte sanitari actiu destinat a ser introduït totalment o parcialment, mitjançant intervenció quirúrgica o mèdica, en el cos humà, o mitjançant intervenció mèdica, en un orifici natural, i destinat a romandre després d'aquest procés” Exemples de producte sanitari actiu implantable més comuns són els marcapassos i els implants coclears. Per poder comercialitzar a Europa un producte sanitari precisa ostentar la marca CE de conformitat. L'avaluació de conformitat la realitzen els organismes notificats que són en general entitats de certificació acreditades (per exemple: DNV, SGS, TÜV) o bé autoritats sanitàries (per exemple: AEMPS, Infarma)
|
Arqueologia
|
Les estructures funeràries megalítiques a Tavertet, Osona, reflecteixen un mateix patró d'inhumació característic del Neolític Mitjà, fet pel qual s'engloben en la categoria de megalitisme. En l'àmbit descriptiu, presenten un patró constructiu molt similar, consten d'una cambra central recoberta per un túmul de terra limitat per un anell perimetral format per un conjunt lloses.
|
Geologia
|
L'Institut d'Estudis Catalans va assumir l'elaboració del mapa provincial de Barcelona, que s'havia començat a elaborar a principi de segle des de la Diputació amb una escala I: 40.000. Però l'any 1920 totes les diputacions catalanes van decidir convertir el mapa geològic provincial en mancomunal. A fi d'acompanyar el mapa topogràfic que estava elaborant el Servei Geogràfic de la Mancomunitat, es va adaptar el geològic a l'escala I:100.000. El servei va ser dirigit pel Dr. Marià Faura i Sans, que va publicar els fulls del mapa geològic corresponents a Sant Feliu de Guíxols, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Tortosa i Goles de l'Ebre; està a punt també el de Barcelona i voltants, però que no va arribar a editar-se. Els treballs van ser interromputs pel cop d'estat de Primo de Rivera, amb la supressió d'aquest servei i el 1925 de tota la Mancomunitat.
|
Física
|
Archiv der Mathematik und Physik va ser una revista de matemàtiques i física que es va publicar a Alemanya entre 1841 i 1920. El seu fundador va ser Johann August Grunert, professor de matemàtiques de la Universitat de Greifswald. A la seva mort el 1872 la va continuar editant el seu deixeble Reinhold Hoppe i en morir aquest el 1900, va ser dirigida per E. Lampe, W.F. Meyer i E, Jahnke. El 1920, després dels problemes financers causats per la Primera Guerra Mundial va deixar d'aparèixer.
|
Història
|
La rendició del Japó, el dia 2 de setembre de l'any 1945, va posar fi a la Segona Guerra Mundial. En aquells dies l'Armada Imperial Japonesa havia perdut tota capacitat de realitzar operacions i era imminent una invasió aliada al país. Mentre que públicament proclamaven la seva intenció de lluitar fins al cru final, els líders del Japó, formats en el Consell Suprem de Guerra (els "Sis Grans"), suplicaven en privat a la Unió Soviètica que hi hagués en una pau amb termes favorables per als japonesos. Mentrestant, els soviètics estaven preparant un atac als japonesos, en compliment de la promesa donada als nord-americans i els britànics a la Conferència de Ialta. El 6 i el 9 d'agost, els nord-americans van llançar bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki, respectivament. A més, el 9 d'agost, la Unió Soviètica va declarar la guerra al Japó i va llançar un atac per sorpresa contra la colònia japonesa de Manxúria (Manxukuo), en violació del Pacte de Neutralitat. Aquests dos cops van fer que l'emperador Hirohito intervingués i ordenés als Sis Grans que acceptessin els termes per acabar la guerra que havien establert els aliats en la Declaració de Potsdam. Després de diversos dies de negociacions secretes i un fallit cop d'estat, el 15 d'agost Hirohito es va dirigir per ràdio a la nació mitjançant una declaració gravada. En la gravació, anomenada Gyokuon-hōsō (玉 音 放 送, Difusió de la veu de la joia), va llegir el rescripte Imperial de rendició, anunciant al poble japonès la rendició del Japó. El 28 d'agost, el Comandant Suprem de les forces aliades va iniciar l'ocupació del Japó. La cerimònia de rendició es va dur a terme el 2 de setembre a bord del cuirassat nord-americà USS Missouri, on oficials del govern japonès van signar l'Acta de Rendició del Japó, donant fi a la Segona Guerra Mundial de manera oficial. Tant els civils com els militars aliats van celebrar el Dia VJ, el final de la guerra. No obstant això, certs comandaments i personal japonesos destinats per tota l'Àsia i les illes del Pacífic es van negar a rendir durant mesos i anys fins entrada la dècada de 1970. Des de la rendició del Japó, els historiadors han debatut sobre l'ètica d'utilitzar bombes atòmiques. Les hostilitats van acabar formalment el 28 d'abril de 1952, quan va entrar en vigor el Tractat de San Francisco.
|
Arqueologia
|
Paleopatologia és una especialització de la paleontologia i de l'arqueologia que estudia les malalties del passat. Resulta útil per entendre la història antiga de les malalties i fa servir això per fer prediccions del seu curs en el futur. S'estudien tant les malalties dels humans com les de la resta dels animals, veient com queden afectats els esquelets que s'hagin conservat.
|
Història
|
Margaret de Clare, comtessa de Gloucester, comtessa de Cornualla (12 d'octubre de 1293 - 9 d'abril de 1342) va ser una noble anglesa, hereva i la segona més gran de les tres filles de Gilbert de Clare, 7è comte de Gloucester i sisè comte d'Hertford, i la seva dona Joana d'Acre, convertint-la en néta del rei Eduard I. Els seus dos marits foren Piers Gaveston i Hugh de Audley,, primer comte de Gloucester.
|
Mitologia
|
Enmerkar i el Senyor d'Aratta és una llegenda sumèria, potser basada en fets reals que daten de la primera meitat del tercer mil·lenni aC. És part d'un cicle de contes amb el context dels conflictes entre el rei Enmerkar d'Uruk, el rei de la ciutat d'Aratta (en algun lloc del sud de l'oest de l'Iran present).
|
Fiscalitat
|
La gabella significa tant el monopoli de l'estat de certs productes de primera necessitat com un impost directe que cobrava l'estat : Sal, vi, oli, blat o béns exportats… durant l'antic règim. Per extensió també va aplicar-se als magatzems on es guardaven aquests productes. Tenia diverses formes, podia ser un impost indirecte o directe. La seva forma més coneguda va ser la gabella de la sal, també anomenat selga o salga. Es pot comparar amb els imposts sobre les begudes alcohòliques i els combustibles per a mitjans de transport. El mot prové de l'àrab qabala. Pot prendre la forma d'un impost directe o indirecte. Com a impost directe hi ha: Gabella emigrationis un impost directe que una persona havia de pagar sobre el patrimoni que portava fora Gabella hereditatis, l'impost damunt una herència o una donació destinada a un beneficiari a l'estrangeri com a impost indirecte, la Gabella pro accisiis: La taxa sobre béns de primera necessitat.
|
Física
|
Josep Lluís Bausset i Ciscar (Paiporta, 19 d'agost de 1910 - l'Alcúdia, 3 de juny de 2012) fou un mestre, activista cultural i polític valencià.
|
Astronomia
|
Velleda és l'asteroide núm. 126 de la sèrie. Fou descobert el 5 de novembre del 1872 a París per en Paul Pierre Henry (1848-1905), fou el seu primer descobriment dels 14 que va descobrir amb el seu germà Prosper Henry. És un asteroide del tipus S del cinturó principal que gira un cop cada poc més de 5 hores. El seu nom es deu a la princesa i profeta germànica Vileda del segle i que provocà i predigué la rebel·lió de les tribus bataves contra l'Imperi Romà.
|
Telecomunicacions
|
FASTWEB S.p.A. és una empresa italiana de telecomunicacions especialitzada en telefonia terrestre i connexions de banda ampla; forma part del grup de comunicacions suís Swisscom. A Itàlia opera en el sector de la telefonia mòbil 4G com a operador virtual sota la xarxa TIM. En nombre de clients, és el tercer operador de telefonia fixa a Itàlia (11,5% del mercat a 30/06/2016) després de Telecom Italia i Wind. L'empresa va cotitzar a la borsa de Milà l'any 2000, però l'any 2011 les accions es van retirar després de l'OPA de Swisscom.
|
Ètica
|
L'egoisme ètic és una doctrina filosòfica que proposa que cadascú s'ocupi del seu propi interès i així el conjunt de la societat funcionarà. Els seus defensors afirmen que el més racional és que cada individu busqui satisfer les seves necessitats, que coneix millor que ningú, sense fer mal als altres. És la base de molts corrents de l'anarquisme, en posar la persona i no el conjunt al centre. L'egoisme ètic critica la caritat perquè degrada el proïsme, en considerar l'altre incapaç de buscar el seu propi bé. També sosté que la majoria de normes morals neixen del propi interès: es posen límits generals per evitar que els excessos d'altri perjudiquin l'individu, per tant si cadascú mira per ell sense ferir ningú, no caldran aquests límits, que estaran implícits en la conducta general. Es lliga a l'egoisme psicològic, que afirma que hom sempre busca el mateix interès, fins i tot als actes altruistes (recompensa en forma de sentiments positius). Els seus detractors opinen que aquesta norma porta a la immoralitat perquè acaba prevalent la llei del més fort en cas de conflicte d'interessos. A més a més, creuen que la societat, la vida en comú, es basa justament en els principis oposats, en enfortir els lligams, l'altruisme i les obligacions mútues.
|
Llengües
|
El toki pona (llenguatge simple o bo en toki pona) és una llengua artificial dissenyada per la traductora i lingüista canadenca Sonja Lang, anteriorment coneguda com Sonja Elen Kisa (nascuda el 1978). La va publicar a internet a mitjan 2001.Es tracta d'una llengua minimalista. Se centra, com els pidgins, en elements i conceptes simples relativament universals i comuns al màxim possible de cultures. Va ser dissenyada amb la idea d'expressar el màxim de coses utilitzant el mínim de complexitat. La llengua té 14 fonemes i 120 paraules oficials (a més de moltes paraules extraoficials que s'han popularitzat entre la comunitat de parlants; de serioses, d'arcaiques i d'humorístiques ─algunes d'elles creades per la mateixa autora). No va ser pensada per a ser una llengua auxiliar internacional, més aviat la seva creadora la va dissenyar tenint en compte la filosofia taoista. Pel que fa a la llengua, aquesta està feta per a modificar la manera de pensar d'aquells que la parlen, es basa en la hipòtesi de Sapir-Whorf i d'alguna manera fa recordar la novaparla que surt a 1984 de George Orwell (encara que la intenció sigui diametralment oposada) a causa de tenir objectius predefinits i un vocabulari deliberadament restringit.
|
Indumentària
|
El botonier (o boutonier) és una decoració floral usada generalment per homes, i que consisteix normalment en una sola flor o un petit ram floral. La paraula ve del francès boutonnière, que en català significa, literalment, «trau». D'ús molt freqüent en el passat, avui es reserva per a ocasions especials en les quals es requereix una presentació més formal a la vestimenta, com ara: promocions, cerimònies de benvinguda o comiat, funerals o bodes, on el botonier indica qui són els convidats més importants del casament (algunes dones que utilitzen jaquetes en aquestes cerimònies els porten; no obstant això, és més usual que portin els anomenats corsages). Actualment, en lloc de botoniers, és més freqüent l'ús d'un pin d'agulla a la solapa als vestits de negocis.
|
Filosofia
|
La Maleta de Portbou és una revista de pensament, humanitats i economia, creada el 2013, i dirigida pel periodista i filòsof Josep Ramoneda, que aborda temes d'actualitat des d'una perspectiva profunda i una mirada analítica. La Maleta de Portbou rep el seu nom en memòria de Walter Benjamin, que es suïcidà a Portbou el 1940, quan fugia de la persecució nazi. Benjamin va voler llançar una revista de pensament per “fer patent l'esperit propi de la seva època”. Però aquesta, que volia anomenar Angelus Novus, no va arribar a néixer mai.La Maleta de Portbou, que té un caràcter bimestral, i està editada per Galaxia Gutenberg, es publica en paper i en format digital, i s'encarrega de la coordinació de l'Escola Europea d'Humanitats, amb seu al CaixaForum Macaya, impulsada per la Fundació "la Caixa".
|
Llocs ficticis
|
L'univers cinematogràfic de DC (o DC Extended Universe) és una sèrie de pel·lícules nord-americanes produïdes per Warner Bros. i DC Entertainment amb personatges inspirats en els famosos superherois dels còmics publicats per la històrica editorial estatunidenca DC Comics. La creació d'aquest univers de pel·lícules és similar al que es fa a l'univers cinematogràfic de Marvel, on els personatges poden aparèixer en altres pel·lícules a part de les seves pròpies, així com en pel·lícules de grups de superherois o altres formacions grupals. Les obres cinematogràfiques que formen part d'aquest univers compartit són, originalment, les que compten amb el grup de superherois que tradicionalment conformen la Lliga de la Justícia d'Amèrica. Fins ara, s'han publicat vuit pel·lícules, i altres estan previstes fins, almenys, el 2022.
|
Astronàutica
|
Atlas és una família de vehicles de llançament espacial nord-americans. L'original míssil Atlas va ser dissenyat a finals dels anys 50 per ser usat com un míssil balístic intercontinental (ICBM): era un coet de combustible líquid que cremava LOX i RP-1 en tres motors configurats en un disseny inusual, ja que els dos motors exteriors eren llançats durant l'ascensió, mentre que el seu motor central, els tancs de fuel i altres elements estructurals es mantenien en òrbita. Els míssils van tenir poc servei com a ICBM, i l'últim esquadró va deixar de funcionar el 1965. Des del 1962–63, els Atlas van portar els primers quatre astronautes americans a l'òrbita terrestre. Diversos models de l'Atlas II van ser llançats 63 vegades entre el 1991 i el 2004. Pel que fa a l'Atlas III, només es va llançar sis vegades, totes entre el 2000 i el 2005. L'Atlas V encara està en servei. Viccionari
|
Art
|
William T. Blodgett o William Tilden Blodgett (1823 - 1875) va ser un col·leccionista d'art de la ciutat de Nova York que va tenir un paper decisiu en la fundació del Museu Metropolità d'Art. Va estar actiu en la guerra civil americana i va organitzar el Club de la Lliga de la Unió de Nova York i la Fira sanitària per recaptar fons per als ferits. Va fundar el diari The Nation i fou un líder en l'establiment del Museu Americà d'Història Natural. L'any 1869 va ser membre fundador del comitè per formar el Met. Havia estat al comitè de selecció de les obres americanes per ésser presentades en l'exposició francesa de 1867 i per tant, el 1870 sabia el suficient per adquirir pintures, en l'estranger, per al museu acabat de fundar.Va comprar un total de 174 quadres que va finançar junt amb John Taylor Johnson i aproximadament la meitat d'aquesta "«compra de 1871» es troba encara en el museu.Algunes d'aquestes imatges són:
|
Història
|
El Front d'Alliberament del Sàhara o més correctament el "Front d'Alliberament de Saguiet El Hamra i Rio de Oro", és un moviment nacionalista del Sàhara sorgit el 1968 com a continuació del moviment Al-Muslim fundat el 1967. Poc després de la fundació, el 1969, va ésser absorbit per l'Organització de Vanguardia per l'alliberament de Saguia el Hamra i Río de Oro a la que s'esmentava simplement com "el Partit" i el líder de la qual fou Mohamed Sidi Ibrahim Basir (alias Basiri) que va desaparèixer el 1970 després de ser detingut pels espanyols.
|
Física
|
El LEP (Large Electron-Positron Collider, «gran col·lisionador electró-positró») era un accelerador-col·lisionador d'electrons i positrons circular de 27 km de circumferència, situat a cent metres sota terra a la frontera entre França i Suïssa. Actualment està reemplaçat pel gran col·lisionador d'hadrons (LHC). Era l'últim pas del complex d'acceleradors del CERN. Els electrons i positrons hi eren injectats i accelerats fins a l'energia final de col·lisió mitjançant l'ús de cavitats de radiofreqüència. Un sistema d'imants dipolars corbava els feixos d'electrons i positrons el que les obligava a seguir una trajectòria circular.En el LEP, els electrons i els positrons circulaven en sentits oposats a velocitats relativistes, agrupats en paquets (bunches) d'aproximadament 1,6 cm de longitud i una secció de 0,3 × 0,01 mm². Existien vuit punts de col·lisió, en quatre dels quals s'hi havien instal·lat experiments: ALEPH, DELPHI, L3 i OPAL.El LEP va començar a operar l'agost de 1989 i encara que originalment va ser dissenyat per a la producció de bosons Z0 (la massa del qual és de 91,2 GeV/c²), amb energies per feix previstes per a la seva primera fase entorn dels 45 GeV i lluminositats de 1031 cm-2·s-1, les diferents millores que en els últims anys s'hi van introduir (incloent la instal·lació de cavitats superconductores) van permetre assolir energies per feix de fins a 104,5 GeV. Posteriorment, s'anomenà LEP 2 (també LEP200 o LEP-II) la segona fase de l'accelerador de partícules, en la qual es va incrementar l'energia de col·lisió en el centre de masses per sobre dels 130 GeV. Aquest increment va permetre la producció de parells de bosons W± i Z0. S'esperava que els successius increments suposessin, fins i tot, arribar al llindar de producció de noves partícules com, per exemple, el bosó de Higgs. A la tardor de 2000, el LEP s'aturà definitivament i es començà a desmantellar per fer servir el seu túnel en la construcció del nou LHC. Les energies de col·lisió assolides en el sistema centre de masses cada any de funcionament del LEP 2, i la lluminositat integrada corresponent recollida a l'experiment DELPHI, poden veure's a la taula següent:
|
Història
|
Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña (Madrid, 7 d'abril de 1893 – Àvila, 8 de juliol de 1984) fou un historiador i polític espanyol, arribant a ser ministre durant la Segona República i president del seu govern en l'exili després de la Guerra Civil espanyola entre 1962 i 1971.
|
Jocs
|
El Texas hold'em (també conegut simplement com a hold'em, holdem) és la versió més popular del joc de cartes del pòquer. El joc consisteix a repartir dues cartes cobertes a cada jugador, i fins a cinc cartes compartides, que el repartidor deixarà a la vista en tres rondes: primer tres cartes de cop (flop), després la quarta carta (turn), i després la cinquena carta (river). Els jugadors poden actuar en cada una de les fases d'aposta: abans de repartir les tres cartes comunes (pre-flop), amb les tres cartes comunes a la vista (flop), amb la quarta carta a la vista (turn), i amb la cinquena i última carta a la vista (river). En cada fase, els jugadors tenen opció d'apostar (bet), de passar (check) si ningú altre no ha apujat l'aposta, d'igualar una aposta anterior (call), d'apujar l'aposta anterior (raise), o de retirar-se de la jugada (fold). El hold'em (literalment queda-te-les, se suposa que referint-se a les cartes que es mantenen ocultes) és la variant de pòquer més jugada en la majoria de casinos als Estats Units. La versió "no limit" (sense límit en les apostes) és la utilitzada en el principal esdeveniment de les World Series of Poker (Sèries Mundials de Poker, WSOP) difoses pel canal esportiu ESPN, i també al World Poker Tour televisat a The Travel Channel. El hold'em es reconeix àmpliament com la principal forma de pòquer. Encara que teòricament poden jugar fins a 22 jugadors (o 23 si no es fan servir les burn cards o cartes descartades pel repartidor), generalment en una taula juguen entre 2 i 10 persones. És una de les versions de pòquer més posicionals, perquè l'ordre d'aposta dels jugadors és el mateix durant totes les rondes. El hold'em es juga comunament fora dels Estats Units, encara que seven-card stud, Omaha hold'em, cinc tancat (5 card draw) i altres versions poden ser més comunes en altres llocs.
|
Periodisme
|
La neutralitat és la qualitat o actitud de no participar en cap de les opcions en un conflicte, la qual cosa també implica no escollir durant el conflicte.
|
Informàtica
|
Les pantalles QLed són una evolució de les pantalles LED LC, utilitzades en la majoria dels televisors. Qled és l'abreviatura de Quantum Led, i la nomenclatura ve donada per la utilització de punts quàntics en els televisors. Els punts quàntics són partícules semiconductores que emeten llum d'una determinada longitud d'ona (color) al rebre corrent, i que depèn de la mida de la partícula quàntica.
|
Informàtica
|
Acreditació Europea d'ús d'ordinador (o ECDL, les sigles de European Computer Driving License) es tracta d'un títol que es dona a aquelles persones que, mitjançant la superació d'unes proves teòriques (tipus test), demostren tenir coneixements bàsics però complets en informàtica a nivell d'usuari. Aquestes proves es poden fer a qualsevol dels centres homologats. En països no europeus s'usa la denominació International Computer Driving Licence (ICDL). Segons la fundació ECDL, s'hi han registrat com a candidats més de 14 milions de persones de 100 països diferents.
|
Festivals
|
Paniònia (en grec antic πανιώνια) era el gran panegiris nacional dels jonis que es feia al mont Mycale, prop de Priene entre Efes i Milet, on el seu déu nacional, Posidó Heliconi tenia el santuari anomenat Paniònion, segons diuen Heròdot i Estrabó. L'objectiu principal era el culte comú a Posidó al que s'oferien esplèndids sacrificis, diu Diodor de Sicília. El sacerdot encarregat havia de ser sempre un home jove de Priene, que rebia el títol de rei; entre els sacrificis es feia el d'un brau. Però l'adoració del déu no era la única finalitat d'aquestes trobades. Quan hi havia alguna situació de perill o d'amenaça pel país, els jonis es trobaven en aquesta festa i discutien les opcions polítiques o bèl·liques que hi havia i aprovaven resolucions. Tot i la celebració del festival mai va existir una confederació jònica organitzada i els lidis van poder ocupar ciutats de Jònia una per una sense trobar una reacció organitzada; ciutats individuals feien tractats i abandonaven a altres ciutats de Jònia. Diodor de Sicília diu que més tard els jonis van traslladar les seves trobades a la vora d'Efes, però Estrabó diu que la Paniònia encara es feia al seu temps, i sembla deixar entendre que es feia encara a Mycale mentre la Paniònia Efèsia sembla considerar-la un festival diferent.
|
Estris
|
Un mirall frontal és un instrument propi del camp de l'otorinolaringologia que consisteix en un mirall còncau amb un forat que l'explorador se subjecta en el cap mitjançant una cinta. S'empra per concentrar i orientar els rajos lluminosos procedents d'una font externa cap a una cavitat (típicament la cavitat oral o la nasal) i permetre simultàniament el seu examen, sense produir ombres. Amb l'aparició d'altres instruments (fibroscopi, otoscopi, llanternes tipus llapis), el seu ús és cada vegada menys habitual. El mirall frontal, juntament amb el fonendoscopi, és un element propi de les caricatures dels metges, especialment dels metges de capçalera i dels otorrinolaringòlegs.
|
Ràdio
|
Un consultori sentimental és una columna periòdica publicada en general en un diari, tot i que també es pot presentar en format radiofònic o en un blog, entre altres mitjans. El seu format típic és de pregunta i resposta: un lector, en general anònim, exposa el seu problema i des del mitjà se li respon amb una solució o, si més no, amb unes paraules de consol. El conseller solia presentar tradicionalment la personalitat d'una dona de certa edat i, per tant, experimentada (en anglès s'anomenava agony aunt, és a dir 'tieta angoixes', però aquest terme ja no està en ús). Però sovint els consells els escriu un equip de redactors o, en cas de ser una sola persona, ho fa tanmateix sota pseudònim. El periòdic londinenc The Athenian Mercury va publicar des del 1690 el primer consultori sentimental del que es té notícia. I a l'estat espanyol va ser molt popular el Consultorio de Elena Francis, programa emès per Ràdio Barcelona entre 1947 i 1966, i després per altres emissores de ràdio fins al 1984.
|
Periodisme
|
El defensor del lector és un càrrec que existeix en alguns mitjans de comunicació. S'encarrega d'atendre les queixes i suggeriments del públic i ajuda al fet que en l'elaboració dels textos periodístics s'observin les normes professionals i ètiques del mitjà.
|
Geografia
|
Călan (pronunciació en romanès: [kəˈlan]; en alemany: Klandorf; en hongarès: Pusztakalán o Kalán) és una ciutat del comtat de Hunedoara (Romania). Dotze pobles són administrats per la ciutat: Batiz (Batiz), Călanu Mic (Kiskalán), Grid, Nădăștia de Jos (Alsónádasd), Nădăștia de Sus (Felsőnádasd), Ohaba Streiului (Sztrigyohába), Sâncrai (Szentkirály), Sântăria Kőboldogfalva), Strei (Zeikdorf; Zeykfalva), Strei-Săcel (Sztrigyszacsal), Streisângeorgiu (Sztrigyszentgyörgy) i Valea Sângeorgiului (Szentgyörgyválya).
|
Llengües
|
El pidgin basc-algonquí o algonquí-basc va ser un pidgin usat per les tribus micmac, montagnais i possiblement alguna altra tribu i pels baleners bascos com a mitjà de comunicació. Més tard, els baleners francesos que anaven a les costes de Terranova i Labrador a la caça de balenes i comerciar amb pells també el van utilitzar. Els seus vocabularis probablement van ser parcialment micmac-montagnais i basc, tot i que a l'ésser el gascó la llengua de prestigi en el País Basc francès algunes paraules en aquest idioma també es van incorporar a aquest pidgin. Tot i que els bascos es van assentar a la zona en 1527 el pidgin va poder començar a parlar-se cap a 1530 i va tenir la seva edat daurada entre 1580 i 1635. La seva existència es menciona en diverses fonts contemporànies independents, però tan sols unes poques frases i menys de 30 paraules soltes en basc ens han arribat. A la Histoire de la Nouvelle France (1612) Lescarbot parla de com la gent nativa s'acomodava a ells parlant una llengua que els era més familiar i en què hi havia molt "basc" barrejat.
|
Història
|
Un canvi de paradigma és, segons el filòsof de la ciència Thomas Kuhn en el seu influent llibre L'estructura de les revolucions científiques (1962), un canvi en els supòsits bàsics, o paradigmes, dins de la teoria dominant de la ciència. Segons Kuhn, «Un paradigma és el que els membres d'una comunitat científica, i només ells, comparteixen». A diferència d'un investigador científic, Kuhn sostenia que «un estudiant d'humanitats té davant seu una sèrie de solucions competitives i incommensurables a aquests problemes, solucions que en darrer terme ha d'examinar per si mateix». Quan un canvi de paradigma s'ha completat, un científic no pot, per exemple, rebutjar la teoria dels gèrmens i plantejar la possibilitat que el miasma causa les malalties o rebutjar la física moderna i l'òptica postulant que l'èter transporta la llum. Per contra, un teòric social pot adoptar una sèrie de postures (per exemple, crítica marxista, crítica freudiana, desconstrucció o crítica literària), que poden estar més o menys en voga durant un període determinat, però que són totes considerades legítimes. Des de la dècada del 1960, el terme també s'ha utilitzat en nombrosos contextos no científics per a descriure un canvi profund en un model fonamental o en la percepció d'esdeveniments, tot i que Kuhn va restringir l'ús de la paraula a les «ciències dures». S'ha comparat amb una forma estructurada de Zeitgeist.
|
Administració
|
La regió intermèdia és un model geopolític establert, proposat durant la dècada de 1970 per l'historiador grec Dimitri Kitsikis, professor a la Universitat d'Ottawa al Canadà. Segons aquest model, el continent eurasiàtic està compost de tres regions; a més de l'Europa occidental i l'Extrem Orient, una tercera regió anomenada "regió intermèdia" situada entre aquestes constitueix una civilització separada. Cobreix, aproximadament, la zona de l'Europa Oriental, l'Orient Mitjà i l'Àfrica del Nord. El terme està reconegut per la comunitat científica.
|
Telecomunicacions
|
S/PDIF (acrònim de Sony/Philips Digital Interface Format) és un tipus d'interconnexió d'àudio digital emprat en productes de consum com a sortida d'àudio i en curta distància. S/PDIF està basat en la normativa AES3 creada per l'organització AES (Advanced Encryption Standard) i l'EBU (Unió Europea de Radiodifusió). S/PDIF va ser estandarditzat com a IEC 60958 type II. Fou publicada el 1985 i ha estat revisada el 1992 i el 2003.
|
Astronomia
|
En radioastronomia, una ràfega ràpida de ràdio (FRB, per les seves sigles en anglès) és un fenomen astrofísic de gran energia d'origen desconegut que es manifesta com un pols de ràdio fugaç que dura en mitjana uns pocs mil·lisegons. Si bé és extremadament energètica a la seva font, la força del senyal que arriba a la Terra ha estat descrita com a 1.000 vegades menys que des d'un telèfon mòbil a la Lluna.Duncan Lorimer i el seu estudiant David Narkevic van descobrir la primera ràfega ràpida de ràdio en 2007 mentre analitzaven dades d'arxiu dels diferents esclats d'energia transitòria astronòmica, com els púlsars i els esclats de rajos gamma. Hom va trobar un so de ràdio que va descendir en freqüència durant 15 mil·lisegons, la dispersió produïda per la freqüència de la ràfega permet el mapatge del gas ionitzat, que s'hi pot observar amb els instruments utilitzats pels astrònoms, per tant es refereixen a aquest fenomen comunament com a ràfegues Lorimer. Tot i que l'origen i la causa exactes són incerts, la majoria són extragalàctics. La primera FRB es va detectar a la Via Làctia a l'abril del 2020.Des d'aquella primera detecció, es van proposar buscar més senyals en aquesta direcció, amb el conjunt de les dades existents i les observacions addicionals recopilades, però no van trobar, com l'ocorregut amb algunes ones rebudes en altres observatoris, sense conèixer l'origen ni les causes exactes dels espectres electromagnètics. Es van proposar diversos fenòmens, des del reflex accidental d'un pols d'energia destinat a empènyer una vela de llum interestel·lar, podria haver estat una explosió en una batalla amb naus estel·lars, estels de neutrons de rotació ràpida o d'un forat negre. Avui dia més de 100 ràfegues ràpides de ràdio (FRB), han estat detectades, tot i que l'àmplia dispersió en diferents ubicacions s'han posat en contra l'argument d'una font tecnològica extraterrestre. Amb especial interès una d'aquestes ràfegues provenia d'una font que repetia el seu senyal moltes vegades, trobant-se aproximadament 100 explosions repetides, trobant-se a una galàxia irregular òpticament feble el desplaçament de la qual la col·loca a 2,5 milions d'anys llum de distància. Tant la distribució general de les fonts, com les distàncies estimades a partir de la freqüència, continuen indicant que el catàleg actual dels FRB detectats són tots extra galàctics. Per a saber la localització d'aquestes ràfegues es realitza un càlcul partint de la caiguda de freqüència durant la ràfega, que viatja per ones electromagnètiques a través del buit a la velocitat de la llum. Aquestes ones tenen un retard depenent de la freqüència a mesura que travessen les partícules carregades que s'hi troben al medi interestel·lar en el seu camí cap a la Terra. A la Via Làctia encara no ha ocorregut res. El sol també emet aquest tipus d'ones molt més febles, són produïdes per les erupcions solars viatjant a través del plasma que l'envolta. Una vegada descobert, el tipus de senyal, els astrònoms han engegat diversos radiotelescopis. Al febrer, el radiotelescopi CHIME a Canadà va informar de 13 noves ràfegues ràpides de ràdio. Uns altres com el ASKAP a Austràlia poden localitzar centenars de deteccions noves per any fent que siga menys complicat detectar-les, i és una ajuda per a la comprensió de l'estructura i la distribució total de l'univers.
|
Art
|
El Saló de maig (1956-1969), conegut en plural com a Salons de maig i en castellà com als Salones de mayo fou un certamen anual creat per l'Associació d'Artistes Actuals, amb l'objectiu de contribuir a trencar amb la situació de marginalitat que patien les tendències post-impressionistes a Barcelona i Catalunya en la dècada dels 1950 i 1960 i, complementàriament, per trobar en el sector privat el suport econòmic a les seves activitats professionals, atesa les poques facilitats que rebien de les institucions oficials.Impulsat per la junta directiva de l'Associació d'Artistes Actuals que presidia Alexandre Cirici a semblança del saló organitzat per la parisenca Société des Artistes Indépendants, fou un cèlebre punt de trobada d'artistes, crític i públic, que aplegà en les seves tretze edicions més de 900 artistes de Catalunya i també d'àmbit internacional, i es considera una acció precedent del que esdevindria el Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Va tenir seu a l'antiga capella de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona i també, en les seves darreres edicions, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Varen presidir el Saló de maig Emili Bosch Roger (1957), Laurent Jiménez-Balaguer (1957), Ramon Rogent i Perés (1958), Antoni Cumella (1959), i Santiago Surós Forns (1960-1969).
|
Informàtica
|
Heartbleed és un error de programari a la biblioteca de criptografia d'OpenSSL de codi obert, el que permet a un atacant llegir la memòria de l'ordinador host (per exemple, un servidor Web), el que els permet recuperar dades potencialment sensibles a la privacitat.Sobre la base dels exàmens dels registres d'auditoria dels investigadors, s'ha informat que alguns atacants podrien haver explotat el defecte durant almenys cinc mesos abans del descobriment i anunci. S'han rebut informes no confirmats que l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units era conscient de la falla des de poc després de la seva introducció, però va decidir mantenir-lo en secret, en lloc d'informar que, per tal d'explotar-per als seus propis interessos.
|
Art
|
Carl van der Voort (Fort Myers, Florida, 1928 - New Haven, Connecticut, 2004) fou un destacat galerista i promotor cultural nord-americà que va tenir una gran influència en la vida cultural d'Eivissa.
|
Enginyeria
|
Un clau, tatxa o punta és un tija metal·lica prima i allargada amb punta esmolada i una cabota que rep les picades. Es fa servir com a element d'unió. Es fan servir per subjectar dos o més objectes i són els elements d'unió més simples existents. La seva forma és cilíndrica, en un extrem acaben en punta i en l'altre hi ha el cap o cabota. Les puntes són claus però de menys grandària. Un clau es clava amb un martell. El clau es basa en el principi mecànic de les falques. L'elasticitat i el fregament fan possible que els claus quedin fixos un cop penetren dins els materials que s'han d'unir. La majoria de claus i puntes són d'acer, encara que n'hi ha de llautó, coure i bronze. Aquests últims són menys resistents que els d'acer i només s'utilitzen pel seu valor decoratiu o bé per resistir millor l'oxidació. Amb aquest fi també es poden emprar claus d'acer inoxidable o galvanitzats.
|
Geologia
|
El Monument Nacional de la Cova de Timpanogos (en anglés Timpanogos Cavi National Monument) és un sistema de coves a la serralada Wasatch en l'estat d'Utah als Estats Units d'Amèrica. El sender a la cova està pavimentat en alguns punts.Martin Hansen descobrí la cova de Hansen l'octubre de 1887, mentre seguia el rastre d'un puma prop del congost de l'American Fork. Desafortunadament es danyaren moltes formacions en aquesta cambra abans que no es creara el monument nacional. Es va acreditar el descobriment de la cova de Timpanogos a en Vearl J. Manwill.
|
Física
|
L'upconversion o photon upconversion (UC) (en anglès conversió ascendent de fotons) és un procés mitjançant el qual una substancia absorbeix consecutivament dos o més fotons, per després alliberar-ne un d'energia superior, en forma d'emissió de tipus Anti-Stokes. Els materials que poden dur a terme aquest procés poden ser tan orgànics com inorgànics a través de diferents mecanismes. Les molècules orgàniques que poden dur a terme el procés solen ser hidrocarburs aromàtics policíclics (PAHs), mentre que els materials inorgànics solen contenir cations d'elements corresponents als metalls de transició o als lantànids com per exemple Ln3+, Ti2+, Ni2+, Mo3+, Re4+, Os4+, entre d'altres. El procés va ser observat per primer cop per François Auzel l'any 1966.
|
Geologia
|
Tiljuga és un riu de l'Índia a l'estat de Bihar. Neix a les muntanyes Tanu al Nepal. Corre cap al sud i després al sud-oest fins a desaiguar al riu Kusi a Saura Gadi. Els seus afluents principals són el Balan, Dimra, Bati i Katna (format aquest darrer per la unió del Talaba, Parwan, Dhusan i Loran). És navegable en part per bots de fins a 70 tones.
|
Agricultura
|
L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes. També s'hi acostuma a incloure la producció forestal, encara que es faci l'aprofitament dels arbres silvestres. Però en un sentit estricte, el terme agricultura només es refereix al cultiu dels vegetals i exclou la ramaderia, tot i que sovint hi ha una explotació mixta d'animals i plantes. A partir del segle xix, els coneixements científics interdisciplinaris que comporta l'agricultura s'agrupen en l'agronomia. A escala mundial, la majoria de la població activa es dedica a l'agricultura, en sentit ampli, però aquesta activitat només representa un 4% del producte interior brut del món. La superfície mundial de terres cultivades l'any 2000 era de 1.500 milions d'hectàrees, que equival a l'11% de la terra emergida del món.
|
Dret
|
Un menor d'edat és una persona que no ha arribat a l'edat adulta. La minoria d'edat comprèn tota la infància i tot o part de l'adolescència. L'edat en què s'assoleix la majoria depèn de les lleis de cada país. A l'estat espanyol, la majoria d'edat s'assoleix als 18 anys segons disposa l'article 12 de la Constitució espanyola. En canvi als EUA no s'és major d'edat fins als 21 anys. És per tant aquella persona que, per raó de la seva edat biològica, encara no té capacitat d'obrar i per això veurà limitats els drets i obligacions. Entre els drets s'hi sol comptar el dret a vot i entre les obligacions el servei militar en els països on n'hi ha. Sovint també marca l'edat en què es pot fumar, beure alcohol, conduir o anar a la presó.
|
Cultura popular
|
El ciberespai o ciberinfinit és una realitat simulada que es troba implementada dins dels ordinadors i de les xarxes digitals de tot el món. És un tema recurrent en la ciència-ficció. El terme "ciberespai" va ser popularitzat per la novel·la de William Gibson Neuromàntic, publicada el 1984, però procedeix de la narració del mateix autor Johnny Mnemonic (1981), inclosa en el volum Burning Chrome, 1986) El 8 de febrer de 1996, a Davos, Suïssa, John Perry Barlow va escriure la Declaració d'independència del ciberespai en la que exhortava als governs a no exercir sobirania sobre el ciberespai, definit per ell mateix com "La nova llar de la Ment". Encara que el ciberespai no ha de confondre's amb Internet, ja que el primer concepte és més ampli que el segon, el terme es refereix sovint als objectes i identitats que existeixen dins de la mateixa xarxa informàtica mundial, així que es podria dir, metafòricament, que una pàgina web "es troba al ciberespai". Segons aquesta interpretació, els esdeveniments que tenen lloc en Internet no estan específicament ocorrent als països on els participants o els servidors es troben físicament, sinó "al ciberespai", en aquest intangible al que com per art de màgia podem accedir tots els qui tenim computadora en les nostres llars o en els nostres llocs de treball. Aquest sembla un punt de vista raonable una vegada que s'estén l'ús de serveis distribuïts (com Freenet), i ja que de moment la identitat i localització física dels participants resulta impossible o molt difícil de determinar, a causa de la comunicació generalment anònima o sota pseudònim. Per això, en el cas de Internet, no es podrien o no s'haurien d'aplicar les lleis de cap país determinat.
|
Telecomunicacions
|
IOTA és un sistema programari de comptabilitat (poden ser objectes diversos : modenes, dispositius...) de codi obert. IOTA s'executa damunt una xarxa de seguretat DAG (Graf acíclic dirigit) en comptes del sistema Blockchain. IOTA funciona d'igual a igual (peer-to-peer), amb transaccions realitzades directament entre usuaris, però amb un coordinador intermediari.
|
Química
|
Esperit és el nom comú de l'etanol, que antigament era la denominació que donaven els alquimistes i els antics químics a les substàncies volàtils que consideraven la part vital d'un cos, el seu "esperit vital", el qual podia extreure's per mitjà d'operacions com la destil·lació, la sublimació o la digestió.El 1787 es publicà el Méthode de Nomenclature Chimique dels químics francesos Louis Bernard Guyton de Morveau (1737-1816), Antoine Laurent Lavoisier (1743-1794), Claude Louis Berthollet (1748-1822) i Antoine François Fourcroy (1755-1809), on s'estableix per primera vegada un mètode sistemàtic per anomenar les substàncies químiques. En les noves regles s'eliminaren els noms d'esperit per noms relacionats amb la composició de la substància. Malgrat això se seguí emprant la denominació d'esperits fins a finals del segle XX a un nombre cada vegada més petit de substàncies. Alguns dels esperits més coneguts pels alquimistes eren: Esperit, esperit de vi, esperit ardent: és una dissolució concentrada d'etanol que s'obtenia destil·lant el vi. Esperit de Venus, esperit de vinagre: és l'àcid acètic que s'obté en destil·lar el vinagre. Esperit de llenya: en destil·lar fusta s'obté el metanol. Esperit de vidriol: es correspon amb una dissolució concentrada d'àcid sulfúric que s'obtenia destil·lant sulfats, anomenat aleshores vidriols, com el vidriol verd, actual sulfat de ferro(II) heptahidratat. Esperit de trementina: és l'aiguarràs. Esperit silvestre: és l'àcid carbònic en dissolució. Esperit de sal fumant: és l'àcid clorhídric, dissolució de clorur d'hidrogen en aigua. Esperit de nitro fumant: és l'àcid nitrós en dissolució. Esperit de sofre: es correspon amb l'àcid sulfurós.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.